<doc id="256502" title="Oreolalax schmidti" nonfiltered="1" processed="1" dbindex="100000">

Oreolalax schmidti s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Feng, X. & Guanfu, W. 2004.  Oreolalax schmidti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256503" title="Oreolalax weigoldi" nonfiltered="2" processed="2" dbindex="100001">

Oreolalax weigoldi s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Oreolalax weigoldi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256505" title="Club Bsquet Roses" nonfiltered="3" processed="3" dbindex="100002">

El Club Bsquet Roses s un club de Roses (Alt Empord) dedicat a la prctica del bsquet.

 Histria .
El club rosenc es funda el setembre de l'any 1987 per un grup de joves del poble que, degut a la manca d'activitats per infants i joves a Roses, van pensar en el bsquet com a esport educatiu i de diversi.

La primera junta del club fou presidida per Manel Sez, el rellev Joan Fajardo, que deix el crrec el 1999 i fou rellevat per Octavi Gratacs. Actualment s Sebasti Millans el president de l'entitat.

 Enllaos externs .
 Web oficial del Club Bsquet Roses;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256506" title="Oreolalax xiangchengensis" nonfiltered="4" processed="4" dbindex="100003">

Oreolalax xiangchengensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Feng, X. 2004.  Oreolalax xiangchengensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256508" title="Scutiger" nonfiltered="5" processed="5" dbindex="100004">

Scutiger s un gnere de granotes de la famlia Megophrydae.

Espcies.

 Scutiger adungensis;
 Scutiger bhutanensis;
 Scutiger brevipes;
 Scutiger chintingensis;
 Scutiger glandulatus;
 Scutiger jiulongensis;
 Scutiger liupanensis;
 Scutiger maculatus;
 Scutiger mammatus;
 Scutiger muliensis;
 Scutiger nepalensis;
 Scutiger ningshanensis;
 Scutiger pingwuensis;
 Scutiger ruginosus;
 Scutiger tuberculatus;
 Scutiger boulengeri;
 Scutiger gongshanensis;
 Scutiger nyingchiensis;
 Scutiger sikimmensis;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256510" title="Scutiger adungensis" nonfiltered="6" processed="6" dbindex="100005">

Scutiger adungensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, Birmnia. 

Referncies.
 van Dijk, P.P. & Wogan, G. 2004.  Scutiger adungensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256512" title="Josep Maria Albert i Despujol" nonfiltered="7" processed="7" dbindex="100006">
Josep Maria Albert i Despujol (Barcelona, 1886 - 1952) fou un poltic i industrial catal. Fill d una famlia d'industrials molt relacionada amb el rei Alfons XIII, el 1921 li fou atorgat el ttol de bar de Terrades. Es cas amb una membre de la famlia Muntades i esdevingu director de L'Espanya Industrial. 

Durant la Segona Repblica Espanyola es mantingu monrquic i simpatitzant de Renovacin Espaola. En comenar la Guerra Civil Espanyola, s exili a Itlia i desprs pass a Sevilla, ja dominada per les tropes franquistes. El 1945 fou nomenat alcalde de Barcelona en substituci de Miquel Mateu i Pla, crrec que combin amb el de procurador en corts fins a la seva destituci fulminant arran de la vaga de tramvies del 1951. Introdu als consistoris personalitats de perfil sociopoltic baix, compagin la gesti consistorial amb la industrial i la seva gesti es caracteritz per l'escasa activitat. Ms tard fou president del Foment del Treball Nacional.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256514" title="Scutiger bhutanensis" nonfiltered="8" processed="8" dbindex="100007">

Scutiger bhutanensis s una espcie d'amfibi que viu a Butan. 

Referncies.

 Ohler, A. & Palden, J. 2004.  Scutiger bhutanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256518" title="Scutiger brevipes" nonfiltered="9" processed="9" dbindex="100008">

Scutiger brevipes s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.
 Feng, X. 2004.  Scutiger brevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256519" title="Pleura" nonfiltered="10" processed="10" dbindex="100009">




 La pleura s una membrana serosa d'origen mesodrmic que recobreix ambds pulmons, el mediast, el diafragma i la part interna de la caixa torcica. La pleura parietal s la part externa, en contacte amb la caixa torcica mentre que la pleura visceral s la part interna, en contacte amb els pulmons. 


Malalties de la pleura.
Sn inflamacions amb presncia de lquid o de pus entre les dues bitiques.
La curaci es realitza generalment a costa de sinequies de ambdues fulles de la pleura. A vegades, nicament permet la curaci una exresi quirrgica de la pleura malalta.

Cncer pleural.
En la majoria dels casos es trata d'una mesotelioma, se sospita per l'aparici d'un derrame lquid.
El diagnstic en certesa s'obt per la bipsia.

Altres afeccions pleurals.

 Cisuritis, inflamaci pleural de les cisures pulmonars.
 Sineonies pleurals, adherncies cicatritzades de les fulles de la pleura que segueixen a les enfermetats pleurals.
 Calcificacions pleurals, tamb seqeles de pleurasis.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256520" title="Scutiger chintingensis" nonfiltered="11" processed="11" dbindex="100010">

Scutiger chintingensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Feng, X. & Changyuan, Y. 2004.  Scutiger chintingensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256521" title="Scutiger glandulatus" nonfiltered="12" processed="12" dbindex="100011">

Scutiger glandulatus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cheng, L. & Feng, X. 2004.  Scutiger glandulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256523" title="Scutiger jiulongensis" nonfiltered="13" processed="13" dbindex="100012">

Scutiger jiulongensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.
 Liang, F. & Pipeng, L. 2004.  Scutiger jiulongensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256524" title="Sport" nonfiltered="14" processed="14" dbindex="100013">
El diari Sport s un diari d informaci esportiva, de pagament, i distribuci matinal, editat a Barcelona.

Segons les dades de l estudi de la  oficina de justificaci de la difusi (Oficina de Justificacin de la Difusin (OJD)) de desembre de 2005, t un tirada promitg de 176.462  exemplars diaris, i una difusi mitjana de 114.682 exemplars diaris. Aquestes dades el converteixen en el diari esportiu ms venut en Catalunya i el tercer d Espanya, per darrera del diari Marca i del Diario As, editats a Madrid i per davant d'El Mundo Deportivo, editat a Barcelona. El diari Sport pertany al Grupo Zeta, empresa editora de El Peridico de Catalua i de revistes com Tiempo o Interviu.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256525" title="Scutiger liupanensis" nonfiltered="15" processed="15" dbindex="100014">

Scutiger liupanensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Gang, L. 2004.  Scutiger liupanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256526" title="Columna Volant Catalana" nonfiltered="16" processed="16" dbindex="100015">
La Columna Volant Catalana fou un cos d'exrcit de la Segona Repblica Espanyola que lluit en la guerra civil espanyola, creada el setembre de 1936 a partir milicians que van acompanyar a Alberto Bayo Giroud en el Desembarcament de Mallorca. 

De retorn de Mallorca, els milicians d'Estat Catal van arribar al port de Valncia i es van negar a anar al front de Madrid, es van embarcar s'incorporaren a diferents fronts de combat amb la bandera estelada: Un centenar es va integrar al Regiment Pirinenc Nm. 1 a la frontera amb Frana, un altre grup es va incorporar als fronts de Madrid, mentre que el grup ms nombrs es va concentrar a Farlete a Saragossa i va prendre el nom de Columna Volant Catalana, que fou la primera que es va posar a les ordres de l'Estat Major de Guerra de Catalunya per formar l'Exrcit Popular de Catalunya, seguint les indicacions que havia donat la Conselleria de Defensa de la Generalitat de Catalunya. 

El nucli de milicians de la columna es va mantenir sempre compacte i posteriorment va formar part de la Columna Maci-Companys i quan aquesta es va incorporar a l'Exrcit Popular Republic, es va convertir en la 30a Divisi, la Volant Catalana fou la 132 Brigada Mixta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256527" title="Scutiger maculatus" nonfiltered="17" processed="17" dbindex="100016">

Scutiger maculatus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Wenge, Z. 2004.  Scutiger maculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256528" title="Scutiger mammatus" nonfiltered="18" processed="18" dbindex="100017">

Scutiger mammatus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Lau, M.W.N., Guanfu, W. & Yuezhao, W. 2004.  Scutiger mammatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256530" title="Hilari Salvad i Castell" nonfiltered="19" processed="19" dbindex="100018">
Hilari Salvad i Castell (Barcelona 1899 - 1966) fou un poltic catal. Era fill de pescadors de la Barceloneta, i va perdre el seu pare i quatre germans en un temporal el 1911. Desprs es dedic al comer. 

Milit a Estat Catal i a ERC, i va formar part tamb de la direcci de les Joventuts d'Esquerra Republicana-Estat Catal, en qu fou membre del Comit Pro-Premsa. A les eleccions muncipals de gener de 1934 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Barcelona, on assol una gran popularitat. El 1935 es va incorporar a la direcci d'ERC   i en esclatar la guerra civil espanyola fou nomenat regidor de governaci i delegat de la Generalitat a la Cambra Oficial de Comer, Indstria i Navegaci de Barcelona. El juliol de 1937 fou nomenat alcalde de Barcelona i es preocup sobretot de la defensa passiva davant els violents bombardeigs franquistes i divulg el tema a Londres, Brusselles i Pars. S'exili el 1939. Condemnat en rebellia per les autoritats franquistes, va poder tornar a Barcelona uns anys abans de la seva mort.

 Enllaos externs .
 Biografia;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256531" title="Scutiger muliensis" nonfiltered="20" processed="20" dbindex="100019">

Scutiger muliensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Scutiger muliensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  ;
Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256532" title="Scutiger nepalensis" nonfiltered="21" processed="21" dbindex="100020">

Scutiger nepalensis s una espcie d'amfibi que viu al Nepal i, possiblement tamb, a la Xina i ndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ohler, A. & Shrestha, T.K. 2004.  Scutiger nepalensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256533" title="Scutiger ningshanensis" nonfiltered="22" processed="22" dbindex="100021">

Scutiger ningshanensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.

 Gang, L. & Pipeng, L. 2004.  Scutiger ningshanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256534" title="Pamfos" nonfiltered="23" processed="23" dbindex="100022">
Pmfos (Pamphos, Pmphos ) fou un poeta mtic grec que Pausnies situa com a posterior a Olen, i anterior a Homer. 

El seu nom es connectat particularment a l'tica i se l' atribueixen nombrosos antic himnes preservats pels licmides, entre els quals un himne a Dmeter, un a rtemis, un a Posid, un a Zeus, un a Eros, un a les Gracies i altres. El seu nom en llat era Pamphos i no Pamphus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256535" title="Teoria del flogist" nonfiltered="24" processed="24" dbindex="100023">



La teoria de flogist (del grec           phl gistn "inflamable" de      phlx "foc") s una teoria cientfica antiga, creada el 1667 per Johann Joachim Becher, pel qual a ms a ms dels quatre elements clssics dels grecs, hi havia un element addicional semblant a un foc anomenat el flogist, que estava contingut dins dels cossos combustibles, i alliberat, a graus ms petits o ms grans, durant la combusti. La teoria era una temptativa d explicar processos d oxidaci, com la combusti i l oxidaci de metalls.

 Teoria del flogist .
 Teoria de Becher .

Johann Joachim Becher (1635-1682), qumic alemany, les investigacions i les recerques del qual, sobre la combusti van ser la base de la teoria del flogist. Va nixer a Spira, Alemanya, i va viure durant un temps a Viena, on va realitzar uns experiments que pretenien transformar la sorra del riu Danubi en or. Al 1667, Johann Joachim Becher, va publicar la seva Physica Subterranea, que era la primera menci que es faria de la teoria de flogist. Tradicionalment, els alquimistes van considerar que hi havia quatre elements clssics: foc, aigua, aire, i terra. En el seu llibre, Becher va eliminar el foc i l aire del model d element clssic i els va substituir per tres formes de terra: terra lapdia, terra mercurialis, i terra pinguis. A la teoria de Becher, la terra lapdia representava el grau de fusibilitat; la terra mercurialis, indicava el grau de fludesa, subtilesa, volatilitat, i caracterstiques metlliques; i la terra pinguis es considerava portadora del principi de la inflamabilitat. El nom d'aquesta darrera podria traduir-se com "terra grassa" o "terra oleaginosa", encara que Becher va emprar tamb d altres expressions per designar-la, entre elles "sofre flogist" aquest substantiu derivat del grec phlogistos, que significa inflamable. Becher va creure que la terra pinguis la tenien les substncies combustibles i l'alliberava durant la combusti.

 Teoria de Stahl .

Georg Ernst Stahl, un qumic alemany, era un estudiant de Becher que va ampliar les seves teories amb diverses publicacions en el perode entre 1703 i 1731. Amb un treball 1718, Stahl fou el primer de tornar a donar nom a la terra pinguis que anomen flogist. El treball de Stahl va analitzar el paper de flogist a la combusti i la calcinaci, el terme de segle XVII per a l oxidaci. La teoria sost que tots els materials inflamables contenen el flogist, una substncia sense color, olor, o massa i que s alliberada en la combusti. Una vegada cremat, la substncia "aflogstica" es transforma en cal.

Stahl amb la seva teoria explicava fenmens com que una candela encesa i tancada dins d'un recipient hermtic acabs apagant-se perqu l aire se satura de flogist i no permet ms alliberaci d aquesta substncia provinent de la candela.

El desenvolupament de la qumica pneumtica en el segle XVIII va suposar nous reptes per a aquesta interpretaci que van ser afrontats per Joseph Priestley. Aquest autor va emprar la teoria del flogist per explicar les transformacions del que denominava "fluids elstics" o gasos. Priestley va introduir expressions com "aire flogisticat" i "aire desflogisticat". S havia observat des de l'antigitat que qualsevol substncia es crema durant un perode limitat si la quantitat d aire disponible s igualment limitada en cas de trobar-se, per exemple, en un recipient estanc. Priestley va denominar al residu d aire que quedava desprs del procs de combusti (de fet, una mescla de nitrogen i dixid de carboni) "aire flogisticat", perqu pensava que durant la combusti, el mencionat aire havia absorbit tot el flogist que tenia capacitat de tenir. La combusti cessava perqu no podia absorbir ms flogist. Sempre seguint aquesta lnia de raonament, quan Priestley va escalfar la cal vermella de mercuri i va obtenir una mena d aire que podia mantenir ms temps la combusti, ho va denominar "aire desflogisticat".

Els experiments quantitatius van revelar problemes, incloent el fet que algun tipus de metall, com el magnesi, guanyava pes en cremar-se encara que perdia el flogist. 
Alguns defensors de flogist van explicar aix suposant que el flogist tenia "el pes negatiu "; d'altres, com Louis Bernard Guyton de Morveau, donaren l argument ms convencional que era ms lleuger que l aire. Tanmateix, una anlisi ms detallada basada en el principi d'Arquimedes i la densitat del magnesi i el seu producte de combusti mostrava que solament ser ms lleuger que l aire no podia explicar l augment de la massa.


 Teoria de la combusti de Lavoisier .
Mikhail Lomonosov va intentar repetir l experiment fams de Robert Boyle en 1753 i va concloure que la teoria de flogist era falsa. Ell va escriure en el seu diari: "Avui he fet un experiment amb una campana de vidre tancada de forma hermtica per determinar si la massa de metalls augmenta de l acci de la calor pura. L experiment ha demostrat que Robert Boyle va ser enganyat, ja que sense l accs d aire de fora, la massa del metall cremat deixa el mateix." Per la teoria del flogist es va mantenir fins els anys vuitanta del segle XVIII, fins que Antoine Laurent Lavoisier disseny un experiment per contrastar-la. 

 Experiment: Lavoisier colloc una petita quantitat de substncia combustible (mercuri) sobre un slid surant damunt d'aigua i ho tanca sota una campana de vidre. Amb una lupa concentr la llum que permet encendre el (mercuri).
 Predicci: Segons la teoria del flogist: a) El cos flotant est menys submergit desprs de la combusti ja que la quantitat restant de substncia junt a la cendra ha de pesar menys que la inicial. b) El volum d aire dintre de la campana a d augmentar com a efecte de l assimilaci del flogist i amb aix el nivell de lquid tancat ha de ser ms baix que al comenament. ;
 Resultats: Les observacions contradiren els resultats esperats.
 Interpretaci de Lavoisier: Lavoisier interpret correctament la combusti eliminat el flogist en la seva explicaci. Les substncies que cremen es combinen amb l'oxigen de l'aire, per la qual cosa guanyen pes. L'aire que est en contacte amb la substncia que es crema perd oxigen i, per tant, tamb volum. Amb Lavoisier els qumics abandonaren progressivament la teoria del flogist i s'apuntaren a la teoria de la combusti basada en l'oxigen.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256536" title="Scutiger pingwuensis" nonfiltered="25" processed="25" dbindex="100024">

Scutiger pingwuensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Liang, F. & Feng, X. 2004.  Scutiger pingwuensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256537" title="Scutiger ruginosus" nonfiltered="26" processed="26" dbindex="100025">

Scutiger ruginosus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.

 Guanfu, W. & Yuezhao, W. 2004.  Scutiger ruginosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 13 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256538" title="Scutiger tuberculatus" nonfiltered="27" processed="27" dbindex="100026">

Scutiger tuberculatus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Feng, X. 2004.  Scutiger tuberculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 13 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256539" title="Placa de Scotia" nonfiltered="28" processed="28" dbindex="100027">

La placa de Scotia, o rarament anomenada placa escocesa, s una placa tectnica no massa gran de la litosfera terrestre, sovint associada a la placa de les Sandwich. La placa de Scotia est en contacte amb les plaques sud-americana, Shetland, antrtica i de les Sandwich. La seva superfcie s de 0,041 90 estereoradiants.

Cobreix el sud-oest de l'oce Atlntic, al sud de la Terra de Foc per sense Gergia del Sud, les illes Sandwich del Sud i les Shetland del Sud. Les fronteres amb les altres plaques estan sobretot formades per la fossa del Per i Xile sobre la costa pacfica d'Amrica del Sud.

El desplaament de la placa de Scotia es fa cap a l'oest a una velocitat de rotaci de 0,6516 per mili d'anys segons un pol euleri situat a 4863' de latitud nord i 8145' de longitud oest.

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256541" title="Scutiger boulengeri" nonfiltered="29" processed="29" dbindex="100028">
 
Scutiger boulengeri s una espcie d'amfibi que viu al sud-est d'sia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256542" title="Pere Antoni Pons Tortella" nonfiltered="30" processed="30" dbindex="100029">
Pere Antoni Pons i Tortella s un filleg mallorqu, professor a la facultat de filologia de la Universitat de les Illes Balears que el 2003 va obtenir un dels Premis 31 de desembre.

 Obres .
 El ver dels angels (1999);
 El fibl i la festa (2003);
 Quimera (2004);
 Fervor tan fosc (2007);

Enllaos externs.
 Qui s qui?;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256546" title="Llana-t'hi, a parlar en catal!" nonfiltered="31" processed="31" dbindex="100030">
Llana-t'hi, a parlar en catal! s el nom del material  fitxes didctiques i CD  per a l'aprenentatge del catal preparat per les professores Francesca Cabot i Antnia Santandreu, sota el patrocini de la Direcci General de Poltica Lingstica i del Consorci per al Foment de la Llengua Catalana a les Illes Balears, el 4 de novembre de 2003. Van obtenir el Premi 31 de desembre de 2003.

Les fitxes s'estructuren en 40 unitats i utilitzen una metodologia activa i comunicativa que permet treballar a l'aula a partir bsicament de la llengua oral. Els centres d'inters i la tipologia d'exercicis sn especialment coherents amb el perfil dels destinataris i els seus interessos.

 Enllaos externs .
 Descripci;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256547" title="Rossend Marsol Clua" nonfiltered="32" processed="32" dbindex="100031">
Rossend Marsol Clua, conegut pel seu pseudnim Scoris, (Artesa de Segre, 22 d'octubre de 1922 - Andorra la Vella, 17 de gener de 2006) era un periodista i escriptor andorr. 

Biografia.
Rossend Marsol va estudiar dret a la Universitat de Barcelona. Durant la dcada dels 40 va exercir de corresponsal de premsa per diversos diaris, per a l'any 1953 es va exiliar a Andorra per la seva implicaci amb el catalanisme i activitats antifranquisme. Com a gestor administratiu fou pioner a Andorra durant molts anys. Fou el corresponsal dels diaris La Maana (1959-1990), La Vanguardia (1965-1978) i altres. Tingu un crrec a Rdio Andorra i a Rdio Valira i public llibres de poemes. L'autor present la Nit Literria Andorrana des de la seva creaci al 1978. Va morir a la seva casa d'Andorra la Vella el 17 de gener de 2006 a l'edat de 83 anys.

 Obres (poesia).
 Cel i muntanya, Les Escaldes 1989   	 ;
 Festa major, Les Escaldes 2001 	 ;
 La terra dels Valires, Andorra la Vella 2003;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256548" title="Pan" nonfiltered="33" processed="33" dbindex="100032">
Pan (Panaenus, ) fou un destacat pintor atenenc que va florir segons Plini el Vell a l'olimpada 83, equivalent al 448 aC. Era nebot de Fdies al que va ajudar a decorar el temple de Zeus a Olmpia. 

Pan hauria ajudat a Fdies a decorar l'esttua de Zeus, especialment donant color als vestits, i diverses pintures a la rodalia de l'esttua. Pausnies parla de les pintures de Pan en aquesta zona i diu que eren: 

Atles aguantant la terra i Hrcules preparat per substituir-lo;
Teseu i Piritous;
Hell i Salamina;
La lluita d'Hrcules amb el lle nemeu;
Ajax insultant a Cassandra;
Hipodamia filla d'Enomau, amb la seva mare;
Prometeu encadenat amb Hrcules disposat a alliberar-lo;
Pentesilea a punt de morir sostinguda per Hrcules;
Dos Hesprids amb les pomes que tenien l'encrrec de guardar;

Tamb va pintar a la Poecile d'Atenes una batalla de Marat, amb una notable millora dels colors. Plini tamb diu que va dibuixar a alguns generals com Milcades (segurament el Jove), Callmac i Cingir (atenencs) i Datis i Artafernes (perses).

Plini tamb diu que Pan va pintar una part del temple d'Atenea a Elis amb una barreja de llet i safr.

Va participar en un concurs de pintura establert per primera vegada als jocs ptics, a Corint i Delfos, i es va enfrontar a Timgores de Calcis, que va obtenir el premi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256550" title="Paneci" nonfiltered="34" processed="34" dbindex="100033">


Onomstica:

Paneci de Leontins o Paneti de Leontins, tir de Leontins el 608 aC;
Paneci de Tenos o Paneti de Tenos, militar de Tenos;
Paneci de Rodes o Paneti de Rodes, gramtic grec;
Paneci (filsof), filsof estoic del segle II aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256551" title="Paneci de Leontins" nonfiltered="35" processed="35" dbindex="100034">
Paneci o Paneti de Leontins (Panaetius, Panatios ) fou tir de Leontins. Fou el primer tir de Siclia. 

Fins llavors Leontins tenia un govern oligrquic, per aprofitant una guerra amb Megara, Paneci, que havia estat nomenat general, es va fer amb el poder i va establir la tirania. Com que els oligarques havien conservat una part de les forces armades, les va atacar amb els seus homes per sorpresa i les va aniquilar. Aix va passar vers el 608 aC. 

Desprs de Paneci, que no se sap quans anys va governar, es va restablir la repblica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256553" title="Paneci de Tenos" nonfiltered="36" processed="36" dbindex="100035">
Paneci o Paneti de Tenos (Panaetius, Panatios ), fill de Sosmenes, fou un militar de Tenos, que al front d'un vaixell va ser obligat acompanyar a Xerxes I de Prsia en la seva invasi de Grcia per va desertar al camp grec quan en va tenir ocasi, poc abans de la batalla de Salamina, just a temps per donar informaci dels plans de la flota persa.

Mercs a aquesta ajuda, decisiva per la victria grega, els habitants de Tenos van tenir un monument dedicat a Delfos al costat de tots el que havien ajudat a destruir les forces "barbares".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256554" title="Maria Pilar Perea Sabater" nonfiltered="37" processed="37" dbindex="100036">
Maria Pilar Perea Sabater s una filloga catalana i professora de filologia catalana a la Universitat de Barcelona. S ha especialitzat en descripci lingstica, dialectologia i morfofonologia verbal, i ha desenvolupat estudis relacionats amb la histria de la llengua catalana, aix com estudis sobre el treball d'Antoni Maria Alcover i Francesc de Borja Moll. Participa en la xarxa temtica de Variaci lingstica, coordinada per la Universitat de Barcelona, i de Gramtica terica, coordinada per la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha editat la primera proposta d atles informatitzat a Catalunya, "La flexi verbal en els dialectes catalans". Les dades i els mapes (2001). El 2003 va obtenir un dels Premis 31 de desembre

 Obres .
 Compleci i ordenaci de "La flexi verbal en els dialectes catalans" d A. M. Alcover i F. de B. Moll (1999);
 Complements a "La flexi verbal en els dialectes catalans" (1999);
 Els dietaris de les eixides filolgiques de mossn Alcover (2001);

 Enllaos externs .
 Currculum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256556" title="Paneci de Rodes" nonfiltered="38" processed="38" dbindex="100037">
Paneci o Paneti de Rodes (Panaetius, Panatios ) (vers 180 aC-111 aC)  fill de Nicgores, fou un gramtic grec que va nixer a Rodes, deixeble de Crates (que ensenyava a Prgam).

Desprs va anar a Atenes on es va ajuntar amb el filsof estoic Digenes de Babilnia i a Antpater de Tars. Va entrar en contacte amb Publi Escipi Emili pel que va fer algunes missions diplomtiques. Va tornar a Atenes on va romandre la major part de la seva vida; a la mort d'Antpater de Tars el va succeir al front de l'escola dels estoics.

Va morir a Atenes abans del 111 aC, any en qu Luci Cras que el buscava, ja noms va trobar al seu deixeble Mnesarc.

La seva obra principal fou un tractat sobre obligacions morals () en tres llibres.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256559" title="Pantol" nonfiltered="39" processed="39" dbindex="100038">
Pantol (Panaetolus, Panatolos ) fou un militar d'oirgen etoli al servei del rei  Ptolemeu IV Filoptor d'Egipte, que es va unir al tamb etoli, Teodot,  per entregar Celesria al rei Antoc III el Gran. 

Pantol, quan el rei selucida s'acostava, li va entregar la important ciutat de Tir, de la que el rei li va retornar el govern com a premi. Ms tard va participar a l'expedici selucida contra Eutidem I de Bactriana vers el 211 aC




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256560" title="Carl Wilhelm Scheele" nonfiltered="40" processed="40" dbindex="100039">

 
Carl Wilhelm Scheele, nascut el 9 de desembre 1742 a Stralsund, Pomernia i traspassat el 21 de maig de 1786 a Kping, fou un destacat qumic suec.

Biografia.
El pare de Scheele, al cap d avant d una nombrosa famlia, no podia cobrir les depeses d una llarga educaci, i el nin, que no mostrava inters pels estudis clssics, va treballar des dels 13 anys amb un apotecari de Gteborg, durant 8 anys, primer com a aprenent i desprs com a alumne. En aquesta situaci, s'inici de forma autodidacte en la qumica llegint amb passi les obres de Caspar Neumann, Nicolas Lmery i Johann Kunckel, entre altres, i realitzant mltiples experiments amb un material rudimentari .

En el 1765 deix Gteborg i es mogu a diferents indrets de Sucia: a Malm, desprs a Estocolm (1767), on dirig una farmcia i a Uppsala (1770). All va conixer Torbern Olof Bergman, qui el va posar sota la seva protecci, i a qui uniria una estreta amistat. Els seus treballs d'aquesta  poca ja li atorgaren gran autoritat. Va entrar a l Acadmia de cincias d Estocolm, per va refusar l oferiment d una ctedra a Berln que li va ser proposada per Federico el Gran, aix com altres proposicions de la mateixa naturalesa que provenien d Anglaterra. En la seva vida cerc per davant de qualsevol altra cosa la tranquillitat i no va demostrar tenir la ms mnima ambici.
  
Quan es va assabentar de la mort d un farmacutic de Kping, es va establir a casa de la seva viuda i va continuar dedicant el seu esfor als treballs de l oficina i a les investigacions cientfiques. Va morir als 43 anys degut a una febre aguda(a causa de l'enmetzinament del flor), per li deix temps per assegurar el seu nom i deixar uns modests estalvis a la viuda amb la que vivia.


Obra.
Scheele descrigu el descobriment de l'oxigen i del nitrogen (1772-1773), en el seu nic llibre, Chemische Abhandlung von der Luft und dem Feuer l'any 1777, de forma independent de Joseph Priestley, que descobr l'oxigen el 1774.

Al 1774 va obtendre per primera vegada el clor, per acci de l cid clorhdric sobre el dixid de mangans, i va observar la major part de les propietats d aquest element, especialment el seu poder decolorant.

Va demostrar que el grafit es carboni, va estudiar el fsfor, el clorur de plata des qual va comprovar el seu ennegriment quan s exposa a la llum, el permanganat de potassi, el sulfur d hidrogen i va distingir la barita de la cal. Tamb va descobrir l cid fluorhdric, l cid fluosilic (1771), l'cid arsnic (1775), l cid cianhdric (1782), l'cids molbdic i l'cid tngstic.

Es va aplicar el seu nom a l arsenit de coure (verd de Scheele) que s utilitza com a colorant. Al 1773, va observar la adsorci dels gasos per les serradures de fusta. A la qumica orgnica va descobrir l cid benzoic (1775) i va allar els cids tartric, ric, gllic. Finalment el 1779 va descobrir i estudiar la glicerina.

La seva obra ms important s el Abhandlung von der Luft und dem Feuer (Tractat elemental de l aire i el foc, 1777) s una mescla singular d admirables experiments, de conclusions exactes, per tamb de raonaments complicats i d invencions insostenibles. Scheele va observar que l aire disminueix de volum amb contacte amb el sulfur alcal.

Enllaos externs.
 Tractat elemental de l'aire i el foc - SICD Universitat de Strasbourg;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256562" title="Panares" nonfiltered="41" processed="41" dbindex="100040">
Panares () fou un cap cretenc, dirigent de la resistncia nacional contra la ocupaci romana, juntament amb Lastenes. 

Derrotades les forces de la resistncia cretenca a la rodalia de Cidnia, Panares, refugiat darrera les muralles de la ciutat, es va haver de rendir a Quint Cecili Metel Crtic, per va posar la condici de qu la seva vida seria respectada.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256563" title="Panret" nonfiltered="42" processed="42" dbindex="100041">
Panret (Panaretus, Panretos ) fou un filsof grec, que fou deixeble d'Arcesilau de Pitana, el fundador de la Nova Acadmia. Va mantenir una bona amistat amb Ptolemeu VII Evergetes (vers 230 aC) que es diu que li pagava uns dotze talents a l'any (Fabricius, Bibl. Graec. vol. III p. 181; Athenaeus, XII p. 552, c.; Aelianus, H. V. x. 6.) .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256567" title="Pancrates" nonfiltered="43" processed="43" dbindex="100042">


Onomstica:

Pancrates o Pancraci (Pancrates o Pancratius, ), nom grec;
Pancrates,  poeta epigramtic grec ;
Pancrates, poeta o music grec;
Pancrates d'Arcdia, poeta grec ;
Pancrates d'Alexandria, poeta grec;
Pancrates d'Atenes, filsof cnic grec ;
Pancrates, sofista o retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256568" title="Pancrates (poeta epigramtic)" nonfiltered="44" processed="44" dbindex="100043">
Pancrates o Pancraci (Pancrates o Pancratius, ) fou un poeta epigramtic grec que apareix a la Garlanda de Meleagre i tanmateix tres dels seus epigrames figuren a l'antologia grega. 

Se l'identifica generalment amb un poeta del mateix nom esmentat per Plutarc, o ms probablement (pel tipus de poesia) amb Pancrates d'Arcdia, per no hi cap evidncia decisiva fora de la coincidncia del nom i de l'ofici.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256569" title="Pancrates (msic)" nonfiltered="45" processed="45" dbindex="100044">
Pancrates o Pancraci (Pancrates o Pancratius, ) fou un poeta o music grec, eminent segons sembla en el seu art, el qual s esmentat per Plutarc, que diu que imitava l'estil de Pndar i Simnides de Ceos. 

La noticia de Plutarc situaria a Pancrates com el seu propi contemporani o en tot cas hauria viscut molt poc abans. Plutarc no aclareix si fou un msic, un poeta lric, un poeta trgic, o es va dedicar  a diverses branques al mateix temps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256570" title="Pancrates d'Arcdia" nonfiltered="46" processed="46" dbindex="100045">
Pancrates o Pancraci (Pancrates o Pancratius, ) fou un poeta grec nadiu d'Arcdia, autor d'un poema sobre la pesca (),  un considerable fragment del qual fou conservat per Ateneu de Naucratis. 

Podria ser  la mateixa persona que el Pancrates que apareix a la Garlanda de Meleagre i a l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256571" title="Pancrates d'Alexandria" nonfiltered="47" processed="47" dbindex="100046">
Pancrates o Pancraci (Pancrates o Pancratius, ) fou un poeta d'Alexandria que va viure en temps de l'emperador Adri, que per la seva amistat amb Antinous va rebre de l'emperador l'ofici d'encarregat del Museu d'Alexandria. L'esmenta Ateneu de Naucratis (Athenaeus. XV  p. 677, d. e.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256573" title="Agrupaci Electoral Jos Mara Ruiz Mateos" nonfiltered="48" processed="48" dbindex="100047">
Agrupaci Electoral Jos Mara Ruiz Mateos fou un Partit poltic espanyol fundat per l'empresari Jos Mara Ruiz-Mateos arran de l'expropiaci del seu holding d'empreses "Rumasa" per part de l'Estat. El nom complet del partit s "Partit del Treball i Ocupaci-Agrupaci Ruiz-Mateos", tal com figura en el registre de partits poltics del Ministeri de l'Interior espanyol amb data del 30 d'agost de 1989. La seva activitat poltica va durar cinc anys, obtenint representaci institucional nicament en els primers comicis que es va presentar l'agrupaci, assolint dos escons en el Parlament europeu. Els resultats obtinguts pel partit en la seva breu histria van ser els segents: 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256574" title="Scutiger gongshanensis" nonfiltered="49" processed="49" dbindex="100048">
 
Scutiger gongshanensis s una espcie d'amfibi que viu al sud-est d'sia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256575" title="Pancrates d'Atenes" nonfiltered="50" processed="50" dbindex="100049">
Pancrates o Pancraci d'Atenes (Pancrates o Pancratius, ) fou un filsof cnic grec que va viure a la primera meitat del segle II.

Una histria referida a aquest filsof per Filostrat, diu que quan Publi Hordeoni Lolli estava en perill de ser apedregat pels atenencs en un tumult sobre el pa, Pancrates va aturar a les masses dient que Lolli no era un  sin un . 

L'esmenta tamb Alcifr.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256577" title="Pancrates (retric)" nonfiltered="51" processed="51" dbindex="100050">
Pancrates o Pancraci (Pancrates o Pancratius, ) fou un sofista o retric grec d'poca desconeguda.

Va escriure un comentari anomenat ) a l'obra  de Minuci d'Atenes.

L'esmenten Suides i Eudcia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256578" title="Latinius Pande" nonfiltered="52" processed="52" dbindex="100051">
Latini Pande (Latinius Pandus), fou un governador rom.

Fou propretor a la provncia de Msia durant el regnat de l'emperador Tiberi a la primera meitat del segle I. Pande va morir a la provncia que governava, probablement en exercici del crrec. L'esmenta Tcit als seus Annals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256579" title="Placa de Nazca" nonfiltered="53" processed="53" dbindex="100052">

La placa de Nazca s una placa tectnica ocenica que es troba a la part oriental de l'Oce Pacfic, al costat de la costa occidental de Sud-amrica. 

La vora oriental de la placa es troba en una zona de subducci sota la placa sud-americana, i aquest xoc ha donat origen a la serralada dels Andes i la fossa del Per i Xile. El lmit austral de la placa de Nazca s divergent respecte a la placa antrtica; el lmit occidental el t amb la placa del Pacfic, i al nord amb la placa de Cocos.

Existeixen tres microplaques en les zones d'uni entre les plaques. La de les Illes Galpagos es troba a la uni de les plaques de Nazca, del Pacfic i de Cocos. La placa de Juan Fernndez, a la vora, entre la del Pacfic, la de Nazca i l'Antrtica; i la placa de l'Illa de Pasqua, en el lmit entre la placa de Nazca i la del Pacfic, una mica ms al nord que la de Juan Fernndez.

La zona de subducci de les costes sud-americanes ha provocat que aquesta zona sigui molt activa en activitat ssmica i volcnica. Es pot destacar el gran terratrmol de Valdivia de 1960, la magnitud del qual va superar els 9,5 en l'escala de Richter, sent el registre ms alt des que es tenen dades ssmiques.

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256580" title="Panador" nonfiltered="54" processed="54" dbindex="100053">
Panodor (Panodorus, Panodoros) fou un monjo egipci que va viure en temps de l'emperador Arcadi.

Va escriure l'obra anomenada  en la qual critica a Eusebi de Cesarea, per no obstant aquesta critica, al mateix temps li copia nombroses informacions i referncies. L'esmenta especialment Sincelle (Syncellus).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256582" title="Urbini Panopi" nonfiltered="55" processed="55" dbindex="100054">
Urbini Panopi (Urbinius Panopion) fou un poltic roma del segle I, que fou proscrit pels triumvirs el 43 aC, per es va salvar mercs a l'extraordinria fidelitat d'un dels seus esclaus que va canviar les robes amb les del seu amo i el va fer sortir per la porta del darrera quan ja els soldats estaven a punt d'entrar, mentre ell es va collocar al llit de l'amo i va deixar que els soldats el matessin com si fos Panopi.

Urbini Panopi, ms tard, li va mostrar la seva gratitud erigint-li un monument.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256583" title="Holding" nonfiltered="56" processed="56" dbindex="100055">
Un holding s una companyia que controla les activitats d'unes altres mitjanant l'adquisici de totes o per una banda significativa de les seves accions. El terme s'usa igualment per a designar el conglomerat aix format. 

El principal dels beneficis econmics d'aquest tipus d'estructura empresarial s el de l' eficincia fiscal: la crrega tributria sobre el compte de resultats consolidada pot ser menor que la suma de les crregues sobre cadascuna de les empreses del grup considerades individualment. Aquest efecte pot ser encara ms important quan la seu del holding es troba en un pas amb una legislaci fiscal ms laxa o amb uns tipus impositius ms reduts que aquell o aquells on operen les companyies del grup. Els holdings poden considerar-se com una forma d'integraci empresarial, amb tots els beneficis que aquesta representa, per sorgeixen tamb quan un grup de capitalistes va adquirint propietats i signatures diverses, buscant simplement la rendibilitat de cadascuna i no la integraci de les seves activitats. Les lleis antimonopoli poden restringir aquesta prctica. 

Existeixen holdings que es creen a travs dels bancs i altres entitats financeres, holdings que parteixen del patrimoni d'una famlia i tamb holdings conformats per empreses estatals. 

Vegi's tamb. 
Grup econmic ;
Zaibatsu ;
Crtel;
Trust ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256585" title="Pansa (desambiguaci)" nonfiltered="57" processed="57" dbindex="100056">


Pansa, fruit assecat;

Onomstica:

Pansa (cognom) cognom rom;
Luci Titini Pansa Sac, trib amb potestat consolar el 400 aC i el 396 aC;
Quint Appuleu Pansa, cnsol el 300 aC ;
Gai Vibi Pansa, cnsol el 43 aC;
Gai Corielli Pansa, cnsol el 122;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256586" title="JFK (pellcula)" nonfiltered="58" processed="58" dbindex="100057">

JFK s un film d'Oliver Stone (1991) dna versemblana a la teoria que darrera de l'assassinat de J. F. Kennedy hi va haver interessos de la indstria armamentstica nord-americana i estava involucrada la CIA i l'FBI; i que es tractava realment d'un cop d'estat encobert. Possiblement els membres ms reaccionaris del poder nord-americ de l'poca, que volien acabar amb un president massa democrtic i que propugnava, entre d'altres coses, un acostament amb la Uni Sovitica aix com l'assoliment de ms drets civils per les comunitats ms marginades dels EUA.

Sinopsi.

La pellcula se centra principalment en la investigaci que es realitza per un fiscal de Nova Orleans (Jim Garrison, representat per Kevin Costner) sobre sospitosos de l'assassinat de JF Kennedy (inclosos anti-castristes cubans)i a partir de les errades i buits que es troben en la investigaci de la Comissi Warren (investigaci oficial sobre l'assassinat de JFK). El judici al que porta a un dels sospitosos "Clay Shaw" (representat per Tommy Lee Jones) l'acaba perdent, ja que aquest s considerat pel tribunal popular com a innocent (donant per segur que no t res a veure amb la CIA), per el mateix tribunal troba que est clar que darrera de l'assassinat de JFK hi ha una conspiraci d'Estat.

Posteriorment, desprs de la mort de Clay Shaw (el 1974), Richard Helms, Director de la CIA, admetia sota jurament l'any 1979 que Clay Shaw s que havia estat contactat per la CIA. Els documents del FBI no podran ser mostrats fins el 2019, i els documents estatals fins el 2029.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256588" title="Crtel (economia)" nonfiltered="59" processed="59" dbindex="100058">
Crtel s un acord formal entre empreses del mateix sector, la fi del qual s reduir o eliminar la competncia en un determinat mercat. Els crteles solen estar encaminats a desenvolupar un control sobre la producci i la distribuci de tal manera que mitjanant la collusi de les empreses que ho formen stan formen una estructura de comprat monopolistc obtenint un poder sobre el mercat en el qual obtenen els majors beneficis possibles en perjudici dels consumidors pel que les conseqncies per a aquests sn les mateixes que amb un monopolista.

La diferncia radica que els beneficis totals (que els mxims possibles d'aconseguir en el mercat) sn repartits entre els productors. Les seves principals activitats se centren a fixar els preus, limitar l'oferta disponible, dividir el mercat i compartir els beneficis. En l'actualitat, el terme se sol aplicar als acords que regulen la competncia en el comer internacional. Un exemple clar s l'OPEP. Els defensors dels crtels afirmen que aquests ajuden a estabilitzar els mercats, a reduir els despeses de producci, a eliminar aranzels elevats, a distribuir els beneficis equitativament i a beneficiar als consumidors. 

Els seus detractors assenyalen que, quan no existeix competncia, els preus sn ms alts i l'oferta menor. Avui dia es considera que els seus inconvenients sn ms grans que no pas els seus avantatges i sovint s'estableixen lmits legals per a restringir el desenvolupament de nous crtels.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256589" title="Messier 2" nonfiltered="60" processed="60" dbindex="100059">

L'objecte Messier 2 (tamb conegut com M2 o NGC 7089) s un cmul globular  situat a la constellaci d'Aquari.  Va ser descobert per Jean-Dominique Maraldi el 1746. 

Descobriment i visibilitat.

L' M2 s visible a ull nu a cinc graus al nord de l'estrella Beta Aquarii. Amb Binoculars o  un petit  telescopi es pot identificar com una nebulosa no estellar, mentre que amb telescopis grans  es poden veure estrelles individuals; les estrelles ms brillants tenen una magnitud aparent de 13.1.

Va ser descobert per l'astrnom francs  Jean-Dominique Maraldi el 1746 quan observava un cometa amb Jacques Cassini. Charles Messier el va redescobrir 1760 pensant que es tractava d'una nebulosa sense cap estrella associada. William Herschel va ser el primer a veure estrelles individuals en 1794.

Dades cientfiques.

Amb una extensi de 175 anys llum, l'M2 s un dels cmuls globulars ms grans que es coneixen. El cmul s ric, compacte, i significativament ellptic.

Amb 13 mil milions d'anys s tamb un dels cmuls globulars ms vells associats a la Via Lctia. La distncia de l'M2 s prop de 37.500 anys llum de la Terra i el cmul cont al voltant de 150.000 estrelles. 

L'M2 t 21 estrelles variables conegudes. Les ms brillants sn estrelles gegants vermelles i grogues. El tipus espectral del conjunt s F4.

 Enllaos externs .

 Observacions histriques de l'M2 (en angls);
 Base de dades astronmiques SIMBAD;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256590" title="Pansa (cognom)" nonfiltered="61" processed="61" dbindex="100060">
Pansa fou un cognom rom, que significava peus gran i es donava sovint a les persones que tenien un peu molt gran o ample. Plini el Vell situa aquest cognom en el mateix nivell que els de Planc, Plaute i Escaure.

Personatges destacats amb aquest cognom foren:

Luci Titini Pansa Sac, trib amb potestat consolar el 400 aC i el 396 aC;
Quint Appuleu Pansa, cnsol el 300 aC ;
Gai Vibi Pansa, cnsol el 43 aC;
Gai Corielli Pansa, cnsol el 122;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256591" title="Luci Titini Pansa Sac" nonfiltered="62" processed="62" dbindex="100061">
Luci Titini Pansa Sac (Lucius Titinius Pansa Saccus) fou un magistrat rom.

Fou trib amb potestat consolar el 400 aC i va repetir el crrec per segona vegada el 396 aC.

L'esmenten Tit Livi i els Fasti Capitolini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256593" title="Quint Appuleu Pansa" nonfiltered="63" processed="63" dbindex="100062">
Quint Appuleu Pansa (Quintus Appuleius Pansa) fou cnsol de Roma el 300 aC juntament amb Marc Valeri Corv o Corb. Durant el seu perode consolar (un any) va assetjar la ciutat de Nequinum a l'mbria, per no va aconseguir la seva conquesta, L'esmenta Tit Livi (Livius, X 5, 6, 9).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256595" title="Gai Vibi Pansa" nonfiltered="64" processed="64" dbindex="100063">
Gai Vibi Pansa (Caius Vibius C. F. C. N. Pansa) fou un magistrat rom. Era fill d'un Gai Vibi Pansa que fou proscrit per Sulla. Gai Vibi Pansa (fill) va abraar el partit de Juli Csar al que fou sempre fidel.

El 51 aC fou trib de la plebs i es va oposar a les mesures del cnsol Marc Marcel i altres caps aristocrtics contra Csar. 

Durant la guerra civil Csar no li va donar cap comandament rellevant; el 46 aC Csar el va nomenar governador de la Gllia Cisalpina com a successor de Marc Brut. Va tornar a Roma el 45 aC. El 44 aC Csar va nomenar a Pansa, i a Aule Hirti que era el seu propi collega com ugur, per ser cnsols el 43 aC. Poc desprs Csar fou assassinat.

Tot i aix, com estava previst, fou cnsol el 43 aC juntament amb Hirti. L'1 de gener del 43 aC va prendre possessi com a cnsol i va haver de declarar la seva fidelitat a la constituci existent. Fou enviat a Mutina a negociar i a combatre a Marc Antoni i el va expulsar de Claterna; desprs va unir les seves forces consulars amb les d'Octavi (August) a Forum Cornelii on van establir els seus quarters de hivern.

El mar, Pansa va arribar a Bonnia, que ja havia estat ocupada per Hirti i Octavi, per fou derrotat per Marc Antoni a Forum Gallorum i va resultar mortalment ferit. Hirti va compensar el desastre amb un atac a les forces de Antoni quan tornaven a Mutina. El 27 de mar Hirti va atacar Mutina i Antoni fou derrotat, per el cnsol va caure en combat.

Octavi va enviar les restes del dos cnsols a Roma on foren rebut amb honors extraordinaris i enterrats al camp de Mart. Algunes veus van dir que havia estat mort per ordre d'Octavi que esperava desfer-se dels cnsols i desprs entendre's amb Marc Antoni.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256596" title="Gai Corielli Pansa" nonfiltered="65" processed="65" dbindex="100064">
Gai Corielli Pansa (Caius Corielli Pansa) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 122 aC juntament amb Mani Acili Aviola. L'esmenten els Fasti. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256597" title="Dhul Jolosa" nonfiltered="66" processed="66" dbindex="100065">
En la mitologia rab, Dhul Jolosa s un dol al que consultaven les seves empreses o destins algunes tribus rabs anteriors a Mahoma.

Dhul Jolosa contestava a les preguntes exhibint una de les tres fletxes titulades Ordre, Prohibici o Espera. La primera indicava que el consultant podia efectuar la empresa que intentava; la segona, que havia de desistir dels seus propsits, i la tercera que els seus desitjos es consideraven prematurs.

Com que els rabs pagaven tard i malament les ofrenes que feien a Dhul Jolosa, els sacerdots de l'dol, que no disponien d'altres ingressos, vivien molt pobrement i en algunes ocasions eren vctimes de maltractaments o els costava la vida una resposta desfavorable.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256599" title="Cloramina" nonfiltered="67" processed="67" dbindex="100066">
















La cloramina (monocloramina) s un compost qumic la frmula
del qual s NH2Cl.  Normalment s'utilitza en soluci diluda quan s'empra com a desinfectant.  El terme cloramina tamb es refereix a un grup de compostos orgnics que segueixen les frmules R2NCl i RNCl2 (en qu R s un radical orgnic). La dicloramina (NHCl2) i el triclorur de nitrogen (NCl3) tamb sn ben coneguts. 

Sntesi i reaccions qumiques.
La cloramina s un compost altament inestable en forma concentrada, per encara ho s molt ms com a lquid pur. La cloramina pura es descompon violentament per sobre de  40 C.  No obstant aix, la cloramina s bastant estable en soluci diluda, i aquesta considerable estabilitat s la base de les seves aplicacions.

La cloramina es prepara mitjanant la reacci qumica entre l'amonac i l'cid hipoclors en condicions lleugerament alcalines:
NH3  +  HOCl     NH2Cl  +  H2O;
La sntesi es porta a terme en soluci diluda. En aquesta reacci, l'cid hipoclors (HClO) s atacat per l'amonac (NH3), que s un nuclefil.  A pH ms baixos, t lloc ms cloraci.

Aquesta sntesi s til per no proporciona cloramina en forma pura. La substncia pura es pot preparar posant en contacte fluoramina amb clorur de calci:
NH2F  +  CaCl2     NH2Cl  + CaClF;

La cloramina s un producte intermedi clau en la sntesi tradicional de la hidrazina.

La monocloramina oxida els sulfhidrals i els disulfurs de la mateixa manera que l'cid
hipoclors, per noms t un 0,4%
de l'efecte biocida d'aquest cid.

Usos en el tractament d'aiges.
La cloramina s'utilitza amb freqncia a concentracions baixes com a desinfectant dels sistemes municipals de tractament d'aiges com a alternativa a la cloraci.  Aquesta aplicaci s cada cop ms freqent. S'est substituint el clor (de vegades es parla de clor lliure) per la cloramina, que s molt ms estable i no es dissipa de l'aigua abans d'arribar als usuaris. La cloramina tamb presenta menys tendncia a convertir els materials orgnics en clorocarburs com ara el cloroform i el tetraclorur de carboni.  Aquests compostos han estat identificats com a carcingens i el 1979 l'EPA, l'agncia nord-americana de protecci del medi ambient, va comenar a regular-ne els nivells a l'aigua de beguda dels Estats Units.  A ms, l'aigua tractada amb cloramina no fa l'olor de clor caracterstica del tractament amb gas i, per tant, se n'ha millorat el gust.

A l'aigua de l'aixeta, la cloramina li dna un to verds quan l'aigua es troba en grans quantitats, a diferncia del to blavs normal de l'aigua pura o de l'aigua que cont noms clor lliure com a desinfectant.  Aquest color verds es pot observar si s'omple una galleda blanca de polietil amb aigua de l'aixeta tractada amb cloramina i es compara amb aigua que no tingui cloramina, com ara l'aigua destillada o una mostra d'aigua de piscina.

 La cloramina es pot eliminar de l'aigua de l'aixeta mitjanant un tractament de supercloraci (10 ppm o ms de clor lliure, cosa que s'aconseguiria, per exemple, amb una dosi de lleixiu o d'un desinfectant de piscines que contingui hipoclorit sdic) mentre es mant el pH al voltant de 7 (per exemple, amb una dosi d'cid clorhdric).  L'cid hipoclors procedent del clor lliure deslliga l'amonac de la cloramina, i l'amonac es desprn de la superfcie del volum d'aigua. Aquest procs tarda unes 24 hores per a les concentracions normals d'aigua de l'aixeta, que s de poques ppm de cloramina. El clor residual lliure es pot eliminar aleshores per exposici a la llum brillant del sol durant unes 4 hores.

Situacions en qu caldria eliminar la cloramina.
Els propietaris d'aquaris haurien d'eliminar la cloramina de l'aigua de l'aixeta perqu s txica per als peixos.  El clor s'elimina de l'aigua al cap d'uns quants dies per la cloramina, que s ms estable, no s'elimina i es pot neutralitzar amb productes que es venen a les botigues d'animals.

Molts animals sn sensibles a la cloramina; per tant, cal eliminar-la de l'aigua de molts animals del zoo.

La cloramina tamb s'ha d'eliminar prviament de l'aigua que s'utilitza per a les mquines de dilisi, ja que entraria en contacte amb el corrent sanguini a travs de la membrana permeable. No obstant aix, com que la cloramina s neutralitzada pel procs digestiu, els pacients en dilisi poden continuar bevent aigua tractada amb cloramina sense cap problema.

Els cervesers artesans utilitzen agents reductors com ara el metabisulfit sdic o el metabisulfit potssic per eliminar la cloramina del licor amb qu es prepara la cervesa ja que, a diferncia del clor, no es pot eliminar per ebullici (A.J. DeLange). El sodi residual pot donar un gust indesitjat a la cervesa (vegeu Brewing, de Michael Lewis) i, per tant, s preferible el metabisulfit potssic. 

A les piscines, les cloramines es formen per reacci del clor lliure amb substncies orgniques. En comparaci amb el clor lliure, les cloramines sn a la vegada menys efectives com a desinfectants i ms irritants per als ulls dels banyistes.  Quan aquests es queixen de tenir els ulls irritats per culpa de massa clor a la piscina, normalment el problema s un nivell alt de cloramines, causat per massa poc clor en relaci amb la quantitat de matria orgnica. Els equips de comprovaci dissenyats per a piscines particulars sn sensibles tant al clor lliure com a les cloramines, cosa que pot induir a error.

Cloramines orgniques.
Es coneixen diverses cloramines orgniques d'utilitat comprovada en sntesi orgnica. Com a
exemples, es poden esmentar la N-cloromorfolina , la N-cloropiperidina i el clorur de N-cloroquinuclidini.

Seguretat.
La cloramina s txica en grans quantitats. L'EPA limita la concentraci de cloramina a 4 parts per mili (ppm).  Normalment, el nivell que es pretn aconseguir en el subministrament pblic d'aigua als EUA s de 3 ppm.

Referncies.


Enllaos externs.
El clor i les cloramines a l'aquari d'aigua dola. ;
Preguntes ms freqents sobre la cloramina, de la Comissi de Serveis Pblics de San Francisco. ;
"Chlorinated drinking water", monografia de la IARC, l'Agncia Internacional per a la Recerca sobre el Cncer (1991). ;
Els nivells mxims de contaminants per a l'EPA. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256601" title="Complot de novembre de 1936" nonfiltered="68" processed="68" dbindex="100067">
El Complot de Novembre de 1936, tamb conegut com Complot d'Estat Catal contra Companys o Complot Reverts, fou una fosca i poc aclarida trama a l inici de la Guerra Civil Espanyola que suposadament volia apartar el president de la Generalitat Llus Companys del seu crrec, per a recuperar el control de l ordre pblic en un moment en que l hegemonia de la CNT-FAI sobre el pas era absoluta i es vivia una situaci catica en la qual els assassinats de persones innocents eren continus.

Segons els rumors que corregueren, l'operaci es congri en les files d Estat Catal, i el seus inspiradors, entre d altres, foren Joan Casanovas i Maristany, Josep Maria Xammar i Sala i el secretari general d Estat Catal, Joan Torres Picart. Aquests comptarien amb la complicitat del Comissari General d Ordre Pblic, Andreu Reverts i de les forces a les seves ordres. L'objectiu seria detenir els caps ms significatius de la CNT-FAI, detenir i enviar a l exili el President Companys i situar en el seu lloc el president del Parlament catal, Joan Casanovas. Aix seria el pas previ per a proclamar la Repblica Catalana, amb el vist-i-plau del govern francs, amb qui Joan Casanovas podria haver establert alguns contactes. Estat Catal hauria tingut uns dos-cents militants armats per a dur a terme l operaci.

El 24 de novembre, el complot fou descobert, sembla que a partir d'una confidncia al capitost anarquista Dions Eroles per part d'un confident seu que treballava en la secretaria de Reverts anomenat Duran. El mateix dia 24 de novembre fou detingut Andreu Reverts, el qual fou substitut per Mart Rouret i Callol com a Comissari General d'Ordre Pblic. Es va fer crrer tamb la histria d'una ordre criminal donada per Reverts en relaci a un trbol afer personal que l'hauria beneficiat econmicament i que fu que aquest fos detingut i condemnat a mort.

Davant el greu perill que corrien llurs vides, Joan Torres Picart fou susps i expulsat del crrec de secretari general d Estat Catal i s exili, aix com Joan Casanovas.

Reverts, pea cabdal del complot, fou tret de la pres pels membres d'Esquerra Republicana Josep Grau i Janssans, Sol Arum i l'esmentat Duran, per a ser traslladat a Andorra, per fou assassinat a la carretera de Calaf, prop de Manresa, el dia 30 de novembre.

 Referncies .


 Enllaos externs .
La visi independentista dels fets;
Article d'Antonio Gascn Ricao sobre el Complot d'Estat Catal contra Companys (en castell);
 El complot d'Estat Catal contra Llus Companys, article a la revista "El Temps";
 Objectiu matar Companys. Article de Daz Esculies sobre el complot publicat a la revista "l'Aven";


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256603" title="Pant" nonfiltered="69" processed="69" dbindex="100068">
Pant (Pantaenus, ) fou un filsof grec, preceptor de Climent d'Alexandria. 

Era probablement nadiu d'Alexandria (encara que de vegades se l'esmenta com sicili) i a aquesta ciutat va crixer i es va educar i va abraar els principis de la filosofia estoica. Per qui fou introdut al cristianisme es impossible de dir, per la tradici diu que foren gent que havien vist als apstols (cosa bastant improbable cronolgicament) o en tot cas per descendents de deixebles dels apstols.

El 181 ja era considerat eminent i fou nomenat mestre de l'escola catequtica d'Alexandria, crrec que va tenir uns nou o deu anys. Llavors hauria dirigit una missi evangelitzadora a l'ndia, per dels seus resultats res se sap. A l'ndia hauria trobat una copia de l'evangeli de Sant Mateu en hebreu, que hi hauria portat Sant Bartolomeu i que va retornar a Egipte. En la seva absncia, el seu deixeble Climent havia exercit com a cap de l'escola catequtica, per al tornar va recuperar el crrec.

La persecuci de Sever va portar a Pant i Climent a Palestina, per desprs va poder tornar a Egipte.

Va morir no abans del 211. Fou fet sant per l'esglsia romana i la seva memria es commemora el 7 de juliol. Al front de l'escola el va succeir Climent d'Alexandria.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256604" title="Mitologia rab" nonfiltered="70" processed="70" dbindex="100069">
La mitologia rab comprn les creences antigues dels rabs. Abans de l'arribada i codificaci inicial de l'Islam a la Pennsula Arbiga l'any 622 de l'era cristiana, any 1 del calendari islmic, el centre fsic de l'Islam, la Kaaba de la Meca, no tan sols contenia l'nic smbol del "Du", tal i com ho fa ara, sin que estava coberta de smbols que representaven una mirada de dimonis, genis, semidus i altres criatures variades que mostraven l'ambient profundament politeista de l'Arbia pre-islmica. Podem inferir d'aquesta pluralitat un context excepcionalment ampli en el que la mitologia va poder aflorar.

 Vegeu tamb .
Mitologia;
Mitologia babilnica;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256607" title="Cabo Frio" nonfiltered="71" processed="71" dbindex="100070">



Cabo Frio s una ciutat de l'estat brasiler de Rio de Janeiro. La seva poblaci s 165 591 habitants en 2006. Seva superfcie total s 400,7km.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256608" title="Organitzaci de la Conferncia Islmica" nonfiltered="72" processed="72" dbindex="100071">

Organitzaci de la Conferncia Islmica (rab:                      ); (turc:  slam Konferans  rgt); (farsi:                      ); (francs: Organisation de la Confrence Islamique); (angls:Organization of the Islamic Conference); (malai:Persatuan Persidangan Islam); (indonesi: Organisasi Konferensi Islam) s un organisme internacional que agrupa als estats de confessi musulmana, que va ser creat eln 1969 durant la Conferncia de Rabat i formalitzada dos anys desprs. La seva seu est en Jedda (Arbia Saudita). 

Els seus membres sn 57 i inclouen a la representaci de Palestina a travs de la seva Autoritat Nacional. Les seves accions se circumscriuen a l'activitat de collaboraci entre els seus membres, sobretot en la lluita contra l'imperialisme, el neocolonialisme i l'emancipaci de Palestina. 

Histricament es van celebrar diversos congressos que van contribuir amb el seu desenvolupament: Lahore (1974), La Meca (1981), Casablanca (1984), Kuwait (1987), Dakar (1991). Les seves repercussions sn menors que els de la Lliga rab. 
 Estructura Interna . 
 Cimera de Caps d'Estat: Dirigeix l'organitzaci mitjanant reunions peridiques cada tres anys. ;
 Conferncia de Ministres d'Afers exteriors: Es reuneixen en sessions ordinries anuals i s'encarrega de l'aplicaci de les poltiques per al desenvolupament de l'organisme. ;
 Secretria General: Organisme executiu escollit per mandat de quatre anys i auxiliat per quatre adjunts. ;
 Agncies Especialitzades . 
 Centre d'Investigaci i Formaci Estadstica, Econmica i Social ;
 Agncia de Premsa Internacional Islmica ;
 Banc Islmic de Desenvolupament ;

 Secretaris generals .

  Tunku Abdul Rahman (Malisia): (1971-1973);
  Hassan Al-Touhami (Egipte): (1974-1975);
  Amadou Karim Gaye (Senegal): (1975-1979) ;
  Habib Chatty (Tunsia): (1979-1984) ;
  Syed Sharifuddin Pirzada (Pakistan): (1985-1988);
  Hamid Algabid (Nger): (1989-1996);
  Azeddine Laraki (Marroc): (1997-2000);
  Abdelouahed Belkeziz (Marroc): (2001-2004);
  Ekmeleddin Ihsanoglu (Turquia): (2005- actual );

 Pasos membres .
Llista dels 57 estats membres:

  Afganistan;
  Albnia;
   Arbia Saudita;
   Algria;
   Azerbaijan;
   Bahrein;
   Bangla Desh;
   Benn;
   Brunei;
   Burkina Faso;
   Camerun;
   Comores;
   Costa d'Ivori;
   Djibouti ;
   Egipte;
   Emirats rabs Units;
   Gabon;
   Gmbia;
   Guinea;
   Guinea Bissau ;
   Guyana;
   Iemen ;
   Indonsia ;
   Iraq ;
   Iran ;
   Jordnia ;
   Kazakhstan  ;
   Kirguizistan ;
   Kuwait ;
   Lban ;
   Lbia ;
   Malisia ;
   Malawi ;
   Maldives;
   Mali  ;
   Marroc ;
   Moambic ;
   Nger ;
   Nigria ;
   Oman ;
   Pakistan ;
   Palestina ;
  Qatar;
   Senegal;
   Sierra Leona;
   Sria   ;
   Somlia  ;
   Sudan ;
   Surinam ;
   Tadjikistan ;
   Togo;
   Tunsia  ;
   Turkmenistan ;
   Turquia ;
   Txad;
   Uganda;
   Uzbekistan;

 Enllaos externs .

   The Organization of the Islamic Conference;
   Islamic Conference  ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256609" title="DDT" nonfiltered="73" processed="73" dbindex="100072">
El 1,1,1-Tricloro-2,2-bis(4-clorofenil), abans anomenat dicloro-difenil-tricloroet, ms conegut com DDT, s un organoclorat que contenen alguns insecticides. Es va sintetitzar per primera vegada al 1874, per va ser durant la Segona Guerra Mundial que es va comenar a utilitzar per controlar malaties transmeses per insectes denominats "vectors". Ms tard va arribar l's agrcola i forestal. Per la seva prohibici va arribar el 1972 desprs d'estudis que demostraven que tenia efectes negatius sobre el medi ambient i els ssers vius.

 Formula qumica .

(ClC6H4)2CH(CCl3)

 Efectes .
El DDT es un compost liposoluble, s a dir, que s'acumula en els teixits grassos; a ms, s persistent ja que tarda generacions en desaparixer i a sobre es transmet en la cadena trfica.
Al llibre Primavera Silenciosa de Rachel Carson editat al 1962, va iniciar aquesta polmica enumerant tots els problemes ambientals que tenia aquest pesticida i, fins i tot deia que si se seguia utilitzant el DDT s'acabarien extingint tots els ocells del planeta.
El DDT actua com un imitador de l'estrogen i pot provocar alteracions al sistema hormonal, desencadenant malalties relacionades amb el sistema reproductor i sistema inmunolgic. Tamb afecta al sistema nervis perifric, sistema nervis central i al fetge.
Est catalogat per la OMS (Organitzaci Mundial de la Salut) com un ingredient actiu de classe II (moderadament perills).

s del DDT .
Actualment el DDT s'utilitza en la fabricaci d'un insecticida que es diu dicofol.
Tamb est perms en el "control de vectors" per combatre la malria.

 DDT a Espanya .
Encara hi ha fbriques que al produir dicofol i utilitzar aquest producte com a intermediari, aboquen DDT a rius provocant aix una font de contaminaci al medi ambient.
Tamb hi ha indicis que, en menors quantitats, entra DDT illegalment.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256610" title="Relaci total" nonfiltered="74" processed="74" dbindex="100073">
En matemtiques, una relaci binaria R sobre un conjunt X s total si per a tot a i b de X, a est relacionat amb b o b est relacionat amb a (o es donen els dos casos).

En  notaci matemtica, aix s escriu
;

Fixeu-vos que aix implica reflexivitat.

Per exemple, "s ms petit o igual que" s una relaci total sobre el conjunt dels reals, perqu, per a qualsevol parell de nombres , o b un s mes gran o igual que l altre o viceversa. Per altra banda, "s ms petit que" no s una relaci total, donat que es poden triar dos nombres iguals, i llavors ni el primer s ms petit que el segon ni el segon s ms petit que el primer. La relaci "s un subconjunt propi de" tampoc s total.

De les relacions totals, de vegades es diu que tenen comparabilitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256613" title="Xarampi" nonfiltered="75" processed="75" dbindex="100074">


El xarampi o pallola s una malaltia molt contagiosa que afecta sobretot els infants. El xarampi es creu que noms es pot tenir una vegada a la vida, ja que quan l'has tingut les cllules et deixen una espcie de immunitat a la sang.

Smptomes.
Comena com un vulgar refredat, amb constipat nasal, tossina, atxems, constipat ocular amb sensibilitat a la llum i amb febre; ms endavant, entre el cinqu i set dia apareixen a la cara, al front i al coll unes taques vermelles que gradualment s'estenen per tot el cos. En els casos greus, les taques poden estar tan juntes que arriben a confondre's en algunes zones del cos malalt.

Immunitzaci.
La causa es un virus filtrable. Les complicacions es deuen en general a infeccions secundries, principalment per estafilococs i estreptococs preexistents. Encara abans de conixer-se l'agent causal del xarampi se sabia que no era freqent patir dues vegades la malaltia.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256614" title="El Viaducte" nonfiltered="76" processed="76" dbindex="100075">

El barri d'El Viaducte d'Alcoi, es va poder desenvolupar grcies a l' inauguraci el 24 de febrer de 1907 del Viaducte de Canalejas, diputat a Corts pel districte d'Alcoi. T una longitud de 200 metres, llarg per al qual es van usar 325 tones d'acer que descansen sobre tres pilars i dos estreps que eleven el conjunt fins una alria mxima de 54 metres sobre el riu Molinar.

Situaci i poblaci.
Per la seua orografia s el barri en menys habitants d'Alcoi, 1.122, tan sols l'1,76 % de la poblaci. Situat a la falda de La Serreta s travessat per la CV-788, on tradicionalment s'han celebrat carreres de rallis a la zona del Rebolcat. Els rius Molinar i Serpis l'acaben d'encaixonar.

Consta d'una zona plana, el passeig (va ser reomplit en els anys trenta), que s la zona ms edificable i altres zones ms escarpades, on s'han fet cases unifamiliars.  El Pla General de 1989  el va dotar d'un gran parc en lo que era una zona de xaboles, la coneguda popularment com la cuesta de las flores a mig cam entre el Tossal i el Viaducte. Fins la creaci del Parc Intercomarcal de Bombers, el barri acollia a la dotaci de bombers d'Alcoi en les primitives cotxeres dels autobusos La Alcoyana.

L'Hospital Suec-Noruec.

El barri compta com a edifici emblemtic amb l'Hospital suec-noruec, creat a Alcoi el 1937, grcies a la solidaritat de la poblaci ms progressista de la societat escandinava amb l'Espanya republicana i democrtica. Pocs mesos desprs de l'inici de la guerra, tant en Noruega com a Sucia es van constituir comits d'ajuda a Espanya. Estos, estaven impulsats per organitzacions socials i poltiques de variada naturalesa, generalment progressista, i que van recaptar fons monetaris per a l'ajuda humanitria al poble espanyol. 

L'hospital va ser rpidament dotat de material i personal sanitari. A pesar de la seua presencia la zona no es va lliurar dels bombardejos de l'aviaci italiana.

Hui en dia s una de les tres seus del campus d'Alcoi de la Universitat Politcnica de Valncia. A la zona es troba tamb el Collegi Major "Ovidi Montllor".

Article principal: L'Hospital Suec-Noruec.

Bibliografia.
BENEITO, ngel, (2007). Alcoi, objetivo de guerra. Alcoi: Produciones Kronos S.L.. ISBN 978-84-612-0196-9;
DVILA LINARES, Juan Manuel, (2006). "La ciutat actual" en Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 520-521). ISBN 84-89136-50-5;

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;
Universitat Politcnica de Valncia (Campus d'Alcoi);

Notes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256619" title="Daniel-Rops" nonfiltered="77" processed="77" dbindex="100076">
Daniel-Rops Fou el pseudnim de Henri Petiot, assagista i novellista catlic francs (1901-1965).
Estudi en la Universitat de Grenoble i de Li a on desprs assaj histria durant vint-i-tres anys. 

Obres.

En el 1927 va publicar el seu primer assaig Notre inquietude, obra polmica en la que atacava d'immobilitat de l'Esglsia. 

La seva obra ms citada per autors moderns sol ser Jsus en son temps en la que reconeix que historiadors com Flavi Josep, Tcit i Suetoni van ser censurats i interpolats pels monjos copistes. Petroni cronista satric en la seva obra Satiricn noms han arribat a nosaltres 250 planes de les 3.000 que contenia el seu original. De Tcit els copistes cristians li van retirar del seu Histories i Anals, tots els captols referents a la Palestina dels primers segles.

  
Obres ms importans:
Notre inquietude (1927);
El mn sense nima (1932);
L'espasa de foc (1938);
Par del notre nuit (1943);
Jess i el seu Temps (1945);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256621" title="Tour de Frana de 1967" nonfiltered="78" processed="78" dbindex="100077">


L'edici del Tour de Frana 1967 quedar marcada per la mort de l'angls Tom Simpson durant l'ascens al mont Ventoux en el decurs de la tretzena etapa entre Marsella i Carpentras, convertint-se en la primera vctima oficial del dopatge esportiu.

El Tour fou guanyat per Roger Pingeon, el qual comen a gestar el seu triomf final en guanyar la cinquena etapa desprs d'una llarga escapada. Ajudat per Raymond Poulidor a les etapes de muntanya i per un potent equip de Frana va resistir els atacs de Julio Jimnez i Felice Gimondi. 

Aquesta edici comen des d'Angers amb la disputa d'una etapa prleg per primera vegada en la histria de la cursa gala. Aquesta fou la darrera edici en qu la cursa acab al veldrom del Parc dels Prnceps, enderrocat poc desprs. 

Raymond Poulidor era un dels grans favorits a aconseguir la victria final, per les coeses no comenaren gens b per a ell en no aconseguir la victria al prleg, ja que fou segon darrere Jos Mara Errandonea. Una posterior caiguda al masss dels Vosges durant la disputa de la vuitena etapa li supos allunyar-se definitivament de tota possibilitat de triomf final.

Els ciclistes foren repartits, de nou, en equips nacionals, tornant al sistema existent fins el 1962.  

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.



 Etapes .


Enllaos externs.
1967. Histria del Tour de Frana ;
1967. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256626" title="Pedro Gutirrez Bueno" nonfiltered="79" processed="79" dbindex="100078">
Pedro Gutirrez Bueno, nascut el 1735 i traspassat a Madrid el 1826, fou un qumic i farmacutic espanyol, introductor de la nova qumica de Lavoisier a Espanya.

Biografia.

Curs els estudis dels Reales estudios de San Isidro. Super els exmens del Real Tribunal del Protomedicato i fou adms en el Real Colegio de Boticarios de Madrid, amb la qual cosa pogu obrir una farmcia a Madrid l'any 1777. Fou deixeble de Jos Viera y Clavijo, un ferm defensor de la teoria del flogist.

L'any 1785 fou nomenat professor de qumica en el Colegio de Ciruga de San Carlos i, l'any 1787, en el Real Gabinete de Historia Natural. Fou en aquesta poca en la qual va veure la necessitat de millorar els texts i els mtodes docents que s'estaven emprant a finals del segle XVIII. Fou farmacutic major del Rei i l'encarregat de la direcci del laboratori del Ministerio del Estado (els altres dos laboratoris de l'Estat foren dirigits per dos qumics francesos, Joseph Louis Proust dirig el de la Real Academia de Artillera de Segvia i Franois Chavaneau el del Ministerio de Hacienda ). L'informe desfavorable de Jos Viera y Clavijo contra Gutirrez Bueno i Chavaneau, per acceptar les noves teories de Lavoisier i la nova nomenclatura qumica, propiciaren el tancament dels laboratoris. L'any 1799 es reunificaren en el Laboratorio Real de Madrid, sota la direcci de Proust, que tenia una visi moderna de la qumica.

Durant els primers anys del segle XIX Gutirrez Bueno ocup la ctedra de qumica en el Colegio de Ciruga de San Carlos, i l'any 1804 ocup el crrec de director i professor del nou Colegio de Farmacia de Madrid.

Obra.
El govern espanyol encarreg treballs relacionats amb la qumica com censures de llibres i informes sobre l'elaboraci de plvora, la installaci de parallamps, el reconeixement de mines i, especialment, la fabricaci de tintes. Realitz treballs d'anlisi qumic i activitats industrials: a Cadalso dirig una fbrica d'un compost de clorur de mercuri (II) usat per a finalitats mdiques, una d'cid sulfric en el Manzanares (probablement fou l'introductor del mtode de les cambres de plom a Espanya) i una de blanqueig de teixits a la Granja de San Ildefonso aplicant el mtode de Berthollet.

Gutirrez Bueno es form en la teoria del flogist de Becher i de Stahl. Aix la seva primera obra Instruccin sobre el mejor mtodo de analizar las aguas (1782) la redact seguint la teoria del flogist i criticava les noves idees de Lavoisier i collaboradors. Per an evolucionant i en el seu llibre Curso de qumica (1788), recopilaci de les seves llions, ja no es mostrava partidari de cap de les dues teories, emprant una o l'altra segons quina s'ajustava millor  a cada cas particular. Aix va produir bastant confusi entre els seus alumnes. Aquest mateix any public Mtodo de la nueva nomenclatura qumica traducci de l'original francs de Guyton de Morveau, Lavoisier, Berthollet i Fourcroy per no hi va incloure el diccionari que relacionava els noms antics amb els moderns, ni les memries de Hassenfratz i Adet que reemplaaven els smbols qumics i les taules amb els nous smbols, que s va incloure en una segona edici el 1802 aix com una taula amb les equivalncies entre les mesures espanyoles i les del sistema mtric decimal. En aquesta traducci deix sense modificar les paraules franceses (xide,  sulfate, etc.), la qual cosa no segueix les recomanacions dels autors que aconsellaven emprar els substantius llatins per a les traduccions i noms canvi algunes paraules que podien resultar conflictives (per exemple anomen al nitrogen azoote enlloc del francs azote). Cal destac que la traducci la va fer noms un any desprs de l'original francs, al mateix temps que en Anglaterra i molt abans que a la resta de pasos europeus.

Obres.
 Instruccin sobre el mejor mtodo de analizar las aguas (1782);
 Curso de qumica (1788);
 Mtodo de la nueva nomenclatura qumica (1788);

Bibliografia.

 BERTOMEU, J.R. i GARCIA, A. Pedro Gutirrez Bueno (1745-1822) y las relaciones entre qumica y farmacia durante el ltimo tercio del siglo XVIII. Hispania, 61, 105-127 (2001);
 GARCIA, A. i BERTOMEU, J.R. Viajes de cultivadores de la qumica espaoles a Francia (1770-1830), Asclepio, 53, 95-139 (2001) PDF;
 GARCIA, A. i BERTOMEU, J.R. Pedro Gutirrez Bueno (1745-1822), los libros de texto y los nuevos pblicos de la qumica en el ltimo tercio del siglo XVIII. Dynamis, 21, 351-37 (2001)PDF ;
 PELLN, I. Un qumico ilustrado. Lavoisier. Nivola. Madrid, 2002;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256627" title="Caxambu" nonfiltered="80" processed="80" dbindex="100079">



Caxamb s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256630" title="Sistema de molts cossos" nonfiltered="81" processed="81" dbindex="100080">
Sistema de molts cossos (abreujat MBS de l'angls Multibody system) s un conjunt de tcniques emprades per modelar el comportament dinmic de cossos rgids o flexibles interconnectats, cadascun dels quals pateix grans translacions i grans rotacions.

 Introducci .

El tractament sistemtic del comportament dinmic de cossos interconnectats ha dut a un gran nombre de formalismes de molts cossos en el camp de la mecnica. Els cossos ms simples o elements d'un sistema de molts cossos ja van ser objecte d'estudi d'Newton (partcules lliures) i Euler (slid rgid). Euler ja va definir el concepte de forces de reacci entre cossos. Ms tard, se n'ha derivat una srie de formalismes, formalismes de Lagrange basats en coordenades mnimes i una segona formulaci que introdueix restriccions, per mencionar-ne alguns. 

Bsicament, el moviment de cossos es descriu per seu comportament cinemtic. Els comportament dinmic s resultat de l'equilibri de forces aplicades i de la variaci temporal de la quantitat de moviment.
Avui dia, el terme sistema de molts cossosfa referncia a un gran nombre de camps de recerca dins l'enginyeria, especialment en dinmica de robtica i vehicle i maquinria. Com a tret important, els formalismes de sistema de molts cossos ofereixen normalment una eina algortmica assistida per ordinador d'imitar, analitzar, simular i optimitzar el moviment arbitrari d'un gran nombre de cossos interconnectats.
 
 Aplicacions .

Aix com els components o parts d'un sistema mecnic s'estudien en detall amb mtodes d'elements finits, el comportament del sistema complet s'estudia normalment amb mtodes de Multibody System o sistema de molts cossos dins de les rees: 

 Robtica;
 Simulaci del vehicle (dinmica del vehicle, prototipatge rpid de vehicles, millora de l'estabilitat, optimitzaci del confort, millora de l'eficincia, ...);
 Biomecnica;
 Enginyeria Aeroespacial (helicpter, sistemes d'aterratge, comportament de mquines sota diferent condicions de gravetat);
 Motor de combusti, engranatges i transmissions, piny cadena, sistema de corretja;
 Elevador, palanqu, mol paperer;
 Simulaci de partcules (mitj granular, sorra, molcules);
 Simulaci dinmica;
 Aplicacions militars ;

 Exemple .
L'exemple segent mostra un sistema de molts cossos tpic. Es denota normalment com mecanisme de viela-manovella. El mecanisme s'utilitza per transformar moviment rotacional en moviment de translaci per mitj d'un bra motor giratori, una biela de connexi i un cos correds. En l'exemple, un cos flexible s'utilitza per a la biela. La massa corredissa noms es pot moure segons una restricci prismtica i tres unions giratries (frontisses) s'utilitzen per connectar els cossos. Mentre que cada cos t sis graus de llibertat en l'espai, les restriccions cinemtiques fan que el sistema sencer tingui un sol grau de llibertat. 



El moviment del mecanisme viela manovella es pot veure a l'animaci segent:



 Concepte .
Es considera normalment que un cos s una part rgida o flexible d'un sistema mecnic. Un exemple d'un cos s el bra d'un robot, una roda o eix en un cotxe o l'avantbra hum. Un lligam s la connexi de dos o ms cossos, o d'un cos amb el terra. El lligam s definit per certes restriccions (cinemtiques) que limiten  moviment relatiu dels cossos. Les restriccions ms habituals sn:

 uni esfrica; impedeix desplaaments relatius en un punt, la rotaci relativa es permet; implica 3 restriccions cinemtiques dels tres graus de llibertat de rotaci.
 uni de revoluci; es permet noms una rotaci relativa; implica 5 coaccions cinemtiques, les tres de translaci i dues de rotaci; vegeu l'exemple a ms amunt.
 articulaci prismtica; es permet el desplaament relatiu al llarg d'un eix, constreny la rotaci relativa; implica 5 restriccions cinemtiques, les tres rotacions i dues translacions.

Hi ha dos conceptes importants en sistemes de molts cossos: grau de llibertat i condici de restricci.

 Grau de llibertat .
Els graus de llibertat denoten el nombre de possibilitats cinemtiques independents de moviment. Un cos rgid t sis graus de llibertat en termes de moviment espacial, tres d'ells sn graus de llibertat translacionals i tres sn graus de llibertat rotacionals. En termes de moviment en el pla, un cos t noms tres graus de llibertat, amb noms un de rotacional i dos translationals.

Els graus de llibertat en el moviment planar es poden fcilment demostrar utilitzant per exemple el ratol de l'ordinador. Els graus de llibertat sn: dreta-esquerra, amunt-avall i la rotaci sobre l'eix vertical.

 Condici de constricci .

Una condici de restricci implica una limitaci en els graus de llibertat cinemtics d'un o ms cossos. La restricci clssica s normalment una equaci algebraica que defineix la translaci relativa o rotaci entre dos cossos. Hi ha a altres possibilitats per restringir el moviment relatiu entre dos cossos o un cos i el terra. Aquest s el cas d'un disc rodant, on el punt del disc que en contacte amb el terra t en tot moment una velocitat relativa nulla respecte aquest. En el cas que la condici de restricci de velocitat no es pugui integrar en el temps per formar una restricci de posici, s'anomena no-holonmica. Aquest s el cas de la restricci general de rodadura. A ms a ms hi ha restriccions no clssiques que podrien fins i tot introduir una coordenada desconeguda nova, com una articulaci prismtica, on un punt d'un cos es pot moure al llarg de la superfcie d'un altre cos. En termes de contacte, la condici de restricci s'expressa en termes de desigualtats i per aix tal restricci no limita permanentment els graus de llibertat de cossos.

 Equacions del moviment .

Les equacions de moviment permeten descriure el comportament dinmic d'un sistema de molts cossos. Cada formulaci de sistemes de molts cossos du a un sistema diferent d'equacions del moviment mentre la fsica al darrere s la mateixa. El moviment restringit dels cossos es descriu per mitj d'equacions que resulten de la segona llei de Newton. Les equacions s'escriuen per al moviment general dels cossos senzills amb l'addici de condicions de restricci. Normalment les equacions del moviment s'obtenen de les equacions de Newton-Euler o de les equacions de Lagrange.

El moviment dels cossos rgids es descriu mitjanant

 (1);

 (2);

Aquest tipus d'equacions del moviment es basa en les anomenades coordenades redundants, perqu les equacions utilitzen ms coordenades que graus de llibertat del sistema subjacent. Les coordenades generalitzades es denoten per , la matriu de Massa es representa per  que pot dependre de les coordenades generalitzades. 
 representa les condicions de restricci i la matriu  s la dervada de les condicions de restricci respecte les coordenades. Aquesta matriu s'utilitza per aplicar les forces de restricci  a les corresponents equacions dels cossos. Les components del vector  tamb s'anomenen multiplicadors de Lagrange. En un cos rgid, les coordenades es podrien separar en dos, 



on  descriu les translacions i  descriu les rotacions.

 Vector velocitat quadrtica .
En l'mbit de cossos rgids, l'anomenat vector de velocitat quadrtica  s'utilitza per incloure els termes de Coriolis i de fora centrfuga a les equacions del moviment. El nom s degut al fet que  inclou termes quadrtics de velocitats resultat de derivades parcials de l'energia cintica del cos.

 multiplicadors de Lagrange .

El multiplicador de Lagrange  es relaciona amb una condici de coacci  i normalment representa una fora o un moment, que serveix en la "direcci|instrucci" del grau de coacci de llibertat. Els multiplicadors Lagrange no "treballen" en comparaci amb forces externes que canvien l'energia potencial d'un cos. 

 Coordenades mnimes .

Les equacions de moviment (1,2) es representen per mitj de coordenades redundants, aix vol dir que les coordenades no sn independents. Aix es pot ser veure en l'exemple del mecanisme manibela-manovella mostrat ms amunt, on cada cos t sis graus de llibertat mentre la majoria de les coordenades sn dependents del moviment dels altres cossos del sistema. Aquest sistema de cossos rgids es pot descriure mitjanant 18 coordenades i 17 restriccions. Tanmateix, els sistema complet t noms un grau de llibertat, per tant l'equaci del moviment tamb es podria representar per mitj d'una sola equaci, utilitzant per exemple l'angle del lligam motor com a grau de llibertat. La formulaci  anterior t llavors el nombre mnim de coordenades per descriure el moviment del sistema; aquesta s'anomena una formulaci de coordenades mnima. La transformaci de coordenades redundants a coordenades mnimes s a vegades feixuga i noms s possible en termes de restriccions holonmiques i sense llaos cinemtics. S'han desenvolupat uns quants algoritmes per a la derivaci d'equacions del moviment de coordenades mnimes, com l'anomenada formulaci recursiva. Les equacions que en resulten sn ms fcils de resoldre perqu a falta de condicions de restricci, es poden utilitzar els mtodes estndards d'integraci temporal per integrar les equacions del moviment. El sistema redut es podria resoldre ms eficament; tanmateix la transformaci de les coordenades podria ser computacionalment cara. En formulacions molt generals de sistemes de molts cossos i programari especialitzat, s'utilitzen les coordenades redundants per fer els sistemes de clcul ms flexibles i ms amens per l'usuari. 

 Temes relacionats .

 Sistemes de molts cossos flexibles (sistemes de molts cossos en els que alguns cossos sn flexibles);
 Simulaci de sistemes de molts cossos (tcniques de soluci);
 Simulaci dinmica;
 Dinmica de molts cossos;

 Referncies .

 J. Wittenburg, Dynamics of Systems of Rigid Bodies, Teubner, Stuttgart (1977).
 K. Magnus, Dynamics of multibody systems, Springer Verlag, Berlin (1978).
 P.E. Nikravesh, Computer-Aided Analysis of Mechanical Systems, Prentice-Hall (1988).
 E.J. Haug, Computer-Aided Kinematics and Dynamics of Mechanical Systems, Allyn and Bacon, Boston (1989).
 H. Bremer and F. Pfeiffer, Elastische Mehrkrpersysteme, B. G. Teubner, Stuttgart, Germany (1992).
 A.A. Shabana, Dynamics of multibody systems, Second Edition, John Wiley & Sons (1998).
 M. Gradin, A. Cardona, Flexible multibody dynamics   A finite element approach, Wiley, New York (2001).

 Enllaos externs .

 http://tmech.mechatronik.uni-linz.ac.at/staff (Pgina de Sistemes de molts cossos flexibles de Johannes Gerstmayr; cont moltes animacions);
 http://real.uwaterloo.ca/~mbody/ (Conjunt d'enllaos de John McPhee);



 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256632" title="Sergei Nutels" nonfiltered="82" processed="82" dbindex="100081">
Sergei Nutels (Chernogolovka, Rssia, 1994) s un pianista internacional.

 
Nutels va nixer el 28 de maig de 1994 a la ciutat russa de Chernogolovka. A l'edat de 6 anys va entrar a estudiar a l'Escola de les Arts, a la classe de la professora emrita de la Regi de Moscou Olga Agroskina en especialitat de piano, amb la qual va estudiar durant 6 anys, de 2000 fins a 2006. Des de aleshores, Nutels ha realitzat diferents actuacions internacionals i ha guanyat prestigi com un dels pianistes joves amb ms talent. L'agost de 2005 va assistir a les Mster-Class organitzades per l'UNESCO amb el professor del Conservatori de Moscou Denis Chefanov a la ciutat de Susdal. Des de maig de 2006 estudia piano amb la docent de Conservatori Txaikovski de Moscou, Emerita Artista de la Federaci Rusa, Kseniya Knorre, amb la qual cursa actualment set grau a Escola Central de Msica pertanyent al Conservatori Txaikovski de Moscou. En els anys 2005-2007 ha tingut les beques d'estudi com a premi de l'alcalde de la seva ciutat natal Chernogolovka, en els anys 2006- 2007 becat pel governador de la Regi de Moscou. Entre les seves aficions estan el dibuix, l'ordinador, el basquet, l'esqu o l'hoquei.

 Premis i Reconeixements.
 2001;
Festival Internacional d'artistes infantils a Bulgria.
 2002;
Primer premi en el Festival Internacional de joves msics "Provncia musical" subvencionat per President de la Federaci Russa en la ciutat de Tambov. ;
Actuaci amb Orquestra simfnica de Tambov. ;
 2003;
 Participant en el programa de Fundaci sense nim de lucre de Vladmir Spivakov.
 Participant en la gala concert d'Acadmia Internacional de Msica "Kostamuksha-2003". ;
 2004;
Diplomat en el Primer festival de joves talents "Nous valors de la Regi de Moscou" dins del Projecte de Ministeri de Cultura de la regi de Moscou i fundaci Nacional "Nous valors". ;
 Diplomat i 1r premi en el Set concurs regional i obert per a estudiants-solistes d'escoles d'arts i escoles de msica en la nominaci de piano (Electrostal, Rssia) ;
 2005 ;
El 7 de gener va participar en el concert nadalenc, organitzat per al President de Federaci Russa Vladmir Putin en la casa-museu de Piotr Txaikovski a la ciutat de Klin, on va rebre com a regal de mans de President Putin un rellotge i un llibre. ;
 1r premi en el concurs de joves intrprets de Moscou i la seva regi " Nova generaci, segle XXI" i participaci en el concert de guardonats al "Sal de les Armes" de Kremlin de Moscou. ;
 Diploma de 1r grau en el Concurs Internacional i obert per a pianistes i conjunts de pianos "Professor i alumne", dedicat a Txaikovsky amb conseqent participaci en el concert per a abonats al sal musical "Lira". ;
 Guardonat amb el 1r premi en vuit concurs regional i obert per a estudiants-solistes d'escoles d'arts i escoles de msica en la nominaci de piano (Electrostal, Rssia) ;
 Quart premi en el tercer concurs de msica antiga de Moscou entre participants de totes les edats. ;
 Participant en el XXX festa dedicada a escriptor A. Puixkin a Sajaro-Viasemsaj. ;
 Diploma per reeixida participaci en el VI concurs televisiu internacional de joves msics "Trencanous". ;
 2006 ;
 Interpretaci amb xit del concert n8 de Mozart amb l'Orquestra Simfnica del Valls, i director Manuel Valdivieso a Sabadell. ;
 Participant en el IV concurs internacional de "Rotari club" on ha estat l'nic participant que va rebre la invitaci d'entrar a l'Escola Central de Msica, pertanyent al Conservatori Txaikovsky de Moscou sense exmens. ;
 Gran Prix en el concurs internacional "Europa oberta". ;
 Participant en el concert de joves intrprets organitzat per la UNESCO a Pars. ;
 2007;
 Amb la invitaci de l'alcalde de ciutat de Neubiberg,Baviera (Alemanya) va interpretar un concert com a solista a la sala municipal de concerts. ;
 2008;
 Gira per l'estat espanyol que inclou: Sabadell, L'Hospitalet de Llobregat, Castellar del Valls i Viladecans.

Enllaos externs.
 Biografia de Sergei Nutels;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256633" title="Juan Manuel de Arjula y Pruzet" nonfiltered="83" processed="83" dbindex="100082">
Juan Manuel de Arjula y Pruzet, nascut a Lucena, Crdova, el 1755 i traspassat a Londres el 16 de novembre de 1830, fou un qumic i metge espanyol, que introdu la nova qumica de Lavoisier a Espanya juntament amb el seu mestre Pedro Gutirrez Bueno.

Biografia.

Estudi en el Colegio de Ciruga de Cdiz. Quan acab la carrera entr a servir a l'armada com a cirurgi fins l'any 1784. En aquest any es trasllad a Pars per ampliar estudis, amb l'ajud d'una beca de la marina, i amb el prestigis qumic Antoine Franois de Fourcroy, un dels primers que seguiren les idees de Lavoisier. 

Entre els anys 1789 i 1791 viatj per Anglaterra i Esccia amb l'objectiu d'adquirir instrumental cientfic per installar un laboratori de qumica a Cadis i per a adquirir coneixements de qumica industrial. Una vegada completada la seva formaci a l'estranger retorn a Cadis i s'encarreg de la ctedra de qumica del Colegio de Ciruga. Dificultats pressupostries li impediren crear el laboratori i hagu de impartir classes de medicina i de botnica.

Les seves idees progressistes li conduren a enfrontaments amb els poders poltics, especialment a partir de 1805. Durant el Trienni Liberal (1820-1823) fou membre de la Direccin General de Estudios. Per l'any 1823 amb el canvi de govern s'exili a Londres on hi resid fins a la seva mort l'any 1830. Fou enterrat a la esglsia londinenca de St. Pancras.

Obra.

Durant la seva vida va publicar diferents treballs relacionats amb la qumica i la medicina. Destaca la seva obra Reflexiones sobre la nueva nomenclatura qumica (1788), de la qual en realitz una traducci al francs per inclourar-la en la revista francesa Observations sur la physique. En aquesta obra discrep en quatre punts de les idees de Lavoisier sobre la naturalesa dels cids, que resultaren correctes:
 Consider incorrecte la teoria dels cids de Lavoisier que deia que tots els cids tenien en la seva composici oxigen. Arjula aport com a prova un anlisi realitzat per Berthollet de l'cid cianhdric, HCN, anomenat en aquell temps cid prssic. Segons l'anlisi de Berthollet aquest cid no contenia oxigen.
 Tamb contradigu la proposta de Lavoisier de qu els elements qumics que es combinaven amb oxigen es transformaven en cids. Arjula aport la prova de l'aigua on l'hidrogen es combina amb l'oxigen i no formava cap cid i la de 14 metalls que formaven xids quan es combinaven amb l'oxigen.
 Tampoc acceptava que a major quantitat d'oxigen en un cid la seva fora fos major. Aport la prova de qu l'cid clorhdric, HCl (anomenat cid muritic) era ms cid que la seva mescla amb cid hipoclors, HClO (anomenada cid muritic oxigenat).
 Finalment discrep sobre la idea de qu l'element qumic que pogus combinar-se amb ms quantitat d'oxigen havia de ser un cid ms fort. La prova d'Arjula era la proporci d'oxigen a l'aigua (85 %), difcilment superable per cap altre compost qumic, que no donava cap cid fort, sin una substncia neutra.

Propos tamb un nom diferent al d'oxigen per a aquest element qumic perqu considerava que era ms important la seva capacitat per cremar que no la de formar cids. El nom que propos fou arxicayo o principi de cremar. Introdu la denominaci de nitrogen en lloc del francs azote i la de wolframi en lloc de la francesa tungst ja que els seus descobridors els germans espanyols Fausto i Juan Jos de Elhyar aix ho havien fet.

Bibliografia.

 GARCIA, A. i BERTOMEU, J.R. Viajes de cultivadores de la qumica espaoles a Francia (1770-1830), Asclepio, 53, 95-139 (2001) ;
 PELLN, I. Un qumico ilustrado. Lavoisier. Nivola. Madrid, 2002;

Referncies.

Biografia a uv.es;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256637" title="Orde del Card" nonfiltered="84" processed="84" dbindex="100083">


La Molt Antiga i Molt Noble Orde del Card (angls: The Most Ancient and Most Noble Order of the Thistle) s un orde de cavalleria associat amb Esccia. Si b la seva data de fundaci s desconeguda, el rei Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia institu l'orde moderna al 1687. L'Orde consisteix en el Sobir i 16 Cavallers i Dames, aix com certs cavallers "extraordinaris" (membres de la Famlia reial britnica i monarques estrangers. Noms el Sobir garanteix ser membre de l'orde (els membres no sn recomanats pel Govern, com succeeix a la resta d'ordes). Els 16 membres han de ser nascuts a Esccia.

L'emblema primer de l'orde s el card, la flor nacional d'Esccia. El Lema de l'orde  NEMO ME IMPUNE LACESSIT  (Ning no em fereix amb impunitat) s el mateix que apareix a l'Escut Reial d'Esccia i en algunes monedes d'una lliura. El patr de l'orde s Sant Andreu (patr d'Esccia), i apareix a la insgnia.

Si b la major part dels ordes de cavalleria britnics cobreixen tot el regne, els 3 ms exaltats noms pertanyen a un nic pas. L'Orde del Card, que pertany a Esccia, s la segona en importncia. La seva equivalent a Anglaterra, la Molt Noble Orde de la Lligacama, s l'orde de cavalleria documentada ms antiga , datant de mitjans del segle XIV. Al 1783 es cre un equivalent irlands, el Molt Illustre Orde de Sant Patrici, per des de la independncia de la major part d'Irlanda l'orde ha caigut en dess (el seu darrer membre mor al 1974).

 Histria .
La data de la seva creaci s desconeguda, si b la llegenda afirma que va ser fundada pel rei Achaius, Rei dels Escocesos, mentre batallava a Athelstaneford amb el Rei sax thelstan d'nglia Oriental, vei al cel la creu de Sant Andreu, i, desprs de guanyar la batalla, establ l'orde al 787, dedicada al Sant. Un dels motius per considerar la llegenda d'increble, apart de pel miracle de la creu al cel, perqu els dos reis ni tan sols van regnar al mateix segle. Una altra histria afirma que Achaius fund l'orde al 809 desprs de signar una aliana amb l emperador Carlemany. Tamb existeix la tradici conforme l'orde va ser fundada (o reinstituda) al camp de batalla per Robert I a Bannockburn. Tamb se suposa que potser va ser fundada pel rei Jaume III (1488-1513), responsable de diversos canvis al simbolisme reial d Esccia, entre ells l adopci del card com a insgnia reial. Tamb s'afirma que Jaume V, desprs de ser adms a l'Orde del Tois d'Or al Sacre Imperi Romanogermnic, a l'Orde de Sant Miquel a Frana i a l'Orde de la Lligacama a Anglaterra establ l'Orde del Card al 1540 perqu se sentia avergonyit perqu ell no tenia cap honor per conferir als monarques estrangers. 


Al 1687, Jaume VII d Esccia la va restaurar, fent-la tornar a tota la seva glria, llustre i magnificncia, dotant-la d estatuts, amb tal de recompensar als escocesos que recolzaven la poltica del rei, aix com la seva fe. En un principi estava reservada al Sobir i a 12 membres (en allusi als apstols). Desprs de la seva abdicaci al 1688, els seus successors Guillem i Maria no fan cap nomenament i l orde cau en dess fins la Reina Anna al 1703 la reviu un cop ms i fins avui. Desprs de les rebellions de 1715 i 1745, els pretendents al tron van nomenar membres de l orde a l exili. Els primers reis de la casa de Hannover tamb la van fer servir per recompensar la noblesa escocesa que recolzs la casa de Hannover i l esglsia protestant. L orde va revifar quan al 1822 el rei Jordi IV va visitar Esccia i va lluir les insgnies prpies de l orde. Al 1827 el nombre de membres va ascendir a 16. Si b originalment les dones estaven vedades a l'orde (excepte les reines regnants), al 1937 Jordi VI nomen Dama del Card a la seva esposa, Elizabeth Bowes-Lyon, mitjanant un estatut especial. 

Originalment, era el monarca personalment qui atorgava l'orde. Al segle XVIII, pass a atorgar-se segons las propostes del govern; per al 1946, desprs de l acord del Primer Ministre Clement Attlee i del Cap de l'Oposici, Winston Churchilll, l Orde del Card torn a ser un present personal del Sobir. Al 1987, Elisabet II permet l'admissi de Dames de manera regular.

 Composici .

L'Orde t 5 oficials: el Deg, el Canceller, l'Uixer, el Rei d'Armes i el Secretari. El Deg normalment s un clergue de l'Esglsia d'Esccia. Aquest ofici no formava part de l'establiment original, per es cre al 1764 i s'un a l'ofici de Deg de la Capella Reial. Ambds oficis es tornaren a separar al 1969. L'ofici de Canceller s mencionat als estatuts de 1687, sent nomenat custodi del Segell de l'Orde, per fins al 1913 no es nomen ning al crrec i, subseqentment, l'ofici era realitzat per un dels cavaller, sense ser el ms antic. L'Uixer de l'Orde s el Cavaller Uixer del Segell Verd (a diferncia del seu equivalent a la Lligacama, el Cavaller Uixer del Segell Negre, no t cap funci a la Cambra dels Lords. El Lord Lle Rei d'Armes encapala l'establiment herldic escocs. El Lord Lle (no sempre) tamb servei com Secretari.

 La Capella .


 

Quan Jaume VII revif l'Orde al 1687, orden que la Capella del Palau de Holyroodhouse fos convertida en la Capella per l'Orde del Card, potser copiant la idea de l'Orde de la Lligacama, la capella de la qual es troba al Castell de Windsor, per Jaume VII va ser deposat al 1688,  la situaci poltica es deterior, i la capella qued destruda durant un mot.

Des de llavors, l'Orde qued sense capella, fins que al 1911 se situ a la catedral d'Edimburg. Cada any, el Sobir resideix durant una setmana al Palau de Holyroodhouse al juny o juliol, i durant la visita, es realitza el servei anual de l'Orde. Els nous cavallers sn nomenats durant aquest servei.

Tots els membres de l'Orde, incloent el Sobir, tenen un seient al cor de la Capella, sobre el qual apareix el seu escut d'armes, amb el nom i la data d'admissi a l'orde. Sobre el pinacle del seient apareix el seu elm (si el cavaller s noble, en lloc de l'elm es posa la corona d'acord al seu rang). 

A diferncia d'altres ordes, els estendards amb les armes no pengen a la capella, sin que a una part adjacent.

A la mort dels cavallers, es retira l'elm, l'estendard i l'espasa, per no l'escut, quedant permanents al respatller del banc, motiu pel qual la capella s un colorit recordatori dels cavallers. 
 

 Preferncia i Privilegis .



Els membres de l'orde fan servir el prefix Sir  o Lady , i la citaci KT/LT s'anteposa a totes, excepte a Bt (Baronet), VC (Creu Victria), GC (Creu de Jordi) i  KG/LG (Cavaller/Dama de la Lligacama)

Els membres de l'orde reben un escut herldic, o poden afegir al seu l'anell (un cercle verd amb el lema de l'orde) i el collar de l'Orde, amb la insgnia penjant. A Esccia, a l'Escut Reial llueix l'anell sobre el collar de l'orde, mentre que a Anglaterra, Galles i Irlanda del Nord llueix l'Orde de la Lligacama. 

Vestimentes i Distintius.

Grans Ocasions. 

(Reuni Anual de l Orde o Coronacions) 
 La Capa: de tafet verd. Sota l espatlla Esquerra apareix l estrella de l orde. Es llueix sobre l uniforme o sobre el vestit de cerimnia.
 El Barret: de vellut negre, amb una ploma d estru blanca.
 El Collar: fet d or, amb cards i branques de lamenta. Es llueix sobre la capa.
 El Sant Andrew: penja del collar. s una imatge d esmalt sobre or de Sant Andreu, amb una tnica lila, una sobrevesta verda i la creu en aspa en blanc.

D altres ocasions .
 L Estrella: consisteix en una Creu de Sant Andreu (en aspa), amb raigs entre els braos. Al mig hi ha un cercle verd amb el lema de l orde en or  NEMO ME IMPUNE LACESSIT  (Ning no em fereix impunement). Sobre el cercle hi ha un card en esmalt sobre or. Es llueix a l esquerra del pit. L estrella es llueix amb prominncia sobre les altres estrelles que es puguin lluir (excepte l Orde de la Lligacama);
 La Banda: de color verd. Es llueix penjada de l espatlla dreta i lligada a l esquerra de la cintura. Del nus hi penja la insgnia.
 La Insgnia: de forma oval. Sobre l anvers hi apareix Sant Andreu. Al revers hi apareix un card sobre fons verd, envoltat pel lema de l orde.

El collar, el mantell i el barret noms es llueixen a les cerimnies de l orde a la Catedral de Sant Giles, a Edimburg.

A les ocasions formals, els membres de l Orde porten la medalla, sobre una banda sobre l espatlla esquerra, i l Estrella. El gal no es porta sol.

El sobir pot designar certs  Dies del Collar , en qu els membres poden lluir el collar sobre l'uniforme o sobre el vestit de cerimnia, substituint la banda per la d'un altre orde (si en tenen dret), doncs l'Orde del Card queda representada pel collar. 

A la mort dels membres de l'orde, la insgnia i l'estrella sn tornades personalment al Sobir pel  parent ms proper al difunt. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256638" title="Serra Negra" nonfiltered="85" processed="85" dbindex="100084">



Serra Negra s una ciutat de l'estat brasiler de l'So Paulo. La seva poblaci estimada (2006) era de 25,438 habitants. La seva rea total s de 203 km.

El turisme i l'extracci d'aigua mineral sn les activitats econmiques principals.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256639" title="Pere de Tamarit i de Salb" nonfiltered="86" processed="86" dbindex="100085">
Pere de Tamarit i de Salb fou un poltic catal.

Conseller en Cap del Consell de Cent de Barcelona els anys 1590-91 i 1592-93, fou pare de Francesc de Tamarit i de Rif, diputat militar de la Generalitat de Catalunya.

Poltic amb mala fama poltica, vei arrunar-se el seu patrimoni familiar.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256641" title="Punter" nonfiltered="87" processed="87" dbindex="100086">

 Informtica:
 Variable d'un programa informtic que fa referncia a una regi de la memria; vegeu punter (programaci).
 Cursor del ratol de l'ordinador tal com apareix a la pantalla; vegeu punter (cursor).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256644" title="Fnfzehn neue DAF Lieder" nonfiltered="88" processed="88" dbindex="100087">


Fnfzehn neue DAF Lieder (Quinze noves canons de DAF) s el nom del vuit lbum (el set de material nou) del grup de msica electrnica Deutsch-Amerikanische Freundschaft. Aparegu al mes de febrer de l'any 2003.

Moltes coses havien passat als membres de DAF entre 1988 (l'any de l'edici del seu anterior lbum, la recopilaci Best of DAF) i el 2003. Grl enregistr tres discos ms en solitari: "Psychotherapie" (1994), "Watch the great copycat" (1996) i "Sexdrops" (1998); posteriorment pat un greu accident automobilstic i es retir a Tailndia, convertit al budisme. Per la seva part, Gabi Delgado public nou material, amb els pseudnims Delkom i DAF/DOS (en tots dos casos, amb la seva companya sentimental), i actu en diverses ocasions com a DJ.

Ja al 1999 s'havien iniciat converses entre Delgado i Grl per concretar el retorn de DAF, per no fou fins al 2002 que els dos membres tornaren a l'estudi per enregistrar un nou disc, que aparegu al mes de febrer del 2003. "Fnfzehn neue DAF Lieder" actualitza el so de DAF, aquesta vegada sense la bateria de Grl, per encara ben orientat cap al ball, amb ritmes propers al dance i a l'EBM que, amb la seva influncia, havien contribut a crear. Les lletres de Delgado tornen a incidir en els temes que havia tractat durant l'poca de ms esplendor de DAF (sexe i poltica). El senzill de presentaci del disc fou "Der Sheriff", aparegut poc desprs de la invasi nord-americana de l'Iraq.

Temes.

 Der Sheriff Lied (El Sheriff anti-americana) - 3:46;
 Ich bin tot Lied (Estic mort romntica) - 5:04;
 Du bewegst dich  (Et mous de ball) - 4:22;
 Kinderzimmer  (L'habitaci dels nens d'herois) - 3:38;
 Rock hoch  (Amunt la faldilla sexual) - 4:27;
 Mira cmo se menea Lied (Mira com es belluga espanyola) - 3:59;
 Satellit  (Satllit de l'univers) - 4:49;
 Moschino, Heckler und Koch  (Moschino, Heckler i Koch d'estafadors) - 2:58;
 Seltsame Freunde  (Amics estranys de guerra) - 4:11;
 Algorithmus  (Algorisme de xifres) - 4:03;
 Der Prsident Welt Lied (El president del primer mn) - 4:07;
 Liebeszimmer  (La cambra de l'amor de bruixes) - 6:00;
 Komm in meine Welt  (Vine al meu mn d'amor) - 5:10;
 Die Lge  (La mentida de la veritat) - 4:06;
 Ich bin morgen wieder da  (Dem torno a ser aqu de comiat) - 9:03;

Dades.

 DAF sn Gabi Delgado-Lpez i Robert Grl.

 Lletres: G.Delgado-Lpez; msica: R. Grl, excepte "Du bewegst dich" (Lletra i msica de G. Delgado-Lpez).

 Enregistrat i mesclat als estudis Jetstream Studio (Berln) entre setembre i octubre del 2002 per Matthias Schaaf, DJ Jauche, Robert Grl i Gabi Delgado-Lpez.

 Interpretat i produt per Robert Grl i Gabi Delgado-Lpez. Instrumentaci addicional: Bo Koundaren, als estudis Catyx Studios (Berln).

 Fotografies: Robin. Disseny de portada: Stadion Works.

 Temes publicats per Emi Musikverlag, Edition Zeitsprung.

Enllaos externs.

 http://www.robert-goerl.de/DGraphieDAF15NeueLieder.htm;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256647" title="Tolerncia social" nonfiltered="89" processed="89" dbindex="100088">

La tolerncia social s la disposici a admetre que els altres pensin o actuin diferentment d'altres. Una acci tolerant ha de comportar una actitud oberta, capa d'acceptar les diferncies i de saber conviure en la discrepncia i una actitut dialogant i transigent, que sap escoltar i s capa d'arribar a una entesa, cedint en unes coses per obtenir-ne d'altres, sense encasellar-se en les prpies posicions. 

Per a ser tolerant cal estar format en el reconeixement que les diferncies entre les persones s un b de la humanitat. La maduresa d'una persona s un factor important per a tenir un elevat grau de tolerncia. La inseguretat i les personalitats "febles" sn factors que afavoreixen la intolerncia. Aquestes persones originen actituds defensives, tancades i intransigents. La violncia i els crits sn els arguments nerviosos dels qui, amb la fora exterior, intenten dissimular una extraordinria inseguretat interior.

La torelncia s una capacitat personal que es desenvolupa com altres capacitats cognitives i emocionals al llarg de desenvolupament de l'individu. Els aprenentatges, l'experincia, la reflexi i el pensament constructiu i crtic afavoreixen una major tolerncia. La tolerncia s una capacitat que creix amb el desenvolupament moral (Kohlberg). La exposici a dilemes morals, per exemple s un bon sistema per apendre a admetre altres punts de vista, i acceptar l'autocrtica i aix augmentar la nostra tolerncia.

La tolerncia genera tolerncia...No hi ha persones intolerants o tolerants, hi ha persones que exerceixen una baixa tolerncia, per que poden apendre i modificar els seus esquemes cap a una major tolerncia.
No hi ha sser hum totalment intolerant; ni hi ha esser hum totament tolerant, s una qesti de grau susceptible de modificaci en funci de l'entorn, l'experincia...
Gracies a la tolerncia, s'aconsegueix tamb un actitud d'escolta, de respecte, de curiositat cap a l'altre, d'enriquiment personal.

. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256651" title="Don Branson" nonfiltered="90" processed="90" dbindex="100089">
 Don Branson  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 2 de juny del 1920 a Rantoul, Illinois. 

Branson va crrer a la Champ Car a les temporades 1956-1966 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1959-1966. 

Don Branson va morir d'accident disputant una cursa a Gardena, California el 12 de novembre del 1966.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Don Branson va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1959. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 3;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256652" title="Paul Goldsmith" nonfiltered="91" processed="91" dbindex="100090">
  Paul Goldsmith  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques i motociclistes nascut el 2 d'octubre del 1925 a Parkersburg, West Virginia. 

Goldsmith va crrer amb moto des de finals dels anys 40 fins a l'any 1963, guanyant diverses curses i titols estatals.

Goldsmith va crrer a la Champ Car a les temporades 1958-1963 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 



 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Paul Goldsmith va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 6;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256653" title="12Twelve" nonfiltered="92" processed="92" dbindex="100091">
12Twelve s un grup de post-rock de Barcelona compost per Jaume L. Pantalen (guitarra), Javier Garca (contrabaix), Jos Rosell (bateria) i Jens Neumaier (saxo i teclat). 

Discografia.
 Tears, complaint and spaces (2001, BOA);
 Doppler (with Ya Te Digo) (2002, Astro);
 Speritismo (2003, BOA);
 L'Univers (2006, Acuarela);

Enllaos externs.
 Web oficial de 12Twelve;
 12Twelve al MySpace;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256654" title="Canal Escalda-Rin" nonfiltered="93" processed="93" dbindex="100092">


El Canal Escalda-Rin s un canal de Blgica i dels Pasos Baixos que fa part del enll Escalda-Rin que connecta el port d'Anvers amb el port de Rotterdam. T una llargada de 35 km dels quals 5,002 km al territori belga. 

Tot i trovar-se majorment al territori neerlands, l'estat belga va pagar la seva construcci, molt important pel desenvolupament port d'Anvers.

s un dels rars canals al mn que travessa un bra de riu, l'Escalda oriental, entre dos dics.


Rescloses.



Aquestes rescloses tenen dues funcions: vencer el desnivell i evitar que  l'aigua dol i l'aigua de mar es mesclin.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256655" title="Mont Rosa" nonfiltered="94" processed="94" dbindex="100093">
 
El Mont Rosa (en itali Monte Rosa, en francs Mont Rose) s un masss muntanys situat entre les regions italianes del Piemont i la Vall d'Aosta i el cant sus de Valais. El Dufour s el pic ms alt del masss del Mont Rosa i, amb 4.634 metres, s tamb el ms alt de Sussa. 

El seu nom es diu que no deriva de l'itali rosa, com molts pensen, sin de roisa, terme francoprovenal que significa "glacera". 

En dies clars -que sn bastant freqents, a causa del clima plujs- el masss muntanyenc del Mont Rosa ofereix una sorprenent vista des de la planura padana, en particular els seus cims de la Llombardia occidental i el Piemont oriental. Domina l horitz, per damunt d altres pics menys prominents i les seues glaceres permanents brillant sota el sol. La vista s especialment bella des de la terminal internacional de l'aeroport milans de Malpensa. 

El masss del Mont Rosa tamb alberga diverses estacions d'esqu amb llargues pistes. Plateau Rosa, a uns 3.500 metres d'altura, s un fams centre d'esqu d'estiu, amb neu permanent durant tot l'any a causa de l'altitud, que es connecta a travs del telefric amb Cervinia. El marge occidental del masss arriba fins a l'estaci d esqu de Zermatt. Gressoney, Champoluc, Alagna Valsesia i Macugnaga (a 2.500 metres, sota la cara oriental) sn els principals centres d'esqu i de muntanya que envolten el Mont Rosa al llarg del vessant meridional, tots dotats de bones infraestructures i installacions turstiques. Per aquest motiu molts aficionats al muntanyisme proven sort amb aquesta muntanya, ja que el Mont Rosa no s difcil d'escalar en si mateix, a pesar d'acollir alguns serrats bastant impressionants, per pot ser molt perills tant per als jovenans com per als veterans, a causa dels sobtats canvis meteorolgics i les esquerdes en les seues extenses glaceres, de les poques que queden als Alps.

 Pics . 

 Dufour 4.634 m;
 Ostspitze 4.632 m;
 Grenzgipfel 4.618 m;
 Nordend 4.609 m;
 Zumsteinspitze 4.563 m;
 Signalkuppe (o Punta Gnifetti) 4.559 m;
 Lyskamm (o Liskamm) Oriental 4.527 m;
 Silbersattel 4.515 m;
 Lyskamm (o Liskamm) Occidental 4.481 m;
 Grenzsattel 4.453 m;
 Parrotspitze 4.436 m;
 Ludwigshhe 4.342 m;
 Schwarzhorn (o Corno Nero) 4.322 m;
 Naso del Lyskamm (o Liskamm) 4.272 m;
 Cstor 4.221 m;
 Pirmide Vincent 4.215 m;
 Balmenhorn 4.167 m;
 Breithorn Occidental 4.165 m;
 Breithorn Central 4.160 m;
 Breithorn Oriental 4.141 m;
 Breithornzwillinge 4.106 m;
 Pllux 4.091 m;
 Roccia Nera 4.075 m;
 Pilastro Vincent 4.050 m;
 Punta Giordani 4.046 m;

 Enllaos externs .
 
Fotos del Mont Rosa, costat itali  ;
Fotos del Mont Rosa, vista panormica, costat sus    ;
Recorregut pel Mont Rosa  ;
Ruta d'esqu pel Mont Rosa amb mapa i fotos  ;
Viatge virtual al Colle Gnifetti  ;
Fotos del Mont Rosa a Flickr.com ;
Gressoney Monterosa - www.gressoneyonline.it     ;



 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256657" title="Carracci" nonfiltered="95" processed="95" dbindex="100094">


El cognom d'una famlia d'artistes italians que s destacaren principalment durant el barroc, entre els ms coneguts:
 Carracci (famlia);
 Agostino Carracci;
 Annibale Carracci, germ d'Agostino Carracci.
 Antonio Carracci, fill d'Agostino Carracci.
 Francesco Carracci, nebot d'Agostino Carracci.
 Lodovico o Ludovico Carracci cos d'Agostino Carracci.

Durant el segle XX, a Xile s'ha destacat el pintor Caracci:
 Jos Caracci Vignati.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256658" title="Hidrografia de Calonge" nonfiltered="96" processed="96" dbindex="100095">
La hidrografia de Calonge es forma de tres conques de rieres a la vila de Calonge: la conca meridional, la conca central i la conca septentrional. Sn totes rieres de rgim pluvial amb cabal fora irregular. 

El 13 d'octubre de 2005, unes plujes diluvials van augmentar el caball d'aquesta conca fora tranquilla en temps normals i causar una inundaci greu. Les aiges van emportar-se una desena de cotxes. A l'aiguabarreig de la riera del Tinar i de la riera de Calonge, els torrents van endur-se mitja casa.
 
Conca septentrional.
Aubi;
Rec Madral;
Riera Monells;
Conca Central.
Riera de Calonge;

Riera del Tinar;

Rifred;
Rierra de S'Orinella;
Riera de Cabanyes;
Sinonet;
Conca meridional.
Torrent Sant Jordi;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256660" title="Vot aprovatori" nonfiltered="97" processed="97" dbindex="100096">


El vot aprovatori s un sistema de votaci emprat en eleccions, en el qual cada votant pot escollir tants candidats ( o tant pocs) com vulgui. S'utilitza habitualment per a eleccions d'un sol guanyador. Tamb pot ser aplicat, per, per a mltiples guanyadors; de tota manera, la votaci per a l'elecci de mltiples guanyadors t propietats matemtiques molt diferents. El vot aprovatori s una forma simple de vot ponderat, en el qual la ponderaci que els votants poden expressar s extremadament limitada: acceptar o no acceptar una opci. El vot aprovatori s comparable al sufragi directe o  escrutini uninominal majoritari , sense la norma que descarta votacions amb els vots sobrers.

El terme "vot aprovatori" va ser encunyat per Robert J. Weber el 1976, per no comen a popularitzar-se fins el 1977  i aparegu per primer cop en una publicaci l'any 1978, de la m del politleg Steven Brams i el matemtic Peter Fishburn. El vot aprovatori s emprat per escollir el Secretari General de les Nacions Unides, i variacions d'aquest sistema de votaci han estat utilitzades histricament a la Repblica de Vencia durant el segle XIII, i en les eleccions parlametries d'Anglaterra durant el segle XIX.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256662" title="Henrietta Swan Leavitt" nonfiltered="98" processed="98" dbindex="100097">


Henrietta Swan Leavitt (Massachusetts, 4 de juliol de 1868   12 de desembre de 1921) va ser una astrnoma nord-americana. En el Observatori de l'Harvard College, va estudiar les estrelles variables Cefeida, la lluentor de les quals varia a perodes regulars. Va descobrir i va catalogar estrelles variables en el Gran Nvol de Magallanes i Petit Nvol de Magallanes, el que li va permetre descobrir en 1912 que les Cefeides de major lluminositat intrnseca tenien llargs perodes, mostrant una precedible relaci entre els dos. 

Un any desprs, Ejnar Hertzsprung va determinar la distncia d'unes poques Cefeides, cosa que li va permetre de calibrar la relaci Perode-Lluminositat. Per tant, a partir de llavors, observant el perode d'una Cefeida es podria conixer la seva lluminositat (i magnitud absoluta) que comparant-la amb la magnitud aparent observada permetria establir la distncia a aquesta Cefeida. Aquest mtode podria utilitzar-se tamb per a obtenir la distncia a altres galxies en les quals s'observessin estrelles Cefeides, tal com va fer Edwin Hubble en 1920 amb la galxia d'Andrmeda.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256665" title="Els Abadals" nonfiltered="99" processed="99" dbindex="100098">
Els Abadals s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part central del terme, al punt on el torrent dels Abadals es troba amb el Llobregat, al marge esquerre del riu. 

Es troba al peu de la carretera C-55 a l'alada del km 17, entre el tnel de Boguny i l'estaci dels Ferrocarrils de la Generalitat que hi ha al Burs.

El 2006, als Abadals no hi havia cap resident fix censat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256666" title="La Bauma" nonfiltered="100" processed="100" dbindex="100099">

La Bauma, tamb conegut com la Bauma de Castellbell, s una antiga colnia industrial fundada a la segona meitat del segle XIX dins del terme de Castellbell i el Vilar (Bages), a l'esquerra del riu Llobregat. s situada a 210 m d'altitud, en un extrem del congost de la Bauma, que forma un pronunciat meandre en el riu, a 1 km aigua avall del Borrs. 

Est comunicada amb el Borrs i amb Monistrol de Montserrat per la carretera local BP-1121, amb Terrassa per la C-58 (prop de la localitat hi ha el tnel de la Bauma) i amb Vacarisses per la BV-1212. 

Amb 368 habitants censats el 2006, era el segon nucli ms poblat del municipi desprs del Borrs. Juntament amb el Borrs i el Burs, celebra la festa major el 15 d'agost. 

La colnia de la Bauma s la ms antiga del municipi i fou fundada per Bartomeu Puiggrs el 1860.


A la Bauma hi ha un centre cvic i hi destaca sobretot l'esglsia, dedicada a la Sagrada Famlia, obra de 1905-1908 de l'arquitecte modernista Alexandre Soler i March, que es va veure afectada per la riuada que va patir la Bauma el 20 de setembre de 1971. D'aquest mateix arquitecte i del mateix estil s tamb la casa de la famlia Vial, a l'altra banda del riu, al costat del polgon industrial.

Adjacents a la Bauma, vora les carreteres C-58 i BV-1212, hi ha les urbanitzacions del Prat, el Mas Astarrs i el Gall Pigat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256668" title="Solei de la Barraca" nonfiltered="101" processed="101" dbindex="100100">
El Solei de la Barraca, tamb conegut com el Solei del Barraquer, s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part meridional del terme, vora el lmit amb Marganell i Monistrol de Montserrat, i consisteix en diversos masos escampats pels contraforts septentrionals de Montserrat, vora el torrent del Tortuguer. 

S'hi accedeix per un cam que comunica la Calsina amb la Bauma.

El 2006, al Solei de la Barraca no hi havia cap resident fix censat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256669" title="Les Comes (Castellbell i el Vilar)" nonfiltered="102" processed="102" dbindex="100101">
Les Comes, tamb conegut com la Riereta, s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a l'extrem oriental del terme a la vall de la riera de Rellinars, vora la confluncia amb el torrent del Cellers, entre la serra de l'Obaga Fosca i el Llom dels Pivers, tocant al municipi de Rellinars. S'hi accedeix per la carretera local B-122.

s a 4 km del Burs i a 5 km del Vilar i del Borrs, i a 3 km de Rellinars.

Les Comes tenia 56 habitants censats el 2006. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256670" title="El Ferran" nonfiltered="103" processed="103" dbindex="100102">


El Ferran, tamb conegut com el Raval del Ferran, s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part septentrional del terme, a la vall de la riera de Marganell, entre la serra de la Beguda al nord i el tur del Marqus al sud. 

El raval s al peu de la carretera local BV-1123 a l'alada del km 1, prop del Burs. El mas del Ferran, que ha donat nom al Ferran, es troba sota la serra de la Beguda, bosc endins, vora el rasot de Cal Tirot.

En el cens del 2006 comptava amb 3 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256671" title="El Gall Pigat" nonfiltered="104" processed="104" dbindex="100103">
El Gall Pigat, tamb escrit de vegades Gallpigat, s una urbanitzaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a la part sud-oriental del terme, al sud de la Bauma i vora la riera de Sanana, que marca el lmit amb el terme de Vacarisses. Est limitada a l'oest per la carretera C-58 i per la urbanitzaci adjacent del Mas Astarrs, al nord per la carretera BV-1212  que la separa de la urbanitzaci del Prat  i al sud per la urbanitzaci del Pal, a l'altra banda de la riera.

S'hi accedeix des de la carretera general C-58 vora el km 36,5 i des de la carretera local BV-1212 vora el km 6,5. 

En el cens del 2006 comptava amb 103 habitants. Es va construir en terrenys dels masos de Cal Pigat i Can Gall de Baix, del terme del Vilar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256672" title="El Mas Astarrs" nonfiltered="105" processed="105" dbindex="100104">
El Mas Astarrs, de vegades escrit Mas Astarrs, s una urbanitzaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a la part sud-oriental del terme, al sud de la Bauma i vora la riera de Mer, al lmit amb el terme de Vacarisses. Est limitada a l'oest per la carretera C-58, al nord per la carretera BV-1212  que la separa de la urbanitzaci del Prat  i a l'est per la urbanitzaci adjacent del Gall Pigat.

S'hi accedeix des de la carretera general C-58 vora el km 37 i des de la carretera local BV-1212 vora el km 7. 

En el cens del 2006 comptava amb 92 habitants. Es va construir en terrenys del mas Astarrs, del terme del Vilar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256673" title="El Mas Enric" nonfiltered="106" processed="106" dbindex="100105">
El Mas Enric, o Mas Enric, s una urbanitzaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a la part nord-occidental del terme, vora els estreps del vessant nord de Montserrat, al nord-est del poble de Sant Cristfol. Est limitada al nord per la riera de Marganell i a l'est pel Rasot de Botines, tributari seu. 

Al sud i a l'oest, la carretera local BV-1122 la separa de Sant Cristfol i la comunica amb la carretera BV-1122, entre Marganell i el Burs, i amb els camins de Santa Ceclia i de la Calsina, que porten a Montserrat i Monistrol respectivament.

Amb 201 habitants censats el 2006, s la urbanitzaci ms poblada del municipi. Es va construir originriament en terrenys del mas de Ca l'Enric, del terme de Sant Cristfol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256674" title="El Prat (Castellbell i el Vilar)" nonfiltered="107" processed="107" dbindex="100106">


El Prat, tamb conegut com Can Prat, s una urbanitzaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a la part sud-oriental del terme, al sud de la Bauma i vora la riera de Mer, al lmit amb el terme de Vacarisses. Est limitada a l'oest per la carretera C-58, al nord i a l'est per la via de la RENFE i l'autopista C-16, i al sud per la carretera BV-1212, que la separa de les urbanitzacions adjacents del Mas Astarrs i el Gall Pigat.

S'hi accedeix des de la Bauma pel carrer de la Riera, des de la carretera general C-58 per un trencall al km 37,5 i des de la carretera local BV-1212 per diversos trencalls entorn del km 7. 

En el cens del 2006 comptava amb 119 habitants. Es va construir en terrenys del mas de Can Prat, del terme del Vilar.

Vegeu tamb.
Can Prat, urbanitzaci del mateix municipi de Castellbell i el Vilar, vora Sant Cristfol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256675" title="El Vilar (Castellbell i el Vilar)" nonfiltered="108" processed="108" dbindex="100107">

El Vilar s un poble del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a 239 m d'altitud, en un alt repl a l'esquerra del Llobregat, dins el gran meandre que forma el riu des del congost de Castellbell fins al de la Bauma, entre les rieres de Rellinars i de Mer. 

Est comunicat per la carretera local BP-1273 amb el Borrs, poble amb el qual est gaireb unit, al sud, i amb la carretera de Rellinars (B-122). L'antic Cam Ral porta al poble del Burs, al nord-oest. 

El petit poble del Vilar tenia 49 habitants censats el 2006. Celebra la festa major el 31 d'agost.

Al Vilar hi destaca l'esglsia de Santa Maria, del segle XVII, amb un campanar de disseny romntic. A l'est del poble hi ha el cementiri municipal.

Histria.
El lloc del Vilar s conegut documentalment des del 1047. El seu topnim deriva segurament d'un vilar, agrupaci de cases o territori poblat al voltant d'un gran mas d'explotaci agrria, sorgit en aquest indret a la fi del segle IX o al segent; o, potser tamb, d'una antiga villa romana. A la segona meitat del segle XIX, l'antiga esglsia sufragnia de Santa Maria del Vilar es va independitzar de Castellbell i el poble va adquirir importncia a partir de l'obertura del ferrocarril de Barcelona a Saragossa el 1859, que va establir justament al Vilar l'estaci dita de Monistrol, a l'indret que actualment no s ms que un raval del Borrs. Des d'aleshores, al peu del tur i vora el riu, van sorgir les colnies industrials de la Bauma, el Borrs i el Burs que aprofitaven la fora del riu per a les seves fbriques. El 1961, la parrquia del Vilar fou transferida al Borrs. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256677" title="Can Prat (Castellbell i el Vilar)" nonfiltered="109" processed="109" dbindex="100108">
Can Prat s una urbanitzaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a la part sud-occidental del terme, al peu del vessant nord de Montserrat, entre els torrents de Can Martorell i de Cal Cileta (tributaris de la riera de Marganell), al sud del poble de Sant Cristfol. 

S'hi accedeix per la pista asfaltada que surt de la carretera local BV-1122 a l'altura de Sant Cristfol i que, a travs de Santa Ceclia, comunica amb la carretera BP-1103. Hi passa el sender de gran recorregut GR-4.

La urbanitzaci tenia 74 habitants censats el 2006. Es va construir en terrenys del mas de Can Prat, del terme de Sant Cristfol.

Vegeu tamb.
 El Prat, urbanitzaci del mateix municipi de Castellbell i el Vilar, vora la Bauma, de vegades coneguda tamb com Can Prat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256678" title="Mol Alsina" nonfiltered="110" processed="110" dbindex="100109">
Mol Alsina, tamb conegut com la Farinera, s una urbanitzaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situada a l'extrem sud-oriental del terme, al lmit amb Rellinars i Vacarisses, per on continua la urbanitzaci, al vessant meridional del Llom dels Pivers i vora el torrent de l'Alzina, i per damunt de la via de la RENFE que en marca el lmit sud. 

S'hi accedeix per un cam que comunica la urbanitzaci amb Rellinars i amb la carretera BV-1212, vora el km 5.

El 2006, hi havia 7 residents censats.

Vegeu tamb.
la Farinera (Vacarisses);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256679" title="Pla de les Botxes" nonfiltered="111" processed="111" dbindex="100110">
El Pla de les Botxes s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part central del terme, a la vall del torrent dels Abadals, al nord dels estreps septentrionals de Montserrat. 

s un nucli de poblaci dispers, compost de masos escampats, al qual s'accedeix a travs d'un cam que arrenca de la carretera local BV-1123 a l'alada del km 2. Un altre cam enllaa el Pla de les Botxes amb els Abadals, vora el km 17 de la carretera C-55.

En el cens del 2006 comptava amb 24 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256680" title="Pla de les Roques" nonfiltered="112" processed="112" dbindex="100111">
El Pla de les Roques s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part septentrional del terme, prop del marge dret del Llobregat i de la riera de Marganell, al nord del Raval del Jordi i a 1 km del Burs.

S'hi accedeix a travs d'un cam que arrenca de la crulla entre la carretera local BV-1123 i la carretera C-55.

En el cens del 2006 comptava amb 7 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256681" title="Raval del Clot" nonfiltered="113" processed="113" dbindex="100112">
El Raval del Clot s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a l'extrem nord-oriental del terme, al lmit amb Sant Vicen de Castellet, poblaci des d'on s'hi accedeix per un cam i de la qual dista un parell de quilmetres. El raval es troba al peu del Puigsoler, al vessant meridional de la serra de Vallhonesta.

El 2006, al Raval del Clot hi havia 13 habitants censats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256682" title="Raval del Jordi" nonfiltered="114" processed="114" dbindex="100113">
El Raval del Jordi s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part septentrional del terme, a l'esquerra de la riera de Marganell i vora el Llobregat, al sud del Pla de les Roques i al nord-oest del Burs.

El raval s al peu de la carretera local BV-1123 a l'alada del km 0,5.

En el cens del 2006 comptava amb 22 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256683" title="Raval del Teixidor" nonfiltered="115" processed="115" dbindex="100114">
El Raval del Teixidor s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part nord-occidental del terme, a la vall de la riera de Marganell, vora el rasot de Botines, a l'inici dels estreps que pugen cap a Montserrat. Molt a prop, cap a l'oest, hi ha la urbanitzaci del Mas Enric.

S'hi accedeix a travs d'un cam que arrenca de la carretera local BV-1123 a l'alada del km 2,5. 

En el cens del 2006 comptava amb 18 habitants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256684" title="Sant Cristfol (Castellbell i el Vilar)" nonfiltered="116" processed="116" dbindex="100115">
Sant Cristfol, o Sant Cristfol de Castellbell, s una caseria del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages. s situat a la part occidental del terme en una petita serra, al peu del vessant nord de Montserrat, al marge dret del torrent de Cal Cileta, tributari de la riera de Marganell. 

La carretera local BV-1122 comunica Sant Cristfol amb la carretera BV-1123, entre Marganell i el Burs. A travs de pistes comunica amb les carreteres comarcals BP-1121 i BP-1103 entre Montserrat i Monistrol. Hi passa el sender de gran recorregut GR-4.

Sant Cristfol tenia 48 habitants censats el 2006. Celebra la festa major el 10 de juliol.

Aquest poble de pags, format per un escampall de masies centenries, est centrat per l'esglsia de Sant Cristfol (segle XI), d'un romnic primitiu, d'una sola nau i absis d'arcuacions llombardes, molt modificada al segle XVII i restaurada el 1981. s tamb romnica, del segle XII, l'ermita de Sant Jaume, a l'extrem nord-occidental del terme, prop de Marganell, que va pertnyer al monestir de Santa Ceclia de Montserrat i fou restaurada el 1958. Hi t molta anomenada el restaurant Cal Jepet, regentat fins fa uns anys per Jaume Pastall.

Al nord i al sud del poble, respectivament, s'han construt les urbanitzacions del Mas Enric i de Can Prat, en terrenys d'aquestes dues masies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256685" title="Cintur de foc del Pacfic" nonfiltered="117" processed="117" dbindex="100116">

E l Cintur de foc del Pacfic, tamb anomenat Cintur del Pacfic o, simplement, Cintur de foc, envolta una gran part de l'Oce Pacfic i s'estn per les costes occidentals d'Amrica des de Xile fins al Canad, desprs dobla a l'altura de les Illes Aleutianes i continua el seu recorregut a sia, al llarg de les costes de la Xina, Jap, i les illes i arxiplags del sud-est asitic, com Filipines i Nova Guinea, acabant el seu recorregut a Oceania, a Nova Zelanda.

s una franja d'activitat ssmica i volcnica, que enclou nombrosos volcans actius  agrupa el 90% dels volcans actius al mn , causada per l'esfondrament i la fusi d'una placa ocenica sota d'una altra al voltant de l'Oce Pacfic. Comprn diferents plaques tectniques oceniques que estan en constant fricci i la tensi acumulada, en un moment donat, s'allibera i origina terratrmols a les zones esmentades, i concentra una constant activitat volcnica, sobretot a l'Amrica Central.

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256686" title="Ramon de Perells" nonfiltered="118" processed="118" dbindex="100117">
Ramon de Perells (mort desprs de 1419) fou el primer vescomte de Perells i el segon vescomte de Roda. Era fill de Francesc de Perells, camarlenc i almirall del rei Carles V de Frana, s'educ a la cort francesa fins el 1380, quan pass al servei del infant Joan. 

El 1374 el rei Pere III el Cerimonis el va rescatar del rei de Granada que l'havia empresonat quan tornava d'Anglaterra. Entre 1377 i 1378 servia com a patr de galera el rei de Xipre. El 1384 fou nomenat governador i capit general del Rossell, crrec vitalici. Va realitzar diferents missions diplomtiques amb Carles VI de Frana, amb el papa Benet XIII, a Xipre... 

Quan va morir Joan I estava a Aviny per investigar si Catalunya seria envada pel comte d'Armanyac. Com que formava part del consell del rei fou incls, com tota la resta, en el procs que va incoar la nova reina Maria de Luna i que havia d'esclarir com havia mort el rei i si hi havia hagut malvarsement de fons. Com tota la resta, fou absolt de tots els crrecs. 

Entre el 8 de setembre de 1397 i el mar de 1398 va fer un viatge a Irlanda per visitar el Purgatori de Sant Patrici. Aquest viatge fou clau per escriure la seva obra Viatge al Purgatori. 

Continu al servei del nou rei Mart l'Hum, on torn a realitzar diverses missions diplomtiques. Durant l'interregne es posicion clarament com a Urgellista i va defensar militarment les aspiracions de Jaume II d'Urgell. 

El Viatge al Purgatori s una obra on l'autor pretn defensar-se de les acusacions d'haver deixat morir el rei Joan I sense ajudes espirituals i per tant s'havia condemnat. El que fa s visitar el purgatori de Sant Patrici, que segons la llegenda hi havia a Irlanda, i comprovar com el rei difunt est all, esperant per anar al cel. s una obra on l'autor es posa com a testimoni per certificar all que veu i creu, sobretot hi ha molts testimonis que certifiquen el seu acte. En certa manera s un parallel amb Lo somni de Bernat Metge.

Es va casar amb Esclarmunda o Elvira de Rocabert, filla del vescomte Felip Dalmau I de Rocabert, amb qui tingu, almenys, dos fills, que tamb l'acompanyaren en el seu viatge a Irlanda. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256690" title="Viatge al Purgatori" nonfiltered="119" processed="119" dbindex="100118">
El Viatge al Purgatori s una obra literria de l'escriptor catal medieval Ramon de Perells, vescomte de Roda i de Perells. Fou escrit desprs del viatge que va realitzar al Purgatori de Sant Patrici a Irlanda entre el 1397 i el mar de 1398. 

Perells havia estat involucrat en el procs contra el rei Joan I d'Arag que havia mort sense ajuda espiritual. Per comprovar aquest fet es va dirigir a Irlanda i va entrar al Purgatori, una cova, de Sant Patrici, i ho certifica amb un munt de testimonis i actes escrits, per tal de mostrar com la seva paraula en primera pesona t tota validesa. El text explica aix, la llegenda de Sant Patrici, els seus actes a Irlanda i com dins del purgatori va veure el rei Joan I que esperava el seu torn per anar al cel. 

Aquesta obra s un parallel de Lo somni de Bernat Metge, escrit pel mateix motiu, ms o menys a la mateixa poca, per d'un valor literari extremadament superior. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256692" title="Oscar a la millor actriu secundria" nonfiltered="120" processed="120" dbindex="100119">
L' Oscar a la millor actriu secundria s una de les categories dels Premis Oscar que anualment entrega l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques a Los Angeles, Califrnia. El premi reconeix a l'actriu que ha efectuat la millor interpretaci de suport de tota la indstria cinematogrfica. Les actrius sn nominades pels membres de l'Acadmia que tamb es dediquen a l'actuaci per, les guanyadores surten elegides dels vots de tots els membres de l'Acadmia. Amb el sistema actual, una actriu s nominada per una representaci especfica d'una sola pellcula i tals nominacions estan limitades a cinc per any.

 Histria .

En els ltims 71 anys, l'Acadmia ha otorgat un total de 71 Premis a la Millor Actriu Secundria a 69 actrius diferents.  Les guanyadores d'aquesta categoria reben la familiar estatueta daurada Oscar, que representa a un cavaller armat amb una espasa esperant dempeus sobre un rotlle de pellcula de cinc radis. Cada radi simbolitza una de les cinc branques originals de l'Acadmia: actors, guionistes, directors, productors i tcnics. Malgrat tot, abans de la cerimnia dels Oscars de 1943 rebien una placa. La primera guanyadora va ser Gale Sondergaard, l'any 1936, amb la seva interpretaci a Anthony Adverse. L'ltima guanyadora ha estat Tilda Swinton, l'any 2007, amb la seva participaci a Michael Clayton.

Fins a la Vuitena cerimnia dels Oscars (1935), les nominacions pel Premi a la Millor Actriu pretenien incloure a totes les actrius, tant si la seva interpretaci era d'un paper principal com secundari. No obstant aix, a partir de la Novena cerimnia dels Premis (1936) es va incloure la categoria de la Millor Actriu Secundria com un premi diferent desprs de diversos comentaris que expresaven el seu disgust amb la classificaci ja que es creia que afavoria a les interpretacions principals que contaven amb ms temps de pantalla.  Malgrat tot, May Robson va ser nominada com a Millor Actriu (Lady for a Day, 1933) amb una interpretaci clarament secundria. Actualment, els Premis d'actuaci presentats anualment per l'Acadmia de les Arts i les Cincies Cinematogrfiques sn quatre: l'Oscar al millor actor, l'Oscar a la millor actriu, l'Oscar al millor actor secundari i l'Oscar a la millor actriu secundria.

 Superlatius .

Les niques actrius que han guanyat el premi dues vegades han estat: Shelley Winters al 1959 i 1965 (tamb va ser nominada al 1972, a ms de rebre una nominaci com Actriu Principal al 1951) i Dianne Wiest al 1986 i 1994 (tamb va ser nominada al 1989).



Thelma Ritter va obtenir sis nominacions, ms que qualsevol altra actriu, i com que mai va aconseguir-ne el premi, t el rcord de nominacions sense xit.  A ms, tamb s l'nica actriu que va ser nominada quatre vegades consecutives per l'Acadmia (1950-1953). Glenn Close va ser nominada de forma consecutiva durant tres anys (1982-1984).

Les actrius que compten amb quatre nominacions als premis sn: Ethel Barrymore, Agnes Moorehead, Lee Grant, Maureen Stapleton, Geraldine Page, i Maggie Smith.  Tant les nominacions d' Agnes Moorehead com les de Geraldine Page van resultar fallides (encara que Geraldine Page va guanyar l'Oscar a la millor actriu); les altres actrius el van aconseguir almenys un cop. 

Aquelles actrius que tenen tres nominacions sn: Anne Revere, Celeste Holm, Claire Trevor, Angela Lansbury, Shelley Winters, Glenn Close, Diane Ladd, Dianne Wiest, Meryl Streep, Frances McDormand i Cate Blanchett.  Lansbury, Close, Ladd i McDormand no han obtingut mai el Premi a la Millor Actriu Secundria (encara que McDormand va aconseguir el de Millor Actriu Principal).

Hattie McDaniel va ser la primera actriu afroamericana, Rita Moreno la primera (i nica) actriu portorriquenya, Catherine Zeta-Jones la primera (i nica) actriu gallesa i Cate Blanchett la primera (i nica) actriu australiana en guanyar aquest Oscar.

 Guanyadores i nominades .

En les llistes que segueixen, la guanyadora del premi es mostra en primer lloc i en negreta, la segueixen les altres nominades. Cada entrada individual mostra el nom de l'actriu seguida pel ttol de la pellcula i el nom del personatge que interpretava. Seguint la prctica de l'Acadmia, les pellcules detallades en la llista estan classificades segons l'any de la seva nominaci oficial a Los Angeles el qual s, normalment, l'any de la seva estrena. 

1930s.
1936 Gale Sondergaard - Anthony Adverse com "Faith Paleologus";
 Beulah Bondi - The Gorgeous Hussy com "Rachel Jackson";
 Alice Brady - My Man Godfrey com "Angelica Bullock";
 Bonita Granville - These Three com "Mary Tilford";
 Maria Ouspenskaya - Dodsworth com "Baronesa Von Obersdorf";

1937 Alice Brady - In Old Chicago com "Sra. Molly O'Leary";
 Andrea Leeds - Stage Door com "Kaye Hamilton";
 Anne Shirley - Stella Dallas com "Laurel 'Lollie' Dallas";
 Claire Trevor - Dead End com "Francie";
 May Whitty - Night Must Fall com "Sra. Bramson";

1938 Fay Bainter - Jezebel com "Tia Belle Massey";
 Beulah Bondi - Of Human Hearts com "Mary Wilkins";
 Billie Burke - Merrily We Live com "Sra. Emily Kilbourne";
 Spring Byington - You Can't Take It with You com "Penny Sycamore";
 Miliza Korjus - The Great Waltz com "Carla Donner";

1939 Hattie McDaniel - All que el vent s'endugu (Gone with the wind) com "Mammy";
 Olivia de Havilland - All que el vent s'endugu (Gone with the wind) com "Melanie Hamilton Wilkes";
 Geraldine Fitzgerald - Wuthering Heights com "Isabella Linton";
 Edna May Oliver - Drums Along the Mohawk com "Sra. McKlennar";
 Maria Ouspenskaya - Love Affair com "via Janou";

 1940s .
1940 Jane Darwell - El ram de la ira com "Ma Joad";
 Judith Anderson - Rebecca com "Sra. Danvers";
 Ruth Hussey - The Philadelphia Story com "Elizabeth Imbrie";
 Barbara O'Neil - All This and Heaven Too com "duquessa de Praslin";
 Marjorie Rambeau - Primrose Path com "Mamie Adams";

1941 Mary Astor - The Great Lie com "Sandra Kovak";
 Sara Allgood - Que verda era la meva vall com "Beth Morgan";
 Patricia Collinge - The Little Foxes com "Birdie Hubbard";
 Teresa Wright - The Little Foxes com "Alexandra Giddens";
 Margaret Wycherly - El sergent York (Sergeant York) com "Mare York";

1942 Teresa Wright - Mrs. Miniver com "Carol Beldon Miniver";
 Gladys Cooper - Now, Voyager com "Sra. Henry Windle Vale";
 Agnes Moorehead - The Magnificent Ambersons com "Fanny Minafer";
 Susan Peters - Random Harvest com "Kitty Chilcet";
 May Whitty - Mrs. Miniver com "Lady Beldon";

A partir de l'any 1943, a les guanyadores en la categoria de Millor Actriu Secundria tamb se les va premiar amb estatuetes semblants a aquelles que es donaven als guanyadors de les altres categories. Fins aquest moment, les guanyadores de l'Oscar a la Millor Actriu Secundria noms rebien unes plaques commemoratives.

1943 Katina Paxinou - For Whom the Bell Tolls com "Pilar";
 Gladys Cooper - The Song of Bernadette com "Germana Marie Therese Vauzous";
 Paulette Goddard - So Proudly We Hail! com "Joan O'Doul";
 Anne Revere - The Song of Bernadette com "Louise Soubirous";
 Lucile Watson - Watch on the Rhine com "Fanny Farrelly";

1944 Ethel Barrymore - None but the Lonely Heart com "Ma Mott";
 Jennifer Jones - Since You Went Away com "Jane Deborah Hilton";
 Angela Lansbury - Gaslight com "Nancy Oliver";
 Aline MacMahon - Dragon Seed com "Dona de Ling Tan";
 Agnes Moorehead - Mrs. Parkington com "Aspasia Conti";

1945 Anne Revere - National Velvet com "Sra. Araminty Brown";
 Eve Arden - Mildred Pierce com "Ida Corwin";
 Ann Blyth - Mildred Pierce com "Veda Pierce Forrester";
 Angela Lansbury - The Picture of Dorian Gray com "Sibyl Vane";
 Joan Lorring - The Corn is Green com "Bessie Watty";

1946 Anne Baxter - The Razor's Edge com "Sopie Nelson Macdonald";
 Ethel Barrymore - The Spiral Staircase com "Sra. Warren";
 Lillian Gish - Duel in the Sun com "Laura Belle McCanles";
 Flora Robson - Saratoga Trunk com "Angelique Buiton";
 Gale Sondergaard - Anna and the King of Siam com "Lady Thiang";

1947 Celeste Holm - Gentleman's Agreement com "Anne Dettrey";
 Ethel Barrymore - The Paradine Case com "Lady Sophie Horfield";
 Gloria Grahame - Crossfire com "Ginny Tremaine";
 Marjorie Main - The Egg and I com "Ma Kettle";
 Anne Revere - Gentleman's Agreement com "Sra. Green";

1948 Claire Trevor - Key Largo com "Gaye Dawn";
 Barbara Bel Geddes - I Remember Mama com "Katrin Hanson";
 Ellen Corby - I Remember Mama com "Tia Trina";
 Agnes Moorehead - Johnny Belinda com "Aggie McDonald";
 Jean Simmons - Hamlet com "Oflia";

1949 Mercedes McCambridge - All the King's Men com "Sadie Burke";
 Ethel Barrymore - Pinky com "Srta. Em";
 Celeste Holm - Come to the Stable com "Germana Escolstica";
 Elsa Lanchester - Come to the Stable com "Amelia Potts";
 Ethel Waters - Pinky com "via de la Pinky";

1950s.
1950 Josephine Hull - Harvey com "Veta Louise Simmons";
 Hope Emerson - Caged com "Evelyn Harper";
 Celeste Holm - Tot sobre Eva com "Karen Richards";
 Nancy Olson - Sunset Boulevard com "Betty Schaeffer";
 Thelma Ritter - Tot sobre Eva com "Birdie Coonan";

1951 Kim Hunter - A Streetcar Named Desire com "Stella Kowalski";
 Joan Blondell - The Blue Veil com "Annie Rawlins";
 Mildred Dunnock - Death of a Salesman com "Linda Loman";
 Lee Grant - Detective Story com "La cigarrera";
 Thelma Ritter - The Mating Season com "Ellen McNulty";

1952 Gloria Grahame - The Bad and the Beautiful com "Rosemary Bartlow";
 Jean Hagen - Cantant sota la pluja (Singin' in the Rain) com "Lina Lamont";
 Colette Marchand - Moulin Rouge com "Marie Charlet";
 Terry Moore - Come Back, Little Sheba com "Marie Buckholder";
 Thelma Ritter - With a Song in My Heart com "Clancy";

1953 Donna Reed - From Here to Eternity com "Alma Burke";
 Grace Kelly - Mogambo com "Linda Nordley";
 Geraldine Page - Hondo com "Angie Lowe";
 Marjorie Rambeau - Torch Song com "Sra. Stewart";
 Thelma Ritter - Pickup on South Street com "'Moe' Williams";

1954 Eva Marie Saint - La llei del silenci com "Edie Doyle";
 Nina Foch - Executive Suite com "Erica Martin";
 Katy Jurado - Broken Lance com "Senyora Devereaux";
 Jan Sterling - The High and the Mighty com "Sally McKee";
 Claire Trevor - The High and the Mighty com "May Holst";

1955 Jo Van Fleet - East of Eden com "Kate";
 Betsy Blair - Marty com "Clara Snyder";
 Peggy Lee - Pete Kelly's Blues com "Rose Hopkins";
 Marisa Pavan - The Rose Tattoo com "Rosa Delle Rose";
 Natalie Wood - Rebel Without a Cause com "Judy";

1956 Dorothy Malone - Written on the Wind com "Marylee Hadley";
 Mildred Dunnock - Baby Doll com "Tia Rose Comfort";
 Eileen Heckart - The Bad Seed com "Hortense Daigle";
 Mercedes McCambridge - Giant com "Luz Benedict";
 Patty McCormack - The Bad Seed com "Rhoda Penmark";

1957 Miyoshi Umeki - Sayonara com "Katsumi Kelly";
 Carolyn Jones - The Bachelor Party com "L'existencialista";
 Elsa Lanchester - Witness for the Prosecution com "Srta. Plimsoll";
 Hope Lange - Peyton Place com "Selena Cross";
 Diane Varsi - Peyton Place com "Allison MacKenzie";

1958 Wendy Hiller - Separate Tables com "Pat Cooper";
 Peggy Cass - Auntie Mame com "Agnes Gooch";
 Martha Hyer - Some Came Running com "Gwen French";
 Maureen Stapleton - Lonelyhearts com "Fay Doyle";
 Cara Williams - The Defiant Ones com "Mare de Billy";

1959 Shelley Winters - The Diary of Anne Frank com "Petronella Van Daan";
 Hermione Baddeley - Room at the Top com "Elspeth";
 Susan Kohner - Imitation of Life com "Sarah Jane Johnson";
 Juanita Moore - Imitation of Life com "Annie Johnson";
 Thelma Ritter - Pillow Talk com "Alma";

1960s.
1960 Shirley Jones - Elmer Gantry com "Lula Baines";
 Glynis Johns - The Sundowners com "Sra. Firth";
 Shirley Knight - The Dark at the Top of the Stairs com "Reenie Flood";
 Janet Leigh - Psicosi (Pshyco) com "Marion Crane";
 Mary Ure - Sons and Lovers com "Clara Dawes";

1961 Rita Moreno - West Side Story com "Anita";
 Fay Bainter - The Children's Hour com "Sra. Amelia Tilford";
 Judy Garland - Judgment at Nuremberg com "Sra. Irene Hoffman Wallner";
 Lotte Lenya - The Roman Spring of Mrs. Stone com "Comtessa";
 Una Merkel - Summer and Smoke com "Sra. Winemiller";

1962 Patty Duke - The Miracle Worker com "Helen Keller";
 Mary Badham - To Kill a Mockingbird com "Jean Louise 'Scout' Finch";
 Shirley Knight - Sweet Bird of Youth com "Heavenly Finley";
 Angela Lansbury - The Manchurian Candidate com "Sra. John Iselin";
 Thelma Ritter - Birdman of Alcatraz com "Elizabeth Stroud";

1963 Margaret Rutherford - The V.I.P.s com "Duquessa de Brighton";
 Diane Cilento - Tom Jones com "Molly Seagrim";
 Edith Evans - Tom Jones com "Srta. Western";
 Joyce Redman - Tom Jones com "Sra. Waters";
 Lilia Skala - Lilies of the Field com "Mare Superiora Maria";

1964 Lila Kedrova - Zorba the Greek com "Madame Hortense";
 Gladys Cooper - My Fair Lady com "Sra. Higgins";
 Edith Evans - The Chalk Garden com "Sra. St. Maugham";
 Grayson Hall - The Night of the Iguana com "Judith Fellowes";
 Agnes Moorehead - Hush  Hush, Sweet Charlotte com "Velma Cruther";

1965 Shelley Winters - A Patch of Blue com "Rose-Ann D'Arcy";
 Ruth Gordon - Inside Daisy Clover com "Sra. Clover";
 Joyce Redman - Othello com "Emilia";
 Maggie Smith - Othello com "Desdemona";
 Peggy Wood - The Sound of Music com "Mare abadesa";

1966 Sandy Dennis - Qui t por de Virginia Woolf? com "Honey";
 Wendy Hiller - A Man for All Seasons com "Alice More";
 Jocelyne LaGarde - Hawaii com "Reina Malama";
 Vivien Merchant - Alfie com "Lily";
 Geraldine Page - You're a Big Boy Now com "Margery Chanticleer";

1967 Estelle Parsons - Bonnie i Clyde com "Blanche Barrow";
 Carol Channing - Thoroughly Modern Millie com "Muzzy";
 Mildred Natwick - Descalos pel parc (Barefoot in the Park) com "Ethel Banks";
 Beah Richards - Endevina qui ve a sopar com "Sra. Prentice";
 Katharine Ross - El graduat com "Elaine Robinson";

1968 Ruth Gordon - Rosemary's Baby com "Minnie Castevet";
 Lynn Carlin - Faces com "Maria Frost";
 Sondra Locke - The Heart Is a Lonely Hunter com "Mick Kelly";
 Kay Medford - Funny Girl com "Rose Brice";
 Estelle Parsons - Rachel, Rachel com "Calla Mackie";

1969 Goldie Hawn - Cactus Flower com "Toni Simmons";
 Catherine Burns - Last Summer com "Rhoda";
 Dyan Cannon - Bob & Carol & Ted & Alice com "Alice Henderson";
 Sylvia Miles - Cowboy de mitjanit com "Cass";
 Susannah York - They Shoot Horses, Don't They? com "Alice";

1970s.
1970 Helen Hayes - Airport com "Ada Quonsett" ;
 Karen Black - Five Easy Pieces com "Rayette Dipesto" ;
 Lee Grant - The Landlord com "Joyce Enders" ;
 Sally Kellerman - MASH com "Margaret Houlihan" ;
 Maureen Stapleton - Airport com "Sra. Inez Guerrero" ;

1971 Cloris Leachman - L'ltima projecci com "Ruth Popper" ;
 Ellen Burstyn - L'ltima projecci com "Lois Farrow" ;
 Barbara Harris - Who Is Harry Kellerman and Why Is He Saying Those Terrible Things About Me? com "Allison Densmore" ;
 Margaret Leighton - The Go-Between com "Sra. Maudsley" ;
 Ann-Margret - Carnal Knowledge com "Bobbie";

1972 Eileen Heckart - Butterflies Are Free com "Sra. Baker" ;
 Jeannie Berlin - The Heartbreak Kid com "Lila Kolodny" ;
 Geraldine Page - Pete 'n' Tillie com "Gertrude" ;
 Susan Tyrrell - Fat City com "Oma" ;
 Shelley Winters - The Poseidon Adventure com "Bella Rosen" ;

1973 Tatum O'Neal - Paper Moon com "Addie Loggins" ;
 Linda Blair - The Exorcist com "Regan MacNeil" ;
 Candy Clark - American Graffiti com "Debbie Dunham" ;
 Madeline Kahn - Paper Moon com "Trixie Delight" ;
 Sylvia Sidney - Summer Wishes, Winter Dreams com "Sra. Pritchett" ;

1974 Ingrid Bergman - Assassinat a l'Orient Express com "Greta Ohlsson" ;
 Valentina Cortese - Day for Night com "Severine" ;
 Madeline Kahn - Blazing Saddles com "Lili Von Shtupp" ;
 Diane Ladd - Alice Doesn't Live Here Anymore com "Florence Jean Castleberry" ;
 Talia Shire - El Padr II (The Godfather Part II) com "Connie Corleone" ;

1975 Lee Grant - Shampoo com "Felicia" ;
 Ronee Blakley - Nashville com "Barbara Jean" ;
 Sylvia Miles - Farewell, My Lovely com "Jessie Halstead Florian" ;
 Lily Tomlin - Nashville com "Linnea Reese" ;
 Brenda Vaccaro - Jacqueline Susann's Once Is Not Enough com "Linda Riggs" ;

1976 Beatrice Straight - Network com "Louise Schumacher" ;
 Jane Alexander - All the President's Men com "Judy Hoback" ;
 Jodie Foster - Taxi Driver com "Iris Steensma" ;
 Lee Grant - Voyage of the Damned com "Lillian Rosen" ;
 Piper Laurie - Carrie com "Margaret White" ;

1977 Vanessa Redgrave - Julia  com "Julia";
 Leslie Browne - The Turning Point com "Emilia Rodgers" ;
 Quinn Cummings - The Goodbye Girl com "Lucy McFadden" ;
 Melinda Dillon - Close Encounters of the Third Kind com "Jillian Guiler" ;
 Tuesday Weld - Looking for Mr. Goodbar com "Katherine" ;

1978 Maggie Smith - California Suite com "Diana Barrie" ;
 Dyan Cannon - Heaven Can Wait com "Julia Farnsworth" ;
 Penelope Milford - Coming Home com "Vi Munson" ;
 Maureen Stapleton - Interiors com "Pearl" ;
 Meryl Streep - The Deer Hunter com "Linda" ;

1979 Meryl Streep - Kramer vs. Kramer com "Joanna Kramer" ;
 Jane Alexander - Kramer vs. Kramer com "Margaret Phelps" ;
 Barbara Barrie - Breaking Away com "Evelyn Stoller" ;
 Candice Bergen - Starting Over com "Jessica Potter" ;
 Mariel Hemingway - Manhattan com "Tracy";

1980s.
1980 Mary Steenburgen - Melvin and Howard com "Lynda Dunmar" ;
 Eileen Brennan - Private Benjamin com "Capitana Doreen Lewis" ;
 Eva Le Gallienne - Resurrection com "Grandma Pearl" ;
 Cathy Moriarty - Toro Salvatge com "Vicky LaMotta" ;
 Diana Scarwid - Inside Moves com "Louise" ;

1981 Maureen Stapleton - Reds com "Emma Goldman" ;
 Melinda Dillon - Absence of Malice com "Teresa Perrone" ;
 Jane Fonda - On Golden Pond com "Chelsea Thayer Wayne" ;
 Joan Hackett - Only When I Laugh com "Toby" ;
 Elizabeth McGovern - Ragtime com "Evelyn Nesbit" ;

1982 Jessica Lange - Tootsie com "Julie Nichols" ;
 Glenn Close - The World According to Garp com "Jenny Fields" ;
 Teri Garr - Tootsie com "Sandy Lester" ;
 Kim Stanley - Frances com "Lillian Farmer" ;
 Lesley Ann Warren - Victor/Victoria com "Norma Cassady" ;

1983 Linda Hunt - The Year of Living Dangerously com "Billy Kwan" ;
 Cher - Silkwood com "Dolly Pelliker" ;
 Glenn Close - The Big Chill com "Sarah Cooper" ;
 Amy Irving - Yentl com "Hadass" ;
 Alfre Woodard - Cross Creek com "Geechee" ;

1984 Peggy Ashcroft - A Passage to India com "Sra. Moore" ;
 Glenn Close - The Natural com "Iris Gaines" ;
 Lindsay Crouse - Places in the Heart com "Margaret Lomax" ;
 Christine Lahti - Swing Shift com "Hazel" ;
 Geraldine Page - The Pope of Greenwich Village com "Sra. Ritter" ;

1985 Anjelica Huston - Prizzi's Honor com "Maerose Prizzi" ;
 Margaret Avery - The Color Purple com "Shug Avery" ;
 Amy Madigan - Twice in a Lifetime com "Sunny" ;
 Meg Tilly - Agnes of God com "Germana Agnes" ;
 Oprah Winfrey - The Color Purple com "Sofia" ;

1986 Dianne Wiest - Hannah and Her Sisters com "Holly" ;
 Tess Harper - Crimes of the Heart com "Chick Boyle" ;
 Piper Laurie - Children of a Lesser God com "Sra. Norman" ;
 Mary Elizabeth Mastrantonio - El color del diner com "Carmen" ;
 Maggie Smith - A Room with a View com "Charlotte Bartlett" ;

1987 Olympia Dukakis - Moonstruck com "Rose Castorini" ;
 Norma Aleandro -  com "Florencia" ;
 Anne Archer - Fatal Attraction com "Beth Gallagher" ;
 Anne Ramsey - Throw Momma from the Train com "Sra. Lift" ;
 Ann Sothern - The Whales of August com "Tisha Doughty" ;

1988 Geena Davis - The Accidental Tourist com "Muriel Pritchett" ;
 Joan Cusack - Working Girl com "Cyn" ;
 Frances McDormand - Mississippi Burning com "Sra. Pell" ;
 Michelle Pfeiffer - Les amistats perilloses com "Madame de Tourvel" ;
 Sigourney Weaver - Working Girl com "Katharine Parker" ;

1989 Brenda Fricker - My Left Foot com "Sra. Brown" ;
 Anjelica Huston - Enemies, a Love Story com "Tamara Broder" ;
 Lena Olin - Enemies, a Love Story com "Masha" ;
 Julia Roberts - Steel Magnolias com "Shelby Eatenton Latcherie" ;
 Dianne Wiest - Parenthood com "Helen Buckman Lampkin Bowman";

1990s.
1990 Whoopi Goldberg - Ghost com "Oda Mae Brown" ;
 Annette Bening - The Grifters com "Myra Langtry" ;
 Lorraine Bracco - Un dels nostres com "Karen Hill" ;
 Diane Ladd - Wild at Heart com "Marietta Fortune" ;
 Mary McDonnell - Dances with Wolves com "Dempeus amb el puny en alt" ;

1991 Mercedes Ruehl - The Fisher King com "Anne Napolitano" ;
 Diane Ladd - Rambling Rose com "Mare" ;
 Juliette Lewis - Cape Fear com "Danielle Bowden" ;
 Kate Nelligan - El prncep de les marees (The Prince of Tides) com "Lila Wingo Newbury" ;
 Jessica Tandy - Fried Green Tomatoes com "Ninny Threadgoode" ;

1992 Marisa Tomei - My Cousin Vinny com "Mona Lisa Vito" ;
 Judy Davis - Husbands and Wives com "Sally" ;
 Joan Plowright - Enchanted April com "Sra. Fisher" ;
 Vanessa Redgrave - Howards End com "Ruth Wilcox" ;
 Miranda Richardson - Damage com "Ingrid Fleming" ;

1993 Anna Paquin - The Piano com "Flora McGrath" ;
 Holly Hunter - The Firm com "Tammy Hemphill" ;
 Rosie Perez - Fearless com "Carla Rodrigo" ;
 Winona Ryder - The Age of Innocence com "May Welland" ;
 Emma Thompson - In the Name of the Father com "Gareth Pierce" ;

1994 Dianne Wiest - Bullets Over Broadway com "Helen Sinclair" ;
 Rosemary Harris - Tom & Viv com "Rose Haigh-Wood" ;
 Helen Mirren - The Madness of King George com "Reina Carlota" ;
 Uma Thurman - Pulp Fiction com "Mia Wallace" ;
 Jennifer Tilly - Bullets Over Broadway com "Olive Neal" ;

1995 Mira Sorvino - Mighty Aphrodite com "Linda Ash" ;
 Joan Allen - Nixon com "Patricia Nixon" ;
 Kathleen Quinlan - Apollo 13 com "Marilyn Lovell" ;
 Mare Winningham - Georgia com "Georgia" ;
 Kate Winslet - Sense and Sensibility com "Marianne Dashwood" ;

1996 Juliette Binoche - The English Patient com "Hana" ;
 Joan Allen - The Crucible com "Elizabeth Proctor" ;
 Lauren Bacall - The Mirror Has Two Faces com "Hannah Morgan" ;
 Barbara Hershey - The Portrait of a Lady com "Madame Serena Merle" ;
 Marianne Jean-Baptiste - Secrets & Lies com "Hortense Cumberbatch" ;

1997 Kim Basinger - L.A. Confidential com "Lynn Bracken" ;
 Joan Cusack - In & Out com "Emily Montgomery" ;
 Minnie Driver - Good Will Hunting com "Skylar" ;
 Julianne Moore - Boogie Nights com "Amber Waves" ;
 Gloria Stuart - Titnic com "Rose Dawson Calvert" ;

1998 Judi Dench - Shakespeare in Love com "Elisabet I d'Anglaterra" ;
 Kathy Bates - Primary Colors com "Libby Holden" ;
 Brenda Blethyn - Little Voice com "Mari Hoff" ;
 Rachel Griffiths - Hilary and Jackie com "Hilary du Pr" ;
 Lynn Redgrave - Gods and Monsters com "Hanna" ;

1999 Angelina Jolie - Girl, Interrupted com "Lisa Rowe" ;
 Toni Collette - The Sixth Sense com "Lynn Sear" ;
 Catherine Keener - Being John Malkovich com "Maxine" ;
 Chlo Sevigny - Boys Don't Cry com "Lana Tisdel" ;
 Samantha Morton - Acords i desacords (Sweet and Lowdown) com "Hattie";

2000s.
2000 Marcia Gay Harden - Pollock com "Lee Krasner" ;
 Judi Dench - Chocolat com "Armande Voizin" ;
 Kate Hudson - Almost Famous com "Penny Lane" ;
 Frances McDormand - Almost Famous com "Elaine Miller" ;
 Julie Walters - Billy Elliot com "Sra. Wilkinson" ;

2001 Jennifer Connelly - A Beautiful Mind com Alicia Nash ;
 Helen Mirren - Gosford Park com "Sra. Wilson" ;
 Maggie Smith - Gosford Park com "Constance, Comtessa de Trentham" ;
 Marisa Tomei - In the Bedroom com "Natalie Strout" ;
 Kate Winslet - Iris com "Iris Murdoch" ;

2002 Catherine Zeta-Jones - Chicago com "Velma Kelly" ;
 Kathy Bates - About Schmidt com "Roberta Hertzel" ;
 Julianne Moore - The Hours com "Laura Brown" ;
 Queen Latifah - Chicago com "Matron 'Mama' Morton" ;
 Meryl Streep - Adaptation com "Susan Orlean" ;

2003 Rene Zellweger - Cold Mountain com "Ruby Thewes" ;
Shohreh Aghdashloo - House of Sand and Fog com "Nadireh Behrani" ;
Patricia Clarkson - Pieces of April com "Joy Burns" ;
Marcia Gay Harden - Mystic River com "Celeste Boyle" ;
Holly Hunter - Thirteen com "Melanie Freeland" ;

2004 Cate Blanchett - L'aviador (The aviator) com "Katharine Hepburn" ;
Laura Linney - Kinsey com "Clara McMillen" ;
Virginia Madsen - Sideways com "Maya Randall" ;
Sophie Okonedo - Hotel Rwanda com "Tatiana Rusesabagina" ;
Natalie Portman - Closer com "Alice Ayres" ;

2005 Rachel Weisz - El jardiner constant (The Constant Gardener) com "Tessa Quayle" ;
Amy Adams - Junebug com "Ashley Johnsten" ;
Catherine Keener - Capote com "Harper Lee" ;
Frances McDormand - North Country com "Glory Dodge" ;
Michelle Williams - Brokeback Mountain com "Alma Beers del Mar" ;

2006 Jennifer Hudson - Dreamgirls com "Effie White";
Adriana Barraza - Babel com "Amelia" ;
Cate Blanchett - Notes on a Scandal com "Sheba Hart" ;
Abigail Breslin - Little Miss Sunshine com "Olive Hoover" ;
Rinko Kikuchi - Babel com "Chieko Wataya";

2007 Tilda Swinton - Michael Clayton com "Karen Crowder" ;
Cate Blanchett - I'm Not There. com "Jude Quinn/Bob Dylan";
Ruby Dee - American Gangster com "Mama Lucas";
Saoirse Ronan - Expiaci (Atonement) com "Briony Tallis";
Amy Ryan - Gone Baby Gone com "Helene McCready";

 2008;
Amy Adams   Doubt com "Germana James";
Penelope Cruz   Vicky Cristina Barcelona com "Mara Elena";
Viola Davis   Doubt com "Sra. Miller";
Taraji P. Henson   The Curious Case of Benjamin Button com "Queenie";
Marisa Tomei   The Wrestler com "Cassidy/Pam";

 Nacionalitats de les guanyadores .





 Enllaos externs .
 Pgina oficial de l'Acadmia (en angls);
 Pgina oficial de la cerimnia dels Oscars (en angls);
 Llista completa descarregable dels Nominats i Guanyadors dels Premis Oscar (en angls);




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256695" title="Nelson" nonfiltered="121" processed="121" dbindex="100120">


Nelson s un nom que s'aplica a persones, llocs, tcniques i objectes (la majoria derivats d'Horatio Nelson, ms conegut com a Lord Nelson, un almirall angls fams per la seva actuaci a les Guerres Napoleniques):

 Geografia .
 Antrtida .
 Illa Nelson, a l'arxiplag de les illes Illes Shetland del Sud;

 Austrlia .
 Nelson, Nova Galles del Sud;
 Nelson, Victria;

 Canad .
 Nelson (Canad), en la provncia de la Colmbia Britnica;
 Riu Nelson;

 Estats Units d'Amrica .
 Comtat de Nelson, Dakota del Nord;
 Comtat de Nelson, Kentucky;
 Comtat de Nelson, Virgnia;
 Llac Nelson, a Alaska;
 Nelson, Gergia;
 Nelson, Illinois;
 Nelson, Missouri;
 Nelson, Minnesota;
 Nelson, Nebraska;
 Nelson, Nova Hampshire;
 Nelson, Nova York;
 Nelson, Wisconsin;
 Nelson Park Township, Minnesota;
 Nelson Township, Michigan;
 Nelson Township, Minnesota;
 Nelson Township, Pennsilvnia;

 Nova Zelanda .
 Nelson (Nova Zelanda), a l'Illa del Sud;
 Nelson Lakes National Park;

 Regne Unit .
 Nelson (Anglaterra), en el comtat de Lancashire;
 Nelson (Galles), en el comtat de Sir Caerffili;

 Onomstica .
 Cognoms .
 Don Nelson, entrenador de l'equip de la NBA Dallas Mavericks;
 Ernest Charles Nelson, botnic;
 Horatio Nelson, almirall i lord angls;
 Jeff Nelson, bateria del grup musical Minor Threat;
 John B. Nelson, botnic;
 Gaylord Nelson, promotor del Dia de la Terra;
 Prince Rogers Nelson, nom complet del cantant conegut per Prince;
 Ted Nelson, creador del mot Hipertext;

 Noms .
 Nelson Rolihlahla Mandela, poltic sud-afric;
 Nelson Miles, general americ que particip en la guerra contra l'apatxe Gernimo;
 Nelson Piquet, pilot de carreres brasiler;
 Nelson Rockefeller, vice-president dels Estats Units 1974-1977;
 Nlson de Jesus Silva, Dida, porter de futbol;

 Altres usos .
 Clau Nelson, una mena de presa per subjectar l'oponent en la lluita lliure;
 Nelson (grup musical);
 Regles Nelson, una metodologia de de control de processos;
 Sndrome de Nelson, un desordre endocr;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256697" title="Ferran Sor i Muntades" nonfiltered="122" processed="122" dbindex="100121">
Ferran Sor i Muntades (Barcelona, 1778   Pars, 1839) fou un guitarrista i compositor catal. En algunes fonts es troba anomenat Ferran Sors o Fernando Sors o fins i tot Sort, nascut a Barcelona en el s d'una famlia acomodada de tradici militar, d'ascendncia francesa. El seu besavi havia nascut a Gajan, un poblet al Sud de l'Arieja.

Fou alumne de l'Escolania de Montserrat. El 1797, amb tan sols 19 anys estren al teatre de la Santa Creu de Barcelona la seva pera Il Telmaco nell'isola di Calipso.

El 1799 es trasllad a Madrid on va tenir diversos crrecs administratius que el van fer viatjar a Barcelona i Mlaga. El 1808 es va oposar a la invasi francesa per, el 1810 va acceptar la monarquia de Josep I Bonaparte cosa que va obligar-lo, el 1813, a emigrar a Frana on va desenvolupar el seu ms ampli treball. El 1823 va estar a Rssia amb un gran xit, arribant a escriure el 1826 el ballet Hercule et Omphale per a la coronaci del tsar Nicolau I de Rssia. Retirat a Pars des del 1828, va acabar el seus dies admirat com a compositor i guitarrista aix com per la seva dedicaci a l'ensenyament.

Public un mtode de guitarra i un tractat d'harmonia aplicat a aquest instrument.

Referncies.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256700" title="Glen o Glenda" nonfiltered="123" processed="123" dbindex="100122">

Glen o Glenda (en angls: Glen or Glenda) s una pellcula de 1953, escrita, dirigida i protagonitzada per Ed Wood, amb la participaci de Bla Lugosi i de la parella en aquell moment de Wood, Dolores Fuller. La cinta s un documental dramatitzat sobre el transvestisme i la transsexualitat i s bastant autobiogrfica. El mateix Wood era transvestit i la pellcula s una crida a la tolerncia. Tanmateix, s'ha convertit en una pellcula de culte a causa del seu baix pressupost i el seu singular estil.

 Antecedents .

La cirurgia de canvi de sexe a qu es va sotmetre Christine Jorgensen el 1952   i que encapal els titulars dels mitjans de comunicaci nord-americans , va ser la inspiraci perqu George Weiss, productor de pellcules de baix pressuposat a Hollywood, n'encarregus que tracts el tema. Ed Wood va persuadir a Weiss que el seu propi transvestisme el feia el director perfecte, malgrat la seva modesta trajectria. El treball va ser lliurat a Wood junt amb els diners, per en lloc del tema que se li havia encarregat, va realitzar una pellcula sobre el transvestisme. En acabar-la, la van trobar massa curta i a ms molt diferent del qu li havien demanat, per la qual cosa Wood va afegir algunes escenes extres sobre el canvi de sexe. El productor, per la seva part, va unir dues seqncies softcore sense cap relaci, una d'elles amb un suau bondage amb preses de Wood i Lugosi. La pellcula va ser estrenada noms perqu havia estat venuda a bastants cinemes abans que estigus feta.

 Darrera la cmera .

Wood va convncer a Bela Lugosi, una estrella cinematogrfica   i que actualment es troba en situaci de pobresa i de drogoaddicci  perqu aparegus a la pellcula. Wood mateix va protagonitzar el film, encarnant a Glen/Glenda, encara que sota el pseudnim de "Daniel Davis". La seva parella en aquell temps, Dolores Fuller, va interpretar el personatge de la xicota de Glen.

Fuller no coneixia la faceta transvestista de Wood. En realitat, no li van explicar del tot la naturalesa de la pellcula, i fins i tot Wood en rares ocasions es va arribar a vestir amb roba de dona mentre que ella era als plats. Noms quan es va visionar la pellcula completa es va revelar la veritat, i Fuller va afirmar haver estat humiliada per l'experincia.

Al triler teatral, incls en les edicions (laserdisc i DVD), s l'escena final de la pellcula en la que Fuller lliura el seu jersei d'angora, s una presa diferent de l'emesa originalment.

 Singularitats .

En el best seller titulat Movie and Video Guide, Leonard Maltin va definir aquesta pellcula com "possiblement, la pitjor pellcula mai feta", un dubts honor abans mantingut per una altra cinta de Wood, Pla 9 de l'espai exterior.

En els crdits, Bla Lugosi apareix com "el cientfic", un personatge amb un propsit gans clar. Actua com una espcie de narrador, per no t cap rellevncia narrativa en l'argument; aquest treball s reservat per al narrador principal, Timothy Farrell. El cientfic est envoltat per parafernlies tpiques de pellcules de terror, com la presncia de calaveres i tubs d'experiments mentre exhorta al pblic a "anar amb compte amb el gran drac verd que es pot sentir en els seus llindars". L'estampida de bisons est superposada sobre la cara del cientfic sense cap ra aparent. Tamb hi ha diverses seqncies llargues i surrealistes de somnis, en els quals Glen s embruixat per un personatge vestit de dimoni.

 Influncia en altres obres .

 En una novella de Wood titulada Killer in Drag tamb apareix un personatge transvestit anomenat "Glen", i la personalitat femenina de "Glenda". s executat en la seqncia Death of a Transvestite desprs d'una lluita pel dret d'anar a la cadira elctrica vestit de Glenda.
 La pellcula Ed Wood, de Tim Burton, descriu el rodatge de la cinta i reconstrueix diverses escenes amb Johnny Depp en el rol de Wood.
 Glen o Glenda va ser reeditat amb sis minuts de preses addicionals el 1982.
 El 1994 es va realitzar un remake pornogrfic anomenat Glen & Glenda, que presentava gran part del gui de la pellcula original, per amb escenes de sexe explcit.
 Es troba en el lloc 50 dins la llista de les 50 pitjors pellcules.
 La pellcula original, Glen o Glenda, ara s de domini pblic.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Glen or Glenda a Movie Tome;
 Trailer de la pellcula (formats Windows Media i Real Media);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256702" title="Adam Strange" nonfiltered="124" processed="124" dbindex="100123">
Adam Strange s un superheroi de ficci publicat per DC Comics. Creat pel guionista Gardner Fox i el dibuixant Mike Sekowsky va tenir la seua primera aparici en el Showcase #17 (Novembre 1958)

Creat per Gardner Fox, Adam Strange s una reminiscncia de John Carter, personatge creat per Edgar Rice Burroghs. Ambdos tenen l'origen en el fet que sn misteriosament transportats a un planeta lluny on esdevenen herois. En el cas de Carter aquest planeta fou Mart, mentre que Adam Strange va ser transportat a Rann, tot i que les histries de John Carter descriuen un tipus d'aventura ms crua que inclou espases, acci, nus i vessament de sang. Aquests elements no apareixen en les histries d'Adam Strange.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256707" title="Filtre passiu" nonfiltered="125" processed="125" dbindex="100124">
El filtre passiu s un filtre electrnic format noms per elements passius, s a dir: resistncies, condensadors i bobines.

Els avantatges dels filtres passiu respecte els filtres actius sn:
 Les derives (canvis provocats per efectes ambientals) afecten menys filtres passius.
 No necessiten alimentaci.
 Poden processar magnituds de senyals majors que els filtres actius amb distorsions acceptables (fins a centenars de Volts).
 En els filtres actius, les resistncies produeixen soroll trmic.
 Sn una garantia d'estabilitat.
 Costos reduts.

Els filtres passius sn utilitzats en altaveus, ja sigui per controlar tensions i corrents que hi entren com pel filtratge de freqncies; filtres de distribuci de potncia (on treballen amb alts corrents i tensions; fonts d'alimentaci, entre d'altres.


Tipus de filtres.
 Filtre passabanda.
 Filtre bandaeliminada.
 Filtre passaalt.
 Filtre passabaix.
 Filtre passatot;

Vegeu tamb.
 Filtre actiu;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256711" title="Filtre passabanda" nonfiltered="126" processed="126" dbindex="100125">

Un filtre passabanda s un tipus de filtre electrnic que deixa passar a un determinat rang de freqncies d'un senyal i atenua el pas de la resta.

 Implementaci.
Un circuit simple de filtre passabanda s un circuit RLC (resistncia, condensador i bobina) que es deixa passar la freqncia de ressonncia, que seria la freqncia central (fc) i les freqncies properes a aquesta, com serien a la imatge f1 i f2.

Una altra forma de construir un filtre passabanda s usar un filtre passabaix en srie amb un filtre filtre passaalt entre els que hi ha un rang de freqncies que ambds deixen passar.

Un filtre ideal seria el que t uns costats totalment planes i una zona de transici entre ambdues nulla, per a la prctica, aix no s'aconsegueix mai. Per mesurar si un filtre s bo, s'utilitza el factor Q. En filtres d'altes freqncies acostuma a aparixer un rissat en les zones de transici, conegut com fenmen de Gibs.

Un pas ms en els filtrespassa banda serien els de freqncia mbil, en els que es poden variar alguns parmetres freqencials. Un exemple d'aix s el circuit RLC anterior al que se li substitueix el condensador per un dode varicap, que actua com un condensador variable, podent aix, canviar la freqncia central.

Aplicacions.
Alguna aplicaci dels filtres passabanda sn pels equalitzadors d'udio, per fer que algunes freqncies s'amplifiquin ms que d'altres; eliminar els sorolls que apareixen junt a una senyal, sempre que la freqncia d'aquesta sigui fixa i coneguda.

Deixant de banda les aplicacions electrniques, un exemple seria en el camp de les cincies atmosfriques, on sn usats per manejar les dades d'un rang de 3 a 10 dies.



Vegeu tamb.
 Filtre passiu.
 Filtre bandaeliminada.
 Filtre passaalt.
 Filtre passabaix.
 Filtre actiu.

Enllaos externs.
Filtre passabanda ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256713" title="Jaume Mim i Llobet" nonfiltered="127" processed="127" dbindex="100126">
Jaume Mim i Llobet (Cerdanyola del Valls 17 de febrer de 1893 - 15 de febrer de 1964) va ser un historiador i poltic catal.

Biografia.
Jaume Mim i Llobet va nixer a Cerdanyola del Valls el 17 de febrer de 1893. Historiador i poltic, era fill d Agust Mim Astort i Maria Llobet Barcons. Vivia al carrer Sant Ramon, per passava algunes temporades a la masia de Canaletes, de la famlia del seu pare.
Quan va acabar d estudiar magisteri a Sabadell va exercir de mestre a Sria i desprs a Mollet, quan tenia 20 anys. Desprs va deixar la docncia per dedicar-se a l'ofici familiar: mestre d'obres. A ms es dedicava a escriure i publicava alguns textos en diverses revistes.
Es va casar amb Isabel Sarrablo i van tenir tres fills: Maria Teresa, Maria del Pilar i Jaume.
Va ser el primer alcalde republic (per ERC) de Cerdanyola del Valls , per ms tard va esdevenir jutge municipal, al . Ja havia sigut jutge municipal l'any 1920 i quatre anys ms tard es va canviar per jutge suplent, lloc que va mantenir fins al 1930. Amant de totes les expressions culturals, es va sentir atret per la pintura i els llibres. Li agradava llegir. Un dia a la setmana baixava a Barcelona, a la tertlia d'"Els Quatre Gats". Va ser amic d'en Viladomat, l'escultor i va tenir contacte amb bons pintors com en Manuel Humbert i en Josep Gimeno. Tamb va ser un colleccionista infatigable. El 15 de febrer de 1964 va morir a la seva casa de la plaa Sant Ramon. 

Obra.
El 1948 va publicar el seu primer llibre Guia excursionista a les masies del terme de Cerdanyola, i dos anys ms tard va publicar el seu segon llibre Coses de Cerdanyola. El 1956 va escriure un altre llibre "Les fonts boscanes" que estava en preparaci per ser publicat quan va tenir lloc el seu trasps, per que va aparixer entre 1965 i 1966 a la revista Sardanyola. Un quart volum, Romiatge a les ermites del terme de Cerdanyola, estava en preparaci i no va poder ser acabat. Tamb havia comenat a treballar sobre el lloc de Valldaura i el castell de Sant Maral. Un altre treball va ser sobre les rajoles de mostra catalanes dels segles XVI, XVII I XVIII. Va guanyar els "Jocs Florals de Bellaterra" l'any 1950. L'any 1960 va participar en la fundaci de la "Revista de Sardanyola".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256714" title="Oratria" nonfiltered="128" processed="128" dbindex="100127">
A l'antiga Grcia i Roma, l'oratria era estudiada com una part de la retrica, s a dir, de l'art de l eloqncia en l expressi oral i escrita i es considerava una habilitat important tant en l'mbit pblic com en el privat. Aristtil i Quintili discutien d'oratria i aquesta disciplina va formar part, com a assignatura, dels estudis durant l'edat mitjana i el Renaixement, per la qual cosa se'n van materialitzar normes i models.

El desenvolupament dels parlaments durant el segle XVIII va comportar l'aparici de grans oradors i la destresa en la comunicaci lingstica ha estat considerada des d'aleshores com una de les principals habilitats a l'hora de garantir el futur poltic. A mitjan del segle XX, l'oratria va abandonar els tocs formalitzats i grandiloqents per deixar pas a un art ms basat en recursos conversacionals.

Desenvolupament de l'oratria des de l'antiga Grcia.

L'oratria grega t les seves arrels en la filosofia sofista. Entre els membres d'aquesta escola cal destacar en aquest aspecte de l'art de l'argumentaci i bon dir Trasmac de Calced i Grgies de Leontins. Tanmateix, cal no menystenir la relaci d'aquest art del bon parlar en pblic amb l'estructura de la polis que exigia saber-se expressar en assemblees.

Tamb a Roma, el desenvolupament de l'oratria va anar de bracet amb la vida poltica ja que visqu una poca d'or durant el perode republic. Entre els grans oradors romans d'aquesta poca, trobem la figura de Cicer. Ja a l'edat imperial, Quintili n'esdevindr un teric de l'art (institutio oratoria). Uns altres oradors insignes de Roma van ser Plini el Jove i l'historiador Tcit.

De l'edat mitjana ens n'han pervingut nombrosos tractats d'eloqncia ats que la retrica formava part dels estudis. En l'mbit catal, pel que fa a la vida pblica, cal destacar els discursos emesos en les predicacions religioses i els parlamentaris. Entre els primers, destaca l'obra de Sant Vicent Ferrer, de qui han arribat fins als nostres dies les transcripcions dels Sermons. Quant als discursos parlamentaris, influts per la feina dels cancellers reials, excelleix per damunt de tots la pea ms famosa de l'oratria parlamentria catalana: el discurs del rei Mart I a les Corts de Perpiny el 1406, un model de la prosa humanista que feia estada a la Cancelleria dels reis catalans.

Enllaos externs.
"L'oratria de Sant Vicent Ferrer". Article de Joan Fuster sobre les arts oratries d'aquest illustre orador medieval.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256715" title="Sebasti Garriga i Morera" nonfiltered="129" processed="129" dbindex="100128">
Sebasti Garriga i Morera (1897 - 1972), originari de Cerdanyola del Valls, va ser un gran escultor i va ser fundador de la Societat Coral de Cerdanyola.

Sebasti, entre altres coses tamb va ser msic, dibuixant i actor teatral. Va ser l autor de l himne de Cerdanyola, amb la lletra del poeta cerdanyolenc Josep Naud.

Va comenar la seva carrera al teatre acompanyat pel seu germ Jaume, per Sebasti es va dedicar bsicament a l escultura. 

Sebasti Garriga i Morera va morir al 1972.

Enllaos externs.
http://www.weblandia.com/cerdanyola/garriga.htm;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256719" title="L'Eixample (Alcoi)" nonfiltered="130" processed="130" dbindex="100129">

El barri de l'Eixemple d'Alcoi, era una antiga zona de regadiu entre el riu riquer i la Serra de Mariola a les contraforts de Sant Cristfol (920 metres). Per poder accedir a la zona s'havia de fer servir el pont antic de Sant Roc (1731) pel barranc de Na Lloba des del portal de Riquer. Al segle XIX amb la construcci del Pont de Cristina (1839) que salta el riu Riquer  i del Pont de Sant Roc (Barranquet de Soler o riu Uxola) i la creaci del passeig de Cervantes es crea un nou nexe d'uni entre la zona centre i l'eixample. Este nexe far possible la creaci posterior del barri de Santa Rosa. 

La construcci del Pont de Sant Jordi el 1931 que s'ala sobre el riu Riquer, va ser tota una revoluci urbanstica per a Alcoi, ja que va comportar el desenvolupament en la zona de l'Eixample d'una rea urbana nova que va permetre en el primer ter del segle XX fer crixer la ciutat ms enll dels lmits tradicionals.

Cronologia.

Entre 1929 i 1931 es construxen les casetes roges.  En els primers anys dels anys trenta s la Cooperativa Espanyola de Cases Barates "Pablo Iglesias", qui pren la iniciativa en crear edificis per als obrers. 

Desprs de la guerra civil apareix la tercera zona de l'eixample per iniciativa municipal en zones de poc inters urbanstic privat. Es creen el grup d'habitatges de Sant Roc de 1941 amb 104 habitatges i Sant Jordi, 1950, 88 habitatges al carrer Entena.

Dins del Pla General d'Ordenaci Urbana de 1957 es creen els habitatges de la Uxola, en lo que eren antigues terres de cultiu, ja en zones molt apegades a la serra. Entre la fi dels anys seixanta i els anys setanta la iniciativa privada va ocupar rpidament el barri. Als anys 1981 i 1989 prcticament s'acaben d'utilitzar els terrenys on s possible edificar en les zones de l'Horta Major-les Llometes. El barri s modlic en quant est traat sobre una plantilla completament rectangular, a pesar de la seua orografia en constant pendent.

Edificis.
Les edificacions ms antigues del barri es troben en els voltants del Pont de Sant Roc i de la partida dels Tints ja que eren l'entrada natural al nou barri. D'aquesta poca (abans 1925) queden algunes industries i sobre tot, alguns xalets sumptuosos, utilitzats pels empresaris alcoians per al seu retir, prop i lluny d'Alcoi. 

Els ms coneguts sn:
 La Residncia Comarcal El Teix que atn a xiquets i adolescents amb problemes familiars greus. Als inicis del segle XX, l'industrial alcoi Carlos Prez va construir l'edifici, conegut en el seu moment com a Xalet de Carlos Prez, i que desprs de la Guerra Civil Espanyola va passar a ser una llar-escola, que amb el nom de la Mare de Du del Miracle atenia a cent xiquetes amb dificultats familiars. El centre va pertnyer inicialment a l'Auxili Social. D'aquella poca es va fer fams l'apellatiu de la Gota de la Leche. En 1982 es va transferir a la Generalitat Valenciana, encarregant-se de la seua gesti a la Direcci General de Servicis Socials de la Conselleria de Benestar Social.
 El xalet d'Antonio Vicens. Seu de UGT (Alcoi).

Les Cases Roges.
Entre 1929 i 1931 es construeix un barri de cases barates a crrec de la Caixa de Previsi Social del Regne de Valncia i amb el fons del Retir Obrer promogut per Jos Maluquer i amb la intervenci de l'arquitecte valenci Enric Viedma Vidal. si b el projecte no es va desenvolupar totalment.

Les faanes son planes de rajola vista i manises sota les finestres i formant una sanefa a la planta baixa, tamb els vestbuls de les cases sn de manises. El basament i les pilastres son de pedra i els balcons se situen sobre les portes d'accs amb balustres i decoracions de boles.


Estadstiques.
El barri compta amb 13.294 habitants, un 20,90% de la poblaci, sent el tercer ms habitat. Actualment es travessat per la N-340 direcci Barcelona pel Passeig de l'Albereda i pel carrer Na Saurina d'Entena  direcci Cadis.

Bibliografia.
DVILA LINARES, Juan Manuel, (2006). "La ciutat actual" en Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 520-521). ISBN 84-89136-50-5;
GARCA PREZ, Joel, (2006). "Les Cases Roges o del Retir Obrer i les casetes dels socialistes" en Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 386-387). ISBN 84-89136-50-5;

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256721" title="Placa africana" nonfiltered="131" processed="131" dbindex="100130">

La placa africana (designada de vegades com la placa de Nbia) s una placa tectnica continental que cobreix el continent de l'frica i que estn cap a l'oest fins a la dorsal meso-atlntica.

Les plaques limtrofes sn:
 Al nord la placa eurasitica i la placa arbiga.
 Al sud la placa antrtica.
 A l'est laplaca australiana, la placa ndia i la placa arbiga.
 A l'oest la placa sud-americana i la placa nord-americana.

Tots els lmits de la placa africana sn divergents, excepte el que toca amb la placa eurasitica. La placa inclou diversos blocs continentals estables de roques velles, els quals van formar el continent afric durant l'existncia de Gondwana fa uns 550 milions d'anys. Aquests blocs sn, del sud al nord, el Kalahari, el Congo, el Shara i el bloc afric occidental. Cada un d'aquests blocs es poden subdividir en blocs ms petits i uniformes.

Un dels aspectes ms importants de la placa s la Gran Vall del Rift, a l'est, una fractura que est separant una porci del continent, i que eventualment formaran la placa de Somlia i un subcontinent dins d'frica. El moviment de la placa s cap al nord, a uns 2'15 cm cada any, la qual cosa la portar a unir-se amb l'extrem sud de la Pennsula Ibrica, dintre d'uns 650.000 anys, acci que separar el Mar Mediterrani de l'Oce Atlntic.

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256722" title="Teresa Colom i Pich" nonfiltered="132" processed="132" dbindex="100131">
Teresa Colom i Pich (Seu d'Urgell, 1973) s una escriptora andorrana. Desprs de llicenciar-se en cincies econmiques i empresarials a Barcelona, va dirigir la seva carrera professional cap al camp de les finances. A ms, va dedicar una part del seu temps lliure a escriure poesia. El 2004 va deixar la feina a l'entitat bancria on havia estat treballant per dedicar-se a escriure.

Obra.
2001 Com mesos de juny, Edicions del Diari d'Andorra, Andorra la Vella;
2002 La temperatura d'uns llavis, Edicions del Diari d'Andorra, Andorra la Vella;
2005 Elegies del final conegut, Abadia Editors, Maaners;

Premis literaris.
2000 Premi del Concurs de Poesia de la Biblioteca Pblica del Govern d'Andorra;
2000 Premi Grandalla de Poesia del Cercle de les Arts i de les Lletres d'Andorra;

Enllaos externs.
Qui s qui de la literatura catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256725" title="Vicen Cuys i Bors" nonfiltered="133" processed="133" dbindex="100132">
Vicen Cuys i Bors (Palma de Mallorca, 1816 - Barcelona, 1839) fou un compositor conegut gaireb exclusivament per La Fattucchiera, considerada la primera pera romntica catalana. Estrenada el 1838 a Barcelona, va tenir 24 representacions seguides. Cuys probablement hagus endevingut un compositor d'peres important sin s'hagus mort, a la manera tpicament romntica, de tuberculosi el dia de l'ltima funci de l'pera, als 22 anys. 

De famlia catalana, va nixer a Palma de Mallorca a causa que la seva famlia s'hi havia refugiat durant la Guerra de la Independncia. Desprs del seu naixement, la famlia va tornar a Barcelona. All va comenar el jove Cuys els seus estudis de Medicina, per els va abandonar molt aviat. Als 17 anys va comenar a estudiar msica amb Ramon Vilanova, un dels ms prestigiosos mestres de la Barcelona de comenaments del segle XIX, el qual al seu torn s'havia format a Mil amb Piantanida. Les seves primeres obres consisteixen en fragments i divagacions operstiques que es van donar a conixer profusament en salons privats. Per s el teatre barcelon de la Santa Creu el que acull i estrena la prctica totalitat de la seva producci. La Simfonia Primera de Cuys est datada el 1835 i s en realitat una extensa obertura operstica d'un sol moviment. De la seva Segona Simfonia, tan sols es conserva un fragment, per d'aquest mateix any daten diverses ries i duets compostes per a un drama d'Antoni Ribot.

Aix es va anar afermant el prestigi del compositor que hauria d'acabar sorprenent la ciutat amb l'estrena de La Fattucchiera el juliol de 1838. L'pera est basada en una novella del vescomte d'Arlincourt que ja s'havia convertit en un xit en la literatura sentimental de l'poca. L'acci transcorre el segle XII, desprs de la tercera Croada, i en l'argument, les referncies histriques es barregen amb una truculent ficci d'amors, mgia i ultratomba que ja va ser utilitzat com a motiu operstic en altres ocasions. Felice Romani havia escrit un llibret basat en el mateix argument per al melodrama Ismalia, ossia morte ed Amore, al qual va posar msica Saverio Mercadante i que va ser estrenat a La Scala sis anys abans. Per la seva part, Ramon Carnicer tamb va utilitzar el mateix llibret per a una pera homnima estrenada a Madrid el mateix any de l'estrena barcelonina.

Enllaos externs.
http://www.riusfrancesc.com/treball%20sobre%20la%20fattucchiera.pdf Tesi Musica italiana o francesa, a l'pera de Vicen Cuys, La Fattucchiera? de Francesc Rius;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256728" title="Placa antrtica" nonfiltered="134" processed="134" dbindex="100133">
La placa antrtica s una placa tectnica que cobreix l'Antrtida i que s'estn per sota dels oceans circumdants, abastant gaireb els 17 milions de km2. 

La placa antrtica limita amb les plaques de Nazca, sud-americana, africana, australiana, Scotia i del Pacfic, que forma la vorera entre el Pacfic i l'Antrtic, a partir del seu lmit divergent. Tamb est en contacte amb les plaques de Shetland, Sandwich, Somlia i Juan Fernndez.

Les seves fronteres amb moltes de les plaques estan formades, principalment, per dorsals oceniques; sobretot les del sud-oest i sud-est de l'oce ndic, les del Pacfic-Antrtic i la de Xile.

La placa antrtica es dirigeix cap a l'oce Atlntic a una velocitat de 2'05 cm a l'any, a una velocitat de rotaci de 0'8695 per mili d'anys segons un pol euleri situat a 6432' de latitud Nord i 8398' de longitud Oest (referncia: la placa del Pacfic).

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256740" title="Zigomicet" nonfiltered="135" processed="135" dbindex="100134">

Els Zigomicets sn fongs terrestres amb esporangiospores no flagelades. Sn fongs saprfits (descomponen matria orgnica). Pertanyen a la famlia dels fongs inferiors (caracteritzats per les hifes no septades - cenoctics -). La reproducci asexual (per esporangis) s ms freqent que la sexual (els micelis entren en contacte i produeixen una canicaci de les hifes, els dos segments es fusionen fent el zigot (diploid) i a partir d aqu es produeix un esporangi; aquest procs es realitza per zigoespores). Com a exemple de zigomicets, podem trobar el Rhizopus (floridura del pa).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256741" title="Solaritzaci" nonfiltered="136" processed="136" dbindex="100135">
La solaritzaci s la desinfecci del sl amb el calor de l energia solar. S empra aquesta tcnica de desinfecci en hivernacles i planters, pel control de nombroses malalties del sl i de nematodes. Tamb s prou efica pel control de vegetaci espontnia. Aquesta tcnica s aplica en els mesos de calor ms intensa. Es cobreix la terra amb una lmina de polietil transparent; en terra ha d estar pla i permeable; s ha de regar b abans de posar la lmina. Es consideren necessries entre 4 i 6 setmanes de tractament. 

A diferncia d altres desinfectants qumics molt agressius i contaminants amb l entorn natural, la solaritzaci s una feina neta i suficientment selectiva, ja que acaba amb els patgens indesitjables, alhora que respecta la fauna microbitica, beneficiosa pels nostres cultius. Com a desavantatge hi ha el llarg de perode de no aprofitament d aquell tros que s est tractant.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256743" title="Societat de Lingstica Aragonesa" nonfiltered="137" processed="137" dbindex="100136">
La Societat de Lingstica Aragonesa o SLA (en aragons: Sociedat de Lingistica Aragonesa) s una associaci que es dedica a la promoci de la llengua aragonesa a travs de l'investigaci cientfica en lingstica. Es fund el 2004. 

La motivaci de la creaci de l'SLA s l'ambici d'un treball cientfic d'alta qualitat: es presenta com una alternativa al treball del Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA) que, segons l'SLA, presentaria grans mancances de rigor. 

L'SLA elabora una codificaci de l'aragons, dita grafia SLA, que s un model diferent de la grafia d'Osca promocionada pel Consello d'a Fabla Aragonesa (CFA). La grafia SLA es preocupa de la connexi de l'aragons amb les normes de les altres llenges romniques, especialment aquelles del catal i de l'occit. s la base d'una possible estandarditzaci futura de l'aragons que tendria en compte un coneixement seris de la dialectologia aragonesa i que seria una alternativa al model d'"aragons com" del CFA, estimat artificial per l'SLA.

L'SLA edita la revista De Lingva Aragonensi amb la voluntat de millorar i dinamitzar les publicacions cientfiques sobre l'aragons.

Tamb els lingistes de l'SLA participen regularment a diversos colloquis i revistes internacionals de lingstica.

El president de l'SLA s el lingista benasqus Jos Antnio Saura Rami.

Vegeu tamb.
Ellaos interns.
 Aragons: Codificaci;
Ellanos externs.
 Pgina web de l'SLA;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256745" title="SLA" nonfiltered="138" processed="138" dbindex="100137">



Societat de Lingstica Aragonesa;

Service Level Agreement;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256760" title="Erecton" nonfiltered="139" processed="139" dbindex="100138">

L'Erecton (en grec antic          , Erkhtheion, en grec modern Erchio) s un temple grec consagrat a Erecteu, d'ordre jnic i situat a l'Acrpolis d'Atenes, al nord del Parten. s un edifici molt singular per la topografia, per la necessitat de respectar vestigis de temples anteriors i per la substituci d'algunes columnes per caritides.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256761" title="Malherbologia" nonfiltered="140" processed="140" dbindex="100139">

La malherbologia es la cincia que estudia les males herbes i controla les mateixes.
Com a cincia, junt la entomologia agrcola i la fitopatologia, forma la protecci de cultius.
Fa mol poc que l'associem a la agronomia.
La malherbologa, com a cincia, comena sobre els anys 40, coincidint amb el descobriment de 2-4-D, el primer herbicida orgnic sinteritzat.
Els mtodes de control neixen junt en les  males herbes. Al principi la extracci era manual i actualment son mecanitzats. Lo ltim en aparixer es el mtode qumic. Aquests diferents mtodes els estudia la agronomia.
La malherbologa est relacionada amb moltes matries: qumica agrcola, toxicologia, botnica, agronomia, fisiologia vegetal, edafologia, mecnica agrcola, fitotcnia, ecologia vegetal i protecci de cultius.

   Historia   .

El 1951, als Estats Units, apareix la primera revista sobre males herbes, i en 1950 el crea la primera associaci americana.
Els segents van ser els colombians, que van crear la associaci Colombiana de Malherbologa. Desprs es va crear la Societat  Llatinoamericana de Malherbologia.
Els europeus van comenar a Anglaterra, al 1975, creen la Societat Europea de Malherbologia.
A Espanya apareix la Societat Espanyola de Malherbologa (SEMh), que agrupa a 200   300 socis de institucions mol diverses (cases comercials, institucions pbliques, privades...). es dedica a organitzar Congressos, grups de treball, i treballa una secci que es dedica al estudi i publicacions de resistncies a herbicides, de les males herbes.
L'any passat es va crear la societat Espanyola de Conservaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256763" title="lgebra universal" nonfiltered="141" processed="141" dbindex="100140">
L'lgebra universal s la branca de la Matemtica que estudia de manera abstracta les idees comunes a totes les estrutures algebraiques.

 Idea bsica .

Per l'lgebra universal una lgebra s un conjunt no-buit A dotat d'una collecci d'operacions. Una operaci n-ria en A s una funci tal que donats n arguments de A retorna una element de A.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256764" title="Judi Dench" nonfiltered="142" processed="142" dbindex="100141">

Dama Judith Olivia Dench (nascuda el 9 de desembre de 1934), generalment coneguda com Judi Dench, s una actriu britnica guanyadora dels Premis Oscar, Globus d'Or, BAFTA i Tony.

 Filmografia Seleccionada .


 Enllaos externs .

 Biografia de Judi Dench;
 ;
 Judi Dench a Internet Broadway Database;
 Judi Dench a TCM Movie Database;
 Judi Dench a la Royal Shakespeare Company;
 Premis BAFTA de Judi Dench;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256775" title="Teoria de categories" nonfiltered="143" processed="143" dbindex="100142">
La teoria de categories s una branca de la matemtica que estudia de manera abstracta les estructures matemtiques i llurs relacions. Les categories avui dia s'usen com a noci unificadora en la major part de les branques de la matemtica i en algunes reas de les cincies de la computaci i fsica terica. Foren proposades per Samuel Eilenberg i Saunders Mac Lane en el perode 1942-1945, en connexi amb la topologia algebraica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256777" title="Anlisi sintctica superficial" nonfiltered="144" processed="144" dbindex="100143">
L'anlisi sintctica superficial (angls: shallow parsing, light parsing o chunking) s una anlisi sintctica que identifica els elements constituents d'una frase (grups nominals, verbs, etc.) sense especificar les seves estructures internes, ni les seves funcions en la frase. Tpicament, l'anlisi sintctica superficial no produeix un arbre sintctic complet. s una tcnica molt utilitzada en el processament de llenguatge natural.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256778" title="Scutiger nyingchiensis" nonfiltered="145" processed="145" dbindex="100144">
 
Scutiger nyingchiensis s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256781" title="Scutiger sikimmensis" nonfiltered="146" processed="146" dbindex="100145">
 
Scutiger sikimmensis s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256782" title="Teoria de models" nonfiltered="147" processed="147" dbindex="100146">
La teoria de models s la branca de la matemtica que estudia les estructures matemtiques, com ara els grups, els cossos, els grafs o dhuc els models de la teoria de conjunts, amb les eines de la lgica matemtica. Est estretament relacionada amb l'lgebra i l'lgebra universal.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256783" title="Agafallops" nonfiltered="148" processed="148" dbindex="100147">
La colnia industrial Agafallops de Ripoll, tamb coneguda com a colnia Botey, fou fundada el 1862. Per no va ser fins als vols de 1890, quan la va adquirir el manlleuenc Jacint Rif i el seu soci Josep Botey, que prengu un impuls definitiu. 

Actualment aquesta colnia industrial es troba en un bon estat de conservaci. 

Est formada per quatre edificis fabrils de planta rectangular. En cal destacar la torre del muntacrregues, situada a la nau ms antiga. Les cases dels obrers, de planta baixa i primer pis i un edifici de planta baixa i quatre pisos amb arcades, daten del 1948. Tant les faanes de les naus com les dels habitatges sn de pedra de riu vista. Avui en dia, les cases estan habitades.



 
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256785" title="Peter Duesberg" nonfiltered="149" processed="149" dbindex="100148">
Peter H. Duesberg (2 de desembre de 1936) es un virleg de reputaci mundial i, juntament amb el premi Nobel Kary Mullis, el ms important crtic de la hiptesi oficial respecte l'origen de la SIDA.

Estudi qumica en les universitats de Wrzburg, Basilea i Munich, doctorant-se finalment a Frankfurt el 1963. Treball en la investigaci de virus en el Institut Max Planck de Tbingen i des de 1973 s professor en el Departament de Biologia Mollecular i Cellular de la Universitat de Califrnia, Berkeley.

Duesberg all el primer gen carcinognic (gen del cncer) d'un virus als 33 anys, als 36 anys obtingu plaa fixa (tenure) en la Universitat de Califrnia, Berkeley, i als 49 anys fou invitat a unir-se a l'Acadmia Nacional de Cincies nordamericana, un dels ms alts honors que pot rebre un cientfic, per sser un reconeixement a distinguits i continus assoliments en la realitzaci de investigaci original.

Reb tamb una assignaci de fons de set anys com Investigador Extraordinari (Outstanding Investigator Grant) del Institut Nacional de Salut nordameric. El seu qestionament de la hiptesi oficial sobre la SIDA caus una retirada de fons per la investigaci, aix com dificultats per la publicaci dels seus treballs en revistes cientfiques. Actualment, Duesberg finana la seva investigaci amb donatius i amb els beneficis de la venda dels seus llibres. Entre ells destaca "Inventing The AIDS Virus", un assaig divulgatiu que desconstueix la hiptesi oficial, presenta interpretacions alternatives i analitza en el seu context la histria del "fenmen SIDA".

Actualment viu a Alemanya part de l'any.

 Premis .

Ha obtingut nombrosos premis d'investigaci als Estats Units i Alemanya. 

Llista parcial de premis:

 Premi Merck 1969.
 Premi Anual dels Cientfics de Califrnia 1971.
 Primer Premi Annual del centre mdic Americ en oncologia.
 Premi al Investigador Extern, instituts nacionals de salut, 1986.
 Acadmia Nacional de Cincies, elegit el 1986.
 Fogarty Scholar Resident en el Institut Nacional de la Salut, Bethesda, MD, 1986-1987.
 Wissenschatspreis, Hanover, Alemanya, 1988.
 Lichtfield Lecturer, Oxford, Anglaterra, 1988.
 C. J. Watson Lecturer, hospital Abbott Northwestern, Mineapolis, 1990.
 Professor distinguit, Universitat Nord de Texas, Denton, Texas, 1992.
 Schaffer Alumni Lecturer, Universitat de Tulane, Nova Orleans, 1992.
 Constance Ledward Rollins Lecturer, Universitat de New Hampshire, Durham NH, 15 de desembre del 1992.

 Duesberg i la SIDA .

La tesi essencial de la teoria de Duesberg s que l'anomenat VIH existeix, si be es inofensiu i en cap cas causant de la SIDA. Segons Duesberg, l'etiqueta "SIDA" assoleix diverses situacions de salut no necessriament relacionades, com els efectes txics del consum de drogues (principalment "poppers") i dels propis medicaments antirretrovirals, malalties causades per la desnutrici (en el cas d'frica) i altres dolncies existents ja abans del sorgimient del "fenomen SIDA". Recolza la seva tesi en mltiples factors, que inclouen la, segons ell, fins la data inexistent prova de la relaci causal entre la presncia en sang del VIH i el desenvolupament de la SIDA (els test de la SIDA detecten anticossos, no el virus en si, la qual cosa sol considerar-se prova de salut, no de malaltia), i tamb el transcurs de la malaltia, impropi d'infeccions virals.

La tesi oficial sost que l'anomenat VIH s la causa d'una srie de malalties englobades en la categoria "SIDA", per Kary Mullis, premi Nobel de Qumica, assenyala en el llibre de Duesberg que no existeix documentaci cientfica que demostri aquesta suposada relaci de causalitat.

Duesberg ha realitzat endems un treball d'investigaci en les raons que poden haver dut a la situaci actual, comparant aquest cas amb altres malalties en les que existia un consens absolut en la seva causa, que ms tard es va descubrir falsa, como en els casos de l'escorbut, la pelagra i la "malaltia Smon". En la seva opini, determinats sectors cientifics i institucions pbliques cercaven, ja abans de la SIDA, poder assenyalar a algn virus com causant de certs casos de cncer. Aquests interesos explicarien que hi haurien prou amb uns pocs casos per a llanar mediticament la idea d'una nova malaltia de tipus vric.

Duesberg ha manifestat les raons del seu desacord amb la hiptesi oficial segons la qual la SIDA est causada pel VIH en revistes tals com Cancer Research, Lancet, Proceedings of the National Academy of Sciences, Science, Nature, Journal of AIDS, AIDS Forschung, Biomedicine and Pharmacotherapeutics, New England Journal of Medicine i Research in Immunology, si b ha denunciat dificultats per a publicar com a conseqncia de la seva ruptura amb el consens del establishment cientfic en aquesta rea. 

L'any 2000 fou invitat pel president de la Repblica Sudafricana Thabo Mbeki a un congrs d'experts per la investigaci de les causes de la SIDA. La resposta internacional del establishment fou tancar files al voltant de les hiptesi convencionals, rebutjant una investigaci independient i un debat pblic sobre aquest tema. Els partidiaris de la versi oficial afirmen que Sudfrica ha patit una de les majors crisis humanitaries a frica pel VIH i gran part de la comunitat cientfica i mdica ho atribueixen a la seva poltica respecte a la SIDA, influenciada per les tesis dissidents i per sectors populars d'aquest pais. En canvi molts dels "dissidents de la SIDA" afirmen que aquestes sigles sn usades com cortina de fum per a ocultar la situaci real d'frica, sotmesa a nivell econmic per les actuals regles del comer internacional i amb nivells elevats de pobresa, desnutrici, mortalitat infantil i malalties evitables.

 Elogis de Robert Gallo .

El 1984, abans de qestionar el paper del VIH en la SIDA i perdre aix el recolzament de la comunitat cientfica majoritria, el discutit co-descubridor del VIH, Robert Gallo, elogi a Peter Duesberg:

Cita:"En el NIH (Institut Nacional de Salut nordameric), Peter Duesberg s de vegades conegut como el "bulldog batallador". He conegut a Peter durant 15 anys...[]...Ell fou el primer en demostrar que la parainfluenza tenia un genoma singular de RNA i que la influenza tenia RNAs mltiples. Aquesta fou la primera ocasi en la qual es demostr que un virus tenia genoma segmentat, explicant aix l'habilitat distintiva d'aquest virus per a realitzar recombinaci freqent mitjanant segmentaci...[]... aix dugu a la primera definici mollecular i gentica d'un gen transformant, el gen sarc...[]...Peter Duesberg s un home d'extraordinria energia, inusual honestedat, enorme sentit de l'humor i rar sentit crtic. Aquest sentit crtic el feu sovint mirar a les coses per segon cop, i ms endavant un tercer, a una conclusi que alguns de nosaltres creiem predeterminada. No obstant aix, les seves crtiques sn sovint un problema major per l'observador casual...[]...vost s un extraordinari cientfic, un home que fa la vida ms interessant i plaent per a molts de nosaltres: I tinc la fortuna de tenir-lo com amic" Font;

 Enllaos externs .

Pgina web de Peter Duesberg











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256787" title="Fitxer de registre" nonfiltered="150" processed="150" dbindex="100149">
Un fitxer de registre s un fitxer que cont un llistat de totes les accions que ha realitzat un servidor web per atendre les peticions dels visitants d un determinat lloc web.

Simplificant-ho, aquest fitxer de registre, tamb conegut com a fitxer de bitcora, s un llistat de totes les pgines, i resta de recursos, que ha servit un servidor web, en un determinat perode de temps.

Aquest fitxer pot estar escrit en diferents formats, tanmateix el ms ests s el que proposa el W3C.

Usualment, aquest fitxer no s accessible pels visitants d'un lloc web, sin que noms el gestiona l'administrador del web.

D'altra banda, conv indicar que grcies a aquests fitxers s'aconsegueix donar estadstiques d's del lloc web.

Enllaos externs.
W3C Extended Log File Format;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256788" title="Xenophrys" nonfiltered="151" processed="151" dbindex="100150">

Xenophrys s un gnere d'amfibis de la famlia Megophryidae.

Espcies.

 Xenophrys aceras;
 Xenophrys auralensis;
 Xenophrys baluensis;
 Xenophrys boettgeri;
 Xenophrys brachykolos;
 Xenophrys caudoprocta;
 Xenophrys daweimontis;
 Xenophrys dringi;
 Xenophrys giganticus;
 Xenophrys glandulosa;
 Xenophrys jingdongensis;
 Xenophrys kempii;
 Xenophrys kuatunensis;
 Xenophrys longipes;
 Xenophrys major;
 Xenophrys mangshanensis;
 Xenophrys medogensis;
 Xenophrys minor;
 Xenophrys nankiangensis;
 Xenophrys omeimontis;
 Xenophrys pachyproctus;
 Xenophrys palpebralespinosa;
 Xenophrys parva;
 Xenophrys robusta;
 Xenophrys shapingensis;
 Xenophrys shuichengensis;
 Xenophrys spinata;
 Xenophrys wawuensis;
 Xenophrys wuliangshanensis;
 Xenophrys wushanensis;
 Xenophrys zhangi;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256789" title="Xenophrys aceras" nonfiltered="152" processed="152" dbindex="100151">

Xenophrys aceras s una espcie d'amfibi que viu a Indonsia, Malisia i Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Sukumaran, J., van Dijk, P.P. & Iskandar, D. 2004.  Xenophrys aceras.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256790" title="Xenophrys auralensis" nonfiltered="153" processed="153" dbindex="100152">

Xenophrys auralensis s una espcie d'amfibi que viu a Cambodja. 

Referncies.

 Ohler, A. & Swan, S. 2004.  Xenophrys auralensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256791" title="Xenophrys baluensis" nonfiltered="154" processed="154" dbindex="100153">

Xenophrys baluensis s una espcie d'amfibi que viu a Malisia. 

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Xenophrys baluensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256792" title="Xenophrys caudoprocta" nonfiltered="155" processed="155" dbindex="100154">

Xenophrys caudoprocta s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.
 Liang, F. & Guanfu, W. 2004.  Xenophrys caudoprocta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256793" title="Xenophrys daweimontis" nonfiltered="156" processed="156" dbindex="100155">

Xenophrys daweimontis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Datong, Y. & Shunqing, L. 2004.  Xenophrys daweimontis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256795" title="Xenophrys dringi" nonfiltered="157" processed="157" dbindex="100156">

Xenophrys dringi s una espcie d'amfibi que viu a Brunei i Malisia. 

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M. & Yambun, P. 2004.  Xenophrys dringi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256797" title="Xenophrys giganticus" nonfiltered="158" processed="158" dbindex="100157">

Xenophrys giganticus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Guanfu, W. & Datong, Y. 2004.  Xenophrys giganticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256798" title="Xenophrys jingdongensis" nonfiltered="159" processed="159" dbindex="100158">

Xenophrys jingdongensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Shunqing, L., Datong, Y., Ohler, A. & Swan, S. 2004. Xenophrys jingdongensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256800" title="Xenophrys kuatunensis" nonfiltered="160" processed="160" dbindex="100159">

Xenophrys kuatunensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Huiqing, G., Baorong, G., van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Xenophrys kuatunensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256801" title="Xenophrys longipes" nonfiltered="161" processed="161" dbindex="100160">

Xenophrys longipes s una espcie d'amfibi que viu a Malisia, Tailndia i, possiblement tamb, a Cambodja. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Chuaynkern, Y., Yaakob, N., Sukumaran, J. & Tzi Ming, L. 2004.  Xenophrys longipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256802" title="Xenophrys mangshanensis" nonfiltered="162" processed="162" dbindex="100161">

Xenophrys mangshanensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lau, M.W.N. & Chan, B. 2004.  Xenophrys mangshanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256803" title="Complex d'Isa Khan" nonfiltered="163" processed="163" dbindex="100162">

El complex d Isa Khan est format per un recinte on es troben un mausoleu i una mesquita. Est situat a Nova Delhi (ndia), a la barriada de Nizamuddin, al sud del Delhi Vell, molt proper al mausoleu d'Humayun.

Isa Khan era un noble afgans vinculat a cort de Sher Sah Suri (que va regnar, en oposici a l emperador mogol Humayun entre el 1540 i 1545). El mausoleu es va aixecar el 1547 al centre d un recinte enjardinat. L edifici s de planta octogonal, cobert amb una cpula i envoltat d una galeria porxada, amb tres arcs per a cada costat. Est inspirat en la tomba de Sikandar Lodi, bastida 30 anys abans al mateix Delhi. El seu estat de conservaci no s l adequat, t restes del revestiment cermic exterior.




En un extrem del jard es troba la petita mesquita anomenada d Isa Khan que hom creu que fou bastida al mateix temps que el mausoleu.

Dins el recinte del complex s hi van aixecar cases i s hi va viure fins a comenament del segle XX.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256804" title="Xenophrys medogensis" nonfiltered="164" processed="164" dbindex="100163">

Xenophrys medogensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Xenophrys medogensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256806" title="Xenophrys minor" nonfiltered="165" processed="165" dbindex="100164">

Xenophrys minor s una espcie d'amfibi que viu a la Xina, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos i Birmnia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cheng, L., Guanfu, W., van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Xenophrys minor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256808" title="Xenophrys nankiangensis" nonfiltered="166" processed="166" dbindex="100165">

Xenophrys nankiangensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Guanfu, W. 2004.  Xenophrys nankiangensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256811" title="Xenophrys omeimontis" nonfiltered="167" processed="167" dbindex="100166">

Xenophrys omeimontis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, al Vietnam. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F., Guanfu, W., van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Xenophrys omeimontis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256813" title="Xenophrys pachyproctus" nonfiltered="168" processed="168" dbindex="100167">

Xenophrys pachyproctus s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, a l'ndia i al Vietnam. 


Referncies.

 Liang, F., Lau, M.W.N., Ohler, A. & van Dijk, P.P. 2004.  Xenophrys pachyproctus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256814" title="Copa del Rei de bsquet 2008" nonfiltered="169" processed="169" dbindex="100168">

La 72a edici de la Copa del Rei de Bsquet es va disputar al Pavell Fernando Buesa Arena de Vitria del 7 al 10 de febrer de 2008. En aquesta edici l'AXA FC Barcelona arribava com a defensor del ttol.

La primera jornada de copa va presentar uns partits molt igualats. El Tau Cermica s'imposava en l'ltim quart al Unicaja Mlaga desprs d'un partit molt anivellat. La segona eliminatria es resolia a favor del Iurbentia Bilbao i deixava fora al vigent campi per noms un punt. L'AXA FC Barcelona no podria trencar l'estadstica que diu que un campi de copa no ho pot ser dos anys seguits.

La segona jornada presentava dos partits amb presncia catalana. En primer lloc el DKV Joventut s'imposava a un pobre Pamesa Valncia que noms va aguantar durant la primera part del partit. El segon partit enfrontava l'Akasvayu Girona contra el Reial Madrid, classificant-se aquest ltim amb un resultat que no representava el que havia sigut el partit.

La jornada de dissabte l'obria el duel basc, el Iurbentia Bilbao es presentava a la seva primera semifinal de copa i va caure noms per dos punts contra un TAU Cermica que presentava la seva candidatura al ttol com en els ltims anys parells. El segon partit es preveia emocionant entre el DKV Joventut i el Reial Madrid. Els blancs van perdre l'eliminatria en un mal tercer quart en defensa i la Penya tornava a una final de copa 4 anys desprs i contra el mateix adversari.

El partit de la final comenava tal i com acabava i com reflecteix la igualtat del marcador. El DKV Joventut guanyava, davant el Saski Baskonia com a anfitri, la copa del rei de bsquet 11 anys desprs i en Rudy Fernndez s convertia en el primer jugador que repetia el trofeu de MVP ja que ja l'havia guanyat l'any 2004.

Resultats.


Quarts de final.
7 de febrer de 2008 - 19:00 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Juan Carlos Arteaga, Juan Ramn Garca Ortz, Juan Carlos Garca Gonzlez
Parcials: 17/16 - 23/17 - 13/22 - 25/16
----
7 de febrer de 2008 - 21:30 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Xavier Amors, Daniel Hierrezuelo, Jimnez Trujillo
Parcials: 24/24 - 15/10 - 13/12 - 18/23
----
8 de febrer de 2008 - 17:45 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Juan Carlos Mitjana, Juan Lus Redondo, Antonio Conde
Parcials: 21/14 - 18/19 - 17/12 - 28/14
----
8 de febrer de 2008 - 20:00 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Francisco de la Maza, Miguel ngel Prez, scar Perea
Parcials: 15/20 - 22/17 - 15/10 - 21/13

Semifinals.
9 de febrer de 2008 - 20:00 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Juan Carlos Mitjana, Juan Carlos Arteaga, scar Perea
Parcials: 10/16 - 24/16 - 19/15 - 15/19
----
9 de febrer de 2008 - 20:00 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Daniel Hierrezuelo, Juan Ramn Garca Ortz, Antonio Conde
Parcials: 20/28 - 24/18 - 24/15 - 13/15

Final.
10 de febrer de 2008 - 18:00 - Fernando Buesa Arena - 9.000 espectadors




rbitres: Xavier Amors, Daniel Hierrezuelo, Antonio Conde
Parcials: 14/13 - 19/17 - 25/25 - 22/27






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256815" title="Xenophrys palpebralespinosa" nonfiltered="170" processed="170" dbindex="100169">

Xenophrys palpebralespinosa s una espcie d'amfibi que viu a la Xina, Vietnam i, possiblement tamb, a Laos. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 van Dijk, P.P., Swan, S., Shunqing, L., Datong, Y., Ohler, A. & Guanfu, W. 2004.  Xenophrys palpebralespinosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256817" title="Xenophrys shapingensis" nonfiltered="171" processed="171" dbindex="100170">
s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Guanfu, W. & Feng, X. 2004. Xenophrys shapingensis. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256818" title="Xenophrys shuichengensis" nonfiltered="172" processed="172" dbindex="100171">

Xenophrys shuichengensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Xenophrys shuichengensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256819" title="Xenophrys spinata" nonfiltered="173" processed="173" dbindex="100172">

Xenophrys spinata s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lau, M.W.N. & Ermi, Z. 2004.  Xenophrys spinata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256820" title="Xenophrys wawuensis" nonfiltered="174" processed="174" dbindex="100173">

Xenophrys wawuensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Jianping, J. & Feng, X. 2004.  Xenophrys wawuensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256821" title="Xenophrys wushanensis" nonfiltered="175" processed="175" dbindex="100174">

Xenophrys wushanensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Changyuan, Y. 2004.  Xenophrys wushanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256822" title="Xenophrys zhangi" nonfiltered="176" processed="176" dbindex="100175">

Xenophrys zhangi s una espcie d'amfibi que viu a la Xina i, possiblement tamb, al Nepal. 

Referncies.

 Liang, F. & Lau, M.W.N. 2004.  Xenophrys zhangi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256823" title="Xenophrys boettgeri" nonfiltered="177" processed="177" dbindex="100176">
 
Xenophrys boettgeri s una espcie d'amfibi que viu a sia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256825" title="Xenophrys kempii" nonfiltered="178" processed="178" dbindex="100177">
 
Xenophrys kempii s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256826" title="Dessemantitzaci" nonfiltered="179" processed="179" dbindex="100178">
La dessemantitzaci s un procs que pot experimentar un mot consistent a perdre tot o part del seu significat bsic i adquirir un rol ms gramatical (nexe, auxiliar de perfrasis verbals, etc.).

Sol donar-se en casos de gramaticalitzaci de verbs per a funcionar en perfrasis verbals. Aix, el verb anar no significa 'desplaar-se' en una oraci com Vaig perdut o Vaig fent. Igualment, la paraula via es pot considerar un sinnim (encara que sigui parcialment) del mot cam, per quan es diu Un vol a Praga via Zuric en realitat funciona com un nexe (com una preposici forta), ja que no es passa per cap via o cam fsics, sin que es conceptualitza una ruta.

Els lingistes que treballen amb el cognitivisme han desenvolupat explicacions suggeridores sobre les motivacions per a la dessemantitzaci, com ara qu s'imagina el parlant quan utilitza un mot i hi dna un sentit nou, sovint per una metfora o una metonmia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256828" title="Xenophrys major" nonfiltered="180" processed="180" dbindex="100179">
 
Xenophrys major s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256829" title="Gramaticalitzaci" nonfiltered="181" processed="181" dbindex="100180">

La gramaticalitzaci s un procs que pot experimentar un mot consistent a adquirir un rol gramatical (nexe, auxiliar de perfrasis verbals, etc.). Sovint comporta una dessemantitzaci, s a dir, perdre tot o part del seu significat bsic.

Altres exemples sn el verb anar, que no significa 'desplaar-se' en una oraci com Vaig perdut o Vaig fent; o la paraula via, que en principi es pot considerar un sinnim (encara que sigui parcialment) del mot cam, per quan es diu Un vol a Praga via Zuric en realitat funciona com un nexe (com una preposici forta), ja que no es passa per cap via o cam fsics, sin que es conceptualitza una ruta.

La gramaticalitzaci t sentit si s'analitza una llengua amb una perspectiva histrica. Per tal de veure b aquest procs va b centrar-se en el mot haver. En llat el verb habere significava 'tenir'. En les llenges romniques (catal, francs, occit, gallegoportugus, espanyol, itali, etc.), s a dir, les que sn continuadores del llat, aquest verb no s'empra amb el sentit de 'tenir' (en catal es diu tenir o posseir, per exemple), sin com a auxiliar dels temps perfets: He vist una cosa. Tamb s'empra com a auxiliar d'obligaci: He d'anar-me'n. Precisament en llat la construcci d'obligaci, amb habere posposat, va donar els temps de futur de les llenges romniques: el futur cantar, cantars, cantar, cantarem, cantareu i cantaran s una consolidaci de les expressions cantar he ('he de cantar'), cantar has, cantar ha, cantar hem, cantar heu i cantar han. En aquest cas, el procs de gramaticalitzaci ha arribat fins al final, ja que les formes del verb haver funcionen com a morfemes de conjugaci. Amb el sentit de 'tenir' noms roman en determinades construccions (Veges si pots haver aix!, dit a alg quan se li llana una cosa), i noms en algun cas s intercanviable plenament amb tenir (per exemple, heure-se-les amb alg haver-se-les amb alg i tenir-se-les amb alg, amb el sentit de discutir-s'hi o barallar-s'hi). La comparaci interlingstica permet veure millor aquest ball d'usos: quan en catal o espanyol es diu haver seguit de participi, en portugus es diu tener.

Els lingistes que treballen amb el cognitivisme han desenvolupat explicacions suggeridores sobre les motivacions per a la dessemantitzaci i la gramaticalitzaci, com ara qu s'imagina el parlant quan utilitza un mot i hi dna un sentit nou, sovint per una metfora o una metonmia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256830" title="Xenophrys parva" nonfiltered="182" processed="182" dbindex="100181">
 
Xenophrys parva s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256831" title="Xenophrys robusta" nonfiltered="183" processed="183" dbindex="100182">
 
Xenophrys robusta s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256832" title="Vairumati" nonfiltered="184" processed="184" dbindex="100183">


Vairumati s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1897, en la seva segona estada a Tahit. Es conserva al Museu d'Orsay de Pars. Es coneix per la referncia nm. 559 del catleg de Wildenstein.

Descripci.
El quadre mostra una noia tahitiana asseguda al cant d'un llit i recolzada sobre el bra dret. El capal del llit est decorat solemnement de forma que sembla un tro. La noia t el tors nu i una tela enrotllada a la cintura i l'entrecuix, una vestimenta tradicional dels homes tahitians. A l'esquerra simblicament un ocell blanc t agafat amb les urpes un llangardaix negre. En el cant superior dret hi ha dues tahitianes ajupides o assegudes al terra. Els seus detalls sn difusos i no es distingeix clarament la seva activitat, per sembla una actitud reverent. El fons s de vegetaci relativament montona amb arbustos de color groc i verd. El terra vermell destaca el llit daurat. Com en un enfocament fotogrfic, els detalls del primer pla, la noia i el llit, sn ms precisos que els de les dues noies i la vegetaci del fons, provocant una sensaci de perspectiva. El punt de llum es troba a l'esquerra provocant les ombres cap a la dreta, per de forma bastant arbitrria. L'ocell de l'esquerra s llumins, i les ombres sn ms dominants a la dreta del quadre.

Llegenda de Vairaumati.
El quadre descriu una escena de la llegenda de Vairaumati, que aqu Gauguin escriu com Vairumati. Va conixer la llegenda pel llibre Voyage aux les du Grand Ocan (1837) de Jacques Antoine Moerenhout, encara que prviament ja havia sigut recollida per Williams Ellis a Polynesian Researches (1830). Gauguin va fer el seu propi relat a Ancien culte mahori (1892) incloent passatges literals de Moerenhout i emfatitzant els parallelismes amb la Bblia. A Noa-Noa (1893) ho explica com una histria revelada per la seva amant Teha amana. 

Oro, du de la guerra i fill del du creador Ta'aora, volia com a companya una mortal, verge i bella, per fundar una raa privilegiada entre els homes. Les seves germanes, les deesses Teuri i Haoaoa, van visitar les illes per trobar una dona digna d'un du. Finalment van trobar la Vaiaraumati en una vall de Bora Bora. Era alta i el foc del sol li brillava en l'or de la pell. Oro va collocar l'arc de Sant Mart per baixar fins a Bora Bora, i la Vairaumati el va rebre amb una taula plena de fruites i un llit fet de les estores ms fines i els teixits ms rics. Cada vespre Oro baixava per l'arc de Sant Mart per anar a dormir a casa de la Vairaumati, i cada mat tornava als cels, fins que Vairaumati va quedar embarassada. El seu fill, Hoa Tapu te Rai (l'Amic Sagrat dels Cels), va ser un fundador de la casta privilegiada dels ariois.  

Vairaumati va ser divinitzada i els ariois van constituir una secta consagrada a Oro, a la guerra i a l'amor lliure. Els ritus sexuals exuberants i la prctica de l'infanticidi van escandalitzar els primers europeus de les illes i la societat va acabar sent eradicada pels missioners i les autoritats colonials.

Simbolisme.
Gauguin estava fascinat pel mite amors i l'pica dels ariois. Veia la Vairaumati com una Eva divinitzada, un smbol de la fertilitat i fundadora d'una raa. La histria tenia elements familiars per un europeu. El du grec Zeus tamb havia buscat la companyia de mortals, i el Du cristi havia designat un poble elegit. Fent un parallelisme amb el bblic No, Gauguin explica que un colom blanc va portar la nova llavor del cel a la terra.

La situaci personal de Gauguin, el 1897, era complicada. La crtica de l'ltima exposici a Pars l'havia deprimit i, a ms, es trobava malalt. La situaci anmica el portava a pensar en el sucidi. Les obres fetes en aquest perode estan marcades per un simbolisme gaireb indesxifrable. La dona continua sent la protagonista dels seus quadres, per representada de manera ms tosca i primitiva.

La seva Vairumati est al costat del llit, que sembla un altar per honorar al du Oro, esperant consumar el sacrifici. Les dues noies del fons podrien ser les deesses Teuri i Haoaoa que van fer d'intermediries. L'ocell blanc s el smbol de la llavor regeneradora. En una carta posterior explica que l'estrany ocell amb un llangardaix entre les urpes representa la vanitat de les paraules intils.

Altres versions.

El mite ja havia inspirat dos quadres previs basats en la mateixa llegenda: Varaumati ti oa (Vairaumati s el seu nom, 1892) i Te aa no Areois (La llavor dels ariois, 1892). Sempre asseguda al llit a l'espera del seu amant div i enmig d'una vegetaci exuberant. L'arquetip de les successives versions s la figura del quadre L'esprance nua de Pierre Puvis de Chavannes del que havia fet una cpia.


En el seu monumental quadre D'on venim? Qu som? On anem? (1897) representa el cicle de la vida des del naixement fins a la mort. Una rplica de Vairumati seu junt a la dona vella i un ocell blanc. Gauguin uneix la mort amb la reencarnaci i la divinitzaci.

Poc desprs va rebre la notcia de la mort de la seva filla Aline, de dinou anys. En el manuscrit de textos i dibuixos dedicat a la seva filla, Cahier pour Aline, va afegir la figura de Vairumati en la portada.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256833" title="Xenophrys glandulosa" nonfiltered="185" processed="185" dbindex="100184">

Xenophrys glandulosa s una espcie d'amfibi que viu a sia.

Referncies.
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256834" title="Interactmica" nonfiltered="186" processed="186" dbindex="100185">
La Interactmica la ciencia que estudia l interactoma, tot el conjunt d interaccions entre molcules dins la cllula. Dins de la protemica protemica, es refereix a les interaccions protena protena.

Metodes per mapejar l interactoma.

Els mtodes experimentals que s han dissenyat per a estudiar l interactoma sn 1) afinitat per purificaci, serveix per identificar complexes de protenes i 2) doble hbrids de llevat (yeast two hybrid (Y2H), s utilitza per identificar massivament interacciones entre protenes.  

Existeix un gran esfor per a escriure un mapa de l interactome d ssers eucariotes. S han creat des del  2006   Llevat, mosca, nematodes i hum.

Bases de dades d interactomes.
APID - Agile Protein Interaction DataAnalyzer APID s una ena bioinformtica que integra i unifica les interaccions protena protena ms conegudes.
Database of interacting protein (DIP) (Xenarios i cols. 2000);
GRID database;
MIPS database;
PSIMAP database:  La primera base dades d un interactome de protenes estructurals;
InterPare database: una base de dades d un interfaseoma de proternes estructurals;
Biomolecular Interaction Network Database (BIND) (Bader et al, 2003);
Online Predicted Human Interaction Database (OPHID) (Brown and Jurisica, 2005);
Human Protein Reference Database (HPRD) (Peri, S. et al, 2003);
Himap(Human Interactome Map);
HPID;
MINT;
PINdb;
IntAct - The Molecular Interaction Database;


 enllaos externs .
 PSIbase Database. A global interactome DB based on PSIMAP;
 Interactome.org. A dedicated interactome web site. ;

 Referncies .
Bader GD, i cols.  (2003) BIND:  The Biomolecular interaction Network Database.  Nucleic Acids Res., 31, 248-50.
Brown KR, Jurisica I.  (2005) Online Predicted Human Interaction Database.  Bioinformatics, 21(9): 2076-82.
Xenarios I, Rice DW, Salwinski L, Baron MK, Marcotte EM, Eisenberg D. (2000) DIP: the database of interacting proteins.  Nucleic Acids Res.  28: 289-91.
Peri S., Navarro JD, Amanchy R, Kristiansen TZ, Jonnalagadda CK, i cols.  (2003) Development of human protein reference database as an initial platform for approaching systems biology in humans.  Genome Res 13:2363-71. ;
 Park J, Lappe M, Teichmann SA. (2001) Mapping protein family interactions: intramolecular and intermolecular protein family interaction repertoires in the PDB and yeast. J Mol Biol. 2001 Mar 30;307(3):929-38.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256835" title="Xenophrys wuliangshanensis" nonfiltered="187" processed="187" dbindex="100186">

Xenophrys wuliangshanensis s una espcie d'amfibi que viu a la provncia xinesa de Yunnan, a l'estat indi de Nagaland i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256836" title="Xenophrys brachykolos" nonfiltered="188" processed="188" dbindex="100187">


Xenophrys brachykolos s una espcie d'amfibi que viu a Hong Kong. 

Referncies.

  ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256838" title="Vibrissaphora" nonfiltered="189" processed="189" dbindex="100188">

Vibrissaphora s un gnere d'amfibis de la famlia Megophrydae.

Espcies.

 Vibrissaphora ailaonica;
 Vibrissaphora boringii;
 Vibrissaphora echinata;
 Vibrissaphora leishanensis;
 Vibrissaphora liui;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere d'amfibis. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256839" title="Vibrissaphora ailaonica" nonfiltered="190" processed="190" dbindex="100189">

Vibrissaphora ailaonica s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Datong, Y. & Shunqing, L. 2004.  Vibrissaphora ailaonica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256840" title="Vibrissaphora boringii" nonfiltered="191" processed="191" dbindex="100190">

Vibrissaphora boringii s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Liang, F. & Guanfu, W. 2004.  Vibrissaphora boringii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256841" title="Vibrissaphora echinata" nonfiltered="192" processed="192" dbindex="100191">

Vibrissaphora echinata s una espcie d'amfibi que viu al Vietnam.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Swan, S. 2004.  Vibrissaphora echinata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256842" title="Vibrissaphora leishanensis" nonfiltered="193" processed="193" dbindex="100192">

Vibrissaphora leishanensis s una espcie d'amfibi que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ermi, Z. & Guanfu, W. 2004.  Vibrissaphora leishanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256843" title="Vibrissaphora liui" nonfiltered="194" processed="194" dbindex="100193">

Vibrissaphora liui s una espcie d'amfibi que viu a la Xina.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Huiqing, G. & Baorong, G. 2004.  Vibrissaphora liui.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 14 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256848" title="Nelson (Galles)" nonfiltered="195" processed="195" dbindex="100194">

Nelson s una poblaci del sud de Galles, pertanyent al comtat de Sir Caerffili, que a causa de la proximitat amb Cardiff est creixent rpidament. El seu nom galls original (Ffos-y-Gerddinen, Fossat del "cerddinen", una roscia del gnere Sorbus) ced el lloc al nom d'un "pub" local a causa de la dificultat de pronunciaci .



Est situat  vuit quilmetres al nord de Pontypridd, que exerceix de mercat comarcal. Originalment un poble de minaires (carb, ferro), Nelson est esdevenint, com ms va, ms, un zona residencial per a gent que treballa a Cardiff (27 quilmetres al sud), grcies als preus ms reduts de la propietat immobiliria.

A les afores al nord del poble es troba Llancaiach Fawr, una antiga mansi de voltants de 1530 en estil Tudor emprada actualment com a museu viu i centre de congressos . L'esglsia de Nelson, dedicada a Sant Joan Baptista, pertany a la parrquia de Llanfabon i a la dicesi de Llandaf . La poblaci tamb t a Pentwyn Road la seu central de l'empresa de provement d'aigua de Galles (Dwr Cymru) . 

El county borough de Sir Caerffili est intentant construir un gran parc empresarial en Ty-Du, un terreny disputat; el Nelson Action Group s'oposa al projecte .

 Esports .
A l'aire lliure i en el centre de la poblaci destaca una pista de pilota gallesa a tres parets, la darrera d'aquesta mena existent a Galles, construda per immigrants irlandesos a mitjans de 1860. Aquest esport, que recorda la pilota basca, es juga colpejant la pilota contra una o ms parets amb el palmell de la ma. El joc pot ser d'un contra un o per parelles, i el front pot tenir una, dues, tres o quatre parets. L'objectiu del joc s picar la pilota contra la paret frontal abans o desprs que hagi botat un sol cop a terra, fent-ho de manera que la pilota reboti dins dels lmits de la pista per fora de l'abast de l'equip contrari.

L'equip dels Nelson Unicorns s un dels equips de rugbi ms antics de Galles.

 Personalitats notables nascudes a Nelson .
 Kerry Wilde (1958), vint anys campi nacional de pilota gallesa, campi mundial de dobles (Chicago 2000), president de la Welsh Handball Association i "Personalitat Esportiva de Caerffili" del 2001 ;

 Simon Weston (1961), soldat que obtingu l'Orde de l'Imperi Britnic per les cremades sofertes en el decurs de la guerra de les Malvines (1982), quan les bombes enemigues calaren foc al vaixell Sir Galahad. En la postguerra aparegu nombroses vegades a la televisi i tingu un programa de rdio propi, cosa que el don anomenada arreu de Gran Bretanya.

 Sir Tasker Watkins (18 de novembre del 1918), antic jutge de la High Court of Justice condecorat amb la Creu Victria, membre de l'Orde de l'Imperi Britnic i membre del "Consell Privat" de la Reina d'Anglaterra). Presid la federaci gallesa de rugbi (Undeb Rygbi Cymru) del 1993 al 2004.

 Enllaos .
 Presentaci de Nelson ;
 La pista de Hand Ball galls de Nelson ;
 Memorial de la I Guerra Mundial. Recull informaci general sobre la vila ;
 Equip de rugbi Nelson Unicorns ;
 Nelson Action Group ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256876" title="Calexico (banda)" nonfiltered="196" processed="196" dbindex="100195">
Calexico s un grup d'Estats Units que fan msica indie americ. Sn originaris de Tucson, Arizona. Els seus dos lders, Joey Burns (cantant i guitarra) i John Convertino (bateria) van comenar a tocar junts a la banda de Los Angeles Giant Sand abans de fundar Calexico. El grup es caracteritza per incorporar una eclctica varietat de msica, destacant el folk del suroest dels Estats Units i del nord de Mxic combinat amb rock independent.


 Discografia .
lbums d'estudi.
 1997 Spoke;
 1998 The Black Light;
 2000 Hot Rail;
 2003 Feast of Wire;
 2006 Garden Ruin;

Altres lbums.
 1999 Road Map;
 2000 Travelall;
 2001 Tete a Tete, como ABBC con Amor Belhom Duo;
 2001 Aerocalexico;
 2002 Scraping;
 2005 The Book and The Canal;
 2007 Tool Box;

EPs.
 2001 Even My Sure Things Fall Through;
 2004 Convict Pool;
 2004 Black Heart;
 2005 In the Reins compartido con Iron & Wine;

DVD.
 2004 World Drifts In: Live at the Barbican;

Barreges.
 2001 "Human Calexico Vocal Version" Remezcla de la cancin de Goldfrapp;

Audio/Vdeo.
Ballad of Cable Hogue (con Franoiz Breut);
Quattro;
Cruel;
Roka (amb Amparanoia);

 Enllaos externs .
Web oficial Casadecalexico(angls);
Myspace de Calexico(angls);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256879" title="Abella (Vilallonga de Ter)" nonfiltered="197" processed="197" dbindex="100196">
Abella s un dels nuclis agregats de poblaci de Vilallonga de Ter a la comarca del Ripolls. Situat a uns 1.250 metres d'alada a la vora esquerra de la riera d'Abella (afluent del riu Ter). L'any 2006 hi havia 49 habitants.

La poblaci es troba als peus de la serra de Sant Bernab. Les cases estan distribudes de manera irregular i separades unes de les altres. En destaca l'esglsia romnica del segle XII, santa Llcia, tot i que a dia d'avui ha patit diverses reformes. 

Igual que en altres poblacions del Ripolls, una part de l'economia de fa uns anys es basava en les mines, les d'Abella, d'antimoni. En l'actualitat aquestes mines resten tancades.

El 6 de juny se celebra la festa major del nucli.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256880" title="Mil cretins" nonfiltered="198" processed="198" dbindex="100197">
Mil cretins s un recull de contes de l'escriptor barcelon Quim Monz aparegut el 2007 a l'editorial Quaderns Crema. 

Mil cretins va aparixer poc desprs d'un discurs brillant de Monz en la inauguraci de la Fira del Llibre de Frankfurt. Es tracta d'un recull de dinou relats dividit en dues parts. A la primera hi ha set narracions, ms llargues que les dotze de la segona part.

En general els temes tractats sn les vivncies de personatges comuns. Combina la narraci en primera i tercera persones, i de nou ens mostra la seva capacitat narrativa amb l's de mltiples tcniques. 

El primer conte del llibre s El senyor Beneset (on observem un vell que es travesteix en una residncia on ning fa cas de la seva condici). Les residncies geritriques i els ancians sn una constant en el recull. A La lloana, un escriptor jove ensabona un altre de consagrat, per les seves lloances no troben la reciprocitat esperada... Qualsevol temps passat s el retrat (cid i en poques pgines) d'una famlia que ja t poques coses a dir-se...


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256883" title="Crocodylus" nonfiltered="199" processed="199" dbindex="100198">

Crocodylus s un gnere de la subfamlia Crocodylinae.

Espcies.

 Crocodylus acutus ;
 Crocodylus cataphractus;
 Crocodylus intermedius  ;
 Crocodylus johnsoni;
 Crocodylus mindorensis;
 Crocodylus moreletii;
 Crocodylus niloticus;
 Crocodylus novaeguineae;
 Crocodylus palustris;
 Crocodylus porosus ;
 Crocodylus rhombifer;
 Crocodylus siamensis;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de rptils. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256884" title="Peter Stuyvesant" nonfiltered="200" processed="200" dbindex="100199">

Peter Stuyvesant (tamb Pieter o Petrus) (1612; Agost 1672) va servir com l'ultim holands director general de la colnia de Nova Holanda des de 1647 fins que va ser cedida provisionalment als anglesos  al 1664. s una de les grans figures del principi de la histria de Nova York. 

Entre els xits de Stuyvesant  com a director general inclou la gran expansi de l'assentament de Nou Amsterdam (desprs anomenada Nova York) ms enll de l'extrem sud de Manhattan. Entre els projectes construts per l'administraci de Stuyvesant la muralla de Wall Street, el canal que es va convertir en Broad Street i Broadway.

Referncies.
 ;
 ;
 ;


Enllaos externs.
Appleton's Biography editat per Stanley L. Klos ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256885" title="Mausoleu de Safdar Jang" nonfiltered="201" processed="201" dbindex="100200">

El mausoleu de Safdar Jang est situat al sud del centre antic de Nova Delhi (ndia).

Safdar Jang (1722-1754) era un alt dignatari d origen persa de la cort de Mohammed Shah (emperador entre el 1720-1748). La construcci d aquest mausoleu fou promoguda pel fill de Safdar Jang.

Es tracta d una de les darreres expressions d aquesta mena d edificis d poca mogol, que t el seu origen en el mausoleu d'Humayun. Com aquell edifici, aquest mausoleu tamb compta amb un acurat jard al que hom accedeix per una portada monumental.

L edifici principal s de planta quadrada, amb iwans d entrada i torres als vrtexs. Al bell mig hi destaca una gran cpula bulbosa, caracterstica d aquest tipus d edificis i d aquesta regi.



Bibliografia.
Ernst J. Grube i altres. Architecture of the Islamic World. Thames and Hudson. Londres, 1995 ISBN 0-500-27847-4








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256886" title="Crocodylus acutus" nonfiltered="202" processed="202" dbindex="100201">

Crocodylus acutus s una espcie de rptil que viu a l'rea compresa entre les costes atlntica i pacfica del sud de Mxic, Amrica Central, nord de Per i Veneuela, Cuba, Jamaica, Repblica Dominicana, Hait i Florida (Estats Units). 


Referncies.

 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256887" title="Placa arbiga" nonfiltered="203" processed="203" dbindex="100202">

La placa arbiga s una placa tectnica que ocupa la Pennsula Arbiga i part del Prxim Orient. La seva superfcie s de 0'120 82 estereoradiants.

Amb ms detall, cobreix:
 la totalitat de la pennsula arbiga i de Mesopotmia i el sud-est d'Anatlia;
 l'est de la Mar Roja i la Depressi d'Afar;
 el nord del Golf d'Aden, el nord-oest del Mar d'Arbia i el Golf Prsic. ;

A certes zones de Turquia, on es troba el lmit entre aquesta placa i l'eurasitica, es produeixen freqents terratrmols. En temps recents  dins una escala geolgica , la separaci d'aquesta placa i la placa africana va crear un nou espai que va ser ocupat per la Mar Roja.

Les plaques limtrofes sn:
 Al nord, la placa eurasitica;
 Al sur, la placa africana;
 A l'est, la placa ndia i la placa eurasitica;
 A l'oest, la placa africana i la placa eurasitica;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256891" title="Crocodylus intermedius" nonfiltered="204" processed="204" dbindex="100203">

Crocodylus intermedius s una espcie de rptil que viu a al nord de Sud-Amrica. 

Referncies.

 ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256896" title="Community Shield" nonfiltered="205" processed="205" dbindex="100204">
La Football Association Community Shield (antigament Charity Shield) s un trofeu anual jugat a Anglaterra, on juguen el campi de la Premier League i la FA Cup de la passada temporada, seria la supercopa d'Anglaterra. Si un equip fa un doblet (la Premier i la Copa), llavors es juga amb el segon classificat de la lliga. El partit es juga al comenament de la temporada, i tradicionalment es juga a l'Estadi de Wembley. Durant el temps de la seva renovaci, 2000 a 2007, es disput al Millennium Stadium de Cardiff.

 Histria .
La copa es va jugar per primera vegada la temporada 1908-1909, reemplaant la Sheriff of London Charity Shield, que es comen a jugar des de 1898-99 (encara que la Sheriff of London Charity Shield reaparegu desprs en dues ocasions al costat de la Charity Shield). Els partits eren entre professionals i amateurs. El primer partit va ser entre el Manchester United (professionals) i el Queens Park Rangers (amateurs). La competici no era molt considerada, els jocs eren informals, encara que els equips es preparaven molt per al partit.

Desprs, els partits de professionals contra amateurs va ser rebutjat, i el format de la competici gradualment va evolucionar en partits normals entre els guanyadors de la lliga i la copa. Encara que va haver excepcions, com la shield de 1950, on van jugar la selecci d'Anglaterra de la Copa Mundial contra el guanyador de la Copa, que havia fet un tour pel Canad en aquells moments.

La data del joc va ser moguda al comenament de la temporada el 1959, i el 1974 el secretari de la FA, Ted Croker, va crear el format actual amb els partits sempre sent jugats entre el guanyador de la lliga i la copa a l'estadi nacional i els ingressos destinats a caritat. El partit s decidit en el mateix dia amb temps extra i tirs de penals en cas d'empat, encara que entre 1975 i 1993 es compart el trofeu si s'empatava.

Amb la formaci d'una nova lliga, la Premier League, la shield va ser entre el guanyador de la Premier League i la FA Cup, des de 1993. La competici va ser renombrada com la Community Shield l'any 2002. Una petita quantitat s destinada a la caritat, mentre que la resta s per a reformar la competici. L'equip ms reeixit en la competici s el Manchester United, guanyador en 16 ocasionis. La major quantitat de gols va ser el 1911, quan el Manchester United golej 8-4 el Swindon Town.

 Historial .


 Enllaos externs .
 Histric de la Community Shield (web de la FA);





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256899" title="Llista d'estats sobirans del 1934" nonfiltered="206" processed="206" dbindex="100205">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
 Alemanya   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria (fins l'1 de juliol);
   Estat Federal d'ustria (des de l'1 de juliol);

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Regne d'Iraq;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Newfoundland   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx;
   Tibet;
 Jiangxi   Repblica Sovitica Xinesa (fins el 15 d'octubre);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256900" title="Crocodylus johnsoni" nonfiltered="207" processed="207" dbindex="100206">


Crocodylus johnsoni s una espcie de rptil que viu a Austrlia.

Referncies.

 Crocodile Specialist Group 1996.  Crocodylus johnsoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 14 de gener de 2008.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256902" title="Crocodylus mindorensis" nonfiltered="208" processed="208" dbindex="100207">

Crocodylus mindorensis s una espcie de rptil que viu a les Filipines.

Referncies.
  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256904" title="Doble-doble" nonfiltered="209" processed="209" dbindex="100208">
Un doble doble s quan en un partit de bsquet un jugador aconsegueix dobles dgits en dues valoracions diferents del partit, per exemple, si aconsegueix deu o ms rebots i deu o ms punts.


Nota: segons la Neoloteca del Termcat, en catal s doble doble i no pas doble-doble
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256906" title="Triple (bsquet)" nonfiltered="210" processed="210" dbindex="100209">
Un triple s quan un jugador de bsquet aconsegueix anotar una cistella des d'una distncia de ms enll de 6'25 m. Aquest tipus d'acci val 3 punts per l'equip.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256909" title="GW-BASIC" nonfiltered="211" processed="211" dbindex="100210">
GW-BASIC fou una versi del llenguatge de programaci BASIC desenvolupat per Microsoft.
Es tractava d'una versi realitzada per a ser compatible amb el BASIC introduit al IBM PC, anomentat BASICA. BASICA necessitava un ordinador IBM i no funcionava amb ordinadors clnics, ja que part del programari es carregava des de la ROM que IBM incloa als seus ordinadors.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256910" title="Creu del Servei Distingit (Estats Units)" nonfiltered="212" processed="212" dbindex="100211">




La Creu del Servei Distingit (angls: Distinguished Service Cross (DSC)) s la segona mxima condecoraci de l'Exrcit dels Estats Units, atorgada a oficials i tropa que es distingeixen per l extraordinari heroisme, amb perill i risc personal, per que no justifica la Medalla d'Honor, en operacions militars en contra l enemic. L'acci ha de ser notable i tenir risc de la prpia vida, aix com haver estat realitzada de manera individual, apart dels seus camarades. s equivalent a la Creu de la Marina i a la Creu de la Fora Aria. 

Va ser creada el 2 de gener de 1918 per Woodrow Wilson i, bviament, atorgada per primera vegada durant la Primera Guerra Mundial. En molts casos va anar destinada a soldats que havien rebut el Certificat del Mrit per valentia, en una poca on gaireb l'nic honor era la Medalla d'Honor. Tamb va ser atorgada en retrospectiva a soldats que havien lluitat a les Filipines, a Mxic o a la Rebelli Boxer

Es diferencia de la Medalla del Servei Distingit en que aquestes sn atorgades als oficials del govern i als oficials superiors en reconeixement a la seva carrera meritria en servei al govern dels Estats Units.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure.

Descripci .

s una grega de bronze amb una liga al mig amb les ales esteses. Est envoltada per una corona de llorer, lligada amb una cinta on diu  Al Valor . Al centre hi ha una corona amb un espai per gravar-hi el nom del receptor.

Penja d un gal blau, amb una franja vermella i una altra blanca als costats.

 Rerafons .
Va ser creada el 2 de gener de 1918 pel President Woodrow Wilson. El General Pershing, Comandant en Cap de les Forces Expedicionries a Frana, recoman que s'autoritzs un reconeixement distint a la Medalla d'Honor per premiar el servei valers, de la mateixa manera en que es feia a Europa. La sollicitud va ser feta pel Secretari de la Guerra al President en una carta de data 28 de desembre de 1917. L'Acta del Congrs on s'estableix s del 9 de juliol de 1918, i va ser establerta per l'Ordre General n6 del Departament de Guerra, del 12 de gener de 1918.

 Creus del Servei Distingit Atorgades .

 Primera Guerra Mundial   6.309;
 Perode d'Entreguerres   62 (a ms de 132 concessions retroactives);
 Segona Guerra Mundial   5.000;
 Guerra de Corea   800 (300 d'elles pstumes);
 Guerra de Vietnam   1.000 (400 d'elles pstumes);
 1975 fins al present   9;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256913" title="Messier 3" nonfiltered="213" processed="213" dbindex="100212">


Messier 3 (tamb conegut com a  M3  o NGC 5272) s un cmul globular situat a la constellaci de Llebrers. Va ser descobert per Charles Messier al  1764.

Al voltant del 1784 XVIII William Herschel va estudiar el cmul amb el seu gran reflector resolvent que estava format per milers d'estrelles, entre la magnitud 13 i la 16, que s'apinyaven en el seu centre. Lord Rosse, amb el seu gran telescopi reflector, va poder notar les alineacions d'estrelles ms externes (les famoses potes d'aranya formades per alineacions estellars, tamb molt notries en M13) aix com localitzar algunes petites taques o pegats foscos, aglomeracions de pols situades davant del cmul (ms prxims a la Terra), projectats sobre el cos d'estrelles. 

Aquest cmul s un dels ms grans i brillants: segons clculs recents es compon d'al voltant de 500.000 estrelles, encara que la seva massa s prxima a les 800.000 masses solars (aix es deu al fet que una part de les seves estrelles no sn visibles ni amb grans telescopis, per haver-se transformat en estrelles del tipus nana blanca i estrelles de neutrons). 

La seva velocitat radial s igual a -147.1 km/s: s'aproxima a la Terra a ms de 529.500 km/h, combinaci del seu moviment orbital al voltant del nucli de la Via Lctia i el del propi Sol. Si el Sol estigus situat a la distncia del cmul, la nostra estrella dirna lluiria amb magnitud 22.5 aproximadament, el que la faria noms visible amb telescopis professionals. 

Es troba a uns 33.900 anys llum de la Terra. M3 t una magnitud aparent de 6,2, sent visible a ull nu amb bones condicions meteorolgiques en nits de Lluna nova 

Vist amb un telescopi modest, el cmul s'observa amb gran detall com una "bola de neu", on cada floc s una estrella  (del tipus gegant vermella); a partir dels 150-200 mm d'obertura s factible resoldre les seves components ms externes. 

Cont 274 estrelles variables del tipus RR Lyrae i Cefeida, a ms d'algunes gegants vermelles de llarg perode; les primeres van ser descobertes fotogrficament en 1895 per Pickering i Bailey, des d'Estats Units. Entre els seus astres ms brillants est V154, una estrella variable Cefeida, estrella variable W Virginis, que oscilla entre les magnituds 12.1 i 13.7 (en banda V) amb un perode de 15.2842 dies: s assequible a equips d'afeccionats dotats de cmera CCD. Les estrelles RR Lyrae presenten lluentors prximes a la magnitud 15.5.

Entre les seves variables ms brillant, del tipus gegant vermella, l'afeccionat pot observar a V95 (magnitud 12.36), que pulsa amb un perode de 102 dies o V225 (magnitud 12.73) que varia en 73 dies. 

 Bibliografia .
A catalog of parameters for globular clusters on the Milky Way, W.E. Harris, 1996. Astron. J., 112, 1487.

 Variable star in clusters, Pickering, E. C.; Bailey, S. I., 1895. Harvard College Observatory, circular n 2.

Variable stars in clusters, Bailey, S. I., 1898. Astrophys. J., 8, p. 233-234;
 Enllaos externs .

 Messier 3 - SEDS Messier (en angls);

 Referncies .

 Base de dades astronmiques SIMBAD;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256924" title="Palau de Westminster" nonfiltered="214" processed="214" dbindex="100213">

El Palau de Westminster, tamb  conegut com Casa del Parlament, a Londres s on les dues Cambres del Parlament del Regne Unit (la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns) es troben per discutir els seus afers. El Palau es troba a la ribera nord del riu Tmesi al districte municipal de Londres de la ciutat de Westminster, rodejat per altres edificis del Whitehall.

El palau s un dels Parlaments ms grans del mn. La distribuci del Palau s intricada, amb prop de 1200 cambres, 100 escales i ms de tres quilmetres de passadissos repartits entre els seus edificis. Tot i que la majoria daten del Segle XIX, entre els originals edificis histrics es troba el Westminster Hall, que avui en dia s'utilitza per grans cerimnies pbliques.

El control del palau de Westminster i el seu recinte va ser dut a terme durant segles pel representant de la Reina, el gran Lord Chamberlain. En acord amb la corona, el control va passar a mans de les dues Cambres el 1965. Algunes cambres cerimonials encara estan controlades pel gran Lord Chamberlain.

Desprs d'un incendi l'any 1834, es van construir les actuals Cases del Parlament en els 30 anys segents. Eren obra de l'arquitecte Sir Charles Barry (1795-1860) i el seu ajudant Augustus Welby Pugin (1812-52).El disseny va incorporar Westminster Hall i les restes de la capella de St. Stephen.

 Histria .
El Palau de Westminster era estratgicament important durant l'edat mitjana, ja que estava localitzat a la ribera del riu Tmesi. Els edificis han ocupat el seu lloc des de, almenys els temps dels anglosaxons. Llavors conegut com Thorney Island, el lloc podria haver-se utilitzat com a residncia reial per Canut el Gran (va regnar del 1016 al 1035). El penltim monarca Sax d'Anglaterra, Eduard el Confessor, va construir un palau reial a Thorney Island a l'Oest de la ciutat de Londres al mateix temps, ms o menys, que construa l'abadia de Westminster (1045-1050). L'rea de Thorney Island va passar a ser coneguda aviat com a Westminster (una contracci de les paraules  West Monastery ). Desprs de la conquesta Normanda (1066), el rei Guillem I es va establir a la Torre de Londres, per desprs es va installar a Westminster. Ni els edificis utilitzats pels Saxons ni els que va utilitzar Guillem I van sobreviure. La part ms antiga del Palau (el Westminster Hall i el Great Hall) daten del regnat del successor de Guillem I, Guillem II.
 	
El palau de Westminster era la residncia principal dels monarques anglesos cap al final de l'poca de l'era medieval. El predecessor del Parlament, el Curia Regis (Consell Reial) es trobava al Westminster Hall (tot i que canviava de lloc quan el Rei es traslladava a un altre palau). El primer Parlament oficial d'Anglaterra es va reunir al palau el 1295. Des de llavors, gaireb tots els Parlaments s'han reunit al palau. De tota manera, alguns Parlaments s'han reunit a altres llocs.



Westminster va continuar sent la principal residncia de la monarquia a Londres fins que un incendi va destruir part de l'estructura l'any 1529. Al 1530 , Enric VIII va adquirir el York Palace de Thomas Cardinal Wolsey, un ministre poders que havia perdut el favor del rei. Enric VIII li va canviar el nom per Palau de Whitehall i el va utilitzar com a residncia principal. Tot i que Westminster seguia sent un palau reial oficialment, l'utilitzaven les dues cambres del Parlament  i tamb s'utilitzava com a jutjat. 

Com que originalment era un residncia reial, el palau no incloa cap edifici especialment pensat per les corts. Les cerimnies importants de l'Estat es duien a terme a la  Painted Chamber  (Cambra Pintada). La Cambra dels Lords normalment es reunia a la  White Chamber  (Cambra Blanca). La Cambra dels Comuns, per, no tenia una cambra prpia; de vegades debatien a la sala de reunions de l'abadia de Westminster. Els Comuns van adquirir una cambra permanent en el palau, la capella de St. Stephen, una antiga capella reial, per noms durant el regnat del successor d'Enric VIII, el rei Eduard VI.

Amb la reforma Protestant, es va dissoldre l'orde religiosa del Canons de St. Stephen (entre d'altres institucions); aix que la capella va passar a servir per l's dels comuns que hi van fer les alteracions que van considerar convenients. 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256925" title="Placa eurasitica" nonfiltered="215" processed="215" dbindex="100214">
La placa eurasitica s una placa tectnica continental que inclou tota Eursia, amb l'excepci del subcontinent indi, la Pennsula Arbiga, i la part de Sibria a l'est de la Serralada Verkhoyansk. Tamb inclou la part oriental del nord de l'Oce Atlntic, fins i tot la dorsal meso-atlntica. La seva extensi  s d'uns 67.800.000 km2. Les plaques amb les que limita sn:	
 Al nord, amb la placa nord-americana.
 Al sud, amb la placa africana, la placa arbiga, la placa indo-australiana.
 A l'est, amb la placa nord-americana, la placa filipina, la placa d'Okhotsk i la placa d'Amria.
 A l'oest, t una vora divergent amb la placa nord-americana, que dna origen a l'esmentada dorsal atlntica.


 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256926" title="Frasaortes" nonfiltered="216" processed="216" dbindex="100215">
Frasaortes (Phrasaortes, ) fill de Reomitres, fou un magnat persa.

Fou nomenat pel rei  Alexandre el Gran com a strapa de Persis, que era el nucli central del poder dels aquemnides, el any 331 aC. Va morir durant l'expedici del rei macedoni a la India. L'esmenta entre d'altres, Flavi Arra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256927" title="Frataguna" nonfiltered="217" processed="217" dbindex="100216">
Frataguna (Phratagune, ) fou una reina de Prsia.

Fou esposa del rei Darios I de Prsia amb el que va tenir dos fills, Abrocomes i Hiperantes, que van morir a la batalla de les Termpiles. L'esmenta Herdot. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256936" title="Fratafernes" nonfiltered="218" processed="218" dbindex="100217">


Onomstica:

Fratafernes, strapa persa;

Fratafernes (Phrataphernes, ) fou rei del poble escita dels corasmis dins l'imperi persa. L'esmenta Curtius (viii. 1.  8) sota aquest nom per Flavi Arra l'anomena com a Farasmanes.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256937" title="Fratafernes (strapa)" nonfiltered="219" processed="219" dbindex="100218">
Fratafernes (Phrataphernes, ) fou un noble persa governador provincial (strapa) sota Darios III de Prsia.

Quan es va produir la invasi macednia, Fratafernes es va unir a les tropes reials amb els contingents de la seva satrapia de Prtia i Hircnia abans de la batalla d'Arbela (331 aC). Desprs de la derrota va acompanyar al rei en la fugida i a la mort del rei es va rendir voluntriament a Alexandre el Gran, que el va confirmar en els seus governs.

Va ajudar als macedonis, juntament amb Caranos, contra Satibarzanes de Sogdiana. Desprs es va unir al rei a Zariaspa (328 aC). Al hivern del 328 al 327 aC fou enviat contra el strapa dels mardis i tapuis, al qual va fer presoner, i desprs fou executar. Desprs es va reunir amb Alexandre a l'ndia poc abans de la victria sobre Poros, i llavors va retornar a la seva satrapia des de on va enviar al seu fill Farasmanes amb una gran caravana d'aprovisionament per l'exrcit del rei en el seu cam per Gedrsia.

A la mort d'Alexandre va conservar el seu govern, per sembla que ja era mort a la partici de Triparadisos (321 aC) i la satrapia fou donada a Filip, anteriorment governador de Sogdiana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256938" title="Front (poeta)" nonfiltered="220" processed="220" dbindex="100219">
Front (Phronton, ) fou un poeta grec.

Fou l'autor de dos epigrames a l'antologia grega. Podria ser el retric d'Emesa esmentat a Suides, que va viure a Roma en temps de Sever i va morir a la ciutat vers els seixanta anys, i que fou oncle del fams crtic Long, per no s pas el mateix personatge que l'orador rom Marc Corneli Front, tutor d'Anton Pius.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256939" title="Frigil" nonfiltered="221" processed="221" dbindex="100220">
Frigil (Phrygillus, ) fou un artista grec, un dels ms celebres i destacats elaboradors de medalles i gravadors de pedres precioses. Pel seu estil es pot determinar que va pertnyer a la primera escola grega i probablement siracus per la similitud d'algunes de les seves realitzacions. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256940" title="Francesco Cossiga" nonfiltered="222" processed="222" dbindex="100221">

Francesco Cossiga (Ssser, Sardenya, 26 de juliol de 1928) s un poltic itali pertanyent la democrcia cristiana italiana. Durant la Segona Guerra Mundial va estar en contacte amb organitzacions poltiques catliques. Estudi dret i va ser professor de Dret Constitucional a la Universitat de Ssser. 

A la fi dels anys cinquanta va iniciar la seva carrera poltica en el si de Democrazia Cristiana. En 1966 va ser nomenat sotssecretari de defensa en el govern. Va ocupar des de llavors alts crrecs de l'administraci. Va ser ministre d'Interior des de 1976 a 1978, durant el perode al capdavant d'aquest departament, en 1978, va haver de dimitir per la crisi que va generar l'assassinat d'Aldo Moro. Va ser cap de govern des de 1979 fins a 1980. Durant el seu mandat va haver d'afrontar l'oposici que van generar els escndols de corrupci poltica que van arribar a afectar al govern i que li van obligar a retirar-se de la poltica durant un temps. Va ser designat president del Senat en 1983 i en les eleccions de 1985 va resultar escollit president de la Repblica italiana, sent el candidat de la Democrcia Cristiana. El nom de Francesco Cossiga es va veure de nou relacionat amb assumptes illegals i va haver d'abandonar anticipadament la presidncia en 1992. Va abandonar la Democrcia Cristiana en 1998 i va fundar el partit Uni Democrtica per a la Repblica, d'idees centristes. 

En itali, el seu cognom s comunament pronunciat , no obstant aix la pronunciaci original s s-, amb accent en la vocal -o- (es tracta d'un cognom sard, que significa prpiament Crsega).






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256941" title="Frine" nonfiltered="223" processed="223" dbindex="100222">
Frine (Phryne, ) fou una famosa hetera grega, filla d'Epcles i natural de Tspies a Becia.

D'origen humil per extraordinriament bella, es va dedicar a hetera, i va amassar una gran fortuna (es diu que va oferir reconstruir les muralles de Tebes del seu patrimoni, desprs de ser destrudes per Alexandre el Gran, per amb la condici de posar la inscripci "Alexandre va destruir aquestes muralles, per l'hetera Frine les va reconstruir").

Entre els seus amants o admiradors hi va haver diversos homes importants de l'poca de Filip II de Macednia i d'Alexandre el Gran. Cal esmentar a l'orador Hiprides i l'escultor Praxteles. La pintura d'Apelles de Colof, la Venus Anadiomena, es creu que fou inspirada en Frine; l'escultura de la Venus de Cnidos de Praxteles tamb ho va ser, i inclogu el seu amor per Frine en un epigrama a la base d'una esttua de Cupido.

Va tenir dedicada una esttua d'or i marbre pentlic a Delfos.

Apollodor diu que hi va haver dues Frine que van ser famoses: una portava el renom Clausilega i l'altre Saprdia, i una era de Tspies i l'altra de Sestos, per no aclareix res ms, i cap altre autor en fa referncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256942" title="Jordi Pope" nonfiltered="224" processed="224" dbindex="100223">
Jordi Barba, ms conegut com Jordi Pope o simplement Pope (Barcelona, 1953- Barcelona, 10 de gener de 2008), fou un poeta catal.

Biografia.
Es va criar dins el si d'una familia de classe baixa al barri del Raval, a Barcelona. Durant els anys 70 va entrar en contacte amb el moviment contracultural underground de la ciutat. Poeta autodidacta, va oferir els seus primers recitals al barri de Grcia. Fou membre fundador del grup O Aix, juntament amb Vctor Esteban, Carmel Sancho i Enric Casasses, amb qui tamb va crear la revista alternativa Full d'Artes.

Fou un dels impulsors de la poesia catalana alternativa durant els anys 80, juntament amb Enric Casasses o Jaume Sisterna, entre d'altres. La seva poesia s molt personal i s'obre a un univers propi. Ha influenciat molts dels poetes contemporanis.

El Festival de Polipoesia del 2007 es va organitzar entorn de la seva figura.

Va morir a causa d'una malaltia degenerativa.

Obres representatives.
 1996- Llibre del fred- Editorial Rsalvo;
 1998- Abriga't qu'estic sol, Editorial Aire;
 1999- Atxuus! Amn. Editorial La Cllula;
 1999- Escrits. Edicions 62- Empries;
 2001- Llibrot. Editorial Llibres del Segle.

Referncies.
 Comentari a XTEC;
 Article publicat a l'Avui;
 Noticia a ELPAIS;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256943" title="Frnic" nonfiltered="225" processed="225" dbindex="100224">


Onomstica:

Frnic (general), general atenenc ;

Frnic (poeta trgic), poeta atenenc ;

Frnic (actor),  actor trgic grec ;

Frnic (poeta cmic),  poeta cmic grec;

Frnic (escriptor);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256945" title="Frnic (general)" nonfiltered="226" processed="226" dbindex="100225">
Frnic (Phrynicus, ) fou un general atenenc, fill d'Estratnides.

El 412 aC fou enviat amb altres dos generals, amb una flota de 40 vaixells, a la costa de l'sia Menor; les tropes van acampar al territori de Milet i en la batalla que va seguir els atenencs foren victoriosos. Poc desprs va arribar una flota espartana i dos dels generals atenencs volien arriscar un enfrontament, per Frnic els va dissuadir.

El 411 aC Alcibades va oferir a Samos la protecci contra els perses si s'establia a l'illa un govern oligrquic en lloc de la democrcia; Frnic va intentar convncer als illencs de no escoltar a Alcibades, per el partit oligrquic dirigit per Pisandre d'Acarnes va enviar una ambaixada a Atenes. Frnic, que temia per la seva seguretat en cas de qu Alcibades fos restaurat, va escriure a Astioc, informant-lo de les maquinacions d'Alcibades; Astioc va advertir a Alcibades i a Tisafernes, i aquest va informar a Atenes de la traci de Frnic i va demanar la seva execuci. Abans d'aix Frnic havia escrit a Astioc per segona vegada i li oferia entregar totes les seves forces al espart, el que va reforar llavors els crrecs; per Frnic va advertir que els enemics es preparaven per atacar el seu campament i que tota l'operaci era un muntatge. Finalment Pisandre es va aliar a Frnic i aquest va entrar desprs en aliana tamb amb Antfon i Termenes i va prendre part activa en la revoluci que va portar a l'establiment del govern oligrquic del Quatre-cents a l'illa. 

Frnic, Antfon i altres foren enviats a Esparta per negociar un tractat. Al seu retorn Frnic fou assassinat a l'gora per un jove atenenc ajudat per un argiu; el primer es va escapar per l'argiu fou agafat i sota tortura va revelar que l'assassinat era una conspiraci democrtica.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256947" title="Frnic (poeta trgic)" nonfiltered="227" processed="227" dbindex="100226">
Frnic (Phrynicus, ) fill de Polifradm o de Minires, fou un poeta atenenc al que s'atribueix la invenci de la tragdia. Fou suposat deixeble de Tespis i seria anterior a squil sent esmentat com encara florint vers el 483 aC (olimpada 74).

Va guanyar un premi el 511 aC, 24 anys desprs que Tespis (que el va guanyar el 535 aC), dotze anys desprs de Queril d'Atenes (523 aC), i dotze anys abans que squil (499 aC). Va morir vers el 476 aC probablement a la cort d'Hier I de Siracusa on s'havia traslladat, igual com d'altres poetes.

A la majoria dels relats antics se li assigna el lloc principal entre els autors de tragdia, noms per darrera de Tespis. Va introduir a les seves obres millores externes i mecniques especialment la introducci de mscares per les femelles representades al drama. El fet de ser l'inventor de les tragdies se li assigna tant a ell com a Tespis.

Suides dona una llista d'obres seves:
;

A la llista de Suides no consta l'obra Phoenissae, una de les ms importants sin la que ms.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256948" title="Frnic (actor)" nonfiltered="228" processed="228" dbindex="100227">
Frnic (Phrynicus, ) fou un actor trgic grec fill de Corocles. 

Encara que ha estat confs amb el poeta trgic (per exemple per Suides) sn persones deferents ja que ambds sn esmentats a l'Escolstica d'Aristfanes (on s'esmenten al poeta trgic, al poeta cmic, al actor trgic i al general). L'esmenta tamb Andcides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256949" title="Alessandro Pertini" nonfiltered="229" processed="229" dbindex="100228">

Alessandro Pertini (Stella, Savona, Ligria,  25 de setembre de 1896 - Roma, 24 de febrer de 1990), es pronuncia , fou un poltic, advocat i periodista itali, set president de la Repblica Italiana des de 1978 a 1985.

Va pertnyer des de la seva joventut al Partit Socialista Itali. Condemnat a cinc anys d'exili pel rgim feixista de Benito Mussolini, al retornar a Itlia va ocupar un paper fonamental en la Resistncia Italiana, en particular amb la seva crida a la vaga general del 25 d'abril de 1945 a Mil, en el marc d'una revolta generalitzada contra l'ocupaci alemanya del nord d'Itlia, quan el centre-sud ja havia estat alliberat per les forces aliades que avanaven cap al nord desprs del seu desembarcament a Siclia. 

Va participar de manera decisiva en la Constituci de la Repblica Italiana com referent inqestionable dels socialistes, juntament amb altres destacats poltics de la resta de forces oposades al rgim precedent (democristians, comunistes, republicans i membres del Partit d'Acci). Va ocupar durant la resta de la seva vida importants crrecs institucionals, i fou elegit el 1968 President de la Cambra de Diputats. Una amplssima majoria del Parlament d'Itlia el va escollir set President de la Repblica, des del 8 de juliol de 1978 fins al 3 de juliol de 1985. Va morir en el seu domicili rom el 24 de febrer de 1990. 

 Biografia .
 La joventut . 
Pertanyia a una famlia acomodada ja que el seu pare era terratinent. Tenia quatre germans: el primognit Luigi, pintor; la seva germana Marion, que es va casar amb un diplomtic itali; Giuseppe, oficial de carrera i finalment Eugenio, deportat i trgicament desaparegut en el Camp de concentraci de Flossenbrg el 1945. 

Pertini, molt lligat a la seva mare, fa els seus estudis intern en el collegi Don Bosco dels salesians a Varazze. Prossegu la seva educaci en l'institut Gabriello Chiabrera de Savona, on va tenir com a professor al filsof Adelchi Baratono, socialista reformista i collaborador de la revista Critica Sociale (Crtica Social) de Filippo Turati, destacat ideleg socialista. Baratono descobr a Pertini el socialisme i l'introdu en els ambients del moviment obrer. Desprs del seu pas per l'institut, s'inscriv en la Universitat de Gnova, on es gradu en jurisprudncia. 

En 1917 el jove Pertini marx al front com a alferes de complement i el destinaren al front de l'Isonzo. All es disting pels seus actes d'heroisme: va ser recompensat amb la Medalla de plata al Valor Militar per haver dirigit, l'agost de 1917 un assalt durant la batalla de la Bainsizza. No obstant aix, no li va ser entregada la seva medalla desprs d'arribar al poder el feixisme, a causa de la seva militncia socialista. 

Un any desprs de ser cridat a files, el 1918, ingressa en el Partit Socialista Itali, al qual militaria tota la seva vida, excepte breus perodes. En aquell temps es trasllada a Florncia, a viure amb el seu germ Luigi i a estudiar a l'Institut Universitari Cesare Alfieri, on aconsegu el seu segon grau en 1924, aquesta vegada en cincies poltiques. En Florncia, desprs de l'inici del feixisme a Itlia, entra en contacte amb moviments democrtics i socialistes i coneix Gaetano Salvemini, els germans Rosselli i Ernesto Rossi, tots ells poltics antifeixistes. En aquest perode, Pertini s'adher al moviment antifeixista Italia Libera  

 El antifascismo . 
En 1922 el Partit Nacional Feixista de Mussolini arribava al poder i progressivament els partits poltics eren prohibits. A ms, els militants d'esquerra serien perseguits i sovint assassinats. El Partit Socialista va ser un dels grups ms perseguits, cosa que explica l'absolut antifeixisme de Pertini.
 
 La primera condemna . 
 
Hostil des de l'inici del rgim feixista, s'inscriv en el Partit Socialista Unitari desprs de l'assassinat del diputat socialista Giacomo Matteotti. Pertini, per la seva activitat poltica va ser objecte d'agressions habituals dels squadristi feixistes. El 25 de maig de 1925 fou detingut per distribuir un pamflet clandest, Sotto il barbaro dominio fascista (Sota el brbar domini feixista), en el qual denunciava la responsabilitat de la monarquia en la instauraci del rgim feixista. Fou acusat d'instigaci a l'odi entre les classes socials, segons l'article 120 del codi penal. Pertini es va declarar l'nic responsable de la publicaci i disposat a continuar la lluita antifeixista pel socialisme i la llibertat, malgrat les condemnes que li imposessin. 

El 3 de juny de 1925 va ser definitivament condemnat a vuit mesos de pres i a pagar una multa. No obstant aix, gens ms quedar en llibertat va prosseguir amb la seva lluita. En novembre de 1926, desprs del fallit atemptat d'Anteo Zamboni contra Mussolini, es va deslligar una brutal repressi davant els antifascistes. Davant el clima de violncia, Pertini fuig de Savona, dirigint-se a Mil. Poc desprs, el 4 de desembre de 1926, amb la proclamaci de les lleis excepcionals, fou condemnat a cinc anys de pres per la seva oposici al rgim, a l'illa de Santo Stefano. 

 L'exili . 
Per a escapar de la seva captura, Pertini fug el 12 de desembre de 1926 a Frana amb Filippo Turati en el cotxe de Carlo Rosselli i Adriano Olivetti. Desprs de passar uns mesos a Pars, s'establ definitivament a Nia, on es convert en un dels mxims exponents dels exiliats. Realitz una intensa propaganda contra el rgim feixista, amb escrits i conferncies. L'abril de 1926 va installar a la seva casa de Nia una rdio clandestina, amb la idea de mantenir-se en contacte amb els seus companys italians. Descobert per la policia francesa, s condemnat a un mes de reclusi, per b que desprs queda en llibertat condicional. El seu exili francs va acabar en mar de 1929. Sort de Nia amb un passaport fals, amb el nom de Roncaglia Luigi i travessa la frontera des de l'estaci de Chiasso, a Sussa. Aix, el 26 de mar de 1929 torna a trepitjar territori itali. 

 La captura . 
Desprs del seu retorn clandest a Itlia, fou detingut a Pisa el 14 d'abril de 1929 en ser reconegut a l'Avinguda Vittorio Emanuele, actual Avinguda Itlia. El 30 de novembre va ser condemnat pel Tribunal Especial per a la seguretat de l'Estat a 10 anys i 9 mesos de reclusi. Durant el proces Pertini va rebutjar defensar-se. Quan li pronunciaren la sentncia, es va alar cridant: Fora el feixisme. Visca el socialisme. Va ser empresonat novament a l'illa de Santo Stefano, per desprs de dos anys, el 10 de desembre de 1930 fou traslladat, a causa de la seva precria salut, al penal de Turi, a la Provncia de Bari. All coneix el comunista Antonio Gramsci, el qual esdev en el seu amic i confident durant la reclusi. 

La seva salut va obligar a un nou trasllat, aquesta vegada a un hospital de Pianosa. No obstant aix, el seu estat no va millorar, fins a tal punt que la seva mare va presentar demanda de grcia a les autoritats. Pertini, en no reconixer l'autoritat feixista, va rebutjar la demanda de grcia amb paraules durssimes, tant per a la seva mare com per al president del Tibunal Especial. El 10 de setembre de 1935 s traslladat a Ponza com a presoner poltic. Cinc anys desprs, el 20 de setembre de 1940 fou condemnat a altres cinc anys de confinament, part dels quals els passa entre Ponza i Ventotene on troba, entre uns altres, els poltics Altiero Spinelli i Ernesto Rossi. 

 La Resistncia partisana . 
Durant la seva captivitat, havia esclatat la Segona Guerra Mundial el 1 de setembre de 1939. La Itlia feixista es va mantenir neutral en un primer moment, per desprs de la invasi de Frana per part de l'Alemanya Nazi, el 10 de juny de 1940 Itlia declarava la guerra als Aliats. En juliol de 1943 els aliats envaren Siclia. El Rei d'Itlia, Vctor Manuel III, ordena empresonar Mussolini i nomena el mariscal Pietro Badoglio cap de govern. Mentre, els presos poltics antifeixistes foren alliberats.

 La tornada a la llibertat i a la lluita . 
El 7 d'agost de 1943 Pertini torna a ser lliure i participa immediatament en la lluita antifeixista. D'aquesta manera, pren part, a Roma, en els combats del 8 de setembre del mateix any contra els alemanys, furiosos per la pau signada per Badoglio. Lluit en aquests combats al costat de Luigi Longo, Emilio Lussu i Giuliano Vassalli. En plena lluita partisana fou capturat per les SS, al costat de Giuseppe Saragat, i el condemnaren a mort per la seva activitat partisana. No obstant aix, la sentncia no es compliex grcies a l'acci dels Grups d'Acci Patritica que, el 24 de gener de 1944, permeten la seva fugida mentre estava detingut en la pres de Regina Coeli. Desprs del seu nou alliberament, part des de Roma cap a Mil, per a participar activament en la Resistncia com membre del Comit d'Alliberament Nacional i amb la intenci poltica de reorganitzar el partit socialista. 

Desprs de l'alliberament de Roma en juliol de 1944, s reclamat a la ciutat per Pietro Nenni. Per a arribar-hi, Pertini havia de viatjar a Gnova, ciutat ocupada per les tropes feixistes, per a entrar en contacte amb el monrquic Edgardo Sogno, que l'havia de posar en contacte amb els aliats que el farien entrar a Roma mitjanant un vol des de Crsega. No obstant aix, a l'arribar A Gnova, descobreix que Sogno ja ha partit cap a Crsega. Trobant-se abandonat, marxa a La Spezia, ciutat en la qual ja havia contactat amb alguns partisans. D'all marxa a Florncia, en solitari i a peu. A Florncia, entra en contacte amb el professor Gaetano Pieraccini, en el seu estudi del carrer Cavour. Grcies a Pieraccini, Pertini troba aixopluc en el carrer Ghibellina. Desprs de l'alliberament de la ciutat marxa finalment cap a Roma.
 
 Tornada al Nord i alliberament de Mil . 
A l'arribar a Roma entn aviat que la seva presncia all s intil, i mostra la seva intenci de marxar de nou al nord, ja que era secretari del Partit Socialista a tota la Itlia ocupada i formava part del Comit d'Alliberament de l'Alta Itlia en representaci dels socialistes. Li van ser subministrats uns documents falsos, amb el nom de Nicola Durano i en avi viatja de Npols a Li, d'aqu a Dijon i, una vegada arribat a Chamonix, entra en contacte amb la resistncia francesa. Amb la seva ajuda va travessar la frontera cap a Itlia per a entrar en contacte amb els partisans de la Vall d'Aosta. Va passar per Aosta, i desprs per Ivrea, fins a Tor, evitant pel cam a les patrulles alemanyes. L'abril de 1945 va estar, al costat de Leo Valiani i Luigi Longo, entre els organitzadors de la insurreci de Mil. El dimecres 25 d'abril de 1945  Pertini va proclamar en la rdio la vaga general insurreccional de la ciutat: 

El mateix 25 d'abril es reun el Comit d'Alliberament Nacional de l'Alta Itlia al collegi dels salesians de via Copernico a Mil. Presidit per Longo, Emilio Sereni, Pertini i Valiani, va decretar, a continuaci d'un fallit intent de mediaci del cardenal Alfredo Ildefonso Schuster, la condemna a mort de Benito Mussolini.  

 La carrera poltica en la Itlia republicana . 
El final de la Segona Guerra Mundial va sacsejar durament l'estructura poltica italiana. El Rei Vctor Manuel III va ser obligat a abdicar, ascendint al tron el seu fill Humbert II. No obstant aix, l'ascens al poder de Mussolini havia desprestigiat la monarquia. Per aix, en un referndum celebrat el 2 de juny de 1946 la majoria dels italians es decantaven per la repblica, e s instaurat un sistema de govern que persisteix en l'actualitat. 

 La postguerra . 

L' abril de 1945, Pertini es convert en secretari nacional del Partit Socialista Itali d'Unitat Proletria, denominaci presa pel Partit Socialista Itali (PSI) entre 1943 i 1947. Romandria en aquest crrec fins agost de 1946. Mentre, el PSI travessava greus problemes interns. En el XXV Congrs del partit, celebrat a Roma des del 9 al 13 de gener, Pertini intent evitar l'escisi del corrent reformista liderat per Giuseppe Saragat, de la que en sorgir el Partito Socialista dei Lavoratori Italiani, futur Partit Socialista Democrtic Itali. Malgrat la seva intenci d'unir en un mateix front de tot el socialisme, va defensar l'autonomia del PSI davant el Partit Comunista Itali. En aquest sentit, s'oposa al Front Democrtic Popular que uneix al PSI i al PCI per a les eleccions de 1948. La seva posici va ser minoritria, dintre del partit va prevaler la de Pietro Nenni, partidari del Front. s triat diputat socialista de la Assemblea Constituent encarregada de redactar la Constituci d'Itlia. Pertini va participar activament en l'escriptura del Ttol I, referent als drets civils. 

Des de l'inici de l'etapa republicana, fou contrari a les amnisties als criminals feixistes. En la Primera Legislatura s nomenat senador grcies a la tercera disposici transitria de la Constituci de la Repblica italiana, i es converteix en el lder del grup socialista en el Senat. El 27 de mar de 1949, durant la 583 sessi senatorial, va declarar el vot contrari del PSI de l'adhesi del pas al Tractat de l'Atlntic Nord, suport de l'OTAN. Va fonamentar el seu vot en contra que segons ell era un instrument de guerra i antisovitic que noms servia per a dividir Europa. 

Desprs del seu inici parlamentari, va ser reelegit membre de la Cmera de Diputats en 1953, 1958, 1963, 1968, 1972 i 1976, pels collegis de Gnova-Imperia-La Spezia-Savona. Durant la seva labor com a diputat ocup diversos crrecs: president de la Comissi Parlamentria per als Afers Interns, desprs per als Afers Constitucionals i en 1963 vicepresident de la Cmera. Finalment, de 1968 a 1976 seria el president. El primer cop va ser triat president de la cmera amb 364 vots de 583 possibles i en la segona amb 519 de 615 possibles. El va succeir en el crrec el comunista Pietro Ingrao. 

En aquesta etapa com diputat, Pertini va demostrar pblicament el seu rebuig al partit neofeixista Moviment Social Itali, mostrant-se absolutament contrari a la celebraci d'un congrs d'aquest partit a Gnova en 1960, dintre del panorama poltic de collaboraci del Moviment amb el govern de Fernando Tambroni-Armaroli. Va denunciar en la Cmera de Diputats la dura repressi de les forces de l'ordre contra els manifestants. Aquests enfrontaments causarien desprs la mort de diversos manifestants, la qual cosa provocaria la caiguda del govern d'Armaroli. En la primavera de 1978, durant el segrest d'Aldo Moro, va ser un dels pocs poltics socialistes que va defensar la lnia de fermesa contra les Brigades Roges.

 La presidncia de la Repblica . 
 
A Itlia, el president, amb poders merament representatius, s triat pel parlament, en una reuni conjunta de les dues cmeres i amb la participaci de delegats dels parlaments regionals. En les tres primeres votacions s'ha d'obtenir una majoria de dos teros. En la segents n'hi ha prou amb una majoria absoluta. Normalment, els partits poltics van pactant el candidat segons avana la votaci. D'aquesta manera, l'elecci es pot retardar diversos dies i fins i tot setmanes. 

L'elecci del set president va comenar el 29 de juny de 1978, desprs de la dimissi de Giovanni Leone. Pertini va ser triat president en la setzena votaci amb 832 vots sobre 995, s a dir, una mplia majoria, de fet, la ms folgada de tota la histria d'Itlia. A les votacions anteriors Pertini havia obtingut solament un grapat de vots. En les primeres votacions, es van destacar tres noms, Guido Gonella, de la Democrcia Cristiana, Giorgio Amendola, comunista, i Pietro Nenni, socialista. Els partits van anar retirant els seus candidats menys els comunistes que mantenien Amendola, que no sort triat per l'alt nombre d'abstencions. A les ltimes votacions, els socialistes intenten proposar a Francesco De Martino, sense aconseguir el consens. Noms Pertini assoleix unir els vots dels tres grans partits, i aix s triat el 8 de juliol de 1978. Romandria en el crrec fins a 1985.

Durant el seu mandat, va contribuir a forjar una figura de president com emblema de la unitat del poble itali. Grcies a la seva alria moral, va aconseguir atreure als ciutadans a les institucions, en un moment difcil conegut com els anni di piombo (anys de plom). En els anys setanta, el desencantament amb la poltica era total, la violncia ascendia rpidament, d'una banda les Brigades Roges i per un altre l'extrema dreta i la Operaci Gladio. L'arribada a la presidncia de Pertini i el seu esperit de moderador, van aconseguir acabar en part amb la violncia, retornant la tranquillitat al pas. La seva figura est lligada a l'arribada de moments felios per al poble itali, desprs d'un llarg perode de sofriment que de vegades rebrotava. Sovint es recorda la seva presncia a Madrid en la final de la Copa Mundial de Futbol de 1982 o com va estar present a les tasques de salvament d'un nen de sis anys caigut a un pou, que acabaria morint commocionant a la societat italiana. El 23 de novembre de 1980 hi va haver un terratrmol en Irpnia. Pocs dies desprs, sorprenentment, Pertini va denunciar la ineficcia i impotncia de l'Estat davant el desastre en un programa de televisi. A ms, va denunciar als poltics que havien especulat sobre la desgrcia, com ja va ocrrer en un altre terratrmol esdevingut en 1968 en Siclia.

Pertini va participar activament en el soterrament del poltic comunista Enrico Berlinguer en 1984, fins al punt de partir cap a Roma amb un vol presidencial per a escortar al seguici fnebre. Leonilde Iotti va agrair pblicament la presncia de Pertini des de la llotja d'autoritats, aconseguint aix un fort aplaudiment dels presents. De la mateixa manera, va participar en 1981 en el seguici fnebre del president egipci Anwar el-Sadat, assassinat per uns fantics. Aprofitant el seu crrec, es va enfrontar directament a la mfia, `tot denunciant la "nefasta activitat contra la humanitat" i prevenint sempre a no confondre els fenmens criminals de la mfia, de la camorra i de l'Andrangheta amb els llocs i poblacions en els quals estan presents.  

En la seva lluita contra la mfia, va dissoldre el consell municipal de Limbadi (en la provncia de Vibo Valentia) en 1983, perqu havia estat triat un cap mafis. En el discurs de cap d'any del 1983 tornaria a recalcar la seva idea de no confondre els llocs amb les mfies, comparant-los amb una malaltia en un cos sa. A ms, en el discurs, va lloar mpliament al poble sicili 

La presidncia de Pertini va afavorir l'ascens del primer socialista al poder. En 1983 decideix encarregar govern Bettino Craxi, que rep suport del pentapartito. Durant anys i per primera vegada en la histria italiana, van ser socialistes tant el president com el primer ministre. No obstant aix, el president va tenir diversos enfrontaments amb Craxi. Pertini no acceptava la manera de fer poltica de Craxi, com per exemple, en el XLII Congrs del Partit Socialista Itali, celebrat a Verona, quan Craxi va ser triat per aclamaci secretari general del partit en comptes d'amb la tpica votaci. Els enfrontaments entre els dos poltics es van mantenir, en qualsevol manera, sempre dintre d'un ambient de cordialitat i respecte.

Durant el seu mandat va dissoldre dos cops el parlament i convoc eleccions (1979 i 1983). Va encarregar formar govern a Giulio Andreotti, a Francesco Cossiga dos cops, a Arnaldo Forlani, a Giovanni Spadolini dos cops, a Amintore Fanfani i finalment a Craxi. Tamb va nomenar a tres jutges del Tribunal Constitucional, Virgilio Andrioli, Giuseppe i Giovanni Conso. La seva constant presncia en la vida pblica fou probablement el motiu de la seva gran popularitat, en els moments crucials dels seus set anys de mandat, tant en les difcils com en les bones situacions. Va ser un dels presidents ms estimats pels italians pel seu gran carisma, per la seva ironia i pel seu estil franc i directe. 

 Senador vitalici . 
 
El 29 de juny de 1985, poc abans de la fi legal del seu mandat, dimit, deixant el lloc de President desprs de gaireb set anys en el crrec. El succeiria el democristi Cossiga. En concloure el seu mandat es va convertir, com s constitucionalment preceptiu per als ex-presidents, en senador vitalici. L'nic crrec oficial que va ostentar a partir de 1985 va ser la presidncia de la Fundaci d'Estudis Histrics "Filippo Turati", constituda a Florncia en 1985 amb l'objectiu de conservar el patrimoni documental del socialisme itali. 

Durant la Presidncia i desprs d'ella no va renovar el carnet del Partit Socialista, deixant aix de formar part del partit, per b que continu sentint-se profundament socialista. La nit del 24 de febrer de 1990, als 94 anys d'edat, mor a Roma en el seu apartament privat, una golfa situada sobre la Fontana de Trevi.

 Referncies .


Enllaos externs.


Fondazione Sandro Pertini;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256950" title="Frnic (poeta cmic)" nonfiltered="230" processed="230" dbindex="100229">
Frnic (Phrynicus, ) fou un poeta cmic grec de la vella comdia (), fill d'Eunmides.

La seva carrera es va iniciar, segons Suides, el 435 aC (podria estar datat uns 5 anys massa aviat). Un escriptor annim diu que va morir a Siclia, per aix seria una confusi amb el poeta trgic del mateix nom.

Fou considerat un dels poetes ms distingits, amb estil elegant i amb molt de vigor segons els fragments que es conserven. Les critiques d'Aristfanes semblen ser genriques. Fou acusat de plagi per Hermip d'Atenes, per no hi ha evidencia de qu fos cert. 

Se li atribueix haver inventat el vers jnic menor catalctic que va agafar el seu nom; ms dubts s l'invent del vers trinici. 

Sobre aquest Frnic va escriure uns comentaris Ddim d'Alexandria. 

L'escriptor annim diu que va escriure deu comdies i Suides dona justament deu ttols:

 va obtenir un tercer premi el 414 aC i  un segon.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256951" title="Frinisc" nonfiltered="231" processed="231" dbindex="100230">
Frinisc (Phryniscus, ) fou un militar aqueu participant a l'expedici dels deu mil al servei de Cir el Jove.

En la retirada els mercenaris no van rebre el que esperaven de l'aventurar Ceratades a Bizanci (400 aC) i Frinisc va aconsellar entrar al servei de Seutes II, rei dels odrisis, que volia recuperar els seus antics dominis.

Ms tard torna a aparixer junt amb Cleanor, Timasi i Xenofont, negociant amb Seutes el pagament de la deute, amb el que va fracassar el intent d'Herclides de Maronea de dividir als generals grecs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256953" title="Frinis" nonfiltered="232" processed="232" dbindex="100231">
Frinis (Phrynis o Phrynnis, ), fill de Cam, fou un poeta ditirmbic grec de l'poca de la guerra del Pelopons, nadiu de Mitilene per que va florir a Atenes.

La forma del seu nom genuna en elic s Frinnis, encara que apareix normalment com Frinis. Pertanyia a l'escola lsbica de musica citardia. Fou deixeble del msic Aristclit. Les seves innovacions y efeminament foren criticats pels poetes cmics especialment Fercrates. Fou el primer que va obtenir un triomf en els concursos musicals establerts per Pericles al festival Panatenaic.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256954" title="Ftia" nonfiltered="233" processed="233" dbindex="100232">

Regne de Ftia;

Onomstica:

Ftia de Tesslia, reina de l'Epir, mare de Pirros ;

Ftia de l'Epir, filla d'Alexandre II d'Epir i reina de Macednia;

Ftia (mitologia), filla de Amfon. Vegeu Nibides;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256955" title="Ftia de Tesslia" nonfiltered="234" processed="234" dbindex="100233">
Ftia (Phthia, ) fou la filla de Men de Farslia, el hiparc de Tesslia, i esposa d'Aecides d'Epir, rei de l'Epir, amb el que fou la mare de Pirros i de dues filles; Didmia d'Epir (esposa de Demetri Poliorcetes) i Troies. 

La seva imatge apareix a algunes  monedes de Pirros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256956" title="Ftia de l'Epir" nonfiltered="235" processed="235" dbindex="100234">
Ftia (Phthia, ) fou la filla d'Alexandre II d'Epir i reina de Macednia.

Es va casar amb el rei Demetri II de Macednia, casament arreglat per la seva mare Olmpies que estava desitjosa d'assegurar l'assistncia del rei macedoni en les seves prpies ambicions al tron d'Epir a la mort d'Alexandre II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256957" title="Flarc" nonfiltered="236" processed="236" dbindex="100235">
Flarc (Phylarchus, ) fou un historiador grec contemporani d'rat de Sici. Suides diu que hi ha tres ciutats esmentades com a lloc de naixement; Atenes, Naucratis i Sici. Ateneu de Naucratis noms l'esmenta be com atenenc o be de Naucratis. Potser na nixer a Naucratis a Egipte per va anar a viure a Atenes.

Hauria viscut a la segona meitat del segle III aC. Polibi ataca el seu crdit com a historiador per la seva parcialitat amb Clemenes III i el seu odi a rat i els aqueus (Polibi queia en l'error contrari).

Suides atribueix a Flarc sis obres:
 
1.  en 28 llibres que descriu l'expedici de Pirros al Pelopons;

2. , obra nica si be Suides l'esmenta com a dues  amb el ttol general de , i la primera part com , no esmentada per Suides;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256958" title="Files" nonfiltered="237" processed="237" dbindex="100236">
Files (Phyles ), fill de Polignot,  fou un escultor grec nadiu d'Halicarns.

No fou descobert fins al segle XIX, com a resultat de la troballa d'una inscripci a la base de dues esttues fetes en aquell segle, una Astipalea de bronze, i una esttua erigida a un ciutad de Rodes i trobada a Delos, que porten el seu nom.

Pel poeta bizanti, vegeu Manel File o Manel Files;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256959" title="Filides" nonfiltered="238" processed="238" dbindex="100237">
Filides (Phylidas, ) fou un militar etoli.

Fou enviat per Dorimac al hivern del 219 aC (potser ja a comenaments del 218 aC)  en ajut d'Elis contra Filip V de Macednia a la zona de Triflia. El rei macedoni es va apoderar d'Alifira, Tipanes, Hipana i Figalea; Filides es va retirar cap a Lepreon, per al acostar-se Filip fou expulsat pels habitants de la ciutat que li eren hostils. Filip el va empaitar i va capturar tota la seva impedimenta, per els soldats van poder fugir cap a Samicum. All fou atacat pel rei macedoni i va capitular, per a condici de poder sortir amb les armes. 

No torna a ser esmentat.

Vegeu tambe Fillides, poltic teb;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256960" title="Medalla de la Campanya de la Guerra Civil" nonfiltered="239" processed="239" dbindex="100238">


La Medalla de la Campanya de la Guerra Civil (angls:Civil War Campaign Medal) s considerada com la primera medalla de servei de l'Exrcit dels Estats Units. Va ser atorgada pel servei a l'Exrcit Regular o Voluntari o a la Milcia en servei dels Estats Units durant la Guerra Civil entre el 15 d'abril de 1961 i el 9 d'abril de 1865, o pel servei a Texas fins el 20 d'agost de 1886

Va ser autoritzada al 1905 per Theodore Roosevelt en el 40 Aniversari del final de la Guerra Civil.

Originalment va ser atorgada com una condecoraci commemorativa, per gaireb de forma immediata assol el rang de condecoraci militar autoritzada per portar sobre l'uniforme actiu. El motiu s que molts oficials superiors al 1905 eren veterans de la Guerra Civil. Al 1918, a tots aquells que havien estat citats per valentia se'ls atorg la Citaci de l'Estrella de Plata. Noms se n'atorgaren 6.

Un dels receptors ms famosos va ser el General Arthur MacArthur, pare del General de l'Exrcit Douglas MacArthur.

 Disseny .

Una medalla de bronze. A l'anvers figura la imatge d'Abraham Lincoln mirant a la dreta, amb la llegenda "WITH MALICE TOWARD NONE, WITH CHARITY FOR ALL" (Amb malcia enlloc, amb caritat per tots). La versi de la marina mostra el USS Monitor i el CSS Virginia lluitant a Hampton Roads.

Penja d'una cinta blau fosc i gris a parts iguals, els colors dels uniformes dels exrcits.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256961" title="Fillides" nonfiltered="240" processed="240" dbindex="100239">
Fillides (Phyllidas, ) fou un poltic teb.

Fou secretari dels polemarcs que exercien el crrec sota protecci espartana desprs de l'ocupaci de Cadmea el 382 aC. No obstant era secretament enemic d'aquest govern i va exercir el crrec amb vistes a estar ben situat per ajudar a la revoluci democrtica. En un viatge de negocis a Atenes va contactar amb els exiliats tebans, als que va ajudar en la revoluci del 379 aC, introduint a Pelpides i dos companys vestits de dones a la casa de Leontiades de Tebes; va entrar a la pres allegant una falsa orde dels polemarcs i va matar al carceller alliberant a tots els empresonats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256962" title="Frirmac" nonfiltered="241" processed="241" dbindex="100240">
Frirmac (Phyromachus, ) fou un escultor atenenc de la demos de Cefisse, que apareix en una inscripci descoberta a Atenes el 1835 com l'autor dels baix relleus del temple d'Atenea Polies construt vers el 416/412 aC (olimpada 91).

Autors clssics esmenten artistes grecs sota el nom de Filmac, Frirmac i Pirmac. En el cas de l'escultor la inscripci deixa clar que el seu nom era Frirmac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256964" title="Fit" nonfiltered="242" processed="242" dbindex="100241">
Fit (Phyton, ) fou un general en cap de Rhgion escollit pels seus conciutadans el 388 aC quan la ciutat estava assetjada per Dions I el Vell de Siracusa.

Va actuar amb energia i amb gran habilitat, i va ser un notable combatent aconseguint resistir el setge durat onze mesos. Finalment es va haver de rendir a causa de la gana, i Fit va caure en mans dels siracusans i desprs de ser torturat fou executat junt amb el seu fill i altres parents. 

Aquesta versi la dona Diodor de Siclia, per Filostrat d'Atenes en dona una diferent on diu que Fit era un exiliat de Rhgion refugiat a la cort de Dions, i que es va oposar al tir quan aquest va atacar la seva ciutat natal, donant informaci als seus conciutadans, fins que fou descobert i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256965" title="Fidipides" nonfiltered="243" processed="243" dbindex="100242">
Fidipides (Pheidippides, ) fou un missatger grec.

Fou enviat pels atenencs a Esparta el 490 aC per demanar ajut contra els perses i va arribar al seu dest noms dos dies desprs de sortir. Els espartans van declarar que no podien proporcionar l'ajut immediatament degut a inconvenients religiosos (lluna plena). 

Fidipides va tornar a Atenes i en lloc de relatar el que se li havia dit, va explicar una historia sobre la trobada amb el deu Pan que se li havia queixat perqu els atenencs no l'adoraven; de resultes d'aix els atenencs van construir un temple a Pan desprs de la batalla de Marat. Pausnies i Corneli Nepot l'esmenten com Filpides  o Filipides (Philipides) nom tamb emprat ocasionalment per Herdot.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256966" title="Filpides" nonfiltered="244" processed="244" dbindex="100243">


Onomstica:

Fidipides, missatger grec;
Filpides d'Atenes, poeta cmic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256968" title="Fid" nonfiltered="245" processed="245" dbindex="100244">


Onomstica:

Fid de Corint, antic legislador corinti ;

Fid (tir), un dels trenta tirans d'Atenes ;

Fid d'Atenes, ciutad atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256969" title="Fid de Corint" nonfiltered="246" processed="246" dbindex="100245">
Fid (Pheidon) fou un antic legislador corinti de data desconeguda que Aristtil diu que va establir el nombre de ciutadans, nombre que no podia ser canviat; en la seva legislaci igualitria en nombre no s'igualava la propietat. 

Se l'ha confs amb un tir d'Argos del mateix nom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256970" title="Fid (tir)" nonfiltered="247" processed="247" dbindex="100246">
Fid (Pheidon) fou un dels trenta tirans establerts a Atenes el 404 aC, esmentat per Xenofont. 

Es va oposar fortament a Crties i el seu partit, i desprs de la batalla de Munquia fou nomenat com un dels membres del consell dels Deu amb l'esperana d'obtenir un acord amb els exiliats que dominaven el Pireu. No ho va aconseguir i se'n va anar a Esparta a demanar ajut, i no consta la seva tornada a Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256971" title="Fid d'Atenes" nonfiltered="248" processed="248" dbindex="100247">
Fid (Pheidon) fou un ciutad atenenc que fou assassinat en un banquet que van donar a Atenes els Trenta Tirans vers el 404 aC. Seguidament els tirans van obligar a les seves filles a ballar despullades davant del grup, i al terra encara tacat per la sang del seu pare. Per evitar la deshonra les filles es van sucidar. 

Aquesta histria l'explica Sant Jernim i podria ser ms una llegenda que un fet real.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256973" title="Edouard Klabinski" nonfiltered="249" processed="249" dbindex="100248">

Edouard Klabinski (Herne, Alemanya, 7 d'agost de 1920 - Halluin, Frana, 4 de mar de 1997) va ser un ciclista polons que fou professional entre 1946 i 1958, en qu aconsegu 51 victries. De totes elles, la ms important fou la victria en la primera edici del Critrium del Dauphin Libr. 

Palmars.
1946;
 1r a Hautmont;
 1r a Calais;
 1r a Avesnes-sur-Helpe;
 1r a Ardres-en-Calaisis;
 1r del Gran Premi dels Comerciants de Calais;
1947;
 1r del Critrium del Dauphin Libr;
 1r de la Charleroi-Chaudfontaine;
 1r del Critrium de Charleroi;
 1r del Premi Petitjean a Hautmont;
1948;
 1r del Gran Premi de Saint-Quentin;
1949;
 1r de la Lilla-Calais-Lilla;
 1r a Mouvaux;
1950;
 1r del Gran Premi de Fourmies;
 1r a Bailleul;
 1r a Cousolre;
 1r a Sorle-le-Chteau;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-oest;
1954;
 1r al Critrium de Douai;
 1r a Goegnies-la-Chausse;
 1r a Marpent;
 1r a Anzin;
 Vencedor de 2 etapes de la Cursa de la Pau;
1955;
 1r a Berck-sur-Mer;
 1r a Denain;
 1r a Dunkerque;
 1r del Gran Premi d'Orchies;
 1r a Saint-Omer;
 1r a Tourcoing;
 1r a Vieux Cond;
1956;
 1r a Anzin;
 1r del Gran Premi d'Armentires;
 1r a Feignies;
 1r del Gran Premi d'Orchies;
 1r a Hergnies;
 1r a Lallaing;
 1r a Longuenesse;
 1r a Roeulx;
 1r a Wattreloos;
1957;
 1r del Circuit Franco-belga a Roubaix;
 1r a Cond-sur-Escaut;
 1r a Onnaing;
 1r de la Pars-Arras;
 1r de la Pars-Douai;
 1r a Roubaix;
 1r a Solesmes;
 1r a Tourcoing;
 1r a Amiens;
 1r de Le Cateau-Arras;
1958;
 1r a Bapaume;
 1r de la Roubaix-Cassel-Roubaix;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 34 de la classificaci general;
1949. 18 de la classificaci general;
1949. Abandona (5a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Edouard Klabinski ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256975" title="Giovanni Leone" nonfiltered="250" processed="250" dbindex="100249">

Giovanni Leone (Npols, 3 de novembre de 1908 - 9 de novembre de 2001), poltic itali membre de la democrcia cristiana. Va ser primer ministre d'Itlia des del 21 de juny de 1963 fins al 5 de novembre de 1963 i va tornar a ocupar la prefectura del govern itali des del 24 de juny de 1968 fins al 19 de novembre de 1968. 

Des de 1971 a 1978 va ser el sis titular de la presidncia de la Repblica italiana. Es va veure embullat en una controvrsia quan, visitant Npols durant un brot de clera. Mentre saludava amb una de les seves mans a alguns pacients, en la seva esquena realitzava un gest obsc aixecant els seus dits ndex i menovell de l'altra m. Aquest episodi, recollit i documentat per periodistes i fotgrafs que acompanyaven a Giovanni Leone, va ser considerat molt ofensiu per als pacients quan va transcendir a l'opini pblica. Arran d'un conegut escndol de corrupci relacionat amb els avions Lockheed en el qual es va veure embolicat, Giovanni Leone va haver de dimitir com cap de govern en 1968. Al desembre de 1971 va ser triat sis president de la Repblica italiana. Al juny de 1978, arran d'una campanya que l'acusava de percebre petits suborns, va haver de dimitir abans que expirs el seu mandat. 






Enllaos externs.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256976" title="Giuseppe Saragat" nonfiltered="251" processed="251" dbindex="100250">

Giuseppe Saragat (Tor, 19 de setembre de 1898 - Roma, 11 de juny de 1988) fou un poltic itali. Va ser ministre d'afers exteriors de Itlia (de 1963 a 1964) i cinqu president de la Repblica italiana, des de 1964 fins a 1971. Giuseppe Saragat va ser un poltic socialista moderat. Va abandonar el Partit Socialista Itali en 1947 en no estar conforme amb l'estreta aliana que mantenia en aquell moment el seu partit amb el Partit Comunista Itali i va fundar un nou partit poltic que aviat es va convertir en Partit Socialista Democrtic Itali, del que va ser capdavanter la resta de la seva vida.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256977" title="Giovanni Gronchi" nonfiltered="252" processed="252" dbindex="100251">

Giovanni Gronchi (Pontedera, Toscana, 10 de setembre de 1887   Roma, 17 d'octubre de 1978) va ser un poltic itali demcrata-cristi i tercer president de la Repblica italiana. Giovanni Gronchi va ser cofundador, amb Luigi Sturzo, del Partit Popular Itali en 1919 i va formar part del primer govern de Benito Mussolini en 1922. Va abandonar el govern un any desprs i es va integrar en l'oposici al dictador. Va ser ministre d'Indstria i Comer entre 1944 i 1946 i president de la Cmera dels Diputats de 1948 a 1955. Des de 1955 fins a 1962 va ocupar la presidncia de la Repblica italiana.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256980" title="Luigi Einaudi" nonfiltered="253" processed="253" dbindex="100252">

Luigi Einaudi, (Carr (provncia de Cuneo), Piemont, 24 de mar de 1874   Roma, 30 d'octubre de 1961) fou un poltic liberal itali,  segon president de la Repblica italiana, des de 1948 fins a 1955 i governador del Banc d'Itlia, des de 1945 fins a 1948. 

Llicenciat en Dret, va impartir classes d'Economia i Finances a les universitats de Pisa, Tor i a la Universitat Bocconi de Mil. Va ser nomenat senador vitalici el 1919. Es va mostrar contrari al feixisme des de 1924 i en 1935 va emetre, en el Senat, un vot contrari a l'aprovaci de la invasi de Etipia. El 25 de juliol de 1943 va ser designat rector de la universitat de Tor per aquest mateix any va haver d'exiliar-se a Sussa. 

Finalitzada la II Guerra Mundial, Einaudi va ser nomenat governador del Banc d'Itlia, crrec que va ocupar des de 1945 a 1948, i va ocupar els crrecs de vicepresident del consell de ministres i de ministre de finances en el quart govern de Alcide De Gasperi (1947-1948). Va ser el primer President de la Repblica italiana electe conforme al procediment establert en la Constituci que havia estat aprovada mesos abans, Luigi Einaudi va ocupar la presidncia des de 1948 fins a 1955. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256983" title="Mxims i mnims" nonfiltered="254" processed="254" dbindex="100253">

En matemtiques, dels mxims i dels mnims, se n du de forma general extrems. Sn el valor ms gran (mxim) o el ms petit (mnim), que pren una funci, ja sigui en un entorn del punt (extrem local) o en tot el domini (extrem global). 

Definicions.

D una funci real f' defiida en la recta real es diu que t un mxim local al punt x , si existeix algun   > 0, tal que f(x )   f(x) per a tot x tal que |x   x | <  . Del valor de la funci en aquest punt se n diu mxim de la funci.

En la grfica d'una funci, els seus mxims locals tenen l aspecte de cims dels turons.

De forma similar, una funci t un mnim local a x , si f(x )   f(x) per a tot x tal que |x   x | <  . Del valor de la funci en aquest punt se n diu mnim de la funci.

En la grfica de la funci, els seus mnims tenen l aspecte de fons de les valls.

Una funci t un mxim global a x , si f(x )   f(x) per a tot x.

De forma similar, una funci t un mnim global a x , si f(x )   f(x) per a tot x.

Qualsevol mxim (mnim) global ha de ser tamb un mxim (mnim) local. No tots els mxims o mnims locals sn mxims o mnims globals.

Terminologia: El termes local i global sn sinnims de relatiu i de absolut respectivament. Extrem s un terme que inclou tant mxim com mnim: un extrem local s un mxim o un mnim, local o relatiu, i un extrem global s un mxim o un mnim, global o absolut.

Dominis restringits: Pot haver-hi mxims i mnims de funcions, el domini de les quals no inclou tots els nombres reals. Una funci real, el domini de la qual s un conjunt qualsevol pot tenir un mxim i un mnim globals. Tamb hi pot haver mxims i mnims locals, per noms si el domini s un conjunt on hi ha definit el concepte de entorn. Un entorn juga el paper de  un conjunt de x tal que
|x   x | <  . 

Una funci real contnua sobre un conjunt compacte sempre t mxim i mnim en el conjunt. Un exemple important s una funci el domini de la qual s un intrval real tancat i afitat (vegeu la grfica de ms amunt). El requisit de qu hi hagi un entorn del punt, impedeix que els extrems locals es puguin donar en els punts finals o inicials d'un interval. Aix no s sempre veritat, pel cas de dominis finits que els extrems globals hagin de ser tamb extrems locals.

Terminologia: El terme ptim, depenent del context pot substituir, un o tots dos, els termes mxim o mnim. Alguns problemes d optimitzaci busquen un mxim global mentre que d altres busquen un mnim. 

Trobar mxims i mnims.

Els extrems locals es poden trobar grcies al teorema de Fermat que en essncia diu que si una funci t un extrem local en un punt i s derivable en aquest punt llavors la derivada en aquest punt val zero.
Aix dona una condici necessria per no suficient per a que en un punt una funci tingui un extrem local: que la seva derivada sigui zero, per tant derivar la funci i plantejar l'equaci de qu la seva derivada sigui igual a zero permet de trobar els punts candidats a ser els extrems.

Llavors cal identificar quins d aquest punts (punts estacionaris) corresponen a mxims, quins corresponen a mnims i quins a punts d'inflexi. Aix es fa amb el test de la derivada segona i successives.
Per a trobar el mxim o el mnim absolut d una funci definida a trossos, es troben els mxims i mnims relatius a cada tros i els valors als extrems; llavors es busca quin s el valor ms gran de tots per a trobar el mxim absolut (o el ms petit per a trobar el mnim absolut). 

Exemples.


 La funci x2 t un nic mnim global a x = 0.
 La funci x3 no t mxims ni mnims.  Tot i que la derivada primera (3x2) val 0 a x = 0, s un punt d'inflexi.
 La funci x3/3   x t com a derivada primera x2   1 i com a derivada segona 2x.  Igualant a 0 la derivada primera i resolent x dona els punts estacionaris  1 i +1.  A parir del signe de la derivada segona es veu que  1 s un mxim local i que+1 s un mnim local.  Fixeu-vos que aquesta funci no t mxim ni mnim global.
La funci |x| t un mnim global a x = 0 que no es pot trobar emprant derivades perqu no s derivable a x = 0.
 La funci cos(x) t infinits mxims globals a 0, 2 , 4 ,  , i infinits mnims globals a  , 3 ,  .
 La funci 2 cos(x)   x t infinits mxims i mnims locals, per no t mxim ni mnim globals.
 La funci cos(3 x)/x amb 0.1   x   1.1 t un mxim global a x = 0.1 (una frontera), un mnim global a prop de x = 0.3, un mxim local aprop de x = 0.6, i un mnim local a prop de x = 1.0. (Vegeu figura del cap de la pgina.);
 La funci x3 + 3x2   2x + 1 definida a l interval tancat (segment)  t: un mxim local a x =  1  15 3, un mnim local a x =  1+ 15 3, un mxim global a x = 2 i un mnim global a x =  4. (Vegeu figura de la dreta);

Funcions de varies variables.
Per a funcions de ms d una variable, s apliquen consideracions similars.


Per exemple, a la figura de la dreta, les condicions necessries per que hi hagi un mxim local sn similars a les que ha de complir una funci amb una variable. Les derivades parcials de primer ordre han de ser zero i les derivades parcials de segon ordre han de ser negatives.
Si les derivades parcials de segon ordre sn de signe diferent pot haver-hi punts de sella.

Enllaos externs.
Thomas Simpson's work on Maxima and Minima at Convergence;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256984" title="Enrico De Nicola" nonfiltered="255" processed="255" dbindex="100254">

Enrico De Nicola (Npols, 9 de novembre de 1877 - Torre del Greco, Npols, 1 d'octubre de 1959) fou un jurista, periodista i poltic del Partit Liberal Itali. Va ser president provisional d'Itlia entre 1946 i 1948 i primer president de la Repblica italiana des del 1 de gener de 1948 fins al 11 de maig d'aquest mateix any.

De Nicola, penalista de reconegut prestigi, va ser escollit com a diputat per primera vegada en 1909 i va ocupar diversos crrecs governamentals de segon nivell fins a l'arribada del feixisme, moment que va optar per retirar-se de la vida poltica a pesar de ser nomenat senador pel rei Vctor Manuel III d'Itlia el 1926, (mai va arribar a prendre part en els treballs de la Cmera). 

Desprs de 1943, amb la caiguda del feixisme, s molt probable que Enrico De Nicola exercs un paper determinant en el nomenament del prncep Humbert, hereu del tron, com a "Lloctinent del Regne", crrec que va convertir al prncep en cap d'Estat de facto. L'Assemblea constitucional, desapareguda la monarquia desprs de la celebraci d'un referndum, li va triar com cap d'Estat provisional el 28 de juny de 1946 amb un 80% dels vots, nominaci que De Nicola va dubtar a acceptar. El 25 de juny de 1947, De Nicola va presentar la seva renncia la prefectura de l'Estat, per va ser reelegit l'endem per l'Assemblea Constituent  pels signes de noblesa i humanitat expressats en els seus actes . 

Desprs de l'aprovaci de la Constituci Italiana, el 1 de gener de 1948, va ser nomenat "President de la Repblica Italiana", com estava prescrit en el text constitucional. Enrico De Nicola, va renunciar a presentar-se com candidat a la primera elecci constitucional que va tenir lloc al maig d'aquell any i en la qual va resultar triat Luigi Einaudi. De Nicola es va convertir en senador vitalici (com antic cap d'Estat). Posteriorment va ser nomenat president del Senat itali i del Tribunal Constitucional. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256985" title="Marcel Rohrbach" nonfiltered="256" processed="256" dbindex="100255">

Marcel Rohrbach (Ahun, 8 d'abril de 1933) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1957 i 1963, aconseguint 22 victries.

Les seves principals victries foren la general del Critrium del Dauphin Libr de 1957 i una etapa de la Volta a Espanya de 1961.

Palmars.
1957;
 1r del Critrium del Dauphin Libr;
 1r a Saint-Claud;
 1r La Trimouille;
 1r a Quimperl;
 1r del Circuit de Belfort;
 Vencedor de 3 curses de classificaci del Vlo-club Blancois;
1958;
 1r del Circuit de Mont Blanc;
 1r a Commentry;
 1r a Scaer;
 1r a Plougonvern;
 Vencedor d'una etapa i 1r del Gran Premi de la Muntanya del Critrium del Dauphin Libr ;
1959;
 1r a Aubusson;
 Vencedor d'una cursa de classificaci del Vlo-club Blancois;
 Vencedor d'una etapa i 1r del Gran Premi de la Muntanya del Critrium del Dauphin Libr ;
1960;
 1r del Boucles del Sena;
 1r a Auzances;
1961;
 1r a Commentry;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 12 de la classificaci general;
1958. 26 de la classificaci general;
1959. 51 de la classificaci general;
1960. 9 de la classificaci general;
1961. Abandona (14a etapa);
1962. Abandona (12a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. 11 de la classificaci general;
1961. Abandona. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Marcel Rohrbach ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256986" title="Cesare Merzagora" nonfiltered="257" processed="257" dbindex="100256">

Cesare Merzagora (Mil, 9 de novembre 1898 - Roma, 1 de maig de 1991) fou un poltic i financer itali. Fou ministre d'afers exteriors itali de 1947 a 1948 en el govern d'Alcide De Gasperi. Fou president del Senat del 25 de juny de 1953 a 7 de novembre de 1967.

Dal 1948 al 1963 fou elegit senador independent adscrit a la Democrcia Cristiana, tot i ser un ateu reconegut. El 1963 fou nomenat senador vitalici pel president Antonio Segni.

Del 19 d'agost al 29 de desembre de 1964, durant la greu malaltia i dimissi del President de la Repblica italiana Antonio Segni, fou president inter i president del Senat fins el nomenament del successor. Tamb fou President d'Assicurazioni Generali de 1968 a 1979.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256988" title="Gaston Rivierre" nonfiltered="258" processed="258" dbindex="100257">

Gaston Rivierre (Asnires-sur-Seine, 3 de juny de 1862 - Levallois-Perret, 1 de desembre de 1942) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1892 i 1901, aconseguint 9 victries, 3 d'elles a la Bordeus-Pars.

Palmars.
1894;
 1r a la Li-Pars-Li;
 1r dels 1.000 Km de Pars;
 1r a la Bol d'or des Mondires Chaumeil;
1895;
 1r a la Bol d'or des Mondires Chaumeil;
1896;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r del Bol d'Or;
1897;
 1r de la Bordeus-Pars;
 1r a la Bol d'or des Mondires Chaumeil;
1898;
 1r de la Bordeus-Pars;

Enllaos externs.
Palmars de Gaston Rivierre ;
Fitxa a www.sitiodeciclismo.net;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256990" title="Partit Liberal Itali" nonfiltered="259" processed="259" dbindex="100258">
  
Partit Liberal Itali (itali Partito Liberale Italiano) va ser un partit poltic itali de carcter liberal. Va existir entre 1943 i 1994 i ha estat refundat l'any 2004. Va ser un partit minoritari per de gran ascendncia intellectual. 
 Historia . 
 Constituci del PLI i governs d'unitat nacional . 
Com antecedent assenyalar la creaci d'un Partit Liberal ja en l'any 1921 que aviat va ser prohibit. El PLI va ser creat el 1943 i va participar activament en la resistncia italiana i en els governs d'unitat nacional dirigits per Ivanoe Bonomi i Ferrucio Parri. En aquest perode el Partit Liberal donar dos presidents a la repblica: Enrico De Nicola i desprs Luigi Einaudi. A ms cal assenyalar que en el referndum sobre la manera de govern (repblica o monarquia) el PLI va defensar la monarquia, opci que seria derrotada. 
 Escisi radical . 
Sota l'adrea de Giovanni Malagodi, el PLI va adoptar una dura oposici als partits de centre-esquerra. Aquesta poltica va acabar amb el consens existent en el partit. Aix, alguns dirigents joves ho van abandonar creant el Partit Radical en el 1955. La poltica de Malagodi va dur a l'oposici durant tots els anys seixanta al PLI. El partit es va convertir en una formaci marginal dintre del panorama poltic d'aquella poca. En els anys setanta es va aguditzar la crisi. Per aix Malagodi va dimitir en el 1972. Malgrat el canvi de lideratge, el 1976 el partit va tocar fons amb el 1'6% dels vots. Aix va dur a la secreataria a Valerio Zanone que mantindria el crrec durant ms de nou anys. 
 Pentapartito i dissoluci . 
En els anys 80 el PLI va formar part d'una coalici governant de cinc partits italians. En aquesta coalici s'incloen els partits ms importants menys el Partit Comunista Itali. Amb l'inici dels processaments per corrupci dels poltics italians, el PLI va veure redut el seu nombre de simpatitzants. Aix en el Congrs de 1994 el partit acorda la seva dissoluci. Ja el 1993 havien comenat a abandonar el partit destacats dirigents com Zanone. 
 Dispora liberal i refundaci . 
Els exponents del PLI van confluir en cinc moviments o partits:
Federazione dei Liberali Italiani, directe hereu del Partit Liberal, fundat en 1994 desprs de la dissoluci d'aquest. ;
Unione Liberaldemocratica, partit creat per Zanone creat el 1993 abans de la dissoluci del propi PLI. Finalment s'un a la FLT. ;
Unione di Centro, creada el 1993. Sempre molt propera a Forza Italia (FI), va acabar convertint-se en una associaci liberal i els seus dirigents van entrar en FI. ;
Alleanza Democratica, partit de centre-esquerra creat en 1993 i que el 1998 va confluir en la Unione Democratica. ;
Forza Italia. Amb l'entrada en la poltica de Silvio Berlusconi molts ex liberals li van seguir, entrant en el seu partit poltic, recentment creat. ;

A ms d'aix cinc partits cal destacar la refundaci del propi PLI realitzada el 2004. Aquest nou PLI s proper a les posicions neoliberals i aquesta adherit a la Casa de les Llibertats, coaliccin de centre-dreta. Aix allunya al nou PLI dels dirigents histrics, en la seva majoria ms propers a la coaliccin de centre-esquerra. 
 Secretaris generals . 

Giovanni Cassandro (abril-juny 1944);
Manlio Brosio (juny-desembre 1944);
Leone Cattani (desembre 1944 - desembre 1945);
Giovanni Cassandro (desembre 1945 - desembre 1947);
Roberto Lucifero (desembre 1947 - octubre 1948);
Bruno Villabruna (octubre 1948 - febrer 1954);
Alessandro Leone di Tavagnasco (febrer-abril 1954);
Giovanni Malagodi (abril 1954 - julio 1972);
Agostino Bignardi (juliol 1972 - febrer 1976);
Valerio Zanone (febrer 1976 - juliol 1985);
Alfredo Biondi (juliol 1985 - maig 1986);
Renato Altissimo (maig 1986 - maig 1993);
Raffaele Costa (maig 1993 - febrer 1994).
 2004-... .
Stefano De Luca des del 2004.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256992" title="Partit Socialista Democrtic Itali" nonfiltered="260" processed="260" dbindex="100259">
 
El Partito Socialista Democrtic Itali-PSDI s un partit poltic socialdemcrata creat el 1947, dissolt en el 1998 i refundat el 2004. 
 PSDI histric . 
Aquest PSDI va existir entre 1947 i 1998, excepte un petit parntesi entre 1966 i 1969. Mai va superar el 10% dels vots. 
 Escisi i reunificaci amb el PSI (1947-1966) . 
El partit va nixer d'una escisi de l'ala moderada del Partit Socialista Itali (PSI). Al principi va prendre la denominaci de Partito Socialista dei Lavoratori Italiani-PSLI. Desprs de la fusi amb el Partit Socialista Unitari el 1951, el partit pren la denominaci de PSDI. L'escisi del PSI va estar liderada per Giuseppe Saragat que va arribar a ser president d'Itlia. El partit va participar en la coalici governant sortida de les primeres eleccions democrtiques desprs de la dictadura de Benito Mussolini. Aquesta coalici la formava al costat d'altres tres partits: Democrcia Cristiana (DC), Partit Liberal Itali i Partit Republic Itali. Aquesta coalici, sempre liderada pels democristians, es va mantenir fins als anys 60. 

La DC volia que el Partit Socialista particips en el govern. El PSDI va jugar un paper clau, ja que va actuar de mitjancer entre ambds partits. La bona experincia de govern va intensificar les relacions entre PSDI i PSI que acabarien per reunificarse el 1966 creant el Partit Socialista Unificat. 
 Segona escisi del PSI i dissoluci del partit (1969-1998) . 
La uni va durar tres anys, en 1969 desprs d'uns mals resultats electorals, els sectors moderats del PSI abandonaren el partit. Primer recuperen el Partit Socialista Unitari per a dos anys desprs tornar a la denominaci de PSDI. Mentrestant en la coalici governant s'iniciava l'era del pentapartito itali, que unia socialistes, democristians, liberals, republicans i per descomptat el PSDI. En el curs dels anys es van deslligant els enfrontaments interns. Dirigents com Pietro Longo demanaven clarament una nova uni amb el PSI. Aix seguia la idea de Bettino Craxi de crear "una gran famlia socialista" que inclogus fins i tot als postcomunistes Demcrates d'Esquerres. Els sectors que exigirien la fusi amb el PSI abandonarien el partit i s'unirien a les files socialistes a les eleccions de 1989. 

Amb la creaci, en la primera meitat dels noranta, de les grans coalicciones electorals, el partit va sofrir moltes escisions. D'altra banda, la credibilitat del partit es veuria seriosament danyada al ser detinguts diversos lders i ex dirigents per corrupci. Gradualment el PSDI va perdre importncia i nombres d'afiliats, per a desaparixer finalment el 1998. 
 Dispora socialdemcrata . 
Els poltics del PSDI van dur les seves idees laiques i moderades principalment a quatre partits: 
A La Margarida, partit i antiga coalici moderada. Pertany a L'Unione liderada per Romano Prodi. ;
Socialistes Democrtics Italians, partit de centre-esquerra que diu ser el successor ideolgic del Partit Socialista Itali. ;
Alguns sectors del partit han conflut a Forza Itlia, malgrat ser aquest un partit de centre-dreta. ;
Altres exponents del partit el refundaren en el 2004 amb el mateix nom, Partit Socialista Democrtic Itali. ;
 Secretaris . 
Giuseppe Saragat (gener 1947);
Alberto Simonini (febrer 1948);
Ugo Guido Mondolfo (maig 1949);
Ludovico D'Aragona (juny 1949);
Giuseppe Saragat (novembre 1949);
Ezio Vigorelli (gener 1952);
Giuseppe Romita (maig 1952);
Giuseppe Saragat (octubre 1952);
Gian Matteo Matteotti (febrer 1954);
Giuseppe Saragat (abril 1957);
Mario Tanassi (gener 1964 - octubre 1966);
De 1966 a 1969 el PSDI estava unificat amb el PSI.
Mauro Ferri (juliol 1969);
Mario Tanassi (febrer 1972);
Flavio Orlandi (juny 1972);
Mario Tanassi (juny 1975);
Giuseppe Saragat (mar 1976);
Pier Luigi Romita (octubre 1976);
Pietro Longo (octubre 1978);
Franco Nicolazzi (octubre 1985);
Antonio Cariglia (mar 1988);
Carlo Vizzini (maig 1992);
Enrico Ferri (abril 1993 - 1994);
Gianfranco Schietroma (1994 - 2004);
 Nou PSDI (2004-...) . 
Refundado en el 2004, en el nou PSDI actualment pertany a L'Unione i t una estreta collaboraci amb Demcrates d'Esquerres. Mant els mateixos valors socialdemcrates que l'antic PSDI de tal manera que va continuar en els seus congressos amb l'ordre del PSDI histric. Encara que com a coalici va vncer a les eleccions generals de 2006, en el Senat on es presentava en solitari va aconseguir una mitjana de 0'2%, a nivell nacional. El seu nic secretari fins al moment ha estat Giorgio Carta. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256993" title="Partit Republic Itali" nonfiltered="261" processed="261" dbindex="100260">
 
Partit Republic Itali (itali Partito Republicano Italiano) s el ms antic de tots els partits italians en actiu. A ms s l'nic que mant des de la seva fundaci el nom, el smbol i els ideals. Es va fundar a Bolonya el 12 d'abril de 1895. Els poltics ms destacats del PRI sn pare i fill, Ugo La Malfa deu anys al capdavant i Giorgio La Malfa, catorze. Com tots els partits menys el Partit Nacional Feixista va ser prohibit durant la dictadura de Benito Mussolini. 
 Refundaci i secretaria de Ugo La Malfa . 
Desprs de l'arribada de la democrcia en els anys quaranta es reconstitu el partit. Des de les primeres eleccions de 1948 el PRI aposta pel centre i d'acord, participa en la coalici centrista governant fins a 1957, any en el qual retiren el suport al govern democristi. En 1965, Ugo La Malfa, el ms important poltic republic, s escollit secretari general. El PRI torna a entrar en la coalici governant amb el nou lideratge fins a 1974, on desacords econmics expulsen als republicans del govern. 

La crisi dels anys 70 va fer que en el 79 La Malfa rebs l'encrrec de formar govern. Sent aix gaireb impossible sense el suport de la Democrcia Cristiana, rebutja l'encrrec i el PRI obt la vicepresidncia en el govern del democristi Giulio Andreotti. Poc desprs moriria La Malfa, deixant orfes de lder als republicans. Giovanni Spadolini ser el nou secretari. Amb ell el PRI participar en el pentapartito itali, que va unir als ms importants partits excepte el comunista durant els anys 80. 

 Secretria de Giorgio La Malfa . 
Desprs de ser escollit Spadolini president del senat, els republicans nomenaren Giorgio La Malfa, fill de l'histric cap Ugo La Malfa, com nou secretari. Portant com bandera les qestions morals duria al PRI a l'oposici en els primers anys dels noranta. Durant l'escndol de corrupci, conegut com Mans netes, el PRI sortiria prcticament indemne. La Malfa va dimitir momentniament mentre va ser investigat per la fiscalia i en ser declarat innocent va retornar a la secretria del partit. 

Encara que no pats escndols de corrupci, la falta de confiana en els partits tradicionals s el va afector. Aix, en les eleccions de 1994 pass de 37 senadors i diputats a noms 15. Per aquest fracs nombrosos dirigents van abandonar el partit. Uns es van unir a Forza Italia de Silvio Berlusconi, altres a Demcrates d'Esquerres i alguns van acabar a La Margarida. Noms va quedar una diputada af als republicans. Malgrat la sagnia de militants, el PRI va seguir existint i en 1995 decid entrar en L'Olivera, coalici de centre-esquerra. Va seguir baixant el nombre de votants en les eleccions de 1994, on el PRI va aconseguir solament dos diputats i dos senadors. 

En la legislatura va haver petites escisions de dirigents contraris a la permanncia en l'Olivera. En concloure el govern, en el XLII Congrs celebrat a Bari es decid abandonar la coalici de centre-esquerra i adherir-se a la Casa de les Llibertats de Berlusconi. Aquesta decisi duria al 5% dels congressistes (una diputada entre ells) a abandonar el partit i crear el Movimento Repubblicani Europei. En canvi, van tornar al PRI els petits partits creats durant l'adhesi a l'Olivera. 

El 2001, Giorgio La Malfa abandonar la secretaria general desprs de 14 anys per a assumir la presidncia del partit. Li substitux el diputat Francesco Nucara. En abril del 2005 el PRI entraria en el govern, assumint La Malfa la cartera de Poltica Comunitria i Nucara la vicecartera de medioambiente. Les eleccions del 2006 donarien tres parlamentaris republicans i es mantindrien dintre de la coaliccin de centre-dreta. La Malfa abandonaria el partit el 2006, per diferncies enfront del referndum constitucional de reforma federalista. Mentre la coaliccin a la qual pertany el PRI demanava el s, La Malfa decid donar suport al no, dimitint del seu lloc de president del partit al considerar-lo incompatible. 
 Secretaris . 
A partir del 1945: 
Randolfo Pacciardi (maig 1945);
Oronzo Reale (febrer 1949);
Oddo Biasini, Claudio Salmoni i Emanuele Terrana, secretaria collegiada (junio 1964);
Ugo La Malfa (mar 1965);
Oddo Biasini (mar 1975);
Giovanni Spadolini (setembre1979);
Giorgio La Malfa (abril 1987) ;
Giorgio Bogi, vice-secretari regent (febrer 1993);
Giorgio La Malfa (gener 1994);
Francesco Nucara (octubre 2001);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256994" title="Placa nord-americana" nonfiltered="262" processed="262" dbindex="100261">
La placa nord-americana s una placa tectnica continental que cobreix Amrica del Nord, incloent a Groenlndia, la part nord-occidental de l'Oce Atlntic, fins i tot la dorsal meso-atlntica, una part de l'Oce Glacial rtic i la part de Sibria a l'est de la serralada Verkhoyansk. La superfcie es de 1'365 59 estereoradiants. Sovint va associada a la placa d'Okhotsk.

Les plaques amb les que limita sn:
 Al nord, la placa eurasitica.
 Al sud, la placa de Cocos, la placa del Carib i la placa sud-americana, en on es formen la falla Motagua Polochic i la fossa meso-americana.
 A l'est, la placa eurasitica i la placa africana, amb les que t un lmit divergent que origina la dorsal meso-atlntica.
 A l'oest, la placa de Juan de Fuca, amb la que t un lmit convergent i la placa del Pacfic, amb la que t un vora transformant a l'altura de la falla de San Andrs.

 En temps recents, parlant en termes geolgics, la placa nord-americana va absorbir, per procs de subducci, a dues plaques. La placa de Kula, ubicada originalment al nord d'on, avui, est la placa Juan de Fuca, que va desaparixer per complet, i la placa de Faralln. Aquesta darrera, que s'est enfonsant des del perode Jurssic, ocupava gran part de l'est de la placa nord-americana i noms quan va comenar a desaparixer van entrar en contacte les plaques del Pacfic i la nord-americana, donant origen a diversos accidents com la falla de San Andrs. La placa de Juan de Fuca, la placa de Cocos i la placa de Nazca sn les restes que encara queden de l'antiga placa de Faralln.


 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256995" title="Rhizopus" nonfiltered="263" processed="263" dbindex="100262">

El Rhizopus s un gnere de floridura que inclou espcies cosmopolites de fongs zigomicets filamentosos que es troben al sl, degradant els fruits i vegetals, excrements animals i residus.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256996" title="Lokeren" nonfiltered="264" processed="264" dbindex="100263">


Lokeren s un municipi de  Blgica, situat al Durme a la provncia de Flandes Oriental, que forma part de la regi flamenca. Avui t uns 38.300 habitants. 



Geografia.
A ms de la ciutat de Lokeren hi ha quatre nuclis: Daknam,  Eksaarde, Heiende i Doorselaar. 

Fins als anys cinquanta del segle passat, el riu tenia una certa importncia econmica, avui noms serveix per a la navegaci de plaer, com que la part entre Lokeren i Hamme ja no s navegable. 

La construcci de l'autopista E17 va attreure noves indstries als polgons que van agenar-se a costat de la nova via.

Monuments, museus, parcs naturals.

 Stedelijk Museum (Museu cvic);
La biblioteca municipal i el centre cultural;
 Casa de la Vila: un edifici en estil rococ construt segons els plans de l'arquitecte gantenc David 't Kindt al 1761. Els ferros forjats de l'escala, les portes, el balc i l'astrolabi sn del ferreter brussellenc Jacob Delmotte.
Esglsia Sant Lloren (Sint-Laurentiuskerk). L'edifici actual i la torre occidental, construts del 1719 al 1725, reemplacen una esglsia anterior que va cremar. El primer esment escrit d'un lloc de culte a aquest indret data del 1139. La torre cont un carill de 49 campanes (inaugurat el 1956): la ms feixuga pesa 3660 kg, la ms petita 11,2kg .
El parc natural del Molsbroek: un parc de 80 hectrees de prats hmids al marge del Durme a costat de la ciutat.

Fills predilectes de Lokeren.
 Aim Anthuenis, entrenador de futbol;
 Chris Van den Durpel, actor cmic;
 Franois Vander Elst, futbolista;
 Miet Smet, poltica;
 Chris Van den Durpel, actor cmic;
 Willy Linthout, dibuixant dels cmics Urbanus;
 Tania Van der Sanden, actriu;

Gastronomia.
Les botifarres de cavall (Lokerse Paardenworsten) data dels temps quan l'nica carn que la gent pobre podia pagar-se era la de vells cavalls de les masos i dels castells. Aquesta recepta, menys pobra, s'ha quedat una especialitat de la ciutat.
Refernci.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256997" title="Erich Ludendorff" nonfiltered="265" processed="265" dbindex="100264">

Erich Ludendorff (Kruszewnia, Prssia, 9 d'abril de 1865   Tutzing, Baviera, 20 de desembre de 1937) fou un militar alemany, general i segon oficial d'estat major sota Paul von Hindenburg durant la Primera Guerra Mundial.

Primers anys.
Ludendorff va nixer a Kruszewnia a prop de Posen, Prssia (actualment Pozna , Polnia). Tot i que no era un junker, Ludendorff estava estretament unit a la classe privilegiada a travs de la seva mare, Klara von Tempelhoff. Va crixer en una petita finca familiar i una tia materna li va ensenyar les primeres lletres. Va ser acceptat com a cadet a l'escola de Pln grcies al seu excellent nivell de matemtiques i a l'extraordinria tica del treball que va tenir al llarg de tota la seva vida.

Nomenat oficial amb 18 anys, la seva carrera militar va ser excellent. Va formar part de l'estat major alemany des de 1894, sent el principal responsable de la secci de desplegament des de 1908 i prenent part en la preparaci de l'estratgia per a una possible invasi de Frana, l'anomenat Pla Schlieffen. Ja en aquesta poca era un militarista convenut i li agradava dir que la pau no era cap altra cosa que l'interval de temps que transcorria entre dues guerres.

I Guerra Mundial.
Durant la I Guerra Mundial va ser nomenat adjunt del cap d'estat major del segon exrcit, sota les ordres de Karl von Blow, responsable de la captura de la fortalesa de Lieja, que era vital per a l'xit del Pla Schlieffen. Desprs d'aconseguir complir amb xit aquesta missi, Ludendorff va ser enviat a Prssia Oriental, on va treballar amb Paul von Hindenburg i va destacar en les victries a la batalla de Tannenberg i a les batalles dels llacs Masurians.

L'agost de 1916, quan Erich von Falkenhayn va dimitir com cap de l'estat major, Hindenburg va ocupar el seu lloc amb Ludendorff com a adjunt (Generalquartiermeister). Hindenburg i Ludendorff es van convertir en el veritable poder de decisi a Alemanya. Ludendorff va decidir lluitar contra la superioritat britnica al mar mitjanant la utilitzaci indiscriminada del submar, la qual cosa va provocar l'entrada dels Estats Units en la guerra. Quan Rssia es va retirar de la guerra el 1917, Ludendorff va tenir un paper essencial al Tractat de Brest-Litovsk de mar de 1918, molt favorable per als interessos alemanys. Mxima autoritat de fet al front oriental durant 1918, Ludendorff va planificar una srie d'ofensives que no van ser capaces de collapsar les forces de l'Entente. L'entrada dels Estats Units en la guerra va convertir en insostenible la posici alemanya i Ludendorff va tornar els seus poders al Reichstag el 29 de setembre. Abans d'exiliar-se a Sucia, va demanar que s'aconsegus la pau amb la mxima celeritat possible.

La postguerra .
En l'exili, va escriure nombrosos articles en qu va defensar la conducta de l'exrcit alemany durant la guerra, assegurant que havia estat invencible en el camp de batalla i que la derrota es devia que havia estat apunyalat per l'esquena pels poltics d'esquerres. Ludendorff va tornar a Alemanya el 1920 i posteriorment va prendre part en el Putsch de Munic de 1923 al costat d'Adolf Hitler. El 1924 fou elegit diputat al Reichstag pel NSFB, una coalici entre el DVFP (partit de qu era un dels lders) i el partit nazi, i ocup l'esc fins a 1928. El 1925 es va presentar a la presidncia de la Repblica i va ser derrotat pel seu antic superior Paul von Hindenburg.

Abans de l'ascensi dels nazis al poder, la Repblica de Weimar va planejar enviar-lo a Xina, juntament amb altres generals, per reformar l'Exrcit Revolucionari Nacional de la Repblica de Xina, per la idea va ser rebutjada a causa de les limitacions que imposava el Tractat de Versalles i els problemes d'imatge de presentar prestigiosos generals alemanys com a mercenaris.

El 1927 tingu un dur enfrontament amb Hitler, que l'acus de ser ma. Admirador inicial de Hitler, posteriorment el consider un manipulador i perills per a Alemanya, pas al qual podria dur a la runa. El 1928, Ludendorff es retir de la vida pblica, desenganyat de la poltica. En els anys posteriors fund amb la seva segona dona, Mathilde, el Bund fr Gotteserkenntnis (Societat per al coneixement de Du), una fosca societat esotrica que continua existint avui en dia. El 1935 rebutja l'oferta de Hitler per convertir-se en mariscal de camp.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="256999" title="rea metropolitana de Madrid" nonfiltered="266" processed="266" dbindex="100265">
L'rea metropolitana de Madrid s el nucli principal de la regi metropolitana de Madrid, situada al centre de la Pennsula Ibrica. En conjunt, est formada per 27 municipis amb una poblaci de 5.785.242 habitants (Idescat, 2006), una extensi de 1.935,97 km i una densitat de 2.724 hab/km, segons lAtles de la Comunitat de Madrid en el llindar del segle XXI. s la quarta de la Uni europea darrere de Paris, Londres i la Regi del Ruhr. No est definida oficialment i per aix n'existeixen definicions diferents. 

 rea definida el 1964 .



 rea metropolitana i Corredor d'Henares .



 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257002" title="Comedigraf" nonfiltered="267" processed="267" dbindex="100266">
Un comedigraf s un escriptor de comdies. A Catalunya, sobresurten el comedigraf Francesc Fontanella, autor de les obres Lo desengany i Amor, firmesa i porfia. En castell, dramaturgs importants inclouen Garcia Lorca, Lope de Vega, i Caldern de la Barca. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257003" title="Hamme" nonfiltered="268" processed="268" dbindex="100267">


Hamme s un municipi de  Blgica, situat al Durme a la provncia de Flandes Oriental, que forma part de la regi flamenca. Avui t uns 23.400 habitants. 
Geografia.
A ms de Hamme hi ha els nuclis Moerzeke, Zogge, Kastel i Sint-Anna. 

Avall d'Hamme fins a la desembocadura amb l'Escalda, el Durme hi queda navegable de Classe I per 4,8 km, per no te gaire importncia per a la navegaci commercial.. 
Monuments, museus, parcs naturals.

Esglsia Sant Pere de 1740 amb la seva torre occidental del segle XII en estil romnic.
El parc natural del Lippenbroek: un experiment de recrear els prats hmids, sotmsos a la marea de l'Escalda.
El pont al Durme dit Mirabrug, segons el nom del personatge principal del film Mira, inspirat de la novella De Teleurgang van de Waterhoek de l'escriptor Stijn Streuvels, com que el pont original d'Avelgem s'havia reemplaat per un pont modern.
El Museu van Bogaert-Wauters s un museu arqueolgic de la regi de l'Escalda i del Durme, en una antiga malteria i fbrica de cervesa. Cont una collecci d'artefactes des de la prehistria fins al segle XVII.
Fills predilectes de Hamme.
Ferdinand Bracke, ciclista;
Jules De Brouwer, poltic;
Herman Brusselmans, escriptor;
Amaat Joos, especialista d'histria local;
Edward Poppe a Moerzeke;
Filip De Pillecijn, escriptor;
Kristel Verbeke, actriu;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257004" title="Lo desengany" nonfiltered="269" processed="269" dbindex="100268">
Lo desengany s un poema dramtic de Francesc Fontanella, escrit entre 1649 i 1651. Es tracta de les npcies de Venus i Vulc i el titular desengany del du Mart. Segons el prleg, Lo desengany s un nou tipus de drama:

No s tragdia, ball, comdia,

gloga, entrems ni loa,

per de tot lo dramtic

s una armonia nova. (I.329-32)

El crtic literari Albert Rossich ha fet una adaptaci dramtica de Lo desengany, publicada l'any 1987 (Barcelona: Quaderns Crema).

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257005" title="Albert Rossich" nonfiltered="270" processed="270" dbindex="100269">
Albert Rossich (Girona, 1952) s un escriptor i filleg catal. 

Actualment s professor de la Universitat de Girona. Ha publicat articles sobre la modernitat primerenca per a demostrar que l'anomenada "decadncia" s una construcci problemtica del segle XIX que s'ha de revisar. s membre de la secci Francesc Eiximenis de l'Institut de Llengua i Cultura Catalanes de la UdG. Ha fet una adaptaci dramtica de Lo desengany de Francesc Fontanella i ha editat la poesia de Francesc Vicent Garcia. 

Vegeu tamb.
Bibliografia d'Albert Rossich







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257006" title="Tragicomdia d'Amor, Firmesa i Porfia" nonfiltered="271" processed="271" dbindex="100270">
La Tragicomdia d'Amor, Firmesa i Porfia s una comdia de Francesc Fontanella, escrit l'any 1642 . Va ser editada per Maria-Merc Mir l'any 1988.. La obra s un espectacle complet amb lloa, ball i entrems a ms de tres actes, com altres comdies del barroc. 

La comdia fa una reivindicaci de la llengua catalana a la seva lloa:

All viu al du Apollo

seit de llorer lo cap,

dorat coturno en los peus,

corona y lira en las mans.

Aqu viu, culta, a Thalia

que, de flors sempre fragants,

ab esta ermosa corona

cubr sos cabells dorats.

Un irat, altre quexosa,

que vostres ingenis clars

indignament se enamran

sols dels assumtos estranys;

senten que sols se aplaudesca

lo llenguatje castell,

quant la catalana musa

s tant dolsa, s tant suau,

y eligen esta acadmia

per los primers catalans,

que a noble teatro dnan

las flors cultas del Perns.


Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257007" title="Lloa" nonfiltered="272" processed="272" dbindex="100271">
Una lloa s una mena de prleg a una obra de teatre, tpicament una comdia. A vegades, les dramatis personae participen en la lloa, d'altres es fa com una obra apart. Sovint, la lloa s de to humorstic i intenta guanyar l'atenci del pblic al teatre. La lloa de la Tragicomdia d'Amor, Firmesa i Porfia de Francesc Fontanella reivindica l's de la llengua catalana al teatre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257011" title="Fondue" nonfiltered="273" processed="273" dbindex="100272">

S'anomena fondue a un menjar tpic de Sussa que s'elabora amb una base en formatges esmicolats i fosos en un recipient adequat, posteriorment es disposa damunt de la taula per a que els comensals se serveixin valent-se d'un pinxo, amb el qual s'introdueixen els trossos de pa a la preparaci.

Per a que el formatge es mantingui fos, s'utilitza un encenedor. Es tracta d'una preparaci amb moltes caloria, prpies de climes freds, per que, sobre tot, genera un ambient de camaraderia. Porta kirsch -licor de guindes- i es remou en forma de vuit per a que la fusi dels formatges no es talli. Existeixen, tamb, altres "fondues" de carn o xocolata. Hi ha una versi que incorpora gambetes i se serveix en un bol de pa.

Fondue de carn.

Es necessari preparar amb compte els ingredients per a la fondue de carn i tenir-los llestos amb anticipaci. Es calcula entre 200 i 250 grams de carn per persona, aproximadament, i se serveix un mnim de 4 a 6 classes de salsa, que poden variar al gust modificant-les amb tocs personals.

La carn ha de ser molt fresca, preferiblement petxuga de pollastre o filet de vedella o porc. Cal que es talli de la mida d'una mossegada, no ms petita, per a que no es ressequi. . 

Hi ha dues maneres de servir-la. La primer s mantenir-la seca i sense salar per evitar esquitxades al fregir-la, amb el que no pren cap tipus de sabor. Cal cobrirla amb un paper d'alumini, conservar-la a la nevera i retirar-la una hora abans de cuinar-la, per a que agafi la temperatura ambient.

La segona s, preparar la carn prviament adobant-la amb una mescla d'aigua, sal, pebre vermell, all i vinagre. La carn es deixa macerar com a mnim 6 hores abans de servir-la. D'aquesta manera triga menys en cuinar-se a la fondue i assoleix un sabor una mica ms fort.

Per portar la fondue a la taula, cal omplir amb oli la tercera part de la cassola. Es pot escalfar prviament sobre el foc de la cuina i portar-la desprs al escalfador. Per provar la temperatura, es deixa caure sobre l'oli un tros de pa. Quan l'oli ja est prou calent, cal graduar l'escalfor, per a que la cocci de la carn resulti correcta i l'oli no es refredi.

Perqu l'oli i la carn no es cremin durant l'pat s recomanable tirar un parell d'alls sencers dins l'oli. Per aromatitzar el menjar, tamb s'hi poden posar herbes fresques com tim, roman o orenga.

Al submergir la carn, s'ha de formar instantniament una crosta que deixi escapar el suc del seu interior.

Fondue de xocolata.

A principis dels anys 60 es va estendre el concepte de fondue a la rebosteria, llavors sorgiren les fonts de xocolata.

Mitjanant un senzill mecanisme amb un escalfador a la base de la font de xocolata i en cascades continues sobre diferents bases fa fluir la xocolata d'una manera impactant i molt atractiva. A la fondue hi podem banyar fruites, merengues, galetes i altres aliments.

Per a preparar les bocades dolces s'utilitza canyella, gingebre en pols o incls pebre.

Curiositats.
En el cmic d'Astrix el Gal - Astrix a Helvecia apareix una fondue de formatge amb algunes regles curioses.
Durant el menjar d'una fondue, es pot jugar a penyora o cstig: quan a un dels comensals se li cau un tros de pa (fondue de formatge), de carn (fondue de carn) o fruita (fondue de xocolata) ha de pagar una penyora o sotmetre's al judici dels altres comensals, per a qui haur de realitzar un "acte de cstig". ;
Existeix un instrument curis per a recollir els trossos que han caigut dins de l'olla. s un minicolador que acompanya, en algunes ocasions, el joc de pinxos.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257012" title="Rodger Ward" nonfiltered="274" processed="274" dbindex="100273">
  Rodger Ward  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 10 de gener del 1921 a Beloit, Kansas. 

Ward va crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1966 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. Va guanyar les edicions de 1959 i 1962.

Rodger Ward va morir a Anaheim, Califrnia el 5 de juliol del 2004.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Rodger Ward va participar a 12 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. A mes de les edicions de la cursa d'Indianapolis va participar tamb al Gran Premi dels Estats Units del 1959 i al Gran Premi dels Estats Units del 1963. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 12;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Podiums: 2;
 Punts vlids per la F1: 14;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257013" title="Epperly" nonfiltered="275" processed="275" dbindex="100274">
Epperly va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Epperly va competir a  5 curses del campionat del mn de la Frmula 1 les temporades dels anys  1955, 1957, 1958, 1959 i 1960. Sempre competint per noms a la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, guanyant les curses de 1957 i 1958.

Resultats a la F1.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257018" title="Vilamaric" nonfiltered="276" processed="276" dbindex="100276">
Vilamaric s una entitat de poblaci del municipi de Monistrol de Montserrat a la comarca del Bages. En el cens de 2006 comptava amb 9 habitants. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257019" title="Galobart" nonfiltered="277" processed="277" dbindex="100277">
Galobart, Golobart o Galobard' s una entitat de poblaci del municipi de Navarcles a la comarca del Bages. En el cens de 2006 comptava amb 24 habitants. Est format per l'antiga colnia industrial del Galobart i el mas del Galobart. Fins a l'any 1927 formava part del terme municipal de Calders (el Bages).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257034" title="Elisenda I de Rocabert" nonfiltered="278" processed="278" dbindex="100278">
Elisenda I de Rocabert fou vescomtessa de Rocabert entre 1671 i 1672. Fou la darrera descendent directa del llinatge Rocabert. Es va casar amb Ramon de Rocafull-Puixmarn, comte d'Albatera i bar de Btera. Van tenir un nic fill, Guillem Manuel I de Rocabert. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257046" title="Joaquim Garcia Girona" nonfiltered="279" processed="279" dbindex="100279">
Joaquim Garcia Girona (Benassal, 21 d'abril de 1867 - Baeza, 13 de desembre de 1928) va ser un poeta i mossn valenci.

La seua principal obra s el llarg poema pic Seidia, de 6.251 versos distributs en 1.045 estrofes i estructurat en un Peludi, 13 Cants i un Epleg. Va iniciar-ne la composici a les acaballes del segle XIX i el va concloure al voltant de 1908. Aquest poema va ser guardonat als Jocs Florals de Valncia de 1919 i va obtenir un immediat i gran xit. Narra els primers moments de la reconquesta del Regne de Valncia pel rei Jaume I. El poema, que Manuel Sanchis Guarner va considerar superior a la poesia d'exaltaci habitual de l'poca, posseeix gran intensitat expressiva, s'adhereix objectivament als fets histrics i treu profit la riquesa lxic popular en forma de dites i refranys, podent-s'hi resseguir la influncia tant de Jacint Verdaguer com de Frederic Mistral.

Va realitzar una important tasca com a lingista, amb l'elaboraci del Vocabulari del Maestrat (lletres A-G), que va deixar inacabat i que anys ms tard conclouria un altre lingista valenci molt lligat al poble de Benassal: Carles Salvador. Tamb se li deuen traduccions d'Horaci, tasca en la qual va aprofitar els profunds coneixements de llat deguts a la seua formaci de prevere. Del Jardi d'Horaci s un recull de 19 poemes i tres articles sobre teoria de la traducci d'una llengua clssica a una llengua moderna.

s destacable en la seua carrera eclesistica la direcci del Seminari de Saragossa. En el moment de la seua mort era director del Seminari de Baeza.

L'Ajuntament de Benassal el va nomenar fill illustre i li va dedicar un carrer i una placa commemmorativa, que va ser destruda durant la Guerra Civil.

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;

 Enllaos externs .
Complet estudi sobre Mossn Garcia Girona per Pere-Enric Barreda;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257047" title="Politar Andorr" nonfiltered="280" processed="280" dbindex="100280">
El llibre Politar Andorr, escrit el 1763 per mossn Antoni Puig s una versi reduda del Manual Digest, d'Antoni Fiter i Rossell.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257048" title="Antoni Fiter i Rossell" nonfiltered="281" processed="281" dbindex="100281">
Antoni Fiter i Rossell (Ordino, Andorra, 1706 - data i lloc de mort desconeguts) era  un doctor en dret i advocat andorr. Nascut a la Casa Fiter-Riba, abans Rossell, d'Ordino, va ser veguer episcopal d'Andorra durant el segle XVIII. Va publicar el Manual Digest, una recopilaci de lleis i costums andorrans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257052" title="Vegueria episcopal" nonfiltered="282" processed="282" dbindex="100282">
La vegueria episcopal (dita algun cop vegueria mitrada) s la representaci que histricament tenia el bisbe d'Urgell a Andorra, com a cosenyor d'aquest pas. L'altre cosenyoriu, el del rei de Frana o president de la Repblica Francesa, era representat per la vegueria francesa. Amb la Constituci andorrana (1993) aquesta figura institucional va ser suprimida, i actualment hi ha una simple representaci del bisbat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257054" title="Vegueria francesa" nonfiltered="283" processed="283" dbindex="100283">
La vegueria francesa s la representaci que histricament tenia el rei de Frana o el president de la Repblica Francesa a Andorra, com a cosenyor d'aquest pas. L'altre cosenyoriu,  el del bisbe d'Urgell, era representat per la vegueria episcopal. Amb la Constituci andorrana (1993) aquesta figura institucional va ser suprimida, i actualment hi ha una simple representaci de la presidncia de la Repblica Francesa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257057" title="Pere Labrnia Esteller" nonfiltered="284" processed="284" dbindex="100284">
Pere Labrnia Esteller (Traiguera, 1802 - Barcelona, 1860) va ser un lingista valenci.

Va estudiar a Tortosa i als 23 anys d'edat va traslladar-se a Barcelona, on viuria fins a la seua mort regentant un collegi. Es va doctorar en Lletres l'any 1828. Va ser autor de diversos diccionaris de llengua castellana i llatina. En l'mbit de la filologia catalana s reconegut per la seua obra Diccionari de la llengua catalana amb correspondncia castellana i llatina, obra coneguda popularment com el Diccionari Labrnia, publicat a Barcelona l'any 1840 i dedicat a l'Acadmia de Bones Lletres de la qual era membre. Al prleg d'aquesta obra fa palesa la seua intenci de contribuir al revifament de la llengua catalana i ell mateix es declara catal. La seua obra lexicogrfica ha estat considerada la ms slida fins a l'aparici de Pompeu Fabra. El seu diccionari va continuar editant-se fins l'any 1888.

 Obres .
Diccionari de la llengua catalana amb correspondncia castellana i llatina, Barcelona, 1839 (vol. 1) i 1840 (vol. 2);
Diccionario de la lengua castellana con las correspondencias catalana i latina, Barcelona, 1844 (vol. 1) i 1848 (vol. 2);
Diccionario manual de la lengua castellana con la correspondencia latina, Barcelona, 1850;
Novsimo diccionario de la lengua castellana con la correspondencia catalana;

 Bibliografia .
 Llus Gimeno Bet. Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX. Societat Castellonenca de Cultura. Castell de la Plana, 2006. ISBN 8486113350;

 Enllaos externs .
Vida i obra de Pere Labrnia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257060" title="Granodiorita" nonfiltered="285" processed="285" dbindex="100285">

La granodiorita s una roca gnia intrusiva de la famlia del granit i d'estructura holocristallina. Est composta per quars, plagiclasi (del tipus oligclasi o andesina) i feldspats. Usualment cont mica biotita i horneblenda, la mica en forma de cristalls octogonals i l'horneblenda en forma d'agulles de cristall.

Visualment s'assembla al granit, del que es diferencia per una major presncia de plagiclasi i per l'aspecte ms fosc que li proporcionen els minerals mfics (la biotita i la horneblenda). Qumicament s composta per un 63 a 68 % de SiO2.

Normalment, la capa superior de l'escora terrestre est formada per aquest materia, i apareixen en batlits en moltes serralades. En els Alps es troba en les zones de l'Adamello, el Presanella i en el Vedrette di Ries, i en la mar Tirrena forma les illes d'Elba i Giglio. A Catalunya es troba en fora indrets, com a la vall de Castellfollit de la Roca o a Roses ; tamb s present a Andorra . La Pedra de Rosetta est formada per granodiorita.

 Enllaos .
 Presentaci didctica;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257061" title="Sabar" nonfiltered="286" processed="286" dbindex="100286">



Sabar s una ciutat de l'estat brasiler de Minas Gerais. La seva poblaci estimada el 2006 era de 134 282 habitants. Seva rea total es 303,6 km.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257064" title="Hausruckviertel" nonfiltered="287" processed="287" dbindex="100287">




Hausruckviertel (en alemany, quart d'Hausruck) o Hausruckkreis s una de les quatre regions histriques de l'Alta ustria. Les altres regions que constitueixen aquest bundesland d'ustria sn Innviertel, Mhlviertel i Traunviertel.

S'anomena aix per la serralada que es troba a la regi, la Hausruck. 

El lmit occidental d'aquesta regi es va establir el 1779 quan es van definir els lmits de Bavaria. El lmit oriental es va establir durant el segle XIX, seguint el curs del riu Traun.

Haustuckviertel inclou els districtes de Eferding, Grieskirchen, Vcklabruck, Wels i Wels-Land.


 Enllaos externs .
 bersichtskarte Viertelgrenzen (PDF) a DORIS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257072" title="La Planeta (Alt Camp)" nonfiltered="288" processed="288" dbindex="100288">
La Planeta s un barri del Pont d'Armentera, a l'Alt Camp, al sud del poble. Situat a la riba esquerra del Gai, es va segregar d'Aiguamrcia el 1981, municipi en qu tamb hi queden encara algunes de les edificacions d'aquest nucli de poblaci, concretament les situades a l'altra banda del riu, vora la carretera local TP-2002. Aquell any comptava amb 57 habitants. Els censos actuals del Pont d'Armentera no especifiquen la poblaci del barri, mentre que a la part d'Aiguamrcia no hi havia cap resident censat l'any 2006.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257074" title="Ignasi Rib Labastida" nonfiltered="289" processed="289" dbindex="100289">

Ignasi Rib (Barcelona, 1971) s un escriptor catal. 

Treball.

Rib s autor de tres novelles i una obra de teatre.

Obres.
Llibres.

 Polifemo. Edhasa, Barcelona, 2005 ISBN: 9788435009539 ;
 La ley de la gravedad, Edhasa, Barcelona, 2001. ISBN 84-350-0839-8;
 Tamb somien els bfals , Empries, Barcelona, 2000.

Premis.

 Clara de nit. Prize Joan Santamaria, 2000.
 Clear Night. Boomerang Theatre First Flight Reading Series, New York, 2001.

Referncies.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257078" title="Roger Mortimer" nonfiltered="290" processed="290" dbindex="100290">
Roger de Mortimer (11 d abril de 1374   20 de juliol de 1398) va ser el quart Comte de March i el sis Comte d Ulster, i l hereu aparent de Ricard II d'Anglaterra.

Llinatge.
El seu pare va ser el poders tercer Comte de March Edmund Mortimer, i la seva mare era Felipa Plantagenet, la nica descendent de Lionel d'Anvers.

Com que Lionel d Anvers era el segon fill d Eduard III d Anglaterra a arribar a l edat adulta, a la mort del seu pare Roger es convert en l hereu aparent de Ricard II. Tot i que la seva candidatura al tron podia ser qestionada pel fet de qu la seva descendncia era per lnia femenina, els costums i els precedents a Anglaterra li donaven preferncia per davant de lnies masculines ms apartades (com era el cas de les cases de Lancaster o de York). Els seus drets dinstics es van veure confirmats quan Ricard II el va reconixer pblicament com a hereu al tron el 1385.

Campanyes a Irlanda.

A la mort del seu pare el 1381, quan tenia noms set anys, Roger Mortimer havia heretat extenses terres a Galles i Irlanda. El 1394 va acompanyar a Ricard II a Irlanda i va actuar com a representant del rei, tot i que no va aconseguir pacificar els capitosts irlandesos. L any segent va ser nomenat Lloctinent d Irlanda.

A mesura que Ricard II anava perdent el suport de la poblaci, Roger guanyava en popularitat a Anglaterra, tot i que mai va emprendre cap acci en contra de les mesures polmiques del monarca.

El 20 de juliol de 1398 va morir a la Batalla de Kells, lluitant contra un clan irlands. Els seus ttols i terres van passar al seu fill Edmund Mortimer (5 comte de March).

Npcies i descendncia.
Durant la seva infncia i des de l'execuci del seu pare Ricard va estar sota la tutela de del comte de Kent Toms Holland, mig germ del rei Ricard II. El 1387 o 1388 el comte de Kent va casar-lo amb la seva filla Elionor.

Tingueren quatre fills:
Anna de Mortimer, esposa de Ricard de Conisburgh de la Casa de York i mare de Ricard Plantagenet.
Edmund Mortimer;
Roger Mortimer (mor jove vers el 1409);
Elionor Mortimer, esposa del comte de Devon Eduard de Courtenay. No tingueren fills.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257085" title="Bletchley Park" nonfiltered="291" processed="291" dbindex="100291">

Bletchley Park, tamb coneguda com Station X, es una finca ubicada al poble de Bletchley, a Buckinghamshire (actualment part de Milton Keynes), Uns 80 km al nord de Londres (Regne Unit). Durant la segona guerra mundia va ser la seu principal de l'esfor destinat a la descodificaci de missatges xifrats enemics. Els codis i xifrats que empraven els diferents pasos pertanyents a l'Eix eren desxifrats aqu, incloent els generats per la famosa Mquina Enigma Alemanya. Els importants informes d'inteligncia generats aqu a partir de la informaci interceptada i desxifrada, classificats amb la paraula Ultra, van contribuir en gran manera amb l'esfor de guerra dels aliats i (possiblement) a escurar-ne la seva durada.

Actualment Bletchley Park es un museu obert al pblic.

 Enllaos externs .
 Bletchley Park Trust;
 Bletchley Park   Virtual Tour   by Tony Sale;
 Telecoms at Bletchley Park;
 Photographs, history, maps and other information about Bletchley Park;
 Codes and Ciphers Heritage Trust;
 "New hope of saving Bletchley Park for nation" (Daily Telegraph 3 March 1997) ;
 2366 (Bletchley Park)ATC Squadron;
 BBC Radio 4 programme "Hut 33" - June 2007 Sitcom by James Cary, set in Bletchley Park in 1941.
 A photographic tour of the disused Enigma buildings at Bletchley Park;
 Bletchley Park - Where the World as we know begun;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257092" title="Mustela" nonfiltered="292" processed="292" dbindex="100292">

Mustela s un gnere de la famlia Mustelidae al qual pertanyen les diferents espcies d'erminis, fures, visons i mosteles. 

Espcies.

Mustela africana;
Mustela altaica ;
Mustela erminea;
Mustela eversmannii;
Mustela felipei;
Mustela frenata;
Mustela kathiah;
Mustela lutreola;
Mustela lutreolina;
Mustela nigripes;
Mustela nivalis;
Mustela nudipes;
Mustela putorius;
Mustela sibirica;
Mustela strigidorsa;
Mustela vison;
Mustela macrodon;

Referncies.

 Nowak, Ronald M. i Walker, Ernest P.: Walker's carnivores of the world, Johns Hopkins University Press, 2005.

Enllaos externs.

 Informaci sobre aquest gnere de mamfers. ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257093" title="Mustela africana" nonfiltered="293" processed="293" dbindex="100293">
 
Malgrat el seu nom, Mustela africana no es troba a frica sin a Amrica (concretament a Brasil, Colmbia, Equador i Per). 

Referncies.

 IUCN Red List;
 Emmons, L.H.: Neotropical Rainforest Mammals, 2a. ed., University of Chicago Press. ISBN 0-226-20721-8. Any 1997.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257096" title="Mustela altaica" nonfiltered="294" processed="294" dbindex="100294">

Mustela altaica s una mostela que viu a les rees muntanyenques d'sia (des de Kazakhstan, Tibet i l'Himlaia fins a Monglia, nord-est de Xina, sud de Sibria i Corea). 

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257099" title="Agaricus" nonfiltered="295" processed="295" dbindex="100295">



Agaricus s un gnere de bolets amb, aproximadament, 300 espcies comestibles i txiques.

Espcies.

 Agaricus abruptibulbus;
 Agaricus aestivalis;
 Agaricus aestivalis var. Veneris;
 Agaricus aff. benesii;
 Agaricus altipes;
 Agaricus arcticus;
 Agaricus arvensis ;
 Agaricus arvensis var. exquisita;
 Agaricus arvensis var. macrolepis;
 Agaricus augustus ;
 Agaricus benesii;
 Agaricus bernardii;
 Agaricus bisporus ;
 Agaricus bisporus var. albidus;
 Agaricus bisporus var. hortensis;
 Agaricus bitorquis;
 Agaricus bohusii;
 Agaricus bresadolianus;
 Agaricus campestris ;
 Agaricus cellaris;
 Agaricus cf. pseudopratensis;
 Agaricus comtulus;
 Agaricus cupreobrunneus;
 Agaricus devoniensis;
 Agaricus dulcidulus;
 Agaricus essettei;
 Agaricus excellens;
 Agaricus fissuratus;
 Agaricus freirei;
 Agaricus fuscofibrillosus;
 Agaricus geesterani syn. Allopsalliota geesterani;
 Agaricus haemorrhoidarius;
 Agaricus hortensis;
 Agaricus impudicus;
 Agaricus koelerionensis;
 Agaricus lacrymabunda;
 Agaricus langei;
 Agaricus lanipes;
 Agaricus laskibarii;
 Agaricus leucotrichus;
 Agaricus lilaceps ;
 Agaricus litoralis;
 Agaricus luteomaculatus;
 Agaricus macrocarpus;
 Agaricus macrosporus;
 Agaricus maleolens;
 Agaricus medio-fuscus;
 Agaricus menieri;
 Agaricus moelleri ;
 Agaricus niveolutescens;
 Agaricus nivescens;
 Agaricus osecanus;
 Agaricus pampeanus;
 Agaricus perrarus;
 Agaricus pilatianus;
 Agaricus praeclaresquamosus syn. Agaricus placomyces;
 Agaricus praeclaresquamosus var. griseus;
 Agaricus praeclaresquamosus var. meleagris;
 Agaricus praeclaresquamosus var. terricolor;
 Agaricus porphyrizon;
 Agaricus porphyrocephalus;
 Agaricus praeclaresquamosus;
 Agaricus purpurellus;
 Agaricus radicatus;
 Agaricus romagnesii;
 Agaricus rotalis;
 Agaricus rufotegulis;
 Agaricus semotus;
 Agaricus silvaticus;
 Agaricus silvaticus var. pallidus;
 Agaricus silvicola ;
 Agaricus spissicaulis;
 Agaricus stramineus;
 Agaricus subfloccosus;
 Agaricus subperonatus;
 Agaricus subrufescens ;
 Agaricus subrutilescens ;
 Agaricus urinascens;
 Agaricus urinascens var. excellens;
 Agaricus vaporarius ;
 Agaricus variegans ;
 Agaricus xanthodermus ;
 Agaricus xanthodermus var. griseus;
 Agaricus xanthodermus var. lepiotoides;
 Agaricus xanthodermus var. meleagris;

Referncies.

 Mushroom Expert - Informaci sobre el gnere Agaricus. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257100" title="Agaricus impudicus" nonfiltered="296" processed="296" dbindex="100296">

Agaricus impudicus s una espcie de bolet que es troba al sud i oest d'Europa i a Nova Zelanda. 

Referncies.

 Descripci i bibliografia d'aquest bolet. ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257111" title="Luis Escobar" nonfiltered="297" processed="297" dbindex="100297">

Luis Escobar Kirkpatrick (Madrid, 1905; Madrid, 1991) autor teatral, director de teatre i actor espanyol, marqus de les Marismas del Guadalquivir.

Relacionat amb l'alcurnia conservadora madrilenya, al 1938 va ser nomenat Cap de Secci de Teatre dependent de la Direcci de Propaganda del Ministeri de l'Interior del primer govern de Franco, i va fundar i dirigir la Companyia de Teatre Nacional de FET i de les JONS, que al final de la guerra pasaria al Teatre Espanyol de Madrid, on va realitzar una feina molt digna.

Va ser el director del Teatre Mara Guerrero de Madrid, i tamb del Teatre Espanyol i propietari del Teatre Eslava.

Va escriure diverses comedies i va dirigir dues pellcules: "La honradez de la cerradura", basada en una obra de Jacinto Benavente i que era la primera pellcula de Paco Rabal com a protagonista i "La cancin de la Malibran".

Pasats els 70 anys, Luis Garca Berlanga li va donar un paper a "La escopeta nacional", stira de les caceres en temps de Franco. La seva interpretaci del Marqus de Leguineche, propietari de la finca on es feia la cacera va tenir tant d'xit que va donar lloc a dues altres pellcules: "Patrimonio Nacional" i "Nacional III", en les que el marqus i la seva familia eren els protagonistes absoluts i en els que es tractava la realtat poltico-social espanyola.

Aix va comenar Escobar una carrera com a actor plagada d'interpretaciones memorables, quasi sempre encasellat al paper de aristcrata amb tocs autopardics ("A la plida luz de la luna") o en produccions que no sempre estaven a l'altura de les seves aparicions ("El Cid Cabreador").

Va morir durant el rodatge de "Fuera de juego" de Fernando Fernn-Gmez i la gala dels Premis Goya, celebrada al dia segent de la seva mort, es va convertir en un sentit homenatge a la seva memoria.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257117" title="Pic d'Escobes" nonfiltered="298" processed="298" dbindex="100298">
El Pic d'Escobes es troba a prop dels estanys del Juclar a Andorra, pertany a la parrquia de Canillo i t una altura aproximada de 2.641 m. Tot i l'alada poc notable s'ha d'advertir que t una certa una certa dificultat en l'ltim tram de 70 m, on el terreny es cada vegada ms escarpat i es fa necessari de grimpar per assolir el cim. La duraci de l'ascensi s aproximadament de 2h. - 2:30h.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257119" title="Dolors Nadal i Aymerich" nonfiltered="299" processed="299" dbindex="100299">

Dolors Nadal i Aymerich s una poltica catalana de Barcelona. Llicenciada en dret, actualment s diputada al Congrs dels Diputats d'Espanya pel Partit Popular de Catalunya, desprs de dues legislatures al Parlament de Catalunya. Es va afiliar a aquest partit poltic el 1992, provinent del CDS.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257121" title="Matrise de Radio France" nonfiltered="300" processed="300" dbindex="100300">
La Matrise de Radio France s un cor musical de nois i noies fundat el 1946 per Maurice David i Henry Barraud. s una de les quatre formacions permanents de Radio France, juntament amb l'Orquestra Nacional de Frana, l'Orchestre Philharmonique de Radio France i el Chur de Radio France.

Aquesta escolania t per objectiu donar a conixer el repertori coral francs i interpretar obres musicals encarregades expressament per Radio France. El seu repertori s eclctic i va des de la polifonia del segle XV fins a la msica contempornia. Ha actuat a molts pasos d Europa, als Estats Units i a l sia. Ha aconseguit prestigi pel fet de treballar amb el mxim de rigor i qualitat interpretativa.

 Directors .
 1946-1953: Marcel Couraud i Jacques Besson ;
 1953-1964: Jacques Besson i Jacques Jouineau;
 1953-1979: Jacques Jouineau;
 1979-1984: Henri Farge;
 1984-1989: Michel Lasserre de Rozel;
 1989-1998: Denis Dupays;
 1998-2007: Toni Ramon i Mim;

 Enlla .
 Pgina de Radio France;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257123" title="Castellbell" nonfiltered="301" processed="301" dbindex="100301">

Castellbell fou un antic terme medieval del Bages centrat entorn del castell de Castellbell, situat a 188 m d'altitud, dalt d'una cinglera que forma un pronunciat meandre en el Llobregat, al punt on s'uneix amb les rieres de Marganell i Rellinars. El castell, documentat l'any 979, fou domini dels Montcada i ms endavant dels Amat, que van esdevenir marquesos de Castellbell el 1702, sota la figura de Josep d'Amat i de Planella. El 1719 el marqus, partidari de Felip V, va enderrocar-lo en gran part perqu no fos pres pels miquelets.

L'indret de Castellbell comprn, a ms a ms del castell, avui abandonat, les runes de l'esglsia romnica de Sant Vicen del Castell (segle XII), al peu del tur, i l'anomenat Pont Vell sobre el Llobregat, construcci gtica del segle XIV, que connecta l'indret de Castellbell amb el Burs, antiga colnia industrial.

Juntament amb la parrquia del Vilar, va formar l'actual municipi de Castellbell i el Vilar. De fet, modernament el terme no designa tan sols l'rea originria vora el castell, sin que tot sovint fa referncia al nucli principal, format per les antigues colnies del Burs, el Borrs i la Bauma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257126" title="Hina Tefatou" nonfiltered="302" processed="302" dbindex="100302">


Hina Tefatou, o Hina Te Fatou (La Lluna i la Terra), s un quadre del pintor Paul Gauguin, fet el 1893 en la seva primera estada a Tahit, que es conserva al Museu d'Art Modern de Nova York. Es coneix per la referncia nm. 499 del catleg de Wildenstein.

Representa a la deessa de la Lluna, Hina, i el du de la Terra, Fatu, que Gauguin escriu afegint-li l'article te i amb ortografia francesa, Tefatou.

Mite de Hina i Fatu.
Gauguin descriu la conversa entre Hina i Fatu sobre la mort i el renaixement en el seu llibre Noa Noa. Prviament ja l'havia recollit en el seu manuscrits illustrat Ancient Culte Mahorie, on copia literalment un passatge de Voyage aux les du Grand Ocan (1837) de Jacques Antoine Moerenhout:
Hina deia a Fatu: Fes reviure l'home quan sigui mort.
Fatu contest: No, no el far reviure. La terra morir; la vegetaci morir; morir aix com l'home que se'n nodreix; el sl que les produeix morir; la Terra morir; la Terra acabar, per no renixer ms.
Hina va respondre: Fes el que vulguis. Jo far reviure la Lluna.
I el que possea Hina va continuar essent, el que possea Fatu va perir i l'home hagu de morir.

Simbolisme.
Gauguin retrata en el quadre el dileg entre Hina i Fatu. La deessa brillant de la Lluna, coronada per una mitja lluna platejada, s'inclina cap el du mor de la Terra que t per nimbe una esfera celeste. El seu gest s acaronador i propiciatori, mentre ell s implacable i inflexible. Li parla a l'orella, per sembla que les seves paraules vessin per la font d'aigua que surt de la roca sota seu. A The Annual of Psychoanalysis s'interpreta com una fellaci.

El mite de Hina i Fatu t diferents implicacions. Simbolitza la interacci entre la solidaritat i la tendresa femenina amb la severitat implacable masculina, o el suggeriment de la veritat fonamental que la mort s necessria per al procs de la vida.

Per als tahitians la Lluna era un mn parallel i similar a la Terra. Per la successi de les fases lunars s el moviment perpetu, que noms mor per tornar a renixer. A ms, la seva deessa s femenina, un smbol de la fertilitat amb unes fases relaciones amb el perode menstrual. En canvi, la Terra s una divinitat menor fruit de la uni del du creador Ta'aroa amb Hina, i el seu dest s la mort. Gauguin diu com epleg al mite que Tahit morir, morir per no renixer.

Obres relacionades.
Gauguin va reproduir les figures de Hina i Fatu en diverses obres:
Hina i Tefato, 1892, escultura en fusta, Art Gallery of Ontario, Canad.
Hina amb dos guardians, 1892, talla policromada, Hirshhorn Museum and Sculpture Garden, Washington, EUA.
Parau Hina Tefatou (1894-1895), dibuix, The Art Institute of Chicago, EUA.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257129" title="Acte de bondat altruista" nonfiltered="303" processed="303" dbindex="100303">
Un acte de bondat altruista s un acte suposadament altruista fet per una o ms persones que desitgen ajudar o fer feli un individu o fins i tot un animal. Generalment, l'nica ra per dur a terme aquest acte s fer feli l'altra persona o fer-la somriure. Hi ha comunitats que encoratgen els actes de bondat altruista, que siguin espontanis o planejats amb avan. Un exemple  d'acte de bondat altruista s, quan dues persones volen seure una al costat de l'altre en un espectacle, per tenen places separades, canviar-los el lloc perqu puguin seure junts sense que ho hagin de demanar.

Vegeu tamb.
Altruisme;
Bondat;
Generositat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257130" title="Coral Belles Arts de Sabadell" nonfiltered="304" processed="304" dbindex="100304">
La Coral Belles Arts de Sabadell s una associaci actualment formada per una quarantena cantaires provinents de la ciutat de Sabadell i de diferents pobles del Valls Occidental. T per objectiu cultivar la msica coral catalana i universal de tots els temps entre els seus integrants i difondre-la entre el pblic.

Amb prop de quaranta anys d histria, ha estat bressol de molts cantaires, msics i directors, alguns dels quals encapalen formacions capdavanteres en l mbit catal i espanyol.

A partir d un grup de cantaries dirigit inicialment per Montserrat Busqu i Barcel des de l any 1967, es present pblicament a Sabadell el 1971 sota la direcci de Pere Puig i Ballonga. N'han estat directors tamb Joan Rod, Llus Vila i Casaas, Josep Pons, Josep Vila i Casaas, Fernando Marina, Francesc Corts, Rosa Maria Ribera, Jaume Sala, Pablo Heras, Emili Fortea i, actualment, Esteve Costa.

Ha participat en concerts sota la direcci d'Edmond Colomer, Francesc Llongueres, Sergio Siminovitch, Manuel Cabero, Antoni Ros-Marb, Laszlo Hltay i David Malet. I ha actuat amb l'Orquestra del Teatre Lliure, l Orquestra Simfnica del Valls, el Conjunt Orquestral de Girona i l'Orquestra Terrassa 48.

De les seves interpretacions destaquen la Passi segons Sant Joan de J. S. Bach, la Missa d I. Stravinski, el Magnificat en Re major de J. S. Bach, dos Te Deum de G. F. Hndel i de Purcell, la Missa de la Coronaci i el Rquiem de W. A. Mozart, com tamb Nnie i Valsos amorosos de J. Brahms, el Festino d A. Banchieri i el Via Crucis de F. Liszt. Ha preparat un programa de barroc catal i un d'autors modernistes, com tamb un de dedicat ntegrament a Narcs Casanoves i un altre a Josef Rheinberger. 

El curs 2006-07 va participar en l'enregistrament del CD Cors catalans. Les parles de ponent a llevant i de mestral a migjorn, presentat per Sant Jordi al Palau de la Msica Catalana, i va guanyar el primer premi del II Certamen Nacional de Coros de Rivas-Vaciamadrid.

Pel maig de 2008, i en el marc de la fira Medievlia de Sabadell, va estrenar De cam cap a Sant Jaume de Galcia, un espectacle de producci prpia relacionat ntegrament amb l edat mitjana que es presenta amb el suport d una presentaci audiovisual i la recitaci d un actor. Actualment el cor alterna l estudi d un programa de msica nrdica europea amb un altre de poemes catalans musicats.

Al novembre del 2008 ha guanyat un important ajut de l Obra Social Caixa Sabadell.

En un primer moment (1971), com a secci de l'Acadmia de Belles Arts, la coral va prendre el nom de l'entitat que l'acollia i on assajava. Posteriorment, va passar a formar part de Joventuts Musicals de Sabadell i, des del 1992, s una associaci independent.

La Coral Belles Arts s membre de la Federaci Catalana d'Entitats Corals.


Enllaos externs.
 Coral Belles Arts;
 Federaci Catalana d'Entitats Corals;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257131" title="Julius Lothar Meyer" nonfiltered="305" processed="305" dbindex="100305">


Julius Lothar Meyer, nascut el 19 d'agost de 1830 a Varel, Oldenburg, i traspassat l'11 d'abril de 1895 a Tbingen, fou un metge i qumic alemany i contemporani competidor de Dmitri Mendeliev que va crear la primera taula peridica dels elements qumics.

Biografia.

Meyer curs els seus estudis en les universitats de Zurich, Wrzburg, Heidelberg i Knigsberg (avui Kaliningrad). El 1867 va ser catedrtic de cincies naturals en Eberswalde i des de l'any 1876 va ser professor de qumica en la Universitat de Tbingen.

Obra.
Un dels seus descobriments ms importants fou la demostraci de qu l'oxigen es fixa a l'hemoglobina de la sang per formar un nou compost qumic (oxihemoglobina)i es transportat per aquesta molcula present en els glbuls vermells o eritrcits.

En un article publicat en 1870 va presentar el seu descobriment de la llei peridica que afirma que les propietats dels elements sn funcions peridiques de la seva massa atmica. Aquesta llei fonamental va ser tamb descoberta en 1869 pel qumic rus Dmitri Mendeliev , qui va ser ms reconegut pel descobriment que el seu collega Meyer. La ra que se li conegui major mrit a Dmitri Mendeliev que a  Meyer resideix en l's espectacular que se li va donar a la taula peridica. Aquests van ser els primers cientfics que varen crear la taula periodica en l'any 1869.

Meyer determin els volums atmics dels elements qumics. Per a obtenir-los, pes quantitats en grams numricament iguals al pes atmic de cada element, per exemple un gram d'hidrogen, 16 grams d'oxigen, etc. Desprs mesur el volum que ocupaven aquests pesos a la mateixa temperatura i pressi. Supos que la diferncia que s'apreciava havia de reflectir la diferncia real del volum d'un element a un altre. Quan realitz una representaci grfica dels valors que va obtenir, en funci dels pesos atmics, observ que es presentaven una srie d'ones en ascens en el pes atmic que corresponien a un increment en les seves propietats fsiques. Meyer va publicar el seu treball en 1870.

Obres.

 Die modernen Theorien der Chemie und ihre Bedeutung fr die chemische Statik, 1864;
 Die Chemie in ihrer Anwendung auf die Forstwirtschaft, 1867;
 Die Natur der chemischen Elemente als Funktion ihrer Atomgewichte, 1870;
 Die Atomgewichte der Elemente aus den Originalzahlen neu berechnet, 1883 ;

Enllaos externs.
 Periodic table according to Lothar Meyer (1870);
 Video of a talk by Michael Gordin titled "Periodicity, Priority, Pedagogy: Mendeleev and Lothar Meyer";



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257149" title="Gadsden" nonfiltered="306" processed="306" dbindex="100306">
El Comtat de Gadsden s un comtat ubicat a l'estat de Florida. Al 2000, la seva poblaci era de 45.087 habitants. La seva seu es troba a Quincy.

Histria.
El Comtat de Gadsden va ser creat l'any 1823. El seu nom s el de James Gadsden de South Carolina.

 Demografia .
Segons el cens de 2000, el comtat compta amb 45.087 habitants, 15.867 llars i 11.424 famlies residents. La densitat de poblaci s de 34 hab/km (87 hab/mi). Hi ha 17.703 unitats habitacionals amb una densitat mitjana de 13 u.a./km (34 u.a./mi). La composici racial de la poblaci del comtat de Gadsden s nica a Florida, ja que t una poblaci majoritriament afroamericana o negra: 38,70% blanca, 57,14% afroamericana o negra, 0,23% nativa americana, 0,26% asitica, 0,02% de les illes del Pacfic, 2,76% d'altres orgens i 0,89% de dues o ms races. El 6,17% de la poblaci s d'origen hisp o llat, independentment de la seva raa d'origen.

De les 15.867 llars, en el 32,60% d'aquests hi viuen menors d'edat, 44,50% estan formats per parelles casades que viuen juntes, 22,50% sn portats per una dona sense un marit present i 28,00% no sn famlies. El 23,90% de totes les llars estan formades per una sola persona i el 9,50% d'aquests inclouen una persona de ms de 65 anys. La mitjana d'habitants per llar s de 2,69 i la mitjana de membres de les famlies s de 3,18 persones.

El 26,40% de la poblaci del comtat t menys de 18 anys, el 9,50% t entre 18 i 24 anys, el 28,90% t entre 25 i 44 anys, el 23,00% t entre 45 i 64 anys i el 12,20% t ms de 65 anys. L'edat mitjana s de 36 anys. Per cada 100 dones hi ha 90,70 homes i per cada 100 dones de ms de 18 anys hi ha 86,50 homes.

La renda mitjana d'una llar del comtat s de 31.248 $, i la renda mitja d'una famlia s de 36.238 $. Els homes guanyen de mitjana 27.159 $ contra els 21.721 $ per les dones. La renda per cpita al comtat s de 14.499 $. El 19,90% de la poblaci i 16,40% de les famlies tenen rendes per sota del nivell de pobresa. De la poblaci total sota el nivell de pobresa, el 28,50% sn menors de 18 i el 16,90% sn majors de 65 anys.

Ciutats i pobles.
 Ciutat de Chattahoochee;
 Poble de Greensboro;
 Ciutat de Gretna;
 Poble de Havana;
 Ciutat de Midway;
 Ciutat de Quincy;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257154" title="Amintore Fanfani" nonfiltered="307" processed="307" dbindex="100307">

Amintore Fanfani (Provncia d'Arezzo, Itlia, 6 de febrer de 1908 - Roma, Itlia, 20 de novembre de 1999) va ser un poltic itali i Primer Ministre d'aquell pas en diverses oportunitats. Va ser tamb president inter entre Juny i Juliol de 1978 
Biografia. 
Va nixer a Pieve Sant Stefano en la Provncia d'Arezzo. Va participar en 1945 en la formaci de la Democrcia Cristiana italiana i va ser membre actiu del Partit Demcrata Cristi de Itlia. Ms tard va ser membre del gabinet i Primer Ministre moltes vegades. Era un proponent de les reformes socials i partcip de la renovaci italiana, a ms de promovedor de les reformes agrries. Entre 1965 i 1966, Fanfani va ser president de la Assemblea General de les Nacions Unides i entre el 28 d'abril i el 28 de maig de 1978 va ser President d'Itlia en funcions. Va morir en Roma en 1999.

 Bibliografia .
 (it) Igino Giordani, Alcide De Gasperi il ricostruttore, Roma, Edizioni Cinque Lune, 1955.
 (it) Giulio Andreotti, De Gasperi e il suo tempo, Milano, Mondadori, 1956.
 (it) Nico Perrone, Il segno della DC, Bari, Dedalo, 2002, ISBN 88-220-6253-1.
 (it) Luciano Radi, La Dc da De Gasperi a Fanfani, Soveria Manelli, Rubbettino, 2005.
Crrecs pblics exercits. 
 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257162" title="cid sulfhdric" nonfiltered="308" processed="308" dbindex="100308">
L'cid sulfhdric de frmula H2S pot actuar amb crrega positiva o negativa (+1 o -1). Quan un hidrogen es combina amb un metall, actua amb crrega positiva i si l'hidrogen es combina amb un no metall (com el sofre) el grau d'oxidaci s el negatiu. El sofre noms t un grau d'oxidaci negatiu (-2), per tant quan intercanvien les seves valncies la frmula queda H2S.

 Enllaos externs .
ATSDR - ToxFAQs : cido sulfhdrico ;
ATSDR - Resumen de Salud Pblica: cido sulfhdrico ;
Instituto Nacional de Seguridad e Higiene en el Trabajo de Espaa: Fitxa internacional de seguretat qumica del sulfur d'hidrogen. ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257163" title="Antoni Coll" nonfiltered="309" processed="309" dbindex="100309">

 Antoni Coll i Pontanilla (Sabadell, 1959), ciclista catal;
 Antoni Coll Prohens, poltic mallorqu de primers del segle XX;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257170" title="Crupier" nonfiltered="310" processed="310" dbindex="100310">

Un crupier (del francs croupier) s un empleat dels casinos de joc que s encarrega de dirigir les partides. En el jocs de contrapartida (ruleta, black-jack...), el crupier esdev el representant de la banca i els clients juguen contra ell. Malgrat aix, el crupier sempre juga segons unes regles preestablertes i no t capacitat de decisi. En els jocs de cercle (pquer, chemin-de-fer...), el crupier noms assisteix als jugadors que s enfronten entre si.

 Categories .
A Europa hi ha dues grans categories d empleat: el crupier i el cap de taula. Generalment, els crupiers sn els treballadors que tenen tracte directe amb el pblic. S encarreguen de pagar els premis i retirar les postes perdedores, repartir les cartes, tirar la bola a la ruleta  sempre seguint uns estrictes procediments.
Els caps de taula sn crupiers veterans que s encarreguen de supervisar la partida, vetllar per seguretat de les postes i corregir qualsevol error que el crupier pugui cometre.
Les propines, que els guanyadors indefectiblement lliuren als crupiers, esdevenen una part substancial de llurs sous. Tant a Catalunya com a la resta d Europa, a final de mes es reparteix el total de les propines de manera proporcional a la veterania dels empleats.

 Histria .
El terme crupier s un gallicisme que va introduir-se a la llengua catalana durant el segle XIX. El cavalier croupier era el genet expert, que muntant darrera d un principiant, li ensenyava l art de l equitaci. Posteriorment s empr aquesta locuci per a referir-se a les persones que assistien a un jugador novell, donant-li consells a canvi d una propina. Normalment, aquests individus restaven dempeus i darrera del jugador. Abans d imposar-se el terme crupier, es feia servir en catal la paraula  barater , s a dir, qui cobra el  barat  o propina.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257178" title="Uni Independent de Mallorca" nonfiltered="311" processed="311" dbindex="100311">
Uni Independent de Mallorca (UIM) fou un partit poltic escindit d'Uni Mallorquina el 1990, disconformes amb el pacte d'Uni Mallorquina amb el PP que els feia presentar-se en la mateixa llista a les eleccions., i dirigit per Miquel Pascual que es present de manera independent a les eleccions al Parlament de les Illes Balears de 1991 i va obtenir 8.429 vots i un esc. Alhora, a les eleccions municipals del mateix any va obtenir 9.238 vots i 18 regidors (cinc a Marratx, tres a Sller, dos a Ses Salines, Son Cervera, Santa Margalida i Sant Lloren des Cardassar, un a Costitx i un a Pollena. El 1993 es va tornar a unificar amb Uni Mallorquina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257215" title="Pere Oliver i Domenge" nonfiltered="312" processed="312" dbindex="100312">
Pere Oliver i Domenge (Ciutat de Mallorca, 1886 - Felanitx, 1968) fou un poltic mallorqu. Treballava com a farmacutic a Felanitx, el 1917 collabor al diari La Veu de Mallorca, partidari de l'autonomia de les Illes Balears i de tendncia pancatalanista. El 1923 fou un dels fundadors de l'Associaci per la Cultura de Mallorca i collabor a La Nostra Terra. 

Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola fou proclamat alcalde de Felanitx i intervingu en la discussi de l'avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931. Desencissat, el 1932 particip en l'organitzaci del partit Acci Republicana de Mallorca i el 1934 form part del consell regional d'Esquerra Republicana Balear. Quan esclat la guerra civil espanyola i Mallorca fou ocupada per les tropes franquistes, s'havia amagat a Portocolom, d'on va partir en un llat cap a Menorca i d'ac a Barcelona i desprs de la guerra a Filipines. La seva farmcia fou saquejada i la casa incautada per l'exercit rebel. El 1952 torn de l'exili, per el Collegi de Farmacutics no l'hi va deixar reobrir la Farmcia.

 Obres .
 La catalanitat de les Mallorques (1916);
 Joanot Colom i Cifr (1929) ;
 Histria de Felanitx contada als infants;
 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257220" title="Top-posting" nonfiltered="313" processed="313" dbindex="100313">
El top-posting s el costum de respondre els correus electrnics i altres missatges per sobre del misstage original.

s consiferat indesitjable en moltes definicions de la netiqueta, ja que interromp el curs natural de la discussi, tal i com es mostra en el segent exemple:

 Perqu aix es facilita el seguiment del tema tractat.
 > Per qu?
 > > s preferible escriure per sota del pargraf que es respon.
 > > > Aleshores qu es fa?
 > > > > No.
 > > > > > s bo fer "top-posting"?

L'ordre correcte a aquesta discussi seria:

 > > > > > s bo fer "top-posting"?
 > > > > No.
 > > > Aleshores qu es fa?
 > > s preferible escriure per sota del pargraf que es respon.
 > Per qu?
 Perqu aix es facilita el seguiment del tema tractat.


Molts usuaris, principalment en el correu privat i empresarial, realitzen top-posting degut a la configuraci predeterminada dels seus clients de correu, com pel fet de qu la nova informaci s visible sense necessitat de visualitzar el missatge complet.

Aquesta prctica s vlida si al conversa s entre dues persones i el que hi ha referenciat ha sigut escrit pel receptor, amb el qual s noms una referncia (omitible) a alguna cosa que el receptor va escriure en el seu moment.

Per altra banda, a les llistes de correus s'ha d'evitar aquesta costum. s preferible intentar respondre  entre lnies una a una les preguntes o comentaris, o b, sota el text referenciat, tal i com es fa a l'exemple de ms amunt. A ms a ms, resulta convenient eliminar les lnies que ja no sn tils, i deixar nicament el text que ajudi a rependre el tema del fil.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257221" title="La Veu de Mallorca" nonfiltered="314" processed="314" dbindex="100314">
La Veu de Mallorca fou el nom de diversos setmanaris editats a Palma de Mallorca. El primer ho fou entre el 3 de febrer i el 28 d'abril de 1900 per Joan Torrandell Escales, a imitaci del model de La Veu de Catalunya. Donava suport a l'esquerra republicana federal i tenia com a objectiu defensar l'oficialitat del catal, criticar el centralisme i el caciquisme i fer propostes poltiques i econmiques. Hi collaboraven Joan Alcover, Gabriel Alomar, Bartomeu Amengual, Rafael Ballester, Pere Cffaro, Miquel Costa i Llobera, Flix Escalas, Joan Gay i Antoni Noguera, entre d'altres. Tenia 4 pgines i el tiratge era de devers 300 exemplars.  

El segon fou un altre setmanari editat a Palma entre el4 de gener de 1917 i el 15 de mar de 1919, de la qual sortiren 98 nmeros. Des del 1918 fou l'rgan del Centre Regionalista de Mallorca. El director era Francesc Muntaner Ordines, per els directors efectius foren Joan Estelrich i Artigues i Joan Pons i Marqus. El seu contingut ms literari que no pas poltic i dedicava ms atenci als temes culturals amb influncia noucentista. Hi collaboraven Antoni Maria Alcover, Joan Alcover, Gabriel Alomar, Guillem Colom, Miquel Costa i Llobera, Bartomeu Ferr, Miquel Ferr, Bartomeu Forteza, Guillem Forteza, Miquel Forteza, Antoni Pol, Joan Ramis d'Ayreflor, Guillem Reyns o Maria Antnia Salv. Public traduccions d'autors estrangers, com Alphonse Daudet, Charles Dickens, Giacomo Leopardi i Alessandro Manzoni. El tiratge era d'entre 300 i 400 exemplars i tenia 8 pgines. .

Torn a sortir, en una tercera poca, com a setmanari des del 17 de gener fins al 19 de desembre de 1931. Se'n publicaren 53 nmeros com a rgan del Centre Autonomista de Mallorca i fou dirigit per Andreu Ferrer Ginard. Defensava el republicanisme i l'autonomisme, per no era anticlerical. Propugnava una poltica catalanista prxima a la de la Lliga Catalana. Hi collaboraren Guillem Colom, Joan Estelrich i Artigues, Miquel Ferr, Salvador Galms i Maria Antnia Salv. Tamb reprodua articles de Francesc Camb, Llus Nicolau d'Olwer i Antoni Rovira i Virgili. El tiratge oscill entre els 600 i els 300 exemplars i tenia 4 o 8 pgines.  

 Enllaos externs .
 Referncia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257227" title="Wikia Search" nonfiltered="316" processed="315" dbindex="100316">
  



Wikia Search s un motor de cerca de codi obert i part de la Wikia (originalment Wikicities) operat per Wikia, Inc., una empresa fundada als finals del 2004 per Jimmy Wales i Angela Beesley. La versi "alpha pblica" va ser publicada al 7 de Gener del 2008. This roll-out version of the search interface was roundly panned by many reviewers in mainstream media.

Histria.
Al 23 de desembre del 2006, Wales va comentar sobre la possibilitat de construir un motor de cerca que fagi servir Wikia. Aquests commentaris van rebre alta publicitat en nombroses llenges, per eixample a  The Guardian, al Sydney Morning Herald, i les edicions internet de Forbes i Business Week que van publicar com si fos un anunci. Aix Wikia, Inc. es va veure forcada a llanar de nou  el seu projecte per motor de recerca existent sots el nom provisional "Search Wikia".

Mes tard, en una entrevista, Wales va clarificar la situaci. Va dir que els diners rebut de Amazon.com no eren especficament destinats al projecte del motor de recerca i tamb va dir altre cop que Wikia i Wikipedia tenen direcci diferent, encara que comparteixen tres personatges claus. Quan se li va preguntar si s'havia anunciat el projecte , va respondre que el projecte era de part planejada i de part una resposta a la publicitat que havia rebut.

On 31 January 2007, at a talk given at New York University, Wales announced that Wikia plans to build a search engine rivaling those of Google and Yahoo based on the kind of collaborative cooperation which has been so successful in developing Wikipedia, arguing that "search should be open, transparent, participatory, and democratic." He later suggested this new approach could account for five percent of the search market.

On March 10, 2007, Gil Penchina, chief executive officer of Wikia, stated in an interview that the goal for the project is to get five percent of the search market and that a release date for services was not scheduled. "We're really trying to build a movement to make search free and open and transparent," Penchina said. "We have some servers up and people are hacking away." The open source approach of utilizing programmers and users around the world is different from that used by major search providers such as Google and Yahoo, who keep most of their code secret, and could provide a search engine that lets users edit and fine tune its results.

On December 24, 2007, Wales announced that Wikia Search had entered "private pre-alpha". A reporter on National Public Radio pointed out that the top Wikia Search result for "George Bush" was a site that believes the President is addicted to crack cocaine.

References.


News reports;
"Something Wiki Is Coming to the Web Search Market", The New York Times.com, January 1, 2007     about Wikisaria, an upcoming search engine;

 Enllaos externs .
 Wikia Search;
  Web d'informaci;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257228" title="La Nostra Terra" nonfiltered="317" processed="316" dbindex="100317">
La Nostra Terra fou una revista mensual publicada a Palma de gener de 1928 a juny de 1936, per iniciativa de Francesc Vidal Burdils i Antoni Salv Ripoll. Era redactada ntegrament en catal. A partir de 1930, esdevengu l'rgan de premsa de l'Associaci per la Cultura de Mallorca. Sense esser una publicaci poltica, defens sempre l'autonomisme balear, tot partint del supsit que cada illa balear, amb la seva prpia personalitat, integrava la nacionalitat catalana. Es convert en l'exponent de l'ideari i de l'esttica noucentista i fou considerada portaveu de l'Escola Mallorquina. Incloa articles d'investigaci, crtiques d'art i de literatura, poesia i prosa de creaci. S'hi publicaren estudis sobre Sren Kierkegaard, traduccions d'Ernst-Robert Curtius i Le Corbusier, critiques musicals d'Igor Stravinsky, de Paul Hindemith i de Bla Bartk. Hi publicaren Guillem Colom, Miquel Dol, Miquel Ferr, Salvador Galms, Rafel Ginard, Bartomeu Rossell-Prcel, Lloren Villalonga i Mari Villangmez.  

 Enllaos externs .
 Referncia;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257234" title="Casa Museu Gaud" nonfiltered="318" processed="317" dbindex="100318">

La Casa Museu Gaud, es troba situada dintre del recinte del Parc Gell, a Barcelona, sent inaugurada com museu el 28 de setembre de 1963.
 Histria .
Eusebi Gell, industrial imaginatiu, desprs d'una estada a Anglaterra, en tornar a Barcelona va voler realitzar una ciutat-jard per a la burgesia catalana, va comprar els terrenys de la finca Muntaner i va contractar entre d'altres a Antoni Gaud per a planificar el projecte de construcci de seixanta habitatges amb jard i tots els serveis necessaris. 

D'aquests habitatges se'n van construir tres: la casa del propi Eusebi Gell, la del doctor Trias Maxencs i la que a l'actualitat s la Casa Museu Gaud, realitzat el projecte per l'arquitecte Francesc Berenguer i Mestres, construda pel contractista Josep Pardo i Casanovas i signada pel propi Gaud. Era feta com a casa-pilot per a les futures edificacions, per a causa de la Primera Guerra Mundial de 1914 i la mort el 1918 d'Eusebi Gell es va interrompre el projecte de la urbanitzaci.

Una vegada acabada la seva construcci, la va comprar Antoni Gaud per a utilitzar-la com habitatge, on romandria fins a tres mesos abans de la seva defunci l'any 1926. Per desig de l'arquitecte, va fer donaci per mitj de testament de la casa a la Junta del Temple de la Sagrada Famlia, que la va vendre al matrimoni Chiappo Arietti. Morts aquests en un accident, va ser adquirida als seus descendents el 1960 per l'Associaci d'Amics de Gaud, per a destinar-la a museu.

 Edifici .
Consta de quatre plantes, envoltat d'un jard, on es pot veure la prgola dissenyada per Gaud i peces procedents d'altres obres de l'arquitecte, com la reixa de margall de la Casa Vicens, reixes de la casa Mil, una creu de ferro forjat de la finca Miralles i una jardinera de la casa Batll.

Dintre de la casa i repartit entre les seves sales s'hi troba mobiliari variat de diferents cases projectades per Gaud, com ara un banc de la cripta de la Colnia Gell de Santa Coloma de Cervell, el menjador de la casa Batll, una xemeneia de la casa Vicens i mobles dels senyors Ibarz-Marco dissenyats per Aleix Claps sota la direcci de Gaud. Tamb hi ha el seu dormitori amb un llit modernista i un armari de roure juntament amb la mascareta morturia realitzada per Joan Matamala i Flotats.

 Bibliografia .
Garrut, Josep M. (1984), La Casa-Museu Gaud amb prleg i dues parts Antoni Gaud(1852-1926), Fundaci Caixa de Pensions. ISBN 84-505-0683-2












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257235" title="Llista d'estats sobirans del 1933" nonfiltered="319" processed="318" dbindex="100319">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
 Alemanya   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Regne d'Iraq;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
 Terranova   Domini de Newfoundland;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx;
   Tibet;
 Jiangxi   Repblica Sovitica Xinesa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257236" title="Phoenicopterus andinus" nonfiltered="320" processed="319" dbindex="100320">

Phoenicopterus andinus s s una espcie de flamenc que viu al sud del Per, Bolvia, nord de Xile i nord-oest d'Argentina. 

Referncies.

  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257240" title="Mausoleu Shish Gumbad" nonfiltered="321" processed="320" dbindex="100321">

El mausoleu Shish Gumbad es troba al Jard dels Lodi, situat al sud del centre antic de Delhi (Nova Delhi, ndia). 

Hom desconeix a qui pertany aquesta tomba, molt possiblement a un alt dignatari de l poca del sobir Sikandar Lodi (1489-1517). El nom de Shish Gumbad fa referncia a la decoraci vidrada que antigament decorava exteriorment la seva cpula.

Es tracta d un construcci de planta quadrada rematada per una gran cpula, exteriorment t l aparena d un edifici de dues plantes. A la faana hi ha restes de la decoraci de rajola esmaltada en blau, d origen persa. Un dels quatre murs, el de ponent, t un mihrab, els altres tres tenen uns grans portals d accs, amb iwans. La seva estructura s molt similar al mausoleu Bara Gumbad, que es troba al costat.

Sota la cpula, es troben diverses tombes, per sense cap mena d inscripci que permeti identificar els personatges. A l interior tamb hi ha restes de decoraci i inscripcions corniques.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257241" title="Phoenicopterus chilensis" nonfiltered="322" processed="321" dbindex="100322">

Phoenicopterus chilensis s una espcie de flamenc que viu a Sud-Amrica i que ha estat introdut als Pasos Baixos i Alemanya. 

Referncies.
  ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257244" title="Phoenicopterus jamesi" nonfiltered="323" processed="322" dbindex="100323">

Phoenicopterus jamesi s una espcie de flamenc que viu al Per, Xile, Bolvia i Argentina. 

Referncies.

  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257246" title="Complex Bara Gumbad" nonfiltered="324" processed="323" dbindex="100324">

El complex Bara Gumbad es troba al Jard dels Lodi, situat al sud del centre antic de Delhi (Nova Delhi, ndia). 

Es tracta d un conjunt de diverses construccions: un mausoleu, una mesquita i una hostatgeria per a pelegrins. El nom de Bara Gumbad fa referncia a la gran cpula que remata el mausoleu, i s utilitza aquest nom degut a que hom desconeix el personatge que fou enterrat en aquest lloc, una personalitat de l poca del sobir Sikandar Lodi (1489-1517).

El mausoleu Bara Gumbad s de planta quadrada, exteriorment t l aparena d un edifici de dues plantes. La seva estructura s molt similar a la del mausoleu Shish Gumbad, que es troba al seu costat.


La tomba ocupa el fons d un espai obert, a la dreta la mesquita i a l esquerra l hostatgeria.

La mesquita Bara Gumbad es va bastir el 1494. s de planta rectangular i la seva faana s oberta, amb cinc arcs, el central de grans dimensions. Interiorment cal fer esment de la decoraci que cobreix les estructures.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257253" title="Alexandre Jaume Rossell" nonfiltered="325" processed="324" dbindex="100325">
 Alexandre Jaume Rossell  (Montevideo 1879 - Palma, 1937) fou un poltic mallorqu, nebot del poltic liberal Alexandre Rossell Pastor. Pertanyia a una famlia acomodada, va estudiar dret a les Universitats de Barcelona, Valncia, Madrid i Pars, El 1904 fou nomenat cnsol d'Uruguai a Palma i milit en el Partit Liberal, amb el qual fou escollit regidor de l'ajuntament de Palma, per poc desprs renunci en protesta pels caciquisme poltic. Molt amic de Gabriel Alomar i Villalonga i de Lloren Bisbal i Barcel, s'aprop al PSOE, partit al que s'afili el 1919. 

Mantingu una notable activitat periodistica, collaborant a El Socialista i El Obrero Balear per es mantingu vinculat a Joan March Ordinas i el 1923 es va veure implicat en la lluita entre vergueristes i antivergueristes, ra per la que s'hagu de donar de baixa temporalment del partit. Quan s'instaur la dictadura de Primo de Rivera s'opos a collaborar-hi com Indalecio Prieto. El dia de la proclamaci de la Segona Repblica Espanyola, fou alcalde inter de Palma per malaltia de Lloren Bisbal. A les eleccions generals espanyoles de 1931  i a les de 1933 fou elegit diputat per la conjunci republicano-socialista. Malgrat la seva actitud pancatalanista, mantengu reticncies quant a la concessi d'un estatut d'autonomia per a les Illes Balears.  

A les eleccions generals espanyoles del 1936 fou candidat del Front Popular per no aconsegu esc. El 19 de juliol de 1936 fou detengut al port de Pollena i empresonat al castell de Bellver per les autoritats sublevades. Acusat falsament de participar en la preparaci d'un inexistent moviment sovitic, el 16 de febrer de 1937 fou condemnat a mort i afusellat el dia 24 amb Antoni Maria Ques Ventanyol, Emili Darder i Antoni Mateu Ferrer.

 Obres .
 Impresiones de un constituyente (1933),
 La insurreccin de octubre : Catalua, Asturias, Baleares (1935) ;

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257254" title="Flamenc menut" nonfiltered="326" processed="325" dbindex="100326">

El flamenc menut (Phoenicopterus minor) s una espcie de flamenc que viu a frica, Pakistan i nord-oest de l'ndia. 

Referncies.
 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257257" title="Mausoleu de Mohamed Shah" nonfiltered="327" processed="326" dbindex="100327">

El mausoleu de Mohamed Shah es troba al Jard dels Lodi, situat al sud del centre antic de Delhi (Nova Delhi, ndia). 

Es tracta de la tomba del sold Mohamed Shah (1435-1445), de la dinastia sayyid. s un dels exemples de mausoleu de planta octogonal amb una galeria d acs envoltant-la, similar als mausoleus de Sikandar Lodi i d'Isa Khan, de construcci posterior.

Exteriorment presenta una faana de vuit costats, amb tres arcs cada un d ells. Una gran cpula envoltada de chattri (templets circulars, amb cpula suportada per columnes). A l interior encara es poden veure les tombes de Mohamed Shah i altres personatges.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257258" title="Phoenicopterus roseus" nonfiltered="328" processed="327" dbindex="100328">

Phoenicopterus roseus s una espcie de flamenc que viu a frica, sud-oest d'sia (incloent-hi Turquia), sud d'sia (regions costaneres de l'ndia) i sud d'Europa (Pennsula Ibrica, Grcia, Xipre i la regi de la Camarga).

Referncies.
 ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257259" title="Antoni Mateu Ferrer" nonfiltered="329" processed="328" dbindex="100329">
Antoni Mateu Ferrer (Inca 1901 - Palma 1937) fou un poltic mallorqu. Militant republic, fou batle d'Inca el 1932-1933. Durant la seva administraci es crearen la banda municipal, la biblioteca municipal i el laboratori de la casa Bressol, es construren l'Escola Graduada, l'Escola d'Arts i Oficis i el dispensari de la Casa de Socors. Tamb es va comprar un solar en el cam vell de Llub per construir-hi una altra escola i es va fer un projecte de conservaci dels molins d'Inca. 

El 1934, fou un dels fundadors d'Esquerra Republicana Balear i en fu part del comit executiu. En esclatar la guerra civil espanyola, fou detengut, sotms a un consell de guerra i executat el 24 de mar de 1937 a una tpia del cementiri de Palma amb Emili Darder, Alexandre Jaume Rossell i Antoni Maria Ques Ventanyol.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257260" title="Llista de muntanyes del Pas Valenci" nonfiltered="330" processed="329" dbindex="100330">
Relaci de muntanyes valencianes.


 Font .
 VV.AA.(1999), Atlas Escolar del Pas Valenci, PUV (Valncia), 50 pg.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257262" title="Saint-Avertin" nonfiltered="331" processed="330" dbindex="100331">

Saint-Avertin s un municipi francs, situat al departament d'Indre i Loira i a la regi de Centre. El gentilici dels seus habitants s Saint-Avertinois.

Situaci.
Saint-Avertin es troba a l'oest del Centre, a la regi anomenada Turena. Es troba a pocs quilmetres al sud de Tours, a la qual es pot arribar per mitj de l'autopista A10. Altres municipis propers sn Saint-Pierre-Des-Corps, Laray o Chambray-Ls-Tours.

El riu Cher travessa la ciutat.

Administraci.
Saint-Avertin s la capital del cant homnim, que al seu torn forma part del districte de Tours. L'alcalde de la ciutat s Jean-Grard Paumier (2001-2008).

Demografia.




Histria.
Es t constncia de l'existncia d'un llogarret anomenat Venciacum en temps gallo-romans. Hi havia una pedrera (l'Ecorcheveau) d'on s'extreia pedra per a la construcci de monuments a Tours (aleshores anomenada Caesarodunum). A principis del segle XIV, el nom del llogarret havia evolucionat i s'havia convertit en Venay.

L'any 1162, l'arquebisbe de Canterbury Toms Becket va assistir a un concili a Tours, i el va acompanyar un monjo anomenat Aberdeen. Uns anys ms tard, desprs que Becket fos assassinat per quatre cavallers a les immediacions de la mateixa catedral de Canterbury, Aberdeen va fugir a la Turena, on va adoptar una vida d'ermit ajudant els habitants, amb els seus problemes. Els habitants canviaren el seu nom a Avertin. Finalment Avertin va fer cas a les peticions dels habitants i va esdevenir el primer monjo de la parrquia. Un parell de segles ms tard, el 1371, el poble va canviar de nom en honor d'Avertin.

Llocs i monuments.
Castell de Cang.
El castell de Cang va ser bastit al segle XIII per la famlia turena D'Andign. Es troba dins un parc de quinze hectrees al costat oriental de la ciutat, dominant la vall del Cher.

El castell ha estat ocupat successivament per diverses dinasties de renom:

famlia D'Andign (1200-1400);
famlia Montmorin (1400-1489);
famlia Coningham (1489-1679);
famlia Panon Desbassayns de Richemont (1832-1870);
famlia Pourtals (finals del segle XIX);

Gilbert Imbert de Chastres, alcalde de Tours, va ocupar el castell, aix com quatre alcaldes de Saint-Avertin: Viot Prudhomme, el bar Paul de Richemont, Maurice Cottier i el comte Paul de Portals.

Durant la Segona Guerra Mundial, el castell va ser expropiat durant cinc dies pel president Albert Lebrun i pels serveis de la Presidncia de la Repblica Francesa. Hi van tenir lloc dos consells de ministres, el 12 i el 13 de juny del 1940. Desprs de la guerra, el seu propietari el deix abandonat. Un incendi el va malmetre la nit del 20 al 21 de juny del 1978. Va ser finalment adquirit pel municipi de Saint-Avertin el 1980. Tot i aix, gran part del castell encara s inaccessible car les obres de restauraci encara no s'han acabat. L'edifici est prohibit al pblic.

Les immediacions i el vast parc del castell acullen sovint l'esplai de la ciutat, l'escola municipal de msica i moltes altres associacions. S'hi organitzant diversos esdeveniments al llarg de l'any grcies a un gran nombre d'installacions: un circuit de bicross, rea de jocs...

Altres llocs d'inters.

l'esglsia de Saint Pierre, amb una nau del segle XII, un cor del segle XV i vitralls de Lobin. s el lloc on Sant Avertin va ser enterrat el 1180.
l'Htel de Ville, construt el 1850 i amb una faana d'estil clssic.
els dipsits de gla;
la riva del riu Cher, coneguda com a Cte Verte.
fonts del Limanon, galeries del segle XV que van subministrar aigua potable a la poblaci de la Turena durant molt de temps.
galeries de l'Ecourcheveau, antigues pedreres d'on s'extreia pedra per a la construcci de monuments i que van servir de refugi durant la Segona Guerra Mundial.

Esports.
La societat Saint-Avertin Sports s'encarrega de dirigir la vida esportiva de la ciutat. Compta amb vint-i-sis seccions diferents.

Altres grups esportius sn el Collectif Cycliste 37 i el grup Automobiles Sportives de Touraine.

Personalitats.
Christophe Plantin, editor i propietari d'impremta, hi nasqu entre el 1514i el 1520;
Jules Romains, poeta i escriptor;
Sant Avertin, monjo i deixeble de Toms Becket;
Joan de Coningham, capit de la gurdia escocesa de Llus XI;
Albert Lebrun, ltim president de la Tercera Repblica francesa;
Roger Lvque, portador del maillot groc del Tour de Frana, hi va morir el 2002.

Agermanaments.
Saint-Avertin t un agermanament des del 1980 amb el municipi alemany de Steinbach, de poc ms de deu mil habitants. Dins el marc d'aquest agermanament, s'organitzen intercanvis culturals i sessions de conversa en alemany.

Steinbach est agermanat amb la localitat neerlandesa de Pijnacker i una altra localitat alemanya, Steinbach-Hallenberg. A causa d'aix, aquestes dues localitats tamb mantenen relacions amistoses amb Saint-Avertin. Els quatre municipis organitzen trobades i intercanvis.

Un altre exemple destacable de les relacions internacionals de Saint-Avertin sn les Rencontres Folkloriques Internationales (trobades folklriques internacionals) que s'hi celebren a finals de juny, i que sn un punt de trobada per gent vinguda d'arreu del mn.

Vegeu tamb.
Llistat de municipis de l'Indra i Loira;

Enllaos externs.
Lloc web oficial de la ciutat ;
Saint-Avertin al lloc web de l'INSEE ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257266" title="Placa sud-americana" nonfiltered="332" processed="331" dbindex="100332">

La placa sud-americana s una placa tectnica que inclou Sud-amrica i la porci del sud de l'oce Atlntic compresa entre la costa sud-americana i la dorsal meso-atlntica. T una extensi d'uns 9 milions de km2, o 1,030 45 estereoradiants. Se l'associa generalment a la placa del nord dels Andes i a la del Altiplano.

El lmit convergent a l'oest ha generat dos notables fenmens: la serralada dels Andes i la fossa xilena-peruana; mentre que a l'est el lmit divergent amb la placa africana va permetre l'aparici de l'oce Atlntic i, posteriorment, la dorsal meso-atlntica. 

Les plaques limtrofes sn:
 Al nord, la placa del Carib i la placa nord-americana ;
 Al sur, la placa escocesa i la placa antrtica ;
 A l'est, la placa africana;
 A l'oest, la placa de Cocos i la placa de Nazca;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257268" title="Femona" nonfiltered="333" processed="332" dbindex="100333">
Femona (Phemonoe, ) fou una mtica poetessa grega del perode prehomric. 

La llegenda la fa filla d'Apollo i la seva primera sacerdotessa a Delfos; hauria inventat el vers hexmetre (Pausnies diu que fou la primera que el va utilitzar per no que ho va inventar). L'esmenten Melamp i Plini el vell; aquest darrer parla d'un llibre sobre ligues i falcons, segurament sobre auguris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257269" title="Fercrates" nonfiltered="334" processed="333" dbindex="100334">
Fercrates (Pherecrates, ) fou un poeta grec de la vella comdia contemporani de Crat d'Atenes, Crates, upolis, Plat i Aristfanes. 

Havia estat actor de les obres de Crates. Va obtenir la seva primera victria en un concurs el 438 aC.

Va inventar un nou metre que fou anomenat metre ferecrtic.

Un autor annim sobre escriptors de comdies diu que va escriure 18 comdies i Suides i Eudcia en donen 16. Meineke desprs d'un anlisi crtic en dona 15:
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257270" title="Fercides" nonfiltered="335" processed="334" dbindex="100335">


Onomstica:

Fercides de Siros, filsof grec;

Fercides d'Atenes, antic loggraf grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257271" title="Francesc de Sales Aguil Forteza" nonfiltered="336" processed="335" dbindex="100336">
Francesc de Sales Aguil Forteza (Palma 1899 - Bogot 1956) Poltic, cientfic i escriptor mallorqu. Es llicenci en cincies a la Universitat de Barcelona el 1921, on coincid amb el seu amic Andreu Cresp Salom, amb qui el 1922 fund a Palma el Colegio Cervantes, del que en fou director. Ocup crrecs directius a l'Associaci per la Cultura de Mallorca el 1924 amb Elvir Sans i Emili Darder. Fou organitzador i habitual conferenciant i professor ajudant d'histria natural. El 1928 collabor a La Nostra Terra i el 1930 ingress en el Partit Republic Democrtic Federal amb Emili Darder, Bernat Jofre, Andreu Cresp i Pere Oliver Domenge, i amb ell es present com a candidat per Palma a les eleccions del 12 d'abril de 1931, per no sort elegit. Les eleccions es repetiren un cop proclamada la Segona Repblica i fou elegit regidor. Aleshores deix el PRDF i s'un al Partit Republic Radical de Lerroux.

Realitz una gran activitat cultural i poltica durant la Repblica, destacant els seus cursets de catal. Va esser membre fundador d'Acci Republicana de Mallorca el 1932 i d'Esquerra Republicana Balear el 1934, dirig el seu rgan Mallorca Nova i fou un dels redactors de l'Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 1931. Sign el Manifest del Comit de  relacions entre Catalunya i Mallorca i form part de la Comissi Organitzadora de la Comunitat de Cultura Catalano-Balear. Quan esclat la Revoluci d'octubre de 1934, va esser destitut del seu crrec a l'Ajuntament de Palma, per se'l rehabilit el 1935. Tamb sign la Resposta als catalans el maig de 1936.  

La guerra civil el va sorprendre dedicat a l'ensenyament a Barcelona. El juliol de 1937 fou elegit president del Consell Executiu d'ERB a Catalunya. Dirig  Mallorca Nova, on el manifest Per Mallorca i per la Llibertat, arran de l'assassinat d'Emili Darder. El febrer de 1939 marx a l'exili i fou internat al camp de concentraci d'Argelers. El 1940 s'establ a Colmbia on munt una llibreria i es dedic a l'ensenyana universitria de biologia. Public diferents articles a la revista Quaderns de l'Exili de Mxic, com Mallorca, nova fidelitat (1944), on deman el reconeixement de la possibilitat legal de federaci entre Catalunya, Valncia i Balears, quan ho expressassin democrticament les majories dels pobles respectius, i actu de secretari del Patronat de Cultura Catalana. El 1945 fou secretari de la comissi organitzadora dels Jocs Florals de Llengua Catalana a Bogot. 


 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257272" title="Fercides de Siros" nonfiltered="337" processed="336" dbindex="100337">
Fercides de Siros (Pherecydes), fill de Babis, fou un filsof grec nadiu de l'illa de Siros encara que alguns pensen que s un error per "Sria" o "Assria". Suides el situa al temps del rei Aliates II de Ldia i Digenes Laerci vers l'any 544 aC, per aquesta segona data s ms probable. Segons algunes referncies hauria estat mestre de Pitgores. El seu coneixement filosfic derivaria d'antics llibres fenicis. Hauria estat rival de Tales de Milet i hauria estudiat amb egipci (hauria viatjat a Egipte) i caldeus.

Segons una tradici va morir de malaltia (de morbus pediculosus), per un altra diu que es va sucidar i encara hi ha altres tradicions.

La seva aportaci principal fou la doctrina de la metempsicosis o immortalitat de l'nima, que va deixar escrita en un llibre que encara es conservava en el perode alexandr. La seva obra es titulava probablement  que el Suides diu que es dividia en dos llibres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257273" title="Fercides d'Atenes" nonfiltered="338" processed="337" dbindex="100338">
Fercides d'Atenes (Pherecides) fou un dels ms famosos antics loggrafs. Suides l'esmenta com a Percides de Leros, ja que va nixer a Leros, per va viure a Atenes. Suides el situa a abans de l'olimpada 75 (480 aC), per Eusebi i el Cronic Pascual a la olimpada 81 (456 aC) i Isidor el 460 aC. En tot cas va viure a la primera meitat del segle V aC i fou contemporani d'Herdot. Lluci diu que va viure uns 85 anys.

La llista d'obres que dona Suides s:

 (probablement un error);
;

Cap d'aquestes obres s'ha conservat.

La seva obra principal fou una historia mitolgica en deu llibres que es esmentada sota diversos ttols  ()



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257274" title="Fernic" nonfiltered="339" processed="338" dbindex="100339">
Fernic (Pherenicus, ) fou un poeta pic grec, nadiu de la ciutat d'Heraclea, de data incerta, que va escriure sobre metamorfosis i altres temes fabulosos i mitolgics propis de l'antiga Grcia.

L'esmenten Ateneu de Naucratis i Joan Tzetzes. Aquest darrer explica que fou un dels poetes que va tractar sobre les fabulosos i monstruoses formes dels homes; a ms a mes tamb transcriure dues lnees respecte als Hiperboris.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257275" title="Fatos Nano" nonfiltered="340" processed="339" dbindex="100340">

Fatos Thanas Nano (Tirana, 16 de setembre de 1952) s un poltic albans que va ser Primer Ministre d'Albnia en tres ocasions (1991, 1997-1998 i 2002-2005). Pertany al Partit Socialista d'Albnia. Nano s llicenciat en economia poltica i doctor en economia per la Universitat de Tirana.

Antic lder comunista, ms tard va passar a ser-ho del Partit Socialista del seu pas, hereu de l'antic partit nic, el Partit Albans del Treball. Nomenat Primer Ministre pel president Ramiz Alia l'any 1991, va haver de dimitir desprs de vages i protestes massives.

L'any 1993 va ser engarjolat per corrupci, per el 1997 el van alliberar quan el seu partit va arribar al poder. El 1997, desprs del collapse de diverses trames financeres piramidals, i dels disturbis resultants que van estar a punt de provocar una guerra civil, el llavors President i enemic poltic de Nano, Sali Berisha va haver de dimitir. Aquell mateix any, desprs de les eleccions generals, Nano va ser nomenat Primer Ministre pel President Rexhep Meidani, tot i que va haver de tornar a dimitir el 1998 per culpa de les protestes que van seguir a l'assassinat d'un lder de l'oposici, Azem Hajdari.

Nano va ser nomenat Primer Ministre per tercer cop el 25 de juliol de 2002 pel President Alfred Moisiu. El febrer de 2004 es van convocar dues grans manifestacions de fins a 20.000 persones, en les que es demanava novament la dimissi de Nano per la mala gesti econmica del pas. Com que ha ocupat el crrec tantes vegades, a Nano se'l coneix popularment com al Primer Ministre io-io d'Albnia. 

 Vegeu tamb .
Llista de Primers Ministres d'Albnia;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257278" title="Uni Tipogrfica Balear" nonfiltered="341" processed="340" dbindex="100341">
Uni Tipogrfica Balear fou una societat de caire sindical fundada a Palma de Mallorca el 1897 com a continuadora de la Societat Tipogrfica de Mallorca, creada el 1881 com a secci local de la Federaci de Treballadors de la Regi Espanyola (FTRE) i que aplegava els obrers tipgrafs de Mallorca. Els seus principals dirigents foren Ricard Sanjuan, Josep Sitjar, Guillem Marimon i Antoni M. Alsina. Form part de la Federaci de Societats Obreres de Balears i s'integr en la UGT de les Illes Balears.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257279" title="Fila" nonfiltered="342" processed="341" dbindex="100342">


Fila, formaci en lnea

Onomstica:

Fila I de Macednia, reina de Macednia.

Fila II de Macednia, filla d'Antpater ;

Fila, filla de Demetri Poliorcetes;

Fila III de Macednia, reina de Macednia.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257280" title="Fila I de Macednia" nonfiltered="343" processed="342" dbindex="100343">
Fila I de Macednia (Phila, ) fou una reina de Macednia.

Era germana de Derdes, prncep de Elimiotis, i fou una de les nombroses esposes del rei Filip II de Macednia. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257284" title="Fila (filla d'Antpater)" nonfiltered="344" processed="343" dbindex="100344">
Fila o Fila II de Macednia (Phila, ) fou la filla d'Antpater (regent de Macednia). Es diu que era una dona noble i virtuosa i de judicis encertats fins al punt que el seu pare la consultava habitualment. Pel seu matrimoni fou reina de Macednia.

El 322 aC fou donada en matrimoni a Crter d'Orstia en recompensa per l'ajut d'aquest a Antpater a la guerra de Lmia, per probablement havia estat casada abans (vers 332 aC) amb Blacros (segons Antoni Digenes) que es pensa que podria ser el strapa de Cilcia (o de Capadcia). 

Crter va morir el 321 aC es va casar llavors amb Demetri Poliorcetes, el fill d'Antgon el Borni, vers el 319 aC; encara que Fila era de ms edat que el seu nou marit, va exercir sobre ell considerable influncia i li va restar fidel a pesar de les nombroses amants i de les esposes que va tenir Demetri. Durant els anys de matrimoni Fila va residir principalment a Xipre, probablement al menys fins a la batalla d'Ipsos; desprs fou enviada a Macednia, amb el seu germ Cassandre, on va negociar un acord entre aquest i Demetri, i desprs va tornar a Xipre on el 295 aC va quedar assetjada a Salamina per les forces de Ptolemeu I Ster i es va haver de rendir, per fou tractada de manera honorable i enviada, junt amb el seu fill, a Macednia.

El 287 aC, quan la revoluci va expulsar del tron a Demetri, Fila, desesperada, es va sucidar a Cassandria.

Va deixar dos fills de Demetri: Antgon II Gnates i Estratonice (casada amb Seleuc I Nictor i desprs amb el seu fill Antoc I Ster). Probablement tamb va tenir un fill de Crter que portava igualment el nom de Crter.

A Atenes, per agradar a Demetri Poliorcetes, es va dedicar un temple a Fila sota el nom d'Afrodita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257288" title="Federaci de Societats Obreres de Balears" nonfiltered="345" processed="344" dbindex="100345">
Federaci de Societats Obreres de Balears (FSOB) fou una organitzaci creada a instncia dels socialistes mallorquins l'abril de 1903 que pretenia reunir la majoria dels sindicats obrers de les Illes Balears. De fet noms agrup seccions de Palma (18 societats i uns 1.500 obrers), i fou una continuaci de la Federaci Local creada el 1893. A partir del 1919 es mantingu al marge de la UGT i la CNT  reun entre 3.000 i 4.500 obrers. Nogensmenys, el 1922 els socialistes aconseguiren l'expulsi dels comunistes i anarquistes, i el 1925 la convertiren en la secci balear de la UGT.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257292" title="Fila (filla de Poliorcetes)" nonfiltered="346" processed="345" dbindex="100346">
Fila (Phila, ) fou una prncesa del Regne de Macednia.

Fou filla de Demetri Poliorcetes, nascuda de la seva uni amb una amant de nom Lmia. L'esmenta Ateneu de Naucratis (Athenaeus  XIII, p. 577, c.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257294" title="Fila III de Macednia" nonfiltered="347" processed="346" dbindex="100347">

Fila III de Macednia (Phila, ) fou reina de Macednia.

Fou l'esposa d'Antgon II Gnates, i era probablement filla de Seleuc I Nictor i d'Estratonice


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257299" title="Filens" nonfiltered="348" processed="347" dbindex="100348">
Filens (Philaeni, ) fou el nom familiar de dos germans ciutadans de Cartago, dels que s'explica la segent histria:

Va esclatar una disputa fronterera entre Cirene i Cartago que va acabar amb la guerra que va durar uns anys amb xits i fracassos per les dues parts. Finalment es va acordar arranjar el conflicte  delimitant la frontera entre Leptis Magna d'un costat i Hesprides (desprs Berenice) de l'altra (els dos punts ms avanats de cada part al Gran Sirtis); dos atletes sortirien corrent de cada ciutat i all on es trobessin seria el lmit entre els dos estats; els germans Filens foren encarregats de crrer per Cartago, i van avanar fora ms que els corredors cirineus, probablement perqu van sortir abans de l'hora fixada.
Tot i les reclamacions finalment el lloc de trobada fou reconegut com a frontera per Cirene per a canvi de qu els Filens fossin enterrats vius a l'arena del lloc, i si no acceptaven Cirene podria avanar el seu territori; per els Filens van acceptar i van oferir la seva vida per la ptria.

Els cartaginesos els van retre grans honors i van erigir altars al lloc de la seva mort, conegut per molt de temps com "l'Altar dels Filens". La informaci la dona Sallusti que probablement la va recollir de tradicions africanes (quan era procnsol de Numdia) de al menys 300 anys endarrere, i el mateix nom dels germans (nom que vol dir "amants de la pregaria") en posa en dubte la veracitat al menys en els detalls. Els fets estan datats entre el 400 aC i el 330 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257300" title="Phoenicopterus ruber" nonfiltered="349" processed="348" dbindex="100349">

Phoenicopterus ruber s una espcie de flamenc que viu a les Illes Galpagos, Colmbia, Veneuela, la pennsula de Yucatn, les Bahames, Cuba, Illes Turks i Caicos i l'illa de la Hispaniola. 

Referncies.

 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257301" title="Partit Autnom d'Uni Republicana de Mallorca" nonfiltered="350" processed="349" dbindex="100350">
Partit Autnom d'Uni Republicana de Mallorca (PAURM) fou un partit poltic de caire republic constitut a Palma de Mallorca pel setembre del 1913 a instncies de Francesc Juli i Perell com a resposta a l'evoluci vers el reformisme de Jeroni Pau en el Partit d'Uni Republicana de Mallorca. Hi apleg membres del partit federal, com Francesc Villalonga i Benet Pomar, i republicans radicals com Francesc Juli. Va assolir una certa presncia a Llucmajor, grcies a Francesc Noguera, i a Manacor amb Antoni Amer. El seu portaveu era La Voz del Pueblo.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257302" title="Filenis" nonfiltered="351" processed="350" dbindex="100351">
Filenis (Philaenis, ) fou una poetessa grega de Lucada que va viure al temps del sofista Polcrates i de l'orador Iscrates d'Atenes, probablement vers la primera meitat del segle IV aC.

Fou reputada com l'autora d'un poema obsc d'amor (), per que en realitat no va escriure. De la seva obra noms consta un epitafi en vers corimbic que fou conservat per Ateneu de Naucratis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257304" title="Filagre" nonfiltered="352" processed="351" dbindex="100352">
Filagre (Philager, ) fou un retric grec de Cilcia.

Deixeble de Publi Hordeoni Lolli, que va viure al segle II. 

L'esmenta Filostrat que diu que era vehement i baralls, i que va viure a Roma desprs d'estar en altres llocs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257305" title="Filagri" nonfiltered="353" processed="352" dbindex="100353">


Onomstica:

Filagri de Rodes, orador grec.
Filagri de l'Epir, metge grec;
Filagri, metge grec;
Filagri (governador) de Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257306" title="Filagri de Rodes" nonfiltered="354" processed="353" dbindex="100354">
Filagri (Philagrius, ) fou un orador grec nadiu de Rodes, imitador d'Hiprides. L'esmenta Dions d'Halicarns 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257309" title="Filagri de l'Epir" nonfiltered="355" processed="354" dbindex="100355">
Filagri (Philagrius, ) fou un metge grec nadiu de l'Epir que va viure desprs de Gal i abans que Oribasi, probablement al segle III. Suides diu que fou deixeble de Naumaqui i que va exercir a Tessalnica. Fou conegut dels escriptors rabs medievals que donen com obres seves les segents:

1. De Impetigine;
2. De iis quae Gingivae Dentibusque accident;
3. De iis qui Medico destituntur;
4. De  Morborum Indiciis;
5. De Arthritidis Morbo;
6. De Renum vel Vesicae Calculo;
7. De Hepalis Morbo;
8. De Morbo Colico;
9. De Morbo Icterico;
10. De Cancri Morbo;
11. De Morsu Canis;

Es esmentat per Aeci, Oribasi i altres i considerat un metge dels ms eminents pel Cronic de Cirili.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257310" title="Fuencarral-El Pardo" nonfiltered="356" processed="355" dbindex="100356">
 
Fuencarral-El Pardo s el nom d'un districte de la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en els barris de El Pardo (81), Fuentelarreina (82), Peagrande (83), Pilar (84), La Paz (85), Valverde (86), Mirasierra (87) i El Goloso (88). 

Comprn l'antiga vila de Fuencarral, i el Palau Real del Pardo. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257313" title="Arganzuela" nonfiltered="357" processed="356" dbindex="100357">
 

Arganzuela s un districte de la ciutat de Madrid, organitzat administrativament en els barris de Imperial (21), Les Accies (22), La Chopera (23), Legazpi (24), Les Delcias (25), Palos de Moguer (26) i Atocha (27). 

El seu territori es troba a l'est del riu Manzanares i ntegrament dintre del permetre de la M-30. Limita, al nord i norest amb els districtes de Centre i Retir; a l'est i sud-est amb el de Puente de Vallecas; al sud amb el d'Usera i a l'oest amb els de Latina i Carabanchel.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257314" title="Filagri (metge)" nonfiltered="358" processed="357" dbindex="100358">
Filagri (Philagrius, ) fou un metge grec fill de Filostorgi.

Va viure amb posterioritat al temps dels emperadors Valentini I i Valent. Fabricius pensa que s la mateixa persona a la qual el gran  Gregori Nazianz va dirigir vuit cartes, per la identificaci s fora dubtosa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257315" title="Francesc Juli i Perell" nonfiltered="359" processed="358" dbindex="100359">
Francesc Juli i Perell (Palma de Mallorca 1879 - 1975) fou un poltic mallorqu. El 1904 milit al PSOE, per el 1910 es passa a la Uni Republicana i dirig la Joventut Republicana Radical, fundant el diari La Voz del Pueblo (1913-1919). Fou un dels organitzadors del Partit Autnom d'Uni Republicana de Mallorca el 1913. 

Des de 1918, fu part del directori dels reconstitut Partit Republic Federal de Mallorca, que va donar suport al Front nic Antimonrquic i, quan es proclam la Segona Repblica Espanyola, es va fer crrec, amb Ferran Pou Moreno i Jaume Bauz Far de la comissi gestora de la Diputaci Provincial de Balears (abril-juny de 1931), que presidir de juny de 1931 a febrer de 1936. A les eleccions d'abril de 1931 fou elegit regidor de l'Ajuntament de Palma i a les eleccions generals espanyoles de 1931 fou escollit diputat a Corts per la Conjunci republicanosocialista. Convoc la reuni que va discutir l'avantprojecte de l'Estatut d'Autonomia per a les Illes Balears de 1931.

Pel gener del 1932 es va adscriure al Partit Republic Radical d'Alejandro Lerroux, cosa que provoc l'escisi del Partit Republic Federal de Mallorca i la separaci de l'Acci Republicana de Mallorca. A les eleccions generals espanyoles de 1933 va esser elegit diputat a la segona volta, amb el suport del centre i la dreta, amb 47.424 vots. El febrer de 1936 es retir de la poltica i es dedic a les seves activitats privades. Durant la guerra civil espanyola no fou molestat per les noves autoritats.

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257317" title="Filret" nonfiltered="360" processed="359" dbindex="100360">
Filret (Philaretus, ) fou un metge grec.

Va escriure un tractat curt de medicina anomenat De Pulsibus, que de vegades ha estat atribut al metge anomenat Filoteu i altres a Tefil Protospatari. Aquesta obra fou inspirada en Gal. Razes li atribueix una obra que anomena com Liber trium  Tractatum, que probablement s la mateixa que De Urinis, De Excrementis, and De Pulsibus i que s'atribueix a Protospatari.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257320" title="Arqueobatraci" nonfiltered="361" processed="360" dbindex="100361">

Els arqueobatracis (Archaeobatrachia) sn un subordre d'amfibis de l'ordre Anura que comprn 28 espcies entre granotes i gripaus. 

Es troba present a Eursia, Nova Zelanda, Filipines i Borneo. 

Referncies.

 Roelants, Kim; Franky Bossuyt: "Archaeobatrachian paraphyly and pangaean diversification of crown-group frogs". Systematic Biology 54: 111-126. Febrer de 2005.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257322" title="Tcl" nonfiltered="362" processed="361" dbindex="100362">
Tcl (pronunciat /t.quel/, originat del acrnim en angls "Tool Command Language" o llenguatge d'eines de comandament, actualment s'escriu com a "Tcl" en lloc de "TCL"),  s un llenguatge de script creat per John Ousterhout, que ha sigut concebut per al seu fcil aprenetatge, per que resulta molt potent a les mans adequades. S'utilitza principalment per al desenvolupament rpid de prototips, aplicacions "script", interficies grfiques i proves.

La combinaci de Tcl amb Tk (del angls Tool Kit) s coneguda com Tcl/Tk, i s'utilitza oer a la creaci d'interficies grfiques.

 Caracterstiques .

Entre les caracterstiques del llenguatge Tcl s'inclouen les segents:

 s un llenguatge interpretat, i el seu codi pot ser creat i modificat dinmicament.
 Tots els elements d'un programa sn ordres, incloent les estructures del llenguatge. Dites ordres s'escriuen en notaci polonesa.
 Totes les ordres poden ser redefinides o sobreescrites de manera dinmica.
 Totes les dades sn usades com a cadenes de carcters Unicode, incloent el codi font.  En efecte, soporta totalment Unicode des del seu llanament l'any 1999.
 Les regles sintctiques sn extremadament simples.
 Poseeix normes d'alcan dinmic.
 Permet la programaci orinetada a events sobre "sockets" i fitxers. Tamb sn possibles els events basats en temps i els definits per l'usuari.
 Permet escriure cadi fcil de mantenir. Els "scripts" Tcl sn de manera sovint ms compactes i llegibles que els programes funcionalment equivalents a altres llenguatges de programaci.
 s fcilment "extensible" via C, C++ i Java.
 Est fortament integrat amb els entorns grfics, a travs de la seva interfcie Tk.
 s un llenguatge multiplataforma, amb intrprets que s'executen sobre Windows, Linux, UNIX, MacOS i MacOSX i incls microprocessadors PIC.

 Antecedents .

El llenguatge TCL originalment va ser projectat per ser un llenguatge d'ordres reutilitzable. Qui desenvoluparen el TCL estaven creant una srie d'eines interactives, i cada una constava del seu propi llenguatge d'ordres. Des de qu van comenar a interessar-se ms en aquestes eines que sn els llenguatges d'ordres que utilitzarien, aquests llenguatges van comenar a construir-se rpidament sense considerar el disseny apropiat, sense molta importncia. 

Desprs d'implementar diversos llenguatges d'ordres creats d'aquesta forma i experimentar problemes amb cada un d'ells, van decidir concentrar la seva atenci a la implementaci d'un objectiu general: un llenguatge d'ordres efica que pugus ser integrat fcilment a noves aplicacions. s d'aquesta manera que neix el llenguatge TCL(Tool Command Language), les quals les seves sigles en angls signifiquen Llenguatge d'Eines d'Ordre.

Des de aleshores, el llenguatge TCL ha sigut utilitzat com a llenguatge de codi. En molts casos, el TCL s utilitzat amb combinaci amb la llibreria TK ("Tool Kit"), un conjunt d'ordres i procediments que fan relativament fcil per a programar interfcies d'usuari grfiques.

Una de les caracterstiques ms utilitzades del TCL s la seva extensivilitat. Per exemple, si una aplicaci requereix alguna cosa de funcionalitat no oferida pel TCL estndar, les noves ordres del TCL poden ser implementades  utilitzant el llenguatge C, un integrat sumament fcil. Des de qu TCL va comenar a ser un llenguatge fcilment extensible, molta gent ha escrit extensions per algunes feines, i estan lliurement disponibles a Internet.

Vegi's tamb.
Bonsai cvs;

 Enllaos externs .

 Tcl Developer Xchange - Pgina oficial (Angls) .
 The Tcler's Wiki;
 Once reglas de Tcl;
 mdulos Perl en CPAN sobre Tcl (en angls);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257323" title="Filargiri Juni" nonfiltered="363" processed="362" dbindex="100363">
Filargiri Juni o Filargire Juni o Junili Flagri (Philargyrius Junius, Phylargyrus Junius o Junilius Flagrius) fou un escriptor rom, el nom del qual apareix esmentat en les tres formes indicades. 

Fou comentarista de Virgili per les seves observacions sn menys elaborades que les de Servi. Va conservar diverses cites d'autors antic les obres dels quals han desaparegut. Probablement va viure en temps de Valentini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257324" title="Manel File" nonfiltered="364" processed="363" dbindex="100364">
Manel File o Manel Files (Manuel Phile o Philes, ) (vers 1274-1340) fou un poeta bizant nadiu d'Efes. Va extreure composicions potiques d'altres i en va fer de prpies en el anomenat 
"versus politici" (), la menys melodiosa de les poesies. 

Les seves obres sn:

1. De Animalirum Proprietate (, In Monachum Leprosum ;
3. , In Augustum, id est Andronicum Seniorem;
4. ;
5. In Cantacuzienum (Joannem);
6. Epigrammata;
7. In Augustum, id est, Andronicum Seniorem ;
8. , In Elephantem;
9. , De Bombyce sire Verme Serico;
10. Epigrammanta ;
11. Eulogium ad Pachymerae;
12. Epitaphium in Phaerasem;
13. In Templum Evergetae (versos). ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257326" title="Filees" nonfiltered="365" processed="364" dbindex="100365">


Onomstica:

Filees d'Atenes, gegraf grec ;

Filees, bisbe grec.

Filees d'Argos, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257327" title="Filees d'Atenes" nonfiltered="366" processed="365" dbindex="100366">
Filees (Phileas, ) fou un gegraf grec nadiu d'Atenes, probablement del perode de l'antiga literatura grega encara que la seva poca no ha pogut estar determinada. s esmentat per Dicearc de Messana.

Ruf Fest Avi el situa entre Hellnic de Mitilene i Escilax d'Halicarns. Fou l'autor d'un "Periple" (Periplus) esmentat especialment per Esteve Bizant, que abraava la major part de les costes conegudes al seu temps, dividit en dues parts, una per Europa i l'altra per sia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257328" title="Filees (bisbe)" nonfiltered="367" processed="366" dbindex="100367">
Filees (Phileas, ) fou un bisbe grec.

Fou bisbe de Thmuitae a Egipte, al segle III de l'era cristiana.

Va morir mrtir en alguna de les anomenades persecucions. Va escriure un elogi sobre el martiri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257329" title="Filees d'Argos" nonfiltered="368" processed="367" dbindex="100368">
Filees (Phileas, ) fou un escultor grec, nadiu d'Argos, d'poca desconeguda.

El seu nom s'ha trobar a una escultura que es va trobar a Hermione a l'Arglida. El seu nom apareix en aquesta escultura juntament amb el del seu fill Zeuxip. La inscripci diu: .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257330" title="Filem" nonfiltered="369" processed="368" dbindex="100369">
Filem (Philemenus, ) fou un jove noble de Trent que va dirigir la conspiraci per entregar als cartaginesos la ciutat el 212 aC.

Sota l'excusa d'anar de cacera s'allunyava sovint de la ciutat i tornava a la nit i aix va fer amistat amb alguns guardians de les portes fins que va aconseguir que les portes s'obrissin si feia una senyal a una hora determinada que era la que acostumava a tornar. Una nit, ja concertat amb els cartaginesos, va introduir a la ciutat un miler d'africans, mentre un altre conspirador, Nic, deixava entrar al mateix Annbal per un altre lloc. La ciutat va passar als cartaginesos menys la ciutadella.
Va estar al costat dels cartaginesos el temps que va durar la ocupaci de la ciutat i va morir probablement en les lluites que van portar a la seva reconquesta pel cnsol  rom Quint Fabi Mxim Verrugs el 209 aC; el seu cos no fou mai trobat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257333" title="Leptodactlids" nonfiltered="370" processed="369" dbindex="100370">

Els leptodactlids (Leptodactylidae) sn una famlia de granotes formada per 50 gneres i 1.100 espcies amplament distribuda per l'Amrica Central i Sud-Amrica. 

Subfamlies.

 Ceratophryinae;
 Cycloramphinae;
 Eleutherodactylinae;
 Leptodactylinae;
 Telmatobiinae;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta famlia d'amfibis. ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257336" title="Filem" nonfiltered="371" processed="370" dbindex="100371">



Onomstica:

Filem (actor), actor grec.
Filem el Vell, poeta cmic atenenc;
Filem el Jove, poeta grec de la nova comdia;
Filem d'Atenes, gramtic grec ;
Filem (gramtic), escriptor i gramtic bizant del segle VII;
Filem (fisiognmic), fisiognmic grec;

Cmic:

Filem, personatge creat per Francisco Ibez Talavera, cap i company de Mortadello;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257337" title="Filem (actor)" nonfiltered="372" processed="371" dbindex="100372">
Filem (Philemon, ) fou un actor grec.

Aristtil l'esmenta com l'actor que va portar la part principal en les obres  d'Anaxndrides. El gran crtic l'elogia per les seves excellents interpretacions i per adaptar i fins i tot millorar el llenguatge emprat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257338" title="Filem el Vell" nonfiltered="373" processed="372" dbindex="100373">
Filem (Philemon, ) (vers 360 aC-262 aC)  fou un poeta cmic atenenc, el primer en ordre d'antiguitat i el segon en celebritat de tots els poetes cmics de la nova comdia. Fou fill de Dam i nadiu de Soli a Cilcia (segons Estrab) encara que alguns el fan siracus, i va viure al segle IV aC, en temps d'Alexandre el Gran. De jove va anar a Atenes i va obtenir la ciutadania. 

Els gramtics alexandrins l'assignen tots a la nova comdia junt amb Menandre d'Atenes, Dfil de Sinope, Filpides, Posidip i Apollodor de Carist. Les seves primeres exhibicions foren vers el 330 aC. Menandre, que el va seguir, fou vuit anys posterior, i als dos cal atribuir la introducci de la nova comdia. 

Va viure fins a una edat molt avanada i va morir durant una guerra entre Atenes i Antgon, data que Diodor fixa al 262 aC, quan tenia no menys de 96 anys.

Encara que era inferior a Menandre, va ser el favorit del pblic i va derrotar a Menandre en alguns concursos. Fou convidat a la cort del rei Ptolemeu I Ster. Va escriure una comdia on ridiculitzava a Magas governador o rei de Cirene, i una vegada que una turmenta va portar a Filem a les costes de Cirene, Magas va prendre venjana ridiculitzant al seu tron al poeta, per desprs deixar-lo anar.

Diodor diu que va escriure 97 comdies; els nom dels ttols conservat sn 53 (ni a ms a ms alguns de dubtosos) 
;

Les ms conegudes d'aquests obres sn .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257339" title="Filem el Jove" nonfiltered="374" processed="373" dbindex="100374">
Filem (Philemon, ) conegut per Filem el Jove, fou un poeta grec de la nova comdia, fill del gran Filem el Vell. Encara que fou absorbit per la fama del pare, fou un autor important que va deixar escrites (segons Suides) 54 comdies, dels que noms reten dos fragments curts i cap ttol.

Probablement algunes de les obres considerades de Filem pare pertanyien al fill.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257340" title="Filem d'Atenes" nonfiltered="375" processed="374" dbindex="100375">
Filem (Philemon, ) fou un gramtic grec nadiu d'Atenes, autor d'una obra o obres sobre el dialecte tic, esmentada sota els ttols de .  

Ateneu de Naucratis esmenta un llibre amb el ttol de  que podria ser part de la mateixa obra i diu que coneixia la llengua llatina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257341" title="Ceratofri" nonfiltered="376" processed="375" dbindex="100376">

Ceratophryinae  s una subfamlia de granotes que es troba a Sud-Amrica. 

Gneres.

 Ceratophrys ;
 Chacophrys ;
 Lepidobatrachus ;
 Macrogenioglottus ;
 Odontophrynus ;
 Proceratophrys ;

Referncies.

 Informaci taxonmica d'aquesta subfamlia d'amfibis. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257342" title="Filem (gramtic)" nonfiltered="377" processed="376" dbindex="100377">
Filem (Philemon, ) fou un escriptor i gramtic bizant del segle VII, autor de l'obra   que ell mateix diu que vol ser un complement del lexic de Hiperequi d'Alexandria (segle V) anomenat .

L'obra t certa vlua sobre histria literria; noms se'n conserva el primer llibre i part del segon.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257343" title="Filem (fisiognmic)" nonfiltered="378" processed="377" dbindex="100378">
Filem (Philemon, ) fou un fisiognmic grec, esmentat per Abul Faraj, que explica que va descriure el rostre d' Hipcrates con el d'un vell home lasciu.

Va escriure un llibre sobre fisiognomia del que Abul Faraj va disposar en la seva traducci al sirac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257345" title="Filter" nonfiltered="379" processed="378" dbindex="100379">


Onomstica:

Filter de Prgam, fundador del regne de Prgam

Filter (prncep), fill del rei tal I de Prgam, i germ del rei umenes II de Prgam

Filter d'Atenes, poeta cmic atenenc
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257346" title="Proceratophrys" nonfiltered="380" processed="379" dbindex="100380">

Proceratophrys s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Comprn les segents espcies:

 Proceratophrys appendiculata;
 Proceratophrys avelinoi;
 Proceratophrys bigibbosa;
 Proceratophrys boiei;
 Proceratophrys brauni;
 Proceratophrys concavitympanum;
 Proceratophrys cristiceps;
 Proceratophrys cururu;
 Proceratophrys fryi;
 Proceratophrys goyana;
 Proceratophrys laticeps;
 Proceratophrys melanopogon;
 Proceratophrys moehringi;
 Proceratophrys palustris;
 Proceratophrys phyllostomus;
 Proceratophrys schirchi;
 Proceratophrys subguttata;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere d'amfibis. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257347" title="Filesi" nonfiltered="381" processed="380" dbindex="100381">
Filesi (Philesius, ) fou un militar aqueu que va formar part de l'exrcit mercenari de Cir el Jove. 

Desprs de la captura a traci de Clearc d'Esparta i altres generals per Tisafernes, fou escollit en el lloc de Men de Larissa. Quans els deu mil, cansats d'esperar la tornada de Quirsop d'Esparta, van decidir passar a Trebisonda, Filesi i Sofenet, els generals ms antics, foren nomenats per anar en vaixell amb els vells, dones i criatures. A Cotyora fou un dels que va atacar a Xenofont per haver revelat el secret del projecte de fundaci d'una colnia grega a la costa de l'Eux. En aquest mateix lloc una cort organitzada per jutjar la conducta dels generals va condemnar a Filesi a una multa de 20 mines per deficincies en la conducci dels vaixells. A Bizanci, desprs de qu Xenofont havia calmat el tumult organitzat entre els mercenaris per la traci d'Anaxibi, Filesi fou un dels que va ser enviats amb un missatge conciliador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257349" title="Proceratophrys appendiculata" nonfiltered="382" processed="381" dbindex="100382">

Proceratophrys appendiculata s una espcie de granota endmica de Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Segalla, M.V. & Peixoto, O.L. 2004.  Proceratophrys appendiculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257350" title="Proceratophrys avelinoi" nonfiltered="383" processed="382" dbindex="100383">

Proceratophrys avelinoi s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i, possiblement tamb, a Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lavilla, E., Kwet, A., Garcia, P. & Faivovich, J. 2004.  Proceratophrys avelinoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257351" title="Proceratophrys bigibbosa" nonfiltered="384" processed="383" dbindex="100384">

Proceratophrys bigibbosa s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D., Kwet, A., Garcia, P. & Faivovich, J. 2004.  Proceratophrys bigibbosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257353" title="Proceratophrys boiei" nonfiltered="385" processed="384" dbindex="100385">

Proceratophrys boiei s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Borges-Najosa, D. & Skuk, G. 2004.  Proceratophrys boiei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257354" title="Proceratophrys brauni" nonfiltered="386" processed="385" dbindex="100386">

Proceratophrys brauni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Kwet, A. & Garcia, P. 2004.  Proceratophrys brauni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257355" title="Proceratophrys concavitympanum" nonfiltered="387" processed="386" dbindex="100387">

Proceratophrys concavitympanum s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Rodrigues, M.T. & Caramaschi, U. 2004.  Proceratophrys concavitympanum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257356" title="Proceratophrys cristiceps" nonfiltered="388" processed="387" dbindex="100388">

Proceratophrys cristiceps s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Carnaval, A.C. & Borges-Najosa, D. 2004.  Proceratophrys cristiceps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257358" title="Proceratophrys cururu" nonfiltered="389" processed="388" dbindex="100389">

Proceratophrys cururu s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Eterovick, P.C. & Silvano, D. 2004.  Proceratophrys cururu.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257359" title="Proceratophrys fryi" nonfiltered="390" processed="389" dbindex="100390">

Proceratophrys fryi s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gonalves da Cruz, C.A. & Peixoto, O.L. 2004.  Proceratophrys fryi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257360" title="Robert Indiana" nonfiltered="391" processed="390" dbindex="100391">
Robert Indiana, nascut amb el nom de Robert Clark a New Castle, Indiana, el 13 de setembre del 1928) s un artista estatunidenc que ha estat associat amb el moviment estilstic anomenat Pop Art. 

Indiana va traslladar-se a Nova York el 1954 i s'incorpor al moviment Pop Art amb una iconografia prpia que combina l'art comercial amb l'existencialisme, i que progressivament va derivar en el que Indiana mateix anomena "poemes escultrics". Les obres de R. Indiana sn sovint imatges icniques simples, atrevides, sobretot nmeros i paraules curtes com ara "EAT", "HUG", i "LOVE" (de l'angls: menjar, abraar/da i amor/estimar respectivament). Tamb se'l coneix per haver pintat la pista de basquetbol de l'US Cellular Arena a la ciutat de Milwaukee on, en el passat, havien jugat els Milwaukee Bucks. El disseny, molt poc habitual, s una gran M que s'estn per ambdues meitats de la pista. La seva escultura 1-0 (2002, en alumini) i que es troba en la planta baixa del gratacels Taipei 101, est composada de xifres multicolors que suggereixen el comportament de les borses mundials ensems la vida humana.

 Indiana ha estat escengraf i dissenyador de vestuari en diverses ocasions, com ara en la producci per l'pera de Santa Fe de The Mother of Us All de Virgil Thomson el 1976, basada en la vida de la sufragista Susan B. Anthony. Desprs dels atacs terroristes de l'11 de setembre de 2001 , Indiana va crear una srie de Peace Paintings (pintures de pau), que varen exhibir-se el 2004 a Nova York.

Indiana resideix a la vila insular de Vinalhaven, Maine des de 1978. Va protagonitzar la pellcula d'Andy Warhol Eat (1964), que consisteix en un nic pla de 45 minuts on apareix Indiana menjant un bolet.
 
 LOVE .



L'obra ms famosa d'Indiana s la paraula love en majscules, disposada en forma de quadrat i amb la lletra O inclinada. Aquesta imatge va ser creada per a una postal de Nadal del Museu d'Art Modern de Nova York el 1964, i ms endavant l'United States Postal Service (el servei de correus dels EUA) va incloure-la en un segell postal de vuit cntims de dlar l'any 1973, i que iniciaria una srie regular de "love stamps" (segells d'amor).

S'han installat diverses versions escultriques d'aquesta imatge tant als EUA:
Sisena avinguda de Nova York;
Biblioteca E W Fairchild-Martindale, campus Asa Packer de la Lehigh University;
Campus del Pratt Institute a Brooklyn, Nova York;
Indianapolis Museum of Art, Indianapolis, Indiana;
Scottsdale's Civic Center;
"LOVE Park" a Filadlfia;
Jard d'escultures del New Orleans Museum of Art;
Campus del Middlebury College , Vermont ,;
Campus de la University of Pennsylvania, Filadlfia;
Museu d'art a la Brigham Young University, Utah;
Campus de l'Ursinus College a Collegeville, Pensilvnia;
A la zona de la piscina del Red Rock Resort Spa and Casino a Las Vegas;
Campus de la Wichita State University a Wichita, Kansas;
City Park de Nova Orleans, Louisiana;

com a d'altres pasos del mn:
Taipei 101 a Taipei, Taiwan (tamb s'hi troba l'escultura del mateix Indiana 1-0);
Districte d'oficines de Shinjuku Oest a Tquio, Jap;
Carretera Orchard a Singapur;
Plaa del Sagrado Corazn a Bilbo, Pas Basc;
Enfront del 1445 del carrer West Georgia a Vancouver, Canad;
Plaa do Rossio a Lisboa, Portugal;

Una escultura d'Indiana amb la paraula amor en hebreu (ahava) est exposada al Museu d'Israel  de Jerusalem, Israel.

Estatus del copyright.
Malauradament, Indiana no va registrar el copyright per a la seva imatge de ms xit i va tenir moltes dificultats per aturar-ne l's sense la seva autoritzaci. S'ha reprodut i parodiat aquesta imatge en infinitat d'escultures, psters, i objectes d'escriptori tridimensionals. S'ha tradut a l'hebreu, el xins, i al castell. Tamb va influir considerablement la coberta original de la novella Love Story d'Erich Segal. En la coberta de l'lbum Renegades dels Rage Against the Machine hi apareix una pardia, aix com en la coberta del single de l'any 2002 'Little by Little' de l'lbum Heathen Chemistry del grup Oasis. L'artista londinenc D*Face va parodiar recentment la imatge transformant-la en hate (odi) amb lA inclinada. L'artista belga Eddy Gabriel va fer-ne una versi usant la paraula lost (perdut). Evan Greenfield l'ha actualitzat amb la seva escultura "I'm Lovin' It".

Cultura del Skateboard.
L'emblema LOVE ha estat adoptat pels practicants del skateboard i apareix sovint en revistes i vdeos especialitzades. Desprs que el skateboard fos prohibit en el LOVE Park de Filadlfia, aquest mateix emblema va ser usat per les organitzacions que s'hi oposaven.

Enllaos externs.
American Dream: Collaboraci amb el poeta estatunidenc Robert Creeley a 2River ;

Obres exposades al Smithsonian Museum of American Art ;

 Referncies .




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257361" title="Proceratophrys goyana" nonfiltered="392" processed="391" dbindex="100392">

Proceratophrys goyana s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Colli, G., Bastos, R. & Caramaschi, U. 2004.  Proceratophrys goyana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257362" title="Partit Regionalista de Mallorca" nonfiltered="393" processed="392" dbindex="100393">
Partit Regionalista de Mallorca (PRM) fou un partit poltic fundat a Mallorca el desembre de 1930 com a Centre Regionalista per antics mauristes unit al Centre Autonomista de Mallorca, i que accept la direcci poltica de Francesc Camb. 

D'antuvi es mostr contrari al caciquisme poltic, intent captar els vots de la dreta catlica contra la coalici de conservadors i liberals de Joan March Ordinas i va obtenir 9.000 vots a les eleccions municipals de l'abril del 1931. Nogensmenys, a les eleccions generals espanyoles de 1933 i de 1936 form part de les coalicions de dretes i fou elegit diputat el seu cap Bartomeu Fons i Jofre de Villegas. Fou dissolt desprs del triomf de la rebeli militar a Mallorca el 18 de juliol de 1936.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257363" title="Proceratophrys laticeps" nonfiltered="394" processed="393" dbindex="100394">

Proceratophrys laticeps s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Proceratophrys laticeps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257364" title="Proceratophrys melanopogon" nonfiltered="395" processed="394" dbindex="100395">

Proceratophrys melanopogon s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Peixoto, O.L. 2004.  Proceratophrys melanopogon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257365" title="Proceratophrys moehringi" nonfiltered="396" processed="395" dbindex="100396">

Proceratophrys moehringi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Silvano, D. 2004.  Proceratophrys moehringi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257366" title="Bartomeu Fons i Jofre de Villegas" nonfiltered="397" processed="396" dbindex="100397">
Bartomeu Fons i Jofre de Villegas (Palma, 1888 - 1962) fou un poltic i advocat mallorqu. Dirig l'empresa mallorquina la Salinera Espanyola. Fou regidor de l'Ajuntament de Mallorca des del 1918, batlle de Palma de Mallorca (1920 i 1921-22) i diputat provincial (1923, 1924) pel Partit Conservador d'Antoni Maura. Mort Maura, accept la disciplina de Francesc Camb, i el 1931 fund el Partit Regionalista de Mallorca, amb el qu fou escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1933 i 1936.

Bartomeu Fons s avantpassat de l'expresident balear Gabriel Caellas Fons.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257367" title="Proceratophrys palustris" nonfiltered="398" processed="397" dbindex="100398">

Proceratophrys palustris s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A. & Nascimento, L.B. 2004.  Proceratophrys palustris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257368" title="Proceratophrys phyllostomus" nonfiltered="399" processed="398" dbindex="100399">

Proceratophrys phyllostomus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Silvano, D. 2004.  Proceratophrys phyllostomus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257369" title="Proceratophrys schirchi" nonfiltered="400" processed="399" dbindex="100400">

Proceratophrys schirchi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pimenta, B. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Proceratophrys schirchi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257370" title="Centre Autonomista de Mallorca" nonfiltered="401" processed="400" dbindex="100401">
Centre Autonomista de Mallorca fou una entitat poltica formada el maig del 1930 per un grup d'intellectuals de dreta vinculats a l'Associaci per la Cultura de Mallorca i encapalats per Antoni Salv i Ripoll, que reedit el peridic La Veu de Mallorca. El gener de 1931 s'un amb el Centre Regionalista per a fundar el Partit Regionalista de Mallorca.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257371" title="Proceratophrys subguttata" nonfiltered="402" processed="401" dbindex="100402">

Proceratophrys subguttata s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. & Silvano, D. 2004.  Proceratophrys subguttata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257372" title="Antoni Salv i Ripoll" nonfiltered="403" processed="402" dbindex="100403">
Antoni Salv i Ripoll (Palma, 1878 - 1949) fou un poltic i advocat mallorqu, germ de Maria Antnia Salv i Ripoll. Fou membre de l'Associaci per la Cultura de Mallorca i director de la revista La Nostra Terra en 1929-1936. Tamb fou un dels fundadors del Centre Autonomista de Mallorca el 1930, que el 1931 esdevingu Partit Regionalista de Mallorca. Per altra banda, tamb fou secretari del Banc de Crdit Balear del 1929 al 1949, i president del Foment de Turisme de Mallorca el 1934.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257373" title="Odontophrynus" nonfiltered="404" processed="403" dbindex="100404">

Odontophrynus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Odontophrynus achalensis;
 Odontophrynus americanus;
 Odontophrynus barrioi;
 Odontophrynus carvalhoi;
 Odontophrynus cordobae;
 Odontophrynus cultripes;
 Odontophrynus lavillai;
 Odontophrynus moratoi;
 Odontophrynus occidentalis;
 Odontophrynus salvatori;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257375" title="Nombre de Strouhal" nonfiltered="405" processed="404" dbindex="100405">
El nombre de Strouhal (St) s un nombre adimensional que, en mecnica de fluids, relaciona l'oscillaci d'un flux amb la seva velocitat mitjana. Analticament s'expressa com a:

;

on U s la velocitat del flux. L s una longitud caracterstica i   s la freqncia angular del flux.

Sorgeix de processos en qu un flux es veu interromput per un objecte slid, de forma que, al no ser el flud totalment capa de rodejar-lo, la capa lmit se separa d'aquest amb una estela de forma freqencial.

s fonamental considerar-lo de cara a la construcci d'edificis i estructures, ja que de no fer-ho, podria passar com en el cas del pont de Tacoma Narrows, en qu l'estructura va entrar en ressonncia amb el vent, el cabal del riu, etc., i el pont va collapsar.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257377" title="Josep Duran" nonfiltered="406" processed="405" dbindex="100406">
Josep Duran (Cadaqus, Alt Empord, cap al 1730 - Barcelona, 24 de gener de 1802) fou un compositor d'pera i msica religiosa catal que es va moure entre el Barroc i el Classicisme. Des de 1755 fou mestre de capella del Palau de la Comtessa de Barcelona, i des de 1780 de la catedral de Barcelona.

De clara influncia italiana, fou deixeble de Francesco Durante, a Npols. Quan torn a Barcelona, fou mestre de capella del marqus de Los Vlez i, segons que sembla, tamb de la catedral. Dirig sovint l'execuci d'peres al Teatre de la Santa Creu, i contribu a afermar-hi el gust pel drama lric itali.

La primera pera catalana.

 Coetani dels inicis del Classicisme, va compondre molta msica religiosa i oratoris, activitats que va alternar amb la composici d'obres no religioses, com dues peres que es van estrenar els anys 1760 i 1762. A ms del Barroc d'origen, Duran es va vincular tamb als models de l'poca en el camp del simfonisme d'aleshores, tot plegat, per, dins l'italianisme del qual Duran va ser un representant destacat dins l'mbit hispnic.

Fou l'autor de la primera pera catalana estrenada al pas: Antgona, estrenada el 10 de juliol de 1760 al Teatre de la Santa Creu.

Una segona producci, Temstocles, basada en un text del fams llibretista Metastasio, s'estren el 4 de novembre de 1762 en ocasin de celebrar el da del glorioso nombre de S. M. el Rey nuestro seor Carlos III. La coincidncia de les estrenes amb els sants deis reis respon a la prctica, observada en aquelles poques, de celebrar les onomstiques de les
persones reials amb la representaci d'una pera nova.

Tamb ens ha arribat dues obertures, una en Re major i una altra en Fa major.

Referncies.

BOYD, Malcom; CARRERAS LPEZ, Juan Jos. Music in Spain During the Eighteenth Century. 2006. Cambridge University Press. Pg. 159;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257379" title="Rivas-Vaciamadrid" nonfiltered="407" processed="406" dbindex="100407">

Rivas-Vaciamadrid s un municipi de la comunitat autnoma de Madrid, que es troba situat dins de l'rea metropolitana de la capital, entre els rius Manzanares i Jarama. Limita al nord amb Madrid (zona del districte de Viclvaro) i San Fernando de Henares, al sud amb Arganda del Rey i San Martn de la Vega, a l'este amb Mejorada del Campo i Velilla de San Antonio, i a l'oest amb Getafe i Madrid (districte de Villa de Vallecas.

A causa de la proximitat amb la capital, s la poblaci que ms rpidament ha crescut a Europa en els darrers anys. Ha passat de 500 habitants el 1980 als 50.000 actuals. Hi destaca la indstria alimentria i qumica, tot i que encara s hi pot trobar una certa dedicaci a l'agricultura i la ramaderia. s un municipi de grans contrastos i d inslites peculiaritats, amb un inestimable valor ecolgic, ja que tres quartes parts del terme municipal formen part del Parque Regional del Sureste.

 Histria .
Els municipis de Rivas de Jarama i de Vaciamadrid es van unir en un de sol el 1845. Eren dos pobles petits amb poblaci molt disseminada. Aquests pobles van quedar destruts durant la Guerra Civil Espanyola perqu es trobaven enmig del front, per els reconstruren l any 1954 tot formant un nic nucli.

A partir de la dcada del 1980 es van comenar a construir urbanitzacions a 4 km del poble en direcci Madrid. Ben aviat aquest nucli, conegut com a Rivas Urbanizaciones, va tenir ms poblaci que el nucli histric. Des d aleshores el planejament urbanstic ha anat encaminat a unir els dos nuclis, cosa que s ha aconseguit a causa del fort creixement poblacional del municipi.

 Enllaos externs .
 Pgina de l Ajuntament de Rivas-Vaciamadrid ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257380" title="Messier 4" nonfiltered="408" processed="407" dbindex="100408">

Messier 4 o M4 s un cmul globular que es troba en la constellaci d'Escorpi.  Va ser descobert per Philippe Loys de Chseaux en l'any 1746 i ms tard catalogat per Charles Messier en 1764. Aquest va ser el primer cmul globular en qu es van distingir estrelles individuals. En la frontera de visi a ull nu, M4 s'observa en els telescopis ms petits com una borrosa bola de llum. En telescopis de grandria mitjana s possible distingir estrelles individuals, les quals posseeixen una magnitud aparent de 10,8. 

Est situat a 7.200 anys llum i, per tant, ha de ser el cmul globular ms proper al nostre Sistema Solar. S'han observat com a mnim 43 estrelles variables en aquest cmul; totes sn assequibles per a l'aficionat, sempre que s'utilitzi una cmera CCD per a estudiar-les (apareixen amb magnituds a partir de la 10). 

De la seva velocitat radial, 70,4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a ms de 253.400 km/h: aquesta velocitat es deu tant al seu moviment propi al voltant del nucli de la Via Lctia com al moviment orbital del Sol i la Terra. La seva magnitud conjunta en banda B (llum blava) s igual a 8,13, la seva magnitud conjunta en banda V (llum verda) s igual a 7,12; el seu tipus espectral s F8 (fotogrficament apareix groguenc, a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles que posseeix). 

En 1987 es va descobrir un plsar en M4 amb un perode de 3,0 millisegons. Fotografies preses pel Telescopi Espacial Hubble en 1995 han revelat estrelles nanes blanques que estan entre les ms velles de la Via Lctia (la seva edat s'estima en uns 13.000 milions d'anys). Una d'elles s una estrelles binries amb un plsar com a company, PSR B1620-26 i un planeta orbitant-la amb una massa 2,5 vegades superior a Jpiter. 

En l'actualitat (2006) s'han catalogat fins a 74 estrelles variables, la majoria d'elles de tipus RR Lyrae .

Enllaos externs.
Messier 4 - SEDS Messier (en angls);
Parmetres de les variables de M4;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257382" title="Narcs Casanoves i Bertran" nonfiltered="409" processed="408" dbindex="100409">
Narcs Casanoves i Bertran (Sabadell, 1747 - la Vinya Vella, Esparreguera, 1799) fou un compositor catal de l'escola de Montserrat.

Estudi msica a l'escolania de Montserrat sota el mestratge de Josep Mart i Benet Juli. L'any 1763 va ingressar com a monjo al monestir. Va excellir com a organista, com a hbil improvisador i com a compositor, emmarcat dins l'anomenat estil galant, precursor del Classicisme. Els darrers anys de la seva vida, es dedic a formar musicalment els escolans.

Va escriure msica vocal en llat, a veus soles, amb acompanyament d'orgue i d'orquestra i moltes obres per a tecla. Se li coneixen misses, magnficats, responsoris, lamentacions, antfones marianes i lletanies. Destaquen especialment els 18 Responsoris per al tridduum pasqual i els Responsoris de Nadal.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257384" title="Penectomia" nonfiltered="410" processed="409" dbindex="100410">
La penectomia (falectomia) s l'amputaci del penis per cirurgia per raons mdiques.

El cncer, per exemple, de vegades necessita que es remogui parcial o totalment el penis. En molt rares ocasions, la circumcisi pot resultar en una penectomia total o parcial.

Els procediments quirrgics per a transformar un home en dona, amb una vaginoplstia de reasignament genital, no involucra la remoci completa del penis; part o tot el gland s usualment protegit i rearmat per a resultar un cltoris, i la pell escrotal del penis resultar en vagina. Quan aquests procediments no sn possibles, es pot fer una colovaginoplstia per a reemplaar els teixits que no es possexen per la penectomia total.

Aquesta remoci del penis involucra la psicologia, per al maneig de l'ansietat de castraci. Altres subjectes, poden associar a l'rgan sexual amb violaci, dominncia masculina, agressi, pot conscient o inconscientment veure a l'rgan (el propi o el d'altres) com un arma, expressar neurosi per ell, potenciant el desig de veure's en una extirpaci violenta.

Alguns homes han tingut penectomies com voluntries modificaci del cos, per amb opinions professionals dividides en si o no el desig de la amputaci peneana fos una patologia, incloent-lo dintre de desordres dimrfics. Voluntria subincisi, remoci del gland, i bifurcaci peneana sn tpics vinculats.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257385" title="Subducci" nonfiltered="411" processed="410" dbindex="100411">
La subducci s un procs d'enfonsament d'una placa litosfrica sota una altra en un lmit de plaques convergent, segons la teoria de la tectnica de plaques. Generalment, s la litosfera ocenica, de major pes especfic, la que realitza el moviment de subducci sota la litosfera continental, la qual s d'un pes especfic ms petit a causa del major grossor cortical. Un exemple molt estudiat s la subducci de la placa de Nazca sota la serralada dels Andes.

El moviment lent  de la placa ocenica en direcci a les capes ms profundes de la Terra, provoca un augment progressiu de la temperatura de les roques de l'antic fons mar, que arriben fins a ms de 1.000 C, i les roques de la placa ocenica es fonen parcialment a una profunditat d'uns 100 km. Durant la subducci s'observa, a ms, un augment relatiu i rpid de la pressi. En una zona de subducci, l'escora terrestre fosa ascendeix novament cap a la superfcie on arriba a formar volcans i illes. La formaci d'alguns volcans, muntanyes, illes i fosses oceniques estan connectades amb el procs de subducci, deriva continental i orognesi.

La subducci es dna principalment a la costa occidental d'Amrica del Sud (Xile, Per, Equador, Colmbia), el Jap, Aleutianes, Java i parts del mar Mediterrani. Sempre provoca fenmens ssmics de major magnitud.

La litosfera fosa tamb allibera gasos de l'atmosfera, que van ser atrapats al terra i per aix la subducci de la litosfera tamb contribueix al reciclatge de l'atmosfera.


La zona de subducci s una zona llarga i estreta on una placa litosfrica descendeix per sota d'una altra. Ja que la temperatura i la pressi augmenten amb la profunditat, una part dels materials de la placa en subducci sn alliberats, en especial l'aigua, el que comporta la fusi del mantell terrestre, que al seu torn, ascendeix a travs de l'escora terrestre continental creant volcans. Les zones de subducci constitueixen una part molt important dins de la dinmica dels materials terrestres. Els materials subduts han canviat possiblement les propietats del mantell, i han perms que la convecci es mantingui. 

Les zones de subducci sn rees amb una intensa activitat volcnica i ssmica. Els focus ssmics, alguns dels quals es troben a 700 km de profunditat, se situen sobre el pla de subducci, anomenat tamb pla de Benioff.

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257388" title="Placa filipina" nonfiltered="412" processed="411" dbindex="100412">

La placa filipina o placa del mar de les Filipines s una placa tectnica de la litosfera terrestre. La seva superfcie s de 0,134 09 estereoradiants. Generalment, va associada a la placa de les Marianes. 

Est sota un a part de l'oce Pacfic, estenent-se sota el mar de les Filipines, el nord de l'illa de Luon i l'est de Taiwan, per no el sud de les Filipines i els arxiplags de les illes Ryky i de les illes Marianes. 


El desplaament de la placa filipina es fa cap al nord-oest a una velocitat de 6,35 cm a l'any, i a una velocitat de rotaci d'1,00 per mili d'anys segons un pol euleri situat a 0120' de latitud sud i 4580' de longitud oest (referncia: placa pacfica).

 Lmits .

La placa filipina est limitada a l'oest per la placa eurasitica, al sud, en part, per la indo-australiana, al nord per la nord-americana i possiblement per la del Amur, i al nord-est per la d'Okhotsk. La pennsula d'Izu s la zona situada ms al nord de la placa filipina.

Est en contacte amb les plaques d'Okhotsk, de l'Amur, d'Okinawa, del Iang-Ts, de Sunda, de Bird's Head, de les Carolines, del Pacfic i de les Marianes. Els seus lmits estan formats, principalment, per les fosses de subducci de les Ryukyu a la costa sud-est de les illes Ryukyu, de les Filipines a la costa est de les Filipines, de les Yap a la costa Sud de les Marianes, i d'Izy Bonin a la costa est de les illes Bonin.

 Enllaos externs .

 Peter Bird: "An updated digital model of plate boundaries", Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003 ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257390" title="Can Serra i Pedr" nonfiltered="413" processed="412" dbindex="100413">
Can Serra i Pedr s un nucli de poblaci del municipi de Castellbell i el Vilar, a la comarca del Bages, format per l'antiga colnia industrial de Can Serra i la caseria de Can Pedr. s situat al nord del terme, al pla de Sant Vicen. 

La colnia de Can Serra, la ms petita de tot el municipi, s al marge esquerre del Llobregat, al nord del pont que connecta la carretera C-55 i l'autopista C-16 per damunt del riu. Can Pedr se situa al nord-est de Can Serra, a la dreta del torrent de Can Pedr, encaixonat entre l'autopista i la via de la RENFE.

s a mig cam de Sant Vicen de Castellet i del Burs, a 1 km aproximadament de cadascuna d'aquestes localitats.

El 2006, a Can Serra i Pedr no hi havia cap resident fix censat. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257397" title="Filter de Prgam" nonfiltered="414" processed="413" dbindex="100414">
Filter () fou el fundador del regne de Prgam.

Havia nascut a la petita vila de Tieium a Paflagnia, i era eunuc a causa d un accident quan era petit. Caristi diu que era el fill d un cortes, encara que ms tard la seva genealogia es va ennoblir fins arribar al mateix Hrcules. Apareix per primer com assitent del general  Macednia, un dels generals d  Borni, junt amb el que es va passar a  Trcia. Aquest el va afavorir i li va encarregar la custodia de part del tresor dipositat a la poderosa fortalesa de Prgam.

Va romandre lleial al seu cap fins al final del regnat quan les intrigues de la reina Arsinoe II i la mort del jove prncep  Trcia, del que era amic, el van posar en gurdia sobre la seva prpia seguretat, i es va declarar a favor de Seleuc I Nictor, en nom del qual va romandre com a governador de Prgam amb els seus tresors. A la mort de Seleuc el  va aprofitar l anarquia per assolir una independncia virtual. Va aconseguir de Ptolemeu Ceraune l entrega del cos de Seleuc per poder-lo enterrar amb tots els honors deguts, cosa que li va guanyar el favor del fill de Seleuc, Antoc I Soter. Aix va romandre al front de Prgam per vint anys. 

A la seva mort quan tenia uns  (el ) va transmetre el govern al seu nebot umenes I de Prgam (dos germans de Filter, umenes i tal, havien mort abans que ell).

Es conserven nombroses monedes del seu govern o amb la seva imatge per emeses per reis posteriors.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257398" title="Filter (prncep)" nonfiltered="415" processed="414" dbindex="100415">
Filter () fou fill del rei  Prgam, i germ del rei umenes II de Prgam. 

Aquest darrer el va deixar encarregat del govern mentre ell anava a Grcia per ajudar als romans en la seva guerra contra el rei  Macednia (). Desprs de la tornada d umenes ja no juga cap paper a la histria.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257399" title="Filter d'Atenes" nonfiltered="416" processed="415" dbindex="100416">
Filter (Philetaerus, Philitairos ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana. Ateneu de Naucratis diu que fou contemporani d'Hiprides i Difites (aquest darrer podria ser el pare del poeta Menandre d'Atenes). Dicearc de Messana diu que fou el tercer fill d'Aristfanes per altres autors no coincideixen. Va escriure 21 comdies els ttols de les quals, obtinguts d'Ateneu i Suides, sn:
;

Altres ttols dubtosos sn:
;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257400" title="Filetes" nonfiltered="417" processed="416" dbindex="100417">


Onomstica:

Filetes de Cos, poeta i gramtic grec ;

Filetes de Samos, poeta grec ;

Filetes (metge), metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257401" title="Filetes de Cos" nonfiltered="418" processed="417" dbindex="100418">
Filetes (Philtas, ), fill de Telefos, fou un poeta i gramtic grec nadiu de Kos, que va florir als primers anys de l'escola alexandrina, segons el Suides sota Filip II de Macednia i Alexandre el Gran, encara que aix es dubts i probablement el seu floriment fou immediatament posterior a Alexandre, en temps de Ptolemeu I Ster. Aquest el va nomenar tutor del seu fill Ptolemeu II Filadelf. Va morir no abans del 290 aC i alguns ho situen vers el 270 aC. Fou mestre directe o moral de Tecrit de Siracusa i de Zenodot d'Efes. Hermesianax de Xipre diu que va tenir una esttua de bronze a la seva illa natal.

La seva poesia fou elegaca, especialitat en la que s considerat el millor desprs de Callmac; ambds van ser els models per la poesia elegaca romana. La seva temtica era amorosa, especialment elogiant a la seva amant Bittis (anomenada Battis pels autors llatins); probablement la collecci de poemes dedicada a Bittis es la esmentada per Estobeu sota el nom de . Estobeu esmenta dos altres poemes sobre temtica mitolgica (. Es conserven alguns fragments del seus poemes incloent unes lnies de poemes imbics que li sn atribudes errniament

A ms de poemes va escriure sobre gramtica; fou comentarista d'Homer. La seva obra principal en gramtica, esmentada per Ateneu, s , o simplement 






 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257402" title="Filetes de Samos" nonfiltered="419" processed="418" dbindex="100419">
Filetes (Philetas, ) fou un poeta grec nadiu de Samos, autor de dos epigrames a l'antologia grega coneguts per l'encapalament . La seva poca s desconeguda ja que noms s conegut pels epigrames. 

Alguns autors proposen la seva identificaci amb Filetes de Cos, per el seu origen de Samos ho fa difcil.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257403" title="Filetes (metge)" nonfiltered="420" processed="419" dbindex="100420">
Filetes (Philetas, ) fou un metge grec que va viure probablement al segle V aC. 

Gal l'esmenta com a contemporani d'alguns dels metges grecs ms antics. Alguns escriptors antics li atribueixen l'obra , De Victus Ratione, obra que figura a la collecci hipocrtica



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257405" title="Filum (escultor)" nonfiltered="421" processed="420" dbindex="100421">

Filum (Phileumenos, ) fou un escultor grec el nom del qual fou descobert per primer cop el 1808 en una inscripci al suport d'una esttua de la Villa Albani a Itlia, on hi ha una altra esttua que s amb seguretat del mateix autor. Les dues esttues sn de marbre pentlic i corresponen a l'escola tica d'escultura del temps d'Adri (segle II).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257407" title="Fileu (arquitecte)" nonfiltered="422" processed="421" dbindex="100422">
Fileu (Phileus) fou un destacat arquitecte grec jnic, esmentat nombroses vegades per Vitruvi que dona diverses variants del nom encara que sempre parla del mateix personatge. Amb el nom de Fileu (Phileus) Diu que escriure un llibre sobre el temple de Minerva a Priene; en el nom de Fiteu (Phiteus) diu que va escriure sobre el Mausoleu construt per ell mateix i per Stir; en un altre esmenta a Piti (Pythius) com l'arquitecte del temple de Minerva a Priene; i en un quart passatge li dona el nom de Piteu (Pytheu) com un escriptor en arquitectura. La forma correcta del nom no pot ser determinada per les ms probables sn Fileu o Piteu. Com que el Mausoleu fou erigit vers el 353 aC o 352 aC, es pot situar al segle IV aC. El temple de Priene hauria estat construt vers el 332 aC ja que fou dedicat per Alexandre el Gran; constitueix uns dels millors exemples d'arquitectura jnica.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257410" title="Piti" nonfiltered="423" processed="422" dbindex="100423">

Piti (Pythius,  Plutarc dona , fou un lidi molt ric, fill d'Artis, que va viure en temps de la invasi persa de Grcia al segle V aC. 

La seva riquesa venia de les mines d'or de Celenes (Celaenae) a Frgia; d'aquesta regi era a ms a ms el governador; tot el pas es dedicava a la busca de l'or i els camps es van abandonar i una llegenda diu que la seva dona havia encarregar unes representacions en or de fruites i altres coses de la vida ordinria i un dia es va  adonar de qu l'nic menjar que tenia era d'or.

El dia que Xerxes I de Prsia va arribar a Celenes, Piti li va oferir un banquet i a la resta dels oficials de l'exrcit; va oferir al rei una quantitat de diners consistent en l'exorbitant quantitat de 2000 talents de plata, i 7000 drics d'or; el rei no ho va acceptar i li va garantir els llaos d'hospitalitat; els seus cinc fill van acompanyar a Xerxes quan va marxar. 

Un eclipsi va alarmar a Piti que es va presentar al campament del rei i li va demanar que deixs al fill gran endarrere, per el rei es va ofendre i va fer matar al fill gran i el va tallar en dos meitats, deixant una a cada costat del cam i les tropes van passar entre els dos trossos; els altres fills van morir en diferents batalles. 

Piti va quedar sol i va viure la resta de la seva vida, ric per ple de pena.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257412" title="Filiades" nonfiltered="424" processed="423" dbindex="100424">
Filiades (Philiadas, ) fou un poeta epigramtic grec nadiu de Mgara que hauria viscut al segle V aC i segle IV aC. s conegut nicament pels seu epitafi als ciutadans de Tspies caiguts a la batalla de les Termpiles, que fou preservat per Esteve Bizant i tamb per Eustaci d'Epifania i consta a l'antologia grega. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257413" title="Filinna" nonfiltered="425" processed="424" dbindex="100425">
Filinna o Filine (Philinna o Philine, ) fou el nom de moltes dones gregues entre les que figuren com a ms destacades:

Filinna, mare de poeta Tecrit de Siracusa;
Filinna de Larissa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257414" title="Filinna de Larissa" nonfiltered="426" processed="425" dbindex="100426">
Filinna de Larissa fou una dansaire de Larissa a Tesslia, que fou la mare de Filip III Arrideu, germanastre d'Alexandre el Gran, nascut d'una relaci que Filinna va tenir amb el rei Filip II de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257415" title="Fil" nonfiltered="427" processed="426" dbindex="100427">


Onomstica:

Fil d'Agrigent, historiador grec ;

Fil d'Atenes, orador atenenc;

Fil de Cos, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257416" title="Fil d'Agrigent" nonfiltered="428" processed="427" dbindex="100428">
Fil (Philinus, ) fou un historiador grec nadiu d'Agrigent.

Impressionat per la destrucci de la seva ciutat natal pels romans a la Primera Guerra Pnica, es va allistar amb Annbal a la Segona Guerra Pnica i va participar a la campanya d'Itlia. Va escriure una histria de les guerres pniques en la que segon Polibi va mostrar molta parcialitat a favor de Cartago. Encara que en general se'l considera historiador de la primera guerra, Corneli Nepot diu que va escriure tamb sobre la campanya d'Annbal. Probablement fou l'autor de l'obra  que Suides assigna a Flist.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257417" title="Fil d'Atenes" nonfiltered="429" processed="428" dbindex="100429">
Fil (Philinus, ) fou un orador atenenc contemporani de Demstenes i Licurg d'Atenes.

Demstenes l'esmenta en un discurs contra Mdies on l'anomena el fill de Nicostrat i diu que tenia el crrec de trierarca (que tamb ostentava el mateix Demstenes). Valeri Harpocrati esmenta tres discursos de Fil:

1. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257418" title="Jack Shephard" nonfiltered="430" processed="429" dbindex="100430">
Jack Shephard s un personatge de ficci de la srie de televisi nord-americana, Lost, interpretat per Matthew Fox. Es tracta, sobretot en la primera temporada, d'un dels protagonistes de la srie.

Jack Shephard.

No es pot dir que la seva vida hagi estat un cam de roses, ni de bon tros. Ja a la seva infncia era acorralat per nens ms grans que ell a l'escola, i el seu pare gaireb no li feia cas, sempre immers en la seva professi com cirurgi. Per aquest no era l'nic problema que tenia amb el seu pare, ja que aquest li tenia un cert afecte al Whisky, i poques vegades no es trobava en un estat d'embriaguesa.

Per aquella mfasi del seu pare per la cirurgia va animar a Jack a seguir amb el gremi, per aix quan va tenir ocasi d'anar a la universitat es va graduar en cirurgia medullar, cosa que canviar remotament la seva vida per a sempre.

Segons va anar creixent, ja matriculat i amb el diploma va comenar el seu treball en el mateix hospital del seu pare, el qual, amb el pas del temps va anar sent cada vegada ms respectat, i algunes vegades ambds van coincidir en alguna operaci de medulla. Encara que sens dubte la pitjor experincia de Jack Shepard va ser la seva primera cirurgia. Estant com resident va arribar una dona de setze anys, tenia danyada la columna vertebral, per, desprs de tretze hores quan ja l'anava a tancar, accidentalment li va esquinar el sac dural (est en la base de la medulla, s una membrana fina de teixit) i es va obrir de cop i volta, el lquid medullar flua a dojo, estava espantat, no sabia que fer, pel que va contar fins a cinc, a poc a poc i respirant profundament en cada espai silencis que hi havia entre nombre i nombre, desprs de pronunciar cinc va aconseguir tancar el sac dural amb xit, i desprs l'esquena, l'operaci va sortir a la perfecci.

Uns anys desprs li va passar una altra estranya situaci, ara igual que el seu pare ell era un respectat doctor, i li va arribar el cas d'una dona que havia tingut un accident de cotxe, l'altre afectat havia mort a les 8:15, i casualment es va descobrir que era el pare de Shannon. Aquella dona tenia l'esquena destrossada, era incurable i per descomptat es quedaria invlida.
Va decidir operar-la tot i aix per abans de l'operaci va sorgir alguna cosa entre els dos, i per a la sorpresa de tots, l'operaci va sortir b, cosa que semblava impossible, pel que el mn es va revolucionar amb el Jack, convertint-se gaireb en llegenda, el millor doctor medullar. Per Sarah (la dona de l'operaci) li va estar tan agrada que es va enamorar, i al cap d'uns mesos van tenir lloc les noces.

Poc duraria l'idilli, Jack tenia els seus dubtes, i a sobre, un any desprs va arribar un home amb la seva filla a la seva consulta, aquest tenia un tumor terminal a la medulla, pel que li va demanar a Jack que el curs, ell va acceptar per l'operaci no va resultar grata, i l'home va morir. Entre la desesperaci de la filla i la de Jack va sorgir un pet entre els dos, per aqu va quedar tot. Quan va arribar a casa i l'hi va explicar a la seva dona, aquesta li tenia una sorpresa preparada, el deixava per un altre home.

A partir d'aqu tot van ser desgrcies:

 El seu pare torna a l'alcohol desprs d'haver-ho deixat i tot per qu el Jack el culpa de ser el nou nuvi de la Sarah.
 Un dia, en una cirurgia d'una dona, el pare estava embriac, i, encara que van cridar al fill que ans a ajudar-li ja era massa tard, pel que la borratxera del pare havia matat a la noia, un temps desprs, davant el consell, Jack va acusar al seu pare encara que aquest li hagus demanat que l'encobrs. Poc desprs el van fer fora de l'hospital i li van treure la llicncia.
 El pare marxa a Austrlia, i tant el Jack com ell pensaven que l'altre estava empipat, cosa que en realitat no passava. Per el pare no va anar a Austrlia per casualitat, ho va fer per que all tenia una filla arran d'una infidelitat anys enrere. Per donat l'alcohol que tenia a la sang va morir i el seu fill va anar a buscar-lo, primer a demanar-li perd, per ja estant all es va assabentar del que havia passat.

I amb el tat i un bitllet del vol Oceanic 815 amb direcci a Los ngeles i embarcant en la Terminal 23 es puja a l'avi, des del qual tindria un accident.

Desprs de l'accident.

La vida de Jack va millorar relativament en la seva estada a l'illa, en la qual es passar molts mesos. Per la seva estada va comenar aix.

Amb una gran ferida a l'esquena li demana a Kate (la seva primera trobada) que li cusi la ferida amb fil de teixir, el caos del seu al voltant era increble, i una vegada que Kate li cus la gran ferida sorgeix una espurna mtua, pel que a partir d'aqu en totes les seves trobades sorgeixen unes reaccions semblants a les d'uns nens. 

Ambds decideixen anar a la recerca de la part davantera de l'avi, aix que junts i alguns altres arriben fins a all on descobrixen que mai seran rescatats, i el pitjor, que no estan sols a l'illa, que un monstre d'incgnites aparences, un monstre que va matar d'una forma molt bstia al pilot.

Encara que al principi va semblar molestar-li tots el van considerar capdavanter, cosa que li va sorprendre, la gent li demanava perms abans de fer alguna cosa com si d'un pare es tracts, per era la seva professi la qual l'havia dut a aquesta situaci, era el que curava als ferits, el gran cap, encara que el seu primer pacient es va morir per culpa de Sawyer, al qual la vctima li havia demanat que li dispars amb la seva arma, encara que abans de morir li descobreix a Jack que Kate s una fugitiva, una assassina, encara que Jack, en el fons sabia que no era aix es va distanciar amb el pas del temps, deixant-la a un costat. Ms tard sorgeixen diverses coses en la vida de Jack, per en la seva primera etapa el ms important va ser:


 El descobriment d'unes coves a les quals pretenia dur a tots a viure, per que desprs de quedar sepultat i sortit airs de la situaci va canviar d'idea.
 El descobriment d'alg que no va estar en l'avi els portar a creure que hi havia una altra civilitzaci a l'illa, una civilitzaci maligna i aterridora, encara que desenvolupada tecnolgicament. ;
 La idea de Michael per construir una bassa va portar al Jack a greus situacions, per aix seria ms tard.
 L'acostament de Sawyer cap a Kate l'embogeix de gelosia.
 El descobriment de tres coses:

 Una francesa que porta setze anys vivint a l'illa.
 El descobriment d'una escotilla.
 El descobriment d'un vaixell: la Roca Negra.

I el desenlla acaba amb la desaparici de la francesa, l's de dinamita trobada al vaixell i usada per a obrir l'escotilla, on en el seu interior van trobar un home que havia de prmer un bot cada 108 minuts. Desprs del segrest de Walt (fill de Michael) i el descobriment, a part de la civilitzaci, de la part del darrere de l'avi amb ms supervivents, va dur a Jack juntament amb Kate i Sawyer, i per descomptat Michael a atacar als "Altres" (aix anomenaven a la civilitzaci que vivia a l'illa), a la recerca del nen. I una gran traci per part de Michael duu als tres a ser empresonats. A Kate i a Sawyer els posen junts, i a Jack el desplacen: les seves intencions sn senzilles.

El lder dels "Altres" tenia un cncer medullar, i necessitaven l'ajuda del nostre protagonista, li diuen que si ho fa el deixaran tornar a casa, a la seva veritable casa, i solament accepta en veure per un monitor com la Kate i el Sawyer estan junts i besant-se, s'enfada tant que l'opera surt b i solament pensa en marxar-se de l'illa. Per posa una altra condici, que alliberin als seus amics, i aix ho fan. Temps desprs torna la Kate a buscar-lo, per Jack s'havia fet amic dels "Altres" i ara, en un xalet en comptes d'una gbia de vidre conviu amb ells.

Una dona que es diu Juliet s'enamora de Jack i ell tamb sent alguna cosa per ella, la Kate gelosa va a salvar a aquest per ell no vol ja que aviat s'anir a casa com li havien proms, cosa que al final no succeeix per l'explosi de l'nic vehicle martim que hi havia, aix que en Jack i la Juliet van tornar a la platja on vivien tots els supervivents.

Els supervivents desconfiaven de Jack, ja que havia portat a la Juliet, una dels "Altres", van desconfiar d'ell arribant a tenir-li por, per Jack decideix fer un atac a gran escala contra els "Altres", i amb ajuda de bombes de la Roca Negra van aconseguir matar a varis, pel que va sorgir una guerra, una petita guerra en la qual es va trobar amb el lder, al que va pegar fins al desmai de la vctima. Grcies al Charlie la senyal de rdio va desaparixer, i amb una nova rdio va aconseguir manar un senyal i contactar amb un vaixell. Abans li va fer un pet a la Juliet i li va dir a la Kate que l'estimava en un interval d'un minut.

Els seus secrets.
Encara que no t molts si que es poden descobrir diversos secrets de la seva vida:


 Per descomptat est enamorat de Kate, un secret que encara que pogus sortir a la llum en diversos moments mai va arribar a desvetllar fins passat molt de temps, el dia de la guerra.
 Els primers dies veia al seu pare a tot arreu, ho veia lluny i altres vegades aprop, pensant que eren allucinacions va anar a la cerca del tat, per en trobar-lo va veure que estava buit, pel que mai va saber que passava.
 Aquest ltim secret mai el va conixer, perqu era un secret familiar, la seva germana, la nena fruit de l'amor a Austrlia quan ell era encara un nen. Aquesta es diu Claire i casualment tamb es troba a l'illa, sent vctima de l'accident igual que tots.

Veu en espanyol.
 Espanya: Lorenzo Beteta;
 Amrica del sud: Ricardo Tejedo;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257419" title="Fil de Cos" nonfiltered="431" processed="430" dbindex="100431">
Fil (Philinus, ) fou un metge grec nadiu de l'illa de Kos, considerat el fundador de la secta dels emprics. Fou deixeble d'Herfil de Calcednia, contemporani de Bacqueu i predecessor de Serapi d'Alexandria, amb el que probablement va viure al segle III aC. 

Va escriure un llibre contra Bacqueu i un de botnica, que no es conserven. Aquest darrer segurament s el llibre esmentat per Ateneu de Naucratis, Plini el Vell i Andrmac.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257421" title="Filpic" nonfiltered="432" processed="431" dbindex="100432">
Filpic (Philippicus o Philepicus, ) fou emperador bizant del desembre del 711 al juny del 713.

Era fill ela patrici Nicfor i el seu nom de naixement era Bardanes, nom d'origen armeni. Es va distingir com a general. Sota Tiberi III Absimar fou enviat a l'exili a Cefalnia acusat d'aspirar a la corona i desprs, sota Justini II, enviat a Querson.

L'emperador Justini II va enviar  a un general de nom Esteve contra la ciutat de Querson, que l'havia tractat malament, amb una flota i la ordre de destruir la ciutat; els habitants van poder fugir i Esteve va matar al qui va trobar per noms van ser uns centenars; de tornada una turmenta va destruir la flota i tots els vaixells es van enfonsar i els seus tripulants incloent Esteve, van morir. Desprs de sortir Esteve, els habitants de Querson van retornar a la seva ciutat i van proclamar emperador a Bardanes, exiliat a la ciutat, que va agafar el nom de Filpic (Philippicus o Philepicus). Justini va enviar una segona expedici a Querson sota comandament de Maure, que quan va arribar va trobar la ciutat ben defensada i fortificada; al no atrevir-se a tornar sense haver complert les ordres de Justini, es va passar amb tota la flota a Filpic que llavors, amb aquestes forces i les seves, es va dirigir a Constantinoble. Mentre Justini s'havia dirigit a Sinope per estar proper del teatre d'operacions, i all fou informat de la rebelli i es va dirigir a la capital per preparar la defensa per abans d'arribar va rebre la noticia de qu Constantinoble ja s'havia rendit a Filpic i que el seu fill Tiberi havia estat executat pel nou emperador.  Llavors Justini va retornar a Sinope i mentre dubtava sobre que fer fou atacat per Elies, un antic amic i al que desprs havia perseguit cruelment, que el va matar el desembre del 711. Elies va tallar el cap del tir i el va enviar a Constantinoble on va arribar el gener del 712.

La vida dissoluta de Filpic i la seva poltica religiosa aviat li van crear enemics. Membre de la secta monoteleta, va deposar al patriarca Cir I de Constantinoble i va collocar al seu lloc a Joan VI de Constantinoble. L'imperi es va orientar cap al monotelisme i l'emperador va abolir els canons del sis concili, i els nom dels patriarques Sergi i Honori que havien estat anatemitzats per aquest concili, foren inclosos als dptics sagrats. Poc desprs de prendre el poder es va presentar davant els murs de la ciutat el rei blgar Terbilis, que va incendiar els suburbis i ve fer un immens bot desprs del qual es va retirar. En el mateix any (712) els rabs es van apoderar d'Amsia i al 713 d'Antioquia de Psdia. 

Tota aquesta situaci va portar al patrici Jordi, de renom Borafe, i a Teodor Miaci, a preparar una conspiraci. El 3 de juny del 713 Filpic  celebrava una festa al hipdrom i l'emperador va desfilar pels carrers de la capital i a primera hora de la nit va donar un banquet en el que, com era costum, va beure ms del compte; els convidats el van posar en un llit quan estava sense sentit. Un dels conspiradors, Ruf, va aprofitar el moment, va entrar a la cambra on era, i se'l va emportar cap un altre lloc on fou cegat; per va seguir un tumult popular i la gent va proclamar a un dels seus favorits, Anastasi II, trencant els projectes dels conspiradors.

Filpic va viure un temps i va morir obscurament en una data desconeguda.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257422" title="Filpides d'Atenes" nonfiltered="433" processed="432" dbindex="100433">
Filpides (Philippides, ) fou un poeta cmic atenenc, fill de Filocles, esmentat com un dels sis principals poetes cmics de la nova comdia. Suides el situa a l'olimpada 111 (335 aC) per probablement fou una mica posterior (vers les olimpades 118 a 122, a finals del segle IV aC i Suides hauria coms un error al confondre el personatge amb un orador i demagog del mateix nom, o hi hauria un petit error de transcripci que modificaria l'olimpada del 111 a la 114 (223 aC). Fou adulador de Demetri Poliorcetes i de Lismac de Trcia (proclamat rei el 306 aC), del que va aconseguir alguns favor per a Atenes. El 302 aC es va iniciar en el misteris d'Eleusis, que Plutarc i Diodor diuen que va ridiculitzar

En les seves comdies atacava el luxe i la corrupci del seu temps, defensava els privilegis del seu art i utilitzava stires personals. Plutarc l'elogia en gran manera.

Hauria mort d'un atac de cor, ja vell, al rebre inesperadament una bona noticia. Suides diu que va escriure 45 comdies, de les que es conserven els ttols de 15:
 es de temtica mitolgica. Un altre  obra de nom  seria tamb seva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257423" title="Hugo "Hurley" Reyes" nonfiltered="434" processed="433" dbindex="100434">
Hugo "Hurley" Reyes s un personatge de la srie de ficci Lost interpretat per l'actor nord-americ, Jorge Garcia.

Abans d'arribar a l'illa.

s un noi obs que vivia en a Los ngeles. A causa de la seva sobrecrrega, un moll en el qual estaven ell i 23 persones ms s'enfonsa, morint dues persones. Ell es culpa per aix, i s ingressat en un manicomi degut al fet que no parla amb ning, noms menja. En el manicomi s'inventa un amic imaginari anomenat Dave, que s qui li insta a menjar a tota hora. El doctor que el tracta li desvetlla que Dave no existeix, i Hugo decideix acceptar-ho, tancant a Dave fora de la clnica. Al poc temps, surt de la clnica mental. Guanya 156 milions de dlars al jugar amb una determinada srie de nombres a la loteria. Aquests nombres, 4-8-15-16-23-42, els havia escoltat durant la seva estada a la clnica mental, d'un altre intern, Leonard (Lenny), que assegurava que donaven mala sort, i que estaven malets. Ell els havia rebut quan vigilava comunicacions en el Pacfic al costat del seu company.

Encara que Hurley inicialment no el creu, amb el pas del temps acaba adonant-se que la mala sort sembla perseguir-lo: mor un familiar, la seva casa s'incendia, perd al seu millor amic, s detingut per la policia, i fins i tot cau un meteorit sobre una empresa de la seva propietat. Va a Austrlia buscant al company de Leonard, el qual tamb havia escoltat els nombres. Al arribar, descobreix que el seu company est mort. La seva dona li explica que va jugar els nombres en un joc d'atzar en la fira i van guanyar. Desprs d'aix, els persegueix la mala sort. La dona, de totes maneres, no creu que els nombres estiguin malets. Desprs de la infructuosa visita, es disposava a tornar a casa quan el seu avi es va estavellar a l'illa.

A l'illa.

s un personatge que es fa estimar, i que procura dur-se b amb tots. Hurley comena a descobrir que aquests nombres que ell creu malets tamb estan a l'illa, la qual cosa no fa sin augmentar la seva por per ells. Estan tant en la transmissi de la francesa, com en l'escotilla de Desmond.

En la segona temporada es descobreix que Hurley tenia un amic imaginari en l'antic centre psiquitric on estava, Dave, el qual gaireb li conven que est somiant i que l'nica forma de despertar s llenar-se per un penya-segat de l'illa. Libby el det a temps, i el conven que est despert. Amb ella inicia una forta amistat que cap al final de la temporada es converteix en roman. Aquest ser truncat rpidament per Michael, que mata a Libby de forma accidental quan intenta alliberar a Henry Gale.

AL final de la segona temporada s'uneix a l'expedici per a trobar als "Altres" i alliberar a Walt. s l'nic d'ells al que els "Altres" deixen escapar desprs de capturar-lo, amb la intenci que narri l'ocorregut als seus companys, i els infongui por.

Veu en Espanyol.

 Espanya: David Robles;
 Amrica del sud: No Velzquez;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257424" title="Filip" nonfiltered="435" processed="434" dbindex="100435">


Emperadors romans:

Filip l'rab (Filip I), emperador rom;
Marc Juli Filip (Filip II), csar i emperador rom;

Reis i prnceps de Macedonia:

Filip I de Macednia;
Filip II de Macednia;
Filip III Arrideu;
Filip IV de Macednia;
Filip V de Macednia;
Filip VI de Macednia;
Filip de Macednia, prncep de Macednia, fill d'Alexandre I de Macednia;
Filip (germ de Perseu), prncep de Macednia, fill de Filip V de Macednia i germanastre de Perseu de Macednia;

Reis selucides:

Felip o Filip I Filadef, rei  95 aC-83 aC ;
Felip o Filip II Filorom (65 aC-64 aC) ;

Famlia romana:

Vegeu Marci Filip;
Quint Marci Filip (cnsol 281 aC), cnsol el 281 aC ;
Luci Marci Filip (amic de Filip V), rom que va establir llaos d'hospitalitat amb Filip V de Macednia;
Quint Marci Filip (cnsol 186 aC i 169 aC), cnsol el 186 aC i 169 aC ;
Quint Marci Filip (militar), militar rom;
Luci  Marci Filip (cnsol 91 aC), trib de la plebs el 104 aC i cnsol el 91 aC ;
Luci  Marci Filip (cnsol 56 aC), cnsol el 56 aC ;
Luci  Marci Filip (trib), trib de la plebs el 49 aC ;
Quint  Marci Filip (procnsol), procnsol a sia el 54 aC;

Altres personatges:

Filip de Crotona, noble de Crotona;
Filip de Tebes,governant teb;
Filip (militar), oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran;
Filip (cap de la cavalleria), oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran;
Filip (strapa de l'ndia), strapa macedoni de l'ndia;
Filip (strapa de Sogdiana), strapa de Sogdiana ;
Filip (general  d'Antgon), oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran i d'Antgon el Borni;
Filip (fill d'Antpater), general i prncep macedoni, fill d'Antpater (regent de Macednia) i germ de Cassandre de Macednia;
Filip (fill d'Antgon),  general macedoni, fill d'Antgon el Borni;
Filip (fill de Lismac),  prncep de Trcia, fill de Lismac de Trcia.
Filip (governador de Sici), militar macedoni al servei de Ptolemeu I Ster;
Filip (governador de Cassandria), oficial del Regne de Macednia.
Filip de Megalpolis, fill d'Alexandre de Megalpolis i pretendent al tron de Macednia;
Filip (comandant dels elefants), militar i amic d'Antoc III el Gran;
Filip (ministre), un dels ministres del rei selucida Antoc IV Epfanes;
Filip Abucara, escolstic grec;
Filip d'Amfpolis, escriptor grec ;
Filip Cesariense, escriptor religis grec;
Filip de Calcis, historiador grec.
Filip Collideu o Filip Collidense, terratinent grec;
Filip Cmic, poeta grec ;
Filip Epigramtic, nom donat a dos poetes grecs ;
Filip el Jove, poeta grec ;
Filip de Bizanci, poeta grec ;
Filip Evangelista, escriptor probablement grec o hellnic ;
Filip de Gortina, escriptor cristi del segle II ;
Filip Gramtic o Filip Rector o Filip Sofista, escriptor i sofista grec;
Filip Isngel, escriptor grec ;
Filip el Macedoni, poeta epigramtic grec ;
Filip de Medma, filsof grec ;
Filip el  Megric, filsof megric grec ;
Filip d'Opos (Philippus, ) fou un filsof grec ;
Filip el Parodiador, parodiador grec ;
Filip Prevere, religis grec ;
Filip de Side, escriptor grec ;
Filip Solitari, monjo grec ;
Filip Estudita, escriptor grec ;
Filip de Theangela, escriptor grec ;
Filip de Tessalnica, poeta epigramtic grec ;
Filip d'Acarnnia, metge grec;
Filip de l'Epir, metge grec;
Filip, metge grec del segle II;
Filip,  sofista grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257425" title="Filip I de Macednia" nonfiltered="436" processed="435" dbindex="100436">
Filip I de Macednia fou rei de Macednia vers 640 aC a 602 aC.

Fou el sis rei de Macednia segons les llistes de Publi Herenni Dexip i Eusebi de Cesarea (Herdot i Tucdides el fan el tercer rei, ja que no inclouen a Caranos, Cenos i  Turimes o Turimmes i comenen la llista per Perdicas I).

Era fill d'Argeu I, i Eusebi li dona un regnat de 38 anys i Dexip de 35. Va deixar un fill de nom Aerop I que el va succeir



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257426" title="Filip de Crotona" nonfiltered="437" processed="436" dbindex="100437">
Filip de Crotona (Philippus, ) fill de Butcides, fou un ciutad noble de Crotona, vencedor olmpic, que es va casar amb la filla de Telis, filla del rei de Sbaris. Obligat a sortir del seu pas se'n va anar a Cirene. Quan Dorieu, fill del rei espart Anaxndrides II, es va acostar a la costa lbia en la seva expedici a Siclia, Filip se li va unir amb una galera pagada del seu propi patrimoni, i va morir a Siclia en una batalla contra cartaginesos i egestans. Fou adorat a Egesta com un heroi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257427" title="Estramp Ja" nonfiltered="438" processed="437" dbindex="100438">


Estramp Ja s un grup musical catal format per:
 Marcel Casellas (contrabaix i compositor);
 Toni Rocosa (clarinet i tenora);
 Joan Aguiar (viol i mandolina);
 Quico Sams (bateria);
 Alfons Rojo (guitarra) ;
 Iv Oller (trompeta);

L'estil que conrea est entre el jazz  predomini d'espais per a la improvisaci  i la msica tradicional catalana i de la Mediterrnia  ritmes coixos, melodies modals, contrapassos  

El grup va presentar-se a finals del 2006 a l'Auditori de Barcelona i, entre altres actuacions en local jazzstics catalans, ha s'ha presentat a Nova York  30/03/07).

A la tardor del 2007 ha enregistrat el seu CD: "Del Pirineu a l'Atles" al monestir de Cuix. En aquests moments  gener del 2008) est en procs d'edici. En el CD hi ha collaborat el violinista rab: Mohamed Soulimane.

Concerts destacats.
 Auditori de Barcelona;
 Barcelona, 7 de novembre del 2006;
 Concert de presentaci;
 Dins el cicle  Els concerts de l Acadmia , organitzats per l ESMUC;

 Baryshnikov Arts Center;
Nova York, 30 de mar del 2007
Dins el programa  Made in Catalunya   Catalan Culture in New York 
Org. per L Institut Ramon Llull

 Barcelona, Espai Cultural Caja-Madrid;
21 de gener del 2008

Enllaos externs.
http://www.estramp.cat


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257428" title="Shannon Rutherford" nonfiltered="439" processed="438" dbindex="100439">
Shannon Rutherford s un personatge de ficci de la srie de televisi Lost interpretat per l'actriu Maggie Grace.



Germanastra de Boone, qui en una allucinaci la va veure morir. Cap altre dels supervivents sap parlar francs, pel que es torna una pea clau per a desxifrar el missatge de Danielle. Pateix d'asma.

Shannon perd al seu pare Adam Rutherford quan ella tenia 18 anys, desprs de patir un accident automobilstic, ella s professora de ballet i est comenant la seva vida independent, per Sabrina (la mare de Boone) desprs de la mort d'Adam el seu marit, es queda amb tots els diners que aquest havia deixat, sense donar-li la part que a Shannon li corresponia.

 Curiositats .

 El pare de Shannon mor a causa d'un accident automobilstic, aquest va ser provocat per una dona anomenada Sara (qui es converteix en l'esposa de Jack). Al arribar a l'hospital el pare de Shannon s ats per Jack, per mor malgrat els esforos daquest.
 En un captol, es relata aquesta versi de la histria de Shannon, en un flashback es pot visualitzar a Jack passant enfront de Shannon i Sabrina, quan s'assabenten de la mort d'Adam.
 Shannon Rutherford mor en la segona temporada, degut al fet que ella veia a Walt (aquest estava desaparegut). Desesperada pel que veia i buscar una explicaci, al costat de Sayid s'endinsen a la jungla, en aquest moment Walt apareix i Shannon corre al seu darrere, per un tir l'impacta a l'estmac, morint als braos de Sayid, la culpable no s ni ms ni menys que Ana Luca Cortez, que la mata perqu es pensava que era un dels "Altres". ;
 S'ha confirmat la tornada del personatge de Shannon Rutherford per a la tercera temporada de Lost, segons s'ha afirmat tindr relaci amb un altre personatge de l'illa (va aparixer en el flashback de la Nikki i en Paulo).

 Veu en espanyol .

 Espanya: Olga Velasco;
 Amrica del sud: Yadira Aedo;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257432" title="Jim Rathmann" nonfiltered="440" processed="439" dbindex="100440">
  Jim Rathmann  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 16 de juliol del 1928 a Alhambra, Califrnia. 

Rathmann va crrer a la Champ Car a les temporades 1949-1950 i 1952-1963 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. Va guanyar l'edici de 1960.



 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitzats pel campionat de la F1.

Jim Rathmann va participar a 10 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 10;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Podiums: 4;
 Punts vlids per la F1: 29;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257433" title="A.J. Watson" nonfiltered="441" processed="440" dbindex="100441">
A.J. Watson s el nom d'una escuderia automobilstica fundada per A.J. Watson (nascut el 8 de maig de 1924) que va disputar la cursa d'Indianapolis 500 del 1949 fins el 1984, aconseguint la victria en set ocasions.

Els monoplaces de l'escuderia van disputar tamb les 11 edicions de la cursa en qu van ser puntuables pel campionat del mn de la Frmula 1 (de la temporada 1950 a la de 1960).

Va guanyar les curses de Indy'1956, Indy'1959 i Indy'1960.


 Palmares a la F1 .

 Curses: 11;
 Victries: 3;
 Punts: 36;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257436" title="Castell del Far" nonfiltered="442" processed="441" dbindex="100442">
El castell del Far, tamb conegut com el castell Vell de Llinars, fou un castell que es va edificar als voltants del poblat ibric del Far.

Els castlans del castell del Far o castell Vell eren vassalls dels comtes de Barcelona. Durant el segle XII el castell va pertnyer al llinatge dels Desfar.

Quan s'adreava a Girona, durant la campanya contra Catalunya del 982, Almansor va conquerir el castell de Munt Fariq, que s'ha identificat amb el castell del Far. De retorn va conquerir Wutina, l'actual dena. 

Bibliografia.
Dolors Bramon, "El castell Vell de Llinars citat en una crnica rab d'un autor annim medieval magrib", Anuari del Centre d'Estudis de Granollers, 1998, pp. 129-132.;

 
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257437" title="Dolmen de Pedrarca" nonfiltered="443" processed="442" dbindex="100443">
El Dolmen de Pedrarca s una construcci funerria que es troba al municipi de Llinars del Valls, de planta rectangular i amb una gran llosa de coberta del neoltic.




 
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257439" title="Destrucci de Barcelona" nonfiltered="444" processed="443" dbindex="100444">



La destrucci de Barcelona fou una de les batalles de les campanyes musulmanes contra territoris cristians dutes a terme per Almansor a finals del segle X.

Antecedents.
El Califat Omeia no van fer incursions al comtat de Barcelona perqu es creia que rebria el suport del Regne de Frana o l'Imperi Bizant, per en el moment que Almansor va comprovar que Lotari I de Frana no els ajudaria es va decidir a atacar-los.

El primer atac contra el comtat fou el 978, quan de retorn d'una expedici al Regne de Navarra, en la que va atacar Alfaro i Pamplona, atac el castell d'al-Daliya. El 982 una nova campanya el va dur a Catalunya on va conquerir el castell de Munt Fariq (el castell del Far, a Llinars del Valls) de cam de Girona i de retorn va conquerir Wutina (dena), i en una nova expedici el 984, de retorn de Seplveda va passar pel comtat territori de Barcelona.

Almansor va sortir de Crdova el 5 de maig del 985, i es va dirigir a Mrcia per abastir-se de provisions per a l'expedici, que va seguir la costa del Mediterrani, recollint cavalleria a Balansiya i Turtuixa, en canvi per Gaspar Feliu i Montfort va tornar cap a Toledo i va passar per Saraqusta i Larida.

L'assalt a Barcelona va anar precedit per una batalla on Borrell II fou derrotat al Valls o al Peneds, i davant la imminncia de l'atac, el comte va publicar un ban d'expedici pblica perqu els cavallers anessin a socrrer Barcelona. Tamb fou assaltat el monestir de Sant Cugat causant la mort de l'abat Joan juntament amb dotze monjos, alguns refugiats a Barcelona i altres al cenobi, que fou destrut i l'arxiu cremat.

La batalla.
L'assalt a la ciutat fou el 6 de juliol, escalant, rompent les muralles o esbotzant les portes. Tot i que molts dels defensors foren morts o captivats, per no importants vilatans com el comte Borrell II, el bisbe Vives, i cap dels canonges, aix fa pensar que no tota la ciutat fou ocupada i almenys algunes torres no foren conquerides, cosa que fa creure que el saqueig fou als ravals i en el recinte emmurallat les accions degueren ser selectives.

Conseqncies.
La presa de la ciutat va continuar amb saqueigs, i algunes destruccions i incendis. Almansor va deixar la ciutat molt rpidament, doncs el 23 de juliol ja entrava a Crdova. Es van fer captures selective: noms interessaven aquells per qui es pogus demanar un bon rescat i els joves destinats al mercat d'esclaus.

Les peticions d'ajuda del comte Borrell II van ser ignorades pel rei franc Lotari I de Frana que en aquells moments s'enfrontava als seus propis problemes al Comtat de Verdun, i com a conseqncia, afegint-hi el creixent desarrelament dels comtes barcelonins respecte als seus antics senyors, el 988 Borrell II es va negar a renovar el pacte de vasallatge amb Hug Capet, el nou rei francs, i va instaurar la independncia de fet dels territoris sota el seu poder.

Referncies.

Fidel Fita, Destrucci de Barcelona per Almanzor, 6 de juliol de 985;
Gaspar Feliu i Montfort, La presa de Barcelona per Almansor: histria i mitificaci;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257440" title="Saraqusta" nonfiltered="445" processed="444" dbindex="100445">



Saraqusta era la ciutat musulmana que amb la conquesta cristiana es va convertir en Saragossa

Fou capital de l'Emirat de Saraqusta al llarg del segle XI. Inicialment rest en mans dels Tugbides per el 1039 caigu en mans dels Banu Hud de l'Emirat de Larida. Pere el Gran va continuar l'expansi central i oriental del regne atacant la taifa de Saragossa i va posar setge a Saragossa el 1104. Amb aquesta conquestes es va consolidar la supremcia militar de les tropes cristianes sobre les musulmanes. 

La taifa fou finalment conquerida l'any 1118 per Alfons I d'Arag.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257441" title="Muralla del segle XIV de Valncia" nonfiltered="446" processed="445" dbindex="100446">




La muralla del segle XIV de Valncia s el darrer recinte que envoltava la ciutat abans que durant el segle XIX fora alliberada de murades. Fou construt el 1356, durant el regnat del rei d'Arag Pere el Cerimonis, que don orde al Consell General de la Ciutat de bastir un nou recinte murat, amb una doble intenci. D una banda, per permetre integrar els nous ravals formats extramurs, com ara el de la Boatella o el de la Xerea. De l altra, per protegir millor la ciutat en cas que el rei castell Pedro el Cruel tractara d atacar-la, com era previsible que fera i com fu el 1363 i el 1364.

Les muralles foren bastides el 1356 per Guillem Nebot, per fou tal la precipitaci en la seua construcci que posteriorment calgu realitzar diverses actuacions per preservar-les. La urgncia derivava de la necessitat de fortificar la ciutat amb motiu de la guerra amb Castella, coneguda com la guerra dels dos Peres, entre el rei d'Arag Pere el Cerimonis i el rei de Castella Pere I el Cruel. El rei castell va voler recuperar els terrenys del migdia valenci que havien estat castellans entre 1248 i 1296. Tot i que el regne moro de Mrcia havia estat conquerit i repoblat per catalans, Jaume I l havia donat al seu gendre Alfons X el Savi, per aprofitant les guerres internes castellanes, part d aquest territori (Elda, Alacant, Elx i Oriola; per no Mrcia ni Cartagena ni ms enll) fou desprs incorporat a Valncia per Jaume II, desprs del tractat de Torrellas (1304). Pedro el Cruel continuava reivindicant-lo, per, i per pressionar al rei Pere el Cerimonis va intentar entrar en la ciutat de Valncia dues vegades, el 1363 i el 1364. Per el rei Pere, que s afany a alar la nova murada, va rebutjar la invasi castellana, grcies tamb a la collaboraci dels habitants de la ciutat, en agrament als quals el rei Pere els va atorgar el ttol de "dues vegades lleial", representat per les dos  L  que t el seu escut.
 
La nova muralla, amb un permetre d'uns quatre  quilmetres i amb 142 ha, va triplicar la superfcie interior. Va esdevindre un dels recintes murats ms grans de la Pennsula Ibrica. S hi obrien dotze portes -distribudes en  portals grans  i  portals xics - que permetien l'accs a la ciutat, de les quals noms en perduren dues: les ms monumentals. Ens referim a les portes de Quart i de Serrans. En la seua part exterior la muralla estava envoltada d un amplia vall o fossat, que encara s observa a la porta de Serrans.



 Vegeu tamb .

 Muralla romana de Valncia;
 Muralla rab de Valncia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257442" title="Salamanca (Madrid)" nonfiltered="447" processed="446" dbindex="100447">
 
El districte de Salamanca s un dels 21 districtes que formen el municipi de Madrid (any 2005). Deu el seu nom al seu constructor, el malagueny Jos de Salamanca i Mayol, Marqus de Salamanca, que el va erigir en el segle XIX. La seva ubicaci geogrfica ve definida pels carrers limtrofs: 

 Per l'oest, el Passeig de Recoletos i el Passeig de la Castellana. ;
 Pel sud, el carrer Alcal i el Carrer O'Donnell. ;
 Per l'est, l'Avinguda de la Pau (M-30). ;
 Pel nord, el carrer Mara de Molina i Avinguda d'Amrica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257443" title="Chamartn" nonfiltered="448" processed="447" dbindex="100448">
 
 
Chamartn s un districte del municipi de Madrid, situat al nord de la capital i compost pels barris de El Viso (51), Prosperidad (52), Ciutat Jard (53), Hispanoamrica(54), Nueva Espaa (55) i Castella (56). Limita al nord amb Fuencarral-El Pardo, a l'est amb Ciudad Lineal, al sud amb el districte de Salamanca, al sud-oest amb Chamber i a l'oest amb Tetun.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257444" title="Chamber" nonfiltered="449" processed="448" dbindex="100449">

Chamber s el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid i organitzat administrativament en sis barris (Gaztambide, Arapiles, Trafalgar, Almagro, Ros Rosas i Vallehermoso). Compte amb una poblaci propera als 150.000 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257445" title="Carabanchel" nonfiltered="450" processed="449" dbindex="100450">
 
Carabanchel s el nom d'un districte pertanyent a la ciutat de Madrid. La seva poblaci s de 250.000 habitants i est organitzat administrativament en els barris de Comillas (111), Opael (112), San Isidre (113), Vista Alegre (114), Puerta Bonita (115), Buenavista (116) i Abrantes (117).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257447" title="Francesc Gnima" nonfiltered="451" processed="450" dbindex="100451">
Francesc Gnima fou un compositor catal del Classicisme, prcticament desconegut, del qual es coneix, de forma incompleta, un concert per obo i corda (dos violins i baix).

Referncies.

VILAR, Josep M.: "The Symphony in Catalonia, c. 1768-1808", dins de BOYD, Malcom; CARRERAS LPEZ, Juan Jos. Music in Spain During the Eighteenth Century. 2000. Cambridge University Press. Pg. 159;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257451" title="Miquel Junyer" nonfiltered="452" processed="451" dbindex="100452">
Miquel Junyer fou un compositor catal del Classicisme, prcticament desconegut, del qual es coneix una obertura.

Es sap que tocava el viol a la mateixa orquestra que Josep Fbrega. El 1791 era un msic del Palau de la Comtessa a Barcelona, on devia conixer a Josep Duran.

Referncies.

BOYD, Malcom; CARRERAS LPEZ, Juan Jos. Music in Spain During the Eighteenth Century. 2006. Cambridge University Press. Pg. 159;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257453" title="Josep Pons (compositor)" nonfiltered="453" processed="452" dbindex="100453">

Josep Pons (Girona, 8 d'abril de  1770 - Valncia, 12 d'agost de 1818) fou un compositor del Classicisme catal.

Pons va pertnyer al cor de la catedral de Girona des de 1780 fins 1784, de la qual en fou nomenat mestre de capella el gener de 1791 amb noms 21 anys. Els seus mestres all van ser l'anci Emmanuel Gnima i Jaume Balius, que seria decisiu en la seva formaci i la influncia del qual marcaria el futur de la seua vocaci. De fet entre 1784 i 1791, an de la seva m entre Madrid i Crdova, on el mestre Balius fou contractat com a organista.

El 1786, amb noms setze va compondre la missa sobre l'antfona Ecce Sacerdos Magnus, durant la seva estada a la catedral de Crdova i on en guarden una cpia.

El 1791 aconsegueix la plaa de mestre de capella de la catedral de Valncia, ciutat en la qual restaria fins la seva mort el 1818.

Va compondre set simfonies i dues obertures.

Josep Melcior Gomis i Colomer (1791-1836) va ser alumne seu.

Referncies.

BOYD, Malcom; CARRERAS LPEZ, Juan Jos. Music in Spain During the Eighteenth Century. 2006. Cambridge University Press. Pg. 159;
RAMIREZ I BENEYTO, Ramon. El compositor Josep Pons i el llenguatge musical per a la litrgia de l'ordinarium: "Missa a 4  a 8 con oboes, violines  trompas sobre l'antfona Ecce Sacerdos Magnus" (1786);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257455" title="Pennsula d'Izu" nonfiltered="454" processed="453" dbindex="100454">


La pennsula d'Izu (en japons,     , Izu hanto) est situada a pocs quilmetres de Tquio (Jap), entre el mont Fuji i l'oce Pacfic, a l'illa japonesa de Honshu. Aquesta pennsula actualment forma part de la prefectura de Shizuoka.

Al sud de la pennsula es troba un arxiplag volcnic de vuit illes conegut com les Illes d'Izu (en japons, Izu shoto). Izu significa "lloc d'aiges termals".

Tant la pennsula com les illes sn un lloc de destinaci turstica popular no noms per als japonesos sin tamb per a visitants d'altres pasos que acudeixen per practicar submarinisme i altres esports aqutics.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257461" title="Izu" nonfiltered="455" processed="454" dbindex="100455">

Geografia:
 La ciutat d'Izu, que es troba a la prefectura de Shizuoka. ;
 La pennsula d'Izu, situada a prop de Tquio (Jap).
 Les illes Izu, localitzades ms enll de la pennsula d'Izu.  ;
 La provncia d'Izu, una part de l'actual prefectura de Shizuoka ;
 Izu (Navarra), s un poblet que pertany al municipi d'Oltza Zendea, a Navarra, Espanya.

Biografies:
 Miguel Izu: poltic i jurista navarrs.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257466" title="Collblanc" nonfiltered="456" processed="455" dbindex="100456">

Barris i entitats de poblaci:
Collblanc (Avinyonet del Peneds);
Collblanc (L'Hospitalet de Llobregat);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257467" title="Odontophrynus salvatori" nonfiltered="457" processed="456" dbindex="100457">

Odontophrynus salvatori s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U., Colli, G., Bastos, R. & Silvano, D. 2004.  Odontophrynus salvatori.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257469" title="Odontophrynus achalensis" nonfiltered="458" processed="457" dbindex="100458">

Odontophrynus achalensis s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Odontophrynus achalensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257479" title="Odontophrynus americanus" nonfiltered="459" processed="458" dbindex="100459">

Odontophrynus americanus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil, Paraguai, Uruguai i, possiblement tamb, a Bolvia.

Referncies.
 Aquino, L., Kwet, A., Reichle, S., Silvano, D., Scott, N., Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Odontophrynus americanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257481" title="Odontophrynus barrioi" nonfiltered="460" processed="459" dbindex="100460">

Odontophrynus barrioi s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E., di Tada, I. & Blotto, B. 2004.  Odontophrynus barrioi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257483" title="Odontophrynus carvalhoi" nonfiltered="461" processed="460" dbindex="100461">

Odontophrynus carvalhoi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Skuk, G., Borges-Najosa, D. & Pavan, D. 2004.  Odontophrynus carvalhoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257484" title="Odontophrynus cordobae" nonfiltered="462" processed="461" dbindex="100462">

Odontophrynus cordobae s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 di Tada, I. 2004.  Odontophrynus cordobae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257485" title="Odontophrynus cultripes" nonfiltered="463" processed="462" dbindex="100463">

Odontophrynus cultripes s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D., Scott, N., Aquino, L., Kwet, A., Pavan, D. & Caramaschi, U. 2004.  Odontophrynus cultripes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257486" title="Odontophrynus lavillai" nonfiltered="464" processed="463" dbindex="100464">

Odontophrynus lavillai s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I., di Tada, I., Blotto, B. & Baldo, D. 2004.  Odontophrynus lavillai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257487" title="Odontophrynus moratoi" nonfiltered="465" processed="464" dbindex="100465">

Odontophrynus moratoi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gonalves da Cruz, C.A. & Caramaschi, U. 2004.  Odontophrynus moratoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257488" title="Odontophrynus occidentalis" nonfiltered="466" processed="465" dbindex="100466">

Odontophrynus occidentalis s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Blotto, B. & di Tada, I. 2004.  Odontophrynus occidentalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 15 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257489" title="Lepidobatrachus" nonfiltered="467" processed="466" dbindex="100467">

Lepidobatrachus s un gnere de granotes que comprn 3 espcies:

Lepidobatrachus asper;
Lepidobatrachus laevis;
Lepidobatrachus llanensis;

Distribuci territorial.

Aquest gnere es troba a Sud-Amrica, concretament a l'Argentina, Paraguai i Bolvia. 

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257490" title="Lepidobatrachus asper" nonfiltered="468" processed="467" dbindex="100468">

Lepidobatrachus asper s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Paraguai i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Aquino, L., di Tada, I. & Faivovich, J. 2004.  Lepidobatrachus asper.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257492" title="Lepidobatrachus laevis" nonfiltered="469" processed="468" dbindex="100469">


Lepidobatrachus laevis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia i Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Aquino, L., De la Riva, I. & Cspedez, V. 2004.  Lepidobatrachus laevis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257494" title="Lepidobatrachus llanensis" nonfiltered="470" processed="469" dbindex="100470">

Lepidobatrachus llanensis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Paraguai i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Aquino, L., di Tada, I. & Lavilla, E. 2004.  Lepidobatrachus llanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257495" title="Cicloramf" nonfiltered="471" processed="470" dbindex="100471">

Cycloramphinae s una subfamlia de granotes de la famlia Leptodactylidae.

 Gneres .

 Crossodactylodes ;
 Crossodactylus ;
 Cycloramphus ;
 Hylodes;
 Megaelosia ;
 Paratelmatobius;
 Rupirana ;
 Scythrophrys;
 Thoropa ;
 Zachaenus ;

 Referncies .

 Informaci sobre aquesta subfamlia de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257497" title="Khatshik" nonfiltered="472" processed="471" dbindex="100472">

 Khatshik I Archaruni - de patriarque d'Armnia 972-992 o 990 (potser vacant del 990-992);
 Khatshik II Getadartz - de patriarque d'Armnia 1054-1060;
 Khatshik Gagik III - senyor de Rechtuniq 887-897, princep de Vaspurakan 904-908 (al nord-oest), rei d'Vaspurakan 908-943 (germ de Sargis);
 Gurgen Khatshik - rei d'Vaspurakan 983-1003 (senyor de Antzevaziq 972-983) (germ);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257498" title="Hylodes" nonfiltered="473" processed="472" dbindex="100473">

Hylodes s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Hylodes amnicola;
 Hylodes asper;
 Hylodes babax;
 Hylodes charadranaetes;
 Hylodes dactylocinus;
 Hylodes glaber;
 Hylodes heyeri;
 Hylodes lateristrigatus;
 Hylodes magalhaesi;
 Hylodes meridionalis;
 Hylodes mertensi;
 Hylodes nasus;
 Hylodes ornatus;
 Hylodes otavioi;
 Hylodes perplicatus;
 Hylodes phyllodes;
 Hylodes regius;
 Hylodes sazima;
 Hylodes uai;
 Hylodes vanzolinii;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257499" title="Hylodes amnicola" nonfiltered="474" processed="473" dbindex="100474">

Hylodes amnicola s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 da Rocha, C.F., Van Sluys, M. & Nascimento, L.B. 2004.  Hylodes amnicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257500" title="Hylodes asper" nonfiltered="475" processed="474" dbindex="100475">

Hylodes asper s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pavan, D. & Telles, A.M. 2004.  Hylodes asper.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257501" title="Hylodes babax" nonfiltered="476" processed="475" dbindex="100476">

Hylodes babax s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 da Rocha, C.F., Van Sluys, M. & Nascimento, L.B. 2004.  Hylodes babax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257502" title="Hylodes charadranaetes" nonfiltered="477" processed="476" dbindex="100477">

Hylodes charadranaetes s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gonalves da Cruz, C.A. & Nascimento, L.B. 2004.  Hylodes charadranaetes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257503" title="Hylodes dactylocinus" nonfiltered="478" processed="477" dbindex="100478">

Hylodes dactylocinus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Narvaes, P. & Pavan, D. 2004.  Hylodes dactylocinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257504" title="Hylodes glaber" nonfiltered="479" processed="478" dbindex="100479">

Hylodes glaber s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 da Rocha, C.F., Van Sluys, M. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hylodes glaber.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257505" title="Hylodes heyeri" nonfiltered="480" processed="479" dbindex="100480">

Hylodes heyeri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Segalla, M.V. & Pavan, D. 2004.  Hylodes heyeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257506" title="Hylodes lateristrigatus" nonfiltered="481" processed="480" dbindex="100481">

Hylodes lateristrigatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Narvaes, P. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hylodes lateristrigatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257507" title="Hylodes magalhaesi" nonfiltered="482" processed="481" dbindex="100482">

Hylodes magalhaesi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 da Rocha, C.F., Van Sluys, M. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hylodes magalhaesi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257509" title="Hylodes meridionalis" nonfiltered="483" processed="482" dbindex="100483">

Hylodes meridionalis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. & Segalla, M.V. 2004.  Hylodes meridionalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257510" title="Hylodes mertensi" nonfiltered="484" processed="483" dbindex="100484">

Hylodes mertensi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 da Rocha, C.F., Van Sluys, M. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hylodes mertensi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257511" title="Hylodes nasus" nonfiltered="485" processed="484" dbindex="100485">

Hylodes nasus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gonalves da Cruz, C.A., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Hylodes nasus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257512" title="Hylodes ornatus" nonfiltered="486" processed="485" dbindex="100486">

Hylodes ornatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Van Sluys, M. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hylodes ornatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257513" title="Hylodes otavioi" nonfiltered="487" processed="486" dbindex="100487">

Hylodes otavioi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Bertoluci, J. 2004.  Hylodes otavioi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257514" title="Hylodes perplicatus" nonfiltered="488" processed="487" dbindex="100488">

Hylodes perplicatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. 2004.  Hylodes perplicatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257516" title="Hylodes phyllodes" nonfiltered="489" processed="488" dbindex="100489">

Hylodes phyllodes s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 da Rocha, C.F., Van Sluys, M., Telles, A.M. & Bertoluci, J. 2004.  Hylodes phyllodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257517" title="Hylodes regius" nonfiltered="490" processed="489" dbindex="100490">

Hylodes regius s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Hylodes regius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257519" title="Hylodes sazima" nonfiltered="491" processed="490" dbindex="100491">

Hylodes sazima s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. & Pimenta, B. 2004.  Hylodes sazima.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257520" title="Hylodes uai" nonfiltered="492" processed="491" dbindex="100492">

Hylodes uai s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Pimenta, B. 2004.  Hylodes uai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257521" title="Hylodes vanzolinii" nonfiltered="493" processed="492" dbindex="100493">

Hylodes vanzolinii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R. & Peixoto, O.L. 2004.  Hylodes vanzolinii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257524" title="Megaelosia" nonfiltered="494" processed="493" dbindex="100494">

Megaelosia s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Megaelosia apuana;
 Megaelosia bocainensis;
 Megaelosia boticariana;
 Megaelosia goeldii;
 Megaelosia lutzae;
 Megaelosia massarti;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257525" title="Megaelosia apuana" nonfiltered="495" processed="494" dbindex="100495">

Megaelosia apuana s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pombal, J. 2004.  Megaelosia apuana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257526" title="Megaelosia bocainensis" nonfiltered="496" processed="495" dbindex="100496">

Megaelosia bocainensis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.
 Silvano, D., Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Megaelosia bocainensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257527" title="Megaelosia boticariana" nonfiltered="497" processed="496" dbindex="100497">

Megaelosia boticariana s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Gonalves da Cruz, C.A. & Telles, A.M. 2004.  Megaelosia boticariana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257528" title="Megaelosia goeldii" nonfiltered="498" processed="497" dbindex="100498">

Megaelosia goeldii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Megaelosia goeldii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257529" title="Megaelosia lutzae" nonfiltered="499" processed="498" dbindex="100499">

Megaelosia lutzae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Megaelosia lutzae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257530" title="Megaelosia massarti" nonfiltered="500" processed="499" dbindex="100500">

Megaelosia massarti s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Gonalves da Cruz, C.A., Telles, A.M. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Megaelosia massarti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257534" title="Paratelmatobius" nonfiltered="501" processed="500" dbindex="100501">

Paratelmatobius s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Paratelmatobius cardosoi;
 Paratelmatobius gaigeae;
 Paratelmatobius lutzii;
 Paratelmatobius mantiqueira;
 Paratelmatobius poecilogaster;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257535" title="Paratelmatobius cardosoi" nonfiltered="502" processed="501" dbindex="100502">

Paratelmatobius cardosoi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Garcia, P. 2004.  Paratelmatobius cardosoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257536" title="Paratelmatobius gaigeae" nonfiltered="503" processed="502" dbindex="100503">

Paratelmatobius gaigeae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Garcia, P. 2004. Paratelmatobius gaigeae.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257537" title="Paratelmatobius lutzii" nonfiltered="504" processed="503" dbindex="100504">

Paratelmatobius lutzii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Garcia, P. 2004.  Paratelmatobius lutzii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257538" title="Paratelmatobius mantiqueira" nonfiltered="505" processed="504" dbindex="100505">

Paratelmatobius mantiqueira s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Garcia, P. 2004.  Paratelmatobius mantiqueira.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257539" title="Paratelmatobius poecilogaster" nonfiltered="506" processed="505" dbindex="100506">

Paratelmatobius poecilogaster s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Garcia, P. 2004.  Paratelmatobius poecilogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257540" title="Thoropa" nonfiltered="507" processed="506" dbindex="100507">

Thoropa s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Thoropa lutzi;
 Thoropa megatympanum;
 Thoropa miliaris;
 Thoropa petropolitana;
 Thoropa saxatilis;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257542" title="Thoropa lutzi" nonfiltered="508" processed="507" dbindex="100508">

Thoropa lutzi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Carnaval, A.C. 2004.  Thoropa lutzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257543" title="Thoropa megatympanum" nonfiltered="509" processed="508" dbindex="100509">

Thoropa megatympanum s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U., Nascimento, L.B. & Silvano, D. 2004.  Thoropa megatympanum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257545" title="Thoropa miliaris" nonfiltered="510" processed="509" dbindex="100510">

Thoropa miliaris s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Garcia, P., Peixoto, O.L. & Glaucia Moreira 2004.  Thoropa miliaris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257546" title="Thoropa petropolitana" nonfiltered="511" processed="510" dbindex="100511">

Thoropa petropolitana s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Peixoto, O.L. 2004.  Thoropa petropolitana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257547" title="Thoropa saxatilis" nonfiltered="512" processed="511" dbindex="100512">

Thoropa saxatilis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. 2004.  Thoropa saxatilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257549" title="Confederaci Sud-americana del Pat" nonfiltered="513" processed="512" dbindex="100513">

La Confederaci Sud-americana del Pat (CSP) (en castell: Confederacin Sudamericana de Patn), s una organitzaci independent, reconeguda per la FIRS, que agrupa les federacions de patinatge artstic sobre rodes, hoquei sobre patins i patinatge de velocitat al sots-continent sud-americ, creada el 1954. Actualment la composen 9 federacions.

Membres.
La CSP contempla la possibilitat d'acollir membres de ple dret i membres adherits. Mentre els primers tenen dret a veu i vot, els segons nicament tenen dret a expressar els seus punts de vista per no poden exercir el vot en la presa de decisions. 

Membres de ple dret.
 (Confederaci Argentina del Pat);
 (Confederaci Brasilera d'Hoquei i Patinatge);
 (Federaci Colombiana de Patinatge);
 (Federaci Equatoriana d'Hoquei i Pat);
 (Associaci Panamenya de Patinatge);
 (Confederaci Paraguaiana de Patinatge Artstic i Carreres);
 (Federaci Veneolana de Patinatge);
 (Federaci Xilena d'Hoquei i Pat);

Membres adherits.
 (Federaci Catalana de Patinatge);

Presidents.
 ???-2007: Ernesto Cajaravilla;
 2007-...: Armando Quintanilla;

Enllaos externs.
 Web oficial de la Confederaci Sud-americana del Pat ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257550" title="Antoni Muset i Ferrer" nonfiltered="514" processed="513" dbindex="100514">
Antoni Muset i Ferrer (Igualada, 1 de gener del 1892   Valls, 15 de juliol del 1968), escriptor i poeta. Visqu a Manresa i a Valls. President de l'entitat esperantista Bela Espero, i president del Centre Excursionista de la Comarca de Bages (del 1934 al 1937). Public els llibres Quan el cor i el cervell parlen (1931), Cantos idlicos (1946), Igualada, cam d'Europa (1954), La luz de Tierra Santa: el crucero por el Mediterrneo (1956), Vibracions (1963), Don Listo y Bobalicn, La gesta d'en Pamoressi (1964) i Roman d'amor (1966). Collabor en la premsa local.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257553" title="Les Andelys" nonfiltered="515" processed="514" dbindex="100515">

 Les Andelys  s una poblaci i comuna francesa, en la regi d'Alta Normandia, departament d'Eure, al districte dels Andelys i cant dels Andelys. s format per dos nuclis separats per uns aiguamolls, el Petit Andely i el Grand Andely.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257566" title="Rab" nonfiltered="516" processed="515" dbindex="100516">
Rab (Hebreu        rabb; - alguns sefardites ho pronuncien ribb; de l'Hebreu     gran) en el Judaisme significa mon mestre o, ms literalment mon major, ja que el sufixe pronominal - denota possessiu de primera persona singular. Existeix igualment el terme           Rabenu que denota el possessiu de primera persona plural. s un dels termes usats per denominar els Savis jueus, junt amb el de       (hakham = savi). 

Rabinar s un terme usat a l'edat mitjana per denominar la degollina feta per un xohet, o escorxador segons el ritus jueu, amb la qual la carn de l'animal es converteix en caixer o apta pel consum.

El Rabinisme s l'equivalent a la exgesi jueva, o sia, l'interpretaci dels textos de la Tor segons les normes tradicionals de l'exgesi, extensament usada en el Judaisme tradicional.

Alguns intrprets empren aquest terme de forma pejorativa.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257569" title="Zachaenus" nonfiltered="517" processed="516" dbindex="100517">

Zachaenus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Zachaenus carvalhoi;
 Zachaenus parvulus;
 Zachaenus roseus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257570" title="Zachaenus carvalhoi" nonfiltered="518" processed="517" dbindex="100518">

Zachaenus carvalhoi s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Silvano, D. 2004.  Zachaenus carvalhoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257571" title="Zachaenus parvulus" nonfiltered="519" processed="518" dbindex="100519">

Zachaenus parvulus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Zachaenus parvulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257572" title="Zachaenus roseus" nonfiltered="520" processed="519" dbindex="100520">

Zachaenus roseus s una espcie de granota que viu a Xile.

Referncies.
 Veloso, A., Lavilla, E. & Lynch, J. 2004.  Zachaenus roseus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257573" title="Crossodactylodes" nonfiltered="521" processed="520" dbindex="100521">

Crossodactylodes s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba al Brasil.

Espcies.

 Crossodactylodes bokermanni ;
 Crossodactylodes izecksohni ;
 Crossodactylodes pintoi ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257574" title="Crossodactylodes bokermanni" nonfiltered="522" processed="521" dbindex="100522">

Crossodactylodes bokermanni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Peixoto, O.L. 2004.  Crossodactylodes bokermanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257575" title="Crossodactylodes izecksohni" nonfiltered="523" processed="522" dbindex="100523">

Crossodactylodes izecksohni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D. & Peixoto, O.L. 2004.  Crossodactylodes izecksohni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257576" title="Crossodactylodes pintoi" nonfiltered="524" processed="523" dbindex="100524">

Crossodactylodes pintoi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Crossodactylodes pintoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257577" title="Crossodactylus" nonfiltered="525" processed="524" dbindex="100525">

Crossodactylus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Crossodactylus aeneus;
 Crossodactylus bokermanni;
 Crossodactylus caramaschii;
 Crossodactylus dantei;
 Crossodactylus dispar;
 Crossodactylus gaudichaudii;
 Crossodactylus grandis;
 Crossodactylus lutzorum;
 Crossodactylus schmidti;
 Crossodactylus trachystomus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257578" title="Crossodactylus aeneus" nonfiltered="526" processed="525" dbindex="100526">

Crossodactylus aeneus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pimenta, B. & Segalla, M.V. 2004.  Crossodactylus aeneus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257579" title="Crossodactylus bokermanni" nonfiltered="527" processed="526" dbindex="100527">

Crossodactylus bokermanni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pimenta, B. & Nascimento, L.B. 2004.  Crossodactylus bokermanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257580" title="Crossodactylus caramaschii" nonfiltered="528" processed="527" dbindex="100528">

Crossodactylus caramaschii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Skuk, G. & Segalla, M.V. 2004.  Crossodactylus caramaschii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257581" title="Crossodactylus dantei" nonfiltered="529" processed="528" dbindex="100529">

Crossodactylus dantei s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Freire, E.M.X. 2004.  Crossodactylus dantei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257582" title="Crossodactylus dispar" nonfiltered="530" processed="529" dbindex="100530">

Crossodactylus dispar s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. & Peixoto, O.L. 2004. Crossodactylus dispar.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257583" title="Crossodactylus gaudichaudii" nonfiltered="531" processed="530" dbindex="100531">

Crossodactylus gaudichaudii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 da Rocha, C.F. & Van Sluys, M. 2004.  Crossodactylus gaudichaudii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257584" title="Crossodactylus grandis" nonfiltered="532" processed="531" dbindex="100532">

Crossodactylus grandis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U. & Pimenta, B. 2004.  Crossodactylus grandis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257585" title="Crossodactylus lutzorum" nonfiltered="533" processed="532" dbindex="100533">

Crossodactylus lutzorum s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D.& Pimenta, B. 2004.  Crossodactylus lutzorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257586" title="Crossodactylus schmidti" nonfiltered="534" processed="533" dbindex="100534">

Crossodactylus schmidti s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Segalla, M.V., Garcia, P., Silvano, D., Lavilla, E. & Baldo, D. 2004.  Crossodactylus schmidti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257587" title="Crossodactylus trachystomus" nonfiltered="535" processed="534" dbindex="100535">

Crossodactylus trachystomus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pimenta, B. & Nascimento, L.B. 2004.  Crossodactylus trachystomus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257588" title="Cycloramphus" nonfiltered="536" processed="535" dbindex="100536">

Cycloramphus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Cycloramphus acangatan;
 Cycloramphus asper;
 Cycloramphus bandeirensis;
 Cycloramphus bolitoglossus;
 Cycloramphus boraceiensis;
 Cycloramphus brasiliensis;
 Cycloramphus carvalhoi;
 Cycloramphus catarinensis;
 Cycloramphus cedrensis;
 Cycloramphus diringshofeni;
 Cycloramphus dubius;
 Cycloramphus duseni;
 Cycloramphus eleutherodactylus;
 Cycloramphus fulginosus;
 Cycloramphus granulosus;
 Cycloramphus izecksohni;
 Cycloramphus jordanensis;
 Cycloramphus juimirim;
 Cycloramphus lutzorum;
 Cycloramphus migueli;
 Cycloramphus mirandaribeiroi;
 Cycloramphus ohausi;
 Cycloramphus rhyakonastes;
 Cycloramphus semipalmatus;
 Cycloramphus stejnegeri;
 Cycloramphus valae;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257590" title="Cycloramphus acangatan" nonfiltered="537" processed="536" dbindex="100537">

Cycloramphus acangatan s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Verdade, V. 2006.  Cycloramphus acangatan.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257591" title="Cycloramphus asper" nonfiltered="538" processed="537" dbindex="100538">

Cycloramphus asper s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Heyer, R., Silvano, D. & Pimenta, B. 2004.  Cycloramphus asper.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257592" title="Cycloramphus bandeirensis" nonfiltered="539" processed="538" dbindex="100539">

Cycloramphus bandeirensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D. & Heyer, R. 2004.  Cycloramphus bandeirensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257593" title="Cycloramphus bolitoglossus" nonfiltered="540" processed="539" dbindex="100540">

Cycloramphus bolitoglossus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R., Segalla, M.V., Silvano, D. & Verdade, V. 2004.  Cycloramphus bolitoglossus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257594" title="Cycloramphus boraceiensis" nonfiltered="541" processed="540" dbindex="100541">

Cycloramphus boraceiensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Pimenta, B. 2004.  Cycloramphus boraceiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257595" title="Cycloramphus brasiliensis" nonfiltered="542" processed="541" dbindex="100542">

Cycloramphus brasiliensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Heyer, R. 2004.  Cycloramphus brasiliensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257596" title="Palaeictops" nonfiltered="543" processed="542" dbindex="100543">

Palaeictops s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Leptictidae i l'ordre Leptictida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257597" title="Cycloramphus carvalhoi" nonfiltered="544" processed="543" dbindex="100544">

Cycloramphus carvalhoi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Verdade, V.& Heyer, R. 2004.  Cycloramphus carvalhoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257598" title="Prodiacodon" nonfiltered="545" processed="544" dbindex="100545">

Prodiacodon s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Leptictidae i l'ordre Leptictida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257599" title="La democrcia a Amrica" nonfiltered="546" processed="545" dbindex="100546">

L'obra escrita per Todqueville i plublicada el 1835, en la seua estada als recents creats Estats Units, s un anlisi que fa el seu autor, poltic i jurista francs, on exposa els mrits del rgim americ i les seues bondats.

Aquesta obra ha passat a la histria per ser una de les ms valorades en els mateixos Estats Units, erigint-se com un dels clssic del pensament poltic que li don honors i fama a l'autor, aix com entrada a la posteritat. Es considera una gran reflexi i sntesis del que representava als anys trenta del segle XIX, viure en el sistema poltic ms avanat del mn.

Tocqueville, fou un acrrim crtic de la Revoluci Francesa per la seua redicalitat, i pels excessos; sobretot en l'poca del terror dels Jacobins (Roberspierre al cap davant). 

Fou un gran teric de la democrcia i del liberalisme moderat; visionari d'un conservadurisme gens extremat i capa d'obrir-se a les reformes necessries per evitar les ruptures.

en el llibre hi veiem una lloana al poble americ, fruit de l'esfor colonitzador d'una poca molt dura diu que les claus del poble americ, com el seu individualisme, pragmatisme, capacitat d iniciativa i superaci, ambici i desig de prosperitat, la seva potncia imparable...
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257600" title="Cycloramphus catarinensis" nonfiltered="547" processed="546" dbindex="100547">

Cycloramphus catarinensis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.
 Heyer, R. & Silvano, D. 2004.  Cycloramphus catarinensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257601" title="Xenacodon" nonfiltered="548" processed="547" dbindex="100548">

Xenacodon s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Leptictidae i l'ordre Leptictida.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257602" title="Cycloramphus cedrensis" nonfiltered="549" processed="548" dbindex="100549">

Cycloramphus cedrensis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R. & Silvano, D. 2004.  Cycloramphus cedrensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257603" title="Cycloramphus diringshofeni" nonfiltered="550" processed="549" dbindex="100550">

Cycloramphus diringshofeni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Heyer, R., Garcia, P. & Silvano, D. 2004.  Cycloramphus diringshofeni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257604" title="Cycloramphus dubius" nonfiltered="551" processed="550" dbindex="100551">

Cycloramphus dubius s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R. & Verdade, V. 2004.  Cycloramphus dubius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257605" title="Cycloramphus duseni" nonfiltered="552" processed="551" dbindex="100552">

Cycloramphus duseni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Verdade, V.& Segalla, M.V. 2004.  Cycloramphus duseni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257606" title="Cycloramphus eleutherodactylus" nonfiltered="553" processed="552" dbindex="100553">

Cycloramphus eleutherodactylus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Verdade, V.& Heyer, R. 2004.  Cycloramphus eleutherodactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257608" title="Cycloramphus fulginosus" nonfiltered="554" processed="553" dbindex="100554">

Cycloramphus fulginosus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Verdade, V.& Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Cycloramphus fulginosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257610" title="Cycloramphus granulosus" nonfiltered="555" processed="554" dbindex="100555">

Cycloramphus granulosus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Heyer, R. & Verdade, V. 2004.  Cycloramphus granulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257615" title="Cycloramphus izecksohni" nonfiltered="556" processed="555" dbindex="100556">

Cycloramphus izecksohni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Garcia, P. & Verdade, V. 2004.  Cycloramphus izecksohni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257616" title="Cycloramphus jordanensis" nonfiltered="557" processed="556" dbindex="100557">

Cycloramphus jordanensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Verdade, V.& Heyer, R. 2004.  Cycloramphus jordanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257620" title="Cycloramphus juimirim" nonfiltered="558" processed="557" dbindex="100558">

Cycloramphus juimirim s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Verdade, V.& Heyer, R. 2004.  Cycloramphus juimirim.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257623" title="Cycloramphus lutzorum" nonfiltered="559" processed="558" dbindex="100559">

Cycloramphus lutzorum s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R. & Pimenta, B. 2004.  Cycloramphus lutzorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257624" title="Cycloramphus migueli" nonfiltered="560" processed="559" dbindex="100560">

Cycloramphus migueli s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D. & Carnaval, A.C. 2004.  Cycloramphus migueli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257629" title="Cycloramphus mirandaribeiroi" nonfiltered="561" processed="560" dbindex="100561">

Cycloramphus mirandaribeiroi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Heyer, R. & Silvano, D. 2004.  Cycloramphus mirandaribeiroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257631" title="Cycloramphus ohausi" nonfiltered="562" processed="561" dbindex="100562">

Cycloramphus ohausi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Rodrigues, M.T. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Cycloramphus ohausi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257632" title="Cycloramphus rhyakonastes" nonfiltered="563" processed="562" dbindex="100563">

Cycloramphus rhyakonastes s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D. 2004.  Cycloramphus rhyakonastes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257634" title="Cycloramphus semipalmatus" nonfiltered="564" processed="563" dbindex="100564">

Cycloramphus semipalmatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.

 Verdade, V.& Heyer, R. 2004.  Cycloramphus semipalmatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257635" title="Cycloramphus stejnegeri" nonfiltered="565" processed="564" dbindex="100565">

Cycloramphus stejnegeri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Verdade, V.& Heyer, R. 2004.  Cycloramphus stejnegeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257637" title="Cycloramphus valae" nonfiltered="566" processed="565" dbindex="100566">

Cycloramphus valae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R., Garcia, P. & Silvano, D. 2004.  Cycloramphus valae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257638" title="Bernard Goutta" nonfiltered="567" processed="566" dbindex="100567">


Bernard Goutta, nascut el 28 de setembre de 1972 a Perpiny, s un jugador de rugbi a XV retirat, que va formar part de la selecci de Frana i de la Uni Esportiva Arlequins de Perpiny en la posici de tercera lnia ala. No coneix ms que un sol club, el de la seva ciutat natal, de la qual va ser el capit habitual a partir de 2001. Va acabar a seva carrera esportiva al final de la temporada 2006-07. A partit de la temporada 2007-08 passa a integrar el personal tcnic del club en tant que entrenador dels davants.

Carrera de jugador .
En club.
Va formar part de l'USAP entre 1994 i 2007
T el rcord del major nombre de partits jugats a l'USAP (275).
Va ser capit de l'USAP en 112 partits.
Campionat: 223 partits (rcord del club) (17 assaigs) ;
Primer partit (amists): USAP-Bziers (20 agost de 1994);
Primer partit (campionat): FC Auch-USAP (4 setembre de 1994);
Copa d'Europa de rugbi : 37 partits (3 assaigs);
Competici europea : 14 partits;

En l'equip de Frana.
Selecci nacional : 1;
Seleccionat amb Frana A : 4;

Trofeu individual.
Millor tercera lnia del campionat de Frana 2003 (classificaci Migdia olmpic);

Enllaos externs.
  Estadstiques a scrum.com;
  Estadstiques en competicions europees de clubs;
  Estadstiques a itsrugby.fr;
  Fitxa a l'USAP;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257642" title="Eleuterodactil" nonfiltered="568" processed="567" dbindex="100568">

Eleutherodactylinae s una subfamlia de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Gneres.

 Adelophryne ;
 Atopophrynus ;
 Barycholos ;
 Dischidodactylus ;
 Eleutherodactylus ;
 Euparkerella ;
 Geobatrachus ;
 Holoaden ;
 Ischnocnema ;
 Oreobates ;
 Phrynopus ;
 Phyllonastes ;
 Phyzelaphryne;

Referncies.

 Informaci taxonmica d'aquesta subfamlia de granotes. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257644" title="Consorci per a la Normalitzaci Lingstica" nonfiltered="569" processed="568" dbindex="100569">
El Consorci per a la Normalitzaci Lingstica (CPNL) s un organisme creat als anys 80 del segle XX per articular l'ensenyament del catal a la poblaci adulta i oferir a particulars, empreses, associacions i administracions pbliques assessorament en ortografia, gramtica, tipografia, lxic del catal. Est participat per la Generalitat de Catalunya i administracions locals (ajuntaments, diputacions provincials, consells comarcals). Entre les seves primeres finalitats, hi havia l'alfabetitzaci dels catalanoparlants que no havien tingut ocasi d'aprendre ortografia i gramtica catalana durant el franquisme i del conjunt d'immigrants castellanoparlants que van arribar a Catalunya entre els anys 1950 i 1975, que no havien pogut tampoc aprendre catal d'una manera normal. A partir de l'any 2000, el seu objectiu se centra sobretot en l'alfabetitzaci de persones immigrades d'arreu del mn que fan cap a Catalunya. Actua per mitj de diversos centres de normalitzaci lingstica escampats arreu del territori.

Enllaos externs.
Lloc web del Consorci per a la Normalitzaci Lingstica;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257646" title="Phrynopus" nonfiltered="570" processed="569" dbindex="100570">

Phrynopus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Phrynopus adenobrachius ;
 Phrynopus adenopleurus ;
 Phrynopus bagrecitoi ;
 Phrynopus barthlenae ;
 Phrynopus boettgeri;
 Phrynopus bracki ;
 Phrynopus brunneus ;
 Phrynopus bustamantei ;
 Phrynopus carpish ;
 Phrynopus columbianus ;
 Phrynopus cophites ;
 Phrynopus dagmarae ;
 Phrynopus fallaciosus ;
 Phrynopus flavomaculatus ;
 Phrynopus heimorum ;
 Phrynopus horstpauli ;
 Phrynopus iatamasi ;
 Phrynopus juninensis ;
 Phrynopus kauneorum ;
 Phrynopus kempffi ;
 Phrynopus laplacai ;
 Phrynopus lucida ;
 Phrynopus montium ;
 Phrynopus nanus ;
 Phrynopus nebulanastes ;
 Phrynopus parkeri ;
 Phrynopus peraccai;
 Phrynopus peruanus;
 Phrynopus peruvianus ;
 Phrynopus pinguis ;
 Phrynopus simonsii ;
 Phrynopus spectabilis ;
 Phrynopus tautzorum ;
 Phrynopus thompsoni ;
 Phrynopus wettsteini ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257647" title="Phrynopus adenobrachius" nonfiltered="571" processed="570" dbindex="100571">

Phrynopus adenobrachius s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Castro, F., Herrera, M.I. & Lynch, J. 2004.  Phrynopus adenobrachius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257650" title="Phrynopus adenopleurus" nonfiltered="572" processed="571" dbindex="100572">

Phrynopus adenopleurus s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Phrynopus adenopleurus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257653" title="Phrynopus bagrecitoi" nonfiltered="573" processed="572" dbindex="100573">

Phrynopus bagrecitoi s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Arizabal, W. 2004.  Phrynopus bagrecitoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257655" title="Phrynopus barthlenae" nonfiltered="574" processed="573" dbindex="100574">

Phrynopus barthlenae s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.
 Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C.2004.  Phrynopus barthlenae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257656" title="Phrynopus bracki" nonfiltered="575" processed="574" dbindex="100575">

Phrynopus bracki s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lehr, E., Arizabal, W. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus bracki.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257657" title="Phrynopus brunneus" nonfiltered="576" processed="575" dbindex="100576">

Phrynopus brunneus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S. & Almeida, D. 2004.  Phrynopus brunneus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257659" title="Phrynopus carpish" nonfiltered="577" processed="576" dbindex="100577">

Phrynopus carpish s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus carpish.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257660" title="Salvador Estrem i Fa" nonfiltered="578" processed="577" dbindex="100578">
Salvador Estrem i Fa (Falset, Priorat, 1893 - 14 de setembre de 1936) va ser un poltic, intellectual i periodista del Priorat.

Va desenvolupar la seva tasca literria a Falset i comarques circumdants durant els anys 20 i 30 del segle XX, tot fent llibres d'assaig, poemes i articles periodstics. La seva vocaci literria li vingu de ben jove: als dotze anys ja va collaborar en la revista El Patufet). A banda de la literatura va cultivar altres rees: caricaturisme, filosofia (sobretot Scrates), geografia, etc. (a ms de treballar com a pags per al manteniment de la seva famlia). Va collaborar amb les revistes Priorat (que va dirigir en la seva tercera etapa), editada a Falset, i El Llamp, editada a Gandesa. Polticament fou representant de la Lliga Regionalista al Priorat i es vincul fortament al catalanisme.

Quant a l'obra, en poesia va publicar els reculls: Les hores dolces (1920), Elegia del Priorat i altres versos (1927), La mala collita (1930) i El Crist de la solitud (1936). Aquesta darrera s, potser, la seva obra ms important. El prestigi que va adquirir amb les seves obres van fer que li donessin el qualificatiu de "El poeta del Priorat".  Tamb fou fora variada la seva obra en prosa. A La gent del Llamp (1929) fa un report biogrfic dels seus companys en l edici de l'histric setmanari gandes. Tamb va fer un llibre d'articles, Instants (1932), recull de les aportacions en premsa, i un llibre de viatges, Terra Castellana (1935), on detalla les seves vivncies durant una estada a Madrid. Quant al teatre, public La vida de santa Rosalia i El viure que no torna.

Tamb va ser l'introductor al Priorat de l'ideari lingstic llengua catalana de Pompeu Fabra i altres intellectuals del seu entorn.

Fou assassinat el 1936 per escamots revolucionaris.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257662" title="Phrynopus columbianus" nonfiltered="579" processed="578" dbindex="100579">

Phrynopus columbianus s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Phrynopus columbianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257665" title="Phrynopus cophites" nonfiltered="580" processed="579" dbindex="100580">

Phrynopus cophites s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Arizabal, W. 2004.  Phrynopus cophites.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257668" title="Phrynopus dagmarae" nonfiltered="581" processed="580" dbindex="100581">

Phrynopus dagmarae s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus dagmarae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257672" title="Phrynopus fallaciosus" nonfiltered="582" processed="581" dbindex="100582">

Phrynopus fallaciosus s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.

 Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus fallaciosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257674" title="Llus Vicent Aracil i Boned" nonfiltered="583" processed="582" dbindex="100583">
Llus Vicent Aracil i Boned (Valncia, 1941) s un sociolingista valenci que junt amb Rafael Ninyoles va establir les bases de la sociolingstica catalana durant la dcada dels anys 70 i principis dels 80 del segle XX.

Estudi dret a la Universitat de Valncia, on es mogu en el cercle de Joan Fuster. El 1962 viatj a Barcelona amb un grup d'amics i es vincul ideolgicament al Partit Socialista Valenci. El 1970 fou membre del Comit de Recerca Sociolingstica de l'Associaci Sociolgica Internacional, de la que n'ha estat vicepresident el 1974-1978 i president el 1978-1982. El 1973 fund el Grup Catal de Sociolingstica i introdu una sessi de sociolingstica catalana en el VIII Congrs de Sociolingstica de Toronto. Ha estat professor del departament de filologia catalana de la Universitat de Barcelona des del 1976 fins al 1987. El 1989 es va allunyar de la Universitat i dirigeix seminaris sobre qestions sociolgiques

 Obres .
 Papers de sociolingstica (1982);
 Dir la realitat (1983);
 La mort humana (1998);

 Enllaos externs .
 Pgina personal;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257676" title="Phrynopus flavomaculatus" nonfiltered="584" processed="583" dbindex="100584">

Phrynopus flavomaculatus s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S. & Almeida, D. 2004.  Phrynopus flavomaculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257677" title="Sant Feliuet de Terrassola (poble)" nonfiltered="585" processed="584" dbindex="100585">

Sant Feliuet de Terrassola s una entitat de poblaci del municipi de Santa Maria d'Ol a la comarca del Bages. En el cens de 2006 comptava amb 12 habitants. En aquest poble hi ha l'esglsia romnica de Sant Feliuet de Terrassola.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257678" title="Phrynopus heimorum" nonfiltered="586" processed="585" dbindex="100586">

Phrynopus heimorum s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus heimorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257679" title="Phrynopus horstpauli" nonfiltered="587" processed="586" dbindex="100587">

Phrynopus horstpauli s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus horstpauli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257680" title="Phrynopus iatamasi" nonfiltered="588" processed="587" dbindex="100588">

Phrynopus iatamasi s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Phrynopus iatamasi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257682" title="Phrynopus juninensis" nonfiltered="589" processed="588" dbindex="100589">

Phrynopus juninensis s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus juninensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257683" title="Phrynopus kauneorum" nonfiltered="590" processed="589" dbindex="100590">

Phrynopus kauneorum s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus kauneorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257685" title="Phrynopus kempffi" nonfiltered="591" processed="590" dbindex="100591">

Phrynopus kempffi s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Phrynopus kempffi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257686" title="Phrynopus laplacai" nonfiltered="592" processed="591" dbindex="100592">

Phrynopus laplacai s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Phrynopus laplacai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257687" title="Set Meravelles" nonfiltered="593" processed="592" dbindex="100593">


Les set meravelles poden ser:

Les set meravelles del mn clssic;
Les set noves meravelles del mn;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257688" title="Phrynopus lucida" nonfiltered="594" processed="593" dbindex="100594">

Phrynopus lucida s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E., Aguilar Puntriano, C. & Arizabal, W. 2004.  Phrynopus lucida.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257689" title="Guerra de trinxeres" nonfiltered="595" processed="594" dbindex="100595">

La guerra de trinxeres o guerra de posicions s un tipus de guerra en la qual els exrcits combatents mantenen lnies esttiques de fortificacions excavades al terra i enfrontades a una distncia relativament propera, anomenades trinxeres. La guerra de trinxeres va sorgir a partir d'una revoluci a les armes de foc i a un increment en el seu poder, sense que hi hagus alhora un increment en la mobilitat i en les comunicacions. Hi va haver perodes de guerra de trinxeres durant la Guerra de Crimea (1853-1856), durant la Guerra Civil Americana (1861-1865) i durant la Guerra Russojaponesa de 1904-1905, per va arribar al seu mxim exponent al front occidental durant la Primera Guerra Mundial.

Orgens.
Les fortificacions sn gaireb tan antigues com la guerra. Tanmateix, a causa de la mida relativament petita dels exrcits i del poc abast de les armes, tradicionalment no era possible defensar ms que una distncia curta o una fortalesa allada. Les grans fortificacions del mn antic, tals com la Gran Muralla Xinesa o el Mur d'Hadri, eren excepcions a la regla general i en qualsevol cas no s'havien dissenyat per evitar completament que l'enemic creus completament cap a l'altre costat, sin per marcar clarament la frontera i servir de dissuasi per a incursions casuals i per actuar com a control. Tamb servien per evitar o entorpir la fugida de possibles enemics. Encara que tant el disseny de fortificacions com el d'armes van avanar enormement en la segona meitat del segon millenni, la invenci de l'arc llarg, l'aparici del mosquet de crrega frontal i fins i tot la de l'artilleria, no van canviar de manera substancial la regla que una fortificaci necessitava una gran quantitat de tropes per defensar-la. Un petit nombre de tropes simplement no podia mantenir un volum de foc suficient com per repellir un atac decidit.

En aquest entorn, les trinxeres podien evitar el moviment de l'enemic atacant i proporcionaven un avantatge psicolgic a les tropes que les ocupaven. D'aquesta manera, per exemple, es convert en prctica habitual que les legions romanes formessin trinxeres al voltant dels seus campaments cada nit. Un campament fortificat resultava molt difcil d'assaltar amb tota una legi al seu interior i si un comandant rom no desitjava enfrontar-se a l'enemic, sovint podia romandre al campament fins que aquell hagus d'abandonar els intents d'atac.

D'altra banda, la majoria de les tcniques utilitzades en la guerra de trinxeres havien existit ja molts anys abans per als setges. La innovaci fou la utilitzaci d'aquestes tcniques en camp obert entre dos exrcits. A la Guerra de les Gllies, Juli Csar descriu com les legions van aixecar dues immenses parets fortificades al voltant de la ciutat durant la Batalla d'Alsia. La muralla interna, d'uns 16 km, mantenia Vercingtorix i les seves forces dins de la ciutat, mentre que la muralla externa els protegia dels reforos, que els superaven en nombre i tractaven de trencar el setge. Els romans van aconseguir mantenir les seves posicions entre les dues parets; i els gals finalment es van rendir una vegada que els seus reforos van ser derrotats per Csar. Tucdides descriu un setge similar, encara que sense xit, a Siracusa per part dels atenesos durant la Guerra del Pelopons.

Una vegada que es van inventar les armes de foc, les tcniques de setge van anar evolucionant fins a convertir-se en el ritual denominat sige en forme. L'exrcit atacant envoltava una ciutat i desprs demanava a la ciutat que es rends. Si responien negativament l'exrcit envoltaria la ciutat amb fortificacions temporals per impedir contraatacs de l'exrcit defensor i l'arribada de reforos. Els atacants llavors construirien una srie de trinxeres, paralleles a les defenses, i justament a la distncia de l'artilleria defensiva. Llavors construen una trinxera en direcci a la ciutat fent un recorregut en ziga-zaga, per evitar que queds exposada al foc enemic. Una vegada estigus dins de l'abast de l'artilleria es cavaria una altra trinxera parallela amb emplaaments per a canons. Si fos necessari s'utilitzaria la primera artilleria com a cobertura, i el procs es repetiria fins queque els canons fossin prou a prop com per encertar de ple i obrir una bretxa a les fortificacions. D'aquesta forma, les tropes d'avanada i les de suport podrien aproximar-se prou com per aprofitar la bretxa, alhora que el procs es repetia per diversos punts. Desprs de cada pas del procs els assaltants comminarien els defensors a rendir-se, per una vegada que les tropes haguessin assolit amb xit la ciutat a travs d'alguna bretxa, els defensors no podrien esperar cap pietat.

Desenvolupament.

El primer desenvolupament important per a l'aparici de la guerra de trinxeres va ser la introducci dels exrcits de reclutament massiu, que van aparixer amb la Revoluci Francesa i en les Guerres Napoleniques. Abans d'aix, els exrcits consistien en un petit nombre de tropes que eren incapaces de defensar un ampli territori durant molt temps. Les batalles eren breus, o degeneraven en guerres de setge. L'aparici dels grans exrcits va fer molt ms difcil que un pogus sobrepassar el flanc de l'altre, tot i que encara podia aconseguir-se, mitjanant crregues de cavalleria i infanteria, que un d'ells acabs trencant la formaci de l'altre a travs d'un assalt directe. Un exemple de lnia militar fortificada que s'allargava durant molts quilmetres eren les Lnies de Torres Vedras, construdes pels portuguesos sota la direcci dels enginyers de l'exrcit britnic, durant la campanya peninsular contra Napole Bonaparte.

La guerra de trinxeres no era exclusiva d'Europa. Els maoris de Nova Zelanda havien construt estacades anomenades p  sobre turons i tancant petites pennsules abans del contacte amb europeus. Sn fortificacions semblants a les de l'edat del ferro europeu, presents a les cultures de Hallstatt i de La Tne. Quan els maoris es trobaren amb els britnics, desenvoluparen les p  en un sistema de defensa amb trinxeres, caus i posicions fortificades molt efectiu. Durant les Guerres Neozenlandeses les p  modernes nuetralitzaren de forma eficient la gran superioritat britnica en nombre i en tecnologia. A Ohaeawai P  l'any 1845, a Rangiriri el 1864 i a Gate P  tamb el 1864, les forces colonials  britniques descobriren que un atac frontal sobre una p  ben defensada era inefectiu i terriblement costs.

El que va fer que la tctica dels atacs frontals fos cada vegada ms sucida va ser el desenvolupament d'armes de foc cada vegada de major poder a mitjan segle XIX. Quan va comenar la Guerra Civil Americana, el 1861, es va lluitar amb les mateixes tctiques utilitzades en l'poca de Napole. Quan la guerra arribava al seu final el 1865, s'havia convertit en una premonici de la Primera Guerra Mundial, amb trinxeres, armes de tir rpid (antecessores de les metralladores), fortificacions de camp i baixes massives. La batalla de Petersburg, propera al final de la guerra, amb les seves trinxeres i formacions esttiques, contrasta amb les primeres batalles com  ara la primera batalla de Bull Run, on les maniobres encara eren possibles. Les famoses crregues de cavalleria, com la crrega de Pickett en la batalla de Gettysburg, van demostrar la inutilitat d'un assalt directe contra una lnia enemiga ben collocada.

Hi va haver diversos factors per al canvi en la forma de fer la guerra. En primer lloc, la gran proliferaci de rifles, que en l'poca es fabricaven a milers. Aquests eren efectius al doble de distncia que els rifles de l'era napolenica, i eren capaos de matar una persona a una distncia d'1 km. A ms, permetien al tirador mantenir-se a cobert en una trinxera o darrere d'algun obstacle improvisat per a poder disparar a un cos d'atacants des d'una distncia molt ms gran que abans; aix, els atacants eren incapaos de travessar prou rpidament la zona d'escombrada dels rifles sense incrrer en un nombre prohibitiu de baixes. Cap a la dcada de 1850, l'adopci de la bala Mini permet que els rifles fossin encara ms letals. D'altra banda cal considerar la persistncia en les tctiques en columna de les Guerres Napoleniques, que incrementaven les baixes. Noms a finals de la guerra es va corregir aquest error tctic de forma generalitzada, disposant les tropes en formacions obertes. Per aix, es van anar adoptant dues respostes defensives a l'increment en el poder de foc: la cobertura i la dispersi. Una tercera resposta, l'armadura o el blindatge, no era una opci vlida contra les noves armes i no ho seria fins a la invenci dels vehicles blindats. Finalment l'opci d'augmentar la velocitat, per poder travessar la zona d'escombrada, tampoc no ho seria fins desprs de la Primera Guerra Mundial.

Tamb van influir altres factors que van anar apareixent desprs de la Guerra Civil Americana. El primer va ser el desenvolupament del filferro de punxes (inventat el 1874), que en si mateix no causava un gran dany per que podia alentir de forma crucial a una fora d'atac, i permetre als defensors amb metralladores situades estratgicament, infligir greus prdues a l'enemic. La segona va ser la millora de l'artilleria que, des de l'aparici de la plvora fins al desenvolupament de la guerra de trinxeres, s'havia convertit en la major causa de baixes en una guerra; posteriorment va ser suplantada, noms breument, pel rifle. Amb el desenvolupament dels canons de retrocrrega d'acer per Krupp, es va recuperar gran part de la seva potncia, tal com es va demostrar durant la Guerra Francoprussiana de 1870-1871. En tercer lloc hi ha la introducci de les bales explosives i, finalment, els mecanismes hidrulics de recul, inventats pels francesos al can de camp de 75 mm de 1897, que van incrementar significativament la velocitat de tret i la precisi. Aquests canvis van incrementar l'efectivitat de l'artilleria fins un grau inimaginable en la dcada de 1870. Es va crear una zona entre l'atacant i el defensor, la terra de ning, massa letal per creuar-lo.

La Primera Guerra Mundial.

Encara que la tecnologia i els exrcits de reclutes havien canviat dramticament la naturalesa de la guerra, la majoria dels exrcits encara no s'havien adonat de les implicacions dels canvis. Al comenament de la Primera Guerra Mundial, la majoria dels exrcits es van preparar per a un guerra breu, amb tctiques i estratgies no gaire diferents a les usades en temps de Napole, malgrat les experincies de la Guerra Civil Americana i la Guerra Russojaponesa.

Tanmateix, quan va comenar la guerra, els alemanys i els francesos i britnics aviat van percebre que amb les armes modernes, qualsevol lloc podia ser fcilment defensat per un grapat d'homes d'infanteria. Com que atacar frontalment suposava una quantitat de prdues inacceptable, era essencial una operaci de desbordament pels flancs. Desprs de la batalla de l'Aisne el setembre de 1914, es van intentar una srie de maniobres de flanqueig, i ampliaci de les lnies de defensa fortificades per superar les del contrari, en un conjunt d'atacs i contraatacs que es va conixer com la cursa cap al mar. Els dos bndols van cavar el que essencialment era un parell de trinxeres des de la frontera sussa fins al mar del Nord, a la costa de Blgica. En aquest moment es va establir una situaci esttica, la mxima expressi de la guerra de trinxeres, que va prevaler al front occidental des del setembre de 1914 fins que els alemanys van llanar l'Operaci Michael, el 21 de mar de 1918. Als altres fronts de la guerra tamb es donaren episodis perllongats de guerra de trinxeres, per mai van arribar a la complexitat i sofisticaci de la situaci al front occidental.

Al front occidental, les petites i improvisades trinxeres dels primers mesos aviat van comenar a crixer en profunditat i complexitat, i gradualment es crearen vastes rees defensives interconnectades. L'espai entre les trinxeres, la terra de ning, variava en distncia en funci del camp de batalla. Al front occidental era habitualment de 100 a 300 metres, amb punts en qu la separaci podia ser de noms 30 metres, com a la cresta de Vimy. Desprs de la retirada alemanya fins a la lnia Hindenburg el mar de 1917, es va ampliar fins a gaireb un quilmetre en alguns llocs. En la batalla de Gallpoli la distncia entre les trinxeres va arribar a noms 15 metres de distncia. Al front oriental i a l'Orient Mitj, les rees a cobrir eren tan grans i les distncies als subministraments eren tan llargues, que la guerra de trinxeres no es va generalitzar. Als Alps la guerra de trinxeres al front itali va arribar a estendre's en vertical, en grans desnivells a les muntanyes, fins a altures de 3.900 metres. La gesti i els perfils de les trinxeres van haver d'adaptar-se al terreny escarpat, a les roques i al clima. Alguns sistemes de trinxeres es van arribar a construir en glaceres, com les d'Adamello-Presanella o les de Marmolada als Dolomites.

Estructura de les trinxeres.

Al poc temps de comenar la guerra, l'estratgia defensiva britnica va suggerir un sistema principal de trinxeres de tres lnies paralleles amb cada lnia connectada per trinxeres de comunicaci. El punt en el qual una trinxera de comunicaci feia intersecci amb la trinxera frontal era d'una importncia crtica, i normalment es trobava fortament fortificat. La trinxera frontal tenia una guarnici lleugera, i normalment noms estava ocupada per les tropes de gurdia a trenc d'alba i al capvespre. Entre 80 i 100 metres ms allunyada es trobava la trinxera de suport, que seria a la que la guarnici retrocediria en el cas que la trinxera frontal fos bombardejada. Entre 300 i 500 metres ms enrere es trobava la tercera trinxera de reserva, on les tropes de reserva es podien ajuntar per a un contraatac si les trinxeres frontals eren capturades. Aquest sistema defensiu aviat es va tornar obsolet, a mesura que el poder de l'artilleria va anar creixent. Tanmateix, en alguns sectors del front, la trinxera de suport es va mantenir com a cimbell per atreure el foc enemic lluny de les lnies frontals i de reserva. S'encenien focs per fer-la semblar habitada i els danys produts per les bombes eren reparats immediatament.

Tamb es construen trinxeres temporals. Quan es planejava un atac a gran escala, es cavaven trinxeres de reuni a prop de la trinxera frontal. Servien com a refugi a les onades de tropes atacants que seguirien a les primeres que deixaven la trinxera frontal. Tamb es cavaven rases en direcci a la terra de ning amb diversos propsits, com connectar la trinxera frontal amb un punt d'escolta a prop del filferro de punxes enemic, o servir d'una zona d'atac avanat per a un atac per sorpresa. Quan un costat de la lnia frontal es corbava cap a l'enemic, es formava un sortint, una zona vulnerable ja que podia ser atacada des de diversos flancs. La lnia cncava davant d'un sortint es denominava reentrada.

Darrere del sistema frontal de trinxeres hi havia habitualment almenys dos sistemes de trinxeres preparats, com a mnim, parcialment. Els alemanys sovint preparaven mltiples sistemes de trinxeres redundants. El 1916, el seu front a la zona del Somme mostrava dos sistemes complets de trinxeres, separats un quilmetre l'un de l'altre, amb un tercer sistema parcialment complet un altre quilmetre ms enrere. Aquesta duplicitat feia que fos virtualment impossible travessar les fortificacions. En el cas que la secci del primer sistema de trinxeres fos capturada, es cavaria una trinxera de comunicaci per connectar el segon sistema amb la part del primer que encara estigus sota control.

 Els alemanys van perfeccionar considerablement el disseny i construcci de defenses. Utilitzaven formig armat per construir punts estratgics, aix com refugis profunds, ventilats i a prova de bombes. Estaven ms disposats que els seus enemics a fer una retirada estratgica a una posici millor preparada defensivament. Tamb van ser els primers en aplicar el concepte de defensa en profunditat o Eingreifentaktik, on les lnies frontals tenien centenars de metres d'amplada i contenien una srie de punts avanats en lloc d'una trinxera contnua. Cada punt avanat podia donar foc de suport als seus vens i, si b els atacants tenien llibertat de moviment entre els punts avanats, estaven contnuament exposats al foc creuat contra ells. Els britnics van acabar adoptant un sistema semblant, per estava incomplet quan els alemanys van llanar la seva ofensiva de primavera o Kaiserschlacht el 1918, i va demostrar ser desastrosament inefectiu.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257690" title="Phrynopus montium" nonfiltered="596" processed="595" dbindex="100596">

Phrynopus montium s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus montium.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257691" title="Phrynopus nanus" nonfiltered="597" processed="596" dbindex="100597">

Phrynopus nanus s una espcie de granota que viu a Colmbia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ramrez Pinilla, M.P., Osorno-Muoz, M., Rueda, J.V., Amzquita, A. & Ardila-Robayo, M.C. 2004.  Phrynopus nanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257692" title="Phrynopus nebulanastes" nonfiltered="598" processed="597" dbindex="100598">

Phrynopus nebulanastes s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E., Aguilar Puntriano, C. & Wild, E. 2004.  Phrynopus nebulanastes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257694" title="Phrynopus parkeri" nonfiltered="599" processed="598" dbindex="100599">

Phrynopus parkeri s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lehr, E., Aguilar Puntriano, C. & Wild, E. 2004.  Phrynopus parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257697" title="Phrynopus peraccai" nonfiltered="600" processed="599" dbindex="100600">

Phrynopus peraccai s una espcie de granota que viu a Equador.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S. & Almeida, D. 2004.  Phrynopus peraccai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257700" title="Phrynopus peruanus" nonfiltered="601" processed="600" dbindex="100601">

Phrynopus peruanus s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lehr, E., Aguilar Puntriano, C. & Lynch, J. 2004.  Phrynopus peruanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257702" title="Phrynopus peruvianus" nonfiltered="602" processed="601" dbindex="100602">

Phrynopus peruvianus s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Arizabal, W. 2004.  Phrynopus peruvianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257704" title="Phrynopus pinguis" nonfiltered="603" processed="602" dbindex="100603">

Phrynopus pinguis s una espcie de granota que viu a Bolvia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Phrynopus pinguis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257705" title="Phrynopus simonsii" nonfiltered="604" processed="603" dbindex="100604">

Phrynopus simonsii s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus simonsii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257706" title="Phrynopus spectabilis" nonfiltered="605" processed="604" dbindex="100605">

Phrynopus spectabilis s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus spectabilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257707" title="Mike James" nonfiltered="606" processed="605" dbindex="100606">


Mike James, nascut el 21 de juliol de 1973 a Vancouver (Canad), s un jugador de rugbi a XV retirat, que ocupava la posici de segona lnia. Va ser internacional amb Canad.

Va jugar deu anys a Frana, entre 1997 i 2000 a l'USAP de Perpiny i entre 2000-2007 a l'Stade Franais. El seu darrer partit va ser a l'Estadi de Frana contra el Clermont, aconseguint el seu tercer ttol de campi de Frana. Se'n va llavors a Vancouver, on treballa com a director comercial encarregat del desenvolupament del rugbi per a la Federaci Canadenca de Rugbi.

Carrera.
 1997-2000 USAP;
 2000-2007 Stade Franais;

El seu debut amb la selecci de rugbi de Canad va ser el 21 de maig de 1994 contra els Estats Units.

 Palmars .
 En club .
 Campionat de Frana : Campi: 2003, 2004, 2007. ;
 Finalista : 1998, 2005.
 Finalista de la Copa d'Europa : 2001, 2005.

 A l'equip nacional .
 56 partits amb la selecci de Canad entre 1994 et 2007;
 4 assaigs (20 punts);
 Internacionalitats per any : 5 el 1994, 8 el 1995, 6 el 1996, 4 el 1997, 5 el 1998, 6 el 1999, 1 el 2000, 7 el 2002, 7 el 2003, 1 el 2005, 1 el 2006, 5 en 2007.

A la  Copa del Mn de Rugbi :
 2007 : 4 partits (Galles, Fidji, Jap, Austrlia);
 2003 : 2 partits (Galles, Tonga);
 1999 : 3 partits (Frana, Fidji, Nambia);
 1995 : 2 partits (Romania, Austrlia);

Enllaos externs.
 Estadstiques a scrum.com;
 Fitxa a l'equipe.fr;
 Estadstiques a itsrugby;
 Estadstiques internacionals a nivell de club;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257709" title="Phrynopus thompsoni" nonfiltered="607" processed="606" dbindex="100607">

Phrynopus thompsoni s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.
 Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus thompsoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257710" title="Phrynopus wettsteini" nonfiltered="608" processed="607" dbindex="100608">

Phrynopus wettsteini s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Phrynopus wettsteini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257713" title="Leptodactil" nonfiltered="609" processed="608" dbindex="100609">

Leptodactylinae s una subfamlia de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Gneres.

 Adenomera;
 Edalorhina ;
 Hydrolaetare ;
 Leptodactylus ;
 Limnomedusa;
 Lithodytes ;
 Physalaemus ;
 Pleurodema ;
 Pseudopaludicola ;
 Vanzolinius ;

Referncies.

 Informaci taxonmica sobre aquesta subfamlia d'amfibis. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257716" title="Leptodactylus" nonfiltered="610" processed="609" dbindex="100610">


Leptodactylus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Leptodactylus albilabris;
 Leptodactylus bolivianus;
 Leptodactylus bufonius;
 Leptodactylus caatingae;
 Leptodactylus camaquara;
 Leptodactylus chaquensis;
 Leptodactylus colombiensis;
 Leptodactylus cunicularius;
 Leptodactylus didymus;
 Leptodactylus diedrus;
 Leptodactylus dominicensis ;
 Leptodactylus elenae;
 Leptodactylus fallax;
 Leptodactylus flavopictus;
 Leptodactylus fragilis ;
 Leptodactylus furnarius;
 Leptodactylus fuscus;
 Leptodactylus gracilis;
 Leptodactylus griseigularis;
 Leptodactylus hallowelli;
 Leptodactylus hylodes;
 Leptodactylus jolyi;
 Leptodactylus knudseni;
 Leptodactylus labrosus;
 Leptodactylus labyrinthicus;
 Leptodactylus laticeps;
 Leptodactylus latinasus ;
 Leptodactylus lauramiriamae ;
 Leptodactylus leptodactyloides;
 Leptodactylus lithonaetes;
 Leptodactylus longirostris;
 Leptodactylus magistris;
 Leptodactylus marambaiae;
 Leptodactylus melanonotus;
 Leptodactylus myersi;
 Leptodactylus mystaceus;
 Leptodactylus mystacinus;
 Leptodactylus natalensis;
 Leptodactylus nesiotes ;
 Leptodactylus notoaktites;
 Leptodactylus ocellatus;
 Leptodactylus pallidirostris;
 Leptodactylus paraensis ;
 Leptodactylus pascoensis;
 Leptodactylus pentadactylus ;
 Leptodactylus peritoaktites ;
 Leptodactylus petersii;
 Leptodactylus plaumanni;
 Leptodactylus podicipinus;
 Leptodactylus poecilochilus;
 Leptodactylus pustulatus;
 Leptodactylus rhodomerus ;
 Leptodactylus rhodomystax;
 Leptodactylus rhodonotus;
 Leptodactylus rhodostima;
 Leptodactylus riveroi;
 Leptodactylus rugosus;
 Leptodactylus sabanensis;
 Leptodactylus savagei ;
 Leptodactylus sertanejo ;
 Leptodactylus silvanimbus;
 Leptodactylus spixi;
 Leptodactylus stenodema;
 Leptodactylus syphax;
 Leptodactylus tapiti;
 Leptodactylus thomei ;
 Leptodactylus troglodytes;
 Leptodactylus turimiquensis ;
 Leptodactylus validus ;
 Leptodactylus ventrimaculatus;
 Leptodactylus viridis;
 Leptodactylus wagneri;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257717" title="Leptodactylus albilabris" nonfiltered="611" processed="610" dbindex="100611">

Leptodactylus albilabris s una espcie de granota que viu a Puerto Rico, les Illes Verges Britniques i les Illes Verges Nord-americanes.

Referncies.

 Hedges, B., Joglar, R. & Thomas, R. 2004.  Leptodactylus albilabris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257720" title="Leptodactylus bolivianus" nonfiltered="612" processed="611" dbindex="100612">

Leptodactylus bolivianus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Nicaragua, Panam, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Reynolds, R., Caramaschi, U., Mijares, A., Acosta-Galvis, A., Hardy, J., La Marca, E. & Manzanilla, J. 2004.  Leptodactylus bolivianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257721" title="Leptodactylus bufonius" nonfiltered="613" processed="612" dbindex="100613">

Leptodactylus bufonius s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil i Paraguai. 

Referncies.
 Heyer, R., Reichle, S., Silvano, D. & di Tada, I. 2004.  Leptodactylus bufonius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257722" title="Leptodactylus caatingae" nonfiltered="614" processed="613" dbindex="100614">

Leptodactylus caatingae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R. & Junca, F. 2004.  Leptodactylus caatingae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257723" title="Leptodactylus camaquara" nonfiltered="615" processed="614" dbindex="100615">

Leptodactylus camaquara s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B., Eterovick, P.C. & Silvano, D. 2004.  Leptodactylus camaquara.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257724" title="El Querforadat" nonfiltered="616" processed="615" dbindex="100616">
El Querforadat s una entitat de poblaci del municipi de Cava a la comarca de l'Alt Urgell. En el cens de 2005 comptava amb 15 habitants. Histricament pertanyia al Barid (comarca natural), tot i que la resta de municipi pertany a l'Urgellet.

Un quer (d'origen prerom) s una penya. Sobre la gran roca hi havia el castell. Segons la llegenda, un forat comunicava el castell amb el riu permetent esquivar els setges. Els habitants ensenyaven a diari truites fresques per desanimar als assetjadors.. De totes formes, les dites populars diuen que "al Quer, el forat tothom se'l t".

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257725" title="Leptodactylus chaquensis" nonfiltered="617" processed="616" dbindex="100617">

Leptodactylus chaquensis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai, Uruguai i, possiblement tamb, al Per. 

Referncies.

 Heyer, R., Reichle, S., Silvano, D., Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Leptodactylus chaquensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257726" title="Josa de Cad" nonfiltered="618" processed="617" dbindex="100618">
Josa de Cad s un poble situat a la cara sud de la Serra del Cad. Est constituit com entitat municipal descentralitzada del municipi de Josa i Tuixent, comarca de l'Alt Urgell.

 Cultura .

 Festes .

La Festa Major es celebra el primer cap de setmana de setembre.

 Vegeu tamb .

 Municipi de Josa i Tuixent;
 Tuixent;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257728" title="Leptodactylus colombiensis" nonfiltered="619" processed="618" dbindex="100619">

Leptodactylus colombiensis s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela. 

Referncies.
 Castro, F., La Marca, E. & Amzquita, A. 2004.  Leptodactylus colombiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257729" title="Serrat de la Capella" nonfiltered="620" processed="619" dbindex="100620">
El Serrat de la Capella s un barri de la Seu d'Urgell, a l'Alt Urgell, el 2001 tenia 84 habitants. El barri es troba al nord de la Seu d'Urgell, fora separat del nucli principal. Es troba sota del tur del pla de les forques, a prop del riu Valira, per damunt de la rotonda de la N-260 i enmig de la carretera que va direcci a Andorra.

En l'ltim Pla General d'Organitzaci Urbanstica de la Seu d'Urgell, es preveu una ampliaci del barri que milloraria els equipaments de la zona i les connexions amb el nucli principal.



 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257730" title="Leptodactylus cunicularius" nonfiltered="621" processed="620" dbindex="100621">

Leptodactylus cunicularius s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B., Eterovick, P.C. & Silvano, D. 2004.  Leptodactylus cunicularius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257733" title="Torneig de Marsella" nonfiltered="622" processed="621" dbindex="100622">
El Torneig de Marsella s un torneig de tennis que es disputa a Marsella,Frana. A dins del calendari de la ATP a febrer. Es juga sobre carpeta des de la temporada 1993. 
Campions.
Individuals Mascul.


Dobles Masculins.
 1993: Arnaud Boetsch / Olivier Delaitre;
 1994: Jan Siemerink / Daniel Vacek;
 1995: David Adams / Andrei Olhovskiy;
 1996: Jean-Philippe Fleurian / Guillaume Raoux;
 1997: Thomas Enqvist / Magnus Larsson;
 1998: Donald Johnson / Francisco Montana;
 1999: Max Mirnyi / Andrei Olhovskiy;
 2000: Simon Aspelin / Johan Landsberg;
 2001: Julien Boutter / Fabrice Santoro;
 2002: Arnaud Clement / Nicolas Escude;
 2003: Sbastien Grosjean / Fabrice Santoro;
 2004: Mark Knowles / Daniel Nestor;
 2005: Martin Damm / Radek Stepanek;
 2006: Martin Damm / Radek Stepanek;
 2007: Arnaud Clement / Michael Llodra;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257735" title="Leptodactylus didymus" nonfiltered="623" processed="622" dbindex="100623">

Leptodactylus didymus s una espcie de granota que viu a Bolvia i Per.

Referncies.
 Angulo, A., Reichle, S. & De la Riva, I. 2004.  Leptodactylus didymus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257737" title="Leptodactylus diedrus" nonfiltered="624" processed="623" dbindex="100624">

Leptodactylus diedrus s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Veneuela i, possiblement tamb, al Per.

Referncies.
 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C. & Castro, F. 2004.  Leptodactylus diedrus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257738" title="Leptodactylus dominicensis" nonfiltered="625" processed="624" dbindex="100625">

Leptodactylus dominicensis s una espcie de granota que viu a la Repblica Dominicana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Hedges, B., Inchaustegui, S., Thomas, R. & Powell, R. 2004.  Leptodactylus dominicensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257739" title="Leptodactylus elenae" nonfiltered="626" processed="625" dbindex="100626">

Leptodactylus elenae s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i, possiblement tamb, Per. 

Referncies.

 Heyer, R., Aquino, L., Silvano, D., Scott, N. & Baldo, D. 2004.  Leptodactylus elenae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257744" title="Faust Barber i Mart" nonfiltered="627" processed="626" dbindex="100627">
Faust Barber i Mart (Alaqus, l'Horta, 19 de desembre de 1850 - Valncia, 5 de gener de 1924) fou un metge, erudit i poltic valenci. Estudi i exerc la medicina a la Universitat de Valncia, on destac la seva tasca durant l'epidmia de clera del 1885. El 1891 organitz el primer Congrs Mdic Regional de Valncia i viatj per diversos pasos d'Europa fent estudis pedaggics per a l'ensenyament de sordmuts, i contribu a renovar els sistemes per a llur recuperaci. Public obres sobre otorinolaringologia  i dirig el Boletn del Instituto Mdico Valenciano i la Revista Valenciana de Ciencias Mdicas. 

Escriv nombrosos treballs d'investigaci sobre la histria de la medicina valenciana; edit texts catalans antics relacionats amb qestions mdiques i fu interessants recerques sobre temes literaris. Era amic d'Antoni Maria Alcover i collabor en la realitzaci del seu Diccionari. Tamb presid el 1907 la societat valencianista Valncia Nova i convoc l'Assemblea Regionalista Valenciana, coincidint amb el segon centenari de la batalla d'Almansa i del Decret de Nova Planta que havia d'sser l'expressi al Pas Valenci de la Solidaritat Catalana. 

En el seu discurs De regionalisme i valentinicultura escrit el 1902 i publicat el 1910, fixa les bases del valencianisme contemporani i reclama, per primer cop des del decret de Nova Planta, el dret a governar-se de l antic Regne de Valncia, s oposa a l absorci i assimilaci castellana, defineix Espanya com un estat plurinacional. Alhora, quan el 1914 les Corts Espanyoles proposaren la constituci d'una Mancomunitat Llevantina (que incloa el Pas Valenci, Mrcia i la provncia d'Albacete), fou un dels qui s'opos ms aferrissadament, avantposant el fet lingstic a l'administratiu i reclamant una Mancomunitat Valenciana, com la Joventut Valencianista. Tamb fou un dels signants de la Declaraci Valencianista de 1918.

 Obres .
 De la enseanza del sordomudo por el mtodo oral puro (1894);
 La fisiologa del lenguaje;
 La intubacin larngea;
 De Regionalisme i Valentinicultura (1902), pronunciat en l obertura del curs de Lo Rat Penat de 1902;
 Conferencias sobre bio-bibliografa de Carlos Ros (1905);

 Enllaos externs .
 L'autogovern per a Valncia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257751" title="Llenges tahtiques" nonfiltered="628" processed="627" dbindex="100628">

Les llenges tahtiques sn un grup de llenges polinsies orientals de la branca central oriental (els altres membres de la qual sn el Rap, que es parla a Rapa, i les llenges marqusiques).

Les dues llenges ms importants d'aquest grup en nombre de parlants sn el tahiti i el maori. El tahiti s l'idioma principal de les Illes de la Societat, i s una lingua franca a gran part de la Polinsia Francesa, mentre que el maori s parlat per una minoria important a Nova Zelanda, on comparteix oficialitat amb l'angls.

Altres idiomes d'aquest grup sn:

Tubuai, que es parla a les Illes Australs;
Moriori, que es parla a les Illes Chatham;
Tongarev, que es parl a Penrhyn;
Rarotong, que es parla al sud de les Illes Cook;
Rakahanga-Manihiki, que es parla al nord de les Illes Cook;
Tuamotu, que es parla a l'arxiplag Tuamotu de la Polinsia Francesa, excepte a Puka-Puka i les Illes de la Decepci;

Enllaos externs.
Ethnologue;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257755" title="Leptodactylus fallax" nonfiltered="629" processed="628" dbindex="100629">

Leptodactylus fallax s una espcie de granota que viu a les illes de Dominica i Montserrat. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257756" title="Leptodactylus flavopictus" nonfiltered="630" processed="629" dbindex="100630">

Leptodactylus flavopictus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Skuk, G. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus flavopictus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257759" title="Leptodactylus fragilis" nonfiltered="631" processed="630" dbindex="100631">

Leptodactylus fragilis s una espcie de granota que viu a l'rea compresa entre el sud de Texas i Colmbia i Veneuela. 

Referncies.
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257760" title="Leptodactylus furnarius" nonfiltered="632" processed="631" dbindex="100632">

Leptodactylus furnarius s una espcie de granota que viu al Brasil i Uruguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Colli, G., Nascimento, L.B., Silvano, D. & Langone, J. 2004.  Leptodactylus furnarius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257761" title="Batalla de Valncia" nonfiltered="633" processed="632" dbindex="100633">

La Batalla de Valncia s el nom que rep el conflicte identitari que va enfrontar a la societat valenciana en la transici democrtica espanyola, caracteritzada per una notable conflictivitat i violncia, i que provoc una fractura poltica i social al Pas Valenci que encara dura. El seu epicentre i on amb major intensitat es va viure va ser a la Ciutat de Valncia.

 Origen del conflicte .
El conflicte va tenir el seu origen en la disgregaci de la dreta a la fi del franquisme, part de la qual va ser exclosa de la plataforma que havia d'aglutinar als conservadors locals, que veient la fi del rgim, havien optat pel reformisme per a canalitzar les seves carreres poltiques. Alhora, tot i que el nacionalisme valenci era feble polticament, durant els primers anys 1970 va aconseguir que els partits d'esquerra adoptessin posicions autonomistes, favorables a la unitat de la llengua i l's dels smbols com la senyera quatribarrada.

El conflicte esclat arran de les eleccions generals espanyoles de 1977, on la UCD va obtenir el 33 % dels vots i 11 escons, el PSOE el 36,83 % i 13 escons, el PCPV un 8,99 % i 3 escons, i un esc el PSP-USPV, Aliana Popular i l'independent Jos Miguel Ort Bords. Aquesta derrota provoc que els dirigents de la UCD al Pas Valenci, encapalats per Emilio Attard Alonso, que pertanyien al sector ms reaccionari de la dreta valenciana, tinguessin por de ser desplaats del poder poltic i planegessin eradicar el predomini de l'esquerra mitjanant les coaccions, i adopt l'anticatalanisme com a estratgia de xoc, atribuint intencions pancatalanistes al PSOE.

 Evoluci dels fets .
Jos Mara Adn Garca i tots els procuradors en Corts valencians, van presentar un escrit el 12 d'agost de 1976 on sollicitaven l'autonomia econmica, administrativa i cultural de la regi valenciana i que recollia les aspiracions de Lo Rat Penat, l'Ateneu Mercantil de Valncia, la Federaci de Societats Musicals, la Cambra Oficial de Comer de Valncia, l'Institut Valenci d'Economia, el Centre d'Estudis Poltics i Socials del Movimiento, les diputacions de Valncia, Alacant i Castell i associacions poltiques com l'Asociacin Nacional para el Estudio de los Problemas Actuales (ANEPA), Frente Nacional Espaol, Unin Nacional i Unin del Pueblo Espaol (UDPE), una barreja de tradicionalistes, conservadors i reformistes. 

El prec dels procuradors, entre els quals es trobaven l'alcalde de Valncia, Miguel Ramn Izquierdo, Pedro Zaragoza, o Jos Antonio Perell Morales, s'havia presentat quatre mesos abans de la constituci de la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci, que aplegaven els partits d'esquerra i nacionalistes oposats al rgim, i que proposaren engegar un procs autonmic similar al que se seguia a Catalunya i al Pas Basc.

Simultniament, es va constituir la UCD valenciana, a partir del Partido Popular de la Regin Valenciana d'Emilio Attard Alonso, format per poltics vinculats al Movimiento Nacional, i arraconant els reformistes com Esteban Rodrigo de Fnech, Pedro Zaragoza o Jos Mara Adn Garca. Alguns d'aquests sectors, exclosos d'UCD, com l'alcalde de Valncia, Miguel Ramn Izquierdo, i el president de la Diputaci, Ignacio Carrau, fundarien Uni Regional Valenciana (URV) el 1978, intentant blanquejar el seu passat franquista presentant-se com salvadors del poble valenci enfront d'una suposada invasi catalana.

A les eleccions de 1977, per, la UCD fou derrotada. Poc desprs es constitu l'Assemblea de Parlamentaris del Pas Valenci amb 41 membres, dels quals 25 eren d'esquerres. Attard va encarregar Fernando Abril Martorell, home de confiana d'Adolfo Surez, i Manuel Broseta Pont, una nova estratgia per a guanyar les eleccions municipals i generals de 1979 i hi condicionar el procs d'elaboraci de l'Estatut d'Autonomia. Va eliminar del partit els membres liberals com Francesc de Paula Burguera i Escriv, Jos Antonio Noguera de Roig i Joaqun Muoz Peirats i assum els postulats anticatalanistes. Per a expandir-se popularment es valgueren del diari Las Provincias, dirigit per Mara Consuelo Reyna, del moviment faller i del Valncia C.F, aix com de filsofs i intellectuals com Juan Ferrando Bada i Gustavo Villapalos i el suport logstic del governador civil Jos Mara Fernndez del Ro 

 Cronologia d'esdeveniments .
 1976 (abril). El sacerdot Pere Riutort s agredit fsicament per instigaci de Ramn Pascual Lainosa, president de la Junta Central Fallera ;
 1976 (juliol) Una bomba esclata a l'estadi del Llevant U.E la nit abans de la Trobada dels pobles.
 1976 (5 d'agost) Bomba a la llibreria La Araa.
 1976 (12 de novembre) El deg de Filosofia i Lletres, una professora i un bidell, sn agredits a la Universitat de Valncia.
 1976 (29 de novembre) La policia carrega contra els portadors de senyeres durant les falles.
 1977 (9 d'octubre) Insults als parlamentaris a la process de la senyera municipal, i atac a la Casa de Catalunya.
 1978 (3 de febrer) Boicot dels blavers al colloqui en l'Ateneu Mercantil de Valncia sobre autonomia i esglsia valenciana;
 1978 (23 de febrer) Apareix el peridic Som, rgan del Grup d'Acci Valencianista, escamot violent.
 1978 (13 de mar) Irrupci d'activistes blavers al Palau de Benicarl, on es reuneix l'Assemblea de Parlamentaris.
 1978 (10 d'abril) Incidents en una concentraci d'elements blavers i de Fuerza Nueva durant la constituci del Consell del Pas Valenci.
 1978 (maig) Ignacio Carrau encapala una manifestaci en desgreuge a Jaume I, convocada per URV, GAV, AP i Fuerza Nueva. Acaba amb atacs a la seu regional de TVE al Pas Valenci i a la casa de Manuel Sanchis Guarner.
 1978 (setembre) Manifestacions violentes d'aficionats ultres a partits de futbol del Valncia C.F.
 1978 (8 d'octubre) Bomba contra l'Aplec del Pas Valenci, a la plaa dels bous.
 1978 (17 d'octubre) Envien un paquet bomba a la casa de Joan Fuster, que provoca estralls.
 1978 (26 d'octubre) Grups blavers intenten assaltar el Palau de la Generalitat Valenciana, i insulten el president, Josep Llus Albinyana.
 1978 (4 de desembre) Paquet bomba contra Manuel Sanchis Guarner que provoca estralls.
 1979 (23 i 26 d'abril) El Consell decideix adoptar com a bandera la senyera de les quatre barres. Bombes als domicilis de Josep Llus Albinyana i Fernando Martnez Castellano, alcalde electe de Valncia. Insults a Albinyana a l'aeroport, assalts a les Conselleries de Cultura i Treball, senyeres retirades per incontrolats.
 1979 (3 de setembre) Josep Llus Albinyana i Manuel Girona Rubio, president de la diputaci valenciana, agredits a Quart de Poblet quan assistien al ple per a demanar autonomia segons l'article 151 de la Constituci espanyola de 1978.
 1979 (mitjans octubre) atacs a les seus del PCPV i del Sindicat Lliure de la Marina Mercant. Alfons Cuc, senador pel PSPV-PSOE, interpella al govern espanyol sobre el clima de violncia a Valncia.
 1980 (gener) La senyera de la Diputaci s cremada dos cops.
 1980 (juny) Judici contra Pascual Martn Villalba (GAV), qui acus Sanchis Guarner de posar-se ell mateix la bomba.
 1980 (10 juliol) Blavers amenacen Manuel Girona a la porta de la Diputaci de Valncia.
 1980 (tardor) Agressi a Josep Guia i la seva famlia.
 1980 (novembre) s metrallat el bar El Sif, al carrer del Mar de Valncia;
 1981 (maig) Explosi d'un artefacte davant de la seu del PCPV a Alacant.
 1981 (11 de setembre) nova bomba a la casa de Joan Fuster;

 Conseqncia del conflicte .
Malgrat les coaccions i violncia meditica, a les eleccions generals espanyoles de 1979 UCD va augmentar 5 diputats i va empatar a 19 escons amb el PSPV-PSOE, per el PCPV va obtenir 3 escons i l'esquerra va seguir sent majoritria en la Assemblea de Parlamentaris. Tot i aix, el PSPV-PSOE va destituir i marginar Josep Llus Albinyana, considerat massa nacionalista, i va acabar cedint. L'agitaci i la violncia al carrer determinaren en bona mesura les negociacions que mantenien les forces poltiques valencianes per a redactar l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci, finalment aprovat el 1982 merc un pacte entre Alfonso Guerra, Fernando Abril Martorell i Emilio Attard Alonso per la via disposada en l'article 143 de la Constituci, en lloc de per la via de l'article 151. Es canvi la senyera quatribarrada de la Corona d Arag (oficial al Pas Valenci entre 1978 i 1980, amb l'escut del Consell al mig) per la senyera de la ciutat de Valncia (amb franja blava), s'adopt el nom de Comunitat Valenciana en comptes de Pas Valenci i li don categoria de llengua al valenci (no pas catal). 

L'ensulsiada definitiva de la UCD com a partit el 1981, la victria del PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1982, l'aprovaci de l'estatut d'autonomia i les primeres eleccions a les Corts Valencianes de 1983, en les que Uni Valenciana (successora d'URV) va obtenir representaci parlamentria, van provocar que el blaverisme entrs en la via institucional i abandons els actes de violncia directa. Endems, el partit vencedor a les eleccions autonmiques, el PSPV-PSOE, tot i les reticncies blaveres, va mantenir tota la simbologia pactada, encara que defens les Normes de Castell com a oficials per a introduir la llengua a les escoles.
 
 Referncies .

 Bibliografia .
 Manel Mart La transici al Pas Valenci dossier a L'Aven nm 124, maig de 1997.
 Eduard Mira De impura natione: el valencianisme, un joc de poder Eliseu Climent Editor, 1986;
 Benito Sanz i Josep Maria Felip La construccin poltica de la Comunidad Valenciana, Instituci Alfons El Magnnim, 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257762" title="Bernhard Eisel" nonfiltered="634" processed="633" dbindex="100634">


Bernhard Eisel (nascut el 17 de febrer del 1981 a Voitsberg) s un ciclista professional austrac. Va guanyar la seva primera cursa quan tenia onze anys i ha guanyat moltes curses des d'aleshores. Quan tenia disset anys, es va mudar a Itlia per competir amb l'equip Rinascita Ormelle, basat a Treviso. Desprs va fitxar per l'equip Gli Amici Piave, de Moreno Argentin. L'any 2001 va passar a professional amb l'equip Mapei, i l'any 2003 va fitxar per l'equip FDJeux.com. A partir del 2007, Eisel va comenar a crrer amb el T-Mobile Team.

Palmars.
2002;
 1r de la Radclassic-Gleisdorf;
2003;
 1r del Critrium Welser Sparkassen Innenstadt;
 Vencedor d'una etapa del GP Erik Breukink;
 Vencedor d'una etapa de la Volta al Llemos;
2004;
 1r a Bad Ischl;
 Vencedor d'una etapa del Critrium des Espoirs	;
2005;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a l'Algarve;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Internacional Costa Azul;
2006;
 1r al Critrium Grazer Altstadt ;
 1r al Critrium Mayrhofen Europa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Qatar;
 Vencedor d'una etapa dels Tres Dies de la Panne ;
2007;
 1r a Linz;
 1r de la Commerce Bank Triple Crown of Cycling i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve;
2008;
 1r a Kflach ;
 1r de la Pars-Bourges;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a l'Algarve;

Enllaos externs.
 Lloc web oficial;
 Fitxa a sitiodeciclismo.net;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257764" title="Leptodactylus fuscus" nonfiltered="635" processed="634" dbindex="100635">

Leptodactylus fuscus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Panam, Paraguai, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Referncies.
 Reynolds, R., Caramaschi, U., Mijares, A., Acosta-Galvis, A., Heyer, R., Lavilla, E. & Hardy, J. 2004.  Leptodactylus fuscus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257765" title="Consell Jedi" nonfiltered="636" processed="635" dbindex="100636">
L'Alt Consell Jedi s una instituci de la srie de pellcules d'Star Wars. Els seus membres sn els ms forts de l'Orde Jedi i sn els elegits per a liderar els Jedi.

L'Alt Consell era un grup de dotze Mestres Jedi savis i poderosos elegits per a guiar l'Orde Jedi, aix com tamb per a servir com a cos consultiu per al Canceller Suprem. El Consell estava format per cinc membres vitalicis, quatre membres a llarg termini i tres membres a curt termini. Aquesta estructura organitzacional era una evoluci de les antigues assemblees de Mestres Jedi, i durant la Gran Guerra de l'Hiperespai no hi havia hagut ms que un "cercle intern" a l'assemblea. Originriament, el Consell no tenia un lloc fix de reuni, i es reunia irregularment a planetes com Ossus, Alderaan i Chandrila. Amb el trasllat de l'Orde des d'Ossus cap a Coruscant, el Consell es va establir a aquest planeta.

Els membres del Consell Jedi tots sols triaven els Jedi que hi podien entrar. Cap cos exterior no va provar mai d'introduir un membre al Consell contra la voluntat dels seus membres fins les Guerres Clon, quan el Canceller Suprem Palpatine va fer entrar Anakin Skywalker al Consell.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257766" title="Leptodactylus gracilis" nonfiltered="637" processed="636" dbindex="100637">

Leptodactylus gracilis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.
 Heyer, R., Kwet, A., Silvano, D. & Langone, J. 2004.  Leptodactylus gracilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257767" title="Els Caus (Vacarisses)" nonfiltered="638" processed="637" dbindex="100638">
Els Caus se situen a la Vila de Vacarisses, s'hi arriba des del nucli urb a travs 
del cam de l'obac, abans d'arribar a la casa nova de l'Obac i ms o menys entre la 
carena del Teix i el Torrent del Llor, just al lmit del terme municipal amb Terrassa.
Comenat a urbanitzar a la dcada de 1970-1980, havia estat un tros de vinya pertanyent
a la casa Nova de l'Obac, aquesta vinya va caure en dess d'en de la plaga de 
filloxera que va arrasar les vinyes a tota Catalunya a principis del segle XX.
Malgrat que ha desaparegut qualsevol activitat agrcola a la zona, encara queden restes
d'aquella  com per exemple el cupot, del qual es conserven les runes. Els cupots eren
unes construccions per abocar el ram un cop veremat, per tal de simplificar les feines 
de transport cap a la casa de l'Obac. Tamb podem trobar restes d'alguna barraca de vinya 
feta amb la tcnica de construcci de pedra seca. 
A l'actualitat al nucli habitat dels Caus unes 300 persones (any 2007) tenen fixada la
seva residncia habitual.
El nom dels Caus prov dels Caus del Guitard, actualment dintre del terme municipal de 
Terrassa. Situat entre les cotes 500 i 650 metre sobre el nivell del mar fa que els Caus
sigui en nucli habitat ms alt de Vacarisses i un dels ms alts de la comarca del             
Valls Occidental, a on se situa el municipi.

Entitats:
Associaci de propietaris dels Caus (Plaa dels Caus s/n, elscaus@vacarisses.lamalla.net)

Llocs d'inters:
Cupot; situat just a l'entrada dels Caus es troben les restes del cupot.

Font del Roure Monjo; Es troba al torrent del final del carrer del mateix nom.

El Teix; Estrany exemplar centenari de teix que es pot trobar al costat de la carena del teix.

Caus del Guitard; (terme municipal de Terrassa) Surgncia intermitent d'aigua que dna nom als Caus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257768" title="Julia Navarro" nonfiltered="639" processed="638" dbindex="100639">
Julia Navarro va neixer a Madrid l' any 1953 i ha treballat al llarg de la seva carrera en la premsa escripta, a la radio i a la televisi.

Amb la seva primera novel.la La Hermandad de la Sbana Santa va arribar als primers llocs en la venta d' exemplars dintre i fora d' Espanya.

Amb la seva segona novel.la, La Biblia de Barro, li va confirmar el seu exit pblic i crtic.

Aquest dos llibres han venut molts exemplars han venut uns dos milions de exemplar aproximadament en tot el mn.

Tamb es l' autora de llibres d' actualitat poltica com Entre Felipe y Aznar, La izquierda que viene i Seora Presidenta

 Premis literaris .
 Premi de qu Leer a la millor novel.la espanyola (2004);
 Premi de lectors de crisol;
 Premi ciutat de Cartagena (2004);
 Premi Pluma de plata de la feria del llibre de Bilbao (2005);
 Premi protagonistes de literatura;
 Premi Ms Que Msica dels llibres (2006);

 Ttols de les novel.les .
 La Hemandad de la Sbana Santa (plaza & jans 2004);
 La Biblia de Barro (plaza & jans 2005);
 La Sangre de los Inocentes (plaza & jans 2007);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257769" title="Leptodactylus griseigularis" nonfiltered="640" processed="639" dbindex="100640">

Leptodactylus griseigularis s una espcie de granota que viu a Bolvia i Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Angulo, A., Khler, J., Reichle, S. & Arizabal, W. 2004.  Leptodactylus griseigularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257771" title="Leptodactylus hallowelli" nonfiltered="641" processed="640" dbindex="100642">

Leptodactylus hallowelli s una espcie de granota que viu a Colmbia. 

Referncies.
 Castro, F. & Herrera, M.I. 2004.  Leptodactylus hallowelli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257772" title="Leptodactylus hylodes" nonfiltered="642" processed="641" dbindex="100643">

Leptodactylus hylodes s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Silvano, D. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus hylodes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257773" title="Tour Down Under" nonfiltered="643" processed="642" dbindex="100644">
El Tour Down Under s una cursa ciclista per etapes que se celebra cada any als voltants d'Adelaida, a Austrlia. Comena el tercer dimarts de gener i des del 2008 forma part de l'UCI ProTour.

Histria de la cursa.
Creat el 1999, el Tour Down Under es disputa durant la segona meitat del mes de gener, cosa que permet participar-hi a molts equips europeus, que busquen una bona posta a punt de cara a la temporada europea que comena un mes ms tard. Pels ciclistes australians s una bona ocasi per a crrer al seu pas. Stuart O'Grady t el rcord de victries en aquesta carrera, amb 2 victries, el 1999 i el 2001.

Entre el 2005 i el 2007 el Tour Down Under va formar part de l'UCI Oceania Tour en la categoria 2.HC.

El 2008 el Tour Down Under s'ha convertit en la primera carrera UCI ProTour situada fora del continent europeu.

Llistat de guanyadors.



Enllaos externs.
 Pgina oficial ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257774" title="Leptodactylus jolyi" nonfiltered="644" processed="643" dbindex="100645">

Leptodactylus jolyi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Eterovick, P.C. & Pimenta, B. 2004.  Leptodactylus jolyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257775" title="Leptodactylus knudseni" nonfiltered="645" processed="644" dbindex="100646">

Leptodactylus knudseni s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam, Veneuela i, possiblement tamb, a Trinitat i Tobago. 

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S., Azevedo-Ramos, C., La Marca, E. & Hardy, J. 2004.  Leptodactylus knudseni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257777" title="Leptodactylus labrosus" nonfiltered="646" processed="645" dbindex="100647">

Leptodactylus labrosus s una espcie de granota que viu al Per i a Equador.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Nogales, F., Cisneros-Heredia, D., Neira, D. & Almeida, D. 2004. Leptodactylus labrosus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257778" title="Leptodactylus labyrinthicus" nonfiltered="647" processed="646" dbindex="100648">

Leptodactylus labyrinthicus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Veneuela. 

Referncies.
 Heyer, R., Mijares, A. & Baldo, D. 2004.  Leptodactylus labyrinthicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257779" title="Leptodactylus laticeps" nonfiltered="648" processed="647" dbindex="100649">

Leptodactylus laticeps s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia i Paraguai. 

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., Aquino, L. & di Tada, I. 2004.  Leptodactylus laticeps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257780" title="Giro de Llombardia 2005" nonfiltered="649" processed="648" dbindex="100650">

L'edici del 2005 de la clssica ciclista Giro de Llombardia es disput el 15 d'octubre del 2005. Paolo Bettini va aconseguir guanyar per primera vegada una cursa que molts trobaven massa dura per al ciclista de Cecina, superant a l'esprint l'escalador Gilberto Simoni i el campi luxemburgus Frnk Schleck.

Classificaci General:.
15-10-2005: Mendrisio-Como, 256 km..



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257784" title="Placa pacfica" nonfiltered="650" processed="649" dbindex="100651">

La placa pacfica, o placa del Pacfic, s una placa tectnica ocenica que inclou la major part de l'oce Pacfic. s la placa ms gran del planeta amb una superfcie de 2,576 85 estereoradiants. Una de les seves principals caracterstiques s el punt calent interior que va donar origen a les Illes Hawaii i a nombrosos volcans. Les plaques amb les que limita sn:
 Al nord, amb la placa nord-americana, amb la qual t una vora convergent que forma la fossa de les Aleutianes i les Illes Aleutianes.
 Al sud, la placa antrtica, amb la que t una vora divergent.
 A l'est, la placa de l'explorador, la placa de Juan de Fuca i la placa de Gorda, a la part nord-est; la placa nord-americana, al llarg de la falla de San Andrs, i la placa de Cocos al centre; al sud-est amb la placa de Nazca. En tots aquests casos es tracta de vores divergents.
 A l'oest, la placa eurasitica, la placa filipina  a la vora de la qual es forma la fossa de les Marianes , i la placa indo-australiana, amb la qual t un lmit generalment convergent, per que en altres parts s una vora transformant, com per exemple, a l'altura de la falla Alpina.

 Enllaos externs .

 Peter Bird: "An updated digital model of plate boundaries", Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003  ;
 The Physics factbook: La velocitat de les plaques tectniques  ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257786" title="Leptodactylus latinasus" nonfiltered="651" processed="650" dbindex="100652">

Leptodactylus latinasus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.
 Lavilla, E., Heyer, R., Kwet, A. & Langone, J. 2004.  Leptodactylus latinasus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257788" title="Leptodactylus leptodactyloides" nonfiltered="652" processed="651" dbindex="100653">

Leptodactylus leptodactyloides s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S., Azevedo-Ramos, C. & La Marca, E. 2004.  Leptodactylus leptodactyloides.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257789" title="Miquel Adlert i Noguerol" nonfiltered="653" processed="652" dbindex="100654">
Miquel Adlert i Noguerol (Paterna, l'Horta 1911 - Valncia 1988) fou un escriptor i editor valenci. Membre de l'alta burgesia valenciana i profundament cristi, estudi dret i ms tard exerc com a jutge. El 1935 fou militant d'Acci Nacionalista Valenciana. En acabar la guerra civil espanyola form part de la directiva de Lo Rat Penat i intent reconstituir Acci Valenciana com a societat adherida al Movimiento Nacional, alhora que contact amb membres de la Lliga Catalana i d'UDC, per el 1940 fou dissolta per ordre governativa. 

El 1944 fund amb Xavier Casp l'editorial Torre, de Valncia, que don a conixer la major part dels escriptors valencians de postguerra, aix com la revista Esclat (1948). El 1956 s'enfront dialcticament Joan Fuster i trenc definitivament amb ell desprs de la publicaci de Nosaltres els valencians el 1962. A comenament dels anys setanta deriv a posicions anticatalanes i de secessionisme lingstic, rebutjant el terme Pasos Catalans,  i reivindicant les institucions de l'antic Regne de Valncia tot reivindicant com heroi Francesc de Vinatea. A comenaments dels anys 1980 va participar en l'elaboraci de les secessionistes Normes del Puig.

 Obres .
 I la pau (1953) ;
 El salze a la sendera (1953) ;
 Cor al nu (1956);
 En defensa de la llengua valenciana (1977);
 De la meua catacumba (1984);
 El compromis de Casp, qestio juridica (1984);
 Del periodisme meu (1984);

 Enllaos externs .
 Adlert i Casp;
 Biografia de Xavier Adlert, a Las Provincias ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257791" title="Giro de Llombardia 2006" nonfiltered="654" processed="653" dbindex="100655">

L'edici del 2006 de la clssica ciclista Giro de Llombardia es disput el 14 d'octubre del 2006. Paolo Bettini va endur-se per segona vegada consecutiva la clssica llombarda pocs dies desprs de la mort del seu germ en un accident de cotxe. Samuel Snchez (Euskaltel-Euskadi) i Fabian Wegmann (Gerolsteiner) el van acompanyar al podi.

Classificaci general.
14-10-2006: Mendrisio-Como, 246 km.:



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257792" title="Leptodactylus lithonaetes" nonfiltered="655" processed="654" dbindex="100656">

Leptodactylus lithonaetes s una espcie de granota que viu a Colmbia, Veneuela i, possiblement tamb, a Brasil. 

Referncies.
 Searis, C. & Rueda, J.V. 2004.  Leptodactylus lithonaetes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257794" title="Leptodactylus longirostris" nonfiltered="656" processed="655" dbindex="100657">

Leptodactylus longirostris s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i Veneuela. 

Referncies.
 Acosta-Galvis, A. & Reynolds, R. 2004.  Leptodactylus longirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257796" title="Leptodactylus magistris" nonfiltered="657" processed="656" dbindex="100658">

Leptodactylus magistris s una espcie de granota que viu a Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Mijares, A. & La Marca, E. 2004.  Leptodactylus magistris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257799" title="Leptodactylus marambaiae" nonfiltered="658" processed="657" dbindex="100659">

Leptodactylus marambaiae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Gonalves da Cruz, C.A. 2004.  Leptodactylus marambaiae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257800" title="Home amb una destral" nonfiltered="659" processed="658" dbindex="100660">


Home amb una destral (en francs L'home  la hache) s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1891, una de les primeres obres en la seva primera estada a Tahit. Es coneix per la referncia nm. 430 del catleg de Wildenstein.

Gauguin acabava d'arribar a Tahit i havia aconseguit una subvenci del Ministeri d'Educaci Pblica i Belles Arts francs a canvi d'una srie d'escenes de la vida a la Polinsia. Va abandonar la capital Papeete per installar-se en una cabana al districte de Mataeia. Gauguin descriu l'escena que veu des de la seva cabana:
s el mat. A prop del mar hi veig una piragua, i dins la piragua una dona; a la platja un home gaireb nu; al costat de l'home hi ha un cocoter malalt [ ] L'home aixeca amb les dues mans, en un gest harmonis i gil, una destral feixuga que deixa a dalt una empremta blava en el cel argentat, i a baix la seva incisi en l'arbre mort on reviuran en un instant de flames les calors seculars dia a dia atresorades.
Al sl porpra, unes llargues fulles serpentines d'un groc metllic em semblaven els carcters escrits d'alguna llengua oriental llunyana [ ];
A la piragua la dona endreava unes xarxes. La lnia blava de la mar era freqentment rompuda pel verd de la cresta de les onades que queien sobre els esculls de corall.;

Gauguin combina l'observaci directa amb la llicncia artstica i el simbolisme. La composici s relativament tradicional, per allunyada dels estils acadmics. Les formes arabesques i les figures tenen reminiscncies de l'art grec i de l'oriental mentre que l'escena s tahitiana. El colorit emprat s tradicional de la seva primera estada a Tahit. Destaca pels colors vius i plans, influenciats per les estampes japoneses.

La monumental figura masculina s una excepci en els quadres de Gauguin que es va dedicar especialment a les figures femenines. El semblant efeminat del jove ha provocat especulacions sobre la bisexualitat de Gauguin.




Gauguin, allunyat a la Polinsia dels museus, de les galeries d'art i dels pintors, es va emportar una collecci de postals i petites reproduccions d'obres d'art de diferents artistes i cultures. La figura de l'home amb la destral est basada en un relleu del fris occidental del Parten de l'escultor Fdies. Gauguin tenia una fotografia d'un motlle de l'original fet per Choisel-Gouffier. La imatge era invertida i conseqentment la figura pintada s el revers de l'original grec.

La figura de l'home amb la destral torna a aparixer al centre del quadre Matamoe (1982), i les fulles serpentines del terra les va tornar a pintar a I raro te oviri (1891).

El poeta Alfred Jarry va veure l'obra en l'exposici de Pars del 1893. El juny del 1894 era a Pont-Aven i va deixar un poema titulat L'home  la hache al llibre de visites de la pensi Gloanec on s'hostatjava Gauguin.

El quadre va ser comprat per l'influent comerciant d'art Ambroise Vollard, el 1895. No va ser posat de nou en venda fins el 2006 creant una gran expectaci ja que s dels pocs quadres de Gauguin en propietat privada. El 8 de novembre del 2006 es va vendre en subhasta a Christie's (Nova York) per 40,3 milions de dlars, convertint-se en l'obra millor pagada de l'artista.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257801" title="Giro de Llombardia 2007" nonfiltered="660" processed="659" dbindex="100661">

L'edici nmero 100 de la clssica ciclista Giro de Llombardia es disput el 20 d'octubre del 2007. Damiano Cunego va endur-se per segona vegada la clssica llombarda, superant un altre talent itali, Riccardo Ricc. Cadel Evans en va tenir prou amb un sis lloc per endur-se el campionat de l'UCI ProTour 2007.

Classificaci General:.
24-10-2007: Varese-Como, 242 km..



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;
Article sobre la cursa a UCI ProTour-Cycling;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257802" title="Leptodactylus melanonotus" nonfiltered="661" processed="660" dbindex="100662">

Leptodactylus melanonotus s una espcie de granota que viu a Belize, Colmbia, Costa Rica, Equador, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic, Nicaragua i Panam.

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Santos-Barrera, G., Lee, J., Savage, J., Grant, T. & Almandriz, A. 2004.  Leptodactylus melanonotus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257804" title="Leptodactylus myersi" nonfiltered="662" processed="661" dbindex="100663">

Leptodactylus myersi s una espcie de granota que viu al Brasil, la Guaiana Francesa, Surinam i, possiblement tamb, a Guyana. 

Referncies.

 Heyer, R., Rodrigues, M.T. & Gaucher, P. 2004.  Leptodactylus myersi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257807" title="Leptodactylus mystaceus" nonfiltered="663" processed="662" dbindex="100664">

Leptodactylus mystaceus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Referncies.
 Heyer, R. & Rodrigues, M.T. 2004.  Leptodactylus mystaceus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257811" title="Leptodactylus mystacinus" nonfiltered="664" processed="663" dbindex="100665">

Leptodactylus mystacinus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.

 Heyer, R., Silvano, D., Reichle, S., Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Leptodactylus mystacinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257814" title="Coll del Joux-Plane" nonfiltered="665" processed="664" dbindex="100666">

El coll de Joux-Plane s un port de muntanya situat a l'Alta Savoia, a prop de Samons. s un port de duresa hors catgorie que culmina a 1.691 metres d'altitud. T una longitud de 11,7 km i una pendent mitjana del 8,5%.

El coll ha estat escalat pels ciclistes del Tour de Frana i del Dauphin Libr diverses vegades des del 1978. L'etapa no s'acaba mai al cim del coll, sin a Morzine, que es troba a menys de quinze quilmetres. L'ltima vegada que el Tour de Frana hi va passar, Floyd Landis va ser el primer en coronar el port, abans de guanyar l'etapa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257816" title="Leptodactylus natalensis" nonfiltered="666" processed="665" dbindex="100667">

Leptodactylus natalensis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Leptodactylus natalensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257818" title="Lisardo Rubio" nonfiltered="667" processed="666" dbindex="100668">
Lisardo Rubio Fernndez, (El Bierzo (Lle) 1915 - 2006), filleg espanyol.

Llicenciat a Salamanca i Doctor a Madrid, va pertnyer a la primera promoci del mestre de la filologia clssica espanyola, Antonio Tovar. Va ser catedrtic de filologia llatina a la Universitat de Barcelona des de 1950 a 1967 i a la Universidad Complutense de Madrid des de llavors fins a la seva jubilaci l'any 1985. 

La seva obra ms llegida s la Introduccin a la sintaxis estructural del latn on explica amb xit la metodologia de l'estructuralisme lingstic a la sintaxi llatina. Destaquen les seves traduccions de novella romana: L'ase d'or d'Apuleu i El satiric de Petroni.

Obres.
 Los Balbos y el Imperio Romano. Buenos Aires: Anales de Historia Antigua y Medieval, 1949. Tesi doctoral.
   i Virgilio Bejarano.  Documenta ad linguae latinae historiam illustrandam. Madrid: CSIC, 1955.
 Introduccin a la sintaxis estructural del latn. Barcelona: Ariel, 1966 (vol. I) i 1976 (vol. II) .
 Apuleyo. El asno de oro. Introducci, traducci i notes, Lisardo Rubio Fernndez. Madrid: Biblioteca Clsica Gredos, 1978.
   i Pilar Saquero Surez-Somonte. Latn. Saragossa: Luis Vives, 1979.
 Catlogo de los manuscritos clsicos latinos existentes en Espaa. Madrid: Editorial de la Universidad Complutense, 1984.
   i Toms Gonzlez Roln. Nueva gramtica latina. Madrid: Coloquio, 1985.
 Terencio. Comedias. Text revisat i tradut per Lisardo Rubio. Madrid: Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1991.
 Petronio. El satiricn. Introducci, traducci i notes de Lisardo Rubio Fernndez. Madrid: Biblioteca Clsica Gredos, 1978.
 Nueva sintaxis latina simplificada. Madrid: Ediciones Clsicas, 1995.

Enllaos externs.
 Currculum de Lisardo Rubio.;
 Llibres de Lisardo Rubio en el catleg de la Biblioteca Nacional d'Espanya.;
 Artcles de Lisardo Rubio a Dialnet.;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257822" title="Leptodactylus notoaktites" nonfiltered="668" processed="667" dbindex="100669">

Leptodactylus notoaktites s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Skuk, G. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus notoaktites.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257832" title="Leptodactylus ocellatus" nonfiltered="669" processed="668" dbindex="100670">

Leptodactylus ocellatus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Guaiana Francesa, Guyana, Paraguai, Surinam, Trinitat i Tobago, Uruguai, Veneuela i, possiblement tamb, Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Heyer, R., Langone, J., La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., di Tada, I., Baldo, D., Lavilla, E., Scott, N., Aquino, L. & Hardy, J. 2004.  Leptodactylus ocellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257834" title="Chevrolet Celta" nonfiltered="670" processed="669" dbindex="100671">

El Chevrolet Celta (Suzuki Fun a Argentina) s un autombil del segment B de baix cost fabricat per Chevrolet al Brasil per a Llatinoamrica. s en realitat una reestilitzaci de la segona generaci de l'Opel Corsa (venut a Europa entre 1993 i 2001). Els seus rivals sn les versions econmiques dels Fiat Uno, Fiat Palio i Volkswagen Gol. 700.000 Chevrolet Celta han estat construts a Gravata, al voltant de cent mil per any.

El Celta va ser llanat al Brasil en l'any 2000 amb carrosseria hatchback de tres portes, motor davanter transversal i tracci davantera. El seu motor era un gasolina de 1.0 litres de cilindrada i 60 CV de potncia mxima. El 2002 el cinc portes es va posar en venda, i es va portar la potncia mxima a 70 CV. Un 1.4 litres de 85 CV es va agregar en el 2003. El 2005 es va distribuir un equip d'accessoris "Off-Road" per als Celta nous i usats. Aquell mateix any, el 1.0 litres del mercat local va ser modificat per permetre l's d'etanol i gasolina indistintament ("motor flexible").

El Celta va ser reestilitzat el 2006, amb un frontal que s'assembla al del Vectra brasiler. Es va afegir una versi sedan de quatre portes denominada Chevrolet Prisma amb un motor flexible de 1.4 litres de cilindrada.

 Enllaos externs .

 Pgina oficial brasilenya del Chevrolet Celta;
 Pgina oficial argentina del Suzuki Fun;
 Suzuki Fun Club Argentina;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257836" title="Leptodactylus pallidirostris" nonfiltered="671" processed="670" dbindex="100672">

Leptodactylus pallidirostris s una espcie de granota que viu al Brasil, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam, Veneuela i, possiblement tamb, a Colmbia. 

Referncies.
 Reynolds, R., Rodrigues, M.T., Mijares, A. & MacCulloch, R. 2004.  Leptodactylus pallidirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257837" title="Leptodactylus pascoensis" nonfiltered="672" processed="671" dbindex="100673">

Leptodactylus pascoensis s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Angulo, A. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus pascoensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257839" title="Leptodactylus pentadactylus" nonfiltered="673" processed="672" dbindex="100674">

Leptodactylus pentadactylus (coneguda popularment com a granota gegant) s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Costa Rica, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Honduras, Nicaragua, Panam, Per, Surinam i Veneuela. 

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Wilson, L.D., La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Leptodactylus pentadactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257846" title="Leptodactylus petersii" nonfiltered="674" processed="673" dbindex="100675">

Leptodactylus petersii s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Referncies.
 Heyer, R. & Rodrigues, M.T. 2004.  Leptodactylus petersii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257851" title="Leptodactylus plaumanni" nonfiltered="675" processed="674" dbindex="100676">

Leptodactylus plaumanni s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i, possiblement tamb, Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E., Garcia, P., Kwet, A. & Baldo, D. 2004.  Leptodactylus plaumanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257853" title="Biotica" nonfiltered="676" processed="675" dbindex="100677">
La biotica s la branca de l'tica que aspira a proveir els principis orientadors de la conducta humana en el camp biomdic. Etimolgicament prov del grec  bios  i  ethos : "tica de la vida", l'tica aplicada a la vida humana i no humana (animals, medi ambient).

En un sentit ms ampli, la Biotica no es limita a l'mbit mdic, sin que inclou tots els problemes morals que tenen a veure amb la vida en general, estenent d'aquesta manera el seu camp a qestions relacionades amb el medi ambient i al tractament dels animals.

La biotica s una disciplina relativament nova i l'origen del terme correspon a l'oncleg nord-americ Van Rensselaer Potter, qui va utilitzar el terme per primera vegada en 1970 en un article publicat en la revista de la Universitat de Wisconsin Perspectives in Biology and Medicine i el ttol del qual ostentava per primera vegada aquest terme: Biotica: la cincia de la supervivncia. Posteriorment, l'any 1971, Potter publica un llibre amb el ttol de Biotica: un pont cap al futur (Bioethics: Bridge to the future) en qu es recullen diversos dels seus articles.

Definici i mbit.
La biotica abasta les qestions tiques sobre la vida que sorgeixen en les relacions entre biologia, medicina, poltica, dret, filosofia, antropologia i teologia. Existeix un desacord sobre l'mbit apropiat per a l'aplicaci de l'tica en temes biolgics. Alguns biotics tendeixen a reduir l'mbit de l'tica a la moralitat en tractaments mdics o en la innovaci tecnolgica relacionant-la amb la tecnotica. Altres, opinen que l'tica ha d'incloure la moralitat de totes les accions que puguin ajudar o danyar organismes capaos de sentir por i dolor.

El criteri tic fonamental que regula aquesta disciplina s el respecte a l'sser hum, als seus drets inalienables, al seu b veritable i integral: la dignitat de la persona.

A causa de l'ntima relaci que existeix entre la biotica i l'antropologia, la visi que d'aquesta es tingui condiciona i fonamenta l'anlisi de cada intervenci tcnica sobre l'sser hum.

La biotica s amb freqncia material de discussi poltica, resultant en crus enfrontaments entre aquells que defensen el progrs tecnolgic de forma incondicionada i aquells que consideren que la tecnologia no s un fi en si, sin que ha d'estar al servei de la persona humana.

Les primeres declaracions de biotica sorgeixen amb posterioritat a la Segona Guerra Mundial, quan el mn s'escandalitza amb el descobriment dels experiments mdics portats a terme pels facultatius del rgim hitleri amb els presoners en els camps de concentraci. Aquesta situaci, a la qual se suma el dilema plantejat per l'invent de la fstula per a dilisi renal de Scribner (Seattle, 1960), les prctiques de l'Hospital Jueu de Malalties Crniques (Brooklyn, 1963) o l'Escola de Willowbrook (Nova York, 1963), van configurant un panorama on es fa necessria la regulaci, o almenys, la declaraci de principis a favor de les vctimes d'aquests experiments. Aix determina la publicaci de diverses declaracions i documents biotics.

Principis fonamentals de la Biotica.
En 1979, els bioeticistes Beauchamp, T.L i Childress, J.F, van establir els quatre principis de la Biotica: autonomia, no maleficncia, beneficncia i justcia. En un primer moment van definir que aquests principis sn prima facie, aix s, que vinculen sempre que no collisionin entre ells; en aquest cas caldr donar prioritat a un o un altre depenent del cas. No obstant aix en 2003, Beauchamp considera que els principis han de ser especificats per aplicar-los a les anlisis dels casos concrets, o sigui, han de ser discutits i determinats pel cas concret a nivell casustic.

Els quatre principis definits per Beauchamp i Childress sn:

Principi d'autonomia.
Principi de respecte a les persones que imposa l'obligaci d'assegurar les condicions necessries perqu actun de forma autnoma. L'autonomia implica responsabilitat i s un dret irrenunciable, fins i tot per una persona malalta. Una persona autnoma t capacitat per a obrar, facultat d'enjudiciar raonablement l'abast i el significat de les seves actuacions i respondre per les seves conseqncies.

El principi d'autonomia t carcter imperatiu i ha de respectar-se com norma, excepte quan es donen situacions que les persones puguin ser no autnomes o presentin una autonomia disminuda (menors d'edat, persones en estat vegetatiu o amb dany cerebral, etc.) sent necessari en tal cas justificar perqu no existeix autonomia o perqu aquesta es troba disminuda. En l'mbit mdic, el consentiment informat s la mxima expressi d'aquest principi d'autonomia, constituint un dret del pacient i un deure del metge, car les preferncies i els valors del malalt sn primordials des del punt de vista tic i suposa que l'objectiu del metge s respectar aquesta autonomia perqu es tracta de la salut del pacient.

Principi de beneficncia.
Obligaci d'actuar en benefici d'altres, promovent els seus legtims interessos i evitant perjudicis. En medicina, promou el millor inters del pacient per sense tenir en compte l'opini d'aquest. Suposa que el metge possex una formaci i coneixements dels quals el pacient manca, per la qualcosa aquell sap (i per tant, decideix) el ms convenient per a aquest. s a dir "tot per al pacient per sense contar amb el pacient".

Un primer obstacle a l'analitzar aquest principi s que desestima l'opini del pacient, primer involucrat i afectat per la situaci, prescindint de la seva opini a causa de la seva falta de coneixements mdics. No obstant aix, les preferncies individuals de metges i de pacients poden discrepar respecte qu s perjudici i qu s benefici. Per aix s difcil defensar la primacia d'aquest principi, car si es prenen decisions mdiques des d'aquest, es deixen de costat altres principis vlids com l'autonomia o la justcia.

Principi de no maleficncia (Primum non nocere).
Abstenir-se intencionadament de realitzar accions que puguin causar dany o perjudicar a altres. s un imperatiu tic vlid per a tots, no noms en l'mbit biomdic sin en tots els sectors de la vida humana. En medicina, aquest principi ha de trobar una interpretaci adequada doncs de vegades les actuacions mdiques danyen per obtenir un b. Llavors, del que es tracta s de no perjudicar innecessriament. L'anlisi d'aquest principi va de la m amb el de beneficncia, perqu prevalgui el benefici sobre el perjudici.

Les implicacions mdiques del principi de no maleficncia sn vries: cal tenir una formaci terica i prctica rigorosa i actualitzada permanentment per dedicar-se a l'exercici professional, investigar sobre tractaments, procediments o terpies noves, per a millorar els ja existents a fi que siguin menys dolorosos i lesius per als pacients; avanar en el tractament del dolor; evitar la medicina defensiva i la multiplicaci de procediments i/o tractaments innecessaris.

Principi de justcia.
Tractar cadasc com correspongui amb la finalitat de disminuir les situacions de desigualtat (biolgica, social, cultural, econmica, etc.) En la nostra societat, encara que en l'mbit sanitari la igualtat entre tots els homes s noms una aspiraci, es pretn que tots siguin menys desiguals, per la qualcosa s'imposa l'obligaci de tractar igual els iguals i de manera desigual els desiguals per disminuir les situacions de desigualtat.

El principi de justcia el podem diferenciar en: un principi formal (tractar igual els iguals i desigual els desiguals) i un principi material (determinar les caracterstiques rellevants per a la distribuci dels recursos sanitaris: necessitats personals, mrit, capacitat econmica, esfor, etc.)

Les poltiques pbliques es dissenyen d'acord a certs principis materials de justcia. A Espanya per exemple, l'assistncia sanitria s tericament universal i gratuta, per tant basada en el principi de necessitat. En canvi, als Estats Units la majoria de l'assistncia sanitria de la poblaci est basada en les assegurances individuals contractades amb companyies privades d'assistncia mdica.

Per excloure qualsevol tipus d'arbitrarietat s necessari determinar quines igualtats o desigualtats cal tenir en compte per determinar el tractament que es doni a cadasc. El malalt espera que el metge faci tot el possible en benefici de la seva salut, per tamb ha de saber que les actuacions mdiques estan limitades per una situaci imposada al metge, per exemple per interessos legtims de tercers.

La relaci metge-pacient es basa fonamentalment en els principis de beneficncia i d'autonomia, per quan aquests principis entren en conflicte, sovint per l'escassesa de recursos, s el principi de justcia el que entra en joc. En canvi, la poltica sanitria es basa en el principi de justcia, i ser tant ms justa en tant que aconsegueixi una major igualtat d'oportunitats per compensar les desigualtats.

Principals regulacions i documents.
 Declaraci Universal dels Drets Humans (1948);
 Codi de Nuremberg (1947);
 Declaraci d'Hlsinki (1964);
 Declaraci de Tquio (1975);
 Informe Belmont (1979);
 Declaraci de Manila (1980);
 Conveni per a la protecci dels Drets Humans i la Dignitat de l'sser Hum pel que fa a les aplicacions de la Biologia i la Medicina (Conveni sobre Drets Humans i Biomedicina o Conveni d'Oviedo),Consell d'Europa (1997) (document en castell);
 Declaraci Universal sobre el Genoma i els Drets Humans (en castell), UNESCO (1997);
 Declaraci Internacional sobre les Dades Gentiques Humans (en castell), UNESCO (2003);
 Declaraci Internacional sobre Biotica i Drets Humans (en castell), UNESCO (2005);
 Codis deontolgics professionals;

Problemes biotics.
Algunes qestions freqentment tractades en biotica sn les segents: 
 Avortament;
 Clonaci;
 Concepte de funcionalitat conductual;
 Crinica;
 Desenvolupament sostenible;
 Donaci d'rgans;
 Drets dels animals;
 Drogues;
 Eutansia;
 tica mediambiental;
 Gentica;
 Investigaci amb cllules mare;
 Investigaci i assaigs clnics;
 Mtodes anticonceptius;
 Qualitat de vida;
 Quimera;
 Reproducci assistida;
 Sanitat;
 Sexualitat;
 Sida;
 Sucidi;
 Tecnotica;
 Tractament del dolor;
 Transplantament de teixits;

Biotics destacats.
 Francesc Abel i Fabre;
 Maria Casado;
 Javier Gafo;
 Andr Hellegers;
 Jrme Lejeune;
 Federico Mayor Zaragoza;
 Javier Sdaba;
 Peter Singer;
 Mary Warnock;
 Ramon Valls Plana;

 Referncies .


Bibliografia.
Biotica en general.
 Abel Fabre, Francesc: Biotica: orgenes, presente y futuro. Instituto Borja de Biotica. 2001. ISBN 84-7100-799-1;
 Beauchamp, T.L y Childress, J.: Principios de tica Biomdica. Barcelona, Masson, 1999, ISBN 84-458-0480-4;
 Casado, Mara: Biotica, Derecho y Sociedad. Trotta, Madrid, 1998. ISBN: 987-1145-10-1;
 Gmez-Heras, Jose M.G. Biotica. Perspectivas emergentes y nuevos problemas. Tecnos, 2005. ISBN 84-309-4282-3 ;
 Sdaba, Javier: Principios de Biotica Laica. Gedisa, Barcelona, 2004. ISBN: 84-7432-996-5;
 Singer, Peter: Compendio de tica. Ed. Alianza, Madrid, 1995. ISBN 84-206-5249-0;
 S. L. Jaki, Fundamentos ticos de la biotica, Ciencia y Cultura, Madrid, 2006. ISBN 978-84-934675-6-2 ;
 Toms y Garrido, Gloria M. Cuestiones actuales de biotica. EUNSA. 2006. ISBN 84-313-2392-2;
 Valls, Ramn: tica para la Biotica, y a ratos para la poltica. Gedisa, Barcelona, 2003. ISBN: 9788474329780;
 Escrbar, A., Prez, M., Villarroel, R. (comps): Biotica. Fundamentos y Dimensin prctica. Mediterrneo, Santiago, 2004. ISBN: 95-622-0236-4;

Biotica aplicada.
Avortament.
 Dworkin, Ronald: El dominio de la vida. Una discusin acerca del aborto, la eutanasia y la libertad individual. Versi espanyola de Ricardo Caracciolo y Vctor Ferreres (Universitat Pompeu Fabra) de l'original Life's Dominion, 1 ed. 1993. Ed. Ariel, Barcelona, 1994. ISBN 84-344-1115-6;
 Singer, Peter: Repensando la vida y la muerte. Oxford University Press, 1994. ISBN 84-493-0414-8;
 Thomasma, David y Kushner, Thomasine: De la vida a la muerte: ciencia y biotica. Traducci espanyola de la primera edici (1999) per Rafael Herrera Bonet. Cambridge University Press, Madrid, 1999. ISBN 84-8323-073-9;
 Vzquez, Rodolfo: Del aborto a la clonacin. Principios de una biotica liberal. Ed. Fondo de Cultura Econmica, Mxico D. F, 2004. ISBN 968-16-7108-2;

Comits d'tica.
 Bellver Capella, Vicente: Por una biotica razonable. Medios de comunicacin, comits de tica y Derecho. Ed. Comares, Granada, 2006. ISBN 84-9836-017-X;
 Herranz Rodrguez, Gonzalo: Comentarios al cdigo de tica y deontologa mdica. Eunsa, 1995. ISBN 978-84-313-1182-7 ;

Dret i legislaci.
 Fundacin Fernando Fueyo Laneri: Derecho, biotica y genoma humano. Editorial Jurdica de Chile, 2003. ISBN 956-10-1497-1;

Eutansia.
 Comit Consultiu de Biotica de Catalunya: Informe sobre l'eutansia i l'ajuda al sucidi. Ed. Prous Science, 2006. ISBN 84-8124-228-4;
 Dworkin, Ronald: El dominio de la vida. Una discusin acerca del aborto, la eutanasia y la libertad individual. Versi espanyola de Ricardo Caracciolo y Vctor Ferreres (Universitat Pompeu Fabra) de l'original Life's Dominion, 1 ed. 1993. Ed. Ariel, Barcelona, 1994. ISBN 84-344-1115-6;
 Dworkin, Gerald; Frey, R. G. y Bok, Sissela: La eutanasia y el auxilio mdico al suicidio. Traducci de la primera edici en Cambridge (1998) per Carmen Franc Ventosa. Cambridge University Press, Madrid, 2000. ISBN 84-8323-109-3;
 Singer, Peter: Repensando la vida y la muerte. Oxford University Press, 1994. ISBN 84-493-0414-8;
 Thomasma, David y Kushner, Thomasine: De la vida a la muerte: ciencia y biotica. Traducci espanyola de la primera edici (1999) per Rafael Herrera Bonet. Cambridge University Press, Madrid, 1999. ISBN 84-8323-073-9;

Gentica.
 Alonso Bedate, Carlos y Mayor Zaragoza, Federico (coord.): Gen-tica. Editorial Ariel, Barcelona, 2003. ISBN 84-344-1241-1;

Recerca.
 Levine, Robert: Ethics and regulation of Clinical Research. Ed. Urban y Schwarzenberg, Baltimore, 1986. ISBN 0-8067-1112-4;

Mediambient i Animals.
 Grupo Ad Hoc sobre Diversidad Biolgica (ILSA, Instituto de Gestin Ambiental, Grupo Semillas, Fondo Mundial para la Naturaleza): Diversidad biolgica y cultural. Retos y propuestas desde Amrica Latina. Ed. ILSA, Santa Fe de Bogot, 1998. ISN 958-9262-02-3;
 Riechmann, Jorge: tica Ecolgica: propuestas para una reorientacin. Ed. Nordan, Montevideo, 2004. ISBN 84-7426-697-1;
 Riechmann, Jorge: Todos los animales somos hermanos. Ensayos sobre el lugar de los animales en las sociedades industrializadas. Ed. Universidad de Granada, 2003. ISBN 978-84-338-3046-3;
 Singer, Peter: Liberacin Animal. Ed. Trotta, Madrid, 1999. ISBN 978-84-8164-262-9;
 Tafalla, Marta: Los derechos de los animales. Idea Books, Barcelona, 2004. ISBN 84-493-1433-X;
 Velayos, Carmen: La dimensin moral del ambiente natural: Necesitamos una nueva tica?. Ed. Comares, Granada, 1996. ISBN 84-8151-366-0;

Relaci mdic-pacient.
 Beauchamp, Tom y Childress, James: "Principios de tica Biomdica". Versi espanyola de la quarta edici de l'obra original en llengua anglesa Principles of Biomedical Ethics publicada per Oxford University Press, Inc. de Nova York (1994) Traducci de Teresa Garca-Miguel, Javier Jdez i Lydia Feito, revisi de Diego Gracia i Javier Jdez. Ed. Masson, Barcelona, 1999. ISBN 84-458-0480-4;
 Cabr Perics, Llus (coord.): Decisiones teraputicas al final de la vida. Ed. Edikamed S.L, Barcelona, 2003. ISBN 84-7877-344-4;

Tecnocincies.
 Hottois, Gilbert: El paradigma biotico. Una tica para la tecnociencia. Ed. Anthropos, Barcelona, 1991. ISBN 84-7658-308-7;

Compilacions de diferents temes.
 Gmez-Heras, Jose M.G. Biotica. Perspectivas emergentes y nuevos problemas. Tecnos, 2005. ISBN 84-309-4282-3 ;
 Gazzaniga, Michael: El cerebro tico. Ed. Paids, Barcelona, 2006. ISBN 84-493-7-1885-8;
 Pardo Senz, Jos Mara. Biotica prctica al alcance de todos. Ed. Rialp, 2004. ISBN 978-84-321-3513-2;
 Singer, Peter: tica Prctica. 2 Edici, Cambridge University Press, 2003. ISBN 84-344-1027-3;
 Toms y Garrido, Gloria M. Cuestiones actuales de biotica. EUNSA. 2006. ISBN 84-313-2392-2;

Enllaos externs.
 Institut Borja de Biotica (Catalunya - Espanya);
 Observatori de Biotica i Dret - Universitat de Barcelona;
 Associaci Catalana de Biotica;
 Revista Biotica & Debat;
 Revista de Biotica i Dret, Observatori de Biotica Universitat de Barcelona;
 Asociacin Internacional Derecho, Etica y Ciencia;
 Pgina sobre Biotica de la Margarita Boladeras;
 Instituto de Biotica y Ciencias de la Salud (Escuela Aragonesa de Cuidados de la Salud - Espaa);
 Qu es la Biotica? (Proyecto Chronos - Espaa);
 Biotica en la Red - Espaa;
 Asociacin Espaola de Biotica y tica Mdica;
 Biotica (Organizacin Panamericana de la Salud);
 La biotica y su relacin con la tecnologa mdica (Monografas.com);
 Departamento de Biotica - Universidad El Bosque (Colombia);
 Centro de Documentacin de Biotica;
 Fondo documental sobre eutanasia ConDignidad;
 Centro de Estudios de tica Aplicada - Facultad de Filosofa y Humanidades - Universidad de Chile;
 Sociedad Internacional de Biotica (Gijn - Espaa);
 Observatorio de Biotica de la Universidad Catlica de Valencia - Espaa;
 Biotica - UNESCO (en ingls);
 Asociacin de Biotica de la Comunidad de Madrid - ABIMAD;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257855" title="Leptodactylus podicipinus" nonfiltered="677" processed="676" dbindex="100678">

Leptodactylus podicipinus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai, Uruguai i, possiblement tamb, Per. 

Referncies.
 Heyer, R., Reichle, S., Silvano, D., Azevedo-Ramos, C., Baldo, D & Gascon, C. 2004.  Leptodactylus podicipinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257859" title="Norma lingstica" nonfiltered="678" processed="677" dbindex="100679">
D'acord amb el Diccionari de l'Institut d'Estudis Catalans, la norma lingstica s un "precepte referit al bon s fontic, morfolgic, sintctic, etc., d una llengua segons la gramtica normativa".  

A la lingstica moderna, el concepte va prendre fora a partir de la dicotomia saussuriana entre llengua i parla i fou elaborat per lingistes estructuralistes com Hjelmslev i Coseriu, els quals l'entengueren com la part del sistema de la llengua que s sentida com a comuna per la majoria de parlants.

En lingstica, les normes d's d'una llengua estan constitudes per l'ortografia i la gramtica. En un sentit ms ampli, en concret sociolgic, la norma lingstica tamb hauria de contemplar l'adequaci funcional del missatges lingstics.

Les normes lingstiques sn producte d'una convenci i d'un determinat moment histric. Com a tals, divergeixen entre llenges i poden variar al llarg del temps. No sn immanents a la naturalesa de les llenges, per per tal que tinguin eficcia i acceptaci socials s que hi han de ser coherents i solidries amb el context cultural en qu s'emmarquen. 

Com totes les normes, sn producte d'un consens socials sense el qual no tindrien cap mena de validesa ni eficcia. Aix doncs, en qualsevol norma lingstica cal tenir en compte l'element de gramaticabilitat (coherncia sistmica) i el d'acceptaci (viabilitat de l's social).

Al cas del catal, la normativitzaci, s a dir, el procs a travs del qual s'estableixen els criteris bsics i comuns d'utilitzaci de la llengua oral i escrita i sn acceptats socialment, es va dur a terme a partir del 1907 grcies a l'obra de Pompeu Fabra i la Secci Filolgica de l'Institut d'Estudis Catalans. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257862" title="Leptodactylus poecilochilus" nonfiltered="679" processed="678" dbindex="100680">

Leptodactylus poecilochilus s una espcie de granota que viu a Colmbia, Costa Rica, Panam, Veneuela i, possiblement tamb, Nicaragua. 

Referncies.
 Sols, F., Ibez, R., Chaves, G., Savage, J., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Estupinan, R.A. & Mijares, A. 2004.  Leptodactylus poecilochilus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257866" title="Leptodactylus pustulatus" nonfiltered="680" processed="679" dbindex="100681">

Leptodactylus pustulatus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Bastos, R., Heyer, R. & Silvano, D. 2004.  Leptodactylus pustulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257868" title="Casa Fargas" nonfiltered="681" processed="680" dbindex="100682">


La casa Fargas es troba situada al nmero 47 de la Rambla de Catalunya a Barcelona. 

Realitzada l'any 1904, fou un encrrec del doctor Miquel A. Fargas a l'arquitecte modernista Enric Sagnier i Villavecchia, que la va construir amb una lnia afrancesada i molt ms continguda que altres projectes anteriors seus. 

La faana s d'una austeritat continguda sense grans ornamentacions, per de gran qualitat i subtilesa, les seves formes ondulants sn ressaltades per la tribuna central que recorre tots els pisos, realitzada en pedra, els ornaments tallats es mostren sobretot a la tribuna i a les balconades de la primera planta, tenint un treball de ferro forjat a les baranes de la resta de les balconades pertanyents a les altres plantes de l'edifici.    Tota la faana s simtrica, excepte la porta d'entrada collocada cap a la part dreta.

En el vestbul d'entrada, es troben dos arcs trilobulats per a repartir l'espai de l'ascensor i l'escala de marbre blanc amb un scol de marbre ocre amb ornaments a la seva part alta, la barana s de ferro forjat amb motius florals.    
  
Al pis principal es troba la seu de la fundaci Trias Fargas. Es pot veure una placa posada en la faana on aclareix que En aquesta casa va nixer, va viure i va morir Ramon Trias Fargas (1922-1989) economista i poltic que va ser diputat i senador, regidor de l'ajuntament de Barcelona i conseller de la Generalitat de Catalunya.   
 

Bibliografia.

Permanyer, Llus (1992), Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa. ISBN 84-344-0723-5.    ;
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257870" title="Leptodactylus rhodomystax" nonfiltered="682" processed="681" dbindex="100683">

Leptodactylus rhodomystax s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per i Surinam. 

Referncies.
 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Ron, S. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus rhodomystax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257871" title="Leptodactylus rhodonotus" nonfiltered="683" processed="682" dbindex="100684">

Leptodactylus rhodonotus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia i Per. 

Referncies.
 Angulo, A., De la Riva, I., Reichle, S. & Gascon, C. 2004.  Leptodactylus rhodonotus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257872" title="Der Kaiser von Atlantis" nonfiltered="684" processed="683" dbindex="100685">

Der Kaiser von Atlantis, oder Die Tod-Verweigerung (L'emperador de l'Atlntida, o el refs de la Mort) s una pera en un acte de Viktor Ullmann sobre llibret alemany de Peter Kien.  Tant Ullmann com Kien eren presoners del camp de concentraci nazi de Theresienstadt, on van crear aquesta pera al voltant de l'any 1943.  Tot i que l'pera va ser assajada a Theresienstadt al mar de 1944, mai no hi va ser prepresentada, ats que les autoritats nazis van veure en la figura de l'emperador un retrat satric d'Adolf Hitler i van censurar-la.  Tant el compositor com el llibretista van morir al camp de concentraci d'Auschwitz.  L'pera no es va estrenar fins el 16 de desembre de 1975 al Bellevue Centre d'Amsterdam, interpretada per De Nederlandse Opera sobre una edici de Kerry Woodward, tamb director musical de la representaci. 

Est orquestrada per a conjunt de cambra i empra instruments poc habituals per a una orquestra operstica, com ara el banjo, l'harmnium, el saxfon contralt i el clavec.  Ullmann va usar el fams coral luter Ein' feste Burg ist unser Gott com a motiu meldic, aix com un tema de la Simfonia Asrael de Josef Suk.

Sinopsi.

L'pera s'estructura en un prleg i tres escenes.

Prleg: L'altaveu introdueix l'pera i indica que hi actuar com a comentarista de la histria.

Escena 1: Arlequ (que representa la Vida) i la Mort reflexionen sobre el fet que ambds han perdut significat en el mn modern. Des del mtic imperi de l'Atlntida, l'emperador Overall ha dictat ordres per a una guerra perptua. La soldat tabaletera intenta reclutar la Mort perqu treballe per a l'exrcit de l'emperador Overall.  Per la Mort es troba tan ofesa per la grotesca conducta de l'emperador que rebutja l'oferta i trenca la seua dalla.

Escena 2: L'emperador Overall est donant les ordres de la batalla per telfon des del seu palau.  Llavors s'adona dels estranys esdeveniments que ocorren a l'exterior, on molta gent est greument ferida, per ning no pot morir.

Escena 3: Un soldat i Bubikopf, una noia pertanyent al bndol enemic, es troben. No obstant aix, no poden matar-se mutuament, i s'enamoren. La tabaletera intenta endur-se al soldat al front i allunyar-lo de la noia, per el soldat hi refusa.

Escena 4: L'emperador continua embrancat en els seus clculs militars.  La Mort el visita, i aquest li diu que la gent ha deixat de morir-se.  Al seu torn, la Mort replica que ella no s la causa de les misries humanes, sin el refugi final per als homes.  Overall li demana que assumisca de nou els seus deures.  La Mort hi accepta, per sempre que l'emperador siga el primer a morir.  Inicialment, Overall hi refusa, i la Mort l'amenaa amb no reprendre el seu treball. Finalment, l'emperador hi accepta, si aquesta s l'nica esperana per a la humanitat, i canta el seu darrer comiat. L'pera conclou amb un quartet, i el missatge final:  

"Du sollst den groen Namen Tod nicht eitel beschwren."
("No prendreu el gran nom de la Mort en va".)

Enregistraments.
 Decca 440 854-2: Iris Vermillion, Michael Kraus, Herbert Lippert, Christiane Oelze, Walter Berry, Martin Petzold, Franz Mazura; Orquestra del Gewandhaus de Leipzig; Lothar Zagrosek, director (empra una orquestraci ampliada);
 Studio Matou 0022-2 631: Stephen Swanson, Rupert Bergmann, Johannes Strasser, Stefani Kahl, Krassimir Tassev, Ingrid Niedermayr; Arbos Gesellschaft fr Musik und Theater/Ensemble Kreativ; Alexander Dr ar, director (amb l'orquestraci original);

Referncies.




Enllaos externs.
 Rob Barnett, crtica a l'enregistrament de Studio Matou, a Music Web International, octubre de 2003.;

Bibliografia.
Viking Opera Guide ed. Holden (Viking, 1993);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257873" title="Leptodactylus rhodostima" nonfiltered="685" processed="684" dbindex="100686">

Leptodactylus rhodostima s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.

 Angulo, A., Monteza, J.I. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus rhodostima.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257874" title="Leptodactylus riveroi" nonfiltered="686" processed="685" dbindex="100687">

Leptodactylus riveroi s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Veneuela i, possiblement tamb, al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Mijares, A., Acosta-Galvis, A. & Manzanilla, J. 2004.  Leptodactylus riveroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257878" title="Leptodactylus rugosus" nonfiltered="687" processed="686" dbindex="100688">

Leptodactylus rugosus s una espcie de granota que viu a la Guyana, Veneuela i, possiblement tamb, Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 La Marca, E., Hoogmoed, M., Searis, C. & Reynolds, R. 2004.  Leptodactylus rugosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257879" title="Placa de Juan de Fuca" nonfiltered="688" processed="687" dbindex="100689">

La placa de Juan de Fuca s una placa tectnica que realitza un procs de subducci sota la part nord de la vora occidental de la placa nord-americana. Porta el nom de l'explorador Juan de Fuca. 

Al sud limita amb la falla de San Andrs, i a l'oest amb la placa pacfica. La placa de Juan de Fuca es va fracturar en tres parts; la part central s la que porta el nom de Juan de Fuca, la part meridional es coneix com a placa Gorda, i la septentrional rep el nom de placa de l'Explorador. Amb la placa de Nazca i la de Cocos, representa una de les ltimes restes de la placa de Farallon.

Aquesta placa, al realitzar una subducci, ha format la cadena volcnica de Cascdia, que forma part del Cintur de foc del Pacfic, a afecta la costa oest d'Amrica del Nord des del sud de la Colmbia Britnica fins al nord de Califrnia.

L'ltim gran terratrmol relacionat amb la placa de Juan de Fuca va ser el terratrmol de Cascdia, que va assolir una magnitud 9 en l'escala de Richter. Dels arxius japonesos es dedueix que va ocrrer el dimarts 26 de gener del 1700.

 Enllaos externs .

 Article als National Geographic sobre els registres japonesos que verifiquen el terratrmol de Cascdia ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257880" title="Leptodactylus sabanensis" nonfiltered="689" processed="688" dbindex="100690">

Leptodactylus sabanensis s una espcie de granota que viu a Veneuela i, possiblement tamb, al Brasil i Guyana.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Searis, C. & La Marca, E. 2004.  Leptodactylus sabanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257881" title="Leptodactylus silvanimbus" nonfiltered="690" processed="689" dbindex="100691">

Leptodactylus silvanimbus s una espcie de granota que viu a Honduras.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Cruz, G. & Wilson, L.D. 2004.  Leptodactylus silvanimbus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257882" title="Leptodactylus spixi" nonfiltered="691" processed="690" dbindex="100692">

Leptodactylus spixi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R., Arzabe, C. & Carnaval, A.C. 2004.  Leptodactylus spixi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257883" title="Pere Navarro i Morera" nonfiltered="692" processed="691" dbindex="100693">
Pere Navarro i Morera (Terrassa, 23 de desembre de 1959) s l'actual alcalde de Terrassa, i el segon democrtic de la ciutat. s casat i t dues filles. s llicenciat en Biologia per la Universitat Autnoma de Barcelona, UAB, i militant del PSC del de 1977.

Biografia.
Militant del PSC des de 1977, va comenar la seva militncia a l'Institut Arraona i la va seguir a la universitat. s un dels fundadors de les Juventuts Socialistes de Terrassa i l'any 1982 va ser el responsable de la campanya per a les eleccions de l'any segent. I l'any 1983 va integrar del llistes del PSC a les eleccions generals.
L'any 1987 va entrar com a regidor de l'Ajuntament de Terrassa com a adjunt de la regidoria d'urbanisme.
L'any 1991 va ser president del districte V. 
Al 1994 va ocupar el crrec de Primer Secretari del PSC de Terrassa i l'any segent va ocupar la regidoria de participaci ciutadana i joventut. Ms endevant, al 1998 ocupa una altra regidoria, aquest cas la de cultura.
L'any 1999 va ser nomenat quart tinent d'alcalde, i va continuar al capdavant de cultura.
A les eleccions municipals de 2003 va ser cap de llista del PSC a Terrassa i va aconseguir 13 dels 27 regidors de l'ajuntament i va ser investit com alcalde de Terrassa, grcies a un pacte amb ICV-EUiA i ERC. Resultat que va repetir l'any 2007.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257884" title="Marc Juli Filip" nonfiltered="693" processed="692" dbindex="100694">
Marc Juli Filip o Marc Juli Sever Filip (o Felip) fou fill de l'emperador Filip l'rab (Filip I). 

Tenia set anys quan el seu pare fou proclamat emperador (244) i el noi fou proclamat csar. Fou cnsol el 247 amb noms 10 anys, any en qu fou reconegut com august (Filip II). Fou altre cop cnsol el 248, any en qu es va celebrar el millenari de Roma. La tardor del 249 fou assassinats a Roma pels pretorians al conixer la derrota del pare (segons Vctor) o va morir a la batalla de Verona (segons Zsim) quan tenia uns 11 o 12 anys. 

Tenia la caracterstica de qu no reia mai. El nom de Sever se li dona a algunes monedes trobades a Pamflia i derivaria de la seva mare Otaclia Severa. Vctor l'anomena Gai Juli Saturn Filip per aquest nom no t confirmaci de cap medalla o moneda ni de cap altra autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257886" title="Leptodactylus stenodema" nonfiltered="694" processed="693" dbindex="100695">

Leptodactylus stenodema s una espcie de granota que viu a Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i, possiblement tamb, Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S., Azevedo-Ramos, C., Heyer, R. & Gascon, C. 2004.  Leptodactylus stenodema.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257888" title="mile Bernard" nonfiltered="695" processed="694" dbindex="100696">
 
mile Bernard (Lilla, Frana, 28 d'abril de 1868   16 d'abril de 1941), va ser un pintor postimpressionista francs. 

Va comenar els seus estudis a l'Escola de Belles Arts, fent-se amic d'artistes com Louis Anquetin i Henri de Toulouse-Lautrec. Es va unir a lAtelier Cormon de Pars el 1884 on va experimentar amb l'impressionisme i el puntillisme. 

Desprs que li suspenguessin a l'cole des Beaux-Arts per insubordinaci, va viatjar per Bretanya, on va quedar enamorat de la tradici i el paisatge. Va teoritzar sobre un estil de pintures de formes grolleres separades per contorns foscs, que va ser conegut com cloisonisme. La seva obra va mostrar tendncies geomtriques que apuntaven les influncies de Paul Czanne, i va collaborar amb Paul Gauguin i Vincent van Gogh. La seva correspondncia amb aquests artistes s de gran inters per a la histria de l'art. 

El 1891 es va unir a un grup de pintors simbolistes, entre els quals estaven Odilon Redon i Ferdinand Hodler. El 1893 va comenar a viatjar per Egipte, Espanya i Itlia, i desprs d'aquesta experincia el seu estil es va fer ms eclctic. Va tornar a Pars el 1904, on va morir el 1941. Un dels alumnes d'mile Bernard va ser el pintor suec Ivan Aguli.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257889" title="Lonard Ginsburg" nonfiltered="696" processed="695" dbindex="100697">
Lonard Ginsburg s un paleontleg francs, professor del Musum national d'histoire naturelle de Pars. Va publicar 327 treballs sobre diversos temes de la paleontologia entre el 1949 i el 2001.

Enllaos externs.
Fotos de Lonard Ginsburg al MNHN;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257890" title="Leptodactylus syphax" nonfiltered="697" processed="696" dbindex="100698">

Leptodactylus syphax s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Heyer, R., Reichle, S., Silvano, D. & Aquino, L. 2004.  Leptodactylus syphax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257891" title="Filip IV de Macednia" nonfiltered="698" processed="697" dbindex="100699">
Filip IV de Macednia fou rei de Macednia el 297 aC. 

Era el fill gran de Cassandre de Macednia. Va regnar noms un mesos (maig a agost del 297 aC, si be algunes referncies situen el regnat entre 297 i 296 aC) succeint al seu pare quan aquest va morir de malaltia. No s'esmenta cap fet especial del seu perode de regnat i va morir aviat a Elatea a Fcida. 

Els seus dos germans Antpater I de Macednia i Alexandre V de Macednia el van succeir conjuntament.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257892" title="Leptodactylus tapiti" nonfiltered="699" processed="698" dbindex="100700">

Leptodactylus tapiti s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Heyer, R., Silvano, D. & Colli, G. 2004.  Leptodactylus tapiti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257893" title="Filip (germ de Perseu)" nonfiltered="700" processed="699" dbindex="100701">
Filip fou un prncep de Macednia, fill de Filip V de Macednia d'un darrer matrimoni i germanastre de Perseu de Macednia. Era molt ms jove que aquest, que el va adoptar com a fill i el va considerar com el seu hereu, fins i tot desprs del naixement d'un fill propi de nom Alexandre.

Filip va ocupar diversos lloc preeminents a la cort macednia,; desprs de la derrota decisiva de Pidna va acompanyar a Perseu en la seva fugida, fins a refugiar-se a Samotrcia, on finalment els dos es van rendir al pretor rom Gneu Octavi. Fou incls al triomf d'Emili Paule el 167 aC i desprs empresonat a Alba, on va sobreviure per poc temps al seu germ i pare adoptiu. Segons Polibi noms tenia 18 anys quan va morir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257894" title="Adrian Lister" nonfiltered="701" processed="700" dbindex="100702">
Adrian Lister s un paleontleg britnic, catedrtic de paleobiologia a l'University College London de Londres. L'any 1976 es gradu en zoologia a l'Universitat de Cambridge, on es doctor el 1981. La seva especialitat s l'estudi de l'evoluci de les espcies de mamfers del Quaternari. En ocasions apareix en programes de televisi i de rdio a parlar de paleontologia o l'evoluci.

Fou assessor cientfic de sries com Walking with Beasts o Monsters We Met. En aquesta ltima, el treball d'investigaci de Lister se centr en intentar determinar l'element desencadenador de l'extinci de grans mamfers europeus a finals de l'ltima edat de gel. Analitzant el registre fssil d'espcies com l'ant irlands, el rinoceront llanut o el mamut, Lister i Tony Stuart suggeriren que un canvi ecolgic i ambiental hauria comenat a delmar les poblacions d'aquests animals, i que els humans de la prehistria els haurien donat el cop de grcia.

A ms de conduir recerca sobre la seva extinci, Lister ha condut altres tipus d'investigaci sobre els mamuts. Lister i Andrei V. Sher, de l'Acadmia Russa de les Cincies, estudiaren el clima de Sibria durant l'ltima edat glacial, trobant que les condicions climtiques periglacials hi duraren ms temps que a Europa. Tamb determinaren que les adaptacions d'algunes espcies de mamut per pasturar s'originaren a Sibria i desprs s'estengueren a Europa.

Lister descrigu Leptictidium nasutum juntament amb Gerhard Storch.

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres d'Adrian Lister:


 
 


Referncies.


Enllaos externs.
Web d'Adrian Lister al web de l'UCL ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257895" title="Leptodactylus troglodytes" nonfiltered="702" processed="701" dbindex="100703">

Leptodactylus troglodytes s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Arzabe, C. & Heyer, R. 2004.  Leptodactylus troglodytes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257897" title="Filip de Tebes" nonfiltered="703" processed="702" dbindex="100704">
Filip de Tebes fou un governant teb.

Fou  membre del govern oligrquic de Tebes establert desprs de la conquesta espartana de Cadmea per Febides el 382 aC. Va morir a la nit en qu Pelpides i els seus van fer la revoluci, quan es trobava en un banquet a casa de Fillides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257899" title="Leptodactylus ventrimaculatus" nonfiltered="704" processed="703" dbindex="100705">

Leptodactylus ventrimaculatus s una espcie de granota que viu a Colmbia i Equador. 

Referncies.
 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Nogales, F., Cisneros-Heredia, D., Almeida, D. & Ynez-Muoz, M. 2004.  Leptodactylus ventrimaculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257900" title="Filip (comandant dels elefants)" nonfiltered="705" processed="704" dbindex="100706">
Filip  fou un militar i amic del rei selucida Antoc III el Gran.

Va tenir el crrec de comandant dels elefants o magister elephantorum i en aquesta condici va participar a la batalla de Rfia contra els egipcis (217 aC) i a la batalla de Magnsia del Sipilos contra els romans (190 aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257901" title="Leptodactylus viridis" nonfiltered="706" processed="705" dbindex="100707">

Leptodactylus viridis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D.& Pimenta, B. 2004.  Leptodactylus viridis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257903" title="Premi Fernando Lara" nonfiltered="707" processed="706" dbindex="100708">
El Premi Fernando Lara de Novella s concedit anualment per la Fundaci Jos Manuel Lara (Sevilla) i l'Editorial Planeta a una novella indita en llengua castellana. 

No es preveu la publicaci de l'obra finalista, encara que en ocasions s editada per la prpia Planeta (en el cas de L'ombra del vent, de Carlos Ruiz Zafn, finalista el 2000, i Vestida de nvia, d'Antonio Hernndez, finalista el 2003) o el servei de publicacions de la Fundaci. 

Creat el 1996, duu el nom del fill menor de Jos Manuel Lara Hernndez, fundador de l'editorial, i que va ser conseller delegat del Grup Planeta fins a la seva defunci, en accident de trnsit, l'agost de 1995. La dotaci de 2006 fou de 120.200 euros. Es lliura en maig de l'any respectiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257904" title="Leptodactylus wagneri" nonfiltered="708" processed="707" dbindex="100709">

Leptodactylus wagneri s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Ron, S., Heyer, R. & Gascon, C. 2004.  Leptodactylus wagneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257905" title="Filip (ministre)" nonfiltered="709" processed="708" dbindex="100710">
Filip fou un dels ministres del rei selucida Antoc IV Epfanes (174 aC-164 aC).

Quan aquest estava al seu llit de mort, durant una campanya, el va nomenar com a guardi (regent) del seu jove fill Antoc V Eupator (164 aC-162 aC). Filip va tornar a Antioquia amb el segell del rei difunt. 

Mentre el ministre Lsies, que havia estat nomenat regent mentre el rei era absent, havia proclamat al jove prncep i mantenia la regncia i el poder que ja no li pertocava. El 163 aC era en campanya a Judea, que estava en revolta, acompanyat del jove nou rei. Quan Lsies va saber que Filip havia tornat amb el segell reial i estava reunint un exrcit, va fer un pacte desfavorable amb els jueus, i va marxar contra el nou regent, el va derrotar i el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257906" title="Filip (militar)" nonfiltered="710" processed="709" dbindex="100711">
Filip,  fill d'Amintes, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran

Va dirigir una de les divisions de la falange a la batalla del Grnic. Encara que durant les campanyes d'Alexandre apareixen diversos Filip, no es pot determinar si algun d'aquestos s aquest mateix Filip. s possible  que sigui el mateix Filip que va dirigir una de les divisions de la falange a la batalla d'Arbela, per aquest s esmentat com a fill de Blacros.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257907" title="La setmana dels barbuts" nonfiltered="711" processed="710" dbindex="100712">
En la tradici catalana, la setmana dels barbuts s la que inclou els dies 15, 16 i 17 de gener, corresponents a sant Pau Ermit, sant Mur i sant Antoni Abat. La seva denominaci prov del fet que aquests tres sants sn representats a la iconografia lluint llargues barbes. Tamb en la setmana dels barbuts s'hi inclouen sant Fruits i sant Sebasti, que tenen la seva diada el dia 20 i sant Vicen, el dia 22. Tradicionalment, la setmana dels barbuts era considerada una de les ms fredes de l'any. 

Algunes dites populars referides a la setmana dels barbuts: 

La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts. ;
Els qui neixen a la setmana dels barbuts sn molt peluts. ;
Per la setmana dels barbuts governen els tres germans: tos, moquina i amagamans. ;
Quan vnen els tres barbuts, Sant Pau ermit, Sant Maure i Sant Antoni Abat, vnen els freds cascarruts.;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257908" title="Premi Azorn" nonfiltered="712" processed="711" dbindex="100713">
El Premi Azorn de novella es va iniciar el 1994, convocat per la Diputaci provincial de la Provncia d'Alacant. 

La Diputaci Provincial d'Alacant i Editorial Planeta van arribar a un acord amb l'nim de potenciar aquest premi que tradicionalment atorgava aquesta instituci llevantina. En l'acord entre ambdues entitats, signat al mar de 1994, es va fixar com primer objectiu d'aquesta nova etapa del guard situar-lo entre els premis de major importncia de parla hispana. 

S'atorga a novelles originals i indites en castell. La dotaci del premi es va fixar en deu milions de pessetes i la primera edici celebrada en collaboraci entre les dues entitats va arribar un alt nivell de participaci, amb 135 novelles presentades. L'xit de convocatria des de llavors ha anat en augment i el premi en metllic s de 68.000  en l'edici del 2007.






 Enllaos externs .

 Premi Azorn a Editorial Planeta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257909" title="Filip (cap de la cavalleria)" nonfiltered="713" processed="712" dbindex="100714">
Filip, fill de Menelau, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Va dirigir la cavalleria tesslia i va estar present a les batalles del Grnic i d'Arbela; quan part de la cavalleria va retornar a Tesslia, Filip va romandre amb Alexandre amb la resta i apareix esmentat durant el avan cap a Bactriana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257911" title="Filip (strapa de l'ndia)" nonfiltered="714" processed="713" dbindex="100715">
Filip, fill de Macates, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran.

Va ser nomenat pel rei el 327 aC com a strapa de l'ndia, incloent les provncies a l'oest del riu Hidaspes; quan els malls (malli) i els ocidraces (ocydracae) foren dominats, el seu territori fou afegit al seu govern. 

Quan Alexandre va sortir del pas, Filip fou assassinat en una conspiraci de les tropes mercenries que estaven al servei del mateix strapa.

Era de la casa reial d'Elimiotis i es pensa que podria haver estat el pare d'Antgon el Borni.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257912" title="Filip (strapa de Sogdiana)" nonfiltered="715" processed="714" dbindex="100716">
Filip  fou un militar macedoni nomenat strapa de Sogdiana per Alexandre el Gran el 327 aC. 

A la mort del rei va retenir el seu govern (323 aC) per a la partici de Triparadisos del 321 aC va rebre la satrapia de Prtia que va conservar fins el 318 aC quan Pit va intentar establir el seu poder a les provncies orientals i va ocupar el territori, matant a Filip.

Podria ser la mateixa persona de nom Filip que va dirigir la falange a les batalles del Grnic i d'Arbela.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257914" title="Gerhard Storch" nonfiltered="716" processed="715" dbindex="100717">


Gerhard Storch (nascut el 1939 a Frankfurt del Main) s un ex-paleontleg alemany que fou director de la secci de zoologia terrestre al Forschungsinstitut Senckenberg. Entre altres, descrigu els gneres i espcies segents:

Eomanis (E. waldi)   (E. krebsi) amb Thomas Martin
Eurotamandua (E. joresi)
Leptictidium nasutum (amb Adrian Lister)
Leptictidium tobieni (amb Wighart von Koenigswald).
Palaeochiropteryx (P. tupaiodon) (amb Jrg Habersetzer)

Biografia.
Storch estudi biologia a Darmstadt, Viena i Frankfurt i es gradu el 1967 amb una tesi sobre la morfologia dels rats penats. Entre 1967 i 1969 fou investigador de la DFG. Des del 1969 fins el 2004 fou director de la secci de fssils de mamfers del Forschungsinstitut Senckenberg. A ms, entre el 1997 i la seva jubilaci el 2004 fou director de la secci de zoologia terrestre.

Storch condu excavacions a llocs com la Xina, el Marroc, el mar Egeu, Malta i l'Europa central.

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres de Gerhard Storch:


 
 
 
 
 


Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257916" title="Filip (general d'Antgon)" nonfiltered="717" processed="716" dbindex="100718">
Filip fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran, que va participar a les diverses campanyes d'Alexandre el Gran; a la mort del rei va passar al servei d'Antgon el Borni que el va posar al costat del seu jove fill Demetri Poliorcetes per assistir-lo a la campanya del 314 aC mentre li manqus experincia. 

Probablement s el mateix Filip esmentat el302 aC al front de la ciutadella de Sardes, quan la resta de la ciutat havia estat ja entregada pel general Fnix de Tnedos a Prepelau, general de Cassandre de Macednia.

 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257917" title="Filip (fill d'Antpater)" nonfiltered="718" processed="717" dbindex="100719">
Filip  fou un general i prncep macedoni, fill d'Antpater (regent de Macednia) i germ de Cassandre de Macednia. 

Aquest darrer el va enviar el 313 aC al front d'un exrcit, per envair Etlia per quan va arribar a Acarnnia es va assabentar que Aecides havia recuperat el tron de l'Epir i va decidir usar l'exrcit contra aquest rei, al que va aconseguir derrotar en una sagnant batalla; Aecides, amb les forces que li restaven, es va unir a les forces etlies i es va tornar a enfrontar a Filip, per fou derrotat i mort; els etolis van abandonar camp obert i es van refugiar a les seves muntanyes.

Just diu que va participar amb el seu germ Cassandre i un tercer germ, Iolles, en la conspiraci per l'assassinat d'Alexandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257918" title="Messier 5" nonfiltered="719" processed="718" dbindex="100720">

Messier 5 (M5 o NGC 5904) s un cmul globular visible a la constellaci Serp. Va ser descobert per Gottfried Kirch el 1702. Presenta molt bones condicions d'observaci, ja que s visible a ull nu com una estrella prop de l'estrella 5 Serpentis. Amb binoculars o petits telescopis es pot identificar aquest fcilment.

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a 7,34 i fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles que cont. Presenta una velocitat radial respecte al Sol de 51,8 km/s o 186.480 km/h. L'esfera gravitacional d'influncia de l'M5 t un radi d'uns 200 anys llum i s'estn a travs de 165 anys llum, el que converteix aquest cmul en un dels ms grans coneguts. T una edat d'uns 13 mil milions d'anys.

Estrelles variables.
Per a l'aficionat dotat d'un telescopi mitj (150-200 mm de dimetre) equipat amb cmera CCD, la variable ms brillant s V42; es tracta d'un astre de magnitud 11,22 (en banda V) que polsa amb un perode de 12,75 dies i pertany al tipus RV Tauri.

Es coneixen al voltant de 105 estrelles variables en lluentor, unes 97 de les quals sn del tipus RR Lyrae. Les estrelles RR Lyrae, algunes vegades anomendes variables de cmul, sn d'alguna manera semblants a les variables cefeides i com a tal es poden usar com a eina per mesurar distncies a l'espai, ja que es coneix la relaci entre la seva lluminositat i el seu perode. L'estrella ms brillant i, per tant, la ms fcilment observable varia la seva magnitud de 10,6 a 12 en un perode per sota dels 26,5 dies. Tamb s'ha observat una nana nova en aquest cmul.

Referncies.


 Enllaos externs .
Messier 5 - SEDS Messier ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257919" title="Placa del Carib" nonfiltered="720" processed="719" dbindex="100721">

La placa del Carib s una placa tectnica amb una superfcie de 3,2 milions de km. Inclou una part continental de l'Amrica Central (Guatemala, Belize, Hondures, Nicaragua, El Salvador, Costa Rica, Panam) i constitueix el fons del mar Carib, al nord de la costa d'Amrica del Sud. La placa del Carib limita amb la placa nord-americana, la sud-americana, i la de Cocos.

 Lmits amb altres plaques .

Com a la majoria de les vores de les plaques tectniques, en els lmits de la placa del Carib hi ha una activitat ssmica important i en algunes zones hi ha presncia de volcans:
 El lmit nord de la placa del Carib s principalment una falla de rumb o lmit transcorrent (com la falla de San Andrs a Califrnia). La part occidental d'aquest lmit est constitut per la falla de Motagua, que es prolonga cap a l'est per la zona de la falla de les Illes Swan, la fossa de les Caiman, la falla d'Orient al sud de l'illa de Cuba i el nord de la Hispaniola i la fossa de Puerto Rico.
 El lmit est s una zona de subducci. Tanmateix, ja que el lmit entre la placa nord-americana i la sud-americana encara es desconeix, no se sap quina de les dues plaques (potser les dues) llisca sota la placa del Carib. La subducci s responsable de les illes volcniques de l'arc de les Antilles menors, des de les illes Verges fins a la costa de Veneuela. En aquesta zona hi ha 70 volcans actius, i entre ells els de les Soufriere Hills a la illa de Montserrat, Mont Pele de Martinica, la Grande Soufrire a Guadalupe, Soufrire Saint Vincent a Saint Vincent i les Grenadines, i el volc submar Kick-'em-Jenny que es troba a 10 km al nord de Grenada.

 Origen .

Hi ha dues explicacions sobre l'origen de la placa del Carib, que daten la seva separaci a finals del Cretcic o a comenaments del Paleoc, fa uns 70-60 milions d'anys, quan van comenar apareixen simultniament l'arc de Costa Rica-Panam i el de les Antilles. Segons un grup de cientfics, aquesta placa correspon a un enorme 'plateau' originat en el punt calent de Galpagos (Kerr et al, 1999, Kerr, 2005 ). Un altre grup considera que no fa falta un punt calent per explicar el seu origen i pot invocar-se una de dorsal ocenica (Meschede i Frisch, 1998) o un joc complex de zones de subducci.(Pindell 1990, 1994)

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Bibliografia dels diferents models de l'evoluci de la placa del Carib ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257920" title="Bernard Sig" nonfiltered="721" processed="720" dbindex="100722">
Bernard Sig s un paleontleg francs, investigador de l'Universit Lyon I de Li. Ha collaborat amb paleontlegs clebres com ara Gerhard Storch. Entre altres txons, ha descrit Pseudorhyncocyonidae (1974), Vaylatsia i Euronyctia.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257922" title="Filip (fill d'Antgon)" nonfiltered="722" processed="721" dbindex="100723">
Filip fou un general macedoni, fill d'Antgon el Borni.

Aquest darrer el va enviar al front d'un exrcit, el 310 aC, per fer front a la revolta del general Fnix de Tnedos i recuperar les ciutats de l'Hellespont de les que el general rebel s'havia fet amo tenporalment.

S'esmenta a un fill d'Antgon que va morir el 306 aC amb el nom de Fnix per com que se sap que Antgon noms tenia dos fills (Demetri Poliorcetes i Filip) i la mort de Demetri est ben documentada, el fill que va morir el 306 aC ha de ser Filip.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257923" title="Filip (fill de Lismac)" nonfiltered="723" processed="722" dbindex="100724">
Filip  fou un prncep de Trcia, fill de Lismac de Trcia.

Fou executat per orde de Ptolemeu Ceraune el 281 aC juntament amb el seu germ gran Lismac. 

L'esmenta Just.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257925" title="Filip (governador de Sici)" nonfiltered="724" processed="723" dbindex="100725">
Filip fou un militar macedoni al servei de Ptolemeu I Ster. 

Va rebre el govern de la ciutadella de Sici del rei egipci, per la va entregar per capitulaci a Demetri Poliorcetes el 303 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257926" title="Filip (governador de Cassandria)" nonfiltered="725" processed="724" dbindex="100726">
Filip fou un oficial macedoni que fou nomenat governador de Cassandria quan aquesta ciutat fou assetjada pel pretor rom Gai Marci Fgul I i el rei de Prgam umenes II de Prgam durant la guerra contra el Regne de Macednia el 169 aC.

Quan els romans havien aconseguit penetrar a la ciutat per un furat, va fer una sortida sobtada i va produir tal confusi entre les tropes atacants que en va fer una matana; el pretor rom va decidir convertir el setge en bloqueig i quan deu vaixells macedoni van poder arribar a la ciutat amb reforos en homes i material, va decidir retirar-se.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257927" title="Llista d'estats sobirans del 1932" nonfiltered="726" processed="725" dbindex="100727">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Regne d'Arbia Saudita (des del 23 de setembre);
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz i Nejd   Regne de Hejaz i Nejd (fins el 23 de setembre);
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Regne d'Iraq (des del 3 d'octubre);
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
 Terranova   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile (fins el 4 de juny);
 Repblica Socialista de Xile (del 4 de juny al 13 de setembre);
   Repblica de Xile (des del 13 de setembre);
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Gran Imperi Manx (des del 14 de febrer);
   Tibet;
 Jiangxi   Repblica Sovitica Xinesa;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257928" title="Wighart von Koenigswald" nonfiltered="727" processed="726" dbindex="100728">
Wighart von Koenigswald s un paleontleg alemany, catedrtic de l'Universitat de Bonn i president de l'associaci EuroMam.

Ha estudiat els fssils trobats al jaciment de Messel. Malgrat que ja se sabia que un llac volcnic situat a la zona del jaciment en temps de l'Eoc podria haver alliberat nvols de gas txic, encara quedava per resoldre la qesti de per qu alguns animals havien mort tots a la mateixa poca de l'any per en anys diferents. L'equip de von Koenigswald trob indicis d'una toxina produda per cianobacteris en els sediments de Messel. A partir d'aix, deduren que les morts dels animals a la mateixa poca de l'any es devien a un enverinament de l'aigua causat pel floriment estacional dels cianobacteris.

Entre altres espcies, descrigu Leptictidium tobieni juntament amb Gerhard Storch.

EuroMam.
Wighart von Koenigswald s un dels membres principals de l'associaci EuroMam (European Quaternary Mammal Research Association), que intenta coordinar el treball entre els cientfics i paleontlegs que estudien els mamfers del Quaternari.

Si estudissim els dinosaures en lloc dels mamfers del Plistoc, el nostre treball atrauria ms atenci en l'mbit cientfic aix com en el pblic en general. Alguns dels nostres collegues d'altres disciplines estan convenuts que ja es coneix gaireb tot sobre els ossos de les cavernes o els mamuts i que els detalls que manquen tenen poc inters. s clar, nosaltres no compartim aquesta opini, per com podem lluitar contra aquestes conviccions? Per comenar, podrem presentar els nostres resultats de manera ms entusiasta, especialment al pblic, perqu augmenti la reputaci del nostre camp. No es requereix nicament una millor publicitat de la nosta disciplina sin tamb, especialment, una cooperaci ms intensa entre cientfics dels pasos europeus.

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres de Wighart von Koenigswald:


 
 
 
 


Referncies.


Enllaos externs.
EuroMam ;
47-million-year-old Poison Mystery ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257930" title="Cesantes" nonfiltered="728" processed="727" dbindex="100729">

San Pedro de Cesantes s una parrquia del concello de Redondela, a Pontevedra. T una poblaci de 3.420 habitants.

s una localitat costanera, amb un relleu accidentat i travessada pel riu Pexegueiro. Compta amb un port propi, llotja i una confraria de pescadors. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257931" title="Filip de Megalpolis" nonfiltered="729" processed="728" dbindex="100730">
Filip de Megalpolis fou fill d'Alexandre de Megalpolis. Aquest pretenia ser descendent d'Alexandre el Gran i Filip li donava suport en les seves pretensions. 

Apama, germana de Filip, es va casar amb Aminandre, rei d'Atamnia i Filip la va acompanyar a la cort del seu cunyat i va aconseguir obtenir influncia en les decisions d'Aminandre, que el va nomenar governador de Zacynthus i en part li va permetre dirigir els afers del regne.

Quan Antoc III el Gran va arribar a Grcia el 192 aC va aconseguir el suport de Filip, al que va prometre reconixer com legtim hereu del tron del Regne de Macednia i fins i tot li va donar esperances de ser installat com a rei per la fora. A travs de Filip va obtenir el suport tamb d'Aminandre. 

Antoc li va encarregar d'enterrar les cendres dels grecs caiguts a Cinoscfals, una mesura que esparava que li donaria popularitat. Desprs fou nomenat governador militar de Pellinaeum, per rpidament es va haver de rendir als romans que el van portar presoner a Roma. 

En un encontre casual amb el rei Filip V de Macednia aquest, en burla, el va tractar de rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257932" title="Alejandro Sanz" nonfiltered="730" processed="729" dbindex="100731">

Alejandro Snchez Pizarro (Madrid,18 de desembre de 1968) s msic, compositor i artista espanyol de nom artstic Alejandro Sanz.

Biografia.
s el fill  ms petit de Mara Pizarro i Jess Snchez, prov del barri madrileny de Moratalaz, encara que les arrels familiars sn a Alcal de los Gazules (Cadis) i d'Algesires i aix imflueix molt al seu estil musical.
Quan era jove va pertnyer a diversos grups musicals i va publicar el seu primer disc, Los chulos son pa' cuidarlos, de caire infantil o juvenil sota el nom d'Alejandro Magno. Per aquest disc va passar totalment desapercebut pel mercat.
Ms endavant va participar en un disc de Juan Carlos Valenciaga juntament amb Tino Casal. Per el seu enlairament va venir de la m de la companyia Warner amb el disc Viviendo deprisa
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257933" title="Tres intermezzi per a piano" nonfiltered="731" processed="730" dbindex="100732">
Tres intermezzi per a piano, Op. 117, s una obra de Johannes Brahms escrita el 1892, un dels quatre ltims grups de peces per a piano que componia inspirat per la seva estimada Clara Schumann.

Brahms solia utilitzar el terme intermezzo com una rbrica sota la qual s'hi podia classificar tot all que era capritxs o ardent. Els tres Intermezzi no exigeixen l'habilitat tcnica necessria per a realitzar molts dels seus anteriors treballs, per la seva musicalitat incisiva s suprema per a una comprensi prpia d'aquestes miniatures musicals. El fet de qu tots siguin marcats com Andante tamb representa un problema per al pianista, el qual ha d'investigar els detalls de cada pea i accentuar els elements que la contrasten. 

Els va escriure l'estiu de 1892, l'any de la seva publicaci. s un dels casos rars en els quals Brahms donava un ttol especfic per a un conjunt sencer de peces. Dos dels tres intermezzi s'estrenaven molt poc desprs de la seva creaci: El primer el 18 de febrer de 1893, i el segon el 30 de gener del mateix any.

Moviments.

 Andante moderato   ;
 Andante non troppo e con molto espressione   ;
 Andante con moto   ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257934" title="Archaeoryctes" nonfiltered="732" processed="731" dbindex="100733">

Archaeoryctes s un gnere de mamfers extingits de la famlia Didymoconidae.

Bibliografia.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257936" title="Didymoconus" nonfiltered="733" processed="732" dbindex="100734">

Didymoconus s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Didymoconidae i l'ordre Didymoconida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257937" title="Ardynictis" nonfiltered="734" processed="733" dbindex="100735">

Ardynictis s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Didymoconidae i l'ordre Didymoconida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257938" title="Hunanictis" nonfiltered="735" processed="734" dbindex="100736">

Hunanictis s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Didymoconidae i l'ordre Didymoconida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257939" title="Kennatherium" nonfiltered="736" processed="735" dbindex="100737">

Kennatherium s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Didymoconidae i l'ordre Didymoconida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257940" title="Zeuctherium" nonfiltered="737" processed="736" dbindex="100738">

Zeuctherium s un gnere de petits mamfers prehistrics pertanyents a la famlia Didymoconidae i l'ordre Didymoconida.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257941" title="Llei seca" nonfiltered="738" processed="737" dbindex="100739">
La llei seca fou una llei aplicada als Estats Units des del 1920 fins al 1933 (els anys coneguts com la dry decade ) que prohibia el consum de begudes alcohliques. Fou un perode on continuaren les poltiques conservadores (realitzades principalment pel partit Republic, que governava el pas) de racisme i de censura, per tamb d'una gran  prosperitat econmica, que es va trencar amb el crack del 1929. Aquest fet va provocar el pnic dels ciutadans americans, que creien viure en un moment  de mxima prosperitat.

 Antecedents: Lleis amb origen en el puritanisme . 

Ja des dels seus inicis, els Estats Units ha tingut una  tradici puritana en els seus territoris. La fundaci de les primeres colnies la protagonitzaren immigrants, alguns dels quals,  fugien de la persecuci religiosa (com el clebre Mayflower, el vaixell que al 1620 dugu a protestants i calvinistes fora d'Europa, els quals fundaren la colnia de Plymouth, la primera de Nova Anglaterra).  Els puritans es caracteritzen per aplicar els ensenyaments bblics com a element bsic de la societat. Sn  austers, ortodoxes i  rebutgen la separaci de poders dins l'Estat  ja que defensen que la religi ha de formar part  d'aquest. Creuen en l'individualisme religis, tenen un codi moral molt estricte, un elevat sentit de les obligacions pbliques i s'oposen a determinades formes d'art i diversi (consideren l'alcohol  com un regal de Du, per el seu abs com una maledicci del diable) En aquest context, fou noms qesti de temps, que sorgiren diversos moviments sociopoltics com el Partit Prohibicionista, la Uni d'Abstinncia de les Dones Cristianes i la Lliga Antitavernes, que veien el risc social que comportava  l'exagerat consum d'alcohol dels nouvinguts llatins i centreeuropeus principalment.  Argumentaven a ms, que els treballadors, si no bevien, rendirien ms en el treball i estalviarien ms.

 L'aplicaci de la Llei Seca .

El 1919, amb el propsit de regular els hbits de consum, reduir el crim, la pobresa i millorar la qualitat de vida del poble, s'aprov la divuitena esmena en la constituci americana, que prohibia la fabricaci, el transport i la venda de begudes alcohliques. Tals prohibicions entraren  en vigor el 16 de gener de 1920  i varen ser aprofitades per grups mafiosos (el ms fams dels quals va ser el d'Al Capone)  per a proporcionar alcohol a aquells que no volien seguir unes lleis considerades massa restrictives. Els nous locals illegals (caracteritzats en pellcules, cmics i llibres) on se servia alcohol s'anomenaren Speakeasies (que reberen aquest nom per que s'havia de xiuxiuejar un codi secret a travs d una reixa per poder entrar) i eren centre de reuni d'aquells que buscaven gresca i diversi. Eren establiments clandestins, per  donaven uns beneficis molt alts als grups mafiosos que els controlaven.  El ms conegut de tots fou el Cotton Club de Nova York, situat a Harlem, on a partir del 1923 i fins al 1935, msics tan importants com Duke Ellington o el mateix Louis Armstrong oferien concerts de msica Jazz,  el nou estil  imperant en els escenaris dels Estats Units.

Les noves normes de conducta ciutadana que volien promoure la "gent de bones costums"  no es van ajustar per, a la realitat. La llei va produir divisi i descontentament en diversos sectors socials del pas i a ms, el nombre d'agents federals destinats a controlar el compliment de la llei era escs i mal pagat, fet que va originar una gran onada de corrupci tant en les esferes policaques com en les poltiques. 

 Les conseqncies de la Llei Seca .

Aquesta poltica de prohibici repercut directament en la distribuci i el consum de la mercaderia illegal. Aix, les restriccions augmentaven els costos d'abastiment del mercat negre ja que productors, provedors i contrabandistes s'enfrontaven a penes de pres, s a dir, el risc encaria el producte. D altra banda,  incrementaven els seus ingressos evadint impostos i regulacions governamentals i aconseguien una compensaci per l'augment de costos que propiciava la prohibici.

Podria semblar, per,  que la demanda social d'aquests productes era reduda a conseqncia de la por a les possibles sancions que imposava l'Estat, per la incertesa en la qualitat dels productes i evidentment, pel desig del ciutad de complir la llei. Per tot i que la informaci al respecte s ambigua, mitjanant les prohibicions tamb es podia donar el cas contrari, s a dir, incrementar la demanda per l'efecte d'anhelar all que no est perms, desitjar all que est prohibit. Algunes dades governamentals revelen que durant l'aplicaci de la llei seca es va beure ms que mai i que van haver-hi ms morts relacionades amb el consum d'alcohol que en altres perodes de la histria americana.

Les estadstiques policaques informen d un increment significatiu dels homicidis durant els anys 20 i fins el 1933. Ja el 1934 aquest nombre es redueix d'una manera clara. Per no foren nicament els delictes violents,  tamb van proliferar aquells menys agressius per que anaven lligats al fet que no es podia acudir a la justcia legal per a resoldre problemes i conflictes que sorgien dels negocis il.legals. En aquest context, cal assenyalar tamb altres fets delictius, ja esmentats, com els suborns a policies i poltics, a canvi que aquests no interferissin en el lucratiu negoci que suposava l elaboraci, distribuci i venda de l alcohol i altres prctiques relacionades com la prostituci o el joc. Tota aquesta poca, juntament amb l'atmosfera de mfia, corrupci i repressi s'ha caracteritzat perfectament en nombroses pellcules  com ara "Els intocables d'Eliot Ness"  o d'altres ms antigues com "Scarface" del 1932, dirigida per Howard Hawks o la mateixa "Al Capone" del 1959, dirigida per Richard Wilson.

Altres conseqncies de la prohibici foren les sobredosis accidentals i els enverinaments conseqncia de la mala qualitat del producte que, en molts casos, es manipulava d'una manera poc adient,  tant en l'mbit productiu com en el del transport (per reduir riscos, s'enviava i es distribua el producte de la manera ms concentrada possible) bviament, cap d'aquestes anomalies  es podien denunciar a la justcia. 

 Altres estats que aplicaren la mateixa llei .
 
Foren diversos els pasos que en la primera meitat del segle XX varen prohibir el consum d'alcohol. Canad, Rssia, Islndia, Noruega, Hongria o Finlndia van posar lleis que restringien el consum de begudes alcohliques per part dels seus ciutadans per raons molt semblants a les anteriorment esmentades. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257943" title="Aconti" nonfiltered="739" processed="738" dbindex="100740">
En els antoplips (cnidaris antozous), els acontis sn uns filaments carregats de sacs urticants que es troben replegats a l'interior de la mesoglea i que poden ser expulsats al medi exterior com a mesura defensiva.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257944" title="Jos Miguel Ort Bords" nonfiltered="740" processed="739" dbindex="100741">
Jos Miguel Ort Bords (Tous, 1938) s un poltic valenci. Va estudiar Dret a la Universitat de Madrid. En 1958 era delegat del SEU en la Facultat de Dret de la Universitat de Madrid. En 1959 va ser nomenat cap del Departament d'informaci i Premsa i director del Gabinet d'Estudis Sindicals del SEU. En 1962 era director del Gabinet d'Estudis Sindicals de la Prefectura Nacional del SEU. En 1963 va ser nomenat Inspector nacional d'Associacions del Movimiento i el 1964 cap nacional del SEU. Entre 1969 i 1971 va ser sotssecretari general del Movimiento Nacional i procurador a Corts..  

Del 1974 al 1976 va ser designat president del Banc de Crdit Industrial i el 1976-1977 Sotssecretari de Governaci. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat a les Corts espanyoles per la provncia de Castell per la Candidatura Independent de Centre, per poc desprs s'integr a la UCD, i quan aquesta es va desintegrar, a AP. A les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i 1987 fou escollit diputat. El 1986 fou designat senador per la Comunitat Autnoma per Coalici Popular i desprs pel PP fins el 1996, quan dimit i es retir de la poltica. Del 1997 al 2003 fou president de l'Empresa Nacional d'Autopistes.

 Enllaos externs .
 Fitxa del Senat ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257948" title="Physalaemus" nonfiltered="741" processed="740" dbindex="100742">

Physalaemus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a l'Amrica Central i Sud-Amrica. 

Espcies.

 Physalaemus aguirrei;
 Physalaemus albifrons;
 Physalaemus albonotatus;
 Physalaemus angrensis ;
 Physalaemus atlanticus;
 Physalaemus barrioi;
 Physalaemus biligonigerus;
 Physalaemus bokermanni;
 Physalaemus caete;
 Physalaemus camacan ;
 Physalaemus centralis;
 Physalaemus cicada;
 Physalaemus coloradorum;
 Physalaemus crombiei;
 Physalaemus cuqui;
 Physalaemus cuvieri;
 Physalaemus deimaticus;
 Physalaemus ephippifer;
 Physalaemus erythros;
 Physalaemus evangelistai;
 Physalaemus fernandezae;
 Physalaemus fischeri ;
 Physalaemus fuscomaculatus;
 Physalaemus gracilis;
 Physalaemus henselii;
 Physalaemus jordanensis;
 Physalaemus kroyeri;
 Physalaemus lisei;
 Physalaemus maculiventris;
 Physalaemus maximus;
 Physalaemus montubio;
 Physalaemus moreirae;
 Physalaemus nanus;
 Physalaemus nattereri;
 Physalaemus obtectus;
 Physalaemus olfersii;
 Physalaemus petersi;
 Physalaemus pustulatus;
 Physalaemus pustulosus;
 Physalaemus randi;
 Physalaemus riograndensis;
 Physalaemus rupestris;
 Physalaemus santafecinus;
 Physalaemus signifer;
 Physalaemus soaresi;
 Physalaemus spiniger ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257949" title="Physalaemus aguirrei" nonfiltered="742" processed="741" dbindex="100743">

Physalaemus aguirrei s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D.& Pimenta, B. 2004.  Physalaemus aguirrei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257950" title="Godinotia" nonfiltered="743" processed="742" dbindex="100744">

Godinotia s un gnere extingit de prosimis semblants als lmurs i que pertanyien a la famlia dels adpids (Adapidae). Visqueren durant l'Eoc (fa 49 milions d'anys) i els fssils que se n'ha trobat al jaciment de Messel mostren que ja tenia alguns dels trets dels homnids que convertirien els primats en un grup tan reeixit. s un dels primats ms primitius coneguts, per els seus orgens continuen sent polmics: alguns afirmen que el primat ms primitiu t setanta milions d'anys, per aix es basa en una nica dent fossilitzada. Els fssils de primats ms antics datats sense dubte sn de fa uns 55 milions d'anys i pertanyen a animals similars a Godinotia.

Els fssils tamb mostren que Godinotia era especialment vulnerable als atacs dels cocodrils, que els podrien haver caat a les ribes dels rius quan s'hi acostaven a beure.

Els Godinotia feien uns trenta centmetres de llarg sense comptar la cua; eren ms petits que un gat domstic.

Com tots els primats ms primitius, Godinotia vivia a la copa dels arbres, on hi havia menjar abundant i hi havia pocs predadors grans. Per moure's i alimentar-se, utilitzava la seva excellent visi esteoroscpica, llargues potes i mans que podien agafar coses, de manera que es podien gronxar a les branques o d'arbre en arbre. Els seus ulls eren grans, cosa que fa pensar que probablement eren nocturns, i la forma de les seves dents suggereix que menjaven insectes i fruita.

El mascle i la femella eren ms o menys de la mateixa mida, cosa que, segons l'exemple de les espcies actuals, probablement vol dir que eren animals solitaris que noms es trobaven per aparellar-se. La gran mida de l's del penis de Godinotia indica que l'aparellament durava un llarg temps, possiblement hores. El mascle ho feia per assegurar-se que la femella es quedaria embarassada d'ell.

El gnere deu el seu nom a l'investigador de primats Marc Godinot.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257952" title="Physalaemus albifrons" nonfiltered="744" processed="743" dbindex="100745">

Physalaemus albifrons s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Andrade, G. & Junca, F. 2004.  Physalaemus albifrons.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257954" title="Physalaemus albonotatus" nonfiltered="745" processed="744" dbindex="100746">

Physalaemus albonotatus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i, possiblement tamb, Uruguai. 

Referncies.
 Aquino, L., Reichle, S., Silvano, D. & Langone, J. 2004.  Physalaemus albonotatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257955" title="Physalaemus atlanticus" nonfiltered="746" processed="745" dbindex="100747">

Physalaemus atlanticus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Cox, N. & Stuart, S.N. 2004.  Physalaemus atlanticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257956" title="Physalaemus barrioi" nonfiltered="747" processed="746" dbindex="100748">

Physalaemus barrioi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Verdade, V. 2004.  Physalaemus barrioi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257957" title="Physalaemus biligonigerus" nonfiltered="748" processed="747" dbindex="100749">

Physalaemus biligonigerus s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.
 Kwet, A., Reichle, S., Aquino, L., Silvano, D., Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Physalaemus biligonigerus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257960" title="Physalaemus bokermanni" nonfiltered="749" processed="748" dbindex="100750">

Physalaemus bokermanni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Verdade, V. 2004.  Physalaemus bokermanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257961" title="Deep Blue" nonfiltered="750" processed="749" dbindex="100751">
Deep Blue era una computadora d'IBM que jugava als escacs. El seu  nom es pot tradur al catal com a "Blau Fosc".

Deep Blue va ser la primera computadora que va guanyar a un Campi del Mn, Garry Kasparov, amb un ritme de joc lent. Aix va passar el 10 de febrer de 1996, en una memorable partida. Tot i aix, Kasparov va guanyar 3 i va empatar 2 de les segents partides, derrotant a Deep Blue per 4-2. La trobada es va acabar el 17 de febrer de 1996.

Deep Blue va anar millorant i va jugar de nou contra Kasparov el maig de 1997, guanyant la trobada a 6 partides per 3'5-2'5, el que el va convertir en la primera computadora en derrotar a un campi del mn, en una trobada amb un ritme de joc de torneig estndar. La trobada va acabar el 11 de maig. El sistema treu la seva fora de joc principalment en la fora bruta que calcula el sistema central. Era una potncia parallela, de 30 nods, RS/6000, SP-based el sistema informtico millorat amb 480 VLSI amb l'objectiu especial de jugar als escacs. El seu programa de joc d'escacs va ser escrit en C i va funcionar amb el sistema operatiu AIX. Era capa de calcular 200 millons de posicions per segon, dues vegades ms rpid que la versi de 1996. El juny de 1997, Deep Blue era el 259 super-ordinador ms poder, capa de calcular 11.38 gigaflops, tot i que tota aquesta potncia no estava pensada en realitat per jugar als escacs.

Crtiques.
Les principals crtiques de Deep Blue tenen a veure especialment amb les actuacions d'IBM desprs de la partida, Deep Blue va ser desmontada, i no es va acceptar una revenja que havia demanat Kasparov, ja que ell va dir que en el joc s'havien fet trampes i que en realitat Deep Blue no estava en capacitat de guanyar-lo.

Altres problemes amb aquesta computadora s que la lgica del seu sistema no s millor que la d'un insecte, per si en realitat Deep Blue va guanyar Kasparov nmes ho va poder fer fent clculs de possibles partits a una velocitat que sobrepassa qualsevol procs hum.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257962" title="Honori Garcia i Garcia" nonfiltered="751" processed="750" dbindex="100752">
Honori Garcia i Garcia (La Vall d'Uix, 23 de febrer de 1896 - La Vall d'Uix, 9 d'octubre de 1953) va ser un notari, historiador i publicista valenci.

Va estudiar Dret a Valncia i Saragossa i es va doctorar a Madrid. L'any 1935 va establir-se com a notari a Vic on va fundar el Patronat d'Estudis Ausonencs. Va publicar diversos treballs sobre Dret Foral al Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura i va collaborar en diverses publicacions de carcter peridic, entre elles els Estudis Histrics i Documentals dels Arxius de Protocol del Collegi Notarial de Barcelona. Des de l'any 1946 va ser membre corresponent del Centre de Cultura Valenciana. Tamb va formar part de la Junta de Cultura del Collegi Notarial de Barcelona. La seua obra comprn ms 50 publicacions sobre dret i histria valenciana i vigatana. Va ser un dels signataris de les Normes de Castell, l'any 1932.

 Bibliografia .
  Llus Gimeno Bet Panorama sumari de les lletres valencianes. Escriptors castellonencs dels segles XIX al XX Castell de la Plana: Societat Castellonenca de Cultura, 2006. ISBN 8486113350;
  Vicente Gascn Pelegr. Prohombres valencianos en los ltimos cien aos, 1878-1978. Valncia. Caixa d'Estalvis de Valncia, 1978. ISBN 845002603X;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257963" title="Uranpolis" nonfiltered="752" processed="751" dbindex="100753">
Uranpolis fou una ciutat de la Pennsula Calcdica de la que s'han trobat fora monedes.

Fou fundada per Alexarc de Macednia, germ deCassandre de Macednia.

Uranpolis fou tamb el nom d'un bisbat a Galcia, deformaci del nom correcte de Verinpolis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257965" title="MX" nonfiltered="753" processed="752" dbindex="100754">
Un Registre MX o Mail eXchange Record  (registre d'intercanvi de correu) s un tipus de registre, un recurs DNS que especifica com ha de ser encaminat un correu electrnic a Internet. Els registres MX apunten als servidors als quals s'envia un correu electrnic, i a quin ha de ser enviat en primer lloc, per prioritat.

Quan un missatge de correu electrnic s enviat a travs d'Internet, el remitent (l'agent de transferncia de correu - MTA Mail Transfer Agent) fa una petici al DNS sollicitant el registre MX per als noms del domini de dest. El nom de domini s la part de la direcci de correu que va a continuaci de la "@". Aquesta consulta retorna una llista de noms de dominis de servidors d'intercanvi de correu que accepten correu entrant per a dit domini, junt amb un nmero de preferncia. LLavors, l'agent emisor (o remitent) intenta establir una connexi SMTP (Simple Mail Transfer Protocol - Protocol Simple de Transferncia de Correu) cap a un d'aquests servidors, comenant amb el que pot establir una connexi. Si  no hi ha registres MX disponibles, una segona petici s solicitada pel registre A (A Record) del domini en el seu lloc.

El mecanisme MX permet utilitzar mltiples servidors de correu per a un sol domini i estableix l'ordre en el qual haurien de ser interrogats, augmentant la probabilitat que el correu pugui ser entregat i proporcionant la capacitat de distribuir el processament del correu entrant a travs de mltiples servidors fsics. Aquesta caracterstica resulta molt til aplicada a un clster d'alta disponibilitat amb portes d'enllaos de correu barates, que sn capaces de processar cents de missatges per segon (a ms a ms de posar en quarentena o remoure spam i/o virus.

El mecanisme MX no garantitza la capacitat de proporcionar un servei de correu als ports TCP i UDP alternatius, ni tampoc la del balan de crrega en un conjunt de servidors d'igual prioritat (per mitj d'assignaci de valors de crrega per a cada un).
A data del 2004, alguns MTA (Mail Transfer Agent), el ms notable d'ells exim, suporten l's de SRV records per a la publicaci de direccions IP, ports, prioritat i pes dels servidors de correu.


Prioritat MX.

Un punt principal de confusi s el funcionament del sistema de selecci de prioritat MX. La prioritat relativa d'un servidor MX v determinada pel nmero de preferncia present en el registre MX del DNS. Quan un client remot (habitualment un altre servidor de correu) fa un MX lookup (operaci de bsqueda) per al nom de domini, aquest aconsegueix una llista de servidors i els seus nmeros de preferncies El registre MX amb un nmero de preferncia ms petit t la major prioritat i ser el primer en ser provat. El client remot continuar recorrent, de major a menor prioritat, la llista de servidors fins que aconsegueixi entregar amb xit el missatge, o aquest estigui permanentment rebutjat degut a un missatge del servidor incomunicable o a que la conta de correu no existeixi en el servidor.
Si hi ha ms d'una sola entrada amb el mateix nmero de preferncia, tots ells han de ser provats abans de desplaar-se a una entrada amb menor prioritat.

Una tcnica habitual dels spammers s conectar-se al servidor de menor prioritat MX d'un domini (els que posseeixen el valor numric ms gran) com a intent d'evitar els filtres anti-spam que poden ser executats al servidor MX primari (de ms alta prioritat). Els virus informtics tamb han sigut coneguts per utilitzar aquesta tcnica en un esfor per evitar els programes antivirus.

 Vegi's tamb .

 LOC record;
 SRV record;
 Email hub: MX basat en crrega balancejada i en failover simple.

 Referncies .

 RFC 974 (1986), Mail Routing and the Domain System (obsolet);
 RFC 2821 (2001), Simple Mail Transfer Protocol (protocol simple de transferncia de correu);

 Enllaos externs .

 "Moving a message closer to a remote recipient", part de la guia de la infraestructura del correu de Daniel J. Bernstein- en Angls.
 Understanding MX Records;
 Eines per trobar els servidors de correu utilitzats per una direcci d'e-mail:
 Mail Test tool shows the exact order that MX records are used;
 Domain Mail Server/Exchanger (MX Records) Lookup;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257966" title="Musum national d'histoire naturelle" nonfiltered="754" processed="753" dbindex="100755">


El Musum national d'histoire naturelle (Museu Nacional d'Histria Natural) s una instituci pblica d'investigaci cientfica francesa. Depn del Ministeri d'Educaci General, el Ministeri d'Educaci Superior i el Ministeri de Medi Ambient. Les seves funcions principals sn la conservaci de colleccions cientfiques, la investigaci cientfica, la formaci superior i la difusi de la cultura cientfica en l'especialitat prpia de la instituci: la histria natural. La Galrie de l'Evolution s una de les sales d'exposicions ms visitades de Pars.

Desprs de romandre tancada durant ms de trenta anys, la renovaci de la Galrie es transform en un dels grans projects de l'estat francs. Els arquitectes Paul Chemetov i Borja Huidobro, juntament amb l'escengraf Ren Allio i el museugraf Roberto Benavente guanyaren el concurs internacional organitat pel Ministeri d'Educaci Nacional. Escolliren el tema de l'evoluci com a exposici principal. Els treballs de renovaci es feren entre el 1991 i el 1994 i el seu cost fou de 400 milions de francs.

Directors del museu.
 1793 - 1794 : Louis Jean-Marie Daubenton.
 1794 - 1795 : Antoine-Laurent de Jussieu.
 1795 - 1796 : Bernard de Lacpde.
 1796 - 1797 : Louis Jean-Marie Daubenton.
 1797 - 1798 : Louis Jean-Marie Daubenton.
 1798 - 1799 : Antoine-Laurent de Jussieu.
 1799 - 1800 : Antoine-Laurent de Jussieu.
 1800 - 1801 : Antoine-Franois de Fourcroy.
 1802 - 1803 : Ren Desfontaines.
 1804 - 1805 : Antoine-Franois de Fourcroy.
 1806 - 1807 : Ren Desfontaines.
 1808 - 1809 : Georges Cuvier.
 1810 - 1811 : Ren Desfontaines.
 1812 - 1813 : Andr Laugier.
 1814 - 1815 : Andr Thouin.
 1816 - 1817 : Andr Thouin.
 1818 - 1819 : Andr Laugier.
 1820 - 1821 : Ren Desfontaines.
 1822 - 1823 : Georges Cuvier.
 1824 - 1825 : Louis Cordier.
 1826 - 1827 : Georges Cuvier.
 1828 - 1829 : Ren Desfontaines.
 1830 - 1831 : Georges Cuvier.
 1832 - 1833 : Louis Cordier.
 1834 - 1835 : Adrien de Jussieu.
 1836 - 1837 : Michel-Eugne Chevreul.
 1838 - 1839 : Louis Cordier.
 1840 - 1841 : Michel-Eugne Chevreul.
 1842 - 1843 : Adrien de Jussieu.
 1844 - 1845 : Michel-Eugne Chevreul.
 1846 - 1847 : Adolphe Brongniart.
 1848 - 1849 : Adrien de Jussieu.
 1850 - 1851 : Michel-Eugne Chevreul.
 1852 - 1853 : Andr Marie Constant Dumril.
 1854 - 1855 : Michel-Eugne Chevreul.
 1856 - 1857 : Marie Jean Pierre Flourens.
 1858 - 1859 : Michel-Eugne Chevreul.
 1860 - 1861 : Isidore Geoffroy Saint-Hilaire.
 1862 - 1863 : Michel-Eugne Chevreul.
 1863 - 1879 : Michel-Eugne Chevreul.
 1879 - 1891 : Edmond Frmy.
 1891 - 1900 : Alphonse Milne-Edwards.
 1900 - 1919 : Edmond Perrier.
 1919 - 1931 : Louis Mangin.
 1932 - 1936 : Paul Lemoine.
 1936 - 1942 : Louis Germain.
 1942 - 1949 : Achille Urbain.
 1950 - 1950 : Ren Jeannel.
 1951 - 1965 : Roger Heim.
 1966 - 1970 : Maurice Fontaine.
 1971 - 1975 : Yves Le Grand.
 1976 - 1985 : Jean Dorst.
 1985 - 1990 : Philippe Taquet.
 1994 - 1999 : Henry de Lumley.
 2002-2006 : Bernard Chevassus-au-Louis.
 2006-... Andr Menez;

Enllaos externs.
 Pgina oficial del museu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257968" title="Verinpolis" nonfiltered="755" processed="754" dbindex="100756">
Verinpolis fou una ciutat d'sia Menor a Galcia.

Es pensa que fou la romana Evagina, nom deformat a Phubagina. Sota els bizantins es va dir Verinpolis en honor de Verina la sogre de l'emperador Zen, nom que es va deformar a Uranpolis. Fou seu d'un bisbat esmentat entre els segles VI i IX. Les seves runes foren descobertes al sud-oest de Kehune al vilayat d'Ankara.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257971" title="Physalaemus caete" nonfiltered="756" processed="755" dbindex="100757">

Physalaemus caete s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Freire, E.M.X. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus caete.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257972" title="Physalaemus centralis" nonfiltered="757" processed="756" dbindex="100758">

Physalaemus centralis s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil i Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Colli, G., Reichle, S., Aquino, L., Scott, N. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus centralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257973" title="Physalaemus cicada" nonfiltered="758" processed="757" dbindex="100759">

Physalaemus cicada s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Arzabe, C. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus cicada.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257974" title="Germans de Jess" nonfiltered="759" processed="758" dbindex="100760">
Els Evangelis parlen dels Germans de Jess com un grup ben definit que es distingeix dels deixebles, aquells que Jess ha cridat  per compartir la seva missi. Tots dos grups apareixen ben diferenciats a l'episodi de les noces de Canaa, que s'acaba aix: Desprs d'aix  va baixar a Cafarnam amb la seva mare, els seus germans i els seus deixebles (Joan 2,12).

 Interpretacions possibles .
Jess tingu quatre germans, segons els Evangelis: (...) els seus germans Jaume, Josep, Sim i Judes (...) (Mateu 13,55 i Marc 6,3). I tamb dues germanes de qui desconeixem els noms. L'existncia d'aquests germans de Jess planteja una controvrsia amb la suposada virginitat de la seva mare, Maria.

Segons Armand Puig i Trrech hi ha quatre lectures possibles:
 Josep i Maria serien els pares biolgics i legals de tots.
 Els germans de Jess sn cosins;
 Fills d'un matrimoni anterior de Josep;
 Maria seria la mare comuna de tots ells;

Josep i Maria pares biolgics.
Aquesta s la posici que defensen els autors racionalistes i alguns crtics. Opini contraposada als Evangelis i a la tradici cristiana primitiva. Els germans de Jess serien doncs, fills de Josep i Maria i ell el primognit del seu pare, del llinatge de David i, per tant, amb pretensions messiniques.








Cosins de Jess.
Els germans de Jess serien en realitat cosins germans seus. Sant Jeroni defens aquesta posici a finals del segle IV. Josep seria un guardi ms que no pas un marit. L'argumentaci de Sant Jeroni es fonamenta en  la llengua hebrea que no t un terme definit per anomenar els cosins, en la Bblia es parla de germans quan en realitat son cosins. Els germans de Jess serien cosins seus i ell seria fill nic.

Versi (James Tabor);












Fills d'un matrimoni anterior de Josep.
Per defensar el dogma de la virginitat de Maria, mare de Jess, abans i desprs del part, sorg en els autors cristians l'idea de qu els germans de Jess eren en realitat fills d'un matrimoni anterior de Josep. Eren, per tant, fills biolgics de Josep, per no de Maria, qui hauria estat verge fins a la seva mort. Des del punt de vista cristi, ja que Jess no fou en realitat fill biolgic de Josep, si no sols de Maria,  aquests germans, ho serien, sols des del punt de vista legal, com fills de Josep, per no tindrien cap vincle de parentesc real amb Jess. Aquesta posici s coneguda com la "soluci d'Epifani", pel nom del seu defensor ms destacat, Epifani de Salamina, qui la desenvolupa en la seva obra Panarion.









Per no hi ha cap referncia en el Nou Testament, d'un matrimoni anterior de Josep. I a ms, Jess era el primognit, per tant el primer fill de Josep, per aix va oferir l'ofrena en el Temple de Jerusalem (Lluc 2,22). Si hagus tingut germans grans no podria haver estat el primognit de la famlia.

Maria, mare comuna.
Maria seria la mare biolgica i comuna a tots ells. Josep seria tan sols el pare legal (no el biolgic) de Jess. Els seus germans serien fills biolgics de Josep i Maria i per tan germanastres de Jess.
Tertul.li, es el primer escriptor cristi que en el segle II proposa i defensa aquesta hiptesi.   








Enllaos externs.
Tomba de Jess 1 ;
Tomba de Jess 2 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257976" title="Physalaemus coloradorum" nonfiltered="760" processed="759" dbindex="100761">

Physalaemus coloradorum s una espcie de granota que viu a Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S., Cisneros-Heredia, D. & Almandriz, A. 2004.  Physalaemus coloradorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257977" title="Physalaemus crombiei" nonfiltered="761" processed="760" dbindex="100762">

Physalaemus crombiei s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Physalaemus crombiei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257978" title="Physalaemus cuqui" nonfiltered="762" processed="761" dbindex="100763">

Physalaemus cuqui s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia i, possiblement tamb, a Paraguai. 

Referncies.
 Reichle, S., De la Riva, I. & Lavilla, E. 2004.  Physalaemus cuqui.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257980" title="Physalaemus cuvieri" nonfiltered="763" processed="762" dbindex="100764">

Physalaemus cuvieri s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil, Paraguai i, possiblement tamb, a Bolvia, Guyana, Uruguai i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Mijares, A., Rodrigues, M.T. & Baldo, D. 2004. Physalaemus cuvieri.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257981" title="Physalaemus deimaticus" nonfiltered="764" processed="763" dbindex="100765">

Physalaemus deimaticus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U., Nascimento, L.B. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus deimaticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257982" title="Physalaemus ephippifer" nonfiltered="765" processed="764" dbindex="100766">

Physalaemus ephippifer s una espcie de granota que viu al Brasil, Guaiana Francesa, Guyana, Surinam i Veneuela. 

Referncies.
 Reynolds, R., Rodrigues, M.T., Mijares, A. & MacCulloch, R. 2004.  Physalaemus ephippifer.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257983" title="Physalaemus erythros" nonfiltered="766" processed="765" dbindex="100767">

Physalaemus erythros s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U. 2004.  Physalaemus erythros.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257985" title="Physalaemus evangelistai" nonfiltered="767" processed="766" dbindex="100768">

Physalaemus evangelistai s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B., Eterovick, P.C., Colli, G. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus evangelistai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257986" title="Physalaemus fernandezae" nonfiltered="768" processed="767" dbindex="100769">

Physalaemus fernandezae s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Uruguai i, possiblement tamb, al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. & Langone, J. 2004.  Physalaemus fernandezae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257987" title="Physalaemus fuscomaculatus" nonfiltered="769" processed="768" dbindex="100770">

Physalaemus fuscomaculatus s una espcie de granota que viu al Brasil, Paraguai i, possiblement tamb, a l'Argentina, Bolvia i Uruguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Colli, G., Aquino, L. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus fuscomaculatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257991" title="Copa espanyola d'hoquei patins masculina 2007" nonfiltered="770" processed="769" dbindex="100771">


La seixanta quatrena edici de la Copa espanyola d'hoquei patins masculina (en el moment anomenada, Copa del Rei) prengu part al Pavell Francisco Laporta de la localitat d'Alcoi entre l'1 i el 4 de mar de 2007. 

Tots els partits foren retransmesos a travs de la web de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge, i a ms a ms, les semifinals i final tamb es van emetre per TV3 i per Popular TV.

El lliurament de medalles i guardons va ser presidit pel batlle d'Alcoi, Jorge Sedano, i pel president de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge, Carmelo Paniagua. En el moment de sortir a la pista fou escridassat pels espectadors arran de la seva oposici al reconeixement de la Federaci Catalana de Patinatge en la FIRS i la Confederaci Sud-americana del Pat. L'ancdota es va produir quan, en el moment de felicitar el capit blaugrana, Panaigua va aparixer a la foto al costat del mapa dels Pasos Catalans que portava la bufanda que, moments abans, seguidors de Sang Cul li havien regalat a Jos Luis Pez.

Lspeaker del campionat va utilitzar el catal al llarg dels quatre dies en qu es va disputar l'esdeveniment, fins al moment del lliurament de medalles. Portava tot el gui en catal, per els de la Federaci m'han obligat a fer-ho en castell, va afirmar el locutor. El mateix fet es produ durant la celebraci de la Copa espanyola de l'any 2005 al Pavell Olmpic de Reus.

Participants.
Els equips classificats com a caps de srie tenen un estel daurat al lateral ().




Resultats.
Els horaris corresponen a l'hora d'hivern dels Pasos Catalans (zona horria: UTC+1).




Quarts de final.







Semifinals.




Final.






Mxims golejadors.
Article principal: Llista completa de golejadors




Premis.
 Mxim golejador: Xavier Cald (Alnimar Reus Deportiu) i David Pez (Barcelona Sorli Discau);
 Millor jugador: Aitor Egurrola (Barcelona Sorli Discau);


Referncies.

 Quarts de final: , , , , , ;
 Semifinals: ;
 Final: , ,


Enllaos externs.
 Pgina no oficial del campionat ;

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257996" title="Federaci d'Associacions Culturals de l'Arag Oriental" nonfiltered="771" processed="770" dbindex="100772">
Federaci d'Associacions Culturals de l'Arag Oriental (FACAO) representa a una srie d'associacions federades ques defensen que les modalitats lingstiques de les seves localitats i comarques respectives sn una llengua diferenciada del catal. Aquest punt de vista s'oposa a l'opini generalitzada, tant entre lingistes, com en la societat (vegeu la secci Reconeixement del "aragons oriental" com llengua), que les llenges de Franja de Ponent sn dialectes del catal.

 Orgens . 
Al principi la federaci es va dir "Coordinadora d'Associacions Culturals de les Comarques de l'Arag Oriental", i va nixer a partir de l'agrupaci de diferents associacions per a presentar davant la Comissi Especial de les llenges minoritries d'Arag de les Corts d'Arag les seves posicions respecte al patrimoni lingstic aragons, a l'octubre de 1996. La Coordinadora es va compondre a partir de les segents associacions les quals compartien l'ideal com que les modalitats lingstiques de les seves respectives localitats i comarques no eren de filiaci catalana sin aragonesa. 

La Coordinadora va presentar davant la Comissi de les Corts d'Arag un manifest deixant constncia de la seva postura i les seves aspiracions. A l'any segent la Coordinadora es va consolidar com a Federaci d'Associacions Culturals de l'Arag Oriental inscrivint-se en el registre d'Associacions Civils d'Arag amb la seva nova denominaci.

 Tesis lingstiques, culturals i histriques . 
 Tesis soci-lingstiques . 
A Arag ni es parla un suposat aragons en alguns municipis altaragonesos ni el catal a les comarques orientals, sin modalitats lingstiques aragoneses que deriven de l'antic roman aragons. ;
La proposta actual d'una llengua aragonesa suposa un idioma artificial creat com instrument poltic al servei de el nacionalisme aragons i que exclou a tot l'Arag oriental. ;
El catal s ali a l'Arag Oriental, i el seu reconeixement oficial suposaria posar en risc la supervivncia de les modalitats aragoneses d'aquesta rea, a les quals FACAO denomina en el seu conjunt "aragons oriental". ;
Les modalitats lingstiques de l'est de l'Arag sn equiparables i tan aragoneses com les pirinenques (cheso, chistabino, patus, etc...). ;
El 1995, la Universitat de Saragossa per encrrec del Govern d'Arag va realitzar un Estudi sociolingstic de la Franja Oriental d'Arag a la pregunta "Del nom del parla de la seva localitat" el 47% va respondre chapurreau, el 32% conforme al gentilici de la seva localitat, l'11% va utilitzar altres denominacions (patus, aragons, valenci, ...) i un 10% el va denominar catal. ;
En l'anterior estudi tamb es va preguntar sobre la cooficialitat del catal a la Franja de Ponent, a la qual el 75% es va manifestar el seu rebuig.

 Tesis histriques . 
FACAO parteix de la tesi que a l'edat mitjana es parlaven distintes llenges romanos similars a la Corona d'Arag, durant els segles esdevenidors tant el valenci com el catal esdevindrien en llenges cultes, situaci que no es donaria en Arag a causa de la difusi i consolidaci del castell com llengua culta i pblica. En mancar les modalitats aragoneses de gramtica, sintaxi, ortografia, etc.. prpies per a instituir-se com a llengua culta, a les modalitats de l'est d'Arag se'ls pretendria assimilar a la norma culta catalana, la qual cosa podria provocar un lingicidi, si b aquestes modalitats el que necessiten no s una norma aliena sin una prpia.

Asociaciones culturales defienden sus tesis sobre el origen del aragons (Diario del Altoaragn);
 Les vint caracterstiques de l'"Aragons oriental". 
Segons la FACAO a l'Arag oriental existeixen 4 zones lingstiques un poc marcades, per que no fan perillar la unitat lingstica de l'aragons oriental. Les caracterstiques comunes ms importants i les peculiaritats ms destacades serien les segents: 
01. Existncia de la consonant palatal africada sorda (CH) chen, chuminera, cherm. ;
02. Existncia de la consonant palatal fricativa sonora no refilada (I) jo, ja ;
03. Existncia de la consonant vetllar fricativa sorda (J) jota, majo, refllej (per a la filologia catalana s considerat un castellanisme) ;
04. A la Ribagora, Llitera i Fraga es palatalitiza els grups consonntics llatins de BL ;CL ;FL ;GL ;PL : Ex: bllat, cllau, fllo, unglla i pllat/o. ;
05. Conservaci de la b intervoclica en l'imperfet d'indicatiu en gran part del territori. Pllobe, tenibe, dormibe. ;
06. Utilitzaci dels pronoms personals de subjecte acompanyat de preposicions. ;
pa yo, pa tu, pa n ell 
a yo, a tu, a n ell
07. s de la conjunci disjuntiva O i no O. ;
08. Pronoms demostratius: aix/a-est/a ; ixo/a-eix/a ; aquell/a ; aquests/s/as-estes/s ; ixos/s/as-aquests/s ; aqulls/s/as. AZ, AIX, ALL-Neutre.' Adverbis AC/AST, AST, ALL. ;
09. Existncia de diftongaci d'I i O breus llatines en la zona del Baix Arag turolense (zona d'Aguaviva de Bergantes): porta, biert. ;
10. Article determinat mascul singular  HO . ;
11. Existncia de la consonant interdental fricativa sorda en la Ribagora, en la zona nord de La Llitera i en el sud del Baix Arag: Zucre, cel, brocal, cinc. ;
12. Com informa Alonso Zamora Vicente el sufix llat  ittu done -et/ -eta: molinet, petitet/a, caixeta. ;
13. L'accentuaci tnica tendeix a rebutjar moltes vegades l'esdrixola: estomogo (estmac). ;
14. Sovint, a Llitera i Ribagora, es tendeix a desfer iatus mitjanant una consonant (i, b, g): mayestro (mestre), paseyo (passeig), correya (corretja), tabut (tat), agn (on). ;
15. Les vocals intertniques tendeixen sovint a desaparixer: aspra (aspra), ampllo (ampli). ;
16. Conservaci de la f- inicial llatina (com al valenci, balear, catal i astur-lleons) farina, fea, fer. ;
17. El grup consonntic  pl- / -pll- es mant vagi precedit de vocal o consonant: repleg/replleg, plen/apllen, aplac/apllac. ;
18. Els plurals generalment es formen afegint una  s (sovint -z a la zona nord de Llitera i a la part occidental de Ribagora): tots/toz (tots), criatures, pllenes. ;
19. No distinci de la consonant labial oclusiva sonora /b/ i la consonant labial fricativa sonora /v/ pel que noms existeix la oclusiva desapareixent la fricativa que no es pronuncia: vida, beu, bindre.
20. Utilitzaci exclusiva de forma perifrstica per al temps de pretrit perfecte simple o indefinit: bai cant (vaig cantar), bas cant (vas cantar), ba cant (va cantar), bam cant (cantem), bau cant (vau cantar), ban cant (van cantar). ;

Finalment la FACAO tamb sost que les estructures sintctiques sn distintes a les de la llengua catalana a l'igual d'existncia d'un lxic distint. 
 mbit territorial . 
L'mbit lingstic que proposa FACAO per a l'aragons oriental no es limita al comprs pels dialectes del catal en la zona oriental d'Arag, tamb inclou el ribagor, generalment considerat com un conjunt de parles de transici. 
 Proposta d'ortografia . 

Ortografia de lAragons Oriental;

 Concursos literaris .
Amb l'objectiu de crear el primer precedent de tradici escrita en "aragons oriental" segons les recents normes creades per FACAO, aquesta cre un concurs literari per a relats escrits en les modalitats lingstiques de l'Arag Oriental. Al concurs se li va donar el nom de "Roberto G. Bayod Pallars", jurista i historiador, defensor de les tesis lingstiques de l'aragons oriental. Tamb va ser alcalde de Belmonte de San Jos (provncia de Terol). Actualment el concurs ja ha arribat a la seva cinquena edici, a continuaci es detalla en una taula qui han estat els premiats i amb que relats: 
Concurs Literari en Aragons Oriental "Roberto G. Bayod" (Concrs Lliterari n Aragons Oriental  Roberto G. Bayod ) ;



 Participaci en esdeveniments lingstics i culturals . 
FACAO ha participat en diferents esdeveniments de carcter lingstic i cultural, principalment en els vinculats al secessionisme lingstic valenci. En un mbit ms redut ha participat en diferents esdeveniments aragonesos, i sobretot, d'mbit local. 
%I Seminari Internacional de Llenges Minoritries (Valncia, 11 i 12 de juliol de 2.002) ;
II Congrs de Llengua Valenciana -en qualitat de convidats- (26,27 i 28 de novembre de 2.003) ;
XII Fira del Llibre Aragons (galeria d'imatges) (Monts -Osca-, 8, 9 i 10 de desembre de 2.006);

 Reconeixement del "aragons oriental" com llengua . 
 Segons les institucions acadmiques . 
Dinou acadmics de l'Acadmies de la Histria i de la Llengua Espanyola van signar un document a ttol personal, no aprovat pels plens d'ambdues acadmies, en el qual s'esmenta el catal de la Franja, per no delimita en quines poblacions es parla el catal:

Els signants, membres de les Acadmies Espanyola i de la Histria, havent conegut la peculiar controvrsia que durant mesos passats s'ha fet pblica en diversos rgans de premsa valencians, sobre origen de la llengua parlada en la major part de les comarques del Pas Valenci, i a petici de persones interessades que donem a conixer la nostra opini sobre aquest assumpte, cientficament aclarit des de fa molts anys, vam desitjar expressar, d'acord amb tots els estudiosos de les llenges romniques: 

Que el valenci s una variant dialectal del catal. s a dir, de l'idioma parlat a les illes Balears, a la Catalunya francesa i espanyola, a la franja d'Arag, a la major part del Pas Valenci, al Principat d'Andorra i a la ciutat sarda de Alguer. Per tot aix, ens causa sorpresa veure aquest fet posat pblicament en dubte i encara asprament impugnat, per persones que clarament utilitzen els seus propis prejudicis com font d'autoritat cientfica, mentre pretenen ridiculizar i fins i tot insultar a personalitats que, per la seva sencera labor, mereixen el respecte de tots i en primer lloc el nostre. 

Es fa fcil suposar que desprs d'aquestes posicions negatives s'oculten consideracions i propsits que en gens no es relacionen amb la veritat d'un fet suficientment clar per a la filologia i per a la histria. s culturalment aberrant tot intent -com el qual contemplem- de desmembrar el Pas Valenci de la comunitat idiomtica i cultural catalana, per la qual, com escriptors i intellectuals espanyols, no tenim sin respecte i admiraci, dintre del qual el Pas Valenci ha tingut i t un lloc tan rellevant. Dmaso Alonso, Jess Pabn, Antonio Buero Vallejo, Toms Navarro, Pedro Lan Entralgo, Jos Mara Pemn, Vicente Aleixandre, Fernando Lzaro Carreter, Alonso Zamora Vicente, Salvador de Madariaga, Marqus de Lozoya, Miquel Batllori, Camilo Jos Cela, Rafael Lapesa, Manuel Alvar i Jos Antonio Maravall. 

Els acadmics consideren que a la Franja de Ponent es parla catal, per no delimiten en quines localitats. En obres individuals d'aquests acadmics es llegeix que el parla oriental de la zona aragonesa s un parla de frontera, fronterera entre Arag i Catalunya i la majoria d'ells han escrit en les seves aportacions cientfiques que s una parla fronterera, de transici entre la llengua aragonesa i la llengua catalana (vegeu els manuals de Rafael Lapesar Melgar, Historia de la Lengua Espaola, Alonso Zamora Vicente, Dialectologa Espaola, i Manuel Alvar Lpez, El dialecto aragons i Estudios sobre el dialecto aragons)

La Promotora Espaola de Lingstica  considera catal (varietat nordoccidental) les parles de la Franja de Ponent. Ethnologue, encara que no indica que es parli catal a Arag , a l'hora de llistar els municipis d'Arag on es parla aragons, no inclou els de la Franja .

 Segons les institucions pbliques . 
D'altra banda tant en l'anterior com actual Estatut d'Arag no es fa cap esment al catal per tampoc a llengua aragonesa ni a l' aragons oriental, es limita a parlar de llenges i modalitats sense citar ni concretar-les. A l'article 7 de l'estatut es diu: 

Les llenges i modalitats lingstiques prpies de Arag gaudiran de protecci. Es garantir el seu ensenyament i el dret dels parlants en la forma que estableixi una llei de Corts d'Arag per a les zones d'utilitzaci predominant d'aquelles. 

En 2001, el govern de coalici PSOE-PAR va promoure la Llei de llenges d'Arag. Aquesta llei era conseqncia del dictamen d'una comissi especial d'estudi de les Corts d'Arag sobre la poltica lingstica a Arag, que va oferir les seves conclusions al novembre de 1997. En les seves conclusions, s'alludia explcitament a l'existncia a Arag de tres llenges: el castell, l'aragons i el catal ("empleat en forma de varietats locals diverses com instrument habitual de comunicaci eminentment oral a les zones limtrofes amb Catalunya, zona compacta constituda per la Ribargora, La Llitera, el Baix Cinca i part del baix Arag saragoss i turolenc")

La lleino va ser finalment tramitada, per en el seu annex II es llisten els municipis que es declaren d'utilitzaci predominant del catal normalitzat: 


 
Provncia d'Osca: Albelda, Alcampell, El Torric, Areny de Noguera, Sanui i Alins, Baells, Valldellou, Benavarri, Bonansa, Camporrells, Castigaleu, Castellonroi, Estopany, Fraga, Isvena, Lascuarre, Les Pals, Monesma i Queixigar, Montanui, Peralta i Calassan, El Pont de Montanyana, Sant Esteve de Llitera, Sopeira, Tamarit de Llitera, Tolba, Tor-la-ribera, Torrent de Cinca, Vilella de Cinca, Vensill, Beranui, Viacamp i Lliter i Said. ;
Provncia de Terol: Aiguaviva de Bergantes, Arenys de Lled, Beseit, Belmonte de San Jos, Calaceit, La Caada de Verich, La Sorollera, La Codonyera, Cretes, Frnols de Matarranya, La Freixneda, Fondespatla, La Ginebrosa, Lled d'Algars, Massali, Mont-roig de Tastavins, Pena-roja, La Portellada, Rfels, Torredarques, La Torre del Comte, Torrevelilla, Vall-de-roures, La Vall de Tormo i Valljunquera. ;
Provncia de Saragossa: Favara, Fai, Maella, Mequinensa i Nonasp.

 Partidaris . 
Associacions culturals 
El fet que en altres comunitats autnomes espanyoles es doni una guerra de la llengua de naturalesa semblant ha provocat que els detractors de la unitat de la llengua catalana actun plegats i estiguin coordinats, per aix, FACAO rep suport i reconeixement dels seus treballs i tesis lingstiques, culturals i histriques per part d'agrupacions, associacions, etc. sorgides a partir del conflicte lingstic valenci, encara que cal matisar que el debat lingstic a l'Arag Oriental no arriba a les mateixes dimensions que en la Comunitat Valenciana, i actualment s limitat a reduts grups que giren entorn de l'activitat cultural local i comarcal en aquest territori. 
Associaci Cultural Cardona Vives  (Castell de la Plana);
Centre Cultural Mallorqu ;
Plataforma en Defensa de Sa Llengo Balear ;

Moviments socio-poltics i partits poltics 
Els principals agrupacions soci-poltiques que protegeixen les iniciatives de la FACAO sn d'mbit valenci: 
El Palleter , revista valencianista ;
Grup d'Acci Valencianista ;
Tamb reben el suport i reconeixement de partits poltics minoritaris principalment provinents del regionalisme aragons i el blaverisme valenci, en la seva majoria sense representaci parlamentria, encara que algun d'ells tenen regidors en diferents municipis dels seus respectives comunitats autnomes: 
Unitat Aragonesa ;
Coalici Valenciana ;
Federaci d'Independents d'Arag ;
Democracia Nacional (aquest suport gener crtiques entre els adversaris de FACAO per tratar-se d'un partit ultradret));
Uni d'es Poble Bal;
Uni Valenciana;
Agrupacin Social Independiente;
Finalment cap esmentar les postures mantingudes per dos partits d'mbit aragons, ambds amb una mplia representaci institucional en tots els nivells. Cap dels dos dna un suport explcit a la FACAO encara que algunes agrupacions locals i comarcals l'han donat. 
Partit Aragons, respecte al projecte de llei de llenges ha mostrat reticncies per a evitar tensions en alguns  sectors del partit ;
Partit Popular, oposat a la llei de llenges;

 Vegeu tamb .
 No Hablamos Cataln;

Referncies .


 Enllaos externs.
 
FACAO Federaci d'Asociaciones Culturals de l'Arag Oriental;
Carta de Roberto G. Bayod Pallars al Consejero Javier Callizo (23-05-2001);
Lo cacao de la FACAO (Web crtic amb la FACAO);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="257999" title="Kuzma (constructor)" nonfiltered="772" processed="771" dbindex="100773">
Kuzma va ser un equip de cotxes de competici nord-americ fundat per Eddie Kuzma.

Kuzma va competir a la Frmula 1 a les temporades que van de 1950 a 1960, encara que noms al Gran Premi d'Indianapolis 500.


 Resultats a la F1 .



 Resum .

 Curses: 11;
 Victries: 1;
 Podiums: 3;
 Punts: 21;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258001" title="Field Goal" nonfiltered="773" processed="772" dbindex="100774">
En futbol americ, un field goal (o gol de camp) s un xut dirigit contra els dos pals verticals al final de la endzone del camp amb l'objectiu d'aconseguir tres punts. Aquest xut s'executa quan l'equip atacant no ha pogut avanar les 10 iardes reglamentries en tres intents (downs) i la pilota est en una zona adequada per intentar el xut (entre les 0 i les 35 iardes aproximadament).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258002" title="Extra Point" nonfiltered="774" processed="773" dbindex="100775">
En futbol americ, l'extra point (o punt extra) s un punt addicional al que opta un equip desprs d'anotar un touchdown. S'ha d'executar un xut cap als dos pals verticals del final del camp des de 20 iardes de distncia. Si la pilota entra, l'equip rep un punt ms que se suma als 6 aconseguit pel touchdown. La probabilitat de fallar aquest xut es molt baixa ja que la distncia del xut s molt curta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258006" title="Physalaemus gracilis" nonfiltered="775" processed="774" dbindex="100776">

Physalaemus gracilis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil, Uruguai i, possiblement tamb, a Paraguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E., Kwet, A., Segalla, M.V., Langone, J. & Baldo, D. 2004. Physalaemus gracilis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258007" title="Touchdown" nonfiltered="776" processed="775" dbindex="100777">
El touchdown s la principal manera d'anotar al futbol americ i s'atorguen 6 punts per ell i el dret de xutar un extra point.

Per a assolir el touchdown, un integrant de l'equip atacant (normalment un receptor o un corredor) ha d'arribar a l'endzone de l'equip defensor amb la pilota a les mans.

Tamb existeixen els touchdowns de retorn, que consisteixen en qu el jugador que retorna el "punt" de l'equip contrari recrre tot el camp fins a la endzone rival.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258009" title="Buffalo Bills" nonfiltered="777" processed="776" dbindex="100778">
Els Buffalo Bills sn un equip professional de futbol americ amb seu a l'rea metropolitana de la ciutat de Buffalo a l'estat de Nova York. Actualment juguen els seus partits al Ralph Wilson Stadium de la ciutat d'Orchard Park, NY. Formen part de la divisi est de la Conferncia Americana (AFC) dins la NFL. Els Bills comenren a jugar seriosament al 1960 com a membre de l'extinta American Football League i es van integrar a la NFL amb la fusi entre AFL i NFL.

Els Bills van aconseguir dos ttols d'AFL consecutius als anys 1964 i 1965 per la franqucia no ha aconseguit ms ttols des de la fusi. Buffalo s l'nic equip que ha aconseguit guanyar quatre Campionats de la Conferncia Americana, encara que han sigut derrotats en tots els intents posteriors de guanyar la Super Bowl.

L'equip porta aquest nom grcies a Bfal Bill, que va ser el nom guanyador en el concurs per escollir-lo. Les animadores sn anomenades Buffalo Jills i la seva mascota es diu Billy Buffalo.

Actualment, els Bills sn l'nic equip que juga els seus partits a casa dins l'estat de Nova York, ja que tant els New York Giants com els New York Jets juguen al Giant Stadium situat a la ciutat de East Rutherford, a l'estat de Nova Jersey.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258013" title="New England Patriots" nonfiltered="778" processed="777" dbindex="100779">
Els New England Patriots, anomenats freqentment "Pats" entre els afeccionats i redactors d'esports, sn un equip professional de futbol americ situats a Foxborough, Massachusetts. L'equip forma part de la divisi est de lAmerican Football Conference (AFC) dins la National Football League. Els propietaris van canviar el nom de l'equip a partir de Boston Patriots quan la franqucia va marxar a la ciutat de Foxborough a l'any 1971.

Com a membre original de la AFL (Lliga Americana de Futbol Americ), els Patriots es van unir a la NFL l'any 1970 com a resultat de la fusi entre NFL i AFL. L'equip va arribar a playoffs quatre vegades abans de disputar la Super Bowl XX al gener de 1986, que van perdre contra els Chicago Bears. L'equip tamb va aparixer a la Super Bowl XXXI l'any 1997 i va perdre contra els Green Bay Packers.

Entre el 2001 i 2005, els Patriots es van convertir en el segon equip en tota la histria de la NFL (desprs dels Dallas Cowboys) en guanyar tres Super Bowls en quatre anys (la XXXVI, la XXXVIII i la XXXIX) i el vuit en guanyar dues Super Bowls consecutives. Desprs de la Super Bowl XXXIX un columnista d'un diari de Boston va escriure: "Els New England Patriots del segle XXI ja estn establerts com una dinastia a la NFL amb els Packers dels anys 60', els Steelers dels 70', els 49ers dels 80' i els Cowboys dels 90'".

Al 2007 els Patriots van ser el segon equip des de la fusi entre AFL i NFL en acabar una temporada regular sense haver perdut ni un sol partit i sn el primer equip a aconseguir-ho des que es va introduir la temporada a 16 partits. Van arribar a la Super Bowl XLII de la corresponent temporada i van caure 14-17 contra els New York Giants


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258014" title="Walter Bonatti" nonfiltered="779" processed="778" dbindex="100780">
Walter Bonatti (22 de juny de 1930) s un escalador itali que va establir nous estndards en l'escalada lliure aplina de la postguerra. Va nixer a Brgam, Llombardia. 

Fams per la seva empenta, va ser pioner en escalades poc conegudes i tcnicament molt dificultoses, sovint considerades impossibles, als Alps, a l'Himlaia, Karakoram i Patagnia.

A l'edat de 21 anys, el 1951, va fer la primera ascensi, en quatre dies, al Gran Caputx, una ascensi considerada impossible fins aleshores, per una extraordinria agulla de granit vermell al masss del Mont Blanc. Tot i que aquesta va ser l'escalada que el va donar a conixer al pblic, ja a la tendra edat de 18 anys, Bonatti havia realitzat la quarta ascensi absoluta de la formidable cara nord de les Grans Jorasses, amb un equip molt pobre, durant dos dies.

Entre les seves ascensions ms famoses hi ha 
l'escalada en solitari d'una nova via al pilar sudoest del Petit Dru, als Drus, el 22 d'agost de 1955;
la primera ascensi hivernal en solitari de la cara nord del Cervino o Matterhorn el 1965;

Escalades i expedicions.
Una llista -no exhaustiva- de les seves principals escalades i expedicions s:
1951 - Paret est del Gran Caputx;
1953 - Hivernal a la paret nord de Lavaredo;
1954 - Expedici italiana al K2 (no fa cim);
1955 - Pilar sudoest del Dru, al masss del Mont Blanc;
1956 - Mont Blanc;
1958 - Cerro Torre, a la Patagnia (no fa cim);
1958 - Gasherbrum IV,7.925m,  al Karakoram;
1959 - Pilar Roig de Broulliard, al masss del Mont Blanc;
1961 - Rondoy Nord, 5.820m, als Andes peruans;
1961 - Pilar Central, al masss del Mont Blanc (tragdia);
1962 - Pilar d'Angle, al masss del Mont Blanc;
1963 - Hivernal a la paret Nord de les Grans Jorasses;
1964 - Esper Wimper, al masss del Mont Blanc;
1965 - Hivernal en solitari a la paret Nord del Cervino;
1984 - Mont Blanc;
1986 - Patagnia;

La controvrsia.

Bonatti es va convertir en el centre d'una virulenta controvrsia arrant del primer intent aconseguit d'ascen al K2, realitzat pels membres de l'equip itali Lino Lacedelli i Achille Compagnoni l'any 1954 quan, amb tant sols 24 anys, va carretejar bombones d'oxigen per a la cordada d'atac fins al Camp IX. Bonatti va ser acusat d'utilitzar part del vital oxigen durant el dramtic vivac a 8.000m que van haver de fer Bonatti i Mahdi, el portador d'alada hunza que el va ajudar a pujar les bombones, en un gra, d'1m d'amplada per 60cm de profunditat, tallat al pendent de gel a cops de piolet, i que va marcar una fita en la histria de l'escalada a l'Himlaia. Anys ms tard, es va poder comprovar que li hauria estat fsicament impossible d'agafar oxigen per ajudar-lo a passar la nit a la intemprie, ats que no disposava de la mscara ni del regulador necessari per qu surti l'oxigen. L'endem van descendir deixant l'oxigen -intacte- per tal que Lacedelli i Compagnoni l'utilitzessin en l'ascens reeixit al cim. Aquest oxigen que van haver d'utilitzar per poder finalitzar els darrers trams del K2, va ser el que Bonatti va arriscar la seva vida per fer-los-el arribar.

A principis dels 90, dues fotos del cim van provar la versi de Bonatti que els muntanyencs estaven utilitzant l'oxigen.

Walter Bonatti ha estat condecorat amb la medalla de la Legi d'Honor francesa per salvar la vida de dos escaladors novells en una tragdia als Alps que ocorregu l'any 1961, al Pilar Central.

Bonatti s autor de diversos llibres sobre escalada i muntanyisme.

 Llibres .
 

Enllaos externs.
Desnivel, 12-2-1999: Entrevista a Walter Bonatti ;
Desnivel, 1-4-2008: Especial. Walter Bonatti, montaas maestras ;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258015" title="Gesti de projectes" nonfiltered="780" processed="779" dbindex="100781">
Gesti de projectes s la disciplina de l'organitzaci i la gesti de recursos (per exemple, gent) de forma que el projecte sigui portat a terme dintre de les restriccions d'abast, qualitat, temps i cost. Un projecte esfor temporal i d'un sol cop assumit per a crear un producte o servei nic, que porta canvis beneficiosos o valor afegit. Aquesta propietat de ser un esfor temporal i d'un sol cop contrasta amb els processos, o operacions, que sn treballs que es fan permanentment o semi-permanentment per a crear el mateix producte o servei una i altra vegada. La gesti d'aquests dos sistemes se sovint molt diferent i requereix diverses habilitats tcniques i filosofies, cosa que explica la necessitat del desenvolupament de la gesti de projectes.

El primer repte de la gesti de projectes s estar segur de qu un projecte ser entregat dintre de les restriccions definides. El segon repte, ms ambigu, s la ubicaci i integraci ptima dels recursos necessaris (diners, persones, materials, energia, espai, suministres, comunicaci, etc.) per a assolir els objectius predefinits.

 Descripci del treball .
La gesti de projectes s bastant sovint la tasca i la responsabilitat d'un project manager individual. Aquest individu rarament participa directament en les activitats que produeixen el resultat final. En comptes d'aix, procura mantenir el progrs i la interacci mtua productiva de diverses parts, de forma que el risc global de fracs s reduit.

Un project manager s sovint un representant per al client i ha de determinar i implementar les necessitats exactes del client, basant-se en el coneixement de l'equip que est representant. La capacitat per a adaptar-se als diversos procediments interns de la part contratant, i crear vincles estrets amb els representants nominats s essencial per a assegurar que qestions clau com el cost, el temps, la qualitat, i -per damunt de tot- la satisfacci del client poden realitzar-se.

En qualsevol camp, un project manager exits ha de ser capa de visionar el projecte sencer des de l'inici fins al final, i tenir la capacitat per a assegurar que la seva visi s realitzada.

Qualsevol tipus de producte o servei -construccions, vehicles, aparells electrnics, software, serveis financers, etc.- pot tenir la seva implementaci supervisada per un project manager i les seves operacions per un product manager.

 Les tres restriccions tradicionals .
Com a qualsevol empresa humana, els projectes necessiten ser realitzats i entregats sota certes restriccions. Tradicionalment, aquestes restriccions han estat l'abast, el temps, i el cost. Aquestes sn conegudes tamb com a El triangle de la gesti de projectes, on cada costat representa una restricci. Un costat del triangle no pot ser canviat sense afectar als altres. 

 La restricci de l'abast fa referncia a qu ha de fer-se per a produir el resultat final del projecte;
 La restricci del temps fa referncia a la quantitat de temps disponible per a completar un projecte;
 La restricci del cost fa referncia a la quantitat pressupostada disponible per al projecte;

Aquestes tres restriccions competeixen sovint entre elles: 

 L'augment de l'abast generalment implica l'augment del temps i l'augment del cost;
 La reducci del temps pot implicar l'augment del cost i la reducci de l'abast;
 La reducci del pressupost pot implicar l'augment del temps i la reducci de l'abast;

La disciplina de la gesti de projectes tracta sobre el proveiment d'eines i tcniques que possibiliten que l'equip del projecte organitzi el seu treball per a adequar-se a aquestes restriccions.

 Temps .
Per a propsits analitics, el temps requerit per a produir un b entregable s estimat fent servir diverses tcniques. Un mtode s identificar les tasques necessries per a produir els bens documentats en una estructura descendent de treball o WBS. L'esfor de treball per a cada tasca s estmiat i aquestes estimacions sn recollides a l'estimaci d'entrega final.

Les tasques sn tamb prioritzades, les dependncies entre tasques sn identificades, i aquesta informaci s documentada en un calendari de projecte. Les dependncies entre les tasques poden afectar a la llargria de tot el projecte (si est restringit per dependncies), como ho pot fer la disponibilitat dels recursos (si est restringit per recursos). El temps no s considerat un cost o un recurs ja que el project manager no pot controlar el ritme al que es gasta. Aix el fa diferent de totes les altres categories de recursos i costos.

 Cost .
El cost per a desenvolupar un projecte depn de diverses variables que inclouen (principalment): quantitat de recursos, ritmes de treball, ritmes de consumo de material, gesti del risc (per exemple contingncia de costos), gesti del valor aconseguit, fbrica (edificis, mquines, etc.), equipament, augment de costos, costos indirectes, i benefici.

 Abast .
Requisits especificats per al resultat final. La definici global del que se suposa que el projecte fa, i una descripci especfica de qu hauria de ser o cumplir el resultat final. Un component major de l'abast s la qualitat del producte final. La quantitat de temps posada en les tasques individuals determina la qualitat total del projecte. Algunes tasques poden requerir una quantitat donada de temps per a ser acomplertes adequadament, pero donat ms temps poden ser acomplertes millor. Al llarg del curs d'un gran projecte, la qualitat pot tenir un impacte significatiu en el temps i el cost (o vice versa).

Definicions.
PMI (Project Management Institute) El PMI s una associaci professional sense nim de lucre fundada el 1969. La seva missi s millorar la prctica, la cincia i la professi de la gerncia de projectes a travs del mn amb una actitud conscient i proactiva, amb l'objectiu que les organitzacions adoptin, valorin i utilitzin la gerncia de projectes i, a ms, li atribueixin el seu xit. ;
 PMBOK (Project Management Body of Knowledge) s una collecci de processos i rees de coneixement generalment acceptades com a les millors prctiques dins la gesti de projectes.

 Vegeu tamb .
 Megaprojecte;
 Trepatge d'abast;

Enllaos externs.
 PM Bones Prctiques ;
 Project Management Institute ;
 Aprn a Gestionar Projectes Jugant .





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258018" title="Megaprojecte" nonfiltered="781" processed="780" dbindex="100782">
Un megaprojecte s un projecte amb una inversi extremadament gran. Altshuler i Luberoff (2003) defineixen els megaprojectes com a "iniciatives que sn fsiques, molt cares, i pbliques". Al seu lloc web megaprojects, Bent Flyvbjerg defineix megaprojectes com els que generalment costen ms de 1.000 millions de dolars i atrauen molta atenci pblica a causa del seu impacte substancial en les comunitats, el medi ambient i els pressupostos.

Els megaprojectes inclouen ponts, tnels, autopistes, ferrocarrils, aeroports, ports,  plantes energtiques, preses, projectes de tractament d'aigua, projectes d'extracci de petroli i gas natural, edificis pblics, sistemes de tecnologies de la informaci, projectes aeroespacials, i sistemes d'armes.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258019" title="Jon Krakauer" nonfiltered="782" processed="781" dbindex="100783">
Jon Krakauer (Brookline, Massachusetts, 12 d'abril de 1954) s periodista i escalador nord-americ.

L'any 1996 un encrrec de la revista Outside el va portar a participar en una expedici de les anomenades comercials a l'Everest, durant la qual va ser testimoni de la massificaci i mercantilitzaci de la muntanya ms alta del mn, i en la que va viure de molt a prop la temporada ms trgica de la mtica muntanya des que els britnics hi van posar els peus per primer cop, el 1921.

 Llibres .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258020" title="Projecte (economia)" nonfiltered="783" processed="782" dbindex="100784">
Un projecte s una empresa temporal assumida per crear un producte o un servei . 

Origen.
La paraula projecte prov del terme llat projectum de projicere, "llanar quelcom endavant" que al seu temps prov de pro-, que denota quelcom que precedeix l'acci de la segent part de la paraula en qesti (com al grec    ) i jacere, "llenar". La paraula "projecte" originalment significa "quelcom que ve abans de res quedi fet". Quan la paraula va ser adoptada inicialment, es referia a fer a planejar quelcom, no a l'acte de portar a terme aquest pla realment. Quelcom fet d'acord amb un projecte va ser anomenat objecte. Aquest s de "projecte" va canviar als anys 50, quan es van introduir diverses tcniques per a la gesti de projectes. Amb aquest fet la paraula va canviar lleugerament el seu significat per a cobrir tant els projectes com els objectes. No obstant aix, en certs projectes poden existir els anomenats objectes i directors d'objecte.

Caracterstiques.
 Temporal vol dir que qualsevol projecte tindr una data de comenament i una data d'acabament, la qual cosa no vol pas dir que tingui una durada curta.

 Els projectes sn caracteritzats per l'elaboraci progressiva: a causa de la unicitat i major incertesa els projectes no poden ser entesos enterament durant o abans que el projecte comenci, i per aix la planificaci i l'execuci de projectes ocorre molts cops en passos o fases separades. A mesura que el projecte progressa, l'equip de projecte entn les segents passes, objectius i la forma d'execuci molt millor. Basat en aquest coneixement els membres de l'equip elaboren plans esborrany inicials, i executen la segent fase del projecte basant-se en aquests plans detallats.

Els projectes difereixen de les operacions, perqu les operacions son contnues i repetitives (els projectes sn temporals), i les operacions donen els mateixos o gaireb els mateixos resultats (per contra, els resultats dels projectes sn nics).

Un projecte usualment necessita recursos per a entregar els seus resultats. La majoria del temps, l'execuci del projecte est basada en un pla detallat, que considera tamb factors externs i restriccions. La planificaci, execuci i control del projecte s el camp primari de la gesti de projectes. Per a projectes majors a vegades s necessari crear una organitzaci temporal, consistent d'un equip de projecte i un o ms equip de treball.

Els projectes majors poden ser dividits en subprojectes, que de fet sn una collecci de projectes relacionats. Tpicament, la collaboraci entre membres d'un equip de projecte s necessria per a un resultat exits.

Avantatges.
L'enfocament basat en projectes s particularment apreciat per negocis occidentals, que sn caracteritzats per una organitzaci en matriu i una cultura de la cooperaci. En el cas d'organitzacions autoritries i burocrtiques amb estructura rgida i jerrquica, el treball basat en projectes s menys popular, o no funciona com s'espera a causa del conflicte entre diferents cultures organitzacionals.

 Vegeu tamb .
 Megaprojecte;
 Procs;
 Gesti de projectes;
 Diagrama de Gantt;

 Referncies .
EDUNET EUNET  is a platform of services and resources for the promotion of lifelong education, for supporting professional education, the education for active citizenship and for lasting development









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258021" title="Estil galant" nonfiltered="784" processed="783" dbindex="100785">
En msica, l'estil galant s un moviment que sorgeix cap el 1730  com a reacci a la complexitat de la msica de l'ultim Barroc.  Representa un retorn a la simplicitat i preten apropar la msica a la naturalitat que segons ells havia abandonat la msica barroca.

El terme galant prov del francs i es va utilitzar abundantment per a designar tot all que es creia modern, alegre, elegant, exquisit, fcil i civilitzat. S'extendr per tot Europa per ser especialment a Frana i Alemanya on tindr un major seguiment.

Podem definir la msica galant com una msica agradable, espontnia, entretinguda i facilment comprensible. Ms dirigida als aficionats que als experts i s'aplica especialment a la msica per a teclat i a la msica de cambra. L'estil galant s un dels estils precursors del Classicisme.

Dona preponderncia a la melodia, que ha de ser senzilla, cantable i susceptible a ser embellida per l'ornamentaci que habitualment es deixa al criteri de l'interpret, amb un fraseig regular, propi de la  msica de dansa.

A nivell harmnic, defuig els excessos contrapuntistics del Barroc, substituint-lo amb la presentaci d'unes funcions tonals clares que s'expressen de manera contundent en la lnia del baix, molt clarament diferenciada de la lnia meldica principal.

Cap  dels grans compositors del segle XVIII adopta aquest estil com a propi i nic, per es poden considerar galants algunes de les obres de Franois Couperin i Jean-Philippe Rameau, a Frana, Giovanni Battista Sammartini i Baldassare Galuppi, a Itlia, Georg Philipp Telemann i Carl Philipp Emanuel Bach a Alemanya i  Thomas Augustine Arne, William Boyce i Johann Christian Bach a Anglaterra.

La prctica d'anomenar la  msica de l'estil galant com a rococ ha caigut en dess, ja que si b son moviments coetanis, el terme rococ es propi de les arts plstiques i decoratives mentre que galant s utilitzat per tractadistes rellevants de l'poca  com ara Marpurg, Quantz i C.P.E. Bach, entre d'altres. 

 Bibliografia .

 Grout, Donald J. i Claude V. Palisca. Historia de la msica occidental, 2. 3a. ed. Alianza Editorial, Madrid, 2001;
 Pestelli, G. Historia de la msica, 7 - La poca de Mozart y Beethoven Ed. Turner Msica, Madrid 1986.
 Michels, U. Atlas de msica, II. Alianza Editorial, Madrid, 1992;

Enllaos externs.

 Ressenya en castell del llibre de Daniel Heartz: Music in European Capitals: The Galant Style, 1720 - 1780;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258022" title="Meskowski" nonfiltered="785" processed="784" dbindex="100786">
 Meskowski  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Meskowski va competir a  1 cursa del campionat del mn de la Frmula 1 la temporada 1960. 
Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258023" title="Trevis (constructor)" nonfiltered="786" processed="785" dbindex="100787">
 Trevis  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Trevis va competir a  varies curses del campionat del mn de la Frmula 1, de la temporada 1951 a la temporada 1960. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258024" title="Christensen (constructor)" nonfiltered="787" processed="786" dbindex="100788">
 Christensen  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Christensen va competir a  dues curses del campionat del mn de la Frmula 1, de la temporada 1959 i la temporada 1960. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258025" title="Escut de Botswana" nonfiltered="788" processed="787" dbindex="100789">

L'escut de Botswana consisteix en un camper ovalat d'argent d'extrems punteguts on figuren tres faixes ondades d'atzur al centre que representen la confiana de Bostwana en l'aigua, tres rodes dentades acoblades al cap que representen la indstria i un cap de toro a la punta que simbolitza la ramaderia. L'escut est sostingut per dues zebres, una que sost un ullal d'elefant, en representaci de la fauna natural del pas, i altra que sost una espiga de sorgo, un producte agrcola important del pas. A la part inferior, un pergam on es llegix el lema nacional Pula (pluja). Aquest lema ressalta la importncia que t l'aigua per a Bostwana.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258049" title="Traunviertel" nonfiltered="789" processed="788" dbindex="100790">




Traunviertel (en alemany, quart de Traun) o Traunkreis s una de les quatre regions histriques de l'Alta ustria. Les altres regions que constitueixen aquest bundesland d'ustria sn Hausruckviertel, Mhlviertel, i Innviertel.

S'anomena aix pel riu Traun que recorre la regi. 

1254 - Comtat d'Otokar - Ducat d'Estria - Tractat de 1254 entre Otakar II de Bohemia i el rei hongars Bla IV

Traunviertel inclou els districtes de Gmunden, Kirchdorf an der Krems, Linz-Land, Steyr, Stezr-Land i la part sud de Linz (per sota del Danubi).


 Enllaos externs .
 bersichtskarte Viertelgrenzen (PDF) a DORIS;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258050" title="Placa australiana" nonfiltered="790" processed="789" dbindex="100791">

La placa australiana s una placa tectnica de la litosfera terrestre. La seva superfcie s d'1,132 94 estereoradiants. S'hi associen generalment les plaques de les Kermadec, de les Tonga, de Niuafo'ou, de Woodlark, del mar de les Salomon, de Maoke i de Bird's Head.

Cobreix:
 la totalitat d'Austrlia, el sud de Nova Guinea, el nord-oest de Nova Zelanda, Nova Calednia i les Fiji;
 el sud-est de l'oce ndic, el mar de Tasmnia, el mar del Corall, el golf de Carpentria, el mar d'Arafura i el mar de Timor.

La placa australiana est en contacta amb les plaques ndica, somali, antrtica, pacfica, de les Kermadec, de les Tonga, de Niuafo'ou, de Futuna, de l'escull Balmoral, de l'escull Conway, de les Noves Hbrides, de Woodlark, de Maoke, de Bird's Head, del mar de Banda, de Timor, de la Sonda i de la birmana.

Les seves fronteres amb les altres plaques sn, principalment, formades per fosses de subducci de l'arc de la Sonda sobre la costa oest de Sumatra, de Java sobre la costa sud de Java, de Bougainville sobre la costa Sud de les illes Salom i de les Noves Hbrides sobre la costa oest i sud lesNoves Hbrides, de les dorsals del centre de l'oce ndic i del sud-est de l'oce ndic.

El desplaament de la placa australiana es fa en direcci cap al nord-est a una velocitat de rotaci d'1,0744 per mili d'anys segons un pol euleri situat a 6008' de latitud nord i 0174' de longitud est (referncia: la placa pacfica).

Els gelegs consideraven que la placa ndica i l'australiana formen una sola placa anomenada placa indo-australiana. Des del descobriment d'una zona de falles i de deformacions a l'oce ndic entre Sumatra i les illes Chagos, alguns consideren les dues plaques prou diferenciades.

 Enllaos externs .
 Peter Bird: "An updated digital model of plate boundaries", Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003  ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258051" title="Mhlviertel" nonfiltered="791" processed="790" dbindex="100792">



Mhlviertel (en alemany, quart de Mhl) o Mhlkreis s una de les quatre regions histriques de l'Alta ustria. Les altres regions que constitueixen aquest bundesland d'ustria sn Hausruckviertel, Innviertel i Traunviertel.

S'anomena aix pels rius Groe Mhl i Kleine Mhl que recorren la regi, i el Danubi estableix el lmit sud d'aquesta regi.

Mhlviertel inclou els districtes de Freistadt, Perg, Rohrbach, Urfahr-Umgebung, i el nord de la ciutat Linz.


 Enllaos externs .
 bersichtskarte Viertelgrenzen (PDF) a DORIS;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258052" title="Placa indo-australiana" nonfiltered="792" processed="791" dbindex="100793">

La placa indo-australiana s el nom amb que es designen les dues plaques tectniques: la australiana, i la ndica, ms petita. Abasta el continent australi (Austrlia, Nova Guinea, Tasmnia, Nueva Zelanda i Nova Calednia), l'oce circumdant i estn al nord-oest fins la frontera de l'ndia amb la Xina i el Nepal. 

Sn fragments de l'antic supercontinent de Gondwana. En separar-se el fons ocenic va separar aquestes masses, per com els centres de separaci van quedar inactius es va pensar que potser s'havien fos en una sola placa. Les actuals investigacions indiquen que les plaques s'estan separant, tanmateix caldr esperar un temps per recollir informaci ms contrastada.

El costat est de la placa s un lmit convergent amb la placa pacfica, que s'enfonsa per sota de la placa australiana i forma la fossa de Kermadec, i els arcs de l'illa de Tonga i de Kermadec. Nova Zelanda i Nova Calednia sn els extrems meridionals i del nord de la massa anterior de la terra de Tasmnia, que es va separar d'Austrlia fa 85 milions d'anys. La part central de Tasmnia es va enfonsar sota del mar.

El costat sud s un lmit divergent amb la placa antrtica. El costat oest se subdivideix en la placa ndica que forma un lmit amb la placa arbiga al nord i la placa africana al sud. El costat nord de la placa ndica s un lmit convergent amb la placa eurasitica que forma la serralada del Himlaia i les muntanyes hinds de Kush.

El costat de nord-est de la placa australiana forma un lmit de subducci amb la placa eurasitica, en el que sn les fronteres de l'oce ndic de Bangla Desh, i a Myanmar, al sud-oest de les illes indonsies de Sumatra i de Borneo. El lmit d'enfonsament a travs d'Indonsia es reflecteix en la lnia biogeogrfica de Wallace.

 Bibliografia .

 Dawson; Galvin C.; Ian R. Fletcher; Bryan Krape; Neal J. McNaughton; Birger Rasmussen. (2002): "Did late Palaeoproterozoic assembly of proto-Australia involve collision between the Pilbara, Yilgarn and Gawler Cratons? Geochronological evidence from the Mount Barren Group in the Albany Fraser Orogen of Western Australia." Precambrian Research, Vol. 118, Issues 3-4, 25 Novembre, pp. 195-220.

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;
 Placa australiana;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258054" title="Innviertel" nonfiltered="793" processed="792" dbindex="100794">



Innviertel (en alemany, quart de Inn) o Innkreis s una de les quatre regions histriques de l'Alta ustria. Les altres regions que constitueixen aquest bundesland d'ustria sn Hausruckviertel, Mhlviertel i Traunviertel.

S'anomena aix pel riu Inn que recorre la regi.

Innviertel va pertnyer a Bavaria fins el 1777. Desprs de la Guerra de Successi, Innviertel va ser cedit a ustria. El 1809 va tornar a formar part de Bavaria, i el 1816 va tornar a ser cedit a ustria.

Innviertel inclou els districtes de Braunau am Inn, Ried im Innkreis i Schrding.

 Enllaos externs .
 bersichtskarte Viertelgrenzen (PDF) a DORIS;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258055" title="Physalaemus henselii" nonfiltered="794" processed="793" dbindex="100795">

Physalaemus henselii s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil i Uruguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E., Kwet, A., Langone, J. & Faivovich, J. 2004.  Physalaemus henselii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258056" title="Physalaemus jordanensis" nonfiltered="795" processed="794" dbindex="100796">

Physalaemus jordanensis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Verdade, V. 2004.  Physalaemus jordanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258057" title="Physalaemus kroyeri" nonfiltered="796" processed="795" dbindex="100797">

Physalaemus kroyeri s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Arzabe, C. & Silvano, D. 2004.  Physalaemus kroyeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258058" title="Physalaemus lisei" nonfiltered="797" processed="796" dbindex="100798">

Physalaemus lisei s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D. & Garcia, P. 2004.  Physalaemus lisei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258059" title="Physalaemus maculiventris" nonfiltered="798" processed="797" dbindex="100799">

Physalaemus maculiventris s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Segalla, M.V. & Peixoto, O.L. 2004.  Physalaemus maculiventris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258060" title="Llista de plaques tectniques" nonfiltered="799" processed="798" dbindex="100800">
Aqu teniu una llista de plaques tectniques, tant les actuals com les ja desaparegudes. Les plaques actuals s'han classificat en funci de la mida (les principals o ms grans, i les menors o microplaques) i de l'activitat orognica.

 Plaques actuals .


 Plaques principals .
 Africana;
 Nord-americana;
 Sud-americana;
 Antrtica;
 Arbiga;
 Australiana;
 Carib;
 Cocos;
 Eurasitica;
 ndica;
 Juan de Fuca;
 Nazca;
 Scotia;
 Pacfica;
 Filipina;

 Plaques menors i microplaques .

Mapa de l'activitat tectnica i volcnica que subratlla els lmits de plaques


 Plaques orogniques .

Alguns models identifiquen i consideren algunes plaques menors dins de l'orognesi actual.
 Adritica, pertanyent a la placa eurasitica.
 Explorador, pertanyent a la placa de Juan de Fuca.
 Gorda, pertanyent a la placa de Juan de Fuca.

 Plaques desaparegudes . 

 Bellingshausen;
 Cimmria;
 Farallon;
 Insular;
 Intermontane;
 Izanagi;
 Kula;
 Lhasa;
 Phoenix;
 Qiantang;

 Vegeu tamb .

 Placa tectnica;
 Tectnica de plaques;

 Bibliografia .

 Peter Bird: Any updated digital model of plate boundaries, Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003   ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258061" title="Physalaemus maximus" nonfiltered="800" processed="799" dbindex="100801">

Physalaemus maximus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Pimenta, B. 2004.  Physalaemus maximus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258062" title="Physalaemus montubio" nonfiltered="801" processed="800" dbindex="100802">

Physalaemus montubio s una espcie de granota que viu a Equador. 

Referncies.
 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Physalaemus montubio.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258063" title="Physalaemus moreirae" nonfiltered="802" processed="801" dbindex="100803">

Physalaemus moreirae s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Verdade, V. 2004.  Physalaemus moreirae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258064" title="Physalaemus nanus" nonfiltered="803" processed="802" dbindex="100804">

Physalaemus nanus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D., Garcia, P. & Kwet, A. 2004.  Physalaemus nanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 16 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258065" title="Physalaemus nattereri" nonfiltered="804" processed="803" dbindex="100805">

Physalaemus nattereri s una espcie de granota que viu al Brasil, Bolvia i Paraguai.

Referncies.

 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258067" title="Physalaemus obtectus" nonfiltered="805" processed="804" dbindex="100806">

Physalaemus obtectus s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gonalves da Cruz, C.A., Bertoluci, J. & Nascimento, L.B. 2004.  Physalaemus obtectus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258068" title="Physalaemus olfersii" nonfiltered="806" processed="805" dbindex="100807">

Physalaemus olfersii s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Segalla, M.V. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Physalaemus olfersii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258069" title="Physalaemus petersi" nonfiltered="807" processed="806" dbindex="100808">

Physalaemus petersi s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa i Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A., Ron, S. & Reynolds, R. 2004. Physalaemus petersi.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258070" title="Physalaemus pustulatus" nonfiltered="808" processed="807" dbindex="100809">

Physalaemus pustulatus s una espcie de granota que viu a Equador i Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Angulo, A., Coloma, L.A., Ron, S., Almeida, D., Nogales, F. & Cisneros-Heredia, D. 2004.  Physalaemus pustulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258072" title="Physalaemus pustulosus" nonfiltered="809" processed="808" dbindex="100810">

Physalaemus pustulosus s una espcie de granota que viu a Belize, Colmbia, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras, Mxic, Nicaragua, Panam, Trinitat i Tobago, Veneuela i, possiblement tamb, Guyana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Santos-Barrera, G., Sols, F., Ibez, R., Wilson, L.D., Savage, J., Lee, J., Chaves, G., Searis, C., Acosta-Galvis, A. & Hardy, J. 2004.  Physalaemus pustulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258073" title="Physalaemus randi" nonfiltered="810" processed="809" dbindex="100811">

Physalaemus randi s una espcie de granota que viu a Equador. 

Referncies.

 Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Physalaemus randi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258074" title="Physalaemus riograndensis" nonfiltered="811" processed="810" dbindex="100812">

Physalaemus riograndensis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Brasil, Paraguai i Uruguai. 

Referncies.
 Silvano, D., Scott, N., Aquino, L., Kwet, A., Baldo, D. & Langone, J. 2004.  Physalaemus riograndensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258075" title="Physalaemus rupestris" nonfiltered="812" processed="811" dbindex="100813">

Physalaemus rupestris s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nascimento, L.B. & Pimenta, B. 2004.  Physalaemus rupestris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258076" title="Physalaemus santafecinus" nonfiltered="813" processed="812" dbindex="100814">

Physalaemus santafecinus s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, Uruguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E., Kwet, A., Langone, J., Faivovich, J. & Lajmanovich, R. 2004.  Physalaemus santafecinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258077" title="Physalaemus signifer" nonfiltered="814" processed="813" dbindex="100815">

Physalaemus signifer s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Van Sluys, M. &da Rocha, C.F. 2004.  Physalaemus signifer.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258079" title="Physalaemus soaresi" nonfiltered="815" processed="814" dbindex="100816">

Physalaemus soaresi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nascimento, L.B. & Potsch de Carvalho-e-Silva, S. 2004.  Physalaemus soaresi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258082" title="Bipedisme" nonfiltered="816" processed="815" dbindex="100817">

Un animal bpede s el que utilitza dues extremitats per desplaar-se. Alguns exemples d'animal bpede sn els humans i alguns dels seus parents propers, o les aus, que descendeixen de dinosaures bpedes del Jurssic. La hiptesi ms acceptada per explicar el bipedisme s la necessitat de canvis en el moviment i la recerca d'aliments per un canvi climtic que va tenir lloc fa uns 6 milions d'anys.

 Vgeu tamb.
Quadrupedisme;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258085" title="Quadrupedisme" nonfiltered="817" processed="816" dbindex="100818">

Un animal quadrpede s el que utilitza quatre extremitats per desplaar-se. La gran majoria d'animals caminadors sn quadrpedes, com els gossos, cavalls, llangardaixos o la mantis religiosa.

 Vgeu tamb.
Bipedisme;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258086" title="Pleurodema" nonfiltered="818" processed="817" dbindex="100819">

Pleurodema s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a Sud-Amrica. 

Espcies.

 Pleurodema bibroni ;
 Pleurodema borellii;
 Pleurodema brachyops ;
 Pleurodema bufonina;
 Pleurodema cinerea ;
 Pleurodema diplolistris ;
 Pleurodema guayapae ;
 Pleurodema kriegi ;
 Pleurodema marmorata ;
 Pleurodema nebulosa ;
 Pleurodema thaul ;
 Pleurodema tucumana ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258088" title="Locomoci animal" nonfiltered="819" processed="818" dbindex="100820">

En biomecnica, la locomoci animal s l'estudi de com es mouen els animals. No tots els animals es mouen, per la capacitat de moure's est estesa arreu del regne animal. Com que tots els animals sn hetertrofs, han d'obtenir aliment del seu entorn. Alguns animals com ara les esponges de mar sn sssils, i mouen el flud en qu viuen a travs del seu cos (aix es coneix com a alimentaci per filtratge). Tanmateix, la majoria d'animals s'ha de moure per trobar aliment, una parella i altres necessitats. Per tant, la capacitat de moure's eficientment s essencial per la seva supervivncia.

La locomoci requereix energia per superar la fricci i sovint tamb la gravetat. En un medi terrestre, cal superar la gravetat de l'entorn, tot i que la fricci de l'aire s una qesti molt menor (excepte pels animals reptadors com els cucs, per als quals la fricci s molt ms alta). En medis aquosos, en canvi, la fricci esdev l'obstacle principal, i la gravetat s menys important. Alguns animals amb una flotabilitat innata no han de gastar moltes energies per mantenir una posici vertical, mentre que d'altres s'enfonsen i han d'esforar-se per mantenir-se en l'aigua. La fricci pot ser un problema en el vol, i els cossos aerodinmicament eficients dels ocells subratllen aquest punt. El vol presenta un problema diferent del moviment dins l'aigua, ja que no hi ha cap manera que un organisme vivent sigui menys dens que l'aire.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258090" title="Pleurodema bibroni" nonfiltered="820" processed="819" dbindex="100821">

Pleurodema bibroni s una espcie de granota que viu al Brasil, Uruguai i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Silvano, D., Lavilla, E., Garcia, P. & Langone, J. 2004.  Pleurodema bibroni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258091" title="Pleurodema borellii" nonfiltered="821" processed="820" dbindex="100822">

Pleurodema borellii s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I., Khler, J. & Lavilla, E. 2004.  Pleurodema borellii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258093" title="Pleurodema brachyops" nonfiltered="822" processed="821" dbindex="100823">

Pleurodema brachyops s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia, Guyana, Antilles Holandeses, Panam, Veneuela i, possiblement tamb, a Surinam. 

Referncies.
 La Marca, E., Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Reynolds, R., Rodrigues, M.T., Mijares, A. & MacCulloch, R. 2004.  Pleurodema brachyops.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258095" title="Pleurodema bufonina" nonfiltered="823" processed="822" dbindex="100824">

Pleurodema bufonina s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Referncies.
 beda, C., Veloso, A., Nez, H., Lavilla, E. & Blotto, B. 2004.  Pleurodema bufonina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258096" title="Serviettenkndel" nonfiltered="824" processed="823" dbindex="100825">
Serviettenkndel s una recepta tpica d'ustria, Txquia i del sud d'Alemanya. En alemany, Kndel significa mandonguilla o bola, i Serviette, tovall. La massa de pa i altres ingredients es bullen fent servir un tovall.

Sovint es menja com a plat principal, per tamb es pot menjar com a postre, en versions dolces.

Existeixen moltes receptes regionals diferents, amb modificacions de la massa de base, la preparaci de la pasta i les espcies utilitzades.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258097" title="Pleurodema cinerea" nonfiltered="825" processed="824" dbindex="100826">

Pleurodema cinerea s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Per i, possiblement tamb, Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., Khler, J., Arizabal, W. & Lavilla, E. 2004. Pleurodema cinerea.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258099" title="Pleurodema diplolistris" nonfiltered="826" processed="825" dbindex="100827">

Pleurodema diplolistris s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L., Arzabe, C. & Andrade, G. 2004.  Pleurodema diplolistris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258100" title="Vicent Gonzlez i Lizondo" nonfiltered="827" processed="826" dbindex="100828">
Vicent Gonzlez i Lizondo (Albacete, 22 d'agost de 1942 - Valncia, 23 de desembre de 1996), poltic valenci i figura capdavantera del blaverisme.

El 1982 funda el partit Uni Valenciana com a president, essent-ne regidor a la ciutat de Valncia per les eleccions municipals de 1983, crrec que repetix en les de 1987. Quan l'alcalde Ricard Prez Casado dimiteix a finals de 1988, Gonzlez Lizondo presenta la seua candidatura amb el suport del Partit Popular, per s derrotat per 14 vots a 13.

En les eleccions generals de 1989 s escollit diputat per UV, essent portantveu del Grup Mixt.

Mercs al pacte amb el PP en les eleccions munipals de 1991, Lizondo s primer tinent d'alcalde de Valncia, per en dimiteix a l'any segent desprs que un membre d'UV dimitira i la majoria PP-UV perguera la majoria a l'Ajuntament del cap i casal.

En les eleccions generals de 1993 Gonzlez Lizondo torna a ser diputat, ara en solitari, i integrat al Grup Mixt. Per l'octubre de 1994 renuncia al seu esc de diputat, mesos desprs d'haver estat intervingut del cor i fou substitut per Josep Maria Chiquillo Barber.

Es presenta, per, a les eleccions autonmiques de 1995, i aconsegueix ser diputat. Mercs al pacte del pollastre (tal com ell mateix l'anomen) Eduardo Zaplana del Partit Popular abasta la presidncia de la Generalitat Valenciana, Lizondo s nomenat president de les Corts Valencianes, i Uni Valenciana la "Conselleria de Medi Ambient" (reanomenada com a "de Mig Ambient").

El novembre de 1996 Gonzlez Lizondo s expulsat d'Uni Valenciana pels seus "apropaments" al Partit Popular. Durant un ple del Parlament el 19 de desembre pateix un infart, i mor quatre dies desprs per una aturada cardaca.

 Enllaos externs .

 Associaci Cultural Amics de Vicent Gonzlez i Lizondo.;
 Mor Vicent Gonzlez i Lizondo, president de les Corts Valencianes el mundo.es ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258101" title="Pleurodema guayapae" nonfiltered="828" processed="827" dbindex="100829">

Pleurodema guayapae s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Bolvia. 

Referncies.
 Reichle, S., De la Riva, I., Cortez, C. & Lavilla, E. 2004.  Pleurodema guayapae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258103" title="Pleurodema kriegi" nonfiltered="829" processed="828" dbindex="100830">

Pleurodema kriegi s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Pleurodema kriegi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258104" title="Pleurodema marmorata" nonfiltered="830" processed="829" dbindex="100831">

Pleurodema marmorata s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Xile i Per. 

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., Sinsch, U., Khler, J., Arizabal, W., Veloso, A., Nez, H. & Lavilla, E. 2004.  Pleurodema marmorata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258105" title="Ectotrmia" nonfiltered="831" processed="830" dbindex="100832">
Ectotrmia s un terme modern que fa referncia a l'estratgia de molts ssers vius per optimitzar la seva temperatura corporal, antigament coneguda com a poiquilotrmia i que s'aplica a certs animals amb una temperatura corporal variable (molt incorrectament agrupats com a animals de sang freda o poiquiloterms). L'ectotrmia tamb s un sistema de regulaci del ritme metablic.

Els ectoterms sn animals la temperatura dels quals depn de l'ambient, per aix no implica que la seva temperatura sigui exactament la mateixa. Per exemple, una sargantana, a primera hora d'un fred mat de primavera, aproximadament 10 C, tindria la mateixa temperatura corporal que l'ambient en qu es mou. El seu metabolisme i moviment quedarien molt ralentitzats. En aquest cas, la seva regulaci corporal no seria per mitj d'un procs metablic, com en els animals endoterms, sin per un procs de comportament. Desprs de trobar una zona adient per posar-se al sol, estendre el seu ventre i colocar-se de manera adequada per rebre la major radiaci solar possible, captaria calor fins arribar a una temperatura ptima de 37 C, a la qual el seu metabolisme i locomoci es trobarien al nivell ptim. Aquest tipus de regulaci de temperatura basat en la radiaci infrarroja solar es coneix com a heliotrmia.

Vegeu tamb.
Endotrmia;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258109" title="Uralita" nonfiltered="832" processed="831" dbindex="100833">


A principis del segle XX hi va haver molta immigraci d'altres parts d'Espanya ms empobrides com Extremadura i Andalusia que van arribar en busca de feina, noves possibilitats o per escapar dels conflictes bllics. Catalunya va ser la comunitat autnoma espanyola que ms immigraci va rebre d'aquests llocs i per tant els pobles es van haver d industrialitzar per poder donar feina a tota aquesta gent. En el cas de Cerdanyola del Valls entre d'altres es va crear la important fbrica de la Uralita que va donar molts llocs de treball. La fbrica Uralita produa diversos materials fets d uralita aix com sostres i canonades. Anys desprs es van comenar a denunciar problemes per la malaltia de l'amiant, que consistia en la saturaci de les vies respiratries. Aquesta malaltia era deguda a la inhalaci de fibres d'amiant. Una vegada tancada el terreny va estar anys sense utilitzar-se, fins l'any 2000 en qu van comenar a construir-hi vivendes de protecci oficial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258110" title="Mxim trmic del Paleoc-Eoc" nonfiltered="833" processed="832" dbindex="100834">

La fi del Paleoc (fa 55,5 - 54,8 milions d'anys) va ser marcada per un dels perodes de canvi global ms significatius del Cenozoic. Un canvi climtic sobtat, el mxim trmic del Paleoc-Eoc (MTPE), va trastocar la circulaci ocenica i atmosfrica, provocant l'extinci de molts foraminfers bentontics i grans canvis en els mamfers terrestres que marcaren l'aparici dels llinatges de mamfers d'avui en dia.

En un esdeveniment que va marcar l'inici de l'Eoc, la temperatura del planeta va augmentar en un dels escalfaments globals ms rpids i extrems registrats en la histria geolgica, conegut com a 'mxim trmic del Paleoc-Eoc' o 'mxim trmic de l'Eoc inferior'. Tamb ha rebut el nom de mxim trmic del Paleoc superior, segons una interpretaci lleugerament diferent del registre estratigrfic. La temperatura de la superfcie marina augment entre cinc i vuit graus en un perode d'uns quants milers d'anys, i a les altes latituds de l'oce rtic, la temperatura de la superfcie marina va arribar a 23C, una temperatura subtropical. El 1990, els cientfics marins James Kennett i Lowell Stott, ambds de la Universitat de Califrnia, van dur a terme anlisis de sediments marins que van mostrar que no noms la superfcie de l'rtic s'havia escalfat uns deu graus a principis de l'Eoc, sin que l'oce s'havia escalfat fins les seves regions ms profundes, canviant-ne radicalment la composici qumica. El contingut d'oxigen de les aiges profundes va quedar drsticament redut, fent que entre un 30 i un 40% dels foraminfers d'aiges profundes s'extingissin. El geleg Jim Zachos va relacionar l'ona de calor de l'Eoc a canvis drstics en la composici qumica de l'oce que van desencadenar una gran extinci a escala global.

Les causes.
La causa de l'MTPE no est clara. Les reserves de gas met atrapades en clatrats podrien haver sigut alliberades per les altes temperatures, i la combusti trmica de matria sedimentria orgnica i de dipsits de torba podria haver contribut a incrementar la quantitat de gasos d'efecte hivernacle, provocant un augment de les temperatures. Una altra teoria s que l'impacte d'un cometa va provocar l'MTPE.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258113" title="Pleurodema nebulosa" nonfiltered="834" processed="833" dbindex="100835">

Pleurodema nebulosa s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Referncies.
 Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Pleurodema nebulosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258114" title="Pleurodema thaul" nonfiltered="835" processed="834" dbindex="100836">

Pleurodema thaul s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H., beda, C., Lavilla, E. & Blotto, B. 2004.  Pleurodema thaul.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258115" title="Pleurodema tucumana" nonfiltered="836" processed="835" dbindex="100837">

Pleurodema tucumana s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Referncies.
 Lavilla, E. & di Tada, I. 2004.  Pleurodema tucumana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258119" title="Pseudopaludicola" nonfiltered="837" processed="836" dbindex="100838">

Pseudopaludicola s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a Sud-Amrica. 

Espcies.

 Pseudopaludicola boliviana ;
 Pseudopaludicola canga ;
 Pseudopaludicola ceratophryes ;
 Pseudopaludicola falcipes ;
 Pseudopaludicola llanera ;
 Pseudopaludicola mineira ;
 Pseudopaludicola mirandae ;
 Pseudopaludicola mystacalis ;
 Pseudopaludicola pusilla ;
 Pseudopaludicola riopiedadensis;
 Pseudopaludicola saltica ;
 Pseudopaludicola ternetzi ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258120" title="Lnia 1 (Rodalies Barcelona)" nonfiltered="838" processed="837" dbindex="100839">






La lnia 1 de Rodalies Barcelona (R1), s una lnia de Renfe coneguda com a lnia del Maresme o lnia de la costa, els trens circulen entre l'Hospitalet de Llobregat i Maanet-Massanes. Actualment, amb la incorporaci dels trens Civia, i noms per a aquest material, s'ha ampliat el recorregut fins a Molins de Rei. 

Histria.

La lnia de tren Barcelona-Matar va ser inaugurada el 28 d'octubre de 1848, i va ser la primera lnia de ferrocarril de la pennsula ibrica. En aquesta  lnia hi ha el tnel de Montgat, el ms antic de tota la xarxa espanyola. 
Aquest ferrocarril  va ser promogut pel mataron Miquel Biada i Bunyol. Les obres, les van realitzar enginyers catalans i anglesos. Totes les locomotores tamb van ser portades d'Anglaterra.

El 1992 es va eliminar el ramal Marina (R1 tram Sant Adri - estaci de Frana) per alliberar sl a la costa del Poblenou on es va construir la Vila Olmpica i va servir per regenerar aquest districte de Barcelona. Per tornar a unir Barcelona amb la lnia del Maresme (R1) s va construir el ramal Bess que enllaa Sant Adri amb la Sagrera. Al ramal Marina s'hi trobaven dues estacions, l'estaci de Bogatell i Poblenou, que es van eliminar. El ramal Glries, que uneix l'estaci de Frana amb els tnels de Passeig de Grcia i Catalunya, es va soterrar.

Actualment, la lnia de tren encara funciona, englobada en el sistema de rodalies de Barcelona, encara que s'ha allargat de Matar fins a Maanet-Massanes.

Futur.
En el Pla de Transports de Viatgers (PTV) 2008-2012 es preveu que la lnia incorpori el tram sud de la R2, des de Sant Vicen de Calders fins Bellvitge. La lnia Sant Vicen de Calders - Maanet-Massanes (Lnia de la costa) englobaria dos tipus de serveis: Un primer Sant Vicen de Calders - Matar i un segon des de l'Aeroport fins a Maanet-Massanes. 

Aquest segon servei de la R1 fins a l'Aeroport substituiria, juntament amb el nou servei de la R4 (Aeroport-Manresa), l'actual R10 que tan sols dna servei entre Barcelona i l'aeroport del Prat. Ambds a Barcelona passaran per l'estaci de Catalunya.

Caracterstiques.
 
La lnia disposa de via doble fins a Arenys de Mar, on passa a ser de via nica. La lnia circula vora el mar des que surt de Sant Adri de Bess i fins a Malgrat de Mar. s habitual que la lnia resulti prctica en aquest tram per als viatgers interessats en anar a les platges del Maresme, per no tant per als habitants dels municipis costaners els centres dels quals sn bastant allunyats de les estacions. La lnia discorre gaireb parallela a la carretera A-2 per la qual cosa per a accedir a les estacions des dels centres de les poblacions a la costa del Maresme cal travessar aquesta carretera. Es pot dir que dna servei a tots els municipis costaners de la comarca del Maresme.

Tot i comenar oficialment a Molins de Rei (des de 2007) i acabar a Maanet de la Selva sn pocs els trens que fan tot el recorregut sencer. El tram ms concorregut s el que va de Matar a L'Hospitalet de Llobregat. Els trens poden comenar/finalitzar els seu recorregut a Molins de Rei (algunes circulacions, exclusivament els dies feiners), l'Hospitalet de Llobregat, Matar, Arenys de Mar (les menys, noms dies feiners; sortida a primeres hores del mat i finalitzaci cap al vespre, en hores d'alta demanda), Calella (noms dies feiners), Blanes i Maanet-Massanes. La freqencia i oferta de trens, tot i ser la ms alta en trmes generals de la xarxa metropolitana de Barcelona, s molt variada i oscil-la des dels 5 minuts d'espera en la relaci Matar-Barcelona/L'Hospitalet els dies feiners fins a superar l'hora d'espera per anar de l'estaci de Tordera o Maanet-Massanes fins a la capital catalana els dies festius. Els dies feiners trobem la primera sortida de Matar cap a L'Hospitalet pocs minuts abans de les 5 del mat, i la ltima des de la capital catalana fins a Matar, ms tard mitjanit.

Com ja s'ha dit, no totes les circulacions cobreixen la totalitat de la lnia, tot i que tres estacions (Cabrera de Mar-Vilassar de Mar, Montgat Nord i Montgat) han de veure passar certes circulacions sense que efectun parada comercial.





Vegeu Tamb.
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Rodalies Barcelona;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258121" title="Pseudopaludicola boliviana" nonfiltered="839" processed="838" dbindex="100840">

Pseudopaludicola boliviana s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Guyana, Paraguai, Surinam i Veneuela. 

Referncies.
 Rodrguez, L., Acosta-Galvis, A., Lavilla, E. & Blotto, B. 2004.  Pseudopaludicola boliviana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258122" title="Pseudopaludicola canga" nonfiltered="840" processed="839" dbindex="100841">

Pseudopaludicola canga s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Silvano, D. 2004.  Pseudopaludicola canga.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258124" title="Pseudopaludicola ceratophryes" nonfiltered="841" processed="840" dbindex="100842">

Pseudopaludicola ceratophryes s una espcie de granota que viu al Brasil, Colmbia i Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rodrguez, L., Martinez, J.L., Azevedo-Ramos, C., Cisneros-Heredia, D., Monteza, J.I. & Hoogmoed, M. 2004.  Pseudopaludicola ceratophryes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258125" title="Pseudopaludicola llanera" nonfiltered="842" processed="841" dbindex="100843">

Pseudopaludicola llanera s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Searis, C. & Rueda, J.V. 2004.  Pseudopaludicola llanera.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258126" title="Pseudopaludicola mineira" nonfiltered="843" processed="842" dbindex="100844">

Pseudopaludicola mineira s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nascimento, L.B., Eterovick, P.C. & Silvano, D. 2004.  Pseudopaludicola mineira.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258127" title="L'Art de la caricatura" nonfiltered="844" processed="843" dbindex="100845">
L'Art de la caricatura s el ttol del volum nmero 66 de la collecci popular Barcino, de l'editorial Barcino. Escrit pel pintor, dibuixant i crtic Feliu Elias i Bracons, fa un reps en les seves 84 pgines a la histria, les tcniques i els principals dibuixants de caricatura de Catalunya i el mn, l'any 1931.

Hi apareixen ressenyats els principals caricaturistes estrangers (Hogarth, Forain, Delaw, Daumer, Gavarni, Gill) i tamb els ninotaires catalans: Molin, Pellicer, Apel.les Mestres, Junceda, Xavier Nogus, Martrs, o Bagaria entre d'altres.

 Sumari .
I. De l'Humorisme;
II. De la tcnica de la caricatura;
III. Histria de la caricatura;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258128" title="Pseudopaludicola mirandae" nonfiltered="845" processed="844" dbindex="100846">

Pseudopaludicola mirandae s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, a Paraguai. 

Referncies.
 Baldo, D. 2004.  Pseudopaludicola mirandae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258131" title="Phong Nha ? K? Bng" nonfiltered="846" processed="845" dbindex="100847">
El parc nacional de Phong Nha   K  Bng (en vietnamita V  n qu c gia Phong Nha   K  Bng) s un parc nacional del Vietnam situat a la provncia de Quang Binh, uns 500 km al sud de Hanoi, a la regi de B c Trung B , o Costa Central del Nord. Phong Nha   K  Bng fou declarat patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 2003 i s una de les destinacions turstiques ms populars del Vietnam.
Gallery.

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258135" title="Gasherbrum IV" nonfiltered="847" processed="846" dbindex="100849">

El Gasherbrum IV s el 17 pic en la Llista de les muntanyes ms altes de la terra i la 6a en la Llista de les muntanyes del Pakistan. s un dels pics del masss de Gasherbrum.

Els Gasherbrums sn un remot grup de muntanyes que es troba a l'extrem nordest de la Glacera de Baltoro a la serralada del Karakoram, en l'extrem occidental de l'Himlaia. El masss cont tres dels cims de 8.000 metres (si s'hi inclou el Broad Peak). Gasherbrum sovint es diu que significa "paret brillant", pressumptament una referncia a la molt visible cara oest del Gasherbrum IV, per en realitat prov de "rgasha" (bonic) + "brum" (muntanya) en balt

Histria d'ascensions.
 1958 Primera ascensi per Walter Bonatti i Carlo Mauri per l'aresta nordest.
 1985 Primera ascensi del mur de ms de 3.000m, de la cara oest per Robert Schauer i Wojciech Kurtyka. Malgrat tot, el mal temps i el seu estat exhaust els va fer arribar a la cim nord, deixant el veritable cim.
 1986 Primera ascenci per l'aresta nordest per Greg Child, Tim Macartney-Snape i Tom Hargis. Aquesta s tamb la segona ascensi del Gasherbrum IV.
 1997 Segona ascensi per la cara oest feta per un equip core (tot i que seguint una lnia diferent).


Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258136" title="Orgue de l'abadia de Murbach" nonfiltered="848" processed="847" dbindex="100850">

L'Orgue de l'abadia de Murbach fou construt per l'orguener Jean Fickinger l'any 1871 i ha estat restaurat recentment.

El 1691, un primer orgue, de procedncia desconeguda, va ser reconstrut per Antoine Geiger (1640-1711, benedict de Faverney). Aquest instrument va ser potser reemplaat abans de 1738 per un orgue de Johann Friedrich Macrander.

El 1738, els canonges van enderrocar ells mateixos la seva abadia per ser transferits a ciutat. El que quedava de l'abadia (el creuer i el cor) va esdevenir esglsia parroquial el 1820.

El 1871, Jean Fickinger va collocar un orgue nou a Murbach. s sobre aquest instrument que Edmond-Alexandre Roethinger hi va treballar el 1894.

El 6 de maig de 1906, Martin Rinckenbach i el seu fill Joseph hi van afegir el seu Opus 92, de 20 jocs sobre 2 teclats i pedal, tpic de la seva producci de l'poca. 

Els enfustats de la tribuna sn de Boehm de Mulhouse.

El 1986, abans de la seva restauraci, l'orgue era intocable.

Enllaos externs.
Pgina dels orgues d'Alscia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258138" title="Partit Liberal d'ustria" nonfiltered="849" processed="848" dbindex="100851">
El Partit Liberal d'ustria (en alemany, Freiheitliche Partei sterreichs, FP)) s un partit poltic austrac.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258139" title="Aliana per al Futur d'ustria" nonfiltered="850" processed="849" dbindex="100852">
L' Aliana per al Futur d'ustria (en alemany, Bndnis Zukunft sterreich, BZ) s un partit poltic austrac.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258141" title="Pseudopaludicola mystacalis" nonfiltered="851" processed="850" dbindex="100853">

Pseudopaludicola mystacalis s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Paraguai i, possiblement tamb, Uruguai. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E., Colli, G., Reichle, S., De la Riva, I., Faivovich, J. & Baldo, D. 2004.  Pseudopaludicola mystacalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258142" title="Pseudopaludicola pusilla" nonfiltered="852" processed="851" dbindex="100854">

Pseudopaludicola pusilla s una espcie de granota que viu a Colmbia i Veneuela. 

Referncies.
 Acosta-Galvis, A. & La Marca, E. 2004.  Pseudopaludicola pusilla.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258143" title="Pseudopaludicola riopiedadensis" nonfiltered="853" processed="852" dbindex="100855">

Pseudopaludicola riopiedadensis s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.
 Garcia, P. & Carnaval, A.C. 2004.  Pseudopaludicola riopiedadensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258144" title="Pseudopaludicola saltica" nonfiltered="854" processed="853" dbindex="100856">

Pseudopaludicola saltica s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Colli, G. & Lavilla, E. 2004.  Pseudopaludicola saltica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258146" title="Pseudopaludicola ternetzi" nonfiltered="855" processed="854" dbindex="100857">

Pseudopaludicola ternetzi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Bastos, R. & Caramaschi, U. 2004.  Pseudopaludicola ternetzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258147" title="Tractat de Bucarest (1916)" nonfiltered="856" processed="855" dbindex="100858">
El Tractat de Bucarest de 1916 s un tractat internacional signat el 27 d'agost de 1916 a la ciutat de Bucarest entre el Regne de Romania i la Triple Entesa. 

Orgens.
Des dels inicis del segle XIX els moviments populars nacionalistes anaren en augment a Romania, tenint el somni d'un Estat-naci, i la creaci d'una naci romanesa es van anar desenvolupant. Amb la disminuci de l'Imperi Otom els principats de Valquia i Moldvia es van unir per acabar formant el Regne de Romania el 1881. 

Primera Guerra Mundial.
Desprs de dos anys de curosa neutralitat, el 1916 Romania es va unir a la Primera Guerra Mundial al costat del Triple Entente amb la finalitat d'obtenir Transsilvnia, un territori governat per Hongria, per amb una poblaci majoritriament romanesa. 

Segons el tractat, Romania havia d'atacar l'Imperi austrohongars pel sud i a canvi les potencies aliades es comprometien a cedir-li la Transilvnia al final de la guerra. Romania va declarar la guerra el dia 27 d'agost i va llanar tres exrcits de 440.000 homes la mateixa nit a travs dels passatges dels Carpats del sud. L'avan de l'exrcit romans va ser fcil pel fet que l'imperi austrohongars no havia situat grans forces a la frontera romanesa. A mitjans del mes de setembre, per, l'atac va ser aturat per les tropes alemano-blgares, les quals van comenar a amenaar les possicions de l'exrcit romans. 

A finals d'octubre l'exrcit romans va ser emps fora de Transilvania grcies als reforos alemanys que arribaren per ajudar el debilitat exrcit austrohongars. A finals de 1916 la ciutat de Bucarest va caure, havent de fugir el govern a Ia i (ciutat de Moldvia que va esdevenir la capital de Romania fins al final de la Guerra Mundial). La Valquia qued sota el control de les Potncies Centrals. El nombre de vctimes de la campanya fou d'aproximadament 100.000 morts per a Romania, la qual al final de la guerra aconsegu guanyar la regi de Transilvnia. 

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258151" title="Adenomera" nonfiltered="857" processed="856" dbindex="100859">

Adenomera s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a l'est de la serralada dels Andes a Sud-Amrica. 

 Espcies .

 Adenomera andreae ;
 Adenomera araucaria ;
 Adenomera bokermanni ;
 Adenomera diptyx ;
 Adenomera heyeri;
 Adenomera hylaedactyla ;
 Adenomera lutzi ;
 Adenomera marmorata ;
 Adenomera martinezi ;

 Referncies .

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258152" title="Andrei Kolkutin" nonfiltered="858" processed="857" dbindex="100860">
Andrei Kolkutin, de vegades conegut com a Andrei Kolkoutine segons la transcripci afrancesada del rus                 (nascut el 1957 a Smolininovo, Primrie), s un fams artista rus conegut per les seves habilitats tcniques i les seves caracterstiques artstiques. A vegades els motius sn la gent treballadora normal i corrent de Rssia, que per altra banda tenen un carcter indefinit, amb humor i amabilitat. A vegades els elements suprematistes es combinen amb els elements figuratius. A la part inferior dels quadres poden aparixer edificis distorsionats o cartes que completen la composici.      

Kolkutin es va graduar al 1982 a l'Acadmia d'Arts Repin, a Leningrad. Actualment viu i treballa a Nltxik, a la Repblica de Kabardino-Balkria de la Federaci Russa. 

Kolkutin ha desenvolupat la seva prpia tcnica barrejant tradicions de les icones russes amb el suprematisme de Malvitx, el cubisme i l'art naf. El mitj acostuma a ser la pintura a l'oli, per Kolkutin tamb ha fet escultures i treballs grfics. Segons afirma, Kolkutin buscava els tons de colors tan especials que es troben a les antigues icones russes i va desenvolupar un mtode per fer aquests tons enganxant una capa de pintura grisa a la tela abans de pintar els colors, cosa que dna als colors una clida claredat, distintiva de Kolkutin. Aquesta barreja de les antigues tradicions russes per confegir un nou estil ha estat controvertida.

Els quadres de Kolkutin sn mpliament exposats en museus, institucions i colleccions privades de tot el mn: a Rssia, Frana, els Estats Units, Alemanya, Dinamarca o Sussa, entre d'altres.

 Colleccions .
L'art de Kolkutin s exposat, entre altres llocs, a les segents institucions:
 Galeria Estatal Tretiakov de Moscou;
 Museu Estatal de Kabardino-Balkria;
 Galeria de Pintura de Volgograd;
 Museu d'Art de Tula;
 Collecci del Banc Moskvia;
 Collecci de l'Inkombank (Moscou);
 Collecci del Banc Stolitxni (Moscou);
 Sala d'exposicions Olimp (Moscou);
 Sygeplejeskolen, rhus (Dinamarca);
 Museu de l'Art Religis, Lemvig (Dinamarca);
 Kastrupgrdsamlingen, Copenhaguen (Dinamarca);

 Bibliografia .
 Bjrnager, Kjeld: Andrei Kolkoutine: Signs and Deeds from the Russian Province. Moscou: Ganimed, 2006.
 Kolkutin, Andrei: Pictures from the Russian Province / Les tableaux de la province russe / Kartini rsskoi provntsii. Moscou: Ganimed, 1997. ;
 Selezniova, Iekaterina: Andrei Kolkoutine. Silkeborg: Galerie Moderne, 2007. ;
 Galerie Moderne Silkeborg:  'Kolkoutine '. Silkeborg: Galerie Moderne, 2001.
 Eveleigh, Romilly. Postmodern Icon, dins The Moscow Times, 1 d'abril del 2005, pg. 102 (Versi online);
Six Peintres Sovietiques d'aujourd'hui: Andrei Kolkoutine, Dmitri Krymov, Leonide Tichkov, Grigori Berstein, Lev Tabenkine. 8. mars-7 avril 1990, Fondation Mona Bismarck, 1990;

Enllaos externs.
 Andrei Kolkutin a la Galeria Kino ;
 Andrei Kolkutin a la Galerie Moderne de Silkeborg ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258157" title="Adenomera andreae" nonfiltered="859" processed="858" dbindex="100861">

Adenomera andreae s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Per, Surinam i Veneuela. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 La Marca, E., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Adenomera andreae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258158" title="Adenomera araucaria" nonfiltered="860" processed="859" dbindex="100862">

Adenomera araucaria s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Kwet, A., Garcia, P. &Angulo, A. 2004.  Adenomera araucaria.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258159" title="Ed Brubaker" nonfiltered="861" processed="860" dbindex="100863">

Ed Brubaker (17 de novembre de 1966) s un guionista nord-americ guanyador del Premi Eisner. Va nixer al Centre Mdic Naval Nacional a Bethesda, Maryland. s especialment conegut pel seu treball com a guionista de cmics en ttols com Batman, Daredevil,  Capit Amrica, The Immortal Iron Fist, Catwoman, Gotham Central, Sleeper, Uncanny X-Men i , i The Authority: Revolution, i per ser un dels encarregats a revitalitzar el cmic de gnere negre. Des del 2007 viu a Seattle, Washington.

Estil d'escriptura.
El primer treball de Brubaker en el mn del cmic va ser abans que res en el gnere negre amb treballs com ara Lowlife, The Fall, Sandman Presents: Dead Boy Detectius i Scene of the Crime. El seu primer treball de superherois tendia a incorporar alguns aspectes del gnere negre - exemples com Batman (histries de detectius), Catwoman i Sleeper.

A ha continuat amb el seu treball a Marvel, com en Daredevil i Criminal. No obstant aix, tamb ha treballat en altres sries superheriques de Marvel com Capit Amrica i Uncanny X-Men.

Referncies.
Pgina web oficial;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258160" title="Adenomera bokermanni" nonfiltered="862" processed="861" dbindex="100864">

Adenomera bokermanni s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Telles, A.M. 2004.  Adenomera bokermanni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258162" title="Adenomera diptyx" nonfiltered="863" processed="862" dbindex="100865">

Adenomera diptyx s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Paraguai i, possiblement tamb, Brasil. 

Referncies.
 Aquino, L., Reichle, S., De la Riva, I., Lavilla, E. & Cspedez, V. 2004.  Adenomera diptyx.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258163" title="Museu Valenci d'Etnologia" nonfiltered="864" processed="863" dbindex="100866">

El Museu Valenci d Etnologia fou creat el 1982 i obr les seues portes al pblic el 1983. Els seus objectius sn la investigaci i difusi en el camp de l etnologia i l antropologia, posant a l abast del pblic un espai dinmic de coneixement i reflexi sobre la diversitat cultural que caracteritza els humans en dos mbits complementaris:

 D una banda, el prpiament valenci, centrant-se en les pautes culturals de la societat tradicional valenciana i el seu procs de trnsit cap a la societat industrialitzada, sense deixar de banda les noves formes culturals de la contemporanetat.
 D una altra banda, l'mbit general de les cultures, des de les Mediterrnies, ms prximes a nosaltres i que ens emmarquen directament, fins a les prpies d mbits geogrfics ms llunyans.
Aquest centre est administrat per la Diputaci de Valncia i la seua seu s el Centre Cultural la Beneficncia.

Activitats.

El Museu Valenci d'Etnologia presenta l exposici permanent La ciutat viscuda. Ciutats valencianes en trnsit 1800-1940. A ms, tamb s'hi organitzen exposicions temporals i itinerants i tallers didctics. El museu tamb realitza una activitat investigadora que es materialitza en distints projectes i en la convocatria del Premi Bernat Cap de difusi de la cultura popular. El museu edita tamb diverses publicacions peridiques: Revista valenciana d etnologia, el butllet electrnic BETNO i les colleccions "Temes d'etnografia valenciana" i "Ethnos". Tamb disposa d una biblioteca i centre de documentaci especialitzada en etnologia i antropologia. Les installacions del museu s estenen a l'antic psiquitric de Btera, on s'emmagatzema i cataloga una collecci d'uns 10.000 objectes.

Enllaos externs.
Web Oficial










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258166" title="Adenomera heyeri" nonfiltered="865" processed="864" dbindex="100867">

Adenomera heyeri s una espcie de granota que viu a la Guaiana Francesa i, possiblement tamb, al Brasil i Surinam. 

Referncies.

 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Adenomera heyeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258168" title="Gyrgy Cseszneky" nonfiltered="866" processed="865" dbindex="100868">
El Bar Gyrgy Cseszneky era un aristcrata hongars del segle XVI. Membre de la famlia Cseszneky.

L'any 1526, quan es va lliurar la desastrosa batalla amb els Turcs i Llus II d'Hongria i Bohmia va morir en el camp de batalla, Gyrgy Cseszneky va ser el propietari dels castells Tata i Komrom. En la lluita per la corona hongaresa entre el cap de l'exrcit John Zapolya i l'arxiduc Ferran d'Habsburg, va suportar l'exigncia de Ferran. No obstant, quan el comandant de Zpolya Gspr Rskai va assetjar el castell de Tata, Gyrgy abdicar foradament davant de la superioritat bl.lica i va haver d'entregar el castell. Desprs, va anar a Pozsony a demanar ajuda a La Reina Maria. L'any 1528 ell i Tams Ndasdy van ocupar el castell de Gyor per Ferran d'Habsburg. La reina Maria, vdua del Rei Llus II i germana de Ferran, el va anomenar Jutge del tribunal reial de Gyor. L'any 1532, quan l'Emperador Carles V havia enviat Garcilaso de la Vega a l'exili en una illa al Danubi, el Bar Cseszneky va ser responsable del provement del poeta espanyol. Ms tard, Gyrgy va esdevenir un seguidor devot del Protestantisme i defensor de la fe Luterana. El Rei Ferran I li va atorgar el ttol de Magnat d'Hongria, concedit a ell per l's correcte del vermell lacrat i li va donar alguns estats, entre els quals: Kisbabot, Enese, Rbacscsny i els pobles d'Utal.

 Fonts .

 Jszay Pl: A magyar nemzet napjai a mohcsi vsz utn. Pest, 1846.
 Bunyitay Vince: Egyhztrtneti emlkek a magyarorszgi hitjts korbl;
 Szvay Gyula: Gyor: monogrfia a vros jelenkorrl a trtnelmi idok rintsvel;
 Payr Sndor: A dunntli evanglikus egyhzkerlet trtnete;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258169" title="Adenomera hylaedactyla" nonfiltered="867" processed="866" dbindex="100869">

Adenomera hylaedactyla s una espcie de granota que viu a l'Argentina, Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador, Guaiana Francesa, Guyana, Paraguai, Per, Surinam, Trinitat i Tobago i Veneuela. 

Referncies.

 La Marca, E., Coloma, L.A., Ron, S., Azevedo-Ramos, C. & Silvano, D., Hardy, J. 2004.  Adenomera hylaedactyla.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258170" title="Adenomera lutzi" nonfiltered="868" processed="867" dbindex="100870">

Adenomera lutzi s una espcie de granota que viu a la Guyana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Reynolds, R., Hoogmoed, M., MacCulloch, R. & Gaucher, P. 2004.  Adenomera lutzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258172" title="REC" nonfiltered="869" processed="868" dbindex="100871">

REC (o ) s una pellcula de terror del 2007 dirigida per Jaume Balaguer i per Paco Plaza.  La pellcula va ser estrenada a Espanya en novembre del
2007. Balaguer i Plaza anteriorment, l'any 2002, van dirigir un documental  OT, la Pelcula. El tipus d's de la cmera i la idea bsica s semblant a The Blair Witch Project la qual est gravada nicament amb cmeres d'amateur, on l'operador de cmera s noms un persontge en la histria. El nom de la pellcula fa referncia a l'enregistrament constant del que ocorre al voltant dels dos protagonistes.

La pellcula t tres avanos, dos d'ells mostren imatges de la pellcula 
; l'ltim s
caracterstic ja que no mostra la pellcula, sin el pblic aterrit el primer dia de
l'estrena en una visi nocturna. 

La pellcula, d'una manera inusual, va ser comprada per una nova versi anomenada
Quarantine el 2008 - abans que l'original fos estrenada.

Sinopsi.

REC gira entorn d'una periodista de televisi, ngela, i el seu cmera, Pablo, el qual
mostra un  torn de nit en un parc de bombers de  Barcelona. El parc de bombers rep una
trucada d'una dona gran, atrapada a casa seva. Quan la parella arriba i  els bombers i la policia derroquen la porta, de cop i volta la dona ataca i mossega un dels policies, i es 
descobreix que una desconeguda i virulenta malaltia infecta a la gent, convertint-los en 
canbals. La policia i els militars tanquen l'edifici i l'equip de cmera queda atrapat a dins,
gravant constantment tot el que succeeix.
 


Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial;
REC a imdb ;
Quarantined a imdb;
REC a Rotten Tomatoes;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258173" title="Adenomera marmorata" nonfiltered="870" processed="869" dbindex="100872">

Adenomera marmorata s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Potsch de Carvalho-e-Silva, S. & Moreira, G. 2004.  Adenomera marmorata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258174" title="Adenomera martinezi" nonfiltered="871" processed="870" dbindex="100873">

Adenomera martinezi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Referncies.
 Bastos, R., Pavan, D. & Silvano, D. 2004.  Adenomera martinezi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258175" title="Tractat de Bucarest (1918)" nonfiltered="872" processed="871" dbindex="100874">

El Tractat de Bucarest fou un tractat de pau signat el 7 de maig de 1918 a la ciutat de Bucarest entre l'Imperi Alemany i el Regne de Romania al finalitzar la campanya romanesa 1916-1917 empresa durant la Primera Guerra Mundial.

Per la signatura d'aquest tractat Romania hagu de fer diverses concessions:
Va haver de retornar la Dobrudja Meridional i cedir una part de la Dobrudja Septentrional a Bulgria, mentre que la resta de la provncia rest sota el control conjunt de les Potncies Centrals.
Va haver de cedir el control dels passos de muntanya dels Carpats a l'imperi austrohongars.
Va haver d'arrendar els seus pous de petroli a Alemanya durant 90 anys. ;

No obstant aix, el rei Ferran I de Romania es va negar a signar el tractat (ja ratificat pel Parlament de Romania) i desprs de la derrota de les Potncies Centrals al finalitzar la Guerra Mundial va ser anullat pel Primer Minitres Alexandru Marghiloman i l'armistici signat amb Alemanya l'11 de novembre de 1918. 

L'any 1919 Alemanya es va veure obligada en la signatura del Tractat de Versalles a renunciar a tots els beneficis que va obtenir mitjanant la signatura del Tractat de Bucarest de 1918.

Enllaos externs.
  Text complet del Tractat de Bucarest de 1918;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258177" title="Telmatob" nonfiltered="873" processed="872" dbindex="100875">

Telmatobiinae s una subfamlia de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a Sud-Amrica. 

Gneres.

 Alsodes ;
 Atelognathus ;
 Batrachophrynus ;
 Batrachyla ;
 Caudiverbera ;
 Eupsophus ;
 Hylorina ;
 Insuetophrynus ;
 Somuncuria;
 Telmatobius ;
 Telmatobufo ;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta subfamlia de granotes. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258180" title="Wario Land II" nonfiltered="874" processed="873" dbindex="100876">


Wario Land II s un videojoc de Game Boy llanat el 1998. Va ser el darrer ttol programat per la mateixa Nintendo per la Game Boy i fou refet per aprofitar el hardware de la Game Boy Color. Les dues versions del joc poden ser millorades amb el Super Game Boy amb unes vores de pantalla que canvien d'acord amb les situacions del joc. Els colors del Super Game Boy no es poden intercanviar ja que la possibilitat de canviar-los manualment s impedida pel mateix joc tot i que va apareixer un codi de game genie per permetre canviar els colors per d'aquesta manera les vores de pantalla no apareixen. En la posterior versi en color, per, la partida guardada s'ha d'esborrar si hi ha una partida Color o Super abans de jugar amb l'altra. En aquest joc, En Wario ha de recuperar el seu tresor de les mans de la Capitana Syrup i la seva Banda del Sucre de Canya (anteriorment coneguda com Els Pirates del Sucre de Canya).

Estil del joc.
Wario Land 2 comena al final de Wario Land: Super Mario Land 3. En aquest joc, tal i com en el seva continuaci, Wario Land 3, en Wario s indestructible. Per tant necessita la introducci dels desafiants i originals elements de trencaclosques que s'aniran trobant en els diferents nivells del joc. Els atacs dels enemics poden ser tant tils com molests; per una part, aquests atacs poden canviar l'estat d'en Wario (s a dir, pot estar envoltat de flames o trobar-se congelat, per exemple) o fins i tot poden transformar-lo permetent els accesos a noves rees o pantalles- per altra banda tals canvis, de fet, prevenen el progrs en el joc i necessiten ser evitats. A ms a ms, alguns atacs enemics, simplement, atordeixen a en Wario i li fan perdre algunes de les monedes que ha aconseguit anteriorment. Els enemics finals derroten a en Wario enviant-lo, a la fora, fora de la zona de batalla. Aquest fet, fa recuperar la fora que anteriorment se li hauria pogut treure a l'enemic i el jugador haur de provar-ho de nou.

Les monedes son de vital importncia per fer-les servir als dos mini-jocs que t'ofereix el joc- un d'ells, un joc de memria, desbloquejen els tresors de cada nivell, mentre l'altre mini-joc s un joc d'endevinalles, els quals desbloquejar peces del mapa del tresors. Tots dos jocs requereixen tenir monedes per poder jugar,i depn de les monedes que es tingui, el joc, resultar ms senzill o ms complicat. A ms a ms, aquests han de ser completats en cada nivell, i aix, poder desbloquejar un nivell final especial ('El vertader captol final').

Wario Land 2 no es narra de manera completament lineal, cosa estranya per a un joc de plataformes. Assolir un dels enemics finals descobrir un 'mapa' del joc desprs d'haver-lo completat un cop, des del qual els nivells amb sortides secretes son revelats, i el jugador pot triar a quin nivell volen entrar d'entre tots els desbloquejats. Totes les sortides secretes alteren el fil de la histria (que es transmet a travs de escenes animades), i tots menys un alteren el final del joc.

Argument.
El joc simbolitz el retorn del nmesi d'en Wario, La Capitana Syrup. A primera hora d'un mat, ella i un gran nmero dels seus soldats, els Gooms Pirates, es colen al castell d'en Wario i provoquen el caos. Roben el seu tresor ms valus, fan sonar el seu despertador gegant, i deixen l'aixeta oberta, inundant una gran part del castell. Desprs que en Wario es desperts i es dons conta del que passava, els persegueix arreu de les terres del voltant. El joc s molt interessant grcies als seus camins divergents. Trobant sortides amagades en algunes de les pantalles, el jugador pot canviar el rumb de l'argument del joc (donada la seva gran flexibilitat) i descobrir finals alternatius, com tamb trobar ms tresors. De fet, trobar cada un dels finals i l'autntic captol final s la nica manera d'acabar el joc per complet.

Desenvolupament.
A diferncia de l'anterior joc de la saga, Wario Land, a Wario Land 2, En Wario s indestructible (tot i que no insensible a fer-se mal) i perd monedes en lloc de vida, igual que Sonic the Hedgehog. En comptes d'emprar les tpiques reduccions d'habilitat Mario-esques, els atacs de certs enemics transformen la forma d'en Wario.

En lloc del mn navegable de Wario Land: Super Mario Land 3, a Wario Land 2 si acabes el joc pots triar els nivells des d'un punt de vista sobre el mapa. En forma d'una histria amb captols (tot i que l'ordre no est completament fixat).

Rebuda.
El llanament de Wario Land 2 va ser ampliament aclamat pel seus inventius elements de jugabilitat i per ser un 'gir refrescant' al gnere de les plataformes, aix com per tenir nivells ben disenyats i per ser una experincia divertida.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258181" title="Gotham City" nonfiltered="875" processed="874" dbindex="100877">
Gotham City s la ciutat central de l'univers de Batman. s una ciutat fictcia inspirada en Nova York, alterada per a emfatitzar-ne el "costat fosc".























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258185" title="Alsodes" nonfiltered="876" processed="875" dbindex="100878">

Alsodes s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a l'Argentina i Xile. 

 Espcies .

 Alsodes australis;
 Alsodes barrioi ;
 Alsodes gargola ;
 Alsodes hugoi ;
 Alsodes igneus;
 Alsodes kaweshkari ;
 Alsodes laevis ;
 Alsodes montanus ;
 Alsodes monticola ;
 Alsodes nodosus ;
 Alsodes pehuenche ;
 Alsodes tumultuosus ;
 Alsodes valdiviensis;
 Alsodes vanzolinii ;
 Alsodes verrucosus ;
 Alsodes vittatus ;

 Referncies .

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258186" title="Alsodes australis" nonfiltered="877" processed="876" dbindex="100879">

Alsodes australis s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Referncies.
 beda, C., Veloso, A., Nez, H., Nez, J., Basso, N. & Blotto, B. 2004.  Alsodes australis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258187" title="Alsodes barrioi" nonfiltered="878" processed="877" dbindex="100880">

Alsodes barrioi s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Alsodes barrioi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258188" title="Alsodes gargola" nonfiltered="879" processed="878" dbindex="100881">

Alsodes gargola s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, a Xile. 

Referncies.
 Lavilla, E., beda, C., Basso, N. & Blotto, B. 2004. Alsodes gargola.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258190" title="Alsodes hugoi" nonfiltered="880" processed="879" dbindex="100882">

Alsodes hugoi s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, J. 2004.  Alsodes hugoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258192" title="Alsodes igneus" nonfiltered="881" processed="880" dbindex="100883">

Alsodes igneus s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Veloso, A. 2006.  Alsodes igneus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258193" title="Voitsberg" nonfiltered="882" processed="881" dbindex="100884">

Voitsberg s una petita ciutat del districte de Voitsberg a Estria, ustria. El 2001 tenia 10.074 habitants. Cresqu al voltant de l'esglsia de Santa Margarida a la riba del riu Tregistbach i s citada per primer cop el 1245. S'hi poden veure els vestigis del palau de Greisenegg i del castell d'Obervoitsberg. Un altre lloc d'inters s la Rathaus, dissenyada pel clebre arquitecte Arik Brauer. Est connectada a Kflach pel ferrocarril.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258194" title="Alsodes kaweshkari" nonfiltered="883" processed="882" dbindex="100885">

Alsodes kaweshkari s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Alsodes kaweshkari.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258195" title="Humor negre" nonfiltered="884" processed="883" dbindex="100886">
L'humor negre, s un estil de fer humor, stira o comdia, on els temes o objectes de la pardia sn els relacionats amb la mort, desgrcies, malaltia, lletgesa, sucidi, etc. Sn temes polticament incorrectes, tab, delicats, o desagradables que l'humor transgredeix i capgiversa, per desvetllar la conscincia vers aquests fets.

L'humor negre es pot practicar de forma intelligent i de forma grollera.

Quan l'humor negre es practica de manera grollera, l'element humorstic el produeix un element desagradable que s'utilitza com a revulsiu, i produeix l'efecte cmic, o grotesc. Si es practica de forma intelligent, la ironia prov de la contraposici entre la realitat i les paradoxes i hipocresies de la societat. Les interconnexions entre els temes sn ms subtils, i l'efecte cmic o satric, menys aparats, per ms intens.

En literatura, han practicat humor negre escriptors com Quim Monz, Sebasti Alzamora, Josep Maria de Sagarra, Woody Allen, Kurt Vonnegut, Thomas de Quincey, Jonathan Swift, o Oscar Wilde.

En cinema, hi ha un seguit de magistrals exponents com Dr. Strangelove or: How I Learned to Stop Worrying and Love the Bomb, de Kubrik, Little Shop of Horrors, tant en la versi de Roger Corman, com la musical de Frank Oz, Ladykillers de Alexander Mackendrick, o Little Miss Sunshine.

Altres directors que utilitzen l'humor negre sn Tim Burton, Terry Gilliam, els germans Coen, Martin Scorsese, Ralph Bakshi, Takeshi Kitano, o Peter Jackson.

En humorisme grfic, hi ha tota una escola que desenvolupa l'humor negre com a base de les seves creacions grfiques. 
Segurament, s en l'humor grfic, on l'humor negre s'ha desenvolupat de manera ms imaginativa. L'han practicat els americans Chas Addams (creador de la famlia Addams) i Gahan Wilson; els francesos Maurice Henry, Bosc, Chaval, Sin i Topor; l'alemany Tomi Ungerer; o el romans Andr Franois. 

A casa nostra hi ha grans dibuixants d'humor negre com ara Cesc o Perich. A Espanya hi destaquen Chumy Chmez, Gila o Ops (heternim de El Roto) o Regueiro.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258196" title="Alsodes laevis" nonfiltered="885" processed="884" dbindex="100887">

Alsodes laevis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Veloso, A. 2004.  Alsodes laevis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258197" title="Pholidocercus" nonfiltered="886" processed="885" dbindex="100888">

Pholidocercus s un gnere extingit de mamfer relacionat amb i semblant als erions actuals. Com l'eri, Pholidocercus estava cobert de punxes primes, per a diferncia d'aquest, tenia escates al cap com si fossin un casc, i tenia una llarga i gruixuda cua amb escates.

Enllaos externs.
Mikko's Phylogeny Archive;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258198" title="Alsodes montanus" nonfiltered="887" processed="886" dbindex="100889">

Alsodes montanus s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

 Referncies .

 Veloso, A. & Nez, H. 2004. Alsodes montanus. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258200" title="Alsodes monticola" nonfiltered="888" processed="887" dbindex="100890">

Alsodes monticola s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Formas, R. &Lavilla, E. 2004.  Alsodes monticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258203" title="Alsodes nodosus" nonfiltered="889" processed="888" dbindex="100891">

Alsodes nodosus s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A. & Nez, H. 2004. Alsodes nodosus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258204" title="Volta a Califrnia" nonfiltered="890" processed="889" dbindex="100892">
La Volta a Califrnia (Tour of California en angls) s una cursa ciclista per etapes que se celebra el febrer de cada any des del 2006. La cursa encara no ha tingut mai una etapa amb final en alt, s'ha decidit sempre a la contrarellotge llarga que es fa a mitja cursa i sempre ha estat guanyada per ciclistes estatunidencs.

Llistat de guanyadors.



Altres classificacions.


Enllaos externs.
Web oficial ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258211" title="Alsodes pehuenche" nonfiltered="891" processed="890" dbindex="100893">

Alsodes pehuenche s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, a Xile. 

 Referncies .

 Lavilla, E. & Basso, N. 2004. Alsodes pehuenche. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258212" title="Volta a Gergia" nonfiltered="892" processed="891" dbindex="100894">
La Volta a Gergia (Tour de Georgia en angls) s una cursa ciclista per etapes que se celebra l'abril de cada any des del 2003.

Llistat de guanyadors.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258213" title="Alsodes tumultuosus" nonfiltered="893" processed="892" dbindex="100895">

Alsodes tumultuosus s una espcie de granota que viu a Xile.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A. & Nez, H. 2004.  Alsodes tumultuosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258215" title="Alsodes valdiviensis" nonfiltered="894" processed="893" dbindex="100896">

Alsodes valdiviensis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Formas, R. 2004.  Alsodes valdiviensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258216" title="Alsodes vanzolinii" nonfiltered="895" processed="894" dbindex="100897">

Alsodes vanzolinii s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Ortiz, J.C. 2004.  Alsodes vanzolinii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258217" title="Alsodes verrucosus" nonfiltered="896" processed="895" dbindex="100898">

Alsodes verrucosus s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nez, H., Veloso, A., Nez, J., Formas, R., beda, C. & Lavilla, E. 2004.  Alsodes verrucosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258218" title="Alsodes vittatus" nonfiltered="897" processed="896" dbindex="100899">

Alsodes vittatus s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Alsodes vittatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258221" title="Ferrocarrils Federals Austracs" nonfiltered="898" processed="897" dbindex="100900">
sterreichische Bundesbahnen (BB) s el nom de la companyia nacional de ferrocarrils austracs. Succeeix a l'antiga companyia Bundesbahn sterreich (BB) que entre el 1938 i el 1945 formava part de la companyia alemanya Deutsche Reichsbahn (DRG).

La majoria de la xarxa de ferrocarrils austraca est electrificada des dels anys 1950. L'ltima locomotora de vapor en servei regular va ser retirada el 1978. BB gestiona diverses lnies de via estreta, la ms coneguda de les quals s la MariazellBahn.

L'1 de gener de 2005, es va realitzar una reestructuraci de l'BB en diverses empreses:
BB-Holding AG ;
BB-Dienstleistungs GmbH ;
BB-Personenverkehr AG (Transport de passatgers) ;
Rail Cargo Austria AG (Transport de mercaderies) ;

BB-Personenverkehr AG i Rail Cargo Austria AG tenen les segents filials:
BB-Traktion GmbH (construcci de locomotores);
BB-Technische Services GmbH (serveis tcnics i de manteniment del material mbil) ;

Altres companyies relacionades amb l'BB sn:
BB-Infrastruktur Betrieb AG (manteniment de les vies i estacions) ;
BB-Infrastruktur Bau AG (noves lnies i renovacions) ;
Brenner Eisenbahn GmbH ;
BB-Immobilienmanagement GmbH ;

 BB en xifres .
44.000 empleats (BB s una de les companyies austraques amb ms empleats)
5.700 km de vies, de les quals, el 57% estan electrificades
1.230 locomotores
3.136 vagons de passatgers
220 automotores
145 autorails
436.000.000 passatges transportats, dels quals, 245.000.000 van ser transportats en autobs

 Principals lnies de l'BB .
Austrian Eastern Railway 
Austrian Northern Railway 
Austrian Northwestern Railway 
Austrian Southern Railway 
Austrian Western Railway 
Franz Josef Railway 
Brenner Railway 
Arlberg Railway 
Tauern Railway 
Pyhrn Railway 

 Enllaos  externs .
pgina oficial de l'BB






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258222" title="Club de Futbol Lloret" nonfiltered="899" processed="898" dbindex="100901">

El Club de Futbol Lloret s un club de futbol catal de la ciutat de Lloret de Mar.

 Histria .
El Club de Futbol Lloret, fundat en el 1921, s un dels club amb ms antiguitat de la Selva. El formen avui en dia 20 equips de diferents categories amb ms de 350 jugadors federats en les diferents estructures de competici i formaci. Hi ha 13 equips de futbol 11 i 8 de Futbol 7 ms una escola amb nens de 4 i 5 anys. Actualment el primer equip del CF Lloret A en categoria snior, milita a la Preferent Catalana, i tots els equips "A" de les diferents categories juguen a la primera divisi de Girona. Els partits es juguen al Camp Municipal d'esports de Lloret de Mar i al Camp Municipal de El Mol de Lloret

 Palmars .
2 Copes Generalitat: 1987, 1988.

 Enllaos externs .
Web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258227" title="Roca (desambiguaci)" nonfiltered="900" processed="899" dbindex="100902">

Botnica: cargola de roca (Erodium foetidum).
Empresa: Roca Sanitario;
Geografia:
Roca o l'Alqueria de Roca: llogaret del municipi de Meliana (l'Horta Nord).
La Roca del Valls (Valls Oriental);
La Roca d'Albera (Rossell);
Can Roca (Terrassa) al Valls Occidental.
La Roca (Vilallonga de Ter) al Ripolls.
La Roca (Sant Mart Sarroca) a l'Alt Peneds.
Mas d'en Roca a Manresa (Bages).
Roca d'en Toni: Dolmen de Vilassar de Dalt (Maresme);
Roca Colom: Cim del Pirineu entre el Ripolls i el Vallespir.
Hi ha molts topnims i masies anomenades Can Roca.
Geologia: roca.
Onomstica: cognom catal.
Miquel Roca i Junyent, poltic catal.
Maria Merc Roca i Perich, escriptora catalana.
Antoni Roca Vrez, escriptor catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258230" title="Felipe Agoncillo" nonfiltered="901" processed="900" dbindex="100903">

Felipe Agoncillo (26 de maig de 1859 a Taal, Batangas - 29 de setembre de 1941 a Manila, Filipines) va ser el primer diplomtic filip i advocat representant de Filipines a les negociacions a Pars, que va portar el Tractat de Pars (1898), que va posar final a la Guerra Hispano-Americana.

Com a conseller i amic de la famlia del general Emilio Aguinaldo i el general Antonio Luna durant els moments crtics de la revoluci, Agoncillo va participar activament quan va presidir la junta de Hong Kong. La seva contribuci ms important a la histria de Filipines va ser quan el van assignar perqu negocis amb els pasos estrangers per assegurar la independncia del pas, l'assignaci s considerada com la ms important assignaci donada a un general.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258231" title="Alto Comedero" nonfiltered="902" processed="901" dbindex="100904">

Alto Comedero s un sector situat en la zona sud de la ciutat de  San Salvador de Jujuy a 4 km d'aquesta ciutat, que alberga els barris Sargento Cabral, Exodo Jujeo, Balcon del Comedero, entre uns altres. 

Alto Comedero concentra aproximadament la tercera part de la poblacion total de San Salvador de Jujuy i t un alt creixement demogrfic ja que permanentment rep migrants de l'interior de la provncia de Jujuy, de la vena provncia de Salta i de paises amb els quals limita. 

Aquest sector de San Salvador de Jujuy conta amb els serveis d'un Hospital, Cos de Bombers, comissries policials i escoles d'ensenyament primari i secundria. 

Es va desenvolupar i va crixer en la dcada dels noranta, ms precisament en l'etapa del model neoliberal en l'Argentina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258233" title="Casa Juncosa" nonfiltered="903" processed="902" dbindex="100905">


La casa Juncosa s situada al nmero 78 de la Rambla de Catalunya a Barcelona. 

Encarregada per Evarist Juncosa a l'arquitecte modernista Salvador Vials i Sabat (1847-1926), qui va fer el projecte l'any 1909.

La faana realitzada en pedra s d'una simetria completa, ressaltant la tribuna del pis principal amb les balconades i la ornamentaci de la rematada de l'edifici, tot aix amb elements escultrics de tipus vegetal. 

La porta d'entrada presenta un arc trilobulat amb dues fulles de fusta, amb motius tallats. Existeixen uns vitralls policroms al buit de l'escala.

Bibliografia.
Permanyer, Llus (1992), Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa. ISBN 84-344-0723-5. ;
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258235" title="Telmatobius" nonfiltered="904" processed="903" dbindex="100906">


Telmatobius s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a Sud-Amrica. 

Espcies.

 Telmatobius arequipensis ;
 Telmatobius atacamensis ;
 Telmatobius atahualpai ;
 Telmatobius brevipes ;
 Telmatobius brevirostris ;
 Telmatobius carillae ;
 Telmatobius ceiorum ;
 Telmatobius chusmisensis;
 Telmatobius cirrhacelis ;
 Telmatobius colanensis ;
 Telmatobius contrerasi ;
 Telmatobius culeus ;
 Telmatobius dankoi ;
 Telmatobius degener ;
 Telmatobius edaphonastes ;
 Telmatobius fronteriensis ;
 Telmatobius gigas ;
 Telmatobius halli ;
 Telmatobius hauthali ;
 Telmatobius hockingi ;
 Telmatobius huayra ;
 Telmatobius hypselocephalus ;
 Telmatobius ifornoi ;
 Telmatobius ignavus ;
 Telmatobius intermedius ;
 Telmatobius jahuira ;
 Telmatobius jelskii ;
 Telmatobius laticeps ;
 Telmatobius latirostris ;
 Telmatobius marmoratus ;
 Telmatobius mayoloi ;
 Telmatobius necopinus ;
 Telmatobius niger ;
 Telmatobius oxycephalus;
 Telmatobius pefauri ;
 Telmatobius peruvianus ;
 Telmatobius philippii ;
 Telmatobius pinguiculus ;
 Telmatobius pisanoi ;
 Telmatobius platycephalus ;
 Telmatobius rimac ;
 Telmatobius schreiteri ;
 Telmatobius scrocchii ;
 Telmatobius sibiricus ;
 Telmatobius simonsi ;
 Telmatobius stephani ;
 Telmatobius thompsoni ;
 Telmatobius truebae ;
 Telmatobius vellardi ;
 Telmatobius vilamensis ;
 Telmatobius yuracare ;
 Telmatobius zapahuirensis ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258236" title="Telmatobius arequipensis" nonfiltered="905" processed="904" dbindex="100907">

Telmatobius arequipensis s una espcie de granota que viu al Per.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Neira, D. & Sinsch, U. 2004.  Telmatobius arequipensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258238" title="Telmatobius atacamensis" nonfiltered="906" processed="905" dbindex="100908">

Telmatobius atacamensis s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius atacamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258239" title="Telmatobius atahualpai" nonfiltered="907" processed="906" dbindex="100909">

Telmatobius atahualpai s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.

 Monteza, J.I., Sinsch, U. &Lehr, E. 2004.  Telmatobius atahualpai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258240" title="Telmatobius brevipes" nonfiltered="908" processed="907" dbindex="100910">

Telmatobius brevipes s una espcie de granota que viu al Per.

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U., Lehr, E., Arizabal, W. & Crdova-Santa Gadea, J. 2004.  Telmatobius brevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258241" title="Telmatobius brevirostris" nonfiltered="909" processed="908" dbindex="100911">

Telmatobius brevirostris s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004. Telmatobius brevirostris.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258242" title="Telmatobius carillae" nonfiltered="910" processed="909" dbindex="100912">

Telmatobius carillae s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E., Aguilar Puntriano, C. & Sinsch, U. 2004.  Telmatobius carillae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258243" title="Tractat de Fontainebleau (1762)" nonfiltered="911" processed="910" dbindex="100913">

El Tractat de Fontainebleau s un acord secret signat al castell de Fontainebleau el 13 de novembre de 1762 entre el Regne de Frana i el Regne d'Espanya en el qual el primer va cedir al segon la Louisiana. 

El tractat va seguir a la Batalla de Signal Hill, emmarcada en els actes blics de la Guerra dels Set Anys a Amrica del Nord. Aix enfront a certes perspectives de perdre el seu territori al Canad, el rei Llus XV de Frana va proposar al rei Carles III d'Espanya la cessi de la Louisiana francesa i la ciutat de Nova Orleans.

El territori en la forma proposada hauria incls el vast territori de la Louisiana a banda i banda de la riu Mississip (incloent el que en aquells moments es coneixia amb el nom del Pas d'Illinois). El tractat es va mantenir en secret fins i tot a la signatura del Tractat de Pars (1763), que formalment va posar fi a la Guerra dels Set Anys. 

Els termes especfics del tractat de 1763 escripturava les terres a l'oest del Mississipi als francesos i les terres a l'est (incloent Baton Rouge i el Pas d'Illinois) als britnics. El Tractat de Pars va proporcionar un perode de 18 mesos en el qual els francesos canadencs poiden emigrar lliurement, el que va comportar que molts dels anomenats cajuns es traslladessin a la regi coneguda amb el nom d'Acadiana o Pas dels Cajun, moment en el qual es va descobrir que Frana tamb havia cedit a Espanya la Louisiana. 

El 21 d'abril de 1764 Llus XV va notificar en una carta al Governador colonial de Louisiana Charles Philippe Aubry del canvi de mans del territori, iniciant un breu perode de transici. Els colons, per, no van acceptar la transici i fins i tot van expulsar el primer governador espanyol, Antonio de Ulloa. El governador Alejandro O'Reilly va suprimir la Rebelli de 1768 i va plantar formalment la bandera espanyola al territori l'any 1769. Ambdues parts del Mississip, inclosa Baton Rouge la qual va ser cedida als britnics i desprs retornada a la Florida de l'Oest desprs de la Guerra d'Independncia Americana, es van unir de nou mitjanant la Compra de Louisiana de 1803 i el Tractat Adams-Ons de 1819. 

El tractat de 1762 va solidificar l'territoris imperials de Nova Espanya, que s'estn des de Florida, passant pel riu Mississip fins a la Oce Pacfic. El tractat tamb va mantenir el catlic control social i cultural de la regi, en oposici a les perspectives protestants de control britnic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258247" title="Miguel A. Torres Riera" nonfiltered="912" processed="911" dbindex="100914">

Miguel A. Torres (1.941- ), actual President  i Conseller  Delegat de Bodegas Torres, pertany a la quarta generaci del negoci familiar. Aix mateix dirigeix les seves vinyes a  Xile i collabora amb la seva germana Marimar Torres a Califrnia. 

 Biografia . 
El 1957 va iniciar els  seus estudis de Cincies Qumiques  a la Universitat de Barcelona, per ingressar  dos anys ms tard a la Universitat de Dijon (Borgonya) on va cursar l' especialitzaci d'Enologia i Viticultura.

El 1962, es va incorporar al negoci familiar sent a l'actualitat President i Conseller Delegat de la companyia. Cinc anys desprs d'incorporar-se a l' empresa es va casar amb Waltraud Maczassed, pintora i diplomada en belles arts, que ha collaborat des del principi en la direcci de ventes del mercat alemany.

El 1982-1983 va ampliar els seus estudis de viticultura i enologia de la Universitat de Montpellier (Frana) durant un any sabtic. 
Miguel A. Torres ha publicat diversos llibres sobre el mn dels vins. El seu primer llibre Vinyes i Vins, es troba en la seva quarta edici, revisada i actualitzada per Plaza i Jans al 1993 i est tradut al castell, francs, angls, alemany, noruec, finlands i japons. A aquesta obra li segueix Vino espaol, un incierto futuro (1979 ); Manual de vinos de Catalunya ( 1982 ); Los Vinos de Espaa Cata (1984); Guia Folio de los Vinos de Espaa (1985); i Els Vins del Peneds (1987). D  altra banda ha dirigit per l'editorial Orbis Enciclopedia del Vino.

 Reconeixements . 
 Al 1996 el Govern Xil li va concedir l' ordre Bernardo O  Higgins en el grau Gran Oficial agraint els seus serveis per aconseguir una millor relaci entre Espanya i Xile, aix com per la seva contribuci al desenvolupament vitivincola del pas sudameric.
 L'any 2002 la prestigiosa revista Decanter li atorga el premi  Decanter Man of the Year 2002 . ;
 L'any 2005 rep  el premi Personality of the Year, a l'apartat  d'innovaci , concedit per la revista Wine International. ;

 Obra . 
 Vinyes i vins. Miguel A. Torres.(Plaza & Jans Editores, 1996). ISBN 84-01-00984-7 Tradut  al castell, francs, angls, alemany, noruec, finlands i japons ;
 Els vins del Peneds.Miguel A. Torres.(Nuevo Arte Thor, 1987). ISBN 84-7327-150-5 ;
 Los vinos de Espaa.Miguel A. Torres.(Ediciones Catells, 1983). ISBN 84-7489-209-0 ;
 Vino espaol: un incierto futuro. Miguel A. Torres.( Editorial Blume, 1979). ISBN 84-7031-101-7 ;
 Manual de los vinos de Catalua (1982) ;
 Gua Folio de los vinos de Espaa (1985) ;

 Referncies . 
 Diccionario Salvat del vino. Mauricio Wiesenthal. Salvat editors, 20001. ISBN 84-345-0932-6 ;

 Enllaos externs .
 Web de Bodegas Torres en catal;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258249" title="Casa Pomar" nonfiltered="913" processed="912" dbindex="100915">


La Casa Pomar, s un edifici modernista situat al nmero 86 del carrer Girona de Barcelona. 

L'arquitecte Joan Rubi i Bellver (1871-1952), fou el realitzador del projecte l'any 1904 acabant la seva construcci el 1906. 

A pesar de l'estretor d'espai per a la faana, l'arquitecte va assolir ressaltar-la magnficament amb la collocaci d'una original tribuna en forma escalonada al primer pis amb el seu basament de cermica verda i els ferros forjats, que tamb es veuen a les balconades de la resta de les plantes que consta l'edifici. La rematada de la casa es troba inspirat a l'estil neogtic.
Enllaos externs.
Arquitectura Segle XX, Fitxa;
Bibliografia.
Permanyer, Llus (1992), Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa. ISBN 84-344-0723-5.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258250" title="Campionat del Mn de billar a tres bandes" nonfiltered="914" processed="913" dbindex="100916">
El Campionat del Mn de billar a tres bandes (oficialment anomenat UMB World Three-cushion Championship) s un torneig professional de billar a tres bandes, organitzat anualment per la Uni Mundial de Billar.

Els premis per als campions l'any 2007 han estat d'un total de 35.200  (49.600 US$), amb un premi pel primer classificat de 4.800 (6.750$).

 Historial .
Aquesta s la llista dels campions del mn de billar a tres bandes de la UMB, entre 1928 i 2007 (els anys que no apareixen no es va disputar el campionat). El palmars ha estat majoritriament dominat per europeus destacant per damunt de tots el belga Raymond Ceulemans.



 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258252" title="Fernsehturm de Berln" nonfiltered="915" processed="914" dbindex="100917">

El Fernsehturm (en alemany, torre de televisi) s una torre de televisi ubicada al centre de Berln, capital d'Alemanya. s un punt de referncia molt conegut, proper a l'Alexanderplatz. La torre va ser construda el 1969 per l'extinta Repblica Democrtica Alemanya i la seva imatge va ser usada des de llavors pel govern de la RDA com un smbol del Berln Oriental. Des d'ella es poden veure fcilment tots els districtes del centre de Berln i continua sent un smbol de la ciutat.

L'altura original del Fernsehturm era de 365 m, per va passar a ser de 368 desprs de la installaci d'una nova antena en els anys 1990. s actualment el segon edifici ms alt d'Europa, noms superat per la Torre Ostankino de Moscou, i la dissetena torre ms alta del mn. A la cspide de la torre hi ha una gran esfera en la qual s'hi ubiquen un mirador i un restaurant; el mirador est a una altura aproximada de 204 m. El restaurant, que gira 360 graus cada mitja hora, s'ubica uns metres per sobre del mirador. Dins del cos principal de la torre hi ha dos ascensors que porten als visitants a l'esfera en 40 segons.
		




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258261" title="Nortel" nonfiltered="916" processed="915" dbindex="100918">
Nortel Networks Corporation anteriorment sabut com Northern Telcom o simplement Nortel s una oficina central seu de fabricant d'equip de telecomunicacions de multinacional a Toronto, Canad.

Enllaos externs.

 Pgina Nortel oficial;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258269" title="Antiga Casa Figueras" nonfiltered="917" processed="916" dbindex="100919">


Es coneix amb el nom d'Antiga Casa Figueras a un edifici amb decoraci modernista situat a la Rambla de Barcelona. 

Es tracta d'una antiga fbrica de pasta que va ser decorada l'any 1902 pel pintor i escengraf Antoni Ros i Gell. Per a realitzar el treball, Ros va reunir un equip d'artistes especialitzats a la realitzaci de vitralls, el treball de la fusta o l'escultura. 

La principal caracterstica a la decoraci de la faana sn els mltiples mosaics policromats realitzats amb la tcnica del trencads obra de Mario Maragliano. 

En els vitralls, realitzades al taller Rigalt i Granell, abunden les figures simbliques femenines. Al cant de l'edifici pot veure's un relleu realitzat per l'escultor Lambert Escaler que representa a una dona collint blat, homenatge a l'activitat que es realitzava a la vella fbrica. 

Tamb sn de destacar els elements realitzats en ferro forjat que decoren i emmarquen les portes; aquestes ltimes tenen una peculiar forma d'arc. 

L'any 1986 l'edifici va ser adquirit per la famlia Escrib, famlia de pastissers de gran tradici, els quals van realitzar una restauraci completa de l'immoble.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258270" title="Pati de l'Ambaixador Vich" nonfiltered="918" processed="917" dbindex="100920">


El Pati de l'Ambaixador Vich s un cortile renaixentista, fet amb marbre de Gnova, construt cap al 1520 en el palau de Jeroni Vich i Vallterra de la ciutat de Valncia, ambaixador de Ferran el Catlic a Roma. s un dels primers edificis renaixentistes de a Pennsula Ibrica, estil que s'hi va introduir des de Valncia.  

Desprs de 300 anys, cap al 1850, el palau de l'Ambaixador Vich es trobava en estat runs i era emprat per una impremta, fins que es decid l enderroc (cap al 1850). Les peces de marbre de Gnova que Jeroni Vich dugu a Valncia per construir-lo es trobaven repartides per diversos edificis de la ciutat, la major part al convent gtic del Carme (des de 1858 fins a 2006). El 2007 el pati es va reconstruir ntegrament al Museu de Belles Arts de Valncia (part de les peces hagueren de esculpir-se ex novo).

s tracta d'un elegant cortile renaixentista projectat per a una mansi urbana seguint la norma primordial de l arquitectura clssica grecorromana, o s: la divina proporzione. L home abandona la tendncia mstica i asctica gtica, i decideix fer edificis ms alegres i regulars, com aquest.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258271" title="Jess Maria Tibau i Tarrag" nonfiltered="919" processed="918" dbindex="100921">
Jess Maria Tibau i Tarrag, el nom de ploma de qual s Jess M. Tibau (Cornudella de Montsant, 1964), s un escriptor catal. Fins al moment, ha conreat en exclusiva el conte o relat. En la actualitat, viu a Tortosa, on treballa com a funcionari de l'ajuntament. Tamb dirigeix el club de lectura de la biblioteca pblica Marcell Domingo d'aquesta ciutat.

Ha publicat dos reculls de contes de manera individual, a ms de participar amb relats en alguns volums collectius. El 2005 va guanyar el Premi Marian Vayreda de la ciutat d'Olot amb el llibre Postres de msic. Tamb ha guanyat el Premi literari de Valldoreix 2004 i el Vila de Corbera de narrativa 2006 amb sengles relats.

 Obra .
 Volums individuals .

Tens un rac dalt del mn, Cerdanyola del Valls, Monflorit, 2001.
 Postres de msic, Barcelona, Empries, 2005.
 El vertigen del trapezista, Valls, Cossetnia Edicions, 2008.

 Participaci en volums collectius .

L'angoixa del retratista i altres contes, Valls, Cossetnia, 1999.
El brogit de l'Ebre, Valls, Cossetnia, 2003.
Contes coordinats, Cerdanyola del Valls, Montflorit, 2006.
L'altre Nadal, El Perell, Aeditors, 2006.
Estius a l'Ebre, El Perell, Aeditors, 2007.

 Enllaos externs .
 L'autor al web de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana;
 L'autor al Qui s qui de la Instituci de les Lletres Catalanes;
 Bloc de l'autor.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258274" title="Susques" nonfiltered="920" processed="919" dbindex="100922">
Susques s una localitat de la Puna argentina, situada en l'oest de la provncia de Jujuy, capalera del departament homnim.

Ubicaci i aspecte. 

Per trobar-se a 3.896 msnm 1, seria la localitat ms elevada de l'Argentina d'entre les quals es poden accedir per cam pavimentat, ja que es troba en la traa de la RN 52 - de Purmamarca a Antofagasta (Xile) pel pas de Jama el qual est 124 quilmetres a l'oest de Susques -, havent-se concls les obres en un tram de 76 km que s'estn des de l'entroncament de la RN 40 fins a poc ms a l'oest de Susques. 

La poblaci es troba en el fons d'una petita foia o vega, envoltada per altiplans salitrosas en les quals es troben dispersos exemplars de cardn, queoa i "matalassos" de tola, des de les planicies es poden observar a la distncia diverses "serres" multicolors amb becs nevats, brancs de l'elevada serralada dels Andes. 

Un parell de quilmetres al sud-est de Susques es troba la confluncia dels torrencials rierols (qualificats "rius" pels seus profunds i amples lleres pedregosos aix com pels seus importants cabals en poca de desglaos), aquests so: el Pastos Chicos, el de Las Burras i el Coranzul. 

Per la seva banda el llogaret s una antigussima crulla de "petjades" o camins constituda per unes poques humils i petites cases d'atovons amb techados a dues aiges. Incloent la poblaci rural, t 2.029 habitants (INDEC, 2001), mentre que l'rea urbana possex 1.140 habitants (INDEC, 2001), amb un increment d'un 24,70 % en relaci amb els 1.627 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior.

Histria. 

T un origen antigussim encara que encara aix que determinat, els seus primers pobladors coneguts va ser la naci likan antai qui van mantenir la seva cultura encara desprs de l'ocupaci del seu territori pel Tahuantinsuyu cap a 1475. 

En el s. XVI van arribar els conquistadors espanyols els quals practicamente no es van establir en el territori a causa de la aridez del terreny i l'extremat del clima encara que si van explotar la mineria. AL crear-se el Virreinato del Riu de la Plata el territori va ser disputat per les intendncies de Salta del Tucumn i del Potos, en 1811 es va ratificar que aquest territori pertanyia a la provncia de Salta no obstant aix el litigi amb Bolvia va perdurar desprs de 1826, en 1835 la zona de Susques va ser parteix del teatre de la guerra entre la Confederaci Argentina i la Confederaci Peruanoboliviana. 

En 1888 al ser derrotades Bolvia i Per per Xile; tropes xilenes incursionaron en el departament Susques. I en 1889 Bolvia va ratificar la sobirania argentina en la Puna de Atacama i el departament de Susques, tenint per capital a la petita poblaci de Susques ( freqentment cridada llavors Susquis , el departament va ser el ms septentrional del Territori dels Andes). 

En 1943 al ser dissolta la unitat administrativa del Territori dels Andes, el departament Susques va passar a formar plenament parteix de la provncia de Jujuy que reclamava aquest departament des de 1836.

Turisme. 

Aquest poblat s travessat per un bulevar central d'uns 350 metres de longitud ("tres quadres"), el qual desemboca enfront d'un interessant vestigi del perode colonial espanyol: la capella (cridada esglsia de La nostra Senyora de Betlem de Susques) una antiga i petita construcci edificada en el segle XVI amb atovons i, element singular de la seva arquitectura, les unions de les seves bigues de fusta de cardn a dues aiges unides mitjanant tientos de cuir a causa de la falta de metall ferro. 

Tal temple va ser consagrat en 1598 i s considerat el ms antic santuari cristi de la provncia de Jujuy, l'interior d'aquest edifici possex les parets decorades amb pintures d'ocells i flors regionals. Les campanes de bronze van ser foses en Chuquisaca, l'rgan crida l'atenci per la baixa altura del seu teclat, de manera que solament pot ser executat de genolls, sobre l'altar major es troba l'antiga talla de l'esttua que representa a la advocacin de la Verge de Betlem. 

En aquest petit poblat es teixeixen ponchos, s'elaboren algunes artesanies en pedra i cermica i es poden degustar rostits (principalment de chivito), locro, empanades i tamales. 

Altres grans atractiu sn la propera Trencada del Taire l'accs de la qual es troba uns 15 km al nord-oest de Susques a travs de la Ruta Provincial RP 16 i les Salines Grans del Nord-oest a les quals s'accedeix per la RN 52.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258275" title="Rotes Rathaus" nonfiltered="921" processed="920" dbindex="100923">

El Rotes Rathaus (en alemany: Ajuntament Vermell) s l'ajuntament de Berln, situat al Rathausstrae del barri Berlin-Mitte. s la seu de l'alcaldia i del govern de l'Estat de Berln. El nom de l'edifici prov del disseny amb maons vermells de la faana.

Fou construt entre 1861 i 1869 a l'estil del Renaixement itali per Hermann Friedrich Waesemann. L'arquitectura de la torre s evocadora de la torre de la catedral de Laon a Frana. Va reemplaar, parcialment, antics edificis de l'edat mitjana i un bloc de carrers sencer.

L'edifici era fortament malms pel bombardeig aliat en la Segona Guerra Mundial. Situat en el sector sovitic, servia d'ajuntament de Berln Est desprs de la seva reconstrucci durant els anys 1950 segons els plnols originals, mentre que el Rathaus Schneberg era domicili del Senat de Berln Oest. Desprs de la reunificaci alemanya l'administraci de Berln unificat oficialment s'hi traslladava el 1991.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258276" title="Campionat d'Europa de billar a tres bandes" nonfiltered="922" processed="921" dbindex="100924">
El Campionat d'Europa de billar a tres bandes (oficialment anomenat CEB European Three-cushion Championship) s un torneig professional de billar a tres bandes, organitzat anualment per la Confdration Europenne de Billard.

Els premis per als campions l'any 2007 han estat d'un total de 18.500  (26.134 US$), amb un premi pel primer classificat de 4.000 (5.651$).

El palmars ha estat majoritriament dominat per europeus destacant per damunt de tots el belga Raymond Ceulemans.

 Historial .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258283" title="Yuto" nonfiltered="923" processed="922" dbindex="100925">
Yuto s una ciutat i municipi del departament Ledesma, sud-est de la provncia argentina de Jujuy. 

Geografia. 

La regi s un pedemonte de contacte entre les yungas i la plana chaquea.

Clima. 

El clima s tropical amb elevades temperatures dirnes gaireb tot l'any (a l'estiu, especialment durant els mesos de desembre i gener, les temperatures pot arribar a 52 C, no obstant aix espordicament, en les nits invernales  juliol i juny  les temperatures baixen dels 10 C. T mitja anual de 20 C 

Estiu calors (21 a 52 C) i humits (78 % HR) 

Hivern temperat (8 a 24 C), benigne i mnima ocurrncia de gelades 

Precipitaci mitja anual de 850 mm, concentrades de novembre a maig. Vents suaus amb preponderncia sud, sud-est, a nord, noreste

Toponmia. 

Del quichua,  curt, ralo o escs .

Histria. 

Prehispnicamente el territori va ser poblat per les tnies originries dels ocloyas (una parcialidad dels omaguacas), aix com churumatas, chans, chorots i wichis. 

La presncia europea es va iniciar amb els realistes en el segle XVI, encara que la consolidaci dels europeus va ser lenta, en gran mesura per les dificultats climtiques i d'accessibilitat.

Disputa de lmits amb Salta. 

Com a conseqncia d'una inundaci en 1957, que va canviar el curs del riu Les Pedres, terrenys jujeos de la "Colnia Agrcola de Yuto" van quedar situats sobre la marge esquerra del nou curs en les zones denominades "La Illa" i "El Bolsn". 

A causa de disputes de jurisdicci judicial, el 11 de mar de 1983, els governadors de Salta i de Jujuy signen una declaraci per la qual van acordar mantenir el statu quo, pel que el lmit interprovincial va continuar sent la llera histrica del riu de Les Pedres, anterior a la inundaci de 1957, tal com el que establix la Real Cdula de la Corona espanyola de 1797 que va aprovar la fundaci d'Orn de 1725 .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258284" title="Cal Misses" nonfiltered="924" processed="923" dbindex="100926">
Cal Misses s una masia situada dins del terme municipal del Prat de Llobregat, a la zona nord, al districte de la Ribera. Aquesta propietat, que formava part d'una altra de ms gran, era dels germans Leodorigi i Josep Serra i Farreras, que havien comprat propietats desamortitzades. La casa va ser construda a la primera meitat del segle XIX. Tot i que no se'n sap la data exacta de construcci, a la faana hi constava -fet amb rajoles- l'any "1886" que, segons els propietaris, era la data de restauraci. 

s una casa de planta rectangular, amb teulada a dos vessants i el carener perpendicular a la faana. Disposava -abans de la restauraci dels anys 2003-2005- de planta baixa, pis i golfes. Les golfes tenien una petita obertura practicable que servia per accedir a la teulada. La porta principal estava centrada a la faana i disposava, tamb, d'una porta ms petita a l'esquerra de la principal, que condua a la quadra. Al pis hi ha un balc i dues finestres, una a cada banda, que donaven a dos dormitoris. Als laterals  i a la part del darrera de la casa hi ha diverses finestres, totes ms aviat petites, a excepci d'una que era de considerables dimensions -donava a un menjador- i curiosament era d'arc de mig punt. En la darrera reforma s'ha obviat aquesta curiosa forma i ha estat transformada en rectangular. A ms de la casa, hi havia dues construccions ms destinades a s agrcola (magatzem, corral, etc.)

Durant ms d'un segle va ser habitada per diverses generacions de la famlia Portillo-Busquets, una branca de l'extensa famlia Portillo que provenia de la masia propera cal Monjo. Desprs de ser-ne masover, Baldiri Portillo Busquets i la seva esposa, Teresa Duran Roca, la van comprar al 1956. Fins aleshores la masia havia estat propietat d'una famlia barcelonina -de cognom Fontanills- que es va enriquir comerciant amb vaixelles de la "Cartuja de Sevilla". El lavabo de la planta pis era tot decorat amb rajoles de cermica de "la Cartuja" que tenien motius florals i animals de colors molt vistosos i d'una gran bellesa. La casa disposava de pou propi que l'abastia d'aigua fins que es va assecar cap a la dcada de 1970.
 
T quinze mujades de terra de conreu en les quals s'hi cultivaven tot tipus de productes de l'horta:coliflors, escaroles, enciams,escarxofes, pebrots, mongetes, tomquets. Tamb hi havia hagut gran quantitat d'arbres fruiters: presseguers, pereres, etc. El motiu que donava nom a la casa, Cal Misses, segons expliquen alguns familiars, vindria del fet que Jacint Busquets -el Cinto- (antic masover i avi del Baldiri Portillo), solia portar la famlia a missa amb la seva tartana cada diumenge, quan la gent li preguntava: "0n vas, Cinto?"  ell sempre responia "a missa!"

Des de l'any 2001 la masia s propietat d'una famlia pratenca de constructors, que la van comprar i reformar de dalt a baix. L'han convertit en una casa d'estiueig de cap de setmana. Cal dir, per, que la reforma no ha estat gens reeixida i est lluny -el seu aspecte actual- del que sempre havia estat: una tpica masia del Baix Llobregat.

 Referncies .
Masies del Prat,volum I,de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord,Editorial Efads, El Papiol 2003,pg 119;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258285" title="Cal Felip del Coracero" nonfiltered="925" processed="924" dbindex="100927">

Cal Felip del Coracero s una masia del Prat de Llobregat. La torre va ser construda l'any 1880 per la famlia de Ricard  Cardona i Humbert en la finca dels germans Jaume i Montserrat Puigarnau i Prats de Barcelona, i consta de planta baixa, pisos, golfes i un mirador que supera en altura tots els de les altres cases del Delta del Llobregat i que encara conserva les antigues espitlleres de defensa.

Un dels seus darrers propietaris Josep Rengel i Rengel, va reformar la torre l'any 1974 i va convertir la finca en un complex esportiu, on hi ha pistes de tennis, restaurant, bar, etc. Els darrers masovers de la finca van ser la famlia formada per Joan Company i Bou, Maria Ginabreda i Aguilera, i els seus fills, Adri i Maria. La casa es troba en perfecte estat de conservaci i actualment en sn copropietaris Josep M. Gilbert i els reconeguts germans Snchez Vicario.

 Referncies .

Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera),vol. 1, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 123;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258286" title="Cal Tibis" nonfiltered="926" processed="925" dbindex="100928">
Cal Tibs fou una masia del Prat de Llobregat.Es va construir al segle XIX. Pertanyia a dos propietaris, un dels quals s desconegut i l'altre fou en Llus Font i Roc. Per aquest motiu noms es va habitar la part esquerra de la masia.
La casa tenia en total 300 m2 amb planta baixa, un ps i golfes. Als estables es criava un ramat de 500 ovelles. Els ltims en habitar la masia van ser la famlia de Josep Fernndez i Farrs i els hereus de Llus Font. Va ser enderrocada al 1998 per la construcci de la Pota Sud.

 Referncies .
Masies del Prat ( L'Albufera i La Ribera), vol I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord. Editorial Efados. El Papiol, 2003, pag 131;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258287" title="Cal Salom" nonfiltered="927" processed="926" dbindex="100929">
Cal Salom s una casa del segle XIX del Prat de Llobregat. Consta de dues construccions diferents per adossades. La de la dreta destinada als amos era per passar-hi l'estiu o fer-hi estades curtes, tenia planta baixa, pis i un graner al darrere. L'altra, destinada als masovers, tenia a ms a ms porxo i estable.

La darrera propietria que va conservar el nom de la casa era Maria Salomon i Puiguillem. Actualment la firma Famimon, SL n's la propietria.

 Referncies . 

Masies del Prat ( L'albufera i la Ribera), vol 1, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, el Papiol 2003 pg 129




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258288" title="Cal Sap" nonfiltered="928" processed="927" dbindex="100930">
Cal Sap s una masia del Prat de Llobregat

Masia construda el 1800 per la famlia Muntaner, de la qual en queden poques restes El 1960 l'ampliaci de l'aeroport del Prat va implicar l'expropiaci de les seves terres. El 1985 es va transformar en un Bar-Restaurant per la seva proximitat a l'autovia de Castelldefels, actual C-32. Va ser un establiment molt concorregut per transportistes. Els caps de setmana solia tenir per clients habitants de la zona que anaven a la platja. La decoraci del restaurant era rstica, amb rodes de carro a l'exterior, evocant la histria de pags del mas.
Va ser enderrocada l'any 2000, afectada per la construcci del Parc de Negocis Mas Blau.

 Referncies .
Masies del Prat (l'Albufera i la Ribera), vol.1, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg.130.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258289" title="San Antonio de Jujuy" nonfiltered="929" processed="928" dbindex="100931">
San Antonio de Jujuy s una localitat de l'extrem sud de la provncia de Jujuy i capalera del departament homnim. 

S'accedeix al poblat, a 37 km de la capital provincial San Salvador de Jujuy, per la RN 9. i la RP 2. 

Histria. 

Es troba per primera vegada el nom de "Perico de San Antonio" en l'Expedient 598 del 8 de maig de 1663, un contracte signat en l'estada de San Antonio de Perico. 

Capital Nacional del Quesillo. 

San Antonio, poble de tradicions, amb vens criolls i guachos en la seva majoria, t uan llegenda entorn de la producci del quesillo






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258290" title="Cebuano" nonfiltered="930" processed="929" dbindex="100932">

El cebuano, tamb conegut com a sugbuanon, s una llengua que pertany a la famlia austronsia, dins de la branca occidental malaiopolinsia i del grup visayo (Binisay). s parlada a les Filipines per vora 18.000.000 de persones. El nom prov del nom de l'illa filipina de Ceb. Se li ha donat el codi de tres lletres ISO 639-2 'ceb', per no t codi de dues lletres ISO 639-1. 

El cebuano s la llengua nativa dels habitants de Ceb, de Bohol, de la part oriental de l'illa de Negros i de l'occidental de Leyte i Biliran, del sud de Masbate i de la major part de Mindanao. Tamb es parla a algunes parts de Samar. Fins als anys 1980, el cebuano sobrepassava al taglog en termes de parlants. El dialecte utilitzat a Bohol s conegut com el boholano i a vegades es considera un idioma separat.

Nombres.
1. us 
2. duh 
3. tul 
4. upt 
5. lim 
6. unm 
7. pit 
8. wal 
9. siym 
10. naplu 
11. naplu'g us 
11. onse (sovint es fa servir el castell per a nombres superiors a 10) 
20. kawhaan 
30. katloan 
40. kaapatan/kap'atan 
50. kalimaan/kalim'an 
60. kaunuman/kan'uman 
70. kapituan 
80. kawaloan 
90. kasiyaman 
100 us ka gatos 
1.000 us ka libo 
1.000.000 usa ka libo ka libo 

Exemples.
Sc en Miguel de Guia.         - Ako si Miguel de Guia.
Puc fer una pregunta?          - "Mahimo bang mangutana?" o "Puwede 'ko mangutana?" ;
Com ests?                     - Kumusta ka?
B. (Estic b.)                - Maayo. ;
Quants anys tens?              - Pila'y imong idad?
Quant?                         - "Pila?" o "Tag-pila?";
Quants?                        - Pila? ;
No ho s.                      - "Wala ko kahibalo" o "Ambut". ;
Bon dia!                       - Maayong adlaw!
Bona tarda!                    - "Maayong hapon!" o "Maayong Palis!" ;
Bona nit!                      - Maayong gabii! ;
Qui s vost?                  - "Kinsa ka?" (informal) ;
A on va vost?                 - Asa ka padulong? ;
On s el bany?                 - Asa man ang CR (banyo)? ;
On s el seu bany?             - Asa man ang CR (banyo) 'ninyo? ;
Com es diu?                    - Unsay ngalan nimo? ;
On s el mercat?               - Asa man ang merkado? ;
Voldria comprar aix.          - Paliton na nako. ;
Voldria aquests dos.           - Gusto ko ug duha ana. ;
Hola, el meu nom s Joan.      - "Kumusta. Joan akong ngalan". o, "Ako si Joan";
S.                            - Oo.
No.                            - Dili.

Enllaos externs.

BISAYA-Lunsayng Binisaya;
El cebuano a Ethnologue;
Diccionari cebuano - angls: des de Diccionari Webster's Online - Edici Rosetta.
Traducci del cebuano;
Sun Star, notcies de Ceb;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258291" title="Telmatobius ceiorum" nonfiltered="931" processed="930" dbindex="100933">

Telmatobius ceiorum s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius ceiorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258294" title="Telmatobius cirrhacelis" nonfiltered="932" processed="931" dbindex="100934">

Telmatobius cirrhacelis s una espcie de granota que viu a Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Merino-Viteri, A., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Telmatobius cirrhacelis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258295" title="Telmatobius colanensis" nonfiltered="933" processed="932" dbindex="100935">

Telmatobius colanensis s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Telmatobius colanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258296" title="Telmatobius contrerasi" nonfiltered="934" processed="933" dbindex="100936">

Telmatobius contrerasi s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius contrerasi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258297" title="Placa ndica" nonfiltered="935" processed="934" dbindex="100937">

La placa ndica, o placa de l'ndia s una placa tectnica de la litosfera terrestre. La seva superfcie s de 0,306 37 estereoradiants.

Cobreix:
 les planures de l'Indus, del Ganges, del Brahmaputra (plana indo-gangtica), de l'Irauadi, el Dekkan i de Sri Lanka;
 l'est del mar d'Arbia, el nord de l'oce ndic i el golf de Bengala, incloent-hi les illes Maldives, i el nord de les illes Chagos.

La placa ndica est en contacte amb les plaques eurasitica, arbiga, somali, australiana i birmana. Els seus lmits amb les altres plaques estan formats per la fossa de l'arc de la Sonda sobre la costa oest de les illes Andaman i de la dorsal central de l'oce ndic.

El desplaament de la placa ndica s en direcci nord, a una velocitat de 6,00 cm a l'any, a una velocitat de rotaci d'1,1034 cada mili d'anys segons un pol euleri situat a 60 49' de latitud Nord i 30 40' de longitud Oest (referncia: placa pacfica).

Els gelegs consideraven que la placa ndica i la placa australiana eren una sola placa i l'anomenaven placa indo-australiana. Des del descobriment d'una zona de falles i de deformacions a l'oce ndic entre Sumatra i les illes Chagos, les dues plaques es consideren com entitats diferenciades.

 Enllaos externs .
 Peter Bird: "An updated digital model of plate boundaries", Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003  ;
 "Velocitat de les plaques tectniques", aThe Physics factbook ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;
 Placa australiana;
 Placa indo-australiana;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258298" title="Purmamarca" nonfiltered="936" processed="935" dbindex="100938">

Purmamarca s una localitat del departament de Tumbaya, en la provncia Argentina de Jujuy. 

Geografia. 

El poble de Purmamarca, (llengua Aimara "poble de la Terra Verge" i en quichua  poble del lle ) sobre la Ruta Provincial N 16, a 3 km a l'oest de la Ruta 9, a 65 km de San Salvador de Jujuy i a 22 km de Tilcara. 

Potser sigui el ms pintoresc i encantador poble de la trencada de Humahuaca encara que geogrficament pertanyi a altra trencada transversal homnima, envoltada per serres multicolors. 

L'ampla Trencada de Purmamarca, assembla una gran vall enfront del riu Gran. Sn tpics els cardones de l'ecosistema dels turons i donen una caracterstica prpia a la regi.

Historia. 

L'Esglsia s de 1648, (bella llinda de la seva porta principal). Consagrada a Santa Rosa de Lima. La seva festa patronal se celebra el 30 d'agost, compte amb actes religiosos, sikuris, misachicos amb acompanyament de erkes i bombos. 

Va Ser declarada Monument Histric Nacional en 1941, d'arquitectura senzilla, murs d'atov, sostre de cardn i coca de fang, una nau nica i estreta. En l'interior hi ha pintures de l'Escola Cuzquea del s XVIII, i objectes de valor artstic. Obre de dilluns a dissabtes de 8 a 12:30 i de 16 a 20. Diumenges 9 a 12 i de 18 a 21 .

Turisme. 

L'entorn de Purmamarca s bellssim: turons policromos i el ric Purmamarca. La imponent bellesa dels turons "vermells" s un recorregut obligat per a tots. 

Es realitza en vehicle, o a peu. S'ingressa des de l'entrada del poble, sn 4 km i per a vianants, existeixen camins secundaris i tallades. La Fira Artesanal funciona en forma permanent. A poca distncia cap a Susques, est el Jaciment Arqueolgic de Huachichocana. 

El culte als morts t una gran significancia entre els habitants dels pobles de la trencada. Visitar el cementiri s una trobada amb el passat i sensacions oposades en l'originalitat de les construccions en honor al difunt.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258299" title="Cal Joan del Carro" nonfiltered="937" processed="936" dbindex="100939">
Cal Joan del Carro s una masia que es va construir l'any 1879 al Prat de Llobregat i que tenia una estructura molt tpica: planta baixa i pis, de terra premsada; rellotge de sol a la faana... s propietat, juntament amb deu mujades de terreny, de Joan Bosch i Muns i de la seva esposa, Maria Salom i Piguillem, els quals la tenen arrendada a Ignasi Bernardino i Malaguilla que va reformar-la per muntar-hi un restaurant. S'hi conserva la palmera a l'entrada en senyal d'acollida, en aquest cas un smbol necessari per al negoci.

 Referncies: .

Masies del Prat, volum 1, de Gerard Gimnez i Mor i Joan Jord i Domnech, Efads Editorial, collecci El Psit 2003, pg. 114;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258300" title="Torre de la Ricarda" nonfiltered="938" processed="937" dbindex="100940">
Torre de la Ricarda s una masia del Prat de Llobregat. Aquesta torre es coneguda com la Torre de Cristal i es troba a la finca de Can Bertrand, a l'estany de la Ricarda. T unes 150 hectrees de bosc, llacs i marines. No s ben b una masia, sin una gran mansi de tres plantes, envoltada de jardins i una pineda.Va ser construda al comenament del segle XX per Manuel Bertrand i Salsas. 

 Bibliografia .
Masies del Prat, volum 1, de Gerard Gimnez i Mor- Teresa Gimnez i Prez. Ed. Efads 2003 ,pg.92.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258301" title="Telmatobius culeus" nonfiltered="939" processed="938" dbindex="100941">


Telmatobius culeus  s una espcie de granota que viu al llac Titicaca (Per i Bolvia).

Referncies.

 Informaci sobre aquesta espcie de granota. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258302" title="Cal Saio" nonfiltered="940" processed="939" dbindex="100942">
Cal Saio fou una masia del Prat de Llobregat construda totalment en pedra de pedrera durant el segle XIX amb cert aire senyorial. El propietari de la finca, composta de 166 mujades de terra de conreu i bosc era, el 1872, Ferran Puig i Gibert.Any s ms tard va vendre la casa i 46 mujades de terra i un petit bosc de salzes a antonio Roig i Rey. Quan la casa ja era propietat de la famlia de Miss Casamada i Roig, sembla que va ser reformada.

Els primers masovers procedien de Sant Mart de Torrelles i eren la famlia de Joan Farrs, que es van anar succeint durant diverses generacions fins arribar a la darrera que va treballar a la finca, que va ser la de Guillem Farrs i Comas, la seva esposa, Antnia Torn i Carreras, i el fill, Xavier. La casa feia 359 m i, a ms de la planta baixa i el pis, tenia unesventilades golfes. 
A les 20 mujades de terra de conreu, a ms de les clsiques verdures prpies de la nostra comarca, hi cultivaven dues mujades de presseguers de molt bona qualitat.

L'any 1974, la propietria Mercedes Casamada i Roig, va vendre tota la hisenda (13.542 m) i al seu lloc ss'hi van construir blocs de pisos i el polgon industrial que porta el nom de la casa; tot el conjunt est situat entre el carrer del Gaiter del Llobregat, la carretera de la Marina i l'avinguda de la Verge de Montserrat. La casa va ser enderrocada el 20 de febrer de 1974. 

 Bibliografia .
 Masies del Prat (L'Albufera i La Ribera), vol I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003 pg 132.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258304" title="Cal Mons" nonfiltered="941" processed="940" dbindex="100943">
Cal Mons s una masia situada al Prat de Llobregat (Baix Llobregat). Va ser propietat de Na Maria Salom i Ribas i els seus fills. Fa poc l'Ajuntament del Prat la va adquirir per protegir-la del vandalisme i els robatoris. Les terres de la finca encara es cultiven avui dia.

Antigament la masia destacava pel seu pou d'aiges fretiques (de primera aigua) del tipus anomenat de semicapella, construt amb maons, tapat per dalt, amb forma esfrica i dues sortides, una que omplia la pica i el safareig, i l'altre que anava cap al rec de les plantes de l'horta. Al Prat noms se'n coneixen dos pous d'aquest tipus: aquest i el de Can Dan, tots dos ja enderrocats. En la part del darrere de la casa tamb hi havia una cisterna, emprada ja per romans i rabs, per recollir l'aigua de la pluja.

 Referncies .
 Masies del Prat ( L'Albufera i La Ribera), vol. I, de Gerard i Teresa Gimnez i Joan Jord, Editorial Efads, El Papiol, 2003, pg. 66.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258305" title="Telmatobius dankoi" nonfiltered="942" processed="941" dbindex="100944">

Telmatobius dankoi s una espcie de granota que viu a Xile.

Referncies.
 Veloso, A. & Nez, H. 2004.  Telmatobius dankoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258306" title="Telmatobius degener" nonfiltered="943" processed="942" dbindex="100945">

Telmatobius degener s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Aguilar Puntriano, C., Sinsch, U. & Lehr, E. 2004.  Telmatobius degener.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258308" title="Telmatobius edaphonastes" nonfiltered="944" processed="943" dbindex="100946">

Telmatobius edaphonastes s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Telmatobius edaphonastes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258311" title="Abra Pampa" nonfiltered="945" processed="944" dbindex="100947">
Abra Pampa s la ciutat capalera del departament de Cochinoca, en la provncia argentina de Jujuy. 

s un centre de serveis de la Puna, la 2 poblaci en importncia de la regi, desprs de La Quiaca de la qual es troba 73 km al sud, per la RN 9, pavimentada, que tamb la comunica amb la capital provincial, distant 224 km. Es troba situada en l'entrada meridional de la gran altiplanicie coneguda com la Puna Argentina, al peu de tur Huancar.

Historia. 

La localitat va ser fundada el 30 d'agost de 1883 com nova capital del departament, 22 km a l'aquest de l'antic poble de Cochinoca. 

Poblaci. 

Si b d'acord a fonts periodstiques recents (revesteixi  Rumbs  1/ago/2004) tindria 16.000 hab., el cens INDEC de 2001 li assigna 7.496 hab. a l'rea urbana i 9.425 hab. a tot el municipi. 

Abra Pampa s nexe d'uni entre la Puna, les selves i les valls, Abra Pampa s una ciutat netament comercial, malgrat aix el seu indice de desocupaci s alt. 

s una ciutat cosmopolita amb una poblaci de 9.425 habitants, la seva principal activitat s el comer que s'est veient afavorit per la seva ubicaci geogrfica. 

Economia. 

La ramaderia es veu representada per caprinos, camlidos i ovinos i s de vital importacia per a la ciutat que va ser fundada un 30 d'agost de 1883 amb el nom de Sibria Argentina, la ciutat est situada a 3.484 msnm i va ser declarada com capital de la Puna un 30 d'agost de 1973. 

En el marge esquerre del rio Miraflores, es troba assentada sobre una altiplanicie extensa que pot ser situada entre les ltimes estribaciones de la serra El Aguilar i les serres de Cochinoca. 

El clima s propi de la altiplanicie; s fred i sec, els voltants d'Abra Pampa sn rids, sorrencs i plans. Les cases es troben emplaades a banda i banda de la RN 9.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258312" title="Telmatobius fronteriensis" nonfiltered="946" processed="945" dbindex="100948">

Telmatobius fronteriensis s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.
 Ortiz, J.C. 2004.  Telmatobius fronteriensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258313" title="Telmatobius gigas" nonfiltered="947" processed="946" dbindex="100949">

Telmatobius gigas s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Telmatobius gigas.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258314" title="Telmatobius halli" nonfiltered="948" processed="947" dbindex="100950">

Telmatobius halli s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Telmatobius halli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258315" title="Josep Bonet i Cuf" nonfiltered="949" processed="948" dbindex="100951">
Josep Bonet i Cuf (Fonteta, 1913   Girona, 1982) fou un poltic giron.

Llicenciat en Cincies. Delegat de l'Instituto Nacional d'Estadstica. Excombatent i afiliat a la Falange des de 1940. En les eleccions municipals de 1957 va ser candidat pel ter familiar, per va ser superat per la resta d'aspirants. Del 1958 al 1964 s'encarreg de la delegaci provincial d'Associacions del Movimiento. Tamb ocup la vicepresidncia de la Junta Provincial d'Educaci Fsica i Esports i la vicesecretaria provincial d'Ordenaci Econmica. Del febrer de 1967 al febrer de 1972 va ser alcalde de Girona, i gestion la transformaci desmesurada de la ciutat, castigada un altres cop per les inundacions. Mor a Girona l'any 1982.

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258316" title="Telmatobius hauthali" nonfiltered="950" processed="949" dbindex="100952">

Telmatobius hauthali s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius hauthali.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258317" title="Telmatobius hockingi" nonfiltered="951" processed="950" dbindex="100953">

Telmatobius hockingi s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E., Aguilar Puntriano, C. & Sinsch, U. 2004.  Telmatobius hockingi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258318" title="Joan Maria de Ribot i de Balle" nonfiltered="952" processed="951" dbindex="100954">
Joan Maria de Ribot i de Balle va nixer a Girona el 24 de febrer de 1919. Llicenciat en Arquitectura i tamb en Urbanisme. Tamb doctor en Arquitectura. Germ del tamb alcalde, Ignasi de Ribot i de Balle, exerc d'alcalde de la ciutat de Girona tan sols un any.

Ha dedicat la major part de la seva vida a l'arquitectura, amb alguns edificis emblemtics com el garatge Forn. Tamb ha dut a terme nombroses restauracions d'edificis del patrimoni de la ciutat com el Claustre i la Torre de Carlemany de la Catedral de Girona, l'esglsia de Sant Nicolau, el monestir de Sant Pere dels Galligans, la Fontana d'Or o les Torres de Palau.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258319" title="Joan Ballesta i Molinas" nonfiltered="953" processed="952" dbindex="100955">
Joan Ballesta i Molinas (l'Escala, 1893 - Chnes, Frana, 1962) fou un poltic giron que esdevingu el darrer alcalde republic de Girona.  Va ser elegit president local del Partit Republic Federal Nacionalista de les comarques de Girona, partit sorgit de la coordinaci de la Uni Federal Nacionalista Republicana de l'Alt i el Baix Empord i del Centre d'Uni Republicana de Girona. Aquest partit ms la Federaci Republicana Socialista de l'Empord conformarien ms tard ERC.

Fou representant sindical del CADCI. El 19 d'octubre de 1936 esdevenia president del Consell Municipal de Palau-sacosta en nom d'ERC. Llavors encara militava al PRFN integrat dins ERC. El 14 de desembre d'aquell mateix any, en dissoldre's el Comit Antifeixista que regia la poblaci es modific el consistori per ell continu d'alcalde, ara en nom del PSUC (Partit Socialista Unificat de Catalunya). Quinze dies abans de la ocupaci de la ciutat, en un intent desesperat per constituir el darrer Ajuntament de Girona, ja que Pere Cerezo havia marxat a l'exili, els representants de CNT, UGT, PSU i JSU el van elegir alcalde el dia 28 de gener de 1939. Finalment, marx a l'exili i mor l'any 1962 a la vila francesa de Chnes.

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258320" title="Calilegua" nonfiltered="954" processed="953" dbindex="100956">
Calilegua s una ciutat i municipi del sud-est de la provncia argentina de Jujuy, al departament Ledesma. Aquesta ciutat se situa a uns 170 km al nord-est de la capital provincial, amb la qual es comunica principalment a travs de la RN 34 (km 1.278, i un petit accs per la ruta provincial RP 56. 

Toponmia. 

Significa "mirador de pedra". 

Histria. 

Prehispnicament el territori va ser poblat per les nacions dels ocloyas (una part dels omaguacas), aix com churumatas, chans, chorots i wichis. La presncia europea es va iniciar amb els realistes en el s. XVI, encara que la consolidaci dels europeus va ser lenta, en gran mesura per les dificultats climtiques i d'accessibilitat. 

 1756, Calilegua, neix quan els Jesutes funden la "Reducci San Ignacio dels Tobas", atents a la proximitat del Forta La nostra Senyora del Rosari. La seva ubicaci geogrfica va anar: "Dintre del terme i lindero del riu Sora pel nord, pel sud el munti Saladillo, per l'orient el riu Gran i per l'occident les llomes fulles ms immediates a aquest dita Forta..." ;


 1767, expulsi dels Jesutes 1770, s'installa en Calilegua el pioner del sucre: Gregorio Zegada, amb excellents resultats. No trigant a aparixer l'empresari salteo, fundante del primer enginy comercial: Jos Ramrez de Ovejero, fundador de l'Enginyo Ledesma. ;

Geografia. 

La regi s un pedemonte de contacte entre les yungas i la plana chaquea, el clima s tropical amb elevades temperatures dirnes gaireb tot l'any (a l'estiu, especialment durant els mesos de desembre i gener, les temperatures absolutes poden arribar a 46 C, no obstant aix espordicament, en les nits invernales  juliol i juny  les temperatures baixen dels 10 C). 

Poblaci. 

Contava amb 5.174 habitants (INDEC, 2001), el que representa un increment del 24,61 % enfront dels 4.152 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior. 

Turisme. 

A 2007 t bon desenvolupament turstic, possex potencial per al turisme d'aventura ja que es troba prop del lmit de la gran Reserva de la Biosfera de la Yunga integrant del sistema Mab, per altra banda a uns 10 km es troba el Parc Nacional Calilegua.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258321" title="Telmatobius huayra" nonfiltered="955" processed="954" dbindex="100957">

Telmatobius huayra s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Telmatobius huayra.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258322" title="Telmatobius hypselocephalus" nonfiltered="956" processed="955" dbindex="100958">

Telmatobius hypselocephalus s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius hypselocephalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258324" title="Telmatobius ignavus" nonfiltered="957" processed="956" dbindex="100959">

Telmatobius ignavus s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Wild, E. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Telmatobius ignavus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258326" title="Monterrico" nonfiltered="958" processed="957" dbindex="100960">
Monterrico s una ciutat de la provncia de Jujuy, Argentina. Es troba en el nord-oest del departament El Carmen, a 30 km de la capital provincial San Salvador de Jujuy, i en la denominada vall dels Pericos. 

Festa nacional del tabac. 

Al maig es reliza la Festa Nacional del tabac: festival de msica i gauchaje. Amb pblic que se sobre els diferents llocs de la provncia. 

Sn dues nits en les quals es gaudeix amb tot la calor que produx la msica. En 2006 l'hi va realitzar en la pista de Monterrico Sant Vicente: club del poble. Va ser el chaqueo Palavecino, Els Changos, els Hermanitos Embarro, els Kjarcas i molts altres, i originaris d'aquests lares gauchos qui sn el jove Fabio Bejarano i Ariel Alcobedo. 

s un espectacle veure tanta gent reconeixent les nostres arrels a a travs de les vestimentes prpies de la cultura d'aquestes latituds. Gent de Perico, de El Carmen, de San Salvador de Jujuy, de Gemes i altra s'ajunten en aquesta gran festa en honor al tabac, planta que mou tota l'economia regional. La festa de Monterrico ja que s la capital provincial del tabac, s a dir el lloc on ms es conrea aquesta planta de caracterstiques i flors de gran vivacitat. Els vam esperar aviat ja sigui a la festa o quan vosts desitgin visitar-nos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258328" title="Telmatobius intermedius" nonfiltered="959" processed="958" dbindex="100961">

Telmatobius intermedius s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U., Lehr, E. & Arizabal, W. 2004.  Telmatobius intermedius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258329" title="Fonda Espanya" nonfiltered="960" processed="959" dbindex="100962">

 
La Fonda Espanya es troba situada al carrer Sant Pau del barri del Raval de Barcelona. 

Dos germans Joan i Pau Riba, van obrir la "Fonda Espanya" cap a l'any 1850, i per la bona acollida que va tenir el negoci, van decidir ampliar-lo per a convertir-lo en Hotel Espanya i l'encrrec va recaure en l'arquitecte modernista Llus Domnech i Montaner, que el va acabar el 1903. Aquell any rebria el premi en la categoria de "local comercial" en el Concurs anual d'edificis artstics.

El seu interior s realment admirable, l'entrada t columnes de marbre, esgrafiats i llums de llaut amb marcat estil modernista. 

Una impressionant llar de foc de marbre fou modelada per Eusebi Arnau i cisellada per Alfons Juyol, representa el pas del temps entre el naixement i la vellesa, amb el coronament d'un gran escut d'Espanya. 

En els menjadors del restaurant, es pot apreciar la gran ornamentaci que contenen, un mural en el fons, amb sirenes, arrambadors de fusta tallada amb cermica vidriada decorada amb escuts de ciutats d'Espanya, vitralls i llums de llaut.
Bibliografia.
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258331" title="Fraile Pintado" nonfiltered="961" processed="960" dbindex="100963">
Fraile Pintado s una ciutat i municipi del sud-est de la provncia argentina de Jujuy, en el departament Ledesma, a l'Argentina. 

Geografia. 

Aquesta ciutat se situa a uns 65 km lineals al nord-est de la capital provincial, amb la qual es comunica principalment a travs de la ruta nacional 34 i un ramal del Ferrocarril General Belgrano, tant la ruta com el ferrocarril connecten amb les relativament properes ciutats de San Pedro de Jujuy i Libertador General San Martn. 

Fraile Pintado t el seu casc histric situat en la banda sud del riu Candelaria i a uns 10 km a l'oest del cabals riu San Francisco. La regi s un pedemonte de contacte entre les yungas i la plana chaquea, el clima s tropical amb elevades temperatures dirnes gaireb tot l'any (a l'estiu, especialment durant els mesos de desembre i gener, les temperatures absolutes poden arribar a 46 C, no obstant aix espordicament, en les nits invernales  juliol i juny  les temperatures baixen dels 10 C). Les coordenades del centre de la poblaci sn: 2355 05 S, 6447 10 O % 

Toponmia. 

El nom d'aquesta ciutat sembla derivar de la imatge d'un frare pintada en un arbre pels pobles originaris abans del segle XIX.

Histria. 

Prehispnicamente el territori va ser poblat per les tnies originries dels ocloyas (una parcialidad dels omaguacas), aix com churumatas, chans, chorots i wichis.  
Fraile Pintado va ser fundada oficialment en 1859 per Julio Bracamonte, al llarg del segle XX la zona ha rebut una immigraci procedent de Bolvia.

Poblaci. 

Contava amb 13.682 habitants (INDEC, 2001), el que representa un increment del 10,25 % enfront dels 12.410 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior. 

Turisme. 

Encara que encara a (2006) Fraile Pintado t poc desenvolupada la seva infraestructura turstica, possex potencial per al turisme d'aventura ja que es troba en el lmit sudoriental de la gran Reserva de Bisfera de la Yunga integrant del sistema Mab, per altra banda uns 50 km al nord es troba el Parc Nacional Calilegua i uns 70 km a l'aquest la Reserva Natural Les Lancitas.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258332" title="Parc Nacional Calilegua" nonfiltered="962" processed="961" dbindex="100964">
El Parc Nacional Calilegua es troba en el sud-est de la provncia de Jujuy, sobre les faldilles orientals de les Regions muntanyenques de Calilegua. 

La seva creaci en 1979 tenia com objectivo la protecci de les Yungas, i el resguard de les naixents de rierols de la serra. Les seves 76.320 hectrees de superfcie total ho converteixen en el Parc Nacional ms extens del Nord-oest argent. 

L'eco-regi que es troba present s la de selva de les Yungas i puna (o selva de muntanya del nord-oest argent), caracteritzant-se la mateixa pel clima clid humit, amb pluges estivals d'entre 900 i 1300 mm. L'eco-regi es troba integrada amb les serres subandinas, les altures de les quals oscillen entre els 400 m i els 3000 m. 

A part de la densa cobertura vegetal ( amb repobles i espessos sotaboscos ), el bioma d'aquest parc nacional argent presenta interessants exemplars de fauna major autctona, entre aquests es destaquen el cndor, el jaguar ( cridat freqentment en aquesta zona "tigre"), el puma ("lle"], el crvol taruca, el tapir ("anta") i pecares ("porcs de forest").









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258333" title="Freqncia (desambiguaci)" nonfiltered="963" processed="962" dbindex="100965">

 Fsica: mesura del nombre de vegades que ocorre un esdeveniment per unitat de temps; vegeu Freqncia.
Acstica: freqncies audibles per l'oda humana. Vegeu Audiofreqncia;
 Estadstica: quantitat de vegades que es repeteix un determinat valor d'una variable estadstica; vegeu Freqncia estadstica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258334" title="Ledesma" nonfiltered="964" processed="963" dbindex="100966">


 

Ledesma s un departament en la provncia de Jujuy (Argentina).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258340" title="Santa Clara (Cuba)" nonfiltered="965" processed="964" dbindex="100967">


Santa Clara s una ciutat cubana, capital de la provncia de Villa Clara.

 Histria .

Santa Clara va ser fundada per 175 persones el 15 de juliol de 1689. 37 d'aquests primers pobladors provenien de la ciutat costanera de San Juan de los Remedios, d'on marxaren pels constants atacs dels pirates. La poblaci fou batejada com Cayo Nuevo, desprs Dos Cayos, Villa Nueva de Santa Clara, Pueblo Nuevo de Antn Daz, Villa Clara i finalment Santa Clara.

La construcci de la ciutat segu els estndards espanyols, desenvolupant un traat quadriculat amb una plaa central (la Plaza Mayor, avui Parque Leoncio Vidal). Els primers edificis que s'aixecaren foren el Cabildo (l'ajuntament) i una modesta esglsia de palma. Aquest edifici s millor el 1725 refent-lo amb totxos, i va romandre al centre del Parque Vidal fins que l'agost de 19523 es va enderrocar per expandir la plaa i construir una altra esglsia en un lloc proper.

Poc desprs de la fundaci tamb es van construir un teatre, una cambra de comer, locals socials, biblioteques pbliques i sales de ball. La situaci de la ciutat, gaireb al centre del pas, era perfecta per que s'hi aturessin els viatgers, i aquest fet fou la causa del lent per continu creixement de la ciutat. Al segle XIX, Santa Clara era la ciutat ms poblada de l'entorn i havia superat fins i tot Remedios. Com a parada obligatria entre l'Havana i l'est del pas, Santa Clara esdevingu capital de l'antiga provncia de Las Villas.

Durant la revoluci cubana, Santa Clara fou l'escenari d'una de les batalles ms decisives de l'enfrontament. A finals de 1958, Che Guevara i Camilo Cienfuegos lideraven les dues columnes de guerrillers que van atacar la ciutat. El dictador Batista havia enviat un tren carregat de tropes i armes cap a l'est de l'illa, i els soldats de Guevara van destruir les vies del tren a les afores de Santa Clara amb l'ajuda d'un bulldozer, fent descarrilar el tren i frustrant els plans de Batista. Mentrestant, la columna de Batista havia derrotat una guarnici militar a la batalla de Yaguajay, prop de la ciutat. El 31 de desembre de 1958, les dues columnes van capturar la ciutat. La batalla es considera decisiva perqu Batista abandon l'illa 12 hores desprs, i al cap de 2 dies els rebels ja havien pres les installacions militars de la capital.

El primer congrs del Partit Comunista de Cuba, celebrat l'any 1975, acord canviar l'organitzaci poltico-administrativa de l'illa, i l'antiga provncia de Las Villas es divid en  tres noves provncies: Cienfuegos, Sancti Spritus i Villa Clara, quedant la ciutat de Santa Clara com a capital d'aquesta ltima.

 Llocs d'inters .
Al centre de Santa Clara s'hi troba el Parque Vidal. En aquest parc hi ha una escultura dedicada a Marta Abreu, una benefactora de la ciutat. Vorejant el parc hi ha una srie d'edificis emblemtics, com ara l'Hotel Santa Clara Libre (anteriorment el Gran Hotel), que encara conserva els forats causats pels trets de la presa de la ciutat durant la revoluci cubana; o el Teatro de La Caridad, monument nacional de Cuba.

A les afores de Santa Clara es pot visitar el mausoleu que conserva les restes del Che Guevara i de setze dels seus companys combatents assassinats el 1967 durant la campanya de Bolvia. En un altre punt de la ciutat hi ha una reconstrucci del descarrilament del tren que protagonitz el Che durant la batalla de Santa Clara.

Ciutats agermanades.
  Santiago de Cali, Colmbia - 1994.
  Oviedo, Espanya - 1995.
  Bloomington, EUA - 1999.
  Cheboksary, Rssia - 2004;

Enllaos externs.
 El municipio de Santa Clara. Descripci histrica i fotografies;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258343" title="Regne de Romania" nonfiltered="966" processed="965" dbindex="100968">


El Regne de Romania va existir entre 1881 i 1947. El seu orgen es remunta a 1859, quan els principats de Moldvia i Valquia van quedar units sota la regncia d'un nic prncep, bastint-se els ciments del que seria el Regne de Romania. Al 1918, desprs de la Primera Guerra Mundial. Transsilvnia, Besarbia (la Moldvia Oriental) i Bucovina van quedar unides amb el Regne de Romania, formant-se la Gran Romania. Al 1940, amb l'inici de la Segona Guerra Mundial, Transsilvnia, Besarbia i la Dobrudja Meridional van ser cedides a Hongria, la Uni Sovitica i Bulgria respectivament, de les quals noms recuperaria la Transsilvnia septentrional desprs de la Segona Guerra Mundial. Al 1947, la monarquia va ser reemplaada per un rgim comunista.

 Unificaci i monarquia .
L'ascens al 1859 d'Alexandru Ioan Cuza  com a prncep de Valquia i Moldvia, sent nominalment vassalls de l'Imperi Otom, unific una identificable naci romanesa sota un nic monarca. El 5 de febrer de 1862 (24 de gener sota el calendari juli), ambds principats van unir-se per formar Romania, amb Bucarest com la seva capital.


El 23 de febrerde 1866, l'anomenada Coalici Monstruosa, composada per Conservadors i Liberals Radicals, for a Cuza a abdicar. El prncep alemany Carol (Carles) de Hohenzollern-Sigmaringen va ser nomenat Prncep de Romania, en un moviment per assegurar l'aprovaci alemanya a la unitat i a la futura independncia. Els seus descendents regnarien com a reis de Romania fins a l'ascens dels comunistes al 1947.

Al 1877, desprs de la guerra entre Rssia, Romania i Turquia, Romania va ser reconeguda com a independent pel Tractat de Berln de 1878, annexionant-se Dobruja, si b va ser obligada a cedi la Besarbia meridional (Budjak) a Rssia. Carles va ser coronat com a primer Rei de Romania al 1881.

El nou estat, situat entre els imperis Otom, Rus i Austrohongars, amb poblaci eslava a les fronteres sud-oest, sud i nord-est, el mar negre a l'est i vens magiars a les fronteres oest i nord-oest, mirava cap a l'Europa occidental, concretament cap a Frana, pels seus models culturals, educatius i administratius.

Abstenint-se de participar a la Primera Guerra dels Balcans contra l'Imperi Otom, s que ho feu a la segona, comenant la lluita al juny de 1913 contra Bulgria. 330.000 soldats romanesos van travessar la frontera blgara a travs del Danubi. Un exrcit ocup la Dobrudja meridional i un altre es mogu cap al nord, amenaant Sofia. Romania s'annexion el territori tnicament mixte de la Dobrudja meridional, que havia ambicionat feia anys.

Al 1916, Romania entr a la I Guerra Mundial al costat de la Triple Entente, per va ser rpidament derrotada i ocupada per les forces alemanyes i austrohongareses. Romania entr en un conflicte contra Bulgria, perdent la regi de Dobrudja; per al final de la guerra i amb la derrota de les Potncies Centrals, es van crear governa a Transsilvnia, Besarbia i Bucovina, unint-se a Romania mitjanant el Tractat de Saint-Germain (1919) i el Tractat del Trianon (1920).

 Regne Vell de Romania (1881-1918) .
El  Regne Vell de Romania (romans: Vechiul Regat o noms Regat; alemany: Regat o Altreich) s un terme colloquial per referir-se al territori que ocupava el primer estat independent de Romania, que estava composat pels Principats del Danubi (Valquia i Moldvia). Es va aconseguir quan, sota els auspicis del Tractat de Pars, els electors d'ambds pasos (nominalment vassalls de l'Imperi Otom), van votar a Alexandru Ioan Cuza com el seu prncep, aconseguint la unificaci de facto. La prpia regi s definida com el resultat d'aquella acci poltica, seguida per la inclusi de la Dobrudja septentrional al 1878, la proclamaci del Regne de Romania al 1881 i l'annexi de la Dobrudja meridional al 1913.

El terme es va comenar a fer servir desprs de la I Guerra Mundial, quan el Vell Regne era oposat a la Gran Romania, que incloa Transsilvnia, Banat, Besarbia i Bucovina. Avui, el terme mant alguna rellevncia histrica, i es fa servir per denominar de manera comuna totes les regions romaneses.

 Primera Guerra Mundial .

La campanya militar romanesa acab en un desastre per a Romania, mentre que les Potncies Centrals conqueries dues terceres parts del pas i capturaven o mataven la majoria de l'exrcit romans en noms 4 mesos. No obstant aix, Moldvia segu en mans romaneses desprs de qu les forces invasores fossin detingudes al 1917. Amb el final de la guerra i el collapse dels imperis austrohongars i rus, Besarbia, Bucovina i Transsilvnia van ser cedides al Regne de Romania al 1918.


 Uni amb Transsilvnia, Besarbia i Bucovina .

Desprs de la I Guerra Mundial, Transsilvnia, una part del Banat, Besarbia (la Moldvia oriental, entre els rius Prut i Dniester) i la Bucovina van unir-se a Romania. Excepte alguns territoris a travs del riu Dniester, tos ells estaven units en un nic estat.

Pel Tractat del Trianon de 1920, Hongria renunciava en favor de Romania totes les demandes de l'Imperi Austrohongars sobre Transsilvnia. La uni de Bucovina amb Romania va ser ratificada al 1919 pel Tractat de Saint Germain, i amb Besarbia mitjanant el Tractat de Pars de 1920

 Els anys d'entreguerres .



L'expressi romanesa Romnia Mare (Gran Romania) es refereix generalment a l'estat del perode d'entreguerres, i per extensi, al territori que cobria en aquells temps. Romania assol la seva major extensi territorial (gaireb 300.000 km). La Gran Romania, no obstant, no va sobreviure a la II Guerra Mundial. Fins al 1938, els governs romanesos mantenien les formes, si b no sempre la substncia, d'una monarquia liberal constitucional. El Partit Nacional Liberal, que va ser el dominant durant els any immediatament posteriors a la I Guerra Mundial, es torn cada cop ms clientelista i nacionalista, i al 1927 va ser substitut pel Partit Nacional dels Camperols. Entre 1930 i 1940 van haver uns 25 governs diferents; sobretot en els anys immediats al a Segona Guerra Mundial, en qu el conflicte entre la Gurdia de Ferro i els altres grups poltics s'aprop al nivell de guerra civil. Fins a la mort del seu pare al 1927, el Prncep Carol tenia prohibit succeir al seu pare pels seus diferents escndols extra-maritals, que van acabar fent-lo renunciar als seus drets al tron. Desprs d'estar 3 anys a l'exili, amb el seu germ Nicolae servint com a regent i el seu fill Mihai com a rei, Carol torn a Romania i amb el recolzament del Partit Nacional dels Camperols es va proclamar rei.


La crisi econmica de 1929 afecta greument a Romania, i a inicis de la dcada dels 30 va haver agitaci social, una gran taxa d'atur i diverses vagues. En diverses ocasions, el govern romans va reprendre les vagues i els aldarulls violentament, especialment les vagues dels miners a Valea Jiului i la dels ferroviaris de Grivi a al 1929. A mitjans de la dcada dels 30, l'economia romanesa es recuper i la indstria va crixer significativament, si b un 80% dels romanesos encara treballaven a l'agricultura.

A mida que la dcada dels 30 avanava, la democrcia romanesa es deterior poc a poc, inclinant-se cap a una dictadura feixista. La nova constituci de 1923 donava llibertat al rei per a dissoldre el parlament i convocar eleccions; i com a resultat, Romania va experimentar 25 governs diferents en noms una dcada.

Poc a poc, aquests governs van ser dominats per a partits de tall quasi feixista, amb tendncies cada cop ms ultranacionalistes i antisemtiques. El Partit Nacional Liberal esdevingu ms nacionalista que liberal, per igualment perd el seu domini sobre els poltics romanesos. Va ser eclipsat per partits com el Partit Nacionalista dels Camperols (relativament moderat) i el ms radical Front Romans, la Lliga de la Defensa Nacional Cristiana (LANC) i la Gurdia de Ferro. Al 1935, el LANC va emergir de la fusi entre el Partit Nacional Agrari i el Partit Nacional Cristi. El feixista quasi-mstic Gurdia de Ferro era una escissi del LANC que, encara ms que la resta de partits, explot el nacionalisme, el temor del comunisme i el ressentiment per a la propietat estrangera i la dominaci jueva de l'economia.

A travs de la dcada dels 30, aquests partits nacionalistes tenien una relaci de desconfiana mtua amb el rei Carles II. Al desembre de 1937, el rei nomen al lder del LANC (i poeta) Octavian Goga com a primer ministre. En aquell temps, Carol es trob amb Adolf Hitler que li express el seu desig de veure un govern romans encapalat per la Gurdia de Ferro. El 10 de febrer de 1938, el rei Carol II aprofit l'ocasi d'un insult pblic de Goga cap a Lupescu com a motiu per dissoldre el govern i instituir una dictadura personal, sancionada 17 dies ms tard per una nova constituci segons la qual el rei podia nomenar a tots els ministres, i no noms al primer.


El 10 de febrer de 1938, per tal d'evitar la formaci d'un govern que inclogus ministres de la Gurdia de Ferro, i tot i que enfrontant-se directament al desig de Hitler, el rei va treure el govern i institu de nou una nova dictadura reial. A l'abril de 1938, Carol arrest i empreson al lder de la Gurdia de Ferro, Corneliu Zelea Codreanu, sent mort la nit del 29 al 30 de novembre, juntament amb d'altres legionaris, mentre que suposadament intentaven fugir de la pres (si b tothom estava segur que van ser morts a causa d'una srie d'assassinats comesos per comandos de la Gurdia de Ferro.

La dictadura reial va ser breu. El 7 de mar de 1939 es form un nou govern amb Armand C linescu com a Primer Ministre; el 21 de setembre, noms 3 setmanes desprs de l'inici de la II Guerra Mundial, C linescu va ser assassinat per legionaris com a venjana per la mort de Codreanu.

Al 1939, Alemanya i la Uni Sovitica van signar el Pacte Molotov-Ribbentrop, que estipulava, entre altres coses, l'inters sovitic en Besarbia.

Veure tamb.
 Despertar nacional de Romania;
 Guerra de la Independncia Romanesa;
 Vell Regne de Romania;
 Romania durant la Primera Guerra Mundial;
 Romania durant la Segona Guerra Mundial;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258345" title="Placa de Cocos" nonfiltered="967" processed="966" dbindex="100969">

La placa de Cocos s una placa tectnica de la litosfera terrestre. La seva superfcie s de 0,072 23 estereoradiants, i s'associa generalment a la placa de Rivera.

Cobreix una part de l'est de l'oce Pacfic incloent la illa de Coco, a Costa Rica, que ha donat nom a la placa (en angls, Cocos). No implica cap zona continental i s, per tant,  completament ocenica.

La placa de Cocos est en contacte amb les plaques de Rivera, pacfica, de les Galpagos, de Nazca, de Panam, del Carib i nord-americana.

Les seves fronteres amb les altres plaques estan principalment formades per la fossa d'Amrica Central, sobre la costa pacfica d'Amrica Central, i de les dorsals de les Galpagos i del Pacfic Est, a l'oce Pacfic.

El desplaament de la placa de Cocos es realitza en direcci a l'est, a una velocitat de 8,55 cm cada any, a una velocitat de rotaci d'1,9975 per cada mili d'anys, segons un pol euleri situat a 36 82' de latitud Nord i 10863' de longitud Oest (referncia: placa pacfica).

La placa de Cocos, juntament amb les plaques de Juan de Fuca, de Nazca, de la Rivera, de l'explorador i de Gorda, constitueixen les restes de la placa de Farall que durant el Jurssic, per subducci, prcticament va anar desapareixent del tot a sota del continent americ.

 Enllaos externs .

 Peter Bird: "An updated digital model of plate boundaries", Geochemistry Geophysics Geosystems, 2003  ;
 "Velocitat de les plaques tectniques", aThe Physics factbook ;

 Vegeu tamb .

 Tectnica de plaques;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258346" title="Micropolis" nonfiltered="968" processed="967" dbindex="100970">

El Micropolis s un videojoc de construcci de ciutats basat en el codi del SimCity, que va ser donat el 10 de gener del 2008 al projecte One Laptop per Child sota la GPL 3. El seu desenvolupador s Don Hopkins.

Micropolis est basat a la versi X11 per a Unix del SimCity. La interfcie Tcl/Tk es va substituir per una programada en Python, i el nucli de C es va reestructurar i es va passar a C++.

Vegeu tamb.

SimCity Classic;

Enllaos externs.
Wiki del Micropolis;
Demo pel SimCity de l'OLPC;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258350" title="Thomas Livremont" nonfiltered="969" processed="968" dbindex="100971">


Thomas Livremont, nascut el 6 de novembre de 1973 a Perpiny (Rossell), s un jugador de rugbi a XV que ocupa la posici de tercera lnia centre a l'equip dels USOS Dax. s internacional amb la selecci de Frana.

T dos germans que juguen amb ell a Dax, Marc i Mathieu.

Carrera.
En club.
Fins a 2000 :  Uni Esportiva Arlequins de Perpiny;
2000-2007 :  Biarritz olmpic;
Des de 2007 :  USOS Dax;

Enllaos externs.
 Estadstiques a scrum.com ;
 Estastiques a itsrugby ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258351" title="Motor Source" nonfiltered="970" processed="969" dbindex="100972">


Source s un motor de jocs desenvolupat per Valve Corporation. Les seves caracterstiques niques inclouen un alt grau de modularitat i flexibilitat, un renderer basat en shaders, tecnologia de sincronitzaci dels llavis i expressi facial i un sistema de fsica poders, eficient i preparat per treballar en xarxa.

Source funciona en entorns de 32 i 64 bits i a les plataformes Windows, Xbox, Xbox 360 i PlayStation 3. Els primers jocs a incorpor-lo van ser  i Half-Life 2 l'octubre del 2004.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258352" title="Llista d'estats sobirans del 1931" nonfiltered="971" processed="970" dbindex="100973">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya (fins el 14 d'abril);
   Repblica d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz i Nejd   Regne de Hejaz i Nejd;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
 Terranova   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Tibet;
 Jiangxi   Repblica Sovitica Xinesa (des del 7 de novembre);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258357" title="Les Parau Parau" nonfiltered="972" processed="971" dbindex="100974">


Les Parau Parau (ttol en tahiti amb l'article francs), La xerrada o Les xerraires, s un quadre del pintor Paul Gauguin fet el 1891, una de les primeres obres en la seva primera estada a Tahit. Es conserva al Museu de l'Hermitage de Sant Petersburg. Es coneix per la referncia nm. 435 del catleg de Wildenstein.

En tahiti parau vol dir paraula, i la repetici s un augmentatiu. La traducci s xerrada o conversa. Gauguin ho tradueix com Paroles, Paroles (paraules, paraules), i en el catleg Wildenstein-Cogniat s'introdueix una segona traducci: Les potins (les xafarderes o les xerraires).

Un grup de tahitianes assegudes en cercle estan embrancades tranquillament en una conversa. Gauguin les retrata de forma distanciada, sense un primer pla i integrades en el colorit del seu entorn. Ell mateix ho descriu d'aquesta forma: a l'aire lliure i tanmateix en la intimitat, sota els ombrvols arbres, amb dones murmurant en un gegantesc palau que ha estat decorat per la mateixa natura. Per aix aquests colors fabulosos, aquest aire ardent i tot i aix suau i atenuat. Gauguin tracta el motiu de la xerrada com una representaci del ritme de vida de la Polinsia.


El quadre recorda els paisatges que havia fet de la Martinica quatre anys enrera, amb una textura rica i un estil de tapisseria. Els colors i contorns estan suavitzats, la llum est moderada per una atmosfera que sembla penetrar les figures, el terra i els arbres, polint les formes mentre conserva el disseny.


La composici del quadre t els mateixos trets estructurals del conegut Le djeuner sur l'herbe d'douard Manet (1863), per el context s totalment nou i inusual. La dona despullada s substituda per dones tahitianes decorosament vestides amb les mussolines dels missioners, l'ambient s extic i els colors lluminosos i revolucionaris. 


El grup de dones assegudes a terra el va tornar a pintar a Parau Parau (1892), prcticament amb el mateix ttol i amb una des les figures idntica, i recorda tamb la composici de La migdiada (1894), en aquesta ocasi assegudes en un porxo i on reprodueix una de les figures de Parau Parau.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258367" title="Ermitage" nonfiltered="973" processed="972" dbindex="100975">

 
L'Ermitage (       , mot rus provinent del francs ermitage, 'ermita') de Sant Petersburg, a Rssia, s una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del mn. La collecci del Museu Estatal de l'Ermitage (                       , Gosudrstvenni Ermitaj) ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nev, el ms important dels quals s el Palau d'Hivern, antiga residncia oficial dels tsars. La resta del complex arquitectnic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mnxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert. 

El museu es va formar amb la collecci privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva collecci, formada per ms de 3 milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueolgiques, aix com joies o armes. La seva pinacoteca est considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la ms completa del mn.

Histria del museu.
La histria del Museu de l'Ermitage va molt relacionada a la histria del Palau d'Hivern. Quan l'emperadriu Caterina la Gran va arribar al poder mitjanant un cop d'estat a Rssia, una de les primeres coses que va fer fou establir la seva residncia al tot just construt Palau d'Hivern. L'any 1764, Caterina va comprar una collecci de 225 quadres de pintura holandesa i flamenca a Berln a Johann Ernest Gotzkowski. Va ser llavors quan va comenar a decorar el palau amb tot tipus d'obres d'art que anava comprant provinents d'Europa Occidental. Noms el menjador estava adornat amb 92 quadres. Els diplomtics russos a Europa eren els encarregats de comprar tot tipus d'objectes, quadres, joies, llibres, documents per a dur-los al Palau d'Hivern. 

Segle XVIII. 
 
Durant la segona meitat del segle XVIII, Caterina es va dedicar, a ms de la construcci del complex arquitectnic que forma l'actual Ermitage, a augmentar la seva collecci de manera important. Es va dedicar a comprar totes les colleccions en venda que va poder trobar. El 1769 va comprar la seva collecci al Comte Heinrich von Brlh, amb obres de Rubens i Rembrandt, i el 1772 va comprar la del Bar Pierre Crozat, que incloa obres de Rafael, Rubens i van Dyck, entre d'altres. El 1779 va comprar la collecci de Robert Walpole, considerat com el primer Primer Ministre d'Anglaterra, que incloa obres de Murillo, Rembrandt, Rubens i van Dyck. L'any 1781 compra la collecci del Comte Baudouin, que incloa 119 obres d'artistes flamencs, holandesos i francesos, i el 1787, la collecci d'escultura de John Lyde-Brown, director del Banc d'Anglaterra, que contenia 300 escultures, entre les quals es trobaven diverses escultures romanes, una grega i escultures renaixentistes. A ms, Caterina es va interessar per les antiguitats, i va encarregar diverses obres perqu les hi portessin des de Roma. En una carta enviada per Caterina a Milchor Grimm, contava que a part de quadres d'autors com Rafael, la seva collecci comptava amb 38.000 llibres, ms de 10.000 escultures i ms de 10.000 dibuixos i gravats. Va ser en aquesta poca quan es van comprar les majors colleccions de la histria del museu. Totes aquestes obres formaven la collecci privada de Caterina, per en cap cas es podia considerar un museu ja que no estava obert al pblic. Va aconseguir la major collecci privada d'Europa.

Segle XIX. 
 
 
El tsar Alexandre I de Rssia, quan va entrar amb les seves tropes el 1815 a Pars, va fer una de les majors compres per a la collecci de l'Ermitage, adquirint la collecci privada de l'Emperadriu Josefina, que comptenia pintures i escultures. A la mort de Josefina, Alexandre va comprar als seus hereus 38 quadres ms, alguns de Rubens i Rembrandt, i quatre escultures d'Antonio Canova. 

El 1837 va haver un gran incendi al Palau d'Hivern que va destrossar gran part dels seus interiors. Per a evitar que el foc s'estengus al petit Ermitage, van desmuntar totes les connexions entre els dos palaus. 

Durant aquest segle es van comprar diverses colleccions importants. El 1850, es va comprar la collecci del Palau de Cristfor Barbarigo, on havia mort el pintor Tiziano. Aquesta collecci incloa cinc quadres de Tiziano. El 1865 es va comprar el fams quadre de Leonardo da Vinci Madonna Litta, comprat al Comte Litta juntament amb altres tres quadres per 100.000 francs. El 1870, l'Ermitage va comprar per 310.000 francs l'obra mestra de Rafael La verge i el nen, que el govern itali va intentar comprar per a evitar que sorts del pas, per no va poder licitar degut a l'elevat preu del quadre. 

L'emperador Nicolau I de Rssia l'any 1852 va decidir convertir l'Ermitage en un museu Imperial, en veure que a Europa comenaven a afermar-se el sistema de museus estatals. Va manar construir una entrada per al pblic, i va ordenar la decoraci del museu perqu pogus ser obert al pblic, incloent la construcci de noves estades per a poder dipositar els objectes i quadres. La decoraci i els interiors es mantenen intactes fins a l'actualitat. La inauguraci va ser el 5 de febrer de 1852, amb el que s'obria el palau per a, sobretot, les classes altes. 

 
Durant aquest segle van augmentar els objectes arqueolgics del museu. El 1861, l'Ermitage va comprar la collecci del marqus de Cavelli, Gianpietro Campana. Aquest arqueleg afeccionat era el director del Banc Monte di Piet de Roma, i va utilitzar fons del banc per a comprar les seves antiguitats. Quan va ser sentenciat a 20 anys de pres, l'estat va treure a subhasta tota la seva collecci, que es va repartir entre l'Ermitage i el Museu Napole III de Pars. La collecci incloa ms de 500 atuells gregues, 200 bronzes i escultures de marbre. El 1886 van adquirir la collecci d'Aleksandr Basilevski, que incloa tot tipus de peces medievals, d'ivori, esmalts, i tot tipus d'objectes, que el museu va comprar per 6 milions de francs. A ms, el 1885 es va traslladar la collecci Imperial d'armes al museu.

Segle XX. 
 
El 1904 el Palau d'Hivern deixa de ser una residncia imperial. Durant la Primera Guerra Mundial el museu va passar a ser un hospital, i les colleccions, per a la seva seguretat, van ser traslladades a Moscou. No van tornar fins el 1924. L'administraci del museu i el personal que hi treballava van canviar molt des de  1917, desprs de la Revoluci Russa, i a partir de llavors es va permetre als no aristcrates treballar-hi.

Desprs d'un temps tancat al pblic, al poc van tornar a obrir. El director del museu, en previsi pel que podia ocrrer en l'Assalt al Palau d'Hivern, va protegir les obres, que no van resultar danyades la nit del 25 d'octubre de 1917, quan van arrestar al Govern Provisional. Cinc dies desprs, es va declarar al Museu Ermitage Museu Estatal, sent, durant els cinc primers anys, la seva entrada gratuta. A ms, es va crear un centre cultural. Es van comenar a portar exposicions temporals d'altres llocs. 

 Desprs de la revoluci de 1917 . 
 


Durant aquest segle, el museu va tenir importants prdues. Durant els anys 20 es van traslladar 500 obres al Museu Puixkin de Moscou, perqu l'art no estigus tant centralitzat a Sant Petersburg. En els anys 30, es van traslladar altres 70 obres. Entre els quadres que es van traslladar, hi havia obres de Rubens, Rembrandt o Tiziano; no obstant aix, tamb va aconseguir importants bns. Durant aquestes mateixes dcades, es van comenar a nacionalitzar tots els bns que es trobaven als palaus de l'aristocrcia russa, i la majoria d'aquests va anar a parar al museu, incloent tot tipus d'obres d'art dels palaus imperials, restes de l'antic egipte, documents, monedes, art de l'poca bizantina... Va ser en aquesta poca quan, a l'augmentar-se considerablement el seu patrimoni, va passar de ser un museu d'art, a ser un museu d'art i cultura universal. 

A mitjans dels anys 30, es van produir una srie de vendes de quadres a l'estranger, que van suposar una gran prdua per al museu. L'objectiu d'aquestes vendes, segons la postura oficial, era el finanament del propi Estat. Segons veus contrries, aquestes vendes no podien justificar-se des de cap punt de vista. Es van vendre ms de 2.800 quadres, dels quals, hi havia 250 obres majors i 48 obres mestres. Moltes d'aquestes peces van anar a parar a la National Gallery de Washington. 

Des de l'any 1932 fins al final de la Segona Guerra Mundial, van anar sortint obres menors del museu per a ser venudes o per a distribuir-se entre les diferents repbliques sovitiques.

 La Segona Guerra Mundial . 
 
Amb l'entrada de les tropes alemanyes a Rssia el 1941, es va iniciar l'evacuaci de les obres del museu. Va ser la major evacuaci d'obres d'art des de l'ocorreguda durant la Guerra Civil Espanyola al Museu del Prado. Milers de voluntaris es van dedicar a embalar ms d'un mili d'obres, per a traslladar-les amb tren fins a Iekaterinburg, als Urals. Dos trens van poder arribar a la seva destinaci, per quan estaven preparant el tercer, va comenar el setge a la ciutat pels alemanys, que va durar 900 dies, i que va produir la mort de centenars de milers de persones. 

Mentres, els conservadors que es van quedar es van dedicar a salvar i dur al museu tots els bns que trobaven en altres palaus, i a protegir al propi museu del fred, de la neu i dels atacs aeris. A ms, va servir de refugi contra les incursions aries alemanyes, i fins a 12.000 persones hi van viure als stans del museu fins a les primeres evacuacions, el 1942. Les obres traslladades a Sverdlovsk van arribar b i es va crear una nova secci del museu per a mantenir els objectes i quadres. No es va danyar ni es va perdre absolutament res. 
 

Desprs del final de la Segona Guerra Mundial, el museu va tornar a obrir les seves portes al pblic, amb les obres evacuades que van tornar a ser collocades en el seu lloc d'origen. A ms, el museu va haver de ser restaurat a causa de tots els danys que havia sofert durant el setge nazi, restauraci que va durar diversos anys. 

El 1948, el Museu d'Art Contemporani Occidental de Moscou va donar 320 obres d'art del segle XIX i XX, entre les quals es trobaven obres de Renoir, Matisse, Picasso, Monet, Van Gogh o Gauguin. L'Exrcit Vermell a la seva tornada de Berln es va portar nombroses obres que van acabar al museu, sobretot impressionistes i post-impresionistes de colleccions privades. Un dels casos ms importants va ser el de l'Altar de Zeus (Prgam), que van dur d'un museu de Berln com bot de guerra, i que va estar exposat al museu fins el 1959. 

El museu i l'exrcit rus van rebre moltes crtiques per aquest robatori d'obres, per el govern rus va allegar que van ser com una mnima satisfacci per la destrucci per part de l'exrcit nazi d'obres russes d'incalculable valor, com els palaus de Peterhof i Tsarskoe Selo. A ms, el govern Rus ha prohibit per llei la devoluci de les obres en cas que es demostri que els amos van finanar econmicament al Rgim Nazi.

 Actualitat . 
 
El Museu de l'Ermitage s'est expandint contnuament, i en l'actualitat est collaborant en diversos projectes a l'estranger, com els complexos d'exposicions del Guggenheim Ermitage a Las Vegas, Estats Units, la recent inauguraci del museu Ermitage Amsterdam, a Amsterdam, Holanda, o les sales de l'Ermitage a la Somerset House de Londres. 

A ms, es va portar a terme el projecte cinematogrfic L'arca russa (              , 2002) d'Aleksandr Sokrov un viatge a l'interior del museu, a la seva histria i al seu contingut, rodada en una sola presa d'hora i mitja de durada, sense talls. La pellcula va participar al Festival de Cannes de 2002.

 Complex arquitectnic del museu . 
  
El Palau d'Hivern (             ) s el principal edifici del museu. Fou construt entre els anys 1754 i 1762 per ordre de l'Emperadriu Elizabeth I. El disseny era de l'arquitecte itali Francesco Bartolomeo Rastrelli. Va acabar de construir-se desprs de la mort d'Elizabeth. Va ser la residncia oficial dels tsars de Rssia fins que va caure la monarquia desprs de la Revoluci Russa, l'any 1917, i en el seu interior van succeir alguns dels esdeveniments ms importants de la histria de Rssia. Caterina II va manar construir a l'arquitecte Vallin de la Mothe un petit palau, situat al costat del Palau d'Hivern, al que va anomenar petit Ermitage (             ), i que entre altres coses, comptava amb uns jardins penjants. Aquesta secci del museu va ser construda entre els anys 1765 i 1769. Compt dues sales d'exposicions laterals, i serveix d'enlla entre el Palau d'Hivern i la resta de palaus que formen el museu. 

Aviat el palau es va omplir d'objectes, aix que Caterina va ordenar als arquitectes Velten i Quarenghi la construcci d'un altre edifici, conegut posteriorment com el Gran Ermitage (              ), construt entre els anys 1771 i 1787. Aquesta part del museu est connectada amb la resta d'edificis que vnen a continuaci a travs d'un arc que sorteja un dels canals que desemboquen en el riu Neva, el canal d'Hivern. 

El Teatre de l'Ermitage (                ) va ser ordenat construir per Caterina la Gran entre els anys 1783 i 1787. Va ser construt per l'arquitecte Giacomo Quarenghi. Es troba a l'altre costat del canal d'Hivern. En l'actualitat, se segueixen representant obres teatrals dins de la programaci del museu. 

El Nou Ermitage (             ) va ser el primer edifici construt a Rssia especficament per a contenir art. Va ser construt entre els anys 1842 i 1841 per l'arquitecte alemany Leo von Klenze. s on es troba l'entrada principal del museu. Es troba a continuaci de la resta d'edificis, a l'altre costat del canal. 

El Palau Menshikov (                   ), va ser la residncia del governador de Sant Petersburg i amic del tsar Alexandre I de Rssia. La seva construcci s de l'any 1710, i va ser dissenyada per l'arquitecte Giovanni Mario Fontana. Es va acabar la seva construcci el 1721. Va ser considerat el palau ms luxs de tota la ciutat. 

L' Edifici de l'Estat Major (                     ) va ser construt entre els anys 1820 i 1827. Cap a la meitat d'aquest palau, es troba un arc que t damunt una escultura en bronze d'un carro guiat per 6 cavalls, que dna pas a la plaa del Palau. L'ala oriental del museu va ser al principi el Ministeri d'Afers exteriors i el Ministeri d'Economia, encara que ara pertanyen al museu.



Collecci. 
La collecci del museu abasta molts temes diferents. Va des d'art prehistric, fins a numismtica, mobles, armes, quadres i escultures de totes les poques. En el seu interior alberga una de les majors pinacoteques del mn. Una altra secci important s la dedicada a l'art occidental. 

Art prehistric. 
El museu compt molts dels objectes prehistrics trobats a Rssia, sent les venus prehistriques algunes de les ms importants, trobades en diversos jaciments de Sibria, encara que tamb tenen tot tipus d'indstria ltica paleoltica. A ms comptenen diversos petroglifs i figures neoltiqus de jaciments russos, fermalls, destrals i desenes d'objectes de l' Edat del bronze, procedents de les cultures calcoltiques del Caucas. Dins d'aquest ltim grup, t especial importncia els objectes oposats al tmul de Maikop, l'aixovar del qual s un dels ms rics i importants del Calcoltic Mitj de la cultura dels Kurgans. 

Compt figurilles d'or, atuells de coure i bronze, fermalls, a ms de tot tipus d'objectes de cermica i fang de tot el Mediterrani i d'excavacions portades a terme en Ucrana i els Balcans. La seva collecci d'objectes de la cultura Escita s una de les ms importants del mn. Tenen desenes de milers d'objectes prehistrics, que abasten des del Paleoltic Inferior fins al segon o primer millenni abans de Crist, compt gran part dels objectes trobats en jaciments russos i en pasos de l'antiga Uni Sovitica. 

 Antiga Grcia i Roma . 
Compt 106.000 objectes de Grcia i Roma, i de les excavacions arqueolgiques que van tenir lloc durant els segles XIX i XX al litoral del mar Negre on es trobaven les ciutats de Ninfea, Panticapea, Quersonesos i Teodsia. Van des del segle XV aC fins al segle IV. La seva collecci compt, entre altres coses, 15.000 atuells gregues i romanes, sarcfags, joies d'or, gemes tallades, o ms de 200 bustos de marbre d'poca romana. 

 Pintura occidental . 
 
 
s una de les majors colleccions de pintura del mn. Compt pintura Italiana des del segle XIII al segle XIX, obres de Tiziano, Da Vinci, Rafael, o Miquel ngel.

Algunes de les obres ms importants sn La Madonna Benois i la Madonna Litta, de Leonardo, la Verge amb nen o La Sagrada famlia de Rafael, moltes obres de l'poca tardana de Tiziano, la Judith de Giorgione, La verge i el nen de Fra Angelico i obres de Caravaggio, Canaletto, Tintoretto, Paolo Veronese o Giovanni Battista Tiepolo. 

Compt a ms obres de pintors espanyols, una de les colleccions ms importants fora d'Espanya, com El Greco, Zurbarn, Jos de Ribera o Murillo. A ms compt L'esmorzar i Retrat del Comte d'Olivares de Velzquez o el Retrat d'Antonia Zate de Goya. 

Compt a ms ms de 500 obres de pintura flamenca, entre les quals es troben 30 quadres de Rubens i obres de Anthony van Dyck o Frans Snyders. Tamb compt 25 obres de Rembrandt i d'altres pintors holandesos, com Jacob Ruysdael, Frans Hals, Jan Steen o Pieter Hendricksz de Hooch. T una gran collecci de pintura alemanya, de pintors com Lucas Cranach, Ambrosius Holbein o Anton Raphael Mengs. 

Tamb disposa d'una collecci de 450 quadres de pintura anglesa, sent bastant rar que s'exhibeixi pintura anglesa fora dels museus britnics. Compt a ms una important collecci de pintura francesa d'entre els segles XV i XVIII, la segona major del mn desprs de la del museu del Louvre de Pars, amb autors com Claude Lorrain, Nicolas Poussin o Antoine Watteau. Compt una collecci de pintura impressionista i expressionista, sobretot francesa i alemanya, de ms de 1.000 obres. Inclouen 7 obres de Monet, 6 de Renoir, 2 de Camille Pissarro i diversos dibuixos de Degas. T desenes d'obres majors de Czanne, Paul Gauguin i van Gogh, 32 quadres de Matisse i 31 de Picasso. A ms, compt una molt important collecci de quadres dels simbolistes francesos, i molts quadres de les escoles alemanyes de Munich, Berln i Dsseldorf, aix com de pintors russos, d'entre els quals sobresurt Kandinsky. 

 Escultura occidental . 
 
La collecci d'escultura s una de les ms importants d'Europa. Inclou obres d'escultura italiana, entre la qual destaquen 15 obres d'Antonio Canova, entre les quals es troben Cupido i Psique, Magdalena penitent o Hebe, i dels seus successors, com Bartolini. 

No t escultures de Bernini, per si diversos dels seus motlles i els seus models que li van servir per a la construcci de diverses de les seves grans escultures. A ms, compt l'nica escultura de Miquel ngel a Rssia, Nen ajupit, que va estar destinada al principi per al pante dels Medicis. Tamb compt escultures d'altres autors renaixentistes i dels segles XVIII i XIX, igual que escultures d'autors francesos, com Eugene Falconet, Antoine Houdon, Francois Girardon. A ms hi ha 5 escultures de Rodin. Compt 7 escultures de Matisse, de les 70 que va realitzar en tota la seva vida. T tamb una important collecci d'escultures renaixentistes alemanyes.

 Art oriental . 
Compt el museu ms de 190.000 objectes provinents d'Orient, d'Egipte, Mesopotmia, Xina, Iran, ndia o Turquia. Els objectes sn molt variats. T una extensa collecci de petroglifs i tauletes mesopotmiques, des del Tercer millenni abans de Crist. T objectes de totes les poques de l'Antic Egipte, com deixants, escultures, atuells, papirs, relleus o joies. Compt 120.000 objectes de l'Imperi Bizant, la segona major collecci del mn, que inclou tot tipus d'iconografia, monedes, mosaics, atuells, dptics i trptics. Compt una collecci d'objectes de l'imperi Sassnida, a Iran, amb gran quantitat de vaixelles completes de plata, monedes i pedres precioses que es van trobar enfilades en anells. En total, ms de 1000 objectes. 

A ms, compt una gran quantitat d'obres d'art islmic d'entre els segles VII i XIX provinent de pasos com Egipte, Sria, Turquia o Iran. Per exemple, t 700 peces de bronze, 500 de cermica i 450 pintures d'Iran; cermica, cristalleries i objectes de bronze i plata d'Egipte; plats de plata i objectes de cristall de Sria; i catifes i sedes i velluts o vaixelles de Turquia. 

De la ndia, t una collecci d'escultures des del segle II al XII, pintures, objectes de bronze i d'ivori, i diferents teles, sobretot de seda. T objectes procedents de Xina que abasten des del segon millenni abans de Crist fins al segle XIX de la nostra era, i inclouen unes 5.000 peces, entre porcellana, pintures, treballs en pedres semiprecioses, plata, fusta o teles. A ms, hi ha 8.000 peces de Jap, sobretot diferents esmalts, escultures, porcellana, vestits i teles, i ms de 1000 Netsukes. A ms, la seva collecci de joieria oriental compt ms de 3000 objectes, entre els quals es troben tot tipus de joies d'or o plata, amb incrustacions de pedres precioses, com diamants, maragdes o robins. La seva collecci de joies ndies del segle XVII s nica en el mn.

 Cultura russa . 
La collecci de peces de cultura russa inclouen ms de 350.000 objectes, des del segle X al XX. Hi ha tot tipus d'objectes. Hi ha imagineria i objectes religiosos de totes les poques, com creus, relicaris, calzes, o llibres. Tamb hi ha una gran collecci de pintures medievals i cermica d'aquesta poca. Quadres, escultures, ms de 300 vestits, objectes d'adorn, llibres o mapes que van pertnyer a Pere I de Rssia. Tamb es troben els objectes personals, quadres, escultures, porcellanes, vaixelles, mobles, vestits, joies i un llarg etctera de l'poca del regnat d'Anna Ivanovna i Elizabeth Petrovna. Tamb es troben una enorme quantitat de quadres, escultures, vaixelles, mobles, porcellanes, joies i vestits de l'poca de Caterina II de Rssia. Es poden trobar tot tipus d'objectes i obres d'art des de l'poca de Alexandre I fins al final de l'poca dels tsars, amb Nicolau II.

 Arts decoratives . 
Disposa de tot tipus d'art moble en el museu. Des d'objectes en metall, joieria, cristalleries, mobles, porcellana, tapissos o vaixelles. Tenen relicaris, poms de portes o incensiaris en metall, amb ms de 20.000 peces, procedents sobretot de la famlia real russa i de l'aristocrcia de Sant Petersburg. La majoria sn manufactures franceses, angleses i alemanyes, per tamb hi ha peces espanyoles, italianes o sueques. Inclou una collecci de peces d'Art dec. 

Dins dels mobles, es troben ms de 1.000 peces realitzades a Itlia, Frana i Alemanya, sobretot destaquen els vestidors, armaris, butaques, trons o baguls, d'poques que varien entre els segles XV al XIX, i que molts d'ells sn originals del Palau d'Hivern, i uns altres van ser requisats dels palaus de la ciutat. Compt el museu a ms una collecci de tapissos que abasten 5 segles, des del XV fins al XX. A ms, t una collecci de ms de 6.000 vestits, sobretot vestits eclesistics, i ms de 1.500 puntes. La collecci de joies s bastant extensa, incloent-se collarets i pendents, ampolletes de perfum, rellotges, diademes, polseres, anells i bastants objectes d'Art nouveau. 

 Arsenal . 
S'inclouen 15.000 peces d'armes i armadures d'Europa Occidental i de Rssia, des de l'edat mitjana fins al segle XX. La collecci d'armes i armadures russes prov de la collecci personal de l'emperador Nicolau I de Rssia. Les d'Europa Occidental, vnen de pasos com Espanya, Frana, Alemanya o Regne Unit. Tamb t una extensa collecci d'armes orientals, provinents d'Iran, ndia o Turquia. Entre les armes, es poden trobar armes de foc, espases, llances, escuts i ganivets. 

Numismtica . 
s la major collecci del museu, i una de les colleccions ms importants del mn. Les monedes abasten totes les poques, des de l'Antiguitat fins al segle XX i de molt diverses zones geogrfiques. Compt una collecci de 64.000 monedes gregues, d'un total de 120.000 de l'Antiguitat, incloent Roma, o Egipte. T 360.000 monedes d'Europa Occidental, sobretot dels segles XVII i XVIII, 220.000 d'Orient Mitj i Extrem Orient, i 300.000 russes. A ms, t una collecci d'insgnies i medalles de ms de 80.000 objectes i 2000 segells.

Directors del museu.
 Florian Antonovich Gilles;
 Stepan Alexandrovich Gedeonov (1863 78);
 Aleksandr Alexeyevich Vasilchikov (1879 88);
 Sergei Nikitich Trubetskoi (1888 99);
 Ivan Alexandrovich Vsevolozhsky (1899 1909);
 Dmitry Ivanovich Tolstoi (1909 18);
 Boris Vasilievich Legran (1931-1934);
 Iosif Abgarovich Orbeli (1934-1951) ;
 Mikhail Artamonov (1951 1964);
 Boris Borisovich Piotrovsky (1964-1990);
 Mikhail Borisovich Piotrovsky (1990-avui);

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Ermitage  ;













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258368" title="Tractat de Fontainebleau (1745)" nonfiltered="974" processed="973" dbindex="100976">
El Tractat de Fontainebleau fou un tractat signat al castell de Fontainebleau el 24 d'octubre de 1745 entre el rei Llus XV de Frana i el pretendent al tron britnic Charles Edward Stuart. Sobre la base dels termes de l'acord, els signants van acordar establir una aliana militar en contra de Jordi II del Regne Unit, que era l'avi del pretendent i alhora elector de Hannover.

Enllaos externs.
  Text del Tractat de Fontainebleau de 1745;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258379" title="Manuel Pizarro Moreno" nonfiltered="975" processed="974" dbindex="100977">


Manuel Pizarro Moreno (Terol, 29 de setembre del 1951) s un empresari i poltic espanyol. Advocat de l'Estat, agent borsari i expresident d'Endesa. Va ser el nmero 2 a les llistes del Partit Popular de Madrid per les eleccions generals del 2008. El seu avi, el General Manuel Pizarro Cenjor, va ser un militar destacat en la repressi del maquis a la zona de Terol. 

Biografia.

Nascut al 29 de setembre de 1951 a Terol. Va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid. L'any 1978 va opositar, amb xit, per a advocat de l'estat. El desembre del 1995 va ser nomenat vice-president de la Borsa de Madrid.

Va ser criticat durament l'any 2006 quan no va acceptar una OPA sobre Endesa (d'on n'era president) per part de Gas Natural. Posteriorment, l'alemanya E.ON va fer una contra-oferta, que no fou suficient davant d'una tercera OPA presentada per ENEL i Acciona, que fou la preferida pels accionistes.

El 17 de gener del 2008 va ser presentat oficialment com a nmero 2 del Partit Popular, Mariano Rajoy va assegurar que era un dels homes mes entesos en economia espanyola.

 Vegeu tamb .
Manuel Pizarro Cenjor;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258380" title="Monika Helfer" nonfiltered="976" processed="975" dbindex="100978">
Monika Helfer (* 18 d'octubre del 1947 a Au (Vorarlberg)) s una escriptora austraca. 

Casada amb l'escriptor Michael Khlmeier, viu i treballa a Hohenems (Vorarlberg/ustria). 

 Obra (en alemany) .
 Novella .
 Die wilden Kinder (1984);
 Mulo. Eine Sage (1986);
 Ich lieb Dich berhaupt nicht mehr (1989);
 Der Neffe (1991);
 Oskar und Lilli (1994);
 Kleine Frstin (1995);
 Wenn der Brutigam kommt (1998);
 Bestien im Frhling (1999);
 Mein Mrder (1999);
 Rosie in New York (2002);
 Rosie in Wien (2004);

 Teatre .
 Die Aufsssige (1992);
 Bestien im Frhling (1999);

 Radiocomdia .
 Der Zorn des Meisters (1979);
 Indische Tempeltnzerin (1981);
 Oskar und Lilli (1994) (premi de la televisi austraca);

 Premis .
 Ehrengabe fr Kunst und Wissenschaft de la provncia Vorarlberg (1973);
 Staatsstipendium del govern austrac(1980);
 Franz-Michael-Felder-Medaille fr Verdienste um die Literatur Vorarlbergs (1985);
 Literaturstipendium de Vorarlberg (1989);
 Frderungspreis del govern austrac (1991);
 Dramatikerstipendium del govern austrac (1992);
 sterreichischer Wrdigungspreis fr Literatur (1997);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258401" title="Tractat de Fontainebleau (1631)" nonfiltered="977" processed="976" dbindex="100979">
El Tractat de Fontainebleau (en alemany: Vertrag von Fontainebleau) fou un tractat signat el 30 de maig de 1631 entre Maximili I de Baviera i el Cardenal Richelieu. L'acord va establir una aliana secreta entre els dos estats catlics durant la Guerra dels Trenta Anys. 

Acord.
El tractat, que tindr una validesa de vuit anys, va obrir el cam a un acostament entre els estats de l'Estat Lliure de Baviera i el Regne de Frana i va preveure una assistncia militar mtua en cas d'agressi. En particular, la signatura d'aquest tractat havia de comportar l'ajuda de Baviera en cas d'un atac per part dels Habsburgs contra Frana, aix com el reconeixement per part dels francesos de l'articulaci de l'estat de Baviera com un electorat i de la seva tutela a l'Alt Palatinat. Per la seva banda Maximili es va comprometre a no donar suport als enemics de Frana.

Conseqncies.
Al tractat realment va mancar valor, ja que el mateix any 1631 el rei Gustau II Adolf de Sucia, de religi protestant i aliat de Frana, atac Baviera, la qual no reb ajuda francesa. En les argumentacions posteriors, Frana addu que fou Baviera la que havia iniciat el conflicte amb el Regne de Sucia, i com a tal s'anull el tractat d'ajuda mtua. En aquell moment, i preveient ms atacs suecs contra Baviera, Maximili I busc l'aliana amb el Sacre Imperi Romanogermnic.

Vegeu tamb.
Guerra dels Trenta Anys;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258410" title="Villanueva Mesa" nonfiltered="978" processed="977" dbindex="100980">

Villanueva Mesa s un municipi de la provncia de Granada, situat en la comarca de Loja, t 11 km i una poblaci de 2.127 habitants.(2005).
Al nord limita amb el municipi de Montefro, a l'est amb el municipi de llora, al sud amb el municipi de Moraleda de Zafayona, al sud-oest amb Hutor Tjar, i a l'oest amb Loja. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258411" title="Speakeasy" nonfiltered="979" processed="978" dbindex="100981">
Un speakeasy (speakeasies en plural) era un establiment illegal on es venia i es consumia alcohol als Estats Units durant els anys de la anomenada Llei seca, quan la fabricaci, el transport i la venta d'alcohol era illegal. El nom prov del costum dels amos dels establiments d'anar dient als clients que parlessin fluixet (speak easy en angls).

Els speakeasies van esdevenir cada cop ms populars i nombrosos durant aquests anys, i van comenar a ser controlats per la mfia i el crim organitzat. Sovint tamb oferien altres serveis com restauraci, concerts de jazz o pistes per a ballar. Els speakeasies es van estendre per tots els Estats Units malgrat les detencions de patrons i clients. La policia, moltes vegades corrupta pels amos dels establiments, no hi intervenia o avanava les seves actuacions als diferents locals.

Als Estats Units encara queden trenta-set speakesasies dels anys 20, vint-i-tres a Nova York, tretze a Pennsylvania i un a Washington DC.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258415" title="Giacomo Balla" nonfiltered="980" processed="979" dbindex="100982">
Giacomo Balla (Tor, 1871 - Roma, 1958), pintor itali, un dels fundadors del moviment futurista. 

Molt influenciat pels puntillistes parisencs, des de 1909 ho va estar en particular per l'obra del poeta Filippo Marinetti, amb qual va publicar el Manifest Futurista aquell mateix any. Al contrari que altres del seu mateix gnere, Balla va ser un pintor lric, ali a la violncia. Les seves obres ms reconegudes tracten la dinamicitat de la llum i el moviment simultani, com "Dinamisme de gos amb corretja" (1912). A l'octubre de 1918 va publicar el seu "Manifest del color", una anlisi del color en la pintura d'avantguarda. En la dcada de 1930 es va distanciar del futurisme, havent estat un dels seus exponents ms destacats.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258421" title="Umberto Boccioni" nonfiltered="981" processed="980" dbindex="100983">
  


Umberto Boccioni (Reggio de Calbria, 19 d'octubre de 1882 - Sorte, Verona, 16 d'agost de 1916) va ser un pintor i escultor itali, teric i principal exponent del moviment futurista. 

Desprs de la seva arribada a Mil i la seva trobada amb els divisionistas i amb Filippo Tommaso Marinetti, va escriure, juntament amb Carlo Carr, Luigi Russolo, Giacomo Balla i Gino Severini, el Manifest dels pintors futuristes (1910), al com va seguir el Manifest tcnic del moviment futurista (1910). Segons dites manifestes, l'artista modern havia d'alliberar-se dels models i les tradicions figuratives del passat, per a centrar-se nicament en el mn contemporani, dinmic i en contnua evoluci. Com temes artstics proposaven la ciutat, els autombils i la catica realitat quotidiana.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258422" title="Luigi Russolo" nonfiltered="982" processed="981" dbindex="100984">
 

Luigi Russolo (30 d'abril de 1885 - 4 de febrer de 1947) va ser un pintor futurista i compositor itali. 
Al comenament de la seva carrera va emprar una tcnica divisionista, i els seus temes giraven entorn de la ciutat i la civilitzaci industrial. Entre les seves obres ms interessants destaca Els Llampecs de 1909-10. El 1910 va signar el Manifest Futurista i va tenir una participaci activa en aquest grup. Encara que els seus quadres no van tenir una mplia ressonncia, no obstant aix, la seva msica i els seus instruments per a fer sorolls van contribuir significativament al moviment futurista. A ms, va exposar els seus principis en el llibre "L'Art de la Remor" de 1916.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258427" title="La Quiaca" nonfiltered="983" processed="982" dbindex="100985">
La Quiaca s una ciutat situada al nord de la provncia de Jujuy, Argentina capalera del departament de Yavi; serveix de passada fronterer amb Bolvia. 

Dista per carretera 290 km de San Salvador de Jujuy. La Quiaca es troba comunicada amb les altres poblacions i zones d'Argentina mitjanant la Ruta Nacional 9 i el Ferrocarril General Belgrano; mentre que les Rutes Provincials: RP 5 la comunica amb Santa Catalina, Santa Victoria, Iruya i altres poblacions de l'extrem nord argent; RP 69 fins a Cndor i la RP 67 a Cangrejillos i Crancs. 

La Quiaca t a ms importncia turstica per la cultura de la gent que l'habita, i per estar situada en les rides terres de l'altipl de la puna i en el nord de la Trencada de Humahuaca.

Histria. 

El primer antecedent de La Quiaca ho vam trobar en l'any 1772, quan el comissionat Alonso Carri de la Vandera va crear una posta propera a la posta dels Colorits. El lloc va ser punt de disputa, ja que es considerava que all acabava la jurisdicci de Buenos Aires i comenava la de Potos, donant lloc a intenses batalles que van acabar quan es va ordenar l'habilitaci d'una oficina telegrfica. 

Pocs anys desprs, es va comenar amb els passos per a fundar oficialment el poble i va anar el 10 de setembre de 1883 quan, acord a les indicacions del governador E. Tello, es va procedir a demarcar el "rea de terrenys per a solars de poblaci i ejidos". Amb data 12 de maig de 1886, es va donar naixement a la primera escola, tot i que la ciutat no tenia oficialment data de fundaci efectiva. 

Per l'any 1900, La Quiaca va comenar a constituir-se definitivament com poblaci. Influncia decisiva en aix va tenir el pronunciament de la Comissi Mixta Internacional Argentina-Boliviana, que en l'any 1900 i sota la presidncia de l'enginyer Miguel Iturbe es va decidir per la construcci de la lnia ferroviria internacional, pel qual es disposava la prolongaci de la lnia frria de Jujuy fins a La Quiaca. Aquest anhel es va concretar el 30 de desembre de 1907, oportunitat que arribava a La Quiaca el primer tren a la frontera. El 28 de febrer de 1907 es va promulgar la llei N 134, donant-se creaci al poble de La Quiaca i, desprs d'anys de gestions, es va concretar aquest anhel. 

El 27 de setembre de 1914, el Superior Govern de la Provncia designa la primer Comissi Municipal de La Quiaca. El 1 de juny de 1917, sota la presidncia d'Ernesto Clars, la Legislatura de la Provncia de Jujuy declarava a La Quiaca cabdal del departament de Yavi, mitjanant la sanci de la llei N 325. El 9 de desembre de 1945 es va establir en installacions que pertanyien a una unitat de l'Exrcit Argent, l'Esquadr 21 "La Quiaca" de Gendarmera Nacional. El seu primer Cap va ser el segon comandant Fernndez Castellans. 

Ciutat fronterera envoltada per dos rius, un dels cuales s lmit amb Bolvia, la petita poblaci va ser creixent fins a l'actualitat amb les seves caracterstiques prpies. Les construccions s'alcen en una vall envoltada de turons i sn, en la seva majoria, d'atov revocat o de maons molt comuns en la zona nortea. s l'nica ciutat del nord puneo que possex tots els serveis bsics, un dels assentaments urbans ms importants del nord-oest argent.

Poblaci.

La ciutat de La Quiaca contava amb un total de 14.753 habitants segons les dades del INDEC,cens de l'any 2001.

S'estima que actualment la poblaci de La Quiaca s de 18.000 habitants

Clima.

El clima de La Quiaca s rid, amb gran amplitud trmica diria, caracterstic de tota la regi de puna jujea. 

La temperatura mitja s de 9,7 C, una oscillaci anual escassa, de tan sol 10,8 C i unes precipitacions anuals de 370,6 mm. 

Els estius sn frescos, amb temperatures mitges per sota dels 15 C, mximes que rares vegades superen els 25 C i relativament humits, ja que concentren ms del 80% de les pluges anuals. 

Els hiverns sn molt secs i freds, tot just plou i la temperatura mitja se situa fins i tot per sota dels 5 C. AL ser el perode sec l'oscillaci diria s molt alta arribant a superar-se de mitjana els 20 C de diferncia entre el dia i la nit, pel que les mnimes sn molt baixes, per sota els -5 C i rcords de -15 C









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258439" title="Casabindo" nonfiltered="984" processed="983" dbindex="100986">
Casabindo s una localitat en el Departament Cochinoca en la provncia de Jujuy, Argentina. 

La seva esglsia es conserva com en 1690, en ella trobem pintures de l'escola cuzquea:"Els Angeles Arcabuceros", i s considerada la catedral de la Puna; el 15 d'agost se celebren festes en honor a l'Assumpci de la Mare de Du, desprs de la festa es porta a terme el "Toreig de la Vincha", nica manifestaci taura que es realitza en la Repblica Argentina.

Demografia. 

Poblaci en 1991: 95 hab. (INDEC) Poblaci s 2001: 155 hab. (INDEC), dels quals el 48,39% sn dones i el 51,61% sn homes. 

En l'hivern el fred s molt intens i sol haver registres de fins a -20 C




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258440" title="Histria de la SEAT" nonfiltered="985" processed="984" dbindex="100987">
Histria de la SEAT.

Histria.

Antecessors a Seat; Anys 20, 30 i 40.

L arribada de l autombil popular a Espanya.

A inicis del segle XX, els pasos europeus de ms poder econmic van ser motoritzats amb vehicles de producci nacional: Frana va ser motoritzada pels Citron, Peugeot o Renault; Itlia amb Fiat; Alemanya amb els Opel o DKW i Gran Bretanya amb els Morris o Ford anglesos. Totes aquestes marques, entre d'altres, oferien cotxes per a la classe mitjana i mitjana-baixa.

A Espanya no va succeir aix, sin tot el contrari. A Catalunya hi havia establerta la Hispano Suiza, una empresa de vehicles de luxe i d'elevada qualitat a l'abast de l'aristocrcia o de les famlies de classe alta. Per tant, no hi havia representant per a motoritzar la classe mitja i baixa. Preveient el gran negoci que s'hi podia fer, es van installar al pas la Ford i la Fiat, que es beneficiarien dels avantatges fiscals que es donaven als fabricants de productes nacionals durant la dictadura de Primo de Rivera.
La filosofia d ambdues marques era la de fabricar un cotxe robust mecnicament i fiable, prescindint de tots aquells elements que poguessin encarir el producte i aix aconseguir una gran difusi en el mercat.

D una banda, la Ford, s havia assentat durant els anys vint a Espanya amb el nom de Ford Motor Ibrica, primer a Puerto de Santa Mara (Cadis) i posteriorment a Barcelona on, en principi, es fabricaven sobretot vehicles industrials. L'any 1933 construeix el model 8HP, batejat com  Forito  i destinat a la petita burgesia. Gran part de les peces i materials per a fabricar-lo eren importades del Regne Unit, tot i que existia un mnim de peces nacionals que li atorgaven el reconeixement de  producte industrial nacional .


D' altra banda, a meitats dels anys trenta Fiat assoleix un gran volum de vendes al nostre mercat grcies al  model  514  tamb conegut com a  Balilla , un vehicle destinat a la classe mitjana-baixa. 

Al llarg de la dcada dels anys 30, Fiat adquireix totes les instalacions d'Hispano Suiza per a produir el Fiat 514 i Hispano Suiza es queda amb les fbriques destinades a la producci de motors d'avi.

La guerra civil espanyola va aturar totes les fbriques d'autombils. Fiat tornar a vendre els seus productes 20 anys desprs sota la denominaci Seat ("licncia Fiat") i Ford no tornar a fabricar al pas fins l any 1974 amb el Ford Fiesta, un model 100% espanyol.

L'autarquia, Fiat i INI.

Durant els anys quaranta, Espanya s enfrontava a les dificultats de la postguerra. Estem doncs, davant d un pas arrasat per una guerra civil de tres anys de durada, amb pocs recursos i que s ha d autoabastir, ja que els pasos europeus tanquen les fronteres a Espanya. Franco potncia al mxim la idea de l'autarquia econmica. 

El govern franquista de Francisco Franco va crear l Institut Nacional d Indstria (INI), propietat de l'estat.
La creaci de l INI data del 25 de setembre de 1941 i fou imprescindible pel renaixement econmic i industrial d Espanya. Fins aleshores cap empresa podia mantenir un nombre elevat de treballadors.
L INI va optar per la fabricaci de vehicles de dos vessants, comercials i de turisme. Sorgirien aix l'ENASA i la SEAT respectivament. 
Aix com l ENASA, sota el nom de Pegaso, majoritriament fabricaria models comercials i sense estar afiliada amb cap empresa, el cas de Seat era una mica ms complex. Espanya no tenia suficients coneixements tcnics i l'INI va apostar perqu s afilis a una marca estrangera.
Aleshores, l'INI va contactar amb altres empreses europees dedicades a la construcci d autombils. Ho va provar amb empreses com Ford, Peugeot, Renault, per no va avanar la idea perqu aquestes marques per exportar necessitaven el perms dels seus respectius governs, pasos no aliats amb el moviment feixista. 
Espanya es va trobar nicament amb dos sortides, la recent Volkswagen i FIAT. 
En el cas de la primera, Alemanya estava altament intervinguda econmicament i polticament pels pasos aliats, no tenia autonomia per decidir i el seu futur era incert.
En canvi, Fiat disposava d una mplia gamma de models, ben reconeguts per la premsa especialitzada des dels seus inicis, cosa que d entrada ja eren avantatges. 

Al cap de l INI es trobava Antonio Suanzes Fernndez, amic  personal de Franco, que va arribar a un acord amb el professor Valetta, president de Fiat, el 26 d octubre de 1948.

La creaci de l empresa SEAT.

La constituci de Seat va ser fruit de l'acord inicial entre Fiat i INI. Tamb varen collaborar sis bancs principals espanyols. Seat s escriptura com a societat el dia 9 de maig de l any 1949 amb un capital social de 600 milions de pessetes, una xifra molt elevada. 
INI tenia el 51% del capital, Fiat el 7% i la resta pertanyia a bancs i entitats privades.
L acord amb Fiat era d un perode de 5 anys, aix es fins a 1955 i posteriorment, s allarg fins a 1963.

Malgrat que la voluntat inicial del dictador era que la fbrica s'installs a Burgos o Extremadura, la pressi de la Fiat i els Bancs van fer que canvis d'opini i s'opts per Barcelona.

El primer president de SEAT seria Jos Ortiz de Echage, enginyer de l Armada. El primer projecte de Seat va ser la fabricaci del Fiat 1400, un cotxe realment acceptable, fiable, dur i d un segment mig-alt, destinat tamb a substituir els antics cotxes de representaci i d's pblic, com ara taxis.

 Referncies .


Dcada dels 50.

La construcci de la fbrica i la producci del Seat 1400.


La ubicaci de la fbrica a la zona Franca de Barcelona va ser estratgica, tot i presentar alguns inconvenients com ara que est situada a la zona del delta del riu Llobregat, que presentava un sl poc resistent. El procs de cimentaci es duu a terme durant l any 1951.

A mitjans del 52, comencen a aixecar els obrers l'estructura metllica en una superfcie de 20 hectrees de la Zona Franca. El govern espanyol donava gran importncia a aquesta indstria: SEAT la podrem definir com la indstria insgnia del rgim de Franco. 
A finals d'any ja estava quasi acabada i equipada amb tota la maquinria que necessitava per a entrar en producci el Seat 1400. 
Hi havia un  total de 40.000 m2 de tallers i 7.473 m2 d oficines. La fbrica tenia una superfcie total de 95.045 m2, dels quals 75.000 estaven coberts i illuminats. 

La factoria de Seat es va inaugurar oficialment el 5 de maig de 1953 per Francisco Franco.
El dia 13 de novembre de 1953, surt el primer cotxe: un SEAT 1400 amb placa B-87223.
Es tractava d'una berlina de quatre portes, motor davanter i tracci posterior de la qual es van derivar nombroses versions. La seva producci es va finalitzar amb la versi  C  l'any 1963, quan va ser substitut pel nou SEAT 1500.
Per aquelles dates, alguns dels 950 treballadors de la plantilla ja van rebatejar les sigles SEAT  com "Siempre Estars Apretando Tornillos". Aquest canvi de sigles era propiciat perqu, al principi, els cotxes eren muntats amb les peces procedents de les fbriques de Fiat a Itlia. 

L any 1954 s edificava la  barriada Seat . Es tractava d un complex amb habitatges per acollir als treballadors, tallers per a formar-los, escoles per als fills d aquests i  colmados  (botiga de queviures). Seat volia imitar a les colnies industrials de principis del segle XX.

El diari  La Vanguardia espaola  es feia ress de l avan de la fbrica, del creixent ritme de producci, ampliaci de tallers, de la creaci de l escola de formaci i/o reciclatge de la plantilla, etc.

Neix el 600, el turisme espanyol i el canvi social i psicolgic.

Tots podem donar per ents que el sis-cents va ser molt ms que un model de Seat. Va comportar un canvi psicolgic al nostre pas, pel fet que va escurar distncies, la possibilitat de fer turisme pel territori espanyol, el primer vehicle de motor 
d  explosi accessible a moltes famlies de classe mitjana-baixa, i tamb la incorporaci de la dona en l mbit automobilstic.  

Al Seat 600 li devem els  caps de setmana  tal com els entenem en l actualitat. Per primer cop en la histria era possible que una famlia obrera ans a passar el cap de setmana a la platja amb total independncia. s el que en direm  domingueros . 

Tamb, grcies al 600, la gent podia anar a treballar fora de la localitat on vivia. 
Molts joves es van poder independitzar i tenir cotxe propi i en algunes cases de gent de classe alta podia servir com a un segon cotxe.

Es pot comparar el fenomen que va significar el Seat 600 amb el del Ford T.
Al contrari de totes les marques de l'poca com Daimlier, Mercedes-Benz, que construen cotxes per les famlies burgeses de classe alta, Ford estava entestat en qu l autombil havia d estar a l abast de tothom, i ho va aconseguir amb el seu model Ford T i en l'aplicaci del taylorisme per a la producci d'aquest.

El Seat 600 va ser el segon model de Seat produt a la Zona Franca, el qual va anant evolucionant fabricant-se les versions N, D, E, L Especial, 800 i altres fins assolir les 800.000 unitats. La producci per tant es va encetar el 1957 i es va allargar fins l'estiu de 1973.
 
A l inici de la fabricaci del 600 normal, la plantilla de Seat era ridcula i no podia absorbir la gran demanda de 600, per aix Seat va posar en marxa les llistes d espera, que podien arribar a 3 anys. 

Durant la dcada dels 60, el problema de les llistes d espera es va anar resolent lentament. Tamb es va multiplicar la seva producci per sis.

Els anys seixanta.

El creixement imparable de Seat.

A part de l'excellent resultat que li estava donant el Seat 600, Seat va augmentar moltssim la producci durant els anys seixanta i part dels setanta. Va ampliar el catleg de vehicles disponibles, la qualitat dels productes, van augmentar el volum d  exportacions a d  altres pasos, etc.

A finals del 1963 es posa en marxa el substitut definitiu del 1400 amb un estil absolutament trencador pel que fa a la lnea exterior i interior. s el 1500, un turisme que signific el tercer model en entrar en producci, exponent de l'alt de gamma a l'poca, va ser la caracterstica berlina de representaci, taxi, ambulncia, etc. dels anys 60 i comenament dels 70.

L  any 1965 es fan les primeres exportacions. El ritme de producci i de demanda augmenta brutalment des que es va presentar el 600 D.


L any 1966 es presenta el 850 i un any ms tard neix FISEAT, una entitat per a finanar les vendes a terminis dels cotxes de la marca. El 850, concebut a Itlia com a un 600 millorat, (millors acabats, majors prestacions, menys defectes) va superar a 1970 en vendes al 600. Com havia passat abans amb el 600, SEAT va desenvolupar una carrosseria de 4 portes, va haver-hi dues versions, de la primera se'n van fer tan sols 417 exemplars, per la segona, ms llarga que l'original de dues portes, va tenir gran difusi (850 Especial 4 puertas i 850 Especial 4 puertas largo Lujo). Del 850 es van produir tamb les versions Coupe i Spider. L'ancdota principal que cal destacar d'aquest parell de versions s que al tractar-se d'un "todo atrs" i al pesar poc, a altes velocitats o un dia vents s'aixecava de la part davantera del terra, marxant molt de la carretera. El remei que hi van posar els usuaris, era carregar al capot porta-equipatges un parell de sacs de sorra per a fer pes.

Al maig de 1968 es llana el 124, un altre vehicle emblemtic per la histria de l'empresa i referent en les competicions automobilstiques dels anys 70. El 124 havia estat guardonat cotxe de l'any a Europa i altres llicenciataris de FIAT (com Lada) el van mantenir en producci fins a quaranta anys desprs del seu llanament.
SEAT va produir la berlina, per tamb el familiar i el Coup. El seu motor de 1197cc, amb 60CV, una velocitat mxima de 140 km/h i una carrosseria confortable el van convertir en la primera veritable berlina familiar del pas. El 124 va servir de base al Seat 1430, versi ms luxosa, que incorporava el motor de 1438cc del Fiat 124 Spider. La introducci del 132 en 1973 com a substitut del 1500 va portar els motors de doble arbre que en les versions 1600, 1800 i 2000 van portar incomptables xits al 1430 FU i 124 FL en competici.

Seat fabrica el turisme 1.000.000, corresponent a un Seat 124, que com ancdota va ser regalat a una senyora guanyadora del concurs de TVE "un milln para el mejor". 

La dcada dels anys 60 havia estat clau per l assoliment de SEAT. Va tancar la dcada amb molts ms models dels que ho va fer en la passada, i amb un ritme de producci i de demanada que anava augmentant frenticament. 
El pas tampoc s el que era: la poblaci ha augmentat el seu poder adquisitiu, s han enriquit molts sectors per l arribada en massa dels turistes europeus, ha aparegut la televisi, l autombil s ha ests, i en general, ha millorat la seva qualitat de vida oblidant els durssims anys de postguerra que Franco ens va portar. La dictadura tamb es va tornar lleugerament ms permissiva i apareix alguna revista en catal. Van ser temps de canvi, un canvi que Espanya demanava a clam des de feia segles. 

Dcada dels setanta.

Els provocadors anys setanta i la conseqent inestabilitat de Seat.

Els anys 70 van ser inestables per Seat i van comportar un vertader canvi al pas a la mort de Franco.
Fins la primera meitat, van continuar en l excellent lnia de producci que portaven des d inicis dels anys 60. En la segona meitat, en canvi tenen importants prdues en la producci i tamb de capital. 
Durant els inicis dels anys 70 les exportacions es multipliquen per deu. Seat se situa capdavantera dels fabricants d autombils espanyols.
En referncia als cotxes llenats al mercat durant els 70, hi ha una oferta molt mplia de cotxes respecte altres marques que intentaven competir amb Seat. Desapareixen i se substitueixen els ms veterans com el Seat 600, el 850 i el 1500. L any 1970 es presenta el 1430 i el 124 Familiar. 

En el mn obrer es van accentuar les vagues i manifestacions per problemes laborals, per sota el rgim franquista, i especialment als anys 70, aquests eren durament reprimits pels "grisos".

A l'abril de 1972 es llana el 127, un model que vindria a substituir el popular 600, el primer tracci davantera de la casa que, amb versions de 3 i 5 portes es va mantenir en producci fins a 1984, amb 1,5 milions d'unitats fabricades. El 127 va patir un rentat de cara el 1977 i un altre el 1981. Aquesta tercera versi va rebre el nom de Seat Fura que va ser l'nica que va comptar amb una versi esportiva, el Fura Crono, amb el motor del 1430 i 75CV.


A mitjans del 73 surt al mercat el 132, el substitut del 1500, ja desaparegut del catleg de Seat, i tamb una variant esportiva i ms luxosa del 1430, l especial 1600, tamb anomenat FU, un cotxe realment admirat i respectat pel pblic espanyol. 
Tanmateix tamb s'inicien les obres de construcci del Centre Tcnic. 
En aquest any tamb hi ha l espectacular increment del preu del petroli, fenomen conegut com la crisi del petroli, que afect a molts sectors dels quals depenia l economia espanyola, entre ells la Seat. 
El govern franquista no respon enfront d aquesta crisi, que perdur fins a finals dels anys 70, quan el govern de Adolfo Surez (UCD) pos en marxa un pla d estabilitzaci radical en qu els sindicats s oposaren.
En el 1974 es produeix el Seat 2.000.000. Seat se situa en vuit lloc entre els fabricants europeus. La indstria automobilstica europea pateix una  greu crisi. S'inicia la fabricaci del 133, un model que mantenia l'esperit i configuraci mecnica del 850 del qual, tot i nixer un tant desfasat, es va exportar ms de la meitat de la producci.  

A partir d  aquest moment, tots els fabricants tindran petites davallades de la producci. 

A primers d'abril de l any 75 es construeix la primera fase de construcci del Centre Tcnic i va ser presentat el model 131. A Itlia va representar el substitut del 124, i a Espanya el Seat 124 i 131 van conviure en plantilla durant una bona pila d'anys. No gensmenys, el 131 va assolir un gran xit de vendes i a 1981, la substituci del motor motor disel Perkins pel SOFIM, de 2500cc., va revitalitzar les vendes fins que es va deixar de produir l'any 1984.

En aquells moments l'INI obliga a Seat a comprar la factoria Authi de Pamplona, per a poder conservar els llocs de treball, passant a tenir la plantilla ms gran de la seva histria, 32.000 persones. 

FIAT, que gaireb possea el 50% de les accions de Seat, les ven a l Institut Nacional d Indstria al preu simblic d 1 pesseta per acci. 
Molta gent pensava que sense les ajudes tcniques de Fiat i la caiguda de la dictadura, provocaria la desaparici de SEAT.
Torna a instaurar-se la Ford i fabric el Ford Fiesta, un model que posaria les coses difcils als Seat 127, aix com tamb els novedosos Renault 5. Al mar del 1976, al Sal de Ginebra es presenta el 127 de 4 portes. Corresponia al Seat nmero 3.000.000.

Al llarg de la segona meitat de la dcada dels 70, Seat acumula prdues i per tant decideix fer retallada de plantilles. Acomiada moltssims treballadors, que es manifestaren i acumularen munts de queixes als sindicats de CCOO i de l UGT.

En l mbit econmic, a Espanya hi ha un augment del preu de tots els productes, per els sous tamb augmenten considerablement.  

En l mbit social el pas lentament s anava modernitzant i normalitzant cap al mn occidental. Obria portes i finestres desprs de 40 anys de dictadura i d estancament en totes les rees. 

En l mbit cultural va crear molta polmica entre els sectors ms conservadors l arribada o projecci de pellcules, espectacles o elements pornogrfics, aix com tamb l arribada de la msica internacional de finals dels 70, amb algunes lletres molt atrevides i controvertides criticant el sistema.


Espanya tamb es prepara per a rebre l onada de productes estrangers. 
A Seat li va fer molt mal (i t part de culpa de les seves prdues) l arribada dels models d autombils europeus com el Ford Sierra, l Opel Rekord, el VW Passat/Santana, el Peugeot 505, BMW, etc., perqu aquests cotxes eren infinitament superiors als Seat d aleshores en quant seguretat, tecnologia, fiabilitat, motors, qualitat dels seus materials i construcci. Seat va fer un gran esfor per intentar llenar models que s acostessin als nivells d exigncia europeus a uns preus barats comparat amb els d altres marques.

El 1976 es presenta el 1200 Sport, amb una carrosseria esportiva dissenyada i produda per Inducar sobre la base del 127 que, com el 133 era original de SEAT sense parallel en FIAT. L'arribada del 128 3p, un competidor directe, va limitar les seues vendes. 

El 1979 es presenta el vanguadista Seat Ritmo i en 1980 el prctic Seat Panda que la prpia FIAT va mantenir en producci ms de 20 anys. Es produeix el SEAT 4.000.000. 
 
Els anys vuitanta.

El divorci amb Fiat i la compra de Seat per Volkswagen.

Al maig de 1980, inesperadament, Fiat decideix no renovar els lligams i pactes que tenia amb Seat, trencant aix la collaboraci que havien mantingut durant ms de 30 anys.

Al 1981 Fiat ven a l INI tot la seva participaci a Seat. Amb un 95% del capital de Seat en poder de l'INI, l empresa es converteix en el primer fabricant d'autombils totalment espanyol.

Desprs de diverses negociacions del govern espanyol s'arriba a fi d any a un acord de collaboraci amb el grup Volkswagen. 
L empresa espanyola podr disposar dels enginyers de Volkswagen per la creaci de models posteriors de Seat, i l empresa alemanya fabricar a les factories de Seat els models Volkswagen Passat, Santana i Polo classic, ja que els costos de producci eren la meitat dels que costava fabricar-los a Alemanya. 

El Ritmo va haver de ser modificat i rebatejat com a Ronda al 1982 per a poder ser exportat, el mateix que li va passar al Panda que al 1987 passava a anomenar-se Marbella. 


Per a sobreviure mentre es feia la gesti de la compra per part de Volkswagen, SEAT va buscar nous aliats. Aix, partint del bastidor del Ritmo, amb estructura Karmann, disseny de Giugiaro i motor Porsche, el 1984 va llanar el primer Seat Ibiza, que no tenia cap paralelisme amb Fiat. Abans de passar a formar part de Volkswagen es va presentar el 1985 el Mlaga, bsicament un Ritmo de tres volums.

La filosofia dels alemanys per a SEAT era i s, la de fabricar cotxes de disseny mediterrani i esportiu, per compartint l estructura i el motor dels models alemanys.

En l'any 1985 el president del Govern espanyol Felipe Gonzlez (PSOE) s'entrevista amb el president de Volkswagen Carl Hahn per a aconseguir que Volkswagen facilits ms maquinria i ms capital per l empresa espanyola. 

Al juny de 1986, desprs de diversos acords amb el govern de Felipe Gonzlez, Volkswagen es fa crrec de Seat en la seva totalitat. 
En el mateix any, es funda Seat Sport, una empresa parallela a Seat que, a partir de les berlines estndard i de srie de Seat, adaptaven per a fer vehicles de competici de carreres i rallis.

Dcada dels noranta.

El renaixement de Seat i la construcci de la fbrica de Martorell.

Entrats a la dcada dels 90, l'any 1991 es llana el Seat Toledo, que represent el primer model fabricat totalment per Volkswagen i compartint molts elements i els motors del Volkswagen Passat. 

Aquell mateix any, Volkswagen estava plantejant dues alternatives pel futur de la fbrica de la zona Franca: Modernitzar-la o b  construir-ne una de nova. L empresa alemana es va decidir per la segona opci.  
Segons Carl Hang, la fbrica, situada a Martorell va costar 30.000 milions de pessetes i ocupa una extensi total de 3,4 milions de m2, dels quals 700.000 m2 eren naus. 
Es calculava aleshores que sortirien 1.500 cotxes diaris, treballant 8.500 treballadors.
Parallelament a les obres de la nova seu de Martorell, Volkswagen tamb va reformar la zona franca i va convertir l antiga fbrica en oficines.
Al febrer de 1993 el rei Juan Carlos I va inaugurar oficialment la fbrica de Martorell, la ms moderna d'Europa, amb un altssim nivell d'informatitzaci i robotitzaci. 
El primer model que va entrar en producci a la nova fbrica de Seat va ser l Ibiza II. 

L'any 1994, Seat ven la fbrica de Pamplona i  l empresa financera Fiseat a Volkswagen. 

Durant l'any 1995 es presenten dos nous models i en el sal de Ginebra: el monovolum Seat Alhambra (fabricat a Portugal juntament amb Ford i Volkswagen).

Cap a l any 1997 va nixer l Arosa, que inicialment es fabric a Alemanya, juntament amb el Volkswagen Lupo, que eren quasi idntics. Posteriorment pass a fabricar-se a les installacions de Martorell. 


A la fi de 1998 es va comenar a fabricar el Seat Toledo II, per com que la fbrica de Martorell s'havia quedat petita, seria fabricat ntegrament a Blgica. Aix aixec moltssima polmica per part dels treballadors, ja que van retallar plantilla, aprofitant-se que els costos de producci a Blgica del Toledo eren ms econmics.

L any 1999, per acabar el milleni, Seat llana al mercat el Seat Len, molt semblant al Toledo II. Tamb al juny de 1999 passa a presidir l'empresa Bruno Adelt. 

SEAT a l  actualitat.

L'any 2000 Seat compleix el seu 50 aniversari i amb aquest motiu el Rei Juan Carlos I rep en audincia al president de Seat, i el Prncep d'Astries visita les installacions de Martorell. El Centre Tcnic compleix 25 anys. L 1 de Juliol Bernd Pischetsrieder substitueix a l'anterior president. Es presenta el Salsa, un prototip que servir per donar lloc a la nova imatge dels productes de la marca.

Al 2001 surt de la lnia de muntatge de la fbrica de Martorell, la primera unitat del Toledo desprs del trasllat de la producci des de Brusselles. 

Al desembre, al Sal de l'Autombil de Bolonya, es presenta oficialment el nou Ibiza, la nova generaci del cotxe ms carismtic de la marca amb unes lnies trencadores i molt modernes. 
La producci del Ibiza passar a produir-se en un 10% a Eslovquia. S'adopta l'euro com moneda oficial interna de la companyia.

L any 2002, Andreas Schleef esdevindr nou president de Seat. La filial espanyola s'integra en el Grup Volkswagen.

L any 2003 al el Sal de Frankfurt es presenta el Seat Altea Prototip, que donar lloc a la futura generaci de la seva gamma de vehicles.
En l' mbit esportiu, Seat participa en el Campionat Europeu de Turismes i el Toledo GT assoleix la victria en el Campionat d'Espanya de Gran Turisme.
Seat tamb munta la competici mono-marca Supercopa Seat Len. 

A comenaments del 2004 Seat posa en producci l Altea (curt). A l estiu es posa en venda el tercer Seat Toledo, una berlina derivada del monovolum Altea.
En aquest mateix any, es trasllada la producci del Ibiza que Seat tenia a Eslovquia cap a la planta barcelonesa de Martorell. Tamb se celebra al setembre el 20 aniversari del Seat Ibiza. 
El Seat Altea aconsegueix 5 estrelles al crash test EURONCAP, destacant en protecci frontal, lateral i en protecci infantil.


L'any 2005 s'estrena amb un lamentable accident que va causar la mort d'un operador logstic del departament de gesti de materials i transports. 
Al novembre es presenta la versi de l'Altea FR i el Len TFSI al sal d'Essen i alhora Seat t seriosos problemes al no poder resoldre de forma satisfactria l'excedent de personal a la plantilla i avisa que perillen les inversions en l'empresa. Volkswagen es mostra plenament confiada en el futur de Seat, tot i que l'any no li result favorable per a l'empresa espanyola.

Al maig del 2006 es presenta al sal de Madrid el nou Seat Len FR, alhora que s'inicia la gira del grup La Oreja de Van Gogh amb la imatge de l'Ibiza. 
Al sal de Pars es present la una variant allargada del Seat Altea, el Seat Altea XL, i ms tard apareix el primer SUV de la marca, el Seat Altea Freetrack. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258441" title="Caimancito" nonfiltered="986" processed="985" dbindex="100988">
Caimancito s una ciutat i municipi del sud-est de la provncia argentina de Jujuy, en el departament Ledesma. 

Geografia. 

Aquesta ciutat se situa a uns 145 km al noreste de la capital provincial, amb la qual es comunica principalment a travs de la RN 34 i un petit accs per la ruta provincial RP 1. 

La regi s un pedemonte de contacte entre les yungas i la plana chaquea, el clima s tropical amb elevades temperatures dirnes gaireb tot l'any (a l'estiu, especialment durant els mesos de desembre i gener, les temperatures absolutes poden arribar a 46 C, no obstant aix espordicament, en les nits invernales  juliol i juny  les temperatures baixen dels 10 C). 

Histria. 

Prehispnicament el territori va ser poblat per les tnies originries dels ocloyas (una parcialidad dels omaguacas), aix com churumatas, chans, chorots i wichis. La presncia europea es va iniciar amb els realistes en el s. XVI, encara que la consolidaci dels europeus va ser lenta, en gran mesura per les dificultats climtiques i d'accessibilitat. 

Caimancito va ser fundada oficialment en 1859 per Julio Bracamonte, i al llarg del s. XX ha rebut immigraci boliviana.

Economia.

Es basen encara en el sector primari; principalment en l'agricultura de tomquets, blat de moro, chauchas, albergnies, morrones, cogombres i zapallitos. Tamb es conreen, per a l'exportaci diverses flors tropicals i a escala reduda paltas, bananes, ctrics, canya de sucre i caf.

Turisme.

Encara que encara a (2006) t poc desenvolupada la seva infraestructura turstica, possex potencial per al turisme d'aventura ja que es troba prop del lmit sudoriental de la gran Reserva de Biosfera de la Yunga integrant del sistema Mab, per altra banda uns 20 km al nord-oest es troba el Parc Nacional Calilegua.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258443" title="Messier 6" nonfiltered="987" processed="986" dbindex="100989">

Messier 6 o el cmul de la papallona (M6, NGC 6405) s un cmul obert a la constellaci d'Escorpi. Visualment s l'objecte Mesier ms proper en distncia angular al centre de la Via Lctia, en Sagitari.

Moltes de les estrelles del cmul sn estrelles blaves calentes, de tipus B, encara que la ms brillant del cmul s una estrella gegant taronja del tipus K. Aquesta estrella, coneguda com a BM Scorpii, est classificada com a estrella variable semiregular; la seva lluentor varia des d'una magnitud +5,5 fins a magnitud +7,0. En les fotografies en color del cmul de la papallona aquesta estrella taronja contrasta amb les seves venes blaves. La estrella V862 Scorpii s una variable del tipus Gamma Cassiopeiae; la seva magnitud varia de 2 a 8,5.

Les estimacions sobre la distncia del cmul han variat al llarg dels anys, amb un valor mitj proper als 1.600 anys llum, que donava una dimensi espacial d'uns 12 anys llum. Mesures ms modernes mostren la seva lluentor total amb magnitud 4,2. La dimensi aparent s de 25 minuts d'arc, uns 20 anys llum.

Histria.
Robert Burnham va proposar que Ptolemeu podia haver vist el cmul de la papallona a ull nu mentre observava el seu ve, actualment conegut com a cmul de Ptolemeu (M7).  Giovanni Battista Hodierna va ser el primer astrnom de qui es t constncia que va veure el cmul de la papallona abans de 1656. Charles Messier el va catalogar el 1764, per no va ser fins el segle XX que se'n van mesurar algunes propietats.

Enllaos externs.
 Messier 6 - SEDS Messier. ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258444" title="Universitat de Garyunis" nonfiltered="988" processed="987" dbindex="100990">
La Universitat de Garyunis (rab:               ), coneguda abans com a la Universitat de Bengasi, s una universitat pblica que es troba a Bengasi, Lbia.

Histria.
La universitat es va fundar el 15 de desembre de 1955 a Bengasi, la segona ciutat ms gran de Lbia, sota el nom de "Universitat de Lbia", amb una matriculaci inicial de 31 estudiants inscrits en les facultats d'art i educaci.

Desde llavors, la universitat va creixr establint facultats a Trpoli (cincies el 1957, agricultura el 1966, petroli i minerals el 1972) i a Bengasi (economia el 1957, dret el 1962, medicina el 1970).  El 1967 el Collegi d'Estudis Tcnics Superiors i el Collegi Superior de Professors van ser incorporats a la universitat. Els noms d'aquests dos collegis desprs van canviar pels de Facultat d'Enginyeria i Facultat d'Educaci.  

La Universitat de Lbia es va separar en dues institucions diferents, la "Universitat d'Al Fateh" a Trpoli, i la "Universitat de Garyunis" a Bengasi.  D'aquesta manera la Universitat de Garyunis va crear noves facultats: cincies, enginyeria i odontologia el 1974, i agricultura el 1976.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258445" title="Cochinoca" nonfiltered="989" processed="988" dbindex="100991">
Cochinoca s una localitat del departament de Cochinoca en la provncia de Jujuy. 

En l'hivern el fred s molt intens i sol haver registres de fins a -20 C. 

En la epoca precolombina s'estenia per Cochinoca el cam d'Inca. 

Demografia.

Poblaci en 1991: 85 habitants (INDEC) 

Poblaci s 2001: 75 habitants (INDEC), dels quals el 50,77% sn dones i el 49,33% sn homes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258447" title="Ciudad Perico" nonfiltered="990" processed="989" dbindex="100992">
Perico s una ciutat de la provncia de Jujuy, Argentina. 

Es troba en el nord-oest del departament El Carmen, a 30 km de la capital provincial San Salvador de Jujuy, i en la denominada vall dels Pericos. 

El riu Perico corre pocs quilmetres al nord de la ciutat, a escassos 10 km de la seva desembocadura sobre el riu Gran de Jujuy; per altra banda, els terrenys de l'aeroport Internacional Horacio Guzmn fixen un virtual lmit aquest a la ciutat. 

Encara que jove, Ciutat Perico s una de les localitats ms importants de la provncia, a aix van contribuir la seva condici de nus de ferrocarril, i les plantacions tabacaleras de la zona. 

En els ltims anys la seva proximitat a la capital provincial  amb la qual es troba vinculada mitjanant una autopista sobre la ruta Nacional 66 , i la seva comunicaci aria i vial han impulsat el creixement de la regi. 

Histria.

La zona de la vall dels Pericos va ser una de les primeres a ser colonizadas pels espanyols durant el segle XVI, prova d'aix s que la zona ja era cridada amb aquest nom un temps abans de la fundaci de San Salvador de Jujuy. 

Diversos espanyols van ser beneficiats amb els repartiments de terres d'aquestes zones en aquesta etapa, les quals van ser conreades amb blat de moro, vinyers i fruiters fonamentalment. La ubicaci en l'estratgica ruta cap a Lima, va afavorir el desenvolupament de la zona, que desprs es va convertir en una important productora de mules. 

Encara que les localitats de Perico de San Antonio i El Carmen de Perico van ser fundades un segle abans, la poblaci ms prspera de la vall no seria fundada sin fins al segle XX, quan la Legislatura Provincial crea mitjanant la Llei N 227 la comissi municipal d'Estaci Perico el dia 29 d'octubre de 1913. 

Durant els anys 1910, comena la construcci de les dues lnies de ferrocarril que confluxen en Perico: la primera comunicava a la ciutat de San Salvador de Jujuy amb Buenos Aires, i la segona neix aqu per a arribar fins a la ciutat saltea de Pocitos, en el lmit amb Bolvia, encara que a l'any 2006 noms funcionava aquesta ltima. 

s llavors quan la zona comena a ser cridada Estaci Perico, encara que tamb la hi conocin com Senda de Medina i Juan Domingo Pern. La lnia de ferrocarril va conformar una zona coneguda en la provncia com el Ramal, sobre la qual es van desenvolupar les ciutats amb ms creixement de la provncia (com San Pedro de Jujuy i Libertador General San Martn), Ciutat Perico pugues considerar-se una d'elles ja que se situa en la capalera del ramal. 

El 19 d'abril de 1967 el governador Horacio Guzmn va inaugurar l'aeroport Internacional nomenat en aquest llavors com El Cadillal, el nom del qual seria canviat al d'Horacio Guzmn anys ms tard com homenatge a qui ho va inaugurar. 

Aquest mateix dia la localitat rep el nom de Ciutat Perico. Mentrestant la producci tabacalera seguia creixent, passant a formar un dels pilars productius de la provncia, i en 1969 es forma la Cooperativa de Tabacaleros de Jujuy, que era a 2006 la principal exportadora de tabac Blue Virginia del pas. Aquests dos fets van ser molt importants en la vida de la ciutat, que gaireb va triplicar la seva poblaci entre els anys 1980 i 2001. 

La Zona Franca de Perico promet ser un nou impuls a la ciutat, proveint d'avantatges impositius a les empreses que es radiquin en la zona i comunicaci vial amb els ports de l'Atlntic i el Pacfic.

Toponmia.
 
El nom de Perico va ser donat a la zona durant les primeres poques de la colonitzaci espanyola; es creu que t a veure amb el avistamiento d'aquestes aus, encara que no se sap amb certesa. 

El nom d'Estaci Perico va ser mutado a Ciutat Perico en 1967 quan el poblat va veure acrescuda la seva importncia amb la inauguraci de l'aeroport internacional.

Poblaci.

Contava amb 36.320 habitants (INDEC, 2001), el que representa un increment del 41,1% enfront dels 25.749 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior. 

Aquesta magnitud la situa com la cambra aglomerada de la provncia des que Palpal va ser sumat al Gran San Salvador de Jujuy, urbs a la qual Perico s en algunes ocasions incorporada, encara que no existeix encara una continutat edilicia entre ambdues. 

Aquestes xifres inclouen els barris Santo Domingo, La Posta i Coll, encara que exclouen la poblaci de l'aeroport Horacio Guzmn.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258450" title="Telmatobius jelskii" nonfiltered="991" processed="990" dbindex="100993">

Telmatobius jelskii s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U. &Lehr, E. 2004.  Telmatobius jelskii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258452" title="El Carmen" nonfiltered="992" processed="991" dbindex="100994">
El Carmen s la ciutat capalera del departament homnim, en la provncia Argentina de Jujuy; en la intersecci de la RN 9 i la RN 66, a 45 km de la ciutat cabdal San Salvador de Jujuy. 

s una de les ms antigues poblacions de la Provncia de Jujuy. Per les seves caracterstiques ecolgiques s una zona dedicada al cultiu de tabac, la ramaderia i la vitivinicultura.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258453" title="Telmatobius laticeps" nonfiltered="993" processed="992" dbindex="100995">

Telmatobius laticeps s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius laticeps.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258455" title="Telmatobius latirostris" nonfiltered="994" processed="993" dbindex="100996">

Telmatobius latirostris s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U. &Lehr, E. 2004.  Telmatobius latirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258456" title="La Esperanza" nonfiltered="995" processed="994" dbindex="100997">
La Esperanza s una ciutat del departament San Pedro, provncia de Jujuy, Argentina. A la vora de la RN 34. 

Es troba situada dintre de la Vall del Riu San Francisco de Jujuy, a 25 km de la confluncia dels rius Gran i Lavayn que desprs formen el riu San Francisco. 

La zona presenta un clima subtropical humit, que afavoreix el cultiu de la canya de sucre, tabac i altres cultius tropicals que conformen el principal sustento econmic de la regi. 

Contava amb 5.002 habitants (INDEC, 2001), el que representa un decremento del -13,27 % enfront dels 5.666 habitants (INDEC, 1991) del cens anterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258457" title="Telmatobius marmoratus" nonfiltered="996" processed="995" dbindex="100998">

Telmatobius marmoratus s una espcie de granota que viu a Bolvia, Xile, Per i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Arizabal, W., Lehr, E., De la Riva, I., Veloso, A., Nez, H. & Lavilla, E. 2004.  Telmatobius marmoratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258458" title="Telmatobius mayoloi" nonfiltered="997" processed="996" dbindex="100999">

Telmatobius mayoloi s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I. & Lehr, E. 2004.  Telmatobius mayoloi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258459" title="Palma Sola" nonfiltered="998" processed="997" dbindex="101000">
Palma Sola s una localitat del Departament Santa Brbara, provncia de Jujuy, Argentina. 

Se situa en la regi fitogeogrfica del Gran Chaco, a pesar de la curta distncia a les Yungas. 

Sobre la ruta provincial RP 13. La seva poblaci urbana, o sigui agrupada, s de 5.318 habitants (INDEC, 2001).













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258460" title="Telmatobius necopinus" nonfiltered="999" processed="998" dbindex="101001">

Telmatobius necopinus s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I. & Lehr, E. 2004.  Telmatobius necopinus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258461" title="Telmatobius niger" nonfiltered="1000" processed="999" dbindex="101002">

Telmatobius niger s una espcie de granota que viu a Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Merino-Viteri, A., Coloma, L.A., Ron, S. & Lynch, J. 2004.  Telmatobius niger.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258463" title="New York Jets" nonfiltered="1001" processed="1000" dbindex="101003">
Els New York Jets sn un equip professional de futbol americ amb seu a l'rea metropolitana de Nova York. Formen part de la divisi est de la Conferncia Americana (AFC) dins la NFL. L'equip juga els partits a casa al Giants Stadium a la ciutat d'East Rutherford, NJ. L'estadi porta el nom de l'altre equip de la NFL de Nova York que hi juga, els New York Giants.

Les oficines i les installacions esportives de la franqucia estn situades a la Hofstra University a Hempstead, NY dins l'illa de Long Island. L'equip est construint unes noves installacions i oficines a Florham Park, NJ.

L'equip va comenar a jugar l'any 1960 com a membre de la Lliga Americana de Futbol Americ (AFL) amb el nom de New York Titans. A l'any 1963 la franqucia va ser renombrada grcies a Sonny Werblin qui va comprar-la al 1963. Ms tard, els Jets es van unir a la NFL desprs de la fusi entre NFL i AFL.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258464" title="Telmatobius oxycephalus" nonfiltered="1002" processed="1001" dbindex="101004">

Telmatobius oxycephalus s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Referncies.

 Lavilla, E. 2004. Telmatobius oxycephalus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258466" title="Telmatobius pefauri" nonfiltered="1003" processed="1002" dbindex="101005">

Telmatobius pefauri s una espcie de granota que viu a Xile.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A. & Nez, H. 2004.  Telmatobius pefauri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258470" title="Telmatobius peruvianus" nonfiltered="1004" processed="1003" dbindex="101006">

Telmatobius peruvianus s una espcie de granota que viu a Xile i al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Lehr, E., Neira, D., Sinsch, U., Veloso, A. & Nez, H. 2004.  Telmatobius peruvianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258472" title="Telmatobius philippii" nonfiltered="1005" processed="1004" dbindex="101007">

Telmatobius philippii s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Veloso, A. & Formas, R. 2004.  Telmatobius philippii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258473" title="Telmatobius pinguiculus" nonfiltered="1006" processed="1005" dbindex="101008">

Telmatobius pinguiculus s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius pinguiculus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258474" title="Telmatobius pisanoi" nonfiltered="1007" processed="1006" dbindex="101009">

Telmatobius pisanoi s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius pisanoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258476" title="Telmatobius platycephalus" nonfiltered="1008" processed="1007" dbindex="101010">

Telmatobius platycephalus s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius platycephalus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258477" title="Telmatobius rimac" nonfiltered="1009" processed="1008" dbindex="101011">

Telmatobius rimac s una espcie de granota que viu al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U. &Lehr, E. 2004.  Telmatobius rimac.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258478" title="Telmatobius schreiteri" nonfiltered="1010" processed="1009" dbindex="101012">

Telmatobius schreiteri s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius schreiteri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258479" title="Telmatobius scrocchii" nonfiltered="1011" processed="1010" dbindex="101013">

Telmatobius scrocchii s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius scrocchii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258480" title="Telmatobius sibiricus" nonfiltered="1012" processed="1011" dbindex="101014">

Telmatobius sibiricus s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Telmatobius sibiricus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258481" title="Telmatobius simonsi" nonfiltered="1013" processed="1012" dbindex="101015">

Telmatobius simonsi s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Telmatobius simonsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258482" title="Tractat de la Haia (1949)" nonfiltered="1014" processed="1013" dbindex="101016">
El Tractat de la Haia s un tractat internacional signat a la ciutat neerlandesa de la Haia el 27 de desembre de 1949 entre representants d'Indonsia i els Pasos Baixos. Sobre la base dels termes del tractat, els Pasos Baixos van concedir la independncia a Indonsia llevat de les Moluques del Sud i la Papua Occidental. En l'acord es va establir que el nom oficial passava de ser Pasos Baixos-Uni Indonsia a Indonsia, convertint-se aquest pas en una federaci. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258483" title="Telmatobius stephani" nonfiltered="1015" processed="1014" dbindex="101017">

Telmatobius stephani s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Lavilla, E. 2004.  Telmatobius stephani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258486" title="Telmatobius thompsoni" nonfiltered="1016" processed="1015" dbindex="101018">

Telmatobius thompsoni s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U., Lehr, E., Neira, D. & Martinez, J.L. 2004.  Telmatobius thompsoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258492" title="Telmatobius truebae" nonfiltered="1017" processed="1016" dbindex="101019">

Telmatobius truebae s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Sinsch, U., Lehr, E., Neira, D. & Martinez, J.L. 2004.  Telmatobius truebae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258494" title="Telmatobius vellardi" nonfiltered="1018" processed="1017" dbindex="101020">

Telmatobius vellardi s una espcie de granota que viu a Equador. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Merino-Viteri, A., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Telmatobius vellardi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258495" title="Pittsburgh Steelers" nonfiltered="1019" processed="1018" dbindex="101021">
Els Pittsburgh Steelers sn un equip professional de futbol americ amb seu a Pittsburgh, Pennsylvania. Formen part de la divisi nord de la Conferncia Americana (AFC) dins la NFL. Els Steelers sn la franqucia ms antiga i amb ms ttols de la AFC, ja que l'equip ha aparegut a sis Super Bowls i juntament amb els San Francisco 49ers i els Dallas Cowboys s un dels tres equips que han aconseguit guanyar la Super Bowl cinc cops. Han aparegut a 13 Finals de Conferncia i han jugat a casa ms partits de Final de Conferncia que cap altra franqucia. Tamb sn l'nic equip que ha pogut guanyar una Super Bowl entrant en sis lloc als play-offs, desprs d'haver guanyat tres partits com a visitant tot just abans de la Super Bowl XL jugada al febrer de 2006 a Detroit contra els Seattle Seahawks.

Originalment s'anomenaven Pittsburgh Pirates i es van unir a la NFL l'any 1933 quan el seu propietari, Art Rooney pare va pagar 2.500 dlars per a entrar-hi com a franqucia. A ms, els Steelers van ser el primer equip en comptar amb un jugador professional i la ciutat de Pittsburgh va ser la primera que va acollir un partit entre equips professionals a a dcada de 1880. 

La franqucia es va reformar i renombrar com a Steelers (treballadors de l'acer) com a senyal de la important posici de la ciutat de Pittsburgh en el camp de la siderrgia. Un afeccionat va proposar aquest nom en un concurs organitzat per un diari de la ciutat i la franqucia.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258498" title="Nikolaikirche" nonfiltered="1020" processed="1019" dbindex="101022">
 
La Nikolaikirche, construda el 1230, s l'edifici ms antic de Berln, Alemanya. Originalment era una esglsia romnica. S'ha reformat molt amb el temps, el 1380 s'hi afeg el  cor gtic, i el 1480 les seves naus tpiques d'esglsia-mercat.

En el moment de les restauracions de 1876 se la va dotar del seu doble campanar. Malmesa en el moment de la Segona Guerra Mundial, no fou restaurada fins al 1977 i al 1987 esdev un annexe del Mrkisches Museum.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258499" title="Telmatobius vilamensis" nonfiltered="1021" processed="1020" dbindex="101023">

Telmatobius vilamensis s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a Bolvia. 

Referncies.

 Formas, R. 2004.  Telmatobius vilamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258500" title="Emilio Attard Alonso" nonfiltered="1022" processed="1021" dbindex="101024">
Emilio Attard Alonso (Valncia 1915 - Rocafort, l'Horta 1997) fou un advocat i poltic valenci.  Estudi dret i periodisme i fou company de promoci de Dionisio Ridruejo. Fou proper ideolgicament ngel Herrera Oria i amic de Llus Lcia i Lcia; milit en la Dreta Regional Valenciana i durant la guerra civil espanyola lluit en l'exrcit republic, tot i que un germ seu fou afusellat a Nules. En acabar la guerra li fou prohibit dedicar-se al notariat i va obrir un despatx d'advocats. Fou president del Consell d'Administraci del Banc de l'Exportaci i deg del Collegi d'Advocats de Valncia. 

El 1975 es dedic a la poltica i promogu el Partido Popular Regional Valenciano, que s'integr poc desprs en la coalici Uni de Centre Democrtic (UCD). A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979, fou diputat per Valncia, president de la Comissi Constitucional i vicepresident del Congrs dels Diputats. Alhora, fou el mxim dirigent de la dreta valenciana, i juntament amb Fernando Abril Martorell i la collaboraci del diari Las Provincias, l'instigador de la campanya d'hostigament anticatalana coneguda com a batalla de Valncia, en la que aconsegu imposar en l'estatut d'autonomia del Pas Valenci de 1982 bona part de la simbologia blavera. Posteriorment es retir de la poltica i fou Conseller d'estat (1982-1985), professor de dret poltic i doctor honoris causa per la Universitat Politcnica de Valncia el 1993 

 Obres .
 Vida y muerte de UCD (1983);
 La constitucin espaola por dentro;
 Diccionario ideolgico poltico de la transicin: 60 aos en las provincias (1995);

 Enllaos externs .
 Biografia;
 Necrolgica a El Pas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258501" title="Telmatobius yuracare" nonfiltered="1023" processed="1022" dbindex="101025">

Telmatobius yuracare s una espcie de granota que viu a Bolvia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Cortez, C., Reichle, S., De la Riva, I. & Khler, J. 2004.  Telmatobius yuracare.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258503" title="Telmatobius zapahuirensis" nonfiltered="1024" processed="1023" dbindex="101026">

Telmatobius zapahuirensis s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Veloso, A. & Nez, H. 2004.  Telmatobius zapahuirensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258504" title="Atelognathus" nonfiltered="1025" processed="1024" dbindex="101027">

Atelognathus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba noms a la Patagnia.

Espcies.

 Atelognathus ceii ;
 Atelognathus grandisonae ;
 Atelognathus nitoi ;
 Atelognathus patagonicus ;
 Atelognathus praebasalticus ;
 Atelognathus reverberii;
 Atelognathus salai ;
 Atelognathus solitarius ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258505" title="Atelognathus ceii" nonfiltered="1026" processed="1025" dbindex="101028">

Atelognathus ceii s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Referncies.

 Veloso, A., Nez, H. & Basso, N. 2004.  Atelognathus ceii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258506" title="Messier 7" nonfiltered="1027" processed="1026" dbindex="101029">

Messier 7, el cmul de Ptolemeu o Akumen (M7, NGC 6475) s un cmul obert en la constellaci d'Escorpi.  

Histria.
Deu el seu nom al fet que Claudi Ptolemeu va ser el primer en descriure'l  com a nebulosa l'any 130 aC. Giovanni Batista Hodierna va observar el cmul vers el 1654 i hi va comptar 30 estrelles. Charles Messier el va catalogar en el 1764 i el va incloure en la seva llista d'objectes semblants a cometes amb el nom de M7. El cmul s fcilment detectable a ull nu prop de l'agull d'Escorpi.

Observacions telescpiques del cmul han revelat al voltant de 80 estrelles en un camp de visi de 1,3. A una distncia estimada de 800 a 1.000 anys llum aix correspon a un dimetre de 18 a 25 anys llum. L'edat del cmul est al voltant dels 220 milions d'anys. La seva estrella ms brillant t una magnitud aparent de 5,6.

Enllaos externs.

 Messier 7, SEDS pgines Messier ;
 SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258507" title="Atelognathus grandisonae" nonfiltered="1028" processed="1027" dbindex="101030">

Atelognathus grandisonae s una espcie de granota que viu a Xile. 

Referncies.
 Veloso, A. & Nez, H. 2004.  Atelognathus grandisonae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258508" title="Partido Popular Regional Valenciano" nonfiltered="1029" processed="1028" dbindex="101031">
Partido Popular Regional Valenciano (PPRV) fou un partit poltic conservador i regionalista de dretes fundat a Valncia el 1975 per l'advocat Emilio Attard Alonso. El 1976 es va integrar en la UCD d'Adolfo Surez, amb la que es presentaren a les eleccions generals espanyoles de 1977.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258509" title="Atelognathus nitoi" nonfiltered="1030" processed="1029" dbindex="101032">

Atelognathus nitoi s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Referncies.

 beda, C. & Lavilla, E. 2004.  Atelognathus nitoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258510" title="San Francisco de la Nova Provncia de Alava" nonfiltered="1031" processed="1030" dbindex="101033">
Es va cridar asi al segon intento fundar una ciutat en terres jujeas el 13 d'octubre de 1575 en la confluncia dels rius Gran i Xibi Xibi per don Pedro O. de Zrate, en el que actualment es denomina Punta de Diamant. La ciutat va arribar escassament un any de vida, ja que no va poder suportar les hordes salvatges que es resistian a la conquesta dels espanyols. 

La importncia de fundar una ciutat en l'entrada de la Trencada de Humahuaca radicava en la necessitat de sotmetre als omaguacas, que impedian el desenvolupament de la ruta procedent del Per que duia al port de Buenos Aires, porta del Atlantico.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258511" title="Atelognathus patagonicus" nonfiltered="1032" processed="1031" dbindex="101034">

Atelognathus patagonicus s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Lavilla, E. & Basso, N. 2004.  Atelognathus patagonicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258514" title="Atelognathus praebasalticus" nonfiltered="1033" processed="1032" dbindex="101035">

Atelognathus praebasalticus s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Lavilla, E., Basso, N. & Blotto, B. 2004.  Atelognathus praebasalticus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258516" title="Atelognathus reverberii" nonfiltered="1034" processed="1033" dbindex="101036">

Atelognathus reverberii s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Lavilla, E. & Basso, N. 2004.  Atelognathus reverberii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258518" title="Atelognathus salai" nonfiltered="1035" processed="1034" dbindex="101037">

Atelognathus salai s una espcie de granota que viu a l'Argentina i, possiblement tamb, a Xile. 

Referncies.
 beda, C., Lavilla, E. & Basso, N. 2004.  Atelognathus salai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258520" title="Atelognathus solitarius" nonfiltered="1036" processed="1035" dbindex="101038">

Atelognathus solitarius s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Lavilla, E., Basso, N. & Blotto, B. 2004.  Atelognathus solitarius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258523" title="Mara Consuelo Reyna Domnech" nonfiltered="1037" processed="1036" dbindex="101039">
Maria Consuelo Reyna Domnech s una periodista valenciana. Membre de la famlia Domnech, accionista minoritria del diari Las Provincias, el 1978 en fou nomenada directora, crrec que ocup fins el 1999.

Inicialment coquetej amb el catalanisme, i fins i tot el 1978 fou jurat dels Premis Octubre. No obstant aix, poc desprs decid variar la lnia editorial del peridic cap a postures anticatalanistes, d'acord amb la lnia poltica de la UCD valenciana dirigida per Emilio Attard Alonso. El seu diari fou un dels actors clau en l'anomenada Batalla de Valncia, que va convertir la llengua en principal argument poltic de les campanyes electorals de la ciutat fins als anys 1990. Els principals actors en contra del nacionalisme valenci d'esquerres van usar aquest diari per a difondre el seu ideari que va comenar a atacar en els seus editorials al PSPV-PSOE. 

A la fi dels 90 desprs d'una ostensible caiguda de vendes una part dels accionistes del diari (agrupada entorn de la famlia Zarranz Domnech) pos en dubte la seva continutat i el 14 de setembre de 1999 el consell d'administraci de Federico Domnech S. A., editora del diari, la va destituir del seu crrec. El 2000 es va fer amb un nou diari que va adoptar el nom de l'antic Diario de Valencia, propietat del seu exmarit, Jess Snchez Carrascosa, i que el 2007 deix d'editar-se per la seva baixa difusi. En l'actualitat participa en tertlies a la Cadena SER i a Canal 9 i escriu una columna a la secci valenciana del diari El Mundo.

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258524" title="Eupsophus" nonfiltered="1038" processed="1037" dbindex="101040">

Eupsophus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba a Xile i Argentina. 

Espcies.

 Eupsophus calcaratus ;
 Eupsophus contulmoensis ;
 Eupsophus emiliopugini;
 Eupsophus insularis ;
 Eupsophus migueli;
 Eupsophus nahuelbutensis ;
 Eupsophus roseus ;
 Eupsophus vertebralis ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258526" title="Eupsophus calcaratus" nonfiltered="1039" processed="1038" dbindex="101041">

Eupsophus calcaratus s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Veloso, A., Nez, H. & Basso, N. 2004.  Eupsophus calcaratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258527" title="Tractat de la Haia (1895)" nonfiltered="1040" processed="1039" dbindex="101042">
El Tractat de la Haia de 1895 s un tractat internacional que fou signat el 16 de maig d'aquell any entre el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda i els Pasos Baixos a la ciutat neerlandesa de la Haia. Aquest tractat va establir les fronteres de les colnies ubicades a l'illa de Nova Guinea, concretament entre les colnies de Nova Guinea Britnica i Nova Guinea Neerlandesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258529" title="Eupsophus contulmoensis" nonfiltered="1041" processed="1040" dbindex="101043">

Eupsophus contulmoensis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Ortiz, J.C. 2004.  Eupsophus contulmoensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258531" title="Eupsophus emiliopugini" nonfiltered="1042" processed="1041" dbindex="101044">

Eupsophus emiliopugini s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Veloso, A., Nez, H., Formas, R. & Basso, N. 2004.  Eupsophus emiliopugini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258536" title="Dia Gran de Jujuy" nonfiltered="1043" processed="1042" dbindex="101045">
El Dia Gran de Jujuy o combat de Len fou la batalla portada a terme el 1821 pels habitants de la provncia de Jujuy a l'actual Repblica Argentina degut a un intent d'invasi per part de tropes  realistes  (fidels al rei d'Espanya), pocs anys desprs de la independncia de l'Argentina.  

En els anys anteriors s'havien produt gran nombre d'enfrontaments entre "patriotes" argentins i "reialistes"; en aquell moment (1821), la provncia estava embolicada en conflictes interns, situaci que els realistes van aprofitar per atacar el nord. Les tropes invasores al comandament del brigadier Pedro Antonio de Olaeta, entraren al territori argent per la Quebrada de Humahuaca.

L'avantguarda realista, sota el comandament del coronel Guillermo Marquiegui, arrib a la ciutat de San Salvador de Jujuy, per noms s'hi estigu tres dies, ja que l'oberta hostilitat dels habitants els va fer tmer ser envoltats. Acamparen al marge del riu Yala, en espera d'Olaeta i els seus homes. A causa de la indecisi del govern de Salta d'enviar-hi ms tropes, els patriotes jujenys van decidir per iniciativa prpia reunir les seves forces, constitudes per sis-cents homes, i el coronel Jos Ignacio Gorriti en fou designat el cap. 

Durant la matinada del 27 d'abril van caure per sorpresa sobre l'enemic. Una hora d'aferrissat combat va donar com resultat la victria a les tropes jujenyes. Olaeta, assabentat d'aquest desastre, va intentar una contraofensiva, per Gorriti l'orden de retirar-se sota l'amenaa formal d'afusellar els caps i oficials presoners.

Enllaos externs.
 www.nuestrojujuy.com.ar Descripci del fet ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258537" title="Joaqun Muoz Peirats" nonfiltered="1044" processed="1043" dbindex="101046">
Joaqun Muoz Peirats (Valncia, 1931 - Conakry, Guinea, 1987) fou un advocat i poltic valenci. De famlia de comerciants, va ser membre del consell privat de Joan de Borb, comte de Barcelona, i de la Federaci de Partits Demcrates Liberals, que el 1976 s'integr a la UCD. Fou escollit diputat per Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979. Membre del sector renovador, juntament amb el seu amic Francesc de Paula Burguera i Escriv fou relegat per Emilio Attard Alonso durant l'anomenada Batalla de Valncia. 

Fou diputat a l'Assemblea del Consell d'Europa, conseller del Grup Prisa i lligat als cercles liberals de Joaqun Garrigues Walker. Va morir d'un vessament cerebral.

 Enllaos externs .
 Necrolgica a El Pas;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258538" title="Pucar" nonfiltered="1045" processed="1044" dbindex="101047">
Pucara  millor que pucar  terme d'origen runa simi que alludeix a tota fortificaci realitzada pels aborgens de les cultures andines centrals, s a dir: des de l'actual Equador fins a la Vall Central de Xile i el Nord-oest Argent).

Fortificacines Inques, Districtes peruans i Cant equatori.

Per.

 Puca Pucara, una construcci militar situada prop del Cusco. ;

 Districte de Pucar districte i cabdal de la Provncia de San Romn en el Departament de Puno. ;

 Districte de Pucar districte de la Provncia de Huancayo en el Departament de Junn. ;

 Districte de Pucar districte de la Provncia de Jan en el Departament de Cajamarca.

Argentina.

 El Pucar de Tilcara s una fortalesa construda pels tilcaras, una parcialidad dels indis omaguacas, en un punt estratgic sobre la Trencada de Humahuaca. Es troba al sud de la ciutat de Tilcara, sobre un morro, a 80 m d'altura sobre el Riu Gran de Jujuy.

 Les runes del Pucara de Titiconte, en les proximitats de Iruya, un poble de la provncia de Salta.

 Pucara de Aconquija en la provncia de Catamarca volta del lmit sud-oest de la provncia de Tucumn. ;

 Pucara de Shincal en l'oest de la provncia de Catamarca ;

 Pucara de Motimo en les proximitats de la petita ciutat de San Isidro, provncia de Catamarca ;

 Pucara (Humahuaca) en el Departament Humahuaca, provncia de Jujuy ;

Equador.

 Pucar, un dels cantons de la provncia d'Azuay ;

Xile.

 Pucar San Lorenzo a Arica ;

 Pucar de Turi en Calama ;

 Pucar de Quitor en San Pedro d'Atacama ;

 Pucar de Lasana en San Pedro d'Atacama ;

 Pucar de Cerro Chena a Santiago de Xile ;

 Pucar de La Companyia en Graners;

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258541" title="Alexandre de Cabanyes i Marqus" nonfiltered="1046" processed="1045" dbindex="101048">
Alexandre de Cabanyes i Marqus (Barcelona, 1877 - Vilanova i la Geltr, 1972) s el pintor vilanov ms important de la primera meitat del segle XX.

El pare, l'avi, l'oncle i d'altres avantpassats d'Alexandre de Cabanyes tamb eren pintors.

Les pintures ms conegudes d'Alexandre de Cabanyes sn les marines de la platja de Vilanova i la Geltr, poblaci a la que sempre va estar molt lligat.

Va estudiar a l'Escola d'Arts i Oficis i al Cercle Artstic de Sant Lluc. Va freqentar Els Quatre Gats, lloc de trobada d'artistes i intel.lectuals de la Barcelona modernista a principis del segle XX i es va relacionar amb d'altres pintors a Pars i a Munic.

La primera exposici d'Alexandre va tenir lloc a finals de l'any 1900, a Vilanova i la Geltr, i el 1904 va exposar a la sala Pars, de Barcelona, on hi va realitzar d'altres exposicions. Tamb va exposar a les Galeries Laietanes.

L'any 1913 participar a l'Exposici de Artistas Catalanes a Montevideo.

El 1957 va ser nomenat fill predilecte de Vilanova i la Geltr, i el 1972 li va ser concedida l'Encomienda de Alfonso X el Sabio.

Alexandre de Cabanyes va morir el 23 de mar de 1972 a Vilanova i la Geltr.

Actualment es poden trobar pintures seves al Museu Nacional d'Art de Catalunya, al Museu d'Art Modern de Madrid i al Sal de Sant Jordi del Palau de la Generalitat de Catalunya.

Bibliografia.
Pi de Cabanyes, Oriol: Alexandre de Cabanyes (1877-1972). Retrat nm. 14, novembre 2000;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258542" title="Pucar de Tilcara" nonfiltered="1047" processed="1046" dbindex="101049">
El Pucar de Tilcara s una fortalesa construda pels tilcaras, una parcialidad dels indis omaguacas, en un punt estratgic sobre la Trencada de Humahuaca, en la provncia de Jujuy, Argentina. Es troba al sud de la ciutat de Tilcara, sobre un morro, a 80 m d'altura sobre el Riu Gran de Jujuy, que all corre a 2.450 msnm. 

Va ser un lloc ideal per a defensar-se dels atacs; dominava l'encreuament dels dos nics camins del lloc i d'una banda la defensen els penya-segats sobre el Riu Gran de Jujuy i per l'altre els aspres vessants. 

En els faldeos ms accessibles van construir altes muralles. s una de les ms importants i conegudes de les antigues poblacions prehispnicas de la regi Humahuaca. 

T una extensi de 8 a 15 hectrees i aproximadament 900 anys d'antiguitat. En el pucar s'identifiquen diversos barris d'habitatges, corrals, una necrpoli i un lloc per a cerimnies sagrades, entre altres espais.

Troballa i reconstrucci.

Va ser descobert per l'etngrafo Juan Bautista Ambrosetti en una de les seves investigacions arqueolgiques en la zona del nord-oest argent, en 1908, en companyia del seu deixeble, desprs continuador de la seva obra Salvador Debenedetti. Durant els estius dels tres anys segents van explorar el Pucar i van extreure unes tres mil peces. Aquests materials i les seves observacions van permetre formar-se una idea de com era la vida dels seus habitants abans de l'arribada dels espanyols. 

Cap a 1911 Debenedetti va tenir l'ocurrncia de restaurar les runes. Amb l'aprovaci de Ambrosetti (qui era Director del Museu Etnogrfico de la Facultat de Filosofia i Lletres de la Universitat de Buenos Aires, es va procedir a netejar el terreny en una extensi d'uns 2000 m2 i aixecar les parets fins a una altura de poc ms d'un metre. Per Debenedetti no estava conforme amb realitzar solament aquesta neteja i en 1929 (ja director del Museu Etnogrfico, al succeir a Ambrosetti que havia mort) va realitzar una nova exploraci del lloc al costat del seu deixeble Eduardo Casanova amb el propsit de portar a terme el seu objectiu, per al morir a l'any segent, aquest projecte va quedar trunco. 

En 1948 Casanova, a crrec de la ctedra d'Arqueologia Americana en la Facultat de Filosofia i Lletres (UBA), va reprendre el projecte i va completar la reconstrucci, amb ajuda de la Universitat de Buenos Aires. 

El govern Jujeo don a la Facultat les terres del Pucar amb el comproms que cres un Museu Arqueolgic. Aix es va complir recin en 1966 amb la inauguraci de la primera part, que es va completar dos anys desprs amb el nom de Dr. Eduardo Casanova. Tamb es va crear un Jard Botnic d'altura.

Situaci actual.

Solament han quedat com registres de la reconstrucci alguns esments en textos i les petjades en el terreny. El mtode utilitzat es va basar en mtodes arqueolgics de principis del segle XX i en el seu bon sentit. En l'actualitat es consideren adequats el plantejament del recorregut intern i les reconstruccions dels sostres. Per contra la reconstrucci dels murs i l'accs vehicular va provocar modificacions notries.

En el lloc es troba a ms una pirmide trunca que no guarda relaci amb la tradici arquitectnica de la regi. Amb l'anlisi actual de fotografies, plans, croquis i publicacions que hagin estat realitzades abans de 1910 en el Pucar, s'intenta identificar part de les transformacions realitzades al realitzar la reconstrucci. 

El relevamiento planimtrico permetr controlar l'impacte del recorregut turstic, factors climtics, etc. per a aix estudiar com preservar millor el lloc. El Museu Arqueolgic Dr. Eduardo Casanova conta en l'actualitat amb 7 sales d'exposici tradicional i altres 3 temporarias, i en ell es busca que el visitant interactui amb la mostra i dialogui amb els guies i investigadors. En l'actualitat s una important atracci turstica, ms encara des que la Trencada de Humahuaca va ser declarada part del Patrimoni Mundial de la Humanitat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258544" title="Jos Antonio Noguera de Roig" nonfiltered="1048" processed="1047" dbindex="101050">
Jos Antonio Noguera de Roig (Valncia, 10 d'abril de 1918 - 9 de desembre de 2003) fou un poltic valenci. Va estudiar el batxillerat en el Collegi dels Jesutes de Valncia. Es llicenci en Dret la va fer en la Universitat de Valncia i es va doctorar per la Universitat Complutense de Madrid. Del 1968 al 1978 fou president de la Cambra de Comer, Indstria i Navegaci de Valncia, i del 1968 al 1984 fou president de la Fira de Mostres de Valncia. Tamb fou president de l'Associaci de Fires Espanyoles (1978-1980). Tamb ha estat soci de l'Ateneu Mercantil de Valncia i ha collaborat als diaris Levante-EMV i Las Provincias

Fou vicepresident de la primera Conferncia Permanent de Cambres de Comer del Sud de Frana i Nord i Est d'Espanya, conseller delegat i president d'Aceiteras Reunidas, d'Estacin de Descarga y Carga, S.A. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Valncia per la UCD. Juntament amb Joaquim Muoz Peirats i Francesc de Paula Burguera van proposar que una disposici transitria segona de Constituci Espanyola de 1978 reconegus el Pas Valenci com a nacionalitat histrica. L'oposici de Fernando Abril Martorell provoc que no es presents a les eleccions de 1979 i abandons la poltica. Del 1998 fins al 2003 fou Sindic Major de Comptes de la Generalitat Valenciana.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258545" title="Lesovsky" nonfiltered="1049" processed="1048" dbindex="101051">
  Lesovsky  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Lesovsky va competir a  varies curses del campionat del mn de la Frmula 1, de la temporada 1950 a la temporada 1960. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.



 Resum a la F1 .

 Curses: 9;
 Victries: 0;
 Podiums: 1;
 Punts: 11;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258550" title="Illa del Descobridor" nonfiltered="1051" processed="1049" dbindex="101053">

L'Illa del Descobridor s un illot situat immediatament al sud del Cap de la Nau (Pas Valenci), en el terme municipal de Xbia. Es tracta d'una illa allargada que  possex una extensi de 2,5 hectrees. s plenament pedregosa, rodejada de penya-segats el que la fa gaireb inaccessible. Possex una encara important colnia de corbs marins i els seus fons sn molt benvolguts i freqentats pels bussejadors, est sota la protecci de la Reserva marina del Cap de Sant Antoni.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258551" title="Illa del Portitxol" nonfiltered="1052" processed="1050" dbindex="101054">

L'Illa del Portitxol s un illot situat entre els caps de Mart al nord i de la Nau al sud. s a la badia del Portixol, davant la platja del Portixol, en el terme municipal de Xbia.

Es tracta d'una illa massissa de forma rodona amb una superfcie de 8,3 hectrees. La seva orografia s muntanyenca i rocosa, arribant a arribar a els 75 metres d'altura, malgrat la qual cosa va arribar a estar en temps habitada peridicament, havent-se trobat fins i tot soterraments i importants restes arqueolgics de l'poca romana. En la seva part ms alta existeix una petita construcci i tota la illa est travessada per senderes fetes per excursionistes.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258552" title="Sensibilitat climtica" nonfiltered="1053" processed="1051" dbindex="101055">
En els informes del Grup Intergovernamental sobre Canvi Climtic, la sensibilitat climtica en equilibri s el canvi de la temperatura superficial mitjana global en equilibri   desprs de doblar la concentraci atmosfrica de dixid de carboni (equivalent).


Aquest valor s'ha estimat, en el Quart Informe d'Avaluaci del  GIECC de ser probablement en l'interval 2,1 a 4,4C, amb una mitjana de 3,2C.. Aix s un lleuger canvi respecte al Tercer Informe d'Avaluaci del GIECC, que deia que era "probablement en un interval d'1,5 a 4,5C".  Ms generalment, la sensibilitat climtica en equilibri es refereix al canvi de la temperatura d'equilibri l'aire superficial  que segueix un canvi d'unitat en el forant radiatiu, expressada en unitats de C/(W/m). En la prctica, l'avaluaci de la sensibilitat climtica en equilibri exigeix  simulacions molt llargues amb models climtics globals acoblats, o es pot deduir d'observacions.

Gregory et al. (2002)estimen una fita inferior de 1,6C calculant el canvi en el balan de radiaci de Terra i comparant-ho amb l'escalfament global observat durant el 20 segle. El treball recent fet per Annan i Hargreaves combina observacions i estimacions fetes per models independents per produir una mitjana  d'uns 3C, i noms una probabilitat d'un 5% d'excedir de 4,5C. 

Shaviv (2005) ha fet una anlisi similar per a sis intervals de temps diferents, estenent-se des del cicle solar d'onze anys a les variacions de clima  a escales geolgiques. Ha trobat una sensibilitat tpica de 2,0C (oscillant entre 0,9C i 2,9C amb una confiana d'un 99%) si no hi ha cap connexi de clima de raig csmic, o una sensibilitat tpica de 1,3C (entre 0,9C i 2,5C amb una confiana d'un 99%), si s certa la relaci entre la variaci solar amb els raigs csmics.

Andronova i Schlesinger (2001) (utilitzant models climtics simples) han trobat que podria ser entre 1 i 10C, amb una probabilitat del 54 per cent que la sensibilitat climtica sigui a fora de l'interval donat pel GIECC . L'interval exacte depen de quins factors sn ms importants durant el perode instrumental: "Actualment, l'escenari ms probable s un que inclou el forant  antropognic pels aerosols de sulfat per no la variaci solar. Encara que el valor de la sensibilitat climtica en aquest cas s ms incerta, hi ha una probabilitat del 70 per cent que excedeixi el mxim valor donat pel GIECC. Aix no sn bones notcies." deia Schlesinger.

Forest et al. (2002)emprant patrons de canvi i el MIT EMIC calculaven un interval de confiana d'un 95% per a la sensibilitat climtica d'uns 1,4-7,7C , i una probabilitat d'un 30% que la sensibilitat es trobs fora de l'interval d'1,5 a 4,5C.

Frame et al. (2005) i Allen et al.assenyalen que la mida dels lmits de confiana sn dependents de la natura de les  suposicions prvies fetes.

S'ha d'assenyalar que la sensibilitat climtica no s el mateix que el canvi climtic esperat, el qual depen dels escenaris possibles:Per exemple el Quart Informe d'Avaluaci del GIEEC 
declara que per l'any 2100 s'espera un augment 2,4C a 6,4C respecte a la mitjana 1980-1999 en l'escenari A1F1 d'emissions de gasos hivernacle altes. 
Referncies.




 Enllaos externs .
Grup Intergovernamental sobre Canvi Climtic;
How Hot Will The Greenhouse World Be;
Estimates of climate sensitivity, 1896-2006;
On Climate Sensitivity and why it is probably small;
Climate sensitivity is 3C ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258556" title="Temporada 1941-1942 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1054" processed="1052" dbindex="101056">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.








Resultats finals.

 Campi: Valncia CF.
 Descensos: Hrcules CF i Real Sociedad.
 Ascensos: Betis i Real Zaragoza.
 Mxim golejador:  Mundo (Valncia CF).
 Porter menys golejat:  Juan Acua (Deportivo de La Corua).

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258558" title="Windows 7" nonfiltered="1055" processed="1053" dbindex="101057">

Microsoft windows 7, anteriorment conegut com Blackcomb i ms tard com a Vienna, s el sistema operatiu de Microsoft successor de Windows Vista. Segons Microsoft, Windows 7 estar creat amb un nou kernel per millorar la estabilitat i la funcionalitat dels sistemes operatius de Microsoft. Microsoft t previst treure el nou sistema el 2010, tot i que Bill Gates fa poc ha anunciat que es podria llanar a mitjans del 2009.

Fins el 2009, Microsoft no va mostrar pblicament els detalls de Windows 7, amb la idea d'enfocar-se sobre el llanament i mrqueting de Windows Vista, encara que algunes caracterstiques del nucli del Sistema Operatiu han emergit com resultat de diverses conferncies tals com la "Windows Maquinari Conference" el 2006. 

El dia 10 de gener del 2009, Microsoft dur a terme el llanament de la primera versi de prova del Windows 7, disponible pels primers 3 milions d'usuaris que ho demanin al seu lloc web.

Tot i estar basat en l'estructura de Windows Vista, ja ha transcendit que intenta oposar-se a totes les crtiques que la versi anterior havia suscitat. Per aix s'ha intentat que el nou sistema fos lleuger per carregar-se ms rpidament i per poder-se utilitzar sense problemes en ordinadors menys potents com els porttils. D'altra banda, est preparat per utilitzar-se amb pantalles tctils i millora la relaci amb els perifrics.

 Noves funcions .
 Nou nucli.
 Nou Hypervisor.
 Millores a la estabilitat i seguretat del sistema.
 Inte ligncia artificial millorada.
 Nova lnia de comandaments.
 Versi de 32 i 64 bits.

Referncies.

































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258559" title="Pop station" nonfiltered="1056" processed="1054" dbindex="101058">

La consola porttil POP Station s una falsificaci de la Play Station Portable (PSP) de Sony que es ven a les fires, per Internet o en botigues de manera illegal, ja que al tractar-se d'una falsificaci la seva venda est prohibida. La falsificaci tan sols es produeix en l'aspecte extern de la consola, ja que la tecnologia i la qualitat dels materials emprats per a la seva construcci sn d'una qualitat noms comparable a la de les consoles Game & Watch de principis dels vuitanta. Entre d'altres moltes diferncies, com el fet que la pantalla noms tingui tres colors o que li manquin els botons superiors, la POP Station s una consola amb els jocs preinstallats, s a dir, que la consola es ven amb un joc programat al seu interior que no es pot canviar mitjanant la inserci de cartutxos o discs. Aix fa que a l'hora de comprar la mquina es pugui triar entre quatre models diferenciats entre ells pel joc pre-programat de qu disposen: "Soccer", "Street Fighter", "Submarine Invasion" i "Fortress Guardian". Per fer-la funcionar cal inserir tres piles AAA (LR03).

El preu de venda d'aquest producte s molt ms baix que el de la consola a la que vol imitar degut a les ja esmentades caracterstiques de fabricaci, el que pot dur a gent sense experincia en l'mbit de l'oci digital, com ara gent gran, a comprar-la com a regal pensant-se que s la original. De fet, el que ms s'assembla a la PSP original s l'embolcall (amb petites modificacions per a evitar les lleis internacionals sobre el Copyright), cosa que agreuja ms les possibles confusions entre ambds productes. Tot i aquesta srie d'irregularitats a certes botigues del Jap es ven de forma legal.

Existeix una versi ms avanada de la POP Station que incorpora rdio FM i vint jocs pre-installats.

 Enllaos externs .
Video on es pot observar la POP Station en funcionament i les seves caractrstiques tcniques.;
Imatges.;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258561" title="Ewing (constructor)" nonfiltered="1057" processed="1055" dbindex="101059">
 Ewing  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Ewing va competir a  2 curses del campionat del mn de la Frmula 1 la temporada 1950 i la 1960. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258562" title="Phillips (constructor)" nonfiltered="1058" processed="1056" dbindex="101060">
 Phillips   va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Phillips va competir a  7 curses del campionat del mn de la Frmula 1, de la temporada 1954 a la 1960, disputant noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500.

Fora d'aquesta cursa no va tornar a competir al mn de la F1.


Resultats a la F1.


 Resum a la F1 .

 Curses: 7;
 Victries: 0;
 Podiums: 2;
 Punts: 7;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258564" title="Riu Nev" nonfiltered="1059" processed="1057" dbindex="101061">


El Nev (en rus     ) s un riu de Rssia, de 74 km de longitud, que va des del llac Ldoga (               , Ldojskoie zero) i, desprs de passar per l'itsme de Carlia (                   , Karelski Pereixiek) i la ciutat de Sant Petersburg (     -         , Sankt Peterburg), desemboca al golf de Finlndia (             , Finski Zaliv). 

A l'edat mitjana, el riu tenia una gran importncia, ja que en ser ample i navegable constitua un canal de comunicaci entre el mar Bltic i el Volga, cap a l'orient. Va ser l'escenari de la Batalla del Nev (1240). Durant el segle XVI, la desembocadura del Nev va albergar la fortalesa sueca de Nyen, i un entrant de terra al Ldoga, la fortalesa russa d'Orixek, desprs anomenada Schlsselburg, que ms tard canviaria el nom pel de Fortalesa de Sant Pere i Sant Pau (                        , Petropvlovskaia Krpost), el 1703. 

Situada a l'illa de la Llebre (             , Zaitxi strov), actualment la fortalesa es considera la primera estructura del Sant Petersburg dels nostres dies. El clergue rus Grigori Rasputn es va ofegar en aquest riu el 1916. 











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258565" title="rea Metropolitana de Valncia" nonfiltered="1060" processed="1058" dbindex="101062">
L rea Metropolitana de Valncia es troba en la costa central del Pas Valenci, a l entorn de la seua ciutat principal: Valncia. Es tracta de la primera aglomeraci en nombre d'habitants del Pas Valenci. Com en tot clcul d'rees metropolitanes, les dades varien segons les fonts. Segons la Wikipedia en angls, amb 1.374.294 habitants el 2006 ocupava el lloc 52 en el rnquing europeu.

rea metropolitana.

Segons l'Entitat de Transport Metropolit de Valncia l'rea metropolitana de Valncia est constituda per 59 municipis que es corresponen amb tots els de la comarca de la Horta de Valncia, gran part dels del Camp de Tria, tres de la Ribera Alta, dos de la Ribera Baixa i un del Camp de Morvedre.

Corones de l'rea metropolitana.
Podem diferenciar tres zones:

El nucli urb de Valncia: a ms de la ciutat  sense incloure-hi els pobles del sud (Pinedo, Castellar i l Oliveral, el Forn d Alcedo, la Torre, Faitanar, el Saler, el Palmar i el Perellonet), nord (Massarrojos, el Poblenou, Benifaraig, Borbot, Carpesa i les Cases de Brcena)  i de l oest (Benimmet, Beniferri)-, tamb inclou el municipi de Mislata i una part dels termes de Alboraia (la platja) i Xirivella (barri de la Llum) totalment conurbats amb ella. Es troba limitada pel nou llit del riu Tria al sud i a l'oest, pel mar Mediterrani a l'est i per la ronda nord al nord. En ella s'observa una clara especialitzaci econmica en el sector serveis. La densitat de poblaci s molt elevada, superant els 20.000 hab/km2.

La primera corona metropolitana: es troba limitada pel bypass o autovia A-7, que s el tram lliure de peatge de l'AP-7 entre Puol i Picassent i comprn la major part de municipis de l'Horta. En aquesta zona s'observa una major concentraci industrial. El sector primari, molt important tradicionalment (especialment l'agricultura), ha perdut importncia a causa del canvi d's del sl que s'ha urbanitzat en la gran part. La densitat ac s menor, entorn de 1.100 hab/km2. A diferncia de l'rea metropolitana de Barcelona no hi ha cap municipi d'una grandria molt destacada, sent el ms poblat Torrent amb 72.660 hab. Aix s deu en part a l'escs terme municipal de la majoria de localitats. No obstant aix s que hi ha diverses conurbacions que en conjunt compten amb una gran quantitat de poblaci com poden ser Benimmet-Burjassot-Godella-Rocafort, Alaqus-Aldaia, Manises-Quart de Poblet, Alfafar-Benetsser-Llocnou de la Corona-Sedav o Paiporta-Picanya. A causa del creixement urb i la millora de les infraestructures (construcci de la ronda Nord de Valncia, i futur soterrament de les lnies 1 i 3 del metro en Burjassot i Alboraia respectivament) provocar en poc de temps la conurbaci de diverses d'aquestes localitats amb la ciutat de Valncia. En concret Alboraia, Tavernes Blanques i el conjunt Benimmet-Burjassot-Godella-Rocafort.

La segona corona metropolitana: ac s'inclouen les poblacions de l'Horta exteriors a l'A-7 junt amb les de la resta de comarques. Aquesta zona s'ha incorporat recentment a l'rea metropolitana a causa de la millora de les comunicacions i a l'increment del preu de l'habitatge en zones ms prximes a la capital. El creixement s'ha basat sobretot en la construcci d'urbanitzacions d'adossats per la qual cosa la densitat de poblaci s menor que en la primera corona. Aquesta s la zona ms difusa de l'rea metropolitana a causa de la dificultat de trobar el seu lmit, s per aix que, segons quin estudi, s'incorporen ms o menys localitats.
 


Municipis de l rea metropolitana.
 Nucli urb de Valncia;


 Primera corona metropolitana ;


 Segona corona metropolitana ;


Vegeu tamb. 
rea metropolitana;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258568" title="Eupsophus insularis" nonfiltered="1061" processed="1059" dbindex="101063">

Eupsophus insularis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H., Nez, J. & Ortiz, J.C. 2004.  Eupsophus insularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258569" title="Eupsophus migueli" nonfiltered="1062" processed="1060" dbindex="101064">

Eupsophus migueli s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Eupsophus migueli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258570" title="Eupsophus nahuelbutensis" nonfiltered="1063" processed="1061" dbindex="101065">

Eupsophus nahuelbutensis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H., Nez, J. & Ortiz, J.C. 2004.  Eupsophus nahuelbutensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258571" title="Eupsophus roseus" nonfiltered="1064" processed="1062" dbindex="101066">

Eupsophus roseus s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H., Nez, J. & Ortiz, J.C. 2004.  Eupsophus roseus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258572" title="Eupsophus vertebralis" nonfiltered="1065" processed="1063" dbindex="101067">

Eupsophus vertebralis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H., Nez, J., Ortiz, J.C. & beda, C. 2004.  Eupsophus vertebralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 17 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258573" title="Telmatobufo" nonfiltered="1066" processed="1064" dbindex="101068">

Telmatobufo s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba al sud de Xile. 

Espcies.

 Telmatobufo australis ;
 Telmatobufo bullocki ;
 Telmatobufo venustus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258574" title="Telmatobufo australis" nonfiltered="1067" processed="1065" dbindex="101069">

Telmatobufo australis s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H., Formas, R. & Nez, J. 2004.  Telmatobufo australis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258575" title="Telmatobufo bullocki" nonfiltered="1068" processed="1066" dbindex="101070">

Telmatobufo bullocki s una espcie de granota que viu a Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Telmatobufo bullocki.   2006 IUCN Red List of Threatened Specie. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258576" title="Telmatobufo venustus" nonfiltered="1069" processed="1067" dbindex="101071">

Telmatobufo venustus s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Formas, R. 2004.  Telmatobufo venustus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258577" title="Batrachyla" nonfiltered="1070" processed="1068" dbindex="101072">

Batrachyla s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae.

Espcies.

 Batrachyla antartandica ;
 Batrachyla fitzroya ;
 Batrachyla leptopus ;
 Batrachyla nibaldoi ;
 Batrachyla taeniata ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258578" title="Batrachyla antartandica" nonfiltered="1071" processed="1069" dbindex="101073">

Batrachyla antartandica s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Veloso, A., Nez, H., Daz-Paz, H., Lavilla, E. & Basso, N. 2004.  Batrachyla antartandica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258579" title="Batrachyla fitzroya" nonfiltered="1072" processed="1070" dbindex="101074">

Batrachyla fitzroya s una espcie de granota que viu a l'Argentina. 

Referncies.
 beda, C., Lavilla, E., Basso, N. & Blotto, B. 2004.  Batrachyla fitzroya.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258580" title="Batrachyla leptopus" nonfiltered="1073" processed="1071" dbindex="101075">

Batrachyla leptopus s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Formas, R., Daz-Paz, H., Lavilla, E. & Basso, N. 2004. Batrachyla leptopus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258582" title="Batrachyla nibaldoi" nonfiltered="1074" processed="1072" dbindex="101076">

Batrachyla nibaldoi s una espcie de granota que viu a Xile i, possiblement tamb, a l'Argentina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Veloso, A., Nez, H. & Daz-Paz, H. 2004.  Batrachyla nibaldoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258583" title="Batrachyla taeniata" nonfiltered="1075" processed="1073" dbindex="101077">

Batrachyla taeniata s una espcie de granota que viu a l'Argentina i Xile. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 beda, C., Veloso, A., Nez, H., Ortiz, J.C., Formas, R. & Lavilla, E. 2004. Batrachyla taeniata.  2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258589" title="Batrachophrynus" nonfiltered="1076" processed="1074" dbindex="101078">

Batrachophrynus s un gnere de granotes de la famlia Leptodactylidae que es troba als Andes del sud del Per i Bolvia. 

Espcies.

 Batrachophrynus brachydactylus ;
 Batrachophrynus macrostomus;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258590" title="Batrachophrynus brachydactylus" nonfiltered="1077" processed="1075" dbindex="101079">

Batrachophrynus brachydactylus s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.

 Angulo, A., Sinsch, U. & Lehr, E. 2004.  Batrachophrynus brachydactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258591" title="Batrachophrynus macrostomus" nonfiltered="1078" processed="1076" dbindex="101080">

Batrachophrynus macrostomus s una espcie de granota que viu al Per. 

Referncies.
 Angulo, A., Sinsch, U. & Aguilar Puntriano, C. 2004.  Batrachophrynus macrostomus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258593" title="Escenari" nonfiltered="1079" processed="1077" dbindex="101081">
En el teatre, l'escenari s l'espai destinat al pblic per a la interpretaci de produccions teatrals o altres esdeveniments. L'escenari serveix com espai per als actors o intrprets i com un punt focal per als membres del pblic. Com tret arquitectnic, l'escenari pot consistir en una plataforma (sovint elevada) o una srie de plataformes. En alguns casos, poden ser temporals o ajustables, per en els teatres i altres edificis dedicats a aquest tipus de produccions, l'escenari s sovint un element estable i permanent.

Hi ha quatre tipus d'escenaris que varien quant al seu s i en relaci amb el pblic. La forma ms comuna a Occident s l'escenari tipus prosceni. En aquest tipus, el pblic es localitza a un costat de l'escenari amb la resta dels costats ocults i utilitzats pels intrprets i els tcnics. Els escenaris centrals sn similars als tipus prosceni, per amb una plataforma o rea d'interpretaci que s'estn cap al pblic de manera que aquest se situa en tres costats. En un teatre rod, el pblic es localitza en els quatre costats de l'escenari. Un quart tipus d'escenari s aquell que es construx especficament per a una representaci o que involucra un espai preexistent i adaptat com escenari.


 Histria de l'escenari . 

Al comenament de la histria del teatre, els escenaris sovint eren simplement rees triades per a interpretacions dintre d'un poble. Com el teatre deriva dels ritus i cerimnies religioses, aquestes rees van tenir especial significaci per a la tribu. Els primers escenaris elaborats van ser els de l'Antiga Grcia on els escenaris eren originalment sls, que van desenvolupar fins a grans amfiteatres a l'aire lliure amb escenaris permanents. El mateix tipus de teatres va ser adoptats pels romans que els van difondre per tota Europa.

Petits escenaris porttils eren normals en l'edat mitjana i s'usaven per a interpretar misteris i miracles en les catedrals aix com en l'exterior pels pobles. Escenaris semblants van ser usats per la Comdia de l'art a Itlia, que es van difondre per tot el continent en els segles segents.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258595" title="Artrolptid" nonfiltered="1080" processed="1078" dbindex="101082">

Els artrolptid (Arthroleptidae) sn una famlia de granotes de l'ordre Anura que es troba a l'frica subsahariana. 

Taxonomia.

Arthroleptidae comprn dues subfamlies:

  Subfamlia Astylosterninae ;
 gnere Astylosternus;
 gnere Leptodactylodon;
 gnere Nyctibates;
 gnere Scotobleps ;
 gnere Trichobatrachus;

  Subfamlia Arthroleptinae ;
 gnere Arthroleptis;
 gnere Cardioglossa;
 gnere Schoutedenella;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta famlia de granotes. ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258596" title="Llista de personatges de Bola de Drac" nonfiltered="1081" processed="1079" dbindex="101083">


Aquesta s una llista alfabtica de personatges de la srie Bola de Drac:

A.
A-13: Androide creat desprs de la mort del Dr. Guero per l'ordidador. En la pellcula dels tres grans superguerrers lluita contra en Son Goku. Es fusiona amb els androides A-14 i A-15 per fer un androide molt ms poders. En Goku el guanya fent servir la fora suprema.
A-14: Com l'A-13, creat desprs de la mort d'en Guero. En Trunks el guanya amb una mica de dificultat per amb facilitat desprs de transformar-se en superguerrer.
A-15: Com els dos anteriors. El guanya en Vegeta amb facilitat en l'estat de superguerrer.
A-16: Androide creat pel doctor Guero. Aquest androide es diferent als altres. s pacific i estima els animals. El destrueix en Cllula, tot seguit en Son Gohan es transforma en superguerrer de segon nivell.
A-17: Androide creat pel doctor Guero. Aquest mata al mateix doctor. Desprs de matar a molta gent i ferir greument a en Cor Petit Jr s absorbit per en Cllula.
A-18: Androide creat pel doctor Guero. Juntament amb A-17 mata a molta gent. Tamb l'absorbeix en Cllula, per en Son Gohan l'hi fa expulsar. Desprs del combat amb en Cllula es casa amb en Krilin i tenen una filla, la Baldufa. ;
A-19: Androide creat pel doctor Guero. Amb el doctor Guero destrueixen una ciutat i malferixen a en Yamcha. Derrota en Goku per la seva malaltia i s eliminat per en Vegeta amb el seu Big Bang;
A-20: s el doctor Guero transformat en androide.

B.
Babidi:
Baby Vegeta:
Barta:
Bibidi: Pare del mag Babidi i creador del monstre Buu.
Bio Broly:s un clon d'un altre personatge, en Broly. Es desfigura i provoca el caos a un laboratori de l'illa, a la pellcula 11 de Bola de Drac. En Bio Broly s venut quan l'aigua de l'oce el fa solidificar i tornar-se pedra a causa d'uns components qumics. Tot seguit en Son Goten i en Trunks el destrueixen.
Bulma;
Vegeu l'article principal Bulma. ;
Buu petit:

C.
Cllula:
Cooler:
Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis: pgina principal Cor Petit, Gran Rei dels Dimonis;
Cor Petit Jr: pagina principal Cor Petit Jr;

D.
Dabra:
Daizu:s un dels membres de la banda d'en Tullece. s un personatge extremadament fort, ja que entre ell i la resta de membres de la seva banda venceren tots els guerrers de l'espai, excepte en Goku. Per en Goku el derrota rpidament.
Dodoria:
Du Tot Poders:
Dr. Guero: Creador dels androides.
Dr. Mu: Creador d'en Baby.

F.
Follet Tortuga:
Frzer;
Vegeu l'article principal Frzer.
s membre d'una raa desconeguda que es pot transformar a formes amb menor poder (que sn les que usen habitualment per mantenir el seu poder ocult) i altres amb poder extrem per a situacions de risc.
G.
Ginue: s el capit de les forces especials d'en Frizer. La seva anima passa al cos d'en Goku, desprs a la de una granota de Namek i desprs al cos de la Bulma.
Gogeta: s la fusi d'en Goku i en Vegeta. Per derrotar el monstre Jenemba es fusionen i fcilment derroten el monstre amb la pols estelar.
Gogeta 4t nivell: En Goku i en Vegeta amb 4t nivell es fusionen per derrotar el Super Li-Shinron. Amb el seu atac Bigbang-Kamehameha gaireb el destrueixen, malgrat l'esfor es desfusionen.
Goku jnior:s el rebesnt d'en Goku, i nt de la Pan. Apareix un cop al final de Bola de Drac GT, lluitant en un combat contra el rebesnt d'en Vegeta, en Vegeta Jnior. Tamb apareix a l'especial de televisi de Bola de Drac GT. Tot i que t una vuitena part de sang de guerrer de l'espai, t el poder extraordinari per convertir-se en un Superguerrer de l'espai. ;
Gotruncs: s la fusi entre en Son Goten i en Trunks. L'aprenen a fer per la m d'en Goku, ja que no podien derrotar en Buu. Tot i aix fracassen i al final son absorbits pel monstre. La seva tcnica ms devastadora sn els super fantasmes kamikase.
Guldo: s un del principals subordinats den Freezer, t el poder de parar el temps. ;
Hildeganr: s una bstia gegantina creada per uns mags per destruir l'univers. Juntament amb el seu germ petit, en Tapion l'aconsegueix tancar dins els seus cossos, per es alliberat. En Goku el destrueix amb el puny del drac en tercer nivell.

J.
Janemba: s un monstre creat a partir d'un noi jove posset per la maldat de totes les animes que van a l'infern. Primer es transforma amb un beb gegant sobrealimentat. En Goku comet l'error de destrossar-lo i deixar que es transformi. Juntament amb el Vegeta i l'habilitat de la fusi aconsegueixen destruir.
Jeyce: M dreta d'en Ginue. Part de les forces especials d'en Frizer.

K.
Kriln;
Vegeu l'article principal Kriln.
s un noi baixet i calb, i el millor amic d'en Goku.

M.
Mixet Murri:
Metal Cooler:
Monstre Buu:
N.
Nappa;
Vegeu l'article principal Nappa.
s un guerrer de l'espai, alt i corpulent i no massa brillant. Duu el cap afaitat.
P.
Pan: Neta d'en Goku i via d'en Goku Jr. Es fica a la nau en qu en Goku, en Trunks i en Son Goten agafen per anar a cercar les boles de drac definitives. Per culpa seva es deixen en Son Goten. Tamb la Pan acompanya a en Goku per destruir i recuperar totes les boles de drac malignes.
Paragus:s un guerrer de l'espai i el pare d'en Broly. El seu nom prov d'esprrec (en angls, asparagus). Gaireb fou aniquilat quan en Freeza destru el planeta Vegeta. Tanmateix, l'energia latent del seu fill Broly li permet escapar-se. En Paragus s incapa de controlar el poder del seu fill quan el noi ja ha crescut una mica, o sigui que fa crear un aparell de control per un cientfic que es colloca sobre en Broly mentre dorm. Fent servir aquest aparell, en Paragus controla en Broly com una eina de destrucci per tal de tenir una mena de control de l'univers. Per l'immens poder del seu fill Broly fa que sigui impossible controlar-ho i l'acaba matant.

R.
Rei Vegeta:s el rei de tots els guerrers de l'espai i el pare d'en Vegeta. Probablement fou el guerrer de l'espai ms fort a la seva poca, per no de tots els temps. El Rei Vegeta s'adona que en Freeza ja no necessita ms els guerrers de l'espai. Desprs d'intentar atacar i desfer-se d'en Freeza, el Rei Vegeta mor.
S.
Satan:
Shugesh:s gras i s un dels membres del grup d'en Bardock. Queda ferit durant una batalla a Oozaru i es revenja destrossant el pobre extraterrestre que l'havia colpejat. El seu nom s una mena de joc amb la paraula "carabassa".
Son Gohan;
Vegeu l'article principal Son Gohan.
s el fill d'en Goku. Si b al principi de la srie era un nen aviciat i covard, desprs del dur entrenament del Satans Cor Petit es va convertir en un guerrer poders.
Son Goku;
Vegeu l'article principal Son Goku.
s el personatge principal de l'univers de Bola de Drac. Habitualment se l'anomena simplement Goku.
Son Goten;
Vegeu l'article principal Son Goten.
s el segon fill d'en Son Goku i de la Xixi. ;
Sper A-17: s la fusi de l'A-17 de l'infern i l'A-17 de la Terra. Un s creat pel doctor Guero i el de l'infern es creat pel dr. Mu, el creador d'en Baby.
Super Buu (Maligne):

T.
Tao Pai Pai;
Vegeu l'article principal Tao Pai Pai.
s un assass professional molt fort. s el responsable de la mort del General Blue, al qui mata noms utilitzant la seva llengua.
Tapion;
Vegeu l'article principal Tapion.
s un heroi del planeta Konatsu, en la Galxia del Sud, que va participar en la lluita on el dimoni Hildegarn va ser separat en dues parts.
Ten Shin Han:
Tora:s un personatge alt, membre del grup d'en Bardock. Tamb t el nom de Toma. s l'nica persona amb qui en Bardock t ocasi de parlar quan el seu grup s aniquilat per en Dodoria i altres homes sota el control d'en Freeza. La diadema tacada de sang que en Bardock duu tamb la dugu en Tora en forma de lla al bra quan encara era viu. En Bardock la hi tragu del bra i se la pos desprs que aquest mors. ;
Trancs;
Vegeu l'article principal Trancs.
s un superguerrer fill d'en Vegeta i la Bulma, i ve d'un futur alternatiu.
Tsufurujin;
Vegeu l'article principal Tsufurujin.
Sn una raa extraterrestre d'aspecte humanoide que vivia al Planeta Vegeta juntament amb els guerrers de l'espai. ;
Txaos:
V.
Vegeta;
Vegeu l'article principal Vegeta.
s l'orgulls guerrer que tan odia en Goku. s el prncep de la prcticament extingida raa dels guerrers de l'espai.
Vegerot:En l'univers fictici de Bola de Drac, en Vegerot (de Vegeta i Kakarot, originalment en japons     , Vegetto) s el resultat de la fusi entre en Goku i en Vegeta mitjanant els Pohtala. Aquesta fusi havia d'haver estat permanent com la d'en Kaioshin i en Kibito per en entrar en en Boo es varen separar mgicament. Aquest tipus de fusi noms apareix per lluitar contra en Boo.
Vegeto:
X.
Xnron:
Xixi;
Vegeu l'article principal Xixi.
s la dona d'en Goku.
Y.
Yamcha:
Monstre Buyon:s un monstre molt gras. s on Goku s enviat, al cinqu nivell de la torre de l'Exrcit de la Cinta Vermella. Al principi sembla que sigui impossible derrotar-lo, per finalment en Goku t una idea: llana un Kamehame a la paret i deixa entrar el fred exterior (fa molt fred, s nevat), fins que el Monstre Buyon es congela totalment. Llavors en Goku li dna un cop de puny que el fa miques, i avana cap al sis pis de la torre.
Z.
Zarbon:
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258597" title="Arthroleptis" nonfiltered="1082" processed="1080" dbindex="101084">

Arthroleptis s un gnere de granotes de la famlia Arthroleptidae que es troba a l'frica tropical. 

Espcies.

 Arthroleptis adelphus ;
 Arthroleptis adolfifriederici ;
 Arthroleptis affinis ;
 Arthroleptis bivittatus ;
 Arthroleptis brevipes ;
 Arthroleptis carquejai ;
 Arthroleptis francei ;
 Arthroleptis nikeae ;
 Arthroleptis poecilonotus ;
 Arthroleptis reichei ;
 Arthroleptis stenodactylus ;
 Arthroleptis taeniatus ;
 Arthroleptis tanneri ;
 Arthroleptis tuberosus ;
 Arthroleptis variabilis ;
 Arthroleptis wahlbergii ;
 Arthroleptis zimmeri ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258599" title="Arthroleptis adolfifriederici" nonfiltered="1083" processed="1081" dbindex="101085">

Arthroleptis adolfifriederici s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Rwanda, Tanznia i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Howell, K., Drewes, R. & Poynton, J.C. 2004.  Arthroleptis adolfifriederici.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258603" title="Porta d'Ishtar" nonfiltered="1084" processed="1082" dbindex="101086">


La Porta d'Ishtar (en assiri:  transliterat: Darwaza d'Ishtar, rab:           ) era la vuitena porta a la ciutat interior de Babilnia. Es construa vers el 575 aC per ordre del rei Nabucodonosor II a la cara nord de la ciutat.

Dedicat a la deessa babilnica Ishtar, la Porta fou construda amb rajoles majoritriament blaves (el que la feia contrastar fortament amb tots els edificis de seu al voltant), altres daurades o vermelloses, en fileres que alternen baix relleus de dracs, urs, lleons i altres ssers mitolgics. La part inferior i l'arc de la porta estan decorats per files de grans flors semblants a margarides. La Porta d'Ishtar comptava originalment amb dues esfinxs dins de l'arc de la porta, que s'han perdut avui en dia.

Les restes de la porta original van ser descobertes a Babilnia durant les campanyes arqueolgiques alemanyes de 1902 a 1914. La majoria es va traslladar a Alemanya, on es va reconstruir la porta al Museu Pergamon de Berln, el 1930, que segueix actualment en exposici. Alguns dels relleus originals de lleons, dracs i urs es troben actualment al Museu Arqueolgic d'Istanbul, l'Institut d'Arts de Detroit, el Museu Metropolit d'Art de Nova York, l'Institut Oriental de Chicago, el Museu de l'Escola de Disseny de Rhode Island i el Museu de Belles Arts de Boston.

La primera porta (interior) fa 28 m d'ample, 11 m de longitud i s flanquejada de dues torres. La segona porta (exterior) s la ms gran, encastada a la muralla interior, s flanquejada de dues torres de 9,5 m d'alria. Entre les dues voltes s'hi troba un pati obert.

Hi va haber diferents fases de construcci per a la porta d'Ishtar, que modificaren cada vegada la seva decoraci : La primera fase s caracteritzada per una decoraci esmaltada, i l'ltima pels baix relleus. L'ur simbolitza el du Adad (du de la tempesta). El drac s una criatura hbrida : una cua i un cos de serp. El cap del drac (Mushkhushu) s una representaci del du Marduk. Sobre la porta es pot observar una inscripci de Nabucodonosor II explicant els detalls de la construcci.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258604" title="Arthroleptis affinis" nonfiltered="1085" processed="1083" dbindex="101087">

Arthroleptis affinis s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.
 Poynton, J.C., Howell, K., Davenport, T. & Menegon, M. 2004.  Arthroleptis affinis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258605" title="Arthroleptis bivittatus" nonfiltered="1086" processed="1084" dbindex="101088">

Arthroleptis bivittatus s una espcie de granota que viu a Guinea. 

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Perret, J.-L. 2004.  Arthroleptis bivittatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258606" title="Arthroleptis brevipes" nonfiltered="1087" processed="1085" dbindex="101089">

Arthroleptis brevipes s una espcie de granota que viu a Togo i, possiblement tamb, a Ghana. 

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Arthroleptis brevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258607" title="Arthroleptis carquejai" nonfiltered="1088" processed="1086" dbindex="101090">

Arthroleptis carquejai s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.
 Channing, A. 2004.  Arthroleptis carquejai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258608" title="Arthroleptis francei" nonfiltered="1089" processed="1087" dbindex="101091">

Arthroleptis francei s una espcie de granota que viu a Malawi. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mazibuko, L. & Poynton, J.C. 2004.  Arthroleptis francei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258609" title="Arthroleptis nikeae" nonfiltered="1090" processed="1088" dbindex="101092">

Arthroleptis nikeae s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Poynton, J.C. & Howell, K. 2004.  Arthroleptis nikeae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258612" title="Arthroleptis poecilonotus" nonfiltered="1091" processed="1089" dbindex="101093">

Arthroleptis poecilonotus s una espcie de granota que viu a Benn, Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Libria, Nigria, Uganda i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Sierra Leone, Sudan i Togo. 

Referncies.
 Rdel, M.-O., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Arthroleptis poecilonotus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258613" title="Arthroleptis reichei" nonfiltered="1092" processed="1090" dbindex="101094">

Arthroleptis reichei s una espcie de granota que viu a Malawi i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Howell, K. & Poynton, J.C. 2004.  Arthroleptis reichei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258614" title="Arthroleptis stenodactylus" nonfiltered="1093" processed="1091" dbindex="101095">

Arthroleptis stenodactylus s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Malawi, Moambic, Sud-frica, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Uganda. 

Referncies.
 Msuya, C., Poynton, J.C., Howell, K., Mazibuko, L. & Ltters, S. 2004.  Arthroleptis stenodactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258615" title="Arthroleptis taeniatus" nonfiltered="1094" processed="1092" dbindex="101096">

Arthroleptis taeniatus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a Angola i la Repblica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L., Fretey, T. & Burger, M. 2004.  Arthroleptis taeniatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258616" title="Arthroleptis tanneri" nonfiltered="1095" processed="1093" dbindex="101097">

Arthroleptis tanneri s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Howell, K. & Poynton, J.C. 2004.  Arthroleptis tanneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258617" title="Arthroleptis tuberosus" nonfiltered="1096" processed="1094" dbindex="101098">

Arthroleptis tuberosus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana, Guinea Equatorial i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Perret, J.-L. & Amiet, J.-L. 2004.  Arthroleptis tuberosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258618" title="Arthroleptis variabilis" nonfiltered="1097" processed="1095" dbindex="101099">

Arthroleptis variabilis s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Libria i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O., Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Arthroleptis variabilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258619" title="Arthroleptis wahlbergii" nonfiltered="1098" processed="1096" dbindex="101100">

Arthroleptis wahlbergii s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Moambic.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Arthroleptis wahlbergii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258620" title="Arthroleptis zimmeri" nonfiltered="1099" processed="1097" dbindex="101101">

Arthroleptis zimmeri s una espcie de granota que viu a Ghana. 

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Arthroleptis zimmeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258623" title="Pol geogrfic" nonfiltered="1100" processed="1098" dbindex="101102">
Un pol geogrfic s qualsevol dels dos punts fixes a la superfcie d'un cos en rotaci o planeta, a noranta graus de l'equador, basant-se en l'eix de rotaci sobre el qual gira el cos. Dins l'mbit de la cartografia, els pols geogrfics serveixen de punt de mesura absolut. No se'ls ha de confondre amb els pols magntics, que tamb poden existir en un planeta.

A la Terra, els pols geogrfics sn:

el pol nord;
el pol sud;

Vegeu tamb.
Regi polar;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258624" title="Cardioglossa" nonfiltered="1101" processed="1099" dbindex="101103">

Cardioglossa s un gnere de granotes de la famlia Arthroleptidae que es troba a l'frica Occidental i central.

Espcies.

 Cardioglossa aureoli ;
 Cardioglossa cyaneospila;
 Cardioglossa elegans ;
 Cardioglossa escalerae ;
 Cardioglossa gracilis ;
 Cardioglossa gratiosa ;
 Cardioglossa leucomystax ;
 Cardioglossa melanogaster ;
 Cardioglossa nigromaculata ;
 Cardioglossa oreas;
 Cardioglossa pulchra ;
 Cardioglossa schioetzi ;
 Cardioglossa trifasciata ;
 Cardioglossa venusta;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258625" title="Cardioglossa aureoli" nonfiltered="1102" processed="1100" dbindex="101104">

Cardioglossa aureoli s una espcie de granota que viu a Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Schitz, A. & Rdel, M.-O. 2004.  Cardioglossa aureoli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258626" title="Cardioglossa cyaneospila" nonfiltered="1103" processed="1101" dbindex="101105">

Cardioglossa cyaneospila s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo i Rwanda. 

Referncies.
 Schitz, A. & Drewes, R. 2004.  Cardioglossa cyaneospila.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258627" title="Cardioglossa elegans" nonfiltered="1104" processed="1102" dbindex="101106">

Cardioglossa elegans s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Cardioglossa elegans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258628" title="Cardioglossa escalerae" nonfiltered="1105" processed="1103" dbindex="101107">

Cardioglossa escalerae s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Cardioglossa escalerae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258629" title="Cardioglossa gracilis" nonfiltered="1106" processed="1104" dbindex="101108">

Cardioglossa gracilis s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Cardioglossa gracilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258630" title="Cardioglossa gratiosa" nonfiltered="1107" processed="1105" dbindex="101109">

Cardioglossa gratiosa s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana i a la Repblica del Congo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Cardioglossa gratiosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258631" title="Corrent ocenic" nonfiltered="1108" processed="1106" dbindex="101110">
Un corrent ocenic (o corrent mar) s una massa d'aigua marina en moviment respecte a l'aigua que l'envolta; les masses d'aigua tenen diferents densitat, salinitat i temperatura.

Hi ha diversos tipus de corrents ocenics, classificats segons diversos criteris:
procs de formaci (corrents de gradient, corrents de deriva);
distncia al fons mar (corrents de superfcie, de profunditat mitjana i abissals);
temperatura mitjana interna;
clids: corrents superficials que van de l'equador als pols;
freds: corrents superficials que van dels pols a l'equador;
tipus de flux;
horitzontals: corrents que es mouen en parallel a la superfcie;
verticals: corrents que es mouen en perpendicular a la superfcie;

Els corrents que van de l'equador als pols tamb porten aire clid, com el corrent del Golf. Els corrents que van dels pols a l'equador refreden la zona intertropical.

Aquest tipus de corrents, l'origen dels quals s essencialment termohal (diferncies de temperatura i salinitat de les masses d'aigua) no s'ha de confonde amb els corrents costaners, que tenen el seu origen principalment en el ventmoviment de les onades.















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258634" title="Cardioglossa leucomystax" nonfiltered="1109" processed="1107" dbindex="101111">

Cardioglossa leucomystax s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Gabon, Ghana, Guinea, Libria, Nigria i, possiblement tamb, a Angola. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Schitz, A., Amiet, J.-L., Burger, M. & Rdel, M.-O. 2004.  Cardioglossa leucomystax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258635" title="Cardioglossa melanogaster" nonfiltered="1110" processed="1108" dbindex="101112">

Cardioglossa melanogaster s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Cardioglossa melanogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258636" title="Cardioglossa nigromaculata" nonfiltered="1111" processed="1109" dbindex="101113">

Cardioglossa nigromaculata s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Cardioglossa nigromaculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258637" title="Cardioglossa oreas" nonfiltered="1112" processed="1110" dbindex="101114">

Cardioglossa oreas s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Cardioglossa oreas.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258638" title="Cardioglossa pulchra" nonfiltered="1113" processed="1111" dbindex="101115">

Cardioglossa pulchra s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Cardioglossa pulchra.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258639" title="Gradient trmic" nonfiltered="1114" processed="1112" dbindex="101116">
En les cincies atmosfriques (meteorologia, climatologia i altres camps relacionats), el gradient trmic (habitualment de l'atmosfera terrestre, ms en general de qualsevol fluid) s una quantitat fsica que descriu en quina direcci i a qui ritme canvia ms rpidament la temperatura als voltants d'un punt determinat. El gradient trmic s una quantitat dimensional que s'expressa en unitats de graus (en una escala de temperatura) per unitat de distncia. La unitat del SI s kelvins per metre (K/m).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258641" title="Cardioglossa schioetzi" nonfiltered="1115" processed="1113" dbindex="101117">

Cardioglossa schioetzi s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Cardioglossa schioetzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258642" title="Cardioglossa trifasciata" nonfiltered="1116" processed="1114" dbindex="101118">

Cardioglossa trifasciata s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Schitz, A. 2004.  Cardioglossa trifasciata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258643" title="Cardioglossa venusta" nonfiltered="1117" processed="1115" dbindex="101119">

Cardioglossa venusta s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Schitz, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Cardioglossa venusta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258644" title="Port srie" nonfiltered="1118" processed="1116" dbindex="101120">


En informtica un port srie, s un tipus de maquinari de comunicaci srie que permet la transmissi o la recepci de bits un darrera de l'altre. Aquest tipus de port acostumava a ser a la part del darrere dels ordinadors. La seva forma exterior s la d'un connector amb 9 (DE-9) o 25 (DB-25) contactes. Alguns sistemes operatius detecten aquests ports com a COM1, COM2, COM3, etc.

Aquest tipus de port acostuma a utilitzar-se per a la configuraci de enrutadors, commutadors, etc. La seva velocitat de transferncia de dades no supera els 20 kbps

Ats que hi ha d'altres tipus de maquinari que transmet dades de manera seriada com Ethernet, FireWire o USB, el terme port srie acostuma a identificar el maquinari que segueix l'estndard RS-232.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258645" title="Astylosternus" nonfiltered="1119" processed="1117" dbindex="101121">

Astylosternus s un gnere de granotes de la famlia Astylosternidae.

Espcies.

 Astylosternus batesi;
 Astylosternus diadematus;
 Astylosternus fallax;
 Astylosternus laurenti;
 Astylosternus montanus;
 Astylosternus nganhanus;
 Astylosternus occidentalis;
 Astylosternus perreti;
 Astylosternus ranoides;
 Astylosternus rheophilus;
 Astylosternus schioetzi;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258647" title="Astylosternus batesi" nonfiltered="1120" processed="1118" dbindex="101122">

Astylosternus batesi s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.



Enllaos externs.

 AmphibiaWeb ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258648" title="Palaeotis" nonfiltered="1121" processed="1119" dbindex="101123">

Palaeotis s un gnere extingit d'ocell palegnat que visqu durant l'Eoc. Al principi es va pensar que era una avutarda, i d'aqu ve el seu nom (Palaeotis significa avutarda antiga). Actualment es creu que s un parent de l'estru i se l'ha classificat a la mateixa famlia. Altres cientfics el classifiquen com a un estrutioniforme ms basal. Potser est relacionat amb el misteris Remiornis, un possible estrutioniforme de l'Eoc francs.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258649" title="Astylosternus diadematus" nonfiltered="1122" processed="1120" dbindex="101124">

Astylosternus diadematus s una espcie de granota que viu al Camerun i, possiblement tamb, a Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus diadematus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258650" title="Astylosternus fallax" nonfiltered="1123" processed="1121" dbindex="101125">

Astylosternus fallax s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus fallax.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258651" title="Astylosternus laurenti" nonfiltered="1124" processed="1122" dbindex="101126">

Astylosternus laurenti s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.


 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus laurenti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258652" title="Astylosternus montanus" nonfiltered="1125" processed="1123" dbindex="101127">

Astylosternus montanus s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus montanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258655" title="Propaleoteri" nonfiltered="1126" processed="1124" dbindex="101128">

Propalaeotherium s un gnere primitiu de perissodctils, relacionat amb els cavalls. El seu nom significa "anterior als paleoteris", ja que n's l'avantpassat. Tot i que descendien del cavall ms primitiu, l'hiracoteri, els propaleoteris i els paleoteris no eren avantpassats del cavall modern: el seu llinatge es va extingir fa uns quaranta-cinc milions d'anys.

Els propaleoteris eren animals petits, que feien entre trenta i seixanta centmetres a l'espatlla. Semblaven petits tapir. No tenien pelles, sin una mena d'ungles que s'hi assemblaven. Eren herbvors, i uns fssils sorprenentment ben conservats al jaciment de Messel mostren que menjaven baies i fulles que havien caigut al terra del bosc.

Unes de les seves espcies eren Propalaeotherium hassiacum i el Propalaeotherium parvulum.
Vegeu tamb.
Evoluci dels cavalls;

Enllaos externs.
 BBC Online Science and Nature ;
 Evoluci dels cavalls ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258660" title="Astylosternus nganhanus" nonfiltered="1127" processed="1125" dbindex="101129">

Astylosternus nganhanus s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus nganhanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258662" title="Volta a Catalunya de 2004" nonfiltered="1128" processed="1126" dbindex="101130">

Etapes.
14-06-2004: Salou, 18,1 km. (CRE):



15-06-2004: Salou-Horta de Sant Joan, 145,4 km.:



16-06-2004: Les Borges Blanques-Pal Arinsal, 200,7 km.:



17-06-2004: Ordino Arcals, 12,4 km. (CRI):



18-06-2004: Llvia-Blanes, 180,6 km.:



19-06-2004: Blanes-Vallirana, 148,1 km.:



20-06-2004: Olesa de Montserrat-Barcelona, 132,8 km.:



Classificaci General.


Classificaci de la muntanya.



Classificaci per punts.



Millor Equip.



Progrs de les classificacions.
Aquesta taula mostra el progrs de les diferents classificacions durant el desenvolupament de la prova.



Enllaos externs.
Lloc web de la cursa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258663" title="Astylosternus occidentalis" nonfiltered="1129" processed="1127" dbindex="101131">

Astylosternus occidentalis s una espcie de granota que viu a la Costa d'Ivori, Guinea, Sierra Leone i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Astylosternus occidentalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258664" title="Qualitat assistencial" nonfiltered="1130" processed="1128" dbindex="101132">

La qualitat en l'atenci sanitria s aquella que espera proporcionar al pacient el mxim i ms complet benestar desprs de valorar el balan de beneficis i prdues que poden acompanyar el procs en totes les seves parts. Avedis Donabedian, 1980


La Qualitat s el grau en qu les caracterstiques d'un producte o servei acompleixen els objectius pels quals va ser creat. ISO, 1989 


Una Atenci sanitria d'alta qualitat s aquella que identifica les necessitats de salut (educatives, preventives, curatives i de manteniment) dels individus o de la poblaci, de forma total i precisa i destina els recursos (humans i d'altres), de forma oportuna i tan efectiva com l'estat actual del coneixement ho permet. OMS, 1991


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258665" title="Astylosternus perreti" nonfiltered="1131" processed="1129" dbindex="101133">

Astylosternus perreti s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus perreti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258666" title="Astylosternus ranoides" nonfiltered="1132" processed="1130" dbindex="101134">

Astylosternus ranoides s una espcie de granota que viu al Camerun.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus ranoides.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258667" title="Aleksei Bruslov" nonfiltered="1133" processed="1131" dbindex="101135">

Aleksei Aleksievitx Bruslov (rus:                               ) (Tbilisi, Gergia, 19 d'agost de 1853   Moscou, 17 de mar de 1926) fou un militar rus, general de cavalleria durant la Primera Guerra Mundial i especialment conegut pels desenvolupaments tctics posats en marxa durant l'ofensiva Bruslov de 1916.

Bruslov particip a la Guerra Russoturca i fou ascendit a general el 1906. En comenar la Primera Guerra Mundial se li encoman el comandament del 8 exrcit rus i posteriorment el de tot el front sud-oriental. Sovint se'l considera un dels millors comandants militars russos i en la preparaci de l'ofensiva Bruslov, el major xit rus durant la guerra, ell i el seu estat major idearen tctiques d'infiltraci predecessores de les que poc desprs idearia Oskar von Hutier per superar l'estatisme de la guerra de trinxeres.

Desprs de la Revoluci d'Octubre i durant tota la Guerra Civil Russa Bruslov es mantingu inactiu, fins que el 1920 entr al servei de l'Exrcit Roig. Malgrat que simpatitzava amb els Blancs, consider preferible lluitar amb l'Exrcit Roig contra un enemic extern a la Guerra Russopolonesa (1919-1920) que unir-se als contrarevolucionaris. A l'Exrcit Roig ocup crrecs importants per poc decisius, treballant bsicament com a assessor militar. Als setanta anys es retir i tres anys desprs mor a Moscou.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258669" title="Astylosternus rheophilus" nonfiltered="1134" processed="1132" dbindex="101136">

Astylosternus rheophilus s una espcie de granota que viu al Camerun i, possiblement tamb, a Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus rheophilus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258671" title="Astylosternus schioetzi" nonfiltered="1135" processed="1133" dbindex="101137">

Astylosternus schioetzi s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Astylosternus schioetzi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.

Enllaos externs.

 AMPHIBIAWEB ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258672" title="Leptodactylodon" nonfiltered="1136" processed="1134" dbindex="101138">

Leptodactylodon s un gnere de granotes de la famlia Astylosternidae.

Espcies.

 Leptodactylodon albiventris;
 Leptodactylodon axillaris;
 Leptodactylodon bicolor;
 Leptodactylodon blanci;
 Leptodactylodon boulengeri;
 Leptodactylodon bueanus;
 Leptodactylodon erythrogaster;
 Leptodactylodon mertensi;
 Leptodactylodon ornatus;
 Leptodactylodon ovatus;
 Leptodactylodon perreti;
 Leptodactylodon polyacanthus;
 Leptodactylodon stevarti;
 Leptodactylodon ventrimarmoratus;
 Leptodactylodon wildi;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258673" title="Temporada 1942-1943 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1137" processed="1135" dbindex="101139">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.








Resultats finals.

 Campi: Athletic de Bilbao.
 Descensos: Real Zaragoza i Betis.
 Ascensos: CE Sabadell i Real Sociedad.
 Mxim golejador:  Mari Martn (FC Barcelona).
 Porter menys golejat:  Juan Acua (Deportivo de La Corua).

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258674" title="Leptodactylodon albiventris" nonfiltered="1138" processed="1136" dbindex="101140">

Leptodactylodon albiventris s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. No se salva del declivi en les poblacions d'amfibis que afecta tot el mn.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon albiventris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258676" title="Leptodactylodon axillaris" nonfiltered="1139" processed="1137" dbindex="101141">

Leptodactylodon axillaris s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon axillaris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258677" title="Leptodactylodon bicolor" nonfiltered="1140" processed="1138" dbindex="101142">

Leptodactylodon bicolor s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon bicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258678" title="Leptodactylodon blanci" nonfiltered="1141" processed="1139" dbindex="101143">

Leptodactylodon blanci s una espcie de granota que viu al Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Ohler, A. & Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon blanci.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258679" title="Leptodactylodon boulengeri" nonfiltered="1142" processed="1140" dbindex="101144">

Leptodactylodon boulengeri s una espcie de granota que viu al Camerun i, possiblement tamb, a Nigria.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004. Leptodactylodon boulengeri.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258680" title="Aleksandr Samsnov" nonfiltered="1143" processed="1141" dbindex="101145">

Aleksandr Vasslievitx Samsnov (rus:                                 ) (2 de novembre de 1859   29 d'agost de 1914) fou un militar rus, general durant la Primera Guerra Mundial.

Desprs de participar en la Guerra Russoturca, en la revolta dels bxers i en la Guerra Russojaponesa, adquir un notable prestigi, malgrat les desavinences amb altres oficials de l'exrcit, especialment amb Paul von Rennenkampf. En esclatar la Primera Guerra Mundial, Samsnov reb el comandament del segon exrcit, encarregat de penetrar a Prssia Oriental per l'extrem sud-oest i trobar-se amb les forces de Paul von Rennenkampf, que penetrarien pel nord-est. Tot i la manca de coordinaci entre els dos generals les operacions comenaren amb un cert xit. Poc desprs, per, es trob envoltat per les forces alemanyes, que interceptaven fcilment les comunicacions russes. Incapa de poder retirar-se, el seu exrcit qued totalment tancat i la batalla que se'n segu, la batalla de Tannenberg, fou un desastre per a les tropes russes. Davant de la tragdia, Samsnov se suicid d'un tret al cap a prop de Willenberg, el 29 o el 30 d'agost de 1914.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258681" title="Leptodactylodon bueanus" nonfiltered="1144" processed="1142" dbindex="101146">

Leptodactylodon bueanus s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon bueanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258682" title="Leptodactylodon erythrogaster" nonfiltered="1145" processed="1143" dbindex="101147">

Leptodactylodon erythrogaster s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon erythrogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258683" title="Leptodactylodon mertensi" nonfiltered="1146" processed="1144" dbindex="101148">

Leptodactylodon mertensi s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon mertensi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258685" title="Leptodactylodon ornatus" nonfiltered="1147" processed="1145" dbindex="101149">

Leptodactylodon ornatus s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon ornatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258686" title="Leptodactylodon ovatus" nonfiltered="1148" processed="1146" dbindex="101150">

Leptodactylodon ovatus s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon ovatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258688" title="Leptodactylodon perreti" nonfiltered="1149" processed="1147" dbindex="101151">

Leptodactylodon perreti s una espcie de granota que viu al Camerun.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon perreti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258693" title="Leptodactylodon polyacanthus" nonfiltered="1150" processed="1148" dbindex="101152">

Leptodactylodon polyacanthus s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon polyacanthus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258696" title="Leptodactylodon stevarti" nonfiltered="1151" processed="1149" dbindex="101153">

Leptodactylodon stevarti s una espcie de granota que viu a Guinea Equatorial i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Leptodactylodon stevarti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258697" title="Leptodactylodon ventrimarmoratus" nonfiltered="1152" processed="1150" dbindex="101154">

Leptodactylodon ventrimarmoratus s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon ventrimarmoratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258698" title="Leptodactylodon wildi" nonfiltered="1153" processed="1151" dbindex="101155">

Leptodactylodon wildi s una espcie de granota que viu al Camerun.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Leptodactylodon wildi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258699" title="Petropedtid" nonfiltered="1154" processed="1152" dbindex="101156">

Els petropedtids (Petropedetidae) sn una famlia de granotes de l'ordre dels anurs.

Gneres.

 Anhydrophryne ;
 Arthroleptella ;
 Arthroleptides ;
 Cacosternum ;
 Dimorphognathus;
 Ericabatrachus;
 Microbatrachella ;
 Natalobatrachus;
 Nothophryne;
 Petropedetes;
 Phrynobatrachus;
 Phrynodon;
 Poyntonia;

Referncies.

 Informaci d'aquesta famlia de granotes. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258700" title="Phrynobatrachus" nonfiltered="1155" processed="1153" dbindex="101157">

Phrynobatrachus s un gnere de granotes de la famlia Petropedetidae.

Espcies.

 Phrynobatrachus accraensis;
 Phrynobatrachus acridoides;
 Phrynobatrachus acutirostris;
 Phrynobatrachus albolabris;
 Phrynobatrachus albomarginatus;
 Phrynobatrachus alleni;
 Phrynobatrachus annulatus;
 Phrynobatrachus asper;
 Phrynobatrachus auritus;
 Phrynobatrachus batesii;
 Phrynobatrachus bequaerti;
 Phrynobatrachus brevipalmatus;
 Phrynobatrachus bullans;
 Phrynobatrachus calcaratus;
 Phrynobatrachus congicus;
 Phrynobatrachus cornutus;
 Phrynobatrachus cricogaster;
 Phrynobatrachus cryptotis;
 Phrynobatrachus dalcqi;
 Phrynobatrachus dendrobates;
 Phrynobatrachus dispar;
 Phrynobatrachus elberti;
 Phrynobatrachus francisci;
 Phrynobatrachus fraterculus;
 Phrynobatrachus gastoni;
 Phrynobatrachus ghanensis;
 Phrynobatrachus giorgii;
 Phrynobatrachus graueri;
 Phrynobatrachus guineensis;
 Phrynobatrachus gutturosus;
 Phrynobatrachus hylaios;
 Phrynobatrachus inexpectatus;
 Phrynobatrachus irangi;
 Phrynobatrachus keniensis;
 Phrynobatrachus kinangopensis;
 Phrynobatrachus krefftii;
 Phrynobatrachus liberiensis;
 Phrynobatrachus mababiensis;
 Phrynobatrachus manengoubensis;
 Phrynobatrachus minutus;
 Phrynobatrachus nanus;
 Phrynobatrachus natalensis;
 Phrynobatrachus ogoensis;
 Phrynobatrachus pakenhami;
 Phrynobatrachus parkeri;
 Phrynobatrachus parvulus;
 Phrynobatrachus perpalmatus;
 Phrynobatrachus phyllophilus;
 Phrynobatrachus plicatus;
 Phrynobatrachus pygmaeus;
 Phrynobatrachus rouxi;
 Phrynobatrachus rungwensis;
 Phrynobatrachus scapularis;
 Phrynobatrachus steindachneri;
 Phrynobatrachus sternfeldi;
 Phrynobatrachus stewartae;
 Phrynobatrachus sulfureogularis;
 Phrynobatrachus taiensis;
 Phrynobatrachus tokba;
 Phrynobatrachus ukingensis;
 Phrynobatrachus uzungwensis;
 Phrynobatrachus versicolor;
 Phrynobatrachus villiersi;
 Phrynobatrachus vogti;
 Phrynobatrachus werneri;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258701" title="Asiatosuchus" nonfiltered="1156" processed="1154" dbindex="101158">

Asiatosuchus s un gnere extingit de crocodilis que visqueren durant l'Eoc. Entre altres llocs, se n'ha trobat fssils al jaciment de Messel (Alemanya).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258702" title="Phrynobatrachus accraensis" nonfiltered="1157" processed="1155" dbindex="101159">

Phrynobatrachus accraensis s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Camerun, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Guinea, Libria, Mali, Nigria, Senegal, Sierra Leone, Togo i, possiblement tamb, a Benn, Guinea Bissau i Nger. 

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus accraensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258705" title="Phrynobatrachus acridoides" nonfiltered="1158" processed="1156" dbindex="101160">

Phrynobatrachus acridoides s una espcie de granota que viu a Kenya, Malawi, Moambic, Somlia, Sud-frica, Tanznia, Zimbabue i, possiblement tamb, a Swazilndia, Uganda i Zmbia. 

Referncies.
 Pickersgill, M., Channing, A., Poynton, J.C., Balletto, E., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Phrynobatrachus acridoides.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258706" title="Phrynobatrachus acutirostris" nonfiltered="1159" processed="1157" dbindex="101161">

Phrynobatrachus acutirostris s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo i Rwanda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pickersgill, M. & Drewes, R. 2004.  Phrynobatrachus acutirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258707" title="Canal de Beagle" nonfiltered="1160" processed="1158" dbindex="101162">


El canal de Beagle  s un accident geogrfic de l'extrem sud del continent americ, situat entre els meridians 6836'38,5W i 6625'00W. La seva part oriental constitueix el lmit internacional entre Xile i Argentina, per la seva part occidental s de Xile. Es tracta d'un estret separant illes de l'arxiplag de la Terra del Foc, a l'extrem sud d'Amrica del Sud. Separa l'Isla Grande de Tierra del Fuego de diverses petites illes al sud.

La seva denominaci procedeix del bergant HMS Beagle patronat per Robert Fitz Roy que va arribar al lloc el 1830. El descobridor del canal va ser el tinent M. Murray de la mateixa nau.

El canal de Beagle mesura aproximadament 240 km de longitud i la seva amplada mnima s d'aproximadament 5 km. A l'oest, enllaa al Pacfic pel canal de Darwin. Encara que sigui navegable per grans vaixells, existeix altres carreteres ms segures al sud (passatge de Drake) i al nord (estret de Magallanes). Algunes petites illes prop de la seva extremitat oriental van ser molt de temps l'objecte d'una discussi territorial entre Xile i Argentina. Segons el tractat de 1985, signat entre els dos pasos desprs de l'arbitratge del papa Joan Pau II, formen part actualment de Xile (Lennox, Picton i Nueva).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258708" title="Phrynobatrachus albolabris" nonfiltered="1161" processed="1159" dbindex="101163">

Phrynobatrachus albolabris s una espcie de granota que viu a Ghana. 

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Phrynobatrachus albolabris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258709" title="Lesmesodon" nonfiltered="1162" processed="1160" dbindex="101164">

Lesmesodon s un gnere extingit de creodonts que visqueren durant l'Eoc. Entre altres llocs, se n'ha trobat fssils al jaciment de Messel (Alemanya).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258710" title="Phrynobatrachus albomarginatus" nonfiltered="1163" processed="1161" dbindex="101165">

Phrynobatrachus albomarginatus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus albomarginatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258712" title="Phrynobatrachus alleni" nonfiltered="1164" processed="1162" dbindex="101166">

Phrynobatrachus alleni s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria, Nigria i Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus alleni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258713" title="Gastornis" nonfiltered="1165" processed="1163" dbindex="101167">

Gastornis s un gnere extingit d'au no voladora que exist durant el Thaneti i l'Eoc a Europa. Probablement era el predador ms important del seu hbitat.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258714" title="Phrynobatrachus annulatus" nonfiltered="1166" processed="1164" dbindex="101168">

Phrynobatrachus annulatus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea i Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus annulatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258715" title="Phrynobatrachus asper" nonfiltered="1167" processed="1165" dbindex="101169">

Phrynobatrachus asper s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 Drewes, R. & Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus asper.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258716" title="Formicium" nonfiltered="1168" processed="1166" dbindex="101170">

Formicium s un gnere fssil de formiga. Se n'ha trobat fssils al jaciment de Messel (Alemanya).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258717" title="Phrynobatrachus auritus" nonfiltered="1169" processed="1167" dbindex="101171">

Phrynobatrachus auritus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Guinea Equatorial, Gabon, Nigria, Rwanda, Uganda i, possiblement tamb, a Angola. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L., Burger, M. & Howell, K. 2004.  Phrynobatrachus auritus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258718" title="Daniel Snchez Glvez" nonfiltered="1170" processed="1168" dbindex="101172">
Daniel Snchez Glvez, conegut habitualment com Dani Snchez, s un jugador professional catal de billar, principalment en la modalitat de billar a tres bandes.

Va nixer el 3 de mar de 1974 a Santa Coloma de Gramenet. Els seu primer gran xit internacional fou el 1996 quan acab segon del Campionat del mn de billar a tres bandes darrera de Christian Rudolph. Dos anys ms tard aconsegu el seu primer ttol mundial derrotant el 15 cops campi mundial Torbjrn Blomdahl. Repet campionat el 2005 contra Jean Paul de Bruijn.

Tamb ha estat dos cops campi d'Europa el 1997 el 2000 entre molts d'altres ttols arreu del mn. El seu rcord pel que fa a caramboles s de 15, i la seva millor mitjana en un partit s 5 (50 caramboles en 10 entrades). Com a curiositat cal esmentar que acostuma a vestir de vermell. Cada any acostuma a participar al programa de Nadal de TV3 Nadal a tres bandes.

 Palmars .
2 Campionat del Mn de billar a tres bandes: 1998, 2005.
1 Copa del Mn de billar a tres bandes: 2004/05.
Campi de moltes proves de la Copa del Mn;
2 Supercopa del Mn de billar a tres bandes: Anvers 2004/05, Anvers 2005/06.
2 medalles d'or als Jocs Mundials: Akita 2001/02, Duisburg 2005/06.
2 Campionat d'Europa de billar a tres bandes: 1997, 2000.
2 Campionat d'Europa Jnior de billar a tres bandes: Barcelona 1991/92, Budapest 1994/95.
2 Campionat Iberoameric de billar a tres bandes: Porto, Madrid.
3 cops Millor Jugador de l'any del circuit internacional (Anvers, Blgica): 2004, 2005, 2006.
10 Campionat d'Espanya de billar a tres bandes: 1994/95, 1997/98, 1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2006/07;
1 Campionat d'Espanya de biatl;
9 Campionat d'Espanya de billar junior en les modalitats a tres bandes (3), lliure (3) i quadre 47/2 (3).
 II Trofeu Fallas de Valncia. ;
 IV, V i VI Trofeu memorial "Antonio Crdoba" de Barcelona. ;
 I i II Trofeu "Pedro Nadal" de Palma de Mallorca. ;
 XI i XII Trofeu "Taco de Oro" de Palma de Mallorca. ;
 I, II, III, IV, VII, X, XI, XII i XIII Trofeu "Prncipe de Asturias". ;
 I, IV, VI, VII, VIII i X Trofeu Ciutat de Barcelona. ;
 VII, XI, XII i XIII "Copa Presidente del Gobierno". ;
 I Torneig Diputaci de Barcelona. ;
 I Torneig Diputaci de Girona. ;
 I Torneig Diputaci de Lleida. ;
 I i II Trofeu "Muralla de Lugo". ;
 I Trofeu Ciudad de Canarias. ;
 I Trofeu Ciudad de cija. ;
 Enllaos externs .
Web oficial de Dani Snchez;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258719" title="Phrynobatrachus batesii" nonfiltered="1171" processed="1169" dbindex="101173">

Phrynobatrachus batesii s una espcie de granota que viu al Camerun, Gabon, Ghana, Nigria i, possiblement tamb, a Guinea Equatorial i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258721" title="Phrynobatrachus bequaerti" nonfiltered="1172" processed="1170" dbindex="101174">

Phrynobatrachus bequaerti s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i, possiblement tamb, a Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pickersgill, M. & Drewes, R. 2004.  Phrynobatrachus bequaerti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258722" title="Phrynobatrachus brevipalmatus" nonfiltered="1173" processed="1171" dbindex="101175">

Phrynobatrachus brevipalmatus s una espcie de granota que viu a Angola. 

Referncies.
 Channing, A. 2004.  Phrynobatrachus brevipalmatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258723" title="Phrynobatrachus bullans" nonfiltered="1174" processed="1172" dbindex="101176">

Phrynobatrachus bullans s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Referncies.
 Moyer, D., Channing, A. & Howell, K. 2004.  Phrynobatrachus bullans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258725" title="Phrynobatrachus calcaratus" nonfiltered="1175" processed="1173" dbindex="101177">

Phrynobatrachus calcaratus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Costa d'Ivori, Guinea Equatorial, Ghana, Guinea, Libria, Nigria, Senegal i, possiblement tamb, a Benn, Repblica Democrtica del Congo, Gmbia, Guinea Bissau, Mali, Sierra Leone i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Amiet, J.-L. 2004.  Phrynobatrachus calcaratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258726" title="Phrynobatrachus congicus" nonfiltered="1176" processed="1174" dbindex="101178">

Phrynobatrachus congicus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.

 Channing, A. 2004.  Phrynobatrachus congicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258727" title="Phrynobatrachus cornutus" nonfiltered="1177" processed="1175" dbindex="101179">

Phrynobatrachus cornutus s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Guinea Equatorial i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Phrynobatrachus cornutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258731" title="Phrynobatrachus cricogaster" nonfiltered="1178" processed="1176" dbindex="101180">

Phrynobatrachus cricogaster s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Gartshore, M. 2004.  Phrynobatrachus cricogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258735" title="Phrynobatrachus cryptotis" nonfiltered="1179" processed="1177" dbindex="101181">

Phrynobatrachus cryptotis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 Pickersgill, M. & Poynton, J.C. 2004.  Phrynobatrachus cryptotis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258738" title="Phrynobatrachus dalcqi" nonfiltered="1180" processed="1178" dbindex="101182">

Phrynobatrachus dalcqi s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 Pickersgill, M. & Drewes, R. 2004.  Phrynobatrachus dalcqi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258740" title="Phrynobatrachus dendrobates" nonfiltered="1181" processed="1179" dbindex="101183">

Phrynobatrachus dendrobates s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Uganda i, possiblement tamb, a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Drewes, R. & Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus dendrobates.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258741" title="Marimar Estate" nonfiltered="1182" processed="1180" dbindex="101184">


Marimar Estate s un celler situat en el comtat de Sonoma (Califrnia), propietat de Marimar Torres, germana de Miguel A. Torres Riera, President de Bodegas Torres.

Al 1986 Marimar  Torres va empendre el projecte de plantar una vinya de 24 Ha en els pujols occidentals de la Denominaci Russian River Valley, a Green Valley, Comtat de Sonoma, molt a la vora del Pacfic: un microclima fred i ideal pel Chardonnay i el Pinot Noir. La vinya porta el nom Don Miguel, en honor al seu pare, Miquel Torres i Carb, artfex de l  expansi de Torres al mn. La vinya t 24 ha, de les quals 12 estan plantades amb Chardonnnay i 14 amb Pinot Noir.

La vinya "Doa Margarita", anomenada aix en honor a la mare de Marimar, es va plantar al 2002 i domina la Vall de Freestone, a la denominaci Sonoma Coast. Encara que la propietat t 72 hectrees, noms vuit d  elles estan dedicades a la vinya i plantades amb Pinot Noir. Gran part de la finca es mant intocable i s lloc d  abundant fauna silvestre i flora indgena. 
La vinya de Sonoma s  han reprodut experincies ancestrals de la viticultura mediterrnia, com la conducci vertical de vinyes, l  elecci de porta-empelts ms resistents a la filloxera o un marc de plantaci de 2mx1m (5.000 ceps per hectrea). En totes dues vinyes es cultiva orgnicament des del 2003.
El celler, amb capacitat per 15.000 caixes, est situat a dalt d un pujol enmig de la vinya. Els vins Marimar Estate s  exporten a ms de 40 pasos, principalment Sucia, Espanya, Regne Unit, Canad, Jap, Islndia, entre altres.  


 Referncias .

Artcle del diario El Mundo. Magazine. "La espaola que triunfa en California". n425. Diumenge 18 de Novembre del 2007 ;

Revista todo vino.com. Marimar Torres: "Soy la prueba ms clara de qu se puede sobrevivir si Parker". Setembre del  2007 ;

Revista ask!? comer& beber. Marimar Torres, seducida por California. Desembre del  2006 ;

Mauricio Wiesenthal. Salvat Editores, 2001. ISBN: 84-345-0932-6 ;

Artcle La Vanguardia: Torres juega fuerte en California.Fecha: 1/01/2003 ;

 Enllaos externs .

  web Marimar Estate;
 web de Bodegas Torres;
 web Miguel Torres Xile;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258744" title="Camafeu" nonfiltered="1183" processed="1181" dbindex="101185">

Camafeu s un mtode de tallar amb relleu (especialment gemma o pedra, com ara l'nix) o l'objecte que, dins l'mbit de la joieria, s fet seguint aquest mtode. Sol presentar un relleu alat, per oposici a una entalladura. L'efecte "camafeu" tamb fa referncia a les monedes de colleccionista que tenen les lletres i els sortints mats, en contrast atraient amb les parts llises i lluents de la moneda.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258748" title="SEAT Alhambra" nonfiltered="1184" processed="1182" dbindex="101186">

El SEAT Alhambra s un monovolum del segment D produt pel fabricant espanyol SEAT des de l'any 1996. Va ser desenvolupat en conjunt amb el fabricant alemany Volkswagen i el nord-americ Ford, i es fabrica a la factoria d'AutoEuropa, a Portugal.

 Histria .
L'Alhambra va ser dissenyat conjuntament per Seat, Volkswagen i Ford, que produeixen prcticament el mateix model (SEAT Alhambra, Ford Galaxy i Volkswagen Sharan) amb similars caracterstiques, per diferents motors i interiors. L'Alhambra ofereix la possibilitat de tenir set seients.

En l'any 2000, va rebre una reestilitzaci per a adequar-ho a la nova imatge de la marca, adoptant aix la forma que anteriorment havien pres els seus "germans": el Sharan i el Galaxy, amb nous llums del darrere i davantera, una graella dividida en tres parts, com la resta de la gamma Seat i un disseny menys arrodonit, per fidel al seu estil familiar.

 Motoritzacions .

 Gasolina - 2.8 V6 204 CV amb tracci a les quatre rodes;
 Gasolina - 2.8 V6 204 CV amb Tiptronic;
 Gasolina - 2.8 V6 204 CV;
 Gasolina - 2.0 115 CV;
 Gasolina - 20VT 150 CV amb Tiptronic;
 Gasolina - 20VT 150 CV;
 Disel - 1.9 TDI 115 CV amb tracci a les quatre rodes;
 Disel - 1.9 TDI 115 CV amb Tiptronic;
 Disel - 1.9 TDI 115 CV;

 Enllaos externs .




Lloc oficial del Seat Alhambra;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258750" title="Peter Sellars" nonfiltered="1185" processed="1183" dbindex="101187">
Peter Sellars (Filadlfia, 27 de setembre de 1957) s un director de teatre estatunidenc que ha assolit molt de renom per les seves escenografies modernes d'peres i altres peces clssiques. Sellars s professor d'arts i cultures del mn a la Universitat de Califrnia-Los Angeles (U.C.L.A.), on imparteix cursos d'art com a acci social i com a acci moral.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258751" title="Tren de la fi del mn" nonfiltered="1186" processed="1184" dbindex="101188">

El Ferrocarril Austral de la Terra del Foc (FCAF) o Tren de la fi del mn s una lnia frria de via estreta que utilitza locomotores a vapor a la provncia de Terra del Foc, Argentina.

El seu antecessor, el tren dels presos, va comenar a funcionar el 1909 fins a 1952, per desprs, una visionria empresa anomenada Tranex Turismo S.A. decideix reviure la llegenda creant el fams Tren de la fi del mn, el qual fa els ltims 8 km del recorregut original (antigament eren 25 km). L'ample de via s de 50 cm, 10 cm menys que l'original. Originalment es va utilitzar com a lnia de crregues de la Pres Nacional d'Ushuaia, especficament per transportar llenya. Actualment s'opera com un ferrocarril de turisme al Parc Nacional Terra del Foc i s la via frria en funcionament ms austral del mn.




 TREBOL! dlt .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258752" title="SEAT Altea" nonfiltered="1187" processed="1185" dbindex="101189">

El SEAT Altea s un monovolum del segment C llanat al mar de 2004 pel fabricant d'autombils espanyol SEAT. L'Altea va inaugurar una nova imatge de marca, el que els responsables de la marca van batejar com "La Nova SEAT". La seva imatge deriva dels prototips Emocin i Tango. La producci i vendes d'aquest model ronda les 65.000 unitats a l'any. L'Altea comparteix elements estructurals amb els altres models del segment C del Grup Volkswagen, com el SEAT Len i el Volkswagen Touran.

 Mecnica .
L'Altea s un traccin davantera amb motor davanter trasversal, tots ells de quatre cilindres en lnia. Els gasolina sn un 1.4 litres de 95 CV de potncia mxima, un 1.6 litres de 102 CV, un 1.8 litres amb turbocompressor i 160 CV, i un 2.0 litres amb turbocompressor en variants de 185 o 200 CV; i els Disel sn un 1.9 litres de 105 CV de potncia mxima i un 2.0 en versions de 140 o 170 CV, ambds amb turbocompressors de geometria variable i injecci directa. Els gasolina de 200 CV i disel de 170 CV existeixen solament amb el nivell d'equipament FR o Freetrack.

 Variants .


Existeixen dues variants de carrosseria, un ms curt i arrodonit (Altea) i una altra la part posterior del qual s ms llarga i vertical, semblant a un familiar (Altea XL). El SEAT Toledo s una altra variant, similar en longitud a l'Altea XL per amb un disseny menys tradicional.

Totes les variants sn amb cinc places, quan l'habitual en els monovolums del segment C s que les variants llargues tinguin set places. L'Altea s ms baix que altres monovolums del segment C, per ms alt que els autombils de turisme del segment C.

En el Sal de l'Autombil de Ginebra de 2007 es va presentar l'Altea Freetrack, un prototip d'autombil basat en l'Altea XL amb accessoris similars als d'un autombil tot-terreny. La versi de producci va ser presentada oficialment en el Sal de l'Autombil de Barcelona de 2007. Les diferncies amb altres Altea XL sn majorment esttiques, excepte una suspensi reforada amb ms altura des del sl i, a diferncia d'altres monovolums similars, tracci a les quatre rodes.

L'Altea XL t unes vendes de 40.000 unitats a l'any, mentre que del Freetrack s'esperen entorn d'unes 15.000.
 Enllaos externs .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258754" title="Batalla de Creta" nonfiltered="1188" processed="1186" dbindex="101190">



La Batalla de Creta (alemany: Luftlandeschlacht um Kreta; grec:                ) va ser una batalla de la durant la Batalla de la Mediterrnia de la Segona Guerra Mundial a illa grega de Creta. La batalla s'inici al mat del 20 de maig de 1941, quan l'Alemanya nazi llan una invasi paracaigudista a Creta, amb el nom clau dOperaci Mercuri (Unternehmen Merkur). Els rebels grecs i les forces aliades van defensar la illa.

Desprs d'un dia de lluita, els alemanys havien patit baixes molt altes i no s'havia acomplert cap dels objectius. Al dia segent, grcies a les males comunicacions i als errors dels comandants aliats en dominar la situaci, l'aeroport de Maleme a l'oest va ser conquerit  pels alemanys, permetent-los portar reforos i superar a les forces aliades.

La Batalla de Creta no tenia precedents en 3 aspectes: va ser la primera invasi principalment paracaigudista de la histria; va ser la primera vegada que els Aliats van fer un s significatiu de la Intelligncia al desxifrar el codi de la Mquina Enigma; i va ser la primera vegada que les tropes alemanyes invasores es trobaven una resistncia en massa provenint de la poblaci civil. Al veure l'alt nombre de baixes que havien tingut els paracaigudistes, Adolf Hitler prohib posteriors operacions paracaigudistes a gran escala; mentre que pel seu costat, els Aliats van quedar molt impressionats pel potencial dels paracaigudistes, comenant a construir les seves prpies divisions paracaigudistes.

 Ocupaci Aliada .

Les forces aliades van ocupar Creta quan els italians van envair Grcia el 28 d'octubre de 1940. Tot i que els italians van ser inicialment rebutjats, la subseqent intervenci alemanya expuls 57.000 tropes aliades del continent. La Royal Navy va evacuar la majoria d'ells, alguns dels quals van ser portats a Creta per a reforar la seva guarnici.

Posteriorment, Winston Churchill escriuria al seu llibre "La Segona Guerra Mundial", perdre Creta perqu no tenem prou homes hagus estat un crim. A l'inici de la batalla, els Aliats tenien l'avantatge de la superioritat numrica i de la supremacia naval. Els alemanys tenien superioritat aria i una major mobilitat, la qual cosa els permet concentrar les seves forces amb major efectivitat.

 Forces Aliades .
El 30 d'abril de 1941, un oficial neozelands, possedor de la Creu Victria, Bernard Freyberg, va ser nomenat comandant de les forces aliades a Creta.

Al maig, les tropes gregues consistien aproximadament en uns 9.000 soldats: 3 batallons de la 5 Divisi (Creta) de l'Exrcit Hellnic, que s'havien deixat a l'illa quan la resta de la unitat va ser enviada al continent per oposar-se a la invasi alemanya; la Policia de Creta, que feia la mida d'un batall; el Batall de Guarnici de Irklio, un batall de defensa composat majoritriament per personal logstic i de transport; i restes de la 12 i la 20 Divisions de l'Exrcit Hellnic, que havien aconseguit fugir a Creta i es trobaven sota comandament britnic. Tamb hi havia cadets de l'acadmia de policia i reclutes dels centres d'instrucci del Pelopons, que havien estat enviats a Creta per reemplaar els soldats entrenats que van ser enviats al continent per lluitar contra els alemanys. Aquestes tropes estaven organitzades en regiments d'entrenament, i es decid aprofitar la configuraci per organitzar les tropes gregues, amb el refor dels homes experimentats que arribaven del continent.

El contingent de la Commonwealth consistia en la guarnici original britnica formada per 14.000 homes, juntament amb 25.000 tropes de la Commonwealth evacuades del continent. Els evacuats eren la clssica barreja formada en qualsevol evacuaci; bsicament unitats intactes sota el seu propi comandament, unitats organitzades per lders de manera improvisada, desertors, etc. A molts d'ells els mancava equipament. Les unitats clau van ser la 2 Divisi (Nova Zelanda), sense la 6 Brigada i el quarter general, la 19 Brigada australiana i la 14 Brigada britnica. En total, eren uns 15.000 homes d'infanteria de la Commonwealth preparats pel combat, juntament amb uns 5.000 ms de personal no d'infanteria per equipats com a tal, i una bateria d'artilleria australiana. El 4 de maig, Freyberg envi un missatge al comandant britnic de l'Orient Mitj, General Archibald Wavell, sollicitant l'evacuaci d'unes 10.000 persones que no tenien armes i que gaireb tota la seva feina consistia en buscar problemes amb la poblaci civil. Tanmateix, pocs d'ells abandonaren l'illa quan la batalla comen.


La possessi de l'illa oferia a la Royal Navy uns ports excellents a la Mediterrnia oriental. Des de Creta, els camps petrolfers de Ploiesti (Romania) estaven a l'abast dels bombarders. Tanmateix, amb Creta en mans aliades, el flanc sudest de l'Eix mai no  estaria segur, una necessitat vital abans d'iniciar l'Operaci Barbarroja. Els alemanys comenaren les operacions amb freqents atacs aeris contra la illa. Aix for a la RAF a retirar els seus avions cap a Alexandria, atorgant a la Luftwaffe la superioritat aria. Amb tot, la illa seguia sent una amenaa per l'Eix i hauria de ser conquerida.

 Forces de l'Eix.
El 25 d'abril Hitler sign la Directriu N.28, ordenant la invasi de Creta. Les forces de la Royal Navy amb seu a Alexandria retenien el control de les aiges al voltant de Creta, per la qual cosa es desestim l'assalt amfibi i es decid una invasi paracaigudista, donada la superioritat aria de la Luftwaffe.

Va ser realment la primera invasi paracaigudista a gran escala, si b els alemanys ja havien fet servir paracaigudistes i planadors a la invasi de Frana i els Pasos Baixos, Noruega i a Grcia. Al darrer moment, els paracaigudistes alemanys havien estat enviats a capturar el pont sobre el Canal de Corint que havia de ser destrut pels Enginyers Reials. Els enginyers alemanys van arribar amb planeadors, mentre que la infanteria paracaigudista atacava el permetre defensiu. El pont va resultar danyat durant l'operaci, la qual cosa alent l'avan alemany i don temps als aliats per evacuar 18.000 homes a Creta i 23.000 a Egipte, si b van perdre la major part del seu equipament pesat. 

La intenci era fer servir als Fallschirmjger per capturar els punts clau de la illa, incloent els aeroports que es podrien fer servir per rebre subministraments i reforos. El XI Fliegerkorps havia de coordinar l'atac amb la 7 Divisi Flieger, que portaria als seus homes mitjanant paracaigudes i planeadors, seguit per la 22 Divisi Aria d'Aterratge un cop que s'haguessin assegurat els aeroports. L'assalt va ser projectat en un inici pel 16 de maig, per es pospos al 20, en tant que la 5 Divisi de Muntanya substitua a la 22 Divisi.

 Estratgia, tctica, intelligncia, armament i equipament .
 Intelligncia .
 La Intelligncia britnica i les interceptacions d' Ultra .

 

En aquells moments, els comandants aliats esperaven l'imminent invasi grcies als missatges interceptats per Ultra. El General Freyberg sabia del pla de batalla alemany, i comen a preparar una defensa al voltant dels aeroports i per la costa nord, per tenia una gran mancana d'equipament modern, i veia que el foc lleuger dels paracaigudistes alemanys noms podria ser repellit amb foc lleuger. A ms, els missatges d'Ultra que Freyberg reb no eren gaire precisos, car havien estat desxifrats per lingistes, no per tctics. El resultat va ser una informaci fora de context. Com a exemple, els missatges alemanys mencionaven operacions navals, que van fer que Freyberg envis tropes per fer front a un esperat desembarcament amfibi, que conseqentment retir tropes del principal objectiu alemany, que era l'aeroport de Maleme. A ms, estava molt collat pels seus superiors. Freyberg sollicit la demolici dels aeroports grecs, perqu si eren capturats no podrien emprar-se per portar reforos significatius, per la sollicitud va ser denegada pels seus superiors, que aparentment consideraven la batalla ja guanyada i pensaven en fer servir els aeroports contra els alemanys.

 La Intelligncia alemanya .
L'Almirall Wilhelm Canaris, cap del servei d'espionatge alemany, l'Abwehr, inform en un inici que a Creta hi haurien unes 5.000 tropes britniques (no est clar que Canaris, qui tenia grans recursos d'intelligncia a la seva disposici, si estava mal informat o intentava sabotejar els plans de Hitler; doncs no hem d'oblidar que Canaris seria executat per la seva participaci en el Complot del 20 de Juliol). LAbwehr tamb va preveure que la poblaci cretenca rebria als alemanys com alliberadors, donat els seu sentit republicanisme i els seus sentiments anti-monrquics, i voldrien unir-se als termes favorables als que s'havien arribat al continent. Per el cert s que el posteriorment primer ministre republic, Eleftherios Venizelos, era cretenc i el recolzament a la illa de les seves idees era molt fort, ams de qu els alemanys van subestimar el profund sentiment patritic dels cretencs. De fet, el rei Jordi II de Grcia i els seus propers van fugir de Grcia via Creta, amb l'ajut dels soldats grecs i de la Commonwealth, els civils cretencs i fins i tot un grup de presoners que havien estat alliberats pels alemanys.

La Intelligncia del 12 Exrcit oferia una visi menys optimista, per creia que les tropes de la Commonwealth serien molt ms febles del que eren, i subestim el nombre de soldats grecs evacuats des del continent. El General Alexander Lhr, el comandant del teatre d'operacions, estava convenut de qu es podria conquerir la illa amb dues divisions, per decid mantenir a Atenes la 6 Divisi de Muntanya com a reserva. Els fets provarien que va ser una sabia precauci.

 Armament .
 Alemany .

Els alemanys van disposar d'una nova arma a Creta: el can lleuger Leicht Geschtz 40 de 7,5cm. De 145kg, noms feia una desena part del can estndard de 75mm i tenia dos teros del seu abast. Disparava un projectil de 6kg a 5km. A ms, un de cada quatre dels paracaigudistes disposaven de la metralladora MP40, que portaven juntament amb el fusell Karabiner 98k. A ms, gaireb tots els escamots anaven equipats amb una metralladora MG34.

Els alemanys van fer servir codis de colors pels paracaigudes per distingir els contenidors amb fusells, munici, i altres subministraments. L'equipament pesat com el Leichtgeschtz 40 va ser llenat amb un paracaigudes triple dissenyat per suportar aquell pes.

Les tropes tamb portaven teles de colors per senyalar als caces que volaven a baixa alada per coordinar el suport aeri i el llanament de subministraments.

En contrast a l's de la majoria de les forces paracaigudistes, que saltaven amb les armes personals subjectes al cos, els alemanys llanaven les armes individuals en contenidors; la qual cosa era un error majscul. Si b per un costat facilitava el salt i evitava la prdua o el dany dels fusells, per l'altre costat deixava als paracaigudistes armats simplement amb armes petites i lluitant amb els ganivets durant els minuts crtics desprs de l'aterratge. Aix era culpa en gran mesura del propi disseny dels paracaigudes. Tamb si b una quarta part dels paracaigudistes anaven armats amb metralladores, tampoc no els donava cap avantatge, donat el poc radi de foc de l'arma. Molts Fallschirmjger van morir mentre intentaven arribar als contenidors que portaven el seu armament.

 Grec .
Les tropes gregues anaven armades amb la carrabina de muntanya Mannlicher-Schnauer de 6,5mm o els fusells austracs Steyr-Mannlicher M1895 de 8mm, la major part d'ells de la I Guerra Mundial. Fins i tot un miler de grecs usaven l'antiquat rifle Gras. La major part de les millors armes van ser enviades al continent, quedant a l'illa armament obsolet, com 12 metralladores Saint Etienne i unes altres 14 de fabricaci diversa. Gran part dels soldats grecs noms tenia 30 projectils, i no podien rebre subministraments dels britnics, car no tenien reserves dels calibres correctes. Aix afect a la seva situaci durant la batalla: aquells que tenien munici insuficient van ser situats al sector est de la illa, a on no s'esperava que ataquessin els alemanys. 

 La Commonwealth Britnica .
Les tropes de la Commonwealth britnica empraven el fusell estndard Lee-Enfield i la metralladora Vickers. Els Aliats no disposaven de suficients camions o Universal Carriers, que haguessin provet d'una mobilitat extra i de potncia de foc necessria per repellir els atacs paracaigudistes.

Els Aliats tenien unes 85 peces d'artilleria de diversos calibres, la major part d'elles sent peces italianes capturades.

Les defenses antiaries consistien en una bateria antiaria de canons automtics de 20mm, situada enmig de 2 aeroports. Els canons estaven camuflats, sovint entre els olivers, i se'ls orden contenir el foc durant l'assalt inicial per no mostrar-se immediatament als caces alemanys o als bombarders en picat.

Els blindats aliats consistien en 9 tancs d'infanteria Matilda IIA, pertanyent a l'Esquadr B del 7 Regiment Reial de Tancs, i 16 tancs lleugers Marks VIB de l'Esquadr C del 4t d'Hssars de la Reina. Normalment, els tancs britnics de l'poca portaven el can de 40mm que noms tenia projectils per perforar el blindatge, els quals no eren efectius contra la infanteria (els projectils de gran explosi en un calibre tan petit era impossible).

A ms, els tancs tenien molts problemes de manteniment. Els motors no podien reparar-se amb els recursos limitats que havien a Creta, i molts d'ells van situar-se en punts estratgics. A ms, un d'ells tenia la torreta danyada i noms podia girar com les agulles del rellotge. Al final, molts dels tancs britnics van ser perduts pel terreny, no pas pel combat.

 Estratgia i Tctica .
Operaci  MERCURI.
Hi havia un gran debat a l'Alt Comandament Alemany sobre el pla operacional per Creta. Si b tots estaven d'acord en qu s'havia de conquerir Maleme, hi havia debat sobre la concentraci de forces all i sobre quants soldats haurien de destinar-se contra d'altres objectius, com els aeroports ms petits a Irklio o Rethymnon. El comandant de la Luftwaffe, General Alexander Lhr i el comandant naval, Contraalmirall Karl-Georg Schuster, estaven a favor d'una gran concentraci a Maleme, per aconseguir una superioritat numrica aplastant. Per l'altra banda, el Major General Kurt Student volia dispersar ms als seus paracaigudistes, per tal d'aprofitar l'efecte sorpresa al mxim. Com a objectiu primari, Maleme oferia molts avantatges: era l'aeroport ms gran, capa de rebre els transports pesats portant reforos; estava a prop del continent, per permetre la seva cobertura aria per part dels Bf 109 amb base al continent; i estava a prop de la costa nord, i aix els reforos traslladats per mar podrien arribar rpidament. Al final, Hermann Gring for un pla de comproms, segons el qual s'enfatitzava en la conquesta de Maleme a l'inici, sempre i quan no s'ignoressin els altres objectius.

El pla final reb el nom clau Merkur, en honor al du rom Mercuri. Les tropes alemanyes van ser dividides en 3 grups de batalla, Centre, Est i Oest, cadascun dels quals reb un nom en clau seguint la temtica clssica establerta per MERCURI. En total es prepararen 750 tropes en planejador, 10.000 paracaigudistes, 5.000 tropes de muntanya transportades per aire i 7.000 tropes transportades per mar per la invasi. La mxima proporci de tropes eren pel Grup Oest.


 per a una informaci ms complerta sobre la disposici de forces, veure  Ordee de batalla de Creta

La doctrina paracaigudista alemanya es basava en llanar petits grups directament sobre els aeroports enemics. Aquesta fora capturaria el permetre i els canons antiaris que hi haguessin, la qual cosa permetria aterrar a una fora major en planejador. Freyberg n'era conscient, desprs d'haver estudiat les accions alemanyes durant l'any anterior, i decid convertir els aeroports en llocs impossibles d'aterrar-hi. Tanmateix, estava supeditat al Comandament de l'Orient Mitj a Alexandria. All pensaven que la invasi estava comdemnada al fracs ara que en tenien coneixement, i possiblement volien conservar els aeroports intactes pel retorn de la RAF un cop l'illa fos segura, la qual cosa seria un error fatal. No est clar qu haguessin fet els alemanys en cas de qu els aeroports no haguessin funcionat a ple rendiment. Un pilot alemany aterr en una platja deserta; d'altres ho feren en camps buits, descarregaren i tornaren a enlairar-se. Amb els alemanys disposats a sacrificar alguns dels seus nombrosos transports per tal de guanyar la batalla, no est gens clar que la destrucci dels aeroports hagus modificat el resultat final de la batalla. Els planejadors, per descomptat, estaven ms exposats a patir danys, per la qual cosa els seus pilots eren ms curosos en les seves eleccions per aterrar.

 Dia 1, 20 de maig .


 Sector de Maleme-Chania .

A les 8:00 del 20 de maig, els paracaigudistes alemanys aterraren prop de l'aeroport de Maleme i de la ciutat de Chania. Els Batallons neozelandesos 21, 22 i 23 defensaven l'aeroport de Maleme, aix com els seus voltants. Els alemanys van patir greus prdues durant les primeres hores de la invasi. Una companyia del III Batall del 1r Regiment d'Assalt va tenir 112 morts de 126 membres; tenint al final del dia 400 morts dels 600 inicials.

De les forces inicials, la majoria van ser massacrats per les forces aliades situades a les rodalies de l'aeroport de Maleme i de la ciutat de Chania. Molts dels planejadors que seguien als paracaigudistes fan ser tocats per foc de morter al intentar aterrar; i els que van aconseguir aterrar van ser massacrats pels defensors grecs i de la Commonwealth.

Alguns alemanys havien aterrat prop d'ambds aeroports, i van muntar posicions defensives a l'oest de l'aeroport de Maleme, aix com a "Prison Valley", a la zona de Chania. Si b totes dues forces van quedar en un coll d'ampolla i havien fracassat en la seva missi de capturar els aeroports, es trobaven al seu lloc i els defensors havien d'enfrontar-se a ells.

La policia grega i els cadets tamb van entrar en acci, amb el 1r Regiment (Provisional) grec, combinats amb civils per derrotar la incursi del 95 Batall d'Enginyers Gebirgs a Kastelli. Mentrestant, el 8 Regiment Grec i elements de les forces cretenques van estorbar el moviment del 95 Batall de Reconeixement a Kolimbari i a Paleochora, per on podien arribar reforos aliats des del Nord d'frica.

Sector de Rethimnon-Irklio .
Al vespre arrib una segona onada alemanya, un grup atac Rethimnon a les 16:15 i un altre a Irklio a les 17:30. A l'igual que en les accions anteriors, eren esperats pels defensors, els quals els inflingiren un gran nombre de baixes.

Irklio va ser defensat per la 14 Brigada d'Infanteria britnica, reforada pel 2/4t Batall d'Infanteria australi i els batallons grecs 3r, 7 i "Guarnici" (antiga 5 Divisi "Creta"). Les unitats gregues tenien greus mancances d'equipament i subministraments, especialment el Batall Guarnici, donat que la major part del seu material va ser enviat al continent amb la divisi, per no obstant van lluitar amb distinci.

Els alemanys provaren de penetrar en el cord defensiu als voltants d'Irklio el primer dia, arribant a les casernes gregues de la punta oest de la ciutat i capturant el port; per els grecs els reconqueriren desprs d'un contraatac. Algunes unitats alemanyes van comenar a fer servir civils capturats com a escuts humans, mentre que els alemanys llanaven pamflets exigint la rendici i amenaant amb les conseqncies si no es produa immediatament una rendici aliada. Al dia segent Irklio va ser durament bombardejada. Les unitats gregues van ser enviades a una posici defensiva a la carretera de Knossos.

Quan va caure la nit, no s'havia assegurat cap dels objectius alemanys. El pla arriscat, atacant 4 punts separats per aprofitar al mxim la sorpresa en lloc de concentrar-se en un, semblava haver fallat, tot i que els motius eren desconeguts pels alemanys.

A l'albada del 20 de maig els alemanys de Maleme van ser expulsats lentament pels neozelandesos del Tur 107, que dominava l'aeroport. Els comandants de l'Eix a Creta van decidir llanar tot el que tenien contra el sector de Maleme al dia segent.

Entre els paracaigudistes que van aterrar el primer dia de la batalla estava el ex campi del mn de boxa dels pesos pesats, Max Schmeling, que llua el rang de Gefreiter (entre caporal i soldat de 1 classe). Schmeling va sobreviure a la batalla i a la guerra.

 Alament civil .
Per tots els racons de l'illa, els civils cretencs, armats amb el que van trobar, es van unir a la batalla. En alguns casos, amb antics fusells que s'havien fet servir contra els turcs; en altres, amb all que van trobar a les cuines o a les granges, i molts paracaigudistes van ser apunyalats fins a la mort als olivers que omplen l'illa. En un cas, un vell cretenc mat a cops de bast (amb el seu bast de caminar) a un paracaigudista abans que aquest pogus lliurar-se del paracaigudes. Ben aviat, els cretencs afegiren les seves armes d'estar per casa amb les armes petites capturades als alemanys. Les accions no es limitaven al hostigament, sin que tamb van tenir un rol significatiu en els contraatacs grecs a Kastelli i Paleochora, i all es necessit tota la fora de carcter per evitar massacres en aquelles poblacions. Les accions civils tamb van tenir lloc al nord i a l'oest d'Irklio, aix com al centre mateix de la ciutat.

Aquesta va ser la primera vegada durant la guerra que els alemanys es van trobar una resistncia directa de la poblaci civil. Tanmateix, un cop van sobreposar-se a la sorpresa, els paracaigudistes van respondre amb la mateixa ferocitat. A ms, com que molts partisans cretencs no portaven cap mena d'insgnia, com podrien ser les bandes de bra, els alemanys es van sentir lliures de les constriccions imposades per les Convencions de Ginebra

 La fugida del Rei .
La majoria dels cretencs, com ja s'ha mencionat abans, eren republicans. Al 1924, el Rei Jordi II havia estat deposat i s'exili a Romania, retornant al 1935 desprs del collapse del govern republic. Els alemanys veien en ell a un anglfil i un obstacle per la seva conquesta de Grcia, pas que consideraven com anti-monrquic. Desprs de la fugida del rei a Creta el 22 d'abril i de lliurar un memorand desafiador als alemanys, Hitler respongu atacant al rei en un discurs realitzat el 4 de maig. Els britnics, per la seva part, temien el cop propagandstic que podria representar que els paracaigudistes capturessin a un sobir sota la seva protecci.

El rei s'estava en una vila prop de Perivolia, als afores de Chania. Ell i els seus propers van escapar de la captura mentre s'estaven a la vila i a la d'Emmanouil Tsouderos, el primer ministre. Des del jard de la casa de Tsouderos van veure aterrar als paracaigudistes prop de la vila del rei (desprs result que eren membres del 3r Batall del 3r Regiment de Fusellers Paracaigudistes, assignat al sector de Galatas i que van ser llanats all per error). Davant dels riscs, es prepar una evacuaci a travs de la Royal Navy, amb el Coronel J.S.Blunt, adjunt militar britnic a Grcia actuant com a enlla. Una secci d'infanteria neozelandesa, sota el comandament del Tinent W.H. Ryan va ser assignada com a escorta, juntament amb un complement de la gendarmeria cretenca. El rei anava acompanyat pel seu cos, el Prncep Pere, pel Coronel M. Levidis, Mestre de Cerimnies; pel Primer Ministre Tsouderos i per Kyriakos Varvaressos, Governador a l'exili del Banc de Grcia.

La marxa va tenir diversos incidents, tant amb els alemanys com amb els nadius cretencs. Un destacament va haver de tornar a buscar uns papers oblidats per Tsouderos, i quan van tornar van informar que la casa estava ocupada, la qual cosa significava que els alemanys sabien que el rei estava a prop. El Tinent va fer que el rei es traes l'uniforme de general, adornat amb galons d'or i altres ornaments, que cridaria l'atenci. En un moment, el grup va trobar-se amb foc dels cretencs. El Prncep Pere els crid en grec, i respongueren "'els alemanys tamb parlen grec i porten uniformes grecs". Finalment els van poder convncer de qu no eren espies i els van deixar marxar. Aquella nit, van refugiar-se a la ciutat de Therisso. Aquella nit van ser alertats per sorolls a les portes, que van resultar ser els presoners alliberats aquell dia. El patriotisme aparentment va reprimir qualsevol simpatia cap als seus alliberadors, i els presoners van seguir en la seva recerca d'armament en lloc de trair als seus compatriotes fugitius.

Tot i que es van veure obligats a abandonar les seves mules, deixant enrera l'equipament per escalar muntanyes, van aconseguir finalment arribar segurs al seu punt de trobada. All es trobaren amb els membres del cos diplomtic britnic que tamb havien de ser evacuats, i van embarcar-se al HMS Decoy, arribant a Alexandria la nit del 22 de maig. Per pura coincidncia, dos altres membres de la famlia reial grega tamb es trobaven a les mateixes aiges en aquells moments: el prncep Felip era tinent i servia al HMS Valiant, i el Capit Lord Llus Mountbatten era el comandant de la 5 Flotilla de Destructors, trobant-se embarcat al HMS Kelly, que seria enfonsat el 23 de maig.

 Dia dos, 22 de maig .

Al mat segent es va descobrir que el batall d'infanteria neozelandesa que defensava l'aeroport al Tur 107 s'havia retirat errniament durant la nit, si b van continuar llanant foc d'artilleria a la zona. Aix don el control de l'aeroport als alemanys, a l'hora que a prop tenia lloc el desembarcament. Aquell mat els transports Junker Ju 52 comenaren a portar unitats de la 5 Divisi de Muntanya. Les tropes s'endinsaren a les lnies tan bon punt els avions aterraven, molts d'ells tocats per foc d'artilleria.

 Atac naval del 21 de maig .
Abans de la mitjanit, la Fora D de la Royal Navy intercept una flotilla de reforos, escortats per un petit destructor itali, el Lupo, prevenint amb xit el seu desembarcament. El comboi, format per 20 kaikis, va ser ferotgement defensat per la Regia Marina. Unes 10 naus i uns 2.000 soldats alemanys es van salvar grcies a l'habilitat del comandant itali, Francesco Mimbelli, contra una gran fora enemiga. Uns 300 soldats italians i 2 mariners italians van morir en l'acci, aix com 2 britnics del HMS Orion.

 Dia tres, 22 de maig .

Al adonar-se que Maleme era la clau per conservar tota l'illa, els defensors van organitzar un contraatac portat a terme per dos batallons neozelandesos la nit entre el 21 i el 22 de maig. El temor a un desembarcament martim signific que diverses unitats que es podrien haver emprat a l'atac van deixar-se all on eren, si b la possibilitat de la invasi martima quedava molt reduda donada a la gran presncia de la Royal Navy; tot i que aquesta arrib massa tard per modificar els plans.

Els neozelandesos van atacar durant la nit, per en aquells moments els paracaigudistes ja havien tingut temps per preparar posicions defensives, i les recent arribades tropes de muntanya van demostrar ser difcils de batre. L'atac amb prou feines va penetrar a les lnies, fracassant en l'objectiu de reconquerir l'aeroport. Des d'aquest moment els defensors noms van dedicar-se a retirar-se cap a l'extrem oriental de la illa, per tal de no veure's superats pel flanc pels alemanys.

 Atac naval del 22 de maig .
L'Almirall Andrew Cunningham, determin que cap transport alemany podia arribar a Creta, i envi la Fora C de l'almirall King (3 creuers i 4 destructors) al mar Egeu a travs de l'estret de Kaso per atacar la segona flotilla de transports escortada per la torpedinera italiana Sagittario. El creuer enfons un kaikis separat de la flotilla principal a les 8:30, salvant-se d'un atac aeri que toc el HMS Naiad. Els pilots intentaven matar als seus soldats a l'aigua. L'esquadr de King, encara sota un atac aeri constant i amb poca munici antiaria es retir cap a Milos, trobant-se el Sagittario a les 10:00. King prengu la difcil decisi de no atacar, donada l'escassetat de munici. Amb tot, tingu xit en forar als alemanys en evitar el seu desembarcament. Durant la recerca la Fora C tingu  greus prdues, resultant tocat el creuer HMS Carlisle.

La Fora C es trob amb la Fora A del Contraalmirall Rawling al canal de Kithera, on els atacs aeris causaren danys en ambdues forces. Una bomba toc el Warspite i el destructor Greyhound va resultar enfonsat. King envia al  Kandahar i al Kingston per rescatar als supervivents, mentre que els creuers Gloucester i Fiji oferien defensa antiaria, oblidant la seva manca de munici. El Gloucester va ser tocat per diverses bombes, mentre que la flota es retirava i hagu de ser abandonat degut als intensos atacs aeris. 722 oficials i mariners van perdre la vida.

Els atacs aeris sobre les Forces A i C continuaren. El cuirassat (amb el Tinent Prncep Felip de Grcia a bord) va ser tocat dues vegades, i desprs una altra va tocar el Fiji. Un Junkers 88, pilotat pel Tinent Gerhard Brenner llan 3 bombes sobre el Fiji, enfonsant-lo. 500 supervivents van ser rescatats pel Kandahar i pel Kingston al mat segent. La Royal Navy va perdre 2 creuers i un destructors durant l'operaci, per aconsegu que la flota d'invasi retroceds.

 23-27 de maig .
Lluitant contra tropes aliades de refresc que arribaven contnuament, les tropes aliades comenaren una srie de retirades dirigint-se cap al sud de Creta.

23 de maig: l'enfonsament del Kelly i del Kashmir .

La 5 Flotilla de Destructors (Kelly, Kipling, Kelvin, Jackal i Kashmir), sota el Capit Lord Llus Mountbatten reb ordres d'abandonar Malta el 21 de maig i unir-se a la flota de Creta. Van arribar a la zona desprs de qu el Gloucester i el Fiji haguessin estat enfonsats. Primer van ser enviats a rescatar supervivents, per van passar a atacar alguns kaikis davant de la costa de Creta i desprs van bombardejar als alemanys a Maleme. El Kelvin i el Jackal van ser dirigits a una nova recerca, mentre que Mountbatten, amb el Kelly, el Kashmir i el Kipling es dirigien cap a Alexandria.

Mentre que els 3 vaixells passaven pel costat oest de l'illa van ser durament atacats per 24 Stukas. El Kashmir va ser tocat i enfonsat en noms 2 minuts, i el Kelly va resultar tocat poc desprs, donant la volta. El Kipling va sobreviure a 83 bombes, mentre que recollia a 279 supervivents. La pellcula "A on servim" de Noel Coward est basada en aquesta acci.

 24-27 de maig .
Desprs dels atacs aeris sobre les posicions aliades a Kastelli el 24 de maig, el 95 Batall d'Enginyers avan a la ciutat. Aquests ataca aeris permeteren fugir als paracaigudistes alemanys capturats el 20 de maig: els recent alliberats paracaigudistes van matar i capturar diversos oficials neozelandesos assignats a dirigir al 1r Regiment grec. Malgrat aquest impediment, els grecs van oferir una resistncia determinada, per amb noms 600 fusells i alguns centenars de cintes de metralladora disponible per a una fora de 1.000 homes poc entrenats, van ser incapaos d'aturar l'avan alemany. La lluita de les restes del 1r Regiment Grec a la zona de Kastelli s'estengu fins al 26 de maig, impedint que els alemanys asseguressin el port per desembarcar reforos. Finalment van assegurar el port de Kastelli el dia 26, desembarcant alguns tancs lleugers.

 Batalla del "Carrer 42" .
En una ferotge crrega a la baioneta el mat del 27 de maig, el 28 Batall (Mor), del 2/7 Batall d'Infanteria australiana i el 2/8 Batall d'Infanteria australiana van netejar una secci de la carretera entre Souda i Chania, que estava amenaada pel 141 Regiment de Muntanya alemany.

 Retirada, 28 a 31 de maig .
 Decisi a Londres .


El Comandament a Londres decid que la causa era sense esperana, i orden una retirada des de Sphakia. Durant les segents 4 nits, uns 16.000 soldats van ser portats a Egipte en vaixell, incloent el HMS Ajax (fams per la seva participaci a la Batalla del Riu de la Plata). Alguns homes ms van ser evacuats en una missi separada des d'Irklio, per van ser atacats en ruta pels bombarders en picat de la Luftwaffe, patint greus prdues.

 L'evacuaci cap a Egipte, 28 a 31 de maig .

El 27 de maig, el Major General Bernard Freyberg orden la retirada al seu exrcit cap a la costa sud, perqu fos evacuada. Ms de 9.000 Anzacs es quedaren per defendre el territori que els restava, lluitant fins que es van veure envoltats. Tots ells van resultar morts, ferits o capturats. Les ciutats d'Irklio i Rethymo van ser capturades pels alemanys durant els dies segents. Una petita fora italiana ajud a la captura de Rethymno. Per l'1 de juny, la illa de Creta estava totalment conquerida.

 Defensa del 8 Regiment grec .
La defensa del 8 Regiment Grec al voltants del poble d'Alikianos es va realitzar per tal de protegir la lnia de retirada dels aliats. Alikianos, situada al Prison Valley era estratgicament important i un dels primers objectius que els alemanys van atacar durant el primer dia de la batalla. El 8 Grec estava composat per joves reclutes cretencs, policies i cadets. Estaven pobrament armats, i de fet noms tenien els efectius d'un batall, no pas d'un regiment. Adjunt a la 10 Brigada d'Infanteria neozelandesa, a les ordres del Tinent Coronel Howard Kippenberger, els oficials aliats no n'esperaven gaire. Els grecs, no obstant, demostraren que aquell pessimisme era incorrecte. El primer dia van rebutjar de manera decisiva el batall d'enginyers alemany. Durant els segents dies van rebutjar atacs dels Regiments de Muntanya 85 i 100. Van aconseguir mantenir Alikianos durant diversos dies, protegint la retirada alemanya, i es considera que va ser grcies a ells que l'evacuaci de Creta va ser un fet grcies a ells.

 Els Anzacs cauen .
Els alemanys van empnyer als soldats britnics, grecs i de la Commonwealth cap al sud, emprant bombardeigs aeris i d'artilleria, seguits d'atacs d'onades de tropes mecanitzades i de muntanya (el terreny muntanys era difcil per l's dels tancs). Les guarnicions de Souda Bay i Beritania van caure gradualment per la carretera de Vitsilokoumos, just al nord de Sphakia. A mig cam, a la vila d'Askifou hi havia una depressi, que era l'nic punt que podria acollir un desembarcament aeri a gran escala. Les tropes van ser situades al voltant del permetre per evitar que es produs un desembarcament alemany per evitar la retirada. Al poble de Stilos, la 5 Brigada neozelandesa i el 2/7 Batall Australi van rebutjar un batall alemany de muntanya que havia comenat una maniobra de flanqueig, per van veure's obligats a retirar-se per manca de suport artiller i aeri, malgrat a ser superiors en homes. Afortunadament pels Anzacs, els atacs aeris alemanys estaven concentrats a Rethymnion i a Irklio, i van poder retirar-se per la carretera en seguretat a plena llum del dia.

 Els Mori s'aturen .
La retirada general de la brigada va ser coberta per dues companyies del 28 Batall (Maor), a les ordres del capit Rangi Royal (els homes de Royal ja s'havien distingit al carrer 42). Van fer retirar-se al 1r Batall del 141 Regiment Gebirgsjger i van aturat l'avan alemany. Quan la major part de la unitat ja estava segura a la reraguarda, els Maori van haver de recular lluitant durant 28 milles, amb noms 2 morts i 8 ferits (sent tots 8 conduts a reraguarda).

 El destacament perdut .
La Layforce havia estat enviada a Creta quan encara havia l'esperana de qu un desembarcament de reforos a gran escala procedents d'Egipte podria variar el sentit de la batalla. La fora, de mida d'un batall, va ser enviada, amb un destacament de 200 homes sota el comandant de la unitat, Robert Laycock, estacionats a Souda per cobrir la retirada d'unitats ms pesades. Els homes de Laycock, amb el refor de 3 tancs britnics, es van unir als homes de la 20 Bateria Antiaria pesada, que havia estat enviada per protegir els molls de Souda, refus creure que s'havia ordenat una evacuaci general. Desprs d'un dia de lluita ferotge, Laycock decid retirar-se durant la nit a Beritiana. All es va unir amb el Capit Royal i els Maoris, que van prendre posicions defensives separades i van retirar-se combatint. Laycock i la seva fora, no obstant, van veure's superats per les forces alemanyes, superiors en nombre, prop del poble de Babali Khani. Hostigats des de l'aire pels bombarders en picat, el Destacament Layforce va ser incapa de marxar. Laycock i el seu Major de Brigada, el novellista Evelyn Waugh van aconseguir fugir enmig de les lnies alemanyes amb un tanc. La major part del destacament i els seus camarades del 20 van resultar morts o presoners.

 Tradici .
Durant l'evacuaci, l'Almirall Cunningham estava determinat a que la marina no deixar a l'exrcit enrera. Quan els oficials de l'armada van expressar els seus temors de qu es podrien perdre molts vaixells, Cunningham els respongu la ja famosa sentncia de qu "Costa tres anys construir un vaixell, i costa tres segles construir una tradici".

El Major Alistair Hamilton, un comandant de companyia a la Black Watch havia afirmat que "la Black Watch abandonaria Creta quan la neu abandons el mont Ida". El propi Hamilton no va abandonar mai la illa: va resultar mort per foc de morter, per s'orden als seus homes que es retiressin. El consens general entre els homes era que s'estava abandonant als seus aliats grecs, i mentre que l'equipament pesat es destrua per tal que no caigus en mans alemanyes, els homes donaven la seva munici als cretencs que es quedaven per resistir als alemanys.

 Rendici .
Mentrestant, el coronel Campbell, comandant d'Irklio, va veure's forat a rendir el seu contingent. Rethimno tamb va caure, i la nit del 30, les tropes motoritzades alemanyes van enllaar amb les italianes que havien desembarcat aquell dia al golf de Mirabell. El comandant itali al Dodecans havia demanat voluntaris entre els seus homes ja el 21, per la sollicitud va haver de passar pels canals alemanys fins a Hermann Gring, qui finalment ho autoritz quan era clar que l'esfor alemany no progressava tan rpidament com s'havia previst.

L'1 de juny, els darrers 5.000 defensors de Sphakia es van rendir, si b molts d'ells van marxar cap als turons i van causar problemes durant molt de temps als ocupants alemanys. Al 1941, s'estim que quedaven uns 500 membres del contingent de la Commonwealth a l'illa, apart dels grecs, pels quals era ms senzill amagar-se entre la poblaci.

 Final .



Els comandants aliats estaven preocupats perqu els alemanys fessin servir Creta com a trampol per a futures operacions a la regi, com un atac paracaigudista sobre Xipre o una invasi amfbia d'Egipte amb els suport de les forces italo-germniques operant des de Lbia. Tanmateix, tots aquests temors van esvair-se quan comen l'Operaci Barbarroja, i es vei que l'operaci alemanya era de natura defensiva.

L'Operaci sobre Creta no va tenir efectes sobre l'Operaci Barbarroja: les unitats de la Luftwaffe van ser retirades a meitat de la batalla per tal d'arribar a les seves bases a Romania i Polnia a temps per a la invasi de la Uni Sovitica.

Les prdues entre els paracaigudistes alemanys van ser excessivament altes, segons la opini de Hitler, per la qual cosa els alemanys van veure's obligats a reconsiderar la seva doctrina paracaigudista, eliminant aquesta arma en l's a gran escala a la Uni Sovitica. Donades les pobres comunicacions i les pobres defenses aries a la Uni Sovitica en aquells moments, pot considerar-se un error, car possiblement les operacions paracaigudistes haguessin estat molt efectives. Per honorar tots aquells que havien participat en la conquesta de l'illa, es cre la Cinta de mniga de Creta.

Irnicament, l's dels paracaigudistes a gran escala va impressionar als aliats. Les baixes alemanyes van ser assumides pels estrategues aliats, que van lluitar per crear les seves prpies divisions paracaigudistes desprs de la batalla. 

La prdua de Creta, particularment com a resultat del fracs de les forces britniques de terra per reconixer la importncia estratgica dels aeroports, serv d'avs al Govern britnic. Com a conseqncia directa, la RAF hagu de responsabilitzar-se de la defensa de les seves prpies bases, tant dels atacs aeris com terrestres. L'1 de febrer de 1942 es cre el Regiment RAF per fer front a aquesta necessitat.

 Baixes .



Les xifres de baixes alemanyes varien donades les variacions entre diferents documents produts pels comandants alemanys en diverses dates. S'han estimat que van caure uns 6.698 alemanys durant la batalla. Aquesta xifra no inclou els ferits soferts pel 8 Fliegerkorps, aix com centenars de ferits lleus. Els informes britnics sobre les baixes alemanyes sn en molts casos exagerades, car molts van ser publicats per motius de propaganda (Churchill afirm que els alemanys havien sofert unes 15.000 baixes, mentre que l'almirall Cunningham elevava la xifra fins a 22.000. Buckley, basant-se en l'assumpci de la intelligncia britnica de qu havien dos enemics ferits per cadascun de mort, estim la xifra en 16.800 baixes. El Centre d'Histria Militar Americ estim accepta una estimaci d'entre 6.000 i 7.000 baixes. La Comissi de Tombes Australiana compt unes 5.000 tombes alemanyes entre Maleme, Suda Bay, Retimo i Irklio, per aqu tamb s'inclourien els morts alemanys durant l'ocupaci (malaltia, accidents o lluita antipartisana). Entre les baixes alemanyes trobem al Major General Wilhelm Sssman, comandant de la 7 Divisi Flieger i el tamb Major General Eugen Meindl. Els nics presoners alemanys van ser 17 oficials que van ser evacuats a Egipte. Entre les baixes alemanyes destacades tamb estan els Germans von Blcher, que van morir a la batalla.

Els Aliats van perdre uns 3.500 soldats: 1.751 morts i la mateixa xifra de ferits, i un enorme nombre de presoners (12.254 soldats de la Commonwealth i 5.255 grecs). A ms, la Royal Navy tingu 1.828 morts i 183 ferits. A ms, van morir un gran nombre de civils, tant pel foc creuat com lluitant com a Partisans. Molts cretencs van ser abatuts en represlies, tant durant la batalla com durant l'ocupaci. S'estima que els cretencs afusellats pels alemanys van ser 3.474, a ms d'uns 1.000 civils ms morts en massacres. 

Els atacs de la Luftwaffe destru un bon nombre de naus aliades: 3 creuers (el Gloucester, el Fiji i el Calcutta) i 6 destructors (Kelly, Greyhound, Kashmir, Hereward, Imperial i Juno). 7 vaixells ms van resultar danyats, incloent als cuirassats Warspite i Valiant i al creuer Orion.



Veure tamb.
 Histria militar de Grcia durant la II Guerra Mundial;
 Guerra Greco-Italiana;
 Invasi de Iugoslvia;
 Batalla de Grcia;
 Germans von Blcher;
 Resistncia grega;
 Resistncia cretenca;

Participants notables.
David Coke   Roald Dahl   Bernard Freyberg   Alfred Hulme   Robert Laycock   Patrick Leigh Fermor   John Pendlebury   Max Schmeling   Theodore Stephanides   Evelyn Waugh  Lawrence Durrell   Charles Upham

Enllaos externs .
Battle of Crete Photo and Documents Archive;
John Dillon's Battle of Crete site;
Stoker Harold Siddall Royal Navy, his capture on Crete and life as a POW;
Richard Hargreaves's The invasion of Crete article;


Per saber ms .
Antill, Peter D. Crete 1941: Germany's lightning airborne assault, Campaign series. Osprey Publishing: Oxford, New York. 2005 ISBN 1-84176-844-8;
Barber, Laurie and Tonkin-Covell, John. Freyberg : Churchill's Salamander, Hutchinson 1990. ISBN 1-86941-052-1;
Beevor, Antony. Crete: The Battle and the Resistance, John Murray Ltd, 1991. Penguin Books, 1992. Pbk ISBN 0-14-016787-0 Boulder : Westview Press, 1994. LCCN 93047914;
Buckley, Christopher. Greece and Crete 1941, London, 1952. Greek pbk edition (in English): P. Efstathiadis & Sons S.A., 1984. Pbk ISBN 960-226-041-6;
Clark, Alan. The Fall of Crete, Anthony Blond Ltd., London, 1962. Greek pbk edition (in English): Efstathiadis Group, 1981, 1989. Pbk ISBN 960-226-090-4;
Churchill, Winston. The Second World War Volume IIIPenguin Pbk edition ISBN 0-141-44174-7;
Comeau, M. G. Operation Mercury : Airmen in the Battle of Crete, J&KH Publishing, 2000. ISBN 1-900511-79-7;
;
Elliot, Murray. Vasili: The Lion of Crete, Century Hutchinson New Zealand Ltd., London, Australia, South Africa. Greek paperback edition (in English): Efstathiadis Group S.A., 1987, 1992.  Pbk ISBN 960-226-348-2;
Greene, Jack and Massignani, Alessandro. The naval war in the Mediterranean 1940-1943, Chatam Publishing, 1998.
;
Harokopos, George. The Fortress Crete, subtitled on cover '1941-1944' and within 'The Secret War 1941-1944' and 'Espionage and Counter-Espionage in Occupied Crete', Seagull Publications. Greek paperback edition/English translation: B. Giannikos & Co., Athens, 1993.  Translation and comments by Spilios Menounos. Pbk ISBN 960-7296-35-4;
Keegan, John. Intelligence in War: Knowledge of the Enemy from Napoleon to Al-Qaeda (2003) ISBN 0-375-40053-2;
Kokonas, N.A., M.D. The Cretan Resistance 1941-1945, forwarded by P. Leigh Fermor and others. London, 1993. Greek paperback edition (in English): Graphotechniki Kritis, Rethymnon, Crete, Greece. Pbk ISBN 960-85329-0-6;
Lind, Lew. Flowers of Rethymnon:  Escape from Crete, Kangaroo Press Pty Ltd, 1991. ISBN 0-86417-394-6;
MacDonald, C. The Lost Battle - Crete 1941, MacMillan 1995 ISBN 0333616758 ;
Mazower, Mark. Inside Hitler's Greece: The Experience of Occupation 1941-44, Yale University Press, New Haven and London, 1993. ISBN 0-300-05804-7;
Moss, W. Stanley. Ill Met By Moonlight: The Story of the Kidnapping of General Karl Kreipe, the German Divisional Commander in Crete, The MacMillan Company, NY, 1950;
Psychoundakis, George. The Cretan Runner: His History of the German Occupation, English translation and introduction by Patrick Leigh Fermor. London, 1955. Greek paperback edition (in English): Efstathiadis Group S.A., 1991. Pbk ISBN 960-226-013-0;
Shores, Christopher and Cull, Brian with Malizia, Nicola. Air War For Yugoslavia, Greece, and Crete 1940-41, Grub Street, 1987 ISBN 0-948817-07-0;
Thomas, David A. Crete 1941: The Battle at Sea, Andre Deutsch Ltd. Great Britain, 1972. Greek pbk edition (in English): Efstathiadis Group, Athens 1980;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258755" title="Maastrichti" nonfiltered="1189" processed="1187" dbindex="101191">
El Maastrichti (de la ciutat de Maastricht als Pasos Baixos) s un estatge faunal del Cretaci superior. Comprn el perode entre fa 70,6  0,6 milions d'anys i fa 65,5  0,3 milions d'anys.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258756" title="Campani" nonfiltered="1190" processed="1188" dbindex="101192">
El Campani (de la ciutat de Champagne a Frana) s un estatge faunal del Cretaci superior. Comprn el perode entre fa 83,5  0,7 milions d'anys i fa 70,6  0,6 milions d'anys.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258758" title="Santoni" nonfiltered="1191" processed="1189" dbindex="101193">
El Santoni (de la ciutat de Saintes a Frana) s un estatge faunal del Cretaci superior. Comprn el perode entre fa 85,8  0,7 milions d'anys i fa 83,5  0,7 milions d'anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258759" title="Coniaci" nonfiltered="1192" processed="1190" dbindex="101194">
El Coniaci (de la ciutat de Cognac a Frana) s un estatge faunal del Cretaci superior. Comprn el perode entre fa 89,3  1 milions d'anys i fa 85,8  0,7 milions d'anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258760" title="Turoni" nonfiltered="1193" processed="1191" dbindex="101195">
El Turoni (de la ciutat de Tours a Frana) s un estatge faunal del Cretaci superior. Comprn el perode entre fa 93,5  0,8 milions d'anys i fa 89,3  1 milions d'anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258761" title="Cenomani" nonfiltered="1194" processed="1192" dbindex="101196">
El Cenomani (de la ciutat de Le Mans a Frana) s un estatge faunal del Cretaci superior. Comprn el perode entre fa 99,6  0,9 milions d'anys i fa 93,5  0,8 milions d'anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258763" title="Apti" nonfiltered="1195" processed="1193" dbindex="101197">
El perode Apti (de la ciutat d'Ate a Frana) s un estatge faunal del Cretaci inferior. Comprn el perode entre fa 125  1 milions d'anys i fa 112  1 milions d'anys.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258764" title="Barremi" nonfiltered="1196" processed="1194" dbindex="101198">
El perode Barremi (de la ciutat de Barrme a Frana) s un estatge faunal del Cretaci inferior. Comprn el perode entre fa 130  1,5 milions d'anys i fa 125  1 milions d'anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258765" title="Valangini" nonfiltered="1197" processed="1195" dbindex="101199">
El perode Valangini (de la ciutat de Valangin a Sussa) s un estatge faunal del Cretaci inferior. Comprn el perode entre fa 140,2  3 milions d'anys i fa 136,4  2 milions d'anys.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258767" title="Berriasi" nonfiltered="1198" processed="1196" dbindex="101200">
El perode Berriasi s un estatge faunal del Cretaci inferior. Comprn el perode entre fa 145,5  4 milions d'anys i fa 140,2  3 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258769" title="Titoni" nonfiltered="1199" processed="1197" dbindex="101201">
El perode Titoni s un dels estatges faunals que componen el Jurssic superior. Comprn el perode entre fa 150,8  4 milions d'anys i fa 145,5  4 milions d'anys.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258772" title="Kimmeridgi" nonfiltered="1200" processed="1198" dbindex="101202">
El perode Kimmeridgi (del municipi de Kimmeridge, al Regne Unit) s un estatge faunal del Jurssic superior. Comprn el perode entre fa 155,7  4 milions d'anys i fa 150,8  4 milions d'anys.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258774" title="Oxfordi" nonfiltered="1201" processed="1199" dbindex="101203">
El perode Oxfordi (de la ciutat d'Oxford, al Regne Unit) s un estatge faunal del Jurssic superior. Comprn el perode entre fa 161,2  4 milions d'anys i fa 155,7  4 milions d'anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258775" title="Callovi" nonfiltered="1202" processed="1200" dbindex="101204">
El perode Callovi (de la ciutat de Kellaways Bridge, al Regne Unit) s un estatge faunal del Jurssic mitj. Comprn el perode entre fa 164,7  4 milions d'anys i fa 161,2  4 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258776" title="Bathoni" nonfiltered="1203" processed="1201" dbindex="101205">
El perode Bathoni (de la ciutat de Bath, al Regne Unit) s un estatge faunal del Jurssic mitj. Comprn el perode entre fa 167,7  3,5 milions d'anys i fa 164,7  4 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258778" title="Bajoci" nonfiltered="1204" processed="1202" dbindex="101206">
El perode Bajoci (de la ciutat de Bayeux, a Frana) s un estatge faunal del Jurssic mitj. Comprn el perode entre fa 171,6  3 milions d'anys i fa 167,7  3,5 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258779" title="Aaleni" nonfiltered="1205" processed="1203" dbindex="101207">
El perode Aaleni (de la ciutat d'Aalen, a Alemanya) s un estatge faunal del Jurssic mitj. Comprn el perode entre fa 175,6  2 milions d'anys i fa 171,6  3 milions d'anys.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258780" title="Toarci" nonfiltered="1206" processed="1204" dbindex="101208">
El perode Toarci (de la ciutat de Thouars, a Frana) s un estatge faunal del Jurssic inferior. Comprn el perode entre fa 183  1,5 milions d'anys i fa 175,6  2 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258781" title="Pliensbachi" nonfiltered="1207" processed="1205" dbindex="101209">
El perode Pliensbachi (de la ciutat de Pliensbach, a Alemanya) s un estatge faunal del Jurssic inferior. Comprn el perode entre fa 189,6  1,5 milions d'anys i fa 183  1,5 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258782" title="Sinemuri" nonfiltered="1208" processed="1206" dbindex="101210">
El perode Sinemuri (de la ciutat de Semur-en-Brionnais, a Frana) s un estatge faunal del Jurssic inferior. Comprn el perode entre fa 196,5  1 milions d'anys i fa 189,6  1,5 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258784" title="Hettangi" nonfiltered="1209" processed="1207" dbindex="101211">
El perode Hettangi (de la ciutat de Hettange-Grande, a Frana) s un estatge faunal del Jurssic inferior. Comprn el perode entre fa 199,6  0,6 milions d'anys i fa 196,5  1 milions d'anys.

Animals del Hettangi.
Thalassiodracon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258787" title="Raeti" nonfiltered="1210" processed="1208" dbindex="101212">
El perode Raeti s un estatge faunal del Trisic superior. Comprn el perode entre fa 203,6  1,5 milions d'anys i fa 199,6  0,6 milions d'anys.

Animals del Raeti.
Thalassiodracon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258789" title="Nori (Trisic)" nonfiltered="1211" processed="1209" dbindex="101213">
El perode Nori s un estatge faunal del Trisic superior. Comprn el perode entre fa 216,5  2 milions d'anys i fa 203,6  1,5 milions d'anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258790" title="Carni" nonfiltered="1212" processed="1210" dbindex="101214">
El perode Carni s un estatge faunal del Trisic superior. Comprn el perode entre fa 228  2 milions d'anys i fa 216,5  2 milions d'anys.

Animals del Carni.
Eoraptor;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258791" title="Llista de golejadors de la Copa espanyola d'hoquei patins masculina 2007" nonfiltered="1213" processed="1211" dbindex="101215">
Llista completa de gols marcats a la Copa espanyola d'hoquei patins masculina 2007 segons jugador i equip corresponent:




Enllaos externs.
 Llista de golejadors ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258794" title="Ladini" nonfiltered="1214" processed="1212" dbindex="101216">
El perode Ladini s un estatge faunal del Trisic mitj. Comprn el perode entre fa 237  2 milions d'anys i fa 228  2 milions d'anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258795" title="Anisi" nonfiltered="1215" processed="1213" dbindex="101217">
El perode Ladini s un estatge faunal del Trisic mitj. Comprn el perode entre fa 245  0,7 milions d'anys i fa 237  2 milions d'anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258797" title="Universitat Catlica de Lovaina" nonfiltered="1216" processed="1214" dbindex="101218">
La Univeristat Catlica de Lovaina s la universitat ms antiga dels Pasos Baixos, alhora que la universitat catlica ms antiga en actiu a dia d'avui a tot el mn. Es troba a la ciutat de Lovaina, a Blgica. Fundada l'any 1425 per encrrec del duc Jan IV de Brabant i el seu vassall el senyor d'Asse i l'abat d'Affligem, Johannes t'Serjacobs, canceller de Brabant, sorg probablement a partir d'una escola capitular vinculada a l'esglsia de sant Pere de Lovaina.

Mitjanant una butlla pasqual del 9 de desembre de 1425, la Universitat de Lovaina queda establerta com a Studium Generale pel papa Mart V. Durant molts anys, romangu l'nica universitat dels Pasos Baixos, fins que no va constituir-se una universitat a Douai (en neerlands Dowaai), avui ciutat francesa.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258798" title="Oleneki" nonfiltered="1217" processed="1215" dbindex="101219">
El perode Oleneki s un estatge faunal del Trisic inferior. Comprn el perode entre fa 249,7  0,7 milions d'anys i fa 245  0,7 milions d'anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258799" title="Indu" nonfiltered="1218" processed="1216" dbindex="101220">
El perode Indu s un estatge faunal del Trisic inferior. Comprn el perode entre fa 251,4  0,7 milions d'anys i fa 249,7  0,7 milions d'anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258801" title="Thaneti" nonfiltered="1219" processed="1217" dbindex="101221">
El perode Thaneti s un estatge faunal del Paleoc. Comen fa 58,7  0,2 milions d'anys. s l'ltim estatge faunal del Paleoc, i el mxim trmic del Paleoc-Eoc, un episodi d'escalfament global altament intens i rpid (en termes geolgics) tingu lloc a finals del perode. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per una de les aparicions ms inferiors del nanofssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. El seu inici queda marcat per una cronozona de polaritat magntica. El seu final queda marcat per la base d'una excursi d'istops negatius de carboni. S'acab fa 55,8  0,2 milions d'anys i deu el seu nom als estrats situats a prop de l'Illa de Thanet (Kent, Regne Unit).

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258802" title="Selandi" nonfiltered="1220" processed="1218" dbindex="101222">
El Selandi s un estatge faunal del Paleoc. Comen fa 61,7  0,2 milions d'anys. s en aquest perode que apareixen els plesiadapiformes, un ordre d'euarcontoglirs molt propers als primats i que, segons alguns, podrien ser-ne els avantpassats. Tamb fou en aquest estatge que aparegueren els primers primats autntics, com ara els del gnere Teilhardina. Estratigrficament, el seu final queda marcat per una cronozona de polaritat magntica. S'acab fa 58,7  0,2 milions d'anys i deu el seu nom a l'illa principal de Dinamarca, Sjlland.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258803" title="Dani" nonfiltered="1221" processed="1219" dbindex="101223">
El Dani s un estatge faunal del Paleoc. Comen fa 66,5  0,3 milions d'anys amb la fi de l'extinci del Cretaci-Terciari, una extinci massiva que elimin aproximadament la meitat de les espcies vivents en aquell temps, entre les quals es poden destacar els dinosaures no aviaris, i que marc la fi del Mesozoic. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per una anomalia causada per un nivell inusualment alt d'iridi. S'acab fa 61,7  0,2 milions d'anys i deu el seu nom a l'estat de Dinamarca.

Referncies.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258806" title="Ludi" nonfiltered="1222" processed="1220" dbindex="101224">
El perode Ludi s un estatge faunal europeu de l'Eoc que coincideix aproximadament amb el Priaboni. Comprn el perode entre fa 37,2  0,1 milions d'anys i fa 33,9  0,1 milions d'anys.

Animals del Ludi.
Leptictidium;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258808" title="Bartoni" nonfiltered="1223" processed="1221" dbindex="101225">
El perode Bartoni s un estatge faunal de l'Eoc. Comen fa 40,4  0,2 milions d'anys. El seu nom li fou donat per Karl Mayer-Eymar, que en defin els lmits l'any 1857 a partir de sediments argilosos del sud d'Anglaterra rics en fssils. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per la quasi-extinci del nanofssil calcari Reticulofenestra reticulata. El seu final queda marcat per una de les aparicions ms inferiors del nanofssil calcari Chiasmolithus oamaruensis. S'acab fa 37,2  0,2 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat de Barton (Anglaterra).

Animals del Bartoni.
Basilosaure;
Leptictidium;



Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258809" title="Luteci" nonfiltered="1224" processed="1222" dbindex="101226">
El perode Luteci s un estatge faunal de l'Eoc. Comen fa 48,6  0,2 milions d'anys. s un perode molt ric en invertebrats marins (molluscs, coralls o erions de mar) i que es caracteritza per l'abundncia de mars epicontinentals somers sotmesos a les influncies continentals. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per foraminfers planctnics i l'aparici ms inferior del gnere Hantkenina. El seu final queda marcat per la quasi-extinci del nanofssil calcari Reticulofenestra reticulata. S'acab fa 40,4  0,2 milions d'anys i deu el seu nom a l'antic nom rom de Pars, Lutcia.

Animals del Luteci.
Basilosaure;
Leptictidium;
Miacis;
Teilhardina;



Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258810" title="Ypresi" nonfiltered="1225" processed="1223" dbindex="101227">
El perode Ypresi s un estatge faunal de l'Eoc. Comen fa 55,8  0,2 milions d'anys amb l'inici del mxim trmic del Paleoc-Eoc, un perode de rpid i intens escalfament global que provoc l'extinci de nombrosos foraminfers bentnics, per que coincid amb un episodi de gran evoluci i radiaci dels mamfers. Estratigrficament, el seu inici queda marcat per la base d'una excursi negativa d'istops de carboni. El seu final queda marcat per foraminfers planctnics i l'aparici ms inferior del gnere Hantkenina. S'acab fa 48,6  0,2 milions d'anys i deu el seu nom a la localitat d'Ypres (Blgica).

Animals de l'Ypresi.
Miacis;
Teilhardina;



Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258811" title="Chatti" nonfiltered="1226" processed="1224" dbindex="101228">
El perode Chatti s un estatge faunal de l'Oligoc. Comprn el perode entre fa 28,4  0,1 milions d'anys i fa 23,03  0,05 milions d'anys.

Animals del Rupeli.
Borhyaena;
Hoplophoneus;
Leptictis;
Nimbacinus dicksoni;
Pachyrukhos;
Proconsul;

Enllaos externs.
Chatti a GeoWhen Database ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258812" title="Rupeli" nonfiltered="1227" processed="1225" dbindex="101229">
El perode Rupeli, tamb conegut com a Estampi, s un estatge faunal de l'Oligoc. Comprn el perode entre fa 33,9  0,1 milions d'anys i fa 28,4  0,1 milions d'anys. El nom de l'estatge prov del riu Rupel a Blgica.

Animals del Rupeli.
Aegyptopithecus zeuxis;
Badjcinus;
Dinictis;
Ischyromys;
Nimravus;
Paracerateri;
Phiomia;
Presbyornis;

Enllaos externs.
Rupeli a GeoWhen Database ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258813" title="Wii Remote" nonfiltered="1228" processed="1226" dbindex="101230">

El Wii Remote, tamb conegut com a "Wiimote", s el controlador principal de la consola Wii de Nintendo. La seva caracterstica ms destacada s la capacitat de detectar el moviment, de manera que permet a l'usuari interactuar amb les aplicacions movent el comandament. Tamb t la capacitat de detectar cap a on apunta respecte la pantalla, de manera que es pot fer servir per assenyalar objectes de la pantalla apuntant directament cap a ells. Per a la detecci de moviment el Wii Remote fa servir accelermetres, i un sensor ptic d'infraroigs juntament amb la "Barra de Sensors" (amb LEDs infraroigs) per a detectar cap a on apunta. A ms d'aquestes capacitats, el wii Remote disposa d'un port d'expansi on s'hi poden connectar accessoris com el Nunchuk o el Controlador Clssic.

El Wii Remote va ser anunciat al Tokyo Game Show el 16 de setembre del 2005. Des de llavors ha rebut molta atenci per les seves caracterstiques niques i el seu contrast amb els controladors tpics. Tamb ha rebut una atenci significativa per part de hackers que el fan servir per a controlar altres aplicacions.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258814" title="Llista d'estats sobirans del 1930" nonfiltered="1229" processed="1227" dbindex="101231">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz i Nejd   Regne de Hejaz i Nejd;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic;
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Ararat   Repblica d'Ararat (fins el 17 de setembre);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258818" title="Aitor Gonzlez Jimnez" nonfiltered="1230" processed="1228" dbindex="101232">

Aitor Gonzlez Jimnez (nascut el 27 de febrer del 1975 a Zumrraga) s un ciclista espanyol. Les seves victries ms destacades sn la Volta a Espanya 2002 i la Volta a Sussa 2005.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258819" title="X-Moto" nonfiltered="1231" processed="1229" dbindex="101233">

X-Moto s un videojoc de codi obert i lliure de plataformes amb motos de motocross en 2D desenvolupat per a Linux, FreeBSD, Mac OS X i Microsoft Windows, en el qual la fsica s subtilment diferent que a la vida real. El projecte es va inciar el 2005 i est llicenciat sota la GPL.

Est basat en el videojoc Elasto Mania. La principal diferncia s la llicncia lliure.

Versions.
 
La versi 1.0.0 de X-Moto sortir quan els autors estiguin satisfets del codi. Cada canvi de versi major (0.x) correspon a un canvi tcnic important:
 0.1: primera versi de X-Moto (maig de 2005) escrita en 1 mes.
 0.2.x: el joc es connecta a Internet (de manera inicial per teleencarregar la llista dels rcords);
 0.3.x: el joc administra les seves dades via sqlite, una cop donades (els jugadors retindran sobretot que s des que es pot jugar en multijugadors);
 0.4.x: reescriptura de la gesti dels estats del joc (per tal de permetre un major manteniment del joc). ;

Caracterstiques generals.
Jugabilitat.
Tot l'inters del joc resideix en la seva jugabilitat. Per passar els diferents obstacles aixecats en un nivell, cal manejar al millor possible la moto. Per fer all, s'utilitzen els cinc controls possibles sobre la moto:

 L'acceleraci (de manera nica sobre la roda darrere);
 El fre (sobre les dues rodes);
 L'empenta abans (el pilot empeny el manillar i provoca una rotaci cap endavant de la moto);
 La tirallonga (igual principi que l'empenta per en l'altre sentit);
 El tomb (o looping);

Un altre inters del joc, una vegada els acabats els , s d'acabar-los el ms rpidament possible. Tamb s possible en el joc de tenir en perspectiva el "rcord mundial" de temps per a cada nivell. A ms a ms dels rcords mundials, s possible crear "sales" (rooms), el principi s el mateix que els rcords mundials, per aquestes es limiten a un grup de jugadors. 

Quan el jugador comena en un nivell ha de recollir totes les maduixes que hi ha escampades. Quan les ha recollit totes pot dirigir-se cap a la flor per passar al segent nivell. Hi ha diferents obstacles, entre ells mines, , terreny abrupte... En certs nivells hi ha objectes que es mouen sols. El conductor noms es malmet quan el seu cap xoca contra la roca o algun altre objecte, llavors s quan s'ha perdut el nivell.

Controls bsics.


So i grfics.

LX-Moto t alta resoluci dels grfics, usant acceleraci de hardware 3D (OpenGL) per a millorar el rendiment. El joc s completament en 2D, i el so s escs: noms hi ha sons al guanyar o perdre un nivell, mentre el men t una banda sonora. Els nivells poden tenir la seva prpia msica.

Nivells.
Hi ha nivells per defecte, i n'hi ha d'altres que poden ser descarregats automticament. Aquests nivells estan creats amb l'Inkscape i programats en Lua, amb l'extensi Inksmoto. Tamb hi ha un editor de nivells per seperat, anomenat X-Moto editor, per est obsolet: aqu sota s'inclou un missatge del web de l'X-Moto respecte l'editor de nivells:

Una nova eina per a crear nivells est disponible: Inksmoto Level Editor.
Et deixa crear millors nivells. (Usa l'eina Inkscape). L'Xmoto-editor est obsolet, i no suporta nivells de X-Moto des de la versi 0.2.4!
Si us plau utilitza l'Inksmoto per tenir les millors de les teves idees!

Quan s'aconsegueix un nivell, es desa una repetici, que podr ser mostrada ms endavant. Si no s'aconsegueix el nivell es pot desar igualment la repetici. A cada nivell es mostra un fantasma que simula una repetici prvia del rcord anterior, i es pot usar com a referncia del temps. Si s'aconsegueix un rcord mundial, la repetici es penjar a Internet, i podr ser descarregada per tothom. Al nivell tamb es mostrar el rcord.

Altres dispositius d'entrada.
A part del teclat, que s el dispositiu d'entrada per defecte, es pot utilitzar un joystick i el Wiimote per a controlar el motorista.


Joystick.
LX-Moto t un suport experimental per a joystick. S'ha d'editar l'arxiu config.dat per aix.

Si els controls no son suaus, s'han de modificar ms coses. Es pot abaixar el nivell de JoyPrimAxisMax1 per a incrementar la resposta a l'acceleraci, o JoyPrimAxisMin1 per a un valor mes alt per a incrementar la frenada. Si la moto encara est frenant una mica sempre, incls quan no esta fent res, s'ha de canviar JoyPrimAxisLL1 a un valor ms baix. Malgrat tot, s experimental i encara s'hi estan trobant errors (bugs).

Wiimote.

Tamb es pot utilitzar el "Wiimote" (el control de la Wii ) com a dispositiu d'entrada. Per a fer-ho, es necessita interfcie de Bluetooth. Est programat per a la versi 0.1.0 de lX-Moto. Els controls sn els segents: 


Requisits del sistema.
Per a jugar a lX-Moto es necessita:
CPU: ~500 MHz.
RAM: 128 MB.
Grfics: Targeta GeForce-class amb 32 MB de memria de vdeo.
Disc dur: 10 MB lliures.
Programari: Microsoft Windows 2000/XP, Linux, Mac OS X, o FreeBSD, i OpenGL.

Valoraci.
LX-Moto ha rebut fora bones valoracions: una nota mitjana de  a Softonic. Per part d'aquesta web, s'ha dit que no posseeix uns bons grfics, per continua sent divertit. Tamb s'han criticat els nivells, ja que sn molt simples. Aqu sota s'inclou una valoraci general de diferents webs:


 Referncies .


 Enllaos externs .

 Pgina web del projecte;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258820" title="Roberto Heras Hernndez" nonfiltered="1232" processed="1230" dbindex="101234">

Roberto Heras (nascut l'1 de febrer del 1974 a Bjar) s un ciclista espanyol. Les seves victries ms destacades sn la Volta a Espanya 2000, 2003 i 2004 i la Volta a Catalunya 2002.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258822" title="ngel Luis Casero Moreno" nonfiltered="1233" processed="1231" dbindex="101235">

ngel Casero (nascut el 27 de setembre del 1972 a Valncia) s un ciclista espanyol. La seva victria ms destacada s la Volta a Espanya 2001.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258823" title="Quint Pompeu Ruf" nonfiltered="1234" processed="1232" dbindex="101236">
Quint Pompeu Ruf fou el gendre del dictador Luci Corneli Sulla grcies al seu matrimoni amb Cornlia. Fou assassinat el 88 aC per ordre del trib Sulpici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258825" title="Phrynobatrachus dispar" nonfiltered="1235" processed="1233" dbindex="101237">

Phrynobatrachus dispar s una espcie de granota que viu a So Tom i Prncipe.

Referncies.
 Drewes, R. 2004.  Phrynobatrachus dispar.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258827" title="Phrynobatrachus elberti" nonfiltered="1236" processed="1234" dbindex="101238">

Phrynobatrachus elberti s una espcie de granota que viu al Txad i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana. 


Referncies.

 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus elberti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258828" title="Vides de sants rosselloneses" nonfiltered="1237" processed="1235" dbindex="101239">
Les Vides de sants rossellonses s un text en catal del segle XIII. s una adaptaci al catal de la Llegenda uria. La seva importncia rau en l'antiguitat del text, que permet conixer b el catal parlat a l'extrem nord del domini lingstic en una poca tan reculada. L'obra reflecteix fora trets lingstics que desprs desapareixerien o quedarien molt reduts. A tall d'exemple, els verbs de la II conjugaci adopten la vocal temtica e quan reben el sufix -ment (rebement), mentre que avui dia generalment adopten la vocal temtica i (rebiment). Un altre exemple s el plural de mots acabats en -s. Avui dia es fa amb o (mes > mesos), per en catal antic es feia amb e (mes > meses). El mateix ttol de l'obra recull aquest tret (rossellonses per rossellonesos). Sembla que el canvi de e en o es va produir aviat; d'aqu la importncia d'aquest testimoni documental. El document ha estat estudiat per Joan Coromines, Edward J. Neugaard i Charlotte S. Maneikis Kniazzeh, i publicat per la Fundaci Salvador Vives Casajuana.


 Enllaos externs .
Vides de Sants Rosselloneses Traducci catalana del S. XIII de la Llegenda Daurada de Jacopo da Varazze, Edici a crrec de Charlotte S. Maneikis Kniazzeh i Edward J. Neugaard, amb la collaboraci de Joan Coromines, Fundaci Salvador Vives Casajuana, Barcelona, 1977, p. 190-203.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258831" title="Phrynobatrachus francisci" nonfiltered="1238" processed="1236" dbindex="101240">

Phrynobatrachus francisci s una espcie de granota que viu a Burkina Faso, Costa d'Ivori, Gmbia, Ghana, Mali, Nigria, Senegal i, possiblement tamb, a Benn, Guinea, Guinea Bissau, Mauritnia, Nger, Sierra Leone i Togo. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus francisci.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258832" title="Donphan" nonfiltered="1239" processed="1237" dbindex="101241">

Donphan s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona de Phanpy.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258833" title="Phrynobatrachus fraterculus" nonfiltered="1240" processed="1238" dbindex="101242">

Phrynobatrachus fraterculus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria, Sierra Leone i, possiblement tamb, a Guinea Bissau. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus fraterculus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258835" title="Delcatty" nonfiltered="1241" processed="1239" dbindex="101243">
Delcatty s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Skitty.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258836" title="Phrynobatrachus gastoni" nonfiltered="1242" processed="1240" dbindex="101244">

Phrynobatrachus gastoni s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus gastoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258839" title="Phrynobatrachus ghanensis" nonfiltered="1243" processed="1241" dbindex="101245">

Phrynobatrachus ghanensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori i Ghana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus ghanensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258840" title="Linoone" nonfiltered="1244" processed="1242" dbindex="101246">
Linoone s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Zigzagoon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258841" title="Granbull" nonfiltered="1245" processed="1243" dbindex="101247">
Granbull s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Snubbull.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258842" title="Ursaring" nonfiltered="1246" processed="1244" dbindex="101248">
Ursaring s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Teddiursa.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258844" title="Phrynobatrachus giorgii" nonfiltered="1247" processed="1245" dbindex="101249">

Phrynobatrachus giorgii s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo. 

Referncies.
 Channing, A. 2004.  Phrynobatrachus giorgii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258846" title="Museu Jueu de Berln" nonfiltered="1248" processed="1246" dbindex="101250">

El Museu Jueu (en alemany: Jdisches Museum Berlin), est ubicat a la ciutat de Berln, Alemanya. Mostra, a travs d'obres artstiques i objectes de la vida quotidiana, la histria dels jueus que viuen i van viure a Alemanya durant els ltims dos mil anys. L'edifici que acull el museu est dissenyat per l'arquitecte polons Daniel Libeskind i va ser inaugurat el 1999. L'immoble t les faanes metlliques, finestres amb capritxoses formes i orientacions, i la planta amb forma de llamp. La idea principal que transmet l'edifici s el buit que han deixat els jueus berlinesos desapareguts durant l'Holocaust nazi. La Torre de l'Holocaust i el Jard de l'Exili sn altres dues construccions pertanyents al museu.

Un primer museu sobre la cultura jueva fou fundat a Berln el 1933 a Oranienburger Strasse, per seria tancat el 1938 pel rgim nazi. La idea de la reobertura del museu a Alemanya apareixer el 1971, prenent forma el 1975 a travs del naixement d'una associaci per la promoci d'aquest projecte. El 1978, de resultes d'una exposici sobre la histria jueva, el museu de Berln obre un departament especial. El 1989 es convoca un concurs. L'edifici s lliurat el 1999, per al comenament no s'hi exposa. En un segon concurs s'hi van traslladar les colleccions des del Martin-Gropius-Bau on eren emmagatzemades de manera provisional.

Al museu s'entra pel Kollegienhaus, edificat el 1735 i antiga seu del tribunal prussi. Fou destrut per la Segona Guerra Mundial i reconstrut el 1963. Abans de la installaci del museu jueu, fou la seu del museu histric de Berln. Avui s l'entrada al museu, oficines, auditori, restaurant, i s'hi fan exposicions especials.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258848" title="Phrynobatrachus graueri" nonfiltered="1249" processed="1247" dbindex="101251">

Phrynobatrachus graueri s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Drewes, R., Pickersgill, M. & Ltters, S. 2004.  Phrynobatrachus graueri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258851" title="Phrynobatrachus guineensis" nonfiltered="1250" processed="1248" dbindex="101252">

Phrynobatrachus guineensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus guineensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258853" title="Milotic" nonfiltered="1251" processed="1249" dbindex="101253">
Milotic s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Feebas.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258854" title="Joan Pons i Palacios" nonfiltered="1252" processed="1250" dbindex="101254">
Joan Pons i Palacios (8 d'agost del 1972), pilot de trial catal i formador de pilots d'anomenada.

 Biografia .
Comen la seva formaci amb la prctica del "trialsin" (bicitrial), que li don una formaci molt tcnica que ms tard aplic al trial (com tamb feren pilots com Jordi Tarrs i Toni Bou). Fou campi d'Europa el 1992 i quatre vegades guanyador del Trial de les Nacions en l'equip espanyol (1992-1995). Particip en el campionat del mn entre els anys 1992 a 1999, amb la seva millor actuaci el 1994, amb un tercer lloc. A l'any 1999 es retir de la competici.

A l'any 2001 fund el Joan Pons Trial Team, on form futures estrelles com Laia Sanz, Toni Bou, Dani Oliveras i altres ; i a partir de l'any segent torn a competir  ocasionalment (participaci en el campionat itali del 2003). En l'actualitat (2007) dirigeix la "JoanPonsTrialSchool" a Canyamars i porta la direcci de la "Sherco Academy" .

Palmars.
Darrera l'any i entre parntesis, marca amb que corria aquella temporada

 1992 (Beta): Campi d'Europa de trial, Guanyador del Trial de les Nacions amb l'equip espanyol, 11 del Campionat del mn;
 1993 (Beta/Gas Gas): Guanyador del Trial de les Nacions amb l'equip espanyol, 6 del Campionat del mn;
 1994 (Gas Gas): Guanyador del Trial de les Nacions amb l'equip espanyol, 3r del Campionat del mn (2n en la cursa Donner Sky Ranch, als Estats Units);
 1995 (Gas Gas): Guanyador del Trial de les Nacions amb l'equip espanyol, 5 del Campionat del mn;
 1996 (Bultaco/Fantic/Gas Gas): 12 del Campionat del mn;
 1997 (Gas Gas): 13 del Campionat del mn;
 1998 (Gas Gas): 27 del Campionat del mn;
 1999 (Gas Gas): 22 del Campionat del mn;
 2003 (Sherco): Participaci en el campionat itali de trial trofeu internacional (1r als Scottish Six Day, a Brianza i a Quartu S. Elena);
 2004 (Sherco) 1r al ralli dels 3 das de Santigosa;

 Enllaos .
 Classificacions del Campionat del mn, per anys ;
 Equips guanyadors del Trial de les Nacions ;
 Fotografies dels equips guanyadors, per anys;
 Joan Pons Trial School ;
 Sherco Academy ;
 Fitxa del Consejo Superior de Deportes 1998-1999 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258855" title="Gorebyss" nonfiltered="1253" processed="1251" dbindex="101255">
Gorebyss s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Clamperl.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258856" title="Huntail" nonfiltered="1254" processed="1252" dbindex="101256">
Huntail s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Clamperl.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258857" title="Phrynobatrachus gutturosus" nonfiltered="1255" processed="1253" dbindex="101257">

Phrynobatrachus gutturosus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Ghana, Libria, Nigria i, possiblement tamb, a Benn, Burkina Faso, Guinea, Mali, Togo i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus gutturosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258863" title="Phrynobatrachus hylaios" nonfiltered="1256" processed="1254" dbindex="101258">

Phrynobatrachus hylaios s una espcie de granota que viu al Camerun, Repblica del Congo i, possiblement tamb, a Angola, Repblica Centreafricana, Guinea Equatorial, Gabon i Nigria. 

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Phrynobatrachus hylaios.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258864" title="Manectric" nonfiltered="1257" processed="1255" dbindex="101259">
Manectric s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona d'Electrike.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258865" title="Phrynobatrachus inexpectatus" nonfiltered="1258" processed="1256" dbindex="101260">

Phrynobatrachus inexpectatus s una espcie de granota que viu a Etipia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M. 2004.  Phrynobatrachus inexpectatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258868" title="Phrynobatrachus irangi" nonfiltered="1259" processed="1257" dbindex="101261">

Phrynobatrachus irangi s una espcie de granota que viu a Kenya. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Drewes, R., Howell, K. & Ltters, S. 2004.  Phrynobatrachus irangi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258872" title="Phrynobatrachus keniensis" nonfiltered="1260" processed="1258" dbindex="101262">

Phrynobatrachus keniensis s una espcie de granota que viu a Kenya i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Msuya, C., Howell, K., Pickersgill, M., Drewes, R. & Ltters, S. 2004.  Phrynobatrachus keniensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258875" title="Phrynobatrachus kinangopensis" nonfiltered="1261" processed="1259" dbindex="101263">

Phrynobatrachus kinangopensis s una espcie de granota que viu a Kenya. 

Referncies.
 Msuya, C., Howell, K., Ltters, S., Pickersgill, M. & Drewes, R. 2004.  Phrynobatrachus kinangopensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258876" title="Hariyama" nonfiltered="1262" processed="1260" dbindex="101264">
Hariyama s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona de Makuhita.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258878" title="Phrynobatrachus krefftii" nonfiltered="1263" processed="1261" dbindex="101265">

Phrynobatrachus krefftii s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Loader, S., Poynton, J.C. &Howell, K. 2004.  Phrynobatrachus krefftii.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258883" title="Phrynobatrachus liberiensis" nonfiltered="1264" processed="1262" dbindex="101266">

Phrynobatrachus liberiensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus liberiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258884" title="Cascoon" nonfiltered="1265" processed="1263" dbindex="101267">
Cascoon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i evoluciona de Wurmple. Evoluciona en Dustox.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258885" title="Silcoon" nonfiltered="1266" processed="1264" dbindex="101268">
Silcoon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i evoluciona de Wurmple. Evoluciona en Dustox.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258886" title="Phrynobatrachus mababiensis" nonfiltered="1267" processed="1265" dbindex="101269">

Phrynobatrachus mababiensis s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Kenya, Malawi, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Etipia, Sudan i Uganda. 

Referncies.
 Pickersgill, M., Channing, A., Poynton, J.C. & Ltters, S. 2004.  Phrynobatrachus mababiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258887" title="Pineco" nonfiltered="1268" processed="1266" dbindex="101270">
Pineco s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i evoluciona en Forretress.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258888" title="Pinsir" nonfiltered="1269" processed="1267" dbindex="101271">

Pinsir s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258889" title="Illumise" nonfiltered="1270" processed="1268" dbindex="101272">
Illumise s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258890" title="Phrynobatrachus manengoubensis" nonfiltered="1271" processed="1269" dbindex="101273">

Phrynobatrachus manengoubensis s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Phrynobatrachus manengoubensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258891" title="Volbeat" nonfiltered="1272" processed="1270" dbindex="101274">
Volbeat s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258892" title="Wurmple" nonfiltered="1273" processed="1271" dbindex="101275">
Wurmple s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i evoluciona en Cascoon o Silcoon.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258893" title="Absol" nonfiltered="1274" processed="1272" dbindex="101276">
Absol s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258894" title="Phrynobatrachus minutus" nonfiltered="1275" processed="1273" dbindex="101277">

Phrynobatrachus minutus s una espcie de granota que viu a Etipia, Kenya, Tanznia i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Largen, M., Howell, K., Pickersgill, M. & Ltters, S. 2004.  Phrynobatrachus minutus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258896" title="Mightyena" nonfiltered="1276" processed="1274" dbindex="101278">
Mightyena s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i evoluciona de Poochyena.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258897" title="Poochyena" nonfiltered="1277" processed="1275" dbindex="101279">
Poochyena s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i evoluciona en Mightyena.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258898" title="Phrynobatrachus nanus" nonfiltered="1278" processed="1276" dbindex="101280">

Phrynobatrachus nanus s una espcie de granota que viu al Txad i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana. 

Referncies.
 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus nanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258900" title="Bagon" nonfiltered="1279" processed="1277" dbindex="101281">
Bagon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i evoluciona en Shelgon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258902" title="Temporada 1943-1944 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1280" processed="1278" dbindex="101282">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.




Resultats finals.

 Campi: Valncia CF.
 Descensos: Real Sociedad i Celta de Vigo.
 Ascensos: Sporting de Gijn i Real Mrcia.
 Mxim golejador:  Mundo (Valncia CF).
 Porter menys golejat :  Eizaguirre (Valncia CF).

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258905" title="Shelgon" nonfiltered="1281" processed="1279" dbindex="101283">
 s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i evoluciona de Bagon. Evoluciona en Salamence.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258906" title="Phrynobatrachus natalensis" nonfiltered="1282" processed="1280" dbindex="101284">

Phrynobatrachus natalensis s una espcie de granota que viu a Angola, Benn, Botswana, Burundi, Camerun, Repblica Centreafricana, Repblica del Congo, Repblica Democrtica del Congo, Costa d'Ivori, Eritrea, Etipia, Gmbia, Ghana, Guinea, Guinea Bissau, Kenya, Libria, Malawi, Mali, Moambic, Nambia, Nigria, Rwanda, Senegal, Sierra Leone, Sud-frica, Sudan, Swazilndia, Tanznia, Togo, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Burkina Faso, Txad, Lesotho i Mauritnia. 

Referncies.
 Rdel, M.-O., Msuya, C., Pickersgill, M., Minter, L., Largen, M. & Ltters, S. 2004. Phrynobatrachus natalensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258909" title="Phrynobatrachus ogoensis" nonfiltered="1283" processed="1281" dbindex="101285">

Phrynobatrachus ogoensis s una espcie de granota que viu a Gabon i Libria. 

Referncies.

 Burger, M. & Rdel, M.-O. 2004. Phrynobatrachus ogoensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258910" title="Electrike" nonfiltered="1284" processed="1282" dbindex="101286">
Electrike s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona en Manectric.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258912" title="Phrynobatrachus pakenhami" nonfiltered="1285" processed="1283" dbindex="101287">

Phrynobatrachus pakenhami s una espcie de granota que viu a Tanznia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pickersgill, M. & Howell, K. 2004.  Phrynobatrachus pakenhami.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258913" title="Mareep" nonfiltered="1286" processed="1284" dbindex="101288">
Mareep s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona en Flaaffy.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258914" title="Minun" nonfiltered="1287" processed="1285" dbindex="101289">
Minun s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258917" title="Makuhita" nonfiltered="1288" processed="1286" dbindex="101291">
Makuhita s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i evoluciona en Hariyama.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258920" title="Phrynobatrachus parkeri" nonfiltered="1289" processed="1287" dbindex="101292">

Phrynobatrachus parkeri s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo i, possiblement tamb, a la Repblica del Congo i Sudan. 

Referncies.
 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258925" title="Entei" nonfiltered="1290" processed="1288" dbindex="101293">
Entei s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258926" title="Raikou" nonfiltered="1291" processed="1289" dbindex="101294">
Raikou s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258931" title="Phrynobatrachus parvulus" nonfiltered="1292" processed="1290" dbindex="101295">

Phrynobatrachus parvulus s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Tanznia, Uganda, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, a Moambic i Nambia. 

Referncies.

 Pickersgill, M., Channing, A. & Vonesh, J. 2004.  Phrynobatrachus parvulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258932" title="Slugma" nonfiltered="1293" processed="1291" dbindex="101296">
Slugma s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Magcargo.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258933" title="Torchic" nonfiltered="1294" processed="1292" dbindex="101297">
Torchic s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i evoluciona en Combusken.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258934" title="Torkoal" nonfiltered="1295" processed="1293" dbindex="101298">
Torkoal s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258937" title="Phrynobatrachus perpalmatus" nonfiltered="1296" processed="1294" dbindex="101299">

Phrynobatrachus perpalmatus s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Sudan, Tanznia, Zmbia i, possiblement tamb, a Burundi i Zimbabwe. 

Referncies.

 Pickersgill, M. & Channing, A. 2004.  Phrynobatrachus perpalmatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258938" title="Duskull" nonfiltered="1297" processed="1295" dbindex="101300">
Duskull s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i evoluciona en Dusclops.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258940" title="Banette" nonfiltered="1298" processed="1296" dbindex="101301">
Banette s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i evoluciona de Shuppet.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258941" title="Phrynobatrachus phyllophilus" nonfiltered="1299" processed="1297" dbindex="101302">

Phrynobatrachus phyllophilus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Phrynobatrachus phyllophilus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258942" title="Misdreavus" nonfiltered="1300" processed="1298" dbindex="101303">
Misdreavus s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i evoluciona en Mismagius.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258943" title="Shuppet" nonfiltered="1301" processed="1299" dbindex="101304">
Shuppet s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i evoluciona en Banette.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258944" title="Phrynobatrachus plicatus" nonfiltered="1302" processed="1300" dbindex="101305">

Phrynobatrachus plicatus s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus plicatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258946" title="Cacnea" nonfiltered="1303" processed="1301" dbindex="101306">
Cacnea s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Cacturne.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258948" title="Phrynobatrachus pygmaeus" nonfiltered="1304" processed="1302" dbindex="101307">

Phrynobatrachus pygmaeus s una espcie de granota que viu al Txad i, possiblement tamb, a la Repblica Centreafricana. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus pygmaeus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258949" title="Seedot" nonfiltered="1305" processed="1303" dbindex="101308">
Seedot s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Nuzleaf.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258950" title="Shroomish" nonfiltered="1306" processed="1304" dbindex="101309">
Shroomish s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Breloom.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258951" title="Sunflora" nonfiltered="1307" processed="1305" dbindex="101310">
Sunflora s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Sunkern.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258952" title="Phrynobatrachus rouxi" nonfiltered="1308" processed="1306" dbindex="101311">

Phrynobatrachus rouxi s una espcie de granota que viu a Uganda. 

Referncies.
 Pickersgill, M. & Howell, K. 2004.  Phrynobatrachus rouxi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258954" title="Sunkern" nonfiltered="1309" processed="1307" dbindex="101312">
Sunkern s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Sunflora.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258956" title="Treecko" nonfiltered="1310" processed="1308" dbindex="101313">
 s una de les 493 criatures fictcies de la franqucia Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Grovyle.


 Informaci General .

Treecko s un dels pokmon d'inici de les edicions Rob, Safir i Maragda. s de tipus planta i te'l ofereix el Profesor Bedoll a la Ruta 101 com a agrament per haver-lo salvat d'un Poochyena salvatge que l'empaitava. Treecko evoluciona al nivell 16 a Grovyle, que evoluciona enl Nv. 36 a Sceptile, un pokmon amb unes caracterstiques de luxe, que destaca per la seva increble velocitat.

El nom de Treecko es un acrnim de les paraules tree (arbre) i gecko, l'animal al qual s'assembla. El seu nom japons s d'igual forma un acrnim d'  i .

 Caracterstiques .

 Tipus: Planta;
 Nombre: 252;
 Habilitat: Espessor;
 Evoluciona de: ---;
 Evoluciona en: Grovyle al nivel 16;
 Alada: 0.5 m;
 Pes: 5 kg;

 Moviments .

Bsics.
Naixement: Destructor (Normal);
Naixement: Malicis (Normal) ;
Nv.6: Absorbir (Planta) ;
Nv.11: At. Rpid (Normal) ;
Nv.16: Persecuci (Sinistre) ;
Nv.21: Grinyol (Normal) ;
Nv.26: Megaesgotar (Planta) ;
Nv.31: Agilitat (Psquic) ;
Nv.36: Cop de porta (Normal) ;
Nv.41: Detecci (Lluita) ;
Nv.46: Gigadrenat (Planta);

 Moviments Ou .
Triturar (Sinistre);
Xipolleig de llot (Terra);
Esfor (Normal) ;
Drenadores (Planta) ;
Al drag (Drag)  ;
Urpa Brutal (Normal);
Batzegada aria (Volador)                                   ;
 Grup Ou: Monstre/Drag;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258957" title="Phrynobatrachus rungwensis" nonfiltered="1311" processed="1309" dbindex="101314">

Phrynobatrachus rungwensis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Tanznia i, possiblement tamb, a Zmbia. 

Referncies.

 Pickersgill, M., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Phrynobatrachus rungwensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258958" title="Sceptile" nonfiltered="1312" processed="1310" dbindex="101315">
Sceptile s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Grovyle.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258959" title="Consell Social de la Llengua Catalana" nonfiltered="1313" processed="1311" dbindex="101316">

Consell Social de la Llengua Catalana s com s'anomenen els rgans que tenen per funci assessorar la Generalitat de Catalunya i el Govern de les Illes Balears en matria de poltica lingstica.

Els consells solen estar integrats per personalitats rellevants, d'mbits diversos, com el mn cultural, el mn acadmic i les universitats, el mn de l'ensenyament, etc. Tenen atribudes funcions com ara:
 Avaluar els objectius i els resultats de la poltica lingstica aplicada pels governs autonmics.
 Estudiar i analitzar les qestions relacionades amb el foment, la protecci i la promoci de la llengua catalana en tots els mbits de la societat.
 Dictaminar sobre els projectes d'instruments de planificaci lingstica general.
 Proposar l'elaboraci d'estudis i l'adopci de mesures adequades per a dur a terme la poltica lingstica.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258961" title="Phrynobatrachus scapularis" nonfiltered="1314" processed="1312" dbindex="101317">

Phrynobatrachus scapularis s una espcie de granota que viu a la Repblica Democrtica del Congo.

Referncies.
 Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus scapularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258963" title="Phanpy" nonfiltered="1315" processed="1313" dbindex="101318">

Phanpy s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona en Donphan.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258964" title="Phrynobatrachus steindachneri" nonfiltered="1316" processed="1314" dbindex="101319">

Phrynobatrachus steindachneri s una espcie de granota que viu al Camerun i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Phrynobatrachus steindachneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258965" title="Glalie" nonfiltered="1317" processed="1315" dbindex="101320">
Glalie s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i evoluciona de Snorunt.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258966" title="Snorunt" nonfiltered="1318" processed="1316" dbindex="101321">
Snorunt s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i evoluciona en Glalie o Froslass.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258967" title="Regice" nonfiltered="1319" processed="1317" dbindex="101322">

Regice s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258968" title="Phrynobatrachus sternfeldi" nonfiltered="1320" processed="1318" dbindex="101323">

Phrynobatrachus sternfeldi s una espcie de granota que viu a la Repblica Centreafricana. 

Referncies.
 Channing, A. 2004.  Phrynobatrachus sternfeldi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258969" title="Aipom" nonfiltered="1321" processed="1319" dbindex="101324">
Aipom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Ambipom.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258970" title="Azurill" nonfiltered="1322" processed="1320" dbindex="101325">
Azurill s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Marill.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258971" title="Phrynobatrachus stewartae" nonfiltered="1323" processed="1321" dbindex="101326">

Phrynobatrachus stewartae s una espcie de granota que viu a Malawi i Tanznia. 

Referncies.
 Channing, A., Mazibuko, L. & Poynton, J.C. 2004.  Phrynobatrachus stewartae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258972" title="Castform" nonfiltered="1324" processed="1322" dbindex="101327">
Castform s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258975" title="Ditto" nonfiltered="1325" processed="1323" dbindex="101328">

Ditto s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. s capa d'aparellar-se amb qualsevol Pokemon altre Pokmon que es pugui reproduir.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258976" title="Phrynobatrachus sulfureogularis" nonfiltered="1326" processed="1324" dbindex="101329">

Phrynobatrachus sulfureogularis s una espcie de granota que viu a Burundi. 

Referncies.

 Pickersgill, M. & Drewes, R. 2004.  Phrynobatrachus sulfureogularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258977" title="Dunsparce" nonfiltered="1327" processed="1325" dbindex="101330">
Dunsparce s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258978" title="Phrynobatrachus taiensis" nonfiltered="1328" processed="1326" dbindex="101331">

Phrynobatrachus taiensis s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori. 

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Phrynobatrachus taiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258981" title="Phrynobatrachus tokba" nonfiltered="1329" processed="1327" dbindex="101332">

Phrynobatrachus tokba s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana, Guinea, Libria i Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2006.  Phrynobatrachus tokba.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258982" title="Kangaskhan" nonfiltered="1330" processed="1328" dbindex="101333">

Kangaskhan s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258983" title="Kecleon" nonfiltered="1331" processed="1329" dbindex="101334">
Kecleon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258986" title="Phrynobatrachus ukingensis" nonfiltered="1332" processed="1330" dbindex="101335">

Phrynobatrachus ukingensis s una espcie de granota que viu a Malawi i Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Mazibuko, L. & Poynton, J.C. 2004.  Phrynobatrachus ukingensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258987" title="Miltank" nonfiltered="1333" processed="1331" dbindex="101336">
Miltank s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258989" title="Phrynobatrachus uzungwensis" nonfiltered="1334" processed="1332" dbindex="101337">

Phrynobatrachus uzungwensis s una espcie de granota que viu a Tanznia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Howell, K., Loader, S. & Menegon, M. 2004.  Phrynobatrachus uzungwensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258992" title="Skitty" nonfiltered="1335" processed="1333" dbindex="101338">
Skitty s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Delcatty.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258993" title="Phrynobatrachus versicolor" nonfiltered="1336" processed="1334" dbindex="101339">

Phrynobatrachus versicolor s una espcie de granota que viu a Burundi, Repblica Democrtica del Congo, Rwanda i Uganda. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Drewes, R. & Pickersgill, M. 2004.  Phrynobatrachus versicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258994" title="Slaking" nonfiltered="1337" processed="1335" dbindex="101340">
Slaking s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Vigoroth.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258995" title="Slakoth" nonfiltered="1338" processed="1336" dbindex="101341">
Slakoth s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Vigoroth.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258996" title="Smeargle" nonfiltered="1339" processed="1337" dbindex="101342">
Smeargle s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258997" title="Phrynobatrachus villiersi" nonfiltered="1340" processed="1338" dbindex="101343">

Phrynobatrachus villiersi s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Ghana i, possiblement tamb, a Libria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. & Schitz, A. 2004.  Phrynobatrachus villiersi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258998" title="Snubbull" nonfiltered="1341" processed="1339" dbindex="101344">
Snubbull s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Granbull.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="258999" title="Spinda" nonfiltered="1342" processed="1340" dbindex="101345">
Spinda s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259000" title="Stantler" nonfiltered="1343" processed="1341" dbindex="101346">
Stantler s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259001" title="Tauros" nonfiltered="1344" processed="1342" dbindex="101347">

Tauros s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259002" title="Phrynobatrachus vogti" nonfiltered="1345" processed="1343" dbindex="101348">

Phrynobatrachus vogti s una espcie de granota que viu a Ghana.

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Phrynobatrachus vogti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259003" title="Salamence" nonfiltered="1346" processed="1344" dbindex="101349">
Salamence s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i tipus volador.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259004" title="Whismur" nonfiltered="1347" processed="1345" dbindex="101350">
Whismur s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Loudred.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259005" title="Zangoose" nonfiltered="1348" processed="1346" dbindex="101351">
Zangoose s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259006" title="Zigzagoon" nonfiltered="1349" processed="1347" dbindex="101352">
Zigzagoon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Linoone.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259007" title="Phrynobatrachus werneri" nonfiltered="1350" processed="1348" dbindex="101353">

Phrynobatrachus werneri s una espcie de granota que viu a Camerun i Nigria. 

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Phrynobatrachus werneri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259009" title="Palau nou de Potsdam" nonfiltered="1351" processed="1349" dbindex="101354">

El Palau Nou (en alemany: Neues Palais) s un palau situat a la part occidental del parc reial Sanssouci a Potsdam, Alemanya. L'edifici fou comenat el 1763, desprs del final de la Guerra dels Set Anys, governant Frederic el Gran i es completava el 1769. Es considera que s l'ltim gran palau barroc prussi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259010" title="Gulpin" nonfiltered="1352" processed="1350" dbindex="101355">

Gulpin s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona en Swalot.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259011" title="Swalot" nonfiltered="1353" processed="1351" dbindex="101356">

Swalot s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona de Gulpin.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259012" title="Grimer" nonfiltered="1354" processed="1352" dbindex="101357">

Grimer s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona en Muk.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259013" title="Muk" nonfiltered="1355" processed="1353" dbindex="101358">

Muk s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i evoluciona de Grimer.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259020" title="Seviper" nonfiltered="1356" processed="1354" dbindex="101359">

Seviper s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259022" title="Caio Csar Alves dos Santos" nonfiltered="1357" processed="1355" dbindex="101360">
Caio Csar Alves dos Santos s un futbolista brasiler. Va comenar com a futbolista al Grmio Recreativo Barueri.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259024" title="Chimecho" nonfiltered="1358" processed="1356" dbindex="101361">
Chimecho s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona de Chingling.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259029" title="Gardevoir" nonfiltered="1359" processed="1357" dbindex="101362">
Gardevoir s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona de Kirlia.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259030" title="Grumpig" nonfiltered="1360" processed="1358" dbindex="101363">
Grumpig s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona de Spoink.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259031" title="Spoink" nonfiltered="1361" processed="1359" dbindex="101364">
Spoink s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Grumpig.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259032" title="Mew (Pokmon)" nonfiltered="1362" processed="1360" dbindex="101365">

Mew s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic.
s un Pokmon llegendari.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
Mew a Smogon;

arboleada sagrada legendaria








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259033" title="Petropedetes" nonfiltered="1363" processed="1361" dbindex="101366">

Petropedetes s un gnere de granotes de la famlia Petropedetidae. 

 Petropedetes cameronensis;
 Petropedetes johnstoni;
 Petropedetes natator;
 Petropedetes newtoni;
 Petropedetes palmipes;
 Petropedetes parkeri;
 Petropedetes perreti;

Referncies.

 Informaci d'aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259035" title="Ralts" nonfiltered="1364" processed="1362" dbindex="101367">
Ralts s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Kirlia.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259036" title="Unown" nonfiltered="1365" processed="1363" dbindex="101368">
Unown s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259037" title="Huscarl" nonfiltered="1366" processed="1364" dbindex="101369">
Un huscarl fou una tropa especial encarregada de la gurdia personal del reis i els senyors escandinaus durant l'Edat antiga i l'Edat mitjana armats amb grans destrals i actuant com la infanteria d'elit. La paraula huscarl prov del Nrdic antic huscarl o huskarl que significa "home de la casa". Foren els nics soldats professionals del Regne degut a que la resta de la infanteria solia ser milcia o mercenaris contractats. Com eren tropes d'elit, els Regnes no solien tenir ms de 3000 tropes perqu el seu manteniment era costs.

Foren introduts a Anglaterra quan la conquer el rei dans Canut II de Dinamarca on arribaren als 3000 efectius (degut a aix, es  veren obligats a imposar un impost addicional per tal de poder pagar el seu manteniment). En temps de pau, els huscarls ocupaven crrecs administratius com representants del rei per la seva funci principal era la de defensa dels Nobles i Senyors.

Quan els reis Saxons recuperaren un altre pic el poder a l'illa, conservaren el servici dels huscarls com a infanteria d'elit. Emper, en la Batalla de Hastings el 1066 la gran majoria moriren en mans dels normands comandats per Guillem I d'Anglaterra. No obstant aix, una part dels huscarls aconseguiren fugir cap a Europa guanyant-se la vida com a mercenaris arribant a ser la gurdia personal de l'Imperi Bizant (Gurdia Varenga) o de Moscvia (Druzhina).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259038" title="Petropedetes cameronensis" nonfiltered="1367" processed="1365" dbindex="101370">

Petropedetes cameronensis s una espcie de granota que viu a Camerun, Guinea Equatorial i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Petropedetes cameronensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259039" title="Petropedetes johnstoni" nonfiltered="1368" processed="1366" dbindex="101371">

Petropedetes johnstoni s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Petropedetes johnstoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259040" title="Petropedetes natator" nonfiltered="1369" processed="1367" dbindex="101372">

Petropedetes natator s una espcie de granota que viu a Costa d'Ivori, Guinea, Libria i Sierra Leone. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rdel, M.-O. 2004.  Petropedetes natator.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259041" title="Petropedetes newtoni" nonfiltered="1370" processed="1368" dbindex="101373">

Petropedetes newtoni s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i, possiblement tamb, a Nigria.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L., Schitz, A., Drewes, R. & Burger, M. 2004.  Petropedetes newtoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259042" title="Estructura interna de la Terra" nonfiltered="1371" processed="1369" dbindex="101374">

L'estructura interna de la Terra comprn diversos embolcalls successius, dels quals els  principals sn l'escora terrestre, el mantell i el nucli. Aquesta representaci est molt simplificada ja que aquests embolcalls poden presentar subdivisions. 

Per localitzar aquestes capes, els sismlegs utilitzen les ones ssmiques, i el principi que quan la velocitat d'una ona ssmica canvia bruscament i de manera important, s que hi ha un canvi de medi i, per tant, de capa. Aquest mtode ha perms, per exemple, determinar l'estat de la matria a profunditats que l'sser hum no pot atnyer.

Aquestes capes sn delimitades per discontinutats com la de Mohorovi i , la de Gutenberg, o la de Lehmann. Per comprendre aquesta constituci, cal remuntar-se a la formaci Terra, que s'ha format per acreci de meteorits i, en el moment d'aquesta formaci, les diferents capes s'han establert com a conseqncia de la diferent densitat dels seus constituents.

 Detall de l'estructura .

L'anlisi de la composici de les roques terrestres i meteriques, aix com la mesura de la densitat mitjana del globus (5,5) han influt sobre diversos models que proposen una fina i lleugera crosta o escora de silicats que recobreix un nucli metllic ms dens i volumins. L'anlisi de les dades sismolgiques, cada cop ms precises, han perms establir el model actual.

 Escora continental, slida, essencialment grantica, amb roques sedimentries al damunt. s ms espessa que l'escora ocenica (de 30 km a 100 km sota les cadenes de muntanyes). L'escora terrestre representa aproximadament 1'5% del volum terrestre. Antigament s'anomenava SIAL (silici + alumini).
 Escora ocenica, slida, essencialment composta de roques basltiques. Relativament fina (aproximadament 5 km). Tamb s'anomena SIMA (silici + magnesi).
 Zona de subducci, on una placa s'enfonsa de vegades fins a uns quants centenars de quilmetres dins el mantell.
 Mantell superior, que s ms viscs que el mantell inferior ja que les restriccions fsiques que hi regnen el transformen, en part, en lquid. s format essencialment de roques  com la peridotita (els seus minerals sn: olivina, pirox, granat). Al contacte entre l'escora i el mantell superior es pot de vegades descobrir una zona anomenada LVZ. (vegeu el nmro 11).
 Erupcions sobre zones de vulcanisme actiu. Dos tipus de vulcanismes sn representats aqu, el ms profund dels dos s anomenat de punt conflictiu. Es tractaria de volcans dels quals el magma provindria de les profunditats del mantell prop del lmit amb el nucli lquid. Aquests volcans no serien doncs vinculats a les plaques tectniques i, no seguint doncs els moviments de l'escora terrestre, serien quasi immbils a la superfcie del globus, i formarien els arxiplags d'illes com les Tahit.
 Mantell inferior, que presenta les propietats d'un slid elstic. El mantell no s lquid com es podria creure mirant els corrents de lava de certes erupcions volcniques per s menys "dur" que les altres capes. El mantell representa un 84 % del volum terrestre.
 Matria ms calenta que, partint del lmit amb el nucli, es fon parcialment prop de la superfcie de la Terra i produeix el vulcanisme de punt conflictiu.
 Nucli extern, lquid, essencialment compost de ferro (aproximadament 80%) i de nquel ms alguns elements ms lleugers. La seva viscositat s similar a la de l'aigua, la seva temperatura mitjana ateny els 4000 C i la seva densitat s de 10. Aquesta enorme quantitat de metall en fusi s remogut (per convecci, per tamb en resposta als diversos moviments de rotaci i de precessi del globus terraqi). Escolaments de ferro lquid hi poden engendrar corrents elctrics que donen lloc a camps magntics que reforcen els corrents que creen aix un efecte dinamo mantenint-se els uns als altres. El nucli lquid s, doncs, l'origen del camp magntic terrestre.
 Nucli intern, slid, essencialment metllic, constitut per cristallitzaci progressiva del nucli extern. La pressi el mant en un estat slid malgrat una temperatura superior a 5000 C i una densitat d'aproximadament 13. El nucli intern i extern representen un 15% del volum terrestre.
 Cllules de convecci del mantell, on la matria s en moviment lent. El mantell s la seu de corrents de convecci que transfereixen la major part de l'energia calorfica del nucli de la Terra cap a la superfcie. Aquests corrents provoquen la deriva dels continents per les seves caracterstiques precises (velocitat, amplitud, localitzaci) sn encara mal conegudes.
 Litosfera, constituda per l'escora (plaques tectniques) i d'una part del mantell superior. El lmit inferior de la litosfera es troba a una profunditat compresa entre 100 i 200 quilmetres, al lmit on els peridotites s'apropen al seu punt de fusi. Es troba de vegades a la base de la litosfera (certs gelegs la hi inclouen) una zona anomenada LVZ, o Low Velocity Zone, on s'observa una disminuci de la velocitat i una atenuaci marcada de les ones ssmiques P i S. Aquest fenomen s degut a la fusion parcial de la peridotita que comporta una major fludesa. La LVZ no est generalment present sota les arrels de les cadenes de muntanyes de l'escora continental.
 Astenosfera, o zona inferior del mantell superior, a sota de la litosfera.
 Discontinutat de Gutenberg, o zona de transici del mantell al nucli.
 Discontinutat de Mohorovicic, o zona de transici entre l'escora i el mantell, i per tant, formant part de la litosfera.

 Enllaos externs .
 Illustracions sobra l'estructura de la Terra  ;
 International Earth and Reference System Service IERS ;
 Planeta Terra (Canad)  ;
 El planeta Terra  ;
Histria del descobriment de l'estructura interna de la Terra en el transcurs dels segles  ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259045" title="Petropedetes palmipes" nonfiltered="1372" processed="1370" dbindex="101375">

Petropedetes palmipes s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial i Gabon. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Petropedetes palmipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259046" title="La matria fosca" nonfiltered="1373" processed="1371" dbindex="101376">
La matria fosca (en angls His Dark Materials) s una trilogia de novelles fantstiques, escrita per Philip Pullman.
La trilogia la comprenen:

1.Llums del nord (Northern Lights,als EUA publicada com The Golden Compass, La brixola daurada)

2.La daga (The Subtle Knife)

3.El llargavistes d'ambre ( The Amber Spyglass)

Sota l'aparena de histria infantil, la matria fosca resulta atractiva tamb pels adults, tot i que a diferent nivell. La histria comena com un tpic conte de fades, per a mesrua que es desenvolupa s'hi poden trobar diferents nivells d allegories. La trilogia tracta temes com la metafsica, fsica quntica i filosofia (especialment filosofia religiosa).El mateix autor descriu la seva audincia com joves adults, ja que el contingut de La matria fosca pot resultar massa intellectual o massa madur per la majoria de nens.

Al tenir un toc juvenil, juntament amb grans dosis de filosofia i mltiples allegories, aquesta obra es pot interpretar de diverses maneres en funci de l'edat del lector.

 Resum de l'argument .

Advertncia, aquest espai cont detalls del desenlla.
----
La histria passa a diversos mons parallels. Llums del nord, comena en un mn semblant al nostre per amb algunes diferncies. La daga transcorre entre el nostre mn i un mn atacat pels espectres. Finalment, El llargavistes d'ambre passa a diversos mns a la vegada.

Un aspecte significatiu de La matria fosca s la presncia dels daimonis en el mn de la protagonista, Lyra Belacqua. Els daimonis sn la manifestaci fsica de l'nima humana i adopten formes d'animals. En la infantesa poden canviar de forma constantment per en arribar a l'adolescncia adopten una forma definitiva, simbolitzant la diferncia entre el caos infantil i l'estabilitat de l'edat adulta.

Llums del nord

Lyra Belacqua s una noia que ha viscut sempre al campus del Jordan College d'Oxford, amb el seu daimoni, Pantalimon. Un dia descobreix l'existncia d'una partcula que els cientfics anomenen Pols, i que l'Esglsia (que en el mn de la Lyra t un gran poder,) considera la prova del Pecat original, ja que la Pols noms es concentra en els humans adults, no en els nens.
Una organitzaci anomenada Junta d'Oblaci, dirigida per la mare de la Lyra, Marissa Coulter, es dedica a segrestar nens i portar-los al Nord, on els hi fan experiments terribles relacionats amb la Pols.
Un dia, Roger Parslow, un amic de la Lyra s segrestat, i la Lyra viatja cap al Nord per tal de salvar-lo a ell i als altres nens. 
Alliberen els nens i estableixen contacte amb els ossos cuirassats (Panserbjrne) i les brixes de Lapnia, del clan de Serafina Pekkala, per Roger s assassinat pel propi pare de la Lyra, Lord Asriel, per completar un experiment que li permet obrir un pont cap a altres mns.
Intentant comprendre l'origen de la Pols, Lord Asriel travessa el portal i la Lyra i en Pantalimon el segueixen.

La daga

La histria comena al nostre mn. Will Parry, fill de John Parry, un fams explorador desaparegut, assassina un home en defensa prpia que entra a casa seva d'amagat i desprs de deixar a la seva mare malalta amb una vena, fuig i decideix anar a buscar el seu pare.
Will troba una finestra que el porta a una ciutat deserta, Cittgazze (en itali Ciutat de les garses), on troba la Lyra i el Pantalimon. 
A la ciutat noms hi queden nens, ja que tots els adults han fugit per uns Espectres que s'alimenten de les seves nimes humanes. Dos nens anomenats Angela i Paolo, li parlen de La Torre degli Angeli on hi queda un alquimista, Giacomo Paradisi, l'ltim del grup que va crear una daga amb poder per vncer als Espectres.
La Lyra i en Will hi van i es troben al germ d'Angelica, Tullio, que ha robat la daga.
En la lluita per recuperar la daga, Will perd el dit anular i el dit petit de la m esquerra, que Giacomo considera una senyal proftica de qu ell ha de ser el nou propietari de la daga i desprs d'ensenyar-li a obrir forats dimensionals amb ella, li entrega.
Tullio mor per culpa dels espectres i un grapat de nens, juntament amb els germans de Tullio ataquen a en Will i la Lyra, per llavors, les bruixes del clan de Serafina Pekkala arriben a la ciutat i els rescaten.
En un altre mn, Lord Asriel est armant un exrcit d'homes i ngels per lluitar contra la Autoritat (una figura opresiva de Du).
En el mn de la Lyra, Will troba al seu pare, John Parry, que mor davant dels seus ulls, assassinat per una brixa a qui no havia correspost el seu amor.
La Lyra s capturada per la seva mare, la senyora Coulter, que ha descobert una profecia segons la qual la seva filla est destinada a ser la nova Eva. Tement per la vida de la seva filla decideix amagar-la, ja que l'Esglsia la vol veure morta.
Dos ngels, Balthamos i Baruch, troben a Will i el volen portar amb la daga davant de Lord Asriel, per ell se'n va a buscar la Lyra.

El llargavistes d'ambre

Will, sense fer cas dels ngels, rescata a la Lyra de les mans de la seva mare, ajudat per Lord Tialys i Lady Salmakia, espies gallivespians (d'aspecte hum, per de mida diminuta, armats de esperons verinosos i de carcter arrogant i orgulls, que es desplacen muntant en libllula) sota el comandament de Lord Asriel. Amb ells viatgen cap a la Terra dels Morts i all alliberen les nimes presoneres de l'Autoritat. Mary Malone, una cientfica del nostre mn interessada en la Pols o com ella anomena  les ombres viatja a un mn poblat per unes criatures anomenades mulefa. All descobreix la naturalesa de la Pols, resultant ser partcules pan-psicolgiques de la conscincia. Lord Asriel i una reformada senyora Coulter treballen en equip per destruir el Regent de l'Autoritat, Metatron, per moren tots dos durant el combat. La mateixa Autoritat mor degut a la seva prpia fragilitat durant una batalla campal entre els rebels de Lord Asriel i els seus servents. En el clmax, Will i Lyra s'enamoren, per pel b dels universos han de desfer els ponts entre mns i destruir la daga, condemnats a restar separats sense remei.

 Personatges .

Lyra Belacqua, noia de 12 anys, que viu al fictici campus del Jordan College a Oxford, est orgullosa de les seves trapelleries i de la seva habilitat de mentir descaradament explicant histries molt complexes, motiu pel qual Iorek Birnyson l'anomena Lyra Llenguadeplata.
Est acompanyada en tot moment pel seu daimoni, Pantalimon, que en la seva forma definitiva es converteix en un ermini d'hivern.

Will Parry, noi de 12 anys, procedent del nostre mn, de carcter recte i fortes conviccions morals.  Es converteix en portador de la Daga , capa de tallar qualsevol substncia i de crear forats entre les dimensions. s un noi independent, ha passat molts anys cuidant a la seva mare malalta. s fort per la seva edat i sap passar desapercebut si l'ocasi ho requereix. Al final descobreix que el seu daimoni s una gata que es diu Kirjava.

Lord Asriel, s el pare de la Lyra, tot i que ella es pensava que era el seu oncle. s un home amb una gran fora de voluntat i aparentment sense escrpols per aconseguir els seus propsits. El seu estudi de la Pols el porta a obrir un portal entre mons.
El seu somni s establir la Repblica del Cel, per desafiar l'Autoritat i per aquest motiu crea un gran exrcit amb ssers de diferents mons per desafiar-la.
El seu daimoni, anomenat Stelmaria, s una pantera de les neus.

Seora Coulter, de nom Marissa, s una dona bonica, per freda, ambiciosa, extremadament manipuladora i amb clares inclinacions a la crueltat. s la mare de la Lyra i treballa al servei de l'Esglsia, sent directora de la Junta d'Oblaci, instituci que segresta nens per experimentar amb ells. Durant la saga es va decantant de bndol entre l'Autoritat i la Repblica del Cel, al final l'amor de mare la fa decantar pel bndol de Lord Asriel. El seu daimoni s un mico daurat amb molt mal geni anomenat Ozymandias (el seu nom es coneix per l'adaptaci de la BBC de la novella, per no apareix a cap dels llibres.
 
Mary Malone, fsica procedent del nostre mn, on estudiava la Pols, cosa que la porta a conixer la Lyra i en Will. Viu un temps en un univers parallel entre uns animals anomenats mulefa, on construeix el llargavistes d'ambre que li permet veure la Pols i descobrir perqu est abandonant el mn dels mulefa. Era monja per va penjar els hbits quan va descobrir l'amor, histria que explica a la Lyra i en Will i que ajuda a portar-los a la maduresa.
Amb esfor descobreix que t un daimoni, del qual no sabem el nom, per que t la forma d'una grua de cresta vermella, la forma que va prendre Llucifer al entrar a l'Edn en el poema titulat El Parads Perdut.

Iorek Byrnison, s un s cuirassat, tamb anomenat panserbjrne. Com tots els ossos cuirassats sap parlar i es capa de treballar el metall amb habilitat per fer-se una armadura.
Va perdre l'honor i la seva posici social desprs de matar un altre s en una disputa, sin hauria esdevingut rei. La Lyra l'ajuda a recuperar la seva cuirassa que uns homes li havien robat i ell en agraiment l'acompanya en el seu viatge cap al Nord. Quan passen per Svalbard, s'enfronta al rei dels ssos Iofur Raknison i el mata, esdevenint el nou rei.

Lee Scoresby, aeronauta tex, amic d'en Iorek. Porta a la Lyra de viatge cap al Nord amb el seu globus. Quan la Lyra se'n va a un altre mn, es posa a buscar a l'Stanislaus Grumman, un cientfic molt conegut donat per mort, que resulta ser John Parry, el pare de Will.
El seu daimoni s una llebre que es diu Hester.

John Faa, s el lider de la comunitat dels gypsis. Quan els fills de la seva gent sn raptats per la Junta d'Oblaci, crea una expedici per anar-los a buscar.

Farder Coram, s un savi i venerable anci entre els gypsis, en la seva joventut va salvar a la brixa Serafina Pekkala i es van convertir en amants. Ha estudiat molts anys a la gent i li ensenya a la Lyra com fer servir l'aletimetre. El seu daimoni s una gata anomenada Sophonax.

Seraphina Pekkala, reina d'un del clan de les bruixes del llac d'Enara. Posseeix com totes les bruixes, una vida molt llarga i una gran bellesa. A ms a ms s capa de fer mgia.
s una gran arquera, posseeix la capacitat de volar i pot separar-se grans distncies del seu daimoni, una cigne gris anomenat Kaisa, que pot enviar a fer missions.

Stanislaus Grumman/John Parry, s un cientfic del nostre mn, pare d'en Will Parry. Va perdre's en una expedici pel Nord i va arribar al mn de la Lyra.
All esdev un xaman i es fa una perforaci cranial ritual.
Degut a no estar al seu mn comena a emmalaltir. Al final es retroba amb el seu fill poc abans que la bruixa Juta Kamainen el mati per haver-la rebutjat anys enrere. 

 Reaccions .

Les novelles utilitzen sovint el gnosticisme i, la matria fosca s objecte de polmica, especialment entre alguns grups cristians. Per Pullman ha rebut el recolzament dels cristians liberals sent-ne el ms destacable, Rowan Williams, arquebisbe de Canterbury, que argumenta que els atacs de Pullman van dirigits cap als perilles del dogmatisme i l's de la religi amb finalitats opressores, no al cristianisme en ell mateix.

S'ha anomenat a La matria fosca  l'anttesi de Les Crniques de Nrnia, la histria fantstica composta de set llibres i escrita per C.S. Lewis. Aix s'ha vist reforat per les declaracions pbliques de Philip Pullman acusant Lewis de ser "descaradament racista" i "extremadament misogin" en les seves novelles. A ms a ms la saga de Nrnia afavoreix la fe i la religi per sobre del racionalisme, i La Matria Oscura defensa justament el contrari.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259048" title="Premis Octubre" nonfiltered="1374" processed="1372" dbindex="101377">
Premis Octubre sn un certmens literaris convocats des del 1972 a Valncia per Edicions Tres i Quatre. Els premis es convoquen el 28 d'octubre de cada any amb un intens programa de conferncies, taules rodones i d altres activitats que es tanca de manera festiva amb un sopar. Inicialment fou constitut el 1972 pel premi d'assaig Joan Fuster a iniciativa d'E. Trraga, i ms tard inclogu el premi Vicent Andrs i Estells de poesia i l'Andrmina de narraci. Anys ms tard la revista El Temps convoc el Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils.

 Premis Octubre .
 Premi Joan Fuster d'assaig;
 Premi Vicent Andrs Estells de poesia;
 Premi Andrmina de narrativa;
 Premi Octubre de teatre;
 Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259049" title="Wobbuffet" nonfiltered="1375" processed="1373" dbindex="101378">
Wobbuffet s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona de Wynaut.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259051" title="Wynaut" nonfiltered="1376" processed="1374" dbindex="101379">
Wynaut s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Wobbuffet.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259052" title="Petropedetes parkeri" nonfiltered="1377" processed="1375" dbindex="101380">

Petropedetes parkeri s una espcie de granota que viu al Camerun, Guinea Equatorial, Gabon i Nigria. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. & Burger, M. 2004.  Petropedetes parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259054" title="Gmina Cewice" nonfiltered="1378" processed="1376" dbindex="101381">

Gmina Cewice s un gmina (districte administratiu) rural al voivodat de Pomernia, al comtat de L bork, al nord de Polnia. La capital s Cewice,que est aproximadament a 13 km al sud de L bork i a 59 km a l'est de la capitald e la regi, Gda sk.
El gmina ocupa una rea de 187 km i al 2006, la seva poblaci total era de 6.891 habitants.

Gmines vens.
Gmina Cewice t frontera amb el poble de L bork i amb els gmines de Czarna D brwka, czyce, Linia, Nowa Wie  L borska, Pot gowo i Sierakowice.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259056" title="Nosepass" nonfiltered="1379" processed="1377" dbindex="101382">
Nosepass s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i evoluciona en Probopass.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259057" title="Petropedetes perreti" nonfiltered="1380" processed="1378" dbindex="101383">

Petropedetes perreti s una espcie de granota que viu al Camerun. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Amiet, J.-L. 2004.  Petropedetes perreti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259058" title="Azumarill" nonfiltered="1381" processed="1379" dbindex="101384">
Azumarill s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Marill.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259059" title="Clamperl" nonfiltered="1382" processed="1380" dbindex="101385">
Clamperl s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Gorebyss o Huntail.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259060" title="Corphish" nonfiltered="1383" processed="1381" dbindex="101386">
Corphish s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Crawdaunt.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259061" title="Feebas" nonfiltered="1384" processed="1382" dbindex="101387">
Feebas s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Milotic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259066" title="Luvdisc" nonfiltered="1385" processed="1383" dbindex="101388">
Luvdisc s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259068" title="Mudkip" nonfiltered="1386" processed="1384" dbindex="101389">
Mudkip s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Marshtomp.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259069" title="Octillery" nonfiltered="1387" processed="1385" dbindex="101390">
Octillery s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Remoraid.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259071" title="Remoraid" nonfiltered="1388" processed="1386" dbindex="101391">
Remoraid s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Octillery.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259076" title="Suicune" nonfiltered="1389" processed="1387" dbindex="101392">
Suicune s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259078" title="Premi Octubre de teatre" nonfiltered="1390" processed="1388" dbindex="101393">
Premi Octubre de teatre s un dels Premis Octubre convocats per Edicions Tres i Quatre des de 2003 que premia obres de teatre indites que no siguin traduccions ni adaptacions de guions cinematogrfics. Est dotat amb 4000 euros i una esculptura d'Andreu Alfaro.

 Guardonats .
 2003 - Joan Solana i Figueras per El somni del bandoler;
 2004 - Daniela Freixas Conte per Noms sexe;
 2005 - Ignasi Moreno Gutirrez per Jeff. Els colors de la bogeria.
 2006 - Josep Julien per Sex'n'drugs & Johann Cruyff.
 2007 - Octavi Egea i Climent per Lost person area. ;
 2008 - Samuel Sebastian per Les habitacions tancades. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259079" title="Microhlid" nonfiltered="1391" processed="1389" dbindex="101394">

Els microhlids (Microhylidae) sn una famlia de granotes que comprn 413 espcies distribudes en 69 gneres.

Referncies.
 ;
 ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259080" title="Wailmer" nonfiltered="1392" processed="1390" dbindex="101395">
Wailmer s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Wailord.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259081" title="Wailord" nonfiltered="1393" processed="1391" dbindex="101396">
Wailord s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Wailmer.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259085" title="David Vives Farrs" nonfiltered="1394" processed="1392" dbindex="101397">
David Vives Farrs (Valls, 4 d'octubre de 1864   Barcelona, 4 de juliol de 1936) fou un compositor catal.

Biografia.
Fill de Josep Vives i de Josepa Farrs, famlia de la burgesia de Valls, comen a dedicar-se al negoci familiar, que eren les adoberies i hi va treballar mentre va viure a Valls. De formaci musical autodidacta, aprengu piano i viol i de jove comen a relacionar-se amb els cercles culturals de la ciutat, on fu amistat, entre altres, amb l'escriptor Narcs Oller, el poeta mossn Anton Navarro, l'escultor Anselm Nogus i el pintor Galofre Oll. Va crear un quartet format per nens i nois joves de la famlia i tamb va donar les primeres classes de msica al seu germ Josep, qui ms tard va estudiar al Conservatori de Brusselles i va iniciar una carrera destacada com a concertista, per va morir als 25 anys.

El 1916 es va traslladar amb la seva famlia a Barcelona, on va tenir diversos alumnes als quals feia classes de piano, viol, solfeig i cant, entre els quals diverses figures conegudes del panorama musical de l'poca, com ara Raquel Meller i Conxita Supervia.

Obra musical.
L'obra musical de David Vives s'emmarca dins de la tradici romntica catalana d'Enric Granados i Isaac Albniz. La major part de l'obra de Vives s per a piano i per a piano i veu, a ms d'algunes composicions per a quartet o quintet de corda i per a petits conjunts de vent.

Entre les obres per a piano destaquen una Serenata per a piano, diverses havaneres i moltes peces ballables, com ara masurques o valsos. Per a veu i piano destaca el recull de canons Brots de ginesta, amb poemes musicats de Narcs Oller, Joan Maragall i mossn Anton Navarro, entre d'altres, generalment per a soprano i piano.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259091" title="Roselia" nonfiltered="1395" processed="1393" dbindex="101398">
Roselia s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona de Budew. Evoluciona en Roserade.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259092" title="Asterofr" nonfiltered="1396" processed="1394" dbindex="101399">

Asterophryinae s una subfamlia de granotes de la famlia Microhylidae.

Gneres.

 Asterophrys ;
 Barygenys ;
 Callulops ;
 Hylophorbus ;
 Mantophryne ;
 Pherohapsis ;
 Xenobatrachus ;
 Xenorhina ;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta subfamlia de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259093" title="Roserade" nonfiltered="1397" processed="1395" dbindex="101400">
Roserade s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver i evoluciona de Roselia.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259096" title="Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils" nonfiltered="1398" processed="1396" dbindex="101401">
Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils s un dels Premis Octubre convocat, per, per la revista El Temps des del 1986, per que rep el nom actual des del 2001, en homenatge al periodista Ramon Barnils i Folguera. Premia treballs indits escrits en catal sobre temes econmics, poltics, socials o culturals, sempre des del vessant del periodisme d'investigaci.

 Guardonats .
 1986 - Jaume Fernndez i Calvet per L'Ertzantza, polica de substituci;
 2001 -  Antoni Batista per Lladres o policies.
 2002 - Jordi Sebasti i Talavera per El president, les falleres, l horta i la carretera.
 2003 - Marc Roma i Roger Pal per Presons adolescents.
 2004;
 2005 - Josep Vctor Gay amb Manuel Azaa que ests en el cel.
 2006 - Alfons Lloren i Gadea, per Una histria silenciada de la rdio ;
 2007 - desert;
 2008 - Mario Reyes, per La Valncia de Hitler ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259099" title="Xenobatrachus" nonfiltered="1399" processed="1397" dbindex="101402">

Xenobatrachus s un gnere de granotes endmic de Nova Guinea. 

Espcies.

 Xenobatrachus anorbis ;
 Xenobatrachus arfakianus;
 Xenobatrachus bidens;
 Xenobatrachus fuscigula ;
 Xenobatrachus giganteus ;
 Xenobatrachus huon ;
 Xenobatrachus lanthanites ;
 Xenobatrachus macrops ;
 Xenobatrachus mehelyi ;
 Xenobatrachus multisica ;
 Xenobatrachus obesus ;
 Xenobatrachus ocellatus ;
 Xenobatrachus ophiodon ;
 Xenobatrachus rostratus ;
 Xenobatrachus scheepstrai ;
 Xenobatrachus schiefenhoeveli ;
 Xenobatrachus subcroceus ;
 Xenobatrachus tumulus;
 Xenobatrachus zweifeli ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259103" title="Larvitar" nonfiltered="1400" processed="1398" dbindex="101403">

Larvitar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i terra i evoluciona en Pupitar.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259104" title="Pupitar" nonfiltered="1401" processed="1399" dbindex="101404">

Pupitar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i terra i evoluciona de Larvitar. Evoluciona en Tyranitar.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259105" title="Xenobatrachus anorbis" nonfiltered="1402" processed="1400" dbindex="101405">

Xenobatrachus anorbis s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus anorbis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259106" title="Xenobatrachus arfakianus" nonfiltered="1403" processed="1401" dbindex="101406">

Xenobatrachus arfakianus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Xenobatrachus arfakianus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259107" title="Farfetch'd" nonfiltered="1404" processed="1402" dbindex="101407">

Farfetch'd s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259113" title="Xenobatrachus bidens" nonfiltered="1405" processed="1403" dbindex="101408">

Xenobatrachus bidens s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus bidens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259114" title="Togetic" nonfiltered="1406" processed="1404" dbindex="101409">
Togetic s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona de Togepi.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259115" title="Taillow" nonfiltered="1407" processed="1405" dbindex="101410">
Taillow s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona en Swellow.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259116" title="Xenobatrachus fuscigula" nonfiltered="1408" processed="1406" dbindex="101411">

Xenobatrachus fuscigula s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Xenobatrachus fuscigula.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259117" title="Filip V de Macednia" nonfiltered="1409" processed="1407" dbindex="101412">
Filip V de Macednia (Philippus, )  (237 aC-179 aC) fou rei de Macednia, fill de Demetri II de Macednia que  va morir el 229 aC. El tron va passar llavors al seu oncle Antgon III Dos, ms com a rei que com a regent. Filip va pujar al tron a la mort del seu oncle el 220 aC, tot i que el difunt va deixar fills.

 Comenament del regnat. La guerra social .

Apelles havia estat nomenat per Dos com a regent del jove rei (de 17 anys) per prcticament des del comenament Filip va assolir plenament el poder.

Quan els etolis van aprofitar la minoria per fer algunes incursions al Pelopons, la Lliga Aquea dirigida per rat de Sici va demanar ajut a Filip, per aquest encara no estava preparat per fornir l'assistncia necessria. Derrotats els aqueus a Caphyae i destruda Cynathea, Filip va decidir passar a l'acci i va anar a Corint al front d'un exrcit. Quan va arribar els etolis ja havien evacuat el Pelopons. Va avanar cap a Tegea i va atacar als espartans, que secretament afavorien als etolis; Esparta va retirar el suport als etolis.

Va presidir llavors una assemblea de la Lliga Aquea a Corint que va declarar la guerra a la Lliga Etlia. Van entrar a l'aliana Becia, Fcida, Epir, Acarnnia i Messnia, encara que poc estaven disposat a participar activament. Esparta i Tegea donaven suport a Etlia. Era evident que la lluita s'havia de lliurar entre Etlia d'un costat i Macednia i la Lliga Aquea de l'altre, i Filip va tornar al seu regne per preparar la guerra. 

Va fortificar la seva frontera, i va signar un tractat amb el rei d'Illria Escirdlides (que atacaria Etlia per mar). A la primavera del 219 aC Filip va entrar a l'Epir amb 15000 soldats i 800 cavallers i les forces epirotes i acarnnies se li van unir. Va ocupar algunes fortaleses etlies a la frontera i va saquejar les regions properes per va haver de tornar a Macednia per una invasi dels dardanis, que quan van saber que el rei tornava es van retirar. L'estiu i tardor les va passar Filip a Tesslia i al hivern es va presentar a Corint i va sorprendre als etolis dirigits per Eurpides, ocupant la fortalesa de Psofis (Psophis); tot seguit va assolar l'lide, va entrar a Triflia i es va apoderar de tota la regi en noms sis dies. Llavors es va replegar a Argos per passar la resta del hivern.

Al 218 aC va atacar Cefalnia, per va fracassar en l'atac a Pales (Palae) per la traci d'un dels seus oficials, Lleonci. Va abandonar l'empresa, va reembarcar i va aparixer sobtadament al golf d'Ambrcia des de on va penetrar al cor d'Etlia sorprenent la capital Termos (Thermus) amb tots els tresors de la Lliga. Els caps de la lliga foren fets presoners aix com molt d'armament i materials; els edificis religiosos foren incendiats; quan es va retirar fou atacat pels etolis per en debades; Filip va poder arribar sa i estalvi a la flota.

Llavors es va dirigir contra els peloponesis; retorn a Corint, es va reunir amb les forces dels aqueus i va envair Lacnia; va baixar per la vall de l'Eurotes i va saquejar tot el pas passant prop d'Esparta; va arribar fins a Tenaros i Malea, i a la tornada va derrotar els espartans dirigits per Licurg d'Esparta que li volien tallar la retirada.

Una medicaci de Quios i Rodes va portar una treva, per les negociacions que van seguir no van reeixir.

El 217 aC Filip va fer campanya a Penia, va ocupar la fortalesa de Bilazora que controlava la ruta des de Dardnia, i desprs va entrar a Tesslia on va ocupar Tebes Ftitica. Mentre els aqueus feien la guerra al Pelopons. 

Mentre Filip era als Jocs Nemeus a Argos va rebre la noticia de la derrota romana al Trasim. Llavors va decidir fer la pau a Grcia i va acceptar les propostes de Quios i Rodes i del rei Ptolemeu IV Filoptor d'Egipte. La pau es va signar sobre la base de conservar les posicions existents en aquell moment. Aquest tres anys de guerra (220 a 217 aC) foren coneguts com guerra social.

En aquest temps les maquinacions dels seus consellers, Apelles, Lleonci i Megalees, contra rat de Sici, foren descobertes i els tres consellers executats.

Aliana cartaginesa. Guerra amb Roma.

A la cort de Macednia es va refugiar Demetri de Faros, expulsat pels romans de la regi d'Illria. Demetri va agafar forta influncia sobre Filip. El rei Escerdildes havia aprofitat l'absncia del rei a Grcia per abandonar l'aliana amb macednia i ocupar algunes fortaleses frontereres. El 217 aC Filip les va recuperar i al hivern va preparar una flota per atacar la costa illria.

El 216 aC la flota de Filip va entrar a la mar Adritica; el rumor de qu una flota romana anava en ajut d'Escerdildes el va alarmar i es va retirar a Cefalnia i finalment va tornar a Macednia sense fer res. Per quan va rebre noticies de la derrota romana a Cannes va decidir donar suport a Cartago i va enviar a Xenfanes d'Atenes a Itlia per signar un tractat amb Annbal. Xenfanes va signar el tractat per a la tornava fou capturat pels romans que aix es van assabentar del plans del rei i van estacionar una flota a Brundusium per prevenir un atac per aquell costat.

El 215 aC la seva intervenci a Messnia va provocar la matana dels membres del partit aristocrtic; rat de Sici el va criticar obertament. Filip, desconeixedor del que havia passat amb el seu ambaixador als cartaginesos, va enviar una segona ambaixada el mateix 215 aC i un nou tractat fou signat amb Annbal. Filip per va restar tot l'any inactiu i fins el 214 aC no va tornar a portar la flota a la mar Adritica on va ocupar la ciutat d'Oricos i va assetjar Apollnia d'Illria, per es va haver de retirar quan va aparixer una flota dirigida per Marc Valeri Lev, i va haver de destruir part dels vaixells per evitar la seva caiguda en mans del romans. La retirada la va haver de fer per terra. Una expedici a Illria va fracassar. La mort de Demetri de Faros, enviat pel rei a Messnia per ocupar la fortalesa d'Ithome (214 aC), no el va dissuadir dels seus projectes a Messnia.

El 213 aC es va apoderar de Lissus, amb el que gran part d'Illria va passar al seu control. Per la inactivitat els dos segents anys va impedir treure tot el profit d'aquesta conquesta, just quan l'ocupaci de Trent per Annbal li hauria facilitat el pas cap a Itlia. 

Les relacions amb la Lliga Aquea es van refredar quan es va saber que el rei havia tingut una relaci amorosa amb la dona d'rat. El rei macedoni va fer enverinar al seu aliat (213 aC).

Els romans, per mitj del pretor Mar Valeri Lev, van fer aliana amb la Lliga Etlia (211 aC), aliana en la que havien d'entrar Escerdildes d'Illria i tal I de Prgam i que rodejaven a Macednia per tots els costats. Filip va assegurar les seves fronteres amb Trcia i Illria i va marxar al sud amb un exrcit en ajut d'Acarnnia que era atacada pels etolis; aquestos es van retirar quan Filip s'acostava i el rei va retornar a Macednia (hivern del 211 al 210 aC). 

La primavera del 210 aC les hostilitats es van reprendre i els romans van iniciar la campanya amb l'ocupaci d'Anticira, per desprs van retirar part de les seves forces amb el que van deixar de donar suport efectiu als seus aliats. Publi Sulpici Galba, successor de Lev noms va poder conquerir Egina per Filip va conquerir la fortalesa d'Equinos a Tesslia tot i els esforos de romans i etolis per evitar-ho.

El 209 aC l'exrcit macedoni va anar en ajut dels aqueus, que no podien plantar cara a Elis, Messnia i Esparta. En el cam per Tesslia Filip va derrotar el general etoli Prries (que tenia alguns contingents romans al seu costat) i va forar el pas de les Termpiles. Va arribar al Pelopons i va celebrar la Herea a Argos. Altre cop Quios, Rodes i Egipte van oferir la seva mediaci. Es van obrir negociacions a gion (Aegium) que van fracassar per les arrogants peticions dels etolis confiats per l'arribada d'tal I de Prgam. Filip va envair llavors lide amb suport del estrateg aqueu Ciclides, per fou rebutjat en la lluita a les muralles de la ciutat d'Elis. Noticies d'una invasi de dardanis i altres brbars a Macednia el van obligar a retornar.

El 208 aC les flotes dels romans i de Prgam van iniciar els seus atacs per mar, mentre Escerdildes i Pleurat III i la tribu trcia dels medis atacaven pel nord-oest i el nord-est. Aqueus, acarnanis i beocis reclamaven el seu ajut contra els etolis i espartans. El rei va desplegar gran activitat; va establir la seva base a Demetries i encara que no va poder impedir la caiguda d'Oreos en mans del romans va impedir la de Calcis i va derrotar el rei tal a la vora d'Opus. El rei de Prgam va haver de tornar tot seguit degut a l'atac al seu regne del rei Prsies I de Bitnia i la flota romana, sota Sulpici, reduda sense les naus de Prgam, va haver d'abandonar l'ofensiva i es va retirar a Egina. Aix va deixar el cam lliure a Filip per ajudar als aqueus. Quan va baixar cap el Pelopons el tir Macnides d'Esparta es va retirar. Va prendre part a l'assemblea aquea d'Aegium, va assolar les costes d'Etlia i va retornar als seus dominis.

Els fets dels anys segents sn menys coneguts. Els romans ocupats a frica del nord i Hispnia no podien ocupar-se dels afers a Grcia i Filpemen va derrotar a Macnides d'Esparta; Etlia fou saquejada pels macedonis que van arribar per segona vegada fins la seva capital, Thermus. La Lliga Etlia va haver de signar la pau en els termes fixats pel rei macedoni.

Just al moment de la pau una flota romana dirigida per Publi Semproni Tudit va arribar a Dyrrhachium. Filip li va presentar batalla per Tudit es va tancar darrera els murs d'Apollnia d'Illria. Una mediaci dels epirotes va portar a un tractat de pau (205 aC) ratificat pel senat rom que volia dedicar la seva atenci a frica, i que fou realment una treva temporal. El mateix any va morir Ptolemeu IV Filoptor d'Egipte i va pujar al tron un menor (Ptolemeu V Epfanes); Filip es va aliar amb Antoc III el Gran de Sria contra el nou rei egipci, pel qual Macednia ocuparia les illes Cclades i les ciutats i illes de Jnia en mans d'Egipte. Per aix calia a Filip eliminar el poder naval a la mar Jnica de Prgam i Rodes, feina que va encarregar al pirata etoli Dicearc i al exiliat tarent Herclides. Dicearc es va apoderar de la majoria de les illes Cclades amb noms 20 vaixells i Herclides va aconseguir per traci incendiar l'arsenal i la flota rdia. Mentre Filip va sotmetre a les ciutats de Lisimquia i Calcednia que eren aliades dels etolis, i tot seguit va assetjar Cios a Bitnia. Rodes, que no volia trencar amb Filip tot i la traci d'Herclides, va oferir els seus bons oficis, per no hi va haver acord i Filip va entrar a Cios que fou saquejada i els habitants venuts com esclaus; la ciutat fou cedida a Prsies I de Bitnia, aliat macedoni. A la tornada va ocupar Tasos, que tot i que es va rendir, va patir la mateixa sort de Cios; finalment Rodes va decidir declarar la guerra a Macednia i es va aliar amb tal I de Prgam (201 aC). Filip va ocupar Samos i estava assetjant Quios quan les flotes combinades de Prgam i Rodes li van presentar batalla, i el van derrotar (tot i la mort de l'almirall rodi Teofilisc) per de manera no decisiva, i en un segon combat a Lade fou Filip el que va obtenir la victria. Quios fou ocupada i el regne de Prgam assolat en part, fins a les mateixes muralles de la capital; el districte de la Perea rdia fou ocupat per Macednia incloent les ciutat d'Iasos i Barglia.

Segona Guerra Macednica.

Mentre els rodis i Prgam van reforar les seves flotes construint nous vaixells. Filip, davant el domini de la mar pels seus enemics, va passar el hivern a Cria i a l'any segent (200 aC) va aconseguir eludir la vigilncia enemiga i retornar a Europa on calia la seva presncia. tal de Prgam i el govern de Rodes van portar la seva flota a Egina i van aconseguir l'aliana d'Atenes, hostil a Macednia, que va declarar la guerra a Filip.

Amb la victria a la Segona guerra pnica els romans havien quedat lliures del seu enemic cartagins i podien tornar a ajudar als seus aliats grecs i al rei d'Egipte. Roma va trencar el tractat de pau i va declarar la guerra a Macednia, encarregant la seva direcci al cnsol Publi Sulpici Galba (200 aC). Les forces romanes ja van arribar molt tard, i desprs d'enviar una petita fora a Atenes dirigida per Gai Claudi Cent, Galba va establir els quarters de hivern a Apollnia. tal i Rodes van renunciar a seguir la guerra segurament esperant que els romans fessin la feina. Filip va aprofitar i va enviar a Nicnor l'Elefant a envair l'tica mentre ell mateix anava a Trcia on va conquerir Enos i Maronea, va avanar cap al Quersons traci, i va assetjar Abidos. Ni tal ni els rodis van fer res per ajudar a aquesta ciutat, tot i que la seva obstinada resistncia els donava temps de sobra, i finalment Abydos fou conquerida quan ja la major part dels seus habitants havia mort.

Una mica desprs va arribar Sulpici a l'Epir per Filip no va prendre cap mesura. Mentre el contingent de Cent enviat a Atenes va atacar Calcis que va sorprendre i saquejar, retirant-se desprs. Filip va intentar aprofitar la seva absncia per ocupar Atenes, per no ho va aconseguir i en revenja va assolar l'tica incloent cementiris i llocs sagrats. Llavors va anar a Corint i va prendre part a l'assemblea dels aqueus, aconseguint la declaraci de guerra de la Lliga Aquea contra Roma. De tornada a Macednia va assolar altre cop l'tica.

El 199 aC el cnsol Sulpici estava a punt per iniciar la guerra. El seu lloctinent Luci Apusti ja havia fet alguns atacs victoriosos aliat a l'illiri Pleurat, al rei Aminandre d'Atamnia i al rei Bat de Dardnia. Els etolis en canvi van declinar prendre part a la guerra a favor de cap bndol. Sulpici va avanar cap a la Dassartia i Filip li va sortir al pas amb el seu exrcit principal; es van produir diversos petits combats parcials, el ms fort dels quals fou el d' Octolophus, amb victria romana, que va decidir als etolis a abraar el partit rom i van enviar les seves forces cap a Tesslia on es van unir a Aminandre mentre Bat entrava a Macednia pel nord. Filip va abandonar les seves posicions ben protegides i es va retirar cap a Macednia eludint al cnsol rom.

Llavors va enviar a Atengores contra els dardanis i ell mateix va atacar als etolis i atamans a Tesslia; va atacar als etolis per sorpresa i va fer una gran matana i els hauria aniquilat si no hagus arribat Aminandre d'Atamnia al darrer moment. Mentre Sulpici va avanar cap Erdia i Orstia (o Orestis) on va ocupar Celetrus, i va retornar cap a l'Epir sense fer res ms important. Atengores va poder rebutjar als dardanis i la campanya es va tancar per aquell any.

A l'any segent va arribar el nou cnsol roma Publi Villi Tapul per un mot al seu exrcit va impedir fer res. Pel seu costat Filip va assetjar Thaumaci a Tesslia, per la ciutat va resistir ferotgement i a final d'any Filip va abandonar el setge.

El 198 aC es va reprendre la lluita. Filip va agafar posicions prop d'Antignia que dominava l'accs a Macednia i Villi es va acostar a les posicions reials per no va aconseguir res i llavors va arribar el seu successor Flamin que el va substituir. 

Flamin va optar per assaltar el pas d'Antignia i va demanar l'ajut del partit rom de l'Epir dirigit per Carops el vell (Charops). Durant 40 dies va lluitar amb els macedonis. Filip V de Macednia va comenar a negociar amb la mediaci dels epirotes i Flamin va exigir l'evacuaci de Grcia i Tesslia; mentre es va descobrir un pas amagat de muntanya que evitava Antignia i els romans van creuar i es van presentar al darrera de les lnies macednies: Antignia, atacada per dos costats, ja no va oferir resistncia i els defensors van fugir cap a Tesslia desprs de perdre dos mil homes. Epir es va sotmetre a Flamin i va rebre un tractament suau.

El cnsol va avanar per Tesslia i Filip va fer una poltica de terra cremada. Flamin va assetjar Falria i va trobar resistncia per fou conquerida amb un cstig que havia de servir d'exemple a altres ciutats; per com que les principals ciutats tenien guarnicions macednies, la mesura no fou efectiva. L'exrcit macedoni estava a Tempe des de on podia enviar ajut a qualsevol ciutat. Flamin va assetiar Carax (Charax) al Peneu, per els atacs foren rebutjats i el setge es va haver d'aixecar.

Llavors Flamin va anar a la Fcida i va ocupar diverses ciutats incloent alguns ports que li van permetre comunicar amb el seu germ Luci Quinti Flamin, cap de la flota. La principal ciutat Elateia o Elatea o Eltia va resistir i va aturar el seu progrs. Mentre Luci va aconseguir l'aliana de la Lliga Aquea, dirigida llavors per Aristenet de Dimes; per Megalpolis, Dime i Argos van romandre lleials al Regne de Macednia.

Desprs d'ocupar Eltia, Flamin va establir els seus quarters de hivern a Fcida i Lcrida; una revolta a Opus va foragitar a la guarnici macednia i una part dels revoltats va cridar als etolis i uns altres als romans que finalment van prendre possessi de la ciutat cosa que va molestar al etolis. La guarnici macednia s'havia refugiat a l'acrpoli per no fou atacada i mentre Filip V va fer noves propostes de pau que foren acceptades per Flamin que aspirava a romandre en el comandament un altre any, i es va pacta una treva de dos mesos.

A una reuni al golf Malic prop de Nicea de Bitnia, que va durar tres dies, Filip i Flamin (i els seus aliats especialment els etolis) van discutir l'afer; la principal petici romana i etlia era la retirada de totes les guarnicions macednies de Grcia. Flamin volia demorar la resposta i va actuar molt polticament. De moment va permetre enviar ambaixadors macedonis a Roma a canvi de la evacuaci de les posicions que li quedaven a Lcrida i Fcida; Flamin ja havia informat al senat de qu calia exigir la retirada de les guarnicions macednies de Grcia (especialment les ms importants a Demetries, Calcis i Corint) i els ambaixadors macedonis es van trobar amb aquesta exigncia tamb a Roma. Els ambaixadors van sortir de la capital, i el senat va prorrogar el poder a Flamin per un perode indefinit.

Aconseguit el seu objectiu Flamin va declarar que ja no hi hauria ms converses de pau. Filip V llavors es va intentar aliar a Nabis d'Esparta, que per traci s'havia apoderat d'Argos, el qual va convidar a Flamin a una conferencia en aquesta ciutat on finalment es va acordar que Nabis seria aliat rom i hauria de deixar de fer la guerra a la Lliga Aquea, per conservaria Argos (encara que el tractat va evitar aquesta clusula). Llavors Flamin va anar contra Corint on el tir Filocles, amic de Nabis, s'esperava que tamb es passaria al camp rom, per fou en debades.

Flamin va passar per Becia que va haver de renunciar a l'aliana macednia i unir-se als romans, per la majoria dels beocis amb capacitat militar ja estaven servint a l'exrcit macedoni. Noms els acarnanis van romandre fidels al Regne de Macednia.

A la primavera del 197 aC Flamin va deixar el campament i va inicia la segona campanya ajudat pels auxiliars aqueus i etolis principalment. A avanar cap a Phthiotis i Filip al front del seu exrcit, li va sortir al pas. Un primer enfrontament menor es va produir a Feres, i fou favorable als romans. Els dos exercits es van dirigir cap a Farslia i Escotusa. Tot seguit es va produir la batalla de Cinoscfals en la que 8000 macedonis van morir i 5000 fets presoners i en la que Flamin va obtenir una victria completa (noms va perdre 700 homes). Tota Tesslia es va rendir als romans i Filip va demanar la pau. Els etolis es van atribuir la principal part en la victria.

Flamin va acordar al rei una treva de 15 dies i perms per iniciar converses de pau; els etolis exigien molt ms i van acusar a Flamin d'haver estat subornat pel rei macedoni; finalment aquestes exigncies i acusacions van fer que els etolis no obtinguessin gaire premi per la seva cooperaci. Filip va acceptar els termes de pau proposat pels romans i es va signar una treva per uns quants mesos i es van enviar ambaixades a Roma.

Flamin va restaurar la llibertat dels soldats beocis que servien a Macednia i va donar el crrec de beotarca a un comandant dels tebans de l'exrcit macedoni (que aviat fou assassinat pel partit rom amb perms de Flamin). Una revolta antiromana va esclatar a Becia i els romans que foren trobats al pas foren assassinats (uns 500) i els seus cadvers deixats sense enterrar. Flamin va assolar Becia i va assetjar Coronea i Acrfia on s'havien trobat molts morts romans; els beocis van demanar la pau i finalment es va fer amb la mediaci de la Lliga Aquea per els principals caps rebels van haver de ser entregats i es va haver de pagar una multa de 30 talents.

 Aliana amb Roma. Guerra contra Antoc el Gran .
A la primavera del 196 aC van arribar a Grcia deu comissionats romans per arranjar els afers del pas junt amb Flamin. Macednia havia d'evacuar totes les ciutats gregues a Europa i sia que ocupava, i renunciar a les que havia ocupat abans. Corint fou entregada a la Lliga Aquea i a l'estiu s'hi van celebrar els jocs stmics en els quals es va proclamar la llibertat i independncia de Grcia, decisi que no s'esperava i que va provocar una gran joia. Tesslia fou dividida en quatre estats Magnsia, Perrbia, Dolpia, i Thessaliotis o Tesslia prpia; la Lliga Etlia va rebre Ambrcia, Fcida, i Lcrida (no van quedar satisfets) i la Lliga Aquea va rebre part del Pelopons. Tamb Atenes va rebre algunes possessions.

Entre els hostatges que va haver d'entregar Filip V hi havia el seu fill Demetri. En endavant, al menys en aparena, Filip es va mostrar amists amb Roma i semblava que actuava de bona fe. Avanat el 196 aC va proposar que el tractat de pau es converts en un d'aliana i el 195 aC va enviar tropes auxiliars a Flamin en la lluita contra el tir Nabis d'Esparta. Vers el 193 aC o 192 aC va resistir a les pressions de Nicandre, enviat etoli, per unir-se a Antoc III el Gran. El 191 aC va enviar ambaixadors a Roma oferint el seu ajut contra Antoc que llavors era a Grcia. Antoc va ofendre personalment a Filip i aquest va fer ms efectiu el suport al pretor rom Bebi i va ajudar als romans en el setge de Limnaea; al mateix temps va aprofitar per expulsar a Aminandre d'Atamnia del seu regne que fou annexionat. No va participar a la decisiva batalla de les Termpiles per desprs es va unir al cnsol Glabri i fou encarregat d'assetjar Lmia mentre Glabri s'ocupava d'Heraclea; com que aquesta ciutat es va rendir rpidament els romans van anar a Lmia que finalment van ocupar, mentre a Filip se li havia ordenat retirar-se. El rei es va indignar per desprs va obtenir autoritzaci del cnsol (ocupat al setge de Naupacte) per atacar algunes ciutats que havien donat suport als etolis i aix va ocupar Demetries i altres llocs de Tesslia, i va assolar Perrbia , Aperntia i Dolpia. 

Els romans van mostrar la seva satisfacci amb Filip retornant-li al seu fill Demetri i altres hostatges i condonant el tribut que encara no havia pagat. El rei per la seva banda va proveir als romans tot el necessari per l'avan de l'exrcit rom per Macednia i Trcia cap a l'sia, protegint aquest avan fins a l'Hellespont. El 190 aC Aminandre va recuperar Atamnia. Els romans el volien com aliat mentre durava l'enfrontament amb el rei selucida i Mani Acili Glabri I li va permetre conservar  diverses ciutats de Perrbia i Tesslia que havien estat de la Lliga Etlia i ara estaven ocupades per Filip. Per al final de la guerra ambaixadors etolis i de les ciutats ocupades van anar a Roma (185 aC) per demanar la restituci, al mateix temps que umenes II de Prgam advertia del increment del poder macedoni, i de l'ampliaci del seu territori a la banda de Trcia on s'havia apoderat d'Enos i Maronea. El senat rom va enviar uns comissionats que van determinar que Filip hauria d'entregar las seves conquestes a Perrbia i Tesslia i retirar les guarnicions de les ciutats de Trcia, retornant als lmits de Macednia fixats pel tractat del 196 aC. El rei es va indignar per com que no estava preparat per enfrontar-se als romans va haver d'obeir. Va ordenar la retirada de Maronea per es va produir una brbara matana dels seus habitants. 

 Els darrers anys .
Felip va enviar al seu fill Demetri com ambaixador a Roma per fer front a les queixes que es feien contra el seu govern i el senat rom va decidir perdonar les possibles ofenses del rei per consideraci al seu fill (183 aC). Aquest favor senatorial per Demetri va alertar a l'altre fill de Filip, Perseu, i va comenar una disputa entre ambds.

Els seus darrers anys, a diferencia dels primers, van estar plens d'actes d'injustcia i crueltat. El favor popular que havia tingut es va esvair. Per parar la creixent desafecci va fer matar als fills de tots al que ja havia fet matar prviament. Al mateix temps no descuidava els preparatius per fer la guerra a Roma; per justificar l'armament i construccions, va fer diverses expedicions contra les tribus brbares de Penia i Mdica, i va arribar fins al Mont Hemos. Mentre estava en aquesta expedici el seu fill Perseu el va poder convncer de la traci de Demetri presentant al seu pare unes cartes que eren en realitat una falsificaci. Filip va autoritzar l'execuci del seu fill. Al cap d'un temps, quan Filip va saber la veritat, encolerit per haver executat al seu fill innocent, va decidir castigar a Perseu desheretant-lo, nomenant com successor al seu nebot Antgon, fill del seu cos Equcrates, per va patir un atac a Amfpolis del que va morir abans de poder portar a terme el que havia decidit (179 aC). Tenia 59 anys i havia regnat 42 anys.

 Famlia .
Es va casar dos vegades, la primera amb una dona de nom desconegut, amb la que va tenir un fill, Demetri, i dues filles, una casada amb Teres de Trcia i una de nom Apama, casada amb Prsies II de Bitnia; la segona vegada es va casat amb Policrtia d'Argos, amb la que va tenir al successor Perseu de Macednia, i potser a Filip, aquest darrer nascut molt ms tard als darrers anys de la vida del pare.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259118" title="Swellow" nonfiltered="1410" processed="1408" dbindex="101413">
Swellow s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona de Taillow.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259119" title="Swablu" nonfiltered="1411" processed="1409" dbindex="101414">
Swablu s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona en Altaria.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259120" title="Xenobatrachus giganteus" nonfiltered="1412" processed="1410" dbindex="101415">

Xenobatrachus giganteus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus giganteus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259121" title="Xenobatrachus huon" nonfiltered="1413" processed="1411" dbindex="101416">

Xenobatrachus huon s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Xenobatrachus huon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259125" title="Xenobatrachus macrops" nonfiltered="1414" processed="1412" dbindex="101417">

Xenobatrachus macrops s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Xenobatrachus macrops.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259129" title="Marci Filip" nonfiltered="1415" processed="1413" dbindex="101418">


Onomstica:

Quint Marci Filip (cnsol 281 aC), cnsol el 281 aC ;
Luci Marci Filip (amic de Filip V), rom que va establir llaos d'hospitalitat amb Filip V de Macednia;
Quint Marci Filip (cnsol 186 aC i 169 aC), cnsol el 186 aC i 169 aC ;
Quint Marci Filip (militar), militar rom;
Luci  Marci Filip (cnsol 91 aC), trib de la plebs el 104 aC i cnsol el 91 aC ;
Luci  Marci Filip (cnsol 56 aC), cnsol el 56 aC ;
Luci  Marci Filip (trib), trib de la plebs el 49 aC ;
Quint  Marci Filip (procnsol), procnsol a sia el 54 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259130" title="Xenobatrachus mehelyi" nonfiltered="1416" processed="1414" dbindex="101419">

Xenobatrachus mehelyi s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Xenobatrachus mehelyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259131" title="Articuno" nonfiltered="1417" processed="1415" dbindex="101420">

Articuno s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i volador. s un dels ocells llegendaris de Pokmon, juntament amb Moltres i Zapdos.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259132" title="Zapdos" nonfiltered="1418" processed="1416" dbindex="101421">

Zapdos s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i volador.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259133" title="Moltres" nonfiltered="1419" processed="1417" dbindex="101422">

Moltres s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i volador.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259134" title="Xenobatrachus multisica" nonfiltered="1420" processed="1418" dbindex="101423">

Xenobatrachus multisica s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus multisica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259135" title="Ho-Oh" nonfiltered="1421" processed="1419" dbindex="101424">

Ho-Oh s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i volador.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259137" title="Lugia" nonfiltered="1422" processed="1420" dbindex="101425">

Lugia s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i volador.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259139" title="Xenobatrachus obesus" nonfiltered="1423" processed="1421" dbindex="101426">

Xenobatrachus obesus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Zweifel, R. & Allison, A. 2004.  Xenobatrachus obesus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259140" title="X Japan i la cultura popular" nonfiltered="1424" processed="1422" dbindex="101427">
Al llarg dels anys X Japan s'ha convertit en un dels grups ms influents de Jap, cosa que ha donat lloc a diverses referncies, tant en l'mbit de la msica com de la cultura popular. Membres de X Japan como en hide o en Yoshiki tamb han tingut una gran repercussi.

X Japan.

X Japan es un grup japons format al 1982 pel bateria i pianista Yoshiki Hayashi i el vocalista Toshi. Desprs de diversos canvis de membres el grup quedaria format, a ms d'en Toshi i en Yoshiki, per en hide i en Pata a la guitarra i en Taiji al baix, aquest ltim sent remplaat per en Heath al 1992. Desprs de cinc lbums es dissolen al 1997, morint en hide un any desprs. Al 2007 es reuneixen indefinidament.

Msica.
A Itlia hi ha un grup anomenat X Italia, el qual es dedica a versionar canons de X Japan i d'en hide. Han aparegut diversos cops per televisi.
Forever Love fou usada com a ending per a la pellcula basada en el anime X. Tamb fou usada como a can principal de "We never forget", una petita pellicula usada al museu Yushukan (que forma part del Santuari Yasukuni) per a recordar a les vctimes japoneses de la guerra.
Tears fou la primera can en apareixer en la banda sonora d'una pellcula coreana, Windstruck.
El ex-Primer Ministre japons Junichiro Koizumi ha declarat diversos cops que el seu grup preferit es X Japan i Forever Love i Tears les seves canons preferides. La primera fou usada per als anuncis publicitaris del PLD en qu Koizumi va fer campanya amb en Yoshiki.
I.V. fou composta a petici del director de Saw IV per formar part de la pellcula. Finalment la can va sonar en totes les sales del mn, i sent la primera can del grup en deu anys.
Sonata Arctica va versionar el principi de Silent Jealousy durant una gira pel Jap.
El grup francs Anorexia Nervosa va incloure una versi de I'll Kill You en el seu lbum Redemption Process.
El tercer lbum de Dragonland, Starfall, va incloure una versi de Rusty Nail.
El duo catal tamb va versionar Rusty Nail, per sota el nom Marca Cruel.
Els grups coreans The Trax (produts per en Yoshiki) i MC The Max han versionat diversos cops Tears.
Durant l'estana d'en Yoshiki a globe van gravar una versi de Say Anything.

Altres.
Al 1988 X Japan va aparixer en la pellcula americana Tokyo Pop.
Sega va llenar al 1996 el videojoc X Japan Virtual Shock 001, basat ens els concerts Aoi Shiroi Yoru.
Hi ha un restaurant anomenat "X Japan" a Barcelona, tamb hi han diverses cafeteries anomenades aix per tota Corea del Sud.
S'organitzen diversos esdeveniments en tot el mn dedicats a X Japan.
El grup t la seva prpia lnia de condons.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259141" title="Lapras" nonfiltered="1425" processed="1423" dbindex="101428">

Lapras s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i gel.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259142" title="Xenobatrachus ocellatus" nonfiltered="1426" processed="1424" dbindex="101429">

Xenobatrachus ocellatus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Xenobatrachus ocellatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259145" title="Xenobatrachus ophiodon" nonfiltered="1427" processed="1425" dbindex="101430">

Xenobatrachus ophiodon s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Xenobatrachus ophiodon.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259146" title="Spheal" nonfiltered="1428" processed="1426" dbindex="101431">
Spheal s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i gel. Evoluciona en Sealeo.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259147" title="Walrein" nonfiltered="1429" processed="1427" dbindex="101432">
Walrein s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i gel. Evoluciona de Sealeo.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259148" title="Discontinutat de Mohorovi?i?" nonfiltered="1430" processed="1428" dbindex="101433">
La discontinutat de Mohorovi i  s una zona de transici entre l'escora i el mantell terrestre. Apareix a una profunditat mitjana d'uns 35 km, podent trobar-se a 70 km de profunditat sota els continents, o tan sols a 10 km sota dels oceans. Es posa en relleu quan les ones P i S augmenten bruscament la seva velocitat. 

Constitueix la superfcie de separaci entre els materials rocosos menys densos de l'escora, formada fonamentalment per silicats d'alumini, calci, sodi i potassi, i els materials rocosos ms densos del mantell, constitut per silicats de ferro i magnesi.

Va ser descrita el 1909 pel sismleg croat Andrija Mohorovi i .





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259149" title="Xenobatrachus rostratus" nonfiltered="1431" processed="1429" dbindex="101434">

Xenobatrachus rostratus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Xenobatrachus rostratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259151" title="Xenobatrachus scheepstrai" nonfiltered="1432" processed="1430" dbindex="101435">

Xenobatrachus scheepstrai s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus scheepstrai.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259154" title="Xenobatrachus schiefenhoeveli" nonfiltered="1433" processed="1431" dbindex="101436">

Xenobatrachus schiefenhoeveli s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus schiefenhoeveli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259157" title="Xenobatrachus subcroceus" nonfiltered="1434" processed="1432" dbindex="101437">

Xenobatrachus subcroceus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Xenobatrachus subcroceus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259163" title="Registeel" nonfiltered="1435" processed="1433" dbindex="101438">

Registeel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259164" title="Xenobatrachus tumulus" nonfiltered="1436" processed="1434" dbindex="101439">

Xenobatrachus tumulus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Richards, S., Allison, A. & Menzies, J. 2004.  Xenobatrachus tumulus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259166" title="Xenobatrachus zweifeli" nonfiltered="1437" processed="1435" dbindex="101440">

Xenobatrachus zweifeli s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Allison, A. & Price, D. 2004.  Xenobatrachus zweifeli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259167" title="Quint Marci Filip (cnsol 281 aC)" nonfiltered="1438" processed="1436" dbindex="101441">
Quint Marci Filip (Quintus Marcius Q. F. Q. N. Philippus) fou un magistrat rom. 

Fou cnsol el 281 aC juntament amb Luci Emili Barbula, i va fer la guerra contra els etruscs. Va celebrar un triomf un 1 d'abril, per la seva victria a aquesta guerra. El 263 aC fou magister equitum del dictador Gneu Fulvi Mxim Centumal. El nom Filip que li donen els Fasti, s probablement un anacronisme i el nom seria noms Quint Marci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259170" title="Luci Marci Filip (amic de Filip V)" nonfiltered="1439" processed="1437" dbindex="101442">
Luci Marci Filip (Lucius Marcius Q. F. Philippus) fou un magistrat rom. 

Va estar lligats per llaos d'hospitalitat amb Filip V de Macednia (220 aC-179 aC) per no se sap a que fou degut. Aquesta circumstancia s esmentada a una moneda. Probablement fou el primer membre de la famlia Mrcia que va obtenir el nom de Filip, que hauria estat donat errniament al cnsol del 281 aC Quint Marci Filip pels Fasti. 

Fou el pare del cnsol Quint Marci Filip (cnsol 186 aC i 169 aC) (Quintus Marcius L. F. Q. N. Philippus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259173" title="Togepi" nonfiltered="1440" processed="1438" dbindex="101443">
Togepi s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona en Togetic.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259175" title="Callulops" nonfiltered="1441" processed="1439" dbindex="101444">

Callulops s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae. 

Espcies.

 Callulops boettgeri ;
 Callulops comptus ;
 Callulops doriae ;
 Callulops dubius ;
 Callulops eurydactylus ;
 Callulops fuscus ;
 Callulops glandulosus ;
 Callulops humicola ;
 Callulops kopsteini ;
 Callulops marmoratus ;
 Callulops personatus ;
 Callulops pullifer ;
 Callulops robustus ;
 Callulops sagittatus ;
 Callulops slateri ;
 Callulops stictogaster;
 Callulops wilhelmanus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259177" title="ngel Herrera Oria" nonfiltered="1443" processed="1440" dbindex="101446">

ngel Herrera Oria (Santander, 19 de desembre de 1886 - Madrid, 28 de juliol de 1968) fou un advocat de l'Estat, periodista i sacerdot espanyol. Va fer el batxillerat en el collegi dels jesutes de Valladolid i va estudiar Dret en la universitat de Salamanca. El 1907 aprova l'oposici al cos d'Advocats de l'Estat i fou destinat a Burgos, per als set mesos deman excedncia i es trasllad a Madrid, on fa el doctorat en Dret en 1908. 

Fundador, juntament amb el sacerdot Angel Ayala, de l'Associacin Catlica Nacional de Propagandistas (ACNP) en 1910. En 1911, funda l'Editorial Catlica, editora del diari "El Debate" en la seva segona poca, en fou director 22 anys, i d'altres diaris regionals.  En 1926 crea l'Escola de Periodisme d'"El Debate", una de les seves obres ms famoses. Quan es proclama la II Repblica en 1931 Herrera Oria adopta com a tctica davant el nou rgim la seva teoria del accidentalisme, una adaptaci prudent davant unes circumstncies adverses, per que segons la seva doctrina el que importava era el contingut i l'orientaci del rgim i no la forma de govern. Aquesta postura crear polmiques amb altres mitjans com el diari ABC, defensor a ultrana de la instituci monrquica. Quan es crea Acci Nacional, intent de formar una poderosa fora de dreta, desprs denominada Acci Popular (per no estar autoritzat l's del terme nacional per a designar institucions o organismes no estatals), Herrera fou designat primer president de la seva junta directiva. 

Es present com a candidat a les eleccions a Corts Constituents per Madrid, per no va resultar escollit. En 1933 abandona la direcci d' "El Debat" i s nomenat president de la Junta Central d'Accin Catlica, fundant tamb el "Centre d'Estudis Universitaris" i el "Institut Social Obrer". En 1935, dimiteix de la presidncia de l'Associaci de Propagandistas i de la direcci de l'Escola de Periodisme de "El Debate" i el 1936, abans del comenament de la Guerra Civil, va marxar a Friburg (Sussa) on va comenar la carrera eclesistica en el seminari de Sant Carles, sent ordenat sacerdot el 28 de juliol de 1940. No torn A Espanya fins a l'any 1943, que s designat coadjutor de la parrquia de Santa Lucia a Santander. En aquesta ciutat crea un centre d'estudi per a sacerdots joves, del que sortirien diversos futurs bisbes. 

Des d'una posici indirecta i de forma vocacional no abandona la poltica i en 1945 fou enviat a Roma i Lausana pel ministre d'Afers exteriors, Alberto Martn Artajo, per a sondejar l'actitud de la Santa Seu sobre un hipottic acord entre Franco i Joan de Borb. Aix mateix, l'Associacin Catlica Nacional de Propagandistas collabora activament amb el rgim franquista. El 12 d'octubre de 1947 s nomenat bisbe de Mlaga. En aquesta dicesi, a travs de les seves homilies dominicals, va quedar reflectit el seu pensament social, molt influt per la doctrina de Lle XIII. En aquesta provncia va crear ms de dues-centes escoles-capella rurals, per a la formaci de joves analfabets. En 1958 li fou concedit per l'Escola de Periodisme de l'Esglsia el ttol de Periodista d'Honor. 

Va assistir al Concili Vatic II participant en els debats sobre L'esquema de l'Esglsia i el mn modern. En complir 75 anys dimit de la seu a petici del papa Pau VI i el 25 de gener de 1965 fou elevat a cardenal. 

Bibliografia.
 Garca Escudero, Jos Mara: De periodista a cardenal: vida de ngel Herrera, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1998;
 Garca Escudero, Jos Mara: El pensamiento de ngel Herrera: antologa poltica y social, Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 1987;
 Herrera Oria, ngel: Obras completas (6 vols., edited by Jos Luis Gutirrez Garca), Madrid: Biblioteca de Autores Cristianos, 2002-2006;
 Snchez Jimnez, Jos: El Cardenal Herrera Oria: Pensamiento y accin social, Madrid: Encuentro, 1986;

Enllaos externs.

Biografia en ACdP;
Biografia per la Fundaci Pau VI, Pontificia Universidad de Salamanca;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259179" title="Ampharos" nonfiltered="1444" processed="1441" dbindex="101447">
Ampharos s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i evoluciona de Flaaffy.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259180" title="Quint Marci Filip (cnsol 186 aC i 169 aC)" nonfiltered="1445" processed="1442" dbindex="101448">
Quint Marci Filip (Quintus Marcius L. F. Q. N. Philippus) fou un magistrat rom. 

Fou pretor el 188 aC i va obtenir Siclia com a provncia. Dos anys desprs, el 186 aC, fou cnsol juntament amb Espuri Postumi Alb i foren encarregats pel senat de dirigir la investigaci sobre el culte a Baccus i les bacanals; desprs fou enviat a Ligria amb el seu collega on va fer la guerra sense xit; als pas dels apuans fou sorprs per l'enemic en un pas estret i va perdre quatre mil homes. La comarca fou coneguda molt de temps com el Saltus Marcius. 

El 183 aC fou enviat com ambaixador a Macednia i va obligar al rei Filip V de Macednia a retirar-se de diverses ciutats, per encara aix va presentar un informe desfavorable sobre el rei al senat. El 180 aC fou escollit decemvir sacrorum. 

El 171 aC fou enviat altre cop a Grcia per contrapesar els intents diplomtics de Perseu de Macednia, i junt amb Atili va visitar Epir, Etlia, Tesslia, Becia, Eubea i el Pelopons; a Tesslia va rebre als ambaixadors macedonis que demanaven una conferencia allegant els llaos d'hospitalitat amb el seu pare, i Filip va acceptar reunint una conferencia a la vora del riu Peneu; Filip va convncer a Perseu d'enviar ambaixadors a Roma i per fer aix es va acordar una treva que en realitat era el que volien els romans. A Becia tamb va aconseguir els objectius fixats pels romans. Al tornar va fer un informe que no afavoria al rei macedoni i el senat va acordar enviar-lo altre cop a Grcia amb plens poders.

El 169 aC fou cnsol per segona vegada amb Gneu Servili Cepi III i va dirigir la guerra contra Perseu; aquest ja havia resistit dues campanyes romanes i havia mantingut posicions; la primavera del 169 aC Filip va arribar a Grcia i va agafar el comandament de l'exrcit a Tesslia de mans del cnsol sortint Aule Hostili Manc; va decidir creuar la serralada de l'Olimp i entrar a Macednia per Heraclea; Perseu era prop de Dion (Dium) i tenia posicions als passos de muntanya i hauria pogut rebutjar als romans, per en avanar aquestos li va entrar pnic i es va retirar cap a Pidna. Filip el va seguir, per no va poder fer res i a la primavera segent (168 aC) va haver d'entregar el comandament al nou cnsol Luci Emili Paule el qual acab la guerra. 

El 164 aC amb uns 65 anys, fou censor junt amb Luci Emili Paule i va establir a la ciutat de Roma un nou rellotge de sol.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259181" title="Marill" nonfiltered="1446" processed="1443" dbindex="101449">
Marill s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona d'Azurill. Evoluciona en Azumarill.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259182" title="Sudowoodo" nonfiltered="1447" processed="1444" dbindex="101450">
Sudowoodo s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i evoluciona de Bonsly.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259183" title="Callulops boettgeri" nonfiltered="1448" processed="1445" dbindex="101451">

Callulops boettgeri s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Callulops boettgeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259184" title="XV Brigada Internacional" nonfiltered="1449" processed="1446" dbindex="101452">
La XV Brigada Internacional fou una de les unitats militars en les que es va estructurar l'arribada de voluntaris estrangers en suport de la Repblica Espanyola i per a lluitar contra el cop d'estat del general Franco durant la Guerra Civil Espanyola, en el marc de les anomenades Brigades Internacionals i integrada la major part del temps de mobilitzaci a la 35 Divisi de l'Exrcit republic. El seu carcter poltic dominant, tot i que no exclusiu, fou el comunista.

Donat el pes que hi represent el contingent nord-americ i en concret el Batall Lincoln, sovint es designa errniament la Brigada com a Brigada Abraham Lincoln, si b als Estats Units, es coneix com a Abraham Lincoln Brigade el conjunt de les unitats que disposaren de contingents nord-americans. Els altres batallons que tingueren una continutat clara al llarg de tot el perode de permanncia dels brigadistes foren el Mackenzie-Papineau integrat per canadencs, el British, format per britnics i el Spanish format voluntaris de diferents pasos llatinoamericans.

 Histria .

El 31 de gener del 1937, va nixer a Mahora, Albacete, formada inicialment per dues agrupacions: la 1, anglosaxona, que agrupava els batallons Lincoln, British i Washington i la 2, llatino-eslava, amb els batallons Spanish, Galindo, Six Fvrier i Dimitrov.

La Brigada va quedar constituda oficialment a Albacete el 9 de febrer del 1937 i la llengua que hi domin fou l'angls. La formaren inicialment els batallons Six de Fvrier (integrada fonamentalment per francfons), Dimitrov (multilinge, per integrada majoritriament per balcnics) i el British. Tamb s'hi integraren els nord-americans, l'ltim contingent en aparixer, amb una aportaci propera als 3.000 homes, un ter dels quals no tornarien vius. S'agruparen al 1er batall Abraham Lincoln i es ponder la creaci d'un Batall "Washington".

Quan arribaren els canadencs foren integrats al Batall Mackenzie-Papineau. Amb els nord-americans del Lincoln tamb fou integrat el nombrs contingent de cubans que havien arribat a Espanya, encara que ja hi havia cubans lluitant des de la batalla de Madrid, entre els quals cal citar el poeta Pablo de la Torriente Brau, mort a Majadahonda (front de Madrid) el novembre del 1936. 

En aquells moments, la frontera franco-espanyola s'havia tancat, seguint els acords del Comit de No-intervenci, amb la qual cosa els voluntaris havien de passar a Espanya amb l'ajut de guies i desprs d'una esgotadora travessia pels Pirineus des de Perpiny, fins arribar a Figueres. All rebien uns dies d'instrucci, fins que quedava preparat el convoi que, desprs de diverses jornades de viatge en tren, els portaria a Albacete i des d'all a Tarazona de la Mancha i Madrigueras, o a Villanueva de la Jara, a la provncia de Conca.

Els brigadistes internacionals de la XV Brigada, igual que tots els altres foren retirats del front el 25 de setembre del 1938. Foren confinats en diversos camps de confinament a Catalunya i foren objecte de diversos actes d'homenatge (el 16 d'octubre als afores de Falset, el 25 d'octubre a Montblanc amb presncia de Negrn, Lster, Juan Modesto i Vicent Rojo, etc.) abans de la gran desfilada de comiat, a Barcelona, el 28 d'octubre. Desprs d'una llarga i dura retirada, la XV Brigada Internacional creu la frontera el 7 de febrer del 1939, pel Perts.

A la Serra de Pndols, un dels escenaris ms cruents de la Batalla de l'Ebre, encara es conserva, en mig del bosc, un monlit construt pels mateixos combatents de la Brigada i recentment restaurat per grups de voluntaris, un monlit on hi figuren el nom de 37 companys caiguts en combat.

Relaci de batallons.




Sub-batallons agregats a la Brigada;
Companyia "Brigada Anti-Tanc";
Unitat fotogrfica de la XV Brigada (agost 1937 - setembre 1938) Arxiu;

 Comandants successius .

Els caps que s'anaren succeint al capdavant de la XV Brigada Internacional foren:

 Janos Galicz (hongars), del 31 de gener al 15 de febrer del 1937, fou ferit.
 Wladimir Copic (iugoslau, ex-president del Partit Comunista Iugoslau en el Komintern, executat en tornar a l'URSS el 1938), entre el 15 de febrer i el 10 de juliol del 1937 en qu fou ferit, del 5 d'agost del 1937 al 7 de mar del 1938 i de l'1 d'abril fins el maig del 1938.
 Klaus Becker (alemany), entre el 10 de juliol i el 5 d'agost del 1937.
 Robert Hale Merriman, del 7 de mar fins el 2 d'abril del 1938 en qu fou abatut en una emboscada entre Batea i Gandesa, a la Terra Alta.
 Jos Antonio Valledor (espanyol), entre el maig  i el 23 de setembre del 1938.
 Jorge Agostino "Carlos", entre el 21 de gener i el 4 de febrer del 1939.
 Jorge Gay Da Cunha (brasiler), entre el 4 i el 9 de febrer del 1939.

 Principals combats .

La XV Brigada Internacional particip en els ms cruents combats de la guerra i fou repetidament desarborada per les nombroses baixes que pat. Progressivament an cobrint cada vegada ms les baixes amb reclutes espanyols (molts catalans) i an fusionant els diferents batallons.

Els principals escenaris on combat la XV Brigada Internacional abans que se'ls repatris foren, per ordre cronolgic:

 Batalla del Jarama;
 Batalla de Brunete;
 Batalla de Belchite;
 Batalla de Terol;
 Retirada d'Arag;
 Batalla de l'Ebre;

 Personatges destacats .

Alguns dels noms ms recordats de la XV Brigada Internacional foren:

 Capit George Nathan, antic membre dels serveis secrets anglesos, fou membre de l'Estat major de la XV Brigada. Personatge mtic per la seva valentia, que ratllava la temeritat, un dels pocs comandaments escollit pels seus propis homes. Mort a Brunete el juliol del 1937.
 Robert Hale Merriman, cap de l'Estat major. Fet presoner a Gandesa i afusellat l'1 d'abril del 1938.
 Milton Wolff, cap del Batall Lincoln.
 Steve Nelson, comissari de la Brigada, ferit a Belchite.

Referncies.


 Bibliografia .

 Las Brigadas Internacionales. Imgenes recuperadas, Michael Lefebvre-Rmi Skoutelsky. Lunwerg Editores, ISBN: 84-7782-000-7;

 Enllaos externs .

 Breu histria de la Brigada, amb excellents fotografies;
Article del diari El Pas dedicat a la mort de Charles Nusser, voluntari de la XV Brigada;
 Enquadraments successius de la Brigada, a crrec de la Societat Catalana de Vexillologia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259187" title="Callulops comptus" nonfiltered="1450" processed="1447" dbindex="101453">

Callulops comptus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Callulops comptus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259188" title="Kirlia" nonfiltered="1451" processed="1448" dbindex="101454">
Kirlia s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona de Ralts. Evoluciona en Gardevoir o Gallade.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259189" title="Callulops doriae" nonfiltered="1452" processed="1449" dbindex="101455">

Callulops doriae s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Callulops doriae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259190" title="Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner" nonfiltered="1453" processed="1450" dbindex="101456">
Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner  (Fornalutx, 25 de novembre de 1831 - Sller, 19 de maig de 1905) fou un terratinent i politic mallorqu de la Vall de Sller, a Mallorca. Fou batlle de Fornalutx a la segona meitat del Segle XIX.

Fill gran de Bartomeu Estades de Moncaira i Socies de Fangar i de Catalina Montaner Socies de Fangar, fou el darrer propietari de les possessions Moncaira i Monnber del terme de Fornalutx de la famlia Estades.

Ocuparia la batlia de Fornalutx repetides poques de la segona meitat del XIX. Ho era concretament quan la famosa inundaci del 15 d'octubre de 1885. Durant un dels seus mandats com batle tingu lloc a Fornalutx la canalitzaci i conducci de l'aigua potable de la font de l'Alqueria cap a la Plaa principal del Municipi.

A ms del crrec de batle, Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner, en poques diferents, fou jutge municipal del mateix lloc, denominaci que antigament tenien els actuals jutges de Pau. Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner pertanyia al Partit Conservador.

Enllaos externs.
 Imatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259191" title="Quint Marci Filip (militar)" nonfiltered="1454" processed="1451" dbindex="101457">
Quint Marci Filip (Quintus Marcius Philippus) fou un militar rom, fill de Quint Marci Filip (cnsol 186 aC i 169 aC) (Quintus Marcius L. F. Q. N. Philippus).

Va servir amb el seu pare a la campanya al Regne de Macednia el 169 aC. Probablement s el mateix personatge esmentat per Cicer que diu que havia estat condemnat i vivia a l'exili a Nuceria Alfaterna, estat del que va assolir la ciutadania.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259192" title="Vigoroth" nonfiltered="1455" processed="1452" dbindex="101458">
Vigoroth s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Slakoth. Evoluciona en Slaking.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259193" title="Loudred" nonfiltered="1456" processed="1453" dbindex="101459">
Loudred s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Whismur. Evoluciona en Exploud.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259194" title="Callulops dubius" nonfiltered="1457" processed="1454" dbindex="101460">

Callulops dubius s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Callulops dubius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259195" title="Exploud" nonfiltered="1458" processed="1455" dbindex="101461">
Exploud s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i evoluciona de Loudred.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259197" title="Emotivisme moral" nonfiltered="1459" processed="1456" dbindex="101462">
L Emotivisme Moral s un moviment filosfic que considera que l'autntic fonament bsic del judici moral el trobem en els sentiments. Sn els sentiments els que poden mostrar la bondat o maldat de les accions humanes. Aix t com a conseqncia ms important la no existncia d'una moral general basada en la ra, sin que la moral est basada en els sentiments, en un gust similar al gust esttic, i, per tant la pretensi de crear normes morals racionals no t sentit. No se sap, racionalment, que una acci s moralment reprovable, sin que se sent. 

David Hume, un dels mxims exponents de l Emotivisme Moral, no nega que la ra intervingui al crear el judici moral. El que nega s que sigui l'nica que interv, fins i tot nega que sigui l'element ms important, per sense arribar a afirmar que la ra estigui totalment fora de l'elaboraci del judici moral. La postura de Hume no s l'nica versi de l Emotivisme Moral. Existeixen altres autors com Shaftesbury, Hutcheson al segle XVIII o Ayer al segle XX, entre  d altres.

 Referncies .

 Bermudo, J. M., La Filosofia moderna y su proyeccin contempornea, Barcanova, Barcelona, 1983;
 Russell, B., Historia de la Filosofia Occidental (Vol II), Espasa-Calpe, Madrid, 1984;
 Andaluz, A. M. y otros, Historia de la Filosofia a partir de los textos, Edelvives, Zaragoza, 1993;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259198" title="Mawile" nonfiltered="1460" processed="1457" dbindex="101463">
Mawile s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259199" title="Daimonis" nonfiltered="1461" processed="1458" dbindex="101464">
Els daimonis sn ssers creats per Philip Pullman en la seva obra, la trilogia de La matria fosca.
En un dels mns parallel on la histria t lloc, els ssers humans tenen nimes substancials separades del cos, que adopten la forma d'animals, normalment del sexe oposat al seu propietari.
Durant la infantesa els daimonis poden canviar de forma, per quan s'arriba a l'adolescncia adopten una forma definitiva, en la que se senten identificats. Segons alguns cientfics del llibre aquest procs t alguna relaci amb l'acumulaci de Pols en els adults que els nens no tenen.
Els daimonis sn fortament lligats als seus amos, fins al punt que noms es poden separar curtes distncies. Quan a una persona li s tallat artificialment aquest vincle, esdev un sser sense esperit, semblant a un zombi.
No obstant aix, les bruixes tenen la capacitat d'allunyar-se indefinidament del seu daimoni desprs d'un ritual que consisteix a traslladar-se a un univers parallel, deixant enrere al seu daimoni. Per algun motiu el vincle canvia i se'n poden separar.

Quan una persona mor el seu daimoni s'esvaeix per sempre.

La paraula emprada a la versi anglesa dels llibres s dmon, referncia directa a la mitologia grega, on el dmon (      ) s un terme emprat per referir-se a diferents realitats que comparteixen trets fonamentals amb ssers que altres tradicions anomenen ngels i dimonis.

Socrates  deia que es deixava orientar pel seu dmon, ho anomenava la veu proftica dins meu, que prov d'un poder superior, o tamb senyal de Du. s la veu de la interioritat que li advertia quan cometia errors per mai li va dir que fer o el va pressionar a no fer el pas segent. Va sostenir que tothom t un dmon interior.

El concepte dels daimonis recorda les Fylgjas de la mitologia nrdica.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259200" title="Trapinch" nonfiltered="1462" processed="1459" dbindex="101465">
Trapinch s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i evoluciona en Vibrava.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259201" title="Callulops eurydactylus" nonfiltered="1463" processed="1460" dbindex="101466">

Callulops eurydactylus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Callulops eurydactylus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259202" title="Dusclops" nonfiltered="1464" processed="1461" dbindex="101467">
Dusclops s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i evoluciona de Duskull. Evoluciona en Dusknoir.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259203" title="Callulops fuscus" nonfiltered="1465" processed="1462" dbindex="101468">

Callulops fuscus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Callulops fuscus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259204" title="Groudon" nonfiltered="1466" processed="1463" dbindex="101469">

Groudon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259206" title="Callulops glandulosus" nonfiltered="1467" processed="1464" dbindex="101470">

Callulops glandulosus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Callulops glandulosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259209" title="Luci Marci Filip (cnsol 91 aC)" nonfiltered="1468" processed="1465" dbindex="101471">
Luci  Marci Filip (Lucius Marcius Q. F. Q. N. Philippus) fou un magistrat rom. 

De jove no va aconseguir ser nomenat trib militar; desprs fou trib de la plebs el 104 aC i va fer aprovar una llei agrria de la que no es coneixen detalls, per que sembla estava destinada a donar-li popularitat, per no ho va aconseguir.

El 100 aC fou un dels que va agafar les armes contra Saturn. Als comicis pel 93 aC fou candidat al consolat per fou derrotat  per Herenni per va ser elegit dos anys desprs i fou cnsol el 91 aC amb Sext Juli Csar; en aquest any el trib de la plebs Marc Livi Drus va introduir importants lleis que tenien per objecte reconciliar al poble i al partits senatorial o aristocrtic; Filip, del partit popular, era enemic personal de Drus, i es va oposar a aquestes lleis entrant en conflicte amb el senat; es van produir seriosos disturbis; Filip va arribar a dir que feia falta un nou senat; al frum es van produir les majors violncies quan Filip va adoptar totes les mesures possibles per impedir l'adopci de les lleis de Drus; finalment el trib va ordenar empresonar al cnsol i l'orde fou executada amb violncia extrema, de manera que el cnsol va quedar ferit i sagnant; les lleis del trib foren aprovades.

Desprs d'aix, diverses tendncies que s'havien unit a Drus per l'aprovaci de les lleis van comenar a actuar pel seu compte; les lleis de Drus van esdevenir una amenaa pel senat; Filip llavors es va reconciliar amb el senat i com que era ugur es va poder emetre un senatusconsultum que declarava nulles les lleis de Drus per haver estat fetes contra els auspicis. Del seu consolat ja no queden ms referncies. 

Ms tard se sap que va recomanar reclamar Egipte que hauria estat llegat a Roma pel rei Ptolemeu X Alexandre I (88 aC). El 86 aC fou censor amb Marc Perpenna i va expulsar al seu oncle Appi Claudi del senat.

No va prendre part a la guerra civil entre Gai Mari i Luci Corneli Sulla. Encara que suposadament popular, ara estava proper a Sulla i els aristcrates. Cicer l'esmenta com un optimat per com que va romandre a Roma i no fou molestat pels populars, es pot considerar que fou neutral.

Va afavorir a Sulla i a la mort d'aquest es va oposar a cap canvi constitucional, especialment de Lpid (78 aC), per aviat va passar a donar suport a Pompeu, llavors enemic dels aristcrates. Va reclamar encarregar a Pompeu la guerra a Hispnia contra Sertori. Probablement fou amic personal de Gneu Pompeu al que havia defensat el 86 aC quan fou acusat d'apropiar-se de part del bot fet a Asculum durant la guerra social (90 i 89 aC). Filip ja havia mort quan Pompeu va tornar d'Hispnia.

Fou un dels oradors ms distingits del seu temps i la seva reputaci encara era viva en temps d'August. Cicer diu que era inferior a Luci Licini Cras i Antoni l'orador, per a cap ms.

Va deixar un fill Luci Marci Filip (cnsol 56 aC) i un fillastre Gelli Publcola









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259210" title="Callulops humicola" nonfiltered="1469" processed="1466" dbindex="101472">

Callulops humicola s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Parker, F. & Bickford, D. 2004.  Callulops humicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259211" title="Sableye" nonfiltered="1470" processed="1467" dbindex="101473">
Sableye s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i sinistre.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259212" title="Shedinja" nonfiltered="1471" processed="1468" dbindex="101474">
Shedinja s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i fantasma. Evoluciona de Nincada.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259213" title="Callulops kopsteini" nonfiltered="1472" processed="1469" dbindex="101475">

Callulops kopsteini s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Callulops kopsteini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259215" title="Heracross" nonfiltered="1473" processed="1470" dbindex="101476">
Heracross s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i lluita.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259216" title="Callulops marmoratus" nonfiltered="1474" processed="1471" dbindex="101477">

Callulops marmoratus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.
 Allison, A. & Kraus, F. 2004.  Callulops marmoratus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259218" title="Fylgjas" nonfiltered="1475" processed="1472" dbindex="101478">

Una Fylgja, (literalment la que segueix s en la mitologia nrdica, una criatura sobrenatural que acompanyava a una persona.
Generalment apareix sota la forma d'un animal, que es creia que adquiria un aspecte que representava el caracter o l'estil de vida de la persona que acompanyava, per aix es considerava l'nima de la persona que s'havia separat del cos.
Un guerrer, en cosecuncia solia tenir una flygja amb l'aspecte d'un s o un llop.
Es podia veure en somnis, per segons les sagues veure-la despert era un presagi de mort.

Si una fylgja adoptava forma de dona, llavors es considerava un esperit guardi de les persones i els clans.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259221" title="Callulops personatus" nonfiltered="1476" processed="1473" dbindex="101479">

Callulops personatus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Callulops personatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259222" title="Dustox" nonfiltered="1477" processed="1474" dbindex="101480">
Dustox s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i ver. Evoluciona de Cascoon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259223" title="Luci Marci Filip (cnsol 56 aC)" nonfiltered="1478" processed="1475" dbindex="101481">
Luci  Marci Filip (Lucius  Marcius L. F. Q. N. Philippus) fou un magistrat rom fill de Luci  Marci Filip (cnsol 91 aC) (Lucius  Marcius Q. F. Q. N. Philippus).

Fou pretor el 60 aC i propretor de Sria el 59 aC. Fou cnsol rom el 56 aC amb Gneu Corneli Lntul Marcell. 

Estava emparentat amb la famlia Jlia: a la mort de Gai Octavi (pare d'August), Filip es va casar amb la seva vdua tia, filla de Jlia Menor (germana de Juli Csar), i per tant va esdevenir padrastre d'Octavi (August). Segons Ovidi es va casar amb una germana de la mare d'Octavi (August) i s'ha suposat que es va casar amb les dues germanes successivament ja que l'enlla amb la primera no presenta cap dubte.

Tot i el seu parentiu va restar neutral a les guerres civils (49 aC i desprs del 44 aC). Encara que no va donar suport a Juli Csar quan aquest va triomfar li va continuar mostrant gran estimaci i amistat. Fou tamb amic de Cicer. El 44 aC va intentar que el seu fillastre Octavi no accepts l'herncia del seu oncle; fou ambaixador del senat enviat a Mutina on era Marc Antoni.

Va viure fins avanada edat i va veure el triomf del seu fillastre. Va dedicar un temple a Hrcules i un a les Muses, aquest darrer erigit abans per Marc Fulvi Nobilior I (cnsol 189 aC) on va construir una columnata coneguda com prtic de Filip (Porticus Philippi).

Va deixar dos fills: Luci Marci Filip (Lucius  Marcius L. F. L. N. Philippus) i una filla de nom Mrcia que fou la segona dona de Cat d'tica.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259225" title="Callulops robustus" nonfiltered="1479" processed="1476" dbindex="101482">

Callulops robustus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S., Gnther, R. & Price, D. 2004.  Callulops robustus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259226" title="Luci Marci Filip (trib)" nonfiltered="1480" processed="1477" dbindex="101483">
Luci Marci Filip (Lucius Marcius L. F. L. N. Philippus) fou un magistrat rom fill de Luci Marci Filip (cnsol 56 aC) (Lucius  Marcius L. F. Q. N. Philippus). Fou trib de la plebs el 49 aC i en aquesta condici va vetar uns nomenaments que volia fer el senat rom. L'any 44 aC fou pretor i en aquest mateix any Cicer l'esmenta com a "vir patre, avo, majoribus suis dignissimus".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259228" title="Callulops sagittatus" nonfiltered="1481" processed="1478" dbindex="101484">

Callulops sagittatus s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Callulops sagittatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259229" title="Quint Marci Filip (procnsol)" nonfiltered="1482" processed="1479" dbindex="101485">
Quint  Marci Filip (Quintus Marcius Philippus) fou un magistrat rom.

Fou procnsol (governador) a sia l'any 54 aC. Cicer li va enviar diverses cartes de recomanaci. La seva relaci amb altres membres de la famlia dels Marci Filip s desconeguda. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259232" title="Callulops slateri" nonfiltered="1483" processed="1480" dbindex="101486">

Callulops slateri s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Callulops slateri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259233" title="Beautifly" nonfiltered="1484" processed="1481" dbindex="101487">
Beautifly s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Silcoon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259234" title="Callulops stictogaster" nonfiltered="1485" processed="1482" dbindex="101488">

Callulops stictogaster s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea. 

Referncies.

 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Callulops stictogaster.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259237" title="Quint Marci Rex" nonfiltered="1486" processed="1483" dbindex="101489">


Onomstica:

Quint Marci Rex (trib), trib de la plebs el 196 aC;

Quint Marci Rex (pretor), pretor el 144 aC ;

Quint Marci Rex (cnsol 118 aC), cnsol el 118 aC ;

Quint Marci Rex (cnsol 68 aC), cnsol el 68 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259238" title="Yanma" nonfiltered="1487" processed="1484" dbindex="101490">
Yanma s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona en Yanmega.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259239" title="Masquerain" nonfiltered="1488" processed="1485" dbindex="101491">
Masquerain s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Surskit.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259240" title="Joan Torrens i Dags" nonfiltered="1489" processed="1486" dbindex="101492">
Joan Torrens i Dags fou un sindicalista catal. Fou president del CADCI del 1919 al 1921 i per la seva activitat sindical en la secci d'organitzaci i treball fou empresonat durant la vaga de la Canadenca de 1919.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259241" title="Forretress" nonfiltered="1490" processed="1487" dbindex="101493">
Forretress s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i acer. Evoluciona de Pineco.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259242" title="Shuckle" nonfiltered="1491" processed="1488" dbindex="101494">
Shuckle s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i roca.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259246" title="Brevicipit" nonfiltered="1492" processed="1489" dbindex="101495">

Brevicipitinae s una subfamlia de granotes de la famlia Microhylidae. 

Gneres.

 Balebreviceps ;
 Breviceps ;
 Callulina ;
 Probreviceps ;
 Spelaeophryne ;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta subfamlia d'amfibis. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259248" title="Filip Abucara" nonfiltered="1493" processed="1490" dbindex="101496">
Filip Abucara (Philippus Abucara o Abuvara, ) fou un dels escolstics grecs de l' Enehiridion del gramtic grec Hefesti d'Alexandria, potser el compilador de l'Esclia d'Hefesti que es adscrita a Filip a la biblioteca del rei a Pars.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259252" title="Klaus Wowereit" nonfiltered="1494" processed="1491" dbindex="101497">
 
Klaus Wowereit (11 d'octubre de 1953 a Berln) s un poltic d'Alemanya, membre del Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD), i des de juny de 2001 s l'alcalde de Berln. s un dels poltics ms coneguts d'Alemanya des que es va declarar homosexual amb la frase "Ich bin schwul, und das ist auch gut so." (literalment: "Sc marieta, i est b que sigui aix"). A ms, va ser el primer poltic del SPD a pactar amb el Partit del Socialisme Democrtic a nivell de Estat federat. 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259254" title="Filip d'Amfpolis" nonfiltered="1495" processed="1492" dbindex="101498">
Filip d'Amfpolis fou un escriptor grec de data desconeguda.

Fou clebre per les seves obres histriques de les que Suides dona algunes referncies com a obres obscenes. El metge i escriptor Teodor Prisci el qualifica entre els escriptors de llibres d'amor i plaer.

A Suides s'esmenten com obres seves:
 , Rhodiaca Libris XIX, histria de Rodes;
 , Coiaca Libris duobus, histria de Kos;
 , De Sacrificiis, o  , Thasiaca, histria de Tasos;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259259" title="Breviceps" nonfiltered="1496" processed="1493" dbindex="101499">

Breviceps s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.

 Breviceps acutirostris ;
 Breviceps adspersus;
 Breviceps bagginsi ;
 Breviceps fuscus;
 Breviceps gibbosus ;
 Breviceps macrops ;
 Breviceps maculatus ;
 Breviceps montanus ;
 Breviceps mossambicus ;
 Breviceps namaquensis ;
 Breviceps poweri ;
 Breviceps rosei ;
 Breviceps sopranus ;
 Breviceps sylvestris ;
 Breviceps verrucosus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259260" title="Filip Cesariense" nonfiltered="1497" processed="1494" dbindex="101500">
Filip Cesariense (Philippus Cesariensis Synodi Relator) fou un escriptor religis grec.

A aquest escriptor  s'atribueix alternativament el relat del concili de Cesarea del 196, atribut majoritriament a Tefil de Cesarea, per publicat pel jesuta Bucherius com obra de Felip, probablement degut a un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259261" title="Relicanth" nonfiltered="1498" processed="1495" dbindex="101501">
Relicanth s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i roca.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259263" title="Filip de Calcis" nonfiltered="1499" processed="1496" dbindex="101502">
Filip de Calcis (Philippus, ) fou un historiador grec de data desconeguda.

s esmentat per Plutarc com un dels diversos escriptors grecs que consideraven la suposada visita del rei Alexandre el Gran a la reina de les amazones, com una faula, com efectivament el temps va demostrar que era.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259265" title="Alberto Martn Artajo" nonfiltered="1500" processed="1497" dbindex="101503">
Alberto Martn-Artajo lvarez (Madrid, 1905   1979) fou un poltic espanyol. Desprs d'estudiar amb els jesutes de Chamartn, es va llicenciar en Dret per la Universitat de Madrid. Va ser lletrat del Consell d'Estat des de 1930. Durant la Repblica va ser estret collaborador d'ngel Herrera Oria, director del diari catlic "El Debate", i membre de la Associacin Catlica Nacional de Propagandistas. 

En comenar la guerra civil, es va passar a la zona insurgent. Va assessorar com a jurista la Junta Tcnica i el Ministeri de Treball nacionalista, i va participar en l'elaboraci del Fur dels Espanyols. El 1940 va ser nomenat per Franco president d'Acci Catlica. El juliol de 1945, desprs de consultar amb el cardenal Enric Pla i Deniel, va acceptar la cartera de Afers exteriors i va abandonar el seu crrec a Acci Catlica. Les seves gestions diplomtiques van assolir trencar l'allament del rgim amb la signatura del Concordat amb la Santa Seu l'agost de 1953, els acords hispano-nord-americans de setembre del mateix any i amb l'ingrs d'Espanya a la ONU. Cess en el crrec el 1957.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259266" title="Breviceps acutirostris" nonfiltered="1501" processed="1498" dbindex="101504">

Breviceps acutirostris s una espcie de granota que viu a Sud-frica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps acutirostris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259267" title="Wooper" nonfiltered="1502" processed="1499" dbindex="101505">
Wooper s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona en Quagsire.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259268" title="Quagsire" nonfiltered="1503" processed="1500" dbindex="101506">
Quagsire s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona de Wooper.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259269" title="Filip Collideu" nonfiltered="1504" processed="1501" dbindex="101507">
Filip Collideu o Filip Collidense (Philippus Chollideus o Chollidensis, ), fou un terratinent grec. 

Les seves terres eren al costat de la hisenda de Plat (hisenda que Plat va llegar a la seva mort al seu fill Adimant); per un error al ndex de Fabricius apareix com filsof en lloc d'un  terratinent. La seva fama deriva de qu apareix al testament de Plat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259272" title="Marshtomp" nonfiltered="1505" processed="1502" dbindex="101508">
Marshtomp s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona de Mudkip i evoluciona en Swampert.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259273" title="Breviceps adspersus" nonfiltered="1506" processed="1503" dbindex="101509">

Breviceps adspersus s una espcie de granota que viu a Angola, Botswana, Moambic, Nambia, Sud-frica, Swazilndia, Zmbia i Zimbabwe. 

Referncies.

 Minter, L., Channing, A., Poynton, J.C. & Harrison, J. 2004.  Breviceps adspersus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259274" title="Swampert" nonfiltered="1507" processed="1504" dbindex="101510">
Swampert s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona de Marshtomp.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259275" title="Filip Cmic" nonfiltered="1508" processed="1505" dbindex="101511">
Filip Cmic (Philippus Comicus, ) fou un poeta cmic grec d'poca desconeguda.

Suides esmenta una de les seves comdies ( sota l'autoritat d'Ateneu de Naucratis, per el ttol assignat no apareix a les obres conegudes d'Ateneu i podria ser un error al Suides i el nom correcte del poeta seria fip. Si no s aix es tractaria d'un poeta de nom Filip esmentat a la collecci de poetes gnmics grecs on Grotius atribueix , Olynthiacus , a un poeta de nom Filpides. Mxim de Tir esmenta un ; i Temisti un .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259277" title="Calendari suec" nonfiltered="1509" processed="1506" dbindex="101512">
El calendari suec fou utilitzat a Sucia des de l'1 de mar de 1700 fins al 30 de febrer de 1712 i equivalia al calendari juli per amb un dia de diferncia. Al novembre de 1699 es va decidir que Sucia comenaria a adoptar el nou calendari gregori a partir de 1700. 

El procs havia de reduir-se gradualment un dia per any, durant onze anys. Algunes fonts indiquen que la intenci era saltar-se tots els dies intercalats entre 1700 i 1740, per a acostar-se al calendari gregori. Segons el pla, l'any que era de trasps en el calendari juli no ho va ser a Sucia, per no es van efectuar ms reduccions suplementries en els anys successius. El 1711, el rei Carles XII va declarar que Sucia abandonaria aquest calendari, que no s'utilitzava per cap altra naci i que no va complir el seu objectiu en favor del retorn a l'antic calendari juli. Per a tornar a sincronitzar-se amb aquest va fer afegir un dia suplementari al febrer de 1712 que es va convertir doblement en any de trasps i va comptar amb un mes de febrer de 30 dies. El 1753, Sucia finalment va utilitzar el calendari gregori i el salt d'onze dies es va dur a terme passant del 17 de febrer a l'1 de mar. Tot i aix, Sucia no va acceptar les regles gregorianes per a determinar Psqua fins el 1844. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259278" title="Barboach" nonfiltered="1510" processed="1507" dbindex="101513">
Barboach s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona en Whiscash.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259279" title="Whiscash" nonfiltered="1511" processed="1508" dbindex="101514">
Whiscash s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona de Barboach.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259280" title="Breviceps bagginsi" nonfiltered="1512" processed="1509" dbindex="101515">

Breviceps bagginsi s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L. 2004.  Breviceps bagginsi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259282" title="Filip Epigramtic" nonfiltered="1513" processed="1510" dbindex="101516">
Filip Epigramtic (Philippus Epigrammaticus, ) fou el nom donat a dos poetes grecs, algun dels epigrames dels quals figuren a l'antologia grega on hi ha diversos epigrames sota el nom Filip que corresponen una part a Filips identificats (com Filip el Macedoni i Filip de Tessalnica) i d'altres a alguns poetes no identificat, als que Fabricius esmenta individualment com Filip el Jove i Filip de Bizanci i que a ambds s'anomena tamb com Filip Epigramtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259283" title="Enric Pla i Deniel" nonfiltered="1514" processed="1511" dbindex="101517">
Enric Pla i Deniel  (Barcelona, 19 de desembre de 1876 - Toledo, 5 de juliol 1968) fou un bisbe i cardenal catal. 

Va estudiar al seminari de Barcelona i seguidament a Roma, on es doctor en Filosofia i Teologia a la Ponticifia Universitat Gregoriana. A Roma mateix fou ordenat sacerdot el 25 de juliol de 1900, i hi continu estudiant a la Pontificia Accademia Romana d' San Tommaso d'Aquino fins a doctorar-se en Dret Cannic. 

Tornat a Barcelona el 1903, fou professor del seu seminari i canonge de la catedral. Va impulsar i dirigir les revistes "El Social", "Revista Eclesistica" i "Revista Social".

El 1918 fou consagrat bisbe d'vila. President d'Acci Catlica, va ser un dels impulsors d'Acci Popular en 1931, tot just instaurada la Segona Repblica, com a opci poltica de les masses catliques. 

Nomenat bisbe de Salamanca el 28 de gener de  1935, desprs de la revolta contra el govern de la Repblica s'adher fervorosament als facciosos. Quan el general Franco va establir el seu govern a Salamanca, li va arribar a cedir el seu palau episcopal. Va escriure la carta pastoral "Las dos ciudades", on justificava la revolta i que va contribuir la fonamentaci teolgica del que va denominar "croada". 

El 3 d'octubre de 1941 va ser nomenat arquebisbe de Toledo i primat d'Espanya. El 22 de febrer de 1946 el papa Pius XII el va crear cardenal del ttol de San Pietro in Montorio que ja havia ostentat el seu predecessor a la seu toledana, Isidre Gom i Toms. 

Va ser Procurador en Corts i membre del Consell del Regne i del de Regncia. El 1960, tanmateix, va donar el seu suport a membres d'Acci Catlica que reclamaven el seu dret a participar en vagues i poc temps desprs va dimitir dels seus crrecs poltics.

Va participar al Concili Vatic II, del consell de presidncia del qual fou membre. En funci del seu cardenalat havia pres part als conclaves de 1958, que eleg Joan XXIII, i de 1963, que eleg Pau VI. 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259284" title="Crawdaunt" nonfiltered="1515" processed="1512" dbindex="101518">
Crawdaunt s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i sinistre. Evoluciona de Corphish.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259285" title="Breviceps fuscus" nonfiltered="1516" processed="1513" dbindex="101519">

Breviceps fuscus s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps fuscus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259286" title="Filip el Jove" nonfiltered="1517" processed="1514" dbindex="101520">
Filip el Jove (Philippus Junior, ) fou un poeta grec algun epigrama del qual apareix a l'antologia grega. 

Fabricius el situa al segle V o al segle VI; un epigrama que es titula "in Amores sibi arridentes Constantinopoli", que se li atribueix, correspondria de fet ms probablement al poeta Filip de Tessalnica. s anomenat tamb com Filip Epigramtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259287" title="Filip de Bizanci" nonfiltered="1518" processed="1515" dbindex="101521">
Filip de Bizanci (Philippus Byzantinus, ) fou un poeta grec, algun epigrama del qual apareix a l'antologia grega.

Fabricius li dona aquest nom i no dona la seva poca; un epigrama sobre Hrcules que apareix a la Mythologiae de Natalis Comes, es tamb atribut a Filip de Tessalnica. Tamb s anomenat com Filip Epigramtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259288" title="Breviceps gibbosus" nonfiltered="1519" processed="1516" dbindex="101522">

Breviceps gibbosus s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps gibbosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259289" title="Parlament suec" nonfiltered="1520" processed="1517" dbindex="101523">
El Riksdag (oficialment en suec: Sveriges Riksdag) s l'assemblea legislativa de Sucia. s unicameral i est integrada per 349 membres (anomenats en suec riksdagsledamter), electes per a servir per un perode de quatre anys. El nom Riksdag deriva de l'expressi sueca riksens stnder ("els estats del regne"), la qual feia esment a la reuni dels representants dels estaments que estava dividida la societat sueca (noblesa, clergat i burgesia ). 

Amb la introducci, el 1866, de la bicameralitat, el terme va canviar oficialment a l'actual Riksdag. El 1970, el Riksdag va tornar a ser unicameral, per va conservar la seva denominaci. L'expressi Riksdag est emparentada amb la paraula alemanya reichstag (utilitzada per a diversos parlaments nacionals alemanys fins el 1945). L'edifici del Riksdag est localitzat en la illa de Helgeandsholmen, a centre d'Estocolm.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259290" title="Filip Evangelista" nonfiltered="1521" processed="1518" dbindex="101524">
Filip Evangelista o l'Evangelista (Philippus, ) fou un escriptor probablement grec o hellnic del segle I o II autor d'un evangeli considerat apcrif, referenciat per algunes sectes gnstiques com obra de l'apstol Felip o del diaca Filip, i ms probablement d'aquest segon que s anomenat al Nou Testament com "evangelista".

Lleonci de Bizanci esmenta aquest evangeli com apcrif i diu que estava en s entre els maniqueus. Probablement fou usat tamb pels gnstics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259291" title="Breviceps macrops" nonfiltered="1522" processed="1519" dbindex="101525">

Breviceps macrops s una espcie de granota que viu a Nambia i Sud-frica.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps macrops.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259292" title="Filip de Gortina" nonfiltered="1523" processed="1520" dbindex="101526">
Filip de Gortina (Philippus, ) fou un escriptor cristi del segle II.

Fou bisbe de Gortina a Creta. s elogiat per Dions de Corint que diu que va destacar pel seu coratge durant la persecuci de Marc Aureli.

Va escriure un llibre contra Marci (Marcion) que fou molt apreciat al seu temps per que s'ha perdut. Tritemi diu que tamb va escriure epstole i tractats (Ad Diversos Epistolae and Varii Tractatus), per s l'nic que en fa referncia.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259293" title="Helgeandsholmen" nonfiltered="1524" processed="1521" dbindex="101527">
 
Helgeandsholmen s una petita illa del centre d'Estocolm, a Sucia. Forma part de Gamla Stan, la vella ciutat d'Estocolm, i se situa al nord de Stadsholmen, davant del palau reial. El Riksdag, el Parlament suec, s l'nic edifici de la illa. El nom de Helgeandsholmen es deriva de "Den helige andes holme", que significa lillot del Sant Esperit.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259295" title="Filip Gramtic" nonfiltered="1525" processed="1522" dbindex="101528">
Filip Gramtic o Filip Rector o Filip Sofista (Philippus, ) fou un escriptor i sofista grec. Suides li atribueix una obra sobre les lletres aspirades , De Spiritibus, inspirat en Eli Herodi i arranjat alfabticament; i tamb una obra titulada , De Synaloepha. 

No es coneix la seva poca que ha de ser posterior a Herodi (que va viure al segle II i segle III).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259298" title="Stadsholmen" nonfiltered="1526" processed="1523" dbindex="101529">

Stadsholmen s una illa situada al centre d' Estocolm, a Sucia. Forma amb Riddarholmen i Helgeandsholmen la ciutat vella d'Estocolm  i representa la part major. s en aquesta illa on se situa el palau reial . T una superfcie de 33 hectrees.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259299" title="Filip Isngel" nonfiltered="1527" processed="1524" dbindex="101530">
Filip Isngel (Philippus Isangelus, ) fou un escriptor grec de data desconeguda. s esmentat per Plutarc com un dels escriptors grecs que consideraven la suposada visita d'Alexandre el Gran a la reina de les amazones, con una faula, com el temps va demostrar. El seu nom podria no ser , sin .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259300" title="Filip el Macedoni" nonfiltered="1528" processed="1525" dbindex="101531">
Filip el Macedoni (Philippus Macedo, ) fou un poeta epigramtic grec que t un epigrama a l'antologia grega.

Fabricius el considera diferent personatge de Filip de Tessalnica i pensa que hauria viscut al segle I. Jacobs en canvi pensa que es tracta de la mateixa persona. Les opinions en general estan repartides en les dues possibilitats.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259301" title="Ricard Plantagenet" nonfiltered="1529" processed="1526" dbindex="101532">

Ricard Plantagenet (21 de setembre de 1411   30 de desembre de 1460), va ser el tercer Duc de York des del 1415 fins a la seva mort. Pertanyent a la Casa de York, una branca de la famlia reial dels Plantagenet, va ocupar crrecs oficials a Frana durant la Guerra dels Cent Anys i desprs a Anglaterra, durant la bojeria d Enric VI. Les seves disputes amb Enric VI van seu una de les principals causes de la Guerra de les Dues Roses. Tot i que no va arribar a acomplir les seves pretensions d ocupar el tron, va ser pare dels reis Eduard IV i de Ricard III.

Biografia.
Infncia.
Va nixer el 1411, fill de Ricard de Conisburgh i Anna de Mortimer. A travs del pare era l hereu de la poderosa Casa de York, i a travs de la mare descendia del rei Eduard III a travs del seu segon fill Lionel d'Anvers, una lnea que precedia la dels reis de la Casa Lancaster (que descendien del tercer fill). Aparentment la seva mare va morir donant a llum a Ricard.

L agost de 1415, quan era tan sols un noi de 5 anys, el seu pare va ser executat per haver participat al Complot de Southampton contra Enric V. El comtat de Cambridge que tenia el seu pare va aser dissolt de manera que Ricard Plantegenet no heret ni terres ni ttols del seu pare. Per l octubre del mateix any el seu oncle patern Eduard de Norwich (segon Duc de York) va morir servint Enric V a la Batalla d Azencourt. Com que Eduard encara no tenia fills i Ricard era el familiar viu ms proper, desprs de superar la reticncia inicial Enric va permetre que herets el ducat de York. Tamb se li va permetre heretar a la mort del seu oncle matern Edmund Mortimer el 1425 el ttol del Ducat de March (menys prestigis, per amb ms terres incorporades).

Joventut.
Com a orfe que era, la gesti de les seves terres va passar a ser responsabilitat de la corona. El tutelatge de Ricard va ser encarregat al comte de Westmoreland Ral Neville, que el 1424 va fer prometre a Ricard (de 13 anys) amb la seva filla Ceclia Neville (de 9).

Quan Neville va morir l octubre de 1425 va llegar el tutelatge a la seva vdua Joana Beaufort. 

Es conserven poques dades sobre la joventut de Ricard de York. El 19 de maig de 1426 va ser nomenat cavaller a Leicester per Joan de Lancaster. L octubre de 1429 va tenir lloc el seu matrimoni amb Ceclia Neville, i el 6 de novembre del mateix any era present a la coronaci d Enric VI d'Anglaterra a l Abadia de Westminster. Va acompanyar Enric a Frana, o tamb va ser present el 16 de desembre a Notre-Dame de Pars on es feu coronar com a Rei de Frana. Finalment, el 12 de maig de 1432, va assolir la majoria d edat i va entrar en posessi efectiva de les seves terres.

Campanyes a Frana.

Ricard de York va ser destacat a Frana el maig de 1436. Durant la minoria d edat d Enric VI el Consell intentava conservar les conquestes fetes pel seu pare. Ricard s estava dirigint amb el seu exrcit cap a Pars quan la ciutat va caure a mans dels francesos, obligant-lo a desviar-se cap a Normandia. Va obtenir alguns xits, recuperant Fcamp i conservant el Pas de Caux, tot mantenint l ordre i la justcia al Ducat. El seu destacament es va prorrogar ms enll dels dotze mesos previstos, i no va tornar a Anglaterra fins el novembre de 1439. Tot i el seu relatiu bon paper a Frana i la seva posici destacada entre la noblesa, quan va tornar no se l va incorporar al Consell d Enric VI.

El 1440, quan les negociacions de pau amb Frana havien fracassat, Enric VI va tornar a demanar els serveis de Ricard. El va nomenar Lloctinent de Frana el 2 de juliol, amb extensssims poders sobre les possessions franceses. Per el 1443, el rei va posar sota el comandament de Joan Beaufort, Duc de Somerset, un exrcit de 8.000 homes que en un principi havien d estar destinats com a suport per a Ricard.  A ms a ms, els termes del nomenament de Somerset eren tant amplis que York podia semblar que queds relegat a mer governador de la Normandia en lloc de regent de tot Frana. Aquest incident podia haver significat l inici del ressentiment de Ricard contra la famlia Beaufort, que ms tard desembocaria en la guerra civil.

La poltica d Anglaterra va tornar a canviar i es va buscar una pau negociada, de manera que Ricard va dedicar la resta del temps que va passar a Frana a l administraci i a afers domstics rutinaris. La duquesa Ceclia el va acompanyar a Normandia, i els seus fills Eduard, Edmund i Elizabet van nixer a Rouen.

Lder de l oposici.

El 1445, al finalitzar el terme del seu nomenament a Frana, Ricard ja s identificava amb els opositors de la poltica d Enric VI en relaci a la guerra. Ricard no va veure renovat el seu crrec i la lloctinncia va ser assignada a Edmund Beaufort. 

Ricard va ser nomenat lloctinent d Irlanda; una posici que l apartava alhora de la cort a Anglaterra i de la guerra a Frana. El terme del nomenament era de deu anys, deixant-lo fora de concurs per qualsevol altre alt crrec durant aquest perode. Ricard va retardar la seva marxa fins el juny de 1449, i un cop all, aviat va decidir tornar a Anglaterra allegant manca de fons per defensar les possessions angleses. De fet, era cert que la corona li debia unes 40.000 lliures.

El 1450 les derrotes a Frana i els fracassos poltics dels anys anteriors van derivar en un malestar generalitzat. El gener el bisbe de Chichester va ser linxat, el maig el conseller en cap del rei va ser exiliat i assassinat, el juny les comtats de Kent i Sussex van revoltar-se i l agost les ltimes possessions continentals a Normandia es van perdre. Una onada de refugiats anglesos provinents de Frana va arribar a Anglaterra i els soldats anglesos que s hi havien destacat van tornar.

Erigint-se en lder de l oposici, Ricard de York va entrar a Londres el 27 de setembre. Desprs d una reuni, probablement violenta, amb el rei Enric, va marxar de la ciutat tot reclutant descontents per a la seva causa a mesura que travessava el pas. El Parlament va mostrar suport a Ricard nomenant com a portaveu el seu camerl.

El 1452 Ricard va intentar ser nomenat hereu d Enric VI, aleshores sense descendncia. L alternativa hauria pogut ser el seu rival Edmund Beaufort. Aplegant els seus partidaris, Ricard va marxar amb l exrcit fins a Londres per trobar-s hi les portes tancades per ordre d Enric. Essent els partidaris del rei encara molt ms nombrosos, Ricard es va veure obligat a arribar un acord amb Enric, que li va fer renovar el jurament de fidelitat.

Protector del Regne.

A l estiu de 1453, Ricard semblava haver perdut la seva lluita pel poder. Havia estat relegat dels seus crrecs oficials, Enric perseguia tots aquells que li havien donat suport en la seva revolta, i la reina Margarida d Anjou estava embarassada. Fins i tot la guerra contra Frana tornava a ser favorable als anglesos (s havia recuperat Bordeus).

Aleshores, Enric VI va patir una crisis mental sobtada. Va deixar de parlar, de reaccionar estmuls externs, i havia de ser guiat per anar d una habitaci a una altra. Suposant que la indisposici del rei seria breu, el Consell va ocupar-se del govern del Regne. A l octubre es va convocar un Gran Consell de tots els nobles d Anglaterra, i tot i que Edmund Beaufort va intentar excloure n Ricard, no va poder evitar l assistncia del Duc ms important del regne. Els temors del comte de Somerset eren fonamentats, car el novembre Beaufort era empresonat a la Torre de Londres i el mar, tot i l oposici de la reina Margarida, Ricard era nomenat Protector del Regne i Conseller en Cap.

De mica en mica, la noblesa es va anar polaritzant entre els partidaris de Ricard de York o els d Edmund Beaufort (que s identificava amb el rei). Els antic feus entre les diferents famlies (com el que enfrontava els Percy i els Neville) es van anar identificant amb els dos bndols enfrontats, i el pas qued dividit.

L'enfrontament armat.

La recuperaci d'Enric VI el gener de 1455 va canviar la situaci radicalment. El rei va relegar a Ricard de tots els seus crrecs, i va fer alliberar Somerset de la pres i li restitu la posici priviliegiada. Sentint-se amenaats, Ricard de York, Ricard de Warwick i els seus aliats van comenar a reclutar el seu exrcit. Aprofitant que Somerset es dirigia al nord per assistir a un concili, van decidir interceptar-lo la vila de Sant Albans.

Somerset no havia tingut temps de preparar un exrcit, i va ser sorprs el 22 de maig a la Primera Batalla de Sant Albans. Haver subestimat els seus enemics li va costar la vida a ell, i als seus aliats Enric Percy (2n Bar de Northumberland) i Toms Clifford (8 Bar de Clifford). A ms a ms, Ricard i els revoltats van capturar el rei, fet que els donava una oportunitat de recuperar el poder.

El rei va tornar a Londres envoltat dels homes de York, i el 25 de maig va rebre la corona de les mans de Ricard en una demostraci evident de poder. Va nomenar a York Conestable d'Anglaterra i a Warwick Capit de Calais. Enric va passar la resta de l'estiu en un estat de semi-captiveri, i el novembre es va fer pblic que tornava a estar malalt. Ricard va tornar a assumir el seu crrec de Protector del Reialme fins el febrer de 1456, en qu el rei es va recuperar i Ricard va dimitir. Aparentment Enric havia acabat acceptant que Ricard i els seus aliats dirigissin el govern del regne.

En els propers anys el rei es va dedicar a intentar reconciliar els dos bndols que s'havien enfrontat a Sant Albans, per els seus esforos no tenien xit. A ms a ms, la reina Margarida anava guanyant importncia a la cort i influncia sobre el rei. La reina s'oposava a Ricard de York, car aquest pretenia succer al tron en lloc del seu fill Eduard de Westmister. El Consell va anar incorporant membres de la confiana de la reina, i tot i que conservaven els seus crrecs, York, Warwick, i els seus partidaris van anar perdent pes.

La candidatura reial.
El juny de 1459 es va convocar un gran consell a Coventry. York, els Nevilles, i d'altres senyors no hi van voler assistir tement que els nombrosos exrcits que s'hi havien aplegat tenien el propsit d'arrestar-los. Abans de ser acusats de traci i declarats rebels, es van afanyar a reclutar els seus propis exrcits.

El 12 d'octubre, les forces de York i les d'Enric VI es van tornar a enfrontar a la Batalla del Pont de Ludford. Aquest cop Ricard va ser derrotat i es va veure obligat a fugir a Irlanda, mentre que els seus aliats Warwick i Salisbury i el seu fill Eduard es refugiaren a Calais. La seva esposa Ceclia i els seus fills Jordi i Ricard van ser fets presoners pels Lancastrians i empresonats a Coventry.

El Desembre de 1459, York, Warwick i Salisbury van ser declarats tradors: serien immediatament executats si tornaven a Anglaterra, els seus hereus perdien els drets successoris, i tots els bns i terres havien estat expropiats. Ho havien perdut tot i l'nica opci que els quedava per recuperar la seva posici era una invasi militar. York encara era Lloctinent d'Irlanda, i el parlament d'Irlanda li va donar suport financer i militar. Des de Calais, Warwick dominava el Canal de la Mnega proporcionant als rebels un domini naval quasi absolut. 

El 26 de juny de 1460 Warwick i Salisbury van desembarcar a Sandwich, i el 2 de juliol Londres els hi obria les portes. El 9 de setembre York va arribar a Anglaterra des d'Irlanda i per primer cop va decidir declarar-se rei: va marxar sota l'estendard del seu avantpassat Lionel d'Anvers (a travs del qual reclamava el tron) i quan s'acostava a Londres va desplegar les l'ensenya reial d'Anglaterra. Quan arrib a la ciutat, Warwick ja havia derrotat els reialistes a la Batalla de Northamoton i tenia a Enric VI presoner.

Ricard de York va prendre residncia al palau reial, i va entrar al Parlament espasa en m reclamant el tron d'Anglaterra basant-se en qu la seva lnia, descendent de Lionel d'Anvers, precedia la de la Casa de Lancaster a travs de Joan de Gant. Per la seva proclama va trobar escs suport fins i tot entre els seus partidaris: l'objectiu dels revoltats era recuperar el control del rei, no substituir-lo. Desprs de setmanes de dures negociacions tot el que Ricard va aconseguir que ell i el seus fills fossin declarats hereus del rei Enric VI (en detriment del seu fill Eduard de Westminster), i ser nomenat de nou Protector del Regne. Amb el rei a la seva custdia, York i Warwick tornaven a ser de facto  els nics governants d'Anglaterra.

Mentrestant els Lancastrians s'estava reagrupant i Margarida d'Anjou intentava obtenir el suport del rei d'Esccia. Ricard i Salisbury van marxar de Londres amb el seu exrcit per enfrontar-s'hi. Van arribar al castell de Sandal el 21 de Desembre de 1460, on es trobaren un panorama cada cop ms advers. Els partidaris d'Enric controlaven la ciutat de York i el Castell de Pontefract.

El 30 de desembre les forces de York va sortir del Castell de Sandal, probablement per aprover-se, i van ser interceptats per un exrcit ms nombrs dels Lancasters. A la subseqent batalla de Wakefield Ricard de York i el seu fill Edmund van ser morts, i Salisbury va ser capturat i fou executat l'endem. El cap de tots tres foren clavats en piques i penjats sobre les portes de la ciutat de York. Sobre el cap de Ricard hi van posar una corona de paper.
Famlia.
Avantpassats.


Npcies i descendncia.
Els fills de Ricard Plantagenet amb la seva esposa Ceclia Neville foren:
 Joana de York (1438-1438);
 Anna de York (1439-1476), esposa d'Enric Holland, 3r Duc d'Exeter.
 Enric de York (1441-?), mor jove.
 Eduard de York (1442-1483), esdevindria Eduard IV d'Anglaterra.
 Edmund de York (1443-1460), comte de Rutland, moriria a la batalla de Wakefield.
 Elisabet de York (1444-1503), esposa de Joan de la Pole, 2n Duc de Suffolk.
 Guillem de York (1447-?), mor jove.
 Joan de York (1448-?), mor jove.
 Jordi de York (1449-1478), Duc de Clarence,  moriria executat per conspirar contra el seu germ Enric IV.
 Toms de York (1451-?), mor jove.
 Ricard de York (1452-1485), esdevindria Ricard III d'Anglaterra.
 rsula de York (1455-?), mor jove.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259302" title="Riddarholmen" nonfiltered="1530" processed="1527" dbindex="101533">

 

Riddarholmen, literalment lillot dels cavallers, s una petita illa del centre d'Estocolm, a Sucia. Forma part del Gamla Stan, la vella ciutat d'Estocolm, i alberga nombrosos hotels de luxe del segle XVII. La principal atracci de la illa s la seva esglsia, Riddarholmskyrkan, que va ser el lloc oficial de soterrament dels reis suecs des del segle XVI. La costa occidental de la illa oferix una vista excepcional sobre la badia de Riddarfjrden, aix com sobre l'Ajuntament d'Estocolm. Una esttua de Birger Jarl, considerat com el fundador de la ciutat, es troba sobre una columna al nord de Riddarholmskyrkan.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259303" title="Filip de Medma" nonfiltered="1531" processed="1528" dbindex="101534">
Filip de Medma (Philippus Medmaeus, ) fou un filsof grec nadiu de Medma o Medama a la Magna Grcia (en alguna referncia apareix com nadiu de Mende a la pennsula de Pallene, per aix s un error), deixeble de Plat.

Va dirigir la seva atenci a les cincies matemtiques i les seves observacions al Pelopons foren usades per Hiparc de Nicea, Gemine el Rodi i Claudi Ptolemeu. Esteve Bizant diu que va escriure un tractat sobre els vents. 

L'esmenten entre d'altres Vitruvi, Plini el Vell, Plutarc, Procle i Alexandre d'Afrodsies



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259304" title="Filip el Megric" nonfiltered="1532" processed="1529" dbindex="101535">
Filip el megric (Philippus Megaricus, ) fou un filsof megric grec esmentat per Digenes Laerci que dona un extracte de la seva obra. Va viure al final del segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259305" title="Filip d'Opos" nonfiltered="1533" processed="1530" dbindex="101536">
Filip d'Opos (Philippus, ) fou un filsof grec nadiu d'Opos (Opus) a la Lcrida que visqu al segle IV aC. s esmentat al Suides on s'hi dona una llista de les seves obres, per les dades sn confuses; tamb hi diu que va dividir les lleis de Plat en dotze llibres, ms un altre que va afegir ell mateix. Va ser deixeble de Scrates i Plat i es va dedicar a la contemplaci dels cels.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259307" title="Filip el Parodiador" nonfiltered="1534" processed="1531" dbindex="101537">
Filip el Parodiador (Philippus Parodus, ) fou un parodiador grec esmentat per Ateneu de Naucratis com anterior al parodiador Matr (Matron). No se'n donen detalls i nicament se sap que va viure abans de Filip II de Macednia. Ateneu el considera "eminent".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259308" title="Filip Prevere" nonfiltered="1535" processed="1532" dbindex="101538">
Filip Prevere (Philippus, ) fou un religis grec que va viure en temps dels emperadors Marci i Avit a la meitat del segle V.  Fou deixeble de Sant Jernim.

Va escriure:

1.	Commentarius in Jobum ;
2.	Familiares Epistolae;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259309" title="Murat III" nonfiltered="1536" processed="1533" dbindex="101539">


Murat III (turc otom:           Mur d-i s lis, turc:III.Murat) (4 de juliol de 1546   15 de gener de 1595) va ser el sold de l'Imperi Otom des de 1574 fins a la seva mort.

Murat III va ser el fill gran del sold Selim II (1566 74) i la seva esposa Nur-Banu, i va succeir el seu pre el 1574. La seva autoritat es vei condicionada per les influncies de l'harem, principalment per les de la seva mare i ms tard les de la seva esposa favorita Safiye. El poders gran visir de Selim II, Mehmed Sokollu, va mantenir-se al capdavant del govern fins al seu assassinat l'octubre de 1579. El regne de Murat III va estar marcat per les guerres amb Iran i ustria i per la decadncia econmica i institucional otomana.

Va fer transportar dues grans urnes d'alabastre des de Prgam i les va collocar a banda i banda de la nau de Santa Sofia.

Era notable la seva passi per les dones, arribant a comprar ms de 1.200 de les noies ms boniques disponibles als mercats d'esclaus. El seu harem era dels ms grans i prestigiosos del mn. Li agradava contemplar les noies com es banyaven nues, a vegades tot jugant a jocs que ell s'havia inventat expressament per a l'ocasi. Mentre el seu Imperi perdia poder, ell vivia satisfet al seu harem. El seu estil de vida el va portar a ser pare de 103 fills.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259312" title="Filip de Side" nonfiltered="1537" processed="1534" dbindex="101540">
Filip de Side (Philippus, ) fou un escriptor grec cristi del la primera meitat del segle V. Probablement nascut al final del segle anterior a Side a Pamflia. Fou deixeble de Rod, capo de l'escola catequtica alexandrina a Side. Era parent de Troile de Side el retric que fou tutor de Scrates el historiador eclesistic.

Va entrar en religi i fou ordenat diaca i va tenir contactes amb Sant Joan Crisstom; se'l esmenta de vegades com sincelle que vol dir assistent el que fa probable que fora assistent a l'esglsia de Constantinoble. Va reunir una gran biblioteca i es va dedicar a la literatura. Es diu que va escriure la seva "Historia Eclesistica" (Historia Christiana) quan no va obtenir el patriarcat al que aspirava, i  probablement va escriure l'obra desprs del 425, quan era prevere i fou proposat juntament amb Procle com a candidat al patriarcat de la capital, crrec pel que finalment fou elegit un altre prevere (d'Elea) de nom Sisini. Mort aquest el 428 va tornar a ser candidat per l'emperador no ho va considerar i fou escollit Nestori d'Antioquia, deposat desprs al concili d'Efes (431) quan altre cop Filip fou candidat i altre cop no fou escollit.  Com que no apareix a la segent elecci el 334 (on fou escollit Procle) se suposa que havia mort.

Va escriure: 

1. Multa volumina contra Imperatorem Julianum Apostam. ;

2. , Historia Christiana (36 llibres) ;
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259314" title="Borsa d'Estocolm" nonfiltered="1538" processed="1535" dbindex="101541">
 
L'edifici de la borsa, o Brshuset, situat en la ciutat vella d'Estocolm, Sucia, s un edifici que originalment va ser edificat, i encara s propietat, de l'Acadmia Sueca. L'Acadmia utilitza l'edifici en les seves reunions, tal com la que t lloc en ocasi de la selecci i anunci del nom dels guanyadors del Premi Nobel de Literatura. No obstant aix, s'identifica popularment amb el nom de qui normalment fa s de l'edifici : la borsa d'Estocolm. L'edifici tamb alberga el museu del Premi Nobel. 

 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259317" title="Mehmet III" nonfiltered="1539" processed="1536" dbindex="101542">

Mehmet III (turc otom:           Me med-i s lis, turc:III.Mehmet) (26 de maig de 1566   22 de desembre de 1603) va ser el fill de Murat III, a qui va succeir com a sold de l'Imperi Otom des de 1595 fins a la seva mort.

Mehmet III s notori en la histria otomana per haver assassinat vint-i-set dels seus germans i mig germans per assegurar el poder. Tamb va fer matar ms de vint de les seves germanes, que van ser estrangulades pels seus sicaris sord-muts. Mehmet III va ser un sold inefectiu, relegant l'acci de govern a la seva mare Safiye.

El fet ms destacat del seu regnat va ser la guerra contra ustria a Hongria (1596 1605). Les derrotes otomanes a la guerra van obligar a Mehmet III a prendre el comandament de l'exrcit en persona, el primer sold en fer-ho des de Solim el Magnfic. Les forces de Mehmet III van conquerir Erlau (1596) i van derrotar l'exrcit dels Habsburg i Transilvnia a la Batalla de Mez keresztes en la que el sold va haver de ser retingut perqu no fugs del camp de batalla.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259318" title="Filip Solitari" nonfiltered="1540" processed="1537" dbindex="101543">
Filip Solitari (Philippus Solitarius, ) fou un monjo grec contemporani de l'emperador Aleix I Comn de la vida del qual no se sap res. Les seves obres foren:

1. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259319" title="Filip Estudita" nonfiltered="1541" processed="1538" dbindex="101544">
Filip Estudita (Philippus Studita, ) fou un escriptor grec que va escriure una Histria de Grcia segons s'esmenta al Catalogus MStorum Angliae et Hiberniae, vol. i. p. 269. No apareix esmentat en cap altre lloc i se sospita que podria ser obra de Filip de Side i que la Histria de Grcia seria realment la Histria Cristiana. El seu nom deriva del monestir d'Studios.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259321" title="Ahmet I" nonfiltered="1542" processed="1539" dbindex="101545">


Ahmed I (turc otom:          A med-i evvel, turc:I.Ahmet) (18 d'abril de 1590   22 de novembre de 1617) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1603 fins a la seva mort.

Ahmet va succeir el seu pare Mehmet III (1595 1603)  el 22 de gener de 1603, als 13 anys d'edat, convertint-se en el primer sold otom en accedir al tron abans de la majoria d'edat. Trencant amb la tradici fratricida, va enviar el seu germ Mustaf a viure al vell palau a Bayezit amb la seva via Safiye. Era conegut per les seves habilitats en la esgrima i la doma de cavalls, i tamb pel seu domini de nombroses llenges.



El 1604 va renovar els tractats de comer amb Frana, Anglaterra i Vencia.

Abbas I de Prsia es va apoderar d'Erivan i Kars per fou aturat davant Akiska; el nou sult va enviar un exrcit dirigit per Djaghalizade Sinan Pasha  que fou derrotat a Selmas (9 de setembre de 1605) i va morir de desesperaci a Diyarbekir mentre Abbas aprofitava per conquerir Gandja i Shirvan.

A Hongria el gran visir Lala Mehmed Pasha fou derrotat davant Pest i Estergon, per va aconseguir ocupar Wac (Waitzen); en una segona campanya amb suport del prncep de Transilvnia, va bloquejar la fortalesa d'Estergon que va ocupar el 4 de novembre de 1605 mentre Tiryaki Hasan Pasha ocupava Wessprim i Palota. Bokskay va rebre la investidura com a prncep de Transilvnia i Hongria.

Mort el gran visir el crrec va passar breument a Dervish Pasha i tot seguit  a Murad Pasha anomenat Kuyudju "el que fa pous" que va concertar amb els austracs el tractat de Zsitvatorok, signat el 11 de novembre del 1606, pel que els otomans conservaven les places conquerides i cobraven una indemnitzaci de 200000 kara ghurush, per reconeixien al sobir austrac el ttol imperial en lloc del de rei, el que posava a ustria i l'Imperi Otom en rang d'igualtat. Aquest tractat fou completat i prorrogat per les conferencies de Neuhaeusel (1608), i Viena (juliol de 1615 i mar de 1616). Foren algunes revoltes internes les que obligaren al sult a signar la pau del 1606. 

El primer rebel derrotat fou Musli  awush a Laranda, a mans del general Kuyudju Mehmed Pasha; va seguir Djemshid, revoltat a Adana (pel mateix general) i sobretot Djabuladoghlu Ali Pasha derrotat a la plana d'Orudj prop de Beylan el 24 de desembre de 1607, a mans tamb de Kuyudju Mehmed Pasha; llavors es van atacar als rebels occidentals: el principal, Kalenderoghlu Mehmed Pasha, revoltat a Brusa i Manisa, fou derrotat a Ala ayir el 5 d'agost del 1608; a Sria l'emir drus Manoghlu Fakhr al-Din fou atacat per no es va aconseguir cap victria decisiva. Murad Pasha Kuyudju el visir va morir amb 90 anys el 1610 quan ja havia iniciat converses de pau amb Prsia. La pau es va signar el 1611, per obra del seu successor Nasuh Pasha; segons aquest tractat  es va retornar a la frontera existent amb Selim II, i per tant es van haver de cedir Gergia i Azerbaidjan.

Mentre l'almirall Khalil Pasha va derrotar a les flotes florentina i maltesa a la mar Mediterrnia, especialment al combat naval de Kara Djahannam en aiges de Xipre el 1609 quan sis galions maltesos foren capturats entre els quals el del comendador Fressinet conegut com "el gali roig"; per el 1610 foren derrotats a Lepant si be van poder derrotar els corsaris maltesos en aiges de l'illa de Kos. El 1612 una flota florentina va atacar Aghaliman a Cilcia i els turcs van respondre el 1614 atacant Malta. El 1612 va signar un tractat de comer amb els Pasos Baixos.

La pau amb Prsia fou de curta volada i el 1615 es va reprendre la guerra. El 1617 els cossacs que havien fet una incursi a Sinope foren interceptats a la desembocadura del Don per Shaksshaki Ibrahim Pasha i derrotats; un atac cossac a Moldvia fou rebutjat per Iskender Pasha. Finalment es va signar la pau amb els cossacs a Bussa a la riba del Dniester el 27 de setembre de 1617.

Ahmed va escriure diverses composicions lriques i obres poltiques sota el pseudnim de Bahti. Era profundament religis, i destin gran part de la seva fortuna a finanar la feina d'estudiosos i homes pietosos. Tamb va intentar reforar el compliment de les lleis i tradicions islmiques, restablint les antigues regulacions que prohibien l'alcohol i intentant de convertir en obligatria l'assistncia a la mesquita a les pregries de divendres. Es va consagrar a introduir el reglament administratiu i comercial conegut com Kanunname i va fer construir a Istanbul la mesquita que porta el seu nom (acabada el 1616 desprs de 7 anys)

Ahmet va morir del tifus el 1617, desprs de dos mesos de malaltia, amb tan sols vint-i-set anys.

En l'actualitat Ahmet I es recorda sobretot per la construcci de la Mesquita del Sold Ahmet (coneguda com la Mesquita Blava), una de les obres d'art ms destacades de l'arquitectura islmica. El sold es troba enterrat en un mausoleu al costat dels murs de la mesquita, i l'rea d'Istanbul on es troba el conjunt porta el seu nom.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259322" title="Filip de Theangela" nonfiltered="1543" processed="1540" dbindex="101546">
Filip de Theangela (Philippus, ) fou un escriptor i historiador grec esmentat per Ateneu de Naucratis i Estrab, que va escriure una Histria de Cria titulada segons el primer  i d'acord al segon . 

Theangela, d'eon era nadiu, era una ciutat de Cria prop d'Halicarns. Alguns erudits pensen que podria ser el mateix personatge que Filip Isngel i per tant hauria viscut al segle IV aC, per no hi ha prou evidncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259323" title="Mustaf I" nonfiltered="1544" processed="1541" dbindex="101547">

Mustaf I (rab:            ) (Manisa, 1591   Istanbul, 20 de gener de 1639) va ser sold de l'Imperi Otom del 1617 al 1618 i un altre cop del 1622 fins al 1623.

Va accedir al tron a la mort del seu germ d'Ahmet I (1603 17), que va morir jove de tifus. Durant el regnat del seu germ havia estat catorze anys recls a la seva habitaci al Palau de Topkapi, i aparentment era disminut mental o com a mnim neurtic. Aquesta condici li feu guanyar el sobrenom de Mustaf el Boig.

Durant el seu breu regnat va ser un instrument de les diferents faccions de la cort. El 1618 va ser deposat en benefici del seu jove nebot Osman II, i se'l va recloure de nou a les seves cambres. Quan el conflicte dels genssers amb Osman II, que volia introduir alguns canvis en l'exrcit, van acabar amb l'assassinat del sold el 1622, Mustaf va tornar a ocupar el tron. Finalment va ser tornat a deposar pel germ d'Osman II, Murat IV (1623-40). El nou sold el feu empresonar fins que mor, setze anys desprs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259324" title="Filip de Tessalnica" nonfiltered="1545" processed="1542" dbindex="101548">
Filip de Tessalnica (Philippus, ) fou un poeta epigramtic grec del temps de l'emperador Traj, que va compondre gran nombre d'epigrames i va compilar una de les antigues antologies gregues coneguda com l'antologia de Filip de Tessalnica () que inclou epigrames de poetes del segle I i alguns d'anteriors, com Antpater de Tessalnica, Cringores, Antfil, Tulli, Fildem de Gadara, Parmeni, Antfanes, Automed, Bianor, Antgon, Diodor el jove, Evenos i altres (el ms antic es Fildem del segle I aC i el ms modern Automed contemporani de Nerva).

A l'antologia grega hi ha diversos epigrames suposadament seus (uns noranta) per una part no sn realment seus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259325" title="Osman II" nonfiltered="1546" processed="1543" dbindex="101549">



Osman II (turc otom:             Osm n-i s n ) (3 de novembre de 1604   20 de maig de 1622) va ser sold de l'Imperi Otom de 1618 a la seva mort. Fou conegut com a Gen Osman: Osman el Jove.

Osman II era fill del sold Ahmet I (1603-17) i la seva esposa Mhfirze. Des de molt jove la seva mare va procurar-li una bona educaci, i Osman es convert en un poeta de renom amb domini de moltes llenges, incloent-hi l'rab, el persa, el grec, el llat i l'itali. Va accedir al tron als 14 anys com a resultat del cop d'estat contra el seu oncle Mustaf I (1617-18). Tot i la seva joventut, Osman II va ser capa d'afermar-se com a governant, i desprs d'assegurar la frontera oriental amb la firma d'un tractat de pau amb Iran, va liderar personalment la invasi otomona de Polnia. La derrota contra els polonesos a la Batalla de Chotin va obligar-lo a firmar un tractat de pau i a tornar a Istanbul. Osman atribu la derrota a la covardia dels genssers i la incompetncia dels seus funcionaris.

Conscient del poder que havien adquirit els genssers i considerant-los una instituci incompatible amb un imperi modern, va planejar substituir-los per un nou exrcit de lleialtat assegurada i tnicament turc. Els genssers es van revoltar, empresonant i fent executar el jove sold al castell de Yedikule.

En retrospectiva Osman II s considerat com un sold progressista, receptiu i enrgic, per va precipitar-se al voler imposar reformes radicals de forma sobtada.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259326" title="Filip d'Acarnnia" nonfiltered="1547" processed="1544" dbindex="101550">
Filip d'Acarnnia (Philippus, ) fou un metge, amic d'Alexandre el Gran.

Quan aquest fou atacat per la febre el 333 aC a Cilcia el va intentar curar amb banys freds a les aiges del riu Cidnos; Parmeni va advertir al rei que Filip havia estat subornat per Darios III de Prsia per enverinar-lo, per el rei no el va creure i no va dubtar de la fidelitat del metge. El metge va donar una beguda al rei i aquest, mentre la bevia, va donar la carta a Filip; com que el rei es va recuperar l'acusaci fou considerada falsa i Alexandre va mantenir la confiana en el metge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259327" title="Museu Nobel" nonfiltered="1548" processed="1545" dbindex="101551">
El Museu Nobel (nobelmuseet en suec) s un museu situat en la ciutat vella d'Estocolm a Sucia, en la mateixa calada de l'edifici de l'Acadmia Sueca. 
Va obrir les seves portes el 2001, commemorant els 100 anys de Premi Nobel. 

Presenta els premiats del Premi Nobel aix com els seus treballs, descrivint aix l'evoluci de la cincia durant ms d'un segle. 

 Enllaos externs . 
Pgina oficial  ;

 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259328" title="Filip de l'Epir" nonfiltered="1549" processed="1546" dbindex="101552">
Filip de l'Epir (Philippus, ) fou un metge epirota que vivia a la cort d'Antgon el Borni. 

Un metge va dir que la malaltia que afectava a Antgon, era deguda als seus hbits i no tenia cura, per Filip va provar de curar-lo fins que finalment va haver d'acceptar que no hi havia res a fer. Antgon de fet va morir en combat i no de malaltia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259330" title="Tour of Missouri" nonfiltered="1550" processed="1547" dbindex="101553">
El Tour of Missouri s una cursa ciclista per etapes que se celebra el setembre de cada any des del 2007 a l'estat de Missouri, als Estats Units.

 Llistat de guanyadors .



Enllaos externs.
 Web oficial ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259331" title="Filip (metge)" nonfiltered="1551" processed="1548" dbindex="101554">
Filip (Philippus, ) fou un metge grec del segle II, contemporani de Gal, de la secta dels emprics. Va discutir durant dos dies amb Plops, probablement a Esmirna, cadascun defensant les seves doctrines. 

Gal esmenta a un metge de nom Filip que va escriure una obre sobre diverses aspectes mdics i sobre la catalpsia, i que hauria exercit principalment a Cesarea de Capadcia, per no se sap si s el mateix. El pare del fams metge Arquigenes d'Apamea es deia Filip per no consta si era metge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259333" title="Filip (sofista)" nonfiltered="1552" processed="1549" dbindex="101555">
Filip (Philippus, ) fou un sofista grec.

Aquest personatge l'esmenta Aeci que diu que va prometre la immortalitat a totes les persones que el seguissin (o ms aviat que seguissin les seves directius o ensenyaments). Es suposa que tenia un gran poder de convenciment amb la seva oratria i era una espcie de mag. No se sap res mes de la seva vida o poca.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259335" title="Panthalassa" nonfiltered="1553" processed="1550" dbindex="101556">

Panthalassa (en grec antic, "tots els mars"), conegut tamb com a oce Panthalssic, fou el vast oce global que envolt el supercontinent de Pangea durant el Paleozoic i el Mesozoic primerenc. Incloa l'oce Pacfic a l'oest i al nord i l'oce de Tetis al sudest. Es convert en l'oce Pacfic desprs del tancament de la conca de l'oce de Tetis i la fragmentaci de Pangea, que cre els oceans Atlntic, ndic i rtic. Panthalassa sovint rep el nom de Paleopacfic perqu fou l'origen de l'oce Pacfic.

Al mapa de la dreta, la lnia equatorial travessava aproximadament el punt on es trobaven Espanya, el Marroc i Boston. La terra que quedava al sud era Gondwana, i la que quedava al nord, Laursia.

See also.
Tectnica de plaques ;
Paleontologia;
Pangea;
Cintur de foc del Pacfic;

Enllaos externs.
Paleomap project ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259340" title="Breviceps montanus" nonfiltered="1554" processed="1551" dbindex="101557">

Breviceps montanus s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps montanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259343" title="Hoppip" nonfiltered="1555" processed="1552" dbindex="101558">
Hoppip s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i volador. Evoluciona en Skiploom.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259344" title="Breviceps mossambicus" nonfiltered="1556" processed="1553" dbindex="101559">

Breviceps mossambicus s una espcie de granota que viu a Botswana, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Sud-frica, Swazilndia, Tanznia, Zmbia, Zimbabwe i, possiblement tamb, Lesotho. 

Referncies.

 Minter, L., Fretey, T., Channing, A., Poynton, J.C. & Harrison, J. 2004.  Breviceps mossambicus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259345" title="Skiploom" nonfiltered="1557" processed="1554" dbindex="101560">
Skiploom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i volador. Evoluciona de Hoppip i evoluciona en Jumpluff.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259346" title="Jumpluff" nonfiltered="1558" processed="1555" dbindex="101561">
Jumpluff s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i volador. Evoluciona d'Skiploom.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259347" title="Breviceps namaquensis" nonfiltered="1559" processed="1556" dbindex="101562">

Breviceps namaquensis s una espcie de granota que viu a Sud-frica i, possiblement tamb, a Nambia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps namaquensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259348" title="Natu" nonfiltered="1560" processed="1557" dbindex="101563">
Natu s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i volador. Evoluciona en Xatu.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259349" title="Xatu" nonfiltered="1561" processed="1558" dbindex="101564">
Xatu s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i volador. Evoluciona de Natu.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259350" title="Breviceps poweri" nonfiltered="1562" processed="1559" dbindex="101565">

Breviceps poweri s una espcie de granota que viu a Angola, Repblica Democrtica del Congo, Malawi, Moambic, Zmbia i, possiblement tamb, a Botswana, Nambia i Zimbabwe. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Fretey, T., Channing, A. & Poynton, J.C. 2004.  Breviceps poweri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259351" title="Skarmory" nonfiltered="1563" processed="1560" dbindex="101566">
Skarmory s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i volador.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259353" title="Delibird" nonfiltered="1564" processed="1561" dbindex="101567">
Delibird s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i volador.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259354" title="Murkrow" nonfiltered="1565" processed="1562" dbindex="101568">
Murkrow s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i volador. Evoluciona en Honchkrow.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259355" title="Gligar" nonfiltered="1566" processed="1563" dbindex="101569">
Gligar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i volador. Evoluciona en Gliscor.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259356" title="Breviceps sopranus" nonfiltered="1567" processed="1564" dbindex="101570">

Breviceps sopranus s una espcie de granota que viu a Sud-frica, Swazilndia i, possiblement tamb, a Moambic. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Minter, L., Channing, A. & Harrison, J. 2004.  Breviceps sopranus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 18 de gener de 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259359" title="Girafarig" nonfiltered="1568" processed="1565" dbindex="101571">
Girafarig s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259360" title="Breviceps sylvestris" nonfiltered="1569" processed="1566" dbindex="101572">

Breviceps sylvestris s una espcie de granota que viu a Sud-frica. 
Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L. & Channing, A. 2004.  Breviceps sylvestris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259362" title="Lunatone" nonfiltered="1570" processed="1567" dbindex="101573">
Lunatone s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259363" title="Solrock" nonfiltered="1571" processed="1568" dbindex="101574">
Solrock s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i psquic.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259364" title="Iznogoud" nonfiltered="1572" processed="1569" dbindex="101575">
Iznogud s un cmic humorstic francs creat pel guionista Ren Goscinny i el dibuixant Jean Tabary el 1961 per a la revista Record. Inicialment es va titolar Les aventures du calife Haroun El Poussah. Desprs de la desaparici de la revista Record, la srie va comenar a publicar-se a Pilote el 1968.

lbums.
1. Le Grand Vizir Iznogoud (1966);
2. Les Complots d'Iznogoud (1967);
3. Les Vacances du calife (1968);
4. Iznogoud l'infme (1969);
5. Des Astres pour Iznogoud (1969);
6. Iznogoud et l'ordinateur magique (1970);
7. Une Carotte pour Iznogoud (1971);
8. Le Jour des fous (1972);
9. Le Tapis magique (1973);
10. Iznogoud l'acharn (1974);
11. La Tte de turc d'Iznogoud (1975);
12. Le Conte de fes d'Iznogoud (1976);
13. Je veux tre calife  la place du calife (1978);
14. Les Cauchemars d'Iznogoud (Volum 1) (1979);
15. L'Enfance d'Iznogoud (1981);
16. Iznogoud et les femmes (1983);
17. Les Cauchemars d'Iznogoud (Volum 4) (1984);
18. Le Complice d'Iznogoud (1985);
19. L'Anniversaire d'Iznogoud (1987);
20. Iznogoud enfin calife ! (1989);
21. Le Pige de la sirne (1992);
22. Les Cauchemars d'Iznogoud (Volum 2) (1994);
23. Les Cauchemars d'Iznogoud (Volum 3) (1994) ;
24. Les Retours d'Iznogoud (1994);
25. Mais qui a tu le calife? (1998);
26. Un Monstre sympathique (2000);
27. La Faute de l'anctre (2004);
28. Les Mille et Une Nuits du Calife (2008);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259365" title="Little Lulu" nonfiltered="1573" processed="1570" dbindex="101576">
Little Lulu s una tira cmica, creada per Marjorie Henderson Buell. Primer va a aparixer com a cmic d'una vinyeta en el Saturday Evening Post del 23 de febrer del 1935.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259366" title="The Katzenjammer Kids" nonfiltered="1574" processed="1571" dbindex="101577">

The Katzenjammer Kids s una tira cmica creada per l'immigrant alemany als Estats Units Rudolph Dirks. Va debutar el 12 de desembre del 1897 en l' American Humorist, en un suplement dominical del New York Journal propietat de William Randolph Hearst. The Katzenjammer Kids s distribut actualment per King Features Syndicate, convertint-lo en la tira cmica sindicada ms antiga que est en actiu.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259367" title="King Features Syndicate" nonfiltered="1575" processed="1572" dbindex="101578">
King Features Syndicate s una agncia de premsa estatunidenca propietat de la Hearst Corporation que lder en la distribuci de tires de premsa, columnes periodstiques, i passatemps a milers de diaris de tot el mn.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259368" title="Daniel el Trapella" nonfiltered="1576" processed="1573" dbindex="101579">
Daniel el Trapella s un cmic publicat diriament en la premsa, originalment creat, escrit i illustrat per Hank Ketcham des del 12 de mar del 1951, amb un debut de noms 16 diaris. Ms tard va passar a ser distribut en ms de 10.000 diaris en 48 pasos i 19 llenges pel King Features Syndicate.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259369" title="Flash Gordon" nonfiltered="1577" processed="1574" dbindex="101580">
Flah gordon s un cmic que va ser creat pel dibuixant Alex Raymond el 7 de gener del 1934 per al King Features Syndicate, com a pgina dominical. Malgrat haver estat creat inicialment per competir amb les aventures de Buck Rogers en el terreny de la cincia ficci, rpidament va desenvolupar ms popularitat i va esdevenir ms perdurable en el temps.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259370" title="Charles Monroe Schulz" nonfiltered="1578" processed="1575" dbindex="101581">

Charles Monroe Schulz (26 de novembre de 1922, Minneapolis, Califrnia, EUA   12 de febrer del 2000 a Santa Rosa, CA, EUA) conegut com a Schulz, va ser un ninotaire estatunidenc,  creador i autor de la tira cmica Peanuts.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259371" title="Charlie Brown" nonfiltered="1579" processed="1576" dbindex="101582">
Charlie Brown s el personatge principal de la tira cmica -i la seva posterior entrada en el camp de l'animaci de la m de Bill Melendez- coneguda pel nom de Peanuts, creada per Charles Schulz.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259372" title="Snoopy" nonfiltered="1580" processed="1577" dbindex="101583">
L'Snoopy s un dels personatges principals de la tira cmica Peanuts creada per Charles Schulz. s el gos d'en Charlie Brown, i el seu excentricisme el converteix en el seu contrapunt. Va aparixer per primer cop el 4 d'octubre de 1950.

Enllaos externs.

 Plana oficial de "Peanuts" ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259373" title="Blondie (cmic)" nonfiltered="1581" processed="1578" dbindex="101584">
Blondie s una tira cmica creada per Chic Young i sindicada per King Features Syndicate. S'ha publicat el diaris des del 8 de setembre del 1930. L'xit de la tira cmica va conduir a una srie de dibuixos animats (1938-1950) aix com a un popular programa de rdio (1939-1950).














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259374" title="Betty Boop" nonfiltered="1582" processed="1579" dbindex="101585">

Betty Boop s un personatge de ficci de dibuixos animats que va aparixer en la srie Talkartoon als anys 20 i 30, produda per Max Fleischer i distribuda per Paramount Pictures. Per la seva oberta sexualitat, va tenir molt xit en el cinema.

Histria.

Orgens.
Betty Boop va ser el primer dibuix animat flapper. Va ver la seua primera aparici el 9 d'agost de 1930, en el curt anomenat Dizzy Dishes, a la sis Fleischer's Talkartoon series. Grim Natwick, un animador veter dels estudis de Walt Disney i Ub Iwerks, va ser el principal responsable de crear el personatge animat, modelat en base a la figura de Helen Kane, cantant i actriu dels Estat Units contractada per la Paramount Pictures, el estudio que distribua els dibuixos animats de Max Fleischer. Seguint la prctica com, Grim Natwick va fer un nou personatge, en este cas, el seu nou personatge era un gos. Comenant amb este dibuix animat, la veu del personatge va ser interpretada per diverses actrius diferents fins a que Mae Questel va aconseguir el paper, al 1931, i ho va mantenir per la resta de la srie.

El propi Natwick va reconixer desprs que l'aspecte original de Betty Boop era prou lleig, i ho va re-dissenyar el 1932 per al dibuix Any Rags. Les seues orelles de gos se tornaren pendents i la seua pell de gos es transform en un tall de monyo. Va aparixer en deu dibuixos com a personatge secundari, una xica flapper amb ms cor que intelligncia. Va tenir alguns noms, com "Nancy Lee" o "Nan McGrew".



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259375" title="Baby Blues" nonfiltered="1583" processed="1580" dbindex="101586">
Baby Blues s una tira cmica produda per Rick Kirkman i Jerry Scott des del 7 de gener de 1990 i que t com a tema principal els tpics que giren al voltant d'un matrimoni que t nadons petits.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259376" title="Beetle Bailey" nonfiltered="1584" processed="1581" dbindex="101587">
Beetle Bailey (comenat el 4 de setembre del 1950) s una tira cmica ambientada en un campament de l'Exrcit dels Estats Units d'Amrica, creada per Mort Walker. Es troba entre les tires ms antigues que encara sn dibuixades pel creador original.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259377" title="Shmoo" nonfiltered="1585" processed="1582" dbindex="101588">
Un shmoo s una criatura fictcia. Va aparixer per primer cop en la tira cmica d'Al Capp Li'l Abner, el 31 d'agost, del 1948. Ms tard va sortir com a un dels personatges dels Picapedra.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259378" title="Little Nemo in Slumberland" nonfiltered="1586" processed="1583" dbindex="101589">
Little Nemo in Slumberland (literalment, El petit Nemo al Pas dels Somnis) s un cmic obra de l'estatunidenc Winsor McCay, que es va publicar per primera vegada en l'edici dominical del New York Herald el 15 d'octubre de 1905.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259379" title="Zits" nonfiltered="1587" processed="1584" dbindex="101590">

Zits s una tira cmica escrita per Jerry Scott i illustrada per Jim Borgman, que relata la vida d'en Jeremy Duncan, un adolescent de quinze anys en el seu primer curs de l'institut. La tira fa tenir el seu debut el juliol del 1997 en, aproximadament, 200 diaris, i des de llavors ha passat a ser molt popular a nivell mundial, rebent diversos premis. A data del 2007, segueix estant sindicada pel King Features Syndicate, i editada per l'editorial Andrews McMeel Publishing.

La tira es desenvolupa en el tpic suburbi estatunidenc i els diferents llocs (casa, collegi, botigues) on en Jeremy prova d'equilibrar la seva vida passant el temps amb els seus amics (sobre tot amb el seu millor amic, Hector Garca), intentant analitzar la seva relaci maldestra amb la seva xicota, lluitant amb els deures, assajant per ser un futur du del rock, i tolerant els seus ridculs pares (segons el seu punt de vista). La tira destaca por tenir una varietat de personatges principals ben definits i estructurats, que complementen la dura vida de l'adolescent Jeremy.

 Origen i desenvolupament .

Cap al 1996, en Jerry Scott ja era conegut per la tira cmica Baby Blues, per era conscient de qu la seva professi com a comicaire independent depenia en excs del segent acudit que pogus publicar. Un amic li va suggerir que cres una nova tira, per aquesta vegada protagonitzada per un adolescent, coa que va acabar fent. Per una vegada iniciada la feina va haver de reconixer que els personatges eren massa semblants a les seves anteriors creacions. 

En Jim Borgman, fins llavors dibuixant de tires de carcter poltic en el The Cincinatti Enquirer (per les que va guanyar un Pulitzer) i amic de l'Scott va decidir ajudar-lo amb la tira quan aquest ltim li va explicar el seu problema. Segons en Borgman, varen concebre la idea principal de la tira mentre tornaven d'una convenci de cmics. Al llarg dels mesos, a travs del telfon i l's del fax (l'Scott viu a Califrnia, en Borgman a Ohio), varen anar desenvolupant els personatges que finalment es convertirien en els Duncan.

King Features Syndicate, que ja distribua Baby Blues i las tires d'en Borgman, va iniciar la srie de Zits (literalment acne en angls) el 1997.

lbums.
Els llibres de Zits vnen en dos formats. El primer s el Zits Sketchbook i estan numerats seqencialment. Contenen aproximadament un any de tires recompilades. El segon format s Zits Treasury, que combina el material dels dos "sketchbooks" anteriors.

Zits-Sketchbook #1  ;
Growth Spurt: Zits Sketchbook 2  ;
Humongous Zits: A Zits Treasury  ;
Don't Roll Your Eyes At Me, Young Man! A Zits Sketchbook 3 ;
Are We An "Us"? ;
Big Honkin' Zits: A Zits Treasury ;
Zits Unzipped: Sketchbook #5  ;
Busted! Zits Sketchbook #6  ;
Zits Supersized: A Zits Treasury ;
Road Trip! Zits Sketchbook #7 ;
Teenage Tales: Zits Sketchbook #8 ;
Random Zits: A Zits Treasury  ;
Thrashed: Zits SketchBook No. 9  ;
Pimp My Lunch: Zits Sketchbook No. 10  ;
Crack of Noon: A Zits Treasury ;
Are We Out of the Driveway Yet? Zits Sketchbook Number 11 ;
Rude, Crude, and Tattooed: Zits Sketchbook 12  ;
Alternative Zits: A Zits Treasury ;

Referncies.


Enllaos externs.
Zits al King Features;
Zits al Seattle Post-Intelligencer;
Zits al ArcaMax Publishing;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259380" title="Krazy Kat" nonfiltered="1588" processed="1585" dbindex="101591">
Krazy Kat s una tira de premsa creada per George Herriman, i que es va publicar en diaris estatunidencs propietat de William Randolph Hearst entre el 1910 i 1944. El nom del cmic s tamb el del personatge principal de la tira.








 







 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259381" title="Marsupilami" nonfiltered="1589" processed="1586" dbindex="101592">
El marsupilami s un personatge de cmic belga creat per Andr Franquin el 1952 a les pgines dEspir i Fantstic, i que desprs va obtenir la seva prpia srie d'lbums, escrits per Greg i Yann i dibuixats per Batem, a finals dels anys 80. Ms tard, les seves avantures es varen convertir tamb en dues sries de dibuixos animats i un videojoc per a Sega Genesis, i grans quantitats de mercandatge.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259382" title="Flix el gat" nonfiltered="1590" processed="1587" dbindex="101593">

Flix el gat (Felix the cat) s un personatge animat de l'era del cinema mut. El seu pelatge negre, ulls blancs, i ample somriure, junt a les situacions surrealistes en el que es representaven les seves histries, varen contribuir a fer d'en Flix un dels personatges animats ms recognoscibles del mn. Flix va ser el primer personatge d'animaci en assolir un nivell de popularitat tan gran com per atreure els espectadors amb l'nic reclam de la seva aparici en una pellcula. 


Filmografia.

1919
 Feline Follies;
 The Musical Mews;
 The Adventures of Felix;

1920
 A Frolic With Felix;
 Felix the Big Game Hunter;
 Wrecking a Romeo;
 Felix the Food Controller;
 Felix the Pinch Hitter;
 Foxy Felix;
 A Hungry Hoodoo.
 The Great Cheese Robbery;
 Felix and the Feed Bag;
 Nifty Nurse;
 The Circus;
 My Hero;
 Felix the Landlord;
 Felix's Fish Story;

1921
Felix the Gay Dog;
Down on the Farm;
Felix the Hypnotist;
Free Lunch;
Felix Goes On Strike;
Felix Out of Luck;
The Love Punch;
Felix Left at Home;

1922
Felix Saves the Day;
 Felix at the Fair;
 Felix Makes Good;
 Felix All at Sea;
 Felix in Love;
 Felix in the Swim;
 Felix Finds a Way;
 Felix Gets Revenge;
 Felix Wakes Up;
 Felix Minds the Kid;
 Felix Turns the Tide;
 Fifty-Fifty;
 Felix Comes Back;
 Felix on the Trail;
 Felix Lends a Hand;
 Felix Gets Left;
 Felix in the Bone Age;

1923
 Felix the Ghost Breaker;
 Felix Wins Out;
 Felix Tries for Treasure;
 Felix Revolts;
 Felix Calms His Conscience;
 Felix the Globe Trotter;
 Felix Gets Broadcasted;
 Felix Strikes It Rich;
 Felix in Hollywood;
 Felix in Fairyland;
 Felix Laughs Last;
 Felix and the Radio;
 Felix Fills a Shortage;
 Felix the Goat Getter;
 Felix Goes A-Hunting;

1924
 Felix Out of Luck;
 Felix Loses Out;
 Felix 'Hyps' the Hippo;
 Felix Crosses the Crooks;
 Felix Tries to Rest;
 Felix Goes West;
 Felix Doubles for Darwin;
 Felix Finds Out;
 Felix Cashes In;
 Felix Fairy Tales;
 Felix Grabs His Grub;
 Felix Pinches the Pole;
 Felix Puts It Over;
 A Friend In Need;
 Felix Finds 'Em Fickle;
 Felix Baffled by Banjos;
 Felix All Balled Up;
 Felix Brings Home the Bacon;
 Felix Minds His Business;
 Felix Goes Hungry;
 Felix Finishes First;

1925
 Felix Wins and Loses;
 Felix All Puzzled;
 Felix Follows the Swallows;
 Felix Rests in Peace;
 Felix Gets His Fill;
 Felix Full O' Fight;
 Felix Outwits Cupid;
 Felix Monkeys with Magic;
 Felix Cops the Prize;
 Felix Gets the Can;
 Felix Dopes It Out;
 Felix Trifles with Time;
 Felix Busts Into Business;
 Felix Trips Through Toyland;
 Felix on the Farm;
 Felix on the Job;
 The Cold Rush;
 Eats Are West;
 Felix Tries the Trades;
 Felix at the Rainbow's End;
 Felix Kept On Walking;

1926
 Felix Spots the Spook;
 Felix Flirts With Fate;
 Felix in Blunderland;
 Felix Fans the Flames;
 Felix Laughs It Off;
 Felix Weathers the Weather;
 Felix Uses His Head;
 Felix Misses the Cue;
 Felix Braves the Briny;
 A Tale of Two Kitties;
 Felix Scoots Through Scotland;
 Felix Rings the Ringer;
 School Daze;
 Felix Seeks Solitude;
 Felix Misses His Swiss;
 Gym Gems;
 Two-Lip Time;
 Scrambled Yeggs;
 Felix Shatters the Sheik;
 Felix Hunts the Hunter;
 Land O' Fancy;
 Felix Busts a Bubble;
 Reverse English;
 Felix Trumps the Ace;
 Felix Collars the Button.
 Zoo Logic;

1927
 Felix Dines and Pines;
 Pedigreedy;
 Icy Eyes;
 Felix Stars In Stripes;
 Felix Sees 'Em In Season;
 Barn Yarns;
 Germ Mania;
 Sax Appeal;
 Eye Jinks;
 Roameo;
 Felix Ducks His Duty;
 Dough-Nutty;
 "Loco" Motive;
 Art for Heart's Sake;
 The Travel-Hog;
 Jack from All Trades;
 The Non-Stop Fright;
 Wise Guise;
 Flim Flam Films;
 Felix Switches Witches;
 No Fuelin';
 Daze and Knights;
 Uncle Tom's Crabbin';
 Whys and Other Whys;
 Felix Hits the Deck;
 Felix Behind In Front;

1928
 The Smoke Scream;
 Draggin' the Dragon;
 The Oily Bird;
 Ohm Sweet Ohm;
 Japanicky;
 Polly-Tics;
 Comicalamities;
 Sure-Locked Homes;
 Eskimotive;
 Arabiantics;
 In and Out-Laws;
 Outdoor Indore;
 Futuritzy;
 Astronomeows;
 Jungle Bungles;
 The Last Life;

1929
 False Vases;
 One Good Turn;
 Romeeow;

1930
 April Maze;
 Felix Woos Whoopee;
 Forty Winks;
 Hootchy Kootchy Parlais Vous;
 Oceantics;
 Skulls and Sculls;
 Tee Time;

1936
 Felix the Cat and the Goose That Laid the Golden Egg;
 Neptune Nonsense;
 Bold King Cole;


Enllaos externs.
Felix the cat page ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259383" title="Morris" nonfiltered="1591" processed="1588" dbindex="101594">

Maurice de Bevere, conegut com a Morris, fou un dibuixant de cmics belga. (Courtrai, Blgica, 1 de desembre 1923 - 17 de juliol del 2001). Mor d'una una caiguda accidental.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259384" title="Greg" nonfiltered="1592" processed="1589" dbindex="101595">
Michel Regnier (Ixelles, Blgica, 5 de maig de 1931 - 29 d'octubre de 1999), conegut com a Greg, va ser un autor de cmics, guionista i dibuixant belga, conegut sobreot pel seu personatge Achille Talon.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259385" title="Andr Franquin" nonfiltered="1593" processed="1590" dbindex="101596">

Andr Franquin (Etterbeek, Blgica 3 de gener de 1924-Saint-Laurent-du-Var, Frana, 5 de gener de 1997)  va ser un dels autors de cmics iniciador i membre de l'anomenada Escola de Marcinelle, conegut per personatges com Espir i Fantsitic, el Marsupilami o Sergi Grapes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259386" title="Quino" nonfiltered="1594" processed="1591" dbindex="101597">
Joaqun Salvador Lavado (Departament de Guaymalln, Provncia de Mendoza, 17 de juliol de 1932), ms conegut com a Quino, s un humorista grfic i creador de cmics argent. La seva obra ms famosa s la tira cmica Mafalda (publicada originalment entre el 1964 i 1973).





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259387" title="Hello Kitty" nonfiltered="1595" processed="1592" dbindex="101598">

Hello Kitty s un personatge de ficci amb forma de gat produt per la companyia japonesa Sanrio, fams per decorar diversos objectes encarats a ser regals per a les nenes.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial de Hello Kitty.  ;
 Comunitat oficial de Hello Kitty  ;
 Hello Kitty Stump Village - Claymation TV series ;
 Official profile ;
 Official Hello Kitty News ;
 Hello Kitty Hell - Strange Hello Kitty products ;
 Hello Kitty World - Hello Kitty products reviews ;
 Hello Kitty Online Game ;
 Discussion about the resemblance  between Hello Kitty and Musti ;
 HellokittyDreams - French / all about Hello kitty and Sanrio ;
 Vintage Sanrio - A website for fans of older Sanrio creations ;
 - The english site for Hello Kitty Online ;
 Official Hello Kitty Stump Village website ;

Articles.
La histria de Hello Kitty ;
PopCult magazine interview with Ken Belson, author of Hello Kitty: The Remarkable Story of Sanrio and the Billion Dollar Feline Phenomenon ;
Cute, Inc. from Wired Magazine ;
San Francisco Gate article ;
"All That is Soridu Melts Into Kitty": Academic spin on macrocephalic feline in CTheory ;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259389" title="Tropius" nonfiltered="1597" processed="1593" dbindex="101600">

Tropius s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i volador.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259390" title="Popeye" nonfiltered="1598" processed="1594" dbindex="101601">


Popeye el Mariner s un personatge d'una tira cmica apareguda ms tard en dibuixos animats. Va ser creat per Elzie Crisler Segar, i va ser creat per a la tira diria de King Features Thimble Theatre del 17 de gener del 1929.

La primera tira del Thimble Theatre va ser publicada el 19 de desembre del 1919. Poc desprs de la seva introducci, el mariner va esdevenir aviat el focus principal de la tira i Thimble Theatre va esdevenir una de les tires ms populars de King Features durant els anys 30. Thimble Theatre va ser continuada desprs de la mort d'en Segar el 1938 per diversos escriptors i artistes, incloent-hi el seu ajudant Bud Sagendorf. La tira anomenada Popeye, continua apareguent en els diaris dominicials escrita i dibuixada per Hy Eisman.

El 1933, els Fleischer Studios de Max i Dave Fleischer varen adaptar els carcters de Thimble Theatre a uns curts de dibuixos animats per a la Paramount Pictures. Aquests dibuixos varen estar entre els ms populars dels estudis Fleischers i desprs dels Famous Studios, propietat de la Paramount que va continuar la producci a partir del 1957.

Des de llavors, en Popeye ha aparegut en llibres recopilatoris de tires cmiques, dibuixos per a la televisi, una pellcula amb actors del 1980 (Popeye, dirigida per Robert Altman), vdeo jocs, i cents d'anuncis i productes.

Biografia fictcia del personatge.
En la majoria de representacions (excepte durant els moments de la Segona Guerra Mundial), en Popeye s un mariner independent de mitjana edat, amb una manera vulgar i particular de parlar (que no s'ha vist reflectida en els doblatges fets en catal), tatuatges en els braos, curt cabell ros o pel roig, i una sempre present pipa que mai no treu fum. A excepci d'algunes representacions equivocades fetes al llarg dels anys, en Popeye es caracteritza per tenir noms un ull blau, i ser borni del dret. Mai s'ha revelat especficament com ha perdut el seu ull, i l'nic que explica el personatge s que va ser la batalla ms gran de la seva vida. Hi ha versions del personatge que en comptes de ser borni t l'ull mig tancat.

Les aventures cmiques, estranyes i sobrenaturals d'en Popeye el porten a voltar mn, i el colloquen en conflicte amb els enemics com la Bruixa Maregassa i en Brutus. La seva principal d'operacions s la ciutat fictcia de Sweet Haven (Dol Parads). El pare d'en Popeye s el degenerat Pappy, que no comparteix el sentit de la moral del seu fill al qual va abandonar segons diverses fonts. L'estimada d'en Popeye (i en algunes fonts, muller) ha estat l'Olvia Oyl, tot i que tots dos personatges s'han barallat amb freqncia, sobretot a l'inici de les aparicions. En Popeye s el pare adoptiu d'en Tustorr, un infant abandonat al llindar de la seva porta.

En la versi en angls -que no en les versions en catal- el personatge s conegut per tenir una veu greu i una actitud poc respectuosa respecte la gramtica i la pronunciaci de la llengua. Part dels problemes de parla que t es veurien justificats per tenir sempre una pipa a la boca.

Est caracteritzat per tenir una fora sobrehumana, tot i que la natura de la seva fora varia depenent del mitj en el que s representat. Originalment, en el Popeye de la tira cmica revela que havia obtingut la fora d'amanyagar un Whiffle (ocell fantstic que dna bona sort). Ms tard va dir que era fort per qu menjava espinacs. Els curts animats varen atribuir la fora d'en Popeye a aix ltim. Fins i tot en les seves condicions normals s representat considerablement fort, per si s'esgota o s derrotat menja espinacs que restauren i amplifiquen la seva fora a un nivell encara ms elevat. Amb la seva fora habitual, en Popete apareix capa d'elevar 1800 quilos;  mentre que en amplificar amb els espinacs pot elevar unes 36 tones.

Altres diferncies en la histria d'en Popeye depenent del mitj s el vincle familiar que t amb el Tustorr. Mentre que en el cmic s representat com el fill adoptiu d'en Popeye, en els dibuixos ha estat sovint presentat com a un parent de l'Olvia Oyl. En els dibuixos tamb hi han aparegut personatges inexistents en el cmic, destacant els quatre nebots d'en Popeye, d'aspecte molt semblant a si mateix: Peepeye, Pupeye, Pipeye, i Poopeye.

 Les tires cmiques de Thimble Theatre i Popeye .
Thimble Theatre va ser creada per E.C. Segar, un artista sindicat al King Features Syndicate, sent la seva tercera tira cmica pblicada. Va aparixer per primer cop el 19 de desembre de 1919, en el New York Journal, un diari propietat de William Randolph Hearst, possedor del King Features, expandint-se ms tard a ms diaris. En els seus primers dies la tira tenia personatges actuant en escenes amb estil teatral, d'aqu el nom que reb.

Els primers personatges del Thimble Theatre varen ser l'Olvia Oyl i el seu xicot, Harold Hamgravy. Desprs que la tira desplacs el seu focus, es va assentar en una comdia d'estil aventurer en qu els personatges principals seguien sent aquests dos i en Castor Oyl, germ de l'Olvia. Els pares de l'Olvia (en Cole i la Nana Oyl) tamb feien freqents aparicions.

En Popeye va aparixer per primer cop a la tira cmica del 17 de gener de 1929 com a un personatge menor. Era contractat per en Castor Oyl i en Ham per tripular un vaixell cap a l'Illa Dice, la localitzaci d'un a casino del que volien fer saltar la banca aprofitant la sort que donava els cabells del cap de la Bernice un ocell de l'espcie inventada whiffle. Setmanes ms tard, en el viatge de tornada, en Popeye rep una srie de trets per part d'un dolent, per en sobreviu picant el cap de la Bernice.

El personatge d'en Popeye va esdevenir tan popular que va caler donar-li un paper ms important, i com a resultat, la tira es va expandir a un nombre creixent de diaris. Tot i que en un principi les tires noms mostraven a l'Olvia impressionada per en Popeye, al final va acabar per abandonar en Ham Gravy per esdevenir la xicota d'en Popeye. Al llarg dels anys, tanmateix, dna mostres d'una actitud voluble respecte el mariner. En Castor Oyl segueix apareixent amb plans per esdevenir rics amb rapidesa, i reclutant en Popeye per a les seves aventures.

El 1933, Popeye va trobar-se un nad abandonat en el correu, que va adoptar i anomenar "Tustorr." Altres personatges regulars en la tira que varen aparixer sn J. Wellington Wimpy, un home amant de les hamburgueses que sempre intenta que altra gent li pagui el seu menjar; George W. Geezil, un sabater local que parla amb un accent molt marcat i que normalment prova d'assassinar o desitja matar en Wimpy; i Eugene the Jeep, un estrany animal inventat per l'autor que prov de l'frica i que t poders mgics. Tamb hi apareix la Bruixa Maregassa, que a ms de ser un terrible pirata s l'ltima bruixa que queda a la Terra; i Alice la Goon, una criatura monstruosa que va entrar en la tira cmica com a un esbirro de la Bruixa Maregassa i que va continuar com a mainadera d'en Tusturr.

La tira cmica d'en Segar era una mica diferent dels dibuixos que la van seguir. Les histries eren ms complexes, amb diversos personatges que mai apareixien en els dibuixos animats, per exemple (King Blozo, per exemple). L's d'espinacs era rar i en Brutus noms va fer una aparici. En Segar va signar algunes de les seves primeres tires cmiques d'en Popeye amb el dibuix d'una cigarreta degut a qu el seu nom era un homnim de cigarreta en angls. 

Thimble Theatre va esdevenir aviat una de les tires cmiques ms populars de King Features, durant els anys 30, i no va canviar de nom a Popeye fins als anys 70, essent una de les tires cmiques de ms llarga sindicaci. En Segar va conduir la tira fins a la seva mort el 1938, punt en el que va ser substitut per una srie d'artistes. En els anys 50, i va haver una spinoff anoemanda Popeye the Sailorman. Degut a la popularitat d'en Popeye la tira es va dir Thimble Theatre Starring Popeye durant els anys 60 i 70 fins que finalment va ser reanomenada simplement a Popeye, el mateix nom que continua fent servir en l'actualitat.

Artistes desprs d'en Segar.
Desprs de la mort d'en Segar el 1938, diversos articles diferents han estat contracatts per dibuixar la tira cmica. L'artista Tom Sims, el fill d'un capit de vaixell del riu Coosa, va continuar escribint les tires Thimble Theatre i va establir l'spin-off Popeye the Sailorman. La seva feina va ser sucessivament continuada per Doc Winner i Bela Zaboly, desprs de la marxa d'en Sims. Ms tard, se'n va encarregar Ralph Stein i va ser escrita per Bud Sagendorf el 1958.

En Sagendorf va escriure i dibuixar la tira diria fins el 1986, i va continuar dibuixant la tira dominical fisn a la seva mort el 1994. Sagendorf, que havia estat l'ajudant d'en Segar, va fer un esfor definitiu per retenir el mxim de l'estil clssic d'en Segar, tot i que el seu estil es pot identificar facilment. Sagendorf va continuar fent servir personatges obscurs de l'poca Segar, especialment O.G. Wotasnozzle i el Rei Blozo. Per tamb en va crear de nous com el Thung. El que diferenci clarament en Sagendorf d'en Segar va ser el seu sentit del ritme, molt ms calmat en la successi de trames.

Del 1986 al 1992, la tira cmica va ser escrita i dibuixada per en Bobby London, que desprs d'algunes controvrsies, va ser acomiadat per una histria que podria haver estat presa com a una stira de l'avortament . Les seves tires cmiques es varen ambientar en situacions contempornies per l'poca, per conservant l'esperit de l'original del Segar. L'edici dominical de la tira cmica s actualment dibuixada per Hy Eisman des del 1994. Des que es va acomiadar en London que la tira diria sn reposicions de les que va fer en Sagendorf.

Curtmetratges.
El novembre del 1932, King Features va signar un acord amb Fleischer Studios, dut a terme per Max Fleischer i el seu germ, el director Dave Fleischer, per produir curtmetratges amb els personatges de Thimble Theatre. El primer es va projectar el 1933, i esdevindria un dels elements bsics de la Paramount Pictures, durant ms de 20 anys.

Les lnies argumentals en els dibuixos animats, tendeixen a ser ms simples que les de les tires cmiques i els carcters lleugerament diferents. Un dolent, generalment en Brutus, fa per aconseguir emprellar-se amb l'Olvia Oyl. Llavors estomaca en Popeye, fins que aquest pren espinacs, i aconsegueix una fora sobrehumana amb la que aconsegueix guanyar.

Els curts animats d'en Popeye varen ser les primeres histries en suggerir que l'enorme fora d'en Popeye prov d'una llauna d'espinacs; en les tires de Thimble Theatre, en Popeye surt com a alg a qui no li agraden els espinacs, un tema desprs repetit per la pellcula d'en Popeye de Robert Altman. En el curt Greek Mirthology de 1954 representa el consum d'espinacs en la famlia del Popeye. L'avantpassat grec d'en Popeye, l'Hrcules, originalment ensumava alls per obtenir els poders sobrenaturals. Quan en Brutus extreu l'aroma de l'all, l'Hrcules acaba rebent en un camp d'espinacs, i menjant-ne una fulla troba que li dna ms fora que l'all.

Diversos dels personatges del Thimble Theatre, incloent-hi en Wimpy, en Pappy, i Eugene el Jeep, varen fer diverses aparicions en els dibuixos de Paramount, tot i que les aparences de la famlia de l'Olvia Oyl com en Ham varen estar notablement absent. En Popeye va tenir familiars creats especficament per als curts, destacant els seus nebots de semblant aspecte: Pipeye, Pupeye, Poopeye i Peepeye.

Fleischer Studios.

En Popeye va fer el seu debut cinematogrfic amb Popeye the Sailor, de 1933, un curt de la Betty Boop en el que aquesta noms fa una breu aparena repetint el hula de Betty Boop's Bamboo Isle. Va ser per a aix que es va escriure la famosa can "I'm Popeye the Sailor Man". El curt I Yam What I Yam va esdevenir la primera entrada regular de la srie de Popeye the Sailor.

El compositor del tema principal "I'm Popeye the Sailor Man", Sammy Lerner, la va compondre per al primer curt de Popeye, esdevenint des de llavors per sempre associat amb el mariner. S'ha pogut comprovar que al pea est inspirada en les dues primeres lnies de "Pirate King", pea que apareixia a l'opereta Els Pirates de Gilbert i Sullivan: "For I am a Pirate King! (Hoorah for the Pirate King!)" la melodia entre aquestes dues lnies s identica a la del "Popeye" excepte per a la nota alta del primer "King."

Per als primers pocs curts, varen consistir en un versi instrumental de "The Sailor's Hornpipe," seguit d'una variaci vocal de "Strike Up the Band (Here Comes a Sailor)," substituint les paraules per "for Popeye the Sailor" a l'ltima frase. Com que degut al codi Hays, la Betty Boop va anar disminuint en qualitat, Popeye va esdevenir l'estrella de l'estudi cap al 1936.

El personatge d'en Popeye va rebre originalment la veu de William Costello, tamb conegut com a "Red Pepper Sam." Quan el comportament d'en Costello's va esdevenir un problema, va ser substitut per l'animador Jack Mercer, a partir de King of the Mardi Gras el 1935. Tots dos actors posaven una veu greu semblant per al Popeye. L'Olvia Oyl va rebre la veu de diverses actrius, la ms destacada de les quals va ser Mae Questel, que era qui tamb posava la veu a la Betty Boop. Questel va doblar aquest personatge completament fins al 1938. Gus Wickie va posar la veu a en Brutus durant els cinc primers anys fins a la seva mort el 1938, essent la seva ltima feina a Big Chief Ugh-A-Mug-Ugh. 



Degut als curts, en Popeye va esdevenir ms conegut de com ho havia estat en els cmics. Enquestes de mitjans dels anys 30 varen nostraven a Popeye ms popular que en Mickey Mouse.   Per aix, la Paramount va patrocinar el "Popeye Club" com a part de la programaci de matinada del dissabte, en competncia directa al Mickey Mouse Clubs. Els dibuixos animats del Popeye, incloent-hi l'especial Let's Sing With Popeye, eren una part regular d'aquestes trobades de cap de setmana. Per 10 cntims de quota d'afiliaci, cada membre rebia un membranfon, una targeta de soci, la possibilitat de ser escollit per al club d'en Popeye o de l'Olvia Oyl," i la possibilitat de guanyar d'altres regals.

Popeye Color Features.
Fleischer Studios va produir 108 curts de Popeye, 105 dels quals varen ser en blanc i negre. Els altres tres varen ser dues adaptacions a Technicolor del doble de llarg del que s habitual, d'histries de les mil i una nits que es van etiquetar com a "Popeye Color Features": Popeye the Sailor Meets Sindbad the Sailor (1936), Popeye the Sailor Meets Ali Baba's Forty Thieves (1937) i Aladdin and His Wonderful Lamp (1939).

Personatges de Thimble Theatre/Popeye. 
Personatges originats a les tires cmiques.
 Olvia Oli (olive oyl, que vol dir oli d'oliva);
 Castor Oyl (germ  de l'Olive Oyl, el seu nom vol dir oli de ric);
 Cole Oyl (pare de l'Olive Oyl);
 Nana Oyl (mare de l'Olive Oyl);
 Ham Gravy (nom sencer Harold Hamgravy, xicot original de l'Olive Oyl);
 Popeye el Mariner;
 La Bruixa  Maregassa (Sea Hag en angls);
 Els voltors de la Bruixa Marina, especficament Bernard ;
 J. Wellington Wimpy;
 George W. Geezil (el sabater local que odia en Wimpy);
 Rough House (el cuiner del restaurant local, The Rough House);
 Pesolet (fill adoptiu d'en Popeye en els cmics, el cos de l'Olvia en les animacions, Swee'Pea en angls);
 Rei Blozo;
 Toar;
 Brutus (en algunes versions de l'angls Bluto);
 Goons, especficament Alice la Goon;
 Pop de Mar (el perdut pare de 99 anys d'en Popeye; tamb un mariner, en en angls Poppdeck Pappy);
 Eugene el Jeep;
 Bill Barnacle (un mariner);
 Oscar;
 Dufus (el fill d'una amic de la famlia);
 Granny (via d'en Popeye i mare d'en Pappy);
 Bernice (L'ocell "Whiffle");
 O. G. Watasnozzle;

Carcters originats en les animacions.
 Pipeye, Pupeye, Poopeye, Peepeye (nebots idntics d'en Popeye);
 Diesel Oyl (neboda idntica de l'Olvia, una nena presumida que apareix en tres curts del dels anys 60 de King Features Syndicate);
 Popeye, Jr. (fill d'en Popeye i l'Olive Oyl, exclusiu de la srie Popeye and Son);

Filmografia.
La filmografia de Popeye inclou ms de 200 curtmetratges, 4 sries de televisi i 1 pellcula, a ms de diversos especials.

 Curtmetratges creats per Fleicher Studios .
Fleischer Studios va crear 108 curtmetratges de Popeye, que varen ser produts per Max Fleicher i dirigits per Dave Fleischer. Tots varen ser produts en blanc i negre, amb l'excepci de Popeye the Sailor Meets Sindbad the Sailor, Popeye the Sailor Meets Ali Baba's Forty Thieves i Aladdin and His Wonderful Lamp. El 1942 la srie va comenar a ser produda per Famous Studios.


1933
 Popeye the Sailor (dibuix animat de Betty Boop);
 I Yam What I Yam;
 Blow Me Down;
 I Eats My Spinach;
 Seasin's Greetinks!;
 Wild Elephinks;
1934
 Sock-a-bye Baby;
 Let's You and Him Fight;
 The Man on the Flying Trapeze;
 Can You Take it;
 Shoein' Hosses;
 Strong to the Finich;
 Shiver Me Timbers;
 Axe Me Another;
 A Dream Walking;
 The Two-Alarm Fire;
 The Dance Contest;
 We Aim to Please;
1935
 Beware of Barnacle Bill;
 Be Kind to "Animals";
 Pleased to Meet Cha!;
 The Hyp-Nut-tist;
 Choose Your Weppins;
 For Better or Worser;
 Dizzy Divers;
 You Gotta Be a Football Hero;
 King of the Mardi Gras;
 Adventures of Popeye;
 The Spinach Overture;
1936
 Vim, Vigor and Vitaliky;
 A Clean Shaven Man;
 Brotherly Love;
 I-ski Love-ski You-ski;
 Bridge Ahoy;
 What, no Spinach?;
 I Wanna Be a Lifeguard;
 Let's Get Movin;
 Never Kick a Woman;
 Li'l Swee' Pea;
 Hold the Wire;
 The Spinach Roadster;
 Popeye the Sailor Meets Sindbad the Sailor (Technicolor);
 I'm in the Army Now;
1937
 The Paneless Window Washer;
 The Organ Grinder's Swing;
 My Artistic Temperature;
 Hospitaliky;
 The Twisker Pitcher;
 Morning, Noon and Night Club;
 Lost and Foundry;
 I Never Changes my Attitude;
 I Likes Babies and Infinks;
 The Football Toucher Downer;
 Proteck the Weakerist;
 Popeye Meets Ali Baba's Forty Thieves (Technicolor);
 Fowl Play;
1938
 Let's Celebrake;
 Learn Polikeness;
 The House Builder Upper;
 Big Chief Ugh Amugh Ugh;
 I Yam Love Sick;
 Pumbing is a "Pipe";
 Jeep, The;
 Bulldozing the Bull;
 Mutiny Ain't Nice;
 Goonland;
 A Date to Skate;
 Cops is Always Right;
1939
 Customers Wanted;
 Aladdin and His Wonderful Lamp (Technicolor);
 Leave Well Enough Alone;
 Wotta Nightmare;
 Ghosks is the Bunk;
 It's a Natural Thing to Do;
 Never Sock a Baby;
1940
 Shakespearian Spinach;
 Females is Fickle;
 Stealing Ain't Honest;
 Me Feelin's is Hurt;
 Onion Pacific;
 Wimmin is a Myskery;
 Nurse Mates;
 Fightin' Pals;
 Doing Impossikible Stunts;
 Wimmin Hadn't Oughta Drive;
 Puttin' on the Act;
 Popeye Meets William Tell;
 My Pop, My Pop;
 Poopdeck Pappy;
 Eugene the Jeep;
1941
 Problem Pappy;
 Quiet! Pleeze;
 Olive's Sweepstakes Ticket;
 Flies Ain't Human;
 Popeye Meets Rip Van Winkle;
 Olive's Boithday Presink;
 Child Psykolojiky;
 Pest Pilot;
 I'll Never Crow Again;
 The Mighty Navy;
 Nix on Hypnotricks;
1942
 Kickin' the Conga Round;
 Blunder Below;
 Fleets of Stren'th;
 Pip-Eye, Pup-Eye, Fuck-Eye, Poop-Eye an' Peep-Eye;
 Olive Oyl and Water Don't Mix;
 Many Tanks;
 Baby Wants a Bottleship;


 Curtometratges creats per Famous Studios .
Famous Studios va crear 126 curtometratges del personatge, que varen ser produts per Paramount Pictures.


 Sries de televisi .
Popeye (1960   1962; produt per Jack Kinney Productions, Rembrandt Films, TV Ads, i Paramount Cartoon Studios per a King Features);
The All-New Popeye Hour (1978   1981, CBS; produt per Hanna-Barbera Productions);
The Popeye and Olive Show (1981   1983), CBS; produt per Hanna-Barbera Productions);
Popeye and Son (1987   1988, CBS; produt per Hanna-Barbera Productions);

 Pellcules i especials de tv .
The Popeye Valentine's Day Special - Sweethearts at Sea (1979, produt per Hanna-Barbera Productions);
Popeye (1980 pellcula, produda per Paramount Pictures i Walt Disney Pictures, dirigida per Robert Altman);
El viatge de Popeye (Popeye's Voyage: The Quest for Pappy) (2004, produt per Mainframe Entertainment per a Lions Gate Entertainment);

 Referncies .
Calma, Gordon y Naned. "Fleischer Popeye Tribute: Episodes".


Enllaos.

Informatius.
 Pgina oficial ;
 Pgina oficial del King Features Syndicate ;
 Tira diria d'en Popeye ;
 Pgina oficial del Viatge de Popeye ;
 Entrevista amb en Fred M. Grandinetti ;
 Tribut al Popeye de Fleischer ;
 Captols de Popeye descarregables gratutament;

Llocs de fans.
Absolute Popeye ;
Club de fans oficial del Popeye ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259391" title="Jos Villalonga Llorente" nonfiltered="1599" processed="1595" dbindex="101602">
Jos Villalonga Llorente  (Crdova, 4 de desembre de 1919 - Madrid, 8 d'agost de 1973) conegut tamb com Pepe Villalonga o Jos Villalonga, va ser un entrenador de futbol andals.
s conegut per ser l'entrenador que va guanyar les dues primeres Copes d'Europa, amb el Real Madrid Club de Ftbol i de guanyar el primer ttol de la selecci espanyola, l'Eurocopa de 1964.

Trajectria com a entrenador.
1954-1957 Real Madrid CF;
1959-1961 Atltico de Madrid;
1962-1966 Selecci espanyola;

 Palmars .



Enllaos externs.
Estadstiques a Primera divisi - LFP ;
Estadstiques amb la selecci ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259392" title="Breviceps verrucosus" nonfiltered="1600" processed="1596" dbindex="101603">

Breviceps verrucosus s una espcie de granota que viu a Lesotho, Sud-frica i Swazilndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Minter, L. & Channing, A. 2004.  Breviceps verrucosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 18 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259393" title="Juan Adelarpe Alonso" nonfiltered="1601" processed="1597" dbindex="101604">


Juan Adelarpe Alonso (Hondarribia, Guipscoa (13 de desembre de 1928) - Hondarribia, Guipscoa (8 de setembre de 1994) va ser un porter basc que va desenvolupar la major part de la seva carrera al Real Madrid CF. Noms va aconseguir jugar dos cops amb la selecci absoluta, al tenir per davant a Ignacio Eizaguirre i Antoni Ramallets.


Palmars.




 Enllaos externs .
Biografia del jugador - Plana oficial del Real Madrid CF ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259394" title="Temporada 1955-1956 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1602" processed="1598" dbindex="101605">
La temporada 1955/56 de Primera Divisi va ser la nmero vint-i-cinc de la competici. Va comenar l'11 de setembre de 1955 i acab el 22 d'abril de 1956.

L'Athletic Club de Bilbao va guanyar el ttol de lliga tretze anys desprs de la seva darrera victria a la mxima competici nacional. L'equip basc, entrenat per Fernando Daucik, va formar un equip molt fort que es va imposar al Futbol Club Barcelona, ple d'individualitats. Van aconseguir el ttol a l'ltim partit a San Mams davant el Real Valladolid.

 Classificaci .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts



 Resultats .
 Competicions internacionals .
 1. -- Athletic de Bilbao -- Copa d'Europa;
 3. -- Real Madrid CF -- Copa d'Europa (actual guanyador);

 Descens a Segona Divisi .
 13. -- Real Murcia CF;
 14. -- Deportivo Alavs;
 15. -- Cultural Leonesa;
 16. -- Hrcules CF;

 Ascens a Primera Divisi .
 CA Osasuna;
 Real Jan;
 Real Zaragoza;
 Club Deportiu Comtal (abans Espaa Industrial);


Mxim golejador (Pichichi) .



Porter menys golejat .



 La plantilla de l'Athletic de Bilbao .





Entrenador:  Fernando Daucik















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259395" title="Temporada 1956-1957 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1603" processed="1599" dbindex="101606">
La temporada 1956/57 de Primera Divisi va ser la nmero vint-i-sis de la competici. Va comenar el 9 de setembre de 1956 i es va finalitzar el 21 d'abril del 1957.

El Real Madrid CF va guanyar el ttol de lliga desprs d'aconseguir la primera Copa d'Europa i de fitxar al francs Raymond Kopa. El Sevilla FC va aconseguir el sotscampionat amb els mateixos punts que el FC Barcelona.

 Classificaci .



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts



 Resultats .
 Competicions internacionals .
 1. -- Real Madrid CF -- Copa d'Europa (actual guanyador);
 2. -- Sevilla FC -- Copa d'Europa;

 Descens a Segona Divisi .
 15. -- Deportivo de La Corua;
 16. -- Club Deportiu Comtal;

 Ascens a Primera Divisi .
 Sporting de Gijn;
 Granada CF;



Mxim golejador (Pichichi) .



Porter menys golejat .



 La plantilla del Real Madrid CF .





Entrenador:  Jos Villalonga















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259396" title="Enrique Mateos" nonfiltered="1604" processed="1600" dbindex="101607">


Enrique Mateos Mancebo (Madrid (15 de juliol de 1934) - Sevilla (6 de juliol de 2001) va ser un futbolista madrileny que va jugar al Real Madrid CF, Sevilla FC i Real Betis entre altres equips. Destacava per una gran habilitat regatejant els defenses rivals.


 Enllaos externs .

Biografia del jugador - Plana oficial del Real Madrid CF ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259397" title="Fotgrafs Napoleon" nonfiltered="1605" processed="1601" dbindex="101608">

Els fotgrafs Napoleon varen ser una nissaga de fotgrafs retratistes professionals que van comenar a Barcelona el 1851 de la m de la seva impulsora i pionera fotgrafa, Anas Napoleon, i varen continuar els seu descendents fins el tancament definitiu en 1968. 

Anne Tiffon Cassan, coneguda com Anas Napolen, va nixer a Narbona el 18 de mar de 1831. Era filla de Napoleon Tiffon i de Marie Casan. La familia Tiffon-Casan es va trasladar a Barcelona en 1846 i s'installaren al num. 17 de la Rambla de Santa Mnica. Anas va conixer Antonio Fernndez Soriano, nascut el 24 d abril de 1827 a Casas Ibez (Albacete), que treballava com a msic al regiment d infanteria num. 29 installat a Barcelona.  Antonio havia viscut a Frana on va aprendre fotografia. Anas i Antonio es van casar el 24 de desembre de 1850. 

Es van installar en una petita barraqueta de fotografia al davant de la parrquia de Santa Mnica amb el nom de  Fernando i Anas . Al seu marit, Anas sempre li havia dit Fernando perqu no li agradava el nom de Fernndez.

Es t constncia de la seva activitat a partir del primer anunci publicat el 31 de juliol de 1853 al  Correo de Barcelona . Ms endavant, obriren estudi a la mateixa Rambla al nmero 19 (Actualment s el nmero 18), al carrer Tallers 31 i Escudillers 47, i tamb a la plaa de l ngel en el costat de la plaa que va desaparixer amb la construcci de la Via Laietana en 1907.

Anas, a ms de ser una de les primeres dones que van fer daguerrotips a Espanya, era especialista a fer targetes de visita. Anas va estar sempre al capdavant dels progressos de la fotografia. Per exemple, cinc dies desprs de la presentaci pblica del cinematgraf dels Lumire a Catalunya, els Napolen ja n'havien adquirit l'aparell, i van obtenir la representaci de la casa Lumire a Barcelona el 1896. 

Anas i Antonio varen tenir diversos fills, si b noms Emilio (1851), Napoleon
Francisco (1855) i Napoleon Fernando (1856) es van dedicar a la fotografia i varen continuar el negoci familiar.

Evoluci del negoci.

Primer el negoci es va anomenar Anas y Mr. Fernando; ms tard mltiples variants de Fernando, Fernando Napolen fotgrafo, i Antonio Fernndez dit Napoleon o, sencillament, Napoleon.
En 1867, quan el fill gran, Emilio, compleix 16 anys, Anas i Antonio li donen un lloc rellevant al negoci. L estudi de fotografia passa a anomenar-se A. y E. dits Napolen: la  E  corresponent a Emilio i la  A , a Antonio, per tamb guarda el record d Anas mantenint el cognom Napolen.

Encara, a la segent generaci, Napolen Santiago  Santiago Feli Fernndez , net dels fundadors, va atendre el negoci a Barcelona i Emilio Garca Quevedo a Palma de Mallorca.
Varen treballar per a la Casa Reial, fent retrats de membres de varies famlies reials i obtingueren condecoracions a Espanya, Frana i Portugal. En 1872, Antonio fou condecorat amb l  Encomienda de la Orden de Carlos III, i ms tard arribarien el nomenament de Comendador de la Real Orden de Isabel la Catlica, la legi d'honor francesa i l Orden de Cristo de Portugal.
L 1 de mar de 1875, el rei concedeix a D. Antonio F. Napolen el ttol de Fotgrafo de Cmara, con el uso del escudo de Armas Reales en sus targetas y facturas 
La importncia social dels Napoleon tamb s evidencia per les seves relacions amb artistes afamats de l poca com Ramon Casas que fa dos retrats d Antonio Fernandez, un oli pintat el 1895 i un carb sense datar que es troba al MNAC. Tamb havien treballat per a ells els arquitectes Francesc Rogent i Pedrosa i Puig i Cadafalch que fa la reforma de l estudi de les Rambles l any 1900 . 
Alexandre de Riquer va treballar en diverses ocasions per als Napoleon i un dels seus cartells datat en 1895, amb gran influena prerafaelista, est considerat com l obra que marca el gir cap al Modernisme del cartellista. 

Anas va morir el 22 de juliol de 1912 i Antonio el 3 de febrer de 1916.  Tots dos hi sn enterrats al pante familiar del cementiri de Montjuc.

 Notes i Referncies .

LOCVS AMOENVS 8, 2005-2006;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259398" title="Gaspar Homar i Mezquida" nonfiltered="1606" processed="1602" dbindex="101609">

Gaspar Homar i Mezquida (Bunyola, Mallorca 11 de setembre de 1870   5 de gener de  Barcelona 1953) va ser un ebenista i decorador modernista.
 
Fill de Pere Homar, un ebenista de Bunyola, es trasllad amb la seva famlia a Barcelona als tretze anys atrets pel reclam de desenvolupament de la ciutat per a acollir l Exposici Universal de 1888. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Llotja amb Josep Mirabent es vincul al recent creat Centre d'Arts Decoratives. Es va formar al taller de l'ebenista Francesc Vidal, on havia entrat a treballar d'aprenent amb el seu pare. El 1893, noms deu anys ms tard, ambds establiran establiment propi a la Rambla de Catalunya 129, sota la denominaci de P.Homar i fill, just a tocar del taller d'Alexandre de Riquer. Dos anys ms tard mor el seu pare i es trasllad al carrer Canuda 4 a on estar fins 1934. 

Desprs d'uns inicis amb un estil de tendncies neogtiques, s'especialitza en el modernisme, estil en el que far la seves millors obres fins el 1918, dedicant-se posteriorment a la producci de mobles convencionals. Collabora amb Sebasti Junyent, Joan Carreres i Josep Pey i Farriol en el disseny de mobles i d'estances senceres amb una exquisita riquessa de marqueteria figurativa en plafons i mobles que sn el seu segell d'identitat.

Particip en exposicions a Londres, Madrid i Barcelona (1907), Saragossa (1908) i Pars (1909) i fou membre del jurat de l'Exposici Internacional de Vencia (1908). 

Les seves obres ms destacades sn la decoraci integral de les cases:
Casa Lle-Morera (1904). El mobiliari est actualment al Museu Nacional d'Art de Catalunya, si b les portes i el teginat resten a la casa.
Casa Navs. Tota la casa s un disseny al servei d'un concepte i un missatge global.
Casa Burs. Va fer el mobiliari i els mosaics. Actualment hi resta la decoraci de la sala principal amb part del mobiliari i una llar de foc amb un mosaic del conte d'Hansel i Gretel.

La seva producci de mobles sovint ornamentals com arquetes o paraigers, per tamb llits, armaris i cadires, va ser molt reconeguda.



 Notes .


Enllaos externs.
Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259399" title="Mari Rubi i Bellver" nonfiltered="1607" processed="1603" dbindex="101610">
Mari Rubi i Bellver (Tarragona, 1862 - Nia, 1938) fou un enginyer militar responsable d'importants obres urbanstiques i d'enginyeria.

Graduat militarment a l'Acadmia Militar de Guadalajara (1878), va combinar el treball militar i l'activitat tcnica i cientfica. Destinat a Ma (1883), s'ocup de les reformes del castell de la Mola. 

Es trasllad a Barcelona el 1896 i l'any 1901 fou baixa a l'exrcit, dedicant-se excusivament a l'obra civil. Fou contractat pel Doctor Andreu dins de la Societat Urbanitzadora del Tibidabo per a dirigir el projecte d'urbanitzaci de la muntanya. Va ser president de la Societat d'Atracci de Forasters de Barcelona des de 1911 i director tcnic de l Exposici Internacional de Barcelona de 1929. La guerra civil espanyola el va trobar a l'estranger i va morir a Nia, Frana, el 1938.
Va ser autor de diversos llibres de temtica militar, i d'enginyeria, per destaquen especialment els seus artcles a La Vanguardia com a analista de la Primera Guerra Mundial entre 1914 i el final de la guerra.

Era germ de Joan Rubi i Bellver, arquitecte deixeble de Gaud amb qui collabor al Tibidabo.  Es va casar amb Maria Tudur i els seus fills seguirien la seva vocaci per l obra civil: Santiago Rubi i Tudur amb qui va compartir projectes al Tibidabo i va introduir-lo en la Societat Gran Metropolitano, que havia de construir la lnia del metro de Lesseps a la Rambla i Correus (actual Lnia 3); i amb Nicolau Maria Rubi i Tudur a qui propos com a ajudant de Jean Forestier en els projectes de reforma de Montjuc.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259400" title="Societat d'Atracci de Forasters" nonfiltered="1608" processed="1604" dbindex="101611">
 
La Societat d'Atracci de Forasters  Syndicat d'Initiative  era una organitzaci de foment i promoci del turisme de la ciutat de Barcelona que va funcionar entre 1908 i 1939.

La societat va ser fundada l'1 d'abril de 1908, mentre era alcalde de Barcelona en Domnec Sanllehy i Alrich. La Societat tenia les oficines al nmero 30 de la Rambla. Era una entitat semiprivada, patrocinada i subvencionada per l'Ajuntament de Barcelona i per la Diputaci de Barcelona, Tamb van participar en el seu finanament organitzacions i instituciones industrials, comercials, artstiques i cientfiques. 
L'any 1909, la Societat va crear la primera oficina d'informaci turstica municipal. 
Entre desembre de 1910 i agost de 1936, la Societat va publicar la revista mensual Barcelona Atraccin, que seria una referncia informativa i rgan de difussi de l'entitat. A ms, editava mapes i treballs monogrfics amb illustracions seleccionades de monuments i edificis barcelonins i d'altres poblacions catalanes. Hi van collaborar autors com A. Duran i Sanpere, M. Faura i Sana, J. Botet i Sis, J. Roca i Roca, entre altres. Parallelament editava guies turstiques de Barcelona denominades "Select Guide", redactada per Joaquim M. Folch i Torres, cap de les oficines de la Societat, i opuscles sobre Barcelona editats en catal, castell, francs i angls.

Per desenvolupar els seus objectius de foment i millora dels serveis turstics tant de Barcelona com de la resta de Catalunya i Balears, la Societat d'Atracci de Forasters va desenvolupar una xarxa de delegats que, el 1913, eren ms de dos-cents i a l'ltim perode de vida de la Societat van arribar a ms de tres-cents, escampats pels cinc continents.

El primer president i fundador de la Societat d'Atracci de Forasters fou l'alcalde de Barcelona, Domnec Sanllehy i Alrich, que ho va ser fins a la seva mort, el 9 de gener de 1911. El va substituir Mari Rubi i Bellver. El primer secretari general fou Manuel Folch i Torres. Un dels vocals ms actius de la Societat fou Manuel Rib Labarta, que es va convertir en un veritable relacions pbliques de l'Ajuntament de Barcelona des del seu crrec de cap de cerimonial i cap de la Gurdia Urbana, cos que justament va crear ell mateix. 

La Societat d'Atracci de Forasters va ampliar la seva tasca de promoci amb l'organitzaci de concursos de cartells turstics, fotografies, guies-itinerari d'excursions i monografies sobre poblacions tpiques i monuments arqueolgics de Catalunya. 

A petici del seu president, Mari Rubi, al govern de Madrid, la dictadura de Primo de Rivera va crear el 1928 el Patronato Nacional de Turismo, que va durar fins a la guerra civil, concretament fins a l'any 1938, amb la voluntat de donar suport des de l'estat espanyol a la promoci del turisme, tam com ja ho feien Sussa, Frana i Itlia.

Durant la guerra civil espanyola, el turisme es va veure prcticament paralitzat a la ciutat. Alguns dels hotels, com el Ritz i el desaparegut Hotel Coln, a la Plaa de Catalunya, foren confiscats, respectivament, per la CNT-FAI i el POUM. La Societat d'Atracci de Forasters de Barcelona tamb va desaparixer amb la guerra civil. Malgrat tot aix, l'emblemtica revista Barcelona Atraccin va tornar a sortir entre el 1945 i el 1954, publicada per la Junta Provincial de Turisme. 

 Enllaos externs .
Estudi de Turisme de Catalunya



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259401" title="Josep Masriera i Manovens" nonfiltered="1609" processed="1605" dbindex="101612">
Josep Masriera i Manovens (Barcelona 1841   1912). Fou un pintor i argenter catal. 
Format al taller del seu pare, Josep Masriera i Vidal, a l Escola de la Llotja i a Pars, on aprengu el gravat sobre pedres fines. Pintor de paisatge, la seva obra capta paisatges dels voltants de Sant Andreu de Llavaneres. Particip en exposicions de Barcelona, Madrid, Munic, Berln, Pars, Saragossa, etc. Fou acadmic de Cincies i Arts (1873) i de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, i president del Cercle Artstic. Junt amb el seu germ Francesc Masriera i Manovens installaren un estudi-taller al carrer Bailen, obra de Josep Vilaseca i Casanova. Tamb va publicar biografies d'artistes catalans, com Llus Rigalt i Farriols (1894), Claudi Lorenzale (1895) i Francesc Miquel i Badia (1900), i opuscles de consideracions esttiques, com Influencia del estilo japons en las artes europeas (1885). Fou el pare de Llus Masriera i Ross.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259402" title="Llus Masriera i Ross" nonfiltered="1610" processed="1606" dbindex="101613">
Llus Masriera i Ross (Barcelona 1872   1958), fou orfebre, pintor, escengraf, comedigraf i director teatral. 
Era fill de Josep Masriera i Manovens i nebot de Francesc Masriera i Manovens i segu la tradici familiar com a pintor. 
Estudi a Pars, Londres i Ginebra (1889), on aprengu la tcnica de Llemotges de la ma de Frank douard Lossier. Reintrodueix l'esmalt translcid i opac a Catalunya, fent una exposici a Barcelona el 1901 on ja present el seu estil personal fonamentat en les influnces de l Art Nouveau de Ren Lalique. Realitz exposicions a Barcelona, Saragossa, Madrid, Pars (Salon des Artistes Franais), Buenos Aires i San Francisco, tant com a orfebre com amb pintura. 
En 1925 presenta a Pars onze peces de joieria d'estil dco a l'Exposici d'Arts Decoratives i Industrials Modernes, d'on va sortir el nom Art dco.

La seva pintura, partint del realisme, va girar cap al modernisme, incloent tota la iconografia prpia del perode: fades, ngels, bruixes i papallones, amb continguts decadents fets amb tons plcids i temes bulliciosos amb un colorisme viu i decorativista. 

Destaca entre les seves obres pictriques l oli L'ombrella japonesa (1920), del qual en fu diverses rpliques.
Com a home de teatre fund la Companyia Belluguet (1921), que actuava al taller-estudi Masriera que havien construt el seu pare i el seu oncle Francesc a Barcelona, amb obres prpies, com El retaule de la flor (1921), Els tapissos de Maria Cristina (1923), Un idilli prop del cel (1924, musicada per Toldr) i Els vitralls de Santa Rita (1926), i d'altres, d'Apelles Mestres, Molire, Cervantes, Goethe, etc. 

Public les revistes "La Veu Punxeguda" (1922-1928) i "Esplai" (1927-1928) i anuaris de les seves activitats (1929-1932). El 1932 l'estudi fou transformat en el Teatre Studium, on actu fins el 1936. Fu tamb representacions a Palma de Mallorca i a Alcdia (1932). Des del 1940 reprengu les activitats, en castell, amb el nom dEl Teatro de los Artistas. Public, a Pars, Quelques dcors et personnages (1929?) i, a Barcelona, Mis memorias (1954), de caire anecdtic. 

Membre de l'Acadmia de Belles Arts de Barcelona des del 1920, en fou president entre 1944 i 1952.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259403" title="Enric Monserd i Vidal" nonfiltered="1611" processed="1607" dbindex="101614">

Enric Monserd i Vidal (Barcelona 1850   1926), fou pintor, projectista i director artstic. Germ de l'escriptora Dolors Monserd i Vidal. Estudi a l Escola de la Llotja. 
Com a decorador, barreja estilsticament el medievalisme, l'orientalisme i el neogtic influt per Elies Rogent i Llus Domnech i Montaner. Treball amb els mobles del moblista Francesc Vidal i Jevell. Va ser director artstic a la vidrieria d'Eudald Amig, i es disting en la pintura religiosa. En 1914, decor el Sal de Cent de l'Ajuntament de Barcelona. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259407" title="Cofil" nonfiltered="1612" processed="1608" dbindex="101615">

Cophylinae s una subfamlia de granotes endmica de Madagascar.

Gneres.

 Anodonthyla ;
 Cophyla ;
 Madecassophryne ;
 Platypelis ;
 Plethodontohyla ;
 Rhombophryne ;
 Stumpffia ;

Referncies.

 Informaci sobre aquesta subfamlia de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259408" title="Ofensiva Bruslov" nonfiltered="1613" processed="1609" dbindex="101616">

L'ofensiva Bruslov (rus:                    ) fou la major operaci militar de l'exrcit rus durant la Primera Guerra Mundial, i una de les batalles amb ms baixes de la histria. Fou una gran ofensiva llenada contra els exrcits de les potncies centrals al front oriental, a la Galtzia ucranesa, al voltant de les ciutats de Lemberg, Kovel i Lutsk. L'ofensiva rep el nom del comandant al crrec de l'exrcit rus a la part meridional del front, Aleksei Bruslov.

Preparatius.
L'ofensiva, inicialment prevista per al 15 de juny, fou avanada per alleugerir la pressi austrohongaresa sobre Itlia al front de l'Isonzo. La idea inicial era que coincids amb l'atac britnic al Somme (vegeu Batalla del Somme), obligant els alemanys a defensar-se alhora en els dos fronts i alleugerint la pressi alemanya sobre Verdun. D'altra banda, l'estat major rus, preocupat per la manca de nous reclutes i de material, tamb desitjava participar en un atac conjunt contra les potncies centrals, que permets acabar la guerra aviat. Amb aquesta finalitat Bruslov present el seu pla a l'Stavka el 14 d'abril, amb una proposta d'atac massiu contra les forces austrohongareses a Galtzia. L'Stavka aprov el pla, per li deneg la possibilitat que es realitzessin atacs de suport a les zones venes del front, al nord i al sud del punt previst d'atac.

La manca d'entusiasme de l'Stavka era deguda en part a les tctiques poc ortodoxes presentades per Bruslov. Amb poca superioritat numrica, Bruslov prepar un atac amb mnimes preparacions prvies en nombrosos punts al llarg d'una lnia de front de gaireb 500 quilmetres. Bruslov prepar l'atac amb un acurat reconeixement de les posicions austrohongareses, incloent-hi reconeixement aeri. El desplegament de les seves tropes i de l'artilleria es realitz secretament a molt poca distncia de les trinxeres austrohongareses (en alguns punt noms 100 metres) i fu excavar nombrosos bnquers per amagar les tropes d'assalt a prop dels seus punts de partida.

Desenvolupament.
El 4 de juny els russos iniciaren l'ofensiva amb un atac d'artilleria molt intens per breu. El punt clau fou precisament la brevetat i precisi del bombardeig, en contrast amb els llargs bombardejos previs als atacs d'infanteria, habituals fins al moment, que donaven temps als defensors a dur reserves al front i evacuar les trinxeres de primera lnia. El bombardeig aconsegu desmuntar el filferro de punxes i les bateries i metralladores austrohongareses i, grcies a la seva brevetat, permet que l'assalt inicial rus no trobs l'oposici de tropes de reserva ja preparades.

L'atac inicial fou un xit i les lnies austrohongareses quedaren trencades; tres dels quatre exrcits de Bruslov pogueren avanar en un front molt ampli i en dos dies les tropes russes havien penetrat setanta-cin quilmetres en un front de vint quilmetres. El gran xit fou degut a les dues principals innovacions de Bruslov: l'intens per breu bombardeig previ i l's de tropes de xoc per atacar punts febles a les lnies austrohongareses i obrir zones per on pogus penetrar el gros de l'exrcit. Aquestes tctiques d'infiltraci foren un precedent de les desenvolupades posteriorment per Oskar von Hutier al front occidental amb les Sturmtruppe.

El 8 de juny tropes russes capturaren Lutsk i els austrohongaresos es trobaven en plena retirada, amb ms de 200.000 soldats presoners dels russos. En aquest moment les tropes russes havien allargat al mxim les seves lnies de comunicaci i subministraments i Bruslov deix clar que no podria avanar ms si no es realitzaven els atacs de suport que havia demanat. L'Stavka, per, no acced, i aix don temps a qu els alemanys i austracs poguessin comenar coordinar un contraatac. El mateix dia, el cap d'estat major alemany, Erich von Falkenhayn convenc al seu homleg austrohongars, Conrad von Htzendorf, a desviar tropes del front itali per deturar l'atac rus a Galtzia. D'altra banda, els alemanys tamb pogueren utilitzar rpidament el ferrocarril per dur reforos al front, procedents del front occidental, per d'aquesta manera es veien obligats a abandonar el gran atac sobre Verdun. El 18 de juny, finalment, l'Stavka acced a realitzar els atacs de suport que, nogensmenys, foren molt mal planificats i no permeteren cap avan addicional significatiu.

El 24 de juliol el general alemany Alexander von Linsingen contraatac al sud de Kovel. Aix convenc a Bruslov per prosseguir la seva ofensiva, que reprengu el 28 de juliol, malgrat que es trobava escs de subministraments. El 20 de setembre, finalment, les tropes de Bruslov aconseguiren arribar als Carpats, posicions que no havien aconseguit des de les primeres setmanes de la guerra. En aquell moment l'Stavka comen a transferir tropes dels atacs de suport cap a la zona principal de l'atac, malgrat l'oposici de Bruslov, ja que les noves tropes noms servien per densificar intilment el front i fer ms difcils les operacions. A final de setembre totes les forces ja estaven exhaustes i l'ofensiva qued aturada. Els subsegents atacs russos es trobaren amb les noves tropes de refor i ja no es basaren en les tctiques de Bruslov ni es prepararen tan meticulosament, sin que tornaren a les tradicionals tctiques de bombardejos perllongats i assalts d'infanteria molt densos. A ms a ms, poc desprs, Bruslov hagu de marxar amb nombroses tropes cap a Romania.

Resultats.
L'ofensiva fou un xit considerable des del punt de vista de les potncies aliades. Compl el seu objectiu principal, ja que Alemanya hagu d'aturar el seu atac sobre Verdun i transferir un nombre important de tropes a l'est. Tamb trenc la moral i l'organitzaci de l'exrcit austrohongars, que perd gaireb 1,5 milions de soldats, incloent-hi 400.000 presoners, i ja fou incapa de realitzar cap gran ofensiva fins al final de la guerra. D'altra banda, per, l'xit de l'ofensiva convenc Romania per entrar a la guerra al costat dels aliats, amb conseqncies desastroses, ja que fou fcilment venuda per les tropes alemanyes, austrohongareses i blgares.

L'ofensiva caus moltes baixes a l'exrcit rus, gaireb 500.000, per es considera la millor operaci militar de l'exrcit rus durant la Primera Guerra Mundial. Tot i aix, les autoritats russes comenaven a dubtar de poder guanyar la guerra desprs de l'esfor enrome que havia representat aquesta ofensiva. De fet, poc desprs, l'efectivitat de l'exrcit imperial rus comen a davallar i mesos desprs comen a desintegrar-se amb nombrosos amotinaments i desercions.

Referncies.
 Liddel Hart, B. H. The Real War: 1914 18 (1930), pg. 224-227.
 Schindler, J. Steamrollered in Galicia: The Austro-Hungarian Army and the Brusilov Offensive, 1916, War in History, Vol. 10, Nm. 1. (2003), pg. 27 59.
 Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
 Tucker, Spencer The Great War: 1914 18 (1998).
 Utkin, B. P. Brusilovskij proryv (2001).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259409" title="Caracterstica" nonfiltered="1614" processed="1610" dbindex="101617">
En matemtiques, la caracterstica d'un anell R, generalment denotada char(R), es defineix com el nombre ms petit tal que hom ha de sumar l'element neutre de la multiplicaci (1) amb ell mateix per tal d'aconseguir l'element neutre de la suma (0); es diu que un anell t caracterstica zero si aquesta suma mai assoleix aquest element neutre 0. Dit d'una altra manera, char(R) s el nombre positiu n ms petit tal que 

;

en cas que aquest nombre existeixi, i 0 altrament. La caracterstica tamb es pot prendre com l'exponent del grup additiu de l'anell, s a dir, el nombre positiu n ms petit tal que

;

per a cada element a de l'anell (un altre cop, si n existeix, altrament la caracterstica s 0). Alguns autors no inclouen l'element neutre de la suma com a condici per definir un anell (vegeu pseudoanell), i per tant aquesta definici s la que s'ajusta en aquest cas. En el cas d'existncia d'aquest element neutre, s evident que les dues definicions sn equivalents grcies a la propietat distributiva dels anells.

Altres definicions equivalents inclouen prendre com a caracterstica el nombre natural n tal que n  s el nucli d'un homomorfisme d'anells de Z a R, o tal que R cont un subanell isomorf a l'anell  /n , el qual seria la imatge d'aquest homomorfisme. Les condicions necessries per un homomorfisme d'anells sn tals que noms pot haver un sol homomorfisme de l'anell dels nombres enters; en el llenguatge de teoria de categories,   s un objecte inicial de la categoria d'anells. Un altre cop, aix segueix la convenci que un anell t element neutre de la multiplicaci (que roman invariant en tot homomorfisme d'anells).


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259412" title="Madame de Pompadour" nonfiltered="1615" processed="1611" dbindex="101618">

Jeanne-Antoinette Poisson, Dama Le Normant d tiolles, Marquesa de Pompadour, Duquessa de Mnars, ms coneguda com a Madame de Pompadour (nascuda el 29 de desembre del 1721 a Pars   morta el 15 d'abril del 1764 a Versalles), fou la ms clebre de les amants del rei Llus XV de Frana, esdevenint aix una de les dones ms importants de la Frana del segle XVIII. Filla del ric financer Franois Poisson, des de petita persegu el seu objectiu d'esdevenir un dia favorita del rei, encoratjada per la seva mare Louise Madeleine de La Motte. No noms ho aconsegu a la jove edat de vint-i-tres anys, sin que fins i tot aconsegu fer amistat amb la reina Maria Leszczy ska. La seva posici a la cort li serv per esdevenir marquesa de Pompadour i ser l'amfitriona del cercle ntim del rei a Versalles, on introdu el joc de la ruleta. Tot i que ja no dormiren junts desprs del 1750, el rei i Madame de Pompadour conservaren una ferma amistat que dur fins la mort de la marquesa el 1764.

Joventut.
Madame de Pompadour nasqu amb el nom de Jeanne-Antoinette Poisson el 29 de desembre del 1721 a Pars. Se sospita que el seu pare biolgic era el ric financer Le Normant de Tournehem, que esdevingu el seu tutor legal quan el seu pare oficial Franois Poisson, soci dels germans de Pars   financers en cap de l'economia francesa   hagu d'abandonar el pas el 1725 desprs d'un escndol al voltant d'una srie de deutes impagats; un delicte que en aquells temps es podia castigar amb la mort. Poisson fou absolt vuit anys ms tard i se li permet tornar a Frana. El germ petit de Jeanne-Antoinette era Abel-Franois Poisson de Vandires (que ms tard esdevindria Marqus de Marigny). Jeanne-Antoinette era intelligent, formosa i culta; aprengu a ballar, fer gravats i tocar el clavicordi, i era una excellent actriu i cantant.

Ms tard afirm que a l'edat de nou anys la seva mare la dugu a veure una vident, que li digu que un dia regnaria al cor d'un rei. Sembla que la seva mare es cregu la profecia, i en conseqncia li don el sobrenom de "Reinette". Pass un any en un convent, car el seu pare volia que conegus la religi catlica romana. Continu educant-se a casa una vegada torn del convent. La seva educaci incloa aprendre a recitar obres de teatre senceres de memria, botnica, pintura, seducci, i mantenir eficientment una llar gran. Gran part d'aquesta educaci fou finanada per Le Normant de Tournehem, un amic proper de la seva mare, i pot ser aix el que provoc els rumors que deien que era l'autntic pare de la petita Jeanne-Antoinette. Sens dubte, la despesa ms gran de la seva educaci fou la contractaci de cantants i actors clebres, com ara Pierre Jelyotte.

Al principi, els seus pares tingueren dificultats per fer-ne un bon partit, probablement ms aviat a causa de la seva prpia reputaci que per un defecte de la seva filla car, a part de l'exili del seu pare, la seva mare era una famosa prostituta.

Matrimoni.

El 1741, a l'edat de dinou anys, es cas amb Charles-Guillaume Le Normant d'tiolles, nebot del seu tutor, qui l'accept com esposa juntament amb el gran incentiu econmic que l'acompanyava. Aquest incentiu incloa la finca d'tiolles, un regal de casament del seu tutor que es trobava situat a la vora del terreny de caa reial del bosc de Snart. Tingu dos infants amb el seu marit; un nen que mor un any desprs de nixer el 1741, i Alexandrine-Jeanne (amb el sobrenom de "Fanfan"), nascuda el 10 d'agost del 1744. Segons l'opini d'aquell temps, juntament amb les obres d'art que se'n feren, Poisson era considerada molt formosa, amb una petita boca i cara ovalada adornades pel seu enginy. El seu jove esps qued sovint enamorat d'ella, i fou introduda al sofisticat mn de Pars. Fund el seu propi sal a tiolles, a les afores de Pars, on es reun amb molts dels grans philosophes, entre ells Voltaire.

Versalles.
A mesura que Reinette es feia coneguda en la societat, fins i tot el rei acab sentint-ne a parlar. La seva mare Madeleine Poisson, encara ambiciosa perqu es compls la profecia, port Reinette mltiples vegades en carruatge al bosc reial, amb l'esperana de trobar-se el rei "accidentalment". Finalment, Reinette conegu el rei Llus XV el 1745. Un grup de cortesans, incloent-hi el seu sogre, promogueren la seva coneixena amb el monarca, que encara estava de dol per la mort de la seva segona amant oficial, la duquessa de Chteauroux. Al febrer del 1745, fou convidada a un ball de mscares al Palau de Versalles en celebraci del casament del fill del rei.

En un moment determinat, aparegueren vuit figures disfressades al Gran Sal de Ball, vestides cmicament d'arbusts de teix, una de les quals era el rei disfressat. Per casualitat o conscientment, Reinette, disfressada de Diana, deessa de la caa, trob el seu objectiu, i aviat el rei es tragu la lligadura i comen a parlar-hi de temes de la cort. Al mar ja havia esdevingut una visitant habitual i amant del rei, installada a Versalles.

Ell li compr tamb el feu de Pompadour, un marquesat amb ttol i escut d'armes, car necessitava un ttol per poder ser presentada a la cort. Al juliol, Llus en fu una marquesa i ella se separ legalment del seu decebut marit; el 14 de setembre fou presentada formalment a la cort, i aviat domin les maneres tpiques de l'etiqueta cortesana, tot i que es diu que inicialment el rei digu en broma als seus amics ms propers que hauria d'ensenyar-li moltes coses (referint-se clarament a les seves arrels burgeses). Malauradament, la seva mare havia mort massa aviat per veure complir-se la profecia; tanmateix, s'havia complit, i a l'edat de vint-i-tres anys, Jeanne-Antoinette era l'amant indiscutida del rei, amb un poder considerable i amb les atencions de la cort. Aviat entraria en un mn d'aliances, conspiracions, poltica i frivolitats.

Rol en la poltica.
Al contrari del que diu la creena popular, Jeanne-Antoinette no tingu mai gaire influncia poltica directa, per recolz el Mariscal de Belle-Isle i don suport al Duc de Choiseul davant del rei. Tanmateix, s que tenia un poder i un control considerables exercits des d'un segon pla. Aix es fu evident quan una altra de les amants del rei, Marie-Louise O'Murphy de Boisfaily, "la belle Morphyse", intent prendre el seu lloc als voltants del 1754. A Morphyse, ms jove i amb menys experincia, se li acord un matrimoni amb un noble menor i fora del cercle intern de la cort reial, el Senyor d'Ayat, oncle del clebre general Desaix. Un dels fills d'aquest matrimoni fou present a l'execuci de Llus XVI.

Es fu molts enemics entre els cortesans del rei, que pensaven que era una desgrcia que el rei es compromets d'aquesta manera amb una plebea. Era molt sensible a les interminables burles anomenades "poissonnades", una paraula que significa "sopa de peix", un joc de paraules amb el seu cognom, Poisson, que significa "peix" en francs. Noms fou amb una gran reticncia que Llus emprengu accions de cstig contra enemics com ara el duc de Richelieu.

La seva importncia era tal que fins i tot, el 1755, un prominent diplmata austrac de nom Wenzel Anton Graf Kaunitz li deman que intervingus en les negociacions que dugueren al Tractat de Versalles del 1756. Fou l'inici de l'anomenada Revoluci Diplomtica, que disminu temporalment les tensions entre Frana i ustria. Aquesta aliana acab menant a la Guerra dels Set Anys, amb tots els seus desastres, com ara la prdua de Nova Frana al Canad a mans dels britnics o la derrota davant dels prussos a la  batalla de Rossbach el 1757. Es diu que, desprs de Rossbach, Jeanne-Antoinette comfort el rei amb aquesta frase, ara clebre: "au reste, aprs nous, le dluge" ("desprs de nosaltres, el diluvi"). Frana sort de la guerra debilitada i prcticament en fallida.

Tanmateix, Pompadour continu recolzant aquestes poltiques i, quan el Cardinal de Bernis li fall, nomen Choiseul pel lloc i li don suport en tots els grans plans: els Pactes de Famlia, la supressi dels Jesuites i la pau de Versalles, que firm la prdua del Canad.

Posici a la cort.

Madame de Pompadour fou una dona reeixida amb un bon gust pels interiors rococs. Fou responsable del desenvolupament de la manufactoria de Svres, que esdevingu un dels manufactors de porcellana ms clebres d'Europa i que subministr llocs de treball qualificats a la regi. Tenia un inters vid per la literatura. Havia conegut Voltaire abans d'arribar a la cort, i sembla que el dramaturg la consell quant al seu paper a la cort. Tamb recolz discretament el projecte de lEncyclopdie de Denis Diderot. Desprs de la Guerra de Successi Austraca, quan l'economia era la cosa que ms necessitava l'estat francs, ella desvi ms i ms recursos a la luxosa cort. La seva influena sobre Llus augment significativament durant la dcada del 1750, fins al punt que ell li donava bastant poder de decisi en les poltiques sobre una gran varietat de temes, des dels assumptes militars fins als assumptes exteriors.

Pompadour era una dona enrgica i intelligent. Planej edificis com ara la Plaa de la Concrdia  i el Petit Trianon amb el seu germ, el marqus de Marigny. Contract els sofisticats marchands-merciers, botiguers que fixaven tendncia, que convertien gerros xinesos en cntirs amb mnecs recoberts de bronze a l'estil rococ, i que muntaven taules d'escriptura amb les noves plaques de porcellana de Svres. Foren contractats mltiples altres artesans, escultors i retratistes, entre ells l'artista de la cort Jean-Marc Nattier, i a la dcada del 1750 Francois Boucher, Jean-Baptiste Rveillon i Franois-Hubert Drouais. 

Pompadour pat dos avortaments el 1746 i el 1749, i es diu que s'arranj perqu amants menys importants la substituissin a l'hora de donar plaer al rei. Tot i que ja no dormiren ms junts desprs del 1750, Llus XV romangu devot a ella fins la seva mort el 1764 a l'edat de quaranta-dos anys. Fins i tot els seus enemics admiraren el coratge que tingu durant les doloroses ltimes setmanes. Voltaire escrige: "Estic molt trist per la mort de Madame de Pompadour. Li estava endeutat i estic en dol per gratitud. Sembla absurd que mentre un vell escriptor, a penes capa de caminar, encara est viu, una dona formosa, al bell cor d'una carrera esplndida, mori a l'edat de quaranta anys". Tanmateix, quan mor, molts enemics quedaren molt alleujats, car se la culpava pblicament de la Guerra dels Set Anys. Mirant la pluja que queia mentre el tat de la seva amant deixava Versalles, es diu que el rei digu: "La Marquise n'aura pas beau temps pour son voyage." ("La marquesa no tindr bon temps pel seu viatge").

Enllaos externs.
Madame de Pompadour.com   ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259414" title="Antoni Batista i Viladrich" nonfiltered="1616" processed="1612" dbindex="101619">
Antoni Batista Viladrich (Barcelona, 1952) Doctor en Cincies de la Comunicaci. Periodista, musicleg, escriptor. Professor de la facultat de Cincies de la Comunicaci de la Universitat Autnoma de Barcelona, "Teoria i prctica de la redacci periodstica" i de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, "Periodisme especialitzat en conflictes". Professor del mster "Naci i Ciutadania" de la facultat d'Histria de la Universitat de Barcelona. Director de Planificaci i Comunicaci de l'Institut Ramon Llull. 
Ha treballat en diversos mitjans, l'ltim dels quals La Vanguardia (1989-2004). Es va especialitzar en periodisme en situacions de conflicte, molt singularment en els casos de Israel/Palestina, Irlanda i Pas Basc , temtica sobre la qual ha escrit sis llibres, en va fer el treball de recerca de doctorat i participa habitualment en seminaris i conferncies. Codirigeix, amb el Dr. Antoni Segura els seminaris anuals de la UB sobre el conflicte basc. 

 Obres .

Els ttols dels llibres sobre el Pas Basc sn:
 Artapalo. ETA desprs de Txomin (amb Josep Play). Editorial Prtic, 1987.
 Terror i Negligncia. Hipercor i la construcci periodstica d'ETA. Edicions La Magrana, 1997.
 Diario privado de la guerra vasca. Plaza & Jans, 1999.
 Euskadi sin prejuicios. Plaza & Jans, 2001.
 Voces sobre Euskadi. Plaza & Jans, 2004.
 Madariaga. De las armas a la palabra. RBA, 2007.


Entre les seves publicacions, destaquen tamb els seus llibres d'histria e la resistncia antifranquista i sobre moviments socials. 
 La gran conspiracin. Crnica de l'Assemblea de Catalunya (amb Josep Play). Empries, 1991.
 La Brigada Social. Empries, 1995. ;
 Okupes. La mobilitzaci sorprenent. Plaza & Jans, 2002.


La msica tamb ha estat un dels objectes de periodisme i recerca, i va ser objecte de la seva tesis doctoral, "Paraula i msica. La crtica musical a la premsa" (UAB, 2003). Va dirigir les revistes especialitzades "Msicos" i "Vibraciones" i el programa de televisi "BTV Clsica" (2001-2004). Col.labora a la Revista Espaola de Musicologia i a la Revista Musical Catalana. 

Ha publicat els segents llibres sobre la matria: 
 Antoni Ros Marb. El mestre. Joventuts Musical, 1979.
 Barcelona i el Liceu. Histria d'un repte. La Vanguardia, 1994.
 Eduard Toldr. Un assaig sobre la direcci d'orquestra a Barcelona. Beta Editorial, 1995.
 Raimon. La construcci d'un cant. RBA-La Magrana, 2005.

 Premis .
Ha guanyat els premis de periodisme: 
 Avui. Festa Literria de Santa Llucia, 1995.
 Ramon Barnils de Periodisme d'Investigaci. Premis Octubre, 2001.
 Ma i Flaquer, 2006, per la seva trajectria periodstica sobre el conflicte basc. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259415" title="Northwest Angle" nonfiltered="1617" processed="1613" dbindex="101620">
El Northwest Angle (Angle nord-occidental) s un territori nordameric, que pertany a l'Estat de Minnesota, separat de la resta dels Estats Units d'Amrica pel Lake of the woods, un llac que pertany a les provincies canadenques de Manitoba i Ontario, i a l'esmentat estat de Minessota. Des de territori nordameric noms es pot accedir al Northwest Angle travessant el llac, o passant previament per la frontera del Canad. Llevat d'Alaska, el "Nortwest Angle" es la part mes septentrional del territori dels EUA. Es un exemple de periclavament.

Un cop dins del territori del Northwest Angle, els viatgers han d'entrar a la guixeta del pas fronterer de Jim's Corner, i informar el servei duaner dels EUA per videotelfon. Abans de sortir, s'ha de fer el mateix amb el servei duaner del Canad.

El Nortwest Angle es fruit d'un error histric en la definici dels lmits territorials entre els EUA i Canad al tractat de Pars de 1783 que va posar f a la Guerra d'Independncia dels Estats Units.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259420" title="Alfons Lloren i Gadea" nonfiltered="1618" processed="1614" dbindex="101621">
Alfons Lloren i Gadea (Alcoi, 1951) s un periodista valenci. Llicenciat en Filosofia i Lletres i doctor en Filologia.  Des de 1976 treballa en RTVE i ha estat de redactor en TVE (Valncia) i director dels programes Gent, terres i camins (1981), Parle vost (1984), Esbs de ciutat, Generalitat (1987) i com a realitzador ha estat cap d emissions de la cadena Hispavisin. Grandes documentales. Ha estat corresponsal de Destino, Canig, i El Noticiero Universal, ha collaborat a Las Provincias, Diario de Valencia, Levante-EMV, El Pas, Triunfo, i altres. El 1976 va fer el gui per a TVE en homenatge a Jaume I, la primera emissi de TVE de Valncia en valenci.

Ha estat Cap del Gabinet de Premsa del Consell del Pas Valenci (1978-1980), comisari per al 750 Aniversari del Naixement del Poble Valenci, assessor per a Assumptes Culturals del President de la Generalitat Valenciana (1989-1995), alcalde de Planes de 1991 a 1999 pel PSPV-PSOE, president de la Mancomunitat de Municipis El Xapolar. Ha rebut premis del Ministeri de Cultura d'Espanya sobre Arte, Tradiciones y Costumbre de los Pueblos de Espaa i el 2007 el Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana.

 Obres .
 Investigaci i divulgaci .
 La moixeranga, comena la festa (1988);
 Narrativa  .
 L'arbret d'Altea (1988);
 Biografies .
 Manuel Sanchis Guarner: retrats d'una vida. (1984);
 Sanchis Guarner i la cultura popular. (1987);
 Descripci i viatges .
 Pany i clau (1977);
 Mons i misteri (1986);
 Tramar, ordir i viure (1986);
 La nit de Sant Joan (1986);
 Guions .
 Itineraris d'una conquesta per a televisi: TVE Catalunya, 1976;
 El sexenni de Morella per a cinema, 1982;
 El cas Alcoi per a TVE Catalunya, 1984;
 El Tria de Bofill. Televisi: TVE Catalunya, 1985;
 Trama i ordit, Costa Blanca Cinema: Moda Films, 1985 (curtmetratge);
 Trons i sons. Cinema: Moda Films, 1985;
 La Festa d'Elx. Cinema, 1986;
 

 Enllaos externs .
 Currculum;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259424" title="Nucli (matemtiques)" nonfiltered="1619" processed="1615" dbindex="101622">
En diverses branques de les matemtiques relacionades amb l'lgebra abstracta, el nucli d'un homomorfisme mesura el grau pel qual l'homomorfisme deixa de ser injectiu.

La definici de nucli pren diverses formes en diversos contextos, per en tots ells, el nucli d'un homomorfisme s trivial (en el sentit del context del qual es parli) si i noms si l'homomorfisme s injectiu. El teorema fonamental d'homomorfia (o primer teorema d'isomorfia) s un teorema que, tamb prenent diverses formes, s'aplica a l'lgebra quocient definida pel nucli.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259425" title="El guitarrista (Francisco Durrio)" nonfiltered="1620" processed="1616" dbindex="101623">

El guitarrista, retrat de Francisco Durrio, s un quadre del pintor Paul Gauguin. s d'una collecci privada i est exposat en prstec a la National Gallery de Londres.

No t ttol original ni est datat, noms porta la signatura "P.Go". Podria estar fer a Pars, al voltant de l'any 1894, quan va coincidir amb l'escultor Francisco Durrio. Per les formes i els colors suggereixen una data posterior, durant la segona estada a Tahit entre 1895 i 1901 o b al comenament de l'estada a Hiva Oa (1901-1903). Per raigs X es veu que va ser pintat sobre d'un model anterior amb una dona tahitiana.

Gauguin i Durrio, que era vint anys ms jove, es van conixer el 1886. Durrio es va convertir en un admirador i colleccionista de les primeres obres de Gauguin. Al tornar de Tahit, entre 1893 i 1895, van compartir taller i van consolidar l'amistat. En la festa d'acomiadament, abans de tornar a Tahit, Durrio li va dedicar unes malaguenyes.

Sis mesos abans de morir a les illes Marqueses, Gauguin deia que pensava installar-se a Espanya:
Podria anar-me'n a Espanya a la recerca de nous temes. Els toros, les dones espanyoles, amb el seu cabell brillant pel greix, tot aix ja s'ha fet, fins i tot ms del compte; de manera que seria divertit que jo ho veis de manera diferent.;

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259427" title="Messier 8" nonfiltered="1621" processed="1617" dbindex="101624">

Messier 8 o la nebulosa de la llacuna (M8 i NGC 6523) s una nebulosa d'emissi. Es tracta d'una regi HII, un immens nvol d'hidrogen i pols difosa, creat per una supergegant blava, l'estrella 9 Sagitarii de la constellaci de Sagitari. Es troba a una distncia estimada de 4.100 anys llum i s una de les dues nebuloses difoses de formaci estellar visibles a ull nu. Amb binoculars es pot observar un clar nvol de forma ovalada amb un centre ben definit.

Histria.
La nebulosa va ser descoberta per Guillaume Le Gentil el 1747 i va entrar a formar part del catleg Messier el 1764. El 1890 Agnes Clerk li va donar el nom de nebulosa de la llacuna. John Herschel descobr que la regi ms brillant de la nebulosa li recordava la forma d'un rellotge de sorra (tot i que no s'ha de confondre amb la nebulosa rellotge de sorra de la constellaci de la Mosca. Les observacions fetes amb el telescopi espacial Hubble en 1997 van permetre considerar que aquesta era una zona de formaci d'estrelles.  El 2006 es detectaren els primers objectes Hebig-Haro a la regi del rellotge de sorra de M8, incloent-hi tamb HH 870. Aix la converteix en la primera prova directa de formaci estellar activa per acreci en M8.

Situaci.

La nebulosa de la llacuna es troba a uns 4.100 anys llum de la Terra. S'estn uns 90' per 40' al cel, que correspon a unes dimensions de 110 per 50 anys llum. Cont un nombre de glbuls de Bok foscos, nvols de material protoestellar en procs de collapse; els ms prominents van ser catalogats per E. E. Barnard amb els nombres B88, B89 i B296. 




Enllaos externs.
Nebulosa de la Llacuna - SEDS Messier 
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259433" title="Isidre Gom i Toms" nonfiltered="1622" processed="1618" dbindex="101625">
Isidre Gom i Toms (la Riba, Alt Camp 1869 - Toledo 1940) fou un bisbe, cardenal i escriptor catal. Fou el cardenal primat d'Espanya durant la Guerra Civil, en la qual va ocupar un destacat paper protagonista. 

Biografia.
 
Nasqu en un ambient benestant. Va realitzar els seus estudis eclesistics als seminaris de Montblanc i Tarragona i desprs a Valncia, on es doctor en Filosofia, Dret Cannic i Teologia. Ordenat sacerdot el juny de 1895, ocup el seu ministeri a Valls com a vicari i a Montbri del Camp com a ecnom, per b que la seva labor parroquial s'atur quan el designaren professor del seminari de Tarragona. Desprs deix la direcci del seminari i, nomenat canonge doctoral de la seu tarragonina, es consagr preferentment al conreu de l'oratria sagrada, en la qual va destacar com un dels conferenciants ms eloqents de la seva poca. La major part de les conferncies dictades en congressos i commemoracions catliques van ser recopilades i van inspirar la redacci de nombroses obres, en les quals es palesa una mplia, profunda i ben vertebrada cultura religiosa i profana. La fonamentaci en els grans filsofs i telegs cristians i l'influx d'autors francesos fidels a la doctrina de l'Esglsia (especialment Pierre Batiffol, director de l'Institut Catlic de Tolosa de Llenguadoc) enquadren la seva formaci intellectual. 

Fou elevat a la mitra de Tarassona el 1927, quan les relacions entre la Dictadura de Primo de Rivera i el clergat catal estaven sotmeses a dures proves. El juliol de 1933 fou nomenat arquebisbe de Toledo, seu vacant per la dimissi del cardenal Segura. Malgrat les dificultats del moment, en l'acompliment de la seva tasca va comptar amb el vist-i-plau d'extensos cercles del republicanisme moderat, per sense que el seu inalterable acatament al poder legtimament constitut impeds una enrgica repulsa contra qualsevol ingerncia o extralimitaci de la potestat civil en el camp eclesistic. Aquesta lnia de conducta conformaria igualment la seva difcil i arriscada actuaci durant la Guerra Civil espanyola de 1936. La seva intervenci va ser decisiva per al reconeixement per part de la Santa Seu del govern del general Franco i tamb el 1937 va redactar, coneixedor dels assassinats de bisbes i sacerdots en la zona republicana, la "Carta colectiva de los obispos espaoles a los obispos de todo el mundo con motivo de la guerra en Espaa"  que defensava el Movimiento Nacional. No aconsegu que la signs el cardenal Francesc Vidal i Barraquer, amb el qual tanmateix tingu respectuoses relacions personals (havia estat Vidal qui l'havia consagrat bisbe a la catedral de Tarragona el 1927), especialment quan coincidiren al conclave de 1939 que eleg el papa Pius XII. Havia justificat teolgicament, aix s, la guerra civil i havia donat la seva aprovaci a que fos anomenada "croada". S'adre pblicament al lehendakari Jos Antonio Aguirre per excusar l'afusellament de capellans bascos pels franquistes.

Aix no va impedir que tots els intents totalitaris empresos durant la contesa trobessin en Gom un resolt impugnador. La defensa dels que considerava drets de l'Esglsia, la llibertat de premsa, d'associaci, d'ensenyament, la dignitat humana, en fi, van tenir en ell un indomable palad. Mor cinc anys desprs d'haver obtingut de Pius XI la porpra cardenalcia (el 19 de desembre de 1935 el cre cardenal del ttol de San Pietro in Montorio). Mrit seu entre d'altres s haver difs mpliament a Espanya la lectura del Nou Testament, sobretot els Evangelis concordats.

 Cites durant la seva etapa de Primat d'Espanya en la Guerra Civil . 
Poc desprs del comenament de la guerra (1936), aquest mateix cardenal es va referir al conflicte com una lluita entre: 
... Espanya i la anti-Espanya, la religi i l'ateisme, la civilitzaci cristiana i la barbrie.
i tamb que:
La guerra d'Espanya s una guerra civil? No; una lluita dels sense Du  contra la veritable Espanya, contra la religi catlica. 

El gener de 1937, a la Respuesta obligada: Carta abierta AL Sr. D. Jos Antonio Aguirre  diu:

L'amor al Du dels nostres pares ha posat les armes en m de la meitat d'Espanya encara admetent motius menys espirituals en la guerra; l'odi ha dirigit contra Du les de l'altra meitat...
De fet no hi ha cap acte religis d'ordre social en les regions ocupades pels rojos; en les tutelades per l'exrcit nacional la vida religiosa ha cobrat nou vigor...
...Compti els milers que han estat vilment assassinats en les terres encara dominades pels rojos. s frvol el seu catolicisme en aquest punt, senyor Aguirre, que no es rebella davant aquesta muntanya de cossos morts, santificats per la unci sacerdotal i que han estat profanats per l'instint infrahum dels aliats de vost; que no li deixa veure ms que una dotzena llarga, catorze, segons llista oficial  menys de dues per mil- que han sucumbit vctimes de possibles excessos poltics, dhuc concedint que s'hagus coms excs en la forma de jutjar-los.

 Obres .
 El Evangelio explicado, 5 ed. Barcelona 1955;
 La familia segn el Derecho natural y cristiano, 6 ed. Barcelona 1952;
 Jesucristo Redentor, Barcelona 1931;
 Santo Toms de Aquino, poca, personalidad, espritu, Barcelona 1924;
 El matrimonio cristiano y la Casti connubii, 4 ed. Barcelona 1951;
 La Biblia y la predicacin, 2 ed. Barcelona 1950;
 La Eucarista y la vida cristiana, 2 ed. Barcelona 1934;
 El Nuevo Salterio del Breviario Romano, 2 ed. Barcelona 1949;
 Las modas y el lujo, Barcelona 1912;
 Pastorales de la guerra de Espaa, Madrid 1955;
 Mara. Madre y Seora; Mara Santsima (pstuma), etc.

Referncies.


 Enllaos externs .
Isidro Gom y Toms, a Gran Enciclopedia Aragonesa OnLine;
Arxiu Gom;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259450" title="Teoria de la conspiraci" nonfiltered="1623" processed="1619" dbindex="101626">
La teoria de la conspiraci s la creena que una conspiraci o complot est al darrere d'un fet o una poltica, tot i que es donin altres causes a l'opini pblica. Usualment implica un grup de poder a l'ombra que vol guanyar posicions o amagar determinades veritats que podrien canviar l'statu quo. El concepte ha estat estudiat per Karl Popper, Daniel Pipes, Noam Chomsky, Mintz o Carl Sagan, entre d'altres.

Caracterstiques.
La conspiraci est feta per un grup minoritari, elitista i sovint secret amb bones connexions amb el poder poltic;
Permet relacionar lgicament fets aparentment inconnexos;
La societat sospita que t poca informaci sobre un fenomen i busca una explicaci racional o alternativa ;
Es recolza en fets reals acceptats per tothom i fa hiptesis no comprovades per versemblants;
Per als que no creuen en ella, es basa en un procs mental de projecci errnia o en una tendncia a la paranoia;

Histria.
El concepte sorgeix a l'Anglaterra del segle XVII, on els electors veien una conspiraci darrere determinats moviments parlamentaris per apujar els impostos i enriquir-se. Els llocs ms fecunds en teories conspiratives durant els segles posteriors, per, van ser Frana i els Estats Units.

El terme com a tal sorgeix al 1909 . Est lligat a la democrcia, ja que en sistemes totalitaris no cal una conspiraci per imposar la voluntat; la conspiraci sempre suposa manipular les masses o amagar-los la informaci perqu no aturin els moviments dels dirigents amb els vots o protestes. 

Els mitjans de comunicaci i especialment Internet han actuat com a focus difusors de diverses teories conspiratives. Aquestes han guanyat pes en la ficci, amb nombroses obres de literatura o pellcules que giren al voltant de complots mundials.

Tipus de teories de la conspiraci.
Tot i que existeix una enorme varietat de teories, hi ha certs grups o mtodes que tradicionalment han estat associats a la conspiraci per assolir el poder. Estan lligats als prejudicis socials de les seves comunitats d'origen.

Societats religioses cristianes.
Hi hauria un seguit de societats religioses que han perdurat al llarg dels segles i que amaguen veritats sobre Jess i l'esglsia, per no perdre l'hegemonia que aquesta t al mn occidental. Els templers, els ctars, els Illuminati o els jesutes han estat acusats de conspirar. Els supervendes basats en temtica religiosa i intriga, en la lnia de El codi Da Vinci, exploten aquest tipus de teories.

Jueus.
L'antisemitisme ha estat un brou tradicional de teories conspiratives. Els jueus han estat associats al desig d'expoliar les riqueses cristianes, destruir relquies, fer-se amb el control mundial o expandir el sionisme. Una obra cabdal s el suposat Protocol dels Savis de Si, un document on es detallen els plans de dominaci per part dels jueus. A vegades els jueus es veuen com a aliats dels maons (el franquisme va popularitzar aquesta equiparaci, per exemple).

Comunistes.
El comunisme es veia com una amenaa per al bloc capitalista, sobretot durant la Guerra freda. La "caa de bruixes" nord-americana, l'espionatge i les depuracions europees sn conseqncies histriques d'aquest tipus de teories. La revoluci bolxevic, cubana i les antigues colnies van tenir els seus escndols conspiratius, amb detencions massives incloses.

Mdiques.
Aquestes teories parlen de l'extensi voluntria de malalties per tal d'enriquir els laboratoris farmacutics o eliminar determinats sectors de la poblaci. La SIDA, com abans la lepra, l'bola i altres virus haurien estat creats deliberadament per infectar collectius de persones, tot i que desprs s'hagin passat al conjunt de la poblaci.

Complot islmic.
El terrorisme d'Al-Qaida seria l'hereu dels antics intents islmics per conquerir llocs estratgics (antigament els venerats per la religi i ara els rics en petroli o altres recursos). Estaria aliat amb l'OPEP per enfonsar Occident en una crisi permanent

La fi del mn.
Altres teories prediuen la fi del mn en una data amagada a l'opini pblica. Sn hereves de l'escatologia tradicional religiosa per afegeixen elements moderns, com la vigilncia permanent per mitj de satllits, el monopoli de certes tecnologies i la preparaci de noves armes.

Morts.
Determinades morts s'han vist com a fruit d'una conspiraci per allunyar persones molestes per al poder. John Fitzgerald Kennedy  o Diana de Galles en serien exemples paradigmtics. Nombrosos dissidents assassinats en pasos amb una democrcia inestable han ajudat a aquest tipus de teories siguin les ms fcilment acceptades.

Ocultaci o manipulaci de fets clau.
Els governs tindrien accs a informaci clau que haurien amagat o manipulat, o s'haurien inventat determinats esdeveniments per motius de propaganda. Dins d'aquest grup es troba la presumpta falsificaci de l'arribada a la Lluna amb la bandera voleiant en un vent inexistent, l'ocultaci de assumptes com l'avistament d'ovnis i extraterrestres, la Catalanitat de Cristfor Colom, l'autoria de ETA del 11-M o documents classificats com a secrets per contenir veritats incmodes en forma de dades o profecies.

Teories de la conspiraci en la ficci.
El thriller literari i cinematogrfic es nodreix sovint de teories conspiratives, usualment ambientades als Estats Units o relacionades amb ell. Exemples populars serien El codi da Vinci, de Dan Brown; les histries de X-files o les novelles de John Grisham, entre d'altres.

En aquestes histries apareix un protagonista que accidentalment es veu involucrat en la trama de grups de poder que conspiren per governar el pas, aturar enemics amb mtodes illegals o perpetuar negocis mafiosos. Els seus principis i la seva vida corren perill per la pressi d'aquests grups, ja que la conspiraci s difcil de provar.

Vegeu tamb.

Navalla d'Occam;
Llegenda urbana;
Apofnia;

Notes.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259453" title="Apelles (guardi)" nonfiltered="1624" processed="1620" dbindex="101627">
Apelles fou regent de Macednia.

Va servir en llocs destacats sota Antgon III Dos que quan va morir el 220 aC el va deixar encarregat del govern, ja que el seu nebot Filip V de Macednia noms tenia 17 anys. Per el jove rei rapidment va agafar les regnes del poder, encara que el va conservar com a conseller.

Descobert que havia conspirat contra rat de Sici, aliat de Filip, fou executat el 217 aC. Fou proballement el pare de Apelles, amic del prncep Demetri el Jove de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259457" title="Apelles (fill)" nonfiltered="1625" processed="1621" dbindex="101628">
Apelles fou fill del cortes i conseller de Filip V de Macednia, Apelles.

Es va criar amb el prncep Demetri el Jove de Macednia, el fill gran de Filip V, al que va acompanyar a Roma el 183 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259466" title="Propietat associativa" nonfiltered="1626" processed="1622" dbindex="101629">
En matemtiques, l'associativitat o propietat associativa s una propietat que pot tenir una operaci binria. Significa que quan una expressi cont dos o ms elements seguits dels mateixos operadors associatius, l'ordre de les operacions no altera el resultat, sempre i quant no es modifiqui la seqncia dels operands. s a dir, canviar els parntesis en una expressi no modifica el resultat. Per exemple

 ;

Tot i que els parntesis han estat canviats, el resultat de l'expressi no ha estat alterat. Com que la suma de nombres reals satisf aquesta propietat, diem que "la suma de nombres reals s una operaci associativa".

L'associativitat no ha de ser confosa amb la commutativitat. La commutativitat permet canviar l'ordre o la seqncia dels operands de l'expressi, metre que l'associativitat no ho permet. Per exemple,

 ;

s un exemple d'associativitat perqu els parntesis han estat canviats (i per tant l'ordre en qu s'efectuen les operacions), mentre que els operands 5, 2 i 1 apareixen en el mateix ordre d'esquerra a dreta a l'espressi. En canvi

 ;

no s un exemple d'associativitat, sin que de commutativitat, perqu la seqncia de l'operand canvia quan el 2 i el 5 intercanvien les posicions.

Les operacions associatives sn abundants en matemtiques, i de fet la majoria de les estructures algebraiques requereixen explcitament que les seves operacions binries siguin associatives. Tanmateix, moltes operacions destacades sn no-associatives; un exemple estndard s el del producte vectorial.

Definici.
Formalment, una operaci binria  en un conjunt S s'anomena associativa si satisf la propietat associativa:

 ;

L'ordre en qu s'efectuen les operacions no afecta el valor de les expressions, i es pot veure que succeeix el mateix per a expressions que contenen qualsevol nombre d'operacions . Aix, quan  s associativa, no cal especificar l'ordre en qu s'efectuen les operacions i es poden ometre els parntesis sense caure en una ambigitat. Aix, es pot escriure simplement

 ;

Tanmateix, s important destacar que canviar l'ordre en qu s'efectuen les operacions no implica que es pugui canviar les operacions prpiament tot movent els operands en l'expressi.

Exemples.
Els segents sn alguns exemples d'operacions associatives.

 En aritmtica, la suma i la multiplicaci de nombres reals s associativa. s a dir,
 

 La suma i multiplicaci de nombres complexos i quaternions s associativa. La suma d'octonions tamb s associativa, per el producte d'octonions s no-associativa.

 El mxim com divisor i el mnim com mltiple sn funcions associatives.
 

 Com que les transformacions lineals sn funcions que poden sser representades per multiplicacions de matriu, les quals representen la composici funcional, es pot deduir directament que la multiplicaci de matrius s associativa.

 La intersecci de la uni de conjunts s associativa:
 

 Si M s un conjunt i S denota el conjunt de totes les funcions d' M a M, aleshores la composici funcional en S s associativa:

 ;

 Una mica ms generalment, donats quatre conjunts M, N, P i Q, tals que h: M a N, g: N a P, i f: P a Q, aleshores;

 ;

 com abans. En resum, la composici d'aplicacions sempre s associativa.

 Si es considera un conjunt amb tres elements A, B, i C. La segent operaci s associativa:



Aix, per exemple, A(BC)=(AB)C. Aquesta aplicaci no s commutativa.

 No-associativitat .
Una operaci binria  en un conjunt S que no satisf la propietat associativa se l'anomena no-associativa. Simblicament,

 

Per una operaci com aquesta, l'ordre en qu s'efectuen les operacions s que influeix en el resultat. La resta, la divisi i l'exponenciaci sn exemples destacats d'operacions no associatives:

 
En general, els parntesis s'usen per indicar l'ordre en qu s'efectuen les operacions si una operaci no-associativa apareix ms d'una vegada en una expressi. Tanmateix, els matemtics en general es posen d'acord en un ordre preestablert en diverses operacions no-associatives. Aix no s ms que una convenci sintctica per tal d'evitar haver d'escriure parntesis.

Una operaci associativa per l'esquerra s una operaci no-associativa que per convenci s'avalua d'esquerra a dreta. Per exemple:

 
mentre que una operaci associativa per la dreta s una operaci que s'avalua de dreta a esquerra per convenci:

 
Existeixen casos d'operacions associatives tant per l'esquerra com per la dreta. Ms endavant se'n mostren alguns exemples.

 Ms exemples .

Algunes operacions associatives per l'esquerra:

 Resta i divisi de nombres naturals:
 ;
 

Algunes operacions associatives per la dreta:

 Exponenciaci de nombres reals:
 ;

 La ra per la qual l'exponenciaci s associativa per la dreta s perqu una operaci d'exponenciaci per l'esquerra repetida seria menys til. Mltiples aparicions es podrien reescriure amb multiplicacions:

 ;

Operacions no-associatives per les que no existeixen convencions per l'ordre d'efectuar les operacions inclouen les segents.

 Prendre la mitjana aritmtica de nombres reals:
 
 Prendre el complementari de conjunts:

 

 ;

La part verda del diagrama de Venn de l'esquerra representa (A'B)C. La part verda del diagrama de Venn de la dreta representa A(B'C).


 Vegeu tamb .
 Un semigrup s un conjunt amb una operaci binria associativa i tancada.
 La commutativitat i distributivitat sn les altres dues propietats de les operacions binries freqentment usades.
 L'associativitat de les potncies i l'alternativitat sn formes febles d'associativitat.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259473" title="Sant Jaume el Just" nonfiltered="1627" processed="1623" dbindex="101630">


Segons el Nou Testament, Jaume (en arameu Yaqob bar Yosef, en hebreu           -       Yah q b ben Ys p i en grec I       Ikovos) conegut com Jaume el Just o Jaume, germ del Senyor (Natzaret?, ? - Jerusalem, 62 dC) fou un dels germans de Jess de Natzaret i el lder de la comunitat cristiana de Jerusalem desprs de la partida dels apstols de Jess. Cal no confondre Jaume el Just amb els apstols Jaume el Menor i Jaume el Major.

En l'Evangeli segons Mateu s'anomena la seva famlia, ja que tot parlant sobre Jess es cita que la gent de Galilea deia: No s el fill del fuster? La seva mare, no s'anomena Maria, i els seus germans Jaume, Josep, Sim i Judes? I les seves germanes, no viuen totes aqu amb nosaltres? (Mateu 13,55-56).

Se'n desconeix qualsevol dada de la seva biografia fins desprs de la mort del seu germ Jess, quan Sant Pau afirma que Desprs de Natzaret ressuscitat s'aparegu a Jaume (Corintis 15,7). 

Quan els apstols van escampar-se pel mn a predicar l'Evangeli, Jaume actu com a lder de la comunitat jueva cristiana de Jerusalem que practicaven escrupulosament la Llei de Moiss. Va rebre la visita de Sant Pau en una ocasi tal com es relata al llibre dels Fets dels Apstols: A l'endem Pau va venir (...) a veure Jaume, i tots els ancians eren presents a la reuni (Fets 21,18).

Jaume ser el dirigent nic de la comunitat de Jerusalem des que Sant Pere abandona la ciutat l'any 43 o 44 fins que mor lapidat l'any 62 segons l'historiador jueu Flavi Josep en la seva obra Antiguitats judaiques on cita:
Ananies era un saduceu sense nima. Va convocar astutament al Sanedr en el moment propici. El procurador Fest havia mort. El successor, Alb, encara no havia pres possessi. Va fer que el sanedr jutgs a Jaume, germ de Jess, qui era anomenat Crist, i a alguns altres. Els va acusar d'haver transgredit la llei i els va entregar perqu fossin apedregats (Antiguitats judaiques, XX, ix, 1).

Hegesip, cap al 180 dC, l'anomena Jaume el Just a ms de referir-s'hi com Jaume, el germ del Senyor (Histria Eclesistica 4,22,4).

La seva festa s celebrada en diferents dies segons diferents ritus del cristianisme:
L'1 de maig el commemora l'Esglsia Anglicana;
El 3 de maig ho celebra l'Esglsia Catlica;
El 23 d'octubre s el dia escollit pels luterans;

Vegeu tamb.
Epstola de Sant Jaume;





Referncies.
Puig i Trrech, Armand. Jess un perfil biogrfic, pg.174;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259476" title="Nebulosa d'emissi" nonfiltered="1628" processed="1624" dbindex="101631">

Una nebulosa d'emissi s  un nvol de gas ionitzar , s a dir plasma que emet llum de diferents colors. Les fonts ms comunes d'ionitzaci sn els fotons d'alta energia emesos per una estrella calenta propera. Entre altres tipus de nebuloses d'emissi hi ha regi HII on s'est produint la formaci estellar i joves estrelles massives sn les fonts de fotons ionitzats; i  les nebuloses planetries on  el cor calent d'una estrella moribunda ionitza les capes exteriors que ha expulsat.

Informaci general.

Normalment, una estrella jove ionitzar part del nvol on va nixer. Noms les grans estrelles calentes poden despendre la quantitat d'energia necessria per ionitzar una part significativa del nvol. Sovint es tracta de tot un cmul de joves estrelles.

El color de la nebulosa depn de la seva composici qumica i de la quantitat d'ionitzaci. La majoria de les nebuloses d'emissi son vermelles degut al predomini d'hidrogen en el gas interestellar, i la seva relativament baixa necessitat d'energia per la ionitzaci. Si la quantitat d'energia s ms gran, altres elements poden ionitzar fent possible nebuloses verdes i blaves. Examinant l'espectre electromagntic de les nebuloses, els astrnoms dedueixen el contingut qumic. La majoria de les nebuloses d'emissi tenen el 90% d'hidrogen, i la resta heli, oxigen, nitrogen, i altres elements. 

Algunes de les nebuloses d'emissi visibles ms importants de l'hemisferi nord sn: NGC 7000 i NGC 6960/6992 a  la constellaci del Cigne. Ben visibles son a l'hemisferi sud: la nebulosa de la Llacuna M8 / NGC 6523 a Sagitari i la nebulosa Ori M42 . Ms lluny a l'hemisferi sud est la brillant nebulosa Carina NGC 3372.

Les nebuloses d'emissi tenen sovint punts foscos resultant de nvols de pols que bloquegen la llum. La combinaci de nebulosa d'emissi i nvol de pols fa que es converteixin en objectes interessant per observar, molts d'aquest objectes porten el nom d'objectes als quals s'assemblen  com la nebulosa del con o la NGC7000 coneguda com nebulosa Nord Amrica. 

Algunes nebuloses estan compostes de components de  reflexi i emissi com el cas de la nebulosa Trfida

 Classificaci de les nebuloses d'emissi .

Es poden classificar en quatre categories:

Les nebuloses difuses d'emissi o regi HII/H  ;

La nebulosa d'Ori (M42), la nebulosa Omega (M17) i la nebulosa de la llacuna (M8) figuren entre les nebuloses difuses visibles des de l'hemisferi nord

Sovint s'oposen a les nebuloses de reflexi i a les nebuloses obscures encara que moltes vegades es troben associades.

Per defecte al referir-se a la nebulosa d'emissi, se sobreentn normalment   nebulosa difusa  d' emissi .Els tres tipus segents tenen una denominaci prpia que suposa el carcter emissiu de la nebulosa. 

Les nebuloses planetries;

Entre les ms conegudes la M27 o la M57. 

Les romanents de supernova;

nebulosa del vel i la nebulosa del Cranc .

Les nebuloses de Wolf-Rayet;

Poc frequents, entre elles NGC 2359 i NGC 6888.

Referncies.


 Enllaos externs .
 L'estructura de las regions H II;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259479" title="Batalla de Cissa" nonfiltered="1629" processed="1625" dbindex="101632">



La Batalla de Cissa es desenvolup dintre  de la Segona Guerra Pnica. Es lliur a la tardor de l'any 218 aC, a Cissa prop la ciutat grega de Trraco (encara que hom ha prets identificar-la amb Guissona. L'exrcit rom, sota Gneu Corneli Escipi, derrot un exrcit cartagins en desavantatge numric comandat per Hann i per tant, obtingu el control del territori al nord de l'Ebre, del que Annbal s'havia apoderat uns mesos abans, l'estiu de 218 aC. Aquesta fou la primera batalla que els romans disputaren a Catalunya.

 Situaci estratgica .
Desprs de la conclusi amb xit del Setge de Sagunt, Annbal deix descansar al seu exrcit, i l'estiu de 218 aC, havien comenat a avanar cap la Pennsula Itlica amb 90.000 infants i 12.000 genets (segons Polibi), o amb 46.000 homes a peu i 10.000 a cavall. Havia passat l'estiu conquerint la regi situada al nord de l'Ebre. Desprs de sotmetre a les tribus ibriques, per deixant tranquilles les ciutats gregues, Annbal creu la Gllia per continuar la seva marxa a Itlia, deixant un contingent de gurdia dels territoris recent conquerits i enviant als 10.000 soldats menys fiables cap a casa.

 Preparatius romans .
L'armada romana mobilitz en 219 aC 220 quinquerems per a donar suport als seus a la Segona Guerra Iliria. El consul Tiberi Semproni Llong I reb quatre legions (dues romanes i dues aliades, 8.000 romans a peu i 16.000 aliats i 600 genets romans i 1.800 aliats) i les instruccions de navegar per l'frica acompanyat per 160 quinquerems. Publi Corneli Escipi reb quatre legions (8.000 romans i 14.000 aliats infants i 600 romans i 1.600 aliat a cavall) i es dirig cap a Hispnia acompanyat per 60 vaixells. Nogensmenys, les tribus galles dels Boii i Insbri havien atacat les colnies romanes del nord d'Itlia, causant que Escipi destins part de les forces all, amb el que la seva substituci per legions fresques retard la seva sortida.

Si b Annbal marx a travs de la Gllia, Escipi havia desembarcat amb el seu exrcit a la ciutat grega aliada de Masslia (Marsella). A continuaci, envi una patrulla de cavalleria al nord fins a la vora oriental del riu Roine, on s'enfrontaren amb la mateixa fora a la cavalleria lleugera nmida, expulsant els cartaginesos desprs de lluitar una dura escaramussa. Escipi marx al nord des de la seva base, mentre que Annbal ho fu vers l'est dels Alps. Un cop al desert el campament cartagins, Escipi s'assabent de qu Annbal es trobava a tres dies de marxa, i decid enviar les seves forces a Hispnia, sota el comandament del seu germ gran, Gneu, que era cnsol des del 221 aC, en tant que ell mateix torn a organitzar al nord d'Itlia les defenses contra Annbal

 Preludi .
sdrubal Barca, germ d'Annbal, tenia 12.650 soldats d'infanteria, 2.550 a cavall i 21 elefants a les possessions cartagineses al sud de l'Ebre. Annbal deix a Hann amb 10.000 infants i 1.000 genets, guarnint el recent conquerit territori al nord de l'Ebre. Aquest Hann ha estat identificat per diversos autors com el nebot d'Annbal (fill d'sdrubal el Bell), un germ o sense cap relaci amb els Barcides.

Gneu Corneli Escipi, amb 20.000 soldats d'infanteria (dues legions romanes i dues aliades), 2.200 de cavalleria i 60 quinquerems, salp de Masslia i aterr a Empries. Les ciutats gregues de Empries i Trraco donaren la benvinguda als romans, i Gneu comen a guanyar-se les tribus ibriques al nord de l'Ebre. sdrubal Barca, desprs de ser advertit de l'expedici romana, marx cap el nord amb un exrcit de 8.000 soldats d'infanteria i 1.000 de cavalleria a unir-se a Hann.

 La batalla .
Hann havia estat completament sorprs per l'arribada dels romans a Hispnia. En veure el cessament del poder cartagins sobre les recent conquerides tribus del nord degut a les activitats d'Escipi, decid oferir batalla. Hann avan i atac els romans al nord de Trraco, a prop de Cesse. Ni hi hagu brillants maniobres o emboscades, car els exrcits s'enfrontaren a camp obert. Al comptar amb un exrcit molt inferior, Hann fou derrotat amb relativa facilitat, perdent 6.000 homes a la batalla. Per altra banda, els romans aconseguiren capturar el campament cartagins, junt amb 2.000 presoners (entre d'ells, el propi Hann). Al campament figuraven tots els equipatges deixats per Annbal. Entre els presos tamb s'incloa Indbil, un influent cabdill ilerget que causaria ms tard greus problemes als romans. Aquests tamb irromperen a la ciutat de Kesse, malgrat que per a frustraci dels romans no contenia cap bot valus. 

 Consequncies .
Escipi es convert en amo del nord de l'Ebre. sdrubal, que arrib massa tard a ajudar a Hann (encara que no era suficientment fort per a atacar als romans), creu el riu i envi una columna que assalt els romans a una escaramussa. Aquesta fora captur mariners romans i inflig un dur colp a la flota romana, que baix de 60 a 35 vaixells. Tanmateix, la flota romana conquer les possessions cartagineses a Hispnia. El prestigi rom es restabl a Hispnia, mentre que els cartaginesos havien patit una important derrota. Desprs de castigar als oficials a crrec dels contingents navals per la laxitud de la seva disciplina, Escipi i l'exrcit rom hivernaren a Trraco. sdrubal es retir a Carthago Nova desprs de la deserci d'algunes ciutats aliades al sud de l'Ebre. 

Si Hann hagus guanyat la batalla, hagus estat possible enviar reforos de l'Hispnia cartaginesa a Annbal a partir de 217 aC. Aquesta batalla dugu als mateixos resultats d'Escipi a Hispnia com la batalla de Trbia duria per Annbal a la pennsula Itlica: l'assoliment d'una base d'operacions, guanyar-se a alguna tribu nadiua com a font de provisions i reclutes. Tamb tall la comunicaci per terra d'Annbal. A diferncia d'aquest, Escipi no pos en marxa immediatament una campanya en territori enemic al sud del riu. Tampoc no s'arrisc a perdre la seva base, com faria Annbal en un futur proper. Escipi prendr temps per a consolidar les seves explotacions, subjugar o aliar-se amb les tribus ibriques i practicar incursions en territori cartagins. Aquestes activitats foren la base per a les futures operacions a Hispnia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259483" title="Temporada 1944-1945 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="1630" processed="1626" dbindex="101633">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.



Resultats finals.

 Campi: FC Barcelona.
 Descensos: Granada CF, CE Sabadell i Deportivo de La Corua.
 Ascensos: CD Alcoi, Hrcules CF i Celta de Vigo.
 Mxim golejador:  Zarra (Athletic de Bilbao).
 Porter menys golejat :  Eizaguirre (Valncia CF).

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259503" title="Informvor" nonfiltered="1631" processed="1627" dbindex="101634">
El terme informvor descriu a un organisme que consumeix informaci. Est pensat per a ser una descripci del comportament hum en la societat de la informaci moderna, en comparaci amb omnvor, com a descripci d'humans consumint menjar. 

George A. Miller

va encunyar el terme en 1983 com una analogia de com els organismes sobreviuen consumint entropia negativa (com suggereix Erwin Schrdinger)
). 

Miller diu, "Tal i com el cos sobreviu ingerint entropia negativa, la ment sobreviu ingerint informacio. En un sentit molt general, tots els organismes superiors sn informvors."

Un s recent del terme es va fer en un artcle de diari per Jonathan Chevreau

on cita un discurs fet per Zenon Pylyshyn. Poc desprs, el terme va apareixer en la introducci del llibre de Pylyshyn sobre Cincia Cognitiva, Computaci i cognici
.

Ms recentment el terme ha estat popularitzat pel filsof Daniel Dennett al seu llibre Tipus de Ments
 and by cognitive scientist Steven Pinker
.

Referncies.


Enllaos externs.
 "informavore" a Word Spy;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259505" title="Institut Karolinska" nonfiltered="1632" processed="1628" dbindex="101635">
L'Institut Karolinska (Karolinska Institutet  en suec) s una universitat d' Estocolm (Sucia). s la instituci universitria dalta educaci en medicina ms gran del mn. Un comit d'aquest institut s l'encarregat de la designaci del Premi Nobel de Fisiologia o Medicina. L'Hospital Karolinska est associat a l'Institut, com hospital docent. L'institut s membre de la Lliga Europea d'Investigaci Universitria.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259506" title="Premi Turing" nonfiltered="1633" processed="1629" dbindex="101636">
El Premi Turing s considerat per molts com el Premi Nobel de la Informtica. s atorgat anualment per l'Associaci per a la Maquinria Computacional (ACM) a qui hagi contribut de manera transcendental al camp de les cincies computacionals. El guard rendeix tribut a Alan Mathison Turing i actualment s patrocinat per l'empresa Intel, la qual aporta una borsa de cent mil dlars nord-americans al guanyador. Desprs de 40 anys d'existncia, el 2006 es va atorgar el guard a la primera dona, Frances Allen.


Nombre de guardons per nacionalitat. 
Aquesta s la distribuci dels Premis Turing des de 1966 fins a 2006. Les nacionalitats dels guardonats estan basades en el seu lloc (l'estat) de naixena, no on van desenvolupar el seu treball com investigadors. 
 EUA: 33 ;
 Regne Unit: 6 ;
 Israel: 2 ;
 Noruega: 2 ;
 Canad: 2 ;
 Alemanya: 1 ;
 Xina: 1 ;
 Dinamarca: 1 ;
 Letnia: 1 ;
 Pasos Baixos: 1 ;
 Sussa: 1 ;
 Veneuela: 1.

Enllaos externs.
Web oficial del Premi Turing .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259508" title="Museu Nacional de Cermica i de les Arts Sumpturies "Gonzlez Mart"" nonfiltered="1634" processed="1630" dbindex="101637">

Dades del museu
Telf. 96 351 63 92 ;
http://mnceramica.mcu.es/
C/ Poeta Querol, 2;
46002 Valncia (la Xerea, Ciutat Vella)
Titularitat i Gesti:
Ministeri de Cultura;
Direcci General de Belles Arts i Bns Culturals;
Director:
D. Jaume Coll i Conesa;


El Museu de Cermica de Valncia o Museu Nacional de Cermica i de les Arts Sumpturies "Gonzlez Mart"  alberga diverses colleccions de peces cermiques d arreu de Valncia, Espanya, Europa i Xina, a banda d altres colleccions d'arts sumpturies, tot aix dins el marc excepcional del Palau del Marqus de Dosaiges. Aquest palau fou declarat monument historicoartstic el 1941 i adquirit el 1949 pel Ministeri d'Educaci per a ubicar la important collecci de cermica donada a l'estat el 1947 per Manuel Gonzlez Mart i la seua dona Amlia Cunyat. Durant set anys la collecci va tindre la seua seu al domicili del fundador, per desprs de la rehabilitaci del Palau de Dosaiges, duta a terme entre 1950 i 1954, s'hi install el Museu Nacional de Cermica.
 
Entre 1969 i 1972 s'ampli en iniciar-se la construcci d'una nova ala que en el seu exterior reprodueix fidelment l'estil de la faana del Palau del segle XIX. En els anys 1980 el Museu necessitava millorar la seua infraestructura i installacions aix com mamprendre la restauraci de l'immoble i la renovaci de les peces. El 1990 es tanc al pblic per rehabilitar-ho i desprs d anys de romandre tancat, durant la dcada segent s'obr novament. 

 Les colleccions .

El fons constitucional del museu s la collecci de cermica, part del mobiliari i altres bns del fundador. Durant els anys que En Manuel Gonzlez Mart va estar al capdavant del Museu va iniciar una mplia labor de captaci d'obra mitjanant donacions, llegats o depsits. No es va limitar a recopilar obres cermiques i va comprendre tamb camps com ara la indumentria, la pintura, la biblioflia, les arts grfiques, l'escultura i el moble. Per aquest motiu el 9 d'octubre de 1969 segons el Decret 2.517/1969 se va adoptar el nom de Museu Nacional de Cermica i de les Arts Sumpturies.

Pel que fa a les cermiques destaquen en el Museu les peces medievals de Paterna o Manises, d'estil verd i negre, blau o en reflex metllic, procedents majoritriament de la collecci de l'Ajuntament de Valncia i de la formada per D. Manuel Gonzlez Mart, descobridor el 1907 de les runes de les terrisseries medievals de Paterna. Molt importants sn el conjunt de taulellets medievals valencians i el de "socarrats", o plaques de sostre decorades, provinents majoritriament de les colleccions anteriors.

Entre els fons de taulelleria trobem set paviments complets, a ms dels del Palau, un gran conjunt de panells valencians dels segles XVIII-XIX i la collecci de taulells d en Francesc Aigualir. Una altra collecci de gran volum s la de cermiques de reflex metllic del segle XVI al segle XVIII formada amb els fons del fundador i el llegat de Joan Stingo Carbonell. 

La collecci de cermica es completa amb la recent donaci de cermica oriental del matrimoni holands Timothy Knecht i Helen Drenth, i xicotetes donacions com les plaques de l'Alcora adquirides per al Museu per la Caixa d'Estalvis de Valncia o el lot que Picasso va dedicar al Museu el 1954.

A ms dels fons de cermica hi ha altres colleccions heterognies com ara les antigues carrosses dels marquesos de Dosaiges o la recentment donada del marqus de Llaneras, aix com part del mobiliari originari del Palau (Sala de Ball, de Porcellana, Oriental, i de la Mare de Du). Es conserven tamb objectes familiars dels Benlliure, de Carmel Vicent, Salvador Giner i del matrimoni Lauri Volpi-Maria Ros, esbossos de cartells i gravats de Llus Garcia Falgs i Llus Garca Oliver, Salvador i Pasqual Capuz, objectes de Vicent Blasco Ibez i la collecci d'ex-libris d'Agustn Arrojo Muoz. La biblioteca conserva l'arxiu i biblioteca de Manuel Gonzlez Mart aix com la de Mario Blasco, donaci de la seua viuda la senyora Elena Morote.

 Recorregut .

 Planta baixa .

Del vestbul s'accedeix a un pati en qu es desenrotlla un programa iconogrfic relatiu als interessos dels marquesos. Accedint al palau es troben les sales d'exposicions temporals, la carrossa de gala dels marquesos de Dosaiges, la del marqus de Llanera i una cadira de mans del segle XVIII, realitzada en cuiro pintat.

 Planta primera .

S hi recorren dsset estances disposades al voltant del pati en qu discorria el dia a dia dels marquesos. Estan decorades amb esplndids estucs i sls de marquetera de marbre de diferents colors. Les sales xineses, de porcellana, roja i de ball conserven el mobiliari original. La sala dels Pinazo, un ampli espai format a partir d'altres menors, mostra una collecci de pintura d'Ignasi Pinazo Camarlench.

La visita d'aquest pis finalitza en el sal de ball, que presenta les parets cobertes d'espills i ricament decorades, a base de relleus, garlandes daurades i zelosies, una de les quals amaga la tribuna per als msics.

 Planta segona .

S'ha dedicat tota la planta a l'exhibici de la cermica, tant com objecte d's o adorn, o com a element arquitectnic, marcant un recorregut cronolgic.

La primera sala presenta una explicaci de la tcnica de la cermica i la seua evoluci, illustrada amb diferents objectes de diverses cultures. Les cermiques del mn islmic serveixen d'inici al recorregut per a seguir amb les produccions dels regnes cristians, molt marcades per l estil mudjar, que inclouen tant peces usades en el servei de taula, en la cuina i en l'aixovar domstic, com a taulelleria per a aplicar a sls, scols, sostres i rfols.

Del mn medieval es passa a les sales del Renaixement i Barroc, on les peces valencianes s'exhibeixen amb altres referents de la mateixa poca, produccions espanyoles o europees i xineses. En aquesta sala dedicada als segles XVI i XVII, es pot observar part d'un alfarje sotana dels segles XIV al XVI rescatat en el propi Palau de Dosaiges.

Les segents sales estan dedicades a la refinada producci de l'Alcora i les seues imitacions, a les pises populars de Manises, que en el segle XIX aconseguiren ms colorit i complicaci tcnica, aix com una mostra de taulelleria policroma que, ja des del segle XVIII, va tindre gran importncia com a element arquitectnic i ornamental. 
La cuina representa variades produccions valencianes de tres segles. Finalment hi ha una mostra de cermica d'autor, entre les quals unes peces que Picasso va dedicar al Museu.

 Galeria fotogrfica .




 Enllaos externs .

 Web del museu ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259514" title="Barend Britz" nonfiltered="1635" processed="1631" dbindex="101638">
Barend Britz s un jugador de rugbi a XV nascut a mitjans del segle XX a Sud-frica. Installat a Perpiny, s l'oncle de Gerrie Britz.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259515" title="Gerrie Britz" nonfiltered="1636" processed="1632" dbindex="101639">


Gert (Gerrie) Jacobus Johannes Britz, nascut el 14 d'abril de 1978 a Bloemfontein (Sud-frica), s un jugador de rugbi a 15 que ocupa la posici de segona lnia. Ha jugat amb l'equip de Sud-frica. 

Carrera.
A l'equip provincial.
Central Cheetahs;
2004-2007 : Western Provncia;

A nivell de club.
2003-2004 : Cats;
2004-2006 : Stormers;
2007- :  USAP  ;
Ha jugat deu partits de Top 12 el 2005 i vuit partits de Top 14 el 2006.

A l'equip nacional.
 Va disputar el seu primer partit amists el 12 de juny de 2004 contra l'equip d'Irlanda.
 12 partits amb la Selecci de rugbi de Sud-frica;

Enllaos extens.
Estadstiques a itsrugby.com;
Fitxa com a Springbok;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259516" title="Palau del Marqus de Dosaiges" nonfiltered="1637" processed="1633" dbindex="101640">
El Palau del Marqus de Dosaiges s un dels edificis civils d estil barroc i rococ ms significatius de la ciutat de Valncia i seu del Museu de Cermica.

La construcci de l'antic edifici del palau es deu a la famlia Rabassa de Perells, qui des del 1496 ostentava la baronia de Dosaiges. Segons el plnol de Valncia del Pare Tosca del 1704, es tractava d'una construcci gtica amb tres cossos disposats al voltant d'un pati amb una torre emmerletada en el cant nord-est. La faana es coronava amb una galeria correguda.

El 1740, Giner Rabassa de Perells, primer marqus de Dosaiges, decid renovar sa casa pairal com a mostra del seu poder i llinatge. Encarreg l'obra al gravador i pintor Hiplit Rovira, que substitu el gtic auster de l'antiga casa per una gran abundncia decorativa. La portada principal realitzada en alabastre per Ignasi Vergara, segons disseny d Hiplit Rovira, d'estil purament barroc, cont una allegoria dels rius Tria i Xquer allusiva al marquesat de dos Aiges. Rematada per una forncula amb la Mare de Du del Roser, la portada es protegia per un balc corregut del qual es conserven gravats i fotografies.

El 1853, en esgotar-se la successi directa, heret el ttol En Vicent Das Lluesma, qui decid dur a terme una mplia reforma de l'edifici, iniciada el 1854, de carcter bsicament ornamental en un clar eclecticisme que combina rococ, neoimperi i motius xinesos. En la faana es van afegir elements arquitectnics i decoratius. En el pati interior es van substituir les finestres gtiques per balcons amb relleus de figures allegriques allusives a les arts (arquitectura i escultura), a l'agricultura i al comer, base de la riquesa del marqus. Tot l'interior va ser estucat i pintat per Salustiano Asenjo, Josep M Brell, Plcido Francs, Rafael Montesinos i Ramiro Contreras i Aznar, Molinelly, Franchini i Nicoli, i altres. Es va adquirir mobiliari de l'poca, com el conjunt de mobles de Dresden amb aplicacions de porcellana saxona a l'anomenada  Sala de Porcellana . Desprs d'anys d'obres es va inaugurar la reforma el 17 de maig del 1867.

Aquest palau fou declarat monument historicoartstic el 1941 i adquirit el 1949 pel Ministeri d'Educaci per a ubicar la important collecci de cermica donada a l'estat el 1947 per Manuel Gonzlez Mart i la seua dona Amlia Cunyat. Durant set anys la collecci va tindre la seua seu al domicili del fundador, per desprs de la rehabilitaci del Palau de Dosaiges, duta a terme entre 1950 i 1954, s'hi install definitivament el Museu Nacional de Cermica.
 
Entre 1969 i 1972 s'ampli en bastir-se una nova ala que en el seu exterior reprodua
fidelment l'estil de la faana del segle XIX. En els anys 1980 el museu necessitava millorar la seua infraestructura i installacions i el 1990 es tanc per rehabilitar-ho. Desprs d anys de romandre tancat, durant la dcada segent s'obr novament. 

 Galeria fotogrfica .

 
 Enllaos externs .
Web del museu ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259518" title="Bloemfontein" nonfiltered="1638" processed="1634" dbindex="101641">





Bloemfontein s una ciutat de Sud-frica, capital de la provncia de l'Estat Lliure (antic Estat Lliure d'Orange).

s la capital judicial del pas des de 1910.





























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259522" title="Cdric Rosalen" nonfiltered="1639" processed="1635" dbindex="101642">
Cdric Rosalen, nascut el 10 d'abril de 1980 a Narbona, s un jugador de rugbi a 15, que ocupa la posici de mig d'obertura a l'USAP de Perpiny. (1,75 m per a 72 kg).

Carrera.
Clubs.
1999-2007:  RC Narbonne;
des de 2007 : USAP;
Ha disputat 23 partits en Competici europea.

Rosalen s un dels millors realitzadors del Campionat de Frana Top 14.

A la selecci nacional .
Internacional amb Frana A (2 partits el 2005: contra Angleterra A, 1 cop de cstig i 1 transformaci. Contra Irlanda A: 2 penalitats).

Palmars.
En Club.
Finalista de l'European Shield el 2001
Millor realitzador del campionat top 14 2005-2006

Enllaos externs.
Parcours en preuves europennes ercrugby.com;
Estadstiques a la lnr;
Estadstiques a itsrugby.com;
 Fitxa a l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259524" title="Sdermalm" nonfiltered="1640" processed="1636" dbindex="101643">
 Sdermalm s una illa d'Estocolm, a Sucia, que forma la part sud del centre de la ciutat, al costat de l'illa de Lngholmen. Es troba dividida en dues municipalitats : Katarina-Sofia i Maria-Gamla stan. Constava de 96.549 habitants (el 2004).

 

 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259526" title="Gta lv" nonfiltered="1641" processed="1637" dbindex="101644">
 
El Gta lv s un riu suec, que flueix entre el complex martim de l'Skagerrak i el Kattegat i el llac Vnern. Juntament amb el Gta Kanal, que va entre el Vnern i el mar Bltic, i el Klarlven que segueix cap a Noruega, conforma el sistema fluvial Gta lv, el riu-canal ms llarg de Sucia.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259528" title="Sigtuna" nonfiltered="1642" processed="1638" dbindex="101645">
 
Sigtuna s una poblaci situada al costat del llac Mlaren, Sucia, en la regi metropolitana d'Estocolm. Va ser fundada pel rei Erik el Victoris (Erik Segersll) cap a l'any 980. Durant els seus dos primers segles d'existncia va florir com residncia de la corona i centre comercial. La ciutat va ser atacada i destruda el 1187 per guerrers procedent de la Carlia i que estaven a les ordres del regne de Nvgorod (situat en territoris que actualment pertanyen a Rssia), encara que va ser reconstruda i va mantenir certa importncia fins que a poc a poc va ser substitut el seu paper per ciutats properes com Uppsala, Visby, Kalmar o Estocolm. 

Va ser en aquesta ciutat on per primera vegada es va encunyar moneda a Sucia, sota el regnat del rei Olaf el Tresorer (Olof Sktkonung), a fins del segle X. La seva poblaci va anar caient fins a arribar als 600 habitants en el segle XIX. Actualment (2006) compte amb uns 8.000 habitants i s una destinaci turstica de certa rellevncia. Destaquen sobretot les runes de les primeres esglsies construdes a Sucia oriental.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259530" title="Kungsholmen" nonfiltered="1643" processed="1639" dbindex="101646">
 
Kungsholmen s una illa sobre el llac Mlaren, i un districte de la ciutat d'Estocolm a Sucia. T una superfcie de 3,9 quilmetres quadrats per a 8.900 metres de costes. El seu punt culminant s Stadshagsplan, a 47 metres sobre el nivell del mar. T una poblaci de 41.000 habitants. Es divideix en cinc barris: Kungsholmen, Marieberg, Fredhll, Kristineberg i Stadshagen. 

 Histria . 
En el segle XV, Kungsholmen estava habitat per monjos franciscans i llavors se s'anomenava Munklgret (el camp dels monjos). Vivien principalment de la pesca i de l'agricultura. Amb la Reforma, la illa es colloca sota la protecci de la corona sueca en el segle XVI.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259532" title="Kista" nonfiltered="1644" processed="1640" dbindex="101647">

Kista s una ciutat als afores d'Estocolm, de 10.000 habitants, que s'ha convertit en un important centre tecnolgic de Sucia i d'Europa en general. 
A Kista s'ha concentrat l'activitat acadmica de les universitats amb el treball d'instituts d'investigaci i d'unes 350 empreses entorn del desenvolupament de tecnologia, especialment de comunicacions sense fil. Un total de 65.000 persones treballen a Kista i altres 4.000 hi estudien. Entre les empreses destaca la sueca Ericsson, un gegant de les comunicacions, entre d'altres com Nokia, HP, Microsoft, Intel i Oracle.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259534" title="Electrolux" nonfiltered="1645" processed="1641" dbindex="101648">
El Grup Electrolux s una corporaci sueca que fabrica electrodomstics per a l's domstic i professional, venent ms de 40 milions de productes a l'any a clients de 150 pasos. Els productes de Electrolux inclouen neveres, rentavaixelles, rentadores, aspiradores i cuines venudes sota les marques Electrolux, AEG-Electrolux, Zanussi, Eureka i Frigidaire entre d'altres. El 2005, Electrolux va tenir vendes per valor de 100.000 milions de SEK i 57.000 empleats. Electrolux t 22 fbriques a Europa i posseeix un 28% del mercat d'electrodomstics per a la llar.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259537" title="Julien Candelon" nonfiltered="1646" processed="1642" dbindex="101649">
Juli Candelon, va nixer el 8 de juliol de 1980 a Agen. s un jugador de rugbi a 15, que ha jugat amb l'equip de Frana i que evoluciona amb el RC Narbonne al lloc de tres quarts ala (1,70 m per a 79 kg). Jugar a l'USAP a la temporada 2007-08.

Carrera del jugador.
Clubs.
Tournon d'Agenais;
Villeneuve-Sur-Lot;
SU Agen 1998-99;
Stade toulousain 1999-2003;
RC Narbonne 2003-2007;
 USAP(Perpiny) 2007-;
Ha disputat 7 partits de Competici europea amb el Narbona (4 proves)

Amb la selecci francesa.
Va disputar el seu primer partit amists el 18 de juny de 2005 contra l'equip de Sud-frica.

Palmars.
En club.
Campi de Frana Crabos el 1999 (amb Tolosa de Llenguadoc).
Campi de Frana esperances el 2003 (amb Tolosa de Llenguadoc).

En equip nacional.
2 seleccions (el 2005);
2 proves;

Altres seleccions.
Internacional de rugby a 7 (participaci en els torneigs de Pars & Londres el 2006)
Internacional Frana T (2 seleccions & 1 prova el 2005 contra Angleterre A i Itlia A)

Enllaos externs.
Estadstiques a scrum.com;
Parcours en preuves europennes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259539" title="Glnat" nonfiltered="1647" processed="1643" dbindex="101650">
Edicions Glnat, S.L. s una societat pertany al Grup Glnat, presidida per Jacques Glnat. 

A Espanya, l'editorial es va crear el 1990, per tot i aix no va comenar la seva publicaci fins el 1993, publicant entre d' altres, els primers volums de Sambre, Eva Medusa, Torpedo i Marco Antonio.

El 1996 Glnat va comenar a publicar manga a tota Espanya, i ocupa un un lloc destacat tant en el manga en castell com en catal. El 2001, el catleg de manga es va ampliar considerablement amb la publicaci de ttols molt emblemtics que van tenir un gran xit entre els lectors, aix como en la diferncia de colleccions a la japonesa dels shonen, shojo, seinen i clssics. En l'actualitat el catleg de Glnat cont ms de 40 ttols.

Des de llavors has publicat al voltant de 1000 cmics, aix como uns 50 llibres de text sobre cinema, i amb un total de 3 milions de exemplars venuts.
L' editorial fundada per Jacques Glnat publica manga a Espanya, el Benelux, i Frana.

Ttols publicats en catal.
Bleach (Tite Kubo);
Fushigi Ygi: el joc misteris (Yuu Watase);
Ikkyu (Hisashi Sakaguchi);
Inu-Yasha (Rumiko Takahashi);
Musculman (Yudetamago);
Naruto (Masashi Kishimoto);
Sakura, la caadora de cartes (Clamp);
Torpedo 1936 (Enrique Snchez Abul)(Jordi Bernet);

Enllaos externs.
 Pgina de l'editorial en catal.
 Botiga online oficial de Glnat a Espanya.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259546" title="Chris Cusiter" nonfiltered="1648" processed="1644" dbindex="101651">


Chris Cusiter, nascut el 13 de juny de 1982 a Aberdeen (Esccia) s un jugador de rugbi a XV escocs, evolucionant al lloc de mig de mel. L'abril de 2007, va signar un contracte de dos anys amb l'USAP de Perpiny, on tamb hi ha el seu compatriota Nathan Hines.

El seu primer partit internacional va ser el 14 de febrer de 2004 a Cardiff amb la selecci d'Esccia contra Galles, perdent per 23 a 10.

Escriu regularment crniques sobre el rugbi al lloc web de la BBC.

Clubs professionals.
Border Reivers 2003-2007;
 USAP (Perpiny) 2007-;

Palmars.
31 partits amb la selecci escocesa des de 2004 (a dia al 15/04/2007).
1 assaig amb la selecci escocesa.
Participaci en 4 edicions del Torneig de les Sis Nacions ;
1 partit amb els Lleons britnics i irlandesos.

Referncies.


Enllaos externs.
  Estadstiques itsrugby.fr;
  Fitxa a l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259548" title="Vicent Rojo Lluch" nonfiltered="1649" processed="1645" dbindex="101652">
Vicent Rojo Lluch (Font de la Figuera, Pas Valenci, 1894 - Madrid, 1966) fou un militar valenci, fams per la seva participaci al capdavant de les forces republicanes durant la Guerra Civil Espanyola.

 Vida .

Fill pstum d'un militar que va combatre contra els carlins i en les campanyes de Cuba, d'on va tornar malalt. Poc desprs moriria la seua mare, pel que va haver d'ingressar en un orfelinat militar.

En 1911 ingressa en la Acadmia d'Infanteria de Toledo, el seu coronel Jose Villalba Riquelme el recordaria com un aplicat alumne, de la qual ix en 1914 amb el grau de subtinent, havent obtingut el nmero 4 en una promoci de 390 cadets. Desprs d'haver estat destinat en Barcelona va passar al Grup de Regulars de Ceuta i posteriorment de nou a Barcelona i a la Seu d'Urgell.

En 1922, ja com a capit, torna a l'Acadmia d'Infanteria, on ocupa diversos llocs docents i d'administraci. Va ser un dels redactors dels plans d'estudi de les assignatures de Tctica, Armament i Tir per a la nova etapa de l'Acadmia de Saragossa. s en aquest perode en l'Acadmia quan collabora en la fundaci i direcci de la Collecci Bibliogrfica Militar, collecci sobre temes militars que va arribar mplia difusi a Espanya i en l'estranger, juntament amb el tamb capit Emilio Alamn. A l'agost de 1932, abandona l'Acadmia per a ingressar en l'Escola Superior de Guerra amb l'objectiu de realitzar el curs d'Estat Major.

Durant la seua estada en l'Escola es va donar la circumstncia curiosa que es va proposar als alumnes de la seua promoci que desenvoluparen un supsit tctic que consistia en el pas del riu Ebre per a establir-se en la ruta Reus-Granadella, operaci molt similar a la qual uns anys desprs, durant la guerra civil, hauria de portar a terme en la clebre batalla de l'Ebre en el tram comprs entre Mequinensa i Amposta. En altra faceta de la seua biografia, la seua preocupaci i implicaci per la formaci dels joves va conduir, igualment, que per aquestes dates (1931-1933) fra nomenat Comissari General d'Instrucci dels "Exploradors d'Espanya".

Ascendit a comandant el 25 de febrer de 1936, a l'esclatar la guerra civil, al juliol de 1936, es va mantenir lleial al govern de la Repblica, i va ser un dels militars professionals que va participar en la reorganitzaci de les forces republicanes.

A l'octubre de 1936 va ser ascendit a tinent coronel sent designat Cap de l' Estat Major de les Forces de Defensa, manades per el general Miaja, cap de la Junta de Defensa de Madrid, creada per a defensar la capital a qualsevol preu desprs del trasllat del govern de la Repblica a Valncia. En aquest lloc va preparar un exists pla de protecci de la ciutat, que va evitar la seua caiguda. A partir de llavors, la seua fama com organitzador no va fer sin augmentar. Cap de l'Estat Major de l'Exrcit del Centre, va tenir una destacada actuaci en la planificaci de les principals operacions desenvolupades pel citat Exrcit, al Jarama, a Guadalajara, Brunete i Belchite.

Amb un prestigi creixent, al mar de 1937 va ser nomenat coronel i al maig, desprs de la formaci del govern Negrn, Cap de l'Estat Major Central de les Forces Armades i cap de l'Estat Major de l'Exrcit de Terra. Des d'aquesta nova ocupaci es va encarregar de dirigir l'expansi de l'Exrcit Popular, i va crear el denominat Exrcit de Maniobra, que havia de servir de avanada ofensiva de l'Exrcit Republic. Al llarg de 1937 va projectar les ofensives d' Osca, Brunete, Belchite, Saragossa i Terol, la primera part d'aquesta batalla, que acab amb la conquesta d'aquesta ciutat, va ser l'nica en la qual Rojo prengu el comandament directe de les unitats, el que li va valdre la concessi de la Laureada de Madrid, mxima condecoraci de l'Exrcit Republic, i equivalent a la Laureada de San Fernando.

Ascendit a general a l'octubre de 1937 s ja un dels militars ms prestigiosos de la Repblica. L'operaci ms ambiciosa que va portar a terme al llarg de 1938 va ser l'ofensiva de l'Ebre, que va donar lloc a la llarga batalla de l'Ebre desenvolupada des de el 25 de juliol al 16 de novembre de 1938, i en la qual la Repblica es va jugar el seu prestigi internacional, la seua capacitat de resistncia i la possibilitat de poder donar un gir favorable al curs de la guerra.

 Exili .

Desprs de la caiguda de Catalunya, al febrer de 1939, va passar a Frana i desprs d'una breu estada en aquest pas el Servei d'Emigraci dels Republicans Espanyols (SERE) li va abonar el passatge per a traslladar-se a Buenos Aires (Argentina). Poc temps desprs el govern de Bolvia li va oferir la possibilitat que organitzara i dirigira la ctedra de Histria Militar i Art de la Guerra en la seua Escola d'Estat Major, tasca aquesta que va desenvolupar entre 1943 i 1945, sent-li reconegut la seua ocupaci de general de l'Exrcit espanyol i condecorat amb el mxim guard.

Al febrer de 1957 va tornar a Espanya, grcies a les gestions d'un jesuta que va conixer durant la seua estada a Bolvia i avalat tamb pel bisbe de Cochabamba, antic capell castrense a les ordres de Rojo. Encara que al principi no va ser molestat per les autoritats franquistes, el 16 de juliol de 1957 el Jutjat Especial per als Delictes d'Espionatge i Comunisme li comunica que s processat pel delicte de rebelli militar, encara que finalment ho seria per "Auxili a la rebelli", en la seua qualitat de ex-comandant de l'Exrcit, paradoxalment pel fet de no haver-se rebellat contra el govern legtim de la Repblica. Pel que sembla la seua tornada no havia agradat a certs sectors militars, entre ells al propi Franco que escriuria de prpia m en el seu expedient "negar el pa i la sal", Rojo seria condemnat a cadena perptua, en 1958 rebria l'indult per a la seua cadena perptua, encara que no ho serien les penes accessries de interdicci civil i inhabilitaci absoluta.

Va escriure diversos llibres, on s'arrepleguen les seues experincies militars en la guerra civil, aix va publicar Alerta els pobles! (1939), Espanya heroica! (1961) i Aix va ser la defensa de Madrid (1967).

Vicente Rojo va morir a Madrid el 15 de juny de 1966. Les agncies de premsa van donar de forma molt escarida la notcia, els diaris ABC i Ya van recordar el seu grau de general i nicament el diari El Alczar, rgan dels ex-combatents franquistes, va destacar el prestigi que gaudia entre els militars per la seua capacitat professional.

Enllaos externs.

Rojo, un militar de cuerpo entero elpas.com ;
Los proyectos fallidos del Ejrcito Popular de la Repblica para dividir en dos la zona ocupada por el enemigo: El Plan P del general Vicente Rojo, por Juan Miguel Campanario. ;









 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259549" title="Philipp Burger" nonfiltered="1650" processed="1646" dbindex="101653">
Philip Burger, nascut el 28 d'agost de 1980, s un jugador de rugbi a XV sud-afric que ocupa la posici d'extrem a l'equip de l'USAP (1,86 m i 85 kg).

Carrera.
Free State Cheetahs;
Central Cheetahs;
Des de 2007 :  USAP ;

Palmars.
Currie Cup 2006;
Mxim anotador d'assaigs a la Currie Cup 2006 (15 en 14 partits disputats);

Enllaos externs.
 Statistiques par itsrugby.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259552" title="Llista d'estats sobirans del 1929" nonfiltered="1651" processed="1647" dbindex="101654">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Regne d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz i Nejd   Regne de Hejaz i Nejd;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;
   Regne de Iugoslvia (des del 6 de gener);

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (reanomenat a Iugoslvia el 6 de gener);
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estat de la Ciutat del Vatic (des de l'11 de febrer);
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Ararat   Repblica d'Ararat;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259553" title="Damien Chouly" nonfiltered="1652" processed="1648" dbindex="101655">
Damien Chouly, nascut el 27 de novembre de 1985 a Llemotges (Haute-Vienne), s un jugador de rugbi a XV francs. Juga en equip de Frana i evoluciona al lloc de tercera lnia centre.

Ha signat d'ara endavant a l'USAP per a l'estaci 2007-081.

Carrera.
En club.
fins a 2007 :  CA Brive;
des de 2007 :  USAP ;

En equip nacional 

s convocat el juliol de 2006 a passar els tests fsics de l'estaci 2006-2007 amb el grup Frana en companyia de 50 jugadors.

Ha honorat la seva primera capa internacional en equip de Frana el 2 de juny de 2007 contra l'equip de Nouvelle-Zlande, llavors que els internacionals de l'Estadi toulousain, de l'ASM Clermont Auvergne, del Biarritz olmpic i de l'Estadi francs discutien les semifinals del Top 14 2006-07 als seus clubs respectius.

Palmars.

2 seleccions en equip de Frana el 2007;
Equipa amb Frana -21 anys : ;
2006 : campi del mn a Frana, 5 seleccions (Irlanda, Galles, Sud-frica dos vegada, Austrlia);
9 seleccions el 2005-2006;
2005 : participaci en el campionat del mn a Argentina, 5 seleccions (Itlia, Irlanda, Angleterre, Austrlia, Nouvelle-Zlande), 1 prova;
10 seleccions el 2004-2005;
Equipa amb Frana -18 anys : 3 seleccions el 2003 (Galles, Esbajoca, Angleterre);

Enllaos externs .
 Perfil a lequipe.fr;
 Estadstiques a itsrugby.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259559" title="Robert Hale Merriman" nonfiltered="1653" processed="1649" dbindex="101656">
Robert Hale Merriman (1908 - Gandesa, 2 d'abril del 1938) fou un professor i economista nord-americ de la Universitat de Califrnia que es convert en el nord-americ de major graduaci dels que participaren a la Guerra Civil espanyola. Fou comandant del Batall Lincoln de la XV Brigada Internacional durant la Guerra Civil Espanyola, en la qual va arribar a ocupar el crrec de Cap d'Estat Major.

Era originari de Nevada, on an a la Universitat. Posteriorment, va obtenir una beca per a la Universitat de Califrnia a Berkeley, on es gradu en Economia. Viatj amb una beca a Moscou on conegu Louis Fischer. Des de all marx cap Espanya per Valncia, on arrib a primers de l'any 1937.

S'incorpor a les Brigades Internacionals a Albacete, on substitu el comandant del recentment format Batall Lincoln, el qual dirig en la seva participaci a la batalla del Jarama, aix como en la de Brunete. A Belchite, on fou greument ferit, pass a ser Cap d'Estat Major de la XV Brigada.

Malgrat que durant dcades es va considerar que Merriman havia estat fet presoner pels franquistes i afusellat, el testimoni d'un antic membre la de Brigada, Fausto Villar, ha fet considerar als historiadors la possibilitat que mors en el replegament de la unitat de Batea cap a Gandesa el dia 2 d'abril del 1938, quan quedaren collapsats en una zona de vinya, durant la retirada d'Arag, tot i que el seu cos mai no fou recuperat.

Hom diu que la seva figura va inspirar Ernest Hemingway el personatge de Robert Jordan en la novella "Per a qui toquen les campanes?".

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259562" title="Santa Margarida (illa)" nonfiltered="1654" processed="1650" dbindex="101657">



L'illa Santa-Margarida (le Sainte-Marguerite) s la ms gran de les quatre illes de Lrins, davant de Cannes. Va servir de pres al llegendari Home de la Mscara de ferro.

s separada del continent per un estret de 1100m poc profund. S'estn d'oest a est en una longitud de 3 km, i la seva amplada s de 900m aproximadament. S'hi troben bonics boscos d'eucaliptus, els ms antics d'Europa, i de pins. La majoria de l'illa s coberta pel bosc, entorn protegit pertanyent a l'Estat; s el segon bosc ms visitat de Frana.

Histria.

Antiguitat.

L'illa s en principi ocupada per una poblaci celta-lgur, de la qual els primers rastres arriben al segle Segle VI aC. Els Lgurs sn expulsats pels romans, expulsats al seu torn per una catstrofe natural provocant un enfonsament de les illes de diversos metres sota el mar. L'illa Sainte-Marguerite es deia aleshores Lero i Saint-Honorat, Lerina, del nom d'un semidu lgur venerat a l'illa, Lern.

Les llegendes.

El nom donat a l'illa seria el d'una germana d'Honorat d'Arles (Sant Honorat), Margarida. Al segle V dirigeix una comunitat de religioses. El seu germ que viu a l'illa vena no la pot veure ja que l'illa s prohibida a les dones. El sant li anuncia que no vindr veure-la ms que una vegada l'any, a la floraci dels ametllers, Marguarida adrea a Du tan fervents oracions que un ametller plantat sobre la riba es posa a florir durant tots els mesos. Davant aquest miracle, sant Honorat sent fondre el seu rigor asctic.

Una altra llegenda diu que Honorat i la seva germana Marguarida han combatut un drac en aquesta illa que, mortalment ferit, ha alat el vol per anar a morir al poble avui anomenat Draguignan.

Una darrera llegenda relata l'arribada d'Honorat a les illes infestades de vermines i de serps. Per posar-los a lloc, produeix una onada gegant, i es queda ell mateix sobre l'onada posant-se dalt d'una palmera. s aquesta llegenda s a l'origen de la palma del blas de la ciutat de Cannes.

s clar que, al segle V, ni les palmeres ni els ametllers no eren encara implantats a les illes de Lrins. Sant Honorat no ha tingut cap germana coneguda i santa Marguerida era una mrtir d'Antioquia sense relaci amb sant Honorat.

El monestir fundat per sant Honorat a l'illa de Lerina s el ms antic d'Occident.

Una collaboraci difcil.


Durant la guerra de Trenta anys, Els espanyols s'han apoderat de les illes i les han ocupat de 1635 a 1637. Per recuperar-les, el governador de Provena, el mariscal de Vitry, reuneix milcies a la costa mentre que Richelieu envia una flota sota les ordres de Sourdis, arquebisbe de Bordeus, i el comte d'Harcourt. Les illes sn finalment represes. Les banderes espanyoles sn agafades per ser exposades a la catedral Notre Dame on un Et Deum va celebrar la victria francesa.

L'enigma de la Mscara de ferro.


El 1687, el fort de Sainte-Marguerite, pres d'Estat, rep la famosa Mscara de ferro.  La seva identitat mai no ha estat establerta, apareixent nombroses hiptesi. Successivament un germ de Llus XIV, un secretari del duc de Mantoue, un pervertit d'alta noblesa cmplice de l'enverinadora la Brinvilliers, Molire, Fouquet, un espia itali, etc.

Saint-Mars, encarregat de la vigilncia de la Mscara de ferro, avorrint-se a morir a Ste-Marguerite, acaba obtenint el 1698 el crrec de governador de la Bastilla. Porta amb ell el seu presoner que mor el 1703.

Claude Franois Paparel mor segons els rumors en la misria el 1725. En realitat, acaba els seus dies a l'Illa Sainte-Marguerite, a la Provena, amb una pensi de 1000 francs, el que correspon al sou d'un tinent, diversos criats... i s rehabilitat i mor a Pars, certament el 1725, per amb una pensi de 8000 lliures.


El fort.


Construt per Richelieu, ha estat reforat pels espanyols, desprs per Vauban i va servir de pres d'estat, desprs de la revoluci, de pres militar. Acull d'ara endavant el Museu del Mar que presenta colleccions d'arqueologia submarina. Es pot igualment visitar la cella de la Mscara de ferro, aix com aquelles en les quals van ser tancats els pastors protestants francesos desprs de la Revocaci de l'Edicte de Nantes. L'exmariscal Bazaine hi va ser detingut durant vuit mesos i hauria fugit de manera pica el 10 d'agost de 1874.



Galeria.




Vegeu tamb.

 Illes de Lerins;
 Illa Sant Honorat;
 Cannes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259565" title="Garca lvarez de Toledo y Mendoza" nonfiltered="1655" processed="1651" dbindex="101658">
Garca lvarez de Toledo y Mendoza, VI marqus de Villafranca del Bierzo i Gran d'Espanya, (Npols, 25 d'abril de 1579 - Madrid, 21 de gener de 1649) fou militar i poltic del Regne de Npols, a les ordres de Felip IV d'Espanya.

Fill de Pedro lvarez de Toledo y Colonna, V marqus de Villafranca, i Elvira de Mendoza. Fou un Tretze de l'Orde de Sant Jaume, duc de Fernandina i prncep de Montalbn. Es va casar a Madrid el 18 d'agost de 1609 amb Maria de Mendoza, filla de Rodrigo de Mendoza i Ana de Mendoza, VI duquessa de l'Infantat, morint sense descendncia. 

Va comenar a servir el 1606 a galeres a les ordres del seu pare i el 1623 fou nomenat capit general de les galeres espanyoles, participant en la defensa de Cadis de 1625 contra la flota anglesa d'Edward Cecil, vescomte de Wimbledon, i el 1636 ocupa les illes de Santa Margarida i Honorat (1636).  

A la Guerra dels Segadors, durant el setge de Tarragona de l'any 1641 va comandar la flota que fou derrotada per l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis a la primera batalla naval de Tarragona, i setmanes ms tard, amb les restes de l'estol que van escapar de la batalla i els reforos que havia rebut, va aconseguir aixecar el setge de la ciutat a la segona batalla naval de Tarragona.

Fou capit general del Consell d'Estat i del Consell de Guerra de Felip IV d'Espanya, convertint-se en home de confiana del rei. El Comte-Duc d'Olivares, el va deposar dels seus crrecs i el va tancar al castell de Villaviciosa de Odn, per fou reposat a la caiguda del valid, i recompensat per haver estat castigat sense formaci de causa.

A la seva mort, va deixar el seu patrimoni al seu nebot Fadrique lvarez de Toledo y Ponce de Len. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259572" title="Batalla del Catllar" nonfiltered="1656" processed="1652" dbindex="101659">







La Batalla del Catllar de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. 

La batalla.
La cavalleria catalana i francesa, amb els miquelets de Josep Margarit i de Biure van encerclar els 1.000 soldats d'infanteria i 600 de cavalleria espanyols el 10 de juny que havien sortit de Tarragona per tal de recollir farratge, i de la ciutat va sortir una columna d'infanteria per socrrer els encerclats i cobrir la seva retirada.

Conseqncies.
Els espanyols no van fer ms sortides de Tarragona per farratjar.

Finalment, desprs de ser derrotats en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol i comandats per Garca lvarez de Toledo y Mendoza finalment van aixecar el setge de Tarragona. La presncia de la flota francesa a Barcelona va impedir que els reforos espanyols i les provisions arribessin al nord del Principat, cosa que va facilitar l'ocupaci francesa de les viles i fortaleses que encara quedaven en mans castellanes (Perpiny i Roses).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259578" title="Any Internacional dels Idiomes" nonfiltered="1657" processed="1653" dbindex="101660">
En una resoluci del 16 de maig de 2007, les Nacions Unides van declarar l'any 2008 l'Any Internacional dels Idiomes .

L'Any est pensat per tractar els temes de diversitat lingstica (en el context de diversitat cultural), respecte per totes les llenges, i el multilingisme. La resoluci tamb parla d'assumptes de llengua a la prpia Organitzaci de les Nacions Unides . S'encarrega a la UNESCO la coordinaci dels actes de l'Any.

Enllaos externs.
UNESCO gateway page: "2008, International Year of Languages - Languages matter!";
ICVWiki page on "World Network for Linguistic Diversity" (Maaya) which includes a calendar of events for IYL;
Pgina del SIL International. Base de dades de les llenges del mn. Molt completa.;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259579" title="Eumel de Corint" nonfiltered="1658" processed="1654" dbindex="101661">
Eumel de Corint (Eumelus, ), fill d'Amfilt, fou un poeta pic grec, de la casa dels Baquiades, que va florir vers la 5a Olmpiada.

Les seves poesies sn genealgiques i mitolgiques. De  n'esmenta unes lnees Pasunies. Va escriure tamb Bougonia, un poema sobre abelles, en grec . Se li atribueix tamb , que podria ser obra del seu contemporani Arct. A l'escolstica de Pndar se li atribueix un poema sobre el retorn de Troia (), per amb el nom d'Eumolp (Eumolpus, Eumolpos).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259580" title="Eumel (filsof)" nonfiltered="1659" processed="1655" dbindex="101662">
Eumel (Eumelus, ) fou un filsof peripattic grec.

Va escriure l'obra  titulada . Podria ser el mateix personatge que s esmentat amb aquest mateix nom per Digenes Laerci, quan relata una histria sobre la mort del filsof Aristtil.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259583" title="Pilar Garriga i Anguera" nonfiltered="1660" processed="1656" dbindex="101663">
Pilar Garriga i Anguera (Poblenou, Barcelona, 30 de juliol de 1956) s una traductora i escriptora catalana.

Llicenciada en filologia catalana, diplomada en traductora d'idiomes per a l'EUTI i en professorat d'Educaci General Bsica. s professora de l'IES Joan d'ustria de Barcelona.

Ha tradut una trentena d'obres de l'angls i francs al castell i catal. Com a escriptora ha publicat dos llibres: L'home del bosc (Barcanova, 2005) i Un estiu a Borneo (Barcanova, 2007).

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259585" title="Def Leppard" nonfiltered="1661" processed="1657" dbindex="101664">

Def Leppard s una banda britnica de Heavy metal originria de Sheffield, Anglaterra, que va comenar a tocar a finals dels anys 70 i que va aconseguir l'xit durant la dcada dels 80, apropant el Heavy metal a les emissores de rdio i al gran pblic en general, grcies a la mescla de rock meldic amb un gran treball vocal.

 Histria .
1977-1979.
El baixista Rick Savage, el guitarrista Pete Willis i el bateria Tony Kenning tots estudiants perfeccionaven el seu so assajant a una fbrica de culleres, la banda va decidir contractar a un altre guitarrista, Steve Clark, el gener de 1978. Acte seguit Kenning es va retirar just abans d'entrar a l'estudi a gravar el seu primer Extended Play, a finals del mateix any. Va ser substitut per Frank Noon qui nicament va estar amb la banda per la gravaci del que es convertiria en el fams Def Leppard EP.

Les avantatges del EP es van incrementar grcies a la difusi del tema  Getcha Rocks Off  per part del Dj de la BBC Radio John Peel, considerat aquell moment com la autoritat en Punk Rock i msica New Wave. Finalment, el novembre de 1978, es va unir a la banda el bateria  Rick Allen de tan sols 15 anys d'edat.

Al transcrrer l'any 1979 la banda va guanyar un fidel grup de fans a Anglaterra i van ser considerats com els lders inicials del moviment New Wave Of British Heavy Metal, cedint aquest lloc al grup Iron Maiden uns anys ms tard. Aquesta emergent popularitat va concloure en un contracte discogrfic amb Phonogram/Vertigo.

1980-1983.

El seu lbum debut On Through The Night va sortir al mercat el 14 de mar de 1980. No obstant l'xit del seu anterior EP i l'xit comercial de On Through The Nigh els fantics de la banda es van oposar a la clara intenci de la banda a entrar al mercat Americ, amb temes com  Hello America, tant va ser la contrarietat que en el Festival, el pblic li va donar la benvinguda a Def Leppard tirant escombraries l'escenari.

La banda va captar l'atenci del productor d' AC/DC Robert John  Mutt  Lange, qui va accedir a produir el seu segon treball, High  N  Dry el 1981. La precisi i claredat amb la que Lange va treballar amb aquest ltim lbum va incrementar la qualitat de so de Def Leppard, explotant molt ms el potencial dels seus membres. Aquest treball es va vendre menys que el seu predecessor, per el vdeo del tema tema  Bringin  On The Heartbreak va ser un dels primers vdeos de Metal a MTV al 1982, la qual cosa li va atorgar a la banda molt de reconeixement als Estats Units.

Phil Collen, guitarrista de la banda Glam anomenada  Girl , va substituir a Pete Willis, que va ser acomiadat l'11 de juliol de 1982 per problemes amb l'alcohol. Aix va passar durant la gravaci del seu treball  Pyromania , el qual va sortir al mercat el 20 de gener de 1983, tamb produt per Lange.

El primer senzill, Photograph, va convertir a Def Leppard en una banda coneguda per tothom, dominant als EUA amb l'lbum Rock Charts durant sis setmanes. Grcies a l'xit dels temes de Pyromania va vendre 10 millions de cpies i va ser commemorat com a lbum diamant als Estats Units i, alhora, fou considerat un clssic del rock i del Heavy Metal.

1984-1989.

Desgraciadament, el bateria Rick Allen va perdre un bra en un accident de cotxe l'any nou de 1985, quedant la banda fora de l'escena musical fins al 1987, any que llanaren l'lbum  Hysteria , tocant Rick Allen amb un sol bra una bateria-caixa de ritmes adaptada. 6 dels 7 singles d'aquest treball van arribar al top 20. Hysteria s'uneix, junt amb Thriller i Bad de Michael Jackson i Born in the USA de Bruce Springsteen, al club dels lbums amb 7 US Hot 100 Singles, arribant a vendre 17 millions de cpies a tot el mn.

Al 22 d'agost es llana al Regne Unit el primer single, Animal, que va arribar a l'xit estant al 6 lloc del Top 10. El dia 29 del mateix mes es llana l'lbum i debuta al Regne Unit sent el nmero 1, donant l'xit final al grup a la seva terra natal. Sorprenentment als Estats Units, on ja tenien una gran popularitat no van aconseguir aquesta posici tant rpidament, aconseguint noms el 4t lloc. Fou tant lent l'ascens del grup als Estats Units, que el 4 de setembre, Women estava al lloc 80.

L'1 d'octubre la banda comena la gira a Glens Fall, Nova York, on introdueixen a l'escenari el tant fams In The Round.

El 3 d'octubre es llana al Regne Unit Pour Some Sugar On Me . El 5 de desembre al Regne Unit apareix el 3r single, Hysteria, collocant-se al lloc 26, el dia 26 es publica Animal als Estats Units. Es tracta del primer dels sis singles de l'lbum que arribaria al Top 20. en aquest cas ho va fer en la dinovena posici.

Al 26 de mar es llana als Estats Units el primer Top 10, Hysteria, arribant al nmero 10. El 16 d'abril arriba Armaggedon It a la 20a posici al Regne Unit.

El 12 de juny rep 12 discs de plata i 1 disc d'or per els records de ventes a Canad es presenten al grup de bastidors en un frum a Montreal, Quebec, Canad.

El 5 de juliol es llana el vdeo d'histria que cont tots els clips fins a la data dels 80, tamb cont un vdeo commemoratiu dels 18 anys del grup. El 23 de juliol publiquen Pour Some Sugar On Me, als D'EUA i arriba al 2 lloc darrere de Hold On To The Night' de Richard Marx's. Al mateix temps, Hysteria lidera lUS Album Chart' (llista d'lbums als Estats Units) desprs de 49 setmanes. Va ser la primera vegada que una banda de rock venia ms de 5 millions de cpies en dos lbums consecutius als EUA.

El 30 de juliol arriba la balada Love Bites al nmero 11 al Regne Unit. El 8 de desembre es llana el 5 single a US, Love Bites, que arriba a l'1 en la llista US Hot 100 Singles, alhora Chart i Hysteria aconsegueixen el rang suprem de lUS Album Charts.

A finals d'octubre finalitza la gira de 225 dies, i la banda es posa a l'estudi per gravar un nou disc amb la promesa de tenir-lo acabat amb 18 mesos, tot i que finalment es van convertir en 4 anys.

El 21 de gener del 1989 publica Armageddon It, el 6 single al Regne Unit, que arriba al nmero 3 darrere de Two Hearts de Phil Collins i Don't Rush Me de Taylor Dayne's. El dia 30 del mateix mes guanyen el premi al millor lbum i millor artista Heavy Metal als American Music Awards, presentat al Shrine Auditorium de Los ngeles a California.

El 13 de febrer el grup toca Pour Some Sugar On Me al 8 festival dels premis Annual BRIT Awards, al Royal Albert Hall de Londres. El 18 de febrer arriba el sis i ltim single al Regne Unit, Rocket, que arriba a la 15a posici.

El 29 d'abril Rocket es colloca 12 al Regne Unit i Hysteria s'uneix junt amb Thriller i Bad de Michael Jackson i Born in the USA de Bruce Springsteen als nics lbums possedors de 7 US Hot 100 Singles.

Han passat 20 anys des del del llanament de Hysteria durant els quals s'han venut ms de 20 millions de cpies a tot el mn.
1990-1999.
El 8 de gener de 1991, la desgrcia torna a copejar Def Leppard, el seu guitarrista lder Steve Clark mor, degut a una fatal combinaci de medicaments amb alcohol. Posteriorment, i desprs de superar la mort de Clark, surt a la venta el 1992 l'lbum Adrenalize amb Vivian Campbell com a guitarrista, novament de gran xit. A partir d'aquell moment, amb l'aparici del grunge, Def Leppard perd l'acceptaci massiva que va gaudir als anys 80, encara que continua tenint xit amb alguns senzills, mai virant cap al mercat del pop com ho van fer els contemporanis Bon Jovi.

El grup torna a la cima sortint de gira i aconseguint un gran reconeixement a la seva ciutat natal, Sheffield, on van tocar havent exhaurit les entrades a l'estadi Don Valley el juny de 1993. Aquest any el grup llena un nou treball amb nous temes, Retro Active que cont cares B remasclades i 2 nous temes: Two Steps Behind (originalment inclosa com a  part de la banda sonora de la pellcula de Schwarzenegger Last Action Hero) i Miss You In A Heartbeat que van arribar a l'xit als Estats units i Canad. No surten de gira per aquest lbum i desprs d'unes petites vacances, el grup va a Espanya a gravar el seu prxim treball.

Amb el set lbum quasi llest, llancen un CD de grans xits anomenat Vault, que cont un nou tema anomenat When Love & Hate Collide. El 5 d'octubre de 1995, a la ciutat natal de Def Leppard, Sheffield els brinda un homenatge presentant una placa en el seu honor i obrint el National Centre For Popular Music amb material del grup. Dies desprs, el grup aconsegueix un rcord mundial, tocant 3 shows en 3 continents diferents en un sol dia: Tangiers, Marroc (Africa); Londres, Anglaterra (Europa) i Vancouver, Canad (Nord-Amrica). 

El 1996, editen Slang, un lbum que marca una nova tendncia musical, amb un so molt diferent a l'anterior. Comencen una gira per sia i surten de gira per tots els llocs del mn arribant a Amrica del Sud per primera vegada.  Encara que Slang va tenir unes excellents crtiques de la premsa no va arribar a ser cap xit comercial. Les baixes vendes del disc van ser un avs pel grup de qu els fans volien la msica caracterstica de Def Leppard.

Coneixedors de la petici del seu pblic, Deff Leppard retorna a la msica ms rock al seu nov lbum. El 1999, llancen el seu treball Euphoria i no noms tornen al so que els va llanar a l'xit sin que fins i tot Mutt participa com a cocompositor de 3 temes dels 13 que hi ha a l'lbum. L'estiu de 1999 el grup surt novament de gira pels EUA.

2000-Actualitat.
El setembre de l'any 2000 Def Leppard s presentat pel guitarrista de Queen Brian May en una cerimnia per homenatjar la seva inclusi al Rock Walk de Hollywood, Califrnia. Tots els membres van deixar les seves mans estampades al ciment, juny amb Lauren la filla de Rick Allen i un espai destinat a Steve Clark.

La seva desena producci es titula X, i va sortir al mercat l'agost de 2002. Es tracta d'un lbum bastant comercial en el que han treballat amb diversos dels millors productors del mn i que resulta d'una mescla de l'estil de Slang amb el de Adrenalize i Euphoria. Tot i aix, aquesta producci ha estat de difcil edici perqu la discogrfica no ha donat gens de suport al grup, resultant aix una promoci pssima que ha influt greument en les vendes. No obstant aix, Def Leppard, van realitzar una de les gires amb ms xit amb X.

L'octubre de 2004, la seva discogrfica va llenar al mercat Best Of Def Leppard, 17 temes a mode d'actualitzaci del recopilatori de Vault que es va publicar el 1995.

A mitjans de l'any 2006 Def Leppard va publicar un lbum amb canons d'artistes dels anys 60 i 70 que els van influenciar durant la seva carrera musical. Aquest lbum, que tenien gravat des de feia ms de dos anys i que per diversos motius no l'havien tret abans s'anomena Yeah! i cont temes de David Bowie, Roxy music i The Kinks entre d'altres.

El juliol del 2007, llancen una edici especial de Hysteria remasteritzada en dos CDs, per commemorar els 20 anys de la seva sortida al mercat, s'anomena Hysteria the luxe Edition i inclou a ms a ms les cares B, versions extenses i canons en directe.

 Components .
Actualment
 Joseph Thomas Elliott (vocalista principal) o tamb anomenat Joe Elliott;
 Richard Savage (Baix) ;
 Philip Keneth Collen (Guitarrista des del 1982 que substitueix a Pete Willis.) o Phil collen;
 Vivian Campbell (Guitarrista des de l'any 1992 en qu substitueix a Steve Clark que va morir un any abans.) ;
 Richard John Cyril Allen (Bateria)o Rick Allen;

Antics

 Stephen Maynard Clark (va morir el 8 de gener de 1991 a Londres, Regne Unit);
 Pete Willis;

 Discografia oficial .
 lbums . 
 The Def Leppard EP -no s'edita actualment- (1979);
 On Through the Night (1980);
 High 'N' Dry (1981);
 Pyromania (1983);
 Hysteria (1987);
 Adrenalize (1992);
 Rectro Active (1993);
 Vault -lbum recopilatori- (1995) ;
 Slang (1996) ;
 Euphoria (1999);
 X (2002);
 Best Of Def Leppard -Revisin del lbum recopilatorio Vault para Europa- (2004);
 Rock Of Ages -Revisi de l'lbum recopilatori Vault pels EEUU.- (2005);
 Yeah! -Versions de canons de finals dels anys 60 i 70 que van influenciar a la banda.- (2006);
 Hysteria Deluxe Edition -Llanament d'una edici de luxe de Hysteria amb cares B i remescles- (2006);

 lbums importants .


 Vdeos . 
 Historia (1988) 100 000 cpies;
 In The Round In Your Face Live (1989) 120 000 cpies;
 Visualize (1993) 345 000 cpies venudes;
 Video Archive (1995) 200 000 cpies;

 DVDs . 
 Historia / In The Round, In Your Face (2002) igual al anterior;
 Visualize / Video Archive (2002) igual a l'original;
 Best of Def Leppard (2004) 234 000 cpies;
 Rock of Ages - The DVD collection (2005);

Referncies.


 Enllaos externs .
Def Leppard: The Official Def Leppard Site (Idioma: Angls);
Def Leppard Espaa (Idioma: espanyol);
Histria i Msica (Idioma: espanyol);
Def Leppard Lletres;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259587" title="Pere Vives Vich" nonfiltered="1662" processed="1658" dbindex="101665">
Pere Vives Vich (20 de gener de 1858 Igualada - 9 de mar de 1936 Madrid) va ser un enginyer i militar catal.

Biografia.
Pere Vives Vich va nixer a Igualada el gener del 1858, anys ms tard es trasllada a Manresa amb la seva famlia, on descobreix la seva vocaci militar degut a una trobada amb les forces carlines en un teatre de Manresa. Als 16 anys acaba els estudis i es dirigeix a l'Acadmia d'Enginyers militars de Guadalajara on el 1878 acaba la carrera amb grau d'alferes. La seva aplicaci i conducta el fan mereixedor de la Creu Blanca al Mrit Militar. Un cop surt de l'acadmia fa per iniciativa prpia un viatge a Pars per conixer de prop les innovacions tecnolgiques. Al seu retorn s destinat a la Comandncia d'Enginyers de Lleida i d'all cap al Sud d'Espanya.

Va ser un pioner en el camp de l'aerosttica: fou el responsable d'un noveds Servei Aerosttic, el qual va fer avanar transmetent tot el coneixement i experincia adquirits en els seus viatges a l'estranger per estudiar amb detall totes les particularitats de les diferents modalitats de globus. Tot i que es tractava d'un cos militar, aquest va collaborar estretament amb ambients cientfics.

L'any 1904 ja era tinent coronel i el 1907 fou nomenat coronel. El 1909 estrenava el dirigible "Espanya" pel cel de Madrid, el qual representava un gran aven en la conquesta de l'aire per l'estat espanyol.

L'any 1910 el Coronel Vives s nomenat cap de l'Aeronutica Espaola i se li confia la construcci del primer camp d'aviaci militar de l'Academia d'Enginyers de Guadalajara. Al cap de tres anys, el 1913, l'aviaci militar espanyola, sota el guiatge del Coronel Vives, estableix els primers aerdroms militars a l'frica i forma la primera esquadra de combat espanyola, aconseguint uns dels xits ms importants en la campanya d'frica.

La seva preocupaci del moment era la formaci de pilots i personal qualificat, la impulsi d'una indstria nacional capa de fabricar bsicament motors per a l'aviaci i el manteniment constant de tot el personal involucrat en l'aviaci en plena forma. L'any 1915, vctima d'una confabulaci, s destitut dels seus crrecs.

s nomenat cap de les forces d'enginyers de Catalunya fins que a l'any segent, desprs de demanar-ho insistentment, s traslladat a Ceuta on el 1917 ascendeix a general de Brigada per mrits de guerra, tornant desprs a la Pennsula. L'any 1921 torna a l'frica i ascendeix a General Divisi. En aquest crrec esdev un dels ferms puntals de la victria espanyola sobre els moros malgrat els obstacles posats pel govern de Madrid.

L'any segent s destinat a Cartagena; desprs va de Comandant General a Melilla per en estar en desacord amb el govern sobre la forma en qu s'havien de desenrotllar les seves activitats, retorna a Cartagena com a Governador Militar.

El 1923 s nomenat Ministre de Foment a conseqncia de la proclamaci de la Dictadura de Primo de Rivera. Des de Madrid tamb es recorda d'Igualada, la seva ciutat natal: aconsegueix l'eixamplament en 600 hectrees del seu terme municipal i promocion el projecte del pant de Jorba, el qual no ha passat de ser un projecte degut, entre altres coses, a que els ltims estudis geolgics indiquen que la composici de les terres no aguantarien l'aigua.

Durant aquest perode fu dos visites a Igualada en l'ltima de les quals, l'any 1925, fou nomenat Fill predilecte de la Ciutat i es dna el seu nom a un tram de la Rambla.

L'any 1929, ja cessat com a ministre, s nomenat president de la Confederaci Hidrogrfica del Pirineus Oriental. Fou el seu ltim crrec de carcter oficial i un any i mig desprs es retir a Azuqueca de Henares.

L'any 1936 la revoluci el trob a Madrid. Malgrat ser d'idees liberals es va haver de refugiar dels republicans en la Legaci de Noruega a Madrid. Va morir en aquestes mateixes condicions el 9 de mar de 1938.

Igualada li ha dedicat un monument al passeig de Verdaguer, i ha donat el seu nom a un institut d'ensenyament mitj, a l'aerdrom, a una de les rambles i a un passatge.

Enllaos externs.
 http://www.xtec.es/ies-pere-vives/ IES Pere Vives Vich;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259589" title="Kisi Pulu" nonfiltered="1663" processed="1659" dbindex="101666">
Kisi Pulu, nascut el 31 de gener de 1979 a Tonga, s un jugador de rugbi a XV tong. Juga en equip dels Tonga i evoluciona al lloc de pilar al si de l'efectiu de l'USAP(Perpiny) (1,75 m per a 112 kg).

Disput la Copa del mn de rugbi a XV 2007.

Carrera.
En club. 
Otahuhu Rugby club  Tonga;
Auckland Teachers Eastern Club  Nouvelle-Zlande;
Blues (NPC)  Nouvelle-Zlande;
Coventry R.F.C.  Angleterre;
2006-2007 :  SC Albi  Frana;
des de 2007 :USAP;

En equip nacional. 

Ha tingut la seva primera capa internacional en equip dels Tonga el 6 de juliol de 2002 en ocasi d'un partit contra l'equip de Fiji.

Palmars.
(a dia al 28 de setembre de 2007)
17 seleccions en equip dels Tonga des de 2002;
2 proves (10 punts);
Seleccions per any : 2 el 2002, 7 el 2003, 3 el 2005, 1 el 2006, 4 el 2007;

En copa del mn :
2003 : 3 seleccions (Itlia, Galles, Nouvelle-Zlande);
2007 : 4 seleccions, 4 com a titular, 1 prova (Estats Units, Samoa, Sud-frica, Angleterre));

Relacions externes. 
 Perfil a lequipe.fr;
 Estadstiques a itsrugby.fr;
  Perfil a fr.rugbyworldcup.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259592" title="Unitat Erlang" nonfiltered="1664" processed="1660" dbindex="101667">
L'Erlang s una unitat adimensional utilitzada en telefonia com una mesura estadstica del volum de trfic de telecomunicacions. Deu el seu nom a l'enginyer dans A. K. Erlang, creador de l'enginyeria de trfic i la teoria de cues. El trfic d'un Erlang correspondria a un nic recurs utilitzat contnuament, o b a dos canals utilitzats un 50%, i aix successivament. Per exemple, si una oficina tingus dos operadors de telefonia ocupats durant tota l'estona, representaria un trfic de 2 Erlangs, o b si un canal de rdio estigus ocupat trenta minuts durant una hora aquest suportaria un trfic de 0.5 Erlangs.

Alternativament, es pot considerar un Erlang com un "multiplicador d'utilitzaci" per unitat de temps, de manera que un s del 100% es correspon a 1 Erlang, un s del 200% sn 2 Erlangs, i aix successivament. Per exemple, si la utilitzaci total per hora de telfons mbils en una rea determinada s de 180 minuts, aix sn 180/60 = 3 Erlangs. En general, si la taxa mitja d'arribada de noves trucades s   per unitat de temps, i la durada mitjana de la trucada s h, llavors el trfic A en Erlangs s:

;

Aix pot servir per saber si un sistema est sobre-dimensionat o sub-dimensionat (t massa o massa pocs recursos assignats). Per exemple, el trfic mesurat al llarg de diverses hores d'ocupaci es pot utilitzar per un grup de circuits T1 o E1 per determinar quantes lnies de veu s probable que es facin servir durant les hores ms carregades. Si s poc probable que s'utilitzin ms de 12 dels 24 canals, els altres 12 es poden fer servir per transmetre dades.

El trfic mesurat en Erlangs s'utilitza per calcular el grau de servei o la qualitat de servei. Hi ha un ventall de diferents frmules d'Erlang per calcular-los, com s ara Erlang B, Erlang C i les frmules Engset relacionades. Aquestes es discutiran a sota, i totes es poden derivar com un cas especial de processos de Markov de temps continu, coneguts com processos de naixement-mort.

Frmula Erlang B.

La frmula Erlang B parteix d'una font de poblaci infinita (com ara abonats telefnics), que ofereix un trfic conjunt a N servidors (com ara enllaos en un grup troncal). La taxa d'arribada de les trucades noves (taxa de naixements) s igual a   i s constant, s a dir, no depn del nmero d'elements actius, perqu la poblaci total s considerada infinita. La taxa d'abonat (taxa de mortalitat) s igual al nmero de trucades en progrs dividida per h, la durada mitjana del servei. La frmula calcula la probabilitat de bloqueig en un sistema de prdues, on si no es pot atendre immediatament una petici quan intenta accedir al servei, s'avorta. Les peticions, per tant, no s'envien a la cua (s a dir, el sistema no t cua). El bloqueig es produeix quan hi ha una nova petici de la font, per tots els servidors ja estan ocupats. La frmula assumeix que el trfic bloquejat s alliberat immediatament.

;

Aix es pot expressar recursivament, en una forma utilitzada per calcular les taules de la frmula d'Erlang B:

;

;

on:

 B s la probabilitat de bloqueig;
 N s el nmero de recursos com ara servidors o circuits en un grup;
 A =  h s el trfic total ofert en Erlangs;

La frmula d'Erlang B aplica a sistemes de prdua, com ara sistemes de telefonia en xarxes tant fixes com mbils, que no ofereixen memries intermitges de trfic, i no se suposa que facin aix. Se suposa que les arribades de trucades es poden modelar com un procs de Poisson, per s vlid per qualsevol distribuci estadstica del temps de servei.

Frmula Erlang C.

La frmula Erlang C tamb parteix d'una font de poblaci infinita, que ofereixen un trfic conjunt de A Erlangs a N servidors. Tanmateix, si tots els servidors estan ocupats quan arriba una petici, aquesta s'envia a la cua. Se suposa una cua infinita, de manera que es poden enviar a la cua un nmero infinit de peticions. Aquesta frmula calcula la probabilitat d'enviar a la cua un el trfic ofert, en el benents que les trucades bloquejades s'estan al sistema fins que es poden cursar. Aquesta frmula s'utilitza per determinar el nmero d'agents o servei al client que es necessiten contractar en un centre de trucades, per una probabilitat especfica d'enviar un element en cua.

;

on:

 A s el trfic total ofert en Erlangs;
 N s el nmero de servidors;
 PW s la probabilitat que un element s'hagi d'esperar a ser servit;

S'assumeix que les arribades es poden modelar com un procs de Poisson, i que els temps d'espera en cua es descriuen com una distribuci exponencial negativa.

Frmula Engset.

La frmula d'Engset, que deu el seu nom a T. O. Engset, tracta amb una poblaci finita de S fonts, en comptes de la poblaci infinita que s'assumeix en Erlang:



Aix es pot expressar recursivament, en una forma per calcular les taules de la frmula d'Engset:

;

;

on:

 E s la probabilitat de bloqueig;
 A s el trfic en Erlangs generat per cada element quan est inactiu;
 S s el nmero d'elements de la poblaci;
 N s el nmero de servidors;

Una vegada ms, s'assumeix que els processos d'arribada es poden modelar com un procs de Poisson i que el temps d'espera es pot descriure com una distribuci exponencial negativa. Tanmateix, donat que hi ha un nmero finit d'elements de poblaci, la taxa d'arribada de trucades disminueix quan hi ha ms elements (com abonats telefnics) que entren en servei, i per tant no poden originar noves trucades. Quan N = S, la frmula es redueix a una distribuci binomial.

Vegeu tamb.
 Erlang B;
 Erlang C;
 Clcul d'Engset;
 Centre de trucades;
 Llenguatge de programaci Erlang;
 Distribuci Erlang;
 Distribuci de Poisson;

Enllaos externs.
  Tcniques d'enginyeria de trfic en telecomunicacions, de Richard Parkinson (Cont frmules i termes) ;
  Modelat de trfic i Assignaci de Recursos en Centres de Trucades per Estratgies de Diagnosi (Definicions i frmules);

Eines.
  Calculadora d'Erlang C en lnia de Vrije University, Pasos Baixos;
  Calculadora d'Erlang B en lnia amb el codi font en C i JavaScript;
  Una calculadora d'Erlang B robusta de la Universitat de McMaster, Canada;
  Erlang C utilitzant fulles de clcul de Mitan Ltd.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259593" title="Tractat de la Haia (1795)" nonfiltered="1665" processed="1661" dbindex="101668">
El Tractat de la Haia de 1795 s un tractat de pau signat el 16 de maig d'aquell any a la ciutat neerlandesa de la Haia entre representants de la Repblica Batava i la Repblica Francesa. 

Antecedents.
L'1 de febrer de 1793 la Convenci Nacional de Frana va declarar la guerra al Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda aix com als seus aliats, les Provncies Unides encapalades pel estatder Guillem V d'Orange-Nassau. El 8 de gener de 1795 l'exrcit del General Jean-Charles Pichegru va creuar el riu Waal gelat, i es va fer amb el control d'Amsterdam en nom de la Repblica Batava, estat tributari de Frana, i fent fugir a Guillem V a l'exili el 18 de gener del mateix any. 

Ocupaci francesa. 
El 3 de febrer es va proclamar el naixement de la Repblica Batava. Els ocupants francesos per es van negar a reconixer aquest nou sense un tractat de pau, una actitud que va ser vista com una traci, per en la qua es va amagar la normal intenci de continuar la lliure ocupaci militar, amb el consegent poder illimitat per part de la Convenci Terminoriana. 

El tractat de pau.
Les negociacions que van conduir a la signatura del Tractat, el 16 de maig de 1795 van imposar un tractat de pau molt dur, que va incloure: la continuaci de l'ocupaci militar (amb un petit exrcit de 25.000 homes), el protectorat (en la forma d'una aliana militar defensiva i ofensiva), una contribuci nica de 100 milions de florins (una gran quantitat) i la venda de les provncies al sud del Rin i Mosa: el Flandes Zelands, la ciutat de Maastricht i Venlo. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259596" title="Mickal Ladhuie" nonfiltered="1666" processed="1662" dbindex="101669">


Mickal Ladhuie, nascut el 4 de febrer de 1982 a Tolosa de Llenguadoc, s un jugador de rugbi a XV francs que ocupa la posici de taloner al s de l'efectiu de l'USAP de Perpiny. 

Equips. 
USOS Colomiers;
2005-2007 :  SC Albi;
des de 2007 :USAP (Perpiny) ;

Palmars.
Vencedor de les fases finals del campionat de Frana Pro D2 : 2006

Enllaos externs.
 Perfil del jugador a lequipe.fr;
 Estadstiques a itsrugby.fr;
 Fitxa al lloc web de l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259600" title="Henry Tuilagi" nonfiltered="1667" processed="1663" dbindex="101670">


Henry Tuilagi va nixer el 12 d'agost de 1976 a Fogapoa (Samoa). s un jugador de rugbi a XV, que ocupa la posici de tercera lnia centre en l'equip de l'USAP de Perpiny i a la selecci de Samoa. Anteriorment havia jugat en l'equip dels Leicester Tigers.

El seu germ ms gran, Fereti, tamb va formar part del Leicester, on actualment hi juguen els seus germans Alesana i Anitelia.

Carrera.
En club. 
Overmach Parme : 2002-2003;
Leicester Tigers : 2003-2007;
USAP : des de 2007;

En equip nacional.
El seu debut internacional amb Samoa va ser l'1 de juny de 2002, en ocasi d'un partit contra l'equip de Fiji.

(A 1/01/2008)
 6 partits amb la selecci de Samoa (4 el 2002, 2 el 2007 a la Copa del Mn) ;

Enllaos externs.
Estadstiques a itsrugby.com ;
Fitxa als Tigers de Leicester ;
Estadstiques a ercrugby.com ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259601" title="Jacques Brunel" nonfiltered="1668" processed="1664" dbindex="101671">


Jacques Brunel, nascut el 14 de gener de 1954 a Courrensan (Gers), s un jugador de rugbi a XV retirat, que exerceix d'entrenador.

Com a jugador va formar part del FC Grenoble, l'USOS Carcassone i el FC Auch, on es va retirar com a jugador desprs de dotze anys al club, per passar a ser-ne l'entrenador entre 1988 i 1995.

Segueix la seva carrera com a entrenador a l'USOS Colomiers entre 1995 i 1999, desprs a la Section paloise de Pau, i posteriorment s nomenat entrenador adjunt de la selecci de Frana de rugbi a XV, encarregat dels davants. En aquesta tasca s adjunt de Bernard Laporte fins la Copa del Mn de Rugbi de 2007. La temporada 2007-2008 passa a ser entrenador de l'USAP  de Perpiny , del qual tamb s director general. Dins l'equip tcnic tamb compta amb Bernard Goutta, el 3a lnia i capit catal acabat de retirar, que s'encarrega dels davants.

Referncies.


Enllaos externs.
 Fitxa a l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259602" title="Diumenge Sagnant (1905)" nonfiltered="1669" processed="1665" dbindex="101672">

El 22 de gener de 1905 (9 de gener segons el calendari juli), dia conegut com a Diumenge Sagnant, va haver una marxa pacfica de protesta a Sant Petersburg. 

L'objectiu de la marxa era lliurar al tsar una petici de millores laborals, i la formaven famlies treballadores senceres. Anava encapalada per un sacerdot, i no responia a cap consigna poltica: era fonamentalment obrera i camperola. Va ser salvatgement aixafada per soldats d'infanteria i cosacs, apostats enfront del Palau d'Hivern, cobrant-se un nombre de vctimes que encara avui es discuteix; els peridics del moment van parlar de milers. 

El tsar, mentrestant, no es trobava a la ciutat; l'havia abandonat tement per la seva seguretat. La sagnant repressi va provocar una onada de protestes a tota Rssia: el divorci entre el tsar i la massa de camperols i obrers abocava a Rssia al pitjor. Aquest succs va fer possible que molts elements de la societat russa emprenguessin una protesta activa. Cada grup tenia els seus propis objectius, i fins i tot dintre de classes similars no existia un lideratge predominant.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259604" title="Uni Esportiva L'Estartit" nonfiltered="1670" processed="1666" dbindex="101673">

La Uni Esportiva L'Estartit s un club de futbol femen catal de L'Estartit, Torroella de Montgr.

 Histria .
La UE L'Estartit va nixer l'any 1979 com un equip aficionat encara sense federar. El primer uniforme era samarreta groga i pantal negre. No s fins el 1983 que el club ingressa a la Federaci Catalana de Futbol. L'uniforme pass a ser a ratlles vermelles i blanques amb pantal blanc. Posteriorment es canvi el color del pantal pel negre. L'actual Camp Municipal s'inaugur l'1 de maig de 1987 amb un partit contra els veterans de l'Espanyol.

Els equips de futbol femen no van aparixer al club fins l'any 1992. L'equip femen va arribar a pujar fins a la mxima categoria del futbol espanyol. L'equip mascul va arribar a pujar dos cops a Primera Territorial abans de desaparixer. Pel que fa al futbol base, aquest es va fusionar amb el futbol base del Torroella formant la E.F. Baix Ter. D'aquesta manera la UE L'Estartit esdevingu un club de futbol especficament femen.

 Enllaos externs .
Web oficial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259607" title="Tinci de PAS" nonfiltered="1671" processed="1667" dbindex="101675">
La reacci de PAS (cid peridic   reactiu de Schiff) s una tinci emprada en la contrataci de preparacions microscopiques. Aquesta tinci es caracteritza per tenyir els carbohidrats i macromolcules riques en carbohidrats. Aquests tcnica s usa per a detectar glicogen a les cllules, mucositats i muclags en diferents tipus cellulars i tissulars, la membrana bassal subjacent als epitelis i les fibres reticulars del teixit conjuntiu.

La reacci qumica es produeix quan l cid peridic trenca la uni dels anells de les hexoses i de les hexosamines amb els seus carbonis adjacents, i desprs en forma grups aldehid. El reactiu de Schiff el qu fa s donar un color porpra quan reacciona amb els grups aldehid.

Aquesta tinci s una alternativa a les tcniques d impregnaci argntica.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259609" title="GPSS" nonfiltered="1672" processed="1668" dbindex="101676">

GPSS s un llenguatge de simulaci de caire generalista basat en un conjunt de d'instruccions, anomenades blocs, que permeten descriure els processos que constitueixen el sistema.

El paradigma de simulaci sobre el que es basa es el de interacci de processos.

Originriament GPSS volia dir Gordon s Programmable Simulation System, en honor a Geoffrey Gordon, el seu creador. No obstant aix, quan el sistema es va alliberar com a producte, Geoffrey va decidir canviar el seu nom a General Purpose Simulation System.
El 1961 IBM va llenar la primera versi del sistema GPSS, desenvolupat per Geoffrey Gordon. A pesar de qu han passat ja ms de 40 anys des del seu llanament, cal remarcar que encara s estan desenvolupant de forma intensa noves versions, com per exemple el GPSS World per plataformes Windows, o el WebGPSS per entorn Web, o mes recentment el JGPSS, un editor de models GPSS basat en java. Tots aquests sistemes GPSS, tot i que es basen en el mateix esquema bviament presenten diferncies sobretot en el nombre de blocs que tenen implementats.

Enllaos externs.
 WebGPSS Versi Web del sistema GPSS.
 Wolverine Software Versi GPSS/H.
 Minuteman Software Versi Windows de GPSS;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259611" title="Grau de servei" nonfiltered="1673" processed="1669" dbindex="101677">
En telecomunicacions, i particularment a enginyeria de teletrfic, la qualitat d'un servei de veu s'especifica per dues mesures: el grau de servei i la qualitat de servei.

El grau de servei s la probabilitat que una trucada en un grup de circuits sigui bloquejada o demorada en un temps superior a l'especificat, expressada com una fracci vulgar o una fracci decimal. Aquesta probabilitat sempre fa referncia a l'hora carregada quan la intensitat de trfic s la ms gran. El grau de servei es pot veure independentment des de la perspectiva de les trucades entrants en vers les trucades sortints, i no s necessriament igual en ambdues direccions o entre parelles diferents de font-dest.

Qu s el grau de servei i com es calcula.

Quan un usuari intenta fer una trucada telefnica, l'equip d'encaminament que cursa la trucada ha de determinar si accepta la trucada, l'encamina a un equip alternatiu, o rebutja la trucada definitivament. Les trucades rebutjades es produeixen com a resultat d'una crrega intensa de trfic (congesti) al sistema, i poden resultar en una demora o en una prdua de la trucada. Si una trucada s demorada, l'usuari noms ah d'esperar que el trfic disminueixi, mentre que si una trucada s perduda, aquesta s'elimina del sistema.

El grau de servei s un aspecte de la qualitat que un usuari pot experimentar quan fa una trucada telefnica. Per un sistema de trucades perdudes (com ara Erlang B), el grau de servei es pot mesurar utilitzant lEquaci 1

;

Per un sistema de trucades demorades (com ara Erlang C), el grau de servei es mesura utilitzant tres termes diferents:

El retard mitj    Descriu el temps mitj que un usuari espera abans d'accedir al servei si la trucada es demora;
El retard mitj    Descriu el temps mitj que un usuari espera abans d'accedir al servei, independentment de si s'ha demorat la seva trucada;
La probabilitat que un usuari es demori ms d'un temps t mentre espera una connexi. El temps t s'escull pel provedor de serveis de telecomunicacions de manera que poden mesurar si els seus serveis es conformen a un determinat grau de servei.

On i quan es mesura el grau de servei?.
El grau de servei es pot mesurar utilitzant diverses seccions d'una xarxa. Quan s'encamina una trucada d'un final a un altre, passar per diversos intercanvis. Si el grau de servei es calcula en base al nmero de trucades bloquejades pel circuit final, llavors el grau de servei s determinat pels criteris de blocatge del circuit final. Si el grau de servei es calcula en base al nmero de trucades bloquejades entre intercanvis, llavors el grau de servei s determinat pels criteris de blocatge dels intercanvis.

El grau de servei s'hauria de calcular utilitzant les xarxes tant d'accs com principals, ja que sn aquestes xarxes les que permeten a un usuari completar la seva connexi punt a punt. A ms, el grau de servei s'hauria de calcular en base a la mitjana de les intensitats de trfic de l'hora me  carregada, dels 30 dies ms carregats de l'any. Aix bastaria per la majoria dels escenaris, ja que la intensitat de trfic rarament sobrepassar aquest nivell de referncia.

Classe de Servei.
Aplicacions de telecomunicacions diferents necessiten diferents qualitats de servei. Per exemple, si un provedor de serveis de telecomunicacions decideix oferir connexions de veu de diferents qualitats, llavors es necessitaria una connexi de veu especial de millor qualitat comparada amb la connexi de veu ordinria. Per tant, qualitats de servei diferents sn apropiades depenent de la intenci d's. Per ajudar els provedors de serveis de telecomunicacions a posar al mercat els seus serveis diferents, cada servei es posa a una classe especfica. Cada classe de servei determina el nivell de servei requerit.

Per identificar la classe de servei d'un servei especfic, els encaminadors i commutadors de la xarxa examinen la trucada basats en diferents factors. Aquests factors poden ser:

El tipus de servei i la prioritat per procedncia;
La identitat de la part iniciadora;
La identitat de la part de dest;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259612" title="Cllules de Leydig" nonfiltered="1674" processed="1670" dbindex="101678">
Les cllules de Leydig sn les productores de testosterona ms importants dels mascles. Aquesta testosterona (l androgen ms important) s el que estimula l espermatognesi sota el control de l hormona lutenitzant (LH). A ms, afavoreix l aparici dels carcters sexuals secundaris.

Aquestes cllules sn el principal tipus cellular que es troba al teixit connectiu situat entre els tbuls seminfers. Les cllules de Leydig es troben allades o en grup i estan associades ntimament als plexes de capillars limftics i sanguinis que envolten els tbuls seminfers. Aquestes grans cllules posseeixen un gran citoplasma eosinfil que t quantitats variables de vacols lipdics.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259614" title="Cllules de Sertoli" nonfiltered="1675" processed="1671" dbindex="101679">
Les cllules de Sertoli funcionen com a cllules de manteniment, subministrant suport metablic i estructural a les cllules espermatogniques en desenvolupament. Durant l'espermatognesi les cllules de Sertoli fagociten l'excs de citoplasma que desprenen les espermtides. Tamb influeix en el control de l'espermatognesi i de l'espermiognesi, ja que, sintetitza la protena ABP, la qual lliga els andrgens i n'augmenta la concentraci a l'epiteli seminfer. La sntesi de l'ABP depn de l'hormona folliculoestimulant hipofisria (FSH). A ms a ms, sintetitza inhibina per a regular l'alliberament de la FSH i tamb estrgens. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259619" title="New General Catalogue" nonfiltered="1676" processed="1672" dbindex="101680">
El New General Catalogue (en catal, Nou catleg general), tamb conegut amb les sigles NGC, s com es coneix el New General Catalogue of Nebulae and Clusters of Stars (o Nou catleg general de nebuloses i cmuls d'estrelles), i s el catleg d'objectes astronmics del cel profund ms conegut dins l'astronomia amateur. Cont 7.840 objectes entre els quals hi ha nvols estellars, nebuloses planetries i galxies, la totalitat d'objectes del cel profund coneguts fins a finals del segle XIX. El seu nom t com a referncia l'antic catleg, el General Catalogue o General Catalogue of Nebulae and Clusters, publicat per John Herschel el 1864.

El catleg va ser compilat durant la dcada de 1880 per Johan Ludvig Emil Dreyer utilitzant observacions realitzades principalment per William Herschel i el seu fill, i ampliat amb els dos catlegs coneguts com a Index Catalogues (IC I & IC II), afegint uns 5.000 nous objectes.

Els objectes de l'hemisferi sud han estat menys estudiats que els objectes de l'hemisferi nord, molts dels quals van ser observats per John Herschel. El catleg NGC contenia nombrosos errors que han estat corregits en la seva edici revisada, el RNGC  o Revised New General Catalogue.

Enllaos externs.

 The Interactive NGC Catalog ;
 NGC/IC Project Home Page ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259623" title="SEAT Ibiza" nonfiltered="1677" processed="1673" dbindex="101681">

El Seat Ibiza s un autombil del segment B produt pel fabricant espanyol d'autombils SEAT. El seu nom ve donat per la illa d'Eivissa situada a les Illes Balears. s un cotxe de tracci davantera amb motor davanter transversal que s'ofereix en carrosseries hatchback de tres i cinc portes; altres carrosseries es venen sota la denominaci SEAT Crdoba.

 Primera generaci .

Comercialitzada a partir de 1984. Pren com base l'anterior model conegut com Seat Ronda. Compartia motors amb dit model. Va ser redissenyat a meitat de la seva vida quan Seat va comenar a formar part del Grup Volkswagen.

En un principi presentava 3 motoritzacions diferents: dues de gasolina (d'1,2 i 1,5 litres -els recordats System Porsche-) i un disel d'1,7 litres. El 1988 es va incloure un motor d'1,5 litres de ms potncia (Ibiza SXI) i un motor econmic de 903 cc (Ibiza Junior).

En qualsevol dels seus tres nivells d'equipament (L, GL i GLX) l'Ibiza mostrava un bon confort interior i qualitat d'acabats, incloent en el seu equip el tancament centralitzat, alavidres elctrics o el sostre solar, fet que als anys 80 feia gaudir l'Ibiza d'una bona relaci qualitat-preu.

A Terol va poder ser "re-carrossat" com un cup, i competir amb els Toyota MR-2, els Pontiac Fer o els FIAT X1/9. Es va batejar com a SEAT Ibiza Podadera i afegia aire condicionat a l'equipament de srie.

 Segona generaci .
Comercialitzada a partir de 1993. No va tenir res a veure amb el model anterior, el seu disseny va ser basat en el del Volkswagen Polo. Va tenir un redisseny profund el 1999, en la qual van canviar molts components de l'exterior i interior, arribant a ser considerada per molts com una tercera edici donada la gran quantitat de canvis. Des d'aquesta generaci, les variants amb carrosseria sedan i familiar es van vendre sota la denominaci SEAT Crdoba.

 Tercera generaci .
La tercera generaci de l'Ibiza s comercialitzada des de l'any 2002. Creix en grandria i opcions d'equipament pel que fa al model anterior, ha sofert un lleuger redisseny el 2006.

Actualment s'han venut uns 5 milions d'unitats d'entre tots els seus models. El Seat Ibiza gaudeix de gran acceptaci en tots els mercats del mn, sobretot entre els joves, a causa de la seva esttica desenfadada i esportiva i als seus motors fiables, potents, robustos i de baix preu.

Motoritzacions.




Enllaos externs.

SeatIbiza.net: El frum del Seat Ibiza / Crdoba;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259624" title="SN 1054" nonfiltered="1678" processed="1674" dbindex="101682">

SN 1054 s una supernova que va ser molt visible des d'una gran part de la Terra l'any 1054. Ha estat observada pels astrnoms xinesos, que han referit que era visible a simple vista i a plena llum del dia, durant 23 dies, amb una magnitud aparent d'aproximadament -5 ; va continuar sent visible al cel nocturn durant 653 dies. Es tracta molt probablement d'una supernova de tipus II. Sembla, igualment, que existeixen dades que indiquen que va ser vista per les tribus ndies d'Amrica del Nord, els anasazi i els mimbres.

Els restes de la supernova SN 1054, prop de Tauri, situat a 7.000 anys llum de la Terra, s avui conegut amb el nom de nebulosa del Cranc, o M1, ja que es va tractar del primer objecte que Charles Messier va introduir en el seu catleg d'objectes difusos, el 1774.

 Referncies .


 Enllaos externs .

 Texte avec les rcits anciens sur la supernova, et la controverse sur sa date real;
Possible Anasazi petrograph of SN 1054;
Crab Nebula at ESA/Hubble;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259627" title="SEAT Panda" nonfiltered="1679" processed="1675" dbindex="101683">
El SEAT Panda s un autombil del segment A produt pel fabricant espanyol de turismes SEAT, encara que prviament va ser dissenyat i produt per a la marca italiana FIAT per Giorgetto Giugiaro, pel que Seat nicament va fabricar aquest model sota llicncia de Fiat, introduint petits canvis.

 Histria .
El 1980 FIAT presenta el Panda i Seat comena a fabricar els models panda 35 i 45 i anys ms tard el Panda 40 i el Panda Marbella, que pretenia ser una versi de luxe del model, incorporant llums antiboira, un nou frontal i accessoris inimaginables en el model bsic com rellotges ms complets, o seients ms confortables.


El model havia d'sser barat, funcional i durador, pel que se li van incloure cristalls totalment plans, un sol para-brises i els interiors es van fer el ms espartans possibles, al punt que els seients i guanteres estaven fets amb barres o tubs de metall i tela, gaireb sense cap tipus de farciment, pel que el confort en aquest model sempre ha estat posat en dubte, encara que aix no penalitzava la practicitat, podent rentar les tapisseries en una rentadora convencional. Tamb es transformava fcilment l'interior del Panda en un llit per a usos ocasionals.

Desprs de la ruptura entre SEAT i FIAT, la marca espanyola va haver de rebatejar i fer un petit redisseny dels seus cotxes, per la qual cosa el Seat Panda va passar a anomenar-se SEAT Marbella i la furgoneta derivada, la SEAT Trans, va passar a anomenar-se SEAT Terra.

El 1998 Seat va deixar de fabricar el Marbella, successor d'aquest model, acabant aix la histria del popularment conegut com "Utilitari espanyol dels 80"

 Vegeu tamb.
El Panda, grcies a la seva versatilitat, ha estat vctima de diverses versions, com la ja esmentada furgoneta Trans, el furg de crrega Emelba "Chato", la versi luxosa del model, el Seat Panda Marbella o unes altres d'escassa difusi, com versions pick-up i 5 portes.
s digna d'esmentar la signatura Emelba, creadora dels models pick-up, 5 portes, furg i altres transformacions sobre altres models Seat i de diferentes marques.



Enllaos externs.
La Web del SEAT Panda;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259628" title="SEAT Marbella" nonfiltered="1680" processed="1676" dbindex="101684">


El Seat Marbella s un autombil del segment A fabricat per la marca espanyola SEAT des de 1986 fins a 1998. El Marbella va ser substitut el 1998 pel SEAT Arosa.

El Marbella s un Seat Panda modificat per Seat, que al seu torn era molt similar al Fiat Panda. Les diferncies entre el Panda i el Marbella es redueixen a la graella davantera, ms inclinada i amb les reixetes de respiraci horitzontals, els logotips, les tapisseries i l'equipament. Amb els anys va ser incorporant novetats com la caixa de canvis de 5 velocitats, arrencada electrnica, motor de 41 cv i millores en l'equipament. El seu preu assequible i la seva fama de robust el van convertir en un xit, per aquest motiu es va mantenir 12 anys en el mercat sense cap modificaci, sent un dels vehicles ms rendibles per a Seat en tota la seva histria.

En l'aspecte de mercat exterior, el Marbella va tenir una bona acollida en el mercat itali, alemany i holands, en aquest ltim pas existeix una associaci de seguidors del Marbella que organitza concentracions.

En el terreny esportiu, el Marbella va tenir una notable participaci a la fi dels anys 80 en rallis de terra a Espanya amb el model "Proto".

La furgoneta associada al seu antecessor, la Seat Trans, tamb va sofrir una reestilitzaci i canvi de nom, passant a ser el Seat Terra, la producci del qual va cessar el 1995. Al contrari que en el Marbella turisme, en el Terra podia adquirir-se una versi amb motor disel.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259634" title="Cllula mioide" nonfiltered="1681" processed="1677" dbindex="101685">
La cllula mioide s un tipus de fibroblast modificat. La contracci rtmica d aquestes cllules crea ones peristltiques que fomenten el moviment dels espermatozoides i dels lquids testiculars a travs dels tbuls seminfers.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259635" title="Tractat de la Haia (1720)" nonfiltered="1682" processed="1678" dbindex="101686">
El Tractat de la Haia de 1720 s un tractat signat el 17 de febrer de 1720 a la ciutat neerlandesa de la Haia. Mitjanant la signatura d'aquest tractat es va posar fi a la Guerra de la Qudruple Aliana entre Felip V d'Espanya i els Regnes de la Gran Bretanya i Frana, l'Imperi austrac i les Provncies Unides.

 Tractat d'Utrecht .
Felip V d'Espanya va ser confirmat rei d'Espanya pel Tractat d'Utrecht l'any 1713, possant aix fi a la Guerra de Successi Espanyola. Mitjanant la signatura d'aquest tractat Felip va renunciar a les seves reclamacions sobre els territoris d'Itlia i els Pasos Baixos. 

Amb la intenci de recuperar aquests territoris l'any 1718 l'exrcit espanyol va envair l'illa de Siclia, que en virtut del tractat d'Utrecht havia estat cedida al ducat de Savoia. En resposta a aquest agressi la Qudruple Aliana entre la Gran Bretanya, Frana, ustria i les Provncies Unides es van unir i van lluitar contra Espanya en l'anomenada Guerra de la Qudruple Aliana.

 Efectes del tractat .
Per la signatura d'aquest tractat es pos fi a aquesta guerra i Felip V abandon totalment les seves reclamancions sobre Itlia, assegurant-se per que el Ducat de Parma seria succet pel seu fill Carles (que posteriorment tamb seria rei de les Dues Siclies i Espanya) a l'extinci de la dinastia Farnese, fet que va ocrrer el 1731 a la mort d'Antoni I de Parma. En una altra disposici del Tractat, el duc Vctor Amadeu II de Savoia va acordar intercanviar Siclia per Sardenya amb l'Imperi austrac, per la qual cosa fou coronat rei de Sardenya.

Finalment Felip V va trencar el tractat l'any 1733 durant la Guerra de Successi Polonesa, quan les forces espanyoles van envair novament Siclia, sent reconegut Carles de Borb nou rei del Regne de les Dues Siclies el 1735.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259637" title="Atrfia" nonfiltered="1683" processed="1679" dbindex="101687">
Atrfia s la disminuci de mida d un rgan o teixit a conseqncia d una disminuci o alteraci dels processos nutritius. Aix impedeix que arribi a les cllules ,de l rgan o teixit, la quantitat necessria per mantenir l equilibri del recanvi orgnic, s a dir, per mantenir la relaci entre l assimilaci (anabolisme) i la desassimilaci (catabolisme) de l economia cellular.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259639" title="Hipoplsia" nonfiltered="1684" processed="1680" dbindex="101688">
La hipoplsia s el desenvolupament deficient d'un rgan o teixit per la disminuci del nombre de les seves cllules  constitutives, no per la disminuci de la mida d'aquestes (hipotrfia).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259644" title="Benestar animal" nonfiltered="1685" processed="1681" dbindex="101689">

Actualment no existeix una definici de benestar animal acceptada per tots els cientfics. Aqu en citem algunes:

  Conjunt de mesures per disminuir la tensi, sofriment, traumatismes i dolor als animals durant el seu trasllat, exhibici, quarantena, comercialitzaci, aprofitament, entrenament i sacrifici.  (M.D. de la Sota, 2004);

  Estat de completa salut, tant fsica com mental, on l animal est en harmonia amb el seu entorn . (Hughes 1976);

  Un animal til es troba en una situaci real de benestar quan la seua realitat anatomico-fisiolgica es troba en equilibri i, simultniament, aquesta tamb ho est amb les caracterstiques que definixen l entorn immediat (allotjament, installaci, criptoclima, etc.) en qu l esmentat animal til es troba immers.  (C. Buixad, 2006);

  El benestar es pot observar des de dues perspectives. La primera s la percepci humana del benestar de l animal, i la segona la del propi animal. La primera es provable que sigui variable, oscillant segons canvin els preceptes de la societat, i dependr de les costums i cultures locals. A ms a ms es vor motivada a travs d un desig poltic i pot ser reforada per la legislaci.  La segona percepci tindr aspectes en com amb la primera, per sobre una base diferent. La percepci de l animal tendir a relacionar-se amb la seua situaci de sanitat i benestar, carncia de lesions, adequaci en el subministra d aliment i aigua, absncia d actes inacceptables d agressi, carncia d estrs i possibilitat de manifestar les conductes necessries per a crear una vida agradable dins del context ambiental en qu es troba el propi animal.  (Colin Whittemare, 1996).

Finalment s ha de parar esment a les llibertats bsiques de l animal. s un llistat de  regles  redactades per Webster l any 1987, i aprovades pel Consell de Granges del Regne Unit, que intenten reunir les condicions ptimes per tal d aconseguir un benestar per als animals:

 Els animals han d estar lliures de qualsevol mal nutrici, fam i set.
 Han de ser lliures amb l objectiu de poder mostrar les seves lnies naturals de comportament.
 Han d estar lliures de tota malaltia i dolor.
 Han d estar lliures d'estrs i por.
 Han d estar lliures d un desconfort trmic i d un mal allotjament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259652" title="(155) Scylla" nonfiltered="1686" processed="1682" dbindex="101690">
Scylla s l'asteroide nm. 155 de la srie. Fou descobert per en Johann Palisa el 8 de novembre del 1875.

El seu nom es deu al monstre Escilla de la mitologia grega.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259660" title="Domini proteic" nonfiltered="1687" processed="1683" dbindex="101691">

Els dominis proteics sn agrupacions globulars o clusters de cadenes polipeptdiques que estan constitudes per ms de 200 residus (aminocids); les esmentades agrupacions transfereixen a aquestes protenes una aparena bi- o multilobular.

La majoria dels dominis estan constituits per entre 100 i 200 residus aminoacdics, els quals tenen un dimetre aproximat de 25. Tanmateix, els dominis sn unitats independents des d un punt de vista estructural, cadascuna de les quals posseeix les caracterstiques d una protena globular petita. De fet, la protelisi limitada d una protena amb diversos dominis allibera sovint els seus dominis sense alterar gaire les seves estructures. No obstant aix, l estructura d una protena amb dominis no sempre s evident car aquests ltims poden establir contactes tan extensos entre s que la protena apareix com una entitat globular simple.
Ara b, els llocs d enlla entre les molcules petites de protenes i els diversos dominis apareixen freqentment en les escletxes situades entre els dominis; s a dir, les molcules petites es troben unides a grups de dominis. Aix doncs aquesta disposici sorgeix com a resultat de la necessitat de formar una interacci flexible entre la protena i la molcula petita, cosa que proporciona la connexi covalent relativament plegable entre dominis.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259661" title="Paula Flux Garcas" nonfiltered="1688" processed="1684" dbindex="101692">
Paula Flux Garcas s una activista lingstica, membre de Joves de Mallorca per la Llengua i vocal del Grup Blanquerna. El 2003 va obtenir el Premi 31 de desembre per l'activisme lingstic. Des del 2007 s representant de l'Obra Cultural Balear encarregada del projecte de desenvolupament d un pla de normalitzaci lingstica a l Ajuntament de Palma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259664" title="Gabriel Mayans Femenies" nonfiltered="1689" processed="1685" dbindex="101693">
Gabriel Mayans Femenies s un cineasta mallorqu. De formaci autodidacta, des del 1975 i fins a avui, ha realitzat ms de 70 treballs, tots ells en Sper 8 mm i en catal. Entre aquesta obra hi ha reportatges, documentals, el que ell denomina fantasies i, sobretot, pellcules de curt i mitj metratge. Fins i tot ha realitzat un petit llargmetratge de 54 minuts, El llat de la vela negra. Ha creat la seva prpia productora, Onso Films, que s'encarrega personalment de tot el procs d'elaboraci i producci dels seus treballs. El 2003 va rebre un dels Premis 31 de desembre

 Obres .
 El llat de vela negra;
 La veu del vent;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259666" title="Associaci Es Canonge de Santa Cirga" nonfiltered="1690" processed="1686" dbindex="101694">
Associaci Es Canonge de Santa Cirga s una associaci cultural de Manacor fundada el 1998 i pren el nom de la propietat on va crixer Antoni Maria Alcover, Santa Cirga. Reb un dels Premis 31 de desembre de 2002. El president s Mateu Llodr.

 Objectius .
L'associaci pretn revitalitzar i dignificar la cultura popular en tots els seus vessants: 

 Foment i cura de les tradicions i costums de les Illes Balears, en general, i de Mallorca, i del municipi de Manacor en particular.
Activitats de tot tipus, dirigides a la millora i difusi de la realitat cultural i tradicional dins l'mbit de l'Associaci.
 Collaboraci amb altres entitats existents, amb finalitats afins a les de l'Associaci.
 Organitzaci de les Mostres d'improvisadors (glosadors) a Manacor.

 Enllaos externs .
 Pgina web;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259674" title="Josep Estelrich Costa" nonfiltered="1691" processed="1687" dbindex="101695">
Josep Estelrich Costa s un sacerdot, historiador i excursionista mallorqu. s prevere de la dicesi de Mallorca i un dels membres fundadors del Collectiu Teranyines, que ha publicat les Monografies Santjoaneres. El 2003 va rebre un dels Premis 31 de desembre.

 Obres .
 Les Ordinacions de Jaume II i la fundaci de la vila de Sant Joan;
 La parrquia de Sant Joan (1900-1993);
 El pujol de Consolaci de Sant Joan;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259676" title="De Vlaamse Leeuw" nonfiltered="1692" processed="1688" dbindex="101696">

De Vlaamse leeuw (El lle flamenc) s l'himne oficial de Flandes des del 1985.


Zij zullen hem niet temmen, de fiere Vlaamse Leeuw,
(Ells no el domaran mai, l'orgulls lle flamenc)
Al dreigen zij zijn vrijheid met kluisters en geschreeuw.
(Ja amenacen la seva llibertat amb cadenes i crits.)
Zij zullen hem niet temmen, zolang een Vlaming leeft,
(Ells no el domaran mai, mentre un flamenc visqui,)
Zolang de Leeuw kan klauwen, zolang hij tanden heeft.
(mentre el lle pugui esgarrapar, mentre tingui dents.)
Zij zullen hem niet temmen, zolang een Vlaming leeft,
(Ells no el domaran mai, mentre un flamenc visqui,)
Zolang de Leeuw kan klauwen, zolang hij tanden heeft.
(mentre el lle pugui esgarrapar, mentre tingui dents.)
Zolang de Leeuw kan klauwen, zolang hij tanden heeft.
(mentre el lle pugui esgarrapar, mentre tingui dents.)

De tijd verslindt de steden, geen tronen blijven staan:
(El temps engull les ciutats, cap trona es mant en peu:)
De legerbenden sneven, een volk zal nooit vergaan.
(Els exrcits poden caure, per un poble mai mor.)
De vijand trekt te velde, omringd van doodsgevaar.
(L'enemic ja marxa venut, envoltat d'un perill mortal.)
Wij lachen met zijn woede, de Vlaamse Leeuw is daar!
(Nosaltres riem amb la seva rbia, el lle flamenc s all!)
Zij zullen hem niet temmen, zolang een Vlaming leeft,
(Ells no el domaran mai, l'orgulls lle flamenc)
Zolang de Leeuw kan klauwen, zolang hij tanden heeft.
(mentre el lle pugui esgarrapar, mentre tingui dents.)
Zolang de Leeuw kan klauwen, zolang hij tanden heeft.
(mentre el lle pugui esgarrapar, mentre tingui dents.)


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259677" title="Trompa de Fallopi" nonfiltered="1693" processed="1689" dbindex="101697">
Les trompes de Fallopi o trompes uterines sn un tub membrans que va des de l'angle superior de l'ter fins a l'ovari del costat corresponent, situat entre les fulles del lligament ample. L'extremitat externa, anomenada pavell, s lliure i recull l'vul per transportar-lo fins a l'ter.

s el lloc on es produeix la fecundaci d'un espermatozoide i un vul. Normalment l'vul ha d'estar fecundat el primer dia o el segon , perqu el tercer dia l'vul ja estar molt malament i desprs l'vul mor i, quan ja fa uns dies que s a l'ter, s'expulsa. Aquest procs dura aproximadament cinc dies i s'anomena menstruaci.

Parts.
Istme.
Ampulla.
Infundbul o pavell.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259679" title="Solarino" nonfiltered="1694" processed="1690" dbindex="101698">

Solarino s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Siracusa. L'any 2006 tenia 7.365 habitants.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259682" title="Triada" nonfiltered="1695" processed="1691" dbindex="101699">
Triada es un terme genric que fa referncia a certes organitzacions criminals d'origen xins que te com a base, Hong Kong, Taiwan, Xina continental, aix com a ramificacions entre sectors de les diverses dispores Han.

Entre les seves activitats es troba el trfic de drogues, assassinats, blanqueig de diners, apostes, prostituci, extorsi, aix com, mes recentment, la pirateria de software, CDs y DVD.

 Historia .

Les societats secretes xineses, o triades, existeixen desde el segle XVII. Aquestes organitzacions van comenar com a resistncia contra el poder de la Dinastia Qing, intenta'n restaurar els Han al govern. La primera societat mafiosa va ser Tian Di Hui (Societat del cel i la terra), es va estendre per tota Xina i adquirint diferents noms.

En una segona etapa van substituir els fins poltics per els criminals i lucratius.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259683" title="Torneig de Bucarest" nonfiltered="1696" processed="1692" dbindex="101700">
El Torneig de Bucarest s una competici tennstica inclosa al calendari de l'ATP que es disputa anualment a Bucarest, Romania, al mes de setembre. El torneig es disputa des de 1993.

Finals passades.
 
Individuals. 

 

Dobles. 
 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259686" title="Jaume Pomar i Llambias" nonfiltered="1697" processed="1693" dbindex="101701">
 Jaume Pomar i Llambias (Palma, 1943) s un escriptor mallorqu. El 1973 estudi periodisme per ha treballat en l'administraci. s el bibliotecari i documentalista de la Casa Museu Lloren Villalonga de Binissalem. s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana i del PEN catal i ha collaborat a les revistes Randa, Revista de Catalunya i Lluc. Ha tradut al castell obres de Lloren Villalonga, Bartomeu Rossell-Prcel i Josep Maria Llompart.

 Obres .
 Investigaci i divulgaci .
 L'aventura de "Nova Palma" (1976);
 Novella .
 Un dia o l'altre acabar de legionari (1988);
 Poesia .
 Tota la ira dels justos. (1967);
 Amb la mort, amorosament  (1971);
 Histria personal (1979);
 Elegies (1986);
 Carisma del desert (1987);
 Imatge de la por (1988);
 Les quatre estacions. (1991);
 Retorn a casa (1992);
 Llavis de marbre blanc (1992);
 Frontissa (1993);
 La snia de les hores (1997);
 Biografies .
 El meu Lloren Villalonga. (1995);
 La ra i el meu dret: biografia de Lloren Villalonga (1995) fou Premi 31 de desembre;
 Lloren Villalonga: cartes i articles: temps de preguerra (1914-1936) (1998);
 Vint pintors de Mallorca (2003);
 Estudis literaris .
 Primera aportaci a l'epistolari de Lloren Villalonga (1984);
 Lloren Villalonga i el seu mn (1998);

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259690" title="Josep Vicent Marqus i Gonzlez" nonfiltered="1698" processed="1694" dbindex="101702">
Josep Vicent Marqus i Gonzlez (Valncia, 1943 - Valncia, 2008) va ser un escriptor i socileg valenci. Es llicenci en dret i fou membre del Moviment Social-Cristi de Catalunya i del Partit Socialista Valenci (PSV), que posteriorment abandon per fundar el grup Germania Socialista, de tendncia comunista antiautoritria. Va ser candidat al senat en 1979 sota el lema "ni fam, ni fum ni fem", i tamb va ser un dels animadors dels primers grups ecologistes i antinuclears del Pas Valenci. 

Guanyador, el 1973 del premi Joan Fuster d'assaig per la seva obra Pas perplex (1974) i en 1980 del premi Fontanarosa amb No s natural (1980). Va publicar tamb Amors impossibles (1982) i El retorn del nufrag professional (1998). El seu treball com a articulista va obtenir el premi d'assaig d'El Viejo Topo, i el conjunt de la seua obre el premi Premi de l'Associaci de Dones Periodistes de Catalunya.

Com a socileg, va estudiar sobre el comportament sexual i sobre aspectes de la marginaci de la dona. Com columnista, tamb va collaborar a publicacions com El Pas, El Temps Gorg, Cuadernos para el Dilogo, Avui, Levante..., i d'organitzacions cviques, com Ca Revolta, entre moltes altres. Des de la dcada dels setanta era professor del Departament de Sociologia i Antropologia Social de la Universitat de Valncia.

Marqus mor el 4 de juny de 2008 a Valncia a l'edat de 65 anys.

 Obres .
 Pas perplex (1974);
 Clase obrera y cuestin nacional (1978) - Prleg;
 No s natural (1980);
 Que hace el poder en tu cama? (1981);
 Amors impossibles (1982);
 Sexualidad y sexismo (1991);
 Dgalo por carta (1992);
 Tots els colors del roig (1997) ;
 El retorn del nufrag professional (1998) ;

 Referncies .


Enllaos externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural "Escola Catalana";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259695" title="Dolors Bramon i Planes" nonfiltered="1699" processed="1695" dbindex="101703">
Dolors Bramon i Planes (Banyoles, Pla de l'Estany, 1943) s una filloga catalana. Doctora en filosofia i lletres (secci de filologia semtica) i en geografia i histria per la Universitat de Barcelona, s professora titular del Departament de Filologia Semtica (secci d estudis rabs i islmics) de la Universitat de Barcelona. Treballa en els camps de les minories religioses a la Girona dins la Corona d'Arag i del passat islmic de les terres catalanoparlants des del punt de vista histric i filolgic. Ha treballat tamb en el que fa referncia a la geografia araboislmica. 

s membre de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (AELC), de la Societat Catalana d'Estudis Hebraics i de l'Institut d'Estudis Catalans des del 1996. 

 Obres .
 Raons d'identitat del Pas Valenci. Pls i senyals Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1976;
 El passat arabomusulm a Catalunya: Ni tan lluny, ni tan a prop, ni tan ali (1992) a Revista de Catalunya;
 Contra moros i jueus: Formaci i estratgia d unes discriminacions al Pas Valenci,  Premi Joan Fuster d'assaig en els Premis Octubre del 1981;
 3 d'abril de 801: la conquesta cristiana de Barcelona (2001) a L'Aven.
 Una introduccin al islam: religin, historia y cultura (2002);
 De quan rem o no musulmans. Textos del 713 al 1010 (continuaci de l'obra de J.M. Mills i Vallicrosa) (2000). ISBN 84-7602-450-9;
 Enllaos externs .
 Dolors Bramon i Planes a la pgina web de l'Institut d'Estudis Catalans;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259703" title="Josep Iborra i Martnez" nonfiltered="1700" processed="1696" dbindex="101704">
Josep Iborra i Martnez (Benissa, Marina Baixa 1929) s un escriptor valenci. Llicenciat en dret i en lletres per la Universitat de Valncia. Ha treballat per la renovaci cultural catalana al Pas Valenci primer com a professor de secundria i desprs ha codirigit l'Institut de Cincies de l'Educaci de la Universitat de Valncia i ha estat membre del Servei de Normalitzaci Lingstica de la UV.  Ha collaborat a les publicacions Serra d'Or, L'Espill, Sa, El Temps, Reduccions, Carcters i Revista de Catalunya. s soci de l'AELC. 

 Obres .
 Parboles i prou (1955);
 La nova poesia catalana del Pas Valenci (1977-78);
 Fuster porttil (1982) premi Joan Fuster d'assaig.
 Humanisme i nacionalisme en l'obra de Joan Fuster (1984) ;
 La trinxera literria (1974-1990). Estudis sobre literatura catalana al Pas Valenci (1995);
 Estudis sobre literatura catalana al Pas Valenci (1995);
 Inflexions (2004, premi Ciutat d'Alzira);

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259705" title="Angus Young" nonfiltered="1701" processed="1697" dbindex="101705">

Angus McKinnon Young (nascut el 31 de mar de 1955 a Glasgow, Esccia ) s un guitarrista i compositor de msica rock.

Amb 18 anys d'edat i juntament amb el seu germ Malcom Young van crear al 1973 el grup de hard rock AC/DC. 

La primera formaci de la banda contava amb Malcom Young a la guitarra rtmica, Phil Rudd a la bateria, Mark Evans al baix i Dave Evans com a cantant que poc desprs seria expulsat i reemplaat per Bon Scott (va ser substitut per Brian Jhonson el 1980 degut a la seva mort per intoxicaci etlica).

Caracterstiques.
Angus va adoptar l'uniforme d'escolar poc desprs de la creaci de la banda per proposta de la seva germana (ella tamb va donar el nom al grup). Aquesta indumentria acabaria convertint-la amb la firma de la banda que juntament amb el pas de l'nec (copiat de Chuck Berry )el convertirien en la gran icona del grup.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259713" title="Dami Moll Beneyto" nonfiltered="1702" processed="1698" dbindex="101706">
Dami Moll Beneyto (Bocairent, 1946) s un socileg valenci. Va fer el batxiller al collegi dels pares Franciscans d'Ontinyent, i estudi dret, economia i sociologia a les universitats de Barcelona i Valncia. El 1970 milit a Germania Socialista. Des de 1983 s professor de sociologia a la Facultat d'Econmiques de la Universitat de Valncia. El 1986 va obtenir el premi Joan Fuster d'assaig amb De impura natione (abans nomenada El valencianisme un joc de poder) amb Eduard Mira, anlisi sobre la batalla de Valncia que gener molta polmica.

 Obres .
 Estructura y dinmica de la poblacin en el Pais Valenciano (1979) amb Amando de Miguel;
 El pas valenci com a formaci social (1979);
 De impura natione (1986) amb Eduard Mira.
 Efectos demogrficos de la sociedad postindustrial (2000);

 Enllaos externs .
 Entrevista;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259720" title="Eduard Mira i Gonzlez" nonfiltered="1703" processed="1699" dbindex="101707">
Eduard Mira i Gonzlez (Valncia, 1945) s un socileg valenci, professor del departament de Sociologia de la Universitat d Alacant. s especialista en el desenvolupament histric de la ciutat europea i estudis de la memria collectiva. Va ser comissari de l'Any Ausis March en 1997 i coordinador de l Any dels Borja el 2000. A ms, va ser director de la seu de l'Institut Cervantes a Blgica entre 1996 i 2005.

 Obres .
 De impura natione (1986) amb Dami Moll Beneyto, premi Joan Fuster d'assaig.
 El Mediterrneo, entre Europa y el Islam : prlogo a la Guerra del Golfo, la ltima Cruzada (1991);
 Les tribulacions d'un espia vell (2007);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259722" title="Bear" nonfiltered="1704" processed="1700" dbindex="101708">
Un s (tamb anomenat bear utilitzant la seva forma anglesa, l'original i la ms coneguda), s un moviment o un comportament dins la homosexualitat, on la importncia que dna el collectiu homosexual al cnon de bellesa es redueix al mnim exponent. Abunden els pls, l'excs de greix i, sobretot, no es deixa de banda als gais de ms edat, arribant al punt de venerar-los i considerar els cabells grisos, o l'bsncia dels mateixos, un autntic cnon de bellesa. 

Orgens i expansi.

El fenmen social dels ssos sorgeix a finals dels anys vuitanta, dins la comunitat gai de San Francisco (California, EUA). Es tracta d'un moviment alternatiu nascut responent al cnon de bellesa masculina dominant a la societat, consistent en donar una gran importncia al cos jove, depilat, i promocionat a la publicitat i als mitjans de comunicaci de masses. 

Ja que moltes persones no s'identifiquen amb aquest estreotip imposat, alguns desacomplexats donen ms importncia a les barbes,  les panxes, els bigotis, la corpulncia... o b a d'altres aspectes que no tenen res a veure amb el fsic: la maduresa, la qual dna ms saviesa que un 0% de matria grassa. D'aquesta manera, els ssos han anat sortint de les seves coves, poc a poc, per donar-se a conixer amb el mateix orgull que ho fan els seus homlegs joves i esvelts. 

La primera publicaci dedicada va ser Bear Magazine, a partir d'un grup de persones que es reunien al Lone Star  un bar de motoristes de San Francisco. El que en principi era un petit moviment de la subcultura gay d'aquesta ciutat, s'an estenent a d'altres regions, aix com amb els butlletins i els anuncis d'internet. Es va produir mica en mica una important transformaci als circuits gais, un canvi per a moltes persones en la manera de mirar als dems i de mirar-se a s mateixos.

El model de bellesa masculina estandarditzat dins la comunitat gai generava una espcie d'exclosi, si no real, almenys s imaginria, de manera que els gais grassos, peluts i madurs es consideraven ells mateixos lletjos, amb poques possibilitats de relacionar-se afectivament o de tindre xit en la seva cacera.

Amb l'aparici d'aquest moviment es dna una valoraci d'aquests cossos. Els ssos tenen ara una referncia cultural que els ha servit per crear lligams socials i d'afecte, per a sentir-se atractius i desitjats, i tamb per a contribuir a trencar el fals estereotip que contempla als gais com a persones efeminades o fascinades per l'atractiu adolescent.

A ms de les referncies fsiques, els collectius d'ssos solen potenciar certs valors, o una certa actitud: l'amistat, la solidaritat, la masculinitat, sn alguns dels valors que es troben sovint en els ambients d'ssos. 

El fenomen bear ha generat, a la dcada dels noranta, les seves prpies formes d'organitzaci, d'imatge i d'activisme. Actualment hi ha collectius i bars d'ssos en molts pasos del mn, se celebren reunions o quedades peridicament (que solen ser un esdeveniment per a la ciutat o a la destinaci que les acull), i es publiquen bastantes revistes (Bear Magazine, American Bear, Husky, Euro-Bear20, etc.), videos, calendaris, i pgines web. N'han aparegut tamb estrelles del porno, essent potser el ms conegut Jack Radcliffe, i fins i tot s'ha publicat un llargussim assaig analitzant el fenomen social dels ossos: The Bear Book. Readings in the History and Evolution of a Gay Male Subculture ("el llibre dels ssos, lectures sobre la histria i l'evoluci de la subcultura dels gais", en dos volums), per Les Wright.

Derivant d'aquest moviment, han aparegut altres com els musclebears (amb pls, per sense greix de ms), o els leather ("cuir"), que fins llavors restaven amagats davant l'hegemonia jove.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259726" title="7a Divisi de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen" nonfiltered="1705" processed="1701" dbindex="101709">

7a Divisi de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen va ser una unitat de les Waffen SS, de tipus Divisi, que va combatre a les files de la Alemanya nazi durant la Segona Guerra Mundial des de la seva creaci el mar de 1942 fins a la rendici de les restes de la unitat a l'Exrcit Roig al final de la guerra, l'abril de 1945. Estava formada inicialment per voluntaris d'origen tnic alemany (Volksdeutsche) procedents dels Balcans, especialment de Srbia i Crocia. 

 Historial militar . 
La unitat es va constituir en el mes de mar de l'any 1942, formada per voluntaris alemanys tnics procedents especialment de Srbia i Crocia. Des del primer moment, la unitat va ser destinada a les operacions contra els partisans dels Balcans, i s en aquesta mena d'operacions, a l'octubre de 1942, quan la Divisi va rebre la seva bateig de foc mentre patrullava en les muntanyes en la zona fronterera entre Srbia i Montenegro. 

Poc desprs d'aquesta acci, la Divisi va ser enviada a l'rea de Zagreb-Karlovac, prenent part en l'Operaci Blanc al costat d'altres unitats alemanyes, amb l'objectiu de destruir les tropes partisanes de Josip Broz, ms conegut com Tito. En els mesos segents, la unitat va quedar agregada al Grup d'Exrcits I, i el maig de 1942 va prendre part en una nova operaci contra els partisans, l' Operaci Negre, fou traslladada al nord de Sarajevo i seguidament a la zona de Mostar. Successivament va ser enviada desprs a Dalmcia per a desarmar als soldats italians desprs de la signatura de l'armistici de Cassibile el dia 8 de setembre, ocupant Split, les ciutats de Brazza, Hvargrad, l'illa de Kor ula i la pennsula de Peljeac. 

Durant el desarmament de les tropes italianes, en no rendir-se amb la rapidesa que les SS consideraven necessria la Divisi d'Infanteria Bergamo, que al costat d'altres unitats italianes es trobava desplegada en la ciutat adritica de Split, es va produir la massacre de Trily, durant la qual va ser assassinada la major part de l'oficialitat de la Divisi italiana, a ms d'altres oficials pertanyents a unitats auxiliars o presents circumstancialment, un total de 3 generals i 47 oficials superiors o subalterns. El desembre de 1943, la Divisi va prendre part en una nova operaci ofensiva contra els partisans iugoslaus de Tito, operaci que tampoc va assolir complir els objectius assignats per l'Alt Comandament alemany. El gener de 1944, la Prinz Eugen va ser enviada a la zona de Split i Dubrovnik per a un nou perode d'entrenament, aix com per a ser reorganitzada i rebre nou equipament. En el mes de mar, la Divisi va reprendre la lluita contra els partisans aBsnia i Hercegovina, i al maig el desenvolupament de les operacions va conduir la unitat fins a Drvar.

No obstant aix, la Divisi va ser destinada seguidament a la lluita en el Front Oriental, davant el rpid i perills avan de les tropes sovitiques de l'Exrcit Roig i blgares, desprs del canvi de bndol d'aquest ltim pas (vegeu Bulgria durant la Segona Guerra Mundial). El setembre de 1944, la Divisi va jugar el paper ms important de la seva curta histria, quan, al costat d'altres unitats de les Waffen SS, va participar a mantenir obert un passads per a permetre a uns 350.000 soldats alemanys, que es trobaven a Grcia com a forces d'ocupaci, escapar de l'amenaa de crcol per l'avan de l'Exrcit Roig. Es tractava de mantenir obert el pas per la vall del Vardar, a Macednia. 

Desprs d'assolir-se l'xit en l'operaci, la Prinz Eugen va cobrir la retirada de l'Exrcit alemany, participant en constants accions de reraguarda des de a ak, passant per Br ko i travessant el riu Drina. Al gener de 1945, la Divisi va encaixar l'atac dels partisans de Tito, en la presa de Otok, sent posteriorment destinada a Vukovar, on havia de frenar l'avan combinat de les tropes sovitiques i dels partisans de Tito. Entre febrer i abril de 1945, la Divisi va sostenir constants combats contra els sovitics i els partisans, sorprenent-li el final de la guerra a Eslovnia.

Teatres d'operacions. 
 Srbia i Crocia (control del territori i operacions contra els partisans), de novembre de 1942 a febrer de 1945 ;
 Front Oriental, de mar a maig de 1945. ;
Condecorats. 
Un total de sis components de la unitat van ser condecorats amb la Creu de Ferro.

 Comandaments .
 SS-Obergruppenfhrer Arthur Phelps (30 de gener de 1942 a 15 de maig de 1943).
 SS-Brigadefhrer Karl Reichsritter von Oberkamp (15 de maig de 1943 a 30 de gener de 1944).
 SS-Brigadefhrer Otto Kumm (30 de gener de 1944 a 20 de gener de 1945).
 SS-Brigadefhrer August Schmidthuber (20 de gener de 1945 a 8 de maig de 1945);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259732" title="3a Divisi SS Totenkopf" nonfiltered="1706" processed="1702" dbindex="101710">

3a Divisi SS Totenkopf a ser una de les 38 divisions de les Waffen-SS durant la Segona Guerra Mundial. 
Historial. 
La Divisi Totenkopf t el seu origen en les unitats creades per a la custdia dels camps de concentraci, les SS-Totenkopfstandarten (literalment regiments SS de la calavera   Totenkopf vol dir calavera) desprs que el control d'aquests camps hagus passat dels regiments de les SA a les SS el 1934. La inspecci d'aquests camps es va confiar a Theodor Eicke. Es van formar i van desplegar regiments en diversos camps: 

Standarte I Oberbayern a Dachau.
Standarte II Brandenburg a Sachsenhausen.
Standarte III Thringen a Buchenwald.
Standarte IV Ostmark a Mauthausen.
Aquests diversos elements es van reagrupar sota el nom de SS-Totenkopfverbnde o SS-TV. Eren considerats com de qualitat inferior respecte d'altres unitats SS i eren utilitzats per a operacions de policia. A principis de la Segona Guerra Mundial, al setembre de 1939, durant la campanya de Polnia, els regiments Oberbayern, Brandenburg i Thringen van ser enviats all per a acabar amb les ltimes bosses de resistncia polonesa. A la regi de Bydgoszcz, components de la Brandenburg van executar 800 polonesos sospitosos en dos dies durant el Diumenge sagnant de Bydgoszcz.

Adolf Hitler va acabar per autoritzar el reagrupament dels regiments Totenkopf per a formar, el 16 d'octubre de 1939 una tercera divisi SS, la SS-Totenkopf Division. Malament equipada i amb problemes d'indisciplina i d'insubordinaci, aquesta divisi acaba per integrar-se al II Exrcit durant les operacions de la invasi de Frana el maig de 1940. Al juny de 1940, aquesta divisi perpetra una massacre de tiradors senegalesos a Chasselay, al departament de Roine, a Frana, on posteriorment es va construir un cementiri militar per a acollir a les vctimes, el Tata senegals. Al llarg de tota la Segona Guerra Mundial, la Divisi va rebre 47 Creus de Ferro. 
Denominacions successives.
SS-Totenkopf-Division (a partir del 16 d'octubre de 1939), composta por: ;
SS-Totenkopf-Infanterie-Regiment 1 ;
SS-Totenkopf-Infanterie-Regiment 2 ;
SS-Totenkopf-Infanterie-Regiment 3 ;
SS-Totenkopf-Artillerie-Regiment ;
schwere SS-Totenkopf-Artillerie-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Aufklrungs-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Panzerabwehr-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Pionier-Bataillon ;
SS-Totenkopf-Nachrichten-Abteilung ;

SS-Panzergrenadier-Division Totenkopf (a partir del 9 de novembre de 1942), composta per: ;
SS-Panzergrenadier-Regiment 1 Totenkopf ;
SS-Panzergrenadier-Regiment 3 Totenkopf ;
Panzer-Regiment 3 ;
SS-Totenkopf-Sturmgeschtz-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Aufklrungs-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Kradschtzen-Bataillon ;
SS-Totenkopf-Panzerjger-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Pionier-Bataillon ;
SS-Totenkopf-Flak-Abteilung ;
SS-Totenkopf-Nachrichten-Abteilung ;

3. SS-Panzer-Division Totenkopf (a partir del 22 de novembre de 1943), composta per: ;
SS Panzer-Regiment 3 Totenkopf ;
SS Panzer-Grenadier-Regiment 5 Thule ;
SS Panzer-Grenadier-Regiment 6 Theodor Eicke ;
SS Panzer-Artillerie-Regiment 3 ;
SS Flak-Artillerie-Abteilung 3 ;
SS Sturmgeschtz-Abteilung 3 ;
SS Panzer-Aufklrungs-Abteilung 3 ;
SS Panzerjger-Abteilung 3 ;
SS Panzer-Pionier-Bataillon 3 ;
SS Panzer-Nachrichten-Abteilung 3 ;
SS Versorgungs-Einheiten 3;

Llista dels caps .


Teatre d'operacions.
Batalla de Frana   maig de 1940;
Dunkerque;
Operaci Barbarroja - 1941-1942;
Setge de Leningrad;
Bossa de Demjansk;
Rssia - 1943;
Batalla de Kursk - Kharkiv  ;
Conca del Donets;
Bltic i Romania - 1944;
Hongria i ustria - 1945;
Divisi destruda a Viena.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259733" title="Martin Amis" nonfiltered="1707" processed="1703" dbindex="101711">

Martin Amis (Oxford, 1949) s un novellista britnic. Va estudiar a la universitat de la seva ciutat de naixement. s fill del tamb escriptor Kingsley Amis. Va tenir un comenament brillant amb el seu primer llibre, El llibre de Rachel (premi Somerset Maugham el 1973). Ha collaborat en revistes com Times Literary Supplement, New Statesman i The Observer. Amis s considerat com un dels millors (i ms reeixits) escriptors de la seva generaci. Actualment el tamb conegut com "enfant terrible" gaudeix d'una plaa de professor a la Universitat de Manchester, on imparteix classes sobre "escriptura creativa". 

Va viure a l'Uruguai durant dos anys i mig, al costat de la seva segona esposa, l'escriptora uruguaiana Isabel Fonseca, i les seves dues filles petites. Al setembre de 2006 es va traslladar a Gran Bretanya amb la seva famlia, lloc on resideix actualment.

 Bibliografia .
 El llibre de Rachel (1973);
 Nens morts (1975);
 xit (1978);
 Diners (1984);
 Camps de Londres (1989);
 La fletxa del temps (1991);
 La informaci (1995);
 Tren Nocturn (1997);
 Experincia (2000);
 Koba el temible (2002);
 Gos rondaire (2003);
 La cada de les trobades (2008);

 Referncies .


Enllaos externs.
Pgina web de Martin Amis ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259736" title="Tractat de la Haia (1701)" nonfiltered="1708" processed="1704" dbindex="101712">
El Tractat de la Haia de 1701 s un tractat sigant el 7 de setembre de 1701 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el Regne d'Anglaterra, el Sacre Imperi Romanogermnic i les Provncies Unides. L'acord va ser negociat per Guillem III d'Anglaterra i signat per l'emperador Leopold I del Sacre Imperi Romanogermnic i els delegats de les Provncies Unides. 

Sobre la base dels termes de l'acord Felip V va ser reconegut com a rei d'Espanya i tant Anglaterra i les Provncies Unides van mantenir els seus drets comercials a Espanya. Per una altra banda, els Habsburgs romanogermnics van adquirir territoris espanyols d'Itlia, aix com els Pasos Baixos espanyols, que serv de protecci a l'increment del poder francs. Els signants de l'acord tamb es va establir una aliana defensiva contra el Regne de Frana. 

Vegeu tamb.
Gran Aliana;
Guerra de Successi Espanyola;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259741" title="Bruslov" nonfiltered="1709" processed="1705" dbindex="101713">

Bruslov (        ), o en femen Bruslova (         ), s un cognom rus que pot referir-se a:
Antroponmia:
 Aleksei Bruslov (1853-1926), general rus de la Primera Guerra Mundial.
 Georgi Bruslov (1884-1914?), oficial naval rus i explorador de l'rtic.
 Lev Bruslov (1857-1909), vicealmirall rus, germ d'Aleksei Bruslov. ;
Histria militar:
 L'ofensiva Bruslov, la major operaci militar russa de la Primera Guerra Mundial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259742" title="Protecci consular" nonfiltered="1710" processed="1706" dbindex="101714">
La protecci consular s un terme genric, amb el qual es
denomina el conjunt d'accions, gestions i intervencions que els
funcionaris consulars  acreditats en un determinat estat sobir poden
realitzar davant de les autoritats d'aquest estat, en benefici
dels seus ciutadans dintre dels lmits permesos pel dret internacional
, en particular la Convenci de Viena sobre relacions consulars de
1963.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259752" title="Falconeria" nonfiltered="1711" processed="1707" dbindex="101715">


La falconeria s l'art de criar, entrenar i tenir cura de falcons i altres aus rapinyaires per a la caa de volateria. En general es pot dir que s una caa d'aus i petits vertebrats que es practica des de l'antiguitat medieval amb falcons, astors, xoriguers, falc de Harris i altres rapinyaires capaces de perseguir la presa a l'aire fins a derribar-la o matar-la.

Els antics vestigis i documents sobre falconeria mostren que en la majora dels casos es tractava d'un esport aristocrtic i elitista, en el qual participaven reis i altres personatges poderosos.

Histria.
Els orgens de la falconeria sn antics, i es creu que s'origin a l'sia. s possible que s'hagi descobert a la Xina, ja que existeixen moltes referncies sobre la prctica de la falconeria a diversos textos xinesos i japonesos d'abans de Crist.

El mn grecollat no practicava la falconeria. Algunes de les representacions que es fan passar com de falconeria, tan sols ho sn del que entre els romans s'anomena aucupio (captura d'ocells o ocelleria).

Sembla que a Europa occidental arrib de la m de les invasions godes. El primer testimoni grfic data del segle V. Es troba en els mosaics de la Villa del Falconer a Argos (Grcia). Posteriorment es menciona a les lleis dels pobles germnics que paulatinament traspassaren les fronteres de l'Imperi Rom i s'assentaren al sud dels rus Rin i Danubi.

El llibre de la caa.

A Europa, l'poca daurada d'aquest art i afici fou a l'Edat Medieval. Es pot dir que ms o menys des del segle VI fins el XVI, en el qual es practicava la caa amb falcons i asors, gaud del seu auge i difusi ms grans. Aquesta tcnica venatria perd terreny davant de les novedoses armes de foc i, tamb, a causa del cost que suposava mantenir un bon equip de falcons i falconers, car la falconeria, generalment fou una prctica reservada als reis i grans senyors, encara no hi havia cap llei que la prohibs al populatxo, per per a obtenir menjar hi havia mtodes ms efectius i segurs.

s un breu tractat de dotze captols, que es dedica a la falconeria. Fins ara se'l creia absolutament original, i que entre les lnies es deixaven entreveure lleugeres reminiscncies dels antics tractats de falconeria escrits en llat. Tot i aix, recentment, s'ha demostrat que es basa en el De arte venandi cum avibus de l'Emperador Frederick II. L'ltim captol, que est incomplet, ofereix una guia dels millors llocs de caa del regne de Castella i Lle. Sn una interessant font per a la distribuci d'aus a la Espanya medieval.

Hui en dia s un deport que en el mn occidental es practica amb ocells de presa criades en captivitat, cosa que no suposa cap perill per a les aus salvatges. No obstant aix, encara hi ha zones remotes en les quals encara es capturen aus silvestres.

Mtode.
A l'Orient, llar dels mongols nmades descendents de Gengis Khan s una prctica bastant freqent encara avui en dia; i s un mtode de subsistncia de part de la poblaci nmada. Per a caar muntats a cavall i amb l'equip adequat entrenen principalment falcons que cacin desprs que aquests han menjat i estan massa cansats per a volar, tirant-los una xarxa a sobre confeccionada per ells mateixos.

A continuaci procedeixen a llevar l'au al ger (tenda) per a mantenir-la durant un mes al seu interior per tal que s'adapti als nous sons i olors humans. A les dues o tres setmanes segents la portaran sobre el seu bra, ensenyant-li a mantenir l'equilibri a galop i a no relliscar, i en acabat aix li ensenyaran la tasca ms difcil: tornar a l'amo.

Equip.



Els principals elements que componen l'equip d'un falconer, a part, s clar, de l'ocell de presa, sn:
Morral;
Cascabells;
Corretges;
Llonga: corretja llarga lligada per un extrem a la perxa o al puny del falconer.
Caputx;
Tornet: anelles metlliques giratries que fan la funci d'unir corretges diferents.
Guant: Protecci per a la m i l'avantbra.
Perxa: suport de fusta on s l'ocell de caa quan no s al puny el falconer.
Lloure: pea de cuir que simula un ocell amb unes tires per posar menjar i que s'utilitza per atreure i l'ocell de caa.
Fiador;
Transmissor i receptor de telemetra;

Literatura.
Nmina.
De arte venandi cum avibus de l'emperador Frederick II;
La caza con aves de presa. Andrs Lpez Snchez. ISBN 84-8058-072-0;
Libro de la caza de las Aves. Pedro Lpez de Ayala, Incunable conservat al el museu del Colegio de Nuestra Seora de la Antigua, Monforte de Lemos. ISBN 84-7039-020-1. ;
Libro de la caza de las Aves Text integre en versi del Dr. Jos Fradejas Lebrero. ;
El Arte de Cetrera del Dr. Felix R. de la Fuente, ISBN 968-18-2226-9;
Arte de Cetrera en la naturaleza de Juan Carlos Gil Cubillo, amb prleg del Dr. Jos M. Fradejas Rueda, ISBN 84-930103-3-2;
Un Duende de nombre Gaviln de M. Diego Pareja-Obregn de los Reyes, ISBN 84-85707-30-3;
El Gran Desconocido: The Red-tailed Hawk monografia en castell sobre aquesta espcie, escrit per la falconera i escriptora Beatriz E. Candil Garcia, ;
 http://www.trafford.com/04-0252 Trafford Publishing, Victoria, Canada: 2004. ISBN 1-4120-2424-2;
Ars Accipitraria:An Essential Dictionary for the Practice of Falconry and Hawking. de Beatriz E. Candil Garca y Arjen E. Hartman. Yarak Publishing, Londres, Regne Unit: 2007. ISBN 978-0-9555607-0-5;
Aquesta obra s una excellent compilaci actualitzada de termes que constitueixen el llenguatge internacional de la falconeria en sis idiomes (angls, castell, itali, holands, alemany i francs) des de l'poca medieval fins als nostres dies.

Enllaos externs.


Cetrera.com Portal de Falconeria aa con ms de 10.000 falconers registrats;
El Cetrero (Portal);
Yarakweb - Portal nic de falconeria en castell i en angls;
Falconeria a Mxic;
Archivo Iberoamericano de Cetrera - Universidad de Valladolid;
Cetrera Lance "Arte & Practica" ;
Video d'exhibici d'Aguilas Harris a Alcal de Henares, Espanya.;
Halconero.com;
Informaci sobre falconeria;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259753" title="33a Divisi de Voluntaris Granaders SS Charlemagne" nonfiltered="1712" processed="1708" dbindex="101716">

33a Divisi de Voluntaris Granaders SS Charlemagne, tamb anomenada Divisi Carlemany va ser una Divisi de les Waffen SS que es va formar durant la Segona Guerra Mundial, formada per francesos voluntriament allistats sota l'uniforme nazi que pretenien lluitar contra el el bolxevisme. 
 Historial . 
Heinrich Himmler desitjava integrar a tots els voluntaris estrangers a les Waffen SS (que ja disposaven d'un cert nombre de voluntaris francesos des del 23 de juliol de 1943). Reemplaava, entre altres unitats, a la Legi de Voluntaris Francesos (LVF). Es va formar a Wildflecken a partir de juliol de 1944 sobre la base d'unitats desaparegudes reagrupades al voltant de la Sturmbrigade SS Frankreich: 
 1.200 supervivents de la LVF, ;
 un miler de supervivents de la Sturmbrigade SS Frankreich (de la Waffen SS) ;
 2.500 gurdies francs de la Milcia, ;
 1.500 voluntaris francesos de la Kriegsmarine, ;
 alguns centenars de voluntaris dels Schultzkommandos (SK) de la Organitzaci Todt ;
 alguns antics membres de la National-sozialistische-Kraftfahrkorps (NSKK). ;

s a dir, entre 7.000 o 8.000 homes en total, encara que dos teros d'ells no serien aptes per al combat. La unitat estava oficialment al comandament del coronel Edgar Puaud, encara que de fet estava supervisada pel general alemany Krukenberg. La Divisi va ser prcticament aniquilada a finals de febrer de 1945 entre Stettin i Dantzig a Pomernia per l'Exrcit Roig, aleshores tenia 7.000 soldats, dels quals 3.000 van morir), i desprs a Krlin el 5 de mar de 1945. 

L'ltim batall d'aquesta Divisi, conegut com Batall Charlemagne, va participar a les batalles per la defensa de Berln (Batalla de Berln) enfront de l'Exrcit Roig enquadrat en la divisi Nordland. Entre els ltims defensors del bnker d'Adolf Hitler figuren, paradoxalment, alguns voluntaris francesos, juntament amb collaboracionistes de diversos altres pasos d'Europa. 

 Els francesos de la Waffen SS o de la Divisi Charlemagne . 
 Edgar Puaud - (Oberfhrer);
 Jean Mayol de Lupe;
 Jean de Vaugelas (Sturmbannfhrer);
 Henri Fenet (Hauptsturmfhrer);
 Jean Bassompierre (Hauptsturmfhrer);
 Victor de Bourmont (Hauptsturmfhrer);
 Christian de la Mazire (Rottenfhrer);
 Pierre Bousquet (Rottenfhrer);
 Yves Jeanne;
 Franois Barazer de Lannurien (Grenadier);
 Jacques Corrze;
 Jean-Pierre Lefvre;

 Bibliografia .
Obres d' historiadors:

 Philippe Burrin, La France  l heure allemande 1940-1944, Pars, Editions du Seuil, 559p, 1995. ;
 Henry Rousso, Un chteau en Allemagne. La France de Ptain en exil. Sigmarigen, 1944-1945, Pars, Editions du Seuil, 1980.

Testimonis i relats:
 Christian de la Mazire, Le rveur casqu, J'ai lu, 1972 - Robert Laffont, 1972.
 Jean Mabire, La brigade Frankreich, Fayard, 1973, .
 Jean Mabire, La Division Charlemagne, Grancher, 1974.
 Jean Mabire, Mourir  Berlin, Grancher, 1975.
 Robert Forbes, Pour l'Europe, les volontaires franais de la Waffen-SS, Edition de l'Aencre - 2005.
 Saint-Loup, Les hrtiques;
 Luc Deloncle, Trois jeunesses provenales dans la guerre, Dualpha;
 Gilbert GILLES, Un ancien Waffen SS raconte ...  tome 1 et 2, Ecrire  Gilbert Gilles - Les Cockers - 41800 Montoire.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259759" title="William Peter Blatty" nonfiltered="1713" processed="1709" dbindex="101717">
William Peter Blatty (7 de gener, 1928) s un escriptor nord-americ. Autor de la novella The exorcist (l'exorcista) i del posterior gui cinematogrfic de la pellcula del mateix nom que li va fer guanyar l'scar al millor gui adaptat el 1973.

 Biografia i carrera professional .
Originari de Nova York, Estats Units. T 3 germans, Edward, Maurice i Alyce. Va estudiar amb els jesutes, als quals admirava (aix es reflecteix a la novella The exorcist, on dos dels personatges principals sn jesutes). Va escriure el gui a la pellcula A shot in the dark, protagonitzada per Peter Sellers.

Va comenar a crear la seva novella de terror The exorcist a la dcada dels 1950, intrigat pel fet que en aquesta poca no es coneixia massa, cientficament parlant, el tema de la possessi satnica i del ritus de l'exorcisme.

La novella fou publicada el 1972, convertint-se aix en l'xit de la dcada.

Blatty tamb va ser el productor de la pellcula del mateix nom, el 1973, dirigida per William Friedkin i amb la participaci de Ellen Burstyn, Linda Blair, Jason Miller, Max von Sydow i Lee J. Cobb entre d'altres, rebent un scar per la seva obra.

 Bibliografia .
 Novelles .
Which Way to Mecca, Jack? (1960);
John Goldfarb, Please Come Home! (1963);
Twinkle, Twinkle, "Killer" Kane (1966);
The Exorcist (1971);
The Ninth Configuration (1978);
Legion (1983);
Demons Five, Exorcists Nothing: A Fable (1996);

 Guions cinematogrfics .
The Exorcist: Final Draft Screenplay (1972);

 Autobiografia .
I'll Tell Them I Remember You (1973);

 No ficci .
William Peter Blatty on 'The Exorcist': From Novel to Screen (1974);
If There Were Demons Then Perhaps There Were Angels: William Peter Blatty's Own Story of the Exorcist (1978);

 Enllaos externs .
IMDB ;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259761" title="21a Divisi de Muntanya Waffen SS Skanderbeg" nonfiltered="1714" processed="1710" dbindex="101718">

21a Divisi de Muntanya Waffen SS Skanderbeg s una Divisi de les Waffen SS creada per ordre de Heinrich Himmler durant la Segona Guerra Mundial, el mar de 1944, formada per albanesos i que rep el seu nom com homenatge a Gjergj Kastriot Skanderbeg. 

La 21. Freiwilligen-Gebirgs-Division der SS va ser creada l'abril de 1944 a Kosovo (Pristina) desprs d'una decisi de Heinrich Himmler el mes de mar. Comptava amb uns 9.000 homes (oficials inclosos), entre ells un enquadrament de Volksdeutscher (minories de llengua alemanya) dels Balcans, anteriorment pertanyents a les divisions SS 13a Divisi de Muntanya Waffen SS Handschar i Prinz Eugen. Els seus membres eren essencialment pertanyents a la minoria de llengua albanesa del territori del Kosovo. Tenia com a smbol militar l'liga bicfala prpia d'Albnia. 

Va estar operativa el segent mes de juliol i va ser destinada, encara que encara no estava completa, a les operacions antipartisanes al nord de Montenegro i igualment contra els partisans comunistes albanesos d' Enver Hoxha. Com a conseqncia de les mltiples prdues i desercions de l'estiu de 1944 (ms de 7.000 desertors), la Divisi fou refundada i desprs incorporada com a Kampfgruppe "Skanderbeg" a les restes de la 7a Divisi de Voluntaris de Muntanya SS Prinz Eugen, abans de prendre part en la batalla de Belgrad l'octubre de 1944 i desprs en operacions defensives a Bsnia i Hercegovina en la tardor de 1944 i l'hivern de 1945. El mar de 1945, les restes del Kampfgruppe Skanderbeg quedaren dispersos simultniament al nord de Iugoslvia i desaparegueren en el front de l'Oder. 

La major part dels albanesos que van desertar a Kosovo participaren en la revolta albanesa del primer trimestre de 1945, revolta sufocada per les forces comunistes iugoslaves per ordre de Tito. 

 Bibliografia .

 Laurent Latruwe & Gordana Kostic, La Division Skanderbeg, Histoire des Waffen-SS albanais des origines idologiques aux dbuts de la Guerre froide, Pars, Godefroy de Bouillon, 316 pginas.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259765" title="CDBurnerXP" nonfiltered="1715" processed="1711" dbindex="101719">


CDBurnerXP s una aplicaci per a crear discos ptics per a Microsoft Windows, escrita principalment en Visual Basic .NET. T suport per a diversos idiomes.

El programa suporta la gravaci de dades sobre CD-R, CD-RW, DVD-R, DVD-RW, DVD+R, DVD+RW, Disc Blu-ray i HD-DVD, aix com la gravaci d'arxius d'audio (WAV, MP3, FLAC, Windows Media Audio, and Ogg Vorbis) en el format Red Book. Les imatges ISO poden ser gravades i creades.

CDBurnerXP s freeware. s de codi tancat perque actualment fa servir algunes biblioteques propietries.

Enllaos externs.
 http://www.cdburnerxp.se;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259769" title="13a Divisi de Muntanya Waffen SS Handschar" nonfiltered="1716" processed="1712" dbindex="101720">

13a Divisi de Muntanya Waffen SS Handschar va ser una Divisi de les Waffen-SS formada l'any 1943 per voluntaris musulmans de Crocia i Bsnia i Hercegovina que va combatre durant la Segona Guerra Mundial al costat de l'Alemanya nazi, participant especialment en les lluites contra els escamots iugoslaus de Josip Broz Tito. 
Historial. 
La 13et Waffen-Gebirgs-Division der SS Handschar (1a Croata i Bsnia) va quedar constituda el 10 de febrer de 1943, formada per voluntaris de confessi musulmana procedents de Crocia i Bsnia i Hercegovina. L'lies de la unitat, "Handschar" (Handzar en croata), deriva de la cimitarra, la tpica espasa d'origen turc, i que apareix com smbol de la Divisi. 

Des de la tardor de 1942 Heinrich Himmler i Gottlieb Berger ja havien estudiat la possibilitat d'enrolar a les SS voluntaris musulmans procedents dels Balcans. Desprs de l'aprovaci per part de Hitler, el SS-Obergruppenfhrer Artur Phleps i Amin al-Husayni, dirigent rab palest i lder religis musulm, van donar inici a les operacions de reclutament per a la formaci de la unitat. D'aquesta manera, a principis de 1943 ja havien estat reclutats 21.065 homes, majoritriament de confessi musulmana, i a ms, com cas estrany en les unitats de les SS, la Divisi havia igualment reclutat un Imam per cada batall i un Mullah per cadascun dels seus regiments; una altra de les peculiaritats de la Divisi, referida al seu uniforme, era el seu caracterstic fes de color verd. 

Desprs d'un perode d'entrenament, a partir de febrer de 1944, la Divisi, juntament amb altres dues divisions SS, la 23a Divisi de Muntanya SS Kama i la 21a Divisi de Muntanya Waffen SS Skanderbeg, fou destinada a la lluita contrainsurgent, concretament a diverses operacions contra els partisans comunistes iugoslaus de Josip Broz, alies Tito. Durant tot aquest perode els homes de la Divisi seran protagonistes de nombrossssims episodis de crueltat sobre la poblaci civil; per aquest motiu amb l'avan de l'Exrcit Roig sobre els Balcans, s'inici un constant reguer de desercions per part de membres de la Divisi, amb l'objectiu de protegir la seva famlia i propietats de possibles vendettas per part dels partisans de Tito. Aix, al novembre de 1944 la Divisi estava prcticament en desbandada, encara que un petit nombre de membres de la unitat van seguir combatent com a unitat articulada fins el 8 de maig de 1945, moment que es rendiren a ustria a les tropes britniques, al final de la Segona Guerra Mundial.

Teatres d'operacions. 
Frana (formaci i entrenament), d'agost a desembre de 1943. ;
Crocia (operacions contra els partisanos), de gener a desembre de 1944.
Front Oriental, de gener a maig de 1945. ;
Condecorats amb la Creu de Cavaller. 
En total, quatre components de la unitat van rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. 
Comandants. 
 SS-Oberfhrer Herbert von Obwurzer (1 d'abril de 1943 a 9 d'agost de 1943);
 SS-Gruppenfhrer Karl-Gustav Sauberzweig (9 d'agost de 1943 a juny de 1944);
 SS-Brigadefhrer Desiderius Hampel (juny de 1944 a 8 de maig de 1945);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259773" title="Truncament" nonfiltered="1717" processed="1713" dbindex="101721">
En el subcamp matemtic de l'anlisi numrica, truncament la reducci del nmero de dgits a la dreta del punt decimal, descartant els menys significatius.

Per exemple, donats els nmeros reals:

3,14159265358979...;
32,438191288;
6,3444444444444;

Per truncar aquests nmeros a dgits decimals, solament considerem els 4 dgits a la dreta de la coma decimal.

El resultat s:

3,1415;
32,4381;
6,3444;

Fixeu-vos que en alguns casos, el truncament donar el mateix resultat que l'arrodoniment, per el truncament no arrodoneix cap amunt ni cap abaix els dgits, senzillament els talla en el dgit especificat. L'error de truncament pot ser fins el doble de l'error mxim que es pot tenir usant l'arrodoniment.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259777" title="Arrodoniment" nonfiltered="1718" processed="1714" dbindex="101722">
Arrodoniment s el procs mitjanant el qual s'eliminen decimals poc significatius en un nmero decimal.

 Regles de l'arrodoniment .

Mtode com.

Les regles d'arrodoniment s'apliquen al decimal situat a la segent posici al nmero de decimals que es vol transformar, s a dir, si tenim un nmero de 3 decimals i volem arrodonir a 2, s'aplicar les regles d'arrodoniment: 

 Dgit menor que 5: Si el segent decimal s menor que 5, l'anterior no es modifica.

 Exemple: 12,612. Arrodonint a 2 decimals haurem de tenir en compte el tercer decimal: 12,612= 12,61.


 Dgit ms gran que 5: Si el segent decimal s major o igual que 5, l'anterior s'incrementa en una unitat.

 Exemple: 12,618. Arrodonint a 2 decimals haurem de tenir en compte el tercer decimal: 12,618= 12,62.

 Exemple: 12,615. Arrodonint a 2 decimals haurem de tenir en compte el tercer decimal: 12,615= 12,62.

Altres mtodes.
Estadsticament ms exactes:
;
;

Operacions aritmtiques.

 En addicions i subtraccions, el resultat final te la mateixa quantitat de dgits decimals que el factor amb menor quantitat de dgits decimals. Per exemple:



 A les multiplicacions, divisions i potncies, el resultat final tindr el mateix nmero de xifres significatives que el factor que menys xifres significatives tingui. Per exemple:
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259778" title="Scherzi a Parte" nonfiltered="1719" processed="1715" dbindex="101723">
Scherzi a Parte s el ttol d'un programa de televisi itali ideat per Fatma Ruffini, que va comenar a emetres el 1992, amb interrupcions de dos o tres anys entre les diverses edicions. El programa va esdevenir molt popular desde les primeres emisions, tant que la famosa frase "Ets a Scherzi a Parte!" s'ha convertit en una molt popular quan alg es troba en una situaci absurda o divertida.

En aquest programa, els autors de les bromes es posen d'acord amb els cmplices per fer-la a la vctima seleccionada.

El programa es un hereu directe del fams show americ Candid Camera, en el qual, per augmentar l'audincia, les vctimes de les bromes sn personatges del mn de l'espectacle, del cinema, de la msica, del periodisme, de la poltica.

S'emet a Canale 5, tot i que al canal SKY Show es pot veure el programa "Scherzi a Parte Remix".

 Edicions i presentadors .

 Primera Edici 1992 .

A Italia 1 des de l'1 de febrer amb 13 programes.

Presentadors: Teo Teocoli i Gene Gnocchi amb Gabriella Labate, Angela Melillo i Marco Balestri.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259779" title="Amando de Miguel Rodrguez" nonfiltered="1720" processed="1716" dbindex="101724">

Amando de Miguel Rodrguez (Pereruela, provncia de Zamora, 1937) s un socileg espanyol. s collaborador habitual en l'emissora de rdio Cadena COPE, el peridic La Razn i el peridic digital Libertad Digital, entre altres mitjans. 
Biografia. 
Catedrtic emrit de Sociologia de la Universitat Complutense de Madrid, crrec que anteriorment va ocupar en les de Valncia i Barcelona, on collabor a la revista El Viejo Topo i fou un dels signants del Manifest dels 2.300 el 1981. Desprs de l'atemptat de Terra Lliure contra Federico Jimnez Losantos, un altra dels signants, va marxar a la Universitat de Columbia, on curs un postgrau. Va exercir com a professor visitant a les universitats de Yale i Florida i ha estat professor visitant en El Colegio de Mxic. s director d'estudis de Tbula-V, un institut d'opini pblica que, entre altres treballs, ha realitzat la srie d'informes anuals sobre la societat espanyola. L'ltim s el de 1996-1997. Ha publicat ms de vuitanta llibres i milers d'articles. 

Ha estat guardonat amb els premis d'assaig Espasa i Jovellanos i els de periodisme Continent i Fundaci Independent. Collabora habitualment en els mitjans de comunicaci i sent una particular fascinaci pel llenguatge, del que donen testimoniatge diverses de les seves obres i articles periodstics. Ha estat guardonat amb els premis d'assaig: Espasa (1988), Jovellanos (2001), Miguel Espinosa (2003) i Premi de Contes Caf  El Pcaro  (Toledo, 2004). Actualment s tamb membre del Consell Econmic i Social de la Comunitat de Madrid.

Obra.

Carta abierta a una universitaria (Ediciones 99, 1973).
Manual de Estructura Social de Espaa (Tecnos, 1974).
Sociologa o Subversin (Plaza & Jans, 1974).
Sexo, mujer y natalidad en Espaa (Cuadernos para el dilogo, 1974).
Sociologa del franquismo (Euros, 1975).
Desde la Espaa predemocrtica (Ediciones Paulinas, 1976).
La Espaa de nuestros abuelos (1995).
Con sentido comn (1996).
Manual del perfecto socilogo (1996).
Autobiografa de los espaoles (1997).
El impacto de la telefona mvil en la sociedad espaola (1997).
ABC de la opinin espaola, (1997).
La sociedad espaola 1996-97 (1997). ;
Opinin pblica y nivel de vida (1998).
El final de un siglo de pesimismo 1898-1998, (1998).
El Sexo de nuestros abuelos, (1998).
Los espaoles y los libros, (1998).
La movilidad urbana y los vehculos de dos ruedas, (1998).
Los madrileos y el consumo, (1998).
El libro de las preguntas (1999).
Los madrileos y su ciudad (1999).
Los derechos del consumidor en el municipio de Madrid(1999).
Estudio Sociolgico SANOFI: Mujeres e hipertensin (1999).
Los peatones y el trfico urbano (2000). ;
La vida cotidiana de los espaoles en el siglo XX (2001).
El espritu de Sancho Panza. El carcter espaol a travs de los refranes (2000).
Saber beber, saber vivir (2002).
El idioma espaol (2002).
El final del franquismo: testimonio personal (2003).
Las ideas econmicas de los intelectuales espaoles (2003).
Sancho Panza lee El Quijote (2004).
La mentalidad de los espaoles a comienzos del siglo XXI (2004).
Sobre gustos y sabores: los espaoles y la comida (2004).
Servir al rey: recuerdo de la mili: 1938-2001 (2005).
Secuestro prolongado (2005).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259783" title="Joc d'aposta" nonfiltered="1721" processed="1717" dbindex="101725">


El joc s una activitat consistent en apostar un be material o quantitat monetria sobre el resultat d un esdeveniment incert. El motiu que impulsa al jugador s el d obtenir un estmul ldic.

La instituci pblica responsable de regular aquesta activitat a Catalunya s la Direcci General del Joc i Espectacles. L Entitat Autnoma de Jocs i Apostes s encarrega de l organitzaci i la gesti dels jocs explotats per la Generalitat de Catalunya.

Histria del joc.
Els orgens del joc estan estretament lligats a les arts endevinatries. Els primers artefactes dissenyats per a generar resultats aleatoris aplicables a jocs de taula van ser el daus (Iran, 3000 a.C). Posteriorment es desenvoluparen altres ginys (naips, ruletes, bombos...) que permetien desenvolupar jocs nous ms complexos. A finals de l'edat mitjana, apareix el concepte d envit, segons el qual l aposta pot ser incrementada en el transcurs de la partida; jocs com  primero ,  flor , predecessors del pquer, introduen una nova manera de jugar. Parallelament als jocs d atzar, els jugadors tamb feien apostes mtues en disciplines esportives (curses, pilota, tornejos...)

En un principi els jocs enfrontaven a dos o ms jugadors en iguals condicions per, durant el Renaixement i coincidint amb el desenvolupament de la teoria del clcul de probabilitats, el joc experiment un canvi radical. El concepte d esperana matemtica, exposat per Blaise Pascal arran d un estudi sobre els jocs de daus, havia estat aplicat en el desenvolupament d una nova classe d entreteniment: els jocs de contrapartida. Aquest tipus de joc enfronta un banquer contra la resta de jugadors i dona certa avantatge al primer. Aquest fet don lloc a la creaci del joc professional. A Vencia s obriren els  ridotti , cases de joc on s oferia la possibilitat de jugar contra un empleat que feia de banquer. Junt amb els casinos tamb aparegueren les primeres rifes i la loteria de l estat.

El 1865, Joseph Oller ide un sistema matemtic segons el qual tots els espectadors d un esdeveniment esportiu podien apostar diferents quantitats de diners a diversos resultats, per mediaci d un corredor d apostes. Aquest sistema que enfronta a tots els apostadors entre si, permet repartir els premis proporcionalment a ms de donar un marge de guany al corredor. A partir d aquest moment les curses de cavalls, llebrers o els partits de pilota basca obtingueren gran popularitat.

Durant els segles XIX i XX s inventaren nous jocs (ruleta, mquines escurabutxaques, apostes on-line) i el joc esdevingu una activitat legal, regulada i subjecta a pressi fiscal en la majoria de pasos. A Catalunya, malgrat que sempre s ha jugat, els jocs d atzar i envit van estar prohibits fins el 1977. Les apostes esportives eren legals per limitades.

Classes de jocs.
Jocs d atzar.
Els jocs d atzar sn aquells llur resultat est fortament influenciat pel factor sort.
Jocs de contrapartida.
Vint-i-u;
Pai gow;
Bacar;
Caribbean Stud Poker;
Craps ;
Fan-Tan;
Let it ride;
Sic Bo;
Ruleta;
Trenta i quaranta;
Mquines recreatives tipus C o d'atzar;
Boule;
Fara (joc d'atzar);
Trijoker;
Loteria.
Bingo.
Jocs electrnics.
Mquines recreatives tipus B o recreatives amb premi;
Jocs de sort tradicionals.
Pedra, paper, tisora;
Cara o creu;
Joc de l'Oca;
Jocs d envit.
Els jocs d envit permeten als jugadors d augmentar l aposta inicial en el transcurs de la partida
Pquer;
Mus;
Giley;
Aposta.
Travesses esportives.
Apostes hpiques;
Apostes de llebrers;
Apostes de trinquet;
Altres apostes.
Apostes mtues;












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259793" title="Francesc Cerr" nonfiltered="1722" processed="1718" dbindex="101726">
Francesc Cerr i Ferran ( Reus 1973 ) s un dramaturg catal i actual membre de la comissi artstica del  Teatre Bartrina i Teatre Fortuny de Reus i coordinador del Projecte Nous Creadors de l'Associaci Professional d'Actors i Directors d'Escena de Catalunya (AADPC). 

Biografia.
Va nixer el 1973 a la ciutat de Reus, poblaci situada a la comarca del Baix Camp. s llicenciat en art dramtic en l'especialitat de direcci d'escena i dramatrgia,  per l'Institut del Teatre de la Diputaci de Barcelona. S'inicia en el teatre professional de la m d'en Llus Graells i d'en Pere Sagrist en uns cursos avanat d'interpretaci de text, l'any 1996, mentre finalitza els estudis de dret a la URV. Marxa a Barcelona per iniciar els estudis d'art dramtic i s'incorpora a la Companyia teatral Escnika, sota la direcci de Xavier Berraondo.

Activitat dramtica.
Dels seus treballs com a director d escena destaquen: La ms forta (August Strindberg), El Prncep de Homburg (Heinrich von Kleist), Dies viscuts, Esquetxos i altres peces (Harold Pinter), Obstinato, Vida d un artista (1er Premi del IX Cartell de Premis Vila de Torredembarra) , El cant del cigne (Anton Txkhov), Blau de Chartres (Noelle Renaude), El gos de Laertes, El lector por horas (J.Sanchis Sinisterra), Entre aigua i ans (Ricard Creus), In Dividus, entre d altres... En dramatrgia i guions, mencionarem especialment: Construccions per les nimes (conjuntament amb Llus Graells), Dies viscuts, Mika i el parads, Obstinato i Vida d un artista. Ha collaborat com a ajudant de direcci de Toni Casares a L aparador (Victria Szpunberg), de Ferran Madico a Casa i Jard (Alan Ayckbourn), de Xavi Berraondo a If (X.Berraondo), i assistent de direcci de Joan Castells a Vides de tants (Albert Mestres). Ha desenvolupat tasques com a assessor del departament d Educaci de la Generalitat de Catalunya (Direcci General d Ordenaci i Innovaci Educativa. Curs 2004-2005); i actualment i des de l any 2005, col.labora com a monitor de tallers d expressi escrita al Patronat de Cultura de la Vila de Torredembarra.

Obres.
1997: In Dividus;
1998: Herois;
2000: El gos de Laertes;
2001: Els perses: Afganistan 2001;
2003: Vida d'un artista;
2003: Petita histria de Katie Higbie;
2004: Videoclip;
2004: El clan de Minsk;
2005: Tres peces breus;
2006: Mika i el parads;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259795" title="Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana" nonfiltered="1723" processed="1719" dbindex="101727">

Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana fou un poltic local mallorqu de la vall de Sller.

 Infncia, famlia i estudis .

Nasqu a Fornalutx el 18 de setembre de 1863 i mori a Sller el 5 de febrer de 1.953.
El seu pare era Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner (1831-1905). La seva mare Margarida Bennsser de Massana i Bisquerra de Gabell era natural de Campanet i moriria el 27 de setembre de 1.863 pocs dies desprs del naixement del seu fill.
El 1865 mor als cinc anys Bartomeu Estades de Moncaira i Bennsser de Massana, el fill gran de la casa. Aquell mateix any, el pare torna contreure noces amb una cosina germana Catalina Canals i Estades de Moncaira.
Curs estudis primaris i secundaris a Palma. No pogu seguir la carrera militar al no haver aprovat l'examen d'ingrs a l'Acadmia Militar d'Infanteria a Toledo.
El 4 d'abril de 1891 es casa al Santuari de la Marre de Du de Lluc amb Teresa Solivellas Arbona filla dels propietaris de la finca Son Llobera, situada en el Clot d'Albarca. El matrimoni tendria cinc infants - tres al-lots i dues nines, nascuts entre els anys 1892 i 1910. El 27 d'abril de 1.937, als 70 anys, mor la seva esposa desprs de deu anys de total invidncia. Passar els darrers anys de vida entre Tuent,Sa Figuera del Port de Sller i Sller mateix-Estant a casa de la filla Margarida (vdua de Josep Ferrer Ripoll) entregar l'nima al Creador a la data abans senyalada-
abans.

 Activitat poltica i associativa .

Apadrinat per Joan Canals Estades de Moncaira (de Sller) germ de la seva madastra i oncle segon seu s'interessa a la poltica i s'afilia a la corrent del Partit Lliberal que dirigeix el Comte de Romanones.
El juliol de 1909 s elegit per primera vegada batle del seu poble Fornalutx. Ho ser fins el 1916 i novament de 1918 a 1922 quan fou derrotat pels conservadors de Joan Puig Colom. Continu de regidor a la Casa de la Vila (Can Arbona) fins l'octubre de 1923, data que els ajuntaments espanyols serien substituts per comissions gestores d'ordre del Directori Militar del General Primo de Rivera. En 1930 dimit Primo de Rivera com a cap del govern espanyol i restablerta la Constituci del 1876 recuper el seu esc de regidor. El 1931, proclamada la Segona Repblica a Espanya i comptant seixanta-vuit, es retira de la poltica activa; continuant no obstant a donar el seu suport i bons consells als sectors fornalutxencs dretans. Recolza l'aixecament militar dit nacional del 18 de juliol de 1936 per l'entusiasme dels primers dies molt aviat amainar.
Durant la batlia de Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana - grcies a un acord entre el bisbat de Mallorca i el consistori fornalutxenc sobre els terrenys de l'antic fossar - pogu portar-se a termini la reforma de la Plaa coneguda fins aleshores com a "Baix Plaa" o "Baix Marge". Tamb es construir un petit escorxador per la matana d'animals. E1 1917,formant part del consistori presidit pel seu correl. Salvador Sastre Escales, s inaugurat l'enllumenat elctric.
Al igual que el seu pare, Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana fou tamb jutge municipal abans de la seva primera elecci com batle.

Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana pertangu a la societat de socors mutus Union Fornalugense aix com al Sindicat Catlic Agrari de Sant Isidre i en fou directiu.

Amic personal dels prohoms del Partit Lliberal com Alexandre Rossell Pastor, Bernat Amer Pons i especialment Llus Alemany Pujol i de la mateixa quinta del Comte de Romanones; la figura Joan Baptista Estades de Moncaira i Bennsser de Massana est associada a la poltica caciquil del seu temps aix com al corrent pro verguista o marquista del seu partit.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259798" title="Xifra (matemtiques)" nonfiltered="1724" processed="1720" dbindex="101728">
Una xifra o dgit (del llat dit) s un signe o carcter que serveix per representar un nmero. En matemtiques i cincia de la computaci, un dgit numric s un smbol, v.g. 3, usat en numerals (combinacions de smbols), v.g. 37, per representar nmeros (enters o reals) en sistemes de numeraci posicionals. (El nombre dgit ve de qu els 10 dits corresponen als 10 dgits en el sistema numric com en base 10, aix s, un dgit decimal). 

Exemples de dgits inclouen qualsevol dels carcters decimals des de "0" fins "9", o dels carcters del sistema binari "0" o "1", i els dgits "0"..."9", "A",...,"F" usats en el sistema hexadecimal.  En un sistema de numeraci donat, si la base (radical, en angls ) s un sencer, el nmero de dgits necessaris, incloent el zero, s sempre igual al valor absolut de la base. 

 Smbols .
En els sistemes de numeraci, les xifres es combinen de forma que representen els nmeros. Si tenen un valor fixat, com per exemple en la numeraci romana, es parla de notaci additiva. En canvi, si el valor est determinat per la posici del nmero, es parla de notaci posicional. 




Vegeu tamb.
bit;
Dgit (revista) s una revista india de tecnologia de la informaci (informtica). ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259800" title="Roc Llop i Convalia" nonfiltered="1725" processed="1721" dbindex="101729">
Roc Llop i Convalia (Miravet, 9 de novembre de 1908   Pars, 15 d'agost de 1997) va ser un mestre, anarquista i militant de la CNT. Fou empresonat desprs dels Fets del sis d'octubre de 1934. Exiliat. El 1939 fou deportat cinc anys al camp nazi de Gusen-Mauthausen. A Frana fou redactor de Terra Lliure. 

Ha publicat Poemes de llum i tenebra Choisy-le-Roi: Imprimerie des Gondoles, 1967,  Mission Rate de l'Home sur Terre, 1979 i Trptic de l'amor i proses Choisy-le-Roi: Imprimerie des Gondoles, 1986.

Roc Llop i Convalia va ser un mestre, anarquista, militant de la CNT, va estudiar Magisteri a Tarragona i va exercir a Vallfogona de Riucorb. Durant la Guerra civil espanyola va exercir, tamb,  d'inspector de primer ensenyament. Va ser autor d'assaig i article sobre la renovaci del sistema educatiu de la Repblica. A principis de 1939, la seva militncia el va portar a l'exili, a la Catalunya del Nord, on desprs d'una estada als inhumans camps de refugiats va ser enrolat per l'exrcit francs, ja en guerra amb l'Alemanya de Hitler, en una companyia de treballadors estrangers que va ser enviada a treballar en una fbrica de Morhange i, desprs, a fortificar la famosa i intil lnia Maginot. Ell i els companys del seu grup van caure a les mans de la Gestapo al cor dels Vosges i van ser enviats a Gusen, el camp annex al de Mauthausen on va romandre fins al seu alliberament el 1944. Llop, un home baix i prim, fsicament molt poca cosa, com recordar anys desprs Montserrat Roig a "Els catalans als camps nazis", hi va sobreviure, malgrat haver estat dues o tres vegades a la barraca dels invlids per ser gasejat. Va viure quatre anys en aquell infern, des del 1941 fins al 1945, quan l'exrcit nord-americ va alliberar el camp el 5 de maig.

Un cop alliberat de Gusen es trasllada a Pars on s'implica en la fundaci de la Federaci Espanyola de Deportats i Internats poltics. Dirigeix el butllet informatiu de la federaci, Hispania. Continua la seua militncia a la CNT a l'exili, i s responsable de la biblioteca i la secretaria d'organitzaci i finances. A partir dels anys 1960 promou l'edici de Terra Lliure, un butllet dels catalans llibertaris. Durant aquests anys reprn la seua tasca literria. Edita Poemes de llum i tenebra, amb el qual va obtenir la Flor Natural als Jocs Florals de l'exili de Pars de 1965. Nou anys desprs, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, Contes negres de les vores del Danubi, guanya un accssit al Vctor Catal dels Jocs Florals d'Amsterdam. Poc desprs publica en francs Mission rate de l'home sur terre. Al 1986 publica Trptic de l amor i proses.



En commemoraci al centenari del naixement del poeta miravet, Roc Llop i Convalia, l'Ajuntament de Miravet ha preparat una srie d'actes per tal de recordar i reivindicar la figura de l'escriptor, encara molt desconegut per amb una important vlua literria. L'objectiu del consistori s finalitzar aquest 2008 havent aconseguit que la societat conegui qui va ser Roc Llop i quina s la seva obra. A ms, aquest estiu s'ha publicat Roc Llop i Convalia, l exili d un poeta miravet, obra guanyadora del XIII Premi d Assaig Artur Blad i Desumvila, que tracta de l'obra i de la vida de l'escriptor. 

VilaWeb-El Punt/Natlia Borbons: Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!

Aquest s un extracte de l'escrit que Llop va redactar trenta anys desprs de la seva estada a Gusen, el qual es pot llegir a "Els catalans als camps nazis", de Montserrat Roig. Treballava al kommando que construa el ferrocarril que havia d'enllaar la pedrera de Mauthausen amb el poblet de Sant Jordi i en rememora els instants en qu la mort se li feia ms present: La feina era molt dura, sota la pluja, el fred i la neu, que ens deixaven del tot balbats. Les energies de la meitat del cos cap amunt eren de ment i de voluntat, per les cames ja no podien traginar amb el meu cos esqueltic, malgrat de pesar tan poc. No era gaire afalagadora la meva perspectiva ni tampoc no deuria sser gaire llarg el temps que em restava de vida. Com podia, exhauria jornada darrera jornada, tot reptant la mort, que m'esperava freda i compadida a cada tombant. Aix vaig durar uns dies al kommando, enmig d'insults, cops d'estaca i tot veient com queien els meus companys, emportats pel riure mortal i pel balandreig de la dansa de la mort.  Ai, aviat ser per a tu, aquesta dansa!', em deia,  No et deixis illusionar per aquest riure fatal ni per aquest ball de ritus i de mort!' I va arribar un dia que vaig sortir del camp cap al tall sense forces.  Avui la Lletja no mancar a la cita.' A pesar de veure-la a travs de la distncia, en un marge del viarany, m'animava a mi mateix amb un monleg sord i ple de rancnia:  Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!' Per jo caminava com si surs, com si tingus el cos de cot.



Hi ha textos literaris de Llop anteriors  a la Guerra civil espanyola. Per s ja durant els primers dies d'exili que comena a escriure, en una mena de dietaris, les seves experincies als camps de refugiats francesos. Per els escrits es perden enmig d'aquell trasbals, explica Josep M. Sez, regidor de Cultura de l'Ajuntament de Miravet i coautor, amb Emigdi Subirats, de l'estudi Roc Llop i Convalia, l'exili d'un poeta miravet, guardonat amb el XIII Premi d'Assaig Artur Blad i Desumvila. Un cop alliberat de Gusen, Llop es trasllada a Pars, on s'implica en la fundaci de la Federaci Espanyola de Deportats i Internats poltics. All dirigeix el butllet informatiu de la federaci, "Hispania". Tamb se'l troba a la seu central de la CNT a l'exili, on s el responsable de la biblioteca i la secretaria d'organitzaci i finances. A partir dels anys seixanta, promour l'edici de Terra Lliure, un butllet interior dels catalans llibertaris. Tamb reprn la seva tasca literria: No s autor d'una obra gaire extensa. Ell mateix acaba editant-se els seus llibres, apunta Sez. Aix, Llop edita "Poemes de llum i tenebra" i "Mission rate de l'home sur terre" (aquesta ltima, en francs). El primer obt la Flor Natural dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a Pars, l'any 1965. Nou anys desprs, amb un recull de contes sobre els camps d'extermini, Contes negres de les vores del Danubi, guanyar l'accssit Vctor Catal dels Jocs Florals d'Amsterdam, l'any 1974. Dos premis d'una vlua, just quan la llengua catalana noms trobava la seva expressi a l'exterior, que el consagren com a literat de l'exili catal. Encara publicar Trptic de l amor i proses al 1986.



Per de Llop sobresurt la seva peripcia vital als camps d'extermini, que fins ara gaireb noms ha estat recollida en el llibre de Montserrat Roig. Quan Llop escriu sobre tot aquell horror sempre ho fa destacant-ne una part positiva. Ell s un humanista i sempre fa una crida a la llibertat i a la fraternitat, explica Sez. Els records es poden rastrejar tamb a les necrolgiques que Llop dedica als exdeportats que van morint a l'exili. En el dedicat a Amadeo Urzay, rememora els primers dies de llibertat, en qu ell i altres supervivents dels camps nazis fan cap al poble d'A, al pas del xampany, on els acull una famlia catalana fabricant de taps de suro: Desprs de tants anys de camps de concentraci, de companyies de treball i de camps d'extermini, de mala vida i patiments, era la primera vegada que siem en una taula amb estovalles, tovallons i coberts, els quals ja havem oblidat com s'havien de fer servir, recordar el miravet.

Roc Llop torna espordicament i discreta (tant que a hores d'ara s impossible trobar una fotografia del poeta) a Miravet a partir dels anys setanta, on passa prou desapercebut. Els seus familiars parlen de tant en tant que ha vingut el parent de Frana a passar uns dies. El 1991, poc abans de morir, l'Ajuntament de Tarragona el convida a participar en unes conferncies sobre l'exili. Ell no pot acudir-hi per motius de salut, per dna a l'Arxiu Histric de Tarragona el seu fons personal, que han consultat Josep M. Sez i Emigdi Subirats per escriure l'assaig. Una obra que s'ha publicat enguany, 2008, com un dels actes programats per recordar la vida i l'obra de Roc Llop i Convalia, poeta i supervivent de l'horror.


...ressec el llavi de dria,

mil febres cremant-li el front.

Una fita: Catalunya

i la llibertat del mn ! (R.Llop)

 Obra .

 Poemes de llum i tenebra Choisy-le-Roi: Imprimerie des Gondoles, 1967;
 Contes negres de les vores del Danubi;
 Mission Rate de l'Home sur Terre, 1979.
 Trptic de l amor i proses Choisy-le-Roi: Imprimerie des Gondoles, 1986;


 Enllaos externs .
 Gran Enciclopdia Catalana: Roc Llop i Convalia;
 Bloc del centenari Roc Llop i Convalia;
 Pgina web del centenari Roc Llop i Convalia;
 VilaWeb-El Punt/Natlia Borbons: Als trenta-tres anys com Jesucrist, no!;
 Diccionari de Sindicats, Sindicalistes i de la Histria del Moviment Obrer de Catalunya (dels orgens fins l'any 1939) ;
 Jaume Renyer per l'esquerra de la llibertat: Roc Llop, en la memria;
 Gondoles, imprimerie des (Choisy-le-Roi);
 Emigdi Subirats. 2008: Centenari del poeta Roc Llop i Convalia;
 Albert Pujol. Any 2008, any Roc Llop i Convalia (Miravet 1908-Pars 1991) ;
 Anarchisme Espagnol et Utopies Libertaires;
 Grau Pujol, J.M.T.: El fons documental del poeta de Miravet, Roc Llop Convalia, a Tarragona: CERE-Miscellnia, nm. 15, 2001;
 Emigdi Subirats. Poema "Als exiliats";
 Memria d arxius 2004. Departament de Cultura;
 Roc Llop i Convalia al web BEABA del Centre d'Estudis Lingstics CEL;
 Bloc de Josep M. Sez: Roc Llop;
 Bloc de Pere Muoz: Roc Llop i Miravet;
 lo carrer del riu: Roc Llop i Convalia;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259801" title="Xifra" nonfiltered="1726" processed="1722" dbindex="101730">


Matemtiques: Signe o carcter que representa a un nmero. Vegeu Xifra (Matemtiques);
Criptografia: Clau d'un sistema criptogrfic xifrat .Vegeu Clau (criptografia);
Msica: gnere musical. Vegeu Xifra (msica);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259806" title="Farsa d'vila" nonfiltered="1727" processed="1723" dbindex="101731">
El 5 de juliol de 1465, en un lloc als voltants d'vila, un grup de grans nobles castellans va deposar en efgie al rei Enric IV de Castella i va proclamar rei en el seu lloc al seu mig germ l'infant Alfons. Aquesta cerimnia va ser anomenada pels seus detractors "la farsa d'vila" i amb aquest nom ha passat a la histria.


 Antecedents .

Durant el regnat d'Enric IV els diversos bndols nobiliaris van lluitar entre ells i contra el rei per tal d'acaparar parcelles de poder. El poders marqus de Villena estava descontentament amb el tracte de favor d'Enric als seus rivals els Mendoza i el valgut Beltrn de la Cueva. El marqus va formar una aliana contra el rei juntament amb els arquebisbes de Toledo, Sevilla i Santiago, la famlia Enrquez, els comtes de Plasencia i d'Alba i altres nobles i eclesistics menors.


L'11 de desembre de 1464 la "lliga antienric" va donar un ultimtum: si el rei no rectificava en el seu comportament i es desfeia del seu govern, ho destituirien. Enric va tractar de negociar per no va haver acord i el rei va ser deposat, primer a Plasencia el 27 d'abril de 1465 i a continuaci a vila el 5 de juny.

 Desenvolupament de la cerimnia .


Sobre una gran tarima visible des de gran distncia, els conjurats van collocar una esttua de fusta que representava al rei vestit de dol i abillat amb la corona, el bast i l'espasa reals.

En la cerimnia estaven presents Alfonso Carrillo arquebisbe de Toledo, el marqus de Villena, el comte de Plasencia, el comte de Benavente i altres cavallers de menys estatus, a ms d'un pblic compost per persones del poble. Tamb es trobava all l'infant Alfons, que en aquells dies contava noms 13 anys d'edat.

Es va celebrar una missa i, una vegada acabada, els rebels van pujar a la tarima i van llegir una declaraci amb tots els greuges dels quals acusaven a Enric IV. Segons ells, el rei mostrava simpatia pels musulmans, era homosexual, tenia un carcter pacfic i, l'acusaci ms greu, no era el veritable pare de la princesa Joana, a la qual per tant negaven el dret a heretar el tron.

Desprs del discurs, l'arquebisbe de Toledo li va llevar a l'efigie la corona, smbol de la dignitat real. Desprs el comte de Plasencia li va llevar l'espasa, smbol de l'administraci de justcia, i el comte de Benavente li va llevar el bast, smbol del govern. Finalment, Diego Lpez de Ziga, germ del comte de Plasencia, va derrocar l'esttua cridant  A terra, puto! .

Seguidament van pujar a l'infant Alfons a la tarima, ho van proclamar rei al crit de  Castella, pel rei don Alfons! .

 Conseqncies .

El nou rei Alfons XII va ser considerat una titella en mans del marqus de Villena i no va ser acceptat per una gran part del pas, que es va mantenir lleial a Enric IV. La situaci va degenerar en una guerra civil que va durar fins a la mort d'Alfons en 1468 i la submissi de la seva germana Isabel a l'autoritat d'Enric.

Ms endavant, el marqus de Villena i els seus parents i aliats van trencar amb Isabel i, al morir Enric en 1474, van donar a la princesa Joana com hereva al tron. Va esclatar aix la Guerra de Successi Castellana, que es perllongaria fins 1479.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259808" title="Escons Insubmisos" nonfiltered="1728" processed="1724" dbindex="101732">
Escons insubmisos - Alternativa dels Demcrates Descontents (Ei-ADD) s un partit poltic que vol reflectir el descontentament dels ciutadans respecte a la classe poltica. Defensen que el vot en blanc, el vot nul i l'abstenci no sn de fet eines democrtiques vlides per articular mtodes de protesta, ja que a l'hora de la veritat, segons el seu criteri, afavoreixen els partits majoritaris. En resposta a aix, Ei-ADD promet deixar buits els escons que pugui obtenir, i que els seus elegits no cobraran cap tipus de remuneraci.

A grans trets, les seves reivindicacions bsiques sn:

Representaci democrtica dels ciutadans no representats.
Capacitat dels ciutadans de controlar els poltics i els partits al llarg de la legislatura.
Convocatria d'eleccions en les circumscripcions respectives si dimiteix o s cessat un crrec electe.
Obligaci de convocar referndums per iniciativa popular.

Resultats a les eleccions.

Eleccions al Parlament de Catalunya (2003): 2.220 vots;
Eleccions generals espanyoles de 2004: Congrs: 2.332 vots / Senat: 9.040 vots;
Eleccions al Parlament de Catalunya (2006): 6.922 vots;
Eleccions municipals a Catalunya del 2007: Barcelona, 2.275. Tarragona, 165. Badalona, 341. L'Hospitalet de Llobregat, 218. Santa Coloma de Gramenet, 84. Sabadell, 196. Total: 3.277.

Crtica a la llei d'Hondt.
Escons insubmisos denuncia que tal com est configurat el vot en blanc en l'actual sistema democrtic, l'aplicaci de la llei d'Hondt modificada (la part que exigeix un mnim percentatge de vots per a assolir representaci) afavoreix els partits majoritaris. Com a exemple, mostra la segent hiptesi.

En unes votacions on s'obtinguin els segents resultats electorals, amb 26 escons a repartir, i un mnim del 3% de vots per obtenir representaci democrtica, hi hauria el segent repartiment d'escons:
Partit A: 400 vots - 14 escons;
Partit B: 300 vots - 11 escons;
Partit C: 29 vots - 1 esc;
Nuls i abstencions: 271 vots;

No obstant aix, si els vots nuls i abstencions fossin vots en blanc, el repartiment seria:
Partit A: 15 escons;
Partit B: 11 escons;
Partit C: 0 escons;
Vot en blanc: 0 escons;

A partir d'aquest resultat, Ei-ADD planteja dues alternatives:
Si de les 271 abstencions i vots en nul, 207 s'abstinguessin i 64 votessin Escons insubmisos, el resultat seria:
Partit A: 13 escons;
Partit B: 10 escons;
Escons insubmisos: 2 escons;
Partit C: 1 esc;
Si els abstencionistes i els vots nuls votessin tots a Escons insubmisos, el resultat seria:
Partit A: 11 escons;
Partit B: 8 escons;
Escons insubmisos: 7 escons;
Partit C: 0 escons;

Fet que faria minvar la representaci de tots els altres partits (A, B i C), i faria aparixer uns escons a la cambra que no serien ocupats per ning (si es fes efectiva la promesa dels candidats del partit).

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina principal d'Escons insubmisos.
Bloc d'Escons insubmisos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259809" title="Numeral" nonfiltered="1729" processed="1725" dbindex="101733">
Del llat adj. numeralis. Paraula, smbol o grup de smbols que representen a un nmero.

Els numerals "1, 2, 3, 4, 5, ..." son numerals arbics, diferents dels numerals romans "I, II, III, IV, V, ..." per els dos tipus representen els mateixos nmeros.

Fins hi tot els mateixos smbols a vegades poden representar nmeros diferents: 11 s el tres en binari per el onze en decimal.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259811" title="El Viejo Topo" nonfiltered="1730" processed="1726" dbindex="101734">
El Viejo Topo s una revista cultural i poltica espanyola, editada entre 1976 i 1982 i des de desembre de 1993 a l'actualitat.

Primera etapa. 
Primera poca: de 1976 a 1982: Va arribar als 69 nombres ms edicions monogrfiques amb numeraci independent. s la seva etapa ms important, ja que es va convertir en un xit de vendes i en referncia del pensament d'esquerra en l'Espanya de l'poca (Amando de Miguel i altres). A la seva ombra va sorgir altra revista de no menor influncia, encara que molta menys llenada (Transicin), ms orientada a l'anlisi socioeconmica. 

La segona etapa. 
Al desembre de 1993 El Viejo Topo va iniciar una segona etapa que, com la primera, pretn renovar des d'una perspectiva crtica un panorama que comprn ho econmic, ho social, la cultura, la cincia, el poder i la seva negaci, la poltica i el pensament.

Collaboradors. 
La majoria de collaboradors sn de l'rbita marxista, i en ella poden trobar-se collaboracions d'autors com Samir Amin, Jorge Verstrynge i Antonio Fernndez Ortiz. La revista no retribux les collaboracions. Forma parteix de la Associaci de Revistes Culturals d'Espanya.

A ms.
El Viejo Topo tamb s una editorial d'assaigs ;
El coordinador de la secci sobre Amrica Llatina s el poltic Vctor Ros, d'Izquierda Unida.

Vegeu tamb. 
Ajoblanco;

Enllaos externs.
Web d'El Viejo Topo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259812" title="Figura" nonfiltered="1731" processed="1727" dbindex="101735">


La paraula figura pot referir-se a:

Figura geomtrica;
Figura herldica;
Figura literria;
Figura musical;
Figura (art);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259817" title="Figura geomtrica" nonfiltered="1732" processed="1728" dbindex="101736">
En Geometria, s'anomena figura geomtrica a tot conjunt de punts.

Les figures i les seves propietats (forma, superfcie, etc.), formen part de l'objecte d'estudi de la Geometria.

L'observaci de la natura, ens mostra l'existncia de variades formes en els cossos materials que la componen i ens proporciona la idea d'espai, volum, superfcie, lnia, punt, etc.

El desenvolupament per necessitats prctiques de tcniques usades per mesurar, construir, va portar a l'home a fer s de diverses propietats de les figures geomtriques. 

Una vegada adquirides aquestes nocions i prescindint del seu origen experimental, la Geometria (medici de la terra) va passar de ser un conjunt de tcniques a ser una disciplina matemtica formal on la figura geomtrica s un objecte abstracte i les seves propietats l'objecte de l'estudi de la Geometria.

La Geometria s l'estudi matemtic detallat de les figures geomtriques: forma, extensi, posici relativa.
 
Exemples de figures geomtriques: Punt, lnia, angle, triangle, quadrat, cercle, cub.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259818" title="Ajoblanco (revista)" nonfiltered="1733" processed="1729" dbindex="101737">
Ajoblanco s el nom d'una revista espanyola mensual que es va publicar entre 1974 i 1980 en la seva primera etapa i entre 1987 i 1999 en la segona. Al costat d'altres capaleres com Star i Nova Lent, Ajoblanco va ser un dels primers punts de trobada i difusi de la contracultura a Espanya. 
 Primera etapa . 
La revista va aparixer per l'impuls de Jos Ribas, un estudiant barcelon de Dret procedent d'una famlia burgesa, que va aglutinar a la seva al voltant a filsofs, poetes, arquitectes, artistes i dibuixants de cmics de l'escena contracultural de Barcelona dels anys 70. Tots ells van participar en un projecte que conjuminava l'oposici al rgim franquista amb la independncia dels partits d'esquerres de l'oposici (especialment, el PSUC, l'Assemblea de Catalunya i Bandera Roja). Al costat de la poltica, els interessos de la primera etapa d' Ajoblanco inclouen continguts socials indits fins a llavors a Espanya com l'antipsiquiatria, l'ecologisme, el collectivisme, el moviment gai i l'urbanisme sostenible. Al voltant de Ribas s'establix un equip de redacci no jerarquitzat que incloia Toni Puig, Fernando Mir (Ribas, Puig i Mir eren, en realitat, el nucli dur de Ajoblanco), Llus Racionero, Mara Jos Ragu, Quim Monz, Santiago Soler Amig, Juanjo Fernndez, Jordi Alemany, Ramon Barnils (director davant les autoritats de la revista), Ana Castellar, Albert Abril, Maria Dolls Nuria Amat, Karmele Marchante, Federico Jimnez Losantos... A ells es van sumar les contribucions dels lectors de la revista, fins a 2.000 al llarg del perode 1974-1980 (segons el clcul de Ribas, expressat en una en una entrevista al diari El Mundo, el 12 de maig de 2007). 

En el seu moment de major xit (cap a 1977) Ajoblanco va comptar amb un mili de lectors, a pesar que les seves estructures mai van arribar a professionalitzar-se del tot. De fet, van ser freqents les dissensions dintre de la redacci de la revista, on convivien l'impuls crata de Ribas (que va arribar a afiliar-se a la CNT) i Racionero, amb altres membres de l'equip, ms propers al comunisme o al catalanisme. A partir de 1978, la revista entra en una crisi que s'accentua quan, en 1979, Ribas (que pretenia traslladar una part de la redacci a Madrid) abandona Ajoblanco. Un any desprs, la revista deixa de publicar-se per culpa dels seus problemes financers i de l'enfrontament entre els seus dos gerents. 
 Segona etapa . 
Ribas, que va passar quatre anys a Madrid i dos ms a Londres, va regressar a Barcelona en 1986 amb la idea de reobrir Ajoblanco. Per a aix va contactar amb els altres membres del triumvirat (Toni Puig i Fernando Mir) que van comenar a treballar perqu la revista torns als kioscs l'octubre de 1987.

"Si el primer Ajoblanco va ser el del descobriment de la identitat, el segon va ser el del rigor i el de la lluita".  

La revista, en aquesta segona etapa, es professionalitza a travs de la creaci d'una empresa editora (Oden) i adopta una postura molt crtica amb els governs del PSOE a Espanya i de CiU a Catalunya. Aix, en 1996, i sense abandonar el seu equipatge llibertari, Ajoblanco arriba a un acord de gesti amb Unitat Editorial (l'empresa editora del tamb crtic amb el PSOE per molt ms conservador El Mundo). L'aliana va permetre que la revista, que en aquells dies havia arribat a gran rellevncia a Amrica Llatina, sobrevisqui tres anys ms a pesar de la seva crisi financera. 

En 1999, el nombre de 125 de Ajoblanco s'acomiada dels seus lectors amb la promesa de retrobar-los a internet. La pgina de la revista, no obstant aix, mai arriba a oferir continguts indits. Noms en 2004, Ajoblanco va tornar als kioscs per un mes amb un nombre especial que incloa una recopilaci de les millors pgines de la seva primera poca. En 2007, Jos Ribas publica Los 70 a destajo (editat per RBA edicions), la seva crnica dels anys 70 i de la primera etapa d' Ajoblanco. 

Enllaos externs.
La histria d'Ajoblanco;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259821" title="Obligaci (economia)" nonfiltered="1734" processed="1730" dbindex="101738">
Les obligacions o bons mobiliaris sn un valor mobiliari que representa la part alquota d'un emprstit i que dna dret a rebre interessos i a recuperar el capital al venciment de l'obligaci a partir de cinc anys.

Els tipus d'obligaci que podem trobar sn:
 Obligaci amb bo de compra o warrant: Obligaci que s'emet amb un bo de compra. Un bo de compra s una opci de compra sobre accions de l'empresa emissora de les obligacions. En el bo de compra es fixa el nombre d'accions i el preu de compra.
 Obligaci convertible: Obligaci que dna dret a convertir el seu valor en accions en una data concreta i segons una relaci de conversi.











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259823" title="Paul II" nonfiltered="1735" processed="1731" dbindex="101739">
Paul II (Paulinus, Paolino)  (mort a Aquileia, 11 de gener del 802), fou un religis itali.

Fou nomenat bisbe patriarca d'Aquileia el 776 succeint a Siguald. Va compondre alguna poesia amb notes musicals.

Va exercir el carrec fins a la seva mort, i el va succeir Ursus I.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259825" title="Carles Trias Bertran" nonfiltered="1736" processed="1732" dbindex="101740">
Carles Trias Bertrn s un poltic espanyol. Nascut a Barcelona en 1914, va estudiar Dret. Pare dels germans Carlos i Eugenio Tras Sagnier, va pertnyer a la burgesia catalana. Va morir en 1969.

 Biografia . 
Nasqu a Barcelona, fill del dirigent carl Bartomeu Trias i Comas. El 1930 ingress a les Joventuts Tradicionalistes i el 1931 fou sotsecretari de Comuni Tradicionalista, que abandon per ingressar a Falange Espaola, constituda oficialment el 16 de juliol de 1934 amb Robert Bassas Figa (Cap Provincial), Jos Ribas Seva (Cap local de Barcelona), Raimundo Frouchman Roger (Secretari local) i Guillermo Vzquez (Primera Lnia local). La seu de la Falange a Barcelona es va obrir en un local de la/ C Rossic n4, que albergava el Centre d'Esports Olmpics, i va ser inaugurada per Jos Antonio Primo de Rivera el 3 de maig de 1935. 

El 1935 Bassas el nomen secretari territorial, alhora que es llicenciava en dret i en administraci pblica. La primavera de 1936 fou detingut amb altres dirigents falangistes. Particip en els preparatius del 18 de juliol de 1936 a Barcelona i en la sublevaci de la caserna de Pedralbes, tot i que no hi arrib a temps per a participar-hi. Aleshores es va amagar i el novembre de 1936 aconsegu fugir en un vaixell cap a Itlia, des d'on marx cap a Burgos. All Jos Ribas el nomen secretari territorial de la Falange catalana, per el febrer de 1937 ingress a l'Acadmia d'Alferes Provisional; fou enviat als fronts de Somosierra i Guadalajara, i el maig de 1938 ingress a un tabor de Regulares.

El gener de 1939 fou designat regidor de l'ajuntament de Barcelona i secretari del Movimiento Nacional a Girona el 1939-1941. El 1942 fou tinent d'alcalde de Barcelona i el 1952 diputat provincial, per el 1955 no aconsegu ser nomenat consejero nacional per oposici del governador civil, Felipe Acedo Colunga. El 1957 s'entrevist personalment amb Francisco Franco, a qui present greuges i propostes de soluci a la situaci de Catalunya. El 1959 fou nomenat comissari general d'Ordenaci Urbana de Madrid, on es relacion amb els ministres tecncrates Alberto Ullastres Calvo i Laure Lpez Rod. Fou obra seva el Plan General de Ordenacin Urbana de Madrid, elaborat amb la collaboraci d'Eduardo Garca de Enterra i altres. El 1967 fou nomenat Consejero Nacional del Movimiento i l'octubre de 1969 fou proposat com a ministre d'Habitatge, per mor sobtadament abans de poder ocupar el crrec.

 Sumarssim 477/37 .

En 2004, la Sala Primera del Tribunal Constitucional d'Espanya ha desestimat el recurs d'empara presentada pels vuit fills de Carlos Trias Bertrn, per l'emissi del reportatge en TV3 Sumarssim 477, elaborat per la historiadora i guionista Dolors Genovs i Morales, sobre el Consell de Guerra i consegent condemna a mort del poltic catal Manuel Carrasco i Formiguera, diputat en les Corts de la II Repblica i fundador del partit Uni Democrtica de Catalunya, afusellat el 9 d'abril de 1938. En el reportatge es reproduen textos de la declaraci de Tras Bertrn en el judici. La sentncia del Tribunal Constitucional, de la qual ha estat ponent la magistrada Mara Emilia Casas, avala l'actuaci de TV3 i la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi en aquest cas, i confirma la sentncia dictada per la Sala Primera del Tribunal Suprem d'Espanya. 

 Sentncia .
 Sentncia del Tribunal Constitucional de 24 de mar de 2004;

 Bibliografia .
 Joan Maria Thoms Feixistes! Viatge a l'interior del feixisme catal  L'Esfera dels Llibres, Barcelona, 2008 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259826" title="Centre" nonfiltered="1737" processed="1733" dbindex="101741">


Per centre s'entn, en general:

 El ms distant o retirat de la superfcie exterior d'una cosa. ;
 Lloc d'on surten o a on convergeixen accions particulars coordenades.
 A Colmbia: provncia del Departament del Cauca;
 A Cuba: terno de pantal, camisa i armilla. Seient, pea de tela.
 A Hondures i Mxic: armilla;

 Centre (com lloc de reuni): punt on habitualment es reuneixen els membres d'una societat o corporaci.
 Centre (lgebra);
 Centre (geometria);
 Centre d'una ciutat: el punt o els carrers ms concorregudes d'una poblaci.
 Centre poltic: tendncia o agrupaci poltica la ideologia de la qual s un entremig entre la dreta i l'esquerra.
 Centre: passi de pilota des d'una banda al centre.
 Centre de gravetat;
 Centre nervis;
 Centre ptic;
 Centre comercial;
 Centres d'inters (mtode pedaggic);

Divisions administratives.
La regi francesa de Centre (Centre).
El Districte Centre de la ciutat de Madrid (Espanya).
El Barri Centre de la ciutat de Getafe (Espanya).
El Centre, barri de la ciutat de Montevideo (Uruguay).

Vegeu tamb.
Central;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259831" title="Carlos Tras Sagnier" nonfiltered="1738" processed="1734" dbindex="101742">
Carlos Tras Sagnier (Barcelona, 1946 - 2007) fou un escriptor catal en llengua castellana, fill del poltic falangista Carlos Tras Beltran i germ del filsof Eugenio Tras Sagnier i el poltic Jorge Tras Sagnier. Pertanyia a l'alta burgesia catalana. Es va llicenciar en Dret, encara que mai exerciria. Casat amb Cristina Fernndez Cubas, en 1972 va publicar la seva primera novella, El juego del lagarto, a Barral Editors, l'editorial del poeta i poltic Carlos Barral. Va morir d'un cncer de pulm el 19 d'agost de 2007.

 Obres .
El juego del lagarto (Barral, 1972);
Hoy he decidido (Lumen, 1974).
Qu son las organizaciones marxistas-leninistas? (La Gaya Ciencia, 1977).
El encuentro (1985).
El crculo de la luz (1985);
Viaje a Delfos (Tusquets, 1994).
El ausente, premi Juan March Cencillo, (2001).

Entre les seves traduccions destaca la de La Orestiada d'squil, que tamb adapt per a un muntatge teatral de Mario Gas.

 Necrolgica .
Carlos Tras, In memoriam per Mario Gas





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259832" title="Propietat distributiva" nonfiltered="1739" processed="1735" dbindex="101743">
En matemtiques, es diu que un operador  t la propietat distributiva sobre un operador , o que  s distributiu respecte de  en un conjunt E si per a tots x, y, z de E, es tenen les propietats segents :

   (distributiva a la dreta);

   (distributiva a l esquerra);

 En el conjunt R .
Per exemple, en el conjunt  dels reals, la multiplicaci s distributiva respecte de la suma (s un dels axiomes de l estructura d anell) :



I igualment : 

Del fet de passar del producte d un nombre per la suma d altres dos a la suma de dos productes se n diu desenvolupar l'expressi.

Si s escriu la identitat en l altre sentit, llavors se n diu treure el factor com :

 ;

Aqu s ha tret el factor com a.

Exemple numric :


Vegeu tamb.
 Propietat commutativa;
 Propietat associativa;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259833" title="Popp" nonfiltered="1740" processed="1736" dbindex="101744">
Popp o Popp de Carntia (itali: Poppone di Carinzia), de nom secular Wolfgang von Treffen (?   1042) fou un bisbe alemany, que fou patriarca d'Aquileia del 1019 al 1045.

El va nomenar l'emperador Enric II i va substituir a Joan IV de Ravenna; va acompanyar s l'emperador durant l'expedici imperial a Itlia el 1022 .  Era probablement nebot de l'emperador Conrat II que li va concedir un extens domini del riu Isonzo al riu Livenza, verdader origen del poder temporal del patriarcat; va obtenir tamb de l'emperador el dret de recaptar les taxes i de fer moneda (unes monedes de plata del mateix valor que la lira veronesa).

Va provar de sotmetre al patriarca de Grado, assaltant, al front del seu exrcit, l'illa de Grado (1024) que va conquerir i saquejar, pero finalment Vencia va exercir pressions sobre l'emperador Conrat i va aconseguir la seva retirada, per el Papa Joan XIX li va concedir la dependncia de Grado del seu patriarcat.

Va fer grans construccions i va encoratjar el comer. Va expandir el sistema feudal al Friul cedint castells i terres, i va donar suport a la reconstrucci d'esglsies i monestirs. Va reconstruir la baslica d'Aquileia el 1031.

El 1044 el papa Benet IX li va retirar la supremacia sobre el patriarcat de Grado. Llavors Poppone va atacar altre cop Grado, va incendiar cases i esglsies i va assolar el pas.

Poppone va tenir presoner al arquebisbe de Mil, Aribert, per orde de l'emperador Conrat II. 

Va morir el 1045 i el va succeir Eberard o Eberhard



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259836" title="Eugenio Tras Sagnier" nonfiltered="1741" processed="1737" dbindex="101745">
Eugenio Tras Sagnier, (Barcelona, 31 d'agost de 1942) s un filsof catal, fill de Carlos Tras Beltran i germ de Carlos Tras Sagnier i Jorge Tras Sagnier. Pertany a l'alta burgesia catalana. Llicenciat en Filosofia per la Universitat de Barcelona el 1964, va prosseguir els seus estudis a Pamplona, Madrid, Bonn i Colnia. Des de 1965 s professor ajudant i desprs professor adjunt de Filosofia en les Universitats Central i Autnoma de Barcelona. En el curs acadmic 1972-73 es desplaa a Brasil i Argentina, en les universitats del qual imparteix cursos i conferncies. En 1976 accedeix al lloc de professor adjunt d'Esttica i Composici en l'Escola Tcnica Superior d'Arquitectura de Barcelona. En 1986 obt la Ctedra en aquesta facultat, en la qual romandr fins a 1992. Aquest any s nomenat professor de Filosofia en la Facultat d'Humanitats de la nova Universitat Pompeu Fabra de Barcelona, on continua actualment. 
 Pensament . 
Enfront del racionalisme dels positivistes lgics, filsofs analtics o marxistes, Tras proposa obrir la ra a altres espais que alhora puguin fecundar-la. Aix parlar de la "sinrazn" o la "bogeria", el "pensament mtic i mgic", el domini passional o l'amor-passi. Per a aix aborda categories com "el bell", "el sinistre" i "el sublim". Cap a 1980 perfila el concepte sobre el qual centrar la seva obra: el concepte de lmit (entre la ra i les seves ombres, des d'una perspectiva kantiana i en contacte dialgic amb Ludwig Wittgenstein o Martin Heidegger. Per a molts, la seva obra s una "exgesi" wittgensteiniana, en la qual "el subjecte" s el "lmit del mn". Des d'un logotip simblic, els seus llibres van establint la naturalesa de la ra que correspon al nou sser del lmit. Pot ser que el seu llibre ms reeixit sigui La edad del espritu, en el qual l'sser del lmit i la ra simblica sn perseguits a travs de set categories.

 Obres i assaigs .
La filosofa y su sombra (1969);
Filosofa y carnaval (1970);
Teora de las ideologas (1970);
La dispersin (1971);
Metodologa del pensamiento mgico (1971);
Drama e identidad (1973);
El artista y la ciudad (1975);
Meditacin sobre el poder (1976);
La memoria perdida de las cosas (1977);
Tratado de la pasin (1978);
El lenguaje del perdn (Un ensayo sobre Hegel) (1979);
Lo bello y lo siniestro (1981);
Filosofa del futuro (1984);
Los lmites del mundo (1985);
La aventura filosfica (1987);
Lgica del lmite (1991);
El cansancio de occidente (conversaci amb Rafael Argullol) (1992);
La edad del espritu (1994);
Pensar la religin (1997);
Vrtigo y pasin (1998);
La razn fronteriza (1999);
tica y condicin humana (2000);
Ciudad sobre ciudad. Arte, religin y tica en el cambio de milenio (2002);
El canto de las sirenas: argumentos musicales (2007);
 Premis i distincions . 
En 1974, el seu llibre Drama e identidad rep el premi 'Nova Crtica'. En 1975, el nou Premi Anagrama d'Assaig aposta per El artista y la ciudad. En 1983 va rebre el Premi Nacional d'assaig de les Lletres Espanyoles pel seu llibre Lo bello y lo siniestro. En 1995, el Premi Ciutat de Barcelona, per La edad del espritu i en el mateix any se li concedeix el XIII Premi Internacional Friedrich Nietzsche, per la seva labor filosfica. Al juny de 2000, la Universitat Autnoma de Santo Domingo (Repblica Dominicana), li va concedir el Doctorat Honoris causa. 
 Enllaos externs .

 Eugenio Tras Sagnier, Curriculum Vitae;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259837" title="Meteoropatia" nonfiltered="1742" processed="1738" dbindex="101746">


Meteoropatia (del grec "meteoros", alt en el cel, i "pathos", malaltia), s un terme que s'utilitza per referir-se a qualsevol patologia relacionada amb unes condicions meteorolgiques concretes.

Les alteracions de la llum,  per exemple, uns quants dies ennuvolats, afecta a l'estat d'nim. El vent fort durant dies i els canvis bruscs del temps causen maldecaps, irritabilitat, ansietat, etc.  Fins i tot s'ha comprovat que a les escoles, hores abans que plogui, els nens estan ms nerviosos.

Bibliografia.
 Balsamo V, Sirtori PG, Miani A Jr, Di Francesco A, Franceschini R, Mauro F, Alberti G, Grassi G. Meteoropathy: a syndrome continuously on the increase Clin Ter. 1992 Jul;141(7):3-8. PMID 1505175;
 Lpez del Val LJ, Rubio E, Calatayud V, Lpez del Val JA, Snchez E. Effect of atmospheric factors on the presentation of cerebrovascular accidents Neurologia. 1991 Feb;6(2):52-5. PMID 1863464;
 Palao Snchez A, Gracia Fleta F, Leiva Santana C. Ischemic cerebrovascular accident and climatologic factors Arch Neurobiol (Madr). 1989 May-Jun;52(3):161-5. PMID 2774806;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259838" title="Messier 9" nonfiltered="1743" processed="1739" dbindex="101747">

Mesier 9 (M9, NGC 6333) s un cmul globular visible a la constellaci del Serpentari. Va ser descobert per Charles  Messier en 1764. Es troba a 5.500 anys llum del centre de la Via Lctia i a 25.800 anys llum de la Terra.

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a 9,36, la seva magnitud en banda V (filtre verd) s igual a 8,42; el seu tipus espectral s Ne. Fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont.  De la seva velocitat radial respecte al Sol, 229,1 km/s, es dedueix que s'allunya del Sistema Solar a ms 824.460 km/h. 

s tracta d'un cmul visible amb binoculars amb molt bones condicions atmosfriques. Amb un telescopi de 200 mm de dimetre es poden resoldre algunes de les seves estrelles. En el seu interior s'han descobert 19 estrelles variables.

 Bibliografia . 
Harris, W. I. A catalog of parameters for globular clusters on the Milky Way, Astron. J., 112 (1996), 1487. ;

Enllaos externs. 
 Messier 9, SEDS Messier pages. ;
 Dades astronmiques SIMBAD. ;

 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259839" title="Pau d'Augsburg" nonfiltered="1744" processed="1740" dbindex="101748">
La Pau d'Augsburg fou un important tractat on el que es posava fi a una guerra entre les faccions protestants i catliques del sacre imperi romanogermnic a ms de ser escencial per l'avan del protestantisme i un dels motius de la futura Guerra dels trenta anys.

Precedents.

L emperador Carles V s tolerant i conciliador, t com a referent les dues esglsies existents a Bohmia els hussites i catlics. Al 1530 hi ha  la confessi d Augsburg  on Carles V intenta un apropament amb els protestants per no t xit i al 1531 els protestants formen la  lliga d Esmalcalda  aliant-se amb Frana i Dinamarca i iniciant una guerra contra l emperador. Carles V surt victoris i al 1555 es firma la Pau d Augsburg grcies a la qual el protestantisme pot continuar avanant.


La Pau d Augsburg.

El tractat fou important degut als segents aspectes:

 Reconeix als protestants les propietats secularitzades fins al moment.
 El prncep que al mateix temps fos bisbe o abat i es converteixi al protestantisme no conservar les terres de l'esglsia que no fossin secularitzades abans de 1552, les posteriors hauran de ser restitudes. Aix provocar moltes queixes i ser un dels motius de la guerra dels 30 anys.
 El prncep t dret a triar la seva religi aix com l'imposici d'aquesta als seus sbdits.
 S'atorga llibertat de culte a les ciutats imperials.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259840" title="Jorge Tras Sagnier" nonfiltered="1745" processed="1741" dbindex="101749">
Jorge Tras Sagnier (Barcelona, 1954) s una advocat i poltic catal, fill de Carlos Tras Beltran i germ de Carlos Tras Sagnier i Eugenio Tras Sagnier. Militant del Partit Popular (PP), fou diputat a les Corts a les eleccions generals espanyoles de 1996, s collaborador de la Fundaci FAES, presidida per Jos Mara Aznar. 

D'ideologia conservadora i enfrontat a les tesis de Josep Piqu, en 2005 va publicar un estudi sobre l'Estatut catal que afirmava que el text obre "la porta legal per a la futura ampliaci del matrimoni a unions poligmiques com les que autoritza la religi islmica" en contemplar la regulaci no noms del matrimoni sin tamb d'"altres formes de convivncia". Jorge Tras assenyalava que la Generalitat tindria competncies exclusives "sobre gaireb tot", incls "el temps lliure": "ni tan sols en l'poca de Mao Zedong i de la Revoluci Cultural, quan tots els xinesos feien gimnstica alhora, es van atrevir a tant", va assegurar als periodistes. Quant al model d'educaci defensat pel nou Estatut catal, l'exdiputat del PP el defineix com "un model intervencionista ms propi de dictadures socialistes que de societats lliures".

Al maig de 2006, Jorge Tras i Ignacio Snchez Cmara, articulistes del diari ABC, deixen de collaborar-hi per discrepncies amb la seva lnia editorial (passen a La Gaceta de los Negocios). Tras va declarar a El Confidencial que va presentar la seva renncia al consell d'administraci d'ABC desprs de ser-li comunicat que era suprimida la seva columna setmanal,  El camino del Obispo. Segons sembla, la notcia va agafar per sorpresa Tras, que era membre del consell de Prensa Espaola i de Vocento. Li van donar un motiu: criticava excessivament la revista El Semanal, distribuda els dissabtes per ABC. 

 Obres i articles a revistes .
 Qu es el catalanismo?, Cuenta y razn del pensamiento actual, ISSN 0211-1381, N 94, 1995, pags. 78-81;
 Informtica y privacidad. Se pueden poner puertas al campo?, Cuenta y razn del pensamiento actual, ISSN 0211-1381, N 63, 1992, pags. 98-101;
 Reformas de Cdigo Penal, Cuenta y razn del pensamiento actual, ISSN 0211-1381, N 64, 1992, pags. 55-57;

Obres collectives
 Una sentencia singular (STC 214/1991), La Constitucin y la prctica del derecho / coord. por Julin Martnez-Simancas Snchez, Manuel Aragn Reyes, Vol. 3, 1998, ISBN 84-85533-56-9, pags. 2587-2604;

 Llibres .
 Catalanismo y constitucin, Madrid: Fundacin para el Anlisis y los Estudios Sociales, 1998. ISBN 84-89633-81-9;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259842" title="Favicon" nonfiltered="1746" processed="1742" dbindex="101750">

Una favicon (abreviatura de l'angls favorites icon, o icona de punts o d'adreces d'inters) s una icona que s'associa amb un lloc web. El nom prov del fet que en un principi s'usaven exclusivament per identificar grficament els llocs web que es desaven en el navegador com a punts o adreces d'inters (el nom varia segons el navegador). Ms endavant, amb l'adveniment de les pestanyes de navegaci, tamb s'hi utilitzen, afavorint la identificaci del lloc web visitat. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259845" title="Jordi Pagans i Monsalvatje" nonfiltered="1747" processed="1743" dbindex="101751">

Jordi Pagans i Monsalvatje neix al Masnou (Barcelona), el 18  d'abril del 1932. Fill d'en Alfred Pagans i Llaur i de na Clara Monsalvatje i Iglsias, ambdues famlies tenen una llarga tradici artstica, com el guitarrista i cantant Lloren Pagans i Juli (1838-1883), germ del seu besavi, amic que fou d'en Richard Wagner, aix com del pare del pintor Edgar Degas. Aquest ltim deix testimoni del fet en diversos retrats en els que hi sn presents el pare de l'artista i el "chanteur Pagans". L'avi matern fou en Francesc Monsalvatje i Fossas (1853-1917), que tingu una destacada activitat com a historiador de les comarques gironines i del Rossell, especialment de l'antic comtat de Besal. El seu oncle, En Xavier Montsalvatje i Iglsias (1881-1921), escriptor i pintor, collabor en diverses revistes com "Joventut", "Lo Gerons", etc., a les que deixava sentir els ambients culturals europeus. Finalment, s'ha de fer esment del seu cos, en Xavier Montsalvatge i Bassols (1911),considerat el compositor catal ms representatiu de la seva poca.

Carrera artstica.
Jordi Pagans comena a pintar el 1948. Dos anys ms tard, rep classes particulars de tcnica pictrica amb el professor Saturo Lpez, aprenentatge que compagina amb l'assistncia a les classes nocturnes de l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Tot i aix, el criteri excessivament academicista de l'Escola, al condueix a deixar-la ben aviat. El 1956 comena a treballar al taller d'en Josep Roca i Sastre, moment important a la seva carrera, ja que els consells del pintor van influir positivament durant la seva etapa de formaci. Les pintures de Pagans que pertanyen a aquesta poca ens mostren com el pintor, davant el propsit expressiu, sap distingir entre el que s essencial i el que es peremptori. Domina les exigncies de l'enquadre i descobreix els elements i valors constructius que poden constituir una realitat estructural. Ser en aquest taller a on aprendr a fer seves una bona part dels conceptes de les escoles impressionistes i cubistes.

A partir del 1953 tenen lloc les seves primeres participacions en exposicions collectives i en diversos certmens. Molt aviat obt les primeres distincions: El Premi del Reial Cercle Artstic del Concurs d'Obres de Novells de l Ajuntament de Barcelona al 1956, i el Premi "Rafael Llimona" de Pintura Jove, de la Sala Pars al 1959.

Aquest mateix any realitza la seva primera exposici individual a la Sala Municipal de Girona, i una mica ms tard fa la seva presentaci a Pars, al "Club dels Quatre Vents". A Barcelona, es presenta a l'Ateneu Barcelons, al gener del 1962. Des de llavors, la seva activitat expositora ha estat un constant, d'acord amb la intensa i extensa obra realitzada en els ltims anys.

Als anys seixanta mant una estreta i slida amistat amb el pintor i historiador Rafel Benet i Vancells (1899-1979), les ensenyances del qual foren decisives per a llur formaci. Rafel Benet, que sempre es trobava a gust en mig dels pintors joves, consider a Pagans com un dels seus ms estimats "confidents". s en aquest ambient on s'ha de recordar la seva assistncia a les xerrades i tertlies del caf-restaurant "El Glaciar" de les Rambles barcelonines, a les que intervingueren pintors, com el citat Rafel Benet, Humbert, Prim, Pruna, Alfred Figueres, etc. Durant l'any 1963 form part del grup "Realitat Visual", les idees dels quals poden resumir-se tot indicant que "la pintura ha de ser un estat de crisi continua entre la intelligncia i lo sensible, entre el coneixement i el sentiment de la realitat".

Ser durant aquests anys (1963-1965) quan Jordi Pagans agafa contacte amb el carcter i el paisatge de Cadaqus, dels que mai se separar. Aquesta poblaci i el seu entorn ofereixen a l'artista un peculiar paisatge estructurat que se li revela com la preexistncia del seu propi paisatge somniat. Ja aleshores la seva pintura es caracteritzava per la solidesa de la contextura de les masses i per un sentit sossegat i ampli de la composici dintre de la tendncia figuratiu - realista que ha conreat posteriorment.

 Estil artstic .

De la seva trajectria cal destacar la seva constant maduraci tcnica - modulaci quasi gestual de formes i volums a pinzellades carregades de pasta, emparant-se en una concepci mediterrnia de la llum i del color, basada en tons mates i en absncia de contrasts violents. Pagans i Montsalvatje veu la pintura com quelcom interpretat personalment per l'artista, per amb la capacitat d'arribar tamb a l'espectador a travs d'un estat de contnua crisi entre el coneixement i el sentiment de la realitat.

Al llarg de la seva carrera, en Jordi Pagans, ha investigat amb materials diversos per a realitzar els seus paisatges urbans, mediterranis i bodegons. Ha destacat no sols com pintor a l'oli, sin tamb com dibuixant, aquarellista i creador de pastels i "gouaches". No s'ha d'oblidar tampoc la seva obra grfica en la que entre d'altres tcniques, ha treballat fonamentalment l'aiguafort.

Aix, en Jordi Pagans segueixi sent un pintor obert a les investigacions enriquidores que fins avui l'han portar a formar part, merescudament, del moviment pictric del nostre pas.

 Exposicions .



 Premis .

1956
"Real Crculo Artstico" award, Concourse of new painters, Barcelona council

1959 
Young painting award "Rafael Llimona", Sala Pars, Barcelona

1967 
Honor diploma "XI Salon de Mayo", Barcelona

1968
Second prize in the painting concourse "Vila de Centelles"

1969 
Third position in the Valls art meeting, Granollers
First position in thepainting concourse "Vila de Centelles
Second position in the "National" concourse of Amposta

1972 
"Mara Grif" award, VII Concourse "Vila de Palams"

1974  
"Ministerio de la Vivienda" prize
IX Concourse "Vila de Palams"

1975
"Mara Tras" award (in memorial), "Vila de Palams"

1980 
"Ciudad de Huesca" diploma, IV Biennal Nacional de Huesca

1982
Special mention (Official diploma), Sala de Avignon, France
Honorifical mention in the VIII Biennal of Vilafranca del Peneds

 Referncies .
 Bibliografia .
 Diccionari Biogrfic Contemporani. Ed. Crculo de Amigos de la Historia. Madrid, 1970			;
 Centenari del Centre Excursionista de Catalunya. Homenatge dels Artistes Catalans. Ed. Centre Excursionista de Catalunya. Barcelona, 1976 ;
 Gran Enciclopdia Catalana, vol. 11. Ed. Enciclopdia Catalana. Barcelona, 1978;
 Espins, J.M.: Visions de Cadaqus. 33 gravats de J. Pagans i Monsalvatje, prtic de Jordi Benet i Aurell. Ed. Gabinet d'Art, Grup 33. Olot, 1978 (edici de biblifil);
 Diccionari "Rfols" de Artistes de Catalunya, Balears i Valncia. Ed. "La Gran Enciclopdia Vasca". Barcelona, 1979;
 Pagans Monsalvatje. Biblioteca "Maestros actuales de la pintura y escultura catalanas", vol. 45. Jordi Benet. Ed. "La Gran Enciclopdia Vasca". Barcelona, 1979, 52 Pg.
 Fontbona, F.: El Paisatgisme a Catalunya. Ed. Destino. Barcelona, 1979;
 Tharrats, J.J.: Cent anys de pintura a Cadaqus. Ed. Cotal. Barcelona, 1981;
 Amir, X.: Els pintors de la Costa Brava avui. Ed. Xavier Amir. Barcelona, 1982;
 Santos Torroella, R. (Dir.): Enciclopdia Vivent de la Pintura i l'Escultura Catalanes, vol. VII. Ed. mbit. Barcelona, 1985;
 Portada de la "Revista Gal. Art", Barcelona, no. 14, may 1985;
 Plana, M. (Dir.): Homenatge a Josep Pla. Ed. Miquel Plana. Olot, 1989 (edici de biblifil);
 Sabata Serra, X. (Dir.): Guia d' Art 1991. Ed. Art Book 90 S. L. Barcelona, 1991;
 Coromina, V. (Dir.): 90 Artistes dels 90. Ed. Art Invest. S.A., Genve, 1992;
 Sabata Serra, X. (Dir.): Guia d Art 1994. Ed. Art 85 S.L. Barcelona;
 Encuentro con el Arte: Pintores y escultores Espanyoles. Ed. Anglica Guevara. Barcelona. 1995;
 Sabata Serra, X. (Dir.): Guia d Art 1995-1996. Ed. Art  85 S. L. Barcelona;
 Historia de L Art Catal: Segle XX Volumen IX. Ed. 62. Autor F.Gutierrez;
 Cent Paisatgistes: Josep M Cadena. Edicions Vicens Coromina. Barcelona, 1997;
 Artistes del 99: Edicions Vicens Coromina. Barcelona, 1999;
 Pintores y escultores: Encuentro con las artes. Ed. Anglica Guevara. Barcelona, 2000;
 Figures: Josep M Cadena. Edicions Vicens Coromina. Barcelona, 2000;
 Artistas y Pintores de Espaa. Edici Vicens Coromina. Edicions d Art 2001;
 Interiors: Josep M Cadena. Edicions Vicens Coromina. Barcelona, 2003;

Enllaos externs.
 Jordi Pagans i Monsalvatje - Life and Art;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259847" title="Dolors Genovs i Morales" nonfiltered="1748" processed="1744" dbindex="101752">
Dolors Genovs i Morales s una periodista catalana. Es llicenci en cincies de la informaci i filosofia i lletres a la Universitat Autnoma de Barcelona i en filologia catalana a la Universitat de Barcelona. Ha estat directora de documentals histrics dels Serveis Informatius de Televisi de Catalunya i professora de Documental de Creaci a la Universitat Ramon Llull. 

Els seus documentals a TV3 han destacat per no defugir temes polmics, com l'assassinat d'Andreu Nin (Operaci Nikolai), pel que va rebre el Premi Ajoblanco a l audcia el 1993, o l'afusellament de Manuel Carrasco i Formiguera a Sumarssim 477, que va provocar accions legals dels descendents de Carlos Tras Beltran i que acabaren amb sentncia favorable del Tribunal Constitucional d'Espanya.

Ha obtingut alguns premis, com el Primer Premi Cinema-Rescat a la millor utilitzaci d imatges d arxiu per a Chomn, Barcelona el 2002, i el Premi a la millor producci per a Roig i negre en el Primer Festival Internacional Memorimage de Reus (2006).

 Obres .
 Llibres .
 Les Barcelones de Porcioles. Edicions Proa. Barcelona, 2005;
 Documentals .
 Dal (TVC, 1985);
 In memoriam (TVC, 1986);
 Operaci Nikolai (TVC, 1992);
 1968 (TVC,1993);
 L'or de Moscou (TVC, 1994);
 Sumarssim 477 (TVC, 1994);
 4 dies de novembre (TVC, 1995);
 Desprs del diluvi (TVC, 1995);
 Camb (TVC, 1996);
 Cuba, siempre fidelsima (TVC, 1998);
 Sapientssims (TVC, 2000);
 Chomn (TVC, 2001);
 Joan March, els negocis de la guerra (TVC, 2003);
 Els viatges de Mona Lisa (La Productora/TVC, 2003);
 Abecedari Porcioles (TVC, 2004);
 Roig i Negre (TVC, 2006);
 Entre el jou i l'espasa (TVC, 2007);

 Enllaos externs .
 Currculum;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259849" title="Zanpakut?" nonfiltered="1749" processed="1745" dbindex="101753">
Una  s un tipus d'espasa de ficci en la srie Bleach que utilitzen els shinigamis amb poder. L'art de la seva utilitzaci es diu zanjutsu.

El seu aspecte s el d'una katana, amb les seves petites diferncies entre elles, per tot i aix les zanpakut , tenen tres estats, el normal, shikai i el bankai.

 Shikai .

Quan un shinigami t fora poder i es pot compenetrar amb la seva arma, aquesta li diu el seu nom, fent aix que la pugi alliberar i agafi una forma determinada i caracterstica de cada zanpakut .

 Bankai .

El bankai, altrament conegut com a alliberaci prohibida, s la segona transformaci que pot obtenir una zampakut . Aquesta sobta aquells shinigamis de gran poder que no noms arriben a parlar amb la seva espasa sin que hi tenen contacte directe, i es manifesten i es fusionen en un de sol com a esperit. Quan passa aix, la zampakut  dna a conixer la seva forma autntica i, per tant, la seva mxima fora.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259854" title="Messier 10" nonfiltered="1750" processed="1746" dbindex="101754">


Messier 10 (M10 o  NGC 6254) s un cmul globular visible a la constellaci del Serpentari. Va ser descobert per Charles  Messier en 1764.

La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) s igual a 6,4; el seu tipus espectral s F3 i fotogrficament s'aprecia de color daurat a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o ataronjat) que cont. De la seva velocitat radial, 75,4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a ms 271.440 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Lctia i de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. s un cmul globular molt pobre en variables: fins a l'any 2006 noms s'havien descober 4 estrelles variables en el seu nucli.

s fcilment visible amb binoculars degut a la seva magnitud de 6,6. Amb un telescopi de 150 mm es poden resoldre estrelles. Les estrelles ms brillants del cmul tenen una magnitud aparent de 13.

Enllaos externs. 
 Messier 10, SEDS Messier pages ;
 Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259857" title="Sacyr Vallehermoso" nonfiltered="1751" processed="1747" dbindex="101755">

Sacyr Vallehermoso s una empresa espanyola dedicada a la construcci, gesti de infraestructures i al sector immobiliari. Desprs de la fusi de les dues companyies en 2003, el seu Consell d'Administraci va quedar format per 17 membres: 
Juan Abell ;
Antonio Basagoiti;
Jos Ramn Caldern;
Demetrio Carceller;
Matas Corts;
Jos Mara Cuevas;
Pedro del Corro;
Luis del Rivero;
Ignacio Ezquiaga;
Pedro Gamero del Castillo;
Francisco Javier Gayo;
John Gmez Hall;
Georges Jacobs;
Jos Manuel Loureda;
Manuel Manrique;
Emilio Novela ;
Juan Miguel Sanjun;

El bar Georges Jacobs, nou en el consell, s president de la Federaci d'Empresaris Europeus i president de UCB i de la Cmera Americana de Comer a Blgica.

Les empreses ms representatives del grup son:

Sacyr ;
Itinere Infraestructures;
Vallehermoso;
Valoriza;
Testa;
Somague;
Sadit;
Sufi;
Cafestore;
Scrinser;
Cavosa;
 Vegis tamb .

Torre Sacyr Vallehermoso en el Cuatro Torres Business Area.

 Enllaos externs .

 Sacyr Vallehermoso;
 Itinere Infraestructures;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259859" title="Karl-Markus Gau" nonfiltered="1752" processed="1748" dbindex="101756">
Karl-Markus Gau (* 14 de maig del 1954 a Salzburg) s un escriptor en llengua alemanya, assagista i editor. Viu a Salzburg/ustria.

 Biografia .

Gau va estudiar filologia alemanya a Salzburg i comen a publicar assaigs molt aviat a la revista literria Wiener Tagebuch. Des del 1991, Gau s editor de la revista literria Literatur und Kritik de l'editorial Otto Mller Verlag de Salzburg. Els seus temes personals es mostren tamb a la revista. A ms, escriu articles i assaigs per a diaris i revistes a tots els pasos germanfons, per exemple per a Die Zeit, Frankfurter Allgemeine Zeitung, Neue Zrcher Zeitung, Salzburger Nachrichten i Die Presse. Des del 2006, Karl-Markus Gau s membre de l'Acadmia Alemanya per a la Llengua i la Literatura (Deutsche Akademie fr Sprache und Dichtung), i el 2007 fou proclamat doctor honoris causae per la universitat de Salzburg.

 Obra .

Gau s conegut sobretot pels seus assaigs. Escriu per a un mn hum i mostra amb molta ironia les paradoxes i les perversions de la vida moderna. Molts dels seus llibres descriuen minories i tnies, sobretot de l'Europa oriental. Els seus assaigs i els seus llibres de viatges han presentat al pblic alemany nombrosos escriptors dels pasos del centre i l'est d'Europa.

 Premis .

2007 Mitteleuropa-Preis;
2006 Georg Dehio-Buchpreis;
2005 Mans-Sperber-Preis Viena;
2004 Ren-Marcic-Preis;
2001 Ehrenpreis des sterreichischen Buchhandels fr Toleranz in Denken und Handeln;
1998 Bruno-Kreisky-Preis fr das politische Buch per a Ins unentdeckte sterreich;
1997 Europischer Essaypreis Charles Veillon per a Das Europische Alphabet;
1994 sterreichischer Staatspreis fr Kulturpublizistik;
1994 Buchprmie des Bundesministeriums fr Unterricht und Kunst;
1992 Literaturstipendium der Stadt Salzburg;
1989 Buchprmie des Bundesministeriums fr Unterricht und Kunst;
1988 Staatsstipendium des Bundesministeriums fr Unterricht und Kunst;
1987 Internationaler Preis von Portoroz fr Essayistik;

 Obra traduda al catal .

 Europeus en extinci. Trad. Meritxell Serra. Barcelona, Smbol editors, 2007 ISBN 978-84-95987-52-5;

 Obres en alemany (tria) .

 Die versprengten Deutschen. Unterwegs in Litauen, durch die Zips und am Schwarzen Meer. Paul Zsolnay Verlag, Viena 2005 ISBN 3-552-05354-9;
 Wirtshausgesprche in der Erweiterungszone. Otto Mller Verlag, Salzburg 2005 ISBN 3-7013-1102-1;
 Die Hundeesser von Svinia. Paul Zsolnay Verlag, Viena 2004 ISBN 3-552-05292-5;
 Von nah, von fern. Ein Jahresbuch. Paul Zsolnay Verlag, Viena 2003 ISBN 3-552-05286-0;
 Mit mir, ohne mich. Ein Journal. Paul Zsolnay Verlag, Viena 2002 ISBN 3-552-05181-3;
 Kurt Kaindl: Die unbekannten Europer. Fotoreise zu den Aromunen, Sepharden, Gottscheern, Arbreshe und Sorben. Mit Texten von Karl-Markus Gau. Otto Mller Verlag, Salzburg 2002 ISBN 3-7013-1060-2;
 Die sterbenden Europer.. Paul Zsolnay Verlag, Viena 2001 ISBN 3-552-05158-9;
 Der Mann, der ins Gefrierfach wollte. Albumbltter. Paul Zsolnay Verlag, Viena 1999 ISBN 3-552-04936-3;
 Ins unentdeckte sterreich. Nachrufe und Attacken. Paul Zsolnay Verlag, Viena 1998 ISBN 3-552-04878-2;
 Das europische Alphabet. Paul Zsolnay Verlag, Viena 1997 ISBN 3-552-04827-8;
 Inge Morath: Donau. Mit einem Essay von Karl-Markus Gau. Otto Mller Verlag, Salzburg 1995 ISBN 3-7013-0916-7;
 Ritter, Tod und Teufel. Essay. Wieser Verlag, Klagenfurt 1994 ISBN 3-85129-149-2;
 Die Vernichtung Mitteleuropas. Essays. Wieser Verlag, Klagenfurt 1991 ISBN 3-85129-043-7;
 Der wohlwollende Despot. ber die Staatsschattengewchse - Essay. Wieser Verlag, Klagenfurt 1989 ISBN 3-85129-018-6;
 Tinte ist bitter. Literarische Portrts aus Barbaropa - Essays. Wieser Verlag, Klagenfurt 1988 ISBN 3-85129-003-8;
 Wann endet die Nacht. ber Albert Ehrenstein - ein Essay. Edition Moderne, Zuric 1986 ISBN 3-907010-24-8;
 Zu frh, zu spt, Zsolnay Verlag 2007, Viena ISBN 3-552-05397-2;

 Enllaos externs .
 Informaci sobre Europeus en extinci al lloc web de Smbol editors;
  Otto Mller Verlag, Salzburg;
  Wieser Verlag, Klagenfurt;
  Paul Zsolnay Verlag, Wien;
  Georg Dehio-Buchpreis 2006;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259862" title="FTSE 100" nonfiltered="1753" processed="1749" dbindex="101757">
L'ndex FTSE 100, pronunciat popularment com Footsie 100, s publicat pel Financial Times.

El composen els 100 principals valors ("blue chips") de la Borsa de Londres (London Stock Exchange). Ftse s un acrnim de Financial Times Stock Exchange. El principal indicador del FTSE 100 s el FTSE 100 Index. L'ndex var ser desenvolupat amb un nivell base de 1000 a data 3 de gener de 1984

La capitalitzaci de les empreses que composen l'ndex suposa el 70% del valor total del mercat.

Els valors ponderen pel criteri de capitalitzaci.

Es revisa trimestralment, el primer divendres de mar, juny, setembre i desembre. Les sessions es desenvolupen de dilluns a divendres.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259869" title="Cintra" nonfiltered="1754" processed="1750" dbindex="101758">


Cintra, S.A. (Concesiones de Infraestructuras de Transporte) s un operador internacional d'autopistes de peatge, d'aparcaments i d'estacionament regulat. Les seves accions es negocien a la Borsa de Madrid i formen part de l'ndex Ibex 35. El principal accionista de Cintra s Ferrovial amb un 62.5%. Les carreteres operades per Cintra inclouen l'Autopista 407 (Ontario), Chicago Skyway, la carretera de peatge d'Indiana i nombroses carreteres espanyoles.

Autopistes dirigides per Cintra.
Ausol - Ausol;
Autema - Autema;
Autopista M-45 - Autopista M-45;
Autopista R-4 - Autopista R-4;
Autopista Madrid-Levante - Autopista Madrid-Levante;
Autopista M-203;
Eurolink M4 - Eurolink M4;
407 ETR - 407 ETR;
Euroscut Algarve;
Euroscut Norte Litoral;
Chicago Skyway - Chicago Skyway;

 Enllaos externs .
Pgina oficial de Cintra;
Pgina oficial de Cintra Aparcaments;
Segon enlla a la Pgina oficial de Cintra Aparcaments;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259870" title="Panxampla" nonfiltered="1755" processed="1751" dbindex="101759">
Joan Pujol Fontanet s el nom del bandoler de les Terres del Sud de Catalunya. Va nixer a Alfara de Carles el 23 d'abril de 1857 i mor el 16 de juny del 1883.
Amb el malnom de "Panxampla" era fams i conegut pels pobles d' Alfara de Carles, Reguers, Beseit i per les muntanyes dels Ports i fins i tot a les terres a Espanya.

Va ser sotms a un Consell de Guerra i sentenciat a mort per haver ferit un gurdia-civil, en una de les nombroses escaramusses hagudes pels Ports de Tortosa-Beseit.
Desprs d'un crim de taverna que probablement no havia coms ell, fug a la muntanya, on s'amag i sobrevisqu uns tres anys. Finalment va passar a Frana on va romandre dos anys com a soldat carl exiliat. Va conixer Victorine, i tingueren un fill. Fou pres per dos gendarmes i dos gurdia-civils a un caf de Carcassona, el 7 de desembre de 1882. Fou afusselat per un escamot de soldats al costat de la porta de Sant Antoni a la ciutat de Tarragona el dia 16 de juny de 1883 a les 8 del mat.

Segons Vergs Paul, Panxampla "feia anar esparverats els masovers de les muntanyes dels Ports, tot i que hi havia gent que el defensava ja que noms tenia "males entranyes" per als rics i per als que el perseguien i en canvi tenia bon cor per als pobres".
Conta la tradici oral que noms portava una manta, un trabuc i un punyal.Es pot dir que la seva histria o llegenda sempre ha estat present pels pobles on es va moure, fins i tot el grup de cantautors de les Terres de l'Ebre Quico el Clio, el Noi i el Mut de Ferreries t en el seu repertori una can dedicada a la figura del bandoler ms conegut del sud de Catalunya.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259873" title="Magnetosfera" nonfiltered="1756" processed="1752" dbindex="101760">

Una magnetosfera s una regi al voltat d'un objecte astronmic on el seu camp magntic actua com escut modificant o organitzant les partcules carregades d'alta energia procedents del Sol. La Terra est envoltada per una magnetosfera, com tamb ho estan els planetes Jpiter, Saturn, Ur i Nept. Mercuri i la lluna de Jpiter Ganimedes tenen una magnetosfera massa feble per a poder atrapar plasma. Mart t una magnetosfera de superfcie irregular. El terme magnetosfera tamb pot descriure les regions dominades per camp magntics d'objectes estellars, per exemple pulsars.
 Histria de la fsica magnetosfrica .
La magnetosfera terrestre va ser descoberta el 1958 per l'Explorer 1. Abans es pensava que hi havia corrrents elctric fluint per l'espai, perqu algunes vegades les erupcions solars produen a tempestes magntiques a la Terra. Es desconeixia d'on i perqu fluen, incls es desconeixia l'existncia del vent solar. Va ser  al 1959 quan  Thomas Gold  va proposar el nom magnetosfera a la regi per sobre de la ionosfera i fins una distncia de 10 vegades el radi de la Terra. Journal Geophysical Results LXIV. 1219/1

 Magnetosfera terrestre .


 

La magnetosfera forma part de l'exosfera, la part ms externa i mplia de l'atmosfera terrestre. Comena a uns 500 km d'altura, per sobre de la ionosfera, on les partcules ionitzades de l'atmosfera interaccionen amb major intensitat amb el camp magntic terrestre. La magnetosfera interacciona amb el vent solar en una regi denominada magnetopausa que es troba a uns 60.000 km de la Terra en direcci Terra-Sol i a molta major distncia en direcci oposada. Per davant de la magnetopausa es troba la superfcie de xoc entre el vent solar i el camp magntic. En aquesta regi el plasma solar es frena rpidament abans de ser desviat per la resta de la magnetosfera. Les partcules carregades del vent solar sn arrossegades pel camp magntic sobre els pols magntics donant lloc a la formaci d'aurores polars, boreals en l'hemisferi nord i australs en l'hemisferi sud. En el costat no illuminat les lnies de camp es deformen i allarguen arrossegades pel vent solar arribant a una grandria de 300.000 km en direcci oposada al Sol. 


A uns pocs milers de km de la superfcie terrestre es troba una regi en l'equador magntic en el qual moltes de les partcules carregades sn atrapades i accelerades formant els cinturons de Van Allen o cinturons de radiaci. 
Alguns cientfics pensen que sense la magnetosfera la Terra hagus perdut la majoria de l'aigua de l'atmosfera i els oceans en l'espai, a causa de l'impacte de partcules energtiques que dissociarien els toms d'hidrogen i oxigen permetent escapar els lleugers toms d'hidrogen, amb la qual cosa el planeta se semblaria molt ms a Mart. S'estima que aquest va poder ser un factor important en la prdua d'aigua de l'atmosfera primitiva Marciana. 

 Propietats generals .
Dos factors determinen l'estructura i el comportament de la magnetosfera, per una banda el camp  magntic terrestre, i per l'altre el vent solar.
 El Camp magntic terrestre sembla estar generat per un efecte de dinamo del nucli de la Terra, associat amb la circulaci de metall lquid al nucli terrestre produida per la calor interna. S'assemblaria a una barra imantada inclinada uns 10 de l'eix de rotaci de la Terra. El camp t una intensitat d'al voltant de 30.000-60.000nanoteslas (nT) a la superfcie terrestre, la seva intensistat disminueix inversament al cub de la distncia. ;
 El vent solar s una efusi rpida de plasma calent provinent del Sol en totes les direccions. Sobre l'equador solar arriba als  400 km/s; sobre els pols solars quasi el doble. L'efusi s impulsada per la temperatura d'un mili de graus de la corona, fennem que encara no t  una explicaci generalment acceptada. La seva composici s'assembla a la del Sol; al voltant del 95 % dels ions sn protons, al voltant del 4% nucli d'heli, i un 1% de materia ms pesant (C, N, O, Ne, Si, Mg...fins a Fe) i prou electrons com per mantenir la neutralitat de la crrega. A l'rbita de la Terra la seva densitat tpica s  6 ions/cm3 (variable, com ho s la velocitat), i cont un camp magntic interplanetari de (normalment) 2 5 nT. Aquest camp magntic s produeix per l'estirament de les lnies de camp magntic originades al Sol.

Efusions de plasma i tempestes magntiques
Raons fsiques fan difcil que el plasma del vent solar amb el seu camp magntic interplanetari es pugui barrejar amb el plasme terrestre ja que el seu camp magntic t una font diferent. Els dos plasmes acaben separats per una frontera, la magnetopausa i el plasma terrestre queda confinat a una cavitat dins l'efusi de vent solar, la magnetosfera. L'aillament no s del tot complet grcies a processos secundaris com la reconnexi magntica, -sin seria difcil per al vent solar transmetre molta energia a la magnetosfera-encara que determina la configuraci general.

Una caracterstica addicional s una collisi lliure bow shock la qual s'alinea  en el vent solar   davant  la Terra, normalment a 13.5 RE en la cara en direcci al Sol. S'alinea perqu la velocitat del vent solar excedeix (normalment 2-3 vegades) la de les ones d'Alfvn una famlia d'ones caracterstiques amb les que les alteracions es propaguen en un fluid magntic. En la regi darrera  del shock magnetosheath o envolcall magntic la velocitat cau a la velocitat Alfvn ( i la temperatura augmenta, absorvint la prdua d'energia cintica 9, per la velocitat torna a augmentar rpidament ja que el plasma s emps per les efusions de vent solar dels voltants .

Per entendre la magnetosfera, cal visualitzar les lnies del camp magntic, que des de qualsevol lloc apunten en la direcci del camp magntic- per exemple, separant-se prop del pol nord magntic (pol sud geogrfic), i convergint un altre cop al voltant del pol sud magntic (pol nord geogrfic).
 Cinturons de radiaci.
Quan els primers satllits cientfics estatunidencs Explorers 1 i 3 i el sovitic  Sputnik 3 van observar un intens (i inesperat) cintur de radiaci  al voltant de la Terra, sostingut pel seu camp magntic. Un dels collaboradors de James Van Allen va exclamar: Du meu, l'espai s radioactiu a l'adonar-se del significat de les observacions. Aquest era el cintur de radiaci interior de protons amb energies del rang 10-100 MeV (megaelectrovolts), atribudes posteriorment a  la desintegraci de neutrons albedo un efecte secundari de la interacci de la radiaci csmica amb l'atmosfera superior. Centrada en lnies de camp que creuen l'equador al voltant de 1.5 RE del centre de la Terra.

Ms tard es va observar una poblaci d'ions i electrons en lnies de camp creuant l'equador a 2.5 8 RE. La part altament energtica de aquest poblaci (sobre 1 MeV) es va conixer com cintur de radiaci exterior, per el seu s a baixes energies (pic sobre 65 keV) i est identificat com plasma de corrent d'anell.

L'atrapament de partcules carregades en un camp magntic pot ser prou estable. Aix s, particularment cert en el cintur interior, ja que la concentraci de protons atrapats des de neutrons albedo s bastant lenta, requerint anys per aconseguir les intensitats observades. Al juliol de 1962  els EE.UU. Van provar una bomba H en aquesta regi, creant un camp artificial d'electrons d'alta energia, alguns d'ells encara hi eren 4-5 anys desprs (aquest tipus de proves estan actualment prohibides per tractats).

El cintur exterior i el corrent d'anell sn menys persistents, perqu les collisions de canvi de crrega amb toms de la geocorona  tendeixen a treure les seves partcules. Aix suggereix la existncia d'un mecanisme font efectiu, que contnuament proporciona a aquesta regi plasma fresc. Succeri que la barrera magntica pot ser trencada per forces elctriques. Si el plasma empeny prou, genera camps elctrics que el permeten moure en resposta a l'empenta, sovint (no sempre) deformant el camp magntic en el procs.

 Cua de la Magnetosfera.

Una cua magntica es forma quan els vents solars arrosseguen gasos electrificats,  plasma, atrapats en la magnetosfera d'un planeta lluny del Sol. La cua magntica es pot estendre a grans distncia del planeta que l'origina. La cua magntica de la terra s'estn al menys 200 vegades el seu radi en la direcci oposada al Sol, ms enll de l'rbita de la Lluna que es troba a 60 radis terrestres. La cua magntica de Jpiter s'estn ms enll de l'rbita de Saturn. A vegades Saturn es troba immers  en la magnetosfera joviana.  
L'extensi de la magnetocua prov de l'energia emmagatzemada en el camp magntic del planeta. A vegades aquesta energia es deslliura i el camp magntic esdev ms dipolar temporalment. Quan aix succeeix, aquesta energia emmagatzemada energitza el plasma atrapat en les lnies del camp magntic. Part d'aquest plasma s condut a travs de la cua dins el vent solar. La resta s'injecta dins la magnetosfera interior on formar aurores. Aquests fenmens poden provocar problemes en la navegaci espacial i comercial i en les comunicacions. 
 Corrents elctrics a l'espai .
Els camps magntics a l'espai es deuen exclusivament a corrents elctrics, sense  presncia de ferromagnetisme.  Aquests camps van ser descrit per  Oersted i  Ampre al 1820.  James Clerk Maxwell va formular les propietats fonamentals en la seva equaci de Maxwell en 1864. 
Els camps magntics de corrents que circulen en el plasma magnetosfric estenen el magnetisme terrestre ms enll del que es podria predir tant sols del camp terrestre intern. Aquests corrents tamb determinen l'estructura del camp lluny de la Terra, creant les regions descrites anteriorment en l'article.  
Els corrents elctrics necessiten un voltatge, una mena de diferncia de pressi (potencial elctric) per a funcionar. La llei d'Ohm funciona molt be en els conductors metllics com els fils elctrics i prediu un corrent proporcional al voltatge. Si es dobla el voltatge el corrent es dobla, si es treu el voltatge i el corrent no pot fluir.
Per aix no succeeix en la magnetosfera (ni en molts plasmes) on els corrents no necessiten de voltatges (amb una important excepci. Qualsevol corrent elctric s el transport de crrega elctrica, per en molts casos, aquest transport es troba implicit en l'estructua del camp i el plasma. Per exemple, els ions positius i els electrons atrapats en un camp dipolar prop de la Terra tendeixen a circular al voltant de l'eix magntic del dipol (la lnia que connecta els pols magntics), sense guany o prdua d'energia. Vist des de dalt el pol nord magntic (pol sud geogrfic), els ions circulen en el sentit de les agulles del rellotge, i els electrons al contrari, produint un corrent circulatori en xarxa en sentit de les agulles del rellotge, congegut degut a la seva forma com corrent d'anell. No cal voltatge, el corrent s'eleva naturalment dels ions i electrons  en moviment del camp magntic. 
Qualsevol corrent d'aquest tipus modificar el camp magntic. El corrent d'anell, per exemple, enforteix el camp en l'exterior, ajudant a expandir la mida de la magnetosfera. Al mateix temps, afebleix el camp magntic al seu interior. En una tempesta magntica, s'afegeix plasma al corrent d'anell, fent-lo temporalment ms fort. I el camp s'observa des de la Terra afeblit fins a  1-2%.

La deformaci del camp magntic, i el seu flux de corrent elctric, es troben ntimament lligats, fent moltes vegades difcil saber quin s la causa i quin l'efecte. Freqentment (de la mateixa manera que en la magnetopausa i la magnetocua) s intutivament ms til observar la distribuci i flux del plasma com a efecte primari, que produeix l'estructura magntica observada, amb els corrents elctrics associats com a caracterstica d'aquestes estructures , ms una exigncia de coherncia de l'estructura magntica. 
Com abans s'ha mencionat, existeix al menys una excepci, un cas on el voltatge condueix els corrents. Aix succeeix amb el corrent de Birkeland, que flueix des de l'espai distant a la ionosfera prop del pol, continua al menys una distncia en la ionosfera, i desprs torna a l'espai. (Part del corrent llavors es desvia i abandona la Terra una altra vegada al llarg de les lnies de camp en la cara de mat, el flux travessa la mitjanit com a part del corrent d'anell, llavors torna a la ionosfera al llarg de les lnies de camp a la cara del vespre i es torna a ajuntar). El circuit complet d'aquests corrents, sota diverses condicions, encara no est aclarit.
Degut a que la ionosfera s un tipus de conductor ohmic, aquests flux l'escalfaran. I tamb donaran lloc a corrents Hall secundaris, i acceleraran les partculers magnetosfriques els electrons dels arcs de les aurores polars, i ions d'oxigen ionitzats (o+) que contribueixen al corrent d'anell. 
Enllaos externs.

USGS Programa Geomagntic ;
NOAA Centre de dades geofsiques ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259878" title="William-Adolphe Bouguereau" nonfiltered="1757" processed="1753" dbindex="101761">


 William Adolphe Bouguereau (La Rochelle 30 de novembre de 1825 - 19 d'agost de 1905) va ser un pintor acadmic francs. Entre les personalitats de l'poca que confessaren admiraci per la seua obra cal destacar el pianista i compositor romntic Chopin.

Estudiant a l'Acadmie Julian a Pars, les seues pintures realistes i de temes mitolgics marcaren les seues obres. 

Bouguerau va estar casat amb una altra artista, Elizabeth Jane Gardner. Grcies a la seua influncia, moltes institucions d'art s'obriren per primera vegada a les dones, fins i tot l'Acadmia francesa de Belles Arts.


 Pintures .



Enllaos externs.
Art Renewal Center;
William Adolphe Bouguereau en el Web Museum;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259880" title="Zabaldu" nonfiltered="1758" processed="1754" dbindex="101762">
Zabaldu s un lloc web en euskera on els usuaris registrats sn qui envien notcies o histries (extretes de blocs o pgines web) i amb els vots de la resta d'usuaris (registrats o no) trien quines arriben a sortir a la portada. s un homleg o clon del Mename en castell i en definitiva del Digg en angls.

Enllaos externs.
Lloc web de Zabaldu ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259881" title="NH Hotels" nonfiltered="1759" processed="1755" dbindex="101763">


NH Hoteles SA (Navarra Hoteles), )  s una de les ms grans cadenes hoteleres espanyoles i la tercera d'Europa a la categoria d'hotels urbans de negoci, desprs de la compra de la cadena holandesa Krasnapolsky, el juliol de 2000, la cadena mexicana Krystal el juny de 2001, l'alemana Astron el 25 de febrer de 2002, i la italiana Jolly Hotels el 2007.

Creada en la dcada dels vuitanta per Antonio Cataln, NH posseeix actualment 357 hotels amb ms de 50.000 habitacions a 22 pasos d'Europa, Llatinoamrica i frica. Compta amb una plantilla de 22.000 empleats. 

NH Hoteles cotitza a la Borsa de Madrid.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259883" title="Chuza!" nonfiltered="1760" processed="1756" dbindex="101764">
Chuza s un lloc web en gallec on els usuaris registrats sn qui envien notcies o histries (extretes de blocs o pgines web) i amb els vots de la resta d'usuaris (registrats o no) trien quines arriben a sortir a la portada. s un homleg o clon del Mename en castell i en definitiva del Digg en angls.

Enllaos externs.
Lloc web de Chuza ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259884" title="Digg" nonfiltered="1761" processed="1757" dbindex="101765">
Digg s un lloc web en angls on els usuaris registrats sn qui envien notcies o histries (extretes de blocs o pgines web) i amb els vots de la resta d'usuaris (registrats o no) trien quines arriben a sortir a la portada. Est+a en actiu des del 2004.

Llocs web similars.
Mename en castell;
La Tafanera en catal.
Zabaldu en euskera.
Chuza en gallec.
Yahoo! Buzz, la resposta de Yahoo!

Enllaos externs.
Lloc web de Digg ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259887" title="Xarxa social" nonfiltered="1762" processed="1758" dbindex="101766">


Una xarxa social s una estructura social que es pot representar en forma d'un o diversos grafs en el qual els nodes representen individus (de vegades denominats actors) i les arestes relacions entre ells. Les relacions poden ser de diferent tipus, com intercanvis financers, amistat, relacions sexuals, o rutes aries. Tericament no hi ha lmit per als nodes que poden compondre una xarxa per el nombre de Dunbar limita les connexions estables a 150 membres, a partir d'aqu les relacions serien frgils i canviants.

Alguns dels estudiosos ms destacats de les xarxes socials sn Georg Simmel, Harrison White, Barry Wellman o David de Ugarte.

Estructura de la xarxa.
La xarxa pot tenir un sol centre, diversos o caracteritzar-se per la tendncia a agrupar diverses subxarxes sense centre reconegut, com podria ser la blocosfera. Aquestes xarxes s'anomenen distribudes. Alexander Bard encuny el terme de netocrcia per explicar el repartiment de poder o prestigi en aquestes xarxes.

Tamb es pot analitzar l'estructura de la xarxa segons la connectivitat dels seus membres, s a dir, si es relacionen noms amb un subgrup, quants intermediaris hi ha entre cada persona, si els nexes sn mltiples i per tant la xarxa est cohesionada o si per contra cada individu forma un node ms o menys independent connectat a uns quants nodes ms.

Les relacions entre els membres poden ser recproques o no i valorar-se segons siguin didiques (es dna o no el contacte) o quantitatives (importa el nombre de trobades, com missatges en un frum i grau d'activitat, per exemple).

Vegeu tamb.
Facebook;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259890" title="Murat I" nonfiltered="1763" processed="1759" dbindex="101767">

Murat I  (turc otom:           , Turc: I. Murat Hdavendigr) (?   1389) va ser el sold de l'Imperi Otom. Era el fill d'Orhan I i de la princesa bizantina Helena, i va governar l'Imperi des de la mort del seu pare el 1359 fins la seva mort. Va ser el responsable de convertir la tribu Osmanli en un imperi, i reb el sobrenom de Hdavendigr: "el semblant a Du".

Poltica interior: establiment de l'Imperi.
Va assentar l'Imperi donant forma a la societat i al govern a la recentment conquerida ciutat d'Adrianpolis (Edirne en turc) i expandint el reialme cap a Europa, absorbint la major part dels Balcans sota el poder otom i obligant a l'emperador bizant a pagar-li tribut. El 1383 va establir el ttol de sold (o sult) i va formar el cos dels genssers i el sistema de recultament Dev irme. Tamb va ser el responsable de l'organitzaci del govern del Divan, els jutges militars (kazasker), i la divisi de l'Imperi en les provncies d'Anadolu (Anatlia) i Rumeli (Europa).

Poltica exterior: expansi militar.
Murat va lluitar a Anatlia contra el poders emirat de Karamanid i a Europa contra els serbis, els blgars i els hongaresos. Va accedir als balcans desprs de la seva victria a la Batalla de Maritsa, el 26 de serembre de 1371, contra una coalici cristiana dirigida pel rei d'Hongria. El 1366 el rei serbi va veure's obligat a pagar tribut al sold i el 1385 la ciutat de Sofia va caure en poder dels otomans.

Murat es va tornar a enfrontar amb l'exrcit serbi el 1389 a la Batalla de Kosovo. Durant la batalla, Murat va morir a mans de Milo Obili , un noble serbi que havia jurat que la seva espasa seria la que mataria Murat. El fill i hereu de Murat, Baiazet I, va prendre les regnes de la batalla que va acabar amb victria otomana. La tomba de Murat encara es troba al camp de batalla, al nord-oest de Pritina.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259891" title="MySpace" nonfiltered="1764" processed="1760" dbindex="101768">
Com podem llegir a la pgina principal, MySpace o MySpace.com s un lloc web d'interacci social format per perfils personals d'usuaris que inclou xarxes d'amics, grups, blogs, fotos, vdeos i msica, a ms d'una xarxa interna de missatgeria que permet comunicar uns usuaris amb uns altres i un cercador intern. Es tracta, per tant, d un portal  que permet posar en contacte gent d arreu del mn a travs d internet i aix compartir interessos.

Usos de MySpace.
L's que ms ha donat a conixer MySpace s el musical. Molts msics fan servir aquesta comunitat per donar a conixer els seus treballs. En un principi es tractava d'artistes desconeguts o d'aficcionats, per els darrers anys ha augmentat significativament el nombre d'artistes professionals, i fins i tot de discogrfiques, que fan servir aquest portal com a canal de comunicaci amb el pblic potencial.

Enllaos externs.
 Lloc web de MySpace ;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259896" title="Technorati" nonfiltered="1765" processed="1761" dbindex="101769">
Technorati s un motor de cerca d'Internet per a buscar blogs, que competeix amb Google, Yahoo!, PubSub i IceRocket. A l'abril de 2006, l'ndex de Technorati supera els 34,5 milions de blogs. A l'abril de 2007 es comptabilitzen uns 71 milions de blogs.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259897" title="Wladimir Copic" nonfiltered="1766" processed="1762" dbindex="101770">

Wladimir Copic (Vladimir  opi ) fou comandant de la XV Brigada Internacional durant la Guerra Civil Espanyola, entre el 15 de febrer i el 10 de juliol del 1937 en que fou ferit, del 5 d'agost del 1937 al 7 de mar del 1938 i de l'1 d'abril fins el maig del 1938.

Era d'origen croat. De la mateixa manera que Janos Galicz, es va allistar a l'exrcit austro-hongars durant la Gran Guerra i posteriorment fou capturat pels russos. Ex-president del Partit Comunista de Iugoslvia al Komintern, fou executat en tornar a l'URSS el 1938.

El seu germ, Milan Copic, control la pres de les Brigades Internacionals de Camp Lucsz.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259901" title="Evangeli de Marci" nonfiltered="1767" processed="1763" dbindex="101771">
L'Evangeli de Marci es un escrit apcrif que recopila l'Evangeli segons Lluc, per mutilat, junt a les deu primeres Epstoles de Pau.
 
Contingut.
Fa davallar a Jess directament des del cel a Cafarnam. Les nombroses cites dels Pares de l'Esglsia, permeten reconstruir-lo amb molta aproximaci. La temptativa mes aconseguida ha estat la d'A. Harnak, Marcion, das Evangelium vom fremden Gott.

Bibliografia.
Aurelio de Santos Otero "Los Evangelios Apcrifos". ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259902" title="Evangeli Viu" nonfiltered="1768" processed="1764" dbindex="101772">
L'evangeli Viu s un evangeli apcrif que fou usat pels maniqueus. Les seves referncies les tenim grcies a Timoteu Presbter en la seva obra De iis qui ad Eclesiam accedunt.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259903" title="Castell de Birr" nonfiltered="1769" processed="1765" dbindex="101773">


El castell de Birr s un gran castell que hi ha al poble de Birr, al Comtat d'Offaly, Irlanda. s la llar del set Comte de Rosse.

Una dels trets ms caracterstics s el seu "Gran Telescopi", o Leviatan, del tercer Comte de Rosse, un telescopi astronmic amb un reflector de 183 cm, que hi ha als jardins del castell. Va ser completat el 1845 i es va usar durant unes quantes dcades abans que es fessin les darreres observacions a comenaments del segle XX. Va ser desmuntat el 1914, per ha estat restaurat i pot ser visitat pel pblic. La seva mida rcord no va ser superada fins que al 1917 es va acabar de construir el telescopi Hooker de 254 cm.

Enllaos externs.
Castells d'Irlanda ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259904" title="Gngora (Navarra)" nonfiltered="1770" processed="1766" dbindex="101774">
Gngora s un petit poble situat al municipi d'Izagaondoa (Aranguren), a la comarca dels Pirineus (en castell, Pirineos), Navarra. Es troba a 726 metres sobre el nivell del mar, prop a la capital navarresa Pamplona.

El nom del poble prov, probablement, de l'adaptaci basca del terme germnic gund, que vol dir "batalla". Tamb es creu que l'origen del terme pot deure's a una latinitzaci d'un terme basc, conchilla, encara que no pot confirmar-se amb exactitud.

Aix mateix, el poble va donar origen al cognom toponmic Gngora, que desprs d'estendria a molts sectors de la pennsula Ibrica, principalment Andalusia. D'aquesta comunitat era el poeta barroc Luis de Gngora y Argote. Tamb destaca el virrei de Nova Granada (actuals Colmbia, Veneuela i Equador), Antonio Caballero y Gngora, del que tamb sorgiria la denominaci cientfica per a una espcie d'orqudia que creix en zones tropicals de Llatinoamrica.
 
Al poble hi ha una torre coneguda com Torre de Gngora, que va pertnyer al marqus Juan Gngora y Cruzat, i que actualment est en estat de deterioraci. Tamb hi ha una srie d'habitatges antics envoltades de camp i zones boscoses. Els habitants de Gngora es dediquen principalment a la labor agrcola.

Segons el cens de 2004, la poblaci del poble era de 24 habitants, en la seva majoria passaven els 50 anys d'edat.

 Referncies .




Enllaos externs.
Castells de Navarra: Torre de Gngora






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259905" title="Dent premolar" nonfiltered="1771" processed="1767" dbindex="101775">
Les premolars sn dents que serveixen per mastegar, amb un paper menys important que el de les molars. Es troben entre les canines i les molars i tamb participen en la configuraci esttica de la cara.

Els humans en tenen vuit.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259908" title="Queixal" nonfiltered="1772" processed="1768" dbindex="101776">
Els queixals sn dents que serveixen per mastegar, amb un paper ms important que el de les premolars. La seva posici es posterior a la de les canines. Sn el tipus de dent ms complex en la majoria de mamfers.

Els humans en tenen entre vuit i dotze, depenent de l'aparici o no dels queixals del seny.

Vegeu tamb.
Dent;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259909" title="Terra batuda" nonfiltered="1773" processed="1769" dbindex="101777">
La terra batuda s una de les quatre tipus de superfcies que s'utilitzen en el mn del tennis. Les pistes de terra batuda estan fetes d'esquist, pedra i ma. La terra batuda vermella is ms lenta que la verda, que tamb s'anomena terra americana. El Torneig de Roland Garros s juga en terra batuda, sent el torneig parisenc l'nic Grand Slam jugat sobre aquesta superfcie.

La pistes de terra batuda sn normalment ms comunes a Europa i a Sud-Amrica que als Estats Units, on les pistes de terra batuda verda tambs sn considerades de terra abtuda, tot i que no sn exactament iguals que les d'Europa o les de Sud-Amrica.

Actualment, la jugadora ms reeixida del circuit femen en terra batuda s considerada la belga Justine Henin, que ja compte amb quatre ttols de Roland Garros, mentre Rafel Nadal Parera s casi indiscutiblement el rei de la terra, i t el rcord de partits guanyats consecutivament sobre terra batuda, quan desde l'abril del 2005 fins al maig del 2007 va guanyar tots els partits que va jugar sobre terra batuda, un total de 81.

 Torneigs .
Els torneigs ms coneguts que es disputen sobre terra batuda podrien considerar-se els segents:
Roland Garros, de categoria Grand Slam;
Masters de Montecarlo, de categoria Masters Series;
Masters de Roma, de categoria Masters Series;
Masters d'Hamburg, de categoria Masters Series;
Torneig Comte de God, de categoria International Series Gold;
Torneig d'Acapulco, de categoria International Series Gold;
Torneig de Stuttgart, de categoria International Series Gold;
Torneig de Kitzbhel, de categoria International Series Gold;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259911" title="Janos Galicz" nonfiltered="1774" processed="1770" dbindex="101778">

Janos Galicz, ms conegut com a  "General Gal", fou un militar autro-hongars nacionalitzat rus que esdevingu cap de brigada i de divisi en el bndol republic durant la Guerra Civil Espanyola. Comand la XV Brigada Internacional entre el 31 de gener i el 15 de febrer del 1937, en qu fou ferit. Durant la Batalla de Brunete, comand la 15 Divisi, composta per la XIII i XV Brigades Internacionals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259912" title="Plsar del Cranc" nonfiltered="1775" processed="1771" dbindex="101779">

El plsar del Cranc (PSR B0531+21 o PSR J0534+2200) s una estrella de neutrons relativament jove, descoberta l'any 1969; est situada a la nebulosa del Cranc. T uns 25 km de dimetre i els "raigs" del plsar giren cada 33 millisegons, o 30 vegades cada segon. 

El flux de vent relativista de l'estrella de neutrons genera emissions sincrotr, que produeixen la major part de les emissions de la nebulosa, que compren des d'ones de rdio fins a raigs gamma. La caracterstica ms rellevant, des de la punt de vista de la dinmica, de la part interior de la nebulosa s la zona on el vent equatorial del plsar topa amb els voltants de la nebulosa, produint-se una situaci de xoc terminal. La forma i la posici d'aquest esdeveniment canvia molt rpidament, i el vent equatorial es mostra amb una srie de formes espirals que s'eleven, s'illuminen, i desprs s'atenuen a mesura que s'allunyen del plsar en direcci al cos principal de la nebulosa. El perode de rotaci del plsar redueix el seu temps 38 nanosegons per dia a causa de les grans quantitats d'energia que porta el vent del pulsar.

La nebulosa del Cranc s'usa sovint com una font de calibratge en l'astronomia de raigs-X. s molt brillant en raigs X i la densitat del flux i l'espectre electromagntic sn constants conegudes, amb l'excepci del mateix plsar. Aquest proporciona un intens senyal de manera peridica que s'usa per comprovar la sincronitzaci dels detectors de raigs X. En l'astronomia de raigs X, el cranc i el miliCanc sn referncies usades, en determinats moments, com a unitats de densitat de flux. Un millicranc correspon a una densitat de flux d'al voltant de 2.4x10-11 erg s-1 cm 2 (200 MW m 2) en la banda de Raig X de 2 10 keV, per a un espectre de raig X similar al "cranc", que s aproximadament un power law en energia fotnica, I(E)=9.5 E-1.1. Molt poques fonts de raigs X superen un "cranc" de brillantor.


Observacions ms recents han suggerit que el plsar del Cranc pot tenir un camp magntic excepcionalment complex, amb quatre pols en comptes dels dos habituals, possiblement com a resultat de la implosi, que va desenvolupar-se d'una manera asimtrica, de l'estrella progenitora quan el plsar es va formar per primer cop. El mateix conjunt d'observacions van suggerir que com el pols de radi principal que ve del plsar dura noms 0'4 nanosegons, s ems des d'un nvol de plasma en la superfcie de l'estrella de neutrons, i a noms 12 cm, que representa la caracterstica ms petita mai no observada en astronomia.


 Referncies .


 Enllaos externs .
 Cerca a la base de dades astronmica SIMBAD ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259923" title="Mike Magill" nonfiltered="1776" processed="1772" dbindex="101780">
 Mike Magill  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 8 de febrer del 1920 a Haddonfield, New Jersey. 

Mike Magill va crrer a la Champ Car a les temporades 1955-1959 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1957-1959. 

Mike Magill va morir a Haddonfield, New Jersey el 31 d'agost del 2006.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Mike Magill va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1957. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259924" title="Equaci de cinqu grau" nonfiltered="1777" processed="1773" dbindex="101781">


En matemtiques, una equaci de cinqu grau, tamb coneguda com equaci quntica s una equaci polinmica de grau cinc. La seva forma general s:
;
n  sn membres d'un cos, (tpicament els nombres racionals, els nombres reals o els nombres complexos), i .

La derivada d'una funci quntica s una equaci qurtica.

Arrels d'una equaci quntica.

Trobar les arrels d'un polinomi   els valors de  que satisfan l'equaci   donats els seus coeficients ha estat un problema matemtic prominent.

Resoldre equacions lineals , quadrtiques, cbiques i qurtiques mitjanant la seva factoritzaci en radicals s relativament simple, existint fins i tot frmules que porten directament a la soluci. Tot i aix, no existeix cap frmula que permeti solucionar l'equaci quntica general en termes radicals. Aix es coneix com el teorema d'Abel-Ruffini, publicat l'any 1824, i que va ser una de les primeres aplicacions de la teoria de grups a l'lgebra. Aquest resultat tamb s'aplica en el cas d'equacions polinomials de major grau.

Des del punt de vista prctic, les solucions analtiques (exactes) de les equacions polinomials sn generalment innecessries, existint mtodes numrics com el mtode de Laguerre o el mtode de Jacobi-Traub, que solen ser els millors mtodes per trobar les arrels de polinomis de grau cinc i superior que sorgeixen en la prctica. Tot i aix, les solucions analtiques sn tils de vegades per a certes aplicacions, i molts matemtics han provat de desenvolupar-ne.

Equacions quntiques resolubles.

Algunes equacions de cinqu grau es poden resoldre factoritzant en radicals, com per exemple  , que tamb es pot escriure com . Altres quntiques, com  no es poden factoritzar i resoldre d'aquesta manera. variste Galois va desenvolupar tcniques per determinar si una equaci donada es podia resoldre per radicals, que van originar la teoria de Galois. Aquestes tcniques van ser aplicades per John Stuart Glashan, George Paxton Young, i Carl Runge l'any 1885 per trobar un criteri per tal de determinar si una quntica donada era o no resoluble. Varen trobar que qualsevol quntica resoluble irreductible en forma de Bring-Jarrad,

;

ha de tenir la segent forma:



on  i  sn racionals. L'any 1994, Blair Spearman i Kenneth S. Williams van donar una alternativa,

;

per . La relaci entre les parametritzacions de 1885 i 1994 es poden veure definint l'expressi

;

on

;

i usant el cas negatiu de l'arrel dna lloc, desprs de reescalar les variables, a la primera parametritzaci, mentre que el cas positiu porta a la segona, amb . s per tant condici necessria (per no suficient) que la quntica resoluble irreductible 

;

amb coeficients racionals satisfaci la corba quadrtica simple

 ;

per a algun racional a, y.

Com que s possible transformar qualsevol quntica a la forma de Bring-Jarrad mitjanant transformacions de Tschirnhaus aquestes dues parametritzacions sn condici necessria i suficient per tal de decidir si una quntica s o no resoluble per radicals.

 Exemples de quntiques resolubles .
Una quntica s resoluble utilitzant radicals si el grup de Galois de la quntica (que s un subgrup del grup simtric S(5) de permutacions d'un conjunt de cinc elements) s un grup resoluble. En aquest cas la forma de les solucions depn de l'estructura d'aquest grup de Galois.

Un exemple simple s l'equaci , el grup de Galois de la qual s F(5), generat per les permutacions "(1 2 3 4 5)" i "(1 2 4 3)"; la seva nica soluci real s 

Tot i aix, per a d'altres grups de Galois resolubles, la forma de les arrels pot ser molt ms complexa. Per exemple l'equaci  pertany al grup de Galois D(5) generat per "(1 2 3 4 5)" i "(1 4)(2 3)" i la seva soluci requereix uns 600 smbols per tal de ser escrita.

Ms enll dels radicals.


Si el grup de Galois no s resoluble, aleshores el teorema d'Abel-Ruffini ens diu que per tal d'obtenir les arrels s necessari anar ms enll de l'aritmtica bsica i les operacions d'extracci de radicals (la seva soluci en aritmtica bsica requeriria un nombre infinit de smbols). Cap el 1835, Jerrard demostr que les quntiques es podien solucionar mitjanant ultraradicals (tamb anomenats radicals de Bring), les arrels de  per a valors reals d'. 
El 1858 Charles Hermite va demostrar que el radical de Bring es podia caracteritzar en termes de funcions theta de Jacobi i les seves funcions ellptiques modulars associades, de manera similar a tal com les equacions cbiques es poden resoldre mitjanant funcions trigonomtriques. De forma quasi simultnia Leopold Kronecker va desenvolupar una forma ms simple de derivar el resultat d'Hermite usant la teoria de grups. Ms tard Felix Klein mostr un mtode particularment elegant que relaciona les simetries de l'icosaedre, la teoria de Galois i les funcions ellptiques modulars que apareixen en la soluci d'Hermite, i desenvolup la seva prpia soluci en termes de funcions hipergeomtriques generalitzades.

Referncies.
 Charles Hermite, "Sur la rsolution de l'quation du cinqume degr",uvres de Charles Hermite, t.2, pp. 5-21, Gauthier-Villars, 1908.
 Felix Klein, Lectures on the Icosahedron and the Solution of Equations of the Fifth Degree, trand. George Gavin Morrice, Trbner & Co., 1888. ISBN 0-486-49528-0.
 Leopold Kronecker, "Sur la rsolution de l'equation du cinquime degr, extrait d'une lettre adresse  M. Hermite", Comptes Rendus de l'Acadmie des Sciences," t. LXVI, 1858 (1), pp. 1150-1152.
 Blair Spearman and Kenneth S. Williams, "Characterization of solvable quintics ", American Mathematical Monthly, Vol. 101 (1994), pp. 986-992.
 Ian Stewart, Galois Theory 2nd Edition, Chapman and Hall, 1989. ISBN 0-412-34550-1. Discuteix la teoria de Galois en general, incloent una demostraci de la irresolubilitat de la quntica general.
 Jrg Bewersdorff, Galois theory for beginners: A historical perspective, American Mathematical Society, 2006. ISBN 0-8218-3817-2. Captol 8 (The solution of equations of the fifth degree) dna una descripci de les solucions de les quntiques generals .
 Victor S. Adamchik and David J. Jeffrey, "Polynomial transformations of Tschirnhaus, Bring and Jerrard," ACM SIGSAM Bulletin, Vol. 37, No. 3, Setembre 2003, pp. 90-94.
 Ehrenfried Walter von Tschirnhaus, "A method for removing all intermediate terms from a given equation," ACM SIGSAM Bulletin, Vol. 37, No. 1, Mar 2003, pp. 1-3.
 Daniel Lazard, "Solving quintics in radicals", Olav Arnfinn Laudal, Ragni Piene, The Legacy of Niels Henrik Abel, pp. 207 225, Berln, 2004,. ISBN 3-5404-3826-2.

Vegeu tamb.
Grup resoluble;
Teoria d'equacions;
Mtode de Newton;

Enllaos externs.
 Mathworld - Quintic Equation - ms detalls sobre mtodes per resoldre quntiques.
 Solving the Quintic with Mathematica - pster sobre solucions de quntiques;
 Lectures on the Icosahedron - El llibre de Klein, es pot llegir online;
 Solving Solvable Quintics - un mtode per resoldre quntiques resolubles de David S. Dummit.
 Polynomial Transformations of Tschirnhaus, Bring and Jerrard - una actualitzaci recent de l'articlte de Tschirnhaus, per Victor S. Adamchik & David J. Jeffrey ;
 A method for removing all intermediate terms from a given equation - una traducci recent a l'angls de l'article de Tschirnhaus de 1683.
 Solving quintics by radicals by Daniel Lazard - Originalment a The Legacy of Niels Henrik Abel, O. Laudal and R. Piene, editors, Springer-Verlag, 2004, pp. 207-226.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259927" title="George Nathan" nonfiltered="1778" processed="1774" dbindex="101782">
 
George Montague Nathan (Irlanda, 1895   Brunete, Serra de Guadarrama, Madrid, 16 de juliol del 1937) fou un militar irlands i antic membre dels serveis secrets britnics, activista de l'Exrcit republic irlands (IRA) i comandant, successivament, de diversos batallons de les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola. Arrib a ser membre de l'Estat Major de la XV Brigada Internacional.

Durant la Primera Guerra Mundial lluit a l'Exrcit britnic al front occidental. Arrib fins a sergent major de companyia i "desprs de tres anys i 334 dies de servei, fou distingit el dia 9 d'abril del 1917" com a "nic oficial jueu a la Brigada de Gurdies".

Poc se sap de les seves activitats entre 1918 i 1936, tot i que s'ha apuntat que fou responsable dels "Assassinats del toc de queda de Limerick", mentre treballava encobert per la Intelligncia Britnica amb els Black and Tans a Limerick. Posteriorment, milit amb l'Exrcit Republic Irlands.

Enrolat la tardor del 1936 a les Brigades Internacionals en la Guerra Civil Espanyola, inicialment comand la Companyia Britnica dins el Batall la Marsellesa francs, per fou nomenat comandant del batall a primers del 1937 desprs de l'afusellament del seu predecessor Gaston Delasalle per espionatge. Posteriorment, comand successivament el batall Lincoln, el batall Washington i el batall angls. Fou llegendari el seu valor a l'hora d'assaltar les posicions franquistes. Portava a sobre el clssic fuet de muntar dels graduats anglesos i llanava els seus homes a l'assalt amb el crit Adelante, seoras! per a esperonar-los.

Malgrat haver estat rebutjat com a membre del Partit Comunista -fos a causa de la seva "orientaci sexual" o degut a la seva manca de ganes a l'hora de demostrar un gran entusiasme poltic-, el cert s que els observadors del Comintern admiraven en ell la seva "freda arrogncia sota el foc".

Esdevingu posteriorment Cap d'Estat Major de la XV Brigada Internacional i caigu en combat el 16 de juliol del 1937 en ser ferit per l'esquena per un projectil d'aviaci, en el transcurs de la Batalla de Brunete. Ferit de mort, es feu portar a un camp d'oliveres on deman els seus homes que cantessin, mentre ell expirava. Fou enterrat a la vora del riu Guadarrama en mig d'un gran sentiment dels seus homes, que l'adoraven.

 Referncies .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259930" title="Quint Marci Filip" nonfiltered="1779" processed="1775" dbindex="101783">


Onomstica:

Quint Marci Filip (cnsol 281 aC), cnsol el 281 aC ;
Quint Marci Filip (cnsol 186 aC i 169 aC), cnsol el 186 aC i 169 aC ;
Quint Marci Filip (militar), militar rom;
Quint  Marci Filip (procnsol), procnsol a sia el 54 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259931" title="Luci Marci Filip" nonfiltered="1780" processed="1776" dbindex="101784">


Onomstica:

Luci Marci Filip (amic de Filip V), rom que va establir llaos d'hospitalitat amb Filip V de Macednia;
Luci  Marci Filip (cnsol 91 aC), trib de la plebs el 104 aC i cnsol el 91 aC ;
Luci  Marci Filip (cnsol 56 aC), cnsol el 56 aC ;
Luci  Marci Filip (trib), trib de la plebs el 49 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259932" title="Trastorn paranoic de la personalitat" nonfiltered="1781" processed="1777" dbindex="101785">
Trastorn paranoic de la personalitat s un diagnstic psiquitric que es refereix a un trastorn de la personalitat amb caracterstiques paranoiques. Est caracteritzat per una exageraci dels mduls cognitius per la percepci del rebuig, el ressentiment, la desconfiana, aix com la inclinaci a distorsionar esdeveniments experimentats. Accions neutrals i amistoses dels altres sn sovint mal interpretades com a hostils o menyspreants. Sospites infundades sobre la fidelitat de la parella o la lleialtat en general aix com la creena que els propis drets no sn reconeguts sn sostingudes insistentment i argumentativa. Aquests individus poden tenir una autosuficincia excessiva i tendir a una autoreferncia exagerada. Tamb es presenten una gelosia patolgica, contraatacs instintius i agressius, la necessitat de controlar els altres i la recollecci d'"evidncies" trivials o circumstancials per sostenir les seves creences geloses. L's del terme paranoia en aquest context no es refereix a la presncia d'allucinacins clares ni psicosi, per implica la presncia de sospites infundades manifestes i desconfiana en la gent.

Diagnosi.

D'acord amb el DSM-IV-TR, aquest desordre es caracteritza per unes desconfiana i sospita extensives dels altres, de manera que les seves intencions sn interpretades com a malvoles, comenant al principi de l'edat adulta i present en una gamma de contextos indicada per quatre o ms dels segents:
Sospites, sense prou fonament, que els altres l'utilitzen, el perjudiquen o li fallen.
Preocupaci per dubtes injustificats sobre la lleialtat o la confiabilitat d'amics i collegues.
Dificultat per confiar en els altres per la por infundada que la informaci ser utilitzada maliciosament en contra seu.
Llegeix signes o esdeveniments benignes com a indicadors d'un perill o com a degradants.
No perdona els insults, les faltes o les descortesies.
Percep atacs a la seva persona o reputaci que no sn visibles als altres i s rpid a reaccionar enfadat o a contraatacar.
T sospites recurrents, sense justificaci, sobre la fidelitat de la parella.

Condicions excloents:
No succeeix exclusivament durant el curs d'un desordre emocional amb caracterstiques psictiques, esquizofrnia, o altres desordre psictics.
No s degut als efectes fisiolgics directes d'un estat mdic general.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259935" title="Antonio Caballero y Gngora" nonfiltered="1782" processed="1778" dbindex="101786">


Antonio Caballero y Gngora (nom complet, Antonio Pascual de San Pedro de Alcntara Caballero y Gngora) (24 de maig de 1723, Crdova   bidem. 24 de mar de 1796) va ser un arquebisbe catlic espanyol, virrei de Nova Granada (avui, Colmbia, Equador i Veneuela) des de 1782 a 1789.

El 1778 va ser nomenat arquebisbe de Santa Fe de Bogot. En morir el virrei, Caballero va ser designat per a substituir-lo, sense abandonar les seves funcions eclesistiques. El seu govern (1782-1788) es va distingir per l'impuls que va donar a la cultura. Tamb va sotmetre als rebels de Darin i va fomentar la seva colonitzaci. El 1788 va renunciar als seus crrecs i va passar al bisbat de Crdova, a Espanya.

Una varietat d'orqudia que creix en zones tropicals d'Amrica Llatina - Gongora - li deu el seu nom.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259936" title="Farr (desambiguaci)" nonfiltered="1783" processed="1779" dbindex="101787">

El Farr, barri de Barcelona, situat a la part ms oriental del districte de Sarri-Sant Gervasi.
Farr (la Vall de Bianya), monument histric del municipi de la Vall de Bianya (Garrotxa).
El Farro, muntanya del Pallars Sobir.
Farro, plat cuinat de farinetes de blat de moro.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259939" title="Megalomania" nonfiltered="1784" processed="1780" dbindex="101788">
Megalomania (del Grec            ) s una condici psicopatolgica caracteritzada per fantasies delirants de riquesa, poder, genialitat o omnipotncia - normalment anomenades genricament com a deliris de grandesa. La paraula s una conjunci de "mania", que significa bogeria, i la paraula grega "megalo", que significa obsessi amb grandiositat i extravagncia, un smptoma com en la megalomania. s sovint simptomtica de la mania o la paranoia.

Vegeu tamb.
 Narcisisme;
 Trastorn narcisista de la personalitat;
 Complex de superioritat;
 Arrogncia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259942" title="Santa Catalina (Jujuy)" nonfiltered="1785" processed="1781" dbindex="101789">
Santa Catalina s una localitat del NOA, i capalera del departament homnim, provncia de Jujuy, Repblica Argentina. s la localitat ms poblada del departament. Es troba a 67 km a l'oest de La Quiaca. 

s un lloc miner, amb ex jaciments aurferos, tenint en el seu riu la temptaci de trobar, mitjanant un seds, llavors d'or. Hi ha criatura de llames, ovelles i cabres.

Turisme.
Antiga Esglsia del segle XVII, amb art de la imaginera colonial. Est enfront de la Plaa principal, al costat del vell edifici de la famlia Saravia, formant un conjunt arquitectnic. La torre, de 10 m, t tres pisos telescpics, amb el mateix ample de la nau(10 m), construda per sobre de la llinda. L'atri, contingut en la torre, segueix a una nau de 32 m, els antics altars de la qual es van reemplaar per altres del segle XX . 

 Enllaos externs .
Santa Catalina







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259949" title="Neville Marriner" nonfiltered="1786" processed="1782" dbindex="101790">
Sir Neville Marriner (Lincoln (Anglaterra) el 15 d'abril de 1924) s un violinista i director d'orquestra.

Va estudiar al Royal College of Music i al Conservatoire de Paris. Desprs d'haver tocat el viol a l'Orquestra Philharmonia i a lOrquesta Simfnica de Londres i d'haver format el Jacobean Ensemble amb Thurston Dart, es va traslladar momentniament a Hancock (Maine), als Estats Units, per estudiar direcci d'orquestra amb Pierre Monteux. 

El 1956 va fundar l'Academy of St Martin-in-the-Fields, una orquestra de cambra, la qual ha realitzat nombroses gravacions discogrfiques. Ha dirigit l'Orquestra de Minnesota del 1979 al 1986 i l'Orquestra Simfnica de la Radio d'Stuttgart del 1986 al 1989. Al 1985 se li va concedir el ttol honorfic de cavaller.

Marriner ha dirigit un amplI repertori, per s particularment fams com a intrpret de msica barroca. Va escollir i arranjar la banda sonora de la pellcula Amadeus.

Neville Marriner s el pare del clarinetista Andrew Marriner.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259953" title="Pantale" nonfiltered="1787" processed="1783" dbindex="101791">


Onomstica:

Pantale de Ldia, prncep, fill d'Aliates de Ldia ;
Pantale de Pisa, tir de Pisa a l'lide;
Pantale d'Etlia, cap poltic etoli;
Pantale de Thermus, poltic etoli;
Pantale de Bactriana, rei de Bactriana, i fundador del Regne Indogrec;
Sant Pantale o Pantole o Panteleem , metge de Nicomdia a Bitnia del segle III, considerat sant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259955" title="Pantale de Ldia" nonfiltered="1788" processed="1784" dbindex="101792">
Pantale (Pantaleon, )  fou fill d'Aliates II rei de Ldia i d'una dona jnica. 

Va reclamar el tron amb preferncia al seu germ Cressos per el rei Aliates va decidir en favor d'aquest. (Herodotus I, 92.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259956" title="Pantale de Pisa" nonfiltered="1789" processed="1785" dbindex="101793">
Pantale (Pantaleon, ), fill d'Omfali, fou rei o tir de Pisa a l'lide, vers l'olimpada 34 (el 644 aC).

A la segona guerra messnica va ajudar als messenis (Strabo, VIII,  p. 362). Va reunir un exrcit amb el que va entrar a Olmpia i es va erigir en nic president dels Jocs Olmpics. Els habitants de l'lide mai van considerar aquesta olimpada com una de les regulars. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259957" title="Pantale d'Etlia" nonfiltered="1790" processed="1786" dbindex="101794">
Pantale (Pantaleon, )  fou un cap poltic etoli, autor principal del tractat d'aliana formalitzat entre la Lliga Etlia i la Lliga Aquea (aquesta darrera dirigida per rat de Sici) el 239 aC. 

Fou probablement el pare d'Arquedam d'Etlia (esmentat per Polibi).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259958" title="Mania" nonfiltered="1791" processed="1787" dbindex="101795">
La mania s una condici mdica severa caracteritzada per un estat d'nim i una energia extremadament elevats, i patrons de pensament anormals. Hi ha diverses causes possibles per la mania, per se l'associa sovint amb el trastorn bipolar, on episodis de mania poden alternar-se cclicament amb episodis de depressi clnica. Aquests cicles poden estar relacionats amb ritmes dirns i estressants ambientals. La mania varia segons la intensitat, des de mania moderada (coneguda com a hipomania) fins a mania severa amb caracterstiques psictiques (allucinacins i deliris).

Els pacients manacs poden haver de ser hospitalitzats per a protegir-los a ells mateixos i als altres. La mania i la hipomania tamb han estat relacionades amb la creativitat i el talent artstic.

Smptomes.
Els smptomes de la mania inclouen l'acceleraci de la parla i el pensament, decrement de la necessitat de dormir, hipersexualitat, eufria, grandiositat i un inters ms gran en activitats que persegueixen un objectiu. Les formes moderades de la mania, la hipomania, impedeixen poc o gens a la persona que les pateix, per la majoria de la gent que sofreix hipomania prolongadament degut a un trastorn bipolar acaben desenvolupant mania completa.

Un dels smptomes de la mania sn pensaments accelerats durant els quals la persona que els sofreix es distreu excessivament per estmuls poc importants. Aquesta experincia negativa porta a una incapacitat per a funcionar i una absncia mental on els pensaments manacs absorbeixen totalment a la persona, fent a incapa de percebre el pas del temps o d'adonar-se de res ms que el patr neurolgic dels pensaments.

Afegint-se a la disminuci del desig de dormir, altre smptomes de la mania inclouen irritabilitat, mal humor o rabia, deliris, hipersensibilitat, hipersexualitat, hiperreligiositat, hiperactivitat..., aix com tamb idees i plans grandiosos. En la mania i en casos menys greus d'hipomania, la persona afligida pot ficar-se en assumptes fora de to com transaccions comercials qestionables, activitats sexuals perilloses, malgastaments de diners, interaccions socials anormals o discussions pujades de to atpiques en condicions prvies. Aquests comportaments incrementen l'estrs en les relacions personals, els problemes a la feina i incrementa el risc de conflictes amb les autoritats aix com el risc de prendre part impulsivament en activitat potencialment perilloses per a un mateix i els altres. 

Tot i que "un estat d'nim severament elevat" pot sonar desitjable i divertit, l'experincia de la mania s sovint bastant displaent i de vegades angoixant, pot espantar a la persona involucrada (i els que li sn prxims), i pot portar a comportaments impulsius que desprs es poden lamentar. Tamb es pot complicar sovint degut a la falta de judici i introspecci de qui la pateix en els perodes d'exacerbaci dels smptomes. Els manacs sn freqentment grandiosos, obsessius, impulsius, irritables, belligerants i solen negar que tinguin cap problema. Degut a que la mania sol portar molta energia i disminueix la percepci de la necessitat de dormir, al cap d'uns dies de cicle manac, pot aparixer psicosi per falta de son, complicant encara ms la capacitat de pensar amb claredat. Els pensaments accelerats i les distorsions en la percepci porten a la frustraci i disminueixen la capacitat de comunicar-se amb els altres.

Hi ha diferents "etapes" o "estats" de la mania. Per exemple, un estat menor comporta un increment de la creativitat, talent, comportament gregari i ambici. Per un estat ms sever de la mania comporta una falta de judici, falta de capacitat per concentrar-se, i fins i tot psicosi. La vctima de la mania es pot sentir exultant; de tota manera tamb es pot sentir irritable, frustrat, i pot experimentar sensaci de prdua de la realitat.

Tipus de manies.
Tamb es designa amb el terme de mania (sovint usat com a sufix) la malaltia mental que comporta obsessi excessiva amb un assumpte, fins a perdre el control de la prpia vida. Aquestes manies comparteixen sovint els smptomes de la mania general per es manifesten noms amb l'aparici de l'agent que causa el desordre. Algunes de les ms comunes sn:
aritmomania;
cleptomania;
dipsomania (o alcoholisme);
erotomania;
megalomania;
mitomania;
nimfomania;
piromania;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259959" title="Pantale de Thermus" nonfiltered="1792" processed="1788" dbindex="101796">
Pantale (Pantaleon, )  fou un poltic etoli, probablement net de Pantale d'Etlia i fill d'Arquedam d'Etlia. 

s esmentat per primer cop com un dels ambaixadors encarregats de portar la rendici dels etolis al general rom Mani Acili Glabri I (191 aC). No torna a aparixer fins el 169 aC quan fou un dels delegats de la ciutat de Thermus o Thermum davant Gai Popilli, i va pronunciar una forta arenga contra Licisc i Toes. 

Era a Delfos amb el rei umenes II de Prgam quan es va produir un atemptat contra la vida del rei instigat per Perseu de Macednia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259960" title="Pantale de Bactriana" nonfiltered="1793" processed="1789" dbindex="101797">
Pantale de Bactriana fou rei de Bactriana, i fundador del Regne Indogrec. Era probablement germ de Demetri I de Bactriana, el qual va deixar el govern d'aquest territori al seu fill Eutidem II de Bactriana i va establir el seu poder als Paropamisades, Aracsia, Gandhara i el Panjab (vers 180-170 aC) i a la seva mort el va succeir en aquestos dominis el seu germ  Pantale. 

Durant el seu regnat el seu germ Antimac I de Bactriana va substituir al seu nebot Eutidem, per fou enderrocat per Eucrtides I de Bactriana. No devia  regnar molt de temps i el va substituir Agtocles de Bactriana, que podria ser el seu germ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259962" title="Eutidem II" nonfiltered="1794" processed="1790" dbindex="101798">
Eutidem de Bactriana fou un rei de Bactriana vers el 180-170 aC, probablement fill de Demetri I de Bactriana al que el seu pare va confiar el govern quan se'n va anar per establir el seu poder als Paropamisades, Aracsia, Gandhara i el Panjab (vers 180-170 aC). Antimac I de Bactriana, possiblement germ de Demetri, el va substituir, potser en una usurpaci, car Antimac fou rapidament enderrocat per una nova dinastia iniciada per Eucrtides I de Bactriana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259965" title="Sant Pantale" nonfiltered="1795" processed="1791" dbindex="101799">
Sant Pantale o Pantole o Panteleem  (Pantaleon o Pantoleon o Panteleemon, ) fou un metge de Nicomdia a Bitnia del segle III, fill d'Eustorgi, un ric ciutad defensor de la religi pagana, i d'Eubula, una dona cristiana.

La seva mare va morir quan Pantale encara era jove. Va estudiar medicina amb un metge de nom Eufros i per la seva conducta va atreure l'atenci de l'emperador Maximi que el va cridar per ocupar un lloc destacat entre els metges imperials. En aquest temps es va relacionar amb un vell cristi de nom Hermolau i les seves creences cristianes incipients es van reforar i es va batejar. 

Desprs de predicar al seu pare va aconseguir la seva conversi. Mentre, com a metge, feia gran nombre de curacions i va despertar l'enveja d'alguns, fins que fou denunciat com a cristi. Fou convidat a tornar al paganisme per va rebutjar; sotms a tortura no va cedir i finalment fou decapitat probablement el 303. La seva memria es commemora el 27 de juliol. 

Fonts historiogrfiques.
Un relat de la seva vida fou escrit per Sime Metafrastes.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259966" title="Pntauc" nonfiltered="1796" processed="1792" dbindex="101800">


Onomstica:

Pntauc d'Aloros, militar macedoni;
Pntauc de Macednia, conseller de Perseu de Macednia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259967" title="Pntauc d'Aloros" nonfiltered="1797" processed="1793" dbindex="101801">
Pntauc (Pantaucus, ) fou un militar macedoni nadiu d'Aloros, fill de Nicolau. 

Al servei d'Alexandre el Gran fou nomenat per dirigir un dels trirrems que baixaven per l'Indus (327 aC), i encara que abans no havia estat esmentat s segur que ja tenia una certa reputaci per assolir aquest comandament.

Va servir desprs a Antgon el Borni i a Demetri Poliorcetes. El 289 aC fou encarregat de defensar Etlia contra Pirros de l'Epir. Quan el rei epirota es va acostar Pntauc li va presentar batalla per fou derrotat; el general va resultar ferit i fou evacuat fora del camp de batalla. Probablement va morir de les ferides ja que no torna a ser esmentat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259968" title="Olingo" nonfiltered="1798" processed="1794" dbindex="101802">


Els olingos sn petits carnvors de la famlia Procyonidae.

Viuen als arbres, en boscos humits a 2000 metres d'alada, i sn semblants als kinkajou en morfologia i hbits nocturns. Es desplacen individualment o en petits grups i la cua t entre 11 i 13 anells.

Es poden trobar a Colmbia, Costa Rica, Equador, Hondures, Nicaragua, Panam, Per i Veneuela.

Pertanyen al gnere Bassaricyon, amb les segents espcies:

 Bassaricyon gabbii (la ms coneguda);
 Bassaricyon alleni;
 Bassaricyon beddardi;
 Bassaricyon lasius;
 Bassaricyon pauli;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259969" title="Pntauc de Macednia" nonfiltered="1799" processed="1795" dbindex="101803">
Pntauc (Pantaucus, ), fill de Balacros, fou un dels consellers principals de Perseu de Macednia, que el va utilitzar per diverses missions. 

El 171 aC fou un dels hostatges entregats pel rei durant la seva entrevista amb el comissionat rom Quint Marci Filip; desprs fou ambaixador davant Publi Licini Cras amb propostes de pau (171 aC). El 168 aC fou enviat al rei Gentius d'Illria per assegurar l'aliana d'aquest rei, i va romandre un cert temps a la cort illria, estimulant els actes contra Roma i insistint en l'ajut al regne de Macednia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259970" title="Panteleu" nonfiltered="1800" processed="1796" dbindex="101804">
Panteleu (Panteleus, ) fou un poeta grec.

Fou l' autor de nou versos a l'antologia grega, dos dels quals estan dedicat a Callimac i Cinagir, els lders dels atenenc a la batalla de Marat contra els perses. Aix fa pensar que aquest poeta va viure al segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259971" title="Pantedos" nonfiltered="1801" processed="1797" dbindex="101805">
Pantedos (Panthoedus, ) fou un filsof dialctic grec.

Va viure a l'entorn del 270 aC i va escriure un tractat titulat , criticat per Crisip de Soli. Digenes Laerci diu que fou el preceptor de Lic de Troas el filsof peripattic (Diogenes Lartius, v. 68, vii. 193.)





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259973" title="Panties" nonfiltered="1802" processed="1798" dbindex="101806">
Panties (Pantias, ) fou un escultor grec nadiu de Quios, de l'escola de Sici.

s esmentat com l'autor d'esttues d'atletes. Fou instrut en aquest art pel seu pare Sostrat, que era el set en la successi de deixebles d'Arstocles de Cidnia. Va viure probablement vers el 400 aC (vers 420 aC-388 aC)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259975" title="Paniasis d'Halicarns" nonfiltered="1803" processed="1799" dbindex="101807">


Onomstica:

Paniasis d'Halicarns (poeta), poeta pic grec del segle V aC;

Paniasis d'Halicarns (filsof), filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259976" title="Paniasis d'Halicarns (poeta)" nonfiltered="1804" processed="1800" dbindex="101808">
Paniasis d'Halicarns (Panyasis, ) fou un poeta pic grec del segle V aC. El seu nom apareix tamb com  que sn formes incorrectes. Era fill de Poliarc d'Halicarns. 

Duris de Samos diu que va nixer a Samos i el seu pare es deia Diocles, per a Suides s'indica que era fill de Poliarc i va nixer a Halicarns i al menys el lloc de naixement el confirmen Pausnies i Climent d'Alexandria. La seva famlia, una de les ms destacades de la ciutat, estava emparentada amb Herdot, segons una versi perqu aquest era fill de Lixes, germ de Poliarc (per tant eren cosins germans) i segons un altre perqu Herdot era fill de Reo o Drio (Rhoeo o Dryo) germana de Paniasis (per tant eren oncle i nebot). Va florir entre el 489 aC i el 467 aC.

Va ser executat pel tir Ligdamis I de Cria (que tenia Halicarns de capital) probablement quan Herdot va abandonar la seva ciutat natal el 457 aC.

Va escriure dos poemes:
Heracleia o Heracleias () en 14 llibre i 900 versos.
 Ionica (),  poema de 700 versos;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259977" title="Paniasis d'Halicarns (filsof)" nonfiltered="1805" processed="1801" dbindex="101809">
Paniasis d'Halicarns (Panyasis, ), fill de Diodes, fou un filsof grec. Va escriure dos llibres, tots dos sobre els somnis. Podria ser nt del poeta del mateix nom (Paniasis). Al Suides s'esmenta al poeta del mateix nom amb el renom  que probablement s un error ja que seria el renom del filsof.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259978" title="Ppia" nonfiltered="1806" processed="1802" dbindex="101810">
Ppia fou una gens romana, d'origen samnita.

A les guerres samnites s esmentat un Papi Brtul (Papius Brutulus) que va convncer als seus conciutadans de renovar la guerra contra els romans (322 aC). Un Papi Mutil (Papius Mutilus) apareix a la guerra social com un dels caps samnites. Desprs de la guerra alguns Papis es van establir a Roma i un d'ells finalment va obtenir el consolat l'any 9. Els Papis romans estaven dividits en les gens Ppia Cels i Ppia Mutil.

Personatges destacats de la famlia foren:

Gai Papi, trib de la plebs el 65 aC;
Marc Papi Mutil, cnsol l'any 9 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259980" title="Ppies" nonfiltered="1807" processed="1803" dbindex="101811">


Onomstica:

Ppies (militar), un dels principals oficials de Sext Pompeu;
Sant Ppies, escriptor cristi considerat sant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259981" title="Ppies (militar)" nonfiltered="1808" processed="1804" dbindex="101812">
Ppies (Papias) fou un dels principals oficials de Sext Pompeu.

Fou un dels comandants de la flota de Sext Pompeu a la batalla de Miles o Mylae contra Marc Vipsani Agripa l'any  36 aC. Els historiadors Di Cassi i Suetoni esmenten  a un comandant de nom Demcares que podria ser el mateix personatge.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259982" title="Sant Ppies" nonfiltered="1809" processed="1805" dbindex="101813">


Ppies (Papias, ) fou un escriptor cristi nascut als voltants de l'any 70 i mort 155.

L'esmenta Sant Ireneu que al seu torn s esmentat per Sant Jeroni com deixeble de Ppies. Ireneu el descriu com un home vell. Jernim descriu a Ppies com a deixeble del evangelista Joan, probablement Joan el Vell un eminent cristi d'Efes al que s'atribu el llibre de la revelaci encara que de la informaci sembla referir-se ms aviat a l'apstol Joan. 

En aquest temps Policarp era bisbe d'Efes. Ppies fou nomenat bisbe d'Hierpolis a Frgia on es va relacionar amb les filles de l'apstol Felip, que havia viscut en aquesta ciutat per ja havia mort. Eusebi el considerava una persona de poc coneixement. 

Ppies encara vivia quan Ireneu va escriure el llibre Adversus Haereses; la crnica d'Alexandria o Crnica Pasqual diu que Ppies va patir martiri a Prgam amb altres persones el 163, el mateix any que Policarp va patir martiri a Esmirna. Aquestes dates ferien impossible cronolgicament la seva coincidncia en el temps amb cap dels apstols.

s considerat sant i la seva memria es commemora el 22 de febrer.

s considerat el pare de la doctrina millenarista que deia que al cap de mil anys els morts ressuscitarien i Crist establiria el seu regne a la terra. Per aix el millenaristes foren anomenat tamb Papianistes 

Obra.
Va escriure una obra en cinc llibres anomenada , Explanationum Sermonum Domini Libri V. Noms se'n conserven alguns fragments.

Entre els fragments que Eusebi ens ha transms de l'obra de Ppies es troben dues observacions sobre els dos primers evangelis. Respecta l'Evangeli segons Marc, Ppies ens diu:

L'anci deia tamb el segent: Marc, que fou el intrpret de Pere, pos puntualment per escrit, malgrat sense ordre, quantes coses record referents a les dites i fets del Senyor. Perqu ni havia sentit al Senyor, ni l'havia seguit, sin que ms tard, com vaig dir, segu a Pere, qui donava les seves instruccions segons les seves necessitats, per no com qui compon una ordenaci de les sentencies del Senyor. Per sort que en res falt Marc, posant per escrit algunes de aquelles coses, tal com les recordava. Perqu en una sola cosa pos cure: en no ometre res del que havia sentit i en no mentir absolutament en res

Referent a l'evangeli de Mateu, Eusebi cita unes paraules de Ppies:
 
Mateu orden en llengua hebrea les dites del Senyor i cada un les interpret  conforme a la seva capacitat .
 
Aquesta afirmaci proba que en temps de Ppies  l'obra original de Mateu ja havia conegut algunes traduccions, entre elles, se suposa, la grega.

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259984" title="Emili Papini" nonfiltered="1810" processed="1806" dbindex="101814">
Emili Papini (Aemilius Papinianus) (140-212) fou un jurista rom. 

Una inscripci diu que era fill de Papini Hostilis i Eugnia Gracilis, els quals van tenir un fill de nom Emili Paulle Papini que va morir al 37 anys per probablement no esta referida al mateix Papini. Tamb es diu que fou deixeble de Quint Cervidi Escevola per probablement s una confusi.

Va succeir a Septimi Sever, que ms tard fou emperador, com Advocat del fisc (advocatus fisci) una mica abans del 180. Se'l va relacionar amb Jlia Domna, la segona de Sever (que va esdevenir emperador el 192). Sever el va nomenar Libellorum magister i desprs praefectus praetorio. Lampridi esmenta als deixebles de Papini: Ulpi, Pau, Sext Pomponi, Afric, Florent i Modest.

Sever va morir a Britnia el 211 i probablement Papini era al seu costat i li va encarregar buscar l'enteniment entre els seus fills Caracalla i Geta. Caracalla el va destituir del seu crrec i poc desprs de matar a Geta,  el va fer va matar el 212. Fou decapitat en presencia de l'emperador i el seu fill, qestor, va morir al mateix temps.

Les seves principals obres apareixen al Digest, a  Quaestiones (37 llibres). Altres referncies seves son als 19 llibres de Responsa,  dos de Definitiones, tres a de  De Adulteriis, i un treball en grec  probablement sobre l'ofici d'edil.

Fou el jurista rom de ms alta reputaci. Esparti l'anomena "juris asylum et doctrine legalis thesaurus"; tamb se'l qualifica de "prudentissimus," "consultissimus," "disertissimus,"  i altres. Al codi Teodosi es va declarar l'autoritat dels seus escrits per els jutges encarregats, es a dir que els seus escrits van passar a ser llei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259985" title="Sext Papini Alli" nonfiltered="1811" processed="1807" dbindex="101815">
Sext Papini Alli (Sextus Papinius Allienus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 36 juntament amb Quint Plauci. Plini el Vell diu que fou la primera persona que va introduir les tubaes (una mena de pomes) a Itlia. Fou el pare probablement de Sext Papini, que es va sucidar l'any 37.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259986" title="Papria" nonfiltered="1812" processed="1808" dbindex="101816">
Papria (Papiria) fou una gens romana plebea. Cicer diu que el seu nom original fou Papisia (els Papisii) i que la primera persona que va adoptar la forma Papiri en lloc de Papisi fou Luci Papiri Cras IV, cnsol el 336 aC. Cicer parla d'una branca patrcia a la que considera entre les minores gentes, i dividits en diverses famlies: Cras, Cursor, Mas i Mugill; i una branca plebea amb les famlies dels Carb, Pet i Turde.

El primer que va obtenir el consolat fou Luci Papiri Mugill I (444 aC) encara que la famlia ja existia a l'poca monrquica on un M'. Papiri fou el primer rex sacrificulus nomenat desprs de la proclamaci de la Repblica romana.

Gai Papiri o Sext Papiri van reunir les leges regiae.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259989" title="Gai Papiri" nonfiltered="1813" processed="1809" dbindex="101817">
Gai Papiri o Sext Papiri (Caius Papirius o Sextus Papirius) fou el suposat redactor de les anomenades Leges Regiae, o Jus Papirianum, o Jus Civile Papirianum.

Dions d'Halicarns diu que el Pontfex Mxim Gai Papiri va recollir les ordenances religioses  de Numa Pompili quan el darrer rei fou expulsat, que havien estat gravades a tauletes  de fusta per orde de Anc Marci. Pomponi l'esmenta com Sext Papiri i diu que va recollir les lleis en temps de Tarquini el Superb fill de Demerat (Tarquini no era fill de Demerat). D'aquestes lleis es coneixen molt poques normes i sembla que algunes podrien haver estat afegides ms tard encara que tenien la consideraci de normes fixades pels reis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259990" title="Luci Papiri" nonfiltered="1814" processed="1810" dbindex="101818">
Luci Papiri fou un orador rom de Fregellae, del temps de Tiberi Grac (fou cnsol per segona vegada el 163 aC), pare dels tribuns coneguts com els Gracs. Fou considerat un dels ms eloqents oradors del seu temps. 

Quan Fregellae es va revoltar vers el 125 aC, Papiri que ja era vell, va fer un discurs en defensa de la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259991" title="Papiri" nonfiltered="1815" processed="1811" dbindex="101819">



Onomstica:

Gai Papiri o Sext Papiri, compilador rom d'antigues lleis;
Luci Papiri, orador rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259992" title="Papi" nonfiltered="1816" processed="1812" dbindex="101820">


Onomstica:

Gai Papi, trib de la plebs el 65 aC;
Marc Papi Mutil, cnsol l'any 9;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259993" title="Gai Papi" nonfiltered="1817" processed="1813" dbindex="101821">
Gai Papi (Caius Papius) fou trib de la plebs el 65 aC i fou l'autor d'una llei per la que tots els peregrins eren expulsats de Roma, i que renovava una llei similar proposada per Marc Juni Penne el 126 aC. Tamb castigava als que havien assolit la ciutadania romana sense dret.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259994" title="Marc Papi Mutil" nonfiltered="1818" processed="1814" dbindex="101822">
Marc Papi Mutil (Marcus Papius Mutilus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 9 juntament  amb Quint Poppeu Segon. Van donar el seus noms a la llei Ppia-Popea que complementava la llei Jlia de Maritandis Ordinibus i que en endavant fou coneguda com lex Julia et Papia Poppaea.

Fou un adulador al senat de l'emperador Tiberi (any 16).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259995" title="Nick Drake" nonfiltered="1819" processed="1815" dbindex="101823">
Nicolas Rodney Drake (1948-1974), ms conegut com a Nick Drake, s un cantautor de folk angls nascut a Birmnia. El seu treball s molt apreciat actualment per la crtica musical, tot i que gaireb no va vendre discs durant la seva vida. 

 Biografia .

Va nixer a Rangun (Birmnia) el 1948, fill d'un important comerciant. Durant la seva infncia es va procurar que tingus una bona educaci, va anar als millors collegis i se li va inculcar el gust per la poesia, la pintura i la msica. Estudi Literatura Anglesa a la Universitat de Cambridge, per ho va deixar 9 mesos abans d'acabar per dedicar-se a la seva carrera musical.

Sensible i tmid, realitz molt poques actuacions, la qual cosa va dificultar la difusi de la seva msica.

Nick Drake public 3 lbums durant la seva vida: Five Leaves Left (1969), Bryter Layter (1970) i Pink Moon (1972). A ms de la seva veu, utilitzava una guitarra acstica amb alguns arranjaments de piano, cordes i teclats.

Va morir el 1974 als 26 anys, a causa d'una sobredosi d'antidepressius.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259996" title="Pap (gemetra)" nonfiltered="1820" processed="1816" dbindex="101824">

Pap  (Pappus, ) fou un gemetra grec d'Alexandria de l'historia personal del qual no se sap gaireb res. Va viure segons  Suides sota Teodosi el Gran (379-395) per no apareix cap ms Pap desprs del segle II i aix ha fet pensar en un error de Suides. Va escriure un comentari sobre el llibre de Ptolemeu anomenat Syntaxis i aix el situaria ms aviat vers el segle II.

Se li atribueixen les segents obres: 

1. ,  Colleccions Matemtiques en sis llibres, obra cabdal de la geometria grega;
2. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259997" title="Pap (famlia)" nonfiltered="1821" processed="1817" dbindex="101825">
Pap (Papus) fou el nom d'una famlia patrcia romana de la gens Emlia

Personatges destacats de la famlia foren: 

Marc Emili Pap, dictador el 321 aC;
Quint Emili Pap, dues vegades cnsol el 282 aC i el 278 aC;
Luci Emili Pap (cnsol), cnsol el 225 aC ;
Luci Emili Pap (pretor), pretor el 205 aC ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259998" title="Marc Emili Pap" nonfiltered="1822" processed="1818" dbindex="101826">
Marc Emili Pap (Marcus Aemilius Papus) fou un magistrat rom. Fou dictador el 321 aC, quan es va conixer la greu derrota romana patida davant els samnites a les anomenades Forques Caudines, prop de Caudium. La seva dictadura no obstant fou breu i desprs es van elegir altre cop cnsols.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="259999" title="Quint Emili Pap" nonfiltered="1823" processed="1819" dbindex="101827">
Quint Emili Pap (Quintus Aemilius Papus) fou un magistrat rom.

Fou dues vegades cnsol el 282 aC i el 278 aC, i desprs fou censor el 275 aC. En els dos consolats i en la censura va tenir com a collega a Gai Fabrici Lusc. 

El 282 aC va lluitar contra etruscs i bois al que va derrotar i especialment els bois van patir tant severament que la Gllia Cisalpina va romandre tranqui-la durant 50 anys.  

El 280 aC, mentre Pirros de l'Epir era a la rodalia de Roma, el govern de la repblica va enviar una ambaixada al rei encapalada per Gai Fabrici Lusc, Marc Emili Pap, i un tercer ambaixador, per negociar el intercanvi de presoners. Pirros va rebre amb grans honors als ambaixadors i els va oferir tota mena de regals amb la intenci de guanyar-los pel seu servei, per els romans van rebutjar tots els oferiments. La guerra es va reprendre el 279 aC.

El 278 aC Pap fou elegit cnsol per segona vegada amb Fabrici. Un trador va oferir enverinar al rei epirota, per Quint Emili Pap i Gai Fabrici Lusc el van detenir i el van enviar a Pirros, i aquest fet fou el pretext per obrir negociacions ja que els romans volien recuperar rpidament el territori i el control dels aliats i Pirros no podia arriscar un altra batalla amb els romans. Cinees fou enviat a Roma com ambaixador del rei i es va concertar una treva, i Pirros va sortir cap a Siclia, abandonant als seus aliats italians. 

En la seva censura va combatre el luxe i va expulsar del senat a Publi Corneli Ruf, l'antic cnsol, en ra de la seva riquesa.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260000" title="Luci Emili Pap (cnsol)" nonfiltered="1824" processed="1820" dbindex="101828">
Luci Emili Pap (Lucius Aemilius Q. F. CN. N. Papus) fou un magistrat rom, nt de Quintus Aemilius Papus.

Fou cnsol el 225 aC junt amb Gai Atili Rgul. En aquest any es va lliurar la gran guerra a la Gllia Cisalpina, que als darrers anys comenava a mostrar smptomes d'hostilitat i havia rebut ajut de l'altra costat dels Alps. La conducci de la guerra fou assignada a Pap i el seu collega Rgul fou enviat a Sardenya on tamb havia esclatat la revolta.  

Pap es va estacionar a Ariminium mentre un segon exrcit era estacionat a Etrria sota comandament d'un pretor. Els gals van avanar entre els dos exrcits cap a Etrria i van derrotar el pretor rom que es va lliurar de l'aniquilaci per l'arribada de Pap. Els gals es van haver de retirar cap al seu territori, i van avanar cap a la costa de Ligria, per all foren atacats per Rgul, al que s'havia cridat i que tornava de Sardenya, i havia desembarcat prop de Pisae. Els gals, entre els dos exrcits,  van haver de lluitar i la batalla fou ferotge; Rgul va morir per finalment els gals foren derrotats; quaranta mil gals haurien mort a aquesta batalla i deu mil haurien estat presoners, entre els quals el rei gal Concolitanus. Emili Pap va avanar cap al pas dels bois i el va devastar, per al cap de pocs dies va retornar a Roma; all va celebrar un triomf.

El 220 aC fou censor amb Gai Flamini i va fer el cens que donava 270.213 ciutadans. 

El 216 aC fou un dels triumvirs nomenats per la qesti monetria.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260001" title="Luci Emili Pap (pretor)" nonfiltered="1825" processed="1821" dbindex="101829">
Luci Emili Pap (Lucius Aemilius Q. F. CN. N. Papus) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 205 aC i va obtenir Siclia com a provncia. Sota les seves ordes va servir Gai Octavi (trib militar), el besavi del futur emperador August. El 171 aC apareix un personatge del mateix nom que era decemvir sacrorum, i va morir aquest any, i probablement s la mateixa persona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260004" title="Jud Larson" nonfiltered="1826" processed="1822" dbindex="101830">
Clarence Walter (Jud) Larson  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 21 de gener del 1923 a Grand Prairie, Texas. 

Larson va crrer a la Champ Car a les temporades 1956-1959 i 1964-1965 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1958 i 1959. 

Jud Larson va morir a Reading, Pennsylvania el 11 de juny del 1966.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jud Larson va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260005" title="Chuck Weyant" nonfiltered="1827" processed="1823" dbindex="101831">
Chuck Weyant  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 3 d'abril del 1923 a St. Mary's, Ohio. 

Weyant va crrer a la Champ Car a les temporades 1952-1959  incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1955 i 1957-1959. 




 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Chuck Weyant va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260009" title="Manuel Gonzlez Mart" nonfiltered="1828" processed="1824" dbindex="101832">
Manuel Gonzlez Mart, Valncia (1877-1972) era un dibuixant, historiador i erudit valenci, fundador del Museu de Cermica de Valncia el 1954 i director de 1954 a 1972 i director durant els anys 1940 del Museu de Belles Arts de la mateixa ciutat.
  
Encara que va estudiar dret a la Universitat de Valncia, va destacar com a dibuixant i caricaturista, activitat a qu es dedic en estudiar dibuix a la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Carles. Com a caricaturista va utilitzar el pseudnim Folchi i va ser guardonat amb la Medalla d'Or de l'Exposici Regional de Valncia (1909), i amb la Medalla de Plata en l'Exposici de Barcelona (1911).

Va fundar el setmanari Cascarrbies (1897), la revista Arte Moderno (1900), Valencia Artstica (1903), i Impresiones (1908). El 1911 va ser encarregat de la restauraci de la taulelleria de les estances Borja del Vatic, moment a partir del qual la cermica esdevingu la seua principal preocupaci.

El 1923 va fundar l'Escola de Cermica de Manises i, el 1924, fou anomenat delegat regi de Belles Arts. Des de la direcci del Museu de Belles Arts, lloc on va accedir el 1940, va promoure la creaci del Museu de Cermica de Valncia, la qual cosa va aconseguir el 1954. Va ser director d'aquest museu, ubicat al palau del marqus de Dosaiges, fins a la seua mort, el 1972.

Per a la fundaci del Museu de Cermica Manuel Gonzlez Mart i la seua dona Amlia Cunyat van donar la seua collecci a l'estat. Aquest fet era la culminaci a una dilatada vida d'investigaci, en la que va desenrotllar estudis fonamentals per al coneixement de la histria de la cermica valenciana. El museu es va convertir en la principal instituci amb fons de cermica valenciana, per a ms va reunir, en els vint-i-cinc anys en qu va ser dirigit pel seu fundador, una ingent quantitat de dibuixos, gravats, pintures, indumentria i mobiliari fruit de la seua visi personal sobre el sentit de la instituci i de les relacions personals que va mantindre al llarg de la seua vida amb escriptors com ara Vicent Blasco Ibez, artistes com els Pinazo i els Benlliure, msics com Carles Giner, Maria Ros o Giacomo Lauri-Volpi, etc. Amb aquestes colleccions va reflectir una completa imatge de la creativitat valenciana al llarg del segle XX.


Com a escriptor, fou autor de Contes del pla i de la muntanya i dins la seua obra d'investigaci destaca Cermica del levante espaol. Siglos medievales (1944-1952) i la biografia Pinazo: su vida y obra (1920). 

Gonzlez Mart va ser vicepresident de la Diputaci de Valncia, vicepresident de l'Hispanic Society i president de lo Rat Penat durant dos mandats (1928-1930 i 1949-1958).

El 1944 tingu la iniciativa de declarar monument historicoartstic el medieval Portal de Valldigna de la ciutat de Valncia, ja que els seus propietaris no hi tenien molt d'inters, i pretenien construir en el seu solar un edifici de nova planta. Tamb destaca la petici a les autoritats de la restauraci del retaule de Jacomart de Cat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260012" title="Temporada 1997 de Frmula 1" nonfiltered="1829" processed="1825" dbindex="101833">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1997. 




s la temporada nm. 48 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de disset (17) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1997 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1997 .



()


 Nota .

Michael Schumacher va ser desqualificat de tota la temporada com a sanci per intentar deliberadament treure de la pista a Damon Hill i guanyar aix el campionat.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260014" title="Segona batalla naval de Tarragona" nonfiltered="1830" processed="1826" dbindex="101834">







La Segona batalla naval de Tarragona de 1641 fou un dels episodis del Setge de Tarragona durant la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza.

La batalla.
Amb ordres d'alliberar el setge de Tarragona, Garca lvarez de Toledo y Mendoza va poder disposar de l'Armada del Oce, la principal de les espanyoles, que es va concentrar a Vinars de 30 galions i fragates, 4 pataixos i 65 transports de provisions, als que es van sumar les 29 galeres supervivents de la primera batalla naval de Tarragona.

La flota espanyola va arribar a Tarragona el 20 d'agost, i la francesa va sortir del port i va obrir foc sobre ella de manera que les galeres i els transports van entrar al port, descarregar i tornar a sortir, mentre els vaixells grans combatien durant tot el dia, danyant els vaixells per sense enfonsar-ne cap. Finalment, l'estol francs es va retirar i el 25 d'agost tornaria definitivament a Frana. 

Conseqncies.
L'estol de Garca lvarez de Toledo y Mendoza va aprovisionar Roses, Perpiny i Cotlliure i va tornar a Tarragona, d'on l'exrcit catalano-francs ja s'havia retirat, esquivant Barcelona.

Les tropes que assetjaven la ciutat es van situar a la Conca de Barber per poder aturar entrades espanyoles tant des de Lleida, com de Tarragona, i a l'hivern van saquejar Tamarit de Llitera i aixecar el setge d'Almenar.

La presncia de la flota francesa a Barcelona va impedir que els reforos espanyols i les provisions seguissin arribant al nord del Principat, cosa que va facilitar l'ocupaci francesa de les viles i fortaleses que encara quedaven en mans castellanes (Perpiny i Roses).

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260025" title="Llista d'estats sobirans del 1928" nonfiltered="1831" processed="1827" dbindex="101835">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia (fins l'1 de setembre);
   Regne d'Albnia (des de l'1 de setembre);
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz i Nejd   Regne de Hejaz i Nejd;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Ararat   Repblica d'Ararat;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260032" title="Cranc (desambiguaci)" nonfiltered="1832" processed="1828" dbindex="101836">


En zoologia:
 El cranc, s un tipus de crustaci decpode molt conegut. Tamb s el nom genric amb que s'anomenen els individus de l'infraordre del braquirs. Existeixen moltes varietats arreu del mn:
 Cranc roquer, un decpode braquir (Pachygrapsus marmoratus) molt com a les nostres costes.
 Cranc pelut, un decpode braquir (Eriphia verrucosa) fora com a les nostres costes.
 Cranc de riu, uns decpodes de la superfamlia dels astacideus.
  Cranc roig, un decpode macrur americ (Procambarus clarkii).

En micologia:
 El  cranc petit, s un bolet (Colus hirudinosus) semblant al cranc. ;

En astronomia:
 La constellaci del Cranc, una petita constellaci.
 La nebulosa del Cranc, un romanent de supernova.
 El plsar del Cranc, una estrella de neutrons relativament jove, situada a la nebulosa del Cranc.
 El cranc, referncia usada en determinats moments com a unitat de densitat de flux.

En astrologia:
 Cranc (o Cncer), s el quart signe del zodac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260034" title="Antoine Loubire" nonfiltered="1833" processed="1829" dbindex="101837">
Antoine Loubire, nascut el 26 de febrer de 1988 a Bordeus, s un jugador de rugbi a XV francs que ocupa la posici de tercera lnia centre i segona Lnia a l'equip de l'USAP (1,99 m i 107 kg).

Carrera.
Fins a 2007 :  USOS Colomiers;
Des de 2007 :  USAP (juvenil) ;

Palmars.
Participa a la Copa del Mn sub-19 a Belfast, l'abril de 2007.
Campi de Frana 2006-2007 de la categoria Crabos, amb el club de Colomiers.
Campi de Frana UFOLEP de la categoria mnims, amb el club de Colomiers.

Enllaos externs.
 Estadstiques a itsrugby.fr;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260043" title="Johann Sebastian Mastropiero" nonfiltered="1834" processed="1830" dbindex="101838">

Johann Sebastian Mastropiero s un compositor imaginari, les obres del qual sn interpretades pel conjunt musical humorstic Les Luthiers.

Origens.
Mastropiero s sens dubte un dels compositors que ha motivat ms polmiques entre els musiclegs. Per exemple, se sap que nasqu un 7 de Febrer, per diversos autors no es posen d'acord ni amb l'any ni amb el segle. De la mateixa manera, diversos paisos es disputen la seva nacionalitat, sense que cap hagi transigit el acceptar-la. Tampoc es coneix la data exacta de la seva mort, ni si est viu. O no.

Tot i el seu nom de pila, Johann Sebastian tamb fou conegut amb altres noms: Peter Illich, Wolfgang Amadeus, etctera. Per exemple, va firmar la seva tercera simfonia com "Etctera Mastropiero".

La unica cosa que es coneix amb certesa sobre Mastropiero s que el Divendres Sant de 1729, la Catedral de Leipzig fou testimoni d'una Passi segons Sant Mateu que, definitivament, no li pertany.

Familia.
Poca cosa se sap del pare de Mastropiero. Noms que sempre es va oposar a la carrera artstica del seu fill. En la poca en qu Mastropiero va compondre El zar y un puado de aristcratas rusos huyen de la persecucin de los revolucionarios en un precario trineo, desafiando el viento, la nieve y el acecho de los lobos (Resum de l'argument: Adis mi estepa), el pare li va enviar una carta en la que li deman que abandons la msica. El compositor es va veure obligat a triar entre la seva famlia i la msica, i va triar la msica. Per desgrcia d'ambdues. Va acabar de compondre l'opereta i a fi d'evitar ms problemes amb la seva famlia, la va firmar amb el pseudnim de Johann Severo Mastropiano. Sabent aix, el pare li va enviar una altra carta en la que li deia:

"Fil meu. Si fas servir aquest pseudnim, tots sabran, no solament que soc el pare d'un compositor, sin tamb que soc el pare d'un imbcil".

Aquest cop, Mastropiero va haver de reconeixer que el seu pare tenia ra i va cambiar el pseudnim: La va firmar com Klaus Mller. Aix va solucionar, per fi, els problemes amb la seva famlia... Per li va suposar demandes penals de trenta-set famlies de cognom Mller.

Johann Sebastian t un germ bess d'increble semblana amb ell. Es diu Harold i s un mafis que viu a Nova York. Harold explotava un obscur local en el que funcionaven un cabaret clandest, un sal de jocs prohibits i un centre d'apostes illegals. Per en realitat, aix noms era una pantalla per ocultar l'autntica font dels seus increbles ingressos: Al fons de tot, hi havia un magatzem.

Se sap que la seva mare era italiana, i que tingu una tia, Matilde, a qui va dedicar un quartet de cordes.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260044" title="Batall del Principat" nonfiltered="1835" processed="1831" dbindex="101839">


El Batall del Principat fou un batall de tropes regulars catalanes que va lluitar en la Guerra dels Segadors, aixecat d'acord amb l'usatge princeps namque

Pocs dies desprs de la victria de Barcelona, el 14 de febrer, arribava l'ajuda de l'exrcit francs de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt i l'armada de Jean Armand de Maill-Brz, el 25 de febrer es forma el Batall del Principat d'exrcit regular que lluitar amb l'exrcit francs, amb 5.000 soldats d'infanteria dirigits per Josep Sacosta i de 500 cavalleria comandats per Josep d'Ardena, que es paguen amb l'impost del batall

"Forma Catalua batalln de cinco mill ynfantes y quinientos cavallos (...) montados y amonicionados. Formse para este efecto, en veinte y cinco de febrero de mill y seiscientos y quarenta y dos , una junta en la Diputacin (...). Presida en ella don Miguel de Torralla, con asistencia de los diputados de Catalua, y un conseller de Barcelona. Nombrse por gobernador d'este batalln don Joseph Sacosta, y por gobernador de la cavallera a don Joseph d'Ardena(...)" .

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260046" title="Jerry Lee Lewis" nonfiltered="1836" processed="1832" dbindex="101840">

Jerry Lee Lewis (nascut el 29 de setembre de 1935) s un cantant i pianista americ de rock 'n' roll, boogie woogie i country entre altres estils. Tamb es conegut amb el sobrenom de "The Killer".

 Creixement i formaci musical .

Va nixer a Ferriday, Louisiana, en una famlia pobra i cristiana, fill d'Elmo i Mamie Lewis. T dues germanes, Linda Gail Lewis (tamb cantant de country i rock 'n' roll) i Frankie Jean Lewis. Va crixer en un ambient relacionat amb la msica; a l'esglsia (Assembly of God Church) escoltava les canons gospel. Quan va ser ms gran anava a escoltar blues i country d'amagat als bars del barri negre de Ferriday, juntament amb els seus cosins Mickey Gilley (conegut cantant i pianista de country) i Jimmy Lee Swaggart (un dels mossns ms importants de Louisiana).

Els seus pares, en descobrir que tenia un gran talent tocant el piano, van decidir comprar-li un, tot i que van tenir que gastar-se la majoria dels seus pocs diners que tenien. El Jerry va comenar a anar a classes de piano i ben aviat va comenar a desenvolupar el seu estil que tan el caracteritza. La seva primera actuaci en pblic va ser a l'any 1949, amb l'edat de 14 anys, tocant "Drinkin' Wine Spo-Dee-O-Dee" i es decantava clarament pel blues, el jazz, el country i el boogie woogie.

Uns pocs anys desprs, el Jerry va anar a estudiar a un collegi cristi a Waxahatchie, Texas, per ben aviat el van expulsar per tocar msica religiosa amb ritme de rock 'n' roll. El 1952 es va casar per convenincia amb Dorothy Barton, tot i que el matrimoni no va funcionar massa b. Estan casat amb Dorothy, el Jerry Lee va deixar embarassada a Jane Mitcham, i els pares de Jane Mitcham van obligar-lo a casar-se amb la seva filla. D'aquesta manera el Jerry estava casat amb dos dones a la vegada. El Jerry i la Jane van anomenar al seu fill Jerry Lee Lewis Jr.

 Els 50: Entrada a la Sun Records i xit aboslut .

L'Elmo va comenar a portar al Jerry a tocar pels pobles propers per guanyar diners. El 1954 va gravar dues canons per una emisora de radio de Louisiana i va resultar un gran xit, aix que el 1956 va decidir anar a Memphis, Tennesee, per poder grabar un disc a la Sun Records, igual que havia fet recenment l'Elvis Presley, tot i que desafortunadament el Sam Phillips, amo de la Sun Records estava de viatge. Tot i aix el Jerry va convencer un dels treballadors de la Sun Records, el Jack Clement, i va poder grabar dues canons, "Crazy Arms" (un dels xits country del moment) i "End of the Road" (un rock 'n' roll composat pel propi Jerry).

Un mes desprs, el 4 de desembre de 1956, el Sam Phillips havia sentit la grabaci del Jerry i va quedar totalment sorprs. Li van dir que torns a anar a la Sun Records i juntament amb les altres tres grans estrelles del moment (Elvis Presley, Carl Perkins i Johnny Cash) van gravar un disc de gospel i country. El Sam Phillips els va anomenar com el Million Dollar Quartet. 

El 1957, Jerry Lee i el seu grup van enregistrar el seu primer disc d'xit, "Whole Lotta Shakin' Goin' On". La can, que tenia una lletra molt sugerent, va ser prohibida en algunes emisores radiofniques i els predicadors volien censurarla, alegant que el rock 'n' roll era la msica del dimoni, i Whole Lotta Shakin' ja havia estat el detonant final. El 28 de juliol de 1957, el Jerry va tocar el Whole Lotta Shakin' al Steve Allen Show, un dels programes televisius amb ms audincia de l'poca als Estats Units. Mai fins a aquell dia ning havia tocat el piano d'aquella manera; el Jerry va tirar la cadira a terra i va acabar totalment despentinat.

Whole Lotta Shakin' ja era nmero 1 en les llistes de Pop, Western & Country i R&B. El Jerry Lee ja s'havia assegurat un lloc entre els millors cantants de rock 'n' roll de la histria. El desembre de 1957 va treure la seva can ms coneguda, "Great Balls of Fire", juntament amb la balada country "You Win Again". Com va passar amb Whole Lotta Shakin', Great Balls of Fire tamb va ser nmero 1 en totes les llistes. Molta gent ja situava al Jerry com a nou rei del rock 'n' roll, i el Sam  Phillips deia que arribaria a ser molt millor que el propi Elvis. 

Una vegada ms, el Jerry va fer una altra actuaci espectacular. Abans d'actuar va discutir amb el Chuck Berry sobre qui hauria de tocar primer i qui tancaria l'espectacle. Finalment el Jerry va acceptar tocar abans i mentre tocava va cremar el piano, davant d'un pblic eufric. Tamb va collaborar a la pellcula Jamboree amb la can Great Balls of Fire. 

El Jerry vivia amb el seu cos J.W. Brown (que tamb era el baixista del grup, la dona del seu cos i la seva filla, la Myra Gale Brown, que tenia 13 anys. El Jerry y la Myra es van enamorar i es van casar en secret a finals del 1957. Per el Jerry no sabia que acabava de cometre l'error ms greu de la seva vida, un error que li costaria la seva carrera artstica ms endavant. Al final, en J. W. i el Sam Phillips ho van acabar descobrint, per ho van amagar a la premsa.

El 1958 el Jerry va estrenar-se amb "Breathless" y ms endavant amb un altre xit ms: "High School Confidential". Una altra vegada, el Jerry va collaborar en una pellcula que rebia el mateix nom que la seva nova can d'xit. El 22 de maig de 1958 va iniciar una gira per Anglaterra. La premsa anglesa es va assabentar del seu matrimoni amb la seva cosina segona de 13 anys, quan a ms a ms ja estava casat. La seva gira va ser un fracs absolut i va tornar als Estats Units abans d'acabar-la. A partir de llavors el Jerry va desaparixer totalment del panorama musical, tot i intentar-ho amb "Lewis Boogie", "Wild One", "Lovin' Up a Storm" o altres gravacions. El 1959 va tenir un fill amb la Myra, el qual s'anomenaria Steve Allen Lewis.

 Els 60: Retorn a Anglaterra i poca country .

Desprs de tres anys en blanc va treure el cap el 1961 amb una versi de "What'd I Say", tot i que sense destacar del tot. El 1962 va tornar a Anglaterra, quatre anys desprs del seu fracs, aquesta vegada amb ms xit, tocant els seus "hits" dels 50. Si el Jerry no en tenia prou amb els seus problemes musicals, la tragdia va comenar a entrar en la seva vida, quan l'Steve Allen Lewis es va ofegar i va morir a la piscina de casa, amb noms 3 anys. Un any desprs, el 1963, va acabar el seu contracte amb la Sun Records i va firmar per Smash-Mercury Records. Durant els 60 va acaparar bastant xit a Anglaterra, encapalat per una nova can de rock 'n' roll, "I'm On Fire".

Pero no va ser fins a finals de la dcada quan va tornar a triomfar altra vegada, tot i que aquesta vegada ho faria amb canons country. Les ms exitoses van ser "Another Place, Another Time" el 1968 i "She Even Woke Me Up To Say Goodbye" el 1969. El Jerry, s'havia convertit en una estrella de la msica country, sense oblidar del tot el rock 'n' roll. El 1970 va estrenar el seu propi programa de televisi als Estats Units (The Jerry Lee Lewis Show). Aquell mateix any es va divorciar de la Myra i es casaria amb la Jaren.

 Els 70: Tragdies entre xits musicals .

El 1973 el seu primer fill, Jerry Lee Lewis Jr., va tenir un trgic accident de cotxe i va morir. Tamb en aquell any va tenir un gran xit amb la can "Chantilly Lace". Del matrimoni amb la seva quarta dona va tenir una filla, Phoebe Lewis, que s cantant i tamb ha estat actuant alguna vegada amb el seu pare. El 1976, en la seva festa d'aniversari (feia 41 anys) va disparar "sense voler" al baixista del grup, Butch Owens. Noms unes semanes ms tard, la policia el va detenir per anar amb una pistola a prop de Graceland, la mansi on vivia l'Elvis Presley, tot i que el Jerry va dir que no tenia intenci de matar l'Elvis.


Entre problemes d'alcohol i drogues, el Jerry va seguir fent canons d xit de boogie woogie, country i rock 'n' roll que van aconseguir molta popularitat, com "Boogie Woogie Country Man" el 1975, "Middle-Aged Crazy" el 1977. Per el 1978 va deixar Mercury per firmar amb Electra Records. Un temps desprs la Jaren va morir ofegada a la piscina, igual que el seu segon fill. El 1979 va tornar a triomfar altra vegada amb la can "Rockin' My Life Away".

 Els 80: Ms tragdies i estrena de la pellcula .

Si els 70 van ser complicats per la vida personal del Jerry, als 80 la mala sort i la desgrcia van seguir amb ell. El 1983 es va casar amb la seva cinquena dona, la Shawn, i noms dos mesos desprs del casament, la tragdia va tornar una vegada ms a la vida del cantant i aquesta va morir per sobredosi de metadona. El Jerry, tamb adicte a les drogues, i espantat pel que havia succet va decidir anar voluntariament a la clnica de desintoxicaci Betty Ford. 

Deixant de banda la vida personal, el 1983 va fer dos concerts espectaculars, un a Austin, Texas, i l'altre a Londres i va aconseguir dos xits nous amb el country: "Over The Rainbow" el 1980 i "Thirty-Nine and Holdin'" el 1981. Tot i que el seu contracte amb Electra estava vigent tamb va grabar amb MCA Records altres xits seus de l'poca com "I Am What I Am" el 1985, i el 1986 a la Sun Records, amb comapanyia del Carl Perkins, el Johnny Cash i el Roy Orbison, un disc anomenat "Class of 55". El 1987 es va casar per sis cop amb Kerrie McCarver, que tenia 20 i pocs anys. Van tenir un fill, a qui van anomenar Jerry Lee Lewis III.

El 1989 es va estrenar la pellcula "Great Balls of Fire!" que relatava la seva biografia des que va entrar a la Sun Records fins a la seva desafortunada gira per Anglaterra. La pellcula va suposar un gran xit i va donar a conixer al Jerry a tot arreu. El Jerry Lee Lewis va ser interpretat per l'actor Dennis Quaid, mentre que una jove Winona Ryder interpretava el paper de Myra. Les canons de la pellcula van ser grabades pel propi Jerry, i van treure un nou vinil amb les noves versions de Great Balls of Fire i Breathless. Durant el 1988 i 1989 va fer gires per gaireb tots els pasos europeus, promocionant de pas la pellcula.

 Els 90 i el S. XXI: Una llegenda viva .

Els 90 van ser una poca tranquila. No hi va haver morts ni tragdies. Per tot i aix el Jerry seguia omplint pgines de la premsa del cor, quan el 1993 es rumorejava que estava sortint amb una noia adolescent quan seguia casat amb la Kerrie. El 1995 va treure dues noves canons, "Goosebumps" i "Young Blood". Segons diu el mateix Jerry s el millor treball que havia fet mai. Durant els segents 11 anys no va grabar ms discs, tot i que seguia fent concerts arreu del mn, mentre veia com els seus antics companys anaven morint i ell seguia cantant.

El 2005 es va separar de Kerrie McCarver allegant que aquesta estava enganyant-lo amb un altre home. Des de llavors ja no s'ha casat ms. Un any desprs, el 2006, amb 71 anys estrenava el seu nou CD, Last Man Standing, que inclou 20 canons amb duets histrics amb Bruce Springsteen, Jimmy Page, Kris Kristofferson, Little Richard, Ringo Starr i Keith Richards entre d'altres. La can ms destacada del CD es una versi prpia de "Rock and Roll", original de Led Zeppelin, acompanyat amb el guitarrista Jimmy Page. 

Sense dubte, el "Killer" Jerry Lee Lewis s un dels grans impulsors del rock 'n' roll, amb una carrera musical de ms de 50 anys, marcada per continuades tragdies familiars i divorcis. El Jerry Lee Lewis es una llegenda viva i s la persona que, fa mig segle va poder ser millor que l'Elvis, pero la sort no el va acompanyar.

 Els seus millors xits .


1956: Crazy Arms

1957: Whole Lotta Shakin' Goin' On

1957: Great Balls of Fire

1957: You Win Again

1958: Breathless

1958: High School Confidential

1958: Lewis Boogie

1958: Break Up

1959: Wild One

1959: Lovin' Up a Storm

1961: What'd I Say

1962: Sweet Little Sixteen

1962: Good Golly Miss Molly

1963: Teenage Letter

1964: I'm On Fire

1964: She Was My Baby

1964: High Heel Sneakers

1965: Hold Me Close

1968: Another Place, Another Time

1968: What's Made Milwaukee Famous

1968: She Still Comes Around

1969: She Even Woke Me Up To Say Goodbye

1969: Roll Over Beethoven

1970: Waiting For a Train

1971: Me & Bobby Mcgee

1972: Chantilly Lace

1972: Lonely Weekends

1972: Who's Gonna Play This Old Piano?

1973: No Headstone On My Grave

1975: Boogie Woogie Country Man

1975: A Damn Good Country Song

1976: The Closest Thing To You

1977: Middle Age Crazy

1978: I`ll Find It Where I Can

1979: Rockin' My Life Away

1980: Over the Rainbow

1981: Thirty-Nine and Holdin'

1983: Why You Been Gone So Long

1985: I Am What I Am

1989: Great Balls of Fire (versi nova)

1989: Breathless (versi nova)
 
1995: Goosebumps

1995: Young Blood

2006: Rock and Roll

 Enllaos externs .

Pgina web oficial ;
Web del museu de la famlia Lewis ;
Web oficial a l'Estat espanyol   ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260049" title="Test qualitatiu" nonfiltered="1837" processed="1833" dbindex="101841">

Test qualitatiu s un test amb el qual es treballa amb la percepci sensorial de les persones per poder extreure'n conclusions, diguem-ne, a partir dels sentits perceptius de les persones (ulls, olor, sabor, tacte, oda).

En termes ms prctics, la acci de "testar" a la gent, es duu a terme amb un objecte o quelcom amb la qual cosa la persona   qestionada pugui opinar i donar la seva a partir de la reacci amb alguns dels seus sentits. Aix doncs, un exemple del fet, seria testar una colnia. La persona en qesti, duria mostres i aniria preguntant a la gent sobre diferents aspectes d'aquesta colnia, tals com la olor, el color, el tacte del envs, etc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260050" title="Simone Try" nonfiltered="1838" processed="1834" dbindex="101842">
Simone Try (1897 1967), fou una periodista i novellista francesa, militant del Partit Comunista Francs des dels anys 30, desprs d'una visita a la Uni Sovitica. Filla de la clebre periodista d'esquerres Andre Viollis i del tamb periodista i filsof d'extrema esquerra Gustave Try, Simone treball com a corresponsal dels diaris d'equerres L'Humanit, Vendredi i Regards, cobrint com a ltima destinaci el front republic a la Guerra Civil Espanyola.

Els anys 20 viatj a Irlanda, el coneixement de la qual li inspir dos llibres. El 1937, durant la seva cobertura del conflicte blic a Espanya, conegu i es cas amb l'intellectual i activista d'esquerres de Dnia Joan Chabs i Mart, membre de la generaci literria del 27. Emigraren el 1939 cap a la Repblica Dominicana i finalment a Cuba. Separada de Chabs, retorn a Frana, on continu treballant com a periodista desprs de la Segona Guerra Mundial.

 Obres .

 En Irlande : De la Guerre d'indpendance  la Guerre Civile (1914-1923), reportatge sobre Irlanda del 1923.
 L'ile des bardes. Notes sur la litterature irlandaise contemporaine. Yeats, Synge, Joyce, Stephens. Llibre sobre la literatura irlandesa, editat el 1925.
 Fivre Jaune, del 1928.
 Passagre, del 1930.
 Front de la libert: Espagne 1937 1938. Reportatge sobre la seva cobertura periodstica de la Guerra Civil Espanyola i dedicat als voluntaris francesos morts en combat. Editat el 1938.
 O l'aube se lve. Novella autobiogrfica escrita el 1945.
 La porte du soleil. Novella ambientada a la Guerra Civil Espanyola, editada el 1948.
 Ils se battent aux Thermopyles, editat el 1948.
 Du soleil plein le coeur. La vie merveilleuse de Danielle Casanova. Biografia de Danielle Casanova del 1949.
 Le pays des vraies merveilles, de l'any 1949.
 Une Franaise En Union Sovietique. La seva experincia a la Uni Sovitica, editat el 1952.
 Beaux enfants qui n'hesitez pas, del 1957.

 Enllaos externs .

 Article sobre l'obra literria de Simone Try;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260051" title="Guilhem Guirado" nonfiltered="1839" processed="1835" dbindex="101843">


Guilhem Guirado, nascut el 17 de juny de 1986 a Ceret (Vallespir), s un jugador de rugbi a XV que ocupa la demarcaci de taloner.

Clubs successius.

Format a Arles;
USAP (Perpiny);

Palmars.
Amb la selecci francesa.
Internacional sub 19: ;
Participaci en el campionat del mn 2005 sub 19 a Sud-frica : 5 partits, 2 assaigs (Austrlia, Gergia, Sud-frica, Romania, Galles).
6 partits el 2004-2005.
Internacional sub 21: ;
Campi del mn 2006 sub 21 a Frana : 5 partits (Irlanda, Galles, Sud-frica 2 vegades, Austrlia).
8 partits el 2005-2006.

Enllaos externs.
 Estadstiques a itsrugby.fr;
 Fitxa a l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260054" title="Marius Tincu" nonfiltered="1840" processed="1836" dbindex="101844">

Marius Tincu, nascut el 7 d'abril de 1978 a Vanatori (Romania), s un jugador de rugbi a XV que ocupa el lloc de taloner. La seva alada s d' 1,81 i pesa 110 kg. El gener de 2007 va obtenir la nacionalitat francesa.

El seu debut internacional va ser el 3 de febrer de 2002 amb la selecci de rugbi de Romania contra Portugal.

Ha jugat a Rouen, La Testa, Pau, i des de la temporada 2005-2006 juga a la Uni Esportiva Arlequins de Perpiny (USAP).

Enllaos externs.
 Fitxa a itsrugby.fr;
 Estadstiques a scrum.com;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260058" title="Taloner" nonfiltered="1841" processed="1837" dbindex="101845">



Al rugbi a 15, el taloner(1) (en angls: hooker) s una de les posicions especfiques a l'interior de la mel. s un jugador de primera lnia collocat entre els dos pilars en barreja tancada, i encarregat de talonejar la pilota en el moment d'aquesta fase de joc desprs de la introducci de la pilota pel mig de barreja. El taloner s igualment el que retorna la pilota en joc en el moment de les tecles fins i tot si s'han vist a vegades altres jugadors encarregar-se d'aquesta tasca quan el taloner no disposava d'un bon llanament.

Corren certament menys rpid que els altres jugadors de l'equip per el seu paper no s per aix menys important : les barreges sn ben ms tcniques que no hi apareix, no s noms un vulgar conflicte per saber quin paquet empeny el ms fort.

Els jugadors que juguen a aquest lloc sn generalment ms forts que la defensa, menys que els pilars. sn ms petits que les segones lnies.

Han de ser bastant atltics per al conflicte de la barreja tancada.

Cada vegada ms, intervenen per percudir la defensa arran de la reagrupaci i fer retrocedir els adversaris, mobilitzar la tercera lnia al voltant de la reagrupaci, per tal de posar menys jugadors adversos disponibles en alta mar...

Alguns valors segurs fins i tot fins i tot estrelles al lloc de taloner : Sean Fitzpatrick(NZ), Keith Wood(IRL),John Smit(AFS),Raphal Ibanez (FRA).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260060" title="Servei d'hostatge de vdeos" nonfiltered="1842" processed="1838" dbindex="101846">
Un servei d'hostatge o allotjament de vdeos permet a les persones pujar vdeos a un lloc web d'Internet. El vdeo s desat en el servidor d'allotjament i pot ser vist per la resta de persones.

Vegeu tamb.
Llista de llocs web d'hostatge de vdeos;
YouTube;
Google Video;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260062" title="Darrere" nonfiltered="1843" processed="1839" dbindex="101847">


En el rugbi a 15, el darrere (en angls, fullback) s un de les quinze posicions habituals que sol portar el nmero 15. s l'ltima muralla abans de la lnia de zona de gol per no s'ha de limitar a noms les tasques defensives i s'ha de poder desdoblar en atacant. Es queda sovint en retirada per rebre les pilotes colpides al peu per l'equip advers per pot aportar la seva contribuci a l'ofensiva del seu equip dirigint l'excedent: es diu llavors que s'intercala dins de la lnia dels tres quarts. Tcticament el seu lloc s important ja que per la seva posici s de cara al joc i veu tot i s doncs el ms ben situat per donar indicacions als altres tres quarts.

Els jugadors que juguen a aquest lloc sn generalment ms grans que els extrems per menys que els davants sobretot per intervenir a la rebuda de les espelmes. La seva velocitat de carrera els ha de permetre igualment ser l'ltima muralla sobre un atac dels tres quarts adversos que hauria passat la primera cortina. La intelligncia de joc i la sang freda sn particularment importants en aquest lloc ja que l'endarrereix s portat a intervenir en tant que ltim defensor (per agradar n'afecta sota la pressi adversa o sota una espelma) per tamb en tant que primer rellanador ja que decideix llanar a m per a un contraatac o utilitzar el joc al peu. Tenir una bona puntada de peu s per tant necessari a aquest lloc tant en fase ofensiva que defensiva. En certs equips, el darrere pot d'altra banda tirar els penalties i les transformacions, tasca generalment confiada al mig d'obertura.

Alguns valors segurs fins i tot fins i tot estrelles al lloc de darrere : Christian Cullen (NZ), Do Clarke (NZ),George Nepia (NZ), Jeff Wilson (NZ), JPR Williams (GAL), Gavin Hastings (ESC), Andy Irvine (ESC), Serg Blanco (FRA), Pierre Villepreux (FRA), Percy Montgomery (Perpiny)(AFS), Matt Burke (AUS), Toby Flood (ANG), Juan Martn Hernndez (ARG) .

Quan s utilitzat pel plural, la paraula defensa designa igualment el conjunt dels jugadors de les lnies defensa: els tres quarts (extrems i centres) i el darrere prpiament dit.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260071" title="Fernando Verdasco Carmona" nonfiltered="1844" processed="1840" dbindex="101848">

Fernando Verdasco Carmona s un  tennista professional espanyol.Es caracteritza per ser un jugador agressiu i dur a la pista. Ha aconseguit guanyar en diversos tornejos challenger i en un torneig de l'ATP en individuals i altre en dobles.

Ttols (3; 2+1).
Individuals (2). 
 


Finalista en individuals (3).
2004: Acapulco (perd davant Carles Moy);
2005: Kitzbhel (perd davant Gastn Gaudio);
2007: Sant Petersburg (perd davant Andy Murray);
 
Classificaci en tornejos del Grand Slam. 


Dobles (1). 
 


Finalista en dobles (1).
2007: Stuttgart (junt a Guillermo Garca-Lpez perden davant Frantisek Cermak i Leos Friedl).

Enllaos externs.
 Perfil ATP;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260074" title="Ius variandi" nonfiltered="1845" processed="1841" dbindex="101849">
L'expressi ius variandi s la facultat que t l'empresari o patr d'alterar unilateralment condicions essencials del contracte individual de treball, com ara:

 Canvi de lloc de treball.
 Alteraci de la jornada laboral.
 Canvi de tasques o prestacions laborals que impliquen un canvi en la categoria de treball.
 Alteraci de la remuneraci pactada o de conveni.

Es considera que aquesta facultat deriva del dret de l'empresari d'organitzar i dirigir el treball dels seus treballadors. El lmit a l'aplicaci de lius variandi s un triple filtre emmarcat per: a) raonabilitat (que no sigui arbitrria); b) funcionalitat (que obeeixi a un motiu atendible); i c) indemnitat del treballador (que no li provoqui menyscabament patrimonial o moral, o que li ocasioni un perjudici material que li sigui adequadament compensat).

Algunes legislacions distingeixen la situaci del treballador segons tingui una impossibilitat absoluta o relativa a acceptar el canvi en les condicions de treball. La impossibilitat s absoluta quan per la naturalesa, gravetat o extensi dels perjudicis que se li ocasionen no pot ser obligat a acceptar-ho (per exemple, el canvi d'horari o de lloc de treball que li impedirien continuar els estudis que est realitzant). La impossibilitat s relativa quan l'empresari pot compensar el perjudici ocasionat (per exemple, pagar-li una major despesa en el transport des de la seva casa fins al treball ocasionat pel canvi de lloc de treball), i en aquest cas el treballador ha d'acceptar el canvi si l'empresari s'av a compensar-li el perju.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260080" title="Kyle XY" nonfiltered="1846" processed="1842" dbindex="101850">


Kyle XY s una srie de televisi nord-americana de la cadena ABC Family, creada per Eric Bress i Mackye Gruber.

Als Estats Units, la srie es va estrenar el 26 de juny de 2006, amb una audincia de 2,64 milions de telespectadors. Actualment s'ha ems la primera temporada, que consta de 10 episodis, i el gener de 2008 es va comenar a emetre la segona part de la segona temporada. Tot i aix, la seva alta audincia ha fet que els productors afirmin que hi haur una tercera temporada que, de moment, tindr 10 captols.

 Argument .
Kyle s un noi de setze anys que es desperta al bosc, a les afores de Seattle, despullat i envoltat d'una llefiscosa substncia. Actua com si hagus acabat de nixer, sense poder parlar, desconeixedor del mn que l'envolta i on acaba d'aparixer-hi. No obstant aix, s especial, per algun estrany motiu no t melic. A ms a ms, fins i tot abans de conixer les coses, s'adona del qu est b i del qu no alhora que poseeix una vasta capacitat d'aprenentatge i de deducci, aix com una impressionant fora i habilitat fsica. Quan la policia se'l troba, l'ingressa a un centre d'internament de menors. s aqu on treballa Nicole Trager, una psicloga que de seguida s'adona que Kyle no s un noi normal, s per aix que decideix emportar-se'l a casa, per estudiar-lo i poder-lo conixer a fons. Un cop a casa, Kyle comena a aprendre com es comporta el ser hum, com actua i s'enfronta als problemes que es trobar. A aix se li uneix un halo de misticisme i investigaci que en Kyle haur de conixer si vol saber qui s i perqu s com s.

 Personatges .
 Principals .
 Matt Dallas - Kyle Trager;
 Marguerite MacIntyre - Nicole Trager;
 Bruce Thomas - Stephen Trager;
 Jean-Luc Bilodeau - Josh Trager;
 April Matson - Lori Trager;
 Chris Olivero - Declan McDunaugh;
 Kirsten Prout - Amanda Bloom;
 Jaimie Alexander - Jessi XX (2a temporada);
 Magda Apanowicz - Andy Jensen (2a temporada);

 Usuals .
 Nicholas Lea - Tom Foss ;
 J. Eddie Peck - Adam Baylin;
 Cory Monteith - Charlie Tanner;
 Chelan Simmons - Hillary;
 Kurt Max Runte - Detectiue Jason Breen (1 Temporada);
 Teryl Rothery - Carol Bloom;
 Sarah-Jane Redmond - Rebecca Thatcher;
 Andrew Jackson (actor) - Cyrus Reynolds;
 Bill Dow - Profesor William Kern;
 Martin Cummins - Brian Taylor (2a temporada);
 Leah Cairns - Emily Hollander (2a temporada);
 Conrad Coates - Julian Ballantine (2a temporada);

 Llistat d'episodis .

 Primera temporada .
 1. Pilot (Pilot);
 2. Sleepless in Seattle ((espertant a Seattle).
 3. The lies that bind (Mentides que uneixen).
 4. Diving In (Submergint-se).
 5. This is not a test (Aix no s una prova).
 6. Blame it on the rain (s culpa de la pluja).
 7. Kyle got game (Kyle t joc).
 8. Memory serves (La memria est servida).
 9. Overheard (Espiant).
 10. Endgame (Fi del joc).

 Segona temporada .
 1. The Prophet (El profeta);
 2. The Homecoming (La tornada a casa). ;
 3. The List is Life (La llista s la vida). Fa referncia a una de les frases ms famoses de la pellcula La llista de Schindler de Steven Spielberg.
 4. Balancing act (Mantenir l'equilibri) .
 5. Come to your senses (Amb els cinc sentits). ;
 6. Does Kyle dream of electric fish? (Somnia en Kyle amb peixos elctrics?). ;
 7. Free to be you and me (Llibertat per nosaltres). ;
 8. What s the frequency, Kyle? (Quina s la freqncia, Kyle?). Fa referncia al tema What's the frequency Kenneth de REM. ;
 9. The Ghost in the machine (El fantasma dins la mquina). ;
 10. House of Cards (Castell de cartes). ;
 11. Hands on a Hybrid (A tocar l'hbrid).
 12. Lockdown (Tancats). ;
 13. Leap of faith (Salt de fe). ;
 14. To C.I.R. with love (Per a C.I.R. amb apreci).
 15. The Future s So Bright, I Gotta Wear Shades (El futur s molt brillant, haur de portar ulleres de sol);

 Msica .

La Banda sonora de la primera temporada de Kyle XY va sortir a la venta el 22 de maig de 2007 als Estats Units. La llista de canons s la segent:

 Hide Another Mistake - The 88 ;
 Nevermind the Phonecalls - Earlimart ;
 Surround - In-Flight Safety ;
 I'll Write the Song, You Sing For Me - Irving ;
 Wonderful Day - O.A.R. ;
 Bug Bear - Climber ;
 Honestly - Cary Brothers ;
 So Many Ways - Mates of State ;
 Middle Of the Night - Sherwood ;
 Alibis - Marianas Trench ;
 It's Only Life - Kate Voegele ;
 3 A.M. - Sean Hayes;
 Born On the Cusp - American Analog Set;
 Will You Remember Me (Lori's Song) - April Matson;

El compositor Michael Suby s l'autor d'alguns dels temes que apareixen diverses vegades al llarg de la srie, com Welcome to the Family, tot i que aquests no van ser inclosos a l'lbum de la banda sonora.

 Curiositats .
 L'argument s similar a la pellcula D.A.R.Y.L. en la que un nen-robot, creat artificialment degut a un experiment que els cientfics van considerar fracassat, s alliberat per un dels cientfics i acollit per una famlia.
 La premisa de Kyle XY tamb recorda a la srie John Doe.
 Quan Kyle arriba al centre d'internament de menors se l'hi assigna el nom de John Doe, ja que aquest s el nom que s'usa als Estats Units per identificar als homes que tenen una identitat desconeguda.
 Quan en Kyle parla per primera vegada, el Josh diu "s com aquest indi del Niu del Cuc!", fa referncia al cap Bromden de la novella del 1962 One Flew Over the Cuckoo's Nest (Alg va volar sobre el niu del cucut).
 Tot i que la srie transcorre a Seattle, es va filmar a Vancouver.
 En molts episodis es veuen caramels Sour Patch Kids. Resulta que aquesta marca de gominoles s la principal patrocinadora per la srie.
 El nom del sis captol de la segona temporada s una clara referncia a la novella de Philip K. Dick escrita el 1968, Do Androids Dream of Electric Sheep? (Somnien els androides amb ovelles elctriques?). La pellcula Blade Runner est basada en aquesta mateixa novella.
 El nom del vuit episodi de la segona temporada What's the frequency, Kyle? s una referncia a la can del grup R.E.M. Whats the frequency, Kenneth?.
 A la srie Kyle XY la melodia Canon en D major de Pachelbel sona diverses ocasions per acondicionar la histria d'amor entre Kyle i Amanda.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260084" title="Secci d'hoquei patins del Centre d'Esports Arenys de Munt" nonfiltered="1847" processed="1843" dbindex="101851">


Secci d'hoquei sobre patins del Centre d'Esports Arenys de Munt.

Histria.
Els primers partits oficials de l'entitat van ser entre els anys 1961-62 sota la presidncia de Julio Calderero. A partir de l'any 1967, amb l'arribada a la presidncia d'Antoni Soler, l'equip mascul entra a jugar a la mxima categoria i va situant-se entre els millors equips. El moment culminant va ser la temporada 1976/77 en la que es va aconseguir el subcampionat a la Recopa d'Europa davant l'AD Oeiras. A partir dels anys 80 perd la categoria, recuperant-la alguna vegada ms fins a situar-se a la Primera divisi nacional catalana. 

La secci femenina s la que ms xits ha aconseguit amb el subcampionat a la Copa d'Europa, a ms de diversos campionats de Catalunya (1998/99 i 2001/02) i estatals (1998/99). Algunes de les seves jugadores han competit a nivell de seleccions, aassolit uns magnfics resultats, tant amb la selecci estatal com amb la selecci catalana. 

Palmars.
Equip femen
 2 Campionats d'Espanya (1999, 2004);
 2 Campionats de Catalunya (1998-99, 2001-02);
 Sotscampionat de la Copa d'Europa (2006-07);

Equip mascul
 Sotscampionat de la Recopa d'Europa (1976-77);

Plantilla masculina 2007-08.



Entrenador: Jordi Roca
Preparador fsic: Gerard Artigas

Enllaos externs.
Secci d'hoquei sobre patins del CE Arenys de Munt;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260088" title="Mitologia hopi" nonfiltered="1848" processed="1844" dbindex="101852">
La mitologia hopi s la prpia dels hopi, un poble nadiu nord-americ. No constitueix un corpus de creences tan arrelat com altres cultures per es poden detectar una srie de narracions i concepcions del mn que la conformen. A ms a ms, la barreja amb missioners cristians va fer-los adoptar figures religioses europees. 

Dus principals.
El du suprem s Tawa, un Du del Sol que va crear el Primer Mn a partir de l'espai infinit. Altres versions indiquen que va crear Sotuknang i aquest va crear l'via Aranya, deessa que don origen a l'Univers. Una altra divinitat important s Masauwu, du de la mort, que va permetre el pas cap al Quart Mn (el present). El pante principal el completen Coyote, du o geni enganyador, els bessons de la guerra o kachinas i el du del blat de moro.

Els mns.
Els humans habitaven en un mn primigeni, per van pecar contra els dus, entregant-se a la promisucuitat sexual i l'agressivitat. Per aix l'via Aranya va conduir els elegits cap a un segon mn i va destruir el primer. La natura perversa de l'home va provocar que el procs es repets, fins arribar al quart mn o mn present.

Aquest quart mn podria haver sigut la resta d'un gran Diluvi universal o estar per sobre del tercer. Els humans haurien escalat un bamb gegant situat al Gran Can del Colorado per fugir de la destrucci anunciada. En aquesta migraci un du, Pahana, va marxar cap a l'est i ha de tornar passats uns segles (en un mite anleg a l'asteca). Diverses llegendes i smbols han passat de generaci en generaci hopi per reconixer Pahana quan torni.

Bibliografia.
Courlander, Harold; The Fourth World of the Hopis: The Epic Story of the Hopi Indians as Preserved in Their Legends and Traditions (University of New Mexico Press, 1987). ;
McLeod, Roxie; Dreams and rumors: a history of "Book of the Hopi" Thesis (M.A.) (University of Colorado, 1994). MLA.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260091" title="Pat Hoquei Club Sant Cugat" nonfiltered="1849" processed="1845" dbindex="101853">


El Pat Hoquei Club Sant Cugat s un club d'hoquei sobre patins de Sant Cugat del Valls.

Histria.
Els inicis del PHC Sant Cugat com a club d'hoquei sn l'any 1967, amb diversos entrenaments, i el seu primer partit es va disputar el 8 de desembre de 1969 amb el Cerdanyola.

Diverses de les seves jugadores han participat tamb en competicions internacionals a nivell de seleccions, tant amb la selecci estatal com amb la selecci catalana. 

Plantilla masculina 2007-08.



Entrenador: Xavi Gimeno

Plantilla femenina 2007-08.



Entrenador: Santi Roca

Enllaos externs.
Lloc web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260104" title="Terra Lliure (desambiguaci)" nonfiltered="1850" processed="1846" dbindex="101854">

 Grup armat o terrorista, segons les fonts, de caire independentista catal, vegeu Terra Lliure;
 Un butllet interior dels catalans llibertaris a l'exili durant el franquisme, vegeu Terra Lliure (butllet);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260108" title="Tud" nonfiltered="1851" processed="1847" dbindex="101855">

El tud (Columba palumbus) s un columbiforme molt exts per Europa, el nord d'frica i l'Orient mitj.

s el tipus de colom ms gran de la Pennsula Ibrica, robust i amb un cap molt petit en relaci amb el cos, presentant unes inconfusibles taques blanques als dos costats del coll i a la part superior de les ales. 

T un plumatge gris tirant a blau al dors i una mica mes clar a la part inferior del cos, amb pit de tints vinosos i la cua acabada amb una banda negra. El bec s ataronjat i les potes sn vermelles.
els dos sexes presenten el mateix color, els joves per, tenen uns colors mes apagats i no disponen de les taques blanques del coll.

A la Pennsula Ibrica es divideix en grups sedentaris, que tamb realitzen desplaaments locals, i els milions de tudons del centre i nord d'Europa que a la tardor es presenten per a la hivernada a travs dels passos tradicionals del Pirineu vasc-navarrs i utilitzant dormitoris tamb tradicionals que es troben a la gran majoria de terrenys plans, als alzinars preferiblament, aix com en pinars i eucaliptus. 

 Comportament .
A partir del mar es pot veure el caracterstic vol amors del mascle, amb sonors cops d'ala al seu vol de parbola ascendent, que interromp amb una caiguda amb les ales alades de punta al cel.
La cria se succeeix d'abril a agost, generalment dues postes de dos ous blancs, dipositats al seu niu situat als arbres, que s de de construcci frgil en forma de plataforma poc espesa a base de palets secs.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260111" title="Melendi" nonfiltered="1852" processed="1848" dbindex="101856">

Ramn Melendi Espina s un cantant espanyol de msica pop  amb influncies del rock, el flamenc i la rumba. 

 Biografia .

Va nixer el 21 de gener de 1979 a Oviedo (Astries). Anava a la mateixa classe que el pilot de Frmula 1 Fernando Alonso, a qui ha dedicat diverses canons. Ben aviat es va adonar que no estava fet per estudiar i que era bo jugant a futbol. Va jugar a les categories inferiors del Club Astur, fillial aleshores del Real Oviedo. Desprs va treballar a diversos bars com a cambrer i es mogu pel mn de la nit. El 2001, es va unir a un grup anomenat El bosque de Sherwood i poc desprs va gravar una maqueta que contenia nicament tres canons: Sin noticias de Holanda, El informe del forense i Vuelvo a traficar. 

El febrer de 2003, Melendi va llanar el seu primer disc en solitari Sin noticias de Holanda amb dotze canons. El desembre de 2003 es va reeditar Sin noticias de Holanda amb dos temes nous (Asturias i Moratal). Per el seu veritable salt a la fama li va arribar de la m de la Volta Ciclista a Espanya 2004 quan va ser escollida la can Con la luna llena com a tema oficial. El maig d'aquell mateix any, va iniciar una petita gira per Espanya. El maig de 2004 va vendre les 50.000 cpies i va ser Disc d'Or.

Al 2005 va treure al mercat el seu segon disc en solitari, titulat Que el cielo espere sentao, del que s'han venut ms de 200.000 cpies. Aquell mateix any va reeditar Que el cielo espere sentao amb 3 temes indits (El Nano, La Dama y el Vagabundo i Carlota) i un DVD d'un concert a Oviedo. Tamb es va estrenar com a pare amb una nena que es diu Carlota i va rebre el premi Ondas a la millor can pel tema Caminando por la vida.

El novembre de 2005 va rebre 6 Discs de Plat, pels dos discs. Sin noticias de Holanda en va rebre quatre i Que el cielo espere sentao dos. 

El 2006 es va anunciar que seria un dels protagonistes principals del videojoc de Sony per a PSP, "Gangs of London". Melendi li dna vida al personatge Mr. Big, un malvat gngster. A ms a ms, ha composat per l'ocasi el tema "Gangs of London", amb el seu corresponent videoclip ambientat entre sirenes de policia. El videojoc es va llanar al Regne Unit l'1 d'agost i el 6 de setembre a Espanya, amb la multinacional EMI, encarregada de llanar la seva carrera internacionalment.

Tamb ha compost un tema pel Real Oviedo titulat Volveremos. El cantant est en el projecte d'una pellcula titulada Vuelvo a traficar. The Film.

Mientras no cueste trabajo es va publicar el dia 13 de novembre de 2006. Es va editar des del moment del seu llanament al mercat en dos formats: el normal, que consta d'un CD amb 12 canons, i l'especial, amb 16 canons i un DVD amb extres. El 29 de setembre de 2007 va sortir una reedici del disc titulat Mientras no cueste ms trabajo amb quatre canons noves (Firmes, El rey de la baraja, La aceituna i Me gusta el ftbol). 

El 2007 va rebre el Premi a la "Millor Gira" pels Premis de la Msica entregat a Crdova. Tamb va fer una campanya publicitria per Canal+  titulada Me gusta el ftbol, on l'artista va compondre una can amb el mateix nom.

El 12 de novembre de 2007 va anar a declarar als jutjats desprs de provocar un incident en un ms que evident estat de ebrietat, en un vol Madrid-Mxic, que va obligar al comandant de l'avi a tornar dues hores desprs de l'enlairament. Va ser posat en llibertat, desprs de declarar davant el jutge.

 Discografia .

Sin noticias de Holanda (2003) (400.000 - 4x Plat);
Que el cielo espere sentao (2005) (200.000 - 2x Plat);
Mientras no cueste trabajo (2006) (200.000 - 2x Plat);

 Collaboracions .

Los Chunguitos"Con la luna llena" (2004);
 Los Galvn "Por eso canto" (2004);
 Pablo Moro "Mara" (2005);
 Algunos Hombres Buenos "Salta" (2007);
 Rasel "Mil Razas" (2007);


 Enllaos externs .
Web oficial;
Companyia discogrfica, propietat de Melendi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260118" title="Deontologia professional" nonfiltered="1853" processed="1849" dbindex="101857">

La deontologia professional s el conjunt de principis i regles tiques que regulen i guien una activitat professional. Aquestes normes determinen els deures mnimament exigibles als professionals en l'acompliment de la seva activitat. Per aquest motiu, solen sorgir del propi collectiu professional, qui s'encarrega de recollir-los per escrit en els codis deontolgics. A dia d'avui, prcticament totes les professions han desenvolupat els seus propis codis i, en aquest sentit,  es pot parlar d'una deontologia professional periodstica, d'una deontologia professional mdica, d'una deontologia professional dels advocats, etc.

s important no confondre deontologia professional amb tica professional. S ha de distingir, que l'tica professional s la disciplina que estudia els continguts normatius d'un collectiu professional, s a dir, el seu objecte d'estudi s la deontologia professional, mentre que, tal i com s'apuntava a l  inici de l'article, la deontologia professional s el conjunt de normes vinculants per a un collectiu professional.

 Deontologia i tica professional .
Aquests dos termes solen emprar-se com a sinnims, per no ho sn. s important destacar les principals diferncies entre ells:

Una de les diferncies quan parlem d  "tica" i "deontologia" s que la primera fa referncia directe a la conscincia personal, mentre que la segona adopta una funci de model d'actuaci en l'rea d'una collectivitat. Per aix, amb la concreci i disseny de codis deontolgics, a ms d  autorregular aquesta professi, es convida al seguiment d'un cam molt concret i a la formaci tica dels comunicadors. L'tica de les professions es mou en el nivell intermig de les tiques especfiques o  aplicades . El professional es juga en l'exercici de la seva professi no noms ser un bon o mal professional sin tamb el seu sser tic.

Els principis es distingeixen de les normes per ser ms genrics que aquestes. Les normes apliquen els principis a situacions ms o menys concretes i solen fer referncia a algun tipus de circumstncia, encara que sigui en termes genrics. Per tamb els principis es fan intelligibles quan adquireixen una concreci normativa i fan referncia a les situacions en les quals s'invoquen i s'apliquen. Tant les normes com els principis sn universals encara que l'mbit d'aplicaci dels principis sigui ms ample i general que les normes especfiques que cauen sota aquest principi.

Des de la perspectiva de l'tica professional, el primer criteri per a jutjar les actuacions professionals ser si s'assoleix i com s'assoleix realitzar aquests bns i proporcionar aquests serveis (principi de beneficncia). Com tota actuaci professional t com destinatari altres persones, tractar a les persones com a tals, respectant la seva dignitat, autonomia i drets seria el segon criteri (principi d'autonomia).

 La deontologia com a tica professional .
Segons Jos Mara Barri, professor titular de la Universitat Complutense de Madrid:  En un sentit vulgar es parla de deontologia en referncia al bon fer que produeix resultats desitjables, sobretot en l'mbit de les professions. Un bon professional s alg que, en primer lloc, posseeix una destresa tcnica que li permet, en condicions normals, realitzar la seva tasca amb un acceptable nivell de competncia i qualitat. Les regles del bon fer  perfectum officium- acci portada a terme conforme als imperatius de la ra instrumental  constitueixen, sens dubte, deures professionals. I aix no s de cap manera ali a l'ordre general del deure tic. Encara ms: les obligacions tiques comunes per a qualsevol persona sn, a ms, obligacions professionals per a molts .

En definitiva, quan ens referim a una professi determinada, podem parlar de l'existncia d'una tica i d'una deontologia determinada. La primera es podria centrar a determinar i perfilar el b d'una determinada professi (aportaci al b social) i la deontologia, per a la seva banda, es centraria a definir quins sn les obligacions concretes de cada activitat.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260128" title="Christian Mathis" nonfiltered="1854" processed="1850" dbindex="101858">

Christian Mathis s un ex-paleontleg francs. Dugu a terme excavacions als jaciments de Robiac i del Carc, al sud de Frana. El seu treball en aquestes excavacions provoc un enfrontament amb Bernard Sig i la Universitat de Montpeller, que volien mantenir un monopoli sobre aquests jaciments.

Entre altres, descrigu les segents gneres i espcies:

Bouffinomus (B. lamaudi)
Leptictidium ginsburgi
Leptictidium sigei 
Paramiacis (P. teilhardi)  

Tamb particip en el descobriment del primer rptil volador del Toarci inferior de Nancy: el pterosaure Dorygnathus banthensis.

Bibliografia.
Aquestes sn algunes de les obres de Christian Mathis:


 
 
 


Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260129" title="David Marty" nonfiltered="1855" processed="1851" dbindex="101859">


David Marty, nascut el 30 d'octubre de 1982 a Perpiny (Rossell), s un jugador de rugbi a XV que ocupa la posici de centre (rugbi) a l'equip de l'USAP de Perpiny.

Historial.
En club.
 Villelongue de la Salanque (primer pas a benjamin);
 Entesa Canet-Saint Marie (mnim a fill petit);
 USAP  (des de jnior);

A l'equip nacional. 
El seu primer partit com a internacional amb Frana va ser el 19 de mar de 2005 contra Itlia. Talent d'or.

Palmars.
A nivell de club.
Finalista del campionat de Frana : 2004;
Finalista de la Copa d'Europa : 2003;
Campi de Frana UFOLEP C;

A l'equip nacional.
(A data 11.10.07)
Vencedor del Torneig de les Sis Nacions: 2006, 2007;
18 partits en l'equip de Frana des de 2005.
8 assaigs (40 punts);
Partits per any : 3 el 2005, 5 el 2006, 10 el 2007;
Integrant de la selecci de Frana sub21;

Enllaos externs.
  Perfil a lequipe.fr;
  Estadstiques a itsrugby.fr;
  Foto a sporting-heroes.net;
  Fitxa a l'USAP;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260131" title="Steve Meyer" nonfiltered="1856" processed="1852" dbindex="101860">


Steve Meyer s un jugador de rugbi sud-afric, nascut el 21 de mar de 1984, a Johannesburg. Des de la temporada 2006-2007 juga a l'USAP de Perpiny. Va destacar en l'equip juvenil dels Natals Sharks, els Wildebeest, tot i que posteriorment noms va jugar dues vegades a la Currie Cup amb el primer equip per culpa de les lesions que han frenat la seva progressi.

Clubs.
Natal Sharks 2006;
USAP  des d'agost de 2006;

Enllaos externs.
  Fitxa a itsrugby.fr;
  Fitxa a l'USAP;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260135" title="Feliciano Lpez Daz-Guerra" nonfiltered="1857" processed="1853" dbindex="101861">


Feliciano Lpez Daz-Guerra s un tennista,  espanyol. Ha aconseguit guanyar un torneig ATP en individuals i altre a dobles.

 
Ttols (1).
Individuals (1). 
 


Finalista en individuals (3).
2004: Dubai (perd davant Roger Federer).
2005: New Haven (perd davant James Blake).
2006: Gstaad (perd davant Richard Gasquet).
Classificaci en tornejos del Grand Slam. 


Dobles (1). 
 


Finalista en dobles (3).
2001: Mallorca (amb Francisco Roig perden davant Donald Johnson i Jared Palmer).
2004: Valncia (amb Marc Lpez perden davant Gastn Etlis i Martn Rodrguez).
2005: Barcelona (amb Rafael Nadal perden davant Leander Paes i Nenad Zimonjic).

 Enllaos externs.
 Perfil ATP ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260136" title="Nicolas Laharrague" nonfiltered="1858" processed="1854" dbindex="101862">


Nicolas Laharrague, nascut el 30 d'octubre de 1981 a Tarba, s un jugador de rugbi a XV francs, que evoluciona al lloc de mig d'obertura o de tres-quarts centre. 

s el germ de Julien Laharrague, que juga des del mar de 2007 als Sale Sharks.

Historial.
En club.
Stadoceste tarbais fins el 2000;
US Dax 2000-2002;
USAP  des de 2002;

A la selecci nacional.
Internacional sub18 : escolar 1998 i 1999.
Internacional sub19 : Campi del mn l'any 2000 a Dijon (Frana);
Internacional sub21 : participaci al campionat del mn 2002 a Sud-frica. Guanyador del Torneig IV nations 2002 grand chelem.
Internacional amb la selecci de Frana A : 2 partits l'any 2005 contra Itlia (1 cop de cstig, 3 transformacions) i Irlanda A.
Internacional : 2 partits el 2007 al torneig de Nova Zelanda;

Palmars.
En club.
Finalista de la H-Cup 2003 contra le Stade toulousain. (Sotscampi d'Europa);
Finalista del Top 16 2004 contra l'Stade franais.

A la selecci nacional.
Campi del mn sub19, l'abril de 2000.
Campi de la grand chelem VI nations sub21 el 2002.

Enllaos externs.
  Estadstiques a itsrugby.fr;
  Fitxa a l'USAP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260139" title="Mariner 5" nonfiltered="1859" processed="1855" dbindex="101863">

La sonda espacial Mariner 5 va ser la cinquena d'una srie de naus espacials de la NASA dintre del Programa Mariner usades per a l'exploraci en la manera de vol de retorn. El Mariner 5 va ser una sonda espacial restaurada de respatller de la missi Mariner 4 i es va canviar l'objectiu de visitar Mart per Venus.

La sonda espacial va estar completament estabilitzada en l'altitud, usant al Sol i a Canopus com referncies. Una computadora central i un subsistema seqenciador van donar les seqncies de temps i els serveis de cmput per a altres subsistemes de sondes espacials.

El Mariner 5 va ser llanat el 14 de juny de 1967, i va arribar al venatge de Venus el 19 d'octubre de 1967. La sonda espacial va carregar un complement d'experiments per a sondejar l'atmosfera de Venus amb ones de rdio, examinar la seva lluentor en llum ultravioleta, i mostrar les partcules solars i fluctuacions de camps magntics sobre el planeta.

La distncia ms propera de vol va ser de 3.990 km i, amb instruments ms avanats que els precedents, el Mariner 5 va poder mostrar una nova llum sobre el planeta calent i cobert de nvols i sobre les condicions en l'espai interplanetari. La sonda espacial tamb va avanar les tcniques de construcci i operaci de les naus espacials interplanetries, aix com ho va fer abans cada Mariner. Totes les operacions en el Mariner 5 van ser acabades al novembre de 1967.

Enllaos externs.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260142" title="Vctor (cantant)" nonfiltered="1860" processed="1856" dbindex="101864">
Victor Estevez va nixer a Barcelona. Va participar a la quarta edici d'Operacin Triunfo, on va arriba a la final i va quedar tercer, per darrere de Soraya Arnelas i Sergio Rivero. Aix li va permetre iniciar la seva carrera discogrfica.

Al desembre de 2005 Victor treu al mercat el seu primer disc Rock and swing, produt pels germans Ten, del qual en van sortir dos singles: Juguemos fuerte ( Juguem fort ) i The fool on the hill. Tamb hi ha una reedici amb Juguem per vencer la traducci al catal del primer single. Aquest disc va tenir una mica de promoci una gira bastant curta per va servir per vendre 50.000 exemplars del seu disc de debut.

Des de la tercera temporada de Ventdelpl, la sintonia s cantada i escrita pel Vctor. Tamb hi participa espordicament com a actor el paper de Pau, un msic que fa de substitut a l'escola de Ventdelpl i que es fa amic de l'Esther. 

El 2007, Vctor treu un segon disc, Busca't, produt tamb pels germans Ten. En aquest nou treball tamb s el compositor de moltes de les canons del disc. Totes les canons sn en catal i es converteix en l'nic cantant d'aquest programa de televisi que ha fet un disc totalment en catal. La sintonia de Ventdelpl, s una adaptaci d'una can de Gerard Quintana.

 Enllaos externs .
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260152" title="2a Divisi SS Das Reich" nonfiltered="1861" processed="1857" dbindex="101865">

2a Divisi SS Das Reich (en alemany: l'Imperi) fou una de les divisions Waffen-SS que van lluitar en el bndol de l'Eix durant la II Guerra Mundial. s una de les ms conegudes divisions SS, tamb una de les ms temudes ja que contava entre les seves files amb gran quantitat d'efectius militars dotats de gran capacitat i experincia. 

Van participar en la batalla de Frana, la Campanya dels Balcans (1941) i sobretot en el Front Oriental, d'on van ser retirats desprs de patir nombroses baixes, per a participar en la batalla de Normandia i desprs en la batalla del Sortint en el front Occidental. Desprs van continuar lluitant a Hongria (vegeu Batalla de Budapest i Ofensiva del Llac Balatn) i ustria (vegeu Ofensiva de Viena). L'emblema de la divisi Das Reich era la runa Wolfsangel alineada horitzontalment.

 Activitats .
Desprs de la invasi de Polnia de 1939, els tres regiments SS "Deutschland", "Der Fhrer", i "Germania" van ser agrupats en una divisi, la SS-Verfgungstruppe ("Tropes per a Operacions Especials"). "Das Reich" va participar en la batalla de Frana en 1940 sota el seu antic nom. Desprs de participar en la presa de Rotterdam, va interceptar una fora francesa i la va empnyer a la regi de Zelanda. Desprs va ser enviada a acabar amb petits focus de resistncia aliada darrere de les files alemanyes. Desprs va ser enviada al sud, per a ajudar en l'avan alemany cap a Pars. Al final de la campanya, la divisi "Verfgungstruppe" ("Das Reich") havia arribat fins a la frontera amb Espanya. 

En finalitzar la campanya a Frana, el regiment "Germania" va ser enviat a l'encara no organitzada Divisi SS 5 Divisi SS Panzergrenadier Wiking, i un nou regiment va ser creat i agregat per a reemplaar a "Germania": la "SS-Totenkopfstandarte", l'11 Regiment d'Infanteria. Aquesta seria l'organitzaci final de la 2a Divisi SS Das Reich, que temporalment va ser anomenada Deutschland. Durant la batalla d'Anglaterra, "Das Reich" va romandre a Frana, preparant-se per a la operaci Lle Mar. Eventualment va ser traslladada a Romania per a participar en la campanya dels Balcans de mar de 1941. A l'abril va participar en la captura de Belgrad, Iugoslvia. Immediatament va ser transferida a Polnia per a participar en la invasi de la Uni Sovitica. En aquesta nova campanya, "Das Reich" va ser integrada al Grup d'Exrcits Centre, participant en l'Ofensiva de Yelnia prop de Smolensk. 

Desprs va lluitar en la batalla de Moscou, encapalant l'ofensiva alemanya, arribant a uns pocs quilmetres de la capital sovitica. No obstant aix, el cost d'estar tan prop de l'objectiu final de l'operaci Tif va ocasionar que "Das Reich" sofrs nombroses baixes. La contraofensiva de Zhukov l'hivern de 1941-1942 es va descarregar directament sobre aquesta divisi, ra per la que els seus soldats van ser retirats rpidament i enviats a Frana, on van ser reorganitzats com una divisi de panzergranaders. 

Durant aquest temps van participar en les operacions de custdia de la flota francesa a Tol. El 1943, la divisi "Das Reich", repostada ja, va ser transferida de nou al front Oriental, on van participar en la tercera Batalla de Kharkiv sota el comandament de Paul Hausser, que havia caigut en mans sovitiques com a conseqncia de la derrota alemanya a Stalingrad. Immediatament desprs, "Das Reich" va comenar a preparar-se per a participar en la operaci Ciutadella, i juntament amb altres divisions d'elit va ser llanada a eliminar el sortint de Kursk. No obstant aix, aquesta ofensiva havia estat prevista per la Stavka, i els esforos alemanys van xocar contra forta resistncia sovitica. "Das Reich" va assolir avanar fins a 60 km, per quan els aliats van desembarcar a Siclia, la divisi, juntament amb unes altres, va ser retirada del front. 

Durant aquest temps "Das Reich" va ser reorganitzada sota el nom de Divisi SS Panzer "Das Reich", i va ser enviada a Frana novament, aquesta vegada per a participar en operacions anti-partisans, que en comparaci de les batalles del Front Oriental, era considerat un descans. No obstant aix, unitats de "Das Reich" van ser deixades a Rssia sota el nom de Kamfgruppe Das Reich. A l'hivern de 1943 i 1944, una contraofensiva sovitica va atrapar la Kamfgruppe Das Reich entre altres unitats, i el II Cos SS Panzer va acudir en la seva ajuda, assolint alliberar a la majoria de les tropes.

Al febrer de 1944, el Kampfgruppe va ser enviat a Frana per a reunir-se amb la resta de "Das Reich". No obstant aix, un redut nombre d'unitats de Kampfgruppe Das Reich va ser deixat en el Front Oriental sota el nom de Kampfgruppe Weidinger, i va participar a les retirades de Khmelnitsky i Ternopil. Mentrestant "Das Reich", estacionada principalment a Montauban va rebre reemplaaments i nous equips. Desprs del desembarcament de Normandia, "Das Reich" va participar en els combats lliurats a Caen i Saint-L juntament amb la 12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend i la Divisi de elite 130 Panzer-Lehr-Division. A pesar que les forces alemanys en la regi van assolir detenir l'avan de les tropes britniques de Bernard Montgomery, i la "Das Reich" va assolir recuperar Mortain, la ruptura de l'enfront de l'oest per George Patton va fer que els alemanys retrocedissin al quedar en perill de quedar atrapats en la bossa de Falaise. La "Das Reich", juntament amb la 9a Divisi SS Panzer "Hohenstaufen" va assolir mantenir obert el crcol prou perqu moltes tropes alemanyes escapessin. 

La "Das Reich" desprs va ser retirada darrere del Sena i desprs darrere de la lnia Sigfrid, en la frontera francogermana. Desprs, al desembre de 1944, va participar en la batalla de les Ardenes, i va intentar acostar-se al port d'Anvers sense xit. Desprs de detenir-se a menys de 40 km del riu Mosa, "Das Reich" va ser aturada en sec el 25 de desembre, i desprs va ser empesa de tornada per contraatacs aliats. No obstant aix, el comandant de "Das Reich", Ernst Barkmann va crear el Rac de Barkmann, on va destruir nombrosos tancs enemics en escaramusses. "Das Reich" va ser retirada llavors del front per a ser traslladada a Hongria, on van participar en l'operaci Konrad, que intentava aixecar el lloc de Budapest. 

L'ofensiva va fracassar i "Das Reich" va passar els dies que quedaven de guerra retirant-se des de Dresden cap a Praga i desprs a Viena. Al final, la majoria dels soldats de la 2 Divisi SS Panzer "Das Reich" va assolir escapar a l'oest, on es van rendir en massa als nord-americans al maig de 1945.

 Comandants .
Oberstgruppenfhrer  Paul Hausser, 19 d'octubre de 1939 - 14 d'octubre de 1941;
Obergruppenfhrer    Wilhelm Bittrich, fins el 31 de desembre de 1941;
Obergruppenfhrer    Matthias Kleinheisterkamp, fins el 19 d'abril de 1942;
Obergruppenfhrer    Georg Keppler, fins el 10 de febrer de 1943;
Brigadefhrer        Hebert-Ernst Vahl, fins el 18 de mar de 1943;
Oberfhrer           Kurt Brasack, fins el 29 de mar de 1943;
Obergruppenfhrer Walter Krger, fins el 23 d'octubre de 1943;
Gruppenfhrer Heinz Lammerding, fins el 24 de juliol de 1944;
Standartenfhrer Christian Tychsen, fins el 28 de juliol de 1944;
Brigadefhrer Otto Baum, fins el 23 d'octubre de 1944;
Gruppenfhrer Heinz Lammerding, fins el 20 de gener de 1945;
Standartenfhrer Karl Kreutz, fins el 29 de gener de 1945;
Gruppenfhrer Werner Ostendorff, fins el 9 de mar de 1945;
Standartenfhrer Rudolf Lehmann, fins el 13 d'abril de 1945;
Standartenfhrer Karl Kreutz, fins el 8 de maig de 1945;

 Referncies .
  Reinbold, Dan "Das Reich Homepage".  ;
 Penaud, Guy - ""Das Reich" 2e SS Panzer Division" (Parcours de la division en France - 560 pages), Editions de La Lauze/Prigueux - ISBN 2 - 912032-76-8;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260153" title="Marrameu" nonfiltered="1862" processed="1858" dbindex="101866">

En Marrameu s el gat protagonista d'una can popular catalana. La can explica com en Marrameu torra castanyes a la voreta del foc i n'hi peta una als morros. A la can tamb parla de la Marrameua, una gateta que cus tots els mitjons d'en Marrameu.

Sovint s'ha associat en Marrameu amb la castanyera i en alguns contes apareix com a gat de companyia de la castanyera. Durant la festa de la castanyada s habitual que els nens i nenes cantin la can d'en Marrameu "can de picar fusta".

 Can d'en Marrameu .
Marrameu torra castanyes

a la voreta a del foc.

Ja n'hi peta una als morros,

ja teniu a Marrameu mort.


Pica ben fort, pica ben fort,

que piques fusta, pica ben fort.


Marrameu i Marrameua

s'embolica amb un llenol.

Feia veure que era un home

i era una fulla de col.


Pica ben fort, pica ben fort,

que piques fusta, pica ben fort.


Marrameu ja no s'enfila

per terrats ni pels balcons

que t una gateta a casa

que li cus tots els mitons.


Pica ben fort, pica ben fort,

que piques fusta, pica ben fort.

'



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260156" title="Regina Spektor" nonfiltered="1863" processed="1859" dbindex="101867">

Regina Spektor (en rus               ; 18 de febrer del 1980) s una cantautora i pianista nord-americana nascuda a Rssia. La seva msica s'acostuma a associar a l'escena anti-folk de Nova York.


Infantesa.

Spektor va nixer a Moscou, Uni sovitica en una famlia jueva. El seu pare, Ilya Spektor, era fotgraf i violinista amateur, i la seva mare professora de msica. Aprengu a tocar el piano practicant amb un Petrof que el seu avi li havia donat a la seva mare. . Tamb escoltava grups de rock com ara The Beatles, Queen, i The Moody Blues grcies al seu pare, qui viatjava a l'Europa de l'est per intercanviar cassets amb diversos amics de la Uni Sovitica.. 

La famlia va deixar Rssia el 1989, quan Regina tenia nou anys, durant l'poca de la Perestroika, poca en la qual ja es permetia emigrar als ciutadans sovitics. Viatjant primer a ustria i desprs a Itlia, la famlia es qued definitivament al Bronx, Nova York.


Inicis com a compositora.

Regina va comenar a escriure les seves primeres composicions a cappella amb setze anys, i amb divuit escrivia les primeres canons amb veu i piano. 

Desprs d'un viatge a Israel on s'adon que que les seves canons atreien l'atenci dels altres companys de viatge, Spektor escolt per primer cop la msica de Joni Mitchell, Ani DiFranco, i altres cantautors, qui tamb li van inspirar la idea de crear les seves prpies composicions. 

Spektor acab els estudis de composici a la Universitat de Purchase (Purchase, Nova York) en tres anys (la carrera en dura quatre) i es va graduar amb matrcula el 2001. Durant aquesta poca, tamb treball a una granja de papallones a Luck (Wisconsin), i tamb va estudiar a Tottenham (Anglaterra) durant un semestre.

Concert a concert, Spektor va assolir un nom en l'escena  de Nova York, en especial al Sidewalk Cafe, per tamb a llocs com Living Room, Tonic, Fez, a la Knitting Factory, i a la CB's Gallery. Durant aquest perode, va autoeditar-se els CDs  (2001) i Songs (2002), que venia en aquells concerts.


Discografia. 
  
Els primers dos discos d'Spektor es van editar exclusivament als Estats units; Soviet Kitsch i Begin to Hope varen editar-se a tot el mon. El recull Mary Ann Meets the Gravediggers and Other Short Stories, que cont canons dels tres primers discos de Spektor, s noms per al mercat britnic.

1999 - Demo Cassette (No editat);
2001 -  (Auto-editat);
2002 - Songs (Auto-editat);
2003/2004 - Soviet Kitsch  (Auto-editat/Shoplifter/Sire);
2005 - Live at Bull Moose EP (Sire);
2006 - Mary Ann Meets the Gravediggers and Other Short Stories (Transgressive);
2006 - Begin to Hope (Sire);
2007 - Live in California 2006 EP (Sire);

Recopilacions.
2000 - Public Domain, Purchase Records;
2007 - Instant Karma: The Amnesty International Campaign to Save Darfur;
2007 -  "Alan Glazen:  PBS producer, picks Regina best of 2007";


Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260158" title="5a Divisi Panzergrenadier SS Wiking" nonfiltered="1864" processed="1860" dbindex="101868">

5a Divisi Panzergrenadier SS Wiking va ser una divisi de les Waffen SS alemanyes constituda per voluntaris estrangers, en bona part escandinaus per tamb d'altres pasos europeus. Durant la Segona Guerra Mundial, la divisi evoluciona passant de ser una unitat d'infanteria motoritzada a una Panzerdivision. Es va formar a la fi de 1940 amb el nom de Germania. Al gener de 1941 canvia el seu nom, passant a ser Wiking. La Divisi va rebre 55 creus de Ferro. 
 Histria .
Formada al novembre de 1940, la Divisi participa en l'aquest al juny de 1941 en la invasi de la Uni Sovitica i va prendre part en combats a Tarnopol, Jitomir i Cherkassy, al novembre d'aquest any. El 1942 participa en combats defensius a la vora del riu Don, i al novembre del mateix any es transforma en SS Panzer Grenadier Division. Al gener de 1943 lluita en el Caucas, Rostov del Don i en el Kuban. Combat a Ucrana, i Kharkiv (quarta Batalla de Kharkiv) entre mar i juliol de 1943, i a l'octubre passa a ser una Panzer Division. Les unitats blindades de la Divisi quedaren envoltades i foren destrudes en la borsa de Cherkassy. 

Desprs de ser reorganitzada presa parteix en els combats a Polnia sobre el front del Vstula entre juliol i desembre de 1944. Al gener de 1945 particip en la batalla de Budapest, per a desprs retirar-se cap a Txecoslovquia, on efectua la seva rendici el maig de 1945. 

 Formaci i entrenament .
Arran de l'xit de les divisions 1a Divisi SS Leibstandarte Adolf Hitler, 2a Divisi SS Das Reich i 3a Divisi SS Totenkopf durant la campanya de Polnia, es va decidir augmentar el nombre de divisions de les Waffen SS. Tenint en compte del creixent flux de voluntaris estrangers, especialment procedents de Dinamarca, Holanda i Noruega, es va prendre la decisi d'una unitat especfica per a aquests voluntaris. La Divisi, que inicialment havia de dir-se 5a Divisi Nrdica, es va constituir amb nombrosos voluntaris nrdics, barrejats amb veterans SS d'origen germnic. La "Wiking" va ser una de les divisions ms condecorada del Tercer Reich.
 Ordre de batalla .
 SS Panzergrenadier Division Wiking, febrer de 1943 .
 SS-Panzergrenadier-Regiment Germania;
 SS-Panzergrenadier-Regiment Nordland (retirat a finals de 1943);
 SS-Panzergrenadier-Regiment Westland;
 Finnisches Freiwilligen-Battalion der Waffen-SS (retirat en 1943) ;
 SS-Panzer-Abteilung "Wiking";
 Artillerie-Regiment 5;
 Panzerjger-Abteilung;
 Aufklrungs-Abteilung;
 Flak-Abteilung;
 Pionier-Bataillon;
 Nachrichten-Abteilung;
 Feldersatz-Bataillon;
 Versorgungseinheiten;

 5.SS-Panzer Division Wiking, abril de 1944 .
 SS-Panzergrenadier Regiment 9 Germania;
 SS-Panzergrenadier Regiment 10 Westland;
 SS-Panzer Regiment 5 ;
 SS-Panzer Artillerie Regiment 5 ;
 Estnisches SS-Freiwilligen-Panzer-Grenadier-Battalion Narwa (retirat en 1944) ;
 SS-Sturmbrigade Wallonien (retirat en 1944);
 SS-Panzerjager-Abteilung 5 ;
 SS-Sturmgeschutz-Abteilung 5 ;
 SS-Sturmgeschutz-Batterie 5 ;
 SS-Panzer-Artillerie-Regiment 5 ;
 SS-Flak-Abteilung 5;
 SS-Werfer-Abteilung 5;
 SS-Panzer-Nachrichten-Abteilung 5;
 SS-Panzer-Aufklarungs-Abteilung 5;
 SS-Panzer-Pionier-Battalion 5;
 SS-Dina 5;
 SS-Instandsetzungs-Abteilung 5;
 SS-Wirtschafts-Battalion 5;
 SS-Sanitats-Abteilung 5;
 SS-Feldlazarett 5;
 SS-Kriegsberichter-Zug 5;
 SS-Feldgendarmerie-Trupp 5;
 SS-Feldersatz-Battalion 5;

 Referncias .
  SS-Panzer Division "Wiking";
  La divisi Wiking (Dans l'enfer blanc : 1941-1943) Jean Mabire;
  La Panzer Divisi SS Wiking (La lutte finale : 1943-1945) Jean Mabire;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260163" title="6a Divisi SS de Muntanya Nord" nonfiltered="1865" processed="1861" dbindex="101869">

6a Divisi SS de Muntanya Nord (alemany 6 SS-Gebirgs-Division Nord) va ser una unitat de tropes de muntanya que va combatre durant la Segona Guerra Mundial enquadrada a les Waffen-SS, la branca militar de les Schutzstaffel (SS), amb el rang orgnic de Divisi. Va prendre part especialment en combats al Front Oriental. 
 Historial . 
La unitat va ser constituda al setembre de 1941 a partir d'un nucli format per membres del SS-Kampfgruppe "Nord", present a Noruega fins a fins de febrer del segent any. La major part dels seus components procedia de la 3a Divisi SS Totenkopf. Va ser enviada a Lapnia finlandesa per a participar en l'Operaci Barbarossa enquadrada en el XXXVI Cos d'Exrcit alemany. El juliol de 1941 va prendre part a l'Operaci Silberfuchs ("Operaci Guineu Platejada"), que pretenia l'alliberament del territori finlands ocupat per l'Exrcit Roig desprs de la Guerra d'Hivern, aix com la invasi de la Carelia sovitica amb la posterior ocupaci del port rtic de Murmansk. 

Degut a la inexperincia de les tropes, la Divisi va sofrir fortes prdues (700 morts en dos dies) en l'atac contra la ciutat de Salla l'estiu de 1941. Integrada posteriorment en el 3er Cos d'Exrcit finlands, va actuar en el sector de Kiestinki durant 1.214 dies consecutius en la taiga subrtica contra les forces sovitiques. En la segona meitat de 1944 va prendre part en la Guerra de Lapnia contra Finlndia, desprs de qu aquest pas escandinau signs l'armistici amb la Uni Sovitica. 

La Divisi va actuar en la rereguarda de les forces alemanyes entre setembre i novembre de 1944, en una marxa de gaireb 1.600 quilmetres fins a la part meridional de Noruega. Traslladada desprs a Dinamarca, i posteriorment a Alemanya, les restes de la Divisi es van rendir als nord-americans el maig de 1945 a Baviera.

 Condecorats amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. 
En total van ser 4 els membres de la unitat condecorats amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.  

 Comandants .
 SS-Brigadefhrer Karl Herrmann (28 de febrer de 1941   15 de maig de 1941);
 SS-Obergruppenfhrer Karl-Maria Demelhuber (15 de maig de 1941   1 d'abril de 1942);
 SS-Obergruppenfhrer Matthias Kleinheisterkamp (1 d'abril de 1942   20 d'abril de 1942);
 SS-Oberfhrer Hans Scheider (20 d'abril de 1942   14 de juny de 1942);
 SS-Obergruppenfhrer Matthias Kleinheisterkamp (14 de juny de 1942   15 de gener de 1943);
 SS-Gruppenfhrer Lothar Debes (15 de gener de 1943   14 de juny de 1943);
 SS-Obergruppenfhrer Friedrich-Wilhelm Krger (14 de juny de 1943   23 d'agost de 1944);
 SS-Brigadefhrer Gustav Lombard (23 d'agost de 1944   1 de setembre de 1944);
 SS-Gruppenfhrer Karl Brenner (1 de setembre de 1944   3 d'abril de 1945);
 SS-Standartenfhrer Franz Schreiber (3 d'abril de 1945   8 de maig de 1945);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260164" title="Campionat de Catalunya de Clubs de tennis taula" nonfiltered="1866" processed="1862" dbindex="101870">
El Campionat de Catalunya de Clubs de tennis taula s la mxima competici catalana per a clubs d'aquest esport.

 Histria .
El primer campionat de Catalunya de tennis taula data de l'any 1935. Els principals clubs catalans foren el Club de 7 a 9 i el Tvoli Club de Ping-Pong, que guanyaren tots els campionats de Catalunya (equips masculins) entre el 1935 i el 1955. Tamb destac el Pink's Club (1936, ms tard anomenat Club Ariel), el CT Barcino i, a Sant Carles de la Rpita, la Uni Cultural Esportiva Plus Ultra (1950).

Entre 1962 i 1982 els campionats de Catalunya deixaren de disputar-se i en seu lloc foren introduts els campionats provincials. L'any 1983 es va re emprendre el Campionat de Catalunya. El domini inicial dels clubs de Barcelona for reemplaat progressivament pel dels clubs de comarques com ara CTT Bag, Epic Casino Comer de Terrassa, Vic TT, CTT Calella, CTT Ripollet o CTT Olesa.

 Historial .
 Campionat de Catalunya .


 Campionats Provincials .


 Campionat de Catalunya .


Enllaos Externs.
Palmars a la Federaci Catalana de Tennis Taula;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260166" title="12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend" nonfiltered="1867" processed="1863" dbindex="101871">

12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend va ser una Divisi Blindada de les Waffen-SS empleada per Alemanya en els fronts de l'Est i de l'Oest durant la Segona Guerra Mundial. La majoria dels seus components havien estat membres de les Joventuts Hitlerianes (Hitlerjugend) i havien nascut cap a 1926. s una de les dues divisions alemanyes que van dur el nom d'Adolf Hitler.
Constituci. 
Durant el mes de gener de 1943, el SS-Gruppenfhrer Gottlieb Berger va proposar al Reichsfhrer-SS Heinrich Himmler la formaci d'una Divisi de les SS composta per membres de les Joventuts Hitlerianes. Aquest ho aprova i el 10 de febrer de 1943 es dicta el decret oficial per a la utilitzaci de joves del reemplaament de 1926 per a formar la Divisi SS Hitlerjugend. Com a comandant de la divisi, Himmler va designar al SS-Oberfhrer Fritz Witt, sortit de la Leibstandarte SS Adolf Hitler, unitat foguejada en combat, que igualment va subministrar altres quadres per a la nova Divisi. 

Desprs d'un concurs, es va adoptar la insgnia de la Divisi, formada per la runa de la victria de les Joventuts Hitlerianes creuada amb una clau, la insgnia de la Leibstandarte. Fins al 1 de setembre de 1943, ms de 16.000 membres de les "Joventuts Hitlerianas" van ser cridats a les seves files i van rebre durant 6 setmanes una formaci militar bsica. Durant el seu perode de formaci en Beverloo (Blgica), es va decidir transformar la Divisi, inicialment prevista com Divisi de Panzergrenadier (Infanteria motoritzada), en una Divisi blindada (Panzerdivision). Arran de l'atorgament d'un nombre a les unitats de les Waffen-SS el 22 d'octubre de 1943, la unitat rep el nombre 12 i els seus dos Regiments de Panzergrenadier els nombres 25 i 26. 

El mar de 1944, la Divisi estava a punt per a la seva bateig de foc, i va ser transferida a Caen, en Normandia, sota el comandament del Panzergruppe West. Durant el seu trasllat, 86 persones van ser assassinades per membres de la Divisi com a represlia per un atac al tren que viatjaven en la nit de l'1 al 2 d'abril de 1944 (massacre d'Ascq). 

Combats en Normanda. 
El 6 de juny de 1944 va rebre el seu bateig de foc durant l'Operaci Overlord, el desembarcament i alliberament de Normandia pels aliats. La 12a SS Divisi Panzer Hitlerjugend era llavors, amb la 21a Divisi Panzer, la unitat blindada de reserva estacionada ms a prop de les platges de desembarcament. Per de resultes dels intensos bombardejos aeris en la zona, no va poder iniciar el combat sin a les 22 hores, en les proximitats d'vrecy. El 7 de juny, el 25 Regiment de Panzergrenadier SS, al comandament del SS-Standartenfhrer Kurt Meyer, conegut com a Panzermeyer, i la 2a Companyia del 12 Regiment Blindat SS van assolir rebutjar un atac canadenc, destruint 28 carros i provocant fortes prdues al Regiment Nova Scotia Highlanders. El Kampfgruppe noms va tenir sis baixes. 

Durant aquesta acci, 7 presoners de guerra canadencs van ser assassinats per membres de la Hitlerjugend a lAbadia d'Ardenne, prop de Saint-Germain-la-Blanche-Herbe. No obstant aix, durant el judici contra Panzer Meyer, eal desembre de 1945, es va reconixer que presoners alemanys havien estat executats d'igual manera pels canadencs. El 8 de juny, el 26 Regiment Panzergrenadier SS, al comandament del SS-Obersturmbannfhrer Wilhelm Mohnke, va arribar les seves posicions a l'oest de les tropes de Meyer. El regiment va marxar cap a Norrey-en-Bessin, ocupant aquest poble d'importncia estratgica. El 14 de juny, la Royal Navy va obrir foc sobre la Caserna General de la Divisi, situada a Venoix, resultant mort el seu comandant, Fritz Witt. Va ser reemplaat per Kurt Meyer, el qual, a l'edat de 33 anys, s'aconvert en el ms jove comandant d'una Divisi durant la Segona Guerra Mundial. 

Meyer fou posteriorment acusat de crims de guerra, ja que havia ordenat a les seves unitats no fer presoners. La Divisi va rebre llavors l'ordre de reconquistar Caen en les segents quatre setmanes, encara que tenia menys efectius que l'enemic i tampoc podia contar amb suport aeri. En la primera setmana de juliol, la Divisi va sofrir importants prdues, i Meyer va ignorar les ordres rebudes de sostenir una lnia defensiva al nord de Caen. Es va retirar llavors amb les seves tropes en direcci al sud. La Divisi Hitlerjugend havia sofert ja 4.000 morts, 8.000 ferits i nombrosos desapareguts. 

La retirada. 
Durant les setmanes segents, la Divisi va retrocedir fins a la frontera franco-belga, i en el mes de setembre noms li quedaven a la unitat 2.000 homes. El propi Kurt Meyer va ser fet presoner pels resistents belgues el 6 de setembre, sent sustitut pel SS-Obersturmbannfhrer Hubert Meyer. La Divisi s transferida el novembre a Nienburg, on havia de ser reconstituda desprs del seu anihilament. Meyer va ser substitut pel SS-Obersturmbannfhrer Hugo Kraas. Sota el seu comandament, la Divisi es va integrar en el VI Exrcit Panzer-SS, al comandament del SS-Oberstgruppenfhrer Sepp Dietrich, amb la qual particip en la batalla de les Ardenes. 

L'operaci Wacht am Rhein, que es va iniciar el 16 de desembre de 1944, fou rpidament frenada per l'aferrissada resistncia de les tropes nord-americans. I malgrat la seva frria voluntat, els alemanys no van assolir travessar les seves lnies defensives. La Hitlerjugend va prendre part en el lloc de Bastoa, per a partir del 18 de gener de 1945, la Divisi va ser, com la resta d'unitats alemanyes, rebutjada fins a les seves posicions de partida. 

Hongria i ustria. 
El 20 de gener de 1945, el VI Exrcit Panzer-SS fou enviat a Hongria per a intentar la reconquesta de la ciutat de Budapest, en la qual 45.000 homes del IX Cos de Muntanya de les SS es trobaven voltats (batalla del setge de Budapest). La Divisi arriba a la ciutat al febrer, tan sols uns dies abans de la caiguda definitiva de la ciutat en mans de l'Exrcit Roig. La Hitlerjugend havia lluitat prop de la ciutat de Gran, situada a la vora del Danubi. La Divisi va prendre part en una operaci consistent en la reconquesta dels camps petrolfers existents en l'entorn del llac Balatn (Ofensiva del Llac Balatn o Operaci Frhlingserwachen). Hitler estava ansis per a mantenir el secret d'aquesta operaci i va ordenar en conseqncia que no s'efectuessin reconeixements previs a l'ofensiva sobre el camp de batalla. A pesar d'alguns xits inicials, l'operaci va ser cancellada a conseqncia de la contraofensiva sovitica. La Hitlerjugend es retira llavors cap a Viena, ciutat que arriba a a mitjan mar, rendint-se seguidament a les tropes nord-americanes. 

Ordre de batalla en 1944.

SS-Panzer-Grenadier-Regiment 25 ;
SS-Panzer-Grenadier-Regiment 26 ;
SS-Panzer-Regiment 12 ;
SS-Panzer-Artillerie-Regiment 12 ;
SS-Kradschtzen-Regiment 12 ;
SS-Flak-Artillerie-Abteilung 12 ;
SS-Nebelwerfer-Abteilung 12 ;
SS-Panzer-Aufklrungs-Abteilung 12 ;
SS-Panzerjger-Abteilung 12 ;
SS-Panzer-Pionier-Bataillon 12 ;
SS-Panzer-Nachrichten-Abteilung 12 ;
SS-Versorgungseinheiten 12 ;
SS-Instandsetzungstrupp 12 ;
SS-Nachschubtruppen 12 ;
SS-Wirtschafts-Battalion 12 ;
SS-Sanitts-Abteilung 12 ;
SS-Kriegsberichter-Zug (motoritzat) 12 ;
SS-Feldgendarmerie-Trupp 12 ;
SS-Feldpostamt (motoritzat) 12 ;

Comandants de la Divisi. 
24 de juny de 1943 a 14 de juny de 1944: SS-Brigadefhrer Fritz Witt ;
14 de juny a 6 de setembre de 1944: SS-Brigadefhrer Kurt Meyer ;
6 de setembre a 24 d'octubre de 1944: SS-Obersturmbannfhrer Hubert Meyer ;
24 d'octubre a 13 de novembre de 1944: SS-Brigadefhrer Fritz Kraemer ;
13 de novembre de 1944 a 8 de maig de 1945: SS-Brigadefhrer Hugo Kraas ;

Bibliografia.
 * Jean Mabire Les jeunes fauves du Fhrer, La division SS Hitlerjugend dans la bataille de Normandie, Fayard, 1976.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260172" title="Radiaci de sincrotr" nonfiltered="1868" processed="1864" dbindex="101872">
S'anomena radiaci de sincrotr a la radiaci electromagntica caracterstica produda per partcules carregades, com per exemple electrons, que es mouen a gran velocitat, a una fracci apreciable de la velocitat de la llum, en un camp magntic. Com ms rpid es mouen els electrons, ms curta s la longitud d'ona de la radiaci. 

L'emissi de sincrotr es produeix artificialment als anells d'emmagatzemament d'un sincrotr, i a la naturalesa existeix en els electrons que es mouen a travs dels camps magntics de l'espai a velocitats molt altes, i s'observa en les explosions i en els romanents de supernoves, radiogalxies i plsars. Les aplicacions de la radiaci de sincrotr sn molt nombroses, com per exemple, radiocristallografia, microminiaturitzaci de circuits integrats, o estudi d'toms i molcules.

Aquesta radiaci va ser anomenada aix desprs del seu descobriment en un accelerador de sincrotr de l'empresa General Electric, construt el 1946 i anunciat el maig de 1947 per Frank Elder, Anatole Gurewitsch, Robert Langmuir, i Herb Pollock en una carta titulada Radiaci d'electrons en un sincrotr.

 Referncies .


 Enllaos externs .

Radiaci de sincrotr ;

 Vegeu tamb.
Sincrotr;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260185" title="Sant Ppil" nonfiltered="1869" processed="1865" dbindex="101873">
Sant Ppil (Papylus, ) de vegades tamb Sant Papiri, fou un metge nadiu de Thyatira a Ldia, de bona famlia. Es va dedicar a la vida religiosa i fou ordenat diaca per Sant Carp al segle II.

Fou executat per orde del prefecte Valeri, junt amb la seva germana Agatonice i altres, desprs de patir tortura, l'any 166. Un relat de la seva mort apareix al Acta Sanctorum basada principalment en Sime Metafrastes.

La seva memria es commemora el 13 d'abril.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260188" title="Pral" nonfiltered="1870" processed="1866" dbindex="101874">
Pral (Paralus, ) fou el ms jove dels dos fills legtims de Pricles.

Fou educat amb gran cura pel seu pare, per tan ell com el seu germ Xantip eren inferiors en capacitat. Pricles va posar les seves esperances amb Pral, que semblava ser millor. Portaven el renom de .

Els dos germans van morir a causa de la plaga del 429 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260190" title="Gregori Parde" nonfiltered="1871" processed="1867" dbindex="101875">
Gregori Parde o Jordi Parde (Gregorius o Georgius Pardus, ) fou arquebisbe de Corint i conegut tamb com Gregori Corinti o Jordi Corinti  (); el nom Corithus o Corutus o Corytos que apareixen alguna vegada, sn errors dels copistes.

Fou escriptor i gramtic. Va escriure una obra (no publicada) anomenada De Constructione Orationis on anomena alguns personatges com  Jordi Pisida, Nicolau Callicles, i Teodor Prodrom com els ms recents escriptors en vers imbic el que permet situar-lo al segle XII. Un altre obra seva, aquesta publicada, fou , De Dialectis. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260192" title="Paris el Vell" nonfiltered="1872" processed="1868" dbindex="101876">
Paris el Vell fou un fams actor rom que va viure en temps de Ner del que fou un dels favorits. 

Era esclau de Domcia, la tia de l'emperador i aquest el va comprar per una gran quantitat. Domcia va conspirar contra Agripina Menor, la mare de Ner, i al fracassar, aquesta darrera va demanar al cstig als implicats; fou el mateix emperador el que va lliurar a Paris del cstig que li podia correspondre i poc desprs el va declarar lliure de naixement (ingenu) i Domcia li va haver de tornar la quantitat que l'emperador li havia pagat.

Paris no va poder conservar el favor de l'emperador. Aquest va voler ser tamb pantomim sense aconseguir-ho, i tampoc no va aprofitar les llisons de dansa que Paris li donava, aix que el va comenar a veure com un rival, fins que cap al final del seu regnat el va fer matar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260193" title="Miroslav Klose" nonfiltered="1873" processed="1869" dbindex="101877">

Miroslav Klose (nascut amb el nom de Miros aw Marian Kloze) s un futbolista alemany que actualment juga al Bayern Mnchen.

Biografia.
La seva mare Barbara va ser membre de la selecci polonesa d'handbol, i el seu pare, Jzef, jugador de futbol professional que va jugar a l'Auxerre francs, entre altres equips. La seva famlia es va mudar a Frana primerament, i al 1987 a Kusel, una petita localitat alemanya molt a prop de Kaiserslautern.

Va jugar al Werder Bremen, equip que el va fitxar per 5 millons d'euros al Kaiserslautern. A la temporada 2004-05, durant un partit contra l'Arminia Bielefeld i empatant a zero, Klose va relliscar dins l'rea de l'Arminia, i l'rbitre va assenyalar penalti, per Klose, en canvi de dirigir-se al punt de la pena mxima, es va aixecar i se'n va anar a parlar a l'rbitre, a convncer-lo de qu ell havia relliscat, que el defensa contrari no l'havia tocat. Quatre mesos desprs, la Federaci Alemana li va concedir el premi al Fair Play, per curiosament, Klose seria expulsat al cap de dues temporades per haver simulat un penalti a la semifinal de la Copa de la UEFA contra l'Espanyol.

Desprs d'aquell partit, en el que Klose perjudic greument el seu equip, el Bayern Mnchen el va fitxar per 11 milions d'euros, i de moment, sembla que Klose est aconseguint rendir igual de b que com ho va fer al a Copa del Mn del 2006, on va ser el mxim golejador del torneig amb 5 gols.

Enllaos externs.

Dades i perfil de Miroslav Klose ;

























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260194" title="Paris el Jove" nonfiltered="1874" processed="1870" dbindex="101878">
Paris el Jove fou un fams actor rom, ms reconegut que el seu homnim Paris el Vell, que va viure en temps de l'emperador Domici. Era nadiu d'Egipte i va emigrar a Roma on les seves pantomimes van guanyar l'admiraci del pblic, l'amor de les matrones romans i finalment van cridar l'atenci de l'emperador.

El pseudo-Suetoni diu que Juvenal fou desterrat a Egipte per haver atacat a Paris, per probablement aix no es correcte. 
La seva popularitat fou la seva runa. Domcia Longina, la dona de l'emperador, es va enamorar de l'actor; Domici, quan se'n va assabentar, es va divorciar, i va fer matar a  Paris al mig del carrer, junt amb un jove deixeble, simplement perqu s'hi assemblava. Algunes persones que van portar flors al lloc foren tamb executades.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260196" title="Llei de fugues" nonfiltered="1875" processed="1871" dbindex="101879">

s coneix com a llei de fugues la prctica consistent en simular la fugida d'un detingut i abatre'l a trets amb aquesta excusa.

Va ser ideada el 1920 pel governador civil de Barcelona Severiano Martnez Anido. Va ser molt usada a l'Estat Espanyol, especialment entre els anys 1920 i 1923, per a reprimir el moviment obrer i anarquista. El seu punt lgid va ser en 1921.

Es considera que Gregori Daura Rdua, militant de la CNT, mort el 5 de desembre de 1920, va ser la primera vctima de la llei de fugues.

Miguel Primo de Rivera, en una carta de 1920 a Eduardo Dato, aleshores president del govern espanyol, li deia: Comprenc que l'instint de defensa busqui mitjans extralegals... Una redada, un trasllat, un intent de fuga i uns trets comenaran a resoldre el problema.

Enllaos externs.
Llei de fugues a veuobrera.org.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260197" title="Dark Alex" nonfiltered="1876" processed="1872" dbindex="101880">
Dark Alex  s un programador espanyol que va programar els anomenats "custom firmwares", encara que tamb va programar altres programes tals com "downgraders", carregadors de "homebrew" o de recuperaci (principalment la Bateria Pandora) per a la videoconsola porttil PlayStation Portable.

 Programes que va crear .
 DAX ZISO ;
 Tiff Downgrader;
 HEND;
 GEN Downgrader;
 TA-82;
 M33;
 Recovery mode;
 POPsloader;

 Referencies .


 Enllaos externs .
Web de Dark-AleX;
Bloc de Dark-AleX;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260198" title="Parmeni" nonfiltered="1877" processed="1873" dbindex="101881">

Parmeni (Parmenion, )  (vers 400 aC-330 aC) fill del general Filotes, fou un general macedoni. El seu nom apareix ocasionalment com Parmeni (Parmenius, Parmenios), pero s una forma no correcte.

Va servir al rei Filip II de Macednia i desprs a Alexandre el Gran, per els seus serveis, que li van donar alta reputaci, sn desconeguts. No s esmentat fins el 356 aC quan se li va donar el comandament de la guerra contra els illiris als que va derrotar en una gran batalla. Gaudia de la confiana i amistat de Filip II que deia que entre tots els seus servidors noms podia trobar a un autntic general, Parmeni. 

El 346 aC apareix dirigint el setge d'Halos a Tesslia. Una mica desprs Filip el va enviar a Atenes, junt amb Antpater i Eurloc, per ratificar el tractat de pau.

El 342 aC Filip era a Trcia i Parmeni portava les operacions a Eubea on donava suport al partit macedoni a Ertria i desprs va assetjar i conquerir la ciutat d'Oreos on va matar a Eufreu, cap del partit oposat. 

El 336 aC Filip el va enviar a sia junt amb el general tal, per iniciar la conquesta, aconseguint el suport de les ciutats gregues. Poc temps desprs fou assassinat Filip i la situaci va canviar: tal era enemic d'Alexandre i Parmeni li estava a favor. Alexandre va enviar a sia a Hecateu, i Parmeni li va donar suport per assassinar a tal. Desprs va fer algunes operacions militars a la Troade (335 aC) i va retornar a Europa el 334 aC on va participar amb Alexandre a les deliberacions en les que es va planificar la conquesta d'sia.

Una vegada iniciada la conquesta de l'Imperi persa, Parmeni va fer diversos serveis importants i la seva reputaci militar donava pesa als seus consells. En general era cautels, i una vegada va donar un consell a Alexandre dien "Si jo fos tu, no faria aix...." i Alexandre li va respondre: "Si jo fos Parmeni tampoc ho faria...". El va seguir fins i tot quan no estava d'acord amb les decisions del rei. Va dirigir la infanteria per sempre supeditat al rei. A les tres grans batalles del Grnic, Issos i Arbela, el rei va dirigir l'ala dreta de l'exrcit i Parmeni l'esquerra. Quan Alexandre va dividir les seves forces, el comandament de la part a la que no era el rei, fou donat a Parmeni. 

Desprs d'Issos va ser encarregat d'agafar els tresors de Darios III de Prsia dipositats a Damasc; quan Alexandre va avanar cap a Prtia i Hircnia , va deixar a Parmeni a Mdia com a strapa amb un fort exrcit, amb l'encrrec de portar els tresors reials a la ciutadella d'Ecbatana, per quedar sota custodia d'Harpal, per desprs reunir-se amb Alexandre i l'exrcit principal a Hircnia.

A finals de l'any 330 aC Parmeni encara era a Mdia quan a la Drangiana el rei Alexandre va descobrir un complot en el  que fou implicat el general Filotes, fill de Parmeni; sota tortura Filotes va admetre algunes converses amb el seu pare poc lleials pel rei. Segurament Alexandre no va creure en la culpa de Parmeni, per una vegada executat el fill, la sentencia contra el pare es va dictar a l'assemblea de les tropes macednies. Poldames fou enviat a la Mdia amb ordes pels seus oficials ms propers d'executar a Parmeni. Aquest va morir a mans de Cleandre de Bizanci abans d'arribar a saber la sort del seu fill. Tenia llavors 70 anys.

Tenia tres fill: Hctor, que es va ofegar accidentalment al Nil (331 aC), Nicnor, mort de malaltia quan marxava cap a Hircnia amb el rei; i Filotes, executat poc abans que el seu pare. Va tenir tamb dues filles, una que es va casar amb el general tal, i una que es va casar amb l'oficial macedoni Cenos.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260200" title="1a Divisi Leibstandarte SS Adolf Hitler" nonfiltered="1878" processed="1874" dbindex="101882">

1a Divisi Leibstandarte SS Adolf Hitler va ser una formaci d'elit de les Waffen SS formada inicialment com a una gurdia personal armada per a Adolf Hitler. Posteriorment es va destacar com a una unitat blindada especial de la Waffen-SS que va actuar en molts escenaris bllics durant la Segona Guerra Mundial. 
 Histria prvia. . 
En 1919, Hitler, en el seu desig de protegir la seva persona, es va envoltar en un comenament de personatges de ms alta confiana, denominada irnicament la Chauffeurezka que no eren sin un grupet de confiana que comptava amb el xofer Julius Schreck, Julius Shaubb, Wilhelm Bruckner i Ulrich Graff. 

Les SA van ser la primera resposta organitzativa en 1921 d'un grup paramilitar que defenss Hitler en els seus mtings. Aquesta fora es va formar amb elements de la Freikorps, i alguns elements de la Reichswehr. Aquestes forces van ser liderades per Ernst Rhm i es disfressaven com a auxiliars policials o seccions esportives de l'exrcit, ja que no tenien figura legal. Previ al Putsch de Munic, en 1923, la Chauffeurezka va rebre la instrucci de buscar individus que pel seu fervor nacionalsocialista i lleialtat provada, poguessin compondre un cos parallel a les SA. Aquestes persones haurien de formar les Esquadres de Protecci o Schutzstaffel o organitzaci SS. Entre aquestes persones estava Josef Dietrich qui va encapalar al costat d'aquesta organitzaci el Putsch, el qual va fracassar i va dur Hitler a la pres. 

Desprs del Putsch, les SS van assumir un paper secundari mentre Hitler complia sentncia, Dietrich es va veure obligat a romandre en la clandestinitat. Posteriorment, en 1925, amb l'alliberament d'Hitler, les SS actuaven noms quan aquest estava en qualitat d'auditor en mitines, deixant l'acci a les SA. Inicialment les va dirigir un periodista de cognom Berthold, en representaci de Dietrich. En aquest mateix any, es va nomenar Erhard Eihen com a capitost de les SS. Aix va tenir un mal resultat doncs una srie de disputes internes en les quals es va veure embolicat Gregor Strasser van acabar amb allunyar Ernst Rhm de les SA en acceptar aquest un oferiment del govern bolivi. Hitler va acomiadar de les seves funcions Eihen en 1929 i en el seu lloc va assumir el comandament un granger avcola cridat Heinrich Himmler, dotant-li amb el ttol de Reichsfhrer. 

Himmler va acostar l'aristocrcia prusiana a les SS i va tenir un notable xit d'augmentar des de 286 membres a 300.000 en dos anys doncs va acostar estrats socials mitjans i alts, el que li va donar un status elitista a les SS.

 Creaci de la Leibstandarte SS Adolf Hitler. . 
El 17 de mar de 1933, Hitler va crear la Stabswache, una gurdia personal i armada, disposada en unitats. Una d'elles era la Sonderkommando Berln o comando especial per a Berln, dirigida per Josef Dietrich amb una dotaci inicial de 120 homes selectament escollits. La seva missi no noms era la protecci de Hitler, sin que tamb, la realitzaci de missions tancat. Altres divisions van ser creades tamb, per aquesta era una divisi d'elit. 

El 9 de novembre de 1933, la divisi constava ja amb 800 membres i Hitler la va rebatejar com a Leibstandarte SS Adolf Hitler, assignant-li com escut d'armes la "Clau Mestra". La idea era que aquesta divisi SS especialment, fora completament autnoma de la resta i supeditada directament a les ordres del mateix Hitler cap a Dietrich, Himmler solament seria un ens administratiu en aquest cas.

 Bateig de foc. . 
El juny de 1934, durant la Nit dels ganivets llargs, la Leibstandarte SS Adolf Hitler va efectuar les tasques d'eliminaci de membres no desitjats, com Ernst Rhm, quen havia caigut en desgrcia davant Hitler per la seva oberta hostilitat cap a la seva persona al crear-li conflictes amb la Reichswehr. Seep Dietrich i Theodor Eicke van ser els botxins de Rhm. Altres membres de les SA i subversius de les SS tamb van ser eliminats. 

A causa de els serveis prestats en aquella jornada, Hitler va ascendir a SS-Obergruppenfhrer Sepp Dietrich i la divisi Leibstandarte SS Adolf Hitler comandada per ell, va rebre un tracte molt especial elevant-se-la a divisi plus de les SS . Els membres seleccionats prestaven un jurament especial cap a Hitler que deia:

-" Et prometo Adolf Hitler com Fhrer i Canceller del Reich, lleialtat i valor. 
 Et prometo, i als quals has designat per a manar-me obedincia fins a la mort. 
Que Du m'ajudi"-' 

 La diferenciaci de la Wehrmacht i de les SS . 
Per a 1935, la Leibstandarte SS Adolf Hitler ja rondava els 2.660 membres, la instrucci de combat va comenar a ser extremadament rigorosa i el seu procs de selecci dhuc ms rigors. Aix la diferenciava fonamentalment de la Wehrmacht. A ms Himmler intentava separar i donar autonomia les SS per sobre la Wehrmacht, que no veia amb bons ulls la formaci de tropes de combat paralleles. 

D'altra banda, Josef Dietrich va aconseguir a ms de Hitler l'autonomia necessria de la mateixa organitzaci SS, passant per sobre el mateix Himmler. La Leibstandarte SS Adolf Hitler era finanada directament amb fons estatals i no del partit, cosa que no ocorria amb la resta de les SS. A la Leibstandarte SS Adolf Hitler se'ls va proveir dels millors instructors, armes de foc, artilleria i instrucci. Va ser un fet, que Dietrich en la seva obstinaci per autonomitzar aquesta unitat especial tingus rivalitats entre les altres divisions SS. No obstant aix, els conflictes generats no van escindir a la Leibstandarte SS Adolf Hitler de la resta de l'organitzaci. El que impedia la total independncia era l'aprovisionament logstic. Les SS depenien de la Wehrmacht logsticament. Hitler, per a no entrar en conflictes amb la Wehrmacht les va afegir sota l'administraci del mateix exrcit com a divisions de suport, per d'altra banda, tamb es desitjava la completa autonomia de les seves tropes d'elit. 

Per a entrenament i adoctrinament es va implementar a Bad Tlz unai acadmia de guerra, grcies a les iniciatives de Paul Hausser, la caserna oficial de la Leibstandarte SS Adolf Hitler va ser situat a Lichterfelde, prop a Berln. Hausser va fer les vegades d'enlla entre les SS i la Wehrmacht esmorteint en part els obstacles. 

Per a la selecci d'individus a la Leibstandarte SS Adolf Hitler, s'exigiria una srie de requisits que no tots podia mostrar, fixats per Himmler: 
*Tenir el seu certificat de arianisme degudament rubricat per la signatura de Himmler. 
*L'alria mnima era 1,78 m, si eren dos cm menys podien accedir a la Totenkopfverbnde, una sub-unitat SS. 
* Aptituds fsiques i intellectuals superiors a la mitjana. 
* Aparena fsica acord als cnons de Walter Darr' 
En general, el soldat de la Leibstandarte SS es considerava superior al soldat de la Wehrmacht tant en aptituds fsiques com en capacitat militar.

 La instrucci . 
 
Tot recluta romania en la posici de noven fins que aprovs els cursos d'adoctrinament ideolgic, d'infanteria i blindats tots en escoles SS. Els exjercitaments eren en la majoria dels casos amb foc real, i a ms un soldat havia de ser capa de collocar una mina magntica sobre un tanc que estigus passant sobre ell. Moltes de les tctiques d'instrucci van ser ideades per Reinhard Heydrich. La instrucci en general era tan rigorosa com la dels afamats comandos britnics. 

En el fons, aquesta poltica per a formar super-soldats es veia sustentada per les burles que feia inicialment les SA de Rhm a les SS com a soldats d'asfalt sense valor militar. A Bad Tlz, l'acadmia comptava amb pista de futbol, sales de boxa, gimnasos molt complets, piscines. Els instructors eren gaireb tots campions olmpics en la seva especialitat. El curs es complementava amb entrenament en alta muntanya, assalts en platges hostils, evitar els paranys-babau i realitzar incursions com a comando en territori enemic. 

La idea de Hausser, benefactor de les SS, era formar un super-soldat-atleta capa de realitzar rpids assalts a posicions enemigues, resoldre situacions de perill, assumir lideratges en combat i plantejar iniciatives a les seves superiors. D'altra banda, en la inculcacin ideolgica, l'aspirant era concienciat a fons en el seu odi cap al jueu i al comunisme, aix era essencial, car es realitzarien tasques repressives en contra de poblacions declarades enemigues de l'estat alemany. L'aspirant o noven podia renunciar lliurement si no resistia l'entrenament, desprs de prestat el jurament, el vincle era indeclinable fins a la mort. De fet, durant l'entrenament s'instava per pressi psicolgica que el noven renuncis a les SS, d'aquesta manera, aquells que no podien suportar la pressi sicolgica o l'entrenament fsic, eren filtrats, el producte final eren supersoldats de lleialtat comprovada. Aquesta tcnica s'usava dhuc en l'entrenament de comandos i forces especials dels EUA. 

 Les primeres actuacions. . 
Una de les primeres accions militars de la Leibstandarte SS Adolf Hitler (LSSAH) fou el desenvolupament de l'annexi d'ustria o Anschluss durant mar de 1938, aquesta unitat es va acoblar al XVI Exrcit, 2 Divisi de cuirassats liderades pel general tanquista Heinz Guderian. Ms tard va participar en la Ocupaci dels Sudets a Txecoslovquia, l'octubre del mateix any. Fins llavors per a la Leibstandarte SS Adolf Hitler, aquestes operacions prvies a la Segona Guerra Mundial, eren un auntntic passeig.
 Invasi de Polnia: La tragdia pica de la Pomorska . 
Per a finals d'agost de 1939, la Leibstandarte SS Adolf Hitler es va agrupar enfront dels passos fronterers polonesos, tot esperant resultat de l'Operaci Reichsfhrer(veure: Reinhard Heydrich). L'1 de setembre de 1939, van passar la frontera i se'ls va assignar Krzepice, el seu primer objectiu en temps de guerra. Aquest llogaret va ser convertit en runes pels seus atacants. Desprs de la presa d'aquest llogarret, la LSSAH va ser testimoni de la famosa Crrega de cavalleria Pomorska on genets armats a l'antiga, van carregar sobre els tancs de Guderian. La crrega de cavalleria no era un mostra de banal heroisme polons, sin que els polonesos van suposar que les unitats blindades que tenien al capdavant eren maquetes de cartr per a enganyar a l'enemic, la qual cosa va resultar mortalment fals. Desprs de recuperar-se els alemanys d'aquesta irreal impressi, la LSSAH va obrir primer el foc contra els genets, l'imprudent acte de valentia polonesa va acabar en una espantosa carnisseria intil. 

A Bzura, la Leibstandarte SS Adolf Hitler va executar de forma atro a 50 jueus d'una Sinagoga. Per a les planes de Lodz, diverses unitats mecanitzades de la divisi foren empantanades i van ser escombrades per foc anticarro, es van perdre 44 vides de la selecta divisi SS. Hitler va demanar explicacions Dietrich per aquestes vides, per aquest argu que l'exrcit els usava com a carn de can. Una vegada ms s'entreveia la tibantor entre la Wehrmacht i les SS. Hitler aparentment no va fer cap distinci a la seva estimada LSSAH per les accions a Polnia. Desprs d'aquest episodi la Leibstandarte SS Adolf Hitler va ser retirada de Polnia per a rebre una nova preparaci.  
 Invasi d'Holanda . 
Durant la invasi dels Pasos Baixos, el maig de 1940, a la Leibstandarte li va ser assignada la presa intacta dels ponts de Deppo i Zutphen sobre el riu Ijssel, cosa que va complir amb xit. Ms tard, un dels seus batallons de motociclistes va participar en la capitulaci de Rotterdam com adjunt al 9 exrcit panzer. Desprs d'efectuada la capitulaci, soldats de la Leibstandarte ignorants de les negociacions que es portaven a terme en aquest moment, van metrallar els soldats holandesos que marxaven a lliurar les seves armes al municipi de Rotterdam, en l'infeli incident, el general Kurt Student, cap dels paracaidistes alemanys qued greument ferit en intentar detenir a viva veu el foc amic. La Wehrmacht tract la Leibstandarte com a un "grapat de bojos pel gallet". 

 Invasi de Frana . 
A Frana, especficament a Valenciennes el Leibstandarte va donar suport les accions de Heinz Guderian i la seva 1a divisi panzer en la presa del Mont Watten vora Bolougne, per va detenir Dietrich en les seves accions, mentre esperava la confirmaci de l'OKW. Desprs d'aix, Guderian va rebre l'ordre estranya de permetre la fugida de l'exrcit expedicionari britnic a Dunkerque. No obstant aix, Josef Dietrich va ignorar aquesta ordre i va desplegar les seves forces en la presa del Mont Watten. Guderian en veure aix, prengu la decisi de seguir els passos de Dietrich i donar suport les accions. 

A Le Paradis, va tenir lloc altra greu actuaci de la Leibstandarte i d'una altra unitat de les SS, la 3a Divisi SS Totenkopf, quan elements d'ambdues unitats van assassinar als supervivents ja rendits dels comandos britnics dels Norfolks. Totes aquestes accions no feien sin mantenir una agra tensi pel control de la Wehrmacht sobre aquestes unitats SS, en el seu esfor per dominar la conducta deliberada dels comandants de divisions SS com Dietrich o Meyer. Posteriorment la Leibstandarte es va preparar per a la Operaci Lle Mar, que no obstant aix mai va arribar a realitzar-se. 
 Invasi de la pennsula dels Balcans . 
El febrer de 1941, Itlia va envair Grcia, que a pesar de contar amb equip molt antiquat, va assolir contenir als exrcits italians i rebutjar-los cap a la frontera albanesa, arribant fins i tot a entrar fins a la meitat d'Albnia. Benito Mussolini va sollicitar ajuda a Hitler i aquest va enviar a les seves divisions SS a Grcia, que van assolir en tot just una setmana el que no van aconseguir les tropes italianes en mesos. Entre aquestes divisions estava la Leibstandarte SS Adolf Hitler, que particip en el Combat del pas de Klidi, on hi va patir un total de 328 baixes. Desprs van actuar en combats a Kastoria amb la captura d'un gran contingent enemic. Aquest va ser un dels pocs casos que la LSSAH va tractar b amb els seus presoners. 
 Operaci Barbarossa . 
El 22 de juny de 1941, es va donar el senyal de comenament de l'Operaci Barbarossa, els alemanys envaen la Uni Sovitica. La Leibstandarte va ser adscrita juntament amb la divisi SS 5a Divisi Panzergrenadier SS Wiking al 1er. exrcit panzer com part del Grup d'Exrcits Centre, al comandament de Gerd von Rundstedt en direcci al Mar Negre-Dniper. La valentia i gosadia dels homes de la Leibstandarte van ser objecte d'elogis per part de la Werhmacht. No obstant aix aquests mateixos homes van cometre tota classe d'atropellaments en contra de la poblaci ucranesa en el sector de Kev, ja fos matant presoners de guerra, violant o sotmetent les poblacions jueves a l'acci dels Einsatzgruppen, pel que la Leibstandarte va contribuir enormement a la mala fama dels soldats SS entre l'enemic. 

A Rostov, el 1er. exrcit Panzer, al costat de la Leibstandarte i la divisi Wiking fou derrotat i va haver de cedir la ciutat davant la pressi del 37 exrcit sovitic, cosa que va costar la dimissi de Rundstedt. Mentre es desenvolupava l'operaci les baixes de la Leibstandarte van comenar a ser preocupants de manera que Himmler va acceptar reclutar a estrangers a les SS. Per a la primera fase (1941-1942) les baixes eren de 44.600 soldats i oficials, la meitat eren de la Leibstandarte. L'alta taxa de mortalitat es devia principalment a la valentia que demostraven els soldats de les Waffen SS en el combat, a causa del seu gran fanatisme, no igualat durant la guerra. Passat el terrible hivern de 1941-1942, les castigades unitats Das Reich, Totenkopf i Leibstandarte van ser retirades del front rus per a ser reorganitzades com a Panzergrenadier, unitats amb blindats a Frana, on van romandre fins a 1943. El 12 de mar de 1943, la LSSAH va tenir una destacada actuaci grcies al seu jove comandant Joachim Peiper, en la recuparaci de Kharkiv. 

El 17 de Mar del 43 juntament amb la setena companyia panzer de Von Ribenntropp, en el que Rudolph Leheman (cap d'operacions de la divisi) crida la carrera per Belgorob, la unitat ms rpida del Leibstandarte es llana juntament amb altres Kammgruppens d'altres divisions a la conquesta de l'estratgica ciutat. En plena ofensiva de Kursk i desprs d'una envestida de ms de 600 carros de combat contra les seves posicions, el KG al comandament de Peiper (el seu batall, una companyia panzer i diverses peces autopropulsades anticarro i stugs), resisteix i fa fugir als russos en un dels xocs ms potents en mitjans cuirassats de la guerra. 

Desprs de Kursk les unitats Leibstandarte es retiraven a Itlia on diversos successos en contra drets humans enterboleixen la fulla de serveis d'aquesta divisi, desprs d'aquestes actuacions (Pas de Kriti), la LSSAH s retornada a combatre a l'URSS. El 20 de Novembre desprs d'estar una vegada ms la divisi ja installada en el front rus, el comandant del regiment panzer de la unitat s mort per l'explosi d'un obs de 155 mm. Teddy Wish, general al comandament de la divisi, dna el major poder d'atac d'aquesta al jove oficial alemany Joachim Peiper que per aquell temps tenia una edat de 30 anys. Ms de 300 vehicles cuirassats i carros de combat sn posats sota els seus ordres, el seu antic batall al seu torn tamb est per dir-lo d'alguna manera sota el seu comandament. En 1944, el Leibstandart interv en l'alliberament de les divisions Wiking i del Gruppe Stemmermann en el Crcol de Korsun-Cherkassy  l'acci del qual permet l'escapi d'importants forces alemanyes de Erich von Manstein que van ser envoltades per aixafadores forces russes al comandament de Konev i Vatutin; no obstant aix, es van perdre gaireb 55.000 soldats alemanys i es van capturar entre 11.000 i 18.000 soldats germans, milers van morir assassinats a pesar d'haver-se rendit. 

 Front Occidnental (darreres actuacions) . 
Posteriorment la LSSAH s enviada a collaborar en la defensa de Normandia desprs del desembarcament aliat del 6 de juny de 1944 . La LSSAH, a pesar d'estar molt delmada, aporta eficament en la contenci en alguns llocs de Frana realitzant notables proeses militars. All la LSSAH canvia el seu nom a 6 Exrcit Cuirassat, a les ordres del general de les SS Josef "Sepp" Dietrich. Unitats d'aquest exrcit es veuen involucrades en la Matana de Malmedy, on participa Joachim Peiper. Finalment, la Leibstandarte finalitza les seves accions com grup de combat en l'Ofensiva del Llac Balatn en 1945. No hi ha antecedents precisos que indiquin si alguns membres van participar en la Operaci Greif liders per Otto Skorzeny. Restes d'aquesta unitat combatirien en la Batalla de Berln i voltants i desprs es lliuressin als americans.

Enllaos externs.
Histria del Leibstandarte SS Adolf Hitler 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260203" title="Sirusho" nonfiltered="1879" processed="1875" dbindex="101883">
Sirusho Harutyunyan (Erevan, 7 de gener de 1987), cantant i pianista d'Armnia. Va aparixer per primera vegada a la televisi quan tenia set anys. Als 9 anys va rebre un premi per la seva can Lusabats. No noms s famosa a Armnia, sin que tamb ha estat en concerts a Iran, Rssia, Gergia, Polnia i Jordnia. 

El seu primer lbum, Sirusho, va ser llanat l'any 1999 i el segon al 2005. Als primers premis nacionals de msica armenis, va rebre premis al futur de la msica armenia i tamb premis a la millor cantant femenina i al millor lbum. 

Va ser portaveu d'Armnia al Festival de la Can d'Eurovisi 2007 i representar a aquest pas al Festival de la Can d'Eurovisi 2008.

 Enllaos externs . 
Web oficial ;
Biografia ;
Participaci a Eurovisi ;
Web dels premis de msica armenis;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260204" title="Parmeni (desambiguaci)" nonfiltered="1880" processed="1876" dbindex="101884">


Onomstica:

Parmeni, destacat general de Filip II de Macednia i Alexandre el Gran;
Parmeni (poeta), poeta epigramtic grec ;
Parmeni (arquitecte), arquitecte grec al servei d'Alexandre el Gran;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260205" title="Zona abissal" nonfiltered="1881" processed="1877" dbindex="101885">


s denomina abissal o zona abissopelgica a un dels nivells, en este cas el de ms profunditat, en els que est dividit l'oce segons la profunditat, esta per davall de la zona batipelgica i per damunt de l'hadopelgica i correspon a l'espai ocenic entre 3,000 i 6,000 metres de profunditat. s tracta per tant d'una zona fosca on la llum solar no arriba.

A la biologia marina, el terme de fauna abissal bentnica, que es la fauna que es presenta lligada al fons ocenic s presenta escassa i amb trets particulars. Dins d'aquesta disciplina el terme de fauna abissopelgica fa referncia a la descripci d'una mena determinada d'ambient o hbitat natural, amb certes especies d'animals marins.

La paraula abissal provinent de l'abisme, es a dir, un lloc fosc i al fons. Regi de temperatures fredes, pressi hidrosttica extremadament elevada, falta de nutrients i absncia total de llum. Una cau abissal s forma quan la placa ocenica subdueix spta la placa continental fet que produeix el trencament de la litosfera i la formaci d'una fosa.

La fauna abissal est formada per peixos estranys com lArgyropelecus, Idiacanthus, Melanocetus, Saccopharynx, Chauliodus o Cryptosaras entre altres.

Al fons de l'oce no hi existeix vegetaci que aplique la fotosntesi, es a dir, no hi ha algues verdes. La zona depn en gran part de les partcules de detrits que cau des de la superfcie, excepte en les zones on es presenten les xemeneies hidrotermals, que depenen de l'energia volcnica, a on la producci primria, depn de la quimiosntesi que es desenvolupa per especies bacterianes, presents damunt el substrat o els organismes presents (com al cas de les brnquies dels pogonfors).

Segons els bilegs aquesta zona morfolgica de la geografia del fons mar ocupa aproximadament ms del 70% de l'rea total dels oceans. 

 Vegeu tamb .
Ecosistemes marins;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260206" title="Parmeni (poeta)" nonfiltered="1882" processed="1878" dbindex="101886">
Parmeni (Parmenion, ) fou un poeta epigramtic grec natural de Macednia, els versos del qual estan inclosos en la collecci de Filip de Tessalnica, i que probablement va viure al final del segle I aC.

Alguns dels seus epigrames han estat reproduts a lAnalecta de Brunck i a Lectiones de Jacobs. Es caracteritzen per la seva brevetat de la que el mateix autor fa elogi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260207" title="Parmeni (arquitecte)" nonfiltered="1883" processed="1879" dbindex="101887">
Parmeni (Parmenion,   fou un arquitecte grec al servei d'Alexandre el Gran.

El rei macedoni li va donar la superintendncia dels treballs d'escultura especialment al temple de Serapis, que del nom de l'arquitecte fou anomenat Parmenionis. Climent d'Alexandria li atribueix la gran esttua de Serapis a Briaxis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260210" title="Parmenisc" nonfiltered="1884" processed="1880" dbindex="101888">


Onomstica:

Parmenisc de Metapontum, filsof pitagric grec;
Parmenisc (gramtic), gramtic i comentarista grec.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260211" title="Parmenisc de Metapontum" nonfiltered="1885" processed="1881" dbindex="101889">
Parmenisc de Metapontum (Parmeniscus, ) fou un filsof pitagric grec nadiu de Metapontum que va viure al la meitat del segle V aC. Imblic l'anomena  i diu que era ric i de bona famlia. L'esmenta tamb Digenes Laerci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260212" title="Parmenisc (gramtic)" nonfiltered="1886" processed="1882" dbindex="101890">
Parmenisc (Parmeniscus, ) fou un gramtic i comentarista grec. S'han conservat alguns fragments i noticies de la seva obra, especialment mercs a Esteve Bizant. Marc Terenci Varr diu que fou el que va establir el carcter distintiu d'algunes paraules.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260213" title="Parmen" nonfiltered="1887" processed="1883" dbindex="101891">
Parmen (Parmenon, ) fou un poeta corimbic grec nadiu de Bizanci.

Alguns dels seus versos son esmentats per Ateneu de Naucratis, per l'escolstica de Pndar, per Nicandre i per Esteve Bizant, i en conjunt han estat colleccionats en una sola obra  per Meineke (Choliambica Poesis Graecorum, Berol. 1845).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260215" title="Treblinka" nonfiltered="1888" processed="1884" dbindex="101892">

Treblinka II fou un camp d'extermini nazi a la Polnia ocupada durant la Segona Guerra Mundial. Al voltant de 750.000 jueus i d'altres vctimes de l'holocaust, com ara uns 2.000 gitanos, hi foren assassinats entre el juliol del 1942 i l'octubre del 1943.  Les installacions properes de Treblinka I eren un camp de treballs forats i un complex administratiu de suport al camp d'extermini principal.

 Referncies .
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260216" title="Parrasi" nonfiltered="1889" processed="1885" dbindex="101893">
Parrasi (Parrhasius, )  fou un destacat pintor grec nadiu d'Efes, fill i deixeble d'Evenor.

Pertany a l'escola jnica i va exercir el seu art principalment a Atenes d'eon va obtenir la ciutadania. Va florir vers el 400 aC (algunes versions donen entre el 440 aC i el 347 aC). Sembla que ja tenia un gran reputaci abans de la mort de Scrates el 399 aC.

Plini el Vell diu que el seu mrit era la cura de les seves pintures en tots els seus elements essencials, proporcions, i expressivitat. Va pintar herois i deus. 

El seu carcter era arrogant ("Quo nemo insolentius sit usus gloria artis" diu Plini) i reclamava un origen div, descendent d'Apollo. De les seves obres esmentades per Plini la ms famosa fou una pintura del poble atenenc ("debebat namque varium, iracundum, injustum, inconstantem, eundem exorabilem, clementem, misericordem, gloriosum, excelsum, humilem, ferocem, fugacemque, et omnia pariter ostendere") el contingut de la qual no es coneix; un altre destacada fou un Teseu conservat al Capitoli. Tamb va crear pintures ertiques com l'Aquigal, i Meleagre amb Atlanta. Plini esmenta els ttols d'altres pintures de carcter mitolgic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260217" title="Ala (anatomia)" nonfiltered="1890" processed="1886" dbindex="101894">

Les ales sn extremitats del cos que tenen tres grups d'animals: els ocells, els insectes i els quirpters tot i que tamb en tingueren els ja extingits pterosaures. Sn usades habitualment per a volar, encara que no tots els animals que les posseeixen sn capaos de mantenir-se a l'aire, com s el cas dels estruos o dels pingins.

Alguns animals tenen membranes entre les potes i el cos (com els dermpters), entre els dits, o entre costelles mbils (el rptil Draco volans), per no sn suficients per a poder volar i no s'anomenen ales.

 Quirpters .
En els mamfers quirpters (ratapinyades) les extremitats anteriors i els dits creen un suport per la membrana que els permet el vol. 

 Ocells .

Llegenda

a:ales
b:unions
c:msculs dorsoventrals
d:msculs longitudinals
]]
En els ocells les extremitats anteriors sn les que permeten el vol i porten les plomes que formen la superfcie sustentadora.

 Insectes .
En els insectes les ales (un o dos parells) sn expansions del trax. No s'han de confondre amb les litres que tenen alguns insectes (colepters), que serveixen justament per protegir les ales, ni els halteris presents als dpters. Ambdues estructures deriven de segments corporals que en altres classes d'insectes generen ales funcionals.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260218" title="Parteni" nonfiltered="1891" processed="1887" dbindex="101895">


Onomstica:

Parteni (camarlenc), cap de camarlencs de Domici;
Parteni de Nicea, gramtic grec;
Parteni (gramtic), gramtic grec;
Parteni de Focea, poeta grec;

Societat:
Parteni (classe), fill de mare soltera a l'antiga Grcia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260220" title="Parteni (camarlenc)" nonfiltered="1892" processed="1888" dbindex="101896">
Parteni (Parthenius, ) fou el cap de camarlencs (cubiculo praepositus) de Domici.

Va prendre part activa a la conspiraci que va acabar amb la vida de l'emperador (any 96) i desprs va persuadir a Nerva d'acceptar la corona, per al cap de poc fou executat junt amb altres conspiradors, per soldats partidaris de Domici, sense que Nerva pogus o vols fer res per evitar-ho. Els soldats li van tallar els genitals i desprs el van matar.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260222" title="Parteni de Nicea" nonfiltered="1893" processed="1889" dbindex="101897">
Parteni de Nicea (Parthenius, ) fou un gramtic grec nadiu de Nicea de Bitnia (algunes fonts el fan nadiu de Mirlea o Myrlea, per tant Esteve Bizant com a Suides es diu clarament que era de Nicea). Era fill d'Herclides i Eudoranor (o Teta). 

Fou fet presoner per Cinna a la guerra contra Mitridates VI Eupator i convertit en esclau, per va rebre la manumissi pels seus coneixements; hauria viscut fins al regnat de Tiberi, el que sembla molt de temps (77 anys entre la mort de Mitridates i la pujada al tron de Tiberi, el que vol dir que hauria d'haver estat fet presoner sent un infant, i hauria mort molt vell). Va florir en el regnat d'August al final del segle I aC.

Suides l'anomena com un poeta elegac i autor de versos de diverses mesures (); noms es conserva una obra seva, en prosa, i els ttols d'altres obres que sn:

1. , en prosa, l'nica obra conservada, amb 36 breus histories d'amor que acaben malament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260223" title="Parteni (gramtic)" nonfiltered="1894" processed="1890" dbindex="101898">
Parteni (Parthenius, ) fou un gramtic grec, deixeble del gramtic alexandr Dions, que va viure al segle I aC.

L'esmenta Ateneu de Naucratis que dona el ttol d'una de les seves obres:   (Athenaeus, XI,  p. 467, c. p. 501, a. XV  p. 680, d. e.). Tamb l'esmenta Eustaci d'Epifania (ad Il. XXIII. p. 1412, ad Od. XV. p. 567).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260224" title="Parteni de Focea" nonfiltered="1895" processed="1891" dbindex="101899">
Parteni de Focea (Parthenius, ) fou un poeta grec, esmentat sovint per Esteve Bizant. Segons Esteve Bizant caldria situar-lo desprs de qu Magnenci mats a Flavi Juli Constant el 350.

A l'antologia grega consta un epigrama d'Erici de Czic que est dirigit a Parteni , per encara que hi ha opinions a favor, no sembla que estigui dirigit al poeta. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260225" title="Parisatis" nonfiltered="1896" processed="1892" dbindex="101900">


Onomstica:

Parisatis de Prsia, filla d'Artaxerxes I de Prsia Longim i esposa de Darios II de Prsia Ocus;
Parisatis, princesa, princesa persa filla d'Artaxerxes III de Prsia Ocus;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260227" title="Parisatis (filla d'Artaxerxes III)" nonfiltered="1897" processed="1893" dbindex="101901">
Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes III de Prsia Ocus.

Segons Flavi Arra, el rei Alexandre el Gran s'hi va casar a Susa el 325 aC al mateix temps que es casava tamb amb Barsine o  Esttira, la filla de Darios III de Prsia. Arri esmenta a Aristbul de Cassandria com la seva font per aquest segon matrimoni no s esmentat per cap ms autor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260232" title="Parisatis de Prsia" nonfiltered="1898" processed="1894" dbindex="101902">
Parisatis (Parysatis) fou filla d'Artaxerxes I de Prsia Longim, i desprs reina de la Prsia Aquemnida.

El seu pare la va donar en matrimoni al seu germ (oncle de Parisatis) Darios II de Prsia Ocus, que desprs fou rei el 424 aC succeint a Xerxes II de Prsia. Darios II tenia un carcter dbil i Parisatis va governar de fet l'Imperi.

La seva administraci foren una seria d'assassinats: els germans de Darios, Sogdi i Arsites foren executats, aix com els ministres Artufi i Artoxares. La famlia d'Esttira, la dona del seu fill Artaxerxes (futur Artaxerxes II de Prsia), fou tamb sacrificada i noms es va salvar la mateixa Esttira.

Va tenir al menys 13 fills, per noms 4 van arribar a l'edat adulta. El ms gran era Arsaces (nom que va canviar per Artaxerxes) que va nixer abans que el pare fos rei, i aix Parisatis va fer valdre els drets del segon fill Cir, nascut ja quan el pare era rei, sense aconseguir res. A la mort de Darios va impedir que Artaxerxes II executs a Cir, i amb la seva intercessi aquest va poder tornar a la seva satrapia de Ldia d'eon havia estat cridat, i on llavors, al tornar, es va revoltar.

Va impedir al rei escoltar als que el volien prevenir contra ella i contra Cir el Jove, i per aix fou acusada de ser culpable de la guerra civil (401 aC). A la mort de Cir el Jove no va dubtar a mostrar el seu dol per la mort del seu fill preferit, amb un enterrament amb grans honors i mostres de simpatia cap al general dels mercenaris grecs, Clearc, al que no va poder salvar.

Va continuar treballant en endavant fins que va aconseguir eliminar a tots els autors de la mort de Cir. Finalment les tensions amb Esttira es van incrementar i Parisatis va eliminar a la seva jove amb ver.

Artaxerxes estava convenut de la culpa de la seva mare, per es va acontentar amb el seu desterrament a Babilnia, i al cap de poc temps la va tornar a cridar a la cort on no va tardar a recuperar la seva influencia. Va conspirar contra Tisafernes, que havia estat el primer a advertir al rei de la traci de Cir el Jove, i va aconseguir finalment la seva execuci (396 aC).

Desprs ja no torna a ser esmentada i cal suposar que va morir algun temps desprs tot i que la seva mort no s esmentada per cap autor.

Ctsies de Cnidos que vivia a la cort en aquest temps, va escriure un relat dels fets que foren recollits per Plutarc a la seva obra Artaxerxes. Un extracte del mateix Ctsies conservat per Foci, relata els fets de manera ms breu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260233" title="TV Tokyo" nonfiltered="1899" processed="1895" dbindex="101903">

TV TOKYO Corporation (         , Kabushiki Gaisha Terebi T ky ?) s un canal de televisi que transmet des de la ciutat de Tquio, Jap. s tamb coneguda com "Teleto" (   ). s la cadena principal de TXN (TX Network). El seu principal propietri s Nihon Keizai Shimbun. TV Tokyo s actualment la ms petita de les grans cadenes televisives de Tokyo i s especialment coneguda per especialitzar-se amb l'anime.

 Histria .
La cadena va comenar a transmetre el 12 d'abril de 1964. L'1 de juliol de 1968, i va ser anomenada  i el 1981 a . En el 1983, es va crea una xarxa anomenada  amb TV Osaka i TV Aichi. El desembre de 1985, les oficines principals es van mobilitzar de Shibakoen a Toranomon. El 25 de gener de 2003, el nom va canviar a "TV TOKYO Corporation".

 Programes .
 Notcies i Informaci .
TXN News;
Morning Satellite;
TXN News eye;
World Business Satellite;
Ladies4;
 Anime .
.hack//SIGN (2002-2003);
The Adventures of Alfred J. Quack (1989-1990);
Azumanga Daioh;
Aka-chan to Boku (Baby and Me);
Air Gear;
Amdriver ;
Aqua Kids;
Asagiri no Miko;
Bastof Lemon;
Battle Athletes;
Bedaman (Battle B-Daman);
Beyblade;
Bleach;
Blue Seed;
Bomberman Jetters;
Bouken Oh Beet (Beet the Vandel Buster);
Cowboy Bebop;
Croquette!;
Cyborg 009;
Dan Doh! ;
El Cazador de la Bruja ;
Excel Saga;
F-Zero;
Final Fantasy;
Flint, The Time Detective ;
Forutsa! Hidemaru;
Fruits Basket;
Gagcro ;
Gokudo;
Grappler Baki TV;
Hikaru no Go;
Infinite Ryvius;
Jubei-chan;
Kenran Butousai: The Mars Daybreak ;
King of the Classroom, Yamazaki (1997-1998);
Love Hina;
Mahoraba;
Madlax;
Maria-sama ga Miteru;
Martian Successor Nadesico;
Medarot (Medabots);
Mirmo!;
Adventures of Little El Cid (1983-1984);
Rockman EXE (Megaman NT Warrior);
Rockman EXE Axess (Megaman NT Axess);
Rockman EXE Stream;
Naruto;
Naruto Shippuden;
Negima ;
Neon Genesis Evangelion;
Noir;
Norisuta;
Papuwa;
Pluster;
Pocket Monsters (Pokmon) (1997);
Popol Crois;
Portriss;
Revolutionary Girl Utena;
Saiyuki;
;
Samurai Deeper Kyo;
Sargento Keroro ;
SD Gundamforce;
Shaman King;
Slayers;
So-Nanda;
Sonic X (b. 2002);
Sorcerer Hunters;
Steam Detectives;
Syuratoki ;
Tantei Gakuen Q ;
Tenchi Muyo!;
The Prince of Tennis;
Tokyo Mew Mew (Mew Mew Power);
Tokyo Pig;
Totally Spies (no anime);
Tottoko Hamutaro (Hamtaro);
Transformers;
Transformers Armada;
Transformers Energon;
Ultimate M.U.S.C.L.E. ;
The Vision of Escaflowne;
Wedding Peach;
Yaiba (1993-1994);
Yu-Gi-Oh!;
Yu-Gi-Oh! Duel Monsters GX (Yu-Gi-Oh! GX);
Zenki;
Zettai Muteku Raijin-Oh (Raijin-Oh);
Zukkoke;

 Variats .
Hello! Morning;
Kaiun nandemo kanteidan!;

 Enllaos externs .
Web oficial de TV Tokyo ;
Secci de la corporaci de TV Tokyo ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260234" title="Pascas" nonfiltered="1900" processed="1896" dbindex="101904">
Pascas (Paschasinus) fou un eclesistic rom, de posici desconeguda, que el 451 fou enviat juntament a Lucentilis (bisbe d'Asculum) i el prevere Bonifaci, per representar al papa Lle I al concili de Calcednia. Pascas era el dirigent de la delegaci (ja que signava el primer) el que indicaria una alta posici prvia.

Una carta de Pacas, anomenada De Quaestione Paschali, dirigida a Lle en resposta a algunes preguntes del papa sobre la determinaci de la festa de la Pasqua, encara es conserva.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260235" title="Regne d'Itlia (1861?1946)" nonfiltered="1901" processed="1897" dbindex="101905">


El Regne d'Itlia (itali: Regno d'Italia) va ser un estat forjat al 1861 per la Unificaci d'Itlia sota la influncia del Regne de Sardenya; i exist fins al 1946, quan els italians escolliren una constituci republicana. El Regne va ser el primer estat en incloure tota la Pennsula Itlica des de la caiguda de l'Imperi Rom. 

Durant l'poca del rgim del Partit Nacional Feixista, sota el dictador itali Benito Mussolini entre 1922 i la seva destituci al 1943, sovint el regne va ser anomenat pers nacionalistes i pels feixistes l'Imperi Itali (itali: Impero Italiano), o el Nou Imperi Rom (itali: Nuovo Impero Romano, llat: Novum Imperium Romanum), per aquests noms no s'empraren mai oficialment. El nom atorgat de manera ms usual pels historiadors al Regne d'Itlia durant el mandat de Mussolini i els feixistes s Itlia Feixista. Sota el feixisme, el Regne s'ali amb l'Alemanya nazi a la Segona Guerra Mundial fins al 1943. Durant els dos darrers anys del conflicte, el Regne d'Itlia passa a formar part dels Aliats, desprs de la destituci de Mussolini com a Primer Ministre i la prohibici del Partit Feixista. Al nord es form un estat que continu lluitant contra els Aliats com un estat titella dels alemanys, la Repblica Social Italiana, encapalada encara per Mussolini i per feixistes fantics. Poc desprs de la guerra, el descontentament popular port a la celebraci d'un referndum al 1946 per decidir si Itlia continuava sent una monarquia o esdevenia una repblica. Els italians decidiren abandonar la monarquia i fundar la Repblica Italiana, que es mant en l'actualitat.

 Territori .

El Regne d'Itlia ocupava tot el territori que actualment ocupa Itlia. El desenvolupament del teritori del regne progress des de la Unificaci d'Itlia fins al 1870. Durant molt de temps, per, no posse ni Trieste ni Trentino   Tirol del Sud, que avui pertanyen a Itlia i que no reberen fins al 1919. Desprs dels Tractats de Versalles i de St. Germain, el regne reb Gorica, Trieste i Istria (avui parts de Crocia i Eslovnia, aix com una petita porci de la provncia croata de Dalmcia. Desprs de la Segona Guerra Mundial, es fixaren les fronteres de la Itlia actual i el regne abandon les seves reclamacions territorials. 

El Regne d'Itlia tamb tenia colnies i protectorats, aix com estats titelles, com les modernes Eritrea, Somlia, Lbia, Etipia (ocupada durant la II Guerra Mundial) a l'frica; Albnia, Grcia, Crocia, la provncia Srbia de Kosovo (ocupada durant la II Guerra Mundial) i Montenegro (ocupada durant la II Guerra Mundial); aix com una secci de 46 hectrees a Xina, a Tianjin (veure concessi italiana a Tianjin).

 Govern .

El Regne d'Itlia era (tericament) una monarquia constitucional, si b entre 1925 i 1943 va ser una dictadura feixista. El poder executiu pertanyia al monarca, i l'executava mitjanant ministres nomenat. Un Parlament bicameral restringia el poder del monarca (un Senat nomenat i una Cambra de Diputats electes) 

 Monarques .
Els monarques de la Casa de Savoia que van regnar a Itlia van ser:
 Vctor Manuel II (1861-78)   anterior Rei de Sardenya i primer rei de la Itlia unificada;
 Humbert I (1878-1900)   Aprov la Triple Aliana amb Alemanya i l'Imperi Austro-Hongars. Va ser assassinat al 1900 per un anarquista.
 Vctor Manuel III (1900-46)   Rei d'Itlia durant les dues Guerres Mundials.
 Humbert II (1946)   El darrer rei d'Itlia. Va haver d'abandonar el pas quan els italians van votar en favor de la Repblica en referndum.

 El Risorgimento: la unificaci italiana, 1859-1870 .

La creaci del Regne d'Itlia va ser el resultat dels esforos de nacionalistes italians i dels monrquics lleials a la Dinastia Savoia per establir un regne unit format per tota la pennsula italiana. El darrer estar que havia unit tota la pennsula va ser l'Imperi rom i va ser el inici de l'estat itali modern.



Desprs de les Revolucions de 1848, aparentment el lder del moviment de la unificaci italiana era el nacionalista itali Giuseppe Garibaldi. Era popular entre els italians del sud i era fams pels seus seguidors extremadament lleials. Garibaldi dirig una repblica unificada a la Itlia Sud, per al nord, la Casa de Savoia, que regnava a Sardenya, un estat piamonts de facto, governat per Camillo Benso, comte de Cavour, tamb tenia ambicions per establir un estat itali unificat. Tot i que el regne no tenia una connexi fsica amb Roma (considerada de manera natural la capital italiana), el regne havia desafiat a ustria a la Segona Guerra de la Independncia italiana, alliberant Llombardia i Vencia del mandat austrac. El regne tamb havia establert importants aliances que ajudaren a millorar la possibilitat de la unificaci italiana, com amb el Regne Unit i Frana a la Guerra de Crimea. Sardenya era depenent de Frana i, al 1860 es vei obligada a cedir territori a Frana per mantenir relacions.



Cavour es mogu per estimular els esforos republicans de Garibaldi per organitzar revoltes populars als Estats Pontificis. Empr aquestes revoltes com a pretext per envair el pas, tot i que la invasi no agrads als catlics, als quals se'ls havia dit que la invasi era per protegir l'Esglsia Catlica Romana dels republicans anti-clericals de Garibaldi. Noms qued una petita porci dels Estats Pontificis als voltants de Roma sota el control del Papa Pius IX. Tot i a les seves diferncies, Cavour acord incloure la Itlia Sud de Garibaldi, permetent-los ajuntar-se a la Uni amb Piamont-Sardenya al 1860. Conseqentment, Cavour declar la creaci del Regne d'Itlia el 18 de febrer de 1861, composat per la Itlia Nord i Sud. El Rei de Sardenya-Piamont de la Dinastia Savoia va ser declarat Rei d'Itlia. Aquest ttol havia estat desert des de l'abdicaci de Napole I de Frana el 6 d'abril de 1814.



Tot seguint la unificaci de la major part d'Itlia, les tensions entre els monrquics i els republicans esclataren. A l'abril de 1861, Garibaldi entr al parlament itali i desafi el lideratge de Cavour, acusant-lo de dividir Itlia i parlant de l'amenaa d'una guerra civil entre el Regne al nord i les seves forces del Sud. El 6 de juny de 1861, l'home fort del regne, Cavour, va morir. Durant els moments d'inestabilitat poltica, Garibaldi i els republicans incrementaren el seu to revolucionari. La detenci de Garibaldi al 1862 despert controvrsies. 


Al 1866, el Primer Ministre de Prssia Otto von Bismarck ofer a Vctor Manuel II una aliana amb el Regne de Prssia en la Guerra ustro-Prussiana. A canvi, Prssia permetria a Itlia annexionar-se Vencia, llavors en mans austraques. El Rei aprov l'aliana i comen la Tercera Guerra de la Independncia. Itlia va fer un paper ben pobre a la guerra, amb un exrcit mal organitzat contra ustria, per la victria de Prssia permet a Itlia annexionar-se Vencia. El principal obstacle per a la unitat italiana seguia sent Roma.

Al 1870, Prssia entr en guerra amb Frana, iniciant-se la Guerra francoprussiana. Per mantenir al gran exrcit prussi, Frana abandon les seves posicions a Roma per tal de lluitar contra els prussians. Itlia es benefici de la victria prussiana i va poder prendre els Estats Pontificis de l'autoritat francesa: la unificaci italiana s'havia completat, i poc desprs la capitalitat d'Itlia es movia cap a Roma. Les condicions econmiques a la Itlia unificada eren pobres, : no hi havia ni indstria ni facilitats de transport, havia un grau d'extrema pobresa (especialment al Mezzogiorno, una gran incultura, i noms un petit percentatge dels italians tenia dret a vot. El moviment d'unificaci havia sigut depenent del suport de potncies estrangeres durant molt de temps i seguiria aix.

Desprs de la captura de Roma al 1870 de les forces franceses de Napole III, les relacions entre Itlia i la Santa Seu serien nulles durant els segents 60 anys, amb els Papes declarant-se presoners al Vatic. L'Esglsia Catlica protest sovint per les accions del govern itali, refusant trobar-se amb els enviats del Rei i ordenant als catlics que no votessin en les eleccions italianes. No seria fins al 1929 que es restaurarien les relacions entre Itlia i el Vatic desprs de la signatura dels Pactes del Later.

 Perode liberal .
Desprs de la unificaci, els poltics italians afavoriren el liberalisme: la dreta va quedar fragmentada regionalment, i el Primer Ministre conservador Marco Minghetti noms es mantenia al poder mitjanant poltiques d'esquerres (com la nacionalitzaci dels ferrocarrils) per calmar a l'oposici. Al 1876, Minghetti va ser reemplaat pel liberal Agostino Depretis, que comen el llarg Perode liberal. Aquest perode va estar marcat per la corrupci, l'inestabilitat de govern, el manteniment de la pobresa al sud del pas i l's de mesures autoritries. 

Depretis comen el seu mandat com a Primer Ministre iniciant una idea poltica experimental anomenada Transformismo. La teoria del transformismo era que el govern hauria de triar una srie de poltics moderats i capaos de cap partit en concret. A la prctica, el transformismo va ser autoritari i corrupte, Depretis va pressionar als districtes perqu votessin als seus candidats si volien guanyar concessions favorables quan Depretis fos al poder. Els resultats de les eleccions de 1876 van portar noms 4 representants electes de la dreta, permetent que el govern fos dominat per Depretis. Les accions desptiques i corruptes van ser la clau en la que Depretis es recolz per mantenir el suport al sud. Depretis ben aviat adopt mesures autoritries, com prohibir les manifestacions pbliques, enviar individus "perillosos" a l'exili intern o a remotes illes penals als voltants d'Itlia i adoptant poltiques militaristes. Tanmateix elabor poltiques sorprenents pel seu temps, com l'abolici de la detenci per deutes, fent gratuta i obligatria l'educaci elemental i acabant l'ensenyament religis obligatori en les escoles elementals.

Al 1887, Francesco Crispi esdevingu Primer Ministre i comen a enfocar els esforos governamentals en la poltica exterior. Crispi treball per fer d'Itlia una gran potncia mundial incrementant les expedicions militars i advocant per l'expansionisme, i intentant guanyar-se el favor alemany. Al 1882 s'un a la Triple Aliana, que incloa a Alemanya i a ustria-Hongria al 1882 i que romangu oficialment intacte fins al 1915. Mentre que ajudava a Itlia a desenvolupar-se estratgicament, continu amb el transformismo i era autoritari, arribant a suggerir un cop l's de la llei marcial per banejar els partits de l'oposici. Tot i a l'autoritarisme, Crispi desenvolup poltiques liberals com l'Acta de Salut Pblica de 1888 i establint tribunals per controlar els abusos de govern.

L'exagerada atenci que es don vers la poltica exterior va fer que la comunitat agrcola italiana es veis alienada, comunitat que ja estava en declivi des de 1873. Tant les forces radicals com les conservadores al parlament itali demanaren com es podria millorar l'agricultura a Itlia. La investigaci que s'inici al 1877 i que lliur les seves conclusions 8 anys desprs mostr que l'agricultura no millorava, que els terratinents treien beneficis per les seves terres i que gaireb no contribuen al desenvolupament de la terra. Molts dels treballadors agrcoles no eren serfs, per noms se'ls contractava per un any. Els serfs es veien forats a malviure amb poc menjar, les malalties s'estenien veloment, produint-se diverses plagues, incloent una gran epidmia de clera que caus la mort d'unes 55.000 persones.

El govern itali no podia arranjar la situaci amb efectivitat, car el govern de Depretis havia deixat grans deutes al pas. Itlia tamb patia econmicament com a conseqncia d'una sobreproducci de ram als seus ceps: a les dcades de 1870 i 1880, la indstria vincola francesa patia per la malaltia del vi, causada pels insectes. Per desprs de la recuperaci de Frana al 1888, el sud d'Itlia produa amb excs i va veure's obligada deixar de produir tant, la qual cosa causa gran atur i fallides econmiques.

 El colonialisme primerenc .

Durant aquest govern es desenvoluparen una srie de projectes colonials. Estaven dirigits a guanyar el suport dels nacionalistes i dels imperialistes italians, els quals volien reconstruir un Imperi rom. En aquells moments, Itlia ja tenia assentaments a Alexandria, El Caire i Tunsia. Primer Itlia prov de guanyar colnies mitjanant d'altres potncies per fer concessions colonials. Aquestes negociacions fracassaren. Itlia envi missioners a terres sense colonitzar per investigar el potencial per a una futura colonitzaci italiana: la zona ms prometedora i realista era a l'frica. Els missioners van establir una base a Massawa (avui Eritrea) a la dcada de 1830 i es van endinsar a Etipia.

El 5 de febrer de 1885 , poc desprs de la caiguda del mandat egipci a Khartum, Itlia prengu avantatge del conflicte egipci amb l'Imperi Britnic desembarcant soldats a Massawa. Al 1888, Itlia s'annexion Massawa per la fora, creant la colnia de l'Eritrea Italiana. 

Al 1895, Etipia, regida per l'Emperador Menelik II, abandon un acord signat al 1889 per seguir la poltica exterior italiana, i Itlia aprofit la renncia com a excusa per envair Etipia. Etipia aconsegu l'ajut de Rssia, els interessos dels quals a l'frica oriental van fer que s'enviessin grans quantitats d'armament modern pels etops per repellir la invasi italiana. Com a resposta, la Gran Bretanya decid recolzar als italians a desafiar la influncia russa a l'frica i declar que tota Etipia es trobava sota l'esfera d'influncia italiana. Al llindar de la guerra, el militarisme i el nacionalisme itali van arribar al cim, amb els italians darrera del seu exrcit, esperant prendre part en la propera guerra.

L'exrcit itali fracass al camp de batalla, superat pels etops, que van obligar als italians a retirar-se fins a Eritrea. La fracassada campanya etop va ser una vergonya internacional per a Itlia. Etipia rest independent d'Itlia i d'altres potncies colonials, fins que finalment va ser ocupada per Itlia al 1936; tot i que va ser de nou alliberada 4 anys desprs a la II Guerra Mundial.

Al 1911, Itlia declar la guerra a l'Imperi Otom i enva Lbia. La guerra noms dur un any, per l'ocupaci acab en actes de discriminaci cap els libis com la deportaci forosa cap a les illes Tremiti a l'octubre de 1911. Al 1912, un ter d'aquells libis havien mort de fam. L'annexi de Lbia port als nacionalistes a demanar la dominaci italiana de la Mediterrnia, amb l'ocupaci de Grcia i de la costa adritica de Dalmcia.

 Giovanni Giolitti .
Al 1892, Giovanni Giolitti esdevingu Primer Ministre d'Itlia per primer cop. Tot i que el seu primer govern es collaps en un any, Giolitti torn al 1903 a governar el pas durant un perode fragmentat que s'estendria fins al 1914. Giolitti havia passat la seva joventut com a funcionari, ocupant diverses posicions dins dels governs de Crispi. Giolitti va ser el primer Primer Ministre itali de llarga estada en bastants anys perqu exercia amb mestria el concepte poltic del transformismo manipulant, coaccionant i subornant als oficials que tenia al costat. En les eleccions dels governs de Giolitti, el frau electoral era com, i Giolitt ajud a millorar el vot a les regions que el recolzaven, mentre que intentava allar i intimidar les zones on l'oposici era ms forta. La Itlia meridional estava en un estat terrible abans i durant dels mandats de Giolitti com a Primer Ministre. Quatre cinquenes parts dels habitants de l'Itlia del sud eren analfabets, i la situaci era horrible donats els problemes del gran nombre de terratinents port a la fam i a la rebelli. La corrupci era un problema tan gran que el mateix Giolitti va admetre que hi havia llocs on la llei no operava com a tal.

Al 1911, el govern de Giolitti envi forces per ocupar Lbia. Mentre que l'xit de la Guerra de Lbia millorava l'esttus dels nacionalistes, no ajud gaire a l'administraci de Giolitti. El govern intent silenciar les crtiques parlant sobre les seves fites estratgiques i de les seves innovacions en la guerra: Itlia era el primer pas en fer servir l'aviaci amb propsits militars, i fins i tot realitz bombardeigs des de l'aire sobre les forces otomanes. La guerra radicalitz el Partit Socialista Itali: els revolucionaris contraris a la guerra, liderats pel futur dictador feixista Benito Mussolini clamaven per la violncia per derrocar al govern. Giolitti torn a ser Primer Ministre breument al 1920, per l'poca del liberalisme ja s'havia acabat a Itlia.

 Primera Guerra Mundial i postguerra .
Preludi a la guerra, dilema intern .
A l'albada de la Primera Guerra Mundial, el Regne d'Itlia encar diversos problemes a curt i llarg termini per determinar quins havien de ser els seus aliats i els seus objectius. El recent xit itali en l'ocupaci de Lbia havia portat tensi i gelosia amb els seus aliats, l'Imperi Alemany i l'Imperi Austrohongars, fins al punt en qu a Munic es cantaren canons antiitalianes. Les relacions franco-italianes tamb es trobaven en un mal moment: Frana se sentia trada pel suport itali a Prssia, obrint la possibilitat que la guerra esclats entre ambds pasos. Les relacions amb Gran Bretanya tamb trontollaven donades les constants demandes italianes per obtenir un paper major en l'escenari mundial seguint a l'ocupaci de Lbia, i les seves demandes eren que altres nacions acceptessin les seves esferes d'influncia a l'frica oriental i a la Mediterrnia. 
 A la Mediterrnia, les relacions entre Itlia i Grcia van empitjorar quan Itlia ocup entre 1912 i 1914 les illes de poblaci majoritriament grega del Dodecans i Rodes (illes formalment controlades per l'Imperi Otom. Itlia i Grcia tamb tenien una ben visible rivalitat en l'afer de l'ocupaci d'Albnia. Al propi rei Emmanuel III no li agradaven les aventures colonials italianes en terres llunyanes, i deia que Itlia havia de preparar-se pel retorn de les terres italianes d'ustria-Hongria, per completar el Risorgimento. Aquesta idea pos pals entre les rodes en les relacions entre Itlia i ustria-Hongria. 

Un obstacle major en la decisi sobre qu fer en la guerra era la prpia inestabilitat poltica al 1914. Desprs de la formaci de govern pel Primer Ministre Antonio Salandra al mar de 1914, el govern intent guanyar-se el suport dels nacionalistes i s'inclin cap a la dreta. Al mateix temps, l'esquerra es guany la repulsa del govern desprs de la mort de 3 manifestants anti-militaristes al junt. Molts elements de l'esquerra, incloent als sindicalistes, als republicans i als anarquistes protestaren contra aix, i el Partit Socialista Itali declar una vaga general a Itlia. Les protestes que seguiren es coneixerien com la "Setmana Roja", mentre que els seguidors d'esquerra s'alaren en diversos actes de desobedincia civil tant a les grans ciutats com a les petites, bloquejant les estacions del tren, tallant els cables del telfon i cremant les oficines d'impostos. No obstant aix, dos dies desprs es desconvoc oficialment la vaga, si b el descontentament oficial continu. Els nacionalistes militaristes lluitaven pels carrers amb els esquerrans antimilitaristes, mentre que l'Exrcit Itali feia servir centenars d'homes per restablir la calma.  

Desprs de la invasi del Srbia per ustria-Hongria al 1914, esclat la Primera Guerra Mundial. Malgrat l'aliana oficial que havia en vigor entre Itlia i l'Imperi Alemany a la Triple Aliana, Itlia inicialment rest com a neutral, afirmant que la Triple Aliana era noms per propsits defensius. 

A Itlia, la societat es trobava dividida ver qu s'havia de fer davant de la guerra: els socialistes majoritriament s'hi oposaven i recolzaven el pacifisme, mentre que els nacionalistes militaristes recolzaven l'entrada a la guerra. Els nacionalistes veterans Gabriele d'Annunzio i Luigi Federzoni, aix com un convert des del socialisme al nacionalisme, el futur dictador Benito Mussolini, clamaven que Itlia s'uns a la guerra. Pels nacionalistes, la guerra representava una oportunitat llargament esperada per usar una aliana amb l'Entente per guanyar territoris tradicionalment italians d'ustria-Hongria. Al 1915, al front de Frana, van morir parents de Giuseppe Garibaldi, l'heroi nacionalista i republic , que s'havien presentat voluntaris per lluitar. Federzoni va fer servir els memorials per declarar la importncia de qu Itlia s'uns a la guerra, i per alertar a la monarquia de les conseqncies de la desuni italiana si no ho feia:

 "Itlia ha esperat des de 1866 la seva guerra realment nacional, per tal de sentir-se finalment unificada, renovada per l'acci i l'idntic sacrifici de tots els seus fills. Avui, mentre Itlia encara s'agita abans de la necessitat imposada per la Histria, el nom de Garibaldi, tornat a santificar per la sang, s'ala de nou per avisar-nos que no seran capaos de derrotar la revoluci lluitant i guanyant la seva guerra nacional" 

Mussolini va fer servir el seu nou diari, "Il Popolo d'Italia" i les seves dots oratries per urgir als nacionalistes i als revolucionaris patriotes d'esquerra que recolzessin l'entrada d'Itlia a la guerra per recuperar els territoris italians d'ustria-Hongria, dient "prou per Lbia, i ara cap a Trento i Trieste.

Amb els sentiments nacionalistes fermament al costat dels que reclamaven els territoris italians d'ustria-Hongria, Itlia entr en negociacions amb la Tripe Entente. Els negociacions van acabar amb xit a l'abril de 1915 quan se sign el Pacte de Londres. El tractat assegurava a Itlia el dret a obtenir els territoris de poblaci italiana d'ustria-Hongria, aix com territoris als Balcans i a les colnies alemanyes a l'frica. La proposta va satisfer els desigs dels nacionalistes i dels imperialistes italians, els quals la recolzaren: Itlia s'un a la Triple Entente en la seva guerra contra Alemanya i ustria-Hongria.

Les reaccions a Itlia van ser dividides: l'antic Primer Ministre Giovanni Giolitti estava furis amb la decisi italiana d'anar a la guerra contra ustria-Hongria i Alemanya. Afirm que Itlia cauria a la guerra, preveient un gran nombre de motins, l'ocupaci austrohongaresa de ms territoris italians, i que el fracs portaria a una rebelli catastrfica que destruiria la monarquia i les institucions liberals de l'estat.

 Campanya italiana de la guerra .


L'inici de la campanya contra ustria-Hongria en un inici va ser favorable a Itlia: l'exrcit d'ustria-Hongria va haver de cobrir els seus front de Srbia i de Rssia, i Itlia tenia superioritat numrica. No obstant aix, aquesta superioritat mai no va ser emprada totalment perqu el comandant militar Luigi Cardona insist en un perills atac frontal contra ustria-Hongria en un intent d'ocupar la plana eslovena de Ljubljana. Aquest assalt podria situar a l'exrcit itali a prop de la capital imperial, Viena. Desprs d'onze ofensives fracassades amb unes enormes prdues humanes, la campanya italiana per capturar Viena s'esllaviss. Al 1916, l'exrcit austrohongars va fer recular als italians fins a Verona i Pdua mitjanant la Strafexpedition.

La campanya italiana fracass per diversos motius:
 El reemplaament constant d'oficials per part de Cardona result en qu pocs oficials obtinguessin l'experincia necessria per encapalar missions militars;
 Les batalles amb l'exrcit austrohongars a les serralades alpines es transformaven en llargs enfrontaments amb progressos mnims a la guerra de trinxeres;
 Els soldats italians portaven una existncia tediosa quan no es trobaven al front: tenien prohibit entrar als bars o als teatres fins i tot quan es trobaven de perms. No obstant aix, quan la batalla era imminent, l'alcohol corria a dojo per tal de reduir la tensi;
 Per tal d'escapar del tedi desprs de les batalles, alguns grups de soldats van treballar per crear uns bordells improvisats;

Per tal de mantenir la moral, l'exrcit itali feia lectures de propaganda sobre la importncia de la guerra per a Itlia, especialment per recuperar Trieste i Trento dels austrohongaresos. Algunes d'aquestes lectures eren realitzades per nacionalistes a favor de la guerra populars com Gabriele D'Annunzio. En canvi, se censur a Benito Mussolini donat el seu passat socialista revolucionari.

A l'estiu de 1916, l'exrcit itali aconsegu capturar Gorizia dels austracs, tot i a les ofensives fallides. Per a la tardor de 1917 els alemanys signaren un armistici amb la recent creada Uni Sovitica segons el Tractat de Brest-Litovsk, convergint els exrcits alemanys i austrohongaresos sobre Itlia, i forant als italians a retirar-se fins al riu Pave.

A Piave, l'exrcit itali aconsegu aturar als exrcits invasors. Els exrcits oponents fallaren repetidament en grans batalles com la d'Asiago i de Vittorio Veneto. L'exrcit itali aixaf l'ofensiva austraca en la darrera batalla. La lluita entre ustria-Hongria i Itlia finalitz amb l'armistici de l'11 de novembre de 1918, amb el que finalitz la I Guerra Mundial.

Durant la guerra, el Regio Esercito increment els seus efectius de 15.000 homes al 1914 a 160.000 al 1918, amb un total de 5 milions d'incorporacions al servei durant la guerra. Aix tingu un terrible cost: al final de la guerra, Itlia havia perdut prop de 700.000 soldats i tenia un dficit de 12 bilions de lires. La societat italiana estava dividida entre la majoria pacifista que s'oposava a la guerra i en una minoria de nacionalistes pro-guerra que condemnaven al govern itali per no haver anat a la guerra amb ustria immediatament al 1914.

 Els assentaments territorials italians i la reacci .

Quan finalitz la guerra, el Primer Ministre itali Vittorio Emanuele Orlando es trob amb el Primer Ministre britnic David Lloyd George, el President francs Georges Clemenceau i el President dels Estats Units Woodrow Wilson a Versalles per discutir com s'haurien de redifinir les fronteres europees per evitar una nova guerra europea en el futur.

Les converses portaren petits guanys territorials a Itlia perqu Wilson, durant les converses de pau, va prometre llibertat a totes les nacionalitats europees a formar els seus propis estats. Com a resultat, el Tractat de Versalles no va assignar Dalmcia i Albnia a Itlia, com s'havia proms al Pacte de Londres. A ms, els britnics i els francesos decidiren dividir-se les colnies d'ultramar alemanyes en mandats propis, sense que Itlia no en rebs cap. Malgrat tot aix, Orlando sign el Tractat de Versalles, la qual cosa caus estupor contra el seu govern. La tensi escal a Itlia entre els nacionalistes que havien recolzat l'esfor de guerra i s'oposaven a la victria mutilada (que era com l'anomenaven), i els partidaris d'esquerra que s'havien oposat a la guerra.


Furis pels acords de pau, el revolucionari nacionalista Gabriele D'Annunzio dirig als nacionalistes cap a l'estat lliure de Fiume al setembre de 1919. la seva popularitat entre els nacionalistes feia que l'anomenessin Il Duce (El Lder), i com que va fer servir paramilitars amb camisa negra al seu assalt a Fiume, l'uniforme paramilitar de camisa negra esdevindria sinnim amb el moviment feixista de Mussolini. La reclamaci de l'annexi de Fiume s'estengu per tots els costats de l'espectre poltic, incloent als revolucionaris feixistes de Mussolini. Els discursos de D'Annunzio va fer que els nacionalistes croates s'unissin al seu costat. Tamb va mantenir contactes amb l'Exrcit Republic Irlands i amb els nacionalistes egipcis.

L'ocupaci finalitz un any desprs, per Fiume va ser annexionat a Itlia al 1924. Mussolini aprengu de D'Annunzio la manera d'agitar el patriotisme per tal de guanyar suport entre els nacionalistes, els socialistes, els anarquistes i els veterans de guerra.

 El Feixisme .


 Inicis del moviment .
Al 1914, Benito Mussolini va ser expulsat del Partit Socialista Itali desprs d'advocar per la intervenci italiana contra ustria. Abans de la I Guerra Mundial, Mussolini s'havia oposat al reclutament militar obligatori, havia protestat per l'ocupaci italiana de Lbia i era l'editor del diari oficial del Partit Socialista "Avanti!". Amb el temps, simplement advocava per la revoluci, sense mencionar la lluita de classes. El nacionalisme de Mussolini el permet contactar i aconseguir fons per crear el seu propi diari, Il Popolo d'Italia, per convncer als socialistes i als revolucionaris que recolzessin la guerra. Frana, Gran Bretanya i Rssia, amb l'esperana que Itlia s'uns a l'Entente, van ajudar a finanar el diari. Aquest diari esdevingu el diari oficial del Feixisme itali anys desprs. Durant la guerra, Mussolini serv a l'exrcit i va ser ferit un cop (si b es creu que la ferida va ser de resultes d'un accident durant una prctica amb bombes de m, ell sempre va afirmar que havia sigut ferit en combat).

Tot just desprs del final de la guerra i del Tractat de Versalles al 1919, Mussolini cre els Fasci de Combattimento o Lliga de Combat. Originalment van ser dominat pels socialistes patritics i per sindicalistes veterans que s'oposaven a la naturalesa pacifista del Partit Socialista Itali. Els Feixistes inicialment tenien una plataforma inclinada cap a l'esquerra, prometent revoluci social, representaci proporcional, el sufragi femen i el repartiment de la propietat. El 15 d'abril de 1919, els Feixistes van debutar en la violncia poltica, quan un grup de membres dels Fasci di Combattimento van atacar les oficines del Avanti!. Reconeixent els errors de la poltica revolucionria d'esquerra inicial dels Feixistes, Mussolini orient l'organitzaci lluny de l'esquerra, transform el moviment revolucionari en un moviment electoral al 1921 anomenat el Partido Nazionalne Fascista (Partit Nacional Feixista). El partit copi els termes nacionalistes de D'Annunzio i rebutj la democrcia parlamentria. Mussolini canvia la seva poltica original revolucionria, abandonant les tesis anticlericals per recolzar l'Esglsia Catlica i abandon la seva oposici pblica a la monarquia. El suport feixista i la violncia van comenar a crixer al 1921, i els oficials de l'exrcit pro-feixistes van comenar a proveir d'armes i vehicles militars pels atacs contrarrevolucionaris conta els socialistes. 

Al 1920, Giolitti havia tornat com a Primer Ministre per intentar salvar Itlia de l'abisme. Un any desprs, el govern de Giolitti era inestable, i la creixent oposici socialista feia perillar el seu govern. Giolitti cregu que els Feixistes podrien rebaixar la tensi i els utilitz per protegir l'estat dels socialistes. Decid incloure als Feixistes a les seves llistes electorals per a les eleccions de 1921. A les eleccions, els Feixistes no van obtenir grans guanys, per el govern de Giolitti fracass en aconseguir una coalici suficient per governar i ofer crrecs al seu govern pels feixistes, per aquests van rebutjar l'oferta i encara es van unir als socialistes per tal d'enderrocar el seu govern. Al 1922, Mussolini s'havia convertit en una personalitat dominant dins de l'espectre poltic itali: la seva popularitat provenia del seu talent pels discursos, la intimidaci i dels suborns. Un nombre dels descendents d'aquells que havien servit amb Garibaldi durant la revoluci van ser convenuts pels ideals revolucionaris nacionalistes de Mussolini. El seu discurs pel corporativisme i el futurisme va atraure als que reclamaven un tercer cam. Per el ms important s que havia aconseguit que poltics com Facta i Giolitti no condemnessin els atacs dels seus Camises Negres als socialistes.

A l'octubre de 1922, Mussolini prengu avantatge d'una vaga general dels treballadors italians, i anunci les seves demandes al govern itali per donar el poder al Partit Feixista o encararia un cop. Al no tenir una resposta immediata, un petit nombre de feixistes van comenar un llarg cam a travs de tota Itlia fins a Roma, en el que es va anomenar la Marxa sobre Roma, dient als italians que els Feixistes intentaven restaurar la llei i l'ordre. Tanmateix, Mussolini no particip a la marxa. Els Feixistes van exigir la dimissi del Primer Ministre Luigi Facta i que Mussolini el substitus. Si b l'exrcit itali estava molt millor armat que els paramilitars feixistes, el govern itali sota el rei Vctor Manuel III encarava una crisi poltica. El rei es va veure obligat a escollir entre dos moviments rivals per formar govern: els Feixistes de Mussolini o els anti-monrquics del Partit Socialista Itali. Escoll a Mussolini.

 La Dictadura de Il Duce .

El 28 d'octubre de 1922, Vctor Manuel III deman a Mussolini que fos el Primer Ministre itali, permetent a Mussolini i al Partit Feixista que poguessin dur a la prctica les seves ambicions poltiques sempre i quan recolzessin la monarquia.

Desprs de prendre el poder, Mussolini form una coalici legislativa amb els nacionalistes, els liberals i els populistes. No obstant aix, l'idilli entre els Feixistes i la democrcia parlamentria s'esvaren rpidament: la coalici de Mussolini aprov la Llei Acerbo electoral al 1923, la qual donava dos teros dels escons del parlament al partit o coalici que obtingus un 25% dels vots. El Partit Feixista va fer servir la violncia i la intimidaci per aconseguir aquest 25% a les eleccions de 1924, i esdevingu el partit poltic governant d'Itlia.

Desprs de l'elecci, el diputat socialista Giacomo Matteotti va ser assassinat desprs de reclamar l'anullaci de les eleccions donades les irregularitats. Desprs de l'assassinat, els socialistes van abandonar el parlament, permetent a Mussolini publicar lleis encara ms autoritries. Al 1925, Mussolini accept la responsabilitat de la violncia feixista al 1924, i declar una dictadura feixista en la qual ell seria Primer Ministre d'Itlia sense oposici amb l'aprovaci del Rei.

Els seguidors de Mussolini li van concedir el ttol no-oficial de Il Duce o El Lder. Tamb comen a desenvolupar-se un culte a la personalitat que el presentava com el salvador de la naci.

 Cultura, propaganda, societat i fites .

Tot just desprs d'accedir al poder, el rgim feixista comen a treballar perqu Itlia esdevingus un estat d'un nic partit i per integrar el Feixisme en tots els aspectes de la vida italiana. Al 1935, mitjanant la Doctrina del Feixisme es declar oficialment un estat totalitari,


"La concepci feixista de l'Estat s abraar-ho tot; fora no poden existir valors humans o espirituals, i molt menys tenir valor: el Feixisme s totalitari, i l'Estat Feixita (una sntesi i una unitat inclusiva de tots els valors) interpreta, desenvolupa i potncia tota la vida d'un poble" 
 
Amb el concepte del totalitarisme, Mussolini i el Regim Feixista van imposar una agenda per millorar la cultura i la societat italiana basant-se en l'antiga Roma, la dictadura personal, i alguns aspectes futuristes d'intellectuals i artistes italians. Malgrat als esfor per modelar una nova cultura pel feixisme, els esforos dels feixistes italians no van ser tan drstics en comparaci amb altres estats d'nic partit, com l'Alemanya Nazi i la Uni Sovitica en la creaci d'una nova cultura.

A l'Itlia Feixista, Mussolini va ser idolatrat com el salvador de la naci: en pblic i en la propaganda el regim feixista intent fer-lo omnipresent en la societat italiana. Gran part de la crida feixista a Itlia estava basada en el culte a la personalitat cap a Mussolini i la seva popularitat. Mussolini tenia una oratria apassionada i el culte a la personalitat es desenvolup mitjanant trobades i desfilades dels seus Camises Negres a Roma, les quals van servir d'inspiraci a Adolf Hitler i al Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys (el Partit Nazi) a Alemanya.

El regim feixista institu la propaganda a la rdio, a les notcies del cinema, i en alguns films. Al 1926 s'aprovaren lleis conforme s'havien de passar noticiaris propagandstics abans de la projecci de les pellcules al cinema. Aquests noticiaris eren molt ms efectius per influenciar al pblic itali que no pas les pellcules propagandstiques o la rdio (molts pocs italians tenien receptors de rdio llavors). La propaganda feixista era sempre present en cartells i en l'art patrocinat per l'estat. L'art i la literatura en l'Itlia feixista no estaven estrictament controlats, i noms es censuraven si criticaven l'Estat.


Al 1926, Itlia esdevingu el primer pas en realitzar una expedici aria sobre el Pol Nord. Va ser realitzada per Umberto Nobile amb l'aeronau Norge 1. S'enlair a Roma i es dirig fins a Oslo (Noruega), abans de dirigir-se cap al Pol Nord. Els projectes de Nobile i aquest xit nacional va ser refusat per alguns membres del partit feixista, aix com per l'aviador Italo Balbo i altres competidors de l'aviaci. Finalment, Nobile intent guanyar demanant fons al govern per construir noves aeronaus, per el rgim feixista rebutj les seves propostes. Nobile es vei obligat a trobar finanament privat per a construir la seva nova aeronau per a la seva nova expedici de 1927-28. el govern prove les naus de subministrament essencial per a l'equip de l'expedici de Nobile quan arrib al Pol Nord aquell any. L'expedici acab en desastre quan l'aeronau N4 Italia s'estabell al Pol Nord. Nobile i els supervivents trigaren setmanes a ser rescatats per un vaixell trencagels sovitic. Desprs del seu rescat, Nobile era vist com un heroi pels italians, per per a Mussolini i pels Feixistes l'expedici de 1928 va ser una humiliaci. S'orden a Nobile que informs a Mussolini a Roma. All, Nobile li explic els problemes que havien tingut ell i els altres exploradors, per la frustraci de Mussolini cap a Nobile creixia, i Nobile va ser culpat del desastre. Subseqentment, el regim feixista neg qualsevol ajut a Nobile, i aquest emigr al 1931 a la Uni Sovitica, a on li oferien ajut pel seu programa d'aeronaus.

Al 1933, Itlia assol diversos xits tecnolgics. El govern feixista va gastar grans sumes de diners en projectes tecnolgics com la construcci d'una nova lnia italiana ocenica SS Rex, que al 1933 va ver el rcord de travessar l'oce en 4 dies, aix com en la financiaci de l'hidroavi Macchi M.C.72 que al 1933 i al 1934 va ser l'hidroavi ms velo del mn. Al 1933, el membre del govern feixista Italo Balbo va fer un vol transatlntic per a l'Exposici Universal de Chicago, anomenada el Segle del Progrs. El vol simbolitzava el poder del lideratge feixista i el progrs industrial i tecnolgic que l'estat havia fet sota la direcci feixista.

El regim feixista desenvolup una agenda colonial racista per Itlia de lluny molt ms dura que la d'altres potncies colonials, que, a diferncia de les altres, recolzava l'establiment d'assentaments italians a les colnies que, segons proclamava el govern, eren "per crear al cor del continent afric un nucli poders i homogeni de blancs suficientment fort per situar a aquestes poblacions en la nostra rbita econmica i en la nostra civilitzaci romana i feixista". Desprs de l'ocupaci d'Etipia, la poltica feixista cap a les relacions maritals i sexuals entre italians i africans a les colnies passaren a considerar-se una ofensa criminal quan Mussolini ho decret segons el decret llei N.880 del 19 d'abril de 1937, que sentenciava a entre un i cinc anys de pres als italians sorpresos en aquestes relacions: la llei no deia res sobre els nadius africans, car el govern afirmava que noms els italians havien de ser castigats per danyar el prestigi de la seva raa. El regim feixista recolz una segregaci racial estricta per reduir el mestissatge, car afirmava que la gent de color no podria adquirir una capacitat moral i que eren racialment inferiors. A les colnies italo-africanes es cre una separaci i mai no es pogueren connectar els blancs amb els nadius. A la Lbia italiana, Mussolini deix de banda les seves poltiques racials mentre intentava guanyar-se la confiana dels capdills rabs. La llibertat individual, la inviolabilitat de la llar i de la propietat, el dret d'unir-se a les administracions civils o militars, i el dret a escollir una carrera o un treball va ser garantit als libis al desembre de 1934 i en un fams viatge a Lbia al 1937, es realitz un esdeveniment propagandstic quan el 18 de mar pos amb dignataris rabs que li van atorgar una Espasa de l'Islam" honorfica (fabricada a Florncia), per simbolitzar a Mussolini com a un protector dels pobles musulmans. Al 1939, es publicaren lleis que permetien als musulmans unir-se al Partit Nacional Feixista i en particular a l'Associaci Musulmana del Feix (Associazione Musulmana del Littorio), i al 1939 les reformes permeteren la creaci d'unitats militars lbies a l'exrcit itali.

Durant algun temps, la Itlia Feixista romangu menys repressiva que altres estats totalitaris, com la Uni Sovitica i l'Alemanya Nazi. Aix canvi al 1938, i sota la pressi d'Alemanya, Mussolini va fer que el rgim adopts una poltica d'antisemitisme, que va ser extremadament impopular tant al pas com al partit mateix (un nombre significatiu dels seus membres eren jueus). Com a resultat, el rgim va perdre la seva directora de propaganda, Margherita Sarfatti, que era jueva (a ms de ser l'amant de Mussolini). En la seva aliana amb l'Alemanya Nazi, el regim feixista ajud als nazis en la deportaci dels jueus als camps de concentraci, camps de treball i camps d'extermini durant l'Holocaust. La prpia Itlia s'establiren camps de concentraci i d'internament al seu territori, per aquests camps no eren com els alemanys, permetent-se a les famlies que romanguessin juntes i no hi havia una campanya deliberada d'assassinats en massa com succea a Alemanya.

 Les relacions amb l'Esglsia Catlica .

Les relacions amb l'Esglsia Catlica Romana van millorar significativament durant el regim de Mussolini. Tot i a la seva oposici inicial a l'Esglsia, desprs de 1922, Mussolini va fer una aliana amb el Partito Popolare Italiano (d'mbit pro-eclesistic). Mussolini negoci amb el Papa per garantir la sobirania del territori del Vatic com a part de la "conciliazione", en un concordat anomenat els Pactes del Later per millorar les relacions oficials d'Itlia amb l'Esglsia. Els negociacions no obstant van comenar sent tenses: el Vatic i el Regim Feixista van comenar en unes agres argumentacions sobre qu voldria dir i com s'hauria d'interpretar un pacte. Giovanni Montini (el futur Papa Pau VI), que estava relacionat amb poltics d'esfera catlica a Itlia, qestionava el valor del concordat sobre l'assegurana de la sobirania vaticana, afirmant que si la llibertat del Papa no pot ser garantida per la fe forta d'un poble lliure, i especialment l'itali, llavors no hi haur territori ni tractat capa de fer-ho.


El rgim feixista no obstant prossegu amb el seu intent per resoldre el problema de la sobirania vaticana. Al mar de 1929 es realitz un plebiscit on es pregunt als italians que votessin sobre la proposta del govern per reconixer la sobirania vaticana. Aquells que s'oposaven al concordat se sentien intimidats pel rgim feixista: quan el Partit de l'Acci Catlica instrua als italians per votar als candidats feixistes per a representar-los, Mussolini afirm que el "no" el votaven "els anti-clericals". Al diari francs Le Monde, Guido Miglioni parlava sobre l'actitud del rgim feixista i sobre el que veia que era la naturalesa del Tractat del Later: "En aquests dos anys hem esperat la gradual per inexorable submissi del Papa a les demandes del Rgim". Tot i a la oposici a la natura de les negociacions, molts italians temien que un resultat negatiu incitaria als feixistes a efectuar represlies i atacs sobre aquells que s'havien oposat al tractat. El resultat del plebiscit va ser clar: van votar 8,63 milions d'italians (el 90% del cens), dels quals noms 135.761 vam votar "no". El Tractat del Later se sign i es reconegu la sobirania del Vatic. Tot i als problemes inicials, les relacions entre l'Esglsia i el regim (i per extensi, amb Itlia) milloraren significativament. El Tractat del Later encara continua avui vigent.

 Benestar social .
El gran xit de la poltica social de l'Itlia feixista va ser la creaci de la Opera Nazionale Dopolavoro (OND) o Programa Nacional de Desprs del Treball. La OND va ser la major organitzaci estatal de lleure per adults. El Dopolavoro va ser tan popular que, a la dcada dels 30, totes les ciutats italianes tenien una associaci Dopolavoro, i aquest era responsable de 6.400 biblioteques, 11.000 recintes esportius, 800 cines, 1.200 teatres i prop de 2.000 orquestres. La seva pertanyena era voluntria, per tenia una gran participaci donada la seva natura no-poltica. El enorme xit del Dopolavoro a l'Itlia Feixista va ser clau perqu a l'Alemanya Nazi es cres la seva prpia versi, el Kraft durch Freude (KdF) o programa Fora per l'Alegria, que encara va tenir ms xit que el Dopolavoro.

 Seguretat .
Per la seguretat del rgim, Mussolini patrocin una autoritat complerta de l'estat, i cre la Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale (Milcia Voluntria per a la Seguretat Nacional) al 1923, comunament referits com els Camises Negres pel color dels seus uniformes. Molts d'aquests Camises Negres eren membres dels Fasci di Combattimento. Al 1927 es cre una fora de policia secreta, la Organizzazione di Vigilanza Repressione dell'Antifascismo (Organitzaci de la Vigilncia per la Repressi de l'Antifeixisme, o OVRA). Va ser comandada per Arturo Bocchini per combatre als opositors del rgim i de Mussolini (hi havia hagut diversos intents per assassinar Mussolini durant els primers anys). Aquesta fora era efectiva per, a diferncia de les SS alemanyes o de la NKVD sovitica, la OVRA no va assassinar gaires morts entre els seus enemics poltics, si b els seus mtodes eren cruels.

Per combatre el crim organitzar, especialment la Mafia a Siclia i a altres zones del sud d'Itlia, els feixistes van concedir poders especials al prefecte de Palerm, Cesare Mori, al 1925. Aquests poders li permeteren perseguir la Mafia, forant a molts Mafiosi a emigrar (molts als Estats Units) o arriscar-se a ser empresonats. 

No obstant aix, Mori va ser tirotejat quan comen a investigar els enllaos entre la Mafia i el rgim feixista. Va ser rellevat del seu crrec al 1929, i el rgim declar que s'havia eliminat l'amenaa de la Mafia. El treball de Mori realment va afeblir la Mafia, per no la va destruir pas. Entre 1929 i 1943 el regim Feixista abandon completament les seves mesures agressives anteriors contra la Mafia, i els Mafiosi relativament van ser deixats de perseguir.

 Poltica econmica .

Mussolini i el Partit Feixista van prometre un nou sistema econmic als italians anomenat corporatisme. El Corporatisme era la fusi del capitalisme i del socialisme en un nou sistema econmic que mantindria la diferncia de classes i la jerarquia, mentre que permetia als treballadors negociar en igualtat de condicions amb els empresaris els salaris, les hores de treball, les condicions laborals, etc.

Al 1935, la Doctrina del Feixisme va publicar-se signada per Mussolini, si b majoritriament havia estat escrita per Giovanni Gentile. S'hi descrivia el paper de l'estat en l'economia sota el corporativisme. En aquells moments, el Feixisme havia estat condut ms cap al suport de les forces del mercat que no pas cap a la intervencionisme estatal.

 L'estat corporatiu considera que l'empresa privada en l'esfera de la producci s l'instrument ms efectiu i til en inters de la Naci. En vista del fet de qu l'organitzaci privada de la producci s una funci d'inters nacional, l'organitzaci de l'empresa s responsable davant de l'Estat de la direcci atorgada a la producci. La intervenci de l'Estat en la producci econmica noms cal quan la iniciativa privada es insuficient, o quan els interessos poltics de l'Estat estan involucrats. Aquesta intervenci pot prendre la forma de control, assistncia o direcci directa. 

Els feixistes afirmaven que aquest sistema seria igualitari i tradicional al mateix temps. La poltica economia del corporatisme fracass rpidament: els elements d'esquerra del manifest feixista s'oposaren als industrials i als latifundistes que recolzaven al partit perqu defenien a Itlia de l'expansi del comunisme i del socialisme. Com a resultat, el corporatisme va quedar dominat per les indstries. Durant l'era de Mussolini, la legislaci econmica afavor les classes industrials i agrries permetent la privatitzaci, l'alliberament de les lleis de lloguer i desmantellant els sindicats no-feixistes. Mentre que els sindicats feixistes no podien protegir als treballadors de totes les conseqncies econmiques, eren responsables de fer arribar els beneficis de la seguretat social, i en ocasions podien negociar contractes que beneficiaven als treballadors.

Desprs de la Gran Depressi del 1929, el rgim feixista segu a d'altres nacions en l'aplicaci d'arancels proteccionistes i intent apuntalar l'economia. A la dcada dels 30 el govern increment la producci de blat, fent a Itlia autosuficient en blat i acabant les importacions del Canad i dels Estats Units. No obstant aix, aquest increment en la producci del blat va fer que es redus la producci de fruita i hortalisses. Malgrat aquest increment en la producci, la situaci de la pagesia no millor: un 0,5% de la poblaci possea el 42% de les terres de conreu italianes, i els guanys de la pagesia no s'increment, mentre que els impostos pujaven. La Depressi caus que l'atur s'increment al 1933 de 300.000 persones a un mili. Aix tamb caus un descens del 10% en producci real i una caiguda en les exportacions. No obstant aix, Itlia encar la Depressi millor que la majoria de les nacions occidentals, car els seus serveis de beneficncia van reduir l'impacte. La seva fora industrial entre 1913 i 1938 era fins i tot major que la d'Alemanya en el mateix perode, amb noms el Regne Unit i els pasos escandinaus per davant. 

Poltica estrangera .
Benito Mussolini i el Partit Feixista van prometre que Itlia tornaria a ser una Gran Potncia a Europa, fent un Nou Imperi Rom. Mussolini va prometre que Itlia estendria el seu poder per la mar Mediterrnia. A la propaganda, els feixistes van fer servir l'antiga frmula romana "Mare Nostrum" (llat: El nostre mar) per descriure la Mediterrnia. El rgim feixista increment les partides pressupostries i la seva atenci cap als projectes militats, i inici els plans per crear un Imperi Itali a l'frica, reclamant el domini a la Mediterrnia i a la Mar Adritica. Els feixistes van considerar guerres per conquerir Dalmcia, Albnia i Grcia per a l'Imperi itali.

Els esforos colonials a l'frica van comenar amb el govern britnic, per expandir els lmits de la colnia de Lbia. Les primeres negociacions van comenar al 1925 per definir la frontera entre Lbia i el protectorat britnic d'Egipte. Aquestes negociacions van resultar en qu Itlia adquir uns territoris abans indefinits. Al 1934, un cop ms, el govern itali deman ms territoris per Lbia a costa del Sudan britnic, la qual cosa li va ser concedida. Aquests concessions provablement es permeteren donades les relatives bones relacions entre Itlia i Gran Bretanya abans de 1935.

Al 1935, el Regne d'Itlia estava al cim del seu prestigi i poder internacional. Mussolini havia fet entrar a Itlia en una aliana amb Frana i el Regne Unit contra una agressi de l'Alemanya Nazi d'Adolf Hitler. Mussolini creia que Itlia havia d'adquirir avantatge de l'aliana estratgica, i enva Etipia per convertir-la en una colnia. De resultes, esclat la Segona Guerra Italo-Etop, tamb coneguda com a Segona Guerra Italo-Abissnia. Itlia enva l'Imperi Etop des de les colnies italianes d'Eritrea i la Somlia Italiana. Itlia va cometre atrocitats contra els etops durant la guerra, incloent l's d'avions per llanar gas verins sobre les tropes etops. Etipia es rend al 1936, completant la venjana italiana per la seva fracassada conquesta colonial de la dcada del 1880. El rei Vctor Manuel III va ser proclamat Emperador d'Abissnia, i el pas va quedar integrat a la gran colnia de l'frica Oriental Italiana. Les conseqncies internacionals per la belligerncia italiana van ser el seu allament a la Societat de Nacions. Frana i Gran Bretanya van deixar de confiar ben aviat en Mussolini, i la nica naci que no don l'esquena a Itlia va ser l'Alemanya Nazi. Aquest seria l'inici de la futura aliana.

 
El regim feixista tamb s'involucr en una poltica exterior europea intervencionista. Al 1923, soldats italians van capturar l'illa grega de Corf com a part dels plans feixistes per conquerir tota Grcia, per malgrat la conquesta de l'illa, Grcia no entr en guerra mab Itlia. Al 1929, el govern feixista accept al nacionalista extremista croat Ante Pavelic com a exiliat iugoslau. Els feixistes desitjaven una Iugoslvia trontollant per tal d'expandir el poder itali, i van atorgar a Pavelic recursos financers i camps d'entrenament a Itlia per desenvolupar i entrenar la nova milcia feixista (i grup terrorista, la staixa. Aquesta organitzaci esdevingu posteriorment la fora policial de l'Estat independent de Crocia, i assassina centenars de milers de serbis, jueus i d'altres minories durant la Segona Guerra Mundial. Al 1936 a Espanya, el rgim feixista va fer la seva intervenci de pre-guerra ms significativa. La Repblica Espanyola estava dividida en una Guerra Civil entre els Republicans socialistes i anticlericals i els Nacionals, formats per moviments de dreta i monrquics. Itlia envia avions, armes, i un total de 60.000 soldats en ajut dels Nacionals. La guerra ajud a entrenar als militars italians per a la guerra i millor les relacions amb l'Esglsia Catlica. Va ser un xit que assegur l'accs itali a l'Atlntic i la seva capacitat per a prosseguir amb la poltica del "Mare Nostrum" sense l'oposici d'Espanya. L'altre gran collaborador dels Nacionals va ser l'Alemanya Nazi: aquesta era la primera vegada que soldats italians i alemanys lluitaven junts des de la Guerra Austro-Prussiana de 1866. Durant la dcada dels 30, Itlia constru grans cuirassats i d'altres bucs de guerra per tal de solidificar la presncia italiana a la Mediterrnia.

Desprs de qu Alemanya s'anexions Txecoslovquia, Mussolini decid envair Albnia per evitar esdevenir un membre de segona de l'Eix. El 7 d'abril, Itlia enva Albnia. Desprs d'una curta campanya, Albnia va ser ocupada, i el Parlament coron a Vctor Manuel III com a Rei d'Albnia. La justificaci histrica per a l'annexi d'Albnia era a l'antiguitat, en qu la regi d'Albnia havia estat una primerenca conquesta dels romans, abans fins i tot de qu conquerissin el nord d'Itlia. Per bviament en el moment de l'annexi, ben poca cosa lligava als italians amb els albanesos. 

 Relacions amb l'Alemanya Nazi .

Quan el Partit Nazi estava prenent el poder a Alemanya, Mussolini i els feixistes italians mostraren desaprovaci cap al nou govern alemany, tot i a les seves similituds ideolgiques. Els feixistes desconfiaven de les idees pangermniques hitlerianes, que veien com una amenaa per als territoris italians que prviament havien estat austracs. Tot i que hi havia nazis que desaprovaven a Mussolini i a l'Itlia feixista, Hitler havia idealitzat l'oratria i al personatge de Mussolini, i adopt gran part del simbolisme dels feixistes pels seus nazis, com la salutaci romana amb el bra alat i l's de forces uniformades para-militars per a la violncia poltica. Hitler havia intentat el seu propi cop d'estat del Putsch de la Cerveseria inspirat en la Marxa sobre Roma feixista.

Hitler havia intentar fer amistat amb Mussolini al passat, si b aquest tenia un escs inters en la seva activitat poltica. A ms, Mussolini s'oposava a l'antisemitisme hitleri, car un nombre important de feixistes eren jueus, incloent a l'amant de Mussolini Margherita Sarfatti, directora d'Art i Propaganda Feixista. A ms, l'antisemitisme estava poc arrelat entre els italians. Mussolini tamb s'opos als esforos alemanys per a l'annexi d'ustria desprs de l'assassinat del President Austrac al 1934, el feixista Engelbert Dollfuss, i promet ajut militar als austracs si Alemanya els amenaava (aquesta promesa salv a ustria de l'annexi al 1934).

Desprs de qu Itlia queds allada al 1936, al govern noms li quedava la possibilitat de treballar amb Alemanya per mantenir un paper estable dins l'escena internacional. Les dues nacions van procedir a formar l'Eix Roma-Berln, ms conegut com el Pacte de l'Eix, al qual s'afeg Jap al 1940.

Amb les relacions millorades amb Itlia, Hitler proced amb Anschluss, l'annexi d'ustria al 1938. Alemanya posteriorment reclam que els Sudets, una provncia de Txecoslovquia majorment habitada per alemanys. Mussolini, gels de qu Hitler increments cada cop ms la seva importncia, volgu assegurar-se que Itlia no seria una part menor a l'aliana i enva i annexion Albnia al 1939.

Amb l'annexi d'ustria per Alemanya al 1938, el regim feixista comen a amonar-se pel sud del Tirol, tamb habitat majorment per alemanys, els quals potser voldrien unir-se a la Gran Alemanya. Els feixistes tamb s'amonaven per si Itlia hauria de seguir les poltiques antisemtes nazis per guanyar-se el favor d'aquells nazis que tenien sentiments barrejats cap als italians com a aliats. Al 1938, Mussolini pression als companys feixistes perqu recolzessin les poltiques antisemtiques, per no va ser ben vist, car n'hi havia que eren jueus, i l'antisemitisme com a tal no era un concepte poltic actiu a Itlia com succea a Alemanya. No obstant aix, Mussolini llan una legislaci antisemtica encara que el seu propi gendre i preeminent feixista, el comte Galeazzo Ciano personalment condemnava aquestes lleis. Com a contrapartida, al 1939 els feixistes van demanar a Hitler que el seu govern accepts els plans italians respecte al sud del Tirol, segons els quals els alemanys que hi residien haurien o b d'abandonar Itlia o b ser italianitzats. Hitler accept i l'amenaa dels alemanys del sud del Tirol va neutralitzar-se.

Les aparicions pbliques i la propaganda constant mostraven quant propers estaven Mussolini i Hitler i les similituds entre el Feixisme itali i el Nacional Socialisme alemany. Si b ambdues ideologies tenien similituds significatives, el feixisme itali noms s'aprop als nazis per la necessitat italiana de tenir a Alemanya com a companya per evitar el total allament internacional i per poder emprendre una guerra per expandir l'Imperi itali.

 La Segona Guerra Mundial i la caiguda del Feixisme .
Quan Alemanya enva Polnia l'1 de setembre de 1939, donant aix inici a la Segona Guerra Mundial, Itlia no s'un des d'un inici amb Alemanya. Itlia s'esper fins que s'esva l'amenaa de Frana durant la Batalla de Frana abans de declarar la guerra a Gran Bretanya i a Frana el 10 de juny de 1940. Ni Alemanya ni Itlia s'esperaven que la guerra arribs tan aviat. Aix va ser especialment problemtic per a Itlia, car hagus necessita ms temps per rearmar-se i preparar les seves indstries per a la guerra. Des de l'inici, Itlia va quedar subordinada a Alemanya durant la guerra.



La nica fora italiana que preocupava als Aliats era la Marina Reial (la Regia Marina), la quarta major fora naval del mn en aquells moments. Al 1940, la Royal Navy britnica llan un atac aeri per sorpresa contra la flota italiana a Tarent, que dany als principals bucs italians. Si b la flota italiana no va causar tant dany com es temia, va fer que es mantingus a la Mediterrnia una fora naval significativa de la Commonwealth. Aquesta flota havia de lluitar contra els italians per tal d'evitar que quedessin allades les forces a Egipte i a l'Orient Mitj. Amb el temps, els navilis aliats van causar seriosos danys a la flota italiana, i arrun l'nic avantatge que tenia Itlia sobre Alemanya.


Les primeres indicacions de qu Itlia estava subordinada a Alemanya es van observar durant la Guerra Italo-Grega, la qual va resultar un desastre per a un Reggio Esercito pobrament armat. Per evitar un ridcul del seu aliat, Alemanya va haver d'emprendre una Campanya dels Balcans juntament amb Itlia que result amb la destrucci del Regne de Iugoslvia al 1941 i la cessi de Dalmcia a Itlia. Mussolini i Hitler van compensar als nacionalistes croats permetent la creaci de l'Estat independent de Crocia sota els extremistes nacionalistes de la staixa. Es permet a Crocia annexionar-se tot el que avui s Bsnia i Hercegovina i iniciar una persecuci de la poblaci srbia. El moviment de la staixa demostr la seva vlua per a Itlia i Alemanya com a un mitj per combatre les Guerrilles Royalistes Chetnik i als Partisans Iugoslaus comunistes de Josip Broz Tito, que s'oposaven a l'ocupaci de Iugoslvia.

Al 1940, Itlia enva Egipte i ben aviat va haver de retrocedir cap a Lbia per les forces de la Commonwealth britnica. Alemanya envi un destacament per unir-se a l'exrcit itali a Lbia per salvar la colnia davant de l'avan britnic. Les unitats alemanyes de l'Afrika Korps, a les ordres del General Erwin Rommel van ser el punt de recolzament de la campanya per expulsar als britnics de Lbia i fer-los retrocedir fins a l'Egipte central al 1941i 1942. Les victries a Egipte van ser principalment degudes a les excellncies estratgiques de Rommel. Les forces italianes rebien poca atenci dels mitjans al nord d'frica donada la seva dependncia a la superioritat en armament i experincia de les forces de Rommel. Amb el collapse de la Frana de Vichy, Itlia guanya el control de Crsega (que tenia una barreja de poblaci italiana i francesa), Nia i d'altres zones del sud-est de Frana. Itlia tamb desitjava l'ocupaci d'altres zones significatives del sud de Frana. Per tot i a les afirmacions de la propaganda, l'"Imperi Itali" era un tigre de paper al 1942: la seva economia no estava adaptada a les condicions de guerra, les ciutats italianes estaven sent bombardejades pels Aliats, i des del 1940 no havien guanyat ni una sola batalla sense l'ajut alemany. A ms, tot i als avanos de Rommel al 1941 i inicis de 1942, la Campanya del nord d'frica comenava a collapsar-se a finals de 1942, caient al 1943 quan les forces alemanyes i italianes evacuaren el Nord d'frica cap a Siclia.


Al 1943, els Aliats van comenar la invasi de Siclia, amb la intenci de retirar Itlia de la guerra i de tenir un punt de partida per la invasi de l'Europa continental. Les tropes aliades van desembarcar a Siclia amb poca oposici inicial per part dels italians. La situaci vari quan els aliats s'enfrontaren als alemanys. La invasi va fer que Mussolini fos completament depenent de la Wehrmacht per protegir el seu rgim. Els Aliats avanaren per Itlia amb poca oposici d'unes desmoralitzades tropes italianes, per havent d'enfrontar-se a una seriosa oposici dels soldats alemanys.

 El govern Badoglio .

Al 1943 Mussolini havia perdut el recolzament de la poblaci italiana per haver-la portat a una guerra desastrosa. Pel mn, Mussolini era vist com un boig i un "csar amb peus de fang" per haver dirigit al seu pas a una guerra amb un exrcit mal equipat i pobrament preparat que havia fracassat en batalla. La caiguda de Mussolini i d'Itlia port al rei Vctor Manuel III i fins i tot membres del Partit Feixista volien apartar a Mussolini del poder. El primer acte tingu lloc quan el Gran Consell del Partit Feixista, sota la direcci de Dino Grandi, vot retirar a Mussolini com a lder del Partit. Dies desprs, Vctor Manuel III oficialment retir a Mussolini del crrec de Primer Ministre i va ser substitut pel Mariscal Pietro Badoglio. Desprs de dimitir, Mussolini va ser arrestat immediatament. El nou govern de Badoglio elimin els darrers elements de la legislaci feixista, prohib al Partit Feixista i sign un armistici amb els Aliats, abans d'unir-se a ells en la seva guerra contra l'Alemanya Nazi. El nou govern reialista de Vctor Manuel III i del Mariscal Badoglio van instituir un Exrcit Co-Belligerant Itali, una Marina Co-Belligerant Italiana i una Fora Aria Co-Belligerant Italiana.


No obstant aix, el regnat de Mussolini a Itlia no s'havia acabat. Una divisi paracaigudista rescat a Mussolini del refugi de muntanya a on estava custodiat mentre que estava sota arrest. Hitler va fer que Mussolini establs la Repblica Social Italiana al nord d'Itlia. La Repblica Social Italiana va ser un estat titella alemany. Les forces armades del nou estat feixista eren una barreja de fantics feixistes lleials a Mussolini i els seus guardians alemanys. Al final, Mussolini va ser capturat per partisans italians mentre que intentava escapar d'Itlia. El 28 d'abril de 1945, els partisans comunistes el van executar. Posteriorment, els cossos de Mussolini, la seva amant i 15 alts comandaments feixistes van ser portats a Mil a on van ser brutalment colpejats i desfigurats per munions d'italians farts. Els cossos van ser penjats mitjanant ganxos de carnisser per a l'exhibici pblica en reacci a la pobresa que regnava a Itlia sota el feixisme i la subjugaci d'Itlia a Alemanya. Amb la mort de Mussolini, qualsevol resta de legitimitat a la presncia dels alemanys a Itlia s'esva. El 2 de maig de 1945, les forces de la Wehrmacht a Itlia es van rendir.

 Dissoluci del Regne d'Itlia .

La cloenda de la Segona Guerra Mundial deix a Itlia amb una economia destruda, una societat dividida i fria cap a la monarquia pel seu lligam amb el rgim feixista durant els 20 anys anteriors. La rbia aflor entre els italians per veure's ocupats primer pels alemanys i desprs pels Aliats.

Fins i tot abans de l'ascens del Feixisme, la monarquia ja es veia que actuava pobrament, amb una societat extremadament dividida entre un nord ric i un sud pobre. La Primera Guerra Mundial port alguns guanys per a Itlia que ara es veien com un abonament per a la pujada del Feixisme. Tota aquesta frustraci port a reviscolar el moviment republic itali.

Desprs de l'abdicaci del rei Vctor Manuel III al 1946, el seu fill, el nou rei Humbert II, amb l'amenaa d'una guerra civil, convoc un referndum per decidir si Itlia havia de seguir com una monarquia o esdevenir una repblica. El 2 de juny de 1946, els Republicans van guanyar amb un 54% dels vots i Itlia va esdevenir una Repblica. Humbert II abdic del tron itali, i es va proclamar una nova repblica amb un amarg ressentiment dirigit cap a la Casa de Savoia. Tots els membres mascles de la famlia de Savoia hagueren de marxar a l'exili i se'ls prohib l'entrada al pas al 1948, prohibici que no s'aixec fins al 2002.

 Estructura Militar .
Rei d'Itlia   Comandant Suprem de l'Exrcit i la Marina italiana
 Regio Esercito (Exrcit Reial);
 Regia Marina (Marina Reial);
 Regia Aeronautica (Fora Aria Reial);
 Milizia Volontaria per la Sicurezza Nazionale (Milcia Voluntria per a la Seguretat Nacional, tamb coneguts com a Camises Negres) Milcia lleial a Benito Mussolini durant l'era feixista;

 Veure tamb .
 Itlia;
 Rei d'Itlia;
 Unificaci italiana;
 Feixisme itali;
 Benito Mussolini;
 Naixement de la Repblica Italiana;

 Bibliografia i Referncies .

Barclay, Glen St. J. 1973. The Rise and Fall of the New Roman Empire. London: Sidgwick & Jackson.
Bosworth, Richard J. B. 1983. Italy and the Approach of the First World War. London: The Macmillan Pres Ltd.
Bosworth, Richard J. B. 2005. Mussolini's Italy. New Work: Allen Lane.
Clark, Martin. 1984. Modern Italy: 1871-1982. London and New York: Longman Group UK Limited.
de Grazia, Victoria. 1981. The Culture of Consent: Mass Organizations of Leisure in Fascist Italy. Cambridge.
Gentile, Emilio. 2003. The Struggle For Modernity: Nationalism, Futurism and Fascism. Westport, CT: Praeger.
Glenny, Misha. Balkans: Nationalism, War and the Great Powers, 1804-1999. New York, USA: Penguin Books, 2001.
Mussolini, Benito. 1935. Fascism: Doctrine and Institutions. Rome: Ardita Publishers.
Pauley, Bruce F. 2003. Hitler, Stalin, and Mussolini: Totalitarianism in the Twentieth Century. Wheeling: Harlan Davidson, Inc.
Pollard, John F. 1985. The Vatican and Italian Fascism, 1929-32. Cambridge, USA: Cambridge University Press.
Sarti, Roland. 1974. The Ax Within: Italian Fascism in Action. New York: New Viewpoints.
Smith, Dennis Mack. 1997. Modern Italy; A Political History. Ann Arbor: The University of Michigan Press.
Seton-Watson, Christopher. 1967. Italy from Liberalism to Fascism: 1870 to 1925. London: Methuen & Co. Ltd.
 Thayer, John A. 1964. Italy and the Great War. Madison and Milwaukee: University of Wisconsin Press.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260236" title="Pasies" nonfiltered="1902" processed="1898" dbindex="101906">
Pasies (Pasias,       ) fou un destacat pintor grec, germ d'un modelador de certa fama de nom Egineta, i deixeble d'Erig.

Inicialment fou l'encarregat de donar color a les pintures de Nealces (Plinius, H. N. XXXV  11. s. 40.  41) i ms tard va pintar completament pel seu compte. Pertany a l'escola de Sici i va florir vers l'any  220 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260239" title="Pascrates" nonfiltered="1903" processed="1899" dbindex="101907">


Onomstica:

Pascrates de Soli, prncep o rei de Soli a Xipre;

Pascrates d'Esmirna, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260240" title="Cala Dei" nonfiltered="1904" processed="1900" dbindex="101908">



La Cala de Dei o Cala Dei s la major cala del municipi de Dei, a Mallorca, i una de les principals de la Serra de Tramuntana (tan caracterstica pels seus penyals segats en sa vessant martima). Els deianencs l'anomenen simplement "Sa Cala".

Est situada entre les puntes de Dei i Son Beltran, i serveix de desembocadura per al torrent Major de Dei. s bsicament una cala de cdols, per hi ha qualcuns trossos d'arena i, segons quines poques, d'algues.

Apareix documentada per primera vegada en el mapa del Cardenal Despuig (1785). Va servir tradicionalment d'abric per a les barques de pesca; de fet hi ha unes caracterstiques cases de pescadors (avui sense habitar) i tota una estructura d'escars. Els pescadors que hi visqueren tamb cultivaren la vinya i les hortalisses a les marjades dels voltants, aix com la ramaderia ovina i caprina. 

Actualment els escars encara sn emprats pels pescadors amateurs, tot i que una tempesta en va malmetre uns quants que esperen ser reparats. Hi ha dos restaurants on es pot gaudir de bona cuina a la vora de la mar: Ca's Patr March (a crrec de descendents d'una de les famlies de pescadors) i Ca'n Lluc. 

Ancdotes.
A Cala Dei es varen gravar unes escenes de la pellcula Evil under the Sun de Guy Hamilton; en ella hi actuaven actors de la talla d'en Peter Ustinov (com a Hrcules Poirot), i va comptar amb la participaci de nombrosos extres deianencs. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260243" title="Pascrates de Soli" nonfiltered="1905" processed="1901" dbindex="101909">
Pascrates de Soli (Pasicrates, ) fou un prncep o rei de Soli a Xipre, un dels que es van sotmetre a Alexandre el Gran i que va anar en persona a trobar al rei macedoni a Tir el 331 aC. En aquest encontre va prendre part als festivals que es van celebrar amb gran magnificncia.

El seu fill Nicocles va acompanyar al rei en la seva campanya asitica.

El va succeir Eunost probablement abans del 315 aC. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260245" title="Pascrates d'Esmirna" nonfiltered="1906" processed="1902" dbindex="101910">
Pascrates (Pasicrates, ), fill de Capri i nt de Pascrates, fou un metge grec destacat per l'acurada preparaci que feia dels aparells quirrgics. Era nadiu d'Esmirna i seguidor d'Erasstrat. 

L'esmenta repetidament Oribasi. Fou el pare d'Aristi i va viure probablement desprs de Nimfdor i abans d'Heliodor, i per tant hauria viscut al segle II aC o  al segle I aC. Probablement es el Pascrates esmentat per Asclepades Farmaci. Va deixar un fill de nom Metrdor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260247" title="Mare de Du d'Agost" nonfiltered="1907" processed="1903" dbindex="101911">
El dia de la Mare de Du d'agost s com s'anomena popularment el 15 d'agost.

L'Esglsia Catlica va fixar aquesta data per a celebrar una de les quatre festes ms solemnes dedicades a la Mare de Du, l'Assumpci, en qu es recorda la mort i la pujada en cos i nima de Maria de Natzaret.

Aprofitant que la data cau enmig de l'estiu sn molts els pobles dels Pasos Catalans que aprofiten per fer unes festes atraients per a estiuejants i turistes. A ms, molts de pobles celebren tamb ses festes patronals aquest dia, tal vegada perqu antigament era el moment en qu s'acabava la sega dels camps.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260257" title="Joan Cornudella i Feixa" nonfiltered="1908" processed="1904" dbindex="101912">
Joan Cornudella i Feixa s un advocat i poltic catal, fill de Joan Cornudella i Barber. De ben jove va militar en el Front Nacional de Catalunya, com el seu pare. Treball com a tcnic publicitari i fou multat per participar en la Diada Nacional de Catalunya de 1964. Es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 pel Pacte Democrtic per Catalunya, per no fou escollit. Ha estat membre de la Societat Catalana d'Economia i s membre del Collegi d'Advocats de Barcelona i de la Fundaci Rafael Campalans.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260259" title="Nathan Hines" nonfiltered="1909" processed="1905" dbindex="101913">


Nathan Hines s un jugador de rugbi a XV, nascut el 29 de novembre de 1976 a Wagga Wagga (Austrlia), que juga en la posici de segona Lnia. 

Des de l'any 2005 juga a l'USAP de Perpiny. En competicions internacionals de seleccions forma part de la selecci escocesa.

Carrera.
En club.
Edinburgh fins a 2005.
USAP des de 2005.

A l'equip nacional.
El seu debut internacional amb la selecci escocesa va ser l'1 de juliol de 2000 contra els All Blacks.

Palmars.
A l'equip nacional.
(a data 01.01.2007)
38 partits;
1 assaig (5 punts);
Seleccions per any : 1 el 2000, 5 el 2002, 12 el 2003, 8 el 2004, 5 el 2005, 7 el 2006.

Copa del mn.
2007 : 4 partits;
2003 : 4 partits (Estats Units, Frana, Fiji, Austrlia).

Enllaos externs.
  Estadstiques a itsrugby.fr;
  Estadtiques a Scrum.com;
  Fitxa a l'USAP;
  Fitxa;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260260" title="Aurelio de Santos Otero" nonfiltered="1910" processed="1906" dbindex="101914">


Aurelio de Santos Otero, filleg, orientalista i teleg espanyol. Nascut a
Muoveros, Segovia, l'any 1927. Curs estudis humanstics a Salamanca,
teolgics a Roma i filolgics a Munich. Ha desenvolupat la major part de la seva
activitat acadmica a Bonn. 

Obra.
Autor del llibre de llengua castellana Los Evangelios Apcrifos, editat l'any 1996.
La Universitat de Salamanca li encarreg l'edici crtica bilinge dels Evangelis apcrifs en espanyol, tasca que va culminar publicant-los en la Editorial Catlica, dins la collecci Biblioteca de Autores Cristianos. Primer va reunir tot lo existent en el camp dels textos apcrifs, superant les incompletes colleccions anteriors de Tischendorf, Peeter, E. Amann i G. Bonaccorsi. Realitz la traducci directa dels originals, el que, per aquelles llenges que no dominava, va recorre a les millors versions que va trobar: l'alemanya de E. Hennecke, l'anglesa de Montague Rodhes James i la francesa de F. Amiot. En llengua castellana us la de Edmundo Gonzlez-Blanco, la millor i quasi nica en espanyol fins el moment, per polmica perqu a vegades sembla beure de traduccions franceses i considera evangelis apcrifs texts que els erudits han desestimat. En els texts rabs i coptes li fou particularment difcil trobar bones traduccions. Cada evangeli va acompanyat de orientacions exegtiques de diferents tipus pel lector i de una introducci amb els problemes anecdtics i textuals que ofereix el text, aix com de la bibliografia existent al respecta; A ms segueix un estudi filolgic que tamb indaga el influx de aquests texts en l'arqueologia i la iconografia.

Bibliografia.
Los Evangelios Apcrifos de Aurelio de Santos Otero, 1996;

Enllaos externs.
Crtica del seu llibre;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260261" title="Mati Klarwein" nonfiltered="1911" processed="1907" dbindex="101915">
Abdul Mati Klarwein (nat a Hamburg el 9 d'abril de 1932 i mort a Dei el 7 de mar del 2002) va ser un pintor conegut sobretot per treballs emprats a cobertes d'lbums musicals. Es va emmarcar dins el surrealisme, el realisme fantstic, l'art visionari i l'art psicodlic.

Enllaos externs.
La llista d'Artists.org;
http://www.matiklarweinart.com;
http://www.matiklarwein.de;
http://art-bin.com/art/aklarwein.html;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260263" title="Robert Surroca i Tallaferro" nonfiltered="1912" processed="1908" dbindex="101916">
Robert Surroca i Tallaferro (Barcelona, 1934) s un escriptor catal. A finals dels anys 1950 va ingressar en el Front Nacional de Catalunya, sent designat responsable de l'aparell clandest del grup. Destac per ser membre de l'escamot que organitz la Diada Nacional de Catalunya de 1971.

Collabora en la redacci de la biografia del president Francesc Maci editada pels exiliats del FNC a Frana i introduda clandestinament a Catalunya el 1968. Tamb s'encarreg de l'edici dels opuscles dominicals Histries de la clandestinitat, publicats per El Correo Cataln. s cofundador del Grup per a l'Anullaci del Procs al President Llus Companys.  Ha organitzat, participat i collaborat en diverses exposicions de carcter histric i ha publicat articles a El Maresme, Diari de Barcelona, Avui, El Llamp, El Temps i L'Aven. Fou candidat per Catalunya Lliure a les eleccions al Parlament europeu de 1989.

 Obres .
 Catalunya a Companys (1990), recopilaci de totes els poemes dedicats a Llus Companys.
 La Catalunya resistent;
 Premsa catalana de l'exili i l'emigraci (1861-1976) (2004);
 Joan Ballester i Canals (1913-1980) (2007);

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260264" title="James "Sawyer" Ford" nonfiltered="1913" processed="1909" dbindex="101917">
James "Sawyer" Ford, personatge de la srie nord-americana Lost interpretat per l'actor Josh Holloway.


Estafador i de "bona vida", ha dedicat la seva vida a buscar a l'home que va arrunar la seva famlia. Torna d'Austrlia desprs d'assassinar a un home que suposadament era qui ell buscava. El nom veritable d'aquest personatge no s Sawyer sin James Ford, per assumeix el nom de l'assass dels seus pares. Desprs de l'accident d'avi es dedica a recollir tots els objectes tils que troba abandonats entre l'equipatge per a aix poder intercanviar-los amb la gent. Tot i la seva actitud rude i egoista, s capa de tenir subtils gestos de generositat. Al costat de Jack Shephard i Kate Austen conformen un explosiu triangle amors. Una peculiar qualitat, s que gaireb sempre sol dirigir-se als altres amb "simptics" lies. s un dels personatges que crea controvrsia.

Histria.

Mentre la resta de supervivents s'agrupa per a tractar de sobreviure Sawyer roman al marge de tots ells. Per a ell el ms important s sobreviure i tracta de fer-se amb tot el material de supervivncia i menjar possible, fins i tot robant si s necessari. No vol compartir res amb ning i sol fer intercanvis amb els altres supervivents. T constants frecs amb els altres i l'nica persona per la qual sent certa estima s per Kate doncs sembla ser l'nica que l'entn.

Es descobreix que James "Sawyer" Ford va prendre el nom de la persona que va estafar a la seva mare, seduint-la per a ms tard robar els diners al seu marit. Quan el pare de Sawyer es va adonar del que havia fet la seva dona va anar a casa seva i la va matar disparant-li un tir, moments desprs ell es va sucidar, James, que era un nen i estava amagat sota el llit, ho va escoltar tot. Va escriure una carta dirigida a l'estafador dient-li que aniria a matar-lo per haver destrut la seva vida. Des de llavors guarda aquesta carta, esperant el dia que pugui matar-lo, i ho assoleix en el captol 3x19.

Sent ja adult i havent de retornar uns diners a uns "matons" empra la mateixa tcnica que el culpable de la mort dels seus pares. Sedueix a una dona per a aconseguir els seus diners. D'aquesta forma es va converteix en el que ms odiava. Des de llavors es guanya la vida aix.

Una de les dones que estafa aconsegueix dur-lo a la pres. Estant all ella el visita per a dir-li que han tingut una filla, concebuda mentre estava portant a terme l'estafa, de la qual ell en un principi renega. Sawyer aconsegueix sortir de la pres obtenint, mitjanant enganys, informaci d'un pres per a les autoritats. A ms rep una recompensa que destina annimament a la seva filla.

El motiu pel qual el personatge estava a Sidney s perqu creia saber el parador de l'autntic Sawyer. Acudeix llavors all per a matar-lo, per finalment l'home en qesti resulta ser un deutor dels que li havien passat la informaci. Sawyer descobreix massa tard que l'han utilitzat ja que ja havia disparat a l'home que finalment mor.

La seva relaci amb Jack Shephard, el metge de l'illa i un dels lders del grup, s molt difcil perqu els seus carcters xoquen constantment. Ambds estan interessats per la mateixa noia i no suporten que l'altre els digui el que ha de fer.

Al final de la primera temporada va intentar salvar al fill de Michael (Walt) de ser raptat pels Altres sense aconseguir-ho i rebent un tir a l'espatlla. Durant la seva convalescncia, estant semi-inconscient va reconixer que estimava a Kate.

Curiositats.

 Els actors que actualment interpreten a Hurley i Charlie va provar tamb d'interpretar al personatge de Sawyer.
 L'actor Josh Holloway va rebre el gui per a l'audici un dia abans de presentar-se al casting, ell a l'equivocar-se en el seu dileg va donar una puntada de peu a una cadira. Aquest gest va agradar molt als directors perqu van pensar que encaixava amb el personatge de Sawyer i finalment li van donar el paper.
 L'actor va pensar que el seu personatge moriria de seguida a causa del mal carcter del personatge; no obstant aix, s'ha convertit en un dels personatges ms famosos.

Veu en espanyol.

 Espanya: Ivn Muelas;
 Amrica del sud: Andrs Gutirrez Coto;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260269" title="Medalla per la victria sobre el Jap" nonfiltered="1914" processed="1910" dbindex="101918">


La Medalla per la victria sobre el Jap (rus: "                     ") s una condecoraci de la Uni Sovitica, instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 30 de setembre de 1945, publicant-se a la Gaseta del Soviet Suprem de la URSS n70 de 1945). La posici de la medalla va ser completada mitjanant Decret el 5 de febrer de 1951. 

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de la Medalla del 40 Aniversari de la Victria en la Gran Guerra Patritica.

Era atorgada a: 
 Tots aquells membres de l'Exrcit Roig, la Marina de Guerra i tropes del Ministeri de l'Interior (MVD) que van participar directament en les operacions militars contra el Jap entre el 8 i el 23 d'agost de 1945, formant part dels Exrcits del 1r i 2n Front de l'Extrem Orient i de la Transbaikalia, de la Flota del Pacfic i Flota del riu Amur;
 Als militars de les direccions centrals que van prendre part en el manteniment de les operacions militars de l'Exrcit Roig a l'Extrem Orient;

La medalla "Per la Victria sobre el Jap" s molt semblant a la de "Per la Victria sobre Alemanya", no noms per la seva posici dins l'escalaf, sin per la seva prpia descripci. En totes dues apareix la imatge de Stalin (a la d'Alemanya mira a occident i la de Jap mira a orient). L'autor va ser el pintor M.L. Lukina.

El seu lliurament era realitzat en nom de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS pels caps de les unitats militars i els establiments mdics militars. El capit de 2 V.N. Leonov (dues vegades Heroi de la Uni Sovitica) va ser un dels primers en rebre la medalla per la Victria sobre el Jap.

Els seus possedors eren posteriorment elegibles a les medalles dels 20, 30 i 40 aniversaris de la Victria.

Pel decret del 5 de febrer de 1951 s'establ que la medalla i el seu certificat quedarien en mans de la famlia un cop el receptor traspasss (fins llavors, havien de tornar-se a l'Estat). Va ser atorgada sobre unes 1.800.000 vegades. 

Aquesta condecoraci va ser tamb atorgada als soldats i oficials de l Exrcit del Poble Mongol

 Disseny .

La medalla consisteix en una medalla de 34 mm de llaut. A l anvers apareix la imatge de Stalin al centre, mirant cap a la dreta, amb la inscripci "                     " (Per la Victria Sobre el Jap) a la part superior. Al revers hi ha la inscripci "3          1945" (3 de Setembre de 1945) a sota d'una estrella de 5 puntes.

Es suspn sobre un gal pentagonal de 24mm d'ample amb una franja vermella, envoltada per 4 barres, blanc   vermell   blanc   groc, des de la central fins als costats.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260270" title="Mulay" nonfiltered="1915" processed="1911" dbindex="101919">
Mulay s un ttol portat pels marroquins que formen part de la descendncia d'Al Hassan i Al Hussein (net del profeta Mahoma). s l'equivalent marroqu del ttol sayyid utilitzat per la resta del mn rab. s sobretot portat pels dues dinasties l'alauita i idrssida. Avui, s prohibit afegir-lo al patronmic sense provar-ne la descendncia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260271" title="Consello d'a Fabla Aragonesa" nonfiltered="1916" processed="1912" dbindex="101920">
Consello d'a Fabla Aragonesa s una associaci creada a Saragossa el 1976 i reconeguda legalment el 1978 amb la finalitat de defensar, promocionar i extendre l'aragons en tots els seus aspectes: histria, literatura, gramtica, lxic, toponmia, folklore, consideraci social i legal, pedagogia, didctica, etc., amb especial mfasi en l'estudi, protecci i desenvolupament de totes les seves variants locals i comarcals, les quals sn la base de l'aragons com o estndard. Les activitats del Consello es basen en tres principis: 

Actitud respectuosa a la realitat trilinge d'Arag. ;
No adscripci collectiva a cap associaci poltica, sindical o religiosa. ;
Llibertat ideolgica de les persones que ho formen. ;

Els rgans de govern del Consello sn l'Assemblea General (Asambleya Cheneral) de consellers i la Junta Directiva (Chunta Direutiba), la composici de la qual i atribucions estan reglats en les Ordinazions d'o Consello. El president actual (des de 2004) s Chus Inazio Nabarro. Des de la seva creaci, el Consello ha treballat en la dignificaci de l'aragons, contribuint a crear un estat d'opini favorable entorn d'aquesta petita llengua roman i difonent el seu coneixement a travs de diverses publicacions, com Fuellas. s de fet l'associaci de referncia de la llengua aragonesa dintre d'Arag, sent l'rgan de consulta obligat per part de les institucions en qestions de normalitzaci de l'aragons.

S'ha encarregat de l'edici del Diccionario Aragons, de Rafael Andolz, i de la Gramtica de la lengua aragonesa, de Francho Nagore Lan (primer president del Consello) el 1977, i de la celebraci a Osca el 1987 del I Congreso ta ra normalizacin de l'aragons. El 1998 inici els Cursez Internazionals d'estiu de lengua aragonesa i el 1999 va crear la Beca de rechira lesicografica Mosen Rafael Andolz Canela.

 Enllaos externs .
Consello d'a Fabla Aragonesa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260272" title="Chus Inazio Nabarro" nonfiltered="1917" processed="1913" dbindex="101921">
Chus Inazio Nabarro (Tauste, 1962) s un poeta i filleg en aragons, llicenciat en filologia hispnica i des del 2004 president del Consello d'a Fabla Aragonesa.

 Obres .
 Poesia .
O mirallo de chelo (1985),
En esfensa d'as tabiernas y atros poemas (1998)  ;
Sonetos d'amor e guambra (2001).
 Novella .
Ast en do l'aire sofla ta sobater as fuellas d'os rbols (1989),
Le Chussir de Muzue (1994);
Tiempo de fabas (1997),
Chuan Gal -o cuaderno de tapas royas- (2003)  ;
Reloch de pocha (2006; premi Ciutat de Barbastre).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260273" title="Endesa" nonfiltered="1918" processed="1914" dbindex="101922">


Endesa S. A. (Empresa Nacional de Electricidad, S.A.) (), () s una empresa espanyola del sector elctric, gas i d'aiges, fundada el 18 de novembre de 1944 amb el nom de Empresa Nacional de Electricidad S.A. 

La seva primera planta de producci fou a Compostilla (Ponferrada) als anys 50, i la segona (Compostilla II) deu anys desprs a Cubillos del Sil (Lle). Actualment s la principal empresa elctrica de l'estat espanyol.

Cotitza a borsa amb l'identificador ELE i forma part de l'Ibex 35. Desprs d'una OPA de Gas Natural i una contra-OPA d'EO.N el 2006, els dos oferents es van retirar davant d'una oferta de les empreses ENEL i Acciona.

Histria. 
Fou una empresa propietat de l'estat fins que el 1988 s'inici el procs de privatitzaci posant a la venta el 25% de les seves accions. El 1994 se'n van posar ms a la venda i finalment el 1996 es va transferir al SEPI (Sociedad Estatal de Participaciones Industriales).

Durant els anys 90 la ja multinacional va absorbir diverses empreses del sector energtic i es va introduir en altres mercats com el de les telecomunicacions, que finalment abandon el 2005 per considerar-los no estratgics.

Referncies.


 Enllaos externs.
 Plana de l'empresa;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260275" title="Estaci de Sant Vicen de Calders" nonfiltered="1919" processed="1915" dbindex="101923">
 



















Sant Vicen de Calders s una estaci de les lnies R2 i R4 de la xarxa de Rodalies Renfe de Barcelona, ubicada al barri de Sant Vicen de Calders del Vendrell, a la comarca del Baix Peneds de la provncia de Tarragona. A ms de trens de rodalies, paren tots els trens de Mitjana Distancia de Renfe que passen per l'estaci de les lnies Ca1, Ca3, Ca4, Ca6 i alguns trens de Llarg Recorregut.

Histria.
Sant Vicen de Calders s un petit barri situat al costat de Coma-ruga, pertanyent al Vendrell. Va sorgir grcies a que la Companyia dels Ferrocarrils de Tarragona a Barcelona i Frana (TBF) va construir-hi una estaci d'enlla entre les seves lnies de Barcelona-Martorell-Tarragona i la de Barcelona-Vilanova-Valls. La inauguraci es produ el 24 d'abril de 1887. 

Serveis ferroviaris.
Rodalies Renfe.
Es capalera de dues lnies, una que es dirigeix cap a Barcelona per la costa, la R2 i l'altra que tamb va cap a Barcelona per Vilafranca del Peneds, la R4. En el cas de la primera lnia, cap tren arriba fins a la capalera nord, tots tenen com a destinaci l'estaci de Sant Andreu Comtal excepte alguns que en hora punta arriben fins a Granollers Centre.

Antigament l'estaci s'anomenava Sant Vicen de Calders - Comarruga - El Vendrell, per degut a la implantaci de la denominaci rodalies el 1993 es va optar per reduir-lo a Sant Vicen de Calders, encara que es trobi al costat de Comarruga.  



Mitjana Distancia de Renfe.

Alguns regionals no paren a Vilanova i la Geltr, sent la segent o anterior Barcelona-Sants;
Noms per als trens amb procedncia o destinaci La Plana - Picamoixons o Valls.

Renfe Llarga Distncia.

L'Arco Garca Lorca noms s'atura si t com a destinaci l'estaci de Barcelona-Sants;

Vegeu tamb.
Lnia 2 (Rodalies Barcelona);
Lnia 4 (Rodalies Barcelona);
Lnia Ca1;
Lnia Ca3;
Lnia Ca4;
Lnia Ca6;
Rodalies Barcelona (xarxa ferroviria integrada);
Xarxa ferroviria de Catalunya;
Lnies de Llarga Distncia a Catalunya;

Referncies.


 Enllaos externs .
Fotografies de l'estaci actual;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260276" title="Messier 11" nonfiltered="1920" processed="1916" dbindex="101924">

Messier 11 o el cmul de l'nec salvatge (M11, NGC 6705) s un cmul obert visible a la constellaci de l'Escut. Va ser descobert per Gottfried Kirch el 1681. Charles  Messier el va incloure en el seu catleg en 1764. 

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a la 6,32, la seva magnitud en banda V (filtre verd) s igual a la 5,80. De la seva velocitat radial, 29,49 km/s, es dedueix que s'allunya a la Terra a ms 106.160 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci del seu moviment orbital al voltant del nucli de la Via Lctia, a ms de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. Situat visualment sobre la franja lluminosa de la Via Lctia, en un fons estellar molt ric, est format per estrelles calentes blaves i blanques, encara que no falten algunes components groguenques o ataronjades. Es tracta d'un dels cmuls oberts ms rics i compactes, que cont unes 2.900 estrelles. La seva edat estimada s de 200 milions d'anys. El nom d'nec salvatge ve donat pel fet que les estrelles ms brillants formen un triangle que podria representar un nec volant.

s resoluble amb un petit telescopi amb 40-50 augments, entre els seus components es troben algunes estrelles variables: 
 Kustner 263: astre ataronjat pertanyent al tipus binria espectroscpica; magnitud en banda B igual a la 12,64, magnitud en banda V igual a la 11,39, tipus espectral G8II-III. ;
 Kustner 488: astre groguenc pertanyent al tipus "binria espectroscpica"; magnitud en banda B igual a la 12,30, magnitud en banda V igual a la 11,36. ;
 Kustner 545: astre blavs, magnitud en banda B igual a la 11,95, magnitud en banda V igual a la 12,66. ;
Totes elles poden ser capturades per aficionats dotats amb telescopis mitjans (150-200 mm d'obertura) equipats amb una cmera CCD. 

Enllaos externs. 

 Messier 11, pgines Messier SEDS ;
Dades astronmiques i bibliografia de M11 ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260279" title="Barri Martim del Francs" nonfiltered="1921" processed="1917" dbindex="101925">
El Barri Martim del Francs s una entitat de poblaci del Vendrell, situada a la costa, a la platja del Francs. Limita a l'oest amb el Barri Martim de Coma-ruga i a l'est amb el Roc de Sant Gaiet, ja al municipi de Roda de Ber. L'any 2005 tenia 945 habitants.

El venat es va formar al voltant del mas del Francs. Antigament era una zona pantanosa amb l'antic estany del Francs avui dessecat i urbanitzat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260280" title="Regla de la ra inversa d'una funci" nonfiltered="1922" processed="1918" dbindex="101926">
En clcul la regla de la ra inversa d'una funci s una drecera per a trobar la derivada d'una funci f(x) en el cas que aquesta funci vingui expressada com a 1/g(x) i la derivada de g(x) sigui coneguda. La derivada es podria trobar aplicant la regla del quocient o la regla de la cadena per en aquest tipus de funcions, la regla de la ra inversa dona una frmula ms senzilla.

La regla de la ra inversa estableix que la derivada de  ve donada per

;

als punts on 

 Demostraci .
 A partir de la regla del quocient .
La regla de la ra inversa es dedueix a partir de la regla del quocient, fent el numerador .  Resulta,


 A partir de la regla de la cadena .
La regla de la ra inversa tamb es pot deduir a partir de la regla de la cadena . Sia  Llavors, 

.  ;

Aplicant la regla de la cadena,



 Exemples .
La derivada de  s:

;

La derivada de  (en els punts on ) s:

;

Vegeu tamb.
Regla del producte;
Regla del quocient;
Regla de la cadena;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260285" title="Gespa" nonfiltered="1923" processed="1919" dbindex="101927">


Gespa es el nom com d'una desena d'espcies de pocies (familia Poaceae), utilitzades com ornamentals per formar una coberta densa, curta i uniforme a prats i jardins.

Entre les ms freqents es troben:
 en climes humits:
 lAgrostis stolonifera, anomenada gespa de Cumberland;
 lAgrostis tenuis, anomenada agrstide comuna;
 la Festuca arundinaceae, anomenada festuca alta;
 la Festuca rubra, particularment les sub-espcies:
 Festuca rubra subsp. conmutata, anomenada canyola vermella;
 Festuca rubra subsp. conmutata, anomenada festuca vermella;
 el Lolium perenne, anomenat gespa anglesa;
 la Poa nemoralis, anomenada poa dels boscos;
 la Poa pratensis, anomenada poa dels prats;
 la Poa trivialis,anomanada poa comuna;
 en climes secs:
 el Cynodon dactylon, anomenat past de les Bermudes;
 el Paspalum notatum, anomenat herba badia;
 el Pennisetum clandestinum, anomenat kikuyu;
 la Zoysia japonica.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260286" title="Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics" nonfiltered="1924" processed="1920" dbindex="101928">


La Medalla del 30 Aniversari de l'Exrcit i l'Armada Sovitics (rus:       XXX                            ) s una condecoraci sovitica, instituda pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 22 de febrer de 1948, en commemoraci al 30 aniversari de l'Exrcit Roig i la Flota, mitjanant la Gaseta del Soviet Suprem a la URSS n.8 de 1948. La posici de la medalla va ser completada pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS del 5 de febrer de 1951.

Era atorgada a tot el personal de l'Exrcit Roig, la Marina, Tropes Frontereres, del Ministeri de l'Interior (MVD), del Ministeri de Seguretat de l'Estat (KGB), aix com a tots els estudiants de les institucions educatives militars que estaven en servei el 23 de febrer de 1948.
Tamb se'ls va atorgar als possedors de les segents condecoracions:
 Heroi de la Uni Sovitica;
 Orde de Lenin;
 Orde de Glria (qualsevol de les 3 classes);
 Medalla al Valor;
 Medalla d'Ushakov;
 Medalla de Nkhimov;
 Medalla de la Distinci Laboral;
 Medalla dels Treballadors Distingits;
 Medalla pel Servei de Combat;
 Medalla al Servei Distingit en la Vigilncia de les Fronteres de l'Estat;

Es obra del pintor N.I Moskalev.

Penja a l'esquerra del pit i se situa a continuaci de la Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig. 

Mitjanant el decret del 5 de febrer de 1951, la medalla i el seu certificat es quedaven en possessi de la famlia amb el trasps del receptor (fins llavors havien de retornar-se a l'Estat)

Va ser atorgada unes 3.711.000 vegades.

 Disseny .
Consisteix en una medalla de llaut daurada, amb un dimetre de 32mm. A l'anvers apareix l'efgie de Stalin en primer pla i de Lenin en segon mirant cap a la dreta, amb el nombre 30 en xifres romanes a sota. 

Al revers hi ha la inscripci                                                             1918-1948  (En la Commemoraci de l'Exrcit i l'Armada Sovitica 1918-1948) i una estrella de 5 puntes.

Penja d'un gal pentagonal de 24mm d'ample de seda gris. Al centre hi ha una franja vermella de 8mm, amb una franja vermella a les puntes de 2mm.

 Vegeu tamb .
 Medalla del 20 Aniversari de l'Exrcit Roig;
 Medalla del 40 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 50 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 60 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;
 Medalla del 70 Aniversari de les Forces Armades Sovitiques;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260287" title="Walter "Walt" Lloyd" nonfiltered="1925" processed="1921" dbindex="101929">
Walt Lloyd s un personatge de ficci de la srie de televisi Lost interpretat per Malcolm David Kelley. T un gos anomenat Vincent.

 Histria .

Walt s un nen afroameric de deu anys, fill del dibuixant Michael Dawson. La seva personalitat s introvertida i marcada per les tragdies que li han succet en els ltims mesos. La mare de Walt s Susan Lloyd, una advocada internacional que es va divorciar de Michael quan Walt era encara un nad, i es va mudar amb ell a Amsterdam per una oferta de treball. Just abans del segon aniversari de Walt, Susan es va casar amb el seu cap, Brian Porter. Desprs, quan Michael estava a l'hospital recuperant-se d'un accident de cotxe, ella el visita i li demana que renunci als drets paternals sobre Michael perqu el seu marit Brian pugui adoptar-lo. Quan Michael veu A Walt per ltima vegada, abans de recollir-lo anys desprs a Austrlia, li regala un s polar de peluix.

Nou anys desprs, Brian busca a Michael, i li explica que Susan ha mort a Austrlia per problemes clnics. Li suplica a Michael que prengui la custdia del nen i li dna bitllets per a volar a Sydney. Brian revela que mai va voler la custdia del nen ja que aquest li fa por. De vegades en la seva presncia passen coses. s diferent d'alguna manera.

Casualitats inusuals han passat entorn de Walt. Just abans de la mort de la seva mare, Walt estava estudiant amb un llibre d'ocells nadius, i li diu a Brian que miri l'entrada sobre el cucut. Brian l'ignora, i Walt persisteix, quan de cop i volta un ocell es xoca contra el vidre de la finestra i mor.

 A l'illa .

Walt i John Locke estableixen una amistat poc desprs d'arribar a l'illa. Locke veu alguna cosa especial en el nen, i l'hi diu al pare, per aquest malinterpreta les intencions de Locke.

En un captol, Walt no escolta al seu pare per estar llegint un cmic en castell, en el qual es veuen dibuixos de Llanterna Verda, Flash i un s polar. Michael s'enfureix i llana la revista al foc. Desprs un grup d'exploradors que s'endinsa a la selva de l'illa s atacat per un s polar de deb, davant l'estranyesa del grup per l'atemporalitat de l's en una illa tropical.

Durant un altre captol, Walt d'amagat cala foc a la barca que Michael ha estat construint. Locke s l'nica persona que se'n adona. El dia abans que la segona barca surti, Walt confessa al seu pare que ell va calar foc a l'altra barca, perqu no volia anar-se de l'illa. Michael (el principal motiu de la qual per a voler anar-se de l'illa era pel seu fill) li diu que llavors no tenen perqu anar-se, per ell li diu: "S, hem d'anar-nos."

Walt t un gos anomenat Vincent, que era del seu pare adoptiu, Brian. Abans de deixar l'illa, Walt li dna el gos a Shannon. Posteriorment, els Altres destruxen la barca i segresten a Walt, deixant a Michael, Jin i Sawyer a la deriva en el mar.

Ms endavant un xopat Walt s'apareix davant de Shannon, i li murmura alguna cosa incomprensible. S'ha comentat que Walt estava murmurant al revs. Si s realment Walt o una visi no queda clar. El que balboteja al revs Walt s: "No premis el bot, el bot s dolent" o "Prem el bot, cap bot s dolent", encara que la majoria creu ms en el segon.

Desprs, Walt s vist dues vegades per Shannon. La primera vegada, torna a parlar al revs, segons Entertainment Weekly sona a: "Estan venint i estan prop". Quan apareix el segon cop, posa el seu dit ndex sobre la boca i fa un so de "sshhh". Desprs es dna la volta i entra al bosc, Shannon i Sayid el persegueixen. Sayid diu que tamb l'ha vist.

Ms tard, examinant l'equipament dins de l'estaci Cigne de la Iniciativa Dharma, Michael descobreix un missatge que diu "Hola?" en la pantalla de l'ordinador de l'estaci. Responent i identificant-se pel seu nom, Michael s sorprs i xocat quan li responen, "Pap?" Convenut que la persona a l'altre costat s Walt, Michael contnua comunicant-se amb ell. Pregunta que si est sol, Walt respon que no pot parlar molt perqu "tornen aviat". Walt conclou dient-li a Michael que ha d'anar a algun lloc, que no coneixem perqu Jack entra i talla la comunicaci.

Al final de la segona temporada, Michael recupera a Walt, desprs de lliurar a Jack, Swayer i Kate, a canvi de la qual cosa se li permet fugir de l'illa en una embarcaci, amb el seu fill.

Al final de la tercera temporada, Walt apareix breument per a dir-li a John Locke, que ha d'aixecar-se per a complir el seu treball, a pesar que Locke est a punt de morir i va a sucidar-se.

 Veu en espanyol .

 Espanya: Carlos Bautista;
 Amrica del sud: Abraham Vega - Manuel Daz;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260288" title="Francho Nagore Lan" nonfiltered="1926" processed="1922" dbindex="101930">
Francho Nagore Lan s un filleg i autor en aragons. Com a filleg s en part responsable del renaixement de l'aragons com a llengua prpia en poca moderna. Durant la dictadura de Franco, existia una tendncia a considerar la llengua aragonesa com un dialecte rural i tosc del castell, sense personalitat prpia. Nagore realizar una tesina sobre el pandicuto (dialecte de la llengua aragonesa propi de Panticosa i la Vall de Tena) en la qual va concloure que existia una llengua diferenciada del castell a l'Alt Arag, l'aragons, amb grans similituds gramaticals entre els diferents dialectes que queden disseminats en el territori altaragons. 

La seva tesi doctoral va versar sobre la Crnica de San Juan de la Pea (Coronica de Sant Chuan d'a Pea), una de les principals obres en aragons del segle XIV. En 1977 va publicar la primera gramtica de l'aragons. Com a escriptor en llengua aragonesa han de citar-se els llibres de poesia Sospiros de l'aire (1971), Cutiano agerro (1977), Purnas en a zenisa (1984) i Baxo a molsa (1999).

Nagore s un dels fundadors el 1976 del Consello d'a Fabla Aragonesa, associaci de carcter cultural, de la qual ha estat president fins a l'any 2004. Tamb va presidir el primer Congreso ta ra normalizacin de l'aragons organitzat pel Consello i altres associacions en 1987, en el qual es van consensuar i van aprovar unes normes ortogrfiques d's en totes les varietats de l'aragons, a ms d'en la koin. Des del 2000 s vicepresident de l'Instituto de Estudios Altoaragoneses.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260289" title="Vall de Tena" nonfiltered="1927" processed="1923" dbindex="101931">

Vall de Tena s una vall que es troba al vessant sud dels Pirineus, a la comarca de l'Alt Gllego (provncia d'Osca) i la recorre el riu Gllego de nord a sud. La seva capital s la vila de Sallent de Gllego. Est envoltat de muntanyes de ms de 3.000 metres, com el Balaitus, la Gran Facha, Los Infiernos, etc. Compta a ms amb dos grans embassaments, el de Lanuza i el de Bbal. 

Les poblacions que formen part de la vall sn Sallent de Gllego, Formigal, Portalet d'Aneu, Lanuza, Escarrilla, Sandinis, Tramacastilla de Tena, Piedrafita, El Pueyo de Jaca, Panticosa, Hoz de Jaca, Bbal i Polituara (deshabitat).

 Enllaos externs .
Informaci sobre la Vall de Tena;
 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260292" title="Jin-Soo Kwon" nonfiltered="1928" processed="1924" dbindex="101932">
Daniel Dae Kim interpreta a Jin en la srie de televisi Lost de la cadena ABC. s un core que no sap angls i que tracta de forma masclista, amb duresa i desdeny, a la seva dona Sun, segurament a causa de la seva ortodoxa educaci oriental. Sembla no mantenir el mateix tracte masclista amb la resta de les dones del grup. Tot i aix s un home que estima profundament a Sun i la seva forma de ser evoluciona a mesura que passen les setmanes a l'illa.

 Histria .

Desprs de renunciar a la seva feina en un hotel, l'amo del qual era el pare d'un jove del que Sun es va enamorar desprs d'un parell de cites programades pel seu pare, Jin coneix a Sun al xocar amb ella en la vora d'un riu per on ambds passejaven mentre pensaven sobre el seu futur; ella amb una desillusi amorosa, ell sense futur econmic.

El seu passat no s precisament tranquil. Sent l'humil fill d'un pescador d'una llunyana regi a Corea coneix a Sun, filla d'un milionari magnat oriental. La dolor i la cavallerositat de Jin acaba conquistant a la rica hereva i aviat es comprometen. No obstant aix, per a fer-lo oficial, el pare de Sun ha d'acceptar a Jin. Per a sorpresa de la prpia Sun, Jin s acceptat a canvi de treballar durant un any per al seu futur sogre. Al principi aconsegueix un treball senzill com empleat de la fbrica, per tan bon punt el pare de Sun li presta diners a la seva filla, decideix donar-li a Jin una feina que no s com i corrent; ha d'encarregar-se de "advertir" a cops als enemics del seu sogre perqu la seva fbrica d'autombils continu amb les seves prctiques mafioses. 

La mare de Jin s una prostituta de mal cor, que el va abandonar de nen per a continuar amb la seva vida. A l'assabentar-se, anys desprs, que el seu fill s'havia casat amb una rica hereva, pren contacte amb Sun, la jove esposa, i l'extorqueix demanant-li diners a canvi de no desvatellar el vergonys origen del seu esps.

 Veu en espanyol .

 Espanya: Juan Antonio Arroyo;
 Amrica del sud: Gabriel Gama;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260293" title="Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic" nonfiltered="1929" processed="1925" dbindex="101933">
Llei Orgnica d'Harmonitzaci del Procs Autonmic, ms coneguda com a LOAPA (sigles del nom en castell de la llei) fou una llei orgnica aprovada per les Corts espanyoles el 30 de juny de 1982 merc un pacte subscrit entre el PSOE i la UCD. La idea va sorgir desprs del Cop d'estat del 23 de febrer merc un informe de l'advocat Eduardo Garca de Enterra. Entre d'altres coses, preveia que la transferncia de competncies es realitzaria progressivament segons la capacitat de cada comunitat autnoma fins a arribar a equiparar a les unes i les altres.  

CiU i Partit Nacionalista Basc contestaren amb la presentaci d'un recurs d'inconstitucionalitat per considerar que els Estatuts, textos amb carcter constitucional, no podien estar limitats per una llei estatal. El 13 d'agost de 1983 el Tribunal Constitucional d'Espanya declar anticonstitucional 14 dels 38 articles de la Llei. Amb la part que es va salvar es va aprovar la Llei Orgnica de Finanament de les Comunitats Autnomes (LOFCA).

 Reacci a Catalunya .
L'aprovaci de la llei va provocar un clima de crispaci a Catalunya, ja que es va considerar com a un atac a l'autonomia catalana i un gir a la dreta del govern, i provoc enfrontaments verbals entre els dirigents de CiU i els del PSC, que havien votat a favor de la llei. Aix don lloc a una gran manifestaci convocada per la Crida a la Solidaritat el 13 de mar de 1983 a la que hi assitiren ms del 300.000 persones, alguns d'ells dirigents socialistes catalans a ttol personal. 

La seva inconstitucionalitat l'agost de 1983, juntament amb la implicaci de Jordi Pujol en el cas Banca Catalana van polaritzar les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984, que acabaren amb victria per majoria absoluta de CiU.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260295" title="Tractat de la Haia (1625)" nonfiltered="1930" processed="1926" dbindex="101934">
El Tractat de la Haia de 1625 s un tractat internacional signat el 9 de desembre de 1625 a la ciutat neerlandesa de la Haia entre el rei Carles I d'Anglaterra i el raadpensionaris Anthonie Duyck. En virtut d'aquest tractat el Regne d'Anglaterra i les Provncies Unides es van comprometre a ajudar econmicament a Christian IV de Dinamarca en la seva lluita contra el Sacre Imperi Romanogermnic.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260298" title="Posidnia" nonfiltered="1931" processed="1927" dbindex="101935">
 
Posidnia  (Poseidonia) fou un festival anual celebrat a l'illa d'Egina en honor del deu Posid.

Hi participaven tots els habitants de l'illa i Ateneu el considera com un panegiris. Durant la celebraci la famosa hetera Frine, caminava despullada fins a la mar en presencia de l'assemblea dels grecs. El festival tamb s esmentat per Teodoret per no dona cap detall de la manera en qu es feia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260302" title="Ricardo Mur Saura" nonfiltered="1932" processed="1928" dbindex="101936">
 Ricardo Mur Saura  (Saragossa, 1962) s un antropleg i escriptor en aragons. Encara que nascut a Saragossa, va passar la seva infantesa a Panticosa. Estudiaria Magisteri, Filosofia, Teologia i Geografia i Histria, especialitzant-se en religiositat popular, arquitectura romntica i etnologia. Com a sacerdot, realitza les funcions de rector i capell de diversos llocs de la comarca de Biescas. Tamb s professor de Religi en el C.R.A. Alt Gllego, de l'I.I.S. Biello Aragn a Sabinigo, i en l'Escola de Teologia del bisbat de Jaca. Ha tradut el Nou Testament a l'aragons pandicuto 

 Obres .

O mundo de ro ninn... en Panticosa (Zaragoza, 1981),
Geografa del voto a San lndalecio (Jaca, 1991),
En torno a la Virgen de la Cueva (Jaca, 1992),
Detrs de Uruel. Por los pueblos de Mosen Benito (Zaragoza, 1996),
Con o palo y o ropn (Chaca, 1996),
Montaas Profundas (Huesca, 2002),
Aquers tiampos tan enrebullatos (2004), se su ltima novela publicada. Se trata de una novela histrica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260304" title="Idris I" nonfiltered="1933" processed="1929" dbindex="101937">
 Idris I, anomenat Mulay Idris, fill d'Abellah (sobrenomenat Al-Kmil), fou el fundador del regne del Marroc en ser el primer rei de la dinastia idrssida del Magrib. Va combatre al costat dels alauites contra els abbssides per va ser derrotat per aquests ltims a la batalla de Fakh prop de la Meca. Desprs de la derrota, s'escap amb el seu company Rached al Magrib per fugir de la massacra de la seva famlia pels abbssides el 786. Va ser acollit (788) pels berbers de la regi de Walili (Volbilis), ciutat fundada pels romans prop de Mekns. Va morir enverinat per un servidor enviat pel califa Harun al-Rasid el 791, deixant la seva dona Kenza embarassada. El seu fill Idris II accedir al tron a l'edat d'11 anys. La seva tomba es troba a Moulay Idriss, poble prop de les runes de Volbilis.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260307" title="Ana Tena" nonfiltered="1934" processed="1930" dbindex="101938">
Ana Tena Puy (Panillo, vora Graus, Ribagora, 1966) s una escriptora en aragons, membre del Consello d'a Fabla Aragonesa i de l'Academia de l'Aragons. A les seves obres es barregen introspecci personal i inters social.

La seva obra ms important s la novella Ta ne im (1997). Tamb ha publicat diferents relats o narracions curtes com Tornasols (1997), La bollonera d un alma (2001), Ms t all (2002) o el llibre Cuentos pa biladas sin suenio (2001). L'ltim premi fou el Billa de Sietemo en 2005 amb L ombre la santeta, novella curta que t com a context el mn dels maquis desprs de la guerra civil espanyola. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260308" title="Pinzell" nonfiltered="1935" processed="1931" dbindex="101939">

El pinzell s un instrument composat per un feix de filaments que poden ser de materials diversos fixats a l'extrem d'un mnec de fusta per una virolla i que t la propietat de retenir lquids de diferents densitats. Es fa servir normalment per estendre pintura amb precisi variable sobre una superfcie.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260309" title="Tractat de la Haia (1661)" nonfiltered="1936" processed="1932" dbindex="101940">
El Tractat de la Haia de 1661 s un tractat internacional que fou signat l'any 1661 entre representants de les Provncies Unides i del Regne de Portugal. En virtut d'aquest tractat les Provncies Unides van reconixer la sobirania imperial portuguesa sobre el territori de Recife al Brasil.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260312" title="scar Latas Alegre" nonfiltered="1937" processed="1933" dbindex="101941">
scar Latas Alegre (Sabinigo, 1968) s un escriptor en aragons. s llicenciat en geografia i histria i diplomat en magisteri. Ha escrit llibres de poemes amb elements ansotans. Ortensia de Chudas va participar en el premi Arnal Cavero atorgat pel Govern d'Arag en la seva edici del 2004, premi que va resultar desert. No obstant aix l'obra va merixer una valoraci positiva del jurat pel domini lingstic, pel seu ritme potic i pel to intimista.
La seva obra ms important s la novella Petalos de febrero en Bordeus (2007). 

Com a assagista ha publicat nombrosos articles en les revistes Fuellas, Luenga e Fablas i Rolde, sobre la histria de l'aragons.

 Obres .
 Poesies .
 Berari (Premio Sietemo, 2003);
 Ssolas (accsit Lo Grau, 2004);
 Ortensia de Chudas (2005) ;
 Assaig .
 Los orgenes de Sabinigo (1893-1932) (1996);
 Gua del Museo Angel Orensanz y Artes de Serrablo (1998);
 Gua turistica de Sarrablo (. Latas & Chus Miguel Navarro) (1999) ;
 Misin lingstica en el Alto Aragn de Jean-Joseph Sarohandy (2005);
 Modismos Dialectales de Calatayud (2007);
 Foratata. Antolocha de testos en aragons de l'Alt Galligo  (O. Latas & F. Nagore, editors) (2007);

 Novel.la .
 Petalos de febero en Bordeus (2007). ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260313" title="Evangeli dels Egipcis" nonfiltered="1938" processed="1934" dbindex="101942">
Evangeli dels Egipcis es un evangeli perdut posterior a l'any 150 dC.  s segurament el evangeli apcrif-gnstic ms antic. El seu nom fa referncia al cercle de persones que l'utilitzaven.
 
Contingut.
D'aquest evangeli en tenim algunes cites en les obres de Climent, Hiplit i Epifani, que remarquen el seu carcter hertic. 
S'hi trobaven diferencies dogmtiques referent als evangelis cannics, com la condemne del matrimoni, teories gnstiques i conceptes trinitaris. No obstant tot aix, era mol semblant al evangeli de Mateu.

Reconstrucci del text.
Cites de Climent d'Alexandria:
- Durant quan de temps estar en vigor la mort? ;
Senyor- Mentre vosaltres les dones, sigueu engendrant.
SenyorHe vingut a destruir les obres de la done de la concupiscncia; les obres d'ella, la generaci i la corrupci.
 He fet b al no engendrar;
Quan passaran aquestes coses?;
SenyorQuan trepitgeu les vestidures del rubor i quan els dos vinguin a ser una sola cosa, i l'home, juntament amb la femella, no sigui ni home ni femella.;

Hiplit critica els dogmes continguts en aquest evangeli sobres una nima mutant difcil de trobar. I Epifani qualifica d'error la teoria de qu el Pare, el fill i el Esperit Sant siguin una mateixa persona.

Bibliografia.
Aurelio de Santos Otero "Los Evangelios Apcrifos",53.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260315" title="Premi de Relats Luis del Val" nonfiltered="1939" processed="1935" dbindex="101943">
El Premi de Relats Luis del Val s un premi anual per a relats curts (per a llegir en tres minuts) que convoca l'Ajuntament de Sallent de Gllego en homenatge a l'escriptor i periodista aragons Luis del Val. Hi ha premis per a dues modalitats: castell i aragons. Aquests premis, juntament amb els accssits es recullen en un llibre que es publica cada dos anys. 




(1) A la llista no figuren els guanyadors d'accssits i premis especials locals.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260316" title="Aixs" nonfiltered="1940" processed="1936" dbindex="101944">


Aixs s un poble de la parrquia d'Andorra de Sant Juli de Lria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260317" title="Premi literari Vila de Sitamo" nonfiltered="1941" processed="1937" dbindex="101945">
El Premio literario Billa de Sietemo ("Premi literari Vila de Sitamo") s un premi literari per a obres en llengua aragonesa promogut per l'ajuntament de Sitamo, amb la collaboraci del Consello d'a Fabla Aragonesa i que se celebra cada dos anys a aquesta vila. La primera edici se va celebrar en 1991, convocada per l'ajuntament de Sitamo i amb l'ajuda de la Diputaci General d'Arag, el Consello d'a Fabla Aragonesa, Ibercaja i l'Instituto de Estudios Altoaragoneses. 

Els premis sn en la modalitat de poesia i de narrativa (curta). A ms dels premis generals, es poden concedir accssits i premis especials. Els treballs guanyadors, que poden ser en llengua aragonesa unificada o dialectal, es publiquen en la collecci O manantial de Sietemo. El nom prov d'un dels relats que van obtenir un accssit en la primera edici, titulat O manantial de Sietemo ("La deu de Sitamo"), de Nieus Izquierdo Nasarre. 

Guanyadors del premi de poesia. 


Guanyadors del premi general de narrativa.


Notes.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260318" title="Sun-Hwa Kwon" nonfiltered="1942" processed="1938" dbindex="101946">
Sun-Hwa Kwon, ms coneguda com a "Sun", s un personatge de ficci de la srie de televisi Lost interpretada per Yunjin Kim.

 Histria .

Sun va assistir a la Universitat Nacional de Sel, amb doble ttol en Histria de l'Art, per per a desgrat de la seva mare, no torna amb un marit. Un candidat potencial, Jae Llig, sembla sincer per ja t un comproms amb una nord-americana. Poc temps desprs de saber d'ell, es topa accidentalment amb Jin-Soo Kwon, el seu futur marit.

El seu matrimoni comena amb grans promeses, mentre Jin s'encarrega de convncer al seu adinerat pare, el Sr. Paik, de les seves intencions. Desconegut per a Sun, no obstant aix, el seu pare ha posat una crrega important sobre Jin a l'exigir que vagi a treballar amb ell. Amb el temps, Jin es torna distant i abusiu, i Sun, buscant escapar del seu fracassat matrimoni, comena a prendre classes d'angls en secret amb Jae, que ha regressat dels Estats Units desprs d'acabar amb la seva relaci. Encara que al principi sembla que noms sn amics, aviat es corre la veu que va tenir una aventura amb ell. s descoberta pel seu pare quan entra i sorprn a Sun i Jae junts en el llit.

El matrimoni de Sun amb Jin s posteriorment empitjora a causa del seu problema de concebre un fill. Sun i Jin van a un doctor, i els explica que ella t un excs de cicatrius de teixit que bloquegen les seves trompes de Fallopi, fent-la incapa de quedar-se embarassada, ni tan sols amb cirurgia. Aix fa enfadar a Jin, que creu que Sun sabia sobre la seva condici tot el temps. Ms tard, el doctor revisa a Sun i li explica que est en perfectes condicions, que s Jin qui s estril. Ell tenia por d'explicar-los aix originalment perqu Jin treballa per al pare de Sun i aquest podria haver reaccionat de manera violenta.

Jae mor ms tard, aparentment es va sucidar desprs de ser copejat per Jin, que va ser ordenat pel pare de Sun per a matar-lo per haver-se ficat al llit amb la seva filla (encara que no li conta aix a Jin, dient solament que Jae l'havia deshonrat). El "sucidi" es deu aparentment a la vergonya de Jae per dormir amb una dona casada i perqu no podia tenir a Sun. Afortunadament per a ella, el seu pare decideix que mai li expliqui a Jin l'aventura que va tenir.

Finalment, amb l'ajuda d'una amiga, a Sun se li dna l'oportunitat d'escapar del seu esps mentre estan a l'aeroport de Sydney. Un simple moment de tendresa per part de Jin mentre esperava a la fila del check-in li recorda el seu amor per ell i decideix no deixar-lo a l'ltim minut.

 Connexi amb altres personatges .

 Jae Lee: Ell era l'home de la cita que li havien preparat els seus pares. Ms tard es va prestar a per a fer-li classes d'ngles.
 Sr. Paik: s el seu pare.
 Jin: s el seu marit.
 Dr. Je-Guy Kim: Metge que va tractar els seus problemes de fertilitat.
 Bpo bpo: Gos que li va regalar Jin.

 Veu en espanyol .

 Espanya: Yolanda Mateos;
 Amrica del sud: Liliana Barba;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260320" title="Atenaide (Vivaldi)" nonfiltered="1943" processed="1939" dbindex="101947">
Atenaide (tamb anomenada Gli affetti generosi) s una pera d'Antonio Vivaldi, composta el 1729 sobre un llibret d'Apostolo Zeno. La histria es basa molt lliurement en la histria de l'emperadriu bizantina Atenaida, convertida al cristianisme amb el nom d'Elia Eudcia, esposa de Teodosi II.

Es tracta de la tercera pera composta per Vivaldi peral Teatro della Pergola, desprs de Scanderbeg (1718) i Ipermestra (1727), ambdues grans xits de Vivaldi. Amb Atenaide l'empresari del teatre Luca Casimiro degli Albizzi esperava reeditar els xits anteriors en la temporada de 1729. No obstant aix l'pera result un fracs, del qual Vivaldi es recuperaria amb la seva segent pera, Catone in Utica.

Discografia.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260322" title="Motoserra" nonfiltered="1944" processed="1940" dbindex="101948">


La motoserra o serra elctrica, s un conjunt de dents de serra units a una cadena que est unida a un motor molt poders que els fa girar a gran velocitat deixant prcticament obsoleta la serra comuna.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260323" title="Crit (dileg platnic)" nonfiltered="1945" processed="1941" dbindex="101949">


El Crit s un dileg escrit per Plat, amb Scrates i Crit d'Atenes com a interlocutors.

En aquesta obra, Crit, el dia abans de la mort de Scrates, es presenta a la seva cella i li ofereix de fugir d'Atenes, per tal d'evitar la condemna per impietat (i altres pressuposats delictes) a la qual ha estat sotms. Per Scrates, argumentant que no es pot trencar les lleis "que van fer que ton pare es cass amb ta mare", es nega a escapar.

El dileg Crit s dels primers temps de Plat, i prepara algunes de les bases per a les seves obres futures.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260324" title="Latter Days" nonfiltered="1946" processed="1942" dbindex="101950">

Latter Days (2003) s una pellcula de temtica homosexual ambientada a Los ngeles (Estats Units). Explica la histria de com Aaron, un missioner morm, se sedut per Christian, un cambrer tabolaire que s'enamora d'ell. La pellcula, escrita i dirigida per C. Jay Cox, t com a actors principals a Steve Sandvoss com a Aaron Davis i a Wes Ramsey interpretant el paper de Christian Markelli. Altres actors com Amber Benson, Khary Payton i Jacqueline Bisset realitzen papers secundaris a la pellcula. 

Latter Days es va estrenar en el Festival Internacional de Cinema Gai i Lsbic de Filadelfia el 10 de juliol de 2003. Durant els segents dotze mesos es va distribuir al llarg dels Estats Units i va ser estrenada en alguns pasos, sobretot en festivals de cinema gay. Era la primera pellcula que mostrava la confrontaci entre els principis de l'Esglsia Mormona i la homosexualitat, per la qual cosa la seua exhibici als Estats Units no va sser exempta de polmica (diversos grups religiosos van exigir la seua retirada dels cinemes i videoclubs sota l'amenaa de boicot).

En general, la pellcula no va tindre una bona rebuda per part de la crtica, encara que s dels espectadors que assistien als festivals (va sser atorgada amb diversos premis per part del pblic). L'any 2004 T. Fabris va escriure una novella de la pellcula que va ser publicada per l'editorial Alyson Publications.
 
 Argument .


Lelder Aaron Davis (Steve Sandvoss), un jove missioner morm de Pocatello (Idaho), rep l'ordre d'anar-se'n a Los ngeles amb uns altres tres missioners per predicar la fe mormona. Els nois s'installen en un bungalou al costat de l'apartament de l'obertament gai Christian Markelli (Wes Ramsey), un aspirant a actor que treballa com a cambrer al restaurant Lila's. Aquest s un restaurant de moda regentat per l'actriu retirada Lila Montagne (Jacqueline Bisset). Christian, intrigat pels seus vens nous i sobris, aposta cinquanta dlars als seus cnics companys de treball a qu s capa de seduir un d'ells. Prompte s'adona que Aaron, el missioner ms inexpert, s un homosexual que no ha sortit de l'armari. 

Aaron i Christian desenvolupen una certa confiana entre ells desprs d'algunes trobades en el complex d'apartaments. Quan Christian es talla accidentalment amb un tros de metall i es desmaia, Aaron el porta dins de casa i li neteja la ferida. Christian intenta aprofitar l'oportunitat per seduir Aaron i gaireb ho aconsegueix. Tanmateix, el repatani morm s'emprenya per l'opini despreocupada de Christian que el sexe no t per qu voler dir alguna cosa. Aaron respon molest que Christian iguala el sexe amb una encaixada de mans, i desprs d'acusar-lo de simplista i superficial, se'n va. Preocupat per la possibilitat que Aaron tingui ra, Christian s'uneix al projecte Angel Food per repartir menjar a afectats per la SIDA i, a travs del qual, es fa amic de Keith (Erik Palladino).

Ms endavant, un dels companys missioners d'Aaron, Paul Ryder (Joseph Gordon-Levitt), t un accident de bicicleta. Aaron, en tornar afligit al seu apartament, es troba amb Christian, que tracta de reconfortar-lo amb una abraada. Tots dos es veuen ultrapassats pels seus sentiments i acaben petonejant-se. Embriagats en el moment, no s'adonen de la tornada dels companys d'apartament d'Aaron, que ordena a Christian que se'n vagi. Aquest torna l'endem a l'apartament dels missioners per explicar-se, per rep la notcia que Aaron ha estat enviat de tornada a casa per conducta inapropiada. Aix li porta a una confrontaci amb lelder Ryder, que est enfadat perqu Christian hagi corromput un jove decent sense cap propsit aparent. Christian adment que al principi noms volia guanyar una aposta, per diu que ja no es tracta d'aix.

En adonar-se que la preocupaci de Christian es genuna, Ryder li explica que Aaron ha de fer una parada de cinc hores a Salt Lake City. Christian compra un bitllet per al segent vol cap all i hi troba Aaron, dempeus en la neu fora de la terminal. Christian li confessa el seu amor, i malgrat els seus molts dubtes, Aaron admet davant d'ell els seus propis sentiments amorosos. Christian i Aaron aprofiten la cancellacion de tots els vols a causa d'una tempesta de neu per passar junts una tendra i ntima nit en un motel dels voltants. Tanmateix, quan Christian es desperta al mat segent, troba que Aaron ha marxat. Trist, torna a Los ngeles. 

En arribar al seu poble d'Idaho, Aaron s excomunicat pels patriarques de l'esglsia, dirigits pel seu propi pare (Jim Ortlieb), que s el bisbe de la congregaci. Aaron s rebutjat pel seu pare i reprs per la seua mare (Mary Kay Place), que li informa de l'aposta de cinquanta dlars de Christian, de la qual ella s'ha assabentat a travs del cap dels missioners. Desesperat, Aaron intenta sucidar-se. Els seus pares l'envien a un centre de tractament, on rebr una terpia d'aversi per "guarir-lo" de la seua homosexualitat.

Christian, ansis per trobar Aaron, aconsegueix trobar-ne l'adrea i el seu nmero de telfon; per quan hi truca rep un dur cop per les paraules de la mare d'Aaron, qui li etziba que grcies a tu, el meu fill es va tallar les venes amb una fulla d'afaitar; grcies a tu he perdut el meu fill. Creient que Aaron s mort, Christian cercar la casa de la famlia d'Aaron a Idaho i torna entre sanglots el valus rellotge familiar d'Aaron a la seua mare. Ella s'adona llavors que, potser, ha jutjat Christian amb molta duresa per ja s massa tard per dir-li la veritat perqu Christian ja se'n va conduint el seu cotxe.

Ms tard, de matinada i en el centre de tractament, Aaron veu un vdeo musical al televisor. s una can escrita per la companya d'apartament de Christian, Julie, que narra el dolor del seu amic per perdre Aaron. El vdeo empeny Aaron a tornar a Los ngeles a la recerca de Christian. Creient que Christian ha deixat el seu apartament, i sense cap altre lloc on anar, Aaron es dirigeix al restaurant de Lila. Per casualitat, ell ja havia travat amistat amb Lila mentre estava de missioner, encara que no sabia que era la propitaria del restaurant en el qual treballava Christian. Christian se sorprn molt, per tamb vessa llgrimes de felicitat en veure Aaron amb vida. Amb la reconciliaci, la pellcula acaba amb un final feli. Al costat dels companys de feina de Christian, ambds celebren el Dia d'acci de grcies i contemplen un feli futur junts.

Desenvolupament i producci.

Latter Days fa referncia a l'Esglsia de Jesucrist dels Sants dels ltims Dies o esglsia mormona. Va ser escrita per C. Jay Cox desprs de l'xit del seu anterior gui, Sweet Home Alabama, que li va reportar els recursos financers i la credibilitat suficient de la crtica per escriure una histria d'amor ms personal. Cox es va basar en si mateix per crear ambds personatges: Christian i Aaron. Ell va ser criat com a morm i va servir en una missi abans de sortir de l'armari, i s'havia preguntat qu s'hauria dit cada part de si mateix a l'altra si ambdues s'haguessin trobar alguna vegada.

Latter Days va sser filmada en vint-i-quatre dies amb un pressupost estimat de 850.000 dlars. Tots els fons procedien d'inversors privats que volien que la pellcula fos una realitat. Es va distribuir a travs de la TLA Relising, una distribudora de cinema independent. Aquesta va aconseguir la pellcula a travs de la seua associaci amb la productora Funny Boy Films, especialitzada en productes meditics de temtica gay.

Repartiment.

 Steve Sandvoss com a Aaron Davis: Aaron s un jove morm que s'enamora de Christian a la seua missi evangelitzadora i ha de decidir entre la seua sexualitat i la seua esglsia. Els productors van fer proves a un gran nombre de gent abans de fitxar Sandvoss (van dir que aquest els havia deixat extasiats).;

 Wes Ramsey com a Christian William Markelli: un tabolaire promiscu de Los ngeles que aspira a sser actor, Christian es qestiona les seues idees sobre la felicitat i el sentit de la vida quan s'enamora del senzill per bondads Aaron, que s'ha mudat a l'apartament del costat. Ramsey va dir en els extres del DVD: el personatge de Christian em resultava intrigant en molts aspectes. Estava emocionat i em sentia molt agrat per tindre l'oportunitat de contar aquesta histria a travs dels seus ulls.;

 Rebekah Johnson com a Julie Taylor: companya d'apartament de Christian, Julie intenta triomfar al mn de la msica i alhora salvar Christian de si mateix. ;

 Amber Benson com a Traci Levine: Traci s'ha mudat de Nova York a Los ngeles per ser actriu, i treballa en Lila's per mantindre's. A Traci no li agrada viure a Los ngeles, encara que ms tard admet que tampoc no li agradava gaire Nova York. ;

 Khary Payton com a Andrew: Andrew tamb aspira a ser actor, per es passa ms temps en Lila's tafanejant i explicant ancdotes picants als seus companys. Porta bastant temps essent seropositiu per continua gaudint de bona salut. ;

 Jacqueline Bisset com a Lila Montagne: Lila s la cap de Lila's, un restaurant en el qual treballen Christian, Traci i Andrew. La seua parella est internada en l'hospital en estat terminal i ella es veu forada a decidir si desitja desconnectar els mecanismes que el mantenen amb vida o no. Malgrat aix, troba moments per ser agudament sarcstica amb els altres personatges. La prpia Bisset va dir: m'agrada l'humor, aix que vaig gaudir molt interpretant tots els acudits.;

 Joseph Gordon-Levitt com a lelder Paul Ryder: un jove morm irritable i sentencis, assignat a Aaron com a company de missi. A Ryder no l'entusiasma gaire ser a Los ngeles i encara menys tindre de ve un homosexual. Gordon-Levitt tenia previst fer la prova per al paper d'Aaron, per el seu posat agressiu unit al seu bon sentit de l'humor, van portar als productors a decidir que seria un perfecte Ryder.;

 Rob McElhenney com a lelder Harmon: Harmon s el ms gran dels missioners mormons i actua com el seu lder. ;

 Dave Power com a lelder Gilford: Gilford s el company de missi de Harmon. ;

 Erik Palladino com a Keith Griffin: Keith s un homosexual amb SIDA en fase terminal, enfonsant-se en la seua prpia amargor i desesperaci fins que Christian se'n fa amic. El director va dir que la interpretaci d'Erik no era com se l'havia imaginat al principi, per que ara no podria imaginar una persona diferent fent de Keith.;

 Mary Kay Place com a la germana Gladys Davis: la mare d'Aaron, profundament religiosa, no pot acceptar el fet que el seu fill s homosexual, i com a conseqncia d'aix interna Aaron en un centre de tractament per "guarir-lo".

 Jim Ortlieb com al germ Farron Davis: el pare d'Aaron, que tamb s el president de la congregaci mormona de Pocatello, excomunica Aaron de l'esglsia desprs de saber que s homosexual. ;

 Afronta Pine com a Susan DAvis: Susan s l'nica de la famlia Davis que accepta l'homosexualitat del seu germ. En una escena eliminada, li diu a Aaron que la seua homosexualitat no ha canviat res entre ambds. Tamb s la que descobreix l'intent de sucidi d'Aaron.

Acollida.

Crtica.

Latter Days es va projectar per primera volta en el Festival Internacional de Cinema Gai i Lsbic de Filadelfia el 10 de juliol de 2003. Al pblic li va agradar tant la pellcula que es va aixecar per dedicar-li un aplaudiment. Quan els membres del repartiment van pujar a l'escenari, van rebre una altra ovaci dempeus. La pellcula va tindre una rebuda similar tant en l'Outfest (Festival de Cinema Gai i Lsbic de Los ngeles) una setmana desprs, com en el Festival Internacional de Cinema de Palm Springs. Una persona que va assistir a l'Outfest va comentar: "era tan realista que feia por. Em vaig sentir exposat. Totes les intimitats de la meua experincia i la d'altres que conec estaven escampades sense vergonya per la gran pantalla per a qu tots la poguessin veure". La pellcula tamb es va projectar en els festivals de cinema de Seattle i Washington DC abans de ser distribuda en els segents dotze mesos pels Estats Units i, ms endavant, en altres pasos, fonamentalment en festivals de cinema gay.  Cap al 2005, Latter Days havia rebut nou premis a la millor pellcula. A l'Estat espanyol es va projectar el 2004 als festivals de Barcelona i Madrid, amb gran xit de pblic. A Mxic no va arribar fins al 2007.

Madstone Theaters, una cadena de cinemes de Utah, va vetar la pellcula per considerar que no arribava a tindre prou "qualitat artstica" com per exhibida. Se suposa que aquesta companyia va sser pressionada amb amenaces de boicot i protestes de grups conservadors perqu retirs l'estrena que ja havia esta decidida. Als Estats Units, Latter Days noms va recaptar 834.685 dlars.

Les crtiques en revistes tamb van sser contradictries: un crtic va escriure "el gui de Cox, encara que incorre ocasionalment en aquest tipus de clixs endmics en tants films de temtica homosexual, en general tracta el seu inusual contingut amb dignitat i complexitat". El fams crtic nord-americ Roger Ebert li va donar dues estrelles i mitja, justificades perqu "la pellcula podia haver estat o b una histria d'amor gai o b un atac a l'esglsia mormona, per resulta una barreja desmanyotada en intentar ser ambdues coses a la vegada". Tamb hi ha crtiques positives, com la que qualificava Latter Days  com "la pellcula ms important sobre homes gais dels darrers anys". El peridic Los Angeles Times tamb la va valorar positivament dient:"a la vegada romntica, terrena i socialment crtica, Latter Days s una pellcula dinmica plena d'humor i dolor". La mitjana de la crtica nord-americana, segons el lloc de valoracions www.Rottentomatoes.com, s de 5,4 sobre 10; tanmateix, la mitjana de les crtiques dels usuaris s de 7 sobre 10, la qual cosa tamb ocorre en altres llocs com a www.filmaffinity.com (7,3 sobre 10). Aix fa pals la popularitat de la pellcula entre els espectadors.

Premis.


 
Temes.

El director C. Jay Cox va declarar que la pellcula tracta, abans que res, d'una histria d'amor entre dos personatges. Tamb s'hi exploren les actituds de les religions cap a l'homosexualitat, i el dilema dels homosexuals religiosos, dividits entre all que sn i all en qu creuen. Un altre llargmetratge sobre temes similars, que s'ha comparat a Latter Days, s Trembling Before G-d, un documental sobre jueus homosexuals.

Cox tamb va dir que s una gran ironia, tant a la pellcula com en la vida real, que una religi tan centrada en la famlia i la seua importncia estigui destrossant famlies a travs dels seus ensenyaments sobre la homosexualitat. De fet, Cox pensa que hom no pot sser a la vegada morm i homosexual. Tanmateix , un dels temes principals de Latter Days s que hi ha una espiritualitat subjacent al mn que va ms enll dels rituals i dogmes d'una religi. Aix s'illustra particularment mitjanant l'escena en la qual, desprs d'un dia sencer fent trucades, Christian finalment localitza el nmero de telfon d'Aaron i l'escriu al seu quadern, per descobrir desprs que ja l'havia gargotejat distret a la pgina anterior. 

Banda sonora.

Eric Allaman va enregistrar la banda sonora de la pellcula desprs que el rodatge finalitzs, i va compondre ell mateix gran part de la msica. Diverses escenes en les quals es mostra un pas rpid del temps, com la recerca desesperada d'Aaron per part de Christian a l'aeroport de Salt Lake City, van sser illustrades amb rtmiques peces d'estil techno, mentre que a les escenes amb contingut emotiu van ser amanides amb msica electrnica suau. C. Jay Cox va escriure un total de tres canons perqu les cants Julie: Another Beautiful Day, More i Tuesday 3 AM. Allaman es va mostrar molt impressionat amb l'habilitat musical de Jay Cox, i ambds van compondre junts ms canons, que serien usades com a msica ambiental.

L'lbum de la banda sonora va eixir a la venda als Estats Units el 26 d'octubre de 2004. Per raons de contracte, Rebekah Johnson (Julie) no hi va aparixer, i les canons del seu personatge les va interpretar al seu lloc Nita Whitaker. De totes maneres, es pot gaudir de la veu de Rebekah Johnson en els extres del DVD, on apareixen vdeos musicals amb els enregistraments extrets de la pellcula on Julie cantava. 

Novelitzaci i altres publicacions.

El 2004, T. Fabris va adaptar el gui de Latter Days per escriure una novella, editada per Alyson Publications i posteriorment traduda a l'Estat espanyol per l'editorial Egales sota el ttol ltimos Das. El llibre era fidel a la pellcula, per afegia algunes escenes addicionals que explicaven aspectes confusos de la mateixa i aportaven ms informaci sobre el passat dels personatges. Per exemple, la ra per la qual Ryder li diu a Christian on pot trobar Aaron s que se li va trencar el cor quan es va enamorar d'una noia mentre s'estava entrenant com a missioner. La novella tamb va incloure seqncies de dilegs que s'havien eliminat de la pellcula.

A l'Estat francs, Latter Days va rebre el ttol de La Tentation d'Aaron (La temptaci d'Aaron), i la portada del DVD mostrava una imatge d'Aaron nu en una posa suggestiva. Tamb es va fer pblic un nou triler, amb prou ms contingut sexual que l'original.

Referncies.


Enllaos externs.

Pgina oficial de la pellcula ;
Latter Days a FilmAffinity ;
Latter Days a Yahoo! Movies ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260328" title="Louis Gabriel Ambroise de Bonald" nonfiltered="1947" processed="1943" dbindex="101951">
Louis Gabriel Ambroise, vescomte De Bonald (Millau, 2 d'octubre del 1754 - 23 de novembre de 1840). Poltic, filsof, escriptor i publicista francs, un dels exponents ms importants del pensament catlic tradicionalista dels anys que segueixen la Revoluci Francesa.

Fou un ferotge defensor de la monarquia i el catolicisme papal, esdevenint la veu principal dels ultra-legitimistes sorgits del Congrs de Viena del 1815. En les seues obres sempre va atacar tots els "invents" de la illustraci com el Contracte social de Rousseau i les innovacions poltico-socials de la Revoluci com ara la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad considerant-los artificials, per apostar a una tornada a les antigues autoritats de la monarquia i la religi. 

Pensament.

Bonald s considerat, junt amb De Maistre, un dels terics ms importants del tradicionalisme reaccionari , ja que mantenia una mirada aferrada a l'Antic Rgim. Segons el seu pensament, la societat troba tots els seus fonaments en el poder, que t origen Div. La monarquia preexisteix a la societat, ja que la constitueix i la preserva grcies als seus ineludibles valors i poders que serveixen per definir la prpia societat. Per aix, tant les arts, com el llenguatge i els coneixements han de tenir el seu origen en les revelacions primitives de la divinitat. 

La doctrina de Bonald va contribuir a sostenir el procs de Restauraci borbnica que va experimentar Frana entre el 1815 i 1830 i en general a Europa entre els anys 1814 i 1848. Va participar en l'administraci de Llus XVIII, ocupant crrecs de confiana i de censura i tamb al ressorgiment de la figura del Papat en el segle XIX. 

Louis de Bonald va ser una de les fonts d'inspiraci d'Auguste Comte i per tant considerat un dels precursors de la sociologia.

 Obres .

 1796 : Thorie du pouvoir politique et religieux ;
 1800 : Essai analytique sur les lois naturelles de l'ordre social ;
 1801 : Du divorce considr au XIXe sicle ;
 1802 : Lgislation primitive (3 volumes) ;
 1817 : Penses sur divers sujets ;
 1818 : Recherches philosophiques sur les premiers objets des connaissances morales ;
 1815 : Rflexions sur l'intrt gnral de l'Europe ;
 1818 : Observations sur un ouvrage de Madame de Stal ;
 1819 : Mlanges littraires, politiques et philosophiques ;
 1830 : Dmonstration philosophique du principe constitutif de la socit ;
 1821 : Lgislation primitive considre par les lumires de la raison (3 volumes);
 1821 : Opinion sur la loi relative  la censure des journaux ;
 1825 : De la chrtient et du christianisme ;
 1826 : De la famille agricole et de la famille industrielle ;
 1834 : Discours sur la vie de Jsus-Christ;
 1840-43 et 1859 : uvres compltes (7 volumes);

 Bibliografia.

 Michel Toda, Louis de Bonald, thoricien de la Contre-Rvolution, d. Clovis, tampes, 1997, ISBN 2-903122-88-1;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260330" title="Legitimisme" nonfiltered="1948" processed="1944" dbindex="101952">

Doctrina sorgida en l'onada revolucionria de finals del segle XVIII, pricipis del XIX, que s'oposava als principis liberals i racionals de la Revoluci Francesa.

Va ser teoritzara pels contra-revolucionaris o emigrats francesos, que varen abandonar el pas durant la Revoluci per oposici a la qual. Defensava el dret dinstic i Div enfront dels nous principis illustrats que qestionaven la legitimitat heretada.

En el Congres de Viena de 1815, i en la Santa Aliana hi s molt present la ideologia legitimista i servia per enquadrar en ella a qualsevol defensa del tradicionalisme enfront de les demandes oberturistes de la burgesia.

Un gran exponent en sn els monarques de l'est d'Europa com ustria o Prssia i alguns poltics com Metthernich.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260331" title="Llapis ptic" nonfiltered="1949" processed="1945" dbindex="101953">
El llapis ptic s un perifric informtic molt semblat a una ploma ordinria que s'utilitza sobre la pantalla d'un ordinador o en altres superfcies per a llegir aquestes o servir de dispositiu apuntador i que habitualment substitux al mouse o amb menor xit, a la tauleta grfica. Est connectat a un cable elctric i requereix d'un programari especial per al seu funcionament. Fent que el llapis toqui el monitor l'usuari pot triar els comandos dels programes (l'equivalent a un clic del mouse), b pressionant un bot en un costat del llapis ptic o pressionant aquest contra la superfcie de la pantalla. El llapis cont sensors lluminosos i envia un senyal a la computadora cada vegada que registra una llum, per exemple al tocar la pantalla quan els pxels no negres que es troben sota la punta del llapis sn refrescats pel feix d'electrons de la pantalla. La pantalla de la computadora no s'illumina en la seva totalitat al mateix temps, sin que el feix d'electrons que illumina els pxels els recorre lnia per lnia, totes en un espai de 1/50 de segon. Detectant el moment que el feix d'electrons passa sota la punta del llapis ptic, l'ordinador pot determinar la posici del llapis a la pantalla. El llapis ptic no requereix una pantalla ni un recobriment especial com pot ser el cas d'una pantalla tctil, per t el desavantatge que sostenir el llapis contra la pantalla durant perodes llargs de temps arriba a cansar a l'usuari. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260334" title="Pasmel" nonfiltered="1950" processed="1946" dbindex="101954">
Pasmel (Pasimelus, ) fou un poltic de Corint, del partit oligrquic.

Quan el 393 aC els demcrates de Corint van massacrar als seus adversaris que volien fer la pau amb Esparta, Pasmel, que sospitava el que s'acostava,  estava fora de la ciutat amb un grup de joves al seu entorn; durant el tumult es va apoderar d'Acrocorint per per una srie de signes considerats un mal auguri va abandonar aquesta posici.

Va obtenir garanties per restar a Corint per s'oposava a la poltica actual que havia portat a la uni (fusi) d'Argos i Corint. Pasmel i Alcilenes es van entrevistar en secret amb el comandant espart a Sici, Praxites,  i van acordar deixar-lo entrar amb les seves forces al darrera de les muralles de la ciutat que connectaven Corint i el seu port de Lequeon; aix es va fer i el general espart va derrotar a corintis, beocis argius i atenencs.

El partit oligrquic va recuperar el poder el 387 aC amb la pau d'Antlcides. 

El 367 aC es diu que va aconsellar a Eufr l'entrega de Sici als espartans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260335" title="Tradici" nonfiltered="1951" processed="1947" dbindex="101955">

Tradici s un concepte d'alt contingut simblic i filosfic que fa referncia a tot all que t origen en les generacions passades i que, mantenint un fort contingut social, es transmet a les segents generacions. Ens fa referncia a l'herncia que rebem dels avantpassats.

La paraula tradici ve del llat, que en el seu origen volia significar transmetre o entregar, i del culte a la tradici en sorgeix el tradicionalisme.













































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260336" title="Pasi" nonfiltered="1952" processed="1948" dbindex="101956">



Onomstica:

Pasi de Megara, militar grec ;
Pasi d'Atenes, banquer d'Atenes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260337" title="Pasi de Mgara" nonfiltered="1953" processed="1949" dbindex="101957">
Pasi de Megara (Pasion, ) fou un militar grec que va estar al servei de Cir el Jove que el va utilitzar per assetjar Milet que seguia lleial a Tisafernes.

Quan va comenar l'expedici contra el seu germ el 401 aC, Pasi se li va unir a Sardes amb 700 homes; a Tars una part dels seus soldats, i soldats d'un altre general,  Xnies, es va posar a les ordes de Clearc i finalment Cir va permetre a aquest conservar el comandament d'aquestes forces i es creu que llavors Pasi i Xnies van desertar quan eren al port fenici de Miriandre i van retornar a Grcia. Cir va renunciar a exercir represlies sobre les seves dones i fills que eren a la fortalesa de Tralles.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260339" title="Pasi d'Atenes" nonfiltered="1954" processed="1950" dbindex="101958">
Pasi d'Atenes (Pasion, )  fou un ric banquer d'Atenes, que originalment fou un esclau d'Antstenes i Arquestrati que tamb eren banquers; al servei d'aquestos va mostrar gran fidelitat i aptituds fou recompensat amb la llibertat.

Llavors va crear el seu propi banc i es va fer ric. La seva integritat era reconeguda a tota Grcia, per va ser denunciat per apropiar-se d'uns diners d'un grec de la zona de l'Eux, nica acusaci que consta. 

El seu diner va ser posat diverses vegades al servei de l'estat atenenc, i va obtenir tots els drets de ciutadania passant a ser membre de la demos d'Acarnes (Acharnae). 

Va morir de malaltia a Atenes el 370 aC; els seus negocis foren administrats als darrers anys pel seu llibert Forni que desprs es va casar amb la vdua Arquipe i va administrar la fortuna del jove fill Pasicles; un altre fill, Apollodor, va dilapidar la seva part rpidament en extravagncies i plets.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260340" title="Tradicionalisme" nonfiltered="1955" processed="1951" dbindex="101959">

El tradicionalisme s la postura o doctrina filosfica que defensa les tradicions i les utilitza com argument per defensar el paradigma social del passat i la seua preservaci.

En aquest sentit s un de les doctrines ms importants de la poltica dretana que, amb la bandera del tradicionalisme, s'oposa eminentment als canvis o reformes que pot plantejar la societat.

Hi ha diferents tipus de tradicionalismes, com pot ser el reaccionari, i en els casos catal i espanyol el veurem representat pel carlisme, o un tradicionalisme d'arrel conservadora molt rebec als canvis socials, per que entn l'evoluci de les societats i per tal de mantenir els troncals de la societat acceptaria els canvis. Aquest segon tradicionalisme s considerat com a fill del pensament d'Edmund Burke.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260341" title="Pasfil" nonfiltered="1956" processed="1952" dbindex="101960">
Pasfil (Pasiphilus, ) fou general d'Agtocles de Siracusa.

El tir el va enviar contra Messana on s'havien refugiat els exiliats siracusans. Pasfil va derrotar a la ciutat i la va obligar a expulsar als exiliats. Una mica desprs fou enviat altre cop, junt amb Demfil, contra els exiliats que havien reunit una fora important dirigida per Dincrates i  Filnides, i els va atacar i derrotar totalment a Galria.

El 306 aC, desprs dels desastres patits per Agtocles, va desertar i es va passar al bndol de Dincrates amb totes les forces sota el seu comandament; per l'any segent Dincrates va fer una pau separada amb Agtocles i va entregar a Pasfil que fou detingut i executat a Gela (305 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260342" title="Pasipides" nonfiltered="1957" processed="1953" dbindex="101961">
Pasipides (Pasippidas ) fou un militar espart.

Desprs de la batalla de Czic el 410 aC va rebre l'encrrec de recollir els vaixells de les ciutats aliades; quan l'illa de Tasos es va revoltar contra Esparta, fou acusat de tolerar la revolta per suborn del strapa Tisafernes, i va ser desterrat, per per poc temps ja que el 408 aC ja apareix al front de l'ambaixada enviada per Esparta a Prsia per contrarestar l'ambaixada atenenca; els espartans noms van arribar fins a Gordium a Frgia ja que a la primavera del 307 aC quan anaven a continuar es van trobar amb una ambaixada espartana que tornava i que ja havia obtingut els objectius proposats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260343" title="Pasiteles" nonfiltered="1958" processed="1954" dbindex="101962">


Onomstica:

Pasiteles el Vell, escultor grec ;
Pasiteles el Jove, escultor i treballador de la plata grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260344" title="Pasiteles el Vell" nonfiltered="1959" processed="1955" dbindex="101963">
Pasiteles el Vell () fou un escultor grec que va florir vers l'olimpada 78 (468 aC), i fou mestre de Colotes de Paros.

De la seva vida res se sap i noms el fet de qu s'esmenti a Colotes (contemporani de Fdies) permet distingir-lo de Pasiteles el Jove, i encara aix s fora discutit, ja que molts pensen que sn el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260345" title="Pasiteles el Jove" nonfiltered="1960" processed="1956" dbindex="101964">
Pasiteles el Jove fou un escultor i treballador de la plata, de gran distinci (Plini el Vell el qualifica "in omnibas his summus" ( Plinius, H. N. xxxv. 12. s. 45). Va nixer a la Magna Grcia i va treballar a Roma als darrers anys de la Repblica, on va obtenir la ciutadania romana el 90 aC, quan encara era jove. Se sap que va fer esttues pel temple de Juno vers el 33 aC. El seu floriment s'hauria produt vers el 60 aC fins el 30 aC.

No feia cap obra de la que abans no hagus fet un model. Plini diu que va fer moltes obres, per els noms d'aquestes no eren recordats excepte una esttua de Jpiter pel temple de Marcel.

Va escriure tamb sobre art, amb cinc llibres sobre escultures que Plini qualifica de mirabilia opera, i que li va servir de referncia. Plini l'esmenta amb els nom de Pasiteles i Praxiteles per la primera forma s probablement la correcte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260346" title="Cintur de Van Allen" nonfiltered="1961" processed="1957" dbindex="101965">

El cintur (o cinyell) de Van Allen (o tamb, cinturons de radiaci de Van Allen) s una zona de partcules d'alta energia que envolta la Terra a una gran altitud i forma un gran cintur, en el que s la magnetosfera terrestre; les partcules que constitueixen el cintur de Van Allen sn electrons i protons de gran energia. La trobada d'aquestes partcules amb les molcules de l'alta atmosfera terrestre s l'origen de les aurores polars.

S'anomena aix en honor del seu descobridor James Van Allen que amb el seu equip van descriure'l l'any 1958 a partir de les dades proporcionades pels satllits artificials. Els instruments a bord del satllit Sputnik 2 havien mesurat correctament els efectes d'aquests magntics d'aquesta zona, per no van ser rebuts i, per tant, divulgats per l'antiga URSS. L'equip de Van Allen s ho pogu fer a partir de les mesures efectuades amb els comptadors Geiger embarcats en els satllits s de l'Explorer 1 i l'Explorer 3.

s una rea en forma d'anell de superfcie torodal en les quals gran quantitat de protons i electrons altament energtics s'estan movent en espiral entre els pols magntics del planeta. Els electrons formen dos cinturons de radiaci, mentre que els protons formen un nic cintur. Dins d'aquestes dues zones circulars, les partcules poden penetrar al voltant d'1 g/cm2 d'un blindatge (p. ex., 1 millmetre de plom) . Per aix, s'estructura en dos nivells: 
 El cintur interior, que est a uns 1.000 km per sobre de la superfcie de la Terra i s'estn per sobre dels 5.000 km.
 El cintur exterior, que s'estn des d'aproximadament 15.000 km fins als 20.000 km;

 Referncies .


 Enllaos externs.
 "Cinyells de radiaci", a istp.gsfc.nasa.gov ;
 "Cinyell de van Allen", a Astromia.com ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260348" title="Pastor" nonfiltered="1962" processed="1958" dbindex="101966">



Pastor (ofici),que porta el bestiar a pasturar;
Pastor (clergat), guia espiritual entre els cristians;
El Bon Pastor, atribut aplicat a Crist;
Gos pastor;
Gos pastor catal o Gos d'atura;
Pastor dels Pirineus;
Bon Pastor, barri;
Pastor, nom rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260349" title="Pastor (cognom)" nonfiltered="1963" processed="1959" dbindex="101967">
Pastor fou un cognom rom.

Apareixen com a personatges ms destacats amb aquest nom: 

Un cavaller executat per orde de Calgula, que al mateix dia va convidar al seu pare a un banquet;
El seu fill Juli Pastor que va ser defensat per Plini el Jove a la cort dels centumvirs durant el regnat de Domici;
El retric Aeci Pastor, esmentat per Sneca el Vell;
I un magistrat que fou cnsol el 163 amb Quint Musti Prisc;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260362" title="Patercle" nonfiltered="1964" processed="1960" dbindex="101968">



Onomstica:

Gai Sulpici Patercle, cnsol el 258 aC;
Gai Vellei Patercle, militar i historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260364" title="Gai Sulpici Patercle" nonfiltered="1965" processed="1961" dbindex="101969">
Gai Sulpici Patercle (Caius Sulpicius Paterculus) fou cnsol el 258 aC amb Aule Atili Calat durant la Primera Guerra Pnica. Va obtenir Siclia com a provncia junt al el seu collega, per aquest fou el que va agafar la direcci de la guerra. Calat va conquerir Hippana i tot seguit la fortalesa de Myttistratum. Desprs va atacar Camarina, per durant el setge va caure en una emboscada i noms es va salvar mercs al geners esfor del trib Calpurni Flamma (Calpurnius Flamma) que apareix sota diversos noms segons els historiadors. Desprs va conquerir Camarina, Enna, Drepanum i altres i a final del seu perode va fer un atac a Lipara, operacions que va continuar el seu successor. A la tornada a Roma Gai Sulpici i Aule Atili van obtenir ambds el triomf segons indiquen els Fasti.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260365" title="Andr Ernest Modeste Grtry" nonfiltered="1966" processed="1962" dbindex="101970">


Andr Ernest Modeste Grtry (Lieja (Principat de Lieja, actualment a Blgica), 8 de febrer de 1741   Montmorency (Frana) 24 de setembre de 1813) era un compositor d'peres i d'operetes. Al 1767 s'en va anar a Pars i aviat prendr la nacionalitat francesa.

Biografia.



Va nixer a Lieja, a una casa a la rue des Rcollets, com fill d'un msic pobre. De jove era escol a l'esglsia Saint-Denis.
A Lieja va estudiar aprop de Leclerc i de l'organista de l'esglsia de Sant Pere, Nicolas Rennekin, va estudiar composici i teclat aprop de Henri Moreau, mestre de msica a la collegiata de Sant Pau. Al 1758 la seva missa solemne va obtenir molt xit i en conseqncia va rebre una beca del canonge Hurley i aix va poder estudiar a Roma i Bolonya. A Roma estudi aprop de Casali, mestre de capella de la baslica Sant Joan del Later. S'estava per cinq anys al Collegi de Lieja. Ell mateix deia que el seu domini d'harmonia i de contrapunt era modest.

Desprs de la missa solemne, el seu primer gran xit de msica profana era La vendemmiatrice un intermezzo o una opereta que va crear-se al teatre Aliberti a Roma. Segons la llegenda, va ser en llegir la partitura d' una opera de Pierre-Alexandre Monsigny que el secretari de l'ambaixada francesa li va prestar, que va decidir a dedicar-se a la pera cmica francesa. Va marxar de Roma a l'inici de 1767 per estar-se unes setmanes a Ginebra on va trobar-se amb Voltaire i Rouseau abans d'anar-se cap a Pars.

Els primers anys a Pars eren temps de misria, tot i tenir-hi amics i relacions. El comte Gustaf Philip Creutz, ambaixador de Sucia va donar-li un libretto Le Huron de Jean-Franois Marmontel. En sis setmanes va compondre la msica. La estrena a l'agost 1768 va ser un xit total. Dos ms xits successius Lucille i Le tableau parlant van fixar la seva reputaci de primer compositor d'pera cmica.

Va compondre ms de cinquanta peres, d'entre les quals dues obres mestres: Zmire et Ador 1771 i Richard Coeur de Lyon 1784.

La pera-ballet La caravane du Caire, que descriu una aventura semblant a la de Mozart Die Entfhrung aus dem Serail, va estrenar-se al castell de Fontainebleau al 1783 i romandr ms de cinquanta anys al repertori francs.

L'amic de la reina Maria Atonieta, padrina d'un dels seus fills, va evolucionar amb el temps i va reeixir a amistar-se cada vegada que el rgim va canviar: la cort reial va cobrir-lo d'honors i de premis, la repblica va anomenar-lo inspector del Conservatori i Napole va atorgar-li la creu de la Legi d'Honor.



Tot i compondre unes obres de circumstncia La rosire rpublicaine i La fte de la raison i unes obres clssiques mereixedors, la seva fora rau a les peres melodramtiques franceses. 

Va morir al 1813 a Montmorency, a una casa que havia comprat de Rousseau, i ser sebollit al cementiri del Pre-Lachaise. Tot i estipular al seu testament que el seu cor haur de sebollir-se a Lieja, va caldre un plet abans que aix va anar b. Al 1842, un esttua de bronze va erigir-se a la seva ciutat natal, en front del   aleshores nou   teatre d'pera.

A la seva casa natal, al carrer rue des Rcollets hi ha un museu on s'exposen objectes personals i documents. . L'acadmia de msica de la ciutat de Lieja va dedicar-se al compositor.

peres.
1765 1769.
La vendemmiatrice (carn.1765 Roma Al) ;
Isabelle et Gertrude, ou Les sylphes supposs (12.1766 Gnve) ;
Les mariages samnites (c.1.1768 Paris: P Prince de Conti) ;
Le connaisseur (1768; np) ;
Le Huron (20.8.1768 Paris CI) ;
Lucile (5.1.1769 Paris CI) ;
Le tableau parlant (20.9.1769 Paris CI) ;
Momus sur la terre (1769? Chteau de la Roche-Guyon);
1770 1779. 
Silvain (19.2.1770 Paris CI) ;
Les deux avares (27.10.1770 Fontainebleau) ;
L'amiti  l'preuve (13.11.1770 Fontainebleau) ;
Les filles pourvues (31.3.1770 Comdie Italienne, Paris);
L'ami de la maison (26.10.1771 Fontainebleau) ;
Zmire et Azor (9.11.1771 Fontainebleau) ;
Le magnifique (4.3.1773 Paris CI) ;
La rosire de Salency (23.10.1773 Fontainebleau) ;
Cphale et Procris, ou L'amour conjugal (30.12.1773 Versailles) ;
La fausse magie (1.2.1775 Paris CI) ;
Les mariages samnites  (12.6.1776 Paris CI) ;
Pygmalion (1776? inc) ;
Amour pour amour (10.3.1777 Versailles) ;
Matroco (3.11.1777 Paris: P Prince de Cond) ;
Le jugement de Midas (28.3.1778 Paris: P Mme de Montesson) ;
Les trois ges de l'opra (27.4.1778 Paris O) gnie de l'opra; Les trois ges de la musique ;
Les fausses apparences ou L'amant jaloux (20.11.1778 Versailles) ;
Les statues (1778 inc) ;
Les vnements imprvus (11.11.1779 Versailles) ;
Aucassin et Nicolette, ou les murs du bon vieux temps (30.12.1779 Versailles) ;
1780 1789.
Andromaque (6.6.1780 Paris O) ;
Emilie, ou La belle esclave (22.2.1781 Paris O) ;
Colinette  la cour ou La double preuve (1.1.1782 Paris O) ;
L'embarras des richesses (26.11.1782 Paris O) ;
Electre (1782; np) ;
Les colonnes d'Alcide (1782; np) ;
Thalie au nouveau thtre (28.4.1783 Paris CI) ;
La caravane du Caire (30.10.1783 Fontainebleau) ;
L'epreuve villageoise (14.06.1784 Comdie-Italienne) ;
Richard Cur-de-Lion (21.10.1784 Paris CI) ;
Panurge dans l'le des lanternes (25.1.1785 Paris O) ;
Oedipe  Colonne (1785 inc) ;
Amphitryon (15.3.1786 Versailles) ;
Le mariage d'Antonio (29.7.1786 Paris CI) L. Grtry ;
Les mprises par ressemblance (7.11.1786 Fontainebleau) ;
Le comte d'Albert (13.11.1786 Fontainebleau) ;
Toinette et Louis (23.3.1787 Paris CI) L. Grtry ;
Le prisonnier anglais (26.12.1787 Paris CI) ;
Le rival confident (26.6.1788 Paris CI) ;
Raoul Barbe-Bleue (2.3.1789 Paris CI) ;
Aspasie (17.3.1789 Paris O);
1790 1799. 
Pierre le Grand (13.1.1790 Paris CI) ;
Roger et Olivier (c.1790; np) Les Mariages samnites ;
Guillaume Tell (9.4.1791 Paris CI) ;
Ccile et Ermanc, ou les deux couvents (16.1.1792 Paris CI) ;
Basile, ou a trompeur, trompeur et demi (17.10.1792 Paris CI) ;
Sraphine, ou absente et prsente (c.1792; np) ;
Le congrs des rois (26.2.1794 Paris OC);
Joseph Barra (5.6.1794 Paris OC) ;
Denys le tyran, matre d'cole  Corinthe (23.8.1794 Paris O) ;
La fte de la raison (2.9.1794 Paris O) rosire rpublicaine, ou la fte de la vertu ;
Callias, ou nature et patrie (19.9.1794 Paris OC) ;
Diogne et Alexandre (1794 inc) ;
Lisbeth (10.1.1797 Paris OC) ;
Anacron chez Polycrate (17.1.1797 Paris O) ;
Le barbier du village, ou le revenant (6.5.1797 Paris TF) ;
Elisca, ou L'amour maternel (1.1.1799 Paris OC);
1800 1803. 
Le casque et les colombes (7.11.1801 Paris O) ;
Zelmar, ou l'asile (1801; np) ;
Le mnage (15.2.1803 Paris O) et Mopsa;

Discografia. 

Denys le tyran, Nuova Era Records, Orchestra Internazionale d'Italia Conductor Francesco Vizioli. Cat: DR 3106 Released 1991

Referncies.

 Michael Brenet, Vie de Grtry (Paris, 1884);
Joach. le Breton, Notice historique sur la vie et les ouvrages de Grtry (Pars, 1814);
A Grtry (his nephew), Grtry en famille (Pars, 1814);
Felix van Hulst, Grtry (Liege, 1842); L. D. S. Notice biographique sur Grtry (Bruselles, 1869);
Jean-Marc Warszawski, "Andr Grtry";
Enllaos externs.
Web de l'Acadmie de Musique Grtry a Lieja
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260366" title="Gai Vellei Patercle" nonfiltered="1967" processed="1963" dbindex="101971">
Gai Vellei Patercle (Caius Velleius Paterculus) (Campnia 19 aC-30 dC) fou un historiador rom contemporani d'August i Tiberi. El seu nom de famlia s'esmenta tamb com Vellaeus (catal Velleu) per Tcit. Era nascut a la Campnia d'una famlia dirigent, descendent de Deci Magi, el lder del partit rom de Cpua a la Segona Guerra Pnica; Minaci Magi, que va servir a Roma durant la guerra social, va obtenir la ciutadania en recompensa i va tenir dos fills que foren pretors, i fou ancestre directe de Patercle; el seu avi es va sucidar a Npols el 40 aC; el seu pare va tenir un alt comandament a l'exrcit, en el qual Vellei Patercle el va succeir.

Va acompanyar a Gai Csar en la seva expedici a l'Orient i va estar present a l'entrevista amb el rei part l'any 2. En aquestos anys fou trib del soldats i trib del camp. L'any 4 va servir amb Tiberi a Germnia succeint al seu pare com a praefectus equitum. Durant vuit anys va servir amb Tiberi com a prefecte o llegat en diverses campanyes a Germnia, Pannnia i Dalmcia. L'any 6 fou elegit qestor, crrec que va exercir l'any 7. Va tornar a Roma amb Tiberi l'any 12.

L'any 14 fou descartat per August per ser pretor per la mort de l'emperador va deixar obsolet el veto, i Tiberi el va fer elegir amb el seu germ Magi Macer. 

Encara vivia l'any 30 i va escriure una histria de Roma dirigida a Marc Vinici que llavors era cnsol. Va morir aquell mateix any o al 31 aC en la repressi contra els amics de Sej, del qual parla favorablement a la seva obra.

L'obra, en dos llibres, porta el ttol de C. Velleii Paterculi Historiae Romane ad At Vinicium Cos. Libri II, i fou probablement escrita l'any 30. Amb pretensions de ser una histria universal, tracta principalment els temes que afecten a Roma; s'inicia amb la destrucci de Troia i acaba l'any 30. Noms inclou una srie de fets, deixant de banda molts altres que jutge menys interessants. Es poc imparcial quan parla de Tiberi al que elogia excessivament. Les seves fons son Cat, Tit Livi i l'autobiografia d'August.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260367" title="Patern" nonfiltered="1968" processed="1964" dbindex="101972">


Onomstica:

Patern (cnsols) nom de diversos cnsols romans.
Tarrunt Patern, jurista rom.
Patern (bisbe), bibe de Tortosa el 1058.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260368" title="Patern (cnsols)" nonfiltered="1969" processed="1965" dbindex="101973">
Patern (Paternus)  fou el nom de diversos cnsols romans esmentats al Fasti. 

Hi ha cnsols amb aquest nom els segents anys:

233;
267;
268;
269;
279;
443;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260369" title="Tarrunt Patern" nonfiltered="1970" processed="1966" dbindex="101974">
Tarrunt Patern (Tarruntenus Paternus) fou un jurista rom.

Probablement fou prefecte del pretori sota Cmmode i fou executat per aquest emperador acusat de traci.

Fou autor d'una obra en quatre llibres que porta el ttol en llat  De Re Militari de la que hi ha dos fragments al Digest. L'esmenta Vegeti (Vegetius) que l'anomena  "Diligentissinus assertor juris mlilitaris".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260370" title="Patisc" nonfiltered="1971" processed="1967" dbindex="101975">
Patisc (Patiscus) fou un rom esmentat per Cicer quan era al seu govern a Cilcia (51 a 50 aC)  que era l'encarregat de proveir les panteres i segurament altres animals salvatges pels espectacles dels edils que es feien a Roma.

Va donar suport als assassins de Juli Csar (44 aC) i el 43 aC va servir com a proqestor a l'exrcit republic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260373" title="Patrici (fill d'Aspar)" nonfiltered="1972" processed="1968" dbindex="101976">
Patrici (Patricius, ) fou el segon fill del patrici Aspar, el poders ministre del regnat de Lle I de Bizanci, al que havia portat al tron.

Quan Lle i Aspar es van enfrontar, per la reconciliaci es va acordar que Patrici es casaria amb una filla de Lle, i seria elevat al rang de csar equivalent a hereu de l'emperador. Nicfor Callist diu que la filla designada  fou la gran, Ariadna, per sembla ms probablement que fos la jove, Llencia (ja que la gran es creu que ja estava casada amb Zen, desprs emperador). Com que Patrici era arri l'esglsia grega es va oposar fortament a aquest acord, i el poble i els monjos es van manifestar exigint que Patrici fes professi de fe ortodoxa com a preu de la seva elevaci; Lle va prometre que es feria, i encara que  no consta quan aix es va complir, Patrici devia renunciar ja que el nomenament de csar es va produir aix com el matrimoni concertat (o ms probablement la promesa d'enlla) vers el 467 o 469.

Desprs d'un viatge a Alexandria va retornar a Constantinoble i una mica desprs Lle va decidir l'eliminaci del minsitre Aspar i els seus fills; Aspar i el seu fill gran Ardaburi foren assassinats, i molts autors indiquen que tamb Patrici, per Cndid Isuric diu que es va poder escapar ferit i finalment fou desterrat i privat de la seva muller o promesa que segons Cndid fou donada a Zen. Aquest fets podrien haver tingut lloc vers 471 o 472.

Valesi diu que fou el pare de Vitali, que va tenir un cert paper histric en els regnats d'Anastasi I i Just I. Ammi Marcell l'esmenta com a Patriciolus, i Tefanes Isuric tamb el fa pare de Vitali.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260374" title="Pelagi Patrici" nonfiltered="1973" processed="1969" dbindex="101977">
Pelagi  Patrici (Patricius, ) fou un escriptor grec que suposadament hauria comenat  l' Homero-Centra, o Homero-Centrones,  composat finalment per l'emperadriu  Eudcia, per l'hauria deixat sense acabar. El nom Patrici seria ms aviat un ttol; Cedr adscriu aquesta obra a Pelagi Patrici o Pelagi el Patrici (), que hauria estat executat per orde de l'emperador Zen. Zonares diu que fou escrita per Pelagi Patrici o el Patrici i que Eudcia la va acabar a la seva mort. Eudcia va morir vers el 460 o 461 i per tant Pelagi hauria de ser un personatge diferent del Patrici executat per orde de Zen (que no fou emperador fins el 474). La part escrita per Patrici noms tindria 203 lnees i en canvi la part d'Eudcia esta formada per 650 versos i s molt ms extensa.

Algunes referncies donen com autor a Patrici Sacerdot (Patricius Sacerdos) i arranjada i corregida per Eudcia. 

Probablement Patrici fou contemporani d'Eudcia i va sobreviure a l'emperadriu fins que fou executat per orde de Zen. Patrici hauria composat l'obra i no l'hauria deixat sense acabar sin que l'hauria concebut en forma ms reduda, per Eudcia, l'hauria corregit i ampliat amb les seves prpies idees.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260375" title="Patrici de Sant Saba" nonfiltered="1974" processed="1970" dbindex="101978">
Patrici de Sant Saba (Patricius, ) fou un escriptor religis grec esmentat com el traductor al grec de vuitanta set sermons (Sermones Ascetici ) que figuren a l'obra de Isaac de Sria, bisbe de Nnive al segle VI, que figura sota el ttol de , i en llat  Sancti Patris Nostri Abbatis Isaaci Suri et Anachoretae, qui fuit Episcopus urbis Christi amantis Nineue, Sermones ascetici, reperli a sanclis patribus nostris Abbate Patricio et Abbate Abramio supientiae Christianae et quicti monaslicae deditis in Laura (sive Monasterio) Sancti Patris nostri Sabbie. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260378" title="Patrobi" nonfiltered="1975" processed="1971" dbindex="101979">
Patrobi (Patrobius) de renom Neroni, fou un dels lliberts preferits de Ner. 

Presid com a delegat de l'emperador els jocs que va fer a Puteoli. El 68 aC, quan Galba va pujar al tron, el va fer executar, desprs de passejar-lo per la ciutat en cadenes.

A la mort de Galba, un llibert de Patrobi va comprar el cap de l'emperador per cent aureus i el va tirar al lloc on el seu amo havia estat executat.

Plini diu que Patrobi va fer portar a Itlia la fina arena del Nil per la palestra, cosa que se sap que efectivament va passar en el regnat de Ner.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260380" title="Patrocles" nonfiltered="1976" processed="1972" dbindex="101980">


Onomstica:

Patrocles (general), general macedoni al servei de Seleuc I Nictor;
Patrocles de Thuris, poeta trgic grec ;
Patrocles (escultor), escultor grec ;
Patrocles (militar), militar al servei de Ptolemeu II Filadelf;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260381" title="Patrocles (general)" nonfiltered="1977" processed="1973" dbindex="101981">
Patrocles () fou un general macedoni al servei de Seleuc I Nictor. 

El 312 aC quan Seleuc va recuperar la ciutat de Babilnia, va nomenar governador a Patrocles; quan Demetri Poliorcetes va avanar cap a la zona, Patrocles, que no li podia fer front, es va retirar cap a l'altra costat del Tigris; de les operacions militars que van seguir no es coneix res.

Desprs Patrocles apareix com a conseller de Seleuc en la guerra contra Demetri (286 aC). 

El 280 aC, desprs de la mort de Seleuc, apareix al costat del seu fill Antoc I Ster, que el va nomenar comandant en cap de l'exrcit i la direcci de la guerra a sia. 

Es creu que Patrocles, en vida de Seleuc i probablement tamb desprs, va tenir el govern de diverses provncies orientals dels dominis selucides, que arribaven pel nord fins a la mar Cspia i a l'Est fins a l'ndia. (Strabo, II pp. 69, 74.) i en el temps que fou governador va recollir informaci geogrfica acurada que desprs va publicar; Estrab i Eratstenes  l'anomenen sovint com a font, per el ttol de la seva obra no s esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260382" title="Patrocles de Thuris" nonfiltered="1978" processed="1974" dbindex="101982">
Patrocles de Thuris () fou un poeta trgic grec nadiu de Thuris a la Magna Grcia, probablement contemporani del jove Sfocles vers el final del segle V aC o comenament del segle IV aC.

Climent d'Alexandria esmenta una obra seva de nom Dioscuri i Estobeu reprodueix set lnees d'aquesta obra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260383" title="Patrocles (escultor)" nonfiltered="1979" processed="1975" dbindex="101983">
Patrocles () fou un escultor grec que Plini el Vell (H. N. xxxiv. 8. s. 19), situa junt a Naucides, Dinmenes, i Canac II vers l'olimpada 95 (400 aC).

Pausnies diu que va fer algunes esttues d'un gran grup dedicat per Esparta a Delfos en memria de la victria d'Egosptams. Plini l'esmenta com un dels escultor que van escultor athletas et armatos et venatores sacrificantesque.

Pausnies parla del seu fill i deixeble Ddal, un escultor de segon ordre, que va florir al mateix temps que el pare, i el fa nadiu de Sici, amb el que Patrocles seria tamb d'aquesta ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260384" title="Patrocles (militar)" nonfiltered="1980" processed="1976" dbindex="101984">
Patrocles () fou un militar al servei de Ptolemeu II Filadelf que va dirigir la flota enviada per Egipte en ajut d'Atenes contra Antgon II Gnates (266 aC). 

Com que no va poder desembarcar a cap dels ports tics, dominats pels macedonis, va establir la seva base a una illa propera al cap Snion (Sunium), illa que desprs va portar el seu nom; va demanar al rei d'Esparta de fer un atac de distracci contra Antgon a la zona fronterera per aix va fracassar i Patrocles es va retirar. 

Desprs apareix dirigint la flota ptolemaica a la costa de Cria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260386" title="Patr (filsof)" nonfiltered="1981" processed="1977" dbindex="101985">
Patr (Patron, ) fou un filsof epicuri grec. 

Va viure algun temps a Roma on es va fer amic de Cicer i amb la famlia de Gai Memmi Gemel i ms tard amb la d'Tit Pomponi tic. Desprs va anar a Atenes on va succeir a Fedre al front de l'escola epicria (52 aC). 

Mentre, Memmi havia obtingut perms de l'Arepag per enderrocar un vell mur que pertanyia a la propietat deixada per Epicur per la seva escola, cosa que va molestar a Patr, que va escriure a Cicer i tic demanant la seva influencia amb l'Arepag per anullar el perms; Memmi no obstant va marxar a Mitilene i va renunciar a enderrocar el mur que el molestava per edificar una casa. 

Algunes de les cartes que es van escriure en aquest temps, entre elles al menys una de Patr, en estil molt elegant, encara es conserven.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260387" title="Patr de Fcida" nonfiltered="1982" processed="1978" dbindex="101986">
Patr (Patron, ; Arri l'esmenta com Par, llat Paron) fou un militar grec nadiu de la Fcida, comandant dels mercenaris grecs que van acompanyar a Darios III de Prsia quan va fugir desprs de la batalla de Gaugamela.

Quan Bessos de Bactriana i altres nobles conspiraven contra el rei, Patr i els mercenaris li van romandre lleials; Patr es va assabentar dels plans de Bessos i els va comunicar al rei al que va convidar a refugiar-se al campament dels grecs, per el rei va declinar l'oferiment.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260388" title="Patrfil" nonfiltered="1983" processed="1979" dbindex="101987">
Patrfil (Patrophilus, ) fou bisbe d'Escitpolis i un dels caps de la tendncia eusebiana o semiarriana, al segle IV.

Per afavorir aquestes tendncies fou deposat al concili de Selucia (359) desprs de refusar comparixer davant el concili per respondre als crrecs del prevere Doroteu. Va morir poc desprs. Les seves restes foren desenterrades i maltractades en la reacci que va seguir al triomf de la tolerncia sota Juli l'Apstata (361 a 363).

Fou un home de grans coneixements sobre les Escriptures. Eusebi d'Emesa diu que les seves exposicions sobre les Escriptures derivaven de Patrfil i d'Eusebi de Cesarea. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260390" title="Patrous" nonfiltered="1984" processed="1980" dbindex="101988">
Patrous o Patroa (Patrii Dii, ) fou el nom donat en conjunt a tots els deus adorats en una naci o en una famlia des del temps del pares; de vegades eren considerats els mateixos esperits dels ancestres difunts. Zeus per exemple era Deu Patrous ( d'Atenes  i dels herclides.

Entre els romans  algunes divinitats venjaven la mort dels parents, com les Fries (Furiae) o Ernnies, i eren considerades com Patrii Dii.

El nom tamb es donava als deus o herois dels que les famlies derivaven el seu origen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260391" title="Paula" nonfiltered="1985" processed="1981" dbindex="101989">


 Paula (nom) s un nom femen d'origen llat que vol dir petita;
 Jlia Cornlia Paula (segle III)va ser la primera dona de l'emperador rom Elagbal;
 Paula s una ciutat i municipi en la provncia italiana de Cosenza, a la regi de Calbria;
 Santa Paula (Paula Montal i Forns) va ser una religiosa arenyenca del segle XIX;
 Santa Paula (Paola Elisabetta Cerioli) va ser una religiosa italiana morta al 1865;
 Santa Paula (Paola Frassinetti) va ser una religiosa i fundadora italiana, morta a l'any 1882;
 Santa Paula va ser una mrtir morta a Mlaga en l'any 303;
 Santa Paula de Roma va ser una noble romana morta a l'any 406;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260392" title="Jlia Cornlia Paula" nonfiltered="1986" processed="1982" dbindex="101990">


Jlia Cornlia Paula (Julia Cornelia Paula) fou la primera dona de l'emperador Elagbal. Era una dama d'ascendncia noble; el seu matrimoni es va celebrar amb gran pompa a Roma el 219 quan Elagbal va tornar d'sia.  

A l'any segent l'emperador i Paula es van divorciar, i ella fou privada del ttol d'augusta. La causa del divorci i la seva vida posterior sn desconeguts.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260394" title="Apotegma" nonfiltered="1987" processed="1983" dbindex="101991">
Un Apotegma (del grec apophthegma, a travs del llat) s una sentncia breu i enginyosa, amb un contingut moral allionador. 

El primer esment llat d'aquest helenisme apareix amb Cicer: "coses agraciades i enginyoses com aquelles que va recopilar el vell Cat les quals es diuen Apothegmes".

Plutarc a Apophthegmata Laconica, presenta un recull d'apotegmes protagonitzats per ciutadans espartans, particularment reconeguts pel seu enginy i laconisme. N's un exemple el segent episodi, atribuit al rei Clemenes I d'Esparta, quan l'ambaixador de l'illa de Samos va presentar-se davant d'ell, per tal de convncer-lo d'iniciar una guerra contra el tir Polcrates amb un discurs llarg i ensopit. Quan va acabar, Clemenes va rebutjar la proposta amb les segents paraules. "El vostre discurs ha estat tant llarg, que del comenament no me'n recordo; tan complicat, que la part del mig no la he ents, i tan soporfer, que el final no l'he escoltat perqu m'he adormit".








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260395" title="Paulina (desambiguaci)" nonfiltered="1988" processed="1984" dbindex="101992">


Religi:;
Paulina, excomuni;

Onomstica:;
Domcia Paulina, germana de l'emperador Adri.
Pompea Paulina, dona d'Anneu Sneca el filsof ;
Paulina (emperadriu), esposa de Maxim I;
 Paulina de Wrttemberg (reina de Wrttemberg) (1800 - 1873).
 Paulina de Wrttemberg (duquessa de Nassau) (1810 - 1856).
 Paulina de Wrttemberg (princesa de Wied) (1877 - 1965).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260397" title="Domcia Paulina" nonfiltered="1989" processed="1985" dbindex="101993">
Domcia Paulina (Domitia Paulina) fou la germana de l'emperador Adri.

L'esmenta Di Cassi




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260398" title="Pompea Paulina" nonfiltered="1990" processed="1986" dbindex="101994">
Pompea Paulina (Pompeia Paulina) fou la dona d'Anneu Sneca el filsof amb el que es va casar ja gran. Era probablement filla de Pompei Paul (Pompeius Paulinus) que era comandant a Germnia durant el regnat de Ner. 

Fou molt fidel al seu marit que tamb en parla amb afecte. Estava menjant amb el seu marit quan va arribar un centuri que va portar l'orde de mort per a Sneca; el filsof va rebre la noticia amb calma i es va acomiadar de la seva dona per aquesta va insistir en qu volia morir junt amb ell; els dos es van obrir les venes junts, per Ner va ordenar tapar les ferides i salvar a la dona per no cridar l'atenci amb un acte de crueltat. Aix Paulina va viure encara uns quants anys ms.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260399" title="Paulina (emperadriu)" nonfiltered="1991" processed="1987" dbindex="101995">
Paulina fou la dona de Maxim I segons indica Ammi Marcell.

Era amigable i mirava de mitigar amb consells encertats el temperament salvatge del seu marit. Maxim I la va fer matar finalment, 
segons Sincelle i Zonares.

Fora de Marcell els altres autors noms parlen de la dona de Maxim sense donar el seu nom. Els numismtics suposen que les monedes amb la inscripci Diva Paulina i a l'altra costat la paraula Consecratio, corresponen a aquesta emperadriu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260400" title="Copa del Generalssim de futbol 1972-73" nonfiltered="1992" processed="1988" dbindex="101996">
La Copa del Generalssim  de futbol de 1972/73 (anomenada oficialment Copa del Generalsimo en castell) fou la 34a edici de la competici i la 72a si tenim en comte els diferents noms que ha rebut la Copa d Espanya des de la seva creaci. Participaren un total de 112 equips, tots els de Primera i Segona divions a ms de 74 de Tercera. El Athletic de Bilbao va obtindre el seu 22 titol de Copa, mentres que el CD Castell va disputar la seva primera, i fins ara nica, final.

A les dues primeres rondes s'enfrontaren els 74 equips de Tercera entre ells, fins que van quedar els vint que passarien a la Tercera ronda. A aquesta eliminatria ja entraren els 20 conjunts de Segona divisi. Els equips de primera comenaren a jugar des dels setzens de final, excepte el Real Madrid (actual campi de Lliga) i el Athletic de Bilbao, Burgos CF i Celta de Vigo, afavorits pel sorteig, els quals entraren als quarts de final.

Va ser una edici amb prou sorpreses. Als vuitens de final varen ser eliminats el FC Barcelona, el Valncia CF i el Reial Madrid, protagonistes de les dues darreres finals. A les semifinals va arribar l'Athletic de Bilbao com a nic equip gran. CD Castell, Sporting de Gijn i CD Mlaga, els altres semifinalistes, no havien disputat fins llavors mai una final de Copa en les seves setanta-dos edicions. Finalment, els biscans van complir els pronstics i es collocaren a la final juntament amb els castellonencs, els quals no varen encaixar un gol a Castlia en tota la competici. Tots dos equips s enfrontaren el 23 de juny de 1973 a l estadi Vicente Caldern de Madrid. El partit va finalitzar amb l'esmentada victria del rei de copes per dos gols a zero. Iaki Saz, capit dels bascos, va alar el trofeu de campions.

Primera ronda.



Segona ronda.



Tercera ronda.



Quarta ronda.



Setzens de final.



Vuitens de final.



Quarts de final.



Semifinals.



Final.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260402" title="Telegrama Zimmermann" nonfiltered="1993" processed="1989" dbindex="101997">

El Telegrama Zimmermann fou un telegrama enviat pel secretari d'Afers exteriors de l'Imperi Alemany, Arthur Zimmermann, el 16 de gener de 1917, a l'ambaixador alemany a Mxic, Heinrich von Eckardt, durant la Primera Guerra Mundial. En aquest telegrama s'instrua a l'ambaixador perqu s'adrecs al Govern mexic amb una proposta per a formar una aliana contra els Estats Units. Va ser interceptat pels britnics, i el seu contingut va accelerar l'entrada dels Estats Units en la guerra.

Contingut del telegrama.
El missatge inicial de Zimmermann incloa propostes d'aliana entre Mxic i Alemanya, mentre que Alemanya encara tractava de romandre neutral davant dels Estats Units. Com que la intenci d'Alemanya era iniciar aviat una guerra submarina sense restriccions, en el cas que aquesta poltica falls, la nota suggeria que el Govern mexic hauria d'unir-se a la causa alemanya i atacar els Estats Units. Alemanya es comprometia a oferir assistncia econmica i a retornar a Mxic els territoris de Texas, Nou Mxic i Arizona, que Mxic havia perdut en la Guerra Mxic-Estats Units, pels Tractats de Guadalupe-Hidalgo en 1848. 

Traducci al catal.

Ens proposem comenar el primer de febrer la guerra submarina sense restricci. Malgrat aix, ens esforarem per a mantenir als Estats Units d'Amrica neutrals. En cas de no tenir xit, proposem una aliana amb Mxic sobre les segents bases: fer la guerra junts, fer la pau junts, ajuda financera abundant i l'enteniment per la nostra part que Mxic reconquerir el territori perdut a Nou Mxic, Texas i Arizona.

Cal informar de tot aix al president (de Mxic) el ms secretament possible tan aviat com la guerra amb els Estats Units d'Amrica estigui a punt d'esclatar. Suggereixo tamb que el President de Mxic consideri la possibilitat de convidar el Jap, a iniciativa prpia, a adherir-se immediatament a aquest pla i, al mateix temps, oferir la seva mediaci entre Jap i nosaltres. ;

Li prego que tamb faci notar al President que la utilitzaci despietada dels nostres submarins, ofereix la perspectiva d'obligar Anglaterra a fer les paus en pocs mesos.;

Intercepci britnica.
El Telegrama Zimmermann va ser interceptat i desxifrat de manera suficient com per a poder llegir un esbs del seu contingut, pels criptgrafs Nigel de Grey i William Montgomery de la unitat de la Intelligncia Naval Britnica coneguda com a Room 40, a crrec de l'almirall William R. Hall. Aix va ser possible perqu el codi criptogrfic utilitzat per l'Oficina d'Afers exteriors alemanya (anomenat codi 0075) havia estat analitzat i parcialment desxifrat, es diu que utilitzant missatges ja desxifrats i un llibre de codis anterior capturat per Wilhelm Wassmus, un agent alemany que treballava a l'Orient Mitj. 

El Govern britnic, que volia fer pblic el contingut incriminatori del telegrama, es trobava amb un dilema: si feien pblic el telegrama, els alemanys suposarien, amb ra, que el seu codi havia estat trencat; si no ho feien, perdrien una oportunitat d'or perqu els nord-americans s'unissin a la guerra i inclinessin la balana cap al costat aliat, ja que el missatge va ser enviat durant un perode que els sentiments antialemanys es vivien amb particular intensitat: els alemanys havien torpedinat, per error, el RMS Lusitania, un vaixell de passatgers britnic, amb la prdua de diversos centenars de vides nord-americanes que hi viatjaven. 

Hi havia un altre problema ms crtic: no es podia mostrar el telegrama al Govern dels Estats Units. A causa de la seva importncia, el missatge havia estat enviat des de Berln a l'ambaixador alemany a Washington DC, el comte Johann Heinrich von Bernstorff, per a ser retransms a l'ambaixador a Mxic, von Eckardt, per tres rutes separades. Els britnics havien obtingut el telegrama per una d'aquestes lnies, la que els nord-americans havien cedit als alemanys per a comunicacions privades, en un esfor per a accelerar el projecte pacifista del President Woodrow Wilson. Els alemanys no estaven preocupats pel seu s, ats que els missatges anaven xifrats, que els Estats Units no tenien tecnologia de xifrat, i que els nord-americans no llegien (en aquest temps) els missatges diplomtics d'altres nacions. El telegrama havia partit de l'ambaixada nord-americana a Berln amb rumb a Copenhaguen i, d'aqu, via cable submar amb rumb als Estats Units a travs de l'estaci repetidora de Land's End, a Gran Bretanya, on els britnics monitoritzaven secretament les comunicacions, sense que ho sabs el govern dels Estats Units. Si els britnics revelaven l'origen del telegrama, s'hagus coms sucidi poltic, ja que aix hagus estat admetre que tamb es controlaven les comunicacions nord-americanes. Hi ha qui pensa que en aquest cas, els Estats Units no haguessin declarat la guerra a Alemanya, i possiblement les potncies centrals haguessin resistit ms temps o fins i tot guanyat la guerra. 

El Govern britnic va estimar que l'ambaixada alemanya a Washington, D.C. enviaria el missatge a Mxic usant el sistema telegrfic comercial, i que, per tant, una cpia podria trobar-se a l'oficina de telgrafs de la Ciutat de Mxic. En cas d'obtenir-ne una cpia, aquesta podria ser passada al govern dels Estats Units sota l'excusa que havia estat obtinguda per espionatge a Mxic, sense fer referncia a l'origen del descobriment. Per tant, es va contactar amb un agent a Mxic, conegut noms com el Senyor H, que va obtenir una cpia del telegrama. Per a satisfacci dels agents britnics, el telegrama a l'ambaixador a Mxic havia estat enviat utilitzant un codi vell, que podia ser desxifrat en la seva totalitat, pressumiblement perqu l'ambaixada a Mxic no tenia els codis ms nous o perqu no es va considerar que els britnics poguessin interceptar-lo a Estats Units. 

El telegrama va ser lliurat per l'Almirall Hall al Ministre de Relacions Exteriors britnic, Arthur James Balfour, qui al seu torn l'hi va donar a l'ambaixador nord-americ a Gran Bretanya, Walter Page, que al seu torn l'hi va enviar al president Woodrow Wilson.

Conseqncies. 

Mxic.
Al poc temps de rebre's el telegrama, el president Venustiano Carranza va comissionar a un dels seus generals per a verificar la validesa del projecte; la conclusi, com era d'esperar per a una poca tan incerta, confirmava que el resultat d'una ofensiva mexicana per a recuperar els seus antics territoris seria desastrs. Tractar de recuperar aquestes tres provncies (no s'ha confirmat si el projecte alemany contemplava Califrnia) portaria greus conseqncies poltiques i socials per a la poblaci i finalment acabaria en una nova guerra amb els Estats Units. Mxic tamb estava mancat de la capacitat per a re-ubicar a la poblaci angloparlant entre les seves fronteres, ni podia tampoc mobilitzar colons lleials a Mxic en aquests territoris. A ms, Alemanya no estava en condicions de proveir armes a bastament per a les hostilitats que es produirien. D'altra banda, el Govern Mexic estava ms preocupat per l'expedici punitiva sota comandament del General Pershing per a capturar Pancho Villa. En conseqncia, Carranza va declinar l'oferta de Zimmermann el 14 d'abril d'aquest mateix any, quan els Estats Units ja havien entrat a la Gran Guerra, i retirat les seves tropes de territori mexic. D'aquesta manera, Carranza va ascendir al poder sense assumptes complexos pendents de resoldre, i es va poder dedicar a reorganitzar la poltica interna de Mxic. 

Alemanya.
En un moviment impredictible, Zimmermann va confirmar l'autenticitat del seu telegrama el 3 de mar, i ho va repetir en un discurs el 29 de mar. El discurs intentava explicar la seva visi de la situaci. Va dir que no havia escrit una carta a Carranza, sin que li havia donat instruccions al seu ambaixador per una via que li semblava segura. Tamb va dir que malgrat l'ofensiva submarina, ell esperava que els Estats Units romanguessin neutrals. La seva proposta al Govern Mexic noms seria lliurada si els Estats Units declaraven la guerra, i creia que les seves instruccions eren absolutament lleials envers els Estats Units. De fet, va retreure al president Wilson haver trencat relacions amb Alemanya amb excessiva rudesa desprs que el telegrama hagus estat interceptat, i per tant l'ambaixador alemany no va tenir oportunitat per a explicar l'actitud alemanya, ja que el Govern nord-americ havia declinat negociar. 

Es pot apreciar que hi havia certa honestedat en el seu discurs, ja que va tenir ocasi per a reflexionar sobre l'impacte del telegrama i els seus efectes. Malgrat aix, tamb es va revelar que Zimmermann estava seriosament desinformat sobre la veritable fora dels Estats Units i Mxic, a ms de les delicades relacions entre els dos pasos vens. No hi ha dubte que molts mexicans donaven suport a la simple idea d'atacar els Estats Units, un ve poders amb grans ambicions. 

Estats Units.
El sentir popular entre els nord-americans era tant anti-mexic com anti-alemany. El general John Pershing havia passat ja molt de temps tractant de capturar Pancho Villa, qui era responsable de molts robatoris ramaders als Estats Units, a ms de ser l'autor intellectual de l'atac a Columbus. Aquesta expedici punitiva, que havia tingut gran cost tant monetari com poltic per al Govern dels Estats Units, va deixar com a resultat final un desgast desastrs per a l'Exrcit nord-americ i grans guanys monetaris per als habitants de les zones per on es van moure dins de Mxic. Fins i tot les forces de Pancho Villa van aconseguir apropiar-se d'un avi nord-americ i el van utilitzar per a espiar a l'enemic. El president Wilson, per tant, estava en desacord amb els resultats i preferia detenir la recerca mentre es feien noves eleccions a Mxic, esperant el nou govern, i la promulgaci d'una nova constituci (la Convenci Constitucional es trobava reunida). Les notcies del telegrama van provocar reaccions oposades en els Govern d'ambds pasos, ats que aquest tractat, en cas de realitzar-se, implicava que Mxic hauria de tenir un Govern ms amists envers els interessos d'Estats Units. El 1er de Mar el Govern nord-americ va publicar el contingut ntegre del telegrama en la premsa. Inicialment el pblic nord-americ va preferir creure que el telegrama era un frau dissenyat per a dur-los a la guerra amb el bndol aliat. Aquesta creena va ser alimentada pels diplomtics alemanys, mexicans i japonesos, i fins i tot pels pacifistes americans i pro-alemanys, que deien que el telegrama era una falsificaci. 

Encara que el Telegrama Zimmermann destacava que el que ms importava a Alemanya era que els Estats Units romanguessin neutrals mentre s'atacaven els seus enviaments, aquesta confirmaci de la seva enemistat bsica va evocar un flux de sentiments anti-alemanys. Wilson va respondre a aquesta manifestaci d'hostilitat cap als Estats Units sollicitant al Congrs que s'armessin les naus nord-americanes perqu es poguessin defensar de potencials atacs submarins alemanys. Uns quants dies desprs, el 2 d'abril, Wilson va demanar al Congrs que fos declarada la Guerra a Alemanya. El 6 d'abril el Congrs accept, duent als nord-americans a la Gran Guerra. 

Els submarins alemanys havien atacat prviament naus nord-americanes prop de les illes britniques, aix que el Telegrama Zimmermann no va ser l'nica causa de l'entrada dels Estats Units en la Guerra; per certament va jugar un paper crtic fent canviar l'opini pblica sobre el conflicte. Va ser percebut com especialment innoble que el telegrama hagus de passar de l'ambaixada nord-americana a Berln a l'ambaixada alemanya a Washington abans de passar A Mxic. Quan es va convncer al pblic  nord-americ que el telegrama era real, es va fer inevitable que els Estats Units entressin a la Primera guerra mundial.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260406" title="Acadmia Pontifcia Eclesistica" nonfiltered="1994" processed="1990" dbindex="101998">

L'Acadmia Pontifcia Eclesistica s la instituci de la Santa Seu encarregada de formar als diplomtics que treballaran a les nunciatures i en la Secretaria d'Estat. El pla d'estudis inclou Diplomcia, Economia Poltica, Dret Internacional, Histria i idiomes. Entre 1701 i 2002, l'Acadmia ha tingut 1752 alumnes. 


Histria.



Va ser fundada amb el nom d' Accademia dei Nobili Ecclesiastici en 1701 en temps del Papa Climent XI. Va ser reformada per Pius VI en 1775, Lle XII en 1829 i Lle XIII en 1879. Des de 1937 es troba sota la protecci del Cardenal Secretari d'Estat i est dirigida per un President, habitualment amb rang d'Arquebisbe, nomenat directament pel pontfex.

Llista dels Presidents de la Acadmia Pontifcia Eclesistica.

Matteo Gennaro Sibilia (1701-1704)

Francesco Giordanini (1704-1720)

Pellegrino De Negri (1721-1728)

Tommaso Giannini (1729-1739)

Conte Girolamo Formaliani (1739-1742)

Angelo Granelli (1742-1744)

Marchese Pier Matteo Onorati (1744-1762)

Innocenzo Gorgoni (1763-1764)

Paolo Antonio Paoli (1775-1798)

Vincenzo Brenciaglia (1802-1814)

Giovanni Giacomo Sinibaldi (1814-1843)

Giovanni Battista Rosani (1843-1847)

Giuseppe Cardoni 1850-1873)

Venanzio Mobili (1873-1875)

Odoardo Agnelli (1875-1878)

Placido Maria Schiaffino, O.S.B. (30 d'agost de 1878 - 18 de novembre de 1884)

Domenico Ferrata (1884 - 14 d'abril de 1885)

Luigi Sepiacci (1885-1886)

Francesco Satolli (1 de juny de 1888 - 1891)

Augusto Guidi (1892-1894)

Filippo Castracane degli Antelminelli (1895-1898)

Rafael Merry del Val y Zulueta (19 d'abril de 1900 - 12 de novembre de 1903 )

Francesco Sogaro ( 1903 - 6 de febrer de 1912)

Giovanni Maria Zonghi (5 de desembre de 1914 - 1941)

Paolo Savino (1941 - 27 d'abril de 1959)

Giacomo Testa (1959-1962)

Gino Paro (31 d'agost de 1962 - 5 de mayo de 1969)

Salvatore Pappalardo (1969 - 17 d'octubre de 1970)

Felice Pirozzi (17 d'ooctubre de 1970 - 25 de juliol 1975)

Domenico Enrici (President en funcions 1974-1975)

Cesare Zacchi (1 de juny de 1975 - 8 de juny de 1985)

Justin Francis Rigali (8 de juny de 1985 - 21 de desembre de 1989)

Karl-Josef Rauber (22 de gener de 1990 - 16 de mar de 1993)

Gabriel Montalvo Higuera (29 d'abril de 1993 - 7 de desembre de 1998)

Giorgio Zur (7 de desembre de 1998 - 29 de gener de 2000)

Justo Mullor Garca (11 de febrer 2000 - 13 d'octubre de 2007)

Beniamino Stella (13 d'octubre de 2007 - )


Papes que van ser alumnes de l'Acadmia.

(l'any s el del curs que van ser alumnes)

Carlo Rezzonico, de Venecia, coronat amb el nom de Climent XIII (1714)

Annibale della Genga, de Spoleto, coronat amb el nom de Lle XII (1783)

Gioacchino Pecci, de Anagni, coronat amb el nom de Lle XIII (1832)

Giacomo della Chiesa, de Gnova, coronat amb el nom de Benet XV (1879)

Giovanni Battista Montini, de Brescia, coronat amb el nom de Pau VI (1921)


Vegis tamb.
Acadmies Pontifcies

Enllaos externs.

 Pgina oficial;

Fonts.
La llista de Presidents s'ha fet amb material procedent de la pgina web Catholic Hierarchy i  tamb l'esmentada pgina oficial.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260416" title="Parc agrari" nonfiltered="1995" processed="1991" dbindex="101999">

Espai obert i delimitat, el propsit del qual s facilitar i garantir la continutat de l's agrari, preservant-lo de la seva incorporaci al procs urb, tot impulsant programes especfics que permetin millorar i desenvolupar el seu potencial econmic, mediambiental i socio-cultural, protegint el patrimoni natural del seu entorn.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260418" title="Torneig de Nadal de corfbol" nonfiltered="1996" processed="1992" dbindex="102000">
El Torneig de Nadal de Korfbal s el torneig de korfbal que cada any organitza durant les dates nadalanques el Korfbal Club Sant Cugat a Sant Cugat. Compta amb el suport de l'Ajuntament de Sant Cugat del Valls i de la Federaci Catalana de Korfbal.

Historial.


 Edicions .
La primera edici (2006) va constar d'un torneig per a equips de categoria jnior i un altre per als equips de categoria snior. El torneig jnior es va resoldre amb una lligueta entre els cincs equips participants, resultant guanyador l'AEE IES Montserrat Mir i Vil de Montcada i Reixac. L'edici snior la van disputar sis clubs, i la final va enfrontar el CK Vacarisses i l'Assessoria Vallparadis, una repetici de la final de la Lliga de primera divisi d'aquell mateix any, amb victria per als de Vacarisses.

A l'edici de la temporada 2007/08 es va disputar un nic torneig de categoria snior, trobant-se a la final el CE Vilanova i la Geltr i el CK Vacarisses, un altre cop repetint la final de la Lliga anterior, aquest cop per amb victria per als vilanovins. 

La tercera edici es va haver de disputar l'onze de gener de 2009 ja que la data habitual va coincidir amb la primera edici del Torneig 3 nacions organitzat per la Federaci Catalana. El format va ser 4x4, i la final la van jugar el KC Barcelona amb el Sant Lloren KC (Terrassa), guanyant aquesta edici l'equip barcelon. Tamb hi va haver un torneig per pares, on tamb l'equip barcelon es va imposar a l'egarenc del KECA.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260429" title="Miguel Torres Xile" nonfiltered="1997" processed="1993" dbindex="102001">


 
Miguel Torres Xile s un celler fundat a Curic, Xile, al 1979, per l'empresa familiar Bodegas Torres. En 230 ha, la Vinya Santa Digna cultiva Sauvignon blanc, Riesling, Gewrztraminer i Chardonnay (pels vins blancs) i Cabernet sauvignon (pels negres i rosats). Tamb es cultiva la varietat Pinot noir, que contribueix a la cuve d' un vi escums brut.

A ms dels vins que es venen sota la marca Santa Digna, les condicions de la vinya xilena han perms seleccionar algunes finques com Manso de Velasco, que produeix un Cabernet sauvignon nascut en vinyes centenries i mai  empeltades .

Tots el vins tenen un procs de fermentaci en dipsits d'acer inoxidable amb control de temperatura aix com, en el cas d'alguns vins, en la cava de criana amb botes de roure americ i de Nevers (Frana).

Miguel Torres Xile disposa d'unes 640 ha. de vinyes situades a la regi de Curic, i 86 ha ms d'arrendament. 

 Referncies .

Mauricio Wiesenthal. Diccionario Salvat del Vino. Salvat Editores, 2001.ISBN: 84-345-0932-6;

 Enllaos externs.
 web Miguel Torres Xile;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260431" title="Joventuts Hitlerianes" nonfiltered="1998" processed="1994" dbindex="102002">

Joventuts Hitlerianes (alemany Hitlerjugend o HJ) van ser creades pel Partit Nacional Socialista Alemany dels Treballadors (NSDAP) en 1926 per a crear un nou sistema d'ensinistrament per als joves alemanys amb la finalitat de proporcionar-los un entrenament militar i desenvolupar el seu enteniment i obedincia a la ideologia nazi. 

Organitzaci. 
La motivaci bsica de les HJ era la d'entrenar a futurs superhomes aris i soldats que servissin fidelment a la Alemanya nazi quan fossin adults. L'entrenament fsic i militar va ser considerat ms important que l'educaci acadmica i cientfica en totes les organitzacions de les HJ. Els joves en els campaments van aprendre a usar les armes, van desenvolupar fora fsica, van aprendre estratgies de guerra i van ser educats en l'antisemitisme. El seu uniforme consistia en una camisa marr clar i uns pantalons curts marr, similar a la d'un campament militar. Alguns nois d'alt rang duien camises negres.
Histria.
 
Les HJ van nixer a partir del Jugendbund der NSDAP (JdN), que va ser fundat el mar de 1922. Va tenir la seva primera reuni al maig del mateix any i estava reservat als barons d'entre 14 i 18 anys. Els d'edats compreses entre els 14 i els 16 anys formaven les Jungmannschaften i els majors el Jungsturm Adolf Hitler. L'organitzaci estava supervisada per les SA i dirigida al principi per Adolf Lenk. 

El JdN es va apaivagar desprs del putsch fallit de 1923 i durant l'empresonament d'Hitler. Es van fundar nombrosos grups juvenils locals per a omplir el buit, com el Grossdeutsche Jugendbewegung de Lenk i Kurt Gruber o el Schilljugend, organitzat tant a ustria com a Alemanya. En 1926, el Grossdeutsche Jugendbewegung de Gruber va ser reanomenat Hitler Jugend, Bund Deutscher Arbeiterjugend amb Gruber com a nou capdavanter, per al poc temps va ser reemplaat per Franz von Pfeffer. 

El 1928 les HJ van afegir una secci per a nois d'entre 10 i 14 anys, denominada inicialment Deutsche Knabenschaft, i que en 1931 va ser reanomenada  Deutsches Jungvolk in der Hitler-Jugend. Es va afegir la secci femenina per a joves entre 14 i 18 anys dita Schwesternschaft der Hitler-Jugend, i reanomenada Bund Deutscher Mdel (BDM) en 1930, aix com una secci per a noies ms joves, el Jungmdelgruppe, en 1931. 

El 1931 es va crear el nou crrec de Reichsjugendfhrer, i Baldur von Schirach va prendre el control de les Joventuts Hitlerianes, el National-Sozialistische Schlerbund (NSS) i el National-Sozialistische Deutsche Studentenbund (NSDSt.B), subordinat a aquest ltim. Adrian von Renteln va ser nomenat lder de les Joventuts Hitlerianes i va purgar activament la prefectura de les Joventuts de persones 'no apropiades'. No obstant aix, en 1932 quan el NSS es va unir a les HJ, el crrec d'Adrian von Renteln va ser absorbit per von Schirach. Les Joventuts Hitlerianes es van independitzar de les SA el maig de 1932, per ambds grups van ser abolits pel Govern de Weimar al juny.

Desprs de la presa del poder del partit nazi, altres grups juvenils de dretes van ser absorbits per les HJ. A partir de l'1 de desembre de 1936, sota el Jugenddienstpflicht (servei obligatori juvenil) tots els altres grups juvenils van ser abolits i els seus membres absorbits per les HJ. La pertinena a aquesta organitzaci va ser obligatria per als joves de ms de 17 anys en 1939 i per a tots els nens a partir de 10 anys en 1941. Von Schirach va ser reemplaat com lder per Arthur Axmann el 1940. A mesura que avanava la Segona Guerra Mundial, el grup va realitzar el treball dels homes allistats a les forces armades, va portar a terme la defensa antiarea i va produir molts soldats, especialment per a les SS i en particular la 12a Divisi Panzer SS Hitlerjugend sota el comandament de Kurt Meyer. 

Quan Alemanya va ser envada es va allistar a membres cada vegada ms joves de les HJ, i durant la Batalla de Berln en 1945 molts dels seus membres van ser reclutats en el Volkssturm i van constituir una part important de la defensa alemanya. Es va formar una divisi Panzerjagd (caatancs) formada per companyies de bicicletes; cadascun dels ciclistes duia dos llenagranades antitanc subjectes a banda i banda de la roda davantera i al manillar. La cpula nazi donava per fet que serien capaos de desmuntar en un instant i estar llestos per a entrar en acci contra un T-34, la qual cosa era impossible en la majoria dels casos i se'ls enviava conscientment a una mort anunciada. Les Joventuts Hitlerianes, en ser constitudes per joves menors de 18 anys, van lluitar de manera desigual, si b alguns reduts grups van lluitar amb gran coratge a la batalla (un grup va aconseguir mantenir a ratlla a una divisi de tancs sovitics durant tres dies, grcies sobretot als panzerfaust), la majoria fugien del combat quan apareixien les tropes molt foguejades de l'Exrcit Roig. Desprs de la guerra, les Joventuts Hitlerianes van ser dissoltes i abolides per a sempre.

 Organitzacions equivalents en altres pasos . 
 La Falange Espaola va organitzar seccions juvenils anomenades Flechas i Pelayos. ;
 La Itlia feixista tenia Balilla i Arditi. ;
 La Ethniki Organosi Neolaias (EON) durant l'etapa feixista a Grcia. ;
 Les ligues Croates a Crocia durant la Segona Guerra Mundial. ;
 Vegeu tamb . 
Nazisme ;
Enllaos externs.
  The History Place - Joventuts Hitlerianes;
  Rulers of the World: The Hitler Youth per Walter S. Zapotoczny;
  The Hitler Youth: An Effective Organization for Total War per Guy Nasuti;
  Film de propaganda de les Joventuts Hitlerianes 1930;
  Website sobre la Lliga de Noies Alemanyes, secci femenina de les Joventuts Hitlerianes;
  Joventuts Hitlerianes - Histria i fotografies;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260432" title="Obituary" nonfiltered="1999" processed="1995" dbindex="102003">

Obituary s una de les bandes pioneres del death metal. Es fund a Tampa, Florida el 1985 amb el nom inicial de Xecutioner. Poc abans d'editar el primer disc, Slowly we rot, canviaren el nom per Obituary. Des de llavors ha estat una de les bandes ms influents del moviment del death metal de Florida. El 1990 publicaren Cause of Death que, juntament amb Slowly we rot, sn lbums pioners i definitoris en llur gnere, entre d'altres coses per l'estil vocal del cantant, John Tardy, puix que fou un dels primers vocalistes que us l'estil purament gutural, tot portant a l'extrem l'estil de predecessors com ara els cantants de Death o Possessed. Obituary s la cinquena banda de death metal pel que fa a nombre de discos venuts segons la llista de Nielsen Soundscan, amb la xifra de 368,184 cpies venudes. El seu disc de 1992 The End Complete ha venut com mnim 103,378 cpies noms als Estats Units..

Desprs del disc de 1997 Back from the Dead, la banda manifest un cert cansament i es dissolgu temporalment. Durant la pausa, Donald Tardy toc a la banda de directe de Andrew W.K. (en llur aparici a Saturday Night Live Tardy va lluir una samarreta Obituary). Allen West es dedic als seus dos projectes: Lowbrow i Six Feet Under. Trevor Peres form Catastrophic el 2001. Obituary torn a l'activitat el 2003, la qual cosa no imped que Catastrophic continus com a projecte parallel. El disc de retorn, Frozen in Time, es public el 2005. El gener de 2007 editaren llur primer DVD, Frozen Alive. El darrer disc, Xecutioner's Return, ha estat publicat l'agost de 2007. 

Membres de la banda.
Membres actuals.

 John Tardy - veu (1985 1997, 2003 present);
 Ralph Santolla - guitarra solista (2007 present);
 Trevor Peres - guitarra rtmica (1985 1997, 2003 present);
 Frank Watkins - baix (1989 1997, 2003 present);
 Donald Tardy - bateria (1985 1997, 2003 present);

Membres anteriors.
 Allen West - guitarra solista (vegeu tamb Six Feet Under) (1985 1989, 1992 1997, 2003 2006);
 James Murphy - guitarra solista (1990 1992) (vegeu tamb Death, Disincarnate, Cancer, Testament);
 Daniel Tucker - baix (1988 1989);
 Peter Klavinger - guitarra solista (1999);
 Jack Owen - guitarra solista (una actuaci en directe el 2007);

Discografia.
Discos d'estudi.
Slowly We Rot (1989);
Cause of Death (1990);
The End Complete (1992);
World Demise (1994);
Back from the Dead (1997);
Frozen in Time (2005);
Xecutioner's Return (2007);

EPs i singles.
Don't Care (1994);

Recopilaris.
Anthology (2001);

Discos en directe.
Dead (1998);

DVDs.
Frozen Alive (2006);

Referncies.


Enllaos externs.
 ;
 Pgina d'Obituary a Roadrunner Records;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260433" title="Cirrocumulus" nonfiltered="2000" processed="1996" dbindex="102004">

Els cirrocmuls (o cirrocumulus) sn nvols bancs o llenols de nvols blancs, sense ombres, composats per elements molt xicotets en forma de grans, ondulacions, etc., units o separats i distributs amb major o menor regularitat. Estan constituts de cristalls de gel. Poden existir gotes d'aigua intensament refredades, per sn reemplaades rpidament per cristalls de gel. A vegades es pot observar una corona o irisaci. Solen presentar-se en forma de pegats, compostos per elements molt xicotets situats a poca distncia uns d'altres.  

Els cirrocmuls sovint es formen com a resultat de la transformaci d'un cirrus o cirrostratus, o com a resultat de la disminuci de grandria dels elements d'un pegat, lmina o capa d un altocmul.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260434" title="Pantalla tctil" nonfiltered="2001" processed="1997" dbindex="102005">

Una pantalla tctil (touchscreen en angls) es una pantalla que mitjanant un contacte directe sobre la seva superfcie permet l entrada de dades i ordres al dispositiu. Tamb actua com a perifric de sortida, mostrant els resultats introduts previament. Aquest contacte tamb es pot realizar amb llpis o altres eines similars. Actualment hi ha pantalles tctils que poden installar-se sobre una pantalla normal. Aix doncs, la pantalla tctil pot actuar com a perifric d entrada  perifric de sortida  de dades.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260435" title="Club Esportiu Vilafant" nonfiltered="2002" processed="1998" dbindex="102006">


El Club Esportiu Vilafant s un club de bsquet de Vilafant, a l'Alt Empord. Fou fundat el 1997 per Carles Corretger. Durant aquests anys el club tenia un snior que jugava a tercera catalana i que en nombroses ocasions va estar a punt de pujar a segona.

Durant l'any 2003 el club comen de zero, adoptant el nom de Bsquet Vilafant per als seus equips tot i que el club continuava anomenant-se com fins ara. En aquests moments s'entrenava als gimnasos de l'escola, i el president era el fill del fundador del club, que havia mort feia uns anys.

A l'actualitat, el club t ms de 80 jugadors/es dividits en 7 equips federats i l'escola. Actualment el president s en Jordi Mallorqui. Tamb t una mascota, un ocell que es diu Basvi.

La pista de joc s al costat de la piscina (exterior). El futur del club passa per la construcci del pavell, que actualment no t data d'inici.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260438" title="Riu Traun" nonfiltered="2003" processed="1999" dbindex="102007">



El riu Traun s un afluent del Danubi i es troba a l'Alta ustria.

Neix als Alps i t una longitud de 155 km. En el seu curs trobem els llacs Hallstttersee i Traunsee, i desemboca al Danubi, quan arriba a la ciutat de Linz. Algunes de les ciutat per les quals passa sn Bad Ischl, Gmunden, Wels i Traun.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260440" title="9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen" nonfiltered="2004" processed="2000" dbindex="102008">

9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen fou una unitat de les Waffen SS de l'Alemanya nazi que va combatre en la Segona Guerra Mundial en tot el Teatre d'operacions europeu (tant el Front d'Europa Occidental com el Front Oriental), des de la seva creaci el 1942, fins al final de la guerra a Europa el 8 de maig de 1945.

Historial militar.
Constituci.
La unitat es constitu en desembre de 1942, i fou enviada a Frana, en concret a Maille le Camp, per al seu ensinistrament, finalizat en la primavera de 1944.
Front Oriental.
Com a conseqncia de la situaci que es presentava a Rssia meridional, amb el setge del 1er Exrcit Panzer, l'OKW decid l'enviament del II. SS-Panzerkorps (II Cos Panzer SS) per a intentar alliberar-lo del crcol en el que havia caigut: a pesar de la inferioritat amb que s'enfrentaren a les unitats de l'Exrcit Roig, la "Hohenstaufen" i la 10a Divisi Panzer SS Frundsberg aconsiguiren obrir i mantenir un corredor, contactant amb la 6a Divisi Panzer, del 1er Exrcit Panzer, a les rodalies de Buczacz, i d'aquesta manera pogu escapar al crcol la majoria de les unitats del 1er Exrcit Panzer.

Desprs d'aquesta primera operaci en el Front Oriental, la Divisi fou enviada ms al nord, per a alliberar un conjunt de tropes cercades an la ciudad de Tarnopol; encara que aquest cop no va tenir xit, degut no sols a les dures condicions climatolgiques sin tamb a la frria i tena resistncia de les tropes russes.

Durant els mesos segents, la Divisi pass a formar part de les reserves del Grup d'Exrcits del Nord d'Ucrana, i va restar sota la seva dependncia fins el 12 de juny de 1944, quan fou enviada urgentment a Frana, concretament a Normandia, degut al desembarcament de Normandia dels exrcits dels Aliats.
Front Occidental. 
Batalla de Normanda. 
De totes maneres, no fou fins a finals d'aquest mes, el 26 de juny, quan la "Hohenstaufen", desprs de ser constantment fustigada per l'aviaci aliada durant la seva marxa d'aproximaci a la lnia de front, va passar a establir contacte amb les tropes britniques que combatien davant la ciutat de Caen. Respecte de la duresa dels combats, dna idea el fet que, desprs d'haver perdut a 1.200 homes entre morts, ferits i desapareguts, la Divisi va haver de ser transferida, el dia 8 de juliol, a la reserva de l'exrcit alemany. No obstant aix, aquest perode de descans fou de curta durada, a l'estar els homes de les SS obstinats en combats en la zona d'Eterville, Maltot i de l'estratgic tur 112, que seria recuperat i perdut en diverses ocasions en les setmanes segents; la "Hohenstaufen" va entrar en acci el 12 de juliol conjuntament amb l'artilleria de la 10a Divisi Panzer SS Frundsberg; el 16 de juliol les seves unitats d'avanada iniciaren l'assalt al tur 113, situada a l'oest del tur 112, per a prendre de travs les posicions angleses. 

No obstant aix, el 18 de juliol l'inici de l'ofensiva de l'Exrcit Britnic juntament amb els canadencs al nordeste de Caen, que va assolir enfonsar a l'exhausta lnia defensiva alemanya, van forar a la Divisi "Hohenstaufen" a suspendre la seva ofensiva. El 25 de juliol la Divisi va ser cridada novament al combat, sent desplegada al sud de Caen, on la lnia de la 272a Divisi d'Infanteria alemanya havia comenat a no poder sostenir la seva posici. Durant les setmanes segents es va decidir la reorganitzaci del desplegament de les unitats alemanyes, i l'1 d'agost de 1944 la Divisi va passar a formar part del II Cos d'Exrcit Panzer SS que combatia en la zona de Bny-Bocage. En els dies segents van tenir lloc durs combats contra les avantguardes de l'Exrcit britnic, que no van assolir frenar l'avan dels Aliats i que van obligar a la Divisi a retirar-se en primer lloc cap a la zona de Putanges-Pont-Ecrepin i desprs a Vimoutiers, per a acabar a Merri i Trun (al nord de la Bossa de Falaise). 

La contnua pressi exercida per les tropes aliades va acabar per provocar la total disgregaci de les lnies alemanyes, quedant la Hohenstaufen (com la resta de l'Exrcit alemany) obligada a efectuar una retirada precipitada a travs de tota Frana, en la qual va actuar com fora de reraguarda, amb el que va sostenir constants combats, com a Orbec, Bourg-Achard, Duclair, Laon, i Cambrai. La Divisi va ser finalment enviada a la ciutat holandesa de Arnhem per a un perode de descans, arribant a aquesta ciutat el 9 de setembre. Desprs dels durssims combats que havia participat a Normandia i la retirada per Frana, la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen comptava noms amb uns 6.000-7.000 homes, enfront dels 15.898 amb que contava el 30 de juny. 
Operaci Market Garden. 
 
En l'estat que es trobava, la Divisi no era til per al combat, pel que la hi va retirar a un sector aparentment tranquil, a la ciutat d'Arnhem, a Holanda, ciutat en la qual existia un dels principals ponts que travessaven el curs baix del riu Rin. Mentre estava en perode de descans i recuperaci en Arnhem, els aliats van desencadenar, el 17 de setembre de 1944 la Operaci Market Garden, que pretenia forar el pas del Rin per la part inferior del seu curs i la penetraci al seu travs en Alemanya. Una de les claus de l'operaci era la presa de la ciutat holandesa d'Arhem i del pont que travessava el riu en la mateixa. 

Per a l'xit de l'operaci es va assignar al sector de Arnhem a una Divisi paracaigudista britnica. La 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen, juntament amb la seva gaireb bessona 10a Divisi Panzer SS Frundsberg, es va trobar aix ficada en plena batalla i va combatre, especialment a l'oest d'Arnhem, contra els dits "Diables Vermells" de la 1a Divisi Aerotransportada britnica, evitant que els britnics assolissin el seu objectiu d'establir i consolidar un cap de pont en l'altra marge del riu Rin. Desprs de la primera fase de la batalla, la "Hohenstaufen" va ser enviada a Oosterbeek per a donar suport a les tropes alemanyes del Kampfgruppe von Tettau, que es trobaven en dificultats davant els paracaidistes  britnics i polonesos, que van ser enviats com refor a la batalla, en una segona onada. En la nit del 25 al 26 de setembre les unitats de elit aliades (gaireb la totalitat de les seves tropes paracaigudistes) havien quedat aniquilades, amb el que cap considerar que l'xit alemany a Arnhem va ser un assoliment gaireb exclusivament de la "Hohenstaufen".

Batalla de les Ardenas.
  
Enviada de nou a Alemanya per a la seva reorganitzaci, primer a Siegen i posteriorment al sector de Paderborn-Mnster, li van anar agregats nous complements i armament. El 12 de desembre, la Divisi va ser desplegada a Bad Mnstereifel i mantinguda en reserva davant la perspectiva de la imminent ofensiva alemanya a les Ardenes, i posteriorment al sud de Blankenheim i en la zona de Stadtkyll-Jnkerath-Blankenheim. El 21 de desembre, algunes unitats de la Divisi van participar en la presa en Sankt Vith, en el marc de la batalla de les Ardenas; en aquesta lluita els primers objectius, els pobles de Recht i Vielsalm, van ser conquistats amb facilitat, per la creixent activitat aria nord-americ davant la millora de les condicions climatolgiques, va assolir paralitzar l'atac alemany, obligant al comandament divisionari a suspendre l'atac i retirar la unitat a la zona de Bra i Vaux-Chavanne. 

El 31 de desembre, la Divisi va ser enviada cap al sud, per a intentar la conquesta de Bastoa juntament amb la 12a Divisi d'Infanteria. Va seguir insistint en la lluita els dies 3 i 4 de gener per la supremacia aria dels Aliats va impedir les activitats alemanyes, amb el que finalment el 7 de gener Hitler va ordenar la retirada desprs de la lnia Dochamps-Longchamps i la defensa d'aquestes posicions costs el que costs. No obstant aix, les posicions designades pel comandament eren insostenibles, amb el que el 17 i 18 de gener les tropes alemanyes es van veure obligades a regressar als seus punts de partida. Durant aquesta retirada, una vegada ms, la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen va actuar com fora de reraguarda, protegint la retirada d'altres unitats alemanyes. 

Front Oriental, de nou. 
A la fi de gener, la Divisi va ser desplegada en el sector de Kaufenheim-Mayen per a un perode de descans. No obstant aix, el collapse produt en el Front Oriental va obligar a l'OKW a destinar un cert nombre d'unitats a enfrontar-se amb l'aclaparadora superioritat de l'Exrcit Roig, amb el que la Divisi va ser enviada a Hongria per a assolir l'alliberament de les tropes alemanyes que havien quedat envoltades a Budapest (Ofensiva del Llac Balatn). A la fi de febrer, les primeres avanades havien arribat a Falubattyan, ja a Hongria, per no va ser possible llanar un atac abans del 6 de mar. Les pssimes condicions meteorolgiques, aix com la tena resistncia sovitica, van provocar el fracs d'aquesta ltima operaci ofensiva de les tropes del Tercer Reich, amb el que les restes de la "Hohenstaufen" van iniciar la seva retirada, passant per Jena, Berhida, Liter, Nemesvmos, Hidekut i, finalment, Mencseli. 

Durant aquesta retirada la Divisi va participar en durssimes lluites de reraguarda per a intentar mantenir oberta una via d'escapada per a la resta de divisions, les 5a SS-Panzer-Division "Wiking", 1a Divisi Panzer, 3a Divisi Panzer, aix com per a les restes de la 44a Divisi d'Infanteria, la 44a Divisi d'Infanteria Reichs-Grenadier-Division Hoch und Deutschmeister. L'ltima ofensiva sovitica va conduir a l'acostament de la Divisi al Reichsschutzstellung; noms el 6 d'abril, desprs de durssims combats, el que quedava de la "Hohenstaufen" va assolir alliberar-se. 
Rendici. 
El final de la guerra per als homes de la "Hohenstaufen" va tenir lloc el 26 d'abril de 1945, quan la Divisi va rebre l'ordre d'interceptar les tropes nord-americanes a la ciutat austraca d'Enns-Steyr-Amstetten i de bloquejar el seu avan fins a la conclusi de les negociacions que es comenaven a portar a terme per a la rendici de Alemanya. El 8 de maig de 1945, el que quedava de la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen es va rendir al Exrcit dels Estats Units. 
Teatres d'operacions. 
 Frana (formaci i entrenament), entre gener de 1943 i mar de  1944 ;
 Front Oriental, entre abril i juny de 1944 ;
 Front Occidental, entre juliol de 1944 i gener de 1945 ;
 Front Oriental, entre febrer i abril de 1945 ;
Condecorats amb la Creu de Cavaller. 
En total van ser 12 els components de la Divisi condecorats amb la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro. 

 Comandants .
 SS-Obergruppenfhrer Wilhelm Bittrich (15 de febrer de 1943   29 de juny de 1944);
 SS-Oberfhrer Thomas Mller (29 de juny de 1944   10 de juliol de 1944);
 SS-Brigadefhrer Sylvester Stadler (10 de juliol de 1944   31 de juliol de 1944);
 SS-Oberfhrer Friedrich-Wilhelm Bock (31 de juliol de 1944   29 d'agost de 1944);
 SS-Standartenfhrer Walter Harzer (29 d'agost de 1944   10 d'octubre de 1944);
 SS-Brigadefhrer Sylvester Stadler (10 d'octubre de 1944   8 de maig de 1945);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260441" title="Louise" nonfiltered="2005" processed="2001" dbindex="102009">

Louise s una pera en quatre actes, composta per Gustave Charpentier, amb llibret francs del propi compositor, tot i que s'ha indicat la possibilitat que contribura el poeta Saint-Pol Roux. Es va estrenar el 2 de febrer de 1900 en l'Opra-Comique.

L'pera intenta representar la vida de la classe treballadora parisenca, i a vegades se la considera un primerenc exemple d'pera verista. La vertadera estrella s la prpia ciutat, a la qual s'hi dediquen diferents pgines per descriure'n l'atmosfera. Narra la histria del dissortat amor entre Louise, una costurera que viu amb els seus pares a Pars, i Julien, un jove artista. 

Qualificada de novella musical pel seu carcter narratiu, s l'autntica obra mestra del seu autor, i l'nica que va entrar a formar part del repertori. Des de la seua estrena, l'pera va gaudir de bastant xit, llanant la carrera de la soprano escocesa Mary Garden, que va assumir el paper protagonista en una de les primeres representacions, quan la soprano titular va caure malalta. Se'n va fer una pellcula l'any 1939, amb Grace Moore en el paper protagonista. N'hi ha diversos enregistraments, i avui en dia es continua representant ocasionalment. L'ria "Depuis le jour" s una pea interpretada ben sovint en els recitals.

Personatges.
Hi intervenen fins a 35 personatges, sent una de les peres del repertori que ms intrprets necessita, i que menys permet un llument individual excepte l'ria ja esmentada. No obstant aix, poden distingir-se, com a personatges principals
Julien (tenor);
Louise (soprano);
Mare (mezzosoprano);
Pare (barton);
El Noctmbul (tenor);

Sinopsi.

Acte I.
Casa parisenca dels pares de Louise;
Louise s'ha enamorat del seu ve Julien. Al principi de l'pera, recorden com es van conixer. La mare de Louise els interromp i expressa la seua desaprovaci per Julien. L'esgotat pare arriba de treballar i la seua esposa i filla li preguen que abandone aquest treball tan exigent. No obstant aix, ell creu que s la seua responsabilitat mantenir la famlia. En el sopar, llegeix una carta que Julien va deixar proposant casar-se amb Louise. A ell li resulta indiferent, per la mare el rebutja i quan Louise defensa Julien, la mare li dna un bufetada. El pacfic pare demana a la seua filla que sega a llegir el peridic amb ell. Mentre llegeix sobre la primavera a Pars, esclata en plors.

Acte II.
Escena I
Un carrer de Pars;
Un preludi suggereix l'alba a Pars. S'ala el tel per a mostrar una escena agitada en qu tot el mn segueix les seues rutines diries i parlen de la vida en general. Apareix el noctmbul, es qualifica a si mateix l'esperit del Plaer de Pars i desprs se'n va amb la filla d'un robaveller. Apareix Julien amb un grup d'amics, bohemis com ell, per a ensenyar-los on treballa Louise. Els diu que si els seus pares no la deixen casar-se amb ell, la raptar. Julien canta a la barreja de sons que l'envolten, dient que s la veu del propi Pars. Louise i sa mare arriben al taller de costura on treballa Louise, on sa mare la porta a treballar tots els dies. Quan la mare se'n va, Julien torna. Louise li diu que l'estima, per que tamb estima molt els seus pares com per a abandonar-los. Julien intenta persuadir-la que fugisca amb ell, i finalment la conven que han de fer-ho aviat. 

Escena II
Al taller de Louise;
Les costureres bromegen amb Louise, per estar enamorada. Se sent fora una banda i Julien canta una serenata. Les xiques li admiren pel seu aspecte i la seua veu. Louise sigillosament se'n va, per a fugir amb Julien.

Acte III.
Una caseta prop de Pars;
L'acte s'obri amb l'ria ms coneguda, "Depuis le jour"; els amants s'han traslladat a un caseta des de la que es veu Pars i en l'ria ella canta la felicitat de la seua nova existncia i el seu amant. Desprs canten un llarg duo d'amor. Entren molts bohemis i coronen Louise com la Reina de Montmartre. El Noctmbul presideix com a Rei dels Ximples. Apareix la mare de Louise i acaba la festa. Li parla a Louise de la malaltia de son pare i que sol anar a l'habitaci de Louise en meitat de la nit, encara que han acordat tenir-la per morta. Fins i tot Julien es commou, i deixa que Louise el deixe, amb la promesa que tornar quan ell ho desitge.

Acte IV.
La casa parisenca dels pares de Louise;
El pare ha recuperat la salut. De nou treballa, per ha acabat acceptant filosficament la pobresa. La seua recuperaci pot atribuir-se a la tornada de Louise, a qui pren en els seus braos, tot cantant-li una can de bressol. No aconsegueix animar-la, perqu ella enyora Julien. Se sent un alegre vals fora, i ella canta bojament, a l'amor i la llibertat. Els seus pares queden sorpresos, i el pare va enutjant-se per moments. Escridassa Louise i li demana que se'n vaja; si aix s el que ella vol... que se'n vaja a dansar i riure. Ell comena a atacar-la, per la mare s'interposa. Louise se'n va corrents de casa per a viure de nou amb Julien. Aleshores, el pare s'adona del que ha fet. La crida: "Louise, Louise!". Ella se n'ha anat i, desesperat, ell mostra el puny a la ciutat que li ha robat a la seua filla: "Pars!", diu, i aix acaba l'pera.

ries destacades.
"Depuis le jour" (Louise);
"Can de bressol" (Pare);

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260443" title="Masmorra" nonfiltered="2006" processed="2002" dbindex="102010">
Tracta dels castells Europeus.;

Una masmorra s una pres subterrnia on els condemnats hi estan tancats. 

Etimologia.
En angls, la paraula masmorra (dungeon) deriva del francs antic donjon, que procedeix del Llat dominus, "Senyor".

Tanmateix, en francs, la paraula donjon significa "mantenir" (un tipus de torre), i la paraula oubliette o cachot (un tipus de pres) s una traducci ms apropiada de la paraula catalana "masmorra". Aquesta paraula s un fals amic.

Histria.


En el seu s medieval original, la masmorra era la principal torre d'un castell que consistia en la posici final de defensa on els soldats podien refugiar-se quan les fortificacions externes eren destruides.Tamb era un lloc segur, encara que no comfortable, on tenir els presoners. Un cop es va haver construit una vivenda ms luxosa per al senyor del castell, la masmorra va passar a usar-se principalment amb aquest objectiu. Aquest significat ha desenvolupat en el temps tamb el significat de pres subterrnia o cripta, tpicament construida a sota d'un castell. 

Al 1613, Anton Praetorius va descriure la situaci terrible dels presoners de les masmorres al llibre Grndlicher Bericht ber Zauberei und Zauberer (Thorough Report about Wizardry and Wizards).

Caracterstiques.
No obstant moltes masmorres reals sn nicament individuals, recinte amb una porta gruixuda o amb un nic accs des d'un forat o una trapa al terra de l'habitaci superior, l's de les masmorres per torturar, juntament amb l'associaci dels humans amb les pors de quedar-se atrapats sota terra, han convertit les masmorres en una metfora poderosa en diferents contextos.

Vegeu tamb.
Oubliette;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260449" title="Josep Guardiet i Pujol" nonfiltered="2007" processed="2003" dbindex="102011">
Josep Guardiet i Pujol (Manlleu, 1879 - Barcelona, 3 d'agost de 1936) fou un religis catal.

Va estudiar al seminari de Vic i es va doctorar en teologia a la universitat pontifcia de Tarragona. Desprs de ser rector de les parrquies d'Ullastret, Olesa de Montserrat, de la Santssima Trinitat de Sabadell i de l'esglsia del Pi de Barcelona, el 1916  va ser nomenat rector de l'esglsia de Sant Pere de Rub, ciutat on va tenir una forta activitat i influncia, creant l'Esbart Dansaire de Rub el 1923, l'Escola Montserrat, el concurs de pessebres, el casal popular, el diari endavant i cultura femenina.

Al principi de la guerra civil espanyola fou capturat per uns anarquistes i afusellat a la carretera de l'Arrabassada.

El 1942 es va recollir una part dels seus pensaments en el llibret de 19 pgines Primera serie de frases y ancdotas del Reverendo Doctor Josep Guardiet i Pujol, Prroco de Rub, 3 de Agosto de 1942, Sexto aniversario de su martirio

Se li ha dedicat un carrer a Manlleu i una plaa a Rub.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260455" title="Joan Baptista Mari Picornell i Gomila" nonfiltered="2008" processed="2004" dbindex="102012">
Joan Baptista Mari Picornell i Gomila (Palma, Mallorca 1759 - San Fernando de Nuevitas, Cuba 1825) fou un metge i poltic mallorqu. Es gradu en magisteri a la Universitat de Salamanca on fou company de l'abat Jos Marchena, i es dedic a l'ensenyament a Madrid, on fund una escola de primeres leltres i public uns quants tractats pedaggics. Va formar part de la Sociedad Econmica de Amigos del Pas de Madrid, i potser va ser francma. Va presentar al comte de Floridablanca una memria, influda per Pestalozzi, on defensava la implantaci d'un ensenyament estatal unificat, que havia de posar ms mfasi en la formaci poltica delsa alumnes per tal que coneguessin els seus drets i deures. Sembla que l'escs inters de les autoritats pel seu projecte li va provocar una gran frustraci que l'empent a fer conspiracions.

El 1795 fou un dels instigadors de la Conspiraci de San Blas de 1795 amb Manuel Corts, Sebastin Andrs i Jos Lax, ra per la qual fou desterrat a La Guaira (Estat de Vargas, Veneuela). All conegu Manuel Gual i Jos Mara Espaa, amb els quals planej l'aixecament que pretenia constituir Veneuela en repblica independent, i al conspirador catal Josep Russinyol. Descoberta la conspiraci, el 1797 aconsegu d'escapar i pass a les Antilles, on predic les seves idees revolucionries i tradu al castell la Declaraci dels Drets de l'Home i del Ciutad el 1798.

Ms tard collabor en la insurrecci de Francisco Miranda, i marx a Nova York i el 1805 a Frana, on es gradu en medicina. El 1811 torn a Veneuela, on Miranda el va fer intendent de la policia de Caracas, per en fracassar la revolta el 1812 s'exili a Nova York, on va fer de metge. Sobtadament, el 1815 va obtenir el perd de Ferran VII i treball al consolat espanyol de Nova Orleans i desprs a Cuba, on va morir.

 Obres . 
 Discurso sobre los mejores medios para excitar y fomentar el patriotismo en una monarqua (1790);
 Discurso preliminar dirigido a los americanos (1797) ;
 La cancin americana (1797);

 Referncies .


 Enllaos externs .
 La conspiraci de Picornell i Gual;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260458" title="Conspiraci de San Blas" nonfiltered="2009" processed="2005" dbindex="102013">
Conspiraci de San Blas fou un moviment de caire republic esdevingut a Madrid el 1795, inspirat en la Revoluci Francesa, i que pretenia una revolta de les masses populars aprofitant la crisi econmica i la creixent impopularitat de Manuel Godoy. Els inspiradors foren el pedagog illustrat Joan Baptista Mari Picornell i Gomila, Manuel Corts, Sebastin Andrs i Jos Lax. El moviment va fracassar i els conspiradors foren desterrats a Veneuela. Un cop all, Picornell fou confinat a La Guaira (Estat de Vargas), on ide un nou intent clandest amb Manuel Gual i Jos Mara Espaa, que fracass novament.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260460" title="Astrofotografia" nonfiltered="2010" processed="2006" dbindex="102014">

L'astrofotografia, o astrofoto, s un tipus especialitzat de fotografia que consisteix en la captaci d'imatges dels cossos celestes, de vegades amb unes tcniques i un material especfic. L's de la fotografia dins l'astronomia presenta una srie d'avantatges en relaci a l'observaci directa, ja que a l'emulsi fotogrfica, exposada durant un temps prou llarg, tamb queden recollides radiacions visibles d'intensitat massa feble per poder ser percebudes per l'ull hum, fins i tot amb l'ajuda de potents telescopis.

A ms l's d'emulsions particularment sensibles permet l'estudi dels cossos celestes que emeten radiacions compreses en zones de l'espectre lluminosos a les quals l'ull hum no s sensible. Sovint, tamb es fan servir sistemes digitals, basats en detectors CCD o sensors CMOS, refredats a temperatures molt baixes per disminuir el soroll electrnic. Grcies a l's de filtres interferencials, tamb s possible obtenir fotografies noms d'algunes lnies espectrals, obtenint per tant informacions sobre la composici de la seva font de llum. Per a la prctica de l'astrofotografia, poden emprar-se cmeres digitals compactes de qualitat i cost accessible, amb diferents qualitats d'ptica i opcions de configuraci sobre el temps d'exposici, sensibilitat, obertura i focus, que permeten l'obtenci de bones imatges.

 Enllaos externs .
 Astrofotografia i imatges CCD ;
 WikiHOW: Com fotografiar el cel nocturn.;
 Histria de l'astrofotografia ;
 Frums d'astrofotografia i cincies afins;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260464" title="El Escorial (desambiguaci)" nonfiltered="2011" processed="2007" dbindex="102015">

Municipi;
 Municipi de la Comunitat de Madrid, El Escorial. ;
Monestir;
 Obra monumental del segle XVI situada al municipi anterior, Monestir de l'Escorial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260470" title="Haustori" nonfiltered="2012" processed="2008" dbindex="102016">

Un haustori s un rgan propi d'una planta parsita que te la funci d'absorbir substncies nutrcies de la planta hosta. En les plantes vasculars generalment es tracta d'una arrel modificada, anomenada arrel xucladora, com s el cas dels frares (Orobanche), o b pot tenir origen caulinar com en el cas dels cabells de Venus (Cuscuta). En els fongs s un filament miceli especialitzat que perfora les parets cellulars dels teixits de la planta que s parasitada.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260474" title="Lliga espanyola de futbol sala" nonfiltered="2013" processed="2009" dbindex="102017">
La Lliga espanyola de futbol sala (anomenada oficialment Liga Nacional de Ftbol Sala (LNFS)) es la mxima competici de futbol sala espanyola. s organitzada per una associaci esportiva de caire professional de mateix nom (LNFS).

La LNFS es va fundar l'any 1989, com a resultat de la fusi de diversos organismes que realitzaven competicions separades. Actualment organitza dues competicions, la Divisi d'Honor i la Divisi de Plata.

El campi de la Divisi d'Honor s'enfronta al vencedor de la Copa d'Espanya en la Supercopa d'Espanya i al vencedor de la Lliga de Portugal en la Copa Ibrica.

 Historial .


 Clubs participants .
La temporada 2007/08 prenen part a la divisi d'honor els segents equips dels Pasos Catalans:
Armiana Valncia;
FC Barcelona;
Benicarl Onda Urbana FS;
Platges de Castell FS;

 Enllaos externs .
Liga Nacional de Futbol Sala;

Categoria :Competicions de futbol sala
Categoria :Competicions esportives a Espanya







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260476" title="Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci" nonfiltered="2014" processed="2010" dbindex="102018">
Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci (AUA) fou una entitat independentista catalana fundada el 8 de juny de 1991 per Eva Serra i Puig, Blanca Serra i Puig, Teresa Alabrnia i Domnech, Anton Massaguer, Carles Bentez, Llus Maria Xirinacs, Jaume Soler i Pastells (alcalde d'Arbcies), Xavier Garriga i Cuadras (alcalde de Sant Pere de Ribes), Toni Infante (TUC) i Jordi Muoz. Era formada per militants del Moviment de Defensa de la Terra, antics membres de Terra Lliure i alguns procedents de la Crida a la Solidaritat (Carles Riera). Tenia un tarann ecologista i antimilitarista, integrador i no pas discriminador, que practicava la democrcia directa.

El seu primer acte poltic es va dur a terme amb el XX Aniversari de l'Assemblea de Catalunya el 7 de novembre de 1991, presentant-se com a projecte unitari de l'independentisme. El mar de 1993 es va integrar en l'Assemblea d'Unitat Popular.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260478" title="Jaume Soler i Pastells" nonfiltered="2015" processed="2011" dbindex="102019">
Jaume Soler i Pastells s un poltic independentista catal. Havia estat militant d'ERC, per com a membre de la Candidatura d'Unitat Popular (CUP) ha estat alcalde d'Arbcies des de les eleccions municipals de 1979 fins el 2003. Ha dedicat gran part de la seva vida a la solidaritat internacional, i ha estat, secretari del Fons Catal de Cooperaci al Desenvolupament. Tamb ha defensat la creaci de Conselleries de Solidaritat i cooperaci i de Consells Municipals de Solidaritat, que impliquin tan els ajuntaments com els ciutadans. Fou un dels impulsors de l'Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci (AUA) el 1991-1993.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260481" title="guas de So Pedro" nonfiltered="2016" processed="2012" dbindex="102020">



guas de So Pedro s un municipi brasiler de l'Estat de So Paulo, s el segon municipi brasiler amb menor extensi territorial amb una superfcie de 3,64 km.

s una estana hidromineral, una de les 11 existents a l'Estat de So Paulo.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260482" title="Teresa Alabrnia i Domnech" nonfiltered="2017" processed="2013" dbindex="102021">
Teresa Alabrnia i Domnech s tcnica de Serveis Personals del Districte de Sant Mart (Barcelona). Militant histrica del PSAN, s mare de Nria Cadenas i Alabrnia, militant de Maulets que fou empresonada sota l'acusaci pertnyer a Terra Lliure. Fou una de les fundadores de l'Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci i actualment s membre del Consell Escolar Municipal de Barcelona en representaci de l'Ajuntament. Tamb s afiliada a la Lliga per la Lacitat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260489" title="Objecte astronmic" nonfiltered="2018" processed="2014" dbindex="102022">
Un objecte astronmic s una entitat fsica significativa, una associaci o estructura que la cincia ha confirmat que existeix a l'Univers. Aix no significa necessriament que la cincia actual no en refuti la seva existncia. Alguns objectes astronmics, com Themis o Neith, a la llum d'estudis ms recents, s'han considerat que no existeixen. Altres, com Plut o Ceres, s'ha demostrat que sn d'una naturalesa totalment diferent del que s'havia suposat. En aquests casos, la comunitat cientfica ha d'arribar a un consens pel que fa a la classificaci d'aquests objectes. L'existncia d'objectes astronmics que es basa en proves cientfiques indirectes sn considerades hiptesis.

Un objecte astronmic es pot confondre fcilment amb un cos celeste. El terme "cos" indica un objecte simple, com un planeta, i en canvi, podem considerar que el cintur d'asteroides s un objecte astronmic. Finalment, cal tenir present que la Terra no s un objecte o cos celeste, per s que s un objecte o cos astronmic.

 Taula d'objectes astronmics .

A continuaci es presenta una taula amb llistes de les categories generals d'objectes astronmics, i al costat es mostra la seva localitzaci o estructura.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260494" title="Redlibre" nonfiltered="2019" processed="2015" dbindex="102023">



RedLibre s una comunitat interessada en el desenvolupament de xarxes de telecomunicacions lliures.

Principalment RedLibre ha estat vinculada amb les  comunitats wireless on ha estat el nexe d'uni d'aquestes comunitats. 

Histria.

El projecte RedLibre va ser creat el Setembre de 2001 per Jaime Robles basat en la filosofia dels projectes de codi obert.
Va ser el primer projecte de xarxes lliures a l'Estat Espanyol inspirat per moviments similars als Estats Units com New York Wireless i  Seattle Wireless.

RedLibre va nixer com a tal perqu es va considerar que un projecte d'aquest tipus necesitava molta gent (Massa crtica) per poder arribar a quelcom amb cara i ulls i en comptes de generar un projecte local l'objectiu va ser generar un projecte gran on totes les persones castellanoparlants puguessin reunir-se i posar en com les seves idees i projectes. 

Temps ms tard, va nixer ANURI (Asociacin Nacional de Usuarios de Redes Inalmbricas) amb l'objectiu d'oferir un suport legal als usuaris d'aquest tipus de xarxes.

A partir del naixement de RedLibre,  (2001-2002) van aparixer centenars de comunitats wireless a tot el mn, on tots registraven dominis i creaven pgines Web amb el_seu_poblewireless o la_seva_ciutatwireless; era un moment de noves expectatives.

 Conflictes . 

Moltes d'aquestes comunitats wireless i en contra de la seva prpia filosofia, van veure a RedLibre com una amenaa i en comptes d'unir-se per generar una xarxa comuna i tenir a RedLibre com a punt de trobada van veure que era un projecte que ntentava fer-se amb el control de les xarxes lliures a l'Estat Espanyol i no s'hi van sumar. Aquests problemes van frenar el creixement i desenvolupament de les xarxes lliures a l'Estat Espanyol, que van optar per treballant independentment en petits grups.

Enllaos externs.
 Redlibre;
 Jaime Robles, fundador de Redlibre;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260500" title="San Carlo alle Quattro Fontane" nonfiltered="2020" processed="2016" dbindex="102024">


San Carlo alle Quattro Fontane (tamb anomenada San Carlino) s una esglsia construda entre 1638 i 1641 a la ciutat de Roma. Dissenyada per Francesco Borromini (1599-1677), s una de les peces mestres de l'arquitectura Barroca.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260503" title="Van Gogh pintant gira-sols" nonfiltered="2021" processed="2017" dbindex="102025">


Van Gogh pintant gira-sols (en francs Van Gogh peignant des tournesols) s un quadre de Paul Gauguin, fet el 1888 a Arle, on retrata a Vincent van Gogh. Es conserva al Museu van Gogh d'Amsterdam.

L'escena est captada des de dalt. L'enquadrament retalla els components essencials: el pintor, la paleta, el cavallet i la taula amb el gerro de gira-sols. El centre del quadre queda bastant buit. La tela s de canems amb una superfcie granular. Gauguin aplicava pintura relativament seca en una capa fina.


Els gira-sols, un dels temes preferits de van Gogh, s'han convertit en un smbol de la relaci entre els dos pintors. Quan es van conixer a Pars, el 1887, Gauguin li va demanar intercanviar el quadre Dos gira-sols per un dels seus. 


El 1888 van conviure durant dos mesos a Arle, a l'anomenada Casa groga. Van Gogh, tot esperant Gauguin, va decorar la seva habitaci amb quadres de gira-sols. Gauguin la descriu d'aquesta forma:
En la meva habitaci groga hi havia gira-sols d'ulls porpra sobre un fons groc. Estaven en un gerro groc sobre una taula groga. En un cant del quadre hi havia la signatura del pintor: Vincent. El sol groc que brillava a travs de les cortines grogues de l'habitaci inundava d'or tota aquesta magnfica florida  Oh, s, el div Vincent estimava el groc  jo adorava el vermell.

La relaci entre els dos artistes va ser intensa. S'admiraven mtuament i alhora rivalitzaven i discutien fins que la relaci va acabar sobtadament de forma trgica. Van Gogh treballava de forma rpida i impulsiva. Gauguin preferia uns treballs ms elaborats, amb diferents estudis preliminars. Gauguin ho resumeix en una ancdota:
Vincent va voler preparar una sopa, per no s com va barrejar els ingredients; indubtablement com barrejava els colors en els seus quadres. El cas s que no ens la vam poder menjar.;
El retrat de van Gogh pintant gira-sols reflecteix la tensi entre els dos pintors. La mirada s trastornada, estn el bra i maneja el pinzell de forma forada com un autmat. La posici tensa s una mostra de la seva inestabilitat. El contrast del fons, amb lnies de color horitzontal sense contingut, ressalten l'nim del pintor. Van Gogh reconeix el seu estat: Era jo realment, tal com era llavors, extremadament cansat i carregat de tensi. Segons Gauguin, l'apreciaci de van Gogh va ser: Sc jo realment, per embogit.

El quadre va ser pintar a principi de desembre, quan els gira-sols no estan florits. s possible que van Gogh estigus pintant alguna cpia de les mltiples variacions que va fer dels gira-sols. Amb aix Gauguin posa de relleu una altra de les diferncies que tenien. Mentre ell preferia pintar de memria, combinant diferents elements, van Gogh advocava per pintar els models trets de l'observaci directa de la natura.


Anys desprs, quan Gauguin ja es trobava a la Polinsia, va pintar uns gira-sols sobre una cadira al costat d'una finestra amb una dona tahitiana. s un tribut i un record al seu company.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260504" title="Gal d?Entrenament de la Fora Aria" nonfiltered="2022" processed="2018" dbindex="102026">


El Gal d Entrenament de la Fora Aria (angls: Air Force Training Ribbon) s la distinci ms baixa de la Fora Aria dels Estats Units, situant-se noms per sobre de les condecoracions estrangeres.

Va ser autoritzat pel Cap de l'Estat Major de l'Aire el 12 d'octubre de 1980. Es atorgat a tots els membres en servei a la USAF al completar l'entrenament inicial d'accs desprs del 14 d'agost de 1974. Al desembre de 1986 el criteri s'ampli i s'autoritz la seva concessi a tots aquells que estiguessin en servei actiu al desembre de 1986, sense tenir en compte si havien completat l'entrenament inicial. 

No s atorgada per completar l'entrenament tcnic, els cursos de desenvolupament de carrera i altres. Al completar entrenaments posteriors (l'Entrenament Militar Bsic (BMT) per optar a promocionar; l'entrenament per l'Escola de Candidats a Oficial (OCS), etc.), atorguen un nou gal senyalat per una fulla de roure.

La Marina dels Estats Units i els Guardacostes no tenen una distinci equivalent. El gal est prohibit sobre tots els uniformes de servei naval; i els Marines tampoc no tenen cap equivalent, per reben la seva insgnia (l'liga amb el Globus i l'ncora) al finalitzar el seu entrenament bsic. L'Exrcit t el Gal del Servei a l'Exrcit.

Va ser dissenyat per l'Institut d'Herldica.

Est format per una franja central vermella, flanquejada per una blava, una groga i una blau fosc.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260514" title="Axel Rudi Pell" nonfiltered="2023" processed="2019" dbindex="102027">

Axel Rudi Pell (nascut el 27 de juny de 1960) s un guitarrista alemany de heavy metal. Comen la carrera amb la banda Steeler (1984-1988), i a partir de 1989 endeg el seu projecte personal, anomenat simplement Axel Rudi Pell. En aquest projecte hi haun tocat msics de primer nivell com els bateries Jrg Michael i Mike Terrana, o els cantants Rob Rock, Jeff Scott Soto i Johnny Gioeli. Axel Rudi Pell hi practica un heavy metal d'estil molt clssic i meldic, sempre amb un gran espai per al llument de la guitarra solista  i un considerable mfasi en les ballades (tal com ho mostren les tres recopilacions de ballades que ha publicat).

 Membres de la banda .
 Membres actuals .
Axel Rudi Pell (guitarra rtmica i solista);
Johnny Gioeli (veu);
Mike Terrana (bateria);
Ferdy Doernberg (teclats);
Volker Krawczak (baix);
 Membres anteriors .
Veu. 
Charlie Huhn (1989);
Rob Rock (1991);
Jeff Scott Soto (1992-1997);

Baix. 
Jrg Deisinger (1989);
Thomas Smuszynski (1989);

Bateria.
Jrg Michael (1989-1998);

Teclats. 
Georg Hahn (1989);
Rdiger Knig (1989);
Kai Raglewski (1991-1992);
Julie Greaux (1993-1996);
Christian Wolff (1997);

 Discografia .
 Amb Steeler .
Steeler (1984);
Rulin' the Earth (1985);
Strike Back (1986);
Undercover Animal (1988);

 Amb Axel Rudi Pell (en solitari) .
Discos d'estudi.
Wild Obsession (1989);
Nasty Reputation (1991);
Eternal Prisoner (1992);
Between the Walls (1994);
Black Moon Pyramid (1996);
Magic (1997);
Oceans of Time (1998);
The Masquerade Ball (2000);
Shadow Zone (2002);
Kings and Queens (2004);
Mystica (2006);
Diamonds Unlocked (2007);

Recopilatoris.
The Ballads (1993);
The Ballads II (1999);
The Wizard's Chosen Few (2000);
The Ballads III (2004);

Discos en directe.
Made in Germany (1995);
Knights Live (2002);

DVDs.
Knight Treasures (Live and More) (2002);

 Enllaos externs .
Pgina oficial;
Axel Rudi Pell a l'Encyclopaedia Metallum;
Axel Rudi Pell a Metal Storm;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260516" title="Portomaggiore" nonfiltered="2024" processed="2020" dbindex="102028">

Portomaggiore s un municipi itali, situat a la regi d'Emlia-Romanya i a la provncia de Ferrara. L'any 2004 tenia 12.128 habitants.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260517" title="Federico Martin Aramburu" nonfiltered="2025" processed="2021" dbindex="102029">
Federico Martin Aramburu, nascut el 20 de gener de 1980 a La Plata (Argentina), s un jugador de rugbi argent, evolucionant al lloc de centre (rugbi) (1,82 m i 86 kg).









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260518" title="Campionat del Mn de Futsal de l'AMF" nonfiltered="2026" processed="2022" dbindex="102030">
El Campionat del Mn de Futsal de l'AMF s la competici de seleccions nacionals mundials de futbol sala organitzada per l'Associaci Mundial de Futsal (AMF).

Entre 1982 i 2000 la competici fou organtizada per la FIFUSA, organitzaci predecessora de les actuals UEFS i AMF.

 Historial .


Vegeu tamb.
Associaci Mundial de Futsal;
Selecci Catalana de Futbol Sala;

Enllaos externs.
 Associaci Mundial de Futsal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260526" title="Carlos Carbonell Pascual" nonfiltered="2027" processed="2023" dbindex="102031">

Carlos Carbonell Pascual, originari d'Alcoi (Alacant), s l'actual seleccionador nacional absolut de l'equip de judo de Malta. Als 30 anys s'ha convertit en el primer entrenador espanyol de judo que es fa crrec d'un equip d'una altra naci, Malta.

Biografia. 
Va nixer a Alcoi (Alacant) el 14 de desembre de 1976. Fill de Jos Carbonell Carbonell i de Milagros Pascual Domnech. Va comenar a practicar el judo en el Colegio San Roque y San Sebastin en 1984, abans de fer els 8 anys. En 1987, continua practicant judo en el Club de Judo Alcoi, per millorar en la prctica d'aquest esport. Als 22 anys, en 1998, va decidir anar a estudiar el TAFAD (Tcnico Superior en Animacin de Actividades Fsicas y Deportivas) a Elx i va comenar a entrenar el club de judo de la campiona olmpica Miriam Blasco, club al qual va representar durant 3 anys a la primera divisi de la lliga espanyola. El 2000, va rebre el diploma oficial com a instructor de judo de la Reial Federaci Espanyola de Judo. El 2002, va decidir marxar al Regne Unit perqu al club de judo de Miriam Blasco l'havien informat que a Bath hi podria compaginar els estudis universitaris amb el judo.

A finals del 2006, el secretari general de la Uni Europea de Judo (EJU) volia un entrenador per a la seva selecci del seu pas (Malta) i a la Universitat de Bath van considerar que Carlos Carbonell era el candidat que complia millor els requisits per fer-se crrec de l'equip.

 Premis .
 Centre d'Esports .



Enllaos externs.
 Web de Carlos Carbonell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260536" title="Campionat del Mn de Futsal de la FIFA" nonfiltered="2028" processed="2024" dbindex="102032">
El Campionat del Mn de Futsal de la FIFA s la competici de seleccions nacionals mundials de futbol sala organitzada per la FIFA.

Campionat del Mn de Futsal FIFA.


Medaller.


Vegeu tamb.
FIFA;

Enllaos externs.
 FIFA;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260537" title="Estvia" nonfiltered="2029" processed="2025" dbindex="102033">



Estvia rebaudiana s una espcie pertanyent al gnere Estvia. Aquest gnere recull unes 150 espcies d'herba i arbusts de la famlia dels girasols (Asteraceae), nativa a l'Amrica del Sud i a l'Amrica Central subtropical i tropical. Stevia rebaudiana s anomenada comunament com a fulla dola, fulla de sucre, o simplement estvia, i s mpliament coneguda per les seves fulles dolces. Com a substitut del sucre, el gust de l'stevia s ms suau i dura menys que el sucre, tot i amb aix el seu extracte pot arribar a tenir un gust amarg o fins i tot deixar un regust de regalssia en concentracions altes.

 Nomenclatura .

 Nom cientfic complet: Stevia Rebaudiana Bertoni;
 Famlia: Asteraceae;
 Sinonmia: ka a he e, hierba dulce, estevia, azcar verde.
 Noms populars (catal): Estvia;
 Etimologia: La forma catalana del nom d aquesta planta s l adaptaci del nom cientfic del gnere, accentuant grficament la e afegida davant de la s inicial. Aquesta adaptaci es veu reforada pel fet que la forma llatinitzada Stevia prov del nom del botnic valenci del segle XVI P.J. Esteve.

 Ecologia .

 Distribuci mundial: La Stevia rebaudiana s originaria de la flora sudamericana i es cria espontniament en l hbitat semirid de les zones muntanyoses de Amambay a Paraguai i a les zones adjacents del Brasil. La Stevia rebaudiana ha passat a cultivar-se a extenses rees de tot el mn i de manera ms extensiva en pasos com Xina, Jap, Corea, Tailndia, Taiwan, Israel, etc.
 Distribuci al Principat: No es coneix cap plantaci a Catalunya, ja que el seu s no est gaire ests a Europa.
 Hbitat: Habita en regions semirides. En estat silvestre creix en terrenys arenosos, poc frtils per amb un bon drenatge. Requereix dies llargs, i molt de sol. ;

 Descripci .

La Stevia rebaudiana s un arbust arriba als 90 cm d altura i es caracteritza per tenir les fulles de color verd brillant, simples, pubescents, ellptiques, dentades i alternes, les quals mesuren entre 3 i 5 cm de llarg per 1,5 a 2 cm d amplada. Les tiges sn herbcies, epigees, pubescents i rectes; tendeixen a ramificar-se desprs del primer cicle vegetatiu i tenen tendncia a inclinar-se. Les arrels filiformes sn essencialment superficials i tenen suficient fora vital per facilitar el rebrot de la planta. Una secci engruixida de l arrel s enfonsa a ms profunditat. Sn fibroses i perennes, i s l nica part de la planta on no hi ha estevisids.
s una planta dioica que presenta inflorescncia racemosa amb flors petites, tubulars i de color blanc, sense fragncia perceptible. S agrupen en panncules corimboides formades per petits capituls axilars que van creixent poc a poc. Les seves flors les pollinitzen les abelles. El periant est constitut per un calze dialispal i per una corolla dialiptala. En les nostres latituds no s habitual que doni fruits frtils. Els fruits sn aquenis dotats d un vill que el vent transporta amb facilitat. 
La Stevia rebaudiana pertany a una espcie algama (de fecundaci creuada), una propietat molt important des de punt de vista comercial ja que en la zona d origen existeixen altres 150 espcies de Stevia que la poden fecundar. 

 Farmacologia .


 Part utilitzada (droga): En les fulles es troben els principis actius.
 Composici qumica: ;
Hetersids diterpnics: estevisids (6%), dulcsids, rebaudisids A, B, C, D i E. Els estevisids fan que les fulles siguin de 10 a 30 vegades ms dolces que el sucre. El gust dol s degut als glicsids d esteviol, principalment a l'esteovisid i al rebaudisid A.
L estevisid s una pols blanca cristallina, inodora, no higroscpica, no fermentable, de gust dol fins i tot en solucions molt diludes i molt soluble en aigua. L estevisid s un edulcorant natural no nitrogenat extremadament dol. En estat pur s 300 vegades ms dol que la sacarosa. Entre les propietats fisicoqumiques desitjables per a l elaboraci d aliments podem destacar la resistncia a la calor, l alta solubilitat en aigua i en solucions hidroalcohliques, la resistncia a pH i el fet que no aporta calories. 
 Usos medicinals: ;
La Stevia rebaudiana s una planta que regula el sucre de la sang, redueix la pressi arterial i regula l aparell digestiu en general. Tamb actua favorablement en moltes persones amb ansietat, redueix greix i s dirtica. Una altra aplicaci de la Stevia sn les grgares bucals amb una infusi de la mateixa. S ha observat un efecte similar a altres antisptics qumics com la clorhexidina, que actua com a preventiu de les caries bucals.
Destaquen els efectes que t per a la qualitat de vida dels diabtics, els quals es poden beneficiar de les propietats reguladores dels nivells de sucre a la sang que aporta la ingesti de fulles tendres de la Stevia. Els estudis mdics constaten que el principi actiu de la planta indueix a les cllules beta del pncrees a produir per elles mateixes quantitats importants d'insulina, el qual contribueix a reduir la glucosa en sang que s la causa de la diabetis mellitus 2.  
 Accions farmacolgiques:
Intensament edulcorant (l esteovisid s entre 200 i 300 vegades ms dol que la sacarosa). Laxant osmtic d acci suau. Lleugerament hipoglucemiant i hipertensor, antibacteri. Indicat per l estrenyiment. Succedani del sucre pels diabtics.
 Toxicitat: Desprs de molts estudis, no s ha observat toxicitat.

 Observacions .

Un dels seus principis actius, l estevisid, t com a principal obstacle per la comercialitzaci el que s anomena un retrogust que per ser eliminat requereix processos de laboratori costosos. Tot i aix, la ingesti de fulles tendres s molt ms econmica i igual de saludable i amb ms propietats medicinals que els extractes purificats. 

 Legislaci: Actualment la Stevia no pot comercialitzar-se com aliment. El 2007 la Associaci Europea de la Estevia EUSTAS, va presentar la sollicitud d autoritzaci com aliment nou (novel food) per les fulles de l estvia i tamb va sollicitar pels extractes purificats (mnim 95%) l estatut d additiu alimentari edulcorant. ;

 Utilitzaci: La dosis que solen utilitzar la major part de persones que han observat efectes beneficiosos s de 4 fulles tendres menjades directament abans de dinar o quan es dina i 4 fulles ms abans o mentre se sopa. Si no es disposa de fulles tendres es pot preparar una infusi de fulla seca (una infusi al mat i una altra al vespre). La dosis per una infusi s una cullereta de postres de fulla seca trossejada per tassa d infusi. ;

 Histria: Aquesta planta era usada en l poca precolombina pels guarans de la regi, que l anomenaven herba dola, i era usada com a edulcorant per al mate i per a altres infusions. Aquest arbust no va cridar l atenci dels colonitzadors, i no va ser fins la seva identificaci pel naturalista paraguai Moiss de Santiago Bertoni el 1887 que es van descobrir les seves propietats edulcorants. El 1905 es va registrar com Stevia Rebaudiana Bertoni en els llibres internacionals. Tres anys ms tard, Juan B. Aranda Jimnez, marit de Vera Bertoni (filla del Dr. Bertoni), a Port Bertoni   Alt Panam, realitza el primer cultiu extens. El 1921 l'estevisid es registra com una substncia 300 vegades ms dola que el sucre davant la Uni Qumica Internacional. Ms tard s obtenen preparats per diabtics i tamb es realitzen investigacions sobre l estructura qumica de la stevia als Estats Units. El 1959 es planta en el Jard Botnic de Rio de Janeiro, es porten altres espcies a So Paulo i all comencen els estudis dels diversos laboratoris de Brasil i del mn. El 1966 comena a Paraguai la venda de  ka-he , en fulles, sota el nom de  Dulce t del Paraguai  del senyor De Gsperi. A partir d aquests anys s intensifica la investigaci de la stevia a pasos d arreu del mn, per sobretot comena el gran aven al Jap. S estudien tots els seus principis actius, es comprova la innocutat i all la indstria japonesa inicia la seva industrialitzaci que continua favorablement fins l actualitat. El 1993 s incorpora l estevisid al Codi Alimentari Nacional. Al setembre de 1995 la Food and Drug Administration (FDA) dels EEUU va aprovar la stevia, autoritzant la seva venta noms en les tendes naturistes, a fi de no interferir amb els interessos de les indstries productores d edulcorants artificials. Aquest recorregut de la Stevia rebaudiana, t com objectiu demostrar la seva antiguitat en la naturalesa, tot i resultar desconeguda per infinitat de persones. Quan va morir Bertoni, les investigacions les va continuar l agrnom Juan B. Aranda Jimnez (gendre del Dr. Bertoni). Per falta d una producci massiva i organitzada no van convncer els pasos industrialitzats d importar aquesta planta, per temor que no hagi suficient matria primera per a satisfer les demandes que es crein en el futur.

 Cultiu: La Stevia rebaudiana creix en terrenys arenosos i poc frtils, i s plurianual, de manera que cada primavera rebroten nous i nombrosos brots des de sota les arrels. s necessari reproduir aquesta planta per esqueixos, durant la primavera i mitjans d agost. D una planta que rebroti durant la primavera se n poden obtenir de 200 a 500 plantes, esqueixant contnuament. La recollecci de fulles (droga de la planta) es fa justament abans de la floraci, per tal de mantenir la mxima concentraci possible de principis actius. Amb un bon adob orgnic s suficient una aplicaci a l any i a l inici de la primavera, i si utilitzem adob mineral o qumic s`haur d aplicar cada 30 dies i sempre dos mesos desprs del trasplantament. Aquest arbust s molt resistent als fongs i als insectes, per tant, l s d insecticides ser mnim, cosa que ens permetr extreure el mxim partit de la planta sense preocupar-nos de les possibles toxicitats produdes per un suposat tractament amb insecticides o antifngics.

Enllaos externs.

Investigaci, notcies, receptes i altra informaci de Stevia rebaudiana

Stevia, la planta de los diabticos

Stevia o hierba dulce: alternativa natural a los edulcorantes

La Stevia, endulzante natural

Stevia Per

Estevia i la Cocacola

Estevia, un endulzante natural

Bloc Josep Pmies

La stevia en el salon Algusto, Josep Pmies

Article sobre els efectes de la Stevia en la diabetis

European Stevia Association

 Notes i referncies .


Bibliografia.

V.V.A.A. Curso de Botnica. Trea Ciencias.

Cabrera, Angel L. Flora de la provincia de Jujuy. Repblica Argentina. Editorial INTA.

  


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260538" title="Campionat d'Europa de Futsal de la UEFA" nonfiltered="2030" processed="2026" dbindex="102034">
El Campionat d'Europa de Futsal de la UEFA s la competici de seleccions nacionals europees de futbol sala organitzada per la UEFA.

 Historial .


Vegeu tamb.
UEFA;

Enllaos externs.
 UEFA;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260539" title="Anys" nonfiltered="2031" processed="2027" dbindex="102035">
Anys s un poble de la parrquia d'Andorra de La Massana. Est situat a 1307 metres d'altitud, i en destaca la capella Sant Cristofol, patr del poble. 

Anys celebra la Festa Major el 10 de juliol, dia en el qual, seguint l'antiga tradici, el rector beneeix els cotxes a la plaa del poble



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260545" title="Comparses de Vilanova" nonfiltered="2032" processed="2028" dbindex="102036">
Les Comparses sn un dels actes ms populars del Carnaval de Vilanova i la Geltr i sens cap mena de dubte, el que hi t ms participaci, ja que la pregunta que ronda setmanes abans de Carnaval per la vila sempre s "Surts a la Comparsa?". 

Les comparses es fan per parelles, les quals s'han d'inscriure en alguna de les ms de seixanta associacions que hi participen, com a federades o no. S'estructuren en un centenar de banderes infantils, juvenils i adultes, acompanyades cadascuna d'elles per una formaci musical d'un mnim de nou msics que interpreten, sobretot, El Turuta, marxa que en el temps ha esdevingut un himne tcit i inamovible d'aquesta data. Altres marxes molt audibles durant el Diumenge de Comparses i sobretot a la plaa de la Vila, sn, com ja hem dit, El Turuta, Amparito Roca, del mestre Teixidor i Paquito el Chocolatero amb el seu peculiar ball.

Vestuari.
Cada entitat presenta en els seus comparsers un uniforme diferent: 
Banderes per edat, que no tenen menys de 50 parelles.
Els homes duen armilla, americana, camisa o mocador diferents, identificant-los aix amb l'entitat de procedncia.
Les dones duen vestit i mant de Manila, guarnint el seu cap amb un o dos clavells que tamb presenten diversitat de colors. ;

La Festa.
La desfilada  de les comparses es duu a terme per tota la ciutat, a ritme d'El Turuta, ballant i dansant sense parar durant tot el mat. La culminaci de la festa es fa en diverses concentracions-batalles de caramels, projectils autoritzats i insubstitubles durant aquest dia, a la plaa de la Vila, entren unes 20 banderes per concentraci, en pau i saltant al s d'El Turuta donant voltes a l'esttua de Josep Toms Ventosa, que presideix la plaa, fins que des del balc de l'Ajuntament s diu la famosa frase "Vilanovins, vilanovines, comparsers i comparseres, la plaa s vostra!" i comena una impressionant lluita de caramels entre banderes. Desprs, a la mateixa plaa amb els mateixos comparsers es balla Paquito el Chocolatero amb el peculiar ball i just desprs es coregen tot tipus de cntics, des de el fams "Oeoeo!" fins a "s de Sitges qui no boti". Per acabar es balla un pasdoble, habitualment l'Amparito Roca.

A la tarda, es ballen a la plaa de les Cols les Danses de Vilanova i els Balls Vuitcentistes, presentant aquests la particularitat que cada home s flanquejat per dues dones.

Les Danses de Vilanova presenten els moviments de passeig, punt pla, galop i passeig de sortida. Actualment sn interpretades per una cobla, encara que aquesta tradici s molt anterior a l'aparici d'aquest tipus de formacions musicals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260547" title="Font primria" nonfiltered="2033" processed="2029" dbindex="102037">

Les fonts primries sn aquelles que han estat creades durant el perode de temps que est sent estudiat, o creades ms endavant per un participant dels successos estudiats, com seria el cas de les memries. Aquestes fonts reflecteixen el punt de vista individual d un participant o d un observador. Les fonts primries permeten el investigador posar-se tan a prop com s possible als successos histrics o al perode de temps que s est investigant. 

 Tipus .
Alguns exemples de fonts primries poden ser:

 Llibres de la mateixa poca la qual s est investigant;
 Memries. ;
 Cartes. ;
 Entrevistes. ;
 Autobiografies. ;
 Diaris o revistes de la poca ;
 Manuscrits;
 Discursos;
 Fotografies;
 Gravacions de udio;
 Gravacions de vdeo;
 Pellcules de l'poca;
 Etc.

 Enllaos externs .
 Com distingir entre fonts primries i secundries de la biblioteca de la Universitat de Califrnia ;
 Fonts primries, secundries i terciries de la biblioteca de la Universitat James Cook ;
 Trobar fonts primries a les colleccions de les majors biblioteques d'investigaci usant ArchiveGrid ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260549" title="Conestable" nonfiltered="2034" processed="2030" dbindex="102038">
El terme Conestable ha designat diversos crrecs al llarg de la histria, variant les seves atribucions segons el lloc i el moment histric al qual  fem referncia. Deriva de l'expressi llatina comes staulari el cap de les cavallerises dels emperadors romans del baix imperi. Dins de la Corona catalanoaragonesa la conestablia era un ttol que equivalia al cap suprem de l exercit del rei, amb atribucions militars com les del senescal.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260550" title="Fargesia rufa" nonfiltered="2035" processed="2031" dbindex="102039">

La Fargesia rufa s una espcie de bamb, del gnere Fargesia de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s coneguda en xins com a qingchuan jianzhu (), amb el significat de "Fargesia Qingchuan". Quingxuan s un comtat en la prefectura de Guangyuan, al nord de  Sichuan. Aquest bamb es troba en les zones altes d'aquesta provncia, com tamb en el sud de Gansu. La planta s una font d'alimentaci important per al panda gegant.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260552" title="Llac Chargoggagoggmanchauggagoggchaubunagungamaugg" nonfiltered="2036" processed="2032" dbindex="102040">
Lake Chaubunagungamaug, ms conegut com el Llac de Webster, s un llac de la Ciutat de New England a Webster, Massachusetts.  Est situat prop de la frontera de Connecticut i t una superfcie de 5.83 km.

Vegeu tamb.
Llanfairpwllgwyngyllgogerychwyrndrobwllllantysiliogogogoch;

Enllaos externs.
La histria del llac ;
NY Times - Notcia del llac al NYTimes ;
La can del llac ;
Mapa del Llac ;
Fotos del Llac Chaubunagungamaug ;
Fotos de Llac Chaubunagungamaug ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260554" title="Aitor Egurrola i Leizeaga" nonfiltered="2037" processed="2033" dbindex="102041">

Aitor Egurrola i Leizeaga (Barcelona, 24 de juny de 1980) s un jugador d'hoquei patins catal, que actualment juga al FC Barcelona.

S'inici en l'hoquei patins jugant a l'HCP Castelldefels, equip del que va renunciar la temporada 1992/93 per passar a jugar a la UE Horta. Desprs de tres anys, fitx pel FC Barcelona. La temporada 1998/99 s'estren en categoria absoluta com a porter suplent i fins al dia d'avui ha format part de l'esquadra blaugrana. A ms a ms, ha estat internacional per la selecci estatal, aconseguint trofeus com el Campionat d'Europa o la Copa de les Nacions. 

Palmars.
 FC Barcelona .
 7 Copes d'Europa (1999/00, 2000/01, 2001/02, 2003/04, 2004/05, 2006/07, 2007/08);
 2 Supercopes d'Europa (2000/01, 2001/02);
 2 Copes Intercontinentals (2006, 2008) ;
 5 Copes Continentals (2001/02, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07);
 10 OK Lligues / Lligues espanyoles (1998/99, 1999/00, 2000/01, 2001/02, 2002/03, 2003/04, 2004/05, 2005/06, 2006/07, 2007/08);
 5 Copes del Rei / Copes espanyoles (2000, 2002, 2003, 2005, 2007);
 3 Supercopes espanyoles (2003/04, 2004/05, 2006/07) ;
 1 Copa de la CERS (2005/06);

 Selecci espanyola .
 2 Campionats d'Europa;
 2 Copes de les Nacions;

Enllaos externs.
 Perfil al web del FC Barcelona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260556" title="Vilar (desambiguaci)" nonfiltered="2038" processed="2034" dbindex="102042">


Urbanisme:;
Un vilar era una agrupaci d'habitatges a l'poca medieval;

Geografia:;
el Vilar, nom amb qu tamb s coneguda la poblaci del Villar, o Villar del Arzobispo, als Serrans;
el Vilar, poble del municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages;
el Vilar, poble del municipi de Lles de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya;
el Vilar, poble del municipi de Santa Cristina d'Aro, al Baix Empord;
el Vilar, poble del municipi de Vilallonga dels Monts, al Rossell;
el Vilar d'Aro, poble del municipi de Sant Feliu de Guxols, al Baix Empord;
el Vilar de Cab, poble del municipi de Cab, a l'Alt Urgell;
Vilar de Canes, municipi de l'Alt Maestrat;
Vilar de Infesta, parrquia del municipi de Redondela, a Galcia;
el Vilar d'Urtx, cap del municipi de Fontanals de Cerdanya, a la Baixa Cerdanya;

Esglsies i monestirs:;
la Mare de Du del Vilar, santuari del municipi de Blanes, a la Selva;

Personatges:;
Antonio Vilar, actor portugus (1912-1995);
Joan Vilar, jurista catal del segle XV;
Pierre Vilar, historiador francs (1906-2003);
Pon Andreu de Vilar, 30 president de la Generalitat de Catalunya (segle XV);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260558" title="Fargesia dracocephala" nonfiltered="2039" processed="2035" dbindex="102043">


La Fargesia dracocephala s una espcie de bamb, del gnere Fargesia de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

L'espcia s nativa de la Xina central. En xins se l'anomena longtou jianzhu (), amb el significat de Fargesia de Cap de Drac. El nom cientfic deriva del grec antic, amb el mateix significat. Creix en les xones altes del sud de Gansu, a l'oest de Hubei, en la part sud de Shaanxi i en el nord de Sichuan. Aquesta planta s una important font d'alimentaci del panda gegant.

Hom comercialitza un bamb amb el mateix nom cultivat a l'oest, per es tracta d'una altra espcie que no s'ha descrit fins a fa poc, la Fargesia apicirubens. Per a ms confusi, la fargesia dracocephala es ven algunes vegades com a Fargesia rufa, que s una tercera espcie independent.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260561" title="Mehmet I" nonfiltered="2040" processed="2036" dbindex="102044">

Mehmet I elebi (turc otom:          , I.Mehmet o elebi Mehmet) (1389   26 de maig de 1421) va ser sold de l'Imperi Otom. elebi (que significa cavaller s considerat com el segon fundador de l'Imperi.

Era un dels fills de Baiazet I i Devlet Hatun. Va sortir victoris en la disputa pel poder durant l'interregne otom, i desprs de derrotar el seu germ Musa a Chamurli el 1413 es va fer coronar sold a Adrianpolis (Edirne). Va refer l'Imperi, va traslladar la capital de Bursa a Adrianpolis, i va conquerir territoris a Albnia, l'emirat turc de Candaroglu, i el regne armeni de Cilcia dels mamelucs. Tamb va respectar els termes del pacte contragut amb l'emperador bizant, a qui reconegu com a "pare i senyor". 

Mehmet I va morir als 47 anys desprs de vuit anys de regne de l'Imperi reunificat, tot i que havia governat com a prncep independent durant la prctica totalitat del perode d'onze anys de l'interregne que segu la mort del seu pare. Va ser enterrat a Bursa, en un mausuleu al costat de la mesquita que hi havia fet construir, i que per les seves decoracions de porcellana verda es anomenada la Mesquita Verda. Mehmet tamb va fer acabar la gran mesquita de Bursa que el seu avi Murat I havia comenat, la construcci de la qual havia estat descuidada durant el regnat de Baiazet. Tamb va ser patr de la poesia i les arts.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260563" title="La Madeleine (desambiguaci)" nonfiltered="2041" processed="2037" dbindex="102045">

 Municipi;
 municipi francs, La Madeleine. ;
 Esglsia;
 esglsia francesa, Esglsia de la Madeleine.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260565" title="Illa Ernst Thlmann" nonfiltered="2042" processed="2038" dbindex="102046">
L'Illa Ernst Thlmann (en alemany: Ernst-Thlmann-Insel, en castell: Cayo Ernesto Thaelmann o Cayo Blanco del Sur) s una illa cubana allargada, de 500 metres d'amplada i 15 quilmetres de llarg en el Golf de Cazones. Cont formacions d'esculls altament desenvolupades amb un grau alt de biodiversitat i s'hi troben un cert nombre d'espcies amenaades, incloent-hi corall negre i diverses espcies de peixos d'esculls ornamentals. T platges extenses, en gran part verges, i proporciona rees d'aixopluc per a peixos  L'illa s inhabitada, fora de turistes ocasionals i les iguanes indgenes i ocells que hi tenen el seu hbitat all.

Amb motiu d'una visita oficial el mes de juny de 1972 Fidel Castro va regalar l'illa Cayo Blanco desprs anomenada del Sud (en angls: South White Key) a l'Alemanya Oriental. L'illa va ser rebatejada en honor del poltic comunista alemany Ernst Thlmann, que era el lider del Partit Comunista d'Alemanya (KPD) durant la major part de la Repblica de Weimar. Com a compensaci, Cuba va rebre el 6 % de la quota del mercat mundial del sucre refinat, que fins aleshores corresponia a l'empresa estatal de la RDA Nordsternzucker VEB Trobi. Fins i tot desprs de l'esfondrament del Bloc Oriental, Cuba va seguir beneficiant-se d'aquesta quota, permetent al pas oferir sucre al mercat europeu. 

Segons un article del diari Neues Deutschland datat el 20 de juny de 1972, el lider cub va anunciar el canvi de nom de l'illa, i una de les seves platges va passar a dir-se Playa RDA (en angls: GDR Beach, en alemany: Strand der DDR). El noticiari de la televisi estatal de l'Alemanya Oriental, Aktuelle Kamera, va informar sobre la cerimnia de transferncia de sobirania de l'illa i la inauguraci d'un bust d'Ernst Thlmann el 18 d'agost de 1972, amb la presncia de l'ambaixador de la RDA, alguns delegats de l'Alemanya Oriental, i un centenar de representants cubans. 

L'any 1998, l'illa va ser colpejada amb severitat per l'hurac Mitch, deixant molt malms el bust d'Ernst Thlmann.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260572" title="Constant Huret" nonfiltered="2043" processed="2039" dbindex="102047">

Constant Huret (Ressons-le-Long, 26 de gener de 1870 - Pars, 18 de setembre de 1951) va ser un ciclista francs, especialitsta en curses de llarga distncia, que va crrer a finals del segle XIX i primers del XX. Era anomenat "le Boulanger" (el Forner).

Va guanyar 4 edicions el Bol d'Or i una la Bordeus-Pars, amb un temps que fou rcord de la cursa durant 34 anys.

Henri de Toulouse-Lautrec el va emprar com a model per al seu cartell La Chaine Simpson.

Palmars.
1894;
 Campi de Frana de mig fons;
 1r al Bol d'Or;
1895;
 1r al Bol d'Or;
1898;
 1r al Bol d'Or;
1899;
 1r a la Bordeus-Pars;
1902;
 1r al Bol d'Or;
1909;
 Campi del mn de migfons;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Constant Huret ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260573" title="Rosa Lpez" nonfiltered="2044" processed="2040" dbindex="102048">
Rosa Gloria Lpez Corts, ms coneguda com Rosa Lpez o Rosa d'Espanya, (Granada, 14 de gener de 1981) s una cantant espanyola. Guanyadora del concurs televisiu Operacin Triunfo en la seva primera edici (2001), i del concurs televisiu Mira Quin Baila! en la seva tercera edici (2006).

Biografia.
Cantant granadina guanyadora de la primera edici del concurs televisiu Operacin Triunfo. En 2002 va ser triada per a representar a Espanya en el Festival d'Eurovisi que es va celebrar en Tallinn (Estnia) on va quedar en 7a posici amb la can "Europe's living a celebration", amb la qual es va donar a conixer per a tota Europa i Amrica llatina. El programa va aconseguir el Guinness al major monopoli en venda de discos i el moment ms vist d'Eurovisi.

Discografia.
Rosa (2002).
El 25 d'abril edita el seu primer lbum, "Rosa", un treball amb 14 canons que inclou dues versions de "Europe's living a celebration" i un duo amb el seu company Manu Tenorio en el tema "L'Aposta". El disc, produt per Alejo Stivell, compta amb la collaboraci de compositors de la talla de Jos Luis Perales o Armando Manzanero, que van compondre canons per a ella. Rosa canta a ms un tema que la seva admirada Aretha Franklin va immortalitzar en els seixanta: "I say a little prayer". En el transcurs d'aquesta gira, pat uns problemes a la veu que l'obligaren a retirar-se una temporada.

Ahora (2003).
El 29 d'octubre, tot just un any i mig desprs del seu debut discogrfic, arrib "Ahora", el segon disc de Rosa. La cantant va voler estar present en la selecci dels catorze temes que inclou aquest nou disc, tres d'ells compostos per ella mateixa titulats "Ahora sabes como soy" composta amb 14 anys, "Destinacin" i "T", tema dedicat als seus fans; el resultat s un lbum que combina diversos estils: des del dance a la balada passant pel funk i el pop. 

Ojal (2004).
A l'abril inicia la gira "Ahora 2004" amb la qual recorre gran part de la geografia espanyola amb 25 concerts. La gira finalitza el 28 d'octubre del mateix any en l'Auditori de Barcelona amb l'enregistrament del DVD "Rosa en concierto", que ms tard seria editat i posat a la venda. El seu tercer lbum, "Ojal", publicat al novembre, s un disc nadalenc en el qual interpreta versions de nadales famoses aix com canons indites. "Ojal" va arribar a les botigues amb un regal, una participaci de Nadal per a la loteria d'aquell any. El disc va vendre ms de 100.000 cpies, fent histria en el mn de la msica ja que mai a Espanya s'havia venut 100.000 cpies d'un disc de Nadal.

(2005).
En l'estiu l'artista andalusa participa en la gira "Blues&friends" al costat de La Blues Band de Granada. Tamb va collaborar en la banda sonora de "Torrente 3: El Protector" interpretant el tema principal de la pellcula i en el disc "De Benidorm a Benicssim" on canta "Una eternidad" al costat dels 12Twelve .

Me siento viva (2006/07).
Va participar en el programa "Mira quin baila!" de TVE i s'hi va proclamar guanyadora amb ms del 62% dels vots a favor (enfront de la seva amiga Milene Domingues, entre altres participants). El seu quart disc, "Me siento viva", va sortir a la venda el 30 de maig. D'ell s'extreu un primer senzill: "Ms", un tema discotequer en el qual es dna a conixer a una Rosa amb nou look i 40 quilos menys. Com segon single, llana la balada "Ms all". El disc va ser gravat per Ten Productions (Sabadell) amb la producci de Xasqui i Toni Tenn, en els Cove City Sound de Nova York sota la productora Wake Music (responsable del so d'Anastacia, Jennifer Lpez, Celine Dion o el musical Chicago). Donen Hetzel va mesclar part de les canons del disc en els Hitvision Studios (Sucia), famosos per haver participat en la confecci de "Confession on a dance floor" de Madonna. Martin Ankelius va mesclar la part ms electrnica i ballable d'aquest "Me siento viva". Gaireb un mes desprs de publicar el disc va comenar una gira que va acabar l'octubre de 2007. Rosa ha prestat la seva imatge i veu per al tema "El futuro est en tus pies", destinat al Mundial de Patinatge Artstic que es va celebrar del 27 de novembre al 10 de desembre de 2006 al Palau dels Esports de Mrcia. Ha collaborat per al disc d'OT 2006 "Adelante" interpretant una can del seu disc amb els concursants del programa de Telecinco.

El 27 de desembre TVE va celebrar una galla especial per a seleccionar el millor disc de l'any entre 15 treballs. El pblic, amb les seves trucades, va triar "Me siento viva", com el millor disc de l'any amb un percentatge del 27%. Al febrer collabor com actriu en la srie "Manolo i Benito Corporeision" d'Antena 3 TV i al mar aparegu a la srie "Planta 25" de CMT. En aquest any va reprendre la gira "Me siento viva" amb ms de 62 concerts. A la sarsuela "Gran Via... cant Alcal" que amb motiu de San Isidro se celebr per segon any a Madrid, Rosa interpret "Pobres chicas las que tienen que servir" en el paper de Menegilda, la criada que apareix en la sarsuela de Chueca i Valverde "La Gran Via".

(2008) Promeses.
Mentre prepara el seu nou treball discogrfic collabora en alguns esdeveniments benfics com el Concert 300 segons, celebrat a Madrid el dia 15 de mar. El seu cinqu treball discogrfic s'espera  per al 7 d'octubre. 

Promeses reuneix una selecci de clssics del pop-rock internacional, adaptats a l'espanyol com Jura'm , la versi del temi  Promise em , de la cantant britnica Beverly Craven, ademas de temes de Michael Bolton, Whitney Houston o Scorpions entri altres.

Veu. 
Reconeguda com una de les millors veus d'Espanya, La seva veu correspon a la d'una soprano dramtica baixa, Es caracteritza per tenir una veu potent, profunda, brumosa i aterciopelada. El seu timbre ha anat arribant a un color mes esps a travs del pas del temps reforat per un fort vibrato ms acusat i dens. Quant al seu melodioso color fosc i aquesta gran expressivitat interpretativa s prpia d'una gran diva del soul i del gospel. La seva qualitat vocal s'ha vist reconeguda per Anastacia: `` aquest podero, aquesta fora, ser capa de sentir aix la msica , aix es fa     ``Rosa t una veu que m'agradaria escoltar sempre, tamb Allunyo Stivel (cantant ,productor i crtic musical) va fer referncia al seu talent quan es va aventurar a dir en el jurat d'Operaci Triomfo que Rosa s la ``veu d'Espanya   .Al llarg de la seva carrera Rosa Lpez ha demostrat tenir una veu molt verstil, sent capa moure's en gran diversitat d'estils musicals passant per estils mes comercials com el pop, disc, retro, balli, funky, techno, rock o b, per altres menys comercials com la belada clssica, el bolero, la cobla, soul, jazz, blues, swing i gospel.

 Eurovisi  . 
Una vegada acabat OT, va haver un tercer bloc del programa dedicat exclusivament a trobar la can i intrpret idoni per a representar a Espanya en Eurovisi. En l'ltima galla, OT: Eurovisi, el pblic va decidir que Rosa represents a Espanya en el Festival d'Eurovisi, que se celebraria en Talln (Estnia) el 22 de maig de 2002. Amb la can Europe's living a celebration, Rosa i el seu cor de companys de OT (els concursants David Bisbal, David Bustamante, Chenoa, Gisela i Geno) van quedar en 7 posici amb 81 punts,% un balan ms aviat discret desprs de les altes expectatives dels mitjans de comunicaci espanyols. Encara aix el programa d'Eurovisi va aconseguir una audincia de 14.380.000 (85,2%Share) aconseguint el rcord de Share al moment ms vist de la histria de la televisi a Espanya, des que existien les televisions privades (1990) i tamb des que existien el barmetre de audencias (1993). A ms va ser el programa de televisi ms vist a Espanya fins a la celebraci de la final de la Eurocopa 2008.

Premis. 
(2002)
Guanyadora Operacin Triunfo

Claus d'Or d'Armilla i Granada
 
Premi Andalusia Jove-Junta d'Andalusia 
Filla Predilecta de Lachar (Granada)
 
Premi ARI 2002- A.R.I.
 
Granadins Ideals- Diari Ideal
 
Padrina d'Honor- Neuro-Afeic (Granada)
 
Imatge de Granada- Hotels  MA
 
Imatge de Granada - Partit Andalucista
 
(2003)
Rosa 
Premis GECA- GECA 
Artista ms benvolguda-"Dia a Dia" - T5. 

IV Premi El Pblic-Canal Sud Rdio 

Micrfon de Plata- APEI 

(2004)
Ambaixadora de Granada- Fiture 

Premi Cadena Dial 2003- Cadena Dial 

Medalla Creu Roja de Granada

(2006)
Antena d'Or- Federaci d'Associacions de Rdio i Televisi d'Espanya

XVIII Premis Glissando- Carrera Artstica 

Disc de l'Any 2006

(2007)
Premis Estavella Intercoiffure- Apartat Msica

 Enllaos externs .

 Web oficial ;
 Asociacin Miles de Estrellas ;
 Blog Martarosa.com ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260575" title="Bambusa arnhemica" nonfiltered="2045" processed="2041" dbindex="102049">


La Bambusa arnhemica s una espcie de bamb del gnere Bambusa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s una de les tres espcies de bamb originries d'Austrlia, que creix al nord-oest del Territori del Nord en les riberes del Kakadu.

 Enllaos .
 La Bambusa arnhemica en la GrassBase ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260577" title="IES Montilivi" nonfiltered="2046" processed="2042" dbindex="102050">


L'Institut IES-SEP Montilivi est situat a Girona, al Montilivi. S'hi cursen estudis complets d'ESO, FP i Batxillerat. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260579" title="Esglsia de la Madeleine" nonfiltered="2047" processed="2043" dbindex="102051">

L'esglsia de la Madeleine s a la plaa de la Madeleine al 8 districte de Pars. Constitueix un dels millors exemples de l'estil neoclssic en arquitectura.

La seva construcci es va prolongar durant 85 anys a causa dels trastorns poltics de Frana al final del segle XVIII i al comenament del segle XIX. Els canvis poltics de l'poca en van fer modificar moltes vegades la destinaci i els plans.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260580" title="Ruta 1" nonfiltered="2048" processed="2044" dbindex="102052">
La ruta 1 s la primera ruta de Pokmon.

Pokmon.
Generaci I.


Generaci II.


Generaci III.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260581" title="Bambusa balcooa" nonfiltered="2049" processed="2045" dbindex="102053">


La Bambusa balcooa o Bamb Balcooa s una espcie de bamb del gnere Bambusa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

D'origen hind, s molt popular al Vietnam com a aliment. Es pot utilitzar per bastir construccions temporals. De creixement molt rpid, pot escapar-se de les mans si no se'n t cura. Pot assolir una alada de 25 metres, amb un gruix de 15 cm.

 Enllaos .
 La Bambusa balcooa a la plana Bamboo Australia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260584" title="Bambusa tulda" nonfiltered="2050" processed="2046" dbindex="102054">


La Bambusa tulda (en angls ndian Timber Bamboo) s una espcie de bamb del gnere Bambusa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Est considerada una de les espcies de bamb ms tils; a l'ndia se l'us en grans quantitats per a la fabricaci de pasta de paper. Pot assolir una alada de 15 metres, i un gruix de 8 centmetres.

 Enllaos .
 La Bambusa tulda a la plana Bamboo Australia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260588" title="Antoon van Schendel" nonfiltered="2051" processed="2047" dbindex="102055">

Antoon van Schendel (Lage Zwaluwe, 9 de maig de 1910 - Muret, Frana, 6 d'agost de 1990) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1935 i 1947, aconseguint 6 victries, entre elles dues etapes al Tour de Frana.

Palmars.
1937;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de l'Oest ;
1938;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-oest;
1939;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1941;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Midi;

Resultats al Tour de Frana.
1936. 32 de la classificaci general;
1937. 33 de la classificaci general;
1938. 50 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1939. 38 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Antoon van Schendel ;
Palmars d'Antoon van Schendel ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260590" title="Jos Manuel Pinto Colorado" nonfiltered="2052" processed="2048" dbindex="102056">
Jos Manuel Pinto Colorado (Puerto de Santa Mara, Cadis, Espanya, 8 de novembre del 1975) s un futbolista espanyol. Juga de porter i pertany al FC Barcelona, equip pel que va fitxar desprs d'una cesi de 6 mesos.
 Trajectria . 
 Com futbolista . 
Pinto es va formar en el CD Safa San Luis de la seva localitat natal, fins els 18 anys que va fitxar pel Real Betis. En els seus primers anys a Sevilla va defensar la porteria del filial btic a Segona Divisi B. La baixa de Valerio, a mitjan la temporada 1997/98, li va permetre donar el salt al primer equip com porter suplent, encara que aquesta mateixa campanya va arribar fins i tot a debutar a Primera Divisi, el 10 de maig del 1998, substituint al lesionat Toni Prats. 

L'estiu de 1998 es va incorporar al Celta de Vigo. Durant diversos anys va alternar la titularitat i la banqueta amb el francs Richard Dutruel primer i posteriorment amb scar Cavallero. Amb el club vigus va participar en dues ocasions en la Copa de la UEFA i una en la Lliga de Campions de la UEFA. A ms, va ser campi de la Copa Intertoto l'any 2000 (jugant com titular els dos partits de la final davant el Zenit Sant Petersburg) i subcampi de la Copa del Rei en 2001. 

El descens a Segona Divisi del Celta, la temporada 2003/04, va suposar l'arribada a la banqueta de Fernando Vzquez, qui va confiar a Pinto la titularitat. La segent temporada, novament a Primera, Pinto continu com a titular indiscutible i va conquistar el Trofeu Zamora com porter menys golejat del campionat. No obstant aix, un any ms tard, el seu equip va perdre novament la categoria. 

Jugant a Segona Divisi, el 18 de gener del 2008 es va anunciar oficialment la seva incorporaci, en qualitat de cedit, al FC Barcelona, que buscava un porter per suplir al seu segon guardamenta, Albert Jorquera, lesionat en un partit a la fi de desembre de 2007 per a la resta de la temporada. Els blaugranes van desemborsar 500.000 euros per la cessi de sis mesos, reservant-se una opci de compra sense cost addicional.. Finalment, quan van terminar els mesos de la cesi, el Bara va fitxar al Pinto, que ser una temporada ms al Camp Nou.

Referncies.
 































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260592" title="Chusquea delicatula" nonfiltered="2053" processed="2049" dbindex="102057">

La Chusquea delicatula s una espcie de bamb, del gnere Chusquea  de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix a Sud-Amrica, en els Andes del Per, incloent-hi la zona del Machu Picchu. Es tracta d'un bamb molt vinclads, ja que el seu tall recorda al de la parra, i l'extrem superior de la planta sovint arriba a tocar el terra. Les branques, de fulles petites, creixen en totes direccions formant un dibuix d'estrella. La planta adulta acostuma a tenir uns tres metres de llargada, per pot arribar als quatre.

 Enllaos .
 Brevssima descripci ;
 La Chusquea delicatula a la GrassBase ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260595" title="Filisc" nonfiltered="2054" processed="2050" dbindex="102058">


Onomstica:

Filisc d'Abidos, poltic grec al servei de Prsia i governant de ciutats gregues.

Filisc d'Atenes, poeta cmic atenenc ;

Filisc de Milet, orador i retric grec ;

Filisc d'Egina, filsof cnic gec ;

Filisc de Crcira, poeta trgic grec ;

Filisc de Rodes,  escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260597" title="Georges Decaux" nonfiltered="2055" processed="2051" dbindex="102059">

Georges Decaux (Gamaches, 14 d'abril de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1952 i 1956. Durant la seva carrera professional aconsegu 4 victries, destacant una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1952;
 1r del Circuit de la Vall del Loira;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1953;
 1r al Gran Premi de Sant Raphael;
1954;
 1r del Circuit de la Vall del Loira;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 36 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Georges Decaux ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260598" title="Filisc d'Abidos" nonfiltered="2056" processed="2052" dbindex="102060">
Filisc (Philiscus, ) fou un poltic grec, ciutad d'Abidos, que fou enviat a Grcia el 368 aC pel strapa Ariobarzanes, per aconseguir la reconciliaci entre tebans i espartans; anava provet amb fora diners i autoritzat pel rei persa.

Va fer celebrar un congres a Delfos, per no va aconseguir el seu objectiu principal ja que els tebans van refusar renunciar a la sobirania sobre Becia i Esparta no va voler reconixer la independncia de Messnia. Desprs d'aix Filisc va deixar un cos de dos mil mercenaris pel servei d'Esparta, va tornar a sia. Havia obtingut, igual que Ariobarzanes, la ciutadania atenenca.  

Tot seguit es va apoderar del govern d'algunes ciutats gregues, amb la suposada protecci del strapa. Va governar tirnicament i finalment fou assassinat per Tersgores i Execest a Lmpsac.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260599" title="Filisc d'Atenes" nonfiltered="2057" processed="2053" dbindex="102061">
Filisc d'Atenes (Philiscus, ) fou un poeta cmic atenenc de la comdia mitjana, de la vida del qual gaireb no se'n sap res. Va florir vers el 400 aC o poc ms tard, ja que el seu rostre fou pintat per Parrasi (pintura que esmenta Plini el Vell).

Suides l'esmenta i dona els ttols d'algunes de les seves comdies:

 ;

Pels ttols es pot veure que els seus temes eren principalment mitolgics. Estobeu en va preservar algun fragments.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260601" title="Filisc de Milet" nonfiltered="2058" processed="2054" dbindex="102062">
Filisc de Milet (Philiscus, ) fou un orador i retric grec nadiu de Milet, deixeble d'Iscrates d'Atenes.

Va escriure una vida de l'orador Licurg i un epitafi de Lsies que es conserva a l'antologia grega. Probablement fou l'autor de  que Suides atribueix potser per error a Filist de Siracusa.

Va tenir com deixebles a Timeu i a Neantes de Czic.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260602" title="Chusquea quila" nonfiltered="2059" processed="2055" dbindex="102063">


La Chusquea quila (en castell, Quila) s una espcie de bamb, del gnere Chusquea  de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix a Sud-Amrica, en boscos humits i temperats de Xile i Argentina (entre nivell del mar i els 900 metres). Es tracta d'un bamb perenne que creix en grups densos. A diferncia d'altres bambs, el seu tronc no s buit. La planta adulta pot arribar als cinc metres d'alada, amb un gruix de 2,5 centmetres.

 Enllaos .
 Brevssima descripci ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260604" title="Filisc d'Egina" nonfiltered="2060" processed="2056" dbindex="102064">
Filisc (Philiscus, ), fill d'Onescrit, fou un filsof cnic grec nadiu de l'illa d'Egina. s possible que sota el mateix nom es tracti de dos filsofs, com es diu al Suides, mentre altres pensen que ambds sn el mateix.

Suides diu d'un, que fou deixeble de Digenes el Cnic al que va anar a escoltar a Atenes.

De l'altra, fent referncia a l'autoritat d'Hermip d'Esmirna, diu que fou deixeble d'Estilp i mestre d'Alexandre (suposadament el Gran), i que va escriure uns dilegs anomenats .

Digenes Laerci esmenta noms un filsof amb aquest nom, per les diferencies cronolgiques fan pensar en la possibilitat de dos.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260605" title="Llista d'estats sobirans del 1927" nonfiltered="2061" processed="2057" dbindex="102065">


Estats sobirans.
A.
   Regne de l'Afganistan;
   Repblica d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz i Nejd   Regne de Hejaz i Nejd;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda (fins el 12 d'abril);
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord (des del 12 d'abril);
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Ararat   Repblica d'Ararat (des de l'octubre);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260607" title="Filisc de Crcira" nonfiltered="2062" processed="2058" dbindex="102066">
Filisc de Crcira (Philiscus, ) fou un poeta trgic grec un dels set de la pliade trgica. Era sacerdot de Dions i en aquest carcter va ser present a la process de Ptolemeu II Filadelf el 284 aC. Plini el Vell diu que el seu rostre fou pintat en actitud de meditaci per Protgenes de Rodes (que se sap que vivia encara el 304 aC).

Va escriure 42 drames dels que no se sap res ms que el ttol d'un d'ells, Temstocles, que probablement per error s atribut a Filisc d'Atenes. Utilitzava sovint el vers corimbic hexmetre.

El seu nom apareix com  per es creu que la primera s la forma correcte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260608" title="Filisc de Rodes" nonfiltered="2063" processed="2059" dbindex="102067">
Filisc de Rodes (Philiscus, ) fou un escultor grec, alguns dels treballs del qual van ser collocats al temple d'Apollo al costat del prtic d'Octvia a Roma, incloent una esttua del mateix deu, una de Latona, una de Diana, les nou muses i altres. Dins els prtic, el temple de Juno, hi havia una esttua de Venus.

No se sap si va fer les esttues quan Metel va erigir el temple (146 aC) o quan fou restaurat per August al final del segle I aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260609" title="Filisti" nonfiltered="2064" processed="2060" dbindex="102068">


Onomstica:

Filisti (actor), actor grec ;
Filisti (metge), metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260612" title="Filisti (actor)" nonfiltered="2065" processed="2061" dbindex="102069">
Filisti (Philistion, ) fou un actor grec nadiu de Nicea o de Magnsia, que va florir en temps d'August al comenament del segle I.

Fou actor i tamb va escriure mims; en un epigrama que figura a l'antologia grega s diu que va morir d'un atac de riure. s esmentat pels autors grecs del segle II en endavant, per de vegades el situen com a nadiu de Prusa, que va morir al mateix temps que Scrates (ambdues coses errnies) i que va escriure ,  , i .

Joan Tzetzes l'esmenta com un poeta de la nova comdia per segurament el confon amb Filpides d'Atenes.

s conserva una obra sota el ttol de  que podria ser obra seva, encara que el ms probables es que sigui obre de Menandes i altres poetes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260613" title="Filisti (metge)" nonfiltered="2066" processed="2062" dbindex="102070">
Filisti (Philistion, ) fou un metge grec nadiu o be en una ciutat de Siclia o a Locres Epizefiris a la Magna Grcia.

Fou el tutor del metge Crisip de Cnidos i de l'astrnom i metge Eudoxe de Cnidos, i va viure al segle IV aC.

Se li atribueix el tractat De Salubri Victus Ratione i el tractat De Victus Ratione, que sn part de la collecci hipocrtica.

Alguns autors el situaven a la secta dels emprics.

L'esmenten entre d'altres Plini el Vell i Gal. Oribasi li atribueix el invent d'una maquina que redua les luxacions de l'hmer.

Un germ seu fou tamb metge, per el seu nom no s indicat per l'autor que ho esmenta, Celi Aureli.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260614" title="Andrea Carrea" nonfiltered="2067" processed="2063" dbindex="102071">

Andrea Carrea (Gavi Ligure, 14 d'agost de 1924) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1949 i 1958, aconseguint 3 victries. Bon rodador i escalador fou durant anys gregari de Fausto Coppi. Va participar en 8 Giros, 2 Tours i una Vuelta, vestint durant una etapa el maillot groc del Tour de Frana 1952.

Palmars.
1950;
 1r a la Tor-Biella;
1952;
 1r a Herve;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 38 de la classificaci general;
1952. 9 de la classificaci general. Porta el maillot groc durant 1 etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 45 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia d'Andrea Carrea ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260617" title="Filistis" nonfiltered="2068" processed="2064" dbindex="102072">
Filistis (Philistis, ) fou una reina de Siracusa coneguda noms per algunes monedes on porta el ttol reial i apareix el teatre de Siracusa.

L'estil de les monedes recorda el utilitzat en temps d'Hier II i del seu fill Gel II, per lo que cal suposar que va viure al segle III aC (Hier va governar del 275 al 215 aC) i probablement fou la dona d'Hier, el primer que va portar el ttol reial a Siracusa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260627" title="Gramtica del catal antic" nonfiltered="2069" processed="2065" dbindex="102073">
La Gramtica el catal antic s un projecte consistent a elaborar una gramtica que descrigui la sintaxi i la morfologia del catal antic. Abraa des dels primers documents en catal (segle XII) fins al segle XVI. El projecte est liderat per la Universitat d'Alacant i la Universitat de Valncia i compta amb l'ajut de la Universitat Autnoma de Barcelona pel que fa a la constituci del corpus informtic, si b hi participen professors de diverses universitats dels Pasos Catalans i d'altres pasos. L'estructura, la terminologia i el contingut t fora parallelismes amb la Gramtica del catal contemporani; d'aquesta manera es podran fer comparacions entre el catal antic i el catal contemporani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260628" title="Flist" nonfiltered="2070" processed="2066" dbindex="102074">
Flist (Philistus, ) (vers 435 aC-356 aC), fill d'Arcnides o Arcomnies, fou un dels ms celebres historiadors de l'antiguitat, si be cap de les seves obres s'ha conservat. Va nixer a Siracusa com a molt tard el 435 aC i Plutarc diu que fou testimoni directe de les operacions de Glip durant el setge de Siracusa pels atenencs el 415 aC i que era vell quan va morir el 356 aC.

Apareix esmentat com un dels participants a la reuni en la que Dions el Vell va demanar el cstig dels generals responsables de la prdua d'Agrigent davant els cartaginesos el 406 aC, i va contribuir a l'arribada al poder del tir, sota el qual va gaudir de notable autoritat. El consell de Flist va decidir a Dions de no abandonar Siracusa quan era assetjada pels cartaginesos el 396 aC.

Es va casar sense perms de Dions amb la filla del germ del tir, Leptines, i fou desterrat; es va retirar a Thuris i ms tard a dria on tenia algun amics. Fou en aquesta ciutat on es va dedicar a la composici de les seves obres, especialment la historia que li va proporcionar un gran prestigi en endavant.

No va aconseguir ser cridat en vida de Dions, per si a la seva mort (367 aC) quan Dions el Jove fou convenut de cridar-lo pels que volien separar al nou tir de la influencia de Di de Siracusa i de Plat.

Aviat Flist va influir en Dions el Jove i va aconseguir que Plat fos enviat a Atenes i finalment tamb l'expulsi de Di de Siracusa.

Flist era absent de Siclia, dirigint una flota a la mar Adritica, quan va desembarcar Di i va agafar el poder (356 aC). Va tornar i va intentar recuperar Leontins, revoltada contra Dions, sense xit, i desprs se'n va anar a la fortalesa d'Ortgia que restava en poder del tir. All va equipar una flota de 60 trirrems i va donar batalla a la flota siracusana reforada per 20 vaixells peloponesis; la lluita fou molt dura per finalment Flist va quedar rodejat i per no caure en mans de l'enemic, es va sucidar (altres version diuen que fou fet presoner i executat). El seu cos fou arrossegat pel poble a travs dels carrers de la ciutat.

Suides  li atribueix errniament obres retriques, que corresponen probablement a Filisc de Milet, i obres histriques, entre les quals una historia d'Egipte (12 llibres), una de Fencia, i una de Lbia i Sria, que no s clar que li corresponguin.

La seva obra principal fou una historia de Siclia formada per dues parts, la primera amb set llibres que inclouen una histria general de l'illa fins el 406 aC; la segona part, era una historia del regnat de Dions el Vell, en quatre llibres , i del seu fill, en dos llibres (noms els cinc primers anys de regnat). La critica considera que el regnat de Dions est fet en termes massa elogiosos, segurament buscant ser cridat de l'exili pel tir.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260629" title="Gramtica del catal contemporani" nonfiltered="2071" processed="2067" dbindex="102075">
La Gramtica del catal contemporani s una obra que descriu la sintaxi, la fontica i la morfologia del catal actual. Dirigida per Joan Sol amb l'ajut de Maria-Rosa Lloret, Manuel Prez Saldanya i Joan Mascar, hi han participat diversos autors, procedents de diverses universitats, tant dels Pasos Catalans com d'altres territoris. Va ser editada en 3 volums l'any 2002 per l'editorial Empries. L'estructura, la terminologia i el contingut t fora parallelismes amb la Gramtica del catal antic (en elaboraci); d'aquesta manera es podran fer comparacions entre el catal antic i el catal contemporani.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260633" title="Fillaci" nonfiltered="2072" processed="2068" dbindex="102076">
Fillaci (Phillatius, ) fou un gramtic grec, probablement atenenc.

Fou contemporani d'Olimpidor vers el 407 aC. L'esmenta Foci que en el seu eptom a Olimpidor diu que Fillaci va rebre l'honor de tenir una esttua a Atenes concedida pel poble atenenc en agrament als seus ensenyaments.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260635" title="Fillis" nonfiltered="2073" processed="2069" dbindex="102077">
Fillis (Phillis, ) fou un escriptor sobre msica nadiu de Delos, que portava el renom de  .

Ateneu de Naucratis esmenta dues obres d'aquest autor, una que portava el ttol de  i un altra amb el ttol de , cadascuna formada per, al menys,  dos llibres. A l'escolstica d'Aristfanes se l'esmenta com Phyllis (), i a Suides com  Phylles (; Ateneu s qui li dona el nom de Phillis.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260637" title="Trementina" nonfiltered="2074" processed="2070" dbindex="102078">
La trementina s un preparat a base de resina o d'extracte de terebint (dit tamb arbre de trementina) que t propietats curatives. Les persones que en feien s'anomenaven trementinaires. Fins al segle XIX, a les poblacions del Pirineu catal -l'exemple ms conegut s del poble de Tuixent (Alt Urgell), on hi ha el Museu de les Trementinaires- es produa trementina i es comercialitzava a les viles i a les ciutats grans.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260642" title="Associaci Europea de Clubs" nonfiltered="2075" processed="2071" dbindex="102079">
L'Associaci Europea de Clubs s una organitzaci que representa els clubs de futbol europeus. Es va formar a partir de la dissoluci del grup G-14 al gener del 2008. T 103 membres, almenys un de cada federaci nacional.

Els membres fundadors van ser: Real Madrid, FC Barcelona, Bayern Munich, Manchester United, Chelsea FC, Juventus, AC Milan, Ajax Amsterdam, Liverpool FC, FC Porto, Olympiacos, Olympique Lyonnais, Rangers FC, Birkirkara FC, Dinamo Zagreb i el FC Copenhague.

El grup ser presidit per l'alemany Karl-Heinz Rummenigge, titular del Bayern de Munich, com a vicepresident tindr a Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, i de vocals tindr a Umberto Gandini (AC Milan), Peter Kenyon (Chelsea FC), Marteen Fontein (Ajax) i Jean Michel Aulas (Lyon).

L'executiva es mantindr fins que a final de temporada, l'assemblea general decideixi un nou equip.

L'AEC est composada per 103 clubs, encara que el nmero d'equips per federaci s'establir cada dos anys, en funci de la classificaci de la UEFA. Del primer al tercer classificat, tindr cinc clubs com a representaci, del quart al sis, tindr quatre; del set al 15 en tindr tres; les federacions classificades entre el 16 lloc i el 26 tindran dues representacions, i la resta fins a la nmero 53, un equip representant.

Referncies.
 Agreement heralds new era in football - Plana oficial de la UEFA ;
 Comienza una nueva era - Plana oficial de la UEFA ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260645" title="Publili Fil" nonfiltered="2076" processed="2072" dbindex="102080">
Publili Fil (Publilius Philo) fou una famlia romana plebea de la gens Publlia que reclamava la seva descendncia de Voler Publili, que fou trib de la plebs el 472 aC. Un Fil fou tribu amb potestat consular el 400 aC, i un altre el 399 aC (ambds serien nts de Voler Publili). 

Personatges destacats de la famlia foren:
Luci Publili Fil Volsc, trib amb potestat consular el 400 aC.
Voler Publili Fil, trib amb potestat consular el 399 aC.
Quint Publili Fil, cnsol el 339 aC, 327 aC, 320 aC i 315 aC ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260646" title="Luci Publili Fil Volsc" nonfiltered="2077" processed="2073" dbindex="102081">
Luci Publili Fil Volsc (Lucius Publilius L. F. Volero N. Philo Volscus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 400 aC. Tit Livi l'esmenta (amb el nom de Luci Publili Volsc) com a patrici, per aix s segurament un error, ja que la famlia era sens dubte plebea. El nom complert el donen els Fasti Capitolini.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260647" title="Voler Publili Fil" nonfiltered="2078" processed="2074" dbindex="102082">
Voler Publili Fil (Volero Publilius P. F. Volero N. Philo) fou trib amb potestat consular el 399 aC, nt de Voler Publili i cos de Lucius Publilius L. F. Volero N. Philo Volscus. Els fets corresponents al seu perode no s'han conservat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260658" title="Quint Publili Fil" nonfiltered="2079" processed="2075" dbindex="102083">
Quint Publili Fil (Quintus Publilius Q. F. Q. N. Philo) fou un magistrat rom i general destacat a la segona guerra samnita. Fou quatre cops cnsol de Roma, mestre de la cavalleria i pretor.

El 339 aC fou cnsol juntament amb Tiberi Emili Mamerc, i va derrotar els llatins. Al mateix any fou nomenat dictador a proposta del seu collega, i com a tal va proposar les Publiliae Leges, que van abolir l'assemblea patrcia de la Cria i en la practica van elevar als plebeus al mateix rang que els patricis. Per imposar aquestes normes va haver de fer valdre la seva autoritat del crrec sobre els patricis, i probablement tenia l'acord tcit del senat. Les lleis Publlies eren tres: la primera que establia el senatusconsultum com a validaci dels plebiscits i donava fora legislativa als comicis tribunats; la segona establia que les lleis establertes fora dels comicis tribunats, es a dir establertes pels comicis centuriats, havien de ser confirmades per la Cria, per prviament a la votaci (es a dir s'eliminava el dret de veto); i la tercera establia que un dels dos censors havia de ser plebeu. Potser hi va haver una quarta llei que establia que en anys alterns el pretor seria plebeu.

El 337 aC fou el primer pretor plebeu; el 335 aC fou magister equitum del dictador Luci Emili Mamerc Privernes; i el 332 aC fou censor amb Espuri Postumi Alb, i durant la censura es van afegir les tribus Mcia i Escptia, i es va donar ciutadania als acerrans.

El 327 aC Fil fou cnsol per segona vegada amb Luci Corneli Lntul I. Fou enviat contra Palepolis, al sud d'Itlia, que va assetjar, per no va poder conquerir abans del final del seu mandat i el seu imperium fou prorrogat com a procnsol per mitj d'un senatusconsultum i un plebiscit (fou el primer procnsol de la histria romana). A l'any segent (326 aC) va conquerir Palepolis mercs a la traci de dos ciutadans, Carilau i Nimfi, que van expulsar a la guarnici samnita i van obrir les portes als romans. A la seva tornada a Roma va celebrar un triomf.
 
El 320 aC fou cnsol per tercera vegada amb Luci Papiri Cursor Mugill; els dos homes considerats els dos generals ms grans del seu temps, i la designaci fou per sobreposar-se a la gran derrota del 321 aC a les Forques Caudines. Els dos cnsols van anar al Samni, i van assetjar Lucria. Cursor fou atacat al seu camp per un exrcit samnita que venia a aixecar el setge, per va rebre l'oportuna ajuda del segon exrcit rom dirigit per Fil que va derrotar els samnites.

El 315 aC fou cnsol per quarta vegada altre cop amb Luci Papiri Cursor Mugill; els cnsols d'aquest any no sn esmentat per Livi que diu simplement que els cnsols del 315 aC van restar a Roma i la guerra fou conduda pel dictador Quint Fabi Mxim Rulli.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260661" title="Gal de Graduat amb Honor a l'Entrenament Militar Bsic" nonfiltered="2080" processed="2076" dbindex="102084">
El Gal de Graduat amb Honor a l Entrenament Militar Bsic (angls: Basic Training Honor Graduate Ribbon) s una distinci de la Fora Aria dels Estats Units i dels Guardacostes que reconeix als reclutes que s'han graduat al cim del seu entrenament bsic.

 Guardacostes .


El Gal de Graduat amb Honor a l Entrenament Militar Bsic dels Guardacostes (Coast Guard Basic Training Honor Graduate Ribbon) va ser el primer en crear-se, i va ser el 3 de mar de 1984, sent atorgat per primer cop a l'abril d'aquell mateix any. s atorgat a tots aquells membres del servei que al graduar-se estiguin dins del 3% millors alumnes de la promoci.

Pot atorgar-se de manera retroactiva. En aquests casos, el gal s'atorgar per l'entrenament bsic anterior al 1984. En aquests casos, s'haur de presentar documentaci acreditativa i una sollicitud escrita.

 Fora Aria .

El Gal de Graduat amb Honor a l Entrenament Militar Bsic de la Fora Aria (Air Force Basic Military Training Honor Graduate Ribbon) va establir-se a l'abril de 1976, per ordre del Cap de l'Estat Major de l'Aire, General David Charles Jones. s atorgada als graduats amb Honor al BMT (Entrenament Militar Bsic) que, desprs del 29 de juliol de 1976, hagin demostrat excellncia en totes les fases de la preparaci acadmica i militar.

El Gal de Graduat amb Honor a l Entrenament Militar Bsic de la Fora Aria noms pot atorgar-se una vegada, i no es pot atorgar de manera retroactiva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260662" title="Jack Turner (pilot)" nonfiltered="2081" processed="2077" dbindex="102085">
Jack Turner  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 12 de febrer del 1920 a Seattle, Washington. 

Jack Turner va crrer a la Champ Car a les temporades 1955-1962  incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1956-1959 i 1961-1962. 

Jack Turner va morir el 12 de setembre del 2004 a Renton, Washington.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jack Turner va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1956. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260663" title="Point Roberts" nonfiltered="2082" processed="2078" dbindex="102086">

Point Roberts s una comunitat no-incorporada del comtat de Whatcom (s a dir administrada directament pel comtat), a l'Estat de Washington als Estats Units. Va ser fundada al segle XIX per pescadors islandesos. Durant els temps de la Llei seca, va ser un sanctuari de gangsters i contrabandistes.

Situat a la punta sud de la pennsula de Tsawwassen, Point Roberts s un periclavament nord-americ : la comunitat s envoltada al nord per la Columbia-Britanica canadenca i pels altres costats per les aiges territorials nordamericanes; s doncs impossible unir-la per via terrestre des dels Estats Units sense passar pel Canad.

Aquesta situaci ve del fet que en aquest indret, el parallel 49 serveix de frontera entre els dos pasos. No es tracta d'altra banda d'una excepci, diverses zones similars existint al voltant del Lake of the Woods a Minnesota, essent-ne la ms gran el Northwest Angle.

Enllaos externs.

article del Washington Post sobre Point Roberts ;
article del National Geographic sobre Point Roberts ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260665" title="Paintball" nonfiltered="2083" processed="2079" dbindex="102087">


El  Paintball (traducci literal al catal s bola de pintura) s un esport en qu els participants utilitzen pistoles d'aire comprimit anomenades marcadores (markers) per disparar petites boles de pintura a contra els altres jugadors. En essncia s un joc de persecuci complex, ja que els jugadors tocats per boles de pintura durant el joc sn eliminats.

Normalment en una partida de paintball s'enfronten dos equips amb el fi de eliminar a tots els jugadors de l'equip contrari o complementar l'objectiu (com capturar la bandera o eliminar a un jugador en concret). Un joc de paintball tpic no professional so tardar d'uns cinc minuts a mitha hora. L'equip bsic necessari per practicar el paintball no es excessivament car ( encara que si ho poden ser les marcadores i dems d'alta gama). el nmero de boles de pintura disparades durant una partida varia d'un jugador a un altre: alguns disparen 100, altres unes poques i incls n'hi han que no arriben a disparar en tota la partida.

Desde el seu naixament, el paintball ha enganxat a una multitud de jugadors ocasionals o permanents.  La Sporting Goods Manufacturer's Association estima que aproximadament 10 milions de estatunidencs jugen anualment al paintball. Les estadstiques de les asseguradores indican que el paintball es un dels esports mes segurs, incls mes que el golf.

Les partides de paintball poden jugar-se sote sostre o a l'aire lliure i adoptar diferentes formes, com el woodsball i el torneig o speedball. Les regles varien mpliamnet d'una forma o altre, dissenya'n-les de manera que la majoria de participants disfrutin del joc en un entorn segur.


 

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260668" title="Luci Veturi Fil I" nonfiltered="2084" processed="2080" dbindex="102088">
Luci Veturi Fil (Lucius Veturius L. F. Postumus N. Philo) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 220 aC amb Gai Lutaci Catul. Els dos cnsols van avanar cap als  i van sotmetre molts pobles i ciutats sense lluita, per els detalls de l'expedici no sn coneguts. 

El 217 aC fou nomenat dictador per dirigir els comicis.

El 210 aC fou censor amb Publi Licini Cras Dives I i va morir mentre exercia el crrec



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260670" title="Suspensi" nonfiltered="2085" processed="2081" dbindex="102089">

Una suspensi s una mescla heterognia, on en un lquid hi ha partcules no solubles (fase dispersa) en un medi lquid (dispersant o dispersor). Quan un dels components s aigua i els altres sn slids suspesos en la barreja sn conegudes com suspensions mecniques 
slides suspeses, que no es poden dissoldre. Amb la decantaci, les partcules precipiten al fons del recipient. Un exemple de suspensi s el caf, perqu quan s'acaba de beure es queda el psit al fons de la tassa que el contenia.

Caracterstiques. 
Les seves partcules sn majors que les de les dissolucions i els coloides, el que permet observar-les a simple vista. 

Les seves partcules sedimenten si la suspensi es deixa en reps. 

Els components de la suspensi poden separar-se per mtodes d'allament com ara la centrifugaci, la decantaci, la filtraci i/o l'evaporaci. 

Exemples de suspensions sn: 
Alguns medicaments ;
La sorra barrejada amb el ciment. ;
Les aiges fresques elaborades amb fruites naturals. ;
Algunes pintures vinliques.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260673" title="Luci Veturi Fil II" nonfiltered="2086" processed="2082" dbindex="102090">
Luci Veturi Fil (Lucius Veturius L. F. L.  N. Philo) fou un magistrat rom.

Fou edil curul el 210 aC, i pretor el 209 aC amb la jurisdicci peregrina i va tenir la Gllia Cisalpina com a provncia exercint com a propretor l'any segent (208 aC)

L'altre any (207 aC) va servir sota Claudi Ner i Livi Salinator i fou enviat a Roma, junt amb Quint Cecili Metel, per portar la noticia de la mort d'sdrubal Barca. Als comicis fou elegit cnsol junt amb Quint Cecili Metel, i van rebre el Bruttium com a provncia amb l'encrrec de seguir la guerra contra Annbal; el seu perode d'un any va passar sense cap fet rellevant i Fil va tornar a Roma per celebrar comicis mentre el seu collega va romandre al Bruttium.

El 205 aC fou magister equitum del dictador Quint Cecili Metel, nomenat per celebrar els comicis.

Desprs va anar a frica amb Escipi i desprs de la batalla de Zama (202 aC) va anar a Roma a portar notcies de la victria.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260677" title="Filcares" nonfiltered="2087" processed="2083" dbindex="102091">
Filcares (Philocares) fou un destacat pintor grec, esmentat per Plini el Vell que diu que fou l'autor d'una de les dues pintures que August va posar a les muralles de la Cria (l'altre era de Ncies) que presentava a un pare i el seu fill amb, per sobre, un guila portant una serp. Portava la inscripci "Philochares hoc suum opus esse testatus est". 

Alguns autors pensen que es tracta del germ d'squines d'Atenes, que Ulpi situa entre els pintors ms distingits; si aix fos Filcares hauria viscut a la meitat del segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260687" title="Hans Dekkers" nonfiltered="2088" processed="2084" dbindex="102092">

Hans Dekkers (Eindhoven, 16 de juny de 1928 - 30 d'agost de 1984) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1951 i 1955. Durant la seva carrera professional aconsegu 6 victries, entre elles dos campionats dels Pasos Baixos i una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1949;
 1r al Circuit de Kempen;
1951;
 Campi d'Holanda en ruta;
 1r a la Ronde van Noord-Holland;
1952;
 Campi d'Holanda en ruta;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pasos Baixos;
1953;
 1r al Gran Premi de l'Escaut;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 60 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Hans Dekkers ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260690" title="Santa Helena de Rodes" nonfiltered="2089" processed="2085" dbindex="102093">

L antiga esglsia de Santa Creu de Rodes, ara coneguda amb el nom de Santa Helena, es troba situada al despoblat de Santa Creu de Rodes, molt proper al monestir de Sant Pere de Rodes, al municipi de Port de la Selva (Alt Empord).

Histria.
Aquesta esglsia t un origen molt antic com ho demostra que el 2007 s hi va trobar al seu costat i sota una casa del poble abandonat, un cementiri que s hauria de situar cronolgicament entre els segles VIII i IX.

La primera data documentada que fa esment a l esglsia s del 974, es tracta d una butlla del papa Benet VI on hi figura una confirmaci de bns del monestir de Sant Pere de Rodes. Aquest lligam amb el cenobi benedict es va mantenint en el temps. Ms endavant, entre el 1116 i 1118, hom troba el que s ha interpretat com un acta de consagraci de l esglsia, molt probablement es tracti noms de la conversi de l esglsia en parrquia, continuant, per, lligada al monestir.

Quan el poble de Santa Creu va perdre progressivament la seva poblaci i va quedar finalment abandonat, la parrquia tamb va anar perdent importncia. Aquest procs possiblement es va desenvolupar entre els segles XIV i XV. El 1455 encara tenia tres sacerdots. El 1517 s esmenta per primer cop amb el nom de Santa Helena (personatge lligat a la Llegenda de la Creu), ms endavant, el 1572 ja havia perdut la categoria de parrquia. Des del monestir es va intentar mantenir la seva funci de forma artificial i encara el 1820 serv de lloc d enterrament d un abat, quan la comunitat ja havia abandonat el monestir i s havia traslladat a Figueres.

Poc desprs i a causa de la deixadesa, el lloc fou saquejat i va quedar abandonat molts anys. S hi han fet diverses campanyes de restauraci.

L edifici.

Es tracta d una interessant i antiga construcci, amb parts fora antigues i moltes modificacions. 

Originalment es tractava d un edifici amb una nau nica, coberta amb volta de can i capada amb tres absis trapezodals disposats en forma de creu. Amb el temps els absis laterals van perdre els murs de ponent, obrint-los a travs d uns arcs que comuniquen amb unes naus laterals que es van aixecar de bell nou i que alhora tamb donen a l antiga nau central a travs uns amplis arcs oberts als murs laterals d aquesta i que suporten la volta primitiva. Amb aquesta modificaci la primitiva esglsia pre-romnica es va convertir es una curiosa esglsia de tres naus amb un absis, amb arcs entre les naus. Encara es van fer ms modificacions a l edifici, com ara l'afegit un atri i d'una sagristia.

Sobre el creuer, entre els tres antics absis, s aixeca una pesada torre, rematada amb una espadanya de dos ulls.

Pel que fa a la seva dataci, aquesta s motiu de controvrsia, tot i que hom pensa que l esglsia primitiva, pre-romnica, sigui del segle X o anterior. Les importants obres d ampliaci sn molt posteriors, fins i tot podrien situar-se al segle XVI. La portada principal, d aquesta ltima poca, fou espoliada a comenament del segle XX i traslladada a la Selva de Mar.



Bibliografia.
Joan Badia i Homs, Joan-Albert Adell. Catalunya Romnica, vol. IX l Empord II. Enciclopdia Catalana, 1990. ISBN  84-85194-56-X

Enllaos externs.
Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya: Esglsia de Santa Helena de Rodes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260695" title="Santa Creu de Rodes" nonfiltered="2090" processed="2086" dbindex="102094">

El despoblat de Santa Creu de Rodes es troba situat prop del monestir de Sant Pere de Rodes, al municipi de Port de la Selva (Alt Empord).

Es tracta d'un nucli de poblaci abandonat i que es troba en runa. D'aquest lloc es tenen notcies grcies a la seva esglsia parroquial de Santa Helena de Rodes, de la que es tenen notcies des del 974.

El pogressiu aband degu comenar degut al greu episodi de pesta negra que es va patir el 1345 i que tamb va afectar el monestir de Sant Pere de Rodes. Tradicionalment s'admet que ja al segle XIII va patir un important despoblament arran de la participaci d'una bona part de la poblaci en la conquesta de Mallorca, s'hi van quedar. El 1572 l'esglsia de Santa Creu de Rodes (que ja en aquella poca havia canviat el com pel de Santa Helena) va perdre la condici de parroquial, el que indica que el lloc havia d'estar prcticament deshabitat.


A ms de la coneguda esglsia de Santa Creu de Rodes, que s l'nic edifici que es conserva en relatiu bon estat, l'inters del lloc rau en el fet que era tancat per un mur, del que encara es conserven alguns vestigis, sobretot pel que fa a dos portals: el de tramuntana i el de migdia. La resta de construccions es limita a murs de pedra entre la vegetaci.

Bibliografia.
 Jordi Bols: Catalunya Romnica, vol. IX l'Empord II. Enciclopdia Catalana, 1990. ISBN  84-85194-56-X;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260701" title="Hockey Club Liceo de La Corua" nonfiltered="2091" processed="2087" dbindex="102095">


L' Hockey Club Liceo de La Corua s un equip d'hoquei sobre patins de La Corunya, Galcia. 

Histria.
El CD Liceo La Paz es va fundar l'any 1972, impulsat per Augusto Csar Lendoiro, Javier Chaver, Antonio Pintor, Carlos Prez Roca i Felipe Marcos Nieto.
Els seus majors xits van ser durant la dcada dels anys 1980 i l'inici dels 90. Posteriorment s'ha mantingut a l'elit europea sense igualar l'anterior poca daurada.

Palmars.
 4 Copes d'Europa (1987, 1988, 1992, 2003);
 2 Recopes d'Europa (1989, 1996);
 2 Copes de la CERS (1982, 1999);
 5 Copes Continentals (1987, 1988, 1989, 1992, 2003);
 4 Copes Intercontinentals (1987, 1989, 1993, 2004);
 6 OK Lligues (1982-83, 1985-86, 1986-87, 1989-90, 1990-91, 1992-93);
 9 Copes del Rei (1982, 1984, 1988, 1989, 1991, 1995, 1996, 1997, 2004);

Plantilla 2008-09.

Altes.
  Jordi Bargall (de l'Igualada HC);

Baixes.

Temporades.
 2007-2008;

Enllaos externs.
  Lloc web oficial;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260709" title="Club Hoquei Sant Feliu" nonfiltered="2092" processed="2088" dbindex="102096">


El Club Hoquei Sant Feliu s un club d'hoquei sobre patins de Sant Feliu de Codines, al Valls Oriental. La temporada 2007-08 es troba a la Primera divisi estatal.


Plantilla 2007-08.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260712" title="So Jos dos Campos" nonfiltered="2093" processed="2089" dbindex="102097">
So Jos dos Campos s un municipi brasiler de l Estat de So Paulo localitzat a la Vall de Paraba.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260715" title="Elm Point" nonfiltered="2094" processed="2090" dbindex="102098">
Elm Point, Minnesota, pertany al Lake of the Woods County, s un petit cap, i un exclavament al sud-oest del Northwest Angle, un periclavament nord-americ. Te frontera amb el Canad al parallel 49 i es troba separat per terra i per aigua del territori dels EUA, a diferncia del Northwest Angle - per aix es un periclavament - que s mant la comunicaci amb el territori nord-americ via les aiges territorials del Lake of the Woods.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260721" title="R?nin" nonfiltered="2095" processed="2091" dbindex="102099">

Un  (literalment "home onada"   un home errant com una onada en el mar) era un samurai sense  amo durant el perode feudal a Jap, entre 1185 i 1868. Un samurai podia no tenir amo degut a la runa o mort d'aquest. 

La manera ms senzilla que havia per qu un samurai acabes sent un r nin era a travs del naixement. El fill o filla d'un r nin tamb era un r nin, sempre que no renuncies al seu estatus. De tant en tant de naixement somiaven en demostrar la seva vlua per poder jurar lleialtat a un clan, convertint-se aix en un autntic samurai. Tot i que aix passes de tant en tant, era bastant infreqent, reservat als que tenien ms talent, pocs dimios estaven disposats a acceptar un r nin per qu entrs en el seu clan. El que es trobava normalment era que els enviessin en alguna missi per poder entrar al clan i desprs se'ls negava amb alguna mena de tecnicisme.

Un dels r nins ms famosos va ser Miyamoto Musashi, l'espadatx afamat.

 En l'actualitat .
Actualment, un r nin s un estudiant que ha susps l'examen d'accs a la universitat. Aquest significat s actualment metafric: de la mateixa manera que un ronin a la histria no tenia amo a qui servir, un estudiant ronin s el que no t escola on estudiar. Existeix de la mateixa manera un sentiment de vergonya i deshonra en haver susps l'examen.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260726" title="Messier 12" nonfiltered="2096" processed="2092" dbindex="102100">

Messier 12 ( M12 o NGC 6218) s un cmul globular de la constellaci de serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier el 1764.

Situat aproximadament a 3 del cmul M10, es troba a una distncia de 16.000 anys llum i t un dimetre espacial de ~ 75 anys llum.
La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a la 8.52, la seva magnitud en banda V (filtre verd) s igual a la 7.68; el seu tipus espectral s F8: fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont. 

De la seva velocitat radial, -43.5 km/s, es dedueix que s'apropa a la Terra a ms 156 600 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Lctia, a ms de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. 

s un cmul globular molt pobre en estrelles variables: fins al moment actual (any 2006) noms s'ha descobert una  : es tracta d'una estrella variable Cefeida (del tipus W Virginis) amb un perode  igual a 15.527 dies; en la seva lluentor mxima arriba a la magnitud 11.91 (en banda V). 
Un estudi publicat en 2006  va concloure que el cmul va perdre sobre un mili d'estrelles de massa baixa, s per aix que hi ha poca quantitat d'aquest tipus d'estrelles en el cmul. Els autors suposen que van ser arrencades del cmul per influncia de la fora gravitacionals de la Via lctia..

Enllaos externs. 


Messier 12 - SEDS Messier ;
Dades astronmiques SIMBAD ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260735" title="Batalla de Brunete" nonfiltered="2097" processed="2093" dbindex="102101">





La Batalla de Brunete fou el conjunt d'operacions desenvolupades entre el 6 i el 25 de juliol del 1937, en la poblaci que porta el mateix nom i d'altres properes, a l'oest de Madrid, durant la Guerra Civil Espanyola. L'ofensiva llanada per l'exrcit de la Repblica tenia com a objectiu disminuir la pressi exercida per les forces revoltades sobre Madrid i, al mateix temps, alleugerir la situaci en el front nord.

Situaci inicial.
El 17 de maig del 1937 cau el govern de Largo Caballero i Negrn accedeix a la presidncia del govern republic.

En aquestes dates, els nacionals estan dedicats plenament a la reducci del front nord. Bilbao ha caigut el 19 de juny, desprs del trencament del Cintur de Ferro, per la qual cosa els esforos es dirigeixen ara, amb gran intensitat, cap a Cantbria i el Astries.

Per aix, l'Estat Major republic pren la decisi d'obrir una ofensiva en la zona Centre, el qual est prenent una situaci molt delicada per a les tropes lleials a la Repblica, i al mateix temps millorar la situaci de Madrid, que es troba gaireb en una borsa. 

La decisi de presentar la batalla, a part dels motius estratgics, tamb en tenia de poltics: demostrar als consellers russos que la Repblica tamb tenia iniciativa militar.

La demostraci de fora, si tenia xit, havia d'enfortir a ms la imatge del govern republic davant Frana, contribuint a la reobertura de la frontera, cosa que permetria el trasllat del material emmagatzemat i retingut en el territori francs a causa de la poltica de no-intervenci.

L'operaci, a pesar d'algunes afirmacions del mariscal rus Malinovsky en les seves memries, en el sentit de qu havia estat planejada i dirigida pels sovitics, fou dissenyada ntegrament pels coronels d'Estat Major Rojo i Matallana, amb l'anuncia de consellers russos.

Una operaci d'aquest tipus havia estat ja considerada en temps del govern Largo Caballero, per no hi hagu unanimitat respecte al lloc on s'havia de dur a terme. En un principi es va pensar en Extremadura, per els consellers militars russos no la veien viable, per la necessitat de desplaar un gran contingent de tropes a un indret tan allunyat. Per aquest motiu, la zona de Brunete, per la seva proximitat a Madrid, permetia aquest desplaament amb menys riscos per a l'objectiu vital de la defensa de la capital.

Pla d'operacions. 
El pla dissenyat per l'Estat Major de Miaja consistia en llanar un atac des del sector situat al nord de la carretera de Majadahonda, Villanueva del Pardillo, Valdemorillo i El Escorial i tot seguit avanar cap el sud fins arribar a Mstoles i Navalcarnero. Aquesta part del pla correria a crrec dels cossos d'exrcit V i XVIII. Un segon atac es realitzaria en direcci contrria, sortint de Carabanchel i Usera i a crrec de forces del II Cos d'Exrcit, les quals, d'acord amb el pla, convergirien amb les del XVIII Cos d'Exrcit a Alcorcn. Amb aquesta operaci, les forces franquistes que assetjaven Madrid havien de quedar en situaci d'allament.

Prviament a aquests atacs s'havia de dur a terme una acci secundria de diversi en la zona de la Cuesta de la Reina, propera a Aranjuez i molt ms al sud de la zona d'operacions prevista en el pla.

Forces intervinents.

Republicanes.
Per part republicana intervenen dos cossos d'exrcit sota el comandament del general Miaja:

 El V Cos d'Exrcit, comandat pel general Juan Modesto. Aquest cos d'exrcit estava format per les segents unitats:
 11 Divisi, dirigida per Lster.
 46 Divisi dirigida per Valentn Gonzlez (El Campesino).
 35  Divisi, comandada pel polons Karol  wierczewski, el qual es feia anomenar "General Walter", amb les brigades 32, 108 i XI Internacional.

 El XVIII Cos d'Exrcit, dirigit primer pel coronel d'artilleria Enrique Jurado i desprs pel coronel Segismundo Casado. Aquest cos d'exrcit estava format per:
 15 divisi, dirigida pel coronel Janos Galicz, austro-hongars nacionalitzat rus, que es feia dir "General Gal". Aquesta divisi estava constituda per les XIII i XV Brigades Internacionals.
 34 Divisi, dirigida per Jos Mara Galn.
 10 Divisi, dirigida pel coronel Enciso.


Com a reserva figuraven la 45 Divisi dirigida per l'hongars Klber, amb les divisions 12 i 150 (internacionals) i la 39 Divisi de Gustavo Durn, Cap d'estat Major de Klber, aix com els grups d'artilleria i de recolzament divisionaris: dos grups de esquadrons de cavalleria, 31 bateries de canons (120 peces), 60 carros de combat russos i 30 autometralladores blindades.

 Nacionals .
En aquells moments, el front no comportava trinxeres contnues i el creuament de vens entre les lnies era senzill i freqent. Bsicament, el front consistia en punts forts controlats per forces de dimensi reduda. En els pobles de Villanueva de la Caada, Villanueva del Pardillo i Quijorna hi havia un batall de guarnici.
Davant Quijorna, en el Vrtex de Llanos, hi havia una companyia de Regulars, collocada a ltima hora, quan l'atac ja es veia venir.
En el castell de Villafranca hi havia una companyia i a Villafranca del Castillo una situaci semblant.
El comandament del sector era a Brunete, on s'ubicaven els serveis, amb una dotaci poc nombrosa, propera al centenar. Aquestes forces depenien de la 71 Divisi.

En les accions intervingueren les segents forces:

Inicialment:

 71 Divisi, sota el comandament d'Iruretagoyena, molt curta d'efectius, constituda per falangistes i marroquins. Aquesta divisi era la que defensava el sector quan s'inicien les operacions. ;

Ms tard, un cop iniciada l'ofensiva:

 13 Divisi la "Mano Negra", dirigida pel general Fernando Barrn.
 12 Divisi, denominada "Divisin provisional", creada per a aquesta acci i sota el comandament d'Asensio Cabanillas.
 150 Divisi, dirigida pel general Senz de Buruaga.;
 IV Brigada de Navarra, dirigida pel coronel Juan Bautista Snchez.
 V Brigada de Navarra, comandada pel coronel Alonso Vega. A pesar de ser nominalment "brigades", tant la IV com la V de Navarra tenien entitat divisionria.

Desenvolupament dels combats.



Partint, segons el pla establert, de posicions properes a Valdemorillo, durant la nit del 5 al 6 de juliol es realitza una infiltraci en territori franquista i a l'alba del dia 6, desprs d'una preparaci artillera i aria, s'inicia l'atac a les posicions enemigues, les minses forces de les quals, pertanyents a la 71 Divisi franquista sn agafades per sorpresa, el que permet a les tropes de Lster prendre Brunete, a pesar de la forta resistncia oferta pels seus defensors.

El dia 7 s'ocupa tamb Villanueva de la La Caada, encara que Quijorna, Villanueva del Pardillo i Villafranca del Castillo continuen resistint els atacs de la XV Brigada Internacional, formada per britnics.

El 8 s'ocupa Quijorna i el dia 10 Villafranca del Castillo s envoltada, prenent-se el punt estratgic conegut com vrtex Mocha.

Continuen les operacions i el 11 sn ocupades Villanueva del Pardillo i Villafranca del Castillo per tropes del XVIII Cos d'Exrcit.

No obstant aix, a pesar d'aquest avan fulgurant l'ofensiva comena a perdre fora, els franquistes han reaccionat amb rapidesa traslladant al sector les Divisions 12, 13 i 150 i uns dies desprs les Brigades IV i V de Navarra, retirades del front Nord. Tamb reben l'important refor aeri de la Legi Cndor amb els seus caces Messerschmitt Bf-109 i els seus bombarders Heinkel He-111, el que fa que la situaci comenci a equilibrar-se i vagi canviant el signe de la batalla.

La posici dels franquistes, que va ser molt crtica en els primers dies, quan les forces avanades republicanes estaven a punt d'arribar al lloc de comandament de Varela, situat en la localitat de Boadilla del Monte, comena a reforar-se, de tal forma que, el dia 12 les forces republicanes han de passar a la defensiva (primer atac dels franquistes pel flanc est, lnia Villanueva del Pardillo-Romanillos-Boadilla), produint-se durant els dies segents combats durssims, en els quals s'alternen atacs i contraatacs sota un sol intens amb ms de 38 graus a l'ombra.

El 15 de juny, quan la situaci ja s'ha estancat definitivament i s'han donat ordres de cavar trinxeres, les tropes republicanes havien aconseguit avanar uns 12 quilmetres cap al sud de Brunete, en direcci a Navalcarnero.

La superioritat aria de la Legi Cndor fa que la lluita es torni ms dura, mentre que la descoordinaci en les comunicacions provoca que es produeixin atacs de l'artilleria sobre les lnies avanades de l'un i l'altre exrcit. L'efecte d'aquests errors s distint en l'un i l'altre bndol, car mentre els franquistes mantenien una disciplina frria en les seves tropes, entre els republicans, mancats de comandaments qualificats, especialment en els graus inferiors (suboficials i caps), es produeixen en algunes unitats casos d'insubordinaci que durien fins i tot a execucions sumries en el propi camp de batalla, i a la revolta de la XIII Brigada Internacional, que ha de ser detinguda en la Carretera de La Corunya per la Gurdia d'Assalt, quan se'n tornava a Madrid amb armament, desprs d'abandonar el camp de batalla.

No obstant aix, els republicans aconsegueixen mantenir, a costa de terribles prdues, el terreny conquistat, per mentre el material que disposen s limitat i el nombre d'homes tamb, ja que no es poden treure ms tropes de la defensa de Madrid, els franquistes han acumulat gran quantitat d'homes i material portats del front del nord on estaven destinats a la presa de Santander.

Els franquistes comencen la seva contraofensiva el dia 16 i a poc a poc van recuperant terreny. Durant la setmana del 19 al 26 de juliol es comena a produir la retirada, unes vegades ms ordenada i altres no tant, per part de les tropes republicanes, tot aix sota els metrallaments dels avions alemanys. En aquesta retirada va perdre la vida, el dia 26, Gerda Taro, companya del fams fotgraf Robert Capa, quan un tanc va xocar, durant un atac aeri, amb el cotxe on havia pujat de retorn cap a Madrid. No obstant aix, la lluita prossegueix, per l'avan franquista s imparable, aix el 24 recuperen Brunete, excepte el cementiri. El mateix dia 24 s conquistada el marge esquerre del riu Guadarrama i la carretera Brunete-Boadilla del Monte i el 25 acaba la lluita a Brunete amb la presa del cementiri, on resistien els homes de Lster. El dia 27 ha acabat tot, quedant el front de nou estabilitzat.

Resultats de la batalla.
En resum, tota l'operaci es va saldar amb la mort d'uns 20.000 soldats republicans i de 17.000 franquistes, la prdua d'uns 60 avions republicans i al voltant de 25 franquistes, aix com la destrucci o prdua de gran quantitat de material, encara que aquestes xifres varien bastant segons l'adscripci poltica dels diferents autors.

Es va produir, aix mateix, un mnim avan de la lnia del front (uns 2 km) a favor de la Repblica, avan, per altra banda, totalment intil.

Quant al compliment dels objectius assenyalats, no se'n va aconseguir cap, car el setge de Madrid va romandre en la mateixa situaci i l'ofensiva sobre Cantbria noms es va retardar un mes.

No obstant aix, els costos humans, per a l'un i l'altre bndol, van ser enormes, sent considerada aquesta batalla com una de les ms sagnants de la Guerra Civil.

Resulten especialment interessants els informes de Casado, Matallana i Lster, per observar la precipitaci i improvisaci en la formaci del nou "Exrcit de Maniobra", que pretenia superar la fase miliciana amb un seguit d'operacions ben organitzades i esdevenir aix la "joia de la Repblica". No obstant aix, els bons desitjos i la predominant inspiraci poltica no van ser suficients.

Referncies bibliogrfiques i documentals.
 La ofensiva de la Granja y la Batalla de Brunete. Martinez Bande. Servei Histric Militar. Imprescindible encara que lamentablement esgotat.

 Historia del Ejrcito Popular de la Repblica. Salas Larrazbal. Captols "ad hoc" de l'obra.

 Brunete. Rafael Casas de la Vega. Madrid, 1967 (Uriarte, DL M.21.047.1967) Recull de relats sobre la batalla.

 Descripci de la batalla ;

 El lector interessat que no desitgi desplaar-se fins a l'Arxiu, pot consultar un gran nombre de documents a travs d'internet, a la pgina del Ministeri de Cultura ;

 Fons de l'Arxiu General Militar de Madrid (IHCM) del Ministeri de Defensa, encara que t un accs restringit ;

 Notes .









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260740" title="Bushid?" nonfiltered="2098" processed="2094" dbindex="102102">

En la tradici japonesa, el bushid  (   ) s un terme tradut com "el cam del guerrer". s un codi tic estricte i particular on molt samurais entregaven les seves vides, que exigia lleialtat i honor fins a la mort. Si un samurai fallava en mantenir el seu honor podia recobrar-lo practicant el seppuku (sucidi). Es diu que des de petit, el bushido era inculcats als japonesos de classe dirigent fins i tot abans de deixar el pit de la mare.


 Fonts .
Aquest codi moral t dos fons principals:

 Budisme .
El Budisme atorgava al guerrer un estocisme ple i fort que acompanyava al samurai fins els ltims dies de la seva vida. el Bushi s amic de la mort i confiat amb el dest, ofereix en el seu carcter un total despreci aquells samurais que careixien de valor a l'hora de morir. En paraules del Prncep de Mito, "Qualsevol por introduir-se en el ms igualat de la batalla i morir. s fcil per un poca cosa, per per un samurai s verdaderament decisiu en la justa equanimitat i verdader valor saber viure quan ha de viure, i morir quan ha de morir". El budisme ofereix al Bushido un mtode de contemplaci subjacent a un fenomen que posava al guerrer en harmonia amb l'absolut.

 Xintoisme .
Per l'altre banda el Xintoisme atorga al bushido valors tics d'afinitat i amor per totes les coses vives, i una profunda ensenyana de la lleialtat per un sobir en el seu aspecte ms tradicional. El Xintoisme creia que en la puresa de l'innat amb el que no cabia en ell, cabia en el pecat original. Les obres de Mencio i Confuci eren les principals ensenyances per els joves samurais i una interessant pauta de resoluci per assumptes majors.

Set virtuts.
En la seva forma original, es reconeix el bushido amb set virtuts associades:

  - Gi - Rectitud (decisions correctes);
Sigues honrat en els teus actes amb tothom. Creu en la justcia, per no en la que diuen els altres sin la teva prpia.
Per un autntic samurai no existeixen tons entre b i mal, noms existeix el correcte i l'incorrecte.

  - Yuu - Coratge;
Aixeca't sobre la massa de gent amb por d'actuar. Ocultar-se com una tortuga sota la closca no s viure. Un samurai ha de tenir el valor heroic. s absolutament perills, s viure plenament, completa i meravellosa. El coratge heroic no s cec. s intelligent i fort. Canvia la por pel respecte i la prudncia.

  - Jin - Benevolncia;
Mitjanant l'entrenament intens el samurai es converteix en rpid i fort. No s com la resta d'homes. Ha de desenvolupar un poder que ha de ser usat pel b de tots. Ha de tenir compassi. Ajudar als seus companys sempre que es pugui.

  - Rei - Respecte;
Els samurais no tenen motius per ser cruels. No necessiten demostrar la seva fora. Un samurai s corts fins i tot amb els seus enemics. Sense aquesta mostra directa de respecte, seriem igual que els altres animals. Un samurai s respectat no noms per la seva fora al camp de batalla, sin tamb per la seva manera de tractar els altres. L'autntica fora interior del samurai es fa evident en moments de necessitat.

  - Makoto - Honestedat, Sinceritat absoluta;
Quan un samurai diu que far alguna cosa, s com si ja l'hagus fet. Res al mn podr aturar-lo de fer all que ha dit que faria.
No ha de donar "la seva paraula" ni ha de "prometre", el simple fet de dir-ho s suficient. Parlar i fer s el mateix. 

      - Meiyo - Honor;
L'autntic samurai noms t un jutge i s ell mateix. Les decisions preses i com sn dutes a terme reflecteixen qui s vertaderament. Ning pot ocultar-se d'ell mateix.

  - Chuu - Lleialtat;
Haver fet o dit alguna cosa significa que aquesta cosa li pertany. s responsable d'aix i de totes les conseqncies que en segueixin. Un samurai es intensament lleial amb aquells que t sota manament. Per aquells dels que sn responsable, perdurant fidelment. Les paraules d'un home sn com les seves empremtes, el segueixen sempre.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260741" title="Heder" nonfiltered="2099" processed="2095" dbindex="102103">

Una heder (tamb heider, en hebreu     habitaci" s una escola tradicional que ensenya les bases del judaisme i de l'hebreu.

 Histria .

Les heders estaven mpliament esteses a Europa abans del segle XVIII. Les llions tenien lloc a casa del professor, que era contractat per la comunitat jueva o per un grup de pares. Normalment, noms els nois anaven a classes, mentre les noies eren educades per les mares a casa seva. Nois de diferents edats podien rebre la classe en un nic grup.
Els nois entraven a l'escola als 5 anys aproximadament. Desprs d'aprendre l'alfabet hebreu i com llegir en hebreu (l'idioma usual de la comunitat jueva nordeuropea des de l'Edat  Mitjana era  el yiddish, comenaven a estudiar la Tor, on comenaven primer amb el Levtic i el Talmud (Misn, Gemar i altres comentaris addicionals). Llegien en veu alta juntament i se l'aprenien de memria com a mtode d'estudi. Als 13 o 14 anys, el final de l'educaci d'un noi jueu se celebrava amb el Bar Mitzv.
Els que volguessin continuar per fer-se rabins o escrivans havien de continuar els seus estudis a una yeshivot (universitat del Talmud). Escoles yeshivot famoses a Europa es trobaven a Worms (Alemanya), Frth i Praga, considerades les millors. Desprs que molts jueus haguessin marxat cap a Europa de l'est per escapar de les pogroms de l'era medieval relacionades amb les croades de l'poca el nucli intellectual d'el Judaisme europeu va marxar amb ells i hi va restar durant segles.

Cap al final del segle XVIII, el sistema de les heders es va tornar com a centre de crtiques de membres de l'ortodxia jueva aix com de membres de la corrent liberal d'haskala.

Les crtiques ortodoxes es queixaven de qu els professors no estiguessin suficientment qualificats. En aquella poca, aquests professors estaven tant malpagats que aquells que vivien en pobles petits sovint es guanyaven la vida com a carnicers, cantants o excavadors ja que treballar de professor era sovint noms una feina vocacional. Sovint, els professors avanaven els seus alumnes de nivell ms rpid del convenient ja que els alumnes de nivells posteriors havien de pagar ms diners per les llions.


Les crtiques d'Haskala, compromeses als ideals de l'Illustraci, criticaven el sistema en si, proclamant que creava una marginaci lingstica i espacial i per tant prevenien els jueus de la seva integraci i emancipaci. Proposaven llions addicionals en els idiomes del pas i una educaci ms vocacional i secular.

Aquestes idees van ser posades en prctica des de finals del segle XVIII pels jueus alemanys, que van fundar les escoles reformades o Freischulen ("escoles lliures"). Aix i la introducci de una educaci obligatria van portar a la dissoluci del sistema heder, almenys als pasos germanfons, encara que va continuar existint a l'Europa de l'est fins a l'Holocaust.

 Actualment.
Als pasos occidentals, els joves atenen les llions de les heders fora l'escola normal mentre que els jueus ortodoxos van a escoles full-time. A Israel, operen com a escoles full-time.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260742" title="Batalla de Montblanc" nonfiltered="2100" processed="2096" dbindex="102104">






La Batalla de Montblanc de 1649 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors. Es van enfrontar tropes franceses i castellanes a Montblanc (Conca de Barber).

Antecedents.
El 1649, amb els castellans guanyant posicions al Principat, surt de Lleida una columna formada per 7.000 soldats d'infanteria i 3.000 cavallers comandats per Juan de Garay. Aquest exrcit ocupa les poblacions de Vimbod, el Monestir de Poblet, Montblanc, Cabra del Camp, Valls, Constant, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltr i Sitges. Poc desprs, va tenir lloc la Batalla de Vilafranca el 17 d'octubre.

La batalla.
La matinada del 14 de novembre de 1649 l'exrcit castell entra a la Conca de Barber. Arriben notcies que tropes franceses s'havien fortificat a l esglsia de Santa Maria de Montblanc. L'exrcit de Juan de Garay entra a la vila ducal i assetja l'esglsia convertida en plaa forta pels francesos. L'enfrontament s molt violent, amb intercanvi constant de trets. Finalment, els assaltants aconsegueixen tirar la porta principal de l'esglsia i entren a sang i foc a l'edifici.

Vegeu tamb.
La General Crema;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260743" title="Fuero del Trabajo" nonfiltered="2101" processed="2097" dbindex="102105">
Fuero del Trabajo (1938) s una de les vuit Lleis Fonamentals del franquisme, elaborada abans de la fi de la guerra civil espanyola, si b s cert que en el moment de la seva promulgaci els nacionals duien un clar avantatge en la contesa; de fet va anar en 1938 quan Francisco Franco va crear el Govern de la Naci. 

Aquest text s d'ideologia falangista, famlia franquista que va tenir especial influncia en la qesti laboral i els mitjans durant la guerra i la dictadura, i entre els seus principals punts es conten la regulaci de la jornada laboral i del descans, es crea la Magistratura del Treball i aix mateix es creen els sindicats verticals o grocs, que sn aquells que agrupaven per igual a patrons i obrers, amb el que l'acord es feia impossible.

 Vegeu tamb .
 Lleis Fonamentals;

 Enllaos externs .
  Text complet del Fuero del Trabajo;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260745" title="Messier 13" nonfiltered="2102" processed="2098" dbindex="102106">

Messier 13 (Gran Cmul d'Hrcules, M13 o *NGC 6205) s un cmul globular de la constellaci de Hrcules. Va Ser descobert per l'astrnom angls Edmond Halley en l'any 1714. William Herschel, per mitj del seu gran telescopi reflector, va poder descobrir diverses alineacions d'estrelles (conegudes com potes d'aranya), comprovar que estava format per estrelles i fer un primer recompte dels seus components (aproximadament unes 8.500 segons els seus cmputs) 

La seva magnitud conjunta en banda V (filtre verd) s igual a la 5.80; el seu tipus espectral s F6: fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont; la magnitud absoluta s igual a -8.53 (banda V). El rdio del seu nucli s prxim a 45", el rdio de marea s proper a 27': es calcula que el 90% dels seus membres brillen dintre d'un rdio de 6.5' a partir del centre de gravetat. 

De la seva velocitat radial, -246.6 km/s, es dedueix que s'aproxima a la Terra a ms 887.700 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci del seu moviment orbital al voltant del nucli de la Via Lctia, a ms de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. 

Es calcula que la seva lluminositat s similar a la de 500.000 sols, encara que la seva massa (determinada per estudis dinmic de les seves estrelles) est situada en la banda 600-800 mil vegades la solar: evidentment una bona part de les seves estrelles sn astres invisibles (nanes blanques i estrelles de neutrons). Recentment (2005) s'ha descobert una estrelles de neutrons, emissora de raigs X, en rbita tancada amb una companya. 

Situat a uns 7,7 kiloparsecs de la Terra (uns 25.100 anys llum), els seus astres ms brillants sn estrelles groguenques del tipus gegant vermella que apareixen amb magnitud 11,87 (la variable V11), la seva estrella variable Cefeida ms brillant (V2) s de magnitud 12.85 mentre que les estrelles RR Lyrae (utilitzades com patr de distncies) apareixen amb magnitud 14.82. 

Encara que s molt similar a M3 per la seva edat (entre 13 i 15 mil milions d'anys) i composici qumica, es diferencia d'aquest en el seu baix nombre d'estrelles variables conegudes: noms 45 (fins a inicis de l'any 2006) contra les ms de 240 de M3, de les quals noms 3 (V1, V2 i V6) sn Cefeides i 8 del tipus RR Lyrae. Totes aquestes estrelles variables sn assequibles a telescopis d'aficionat a partir dels 200 mm d'obertura equipats amb cmeres CCD i un bon mapa del cmul . 

Precisament han estat astrnoms aficionats espanyols els quals han assolit determinar el perode de dos de les noves variables descobertes en 2001: V38 (perode: 81 dies) i V43 (perode: 97 dies), utilitzant mesuraments fotomtrics obtinguts en el perode 2001-2005. 

Les seves principals estrelles apareixen llistades en el Catleg de Ludendorff (1905) i en el menys utilitzat Catleg de Kadla (1966): en aquest ltim cas s'analitzen tamb els moviments propis (mesurats en mili-segons d'arc per any), la qual cosa permet conixer quines d'elles pertanyen realment al cmul. Un estudi ms exhaustiu dels moviments propis (443 estrelles) va ser efectuat en 1979 pels astrnoms nord-americans Cudworth i Monet, comparant plaques fotogrfiques preses amb el refractor de 1 metre de Yerkes entre els anys 1900 i 1977: el moviment propi de les seves estrelles est en l'interval 0.001- 0.075" per segle. 

Per a un telescopi d'aficionat M13 s resoluble en estrelles a partir d'un instrument de 15 cm d'obertura: encara que hi ha tres estrelles de lluentor inferior a la magnitud 12 (les tres variables) la majoria dels seus astres ms visibles estan en el rang 12-13: per sobre de la magnitud 13 es poden totalitzar fins a 40 estrelles, la majoria d'elles sn ataronjades "gegants vermelles" (l'nica excepci s l'estrella blava L222, de magnitud 13.15 i pertanyent al tipus errant blava(Blue Straggler en angls). Per sota de la magnitud 13 el nombre d'astres creix, encara que noms poden individualitzar-se per mitj de la fotografia o cmeres CCD. 

El treball ms recent sobre les seves estrelles de tipus RR Lyrae (perodes, amplituds i corbes de llum) de V7 i V8 va ser publicat a l'abril de 2007, havent estat elaborat per Violat i Arranz, dos astrnoms aficionats espanyols . Al maig del mateix any es va publicar la continuaci d'aquest treball que incloa un estudi de les RR Lyrae V31, V34 i V36 . 

Al juny de 2007 Violat i Arranz van demostrat, al llarg d'una campanya fotomtrica de set mesos de durada , que les variables vermelles del cmul no tenen cap periodicitat  i que algunes d'elles (com V11 o V17) en realitat pulsen amb dos perodes distints que modulen la seva corba de llum, encara que unes altres  semblen ser irregulars o errtiques. 
 Fonts .
Smithsonian/NASA Astrophysics Data System (ADS): Articles, estudis i treballs de M13.
Der grosse Sternhaufen im Herkules Messier 13, (1905), Publikationen des Astrophysikalischen Observatoriums zu Potsdam; 15. Bd, Nr. 50. Estudi del cmul realitzat en 1905 per Hans Luddendorff.
A catalog of parameters for globular clusters on the Milky Way, W.E. Harris, 1996. Astron. J., 112, 1487.
Astrometry in the Globular Cluster M13. Cudworth. K. M., Monet, D. G. (1979). Astron. J. 84, n 6, 774.

Enllaos externs. 
Enlaces externos.

Messier 13 - SEDS Messier ;
Astronomy Picture of the Day ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260751" title="Ray Crawford" nonfiltered="2103" processed="2099" dbindex="102107">
Ray Crawford  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 26 d'octubre del 1915 a Roswell, Nou Mxic. 

Crawford va crrer a la Champ Car a les temporades 1954-1959  incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1955-1956 i 1959. 

Ray Crawford va morir el 1 de febrer del 1996 a Los Angeles, California.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Ray Crawford va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260753" title="Binerbo" nonfiltered="2104" processed="2100" dbindex="102108">
Un binerbo o minervo s un foguer que es feia la nit de matances per tal de celebrar amb festa i bulla la tasca acabada. La tradici s recollida als pobles mallorquins de Monturi i Porreres.

Durant el dia, mentre els adults es dedicaven a les tasques prpies del tractament del porc, els ms petits de la casa  recorrien les voreres per tal de tallar esbatzers i omplier-ne un carret. Un cop en tenien els suficients tornaven a les cases on preparaven el foc que encendrien el vespre.

Havent acabades les feines de les matances, grans i petits es reunien vora el foc per cantar, ballar i botar les brases. La festa celebrava l'xit del procs i la disposici de queviures crnics per tot l'any.

Una de les canons s aquesta:


Es binerbo era tan gros
que arribava a ses teulades;
ms de dotze carretades
i encara en sobrava un tros


L'origen del mot sembla trobar-se en el foguerons que feien els estudiants de Monti-sion en honor a Santa Catalina (identificada amb la deesa grega Minerva).

Rederncies.
 ALCOVER, AM i MOLL FdB.: Diccionari catal-valenci-balear, Tom 7, Ed Moll, Palma, 1980, p 431;
 BARCEL M i ENSENYAT G.: Els nous horitzons culturals a Mallorca al final de l'Edat Mitjana, Documenta Balear, Palma, 2000. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260762" title="La General Crema" nonfiltered="2105" processed="2101" dbindex="102109">
Es coneix com La General Crema un episodi ocorregut el 29 de setembre de 1649 quan, en el marc de la Guerra dels Segadors, tropes castellanes van assaltar i saquejar la vila de Montblanc (Conca de Barber).

Montblanc va patir fins a 4 episodis bllics en un perode de nou anys:
 Saqueig de la poblaci, el 30 d'agost de 1642.
 La General Crema. Assalt i saqueig, el 29 de setembre de 1649.
 La Batalla de Montblanc, el 14 de novembre de 1649.
 Setge de Montblanc, des del mar fins al 16 de juliol de 1651.
     
Antecedents.
Desprs dels fets del Corpus de Sang i l'esclat de la Guerra dels Segadors, es produeix una invasi de tropes castellanes a Catalunya el setembre de 1640. La Generalitat de Catalunya es posa sota la protecci del rei de Frana Llus XIII. Exrcits de Frana i Castella campen per tot el Principat de Catalunya provocant les queixes de la poblaci.

Montblanc s una de les principals viles del pas i una plaa forta a mig cam entre Lleida i Tarragona. Durant la guerra, s'hi installen diverses vegades tropes franceses del general Philippe de La Mothe-Houdancourt, catalanes de Francesc de Cabanyes i castellanes de Juan de Garay.

El 30 d'agost de 1642, un exrcit castell de 8.000 homes es dirigeix a Tarragona i s'ajorna a Montblanc. Desprs d'installar-se, comencen els conflictes amb els vilatans i les tropes saquegen la poblaci.

La Gran Crema. 
El 1649, amb els castellans guanyant posicions al Principat, surt de Lleida una columna formada per 7.000 soldats d'infanteris i 3.000 cavallers comandats per Juan de Garay. Aquest exrcit ocupa les poblacions de Lleida, Vimbod, el Monestir de Poblet i entra a Montblanc, que s assaltada i saquejada de nou. 

Aquest cop, els militars violenten a la poblaci i als dirigents municipals; s'apropien l'arxiu de la vila i l'arrasen, s'installen a l'esglsia de Santa Maria la Major i cremen les actes de la parrquia. Una guarnici entra a l Hospital de Sant Bartomeu i Santa Magdalena, als afores de la vila, i fa malvestats a l'edifici i a la gent dels voltants.

No contents amb els actes vandlics, comencen un acarnissament amb els dirigents i smbols de Montblanc, es cremen diverses cases nobles i imatges prpies de les festes, com els populars Aligots i l'antiqussim Drac.

Episodis posteriors.
Desprs del saqueig de Montblanc, les tropes castellanes de Juan de Garay continuen el seu cam de terror per Cabra del Camp, Valls, Constant, Tarragona, Torredembarra, Vilanova i la Geltr i Sitges.

Quan es preparava l'atac final a Barcelona, els comandants castellans decideixen controlar tot el Principat, per evitar atacs a la reregurdia; aix, una part de l'exrcit torna cap a l'interior per combatre la cavalleria francesa. El primer acte d'aquest enfrontament es produeix en l'anomenada Batalla de Vilafranca el 17 d'octubre.

La Batalla de Montblanc.
La matinada del 14 de novembre de 1649 l'exrcit castell entra a la Conca de Barber. Arriben notcies que tropes franceses de cavalleria s'havien fortificat a l esglsia de Santa Maria de Montblanc. L'exrcit de Juan de Garay entra a la vila ducal i assetja l'esglsia convertida en plaa forta pels francesos.

L'enfrontament s molt violent, amb intercanvi constant de trets. Finalment, els assaltants consegueixen tirar la porta principal de l'esglsia i entren a sang i foc a l'edifici.

Setge de Montblanc.
El mar de 1651, la poblaci torna a ser ocupada per tropes de Felip IV de Castella. Aquest cop el comandant s Juan de Pallaviccino y Ramrez de Haro, militar toled d'arrels italianes que esdevindria governador de Tarragona.

S'imposa un control implacable per part de les tropes invasores, que s'installen de forma quasi permanent fins el juliol. A principis d'estiu, els arriba l'ordre de partida per anar cap a assetjar Barcelona.

Uns dies abans de marxar, els soldats comencen un espoli i saqueig de la poblaci. El general Pallaviccino ordena bombardejar la faana de l'esglsia de Santa Maria la Major i derrivar diversos trams de muralla, torres fortificades i portals de Montblanc. 

L'objectiu era treure el qualificatiu de plaa forta a la vila, per aix es van enrunar diversos trams del recinte emmurallat i es va malmetre l'esglsia on s'hi havien fet forts ms d'una vegada les tropes franceses de de La Motte.

Felip IV de Castella va castigar encara el 1658 la vila de Montblanc a hostatjar tropes castellanes amb pagament de les despeses per part dels vens.

Conseqncies.
La Gran Crema (incls tamb l'anomenat Setge de Montblanc) es considera que fou el cop de grcia per a l'abatiment de la vila. Greument afectada durant la Guerra civil catalana del segle XV, estava visquent una lleu revifalla per el saqueig implacable del setembre de 1642 fou un cop durssim per a la poblaci, que va perdre ja definitivament el seu pes poltic i tamb econmic, deixant la vila ducal de Montblanc en la misria ms absoluta.

Bibliografia.
Francesc Badia i Batalla, Guia Turstica de Montblanc, Imp. Requesens, Montblanc, 1992;
Manel Gell, Francesc de Cabanyes, el primer segador-almogver, Revista A Carn! Any I, Nm. 1, Juny 2006;

Vegeu tamb.
Guerra dels Segadors;
Els Segadors;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260766" title="Destroyer" nonfiltered="2106" processed="2102" dbindex="102110">


Daniel Bejar (nascut el 1972) s un msic i compositor independent de Vancouver conegut  per les seves lletres elaborades i sovint crptiques i per les veus poc ortodoxes d'algunes canons. Bejar ha exts la seva popularitat grcies a les seves collaboracions musicals amb la banda d'indie-rock de Vancouver The New Pornographers, per ha editat molt ms material com a lder de la seva banda Destroyer. De manera ms recent, s'ha ajuntat amb membres de Frog Eyes i Wolf Parade per crear un altre supergrup indie anomenat Swan Lake.  Tamb ha collaborat amb Bonaparte, banda de la seva parella actual  Sydney Vermont, amb qui tamb ha format la banda Hello, Blue Roses, l'lbum de debut de la qual s'ha editat el gener de 2008.

Destroyer.
Bejar va crear Destroyer el 1995, produint el seu lbum de debut, el lo-fi We'll Build Them a Golden Bridge, fet al seu estudi de gravacions de Vancouver. Bejar estava guanyant popularitat, i va reclutar John Collins per a City of Daughters desprs del qual varen formar una banda junts. L'any 2000 el grup es va dissoldre i Bejar va passar unes llargues vacances a Espanya. 

Desprs d'aquesta pausa, va tornar a Vancouver per publicar Thief, un altre cop amb Destroyer, l'any 2000. Interpretat com una acusaci a la indstria discogrfica per molts crtics, el disc va portar Destroyer a un reconeixement significatiu. 

Desprs de publicar Thief, Bejar es va centrar ms en la seva msica i va iniciar les seves contribucions msicals amb The New Pornographers. Desprs de la publicaci de  a Misra Records l'any 2001, Destroyer va comenar a aixecar un cert seguiment de culte. Va fer uns quants concerts amb la banda Frog Eyes com a suport, fet que va inspirar Notorious Lightning & Other Works, una relectura de sis canons de l'lbum Your Blues amb Frog Eyes un altre cop com a banda de suport.

Estil.
Bejar anomena l'estil de Destroyer "Blues Europeu". Sovint se'l compara amb David Bowie, per les influncies que ha reconegut sn Pavement, Guided by Voices  i altres bandes d'indie i shoegaze. L'estil de les lletres de Bejar s significatiu per la seva poesia lrica, que freqentment capfica i intriga els oients. Bejar pren frases obertament d'altres artistes i d'una varietat de fonts (i de canons), i fins i tot de la retrica poltica (ex: Evil Empire de "Ronald Reagan"). Your Blues presentava una nova direcci en l'estil de Destroyer, merc a la introducci d'elements orquestrals aix com una forta dependncia dels instruments midi. 

Collaboradors musicals.
Durant els ms de 10 anys en qu Bejar ha estat tocant amb Destroyer, hi ha hagut molts canvis de formaci i moltes substitucions entre els artistes amb qu toca. Aquest reemplaament continu de msics ha provocat que hom considers Destroyer com un projecte en solitari, per Bejar sempre ha insistit que veu Destroyer com una banda, amb contribucions completes dels seus collaboradors. Bejar ha dit a les entrevistes que mai ha estat especialment hbil amb la logstica de mantenir una banda unida. 

Bejar ha dit que la formaci de msics de les sessions de gravaci de Destroyer's Rubies hauria de ser la formaci definitiva i permanent de la banda d'ara en endavant. La majoria dels membres actuals ja havien tocat abans amb Bejar d'una manera o d'una altra, alguns en anteriors discos de Destroyer. Molts tenen en com el fet de pertnyer a l'equip de producci de JC/DC (John Collins i Dave Carswell). 
Discografia.



Referncies.


Enllaos externs.
Destroyer a Merge Records;
Destroyer a Misra Records;
Billions Corp - Tour de Destroyer i agncia de contractaci.
Destroyer Wiki;
Streethawk: El diari en lnia de la comunitat de Destroyer;
Your Blues: frum de Destroyer;
Sessi d'estudi de Just Concerts - Gravat per a la CBC Radio 3 amb Frog Eyes desprs del tour Your Blues.  ;
Destroyer - Lletres de Destroyer a LyricWiki.Org;
Bejar-O-Matic - Dispensador de lletres de Destroyer;
The Bejar Family Circus - Vinyetes aleatries basades en Bejar-O-Matic;
The Ratio - Publicaci especial de Destroyer;
*sixeyes Interview - Entrevista a Dan Bejar;
L'altra banda de Bejar. Segment ems el 18 de mar de 2006 a NPR (National Public Radio);
Destroyer - Historia de portada sobre Destroyer a la revista Exclaim!;
Sessi de Destroyer a CBC Radio 3;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260767" title="UCP4" nonfiltered="2107" processed="2103" dbindex="102111">



UCP4 (protena desacobladora 4) s una protena del grup de protenes desacobladores mitocondrials membres de la famlia de transportadors d'anions localitzats a la membrana mitocondrial interna com tamb ho sn el transportador de fosfat inorgnic entre altres.

Totels les UCP reben el seu nom degut a l'elevada homologia d'aquestes protenes amb UCP1 (o termogenina), protena que genera calor mitjanant el desacoblament de la fosforilaci oxidativa de cadena respiratria. Tot i que UCP2 i UCP3 estan estretament relacionades a UCP1, UCP4 i UCP5 divergeixen molt ms i es troben filogenticament ms allunyades de les altres protenes desacoplants relacionades amb altres transportadors com el d'oxoglutarat.


Funci.
UCP4 s especfica de cervell i la seva homologia amb UCP1 (29%) s ms baixa que la que presenten UCP2 i UCP3 entre si i respecte UCP1.

Tot i que UCP4, s'expressen ms en cervell que no pas UCP2, la funci d'aquesta UCP en les neurones no ha estat encara establerta. S'ha suggerit, com en el cas d'UCP5, que podria modular la producci d'ATP i ROS, com suggereixen alguns resultats d'expressi ectpica d'aquestes protenes en diferents lnies cellulars. Tamb s'ha postulat la seva funci en relaci a funcions neuronals com a neuromoduladores a traves de la regulaci de la  temperatura. Sembla ser que la protena UCP4 humana (hUCP4) podria regular l'homeostasi i senyalitzaci del calci, suposadament, reduint el potencial de membrana mitocondrial i segrestant calci. La sobreexpressi d'UCP4 en preadipcits inhibeix la diferenciaci dels preadipcits a adipcits, estimulant-ne la proliferaci, tot i aix, el seu paper en adipcits s encara menys conegut.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260769" title="Jan Nolten" nonfiltered="2108" processed="2104" dbindex="102112">

Jan Nolten (Sittard, 20 de gener de 1930) va ser un ciclista neerlands que va ser professional entre 1952 i 1959. Durant la seva carrera professional aconsegu 3 victries, dues etapes al Tour de Frana i una al Giro d'Itlia.

Palmars.
1952;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1953;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
1956;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1953. 19 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1954. 14 de la classificaci general;
1955. 21 de la classificaci general;
1956. 28 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1956. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1957. 34 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jan Nolten ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260770" title="Pietisme" nonfiltered="2109" processed="2105" dbindex="102113">
El pietisme s una corrent religis de caire reformista que sorgeix durant el segle XVIII en el s del luteranisme.

Va tenir importncia a les zones de cultura alemanya del moment influenciant a molt pensadors.

El pietisme defensava un retorn als origens del protestantisme, i buscava la defensa dels espais privats en la relaci amb els rituals, la Bblia, i Du.

Veia la necessitat de demostrar en qualsevol situaci la fonamental pietat cristiana i la tolerncia i respecte vers la pluralitat i diversitat en la lectura del missatge de Du.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260773" title="Antoni Gelabert Amengual" nonfiltered="2110" processed="2106" dbindex="102114">

Antoni Gelabert Amengual (Santa Maria del Cam, 7 de setembre de 1921 - Palma de Mallorca, 13 de desembre de 1956) va ser un ciclista mallorqu que fou professional entre 1946 i 1956. Durant la seva carrera professional aconsegu 18 victries, entre les que destaquen dos campionats d'Espanya de ciclisme, una Volta a Catalunya i 3 etapes a la Volta a Espanya.

Palmars.
1949;
 1r al Trofeu Jaumendreu;
1950;
 Campi d'Espanya en ruta;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
1952;
 1r de la Volta a Mallorca;
 1r de la Volta a Castella;
 1r de la Clsica a los Puertos;
 1r del Gran Premi Pascuas;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1953;
 1r a la Volta a Astries;
1954;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Llevant;
1955;
 Campi d'Espanya en ruta;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1956;
 1r de la Volta als Pirineus;

Resultats a la Volta a Espanya.
1948. 17 de la classificaci general;
1950. 9 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1955. 20 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1952. 10 de la classificaci general. 2n del Gran Premi de la Muntanya;
1953. 48 de la classificaci general;
1955. Abandona (17a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 46 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Antoni Gelabert Amengual ;
Palmars d'Antoni Gelabert Amengual ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260775" title="Temporada 1945-1946 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="2111" processed="2107" dbindex="102115">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.




Resultats finals.

 Campi: Sevilla.
 Descensos: CD Alcoi i Hrcules CF.
 Ascensos: CE Sabadell i Deportivo de La Corua.
 Mxim golejador:  Zarra (Athletic de Bilbao).
 Porter menys golejat :  Jos Baon (Valncia CF).

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260780" title="Bill Cheesbourg" nonfiltered="2112" processed="2108" dbindex="102116">
Bill Cheesbourg  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 12 de juny del 1927 a Tucson, Arizona. 

Cheesbourg va crrer a la Champ Car a les temporades 1956-1962 i 1964-1966  incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1957-1959, 1961, 1964 i 1965. 

Bill Cheesbourg va morir el 6 de novembre del 1995 a Tucson, Arizona.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bill Cheesbourg va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1957. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260781" title="Sutton (constructor)" nonfiltered="2113" processed="2109" dbindex="102117">
 Sutton  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Sutton va competir a  1 sola cursa del campionat del mn de la Frmula 1 la temporada 1959. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260782" title="Elder (constructor)" nonfiltered="2114" processed="2110" dbindex="102118">
 Elder  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Elder va competir a  1 sola cursa del campionat del mn de la Frmula 1 la temporada 1959. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no tornant a competir al mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260787" title="Batalla de Montmel" nonfiltered="2115" processed="2111" dbindex="102119">





La Batalla de Montmel de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell 

Una columna castellana de 4.500 homes dirigida per Gerolamo Maria Caracciolo, el marqus de Torrecuso, va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer Perpiny, que havia quedat allada al nord.

La batalla.
Per ordre de Philippe de La Mothe-Houdancourt, les tropes que marxaven cap al Rossell van ser interceptades a Montmel per la cavalleria franco-catalana que va sortir de Barcelona el 28 de mar, causant mil baixes entre els castellans. 

Conseqncies.
Els supervivents van retirar-se en direcci a Tarragona, sent encalats per les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt i finalment van rendir-se el 31 de mar a la batalla de la Granada, i va provocar que la manca de reforos fes caure Cotlliure, Perpiny i Salses. Les tropes catalanes i franceses van continuar avanant fins conquerir Monts i intentar-ho sense sort amb Tortosa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260790" title="Anna Bolena" nonfiltered="2116" processed="2112" dbindex="102120">


Anna Bolena (en angls: Anne Boleyn) va nixer probablement l'any 1507, en una de les propietats de la seua famlia, Blickling Hall, a Norfolk, o en el castell de Hever, a Kent, la seua residncia favorita. Va ser la segona esposa del rei Enric VIII, fins que va ser executada el 19 de maig de 1536 a la Torre de Londres.

 Vida .
Segona dels cinc fills -dos d'ells morts en la infantesa- de Toms Bolena, vescomte de Rochford i primer comte de Wiltshire i d'Ormonde, i d'Isabel Howard, filla del segon duc de Norfolk. La relaci amb son pare va ser difcil, per malgrat aix sempre va tenir un constant desig de complaure'l; aix mateix, tampoc no va tenir una bona relaci amb la seua germana Maria, a la qual reprovava el seu estil de vida lleuger. Per, en canvi, tenia molt bona relaci amb sa mare i sobretot amb el seu germ Jordi, amb qui estava molt unida.

Tot i la llegenda, actualment es descarta que tinguera polidactlia ja que, en cas de ser aix, no haguera pertangut a la cort del rei, perqu aquesta malformaci era considerada un signe del diable.

Va viure durant la primera temporada de la seua vida a la cort francesa com a dama de companyia. En tornar a Anglaterra estava totalment enamorada de Henry Percy, fill del comte de Northumberland, amb el qual va fer una promesa matrimonial, per el cardenal Wolsey els va prohibir casar-se, perqu Anna estava mancada de la noblesa que li calia.

No obstant aix, en representar una obra de teatre per al rei Enric VIII, aquest es va quedar admirat de la bellesa d'Anna i va comenar a cortejar-la. Per Anna tenia ben clar que no seria amant del rei; la seua prpia germana Maria ho havia sigut. Ella aspirava a ms, era ms intelligent. Tenia uns ulls bells, una grcia nica; la seua facilitat per a tocar instruments musicals, ballar i declamar la feien una dona molt atraient. 

bviament, Enric es va enamorar d'ella, i va arribar a separar-se de l'Esglsia catlica, que fins i tot l'havia declarat "Defensor de la Fe", per poder deixar la seua legtima esposa, Caterina d'Arag i declarar bastarda la seua filla Maria Tudor. Assessorat per Thomas Cromwell, es va declarar cap de l'Esglsia a Anglaterra i va instituir l'anglicanisme. I aix, suposadament, el 25 de gener de 1533 a la nit, sense invitats ni avisos, va contraure matrimoni amb Anna Bolena, nomenada marquesa de Pembroke pel rei, perqu tinguera un rang noble.  

Anna es va venjar del cardenal Toms Wolsey, aconseguint que Enric l'empresonara a la Torre i li llevara el seu palau de Hampton Court i els seus bns. No obstant aix, el cardenal va morir poc abans de la condemna.

"La ms feli de les dones", com ella mateixa es va qualificar en poder casar-se amb Enric, va intentar amb afany tenir un hereu i, per fi, quan va quedar embarassada, una endevina va vaticinar que tindria el ms gran monarca angls. No obstant aix, va tenir una xiqueta a la qual va anomenar Isabel, com la mare d'Enric. Enric es va decebre moltssim, i fins i tot va dir que havia estat embruixat per ella i que li havia mentit. Anna va intentar tenir un altre hereu, el qual va perdre, i amb ell tamb el seu favor davant el rei, qui ja havia conegut una de les seues dames de companyia, una dona grosseta i no gaire bonica el lema de la qual era "nascuda per a obeir i servir". Aquesta dona era Joana Seymour, recolzada pel partit que no volia els Bolena.    

Thomas Cromwell, el mateix que havia ajudat Enric a idear com desfer-se de Caterina d'Arag, va concebre un pla per a desfer-se tamb d'Anna. Va contar al rei que Anna tenia una relaci amorosa amb el seu msic, Smeaton, els seus amics i fins i tot amb el seu propi germ, Jordi. Al seu msic el van torturar fins que va confessar que ell i Anna eren amants. Jane, la seua cunyada i esposa de Jordi, va recolzar totes les acusacions per gelosia.

El 2 de maig de 1536 va ser detinguda i conduda a la Torre de Londres, i en el judici va ser declarada culpable d'adulteri, incest, heretgia, traci i actes contra el rei; no hi havia una altra opci, el rei ja no la volia, ara tindria una nova reina i mai no va voler escoltar-la. La va enviar a la Torre de Londres i li va arrabassar Isabel, a qui va declarar bastarda (17 de maig de 1536).

Anna, abans de l'execuci, va enviar una carta a Enric en qu li demanava pietat, per va ser interceptada per Cromwell i destruda. Com sempre s'havia mostrat, altiva i amb una gran dignitat, es va presentar el dia de la seua execuci amb el cap alat i demostrant una gran enteresa.

Va ser executada a la Torre de Londres amb una espasa, per un botx francs, ambds especialment portats de Calais per a la seua mort, el 19 de maig de 1536. Les seues ltimes paraules van ser per al seu botx: "No et donar molt de treball, tinc el coll molt fi". Va ser sepultada a la capella de Sant-Pere-ad-vincula, situada a la mateixa Torre.




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260803" title="Aulis" nonfiltered="2117" processed="2113" dbindex="102121">
Auls o Aulide s una antiga ciutat porturia de Becia, situada a l'estret de Eurip, a una vintena de quilmetres a l'est de Tebes, davant d'Eubea.

Va ser a ulide, segons "La Ilada", on els grecs van embarcar cap a Troia. Tamb es parla al Catleg de les naus com una ciutat que va contribuir a l'exposici. Segons squil a la seva obra Agamenon i Eurpides a Ifignia, en ulide, a Aulis va sacrificar Agamenon la seva filla Ifignia per aconseguir vents favorables. Segons aquesta llegenda, el rei d'Esparta Agesilau II va realitzar sacrificis a ulide abans de comenar la seva expedici a Jnia el 397 a.C.
  
La ciutat mai va arribar a ser una polis: va pertnyer a Tebes fins al 387 a.C i des de llavors a Tanagra. Va tenir activitats com la pesca, la producci de cermica i va ser fams el santuari d'Artemisa Aulideia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260807" title="Istiqlal" nonfiltered="2118" processed="2114" dbindex="102122">
 El Partit de l'Istiqlal (PI; en rab              , en francs, Parti de l'indpendance) s un dels partits poltics marroquins que ha jugat un paper preponderant al paisatge poltic marroqu, fundat el 10 de desembre de 1943. s membre de la Internacional demcrata centrista.

Monrquic nacionalista defensor de l'Islam marroqu i del Gran Marroc, lluit als anys 1950 per a la tornada del sult Mohammed Ben Youssef exiliat per les autoritats franceses del Protectorat. Alguns dels seus militants foren empresonats o obligats a l'exili. La seva principal figura fou Allal El Fassi.

El primer ministre, Abbas El Fassi, s d'aquest partit, i entre els 34 ministeris i secretaries d'Estat, el Partit de l'Istiqlal n's majoritriament al capdavant de 9.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260810" title="Sant sudari" nonfiltered="2119" processed="2115" dbindex="102123">
El Sant Sudari de Tor tamb conegut com la Sndrome de Tor, o el Llenol Sant s una tela de lli que mostra la imatge d'un home que presenta marques i traumes fsics propis d'una crucifixi, els catlics diuen que es la imatge de Jess desprs de la seva mort a la creu.

Actualment, aquesta relquia es troba a la capella real de la Catedral de San Joan Baptista, a Tor (Itlia). Moltes persones creuen que es tracta de la mateixa tela que cobri a Jess de Natzaret en el sepulcre, i que durant la resurrecci la seva efigie qued gravada en les fibres. 

Polmica.
Els escptics argumenten que el sudari s un frau o falsificaci medieval. L'origen del sudari i les seves imatges es font d'intens debat entre cientfics, creients, historiadors i escriptors.
Probes a favor.
Les evidencies i arguments a favor de l'autenticitat del sudari inclouen anlisis materials i del pollen  que daten el seu origen en el segle I; les propietats inusuals de la imatge, que segons alguns no pot ser obtinguda amb cap tcnica de formaci d'imatges coneguda avan del segle XIX.

Probes en contra.
Anlisis i arguments en contra, inclouen una carta d'un bisbe medieval al Papa de Avinyo allegant coneixement personal de que la imatge fou astutament pintada per treure diners dels peregrins, la dataci radiomtrica de 1988, i anlisis qumics sobre les taques de Walter McCrone, que conclou que les suposades taques de sang no son ms que un simple pigment . 

Dataci del Carboni 14.
La mxima discussi gira entorn a la seva dataci per el mtode del carboni 14 portat a terme el 1988, que apuntava un origen medieval del sudari. Per alguns, aquesta dataci ha liquidat per sempre el tema demostrant que el sudari es una falsificaci del segle XIV. Per altra banda, els detractors del C-14 argumenten que la dataci per aquest sistema es errnia, ja que la tela est molt contaminada i no sabem fins quin punt la formaci de la imatge, o els tres incendis que va patir el lli, pogueren afectar a la seva composici qumica.

Referencies.


Enllaos Externs.
Plana oficial ;
Vdeo ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260819" title="Dinastia wattssida" nonfiltered="2120" processed="2116" dbindex="102124">
La dinastia wattssida fou una dinastia musulmana que govern al Marroc entre 1472 i 1550. Havien estat els regents (1420-72) dels benimerins a la zona, i en morir Abd al-Haqq, el wattssida Muhammad al-ayh es proclam sold. Els establiments portuguesos a la costa minaren notablement el poder wattssida, fins que foren derrotats per la pujada de la dinastia dels xerifs sadites, els quals s'apoderaren de Marrqueix (1525) i de Fes (1550). Malgrat l'ajut de Carles V, dels portuguesos i dels turcs, els wattssides hagueren d'emigrar del Marroc.

Membres de la dinastia.

 Abu Zakariya Muhammad al-ayh (1472-1505);
 Abu Abdallah Muhammad (1505-1524);
 Abul Abbas Ahmad (1524-1550);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260823" title="Casa de los Botines" nonfiltered="2121" processed="2117" dbindex="102125">

La Casa de los Botines, s un edifici dissenyat per l'arquitecte Antoni Gaud, qui va dur el modernisme catal a la seva mxima fita. La Casa Botines s situada a la ciutat de Lle, al costat de l'antic Palacio de los Guzmanes, que pertany a l'poca renaixentista. 

La construcci de l'edifici es va deure a la iniciativa d'uns prspers comerciants de teixits de Lle (Fernndez-Andrs), que estaven relacionats amb industrials txtils catalans, un dels quals, Eusebi Gell, va recomanar a Antoni Gaud com arquitecte per a dissenyar la nova seu del negoci dels lleonesos. 

El projecte de Gaud fou un impressionant edifici d'inspiraci medieval, resolt amb el seu inconfusible estil modernista. L'edifici va servir per a albergar a les seves plantes baixes els despatxos i magatzems del negoci de teixits, i disposava al mateix temps d'habitatges a les plantes superiors. 

La construcci de la Casa Botins es va iniciar l'any 1891. Gaud va haver de superar moltes dificultats burocrtiques en el transcurs de l'obra. 

L'edifici va ser declarat Monument Histric el 1969, i s en l'actualitat la seu de Caixa Espanya, entitat que ho va rehabilitar magnficament els anys 90 del segle XX, activitat que li va valer el premi Europa Nostra.
 Bibliografia .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260828" title="10a Divisi Panzer SS Frundsberg" nonfiltered="2122" processed="2118" dbindex="102126">

10a Divisi Panzer SS Frundsberg va ser una Divisi de les Waffen SS que va participar en la Segona Guerra Mundial tant en el Front Oriental com en el Occidental, enquadrada a les Forces Armades del Tercer Reich. 
 Historial militar . 
 Formaci .
La unitat va ser formada al gener de 1943, parallelament a la 9a Divisi Panzer SS Hohenstaufen, i va ser destinada al sud de Frana a fi de rebre entrenament militar. 
 Front Oriental . 
En mar de 1944, formant part del II Cos d'Exrcit Panzer SS (II SS-Panzerkorps), la Divisi, encara que encara incompleta, s enviada, juntament amb la seva coetnia la "Hohenstaufen", al Front Oriental per a intentar detenir l'avan de l'Exrcit Roig que ha destrut al Grup d'Exrcits Centre i que est ja a les portes de Polnia, i en definitiva, tamb per a intentar l'alliberament de les unitats alemanyes voltades a Tarnopol, entre les quals es troba la 1a Divisi SS Leibstandarte SS Adolf Hitler i igualment un Kampfgruppe de la 2a Divisi SS Das Reich. Desprs de durssims combats contra el cap de pont sovitic de Buczacz, el 6 d'abril, la Divisi aconsegueix obrir un passads que permet la sortida del crcol de les tropes alemanyes. 

La Divisi prossegu els combats en el Front Oriental, en primer lloc en la regi de Tarnopol-Kovel i ms tard en operacions defensives de contenci al llarg del riu Bug. El 12 de juny tot el II Cos d'Exrcit Panzer SS s retirat a tot crrer del front rus per a ser enviat a Normandia, on el 6 de juny acaba de tenir lloc la Operaci Overlord, s a dir, el desembarcament aliat a Europa. 
 Front Occidental . 
 Batalla de Normanda . 
Arribada a Frana el 18 de juny, no obstant aix la Frundsberg no aconsegueix arribar al front de combat fins el 25 de juny, a causa de les incessants incursions de l'aviaci aliada que alentiren considerablement la seva aproximaci. Noms cinc dies ms tard, amb uns efectius de 13.500 homes, la Divisi combat contra les tropes britniques pel control de l'estratgica Cota 122. El 10 de juliol el Comandament Operatiu britnic llana l'"Operaci Jpiter", amb l'objectiu d'assolir la conquesta definitiva de la Cota. Amb l's d'un massiu desplegament de carros de combat i amb en suport continuat de l'aviaci tctica, l'ofensiva aliada no obt, no obstant aix, els resultats esperats, a causa de l'aferrissada defensa dels soldats de les SS. 

El 15 de juliol, la "Hohenstaufen" s retirada de primera lnia i la "Frundsberg" rep l'ordre d'assumir la defensa del sector que deixa de controlar la "Hohenstaufen". Durant aquest perode, unitats escoceses assoleixen l'ocupaci de la Cota 113, amb el que la posici de la Cota 112 queda en precari. No obstant aix, encara que a costa d'elevades prdues (a la fi de juliol la Divisi ha perdut ms de 2.000 homes), la lnia alemanya segueix resistint. Desprs d'alguns dies de descans, el 6 d'agost la Divisi rep l'ordre de desplegar-se en la zona de Mortain per a afrontar l'avan nord-americ que havia trencat la lnia defensiva alemanya a l'oest de la pennsula de Bretanya i avanava cap a l'aquest a esquena de les tropes alemanyes d'aquesta lnia. No obstant aix, a pesar dels atacs alemanys cap a Domfront, en el Orne, i Fromentel, les unitats d'avantguarda nord-americanes arriben a la ciutat d'Argentan, amb el que queda formada una bossa alemanya, la cridada Bossa de Falaise. En les setmanes successives, desprs d'haver travessat el riu Oissel entre el 25 i el 27 d'agost, la Frundsberg es desgasta en diferents operacions defensives per a seguir mantenint obert un passads que permeti a una gran part de les forces alemanyes atrapades en la borsa escapar de la seva aniquilaci. Desprs dels durs combats i haver travessat els rius Sena i Somme en la seva retirada, la Divisi s destinada a Holanda, en concret a la zona de Arnhem i Nimega per a un merescut perode de descans.

 Operaci Market Garden . 
Sempre al costat de la "Hohenstaufen", la "Frundsberg", a partir del 17 de setembre, es va trobar enmig de l'assalt aerotransportat aliat ms ambicis de tota la Segona Guerra Mundial, l'Operaci Market Garden. Destacats a Nimega amb l'objectiu de defensar el pont sobre el riu Waal, els homes de les SS, desprs d'haver rebutjat diversos atacs de les tropes britniques, regressen a Arnhem, aquesta vegada per a lluitar contra els assalts britnics procedents del nord. Durssims combats carrer per carrer en la ciutat d'Elst van obligar a les forces alemanyes a abandonar les posicions prpies, encara que un decisiu contraataque en els dies posteriors va comportar la destrucci gaireb completa de les unitats paracaigudistes aliades. El 18 de novembre la Divisi, que es trobava sota mnims de plantilla a causa de les baixes sofertes en la campanya de Normandia i en Arnhem, s enviada a Aquisgr per a un perode de descans i per a rebre els reemplaaments necessaris per a cobrir la seva plantilla, amb el que el desembre la Divisi arriba a de nou la xifra de 15.500 homes. 
 Pas del Rin . 
Entre desembre de 1944 i gener de 1945, la "Frundsberg" entra en acci prop de Linnich i Geilenkirchen, aix com prop de Jlich al nordest d'Aquigr. Al gener s enviada al curs alt del riu Rin, com part del Grup d'Exrcits Niederrheim, destinada a servir com fora de reserva durant la Operaci Nordwind ("Vent del Nord"). A mitjan mes, desprs d'haver travessat el Rin i haver-se dirigit a Gambsheim, la "Frundsberg" assoleix travessar el riu Moder, (24 de gener), i ocupar l'rea entre Hagenau i Kaltenhaus, capturant alguns presoners aliats. Encara que la major part dels membres de la unitat eren joves sense experincia de combat, els soldats de la "Frundsberg" van continuar fent prova de la continuaci del seu esperit combatiu dels anys anteriors. 
 Segon perode en el Front Oriental . 
El 10 de febrer de 1945 la Divisi torn de nou al Front Oriental en un moment particularment crtic: agregada al III Cos d'Exrcit Panzer SS, durant la contraofensiva alemanya denominada Operaci Sonnenwende ("Solsticio"), la Divisi, desprs d'un dur mes de combats entre Stargard i Frstenwalde al costat del Spree, es veu obligada a retirar-se a la riba occidental del riu Oder, prop de Stettin. 

Desprs de ser destinada al Grup d'Exrcits "Weichsel", a mitjan abril, la "Frundsberg" regressa al capdavant en el sector de Dresden, per a intentar limitar els assalts de l'Exrcit Roig en direcci a aquesta ciutat; es mant en la zona circumdant de Spremberg, fins que en la primera meitat d'abril rep l'ordre, procedent directament de la Caserna General del Fhrer de trencar el crcol i d'escurar la lnia del front, perforat en diversos punts pels russos: el comandant de la unitat, el SS-Gruppenfhrer Heinz Harmel, constatant que l'empleno d'aquestes ordres equivalia a un autntic sucidi, decideix ignorar-les i una vegada trencat el crcol, amb les escasses forces restants, es dirigeix a Berln, on s'estan reagrupant les ltimes restes de la Wehrmacht. Arribades a posicions defensives prop de Dresden, Harmel, pel seu rebuig a complir les ordres de Adolf Hitler, s destitut del comandament pel mariscal Ferdinand Schrner, que per breu temps assumeix el comandament directe de la Divisi.

 Rendici i dissoluci . 
Les restes de la "Frundsberg", al comandament del SS-Obersturmbannfhrer Franz Roestel, queden finalment agregats al 4rt Exrcit Panzer (4. Panzerarmee) del Grup d'Exrcits Centre que intenta frenar, intilment, l'avan sovitic. Desprs d'haver posat fora de combat alguns tancs russos T-34, els ltims panzer sn destruts pels homes de la "Frundsberg" para evitar el que pensaven que era el deshonor de la seva captura, desprs d'aix s'escapoliren cap a l'oest per a rendir-se als nord-americans, preferint-los als russos. 
 Teatres d'operacions . 
Frana (formaci i entrenament), gener de 1943 a mar de 1944 ;
Front Oriental, mar a juny de 1944 ;
Front Occidental, juliol de 1944 a gener de 1945 ;
Front Oriental, gener a maig de 1945 ;
 Condecorats amb la Creu de Cavaller . 
En total, van anar 13 els homes d'aquesta unitat que van rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

 Caps de la unitat .
 SS-Standartenfhrer Michael Lippert (gener de 1943   15 de febrer de 1943);
 SS-Gruppenfhrer Lothar Debes (15 de febrer de 1943   15 de novembre de 1943);
 SS-Gruppenfhrer Karl Fischer von Treuenfeld (15 de novembre de 1943   27 d'abril de 1944);
 SS-Gruppenfhrer Heinz Harmel (27 d'abril de 1944   abril de 1945);
 SS-Obersturmbannfhrer Franz Roestel (abril de 1945   8 de maig de 1945);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260835" title="UCI ProTour 2008" nonfiltered="2123" processed="2119" dbindex="102127">

L'edici del 2008 de l'UCI ProTour s la quarta edici d'aquesta competici introduda per la Uni Ciclista Internacional per substituir l'antiga Copa del Mn UCI. Est compost de disset curses ciclistes  en les quals hauran de participar obligatriament els divuit equips que formen part del ProTour.

Tamb es tracta de la primera edici de l'UCI ProTour que inclou curses fora d'Europa. La cursa per etapes australiana es va convertir en la primera cursa en beneficiar-se del desig que t la Uni Ciclista Internacional de globalitzar aquesta competici. s possible que aquesta globalitzaci esdevingui ms important a partir del 2009 amb la incorporaci de noves curses a Rssia i a la Xina. 

Modificacions del calendari.
Situaci prvia.
Els organitzadors de les tres grans voltes del ciclisme, RCS Sport, Amaury Sport Organisation i Unipublic, ja s'havien queixat des del principi del nou sistema que representava l'UCI ProTour, argumentant que amenaava els seus interessos en els drets de televisi i altres tipus de patrocini. 


La situaci va esdevenir encara ms tensa quan, a finals del 2006, la Uni Ciclista Internacional va concedir llicncies ProTour als equips Astana i Unibet.com malgrat que els organitzadors havien demanat repetidament que es redus el nombre d'equips del ProTour per poder convidar ms equips wildcard a les seves curses. Desprs de moltes negociacions, acusacions creuades, intercanvis d'amenaces i fins i tot una petici de l'UCI de boicotejar la Pars-Nia (organitzada per Amaury Sport Organisation), la situaci es va resoldre provisionalment a principis de mar del 2007. Els organitzadors van acceptar de convidar els divuit equips que ja formaven part del ProTour a principis del 2006 per es van negar a assegurar un lloc a les seves curses a Astana i Unibet.com.

Al llarg de la temporada, l'equip Astana no va tenir problemes per participar a les curses ms importants, probablement grcies a ciclistes com ara Alexandre Vinokrov, Andreas Klden o Paolo Savoldelli, per l'equip Unibet.com, que no comptava amb figures per atraure els organitzadors, es va perdre moltes curses que en teoria hauria d'haver pogut disputar, entre elles les tres grans voltes del ciclisme. Amaury Sport Organisation va escudar-se darrera una llei francesa que prohibeix la publicitat d'empreses d'apostes per semblava evident que en realitat, noms estava utilitzant l'equip suec com un pe en la seva partida contra l'UCI. Desprs de diversos judicis i recursos amb resultats variats, el patrocinador Unibet va decidir abandonar el ciclisme a finals de la temporada 2007.

Els organitzadors, encoratjats per aquest xit a l'hora d'imposar les wildcards sobre els equips que l'UCI els exigia que convidessin a les seves curses, van fer un front com a finals del 2007 i van anunciar que retiraven les seves curses de la competici.

Globalitzaci del ProTour.

La Uni Ciclista Internacional sempre havia mostrat el seu desig d'estendre l'UCI ProTour arreu del mn per promoure el ciclisme. Aix doncs, aquesta ruptura amb els organitzadors, que va significar la prdua d'onze curses del ProTour, semblava l'oportunitat perfecta per encetar l'expansi de la competici a altres continents. El Tour of California (Estats Units) i el Tour Down Under (Austrlia) van ser els noms que ms van sonar per entrar a formar part del ProTour i finalment va ser la cursa australiana la que va aconseguir entrar. A ms, el calendari ProTour va incloure una cursa anomenada La Finale per acabar la temporada. Actualment, noms se sap que es tracta d'una cursa d'un dia per no se'n coneixen ms detalls.

Si el ciclisme roman nicament als quatre pasos d'Europa occidental, que s el que les Grans Voltes volen que fem, l'esport mai no es desenvolupar.

Criteris de puntuaci.
Classificaci individual.
Els ciclistes obtenen punts ProTour segons els llocs que obtinguin a les etapes i a les classificacions generals de les curses per etapes, aix com a les curses d'un dia.

Categoria 1: Voltes per etapes   Tour de Flandes;
Categoria 2: Altres curses d'un dia;

Classificacions generals o curses d'un dia.



Etapes.



Els punts guanyats durant les curses per etapes sn otorgats l'ltim dia de la cursa.
Les contrarellotges per equips no otorguen punts individuals, llevat de la Contrarellotge per equips d'Eindhoven. En aquest cas, tots els ciclistes de l'equip guanyador que acabin la contrarellotge reben deu punts; els del segon equip nou, i aix successivament fins als ciclistes del des equip que en reben un.
Els punts aconseguits per corredors que no sn de l'UCI ProTour no sn otorgats.
En cas d'empat, es classifica primer el ciclista que hagi obtingut ms primers llocs. Si l'empat persisteix, es classifica primer el que hagi obtingut ms segons llocs, i aix successivament.
El lder de la classificaci del ProTour porta un maillot blanc per identificar-lo.

Classificaci per equips.
Al final de cada cursa, es reparteixen els punts segons la classificaci per equips. El 1r rep 20 punts, el 2n 19, el 3r 18, i aix en ordre descendent fins arribar al 17, que en rep quatre. Els punts rebuts per equips que no sn del ProTour no sn otorgats.

Classificaci per pasos.
La classificaci per pasos s'obt sumant els punts dels cinc millors ciclistes de cada pas a la classificaci individual del ProTour.

Curses.
L'edici del 2008 de l'UCI ProTour compta amb divuit curses diferents repartides per nou pasos diferents, entre les quals es poden destacar el Tour Down Under (primera aparici al ProTour), la Contrarellotge per equips d'Eindhoven (una cursa creada especialment pel ProTour) i la Volta a Catalunya (que forma part de la competici per quart any consecutiu).

Les curses de l'UCI ProTour 2008 sn:



Resums.
Tour Down Under.



Guanyadors de les etapes:;
Mark Renshaw (CRE)   Andr Greipel (THR)   Allan Davis (UNI) ;
Andr Greipel (THR)   Andr Greipel (THR)   Andr Greipel (THR);

Desprs de guanyar la Tour Down Under Classic, l'alemany Andr Greipel va demostrar que era l'esprintador en millor forma del pilot al Tour Down Under. Emportant-se quatre de les sis etapes, que van acabar totes a l'esprint, Greipel va conquerir un maillot de lder que havia pres a l'australi Mark Renshaw quan aquest es va quedar tallat a la pujada de Willunga, a la penltima etapa. Allan Davis tamb va tenir una actuaci destacada, guanyant una etapa i quedant segon a la general participant amb l'equip UniSA-Australia, un combinat de ciclistes australians creat especialment per la prova. Tanmateix, no li va servir per trobar un equip  que el contracts.

Arrel del domini dels esprintadors en aquesta edici de la cursa, els organitzadors del Tour Down Under van comenar a considerar endurir el recorregut en edicions posteriors perqu totes les etapes no acabessin en esprint massiu. Patrick Jonker i Stuart O'Grady, antics guanyadors de la cursa, van proposar incloure etapes ms llargues o alguna etapa amb final en alt.

Tour de Flandes.



L'escapada del dia no es va formar fins el quilmetre 111, i estava composta per Janek Tombak, Tom Veelers, Sven Renders i Vincent Jrme. La primera part de la cursa es va desenvolupar amb sol, per a partir de la tercera hora de cursa va comenar a ploure i a nevar lleugerament. La fuga no va comptar mai amb ms de 2'20" d'avantatge i fou neutralitzada pel pilot al quilmetre 185. Desprs d'uns quans intents d'escapada sense xit, l'ascens al Koppenberg va provocar una selecci que va crear un grup dels favorits. Poc desprs va atacar el tricampi mundial scar Freire. Quan l'espanyol va ser neutralitzat desprs d'uns quants quilmetres en solitari, es form un nou grup davanter.

Desprs que deixs de ploure i torns a sortir el sol, l'ascens al Valkenberg va deixar un grup de cinc ciclistes al capdavant: el vigent campi Alessandro Ballan, el campi belga Stijn Devolder, els neerlandesos Sebastian Langeveld i Karsten Kroon i l'estatunidenc George Hincapie. Protegint els interessos del seu lder, Devolder no va donar cap relleu al grup, i quan aquest va ser neutralitzat, Devolder va llanar un atac a 25 km de la meta.

Rpidament va obrir un forat de trenta segons. Els primers en intentar caar el belga foren Thor Hushovd, Janek Tombak, Sylvain Chavanel i Manuel Quinziato, per van ser neutralitzats al Kapelmuur. A l'ltima cota de la cursa, el Bosberg, Sebastian Langeveld va atacar de nou i va estar a punt d'atrapar Devolder, per el belga va resistir a la pujada i al posterior descens. A pocs quilmetres del final, Langeveld va ser atrapat i el seu company d'equip Joan Antoni Flecha va contraatacar. Poc desprs es va unir a ell Nick Nuyens, per no van ser capaos d'evitar que Devolder s'endugus la victria a Meerbeke.

Gand-Wevelgem.



Volta al Pas Basc.



Amstel Gold Race.



Tour de Romandia.



Volta a Catalunya.



Critrium del Dauphin Libr.




Volta a Sussa.




Clssica de Sant Sebasti.



Eneco Tour.



GP Ouest France-Plouay.



Deutschland-Tour.



Vattenfall Cyclassics.



Volta a Polnia.



Equips.
L'edici del 2008 de l'UCI ProTour compta amb divuit equips, s a dir, dos menys que les anteriors edicions de la competici. L'equip Discovery Channel va desaparixer a finals de la temporada 2007 i l'equip Unibet.com va desaparixer com a tal i es va reencarnar en Cycle Collstrop.

Els equips de l'UCI ProTour 2008 sn:



Classificacions.
Individual.
Classificaci final ;

 153 ciclistes han puntuat en alguna cursa de l'UCI ProTour 2008;

Equips.
Classificaci final  ;


Pasos.
Classificaci final;


 Ciclistes de 27 pasos han puntuat en alguna cursa de l'UCI ProTour 2008;

Vegeu tamb.
UCI ProTour;

Referncies.


Enllaos externs.
Web oficial de l'UCI ProTour;
L'UCI ProTour 2008 a UCI ProTour-Cycling;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260838" title="El Capricho" nonfiltered="2124" processed="2120" dbindex="102128">

El Capricho s un edifici projectat l'any 1883 per l'arquitecte Antoni Gaud i construt sota l'adrea de l'arquitecte Cascante Colom a la localitat cntabra de Comillas. 

El seu nom real s Villa Quijano, per se li va aplicar el nom de Capricho per tractar-se d'un encrrec de Mxim Daz de Quijano, cunyat del Marqus de Comillas, que desitjava una residncia d'estiu de tipus oriental.

Destaquen a la seva estructura les columnes del prtic i la torre cilndrica arborescent. La decoraci repeteix el tema del girasol i es combinen el cadirat, el ma, el ferro i la cermica amb les formes ldiques i orgniques que caracteritzen a l'arquitecte catal.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260848" title="Xavier Garriga i Cuadras" nonfiltered="2125" processed="2121" dbindex="102129">
Xavier Garriga i Cuadras (Sant Pere de Ribes, 1948) s un poltic catal. Durant el perode predemocrtic fou regidor a l'Ajuntament de Sant Pere de Ribes. L'any 1979 esdevingu alcalde en obtenir la victria en les primeres eleccions democrtiques l'agrupaci d'electors que va concrrer als comicis amb el nmero de candidatura 9. Amb el temps, la formaci prengu la denominaci Unitat Municipal 9 (UM9), una formaci independentista i d'esquerres prxima al BEAN. El 1993 fou un dels promotors de l'Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci. Actualment milita a ERC i s Director General d'Acci Comunitria del Departament de Governaci i Administracions Pbliques, el titular del qual s Joan Puigcercs i Boixassa.

Fou alcalde en dos perodes: entre 1979 i 1991 i entre 1995 i 1999. En el primer perode, la seva formaci govern dues legislatures amb un pacte amb el PSC i en l'ltima obtingu la majoria absoluta. L'any 1991 obtingu la victria el Partit dels Socialistes de Catalunya, encapalat per Josep Antoni Blanco, que esdevingu alcalde. L'any 1995, obtingu la victria Unitat Municipal 9 i Xavier Garriga recuper l'alcaldia. En aquest perode govern en minoria. L'any 1999, el Partit dels Socialistes de Catalunya obtingu la majoria absoluta.

s expert en serveis socials; membre fundador del Fons Catal de Cooperaci i president d Inform. Actualment s director d investigaci de la Fundaci CIREM. En l mbit dels serveis socials, durant el perode 1991-1995 va ser cap de serveis del Programa Casals Cvics i cap de l'Oficina de Coordinaci Territorial del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, el titular del qual era Antoni Comas i Balldellou (CiU). Tamb ha estat director del Pla d actuacions al Barri de Sant Cosme del Prat de Llobregat i cap de l Oficina Territorial del Departament de Benestar i Famlia durant el perode 2005-2006.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260853" title="Plaa de la Imperial Trraco" nonfiltered="2126" processed="2122" dbindex="102130">
La Plaa de la Imperial Trraco de Tarragona s una gran rotonda practicable a la qual s'accedeix per un pas de zebra des de la Rambla Nova. En aquesta plaa conflueixen diverses carreteres importants d'entrada a la ciutat, com ara la de Salou, la de Valncia i la de Lleida, la qual cosa la converteix en un dels principals nusos de trnsit de Tarragona. En aquesta plaa hi ha tamb diversos edificis importants, com l'estaci d'autobusos, la Facultat de Lletres de la Universitat Rovira i Virgili, el Govern Civil de Tarragona, la seu central de Caixa Tarragona i la Delegaci General de Trnsit provincial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260858" title="Setge d'Almenar" nonfiltered="2127" processed="2123" dbindex="102131">





El Setge d'Almenar de 1641 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors.

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell.

Els espanyols anaven concentrant tropes a la frontera d'Arag per atacar Lleida

La batalla.
La vila fou assetjada el novembre de 1641 per les tropes castellanes, dirigides per Jacinto Loris, i defensada pel capit Jaume d'Algerri amb nicament 100 arcabussers, fins que va arribar el general Philippe de La Mothe-Houdancourt, que va enviar durant la nit a 100 cavallers que van fer sonar les trompetes i tambors, fentr creure als espanyols que s'enfrontaven amb un exrcit superior, fent fugir als assetjants, que van deixar l'artilleria i bagatges.

Conseqncies.
Posteriorment Almenar fou presa i saquejada pel mateix Loris, i l'esglsia, incendiada. Diego Mesa Felpez de Guzmn, marqus de Legans intentaria prendre Lleida, i les tropes catalanes i franceses van continuar avanant fins conquerir Monts i intentar conquerir Tortosa sense xit.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260859" title="Anton Massaguer" nonfiltered="2128" processed="2124" dbindex="102132">
Anton Masseguer (  Berga, 2001) fou un militant independentista catal. L'octubre de 1980 fou detingut per la policia espanyola juntament amb Xavier Barber, Joan Casas, Concepci Duran, Ferran Jabardo, Rosa Naval, Abel Rebollo, Ramon Subirats, Dolors Tubau i Maria Tubau, acusat de pertnyer a EPOCA. El 15 de gener de 1982 fou condemnat a 36 anys de pres acusat de l'atemptat contra Josep Maria Bult, de pertnyer a EPOCA i per emmagatzemar armament. Fou enviat a complir la sentncia a la pres de Lleida-2.

El 1983 els seus advocats i els de Xavier Barber i Ferran Jabardo van recrrer la sentncia al Tribunal Constitucional d'Espanya. El 1984, la Comissi dels Drets Humans a Estrasburg admet la demanda feta al seu tribunal per Barber, Massaguer i Jabardo. El 16 d octubre de 1986, la Comissi Europea va donar avs a Espanya per possible existncia de la violaci dels drets humans. Davant la negativa del govern espanyol, la Comissi el 23 de setembre va dictar per unanimitat que s havia violat l article 6.1 de la Convenci Europea, i invitava Espanya a reparar la violaci.

El 1988, la nova oposici del govern espanyol, va obligar a presentar una denncia davant del Tribunal Europeu, sentenciant el 6 de desembre, que l Estat havia violat l article 6.1 en el judici i en els recursos. Finalment el 29 de juny de 1989 l'Audincia Nacional dicta ordre de llibertat, reduda 15 dies desprs a llibertat provisional. Un cop en llibertat, continu la seva militncia independentista i el 1993 form part de l'Assemblea Unitria per l'Autodeterminaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260863" title="Tribunal Constitucional d'Espanya" nonfiltered="2129" processed="2125" dbindex="102133">
Tribunal Constitucional d'Espanya o TC s un rgan constitucional espanyol la funci del qual s la de ser l'intrpret suprem de la Constituci. Est regulat en l'actualment vigent Constituci Espanyola de 1978 (CE), en el Ttol IX, en els articles del 159 al 165, aix com en la Llei Orgnica del Tribunal Constitucional (LOTC). El Tribunal Constitucional, com a intrpret suprem que s de la Constituci, s independent dels altres rgans constitucionals i est sotms noms a la Constituci i a la seva Llei Orgnica. A ms, s nic en el seu ordre i estn la seva jurisdicci a tot el territori de l'Estat espanyol (art. 1 LOTC). 
 Composici .
El Tribunal Constitucional est integrat per 12 membres, que detenen el ttol de Magistrats del Tribunal Constitucional. Sn nomenats pel Rei mitjanant Reial decret, a proposta: 
 De les Cmeres que integren les Corts Generals. Sn quatre pel Congrs dels Diputats i quatre pel Senat, per majoria de 3/5 dels membres de cada Cmera; ;
 Del Govern. Sn dos; ;
 Del Consell General del Poder Judicial. Sn dos, per majoria de 3/5 dels seus membres (art.107.2 de la Llei Orgnica del Poder Judicial). ;

La designaci per a aquest crrec es fa per nou anys, havent de recaure en ciutadans espanyols que siguin Magistrats o Fiscals, Professors d'Universitat, Funcionaris pblics o advocats, tots ells juristes de reconeguda competncia amb ms de quinze anys d'exercici professional. Els Magistrats es renoven per terceres parts cada tres anys. 

La condici de membre del Tribunal Constitucional s incompatible: 
 Amb tot mandat representatiu; ;
 Amb els crrecs poltics o administratius; ;
 Amb l'acompliment de funcions directives en un partit poltic o en un sindicat i amb l'ocupaci al seu servei; ;
 Amb l'exercici de les carreres judicial i fiscal; ;
 Amb qualsevol activitat professional o mercantil. ;

En la resta, els membres del Tribunal Constitucional tindran les incompatibilitats prpies dels membres del poder judicial (arts. 389 a 397 de la Llei Orgnica del Poder Judicial). En general, noms s possible per als Magistrats del Tribunal Constitucional la docncia o investigaci jurdica, aix com la producci i creaci literria, artstica, cientfica i tcnica i les publicacions derivades d'aquella. Els membres del Tribunal Constitucional seran independents i inamovibles en l'exercici del seu mandat (art. 159 de la Constituci). 
 Organitzaci i funcionament .
El Tribunal Constitucional t la seva seu en la vila de Madrid, en la confluncia dels carrers Isaac Peral i Domnico Scarlatti, al barri de Vallehermoso del districte de Chamber, a les proximitats de la Ciutat Universitria de Madrid. El Tribunal Constitucional funciona (arts. 6 a 8 LOTC): 

 En Ple. Est integrat pels 12 membres i presidit pel president. Les funcions del Ple sn prcticament totes les competncies del Tribunal, exceptuant els recursos d'empara que sn de les Sales. ;
 En Sales. El Tribunal Constitucional consta de dues Sales. Cada Sala est composta per sis Magistrats, nomenats pel tribunal en Ple. La Sala 1a la presideix el President del Tribunal i la Sala 2a el Vicepresident. ;
 En Seccions. Ambdues Sales poden constituir Seccions, per al despatx ordinari i la decisi sobre l'admissibilitat dels recursos, compostes pel president i dos Magistrats.

El Tribunal Constitucional en Ple tria d'entre els seus membres, en votaci secreta, al seu President i proposa al Rei el seu nomenament per tres anys, podent ser reelegit per una sola vegada. Igual procediment se segueix per al nomenament del Vicepresident, al que correspon la substituci del President en cas de vacant, absncia o altre motiu legal (art. 9 LOTC). 

Per a l'acompliment de la seva funci jurisdiccional, el Tribunal Constitucional compte amb cinc Secretaries de Justcia que, sota l'adrea dels respectius Secretaris Judicials, s'ocupen de la tramitaci dels assumptes que corresponen al Ple i a cadascuna de les Sales. Les Secretaries de Justcia compten amb personal funcionari de carrera dels Cossos al servei de l'Administraci de Justcia. Al servei de la seva funci jurisdiccional, el Tribunal, quan rgan constitucional, disposa d'una estructura organitzativa prpia, amb rgans de direcci i de suport en el plnol administratiu. En garantia de la seva posici com rgan constitucional, el Tribunal gaudeix d'autonomia pressupostria i administrativa (elaboraci del seu propi projecte de pressupost i reglaments propis d'organitzaci i personal). 
 Competncies .
El Tribunal Constitucional s competent per a conixer (art. 2.1 LOTC): 
 Del recurs d'inconstitucionalitat i de la qesti d'inconstitucionalitat contra lleis i disposicions normatives amb fora de llei (ex. Decrets-lleis i decrets legislatius). El recurs d'inconstitucionalitat el poden interposar el President del Govern, el Defensor del Poble, 50 Diputats del Congrs, 50 Senadors, els Governs autonmics i els Parlaments autonmics; ;
 Del recurs d'empara per violaci dels drets fonamentals i de les llibertats pbliques relacionats en l'art. 53.2 de la Constituci, s a dir, per violaci de les llibertats i drets reconeguts en els arts. 14 a 29 de la Constituci, ambds inclusivament. El pot interposar qualsevol persona fsica o jurdica que invoqui un inters legtim, el Defensor del Poble i el Ministeri Fiscal; ;
 Dels conflictes constitucionals de competncia entre l'Estat i les Comunitats Autnomes o dels d'aquestes entre si; ;
 Dels conflictes entre els rgans constitucionals de l'Estat; ;
 Dels conflictes en defensa de l'autonomia local; ;
 De la declaraci sobre la constitucionalitat dels Tractats internacionals; ;
 De les impugnacions previstes en l'article 161.2 de la Constituci. Segons aquest article, el Govern pot impugnar davant el Tribunal Constitucional les disposicions i resolucions adoptades pels rgans de les Comunitats Autnomes. La impugnaci produir la suspensi de la disposici o resoluci recorreguda, per el Tribunal Constitucional, si escau, haur de ratificar-la o aixecar-la en un termini no superior a cinc mesos; ;
 De la verificaci dels nomenaments dels magistrats del Tribunal Constitucional, per a jutjar si reuneixen els requisits requerits per la Constituci i la present Llei; # De les altres matries que li atribuxen la Constituci i les Lleis Orgniques. ;

Del recurs d'illegalitat dels reglaments s competent la jurisdicci contencis-administrativa i no el Tribunal Constitucional, ja que, al ser normes jurdiques emanades del Govern a travs de la seva potestat reglamentria (arts. 97 de la Constituci i 23 de la Llei del Govern) que no tenen fora de llei, ni cap recurs d'inconstitucionalitat. El tribunal amb competncia ltima en aquesta matria seria el Tribunal Suprem. Els Tractats internacionals, no obstant aix, s poden ser recorreguts per inconstitucionalitat davant el Tribunal Constitucional, ats que la Constituci espanyola els atorga fora de Llei (art. 96 de la Constituci). 

El Tribunal Constitucional pot dictar reglaments sobre el seu propi funcionament i organitzaci, aix com sobre el rgim del seu personal i serveis, dintre de l'mbit de la seva Llei Orgnica reguladora. Aquests reglaments, que haurien de ser aprovats pel tribunal en Ple, es publicaran en el "Butllet Oficial de l'Estat", autoritzats pel seu President (art. 2.2 LOTC). 
 Relaci entre Tribunal Constitucional i Tribunal Suprem .
Encara que en ocasions pogus semblar que el Tribunal Constitucional s de major rang que el Tribunal Suprem, aix no s aix. La seva relaci no s jerrquica sin competencial.

El Tribunal Suprem s el de ms alt rang dintre del Poder Judicial. No obstant aix, el Tribunal Constitucional es troba fora d'aquesta jerarquia i forma una categoria prpia, amb reconeixement diferenciat en la Constituci. La seva obligaci s vetllar pel compliment de la Constituci i per a aix t potestat per a declarar nulles les lleis inconstitucionals i per a defensar al ciutad de violacions dels seus drets fonamentals (recurs d'empara). 

 Jurisprudncia del Tribunal Constitucional .
Les sentncies del Tribunal Constitucional es publicaran al "Butllet Oficial de l'Estat" amb els vots particulars, si els hagus. Tenen el valor de cosa jutjada a partir de l'endem de la seva publicaci i no cap recurs algun contra elles. Les quals declarin la inconstitucionalitat d'una llei o d'una norma amb fora de llei i totes les quals no es limitin a l'estimaci subjectiva d'un dret tenen plens efectes enfront de tots. Tret que en la sentncia es disposi una altra cosa, subsistir la vigncia de la llei en la part no afectada per la inconstitucionalitat (art. 164 de la Constituci). 

En l'actualitat, a Espanya, es troba oberta una intensa polmica entre civilistes i constitucionalistes referent a la inclusi de la jurisprudncia del Tribunal Constitucional en la categoria de les fonts del Dret. A favor d'aquesta inclusi s'addueix que les seves resolucions creen veritables normes, encara en defecte de regulaci estatal (p. ex. el succet amb el Servei Militar Obligatori i l'objecci de conscincia), o fins i tot arriba a constituir-se com una font del Dret negativa, excloent lleis i reglaments de l'ordenament jurdic desprs d'un judici sobre la seva constitucionalitat. En contra d'aquests arguments, es planteja el fet que les seves resolucions sn, a pesar de no tenir carcter jurisdiccional (al no pertnyer el Tribunal Constitucional com a tal al Poder Judicial ordinari), sentncies, aix s, actes de coneixement del Dret, sent per tant inviable que el Tribunal Constitucional innovi normativament, doncs de les seves sentncies no emanen lleis ni reglaments de cap tipus, sin que tan sols sn un tipus especial de sentncies que vinculen a tots quant a la seva condici de suprem intrpret de la Constituci. 
 Vegeu tamb .
Constituci ;
Tribunal Constitucional ;
 Enllaos externs .
Pgina oficial del Tribunal Constitucional d'Espanya;
Llei orgnica 2/1979, de 3 d'octubre, del Tribunal Constitucional;
 Sentncies del Tribunal Constitucional d'Espanya a vLex.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260870" title="Llei Orgnica" nonfiltered="2130" processed="2126" dbindex="102134">
Llei Orgnica s aquella norma de rang legal que, generalment, es troba en un nivell jerrquic superior o que es requereix constitucionalment per a regular certes matries. En general, s'oposen o distingeixen de la llei ordinria a nivell competencial. Habitualment per a l'aprovaci de lleis orgniques calen requisits extraordinaris com, per exemple, majoria absoluta o qualificada. 

En els pasos on existeix aquest gra intermedi entre la Lleis ordinries o comunes i la Constituci, s normal que es limiti l'aplicaci de les lleis orgniques a una srie de matries concretes (a aquest tamb se li denomina "reserva de Llei orgnica"). El fonament d'aquesta limitaci s doble: 
 Obligar a la regulaci amb mplia majoria parlamentria de certes matries molt sensibles. ;
 Evitar aquesta regulaci, que s molt ms difcil de modificar, en altre tipus de matries ms canviants i que necessiten de major flexibilitat en la seva regulaci. ;

En Dret comparat, l'antecedent jurdic ms immediat de les lleis orgniques es troba en el Dret francs, en particular en la Constituci francesa de 1958, que va establir un gra intermedi entre la norma constitucional i les lleis ordinries.

 Regulaci per pasos . 
 Xile . 
 
A Xile, la Llei Orgnica Constitucional s una categoria especial de llei de l'ordenament jurdic xil, establerta per la Constituci de 1980, que versa sobre matries expressament previstes en el mateix text constitucional i que requereixen per a ser aprovades, modificades o derogades d'una majoria especial de quatre setens dels diputats i senadors en exercici. 
 Espanya . 
 
En l'ordenament jurdic espanyol, la relaci de les Lleis orgniques amb les Lleis ordinries no s de carcter jerrquic, com si passa en les relacions entre Llei i Reglament, sin que s una relaci per ra de la matria. s a dir, que les matries reservades a les Lleis orgniques no poden ser regulades mitjanant Llei Ordinria, establint-se una relaci entre ambdues Lleis d'ndole material, resultant que no poden immiscuir-se la una en els mbits d'actuaci de l'altra. 

Aquesta idea ser el punt de partida per a considerar quin tipus de Llei haur de ser la prevalent per a un cas determinat i no una suposada jerarquia entre ambds tipus de Llei. En la doctrina espanyola sost opini contrria Oscar Alzaga sobre la base de la seva experincia en les Corts constituents. Sobre la seva relaci amb l'element democrtic, i com ha assenyalat el Tribunal Constitucional de forma reiterada, l'atribuci de rang de Llei Orgnica a determinats preceptes d'una llei no ha de dur-se ms enll dels casos especialment determinats en l'article 81 de la Constituci, perqu, segons reiterada doctrina d'aquest Tribunal, constitux una excepci al rgim general de les majories parlamentries, base del sistema democrtic, que noms pot admetre's en els casos expressament prevists pel citat precepte constitucional.

 Vegeu tamb . 
 Llei Ordinria ;
 Llei de majoria especial (Blgica) ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260874" title="Llei ordinria" nonfiltered="2131" processed="2127" dbindex="102135">
Llei Ordinria s la norma de rang legal que constitueix, generalment, l'ltim gra en la jerarquia jurdica de les lleis d'un Estat, desprs de la Constituci i les lleis orgniques o altres equivalents (que solen posseir requisits extraordinaris per a la seva aprovaci i versen sobre matries especials). La seva aprovaci correspon al Congrs o Parlament, normalment per majoria simple. 

En els sistemes democrtics els membres del parlament o congrs sn triats per sufragi universal. L'aprovaci de les lleis es pot realitzar per votaci en el ple de la cmera, o per alguna de les comissions legislatives que pot tenir. Les lleis ordinries inicien la seva tramitaci, b a iniciativa de la prpia Cmera, o b per iniciativa del poder executiu. En alguns sistemes, a ms, s'admet que sigui a travs d'una iniciativa popular. Sn tamb lleis ordinries les dictades pels rgans legislatius dels estats federats, territoris o comunitats autnomes que, dintre d'un Estat federal, regional o d'autonomies, tenen atribuda aquesta capacitat. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260875" title="Majoria qualificada" nonfiltered="2132" processed="2128" dbindex="102136">
Majoria qualificada s el sistema de votaci mitjanant el qual es requereixen ms vots o ms requisits que en una majoria ordinria per a aprovar una decisi. Existeixen moltes formes de majoria qualificada: 
 Percentatge mnim de vots: Es pot requerir un percentatge mnim per a poder prendre una decisi sensible, per exemple: dos teros, tres cinquens o quatre setens dels vots. La majoria absoluta, en aquest sentit, seria un tipus de majoria qualificada. ;
 Mnim de vots vlids: En aquest cas les abstencions no sn neutres, sin que impedeixen que la decisi s'aprovi. ;
Sistemes parlamentaris.
En general, s'entn per majoria qualificada en els sistemes parlamentaris i, per extensi, en qualssevol rgans collegiats pblics i privats, que la votaci sobre un assumpte sotms a la seva consideraci requereix, per a la seva aprovaci, que s'emeti un percentatge important de vots al seu favor (normalment major del 50%). Una relaci habitual sol ser superior a dos teros de la cmera. Amb aix es busca que una decisi molt sensible haur d'adoptar-se per una molt mplia majoria. En ocasions tamb es requereix qurum. 
Uni Europea. 
La majoria qualificada correspon al nombre de vots que ha d'arribar-se en el Consell perqu s'adopti una decisi quan les deliberacions es fan sobre la base de l'apartat 2 de l'article 205 del Tractat constitutiu de la Comunitat Europea.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260878" title="Tafilelt" nonfiltered="2133" processed="2129" dbindex="102137">
El Tafilelt o Tafilalet s una regi histrica situada al sud-est del Marroc. s un conjunt d'oasis que eren tradicionalment punts d'arribada al Magrib de les caravanes transaharianes. Avui el Tafilelt correspon a la provncia d'Errachidia, antiga Ksar es-Souk. Forma part, des de 1997, de la regi de Mekns-Tafilalet. El Tafilelt ha sofert molt per l'establiment d'una frontera entre Algria i el Marroc, i de les tensions que sobrevenen de manera peridica entre els dos pasos. La ciutat principal s Tafilelt o Tafilalt

El Tafilelt ha jugat un paper important a la histria del pas. L'antiga Sijilmassa va veure nixer el 1640 la dinastia alauita. El rei actual, Mohammed VI, pertany a aquesta dinastia: s el descendent directe de Mawl y al-Raid (1660-1672), el primer sult i el fundador de la dinastia alauita.

El 1912, quan es va produir la partici de Marroc entre Frana i Espanya, la ciutat de Tafilalt era un centre agrcola i comercial i la tercera ciutat del pas rivalitzant amb Fes i Marrqueix. Era tamb un centre de provement d'armes pels nmades i sedentaris de la regi, i un refugi pels elements rebels que atacaven als francesos a la frontera amb Algria i que atacaven les caravanes que encara feien el comer sahari.

El califa de Tafilalt Moulay al-Mahdi, cansat de pagar les multes que les potncies protectores li imposaven pels saquejos de caravanes en les que tenien interessos, va demanar als francesos de restaurar l'ordre a la zona de Tafilalt. Els francesos estaven interessats en l'ocupaci efectiva de Tafilalt ja que obrien el cam de l'alt Atles i el Djebel Saghro. Els francesos, que controlaven els territoris de les tribus dels daddes i els draa, lleials al paix de Marrqueix T'hami al-Glaoui, (El Haj T'hami el Mezouari el Glaoui) van establir una srie de posicions militars a la vora de Tafilalt i van reclutar nadius per servir en les forces colonials. El 1916 un prncep reial, Moulay Abdallah, fill de Hassan I i germ del califa, va encapalar la resistncia contra els francesos i va agafar probablement el ttol de sult. La seva bandera fou la vermella de la dinastia. El 1917 els francesos van iniciar les operacions i de 1918 al 1932  van destruir les viles rebels i el camps i infraestructures de reg.

Entre les batalles cal esmentar les de la rodalia de Timhadit a l'Atlas mitj central (Jbel Hayyane, Koubbat, i altres), relacionats amb l'abastiment de la posici francesa de Beqrit, i que van durar fins 1919; la vall d'Oulad Ali, (Atlas mitj oriental) amb batalles intenses el 1926 quan un fort francs fou capturat, i la victria francesa sobre Sidi Raho a Taffert; Ayt Yqoub, a la vessant sud del Djebel Ayyachi, on un destacament francs fou delmat pels Ayt Hadiddou i Ayt morghad, quedant els francesos assetjats i sent salvats en darrer terme per una columna de socors el maig-juny de 1929; Zaouia Sidi Yahya, lloc capturat pels francesos el juny de 1931; el masss del Tichoukt (2.796 metres) entre Boulmane i l'Oued Seghina, que fou el darrer reducte de la resistncia dels Ayt Seghrouchen  al Atles mitj el 1932; Djbel Tazizaout (2.677 metres), amb una ferotge resistncia dels rebels del 23 d'agost al 13 de setembre de 1932; el combat de Msedrid el 1 de maig de 1933; Tizi n-Hamdoun o Djbel Baddou, basti muntanys on el juliol-agost de 1933 els Ayt Hadiddou i els Ayt Morghad, dirigits per Ali Ou-Termoun i Zayd Ou-Skounti van lliurar el darrer combat; i Todgha, a pocs km de Tinghir, on la primavera del 1936 va morir el darrer resistent de l'Alt Atles, Zaid Ouhmad.

La rebelli d'Abd el-Krim al Rif de 1921 a 1926 va contribuir a l'agitaci i resistncia a aquesta zona del sud-est de Marroc, per finalment el 1932, els francesos van poder establir el districte militar de la regi de Tafilalt i van imposar una administraci de comunes rurals o qayadats a la vall del Ziz, liquidant l'estat de Tafilalt. La posici dels rabs i berbers (i especialment dels seus notables) fou privilegiada, i els haratine, la classe social ms baixa formada per gent de pell fosca, suposats descendents de negres del sud, va quedar afectada i van haver de buscar feina fora de la regi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260882" title="Gal del Servei a Ultramar" nonfiltered="2134" processed="2130" dbindex="102138">
El Gal del Servei a Ultramar (angls: Overseas Service Ribbon) s una distinci de l'Exrcit dels Estats Units que reconeix el servei als seus membres que han realitzat serveis fora de les fronteres del pas. Hi ha diferents versions del Gal del Servei a Ultramar, segons sigui de l'Exrcit, la Marina, i la Fora Aria. Els Marines reben la versi de la Marina, i els Guardacostes no tenen equivalent.

 Exrcit .



El Gal de l'Exrcit pel Servei a Ultramar  (angls: Army Overseas Service Ribbon) va ser atorgat per primera vegada a l'agost de 1981. s atorgat a qualsevol membre de l'Exrcit dels Estats Units que completi una campanya estndard a ultramar. Aquestes campanyes normalment duren dos o tres anys i ha de realitzar-se fora dels territoris dels Estats Units, incloent Alaska i Hawaii. L'11 de desembre del 2006 es revis, eliminant-se la clusula conforme no s'atorgava el gal quan s'atorgava una altra medalla de campanya o de servei.

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant un numeral sobre el gal. Per tots aquells que compleixin els requisits previs al 1981, poden rebre el gal de manera retroactiva.

L'Exrcit tamb atorga una Barra de Servei a Ultramar, que s una distinci completament diferent al Gal de Servei a Ultramar.

 Reserva i Guardia Nacional .



El  Gal dels components a la Reserva de l'Exrcit pel Servei a Ultramar (angls: Army Reserve Components Overseas Training Ribbon) s l'equivalent pels membres de la Reserva. S'atorga a tots aquells reservistes que completin 10  ms dies consecutius de servei actiu fora del territori dels Estats Units. Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant numerals.

 Fora Aria .
El Gal de Servei a Ultramar de la Fora Aria (angls: Air Force Overseas Service Ribbon) va ser creat al 1980 per ordre del General Lew Allen, Cap de l'Estat Major de l'Aire. S'atorga en dos graus: Curta Estada i Llarga Estada

 Curta Estada .

El Gal de Servei a Ultramar de Curta Estada de la Fora Aria (angls: Air Force Overseas Short Tour Service Ribbon) s atorgat per menys de 2 anys de servei o directament segons les poltiques de la Fora Aria. Normalment, s'atorga per un servei permanent d'almentys 181 dies o, si s a ultramar, de 300 dies en un perode de 18 mesos; els membres de l'aviaci normalment serveixen en aquests llocs sense estar acompanyats de la famlia, per la qual cosa cal no estar acompanyat. Histricament, el lloc on se'n concedeixen ms s pel servei a Corea del Sud.

 Llarga Estada .

El Gal de Servei a Ultramar de Llarga Estada de la Fora Aria (angls: Air Force Overseas Long Tour Service Ribbon) s atorgat per un servei de ms de 2 anys. s atorgat al completar una campanya a Ultramar segons les ordres de la Fora Aria, o a qualsevol membre destinat als Estats Units o a ultramar que s enviat durant un mnim de 365 dies en un perode de 3 anys i es destinat fora sota ordres temporals (inclou campanyes de combat).

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant fulles de roure, i el reglament de la Fora Aria permet lluir ambds galons simultniament. La Divisa A noms s'autoritza en el gal d'estada curta a qualsevol membre del servei destinat a l'rtic.

 Marina i Cos de Marines .

El Gal de la Marina i del Cos de Marines pel Servei a Ultramar (angls:Navy and Marine Corps Overseas Service Ribbon) va ser proposat per primer cop al 1968, per no es va aprovar definitivament fins al juny de 1987. s atorgada a qualsevol membre de la Marina o dels Marines que completi un servei de 365 dies (consecutius o alterns) en un dest d'ultramar. Pels membres de la reserva, s autoritzada al completar 30 dies consecutius o 45 alterns de servei a ultramar per entrenament.

Al 1999, una directiva del Cap d'Operacions Navals permet que tot aquell personal destinat en naus a ultramar amb seu habitual als Estats Units la poguessin rebre. Abans, aquest personal noms podia rebre la Gal del Desplegament de Servei al Mar. El reglament actual permet rebre ambdues distincions pel mateix perode. 

Les concessions posteriors s'indiquen mitjanant estrelles de servei.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260889" title="Gal de l'Aviador Ms Destacat de l'Any" nonfiltered="2135" processed="2131" dbindex="102139">


El Gal del Aviador Ms Destacat de l'Any (angles:Outstanding Airman of the Year Ribbon) va ser creat el 21 de febrer de 1968 per ordre del Secretari de la Fora Aria Harold Brown. Va ser presentat per primera vegada al juny de 1970. El Gal del Aviador Ms Destacat de l'Any s la mxim gal personal de la Fora Aria dels Estats Units.

s atorgat a qualsevol membre allistat de la Fora Aria nomenat pel Comandament Major, per l'Agncia d'Operacions de Camp o directament de la Competici del Programa dels 12 Aviadors Ms Destacats de l'Any.

Els Aviadors seleccionats com un dels 12 ms Destacats estan autoritzats a lluir l'estrella de bronze aix com la Insgnia d'Aviador Destacat durant un any. Les concessions futures s'indiquen mitjanant una fulla de roure.

La primera dona en guanyar aquesta distinci va ser Linda Vollink, al maig del 2007.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260895" title="Els nvols" nonfiltered="2136" processed="2132" dbindex="102140">
Els nvols (       ) s una comdia del segle V aC escrita per Aristfanes, un dels principals comedigrafs de l'Antiga Grcia. L'obra carrega de manera humorstica contra els sofistes (fent especial befa de Scrates) i diverses personalitats de la societat atenenca del moment. 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260899" title="Mark Renshaw" nonfiltered="2137" processed="2133" dbindex="102141">

Mark Renshaw (nascut el 22 d'octubre del 1982 a Bathurst, Austrlia) s un ciclista professional australi. Actualment corre a les files del Crdit Agricole, un equip de l'UCI ProTour.

Va comenar la seva carrera com a pistard.  El 2002 va aconseguir una medalla d'or als Jocs de la Commonwealth en la modalitat de persecuci per equips i una de plata a la cursa de punts. El 2004 va passar al ciclisme en ruta amb la Franaise des Jeux.

 Palmars en ruta .
2006
1 etapa del Tour del Mediterrani;
Tro-Bro-Lon;
1 etapa de la Geelong Bay Classic Series;

2007
1 etapa  i la general de la Geelong Bay Classic Series;
Down Under Classic;
1 etapa a la Volta a Picardia;

2008
1 etapa del Tour Down Under;
1 etapa de la Geelong Bay Classic Series;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260900" title="Chusquea ramosissima" nonfiltered="2138" processed="2134" dbindex="102142">


La Chusquea ramosissima (en castell, tacuarilla, tacuaremb o tacuaremb roquy) s una espcie de bamb, del gnere Chusquea  de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix a Sud-Amrica, al Paraguai, l'Uruguai el Brasil i l'Argentina. Es tracta d'un bamb perenne que creix en grups densos. Pot crixer enfilant-se a arbres. La planta adulta fa entre quatre i sis metres d'alada, per pot arribar als vint, amb un gruix d'1,5 centmetres.

Els guarans la coneixien com el ganivet de l'escarabat.

 Enllaos .
 Descripci de la planta en la GrassBase ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260902" title="Revolta del Vallespir" nonfiltered="2139" processed="2135" dbindex="102143">
La Revolta del Vallespir fou una revolta de pagesos del Rossell (angelets de la terra) contra l'ocupaci francesa de la Catalunya Nord que tingu lloc l'any 1670.

Entre altres episodis, els rebels van prendre la ciutat d'Arles i en mataren el batlle. A Ceret, aconseguiren empresonar una companyia de cavalleria que havia estat enviada per sotmetre la rebelli.

El govern francs es venj per la revolta executant els rebels i confiscant-ne els bns per indemnitzar les famlies de les vctimes.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260905" title="Josep Maria Loza" nonfiltered="2140" processed="2136" dbindex="102144">
Josep Maria Loza (nascut el 1949) s el director general de Caixa Catalunya des del 1998. El 21 de gener del 2008 va fer pblica la seva dimissi, efectiva a partir del 29 de febrer.

El 1999 s'havia encarregat d'implementar mesures per recuperar la rendibilitat de l'entitat i fer-ne una reestructuraci. Des d'aleshores, s'havia concentrat en reforar la posici de Caixa Catalunya dins l'mbit bancari espanyol.

Adolf Tod el substitu al capdavant de Caixa Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260906" title="Chusquea perotensis" nonfiltered="2141" processed="2137" dbindex="102145">


La Chusquea perotensis s una espcie de bamb, del gnere Chusquea  de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Creix a Mxic (al volc Cofre de Perote i al poble de Calpulalpan a Oaxaca), on s'aprofita com a farratge i per la confecci de teixits; tamb se'n troba a l'Amrica del Nord. Es tracta d'un bamb perenne de tipus llenys. La planta adulta fa entre 600 i 1500 centmetres de llarg, i t un gruix d'entre 1,5 i 5 cm.

 Enllaos .
 L Chusquea perotensis en la GrassBase ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260909" title="Bratsch" nonfiltered="2142" processed="2138" dbindex="102146">
Bratsch s un grup de msica francs amb ms de 30 anys de trajectria i amb influncies alhora del jazz i el zngar, a travs d'una msica festiva i sense fronteres. Els seus components proposen un repertori imaginari i universal construt a partir de nombroses llenges, cultures i tradicions nmades de l'Europa Central i unes ben planificades improvisacions. Fou fundat el 1972 per Dan Gharibian i Bruno Girard i pren el seu nom d'un instrument romans, un tipus de viola utilitzada per acompanyar vocalistes zngars.

Al fil dels anys, al grup hi han participat nombrosos artistes: per exemple, el 2000, participa (cointerpretaci i coarranjaments) en el ttol Le cirque des gens qui pleurent del grup Weepers Circus (un extracte de l'lbum L'ombre et la demoiselle). El seu ltim lbum Plein du monde, llenat el 2007, es fa amb nombrosos invitats entre els quals es pot citar Khaled, Debout sur le zinc, Lhasa, Charles Aznavour, Tt, Nourith, Juliette, La Rue Ktanou... Igualment, el concert dels seus 25 anys, a la Cigale el 31 de maig de 2007, es convert en un verdader festival pel nombre d'invitats que van compartir la seva msica.

En un principi Bratsch era format pel guitarrista Dan Gharibian i el violinista Bruno Girard. Gharibian, que va crixer a Armnia, estava inspirat per la msica armnia, russa, grega i oriental afavorida pels seus avantpassats. Encara que d'adolescent havia tocat en bandes de rock, el fascin la msica de Django Reinhardt a l'edat de 14 anys. Girard, que havia estudiat viol fins a l'edat de nou anys, rebutj llegir msica i comen a improvisar. Desprs de fer biologia, compaginava la dedicaci a la cincia amb la msica. Si b inicialment barrejaven una gamma global d'estils musicals incloent-hi fins i tot la msica africana o rab, Bratsch aviat va canviar el seu enfoc cap a la msica de a jazz i gitana.

Components.
Dan Gharibian : guitarra, bouzouki;
Bruno Girard  : viol;
Pierre Jacquet : contrabaix;
Nano Peylet : clarinet;
Franois Castiello : acordi;

Discografia.
 1976 : Musique de partout;
 1978 : J'aime un voyou, maman;
 1981 : Live  la Potinire;
 1989 : Notes de voyages;
 1990 : Sans domicile fixe;
 1992 : Transports en commun;
 1994 : Correspondances;
 1994 : Le Mangeur de lune (bande originale du film ponyme de Dai Sijie);
 1994 : Live  Bochum;
 1996 : Ecoute a chrie;
 1998 : Rien dans les poches;
 1999 : On a rendez-vous;
 2001 : La vie, la mort, tout a...;
 2003 : Nomades En Vol;
 2005 : Ca s'fte;
 2007 : Plein du monde;

Participacions.
 2000 : L'Ombre et la Demoiselle (Weepers Circus);

Enllaos externs.
 Pgina oficial;
 entrevista i extractes de concerts en vdeo;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260912" title="Lunda" nonfiltered="2143" processed="2139" dbindex="102147">
El lunda una s llengua nigerocongolesa de la famlia bant.

Fou la llengua d'un regne format al segle XVI.

Actualment t uns 9.400.000 parlants.

La seva extensi geogrfica abasta el curs alt del riu Zambei, tant al Congo (Kinshasa) amb un 9.080.000 parlants, com a Zmbia (190.000), on s una de les vuit llenges oficials, i tamb a una petita zona d'Angola (130.000), a la provncia de Moxic.

Les seves principals caracterstiques lingstiques son:
Fragmentaci en almenys dos grans varietats que mostren dificultats d'intercomprensi.
Influncia del luba i el txoqu dins les varietats del nord i del portugus a les del sud, no noms a Angola, tamb a Zmbia.

S'escriu en alfabet llat mercs a l'impuls cultural dels missioners.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260914" title="Sasa kurilensis" nonfiltered="2144" processed="2140" dbindex="102148">

La Sasa kurilensis s una espcie de bamb, del gnere Sasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Es tracta del bamb que es fa ms al nord. El seu nom procedeix de les illes Kurils (Jap), encara que tamb creix a Corea i a l'illa de Sakhaln (Rssia), fent-ne aix l'nica espcie russa de bamb. Els brots tendres en sn un menjar tan popular al Jap que cal tenir una llicncia especial per collir-ne. El tronc s'aprofita per a la confecci de paper gruixut i cartr.

Caracterstiques.
s una planta perenne que creix en bosquets espessos. Fa una alada mitjana de 1,8 metres, encara que pot arribar a fer els tres. Les fulles fan uns 25 centmetres, amb una amplada de 8. Floreix de forma escadussera, amb intervals de molts anys.

Resisteix el fred fins a -20C.

 Enllaos .

 Descripci i usos ;
 Fotografies ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260916" title="Geologia de Mercuri" nonfiltered="2145" processed="2141" dbindex="102149">
La geologia de Mercuri s la menys coneguda dels planetes interiors del Sistema Solar. Les raons d'aix inclouen tant la proximitat de Mercuri al Sol (i els seus conseqents perills per a les sondes espacials) com pel fet que la durada del cicle dia-nit (moviment de rotaci) a Mercuri s de 58 dies terrestres. Aix darrer va fer que l'nica sonda espacial que el visits tres vegades (el Mariner 10 de la NASA durant els anys 1974 i 1975)  noms pogus observar el costat illuminat pel Sol en cada visita. Es preveu que la sonda MESSENGER (llanada l'agost del 2004) augmenti bastant el nostre coneixement sobre aquest planeta quan es posi en rbita al seu voltant el mar de 2011.

Histria geolgica de Mercuri.

De la mateixa manera que la Terra, la Lluna i Mart, la histria geolgica de Mercuri es divideix en eres. Per ordre d'antiguitat sn el Pretolstoi, el Tolstoi, el Calori, el Mansuri i el Kuiperi. 

Desprs que Mercuri es forms fa ms de 4 mil milions d'anys va rebre un bombardeig de cometes i asteroides que va finalitzar fa 3.800 milions d'anys. Durant aquest perode d'intensa crateritzaci, la superfcie va registrar molts impactes. Alguns d'aquests, com el que va formar la Conca de Caloris, van sser omplerts pel material magmtic del planeta, formant-se plancies suaus com les que hi ha a la Lluna. Una vegada que el planeta es va refredar i es va contreure, s'hi van produir esquerdes a la seua superfcie que es van superposar a altres estructures ja presents com ara els crters i les plancies, la qual cosa fa pals que les esquerdes sn ms recents. El perode de vulcanisme a Mercuri va acabar quan la compressi del mantell es va ajustar prou com per evitar l'eixida de la lava a la superfcie. Probablement a va passar en un perode que s'ubica entre els primers 700 o 800 milions d'anys de la seua histria. 

Des de llavors noms s'hi han succet impactes de cometes i asteroides allats. 

Caracterstiques generals de la superfcie.

El 60% de la superfcie de Mercuri s composta per crters i, a ms, hi sn distributs uniformement. El fet que la superfcie presenti una abundant quantitat de crters es deu al fet que Mercuri t una atmosfera molt feble, la qual cosa permet l'entrada dels meteoroides sense sser desintegrats (Mercuri ha anat acumulant impactes des de la seua creaci fa ms de 4 mil milions d'anys). Per aquesta ra, tant la seua superfcie com la de la Lluna i Mart testifiquen un registre d'impactes que sn importants per a la determinaci de la durada d'aquest perode de crateritzaci, el qual va ser molt intens fins fa 3 mil milions d'anys.

A ms dels crters de dimetres que van des de centenars de metres fins a centenars de km, n'existeixen altres de mida descomunals com s el cas del crter Caloris que t un dimetre de 1.300 km i que s la major estructura geolgica de la superfcie de Mercuri. L'impacte que el va produir va sser tan violent que va produir la sortida de lava del mantell i va crear un anell concntric al voltant del crter amb alries que arriben als 2 km. A ms, tamb se li atribueixen les fractures i escarpes en el costat oposat del planeta. Aquest tipus de crters (els quals van sser omplerts pel material magmtic) en la geologia lunar reben el nom de mars lunars.

Com en la Lluna, els crters de Mercuri presenten les caracterstiques tpiques d'un impacte: el material ejectat forma dipsits al voltant del crter, de vegades en forma de prolongacions lineals que se les coneix com a radis o raigs, la lluminositat dels quals s ms intensa per sser un terreny ms jove que la superfcie circumdant.
S'hi han observat altres escarpes que travessen la superfcie del planeta tant a les zones llises com en les crateritzades. La seua presncia s'atribueix al refredament que va experimentar Mercuri des de la seua formaci, la qual cosa va encongir la superfcie mercuriana provocant un reacomodament de l'escora planetria.

L'alta densitat del planeta (5,44 g/cm) fa suposar l'existncia d'un nucli compost per un 65% de ferro, la mida del qual probablement representi prop del 75% del dimetre del planeta. El  nucli s envoltat per un mantell de 600 km de gruixria. En reduir-se el nucli i el mantell com a conseqncia del refredament desprs de la seua formaci, el radi del planeta es va reduir entre 2 i 4 km ocasionant el sistema de fractures que es veuen a la seua superfcie.
 

Orgens de l'alta lluminositat i presncia de gel.

Les primeres observacions a travs de radar de Mercuri es van realitzar amb radiotelescopi d'Arecibo (Puerto Rico) i Goldstone (Califrnia, Estats Units), i amb l'ajut del Very Large Array (VLA) de l'Observatori Nacional de Radioastronomia dels Estats Units. Les ones enviades pel Goldstone des de la NASA Deep Space Network tenien una potncia de 460 kW a 8,51 Ghz. Les ones rebudes pel VLA a travs de 26 antenes mostraven lluminositats radar (punts de reflectivitat radar) amb ones despolaritzades provinents del pol nord de Mercuri.

Els estudis duts a terme pel radiotelescopi d'Arecibo que enviava ones a la banda S (2,4 Ghz) i amb una potncia de 420 kW van permetre establir un mapa de la superfcie del planeta amb una resoluci de 15 km. En aquest estudi no noms es va confirmar l'existncia de zones d'alta reflexi i despolaritzaci, sin que va elevar la quantitat a 20 zones i aquesta vegada ubicades en ambds pols. 

La idea que Mercuri tingui gel a la seua superfcie pot semblar absurda a causa de la seua proximitat al Sol i la seua elevada temperatura (420C de dia i -180C de nit). Tanmateix, el gel presenta una elevada lluminositat a les imatges del radar i les ones de retorn poden estar molt despolaritzades. D'altra banda, les roques de silicats que formen la major part de la superfcie tenen un comportament totalment oposat al del gel. 

Un altre dels descobriments que avalen aquesta possibilitat s que els estudis fets per radar des de la Terra demostren que les formes d'aquestes zones sn circulars. Per aquest motiu se les associa amb profunds crters (les elevades parets del qual i les seues elevades latituds no permeten l'arribada de la llum solar). 

Al pol sud de Mercuri, la ubicaci d'una gran zona d'alta reflectivitat sembla coincidir amb la ubicaci del crter Chao Meng-Fu i les rees ms petites amb altres crters que tamb van sser identificats. 

Al pol nord, la situaci es ms complicada perqu no es poden correlacionar les imatges de radar amb les preses per la nau Mariner 10 a causa de l'absncia de les mateixes. Cal destacar, d'altra banda, que hi ha regions d'alta reflectivitat que no corresponen a l'existncia de crters. La reflexi radar del gel a Mercuri s menor que la que podria produir-se amb el gel pur, probablement aix s degut a la deposici de pols que no cobreix la superfcie del crter per complet.

Origen del gel.

L'existncia de crters amb ombra permanent no s una caracterstica nica de Mercuri: a la mateixa Lluna s'han identificat, al seu pol nord, un enorme crter -conca d'Aitken- amb la possibilitat que existeixi gel. Aquest gel a la Lluna, com a Mercuri, s atribut a fonts externes. En el cas de la Lluna es creu que va ser dipositat per cometes, mentre que a Mercuri s'atribueix a meteorits. Com es considera provada l'existncia d'aigua en alguns meteorits, aquests el podrien haver dipositat en crters amb ombra permanent i aix provocar la seua conservaci per milions i, fins i tot, milers de milions d'anys.

Una altra hiptesi, sense sser confirmada, s que a Mercuri es produiria un fluix important d'aigua des del seu interior. Tampoc no s'ha comprovat l'existncia d'algun mecanisme que causi la prdua de gel a la superfcie com la fotodissoaci, l'erosi deguda al vent solar i el xoc amb micrometeorits. 

El comportament del gel en altres cossos celestes t les seues peculiaritats. En primer lloc, les elevades temperatures de la superfcie de Mercuri (que ronden els 420C) sumades al buit de l'espai exterior (l'atmosfera de Mercuri s gaireb imperceptible) i els raigs solars contribuirien a qu el gel se sublims i escaps a l'espai. De tota manera, aix no es creu que succeeix amb el gel a Mercuri perqu la ubicaci del gel a altes latituds fa que la temperatura sigui baixa: dins dels crters, on no arriba la llum solar, les temperatures cauen fins als -171C i a les planes polars la temperatura no ultrapassa els 106C.

L'existncia de gel a Mercuri no ha estat corroborada i simplement es tracta d'especulaci cientfica provocada per les observacions d'alta reflectivitat de radar i la coincidncia amb la ubicaci de grans crters a les zones polars. Cal dir, per, que aquesta reflexi anmala podria deure's tamb a l'existncia de sulfats metllics o d'altres materials amb la mateixa capacitat de reflexi. 

L'atmosfera de Mercuri.

L'existncia d'una atmosfera en un planeta t una gran importncia per a la geologia ja que els processos erosius del vent, els canvis de temperatura, humitat, etc. contribueixen a la modificaci del terreny i al deteriorament dels materials. 

L'atmosfera de Mercuri es va dissipar breument desprs de la seua formaci fa ms de 4 mil milions d'anys. A ms de la seua baixa gravetat, la causa principal de la seua desaparici va sser el vent solar. Tanmateix, encara t els romanents d'una molt tnue atmosfera de 10-15 bar (gaireb inexistent). L'existncia d'una atmosfera permetria mantindre una temperatura ms o menys estable malgrat les variacions de lluminositat entre el dia i la nit (les fluctuacions als cossos sense atmosferes o amb atmosferes molt febles sn intenses). Per exemple, a Mercuri la temperatura superficial durant el dia s de 420C mentre que durant la nit cau fins als -180C. A causa dels bruscos canvis de temperatura, el tipus d'interacci sobre la superfcie estaria relacionada amb l'agitaci trmica produda sobre els materials. 

Enllaos externs.


Sonda Mariner 10 ;
mplia informaci sobre el planeta Mercuri.  i ;
Sonda MESSENGER ;
Web sobre el planeta Mercuri. ;

Referncies.


 Earth Sciences, an Introduction to Physical Geology, d'Edward J. Tarbuck i Frederick K. Lutgens. Prentice Hall (1999).
 "Ice on Mercury". El Universo, Enciclopedia de la Astronoma y el Espacio ("The Universe, Encyclopedia of Astronomy and the Space"), Editorial Planeta DeAgostini, pp. 141-145. Volum 5. (1997);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260917" title="Trombopoesi" nonfiltered="2146" processed="2142" dbindex="102150">
La trombopoesi s la formaci de plaquetes sangunies i d'elements necessaris per a la producci de trombes.

Lnia de creixement.

 1 CFU-ML;
 1 CFU-GEMMk;
 n BFU-Mk	          ltim moment de proliferaci;
1 CFU-Mk                 48h;
1 Megacarioblaste        15-25 m) creix el nucli, t poliplodia (4-5);
1 Promegacaricit        (50 m);
1 Megacaricit           (70-100 m);
 6 Protoplaquetes        No hi ha proliferaci, sin diferenciaci.
2000-7000 Plaquetes;

 Megacarioblast .

Fa 5 o 6 divisions que no acaba de realitzar, sense citocinesi, sin que duplica l ADN i crea moltes protenes per la nova cllula. Va acumulant material per les plaquetes, pel procs de coagulaci, factors, es grnuls citoplasmtics. T una cromatina puntejada.

 Promegacaricit .

Comena a acumular grnuls: 
 ,   (inicialment son lisosomes);
  (sn lisosomes convencionals, tenen enzims hidroltics, proteases i lipases. Contribueixen a disernir el trombe plaquetari quan les cllules endotelials  s han dividit i han tapat el trombo plaquetari.

Per desfer el cogul des de fora tenim els macrfags.
Per desfer el coagul des de dins del trombe tenim les plaquetes.
	
 Grnuls   .

Els veiem a nivell de microscpia electrnica.
Tamb se ls anomena grnuls densos. Els electrons reboten i no illuminen la pantalla de sota.
Sn produts per l aparell de Golgi. Tenen algunes caracterstiques dels lisosomes per amb altres funcions. 

Acumulen quantitats importants de calci ja que a les membranes tenen un sistema per captar-lo. Aquests grnuls contenen:

Calci. Interv en la neurosecreci, la neurotransmissi i la secreci d hormones pels canvis de potencial de membrana que produeix a les cllules. Kuga un paper fonamental en la coagulaci sangunia i sobretot en la formaci de la fibrina. A ms, el calci, s el responsable que la sang coaguli ja que polimeritza el citosquelet de les plaquetes i fa que s agreguin.

ATP/ADP. Provoquen l adhesi de noves plaquetes. Fa que les plaquetes es comuniquin entre elles. La plaqueta que alliberi ATP atraur altres plaquetes.

Serotonina. Sn amines des del punt de vista bioqumic. No noms sn neurotransmissors del plaer i el dolor, sin que actuen com mediadors. No s una protena, i actua sobre les cllules musculars llises (de la activitat involuntria de la paret de les vsceres). Provoca una vasoconstricci de les arterioles, no del capillars, i fa que la sang vagi ms lenta per tal de que el fort corrent no arrossegui el petit cogul que s est formant.

 Grnuls   .

Sn els ms abundants i cridaners. Tenen tres grans grups de molcules:
Enzims.
Factors de coagulaci.
Factors trfics (isoleucines i citocines capaces d estimular la proliferaci d n grup cellular.

Enzims:
Antitripsina (  -1 antitripsina). La tripsina s un enzim digestiu sintetitzat pel pncrees que destrueix protenes en el procs de digesti. Per tant l antitripsina s un enzim proteoltic que destrueix a un altre enzim proteoltic. Hi ha altres enzims proteoltics que tamb son identificats per l antitripsina com s el cas d alguns enzims destructius fets pels macrfags. Per tant, l antitripsina controlar la activitat proteoltica dels macrfags. ;

Emfisema pulmonar, ampolles d'aire als pulmons: en els pulmons els macrfags surten fora del cos. No es queden vora del capillar sanguini com passava al teixit connectiu. ;
Als pulmons travessen la paret de l arbre respiratori i van als alvols. La cavitat aria, s quan se ls anomena macrfags alveolars (canvien el metabolisme d anaerbic i aerbic). All, fagociten les cllules que es descamen.

Quan hi ha una destrucci important de cllules com pot ser pel fet de fumar, les cl lules s irriten i els macrfags fan ms activitat. Es poden descontrolar i trencar, alliberant els enzims proteoltics. Aquests enzims comencen a digerir els alvols. Tendrem alvols ms grans per menys nmero, per tant menys superfcie d intercanvi, es formaran AMPOLLES D AIRE O BULLES. Per aix s important tenir correcte les plaquetes si puguin actuar contra aquests enzims. ;
Factors trfics:

Neurotrofina 4 (NTF-4) o Platelet derived grow factor (PDGF) tamb pot ser una citoquina. Estimula la proliferaci de els cl lules endotelials i musculars.

ATEROMA: Acumulaci de greixos per trastorns de les cllules endotelials perqu no arriben nutrients i moren. Es descama la paret i van les plaquetes on alliveren neurotrofina per fer-les creixer. Les cl lules musulars tamb creixen per defecte i acaben engruixint la paret del vas fins que aariben a tapar la llum ARTERIOESCLEROSI.

 Megacaricit .

El megacaricit tamb acumular grnuls per aquest a ms a ms li apareixeran canals de demarcaci plaquetria.

El nucli del megacaricit ser eliminat per els macrfags a la medulla ssia
Si el nucli ha entrat dins del vas sanguini ser eliminat pels macrfags de la paret.
Els canals de demarcaci plaquetria:
Aquestes serviran per fraccionar el megacaricit.

Son cisternes del reticle endoplasmtic. s una varietat de reticle que en la seva membrana va acumulant protenes 1a 2a 3a 1b 2b 3b, etc. per tant acabaran sent les membranes de les plaquetes.

Per fraccionar el megacaricit, s mes efectiu fer replegaments de la membrana plasmtica que els canals, per els dos treballen junts per fer les plaquetes.

 Protoplaquetes i plaquetes .

Al cap de 48 hores ja tenim les plaquetes.

Les trobarem on estaven els hemocitoblasts del moll de l os. 
S acabar disgregant en 2000-7000 plaquetes. 
La mida de les plaquetes dependr del del megacaricit i tamb de la Il-11
-	Qui estimula a les cllules mare per fer la lnia eritroctica o altres lnies? Se n encarreguen citocines o interelucines (pptids alliberats per leuccits que activen  altres leuccits) sn hormonals. Poden anar al teixit connectiu i anar lluny, o quedar-se al moll de l'os. Sn citoquines i interleucines classificades per nmeros. Les molcules que actuen sobre les stem cell sn les interleucines. Sobretot per la via de les plaquetes (3,4,6,11), per noms l'11 s especfica. Les Il-11 les fan en el moll de l os totes les cllules d all. L'EPO tamb es una citoquina.

mbol pulmonar: Els megacaricits poden  sortir al torrent sanguini, per en comtes d anar a la melsa van al sistema de baixa pressi, s a dir, als pulmons, all poden taponar algun capillar i fer microemblies pulmonars. Nosaltres en tenim cada dia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260918" title="Te Faaturuma" nonfiltered="2147" processed="2143" dbindex="102151">


Te Faaturuma (en tahiti normalitzat Te fa'aturama), La malenconiosa, La malhumorada o El silenci, s un quadre de Paul Gauguin fet el 1891 durant la seva primera estada a Tahit. Es conserva al Worcester Art Museum de Worcester (Massachusetts, EUA). Es coneix per la referncia nm. 440 del catleg de Wildenstein.

La model s una noia tahitiana, probablement la seva amant Tehemana, vestida amb una camisa blanca, asseguda al terra amb les cames creuades al costat d'unes fruites, un barret i un bol fumejant. Al fons, al exterior de la cabana, hi ha unes figures molt esquemtiques d'un gos i un genet en el seu cavall. Els colors sn clars, destacant el malva del fons que es reflecteix en el vestit de la model.

La dona silenciosa i meditativa transmet el sentit de misteri que els polinesis provocaven en l'artista:
Sc capa d'entendre per qu aquesta gent pot estar-se durant hores inacabables, fins i tot dies, asseguda sense dir una paraula, limitant-se a mirar malenconiosament el cel. Sc capa de sentir com tot aix m'amara, i en aquests moments experimento un sentiment de descans absolut.

Probablement Gauguin tamb tenia aquest estat d'nim malenconis durant les primeres setmanes a Tahit quan va produir poques obres. En tahiti queda expressat pel terme fiu, estar las, cansat, afartat, una actitud que va sorprendre els primer exploradors europeus i que continua vigent a la Polinsia francesa amb l'expressi tre fiu.

El mateix any 1891 va pintar el mateix tema a Faaturuma (Malenconia) amb una dona asseguda en una cadira. Les figures del fons a l'exterior de la cabana, l'home amb camisa blanca que observa l'interior i el gos que guarda l'entrada, les va tornar a reproduir a Eiaha Ohipa (1896).

El quadre va ser comprat per l'artista Edgar Degas. De fet, la perspectiva des de dalt recorda els estudis de ballarines de Degas.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260955" title="Dieta (assemblea)" nonfiltered="2148" processed="2144" dbindex="102152">
La Dieta s una assemblea de deliberaci formal d'un estat. 

La paraula deriva del llat medieval dietas, amb arrel a dies (dia). El terme va acabar sent usat amb aquest sentit donada la regularitat amb qu es reunien les assemblees.

 s histric .
Les assemblees poltiques d'alguns estats europeus actualment anomenades Dieta van variar la seva denominaci al llarg de la histria. En alguns casos, la Dieta reunia als diversos estrats socials (noblesa, clergat, burgesia) amb el rei, com la Generalitat de Catalunya, la Generalitat Valenciana, els Estats Generals de Frana, els Estats Generals dels Pasos Baixos o les Corts a Portugal.

Les assemblees del Sacre Imperi Romanogermnic rebia la denominaci de Reichstag (Dieta Imperial): Dieta de Augsburg, Dieta de Nuremberg, Dieta de Ratisbona, Dieta de Worms.

El Riksdag dels Estats era la dieta de quatre estats generals de Sucia, des del segle XV fins el 1866. 
La Dieta de Finlndia fou la successora del Riksdag del Gran Ducat de Finlndia, entre el 1809 i 1918.

La Dieta del Regne d'Hongria (en llat, congregationes generales) reunia l'alta aristocrcia del pas, a ms dels delegats de la noblesa de cada comtat, representants de l'esglsia, de les ciutats reals i algunes comunitats de procedncia forana con residncia al pas, i que va existir des del segle XV fins el 1848.

 s actual .
En alguns pasos democrtics, el poder legislatiu (o una de les cambres) rep el nom de Dieta, com la Dieta de Jap (kokkai), o la sejm polonesa. Al dependre del pas, el nom legal del poder legislatiu varia, anomenant-se Parlament, Congrs, Assemblea nacional, Assemblea legislativa, Corts Generals, entre altres.







  





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260957" title="Murat IV" nonfiltered="2149" processed="2145" dbindex="102153">


Murat IV (turc otom:           Mur d-i r bi ) (16 de juny de 1612   9 de febrer de 1640) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1623 fins a la seva mort disset anys desprs. Fill d'Ahmet I, va accedir al tron als onze anys arran d'una conspiraci de palau contra el seu oncle Mustaf I. Ha passat a la histria per haver restablert l'autoritat de l'estat i tamb per la brutalitat dels seus mtodes. 

Era un home alt i corpulent, i de gran foa fsica tal i com es descriu als llibres d'Evliya elebi. Va ser l'ltim dels soldans otomans a dirigir el seu exrcit al camp de batalla, i destacava per la seva capacitat en la lluita lliure. La seva arma preferida era una gran massa de 60 kilos que aixecava amb una sola m. i tamb feia servir un arc llarg i una espasa de dos mans. Les seves armes es troben, en molt bon estat de conservaci, al Palau-Museu Topkap  d'Istanbul.

Biografia.

Degut a la seva joventut a l'arribar al tron, Murat IV va passar els primers anys de regnat sota el control dels seus familiars, i la seva mare Ksem governava a travs d'ell. Durant aquest perode l'Imperi va caure en l'anarquia: els perses van envar l'Irak, el nord d'Anatlia es va revoltar i el 1631 els genssers van irrompre a palau i van assassinar els gran visir entre altres. Tement d'acabar substitut com li havia passat al seu germ gran Osman II, Mirat va decidir aferrar-se al poder eliminant tots els possibles rivals que poguessin tenir algun dret al tron: va fer executar el seu germ Bayazet el 1635, i dos germans ms uns anys ms tard.

Va morir als 27 anys d'una cirrosis de fetge. Des del seu llit de mort va ordenar l'execuci del seu germ Ibrahim, cosa que hauria significat la fi de la dinastia otomana, per la seva ordre no es va dur a terme. Possiblement Murat va donar auqesta ordre perqu pensava que Ibrahim, que era un malalt mental, no era capa de ser un bon governant.

Poltica interior.

Murat IV va intentar reduir la corrupci que s'havia ests durant el regnat dels soldans anteriors i durant la regncia de la seva mare, i va introdur poltiques de control de despesa.

Tamb va prohibir l'alcohol, el tabac i el caf a Istanbul, sota pena de mort. Ell mateix patrullava els carrers i tavernes de la ciutat durant la nit vestit de civil per supervisar el compliment de les seves ordres. Si durant la seva ronda veia algun soldat fumant o bevent, el matava ell mateix  amb l'espasa. La seva duresa li va fer guanyar el sobrenom de "el cruel". Tot i el seu afany per prohibir l'alcohol, corria el rumor que ell mateix era un alcoholic.

xits militars.

El regnat de Murat IV destaca per la guerra que va dur a terme contra Prsia, en la que les forces otomanes van conquerir Azerbaidjan, va ocupar Tabriz i Hamadan i, en l'ltima gran gesta d'armes que faria l'Imperi, va capturar la ciutat de Bagdad el 1638. S'atribueix al sold va una cita clebre que hauria pronunciat al prendre la ciutat: "Ba dat'  almaya al  mak, Ba dat' n kendinden daha m  gzeldi ne" (Em sembla que intentar conquerir Bagdad va ser millor que la Bagdad mateixa)

Murat havia dirigit el seu exrcit durant la invasio de Mesopotmia, i havia demostrat ser un bon comandant. Seria el darrer sold otom a lluitar al camp de batalla.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260958" title="Bartomeu Estades de Moncaira i Socies de Fangar" nonfiltered="2150" processed="2146" dbindex="102154">
Bartomeu Estades de Moncaira i Socies de Fangar (Fornalutx, 21 d'abril de 1807, id 29 d'agost de 1860) fou un terratinent, militar i poltic de la Vall de Sller.

Els seus bns ocupaven quasi b tot l'actual terme municipal de Fornalutx. Propietat seva eren les possessions de Moncaira i Monnber, les finques d'Es Mas, Ca'n Antuna i S'Olivar Major a ms d'altres olivarets, aix com els casals de Sa Casa d'Amunt i Ca'n Arbona dintre el casc urb de Fornalutx.

Fill i successor de Joan Baptista Estades de Moncaira i Serra-Poquet i de la seva muller Catalina Socies de Fangar i Serra de Gaieta, es cas a principis de 1831 a l'esglsia de Sant Jaume de Palma de Mallorca essent cadet de milcies provincials de Mallorca, amb la seva cosina germana Catalina Montaner i Socies de Fangar (1806-1847). D'aquesta uni, mesos desprs, el 25 de novembre del mateix any, en naixeria el seu primognit Joan Baptista Estades de Moncaira i Montaner.

El 1836 -a instncia de l'Ajuntament de Sller- el Governador Civil de la provncia Jos Maria de Bremon el nomen tinent de la 2a. companyia de la Gurdia Nacional. A l'any segent, el 9 de maig de 1837 -data de la definitiva separaci de Fornalutx del municipi de Sller- fins la seva mort el 29 d'agost de 1860, ocupar unes quantes vegades la batlia constitucional del seu poble, aix com tamb el crrec de jutge municipal. A principis del seu primer mandat, el 15 de maig de 1837, es constitu una junta local de beneficncia per a ajudar els necessitats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260961" title="Setge de Cotlliure" nonfiltered="2151" processed="2147" dbindex="102155">






El Setge de Cotlliure de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer Perpiny, que havia quedat allada al nord.

La batalla.
L'any 1642, les tropes de Llus XIII de Frana, dirigides per Charles de La Porte assetgen Cotlliure i el Castell Reial de Cotlliure. 10.000 homes entre els quals Turenne, d'Artagnan i els mosqueters del rei envesteixen els puigs que dominen la ciutat mentre la flota francesa bloqueja el port. Privats d'aigua per la destrucci del pou, amb 3.000 baixes entre morts i ferits i sense possibilitat de rebre reforos, i doncs les tropes de Pedro Antonio Fernndez de Crdoba que anaven en el seu socors havien estat derrotades a la batalla de Montmel, els espanyols s'han de rendir el 10 d'abril.

Conseqncies.
La pressi sobre Perpiny, i Salses, que queden completament allades, fa que es rendeixin a continuaci.

referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260962" title="Eritropoesi" nonfiltered="2152" processed="2148" dbindex="102156">
L'eritropesi s el conjunt de processos de formaci, maduraci i alliberament al torrent sanguini dels eritrcits, en els rgans hematopotics. T lloc al moll de l'os en un adult. En el fetus s una mielopoesi operativa. La diferenciaci cellular triga en aquest cas entre 2-3 dies en produir-se. Un eritrcit madur recorre durant la seva vida fins a 600 km i passen 120 dies abans d'eliminar-se.

 Proeritroblast.
(14-19um)
 Nucli. o gran, rod amb la cromatina laxa i robusta. T de dos a tres nuclols rodejats de cromatina intensa;
 Citoplasma: escs i basfil.
 Produeix ARNm i ARNr, t el citoplasma carregat per produir hemoglobina.

 Eritroblast basfil  .
(12-17 m)
 Nucli: gran, rod, de color porpra i cntrat. Cromatina ms definida, quasi no es veuen nuclols (que eren els aparells per produir ARN);
 Citoplasma intensament basfil i no t granulacions. Comena a carregar-se d'orgnuls i grnuls. s de color blau perque el tenyim amb H/E que s un colorant bsic.

 Policromatfils  .
(12-15 um)
 Nucli: cntric i rod, de cromatina visible i  compacta, cada vegada s utilitza menys la comatina. Els nucleols desapareixen. ;
 Citoplasma: lleugerament gris blavs, per la gran producci d hemoglobina. Aquests es tornaran a dividir de 4 a 8 eritroblasts policromatfils.

Ortocromtics o normocromtics .
(12-15um) 
 Nucli: nucli molt petit, marginat a un costat del citoplasma Polisomers desapareixen Nucli desvitalitzat. Incapa de fer ADN i molt fosc.
 Citoplasma: abundant amb molta hemoglobina i acidfil. ;

Eritrcit.
Una cllula mare hematopotica pot arribar a produir 16 eritrcits. La seva producci la fa a l espai interticular.
Com que la presi alta a l espai inrereticular per la producci de cllules sangunies les obliga a anar a un lloc amb menys pressi que en aquest cas ser l interior del vas, els eritrcits han de passar per l interstici de les cllules endotelials i en aquest moment el nucli que s dur i poc malleable no pot passar per l estret forat intesticial i queda sol al interstici reticular. 
En resultat, l eritrcit es troba dins del sinusoide, sense nucli, la membrana es regenera, i el nucli est al espai reticular, que ser eliminat pels macrfags.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260963" title="Mielopoesi operativa" nonfiltered="2153" processed="2149" dbindex="102157">

Quan som fetus, no tenim ossos del tot format, tenim esbosos, i la pregunta s: a on es formaran les cllules sangunies?

Sabem que el teixit connectiu es forma del sac vitel  i el sac amnitic. Aquests elements estan connectats amb l embri. s el mesnquima extraembrionri. 
Es forma al mesnquima embrionari. Aquestes cllules son, al principi, estrellades i estan unides per prolongacions llargues i fines. Al voltant hi tenen material tou, semblant a la gelea.
 
-	Les cllules endontelials dels vasos sanguinis, que primer seran tubs d una sola capa de cllules, i les cllules sangunies, es formen simultniament en els illots hemtics del sac amnitic.

-	L endoteli embrionari a vegades tamb pot produir cllules sangunies

-	Els vasos sempre van acompanyats de cllules del teixit connectiu, i aquestes tenen algunes propietats de les cllules mesenquimatoses

-	Aquests vasos faran anastomosis amb els vasos del embri.


 FASE MESOBLSTICA DE LA HEMOPOIESI EMBRIONRIA .

El desenvolupament comena quan l embri no t ms de pocs milmetres de longirud, en el pedicle de fixaci i a parts del sac amnitic.

1.	Masses de cllules mesenquimatoses s arrodoneixen i s agrupen per formar els illots hemtics. (En aquesta fase quasi totes les cllules formades son eritrcits nucleats.)

2.	Les cllules dels illots es diferencien en eritrcits madurs, que comencen a sintetitzar Hb (hemoglobina), i originen eritrcits caracterstics dels embrions. Seran eritrcits policormatfors.

3.	Quan els illots s han establert al sac amnitic, comencen a apareixer cllules basofiles al voltant del esbs del fetge perqu aquestes han entrat dins del embri, aix comena l altre fase.


 FASE HEPATOESPLNICA DE LA HEMOPOYESIS EMBRIONRIA: .

1.	Aquestes cllules que han aparegut al voltant del fetge sn idntiques als eritrcits dels adults, tindrem ertiroblasts definitius per diferenciar-los dels primitius del principi del sac amnitic.

2.	Els definitius originen eritrcits anucleats.

3.	A les sinuostitats del fetge comencen a aparixer tamb leuccits granulars i megacaricits (al 2n mes),
 
4.	ms tard tamb apareixeran a la melsa que es convertir en un rgan hematopoyetic.
Aquestes cllules sanguinies han anat a parar a fetge i melsa a causa d un procs de recon;
eixement al llarg d un recorregut pel cos. Com que al fetge i melsa hi ha unes condicions oportunes all es queden i proliferen. 


 FASE MIELOIDE DE LA HEMOPOYESI: .

Comena amb l aparici de centres d ossificaci dels esbossos dels ossos, al (4t o 5 mes).

1.	Els macrfags lliures degraden les parets dels cartlags i entren dins degradant els condrcits.

2.	Al fer l espai i moure s arroseguen amb ells cllules mesenquimatoses ja es es mouen a partir de fer ms vasos, i elles all dins proliferaran.

3.	Algunes cllules es diferenciaran en cllules formadores de os

4.	Altres es diferenciaran en cllules reticulars primitives que originaran l estroma de la medulla ssia.

a.	    les cllules reticulars tamb es poden diferenciar en adipocits o altres cllules hstiques.

5.	Al estabilitzar-se la medulla ssia, declina la hemopoyesis en fetge i melsa i comena a traslladar-se al os.
Com hem vist aquesta s una HEMOPOYESI EXTRAMEDULAR fisiolgica i temporal.


Les 1rs setmanes de vida hi haur moltes medulles ssies que es desactivaran i la hemopoyesi es concentrar en alguns ossos (aix passa perqu les cllules sanguinies de l esquelet distal es troben a baixa temperatura i no poden proliferar b, per aix vana buscar un ambient ms clid i arriben a l esquelet axial, als ossos de les mans no tenim produccio de sang):

-Com son els llargs i els caps dels llarg, fmur, hmer

-Sobretot als ossos de l esquelet axial (columna vertebral, costelles, esternon, cap de l hmer i fmur, i crestes ilaques).
Els ossos que deixin de ser operatius per la sang, s ompliran de vasos i el seu teixit conectiu ser abundant en teixit adips, per disposar d energia de reserva. 

En total l rgan hematopoetic pesa com un fetge, 2,5kg (6%-7%) del pes del cos

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260972" title="Lliga espanyola d'hoquei patins masculina 2006-2007" nonfiltered="2154" processed="2150" dbindex="102158">

La trenta vuitena edici de la Lliga espanyola d'hoquei patins masculina, denominada en el seu moment OK Lliga, s'inici el 9 de setembre de 2006 i finalitz el 13 de maig de 2007.




















Participants.


 FC BARCELONA Sorli Discau ;
 Alnimar REUS DEPORTIU  ;
 Grup LLORET  ;
 Enrile PAS ALCOI  ;
  Astral Pool MAANET   ;
 Grup Clima MATAR  ;
 Cysugal VIGO STICK  ;
 Cemex TENERIFE  ;

 Leche Celta VOLTREG  ;
 VILANOVA L'Ull Blau  ;
 Roncato Pat VIC  ;
 LICEO Vodafone  ;
 NOIA Freixenet   ;
 Proinosa IGUALADA ;
 Viva Hbitat BLANES  ;
 Grup Castillo LLEIDA;


Llegenda.


Fase Regular.
Classificaci.





Resultats.





Play-off.


Quart de final 1.




Quart de final 2.



Quart de final 3.



Quart de final 4.




Semifinal 1.




Semifinal 2.




Final.








Enllaos externs.
 Web oficial de la Reial Federaci Espanyola de Patinatge;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260977" title="Pleioblastus simonii" nonfiltered="2155" processed="2151" dbindex="102159">


La Pleioblastus simoni s una espcie de bamb, del gnere Pleioblastus de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Antigament s'havien classificat en el gnere Arundinaria, pel que encara hi ha qui els anomena Arundinaria simonii.

Aquesta planta s nativa del Jap i la Xina, per b que se la cultiva en altres llocs. En japons se l'anomena Medake, o Bamb de les dones, i s la tercera espcie ms cultivada del pas.

Les canyes s'empren en cistelleria, i els brots tendres sn comestibles, encara que fora amargs. A la Xina s'empra per a fer mnecs de ventalls, bastons i pantalles.

 Descripci .
s un bamb perenne que t una alada mitjana de 3 metres, encara que pot assolir els 6. El seu tronc t un dimetre mitj d'uns quatre centmetres. Les flors son hermafrodites; floreix freqentment i produeix llavors viables.

Pot arribar a suportar entre els 20 i 25 graus sota zero.

 Enllaos .
 Descripci i cultiu ;
 Fotografies;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260978" title="The Shining" nonfiltered="2156" processed="2152" dbindex="102160">
The Shining (La Resplendor en catal) s una pellcula de terror dels anys 80 dirigida per Stanley Kubrick.

Basada en la novella homnima de Stephen King, s considerada la pellcula maleda de Stanley Kubrick. A ms de la tensi sobrehumana a la qual va sotmetre a tots els actors i l'incendi del set de decorats de l'hotel Overlook -que va posposar el rodatge diverses setmanes-, a Espanya es va unir a aquesta srie d'infortunis una reducci del metratge de la versi europea, imposada pel propi Kubrick desprs de comprovar el fracs comercial que estava sofrint als EUA, i un pssim doblatge que el temps ha fet fams.

Repartiment.

 Jack Nicholson com a Jack Torrance;
 Shelley Duvall com a Wendy Torrance;
 Danny Lloyd com a Danny;
 Scatman Crothers com a Hallorann;
 Barry Nelson com a Stuart Ullman;
 Philip Stone com a Delbert Grady;
 Tony Burton com a Larry Durkin;
Barry Dennen com a Bill Watson;

Argument.

Jack Torrance s contractat per a mantenir l'hotel Overlook durant els mesos d'hivern en els quals roman buit. Al costat del seu fill Danny, que t un estrany poder de premonici anomenat "resplendor", i la seva dona Wendy, es traslladen a l'hotel, situat enmig del no-res. Per amb l'arribada de la neu, la carretera que els comunica amb la ciutat ms propera s tallada, i enmig de l'allament uns terrorfics poders comencen a deslligar-se en les habitacions de l'hotel i en la ment del propi Jack, que aniran trastornant-lo fins a convertir-lo en un psicpata. Al final acabar mort en el laberint, totalment congelat mentre que Wendy i Danny aconseguiran escapar.

Curiositats.

 Va fer popular l's de la Steady cam.
 Ni Lia Beldam (la noia jove del bany) ni Billie Gibson (l'anciana del bany) van tornar a aparixer en alguna altra pellcula. ;
 Les 17 setmanes de rodatge previstes al principi es van perllongar fins a 27, a causa de les molsties que Jack Nicholson patia a l'esquena. Es diu que consumia cocana durant el rodatge per a suportar els dolors.
 El llibre que escriu Jack cont una sola frase, per aquesta canvia depenent del pas. Les pgines del mateix les va escriure el propi Kubrick usant una mquina d'escriure programable. ;
 Durant el rodatge, Shelley Duvall va ser sotmesa a una pressi constant per part del director, que la criticava constantment, causant-li una gran tensi. El motiu era que l'ansietat provocada en l'actriu la faria interpretar millor al seu personatge, ja que havia d'interpretar a una jove histrica i insegura.
 Es va crrer el fals rumor que Billie Gibson (l'actriu que interpreta a l'anciana del bany), era la mare de Mel Gibson.
 L'infame home gos que se li apareix a Wendy s una referncia a un personatge de la novella.
 Els Simpsons han fet dues pardies de la pellcula, una en un especial de Hallowen on Homer es torna boig per la falta de televisi i cervesa, i altra en el captol on Marge s venedora de cases i li ven una casa als Flanders on va haver un assassinat, Marge els visita i ells li diuen que estaven pintant la cambra de Todd de color vermell i ell diu movent el seu dit ndex "habitaci vermella" o en angls "red room", molt semblant a "*redrum" que s el que Danny Torrance diu a la pellcula. ;
 El video de la can The Kill de la banda 30 Seconds to Mars s un homenatge a la pellcula.
 La veu de Wendy Torrance en la versi espanyola s la de Vernica Forqu. La va triar el mateix Kubrick, l'afany de perfeccionament d'aquest el duia a escollir ell mateix fins i tot els actors de doblatge en cada pas on s'estrenessin les seves pellcules.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260979" title="Casa Bonaventura Ferrer" nonfiltered="2157" processed="2153" dbindex="102161">

La Casa Bonaventura Ferrer s un edifici modernista situat al nmero 113 del Passeig de Grcia a Barcelona. 

s un projecte de l'arquitecte Pere Falqus i Urp realitzat l'any 1906, consta de planta i quatre pisos. 

La faana de tres cossos verticals, destaca la tribuna en primer lloc, amb escultura treballada en pedra i un gran buit al seu basament amb un contrapunt entre els espais buit i ple. La porta i els balcons sn de ferro forjat, i el seu coronament s d'inspiraci barroca. 

Des de l'any 1979 s al Catleg del Patrimoni Histric-Artstic de Barcelona.

Bibliografia.
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260983" title="Apache Portable Runtime" nonfiltered="2158" processed="2154" dbindex="102162">


L'Apache Portable Runtime (APR) s una biblioteca de suport per al Servidor HTTP Apache. Proveeix un conjunt d'APIs que comuniquen amb el sistema operatiu subjacent. All on el sistema operatiu no suporta una funci particular, APR proveir un substitut. D'aquesta forma, l'APR pot ser utilitzat per a fer un programa realment portable entre plataformes.

L'APR va ser originalment part del servidor Apache, per a partir de la versi 2.0 d'aquest es va separar en un projecte diferent de l'Apache Software Foundation, i ara s utilitzat per altres aplicacions per a assolir independncia de la plataforma.

El ventall de funcionalitats independents de la plataforma oferit per APR inclou:
 Memory allocation i memory pool;
 Operacions atmiques;
 Gesti dinpamica de biblioteques;
 Entrada i sortida de fitxers;
 Command argument parsing;
 Locking;
 Taules de hash i arrays;
 Funcionalitat Mmap;
 Sockets de xarxa i protocols;
 Thread, process and mutex functionality;
 Funcionalitat de memria compartida;
 Funcions de temps;
 Serveis d'autenticaci d'usuari i de grup;

Installaci.
Es pot trobar un tutorial molt senzill que explica com compilar i installar Apache Runtime Environment a Ubuntu.

 Projectes similars .
 Glib ofereix una funcionalitat similar. Suporta moltes estructures de dades ms i funcions independents del sistema operatiu, per menys funcions de comunicaci entre processos (no s'ofereix bloqueig local i global, crrega dinmica, o gesti de memria compartida).
 NSPR s una biblioteca d'abstracci multiplataforma utilitzada pel projecte Mozilla. Es fa servir en un altre subprojecte de Mozilla, XPFE, per a oferir funcionalitats d'interfcie grfica d'usuari multiplataforma.
 Adaptative Communication Environment (ACE) s una biblioteca orientada a objectes escrita en C++ amb funcionalitat similar a APR. El seu s s'ha ests mpliament en productes comercials.
 WxWidgets s una biblioteca GUI que tamb ofereix classes d'abstracci per a comunicaci amb bases de dades, comunicaci entre processos i funcionalitats de xarxa.
 Qt s un entorn de desenvolupament d'aplicacions multiplataforma amb funcions similars i tamb pot ser utilitzat per a desenvolupament GUI.
 SDL s una biblioteca d'abstracci per a aplicacions multimdia i videojocs que ofereix funcionalitats com ara grfics 2D, temporitzadors, so, joystick i accs a CD-ROM.

 Enllaos externs .

 El lloc web d'APR;
 La documentaci de programaci actual;
 El lloc web de l'Apache Software Foundation;
 Tutorial de programaci amb APR;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260987" title="Llista d'estats sobirans del 1926" nonfiltered="2159" processed="2155" dbindex="102163">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan (fins el 9 de juny);
   Regne de l'Afganistan (des del 9 de juny);
   Repblica d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir (fins el mar);
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
 Nejd   Sultanat de Nejd;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Rif   Repblica Confederal de les Tribus del Rif (fins al 27 de maig);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260990" title="Sebastian Bozzi" nonfiltered="2160" processed="2156" dbindex="102164">


Sbastian Bozzi, nascut l'1 de juny de 1971 a Buenos Aires (Argentina), s un jugador de rugbi a XV que ocupa la posici de pilar. Des de la temporada 2005 juga a la Uni Esportiva Arlequins de Perpiny.

Campi de la Copa de la Lliga 2002 amb l'Stade Rochelais.

Enllaos externs.
  Fitxa a itsrugby.fr;
  Fitxa a l'USAP;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260994" title="Observatori de raigs X Chandra" nonfiltered="2161" processed="2157" dbindex="102165">

L'observatori de raigs X Chandra s un satllit artificial llanat per la NASA el 23 de juliol de 1999. Va ser anomenat aix en honor del fsic indi Subrahmanyan Chandrasekhar, un dels fundadors de l'astrofsica; Chandrasekhar va determinar la massa lmit a qu les nanes blanques es converteixen en una estrella de neutrons. A ms, Chandra significa "Lluna" en snscrit.

L'observatori Chandra s el tercer dels grans observatoris de la NASA. El primer va ser el telescopi espacial Hubble, el segon va ser l'observatori de raigs gamma Compton, llanat el 1991, i l'ltim va ser el telescopi espacial Spitzer. Abans del llanament l'Observatori Chandra era conegut com AXAF, per les sigles en angls dAdvanced X-ray Astronomical Facility.

Com l'atmosfera terrestre absorbeix la majoria dels raigs X, els telescopis convencionals no poden detectar-los i per al seu estudi es fa necessari un telescopi espacial. El 1976 Riccardo Giacconi i Harvey Tananbaum van proposar a la NASA la idea de construir l'observatori Chandra, comenant els treballs preliminars en el Marshall Space Flight Center. Mentre, el 1978, la NASA va llaar a l'espai el primer telescopi espacial de raigs X, l'Einstein (HEAO-2).

Malgrat aix el projecte Chandra va continuar endavant durant els anys 80 i 90; finalment, el 1992 es va redissenyar la nau per reduir costos. Es van eliminar quatre dels vint miralls que s'havien programat d'incorporar, i se li va calcular una rbita ellptica amb qu assoliria la tercera part de la distncia a la Lluna. Aix va eliminar la possibilitat de ser reparat pel transbordador espacial, per collocava a l'observatori fora de la influncia dels cinturons de radiaci de la Terra durant la major part de la seva rbita.

Va ser llanat pel transbordador espacial Colmbia (STS-93), sent la crrega ms pesada que havia posat mai en rbita la llanadora.

 Capacitat i instrumental .

El Chandra pot captar els raigs X de l'Univers amb una resoluci angular de 0,5 segons d'arc, mil vegades ms que el primer telescopi orbital de raigs X. Est dotat dels segents instruments:
 Advanced CCD Imaging Spectrometer (ACIS);
 High Resolution Camera (HRC);
 High Energy Transmission Grating Spectrometer (HETGS);
 Low Energy Transmission Grating Spectrometer (LETGS);

 Enllaos externs .
El Chandra (NASA) 




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260995" title="Chandra" nonfiltered="2162" processed="2158" dbindex="102166">

 Astronomia:
 Observatori de raigs X Chandra, el tercer dels grans observatoris de la NASA.

 Religi:
 Chandra es la deessa de la Lluna en la mitologia hind.

 Biografia:
 Subrahmanyan Chandrasekhar, es un astrofsic fams per la seva formulaci del Lmit de Chandrasekhar;
 Chandra Shekhar, s un primer ministre de l'ndia.
 Vikram Chandra, es un escriptor hind.
 Tres reis de l'Imperi Maurya;
 Chandragupta Maurya o Chandra Gupta Maurya.
 Chandragupta I o Chandra Gupta I.
 Chandragupta II o Chandra Gupta II;

 Cincia-ficci:
 Dr. R. Chandra, es un personatge de les sries Odissea espacial d'Arthur C. Clarke;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="260997" title="Ramsau bei Berchtesgaden" nonfiltered="2163" processed="2159" dbindex="102167">



Ramsau bei Berchtesgaden s un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Berchtesgadener Land, prop de la frontera amb ustria, a uns 35 km de Salzburg i a 150 km de Munich. El Parc Nacional de Berchtesgaden, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1990, ocupa les dues terceres parts de la superfcie del municipi  i avui dia s un important atractiu turstic.

Ramsau s conegut per les seves muntanyes i els seus llacs, entre les muntanyes s'inclou el Watzmann i entre els llacs el Hintersee. Aquests paisatges sn i han estat fotografiats i pintats des d'antic, com l'esglsia del poble.

 Geografia .
Ramsau s a una vall fora encaixada de la conca de Berchtesgaden, al sud s tancada pel masss del Mont Watzmann (2.713 m) i la serralada de Hochkalter (2.607 m), per l'oest es troba la serra dels Reiteralpe (Groe Huselhorn, 2.284 m), mentre que la serra de Lattengebirge (Karkopf, 1.738 m) tanca la vall pel nord. La vall s travessada pel riu Ramsauer Ache i, de manera fcil, l'accs noms s possible per l'est, des de Berchtesgaden, tot i que tamb s possible passar pels ports de muntanya de Schwarzbachwacht, Hirschbichl  (1.183 m) i Hochschwarzeck. El llac ms important s el Hintersee, de 16 Km2.

 Histria .
La primera referncia documental de Ramsau data del 1295 com a part del Prebostat de Berchtesgaden (Frstprobstei Berchtesgaden). El 1810 va passar a formar part de Baviera i el 1818 va assolir la capacitat d'administrar-se esdevenint un dels seus municipis.

Escut.
L'escut de Ramsau cont una imatge de Sant Vicent sobre fons blau, amb una destral i un sapie (una eina tpica dels Alps). Al l'esglsia de Ramsau hi ha un altar barroc, probablement donat el 1682, amb una esttua de Sant Vicent amb aquestes eines caracterstiques de la vida dels seus habitants. L'escut actual va ser adoptat el 1953 a partir una resoluci municipal.

Economia.
Ramsau s situada al llarg del que fou la ruta comercial que portava sal des de  Berchtesgaden a ustria a travs del pas de Hirschbichl. Per la seva economia tradicional es basava en l'agricultura, la ramaderia i l'aprofitament forestal, tot i que, de manera complementaria i puntual, la manufactura de moles de mol va arribar a tenir certa importncia.

Al segle XIX Ramsau va comenar a ser freqentada per l'alta societat a causa de la caa i a continuaci van ser els seus paisatges els que van comenar a atreure visitants, poc a poc el turisme va passar a ser una part important de l'economia dels seus habitants. A partir del 1978 Ramsau va reforar el seu atractiu en crear-se el Parc nacional de Berchtesgaden. Avui dia s un dels principals centres turstics de la zona, essent el ms important per nombre de pernoctacions. L'activitat econmica es completa amb l'artesania i el comer. L'agricultura ha esdevingut una una activitat secundria.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261002" title="Pictor (cognom)" nonfiltered="2164" processed="2160" dbindex="102168">
Pictor fou el nom d'una famlia romana de la gens Fbia, que el van agafar per l'eminncia en pintura de l'ancestre.

Els personatges ms destacats foren:
Gai Fabi Pictor (pintor) (Caius Fabius Pictor) fou un pintor rom. ;
Gai Fabi Pictor (cnsol), cnsol el 269 aC.
Numeri Fabi Pictor, cnsol el 266 aC ;
Quint Fabi Pictor (historiador), un dels principals historiadors romans dels anomenats annalistes.
Quint Fabi Pictor (pretor), pretor el 189 aC ;
Servi Fabi Pictor, cnsol el 51 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261003" title="Gai Fabi Pictor (pintor)" nonfiltered="2165" processed="2161" dbindex="102169">
Gai Fabi Pictor (Caius Fabius Pictor) fou un pintor rom que va fer les pintures el temple de Salus (aedem Salutis pinxit), per encrrec del censor Gai Juni Bubulc Brut i el qual fou dedicat durant la seva dictadura el 302 aC. 

Segurament la pintura representava la batalla guanyada per l'esmentat Bubulc Brut als samnites, i s la pintura romana ms antiga de la que queda alguna constncia. El temple es va cremar durant el regnat de Claudi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261004" title="Gai Fabi Pictor (cnsol)" nonfiltered="2166" processed="2162" dbindex="102170">
Gai Fabi Pictor (Caius Fabius Pictor) fou un magistrat rom, fill de Caius Fabius Pictor. Fou cnsol el 269 aC, juntament amb Quint Ogulni Gal, i va fer la guerra als picentins que no es va acabar fins a l'any segent. En el seu consolat fou quan per primera vegada es va encunyar plata a Roma.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261005" title="Numeri Fabi Pictor" nonfiltered="2167" processed="2163" dbindex="102171">
Numeri Fabi Pictor (Numerius Fabius Pictor) fou un magistrat rom, fill de Caius Fabius Pictor.

Fou cnsol el 266 aC amb Dcim Juni Pera i va triomfar dues vegades en aquest any junt amb el seu collega, la primera vegada sobre els sasinates i la segona sobre els sallentini i messapii. Probablement fou aquest Pictor que fou ambaixador enviat pel senat a Ptolemeu II Filadelf el 276 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261006" title="Quint Fabi Pictor (historiador)" nonfiltered="2168" processed="2164" dbindex="102172">
Quint Fabi Pictor (Quint Fabi Pictor)  fou un historiador rom fill de Caius Fabius Pictor.

Fou un antic escriptor i un dels principals dels historiadors anomenats annalistes. Va servir a la guerra gllica el 225 aC i a la Segona Guerra Pnica. El 216 aC fou enviat a Delfos desprs de la batalla de Cannes per preguntar a l'oracle com  podien els romans obtenir el favor dels deus. Polibi diu que era senador i que va exercir el crrec de qestor. 

Va morir en poca incerta per probablement no abans del 215 aC ni desprs del 200 aC.

Va escriure una histria d'Itlia en forma d'annals, des de la mtica arribada d'Enees fins al seu propi temps, els darrers anys narrats amb minuciositat. L'esmenten com a font Tit Livi, Polibi, Dions d'Halicarns i altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261011" title="Quint Fabi Pictor (pretor)" nonfiltered="2169" processed="2165" dbindex="102173">
Quint Fabi Pictor (Quint Fabi Pictor)  fou un magistrat rom fill del historiador Quint Gabi Pictor (Quintus Fabius Pictor).

Fou pretor el 189 aC i va obtenir Sardina com a provncia, per com que l'any anterior havia estat consagrat flamen quirinalis, el Pontfex Mxim el va obligar a restar a Roma. El senat li va assignar llavors la jurisdicci peregrina i li va impedir renunciar. 

Va morir el 167 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261012" title="Servi Fabi Pictor" nonfiltered="2170" processed="2166" dbindex="102174">
Servi Fabi Pictor (Servius Fabius Pictor) fou un magistrat rom fill del pretor Quintus Fabius Pictor.

Fou cnsol el 51 aC i  diu que era expert en lleis, literatura i antiguitats. Probablement s el mateix personatge esmentat com Fabi Pictor que fou l'autor de l'obra De Jure Pontificio, esmentada per Noni, per Aule Gelli i per Macrobi. Probablement va escriure tamb annals.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261013" title="Pigres" nonfiltered="2171" processed="2167" dbindex="102175">


Onomstica:

Pigres de Penia, noble peoni ;

Pigres d'Halicarns, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261014" title="Pigres de Penia" nonfiltered="2172" processed="2168" dbindex="102176">
Pigres de Penia  () fou un noble peoni que amb el seu germ Mnties i la seva germana va anar a Sardes, on era Darios I el Gran, esperant que amb el seu suport obtindria la tirania sobre Penia. Per Darios va observar una gran laboriositat en la germana, i va ordenar a Megabazos de transportar a tots els peonis a sia per aprofitar aquesta suposada caracetrstica (Herdot  v. 12, &c.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261015" title="Zattoo" nonfiltered="2173" processed="2169" dbindex="102177">


Zattoo s un sistema propietari de televisi peer-to-peer per Internet ("P2PTV") que actualment est enfocat a canals de televisi europeus, contingut amb llicncia, i DRM. Els desenvolupadors d'aquest projecte sn programadors i investigadors amb base a Ann Arbor (Michigan, EUA), amb oficines corporatives a San Francisco i Zurich. Des del desembre de 2006, el producte s pblic en versi beta. El reproductor est basat en H.264, i s compatible amb Mac OS X, Linux, Windows 2000, Windows XP i Windows Vista. Necessita un mnim de 500 kbit/s d'ample de banda de baixada al costat del client.

 Histria .

Zattoo es va provar per primera vegada amb canals free-to-air de Sussa coincidint amb la Copa del Mn de la FIFA 2006. Comenant amb 4 canals sussos (SF 1, SF 2, TSR 1 and TSI 1), actualment ofereix 48 canals de televisi free-to-air o free-to-view en aquell pas. Segons la plana web del producte, s'afegiran altres canals en el futur.

El 20 d'abril de 2007, Zattoo es llen a Dinamarca amb 10 canals i va comenar proves pilot al Regne Unit.

El 4 d'octubre de 2007, Zattoo havia arribat a 1 mili d'usuaris registrats a Europa.

A partir del 4 d'agost de 2008, Zattoo va passar a ser de pagament a Espanya.

 Disponibilitat .
El servei est restringit actualment a Sussa, Dinamarca, Espanya, Alemanya, Noruega, Regne Unit, Blgica i Frana, per s'espera que s'expandeixi a altres pasos europeus) i en el futur a Canad i els EUA. Zattoo est dissenyat perqu noms permeti a audincies especfiques l'accs als canals, grcies a la geolocalitzaci de l'adrea IP que s'assigna a l'ordinador de l'usuari. Aquesta restricci prev, en teoria, que els usuaris britnics puguin veure canals francesos, per exemple. 

 Llista de canals accessibles des dels Pasos Catalans .

ABC News Now;
AutoMoto TV;
Bloomberg;
Deutsche Welle;
The Poker Channel;
SF Info;

Pasos Catalans (excepte Catalunya Nord).
Antena 3;
Aprende Ingls TV;
Aragn Televisin;
Canal Parlamento;
Cuatro;
ETB Sat;
Extremadura TV;
France 24;
Galicia TV;
Intereconoma TV;
La Sexta;
Libertad Digital TV;
Popular TV;
Telecinco;
Tribunal TV;
TVCi;
TVE1;
TVE2;
TVP Polonia;
TVVi;
Veo;

 Catalunya Nord .
 Al Jazeera English;
 Arte;
 Direct 8;
 EuroNews;
 France 2;
 France 3;
 France 4;
 France 5;
 Gulli;
 La Chane Parlementaire;
 sumo.tv;
 TV5 Monde;
 TV8 Mont-Blanc;
 Virgin17;

 Vegeu tamb .
 IPTV;
 Internet Television;
 Jaman;
 Joost;
 Babelgum;


 Notes .




 Enllaos externs .
 Web oficial;
 Blog de Zattoo;
 Entrevista: co-fundadors de Zattoo (last100.com);
 Presentaci a SwiNOG: 30 de maig de 2007;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261016" title="Pigres d'Halicarns" nonfiltered="2174" processed="2170" dbindex="102178">
Pigres d'Halicarns () fou un poeta cari (per que escrivia en grec) nadiu d'Halicarns, germ o fill d'Artemsia I d'Halicarns, reina de Cria. Va escriure les obres Margites, i Batrachomyomachia. La segona fou molt probablement obra seva, per la primera potser noms la va modificar. 

Fou el primer poeta que  va introduir el trmetre imbic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261017" title="Plia (esposa d'tic)" nonfiltered="2175" processed="2171" dbindex="102179">
Plia (Pilia) fou una dama romana esposa de Tit Pomponi tic, l'amic de Cicer. Es coneix molt poc del seu origen i parents. Podria ser filla de Marc Pili (Marcus Pilius) que apareix esmentat el 45 aC. Quint Pili Celer, que acompanyava a Juli Csar a la Gllia el 54 aC, era el seu germ.

Es va casar amb tic el 12 de febrer del 56 aC i a l'estiu del segent any va tenir una filla que fou desprs la dona de Marc Vipsani Agripa, i que es creu que fou la seva nica descendncia. El matrimoni fou feli per la salut de Plia era dolenta. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261019" title="Pinria" nonfiltered="2176" processed="2172" dbindex="102180">


Onomstica:

Gens Pinria, gens patrcia romana ;
Pinria, fou la primera dona del fams trib de la plebs Publi Clodi.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261020" title="Gens Pinria" nonfiltered="2177" processed="2173" dbindex="102181">
La gens Pinria fou una de les gens patrcies ms antigues de Roma, que situava el seu origen abans de la fundaci de la ciutat, quan els Potitii i els Pinarii, que vivien a la comarca on desprs es va fundar Roma, van donar hospitalitat a Hrcules, per per unes qestions de protocol Hrcules els va posar darrera dels Potitii. Les dues famlies foren sacerdots d'Hrcules fins a la censura d'Appi Claudi el 312 aC, que va comprar als Potitii els coneixements dels ritus sagrats i els va degradar. Els Pinarii que no van voler vendre, es van lliurar del cstig, i la famlia va subsistir molts segles encara.

Sn esmentats durant la monarquia i van arribar al consolat molt aviat amb la repblica (Publi Pinaria Mamerc Ruf fou el primer cnsol de la famlia el 489 aC). Van usar els cognoms Mamerc, Natta, Posca, Rusca i Escarp, per cap d'aquestes branques va arribar al consolat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261023" title="Patriarca Mxim V" nonfiltered="2178" processed="2174" dbindex="102182">
Mxim V (Sinope, 1897). -   Sussa, 1 de gener de 1972). Patriarca de Constantinoble de 1946 a 1948.

Nomenat Patriarca de Constantinoble el 20 de gener de 1946, segons la versi oficial va renunciar al crrec, per motius de salut, el 18 d'octubre de 1948. La versi extraoficial mant que va ser obligat a dimitir per les seves idees esquerranes que li van portar a un acostament amb el Patriarca de Moscou que estava totalment controlat pel Kremlin.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261024" title="Pinnes" nonfiltered="2179" processed="2175" dbindex="102183">
Pinnes, Pinneu o Pineu fou prncep d'Illria, fill d'Agr (Agron) i de la seva dona Triteuta. A la mort del seu pare (231 aC) Pinnes era un infant i va quedar sota la regncia de la seva madrastra Teuta, a la que s'havia casat Agron desprs de divorciar-se de Triteuta.

Quan Teuta fou derrotada pels romans, la regncia principal va passar a Demetri de Faros, al que Roma havia concedit l'administraci de part dels dominis illiris i que es va casar amb Triteuta.

Quan Demetri es va enfrontar a Roma fou derrotat pel cnsol Luci Emili Paule el 219 aC i es va haver de refugiar a la cort de Filip V de Macednia. Els romans van collocar al tron a Pinnes. El 216 aC s'esmenta el tribut que pagava aquest rei.

El 212 aC el va succeir Escerdlides




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261025" title="Pinit" nonfiltered="2180" processed="2176" dbindex="102184">
Pinit (Pinytus,) fou un poeta epigramtic grec autor d'un epitafi sobre Safo, que consta a l'antologia grega.

La seva personalitat s completament desconeguda, per s'ha suposat que podria ser un gramtic nadiu de Bitnia que fou llibert d'Epafrodit, favorit de l'emperador Ner, i que va ensenyar gramtica a la ciutat de Roma.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261026" title="Feldkircher Lyrikpreis" nonfiltered="2181" processed="2177" dbindex="102185">
El Feldkircher Lyrikpreis s un premi literari de poesia en llengua alemanya convocat pel teatre Theater am Saumarkt a Feldkirch, Vorarlberg/ustria. Els sponsors sn el govern austrac, les autoritats de Vorarlberg i banques privades. El 2003, el Premi de Poesia de Feldkirch va ser convocat per la primera vegada.

La convocatria est oberta per a poemes en alemany i es dirigeix a autors internacionals. El jurat est format per germanistes i autors. Cada tardor, els laureats es presenten al pblic. Els textos dels guanyadors estn arquivats a la Biblioteca de Vorarlberg. 

 Guanyadors .
 2007 .
 Klaus Hndl;
 Bernhard Saupe;
 Alexandra Lavizzari;
 Thomas Steiner;

 2006 .
 Adelheid Dahimne;
 Christine Haidegger;
 Ludwig Laher;
 Hans Eichhorn;

 2005 .
 Knut Schaflinger;
 Julia Rhomberg;
 Udo Kawasser;
 Klaus Ebner;

 2004 .
 Elsbeth Maag;
 Knut Schaflinger;
 Lisa Mayer;
 Gertrude Pieber-Prem;
 Sabine Eschgfller;
 Udo Kawasser i Walter Pucher;

 2003 .
 Elfriede Kehrer;
 Norbert Mayer;
 Walter Pucher;
 Mechthild Podzeit-Ltjen;
 Ulrike Ulrich;

 Enllaos externs .
Theater am Saumarkt;
Article de la televisi austraca sobre el 5e Premi de Feldkirch;

 Fonts .
Diari austrac Vorarlberger Nachrichten;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261027" title="Pipa (desambiguaci)" nonfiltered="2182" processed="2178" dbindex="102186">



Pipa, objecte per fumar;

Pipa (bolet);

Pipara o Pipa, filla d'tal rei dels marcomans;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261028" title="Pipara" nonfiltered="2183" processed="2179" dbindex="102187">
Pipa o Pipara fou la filla d'tal, rei dels marcomans.

L'emperador rom Galli se'n va enamorar apassionadament. Trebeli Polli la confon amb Salonina, la dona de l'emperador, i Gibbons cau en el mateix error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261029" title="Patriarca Benjam I" nonfiltered="2184" processed="2180" dbindex="102188">
Benjam I (?, 1871 -   Istanbul, 17 de febrer de 1946). Patriarca de Constantinoble de 1936 a 1946.

Nomenat Patriarca de Constantinoble el 18 de gener de 1936, va ocupar el crrec fins a la seva mort el 17 de febrer de 1946.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261030" title="Copa d'Europa d'hoquei patins" nonfiltered="2185" processed="2181" dbindex="102189">


 Copa d'Europa d'hoquei patins masculina;
 Copa d'Europa d'hoquei patins femenina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261031" title="Basili III" nonfiltered="2186" processed="2182" dbindex="102190">
Basili III (?, - Istanbul, 29 de setembre de 1929). Patriarca de Constantinoble de 1925 a 1929.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des de la seva elecci el 13 de juliol de 1925 fins a la seva mort el 29 de setembre de 1929.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261032" title="Calpurni Pis (pretor 211 aC)" nonfiltered="2187" processed="2183" dbindex="102191">
Calpurni Pis fou un magistrat rom.

Fou fet presoner a la batalla de Cannes el 216 aC i fou enviat amb dos presoners ms a Roma per negociar l'alliberament de la resta de presoners, proposta que el senat va refusar.

El 211 aC fou pretor urb i desprs fou propretor a Etrria el 210 aC, per el dictador Quint Fulvi Flac li va encarregar agafar el comandament de l'exrcit a Cpua; a l'any segent (209 aC) el senat li va assignar altre cop Etrria. Durant la seva pretoria va proposar que els Ludi Apollinares, celebrats per primer cop el 212 aC, es repetissin cada any, i el senat ho va aprovar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261033" title="Gai Calpurni Pis (cnsol 180 aC)" nonfiltered="2188" processed="2184" dbindex="102192">
Gai Calpurni Pis (Caius Calpurnius C. F. C. N. Piso) era fill de Calpurni Pis.

Fou pretor el 186 aC i va rebre l'Hispnia Ulterior com a provncia on va exercir com a propretor el 185 aC derrotant als lusitans i celtibers, i el 184 aC va retornar a Roma on va celebrar un triomf.

El 181 aC fou un dels triumvirs encarregat de fundar la colnia de Graviscae a Etrria. 

El 180 aC fou cnsol amb Aule Postumi Alb. Va morir en l'exercici del crrec segurament a causa de la pesta encara que el poble va sospitar que havia estat enverinat per la seva dona Quarta Hostlia ja que el fill d'aquesta d'un anterior matrimoni, Quint Fulvi Flac, va succeir a Pis com a cnsol sufecte.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261035" title="Luci Calpurni Pis (poltic)" nonfiltered="2189" processed="2185" dbindex="102193">
Luci Calpurni Pis (Lucius Calpurnius Piso) fou un poltic rom probablement fill de Calpurni Pis.

Fou enviat com ambaixador davant la Lliga Aquea a Sici al comenaments del segle II aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261036" title="Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 148 aC)" nonfiltered="2190" processed="2186" dbindex="102194">
Luci Calpurni Pis Ceson (Lucius Calpurnius C. F. C. N. Piso Caesoninus) fou un magistrat rom, originalment membre de la gens Cesnia i que fou adoptat per un Pis, probablement per Gai Calpurni Pis (cnsol 180 aC) (Caius Calpurnius C. F. C. N. Piso). Va portar els deshonor a la famlia per la seva manca de valentia i habilitat a la guerra.

Fou pretor el 154 aC i va rebre la provncia d'Hispnia Ulterior, on fou derrotat pels lusitans.

Fou cnsol el 148 aC amb Espuri Postumi Alb Magne i fou enviat per conduir la guerra contra Cartago; va tenir un baix nivell d'activitat i el poble va manifestar el seu descontentament; la direcci de la guerra va passar l'any segent a Escipi. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261038" title="Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC)" nonfiltered="2191" processed="2187" dbindex="102195">
Luci Calpurni Pis Ceson (Lucius Calpurnius L. F. C. N. Piso Caesoninus) fou un magistrat rom suposat fill de Lucius Calpurnius C. F. C. N. Piso Caesoninus. Fou l'avi del sogre de Juli Csar.

Fou cnsol el 112 aC amb Marc Livi Drus. El 107 aC va servir com a llegat del cnsol Luci Cassi Long, enviat a la Gllia contra els cimbres i el seus aliats, i va morir junt amb el cnsol a una batalla en la que els romans foren derrotats pels tigurins lliurada en territori dels allbroges. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261041" title="Luci Calpurni Pis Ceson (magistrat)" nonfiltered="2192" processed="2188" dbindex="102196">
Luci Calpurni Pis Ceson (Lucius Calpurnius Piso Caesoninus) fou un magistrat rom fill de Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC) (Lucius Calpurnius L. F. C. N. Piso Caesoninus).

No va assolir mai cap de les altes magistratures i s conegut nomes per les referncies que en fa Cicer en un discurs contra el seu fill. Durant la guerra dels mars o guerra social fou encarregat d'armament. Es va casar amb la filla de Calvenci (Calventius), un nadiu de la Gllia Cisalpina, nadiu de Placentia i establert a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261043" title="Filibert Gonzlez i Zafra" nonfiltered="2193" processed="2189" dbindex="102197">
Filibert Gonzlez Zafra (Barcelona, 1945 - 21 de gener de 2008) que sign la seva obra amb el seu sol nom de fonts, fou un pintor i joier catal.

Format a l'Escola Industrial de Barcelona, s'orient cap el camp de la joiera, i la exerc molts anys.
Com a pintor ha conreat el paisatge i la natura morta, per el que li ha donat ms anomenada han estat els nombrosos retrats, precisos i expressius, que ha fet, a l'oli o en dibuix, dels collaboradors del Butllet del Reial Cercle Artstic de Barcelona, instituci de la que fou soci destacat. Aquests retrats, que inclouen personatges com Josep Maria Cadena, Arnau Puig, Maria Jess de Sola, Joan Abell, Maria Carme Illa o Maria Isabel Marn Silvestre, foren aplegats, a les acaballes del 2007, juntament amb diverses altres obres seves en una mplia exposici individual al Cercle mateix, molt celebrada, i que serv de cllid homenatge a l'artista.

 Font .
Arnau Puig, Filibert Gonzlez Zafra, artista del color, Butllet del Reial Cercle Artstic de Barcelona, poca II, nm. 25 (Octubre/Desembre 2007), pgs. 19-21.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261044" title="Resoluci angular" nonfiltered="2194" processed="2190" dbindex="102198">
La resoluci angular o resoluci ptica descriu el poder de resoluci de qualsevol mecanisme de formaci d'una imatge com, per exemple, un telescopi ptic, un radiotelescopi, un microscopi, una cmera, o un ull. Fa referncia al poder d'un instrument ptic per separar dos objectes d'una imatge.

En astronomia la qesti que es planteja s la distncia angular que hi pot haver entre dues estrelles perqu aix es puguin distingir de manera separada. Les estrelles sn tan lluny que sn sempre fonts puntuals. Tanmateix, a causa de la difracci de la llum que es produeix quan la llum procedent d'un objecte puntual travessa el telescopi i crea una imatge anular amb un patr de difracci caracterstic denominat disc d'Airy. El lmit ptic degut a la difracci pot calcular-se de manera emprica a partir del principi de la difusi de Rayleigh, elaborada per John Strutt, Bar de Rayleigh.

;

   s la resoluci angular, ;
   s la longitud d'ona de la llum ;
 D el dimetre o obertura del telescopi. ;
El factor 1'22 deriva d'un clcul de la posici del primer anell de foscor que envolta el disc central d'Airy. Aquest factor s'utilitza per aproximar l'habilitat de l'ull hum per distingir dues fonts puntuals de llum els discs de la qual d'Airy se superposen.

D'altra banda, l'efecte de la turbulncia de l'atmosfera (anomenat seeing) provoca que fins i tot en nits clares hi hagi un lmit d'aproximadament 1 segon d'arc de resoluci; aix s comparable a la separaci dels fars d'un cotxe vistos a 300 km de distncia. Aquesta s una de les raons per les quals s'envien telescopis en satllits artificials, ms enll de l'atmosfera.

 Enllaos externs .

 Resoluci diimatges, IRHT-CNRS ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261045" title="Dinastia alauita" nonfiltered="2195" processed="2191" dbindex="102199">
La dinastia alauita fou una dinastia de xerifs marroquins del Tafilelt, fundada pel Mawl y al-Raid (1660-1672). El 1664 s'implant slidament al Rif i, des del 1668 fins al 1670, acab l'ocupaci del Marroc amb la conquesta de Marrqueix. Els seus successors hagueren de fer front a l'anarquia, per, tot i aix, la dinastia, es consolid el 1912 amb l'establiment del protectorat francs i el 1956 amb la independncia del Marroc, que ha perdurat fins a l'poca actual.

Un dels ms illustres alauites fou el sult Mulay Ismail, segon sobir de la dinastia. El seu regnat se situa entre 1672 i 1727, imposant l'autoritat del makhzen sobre el conjunt de l'imperi xerifenc, grcies al seu exrcit compost de milcies d'esclaus-soldats negres (els Abid al Bokhari) i de les tribus militars guich (Oudayas, Cherrardas, Cherragas). Ismail controlava el pas des de Mekns, nova capital imperial en substituci de Fes i de Marrqueix. Sota el regnat d'Ismail, Mekns es dota d'una veritable ciutat prohibida a la marroquina, amb els seus conjunts de palaus, fonts, mesquites, jardins i de fortaleses.   Ismail afront una guerra contnua contra les tribus de l'Atles (que acaba sotmetent) per tamb contra els enemics exteriors: els espanyols, els anglesos i els otomans. El sult estn la seva autoritat sobre Mauritnia i els oasis del Touat.

 Origen .

Els alauites d'origen hasnida,  havien vingut al Marroc des d'Arbia al segle XIII per no havien tingut cap paper poltic fins a l'enfonsament de la dinastia sadita. Els habitants del Tafilelt (Tafilalt) amenaats per Abu l-Hasan al_Samlali i els marabuts d'al-Dila que tenien el suport dels berbers de l'Atles mitja i central principalment del grup sinhadja, van escollir per cap a Mulay Ali Xerif que va exercir fins el 1636 en qu el va succeir el seu fill Muhammad (I) que durant 20 anys es va esforar per crear-se un principat al Marroc oriental sense gaire xit. El va succeir el 1664 el seu germ Mawlay al-Rashid verdader fundador, que enemistat amb el seu germ havia format una banda militar que recorria part del Marroc. Va conquerir Fes i Marrqueix i va governar bona part del pas. Va morir el 1672 quan la seva obra restava a consolidar.

 La dinastia .

El va succeir el seu germ Mawlay Ismail que es va enfrontar a dos pretendents i va haver de reprimir nombroses revoltes per va conservar encara el poder general i encara el va ampliar amb algunes conquestes als espanyols i l'evacuaci anglesa de Tnger. A la seva mort va ressorgir l'anarquia (perode 1727-1757)

Durant trenta anys els seus fills foren nomenats o deposats per els gish (exrcit)  i pels Abid (negres) i les tribus berbers van baixar a les planes. Van regnar set sobirans, un d'ells (Mawlay Ahmad al-Dhahabi) dues vegades i un altra (Mawlay Abd Allah), quatre vegades. El bandidatge i l'anarquia assolaren el pas.

Mawlay Muhammad III, que va ser proclamat el 1757, era fill d'Abd Allah i va aconseguir posar orde. Al final del seu regnat es va revoltar el seu fill al-Yazid.

Al-Yazid fou sult per dos anys, en els que es va enfrontar a Espanya i va fer front a una revolta al sud del pas. A la seva mort, Sulayman es va desfer de dos competidors i va pujar al tron. A partir d'aqu el fill hereu designat va succeir al pare de forma regular i la dinastia no va patir greus ensurts. L'exrcit restava indisciplinat (els abid havien estat eliminat per seguien els gish) i les expedicions es feien amb l'aportaci de contingents tribal mobilitzats per l'ocasi. El cobrament de taxes fou irregular. A finals del segle XIX els caids que dominaven el sud del pas com a virtualment independents, es van acostar al sult.

Mawlay Abd al-Rahman va donar suport a l'emir algeri Abd el-Kader i va entrar en conflicte amb Frana. Els francesos van derrotar els marroquins en la batalla d'Isly el 15 de juliol de 1844 i els ports de Tnger i Mogador foren bombardejats pels francesos. El sult va signar la pau i es va posar en contra d'Abd el-Kader. Muhammad, el seu fill, va estar amb guerra amb Espanya (1859-1860) i fou derrotat.

 Influncia europea i protectorats francs i espanyol .

La influncia europea es va plasmar a la Convenci de Madrid que regulava el comer i la protecci dels nacionals. Mawlay Abd al-Aziz va pujar al tron (1894) succeint al seu pare Mawlay Hasan amb noms 14 anys. Fins el 1900 el poder va estar en mans del visir Ba Hamad i va mantenir la situaci precedent. Per a partir del 1900 van comenar conflictes greus: un pretendent (rogi) anomenat Bu Hamara, es va installar a Taza i va derrotar a l'exrcit del sult. Diverses tribus es revoltaven i parents del sult reclamaven el tron. Alemanya veia amb preocupaci la creixent influncia francesa. La Conferncia d'Algesires va tractar d'arranjar la situaci, reconeixent la independncia del pas i la integritat territorial, i la igualtat comercial de les potencies per amb el reconeixement de certs privilegis a Frana. Alguns incidents amb nacionals francesos vam portar a aquestos a ocupar Oudja. El 1909 Frana i Alemanya arribaren a un acord. Abd al-Aziz fou enderrocat pel seu germ Mawlay Abd al-Hafiz revoltat a Marrqueix. Els temors d'Alemanya la van impulsar a enviar naus a Agadir (Incident d'Agadir) que per sort va tenir soluci diplomtica amb un segon acord francoalemany en el que Alemanya va deixar via lliura a Frana a canvi de compensacions a l'frica equatorial. Aix Frana va poder establir el protectorat (20 de mar del 1912) amb reserva d'una part per Espanya a la costa de l'estret de Gibraltar. Mawlay Abd al-Hafiz va abdicar el 1913 i el va succeir el seu germ Mawlay Yusuf. 

 Regne independent .

El 1926 el va succeir el seu fill Muhammad V que fou deposat pels francesos el 20 d'agost de 1953 i enviat a l'exili. Va haver de ser restaurat el 6 de novembre de 1955 i el 14 d'agost de 1957 va esdevenir rei independent incloent la zona del Protectorat espanyol del Marroc. El 1 d'abril de 1958 Espanya va haver de retornar el sud del pas (Tarfaya), part del protectorat per administrat des de la provncia del Shara. El 1961 el va succeir el seu fill Hasan II que el 1967 va fomentar una guerrilla al territori espanyol del Ifni, que va acabar amb la restituci de la zona al Marroc; el 1976 va aprofitar la transici espanyola per apoderar-se del Shara Occidental que es va repartir amb Mauritnia (26 de febrer de 1976) la part de la qual tamb va annexionar el 11 d'agost de 1979. Les successives derrotes militars contra els sahraus el van obligar a construir un costs mur defensiu al Shara amb ajut tecnolgic americ i francs.

Llista de sobirans de la dinastia Alauita .

Caids de Tafilelt.
1631-1636 : Mulay Ali Cherif  ;
1636-1664: Mulay Mohammed ben Ali Cherif, en 1659 envahit les Saadiens.

Soldans del Marroc (1666-1957).

 1666-1672 : Mulay Rachid ben Cherif ;
 1672-1727 : Mulay Ismail ben Cherif ;
 1727-1728 : Mulay Ahmed ben Ismail ;
 1728-1728 : Mawlay Al-Maliki;
 1728-1729 : Mulay Ahmed ben Ismail ;
 1729-1735 : Abdallah ;
 1735-1736 : Ali;
 1736-1736 : Mawlay Abd Allah ;
 1736-1738 : Mohammed II;
 1738-1740 : Al-Mustadhi;
 1740-1745 : Abdallah;
 1745-1745 : Mawlay Zin al-Abidin;
 1745-1757 : Abdallah;
 1757-1790 : Mohammed III ;
 1790-1792 : Al-Yazid ;
 1792-1822 : Slimane ;
 1822-1859 : Abd ar-Rahman ibn Hicham;
 1859-1873 : Mohammed IV ;
 1873-1894 : Hassan I ;
 1894-1908 : Abd al-Aziz ;
 1908-1912 : Mulay Abd al-Hafid ;
 1912-1927 : Mulay Yusef ;
 1927-1953 : Mulay Mohammed V ;
 1953-1955 : Mohamed VI;
 1955-1957 : Mulay Mohammed V sult per segona vegada, desprs rei el 1957 (desprs del seu retorn de l'exili, un any desprs de la independncia del Marroc);

 Reis del Marroc  .
1957-1961 : Mohammed V;
1961-1999 : Hassan II ;
1999         :  Mohammed VI;
Prncep hereu : Mulay Hassan , fill del rei Mohammed VI (suposadament Hasan III);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261047" title="Edmond Locard" nonfiltered="2196" processed="2192" dbindex="102200">
Edmond Locard  (1877 - 1966) era un criminleg i un prit de la policia francesa. Va estudiar les empremtes digitals i va ser un dels primers que va dirigir un laboratori de policia cientfica

Biografia.
Va estudiar el dret i defendre al 1902 una tesi amb el ttol La mdecine lgale sous le grand roy. Aix va ser l'inici del seu inters per a les recerques policials cientfiques. Junt amb Alexandre Lacassagne i Rodolphe Archibald Reiss va ser un dels capdavanters a la universitat de Lausana. A la policia de Li va crear un primer laboratori al qual va resoldre un primer cas grcies a la tcnica de les empremtes digitals. Aviat s'afegira la balstica, la toxicologia i la identificaci de l'escriptura.

La seva obra mestra s un Le Trait de Police Scientifique (tractat de policia cientfica) que va esdevenir un clssic de la formaci policial tot arreu el mn. Tenia altres interessos: va ser crtic d'pera, era un aficionat al teatre de guniyol i va escriure un manual de filatlia. Fora de la polcia, la seva obra va fora inspirar el novellista belga Georges Simenon.

 Bibliografia .
 La Criminalistique  l'usage des gens du monde et des auteurs de romans policiers, Lo, Desvignes et Cie, 1937;
 Trait de criminalistique (T I et II), Les Empreintes et les traces dans l'enqute criminelle, 1931;
 Trait de criminalistique (T III et IV), Les Preuves de l'identit, 1932;
 Trait de criminalistique (T V et VI), L'Expertise des documents crits, 1935;
 L'Enqute criminelle et les mthodes scientifiques, 1920;
 La Malle sanglante de Millery, 1935;
 Contes apaches (Souvenirs d'un policier), 1933;
 milienne, (tude psychologique);
 Note sur l'identification des suspects, Revue Internationale de criminalistique, 1935;
 La police. Ce qu'elle est, ce qu'elle devrait tre, Pars, Payot, 1919;
 La dfense contre le crime, Pars, Payot, 1951;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261048" title="Moore (constructor)" nonfiltered="2197" processed="2193" dbindex="102201">
 Moore  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Moore va competir al campionat del mn de la Frmula 1 les temporades 1950, 1951 i 1959. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261051" title="Dunn Engineering" nonfiltered="2198" processed="2194" dbindex="102202">
 Dunn Engineering  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Dunn va competir al campionat del mn de la Frmula 1 les temporades 1957, 1958 i 1959. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261054" title="cid sulfurs" nonfiltered="2199" processed="2195" dbindex="102203">
L' cid sulfurs s un cid mineral que es forma al dissoldre's el dixid de sofre en aigua. s un agent reductor potent i es pot usar per exemple per blanquejar taques en materials danyats pel clor.
Es pot formar quan el dixid de sofre es dissol en les gotes de pluja, causant pluja cida.

Frmula: H2SO3



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261055" title="Shangrao" nonfiltered="2200" processed="2196" dbindex="102204">




Shangrao () s una ciutat prefectural de mida mitjana situada al nordest de la provncia xinesa de Jiangxi. 

La prpia ciutat de Shangrao s a l'extrem ms occidental del domini lingstic de Wu, mentre que la majoria dels comptats parlen Gan.

 Subdivisi .
Shangrao administra un districte, una ciutat comptal de Xina i deu comptats:

Districte.
 Xinzhou (  );

Ciutat comptal .
Ciutat de Dexin (  );

Comptats.  
Comptat de Shangrao (  );
Comptat de Guangfeng (  );
Comptat de Yushan (  ) ;
Comptat de Wuyuan (  ) ;
Comptat de Yiyang (  ) ;
Comptat de Hengfeng (  ) ;
Comptat de Boyang (  ) ;
Comptat de Yugan (  );
Comptat de Wannian (  );
Comptat de Yanshan (  );

Enllaos externs.
 Lloc governamental (pgina web xinesa);
 Un altre enlla sobre Shangrao (pgina web xinesa);
 Mapa de Shangrao;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261060" title="Tartana" nonfiltered="2201" processed="2197" dbindex="102207">


 Tartana (vaixell), s un tipus de vaixell utilitzat antigament a la Mar Mediterrnia per a la pesca.
Terrassa mNATEC TartanaCatalana.JPG|150px|right|Tartana]
 Tartana (carruatge), s un tipus de carruatge xicotet cobert i format per dues rodes, hi s un carro muntat sobre molls de ballesta. En correctes condicions al davant s tanca amb un tauler generalment amb cristalls per a la llum i per darrere t una porteta amb cristall.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261061" title="Pat Flaherty" nonfiltered="2202" processed="2198" dbindex="102208">
Pat Flaherty  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 6 de gener del 1926 a Glendale, Califrnia. 

Flaherty va crrer a la Champ Car a les temporades 1950, 1953-1956, 1958 i 1963  incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1950, 1953-1956 i 1959. 

Pat Flaherty va morir de cncer el 9 d'abril del 2002 a Oxnard, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Pat Flaherty va participar a 6 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 6;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 8;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261063" title="Giancarlo Astrua" nonfiltered="2203" processed="2199" dbindex="102209">

Giancarlo Astrua (Graglia, 11 d'agost de 1927) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1948 i 1958. Durant aquests anys aconsegu 12 victries, entre elles 3 etapes del Giro d'Itlia i una de la Volta a Espanya.

Palmars.
1949;
 1r a la Copa Ciutat de Busto Arsizio;
 1r a Maggiora;
1950;
 1r a Borgosesia;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1951;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1952;
 1r al Trofeu Baracchi ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Mediterraneo i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1953;
 1r al Giro de Romanya ;
1954;
 1r al Gran Premi de la Indstria Belmonte-Piceno;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1956;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1948. Abandona (10a etapa);
1949. 5  de la classificaci general;
1950. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1951. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1952. 7 de la classificaci general;
1954. 5 de la classificaci general;
1955. 16 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1957. 15 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 3r de la classificaci general;
1955. 7 de la classificaci general;
1957. Abandona (11a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Giancarlo Astrua ;
Palmars de Giancarlo Astrua ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261064" title="Fosfina" nonfiltered="2204" processed="2200" dbindex="102210">

La fosfamina o fosfina (PH3) s un gas incolor, inflamable, que explota a temperatura ambient i que fa olor a all o a peix podrit. Petites quantitats ocorren naturalment provinents de la degradaci de matria orgnica. s lleument soluble en aigua.

La fosfamina es diu tamb fosfur d'hidrogen o hidrogen fosforat, s usada en les indstries de semiconductors i de plstics, en la producci d'un retardador de flames i com a insecticida. 

 Propietats Fsiques i Qumiques .
s un gas incolor, poc soluble a l'aigua, que es reconeix per la seva olor d'all i la seva gran combustibilitat. A l'aire crema amb flama de color blanc i molt brillant, desprenent vapors de cid fosfric, segons la reacci:  PH3 + 2O2   H3PO4
s un poders reductor que s'apropia de l'oxigen de molts cossos per a transformar-se en cid fosfric. Per aquesta propietat s extremadament verins, car deixa al cos hum sense l'oxigen necessari. 

S'uneix amb els hidrcids per a formar compostos que sn isomorfs amb les sals amniques, per exemple: PH3 + HCl   H4ClP. El radical PH4+ monovalent s'anomena fosfoni i es estructuralment s semblant a l'amoni (NH4+).

 Caracterstiques .
Frmula: PH3;
Pes molecular: 34.
Solubilitat a 15C: 112 cm.
Valncia del Fsfor: -3.
Estat fsic (a 20C): gas incolor. ;
Densitat: 1,18;

Toxicitat.
La ruta ms probable d'exposici a la fosfamina s la inhalaci. Els primers smptomes d'exposici aguda a la fosfina inclouen dolor del diafragma, nusea, vmits, excitaci i una olor a fsfor en l'al. L'exposici a nivells ms alts pot produir debilitat, bronquitis, edema pulmonar, falta d'al, convulsions i la mort. Alguns efectes, com per exemple edema pulmonar, convulsions i dany del fetge poden manifestar-se o dhuc estar presents dies desprs de l'exposici. 

L'exposici perllongada a baixos nivells de fosfamina pot produir anmia, bronquitis, efectes gastrointestinals i problemes motors, de la vista i de la parla.

El contacte de la fosfamina lquida amb la pell pot produir congelaci. La ingesti de fosfur metllic pot produir l'alliberament de fosfina en l'estmac el que pot causar nusea, vmits, dolor abdominal i diarrea. 

No hi ha cap informaci disponible sobre els possibles efectes de la fosfamina sobre la reproducci en ssers humans. No s'ha demostrat que la fosfina afecta la reproducci en animals de laboratori. 

Referncies externes.
 ATSDR en Espanyol - ToxFAQs : fosfina;
 Institut Nacional de Seguretat e Higiene en el Treball d'Espanya: Fitxa internacional de seguretat qumica de la fosfina.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261069" title="Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 58 aC)" nonfiltered="2205" processed="2201" dbindex="102211">
Luci Calpurni Pis Ceson (Lucius Calpurnius  C. F. L. N.  Piso Caesoninus) fou un magistrat rom fill de Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC) (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) i net de Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 148 aC) (Lucius Calpurnius C. F. C. N. Piso Caesoninus).

Fou el sogre de Juli Csar. Cicer el descriu de manera negativa en alguns dels seus escrits, per ben segur s perqu Pis era enemic poltic i personal de l'orador.

Fou pretor vers el 57 aC, per noms apareix esmentat el 59 aC quan fou portat a judici pel trib Publi Clodi per extorsionar a una provncia que havia administrat com a propretor i fou absolt amb molts problemes. Al mateix any la seva filla Calprnia es va casar amb Juli Csar i per la influncia d'aquest, Pis va aconseguir el consolat de l'any 58 aC junt amb Aule Gabini, l'home de Gneu Pompeu. Clodi, per assegurar-se el suport de Pis contra Cicer, li va prometre la provncia de Macednia i a Gabini la de Sria, donacions que es van traduir en una llei. Cicer fou desterrat poc desprs. 

L'any 57 aC Pis va anar a la seva provncia de Macednia on va restar dos anys (57 i 56 aC) on va cometre tota mena d'exaccions. El 56 aC el senat rom va decidir nomenar un successor i Pis va haver de renunciar i cedir el govern a Quint Ancari (Quintus Ancharius). Cicer va aprofitar aquesta circumstancia per acusar-lo de tota mena de crims dels que a la seva tornada Pis es va haver de defensar; finalment Cicer va renunciar a portar a judici a Pis per manca de proves.

El 50 aC Pis fou censor junt amb Appi Claudi Pulcre. El 49 aC quan encara era censor es va oferir per negociar amb Csar per el partit aristocrtic no el va voler escoltar. Quan Pompeu va fugir de Roma, Pis el va acompanyar per tot seguit va tornar per reunir-se amb Csar, per va romandre neutral a la guerra civil que va seguir. Csar, tot i aix, el va tractar amb respecte.

Mort Csar el 44 aC va demanar que les institucions i lleis del seu gendre foren conservades i es va oposar a Marc Antoni, al que finalment va adherir i al que va defensar a Roma mentre Antoni era a la Gllia Cisalpina lluitant contra Dcim Juni Brut Alb. El 43 aC fou ambaixador enviat a Mutina, darrera vegada que s esmentat.

Notes .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261070" title="Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 15 aC)" nonfiltered="2206" processed="2202" dbindex="102212">
Luci Calpurni Pis Ceson (Lucius Calpurnius L. F. L. N. Piso Caesoninus) fou un magistrat rom fill de Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 58 aC) (Lucius Calpurnius C. F. L. N. Piso Caesoninus).

Va nixer durant la guerra civil (vers 48 aC). Fou cnsol el 15 aC junt amb Marc Livi Drus Lib i va obtenir la provncia de Pamflia que va governar tres anys fins que August el va cridar el 11 aC i el va enviar a fer la guerra contra els tracis; desprs d'una guerra de tres anys va sotmetre diverses tribus trcies i va obtenir els honors del triomf. 

Tiberi li va continuar mostrant el mateix favor que August, i el va fer nomenar praefectus urbi crrec que es diu (Tcit) que va exercir 20 anys, opini per que no compateix Sneca. En general es va caracteritzar per la seva justcia i integritat i s elogiat per Vellei Patercle.

Va morir l'any 32 amb uns 80 anys i fou honorat amb funeral pblic. Al moment de la seva mort era pontfex. Se sap que va deixar un fill de nom Luci que no s'ha pogut identificar amb cap dels Pisons coneguts.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261071" title="Set turons de Roma" nonfiltered="2207" processed="2203" dbindex="102213">

Els set turons de Roma sn una srie de promontoris que histricament han format el cor de la ciutat de Roma. Situats a l'est del riu Tiber, aquest conjunt geogrfic ha protagonitzat nombrosssims passatges literaris i sn una referncia reiterada en la cultura popular. 

Els set turons de la Roma antiga eren, en el sentit de les agulles del rellotge, el Palat (Mons Palatinus), el Capitoli (Mons Capitolinus), el Quirinal (Collis Quirinalis), el Viminal (Collis Viminalis), l'Esquil (Mons Esquilinus), el Celi (Mons Caelius) i l'Avent (Mons Aventinus), i figuren de forma prominent en la mitologia romana, la seva religi i la seva poltica; tradicionalment, es pensa que la ciutat original va ser fundada per Rmul i Rem sobre el Palat.

Inicialment els set turons van ser ocupats per petits assentaments que es van agrupar i van formar el que desprs va ser conegut com la ciutat de Roma. 

Altres turons.
Al Trastevere s'hi troben els turons Vatic (Collis Vaticanus) i Jancul (Ianiculum), que no es compten entre els set turons tradicionals. Tamb hi ha el Pincio (Mons Pincius), situat al nord.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261072" title="Flant d'Esparta" nonfiltered="2208" processed="2204" dbindex="102214">
Flant (Phalantus, ) fou un espart, fill d'rac, que va fundar la ciutat de Trent vers el 708 aC.

Just relata la llegenda que parla d'aquesta fundaci: durant la primera guerra messnica els espartans van jurar no tornar a casa fins obtenir la victria, per al cap de nou anys les dones espartanes que no veien als seus marits van fer notar que no hi hauria una nova generaci d'espartans. Per consell d'rac, els homes joves que eren a l'exrcit per que eren massa joves quan es va fer el jurament i per tant no hi havien participat, foren enviats a casa per procrear amb les verges espartanes i van originar els  (Partheniae), es a dir els fills dels joves (altres fonts diu que les dones es van aparellar amb ilotes); aquests enllaos es van permetre per la situaci excepcional; quan aquestos nous nascuts van crixer van ser considerats inferiors als espartans i exclosos d'alguns privilegis.

Molestos per aquesta discriminaci, es van agrupar i sota la direcci de Flant van iniciar una conspiraci contra el govern; el projecte fou avortat i els conspiradors van haver de sortir del pas per fundar una colnia en un altre lloc amb perms de l'oracle de Delfos, que va dir que havien de fundar una ciutat all on caigus pluja estant el cel clar.

El grup va arribar a Itlia, i va derrotar els brbars per no va poder ocupar cap de les seves ciutats fins que finalment va capturar Trent una de les ms importants ciutats de la costa; la major part dels habitants es va refugiar a la propera Brundusium. 

El mateix Flant va fugir desprs a Brundusium quan fou expulsat de la seva colnia per una sedici, i va morir all exiliat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261074" title="Farnaces" nonfiltered="2209" processed="2205" dbindex="102215">


Onomstica:

Farnaces de Capadcia, segon strapa conegut de Capadcia ;
Farnaces de Dascilios, strapa de la Frgia Hellespntica;
Farnaces (noble), noble persa.
Farnaces I, rei del Pont;
Farnaces II, rei del Pont i del Bsfor;
Farnaces I del Bsfor o simplement Farnaces del Bsfor, rei del Bsfor Cimmeri, desprs rei del Pont com Farnaces II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261079" title="Farnaces de Capadcia" nonfiltered="2210" processed="2206" dbindex="102216">
Farnaces () fou el segon strapa conegut de Capadcia vers el . 

Diodor de Siclia l anomena rei de Capadcia i diu que es va casar amb Atossa, la germana de Cambises I d'Anshan (el pare de  Gran) amb la que va tenir un fill anomenat Gal o Gal que el va succeir en el govern.

Farnaces fou ancestre dels satrapes Gal, Esmerdis i Ariaramnes (inicialment es va llegir erroniament Artamnes).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261081" title="Gal" nonfiltered="2211" processed="2207" dbindex="102217">

Gal fou el tercer strapa de Capadcia, fill de Farnaces de Capadcia i de la princesa persa Atossa. La llegenda el fa rebesavi d'Anafes un dels set perses que van matar a Smerdis de Prsia i van enderrocar als mags el 522 aC, per probablement va viure desprs d'aquesta poca (a la primera part del segle V aC)

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261083" title="Farnaces (noble)" nonfiltered="2212" processed="2208" dbindex="102218">
Farnaces (Pharnaces, ) fou un noble persa.

Era cunyat del darrer rei aqeumnida Darios III de Prsia Codom, al costat del qual va lluitar a la batalla del Grnic contra els macedonis dirigits per Alexandre el Gran (334 aC) batalla en la que va trobar la mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261084" title="Farnaces I" nonfiltered="2213" processed="2209" dbindex="102219">
Farnaces I () fou rei del Pont

Era fill de  Pont al que va succeir vers el , i en tot cas ja era al tron el  any en qu va sotmetre Sinope, important ciutat grega i objecte de desig dels reis pntics. Els rodis van enviar una ambaixada a Roma, queixant-se per aquesta ocupaci, per no van aconseguir res. 

Al mateix temps Farnaces es va enfrontar amb  Prgam que igualment va enviar ambaixadors a Roma; Farnaces tanmateix tamb va enviar ambaixadors, per el , sense esperar el retorn d aquestos, va envair Prgam i va atacar tamb a  Capadcia; les seves forces van entrar a Galcia i umenes s hi va enfrontar al front del seu exrcit, per les hostilitats es van aturar quan van arribar els comissionats romans. Es van obrir negociacions que no van obtenir resultats, per els diputats romans no van acceptar les peticions de Farnaces per poc raonables; la guerra es va reprendre i amb aturades menors va continuar fins el , quan Farnaces, que no podia fer front a les forces combinades d Ariarates i umenes, va acceptar signar la pau i renunciar a totes les seves conquestes a Galcia i Paflagnia, excepte Sinope.

No se sap quan de temps va regnar per encara era al tron el  segons Polibi. No massa desprs el va succeir el seu germ  Pont.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261085" title="Farnaces II" nonfiltered="2214" processed="2210" dbindex="102220">
Farnaces II del Pont i I del Bsfor () fou rei del Pont i del Bsfor Cimmeri.

Era fill de Mitridates VI Eupator ( Gran) que el va designar el seu successor i el va tractar (segons Appi) amb la mxima distinci, tot i que no apareix esmentat fins al final de la vida del rei.

El  el vell rei era al Bsfor Cimmeri i preparava una nova guerra contra Roma que havia de portar la lluita a Europa; Farnaces va aprofitar el descontentament que aix creava entre les tropes reunides per la guerra, per conspirar contra la vida del seu pare; el complot fou descobert per l exrcit li va donar suport i es va revoltar al seu favor. Farnaces fou proclamat rei pels soldats, i Mitridates es va sucidar. 

Immediatament Farnaces va enviar una ambaixada a Gneu Pompeu que era a Sria, i li va oferir la seva submissi, i hostatges en garantia de fidelitat, i va enviar el cos del seu pare a Sinope per posar-lo a la disposici del general rom. Pompeu va acceptar i li va reconixer el regne del Bsfor Cimmeri amb els ttols d amic i aliat de Roma. Durant un temps sembla que Farnaces va romandre satisfet amb la seva situaci. El esdeveniments del regne en el segents anys no es coneixen, excepte que va tenir bones relacions amb alguns grups escites de la rodalia i en canvi va fer la guerra contra d altres.

Al cap d un temps van esclatar diferencies amb els romans. Farnaces va atacar la ciutat independent de Fanagria (que Pompeu havia excls expressament del regne concedit a Farnaces) que fou sotmesa (probablement el ). Una mica desprs va esclatar la guerra civil a Roma entre Juli Csar i Gneu Pompeu, i Farnaces va aprofitar per apoderar-se quasi be sense oposici de la Clquida i l Armnia Menor (). Deiotarus II, el rei glata que governava Armnia Menor va demanar ajut a Gneu Domici Calv Mxim II, lloctinent de Csar a sia, suport que li fou concedit, per el general rom i les forces de Deiotarus foren derrotades completament per Farnaces prop de Nicpolis a Armnia i aix Farnaces va poder ocupar tot el Pont, incloent les ciutats d Amisos i Sinope, i es va proclamar rei ().

Havia deixat el govern del Bsfor a Asandre, que en la seva absncia es va revoltar; Farnaces va decidir anar a combatre al rebel, per llavors es va assabentar que s acostava al Pont el mateix Juli Csar. Farnaces va intentar una conciliaci i li va enviar missatges de pau i ofertes de submissi, per Csar va operar amb gran rapidesa i es va fer inevitable una batalla, que es va lliurar al costat de Zela, en la que el rei pntic fou derrotat decisivament. 

Farnaces es va escapar amb problemes cap a Sinope amb un redut cos de cavallers. De Sinope va anar per mar al Bsfor on va poder reunir un exrcit d escites i srmates amb els que va recuperar les ciutats de Teodsia i Panticapeum, per finalment fou derrotat i mort per Asandre ( o ). Appi diu que va morir lluitant amb valentia i Di Cassi diu que fou fet presoner i executat.

Tenia quan va morir al tomb de  i segons Appi havia regnat uns . Va deixar diversos fills, entre els quals un de nom Darios que Appi diu que per un temps Marc Antoni va poder establir com a rei del Pont ( a ). La seva filla Dinamis es va casar amb  Pont i del Bsfor.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261089" title="Bokkenrijders" nonfiltered="2215" processed="2211" dbindex="102221">


Els Bokkenrijders  (tamb escrit bokkerijders o antigament bockereyders) haurien sigut una banda de lladres que feien estralls als pasos enll del Mosa al segle XVIII. La realitat histrica no s gaire segura. Hi ha moltes llegendes i pocs documents, per les figures fan part de la tradici i del folklore a ambds costats del Mosa i de la frontera dels dos Limburg.


Moltes llegendes i uns fets.
El nom provindria del fet que aquests lladres haurien cavalcat bocs quan pillardejaven de nit. Aquests bocs no haurien sigut res ms que una encarnaci del diable, llur aliat natural i l'explicaci del seu odi envers l'esglsia i les seves riqueses. Un antic text conta: Va prestar jurament al bosquet rere Wolfhagen, desprs d'haver encs una cirera posada a la ma d'un mort posat a un mocador en una ara. Al costat es trobava una capsa amb dues hsties consagrades. Havia de jurar que mai no traria els companys, tot i sser prs o torturat ( ), d'abjurar deus amb l'ajuda del diable. Aquests bocs els transportaven prestament per distncies molt llargues. El fet que hi hagus probablement ms d'una banda s una explicaci menys mgica dels robatoris executats una mateixa nit a indrets molt distants.

Algunes llegendes descriuen els Bokkenrijders com una banda tipus Robin Hood, que robava als rics, i sovint als clergues, per a donar als pobres. El seu lema hauria sigut: Wat mijn is, dijn is (en neerlands: "el que s meu s teu"). 

Es parla d'un grup condut pel capit negre que pillava els Pasos enll del Mosa, la ciutat de Lieja i la regi de Kempen entre 1730 i 1780. El batlle Jan Clerx va arrestar-los i els va fer executar. No s segur que es tracts del mateix grup. Un primer grup hauria actuat vers l'any 1740, sota la conducci d'un cert Geerling Daniels. Un segon grup sota la conducci d'un antic soldat francs, Jacques du Jardin, penjat el 1751 al Danikerberg, a la frontera de Schinnen i Geleen. El 1789, un altre bokkenrijder, Nolleke van Geleen, va ser igualment penjat. 

A la plaa del mercat de Maaseik hi havia un laberint de passadissos secrets que conectava nombroses cases amb un quarter general dels lladres. Aquesta xarxa subterrnia va ser emmurallada perqu amenaava de runa.

El malnom dels habitants del municipi de Wellen s Bokkenrijder.

Una teoria histrica ms moderna.
Cercadors histrics moderns adhereixen a la teoria que la llegenda s una invenci dels serveis jurdics d'antany per a explicar una srie de crims irresolts. En torturar sospitosos van trobar 'probes', confessions i noms d'altres suspectes acusats d'sser membres de la banda. Aquesta "cacera de bruixes" havia de tranquillitzar la poblaci i amagar la deficincia del sistema policial. Es pensa tamb que certs batlles van aprofitar de la cacera per a eliminar algunes persones torbadores.

Durant el plet que va seguir, 116 persones van ser preses a Wellen, de les quals 31 van ser condemnades a mort: 19 per sufocaci, cinc a la foguera, dues pel suplici de la roda i una per decapitaci. Un suspecte es va escapar, dos van morir a la pres i un va ser alliberat.

Els bokkenrijders inspiren els artistes.
Els bokkenrijders, sobretot en el seu rol de bons lladres que defensaven els pobres, han inspirat molts artistes contemporanis.

 L'autor de cmics Willy Vandersteen va dibuixar un lbum De Bokkerijders a la srie Suske & Wiske (o Bob et Bobette, en francs). ;
 L'autor Ton van Reen van escriure la novella Ontsnapt aan de Galg (Escapat del patbul) que va inspirar una srie a la televisi neerlandesa De Legende van de Bokkenrijders (La llegenda dels Bokkenrijders);
 Al parc d'atraccions De Efteling hi ha una casa Vila Volta, casa que hauria pertingut al Bokkenrijder Hugo van den Loonsche Duynen, malet perqu amb la seva banda hauria pillat l'abadia de Postel. ;
 El realitzador belga Eddy Vereycken prepara un film sobre el tema dels Bokkenrijders.

Referncies. 
 El primer esment dels Bockereyders prov del llibre: Oorzaeke, bewys en ondekkinge van een goddelooze, bezwoorne bende nagtdieven en knevelaers binnen de landen van overmaeze en aenpalende landstreeken (Causes, probes i descoberta d'una banda de saltaparets i torturadors nocturns al pas enll del Mosa i els afores), de S.J.P. Sleinada al 1779. Sleinada s l anagrama del nom d'A. Daniels, capell de Schaesberg, i probablement una de les vctimes dels robatoris.

Dr. Wilhelm Gierlichs, De geschiedenis der Bokkerijders in het voormalige land van 's Hertogenrode. (uitgave in eigen beheer), 1940;
G. Ramaekers en Theo Passing, De woeste avonturen van de Bokkenrijders, (Uitgeverij Limburgs Dagblad, Heerlen. 1972).
Anton Blok, De Bokkerijders, roversbenden en geheime genootschappen in de Landen van Overmaas (1730-1774). (Prometheus, Amsterdam. 1991);
 Louis Augustus schreef diverse artikelen over de Bokkenrijders in o.a. Uit Kerkrade's verleden en in Het land van Herle (tijdschrift);
 Jos(phus) Speetjens, 2006  Limburg, Land van de Bokkerijders Mythe - Historie - Fictie (Stichting Bokkeryder, Groot-Genhout);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261091" title="Chuck Arnold" nonfiltered="2216" processed="2212" dbindex="102222">
Chuck Arnold  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 30 de maig del 1926 a Stamford, Connecticut. 

Arnold va crrer espordicament a la Champ Car a les temporades 1959-1968, incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis del 1959. 

Chuck Arnold va morir el 4 de setembre del 1997 a Santa Ana, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Chuck Arnold va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1959. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261092" title="Apollinarisme" nonfiltered="2217" processed="2213" dbindex="102223">
L'apollinarisme va ser una doctrina i una secta considerada hertica per l'ortodxia cristiana. Fou proposada pel bisbe de Laodicea Apollinar com a reacci contra l'arrianisme i el gnosticisme. 

Apollinar, enemic d'Arri, mantenia que la paraula divina ocupava el lloc de l'nima en Crist. Aquesta doctrina afirmava que la natura humana de Crist era incompleta: noms possea el cos i l'nima inferior o sensible, per la seva ment era divina. 

Les seves doctrines foren condemnades per un snode a Roma vers el 375. Fou el primer concili de Constantinoble (381) que va declarar-la heretgia, afirmant que les natures divina i humana de Jess eren completes. 

Va haver-hi comunitats apollinaristes a Constantinoble i Sria; desprs de la mort d'Apollinar (392) qualcuns dels seus deixebles intentaren perpetuar-la, per devers l'any 416 la majoria retornaren a la doctrina oficial i la resta es varen integrar en el monofisisme. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261093" title="Consello de Galiza" nonfiltered="2218" processed="2214" dbindex="102224">
El Consello de Galiza (en catal Consell de Galcia) va ser una entitat poltica gallega que es va constituir el 15 de novembre de 1944 a Montevideo i que pretenia aglutinar els diputats gallecs, ms enll de partits poltics, per dotar Galcia d'un rgan poltic a l'exili. Va pretendre actuar com un Govern Gallec a l'exili, legitimat per l'Estatut d'autonomia del 1936 per sense arribar a constituir-se formalment com la Xunta que es preveia a l'Estatut. 

La iniciativa va ser de Castelao, influt per Jos Antonio Aguirre, el lehendakari a l'exili. El primer president en va ser el mateix Castelao; a ms estava format per Antn Alonso Ros, Ramn Surez Picallo i Elpidio Villaverde. Ms tard s'hi va integrar Alfredo Somoza Gutirrez





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261094" title="Josep ngel Saiz Meneses" nonfiltered="2219" processed="2215" dbindex="102225">

Josep ngel Saiz Meneses (Sisante, Conca, 2 d'agost del 1956) s sacerdot i bisbe de Terrassa.

L'any 1965 la famlia es va traslladar a Barcelona i s'install en el barri de Sant Andreu de Palomar.

Ingress en el Seminari Menor Nostra Senyora de Montalegre de Barcelona el 1968. Posteriorment realitz estudis de Psicologia a la Universitat de Barcelona entre els anys 1975 i 1977. Particip activament com a membre del Moviment de Cursets de Cristiandat de Joves.

Va estudiar en el Seminari Major de Toledo els cursos de filosofia, espiritualitat i teologia (1977- 1984) i va ser ordenat prevere a la Catedral de Toledo el 15 de juliol de 1984. El mateix any obtingu el Batxillerat en Teologia per la Facultat de Teologia de Burgos.

A l'arxidicesi toledana tingu diversos destins, primer com a rector a Los Alares i Anchuras de los Montes (1984-1985) i desprs com a vicari d'Illescas (1986-1989). El curs 1985-1986 fou capell soldat a l'Hospital de Valladolid. Entre altres serveis realitzats a Toledo fou tamb consiliari de zona dels Equips de Mare de Du (1986-1989), consiliari de zona del Moviment de Mestres i professors Cristians (1986-1989) i professor de religi a l'Escola dF.P. La Sagra d'Illescas (1986-1989).

L'any 1989 regress a Barcelona i fou nomenat Vicari a la parrquia de Sant Andreu del Palomar, i el 1992 Rector de l'Esglsia de la Mare de Du del Roser a Cerdanyola i Responsable de la Pastoral Universitria a la Universitat Autnoma de Barcelona. Tamb el mateix any 1992 fou nomenat responsable del SAFOR (Servei d'Assistncia i Formaci Religiosa) de la Universitat Autnoma de Barcelona i Responsable del CCUC (Centre Cristi d'Universitaris de Cerdanyola del Valls). L'any 1995 va ser nomenat Consiliari Dioces del Moviment Cursets de Cristiandat.

Va obtenir la llicenciatura a la Facultat de Teologia de Catalunya l'any 1993 amb la tesina:   Gnesis y teologa del Cursillo de Cristiandad , dirigida pel Dr. Josep M. Rovira Belloso, i publicada l'any 1998. A la mateixa Facultat de Teologia ha realitzat els cursos de doctorat. Ha publicat diversos articles sobre l'evangelitzaci i la pastoral en el mn juvenil, en especial a la revista Ecclesia, i va comenar l'elaboraci de la tesi doctoral sobre  Agents i institucions d'evangelitzaci .

El 6 de maig de l'any 2000 fou nomenat Secretari General i Canceller de l'Arquebisbat de Barcelona i el 10 d'abril del 2001 membre del Collegi de Consultors de la mateixa arxidicesi.

El 30 d'octubre de 2001 va ser nomenat Bisbe titular de Selemsele i Auxiliar de Barcelona i consagrat el 15 de desembre del mateix any a la Catedral de Barcelona. El 15 de juny de 2004 va ser nomenat primer bisbe de la nova dicesi erigida de Terrassa (per amb un precedent lluny en l'antiga dicesi d'Egara (segles V a VII) i Administrador Apostlic de l'arxidicesi de Barcelona i de la nova dicesi de Sant Feliu de Llobregat. El 25 de juliol prengu solemne possessi a la S. E. Catedral Baslica del Sant Esperit a Terrassa.

A la Conferncia Episcopal Espanyola actualment s el Responsable del Departament de Joventut de la Comissi d'Apostolat Seglar. Com a tal va coordinar la Trobada del Papa Joan Pau II amb els joves a Cuatro Vientos (Madrid) durant la vista del pontfex a Espanya els dies 3 i 4 de maig de l'any 2003. s tamb membre de la Comissi de Vida Consagrada. Ha estat en un perode anterior membre de la Comissi de Catequesi i Ensenyament. A la Conferncia Episcopal Tarraconense s el responsable d'Ensenyament.

 Obres .
 Los cursillos de cristiandad: Gnesis y tologa Madrid: Edibesa, 2006;
 Testimonis de Jesucrist en la societat del segle XXI: carta pastoral Terrassa: Bisbat de Terrassa, 2007 (tamb en edici castellana);
 Aneu mar endins Madrid: Edibesa, 2008;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261096" title="Estatut d'Autonomia de Galcia de 1936" nonfiltered="2220" processed="2216" dbindex="102226">
L'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de Galcia de 1936 va ser fruit fonamentalment de la feina feta pel Partit Galleguista.

El projecte definitiu d'estatut no va arribar fins que el 1932 el batlle de Santiago de Compostela, Raimundo Lpez Pol, va convocar tots els ajuntaments del pas per a debatre el text. Aix, a una assamblea el desembre del mateix any es va aprovar el document definitiu amb el suport del 77% dels ajuntaments gallecs, que representaven el 84,7% de la poblaci. Per el procs es va haver de paralitzar per mor de l'arribada del Bienni negre, i noms es tornaria a recuperar desprs del triomf del Front Popular el febrer de 1936. 

Quan aquest any, i per no perdre la carrera de l'Estatut, el Partit Galleguista va haver d'optar a favor del Front Popular la crisi interna fou molt aguda, i un sector important, l'anomenada dreta galleguista, varen separar-se del PG tot i que desprs colaborassin en el referndum. 

La campanya pel s va ser espectacular. Va cridar l'atenci del mn sencer. Cartells de Castelao, Lois Seoane, Isaac Daz Pardo, etc.

El 28 de juny de 1936 es va celebrat el plebiscit de l'estatut, en qu va votar el 74,56% del cens electoral, amb 993.351 dels vots a favor i 6.161 en contra. 1.451 persones votaren en blanc. 

El 15 de juliol de 1936 Gmez Romn (secretari del Partit Galleguista) i Castelao (diputat) entregaven al President de les Corts el text de l'estatut aprovat en referndum; mai va poder entrar en vigor per mor del triomf del bndol nacional a Galcia desprs de l'aixecament feixista de Franco. 

Les Corts republicanes translladades a Catalunya varen admetre a trmit l'estatut el febrer de 1938, sense que s'arribs a discutir ni aprovar. 


Enllaos externs.
Text de l'Estatut de Galcia de 1936;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261101" title="Frente de Libertao do Arquiplago da Madeira" nonfiltered="2221" processed="2217" dbindex="102227">

El Frente de Libertao do Arquiplago da Madeira, FLAMA (Front d'Alliberament de l'Arxiplag de Madeira) fou un moviment independentista de Madeira que volia independitzar l'arxiplag de Portugal, parallel al Front d'Alliberament de les Aores. El FLAMA va portar a terme accions armades en els anys 1974-1975, durant la Revoluci dels Clavells, reivindicant la independncia de l'arxiplag. Sembla que el moviment era finanat per maderesos emigrats als EUA i per poltics locals temerosos de la instauraci d'un  govern d'extrema esquerra a Lisboa. 

Posteriorment amb la instauraci del rgim autonmic de Madeira i l'estabilitzaci poltica a Portugal, el sentiment independentista es va apaivagar. Hom afirma que un dels seus principals activistes fou Alberto Joo Jardim, cap del govern autonmic local, president local del Partit Socialdemcrata Portugus i vicepresident del Partit Popular Europeu.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261106" title="Einsatzgruppen" nonfiltered="2222" processed="2218" dbindex="102228">
Einsatzgruppen era el nom d'un conjunt de grups militars (MaPeD) formats a la Alemanya nazi abans i durant la Segona Guerra Mundial. Aquestes esquadrilles de la mort van pertnyer a les SS i van seguir a la Wehrmacht en els seus atacs, primer contra Polnia i desprs a la Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (URSS). La seva tasca principal, en paraules del general Erich von dem Bach-Zelewski de les SS al Judicis de Nuremberg, "era la aniquilaci dels jueus, dels gitanos i els comissaris poltics". 

Segons els seus propis expedients, van matar al voltant d'un mili de persones, gaireb exclusivament civils, sense supervisi judicial ni cap suport de la legalitat (no es va efectuar cap lectura d'acusacions del dret penal o administratiu). Els assassinats van comenar amb la aniquilaci de la intelligntsia polonesa desprs de la invasi d'aquest pas, i ms endavant dels collectius menyspreats pel rgim nazi, incloent dones i nens, de les poblacions que quedaven desprs de la lnia del front. La seva tasca va ser totalment covarda realitzant afusellaments massius en els quals s'assassinava sense cap tipus de proves dels "crims" dels quals se'ls acusava (normalment haver nascut jueu o no "ari"). 
 Historia . 
Aquests grups estaven sota control del RSHA (Oficina Central de Seguretat del Reich); s a dir, sota els MapeD i del seu lder Reinhard Heydrich, i del seu successor Ernst Kaltenbrunner. Van assassinar en total ms d'un mili de jueus, comunistes, presoners de guerra i gitanos. 
 Accions a Polnia . 
 
Tamb van assistir a les unitats de la Wehrmacht en qualitat de forces mbils que actuaven des de la segona lnia desprs del comenament de la invasi. Desprs de l'ocupaci de Polnia en 1939, els Einsatzgruppen van ser encarregats d'assassinar a tota persona pertanyent a la Intelligntsia polonesa, aix com a sacerdots i professors i en general a les classes cultes. Els nazis consideraven Untermenschen o subhumans els individus que no podien acreditar ascendncia ria en algun grau, i van pretendre utilitzar les classes ms baixes poloneses com a criats i esclaus. 

La missi dels Einsatzgruppen era, per tant, despolititzar d'arrel a la poblaci polonesa i aniquilar els grups ms clarament identificats amb la identitat nacional polonesa. Encara que no hi ha evidncies manifestes, se sospita que van collaborar tamb a assassinar a l'oficialitat polonesa a les mans dels russos en els boscos de Kattyn, a causa del mtode d'execuci que es va realitzar, molt similar al dels alemanys. Altres versions no impliquen la collaboraci alemanya a la Massacre de Katyn existint precedents del sistema usat en la guerra civil espanyola, en la matana de presos politicos en el poble de Paracuellos del Jarama en les proximitats de Madrid. 
 Accions en territori sovitic . 
 
A finals de maig de 1941, els Einsatzgruppen van ser convocats a les seves casernes i adoctrinats sota el marc del programa Aktion Reinhard, en el nou escenari que s'obriria pocs dies ms tard. Se'ls va instruir explcitament en els labors: primera, eliminar a les faccions guerrilleres de la reraguarda i, segona, aniquilar la poblaci jueva. 

Desprs de la invasi de la URSS el 22 de juny de 1941 (Operaci Barbarossa), la missi principal dels Einsatzgruppen era matar als oficials, jueus i comissaris poltics, el que suposava una escala d'assassinats selectius molt ms gran que l'aplicada a Polnia. El mtode estndard empleat pels Einsatzgruppen era fixar una proclama que ordenava presentar-se en un lloc i dia determinats a tots els jueus i altres membres dels grups objectiu d'un rea ocupada. Els informes d'avan emesos per les prefectures d'aquests comandos reemplaaven les paraules comprometedores amb unes altres que induen a l'engany, encobrint aix el Genocidi. Tals expressions eren p. ex. Reinstallaci, Trasllat laboral, o Redestinaci, sinnims usats en la documentaci SS concernent a la Soluci Final. Una vegada les vctimes sota engany, eren introdudes en els transports habilitats a aquest efecte. Les esquadrilles les conduen al lloc on anaven a ser assassinades, que estava generalment en una zona allada on s'havia cavat una fossa, encara que en ocasions s'obligava als detinguts a cavar-la per si mateixos abans de ser afusellats en massa. De vegades, no obstant aix, s'aprofitaven les caracterstiques naturals del paisatge, com el barranc de Babi Yar (Ucrana).

Les vctimes havien de lliurar les seves pertinences i despullar-se, desprs d'aix eren obligades a formar davant la fossa perqu van caure directament dintre quan els escamots d'execuci disparaven generalment per l'esquena. Els cossos eren ruixats desprs amb algun lquid inflamable per a ser cremats i la fossa era coberta per a deixar la menor evidncia possible dels fets ocorreguts. Aquest mtode no satisfeia en absolut els requeriments d'eficincia dels nazis. Era costs quant a munici, mantenia a la reraguarda massa dotacions d'homes tils per al combat, que a ms acusaven en la seva moral el pes psicolgic de presenciar constantment l'assassinat cruel i covard d'homes, dones i nens indefensos. Era tan crua aquesta imatge que la majoria dels soldats realitzaven el seu treball semiebris, contribuint tamb que no encertessin tots els tirs i, per tant, que hagus supervivents de les operacions d'aquests grups que escapaven abans que els cossos fossin cremats. 

A ms d'aix, la velocitat constitua un factor essencial. Els oficials al comandament es van adonar que amb els mtodes descrits no podrien aniquilar als jueus, gitanos i comunistes d'Europa abans que la guerra acabs, cosa que no trigaria a ocrrer segons les confiades previsions de Hitler. Finalment, era un mtode bastant poc secret (era necessari el transport dels jueus en un cami des de la ciutat fins a l'espai allat), la qual cosa no contribua gens a la popularitat dels nazis. Aquests problemes van ser resolts desprs del descobriment de la nocivitat del gas Zyklon B, que va permetre als responsables del programa de la Soluci Final arribar a nivells d'eficincia tristament altssims. El 25 de juny d'aquest any es van realitzar les primeres matances en la localitat de Kaunas (Litunia), on va arribar el Einsatzgruppe A a crrec del comandant SS Franz Stahlecker. Les redades i matances van comenar en la nit d'aquest dia. Per a juliol, ja s'havien assassinat 265.000 jueus lituans. El ms notable s que se'ls va unir un grup litu de dreta antisovitic pertanyents a la Gurdia Obrera Nacional per a collaborar en la tasca d'extermini, superant en eficcia i brutalitat als propis alemanys, qui els van reclutar immediatament. Els mateixos SS van quedar impressionats per l'excessiva crueltat que mostraven aquests lituans amb els seus connacionals, i Stahlecker va aprofitar aix per a documentar-lo fotogrficament i d'aquesta manera encobrir les seves prpies responsabilitats. 

Des de juliol a octubre, es van exterminar 133.000 jueus ms de les zones de Litunia i Bielorssia i des d'agost a octubre altres 66.337 jueus a la zona de Minsk, a crrec del Einsatzgruppe C. Totes les estadstiques eren lliurades a Reinhard Heydrich i transmeses directament en persona a Heinrich Himmler. El mateix grup, comando 5, va arribar el 5 d'octubre a Dniepropetrovsk i va assassinar a 30.000 jueus d'aquesta ciutat, la majoria ancians, que no estaven en condicions de marxar al costat de l'exrcit roig quan es va abandonar la ciutat. Van ser enterrats als afores de la ciutat en rases antitancs. La Wehrmacht no va estar lliure de responsabilitats, ja que el VI exrcit a crrec de  von Reichenau va collaborar obertament en la zona de Minsk. Quan Paulus va assumir el comandament, es va prohibir estrictament als soldats que seguissin collaborant. 

El Einsatzgruppe C a crrec d'Otto Ohlendorf va exterminar en el Caucas i Crimea uns 90.000 jueus. Per a principis de 1942, s'havien exterminat al voltant de 229.052 jueus i Stahlecker va declarar a Litunia i Crimea Judenfrei (lliure de jueus). Aquests grups fins i tot van arribar a actuar en el mateix Stalingrad una mica abans que el VI exrcit fra voltat. Part de la poblaci russa, especialment la ucranesa, que havia rebut b als alemanys, va donar suport i particip activament en totes les accions d'aquests comandos. 
 L'Informe Jger . 
Els Einsatzgruppen van deixar constncia escrita de les seves massacres, sent l' informe Jger un dels ms famosos expedients que van deixar aquests "funcionaris". Aquest document descriu l'operaci del Einsatzkommando 3 efectuada durant cinc mesos a Litunia i inclou una llista detallada que resumeix cada operaci. En total, la suma de les seves vctimes ascendeix a 137.346 persones en els estats bltics. En ell pot llegir-se una frase que resumeix la filosofia i l'objectiu d'aquests grups: "... puc confirmar avui que Einsatzkommando 3 ha arribat a la meta de solucionar el problema jueu a Litunia. No hi ha jueus a Litunia, Litunia aquesta lliure de jueus." 
 Desprs de la Guerra . 
AL final de la Segona Guerra Mundial, es va posar als lders principals dels Einsatzgruppen davant els tribunals d'ocupaci americans, enfrontant els crrecs de  crims contra la humanitat, crims de la guerra i qualitat de membres de les SS (que havia estat declarada una organitzaci criminal), en el qual es va conixer com el judici dels Einsatzgruppen en els Judicis de Nuremberg. Catorze condemnes a mort i dues absolucions van resultar d'aquests judicis, encara que solament es van practicar quatre execucions el7 de juny de 1951, mentre la resta de les condemnes van ser commutades.

 Organitzaci . 
Einsatzgruppe A en el Bltic amb ;
Sonderkommandos 1 a i 1 b (en alemany, referit a forces especials; no confondre amb els Sonderkommandos dels camps de concentraci) ;
Einsatzkommandos 2 i 3, units al Grup d'Exrcits Nord. ;
Einsatzgruppe B en Bielorssia amb ;
Sonderkommandos 7 a i 7 b, els ;
Einsatzkommandos 8 i 9, i tamb : una "fora especial" per al cas que Moscou fos capturada. Units al Grup d'Exrcits Centre. ;
Einsatzgruppe C en Ucrana amb ;
Sonderkommandos 4 a i 4 b i ;
Einsatzkommandos 5 i 6. Units al Grup d'Exrcits Sud. ;
Einsatzgruppe D a Bessarbia, al sud d'Ucrana,  Crimea i eventualment en el Caucas amb ;
Sonderkommandos 10 a i 10 b i ;
Einsatzkommandos 11 a, 11 b i 12 . ;
En uni amb el Grup d'Exrcits Sud. ;

Caps delsEinsatzgruppen 

Grup A: SS-Brigadefhrer Dr. Franz Walter Stahlecker (fins el 23 de mar de 1942) ;
Grup B: SS-Brigadefhrer Artur Nebe (fins a octubre de 1941) ;
Grup C: SS-Gruppenfhrer Dr. Otto Rasch (fins a octubre de 1941) ;
Grup D: SS-Gruppenfhrer Prof. Otto Ohlendorf (fins a juny de 1942). ;
Vegeu tamb. 
Camp d'extermini ;
Holocaust ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261107" title="Accin Republicana Democrtica Espaola" nonfiltered="2223" processed="2219" dbindex="102229">
Accin Republicana Democrtica Espaola (ARDE) s el nom d'un partit poltic espanyol creat en els anys cinquanta del segle passat com a resultat de l'intent d'uni d'Izquierda Republicana i Uni Republicana, els dos partits republicans de ms importncia durant la Segona Repblica Espanyola.

Desprs de la reforma democrtica en Espanya va concrrer a les eleccions locals del 1979, aconseguint el segon lloc en nombre de vots en la ciutat de Sogorb, per la qual cosa, amb el suport del PSOE aconsigu el primer i nic alcalde republic que gobern un municipi espanyol des de l'poca republicana. En la segent convocatria electoral municipal aconsigu ser el partit ms votat en la dita localitat castellonenca.

En l'actualitat sembla haver-se integrat en l'anomenat Club Republic, juntament amb altres partits d'este signe entre els quals hi ha Grup Tercera Repblica Espanyola, Liberals per la Repblica i Progressistes Federals.

 Enllaos externs .
ARDE - Centre de Sogorb;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261114" title="Andr Greipel" nonfiltered="2224" processed="2220" dbindex="102230">

Andr Greipel (nascut el 16 de juliol del 1982 a Rostock, Alemanya) s un ciclista professional alemany. Actualment corre a les files del Team Columbia, un equip de l'UCI ProTour.

Va passar a professional amb l'equip Wiesenhof l'any 2005, en qu la seva nica victria va ser una etapa a la Volta a Dinamarca, una cursa en qu l'itali Ivan Basso va guanyar quatre de les sis etapes. Tanmateix, aix va ser suficient com per atraure l'inters de l'equip T-Mobile, que el va fitxar.

Des d'aleshores ha aconseguit vuit victries amb l'equip alemany.

 Palmars en ruta .
2005;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Dinamarca;
2006;
 Vencedor de 2 etapes de la Rheinland-Pfalz Rundfahrt;
 Vencedor de 2 etapes de la Clssica de Colnia;
2007;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Saxnia;
2008;
 1r Down Under Classic ;
 1r del Tour Down Under, vencedor de 4 etapes i de la classificaci per punts;
 1r al Campionat de Flandes;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a ustria;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Benelux;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Alemanya;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Saxnia;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261135" title="Aliana Sindical Obrera" nonfiltered="2225" processed="2221" dbindex="102231">
Aliana Sindical Obrera (ASO) fou un grup sindical valenci fundat a comenaments dels anys 1960 a Valncia per antics militants d'UGT i CNT, gaireb desaparegudes durant el franquisme. Com que era situada al marge del PSOE, el 1964 es va aproximar al Partit Socialista Valenci (PSV), de qui en forma la secci sindical. Comptaria amb vuit membres a Valncia i altres a Alcoi, Benetsser, Sagunt i Xirivella. 

Degut a l'escassa militncia, des del primer moment va patir problemes de caire econmic, que li impedien establir una assessoria jurdica i un mnim d'infraestructures. Per aquest motius, la major part dels membres es van integrar a la secci valenciana de CCOO el 1966.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261139" title="Albert Sez i Casas" nonfiltered="2226" processed="2222" dbindex="102232">
Albert Sez i Casas s doctor en Periodisme per la Universitat Ramon Llull, on ha exercit de professor i vicedeg de la Facultat de Comunicaci. 

Ha treballat a Televisi de Catalunya, Catalunya Rdio i El Observador. Ha estat director adjunt del diari Avui des del 2003 fins el 2006, quan va passar a formar part de l'equip editorial de El Peridico de Catalunya.

El 19 de desembre de 2006, va ser nomenat secretari de Mitjans de Comunicaci del Departament de Cultura i Mitjans de Comunicaci, de la Generalitat de Catalunya. El 23 de gener de 2008 va ser elegit president del consell de govern de la Corporaci Catalana de Mitjans Audiovisuals.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261141" title="Siringe" nonfiltered="2227" processed="2223" dbindex="102233">
Siringe s l'rgan vocal de las aus. Est situat a la base de la trquea i produeix sons complexos sense les cordes vocals que tenen els mamfers. Els sons es produeixen per vibracions a les parets de la siringe o per la vibraci de l'aire que hi passa.

La siringe permet a algunes espcies d'ocells (com per exemple, els lloros) imitar la veu humana. A diferncia de la laringe dels mamfers, la siringe es troba on la traquea es bifurca cap als pulmons, i aix permet a algunes espcies produir simultaniament mes d'un s.

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261146" title="Crtica psicolgica" nonfiltered="2228" processed="2224" dbindex="102234">
La crtica psicolgica s un corrent de la crtica literria que prova d'analitzar la personalitat de l'autor a travs dels seus escrits, seguint sobretot els postulats de Freud. S'expliquen els girs argumentals i determinats detalls de la ficci segons la biografia de l'autor, que de manera conscient o inconscient, plasma la seva cosmovisi als seus llibres.

Exemples de Crtica psicolgica.
El psicoanalista Maurron va psicoanalitzar a Mallarm ja que al seu teatre apareixien moltes nimfes per mai cap persona estimada per ell. S'ha descobert que les nimfes representen a la seva difunta germana a la qual ell estimava. 

Jones va psicoanalitzar l'obra de Shakespeare, Hamlet pel seu semblant amb el nom del seu fill Hammet mort i va concloure que Hamlet era un tribut i una recompensa per a Hammet ja que Shakespeare va ser un mal pare.

Badreland va dividir els escriptors segons un tipus de paraules repetides en les seves poesies:
 	Aire: Poetes romntics
 	Terra: Realistes				
 	Foc: Apassionants // Destructors		
 	Aigua: Metafsics // Ttrics
Badreland solament va tractar el carcter dels autors no a les seves obres

En l autor Kafka va trobar un  odi et amo  cap al seu pare. Lacan va estudiar  l objecte a  que s un objecte o cosa que forma part del  jo  per que est separat del  jo  i que la seva relaci es de mancana i de desig frustrat (sexe). Tamb va ser qui va defensar que cadasc t una imatge perfecta de si mateix denominada  l altre  amb la que ens motivem i ens frustrem. Defensa el concepte de pulsi (desig) i el de transferir (projectar coses negatives cap els altres).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261148" title="Salmacis" nonfiltered="2229" processed="2225" dbindex="102235">
Salmacis fou una nimfa que en lloc de dedicar-se a caar com les seves companyes i la deessa rtemis preferia l'oci i la vanitat. Segons Les Metamorfosis d'Ovidi, era una de les que cuidava Hermafrodit, de qui es va enamorar. Quan el noi va rebutjar-la, ella el va intentar violar i els seus cosos van fusionar-se, de manera que Hermafrodit es va convertir en un sser androgin.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261150" title="Eullia Escuder Fbregas" nonfiltered="2230" processed="2226" dbindex="102236">
Eullia Escuder (1808-1868). Va nixer a Barcelona, filla de Joan Escuder i Eullia Fbregas. Era bondadosa, treballadora, ordenada i estava dotada d'una gran vivesa. Educada dins de la doctrina cristiana, i seguint les mximes d'urbanitat de les bones senyoretes, es va formar entre telers, mirant com la seva mare ajudava al seu pare a nuar fils i a vendre mocadors de seda. 

El 1831 es va casar amb Ramon Vilumara, tamb veler, s a dir, seder, vidu amb dues criatures petites. Desprs d'una etapa de crisi social, arriba l'poca del desplegament econmic i es forma l'estructura industrial del pas. Eullia Escuder es fica de ple dins de la dinmica empresarial. La seva sensibilitat i capacitat innovadora fan augmentar les vendes i obren dues noves fbriques. 

Porta els comptes, organtiza la fbrica i ajuda les aprenentes. Hi estableix una bona relaci personal i professional. s un nou model d'humanismes, que contrasta amb el de l'empresariat de l'poca. I alhora obre cam a un nou model de dona, allunyada del mn de les aparences i de la frivolitat de l'estereotip de classe. La fbrica t caliu hum. 

L'escriptora Dolors Montserd va publicar l'any 1904 la novella La Fabricanta, en la qual la protagonista est inspirada en la vida d'Eullia Escuder. La Fabricanta reflecteix la voluntat d'incorporaci de les dones, a partir de la seva capacitat intellectual, a la vida empresarial de la segona meitat del segle XIX de Barcelona. 

La Fabricanta no va tenir fills per va deixar en herncia l'esperit humanista i creatiu a la recerca de la formaci, on s'inspiren les millors escoles de negocis i disseny actuals de Barcelona.


 Enlla Extern .
Institut Catal de les Dones;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261151" title="Vctor Castells" nonfiltered="2231" processed="2227" dbindex="102237">
Vctor Castells (Barcelona, 1928) s un artista i escriptor catal, de famlia originria d'Estopany. De jove es va introduir els medis culturals de l'avantguardisme, i collabor activament a Dau al Set. Tamb viatj molt i resid sovint a Pars, alhora que contactava amb les comunitats catalanes d'Amrica i amb personalitats del mn nacionalista com Hiplit Nadal i Mallol, Carles Muoz i Espinalt, Joan Ballester i Canals i Joan Massot i Rodamilans. Ha collaborat a les revistes Tele/Estel, Serra d'Or, El Llamp, Catalonia Today i el diari Avui.

A Londres contact amb Josep Maria Batista i Roca i Miquel Ferrer Sanxis, amb qui form part del consell executiu del Consell Nacional Catal quan es va reconstituir a Barcelona el 1977. A les seves obres s'ha dedicat a difondre el pensament originari de Francesc Maci i ha reivindicar la figura de Batista i Roca.

 Obres .
 Manuel Gonzlez i Alba. Una vida per la Independncia (1985);
 Catalans d'Amrica per la independncia (1986);
 Batista i Roca acusat acusador (1988);
 Nacionalisme i Guerra Civil a Catalunya 1936-1939 (2002);
 Nacionalisme catal a l exili 1939-1945 (2005);
 El Consell Nacional Catal 1953-1975 ;
 Carcter i naci (1996);
 El 6 d'octubre: Palestra i Batista i Roca (2000);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261153" title="Karl Otto Robert Peter Paul Graebner" nonfiltered="2232" processed="2228" dbindex="102238">
Karl Otto Robert Peter Paul Graebner (Aplerbeck (Dortmund actualment), 29 de juny del 1871 1933) va ser un botnic alemany.

Va publicar, conjuntament amb Paul Friedrich August Ascherson (1834-1913) el llibre Synopsis der mitteleuropischen Flora (Leipzig, 1896-1910). Actualment, en botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Graebn.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261157" title="Rosa Casamitjana Menja" nonfiltered="2233" processed="2229" dbindex="102239">
Rosa Casamitjana Menja (Badalona, 1881 - Santa Coloma de Gramenet, 1956) va nixer a Badalona per quan es va casar va anar a viure a Santa Coloma de Gramenet, on era coneguda com la Roseta de Ca l'Amlia (la seva sogra). 

Amb el seu marit i altres familiars, als vint anys va fundar la fbrica de gasoses La colomense. Va obrir tamb altres negocis: una peixateria, una carboneria i una bacallaneria. 

Per vendre i per comprar viatjava a tota la comarca del Valls amb un carro a cavall. Abans de la guerra del 36, a la tarda ja sortia a vendre a pobles propers els productes de la peixateria que sobraven del mat. Anava a Montcada, al Masrampinyo i a Ripollet. Aquesta dinmica va propiciar que durant la guerra, a partir de les seves prpies coneixences i relacions personals, pogus intercanviar productes autctons amb altra gent d'altres pobles. D'aquesta manera contrarestava la falta de comestibles que hi havia i molta gent no va haver de patir tant. 

Els diumenges, mentre el seu marit, en Pere Altimira - Peret, era a portar maduixetes als millors restaurants de Barcelona: Can Cullereta, Can Leopolo, les Set Portes...i desprs anava al Liceu a escoltar pera al galliner, la Rosa Casamitjana agafava les regnes de la tartana i duia els senyors de Santa Coloma a Barcelona. Era el temps que Santa Coloma comenava a ser un poble d'estiueig. 

Va tenir catorze criatures, parint ajupida enmig de dues cadires. Amb la seva experincia, va ajudar als parts de moltes amigues. 

A Santa Coloma de Gramenet la recorden com una dona i emprenedora, molt comunicativa i hospitalria amb les persones nouvingudes del sud d'Espanya. Va morir als 75 anys. 

Els nts i ntes, rebesnts i rebesntes han heretat el seu esperit obert, disposat a l'esfor i al sacrifici, geners i emprenedor.


Enllaos externs.

Institut Catal de les Dones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261158" title="Dorygnathus" nonfiltered="2234" processed="2230" dbindex="102240">

Dorygnathus s un gnere extingit de pterosaure que exist a Europa durant el Jurssic inferior, fa 190 milions d'anys. Tenia una envergadura d'un metre i estava relacionat amb el pterosaure del Jurssic superior Rhamphorhynchus.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261162" title="Prstec lingstic" nonfiltered="2235" processed="2231" dbindex="102241">

Un prstec lingstic s una paraula adoptada d'un altre idioma.

Categoria.

Prstec lxic.

Classificaci dels prstecs lxics.
es classifiquen:

 Estrangerisme i aquests;
 Estrangerismes no adaptats.
 Estrangerismes adaptats;
 Xenisme;
 Calcs semntics.

Prstec gramatical.

Referncies.

Enllaos externs.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261163" title="Dolors Creus Casanovas" nonfiltered="2236" processed="2232" dbindex="102242">
Dolors Creus Casanoves (Cervera, 1881 - Trrega 1954) era filla d'una famlia dedicada a la pagesia. Es va casar amb Antoni Pont Pont, ve de Tordera (un poblet entre Cervera i Trrega), que tamb pertanyia a una famlia pagesa de moltes generacions. 

Installats a Trrega, van comenar el negoci de fruits de la terra (trencaven ametlles a m i en venien el gra), recollien olives dels pagesos i les venien als molins d'oli. 

El 1914 van comprar un trull i van ser pioners en el tractament comercial d'olis i fruita seca. El 1920 van tenir la primera mquina esclofolladora d'ametlles de Catalunya. El gra se separava de la clofolla en una gran taula on Dolors Creus comandava i supervisava la feina que hi feien una gran quantitat de dones tot el dia. 

La Guerra Civil va arribar que ella ja era vdua. Amb dos dels seus quatre fills al front, ella duia l'empresa i la famlia amb esperit auster. Tot "pel b de la casa", deia, vivint amb illusi la continutat de la famlia i de l'empresa. 

El 1939 installa una extractora d'oli de pinyola i una refineria, i ella ven l'oli d'oliva produt al mol. 

Acabada la guerra, ajuda la segona generaci. Ella era el referent; una dona de carcter fort i emprenedor, que "predicava" l'harmonia. La seva illusi era veure crixer l'empresa familiar, que ms endavant s'internacionalitzaria amb la marca Borges. Actualment el grup Borges t trenta-sis empreses de capital familiar. 

Enllaos externs.

Institut Catal de les Dones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261165" title="I Congrs d'Histria del Pas Valenci" nonfiltered="2237" processed="2233" dbindex="102243">
El I Congrs d'Histria del Pas Valenci se celebr del 14 al 18 d'abril de 1971, organitzat pels departaments d'histria de les Facultats de Filosofia i Lletres, Dret, Medicina i Cincies Econmiques de la Universitat de Valncia, i fou una de les principals apostes cviques anteriors a la transici democrtica espanyola, ja que hom pretenia posar en marxa un procs de reflexi acadmica que ocups el buit poltic nacionalista.  

El president de la comissi organitzadora fou Juli San Valero Aparisi i com a vocals, Miquel Tarradell, Joan Regl i Campistol, Vicent Rossell i Ernest Lluch. El secretari general del Congrs fou Emili Giralt i Ravents, i hi participaren activament gent vinculada al Partit Socialista Valenci com Alfons Cuc o Sebasti Garcia Martnez. Hi participaren al voltant de 700 congressistes, entre ells Llus Vicent Aracil, Mrius Garcia Bonaf, Empar lvarez, Ricard Prez Casado, Josep Vicent Marqus i Gonzlez i Josep Llus Blasco i Estells.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261168" title="Mercedes Sabi Martnez" nonfiltered="2238" processed="2234" dbindex="102244">
Mercedes Sabi Martnez (Masquefa, 1885 - Barcelona, 1963) era la petita de tres germanes.La famlia es va traslladar a Barcelona, i en aquesta ciutat, la jove Mercedes es va casar amb Josep Basi.

A conseqncia de la Guerra Civil, es va quedar viuda amb dos fills petits. Llavors, va decidir muntar un modest taller de confecci al jard de casa seva, al carrer Sant Salvador, en el barri de Grcia, amb les poques mquines que va poder salvar de la fbrica del seu marit, destruda pocs anys abans en un bombardeig.

El primer crdit li va concedir la Banca Ross. Eren temps en qu les dones tenien poques oportunitats laborals i havien de lluitar molt per aconseguir-ne.
Fabricava mitjons i samarretes d alta qualitat, que comercialitzava als millors establiments del nostre pas, amb la ra social de Mercedes Sabi, Creaciones en gneros de punto. Van ser anys de molt esfor per les dificultats a obtenir primeres matries, pels talls d energia elctrica i per altres inconvenients de l poca de la postguerra, per va aconseguir arrencar el negoci i assentar uns fonaments molt slids, que permetrien que l empresa ben aviat es consolids.
Ms endavant, els seus fills es van incorporar al negoci familiar. En Josep, desprs de tornar de la lleva del biber, es va formar en l rea comercial. L Armand ho faria en enginyeria txtil; va dissenyar i llimar pea a pea una mquina de tricotar, i la seva aportaci de noves idees en dissenys i colorit en la confecci de peces de roba amb un alt nivell de qualitat, va permetre un notable creixement de l empresa.

El 1962 l empresa va aconseguir la llicncia de la marca Lacoste per fabricar i distribuir a Espanya i el 1986 va llanar la marca de moda de disseny Armand Basi.
Actualment l empresa t la seu a Badalona, compta amb ms de 500 persones treballant-hi i comercialitza els seus productes a botigues prpies, franqucies, botigues multimarca i grans magatzems a Espanya i l estranger.

Tres membres de la tercera generaci, Nria, Isabel i Josep, es troben plenament integrats en la gesti de l empresa, que va crear una mestressa de casa i artesana a partir de la prpia capacitat emprenedora buscant sempre l excellncia.

Mercedes Sabi va morir a Barcelona el 5 de setembre de 1963.

Enllaos externs.
Institut Catal de les Dones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261171" title="Perry Freshwater" nonfiltered="2239" processed="2235" dbindex="102245">


Perry Thomas Freshwater, nascut el 27 de juliol de 1973 a Wellington (Nova Zelanda), s un jugador de rugbi a XV angls. Ocupa la posici de pilar a l'USAP de Perpiny aix com a la selecci anglesa.

Carrera.
En club.
1996-2003 :  Leicester Tigers  ;
Des de 2003 :  USAP;

En equip nacional. 

El seu primer partit internacional va ser el 26 de novembre de 2005 amb la selecci anglesa contra la selecci de Samoa.

Palmars.
En club.
Campi d'Anglaterra : 1999, 2000, 2001, 2002;
Finalista del Campionat de Frana : 2004;
Vencedor de la Copa d'Europa : 2001, 2002 ;
Finalista : 1997;
Vencedor de la copa d'Anglaterra : 1997;
Vencedor del trofeu dels Campions : 2002 ;
Finalista : 2001;

En equip nacional.
(A dia al 18.08.07)
8 seleccions en equip d'Anglaterra des de 2005;
Seleccions per any : 1 el 2005, 3 el 2006, 4 el 2007;
Torneig de les Sis Nacions disputats : 2006, 2007;

Enllaos externs.
  Perfil a lequipe.fr;
  Estadstiques a itsrugby.fr;
  Foto a sporting-heroes.net;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261173" title="Tecla Sala Miralpeix" nonfiltered="2240" processed="2236" dbindex="102246">
Tecla Sala Miralpeix va nixer a Roda de Ter el 1886. Quan encara no havia fet els dos anys d edat, la seva mare va morir de part d una segona criatura, que no va sobreviure. El pare, propietari de diverses fbriques, la va deixar rfena als cinc anys. La Tecla va anar a viure amb el seu oncle i la seva tia i quan moriren va heretar una indstria, que personalment gestionaria, quan tenia vint-i-dos anys. 

Llavors ja s havia casat amb un altre important industrial catal, Joan Riera Sala. Ben aviat el matrimoni es va installar a Barcelona. Van tenir cinc criatures. Tecla Sala va adquirir el 1913 uns grans edificis industrials a l Hospitalet de Llobregat, on va ubicar-hi la fbrica de filatura de cot aprofitant el salt d aigua del Canal de la Infanta. 

A la mort del seu marit, el 1926, ser ella qui la dirigir. L any 1930 ja hi treballaven 1.200 persones. Dona de carcter, amb moltes aptituds empresarials i conviccions religioses, es preocupava per les condicions de vida del seu personal. A la fbrica hi havia infermeria, economat, servei de dutxes, escola amb biblioteca -on qui ho desitjava hi aprenia a llegir i escriure- i s hi feien classes de brodats.

Amb la Guerra Civil, Tecla Sala s exilia a Frana. La fbrica viu el procs general de collectivitzaci obrera. Quan torna, reprn el seu lideratge empresarial i social. Contribueix a restaurar l esglsia de Santa Eullia de Mrida, subvenciona obres de la Creu Roja, construeix una escola per a infants al barri Centre de l Hospitalet, i, el 1954, la ciutat la nomena .lla adoptiva de l Hospitalet del Llobregat, li atorga la medalla d or de la ciutat i li dedica un carrer.

El 1957 va fer donaci del terreny del camp de futbol i de 500.000 ptes. per construir un collegi, que avui duu el seu nom. Aquell mateix any va fer una visita al Vatic i va ser rebuda per Pius XII. Va fer beneficncia a Montserrat, donatius econmics a Premi de Mar finanant-ne les campanes de l esglsia i l Escola Professional de la vila; i a Roda de Ter va fer-se crrec de la reconstrucci de l esglsia i de l Escola-Llar Santa Tecla, on es preparava les noies per als treballs domstics dotant-les de formaci en administraci econmica i humana que els fos til per a la seva vida en famlia. Tamb va impulsar la creaci del moviment escolta de Catalunya, amb
mossn Antoni Batlle.

Tecla Sala va morir el 1973. La seva descendncia van traslladar-se a Manlleu.

Enllaos externs.
Institut Catal de les Dones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261176" title="Grups d'Acci i Reflexi Socialista" nonfiltered="2241" processed="2237" dbindex="102247">
Grups d'Acci i Reflexi Socialista (GARS) fou un grup creat el 1973 per Vicent Ventura i Beltran i Joan Josep Prez Benlloch, antics membres del Partit Socialista Valenci, i Mrius Garcia Bonaf, antic militant del PCE per vinculat al PSV. Pretenia ser el successor i ocupar el buit del PSV i es va moure ideolgicament dins el nacionalisme valenci. S'integraren en la Taula Democrtica del Pas Valenci. El 1974 aconseguiren aplegar un centenar de militants, i a finals d'any es constituren en partit poltic, adoptant el nom de Partit Socialista del Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261178" title="Dolors Fbrega Costa" nonfiltered="2242" processed="2238" dbindex="102248">
Dolors Fbrega Costa (Solsona, 1888 - 1964) .
La seva mare i el seu pare tenien cura de la porteria de l edifici dels Caputxins vells; d aqu li ve el sobrenom de  la Caputxina . Casada amb en Jaume Pujol de cal Sotaterra, junts primer feien de ramassadors, fins que van obrir una cansaladeria on installaren la primera cambra frigorfica que hi havia a Solsona.

Vdua ben aviat, va dedicar-se als negocis. Comprava i venia conills, gallines, pollastre i ous. I donava feina a les seves dues filles, els gendres i la famlia dels gendres tant a Solsona com a Barcelona, i tant als mercats com a les botigues.

Per Dolors Fbrega s coneguda sobretot perqu amb els diners que havia guanyat comprant i venent
aviram va fer construir petits habitatges molt justets, amb poques condicions per barats, que llogava a preus assequibles a la primera onada d immigraci andalusa que va arribar a Solsona els anys cinquanta.

Quan la poblaci immigrada ja resident a Solsona va millorar la seva situaci econmica, la Caputxina va fer construir uns nous habitatges que tenien una mica ms de qualitat, amb cuina independent i un lavabo compartit al final del passads de les cases. El barri es va conixer amb el nom de  la Caputxina .

Dolors Fbrega era una dona avesada a fer negocis. Si b perseguia personalment a qui li quedava a deure, tamb ajudava les persones que ho necessitaven.

Emprenedora fins al moll de l os, per Sant Jaume -el nom del seu marit- llogava una orquestra i feia celebrar la festa del barri. Alhora festejava el nombre de cases que havia fet construir sense que ning hi hagus pres mal. Feia sortir els gegants a crrec seu i organitzava un ball d envelat gratut.

La Dolors va ser tan popular que fins i tot se n havia arribat a fer mofa en les representacions teatrals de Solsona.

Enllaos externs.
Institut Catal de les Dones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261179" title="Convergncia Socialista del Pas Valenci" nonfiltered="2243" processed="2239" dbindex="102249">
Convergncia Socialista del Pas Valenci (CSPV) fou un grup poltic constitut a Valncia l'octubre de 1975 de la confluncia dels grups Socialistes Valencians Independents, Reconstrucci Socialista del Pas Valenci, Agrupament Socialista Valenci o el grup El Micalet, tots ells amb militants procedents del PSV i seguint un procs similar al que va fer Convergncia Socialista de Catalunya. Intent aplegar durant la transici el nacionalisme socialista valenci, per no aconseguiren aproximar als membres del PSPV. El 1976 arrib a tenir 400 afiliats. En l'Assemblea d'Almssera de 6 de juny de 1976 convergir amb els antics membres del GARS per a refundar el PSPV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261180" title="Oce de Tetis" nonfiltered="2244" processed="2240" dbindex="102250">

L'oce de Tetis va ser un oce que va obrir-se d'est a oest entre el Lopingi i el Jurssic mitj. Va durar fins ben entrat el Mioc i el mar Mediterrani s un dels seus vestigis. Durant el Mesozoic va separar Gondwana al sud i Laursia al nord. El lmit occidental d'aquest oce era les actuals Europa meridional i frica septentrional.

Evoluci.
Fa entre 65 i 55 milions d'anys, un fragment de Gondwana es va separar per formar la placa tectnica que acabaria esdevenint l'ndia. Aquest fragment, desprs de derivar, acabar collidint amb Eursia, tancant la major part de l'oce de Tetis.

A ms del Mediterrani, altres vestigis de l'oce de Tetis sn la mar Cspia, la mar d'Aral o el mar Negre.

Vegeu tamb.
 Panthalassa;
 Paleotetis;
 Pangea;
 Alps;
 Himlaia;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261181" title="Dolors Sala Viv" nonfiltered="2245" processed="2241" dbindex="102251">
Dolors Sala Viv (Sant Sadurn d'Anoia, 1889 - 1978) era filla i nta d especialistes en vins tranquils de l antiga Casa Sala, primera marca exportadora de vins de Sant Sadurn d Anoia. La Dolors tenia amplis coneixements d enologia. Va ser una enloga "avant la lettre". Tenia tan ben identicats els productes de la vinya de Sant Sadurn, Subirats i Mediona, que els distingia en les cates a cegues.

Es va casar el 1914 amb en Pere Ferrer Bosch, fill petit dels Ferrer de la Freixeneda (Alt Peneds) conegut amb el renom de Freixenet, fundant l empresa de vins escumosos que prendria aquest sobrenom. La Dolors Sala era qui dirigia la part tcnica de l elaboraci del cava mentre el seu marit viatjava arreu del mn comercialitzant el producte i posant els fonaments de la marca que avui s la nmero 9 del Ranking Mundial de la Viticultura de qualitat.

Junts van iniciar l elaboraci del cava escums seguint el mtode de la regi francesa de la Champagne, que emprava des de feia dos segles. A la bodega, els encarregats reconeixien el seu talent per a la degustaci de vinc i tamb per aconseguir els millors assemblatges, i en particular els de tipus bruts i bruts natures reserva; ella va ser la primer cavista a treure al mercat un elaborat d aquest tipus brut reserva en l anyada 1930.

El 1935 el seu cava ja era conegut a Nova Jersei. Actualment s la primera empresa vitivincola d Espanya, que destaca en l elaboraci de vins tranquils. I s l nic grup de l Estat situat entre els deu primers del mn.

Dolors Sala era una dona amb visi de futur. Plantejava el desenvolupament de l empresa a llarg termini, alhora que assentava la producci sobre bases slides i dirigia la .rma amb m ferma i idees innovadores. De creences cristianes, la movia l afany d aconseguir l excellencia en la feina.

Desprs de quedar viuda i perdre el seu fill gran durant la Guerra Civil espanyola, es va dedicar en cos i nima a l empresa de la qual va ser la presidenta fins el dia de la seva mort. Poc temps abans va ser nomenada Enloga d honor per la Associaci d Enlegs Catalans.En memria seva, els que la succeren varen crear un cava nature de reserva, elaborat amb les seves vinyes de Mediona, que du per nom  Cuve D.S.  (Dolors Sala).

Enllaos externs.
Institut Catal de les Dones;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261182" title="Socialistes Valencians Independents" nonfiltered="2246" processed="2242" dbindex="102252">
Socialistes Valencians Independents (SVI) fou un grupuscle poltic valenci sorgit de les cendres del Partit Socialista Valenci vers el 1971. El formaven un total de 13 persones, entre elles Ernest Lluch, Ricard Prez Casado, Miquel ngel Fabra, Miquel Soler, Enric Sol, Eladi Arnalte, Vicent Garcs Ramn, Alfons Cuc i Joan Francesc Mira. El 1975 s'integraren en Convergncia Socialista del Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261184" title="Reconstrucci Socialista del Pas Valenci" nonfiltered="2247" processed="2243" dbindex="102253">
Reconstrucci Socialista del Pas Valenci (RSPV) fou un grupuscle poltic valenci format cap el 1971 per antics militants del Partit Socialista Valenci, per tamb vinculats a la Uni Sindical Obrera (USO), a l'HOAC, les Joventuts Obreres Catliques i Cristians pel Socialisme. No va tenir ms d'una dotzena de militants, principalment el sacerdot Jos Corell, Joan Olmos Llorens, Josep Sanchis, Vicent Campos Oltra i altres. El 1975 es va integrar en Convergncia Socialista del Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261186" title="Estret de Turgai" nonfiltered="2248" processed="2244" dbindex="102254">
L'estret de Turgai (o mar de Turgai) va ser una gran massa d'aigua salada poc profunda (un mar epicontinental) del Mesozoic i Cenozoic. S'estenia al nord de la mar Cspia actual fins la regi paleortica, i va existir entre el Jurssic mitj i l'Oligoc (fa 160-29 milions d'anys).

L'estret de Turgai no va ser totalment continu durant tota la seva existncia, tot i que era un element predominant dins la seva regi. Fragmentava l'Europa meridional i l'sia sud-occidental en un gran nombre de grans illes, i separava sia d'Europa.

L'estret de Turgai deu el seu nom a la regi de Turgai, al Kazakhstan.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261187" title="El Micalet" nonfiltered="2249" processed="2245" dbindex="102255">
El Micalet fou un grup poltic valenci fundat els anys 1970 per Enric Trrega Andrs, antic militant del Front Marxista Valenci, amb Frederic Jordn, Emili Mira, Carles Tonda, Joan Senent i Rafael Sena. Alguns d'ells procedien del Partit Socialista Valenci i el 1975 es van unir a Convergncia Socialista del Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261192" title="Mar epicontinental" nonfiltered="2250" processed="2246" dbindex="102256">
Un mar epicontinental s una massa d'aigua salada amb una gran extensi per poca profunditat que s'estn sobre part d'un continent.

Els mars epicontinentals se solen associar amb les ingressions marines de principis del Cenozoic o altres eres. Poden ser clids o freds; de fet, n'hi hagu uns quants a finals de l'ltima edat glacial, quan l'augment del nivell del mar super la velocitat de l'ajustament postglacial en algunes zones. Exemples actuals de mars epicontinentals sn el Golf Prsic, el mar del Nord o la badia de Hudson.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261196" title="Les Comes" nonfiltered="2251" processed="2247" dbindex="102257">


 el Camp de les Comes, nucli de poblaci del municipi de Sant Juli de Ramis, al Girons;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi d'Amposta, al Montsi;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Sant Feliu de Guxols, al Baix Empord;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Sils, a la Selva;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Torrefarrera, al Segri;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Vallcebre, al Bergued;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261199" title="Comes (desambiguaci)" nonfiltered="2252" processed="2248" dbindex="102258">

Histria:;
Comes, ttol rom que donaria lloc posteriorment als comtes.

Biografies:;
Andreas Comes, metge de l'antiga Grcia.
Joan Comes Sacrarii, funcionari i jurista de Teodosi II.
Josep Comes, militar catal durant la guerra de Successi.
Josep Comes i Busquets, pintor catal (n. 1924).
Marcell Comes, escriptor bizant.
Melcior Comes i Cladera, escriptor mallorqu (n. 1980).

Geografia:;
Refugi de Comes de Rubi, refugi de muntanya al municipi de Soriguera, al Pallars Sobir.
Dolmen de les Comes Llobes dels Pils, dolmen al municipi de Rabs, a l'Alt Empord.
Les Comes:
 el Camp de les Comes, nucli de poblaci del municipi de Sant Juli de Ramis, al Girons;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi d'Amposta, al Montsi;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Castellbell i el Vilar, al Bages;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Sant Feliu de Guxols, al Baix Empord;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Sils, a la Selva;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Torrefarrera, al Segri;
 les Comes, nucli de poblaci del municipi de Vallcebre, al Bergued;
 Can Comes (Montorns del Valls);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261200" title="Campionat del Mn de Clubs de Futsal de l'AMF" nonfiltered="2253" processed="2249" dbindex="102259">
El Campionat del Mn de Clubs de Futsal de l'AMF s la mxima competici de clubs a nivell mundials de futbol sala organitzada per l'Associaci Mundial de Futsal (AMF).

Entre 1986 i 1999 la competici fou organtizada per la FIFUSA, organitzaci predecessora de les actuals UEFS i AMF. S'ha disputat de forma intermitent.

 Historial .


Vegeu tamb.
Associaci Mundial de Futsal;

Enllaos externs.
 Associaci Mundial de Futsal;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261214" title="Casa Planells" nonfiltered="2254" processed="2250" dbindex="102260">
La Casa Planells, s un edifici que es troba situat al nmero 332 de l'avinguda Diagonal a Barcelona. 

Projectada per l'arquitecte Josep Maria Jujol l'any 1924 per encrrec del contractista Evel Planells, amb el qual ja havia tingut relaci per la construcci d'altres edificis. 

Encara que est enclavada dintre del modernisme catal, no deixa de ser un anacronisme ja que l'arquitecte Jujol, segons Llus Permanyer anava "per lliure i costa situar-lo". 

L'edifici fa xamfr entre la Diagonal i el carrer Siclia i amb un solar molt petit, l'arquitecte va aconseguir una bona resoluci a fora de les corbes i sense grans parenceries decoratius a la faana. 


A l'interior destaca el disseny de l'escala i la seva barana de ferro forjat. Alguns autors com Sol-Morales i Carlos Flores, ho relacionen amb el moviment expressionista alemany, per exemple amb Erich Mendelsohn. 
Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261215" title="Friedrich Anton Wilhelm Miquel" nonfiltered="2255" processed="2251" dbindex="102261">

Friedrich Anton Wilhelm Miquel  (Neuenhaus, 24 d'octubre del 1811   Utrecht, 23 de gener del 1871) va ser un botnic holands.

Actualment, en botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Miq..

 Biografia .
Es doctor en medicina a la universitat de Groningen el 1833, i durant . Dirig els jardins botnics de Rotterdam (1835 1846), Amsterdam (1846 1859) i Utrecht (1859 1871). Al 1846 comen a treballar com a professor de botnica a la universitat d'Amsterdam, d'on el 1859 pass a la universitat d'Utrecht, i gestion el Rijksherbarium de Leiden a partir del 1862.

Es dedic a la taxonomia vegetal, especialment de les colnies holandeses de l'poca. Malgrat que mai no viatj a ultramar, acumul una gran collecci de flora australiana i de les ndies Holandeses Orientals grcies a un extens seguit de corresponsals. Fou autor de les descripcions d'un gran nombre de famlies de plantes australianes i indonsies, incloent-hi Casuarinaceae, Myrtaceae, Piperaceae i Polygonaceae, amb 7000 noms nous.

 Obres .

 Genera Cactearum Rotterdam, 1839 ;
 Monographia Cycadearum Utrecht, 1842;
 Systema Piperacearum Rotterdam,1843-1844;
 Illustrationes Piperacearum Bonn, 1847;
 Cycadeae quaedam Americanae, partim novae Amsterdam, 1851;
 Flora Indiae batavae Amsterdam, 1855-1859;
 De Palmis Archipelagi Indici observationes novae Amsterdam, 1868;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261222" title="Batalla de Stallupnen" nonfiltered="2256" processed="2252" dbindex="102262">

La batalla de Stallupnen fou la primera batalla lliurada al front oriental de la Primera Guerra Mundial, que tingu lloc el 17 d'agost de 1914 entre el I exrcit rus sota el comandament de Paul von Rennenkampf i el 1r cos del VIII exrcit alemany, sota el comandament de Hermann von Franois.

Situaci inicial.
A mitjan el mes d'agost de 1914, molt poc desprs de desencadenar-se les hostilitats entre Rssia i Alemanya, l'exrcit rus havia iniciat la invasi dels territoris alemanys de la Prssia Oriental. El pla rus consistia en una penetraci pel nord-est del I exrcit de Paul von Rennenkampf, amb l'objectiu de capturar la ciutat alemanya de Knigsberg i finalment enllaar, en un moviment de pina, amb el II exrcit sota el comandament d'Aleksandr Samsnov, que havia de penetrar pel sud-oest. Aix suposaria l'ocupaci completa de tot el territori prussi oriental, escurant notablement el front en benefici de Rssia, que veuria alleugerida qualsevol possible pressi de les potncies centrals cap a Polnia i Varsvia.

Tal com preveia el pla Schlieffen, els alemanys van iniciar la guerra establint a l'est nicament un feble cord defensiu, ja que la major part de les tropes alemanyes havien estat desplegades al front occidental, amb la intenci de derrotar rpidament als exrcits francesos, per a desprs encaminar-se cap al front oriental i acabar amb els exrcits russos. No obstant aix, el general Hermann von Franois, comandant en cap del 1r cos d'eExrcit, pertanyent al VIII exrcit alemany, estava convenut que les seves tropes, amb un millor entrenament i ms ben equipades que les tropes russes, es trobaven en una situaci idnia per alentir, o fins i tot paralitzar definitivament, l'aven de les tropes russes de Rennenkampf.

Desenvolupament.
Aix, el 17 d'agost, von Franois es va enfrontar als russos malgrat que aix contravenia les instruccions que havia rebut del seu superior, el comandant en cap del VIII Exrcit alemany, Maximilian von Prittwitz; instruccions que consistien a iniciar la retirada ms enll del Vstula si els russos exercien pressi sobre el seu front de batalla. Quan Prittwitz va tenir coneixement que von Franois havia entaulat combat amb les tropes russes, li va enviar un emissari per ordenar-li trencar el contacte amb Rennenkampf i procedir a la retirada cap a altres posicions a la rereguarda alemanya. En aquell moment, les tropes de von Franois estaven massa compromeses en la lluita com per efectuar una retirada sense crrer el risc que aix es tradus en una desbandada general i, de tota manera, von Franois tampoc no tenia la ms mnima intenci de respectar les ordres rebudes.

Quan encara el resultat de la batalla era incert, von Franois, amb l'estil agressiu que li era caracterstic, va llanar una ofensiva de gran envergadura en tota la lnia de batalla, que aconsegu trencar les lnies russes i infligir-los una greu derrota, amb unes 5.000 baixes i 3.000 presoners. Mentre les tropes russes retrocedien cap a l'altre costat de la frontera per reorganitzar-se, von Franois va obeir finalment les ordres de Prittwitz i es va retirar uns 20 quilmetres cap a l'oest, prenent posicions als voltants de Gumbinnen, on poc desprs es produiria la batalla de Gumbinnen.

Referncies.
 Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
 Batalla de Stallupnen a FirstWorldWar.com. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261227" title="Thomas Anis" nonfiltered="2257" processed="2253" dbindex="102263">


Thomas Anis s un jugador de rugbi a XV nascut a Perpiny el 27 de mar de 1986, que ocupa la posici de centre. Forma part de la Uni Esportiva Arlequins de Perpiny.

Carrera esportiva.
Club.
USAP ;

Equips nacionals. 
 Internacional amb la selecci de Frana sub21 la temporada 2005-2006 (contra l'equip d'Irlanda A);
 Internacional de rugbi a 7 la temporada 2005-2006. Participaci en els tornejos de Dubai i George.

Enllaos externs.
  Fitxa del jugador a l'USAP;
  Estadstiques a itsrugby.fr;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261230" title="Campionat del Mn d'hoquei patins femen 2002" nonfiltered="2258" processed="2254" dbindex="102264">


Entre el 6 i el 12 d'octubre de 2002 es disput a Paos de Ferreira (Portugal) el 6 Campionat del Mn d'hoquei patins femen. 

Participants.



Fase Regular.
Els horaris corresponen a l'hora de Portugal (zona horria: UTC+1), als Pasos Catalans sn 1 hora ms.
Llegenda.
En les taules segents:


Grup A.











Grup B.











Grup C.











Grup D.











Fase Final.



Del nov al setz lloc.









Quarts de final.









Del tretz al setz lloc.





Del nov al dotz lloc.





Del cinqu al vuit lloc.





Semifinals.





Quinz i setz lloc.



Tretz i catorz lloc.



Onz i dotz lloc.



Nov i des lloc.



Set i vuit lloc.



Cinqu i sis lloc.



Tercer i quart lloc.



Final.







Classificaci final.



Enllaos externs.
 Fotos i resultats del Campionat;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261235" title="Filtre passaalt" nonfiltered="2259" processed="2255" dbindex="102265">

Un Filtre passaalt s un filtre electrnic que permet el pas de les altes freqncies amb poques dificultats o fins i tot amplificant el senyal (en els filtres actius, per que atenua, s a dir, redueix l'amplitud, dels senyals de freqncies ms baixes que la freqncia de tall, definida pel dissenyador. El filtre passaalt t la funci contrria del filtre passabaix, i la combinaci dels dos filtres esmentats dna com a resultat un filtre passabanda. 

Filtre passaalt de primer orde.

El filtre passaalt passiu ms simple consisteix en un condensador en srie a la senyal d'entrada i amb una resistncia en parallel a l'entrada d'aquesta senyal, tal i com es mostra a la figura. 
Si s'estudia el circuit (amb components ideals) per a freqncies molt baixes que tendeixen a la continua, veiem que el condensador es comporta com un circuit obert, per tant no deixar passar el corrent a la resistncia, i la diferncia de tensi ser zero. Per a freqncies molt altes, idealment infinita, el condensador es comportar com un curtcircuit, com si no estigus, per tant la caiguda de tensi en la resistncia ser la mateixa que la tensi d'entrada, el que significa que deixa passar tot el senyal.
La funci de transferncia del filtre s:



El producte de la resistncia i el condensador (RC) s la constant de temps, el recproc del qual s la freqncia de ressonncia, on el mdul de la resposta en freqncia baixa 3 dB respecte el ventall de freqncies que passen:



On f es mesura en hertzs,   en segons, R en Ohms i C en Farads.


El circuit produeix un desfasatge en el senyal, tal i com es pot veure a la figura. Aquest, depn de la freqncia f del senyal:




Filtre passaalt sense atenuaci total.
Aquest filtre consisteix en substituir el condensador anterior per un sistema d'un condensador i una resistncia en parallel.
En aquest cas, la funci de transferncia queda:



Funci de transferncia bipolar.

Quan estem treballant amb filtres passaalt de segon orde s til treballar amb la funci de transferncia bipolar segent:



On:

  s el factor d'amortiment.

 0 s la freqncia de tall (rad/s).

Que s la funci de transferncia dels passaalt de segon orde.

Aplicacions.
Una possible aplicaci del filtre pot ser la de redirigir les altes freqncies cap a un altaveu de sons aguts en sistemes de so, per a que els sons greus (amb freqncies baixes) no afectin la qualitat del senyal. Utilitzant un filtre passabaix s pot redirigir aquest so greu cap a altaveus preparats per a reproduir aquesta mena de sons.
 
Els filtres passaalt i passabaix s'utilitzen en el processat digital d'imatges per a dur a terme transformacions en l'espai de freqncies.

La majoria de filtres passaalt no tenen guany en corrent continu. Per aix un filtre passaalt amb una molt baixa freqncia de tall poden ser usats per bloquejar la constant continua no desitjada d'un senyal, mentre permet el pas a la resta de senyals.

Vegeu tamb.
 Filtre passiu.
 Filtre actiu.
 Filtre bandaeliminada.
 Filtre passabaix.
 Filtre passabanda.

Enllaos externs.
 Filtre passaalt ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261246" title="Bar (desambiguaci)" nonfiltered="2260" processed="2256" dbindex="102266">

Fsica.
Bar, tipus d'unitat de pressi.
Geografia.
El comtat i des del 1354 el ducat de Bar: un antic feu de Frana;
Bar: poble del municipi del Pont de Bar, a l'Alt Urgell.
Bar: riu de Frana.
Economia.
Bar: paraula anglesa adoptada al catal, per anomenar l'establiment comercial on se serveixen i consumeixen begudes alcohliques i tamb aperitius.
Personatges.
Teobald de Bar: prncep-bisbe del principat de Lieja de 1303 a 1312;
Violant de Bar: reina consort de la Corona d'Arag.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261257" title="Copa Intercontinental de futbol sala" nonfiltered="2261" processed="2257" dbindex="102267">
La Copa Intercontinental de futbol sala s una competici internacional per a clubs de futbol sala que enfronta els millor classificats dels respectius campionats continentals.

El campionat es disputa cada any des de l'edici de 1997, a Porto Alegre. No fou per fins l'edici del 2004 que la competici fou reconeguda per la FIFA i comen a organitzar el torneig.

 Historial .
 No organitzats per la FIFA .


 Organitzats per la FIFA .


 Enllaos externs .
FIFA.com;
2006 RSSSF;
2005 RSSSF;
2004 RSSSF;
Futsalhellas;

Categoria :Competicions de futbol sala mundials





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261269" title="Bar (comer)" nonfiltered="2262" processed="2258" dbindex="102268">

Un bar (de l'angls barra), s un establiment comercial on se serveixen begudes alcohliques i aperitius, generalment pel seu consum immediat en el mateix establiment en un servei de barra.

Estructura.
L'element caracterstic d'un bar s aquell que li dna nom, la barra, o mostrador, que s un petit mur que arriba aproximadament a l'alada del pit sobre el que descansa una taula allargada on se serveixen les begudes per als clients.

La barra divideix el local en dues parts: per una banda, la zona pblica, on resten els clients, junt a la barra, de peu o asseguts en tamborets alts. Rere la barra, la zona privada, on roman la persona encarregada de servir la consumici, conegut com a cambrer o barman (en locals ms distingits). En aquesta banda de la barra, hi ha diversos mobles, aparells i utensilis necessaris per a donar el servei, entre els que hi ha habitualment la caixa enregistradora, un o ms frigorfics per emmagatzemar les begudes, estanteries per collocar les ampolles de licor i els gots, gerres i altres recipients on se serveixi la beguda o els aperitius, la cafetera, la pica, etc.

Importncia socials dels bars.
Els bars sn un fenomen social popular que ha marcat els costums i la cultura de nombroses generacions. Tradicionalment, els bars sn llocs de trobada i reuni informal, freqentats a diari generalment per pblic mascul.

Malgrat aquesta demostrada importncia social, hi ha qui considera els bars com un lloc poc recomanable, ja que sembla fomentar el consum de begudes alcohliques, tabac i fins i tot addicci al joc, i per tant pot ser la responsable de la proliferaci de les esmentades addiccions.

Diferncies amb altres establiments.
Existeixen tamb altres tipus de negocis similars, encara que en ocasions un mateix establiment pot compartir caracterstiques amb els altres:
 La cafeteria, o simplement caf, que rep generalment un public ms variat, a vegades diversos membres d'una famlia. Disposa de taules amb cadires per a que els clients puguin romandre-hi durant ms temps. ;

 El pub, s un establiment que obre de nit i ven preferentment begudes alcohliques.

 El restaurant, s un establiment amb taules on se serveixen menjars de forma que els clients puguin seure tranquillament per a consumir-les.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261284" title="Pleioblastus pygmaeus" nonfiltered="2263" processed="2259" dbindex="102269">


La Pleioblastus pygmaeus s una espcie de bamb, del gnere Pleioblastus de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Antigament s'havien classificat en altres gneres, pel que encara hi ha qui els anomena Arundinaria pygmaea ((Miq.)Asch.&Graebn.) o Sasa pygmaea ((Miq.)Rehder.).

s una planta asitica, que creix especialment al Jap (on se l'anomena Ke-oroshima-chiku), per que es cultiva a fora altres llocs.

 Descripci .
El Pleioblastus pygmaeus un bamb que t una alada mitjana de 25 centmetres, per que pot assolir els noranta. Les flors son hermafrodites i pollinitzades pel vent; floreix amb intervals de molts anys i, quan ho fa, la planta queda molt afeblida. s de caracterstiques expansives, i costa fora d'eradicar; per aquesta ra se l'empra per prevenir l'erosi en terrenys en pendent. Es pot segar una o dues vegades a l'any.

Arriba a suportar els 25 graus sota zero.

 Enllaos .
 Descripci i cultiu ;
 Cultiu ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261287" title="Distribuci de probabilitat" nonfiltered="2264" processed="2260" dbindex="102270">



En matemtiques i estadstica per a una variable aleatoria  la funci de distribuci de probabilitat  assigna a un succs definit sobre  una probabilitat.

Llavors la probabilitat  s:

;

Per a simplificar la notaci, quan no hi ha lloc a confusi s'omet el subndex , i s'escriu simplement 

Una funci de distribuci ha de complir 3 condicions:
  i ;
 s continua per la dreta;
 s montona no decreixent;

Les distribucions de probabilitat s utilitzen molt per fer estudis estadstics de diferents tipus i treure conclusions generals. Per entendre qu s una distribuci de probabilitat, aix com el significat dels parmetres associats, s necessari comenar definint una srie de conceptes previs.

Seguint un ordre lgic, partirem de la idea d experiment aleatori, que s una experincia en la qual no coneixem el resultat exacte que sortir, per si tots els resultats possibles. Els exemples tpics de llanament d una moneda a l aire, extreure una carta d un joc, fer una travessa, etc. sn casos clssics d experiments aleatoris.

Doncs b, si consideram tots els resultats elementals d un possible experiment aleatori, definirem variable aleatria, com aquella funci que assigna un valor numric a cadascun d aquests resultats. El motiu s que aix fa molt ms cmode el tractament posterior de la informaci i l anlisi dels resultats. 

Per exemple, en el succs "llanar una moneda a l aire", hi ha dos possibles resultats: cara o creu. Una variable aleatria en aquest cas, seria una funci que assigns un 1 a treure cara i un 0 a treure creu.

Com que cada resultat elemental d un experiment aleatori t una probabilitat d ocrrer, podrien crear una funci que assigns a cada valor d una variable aleatria, la seva probabilitat. Aquesta funci s anomena funci de probabilitat.

Una vegada definida la funci de probabilitat associada a un experiment aleatori, tindrem un conjunt de valors de probabilitat que en realitat s el conjunt imatge d aquesta funci. Aquest conjunt s el que s anomena distribuci de probabilitat. Moltes vegades, fent un abs del llenguatge, parlem indistintament de funci de probabilitat i de distribuci de probabilitat.

Una distribuci de probabilitat t associada una funci de distribuci, que representa la probabilitat d obtenir un valor menor o igual que un altre previament fixat, i que podem calcular utilitzant la frmula:

;

a on les p(xi) representen les probabilitats d obtenir un valor xi menor o igual a X.

Parmetres de les distribucions probabilistiques.
Les distribucions de probabilitat tenen associat uns parmetres, que serveixen per a descriure de com es distribueixen els elements. Els parmetres estadstics ms usuals sn:

La mitjana.

;

ssent "pi" les probabilitats associades als valors "xi"

La varincia.


;

La desviaci tpica.

;

Tipus de distribucions de probabilitat.
La distribuci binomial.


Es tracta d una distribuci de probabilitat, en la qual noms existeixen dos valors possibles de la variable aleatria, que s diuen xit i fracs. A la probabilitat associada a cadascun d ells se la designa per "p" i "q" respectivament. Si "n" s el nombre de vegades que es repeteix l experiment aleatori, una distribuci binomial es representa genricament per: B(n,p).

Pel que fa al clcul de probabilitats dins aquesta distribuci, ens interessa saber la probabilitat d obtenir k xits quan per a n successos. Aquesta probabilitat v donada per la frmula segent:

;

Existeixen totes formes taules de la distribuci binomial, que ens donen directament els resultats numrics d aquesta frmula per a valors concrets de "n", "k" i "p".

La distribuci normal.


Es tracta d una distribuci de probabilitat que serveix per a representar multitud de fenmens de tipus sociolgic i cientfic. Es caracteritza per la seva mitjana " " i per la desviaci tpica " ", de tal manera que representarem genricament una  per: N( , ).

Per al clcul de probabilitats dins el marc de la distribuci normal, s utilitza la funci densitat, coneguda com Campana de Gauss. Aquesta funci t la particularitat que les rees sota la corba representen valors de probabilitat, i que per tant calcular probabilitats en aquest cas s calcular rees (clcul d integrals definides). 

De totes formes, per a la distribuci normal estndar N(0,1) existeix una taula amb els valors de la probabilitat ja calculats. Aquesta taula ens proporciona directament la probabilitat per a valors de la variable aleatria z K, ssent "K" un valor donat.

Quan el valor de probabilitat que busquem no s z K, sin altres valors, o valors compresos entre altres dos, s ha de mirar a partir del dibuix quina s l rea concreta a calcular i reduir el seu clcul a un que figuri a la taula.

En el cas que la pregunta que ens plantegem sigui sobre el clcul de probabilitats dins el marc d una distibuci normal que no sigui la estndar, sin una altra N( , ), llavors per poder fer els clculs i utilitzar la taula de la N(0,1), hem de fer prviament el que es diu "tipificar la variable", que consisteix en fer el canvi mostrat per la frmula segent:

;

a on x representa la variable aleatria en la distribuci normal no estndar, i z s la variable ja tipificada.

Ajust d una distribuci binomial per una normal.
En molts casos prctics, per calcular valors de probabilitat que responen a una distribuci binomial B(n,p), pot ser interessant fer-ho realitzant un ajust per una distribuci normal del tipus N( , 2), ssent la mitjana d aquesta normal el producte np, i la varincia el producte npq. Aix simplifica molt els clculs de probabilitats, i evita l s de la frmula de la distribuci binomial.

Si tenim en compte que la distribuci binomial s discreta (amb un nombre finit de valors de la variable aleatria associada), i que qualsevol distribuci normal s contnua (amb infinits valors de la variable aleatria), per poder fer l ajust anterior i que tenguin sentit els resultats, es requereix que el nombre de valors de la variable associada a la distribuci binomial de partida sigui prou elevat. Aquest cas es produeix quan els productes np i nq sn majors o igual a 5.

En aquest cas, doncs, es fa l ajust segent:

                                 ;

i aix podem fer els clculs de probabilitat dins l ambit d una distribuci normal, caracteritzada per una mitjana  i una varincia 

Referncies.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261291" title="Messier 14" nonfiltered="2265" processed="2261" dbindex="102271">


Messier 14 (M14 o NGC 6402) s un cmul globular situat en la constellaci de Serpentari. Va Ser descobert per Charles Messier en 1764. 

A una distncia d'uns 30.000 anys llum, M14 cont unes 100.000 estrelles. Amb una magnitud de 7.6, pot observar-se fcilment amb binoculars. Amb telescopis de grandria mitja es poden veure algunes de les seves estrelles individuals, la ms brillant de les quals s de magnitud 14. 

La lluminositat total de M14 s de l'ordre de 400.000 vegades la del Sol, el que es correspon amb una magnitud absoluta de -9.12. La forma del cmul s clarament allargada. M14 amida uns 100 anys llum d'un extrem a un altre. 

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a la 9.55, la seva magnitud en banda V (filtre verd) s igual a la 8.32; el seu tipus espectral s F4: fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont. 

De la seva velocitat radial, -111.1 km/s, es dedueix que s'aproxima a la Terra a uns 399 960 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Lctia, a ms de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. 

Hi ha 90 estrelles variables conegudes en M14, la majoria del tipus W. Virginis fora comuns en els cmuls globulars. En 1938 va aparixer una nova en aquest cmul, encara que no va ser descoberta fins que es van revelar plaques fotogrfiques de l'poca en 1964. Es calcula que la nova va arribar la seva lluentor mxima de magnitud +9.2, ms de 5 vegades ms brillant que qualsevol altra estrella "normal" en el cmul. 

Cont tamb algunes variables de llarg perode; noms les ms brillants sn assequibles per als afeccionats a condici d'utilitzar una cmera CCD per a capturar-les. 

A uns 3 al sud-oest de M14 es troba el feble cmul globular NGC 6366. 


Enllaos externs. 
Dades astrnimques SIMBAD ;
 SEDS Pgines sobre M14 ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261292" title="Livio Isotti" nonfiltered="2266" processed="2262" dbindex="102272">

Livio Isotti (Pesaro, 29 de juny de 1927 - Hamilton, Canad, 19 de setembre de 1999) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1950 i 1955. 

Destac com a gregari de Fiorenzo Magni, aconseguint 9 victries, entre les que destaca  una etapa del Tour de Frana.

Palmars.
1949;
 1r al Giro de Puglia i Lucania i vencedor de 2 etapes;
1950;
 1r al Giro de Romanya;
1952;
 1r al Gran Premi Ceramisti - Ponzano Magra;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Castella;
1953;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Siclia;
1954;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Siclia;

Resultats al Giro d'Itlia.
1952. 20 de la classificaci general;
1953. 40 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 42 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Livio Isotti ;
Palmars de Livio Isotti ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261294" title="Phyllostachys bambusoides" nonfiltered="2267" processed="2263" dbindex="102273">

El Phyllostachys bambusoides s un bamb de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Originari de la Xina i la ndia, fou introdut al Jap en temps remots. En aquest pas s el bamb ms cultivat per la seva fusta, molt resistent i elstica, que s'utilitza en l'artesania. Els brots tendres sn molt apreciats en la gastronomia. Les seves fulles s'usen com a antipirtic.

 Caracterstiques .
Se'l coneix com a Madake (en japons), Bamb gegant o Bamb japons de fusta. s el bamb ms fort d'entre els de clima temperat. Pot assolir els 25 metres d'alada, encara que de mitjana noms en fa quinze, i el seu gruix varia entre els 10 i 15 centmetres. Creix molt dret, i no es vincla en direcci al sol. Suporta una temperatura extrema de -15C. De tipus perenne, les seves flors sn hermafrodites i s pollinitzat pel vent. Floreix rarament, i la producci de llavors deixa la planta molt afeblida.

 Vegeu tamb .
N'hi diverses varietats:

 Phyllostachys bambusoides "Castillonis";
 Phyllostachys bambusoides "Castillonis inversa";
 Phyllostachys bambusoides "Holocrysa";
 Phyllostachys bambusoides "Subvariegata";
 Phyllostachys bambusoides "Tankate";

 Enllaos .

 Descripci i usos ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261295" title="Stanislas Bober" nonfiltered="2268" processed="2264" dbindex="102274">

Stanislas Bober (Nanterre, 12 de mar de 1930 - 8 de juliol de 1975) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1952 i 1961. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 3 victries, sent la ms important una etapa al Tour de Frana de 1953.

Palmars.
1952;
 1r a la Pars-Bourges;
1953;
 1r al Circuit de l'Indre;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1953. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1954. 51 de la classificaci general;
1955. Abandona (6a etapa);
1956. Abandona (14a etapa);
1957. Abandona (16a etapa);
1958. 73 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Stanislas Bober ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261299" title="Ia Orana Maria" nonfiltered="2269" processed="2265" dbindex="102275">


Ia Orana Maria (ttol original, en tahiti normalitzat  Ia ora na Maria), Ave Maria, s un quadre de Paul Gauguin fet el 1891 durant la seva primera estada a Tahit. Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York. Es coneix per la referncia nm. 428 del catleg de Wildenstein.

Representa l'escena de l'Anunciaci amb els motius traslladats a Tahit. El ttol, destacat en majscules en un requadre groc ( A ORANA MAR A), fa referncia a la salutaci de l'ngel Gabriel a la Verge Maria.  Ia ora na s una salutaci habitual en tahiti, i  Ia ora na Maria s la pregria de l'Avemaria. Ara b, la presncia del Nen Jess podria ser una evocaci de l'Adoraci dels pastors.

Gauguin ho descriu d'aquesta forma:
Un ngel d'ales grogues indica a dues dones tahitianes a Maria i Jess, tahitians tamb. Nus vestits amb pareo, espcie de cotonada amb flors que es lliga com es vol a la cintura. Fons de muntanya molt obaga i arbres en flors. Cam violeta fosc i primer pla verd maragda; a l'esquerra uns pltans. N'estic bastant satisfet.

Els habitants del districte de Mataeia, on s'havia installat Gauguin, eren catlics mentre que a la resta de l'illa eren majoritriament protestants. Gauguin s'havia interessat pel sincretisme entre la religi tradicional i la cristiana, i ho representa a la seva forma. Dues dones tahitianes en actitud d'oraci observen a Maria i el Nen Jess coronats amb aurola. Darrera, un ngel amb ales. La figura de Maria destaca per ser ms gran i de color vermell. Els peus grans i els rostres amb trets molt marcats, ressalta el primitivisme de les figures. El paisatge s exuberant i ric en color. La presncia dels fruits extics en primer pla sn ms una ofrena pagana que cristiana. La posici del nen a collib sobre una espatlla de la mare resulta estranya i improbable.


Les dues figures de l'esquerra estan copiades d'una fotografia dels relleus del temple Borobudur, de Java, que representa La trobada de Buda i els tres Monjos en el cam de Benares. La figura amb el pareo blau la va tornar a reproduir en primer pla a Parau Parau (1892) i a Haere Pape (1892).

El quadre va ser venut en l'exposici del fams marxant Paul Durant-Ruel del 1893. Des del 1951 s al Metropolitan Museum of Art llegat per l'ltim propietari.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261300" title="Mixxx" nonfiltered="2270" processed="2266" dbindex="102276">


El Mixxx s un programa lliure per a fer mescles musicals en temps real. Aquesta mena de programes sn utilitzats sovint pels Punxa Discs, en angls Dj.

El projecte va comenar l'any 2001 per part d'un grup de punxa discs que es van veure amb la necessitat de crear un programa que aprofits l'emmagatzemament digital per a les seves actuacions, i dotar de l'acci de punxar d'una interficie grfica el ms propera possible a la realitat. Avui, el projecte s mantingut en bona part, per Dj professionals i semi-professionals.

Enllaos externs.
Pgina oficial 

Referncies.
Anunci oficial de la nova versi, i explicaci dels canvis






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261303" title="Sei personaggi in cerca d'autore" nonfiltered="2271" processed="2267" dbindex="102277">
Sei personaggi in cerca d'autore s l'obra de teatre ms famosa de Luigi Pirandello. Fou representada per primer cop el 9 de maig de 1921 al Teatro Valle de Roma, per en aquella ocasi tingu una rebuda tronada, ja que molts espectadors varen reaccionar-hi amb crits de "Manicomio! Manicomio!". Fou determinant per al subseqent xit d'aquesta obra dramtica, la tercera edici, de 1925, en la qual l'autor afeg un prefaci en qu n'aclaria la gnesi, les intencions i la temtica fonamental. 

s considerada la primera obra de la trilogia del teatro nel teatro, que inclou Questa sera si recita a soggetto i Ciascuno a suo modo.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261306" title="Llista d'estats sobirans del 1925" nonfiltered="2272" processed="2268" dbindex="102278">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan;
   Albnia (fins l'1 de febrer);
   Repblica d'Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica Hellnica;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Repblica Popular de Monglia;

N.
 Nejd   Sultanat de Nejd;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Kurdistan   Regne del Kurdistan (febrer a 14 d'abril);
 Rif   Repblica Confederal de les Tribus del Rif;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261309" title="Vinland Saga (manga)" nonfiltered="2273" processed="2269" dbindex="102279">
 s un manga creat per Makoto Yukimura del gnere seinen. Actualment es publica a la revista mensual Afternoon de Kodansha, tot i que primer es va comenar a publicar a la Shonen Magazine setmanal (l'any 2005), per va canviar de revista degut a la quantitat de temps que l'autor necessitava per publicar cada captol.

Argument.
Vinland Saga relata la histria d'en Thorfinn, un jove vking del segle XI que viatja pel nord d'Europa sota les ordres d'Askeladd. Tot i que Thorfinn accepta seguir les seves ordres, ell noms persegueix un objectiu: venjar al seu pare, Thors, a qui va matar Askeladd en un combat on va incomplir les regles establertes.

Enllaos externs.
Pgina oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261313" title="Dominique Forlini" nonfiltered="2274" processed="2270" dbindex="102280">

Dominique Forlini (Pars, 14 de setembre de 1924) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1948 i 1962. Destac tant en curses de carretera com en pista. 

Durant la seva carrera esportiva aconsegu 13 victries, destacant per damunt de les dems les dues victries d'etapa del Tour de Frana de 1954.

Palmars.
1950;
 1r a la Pars-Valenciennes;
1951;
 1r al Circuit de Vienne;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1952;
 1r al Gran Premi de Nia;
 1r al Tour de Corrze;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Granville ;
1954;
 1r a Quillan;
 1r als 6 dies de Brusselles;
 1r als 6 dies de Berln (amb Gerard Peters, Emile Carrara i Gerrit Schulte);
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Frana;
1955;
 1r als 6 dies de Frankfurt;
1959;
 1r al Gran Premi dels Treballadors Socials;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (5a etapa);
1950. Abandona (18a etapa);
1951. Abandona (14a etapa);
1954. 32 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1955. Abandona (10a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Dominique Forlini ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261320" title="Ibrahim I" nonfiltered="2275" processed="2271" dbindex="102281">


Ibrahim I (rab:              ) a(5 de novembre de 1615   12 d'agost de 1648)  va ser sold de l'Imperi Otom des de 1640 fins a la seva mort. Era anomenat Deli Ibrahim (Ibrahim el Boig) degut a la seva condici mental.

Va estar recls a les Kafes (literalment "la gbia"; una secci allada del Palau de Topkapi) fins a la mort del seu germ Murat IV. De fet, el Murat va ordenar just abans de morir que s'executs a Ibrahim, probablement perqu el considerava incapa de governar dignament l'Imperi. Les seves ordres no es van dur a terme i Ibrahim va pujar al tron.

En molt poc espai de temps, Ibrahim va estar a punt de portar l'Imperi al collapse. La depressi arran de la mort del seu germ va contribuir a incrementar la seva inestabilitat mental.

D'entre les seves conductes anmales, hi havia la seva obsessi per les dones obeses. Va donar instruccions de qu li busqussin la dona ms grassa possible, i quan li presentaren a una candidata procedent de Gergia o Armnia va quedar tant encantat amb ella que li atorg una pensi i suposadament un crrec de governadora. Tamb se'l veia llenant monedes als peixos de l'estanc del palau. 

D'entrada Ibrahim va mantenir-se apartat de la poltica cedint la iniciativa a la seva mare Ksem, per va agafar-hi inters i va comenar el seu historial de nomenaments i execusions de visirs. Es va disputar una guerra contra Vencia, i tot i el declivi de La Serenissima, les naus venecianes van derrotar la flota otomana a travs de l'Egeu, capturant Tnedos el 1646 (clau per l'accs als Dardanels). 

Les decisions d'Ibrahim s'anaven tornant cada cop ms impredictibles fins que va ser deposat per un cop d'estat liderat pel Gran Mufti (el mxim oficial religis). Fou succet pel seu fill Mehmet IV.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261321" title="Bill Kaulitz" nonfiltered="2276" processed="2272" dbindex="102282">


Nom:Bill Kaulitz;
Edat actual: 18 anys;
Naixement: 1-9-89, Leipzig;
Germans: 1 germ bess, Tom Kaulitz;
Lloc de residncia actual: Hamburg, per passen molt de temps d'hotel en hotel.
Lloc a la banda: Cantant;

Histria:
Els dos bessons van patir la separaci dels seus pares a l'edat d'uns 5 o 6 anys. Asseguren que ho van passar molt malament, (de fet, han dedicat una can a aquest tema, ja que un altre component del grup, Georg Listing, tamb ha passat per aquesta situaci. La can s: "Gegen meinen willen", del disc "Schrei"), per tot i aix, el seu padrastre els va a animar, i els va iniciar al mn de la msica, ja que ell tenia un grup i era guitarrista. En Tom va aprendre a tocar la guitarra, encara que no sap desxifrar una partitura, i en Bill va aprendre a utilitzar la seva veu com calia. A poc a poc van anar actuant en alguns bars, on es van reunir am en Georg i en Gustav, i van formar una petita banda anomenada Devilish, a la qual li van canviar el nom per Tokio Hotel, el qual sonava ms alemany i semblava ms glamurs. Va ser quan un reporter els va descobrir, i els va portar a la fama. 
Al principi van "fitxar" per Sony BMG per van pensar que no seria un bon partit. Per desprs d'un fracs b una victria, i el reporter els va recomanar la discogrfica Universal Music, la qual n'est molt orgullosa. Sony BMG no sabia qu perdia en aquell moment. 

Des d'aquell moment que van triunfar amb "Schrei", han arrasat per tot Europa,i estan preparant una gira per els Estats Units i somien en tocar a Tkio. ;

Trets identificatius: T 3 tatuatges. 1 al clatell amb el smbol del grup, una estrella de 5 puntes al costat dret de la panxa, i un altre al bra esquerre on hi diu "Freiheit'89" en motiu del seu 18 aniversari. Tamb t 2 piercings; un a la cella dreta, i un altre a la llengua. T un forat mig tancat a l'orella esquerra. ;

Li encanta la pizza i dormir. L'han relacionat amb cantants tan famoses com Lafee. Li apassiona la moda i si algun dia, per alguna ra, no pot continuar el cam com a cantant, li agradaria ser dissenyador. Ja ha fet els primers passos, dissenyant la nova dessuadera del grup.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261322" title="Lloren Bisbal i Barcel" nonfiltered="2277" processed="2273" dbindex="102283">
Lloren Bisbal i Barcel (Alcdia, 1876   Palma, 1935) fou un poltic mallorqu i destacat lder socialista a l'illa.

D'ofici fou sabater, i fins els 19 anys no aprengu a llegir i escriure. Aleshores entr en contacte amb les idees socialistes a travs de l'obra d'Antoni Quejido i de Pablo Iglesias. A l'entorn de 1899 ja trobam Bisbal lligat a l'agrupaci socialista de Palma. El 1907 escrigu diversos articles sobre els treballadors del calat sota el pseudnim d'"Elebebe". Fou introductor de la UGT a les Balears (1925), i tingu un paper destacat en l'organitzaci del PSOE a Mallorca (en fou un dels fundadors, el 1913). Tamb dirig el setmanari  El Obrero Balear  (rgan d'aquesta federaci, fundat el 1901). President de la Federaci Socialista Balear i vocal del comit nacional del PSOE. Regidor de l'Ajuntament de Palma (1917-1922), s'ocup de l'abastiment de la ciutat. El 1921 es produ l'escissi comunista i perd la presidncia de la Federaci de Societats Obreres de Palma. 
El 1922 els socialistes recuperaren el control de l'organitzaci i Bisbal torn a ser elegit president. El 1922-1923 polemitz amb Joan Montserrat, ja que aquest defensava una aliana amb el Partit Liberal per tal d'aturar el maurisme. Fou novament regidor durant la Segona Repblica Espanyola (1931-1935) i ocup la batlia des de l'abril fins a l'octubre del 1931. Entre les seves preocupacions com a batle hi havia el problema de la manca de llocs de treball. En aquest perode curt dugu a terme una gran activitat social i de mediador en diversos conflictes laborals. Aix no imped fracassos com la vaga al moll (juny del 1931) o les divisions entre les tendncies del socialisme que port a la seva dimissi com a batle. Malgrat aix al 1932 fou elegit president de la Federaci Socialista Balear per abandon la direcci per motius de salut poc desprs.

 Enllaos externs .
 Tret de  (amb llicncia GFDL). ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261327" title="Anbid" nonfiltered="2278" processed="2274" dbindex="102284">


Els anobids o anbids (Anobiidae) sn una famlia de colepters polfags. Generalment les larves es desenvolupen a la fusta, popularment coneguts com a corcs o corcs de la fusta, formen galeries a l'interior de la fusta de la que es van alimentant. En el moment de fer la pupa s'aproximen a la superfcie i en emergir l'adult deixa un forat caracterstic a la superfcie de la fusta.  

Morfologia general.
La mida dels anbids oscilla entre 1,5 i 9 mm de longitud i sn predominantement marrons, bruns, rogencs o negres. El cos gaireb sempre s cilndric, a voltes arrodonit i est recobert per una abundant pubescncia, que a vegades forma dibuixos sobre els litres. El cap est ms o menys retret i amagat sota el pronot; les antenes poden ser filliformes, asserrades o pectinades; els ulls sn grans. Les potes sn primes i en alguns casos poden plegar-se i amagar-se en solcs sota el cos; els tarsos sn pentmers (amb cinc artells a cada pota).

 Biologia i ecologia .


Les femelles de les espcies xillofagues dipositen els ous en esquerdes de la fusta tant natural com treballada. Les larves s'hi desenvolupen, i, en alguns casos, poden produir greus destrosses en bigues, retaules, mobles, i fins i tot en llibres. Els adults perforen la superficie de la fusta desprs de la ltima muda i l'abandonen. Xestobium rufovillosum s conegut popularment com l'escarabat del rellotge de la mort mentre excava les galeries a la fusta produeixen cops audibles per nosaltres. 

Algunes espcies es desenvolupen en fongs (Xyletinus), productes alimentaris (Stegobium) i fins i tot en tabac (Lasioderma). 

Els adults sn bons voladors, si es considera entre la resta d'escarabats, i es dispersen a la cerca de llocs favorables per a la posta; 

Referncies.


Taxonomia.
 
El grup inclou els segents sub-grups taxonmics :
 Anobiinae Kirby, 1837;
 Anobium Fabricius, 1775 (corc dels mobles);
 Gastrallus Jacquelin du Val, 1860;
 Hadrobregmus Thomson, 1859;
 Microbregma Seidlitz, 1889;
 Oligomerus Redtenbacher, 1849;
 Priobium Motschulsky, 1845;
 Stegobium Motschulsky, 1860 ;
 Dorcatominae Thomson, 1859;
 Anitys Thomson, 1863;
 Caenocara Thomson, 1859;
 Dorcatoma Herbst, 1792;
 Stagetus Wollaston, 1861 ;
 Dryophilinae LeConte, 1861;
 Dryophilus Chevrolat, 1832;
 Grynobius Thomson, 1859 ;
 Ernobiinae Pic, 1912;
 Episernus Thomson, 1863;
 Ernobius Thomson, 1859;
 Ochina Sturm, 1826 ;
 Xestobium Motschulsky,1845 ;
 Eucradinae Le Conte, 1861;
 Hedobia Dejean, 1821;
 Ptilininae Shuckard, 1840;
 Pseudoptilinus Leiler, 1963;
 Ptilinus Mller, 1764 ;
 Ptininae Latreille, 1802 ;
 Eupauloecus Mulsant & Rey, 1868;
 Gibbium Scopoli, 1777;
 Mezium Curtis, 1828;
 Niptus Boieldieu, 1856;
 Pseudeurostus Heyden, 1906;
 Ptinus Linnaeus, 1767;
 Sphaericus Wollaston, 1854;
 Trigonogenius Solier, 1849 ;
 Xyletininae Gistel, 1856;
 Lasioderma Stephens, 1835 (corc del tabac);
 Xyletinus Latreille, 1809;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261329" title="Les dotze proves d'Astrix" nonfiltered="2279" processed="2275" dbindex="102285">
Les dotze proves d'Astrix s una pellcula de dibuixos animats de 1976 que desprs es va adaptar al cmic. Es tracta d'una perdia dels dotze treballs d'Hracles, que els dos protagonistes Astrix el gal i Oblix emprenen per demostrar el seu poder a Csar en una juguesca.

Les dotze proves.
 La cursa contra Merinos: Astrix el ven ajudat de la poci mgica perqu el corredor xoca contra un arbre;
 Llanar la javelina ms lluny que Kermes: Oblix el supera sense cap problema;
 Guanyar Cilindric en un combat: primer ho prova Oblix per el judoka el treu de polleguera amb les seves mencions a l'obesitat, finalment Astrix fa que es faci literalment un nus;
 Enfrontar-se a les deesses del plaer: aquesta prova fa referncia a l'episodi d'Ulisses i les sirenes a l'Odissea,  s Oblix qui allunya el seu amic d'elles ja que no hi ha porc senglar entre els plaers que ofereixen;
 Aguantar la mirada d'Iris: Astrix no cau en la hipnosi del mag egicpi i desconcentra constantment l'home fins que aquest embogeix;
 Acabar-se un dinar de Mannekempix: Oblix exhaureix les provisions de la cuina d'aquest belga;
 Entrar dans el cau de la bstia: s una pardia de la baixada als inferns de molts herois mitolgics, es veuen escenes del futur  com un metro que circula per cap bstia;
 Obtenir l'imprs A38 a la casa dels bojos: s una crtica ferotge a la burocrcia, on gaireb fracassen els dos gals perqu sempre els demanen ms dades, fins que juguen la seva mateixa tctica i comencen a enredar els funcinaris;
 Creuar un pont per un fil invisible: no la segueixen tal qual perqu es llencen al fossar dels cocodrils i els derroten;
  Dormir a un camp ple de fantasmes: Astrix no t por dels esperits i els fa fugir ;
  Participar als jocs del Circ Mxim: vencen els gladiadors grcies a la poci mgica i finalitzen les proves;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261331" title="Julio Valden" nonfiltered="2280" processed="2276" dbindex="102286">
Julio Valden Baruque (21 de juliol de 1936, Olmedo (Valladolid)) s un historiador espanyol.

Estudis i trajectria.

Va estudiar a la Universitat de Valladolid, llicenciant-se en Histria, per a, posteriorment, assolir el grau de doctor. Entre 1967 i 1971 va ser professor agregat d'Histria Medieval de la Universitat Complutense de Madrid. Va obtenir la ctedra en l'esmentada assignatura, exercint-ne com a catedrtic entre 1971 i 1973 a la Universitat de Sevilla. Des de 1973 s catedrtic d'Histria Medieval de la Universitat de Valladolid. Entre 1981 i 1984 va ser deg de la Facultat de Filosofia i Lletres de l'esmentada Universitat, sent actualment director del Departament d'Histria Medieval.

Va ser membre fundador i president del grup editorial mbit, aix com membre del consell editorial del diari El Mundo del segle XXI i del consell assessor de la revista Histria 16.

El 1994 va ser comissari de l'exposici El testament d'Adn. El juliol de 2002 va ser nomenat director de l'Institut d'Histria de Simancas. El 16 de novembre de 2001 va ser elegit membre de nmero de la Reial Acadmia de la Histria, per ocupar la vacant deixada per Pedro Lan Entralgo, ingressant en la mateixa el juny de 2002.

s un dels grans i ms prestigiosos especialistes d'Espanya en la histria bajomedieval de la Corona de Castella.

s pare del novellista Julio Valden Blanco.

Premis i distincions.

El febrer de 2002 va rebre el galard del Premi Castella i Lle de les Cincies Socials i les Humanitats en reconeixement a la tasca investigadora sobre el passat medieval, i el seu permanent magisteri i generosa disposici.

El 2004 rep el Premi Nacional d'Histria d'Espanya per l'obra Alfonso X: la forja de l'Espanya moderna. (ISBN 84-8460-277-X)

Publicacions .

(ISBN 84-8448-287-1) La muerte y el ms all: Edad Media n. 6 Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2004.
(ISBN 84-207-3368-7) La Alta Edad MediaGrupo Anaya, S.A., 2003.
(ISBN 84-9739-002-4) La Espaa medieval Actas, S.L., 2003. ;
(ISBN 84-8460-277-X) Alfonso X: la forja de la Espaa moderna Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2003.
(ISBN 84-8448-214-6) El retorno de la biografa : Edad Media n 5 Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2002.
(ISBN 84-8448-132-8) Contestacin social y mundo campesino: edad media Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2002. ;
(ISBN 84-8432-300-5) Historia de las Espaas medievales (Et. al.) Editorial Crtica, 2002.
(ISBN 84-8450-996-6) Abderramn III y el Califato de Crdoba Nuevas Ediciones de Bolsillo, 2002.
(ISBN 84-03-09331-4) Pedro I, el Cruel y Enrique de Trastamara Aguilar, S.A. de Ediciones-Grupo Santillana, 2002.
(ISBN 84-8448-168-9) Espaa y el "Sacro Imperio": procesos de cambios, influencias y acciones recprocas en la poca de la "europeizacin" (siglos XI-XIII) Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2002.
(ISBN 84-8460-129-3) Los trastmaras Ediciones Temas de Hoy, S.A., 2001.
(ISBN 84-8306-437-5) Abderramn III y el Califato de Crdoba Editorial Debate, 2001.
(ISBN 84-8448-043-7) Judos y conversos en la Castilla medieval Universidad de Valladolid. Secretariado de Publicaciones e Intercambio Editorial, 2000.
(ISBN 84-8165-643-7) El Camino de Santiago en coche (Et. al.) Anaya-Touring Club, 1999. ;
(ISBN 84-207-3814-X) La Baja Edad Media Grupo Anaya, S.A., 1998.
(ISBN 84-8165-554-6) El Camino de Santiago (Et. al.) Anaya-Touring Club, 1998.
(ISBN 84-8173-051-3) Enrique II Diputacin Provincial de Palencia, 1996.
(ISBN 84-7679-288-3) La apertura de Castilla al Atlntico : de Alfonso X a los Reyes Catlicos Historia 16. Historia Viva, 1995. de obra completa: T.10 ;
(ISBN 84-8183-007-0) Judos, sefarditas, conversos: la expulsin de 1492 y sus consecuencias (Et. al.) mbito Ediciones, S.A., 1995.
(ISBN 84-86770-95-5) Historia de Castilla y Len mbito Ediciones, S.A., 1993.
(ISBN 84-7679-220-4) El feudalismo Historia 16. Historia Viva, 1992.
(ISBN 84-7662-039-X) Edad Media (Et. al.) Ediciones Universitarias Njera, 1990.
(ISBN 84-87119-05-0) Lugares de celebracin de Cortes de Castilla y Len Castilla y Len. Cortes, 1990.
(ISBN 84-7525-482-9) La alta edad media Ediciones Generales Anaya, S.A., 1988.
(ISBN 84-7525-444-6) La baja edad media Ediciones Generales Anaya, S.A., 1988.
(ISBN 84-86770-14-9) En defensa de la historia mbito Ediciones, S.A., 1988.
(ISBN 84-7461-666-2) Plenitud del Medievo (Et. al.) S.A. de Promocin y Ediciones, 1986. de obra completa: T.12;
(ISBN 84-7461-667-0) Declive de de la Edad Media S.A. de Promocin y Ediciones, 1986. de obra completa: T.13 ;
(ISBN 84-7662-013-6) Gran Historia Universal. 13. Declive de la Edad Media (Et. al.) Ediciones Universitarias Njera, 1986.
(ISBN 84-7662-011-X) La Gran Historia Universal. 11. Principios de la Edad Media (Et. al.) Ediciones Universitarias Njera, 1986.
(ISBN 84-7662-012-8) La Gran Historia Universal. 12. Plenitud del medievo (Et. al.) Ediciones Universitarias Njera, 1986.
(ISBN 84-505-3366-X) Alfonso X el Sabio Castilla y Len. Consejera de Educacin y Cultura, 1986.
(ISBN 84-323-0188-4) Conflictos sociales en el reino de Castilla en los siglos XIV y XV Siglo XXI de Espaa Editores, S.A., 1986.
(ISBN 84-86047-65-X) Historia de Castilla y Len. 5: Crisis y recuperacin: s. XIV-XV mbito Ediciones, S.A., 1986.
(ISBN 84-86047-67-6) La poca del auge. (ss. XIV-XVI) (Et. al.) mbito Ediciones, S.A., 1986.
(ISBN 84-86047-44-7) Historia de Castilla y Len mbito Ediciones, S.A., 1985.
(ISBN 84-86047-54-4) Crisis y recuperacin (siglos XIV-XV) mbito Ediciones, S.A., 1985. de obra completa: T.5 ;
(ISBN 84-86047-00-5) Aproximacin histrica a Castilla y Len mbito Ediciones, S.A., 1985.
(ISBN 84-85432-69-X) Historia general de la Baja Edad Media Ediciones Universitarias Njera, 1984.
(ISBN 84-500-9692-8) Burgos en la Edad Media (Et. al.) Castilla y Len. Consejera de Educacin y Cultura, 1983.
(ISBN 84-7465-046-1) Iniciacin a la historia de Castilla y Len (Et. al.) Nuestra Cultura Editorial, 1982.
(ISBN 84-300-3064-6) Iniciacin a la historia de Castilla-Len Colegio Oficial de Doctores y Licenciados en Filosofa y Letras y en Ciencias de Burgos, 1980.
(ISBN 84-7105-007-2) Historia general de la Edad Media (Siglos XI al XV) Mayfe, S.A., 1971.
(ISBN 84-00-02380-3) Los judos de Castilla y la revolucin Trastmara Consejo Superior de Investigaciones Cientficas, 1968.
(ISBN 84-7113-056-4) El Reino de Castilla en la Edad Media International Book Creation, 1968.
(ISBN 84-335-9424-9) Feudalismo y consolidacin de los publos hispnicos (siglos XI-XV) (Et. al.) Editorial Labor, S.A. de obra completa: T.4 ;
(ISBN 84-239-8904-6) La Baja Edad Media peninsular, siglos XIII al XV (Et. al.) Espasa-Calpe, S.A. de obra completa: T.12;
(ISBN 84-8183-136-0) Las races medievales de Castilla y Len mbito Edicionsa, S.A., 2004.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261333" title="Estats del Brasil" nonfiltered="2281" processed="2277" dbindex="102287">
El Brasil est dividit poltica i administrativament en 27 unitats federatives (26 Estats i un districte federal):










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261335" title="Mrius Garcia Bonaf" nonfiltered="2282" processed="2278" dbindex="102288">
Mrius Garca Bonaf (Alcoi, 1941) s un economista valenci. El 1962 milit al PCE i fou detingut per la policia per repartir octavetes. Tamb form part del cercle de Joan Fuster i form part del grup de valencians que viatj a Catalunya el 1962 amb Llus Vicent Aracil i Eliseu Climent. Tot i mantenir la militncia amb el PCE, es va mantenir proper al Partit Socialista Valenci i fou un dels fundadors  dels Grups d'Acci i Reflexi Socialista el 1973 i del PSPV el 1974 amb Joan Josep Prez Benlloch i Vicent Ventura i Beltran. El 1976 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig per l'obra collectiva Raons d'identitat del Pas Valenci. Pls i senyals, amb Dolors Bramon, Teresa Carnero, J.A. Martnez-Serrano i Vicent Soler.

Ha collaborat en la Universitat Catalana d'Estiu i ha publicat articles a l'Aven. El 1979 fou responsable de publicacions de la Instituci Alfons el Magnnim i actualment s professor a la Universitat d'Alacant. Tamb fou director de la Instituci Valenciana d'Estudis e Investigaci.

 Obres .
 Procs industrial d'Alcoi (1974);
 La industrializacin valenciana: historia y problemas (1978);
 La pintura est plena de coses temibles (2000) a L'Espill;
 La protoindustrialitzaci i la indstria rural espanyola al segle XVIII (1983);
 Histria de l'economia valenciana (1983);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261337" title="Pansprmia" nonfiltered="2283" processed="2279" dbindex="102289">
La pansprmia s la teoria segons la qual l'aparici de la vida a la Terra s d'origen extraterrestre. Suggereix que les "llavors" o l'essncia de la vida prevalen disseminades per tot l'univers i que la vida va comenar a la Terra grcies a l'arribada de tals llavors al nostre planeta.

Aquestes idees tenen el seu origen en algunes de les consideracions del filsof grec Anaxgores. El terme proposat el 1865 pel bileg alemany Hermann Ritcher deriva del grec antic     (pan, que vol dir "tot") i        (sperma o "llavor"). Va ser el 1908 quan el qumic suec Svante August Arrhenius va usar la paraula pansprmia per explicar el comenament de la vida a la terra. L'astrnom Fred Hoyle tamb va recolzar aquesta teoria.

 Pros i contres de la teoria .

Existeixen evidncies de bacteris que poden sobreviure llargs perodes de temps fins i tot a l'espai exterior, la qual cosa recolzaria el mecanisme subjacent d'aquest procs. Estudis recents a l'ndia recolzen la hiptesi. D'altres han trobat bacteris en l'atmosfera a altituds de ms de 40 km on, encara que no s'espera que es produeixin mescles amb capes inferiors, poden haver arribat des d'aquestes. Bacteris de l'espcie Streptococcus mitis que el 1967 van anar a parar accidentalment a la Lluna en la nau Surveyor 3, van poder ser reviscuts, sense dificultat, tres anys desprs, quan van ser traslladats a la Terra.

Una possible conseqncia de la pansprmia seria que la vida tindria una base bioqumica similar a tot l'Univers, llevat que hi hagus ms d'una font original de vida.

El major inconvenient d'aquesta teoria s que no resol el problema inicial de com va sorgir la vida, si no que es limita a moure la responsabilitat de l'origen a un altre lloc.

Una altra objecci a la pansprmia s que els bacteris no sobreviurien a les altssimes temperatures i les forces involucrades en un impacte contra la Terra, encara que no s'ha arribat encara a posicions concloents en aquest punt, ni a favor ni en contra, ja que es coneixen algunes espcies de bacteris capaos de suportar condicions de radiaci, temperatura i pressi extremes que fan pensar que la vida pugui adquirir formes insospitadament resistents.

L'anlisi del meteorit Yekina, generalment considerat com originat al planeta Mart, suggereix que cont estructures que podrien haver estat causades per formes de vida microscpica. Aquesta s fins a la data l'nica indicaci de vida extraterrestre i encara s motiu de controvrsia.

 La pluja vermella sobre Kerala .

Un altre fet que es vincula amb la pansprmia s l'estranya pluja que va caure sobre la provncia de Kerala, a l'ndia, entre juliol i setembre de l'any 2001. L'esmentada pluja, de color vermell, que en alguns casos semblava sang, contenia cllules aparentment sense ADN, amb un aspecte molt similar als eritrcits de la sang humana. Godfrey Louis, ajudat pels seus estudiants, van recollir mostres de l'esmentada pluja i van concloure que les cllules van provenir de l'espai exterior a travs d'un cometa, la qual cosa, en sntesi, significa que la pluja vermella de Kerala seria una prova de la pansprmia.

A ell es va afegir Chandra Wickramasinghe, company de Fred Hoyle, que va recolzar la teoria de la pansprmia. Ell mateix afirma haver trobat l'ADN a les cllules de l'esmentada pluja. Aix s negat pel microbileg Milton Wainwrigh, que no va trobar rastres de l'ADN i que afirma que la pluja vermella va provenir d'algues des del terra. Tanmateix, l'esmentada hiptesi no s sustentable per la massa de la pluja, que es calcula en unes 50 tones.

El govern indi va concloure, en un informe, que la pluja va ser causada per espores d'algues o fongs que d'alguna manera van ser aixecades del terra i desprs van caure amb la pluja. Per s'ha d'observar que les cllules de les algues i fongs tenen ADN. La controvrsia continua.

 Investigacions .

Els ltims estudis indiquen que els nvols de pols interespacial, ubicats a l'espai exterior, poden autoorganitzar-se, de manera que poden actuar com ssers vius i d'aquesta manera poden ser precursors de la formaci d'organismes simples a l'espai exterior.

El 2005, l'Agncia Espacial Europea, va realitzar experiments per provar la pansprmia. La prova va consistir en exposar lquens a les condicions de l'espai exterior durant dues setmanes; a la seva tornada, el 90% d'ells van ser capaos de realitzar la fotosntesi; aix demostra, segons els investigadors responsables de l'experiment, que la Terra s capa de produir formes de vida extremadament resistents i eventualment capaces es viatjar per l'espai i colonitzar altres planetes. En l'actualitat es busquen les causes de la resistncia dels lquens al buit, les temperatures extremes i la radiaci. El 2007 s'ha repetit l'experiment i, a ms de lquens s'han incorporat cianobacteris que viuen en l'interior de roques de l'Antrtida i del desert d'Atacama (Xile).

 Presncia en la literatura .

Alguns fan servir la pansprmia per rebatre als qui defensen que l'origen de la vida s un fet certament improbable adduint que, all on comencs la vida es produiria la seva disseminaci per l'Univers. 

Aquestes idees han estat explorades en diverses obres de cincia-ficci com a Invasion of the Body Snatchers (La invasi dels lladres de cossos) de Jack Finney (portada al cinema en dues ocasions, l'ltima d'elles amb el ttol de La invasi dels ultracossos) i en la srie de novelles de Dragonrider de Anne McCaffrey. Al llibre de John Wyndham, The Day of the Triffids (El dia dels trfids), el narrador en primera persona que escriu amb to de cronista rebutja la teoria de la pansprmia i arriba a la conclusi que les plantes carnvores sn un producte de la biotecnologia de la Uni Sovitica. Algunes obres de cincia-ficci es recolzen en la idea de la pansprmia per explicar les formes humanoides d'alguns extraterrestres de ficci.

 Referncies .




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261338" title="Monestir de Geghard" nonfiltered="2284" processed="2280" dbindex="102290">

El monestir de Geghard est situat a la provncia armnia de Kotaiq, al nord-est de Garni, i a uns 34 km d Erevan, la capital. Es troba en l estreta vall de l Azat, en un indret molt bell. Des del 2000 s ha incls a la llista del Patrimoni de la Humanitat.

Histria.
Segons la tradici, aquest monestir fou fundat per Gregori l Illuminador en el lloc on hi havia un santuari pag format per una cova amb una font, que hom considerava sagrada. Aquella primera construcci, anomenada llavors Ayrivank, s hauria perdut arran de diverses incursions musulmanes, el 923, i pels turcs seljcides al segle XII.

Els prnceps Proshian van heretar el monestir a mitjan del segle XIII i fou llavors que s hi va portar el geghard (llana) que es considerava que era la que va utilitzar el soldat rom Long per traspassar el costat de Crist a la creu. Aquesta llana hauria estat portada a Armnia per l apstol Tadeu. La relquia va donar nom al lloc. La llana es conserva i es pot veure al museu de la catedral d Echmiadzin.


El complex del monestir consta de diversos elements, els ms importants dels quals sn:


Esglsia Katoghik.
L esglsia principal del monestir, la Katoghik, es va bastir el 1215 grcies a la voluntat d uns militars georgians que van prendre el lloc als turcs. Es tracta d un edifici de planta exterior rectangular, un clar exemple d arquitectura armnia. Interiorment t inscrita una esglsia amb quatre capelles a dos nivells d alada. Est coberta per una cpula que exteriorment presenta un tambor cilndric decorat amb arcuacions i rematat per un cos cnic. Tamb a l exterior cal destacar la decoraci de la porta del sud, amb un timp amb motius vegetals, a sobre de l entrada hi ha una finestra i ms amunt un relleu que representa un lle atacant un bou.



El gavit.
El gavit, el caracterstic atri de les esglsies armnies, es va bastir a continuaci de l esglsia, tancant la porta de ponent. Es va bastir entre el 1215 i el 1225, es tracta d una construcci quadrada parcialment excavada a la roca amb decoraci ms senzilla que la de l esglsia. Les voltes estan suportades per quatre columnes enllaades amb arcs lleugerament apuntats. Entre les columnes hi ha una llanterna interiorment decorada amb mocrabs, que dna una mica de llum a l mplia sala. Exteriorment noms cal esmentar la porta de ponent, amb decoraci vegetal.



La capella Avazan.
Es tracta d una capella enterament excavada a la roca. s la que tenia el monestir en el seu origen, s a dir, la de la font. Es va refer totalment al segle XIII, sota les ordres de l arquitecte Galzac. T el seu accs a travs del l atri de l esglsia principal (el gavit). La planta s complexa, amb l altar al nord i absis a llevant i ponent. Com el gavit, t una llanterna amb decoraci de mocrabs.


Mausoleu de Proch Proshian.
Tamb des del gavit hom pot accedir a un altre recinte excavat a la roca, probablement pel mateix arquitecte que havia fet abans la capella Avazan. Es tracta del mausoleu del prncep Proch Proshian (1283). Interioment est decorat per un gran baix relleu amb un cap de bou (al sostre) que porta encadenats dos lleons enfrontats, entre ells una liga amb un be entre les urpes. Els murs sn coberts amb relleus (creus, khatchkars...). Tamb t una llanterna decorada amb arcuacions.


Capella funerria.
El mausoleu anterior t annexa una capella, excavada a la roca com tot aquest sector del monestir. Ms petita, amb capelletes annexes, decorada interiorment i una llanterna que deixa passar la llum.

Mausoleu de Papak Proshian.
Situat a un nivell superior i a la que hom accedeix a travs d un passads. Enterament excavat a la roca. El seu interior presenta quatre columnes unides per arcs, tot excavat a la roca. Data del 1288.

Capella de la Mare de Du.
Una mica apartada de la resta. s la construcci ms antiga del conjunt, del 1160.


Bibliografia.
Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s.d.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261340" title="Funci de Weierstrass" nonfiltered="2285" processed="2281" dbindex="102291">


En matemtiques, la funci de Weierstrass s un exemple patolgic de una funci real. Aquesta funci t la propietat de qu s contnua a tot arreu per no s derivable en lloc. Rep aquest nom en honor al seu descobridor Karl Weierstrass. Histricament, la funci de Weierstrass s important, perqu va ser el primer exemple publicat d una funci que desmenteix la noci de qu tota funci contnua havia de ser derivable excepte en un conjunt de punts allats.

Construcci de la funci de Weierstrass.

A l article original de Weierstrass, la funci es definia com 

;

on ,  s un enter parell positiu, i 

;

Aquesta construcci, conjuntament amb la demostraci de qu no s derivable enlloc, va ser donada per primer cop per Weierstrass en un article presentat a la 'Knigliche Akademie der Wissenschaften' el 18-07-1872.

La demostraci de qu aquesta funci s contnua a tot arreu s elemental. Donat que els termes de la srie infinita que la defineix sn afitats pels termes de la successi i la srie que es forma amb els termes d aquesta successi s convergent per a , la convergncia uniforme d aquesta srie est garantida pel Test M de Weierstrass amb .  Com que cada suma parcial s contnua i el lmit uniforme d una funci contnua s continu,  s contnua.

Per a demostrar que no s derivable enlloc, es considera un punt arbitrari  i es domestra que la funci no s derivable en aquest punt. Per a fer-ho, es construeixen dues successions de punts  i  que sn totes dues convergents cap a x, i tenen la propietat de qu 

;

Ingnuament, es podria esperar que una funci contnua hagus de tenir una derivada, o que el conjunt de punts on no fos derivable hagus de ser 'petit' en algun sentit. Segons en Weierstrass en el seu article, els matemtics anteriors, incloent-hi Gauss sovint havien suposat que aix era cert. Aix devia ser degut a que s difcil de dibuixar o visualitzar una funci contnua tal que el conjunt de punts on no s derivable sigui altre cosa que un conjunt finit de punts. Resultats anlegs existeixen per a classes de funcions amb exigncies ms estrictes en el comportament pel que fa a continutat, les exemple les funcions Lipschitz contnues, per a les quals el conjunt de punts on no s derivable ha de tenir una mesura de Lebesgue nulla. Quant es dibuixa la grfica d una funci contnua qualsevol, normalment el que es dibuixa s una funci que s Lipschitz contnua i que t altres propietats atractives.

La funci de Weierstrass poder es podria descriure com un dels fractals ms antics, tot i que aquest terme no es va fer servir fins molt ms tard. La funci t detall a tots els nivells, aix en ampliar un boc de la corba no es presenta esdevenint cada cop ms i ms propera a una lnia recta. Sin que entre qualsevol parell de punts, no importa lo propers que estiguin entre ells, la funci no ser montona. 
Kenneth Falconer en el seu llibre 'The Geometry of Fractal Sets' (La Geometria dels Conjunts Fractls), observa que la dimensi Hausdorff de la funci de Weierstrass clssica s afitada per damunt per , (on a i b sn les constants de la construcci de ms amunt) i generalment es creu que s exactament aquest valor, per aix no ha estat demostrat rigorosament.

El terme funci de Weierstrass sovint s emprat en anlisi real per a funcions amb propietats i sistema de construcci similars als del exemple original de Weierstrass. Per exemple, la funci cosinus, es pot substituir en la srie infinita per una funci lineal a trossos fent ziga-zaga. En G.H. Hardy ha demostrat que la funci construda aix no s derivable enlloc si ,  (Hardy G.H., Weierstrass's nondifferentiable function, Trans - Amer. Math. Soc, 17(1916), 301-325).

Densitat de les funcions no derivables enlloc.

Resulta que la funci de Weierstrass est lluny de ser un exemple allat: tot i que s "patolgic", tamb s "tpic" de les funcions contnues:
En un sentit topolgic: es pot demostrar que el conjunt de les funcions reals en 1 no derivables enlloc s un conjunt dens en l espai vectorial C(1; R) de totes les funcions reals contnues en 1 amb la topologia de la convergncia uniforme. ;
 En el sentit de la Teoria de la mesura: quant l espai C(1; R) s dotat de la mesura clssica de Wiener  , el conjunt de funcions que sn derivables en un o ms punts de 1 t  -mesura zero. Aix s cert fins i tot si es prenen "llesques" de dimensi finita de C(1; R): el conjunts de les funcions que no sn derivables enlloc formen un subconjunt prevalent de C(1; R).

 Referncies .
 B.R. Gelbaum and J.M.H. Olmstead, Counterexamples in Analysis, Holden Day Publisher (June 1964).
 Karl Weierstrass, ber continuirliche Functionen eines reellen Arguments, die fr keinen Werth des letzeren einen bestimmten Differentialquotienten besitzen, Collected works; English translation: On continuous functions of a real argument that do not have a well-defined differential quotient, in: G.A. Edgar, Classics on Fractals, Addison-Wesley Publishing Company, 1993, 3-9.
 G.H. Hardy, Weierstrass's nondifferentiable function, Trans. Amer. Math. Soc., 17(1916), 301-325.
 K. Falconer, The Geometry of Fractal Sets, Oxford (1984).

Enllaos externs.
Weierstrass function on MathWorld ;
Nowhere differentiable continuous function proof of existence using Banach's Contraction Principle. ;
Nowhere monotonic continuous function proof of existence using the Baire Category Theorem. ;
;
Weierstrass function in the complex plane Beautiful fractal. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261341" title="Instituci Alfons el Magnnim" nonfiltered="2286" processed="2282" dbindex="102292">
Instituci Alfons el Magnnim s un organisme creat el 1948 per la diputaci provincial de Valncia, vinculat al CSIC, per tal d'agrupar en un centre regional diferents societats i instituts de caire cultural i cientfic. Est integrada en l'rea de Cultura de la Diputaci de Valncia. Publica la revista Debats, en castell.

 Objectius .
L objecte de la Instituci s estudiar i difondre la cultura de les humanitats en els mbits d inters valenci, espanyol i universal, promoure activitats de projecci social de les humanitats en aquells temes que siguen d inters general per a la societat valenciana, establir i mantenir relaci amb altres organismes valencians, de la resta d'Espanya i internacionals amb una missi similar, coordinar la seua labor amb altres organismes culturals compresos en l esfera interna, realitzar publicacions directament relacionades amb l objecte del servei i procedir a la seua difusi, i organitzar els Premis Alfons el Magnnim.

 Organitzaci .
L organigrama i la dotaci de mitjans personals i materials estan determinats per la Diputaci. Est regida per un patronat o consell ple, del qual s president el president de la diputaci provincial, i per una junta de govern formada pel president, vicepresident i director, una secretria i un grup poltic format el 2007 per 7 membres del PP, un del PSPV-PSOE i un d'EUPV-Els Verds. 

Originriament era dividida en sis seccions que ha ampliat fins a tenir-ne ms de 25. Actualment s dividida en quatre aules: Literatura, Pensament, Histria i Arts. El 1961 cre els premis Cerd Reig.

 Histria .
Fou constitut el 17 de mar de 1948 per la diputaci provincial de Valncia amb el nom d' Institucions de Estudios Valencianos Alfonso el Magnnimo com a centre actiu d'investigacions i estudis locals de caire cultural i cientfic. La iniciativa fou de Felipe Mara Garn, ponent de cultura de la Diputaci, de bastir una entitat lligada al franquisme i adequar l'obra cultural de la diputaci al desenvolupament provincial,  com a alternativa al Centre de Cultura Valenciana. L'elecci del nom del rei Alfons fou per aplegar valencianisme i catolicisme amb el seu respecte a les cincies i les arts. 

La seva direcci rest en mans d'un patronat o Consell Ple regit pel president de la Diputaci de Valncia (aleshores Adolfo Rincn de Arellano), el rector de la universitat de Valncia, els presidents del CCV i Lo Rat Penat. Gaud aviat de gran prestigi degut a l'entitat dels seus collaboradors (gent com Llus Pericot, Manuel Sanchis Guarner, Miquel Tarradell, Germ Coln, Miquel Dol, Francesc Almela i Vives, Antoni Igual beda, Joseph Gulsoy, Xavier Casp, Julio Caro Baroja, Mart de Riquer, Octavi Saltor, Miquel Batllori i molts altres).

Des del 1950 va crear el Premi Valncia en modalitats de poesia, narrativa i teatre, aix com cicles de conferncies. Tamb va crear l'Institut de Literatura i Estudis Filolgics (ILEF).

 Presidents .
 Manuel Girona (1980);
 Andrs Amors (1998);
 Alfonso Rus Terol (actual);

 Referncies .
 Santi Corts Carreres Valncia sota el rgim franquista (1939-1951) Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1995  ;

 Enllaos externs .
 Web de la Instituci Alfons el Magnnim;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261344" title="W.A.S.P." nonfiltered="2287" processed="2283" dbindex="102293">


W.A.S.P. s una banda de heavy metal dels Estats Units. La banda va sorgir en l'inici dels anys 80, ms precisament en 1982, tenint com fundador el vocalista Blackie Lawless. L'acrnim "W.A.S.P." s una de les majors polmiques entorn de la banda, que en angls s ents com "White Anglo-Saxon Protestant", que significa "Blanc, Anglosax i Protestant", va ser reinterpretat pels membres del grup perqu signifiqus "We Are Sex Perverts", que traduint para el catal significa "Nosaltres som pervertits sexuals". Els W.A.S.P. sn clebres pels espectacles molt caracterstics, que per moltes vegades presenten nombres cruents, en el mateix estil dels interpretats per Alice Cooper, un dels pioners d'aquest tipus de show. En aquest sentit els W.A.S.P. troben similituds tamb amb grups com els Lizzy Brodin o els Twisted Sister.

Enllaos externs.
Fans de W.A.S.P.;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261345" title="Baslica de la Santa Creu" nonfiltered="2288" processed="2284" dbindex="102294">
 
La Baslica de la Santa Creu, situada a la plaa homnima de Florncia, s una de les esglsies ms grans oficiades pels franciscans i una de les majors realitzacions del gtic a Itlia.

Entre els seus arxius es conserven testimonis de la construcci quotidiana, al llarg dels segles, d'un gran projecte amb els seus artfexs, recursos, objectius i dificultats.

Est situada a la Piazza di Santa Croce, a uns 800 metres al sudest de la catedral de Santa Maria del Fiore. El lloc, quan fou escollit, era un zona de marjal fora de les muralles de la ciutat.

La Santa Creu s un smbol prestigis de Florncia, el lloc de trobada dels majors artistes, telegs, religiosos, literats, humanistes i poltics que van determinar la identitat de la Florncia de la baixa edat mitjana i del renaixement. Hi trobaren hospitalitat clebres personatges de la histria de l'esglsia, com ara sant Bonaventura, o sant Antoni de Pdua. Fou, aix mateix, lloc d'acollida per als papes de Roma: Sixt IV, Eugeni IV, Lle X, Climent XIV.

s coneguda com Il tempio dell'Itale glorie (el temple de les glries itliques), per les nombroses sepultures d'artistes emrits, homes de lletres i de cincies que s'hi troben, com ara Miquel ngel, Galileo, Maquiavel, Gentile o Rossini.

Edifici.
La Baslica s l'esglsia franciscana ms gran del mn. La llegenda diu que Santa Croce va ser fundada pel mateix Sant Francesc. La construcci de l'actual esglsia, reemplaant un edifici anterior, comen el 12 de maig de 1294, possiblement per Arnolfo di Cambio, i va ser finaada per algunes de les famlies ms riques de la ciutat. Va ser consagrada l'any 1442 pel papa Eugeni IV. El disseny de l'edifici palesa l'actitud austera dels franciscans. La planta s en creu egpcia o Tau (un smbol de Sant Francesc), amb 115 de llargada i amb una nau i dos corredors separats per lnies de columnes octogonals. El sud de l'esglsia era un convent, del qual romanen alguns edificis.

Al claustre principal es troba la Cappella dei Pazzi, que va ser construda per ser la sala capitular entre 1442 i 1446, essent finalitzada a la dcada del 1470. Filippo Brunelleschi (qui havia dissenyat i executat la cpula de la Catedral) va participar en el seu disseny, que ha roms rigorosament simple i auster. 


En 1560, el cor es va retirar com a conseqncia derivada de Contrareforma i l'interior es va reconstruir per Giorgio Vasari. Com a resultats la decoraci de l'esglsia va patir danys i la major part dels altars que es trobaven adossats al cor es van perdre.  

El campanile, (campanar) va ser reconstrut l'any 1842, reemplaant l'anterior destrut per un llamp. La faana neogtica de marbre, obra de Nicol Matas, s de 1857-1863.

El 1866, el complex va esdevenir propietat pblica, conseqncia de la supressi dels ordes religiosos per part del govern itali, desprs de les guerres que dugueren a la unitat italiana.


El Museu de l'Obra de Santa Croce est situat principalment al refectori. Al claustre hi ha un monument dedicat a Florence Nightingale, com a homenatge de la ciutat en qu va nixer i en honor a la qual va ser batejada. Brunelleschi va ser l'autor de claustre interior, acabat l'any 1453.

L'any 1966 el riu Arno inund bona part de Florncia, incloent-hi Santa Croce. L'aigua va penetrar a l'esglsia portant fang, contaminants i oli mineral. Els danys van ser grans i es va trigar dcades a reparar-los.

Actualment el dormitori dels pares franciscans alberga la Scuola del Cuoio (Escola del Cuir). Els visitants poden contemplar el treball d'artesania de cuir i la fabricaci de moneders, bitlleteres i altres objectes de cuir, i comprar-ne an la botiga annexa.

Art.
A la Baslica hi ha obra dels segents artistes:
 Benedetto da Maiano (plpit; portes de la Cappella dei Pazzi, amb el seu germ Giuliano);
 Antonio Canova (Monument a Alfieri);
 Cimabue (Crucifixi, molt deteriorada per la riuada de 1966, actualment al refectori);
 Andrea della Robbia (retaule de la Capella dels Mdici);
 Luca della Robbia (decoraci de la Capella dei Pazzi);
 Desiderio da Settignano (Sepulcre de Marsuppini; frisos a la Capella dei Pazzi);
 Donatello (relleu de l'Anunciaci al mur sud; crucifix a la Capella Bardi, situada a la banda dreta; Sant Llus de Npols al refectori, originalment fet per a Orsanmichele);
 Agnolo Gaddi (frescos de la Capella Castellani i del santuari; vitralls del santuari);
 Taddeo Gaddi (frescos a la Capella Baroncelli; Crucifixi a la sagristia; ltim Sopar al refectori, considerada la seua millor obra);
 Giotto (frescos a la Capella Peruzzi i part dreta de la Capella Bardi; possiblement Coronaci de la Mare de Du, retaule a la Capella Baroncelli);
 Giovanni da Milano (frescos a la Capella Rinuccini) amb escenes de la Vida de la Mare de Du i la Magdalena;
 Maso di Banco (frescos a la Capella Bardi di Vernio) representant Escenes de la vida de Sant Silvestre (1335-1338).
 Henry Moore (esttua d'un guerrer al Claustre Principal);
 Andrea Orcagna (frescos en la seua major part perduts durant la remodelaci de Vasari, alguns fragments s'han conservat al refectori);
 Antonio Rossellino (relleu de la Madonna del Latte (1478) al corredor sud);
 Bernardo Rossellino (Sepulcre de Bruni);
 Santi di Tito (Sopar a Emas i Ressurrecci, retaules al corredor nord);
 Giorgio Vasari (Tomba de Miquel ngel) amb escultures de Valerio Cioli, Iovanni Bandini i Battista Lorenzi. Cam del Calvari pintat per Vasari.
 Domenico Veneziano (Sants Joan i Francesc al refectori);

Un polptic de Lorenzo di Niccol va estar situat a la capella dels Mdici per actualment es troba espars entre museus florentins i el Museu Bagatti Valsecchi de Mil.

Monuments funeraris.

La Baslica esdevingu un lloc de devoci i mecenatge per als florentins, i a poc a poc s'instaur el costum d'enterrar-hi els florentins distingits per les seues contribucions. Alguns sepulcres de personalitats van ser collocats a les capelles privades de les famlies riques, com ara els Bardi o els Peruzzi. Ms endavant es va dedicar un espai exclusiu per als italians notables. Durant 500 anys s'han estat erigint-hi monuments funeriralis, entre els que cal destacar els de:
 Leon Battista Alberti (arquitecte i teric de l'art del segle XV);
 Vittorio Alfieri (poeta i dramaturg del segle XVIII);
 Eugenio Barsanti (co-inventor del motor de combusti interna);
 Lorenzo Bartolini (escultor);
 Julie Clary, esposa de Josep I Bonaparte, i la seua filla Charlotte Napole Bonaparte;
 Leonardo Bruni (canceller de la Repblica al segle XV, erudit i historiador);
 Dante (actualment soterrat a Ravenna);
 Ugo Foscolo (poeta);
 Galileo Galilei;
 Giovanni Gentile (filsof);
 Lorenzo Ghiberti ;
 Vittorio Ghiberti;
 Niccol Machiavelli, per Innocenzo Spinazzi;
 Carlo Marsuppini (Canceller de la Repblica florentina del segle XV);
 Michelangelo Buonarroti;
 Raffaello Morgheni (gravador);
 Gioacchino Rossini;
 Llusa de Stolberg-Gedern (esposa de  Carles III d'Anglaterra i Esccia);
 Guglielmo Marconi;
 Enrico Fermi;

Referncies.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261349" title="Bufo marinus" nonfiltered="2289" processed="2285" dbindex="102295">

El Bufo marinus s un gripau natiu d'Amrica: Amrica Central i del Amrica del Sud. Pertany al gnere Bufo, que inclou centenars de espcies de gripaus diferents, distribudes per diverses regions del mn. 

s un animal frtil a causa del gran nombre d'ous que ponen les femelles. El seu xit reproductiu es deu tamb, en part, a la varietat dels aliments que pot constituir la seva dieta, poc com entre els anurs, i que tant inclou materials vius com morts. En general, els adults aconsegueixen de 10 a 15 centmetres de llargada. El major exemplar de l'espcie del qual se'n t notcia mesurava 38 centmetres de llargada i pesava 2,65 quilograms.

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261350" title="Carlos Guzmn Moncada" nonfiltered="2290" processed="2286" dbindex="102296">
Carlos Guzmn Moncada (Ciutat de Mxic, 1968) s un lingista mexic. s un investigador del departament d'Estudis Literaris de la Universitat de Guadalajara (Jalisco), sense cap vinculaci amb Catalunya, tot i que ha tradut obres catalanes al castell. Ha guanyat el Premi Joan Fuster d'assaig de 2007 amb l'obra Una geografia imaginria: Mxic i la narrativa catalana de l'exili, que va ser la seva tesi, on analitza l'obra narrativa dels escriptors catalans que van passar l'exili a Mxic: Pere Calders, Tsner, Vicen Riera Llorca, Llus Ferran de Pol, Od Hurtado i altres, i en destaca la mexicanitat. 
Es va formar, juntament a altres investigadors mexicans, dins el Programa de Estudios de los Catalanes de Mxico, rea d'investigaci creada a El Colegio de Jalisco (Guadalajara, Mxic) grcies a l'empenta del Dr. Josep Maria Muri Rouret, qui convid a fer estades de recerca i docncia, des de 1996 fins a 2004, a nombrosos professors i investigadors catalans (Teresa Frriz Roure -qui coordin el Programa des dels seus inicis fins a 2000-, Salom Marqus, etc.)que formaren a joves mexicans com ara Guzmn Moncada.  

 Obres .
 En el mirall de l'altre: Paraules d'Opton el Vell, l'escriptura dialgica d'Avel.l Arts-Gener, edici basada en la seva tesi de llicenciatura (2004);
 Narrativa catalana de l'exili, edici basada en la seva tesi (2005);


 Edicions, traduccions del catal al castell i antologies d'altres autors .

 De la selva al jardn. Antologas poticas hispanoamericanas del siglo XIX (2001);
 Antologa de poesa catalana. En re menor (2004);
 Traducci al castell i antologia de contes de Pere Calders, Exploracin de islas conocidas (2004);
 Traducci al castell de La cosa aquella d'Enric Casassas (2004);
 Antologia de diversos textos d'autors catalans: Una voz entre las otras: Mxico y la literatura catalana del exilio (2004);

 Enllaos externs .
 Notcia de la concessi del Premi a El Pas;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261355" title="Messier 16" nonfiltered="2291" processed="2287" dbindex="102297">

Messier 16 (nebulosa de l'liga, M16 o NGC 6611) s un cmul obert  en la constellaci Serp. Descobert per De Chseaux al 1746, Charles Messier el va afegir al seu catleg el 1764. 

El cmul est associat amb una nebulosa d'emissi difusa catalogada com IC 4703. Aquesta regi on es formen estrelles es troba a una distncia de 7.000 anys llum. 
El cmul est constitut per estrelles joves blaves del tipus O i B nascudes a la nebulosa de l'liga i que ionitzen el gas de la prpia nebulosa. La regi central de la nebulosa mostra una arquitectura molt bonica en forma de columnes conegudes com els   Pilars de la creaci  (Pillars of Creation) d'una longitud de l'ordre dels tres anys llum de llargada on neixen les estrelles del cmul, d'aqu el seu nom. Aquesta regi es troba a una distncia d'entre 5.500 i 7.000 anys llum segons les fonts.

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a la 6,58, la seva magnitud en banda V (filtre verd) s igual a la 6,0; telescpicament apareix com un pegat grisenc que noms amb mitjans telescopi presenta una forma definida. 

De la seva velocitat radial, 18,00 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a ms 64.800 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci de la velocitat orbital del Sol (al voltant del nucli de la Via Lctia) i el de la prpia Terra. 
Observaci.
Amb binoculars la nebulosa t una aparena de taca difusa i es poden veure una desena d'estrelles. Amb un telescopi de 200 mm equipat amb un  filtre interferencial  es pot veure ms fcilment el contorn de la nebulosa. Amb grans telescopis la visi dels pilars de la creaci sn espectaculars.





Enllaos externs. 
Dades astronmiques SIMBAD ;
Messier 16, page de la SEDS ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261357" title="Rosalia Guilleumas i Brosa" nonfiltered="2292" processed="2288" dbindex="102298">

Rosalia Guilleumas i Brosa (Barcelona, 1924 - dem, 29 d'agost de 2007) filloga i directora de l'Escola de Bibliologia entre el 1973 i 1982, de la Biblioteca de Catalunya, del Servei de Biblioteques de la Diputaci i de la Biblioteca de la Universitat de Barcelona. Tamb destac per les seves recerques en filologia catalana, especialment sobre Ramon Llull i Jacint Verdaguer. Es cas el 1959 amb Jordi Rubi i Balaguer.

 La recerca filolgica .
Ha realitzat nombrosos treballs sobre la histria literria catalana:
 Ramon Llull en l'obra de Jacint Verdaguer (1953);
 Deu anys de publicacions verdaguerianes, 1945-1954 (1957);
 La llengua catalana seguns Antoni Rubi i Lluch (1957);
 Notes sobre les edicions gramaticals erasmianes de Barcelona al segle XVI (1967);
 Notes sobre la tradici manuscrita i impresa del llibre d'Amic e Amat de Ramon Llull (1962-1967);
 Qu es y qu puede ser la Biblioteca Provincial y Universitaria de Barcelona (1972);
 Troballa de les tres ltimes obres de Mossn Cinto Verdaguer (1977);

 La direcci de l'Escola de Bibliotecries .
Tal com expliquen Assumpci Estivill i Carme Mayol:  Rosalia Guilleumas va ser nomenada l'any 1973 directora de l'aleshores Escola de Bibliotecries. I va ser la primera direcci femenina d aquesta escola femenina la que li va donar el tomb definitiu per convertir-la en uns estudis seriosos. El curs segent, l Escola ja acceptava alumnat mascul, adoptava el nom d Escola de Bibliologia amb un Pla d estudis actualitzat i comenava les negociacions per al reconeixement oficial dels estudis i per a la seva integraci a la Universitat de Barcelona. Des del mateix 1973 se succeeixen els informes, les reunions, les negociacions i la cerca d aliats. No va ser senzill, perqu l oposici venia de molts fronts, i el mateix Cuerpo Facultativo de Archiveros, Bibliotecarios y Arquelogos no tenia una posici unnime respecte a l oficialitzaci dels ensenyaments i a la manera de dur-la a terme. A sobre, a Catalunya tamb hi havia discrepncies sobre quin havia de ser el futur dels estudis i sobretot de l Escola, i no pas per part del collectiu de bibliotecries, que ho tenia molt clar. En aquest sentit, cap a la meitat dels anys setanta va causar molt de rebombori entre les professionals una carta signada per una srie d intellectuals del pas que s oposaven a la integraci de l Escola a la universitat estatal i que reivindicaven que l Escola romangus sota la tutela de la Diputaci i, en tot cas, adscrita, per mai integrada, a la Universitat de Barcelona. La carta  de to paternalista vers les bibliotecries  estava encapalada per Jordi Rubi i Balaguer (esps de Rosalia Guilleumes), i la signaven Pere Bohigas, Miquel Coll i Alentorn, Joaquim Molas, Salvador Espriu, Josep Maria Ainaud de Lasarte, Rafael Jimnez de Parga, Josep Trueta, Josep Benet, el pare Taxonera i l abat de Montserrat, entre d altres  per descomptat, tots eren homes. A Jordi Rubi i Balaguer se li reconeix tota la tasca que va fer per professionalitzar l Escola durant els anys trenta, aix com la seva labor intensa al capdavant de la Biblioteca de Catalunya i de les biblioteques populars, per, amb tots els matisos que es vulguin, la seva visi de l Escola no pass de ser la d un centre que havia de formar personal eficient per amb categoria d auxiliar, amb capacitats de decisi molt restringides i sense responsabilitats de gesti.

Finalment, el 1978 es va publicar el decret de creaci dels estudis. Les directrius oficials dels ensenyaments encara van trigar, i no es van fer pbliques fins al 1981. L any segent, l Escola es convertia en la primera escola universitria de l Estat  com diu Carme Mayol, un altre xit de Rosalia Guilleumas, ja que en teoria la creaci d un ensenyament nou havia de fer-se en el si de la Universitat i no en una escola que administrativament en restava al marge. Tal com havien reclamat aquells intellectuals catalans, l Escola qued adscrita a la Universitat de Barcelona per als efectes acadmics, i va romandre sota la tutela de la Diputaci de Barcelona per a tots els altres. Aquesta adscripci inicial va ser la causa d un procs llarg i dificults d integraci a la Universitat, ja que les circumstncies poltiques dels anys vuitanta i noranta no afavoriren els traspassos de competncies i d institucions entre les administracions. Per aix la inevitable integraci del centre a la Universitat no es produ fins al gener de 1999.

 La direcci de les biblioteques .
A ms de la seva tasca a lEscola de Bibliotecries, Rosalia Guilleumas va compaginar aquesta feina amb la direcci de les ms importants biblioteques del pas :
 1970 - 1980, dirigeix la Biblioteca Provincial i Universitria, de la Universitat de Barcelona;
 1973 - 1982, dirigeix la Biblioteca de Catalunya i tamb dirigeix el Servei de Biblioteques de la Diputaci de Barcelona;

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261359" title="Elfstedentocht" nonfiltered="2293" processed="2289" dbindex="102299">
 
 
 
 
 
Elfstedentocht (en fris: Alvestdetocht) o cursa de les 11 ciutats, s una cursa de quasi 200 km en gel natural pels canals de la provncia de Frsia, que connecten les 11 ciutats d aquesta provncia neerlandesa. La cursa l'organitza l associaci de les onze ciutats frisones. El lloc de partida i la meta sn a la capital frisona Ljouwert (neerlands: Leeuwarden). 
La cursa passa per les 11 poblacions que han adquirit l estatus de ciutat a Frsia. 

La cursa es divideix en la varietat de competici, que comena a la matinada, i la varietat recreativa, que comena ms tard. 

Els participants han de portar una targeta. A cada ciutat hi ha una parada per on els participants han de passar a que se'ls posi un segell a la targeta. Tamb hi ha dues parades secretes en llocs estratgics per evitar que hi hagi patinadors que facin trampes. 

Tots els participants recreatius reben una medalla de participaci. La darrera parada per segellar plega exactament a les 12 de la nit. Els participants que no arriben a la parada abans de les 12 de la nit no tenen dret a la medalla de participaci. 

Llistat de les ciutats (en idioma fris) i distncia des de la sortida (km): 

 Ljouwert (neerlands: Leeuwarden): 0 ;
 Snits (neerlands: Sneek): 22;
 Drylts (neerlands: IJlst) 26 ;
 Sleat (neerlands: Sloten) 40;
 Starum (neerlands: Stavoren) 66 ;
 Hylpen (neerlands: Hindeloopen) 77 ;
 Warkum (neerlands: Workum) 86 ;
 Boalsert (neerlands: Bolsward) 99 ;
 Harns (neerlands: Harlingen) 116 ;
 Frjentsjer (neerlands: Franeker) 129 ;
 Dokkum (neerlands: Dokkum) 174 ;
 Ljouwert (neerlands: Leeuwarden) 199 ;

La cursa noms t lloc els hiverns en qu el gel s prou gruixut (15 cm) com per permetre patinar amb seguretat a tot el recorregut, cosa que passa poc sovint, de manera que des de la primera edici de 1909 noms s'ha pogut celebrar 15 vegades, la darrera el 1997.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261361" title="Patinatge de velocitat sobre gel marat" nonfiltered="2294" processed="2290" dbindex="102300">
La varietat de patinatge sobre gel de velocitat marat (en neerlands Marathonschaatsen) es practica solament als Pasos Baixos, on s un dels esports nacionals del pas. Les competicions se solen fer a pistes de gel ovalades olmpiques (400 metres). Per quan hi ha gel natural s organitza en canals del camp holands (que consisteix d'una xarxa de canals i llacs de poca profunditat formats pels plders. 



Les competicions duren mnim 25 voltes i mxim 250. El grup de patinadors (normalment entre 40 i 60 persones) comena conjuntament a donar voltes. La primera volta no val, s per comenar a lluitar per una bona posici. Desprs d aquesta primera volta es comena a comptar.  No es tracta de crrer el mxim que puguis. Tantes voltes no les sol poder fer una persona a alta velocitat. s per aix que el grup (en neerlands het peloton) quasi sempre avana als patinadors que intenten  marxar  del grup.
Es tracta d un esport estratgic on s ha d estalviar energia per, a la recta final, poder fer un esprint i crrer ms que el competidor. Guanya el primer en passar la ratlla de la meta.

Ja al segle XXVII s organitzaven curses (no competitives) de llargs trajectes. La ms coneguda d aquestes curses s la Cursa de les onze ciutats (en neerlands Elfstedentocht), a la Provncia de Frsia.
No fou pas fins els anys 70 que aquesta varietat agaf importncia nacional. Des de l any 1973 l associaci nacional holandesa de patinatge organitza competicions nacionals de patinatge sobre gel de velocitat marat.

Hi ha tres categories (amb sub-categories): 

 Categoria A (professional) ;
 Categoria B (semi=professional) ;
 Categoria C (amateur) ;

Els guanyadors de les competicions nacionals sn coneguts arreu del pas. Patinadors coneguts d aquesta varietat sn, Henk Angenent, Evert van Benthem, Erik Hulzebosch, Piet Kleine o Bart Veldkamp.

No es coneix cap catal que practiqui aquesta varietat a nivell professional. El catal Miquel Marzabal i Galano practica aquest esport com a amateur en la categoria C3, associat amb l'associaci de patinatge d'Utrecht (neerlands: Schaatsvereniging Utrecht). 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261362" title="William Lambton" nonfiltered="2295" processed="2291" dbindex="102301">
William Lambton (North Yorkshire, 1753 - ndia, 19 de gener de 1823) va ser un militar, topgraf i  gegraf angls. Va ser Membre de la Royal Society.

Lambton va ser l'inicidador del Gran Projecte de Topografia Trigonomtrica de l'ndia, que va comenar el 1802. En morir va ser enterrat a Hinganghat al districte de Wardha de l'estat de Maharashtra. El va succeir el seu ajudant George Everest.

Fill d'un pags, la seva destresa en matemtiques li serviren per entrar a l'Exrcit Britnic el 1781, al "33 Regiment of Foot". Amb el seu regiment va prendre part en la Guerra d'Independncia dels Estats Units i va ser fet presoner a Yorktown. Desprs del seu alliberament va ser portat a Nova Brunsvic i es va involucrar en de la delimitaci de la frontera entre el Canad i els Estats Units.

El 1796 fou ascendit a tinent i enviat amb el seu regiment a l'ndia, sota el comandament d'Arthur Wellesley, primer duc de Wellington. Va prendre part en la Quarta Guerra anglo-Mysore, el 1799. Desprs de la captura de Mysore, Lambton va proposar que el territori fos cartografiat, usant les noves tcniques de geodsia emprades per William Roy a la Gran Bretanya. La seva proposta fou aprovada i es comen a treballar mesurant la base de la muntanya Sant Toms de Madrs. Des d'all va continuar, mitjanant triangulaci, a travs de tota la pennsula ndia fins a arribar a Mangalore. El 1806 va comenar els mesuraments de latitud a unes 100 milles al nord de Bangalore, on acabava el territori britnic. Llavors va continuar cap al sud fins arribar al Cap Comorin. Lambton va reprendre la seva exploraci en direcci nord fins a la seva mort.

Lambton va ser fet Membre de la Royal Society el 9 de gener de 1817  i membre de l'Acadmia Francesa de les Cincies el 1817.

Notes.


Enllaos externs.
 Biografia de William Lambton ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261363" title="Wellen" nonfiltered="2296" processed="2292" dbindex="102302">

 Wellen  (en limburgus Wulle of Wille) s una municipi de Blgica que compta amb  aproximadament 7.000 habitants. Es situa a la provncia de Limburg, que forma part de la regi flamenca. Histricament, el poble formava part del comtat de Loon i, entre 1366 i 1794, del Principat de Lieja.

Geografia.
Wellen s troba al marge del riu Herk. Des de la fusi dels municipis del 1976 compta amb cinq nuclis: Wellen, Berlingen, Herten, Vrolingen i Ulbeek.

s un poble rural, al mig d'una regi de fructicultura. Antigament hi havia algunes indstries i al nucli de Vrolingen encara hi ha una fbrica artesanal de xarop de Lieja, fet de pomes i de peres, una antiga especialitat de les regions de Haspengouw, Lieja i el pas de Herve.

Avui, el poble esdev cada dia ms residencial i moltes terres conreables s'urbanitzen.

Histria.

Els primers vestigis d'habitaci trobats al territori del municipi daten de l'poca dels Francs, als segles V a VII. Els primers esments escrits de Wellene o Welnis daten de la segona meitat del segle XII. El nom significaria "pou" o "font" (wel, en antic neerlands). Una altra teoria pretn que el nom prov del llat villa (mas, petita colnia).

El poble era una possessi de l'abadia de Munsterbilzen del qual l'abadessa era tamb princesa sobirana. L'abadessa tenia el poder poltic, jurdic i religis. En aquesta poca el principi de la separaci dels poders encara no existia.

Al segle XVII al poble s'hi va organitzar una "cacera de bruixes" en la lluita que mantenien els batlles contra la banda de lladres anomenats els bokkenrijders. Tot i que l'existncia d'aquesta banda sembla haver estat una invenci del poder jurdic, 31 suspectes, tots habitants de Wellen, van ser executats. Ms del 40% de la poblaci mascle van ser suspectes durant aquest plet. 

El malnom dels habitants del poble, bokkenrijders (cavalcadors de bocs), data d'aquest perode violent.

Monuments.
L'esglsia de Joan Baptista, amb elements d'estil romnic (el campanar), gtic i neogtic.
El mol Wellenmolen, llistat com patrimoni industrial.
La fbrica de xarop a Vrolingen.
L'antiga fbrica de cervesa Hayen, llistat com patrimoni industrial.
La plaa major del nucli d'Ulbeek, que va inspirar la construcci de la plaa del museu a cel obert de Bokrijk.
El parc natural Broekbeemd.
Uns masos quadrats tpics.
El castell Trockaert a Ulbeek, d'estil clssic francs.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261364" title="Charles Le Brun" nonfiltered="2297" processed="2293" dbindex="102303">


Charles Le Brun (1619-1690), fou un pintor i decorador francs del segle XVII, conegut especialment per la decoraci del Palau de Versalles i  la famosa galeria dels miralls.

Le Brun va nixer a Pars el 24 de febrer de 1619. Als 11 anys el canceller Pierre Sguier el confia al taller del mestre Simon Vouet, de qui aprendr l'ofici ajudat per Franois Perrier. El 1642 viatge a Itlia amb Nicolas Poussin, on passaran 4 anys grcies a l'ajuda financera del canceller.  A la tornada a Pars, el superintendent de les finances del rei, Nicolas Fouquet li demana que treballi per a la decoraci del seu castell de Vaux-le-Vicomte. El 1648, sota la regncia d Anna d ustria, aconsegueix la fundaci de l'Acadmie royale de peinture et de sculpture, conjuntament amb el tamb pintor Philippe de Champaigne. 

Desprs de la mort de Mazzarino i la caiguda en desgrcia de Fouquet, Charles Le Brun s apropat a la cort del rei sol de la m de Jean-Baptiste Colbert. Les pintures que va fer per a l entrada triomfal de Llus XIV a Pars el 1660 van servir-li per atraure l atenci del monarca fins el punt d ennoblir-lo i de nomenar-lo el 1663 Primer pintor del Rei amb una pensi de 12.000 lliures. Aquest mateix any Colbert el nomena director de lAcademie Royale amb l encarrec de reorganitzar-la. El 1666, fundaran conjuntament l'Acadmia de Frana a Roma.
Responsable de la decoraci interior del palau de Versalles, t sota les seves ordres diverses desenes d'artistes i d'artesans. Durant tot aquest temps treballa tamb per a altres personalitats. 

A la mort de Colbert, s succet pel seu enemic, el Marqus de Louvois, que no va mostrar cap mena de favor cap a Le Brun, que malgrat el continuat recolzament del rei va sentir un canvi amarg en la seva posici. Aix va contribuir a la malaltia que va determinar la seva mort el 22 de febrer de 1690 a la seva mansi privada de Pars. Va ser inhumat a l'esglsia Saint-Nicolas-du-Chardonnet.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261368" title="Vctor" nonfiltered="2298" processed="2294" dbindex="102304">

Vctor s un nom propi mascul d'origen llat, amb el significat de vencedor.

Diversos papes i antipapes;
Vctor I, papa, canonitzat Sant Vctor;
Vctor II, papa;
Vctor III, papa;
Vctor IV (antipapa);

Reis de la casa de Savoia:
Vctor Amadeu I de Savoia.
Vctor Amadeu II de Savoia.
Vctor Amadeu III de Sardenya;
Vctor Manuel I de Sardenya.
Vctor Manuel II, primer rei d'Itlia (1861 1878);
Vctor Manuel III, Rei d'Itlia;

 Lletra V de l'Alfabet fontic de l'OTAN (llegit "vctor").

 El Vctor, emblema del franquisme.

 Diverses pellicules amb el nom de Vctor o Victoria.
 Claude Perrin Victor, mariscal de Frana.

Altres personatges importants:
Sext Aureli Vctor, historiador rom;
Flavi Vctor, emperador rom, fill de Magne Mxim ;
Publi Vctor, suposat escriptor rom del segle I;
Claudi Vctor, cap batau, nebot de Juli Civilis.
Olegario Vctor Andrade, poeta, periodista i poltic argent;
Vctor Jara, cantautor xil;
Vctor Erice, director de cinema;
Vctor Garca de la Concha, filleg i escriptor en castell;
Victor, Guitarrista de N bunb.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261369" title="Riu de Santa Eulria" nonfiltered="2299" processed="2295" dbindex="102305">
El riu de Santa Eulria, que recorre bona part del nord d'Eivissa, ha estat tradicionalment l'nic riu de les Illes Balears. Deu el seu nom a qu desemboca a la vila de Santa Eulria i a la vegada el riu completa el nom de la vila, que s'anomena Santa Eulria des Riu. 

Fins mitjan segle XX el riu va portar aigua tot l'any, per actualment noms porta aigua desprs de pluges, com qualsevol torrent. La major part de l'illa d'Eivissa est formada per muntanyes no molt altes i aquestes muntanyes ho estan bsicament per roca calcria, que s permeable. Per aquest motiu la major part de l'illa s un gran aqfer, fins al punt que hi ha diversos brolls naturals d'aigua. Aix, el riu de Santa Eulria, que en principi seria un torrent, s'alimentava durant tot l'any d'aiges subterrnies, complint la caracterstica bsica de qualsevol riu: portar aigua de forma contnua. 

A mitjan segle XX l'explotaci dels aqfers s'intensifica i el riu s'asseca, duent aigua noms desprs de les precipitacions. Aix, avui en dia s discutible i discutit que se'n pugui dir riu ms enll de la toponmia. Morfolgicament noms semblava un riu a la zona de la desembocadura. Diversos torrents van a parar al riu de Santa Eulria. A l'interior era un rierol que no podia modificar morfolgicament el seu entorn en la mesura que un riu ho hauria de fer. Noms la zona anterior a la desembocadura, vora Santa Eulria, est modificada pel riu. 

A sota del Puig de Missa de Santa Eulria hi havia hagut regadius i fins i tot molins fariners impulsats pel corrent del riu. Pels que defensen que se'l segueixi considerant riu, un argument s que actualment encara corre de forma subterrnia sota el seu llit. En hiverns especialment plujosos el riu encara pot portar aigua durant mesos. Durant bona part de l'hivern 2006-2007 el riu va crrer, cosa que no es veia des de feia molts anys, potser dcades. A l'interior, el riu tamb havia estat aprofitat pel regadiu ja qu els pagesos que tenien terres limitant amb ell feien servir regadores per canalitzar aigua del riu i aprofitar-la per regar. Aix implicava necessriament que els vens que empraven el riu es posessin d'acord, ja qu aturaven l'aigua de la regadora per complet durant un temps el dia que es volia regar, deixant els de ms avall sense aigua. Amb aquest sistema tamb es feia arribar aigua a zones una mica ms allunyades, com Es Canar. 

La desembocadura del riu de Santa Eulria est envada pel mar uns cinc-cents metres i l'ajuntament de Santa Eulria hi ha fet un passeig. A dins, llats i altres petites embarcacions la fan servir de moll.

 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261370" title="Al Keller" nonfiltered="2300" processed="2296" dbindex="102306">
Al Keller  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 11 d'abril del 1920 a Alexander, Nova York. 

Keller va crrer espordicament a la Champ Car a les temporades 1954-1959 i 1961 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1955-1959 i 1961. 

Al Keller va morir el 19 de novembre del 1961 a Phoenix, Arizona.


 Resultats a la Indy 500 .



 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Al Keller va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955. 

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261371" title="Escassetat" nonfiltered="2301" processed="2297" dbindex="102307">
L'escassetat s un concepte fonamental en economia. L'escola neoclssica involucra el concepte en la prpia definici d'economia. Lionel Robbins la defineix com una "cincia que estudia el comportament hum com a relaci entre els fins i els mitjans escassos que tenen usos alternatius.". 

L'escassetat implica que no es poden satisfer totes les infinites necessitats humanes  perqu no es poden aconseguir suficients recursos donada la seva limitaci. Consegentment, l'escassetat implica que no es poden assolir tots els objectius de la societat a la vegada, de forma que cal establir prioritats.

El concepte d'escassetat porta a la diferenciaci entre b lliure i b econmic: els primers sn aquells dels quals en tenim la quantitat que volem en el moment desitjat. s a dir, sn bns no escassos. La resta de bns, dels qual no disposem de qualsevol quantitat en qualsevol moment, s'anomenen bns econmics o escassos. De bns lliures n'hi ha pocs exemples: l'aire que necessitem per respirar o per dur a terme la majoria de processos industrials en seria un.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261372" title="Miquel Brunet Estarellas" nonfiltered="2302" processed="2298" dbindex="102308">

Miquel Brunet (Bunyola, Mallorca, 1961) s pianista i compositor. Curs estudis de Piano i Composici al Conservatori de Msica i Dansa de les Balears i  amb M. Segura i Victor Capblanquet. Des de fa ms de 20 anys, es dedica a la producci musical, tant en la vesant artstica, com en la producci tcnica del so i enregistrament professional.
Ha impartit classes a Msters de Producci Audiovisual l'UIB i al Conservatori Superior de Msica de les Balears.

Ha composat obres per al mn audiovisual i teatral:  Nosaltres els venuts  (Testimonis de la guerra civil a Mallorca), La Calndria, Tot Deu al Cel, En Joan petit, Vosts perdonin, Poca por, La Princesa embruixada, L Abat de la Real, Erzerzog Ludwig Salvator, Costa i Llobera (Documental)  aix com obres simfnic-corals de las quals podem destacar Terra Natal amb text de Mari Villangmez i Rua Fosca, cantata per a 2 soprans, barton, dos cors i grup instrumental amb text  de Jaume Santandreu, que fou premiada amb el Premi Miquel dels Sants Oliver atorgat per l'Obra Cultural Balear el 2007.
Amb motiu del XXX aniversari de la Coral Universitat de les Illes Balears, compos l'obra Peccata Mundi, per encrrec del seu director Joan Company.
Es autor d'arranjaments per a l'Orquestra Simfnica de les Balears i del grup UC, per a l'espectacle Les Balears es presenten.

Pianista i director musical d Els Valldemossa des d el 1978, ha actuat arreu del mn amb aquesta formaci i  ha col.laborat amb gran nombre d artistes del panorama musical de les Illes i altres llocs:
Isabel Soriano, Coral UIB, Tomeu Estars & Genia Tobin, Cap pela, Cucorba, Orquestra Simfnica de les Balears, Corals de Joventuts Musicals, Cors de la Fundaci Teatre Principal, Isidor Mar, Aires Formenterencs, Entreveus, Al Mayurqa, Joan Bibiloni, Toni Morl Craig Walters, Tim Tobin, Mel Williams, etc

Actualment continua les seves produccions des d'Ona Digital, editorial de la qual n's co-propietari.

Enllaos externs.
miquelbrunet.cat ;
onadigital.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261373" title="Valeri Miralles i Ortol" nonfiltered="2303" processed="2299" dbindex="102309">
Valeri Miralles i Ortol (Pego, 29/10/1939 -  Valncia, 13/12/1997 ) fou un dirigent nacionalista valenci. Estudi als jesutes i fou un dels militants originaris del Partit Socialista Valenci. Tamb es dedic al mn del llibre, fundant la llibreria Concret, collaborant a Gorg, i edita sota el segell d'Editorial Garb amb el perms de l'Editorial Lavnia alguns llibres, entre els quals el llibre "El valencianisme poltic", d'Alfons Cuc) i participa en Edicions del Bullent, amb Gabriel Sendra, Maribel Marco i Claudi Arenas. 

El 1982 fund amb Pere Mayor i Josep Llus Blasco Esquerra Unida del Pas Valenci (EUPV), que el 1984 es refundaria en Unitat del Poble Valenci. El 1988 particip en alguns actes de la Crida a la Solidaritat i el 1992 abandon UPV per marxar a Esquerra Republicana del Pas Valenci, Federaci Valenciana d'ERC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261377" title="Joan Josep Prez Benlloch" nonfiltered="2304" processed="2300" dbindex="102310">
Joan Josep Prez Benlloch (Moixent, la Costera, 1936) s un periodista valenci. Va estar vinculat de jove al Partit Socialista Valenci i fou un dels creadors dels GARS i del PSPV el 1974. Ha collaborat amb la Universitat Catalana d'Estiu i ha participat en algunes de les conferncies dels Premis Octubre. Ha dirigit els peridics Primera Pgina, Diario de Valencia i Noticias al Da, ha estat corresponsal de Tele/eXprs i La Vanguardia, i ha publicat una autobiografia sota el ttol Al cierre. Del 1987 al 1997 ha estat redactor del diari Levante. Actualment escriu a El Temps i a El Pas.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261378" title="A de barca" nonfiltered="2305" processed="2301" dbindex="102311">

A partir de 1943 Joan Brossa va comenar un llarg i tortus cam que el portaria per tots els racons de la creaci artstica. 
S endinsa en la poesia visual, escnica, msica i cinema. Treballar els poemes objecte i la poesia urbana. 
A Sabadell trobem  la seva obra   A de Barca  , al Parc Catalunya. T forma de veler amb una gran lletra A majscula en forma de vela. Aquesta obra representa una metfora: que la literatura guia el curs de la vida.
L Obra va sser ideada per Joan Brossa per materialitzada per Antoni Marqus, escultor sabadellenc.
A de barca, est realitzada en bronze, zinc, estany i alumini. T una alada de 7,20 m. I 1,47 m d amplada i 4,34m. d eslora de la barca.







 Exposici del Monogrfic Joan Brossa.Cicle Mitj (Roureda,Sabadell) .

 





 Treball alumnes sobre " A de Barca " d'en Joan Brossa .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261390" title="Robert Fortune" nonfiltered="2306" processed="2302" dbindex="102312">
Robert Fortune (Kelloe, Berwickshire, 16 de setembre del 1812   Londres, 13 d'abril del 1880) va ser un botnic i viatger escocs que s recordat per haver introdut la planta de te xinesa a l'ndia.

  Biografia .
Fortune va treballar al jard botnic d'Edimburg, primer, i posteriorment al jard que la Royal Horticultural Society tenia a Chiswick (a la rodalia de Londres). L'obertura de Xina als estrangers causada del Tractat de Nanjing del 1842 propici que la Societat l'envis a aquell pas per a recollir-hi plantes.

Aquest viatge introdu a Europa moltes flors noves, per el seu segon viatge, del 1848, tingu conseqncies de molt ms abast. Durant tres anys, i per iniciativa de la British East India Company recorregu la Xina, i el fruit del viatge foren les 20.000 plantes de te que port a Darjeeling, a l'ndia. Aquesta feta ajud a crear les indstries del t hind i singals i pos fi al monopoli natural xins. Fou el primer europeu que va descobrir que el te negre i el verd eren varietats d'una mateixa planta.

En viatges posteriors visit Taiwan i el Jap, i en descrigu la cultura del cuc de seda i la manufactura de l'arrs. Introdu a Occident molts arbres, arbusts i flors, com el kumquat, les penies, les azalees i els crisantems. Una rosa enfiladissa de color blanc que port el 1850, suposadament un encreuament natural entre la Rosa laevigata i la R. banksiae, fou batejada R. fortuniana (sinnim R. fortuneana) en el seu honor. Fortune cont els seus viatges en diversos llibres molt amens, que el permeteren viure de renda fins a la seva mort.

Actualment, en botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Fortune.

 Publicacions .
  Three Years' Wandering in the Northern Provinces of China, A Visit to the Tea, Silk, and Cotton Countries, with an account of the Agriculture and Horticulture of the Chinese, New Plants, etc. London: John Murray, 1847 (Text en traducci alemanya);
 A Journey to the Tea Countries of China; Sung-lo and the Bohea Hills; with a Short Notice of the East India Company's Tea Plantations in the Himalaya Mountains London: John Murray, 1852;
 Two visits to the tea countries of China and the British tea plantations in the Himalaya London: John Murray, 1853;
 A Residence Among the Chinese; Inland, On the Coast and at Sea; being a Narrative of Scenes and Adventures During a Third Visit to China from 1853 to 1856, including Notices of Many Natural Productions and Works of Art, the Culture of Silk, &c. London: John Murray, 1857;
 Yedo and Peking; A Narrative of a Journey to the Capitals of Japan and China, with Notices of the Natural Productions, Agriculture, Horticulture and Trade of those Countries and Other Things Met with By the Way London: John Murray, 1863;

 Plantes batejades amb el nom Fortune .
 Arundinaria fortunei;
 Cyrtomium fortunei;
 Euonymus fortunei;
 Hosta fortunei;
 Keteleeria fortunei;
 Mahonia fortunei;
 Maxburretia fortunei;
 Osmanthus fortunei;
 Pleioblastus fortunei;
 Rhododendron fortunei;
 Rosa fortuniana;
 Trachycarpus fortunei;

 Altres espcies introdudes per Fortune .
 Jasminum nudiflorum;
 Dicentra spectabilis ;
 Forsythia viridissima;

 Enllaos .
 Robert Fortune a la base "Plant Explorers" ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261394" title="Batalla de Gumbinnen" nonfiltered="2307" processed="2303" dbindex="102313">

La batalla de Gumbinnen fou la primera gran operaci a Prssia Oriental durant la Primera Guerra Mundial, desprs dels moviments i enfrontaments menors inicials. Enfront el I exrcit rus sota el comandament de Paul von Rennenkampf i el VIII exrcit alemany, sota les ordres de Maximilian von Prittwitz.

Prolegmens.
Animat per l'xit de l'impacient comandant del 1r cos del VIII exrcit, el general Hermann von Franois, en la batalla de Stallupnen, en la qual havia fet 3.000 presoners a l'exrcit rus abans de retirar-se fins a Gumbinnen 15 km ms cap a l'oest, Prittwitz, sota la pressi del propi von Franois, va decidir planificar un atac contra el I exrcit rus, a les posicions al voltant  Gumbinnen.

Conscient que el II exrcit rus, a les ordres del general Aleksandr Samsnov, avanava cap al nord des de Polnia per enllaar amb Rennenkampf, Prittwitz va decidir atacar les tropes del I exrcit, que avanava cap a l'est en un front d'aven de 55 km d'amplitud, a la primera oportunitat que es presents. Els alemanys disposaven de 150.000 homes davant una fora russa de 200.000.
Desprs d'haver assignat un cos d'exrcit per cobrir la rereguarda davant de l'aven de les tropes de Samsnov, Prittwitz va formar tres cossos reforats amb una divisi suplementria de cavalleria, en una lnia al sud de Gumbinnen, aproximadament 40 km a l'interior de la frontera de la Prssia Oriental.

Desenvolupament.
L'ofensiva la desencaden l'impacient i agressiu general Franois, situat a la zona nord, cap a les 4.00 del mat, abans fins i tot que els altres dos cossos haguessin completat els preparatius i el desplegament. El general August von Mackensen en el centre i el general Otto von Below al sud no van assolir la seva plena capacitat de combat fins a quatre i vuit hores desprs que Franois llancs el seu atac amb el 1r cos. La divisi addicional despatxada per Prittwitz va arribar massa tard com per tenir alguna participaci en la batalla.

Encara que el I exrcit rus de Rennenkampf defens acarnissadament les seves posicions, el seu flanc dret s'enfons cap a migdia, desprs d'haver esgotat les municions, i fou perseguit per von Franois durant 8 km. Aquesta ruptura seguida de penetraci va esperonar a Mackensen per llanar el seu propi atac quan el seu cos va estar llest, cap a les 8.00 i posteriorment von Below inici el seu atac cap a les 12.00. No obstant aix, les restes del I exrcit rus, alertades per l'atac precedent de Franois, van desplegar eficament la seva artilleria pesant al front i provocaren nombroses baixes entre les tropes de Mackensen i Below, tant fortes que es veieren obligades a retirar-se en desordre uns 24 km. Franois, conscient que el front alemany s'enfonsava en el centre i el sud, es va veure igualment obligat a ordenar la retirada per no quedar allat. En el desordre subsegent, els russos van fer 6.000 presoners alemanys.

Enmig d'un atac de pnic causat per l'eficcia del contraatac rus, i tement que el II exrcit de Samsnov s'uns al I exrcit de Rennenkampf i envoltar el VIII exrcit alemany, Prittwitz va ordenar la retirada general cap al riu Vstula, malgrat la falta aparent d'inters de Rennenkampf per perseguir els alemanys; les ordres de Prittwitz, de fet, suposaven la cessi de la totalitat de Prssia Oriental a l'exrcit rus. Excepte per l'habitual agressivitat de von Franois, l'atac alemany no es realitz amb cap tctica especialment nova, es desenvolup sense un bombardeig previ adequat i les tropes atacaren directament en lnia, amb un tctica no gaire diferent de l'estil del segle XIX.

Conseqncies.
Helmuth von Moltke, el cap de l'Estat Major alemany, enfurismat per aquesta decisi de retirada de Prssia Oriental, va cridar Prittwitz i el seu segon, Georg von Waldersee, a Berln per destituir-los dels seus crrecs. Fent tornar del seu retir a l'impertubable general Paul von Hindenburg, Moltke el va nomenar per a assumir el comandament del VIII exrcit, i li assign com a cap d'estat Major Erich Ludendorff, que acabava de destacar al front occidental amb la presa de la ciutat belga de Lieja.

La retirada cap al Vstula no havia estat completada quan Hindenburg va arribar a la zona el 23 d'agost per prendre possessi del seu crrec. Desprs de consultes amb Ludendorff i amb el coronel Hoffman, segon cap d'operacions, Hindenburg va aconseguir aturar la retirada i va decidir reunir les seves tropes per llanar una ofensiva contra el II Exrcit rus de Samsnov que pujava des del sud. Aquest atac conduir a la que potser fou la major victria alemanya a la primera fase de la guerra, la batalla de Tannenberg.

Referncies.
 Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
 Batalla de Gumbinnen a FirstWorldWar.com. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261395" title="Fanals de la Plaa Reial" nonfiltered="2308" processed="2304" dbindex="102314">

Els Fanals, que es troben a la plaa Reial de Barcelona, van ser realitzats per l'arquitecte modernista Antoni Gaud i Cornet (1852-1926). 

Fou un dels seus primers treballs l'any 1879, desprs de titular-se com arquitecte i collaborat com delineant amb Josep Fontser i Mestre en la reixa d'entrada del Parc de la Ciutadella, sent aquesta, la ra per la qual va rebre l'encrrec municipal per a l'enllumenat pblic.

Va realitzar el disseny de dos models diferents de fanals de tres i sis braos, d'aquests, dues van ser collocats a la plaa Reial damunt una base de pedra, sent foses en bronze i amb combinaci de ferro forjat, el coronament amb decoraci est en la part superior on hi ha la representaci del casc del du rom Mercuri aix com de, les dues serps enroscades al bra central. Varen ser inaugurades al setembre de 1889. 

Les de tres braos tamb en nombre parell estan collocades davant del Govern Civil al Pla de Palau, inaugurades l'any 1890.

Notes.

Bibliografia.
Permanyer, Llus (1998), Un passeig per la Barcelona Modernista, Barcelona, Ediciones Polgrafa SA.. ISBN 84-343-0877-0 ;
Varis (19984), Antoni Gaudi (1852-1926), Barcelona, Fundaci Caixa de Pensions. ISBN 84-505-0683-2;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261397" title="Claude Piron" nonfiltered="2309" processed="2305" dbindex="102315">

Claude Piron (Namur, Blgica, 1931-Gland, Sussa, 22 de gener de 2008) era un psicleg sus molt interessat per les llenges. Diplomat amb ttol de l'Escola d'Intrprets de la Universitat de Ginebra), va ser traductor a l'ONU de xins, d'angls, de rus i d'espanyol. Desprs d'haver deixat les Nacions Unides, treball per a l'Organitzaci Mundial de la Salut, entre altres a l'frica i a l'sia. El 1968 comena a practicar la psicoterpia, fins a la seva mort, al seu gabinet de Gland (Sussa), ocupant-se sobretot de la supervisi de joves psiclegs. Va donar classes a la Facultat de Psicologia i de les Cincies de l'Educaci de la universitat de Ginebra de 1973 a 1994.

Claude Piron va aprendre l'esperanto en la seva infantesa. Va utilitzar aquesta llengua en nombrosos pasos, incloent-hi el Jap, la Xina, l'Uzbekistan, diversos pasos de l'frica i de l'Amrica Llatina, i l'enseny a la universitat de San Francisco (San Francisco State University, Humanities, 1981 i 1983). Ha estat membre de l'Acadmia d'Esperanto. s membre honorari de l'Associaci Mundial d'Esperanto i membre de l'Associaci d'Escriptors en Esperanto. Public nombrosos articles en esperanto, en francs i en angls en l'mbit de la psicologia, de la comunicaci intercultural, de les llenges en general i de l'esperanto en particular (vegeu http://claudepiron.free.fr/). La seva obra en esperanto comprn una dotzena de novelles, nombrosos contes, un recull de poemes i un casset de canons (traduccions) sota el pseudnim Johan Valano (i Johan Balano per a una obra ertica), en francs algunes obres sobre assumptes psicolgics, aix com una assaig sobre la comunicaci lingstica : Le dfi des langues - Du gchis au bon sens Desafiament de les llenges - De l'embolic al bon sentit (Pars: L'Harmattan, 2a edici 2001).

Obres pedaggiques.

La seva obra ms coneguda en aquest mbit, Gerda malaperis! s sovint utilitzat com a primer llibre de lectura desprs d'un primer curs d'esperanto tal com http://lernu.net. Aquesta petita novella policaca es limita a una gramtica bsica i a un vocabulari redut a les paraules ms freqents als primers captols, per eixamplar-se progressivament a estructures ms complexos i introduir una petita llista de paraules noves a cada captol.

Altres obres :

Lasu min paroli plu! (petita novella didctica 1984);
Vere a  fantazie. (recull de relats 1989);
Vivi estas miri. (llibre de lectura 1995);
Kiu estas Jozefo?;
Ili kaptis Elzan.;
Dankon, amiko! (relat fcil 1990);
Contes, relats, sobretot en esperanto fcil.;

Assaigs sobre l'esperanto.



En La bona lingvo (La bona llengua), critica el recurs intil als neologismes presos a les llenges europees. En contrapartida, defensa la tesi segons la qual l'esperanto s fcil perqu la seva estructura s'acosta a la del pensament grcies al seu principi aglutinant que permet expressar-se associant creativament morfemes segons un esquema que s molt a prop del del pensament: l'esperanto, contrriament a totes les llenges naturals, permet, tant en la seva gramtica com en la formaci de les paraules, fiar-se del seu reflex d'assimilaci generalitzadora, una llei psicolingstica descrita per Jean Piaget.

Un nen de sis anys que conec, ha dit en la mateixa setmana "florer" per florista i "diarer" per periodista. Per qu? Perqu ha assimilat espontniament el sufix -er de la srie forner, xarcuter, sabater... i l'ha generalitzat immediatament.;
Claude Piron, Confessi d'un boig ;

Al seu llibre Le dfi dels langues - Du gchis au bon sens (El Desafiament de les llenges - De l'embolic al bon sentit), i en assaigs com Espranto : l'image et la relit, (Esperanto: la imatge i la realitat), Claude Piron prova d'interessar un gran pblic, segons ell poc i mal informat sobre l'esperanto. El primer, aparegut el 1994, s una mena de psicoanlisi de la poltica de comunicaci internacional. Hi explica per qu els Estats prefereixen complicar-se la vida ms aviat que de simplificar-se-la i atribueix aquest comportament al que diu la "sndrome de Babel": neurosi social de tipus masoquista persuadint les societats, institucions, elits o responsables poltics que en sn atesos que no existeix altre mitj de superar la barrera de les llenges ms que de recrrer al nivell internacional a una llengua nacional fins i tot al preu d'una relaci eficcia / cost completament aberrant: 
"I si ens prenguessin seriosament els handicaps lingstics?"

Claude Piron estima que nombroses crtiques d'ordre general fetes a l'esperanto venen del prejudici, ja que provenen de gent que no s'ha pres la molstia de documentar-se de manera seriosa sobre l'assumpte ni d'estudiar l'esperanto tal com es practica avui en la seva literatura o en les nombroses trobades internacionals. L'esperanto d'avui ja no s el "projecte" que era el 1887 sobre el qual es podria discutir tericament, sin una llengua viva amb un segle d's al seu actiu, un s que es deixa observar fcilment i estudiar, argumenta. Resumeix aix nombroses idees de manera comuna admeses a propsit de l'esperanto :

L'esperanto s una pretesa llengua feta d'ac d'all a partir d'elements manllevats a les llenges d'Europa occidental, de la qual imita d'altra banda les estructures. s un codi rgid, inexpressiu i sense vida. Ha estat publicat sota una forma completa per un idealista i no pot evolucionar. Sense histria, sense literatura, sense poble, aquest sistema no pot servir ms que per a intercanvis de baix nivell. s defensat per una grapat de militants a qui falta realisme, que s'imaginen que la pau es desprendria automticament de l'adopci general d'una llengua universal. Aquesta gent s ridcula, per podrien ser perillosos ja que la seva acci podria provocar un anivellament per la part baixa i, al cap i a la fi, la mort de les cultures tradicionals, que s'acabarien confonent totes en una grisalla annima. Feliment, la seva temptativa ha fracassat, i no hi ha cap oportunitat que aconsegueixi, ja que aquesta pseudollengua no s de fet parlada enlloc. Si ho fos, les diferncies d'accent i de substrat impedirien d'altra banda als interlocutors comprendre's.

Consagra el seu assaig Espranto: l'image et la ralit (Esperanto : la imatge i la realitat) a intentar respondre-hi punt per punt.

Heus aqu com resumeix el que considera com la realitat de l'esperanto d'avui tal com tot lingista o antropleg ho pot estudiar sobre el terreny:

  ' ' L'esperanto s una llengua jove, nascuda de la trobada entre un intens desig de comunicaci transcultural al si d'una fracci de la poblaci del mn i una proposici lingstica elaborada per un jove polglota que havia posat a punt el seu projecte component poemes i traduint textos de diferents literatures. Adoptat per persones d'orgens tnics i socials diferents, aquest projecte, servint per a la comunicaci, s'ha transformat de forma natural en una llengua viva per un procs collectiu, annim, mpliament inconscient, fet d'una srie d'interaccions i de reajustaments mutus. L'indici d'aglutinaci s molt elevat en aquesta llengua, encara que, per certs trets, sigui ms a prop de les llenges que allen i que la seva base lxica sigui d'origen europea. Amb una mica ms d'un segle d'existncia, l'esperanto s'ha dotat d'una literatura ms abundant i ms diversa que un bon nombre d'altres llenges en el transcurs dels cent primers anys de la seva vida en tant que llenges escrites. En un cert nombre d'mbits cientfics, filosfics i politico-socials pertanyent a la vida moderna, la seva terminologia s ms antiga que la de llenges com l'rab, el swahili i el xins. El desenvolupament literari de la llengua ha estat afavorit per dos factors: d'una part, l'agilitat d'un idioma on gaireb cada enunciat pot prendre una forma analtica o sinttica, i d'altra banda la facilitat que confereix un mitj de comunicaci seguint de ms prop que la majoria de les llenges tniques el moviment espontani de l'expressi lingstica. El fet que, encara que apresa, la llengua no sigui sentida com a estrangera, li dna, als seus usuaris, un estatut psicolgic particular. Utilitzada per una collectivitat del tipus dispora de la qual els membres, repartits en ms de cent vint pasos, sn units per una xarxa molt densa de comunicacions, aquesta llengua s utilitzada a la satisfacci dels usuaris en tota mena de reunions, congressos i altres trobades. s el vehicle d'un cert nombre de programes radiofnics regulars i s mpliament empleada en la correspondncia privada i els contactes interpersonals. ' '  

Referncies externes :.
Collecci de texts de Claude Piron;
Le dfi des langues - Du gchis au bon sens. (assaig, L'Harmattan, Pars, 1994);
Communication linguistique: tude comparative faite sur le terrain.;
Espranto: l'image et la ralit.;
Langue occidentale, l'espranto?;
Espranto: le point de vue d'un crivan;
Psikologiaj aspektoj de la monda lingvoproblemo kaj de Esperanto.;
Les langues: un dfi - Claude Piron a Youtube..

Obres literries.
Malmalice (poemes 1977);
 u li bremsis sufi e? (novella policaca 1978);
Kiel personeco sin strukturas (discurs 1978);
 u li venis trakosme? (novella policaca 1980);
 u ni kunvenis vane? (novella policaca 1982);
 u  i mortu tra-fike? (novella policaca 1982);
 u rakonti novele? (contes policacs 1986);
Sen pardono (manual 1988);
Esperanto el la vidpunkto de verkisto (trptic 1992);
La Dorsosako de Panjo Rut (amb Sndor Bak, contes, 1995);
Tien (novella de cincia-ficci 1997);
Tiaj ni estas (amb Sndor J. Bako, contes);
La kisa malsano.  Tiaj ni estas , Volum 2 (amb Sndor J. Bako, contes 2001);
La meteoro.  Tiaj ni estas , Volum 3 (amb Sndor J. Bako, contes 2002);




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261398" title="Leptctid" nonfiltered="2310" processed="2306" dbindex="102316">

Leptctid (ordre), la catalanitzaci de l'ordre Leptictida;
Leptctid (famlia), la catalanitzaci de la famlia (biologia) Leptictida;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261399" title="Xos Manuel Beiras" nonfiltered="2311" processed="2307" dbindex="102317">

Xos Manuel Hixinio Beiras Torrado (Santiago de Compostella, 7 d'abril de 1936) s un poltic i economista gallec. En la IX Assemblea del Bloque Nacionalista Galego (2001) va ser escollit president del Consell Nacional (CN) d'aquesta formaci, i el seu portaveu en el Parlament de Galcia. En l'actualitat, desprs d'abandonar la presidncia del CN, encapala un corrent intern anomenat "Encontro Irmandio". Continua a ms al capdavant de la ctedra d'Estructura Econmica de la Facultat de Cincies Econmiques a la Universitat de Santiago de Compostella. Tamb s un prolfic escriptor, ex-acadmic numerari de la Real Academia Gallega. 

El seu pare va ser el galleguista histric Manuel Beiras, membre del Partit Galleguista i de Dereita Galeguista durant la Repblica i regidor de Santiago a les primeres eleccions democrtiques. Des de 1957 va estudiar Dret a la Universitat de Santiago de Compostella. En 1958 es va llicenciar i es va traslladar a Pars on es va matricular en la Facultat de Dret i Cincies Econmiques. Tamb va estudiar Llengua i Literatura Francesa en la Universitat de La Sorbona (1960). 

En 1961 es va traslladar a l'Escola d'Economia de Londres (London Economics School) per a ampliar els seus coneixements en l'rea de les Cincies Econmiques. Altres bigrafs situen l'estada de Beiras a Londres en els anys 1964/65, desprs vindria uns mesos a Galcia (1965/66) per a, com professor, fer classes en l'Escola d'Economia Poltica a la Faculdad de Dret de Santiago. Ms tard (1966/67), grcies a una borsa d'estudis de la Fundacin Juan March, va seguir un curs d'especialitzaci avanada i investigaci amb Franois Perrou en el Institut de Sciencie Economique Apllique (ISEA) de Pars. 

El 1963 va ser membre fundador del Partit Socialista Gallec en la clandestinitat. Tamb es va fer crrec de la subdirecci de la Revista de Economa de Galicia (crrec que deixaria el 1968). Ja en 1964 va assumir el crrec de Relacions Internacionals del partit. Aquest crrec el tornaria a assumir en 1970. En aquesta etapa es relaciona amb altres formacions europees socialistes i amb el Moviment Socialista de Catalunya de Josep Pallach i Joan Revents. El 1967 reb el Premi de la Casa Galcia de Nova York pel seu llibre O problema do desenrolo na Galiza rural. Ja el 1968 torna a viure definitivament a Galcia, i en aquest mateix any comena a treballar com a professor d'Estructura i Institucions Economicas en la Faculdad d'Econmiques. En el 1969, collabora en una obra collectiva Introduccin  economia galega de hoxe publicada a Vigo, i va ser relator en l'elaboraci del Document Conjunt Partit Socialista Gallec-Unin do Povo Galego. 

En 1970 estant uns mesos a Madrid, en el Collegi Major Universitari Csar Carlos, publica la seva tesi doctoral sobre el desenvolupament econmic i demogrfic a Galcia entre 1900 i 1960 amb el ttol Estructura y problemas de la poblacin gallega, amb el qual guanya el Premi Extraordinari de Doctorat i aconsegueix, tamb, ser professor adjunt en la Ctedra d'Estructura Econmica. El 1971 assumeix el crrec de secretari general del PSG i el 1972 publica a Vigo O atraso econmico de Galiza. En aquest mateix any li oferixen el lloc de Deg en funcions durant les revoltes estudantiles i obreres. 

Dintre de les seves collaboracions collectives sorgeixen en 1975, publicades a Vigo, dues obres; A Galiza rural na encrucillada i Contaminaci industrial i desenvolvimento. En 1977 deixa el crrec de secretari general de PSG, desprs d'encapalar les llistes per La Corunya en les primeres eleccions generals de la transici democrtica en les quals no va aconseguir ni un sol esc (va obtenir 16.660 vots, el 3,69%), aix com el partit, per a ser designat acadmic numerari de la Real Academia Gallega, dignitat a la qual va renunciar temps ms tard. Tamb aquest mateix any es va encarregar de la direcci d'una investigaci sobre el procs de modernitzaci de l'agricultura gallega, amb els fons proporcionats per la Fundaci Pedro Barri i la Universitat de Montpeller. 

En 1980 Beiras accedeix definitivament a la Ctedra d'Estructura Econmica en la Universitat de Santiago de Compostella. El 1982 particip en la constituci del Bloc Nacionalista Gallec (BNG) en el qual entra en la seva Direcci nacional i Permanent en representaci d'Esquerda Nacionalista. En aquest any surt la seva publicaci O atraso e Ns. Aportacin para un debate encol o atraso econmico. Al febrer d'aquest mateix any s nomenat Deg de la Facultat de Cincies Econmiques. Ja entrats el 1984, Beiras, en companyia d'altres autors, publica l'obra Dende Galiza: Marx. Homenaxe a Marx no 1 centenario da sa morte. En solitari noms publicaria altre llibre, Per unha Galiza liberada, obra en la qual venia treballant des de 1976. En aquest mateix any, al gener, torna a reafirmar el seu crrec com Deg de la Facultat. 

A les eleccions autonmiques del 24 de novembre de 1985, Beiras s escollit diputat del Parlament de Galcia. Tamb publica Constitucin espaola e nacionalismo galego: unha visin socialista. En aquest any, Beiras, desprs d'una discrepncia amb la presidncia de la RAG sobre de la Llei de Normalitzaci Lingstica del Gallec, deixa la Real Acadmia Gallega. El 1987 tradu al gallec la pea teatral Els justos de Albert Camus (Beiras ja havia tingut diverses experincies en l'mbit de la traducci; fruit d'elles sn: Cartes a un amic alemany, tamb del mateix autor, i les obres de teatre tradudes juntament amb Xos Luis Franco Grande al voltant dels anys 1958/59: Antgona, de Jean Anouilh i No haur guerra de Troia de Jean Giradoux). Tamb, el mateix any, va prestar la seva collaboraci al Homenaxe o Mestre Sampedro (Homenatge al Professor Sampedro). Va estar com professor convidat en la Universitat de Tolosa de Llenguadoc. Ja anteriorment havia estat en la de Combra (1976). En 1988 va traduir del francs l'obra de Anne Philipe El Temps d'un sospir. 

El 17 de desembre de 1989 es torna a presentar a les eleccions autonmiques, i de nou guanya l'esc per la La Corunya, juntament amb altres 4 representants, i assumeix el crrec de portaveu del grup del BNG. Sobre el seu pensament poltic i la seva trajectria els escriptors Francisco Pillado Maior i Miguel Anxo Fernn-Vello publiquen un llibre titulat Conversaciones con Xos Manuel Beiras. Ja en 1990, al gener, tant Beiras com els del seu grup no aprovaren una proposici no de llei sobre l'autodeterminaci del PSG-EG per no veure-li sentit, ja que la Cmera no tenia sobirania per haver grups espanyols. En la legislatura de 1989/1993 va ser expulsat diverses vegades de la Cmera per oposar-se i, fins i tot, intentar plantejar-li una moci de censura a Manuel Fraga. En aquest mateix perode, en la proposta del ple extraordinari d'incendis forestals, va presentar una proposta d'independncia per a Galcia i la reforma de la Constituci, votant en contra de la proposta de Manuel Fraga sobre l'adminitraci nica. Entrats en 1991, Beiras publica altre llibre: Prosas de combate e maldicir.

El 10 de mar de 1993 no es va mostrar d'acord davant la iniciativa del Partit Popular a Galcia, de modificar la Legislaci del Parlament i va mostrar el seu descontentament copejant en el seu esc amb una sabata. Va mostrar una actitud inconformista durant els debats de ponncia i comissi sobre d'aquest tema pel que va ser expulsat de la Cambra el 15 i el 17 de mateix mes amb una sanci d'un mes sense drets parlamentaris. Beiras va recrrer al Tribunal Constitucional el 12 de juliol de 1993, el qual va admetre el recurs el 4 de novembre del mateix any. A ms va mantenir una llarga polmica amb executiu regional de Fraga per la compra de drets de les marques del Xacobeo 93, al que va acusar de falsedat en document pblic, prevaricaci i malversaci de fons. El 17 d'octubre de 1993 es va presentar per tercera vegada com cap de llista per La Corunya i com candidat a la Presidncia de la Junta de Galcia. Va aconseguir la renovaci de la seva acta de diputat i el seu grup passa de 5 a 13 diputats. Entrat 1995, Beiras s proposat com Portantveu Nacional del grup, crrec en el qual resulta triat en la VII Assemblea. Ja s'havia presentat al gener del 1991 i mar del 1993, i hi va obtenir suports significatius.

En el desembre de 1995 va fer un viatge d'uns dies a Argentina i Uruguai, en el qual mantingu algunes reunions amb representant de centres gallecs, dirigents poltics i sindicals i oferix algun discurs en diverses universitats. Fruit d'aix, publica en 1996 un llibre amb el ttol O estado da nacin, en el qual afeg els seus discursos des de 1989 a 1995. El 19 d'octubre de 1997 es presenta de nou com candidat del BNG a la Presidncia de la Xunta, renova l'esc i veu crixer el seu grup a 18 diputats passant a ser la segona fora a Galcia. El 1998 torna a renovar el crrec com portaveu nacional del BNG. Aix mateix va dur a una aliana entre el seu partit amb altres forces nacionalistes perifriques espanyoles (CIU i PNB) a travs del Pacte de Barcelona. 

Desprs de les municipals del 13 de juny de 1999, arriba a un pacte amb el PSdG-PSOE per a la repartici d'ajuntaments en alguns ajuntaments, mentre que com fruit del Pacte de Barcelona, el BNG obt el seu primer esc al Parlament Europeu. A les autonmiques de 2001 renov una altra vegada el seu esc, per veu com el seu grup baixa un diputat quedant en 17. El 27 d'abril de 2004 sign, juntament amb el seu company de grup, Anxo Quintana, en representaci del BNG un acord per a donar desenvolupament al document base signat pel BNG, CiU i EAJ-PNB el 6 d'abril d'aquest any. Mitjanant aquest acord es formaria la coalici "Galeusca Pobles d'Europa" per a la celebraci de les eleccions al Parlament Europeu del 13 de juny de 2004, en les quals aquest grup aconseguir 3 escons. No obstant aix el 11 d'abril de 2005 va presentar davant els companys del BNG la seva dimissi com President del Consell Nacional del BNG i la seva renncia a formar part de les llistes electorals del BNG a la Xunta. 

Posteriorment va encapalar un corrent crtic dins el BNG anomenat Encontro Irmandio, que va obtenir a la XII Assemblea Nacional de la formaci nacionalista 15 membres en el Consello Nacional i tres en la Comissi Executiva (un d'ells, el propi Beiras). Al desembre de 2005 va iniciar una collaboraci setmanal en el diari Galicia Hoxe, que va donar lloc el 2007 al llibre recopilatori De Nunca Mis a Mis All. Beiras, juntament amb Xaime Illa Couto, tamb va ser un dels promotors de les colleccions Enquisa, Agra aberta i Os percusores de la Editorial Galxia, en la qual fou director de la collecci Aln-Ns; d'aquesta experincia va sorgir la participaci en la creaci de Edicins Laiovento. 

En l'actualitat s columnista dominical del peridic en gallec "Galcia Hoxe" i segueix collaborant, de tant en tant, en les publicacions "Grial" i "A Nosa Terra".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261402" title="Tombes marnides de Fes" nonfiltered="2312" processed="2308" dbindex="102318">

Les tombes marnides de Fes estan situades dalt d'un pujol de la medina de Fes el-Bali, a la ciutat de Fes, al Marroc.

Sn unes runes de l'antic palau i necrpolis benimerina. Els antics cronistes recolliren que les tombes meravellaven pel seu magnfic marbre i l'esplendor dels seus epitafis  acolorits. Actualment les tombes estan ja molt deteriorades per ofereix una magnfica vista sobre la ciutat.

El tram de la muralla que queda als seus peus s el ms antic de les defenses de la medina. Alguns segments daten del segle XII, com s el cas de Broj Kaoukeb, on en altres temps s'hi situava el barri dels leprosos.

Les tombes dominen un cementiri que s'estn fins a Bab Guissa, una porta almohade del segle XIII. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261409" title="Quadrat d'or" nonfiltered="2313" processed="2309" dbindex="102319">

El Quadrat d'or s la zona de l'Eixample de Barcelona situada al voltant del Passeig de Grcia i delimitada pel carrer Aribau a l'esquerra i Passeig de Sant Juan a la dreta, limitat per la Diagonal en la part superior la qual te forma de quadrat i acull un ric patrimoni arquitectonic. 

Situat en el context de la riquesa burgesa en la qual cresqu l'Eixample el Quadrat d'Or guarda exponents molt importants de l'arquitectura modernista catalana barcelonina de comenament del segle XX. Aix podem trobar la Casa Batll, d'Antoni Gaud i Cornet, La Casa Amatller, de Josep Puig i Cadafalch, La Casa Lle Morera, de Llus Domnech i Montaner; La Casa Mil (altrament dita La Pedrera) obra tamb d'Antoni Gaud i Cornet; La Casa Terrades (coneguda com Casa de les Punxes) obra tamb de Josep Puig i Cadafalch; La Casa Macaya, tamb obra de Josep Puig i Cadafalch; o tamb la Casa Montaner i Simn, de Llus Domnech i Montaner, actualment i desprs d'una restauraci dels arquitectes Roser Amad i Llus Domnech i Girbau acull des de juny de 1990 la Seu de la Fundaci Antoni Tpies.

Referncies.


Enllaos externs.
 Turisme de Barcelona, el Quadrat d'Or;
  Barceloca, el Quadrat d'Or;

Bibliografia.
 Albert Garca Espuche, El Quadrat D'or. Centre De La Barcelona Modernista, Lunwerg Editores, S.A. (2002) ISBN 84-7782-551-3;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261411" title="Parlament de Galcia" nonfiltered="2314" processed="2310" dbindex="102320">
Parlament de Galcia s la instituci gallega en la qual es troba el poder legislatiu de la comunitat autnoma. Com els Parlaments del Pas Basc, Catalunya i Andalusia el Parlament de Galcia va ser instaurat, amb anterioritat a les primeres eleccions autonmiques, a partir de la redacci de l'Estatut d'Autonomia pel procediment marcat en l'article 151.2 de la Constituci, pels diputats de les Corts Generals escollits en les provncies corresponents en la primera legislatura de la monarquia, presidida per Adolfo Surez.

Funcions. 
Les funcions principals del Parlament de Galcia sn, 
 Exercir la potestat legislativa de Galcia ;
 Controlar l'acci executiva de la Junta de Galcia ;
 Aprovar els pressupostos ;
 Escollir el president de la Junta de Galcia;

Seu. 
La seu del Parlament de Galcia s'assenta en la capital gallega, Santiago de Compostella. El sal de sessions s el lloc habitual on tenen lloc les sessions de ple, i els Diputats prenen els seus seients amatents en forma d'hemicicle, davant la taula presidencial. El President de la Junta de Galcia i el seu govern ocupen la primera fila d'escons, i la resta de Diputats i Diputades, agrupats per grups parlamentaris ocupen la resta dels escons.

Composici. 
El Parlament de Galcia est format per 75 Diputats. Desprs de les eleccions del 19 de juny de 2005 va quedar format de la segent manera: 
 Partit Popular de Galcia (PPdeG): 37 diputats. ;
 Partit dels Socialistes de Galcia-PSOE: 25 diputats. ;
 Bloc Nacionalista Gallec (BNG): 13 diputats. ;

El PSdeG-PSOE i el BNG, ambdues forces de cort esquerrana, governen a Galcia desprs d'arribar a un pacte de coalici poc temps desprs dels resultats electorals de 2005.

Vegeu tamb. 
Parlament Autonmic;

Enllaos externs.
Pgina web del Parlament de Galcia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261413" title="Partit Popular de Galcia" nonfiltered="2315" processed="2311" dbindex="102321">
El Partit Popular de Galcia s l'organitzaci gallega del Partit Popular, que funciona de manera autnoma des del 1991. Compta amb 2.042 regidors, 37 diputats al Parlament de Galcia i 12 en el Congrs dels Diputats. El seu secretari general fou Manuel Fraga fins el 2005. L'actual s Alberto Nez Feijoo.

 Enllaos externs .
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261416" title="Punta de la Banya" nonfiltered="2316" processed="2312" dbindex="102322">
La Punta de la Banya s una petita pennsula formada a l'extrem meridional del delta de l'Ebre. S'estn davant de la costa de Sant Carles de la Rpita, municipi al qual pertany. La Punta de la Banya est unida al delta de l'Ebre a travs de l'istme del Trabucador. Tot aquest conjunt delimita l'espai martim que es coneix com a badia dels Alfacs.

A l'espai de la punta de la Banya s'hi desenvolupa una important activitat econmica, com s l'obtenci de sal a partir de l'evaporaci d'aigua marina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261417" title="Qu, ests gelosa?" nonfiltered="2317" processed="2313" dbindex="102323">

Qu, ests gelosa? (ttol original Aha oe feii?, en tahiti normalitzat No te aha  oe fe i i?) s un quadre de Paul Gauguin fet el 1892 durant la seva primera estada a Tahit. Es conserva al Museu Puixkin de Moscou. Es coneix per la referncia nm. 461 del catleg de Wildenstein.

El ttol en tahitia vol dir literalment per qu tens rancnia?, per Gauguin va adoptar l'errada del diccionari Jaussen i ho va traduir en el catleg de l'exposici Durand-Ruel del 1893 com Et quoi! Tu es jalouse?.

Dues noies tahitianes sn a la platja, una estirada i l'altra asseguda, nues i amb un pareo ests al costat. La sorra de la platja s llisa, tractada amb un color pla, i el mar s sinus amb colors arbitraris.

La tensi que suggereix el ttol no es reflecteix en el quadre. Les dues noies estan representades en una actitud contemplativa, de descans. Gauguin explica l'escena:
A la vora de la mar, malgrat la calor, dues germanes, que s'acaben de banyar, s'estiren en gracioses actituds animals de descans, i parlen amors d'ahir, de dem. Una baralla: un record.
  I qu? ests gelosa?

Per Gauguin les noies tahitianes sn daurades i bronzejades, de coloracions a la
vegada obagues i ardents. El sol les ha cremat, per tamb les ha penetrat i irradia d'elles  Sn amoroses, indolents i alegres de dia, i entristides i tremoloses de nit.


La posici de la noia asseguda est basada en una fotografia que tenia Gauguin d'un fris del teatre de Dions d'Atenes, donant una sensaci escultural i de relleu. Aquesta figura la va tornar a reproduir a Nave nave moe (1894), El gran Buda (1899) i a I l'or dels seus cossos (1901).

Gauguin es va mostrar molt satisfet de la seva obra. La va enviar a la seva dona a Copenhaguen per vendre-la, per no va ser possible per l'alt preu que hi va posar. Un cop exposada a Pars, va ser comprada per Edgar Degas. Des del 1908 s al Museu Puixkin.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261420" title="Sistema morfoclimtic periglaciar" nonfiltered="2318" processed="2314" dbindex="102324">
El sistema morfoclimtic periglaciar apareix en zones on les temperatures arriben als 0C, durant la major part del any i sn positives, per inferiors als 10C, durant un perode de dos a quatre mesos anuals.

Les zones on es produeixen els processos periglaciars rodegen a les que que corresponen al sistema morfoclimtic glaciar. Tamb apareix el periglaciarisme en algunes serralades en les que no es donen les condicions suficients pel desenvolupament de glaceres.

Els climes que determinen aquest domini sn el continental subrtic, el polar de tundra i el d'alta muntanya. Els processos i agents que intervenen en el modelat periglaciar sn el gel, els processos fluviotorrencials i els fenmens de vessant.

 Processos i agents .
Encara que no amb tanta exclusivitat com en els sistemes glaciars, el gel segueix sent l'agent ms important del modelat del sistema periglaciar. Aquest agent es el responsable de la gelifracci, que s el fenomen ms rellevant d'aquest sistema.

Aquest tipus de modelat periglaciar sorgeix a conseqncia del gel que es forma a l'interior de les esquerdes rocoses dels vessants de la muntanya, que produeixen l'augment de volum i la disgregaci de la roca. Els fragments generats cauen i s'acumulen al marge de les muntanyes en les formacions anomenades tarteres.

Els processos fluviotorrencials produids per l'aigua procedent de la fusi del gel i de les precipitacions modelen els pendents. Els fenomens de vessant sn un conjunt de mecanismes que tenen lloc a els vessants de les muntanyes com resultat del procs de meteoritzaci i el efecte de la fora de la gravetat, que provoquen el moviment de materials a zones ms baixes.

En el sistema periglaciar sn importants tres fenomens de vessant: 
 Les colades de fang, que consisteixen en el desplaament del material provinent del fang que es produeix al mullar-se el sl; ;
 La reptaci, un moviment lent dels materials del sl a favor de la pendent; ;
 La solifluxi, petits fluxs del sl que es produeixen quan hi han bassals a conseqencia del desgla.

 Formes del relleu periglaciar .
En aquest domini sn tpiques les segents formes de relleu:
 En zones de pendent es poden formar sistemes de esglaons, glaciars rocosos,etc.
 En zones horitzontals es formen escletxes cobertes de gel que al descongelar-se sn ocupades per fragments de roca i de argila, superfcies amb escletxes amb fragments de roca que adopten formes de polgons i estructures amb forma de tur coberts de gespa i molsa.
                                                                                                                                                                                                                                                                        







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261421" title="Parlament Autonmic" nonfiltered="2319" processed="2315" dbindex="102325">
Parlament Autonmic s la denominaci que t a Espanya l'articulaci del poder legislatiu a cada Comunitat Autnoma. El Ttol VIII de la Constituci Espanyola de 1978 regula els poders executius, judicial i legislatiu a cada regi. 

El Parlament Autonmic est format pels representants triats a les  que tenen lloc en cada Comunitat al maig de cada quatre anys. Com a rgan legislatiu autnom, elabora lleis autonmiques. En cas que afectin a altres comunitats o a l'Estat central, aquestes es poden tramitar d'una forma indirecta a les Corts Generals, com a proposici de llei. 

Els Estatuts d'Autonomia, regulats per la Constituci, estableixen que competncies sn prpies de cada Comunitat Autnoma, i sn el mxim cos normatiu per a les regions corresponents. Aix, les Comunitats tenen competncies sobre rees d'educaci, sanitat, etc. No obstant aix, hi ha altres sectors que sn de competncia exclusiva de l'Estat. Aix, per exemple, la Administraci Perifrica de l'Estat regula els aeroports o ports, convivint amb la Administraci autonmica. Encara que aix pot canviar amb l'aprovaci dels nous Estatuts d'Autonomia.

Ciutats autnomes. 
Totes les comunitats autnomes tenen el seu propi parlament, llevat de les ciutats autnomes, Ceuta i Melilla. El 1995 es va aprovar a les Corts Generals (Parlament) un estatut especfic, que encara que no els concedeix capacitat legislativa (principal diferncia amb les Comunitats Autnomes), s els permet proposar en les Corts les iniciatives legislatives que considerin oportunes. 
Parlament per Comunitat Autnoma. 



Vegeu tamb. 
Parlament ;
Enllaos externs. 
Llista d'enllaos a les pgines web oficials dels Parlaments autonmics a www.gva.es ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261423" title="Istme del Trabucador" nonfiltered="2320" processed="2316" dbindex="102326">
L'istme del Trabucador s una fina llengua de terra que uneix el delta de l'Ebre amb la Punta de la Banya i que pertany al terme municipal de Sant Carles de la Rpita. La seva extensi, juntament amb la costa dels municipis d'Alcanar i Sant Carles de la Rpita, delimiten la Badia dels Alfacs.

L'istme del Trabucador s recorregut pel Cam del Trabucador, que fa cap a les Salines de la Trinitat, a la Punta de la Banya. Les platges sn llargues, encara que properes al lmit que marca el cam. Tamb tenen un lent aprofundiment, dintre l'aigua, de manera que les aiges sn clides i les marees aparentment de superior incidncia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261427" title="Maria Trias Joan" nonfiltered="2321" processed="2317" dbindex="102327">
Maria Trias Joan (Palams, 1892 - 1960). nica filla de Francisco Trias i Matilde Joan,  va nixer el 29 de juliol del 1892 a Sant Joan de Palams. Als 14 anys queda rfena de pare i mare i als setze ella sola agafa les regnes del negoci familiar: la fonda. 

Es casa amb el veterinari Llus Colomer Moret, per queda viuda embarassada de la segona criatura.
Transforma la fonda en un hotel, i ja el 1924 la professi la distingeix amb la medalla de la Societat d Atraccions de Forasters de Barcelona. El pintor Josep M. Sert i l actriu Madeleine Carol ja n havien estat clients abans d afincar-se a la costa. Arriba la Guerra Civil. Una bomba destrueix l hotel. Ella s installa a Le Perthus i ajuda a travessar la frontera a les persones que ho necessiten. Desprs del 39, quan torna, un Tribunal de Girona la porta a judici i sort en t del testimoni del rector de Palams.

Compra dues torres davant del mar amb l ajuda d antiga clientela i amistats i al comenament dels anys quaranta ja hi ha construt un magnfic hotel, on fan estada personatges com Truman Capote, Robert Ruark, David Niven i Ava Gardner. L hotel Trias s tamb lloc de trobada per a la intellectualitat: del grup Destino, Josep Pla, Josep Vergs, Alvaro Cunqueiro, Nstor Lujn, Manuel Brunet i Carmen Laforet. En sortir de la pres de Saragossa, qui seria president de la Generalitat, Jordi Pujol, s hi recupera. Posteriorment, el conseller de la Generalitat republicana, Ventura Gassol, hi sojorna tornant de l exili, de la m de l historiador Josep Maria Ainaud de Lasarte. El president Josep Tarradellas tamb s hi va estar.

Dona forta, sempre a punt per emprendre i ajudar, amb el seu fill Josep, a partir dels anys 50, aconsegueix que la qualitat de les habitacions i la cuina ben cuidada facin de l hotel un lloc nic. La seva llagosta amb pollastre i la bullabessa feien viatjar a Palams.

Maria Trias va morir el 24 agost de 1960. Desprs que el seu fill es jubils el 2004, ara l Hotel Trias s regentat per l amic de la famlia Llus Cams.

 Enllaos externs .
 Institut Catal de les Dones ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261432" title="Montserrat Poch" nonfiltered="2322" processed="2318" dbindex="102328">
Montserrat Poch o Montserrat Poc (Vallbona d'Anoia, a.1528   Barcelona, 28 de desembre del 1578), bandoler del segle XVI. Juntament amb els seus germans Pere i Joan, port entre els anys 1570 i 1578 una banda molt temuda que oper especialment a les comarques de l'Anoia i el Peneds , per que tamb feu incursions per la vegueria de Lleida, per Andorra i terres de Foix (on, el 1571, nou membres de la seva banda foren presos pel comte). En l'onze d'abril del 1570, la quadrilla de Poch mat el comissari reial Pere Mateu en la carretera de Piera i Vallbona, malgrat la nodrida escorta que portava. Capturat a Vilafranca del Peneds, sembla que la justcia ofer a Montserrat l'amnisti a canvi d'exiliar-se a Mallorca el 1570 (o s'hi fug, segons altres versions), per al 1573 o posteriorment delinqu novament. Tornat a Catalunya, ja sol, desprs d'haver vagat per Canet de Mar i Matar i d'haver-se refugiat a Horta (Barcelona), al 1578 fou capturat, turmentat i executat  sota l'autoritat del virrei Fernando de Toledo, prior de Castella (1571-1580) .

 Enllaos .
 Cobles ara nouament compostas sobra la presa y sentncia de Montserrat Poc;
 Breus indicacions biogrfiques;

Notes. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261433" title="Llusa Prat Gaball" nonfiltered="2323" processed="2319" dbindex="102329">
Llusa Prat Gaball (Barcelona, 1896 - Sller, 1977) va ser una pedagoga catalana.

Filla del matemtic Pere Prat -catedrtic de matemtiques de l'Institut Balmes- i d'Adelaida Gaball, i germana de l'escriptor i publicista Pere Prat, Llusa va viure en l'ambient tpic de la burgesia catalana.

Va estudiar magisteri. I ben aviat, el 1925, aconsellada pel seu pare, va fundar l'Acadmia Prat en un pis de la Rambla del Prat, nmero 19, de Barcelona, davant del cinema "Bosque". El 1932 Llusa Prat va traslladar l'escola a una torre espaiosa amb jard del carrer de Sant Eusebi, 4, al barri de Sant Gervasi. Llusa Prat inauguraria dues altres escoles, a l'Hospitalet de Llobregat i a Sarri. Per quan van entrar les tropes nacionals, el 26 de gener del 1939, van haver de tancar.

Fins a mitjans de setembre d'aquell any no es van poder reprendre les classes i noms les de primria. A ms de dona emprenedora, Llusa era, en l'mbit personal, dola i afable, el que es coneixia com la perfecta casada. Ara b, es va casar tres vegades i tres vegades va enviudar.

Del primer marit, Nicols Rodriguez, va nixer el seu nic fill, que seguiria els passos de la seva mare al capdavant de l'escola privada catalana no confessional. Partidria d'una pedagogia avanada i progressista, era tan important el lideratge de Llusa Prat que el seu fill Llus va canviar-se l'ordre dels cognoms, situant el de la mare en primer lloc.

Si b va acabar havent de penjar fotografies de Franco a les aules per ordre dels inspectors, ja durant la dictadura a l'Acadmia hi havia servei de psicologia, s'hi ensenyava educaci sexual, s'organitzaven debats, editaven revistes i emetien pellcules sobre temes prohibits pel franquisme.

Persona inquieta i creativa, Llusa escrivia obres de teatre que ella mateixa protagonitzava a l'Orfe Gracienc. Era, a ms, autora de nombrosos poemes i havia estudiat msica.

La seva nta Nria continua al capdavant de les Escoles Prat. Va morir el 1977 a Sller, d'on era originari el seu tercer marit.

 Enllaos externs .
 Institut Catal de les Dones ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261442" title="Montserrat Prez Iborra" nonfiltered="2324" processed="2320" dbindex="102330">
Montserrat Prez Iborra. Va nixer a Barcelona el 6 de desembre de 1906. Va estudiar el batxillerat de cincies, tot i que en aquell temps era estrany que una noia curss aquests estudis.
Acabat el batxillerat, es va matricular de Cincies Fsiques. Va ser la primera dona a llicenciar-se a Facultat de Cincies de la Universitat de Barcelona el 1931. Tres anys desprs, Pompeu Fabra, president del Patronat de la UB, la nomenaria professora ajudant interina d aquesta Universitat. Tamb donava classes al Liceu Garcigoy i a l Institut Balmes.

Es va casar amb Domnech Casas Bertran, amb qui va tenir quatre criatures: M. Merc, Gabriel, Montserrat i Raimon. L any 1936, la Montserrat passava l estiu amb la seva famlia a Premi de Mar quan va esclatar la guerra. Llavors va comenar a fer classes a un grup de nois i noies, la famlia dels quals no volia que deixessin d estudiar.

Arran d aquesta experincia, el 1939 Montserrat va fundar  les escoles  i s que, tot i que n era una de sola, les autoritats franquistes no permetien que fos mixta. Nois i noies separats noms s entreveien a travs d una lnia separatria de canyes de bamb en el pati.

Montserrat Prez Iborra va transmetre a l escola el seu esperit fort i raonat, emprenedor, modern i laic, la dedicaci absoluta i la recerca de la mxima qualitat sempre amb nous mtodes d aprenentatge i estimulaci. En les escoles hi han estudiat personatges com Jordi Pujol, Guillermina Motta, Chicho Ibez-Serrador, Toms Alcoberro, Joan Grcia d  El tricicle , Roger Justafr, Sergi Bruguera, Aleix Vidal-Quadras, Marta Balletb-Coll, Rosa Deulofeu, Ana Urdangarn, Jos Luis Pascual Samaranch, Santi Soteras, J. Alvar Net, Oriol Muntan, Miquel Porter, Jaume Figueres, famlia Gaspar (Sala Gaspar), etc.

Entre el professorat de l escola podem esmentar Maria Novell, Francisco Gom, Victria dels ngels, Pilar Meler, Pere Ribera, Ramn Vives, Pilar Vives, Carme Laura-Gil, etc.
La tasca de direcci la va seguir el seu fill Gabriel Casas Prez-Iborra, qui ja ha passat el relleu al nt, Jordi.

 Enllaos externs .
 Institut Catal de les Dones ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261444" title="Rosario Surs Juli" nonfiltered="2325" processed="2321" dbindex="102331">
Rosario Surs Juli va nixer a Riudarenes el 1909. Quan noms tenia nou anys, va anar a fer de cuinera a casa del metge del poble. All va comenar a idear amb molta intuci i creativitat plats basats en la cuina tradicional catalana amb productes de primera qualitat de cada temporada. Alhora que els inventava, els escrivia en una llibreta, aix nasqu el receptari de qui seria una gran cuinera.

En casar-se amb Joaquim Rexach, es va posar a vendre peix i fruita a Sils,  ns que el 1952, van veure clar que es podien establir en un antic garatge de la carretera N-II, a l alada de Caldetes (Caldes d Estrac). Era l Hispnia.

Rosario, calculant el "risc empresarial" de la inversi deia: "Valen ms les cinc jsseres de ferro que hi ha al sostre que els diners que ens han deixat." Era l poca de la postguerra, quan el ferro anava escs i era car.

Ben aviat al garatge hi va vendre benzina, amanides, "suaus", cafs i gasoses. De primer, la gent es portava el dinar de casa, i s hi paraven els camioners cam de Frana. Desprs, va comenar a oferir plats cuinats amb els millors productes de tota la comarca, i convert el garatge en un restaurant.

El seu arrs a la greixonera s recordat encara amb admiraci i delit per les seves  lles Paquita i Lolita que, plegades, han continuat l obra de la seva mare.

"Nenes, regiu-vos pel vostre seny", els deia la Rosario. I a fe que ho han fet. L Hispnia t una estrella Michelin.

Rosario va morir el 1976, per les seves dues  lles continuen al menjador i a la cuina per engrandir
l esperit emprenedor de la seva mare, l exquisidesa de la qualitat i l excellncia que els s internacionalment reconeguda.

 Enllaos externs .
 Institut Catal de les Dones ;


  


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261446" title="Maria Gumfaus Culi" nonfiltered="2326" processed="2322" dbindex="102332">
Maria Gumfaus Culi va nixer a Santa Coloma de Gramenet el dia 5 de mar de 1922. Va heretar i aprendre del seu pare la capacitat directiva, l organitzaci, l ambici necessria per tirar endavant i el valor de l esfor i la constncia amb esperit positiu.

Nascuda en un entorn prcticament rural, tot i que noms va aprendre a cosir i de lletra, no va deixar mai de llegir per formar-se contnuament. Es va casar amb Pere Font  torner- i, plegats, van muntar un negoci a Sant Pere de Torell. Quan ell sortia a vendre, ella servia les comandes, pintava les peces de fusta tornejada, organitzava el magatzem, tractava la compra d avellaner, boix, faig, pollancre, etc. Fabricaven de tot, per especialment jocs d escacs de boix. 

Ella duia l organitzaci de l empresa i l administraci. La personalitat de Maria Gumfaus era tan important que al seu marit la clientela l anomenave  en Gumfaus . Van tenir 12 criatures. Entre embarassos, lactncies i nits sense dormir, Maria Gumfaus va atorgar al negoci un estil industrial. 

Contractava personal, incorporava nova tecnologia -amb mquines semiautomtiques- algunes inventades a casa seva, i era una bona negociadora. D un taller familiar en va generar una indstria.
El seu carcter fort, unit al fet de ser empresria, provocava a algunes dones de l poca una certa enveja, i als homes, una barreja d admiraci i rebuig.

L empresa va tenir successives ampliacions al llarg de la seva histria. L ltima, desafortunada. El canvi de localitzaci de Sant Pere de Torell a Ripoll va coincidir amb la crisi energtica del 1973. Van haver de tancar les portes. Un any desprs per, una Maria Gumfaus d edat avanada, lluny de defallir, obriria una nova empresa en el sector txtil.Va morir a Terrassa el 1998.

 Enllaos externs .
 Institut Catal de les Dones ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261452" title="Bang!" nonfiltered="2327" processed="2323" dbindex="102333">
Bang! s el nom d'un joc de cartes creat per Emiliano Sciarra i publicat per Mayfair i DaVinci Games. Tot i que originalment s itali, les cartes son bilinges Itali/Angls. s un joc ambientat en l'spaghetti western. Ha estat guardonat amb 2 premis internacionals.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261455" title="Josep Maria Bult Marqus" nonfiltered="2328" processed="2324" dbindex="102334">
Josep Mara Bult Marqus (Barcelona, 1900-1977) fou un empresari i industrial barcelon, que va arribar a ser considerat el ms acabalat de Catalunya i un dels ms influents polticament. Va morir el 9 de maig de 1977 en un atemptat terrorista, desprs d'esclatar la bomba que dos militants li van enganxar al pit, sota l'amenaa de fer-la esclatar si Bult no pagava 500 milions de pessetes. 

Cap organitzaci no va reivindicar els fets, encara que tres persones de l'anomenat Exrcit Popular Catal (EPOCA) van ser detingudes. Van ser amnistiats poc desprs, i noms una condemnada en ferm, Jaume Martnez i Vendrell. L'empresari, que des del primer moment es va negar a pagar, va morir poques hores desprs a la seva casa de Pedralbes des d'on tenia intenci d'acudir a la comissaria. Jos Mara Bult era germ de Francisco Javier Bult (Paco Bult) conegut per ser el propietari, entre d'altres, de l'empresa de motocicletes Bultaco.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261470" title="Comissi fallera" nonfiltered="2329" processed="2325" dbindex="102336">
Una comissi fallera s una associaci de persones que s'unix amb l'objectiu de plantar un monument faller.

Les comissions falleres tenen un nom que normalment coincidix amb l'encreuament de carrers en el que es troba, per exemple la falla Almirall Cadarso-Comte Altea es troba on els carrers de l'Almirall Cadarso i del Comte Altea es creuen. Tenen tamb un emblema que sol reproduir trets caracterstics de l'imaginari valenci, la senyera valenciana el rat-penat, la barraca o el foc i el llorer.
Algunes comissions tamb tenen himne propi.

Organitzaci.
Les comissions falleres solen tener uns estatuts aprovats per la majoria dels fallers i s'organitzen al voltant d'una Junta Directiva formada pel President i quants fallers ms establisquen els esatuts. De manera general hi han delegats que s'encarreguen de cadascuna de les diferents rees; esports, dona, infantils, festejos, tresoreria.

Les juntes se solen reunir una vegada per setmana i traten diversos temes que repercutixen en l'organitzaci de la falla la presentaci, la organitzaci de la setmana fallera, la tria de la Fallera Major, etc. Hi han juntes generals on poden participar tots els fallers.

Actes.

Les comissions falleres organitzen la gran majoria dels actes que es fan durant l'any faller. Des de mitjans d'octubre a febrer s'organitza la presentaci de la Fallera Major i de la Fallera Major infantil. Es fan berenars per als xiquets i sopars per als majors que es fan de manera general el mateix dia de la junta general. A ms a ms moltes vegades durant l'any es celebren altres esdeveniments com ara Sant Joan, Halloween, Carnavals, el Nadal o el Dia de Reis.

Les comissions falleres solen contribuir, si no organitzar, a la illuminaci artstica durant el Nadal i illuminen els carrers durant les festes falleres.

Criticismes.

Molts veins que tenen prxim un casal faller es queixen que les comissions fan molt de soroll durant l'any i que es deurien llimitar a fer festa noms durant la setmana fallera. Aix ha motivat que nombrosos vens de casals fallers hagen denunciat estos pedint, fins i tot, la seua closa.

Vejau tamb.
Casal faller;
Falles;
Casal;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261471" title="Estrella T Tauri" nonfiltered="2330" processed="2326" dbindex="102337">

Les estrelles T Tauri, o estels T Tauri, sn un tipus d'estrelles variables irregulars anomenades a partir de l'objecte prototpic del grup, en aquest cas, l'estrella T Tauri. Sn estrelles joves que no pertanyen encara a la seqncia principal. Es troben a prop de nvols moleculars i s'identifiquen per la seva variabilitat estellar i la presncia de lnies intenses a la seva cromosfera.

Les estrelles T Tauri sn les estrelles visibles ms joves; sn del tipus espectral F, G, K i M i amb una massa inferior a dues masses solars. Les seves temperatures superficials sn similars a les de les estrelles de la seqncia principal de massa semblant, per la seva lluminositat s significativament ms alta ja que tenen un radi ms gran. 

Les seves temperatures centrals sn probablement massa baixes per iniciar reaccions de fusi de l'hidrogen. La seva font d'energia est basada en l'alliberament d'energia gravitacional a mesura que l'estrella es va contraient fins esdevenir una estrella de la seqncia principal; podent tardar a assolir aquest estat entre 10 i 100 milions d'anys. Les estrelles T Tauri tenen perodes de rotaci curts, i sn molt actives i variables; el perode s d'uns dotze dies, molt inferior al del Sol que s d'un mes.

Mostren emissions intenses i variables de raigs X i d'ones de rdio, i moltes tenen vents solars molt forts. Els seus espectres presenten major abundncia de liti que en el cas del Sol i d'altres estrelles de la seqncia principal, ja que aquest element qumic es destrueix a temperatures superiors a 2.500.000 K.

Aproximadament la meitat de les estrelles T Tauri estudiades posseeixen discs circumestellars, anomenats en aquest cas discs protoplanetaris, ja que es tracta dels possibles progenitors de sistemes planetaris com el Sistema solar. La majoria de les estrelles T Tauri es troben en sistemes binaris.

Uns objectes similars a les estrelles T Tauri per amb massa ms gran, entre 2 i 8 masses solars, sn les anomenades estrelles Herbig Ae/Be, que corresponen a estrelles de tipus espectral A i B que encara no han entrat en la seqncia principal. No s'han observat objectes d'aquest tipus amb massa superior a 8 masses solars, ja que evolucionen molt rpidament: quan sn visibles ja es produeix la fusi de l'hidrogen dins el nucli i sn, per tant, estrelles de la seqncia principal.

 Enllaos externs .
  L'Univers infraroig ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261481" title="Copa espanyola de futbol sala" nonfiltered="2331" processed="2327" dbindex="102338">
La Copa espanyola de futbol sala s la segona competici en importncia a Espanya de futbol sala. s organitzada per la LNFS des de l'any 1990.

La disputen els vuit primers classificats de la lliga en finalitzar la primera volta. Si la seu organitzadora t un club a divisi d'honor, aquest ocupa una de les vuit places independentment de la seva classificaci. Els partits es disputen en eliminatries a partit nic. L'any 2007 el nombre de participants es va ampliar a 16 equips.

 Historial .


 Enllaos relacionats .
 Lliga espanyola de futbol sala;
 Supercopa espanyola de futbol sala;

 Enllaos externs .
Liga Nacional de Futbol Sala;

Categoria :Competicions de futbol sala
Categoria :Competicions esportives a Espanya




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261488" title="Nit del Foc de Valncia" nonfiltered="2332" processed="2328" dbindex="102339">
A Valncia es coneix com a Nit del foc la nit que va del 18 al 19 de mar, el dia de Sant Josep i tamb de la crem. Durant aquesta nit l'antic llit del riu Tria es dispara el darrer d'una srie de castells de focs artificials. Milers de ciutadans ixen al carrer aquesta nit per gaudir de la darrera nit de les festes falleres a les casals, als balls i als concerts. 

Durant aquesta nit la Fallera Major de Valncia diposita el seu ram de flors a la imatge tapisada de la Mare de Du dels Desemparats que, en el marc de l'ofrena, totes les comissions falleres han vestit de flors. Seguidament anir al vell llit del riu Tria i encendr el castell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261496" title="Llus Duch i lvarez" nonfiltered="2333" processed="2329" dbindex="102340">
Llus Duch i lvarez s un monjo del Monestir de Montserrat i antropleg. Doctor en teologia per la Universitat de Tubinga i especialista en histria de la cultura occidental. Professor de fenomenologia de la religi als instituts de teologia de Montserrat, Manresa i Tarragona i professor a la Universitat Autnoma de Barcelona. 

Obres.
Un extrao en nuestra casa (2007). Barcelona: Herder;
Algunes interpretacions del cristianisme (2004). Barcelona: Espai Obert  DL     ;
Ambigitats de l'amor (2004). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
Antropologia de la religi (1997). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
Antropologa de la religin (2001). Barcelona: Herder;
Antropologia de la vida quotidiana 2.2. Ambigitats de l'amor (2004, junt amb Joan Carles Mlich). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Motserrat;
Antropologa de la vida cuotidiana 2.2. Escenarios de corporeidad (2002, junt amb Joan Carles Mlich). Barcelona: Trotta;
Antropologia de la vida quotidiana 4.2. Armes espirituals i materials. Poltica  (2001). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Motserrat;
Antropologia de la vida quotidiana 4.1. Armes espirituals i materials. Religi  (2001). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Motserrat;
Antropologa de la vida cuotidiana 1. Simbolismo y salud  (1999). Barcelona: Trotta;
Mircea Eliade. El retorn d'Ulisses a taca (1983). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat;
De la religi a la religi popular (1980). Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat;

Enllaos externs.

Articles al dipsit raco.cat

Entrevista al web de la Fundaci Relleu

Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261497" title="Holocaust i economia" nonfiltered="2334" processed="2330" dbindex="102341">


L'holocaust o Shoah, s a dir, el genocidi i extermini dels jueus dut a terme pel govern nazi alemany durant la Segona Guerra Mundial, i tot el seu procs de gestaci previ van tenir una srie d'implicacions estretament relacionades amb l'esfera econmica d'Alemanya i dels pasos ocupats. Aquesta relaci entre holocaust i economia va evolucionar al llarg del govern nazi i de la seva poltica al llarg dels anys.

 L'arribada al poder .
Ja des dels orgens del nazisme la "qesti jueva" t un paper principal en la seva ideologia i objectius poltics. El 1921, el Programa del Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys afirma que tots aquells que siguin considerats jueus perdran la seva nacionalitat, seran expropiats i expulsats d'Alemanya.  No obstant aix, l'expulsi era considerada pels nazis tan perillosa com la convivncia: un jueu a l'exterior seria un enemic ms, de la mateixa manera que la creaci d'un estat jueu, a Palestina o a qualsevol altre indret, suposaria una base per al judaisme internacional i tindria conseqncies per al desenvolupament poltic a l'Orient Mitj. Aix doncs, l'nica soluci possible s l'eliminaci, l'extermini. 

El 1932, abans de la pujada al poder d'Adolf Hitler, a Alemanya hi havia ms de 6 milions d'aturats, la crisi de la Repblica de Weimar es va deixar sentir en la poltica a travs dels successius  canvis i nomenaments de cancellers. El 30 de gener de 1933, el mariscal Paul von Hindenburg nomena canceller a Adolf Hitler. Amb la posterior confirmaci de Hitler al poder a les eleccions del 5 de mar del mateix any, s'inicia el procs que conduir a l'eliminaci i extermini dels jueus a Europa. En un principi, per, sembla que el govern nazi no actuar amb els jueus d'una forma tant contundent com es desprenia del seu programa. De fet, quan Hjalmar Schacht, el responsable del finanament de la campanya electoral de Hitler es converteix en membre del consell del Reichsbank, vuit persones ms sn nomenades, entre elles tres banquers jueus: Mendelssohn, Waserman i Max Warburg. El mateix Schacht afirma la importncia que tenen els jueus per al bon funcionament de les finances internacionals d'Alemanya. La majoria dels jueus alemanys confien en aquestes afirmacions i consideren que l'antisemitisme que es promou des de la premsa i altres mitjans, en algunes ocasions a instncies del govern, no s un motiu suficientment alarmant com per emigrar. Des de l'exterior, per, sn molts els que inicien un boicot contra Alemanya. Les organitzacions jueves americanes i diferents associacions financen les migracions cap a Palestina i els Estats Units. En aquest context el director del departament poltic de l'Agncia Jueva negocia amb els nazis l'acord conegut amb el nom de Haavar. L'acord establia la possibilitat per als jueus alemanys de marxar cap a Palestina i a la vegada promovia l'exportaci de productes alemanys a Palestina. Les exportacions es van dur a terme fins a l esclat de la guerra el 1939 amb l'ajuda d'assistncia comercial i capital jueu. En el mateix acord s'estipulava que els jueus que emigressin cap a Palestina deixarien les seves propietats i bns a les organitzacions jueves i aquestes serien venudes als alemanys. De fet, era amb aquests guanys amb els que els jueus es van comprometre a comprar productes alemanys per a ser exportats a Palestina.  Aquest acord va aixecar les protestes de diferents organitzacions sionistes, per tot i aix va ser aprovat i al voltant d'uns 20.000 jueus van poder escapar als camps d'extermini.

 Les expropiacions .
Al juliol del 1935 la poltica antisemita del govern nazi va prendre una nova dimensi quan els jueus van sser apartats de l'esfera pblica: la justcia, l'ensenyament, l'exrcit i les professions liberals entre d'altres. No obstant aix, les empreses jueves continuen funcionant. s al 1938 quan s'inicien les expropiacions. El procs s el segent: a l'abril, el jueus van ser obligats a declarar tot all que tingus un valor superior als 5000 marcs alemanys. Al juny els establiments industrials jueus tamb van haver de ser declarats: les empreses havien de ser "arianitzades". El sector dels serveis tamb va patir un procs similar: al voltant d'un centenar de banc jueus van passar a mans no jueves. A partir de 1941, a ms a ms, totes aquestes empreses hauran de canviar els seus noms ja que els estar prohibit utilitzar denominacions comercials jueves. 

La kristallnacht o Nit dels vidres trencats va suposar l'inici de les prohibicions i restriccions per als comerciants. Desprs de les destrosses ocasionades als comeros jueus, el govern nazi reclama a les companyies d'assegurances una compensaci per les prdues que els produir la impossibilitat dels comerciants jueus de fer front als impostos. A ms a ms es fixa una multa per als propis jueus per haver provocat la ira, qualificada pels nazis de justa, del poble alemany. Amb l'esclat de la guerra i l'avan del nazisme per Europa, la poblaci jueva dels pasos ocupats patir processos idntics. Les expropiacions a Polnia comencen des del primer moment de l'ocupaci al setembre de 1939 i a Frana a l'octubre de 1940, per en aquest pas els alemanys deixaran les expropiacions en mans del govern francs. Les propietats i bns expropiats sn repartits de diverses maneres per en general entre els membres de l'exrcit, els ex-combatents i els alts crrecs de la jerarquia nazi. En moltes ocasions els beneficiaris d'aquestes expropiacions es procuren els mitjans necessaris per tal d'evitar impugnacions posteriors: factures de compra (fraudulentes o firmades sota coacci) o associacions (com la de "propietaris d'antigues empreses jueves", a Frana)

 Els guetos i els camps de treball .
El gueto va ser en certa manera una conseqncia de les expropiacions i la poltica  i ideologia  nazi en relaci als jueus. Aquests, despossets de les seves empreses, comeros i professions, aix com de les seves propietats, es van situar a les ciutats i van ser concentrats en els anomenats guetos, alguns dels ms famosos dels quals sn el de Lodz, el de Cracvia i especialment el de Varsvia. Amb el temps aquests barris separats i administrats per la comunitat jueva van suposar un cost molt elevat per al govern alemany que va decidir que serien  els jueus els que pagarien per la seva exclusi. Les factures i costos que generava el gueto van haver de ser assumides pels jueus.  D'altra banda, els nazis van decidir que per tal de reduir-ne els costos, els guetos s'havien de fer rendibles. Conseqncia d'aquesta decisi, des de la Oficina Nacional de Rendibilitat del Govern es va suggerir la possibilitat d'utilitzar els jueus per a treballs forats, lgicament no remunerats. Aquesta prctica es va dur a terme a partir del 1939 i per tal d'aconseguir millors resultats es van instaurar els camps de treball. En un primer moment aquests funcionaven de la segent manera: els treballadors treballaven fora del gueto per cada nit hi tornaven. Desprs, per, la prctica va canviar i els treballadors treballaven i vivien als camps de treball sota l'amenaa que suposava el que la seva famlia es trobs al gueto en condici, en certa manera, d'ostatge. En principi les feines consistien principalment en accions destinades a la construcci de ferrocarrils, condicionaments hidrulics, etc. Ben aviat, per, la m d'obra jueva va ser requerida per indstries de carcter privat, especialment de caire militar. 

Parallelament al sorgiment dels camps de treball, els mateixos guetos es van anar constituint en centres de producci d'articles destinats especialment a l'exrcit: uniformes, calat, caixes de munici, etc.

 La Soluci final: l'extermini industrial .
A mesura que avana la guerra i els pasos ocupats per Alemanya, els jueus sota domini nazi tamb augmenten. Els guetos representen un cost molt elevat, a ms a ms, una part d'aquests jueus no poden ser utilitzats en els camps de treball i tampoc poden ser expulsats. s en aquest context en qu, entre el 1941 i el 1942, s'organitza "formalment" la Soluci final. Els jueus ja no sn enviats a camps de treball o de concentraci, sin a camps d'extermini. 

Econmicament, aquesta decisi dels principals jerarques nazis comport l'oposici d'alguns empresaris, especialment de la indstria d'armament, beneficiaris o adscrits als camps de treball, ja que aquesta decisi amenaa el seu rendiment i els seus interessos ja que els obrers jueus ja estan formats i especialitzats, i haver de formar nous treballadors suposaria prdues, retards i una davallada del rendiment. En alguns casos, les autoritats nazis van cedir a la voluntat dels empresaris, per a mesura que avanava la guerra cada cop es feia ms difcil oposar-se a la impacincia de Hitler i la cpula dirigent nazi. Aquesta oposici de certs empresaris no respon, en la majoria dels casos,a una voluntat altruista o filantrpica, sin a la major rendibilitat que suposaria per aquestes empreses fer morir als jueus d'esgotament i d'explotaci que exterminar-los directament. No obstant aix aqueta oposici no respon sempre a interessos personals i empresarials ja que caldria matisar per exemple el paper d'Oskar Schindler. Dins del mateix govern nazi s'aixequen algunes veus en contra de la soluci final ja que suposar l'eliminaci de la reserva de m d obra jueva i obligar a la concentraci als camps de concentraci de soldats alemanys, ms necessaris en altres parts. No obstant aix, els camps d extermini, el mxim exponent dels quals s Auschwitz, es posen en marxa: s'industrialitza i es burocratitza l'assassinat. Els bns confiscats als deportats passen a ser propietat del Tercer Reich i sn repartits entre els membres de les SS o les seves famlies a travs de l'oficina central econmica poltica. S'estableixen normes clares i precises respecte el que s'ha de fer amb aquests bns en funci de la seva tipologia: els objectes de valor s'envien al Reichsbank, els diners han de ser destinats a un compte del tresor destinat a finanar les SS 

Malgrat les ordres en sentit contrari, els membres de les SS que s'ocupen de l'assignaci de m d'obra reben l'ordre que tots els treballadors jueus siguin substituts per polonesos, fet que suposa un problema per a moltes empreses i genera diverses queixes, per el procs no s'atura ni es ralentitza. Tot i aix, les SS organitzen i posen en marxa algunes empreses als mateixos camps d'extermini per tal de fer treballar els presoners abans d'enviar-los a les cambres de gas. En general es tracta de feines rudimentries: fusta, pedreres  Algunes empreses privades tamb s'installen als camps, s el cas IG-Farben, que posa en marxa a Auswitzch una fbrica de  cautx sinttic o la fbrica de detonadors Krupp que tamb s'installa en el mateix camp. 

Aquestes iniciatives, tanmateix, van en contra de la voluntat d'Adolf Hitler i l'objectiu i tasca fonamental dels camps s l'extermini i ho continua essent fins a l'arribada de l exrcit sovitic al camp d'Auschwitz i l'alliberaci per part dels aliats dels camps de concentraci i extermini nazis i la derrota d'Alemanya  a la Segona Guerra Mundial.

 Bibliografia .
 J. ATTALI Los judos, el mundo y el dinero. Historia economica del pueblo judo Buenos Aires:   Fondo de cultura econmica, 2005.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261499" title="Jaume Sorribas i Garcia" nonfiltered="2335" processed="2331" dbindex="102342">
Jaume Sorribas i Garcia (Sallent, Bages, 15 de maig de 1946 - Barcelona, 23 de gener de 2008) fou un actor catal. Va ser membre del grup fundador de la companyia teatral Els Joglars, va participar en pellcules i en sries de televisi, com Filiprim, programa que li va donar fama amb la interpretaci del personatge del "Sr. Encarregat".

Va ser integrant d'Els Joglars entre 1966 i 1976 i va participar en la creaci d'espectacles antolgics com El Diari, El joc, Cruel Ubris Mary d'Ous i lies Serrallonga. Tamb va actuar de manera destacada en l'obra Operaci Ub (1981) al Teatre Lliure, obra que va constituir un dels majors xits teatrals del moment. 

Va collaborar en pellcules com El embrujo de Shanghai, Historias de la puta mili o Mater amatsima.  A la televisi, va treballar en programes com Tres i l'astrleg, i en episodis de les sries Carvalho, La memria dels cargols i La Odisea.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261509" title="Descolonitzaci" nonfiltered="2336" processed="2332" dbindex="102343">

Descolonitzaci s un dels fenmens ms importants de la segona meitat del segle XX que es produ amb la independncia de les colnies que s'havien establert a sia i frica per part d'algunes nacions europees un segle abans, i la consegent aparici de nombrosos estats en l'escenari mundial. 

La descolonitzaci va afectar a ms de la meitat de la superfcie de la terra, i va repercutir notablement en les relacions internacionals. 

Des del punt de vista cronolgic, aquest procs es pot dividir en dues etapes: 
La primera correspondria a la descolonitzaci d'sia, i es podria enquadrar entre 1946 i 1954; ;
La segona etapa correspondria a la descolonitzaci d'frica, i abastaria des de 1956 a 1966. ;

Entre l'una i l'altra etapa trobem un fet simblic, la Conferncia de Bandung (Indonsia) en 1955, de la qual va nixer el anomenat Tercer Mn, i que va suposar per a sia la fi de la transici del colonialisme a la independncia, i per a frica el comenament del procs d'independncia. El procs de descolonitzaci es va portar a terme unes vegades per vies pacfiques, unes altres (les ms nombroses) de forma violenta. En alguns llocs, el procs descolonitzador es va portar a terme lentament, en uns altres de forma rpida.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261511" title="Supercopa espanyola de futbol sala" nonfiltered="2337" processed="2333" dbindex="102344">
La Supercopa espanyola de futbol sala s un torneig de futbol sala, organitzat per la LNFS des de l'any 1990, i que enfronta al campi de la Divisi d'Honor i al campi de la Copa d'Espanya.

Si un equip guanyava ambds ttols es proclamava campi automticament. L'any 2006 s'estren un format amb quatre equips, amb el segon classificat de la lliga i un equip amfitri.

 Historial .


 Enllaos relacionats .
 Lliga espanyola de futbol sala;
 Copa espanyola de futbol sala;

 Enllaos externs .
Liga Nacional de Futbol Sala;

Categoria :Competicions de futbol sala
Categoria :Competicions esportives a Espanya
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261520" title="Trinquet de la Cova Santa" nonfiltered="2338" processed="2334" dbindex="102345">




El Trinquet de la Cova Santa s un trinquet a la ciutat d'Alcoi.

 Histria .
Atesa la popularitat de l'esport de la pilota valenciana a Alcoi, el 1842 el noble Jos Luis Samper de las Casas deman perms per a construir el que havia de ser el tercer trinquet, en la lnea de les muralles que va de la Cova Santa a Les Eres. Aquest intent, per, no va fructificar.

I no fou fins el 16 de desembre de 1863 (5 anys abans que el Trinquet de Pelayo a Valncia) que s'inaugura el Trinquet de la Cova Santa, al nmero 23 del carrer de la Cova Santa, tenint l'expilotari Vicent Sapia Colom (Bota) com a trinqueter.

Els jugadors afeccionats pagaven 2 mitjos rals per cada partida, mentre que els espectadors amb seient a la galeria pagaven 8 rals al mes. Els dies festius l'entrada costava 8 mitjos rals, i era de bades la resta de dies. El local era obert de 7 del mat fins a les 8 de la vesprada en estiu, i la resta de l'any depenia de la llum. Hom hi jugava a pilota totes els dies, i era tamb un lloc de disputa per a pilotaris professionals, vinguts especialment de la Ribera (Alta o Baixa), la Marina (Alta o Baixa), o la Safor.

L'any 1876 n'era propietari Jos Valls. Des de comenaments del segle XX fins el 1914 el trinqueter era el Tio Civil, mentre que a l'any segent fou el torn de Jos Giner, qui va ser succet per l'expilotari Cado Va (el Tio Cido).

Els marxadors ms habituals dels anys 1920 van ser Caca, el Coixo, i Rafelet Pascual l'Ingls.



Des de 1925 fins a 1932, essent-ne trinqueter Rafael Malchirant Sanz (l'expilotari Xulla), es jugava a pilota tots els dies per la vesprada, i els dissabtes i diumenges tot el dia, aix s, amb molta menys gent si coincidia amb una correguda de bous o amb partit de futbol del C.E Alcoi. El preu de l'entrada a la galeria era de 3 pessetes, i de 4 pessetes a les cadires.

Abans de la Guerra Civil Espanyola el trinquet estava obert de mat per als afeccionats, els quals pagaven 40 cntims de pesseta (8 perres) per una partida de 3 jocs, o 60 cntims (12 perres) per la partida de 5 jocs.

Durant ms de 20 anys, el Trinquet de la Cova Santa fou el fu inexpugnable d'Adolfo Silvestre Gandia, el Boixet, qui feia parella amb Xulla.

El pilotari i trinqueter Xulla fou substitut per un tal Pepico, qui, el 1933 va deixar lloc a Juan Domnguez (Juanito el Sarguero, o el Sargueret), el qual va reparar el trinquet i el reviscol, popularitzant el joc de la pilota de bell nou, tal com demostren els beneficis de 440 pessetes que s'aconseguiren amb la partida d'exhibici a benefici dels milicians alcoians en la Guerra Civil (22 d'agost de 1936).

L'expilotari Francisco Rico Sempere (Borrell) en fou arrendatari en diverses ocasions, fins que, pels volts dels anys 1950, se'n van fer crrec els germans Tortosa (Viantet i Berti del Tossal), desprs el portaria un tal Landa el Parauiero, i tamb els germans Richart, per el seu tancament l'any 1969 o 1970 va succeir de mans de Trinitario Corb (Marchena).

Des de juny de 2006 l'Ajuntament d'Alcoi ha reobert el Trinquet de la Cova Santa, tot i que amb algunes deficincies com la irregularitat del sl, l'escassa llargria i l'absncia de vestidors o serveis.

 Caracterstiques .
En el moment de la inauguraci el Trinquet de la Cova Santa era descobert, de 54m. de llarg, 6m. d'ample i amb parets de 8m. d'alt. Els espectadors comptaven amb 3 galeries, cobertes, amb cadires, bancs de fusta o seients fixos, a ms de 3 graderies.

Els vestidors per als jugadors eren sota la galeria, mesuraven 4m. de llarg per 2 metres i mig d'ample, amb cadires i perxes.

A la dreta de la llotgeta hi havia una porta que duia a un pati, anomenat l'"Hortet dels Birlos", d'uns 9m. de llarg per 5 m. d'ample on la gent jugava a bitlles els diumenges i dies festius desprs de les partides de pilota.

 Modalitats .
Tot i que hi era conegut, el raspall no era del grat dels afeccionats alcoians, els quals preferien, i de molt, una modalitat per dalt corda, el "rebot".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261521" title="Adolfo Silvestre Gandia" nonfiltered="2339" processed="2335" dbindex="102346">
Adolfo Silvestre Gandia (Alcoi, 22 de desembre de 1913   12 de juliol de 1975), conegut com a Boixet o el Xiquet d'Alcoi, fou un jugador semiprofessional de pilota valenciana al ms alt nivell, en la posici de rest.

Nat al mateix carrer del Trinquet de la Cova Santa, Boixet aprengu a jugar amb el mestratge del seu oncle, Enrique Llcer Silvestre (Regol), i el veter pilotari Rafael Malchirant Sanz (Xulla), amb qui desprs faria parella.

Amb noms 19 anys Boixet i Xulla ja eren una parella de renom, nogensmenys foren escollits per a inaugurar el trinquet de Gandia (regentat pel Zurdo de Pamis) l'any 1932.

Conegut com a Boixet al seu poble, a fora era el Xiquet d'Alcoi, els trinqueters i marxadors d'arreu el cridaven per a jugar els diumenges a l'Horta de Valncia, la Plana (Alta i Baixa), la Ribera (Alta i Baixa), o la Safor. Per tamb era dels ms llogats al sud: Alacant, Castalla, Elx, Petrer, o Elda, on tingueren contracte fixe. Aix, s'enfront a primeres figures com el Barber de Beniarbeig, el Faixero de Gandia, Xiquet de Llria, Xato de Pedreguer, el Blau d'Alginet, Guara, el Fusteret de la Llosa, el Gallinero d'Aielo, el Panaero d'Alacant, el Xiquet de Quart, Mora II, Danielet de Sueca, el Lloco (o el Lle de Burjassot), Peris d'Ondara, el Xiquet de Simat, el Fuentes, el Rovell de Dnia, Moragues de Borriana, el Xiquet de Vila-real, el Mestret, Llanera, etc... Conten els afeccionats que era prcticament invencible al seu trinquet, que se'l coneixia pam a pam.

En aquestes gires es guanyaven un sobresou amb les travesses, tot fent una juguesca que consistia en canviar el nivell de joc per tal d'animar les postures segons la qualitat dels rivals, els quals eren millor coneguts pel Blau d'Alginet, pilotari professional, que seia de diferent maneres, fent aix senyals als seus compinxes.

Es retir l'any 1953.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261529" title="Bambuseria de Prafrance" nonfiltered="2340" processed="2336" dbindex="102347">

La Bambuseria de Prafrance (en francs Bambouseraie de Prafrance) s un parc botnic de 34 hectries de superfcie, situat a 2 km al nord d'Anduze (Frana). La seva existncia es remunta a l'any 1856, quan Eugne Mazel comena a plantar-hi espcies de bambs. s un parc obert al pblic.

 Situaci i accs .
La bambuseria est en el departament francs del Gard, a 11 km al sud-oest d'Als. L'adrea de la finca s: Domaine de Prafrance, 30140 - Gnrargues Anduze, i el seu telfon s el  (33) 4 66 61 70 47. Est situada en una vall de clima mediterrani, que rep per terme mitj 1100 mm d'aigua a l'any, per b que les pluges torrencials poden intercalar-se amb perodes de sequera; per a prevenir aquests darrers, el parc t cinc quilmetres de canals de rec. Obre de l'1 de mar al 15 de novembre.

 Histria .
El nom de Prafrance prov de prefran, que significava "lliure d'impostos". Amb el temps, el nom d'aquest privilegi feudal s'ha deformat fins aquest Prafrance.

Aquest fou el lloc triat per l'apassionat de la botnica Eugne Mazel, un negociant que s'havia enriquit amb el comer d'espcies que importava d'sia, per a fer-hi una plantaci de bambs. La seva fortuna i els seus contactes estrangers el permeteren de portar a Europa plantes que hi eren poc o gens conegudes, i a l'any 1856 adquir aquesta gran finca per fer-hi el seu jard. La conservaci de la plantaci, per, era molt costosa i requeria nombrosos jardiners; Maze acab arrunant-se el 1890 i el Crdit Foncier de France es feu amb la propietat.

El banc administr Prafrance fins que, el 2 de novembre del 1902, Gaston Ngre li compra. Empreng aleshores el rescat de les colleccions originals de Maze, alhora que mald per ampliar-les. El seu fill Maurice, enginyer agrnom, a partir del 1948 continu la tasca del pare. Maurice Negre mor accidentalment al 1960, quan treballava per refer els jardins, molt perjudicats per les inundacions del 1958. La seva vdua es feu crrec de la gesti fins al 1977, quan la rellevaren la seva filla Muriel i el seu gendre, el tamb enginyer agrcola Yves Crouzet.

 Colleccions .

El bosc de Bambs ocupa la major part del parc, i acull nombroses espcies:
 Bambs nans (d'entre 10 i 15 cm. d'alada), Pleioblastus distichus, Pleioblastus fortunei, Pleioblastus pumilus, Pleioblastus pygmaeus, Pleioblastus viridistriatus, Pleioblastus viridistriatus "Chrysophyllus", Pleioblastus viridistriatuss "Vagans", Sasa admirabilis, Sasa masamuneana "Albostriata", Sasa masamuneana  "Aureostriata", Shibataea Kumasaca.

 Bambs petits (d'entre 1 i 3 metres), Bambusa multiplex "Elegans", Chimonobambusa marmorea, Chimonobambusa marmorea "Variegata", Fargesia murielae, Fargesia murielae "Harewood", Fargesia murielae "Jumbo", F. murielae "Simba", Fargesia nitida, Fargesia robusta, Hibanobambusa tranquillans "Shiroshima", Pleioblastus chino "Elegantissimus", Pleioblastus shibuyanus "Tsubo", Sasa latifolia, Sasa palmata "Nebulosa", Sasa tessellata, Sasa tsuboiana, Sasa veitchii, Sinobambusa rubroligula.


 Bambs mitjans (entre els 3 i 8 metres), Arundinaria kunishii, Arundinaria anceps, Bambusa multiplex, Bambusa multiplex "Alphonse Karr", Bambusa multiplex "Golden goddess", Bambusa ventricosa, Bambusa ventricosa "Kimmei", Chimonobambusa quadrangularis, Chimonobambusa quadrangularis "Tatejima", Chimonobambusa tumidissinoda, Chusquea coronalis, Hibanobambusa tranquillans, Himalayacalamus asper, Otatea acuminata, Phyllostachys arcana "Luteosulcata", Phyllostachys aurea, Phyllostachys aurea "Flavescens inversa", Phyllostachys aurea "Holochrysa", Phyllostachys aurea "Koi", Phyllostachys aureosulcata, Phyllostachys aureosulcata "Aureocaulis", Phyllostachys aureosulcata "Spectabilis", Phyllostachys bambusoides "Marliacea", Phyllostachys bambusoides "Subvariegata", Phyllostachys bissetii, Phyllostachys dulcis, Phyllostachys flexuosa, Phyllostachys glauca, Phyllostachys heteroclada, Phyllostachys humilis, Phyllostachys manii, Phyllostachys meyeri, Phyllostachys nidularia, Phyllostachys nigra, Phyllostachys nuda, Phyllostachys nuda "Localis", Phyllostachys pubescens "Heterocycla", Phyllostachys praecox, Phyllostachys praecox "Viridisulcata", Phyllostachys proprinqua, Phyllostachys rubromarginata, Pleioblastus gramineus, Pleioblastus hindsii, Pleioblastus linearis, Pseudosasa amabilis, Pseudosasa japonica, Pseudosasa japonica "Variegata", Pseudosasa japonica "Tsutsumiana", Semiarundinaria fastuosa, Semiarundinaria makinoi, Semiarundinaria okuboi, Semiarundinaria yashadake "Kimmei", Sinobambusa tootsik, Sinobambusa tootsik "Albovariegata", Thamnocalamus tessellatus.

 Bambs gegants (d'entre 8 i 28 metres), Bambusa arundinacea, Bambusa oldhamii, Bambusa textilis, Bambusa vulgaris "Striata", Phyllostachys bambusoides, Phyllostachys bambusoides "Castillonis", Phyllostachys bambusoides "Castilloni inversa", Phyllostachys bambusoides "Holocrysa", Phyllostachys bambusoides "Tanakae", Phyllostachys edulis "Moso",Phyllostachys makinoi, Phyllostachys nigra "Boryana", Phyllostachys nigra "Henonis", Phyllostachys pubescens (MAZEL), Phyllostachys pubescens "Bicolor", Phyllostachys viridis "Mitis", Phyllostachys viridis "Sulfurea", Phyllostachys vivax, Phyllostachys vivax "Aureocaulis", Phyllostachys vivax "Huanvenzhu", Phyllostachys violascens, Phyllostachys viridiglaucescens. ;

El microclima particular de la zona ha perms un creixement geners dels bambs, que en determinats llocs semblen una veritable selva. Aquesta caracterstica ha estat esplotada en diverses pellcules, com El salari de la por (de la novella El salaire de la peur de Georges Arnaud).

 Seccions .
 Laberint;
 Jard japons;
 Collecci de Bonsais;
 Lotus;
 Vallon du dragon, llac envoltat per plantes de poc embalum. Al seu costat hi destaca un Ginkgo biloba centenari;
 Hivernacles;
 Vivers, on es cultiven exemplars per a la venda;
 Granja;
 Botigues;

 Articles relacionats .
 Bamb;
 Jard;

 Enllaos .
Pgina oficial ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261534" title="Yamamoto Tsunetomo" nonfiltered="2341" processed="2337" dbindex="102348">
Yamamoto Tsunemoto (1659-1719) va ser un samurai vassall del clan Nabeshima (senyors de la provncia de Hizen). Va dedicar la seva vida adulta al servei del seu mestre Shogun, el senyor Mitsushige Nabeshige, dins dels clan va aconseguir ser un gran samurai de respecte. Tenia que haver mort el 1700, fent-se el hara-kiri, per el seu senyor li va ordenar de no fer-ho. Des de llavors, Tsunemoto va decidir canviar de vida, va deixar la vida de samurai i es va convertir en monjo budista. se'l coneix com l'autor del llibre El cam del samurai que se suposo que va ser dictat a un jove aprenent. Yamamoto va demanar que el llibre mai es publiques, per no va ser aix, es va fer i va tenir una gran influencia en la cultura japonesa posant-se com a base del bushido.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261541" title="Els homes salvatges de Borneo" nonfiltered="2342" processed="2338" dbindex="102349">

Waino i Plutano, Els homes salvatges de Borneo, varen ser dos germans nans excepcionalment forts que es varen fer famosos de la m de P. T. Barnum i el seu espectacle de monstres.

Biografia.
En Waino i en Plutano eren en realitat en Hiram i en Barney Davis, dos germans deficients mentals nats a una granja de Connecticut el 1825 i el 1827, respectivament. Ambds mesuraven un metre d'alada i pesaven vora 20 quilos, i amb tot podien realitzar gestes que requereixen molta de fora, com aixecar grans pesos o lluitar contra gent del pblic a l'escenari. Descoberts i apadrinats per un firaire ambulant el 1850 en Hiram i en Barney varen rebre uns nous noms, Waino i Plutano, i una nova histria ms increble i extica: es deia que eren de l'illa de Borneo, on se'ls va descobrir per atzar i capturar desprs d'una gran baralla amb uns mariners armats.  

El 1880 en Waino i en Plutano es varen posar en contacte amb en P. T. Barnum i el seu espectacle ambulant. Amb les llegendries capacitats promocionals d'en Barnum la carrera dels Homes Salvatges de Borneo es va rellanar i durant els segents 25 anys la parella va guanyar aproximadament cosa de 200.000 dlars, que era una gran suma de doblers. Les seves exhibicions consistien bsicament a realitzar actes de gran fora, com aixecar una persona adulta del pblic. Es deia que eren capaos d'aixecar ms de 135 kilos. 

La parella va deixar de fer feina quan en Hiram va morir el 1905. En Barney va morir 7 anys desprs. Ambds varen sser enterrats junts al Mont Vernon, a Ohio, sota una lpida en la qual es pot llegir l'epitafi Little Men (petits homes).

Enllaos externs.
  Sideshow World;
  Els prodigis de James G. Mundie ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261544" title="Busted" nonfiltered="2343" processed="2339" dbindex="102350">

Els Busted (a alguns pasos coneguda com Bust) va ser una banda anglesa formada pel (guitarra rtmica) James Bourne, pel (guitarra solista) i a vegades (bateria) Charlie Simpson i pel (baixista) Matt Willis (tamb anomenat Matt Jay). Va formar-se al 2001 i es va desfer el 14 de gener del 2005.

 Histria .

La lnia inicial de la banda va consistir en James Bourne com a guitarra i vocal, Matt Willis com a bateria, Owen Doyle com a baixista i vocal i Ki McPhail com a guitarra i vocals, i la banda inicialment es va anomenar The Termites. Els ltims dosmembres van ser acomiadats el mateix any.

The Termites van canviar el seu nom per Busted i Fletcher va passar a ser vocal i el guitarra solista, Matt tamb va passar a ser vocal i va canviar la bateria pel baix, i James Bourne va seguir essent vocal i guitarra rtmica. Encara que desprs de dos dies a la banda, Tom va ser remplaat per Charlie Simpson. Tot i aix, Fletcher va ser agafat per altres projectes, els quals algun d'ells el van conduir a tornar-se un membre, i principal compositor de la seva prpia banda, McFly, qui va donar suport a Busted en el seu tour per el Regne Unit a principis de 2004.  Cal comentar que ell va escriure, juntament amb James, els dos lbums que va fer Busted.

El 14 de gener de 2005, Charlie va abandonar el grup i, encara que James Bourne va seguir intentant continuar el projecte de Busted, juntament amb Matt, la banda com va acordar, es va dissoldre. 
Actualment Charlie est a Fightstar, James est a Son Of Dork (tot i que hi ha hagut certs problemes ltimament i desde fa 1 any que no es troba amb els altres components del grup. Hi ha rumors que est comenant una carrera en solitari, ja ha fet una gira pels Estats Units i una altra pel Regne Unit) i Matt ha tret un disc en solitari.

 Components .

 James Bourne (vocal, habitualment guitarra rtmica i compositor de la majoria de canons). Nascut el 13 de setembre del 1983.
 Charlie Simpson (vocal, habitualment guitarra acstica(3AM, Sleeping with the light on...)). Nascut el 7 de juny del 1985;
 Matt Willis (vocal i baix). Nascut el 8 de maig del 1983.

No tenien cap bateria al grupo, per aix cada cop que sortien a tocar en necessitaven un i el que ms temps va estar amb busted va ser Damon Wilson (actualment traballa amb Matt en la seva carrera en solitari). A ms, solien necessitar msics de recolzament: guitarra adicional, teclados, etc.

Busted no era un grupo calificado como un "boyband", ellos interpretaban sus propias canciones, escriban y las tocaban. James era el principal responsable de las melodas.

 Estil .

La seva aparena en la forma de vestir era skater, igual que en el pop-punk. Per encara que la banda es va influir de grups de punk rock (sobretot de blink-182), la seva msica era pop-rock/pop amb influncies del pop-punk. Cal dir que tamb estaven influenciats per les armonies vocals dels Beach Boys.

Aix si, han fet canons de diversos estils, i fins i tot van fer una versi d'un clssic del punk rock "Teenage Kicks", de The Undertones.

 Discografia .

 Busted;
 A Present For Everyone (2003 UK /2004 Europa);
 Busted (USA Version);
 A Ticket For Everyone (Live) (2004);

 Singles .

De Busted:

 What I Go To School For;
 Year 3000;
 // Hurra Hurra, Die Schle Brennt (noms a Alemanya) //;
 You Said No;
 Sleeping With The Light On;

De A Present For Everyone:

 Crashed The Wedding;
 Air Hostess;
 Who's David;

De A ticket for everyone:

 3AM;
 Thunderbirds are go;

Nota: El videoclip de Air Hostess est grabat desprs que el de Who s David

 Altres canons .

2002: Brown Eyed Girl, Tribute

2003: Late Night Sauna, Fun Fun Fun, My Good Friend, Last Summer, Hurra Hurra Die Schule Brennt, Hark! The Herald Angels Sing i That's Entertainment

2004: Fall At Your Feet, Teenage Kicks, Mummy Trade, Let It Go, Where Is The Love, Peaches i Runaway Train.

A ms, han tocat ms canons exclusivament en directe o en programes de televisi com: Merry Christmas Everyone, Last Christmas i The Clash's Should I Stay or Should I Go.

 Desprs de Busted .

Desprs de la separaci de Busted, cada membre ha seguit el seu cam. Charlie se'n va anar a una nova banda de "Progressive Metal" i "Post-hardcore" anomenada Fightstar, que ha tingut molt xit en el Regne Unit. James va fundar una nova banda punk-rock/punk-pop anomenada Son of Dork. Matt en canvi, es va llenar en solitari.

Al 2007, la banda Jonas Brothers va copiar alguns dels seus temes. Amb What I go to school for y Year 3000 Jonas Brothers van aconseguir un gran xito, canviant certes parts d'aquestes canons per a Disney Channel.

Enllaos externs.

Web oficial de Busted;
Web oficial de Son Of Dork;
Web oficial de Fightstar;
Web oficial de Matt Willis;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261558" title="Joaquim Vara del Rey i Rubio" nonfiltered="2344" processed="2340" dbindex="102351">

Joaquim Vara del Rey i Rubio (Eivissa, 1840 - Cuba, 1898) fou un militar que va destacar en la guerra Hispano-estatunidenca.

Va lluitar contra el cantonalisme a Cartagena i Valncia, i contra el carlisme en la tercera guerra. Destinat a les Filipines entre 1884 i 1890, va ser capit general de les Filipines i desprs governador de les Illes Mariannes. Durant la Guerra d'Independncia cubana va ser comandant militar a Bayamo i es va distingir aviat en el combat de la Loma del Gato (1895) que li va servir per ascendir a general.

La seva acci bllica ms significativa s en la batalla de El Caney on va morir l'1 de juliol del 1898. Vara del Rey tenia el comandament de 520 soldats espanyols que van lluitar durant deu dies contra 7.000 nord-americans produint 900 baixes en les files enemigues. Va ser enterrat pels nord-americans amb honors militars destacant la seva admiraci per la seva valentia.

s autor d'una Memoria sobre la organizacin del Ejrcito (1876).

El 1904 el rei Alfons XIII va inaugurar un monument a Eivissa al cntric passeig de s'Alameda, avui anomenat passeig de Vara del Rey. El monument es va encarregar per subscripci popular i hi va collaborar tamb Quintn Bandera, cap insurrecte cub i antic enemic seu. L'arquitecte va ser August Font i l'escultor Eduard Alentorn.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261559" title="Messier 15" nonfiltered="2345" processed="2341" dbindex="102352">


Messier 15( M15 o *NGC 7078) s un cmul globular situat en la constellaci Pegs. Va Ser descobert per Jean-Dominique Maraldi en 1746, mentre estudiava l'estel De Chseaux, i incls en el catleg de Charles Messier en 1764. En 1783 l'astrnom angls William Herschel, per mitj del seu gran telescopi reflector, va poder comprovar que estava format per milers d'estrelletes que s'apinyaven rpidament cap a un nucli irresoluble. Wiliam Parsons, anys ms tard, comprovaria de nou la naturalesa estellar del cmul a l'individualitzar les seves estrelles perifriques, per sense arribar a resoldre del tot el brillant i dens nucli. 

El seu tipus espectral s F3: fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont. 

De la seva velocitat radial, -106.6 km/s, es dedueix que s'aproxima a la Terra uns 383 760 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Lctia, a ms de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. 

M15 es troba a una distncia de 33.600 anys llum de la Terra. T una magnitud absoluta igual a -9.2, el que es tradueix a una lluminositat similar a 360.000 vegades la del Sol. 

s un dels cmuls globulares ms densos que es coneixen a la  nostra galxia, la Via Lctia: el nucli d'aquest cmul ha sofert una contracci, procs conegut com collapse de nucli, amb un punt mxim de densitat (a l'esquerra del centre en la imatge de sota) que t un nombre enorme d'estrelles que envolten el que pot ser un forat negre. 



Cont un elevat nombre de estrelles variables, 158 d'elles fins a l'any 2006: la majoria (104) sn del tipus RR Lyrae encara que no falten les del tipus estrella variable Cefeida i altres de llarg perode. 

Tamb s'han trobat almenys 9 plsars en M15, incloent possiblement l'nic sistema conegut de plsar binari. M15 alberga una de les quatre nebuloses planetries conegudes en un cmul globular, Pease 1 (o Kustner 648), descoberta fotogrficament en 1928 per l'astrnom nord-americ Francis Pease; per la seva velocitat radial pertany realment al cmul. Pel que sembla va ser ejectada de la seva estrella progenitora, una estrella blava, fa noms uns 4 000 anys. 
Observaci.

Per a un astrnom aficionat, M15 apareix com una estrella borrosa fins a en el ms petit dels telescopis; telescopis de major grandria (almenys 150mm de dimetre) comencen a revelar estrelles individuals, sent les ms lluminoses de magnitud+12.6. Totes les seves variables (de magnitud 14 a 16) poden ser estudiades amb instruments mitjans (a partir de 200 mm d'obertura) dotats d'una cmera CCD. 


Enllaos externs. 

Messier 15, SEDS Messier pages ;
Dades astrnomiques  M15 SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261570" title="Domingos Rafael Merino Mexuto" nonfiltered="2346" processed="2342" dbindex="102353">
Domingos Merino va ser el primer batlle que va tenir la ciutat de La Corunya desprs de l'aprovaci de la Constituci de 1978. Tamb va ser diputat en el Parlament de Galcia en diverses legislatures.

Va nixer a La Corunya el 21 de juny de 1939. En els anys 70 va comenar la seva carrera poltica en el PSG, encapalant la llista de Unitat Gallega per a les eleccions municipals del 3 d'abril de 1979 a La Corunya. Unitat Gallega va obtenir 5 regidors, un menys que el PSdeG-PSOE, per va sortir elegit a canvi del suport de UG als candidats socialistes a Vigo i Ferrol. 

Es va mantenir en aquest crrec fins el mar de 1981, deixant-lo desprs d'una moci de censura que va posar la batllia en mans d'UCD. Desprs de la integraci de UG en el BNG va abandonar el 1983 el PSG, liderant l'escissi que el 1984 es va fusionar amb Esquerda Galega en el PSG-EG. Va arribar a ser-ne secretari general i diputat en el Parlament Gallec durant la tercera legislatura (des de l'octubre de 1991.

A principis dels 90 es va impulsar, en part des del PSG-EG, una nova formaci tamb amb el nom de Unidade Galega (Unitat Gallega), per desprs dels mals resultats en les eleccions generals i autonmiques de 1993 en Merino es va integrar amb aquesta formaci en el BNG. Per aquest partit va tornar a ser diputat en el Parlament Gallec durant la cinquena i sisena legislatura. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261571" title="Lliga catalana d'hoquei gel 2007-08" nonfiltered="2347" processed="2343" dbindex="102354">
Edici de la Lliga Catalana d'hoquei gel (anomenada Copa Catalana aquesta edici) de la temporada 2007-08.

 Resultats .
El CG Val d'Aran Vielha no va prendre part a la competici.



 Classificaci .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261572" title="Cunningham" nonfiltered="2348" processed="2344" dbindex="102355">


s un cognom d'origen escocs. Entre la gent coneguda amb aquest cognom trobem a:

 Andrew Browne Cunningham, un Almirall de la Flota britnic un general britnic de la II Guerra Mundial;
 Ward Cunningham, programador i creador del primer lloc wiki;
 Alan Cunningham, un general britnic de la II Guerra Mundial, germ de l'Almirall Andrew Cunningham;
 Chris Cunningham, un videoartista britnic;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261575" title="Unidade Galega" nonfiltered="2349" processed="2345" dbindex="102356">


Poltica: ;
Unidade Galega (partit) s un partit poltic de Galcia impulsat en els anys 90 i que es va acabar fusionant amb en BNG.
Unidade Galega (coalici) s una coalici poltica de Galcia dels anys 70.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261577" title="Phyllostachys nigra "Henonis"" nonfiltered="2350" processed="2346" dbindex="102357">

El Phyllostachys nigra "Henonis" s un bamb de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Es creu que aquesta espcie s la original, i que la Phyllostachys nigra en seria una variant posterior; per aquesta darrera fou classificada taxonmicament la primera i tingu el nom sense addici. D'origen xins (Guangdong, Sichuan), la P. nigra "Henonis" va ser introduda molt antigament a l'ndia i al Jap.

En japons se l'anomena ha-chiku (bamb lleuger i voltil). En angls tamb se li diu Henon Bamboo. Fulles, troncs i arrels d'aquesta planta s'empren a la Xina per tractar diverses afeccions; se li atribueixen propietats antiemtiques, depuratives, dirtiques, expectorants, febrfugues i sedatives. Els brots tendres, encara que una mica amargs, sn comestibles.

 Caracterstiques .
s un bamb perenne de flors hermafrodites i pollinitzades pel vent. Fa entre 6 i 8 metres d'alada, i les seves fulles tenen de 8 a 10 centmetres. Les canyes, llargues i lleugeres, en envellir perden el seu color verd oliva per un to griss. Suporta temperatures de fins a -7 C.

 Vegeu tamb .
N'hi ha diverses varietats:
 Phyllostachys nigra Henonis "Boryana";
 Phyllostachys nigra Henonis "Hanchiku";
 Phyllostachys nigra Henonis "Megurochiku";

 Enllaos .
 Descripci i fotografies ;
 Descripci i utilitats ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261582" title="Josep Costa" nonfiltered="2351" processed="2347" dbindex="102358">

Josep Costa Ferrer Picarol (1876   1971), dibuixant i caricaturista eivissenc.
Josep Costa Ramon (1907 - 1986), advocat i periodista eivissenc.
Josep Costa (traductor), actor, traductor, pedagog i director de teatre.

Vegeu tamb.
Josep Maria Costa Serra (1958), poltic eivissenc.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261588" title="Pease 1" nonfiltered="2352" processed="2348" dbindex="102359">
Pease 1 (NGC 7078 AC 10, Kustner 648, IRES 21274+1156) s una nebulosa planetria descoberta fotogrficament el 1928 dins del cmul globular M15 per l'astrnom nord-americ Francis Pease; s una de les quatre descobertes fins a la data (2006) en un cmul globular. Est situada a 21 h 29 m 59,38 s d'ascensi recta i +12 10' 27,5" de declinaci (2000.0). 

Catalogada com una estrella per l'astrnom alemany Friedrich Kustner el 1921, telescpicament apareix amb un dimetre de noms 2"; s'ha demostrat que est situada realment en M15 ja que es desplaa a la mateixa velocitat radial que el cmul (se'ns aproxima a 140,6 km/s, una mica ms de 506.100 km/h). Telescpicament apareix com una diminuta taca borrosa tot just perceptible; s visible amb qualsevol telescopi a partir dels 150-200 mm d'obertura; degut al fet que est formada per gasos, s ms perceptible si s'utilitza un filtre nebular. La seva magnitud en banda B (filtre blau) s igual a la 13,39, la magnitud en banda V (filtre verd) s 14,06; el seu ndex de color B-V s igual a -0,67. 

El telescopi espacial Hubble va realitzar el 1998 un estudi detallat de la nebulosa  i demostr que les principals lnies d'emissi estan produdes per l'oxigen (O III), l'hidrogen (H Alfa) i el nitrogen (N II). L'estrella central, amb una temperatura prxima a 40.000 K, va ejectar la nebulosa fa uns 4.000 anys.

Referncies.
 Der kugelfoermige Sternhaufen Messier 15, 1921, Friedrich Kustner, Verffentlichungen der Universitts-Sternwarte zu Bonn, No. 15, Bonn.
  F. G. Pease, A planetary nebula in the globular cluster Messier 15, Publications of the Astronomical Society of the Pacific,  40, nm. 237, p. 342 (1928).
 D. R. Alves, H. E. Bond, M. Livio, Hubble Space Telescope Observations of the Planetary Nebula K648 in the Globular Cluster M15, The Astronomical Journal, 120:4, p. 2044-2053 (2000);

Enllaos externs.
Pease 1 en M15 SED ;
Carta de localitzaci de Pease 1 ;
Dades astronmiques de Pease 1 i Bibliografia ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261593" title="Unidade Galega (coalici)" nonfiltered="2353" processed="2349" dbindex="102360">
Unidade Galega (UG), va ser una coalici formada pel Partido Obreiro Galego, el Partido Socialista Galego i el Partit Galleguista l'any 1979. 

La finalitat de la coalici eren la defensa d'una autonomia semblant a la de Catalunya o el Pas Basc i aconseguir un grup nacionalista en el Congrs dels Diputats que pogus negociar un bon Estatut d'Autonomia de Galcia. Tot i que a les eleccions generals de 1979 va tenir 58.391 vots (5'35%) no va aconseguir representaci parlamentria. A les eleccions municipals de 1979 va tenir 68.758 vots (6'35%) i va aconseguir 141 regidors i la batllia de La Corunya per en Domingos Merino. 

Les diferncies en el si de Unidade Galega sobre l'estratgia a seguir en el procs autonmic i la diferent postura dels partits integrants sobre la convenincia d'entrar a la Comissi dels 16 (encarregada d'elaborar el projecte d'estatut) varen provocar la desaparici de la coalici a finals de 1980.  Alguns dels seus membres fundaren la Unidade por Narn








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261596" title="Jordi Navarro" nonfiltered="2354" processed="2350" dbindex="102361">
Jordi Navarro (Girona, 1971) ha estat el cap de llista de la CUP (Candidatura d'Unitat Popular) en les eleccions municipals de Girona els anys 2003 i 2007.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261603" title="Patriarca Constant VI" nonfiltered="2355" processed="2351" dbindex="102362">
Constant VI (?, (?) - Grcia, ?). Patriarca de Constantinoble de 1924 a 1925.

Patriarca Ecumnic de Constantinoble des de la seva elecci el 17 de desembre de 1924 fins a la seva renncia al patriarcat el 22 de maig de 1925 desprs de ser exiliat pel govern turc i refugiar-se a Grcia.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261604" title="ncora (revista)" nonfiltered="2356" processed="2352" dbindex="102363">


ncora s un setmanari en catal editat a Sant Feliu de Guxols des del 1947 de manera ininterrompuda.

Fou el 30 d'octubre de l'any 1947 quan Enric Descayre i Salgas amb visi de futur i de servei a la ciutat, cre junt amb un grup d'amics de l'poca una revista setmanal de quatre pgines que port inicialment el nom de Chut, ja que el seu contingut era ntegrament esportiu.

Posteriorment el dia 1 de desembre de 1949 pass definitivament a denominar-se ncora en augmentar les seves pgines amb un contingut ms variat.
El nmero 500 fou publicat en format normal en data de 26 de setembre de l any 1957; l edici nmero 1000 en format especial va sortir a la llum el dia 24 d agost de 1967; el nmero 1500 fou publicat com a edici normal el dia 28 d abril de l any 1977; l edici 2000 va ser editada en format especial el dia 27 de novembre de l any 1986 i l edici corresponent al nmero 2500, que va coincidir amb l edici extraordinria de Nadal va sortir publicada el dia 12 de desembre de l any 1996.

El 24 de juny de l'any 1965 pos a la seva capalera el subttol de Semanario de la Costa Brava. Els primers anys, per les circumstncies poltiques del pas, es public en castell si b a les seves pgines hi figurava sempre algun treball escrit en catal, essent bilinge fins al nmero 2.000, publicat en data de 27 de novembre de l'any 1986 en qu pass a publicar-se ntegrament en catal i tamb catalanitz la seva capalera. En els darrers anys ha augmentat la seva tirada i difusi i tamb s ha posat al dia amb les noves tcniques d impressi a color.

A part de l'edici setmanal de la revista, ncora ha editat en diverses ocasions alguns llibres que recopilen treballs literaris apareguts a les seves planes setmanals, donades les transcendncies histriques que tenen per a la ciutat. Entre ells cal destacar Bosquejo Histrico de la Villa de Sant Feliu de Guxols d'Eduardo Gonzlez Hurtebise; El Ferrocarril de Sant Feliu de Guixols a Gerona d'Ignasi de Blas i El fet musical a Sant Feliu de Guxols, 1865-1975 de Gerard Bussot. L any 2000 el Setmanari ncora va instituir el Premis Literaris, com a voluntat de fomentar la creaci literria i al mateix temps per servir de promoci de la ciutat de Sant Feliu de Guxols i alhora tamb per retre homenatge als que durant molts anys de la seva existncia foren directors de la publicaci. En la modalitat d Investigaci i Recerca, el Premi Enric Descayre i Salgas; en la de Narrativa el Premi Claudi Isern i Llorens i en el de Poesia Marinera el de Margarita Wirsing i Bordas.

Els treballs guanyadors de les edicions dels premis han estat editats en forma de llibre o d encartament ens els exemplars de la mateixa revista.
Al llarg d aquests seixanta anys d'existncia d ncora, i al arribar a l edici 3000, es vol retre homenatge a totes aquelles persones que han collaborat de forma desinteressada a que les edicions del setmanari sortissin puntuals i setmanalment al carrer. Lamentablement algunes d elles ja no estant entre nosaltres, en canvi altres si.

L'actual director s Josep Maria Isern.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261606" title="Batalla de Tannenberg" nonfiltered="2357" processed="2353" dbindex="102364">

Histria militar:
 1410: Batalla entre el Regne de Polnia i el Gran Ducat de Litunia contra l'Orde Teutnic, tamb coneguda com a batalla de Grunwald; vegeu Batalla de Grunwald.
 1914: Batalla entre l'Imperi Rus i l'Imperi Alemany durant la Primera Guerra Mundial; vegeu Batalla de Tannenberg (1914).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261609" title="Sinobambusa tootsik" nonfiltered="2358" processed="2354" dbindex="102365">

El Sinobambusa tootsik s un bamb de la famlia de les pocies, ordre Poales, subclasse Liliidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s d'origen xins, pas on tradicionalment se l'ha plantat al voltant dels temples. Al Jap rep el nom Tou chiku i s la planta ornamental ms popular .

De creixement molt vertical, pot assolir alades de 8 metres. Suporta temperatures de fins a -12C. 

 Enllaos .

 El sinobambusa tootsik a la GrassBase ;
 Descripci, fotografia ;
 Descripci ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261611" title="Batalla de Cambrai" nonfiltered="2359" processed="2355" dbindex="102366">

Histria militar:
 1917: Batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, on s'usaren per primera vegada tancs de forma massiva; vegeu Batalla de Cambrai (1917).
 1918: Batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, durant la darrera ofensiva aliada; vegeu Batalla de Cambrai (1918).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261618" title="Batalla de Cambrai (1917)" nonfiltered="2360" processed="2356" dbindex="102367">

La batalla de Cambrai fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, en la qual per primera vegada els britnics utilitzaren vehicles cuirassats (tancs) de forma massiva i en operaci combinada amb les altres armes participants: la infanteria, l'artilleria i l'aviaci. Tamb fou la primera vegada en qu l'artilleria creava una cortina mbil sense un registre previ, s a dir, sense trets de prova per ajustar les posicions. Tot i que la batalla acab amb una lleugera victria alemanya, les noves tcniques demostraren als aliats que la Lnia Hindenburg no era impenetrable i quina era la millor forma d'utilitzar la nova arma dels tancs; per la seva banda els alemanys obtingueren una experincia valuosa en noves tctiques d'infanteria per a l'ofensiva Michael de la primavera segent.

Referncies.
 Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
 Turner, A. Cambrai 1917. The birth of armoured warfare (Osprey, 2007).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261619" title="Allan Davis" nonfiltered="2361" processed="2357" dbindex="102368">

Allan Howard Davis (nascut el 27 de juliol del 1980) s un ciclista professional australi. Va nixer a Ipswich, Austrlia per viu a Bundaberg. s un esprintador que va passar a professional amb l'equip ONCE-Eroski el 2002 i actualment es troba sense equip.

El 2006, va ser un dels cinc ciclistes de l'equip Wrth que no van poder prendre la sortida del Tour de Frana 2006 com a conseqncia de l'Operacin Puerto. Tanmateix, el 26 de juliol del 2006 va ser absolt per les autoritats espanyoles.

s l'nic ciclista que ha disputat totes les edicions del Tour Down Under, en qu ha aconseguit tres victries d'etapa.

El seu germ Scott Davis tamb s ciclista i corre a l'equip High Road.

Palmars.
2003;
 Vencedor d'una etapa de la Challenge Mallorca;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de la Sarthe;
2004;
 1r del Giro del Piemonte;
 1r del Trofeu Mallorca;
 1r del  Trofeu Alcdia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Polnia;
2005;
 Vencedor d'una etapa de l'ENECO Tour;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Arag;
 Vencedor de 3 etapes de la Volta a Mrcia;
2006;
 Vencedor de 2 etapes del Tour Down Under;
2007;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 5 etapes de la Volta al Llac Qinghai;
2008;
 Vencedor d'una etapa del Tour Down Under;

Enllaos externs.
Fitxa a sitiodeciclismo.net;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261620" title="Teresa Condeminas i Soler" nonfiltered="2362" processed="2358" dbindex="102369">
Teresa Condeminas i Soler (Barcelona, 1905 - 2003) fou una pintora catalana. Formada a l'Escola de la Llotja de Barcelona, de la que acabaria essent-ne professora, comen a estar present en la vida artstica catalana els anys anteriors a la guerra civil, amb un realisme fred i pulqurrim que la relaciona de vegades amb aspectes de la Nova Objectivitat alemanya, i que sovint se centra en la figura femenina. Fu diverses exposicions individuals i collectives a Barcelona i particip amb xit a les Exposiciones Nacionales de Madrid i a les Biennals de Vencia. Fou l'esposa del pintor Llus Muntan. 

 Font .
Llusa Sala i Tubert, En torn a la figura artstica de la pintora Teresa Condeminas, "Revista de Catalunya" (Barcelona), Juny 2004, pgs. 65-92






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261622" title="Sbastien Chobet" nonfiltered="2363" processed="2359" dbindex="102370">


Sbastien Chobet, nascut el 9 de juny de 1981 a Narbona, s un jugador de rugbi a XV que ocupa la posici de pilar.

Clubs successius.
RC Narbonne fins a 2001;
TENS Bziers (2001-2003);
FC Grenoble (2003-2004);
USAP  ;

Palmars.
Internacional -19 anys : campi del mn 2000 a Frana.
Internacional -21 anys : participaci en el campionat del mn 2002 a Sud-frica;

Enllaos externs.

  Fitxa a itsrugby.fr;
  Fitxa a l'USAP;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261627" title="Calpurni Pis" nonfiltered="2364" processed="2360" dbindex="102371">


Onomstica:

Calpurni Pis (pretor 211 aC), pretor el 211 aC ;
Gai Calpurni Pis (cnsol 180 aC), pretor el 186 aC i cnsol el 180 aC;
Luci Calpurni Pis (poltic), poltic rom ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 148 aC), cnsol el 148 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC), cnsol el 112 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (magistrat), magistrat rom;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 58 aC), sogre de Juli Csar, consol el 58 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 15 aC), cnsol el 15 aC ;
Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol), cnsol el 133 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 112 aC), pretor el 112 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 74 aC), pretor l'any 74 aC;
Gai Calpurni Pis Frugi, qestor el 58 aC ;
Gneu Calpurni Pis (cnsol), cnsol el 139 aC ;
Quint  Calpurni Pis (cnsol), cnsol el 135 aC ;
Calpurni Pis (pretor 135 aC) (Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.
Quint  Calpurni Pis (militar) militar rom. ;
Gai  Calpurni Pis (cnsol 67 aC), cnsol el 67 aC ;
Gneu Calpurni Pis (governador), governador a Hispnia;
Gneu Calpurni Pis (llegat), llegat i proqestor el 67 aC;
Gneu Calpurni Pis (cnsol 23 aC), cnsol el 23 aC;
Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC), cnsol el 7 aC ;
Luci Calpurni Pis (cnsol any 27), cnsol l'any 27;
Marc Calpurni Pis, cmplice de la mort de Germnic Csar;
Luci Calpurni Pis  (cnsol any 57), cnsol l'any 57;
Luci Calpurni Pis (cnsol any 1), cnsol l'any 1;
Luci Calpurni Pis (noble), noble rom;
Luci Calpurni Pis (propretor), propretor a l'Hispnia Citerior ;
Gai Calpurni Pis (conspirador) cap de la conspiraci contra Ner de l'any 65.
Luci Calpurni Pis Licini, hereu de l'imperi designat per Galba;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261628" title="Gai Calpurni Pis" nonfiltered="2365" processed="2361" dbindex="102372">

Onomstica:

Gai Calpurni Pis (cnsol 180 aC), pretor el 186 aC i cnsol el 180 aC;
Gai Calpurni Pis (cnsol 140 aC) (Gnaeus Calpurnius Piso);
Gai Calpurni Pis Frugi, qestor el 58 aC ;
Gai  Calpurni Pis (cnsol 67 aC), cnsol el 67 aC ;
Gai Calpurni Pis (conspirador) cap de la conspiraci contra Ner de l'any 65;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261630" title="Luci Calpurni Pis" nonfiltered="2366" processed="2362" dbindex="102373">


Onomstica:

Luci Calpurni Pis (poltic), poltic rom ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 148 aC), cnsol el 148 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC), cnsol el 112 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (magistrat), magistrat rom;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 58 aC), sogre de Juli Csar, consol el 58 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 15 aC), cnsol el 15 aC ;
Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol), cnsol el 133 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 112 aC), pretor el 112 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 74 aC), pretor l'any 74 aC;
Luci Calpurni Pis (cnsol any 27), cnsol l'any 27;
Luci Calpurni Pis  (cnsol any 57), cnsol l'any 57;
Luci Calpurni Pis (cnsol any 1), cnsol l'any 1;
Luci Calpurni Pis (noble), noble rom;
Luci Calpurni Pis (propretor), propretor a l'Hispnia Citerior ;
Luci Calpurni Pis Licini, hereu de l'imperi designat per Galba;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261631" title="Gneu Calpurni Pis" nonfiltered="2367" processed="2363" dbindex="102374">


Onomstica:

Gneu Calpurni Pis (cnsol), cnsol el 139 aC ;
Gneu Calpurni Pis (governador), governador a Hispnia;
Gneu Calpurni Pis (llegat), llegat i proqestor el 67 aC;
Gneu Calpurni Pis (cnsol 23 aC), cnsol el 23 aC;
Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC), cnsol el 7 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261632" title="Quint Calpurni Pis" nonfiltered="2368" processed="2364" dbindex="102375">


Onomstica:

Quint  Calpurni Pis (cnsol), cnsol el 135 aC ;
Quint  Calpurni Pis (militar) militar rom.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261633" title="Luci Calpurni Pis Ceson" nonfiltered="2369" processed="2365" dbindex="102376">


Onomstica:

Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 148 aC), cnsol el 148 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 112 aC), cnsol el 112 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (magistrat), magistrat rom;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 58 aC), sogre de Juli Csar, consol el 58 aC ;
Luci Calpurni Pis Ceson (cnsol 15 aC), cnsol el 15 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261634" title="Luci Calpurni Pis Frugi" nonfiltered="2370" processed="2366" dbindex="102377">


Onomstica:

Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol), cnsol el 133 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 112 aC), pretor el 112 aC;
Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 74 aC), pretor l'any 74 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261636" title="Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol)" nonfiltered="2371" processed="2367" dbindex="102378">
Luci Calpurni Pis Frugi (Lucius Calpurnius Piso Frugi) fou un magistrat rom, d'ascendncia incerta. Fou el primer conegut que va usar el malnom Frugi, potser equivalent a "home d'honor".

Fou trib de la plebs el 149 aC i va tirar endavant la llei contra l'extorsi a provncies anomenada Lex Calpurnia de Repetundis.

El 133 aC fou cnsol juntament amb Publi Muci Escevola i fou enviat a lluitar contra els esclaus revoltats. Va aconseguir una victria parcial, per no els va poder dominar. El comandament va passar finalment al cnsol segent Publi Rupili.

Encara que no se sap segur la data, es creu que fou censor vers el 120 aC.

Fou partidari dels aristcrates oposant-se amb fora a Gai Grac i especialment a la llei frumetria que aquest patrocinava. Va deixar escrits alguns discursos i uns "Annals de la histria de Roma".











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261637" title="Atonement" nonfiltered="2372" processed="2368" dbindex="102379">

Atonement (en catal, Expiaci) s un pellcula estrenada el 2007 dirigida per Joe Wright, amb gui de Christopher Hampton segons una adaptaci de la novella homnima d'Ian McEwan. Va ser rodada durant l'estiu del 2006 a la Gran Bretanya i a Frana, protagonitzada per James McAvoy i Keira Knightley. Guanyadora de dos Globus d'Or (millor pellcula i banda sonora), nominada al BAFTA i 7 nominacions a l'Oscar (millor pellcula, gui adaptat, actriu secundria (Saoirse Ronan), fotografia, banda sonora, direcci artstica i vestuari).

Els productors i el realitzador de Pride & Prejudice tornen a unir-se per aquest drama basat en el llibre del 2002 amb el mateix ttol.

Argument.

L'estiu del 1935, Briony Tallis (Saoirse Ronan), una escriptora preco de 13 anys, canvia irremeiablement el curs de diverses vides quan acusa l'amant (James McAvoy) de la seva germana ms gran (Keira Knightley) d'haver coms un crim.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261638" title="Serra Gallinera" nonfiltered="2373" processed="2369" dbindex="102380">
La Serra Gallinera s una alineaci muntanyosa entre la Serra de la Safor, a l'oest, i la de Mustalla, a l'est, al lmit de l'Horta de Gandia (Safor) i les Valls de Pego (Marina Alta), entre els municipis de Vilallonga, la Font d'en Carrs i Oliva, l'Atzvia i la Vall de Gallinera. Constitueix la prolongaci per l'est de la Serra de la Safor. Limita al nord per l'Horta de Gandia i al sud i a l'est amb la vall de Forna i a l'oest amb la Serra de la Safor, assolint la seua mxima cota als 464m al puig del Frare.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261643" title="Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 112 aC)" nonfiltered="2374" processed="2370" dbindex="102381">
Luci Calpurni Pis Frugi (Lucius Calpurnius Piso Frugi) fou un magistrat rom, fill de Luci Calpurni Pis Frugi (cnsol) (Lucius Calpurnius Piso Frugi),  del que va heretar el malnom.

Va servir amb el seu pare a Siclia el 133 aC i va morir a Hispnia el 111 aC on exercia com a propretor (per tant el 112 aC va ser pretor).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261644" title="Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 74 aC)" nonfiltered="2375" processed="2371" dbindex="102382">
Luci Calpurni Pis Frugi (Lucius Calpurnius Piso Frugi) fou un magistrat rom, fill de Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 112 aC) (Lucius Calpurnius Piso Frugi).

Fou el collega de Verres en la pretoria a l'any 74 aC, per s va oposar a algunes mesures pocs legals del seu collega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261646" title="Gai Calpurni Pis Frugi" nonfiltered="2376" processed="2372" dbindex="102383">
Gai Calpurni Pis Frugi (Caius Calpurnius Piso Frugi) fou un magistrat rom, fill de Luci Calpurni Pis Frugi (pretor 74 aC) (Lucius Calpurnius Piso Frugi).

Estava casat amb Tllia, la filla de Cicer a la que havia estat proms el 67 aC (la boda es va fer el 63 aC)

L'any 59 aC fou acusat per Luci Vetti de ser un dels conspiradors contra la vida de Gneu Pompeu. El 58 aC fou qestor i va utilitzar el seu crrec per influir en la crida del seu sogre del desterrament. El 57 aC o va anar a les provncies de Pont i Bitnia que li havien estat concedides, per veure el retorn de Cicer, per va morir a l'estiu d'aquell any, molt poc abans del retorn de Cicer que va arribar a Roma el 4 de setembre del 57 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261647" title="Gneu Calpurni Pis (cnsol)" nonfiltered="2377" processed="2373" dbindex="102384">
Gneu Calpurni Pis (Cnaeus Calpurnius Piso) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 139 aC juntament amb Marcus Popillius Laenas. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261648" title="Quint Calpurni Pis (cnsol)" nonfiltered="2378" processed="2374" dbindex="102385">
Quint Calpurni Pis (Quintus Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 135 aC amb Servi Fulvi Flac i fou enviat contra la ciutat celtibera de Numncia; no va atacar a aquesta ciutat, per en canvi va saquejar la zona a l'entorn de la ciutat de Pallantia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261649" title="Calpurni Pis (pretor 135 aC)" nonfiltered="2379" processed="2375" dbindex="102386">
Calpurni Pis (Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 135 aC. 

Fou enviat a Siclia per lluitar contra els esclaus revoltats a l'illa, per va patir una derrota davant aquestos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261650" title="Quint Calpurni Pis (militar)" nonfiltered="2380" processed="2376" dbindex="102387">
Quint  Calpurni Pis (Quintus Calpurnius Piso) fou un militar rom. 

Enviar a lluitar a Trcia va aconseguir diverses victries sobre els tracis el 104 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261651" title="Gai Calpurni Pis (cnsol 67 aC)" nonfiltered="2381" processed="2377" dbindex="102388">
Gai Calpurni Pis (Caius Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 67 aC juntament a Marc Acili Glabri III. Fou membre del partit aristocrtic i com a cnsol es va oposar a la llei proposada pel trib Gabini que demanava concedir poders extraordinaris a Gneu Pompeu per dirigir la lluita contra els pirates. La llei fou aprovada; les ordes de Pompeu no foren obedes a la Gllia Narbonense suposadament per les intrigues de Pis. Gabini va proposar destituir a Pis com a cnsol, una mesura extrema que Pompeu finalment no va voler tirar endavant. 

El mateix any 67 aC el trib Gai Corneli va proposar diverses lleis dirigides contra els abusos de l'aristocrcia. El senat finalment va imposar una llei ms moderada (Lex Acilia Calpurnia).

Una acusaci contra Pis per haver obtingut el crrec amb el suborn dels comicis no va tirar endavant,

El 66 aC va governar com a procnsol la provncia de la Gllia Narbonense i va reprimir una revolta dels allbroges. Com era corrent va extorsionar als provincials i quan fou acusat de saquejar als allbroges i de matar a un ciutad de la Gllia Transpadana fou defensat per Cicer (63 aC); aquesta darrera acusaci fou feta a instigaci de Juli Csar i Pis va tractar de respondre acusant a Csar d'estar implicat en la conspiraci de Catilina, per Cicer no ho va acceptar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261652" title="Marc Pupi Pis" nonfiltered="2382" processed="2378" dbindex="102389">
Marc Pupi Pis (Marcus Pupius Piso, tamb Marcus Papius Piso) fou un magistrat rom. Encara que era membre de la gens Calprnia, fou adoptat per Marc Pupi i va agafar aquest cognom.

El 84 aC, a la mort de Luci Corneli Cinna, es va casar amb la seva vdua nnia; el 83 aC fou qestor del cnsol Luci Escipi; va desertar el camp popular i es va passar als aristcrates de Sulla, que el va obligar a divorciar-se d'nnia. No va aconseguir ser nomenat edil curul. 

L'any en qu fou pretor no consta, per probablement fou el 71 aC; desprs de la seva pretoria va anar com a propretor (amb ttol de procnsol) a Hispnia; el 69 aC va celebrar un triomf probablement degut a una victria obtinguda a Hispnia, per es va dir que no hi tenia dret. A la guerra contra Mitridates VI Eupator va servir com a llegat de Gneu Pompeu que el va enviar a Roma el 62 aC per ser candidat als comicis on fou elegit cnsol.

Fou cnsol el 61 aC junt amb Marc Valeri Messalla Nger; com a cnsol es va enemistar amb Cicer al con consultar-lo al senat i desprs al protegir a Publi Clodi quan fou acusat de violar els secrets de la Bona Dea. Cicer en revenja va impedir que li fs donada la provncia de Sria com se li havia proms. 

Va morir probablement abans del 49 aC ja que el 47 aC Marc Antoni vivia a la casa que havia estat seva a Roma.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261654" title="Marc Pis" nonfiltered="2383" processed="2379" dbindex="102390">
Marc Pis (Marcus Piso) fou un magistrat rom probablement fill de Marc Pupi Pis (Marcus Pupius Piso).

Fou pretor el 44 aC. Fou un opositor a Marc Antoni. L'esmenta Cicer.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261656" title="Gneu Calpurni Pis (governador)" nonfiltered="2384" processed="2380" dbindex="102391">
Gneu Calpurni Pis (Cnaeus Calpurnius Piso) fou un magistrat rom. 

Va dilapidar la fortuna heretada amb extravagncies i va intentar refer la seva economia amb una revoluci. El 66 aC es va aliar a Catilina per matar als cnsols l'1 de gener del 65 aC, per el complot va fracassar. Per manca de proves els implicats no van poder ser portats a judici. 

Poc desprs el senat rom va decidir enviar-lo a l'Hispnia Citerior com a qestor per amb ttol i rang de propretor, esperant eliminar de Roma la seva facci; per durant el seu govern, mitjanant l'extorsi, va aconseguir refer la seva fortuna. Les seves extorsions foren tant brutals que finalment fou mort pels provincials; la instigaci de l'assassinat es va atribuir a Gneu Pompeu Magne, amb molts clients a Hispnia, en revenja perqu el propretor perseguia als partidaris de Pompeu a aquest territori.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261657" title="Gneu Calpurni Pis (llegat)" nonfiltered="2385" processed="2381" dbindex="102392">
Gneu Calpurni Pis (Cnaeus Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.

Fou llegat i proqestor de Gneu Pompeu en la guerra contra els pirates, i va dirigir una divisi de la flota a l'Hellespont (67 aC). Desprs va seguir a Pompeu a la guerra contra Mitridates VI Eupator. Va estar present a la rendici de Jerusalem el 63 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261658" title="Gneu Calpurni Pis (cnsol 23 aC)" nonfiltered="2386" processed="2382" dbindex="102393">
Gneu Calpurni Pis (Cnaeus Calpurnius Cn. F. Cn. N. Piso) fou un magistrat rom probablement fill de Gneu Calpurni Pis (llegat) (Cnaeus Calpurnius Piso). 

Era membre del partit aristocrtic i era de temperament impetus. Va lluitar contra Juli Csar a frica el 46 aC i a la mort del dictador (44 aC) es va unir al partit republic de Brut i Cassi. Desprs fou perdonat i va poder tornar a Roma. August el va nomenar cnsol el 23 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261661" title="Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC)" nonfiltered="2387" processed="2383" dbindex="102394">
Gneu Calpurni Pis (Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso) (ca. 44 aC/43 aC - 20 dC) fou un magistrat rom fill de Gneu Calpurni Pis (cnsol 23 aC) (Cnaeus Calpurnius Cn. F. Cn. N. Piso). 

El 7 aC fou cnsol juntament amb Tiberi, el futur emperador, i fou enviat per August com a llegat a Hispnia on es va fer odis per la seva crueltat i avarcia. 

Tiberi des que va pujar al poder estava gels del seu nebot Germnic Csar, al qual havia adoptat i que era molt popular a l'exrcit i entre el poble; l'any 18 les provncies orientals foren assignades a Germnic i Tiberi va escollir llavors Pis com instrument per vigilar-lo; Pis era a Sria com a governador i se sospita que li va donar instruccions secretes; per la seva banda la seva muller Plancina tamb va rebre indicacions de Lvia Drusilla, la mare de Tiberi, per anullar Agripina Major. Pis va aconseguir anullar les mesures de Germnic i Plancina va fer el mateix amb Agripina. Quan Germnic va retornar d'Egipte es va trobar que les seves ordres no havien estat obedes i es va produir un altercat entre Pis i Germnic i aquest el va ordenar sortir de Sria i va nomenar a Gneu Senti Saturn al seu lloc (dos governadors interins van exercir fins que va arribar).

Quan poc desprs va morir Germnic (19), es va sospitar que havia estat enverinat per Pis i Plancina. Pis va intentar recuperar el govern per els soldats no el van obeir i finalment va tornar a Roma (20) on fou rebut pel poble amb marcada hostilitat. No se sap si realment el va enverinar; Tiberi, davant la pressi popular, va haver d'ordenar una investigaci senatorial, per abans d'acabar-se Pis es va sucidar, segons uns per la manca de suport de Tiberi, i segons d'altres per ordre d'aquest mateix. Lvia va assegurar l'absoluci de Plancina. Dos fills, Gneu i Marc, acusats pel senat com a cmplices, foren perdonats per Tiberi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261663" title="Luci Calpurni Pis (cnsol any 27)" nonfiltered="2388" processed="2384" dbindex="102395">
Luci Calpurni Pis (Lucius Calpurnius Piso) fou un magistrat rom, probablement fill de Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC) (Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso).

Probablement es deia Gneu de naixement i desprs de la condemna pel senat (any 20) fou obligat a canviar el nom per Luci. Di Cassi l'esmenta com a governador d'frica en el regnat de Calgula com a "Lucius (not Cneius) Piso".

Fou cnsol l'any 27 juntament amb Marc Licini Cras Frugi 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261664" title="Marc Calpurni Pis" nonfiltered="2389" processed="2385" dbindex="102396">
Marc Calpurni Pis (Marcus Calpurnius Piso) fou un magistrat rom. Fou fill de Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC) (Cnaeus Calpurni Cn. F. Cn. N. Piso) i de Plncia.

Era amb els seus pares a la provncia de Sria l'any 19 quan va morir Germnic Csar; els pares foren sospitosos d'enverinament, i Marc fou acusat pel senat de complicitat en aquesta mort, per l'emperador Tiberi, probable instigador final de la mort de Germnic, el va perdonar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261665" title="Luci Calpurni Pis (cnsol any 57)" nonfiltered="2390" processed="2386" dbindex="102397">
Luci Calpurni Pis (Lucius Calpurnius Piso) fou un magistrat rom, fill de Luci Calpurni Pis (cnsol any 27) (Lucius Calpurnius Piso).

Fou cnsol l'any 57 juntament amb el propi emperador Ner. El 66 fou encarregat de finances pbliques juntament amb altres dos nobles de rang consular. Desprs fou procnsol a l'frica on va morir assassinat el 76 desprs de ser denunciat com un dels conspiradors contra Vespasi.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261666" title="Luci Calpurni Pis (cnsol any 1)" nonfiltered="2391" processed="2387" dbindex="102398">
Luci Calpurni Pis (Lucius Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.

Di Cassi l'esmenta com a cnsol l'any 1, juntament a Cos Corneli Lntul Getlic. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261668" title="Luci Calpurni Pis (noble)" nonfiltered="2392" processed="2388" dbindex="102399">
Luci Calpurni Pis (Lucius Calpurnius Piso) fou un noble rom.

Apareix esmentat per primer cop el 16 acusat de corrupci i fou condemnat a desterrament de per vida per l'emperador el va perdonar i el va permetre restar a Roma.

Molt proper de la famlia imperial es va enemistar amb Tiberi que el 24 el va fer acusar, per mitj de Quint Grani, de conspirar contra l'emperador. Pis va morir abans del judici.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261669" title="Luci Calpurni Pis (propretor)" nonfiltered="2393" processed="2389" dbindex="102400">
Luci Calpurni Pis (Lucius Calpurnius Piso) fou un magistrat rom.

Fou propretor a l'Hispnia Citerior el 25, i fou assassinat en aquesta provncia mentre feia un viatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261670" title="Gai Calpurni Pis (conspirador)" nonfiltered="2394" processed="2390" dbindex="102401">
Gai Calpurni Pis (Caius Calpurnius Piso) fou un magistrat rom, cap de la conspiraci contra Ner de l'any 65.

Apareix esmentat l'any 37 quan Callgula fou invitat al seu banquet nupcial amb Lvia Orestilla, per l'emperador va decidir apropiar-se de la nvia amb la que poc desprs es va casar, i desprs de la boda va desterrar Pis.

Claudi el va fer cridar i el va fer cnsol per no consta en quin any (no apareix als Fasti).

Quan la bogeria de Ner va impulsar una conspiraci, Pis fou posat al capdavant i destinat com a successor, i per la seva popularitat va aportar molts nous conspiradors. El complot fou descobert per Milic, llibert del conspirador Flavi Escev. Pis es va sucidar. Un poema de 261 lnies, escrit com a panegric a un Calpurni Pis, se suposa que anava destinat a aquest personatge i fou escrit per Selei Bas.

Va deixar un fill, probablement adoptiu,  de nom Calpurni Galeri, que fou executat l'any 70 per ordre de Licini Muci, el prefecte de Vespasi, per temor a que complots com el seu pare.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261671" title="Medalla del Servei Distingit a la Fora Aria" nonfiltered="2395" processed="2391" dbindex="102402">




La Medalla del Servei Distingit a la Fora Aria (angls:Air Force Distinguished Service Medal) s una condecoraci de la Fora Aria dels Estats Units, creada per un Acta del Congrs dels Estats Units el 6 de juliol de 1960. Va crear-se per reemplaar la poltica d'atorgar la Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit al personal de la Fora Aria.

s atorgada a oficials i tropa de la Fora Aria dels Estats Units que es distingeixen per l'excepcional servei meritori al govern en un lloc de gran responsabilitat. 

Es equivalent a la Medalla del Servei Distingit de Defensa, l'Exrcit, l'Armada i els Guardacostes.

Fins al 1965, el ttol oficial de la nova condecoraci era "Medalla del Servei Distingit (Fora Aria)", per desprs de la Guerra de Corea es renomen al seu nom actual.

s normalment atorgada als Generals. El primer receptor va ser el Major General Osmond J. Ritland, el 30 de novembre de 1965.

Va ser dissenyada per Frank Alston, de l'Institut d'Herldica. 

 Disseny .
Una sol amb de 13 raigs, amb una pedra blava al centre. Entre els raigs del sol hi ha estrella de 5 puntes.

La pedra blava representa el buit dels cels; les 13 estrelles representen les 13 colnies originals, aix com la cadena d'xits de l'home. El sol representa la glria que acompanya tot xit.

Penja d un gal blanc, ribetejada d'or vell. Al costat hi ha una franja blau ultramar, i una altra franja d'or vell a les puntes.

 Vegeu tamb .
 Medalla del Servei de Defensa Distingit;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit;
 Medalla del Servei Distingit a la Marina;
 Medalla del Servei Distingit als Guardacostes;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261672" title="Luci Calpurni Pis Licini" nonfiltered="2396" processed="2392" dbindex="102403">
Luci Calpurni Pis Licini (Lucius Calpurnius Piso Licinianus) fou un magistrat rom, fill de Marc Licini Cras Frugi (cnsol any 27) i Escribnia (filla de Sext Pompeu).

Era germ de Gneu Pompeu Magne (mort en temps de Claudi per orde d'aquest), Marc Licini Cras (mort per orde de Ner) i Licini Cras Escriboni (al que Antoni Prim va oferir l'imperi i el va refusar). Fou adoptat per un Pis, per no se sap per quin.

Quan Galba va pujar al tron el va adoptar com a fill i successor, per noms va gaudir d'aquesta consideraci quatre dies, ja que Ot, que esperava rebre aquest honor, es va revoltar amb els pretorians; Pis es va refugiar al temple de Vesta on fou mort pels soldats (69); se li va tallar el cap que fou enviat a Ot, que finalment el va vendre a Vernia, la dona de Pis, que el va enterrar junt amb el cos. Tenia 31 anys quan va morir i gaudia de bona reputaci com home ntegre i de gran moralitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261674" title="Pis (cnsol)" nonfiltered="2397" processed="2393" dbindex="102404">
Pis (Piso) fou un magistrat roma.

Fou cnsol amb Juli el 175, en el regnat de Cmmode.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261675" title="Pis Tesslic" nonfiltered="2398" processed="2394" dbindex="102405">
Pis (Piso) fou un emperador roma, un dels anomenats trenta tirans. Es va proclamar emperador quan Valeri I va caure presoner dels perses el 260.

Quan es va saber la captura de Valeri, Macri el va enviar a Grcia amb ordes de matar a Valent, procnsol d'Acaia, i quan va saber que aquest darrer s'havia anticipat i s'havia proclamat emperador, es va retirar a Tesslia on tanmateix es va proclamar emperador per un redut nombre de partidaris que li van donar el ttol de Tesslic (Thessalicus). Va ser mort per orde de Valent, que al seu torn tamb va morir. Resten algunes monedes d'aquest emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261676" title="Pis (escultor)" nonfiltered="2399" processed="2395" dbindex="102406">
Pis (Pison, ) fou un escultor grec. Era nadiu de Caluria al territori de la Trezene o Trozene. Fou deixeble d'Amfi. Va fer una de les esttues del gran grup que els atenencs van dedicar a Delfos en memria de la batalla d'Egosptams. Va florir ver el final del segle V aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261678" title="Trezene" nonfiltered="2400" processed="2396" dbindex="102407">
Trezene (tamb Trozene) fou el territori de la ciutat-estat de Troezen a l'antiga Grcia.

La comarca fou poblada pels doris vers al comenament del primer millenni. A partir del segle VI aC la regi fou part de la Lliga del Pelopons dirigida per Esparta. Desprs del perode macedoni la comarca va formar part de la Lliga Aquea (desprs del 243 aC). Va passar a sobirania romana el 146 aC. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261680" title="Pist (escultor)" nonfiltered="2401" processed="2397" dbindex="102408">
Pist (Piston) fou un escultor grec. Va esculpir una figura d'una dona a una escultura feta per Tisicrtes. Aquest darrer va florir e l'entorn de l'any 300 aC i Pist va florir al mateix temps o no gaire desprs. Tamb va fer una esttua de Mart i una de Mercuri que en temps de Plini el Vell era al temple de la Concrdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261681" title="Pitolau" nonfiltered="2402" processed="2398" dbindex="102409">
Pitolau (Pitholaus, Peitholaus o Pytholaus, ) fou un dels tres assassins d'Alexandre de Feres el 352 aC. 

Pitolau i el seu germ Licofr II foren expulsats de Feres per Filip II de Macednia, per Pitolau va recuperar desprs la tirania, noms per ser expulsat una segona vegada per Filip II molt rpidament.

Fou honorat amb la ciutadania atenenca per desprs en fou privat sota l'excusa de qu l'havia obtingut amb motius falsos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261682" title="Pit" nonfiltered="2403" processed="2399" dbindex="102410">


Onomstica:

Pit, strapa de l'ndia. ;

Pit, strapa de Mdia.

Pit, strapa de Bactriana;

Pit d'Abdera, un dels dirigents de la ciutat d'Abdera;

Pit de Catana, poeta dramtic grec del temps d'Alexandre el Gran;

Pit d'Enos, filsof grec ;

Pit (artista), artista grec ;

Biologia:

Pit (serp);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261686" title="Pit (strapa de l'ndia)" nonfiltered="2404" processed="2400" dbindex="102411">
Pit (Pithon, apareix en grec com ), fill d'Agenor, fou un oficial macedoni al servei d'Alexandre el Gran. 

Degut a la coincidncia de nom amb un altre Pit no s pot assegurar en quines campanyes va participar. Comena per a destacar prpiament a l'ndia on va tenir diversos alts comandaments i va dirigir als  (gurdies d'infanteria) en la campanya contra els malli el 327 aC. 

Alexandre li va donar una satrapia a l'ndia, al costat de la de Filip. Va ser enviat a reduir al rei indi Music, cosa que va aconseguir, i va fer presoner al rei al que va portar davant Alexandre. Tamb va jugar paper destacat en la baixada de l'Indus quan va dirigir un cos de cavalleria que es va reunir a l'exrcit principal a Pattala.

Desprs va romandre al govern de la seva satrapia que va conservar a la mort d'Alexandre (323 aC) i a la partici de Triparadisos (321 aC). Podria haver estat destitut del seu govern per umenes de Crdia que va establir el seu poder en les satrapies llunyanes de l'ndia; en tot cas era enemic d'umenes i el 316 aC va rebre d'Antgon el Borni la satrapia de Babilnia; el 314 aC fou cridat al costat d'Antgon per formar un estat major d'oficials experts per ajudar al seu fill Demetri Poliorcetes. 

El 312 aC encara estava al costat de Demetri lluitant a Celesria i el va aconsellar no lliurar batalla a Gaza contra els ptolemeus, per Demetri es va arriscar i va perdre la batalla. Pit va morir en aquest combat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261687" title="Messier 17" nonfiltered="2405" processed="2401" dbindex="102412">

Messier 17, tamb anomenada Nebulosa omega, Nebulosa del cigne, Nebulosa del calador i Nebulosa de la llagosta (M17; NGC 6618) s una regi HII en la constellaci de Sagitari. Va ser descoberta per Philippe Loys de Chseaux en 1745 i Charles Messier la va catalogar en 1764. 

La Nebulosa omega es troba a una distncia d'entre 5.000 i 6.000 anys llum i t una grandria d'uns 15 anys llum de dimetre. El nvol de matria interestellar de la qual forma part s d'uns 40 anys llum de dimetre. La massa total de la Nebulosa omega es calcula en unes 800 masses solars. 

Existeix un cmul de 35 estrelles en la nebulosa. s la radiaci d'aquestes estrelles joves i calentes de tipus B nascudes en la nebulosa la que excita els gasos de la nebulosa i els fa brillar, creant una regi HII; el color rogenc de la nebulosa s degut a l'hidrogen ionitzat

Observaci.

La nebulosa s molt brillant, la qual cosa la fa visible a ull nu amb bones condicions atmosfriques a latituds baixes. La seva magnitud aparent s igual a 6. Amb un telescopi de 114 mm provist d'un filtre UHC, es pot veure una bona part del seus matisos i jocs de llum. A partir dels 200 mm, la visi s espectacular.

Enllaos externs. 

 Messier 17, SEDS ;
Dades astronmiques M17 SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261688" title="Pit (strapa de Mdia)" nonfiltered="2406" processed="2402" dbindex="102413">
Pit (Pithon, apareix en grec com ), fill de Cratees o Crateues, fou un oficial macedoni nadiu d'Eordea, al servei d'Alexandre el Gran. Exercia un dels llocs principals de comandament, com un dels set oficial anomenats Somatophylaces, gurdies personals del rei. De la manera com havia arribat a aquesta alta posici no hi ha cap noticia. Algunes de les campanyes on s'esmenta el nom de Pit podrien ser cosa d'aquest general o de Pit.

Va atendre al rei a la seva darrer malaltia i va participar activament als esdeveniments que van seguir (323 aC). Fou el que va proposar que Perdicas d'Orstia i Lleonat fossin nomenats regents del fill pstum d'Alexandre i Roxana i va dirigir la cavalleria en les disputes entre aquest cos i la infanteria. Perdicas el va recompensar i en la divisi de provncies li va donar la Mdia, una de les ms importants. Desprs li va donar el comandament de les tropes macednies destinades a combatre als mercenaris grecs revoltats a les satrapies superiors que havien abandonat el servei i s'havien dirigit cap a la costa d'sia Menor. Va derrotar els rebels i va donar el perd als que van sobreviure, segurament per atreure la seva fidelitat de manera personal, per Perdicas va ordenar l'execuci de tots els mercenaris.

Probablement aquest fet va refredar les relacions de Pit i Perdicas, per tot i aix el va acompanyar en la seva expedici a Egipte (321 aC); quan l'exrcit de Perdicas es va amotinar, Pit es va posar al seu front; al morir Perdicas, i per consell de Ptolemeu, la regncia fou confiada a Pit i Arrideu conjuntament, per les seves diferencies i les intrigues d'Eurdice III de Macednia els van obligar a renunciar abans fins i tot de l'arribada d'Antpater.

A la distribuci de provncies que va seguir Pit va conservar Mdia amb un comandament  militar ampliat a algunes satrapies venes. Aviat va decidir desposseir a Filip de la satrapia de Prtia i el va expulsar desprs d'una batalla (318 aC); el seu germ udim fou nomenat strapa, per es va formar una coalici de generals de la regi que van unir les seves forces contra Pit i el van expulsar de Mdia desprs d'una dura i sagnant batalla.

Pit es va refugiar a Babilnia amb Seleuc (futur Seleuc I Nictor) i junts es van preparar per a la guerra, quan es van acostar umenes de Crdia i Antgon el Borni amb els seus respectius exrcits; els strapes aliats van reconixer la superioritat d'Antgon, per Seleuc i Pit no van reconixer a umenes, van rebutjar les seves propostes i encara van provar de revoltar a les seves tropes; van fracassar i umenes va poder creuar el Tigris i sotmetre als strapes de les satrapies superiors. Llavors Seleuc i Pit van demanar ajut a Antgon, que es va presentar a Babilnia i va unir les seves forces a les de Seleuc i Pit (317 aC).

Durant la campanya que va seguir, Seleuc i Pit van fer importants serveis per Antgon i contra umenes. Va exercir diversos comandaments i va prendre part a diverses batalles. Tamb va destacar en el reclutament de tropes i en reunir subministraments, especialment a la Mdia.

Derrotat umenes (316 aC), Pit va planejar altre cop el seu engrandiment personal, i alguns rumors van arribar a Antgon que en va comenar a sospitar. Antgon el va cridar al seu quarter d'Ecbatana amb l'excusa de consultar-li sobre la futura guerra i Pit hi va anar confiat; noms arribar fou arrestat, portat a judici davant un consell d'amics d'Antgon i executat immediatament (316 aC).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261689" title="Pitac" nonfiltered="2407" processed="2403" dbindex="102414">
Pitac (Pittacus, ) fou un literat grec considerat un dels set savis de Grcia. Va nixer a Mitilene a Lesbos; era fill d'Hirradi o de Caic possiblement un traci, i d'una dona de Lesbos. Digenes Laerci diu que va florir a la olimpada 42, vers 612 aC i que va nixer vers el 652 aC.

Apareix esmentat inicialment com opositor a la tirania que governava Mitilene, i unit als germans d'Alceu, caps del partit aristocrtic, van enderrocar al tir Melancre (segons Suides el 612 aC). El 606 aC dirigia l'exrcit de Mitilene en la seva guerra contra Atenes per la possessi de Sigeum a la Troade, conflicte en qu els mitilenis foren derrotats; Pitac es va destacar lluitant i vencent en combat singular contra Frin, el comandant atenenc i campi olmpic, fams pel seu valor i coratge. Va rebre com a premi unes terres que va dedicar al culte i foren anomenades les terres Pitccies.

El conflicte va acabar amb la mediaci de Periandre de Corint que va assignar el territori en litigi a Atenes, per els conflictes interns a Mitilene van continuar. Es disputaven el poder una srie de tirans, com Mirsil, Megaligir i els Cleanctides, i d'altra banda el partit aristocrtic dirigit per Alceu i el seu germ Antimnides; finalment aquestos foren enviats a l'exili i Mitiline va gaudir d'uns anys de tranquillitat fins que els exiliats van intentar el retorn per la fora.

Per resistir als aristcrates, els populars van posar al capdavant a Pitac, com a governant amb poders absoluts, amb el ttol de  diferent de tir en que, encara que gaudia del mateix poder, era d'elecci popular, tenia algunes limitacions i era elegit per un perode temporal (tamb ho podia ser vitalciament), per tant era com un tir electe . Va governar 10 anys (589 a 579 aC) i al final va abdicar, desprs d'haver restaurat l'ordre i haver preparat el cam pel govern republic. Alceu i Pitac van estar un temps enfrontats per probablement desprs es van reconciliar.

Pitac va viure encara deu anys desprs de l'abdicaci; va morir el 569 aC a avanada edat.

Se li atribueixen alguns proverbis:. Fou un poeta elegac destacat i segons Digenes Laerci va compondre 600 versos que van formar una collecci; Digenes n'ha conservat unes lnies que diu foren les ms famoses: 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261701" title="Domnec Matheu i Xicola" nonfiltered="2408" processed="2404" dbindex="102415">
Domnec Matheu i Xicola (Barcelona, 1766 - Buenos Aires, 1831) fou un pilot, comerciant i poltic argent d'origen catal. Es va graduar de pilot naval a Barcelona. Juntament amb el seu germ Miquel, va obtenir un perms de la corona espanyola per a comerciar amb les colnies. Desprs de diversos viatges al Riu de la Plata es va radicar a Buenos Aires el 1793. 

En 1806 i 1807, va lluitar contra els anglesos durant les Invasions angleses, allistant-se en la companyia de Voluntaris Urbans i va participar de la Reconquesta de Buenos Aires. Va donar suport polticament i financera als revolucionaris de Maig, assistint al Cabildo Obert del 22 de maig. Va Ser nomenat vocal de la Primera Junta de Govern, i desprs president de la Junta Gran, quan Cornelio Saavedra va viatjar al nord. Posteriorment va ser nomenat director d'una fbrica d'armes. En 1817 es va retirar de la vida poltica.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261703" title="Joan Larreu" nonfiltered="2409" processed="2405" dbindex="102416">
Joan Larreu, ms conegut com a Juan Larrea (Balaguer, 1782 - Buenos Aires, 1847) fou un poltic argent d'origen catal. Es va establir en el Riu de la Plata al voltant de l'any 1800,  form part dels Voluntaris Urbans i en 1810, va participar com vocal de la Primera Junta, on van confondre el seu cognom amb Larrea, error que s'ha mantingut des d'aleshores. Va obtenir l'honor, a ms, d'sser al costat de Domnec Matheu i Xicola l'nic espanyol designat a participar en la junta de 1810. Larreu fou l'ltim supervivent dels membres de la primera junta de govern argentina. Com a conseqncia de l'alament del 5 i 6 d'abril de 1811, va ser deposat i bandejat a San Juan. 

Va integrar la Assemblea de l'Any XIII. En aquest mbit va ser president de les sessions de 3 dies i va establir l'extinci dels ttols nobiliaris en el territori nacional, la prohibici de l's de tortures i la creaci d'un institut de formaci militar, entre altres mesures. Duu la seva signatura l'acta que va declarar can ptria al Himne Nacional. Va ser ministre d'Hisenda del Directori, crrec des del qual fou el principal impulsor de la creaci de l'esquadra naval que comand Guillermo Brown. A la caiguda del Directori, Larreu es va veure obligat a emigrar i els seus bns en el pas van ser confiscats. Al seu retorn, es va dedicar al comer, i ms tard va ser cnsol de Frana. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261705" title="Infousurpa" nonfiltered="2410" processed="2406" dbindex="102417">


Infousurpa es una agenda setmanal gratuita escrita tant en catal com en castell amb la informaci de les activitats que es realitzen en els ms de 50 centres socials okupats de Barcelona i rodalies, i inclou tamb una petita secci de contrainformaci. Esta realitzada per voluntaris i es finana autogestionadament.

La setmana de l'infousurpa comena els dimecres, ja que surt al carrer tots els dimarts.

Una altra publicaci que es reparteix amb el info, com se'l coneix entre el moviment okupa, s el contrainfos. 

Enllaos externs.
 Infousurpa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261708" title="Scientific American" nonfiltered="2411" processed="2407" dbindex="102418">

Scientific American s una revista de divulgaci cientfica fundada per Rufus Porter. Scientific American va ser publicada, primer setmanalment i desprs mensualment, a partir del 28 d'agost de 1845, sent la revista de publicaci contnua ms antiga dels EUA. Van publicar una enciclopdia a comenaments dels anys 90 titulada The Americana.

A Espanya s'edita una versi en castell anomenada Investigacin y Ciencia.

 Enllaos externs .

 Edici online en angls ;
 Edici en alemany ;
 Edici en portugus (Brasil) ;
 Edici en castell ;
 Edici en francs ;
 site Edici en itali ;
 Edici en japons ;
 Edici en polons ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261709" title="Lloren Rullan Alberti" nonfiltered="2412" processed="2408" dbindex="102419">

Lloren Rullan Alberti fou un poltic mallorqu de la Vall de Sller a l'poca franquista, coincident amb el desenvolupament turstic a Mallorca i les obres de construcci de la carretera entre Sller i el Puig Major.

Biografia .
Nascut a Fornalutx el 16 de juliol de 1907 fill de Lloren Rullan Busquets i Maria Alberti Colom, pass els primers anys d'infantesa a terres de l'antiga Occitnia a Libourne (Frana) on emigraren els seus pares i on nasqu, el seu germ Joan (1914-1996). Retornat a Mallorca la famlia mor pocs anys desprs el cap de famlia encara en la plenitud dels seus trenta-tres anys.

Lloren Rullan Alberti freqentar l'escola unitria de nins del seu poble natal i ingressar al seminari de Palma. Adonant-se manca de vocaci eclesistica abandonar poc desprs els estudis. Aprengu l'ofici de fuster i treballar a l'obrador d'Antoni Canals "Moscatell" a Sller fins a principis dels anys cinquanta en que, per raons de salut, abandon l'activitat laboral.

Mori tamb a Fornalutx el 22 d'abril de 1970 als 62 anys. Casat, el 1940, amb la seva convena Maria Bisbal Alberti (1907-2009) la parella no tengu infants.

 Activitat social i poltica .

Lloren Rullan Alberti era el sagrist o escol major de la Parrquia de la Nativitat de la Mare de Du, el setembre de 1927, quan l'avalot que oblig,abandonar Fornalutx,al rector Mossn Lloren Mas Mesquida. El 1930, juntament amb Pere Joan Busquets Arbona i Joan Busquets Alberti, ajud al Regent Mossn Antoni Capar Busquets a establir la Congregaci Mariana i en fou el primer president.

Quan l'alament militar del 18 de juliol de 1936 triomf a Mallorca, s'afili a Falange Espaola, per en 1941, ja acabada la guerra civil espanyola, en deixar la militncia que reprendr quinze anys ms tard.

El 1948 ja era secretari local de la Hermandad de Labradores y Ganaderos.

En 1951 entr a formar part de l'Ajuntament (?) en representaci del ter sindical i el 1954 el batle Antoni Busquets Bernat el nomen tinent batle. Havent renunciat aquests darrer per motius familiars, el governador civil Plcido Alvarez-Buylla el nomenar batle de Fornalutx i cap local del Movimiento, en 1956. En temps de la seva batlia que fini en 1965 es feren les obres de perllongaci del carrer Sant Bartomeu que suposaren un millor accs d'entrada a la plaa principal de Fornalutx. Tamb el 1960 es comprar la finca Sa Rutlana en el cam del Cementeri (avui carrer Joan Alberti Arbona) on s'ubic la nova escola unitria de nins del poble.

Enllaos externs.

 Imatge;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261710" title="Sant Jordi de Fai" nonfiltered="2413" processed="2409" dbindex="102420">

Sant Jordi de Fai s una petita ermita del segle XVII situada al municipi de Fai, a la comarca del Matarranya.

s d'estil barroc i fou construda entre 1650 i 1652. L'any 1833, el temple fou reformat i ampliat.

En front de l'ermita hi ha un pi centenari de forma singular.

Referncies.
 Enciclopedia.cat;
 Fitxa a Turismodezaragoza.es ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261717" title="Senyoriu de Rebollet" nonfiltered="2414" processed="2410" dbindex="102421">
La Baronia de Rebollet  o el Senyoriu de Rebollet va ser un antic terme senyorial situat al sudest de l'Horta de Gandia, que a principis del segle XIV comprenia la nova vila cristiana de la Font d'en Carrs (que s com va ser rebatejada l'alqueria de Rafal) i les alqueries de Rafelgescar, Potries, Benifl, Rafelcofer, l'Alcudiola, l'Alqueria Nova (anomenada posteriorment l'Alqueria de la Comtessa) i l'Alqueria dels Frares. El centre histric de la Baronia, era el castell de Rebollet (en el terme de la Font), d'origen musulm, esmentat des dels terratrmols de 1598, que Jaume I va donar en 1240 al noble d'origen germnic Carrs.

El tercer senyor de la Baronia de Rebollet va ser el seu nt Francesc Carrs i Crulles, a qui va succeir el seu fill Francesc, mort per la seva filla, Joana, casada amb Ramon de Boixadors. De la filla d'en Ramon, Allemanda Carrs, casada amb Berenguer de Vilaragut (que en 1368 va refer el castell, destrut pels castellans el 1344, durant la Guerra dels dos Peres), va passar als nts de Francesca Carrs, filla de l'almirall i dona de Ramon de Riu-sec; Ramoneta de Riu-sec es va casar amb Pere de Centelles, senyor d'Oliva. La Baronia de Rebollet, passava als Centelles, que es van intitular senyors de les baronies de Rebollet i d'Oliva. En 1449 Alfons IV va crear per a Francesc Gilabert de Centelles i de Queralt el Comtat d'Oliva.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261718" title="Medalla del Servei Distingit a la Marina" nonfiltered="2415" processed="2411" dbindex="102422">


La Medalla del Servei Distingit a la Marina (angls:Navy Distinguished Service Medal) s una condecoraci de la Marina dels Estats Units i del Cos de Marines dels Estats Units creada el 4 de febrer de 1919 per Woodrow Wilson.

s atorgada a oficials i tropa de l'Armada dels E.U.A. que es distingeixen per l'excepcional servei meritori al govern en un lloc de gran responsabilitat, a partir del 6 d'abril de 1917. Pot ser atorgades tant per accions de combat o fora de combat. El terme "gran responsabilitat" implica una responsabilitat militar superior, i normalment noms s atorgada a oficials superiors de bandera i generals del cos de Marina. s molt rarament atorgada a no-oficials, i noms quan tenen des de fa molt temps posicions extremadament superiors com la de Contramestre Major en Cap de l'Armada.

s la quarta medalla militar ms alta, equivalent a les medalles del Servei Distingit a Defensa, de l'Exrcit, de la Fora Aria i dels Guardacostes, cadascuna amb el seu propi disseny. 

El primer en rebre-la va ser el Brigadier General Charles A. Doyen, USMC, que la reb a ttol pstum el 13 de mar de 1919.

Les condecoracions posteriors s'indiquen mitjanant estrelles d'or sobre el gal.

 Disseny .
Una medalla suspesa d'una estrella de 5 puntes en esmalt blanc, amb boles daurades a les puntes. Al centre de l'estrella hi ha un ncora, i entre els braos de l'estrella surten raigs daurats.

A l'anvers apareix l'liga calba americana amb les ales obertes al mig d'un medall de bronze daurat. L'liga porta una branca d'oliver i unes fletxes a les urpes (dreta i esquerra, respectivament). Al voltant de l'liga hi ha un anell en esmalt blau amb la llegenda "UNITED STATES NAVY", amb la paraula "NAVY" centrada a la part inferior. Per fora l'esmalt, hi ha una vora daurada consistent en onades movent-se com les agulles del rellotge. El disseny beu directament en el de la Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit. L'liga s l'liga calba americana, que simbolitza els Estats Units, mentre que les onades alludeixen al servei naval (igual que l'estrella). La branca d'olivera i les fletxes es refereixen al servei distingit tant en temps de pau com de guerra. L'estrella indica el servei militar, i l'ncora indica el servei realitzat en servei de la marina.

Al revers d'un medall de bronze hi ha un trident envoltat per una corona de llorer. La corona est envoltada per un anell d'esmalt amb la inscripci FOR DISTINGUISHED SERVICE ("Pel Servei Distingit"), envoltat per unes onades a l'igual que a l'anvers. El trident simbolitza l'autoritat de Posid, el du grec del mar que tenia poder per causar terratrmols. El trident tamb simbolitza el servei naval, de la mateixa manera que les onades que envolten l'anell. La corona de llorer representa l'xit.

Penja d'un gal blau mar amb una franja central d'or (els colors de la Marina dels Estats Units

Receptors notables.

Jeremy Michael Boorda (amb 2 estrelles d'or);
Omar Bradley;
Dwight D. Eisenhower;
Charles W. Dyson;
Thomas Edison;
Daniel V. Gallery;
Roy Alexander Gano ;
John L. Hall, Jr.;
William F. Halsey, Jr. (amb 3 estrelles d'or);
H. Kent Hewitt;
Frank B. Kelso II (amb 2 estrelles d'or);
Ernest J. King (amb 2 estrelles d'or);
Douglas MacArthur;
Mildred H. McAfee;
Joseph V. Medina;
Michael Mullen (amb 1 estrella d'or);
Hyman G. Rickover;
Chester W. Nimitz (amb 3 estrelles d'or);
Eli Thomas Reich (amb 1 estrella d'or);
Harry Schmidt (amb 2 estrelles d'or);
David W. Taylor;
Patricia A. Tracey;
Pedro del Valle;
Alexander Vandegrift;
Theodore S. Wilkinson;
Elmo Zumwalt (amb 2 estrelles d'or);
Andrew Browne Cunningham, Marina Reial;

 Vegeu tamb .
 Medalla del Servei de Defensa Distingit;
 Medalla del Servei Distingit a l'Exrcit;
 Medalla del Servei Distingit a la Fora Aria;
 Medalla del Servei Distingit als Guardacostes;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261721" title="Od Hurtado i Mart" nonfiltered="2416" processed="2412" dbindex="102423">
Od Hurtado i Mart (Barcelona 1902 - 1965) fou un escriptor catal, fill del poltic Amadeu Hurtado i Mir. Estudi dret a la Universitat de Barcelona i milit a Acci Catalana. En proclamar-se la Segona Repblica Espanyola fou elegit regidor de l'ajuntament de Barcelona i nomenat tinent d'alcalde. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana i s'establ a Mxic, on hi treball com a dependent de llibreria i ms tard sotsdirector del Banco de la Propiedad.  Collabor assduament a Pont Blau i hi public contes. La seva narrativa t poc en compte la vida d'exili i s'inspirava en el mn social i poltic conegut abans de la guerra, sobretot en l'ambient de la burgesia barcelonina. Va tornar intermitentment a Barcelona, on public algunes novelles i guany el Premi Narcs Oller de 1954, el Premi Fastenrath de 1957 i fou finalista del Premi Sant Jordi de 1962.

 Obres .
 Unes quantes dones (1955);
 L'Araceli Bru (1958);
 Es t o no es t (1958);
 Un mite (1959);
 La condemna (1961) ;
 Desarrelats (1964);
 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a Od Hurtado;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261730" title="Jimmy Daywalt" nonfiltered="2417" processed="2413" dbindex="102424">
Jimmy Daywalt  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 28 d'agost del 1924 a Wabash, Indiana. 

Daywalt va crrer espordicament a la Champ Car a les temporades 1950, 1953-1957, 1959 i 1961-1962 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1953-1957, 1959 i 1961-1962. 

Jimmy Daywalt va morir de cncer el 19 de novembre del 1961 a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jimmy Daywalt va participar a 6 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 6;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261732" title="Josep Maria Gimnez-Botey" nonfiltered="2418" processed="2414" dbindex="102425">
Josep Maria Gimnez-Botey (Barcelona 1911 - 1974) fou un escultor catal. Estudi a l'Escola de Belles Arts de Barcelona. Primer va tenir una etapa formalista i finalment una no figurativa. El 1936 fou un dels fundadors del Primer Sal d'Artistes Independents de Barcelona, i durant la guerra civil espanyola viatj per Amrica del Sud per a promoure la causa republicana. 

En acabar la guerra civil s'install a Mxic, on fou un dels fundadors de l'Ateneo Espaol de Mxico i realitz diverses exposicions d'escultura i pintura. Per on destac veritablement fou en cartellisme, amb el que el 1953 va obtenir el premi de la Secretara de Agricultura y Ganadera de Mxic i fou representant de Mxic en el concurs de Londres, que es va exposar a la Tate Gallery. Alhora, fou assessor artstic a la revista dels exiliats Pont Blau. El 1964 torn a Barcelona, on treball com a grafista esperant un xit en la seva tasca que no es consolid per la seva mort al poc temps.

 Llibres .
 Esculturas, pinturas, dibujos 1953/57 (1957);
 Gimnez Botey (1957) amb text de Jos Emilio Pacheco;

 Enllaos externs .
 Escultura Pjaros, de Gimnez-Botey;
 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261734" title="Llei de Graham" nonfiltered="2419" processed="2415" dbindex="102426">

La llei de Graham tamb coneguda com llei de l'efusi fou descoberta pel qumic escocs Thomas Graham (1805-1869) l'any 1829 a partir dels resultats dels seus experiments, i diu que:

Les velocitats d'efusi dels gasos sn inversament proporcionals a les arrels quadrades de les respectives densitats.;

Matemticament ho podem escriure aix:

;

on:
v1 s la velocitat d'efusi del gas 1.
v2 s la velocitat d'efusi del gas 2. ;
d1 s la densitat del gas 1.
d2 s la densitat del gas 2.

La densitat dels gasos es pot posar en funci de la massa molar del gas emprant l'equaci dels gasos ideals. La nova equaci s:
;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261735" title="Rafelgescar" nonfiltered="2420" processed="2416" dbindex="102427">
Antiga alqueria situada en l'actual terme municipal de la Font d'en Carrs que va quedar totalment despoblada i abandonada desprs de l'expulsi dels moriscos l'any 1609.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261736" title="Casino Internacional Tibidabo" nonfiltered="2421" processed="2417" dbindex="102428">

El Casino Internacional Tibidabo va ser un complex d'oci creat el 1909 al cim del Tibidabo. El recinte comprenia una sala de joc, teatre i bar. L'edifici fou dissenyat per Mari Rubi i Bellver. El casino ofertava jocs d'atzar com la ruleta klondike o el bacar. Malgrat que els jocs d'atzar estaven prohibits, la sala de joc va funcionar durant tres anys, fins que l'any 1912 va ser clausurada per ordre governativa. Actualment, l'edifici de l'antic casino forma part dels equipaments del parc d'atraccions del Tibidabo. El Museu dels autmats ocupa l'antic teatre.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261737" title="Short Track" nonfiltered="2422" processed="2418" dbindex="102429">
El Short track s un esport olmpic d'hivern consistent en curses de velocitat sobre una pista de gel.

A diferncia del patinatge de velocitat sobre gel, on es competeix contra el rellotge, en el short track els patinadors competeixen entre si i en una pista molt ms curta.

El circuit oval de la pista amida nicament 111 metres (enfront dels 400 m de patinatge de velocitat) i no existeix divisi en carrers. Aix provoca freqents accidents durant les curses, sent habitual les caigudes i les desqualificacions. En conjunt s un esport molt espectacular. 

s un esport bastant recent que neix com una escissi del patinatge de velocitat en pista llarga. Va ser reconegut per la Federaci Internacional de Patinatge el 1967. Els primers campionats del mn daten de 1981 i la seva primera presncia olmpica arrib a Calgary 1988, encara que solament com esport d'exhibici. En els segents Jocs Olmpics de Albertville 1992 ja va ser esport olmpic oficial.

En el programa dels Jocs Olmpics d'hivern es disputen vuit proves, quatre masculines i quatre femenines.

 Masculines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres i 5000 metres per equips.
 Femenines: 500 metres, 1000 metres, 1500 metres i 3000 metres per equips.

En cada prova es celebren eliminatries, classificant-se els primers per a la segent ronda, i aix fins la final. En cada cursa corren un mxim de sis participants.

En les proves per equips es competeix per relleus, amb equips de quatre patinadors, podent, cada patinador, donar el relleu en qualsevol moment, tot i que les dues darreres voltes les ha de fer un sol patinador.

Tradicionalment han destacat els patinadors de Canad i Estats Units, encara que recentment han destacat tamb els patinadors asitics, xinesos, coreans i japonesos. 


















 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261738" title="Llei d'Avogadro" nonfiltered="2423" processed="2419" dbindex="102430">
La llei d'Avogadro  fou creada i publicada pel qumic itali Amedeo Avogadro( 1776-1856) l'any 1811. s una llei molt important perqu va permetre explicar dins de la teoria atmica la llei dels volums de combinaci de Gay-Lussac. Diu que:
Si la temperatura i la pressi d'un gas sn constants, el volum del gas s proporcional al nombre de molcules d'aquests.

La frmula s :

V1/V2 = n1/n2

On :

 V = volum ;
 n = nombre de mols;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261742" title="Clementina Rdenas i Villena" nonfiltered="2424" processed="2420" dbindex="102431">



Clementina Rdenas Villena s una poltica valenciana nascuda el 1949 i que residix a Valncia des de l'any 1966.

Clementina estudi el batxillerat a l'Institut de Requena passant a estudiar Cincies Econmiques i Empresarials a la Universitat de Valncia i doctorant-se en Economia l'any 1978 sent la primera dona en doctorar-se a aquesta universitat. Per oposici passa a ser profesora titular d'Histria Econmica en l'any setanta-huit.

L'any 1975 ja havia ingressat al Partit Socialista i a l'UGT sent membre de la comissi de comptes del partit des del 1979 fins al 1985. Entre els anys 1983 i 1989 exerc el crrec de regidora d'Hisenda i primera tinent d'alcalde en l'Ajuntament de Valncia. Desprs de la dimissi de Ricard Prez Casado esdevingu alcaldessa i candidat socialista a les eleccions de 1991 que guany amb ms de 50.000 vots de diferncia amb la seua rival ms directa, Rita Barber. Tot i tindre quatre regidos ms en la cambra municipal, els pactes entre el Partit Popular i Uni Valenciana donaren l'alcaldia a Rita Barber. Clementina pass a ser cap de l'oposici municipal i presidenta de la Diputaci de Valncia.

Entre altres coses ha representat els municipis i provncies al Consell Nacional de l'Aigua, a la Federaci Espanyola de Municipis i Provncies i al Consell de les Regions d'Europa.

En les eleccions autonmiques de 1995 fou la nmero dos per Valncia. Ocup el crrec de portaveu del grup socialista per a l'Economia i l'Hisenda. El 1997 dimitix per motius personals.

s membre del Comit Federal del PSOE i de la Comissi Federal d'Estatuts i Reglaments la qual redact els reglaments per a les eleccions primries.

Ha escrit alguns llibres i articles sobre economia de poca rellevncia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261750" title="Multiplicadors de Lagrange" nonfiltered="2425" processed="2421" dbindex="102432">
 
En problemes d'optimitzaci matemtica, el mtode dels multiplicadors de Lagrange, anomenat aix per Joseph Louis Lagrange, s un mtode per trobar l'extrem d'una funci de diverses variables subjecte a una o ms restricci; s l'eina bsica en l'optimitzaci no lineal amb restriccions.

Simplificant, aquesta tcnica permet determinar a quin lloc d'un conjunt particular de punts (com una esfera, un cercle o un pla) es troba l'extrem d'una funci donada. La tcnica aplica una generalitzaci i formalitzaci del fet que el conjunt de tots els punts a alada h sobre la superfcie de la terra s un conjunt tangent al cim d'una muntanya d'alada h.
	
Ms formalment, els multiplicadors de Lagrange calculen els punts estacionaris de la funci restringida. En virtut del teorema de Fermat, els extrems es troben en aquests punts, o b en els lmits, o b en punts on la funci no s diferenciable.

Redueix el trobar els punts estacionaris d'una funci restringida d' n variables amb k restriccions a trobar els punts estacionaris d'una funci no restringida d' n+k variables. El mtode introdueix una variable escalar desconeguda nova (anomenada multiplicador de Lagrange) per a cada restricci, i defineix una funci nova (anomenada Lagrangi) en termes de la funci original, les restriccions, i els multiplicadors Lagrange.

Introducci.
Considereu un cas bidimensional. Suposeu una funci  que cal maximitzar subjecte a la restricci

;

on c s una constant. Es poden visualitzar les isolnies de  donades per 

;

per a diversos valors de , i la isolnia de  donada per .

Considereu el recorregut al llarg de la isolnia . En general les corbes de nivell de  i  poden ser diferents, la trajectria de la isolnia  pot intersectar o encreuar-se amb les isolnies . Aix equival a dir que al llarg del recorregut de  el valor de  pot variar. Noms quan la isolnia  toca tangencialment la isolnia , ni augmenta ni disminueix el valor de , s a dir, que es toquen per no es creuen.

Aix succeeix exactament quan la component tangencial de la derivada total s'anulla: , cosa que es dna als punts estacionaris restringits de  (que inclou els extrems locals restringits, assumint que  s diferenciable). Computacionalment, aix passa quan el pendent de  s normal a la restricci: quan
 per alguns escalars .

Un exemple familiar es pot obtenir dels mapes meteorolgics, amb les seves isolnies per a temperatura (isotermes) i pressi (isbares): els extrems restringits sn els punts on, superposant els mapes, les lnies es toquen (isopletes).
	
La condici de tangncia s'expressa geomtricament dient que els gradients de  i de  sn vectors parallels en els mxims, ja que els pendents sn sempre normals a les isolnies. Per tant, la soluci del problema sn punts  on  i, a ms, . Per tal d'incorporar aquestes dues condicions a una equaci, s'introdueix un escalar desconegut, , i es resol

  
amb 
;
i


 Justificaci .
Com s'ha dit ms amunt, es volen trobar punts estacionaris de  d'entre els punts del conjunt . Aix succeeix noms quan el pendent de  no t component tangencial a les isolnies . Aquesta condici es pot escriure com  per a algun valor de . Els punts estacionaris  de  tamb satisfan  com es pot comprovar considerant la derivada respecte de .

 Advertncia: diferncia entre extrems i punts estacionaris .
Cal tenir present que les solucions sn els punts estacionaris del Lagrangi , que inclou els punts de sella: no sn necessriament extrems de . F no t lmits: donat un punt  que no s sobre la restricci, fent  fa  arbitrriament gran o petit.
Tanmateix, com s'explica ms endavant, sota hiptesis ms fortes el principi fort del Lagrangi diu que els mxims de  maximitzen el Lagrangi globalment.

 Formulaci general: El principi feble del Lagrangi .

Sigui la funci objectiu  i les restriccions , passant les constants a l'esquerra de la igualtat, com a . El domini de f hauria de ser un conjunt obert que contingui tots els punts que satisfan les restriccions. A ms,  i les restriccions  han de tenir les primeres derivades parcials contnues i els gradients de les  han de ser no nulles en el domini.  Aleshores es defineix el Lagrangi, , com

;
 s un ndex per a variables i funcions associades a una restricci particular, .
 sense subndex indica el vector d'elements , que es consideren variables independents.

Observeu que tant els criteris d'optimitzaci com les restriccions  es codifiquen compactament com punts estacionaris del Lagrangi: 

 si i noms si 
 s el pendent respecte de cada element del vector , en comptes de totes les variables.

i

 implica 

Els punts estacionaris del Lagrangi

,

donen conjuntament tantes equacions niques com el nombre de  ms el nombre de . Aix fa sovint possible resoldre tots els  i , sense invertir . Per aquesta ra, el mtode dels multiplicador de Lagrange pot ser til en situacions on s ms fcil trobar les derivades de les restriccions que invertir-les.

Sovint els multiplicadors de Lagrange es poden interpretar com alguna quantitat principal d'inters. Per entendre de quina manera aix s possible, observeu que:

;

Aix,  k s la taxa de variaci de la quantitat que es vol optimitzar respecte de la variable de restricci.
Per exemple, en Mecnica Lagrangiana les equacions del moviment es dedueixen trobant punts estacionaris de l'acci, la integral temporal de la diferncia entre energia cintica i energia potencial. Aix, la fora sobre una partcula deguda a un potencial escalar, F =   V, pot ser interpretada com un multiplicador de Lagrange que determina el canvi en acci (transformaci d'energia potencial en energia cintica) deguda a una variaci en la trajectria restringida de la partcula. En economia, el benefici ptim d'una part es calcula subjecte a un espai restringit d'accions, on un multiplicador de Lagrange s el valor d'alliberar una restricci donada (p. ex. a travs del suborn o altres mitjans).

El mtode de les Condicions de Karush-Kuhn-Tucker s la generalitzaci del mtode dels multiplicadors de Lagrange.

 Exemples .
 Exemple molt senzill .


Es desitja maximitzar  subjecte a la restricci . La restricci s el cercle de radi unitat, i les isolnies de f sn lnies diagonals (de pendent -1), aix un pot veure grficament que el mxim es dna a 
 (i el mnim es dna a )

Formalment, sigui , i
;

Sigui la derivada , que produeix el sistema d'equacions:


Com sempre, l'equaci  s la restricci original.

Combinant les dues primeres equacions s'obt  (explcitament,  (si no, l'equaci (i) donaria 1 = 0), aix es pot resoldre per , que dna , que es pot substituir a  (ii)).

Substituint a (iii) dna , aix  i els punts estacionaris sn  i . Avaluant-hi la funci objectiu f dna

;

Aix, el mxim s , que s'assoleix a , i el mnim s , que s'assoleix a .

 Exemple senzill .



Es vol trobar els valors mxims de

;

amb la condici que les coordenades x i y romanguin dins el cercle de radi  3 centrat a l'origen, s a dir

;

Com que noms hi ha una condici, s'utilitza noms un multiplicador,  .

A partir de la restricci, es defineix la funci g(x, y):

;

La funci g s idnticament zero sobre el cercle de radi 3. Aix, es pot sumar qualsevol mltiple de g(x, y) a f(x, y) deixant  inalterada f(x, y) a la regi d'inters (damunt el cercle on se satisf la restricci original). Siguin

;

Els valors crtics de  tenen lloc on el seu gradient s zero. Les derivades parcials sn




L'equaci (iii) s la restricci original. L'equaci (i) implica  o   =  y. En el primer cas, si  aleshores es compleix  mitjanant (iii) i llavors mitjanant (ii)  =0. En el segon cas, si   =  y i substituint a l'equaci (ii) tenim que,

 ;

Llavors x2 = 2y2. Substituint a l'equaci (iii) i resolent per y dna el valor de y:

;

Hi ha clarament sis punts crtics:
	
;

Avaluant l'objectiu en aquests punts, tenim

;

Per tant, la funci objectiu assoleix un mxim global (respecte de les restriccions) a  i un mnim global a  El punt  s un mnim local i  s un mxim local.

 Exemple: entropia .
Es vol trobar la distribuci discreta de probabilitat amb mxima entropia d'informaci. Llavors

;

Naturalment, la suma d'aquestes probabilitats s igual a 1, per tant la restricci s g(p) = 1 amb

;

Es poden utilitzar multiplicadors de Lagrange per trobar el punt de mxima entropia (depenent de les probabilitats). Per a qualsevol k des d'1 a n, cal que

;

que resulta

;

Fent la diferenciaci d'aquestes n equacions, s'arriba a


;

Aix mostra que tots els pi sn iguals (perqu noms depenen de  ).
Utilitzant la restricci  k pk = 1, s'arriba a

;

Per aix, la distribuci uniforme s la distribuci amb l'entropia ms gran.

Economia.

L'optimitzaci restringida juga un paper central a l'economia. Per exemple, el problema d'elecci per un consumidor es representa com el problema de maximitzar una funci utilitat subjecte a una restricci pressupostria. El multiplicador de Lagrange t la interpretaci econmica del preu ombra associat a la restricci, en aquest cas la utilitat marginal d'ingressos.

El principi fort del Lagrangi: dualitat de Lagrange.
	
Donat un problema d'optimitzaci convexa en forma cannica

es minimitza  subjecte a

 ;

 ;

tenint el domini  amb interior no buit, la funci Lagrangiana   es defineix com

 

Els vectors  i  sn anomenats les variables duals o vectors del multiplicador Lagrange associat al problema. La funci dual de Lagrange   es defineix com

 

La funci dual  s cncava, dhuc quan el problema inicial s no convex. La funci dual produeix fites inferiors de l'ptim  del problema inicial; per a qualsevol   i qualsevol  tenim . Si es compleix el requisit d'una restricci com la Condici de Slater i el problema original s convex, llavors tenim dualitat forta, s a dir que . 

Vegeu tamb.
 Condicions de Karush-Kuhn-Tucker: generalitzaci del mtode dels multiplicadors de Lagrange.
 Multiplicadors de Lagrange en espais de Banach: una altra generalitzaci del mtode de multiplicadors de Lagrange.

 Referncies .


Enllaos externs.
Consulteu el segent enlla per referncies a l'obra original de Lagrange i per a una relaci de la terminologia dels Multiplicadors Lagrange.
Usos ms primerencs coneguts d'algunes de les paraules de matemtiques d: L;

Exposici
Conceptual Introduction (ms una breu discussi dels multiplicadors de Lagrange en el clcul de variacions com s'utilitzen en fsica);
Multiplicadors de Lagrange sense marcat permanent (tutorial de Dan Klein);

Text suplementari i applets interactius
Explicaci senzilla amb un exemple de governs emprant impostos com a multiplicadors de Lagrange;
Applet ;
Tutorial i applet;
Una introducci al mtode dels Multiplicadors de Lagrange;
Conferncia en vdeo de qualitat sobre Multiplicadors de Lagrange;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261751" title="Marie Smith Jones" nonfiltered="2426" processed="2422" dbindex="102433">
Marie Smith Jones (Crdova, 1918 - Anchorage, 2008) fou l'ltim parlant que sobrevivia de la llengua eyak, de l'Alaska Sud-central. 

Va nixer el 14 de maig de 1918 a la ciutat estatunidenca de Crdova, a l'estat d'Alaska, i era la cap honorfica de la naci eyak i l'ltima eyak de sang pura. En una entrevista de 2005, Jones explicava que el seu nom en eyak s Udach' Kuqax*a'a'ch que, deia, es tradueix com "un so que crides a la gent des de lluny". 

Jones va casar-se amb un pescador, William F. Smith, el 5 de maig de 1948. Encara que va tenir nou nens amb Smith, no els varen parlar eyak a causa de l'estigma social que s'hi associava a l'poca. Es va traslladar a Anchorage durant els anys 70.

Per tal que sobrevisqus un rcord de la llengua eyak, va treballar amb el lingista Michael Krauss, que compilava un diccionari i gramtica de la mateixa. El seu ltim germ ms vell moria durant els anys 90. Desprs, Jones es tornava polticament activa, i en dues ocasions va parlar a les Nacions Unides sobre els temes de la pau i les llenges indgenes. Era tamb activa quant als problemes del medi ambient.. Va romandre com una fumadora empedreda fins a la seva mort, per causes naturals el 21 de gener de 2008, a l'edat de 89 anys, a la seva casa d'Anchorage.

 Referncies .


Vegeu tamb.
 Genocidi lingstic;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261755" title="Sistema vigesimal" nonfiltered="2427" processed="2423" dbindex="102434">

El sistema vigesimal o sistema en base 20 s un sistema de numeraci basat amb el nombre vint (de la mateixa manera que el sistema decimal est basat amb el nombre deu).

 Notaci .
El sistema de notaci vigesimal necessita de vint dgits o smbols, deu ms que el sistema decimal. Un sistema modern, similar a l'utilitzat en informtica pel sistema hexadecimal, s utilitzar els deu dgits "0-9" i les deu primeres lletres de l'alfabet "A-J" (o les lletres "A-K" sense utilitzar la lletra "I" ja que es podria confondre amb el nombre "1").  D'aquesta manera, per exemple, el nombre onze s'escriu com A20 (el 20 significa base 20), o el nombre vint s'escriu com 1020.

D'acord amb aquesta notaci:
2020 significa quaranta en decimal ;
DA20 significa dos-cents setanta en decimal ;
10020 significa quatre-cents en decimal .  ;

En la resta d'aquest article els nombres sense el sufix 20 expressen quantitats en notaci decimal si no s'especifica el contrari. Per exemple, 10 significa deu, 21 significa vint-i-u.

Usos.
La base 20 est a l'arrel de molts sistemes de numeraci (ja que 20 sn els dits de mans i peus que s'usaven per comptar). Aix ha condicionat l'estructura lingstica en els noms de cert nombres. Restes d'aix encara es troben en moltes llenges modernes europes, com per exemple en el francs, en les paraules per designar determinades xifres (el 80 per exemple), i encara ms en el basc, que anomena el 40, 60 i 80 com a mltiples de 20. 

Europa.
D'acord amb el lingista alemany Theo Vennemann, el sistema vigesimal a Europa t el seu origen la llengua basca (basc, o uscar) des del qual s'ha escampat a altres llenges europees, com algunes llenges celtes, el francs o el dans. En canvi, d'acord amb el lingista Karl Menninger, el sistema vigesimal va originar-se amb els Normands i a travs d'ells es va escampar a Europa Occidental, l'evidncia la troba en qu en les llenges celtes sovint s'empren sistemes de numeraci de base 10.  

 Vint () s emprat com a nombre base en la llengua basca en nombres fins a 100 (). Els mots  per 40 (), 60 () i 80 () signifiquen "dues vintenes", "tres vintenes" i "quatre vintenes", respectivament. Per exemple, el nombre 75 es anomenat , literalment "tres vintenes i deu-cinc". El nacionalista basc Sabino Arana va proposar un sistema de tres cifres vigesimals que concorda amb el llenguatge parlat .
 Vint () s emprat com a nombre base en la llengua francesa en els noms pels nombres des de 70 a 99, excepte en els dialectes del francs que es parlen a Sussa i Blgica. Per exemple, , la paraula francesa per vuitanta literalment significa "quatre vints", i , la paraula per setanta-cinc literalment s "seixanta-quinze.". Per tant, l'any 1999 s "mille-neuf-cents-quatre-vingts-dix-neuf" en el francs parisenc (el dialecte estndard internacional), per s "mille-neuf-cents-nonante-neuf" en el francs parlat a Sussa i Blgica.
 Vint () s emprat com a nombre base en la llengua danesa per anomenar nombres des del 50 al 99. Per exemple,  (abreviaci de ) significa 3 cops 20, s a dir 60. ;
 Vint () s emprat com a nombre base en la llengua bretona per anomenar nombres de del 40 al 49 i des del 60 al 99. Per exemple,  significa 2 cops 20, s a dir 40, i  (literalment "tres-sis i quatre-vint") significa 36 + 420, s a dir 98. Tanmateix, 30 s  i no  (literalment "deu i vint"), i 50 s  (literalment, "la mitad de cent").
 Vint () s emprat com a nombre base en la llengua gallesa, encara que des de finals del segle XX el sistema decimal s'ha anat imposant (particularment en els dialectes al sud de Galles), el sistema vigesimal i ms 'traditional' continua essent popular en els dialectes del nord.  significa 2 vegades 20, s a dir 40,  significa 3 vegades 20, s a dir 60. Abans de la 'decimalitzaci' del sistema monetari britnic al 1971,  (literalment paper de 6 vegades 20) era el nom que li donava la gent al bitllet de 10 'shilling' (= 120 penics). Un sistema vigesimal de numeraci (Yan Tan Tethera) per al comptatge d'ovelles ha estat emprat fins a principi del segle XX en rees del nord d'Anglaterra i sud d'Esccia on avi ja no es conserva cap llengua celta.
 Vint () s usat com a sistema de numeraci antic en galic irlands, encara que avui en dia la majoria de gent utilitza el sistema decimal. Trenta s , literalment vint i deu. Quaranta s , literalment dos vints.  s seixanta (tres vints) i  s vuitanta (literalment quatre vints). De forma similar, en el galic escocs ha estat utilitzat de forma tradicional se sistema vigesimal, amb el nom () per a vint.   ;
 Vint () s usat com a nombre base en la llenguea albanesa. La paraula pel nombre 40 () significa dues vegades 20. ;
 Vint () s usat com a nombre base en la llengua georgiana. Per exemple, el nombre 30 () literalment significa vint-i-onze. 67 () vol dir   tres-vint-i-set .
 En angls, comptar per vintenes (scores) ha estat emprat histricament, com en el fams discurs de l'Abraham Lincoln conegut com el Gettysburg Address, que comena amb les paraules "Four score and seven years ago ", que literalment s "fa quatre vintenes i set anys", s a dir "fa 87 anys". Tanmateix aquest sistema est caiguen en dess actualment.


sia.
 En santali, una de les llenges mundes de l'ndia, "cinquanta" s'expresa per la frase b r is  gl, literalment "dos vint deu." Likewise, en Didei, una altra llengua munda parlada a l'ndia, tenen un sistema complex de numeraci decimal fins a 19 i decimal-vigesimal fins a 399.;
 A l'sia oriental, la llengua ainu tamb utilitza sistemes de numeraci basats amb el nombre 20.    s 20,    (deu ms fins a dos vints) s 30,    (dos vints) s 40,    (cinc vints) s 100.

Amrica del Nord.
Vint va ser la base en els sistemes de numeraci emprat en la maia i asteca. 
 Els maies utilitzaven noms segits per potncies de vint:  (20),  (20 = 400),  (20 = 8000),  (204 = 160000),  (205 = 3200000) and  (206 = 64000000). Veures tamb numeraci maia i calendari maia, llengua maia, yucatec.
 De manera similar els asteques anomenaven  (1  20),  (1  400),  (1  8000),  (1  20  8000 = 160000),  (1  400  8000 = 3200000) i  (1  20  400  8000 = 64000000). El prefix  significa "un" (com en "un miler") i si es canvia pel prefix corresponent s'obtenen altres nombres, per exemple,  (2)   (20) =  (40),  (2)   (400) =  (800). ;

Altres observacions.
 A diferencia de la majoria dels mltiples del nombre deu, el nombre 20 es descriu d'una manera especial en algunes llenges. Per exemple, en la llengua castellana les paraules  (30) o  (40) literalment es poden interpretar com " (10 cops)", " (10 cops)", en canvi la paraula  (20) no est directament relacionada amb el significat del nom que designa dos (although historically it is). De manera similar en les llenges semitiques com l'arbic o l'hebreu, els nombres 30, 40 ... 90 sn expressats morfolgicament com al plural del nombres 3, 4 ... 9, mentre que el nombre 20 s expressat pr el plural morfolgic  de la paraula per 10.
 El terme vigesimal (del llat vicesimus) s algunes vegades utilitzat.

Informaci addicional.
Karl Menninger: Number words and number symbols: a cultural history of numbers; traducci anglesa per Paul Broneer des de l'edici revisada en alemany. Cambridge, Mass.: M.I.T. Press, 1969 (tamb disponible en versi impresa: New York: Dover, 1992  ISBN 0-486-27096-3);
Levi Leonard Conant: The Number Concept: Its Origin and Development; New York, New York: MacMillon & Co, 1931. Project Gutenberg EBook;

Referncies.


Vegeu tamb.
Codi binari;
Sistema quinari;
Sistema decimal;
Sistema hexadecimal;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261757" title="Batalla d'Aqbat al-Bakr" nonfiltered="2428" processed="2424" dbindex="102435">





La batalla d'Aqbat al-Bakr s una de les batalles de la Fitna, la guerra civil que va esclatar en el Califat de Crdova a la mort d'Abd al-Malik, el fill i successor d'Almansor.

Antecedents.
El califat de Crdova s l'etapa poltica de la presncia islmica en la pennsula Ibrica de major esplendor, encara que de curta durada ja que en la prctica acab en el 1009 amb la fitna o guerra civil pel tron que es desencaden entre els rabs, partidaris de l'ltim califa legtim Hixem II, els berbers que donaven suport a Sulaiman al-Mustain, i els successors del primer ministre o hayib, Almansor, que donaven suport al fill d'aquest, Muhammad II. 

El comte de Castella San I Garcia va ajudar els berbers liderats per Sulaiman al-Mustain, derrotant les tropes de frontera de Madina Salim (Medinaceli) va entrar a Qurtuba i deposar a Muhammad II, que va fugir a Tulaytula (Toledo), on va seguir actuant com a Califa. 

El general Wadih es va reunir amb els nobles catalans el 1010 a Turtuixa (Tortosa),  i aquests van dirigir-se a Tulaytula passant per Madina Salim amb un exrcit cristi de deu mil homes reclutat per Ramon Borrell, comte de Barcelona, Ermengol I, comte d'Urgell, i Hug I d'Empries. 

La batalla.
Els dos exrcits es van trobar a les afores del castell d'El Vacar. Els berbers van iniciar l'avan, i immediatament la cavalleria catalana va respondre amb una forta crrega, per els berbers es van obrir per deixar-los passar i encerclar, per Sulaiman al-Mustain no va entendre als militars i va fugir en veure el desenvolupament de la batalla doncs es trobava a la rereguarda, amb bona part de l'exrcit. 

Conseqncies.
La coalici va derrocar a Sulaiman al-Mustain i Muhammad II va recuperar Qurtuba, tot i que Sulaiman al-Mustain es retirava cap a Al-Yazira al-Jadr  (Algesires) per embarcar a frica foren enlats a la Batalla del riu Guadiaro, a prop de Ronda, on va morir Ermengol I. Finalment Muhammad II fou assassinat pels homes de Wadih, que va reposar a Hixem II, i la ciutat s saquejada perqu Hixem no pot pagar als catalans.

Per evitar que San I Garcia referms la seva aliana amb Sulaiman, Wadih li va concedir importants places fortes, que es van unir als territoris que el Comtat de Castella havia pres al Regne de Lle durant la minoria d'edat d'Alfons V de Lle. La guerra va acabar quan Sulaiman al-Mustain va fer assassinar Hixem II el 1013. En el rerefons tamb hi havia els problemes amb l'excessiva pressi fiscal necessria per tal de finanar el cost dels esforos bllics.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261758" title="Confederaci Empresarial Valenciana" nonfiltered="2429" processed="2425" dbindex="102436">
La Confederaci Empresarial Valenciana s una organitzaci de carcter associatiu creada el 28 de setembre de 1977 amb la fussi de la Confederaci Valenciana d'Empresaris, l'Agrupaci Empresarial Independent i l'Agrupaci Empresarial Valenciana. L'aprovaci de la llei 19/77 que reconeixia la llibertat d'associaci empresarial i liquidava formalment el Sindicat Vertical fou decissiva per a que es donara este pas.

Histria.
El primer president de la confederaci fou Vicente Iborra i entre els seus objectius es trobava consolidar la nova organitzaci, millorar la imatge de l'empresari i fer escoltar la veu del collectiu i apropar-lo als sindicats.

La CEV, com s coneguda popularment, particip activament en la campanya de 1981 realitzant conferncies i actes per a donar a conixer els diferents programes econmics. Ms de 7000 empresaris participaren en els setanta-dos actes que s'hi feren.

El 16 de novembre del 1985 el Palacio de Deportes de Madrid fou testimoni de la participaci de la CEV en el Dia de l'empresa espanyola organitzat per la CEOE. Milers d'empresaris de tota Espanya hi participaren i la CEV encapalava la representaci valenciana. Vicente Iborra alert sobre la prdua de competitivitat de l'economia nacional respecte als pasos europeus als que Espanya s'integraria poc desprs. Iborra critic la rigidessa del mercat del treball, les crregues de la Seguretat Social i la fiscalitat global incontrollada que no afavoria l'estalvi i l'inversi.

El 28 de gener de 1986 Vicente Iborria dimitix i es substitut per Pedro Agramunt.

Este nou president tindria com a objectiu unir l'empresariat valenci. Per aconseguir esta fi el 1989 organitza la primera cimera empresarial de la Comunitat Valenciana que es coneixeria com Cimera d'Oriola. Aquesta seria un xit doncs per primera vegada les diferents organitzacions empresarials valencianaes unirien la seua veu per reclamar una millora de les infraestructures i les condicions econmiques.

Un mes desprs de la celebraci present la seua dimissi com president de la CEV i comen la seua carrera poltica a les files del Partit Popular. La CEV es comana esta vegada a Jos Maria Jimnez de Laiglesia qui vor com Valncia i Madrid queden unides a travs d'autovia.

Baix la seua presidncia queden integrades totes les associacions empresarials en la Confederaci Empresarial Valenciana i es crea CEPYMEV que recolzar la menuda i mitjana empresa.

Dimitix el 1997 i s'obre un perode electoral a la CEV amb dues candidatures, la de Jos Luis Sanchs Alccer i la de Rafael Ferrando. Esta ltima s'imposa. Durant el manat de Rafael Ferrando la CEV s'obre a la Comunitat Valenciana  a la resta d'Espanya culminant esta srie d'accions amb el nomenament de Ferrando com president de la CEOE. Entre altres durant esta poca s'invertix en I+d+I i se sicnen una srie de convenis amb la Universitat Politcnica de Valncia. Es potencia la CIERVAL i es dona un nou impuls a les relacions amb la Generalitat Valenciana. A ms a ms es potencia la creaci de PyMES.

L'actual president s Jos Vicente Gonzlez i fou triat el 21 d'abril de 2005.

Enllaos externs.

Pgina oficial de la CEV


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261760" title="Nico" nonfiltered="2430" processed="2426" dbindex="102437">

Christa Pffgen (16 d'octubre, 1938   18 de juliol, 1988) va ser  cantant, compositora, model, actriu, teclista i  estrella de la Factory, ms ben coneguda pel seu pseudnim Nico. s recordada per la seva collaboraci amb The Velvet Underground i els seus treballs en solitari.

La data i la localitzaci del seu naixement sn discutides. Moltes fonts assenyalen el 16 d'octubre, de 1938, a Colnia, Alemanya. 

Carrera.
Inicis.
Nico va fer fama aviat com a model. Desprs de deixar l'escola als 13 anys, va comenar venent llenceria i ja va ser vista per gent del mn de la moda. Un any desprs, la seva mare li va trobar feina com a model a Berln.

Als 15 anys Nico va ser violada per un sergent de la fora aria nord-americana, fet pel qual va ser jutjat i afusellat. Es creu que la seva can "Secret Side" del disc The End parla sobre aquest incident.

Mentre treballava a Eivissa, va conixer el fotgraf Herbert Tobias, que va ser qui la va batejar com a "Nico" en honor de la seva exparella, el director de cinema Nico Papatakis. Aviat es va traslladar a Pars i va treballar per a Vogue, Tempo, Vie Nuove, Mascotte Spettacolo, Camera, Elle, i altres revistes de moda cap a finals de la dcada dels 50. Tamb es diu que fou contractada breument per Coco Chanel. 

Tot i haver abandonat l'escola molt aviat, Nico va arribar a parlar fluentment l'angls, l'itali, el castell i el francs, a ms de l'alemany.

Abans de l'ascens.
Desprs d'aparixer en molts anuncis de televisi, Nico va interpretar un  petit paper a la pellcula d'Alberto Lattuada La Tempesta (1958), i ms tard durant aquell mateix any va aparixer a For the First Time de Rudolph Mat amb Mario Lanza. 

El 1959 va ser convidada al plat de La Dolce vita, de Federico Fellini i va atraure l'atenci de l'aclamat director, que de seguida li va donar un paper important a la pellcula. Nico, aleshores, es trasllad a Nova York per rebre classes d'interpretaci sota el consell de Lee Strasberg. 

Mentre partia el seu temps entre Pars i New York, va interpretar el paper principal a la pellcula Strip-Tease (1963) de Jacques Poitrenaud. Tamb en va gravar la cano dels ttols de crdit, que fou produda per  Serge Gainsbourg, per que no va ser editada fins el 2001, quan va ser inclosa en el recopilatori francs Le Cinma de Serge Gainsbourg.

Durant aquest perode va donar llum al seu fill,  (nascut el 1962), que segons ella era fill de l'actor  Alain Delon. Tot i que el nen va ser criat principalment pels pares de Delon, Delon en va negar la paternitat.

Inici de la seva carrera musical.
El 1965 Nico va conixer Brian Jones, guitarrista i fundador de The Rolling Stones, i va gravar el seu primer single, "I'm Not Sayin'", per al segell Immediate d'Andrew Loog Oldham. 

L'actor Ben Carruthers va presentar-la a Bob Dylan a Pars aquell estiu. Es diu que Dylan va escriure la can "I'll Keep It With Mine" per a ella tot seguit.

Va comenar a treballar amb Andy Warhol i Paul Morrissey en els seus films experimentals, incloent Chelsea Girls, The Closet, Sunset, i Imitation of Christ.

The Velvet Underground and Nico.
Mentre apareixia a les pellcules de The Factory de Warhol, Nico va ser presentada a The Velvet Underground, que en aquell temps eren el grup de recolzament d Exploding Plastic Inevitable de Warhol, un espectacle multimdia que incloa cinema, msica, illuminaci i dansa en una mena d'experincia teatral total.

Nico va comenar a treballar amb la Velvet, cantant la veu principal a tres canons ("Femme Fatale", "All Tomorrow's Parties" i "I'll Be Your Mirror") i segones veus en altres (Sunday Morning) al seu lbum de debut The Velvet Underground and Nico.  

Publicat el 1967, el disc va esdevenir molt influent i va ser lloat entre els cercles d'art i msica rock. Nico va viure una breu relaci romntica amb Lou Reed. En aquesta poca tamb va tenir afers romntics amb altres msics destacats com John Cale (tamb de The Velvet Underground), Jim Morrison de The Doors, Jackson Browne, Brian Jones, Tim Buckley i Iggy Pop.

Poc desprs que el tour Exploding Plastic Inevitable s'acabs, a principis de 1967, Nico i The Velvet Underground van prendre camins separats. Les raons exactes de la seva marxa no han estat aclarides, tot i que tant Lou Reed com el multi-instrumentista John Cale van tocar parts significatives en diversos treballs de Nico en solitari.  

Durant els segents 20 anys, va gravar un conjunt de discos aclamats per la crtica, treballant amb gent com  Brian Eno i Phil Manzanera. Cale va estar particularment involucrat amb la msica de Nico, produint quatre dels seus lbums, aix com tocant i arranjant diversos instruments a les gravacions.

S'ha dit, tot i que mai s'ha confirmat, que Nico va confiar en Lou Reed durant gran part de la seva vida; persones del seu entorn han parlat del lligam que els unia. Tamb ha corregut la brama que Nico va servir d'inspiraci per a la protagonista de l'lbum conceptual Berlin, aix com per a nombroses canons de Reed, com  Pale Blue Eyes.

Carrera en solitari.
La dcada dels 60.
Per al seu disc de debut, Chelsea Girl de 1967, Nico va gravar canons de, entre d'altres, Bob Dylan, Tim Hardin, Jackson Browne i dels membres de la Velvet Lou Reed, John Cale i Sterling Morrison, i va compondre una can, "It Was a Pleasure Then", amb Reed i Cale, una pea de vuit minuts amb solos de guitarra i viol. 

Chelsea Girl s un disc de folk de cambra tradicional, en la lnia de Leonard Cohen, amb instruments de corda i flauta arranjaments imposats pel seu productor. Nico no va quedar satisfeta amb el resultat i la seva opini no va comptar pel que fa a la producci. 

Per al proper LP The Marble Index, publicat el 1969, Nico va escriure les lletres i l'esquelet de les canons, que consistia principalment en acords d'harmnica en moviment de vaiv. Els arranjaments varen ser escrits per John Cale, que va desenvolupar les canons de Nico amb una varietat d'instruments clssics i tradicionals. Frazier Mohawk va produir el disc. L'harmnica va esdevenir l'instrument caracterstic de Nico durant la resta de la seva carrera. Aquest disc combina elements clssics amb el so de la msica tradicional europea. 

La dcada dels 70.
Nico va publicar dos discs en solitari durant la dcada dels 70: : Desertshore (1970) i The End (1974), i va incloure dues canons ms en un tercer, June 1, 1974. Varen ser produts per John Cale (Desertshore va ser coprodut amb Joe Boyd), que tamb va tocar en cadascun dels discos. A Desertshore, Cale toca la majoria dels instruments. Nico, que va compondre la msica, canta i toca l'harmnica.  A The End, Cale toca una gran varietat d'instruments: xilfon, sintetitzador, guitarra acstica, i piano elctric. En aquest lbum ja hi havia Brian Eno, que tamb va tocar en el disc en directe June 1, 1974 amb Nico, Cale i Kevin Ayers (amb els discos en solitari del qual Nico va contribuir).

El 13 de desembre de 1974, Nico va fer de telonera en el concert que  Tangerine Dream varen fer a la catedral de Reims a Frana. El promotor havia venut tantes localitats per sobre de la capacitat del lloc que els espectadors no es podien moure o sortir cap a fora, fet que va provocar eventualment que alguns fans orinessin dins de la catedral. L'Esglsia Catlica va denunciar aquests actes, va ordenar la rededicaci de la catedral i va prohibir que hi haguessin ms concerts en les propietats de l'Esglsia.

La dcada dels 80.
Nico va tornar a New York a finals de 1979 i el seu concert de retorn al  CBGB a principis de 1980 va ser ressenyat brillantment al  New York Times. Va comenar a tocar regularment al Mudd Club, i a d'altres sales, amb Jim Tisdall acompanyant-la amb l'arpa i la guitarra elctrica, i varen fer una gira per l'est i el mitja-oest en qu es van exhaurir totes les localitats. L'espectacle de Chicago va ser votat com el millor concert de l'any per la premsa musical alternativa. 

Nico va gravar el seu proper disc d'estudi,  Drama of Exile, el 1981. Va significar un allunyament dels seus primers treballs amb John Cale, i incloa una barreja d'arranjaments rock i del mitj-est. Desprs va gravar el seu ltim disc, Camera Obscura, el 1985, una collecci de msica experimental on es van fer servir instruments de jazz i que incloa una versi de Nico de la can de Richard Rodgers i Lorenz Hart "My Funny Valentine".

Nico visqu a Salford, Greater Manchester, compartint una casa amb dos estudiants universitaris (Steve Turley and Neil Henney) de Sheffield, i desprs va formar una 'relaci domstica' amb John Cooper Clarke.

Un gran nombre d'actuacions de Nico van ser gravades i publicades cap al final de la seva carrera, com Heroine (1982), Behind the Iron Curtain (1986), i el seu ltim concert, Fata Morgana (Nico's Last Concert), gravat el 6 de juny de 1988.

Mort.
Durant ms de 20 anys, Nico va ser addicta a l'herona. El seu bigraf Richard Witts va especular que l'hbit havia estat provocat per les seves experincies traumtiques de la guerra i pel fet de ser filla illegtima. 

James Young, un membre de la banda durant la dcada dels 80, recorda al seu llibre Nico Songs They Never Play on the Radio molts exemples del comportament diablic de Nico sota els efectes de l'addicci. Poc abans de morir, va aconseguir deixar l'hbit i va comenar un rgim d'exercici i menjar saludable.  

El 18 de juliol de 1988, mentre estava de vacances amb el seu fill a  Eivissa, Nico va patir un atac de cor lleu mentre anava amb bicicleta, va caure i es va colpejar el cap.  Un taxista que passava la va trobar inconscient, i va tenir dificultats perqu l'admetessin als hospitals de la zona. Se li va diagnosticar, incorrectament, una insolaci i va morir l'endem. Ms tard, els raigs-x van revelar que una cerebral severa havia estat la causa de la seva mort. 

Nico va ser enterrada a la sepultura de la seva mare al cementiri de Grunewald Forest a Berln. Uns quants amics van posar un casset amb la can "Mtterlein", del disc  Desertshore, al seu funeral.

Discografia.


Llibres.
Nico: The Life and Lies of an Icon by Richard Witts,  (Virgin Books: Londres, 1992).
Up-tight: the Velvet Underground Story by Victor Bockris and Gerard Malanga (Omnibus Press: Londres, 1995 reprint).
Songs They Never Play On the Radio by James Young, (Bloomsbury Publishing Ltd: Londres, 1992).
Nico: Photographies by Antoine Giacomoni, (Dragoon: Pars, 2002).
Nico: Cible mouvante. Chansons, Pomes, Journal by Nico, Jacques Pauvert and Ari Boulogne, (Pauvert: Pars, 2001).
L'amour n'oublie jamais by Ari Boulogne, (Pauvert: Pars, 2001).
Please Kill Me: The Uncensored Oral History of Punk by Legs Mcneil and Gilliamn Mccain, (Grove Press: Nova York, 1996).

Films.

Nico Icon (1995), documental dirigit per Susanne Ofteringer;
Nico Icon Play d'Stella Grundy presentat a l'Studio Salford el 5 de setembre de 2007;

Referncies.


Enllaos externs.
 ;
Habits of Waste, Pt. 1 Avaluaci dels primers treballs de Nico;
Visiteu la seva tomba a Berlin, Grunewald Forest Cemetery, Tomba 81;
Nico, the Voice of Disaffected Youth - Histria narrada a National Public Radio;
 Nico (BBC Radio 4 Woman's Hour audio item);























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261761" title="L'albereda de Valncia" nonfiltered="2431" processed="2427" dbindex="102438">


l'Albereda s un passeig i avinguda de la ciutat de Valncia que tradicionalment s'estn des dels jardins del Real fins a la Plaa de Saragossa, vorejant la riba nord del Jard del Tria. Tot i aix, les succesives ampliacions d'aquesta avinguda fins al port, ara sense l'aixopluc dels arbres, encara reben el nom de passeig de l'Albereda.

Histria.
l'Albereda era l'antic accs al Palau del Real des de la mar. Obert el 1677, en aquella poca tamb se li anomen el Prat de Valncia per la seua amplitud i en referncia a l'antic rahal o finca que abastava aquesta zona (vegeu Pla del Real). Durant els segles XVIII i XIX esdevingu el lloc ms freqentat per nobles i burgesos valencians que amb les seus carrosses i berlines es passejaven a travs dels seus dos carrers (tamb anomenats salons). El 1932 l'Ajuntament de Valncia republic contracta Javier Goerlich per a portar a terme la seua reforma. Avui en dia forma un passeig de poc ms d'un quilmetre entre el pont del Real i el pont d'Arag.

Les torretes.

De la primitiva albereda s'hi conserven les dues torres dites dels Guardes construides el 1714 per ordre de l'intendent Rodrigo Caballero i dedicades a Sant Felip i Sant Jaume. La teulada de cada una t forma piramidal recoberta de teules vidriades blaves. A la faana llueixen els escuts de les famlies ms influents del segle XVIII, que simbolitzen el carcter aristocrtic de la nova Valncia borbnica.

Elements importants.
l'Albereda histrica.
La part histrica o passeig corre dels Vivers municipals fins a la plaa de Saragossa, durant 1 km. s conectada amb el passeig de la Ciutadella, a l'altra banda del riu, per cinc ponts: el pont del Real, el pont de l'Exposici, el pont de les Flors el pont de la Mar i el pont d'Arag. S'organitza en l'avinguda principal, dues calades independents de tres carrils cada una amb zones d'aparcament tant al centre com a les vores; dues franges de devesa a banda i banda; i una via de servei de dos carrils en sentit nic (est-oest) adossat al nord. s ac que es troben les Torretes dels Guardes. 

L'estaci de metro situada davall del pont de l'Exposici, paral.lel a l'Albereda i amb accesos al mateix, fou dissenyada per Santiago Calatrava adoptant el nom en espanyol de l'antiga estaci de ferrocarril Alameda  que era situada a la vena avinguda d'Arag.

l'Albereda nova.

La part nova o avinguda ja sense devesa corre entre la plaa de Saragossa i el cementeri del Grau, i entre d'elles hi ha quatre places giratries amb escultures clebres com el Parotet. T una llargada de 2,5 km. Ofereix l'entra principal del Palau de la Msica, dissenyada tamb per Calatrava, i s'hi situa unes quantes seus d'empreses importants a ms de la seu del consorci de turisme del Pas Valenci. Comunica amb l'altra riba a travs de quatre ponts: el pont de l'ngel Custodi, el pont del Regne de Valncia el pont de Montolivet i el pont de la Serradora.

Curiositats.
Tot i ser un passeig histric es mant com un prquing a l'aire lliure i una gran avinguda.
S'hi celebra la batalla de flors de la Fira de Juliol.

Enllaos externs.
Guia de carrers de l'Ajuntament;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261763" title="Hora solar pic" nonfiltered="2432" processed="2428" dbindex="102439">

L'hora solar pic (HSP) s una unitat que mesura la irradiaci solar i es defineix com el temps en hores d'una hipottica irradiaci solar constant de 1000 W/m2.

Una hora solar pic equival a 3.6 MJ/m2 o, dit d'una altra manera, 1 kWh/m2, tal i com es mostra a la segent conversi:



S'utiliza en el dimensionament de panells fotovoltaics.

 Interpretaci grfica .
Si es representa en un grfic la distribuci horria de la irradiaci incident sobre la superfcie terrestre, s'observa que els nivells varien al llarg del dia. Grficament, l'hora solar pic s'interpreta com una funci de valor constant que delimita la mateixa rea que la distribuci abans esmentada.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261766" title="La Principal de la Nit" nonfiltered="2433" processed="2429" dbindex="102440">

La Principal de la Nit s un grup de msica amb elements de la msica electrnica i "loops" orgnics creats amb sonoritats tniques de la Mediterrnia. Sonen en directe els cinc instruments de la cobla catalana i unes veus que van del "relat ritmic" i la polifonia tradicional, a la can improvisada.

El grup va ser creat l'any 2004 i amb l'edici recent del tercer CD, tanca la trilogia promesa. Tan en els directes com en els deus treballs discogrfics, el grup mostra una certa devoci pel surrealisme, l'atac al sistema, la defensa de la terra, l'humor i la mescla d'elements tecno-disco-house amb material musical propi de l'area catalana. 

 Components .

 Marta Andreu (tible i veu solista);
 Mireia Barat (flabiol i cors);
 Marcel Casellas (Dj, veu i direcci);
 Montse Faura (fiscorn, cors);
 Iv Oller (trompeta i cors);
 Elisenda Vilarrubias (tenora i cors);

 Discografia .

 L'Envelat Violeta (2004);

 El cremallera de Nria (2006);

 El Club del BGI (2008);

 Enllaos externs .

Plana web del grup ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261772" title="Casa de la Lactncia" nonfiltered="2434" processed="2430" dbindex="102441">

La Casa de la Lactncia (o Lactncia Municipal), s un edifici modernista ubicat a Barcelona a la Gran Via de les Corts Catalanes, 475-477.

Va ser projectat inicialment en 1907 per Pere Falqus, si be l'edifici s obra del projecte de 1908, acabat en 1913, d'Antoni Falguera. 

Va ser dissenyat dins del concepte de mecenatge social del perode de la revoluci industrial per a atendre "els fills dels infelios que es troben sense possibilitats".  Actualment s un casal d'avis. 

L'edifici t una disposici clssica de petit palau entre mitgeres, amb un basament o scol de pedra, corresponent a la planta semisoterrani, un cos principal que consta de planta baixa i pis, amb paraments de ma vidriat i un coronament centrat per un notable grup escultric, obra d'Eusebi Arnau, i un escut de Barcelona de cermica tamb vidriada, tot plegat amb un llenguatge modernista que tant aviat recorre a elements gotitcitzants, a les obertures de la faana, com florals, al coronament i a la decoraci interior, conservada en bona part i que destaca pels terres i arrambadors de mosaic de Llus Br. L'edifici destaca per la gran correcci i mesura de tots els elements i per la singularitat funcional i formal en tant que construcci inclosa en una zona d'edificis d'habitatges.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261773" title="Paul Russo" nonfiltered="2435" processed="2431" dbindex="102442">
Paul Russo  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 10 d'abril del 1914 a Kenosha, Wisconsin. 

Russo va crrer espordicament a la Champ Car a les temporades 1940-1941, 1946-1954, 1956-1959 i 1962 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1953-1957, 1959 i 1961-1962. 

Paul Russo va morir el 13 de febrer del 1976 a Florida.


 Resultats a la Indy 500 .




 (*) Cotxe compartit. ;


 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Paul Russo va participar a 8 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 1;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 8,5;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261775" title="Paria" nonfiltered="2436" processed="2432" dbindex="102443">
La paria o parias Hispaniae era un tribut anual i en alguns casos mensual, instituit al segle XI i XII, que els sarrans de les taifes o emirats de Saraqusta, Larida, Tortosa i alguna altra pagaven als comtes de la Marca Hispnica, i en concret al comte de Barcelona, Urgell i Cerdanya, com a indemnitzaci de guerra i reconeixement de domini. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261776" title="Emirat de Larida" nonfiltered="2437" processed="2433" dbindex="102444">

La taifa de Lleida era un regnat musulm independent creat per l esfondrament del califat de Crdova (1017-1023), per Sulaiman Ibn Muhammad Ibn Hud al-Djudhami al-Mustain, el qual acoll (1031-1036) a la Suda de Lleida el darrer califa Hi m III. 

En 1039 conquereix la taifa de Saragossa i regn a tot Al-Tagr al-Ala (la Frontera Superior). El seu fill Yusuf ben Sulaiman al-Muzafar (1046-1079) heret el reialme lleidat, que li seria arrabassat pel seu germ Ab  Ga'far Ahmad ibn Sulaym n al-Muqtadir de Saragossa. En morir aquest, deix la taifa de Lleida, amb les de Tortosa i Dnia, a al-Mundir 'Imad al-Dawla (1082-1090), el qual s'ali amb Berenguer Ramon II, comte de Barcelona, contra el Cid. A la seva mort el regne pass al seu jove hereu Sulaym n Sayyid al-Dawla (1090-1102), el darrer dels Ban  H d.

Posteriorment caigu en poder dels almorvits, i rest en mans de reietons saharians, el ms conegut va ser Avin-Hilet, tamb conegut per Avifelel, que pact amb Ramon Berenguer III (1120). 

Posteriorment, al-Muzaffar,  el 24 d'octubre de 1149 lliur Lleida als comtes Ramon Berenguer IV de Barcelona i Ermengol VI d'Urgell.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261777" title="Creu de terme" nonfiltered="2438" processed="2434" dbindex="102445">

La creu de terme s una creu monumental, habitualment de pedra, que s'ubicava prop de l'entrada de poblacions o monestirs o vora els camins.

Acostuma a estar decorada amb temes de la Crucifixi o herldics i s ala sobre un pedestal o base poligonal amb graons. De creus se'n poden trobar de diverses tipologies; ms o menys treballades, ms o menys altes, etc. Per totes elles estan plenes de simbolisme, d histria i cultura que s ha anat conservant als pobles de generaci en generaci. 

L'origen de les creus de terme s incert per es creu delimitaven els termes de les poblacions. Sempre es situaven al costat d'un cam per tal de donar la benvinguda o acomiadar els tansents que havien passat per la poblaci en qesti.

D'entre les ms antigues que es poden admirar avui dia destaquen la Creu Verda de Montblanc (que data del segle XII) o les creus de Sant Guim de Freixenet (s. XII - XII), de Bellver d'Oss (del s. XIII) o de Begues (s. XIV), entre moltes altres.

Creu Coberta.
A partir del segle XV, es va comenar a protegir les creus amb una teulada, normalment de quatre vessants, sostinguda per pilars i anomenada creu coberta. Es tracta de peces majoritriament gtiques i renaixentistes, si b tamb se'n troben de barroques.

La creu coberta barcelonina, al coll de la Creu Coberta, era del segle XIV i es considerava de les ms antigues. Construdes al llarg del segle XV, consta l'existncia de creus cobertes a Valncia, Vic, Gandesa, la Selva del Camp, Vallfogona de Ripolls, Tor de Riubregs, Corbera de Llobregat, Sorita (Creu de la Balma) i Xtiva (Creucoberta), algunes de les quals encara subsisteixen.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261795" title="Reconstrucci" nonfiltered="2439" processed="2435" dbindex="102446">
La Reconstrucci fou el perode que segu la Guerra civil dels Estats Units i durant el qual els estats meridionals, que s'havien adherit a la derrotada Confederaci, foren reintegrats a la Uni. La devastadora invasi unionista del sud, els atacs a objectius civils i la destrucci d'infraestructures, juntament amb la poltica econmica que es va implementar al territori dels venuts desprs de la guerra, van causar el sorgiment d'una amarga rancnia de molts sudistes contra el govern federal.

Abraham Lincoln present un pla de reconstrucci, per l'immens cost hum de la guerra i els canvis socials que provoc van portar el Congrs dels Estats Units a admetre de nou els estats secessionistes sense imposar-los condicions, com ara la garantia de la llibertat dels negres alliberats. Tanmateix, s'aprovaren lleis per reintegrar els estats del sud: el Civil Right Acts, Reconstruction Acts i algunes esmenes.

Durant la Reconstrucci, el Partit Republic prengu el control del govern dels estats meridionals als rebels demcrates i arribaren a un acord sobre els requeriments per la readmissi.

Tots els estats del sud foren readmesos el 1870, per la Reconstrucci continu fins el 1877, quan les eleccions presidencial del 1876 veieren Rutherford B. Hayes, que tenia el suport dels estats del nord, superar el seu adversari Samuel J. Tilden. Alguns historiadors afirmen que les eleccions foren guanyades per Hayes a canvi de la fi de la Reconstrucci: aquesta teoria defineix el resultat electoral com el comproms del 1877. No tots els historiadors estan d'acord amb aquesta interpretaci; en qualsevol cas, es considera que aquesta data marca la fi de la Reconstrucci, car els blancs del nord havien perdut inters en intentar protegir els negres del sud dels sudistes blancs.

La fi de la Reconstrucci marc la fi del breu perode de drets i llibertats civils pels afroamericans del sud, que s on en vivia la majoria. El sud cre una societat segregacionista per mitj de les "lleis Jim Crow" i on els membres de l'elit blanca sudista (anomenats "Redeemers") o "Bourbon Democrats") prengueren clarament el control mitjnant un sistema gaireb de partit nic, centrat al voltant de la influncia dominant exercida pel Partit Demcrata sobre la poltica local, un sistema que seria anomenat "The Solid South". A ms, les masses de gent i a vegades fins i tot les autoritats blanques del sud comenaren a practicar linxaments com a eina de terror, per tal de mantenir la poblaci negra sota control i lluny del vot o, en qualsevol cas, d'exercir els seus drets.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261808" title="Paolo Savoldelli" nonfiltered="2440" processed="2436" dbindex="102447">

Paolo Savoldelli, nascut el 7 de maig del 1973 a Clusone, s un ciclista professional itali que ha guanyat dues vegades la Corsa rosa.

Biografia.
T el sobrenom Il Falco (el falc) per les seves extraordinries qualitats als descensos, s bon contrarellotgista i es defensa b a les pujades. Va entrar al mn del ciclisme professional el 1996 amb l'equip Roslotto, dirigit per Moreno Argentin Desprs d'un any sense res a destacar a l'equip Ghirotto, el 1998 va fitxar per l'equip Saeco.

Un any ms tard van arribar els primers grans xits: va guanyar el Giro del Trentino, el GP de Laigueglia i una etapa del Giro d'Itlia, en qu va quedar segon a la classificaci general darrera el vencedor Ivan Gotti. En aquella edici tamb va tenir la maglia rosa durant una etapa, per no se la va voler posar per la desqualificaci de Marco Pantani.

L'any 2000, desprs de guanyar el Tour de Romandia, es va lesionar el genoll en una caiguda i va haver de renunciar a crrer el Giro. A ms, l'equip Saeco va decidir apostar per Gilberto Simoni, incitant Savoldelli a canviar d'equip i fitxar per l'Index Alexia.

Amb el seu nou equip va guanyar el Giro d'Itlia 2002, grcies en part a les desgrcies que van patir els seus rivals: Stefano Garzelli i Gilberto Simoni van ser desqualificats per donar positiu en un control antidopatge; Dario Frigo va tenir problemes fsics i es va retirar; Cadel Evans va tenir un defalliment provocat per la fam; Wladimir Belli va ser desqualificat per donar un cop de puny a un seguidor de Simoni; Tyler Hamilton va tenir grans dificultats a la crono final i Francesco Casagrande va ser desqualificat per llanar un altre ciclista a terra durant un esprint. 

L'equip Team Telekom el va fitxar el 2003. Per a partir d'aquell moment, Savoldelli noms va tenir mala sort: entre el febrer del 2003 i el gener del 2005 va patir moltes lesions: va caure mentre s'entrenava a Tenerife; va tenir un accident amb una moto durant un entrenament a Alemanya;  es va trencar el canell durant la Rund um Kln, on tamb va sofrir un traumatisme cranial; finalment, li va explotar una roda mentre s'entrenava a Califrnia i es va trencar la clavcula dreta.

Desprs de dos anys al Team Telekom, el 2005 va fitxar pel Discovery Channel, equip de Lance Armstrong. Va guanyar de nou el Giro d'Itlia, i ms tard va ajudar Armstrong a guanyar el Tour de Frana, en el qual va aconseguir una victria d'etapa.

Es va classificar cinqu al Giro d'Itlia 2006 desprs de vncer el prleg. A finals de la temporada va fitxar pel Team Astana, equip nacional de facto del Kazakhstan.

El 2007 es va endur el prleg del Tour de Romandia i una altra crono al Giro d'Itlia, superant el seu company d'equip Eddy Mazzoleni i l'estatunidenc David Zabriskie.

A la temporada 2008 correr per l'equip LPR amb Danilo di Luca, tenint com de costum les grans voltes com a objectiu.

Palmars.
1997;
 Vencedor d'una etapa a l'Hofbrau Cup ;
1998;
 1r del Giro del Trentino i vencedor d'una etapa ;
1999;
 1r del Giro del Trentino i vencedor d'una etapa ;
 1r del Trofeu Laigueglia;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia ;
2000;
 1r del Tour de Romandia i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa del Giro del Trentino ;
2001;
 Vencedor de 2 etapes del Tour de Romandia ;
2002;
 1r del Giro d'Itlia;
2005 ;
 1r del Giro d'Itlia i vencedor d'una etapa;
 1r del GP Formaggi Guffanti ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
2006;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia ;
2007;
 1r a Horgen;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1997. 13 de la classificaci general;
1998. 9 de la classificaci general;
1999. 2n de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2000. 24 de la classificaci general;
2001. 14 de la classificaci general;
2002. 1r de la classificaci general;
2005. 1r de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2006. 5 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2007. 12 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2008. 15 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1996. 33 de la classificaci general;
1999. Abandona (10a etapa);
2000. 41 de la classificaci general;
2005. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
2006. Abandona (12a etapa);
2007. Abandona (16a etapa);






Enllaos externs.
Fitxa de Paolo Savoldelli a www.sitiodeciclismo.net;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261812" title="Canell" nonfiltered="2441" processed="2437" dbindex="102448">

En anatomia humana, el canell s la connexi flexible i estreta entre l'avantbra i el palmell. Bsicament, el canell s una doble filera de petits ossos curts anomenats carpians que s'entreteixeixen per formar una connexi mbil.

L'articulaci del canell (articulatio radiocarpea) s una articulaci condlia que permet tres plans de moviment.

Estructura de l'articulaci.
Les parts que formen el canell sn l'extrem inferior del radi i la superfcie inferior del disc articular per sobre; i els ossos escafoide, semilunar i piramidal per sota.

La superfcie articular del radi i la superfcie inferior del disc articular formen una superfcie cncava transversalment ellptica, la cavitat receptora.

Les superfcies articulars superiors de l'escafoide, semilunar i piramidal formen una superfcie convexa llisa, el cndil, que s acollit per la superfcie cncava.

Els ossos del canell sn:

escafoides;
semilunar;
piramidal;
pisiforme;
trapezi;
trapezoide;
os gros;
os ganxut;

Lligaments.
L'articulaci est envoltada per una cpsula, reforada pels segents lligaments:

lligament radiocarpi palmar;
lligament radiocarp dorsal;
lligament collateral cubital;
lligament radial collateral;

La membrana sinovial limita amb la superfcie interna d'aquests lligaments i s'estn des del marge de l'extrem inferior del radi i el disc articular fins els marges de les superfcies articulars dels ossos carpians. s laxa i presenta molts plecs, especialment al revers.

Moviments.
Aquesta articulaci permet efectuar els moviments de flexi, extensi, abducci, adducci i circumducci. Se'ls estudia juntament amb els del carp, amb els quals es combinen.

Vegeu tamb.
 Fractura distal del radi.
 Procediment de Brunelli, una operaci quirrgica per corregir inestabilitat al canell.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261813" title="lgebra lineal" nonfiltered="2442" processed="2438" dbindex="102449">
L'lgebra lineal s la branca de les matemtiques que tracta l'estudi dels vectors, espais vectorials, transformacions lineals i sistemes d'equacions lineals. Els espais vectorials sn un tema central en les matemtiques modernes, per aix s'usa mpliament en l'lgebra abstracta i l'anlisi funcional. L'lgebra lineal t una representaci concreta a la geometria analtica, i t aplicacions al camp de les cincies naturals i a les cincies socials

Histria.
La histria de l'lgebra lineal modern data de principis de la dcada de 1840. El 1843 William Rowan Hamilton (l'introductor del terme vector) cre els quaternions que descriuen la mecnica en tres dimensions i el 1844, Hermann Grassmann va publicar el llibre Die lineale Ausdehnungslehre. El 1857 Arthur Cayley va introduir les matrius, una de les idees algebraiques ms fonamentals. A pesar d'aquestes idees l'lgebra lineal no fou desenvolupada fins a principis del segle XX





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261816" title="Rnquing de Catalunya d'hoquei taula" nonfiltered="2443" processed="2439" dbindex="102450">
El Rnquing de Catalunya d'hoquei taula s la classificaci que determina els millors jugadors de Catalunya d'hoquei taula.

La puntuaci es basa en el sistema de puntuaci Elo a partir de la proposta del nordameric Goran Mitic (Rating Mitic), que estableix aquest sistema tamb per a decidir altres rnquings com el Rnquing mundial.

Els 10 primers classificats al rnquing de Catalunya, sn:




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261823" title="Palawan" nonfiltered="2444" processed="2440" dbindex="102451">

Palawan s una illa de les Filipines estreta i allargassada, situada entre Mindoro al nord-est i Borneo al sud-oest, banyada al nord-oest per la mar de la Xina Meridional i al sud-est per la mar de Sulu. Juntament amb les petites illes adjacents (l'arxiplag de Calamian al nord-est i Balabac al sud-oest), conforma la provncia filipina ms extensa, amb 14.896,3 km, tot i que s poc poblada (755.412 habitants segons el cens de l'any 2000). La capital s Puerto Princesa.

La provncia pertany actualment a la regi de MIMAROPA, si b des de l'any 2005 hi ha el projecte, molt polmic, de passar-la a la regi de les Visayas Occidentals. Administrativament, se subdivideix en una ciutat i 23 municipis. El govern filip reclama les illes Spratly de la mar de la Xina Meridional, anomenades localment Kalayaan, com a part de la provncia de Palawan.

s una illa subdesenvolupada i molt tradicional, poblada per una barreja de 87 grups culturals i tnies diferents, de majoria catlica, amb una notable minoria musulmana al sud. Conserva una gran diversitat d'espais naturals, flora i fauna, amb muntanyes de selva verge i platges de sorra blanca. A l'illa hi ha dos paratges considerats Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO: el Parc Mar dels Esculls de Tubbataha i el Parc Nacional del Riu Subterrani de Puerto Princesa; cal destacar tamb el parc de la Reserva Marina d'El Nido. El govern regional, com a motor de desenvolupament econmic, vol atreure el turisme ecolgic. 

 Histria .

Els espanyols van ocupar les illes Calamianes, al nord, i les van declarar separades de Palawan al comenament del segle XVII. El 1622 van arribar a Palawan dos missioners espanyols, agustins descalos que no van aconseguir convertir als habitants al cristianisme; al final del segle s'havien construt algunes esglsies i els espanyols tenien guarnicions de protecci contra atacs de comunitats dels "moros" a les ciutats de Cuyo, Taytay, Linapacan i Balabac (els forts encara es conserven).

El 1749 el sult de Borneo va cedir el sud de Palawan a Espanya que va proclamar el seu govern sobre tota l'illa, amb el nom de Paragua, integrada dins la provncia de Calamianes, per ser ms tard dividida en tres provncies: Castilla de Paragua (o Paragua del Nord), Astries de Paragua (Paragua del Sud) i Balabac (a les illes d'aquest nom). Puerto Princesa es va fundar el 1882 per orde del capit general Rafael Izquierdo. L'illa va recuperar el nom de Palawan el 1898 quan fou evacuada pels espanyols i van desembarcar els americans. Va pertnyer a la dicesi de Jaro fins el 11 d'abril de 1910 quan fou erigida en prefectura apostlica.

Aquestos van introduir reformes i van portar el desenvolupament; es van construir escoles, es va promoure l'agricultura i es va establir un govern ms proper al poble. L'illa de Palawan i les illes properes van formar una provncia nica anomenada Paragua o Palawan.

Enllaos externs.
Pgina oficial del govern provincial de Palawan ;
Recursos turstics de Palawan ;


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261824" title="Lanargues" nonfiltered="2445" processed="2441" dbindex="102452">


Lanargues (en francs Lansargues) s una poblaci francesa, situada al departament de l'Erau a la regi de Llenguadoc-Rossell.

Demografia.
1962   1500

1968   1504

1975   1380

1982   1704

1990   2130

1999   2491













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261828" title="Front" nonfiltered="2446" processed="2442" dbindex="102453">

 Anatomia: en el cap, el front s la part superior de la cara, a dalt de les celles i a baix de la lnia del cabell; va des de les arcades supraorbitals fins on comena la volta del crani, i comprn la part inferior de l'os frontal. D'aquest primer significat, vnen els verbs i frases com afrontar, enfrontar, cara a cara, etc. Vegeu Front (anatomia);
 En general, la part davantera o anterior de moltes coses, d'objectes, de materials. En les cases i altres edificis tamb s'anomena faana.
 Meteorologia: un front s la frontera entre dos sistemes climtics diferents.
 Poltica: un front s la definici assumida per determinats grups o organitzacions poltiques, amb un sentit similar a moviment, lliga o partit.
 Militar: ;
 En la guerra, el front militar s la lnia on es troben i lluiten dos o ms exrcits enemics; se l'anomena aix perqu els soldats que estan lluitant es troben davant dels altres membres de l'exrcit.
 A la Uni Sovitica, durant la Segona Guerra Mundial, els grups d'exrcits eren anomenats Fronts. En l'actualitat, els historiadors es refereixen a aquestes unitats militars com a fronts sovitics, per no confondre'ls amb el terme front militar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261829" title="Minves de gener" nonfiltered="2447" processed="2443" dbindex="102454">
Les minves o calmes de gener son reduccions (minves) del nivell del mar, que es produeixen en aquesta poca de l any, per causa de l existncia d altes pressions atmosfriques.

El fenomen sol comportar una mar molt plana, sovint amb aparena de llac ms que de mar, i una minva del seu nivell de l ordre dels 20 a 40 centmetres aproximadament, que resulta ms evident a les roques costaneres i ports. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261831" title="Rnquing mundial d'hoquei taula" nonfiltered="2448" processed="2444" dbindex="102455">
El Rnquing mundial d'hoquei taula s la classificaci que determina els millors jugadors del mn d'hoquei taula. Aquest sistema, basat en el sistema de puntuaci Elo, va ser proposat pel nordameric Goran Mitic (Rating Mitic).

Actualment aquesta classificaci determina el nivell de 142 jugadors d'hoquei taula d'arreu del mn.



Jugadors catalans al rnquing mundial.
Els cinc primers jugadors catalans que trobem al rnquing mundial sn:



Referncies.
Rnquing mundial;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261836" title="Ment (desambiguaci)" nonfiltered="2449" processed="2445" dbindex="102456">

 Anatomia: el ment (del llat mentum, que t el mateix significat), s la prominncia de la cara corresponent a la mandbula inferior. Tamb se l'anomena barbeta.
 Antropologia: el ment s el punt antropolgic i craniomtric situat a l'extrem inferior de la lnia mediana del ment en una projecci lateral de la mandbula.
 Entomologia: el ment s la pea basal del llavi d'alguns insectes, com s el cas dels mastegadors. ;
 Biografia: Gai Juli Ment, va ser un cnsol rom (431).
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261838" title="Baiazet I" nonfiltered="2450" processed="2446" dbindex="102457">


Baiazet I (turc otom:             , turc: Beyaz t, anomenat Y ld r m (otom:        ), "el tro" o ms aviat "el llampec") (1354   1403) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1389 a 1402.  

 Primers anys .

Fill de Murat I i de Gul i ek Khatun, el seu primer crrec rellevant fou governador de Kutahya, el 1381, arrabassada als germiynides (Germiyan-oghlu), i donava en dot a la seva dona Sultan Khatun. Es va destacar com a soldat impetus, d'eon el seu malnom (el llampec), especialment a la batalla d'Efrenkyazisi contra els karamnides, el 1386. Encara que se li atribueix el govern de Amasya, la realitat es que no el va exercir ja que aquesta ciutat no era encara otomana; els otomans nicament van dominar el territori a l'oest de la ciutat quan van donar suport al prncep Suleyman dels djandrides (Djandar-oghlu) de Kastamonu contra el seu pare (1384-1388) i contra l'amir de Amasya. Aquest darrer va acceptar el protectorat otom davant l'amenaa del cadi Burhan al-Din.

Pujada al tron i revolta a sia Menor.

Va ascendir al tron desprs que el seu pare mors combatent els serbis a la primera Batalla de Kosovo el 15 de juny de 1389. Baiazet fou reconegut al mateix camp de batalla; el seu nic germ fou immediatament executat per evitar una possible guerra civil (altres dos germans, Savdji i Ibrahim, ja havien mort) . El prncep serbi Llatzer fou executat al lloc de la batalla.

Immediatament es va dirigir a Brusa, la capital aleshores, ja que els prnceps vassalls d'Anatlia s'havien revoltat encapalats per Ala al-Din Ali dels Karamnides. Els rebels havien ocupat Beyshehri i avanaven cap a Eskishehir. Yakub II de Germiyan va recuperar els seus dominis i el cadi Burhan al-Din es va apoderar de Kirshehri. Baiazet va fer un acord amb els serbis (la princesa Maria, vdua de Llatzer) als que va concedir la pau a canvi de la ma d'Olivera Despina, la filla de LLatzer o Lazar de Srbia, amb drets dinstics sobre Srbia per la descendncia comuna, i de l'aportaci de tropes auxiliars que van anar amb Baiazet sota el comandament d'Esteve Lazarevitx. Tot i la constant amenaa dels hongaresos al nord, els serbis d'Esteve van romandre vassalls lleials del sult, per a l'alta Srbia (Skopje, Pristina i altres llocs) Vuk Brakovitx va seguir resistint als otomans que intentaven ocupar ciutat dels pas sota la direcci del Pashayigit que finalment va ocupar Skopje (turc Uskub) el 1391, la qual va esdevenir una important base otomana.

La revolta a l'sia Menor fou combatuda a partir del hivern del 1389 al 1390. Alashehir fou ocupada i els emirats turcs de Aydin, Sarukhan, Menteshe, Hamid i Germiyan van ser annexionats. En aquestes lluites tenia al seu costat a Suleyman emir djandrida de Kastamonu i al prncep bizant Manel Paleleg, fill de l'emperador Joan V Paleleg. El maig de 1390 estava a Karahisar disposat a atacar al emir de Karaman; va reconquerir Beyshehri i va assetjat Konya. En aquest any Suleyman va retornar a Kastamonu i una vegada all es va aliar amb el cadi Burhan al-Din contra Baiazet I, per ajudar a Karaman; el sult otom va aixecar el setge de Konya, i va signar un tractat amb Karaman al que va cedir tota la regi a l'oest del riu  arshanba. 

 Relacions amb Bizanci i els emirats de la mar Negra .

A Bizanci el suport otom va permetre ocupar el tron a Joan de Selmbria que va donar un cop d'estat (4 d'abril) que va deposar a Joan V, i es va coronar com Joan VII Paleleg (14 d'abril de 1390). Manel Paleleg, fill de Joan V,  en aquell moment era encara hostatge a la cort del sold Baiazet I i tant bon punt va saber que el seu pare havia estat deposat es va escapar cap a Nicea i va arribar a Constantinoble abans que el seu germ Andrnic es pods apoderar del tron, i va expulsar a Joan VII amb ajut dels venecians. Joan VII es va refugiar a la cort de Baiazet I (17 de setembre de 1390) que el va confirmar com a prncep de Selmbria i altres llocs. Manel fou proclamat emperador com Manel II Paleleg i coronat, ja el 1391. 

El 1391 Baiazet va iniciar la guerra contra Suleyman i Burhan al-Din, per els atacs d'aquest darrer van fer intils els seus intents; l'abril del 1392 va comenar els preparatius per un nou atac en el que havia de participar Manel II Paleleg, atacant Sinope per mar. L'expedici va acabar amb l'annexi de Kastamonu i la mort de Suleyman, quedant els djandrides reduts a Sinope. Llavors Baiazet va ocupar Osmandjik a Burhan al-Din per aquest va contraatacar a  orumlu (Corum) i el va obligar a retirar-se. Burhan al-Din va arribar fins Ankara i Sivir Hisar; va atacar a l'emir d'Amasya el qual, davant la amenaa, va entregar la ciutat als otomans (1392) on Baiazet va entrar el 1393. Les petites dinasties locals del Tadj al-Din oghullari al riu  arshanba, els Tashan oghullari a la regi de Merzifon, i el senyor de Bafra, van reconixer la sobirania otomana. Burhan al-Din es va retirar i durant la retirada va atacar diverses vegades als otomans.

 Campanyes a l'oest .

Els generals (udj-beyis) de Baiazet van atacar les fronteres occidentals i el Pashayigit va conquerir Vuk; Evrenos Paix va ocupar Kitros (Citros) i Vodena i va avanar per Tesslia; i Firus Beg i Shahin van fer incursions per Valquia i Albnia respectivament. Per llavors Mircea el Gran de Valquia va atacar en direcci a Silistra i es va enfrontar amb xit als generals a Karinovast (Karnobat) mentre Baiazet era a Anatlia. Al mateix temps el venecians avanaven a Morea i Albnia, i mentre els hongaresos pretenien estendre la seva influncia a Valquia i Bulgria. Baiazet va decidir concentrar els seus esforos als Balcans i va ocupar la capital blgara, Tirnovo (17 de juliol de 1393) on els otomans ja dominaven des de el 1388, obligant al tsar Shishman a retirar-se a Nicpolis i reconixer la sobirania otomana. Al hivern del 1393-1394 va convocar a tots els prnceps dels Balcans i a l'emperador Manel de Bizanci a Serres, i els hi va exigir lleialtat; la seva principal idea era obtenir la cessi del principat del Pelopons governat per Teodor Paleleg, per fer front a l'amenaa veneciana, per Teodor i Manel, sense alternativa, van quedar abocats a l'aliana amb Vencia. El 21 d'abril de 1394 Baiazet va reconquerir Tessalnica  i va ocupar tota la Tesslia, el comtat de Salona i Neoptria. Evrenos va entrar a Morea quan ja Teodor Palelleg havia entregat Argos als venecians; un altre contingent otom va entrar a Albnia del sud i la va annexionar, mentre el general Shahin atacava les possessions venecianes de la costa.

Les relacions de Baiazet amb Manel Paleleg s'havien deteriorat desprs de la fugida d'aquest (1390) per Manel havia continuant sent lleial al sult fins l'afer de Serres. Baiazet ara, sense declarar la guerra, va moure les tropes en direcci a la capital bizantina i la va bloquejar (primavera del 1394), assegurant que no es retiraria fins haver conquerit la ciutat i matat a l'emperador. Manel va implorar l'ajut occidental. El setge va durar set anys. Aquestos fets van aconsellar a venecians i hongaresos a concertar una aliana (1394). La invasi de Tamerl a l'Anatlia oriental (1394-1395), tot i efmera, va distreure un moment al sult.

El 1395 Baiazet va envair Hongria ocupant els castells i fortaleses de Slankamen, Titel, Becskerel, Timisoara, Carashova, Caransebesh, i Mehedia. Va derrotar a Mircea al riu Argesh (Valquia, 17 de maig de 1395) i va posar al tron valac a Vlad. Desprs va creuar el Danubi cap a Nicpolis i va capturar a Shishman al que va executar (3 de juny de 1395). 

El 1396 Baiazet va tractar d'ocupar Constantinoble; per les negociacions de l'emperador bizant amb els europeus les negociacions havien tingut xit i un poders exrcit de hongaresos, alemanys i francesos amb gran nombre de nobles,  sota el comandament del rei d'Hongria i futur emperador del Sacre Imperi, Segimon, es va presentar a la frontera otomana i es van dirigir llavors a Nicpolis que van assetjar. El sult va aixecar temporalment el setge  per defensar els seus propis territoris, va marxar cap al lloc i els va infringir una greu derrota (Nicpolis, 25 de setembre de 1396). Llavors va ocupar Vidin a Stratsimir, el darrer prncep blgar independent.

La batalla de Nicpolis del 1396 va capgirar la situaci altre cop: els europeus van tenir deu mil baixes i ja no podien defensar la capital bizantina; Baiazet va tornar a Constantinoble i en lloc del bloqueig com abans la va assetjar estretament. Els bizantins van resistir obstinadament. Llavors Manel, que encara no tenia fills, va donar el govern de Constantinoble a Joan de Selmbria (Joan VII), aliat de Baiazet, i el va designar hereu. Per ell mateix es va reservar el Pelopons on es va traslladar vers el 1397 per desprs des de all anar a demanar ms ajut a Europa (10 de desembre de 1399).  Mentre el 1397 Evrenos havia conquerit Argos i Atenes. El 1397 el sult va anar tamb a Anatlia per fer front a l'amenaa de Karaman que havia fets moviments durant la campanya de Nicpolis l'any anterior. Va derrotar i matar al emir karamnida  a Ak ay i va annexionar el seu territori a Konya (tardor de 1397) ; el 1398 va annexionar el territori de Djanik i el de Burhan al-Din; violant la seva aliana amb els mamelucs contra Tamerl, va ocupar Elbistan, Malatya , Behisni, Kahta i Divrigi (Tefrcia).

Campanyes a l'est.


El 1399 el mariscal Boucicaut va atacar als turcs i va entrar a Constantinoble amb un petit exrcit, per no va aconseguir fer aixecar el setge (estiu del 1399). A la tardor de l'any 1399 Tamerl es va presentar a Anatlia oriental aliat als diversos beylicats turcs annexionats a l'Imperi Otom, que considerava ara els seus vassalls com a descendent de Genguis Khan (mentre Baiazet pretenia ser hereu dels seljcides). Com a contrapartida al suport de Tamerl als beyliks turcmans deposats, Baiazet va donar ajut a Kara Yusuf dels kara koyunlu i a Ahmad dels dajalayrides. L'agost de 1400 Tamerl va ocupar Sivas i la va saquejar. En revenja Baiazet va fer presoner a l'emir d', Mutahharten, protegit de Tamerl (1401).

Un acord amb Baiazet signat per Joan VII, va permetre l'aixecament finalment del setge de la capital bizantina el 1401: reconeixement de Baiazet I com a sobir suprem, establiment d'una colnia turca a Kiniki al costat de Constantinoble i de tres mesquites on els musulmans gaudien de llibertat de culte a las que Joan encara va haver de permetre l'establiment d'una quarta i fins i tot els otomans van obtenir el privilegi d'establir una cort de justcia (mehkeme) amb un cadi, pels seus nacionals; l'Imperi a ms va afegir deu mil ducats a l'any al tribut que ja pagava. Baiazet va abandonar la seva conquesta per anar a combatre els turcs tamerlnides a l'est

Els exrcits otom i tamerlnida es van enfrontar decisivament a Cubukovasi, al costat d'Ankara el 28 de juliol de 1402. Tamerl va obtenir la victria i Baiazet fou fet presoner junta al seu fill Musa, i va morir en captivitat a Akshehir el 8 de mar de 1403. Els fills de Baiazet es van repartir els antics dominis patrimonials, mentre els antics principats conquerits pels otomans recuperaven la seva independncia.

 Npcies .

Es va casar set vegades:

Angelina, dama grega (1372);
Dama grega filla de Constant (1372);
Dawlat Shah, filla de Sulayman II de Germiyan (1378);
Maria, dama hongaresa  filla de Janos;
Hafisa Khanum, filla de Fakhr al-Din Isa bey, emir d'Aydin. ;
Princesa de Karaman;
Sultan Khanum, filla de Suleyman Suli Bey, emir de Dhu l-Kadr ;
Olivera de Srbia, filla de Llatzer (Lazar) Hrebljanovi  Knez (1390);
Dawlat Khanum (morta el gener de 1414 a Bursa).  ;

 Fills .

Ertughrul (1376-Sivas 1395), governador de Sivas i Sarukhan (1390). Mort lluitant a Sivas contra Tamerl.
Isa (1378-1405), governador d'Anatlia (1390) i Balikizir (1402), sult a Brusa (1403) vassall de Tamerl, deposat el 1404 i assassinat el 1405 pel seu germ Suleyman I a Kutahya;
Mustafa (1380-Ankara 28 de juliol de 1402), casat amb una filla de l'emir djalayrida Ahmad;
Buyuk Musa ;
Yusuf ;
Hasan ;
Suleyman ;
Musa ;
Omar ;
Irhondu (filla)  ;
Filla de nom desconegut, casada amb Damad Abu Makar Mirza, fill de Miran Shah (fill de Tamerl).
Malika (filla);
Oruz ;
Muhammad I (Mehmet o Mohammed), vencedor en la successi, vegeu Mehmet I.
Ftima (filla), hostatge a Constantinoble junt al seu germ Kasim i dos nebots, enviada pel seu germ Suleyman I;
Hundi (filla) ;
Kasim (1397-1417) hostatge a Constantinoble junt a la seva germ Ftima i dos nebots, enviat pel seu germ Suleyman I. Va deixar un fill de nom Orkhan (1412-decapitat a Constantinoble el 29 de maig de 1453) que, conquerida la ciutat pels otomans, es va voler escapar vestit de monjo, per fou reconegut, capturat i decapitat. Tenia quatre fills (Ali, Djahan, Wali i Bugha).

 Judici general .

Segons alguns autor contemporanis, Baiazet va rebre un tracte humiliant durant el seu empresonament: les histries parlen de qu pass el captiveri encadenat dins d'una gbia com un trofeu de caa, que Tamerl el feia servir de banc per seure-hi, o que feia que la seva dona balls despullada davant tota la cort. Per en canvi les font de la cort de Tamerl parlen de qu el presoner rebia un bon tracte i que fins i tot hi havia bona relaci entre els dos governants. Un any ms tard Baiazet va morir per causes desconegudes, tot i que els rumors parlaven de sucidi amb ver que portava amagat a l'anell, o dels cops de cap que ell mateix va donar a la seva gbia de ferro.

 Notes .










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261839" title="Tupinambarana" nonfiltered="2451" processed="2447" dbindex="102458">
Tupinambarana s el nom que s'ha donat tradicionalment a la segona illa fluvial ms gran del mn desprs de la del Bananal, limitada pels rius Amazones, Madeira, Sucunduri i Abacaxis, a l'estat brasiler de l'Amazones. Avui dia, en realitat, aquesta illa ha quedat convertida en quatre parts a causa dels canals naturals que s'han endinsat en el seu terreny. L'extensi del complex de les quatre illes fluvials s d'11.850 km.

Aquest grup d'illes est majoritriament cobert per la selva amaznica i noms s accessible pel riu o b des de l'aire. T una petita serralada i alberga la ciutat de Parintins, coneguda pel seu festival folklric. Tamb hi ha les restes d'una localitat construda a la dcada del 1930 per immigrants japonesos que hi volien cultivar jute.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261845" title="Bess malvat" nonfiltered="2452" processed="2448" dbindex="102459">
El bess malvat s un recurs utilitzat en la ficci (principalment en telenovelles, cincia ficci i literatura fantstica. Sovint s'utilitza la paraula alemanya Doppelgnger per denominar aquests ssers.

Un bess malvat s idntic a un personatge existent en tots els aspectes menys dos: la moral invertida, que s el que el fa malvat i les diferncies d'aspecte estereotipades que acostumen a presentar.

Conceptes com la clonaci, els universos parallels i els viatges a travs del temps obren els portes a la possibilitat dels bessons malvats i la seva tendncia a ser el pol oposat del qu es magnifica.

Els bessons malvats permeten als escriptors establir una comparaci entre els valors i les opinions dels seus personatges no amb altres personatges, sin amb ells mateixos. Aix obre un gran ventall de possibilitats perqu la base dels valors i la moral del personatge pot ser explorada a travs del mirall distorsionat del seu bess. En cinema i televisi, el bess malvat ofereix a l'actor la possibilitat de fer el mateix paper per amb una personalitat inversa.

Orgens.
Les semblances i diferncies entre els bessons han fascinat al llarg del temps als escriptors. Potser l'exemple ms antic d'aquesta idea s la histria bblica d'Abel i Cam (si b no sn bessons) en la qual un germ s la part gelosa de l'altre. El dualisme i el conflicte entre el b i el mal sn elements importants de la religi i de la mitologia.

Les arrels del concepte neixen amb la noci del Doppelgnger, un doble fantasma que porta mals presagis noms amb la seva aparena. En aquest cas el bess malvat s concret i interacciona fsicament amb el mn.

Bessons malvats a la ficci.
Literaris.
 La novella de Stephen King The Dark Half s sobre un bess malvat.
 A la novella Star Wars The Last Command por Timothy Zahn, Luke Skywalker s'enfronta al seu clon del Cant Obscur, Luuke Skywalker.
 El conte William Wilson de Edgar Allan Poe s una histria de Doppelgnger.
 El llibre Point Blanc d'Anthony Horowitz presenta al personatge principal sent forat a lluitar contra un duplicat exacte d'ell mateix, excepte per les seves malvades i assassines intencions.

Videojocs.
 En la franqucia de videojocs The Legend of Zelda, el protagonista Link s'enfronta diverses vegades en la saga al seu Costat Fosc, Dark Link.

Vegeu tamb.
 Bilocaci;
 Doppelgnger;
 Etiinen;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261846" title="Doppelgnger" nonfiltered="2453" processed="2449" dbindex="102460">
Doppelgnger s el vocable alemany pel doble fantasmagric d'una persona viva. La paraula prov de doppel, que significa "doble", i gnger, traduida com a "caminant". La seva forma ms antiga, encunyada pel novellista Jean Paul el 1796, s Doppeltgnger, 'el que camina de costat'. El terme s'utilitza per dessignar a qualsevol doble d'una persona, comunment fent referncia al bess malvat o al fenmen de la bilocaci.

D'altra banda, la paraula tamb s usada per descriure el fenmen pel qual es pot veure la prpia imatge per la cua de l'ull.

Els Doppelgnger apareixen en diverses obres literries de cincia ficci i de fantasia, en les quals sn un tipus de metamorfa que imita a una persona o espcia en particular per algun motiu, generalment maligne.

Casos ms famosos de Doppelgnger.
Les suposades aparicions pbliques del Doppelgnger de Emilie Sage, una mestre d'escola del segle XIX, van ser registrades per Rober Dale Owen, desprs de qu Julie von Gldenstubbe fes pblic el cas.
Guy de Maupassant va registrar les seves experincies amb el seu Doppelgnger, i la seva histria Ell?.
Percy Bysshe Shelley afirmava haver conegut el seu Doppelgnger, que se li havia aparegut per presagiar-li la mort.
John Donne, el poeta metafsic angls, va conixer al qu sembla ser el Doppelgnger de la seva esposa a Pars, que li va presagir la mort de la seva filla, que encara no havia tingut.
Al final de la Segona Guerra Mundial es rumorej que les forces sovitiques havien trobat un cadver molt semblant a Adolf Hitler quan van entrar a Berln.

Vegeu tamb.
 Bilocaci;
 Bess malvat;
 Etiinen;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261847" title="Bilocaci" nonfiltered="2454" processed="2450" dbindex="102461">
La bilocaci s l'acte paranormal d'aparixer o d'estar a dos o ms llocs al mateix temps.

Al cristianisme, es diu que succeeix a travs d'un acte de Du amb la intenci de portar a terme alguna acci piadosa com curar a alg o predicar.

Alguns personatges que s'afirma que han manifestat aquest fenmen sn Emanuel Swedenborg, el sacerdot itali Po de Pietrelcina, Mara Jess de greda, Martn de Porres, San Pedro Regalado y Sant Joan Bosco.

Vegeu tamb.
 Doppelgnger;
 Bess malvat;
 Etiinen;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261848" title="Port de Valncia" nonfiltered="2455" processed="2451" dbindex="102462">
El Port de Valncia (oficialment Autoritat Porturia de Valncia o Valenciaport) es troba a l'est de la ciutat de Valncia limitant al nord amb les platges de les Arenes i la Malva-rosa i al sud amb el llit nou del Tria Pla Sud i la platja de Pinedo. Al sud-oest es troba la nova terminal i la Zona d'Activitats Logstiques i el port esportiu.


Durant 2006, 47,3 milions de tones de contenidors amb mercancies diverses pasaren pels ports de Valncia, Sagunt i Gandia, un 15,72 per cent ms que a l'exercici 2005. 
 Caracterstiques .
Es troba a 0 18,1' longitud oest i a 39 39,6' de latitud nord (coordenades referides al far del port). La superfcie total del port en 2004 era de 4,366.262 m de les que 2,137.295 m se destinaven a depsit i 778.074 m a vials. Oferia 9.637 metres de lnia d'atracament distribuides en setze molls i dos pantalans.

A principis del 2006 el port de Valncia s el primer port espanyol en trfic de contenidors i es trobava entre els deu primers d'Europa i els cinquanta del mn quant a trfic de mercaderies. El port de Valncia s lder de la Mediterrnia occidental en termes de volum de mercaderies transportades en contenidors. Durant 2005 un total de 40,86 milions de tones passaren pels ports de Valncia, Sagunt i Gandia, un 8,99% ms que en l'exercici anterior.

El Port de Valncia s seu tamb de Valencia Superyacht Marina, la Marina Reial Joan Carles I i el Port America's Cup.

A ms el port de Valncia mant un trfic regular de passatgers entre Valncia, les Illes Balears i Salerno (Itlia) i un emergent mercar de creuers que en 2005 enregistr 110 escales i 106.502 passatgers. Per donar suport a aquest nivell d'activitat el port da Valncia disposa de modernes installacions dotades d'equipament competitiu en una superfcies d'unes 600 hectrees amb ms de 12.000 metres lineals de moll, dels quals 4.000 tenen calats iguals o superiors als 14 metres.

s per aix que el port de Valncia juga un paper rellevant en el desenvolupament econmic de Valncia i la seua rea d'influncia. No debades, la major part de les matries primeres amb qu es fabriquen els productes industrials locals (com ara la cermica, el moble o el txtil) arriben pel port de Valncia, i una volta manufacturats ixen del mateix port cap a la seua destinaci exterior. S'estima que genera directament o indirectament ms de 15.000 llocs de treball i activitat per ms de 1.100 milions d'euros.

Histria.
La lnia de costa de Valncia carent de qualsevol abric natural fou un seris obstacle per l'inici dels intercanvis martims i comercials. A pesar d'aix consten antecedents de dita activitat que es remonten al segle VI adC.

Molt de temps desprs com a conseqncia del privilegi atorgat el 17 de Mar de 1491 al cavaller valenci Antoni Joan pel rei Ferran II d'Arag quan podem establir el ver primer antecedent d'explotaci porturia.

A partir d'eixe moment l'economia valenciana comen a crixer al mateix cop que ho feia el seu port fins a tal punt que el rei Pere III d'Arag establ en Valncia una jurisdicci martim-comercial del Consolat de Mar. En la segona meitat del Segle XV els 75.000 habitants de Valncia feien d'esta la ciutat ms poblada de la pennsula ibrica, la ms important de la Corona d'Arag i adems unida per mar amb Itlia, Europa occidental i el Nord d'frica.

Segons els estudis d'Amadeo Serra i Gemma Contreras* la seua funci militar al segle XV com centre de producci i reparaci de naus i tamb d'emmagatzemament de pertrets i armes. Dit centre comptava amb espais anexos, sils, polvorins i magatzems de guarda d'aparells. Com principal comptava amb cinc naus gtiques que realitzaven la funci de drassana (segles XIV i XV) conservades fins als nostres dies i rehabilitades entre 1990 i 1993 per Manuel Portaceli dedicant-se a diferents usos.

Tamb existia una sala noble amb artessonat daurat per a la recepci d'autoritats, reis i papes que arribaven a Valncia pel mar.

A la llarga del segle XX se li van fent succesives ampliacions. Es contruix la Torre del rellotge, edifici ms singular del port, s'amplia este sobre el que havia sigut la platja de Natzaret o es construix una terminal de passatgers (que es convertix en centre de premsa durant l'America's Cup.

Gesti.
En 1985, com conseqncia del Reial Decret 2100, el port de Sagunt i el de Gandia, pasaren a integrar-se en l'mbit de gesti del llavors Port Autnom de Valncia, hui Autoritat Porturia de Valncia.

Ampliacions del port.
Terminal Pblica ;
Drsena Nord ;
Accs Sud ;
Moll de Ponent ;
Terminal Polivalent;

 Bibliografia .
 El puerto de Valencia y su entorno urbano. El Grau y el Cabanyal-Canyamelar en la historia. Ajuntament de Valncia, 1997.

El Grau de Valncia: la construcci d'un espai urb (ISBN 84-7822-131-X) de Josep Vicent Boira i Maiques i Amadeo Serra Desfilis. Edicions Alfons El Magnnim, 1994;

Referncies.


 Enllaos externs .
Web oficial  ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261849" title="Etiinen" nonfiltered="2456" processed="2452" dbindex="102463">
Al folklore fins un Etiinen s un esperit invocat per un xaman o per una persona en gran perill. Tant pot aparixer on el xamn vol com trobar a la persona que t un lligam afectiu ms gran amb el convocador. Generalment podr donar un missatge, per estranyament amb gaire detall.

Un Etiinen tamb s una premonici: alg pot, per exemple, veure o sentir un membre de la famlia o un invitat arribar abans que realment arribi. L'Etiinen sempre imita a la perfecci el que passar quan la persona real arribi. Una explicaci per aix s que quan alg est esperant alg altre, la imaginaci pot convertir els sons de per exemple un gat o del vent en el soroll de la persona arribant de manera que ens ho faci veure aix, i una vegada aquesta persona arriba, recordem la memria del Etiinen i creiem que s una premonici al haver sentit el que passaria. Si ning ve, el possible Etiinen s oblidat.

Vegeu tamb.
 Bilocaci;
 Doppelgnger;
 Bess malvat;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261851" title="Collblanc (l'Hospitalet de Llobregat)" nonfiltered="2457" processed="2453" dbindex="102464">

Collblanc s un barri de L'Hospitalet de Llobregat, al Barcelons. Es troba classificat dins el Districte II juntament amb La Torrassa, amb el qual forma una unitat en diversos aspectes, tant administratius com de vida ciutadana. Limita amb la ciutat de Esplugues de Llobregat al nord, els barris barcelonins de Les Corts i de Sants al nord-est i est, La Torrassa al sud-est i La Florida al sud-oest de la ciutat. Avui, la plaa del Mercat i els voltants sn els principals nuclis de vida ciutadana. D'entre els llocs ms remarcables del barri cal destacar el parc de la Marquesa, el teatre Joventut o el gratacel del mateix mercat, dissenyats aquests dos ltims per Puig i Gairalt.

El futur del barri es troba marcat pel projecte urbanstic batejat com la "Porta Nord", previst per a l'any 2010, que consolidar Collblanc com a porta d'entrada a L'Hospitalet de Llobregat.

Cal mencionar la Penya Barcelonista Collblanc-Torrassa com a una de les entitats ms destacades, ja que va impulsar i organitzar la XXXI Trobada Mundial de Penyes Barcelonistes celebrada a L'Hospitalet de Llobregat durant el 2008.


Aquest barri des de sempre ha estat molt lligat a les antigues viles venes de Sants i Les Corts. Encara avui la frontera entre Barcelona i L'Hospitalet de Llobregat es desdibuixa i es comparteixen multitud de serveis. La parrquia de Collblanc, per exemple, s Sant Ramon Nonat i es troba al barri de Les Corts. Molts collblanencs sn socis del Club Esportiu Mediterrani, situat tamb a Barcelona. I molts sn els alumnes que van a escola a la capital catalana.


Transports pblics.
L'estaci de Metro de Collblanc de la lnia 5 i la xarxa d'autobusos, que comuniquen el barri amb el centre de la ciutat, sn els ms utilitzats. Tamb es molt utilitzada la xarxa de busos de Barcelona que et porta fins al mateix passeig Maritim o fins a l'altra banda de Barcelona.


 Dades del barri .
(dades del 30 de gener del 2006);
Superfcie: 0,50 km;
Poblaci: 24.141 habitants;
Densitat demogrfica: 47.041 hab/km;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261854" title="Pilar (rugbi)" nonfiltered="2458" processed="2454" dbindex="102465">


 

Al rugbi a XV, el pilar (1 i 3) (esquerra i dret) (en angls : prop) s un dels quinze llocs habituals. Es troben dos pilars en un equip. All sn dels jugadors de primera lnia que envolten el taloner en barreja tancada, i encarregat d'empnyer els pilars adversos en el moment d'aquesta fase amb joc. En l'argot de l'ovalie, es parla de vegades simplement de l'"esquerr" i del "dret".

Corren certament menys de pressa que els altres jugadors de l'equip per el seu paper no s per aix menys important : les barreges sn ben ms tcniques que no hi apareix, no s noms un vulgar conflicte per saber quin paquet empeny el ms fort! Sent donat els riscs a qu un s'exposa en el moment d'aquestes fases de joc en aquest lloc, sols els especialistes sn autoritzats a jugar a all aposta i es t, feliment rarament, recurs a barreges simulades per preservar la salut dels jugadors si aquests jugadors sn dja trets sobre ferides. La duresa fsica d'aquest lloc aix com l'especificitat del lloc implica la presncia necessria d'un pilar entre els set substituts d'un full de partit, un segon especialista s de vegades tamb seleccionat si l'entrenador tem un partit particularment intens sobre les fases de conquesta.

Els jugadors que juguen a aquest lloc sn generalment els ms forts de l'equip i sn ms petits que les segones o terceres lnies. En el rugby modern la seva plantilla s al voltant d'1m80 per a 110 quilos, el seu centre de gravetat ha de ser el ms baix possible per poder ms ben jugar en barreja, tanmateix existeix jugadors ms grans o ms pesats que sn eficients en aquest lloc. Totes les proporcions guardades, els pilars esquerres sn menys imponents i ms mbils que els pilars drets. En efecte, la seva posici a la barreja s diferent. El pilar dret compromet les seves dues espatlles a la barreja i has de contenir el taloner i el pilar esquerre adversos. L'esquerr no compromet en canvi ms que una sola espatlla (la dreta!) i no posseeixis doncs ms que un confident.

Han de ser bastant atltics per al conflicte de la barreja tancada per el rugby professional ha ampliat singularment el seu camp d'acci ja que d'ara endavant aixequen els seus companys d'equip en tecla i participen en accions de joc pilota a mans fins i tot si la majoria de les seves tasques sn ingrates i poc visibles: neteja al voltant de les reagrupacions per exemple per impedir a l'adversari intervenir.

Alguns valors segurs fins i tot fins i tot estrelles al lloc de pilar : Perry Freshwater(USAP)  Christian Califano(FRA), Amde Domenech(FRA), Robert Paparemborde(FRA), Jason Leonard(ANG), Wilson Whineray(N-Z), s del Randt(AFS), Carl Hayman(N-Z) i pascal Ondarts(FRA), Andrew Sheridan (ANG), Phil Vickery (ANG) .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261855" title="Illa de l'Aire" nonfiltered="2459" processed="2455" dbindex="102466">


L'Illa de l'Aire s un illot deshabitat del sud-est de Menorca, davant de Punta Prima, al municipi de Sant Llus. Les niques construccions que hi ha sn un far, un antic magatzem, un estable i un petit habitatge, a ms d'un cam i un petit moll. La seva superfcie s de 34 hectrees i el seu permetre s de 3300 metres. La seva alada mxima sobre el nivell del mar s de 14,92 metres. s propietat privada.

Flora i fauna.

Un dels trets caracterstics de l'illot s un dels petits reptils que hi habita, la sargantana negra endmica (Podarcis lilfordi lilfordi), subespcie de la sargantana gimnsia. Tamb constitueix un pas migratori de primer ordre i acull colnies de reproducci de totes les aus marines de Menorca. La bellesa de la seva zona marina, plena de coves submergides sota els seus penya segats i grans praderies d'algues, han motivat la creaci de diversos clubs de busseig al seu voltant. Tamb s'hi han trobat nombrosos jaciments arqueolgics.

Des de fa anys, es reclama la declaraci de l'Illa de l'Aire i els seus voltants com a reserva natural.

Referncies.


 Enllaos externs .
Vista per satllit de l'Illa de l'Aire;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261864" title="Lliga BBVA 2007/08" nonfiltered="2460" processed="2456" dbindex="102467">
 Classificaci .






Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: CD Numncia.
 Ascensos a Primera divisi: CD Numncia, Mlaga CF i Sporting de Gijn.
 Descensos a Segona divisi: Real Zaragoza, Real Murcia i Llevant UD.
 Ascensos a Segona divisi: Rayo Vallecano, SD Huesca, Alicante CF i Girona FC.
 Descensos a Segona divisi B: Racing de Ferrol, Cdiz CF, Granada 74 i Poli Ejido.
 Trofeu Pichichi:  Yordi (Xerez CD).
 Trofeu Zamora :  Carlos Snchez (CD Castelln).
 Trofeu Zarra:  Yordi (Xerez CD).
 Trofeu Miguel Muoz :  Manolo Preciado (Sporting de Gijn).
 Trofeu Guruceta :  Prez Lima.

Premis.
Trofeu Pichichi.



Trofeu Zamora.

Per a disputar el Trofeu Zamora es necesari haver-hi disputat un mnim de vint-i-vuit partits, amb seixanta minuts jugats en cadascun d'ells. Es mostra el nombre d'encontres computables i, entre parntesis, els totals jugats.


Trofeu Miguel Muoz.


Trofeu Guruzeta.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261866" title="Nicolas Mas" nonfiltered="2461" processed="2457" dbindex="102468">

Nicolas Mas, nascut el 23 de maig de 1980 a Perpiny, s un jugador de rugby a XV francs. Juga amb la selecci nacional francesa i evoluciona al lloc de Pilar (rugbi) al si de l'efectiu de l'USAP (1,80 m i 110 kg).

La seva carrera internacional ha estat frenada per nombroses lesions : lesionat en el moment de la seva primera selecci contra els All Blacks el 2003, s afectat a les cervicals (hrnia discal) contra Itlia el 2005 (sis mesos de detenci). El 2006, s un esquin al panxell esquerre que ho fa renunciar a la gira del mes de juny (Romania, Springboks).

Carrera.
En club.
Des de 1999 :USAP

Ha discutit 34 partits en competicions europees, del qual 31 en copa d'Europa i 3 en competici europea.

En equip nacional.

Ha honorat la seva primera capa internacional en equip de Frana el 28 de juny de 2003 contra l'equip de Nouvelle-Zlande.

Participa en la copa del mn 2007 en substituci de Silv Marconnet, ferida.

Palmars.
En club.
Finalista del campionat de Frana : 2004
Finalista de la copa d'Europa : 2003

En equip nacional.

(a dia al 26.08.07)
11 seleccions en equip de Frana des de 2003
1 vegada capit el 2005
Seleccions per any : 1 el 2003, 4 el 2005, 6 el 2007
Torneigs de les sis nacions disputats : 2005, 2007
Vencedor del torneig de les sis nacions : 2007
Equipa amb Frana A : 
2006 : 2 seleccions (Irlanda T, Itlia T)
2004 : 2 seleccions (Itlia T, Angleterre T)
2003 : 4 seleccions (Angleterre T, Esbajoca A, Irlanda T, Itlia T)
Equipa amb Frana -21 anys : participaci en el campionat del mn 2001 a Austrlia

Enllaos externs.
  Perfil a lequipe.fr;
  Estadstiques a itsrugby.fr;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261867" title="Yos Sudarso" nonfiltered="2462" processed="2458" dbindex="102469">


Yos Sudarso (en indonesi Pulau Yos Sudarso) s una illa del sud-oest de Nova Guinea, al mar d'Arafura, pertanyent a la provncia indonsia de Papua. Tamb es coneix com a Dolok, Dolak i Kimaam; antigament fou coneguda amb el nom de Kolepom i, durant el perode colonial neerlands, com a illa de Frederik Hendrik.

En forma de fulla, l'illa t uns 180 km de llarg per 100 d'ample i una extensi d'11.600 km. Est separada de Nova Guinea per l'estret canal de Muli, i de l'illa de Komoran, al sud-est, pel canal de Buaya. La costa de Yos Sudarso posseeix un dels boscos de manglars ms grans del mn.

El nom li ve del comandant indonesi Yos Sudarso, mort durant la batalla de la mar d'Arafura el 1962.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261877" title="Ciutat Jard (barri de Valncia)" nonfiltered="2463" processed="2459" dbindex="102470">
Ciutat Jard es un barri de Valncia, part del districte d'Algirs. s un barri de classe mitjana/mitjana-alta acomodada. Est ben comunicat, ja que limita amb l'avinguda de Blasco Ibez, l'avinguda del Doctor Manuel Candela i els carrers Msic Gins i Sants Just i Pastor. A ms a ms t dues parades de la lnia 5 de MetroValencia: Amistat i Aiora.

A destacar s el Palauet d'Aiora, una joia d'arquitectura eclctica situat al lmit sud del barri amb el d'Aiora. Aix mateix fita amb els barris de l'Illa Perduda, l'Amistat, la Carrasca i la Vega Baixa.

A ms de comptar amb el "Collegi Pblic Explorador Andrs", no es troba lluny d'altres privats com "El Pilar" o el "Guadalaviar".
Cal remarcar tamb que est situat prop de la Universitat Politcnica de Valncia, i no massa lluny de l'actual Mestalla.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261879" title="Jean-Franois Imbernon" nonfiltered="2464" processed="2460" dbindex="102471">
Jean-Franois Imbernon (Perpiny, 17 d'octubre de 1951) s un jugador francs de rugbi a 15 d'1 m 98, segona lnia de l'USAP i de l'equip de Frana.

s actualment possedor d'una gran cerveseria-bar perpinyanenca, molt coneguda localment.

Palmars.
Finalista del campionat de Frana el 1977;

Amb la selecci francesa.
Seleccionat en equip de Frana a 23 vegades, de 1976 a 1983;
Dos Gran capot en el torneig de les cinc nacions, en 1977 i 1981;
Jocs mediterranis el 1979;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261882" title="Bangka" nonfiltered="2465" processed="2461" dbindex="102472">

Bangka (de vegades escrit Banka) s una illa indonsia situada davant la costa oriental de Sumatra que, juntament amb l'illa de Belitung, forma la provncia de Bangka-Belitung. T una extensi d'11.910 km i una poblaci, el 2004, de 789.809 habitants. 

L'illa, separada de Sumatra per l'estret de Bangka, est banyada al nord per la mar de la Xina Meridional, i al sud per la mar de Java; a l'est, l'estret de Gaspar la separa de l'illa de Belitung. Bangka est formada per planes baixes, aiguamolls, petits turons i llargues platges, amb camps de pebrers i mines d'estany que conformen la base de l'economia de l'illa, una de les principals productores mundials d'estany. 

La ciutat principal s Pangkal Pinang, capital de la provncia, a la costa est. La segona ciutat en importncia s Sungailiat. Muntok s el port principal de la costa oest. Altres poblacions importants sn Toboali, al sud; Koba, centre miner, i Belinyu, port de la costa nord. 
 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261884" title="Tomitaro Makin?" nonfiltered="2466" processed="2462" dbindex="102473">


Tomitaro Makin , en japons:       , Makino Tomitaro-, (Sakawa, K -chi - Jap, 24 d'abril del 1862   18 de gener del 1957) va ser un botnic japons pioner per la seva tasca taxonmica. Se l'ha anomenat el Pare de la Botnica Japonesa, i fou un dels primers experts d'aquest pas que treball activament en la classificaci cientfica de vegetals seguint el mtode desenvolupat per Linneu   . Les seves investigacions van culminar amb la documentaci de 50.000 exemplars, molt dels quals foren representats en la seva monumental Makino's Illustrated Flora of Japan. Malgrat haver abandonat l'escola a secundria, acabaria doctorant-se en cincia, i el seu aniversari s el Dia de la Botnica al Jap.

 Biografia .
Tomitaro Makino va ser fill d'un prestigis ellaborador de sake, qu mor quan tenia quatre anys. Qued orfe de la mare als sis i en pass a tenir-ne cura l'via. Encara que abandon l'escola al segon curs, aprengu angls, geografia, msica occidental i especialment botnica, de forma autodidacta. Al 1880 aconsegu feina de mestre a l'escola de Sakawa, on va publicar els seu primer treball sobre botnica.Ja en aquesta edat comen a fer excursions per recollir i estudiar les plantes, una afici que conservaria tota la vida.

A l'any 1884, es va traslladar a Tquio per ampliar la seva formaci botnica a la universitat. Veient la seva ambici i el seu entusiasme per les plantes, el professor Ryokichi Yatabe l'autoritz a emprar les installacions d'investigaci del centre. Comen a publicar  una revista de botnica el 1887 (The Botanical Magazine (Tokyo), que encara es publica actualment). Al 1888 comen a publicar un manual que recolls tota la flora del Jap, que dos anys ms tard assolia el sis volum i al 1891 l'onz. Aquesta obra recoll moltes espcies noves, a les que pos els noms cientfics, i trencant aix el costum japons de l'poca d'enviar les noves espcies a l'estranger perqu les bategessin. Mentrestant, al 1890 s'havia casat, i acabaria tenint 13 fills. Tres anys ms tard, el professor Yatabe renunci a la seva plaa, i Makino el succe.

A l'any 1936 public el llibre Makino shokubutsugaku zenshu- (El llibre de botnica de Makino), un text en sis volums que descriu 6.000 espcies vegetals, 1.000 de les quals descobertes per ell mateix. La seva obra ms coneguda s del 1940, Makino shin Nihon shokubutsu zukan (La Nova Flora Japonesa de Makino, Illustrada), que s'empra encara ara com a text de referncia.

En morir, lleg la seva collecci de 400,000 plantes a la Universitat Metropolitana de Tquio. L'Herbari Makino a la universitat metropolitana de Tquio  i el Jard Botnic Makino a Godaisan (K -chi) foren batejats en honor seu. Tamb se'l va nomenar Ciutad Honorari de Tquio.

 Obra taxonmica .
En total, Makino batej ms de 2.500 plantes, 1.000 de les quals eren noves espcies i les mil cinc-centes restants eren varietats.

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Makino.

 Obres escollides .
          , Makin  shokubutsugaku zenshu- (El llibre de botnica de Makino) So-sakuin, 1936 ;
            Makin  shin Nihon shokubutsu zukan (La Nova Flora Japonesa de Makino, Illustrada) Hokuryu-kan, 1989. ISBN 4-8326-0010-9;

 Bibliografia .
 Kiyotaka Hisauchi, Hiroshi Hara Tomitaro Makino 1862-1957, article necrolgic a Taxon VI-5 (1957), p.125-127;

 Enllaos .

Resum biogrfic a partir de l'obra "Makino Tomitaro" de Rou Hikawa ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261892" title="Carles Balagu i Mazn" nonfiltered="2467" processed="2463" dbindex="102474">
Carles Balagu i Mazn (Barcelona, 1949) s un assagista i crtic de cinema. Ha escrit llibres de cinema com Las mejores pelculas del cine negro. Des de l'any 1996 programa les Sales Mlis de Barcelona, dedicades a la recuperaci del cinema clssic i a la difusi del cinema europeu, i guardonades amb el Premi Sant Jordi l any 1996.

Com a productor, guionista i director de cinema, ha dirigit quatre curtmetratges i nou llargmetratges. El seu documental La Casita Blanca: La ciutat oculta (2001-02), va guanyar el premi Ciutat de Barcelona i va ser presentat als Festivals de Valladolid (secci Temps d histria), Setmana de Cinema Espanyol Spanish Cinema Now, a Nova York i Los ngeles. Durant ms de quatre anys ha presidit el Col.legi de Directors de Cinema de Catalunya, i actualment s el president del PAC (Productors Associats de Catalunya).

Filmografia.
 1978. Tragedia cotidiana de un acomodador de cine que un da descubri la cinefilia;
 1980. Leccin acelerada de cine;
 1980. Denver;
 1980. Recuerdo de Jean Seberg;
 1981. Viva la Pepa;
 1986. Una setmana a la vida de...;
 1987. Adela;
 1989. L'amor s estrany;
 1991. Les aparences enganyen;
 1993. Mal d'amors;
 1996. Un assumpte intern;
 2001/02. La Casita blanca: la ciutat oculta;
 2005. De Madrid a la lluna;

 Enllaos externs .
 Cinemacatal.net;
 Internet Movie Database;
 Mlis;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261893" title="Segona divisi A espanyola 2005/06" nonfiltered="2468" processed="2464" dbindex="102475">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Recreativo Huelva.
 Ascensos a Primera divisi: Recreativo Huelva, Gimnstic de Tarragona i Llevant UD.
 Descensos a Segona divisi: Alavs, Cdiz CF i Mlaga CF.
 Ascensos a Segona divisi: UD Las Palmas, SD Ponferradina, UD Salamanca i UD Vecindario.
 Descensos a Segona divisi B: UE Lleida, Racing de Ferrol, Mlaga CF B i SD Eibar.
 Mxim golejador:  Ikechukwu Uche (Recreativo Huelva).
 Porter menys golejat :  Roberto (Sporting de Gijn).

 Pichichi .



 Zamora .

Per a disputar el Trofeu Zamora s necessari haver disputat un mnim de vint-i-vuit partits, amb seixanta minuts jugats en cadascun d'ells. Fins que no s'arribe a la jornada vint-i-vuitena apareixen ordenats segons el nombre de partits i, en cas d'empat, per la mitjana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261899" title="Pits amb flors roges" nonfiltered="2469" processed="2465" dbindex="102476">


Pits amb flors roges (ttol original en francs Les Seins aux Fleurs Rouges) s un quadre de Paul Gauguin fet el 1899 durant la seva segona estada a Tahit. El ttol original es va modificar posteriorment a Dues tahitianes (amb flors de mango) (en francs Deux Tahitiannnes (aux fleurs de mango)). Es conserva al Metropolitan Museum of Art de Nova York.


La noia de l'esquerra, que probablement s Pahura l'amant de Gauguin, aguanta un bol ple de flors o fruits vermells no identificats, just sota els seus pits nus. La noia de la dreta porta un ram de flors de mango roses amb la posici de les mans en l'actitud reverent oriental. Estan dretes, segures d'elles mateixes, ocupant el primer pla en una postura natural gens artificiosa. El fons s completament abstracte sense motius decoratius complementaris realant aix les dues figures. Noms el fruit vermell reclama l'atenci donant fora sensualitat.

Desprs d'intentar sucidar-se, Gauguin va tenir una poca d'estabilitat financera que el va permetre certa tranquillitat reflectida en el seus quadres. La dignitat de les dues tahitianes adopta formes clssiques. L'actitud tranquilla, la noblesa mesurada del gest, la gravetat de portadores d'ofrenes sn expressats per la cadncia de les lnies verticals i la suavitat de les corbes. Resulten menys amoroses i ms misterioses i sensuals.

Gauguin explica aquesta dignitat escultural de les dones tahitianes en el seu llibre:
dona maori resulta un sser singular, pueril i majestus, escultural en els seus rars instants d'immobilitat, d'ulls molt cndids i molt aguts, amb un encant nic, indefinible, potser impenetrable.

I ho repeteix en una carta:
Les figures animals de rigidesa estaturia tenen un no s qu d'antiguitat, d'august, de religis en el ritme dels seus gestos i en la seva rara immobilitat. Amb uns ulls somniadors, la mirada s torbadora d'un enigma insondable.

Gauguin va pintar sovint les dones tahitianes per parelles. Moltes vegades les pintava de memria, sense model, i feia molts dibuixos preliminars. Les dues figures estan inspirades en una fotografia que tenia Gauguin del fris L'arribada de Maitrakanyaka a Nandana del temple Borobudur de Java. La figura de la dreta est reproduda en diferents obres.



El quadre va ser donat el 1949 al Metropolitan Museum of Arts.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261902" title="Calpet de Surinam" nonfiltered="2470" processed="2466" dbindex="102477">

El calpet de Surinam (Pipa pipa) s un animal amfibi de la famlia dels Pipidae. Viu en zones tropicals i subtropicals de Sud-amrica, on habita a pantans, aiguamolls, aiges trboles i aiges fangoses. Est altament adaptat a la vida aqutica, ja que posseeix extremitats posteriors poderoses que l'ajuden a nedar. Medeix entre 5 i 20 cm.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261904" title="Ramon Pan" nonfiltered="2471" processed="2467" dbindex="102478">
Ramon Pan (segle XV) fou un ermit jernim catal, del que es desconeix la dada de naixement i la de la seva mort, i que va acompanyar Cristfor Colom en el segon viatge a Amrica. Va ser l'autor del primer llibre escrit a Amrica, titulat Relacin Acerca de las Antigedades de los Indios, on dna valuosa informaci sobre la cultura dels amerindis tano. Tamb va ajudar al Vicari Apostlic Bernat Bol el 6 de gener de 1494, a celebrar la primera missa en terres americanes, a La Hispaniola. Tamb fou un dels primers catequistes que va haver d'aprendre el llenguatge dels nadius i conixer la seva cultura. Els nadius van tenir molta confiana en ell i li van contar les seves tradicions i creences. 

s per aquesta ra que escriu les seves memries en les quals descriu els mites, conjurs, cerimnies, medicines i costums dels indis, que comencen aix: "Yo, fray Ramn, pobre ermitao del Orden San Jernimo, por mandato del ilustre seor Almirante, Virrey y Gobernador de las islas y de la tierra firme de las Indias, escribo lo que he podido averiguar y saber acerca de las creencias e idolatras de los indios, y como veneran a sus dioses, lo cual tratar en la presente relacin.."  

 Enllaos externs .
 Biografia a Wikidominicana;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261907" title="Farnuc" nonfiltered="2472" processed="2468" dbindex="102479">


Onomstica:

Farnuc (strapa), strapa persa;
Farnuc de Lcia, militar lici;
Farnuc Nasib o Farnuc Asib, historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261908" title="Farnuc (strapa)" nonfiltered="2473" processed="2469" dbindex="102480">
Farnuc o Farnuques  (Pharnuchus o Pharnuches, ) fou un noble persa, oficial de Cir I d'Anshan o Cir el Vell.

Fou quiliarca de la cavalleria en la guerra contra el rei Cressos de Ldia. Desprs de la conquesta de Babilnia, Cir el va nomenar strapa de la Frgia Hellespntica. L'esmenta Xenofont a la Cirupdia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261909" title="Farnuc de Lcia" nonfiltered="2474" processed="2470" dbindex="102481">
Farnuc (Pharnuchus, ) fou un militar lici (segle IV aC).

Degut al seu coneixement de la llengua parlada a Sogdiana, Alexandre el Gran el va nomenar comandant d'una fora enviada a Sogdiana contra Espitamenes (329 aC) per el resultat de l'expedici fou desastrs. Farnuc reconeixia la seva deficincia militar i volia cedir el comandament a tres militars macedonis subordinats, per aquestos van refusar-ho.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261911" title="Farnuc Nasib" nonfiltered="2475" processed="2471" dbindex="102482">
Farnuc (Pharnuchus, ) fou un historiador grec.

Era nadiu d'Antioquia de Mesopotmia, ciutat que portava el nom nadiu d'Asibe o Nasibe i d'aix derivava el seu malnom d'Asib o Nasib.

Va escriure una histria de Prsia que s esmentada per Esteve Bizant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261915" title="Miquel de Ballester" nonfiltered="2476" processed="2472" dbindex="102483">
Miquel de Ballester (Tarragona segle XV - segle XVI) fou un militar i navegant catal. El setembre de 1493 acompany Cristfor Colom en el seu segon viatge a Amrica. Colom el nomen alcaid de la fortalesa de Concepcin de la Vega, a l'illa de La Hispaniola on fund el primer ingenio, que contribu a la introducci de la indstria de la canya de sucre a Cuba. 

Durant la revolta de Francisco Roldn contra Colom l'octubre del 1498, va fer costat l'almirall per aconsegu una concrdia provisional entre els dos, ra per la qual l'octubre del 1499 Colom l'envi a la cort reial amb un memorial sobre la situaci a l'illa, que juntament amb el que tamb envi Roldn, determinaren l'enviament del jutge Francisco de Bobadilla a Amrica, qui empreson Colom i l'envi a la Espanya. 

Ballester acompany Colom i intent gestionar una millora de la seva situaci a Amrica. Posteriorment, amb la recomanaci del descobridor, el 1500 fou nomenat procurador de Diego Colom i governador de Santo Domingo. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261919" title="Fasis (pintor)" nonfiltered="2477" processed="2473" dbindex="102484">
Fasis (Phasis, ) fou un pintor grec.

s conegut per un epigrama de Corneli Long on diu que va pintar un quadre del militar atenenc Cingir, germ d'squil, encara amb els dos braos (altres representacions el mostren amb noms un bra). Es suposa que podia ser contemporani de Long.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261920" title="Faille" nonfiltered="2478" processed="2474" dbindex="102485">


Onomstica:

Faille de Crotona, atleta i militar de Crotona;

Faille de Siracusa, militar siracus ;

Faille de Fcida, militar foci;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261923" title="Faille de Crotona" nonfiltered="2479" processed="2475" dbindex="102486">
Faille o Faillos (Phayllus, ) fou un atleta de Crotona que va guanyar tres victries als Jocs Pitis.

Quan els grecs van envair Grcia, del seu patrimoni personal va equipar tres naus amb les que es va unir a la flota grega a Salamina i va prendre part en la batalla que va seguir (480 aC); fou l'nica ajuda que va arribar als grecs des de la Magna Grcia i Siclia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261925" title="Faille de Siracusa" nonfiltered="2480" processed="2476" dbindex="102487">
Faille o Faillos (Phayllus, ) fou un militar siracus.

Fou enviat pel govern de Siracusa, al front d'una flota, per reprimir les pirateries dels tirrens o etruscs (453 aC). Va devastar l'illa dAethalia, per desprs fou subornat per l'enemic i va romandre totalment inactiu. 

Quan va retornar a Siracusa fou acusat i condemnat a l'exili.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261926" title="Faille de Fcida" nonfiltered="2481" processed="2477" dbindex="102488">
Faille o Faillos (Phayllus, ) fou un militar foci, germ d'Onmarc, al que va succeir com a generals dels focis en la guerra sagrada.

Onmarc el va enviar amb un exrcit de 7000 homes en ajut de Licofr II de Feres contra Filip II de Macednia, per fou derrotat pels macedonis i expulsat de Tesslia. 

A la mort del seu germ Onmarc (352 aC) el va succeir sense oposici. Va disposar dels tresors que tenia al seu abast i va doblar la paga als mercenaris, i aviat va reunir un poders exrcit, al que es van sumar els auxiliars enviats per la Lliga Aquea, per Esparta i per Atenes, i els seguidors del fugitiu Licofr II i el seu germ Pitolau amb un grup de mercenaris. 

Llavors va envair Becia, per fou derrotar en tres batalla successives, cap de les quals decisiva; llavors va atacar als locris epicnmides amb xits i fracassos, per sense resultats definitius.

Faille es va posar malalt i finalment va morir (351 aC). Molts van atribuir la seva mort al s que per la guerra havia fet dels tresors sagrats, i especialment al s d'una part d'aquestos tresors per les seves amants i la seva dona. 

En el seu temps el comandant en cap dels focis tenia totes les atribucions reials per no el ttol de rei; el va succeir el seu nebot Flec de Fcida, que era menor d'edat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261930" title="Fira de Valncia" nonfiltered="2482" processed="2478" dbindex="102489">


La Fira Mostrari Internacional de Valncia o Fira de Valncia s la instituci dedicada a l'organitzaci de fires comercials ms antiga d'Espanya, amb 90 anys d'activitat. Fundada el 1917 i situada a cinc quilmetres del centre urb de Valncia, el recinte firal, que s troba al poble de Benimmet (terme de Valncia), est perfectament comunicat amb la xarxa de carreteres, amb el port i amb l aeroport de Valncia.

Disposa del ms gran i un dels ms moderns recintes firals d'Espanya, que al seu torn s un dels deu majors de tot el mn: 231.000 metres quadrats de superfcie coberta d'exposici. 

El 2006 celebr ms de 40 certmens, dels quals ms de la meitat eren de carcter internacional. El nombre de visitants fou de ms d'un mili tres-cents mil, de tot el mn, i ms de dotze mil expositors van participar en els seus certmens. L'impacte econmic de Fira Valncia en el seu entorn s'estima en uns 700 a 800 milions d'euros anuals. 

Entre els principals certmens que organitza cal destacar els relacionats amb les indstries valencianes, com ara el moble (Horta Sud, Baix Maestrat), la cermica (Plana Baixa, Plana Alta, Alcalatn) i pedra natural (Vinalop Mitj), la illuminaci (Costera), txtil per a la casa (Vall d Albaida, Alcoi), el joguet (Foia de Castalla) i l autombil (Ribera Baixa).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261935" title="Llista d'estats sobirans del 1924" nonfiltered="2483" processed="2479" dbindex="102490">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan;
   Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Estat Lliure de Fiume (fins al 3 de mar);
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia (fins el 25 de mar);
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica Hellnica (des del 25 de mar);
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Monglia (fins el 24 de novembre);
   Repblica Popular de Monglia (des del 24 de novembre);

N.
 Nejd   Sultanat de Nejd;
   Regne del Nepal;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Repblica de Turquia;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Kurdistan   Regne del Kurdistan (fins el juliol);
 Rif   Repblica Confederal de les Tribus del Rif;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261936" title="Xerxes" nonfiltered="2484" processed="2480" dbindex="102491">



Onomstica:

Xerxes I de Prsia, fill, 486 aC 465 aC.
Xerxes II de Prsia, fill, 424 aC;
Xerxes o Kserks (Xshayarsha), rei i strapa d'Armnia Sofene 226-212 aC;
Xerxes del Pont, prncep del Pont;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261939" title="Fdies el Jove" nonfiltered="2485" processed="2481" dbindex="102492">
Fdies el Jove (Pheidias o Phidias, Pheidas )  fou el fill del gran escultor Fdies. Igual que el seu pare era ciutad d'Atenes.

Juntament amb el seu germ Ammoni va esculpir una esttua colossal d'una figura asseguda, feta amb una especial de basalt, la qual es a Roma al Museu Capitol. Porta la inscripci grega .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261954" title="Vena cava" nonfiltered="2486" processed="2482" dbindex="102493">

La vena cava s cadascuna de les dues venes ms grans del cos. 

 Vena cava superior .

La vena cava superior, que rep la sang de la meitat superior del cos, i una altra vena cava inferior, que recull la sang dels rgans situats a sota del diafragma. Totes desemboquen a l'aurcula dreta del cor.

 Vena cava inferior .

La vena cava inferior es divideix en venes ilaques comunes, que donen com a resultat una vena ilaca externa que segueix el seu recorregut, metre que una altra vena ilaca interna entra dins la pelvis per a formar d'altres venes (vesical, rectal, etc).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261959" title="Ricard Monner i Sans" nonfiltered="2487" processed="2483" dbindex="102494">
Ricard Monner i Sans (Barcelona 1853 - Buenos Aires 1927) fou un filleg i escriptor catal establit a Argentina. Fill d'un petit comerciant, estudi a Barcelona i el 1862 s'establ a Marsella, d'on torn el 1870 en esclatar la guerra franco-prussiana. Ac va participar en la tercera guerra carlina de banda dels carlins, per el 1876 s'establ a Madrid, on es va fer amic del poeta Jos Selgas y Carrasco aconsegu editar un llibre sota la protecci del rei Alfons XII. Entre 1883 i 1885 es va interessar per la geografia i particip a les societats geogrfiques de Tolosa de Llenguadoc, Metz, Le Havre, Budapest, Tours, Lilla, Berna, Sankt Gallen, Frankfurt del Main i Neuchtel. El 1882 fou cnsol espanyol al Regne de Hawai'i. La mort del rei el 1885 el va fer tornar a Barcelona, on fou membre de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona i particip en l'Exposici Universal de 1888. El 1889 marx a Argentina i s'establ a Buenos Aires, on fou catedrtic de llengua i literatura castellanes. S'interess per la histria de l'Argentina, per la depuraci del castell d'Argentina i tamb, de manera especial, per la histria dels catalans d'Argentina.

 Obres .
 Fe y Amor (1879) ;
 La justicia del Rey Santo (1883);
 Cuatro palabras sobre la cuestin naviera (1884) sobre la legitimitat colonitzadora espanyola a frica;
 Cuentos incoloros (1887);
 La Repblica de Orange (1887);
 Oraciones, misas y cantares (1887);
 La baronesa de Wilson (1888);
 Breves noticias sobre la novela contempornea (1889) ;
 Almanaque histrico argentino (1891);
 A histrico pasado, risueo porvenir (1891);
 El lector argentino (1892);
 Efemrides argentinas (1893);
 El amor de los extranjeros a la patria argentina (1894);
 Los dominicos y Coln (1895);
 Gramtica Castellana (1903);
 Notas al castellano en la Argentina (1903);
 Errores usuales en la conversacin diaria;
 Barbaridades que se nos escapan al hablar;
 Preceptiva literaria;
 Antologa cervantina;
 Des de la falda (1912), poesia, ;
 Apuntes e ideas sobre educacin;

 Enllaos externs .
 Biografia;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261970" title="Felip de Senillosa" nonfiltered="2488" processed="2484" dbindex="102495">
Felip de Senillosa (Tarragona, maig de 1783   Buenos Aires, abril de 1838) fou un enginyer, docent, investigador, agrimensor i poltic argent d'origen catal. Va estudiar matemtiques a la Universitat d'Alcal de Henares. Durant la Guerra d'Independncia Espanyola es va unir a l'exrcit i va participar en diverses batalles contra els francesos. Va participar del setge de Saragossa i va ascendir rpidament. El 1809 fou fet presoner pels exrcits de Napole Bonaparte, i mantingut presoner fins al 1813. Quan va recuperar la llibertat va prestar serveis com topgraf a l'exrcit francs. 

Quan els espanyols guanyaren la guerra el 1815 hagu de fugir a Anglaterra per a no ser jutjat com a trador. A Londres va conixer Manuel Belgrano i Bernardino Rivadavia, ambaixadors de les Provncies Unides del Riu de la Plata, que el van convncer de viatjar a Buenos Aires per a millorar l'educaci del pas. Tamb van enviar a altres cientfics, com Aim Bonpland o Ferraris.

Va arribar A Buenos Aires a mitjan 1815, i va fundar el peridic Los amigos de la patria y de la juventud, com a mitj de propaganda a favor de l'educaci pblica. Des de l'any segent va dirigir l'Acadmia de Matemtiques, que havia estat creada tres anys abans, per que mai havia funcionat. Va publicar un text de Gramtica espanyola i un tractat d'aritmtica elemental. Desprs de la fundaci de la Universitat de Buenos Aires en 1821, l'Acadmia de Matemtiques li va ser annexada, continuant sota la direcci de Senillosa; all va dictar la ctedra de geometria, depenent del departament de cincies exactes. Per a aquesta ctedra va escriure un Programa del curso de geometra, un apunt de ctedra que va constituir el seu treball cientfic ms important. 

El seu curs de matemtica va ser el ms avanat que fins a llavors s'hagus dictat al pas, i incloa nocions de clcul diferencial i integral. El 1824 va ser designat membre de la Comissi Topogrfica, que anys ms tard es transformaria en el Departament Topogrfic, i Senillosa en el seu president. Va treballar en la zona sud de la provncia de Buenos Aires en les defenses de la frontera. Entre 1826 i 1828 es va encarregar d'aixecar plnols de molts pobles del sud, aix com alguns plnols cadastrals. Va haver de requerir suport militar, ats que estava prop de territori dels indgenes, i al seu crrec van estar els coronels Juan Lavalle i Juan Manuel de Rosas. Va escriure un tractat breu, la "Memria sobre els pesos i mesures", publicat en 1835, i dedicat a Rosas. En 1832 va ser electe diputat provincial pel Partit Federal i es va unir al grup de lleials al cabdill federal apostlic, Juan Manuel de Rosas. Va romandre en les aules de la Universitat fins a poc abans de 1850, i es va retirar a la vida privada. Va morir a Buenos Aires a l'abril de 1858. 

 Referncies .


Bibliografia.

 Nicolau, Juan Carlos, Ciencia y tcnica en Buenos Aires 1800-1860. Ed. EUDEBA, Bs. As., 2005.
 Chvez, Fermn, La cultura en la poca de Rosas, Bs. As., 1991.
 Saldas, Adolfo, Historia de la Confederacin Argentina, Ed. Hyspamrica, Bs. As., 1987.
 Barba, Enrique, Unitarismo, federalismo, rosismo, Ed. Pannedille, Bs. As., 1972.
 Busaniche, Jos Luis, Historia argentina. Ed. Solar, Bs. As., 1969.
 Ras, Norberto, La guerra por las vacas, Ed. Galerna, Bs. As., 2006.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261974" title="Dcim Juni Brut Galaic" nonfiltered="2489" processed="2485" dbindex="102496">
Dcim Juni Brut Gallec o Galaic (Decimus Junius M. F. M. N. Brutus Gallaecus o Callaecus o Callaicus) (180-120 aC) fou un general i poltic rom que lider les tropes romanes en la campanya de conquesta de l'actual Galcia i nord de Portugal, territori que desprs reb el nom de Gallaecia. Fou fill de Marc Juni Brut (Marc Junius M. P. L. N. Brutus) i germ de Marc Juni Brut el jurista. Fou contemporani dels Gracs i un dels ms importants generals del partit aristocrtic. 

 Biografia .
Fou cnsol el 138 aC junt amb Publi Corneli Escipi Nasica i es va oposar als tribuns. Va rebutjar portar al senat una proposta per comprar gra pel poble i quan els tribuns van demanar poder per eximir a deu persones dels deures militars els va refusar aquest privilegi i fou secundat pel seu collega i degut a aix foren portats a pres pel trib Gai Curiaci (Caius Curiatius). 

Desprs li fou assignada la provncia d'Hispnia Ulterior i all va repartir terres als que havien servit amb Viriat, amb l'objecte de pacificar el pas, i va fundar la ciutat de Valentia; com que a Lusitnia continuaven les accions de grups de bandits, va assolar el territori, va ocupar nombroses ciutats i va arribar fins al riu que van anomenar Lethe (o Oblivio) i que es deia Limes, Lmia o Blion (modern Lima). Els soldats van refusar seguir i Brut va agafar l'estendard del portaestendards i va creuar el riu sol, i llavors els soldats el van seguir. Va arribar fins al Minius (Minho) que va creuar i va continuar la seva marxa fins a l'oce. Va sotmetre nombroses tribus com els brcars (bracari) que eren els mes guerrers, i els gallecs o galaics (gallaeci) que tenien un exrcit de seixanta mil homes i foren derrotats, el que li va valer el sobrenom de Gallec (Gallaecus); la feina de submissi fou lenta doncs moltes ciutats es revoltaven en quan sortien els soldats i entre aquestes s esmentada Talabriga.

En les crniques de l'historiador Orosi es narra aquesta campanya. Va ser el primer general rom que va arribar a Galcia, cap al 137 aC. Ovidi, el poeta, va comptar aix aquella trobada: ...per aquell temps Brut va prendre com a sobrenom el del seu enemic galaic i va tenyir de sang la terra hispana.
El 137 aC Dcim Juni Brut s'enfront amb 60.000 galaics en el riu Duero, va tornar a Roma convertit en heroi, i el propi senat rom l anomen "Gallaicus". Aquell mateix any va arribar al llit del riu Lmia i la tropa es va negar a avanar. Deien que aquell era el llegendari Lethes o riu de l'oblit, i que si el creuaven oblidarien la seua identitat i la seua ptria. Dcim Juni Brut, agafant l'estendard de la legi, va creuar el riu i, des de la que hui seria ribera gallega, va cridar un a un i pel seu nom als seus soldats, per a convncer-los que no havia oblidat res i poder prosseguir la campanya. Desprs d'a, va eliminar el que quedava de la resistncia hispana sota el comandament de Viriat i als seus soldats vencedors els va donar terres a la "ciutat dels valents", o s, Valentia (l'actual Valncia), prxima a la puixant Sagunt.

Desprs fou cridat a l'Hispnia Citerior pel seu parent Emili Lpid i d'all va passar a Roma on va celebrar un esplndid triomf (136 aC). Amb el bot obtingut a Hispnia, Brut va erigir temples i edificis pblics.

El 129 aC va servir amb Gai Semproni Tudit contra els iapids i encara va obtenir una victria i va compensar les prdues que el cnsol havia tingut al comenament de la campanya.

Transcendncia.
El pas del Lmia ha donat lloc a una festa de recreaci histrica, la Festa do Esquecemento.

Fou patr del poeta i dramaturg Luci Acci (Lucius Accius) i sembla que va ser ugur. La seva dona es deia probablement Cldia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261975" title="Esfinx (desambiguaci)" nonfiltered="2490" processed="2486" dbindex="102497">


Esfinx, criatura mitolgica de l'Antic Egipte;
Esfinx (gat), una espcie de gat d'origen canadenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261976" title="Pixdar" nonfiltered="2491" processed="2487" dbindex="102498">


Pixdar (), esmentat tamb com Pixdor (Pixodorus o Pixdoros) o , fou strapa-rei (dinasta) de Cria. La forma correcte del seu nom deu ser Pixdar, que s la que consta a les seves monedes.

Era el ms jove dels tres fill d Hecatompos, tots els quals van governar successivament. En vida del seu pare (abans del ) va ser enviat com ambaixador a Atenes. 

Ja gran va encapalar la revolta contra la seva germana Ada, que fou expulsada del poder encara que va conservar les fortaleses de l interior del pas (). Va governar durant uns cinc anys. El  va oferir la ma de la seva filla gran a Arrideu, prncep de Filip II de Macednia; en aquestos moments Alexandre el Gran estava enfrontat amb el seu pare i aix el va portar a erigir-se tamb en pretendent de la princesa cria, cosa que Pixdar va admetre per Filip II va anullar amb la detenci de tots els amics d Alexandre que havien participat a l afer. L aliana de Macednia i Cria va trontollar.

Pixdar va morir probablement el  el va succeir el seu gendre, Orontobates, un noble persa casat amb la seva filla, probablement la mateixa que havia de ser la dona d Arrideu o d Alexandre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261978" title="Pixdar (desambiguaci)" nonfiltered="2492" processed="2488" dbindex="102499">


Onomstica:

Pixdar de Cria, dinasta de Cria;
Pixdar de Cindis, militar cari;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261979" title="Pixdar de Cindis" nonfiltered="2493" processed="2489" dbindex="102500">
Pixdar (Pixodarus, Pixdaros ) fou un noble de Cria, fill de Matusol de Cindis.

Era un noble de la ciutat de Cindis que es va casar amb la filla del rei Siennesis II de Cilcia. Va participar activament en la revolta jnica contra el rei de Prsia (490 aC) i va aconsellar de creuar el riu Meandre i atacar al general persa Daurises en aquesta zona, per la reraguarda. Herdot considera aquest consell encertat, per diu que no fou seguit i els caris foren derrotats en dos successives batalles.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261980" title="Sext Plcit" nonfiltered="2494" processed="2490" dbindex="102501">
Sext Plcit (Sextus Placitus) fou un escriptor i probablement tamb metge rom. Es creu que va viure al segle IV, encara que les dates precises es desconeixen.

Fou l'autor d'una obra curta en llat titulada "De Medicina (o Medicamentis) ex Animalibus"  que parla d'animals cadascun dels quals tindria certes propietats curatives; el llibre est ple de supersticions i absurditats. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261981" title="Cosme Mari Argerich" nonfiltered="2495" processed="2491" dbindex="102502">
Cosme Mari Argerich (Buenos Aires 1758 - 1820) fou un metge argent d'origen catal. Era fill de Francesc Argerich, cirurgi militar catal destacat al Riu de la Plata. El seu pare l'envi a estudiar medicina a la universitat de Cervera, on es gradu el 1780. El 1793 va tornar a Buenos Aires, i es va integrar al Colegio de Medicina y Ciruga. Durant les invasions britniques de 1806-1807 prest serveis en els hospitals de sang. 

Defens al Cabildo Abierto (1810) la independncia de Buenos Aires. Amb els canvis del 1810, cresqu el seu protagonisme i intervingu en l'organitzaci i promoci de l'ensenyament de medicina, sobretot a la nova facultat mdica i quirrgica el 1813. El 1812 tamb particip en la fundaci de la Sociedad Patritica Literaria. En morir fou donat el seu nom a un dels hospitals ms importants de Buenos Aires.  

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261982" title="Pletria" nonfiltered="2496" processed="2492" dbindex="102503">
Pletria (Plaetoria)  fou una gens romana plebea.

No va produir cap alt crrec de l'estat. A algunes monedes apareix amb el renom de Cesti (Cestonianus).

Personatges de la famlia foren:

Gai Pletori, triumvir colonial i ambaixador;
Marc Pletori Cesti, edil curul vers el 69 aC ;
Pletori Nepot, senador rom;
Gai Pletori (Caius Pletorius) va servir com a questor a sia el 47 aC sota Domici Calv. Fou partidari de Juli Csar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261983" title="Francesc Argerich" nonfiltered="2497" processed="2493" dbindex="102504">
 Francesc Argerich (les Pallargues, Segarra, 1721 - ? 1785) fou un metge catal, pare de Cosme Mari Argerich. Havia estat vicerector del Real Colegio de Ciruga de Cadis, i cal el 1767 marx a l'actual Argentina, on fou cirurgi major del presidi i examinador del Tribunal del Protomedicat del Riu de la Plata, dependent de la Companyia de Jess. El 1780 particip com a cap de l'expedici mdica de les tropes que lluitaren contra Tpac Amaru II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261984" title="Enric Canals i Cuss" nonfiltered="2498" processed="2494" dbindex="102505">
Enric Canals (Tiana, 1952) s periodista, guionista i productor televisiu. Va ser cap de programes i director de TV3, Televisi de Catalunya, entre 1984 i 1989. El 1990 va fundar la productora audiovisual Mercuri SGP que port a la televisi sries documentals com Te'n recordes?, Els dies que van canviar la nostra vida, Aquest temps, aquest pas, Aquell 1898 (de la guerra de Cuba a la Setmana Trgica), A l'ombra de la Gran Guerra, Un mn en flames i Diccionari de butxaca del segle XX.

Consultor en projectes audiovisuals, ha estat membre del Consell Audiovisual de Catalunya i actualment ho s del Consell d'Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261985" title="Gai Pletori" nonfiltered="2499" processed="2495" dbindex="102506">
Gai Pletori (Caius Pletorius) fou un magistrat menor rom.

Fou un dels tres triumvirs comissionats per fundar una colnia romana a Crotona al sud d'Itlia el 194 aC. Probablement s el mateix personatge que va formar part d'una ambaixada enviada a Gentius, rei d'Illria.

Per el qestor del mateix nom vegeu l'article sobre la gens Pletria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261986" title="Marc Pletori Cesti" nonfiltered="2500" processed="2496" dbindex="102507">
Marc Pletori Cesti (Marcus M. F. Plaetorius) fou l'acusador el 69 aC de Marc Fontei, defensat per Cicer. 

Vers la mateixa poca va exercir la magistratura d'edil curul juntament amb Gai Flamini. 

L'any 67 aC fou pretor amb el mateix collega, Gai Flamini.

Fou condemnat el 51 aC, per no se sap en quina causa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261988" title="Pletori Nepot" nonfiltered="2501" processed="2497" dbindex="102508">
Pletori Nepot (Plaetorius Nepos) fou un senador rom.

Fou senador i amic de l'emperador Adri, fins el punt que aquest va pensar en fer-lo el seu successor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261989" title="Protomedicat del Riu de la Plata" nonfiltered="2502" processed="2498" dbindex="102509">
Protomedicat del Riu de la Plata era un cos tcnic encarregat de vigilar l'exercici de l'art de guarir, aix com d'exercir una funci docent i atendre a la formaci de professionals. Des del segle XV Espanya va contar amb institucions semblants que, en el segle XVI, va estendre a les colnies creant els protomedicats de Mxic i del Per. D'aquest ltim depenia el del Riu de la Plata. Fou creat pel virrei Juan Jos de Vrtiz y Salcedo el 1778 a Buenos Aires a causa de les serioses deficincies en els serveis hospitalaris que va trobar al virregnat. 

El primer protomdic va ser Miguel O'Gorman, d'origen irlands, que havia estudiat a Pars i Reims i revalidat a Madrid, arribant al Riu de la Plata en 1776. Va funcionar de manera precria fins a 1798, any en el qual va arribar l'autoritzaci Real per al Protomedicat per a organitzar els estudis mdics, creant-se llavors el 1801 la primer escola de medicina d'Argentina. Aquesta escola va funcionar en la intersecci dels actuals carrers Per i Alsina, a Buenos Aires, utilitzant tamb les aules del Collegi dels Jesutes.

El pla d'estudis es basava en el de la Universitat d'Edimburg. Cosme Mari Argerich va ser secretari del Protomedicat, en succeir O'Gorman en 1802. Tamb comptava amb un tribunal especial, presidit durant uns anys per Francesc Argerich, pare de Cosme Mari, per a castigar les faltes comeses pels facultatius i perseguir als remeiers. Tenia a ms una funci financera, car fixava aranzels per a exmens i visites de farmcies, regulava multes, administrava i distribua aquests fons entre els seus membres o els aplicava a la finalitat que millor li semblava. 

 Bibliografia .
 Jos Babibi La ciencia en la Argentina Biblioteca de Amrica, libros del tiempo nuevo. EUDEBA, 1963;
 Julio A. Luqui Lagleyze Buenos Aires, sencilla historia: La trinidad Libreras Tursticas, 1994;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261990" title="Jos Pelletier" nonfiltered="2503" processed="2499" dbindex="102510">

Jos Pelletier (Artaix, 30 d'agost de 1888 - Artaix, 14 de febrer de 1970) va ser un ciclista francs, anomenat Le Ppin de Grantout, que fou professional entre 1913 i 1928. 

La Primera Guerra Mundial supos un important parntesi en la seva carrera esportiva, durant la qual aconsgu 22 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1920.

Palmars.
1919;
 1r de la Dijon-Li;
 1r de la Volta a Tarragona i vencedor de 2 etapes;
 1r del Circuit de Finisterre;
1920;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 4 etapes;
 1r de la Sant Sebasti-Madrid i vencedor d'una etapa;
 1r del G.P. Aurore de Ginebra;
1921;
 1r de la Marsella-Li;
1922;
 1r de la Marsella-Li;
1923;
 1r de la Pars-Bourganeuf;
 1r de la Pars-Chauny;
 1r del Circuit de Forez;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Catalunya;
1924;
 1r del Circuit de les Muntanyes de Roanne;
1926;
 1r del Tour del Sud-est i vencedor d'una etapa;

Resultats al Tour de Frana.
1920. 12 de la classificaci general;
1921. Abandona (9a etapa);
1922. 15 de la classificaci general;
1927. 20 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Jos Pelletier ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261991" title="El Sanatori (Sant Just Desvern)" nonfiltered="2504" processed="2500" dbindex="102511">

El Sanatori s un edifici senyorial d'estil eclctic, amb nombrosos detalls ornamentals de carcter historicista, incls dins del catleg del patrimoni arquitectnic de Sant Just Desvern.

 Situaci .
Est situat en pl nucli urb, al Carrer Bonavista, nmero 29-31, en una finca situada entre els carrers Bonavista, Major i Ateneu.

 Arquitectura .
La seva faana anterior o de ponent presenta, a cada cant, dues torres quadrades rematades per sengles cpules blaves de cermica vidriada de clara influncia orientalitzant. La part posterior o de llevant de l'edifici, que originriament donava a un gran jard, es caracteritza pel seu disseny clssic en el que destaquen especialment les balustrades de les terrasses, i de la seva gran escalinata de tramada doble.  

 Histria .
Fou dissenyat per l'Arquitecte Andreu Audet i Puig, autor, tamb, del Casino de l'Arrabassada, i fou construt l'any 1922 pel mestre d'obres santjustenc Mag Camprecis Poll.

Es va edificar en una finca propietat de Victoriano de la Riba Ruiz, i la primera propietria fou Elisa Romero, artista de l'Eden Concert de Barcelona.
A principis dels anys 30 fins el 1950 fou casa de salut amb el nom de Bonavista Casa Mdica de Reps, regentada pels doctors Rodrguez-Arias i Vilardell.
Fins l'any 2002 hi va viure la famlia Figueras.

 Bibliografia .
 Prez Snchez, Miquel i Sanahuja Torres, Dolors: Itinerari d'Arquitectura de Sant Just Desvern. Recorregut Urb i de masies de Muntanya. Quaderns d'Estudis Santjustencs II. Ajuntament de Sant Just Desvern. Sant Just Desvern, 1985. PP 36 - 37.
 Ajuntament de Sant Just Desvern i Centre d'Estudis Santjustencs: Fills de Mag Camprecis: mestres de cases (catleg de l'exposici) Sant Just Desvern, 2002.
 Ajuntament de Sant Just Desvern i Centre d'Estudis Santjustencs: Un patrimoni que es fa mirar. Ajuntament de Sant Just Desvern, 2003. Pg. 35.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261996" title="Tpac Amaru II" nonfiltered="2505" processed="2501" dbindex="102512">

Jos Gabriel Condorcanqui Noguera, conegut com a Tpac Amaru II (Tinta, Per 19 de mar de 1742 - Cusco, 18 de maig de 1781), autoproclamat descendent de l'Inca Tpac Amaru, fou un lder qutxua que va encapalar la primera i ms gran rebelli independentista al Virregnat del Per. 
 Els primers anys. 
Era el cacic de Suriman, Tungasuca i Pampamarca, besnt de Juana Pilco-Huaco, la filla de l'ltim sobir inca, Tpac Amaru I (executat pels espanyols en 1572). Es va educar amb els jesutes de Cusco i va fer fortuna en negocis de transport, mineria i terres. El seu prestigi entre els indis i mestissos li va permetre encapalar una rebelli contra les autoritats espanyoles del Per en 1780; aquesta rebelli (precedida per altres similars) va esclatar pel descontentament de la poblaci contra els tributs i prestacions obligatries de treball que imposaven els espanyols (mita, obratges, repartiments, serveis. i contra els abusos dels corregidors.
 Activitats econmiques . 
Acabats els seus estudis i nomenat cacic dels territoris que li corresponien per herncia, Condorcanqui va fixar la seva residncia a la ciutat del Cusco, des d'on viatjava constantment per a controlar el funcionament de les seves terres. El 25 de maig de 1758, va contreure matrimoni amb la jove Micaela Bastidas Puyucahua qui tamb descendia d'una noble famlia cusquenya. Amb Bastidas, Condorcanqui tindria tres fills, Hiplit, que va nixer en 1761, Mariano, que va nixer en 1763, i Fernando, que va nixer en 1770. 

En aquest moment, les propietats de Condorcanqui incloen cocals a Carabaya (actual provncia de Carabaya, regi de Puno), xacres en la seva natal Tinta, vetes de mines al sud de l'Alt Per (actual Bolvia), i un nombre aproximat de 350 mules que emprava com a animals de crrega per al transport de mineral a les provncies argentines, principalment Tucumn. Totes aquestes activitats econmiques li van procurar un bon nivell econmic. No obstant aix, a causa de els seus forts trets indgenes, l'alta societat cusquenya formada principalment per espanyols i criolls no l'acceptava com a un dels seus. 

La tradici de la seva famlia afirmava que descendia directament dels ltims habitants de l' Imperi inca que, fugint de la dominaci espanyola, es van assentar en la localitat d'Vilcabamba (actual provncia de Paruro, regi del Cusco). En aquestes idees, Jos Gabriel Condorcanqui afirmava descendir de Tpac Amaru I, l'ltim Inca de Vilcabamba, qui fou executat en 1572 a la Plaa d'Armes del Cusco per ordre del Virrei Francisco de Toledo. A causa de les seves prsperes activitats econmiques, Condorcanqui va comenar a patir la pressi de les autoritats espanyoles, especialment per pressi dels arriers argentins que intentaven tenir el monopoli del trnsit de mineral per l'Alt Per. Les autoritats espanyoles van sotmetre Condorcanqui al pagament de prebendes i van imposar l'obligaci a tots els indgenes de participar en la mita, o treball en les mines en favor de la Corona. 

Davant aquest panorama i davant els excessos de les autoritats espanyoles a Cusco, Condorcanqui va presentar el 1776, una petici formal davant la Reial Audincia de Lima perqu els indgenes fossin alliberats del treball obligatori en les mines (mita). La decisi de l'Audincia de Lima va ser negativa, provocant en Condorcanqui un profund rebuig i ressentiment del sistema.

 La rebelli. 
Els tributs excessius, la mita i els abusos dels corregidors van ser les principals causes de la rebelli indgena que va esclatar el 4 de novembre de 1780 a la localitat de Tinta. Altra causa addicional van ser els nous "repartiments" de les terres que havia disposat el nou virrei Agustn de Juregui i Aldecoa. Aquests repartiments afectaven directament les propietats de Condorcanqui qui veia, d'aquesta manera, expropiada gran quantitat de les seves terres. Encapalada per Condorcanqui, aquesta insurrecci popular va ser la ms gran en la histria del Virregnat. En els seus inicis, la rebelli va reconixer l'autoritat de la Corona espanyola, limitant-se a exigir canvis en l'organitzaci administrativa del Virregnat para frenar els abusos dels corregidors.

El dia que va esclatar, el 4 de novembre de 1780, la rebelli es va dirigir, precisament, contra el corregidor de Tinta, l'espanyol Antonio Arriaga, qui va ser capturat aquest mateix dia i executat. A hores d'ara, Condorcanqui ja havia adoptat el nom de Tpac Amaru II, en honor del seu avantpassat l'ltim Inca de Vilcabamba. Posteriorment el moviment es propag per gran part de la serra sud del virregnat. Encara que el seu objectiu inicial va ser lluitar contra els excessos i el mal govern dels espanyols, no va poder evitar que la guerra es converts en racial (indgenes enfront d'europeus i criolls). Al capdavant d'una tropa nodrida i desprs de vncer a un exrcit de 1.200 espanyols a Sangarar (actual districte de Sangarar, provncia d'Acomayo, regi del Cusco), Tpac Amaru va decidir no donar el cop definitiu a la plaa virreinal situada en la ciutat del Cusco al nord de Sangarar. Al contrari, va replegar les seves tropes a Tungasuca (actual provncia de Canas, al sud de Sangar). 

Algunes fonts assenyalen que Tupac Amaru va realitzar aquesta retirada tctica amb la finalitat de facilitar el dileg amb les autoritats espanyoles. No obstant aix, el que va permetre fou que els espanyols de Cusco organitzessin la resistncia i tinguessin temps de rebre reforos enviats per ordre del Virrei de les ciutats de Lima, Arequipa i Huamanga. Aquests reforos i la nova estratgia plantejada pel general realista Gabriel de Avils van ser determinants perqu les tropes del virrei (que contava entre els seus oficials amb el brigadier Mateo Pumacahua, que encapalaria anys desprs un altre aixecament independentista) poguessin vncer als rebels el 8 de gener de 1781. Desprs d'aquesta caiguda, les tropes realistes, sota el comandament del Mariscal espanyol De la Valle, van perseguir les hosts tupacamaristes, produint-se sengles enfrontaments els dies 5 i 6 d'abril a Tinta. Les hosts independentistes van ser delmades i els principals dirigents de la rebelli capturats.

Judici i execuci . 

El 18 de maig de 1781, a la Plaa d'Armes de Cusco, Tpac Amaru va ser obligat, tal com assenyalava la sentncia, a presenciar l'execuci de tota la seva famlia. Se'l va intentar esquarterar viu lligant cadascuna de les seves extremitats a sengles cavalls, de manera infructuosa, pel que finalment es va optar per decapitar-lo i posteriorment trossejar-lo. El seu cap va ser collocat en una llana exhibida a Cusco i Tanto, els seus braos a Tungasuca i Carabaya, i les seves cames a Levitaca i Santa Rosa (actual provncia de Chumbivilcas). A pesar de l'execuci de Tupac Amaru i de la seva famlia, els espanyols no van assolir sufocar la rebelli, que va continuar dirigida pel seu mig germ Diego Cristbal Tpac Amaru, al mateix temps que s'estenia per l'altipl bolivi, la regi de Jujuy i en el Nord-oest argent. 
 Transcendncia . 
 Al Per . 
La fama de Tupac Amaru es va estendre de tal forma que fins i tot els indgenes revoltats en el pla de Casanare, en la regi de Nova Granada, el van proclamar rei d'Amrica. Seguint els passos del seu antecessor, que havia intentat una soluci pactada al conflicte, desprs de difcils negociacions, al gener de 1782, el nou cacic inca va consentir a deposar les armes amb la promesa espanyola d'indultar als rebels i corregir la dolenta situaci dels indgenes. Les posteriors rebellions criolles van invocar el nom de Tupac Amaru para obtenir el suport dels indgenes, cas entre uns altres de Tupac Katari en la regi que vindria a ser desprs part de Bolvia. 

La rebelli de Tupac Amaru II va marcar l'inici de l'etapa emancipadora de la histria del Per quan aquest pas es decideix per la seva independncia desprs de gaireb tres segles de ser colnia espanyola. Per la seva banda Condorcanqui s considerat un precursor de la independncia del Per. Fins i tot, actualment el seu nom i figura s acollida mpliament pels moviments indgenes andins, aix com pels moviments d'esquerra poltica. Al Per, el govern militarista del General Juan Velasco Alvarado va acollir la efigie estilitzada de Tupac Amaru com a smbol del Govern revolucionari de les Forces Armades que ell encapalava. En el seu honor reanomen un dels salons ms sumptuosos del Palau de Govern. 

En altre sentit, el seu nom tamb va ser acollit per la organitzaci terrorista Moviment Revolucionari Tpac Amaru, tamb conegut per les seves sigles: MRTA,  que va operar al Per des de 1985 fins a 1997. El MRTA va ocupar les cartelleres de la premsa internacional, i aix es va donar a conixer mundialment, per la crisi de la presa d'ostatges en l'ambaixada japonesa durant el Govern del llavors President del Per Alberto Fujimori. 
 En el mn . 
Els Tupamaros tamb coneguts com a Moviment d'Alliberament Nacional o per les seves sigles MLN, fou un grup insurgent que va estar actiu entre els anys de 1960 i 1970 a Uruguai, que va prendre aquest nom per l'admiraci i respecte que segons els seus militants sentien per Tpac Amaru II i els seus ideals. Als Estats Units d'Amrica del Nord el raper Tupac Amaru Shakur s va adjudicar aquest nom inspirat en la vida i obra de Tupac Amaru II. 
 Bibliografia .

Sender, R.J. Tupac Amaru;
Fisher, Lillian E. The Last Inca Revolt 1780-1783. University of Oklahoma Press. 1966.
 "BookRags Biography on Jos Gabriel Tpac Amaru." 1 January 2006.;
 Orders for execution of Tpac Amaru II, 1781, by magistrate Jos Antonio de Areche.;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261997" title="Amtrak" nonfiltered="2506" processed="2502" dbindex="102513">
Amtrak s el nom comercial de la xarxa interurbana de trens de passatgers creada l'1 de maig de 1971 als Estats Units d'merica. El nom oficial s National Railroad Passenger Corporation l'associaci de ferrocarrils americans (AAR) l'anomena AMTK i AMTZ i el nom comercial "Amtrak" s el producte de la uni de les paraules "American" i "track".

Amtrak s una agncia gaireb governamental, ja que les seves accions sn dirigides pel Govern Federal. Els membres de la junta directiva d'Amtrak sn nomenats pel President dels Estats Units d'mrica i han de ser ratificats pel Senat.

El 1971 es van emetre accions d'Amtrak pels ferrocarrils que havien contribut amb capital i equipament; els seus propietaris actuals consideren les accions intils per l'any 2002 van rebutjar una oferta de compra de les accions per part d'Amtrak.
  
A la companyia hi treballen ms de 19.000 persones. La xarxa nacional comprn 35.000 km (22.000 milles) de recorregut que connecten 500 poblacions en 46 estats dels Estats Units, algunes de les rutes connecten amb poblacions del Canad. 

L'any 2006 es va establir un rcord de viatgers assolint els 24,3 milions. Pel que fa al 2007 els resultats sn encara millors arribant als 25 milions de passatgers.


 Histria .
L'any 1971 en resposta al declivi del transport privat de passatgers per ferrocarril dels EUA, del 1920 al 1970, per decisi del congrs i del president dels Estats Units d'merica es cre Amtrak. Durant la seva existncia la companyia ha estat depenent constantment de qestions poltiques, de falta de recursos i de l'escassetat de rutes ferroviries de la seva propietat.

ls ltims anys han estat els millors per la companyia degut a la finalitzaci, a comenaments del 2000, d'un important projecte ferroviari al nord-est del pas i al fet que els principals competidors, principalment les lnies aries, han sofert greus problemes econmics i la pujada del preu del combustible.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261998" title="Criptozoologia" nonfiltered="2507" processed="2503" dbindex="102514">


El terme criptozoologia (del grec kryptos, zoos i logos) va sser creat pel Dr. Bernard Heuvelmans, significa literalment l estudi dels animals ocults. El seu treball sobre l estudi de la criptozoologia s exhaustiu, ha dedicat ms de 15 llibres a aquesta cincia. Fet que ha perms a la zoologia utilitzar una eina sofisticada. La criptozoologia es sost per cinc arguments i de tota la seva bibliografia temtica per justificar que s una cincia. No obstant aix, s engendra una problemtica causada pels elements hoaxes, elements que manipulen la informaci, fent aix que aquesta cincia estigui desacreditada a nivell social.

A vegades per, aquesta cincia sembla estar desacreditada per alguns escptics, d altres, els mitjans de comunicaci i les fonts d informaci sn manipulades per la societat i contribueix al grau d escepticisme dels cientfics. En l actualitat hi ha molts mitjans que manipulen els indicis, de manera que influeixen negativament sobre la cincia que es fomenta en aquests.

 Definici .
El Dr. Bernard Heuvelmans us per primera vegada el terme i significa literalment l estudi dels "animals ocults". De manera que ell mateix es va proclamar el "pare de la criptozoologia".
No obstant aix, la criptozoologia s una de les ms noves cincies que fomenta el descobriment d espcies ignorades per la zoologia tradicional. Va sser encetada el 1955 per l'obra del zoleg Heuvelmans, Tras la pista de los animales desconocidos. Per no va sser fins el 1959 quan es public per primer cop el mot "criptozoologia" quan Lucien Blancou elabor "Bernard Heuvelmans, mestre de la criptozoologia". 

Per el concepte de criptozoologia era molt susceptible a l error, aix que Bernard Heuvelmans defin criptozoologia com: 

Zoologia predictiva aplicada al camp dels descobriments zoolgics.


Definici que s ajustava ms a l esperit de la Societat Internacional de Criptozoologia, fundada el 1982. Tanmateix es tractava de predir l existncia de noves espcies abans que aquestes estiguin confirmades de manera definitiva.

Els 5 arguments de la criptozoologia.
La criptozoologia no est considerada una pseudocincia, i tampoc est relacionada amb l'astrologia, ufologia, parapsicologia, etc. La criptozoologia no s una forma de caa de monstres (Radner and Radner 1982). El fet que es consideri una pseudocincia noms t sentit en aquells que acaben d iniciar-se en aquesta disciplina, ja que una pseudocincia implica poc formalisme, manca de raonaments matemtics i lgics, proposen hiptesis que no sn falsables, no es recolza amb dades d altres disciplines, les seves doctrines sn sempre les mateixes i poden restar sense canvis durant segles  la cincia en canvi, est en canvi continu, enriquint-se a s mateixa, i posant en judici all que est provat  ; per ltim, i no menys important, la seva concepci del mn contradiu les lleis universalment  admeses per la fsica i moltes vegades van en contra del sentit com (Alcock, 1981). Quina perspectiva ofereix la criptozoologia des d aquest punt de vista? Sembla ser que no t res a veure amb les pseudocincies (Raynal 1989).
L'exobiologia, l estudi de la vida extraterrestre, s considerada una cincia, encara que fins el moment no s ha descobert cap forma de vida fora del nostre planeta.

La criptozoologia s objectiva. La criptozoologia no s nicament accessible als iniciats i es basa en una srie de fets que ning pot discutir:
L inventari faunstic del nostre planeta no est complert, ni de bon tros.
En l actualitat es segueixen descobrint animals de gran talla, s a dir, espcies noves per a la cincia. Aquests animals de gran talla suposen una sorpresa noms els zolegs, per no per als nadius de les regions on han estat descoberts.
El seu descobriment a vegades es prolonga durant anys, dcades o incls segles.
El seu retrat robot i les afinitats zoolgiques es poden predir abans del seu descobriment oficial.
La criptozoologia s formalista. La criptozoologia ha fet s freqent de l'estadstica, des de Oudemans al segle XIX, fins avui en dia amb els treballs de Heuvelmans i els seus successors. Cryptozoology, el butllet interdisciplinari de la Societat Internacional de Criptozoologia (ISC) ha publicat valuoses aportacions a les matemtiques criptozoolgiques, com s el cas dels clculs de Paul LeBlond sobre les dimensions del monstre del llac Champlain.
La criptozoologia promulga hiptesis que sn falsables. La criptozoologia es recolza en dades que poden sser verificades: els criptozolegs empren des de fa dcades bibliografia, referncies citades, mtodes d investigaci, anlisis biolgics, etc. Les seves afirmacions estan obertes a discussi, com mostren les enceses polmiques de Cryptozoology.
La criptozoologia es recolza en altres disciplines. La investigaci criptozoolgica s interdisciplinria, ja que es fa s de la zoologia, per suposat, per tamb de la paleontologia, l'anatomia, l'etologia, l'ecologia, la taxonomia, la psicologia, l'arqueologia, la lingstica, etc.; mentres que l'astrologia (pseudocincia), per exemple, no t res a veure amb l'astronomia.
La criptozoologia es guia pel principi de l'economia d'hiptesis. La criptozoologia no contradiu les lleis de la fsica, al contrari que la psicokinesis o levitaci, per exemple; ja que l existncia d espcies i subespcies animals que encara no han estat catalogades per a la cincia s confirmada contnuament per nous descobriments, com els de grans mamfers recentment descrits al Vietnam.

El mot crptid.
Una altra paraula nova d aquest camp seria el crptid, que segons Loren Coleman (antropleg i zoleg), s qualsevol espcie desconeguda d animals o dels que es pensa que estan extigits per que puguin haver sobreviscut en poques modernes i aguaiten el redescobriment dels cientfics. 
La descripci d aquests crptids s coneix de forma incompleta. Per a guanyar ms crdit han d sser examinades curosa i exhaustivament, per tal que la recerca, amb els diversos camps de coneixement, sigui possible.

Endinsar-se en la cincia ja esmentada requereix endinsar-se al coneixement zoolgic incloent l antropologia fsica, a ms de cert entrenament en les estranyes branques de la mitologia, lingstica, arqueologia i histria.

Fet que ens conduir ms extensivament cap a les biblioteques, dipsits de cadvers, arxius regionals, museus, galeries d art, laboratoris, i fins i tot parcs zoolgics (hi ha molts indicis que es creuen inexistents i passen desapercebuts a les nostres mirades. Sol passar en aquells llocs que semblen quotidians, i no tant en els camps i les sabanes). 

Etimolgicament, crptid ve a referir-se com a animal amagat, ja sigui d una espcie desconeguda, extinta, o d una identificaci errnia o qualsevol mite que hagi estat recollit i hagi traspassat la lnia de la versemblana.

De manera que existeix l error d "etiquetar" a un animal com a crptid simplement perqu aquest s oculti. No perqu s oculti i porti l etiqueta de crptid, forosament hagi d sser un crptid.

Aix doncs, se ns presenta la primera problemtica: qu s un crptid i qu no?
 
Cal saber per, que quan un crptid s descobert oficialment, deixa d estar als arxius de criptozoologia per a passar als catlegs zoolgics. De manera que la criptozoologia s una eina sofisticada per ampliar els horitzons de la zoologia moderna.
 
Fssils vivents.
Un fssil vivent, s un animal que es pot trobar en l actualitat en la natura, parcs zoolgics, museus, etc. I que noms s havia descrit amb registre fssil perqu es creia extingit. Ms concisament, s un supervivent de grups desapareguts o en vies de desaparici el qual pertanyen a una era geolgica antiga. N's un exemple el fams celacant, Latimeria chalumnae.

Criptozoologia vs. hoaxes.
Amb el seu treball, Heuvelmans aconsegu trencar els paradigmes que la zoologia moderna estipulada. La seva objectivitat enfront els informes i examens que feia era tal que va procurar de lliurar-se de les idees preconcebudes que envolten el mn i pertorben la percepci.
El seu exhaustiu treball ha estat de gran ajuda per ampliar els coneixements de la zoologia moderna, la seva capacitat de sntesi, de processar, de treure n regularitats, d allar variables, de formular hiptesis eren tals que, amb aquesta fora, trencaren la barrera de l escepticisme i de la incredulitat per a dirigir-se a la realitat cientfica. Una nova realitat, que obr portes a la cincia, per que tamb se les obr als hoaxes (enganys satrics, bromes de malt gust) que intervenen, encara avui en dia, directament sobre l acreditaci de la criptozoologia com a cincia, creant aix una confusi a les multituds que intenten accedir a aquesta.

L hoaxes (de l angles hoax= broma, engany), manipula les informacions de manera que quedin deformades o distorsionades ja sigui de manera altruista, per causar por o terror a la gent, o per riure s de les seves prpies creacions. Tamb s englobaria a hoaxes totes les llegendes urbanes, fantasies que corren pels nostres dies especialment per la xarxa.
 
Quan ens referim a hoaxes, sn totes aquelles histries engendrades simplement a partir de la imaginaci, en el qual surten animals fantstics, amb poders propers quasi sobrenaturals, que intenten imposar un dilema moral a aquells que desafin posar en evidncia la seva inexistncia.

Fins hi tot, hi hauria un altre tipus de hoaxes que serien aquells que, revestits de la ms versemblant descripci, intenten passar per les portes de la cincia per difondre els seus enganys.

De manera que, si ens diuen que han trobat un mamfer terrestre autcton de la illa de Hawaii per hoaxes (illa d origen volcnic, per tant, els nics mamfers que han pogut viatjar cap all han estat per via aria o per via martima, i mai podrien sser autctons, ja que les illes no sn tan antigues com per a permetre la creaci d una nova espcie autctona) seria ms susceptible a penetrar als lmits de la cincia que no pas si ens diguessin que han trobat un Plesiosaure vivent al Llac Ness per Heuvelmans.

La primera proposta, sembla molt ms versemblant a primera vista (qui pot dubtar que hagin trobat un tant quotidi mamfer en una illa?). La segona proposta, s molt ms descabellada, i en un primer moment sembla totalment desacreditada.

No obstant aix, si aprofundir aquest dilema a partir de la ra, es pot arribar a una conclusi. Seria convenient, que oblidssim tota idea preconcebuda, fins i tot aquella de l escepticisme i la de la credulitat. Analitzem les dues propostes, doncs:
 Un mamfer desconegut, recls a Hawaii. s a dir, un grup de mamfers que sempre han estat autctons a Hawaii. Per, si partim que el nostre coneixement de la illa ve des que la varem colonitzar, volem dir que ja els primers colons la varen descobrir per la varen tenir en l anonimat? Per aleshores, quan la illa es va crear, d on varen sortir aquells mamfers terrestres? Vingueren nedant des d una altra illa propera (a 2000 km) i varen evolucionar cap a una altra espcie o subespcie? Tenint aquesta ltima premissa com a possible, encara que haguessin arribat a la illa, no s haguessin pogut diferenciar tant amb la primera espcie, ja que l edat de la illa s curta. Tant, que les espcies de mamfers no es podrien adaptar ni tan sols als canvis atmosfrics. Per tant, la idea no s possible.

 Un plesiosaure, recls a un llac d Esccia. s a dir, un dinosaure, que per definici es van extingir fa milions d anys, per que encara sobreviu un espcimen. Es que potser ha trobat algun lloc per refugiar-se de l hecatombe? bviament, quan parlem d'un dinosaure, ens hauriem de referir a un grup de dinosaures, ja que es necessiten un cert nombre d'individus per a evitar l'endogmia i l'extinci de la poblaci. Resulta indispensable un minim indispensable d'individus que s han de reproduir per a subsistir durant milers d anys. Per tant, la idea encara que possible s que molt improbable.
En aquest punt la gent aliena a la cincia accepta rotundament la primera premissa perqu s aparentment ms plausible (vegeu navalla d'Occam). Aquest punt de manca d esperit crtic que en certa manera es desvirtuen les seves afirmacions.

L hoaxes necessita inspiraci a partir de diverses fonts com la criptozoologia, els mites, altres llegendes urbanes, etc. i van formant les seves prpies llegendes urbanes. Segons diu Santiago Camacho: 
La llegenda urbana, com a forma de narraci sorgida espontniament i transmesa de forma oral, no s cosa prpia de temps remots, sin de un gnere literari que en la actualitat est en extraordinria salut, i aquest llibre pretn sser mostra d aix. ;
De manera que segons ell, les llegendes urbanes formen part de la narraci. Per s han de considerar igual que les narracions cientfiques com les de Heuvelmans?  El fet que a la gent se ls hi vengui de la mateixa manera la cincia com els hoaxes els confon de manera que sn capaos d atribuir aspectes de pseudocincies cap a la cincia. 
--------
 Bibliografia .

CAMACHO, Santiago  2005	Leyendas urbanas. Qu hay de verdad en ellas? Editorial Edaf S. A., Madrid.

FRENZ, Lothar  2003  	El libro de los animales misteriosos. Siruela, Madrid.

HEUVELMANS,  Bernard  1958	Tras la pista de los animales desconocidos. Vol. * i **. Lus de Caralt, Barcelona.
1974	Dans le sillage des monstres marin. Vol * i **. 2 edici. ditions Famot, Ginebra.
1974       Le grand Serpent-de-mer. Le problme zoologique et sa solution. 2 edici. Plon, Paris.
1983	How Many Animal Species Remain To Be Discovered?, Criptozoology, Vol.2: 1.24
1986	Annotated Checklist Of Apparently Unknown Animals With Which Cryptozoology Is Concerned, Criptozoology, Vol. 5: 1-26:

LALUEZA FOX, Carles  2003	El bestiari extingit. Pags editors, Lleida.

 Webgrafia .
 Sociedad espaola de criptozoologia

 Institut Virtuel de Cryptozoologie

 Muse Cantonal de Zoologie de Lausanne

 Loren Coleman, un dels criptozolegs ms reconeguts actualment

 Els nous descobriments criptozoolgics corroborats cientficament en l'actualitat










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="261999" title="Messier 18" nonfiltered="2508" processed="2504" dbindex="102515">

Messier 18 (M18 o NGC 6613) s un cmul obert de la constellaci de Sagitari. Va ser descobert per Charles Messier en 1764, que el va incloure en el seu catleg. 

M18 est situat entre la Nebulosa omega (M17) i el nvol estellar de Sagitari (M24). T una edat estimada de 32 milions d'anys. Cont principalment estrelles bastant joves de tipus B3, les ms brillants de les quals tenen una magnitud aparent de +9. La nebulosa est situada a uns 4.900 anys llum del Sistema Solar i, tenint el compte el seu dimetre aparent de 9 minuts d'arc, el seu dimetre resulta d'uns 17 anys llum. Es pot observar amb un telescopi petit, que permet resoldre una dotzena d'estrelles prou lluminoses.

Enllaos externs. 

Messier 18 - SEDS Messier  ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262003" title="Maurice Ville" nonfiltered="2509" processed="2505" dbindex="102516">
Maurice Ville (Saint Denis, 30 d'octubre de 1900 - 12 d'abril de 1982) va ser un ciclista francs que va crrer entre 1922 i 1928, aconseguint 7 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1923.

Palmars.
1922;
 1r al Circuit d'Alenon;
1923;
 1r a la Volta a Catalunya;
 1r al Circuit du Cantal;
1924;
 1r al Tour de Vaucluse;
1927;
 1r a la Pars-Laigle;
 1r a la Brusselles-Pars;
1928;
 1r a la Pars-Contres;

Resultats al Tour de Frana.
1924. Abandona (3a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Maurice Ville ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262005" title="Hondarribia" nonfiltered="2510" processed="2506" dbindex="102517">

Hondarribia (topnim oficial en basc, en castell Fuenterraba) s un municipi de gaireb 17.000 habitants situat a l'extrem oriental de la provncia de Guipscoa, a uns 20 km a l'est de la capital, Sant Sebasti, a la desembocadura del riu Bidasoa, que fa de frontera natural amb Hendaia (Frana).

s una localitat de carcter turstic i residencial. En ella s'ubica l'Aeroport de Sant Sebasti, conegut per la seva ubicaci tamb com a Aeroport de Hondarribia.

Toponomia.
El nom basc de la localitat, Hondarribia, t el significat de gual de sorra, nom que s perfectament identificable per un bascoparlant contemporani i que a ms, podria tenir relaci amb la configuraci de l'espai on es va establir la poblaci. Al llarg de la histria s'ha escrit de diverses maneres, com Hondarribia, Ondarribia o Ondarrabia. La menci escrita ms antiga data del segle XII, apareixent per primer cop en la forma actual en un document de finals del segle XVIII. A l'actualitat, i en basc colloquial, els seus habitants anomenen el seu poble Honddarbi (Onyarbi), forma abreviada d'Hondarribia.

El nom romnic de la poblaci, Fuenterraba, apareix ja mencionat a principis del segle XIII a la carta de fundaci de la vila. En aquest document, escrit en llat, se la menciona com Fontem Rapidum o Fontem Rapitum. Posteriorment aquest nom evolucionaria en romnic cap el Fuenterraba en espanyol i Fontarabie en francs, semblant a la forma Fuente Rrabya documentada a l'edat mitjana. S'ha especulat sobre el significat etimolgic del nom en castell. Fa segles es popularitz la hiptesi que aquest segon terme era rab, donant a entendre un suposat origen hebreu dels seus habitants. A l'actualitat, la versi ms estesa entre els lingistes s la que considera que el nom romnic de la poblaci evolucion del nom basc, que perd el seu significat original.

Fins 1980 el nom oficial del municipi fou "Fuenterraba", modificat a Hondarribia per decisi del propi Ajuntament. Des de 1989 Hondarribia s reconeguda oficialment a nivell estatal com la nica denominaci oficial del municipi. La poblaci s coneguda per, pel seu nom en castell, especialment pels castellanoparlants de fora del Pas Basc.

Els habitants d'Hondarribia es denominen hondarribitarrak. Acostumen a rebre el sobrenom de vkings, degut que hi ha un elevat nombre de rossos en comparaci a les poblacions de l'entorn. L'explicaci vindria donada per hipottiques incursions vkingues en poca medieval. 

Geografia.

Hondarribia est ubicada a la riba oest de la Badia de Txingudi. Aquesta badia est formada per la desembocadura del riu Bidasoa en el Cantbric, i prolonga la frontera internacional entre Espanya i Frana. A l'entorn de la badia es localitzen les localitats d' Hondarribia, Irun (part meridional) i la basco-francesa dHendaia (a la riba oriental), configurant un consorci conegut com a Bidasoa-Txingudi i que inclou l'aqfer protegit de Plaiaundi.

La primitiva ubicaci d'Hondarribia era un petit altipl que dominava la badia, malgrat que a l'actualitat la ciutat ha crescut pels terrenys planers que l'envoltaven. Aquests terrenys eren antigament maresmes i arenys que foren dessecats i coberts d'horts. Malgrat l'actual abundant urbanitzaci encara es conserven restes de l'antiga condici de la zona : canals i zones lacustres.

Cap el sud-oest el terme municipal d'Hondarribia es prolonga per una zona de turons d'escassa altitud drenats per petits afluents del Bidasoa, d'entre els que destaca la regata de Jaizubia.

Per el nord-oest, el panorama canvia totalment, dominat per la muntanya de Jaizkibel. Parallel al mar Cantbric d'est a oest i amb una altura mitja de 400 m, t el seu punt culminant amb el cim de San Enrique (547 m), situat en el lmit occidental del terme municipal. La costa est formada per penya-segats amb l'excepci d'alguna cala. 

En el lmit oriental del mont i a prop de la poblaci d'Hondarribia es troba el Cap Higuer, accident geogrfic que es pot considerar com l'inici (o fi) del Jaizkibel o dels Pirineus i protegeix la Badia de Txingudi i la platja d'Hondarribia dels embats del Cantbric.

La gran platja d'Hondarribia, situada entre Higuer i el poble, s el vestigi ms notable dels arenals que abans dominaven gran part de la zona.

Barris.

Hondarribia compta amb dos barris histrics que configuren la part antiga i monumental del seu casc urb:
 Alde Zaharra (Casc Antic en uscar), correspon a l'rea emmurallada, amb nombrosos edificis d'inters artstic i histric, com ara el Parador Nacional de l'Emperador Carles V o la Torre de Palncia, on nasqu Cristbal de Rojas y Sandoval, capell de Carles V i protector de Santa Teresa de Jess. Hi viuen unes 1.500 persones.
 Portua (Barri de la Marina o del Port), l'antic barri dels pescadors situat extramurs presenta una arquitectura de carcter popular amb cases tradicionals de pescadors i colors vius, organitzades al voltant del passeig de San Pedro. La seu de la Confraria de Mareantes de San Pedro es troba en el moll que duu el mateix nom.

Altres barris.

 Akartegi;
 Amute-Kosta : ubicat a la Badia de Txingudi, al costat de les pistes de l'aeroport. Amute t ms de 630 vens, Kosta comptabilitza 350.
 Arkolla;
 Gornutz (Muntanya) : prop del Cap Higuer;
 Jaitzubia : srie d'urbanitzacions residencials a les vessants ms baixes del Jaizkibel. Quasi 640 vens.
 Mendelu : situat en el lmit amb el terme municipal d'Irun, entre aquest i el barri d'Amute, del qual es troba separat per un canal. Compta poc ms de 630 vens.
 Puntalea;
 Zimizarga : barri de masos a la pujada a Jaizkibel.

Histria.
Prehistria.
Hondarribia compte amb empremtes de presncia humana de ms de 50.000 anys d'antiguitat, durant el Paleoltic Mitj.

Una fase freda corresponent a la darrera glaciaci, la del Wrm, oblig als habitants de la zona a deshabitar les terres meridionals i refugiar-se en les coves de la vessant atlntica, moment del qual data el jaciment del Cap Higuer.

Durant el Mesoltic, es va donant una lenta transformaci del paisatge, amb un clima ms suau que permet l'estabilitzaci de la lnia de costa, propera a l'actual. Excavacions actuals dutes a terme a la vessant costanera del Jaizkibel han perms recuperar un enterrament hum datat en 8.300 anys. 

La informaci sobre el perode neoltic a Hondarribia s escassa. Penetren a la regi els bestiars ov, capr, bov i ms tard, porc. S'introdueix la metallrgia. Durant l'Edat del Bronze s'expandeix la presncia de dlmens. A l'actualitat se'n conserven cinc, tots a Jaizkibel, de tipus petit. Junt als cossos dels morts es collocaven tot tipus d'aixovars (cermica, armes, objectes d'adornament) i aliments.

Durant el Bronze final i la primera Edat del Ferro (1000-500 a.C.), van arribant al Pas Basc grups humans d'origen indoeuropeu, procedents d'Europa central, establint-se a laba i Navarra. A la zona septentrional del Pas i a ambdues vessants pirenaiques construeixen una srie de necrpolis consistents en cercles de pedres verticals que poden assolir entre els 5 i els 12 metres de dimetre. Aquests cercles o cromlechs solen reagrupar-se en nombre superior a tres i mxim de vint. A Jaizkibel se'n localitza un de 5 cromlechs (Jaizkibel II).

poca Romana.
Els estudis arqueolgics actuals situen tres mbits culturals en territori guipusco a finals de l'Edat del Ferro : el mn aquit proper al Bidasoa; el vasc que ocuparia el sector occidental, i el cltic, cantbric o celtber, ests per les zones central, oriental i meridional.

El territori costaner s el millor dotat quant a assentaments de certa entitat, en part per l'existncia d'un ruta de navegaci del litoral atlntic. Destaca la civitas d'Oiasso, a Irun, port de categoria regional situat en el Golf de Biscaia, i equidistant d'altres dos ports importants, Bordeus (Burdigala) i Santander (Portus Victorae Ioliobrigensium). Actualment els experts consideren Oiasso com la mtica Easo, topnim referit histricament a Sant Sebasti.

Hondarribia, a l'arribada dels romans, era territori dels darrers pobles vascons de l'oce, a la regi d' Oiasso, al litoral. El 1961 es recuperaren els primers objectes romans en el moll dAsturiaga; el 1984 es recuperaren els batejats com bronzes d'Higer i el 1998, mentre es realitzaven obres d'excavaci per la construcci d'un bloc d'habitatges en el casc antic, es recuper un conjunt de vaixella i peces cermiques caracterstiques del perode alt-imperial (s.I-II). Tots aquests descobriments certifiquen la presncia romana a Hondarribia.

edat mitjana.
Des de la desaparici d'Oiasso i fins el segle XII, no es conserven registres arqueolgics a la desembocadura del Bidasoa.

L'entrada dels brbars el 409 supos l'inici d'un perode convuls a la zona septentrional de la Pennsula Ibrica. Un cop superat aquest perode, en el litoral cantbric i vasc es reestabliren les relacions amb Aquitnia. Des del s.VI s'estableix un vincle poltic amb els reis merovingis, que s'estn per tot el Cantbric.

Fins el 1180 no apareix el nom d'Hondarribia. En el fur que el rei navarrs San VI, el Savi concedeix a Sant Sebasti apareix mencionada com a Undarribia. Desprs de la conquesta de Guipscoa el 1200, Alfons VIII concedeix cartes de fundaci per assegurar els territoris conquerits. El 18 d'abril del 1203 s el torn d'Hondarribia.

La poblaci d'Hondarribia estar constituda per gascons i poblaci autctona. Els gascons procedents de Baiona s'establiren a la costa guipuscoana dedicant-se a la navegaci i al comer. 

Des del segle XIII i fins el final de l'edat mitjana, Hondarribia ser un dels ports referents del Cantbric, formant part de la Germandat de les Marismes i mantenint relaci comercial amb els ports del nord d'Europa. Ser el port de Navarra, de gran activitat pesquera, com demostra la pesca de la balena. Aquesta activitat es veur reflectida en el segell del seu consell.

A finals del segle XV les relacions entre Castella i Frana es deterioraran, convertint-se la frontera en zona d'enfrontaments bllics. El 1476 es posar setge a la vila, sent alliberada dos mesos desprs per les tropes castellanes, rebent nombrosos privilegis. Hondarribia patir el 1498 un important incendi que la destruir quasi completament.

Edat Moderna.
A principis del segle XVI Hondarribia pateix una profunda revoluci urbanstica, renovant la vella vila, devastada per l'incendi de 1498, edificant una nova esglsia, un castell i unes noves muralles.


Les pssimes relacions entre Carles V i Francesc I acaben en una guerra que involucra a Hondarribia, port que garantia una important situaci geoestratgica. El 1521 la vila es assetjada per les tropes franconavarreses, que la dominaran durant tres anys. El 1524, un cop sufocades les revoltes comuneres de Castella, Carles V elaborar un gran projecte de fortificaci construint el castell i el baluard que coneixem avui en dia amb l'objectiu de fortificar els pasos dels Pirineus i defensar possibles agressions franceses.

Amb la mort de Carles V, la poltica imperial del successor Felip II tindr a Anglaterra en el punt de mira. El Golf de Biscaia es convertir en escenari bllic, fet que sumir al sector martim basc en una greu crisi, de la qual Hondarribia no es recuperar fins a finals del segle XIX.

El 1638, en el marc de la Guerra dels Trenta Anys, Hondarribia pateix el setge ms fams. La fi del mateix s celebrat cada any pels seus habitants amb l'Alarde.

Edat Contempornia.
Hondarribia patir durant el segle XIX les conseqncies de les guerres carlines. La Segona Guerra Carlina significar la runa econmica de la vila, en part recuperada amb el naixement de l'estiueg. Es projectaran dos eixamples, s'expandir el nucli de poblaci obrint la ciutat al mar. La pesca es convertir en la principal activitat, sent el port d'Hondarribia un dels ms importants de tot el Cantbric. 

Durant la Guerra civil espanyola la ciutat restar fidel al govern fins la seva caiguda en mans de les tropes franquistes el setembre de 1937. Amb l'arribada de la democrcia la ciutat patir un nou impuls urbanstic, econmic i demogrfic, convertint-se en una ciutat de serveis d'alta qualitat de vida i dotada d'importants infraestructures.

Economia.
Hondarribia s una ciutat caracteritzada per una especialitzaci terciria on predomina de forma notable l'ocupaci turstica. 

El teixit empresarial es compon de 1.092 establiments que donen feina a 3.142 persones. El sector serveis ocupa un 63,8% de la producci total amb una taxa de collocaci del 84,24%.

El sector industrial abraa el 6,04% del treball assalariat i representa el 19,3% de la producci total, mentre que el 10,8% pertany al terreny de la construcci i tan sols el 6,1% de la producci t a veure amb el sector primari.

El PIB municipal per cpita (2000) s de 13.643 euros, el 69% de la mitjana de Guipscoa, i el 71% de Comunitat Autnoma Basca.

Hondarribia disposa de 156 explotacions agrries i 75 de ramaderia. Dels nombrosos masos que s'estenen per les vessants del Jaizkibel i dels horts de ribera se n'obtenen gran quantitat de productes hortcoles.

Els hivernacles s'han multiplicat donant lloc a una producci important sobre tot en el mercat de les flors i la jardineria, aix com en el de la verdura. La producci de psols s molt preuada pels restauradors locals.

La ramaderia que fins fa pocs anys estava dedicada especialment a la producci de lctics s'ha ests a la producci crnia, destacant els ramats de raa pirenaica. La ramaderia ovina ha anat desapareixent mantenint-se petits ramats en alguns masos allats.

Pesca.
El sector pesquer disposa de 30 embarcacions de les quals 10 es dediquen a la pesca artesana i 20, a la de superfcie. Aproximadament, 320 persones es dediquen a activitats pesqueres, un 5% de l'ocupaci total.


Hondarribia segueix tenint un port pesquer actiu, el de major importncia de Guipscoa juntament amb el de Getaria, malgrat la crisi que es va estenent pel sector en els darrers anys. A principis de la dcada de 1990 Hondarribia comptava amb una flota pesquera de prop de 60 embarcacions i ms de 500 pescadors que desembarcaven anualment 8000 tones de peix en els molls de la ciutat. 

El 2004 la flota s'havia redut a unes 35 embarcacions, amb aproximadament 300 pescadors, majoritriament de superfcie, que capturen sorell, verat, anxova i tonyines mitjanant l'art del crcol, i embarcacions lluceres, dedicades a la pesca artesana de llu, sorell i bontol en la modalitat del pintxo-caa i a la recollida d'algues. El volum de les captures s variable, oscillant entre les 9000 tones de l'any 2001 i les 5000 del 2004, desprs d'unes temporades molt dolentes.

Antigament els vaixells pesquers d'Hondarribia amarraven a la Badia de Txingudi, en els molls del barri de La Marina. Actualment, les activitats del port pesquer s'han traslladat a l'anomenat port refugi, ubicat a la zona del Cap d'Higuer i a certa distncia del poble.

El port pesquer d'Hondarribia es troba gestionat per la Cofraria de Mareantes de San Pedro, confraria de pescadors l'origen de la qual es remunta a 1321. Les installacions porturies sn modernes i compten amb llotja, cambres frigorfiques, balances, plataformes per la crrega de camions, fbrica de gel, etc. 

Cultura.
Patrimoni.
Casc Histric.
Correspon a l'antic recinte enmmurallat de la vila. Encara es conserva part de les muralles i baluards que rodejaven el casc histric, aix com les dues portes d'accs a la plaa forta. A l'interior del casc histric, els carrers formen un plnol rectangular de carrers empedrats i edificis amb balcons de ferro forjat. A la part superior del promontori on s'ubica el casc histric es troba el Castell de Carles V, construt sobre un altre d'origen medieval. Est declarat com a Conjunt Monumental.


 Muralles : una vila fundada l'any 1203 havia de comptar amb una bona protecci del recinte urb. El traat de les muralles pat diverses ampliacions com a conseqncia del desenvolupament del propi urbanisme. Actualment se'n conserven estructures realitzades en material calcari del que segurament es tracti de l'estructura medieval. Cap a finals del segle XV i principis del XVI es construeixen les muralles tal i com les coneixem a l'actualitat. L'accs al casc urb es realitzava a travs de dues portes, la de Santa Maria i la de San Nicols, precedides dels corresponents ponts llevadissos. Actualment es conserven el cub de Santa Maria, el Baluard de la Reina, el Baluard de San Nicols i el Baluard de Santiago. L'nic baluard que no es conserva s el de la Magdalena, les restes del qual s'han de localitzar sota el casc urb actual.
 Porta de Santa Maria : s un dels dos accessos a la ciutat, construda a principis del segle XVI. Protegida en el seu extrem oest pel cub de Santa Maria, l'accs s un arc rebaixat sobre el que s'inserta un gran escut datat el 1694 i coronat a la seva part superior per la Verge de Guadalupe flanquejada per dos ngels. L'escut prov del Convent dels Caputxins, 1879.
 Porta de San Nicols : s l'altre accs a la ciutat construt durant el segle XVI. S'ubica a l'extrem oest de la ciutat i s'obre a la cortina que uneix el Baluard de la Reina amb el de San Nicols. Comptava amb un pont llevads recentment rehabilitat.

 Castell de Carles V : fotalesa construda sobre les restes d'un castell medieval localitzat en el punt ms elevat del promontori i dominant la desembocadura del Bidasoa. La seva primitiva construcci s'atribueix a San Abarc de Navarra; l'ampliaci i fortificaci el 1190 a un altre rei navarrs, San VII. L'any 1200 apareix documentada l'existncia del castell durant la presa de Guipscoa pel rei castell Alfons VIII. Ms tard, els Reis Catlics reformaren el castell, ampliat durant el regnat de Carles V. Es tracta d'una construcci de planta quadrangular amb murs de 2 i 3 metres de gruix. L'edifici era a la vegada, castell i palau. A l'actualitat presenta un nucli central construt a l'edat mitjana, de planta quadrangular amb pati i restes de cubs a l'extrem est. Destaca una sbria faana, amb una porta d'accs composta per un arc de dimensions redudes amb una senzilla decoraci i governada per un escut imperial amb l'guila bicfala. A l'actualitat, i segons un acord prs per l'Ajuntament el 25 de maig de 1966, el castell passa a mans de l'Estat per la seva reforma com parador de turisme  sota les directrius del Ministeri d'Informaci i Turisme.
 Casa Consistorial : d'estil barroc i construda entre 1731 i 1740, es tracta d'un edifici de planta rectangular. La faana principal es compon de planta baixa, entresol i planta noble. El prtic est compost per tres arcs de mig punt. Alternant amb els accessos se situen dos grans escuts de la vila. La faana es remata amb una cornisa de pedra. A la part superior i centrada es pot veure una inscripci amb un lle a cada costat en la que es pot llegir : El Excmo. Sr. D. Gabriel Joseph de Zuloaga Thente. Genel. de los Exertos de SM. ;
 Palau Egiluz : palau blasonat del segle XVII de propietat particular. Consta de dues altures. Tamb conegut com la casa de Juana la Loca, per la llegenda que narra que el 1502 s'allotj en ell junt a Felip el bell quan es dirigien de Bruselles a Toledo per ser proclamats prnceps hereus.
 Palau Zuloaga : tamb anomenat Casa de Torre Alta, s un palau urb datat del segle XVIII. Sembla ser que el 1507 ja existia un palau on ara s'erigeix l'actual, edifici que fou incendiat desprs de l'assedi de 1638 i reconstrut completament. Actualment, allotja la biblioteca municipal i l'arxiu histric.
 Casa Mugaretenea : casa renaixentista de propietat familiar que data de mitjans del segle XVI. ;
 Casa Casadevante : d'estil barroc, construda en el segle XVIII. Actualment s un hotel.


Monuments religiosos.
 Esglsia Parroquial de Santa Maria de la Asuncin y del Manzano : situada en el cor del casc histric. Es tracta d'una esglsia d'estil gtic amb afegits renaixentistes. La seva construcci s'inici el 1474 i l'esglsia es consagr el 1549. La torre de l'esglsia que domina el paisatge d'Hondarribia fou construda a principis del segle XVIII i es obra de l'arquitecte Francisco de Ibero. En el seu interior hi ha un petit museu. Declarat com a Monument pel Govern Basc.

 Ermita de Guadalupe : apareix ja citada el 1526 amb motiu d'una donaci efectuada pel navegant Juan Sebastin Elcano. El temple actual, d'una sola nau, procedeix de la reconstrucci efectuada a finals del segle XVIII. Un dels elements ms significatius s el capitell de pedra, d'poca contempornia. A l'interior destaquen dos retaules laterals que procedeixen de l'esglsia parroquial, testimonis de l'estil renaixentista molt tard, i el retaule principal, d'poca barroca. Desprs del setge patit el 1638, la ciutat, en agrament a la Verge per la protecci rebuda durant l'assalt, decid celebrar la victria amb una process fins a l'ermita que es duu a terme el 8 de setembre.


Elements defensius.
 Castell de San Telmo : erigit en un penya-segat al costat del Cap d'Higuer per defensar l'entrada del Bidasoa dels atacs corsaris. Fou reformat en el segle XVIII i ara s propietat privada.
 Fortalesa de Guadalupe : construcci de tipus militar, s la fortalesa ms gran de les tres que s'erigiren en el camp atrinxerat d' Oiartzun. Localitzada en la vessant nord-oest de Jaizkibel, i molt propera a l' Ermita de Guadalupe. Construda entre 1899 i 1900, t planta trapezodal i s'organitza en torn a un pati central. Fou abandonada per l'exrcit a la dcada de 1970.
 Fortalesa de San Enrique : situat en el cim de Jaizkibel. Es tracta d'un antic fort reformat durant les Guerres Carlines. T planta rectangular i probablement estava rodejat d'un fossat.
 Torreons del Jaizkibel : en el cim de la muntanya s'erigiren sis torreons que foren testimoni de l'activitat bllica viscuda en aquesta zona durant el segle XIX. Noms perviuen restes de cinc i tres es localitzen en el terme municipal d'Hondarribia. Tenen planta hexagonal excepte un d'ells, el situat prop de l' Ermita de Guadalupe, que t planta quadrangular. Es conserven noms els murs perimetrals, per en origen tenien dues plantes i terrassa.


Festes i tradicions.
L'Alarde.

Principal festa d'Hondarribia, que se celebra del 7 a l'11 de setembre coincidint amb la festivitat de la Verge de Guadalupe (8 de setembre), patrona de la ciutat.

L'Alarde s una desfilada de carcter cvicomilitar en el que participen bona part dels vens de la localitat. Es commemora el final del setge de ms de tres mesos al que els francesos sotmeteren la poblaci durant la Guerra dels Trenta Anys el 1638. La vena localitat d' Irun celebra unes festes de caracterstiques similars, lAlarde de San Marcial.

A les 8 i mitja del mat es concentren les companyies que representen els diferents barris o gremis de la ciutat, sota les muralles, junt al baluard de la Reina. A les 9, mentre repiquen les campanes de la parrquia, al comps de la msica que interpreta la Banda comena la desfilada. Els hatxeros, amb morrions de xai sobre els seus caps, obren l'alarde amb la seva presncia. 

Una a una, la resta de les tropes, formades per txibilitos i tambors aix com centenars d'afuselladors els segueixen de cam a la Plaa d'Armes, on totes les tropes es tornaran a reunir.

Des de 1996 collectius de dones plantegen el seu dret a participar en les festes, ja sia com a soldats o com a cantineres, rol que han dut a terme fins a la data. Jaizkibel s la primera companyia mixta d'homes i dones que s'ha format a ms de les ja tradicionals.

Altres festes.
 Per Setmana Santa es realitza la Process de Divendres Sant pels carrers del casc antic. Rep el nom de Process del Silenci i s una de les poques que es conserven a la provncia de Guipscoa, amb uns origens que es remunten a ms de 400 anys. Cadascuna de les deu imatges que representen la passi i mort de Jesucrist s carregada per 4 costalers amb sotanes marrons. Soldats romans, els dotze apstols i dues fileres d'homes darrera cada pas, amb enormes ciris encesos, els acompanyen sumits en un silenci sepulcral. Tanca la process el canonge eclesistic precedit per la Banda Municipal interpretant la marxa fnebre de Chopin.
 El 25 d'abril, (Dia de Sant Marc), les madrines obsequien els seus fillols amb un panet de Sant Marc (pasts de pa de pessic amb ous durs).
 El 25 de juliol, onomstica de Sant Jaume se celebra la Festa de la Kutxa. La Hermandad y Cofrada de Mareantes de San Pedro s una de les institucions socials ms antigues del mn, datant la seva fundaci d'agost de 1361. Mitjanant el pagament d'un petit percentatge de la venda de les seves captures, els pescadors tenien una srie de privilegis que els permetia afrontar amb certes garanties la seva activitat. La cerimnia de transmissi de poders anual d'aquesta instituci assoleix el seu punt culminant en la desfilada que t lloc el 25 de juliol. Una jove s el centre d'atenci en una process en qu els abats de la confraria i patrons de les embarcacions sn escortats pels remers fins a la seu social d'aquesta instituci. La jove, que duu sobre el seu cap la Kutxa (smbol del patrimoni de la confraria en la qu es troben els manuscrits, cabals i bns) s'ubica en el centre de l'arc que formen els remers amb els seus grans rems. Amb la Kutxa sobre el seu cap, que mant abraada amb un xal blanc, haur de girar sobre si mateixa tantes vegades com pugui, car segons la tradici, del nombre de vegades que ho faci dependr l'xit de les captures de l'any en curs.
 El 15 d'agost es celebren les festes del barri de Jaizubia coincidint amb la festivitat de l'Assumpci.
 El 4 d'octubre es celebren les festes del barri d'Amute coincidint amb la festivitats de Sant Francesc d'Asss.

Esports.
L'equip de bsquet femen Hondarribia-Irun i el club de rem Hondarribia Arraun Elkartea sn els dos clubs esportius de major prestigi de la localitat.

LHondarribia-Irun milita a la Lliga espanyola de bsquet femen des de l'any 2003, havent-se classificat en diverses ocasions per la disputa de competicions europees.


Hondarribia posseeix un equip de rem de traineres, Hondarribia Arraun Elkartea, sent el verd el color de la seva trainera, lAma Guadalupekoa. L'any 2005 guany la Bandera de la Concha, una de les ms prestigioses banderes del rem basc. El 2006 fou el guanyador de la lliga San Miguel.

A ms, a Hondarribia existeix un equip de handbol, lITE Hondarribia, que disputa actualment la primera divisi d'handbol.

Hondarribia compta amb un camp de golf, on inici la seva carrera el gran golfista Jos Maria Olazbal, i un port esportiu, d'on sort el medallista olmpic a Atenes Iker Martnez.

Hondarribiarres clebres.
 Gabriel Jos de Zuloaga (?-1764): militar i administrador colonial. Fou governador i capit general de Veneuela.

 Cndido Saseta (1904-1937): militar fidel a la Repblica durant l'alament militar de 1936.

 Fernando Artola (1910-1983): escriptor.

 Gabriel Alonso (1923-1996): defensa que milit al Celta de Vigo i el Reial Madrid entre d'altres equips.

 Juanito Alonso (1928): porter del Reial Madrid durant els anys 1950.

 Remigio Mendiburu (1931-1990): escultor. Una escultura seva, Txoria, es pot veure al Parc de Puntal d'Hondarribia.

 Txomin Artola (1948): cantant euskaldun.

 Javier Busto (1949): compositor de msica.

 Jos Mara Olazbal (1966): jugador professional de golf. Guanyador de nombrosos trofeus, entre ells el Masters d'Augusta o la Ryder Cup.

Ane Muoz Mitxelena (1967): directora de cinema. La seu darrera pellcula s Lotura, 2007.

 Xabier Lapitz (1967): periodista i escriptor. Actualment treballa a Radio Euskadi.

 "Kote" Pikabea (1970): futbolista de la Reial Sociedad.

 Unai Emery (1971): ex-futbolista i entrenador de l' UD Almera.

 Iker Martnez (1977), or olmpic de vela en la categora 49er als Jocs Olmpics d'Atenes.

 Joseba Llorente (1979) : futbolista del Reial Valladolid, procedent de la pedrera de la Reial Sociedad.

Bibliografia.
Hondarribiko Harresiak=Las Murallas de Hondarribia, de Csar M. Fernndez Antua. Hondarribia : Ajuntament d'Hondarribia, 2003. ISBN: 84-606-3216-4.
Arquitectura y Urbanismo en Hondarribia (1890-1960), d' Ana Azpiri Albistegi. Hondarribia : Ajuntament d'Hondarribia, 2003. ISBN: 84-932722-3-X.
Hondarribia iruditan, de Martn Iturbe alt.. Hondarribia : Ajuntament d'Hondarribia, 2003. 249 p. ; ISBN:84-932722-5-6.
La construccin naval en Hondarribia, 1203-2002, de Lourdes Odriozola Oyarbide. Hondarribia : Ajuntament d'Hondarribia, 2003. ISBN: 84-932722-7-2.
Historia de Hondarribia, de Jos Lus Orella (coord.). Hondarribia : Ajuntament d'Hondarribia, 2004, 547 p. ; 30 cm. ISBN: 84-932722-9-9.
Los orgenes de Hondarribia. De su pasado romano a 1400, de Maria Jos Noain Maura. Hondarribia : Ajuntament d'Hondarribia, 2005. ISBN: 84-934524-3-2.

Enllaos externs.
Web de l'Ajuntament d'Hondarribia;
Web sobre Hondarribia (no oficial);
Web oficial de l'Alarde d'Hondarribia;
Festival de Blues d'Hondarribia;
Confraria de pescadors d'Hondarribia;
Hondarribia a Wikitravel:es;
lbum de Fotos d'Hondarribia ;
Vista aria a Google Maps;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262011" title="Banda B" nonfiltered="2511" processed="2507" dbindex="102518">
Dins del sistema fotomtric UBV, o de Johnson, la Banda B s la que posseeix una longitud d'ona intermdia de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava) i V (verda o visual); s ms curta que la del filtre V (Banda V) per ms llarga que la de l'O. 

El resultat de restar la magnitud obtinguda per la Banda B amb l'obtinguda per la Banda V proporciona el ndex de color B-V, utilitzat en astronomia per a determinar el color propi dels astres i la seva temperatura superficial. 

Referncies.
 On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).
 Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).
 Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).
 VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).
 VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).
 Fotometra con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Vctor Violat Martn (2003). Asociacin de Variabilistas de Espaa. Astronoma Digital (noviembre de 2003).

Enllaos externs.

Fotometria CCD ;

Colorimetria amb cmeres CCD ;

Fotometria CCD amb filtres de color ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262012" title="Banda V" nonfiltered="2512" processed="2508" dbindex="102519">
En fotometria la banda V s la part de l'espectre electromagntic filtrada pel filtre V Johnson, de color verd; el pic de transmissi est situat cap als 550 nanmetres (color verd). Correspon de manera molt aproximada a la mxima sensibilitat de l'ull hum; fotomtricament s molt similar a la magnitud fotovisual dels antics fotmetres fotoelctrics, en contraposici a la magnitud fotogrfica de les plaques fotogrfiques, molt ms sensibles a la llum d'ona curta (violeta i blava). 

Dins del sistema fotomtric UBV, o de Johnson, la banda V s la que posseeix major longitud d'ona de les tres originals: O (ultraviolada), B (blava, banda B) i V (verda o visual). En el sistema UBVRI, la banda V correspon a una zona intermdia de l'espectre, ms curta que els filtres R (vermell) i I (infraroig). 

s molt usual en astronomia utilitzar el denominat ndex de color B-V, que no s ms que la diferncia entre la magnitud obtinguda pel filtre B i l'obtinguda pel filtre V. Amb aquest valor pot determinar-se de manera molt aproximada la temperatura superficial de les estrelles i el tipus espectral que els correspon.

Referncies.
On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).
Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).
Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).
VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).
VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).
Fotometra con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Vctor Violat Martn (2003). Asociacin de Variabilistas de Espaa. Astronoma Digital (noviembre de 2003).

Enllaos externs.
Fotometria CCD ;
Colorimetria amb cmeres CCD ;
Fotometria CCD amb filtres de color ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262013" title="urea de Sarr" nonfiltered="2513" processed="2509" dbindex="102520">
urea de Sarr (Barcelona, 1889   Arenys d'Empord, 1974) fou una dansarina catalana.

Els inicis i la gran gira mundial (1920-1927).
Filla natural del ric farmacutic catalanocub Jos Sarr, fou educada per la seva germana gran Emlia. Autodidacta, es va presentar com a ballarina d'uns innovadors "cants plstics" a Madrid (1920) i a Pars (1921). Apassionada de les dones de la mitologia grecollatina, urea aconsegu un gran xit que captiv la intellectualitat noucentista de Catalunya  especialment Carles Rahola i Joan Estelrich  i recoll el rebuig dels signants del Manifest Groc, que l'atacaven sota l'apellatiu de "ballarina pseudoclssica". Immediatament desprs dels xits de Madrid i Pars, emprengu una gira mundial que la dugu de Londres (1923), a Buenos Aires (1924), tot tornant a mantes ciutats europees. A partir d'aleshores, emprendr una gira a dos pasos molt presents a alguns dels seus cants plstics ms exitosos: Egipte i Grcia. Tot i el gran xit aconseguit a Egipte davant la cort de Fouad I, Grcia fou la culminaci de la carrera d'urea fora d'Espanya. Fou all on forj una gran amistat amb els poetes Kosts Palams i Konstantinos Kavafis. Justament, urea reb, ensems amb Kavafis l'Ordre del Fnix de mans del cap d'Estat grec Pngalos. urea actu a tots els antics teatres de la Grcia clssica i reb excellents crtiques de la premsa grega, a part de la intellectualitat grega.

El retorn a Catalunya (1928-1932).
Un cop tornada a Catalunya reb el suport econmic i intellectual de la Fundaci Bernat Metge i de bona part del noucentisme catal. Tanmateix, l'avantguarda artstica catalana que encarnava el Manifest groc, no s'estigu de considerar-la el mal artstic de Catalunya. Malgrat les crtiques, urea fu una gira per Catalunya, alhora que rebia homenatges de la part del noucentisme catal, el principal dels quals fou a la maison dore de Barcelona el 28 de febrer de 1928. Finalment, la seva activitat com a ballarina es va cloure en un monogrfic dedicat a ella al teatre Grec de 1930. Fou la seva darrera gran actuaci.

La senyora d'Arenys d'Empord (1932-1974).
Desprs de 1932 les aparicions d'urea es feren cada cop ms escadusseres fins que desaparegueren. El seu casament amb el crtic d'art madrileny Jos Francs detur finalment la seva activitat i es dedic a una jubilaci de records a la finca d'Arenys d'Empord, ensems amb el seu marit. Desprs d'anar perdent les propietats dels Sarr (palauet de Barcelona a l'Illa de la Discrdia) i del seu marit Francs (palauet de Madrid), mor sola, oblidada i arrunada al 1974.

Bibliografia.
VILALLONGA, Maringela, "urea de Sarr, la dansarina apassionada i de vida apassionant", a Revista de Girona, 180 (1997), pp. 54-59.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262014" title="ndex de color B-V" nonfiltered="2514" processed="2510" dbindex="102521">
L'ndex de color B-V, s'usa en fotometria, s el resultat de restar a la magnitud obtinguda en Banda B (amb filtre blau) de l'obtinguda en Banda V (amb filtre verd). 

El resultat indica el color propi dels astres: ser 0 si l'astre s blanc, negatiu si s blavs o positiu si s groc, ataronjat o vermells. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262015" title="Sistema fotomtric" nonfiltered="2515" processed="2511" dbindex="102522">
Un sistema fotomtric s un conjunt d'estrelles i filtres fotogrfics emprats en astronomia com a estndards per a determinar la lluentor dels diferents astres. 

Els dos sistemes fotomtrics ms coneguts sn el UBVRI, desenvolupat per Johnson i Morgan en 1953 i el Coussin, de l'any 1973: ambds sn de banda estreta. Les sigles UBVRI corresponen al color dels diferents filtres i a la llum estellar que filtren: Ultraviolet (ultraviolada), Blue (blava, Banda B), Visual (verda, Banda V), Red (vermell, Banda R), Infrared (infrarroig).

L'xit del sistema s que els diferents filtres estan centrats en unes molt determinades longituds d'ona: d'aquesta manera l'O presenta el seu mxim en els 350 nm, el B en 430 nm, el V en els 550 nm, el R en 700 nm i l'I en 900 nm. Les modernes tcniques en la fabricaci de fotmetres fotoelctrics, i ms recentment el xip CCD (fotometria CCD), ha perms ampliat amb ms filtres (JKLMN) que se situen ms cap a l'infraroig. 

Ats que els filtres han d'sser d'un tipus especial, amb la idea de filtrar les diferents longituds d'ona d'una manera idntica, es poden elaborar en qualsevol observatori utilitzant els diferents filtres comercials existents en el mercat; es presenta a continuaci la manera d'aconseguir-los: per exemple el filtre B es pot obtenir utilitzant els filtres GG385 i al BG12 de tal manera que el seu espessor final sigui igual a 3 mm. 

Enllaos externs.
Fotometria CCD ;
Fotometria CCD amb filtres de color ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262020" title="Bernard Heuvelmans" nonfiltered="2516" processed="2512" dbindex="102523">

Bernard Heuvelmans va nixer a Le Havre el 10 d octubre de 1916, la seva mare era holandesa i el pare era belga i es trobava exiliat. Trobaren que tenia amor per a la histria natural aviat, adorant a tota classe d animals, especialment micos. A l escola va xocar amb el professor jesuta que estava interessat en l evoluci del jazz. El seu inters pels animals desconeguts va ser el seu primer hobby de jove, com les seves lectures de cincia ficci, com per exemple Jules Verne Vint milles de viatge submar i Sir Arthur Conan Doyle El Mn perdut. Ell mai va oblidar aquestes passions inicials.

Heuvelmans, obtingu la seva educaci superior a la universitat Lliure de Brusselles. Mentre que a la universitat, guany el primer premi de petites bandes en un congrs internacional del jazz aficionat.

Amb 23 anys, abans de la II Guerra Mundial, obtingu el doctorat en cincies zoolgiques. La seva tesi va sser dedicada a la classificaci de les dents fins ara inclassificables de l orictrope, mamfer excavador Afric.

Heuvelmans pass aleshores els dos prxims anys escrivint sobre la histria de la cincia, treballs cientfics nombrosos que publicava normalment en el butllet del reial Museu d histria natural de Blgica. Els seus interessos continuaren estenent-se  ms enll del domini zoolgic. Capturat pels alemanys desprs del que el cridessin per al servei militar de Blgica, escap quatre cops abans de retirar-se a la vida del jazz professional, com a cantant, i com a escriptor cientfic. Es va veure com a humanista en el sentit ms ampli, i public dos treballs desprs de la guerra: L homme parmi les toiles (1944) que inspir a Herg en la creaci de Tintn i L'Homme au creux de l'atome (1943). Els alemanys, durant la guerra, l arrestaren degut a que els ofengu amb els seus escrits, i desprs l arrestaren els belgues ja que escrivia massa sobre ells.

Residint a Paris, a Le Vsinent des de 1947, Heuvelmans esdevingu un comediant, un msic de jazz (De la bamboula au be-bop, 1949) i escriptor (Le secret des parques en tres volums, La continuation de la vie, La suppression de la mort, i  Le rajeunissement, 1951-1952) 

Quan Heuvelmans lleg el 3 de gener de 1948 Saturday Evening Posts: podrien haver estat els dinosaures, en el qual el bileg Ivan T. Sanderson discut la evidncia dels dinosaures; Heuvelmans decid perseguir les seves passions ocultes i localitzar l inters en els animals ocults d una manera sistemtica. Aix que comen a traduir nombrosos treballs cientfics, entre els que es trobava El mn secret dels animals del Dr. Maurice Burton, que va ser publicat en 7 volums sota el ttol d Enciclopdia del regne animal.

Heuvelmans comen a recollectar material sobre animals que han restat sense descobrir-se. Amb cinc anys, va acumular tant material que escrigu un llibre gran, que result sser Tras la pista de los animales desconocidos, 1955. Quasi cinc dcades ms tard, el llibre tenia ms d un mili de cpies venudes en diverses traduccions i edicions.

Comen  la seva carrera com a crtic, ja que la seva investigaci es basava en un rigors mtode i amb fons slid en zoologia, del quals resultats sn respectats per tota la comunitat cientfica. Aviat Heuvelmans reb massives correspondncies  i va poder continuar investigant.
 
Quan escrigu a Cryptozoology al 1984, digu: Vaig intentar escriure sobre les regles de la documentaci cientfica. Degut a la seva naturalesa poc ortodoxa dels seus interessos, no obstant, no tenia cap patrocinador institucional i hagu de recolzar-se amb la seva escriptura. Aquest s el perqu, escrigu, he tingut sempre de fer els meus llibres fascinants per a les audincies possibles ms grans

Heuvelmans i el seu llibre influenciaren al investigador Tom Slick Sanderson, igual que aquest influenci Heuvelmans alternament.

En Tras la pista de los animales desconocidos, tract sols els animals terrestres, en canvi en el segon Le Grand Serpent-de-Mer (1968), va abordar els temes de la Gran Serp Marina i els calamars Supergegants, reconeguts per amb cert mode enigmtic.

Al 1968, Heuvelmans examin el que representava un cadver congelat d un hominoide pelut, i a conseqncia escrigu L homme de Neanderthal est toujours vivant (juntament amb Boris Porshney, 1974). Altres llibres, cap traduts en angls, inclouen Les Derniers Grands Dragons d Afrique (1978) i Les Btes Ignores d Afrique  (1980).
El Centre de Criptozoologia de Heuvelmans, va sser establert al 1975, a Le Bugue, per als anys 90 traslladat a Le Vsinet, ms proper de Paris. Consistia en la seva enorme biblioteca privada i els seus massius arxius, els seus expedients originals atresorats. Heuvelmans va sser escollit president quan la Societat Internacional de Criptozoologia va sser fundada a Washington D. C. al 1982. Va dur aquesta posici fins a  la seva mort . 
Els honors merescuts durant dcades augmentaren cada cop ms, com quan per exemple al 1990 el nombraren membre honorari de la associaci de Criptozoologia de Rssia. Al 1984, una entrevista de Heuvelmans express el seu desig d escriure una enciclopdia de criptozoologia de 20 volums, per degut a la mort del traductor i d altres problemes de l editor, cap volum va aparixer abans de la mort de Heuvelmans.

Sense que li pesessin els anys, Heuvelmans viatj a la vora del Llac Ness, a les selves de Malisia, a frica i a Indonsia, per a reunir tots els testimonis a partir d entrevistes i examinant les evidncies dels crptids. Va produir alguns articles, i infreqentment entrevistes a les notcies. 

La salut de Heuvelmans comen a caure cap a mitjans dels anys 90; encara ell continuava  treballant per a acabar la seva magnfica enciclopdia. Al 1999 va donar els seus arxius extensos en criptozoologia al Muse Cantonal de Zoologie de Lausanne, a Sussa, seguint una promesa que va fer 1987.
En la seva etapa de decadncia, la seva ment s ompl de preocupacions referent a que ning acreditaria el seu treball. No s havia de preocupar. Heuvelmans ho digu simplement perqu desitjava sser recordat com el pare de la criptozoologia.  (Loren Coleman).
Bernard Heuvelmans va morir el 24 d agost de 2001 a l edat de 84 anys.


 Obres de Heuvelmans .

1944 : L'Homme parmi les toiles.
1945 : L'Homme au creux de l'atome. ;
1951 : De la bamboula au be-bop.  ;
1951 : Le Secret des parques, la prolongation de la vie. ;
1951 : Le Secret des parques, la suppression de la mort. ;
1952 : Le Secret des parques, le rajeunissement. ;
1955 : Sur la piste des btes ignores. ;
1958 : Dans le sillage des monstres marins. ;
1965 : Le Grand Serpent de mer. ;
1968 : Histoires et lgendes de la mer misterieuse;
1974 : L'Homme de Nanderthal est toujours vivant (avec Boris Porchnev). ;
1978 : Les Derniers Grands Dragons d'Afrique. ;
1980 : Les Btes humaines d'Afrique. ;
2007 : Les Flins encore inconnus d'Afrique.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262021" title="Segona Lnia" nonfiltered="2517" processed="2513" dbindex="102524">



Al rugbi a XV, el segon ratlla o segona lnia (4 i 5) (en angls : lock) s un dels quinze llocs habituals. Es troben dues segones lnies en un equip. Sn tradicionalment els ms grans de l'equip (als voltants de 2 metres en els equips professionals) i la seva talla s crucial sobre les tecles b que el timing amb el llanador s tamb extremadament important. D'ara endavant, tamb es pot utilitzar la seva gran talla per aixecar els seus companys d'equip en tecla o rebre els cops de trameses.

Els 5 de devent (jugadors de primera i de segona lnia) representen la potncia de combat de l'equip, per la seva capacitat a la recuperaci de les pilotes i pel seu valor defensiu. Sobre les fases de joc obertes, sn molt sovint empleades per crear brches o requisar la intervenci de diversos defensors. Tamb sn portats a assegurar la continutat de les accions "netejant" les fases de joc, s a dir impedint als adversaris intervenir per recuperar la pilota desprs d'un placatge per exemple. El seu paper a les barreges tancades s tamb extremadament important per posar la pressi sobre l'equip advers. s doncs un lloc relativament fosc on els jugadors sn abans de tot concernits per tasques ingrates per absolutament indispensables a l'equip. No obstant aix alguns surten del lot per la seva capacitat per anticipar les accions i per tant a ser sovint ben collocats per intervenir sobre fases ofensives.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262022" title="Chinchaysuyu" nonfiltered="2518" processed="2514" dbindex="102525">


Chinchaysuyu (qutxua Chinchay Suyu pas chincha) va ser un suyu de l'Imperi Inca. Comprenia la regi nord de l'imperi, des de Pasto fins a les actual provncia peruana de Caravel (Arequipa). El nom el deu a la Cultura Chincha, que va constituir un regne comerciant en el que actualment s la regi d'Ica. 

 Vegeu tamb.
Civilitzaci inca;
Qutxua;
Histria del Per;
Per;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262025" title="Collasuyu" nonfiltered="2519" processed="2515" dbindex="102526">


Collasuyu ( qutxua Qulla Suyu, pas colla) o Kollasuyu, fou el suyu ms austral de l'Imperi Inca, el ms gran dels seus territoris. S'estenia al sud del Cusco, Per, fins a les riberes del riu Maule, al sud de l'actual Santiago de Xile, i des de les costes del Pacfic fins a les planades de Santiago del Estero, a l'actual Argentina. 

El centre neurlgic del Collasuyu estava situat a l'altipl peru-bolivi, entorn del Llac Titicaca, una de les regions ms densament poblades dels Andes des de temps de l'estat Tiahuanaco. El nom Collasuyo prov dels habitants aimara-parlants d'una srie de regnes independents de l'altipl del Titicaca amb forts llaos culturals, que eren coneguts pels inques sota el nom genric de collas degut al fet que el Regne Colla, al voltant del marge nord del Titicaca, era per als inca el ms significatiu d'aquests regnes en l'poca de l'inici de la gran expansi territorial de l'Imperi Inca. 

En l'actualitat, el nom ha estat usat per determinats moviments nacionalistes indgenes bolivians per a referir-se a la Repblica de Bolvia o a la seva regi andina de majoria indgena. 
Vegeu tamb. 
Collas ;
Civilitzaci inca ;
Qutxua ;
Histria de Bolvia ;
Bolvia ;
Histria del Per ;
Per ;
Histria de Xile ;
Xile ;
Pucar de La Compaa ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262026" title="Antisuyu" nonfiltered="2520" processed="2516" dbindex="102527">


Antisuyu o Andesuyu (qutxua Anti Suyu pas anti) fou un suyu de l'Imperi Inca) situat al nord del Cusco. Era part de la regi de la selva i tenia una petita extensi. Noms la regi selvtica no va poder ser dominada pels inques; a les poques incursions en les terres de cella de muntanya van deixar petjades com la construcci de Machu Picchu. Les terres altes de la cella de selva, van servir per a la sembra de la coca, la fulla sagrada. 

 Vegeu tamb .
Civilitzaci inca ;
Qutxua ;
Histria de Bolvia;
Bolvia ;
Histria del Per ;
Per;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262027" title="Contisuyu" nonfiltered="2521" processed="2517" dbindex="102528">


Contisuyu o Condesuyu (qutxua Kunti Suyu, regi de ponent) era un suyu de l'Imperi Inca al sud-oest del Cusco que arribava fins a la costa, comprenent part d'Ica i l'actual departament d'Arequipa. 

Vegeu tamb. 
Civilitzaci inca ;
Qutxua ;
Histria del Per ;
Per ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262028" title="Papir Oxirrinc 654 (1904)" nonfiltered="2522" processed="2518" dbindex="102529">
Papir Oxirrinc 654 (1904) es un fragment de papir en escriptura uncial, descobert pels investigadors anglesos, B.P. Grenfell i Arthur Hunt, en el any 1903 en la localitat de Behnesa(Oxirrinc). 

Contingut.
Comprn quaranta dues lnies mol mutilades, distribudes en cinc, lgies o dites de Jess datades en el segle II . Quasi tots els crtics estan d'acord que pertany a l'Evangeli dels Hebreus.

Reconstrucci del text.
"Aquests sn els discursos que va fer, Jess, Senyor vivent a  i a Toms. I els digu: Tot el que escolti aquestes paraules, no patir la mort.";
Jess diu:El que busca...no pari fins que trobi; i quan hagi trobat, es quedar consternat; i consternat, regnar; i regnant, descansar.
Judes diu: Quins sn, dons, els que ens arrossega'n a dalt del cel, si es que el regna est en el cel? Jess diu: Les aus del cel, les feres i tot el que pot haver sota la terra, o sobre d'ella i els peixos del mar, sn els que us arrossega'n fins Du. I el regne dels cels dins vosaltres s. Qui dons conegui a Du, el trobar, perqu coneixen-lo a Ell, us coneixereu a vosaltres mateixos i entendreu que sou fills del Pare, el Perfecte, i a la vegada us adonareu que sou ciutadans del cel. Vosaltres sou la ciutat de Du.
Jess diu: l'Home que dubte a on ha de posar-se, no tindr repar en preguntar a algun dels seus companys sobre el seu lloc. Si no, tindr que caure en la compta que molts primers seran darrers i els darrers seran primers i que (aquests) sn els que viuran.
Jess diu: Tot el que no est davant de la teva vista i el que t'est ocult, et ser revelat; dons no hi ha cosa amagada que no arribi a ser manifestada i sepultada que no es desenterri.
Li pregunten els seus deixebles i (li) diuen: Com farem dejuni i com orarem i com farem almoina i qu observarem de coses semblants? Jess diu:Mireu no sigui que perdeu la recompensa. No feu si no les obres de la veritat. Dons si feu aquestes, coneixereu el misteri amagat. Us dic Benaventurat s el que....

Bibliografia.
Aurelio de Santos Otero "Los Evangelios Apcrifos". ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262029" title="Cuina austraca" nonfiltered="2523" processed="2519" dbindex="102530">
La cuina austraca sovint ha estat denominada incorrectamente com a cuina vienesa. En d'altres ocacions s'ha redut al xucrut i a les salsitxes quan realment ofereix una gran varietat de plats, enllaant tradici i modernitat.

La cuina austraca ofereix una sntesi de totes les cuines de l'Europa central i t influncies de les cuines hungaresa, txeca, italiana, croata, suissa, srbia, eslovaca, turca, jueva i de la cuina de Baviera.

Podem trobar plats tradicionals en cadascn dels nou estats d'ustria.

 Sopes .







 





 Fritattensuppe;
 Grienockerlsuppe;
 Leberkndelsuppe;
 Tiroler Speckkndelsuppe;
 Steirische/Krntner Klachlsuppe;
 Gulaschsuppe;
 Erdpfelsuppe (sopa de patates);
 Schwammerlsuppe (sopa de bolets);

 Plats .
 Schnitzel (escalopa) .
 Wiener Schnitzel;
 Pariser Schnitzel;
 Naturschnitzel;
 Champignonschnitzel;

 Rind (bou) & Rostbraten .
 Wiener Tafelspitz;
 Rindslungenbraten;
 Zwiebelrostbraten;
 Vanillerostbraten;
 Girardirostbraten;
 Esterhzy-Rostbraten;

 Geflgel (carn d'au) .
 Brathenderl / Backhenderl;
 Gans amb Kndel;
 Ente amb Kndel i Rotkraut;

 Fisch (peix) .
 Karpfen;
 Forelle;

 Wild (carn de caa) .
 Hirsch: Hirschragout, Hirschgulasch,...
 Reh;
 Hase;
 Fasan;
 Wildschwein (senglar);
 Wildente;

 Kndel (salat).
 Semmelkndel;
 Erdapfelkndel;
 Serviettenkndel;
 Fleischkndel;
 Speckkndel;
 Kaspresskndel;
 Grammelkndel;

 Altres .
 Goulash auf Wiener Art;
 Schweinsbraten amb Semmelkndel o Erdpfelkndel;
 Eiernockerln;
 Kartoffelsalat o Erdpfelsalat;
 Krntner Kasnudeln;
 Fleckerl: Krautfleckerl, Schinkenfleckerl;
 Rouladen: Rindsrouladen, Krautrouladen;
 Bauernschmaus;
 Stelze;
 Specklinsen amb Kndel;
 Reisfleisch;
 Krautfleisch;
 Faschierte Laibchen / Fleischlaibchen;
 Grenadiermarsch;
 Beuschel;

 Postres .

 Torten (pastissos) .
 Sachertorte (pasts de xocolata);
 Linzer Torte (pasts de Linz);
 Esterhzy Torte;
 Malakoff Torte;
 Gugelhupf;

 Kndel (dol) .
 Marillenkndel (d'albercocs);
 Zwetschkenkndel ;
 Topfenkndel (de formatge blanc);
 Germkndel;

 Strudel .
 Wiener Apfelstrudel;
 Topfenstrudel;
 Mohnstrudel;
 Millirahmstrudel o Milchrahmstrudel;

 Praline .
 Mozartkugeln (boles de Mozart);

 Autres .
 Kaiserschmarrn mit Zwetschkenrster;
 Salzburger Nockerln ;
 Palatschinken: Marillenmarmeladepalatschinken, Erdbeermarmeladepalatschinken, Topfenpalatschinken,...
 Powidltascherln;
 Krntner Reindling;
 Wiener Wschermdln;
 Szomlauer Nockerln;
 Krapfen: Faschingskrapfen, Schlutzkrapfen, Brandteigkrapfen, Punschkrapfen,...
 Buchtel(n);
 Mohnnudeln;
 Apfelspalten;
 Dalken;
 Kipferl: Nukipferl, Butterkipferl, Vanillekipferl,...
 Golatsche: Topfengolatsche, Marillengolatsche, Powidlgolatsche,...

 Altres .
 Leberkssemmel;
 Burenwurst;
 Frankfurter Wrstl;
 Ksekrainer;
 Debreziner;

 Plats regionals .

 Alta ustria .
 Baixa ustria .
 Burgenland .
 Carntia .
 Estria .
 Salzburg .
 Tirol .
 Viena .
 Vorarlberg .

 Productes .

 Formatge .
Els segents formatges estan protegits per una denominaci d'origen (DO):
Gailtaler Almkse ;
Tiroler Almkse / Tiroler Alpkse ;
Tiroler Bergkse ;
Tiroler Graukse ;
Vorarlberger Alpkse ;
Vorarlberger Bergkse;

 Xocolata .

 Caf .

 Vi .

 Cervesa .

 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262030" title="Suyu" nonfiltered="2524" processed="2520" dbindex="102531">

Suyu  (qutxua suyu, territori, pas) era el nom que rebien els grans districtes en els que estaven agrupades les diverses provncies (wamani) sota l'Imperi Inca. Al conjunt dels quatre seus integrants es coneixia com a Tahuantinsuyu.

Govern. 
El govern del suyu estava a crrec de l'emperador inca a travs d'un governador delegat anomenat suyu, que participava en el Consell Imperial.

Vegeu tamb. 
Tahuantinsuyu ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262033" title="Orde de Sant Miquel i Sant Jordi" nonfiltered="2525" processed="2521" dbindex="102532">

El Molt Distinguit Orde de Sant Miquel i Sant Jordi (angls: Most Distinguished Order of Saint Michael and Saint George) s un orde de cavalleria britnic fundat el 28 d'abril de 1818 per Jordi, Prncep de Galles (desprs Jordi IV), mentre que exercia com a Prncep Regent pel seu pare, Jordi III. Rep el seu nom en honor als dos sants militars, Sant Miquel i Sant Jordi.

Des del principi t 3 rangs, en orde descendent d'autoritat: 
 Knight or Dame Grand Cross (Cavaller / Dama Gran Creu) (GCMG);
 Knight or Dame Commander (Cavaller / Dama Comandant) (KCMG) - (DCMG);
 Companion (Company) (CMG) ;

s atorgada a aquells que hagin rendit importants serveis als interessos britnics en relaci a la Commonwhealth o a nacions estrangeres (particularment al Servei Diplomtic). De fet, regularment els ambaixadors britnics a l'estranger sn nomenats CMG; i una prctica tamb comuna s que quan la Reina visita un pas, l'Ambaixador britnic a aquell pas automticament s promogut a Cavaller Comandant.

El lema de l'orde s "AUSPICIUM MELIORIS VI" (Smbol d'una edat millor). Els seus patrons, com el nom indica, sn Sant Miquel Arcngel i Sant Jordi. Un dels seus principals smbols s Sant Miquel vencent a Llucifer.



L'Orde s la sisena ms alta del sistema honorfic del Regne Unit, desprs dels ordes de la Lligacama (pinacle del sistema honorfic britnic), del Card, de Sant Patrici, del Bany i la de l'Estrella de l'ndia (tot i que no es fan nomenament de l'Orde de Sant Patrici des del 1936 i de l'Orde de l'Estrella de l'ndia des de l'independncia de la ndia al 1946)

La srie de televisi "S, Ministre" ( Yes, Minister ) i la seva seqela "S, Primer Ministre" ( Yes, Prime Minister )  van mostrar un joc mnemotcnic per recordar l'ordre: CMG "Call me God" (Cridi'm Du) , KCMG "Kindly Call me God" (Amablement Cridi'm Du) i GCMG "God Calls me God (Du em Crida Du). Tot i que es va popullaritzar molt amb la srie, el cert s que ja es deia abans entre els membres del servei diplomtic. Tamb dins de la cultura popular, l'agent secret James Bond-007 va ser condecorat amb la CMG desprs de la seva missi a l'aventura Des de Rssia amb amor, segons la novella publicada en 1953. 

 Histria .
Va ser fundada originalment per a commemorar el protectorat britnic sobre las illes Jniques, que passaren a control britnic al 1814. No obstant aix, dites illes van passar a sobirania grega al 1864, i al 1868 es revisaren las bases de l'orde: s'atorgaria a aquells que realitzessin oficis alts i confidencials sobre las possessions colonials de Sa Majestat, i en recompensa als serveis rendits a la Corona en relaci als afers exteriors de l'Imperi. D'acord a aquestes bases, els Governadors Generals dels Regnes de la Commonwealth normalment rebien aquesta distinci, a no ser que el regne en qesti tingus el seu propi sistema honorfic. Aquesta prctica finalitz al 1989 a Austrlia i en el 2001 a Nova Zelanda.

 Composici .


Est composada per 125 Cavallers Gran Creu, 375 Cavallers Comandant i 1750 Companys (originalment eren 15, 20 i 25, respectivament). El sobir britnic s el sobir de l'orde i nomena als membres, d'acord amb el Govern. Els membres de la Famlia Reial membres d'orde no compten per establir els lmits, i els estrangers sn nomenats com a "membres honoraris". 

L'Orde t 6 oficials: el Deg, el Canceller, el Secretari, el Registrador, el Rei d'Armes i l'Uixer. El Rei d'Armes no s un membre del Collegi d'Armes, com ho sn altres oficials herldics. L'Uixer de l'Orde s el Cavaller Uixer del Segell Blau (a diferncia del seu equivalent a la Lligacama, el Cavaller Uixer del Segell Negre, no t cap funci a la Cambra dels Lords) 

 La Capella .
La llar originria de l'orde era el Palau de Sant Miquel i Sant Jordi a Corf, la residncia de l'Alt Comissionat de les Illes Jniques i seu del Senat Jnic. Des del 1906, la capella de l'Orde es troba a la Catedral de Sant Pau de Londres (on tamb est la capella de l'Orde de l'Imperi Britnic).

El Sobir i els Cavallers i Dames Gran Creu tenen seients al cor de la capella, sobre els quals es mostren els seus escuts herldics. Al pinacle del seient hi ha el seu elm. Com que les dones (llevat de la Reina) no poden lluir elm, llueixen la corona corresponent al seu rang. Al damunt de l'elm penja el pend amb l'escut d'armes del titular. A la mort dels cavallers es retira l'elm i el pend, per els escuts herldics es mantenen sobre el seien (a l'igual que succeeix a la capella de la Catedral d'Edimburg amb l'Orde del Card. 

 Precedncia i Privilegis .
Els membres de grau Gran Creu i Comandant fan servir el prefix  Sir  o  Dame , i desprs del seu nom fan servir la citaci corresponent. Poden, tanmateix, envoltar el seu escut d'armes amb l'anell de l'orde. Els membres de grau Gran Creu poden lluir el collar al seu escut, mentre que els de grau Comandant o Company noms poden lluir l'anell. La insgnia llueix suspesa del collar o de l'anell. 

 Vestimentes i Insgnies .


Grans Ocasions. 
(Reuni Anual de l Orde o Coronacions) 
 La Capa: De color blau. Noms es porta pels Cavallers/Dames Gran Creu. A l'esquerra porta bordada l'Estrella.
 El Collar: Noms es porta pels Cavallers/Dames Gran Creu. Consisteix en Lleons Coronats, Creus de Malta i els monogrames  SG  i  SM  alternativament. Al centre hi ha dos lleons alats, cadascun portant un llibre i un feix de 7 fletxes. Sobre ambds lleons, una corona imperial. Entre ambds lleons, i subjecta a una altre corona imperial, penja la insgnia de l'orde.

D altres ocasions .
 L'Estrella: Usada pels Cavallers/Dames Gran Creu i els Cavallers/Dames Comandant. Es porta sobre el costat esquerra. La del rang Gran Creu porta un asterisc malts de 7 puntes, amb un raig d'or cada parell de braos. L'estrella de rang Comandant s una estrella ms petita de 8 puntes en plata, formada per 2 creus de Malta. En ambds casos, llueix una creu de Sant Jordi roja. Al centre de l'estrella hi ha un anell amb el lema de l'orde  AUSPICIUM MELIORIS AEVI  (Smbol d'una edat millor), i al centre un esmalt amb Sant Miquel lluitant amb Satans. ;
 La Insgnia: Usada per tots els membres de l'orde. Se suspn d'un gal blau-roig-blau. Els membres de grau Gran Creu la porten en forma de banda sobre l'espatlla dreta; els de grau Comandant la porten penjant del coll, i els membres de grau Company la porten al costat esquerra del pit. La insgnia s un asterisc malts de 7 braos en esmalt blanc. A l'anvers apareix la imatge de Sant Miquel lluitant amb Satans, i al revers apareix Sant Jordi matant un drag, ambds amb el anell blau al voltant amb el lema de l'orde.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262034" title="Enrique Ruano Casanova" nonfiltered="2526" processed="2522" dbindex="102533">
Enrique Ruano Casanova (1948 - Madrid, 20 de gener de 1969) va ser un estudiant de Dret i militant antifranquista mort en circumstncies no esclarides. Ruano era militant del Frente de Liberacin Popular (FLP) i va ser detingut per la policia el 17 de gener de 1969, acusat de repartir propaganda del sindicat Comissions Obreres. Segons la versi oficial, Ruano va ser traslladat el dia 20 a un edifici del carrer General Mola (actualment Prncipe de Vergara) de Madrid, per tal de realitzar un registre. Segons aquesta versi, Ruano s'hauria llanat al buit per una finestra que donava a un celobert, aprofitant el moment en qu li haurien llevat les manilles. Immediatament, la notcia va crrer en els ambients de la lluita antifranquista, on se sospita que en realitat els policies l'haurien assassinat en llanar-lo per la finestra. Aquest fets van atiar l'agitaci estudiantil i obrera que va ser intensa en aquests anys 1968-1969 i van servir a les autoritats com a excusa per declarar l'estat d'excepci per primera vegada des del final de la guerra civil espanyola. La investigaci oficial sobre els fets va ser arxivada. La policia va falsificar un suposat diari personal de Ruano en qu es palesarien unes presumptes tendncies sucides. 

El 1990 la famlia de Ruano va aconseguir que es reobrs el cas, comptant amb testimoniatges de vens que contradien la versi oficial. Els seus advocats van demostrar la falsedat del diari i que el cos tenia un forat a la clavcula que coincidia amb el que provoca una bala. Tanmateix, l'Audincia Provincial va arxivar el cas pel maig de 1992, en considerar que la responsabilitat penal havia prescrit. El gener de 1994 el Tribunal Suprem va acceptar tornar a obrir el cas. Els tres agents implicats van ser absolts per falta de proves, tot i que els jutges van declarar que existien dubtes raonables sobre la versi oficial.

 Font .

 1969, Espaa en estado de excepcin, de la collecci El franquismo, ao a ao, Madrid, Grupo Unidad Editorial, 1996.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262035" title="Collegi Pius XII" nonfiltered="2527" processed="2523" dbindex="102534">

Collegi Pius XII s una escola privada concertada situada al carrer Arquitecte Bennssar, nm. 33 de Palma de Mallorca, que ofereix ensenyament primari, secundari obligatori amb ensenyament en catal. Ha editat la revista El Lle de Pius XII. En ella hi ha estudiat personatges com Miquel Lpez Cresp. El 1993 guany un dels Premis 31 de desembre.

Enllaos externs.
 Web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262036" title="Fotometria" nonfiltered="2528" processed="2524" dbindex="102535">

La fotometria s una tcnica utilitzada en astronomia per a mesurar el flux o la intensitat de la radiaci electromagntica de diferents astres: estrelles, planetes, satllits, asteroides, cometes, etc. L'escala de lluentors (intensitat lluminosa) de les estrelles va ser establerta per l'astrnom grec Hiparc de Nicea, qui va dividir aquestes lluentors en cinc graus o magnituds; ms tard, amb la invenci del telescopi per Galileu en 1609, es va ampliar l'escala per a incloure aquests astres telescpics, invisibles a l'ull hum per la seva extrema debilitat. 

Els astres ms brillants (com el Sol) tenen magnitud negativa mentre que els ms febles la tenen positiva, sent aquesta tant major com ms febles sn: el Sol t magnitud -26,8, Srius -1,5, l'Estrella Polar 2,12, Ur 5,8, Nept 7,2 i Plut 13,6. Les estrelles ms febles que un telescopi professional pot capturar s superior a la 25. 

En el segle XIX Norman Pogson va determinar correctament l'escala de magnituds, de tal manera que el salt d'una magnitud a altra (per exemple de la 1a a la 2a, o de la 2a a la 3a) correspon a un canvi igual a 2,512 vegades, sent aquest valor l'arrel cinquena de 100. 

Existeixen diferents mtodes: fotometria visual, fotogrfica, amb fotmetre fotoelctric (fotometria fotoelctrica) i ms recent amb cmeres CCD (fotometria CCD); tots ells treballen en diferents bandes (Banda V, Banda B, etc.) segons el filtre utilitzat a l'efectuar els mesuraments. 

Per a efectuar aquests mesuraments s'han definit uns sistemes fotomtrics, els ms coneguts dels quals sn el UBV de W. W. Morgan i Harold Johnson i el UBVRI de A. Cousins i J. Menzies. 

Si la precisi amb la qual es mesuraven  les magnituds a mitjans segle XX era d'una centsima, amb l's de la fotometria CCD s'ha ampliat aquesta precisi a millsimes de magnitud (en 2006 a deumillsimes de magnitud, en un estudi fotomtric del cmul obert M67). 

Aplicacions.
Els mesuraments fotomtrics es poden combinar amb la llei de la inversa del quadrat per a determinar la lluminositat d'un objecte si es coneix la seva distncia, o la distncia si es coneix la seva lluminositat. Tamb es poden determinar altres propietats fsiques com la temperatura o la composici qumica a travs d'espectrofotometria de banda ample o estreta. Normalment els mesuraments fotomtrics de diferents objectes obtinguts a travs de dos filtres es dibuixen en una diagrama de color-magnitud, que s la versi del diagrama de Hertzprung-Russell per a les estrelles. La fotometria tamb s'utilitza per a l'estudi de les variacions de llum de les estrelles variables, planetes menors, galxia activa i supernoves o per a detectar planetes extrasolars en trnsit. Els mesuraments d'aquestes variacions es poden utilitzar, per exemple, per a determinar el perode orbital i els radis dels membres d'un sistema d'estrelles binries eclipsants, el perode de rotaci d'un planeta menor o una estrella, o la producci total d'energia d'una supernova.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262038" title="Museu Balear de Cincies Naturals" nonfiltered="2529" processed="2525" dbindex="102536">

Museu Balear de Cincies Naturals s una instituci municipal de la ciutat de Sller (Mallorca) creada el 1992 i gestionada conjuntament amb una associaci sense nim de lucre que porta el mateix nom, creada el 1981 amb la finalitat de fundar un jard botnic. Ocupa un petit palauet a la finca del Camp d'en Prohom. El 1994 va rebre un dels Premis 31 de desembre que atorga l'Obra Cultural Balear.

 Objectius .
El Museu t com a objectius principals:
 La preservaci, conservaci, estudi i difusi de les colleccions de titularitat municipal i dels dipsits permanents generats per l activitat cientfica que s'hi desenvolupa o per les donacions dels collaboradors i d altres persones o entitats.
 La investigaci sobre la Histria Natural, principalment referida a l mbit de les Illes Balears.
 L educaci i la divulgaci dels valors naturals de les Illes Balears i, en general, del medi ambient i dels recursos naturals, sensibilitzant la poblaci resident i els visitants sobre la necessitat de la seva preservaci.

 Govern .
Est dirigit per una junta de govern dirigida pel batlle de Sller, el vicepresident s representant de l Associaci Museu Balear de Cincies Naturals, i el vocal s el regidor de Promoci Econmica.

 Enllaos externs .
 Web de Museu;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262040" title="Jard Botnic Makino" nonfiltered="2530" processed="2526" dbindex="102537">


El Jard Botnic Makin  (          en japons), conegut tamb pel nom de Jard Botnic Makin  de la Prefectura de K chi, s un jard botnic situat a Godaisan 4200-6, K chi, Prefectura de K chi, Jap. s obert al pblic cada dia de la setmana tret dels dilluns; es cobra entrada.

El jard fou fundat a l'any 1958 amb un museu dedicat a Tomitaro Makin  (1862-1957), el "Pare de la Botnica Japonesa", i amb un laboratori de recerca. En l'actualitat, la seva collecci inclou unes mil cinc-centes spcies diferents de plantes japoneses, com Rhododendron, Acer, crisantems, plantes de terrenys serpentis i calcaris, flora de la regi de Sohayaki i plantes salvatges de la regi de la Prefectura.

 Enllaos .
 Jard Botnic Makin  ;
 Descripci del parc ;
 Pgina de la BGCI ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262042" title="David Ginard Fron" nonfiltered="2531" processed="2527" dbindex="102538">
David Ginard Fron s un historiador mallorqu, professor d'histria en la Universitat de les Illes Balears des del 1997, especialitzat en histria social i econmica dels anys 30-70 del segle XX: moviment obrer, nivells de vida, condicions de treball, etc. El 1995 va obtenir un dels Premis 31 de desembre.

 Enllaos externs .
 Franquismo y modernizacin socioeconmica : el caso de Mallorca (1939-1960);
 La resistncia antifranquista a Mallorca (1939-1948) (1991);
 L'esquerra mallorquins i el franquisme (1994);
 Quiones y el movimiento comunista en Espaa (1931-1942) (2000);
 Matilde Landa. De la Institucin Libre de Enseanza a las prisiones franquistas (2005);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262046" title="Briggite Yage" nonfiltered="2532" processed="2528" dbindex="102539">
Briggite Yage (Palma, 15 de mar de 1981) s una lluitadora de taekwondo que pertany a la categoria de pes mosca.

Ha aconseguit, entre d'altres, dos ors i dues plates en els Mundials, tres ors en els Campionats d'Europa, ha guanyat en una ocasi la Copa del Mn i ha estat set vegades campiona d'Espanya.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262047" title="Xavier Pla i Barbero" nonfiltered="2533" processed="2529" dbindex="102540">
Xavier Pla i Barbero (Girona, 1966) s un filleg catal. s llicenciat en filologia catalana i francesa, idoctor en Lletres per la Universit Pars-Sorbonne (Pars IV) el 1996. Actualment s professor de Literatura Catalana Contempornia i Teoria de la Literatura a la Universitat de Girona i collabora a La Vanguardia i El Temps. s membre del Patronat de la Fundaci Privada Biblioteca Josep Pla, de Palafrugell, des del 1998, i ha editat llibres de Josep Pla, Eugeni d'Ors i Eugeni Xammar. El 2006 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig.

 Obres .
 Josep Pla : ficci autobiogrfica i veritat literria. Quaderns Crema, 1997, premi Crtica Serra d'Or d'assaig;
 Simenon i la connexi catalana. Edicions Tres i Quatre, 2007;
 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262048" title="Fotometria CCD" nonfiltered="2534" processed="2530" dbindex="102541">

La fotometria CCD s un mecanisme de variants que utilitza la fotometria per a determinar la magnitud dels diferents objectes astronmics (estrelles, planetes, galxies...). 

Els primers models van aparixer a mitjans dels anys 70, desprs de l'aparici del xip CCD; eren massa primitius i rudimentaris per al seu s astronmic; el primer treball fotomtric aparegut CCD Surface Photometry of Edge-On Spiral Galaxies (Bulletin of the American Astronomical Society, Vol. 8, p. 350), de l'any 1976. 

La fotometra CCD, est basada en l's d'un xip com receptor i quantificador de la llum rebuda. Al tractar-se d'un semiconductor els mesuraments obtinguts es faciliten en format digital (dgits) i no analgic, com en el cas de la fotometria fotogrfica. 

En el cas d'un xip CCD cal utilitzar filtres que evitin la desigual sensibilitat a la llum del semiconductor (resposta espectral), amb la qual cosa s'evita falsejar l'aspecte dels astres a mesurar. 

L's de filtres fotomtrics de certs colors, que pertanyin a qualsevol dels sistemes fotomtrics definits (banda B, banda V, etc...), evita l'efecte selectiu del xip normalitzant els mesuraments. 

Abans de comenar a extreure mesuraments fotomtrics de la imatge presa, cal haver-la processat de bies, camp fosc i camp pla: amb aix podrem afirmar que tota la llum rebuda s'ha degut nicament a l'astre que desitgem mesurar i no (com ocorreria si no es processs d'aquesta manera) al soroll de lectura de la cmera, raigs csmics que hagin incidit per atzar, llum espria d'origen trmic o altres errors desconeguts. 

Existeixen dos tipus de fotometria: de sntesis d'obertura i fotometria diferencial; l'ltima s la ms utilitzada pels aficionats, ja que no requereix complicades transformacions ni clculs que han de tenir en compte el color de les estrelles de referncia i revisi mdica, l'altura de les estrelles sobre l'horitz local, la massa d'aire, etc. 

L's d'un xip CCD com element digitalitzador de la imatge permet que es puguin seguir i estudiar una gran quantitat d'estrelles distintes en una mateixa Fitxer: s el cas de capturar un cmul obert (com pot ser M67) o un cmul globular com M13. Utilitzant una seqncia fotomtrica adequada i filtres de color (fotometria en banda V, per exemple) s possible determinar les lluentors de les diferents estrelles de la imatge amb una precisi de 0,001 magnituds. 

Molt recentment (2004) s'ha publicat un estudi del cmul M67 en el qual s'han mesurat les magnituds de les seves estrelles amb una precisi de deumilsimes de magnitud: (0.0001 magnitud)

Existeixen diferents programes per al mesurament fotomtric CCD: Astromtric,Astroart, Maxim-DL sn els mes fiables, entre ells destaca FoCAs, ja que a la qualitat contrastada de les seves mesures uneix una proposta d'unificaci de mtode que ha contribut a reduir substancialment la dispersi generada per aquest motiu. 

 Referncies .
 On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).
 Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).
 Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).
 VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).
 VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).
 Fotometra con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Vctor Violat Martn (2003). Asociacin de Variabilistas de Espaa. Astronoma Digital (noviembre de 2003).
 A high relative precision colour-magnitude diagram of M67, Eric L. Sandquist, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Volume 347, Issue 1, pp. 101-118, (2004).

 Enllaos externs .

Fotometria CCD ;
Fotometria CCD amb filtres de color ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262049" title="Jardins Mossn Costa i Llobera" nonfiltered="2535" processed="2531" dbindex="102542">
Els Jardins Mossn Costa i Llobera sn un jard botnic de 6,15 hectrees d'extensi, especialitzat en cactus i plantes suculentes, i situat a la falda de la muntanya de Montjuc, a Barcelona.

 Localitzaci .
Estan al districte barcelon de Sants-Montjuc, en el vessant sud-est del Parc de Montjuc, entre la carretera de Miramar i el passeig de  Josep Carner.

El parc es veu afavorit per un microclima especial, a causa d'una situaci arrecerada del vent i a la solana. En aquest lloc, la temperatura sempre s dos graus ms alta que a qualsevol altra part de la ciutat, cosa que facilita la cria a l'aire lliure de cactus de zones ms tropicals.

 Histria .
Creat el 1970, va ser dedicat al poeta mallorqu Miquel Costa i Llobera, autor del poema El Pi de Formentor.

 Colleccions .
S'hi cultiven 800 espcies de cactus i plantes crases i suculentes procedents d'arreu del mn, especialment d'frica, Amrica i Austrlia. Tamb acull una dotzena d'espcies de palmeres, la collecci Pallanca (Bordighera, Itlia), i la collecci del cactfil Joan Paella i Bonastre.

Entre els exemplars exhibits hi destaca un Oreocereus neocelsianus vell de 200 anys. Escampades ci i per lla entre les plantes es troben diverses escultures d'artistes catalans.

 Enllaos .
 Els jardins de Montjc, un segle del paisatgisme catal, a la revista Barcelona, Metrpolis mediterrnia ;
 Parcs de Barcelona;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262052" title="Fotometria diferencial" nonfiltered="2536" processed="2532" dbindex="102543">
La fotometria diferencial s una de les dues variants de les quals disposa la fotometria per a determinar la lluentor dels diferents astres (asteroides, estrelles, planetes, galxies, etc.). Es basa en l's de, almenys, dues estrelles distintes: una que es denomina estrella de calibratge i altra que es diu estrella de reconeixement; ambdues estrelles han de ser astres de lluentor i color b determinats en algun sistema fotomtric amb la particularitat de no ser variables. 

La tcnica s molt senzilla: amb qualsevol fotmetre (fotoelctric o CCD) es determina quina diferncia de magnitud existeix entre l'estrella de calibratge i la de reconeixement pel que fa a la variable, l'nic astre que ha de canviar de lluentor amb el temps. Al representar la magnitud obtinguda en funci del temps es comprovar que l'estrella variable canvia de lluentor de manera regular amb un cert perode, major o menor en funci del tipus (RR Lyrae, estrella variable Cefeida, Mira, etc...) 

L's de l'estrella de reconeixement permet comprovar que la mateixa estrella no s, al seu torn, un astre variable: al representar la magnitud d'aquesta estrella en funci del temps es deu obtenir una lnia prcticament plana, sense tot just oscillacions. (Si no fos aix una de les dues estrelles de referncia s variable: caldria canviar d'estrelles.) 

La fotometria diferencial s la ms usada pels aficionats que empren una  CCD (fotometria CCD) ja que, al ser el camp visual del xip bastant petit (per exemple 13' x 8'), en la mateixa imatge es captura la variable, l'estrella de calibratge i la de revisi mdica; com la distncia zenital de les tres estrelles s prcticament idntica no cal determinar la massa d'aire ni l'extinci atmosfrica, la qual cosa simplifica els resultats. 

L's d'un xip CCD permet que, per exemple, es puguin seguir i estudiar un centenar d'estrelles distintes en una mateixa Fitxer: s el cas de capturar un cmul obert o un cmul globular. Utilitzant una seqncia fotomtrica adequada i filtres de color (fotometria en banda V, per exemple) s possible determinar les lluentors de les diferents estrelles amb una precisi de 0,001 magnituds. 

Referncies.
 On the Color-Magnitude Diagram of the Pleiades, H. L. Johnson, W. W. Morgan, ApJ 114, 522 (1951).
 Fundamental stellar photometry for standards of spectral type on the revised system of the Yerkes spectral atlas, Johnson, H. L.; Morgan, W. W., ApJ 117, 313 (1953).
 Some Characteristics of Color Systems, Morgan, W. W.; Harris, D. L.; Johnson, H. L. ApJ 118, 92M (1953).
 VRI standards in the E regions, Cousins, A. W. J., Mem. R. Astron. Soc, 81, 25 (1976).
 VRI Photometry of E and F Region Stars, Cousins, A. W. J., M. N. Astr. Soc. South Africa, 3, 8 (1978).
 Fotometra con Filtros, Francisco A. Violat Bordonau, Vctor Violat Martn (2003). Asociacin de Variabilistas de Espaa. Astronoma Digital (noviembre de 2003).
 A high relative precision colour-magnitude diagram of M67, Eric L. Sandquist, Monthly Notices of the Royal Astronomical Society, Volume 347, Issue 1, pp. 101-118, (2004).

Enllaos externs.

Fotometria CCD ;
Fotometria CCD amb filtres de color ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262053" title="Santiago Vila i Vicente" nonfiltered="2537" processed="2533" dbindex="102544">
Santiago Vila i Vicente, ms conegut com a Santi Vila (Granollers, 1973) s un historiador i poltic catal. Estudi lletres a la Universitat de Girona i a la Universitat Autnoma de Barcelona.  s professor d'histria contempornia a les Facultats de Lletres i de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat de Girona. Fou fundador de l Agrupament Escolta Xiprers al Vent. Ha publicat diversos articles cientfics i de divulgaci sobre l'integrisme catlic a Catalunya i en especial sobre la figura de Flix Sard i Salvany.

El 1999 fou regidor de l'ajuntament de Figueres per CiU i ha dirigit l rea de Benestar Social com a membre del consell comarcal de l'Alt Empord fins al novembre de 2006. El 2004 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig. Des del 2007 s alcalde de Figueres i fou elegit diputat al Parlament de Catalunya a les eleccions de 2006.

 Obres .
 M. ngels Custey (2000);
 Un camell en el garatge (2003);
 Elogi de la memria (2005);

 Enllaos externs .
 Bloc de Santi Vila;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262055" title="El hombre de la diligencia" nonfiltered="2538" processed="2534" dbindex="102545">


El hombre de la diligencia s una pellcula hispanoitaliana de 1964 dirigida per Jos Mara Elorrieta. Va ser el primer western realitzat per un director espanyol. Pertany al subgnere conegut com a spaghetti western. El gui es va basar en una novella d'Eduardo Guzmn.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262056" title="Institut Suprieur d'Aronautique et de l'Espace" nonfiltered="2539" processed="2535" dbindex="102546">

Suparo s l'antiga denominaci de l'actual ISAE (Institut Suprieur d'Aronautique et de l'Espace), qui segueix impartint encara el mateix ensenyament. Amb una promoci de 120 alumnes en el primer any post-prpa, arriba a 3r any amb una augmentaci grcies a estudiants extrangers de 160 alumnes. La qualitat educacional de l'escola s reconeguda arreu i els lligams de l'escola amb les empreses dels sectors aeronutics i espai sn molt forts. Ms de la meitat dels alumnes tenen contracte abans de sortir de l'escola, fent crida a la tradici de les empreses franceses de prendre alumnes de les Grandes coles. Suparo s l'nica Grande cole situada fora de Pars.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262058" title="Carles Bassaganya Serra" nonfiltered="2540" processed="2536" dbindex="102547">
Carles Bassaganya Serra Nascut el 1976 a Sant Joan de les Abadesses, el Ripolls. Casat i pare d'un fill.
Va ser alcalde de Sant Joan de les Abadesses el 1999, amb 22 anys, convertint-se amb l'alcalde ms jove de Catalunya i tamb 
amb l'alcalde ms jove que ha tingut mai la poblaci. Fou alcalde per Esquerra Republicana de Catalunya fins al desembre de 2006, mes que fou nomenat Director General d'Administraci Local del Departament de Governaci de la Generalitat de Catalunya.

Altres.
Diplomat en Gesti i Administraci Pblica per la Universitat Pompeu Fabra i diplomat en postgrau en Desenvolupament econmic local. Estudis de segon cicle de Cincies Politiques i de l'administraci.
Membre de la comissi de poltica lngstica de la Univeristat Pompeu Fabra ;
Membre del Claustre de la mateixa universitat, del collectiu Bloc d'Estudiants Independentistes (BEI) ;
Vicepresident i fundador del Consorci de les Vies Verdes de Girona;
Vocal de la Comissi territorial d'urbanisme de Girona 03-07 ;
Membre de l'executiva de l'Associaci Catalana de Municipis i comarques (ACM) i president de la Comissi de reforma local.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262059" title="Paul" nonfiltered="2541" processed="2537" dbindex="102548">


Geografia:

Paul (Les Planes d'Hostoles);

Onomstica:

Paull  o Paul, diminutiu de Paulle o Paule (o simplement Pau) fou un cognom rom que apareix durant l'Imperi. Per uniformitat se segueix la grafia Paul, que s majoritaria, tot i que ocasionalment el cognom apareix escrit com a Paull.
Paul d'Antioquia, eclesistic grec;
Paul de Biterrae, bisbe gal de Biterrae ;
Paul de Pella o Paul el Penitent, escriptor eclesistic rom;
Paul de Tir, bisbe de Tir;
Paul de Mil, secretari de Sant Ambrs, i escriptor rom  ;
Paul  de Nola o Meropi Ponci Anici Paul, magistrat rom, desprs bisbe de Nola al comenament del segle V.
Anici Paul, cnsol el 498;
Marc Aureli Paul, cnsol el 277 ;
Pompei Paul, militar rom, gende Sneca;
Gai Suetoni Paul, governador de Britnia i militar al servei de Marc Salvi Ot;
Marc Valeri Paul, cnsol el 101;
Jordi Paul i Safont, compositor de sardanes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262060" title="Samar" nonfiltered="2542" processed="2538" dbindex="102549">


Samar s una illa del grup filip de les Visayas. Es divideix en tres provncies: Samar, Samar Septentrional i Samar Oriental. Aquestes provncies, juntament amb les de les illes venes de Leyte i Biliran, conformen la regi de les Visayas Orientals. T una extensi de 13.428 km i una poblaci d'1.517.585 habitants l'any 2000.

Samar s l'illa ms oriental de les Visayas. Est separada de Leyte, al sud-oest, per l'estret de San Juanico, que en el seu punt ms estret noms fa 2 km. L'estret s travessat pel pont de San Juanico. Samar s al sud-est de la pennsula de Bicol, a Luzon, l'illa principal de l'arxiplag, de la qual est separada per l'estret de San Bernardino. 

Les ciutats principals sn Calbayog, amb ms de 100.000 habitants, i Catbalogan, Catarman i Borongan, que passen dels 50.000.

Al sud de Samar hi ha el golf de Leyte, on va tenir lloc una de les batalles navals ms decisives de la Segona Guerra Mundial. El golf s'obre al mar de les Filipines, que forma part de l'oce Pacfic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262062" title="Paul d'Antioquia" nonfiltered="2543" processed="2539" dbindex="102550">

Paul d'Antioquia (Paulinus, Paulinos ) fou un eclesistic grec. 

Fou ordenat prevere per Eustaci, bisbe d'Antioquia, i fou el cap del partit eustaci en aquesta ciutat. Quan Atanasi, desprs de tornar de l'exili a la mort de l'emperador Constanci II i de la mort de Jordi de Capadcia, el patriarca arri, ve reunir un concili a Alexandria. Paul hi va enviar dos diaques, Mxim i Climer.

Poc desprs fou ordenat bisbe per Lucfer de Caralis (362)  i aix va perllongar el cisma a l'esglsia d'Antioquia. El seu partit era redut (probablement noms controlava una de les esglsies de la ciutat) i per aix va poder romandre sota el govern eclesistic arri (protegits per l'emperador Valent) quan Meleci fou expulsat, ja que pels arrians no suposava cap perill. Paul va refusar la proposat de Meleci d'una reconciliaci, per finalment van acordar que el que mors primer dels dos deixs el govern a l'altra que seria reconegut per ambds partits.

Meleci va morir el 381 aC per l'acord no fou respectat i fou elegit bisbe al seu lloc Flavi I d'Antioquia; aix va agreujar el cisma. El 382 Paul va estar present al concili de l'esglsia occidental, que li va reconixer el ttol i es va posar al seu costat; per les esglsies orientals van reconixer en general a Flavi.

Va morir el 388 o 389 i el seus partidaris van elegir a Evagri com a successor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262063" title="Paul de Biterrae" nonfiltered="2544" processed="2540" dbindex="102551">
Paul de Biterrae (Paulinus, Paulinos ) fou un bisbe gal de Biterrae (o Baeterrae) la moderna Besiers, vers el 420 aC.

Se li atribueix l' Acta S. Genesii notarii Arelatensis que altres pensen que correspon a Paul de Nola sota el nom del qual s'ha publicat. En tot cas va escriure diverses cartes enccliques donant compte de portents que havien passat a la ciutat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262066" title="Paul de Tir" nonfiltered="2545" processed="2541" dbindex="102553">
Paul de Tir (Paulinus, Paulinos ) fou bisbe de Tir. 

Era probablement nadiu d'Antioquia i per aix s esmentat tamb com Paul d'Antioquia. Fou contemporani i amic d'Eusebi de Cesarea al que va dirigir un dels llibres de la seva Historia Ecclesiastica. 

Fou nomenat bisbe de Tir i va restaurar l'esglsia d'aquesta ciutat, destruda pels pagans durant la persecuci de Diocleci i els seus successor (desprs del 303), restauraci efectuada el 313.

En la controvrsia arriana Paul es presentat com un dels caps dels arrians, encara que probablement no estava massa comproms i era un moderat allunyat dels extrems. Se sap que va estar d'acord amb la decisi dels bisbes de Palestina que van donar a Arri el poder  de celebrar assemblees dels seus partidaris per al mateix temps tamb devia donar suport al consell dels prelats a Arri de sotmetre's a Alexandre d'Alexandria.

Abans de morir fou traslladat al bisbat d'Antioquia per es discuteix si fou el 323 (abans del concili de Nicea) o el 331 (desprs). Le Quien situa el seu nomenament el 323 i la seva mort el 324.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262067" title="Paul de Mil" nonfiltered="2546" processed="2542" dbindex="102554">
Paul de Mil (Paulinus Mediolanensis, Paulinos ) fou el secretari de Sant Ambrs.

A la mort del sant va esdevenir diaca i va anar a frica on a petici de Sant Agust va escriure una biografia del seu antic cap. A frica va entrar en contacte amb Celesti, que difonia les doctrines de Pelagi, i del que va procurar la seva condemna com a heretge per un concili que es va reunir el 212; les actes del concili, de fet un snode, foren preservades per Marius Mercator. 

El 217 i 218 apareix oposant-se a l'apellaci contra la condemna de Celesti. Isidor de Sevilla diu que fou ordenat prevere per no se sap res ms. 

Va deixat escrit: 

1.	Vita Ambrosii, escrit entre 400 i 412 ;
2.	 Libellus adversus Coelestium Zosimo Papae oblatus, escrit vers el 217;
3.	De Benedictionibus Patriarcharum;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262069" title="Paul de Nola" nonfiltered="2547" processed="2543" dbindex="102555">
Paul  de Nola o Meropi Ponci Anici Paul (Meropius Pontius Anicius Paulinus o Paulinus Nolanus, Paulinos (), fou bisbe de Nola al comenament del segle V.

Va nixer prop de Bordeus, a una ciutat anomenada Embromagum vers el 353, en una famlia illustre. Va tenir de mestre a Ausoni. Va arribar a cnsol sufecte abans dels 26 anys i es va casar a una rica dama de nom Tersia, amb la que va harmonitzar perfectament.

Al cap d'uns anys va descobrir el cristianisme i va adoptar aquesta religi de la m de Delfini, bisbe de Bordeus vers el 389; va distribuir les seves riqueses entre els pobres i se'n va anar a Hispnia amb la seva dona. All va tenir un nic fill, que es digu Cels i que va morir al cap de 8 dies d'haver nascut i fou enterrat a Complutum prop de l'actual Alcal de Henares, prop de la tomba dels infants mrtirs Just i Pastor. Aquesta desgrcia i altres, com la mort del seu germ, el van distanciar del mn; va passar quatre anys de retirament i desprs va decidir una retirada definitiva dedicat a la vida religiosa. 

A Barcelona fou forat pel poble a acceptar el crrec de prevere (393), per no va restar molt de temps a Catalunya i se'n va anar a Itlia, passant per Florncia, Roma (on fou rebut pel papa Sirici I) i finalment Nola a Campnia on tenia algunes terres (394); prop de la ciutat hi havia la tomba miraculosa amb les relquies de Flix de Nola, confessor i mrtir on s'havia edificat una esglsia i aqu es va acomodar Paul amb alguns seguidors i la seva dona; va restar 15 anys en actes de meditaci i caritat fins que vers el 409 fou nomenat bisbe de la ciutat. 

Excepte pels atacs gots la resta del seu bisbat fou pacfic. Va morir el 431.

Obres.
Va escriure, i es conserven:
Epislolae (51 cartes);
Carmina (32);
Passio S. Genesii Arelatensis;

Altres obres no conservades i que li sn atribudes:
 Ad Theodosium Panegyricus ;
 De Poenitentia et de Laude generali omnium Martyrum;
 Epistolae ad Sororem;
 Epistolae ad Amzicos ;
 Suetonii Libri III. de Regibus in epitomen versibus redacti ;
 Traducci de les Recognitiones (suposadament de Climent Rom) ;
 Un  Sacramentarium i ;
 un Hymnarium;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262071" title="Anici Paul" nonfiltered="2548" processed="2544" dbindex="102556">
Anici Paul (Anicius Paulinus) fou un magistrat rom bizant.

Fou cnsol el 498 juntament amb Joan Escita.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262072" title="Marc Aureli Paul" nonfiltered="2549" processed="2545" dbindex="102557">
Marc Aureli Paul (Marcus Aurelius Paulinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 277 juntament amb l'emperador Marc Aureli Probe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262074" title="Pompei Paul" nonfiltered="2550" processed="2546" dbindex="102558">
Pompei Paul (Pompeius Paulinus) fou un militar rom.

Va dirigir l'exrcit a Germnia el 58, junt amb Luci Antisti Vet, i va completar les obres dels dics per contenir el Rin comenades per Drus seixanta tres anys abans. El 62 fou nomenat junt amb Luci Pis i Ducenni Gemine com a superintendent dels ingressos pblics i Tcit l'anomena consularis (el seu nom no consta als Fasti). 

Sneca li va dedicar el tractat De Brevitale Vitae; probablement fou el pare de Pompea Paulina (Pompeia Paulina), esposa de Sneca. Plini (H. N. xxxiii. 11. s. 50) esmenta un Pompei Paul fill d'un cavaller rom d' Arelate, que cal suposar s el mateix personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262075" title="Gai Suetoni Paul" nonfiltered="2551" processed="2547" dbindex="102559">
Gai Suetoni Paul (Caius Suetonius Paulinus) fou un magistrat rom.

Apareix esmentat per primer cop durant el regnat de Claudi, l'any 42, quan fou procnsol a Mauritnia i va derrotar els moros revoltats, arribant fins a les muntanyes de l'Atles. 

En el regnat de Ner, el 59 fou nomenat governador de Britnia i durant dos anys va sotmetre diversos pobles britons i va erigir fortins a diversos llocs, per el 61, quan va creuar cap a l'illa de Mona (Anglesey), plaa forta dels britons i la religi dels druides, que resistia als romans, la resta del pas va aprofitar la seva absncia per revoltar-se  dirigits per Boadicea reina dels icenis. Els revoltats van ocupar la colnia de Camalodunum i van derrotar a Petili Cerealis, llegat de la Legio IX. Quan Paul va retornar, Londinium i Verulamium havien caigut en mans dels britons, per va aconseguir finalment derrotar Boadicea. 

El 62 va tornar a Roma i el va succeir Petroni Turpili (Tac. Ann. xiv. 29-37, Agric. 5, 14.--16 ; Dion Cassius, l xii. 1-12; Suet. Ner. 39.).

El 66 fou cnsol amb Gai Luci Teles (Tac. Ann. xvi. 14; Dion Cassius, l xiii. 1.). Llavors era considerat un dels millors generals de l'Imperi i quan va esclatar la guerra civil (68) es va posar al servei d'Ot, per no va poder imposar-se a les intrigues de Licini Procle (Licinius Proculus) que tenia la mxima confiana d'Ot. Aquest va sortir en campanya contra les forces de Vitelli (69) acompanyat per Paul i altres generals experimentats.

Ot va sortir de Roma deixant la ciutat al seu germ Salvi Ot Titi o Tici a Roma junt amb Flavi Sab, el prefecte, germ de Vespasi. Tenia tres comandants hbils, Suetoni Paul, Mari Cels i Anni Gal i dominava la flota. Ot va derrotar els muntanyencs lgurs i va saquejar Albium Intemelium (Vintimiglia). Anni Gal i Vestrici Espurina van ser encarregats de la defensa del riu Po. Espurina fou atacat a Placentia per Cecina, general de Vitelli, per el va poder rebutjar i causar-li moltes baixes fins que Cecina es va retirar a Cremona. Martins Macer al front dels gladiadors d'Ot va derrotar Cecina per no va voler entrar a Cremona i aquesta negativa va provocar les sospites del general Suetoni, i Titi fou nomenat nou comandant en lloc de Macer. Un nou atac de Cecina fou rebutjat per Mari Cels i Suetoni Paul prop de Cremona, per Titi no va empaitar els partidaris de Vitelli, cosa que fou molt negativa per als interessos d'Ot; Paul va avalar aquesta decisi i va ser vist com a sospits de traci. Valent va arribar a Pavia i va unir les seves forces amb les de Cecina. Procle o Prcul, prefecte del pretori, volia acabar rpidament amb la guerra en un enfrontament decisiu,  i en canvi Paul recomanava evitar el xoc. La batalla de Bedriacum fou un desastre per Ot, que va decidir sucidar-se. 

Desprs de la batalla Paul va passar al camp a Vitelli on va obtenir el perd mercs a allegar falsament que la derrota d'Ot s'havia degut a la seva traci en favor dels interessos de Vitelli. Ja no torna a ser esmentat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262077" title="Marc Valeri Paul" nonfiltered="2552" processed="2548" dbindex="102560">
Marc Valeri Paul (Marcus Valerius Paulinus) fou un noble rom, amic de Vespasi, nadiu de Forum Julii on possea una gran hisenda.

Va servir com a trib dels pretorians i fou el que vi aconseguir que moltes de les tropes que havien servit a Vitelli a la provncia de la Gllia Narbonense, passessin al bndol de Vespasi. Aquest el va nomenar procurador (governador) de la provncia (69). 

Desprs va servir a la guerra a Judea. 

Va arribar a cnsol en temps de Traj, el 101.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262085" title="Poltica i govern de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="2553" processed="2549" dbindex="102561">
El Pas Valenci, com a expressi de la seua identitat diferenciada com a nacionalitat histrica de l'Estat espanyol s'ha constitut com a comunitat autnoma amb la denominaci oficial de Comunitat Valenciana. La norma bsica que regix la poltica de la Comunitat Valenciana s l'Estatut d'Autonomia del 2006. El conjunt de les institucions de govern de la Comunitat Valenciana constitux La Generalitat integrada per les Corts Valencianes, el President i el Consell. 

Estatut d'Autonomia de la Comunitat Valenciana.
Article principal: Estatut d'Autonomia del Pas Valenci;
L'Estatut d'Autonomia s la norma bsica de la Comunitat Valenciana, segons all que establix el ttol vuit de la Constituci espanyola de 1978. Definix els drets i deures dels valencians i valencianes, les institucions poltiques de la comunitat, les seues competncies i les seues relacions amb l'Estat. El primer Estatut d'Autonomia aprovat per les Corts espanyoles, es va promulgar el 1982. Va ser reemplaat per l'Estatut de 2006. 

La Generalitat.

Article principal: Generalitat Valenciana;
La Generalitat s el conjunt de les institucions d'autogovern de la Comunitat Valenciana. Encara que s'anomena de manera tradicional com a "Generalitat Valenciana", a partir de la reforma de l'Estatut del 2006, el seu nom oficial s La Generalitat.  T la seu oficial al Palau de la Generalitat de la ciutat de Valncia, on est la presidncia, per les seues institucions es poden reunir a qualsevol lloc del Pas Valenci. Les Corts tenen la seu al Palau de Benicarl o dels Borja, en la mateixa ciutat. Les tres institucions de govern de La Generalitat sn les Corts Valencianes, la Presidncia i el Consell. Altres institucions de La Generalitat sn: la Sindicatura de Comptes, el Sndic de Greuges, el Consell Valenci de Cultura, l'Acadmia Valenciana de la Llengua, el Consell Jurdic Consultiu i el Comit Econmic i Social. 

Les Corts Valencianes.
Article principal: Corts Valencianes;
Les Corts Valencianes, o simplement Les Corts, representen el poble valenci i exercixen la potestat legislativa de la Comunitat Valenciana. Sn inviolables i gaudixen d'autonomia. Tenen la seua seu en el Palau dels Borja, tot i que poden celebrar sessions en altres llocs del Pas Valenci si els seus rgans de govern ho acorden. Les Corts estan constitudes per un nombre de diputats i diputades no menor a noranta-nou. Han de ser triats per sufragi universal, lliure, igual, directe i secret, per un perode de quatre anys, atenent els criteris de la representaci proporcional.

El President de La Generalitat.

Article principal: President de la Generalitat Valenciana;
El President de La Generalitat exercix el poder executiu o de govern de la Comunitat Valenciana. s elegit per Les Corts d'entre els seus membres, havent obtingut el major suport per part dels Grups Poltics, i nomenat pel Rei d'Espanya. Per a l'elecci cal que obtinga la majoria absoluta. Si no s'aconseguix, la votaci es repetix quaranta-huit hores desprs i el criteri d'elecci es redux a majoria simple. El President dirigix l'acci del Consell i ostenta la ms alta representaci de la Comunitat Valenciana i l'ordinria de l'Estat. 

El Consell.
Article principal: Consell de la Generalitat Valenciana;
El Consell s l'rgan collegiat de govern de la Generalitat, amb potestat executiva i reglamentria. Dirigix l'administraci del govern i es troba baix l'autoritat de La Generalitat. Els seus membres, anomenats "consellers" sn designats pel President de La Generalitat. La seu del Consell s la ciutat de Valncia, tot i que els seus organismes i dependncies es poden establir en diferents llocs del territori.

Administraci local.
Les entitats locals del Pas Valenci sn els municipis, les comarques i les provncies. Totes les entitats locals gaudixen d'autonomia per a l'administraci dels seus afers propis. Els municipis sn regits per ajuntaments electes per sufragi universal. Les comarques sn circumscripcions administratives de La Generalitat. Sn entitats locals determinades per l'agrupaci de municipis que, de manera conjunta, presten serveis i gestionen els afers comuns. Les rees metropolitanes del Pas Valenci, aix com les agrupacions de comarques, sn regides per les lleis que aproven Les Corts. Les provncies exercixen la seua autonomia per mitj de les diputacions provincials. La Generalitat transferix o delega en les diputaci l'execuci d'algunes competncies de govern. 

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262088" title="Guadalcanal" nonfiltered="2554" processed="2550" dbindex="102562">



Guadalcanal s una illa del Pacfic, la ms gran de l'arxiplag de les Salom. La seva superfcie, de 5.336 km, s gaireb recoberta del tot de selva tropical. Durant la Segona Guerra Mundial va ser escenari d'una famosa batalla. El Popomanaseu, amb 2.447 m, s el cim ms alt de l'illa. La poblaci era de 109.382 habitants el 1999, la meitat dels quals vivien a Honiara, capital de l'illa, de la provncia homnima i de l'estat de les Illes Salom, prop de la qual hi ha l'aeroport internacional de Honiara, abans anomenat Henderson.

Descoberta el 1568 durant l'expedici d'lvaro de Mendaa, fou batejada en honor del poble natal de Pedro de Ortega, el segon de Mendaa. L'illa no va tenir un nom fixat ortogrficament fins al 1932, en qu els governants britnics el van anomenar oficialment Guadalcanal, igual que el poble andals. El nom local de l'illa s Isatabu.

El maig del 1942 l'illa fou ocupada per les tropes japoneses, que continuaven el seu avan pel sud del Pacfic i que van comenar a construir-hi un aeroport. Aix, Guadalcanal es va convertir en objectiu prioritari de les forces nord-americanes, que hi van dur a terme la primera invasi a gran escala durant la Segona Guerra Mundial. La batalla, lliurada alhora per terra i per mar, va continuar fins al gener del 1943, quan les tropes japoneses van abandonar l'illa, que fou declarada segura el 9 de febrer.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262089" title="Galeta (informtica)" nonfiltered="2555" processed="2551" dbindex="102563">

Una galeta (ms coneguda per la seva denominaci anglesa cookie) s un fragment d'informaci enviat des d'un servidor de pgines web a un navegador que pot sser retornada pel navegador en posteriors accessos a aquest servidor. El navegador guarda aquesta informaci en forma d'arxiu de text al disc dur del visitant de la pgina web per tal que certes informacions puguin ser recuperades en posteriors visites. Varen ser utilitzades per primer cop per Lou Montulli, quan treballava a l'empresa Netscape Communications, mentre estudiava les possibilitats del comer electrnic.

Els usos ms freqents sn:

 Guardar el nom d'usuari i contrasenya per evitar tornar-ho a introduir.

 Mantenir un seguiment de les compres en una botiga virtual.

 Utilitzar opcions de continguts o disseny escollides anteriorment.

 Obtenir informaci sobre els hbits de navegaci de l'usuari.

 Obtenir informaci de l'ordinador del visitant, com l'adrea IP, sistema operatiu o tipus de navegador.

Justament per culpa d'aquesta ltima utilitat, les galetes han estat sovint un tema recurrent en la privacitat a internet. Degut a la informaci que guarden, s relativament fcil fer un seguiment de les operacions de l'usuari repassant les galetes creades, podent-se crear un perfil d'usuari que permeti reconixer les seves preferncies. Aquests perfils, malgrat ser annims (a no ser que l'usuari introdueixi voluntriament informaci personal), son considerats per alguns com una vulneraci de la privacitat. Diversos pasos han promogut una legislaci especfica per intentar evitar que aquest fet afecti a la privacitat de l'usuari. Malgrat aix cal destacar que les galetes sn nicament fragments d'informaci i que per tant no poden esborrar dades, obrir finestres emergents o generar spam, com a vegades s'ha dit.

La majoria dels navegadors inclouen la opci d'acceptar o no galetes de les pgines web visitades, per la no acceptaci d'aquestes pot fer que algunes pgines web no funcionin correctament.

Propsit.
Les galetes son utilitzades per les pgines web per diferenciar entre els diferents usuaris que hi accedeixen. Resulten un recurs particularment til en el comer electrnic, en el qual es pot crear una "cistella de la compra" virtual que vagi evolucionant en funci dels requeriments de l'usuari. Aquest tipus d'aplicacions estan molt per sobre de les possibilitats del protocol HTTP i resultarien impossibles sense l's de galetes.

Tamb son molt tils en pgines de l'estil de la Viquipdia, on les galetes permeten als usuaris registrats definir una srie de propietats com el tipus de visualitzaci. En altres pgines com Google, les galetes permeten seleccionar el nombre de resultats mostrats o establir la preferncia de l'usuari per certs resultats en concret. 

Tamb poden ser utilitzades per realitzar un seguiment dels usuaris a travs d'una pgina web en concret o de diverses pgines. Aquestes dades sn utilitzades posterioment per propsits estadstics o publicitaris, en permetre conixer les preferncies dels usuaris que hi naveguen, permetent fins i tot casos de programari espia.

Funcionament.

1. El navegador sollicita una pgina web
2. El servidor envia la pgina web i una galeta per guardar la informaci de la sollicitud
3. El navegador sollicita una altra pgina web.]]
Les galetes sn fragments d'informaci intercanviats entre el lloc web i el navegador. s mitjanant aquesta comunicaci que el lloc web (HTTP) pot tenir memria d'estat i recordar altres interaccions amb l'usuari, que d'una altra forma serien considerats com a fets allats. A ms les galetes tamb poden ser creades i definides per un script, creades per un llenguatge com JavaScript, si aquest tipus de format est soportat pel navegador. 

La mateixa naturalesa de les galetes implica que un navegador prou avanat ha de ser capa d'emmagatzemar un nombre mnim de galetes per ser plenament funcional. En concret s'especifiquen un mnim de 300 galetes de 4 kilobytes de mitjana (un mnim de 20 per domini).

Les galetes son, generalment, esborrades en tancar el navegador, per per tal de poder aprofitar al mxim les seves funcionalitats, algunes d'aquestes persisteixen en el disc dur de l'ordinador per tal de poder ser d'utilitat en futures sesions. Aquest tipus de galetes, anomenades persistents, tenen una data d'esborrament que s definida pel creador del lloc web, i que permeten per exemple, recordar els productes comprats en altres sesions comer electrnic o recordar les contrasenyes guardades en pgines en les que es requereix identificaci.

Configuraci del navegador.
Segons la configuraci dels diferents navegadors, els usuaris poden determinar les diferents actuacions respecte a les galetes.
 Les galetes s'accepten sempre;
 Es pregunta en cada cas si es poden acceptar les galetes;
 Les galetes no s'accepten mai;
Alguns navegadors com el Firefox tamb incorporen un gestor de galetes, amb opcions que permeten opcions alternatives
 Acceptar noms aquelles galetes etiquetades com a no permanents;
 Acceptar galetes noms dels llocs prviament selleccionats;
 No acceptar les galetes de tercers;
 Veure les galetes de forma individual i esollir si es conserven o s'esborren;
Tamb existeixen plataformes alternatives com el P3P que permeten opcions ms avanades pel que fa l's i la gesti de galetes, d'acord amb poltiques de privacitat definites per l'usuari.
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262094" title="Temporada 1998 de Frmula 1" nonfiltered="2556" processed="2552" dbindex="102564">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1998. 




s la temporada nm. 49 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1998 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1998 .



()































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262097" title="Art Bisch" nonfiltered="2557" processed="2553" dbindex="102565">
 Art Bisch  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 10 de novembre del 1926 a Atlanta, Georgia. 

Bisch va crrer a la Champ Car a la temporada 1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de l'any 1958. 

Art Bisch va morir el 4 de juliol del 1958 disputant la cursa de Lakewood Speedway.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Art Bisch va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262098" title="Jerry Unser" nonfiltered="2558" processed="2554" dbindex="102566">
 Jerry Unser  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 15 de novembre del 1932 a Colorado Springs, Colorado. 

Unser va crrer a la Champ Car a la temporada 1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de l'any 1958. 

Jerry Unser va morir el 17 de maig del 1959 a les practiques per la cursa de les 500 milles d'Indianapolis.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jerry Unser va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262099" title="Comandant d'Ala" nonfiltered="2559" processed="2555" dbindex="102567">


Comandant d'Ala (angls: Wing Commander) (abreviat: Wg Cdr a la RAF, WGCDR a la  RNZAF i a la RAAF, W/C a l'antiga RCAF) i a les forces aries d'altres pasos de la Commonwealth. Se situa per damunt de Cap d'Esquadr i immediatament per sota de Capit de Grup. El nom del rang s tota la frase; i no es pot traduir mai com a Comandant (Commander)

T el codi de l'OTAN OF-04, i s equivalent a Comandant a la Marina Reial o a Tinent Coronel a l'Exrcit britnic o als Marines Reials.

El rang equivalent al Cos Auxiliar Femen de l'Aire (WAAF), al Cos Femen de l'Aire (WRAF) i al Servei d'Infermeria de la Reial Fora Aria Princesa Maria (PMRAFNS) era Oficial d'Ala (Wing Officer)

 Origen .
L'1 d'abril de 1918, la recent creada RAF adopt els seus ttols de l'Exrcit Britnic, amb els Comandants (anomenats Comandants d'Ala) del Reial Servei Naval de l'Aire i els Tinents Coronels del Reial Cos Volador esdevingueren Tinents Coronels a la RAF. En resposta a que la RAF fes servir els seus propis ttols de rang, se sugger que la RAF podria fer servir els rangs de la Marina Reial, amb el mot "Aire" al davant del ttol naval. Per exemple, el rang que acabaria sent Comandant d'Ala hagus estat Comandant de l'Aire. Donat que l'Almirallat protest per aquesta simple modificaci dels seus ttols de rang, s'acord que la RAF faria servir alguns dels ttols navals, amb algunes diferncies. Tamb se sugger que els Tinents Coronels de la RAF podrien anomenar-se Reeves o Lders d'Ala. No obstant aix, s'escoll el rang de Comandant d'Ala, car l'ala era normalment comandada per un Tinent Coronel de la RAF i el terme Comandant d'Ala havia estat fet servir al Reial Servei Naval de l'Aire. El rang de Comandant d'Ala s'ha fet servir de manera continuada des de l'1 d'agost de 1919

 s .
Als inicis de la RAF, un Comandant d'Ala comandava una ala, normalment un grup de 3  4 esquadrons. Actualment, un Comandant d'Ala noms comanda un nic esquadr de l'aire o un ala que sigui una simple sosts-divisi administratica d'una estaci de la RAF.

 Insgnia i bandera de comandament .


La insgnia de rang es basa en les 3 franges d'or dels Comandants de la Marina Reial, i consisteix en 3 franges primes en blau clar sobre 3 franges en negre. Es llueix a les dues bocamnigues o a les espatlleres. 

La bandera de comandament s un dels dos pendons triangulars usats a la RAF. Dues primes franges vermelles els diferencien.

Entre 1914-1945, els Comandants d'Ala dels Comandament de Caces tamb podien fer servir les seves prpies inicials com a lletres d'identificaci als seus avions; per exemple, el Comandant d'Ala Roland Beamont codificava el seu Hawker Tempest, JN751com "R-B".

 Comandants d'Ala Notables .

Guy Gibson, Oficial en Cap de l'Esquadr 617 i lder de l'atac dels "Dam Busters".
Roland Beamont, pilot de caa durant la II Guerra Mundial i pilot de proves durant la postguerra.
Andy Green, primera persona en trencar la barrera del so en terra;
Roald Dahl, pilot durant a II Guerra Mundial. El seu rcord de 5 victries aries va ser confirmat per la recerca de postguerra i per les referncies creuades amb els informes de l'Eix.
Paddy Finucane, mxim as de la II Guerra Mundial amb 32 victries. s el Comandant d'Ala ms jove de la RAF. Amb 21 anys va ser abatut i mor poc desprs.
Humphrey de Verd Leigh, inventor del LLUM LEIGH, desenvolupada per trobar submarins a la nit. El Llum LEIGH t la fama d'haver canviat el curs de la Batalla de l'Atlntic durant la II Guerra Mundial. ;
Douglas Bader, Pilot de caa durant la II Guerra Mundial, va ser el primer en dirigir formacions de 3  ms esquadrons durant la Batalla d'Anglaterra.
Roly Falk, pilot de proves del Avro Vulcan.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262101" title="Pat O'Connor" nonfiltered="2560" processed="2556" dbindex="102568">
 Pat O'Connor  fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 9 d'octubre del 1928 a North Vernon, Indiana. 

O'Connor va crrer a la Champ Car a les temporades 1954-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 

Pat O'Connor va morir el 30 de maig del 1958 a la cursa de les 500 milles d'Indianapolis.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Pat O'Connor va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262102" title="Ed Elisian" nonfiltered="2561" processed="2557" dbindex="102569">
 Ed Elisian   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 9 de desembre del 1926 a Oakland, Califrnia. 

Elisian va crrer a la Champ Car a les temporades 1954-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 

Ed Elisian va morir cremat en un accident el 30 d'agost del 1959  a una cursa a Milwaukee.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Ed Elisian va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262103" title="Ricardo Alcntara Sgarbi" nonfiltered="2562" processed="2558" dbindex="102570">

Ricardo Alcntara Sgarbi s un escriptor de l'Uruguai. Va nixer el 24 de novembre de l any 1946 a Montevideo.

Als 17 anys va marxar cap a So Paulo a estudiar Psicologia perqu la universitat on estudiava la van tancar. Per a ell no li agradava fer de psicleg. Li agradava i li agrada escriure.

Va guanyar un premi de literatura al Brasil i amb els diners del premi va viagar a Barcelona perqu volia estar al costat del mar.

Abans de treballar d escriptor va treballar d'artes, de cuiner, i en una escola bressol. Al principi, va tenir conflictes amb les editorials perqu no acceptaven els seus llibres, fins que l'editorial La Galera va acceptar publicar-li els seus llibres.

L any 1979 va guanyar el premi Serra d Or que per primera vegada era atorgat a un llibre no catal. Desprs d'aquest premi, ha estat guardonat en diversos certmens literaris. N's una mostra l'obtenci del Premi Austral Infantil de l'any 1987 per Un cabell blau.

La consagraci definitiva li va arribar amb la concessi del Premi Lazarillo, el 1987, amb Un conte gran com una casa. L'any 1990 va obtenir tamb el premi Apelles Mestres amb Carn i ungla. Ha figurat, a ms a ms, a la Llista d'Honor del Banc del Llibre a Veneuela i del CCEI a Espanya. Tamb va ser seleccionat per a l'Antologia del Conte Espanyol (University of Nebraska, EUA). La novella Qui estima els vells? ha estat seleccionada per a l'exposici The White Ravens 1997, que organitza anualment la Biblioteca Internacional de Munic.

Quasi tots els seus llibres els ha illustrat el seu amic Gusti.

Ara viu al barri de l Eixample de Barcelona.

Obra.
 Guara 4a ed. Barcelona, La Galera, 1978.
 Pohopol 4a ed. Barcelona, La Galera, 1980.
 La bruixa que volia matar el sol 6a ed. Barcelona, Hymsa, 1981.
 Kinango 5a ed. Barcelona, La Galera, 1982.
 Genkel 3a ed. Barcelona, Argos-Vergara, 1982.
 Kalyndi 6a ed. Barcelona, Hymsa, 1983.
 Kunka-ta 4a ed. Barcelona, Argos-Vergara, 1983.
 La girafa i el mar 5a ed. Barcelona, Argos-Vergara, 1984.
 Hil-lady 4a ed. Barcelona, Argos-Vergara, 1984.
 Els personatges de Gaiet 4a ed. Barcelona, Hymsa, 1984.
 L'estel de Joanton 4a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1986. ;
 L'aprenent de caador 5a ed. Barcelona, La Galera, 1986.
 Nanoris i el poble encantat Barcelona, La Magrana, 1986.
 Betania 6a ed. Barcelona, Joventut, 1986.
 Salta, No-non! 8a ed. Barcelona, La Galera, 1987.
 La maredelaigua 2a ed. Barcelona, Aliorna, 1987.
 Pip... i el dia 2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987.
 Pip... i el color vermell 2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987.
 Pip i... la nit 2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1987.
 Natlia i la lluna  3a ed. Barcelona, Joventut, 1987.
 El caador Fulgenci 2a ed. Barcelona, Joventut, 1987.
 El plor del lle 4a ed. Barcelona, Aliorna, 1987.
 Quin invent! 8a ed. Barcelona, La Galera, 1988.
 Un conte gran com una casa 2a ed. Madrid, Anaya, 1988.
 Toms i el llapis mgic 7a ed. Barcelona, Baula, 1988.
 El viatge dels ocells  2a ed. Barcelona, Joventut, 1988.
 Pip... i el color blau  2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 Pip... i el cercle 2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 Pip... i la lnia  2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 Querouak  2a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1988.
 El vol del conill 3a ed. Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1989.
 Catorze de febrer, Sant Valent 3a ed. Barcelona, Aliorna, 1989.
 El vell pollancre 2a ed. Barcelona, Edicions B, 1989.
 El pirata valent 3a ed. Barcelona, Crulla, 1989.
 Qui recull les caques del gos? 5a ed. Barcelona, Baula, 1989.
 Carn i ungla  Barcelona, Destino, 1990.
 Qui ajuda a casa? 6a ed. Barcelona, Baula, 1990;
 Un gat molt eixerit 2a ed. Barcelona, Edeb, 1991.
 El misteri de les lletres  3a ed. Barcelona, Edeb, 1991.
 Carai... on s'haur ficat? 3a ed. Barcelona, Edeb, 1991.
 Te'n recordes, Ferran? 3a ed. Barcelona, Edeb, 1991.
 Qui fa servir les papereres? 5a ed. Barcelona, Baula, 1991.
 Tulinet, les set vides del gat  4a ed. Saragossa, Baula, 1991.
 Ui, quina por! 6a ed. Barcelona, Edeb, 1991.
 El gall Nicolau Barcelona, Toray, 1992.
 L'oca soca 4a ed. Barcelona, Edeb, 1992.
 Adu, i bona sort! 2a ed. Barcelona, Aura Comunicaci, 1992.
 Ja sc un gnom! 2a ed. Barcelona, Aura Comunicaci, 1992.
 Caterina de Binimell 2a ed. Barcelona, Aura Comunicaci, 1992.
 El club dels mags descalos 2a ed. Barcelona, Aura Comunicaci, 1992.
 El temible Safrech 2a ed. Barcelona, Aura Comunicaci, 1992.
 Qui diu no a les drogues? 5a ed. Barcelona, Baula, 1993.
 La ronda de cada dia  2a ed. Barcelona, Edeb, 1995.
 Qui estima els vells?  Barcelona, Baula, 1996.
 Un viatge en tren  Lle, Everest, 1996.
 Aventura a la platja  Lle, Everest, 1996.
 Mentre tots dormien  Lle, Everest, 1996.
 Aix es varen fer amics  Lle, Everest, 1996.
 El gegant Bonifa  2a ed. Barcelona, Bruo, 1997.
 Barbamec i les gavines  Barcelona, La Galera, 1997.
 Barbamec i els fantasmes  Barcelona, La Galera, 1997.
 Barbamec i la princesa  Barcelona, La Galera, 1997.
 El tresor de Barbamec  Barcelona, La Galera, 1997.
 La can de Barbamec  Barcelona, La Galera, 1997.
 Els tatuatges de Barbamec  Barcelona, La Galera, 1997.
...
ltimes obres.
 Toms y las tijeras mgicas Zaragoza, Editorial Edelvives, 2006.
 scartiene fro Madrid,  Alfaguara, 2006.
 Mi abuela Amanda Len, Everest,   2006.
 Els vestits de la panxeta Barcelona, Edeb, 2006.(castell i catal);
 El secuestro de sombra Barcelona, Cromosoma, 2006.(castell i catal);
 El chamn de la tribu Barcelona, Cromosoma, 2007.
 Juanito Jones  Barcelona, Cromosoma,  2007.
 Les tres bessones i...  Barcelona, Icaria Editorial   Intermn Oxfam   Ed. Cromosoma, 2007 .
(castell i catal)
 El tio Paco i ...  Barcelona, Combel Editorial,  2007.(castell i catal);
 Los colores de la msica Girona, Museu d Art Girona, 2007.

Premis i mencions.

 Premis Crtica "Serra d Or"   l979;
Revista Serra d Or
Barcelona   Espaa
MEJOR LIBRO DEL AO   LITERATURA INFANTIL   GUARA

 Premios CCEI de Literatura Infantil Espaola   l982;
Comisin Catlica Espaola de la Infancia
Madrid   Espaa
LISTA DE HONOR: LA BRUJA QUE QUISO MATAR EL SOL

 Premios CCEI de Literatura Infantil Espaola   l983;
Comisin Catlica Espaola de la Infancia
Madrid   Espaa
LISTA DE HONOR: KINANGO

 Los 10 Mejores Libros Para Nios   cuadro de Honor del Banco del Libro   l983;
Banco del Libro
Caracas   Venezuela
LISTA DE HONOR: KINANGO

 Antologa del Cuento Espaol   l985;
Society of Spanish   American Studies
University of Nebraska   Lincoln
CUENTO ANTOLOGADO: BETANIA

 Premios Barco de Vapor   l985;
Fundacin Santa Mara
Madrid   Espaa
3er. PREMIO

 Premio Lazarillo de Creacin Literaria   l987;
Ministerio de Cultura   OEPLI
Madrid   Espaa
LIBRO PREMIADO: UN CUENTO GRANDE COMO UNA CASA

 Premio Austral de Literatura e Ilustracin   l987;
Editorial Espasa Calpe
Madrid   Espaa
LIBRO PREMIADO: UN CABELLO AZUL

 Premios CCEI de Literatura Infantil Espaola   l987;
Comisin Catlica Espaola de la Infancia
Madrid   Espaa
LISTA DE HONOR: APRENDIZ DE CAZADOR

 9 Premi de Literatura Infantil i Juvenil Il.lustrada   Apel.les Mestres   l990;
Editorial Destino
Barcelona   Espaa
LIBRO PREMIADO: UA Y CARNE

 Premios CCEI de Literatura Infantil Espaola   l990;
Comisin Catlica Espaola de la Infancia
Madrid   Espaa
LISTA DE HONOR: QUIN RECOGE LAS CACAS DEL PERRO?

 Premios CCEI de Literatura Infantil Espaola   l990;
Comisin Catlica Espaola de la Infancia
Madrid   Espaa
LISTA DE HONOR: EL PIRATA VALIENTE

 Lista de Honor CLIJ   l991;
Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil
Barcelona   Espaa
LISTA DE HONOR: LA PEQUEA WU-LI

 Premio de la Asociacin de Revistas Infantiles   l992;
Rtterdam   Holanda
LIBRO PREMIADO: LA PEQUEA WU-LI

 Exposicin the White Ravens l997;
Internationale Jugend Bibliothek
Munich   Alemanya
LIBRO SELECCIONADO - QUIN QUIERE A LOS VIEJOS?

 Lista de Honor de CLIJ   l997;
Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil
Barcelona   Espaa
LISTA DE HONOR: AS SE HICIERON AMIGOS

 Los Mejores Libros de la Dcada (l988   l998);
Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil
Barcelona   Espaa
LIBRO SELECCIONADO: UA Y CARNE

 Lista de Honor de CLIJ   l999;
Cuadernos de Literatura Infantil y Juvenil
Barcelona- Espaa
LISTA DE HONOR: PERRO Y GATO

 Premios CCEI de Literatura Infantil Espaola   2000;
Comisin Catlica Espaola de la Infancia
Madrid   Espaa
LISTA DE HONOR: TENTO Y LA TORMENTA

 100 Obras de Literatura Infantil del Siglo XX;
Fundacin Germn Snchez Ruiprez
Madrid   Espaa
LIBRO SELECCIONADO: EL TEMIBLE SAFRECH

 Premio Pulcinella   2001;
Premio Para Series de Televisin.
Italia
MENCIN ESPECIAL: JUANITO JONES

 Selecci Curs 2001-2002;
Revista Faristol
Barcelona  Espaa
LIBRO SELECCIONADO: EL PAS SENSE NOM

 X Edici Premis Zapping - 2004;
Categora: MEJOR SERIE DE ANIMACIN DE PRODUCCIN PROPIA.
Barcelona -
FINALISTA: JUANITO JONES

Enllaos externs.
 L'autor a Escriptors.cat;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262104" title="Mesquita blava" nonfiltered="2563" processed="2559" dbindex="102571">



La mesquita blava o del sult Ahmed (en turc Sultanahmet Camii), a Istanbul, Turquia, s una obra de Sedefhar Mehmet A a, un deixeble de l'arquitecte Mimar Sinan. Est situada enfront d'esglsia de Santa Sofia separades ambdues per un bell espai enjardinat, i s l'nica a Istanbul que possex 6 minarets.

La mesquita va ser construda durant el regnat del catorz sult otom, Ahmet I, entre 1609 i 1616, en temps de decadncia otomana. s la mesquita ms gran i fastuosa d'Istanbul. La mesquita va ser construda juntament amb una madrassa, escola alcornica, un asil, un centre comercial d'artesania, un kervansaray, allotjament per a camells, una font i un klliye, complex soci-religis.

El lloc triat per a la construcci de la mesquita va ser el centre de la ciutat, antic emplaament d'un hipdrom rom, perqu estava prop del palau de Topkapi. Les 21.043 rajoles usats en la seva construcci van ser fets en els tallers del palau; les catifes de centenars de metres quadrats van ser teixides en els telers imperials i els cristalls dels llums d'oli van ser portades de l'estranger.

Les quatre galeries del prtic estan cobertes per 30 cpules que sn suportades per 26 columnes de marbre. L'interior est impregnat per una tonalitat blava, molt suau. 260 finestrals, que no conserven els vitralls originals del segle XVII, s'alineen en cinc nivells i permeten una filtraci de la llum que es reflecteix en les rajoles d'Iznik usades en la seva construcci, de color blau. D'aqu el nom que se li dna a la mesquita.

L'interior de les cpules i voltes semicirculars de la mesquita est pintat amb arabescs sinuosos. El minbar del segle XVII est treballat en marbre blanc i s utilitzat per l'imam durant l'oraci del divendres.

El pati t les mateixes dimensions que la sala d'oraci, quedant aix equilibrat el conjunt arquitectnic. Al centre hi ha la font de les ablucions hexagonal. Actualment noms compleix una funci ornamental ja que es realitzen en unes fonts situades a l'exterior de la mesquita. 

En la seva poca, va provocar moltes discussions perqu es va creure que els sis minarets de la mesquita constituen un intent de rivalitzar amb la Meca.

Referncies.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262109" title="Hachiman" nonfiltered="2564" processed="2560" dbindex="102572">
 s el du de la guerra i protector del poble japons en la mitologia japonesa. El seu nom significa el du de les vuit banderes celestials. El seu animal simblic i missatger s el colom.

Des de l'antiguitat Hachiman va ser beneit pels camperols com el deu de l'agricultura. En la religi xinto, es va convertir en llegenda com a smbol de l'Emperador  jin, fill de l'emperadriu Jing . 

El du Hachiman tamb se'l senyalava com a guardi del Minamoto un clan dels samurais. No Minamoto Yoshiie, desprs de l'arribada d'edat al Santuari Iwashimizu a Kyoto, va passar al nom de Hachiman Taro Yoshiie i a travs de les seves proeses militar i la seva virtut com a lider, va considerat com a un samurai ideal a travs dels anys. El seu fill Minamoto no Yoritomo es va convertir en shogun i va establir el shogunat Kamakura, va construir el Santuari Tsurugaoka Hachiman a Kamakura, Jap i va comenar la reverencia de l'Hachiman com a guardi del seu clan.
	












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262116" title="?tomo no Otomaro" nonfiltered="2565" processed="2561" dbindex="102573">
 (731? - 14 de juny del 809) va ser un general japons de l'era Nara i comenaments de l'era Heian, membre del clan  tomo. Va ser el primer militar que va obtenir el titul de sei-i taish gun el 794, per la seva tasca junt amb Sakanoue no Tamuramaro,qui va lluita contra els ain, una tribu considerada brbara que dominava en aquella poca les illes de Hokkaido i la part nord d'Honshu. El seu pare va ser  tomo no Koshibi.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262117" title="Rimas lvarez Kairelis" nonfiltered="2566" processed="2562" dbindex="102574">
Rimas Alvarez Kairelis, nascut el 22 de juliol de 1974 a Quilmes, s un jugador de rugbi argent, que juga al lloc de segona lnia (1,99 m i 107 kg).

Carrera.
En club.
Pucar Club  Argentina;
USAP 2001-Actualitat;

A l'equip d'Argentina.

Rimas Alvarez Kairelis va fer el seu primer partit amb la selecci argentina el 3 d'octubre de 1998 contra l'equip del Paraguai.

Palmars.
En club.
Finalista del Top 16 del 2004.

Amb la selecci d'Argentina.

50 cop seleccionat;
4 assaigs;
20 punts;
Seleccions per any : 3 el 1998, 5 el 2001, 6 el 2002, 7 el 2003, 2 el 2004.

Enllaos externs.
 Fitxa i foto a uar;
 Estadstiques a scrum.com;
 Participaci aux preuves europennes;
 Estadstiques a itsrugby.fr;
 Fitxa a L'quipe;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262118" title="Sakanoue no Tamuramaro" nonfiltered="2567" processed="2563" dbindex="102575">

Sakanoue no Tamuramaro (?-811) Heroi japons. Principal lloctinent del general Otomo Otomaro, va dirigir operacions contra els ainun. El 795 va rebre el ttol de sei-itaishogun (general en cap contra el barbers) desprs de la seva destacada feina en una expedici victoriosa. Es creu que va ser enterrat en el tmul Shogunzala (tomba del shogun).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262119" title="Fun'ya no Watamaro" nonfiltered="2568" processed="2564" dbindex="102576">

 (765 - 6 de juny de 823) va ser un militar japons noble de la cort Imperial i sh gun que va servir a comenaments de l'era Heian. Va ser cooficialment l'Emperador Heizei i se l'associa amb Sakanoue no Tamuramaro, obtenint el ttol de sh gun desprs de la mort de Temuramaro el 813 i collaboraria amb la pacificaci de les terres dominades pels brbars Emishi.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262123" title="Prncep Moriyoshi" nonfiltered="2569" processed="2565" dbindex="102577">
El  (1308 - 12 d'agost de 1335  va ser un dels dos sh guns que va governar durant la Restauraci Kenmu.

Era fill de l'Emperador Go-Daigo i Minamoto no Chikako. Va lluitar a favor de l'emperador, per va ser capturat per Ashikaga Takauji, qui es va aixecar contra el poder imperial. El germ de Takauji, Ashikaga Tadayoshi el va mantenir cautiu en una cosa prop de l'actual Kamakura-gu durant nou mesos, abans de ser executat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262125" title="Partit Antitaur Contra el Maltractament Animal" nonfiltered="2570" processed="2566" dbindex="102578">


Partit Antitaur Contra el Maltractament Animal (PACMA) (en euskera Zezenketen Aurkako eta Animalien Aldeko Alderdia (ZAAAA))  s un partit poltic creat a Bilbao (Euskal Herria) el 2003. Encara que la seva seu central s a Bilbao, es tracta d'un partit d'implantaci estatal.

Es defineix com a partit 'animalista', s a dir que fa de la defensa dels drets dels animals la seva bandera poltica. Va sorgir a partir de la uni de diversos collectius antitaurins i de defensa dels animals.

Al seu programa electoral proposa mesures com la prohibici de les curses de toros, de la cacera i pesca esportives, de l'experimentaci amb animals o el tancament de les granges pelleteres, entre tota una srie de mesures destinades a la defensa dels drets dels animals.

Ha participat en diverses convocatries electorals fins el moment.

 Programa .
En el seu programa poltic, destaca la tipificacin com delicte en el Codi Penal amb penes de pres a qui maltracti a un animal, legalitzar l'accs dels animals als transports pblics, prohibici tallant del circ amb animals, abolicin de la tauromquia,  demolici de totes aquelles places de toros sense mrit arquitectnic, fent en el seu lloc parcs i jardins, prohibici de zoos, delfinarios i aquaris, prohibici de la caa i pesca esportiva i el tancament de granges pelleteres, entre altres punts del seu programa.

 Programa electoral .
Sent l'objectiu del Partit Antitaur Contra el Maltractament Animal la LIBERACION ANIMAL, i en tant els temps portin aquesta utopia, creiem que s un deure GREU i INAPLAZABLE lluitar contra el maltractament als animals, doncs el fenomen del dolor s per a ells tan desagradable com per a nosaltres. Des d'aquesta premissa, valors com la compassi i el respecte deuen ser aplicats -per esttica i per justcia- a tots els ssers capaos de sofrir i no noms a l'animal hum. Desgraciadament els drets dels animals sn ignorats i calcigats sistemticament, infligiendo incomptables atrocidades a milions i milions de vides, en el nostre entorn immediat. Per a palliar el dany i iniciar el viraje cap a una relaci armoniosa entre l'home i la resta de les criatures, es proposen les segents mesures.

1. LEGISLACION 

1.1. Elaboracin y posterior desarrollo de nuevas y valientes Leyes de Proteccin de los Animales en cada una de las Comunidades Autnomas, acordes con los tiempos, velando por su estricto cumplimiento. 

1.2. Tipificacin como delito en el Cdigo Penal con penas de crcel a quienes maltrate a un animal. 

1.3. Legalizar el acceso de los animales a los transportes pblicos. 

1.4. Sancionar la omisin de denuncia de los comportamientos prohibidos con los animales. 

1.5. Prohibir y sancionar severamente las muertes injustificadas de animales. 

1.6. Prever la sancin de inhabilitacin para tener animales, de aplicacin obligatoria en los casos de abandono, matanza y crueldad. 

1.7. Nueva legislacin, corrigiendo la actual, en materia de perros peligrosos. 

1.8. Fomentar, con campaas de educacin, las denuncias de los particulares por maltrato de animales. 

1.9. Dotar a los veterinarios de facultades delegadas ante la Administracin Pblica para defender el bienestar y la salud de los animales. 

2. CONCIENCIACION Y CREACION DE ORGANISMOS 

2.1. Campaas constantes de concienciacin en los medios, as como en centros escolares, sociales y similares. 

2.2. Buzoneo masivo con folletos sobre el maltrato animal, haciendo especial hincapi en las reas rurales. 

2.3. No a la visita de colegios a mataderos, granjas de engorde y similares. 

2.4. Creacin de un organismo, oficina o departamento de defensa de los derechos de los animales. 

2.5. Formacin de un cuerpo de Polica dedicado y motivado en favor de la defensa de los animales. 

2.6. Dotacin de todos los medios necesarios a los centros de acogida y recuperacin de animales, tanto silvestres como domsticos. 

2.7. Elaboracin y desarrollo de un Plan Educativo que contemple el respeto a todos los seres vivos, incluidos los animales, desde la infancia a todos los mbitos de la Educacin. 

3. ESPECTACULOS PUBLICOS 

3.1. Prohibicin tajante del circo con animales. No a la retransmisin por televisin de circos, toros. 

3.2. Abolicin de la tauromaquia, demolicin de todas aquellas plazas de toros sin mrito arquitectnico, haciendo en su lugar parques y jardines. 

3.3. Retirada de subvenciones a las plazas de toros y escuelas taurinas, as como publicaciones. 

3.4. Declaracin de ciudades antitaurinas y amigas de los animales. 

3.5. Prohibicin tajante de cualquier festejo pblico con animales: encierros, toros de fuego, toros ensogados, toros alanceados, carreras de burros, lanzamientos de animales y por el estilo. 

3.6. No a la exposicin de animales vivos en los mercados y certmenes de productos campestres. 

3.7. No a la presencia de animales en los anuncios publicitarios, obras de teatro, musicales, y similares. 

3.8. Sustitucin en los diferentes festejos con gansos y patos, por monigotes de goma de personajes famosos. 

3.9. Retirada de cualquier apoyo y publicidad a las pruebas hpicas. 

3.10. No a las empresas de rutas de caballos, paseos de poneys y similares. 

3.11. Negar todo apoyo a los concursos y exposiciones caninas y de aves cantoras. 

3.12. Prohibicin de exposiciones de animales tanto vivos como disecados. 

3.13. Prohibicin de zoos, delfinarios y acuarios. 

3.14. Prohibicin de pequeos zoos en parques o propiedades particulares. 

3.15. Prohibicin de rifar animales o que stos sirvan de reclamo para cualquier evento. 

3.16. Prohibicin que se utilicen animales en programas y concursos televisivos. 

3.17. Prohibicin y retirada de cualquier publicidad que suponga un trato vejatorio y ajeno a la condicin del animal. 

3.18. No a la presencia de animales en cabalgatas de reyes histricas, festejos tursticos, y similares. 

4. CAZA Y PESCA DEPORTIVA. 

4.1. Prohibicin de la caza y pesca deportiva. En tanto esto sucede: 

4.2. Endurecimiento de las normas para obtener y renovar la licencia. 

4.3. Prohibicin de la caza a contrapasa y con sustancias pegajosas. 

4.4. Prohibir la modalidad de pesca sin muerte. 

4.5. Prohibir tajantemente la caza con arco, cetrera, y similares. 

4.6. Veto total a que, con fondos pblicos, se realice cualquier tipo de campaa, cursillos o actos que fomenten la caza y la pesca. 

4.7. Gravamen disuasorio a comercios, fbricas y utillajes para caza y pesca deportiva. 

4.8. Seguimiento policial a los cazadores para prevenir determinados comportamientos impropios (abandono de perros, caza de especies protegidas, furtivismo, caza con reclamos tipo  barraca  y hurones, contaminacin medioambiental y similares). 

4.9. Preservacin al mximo del hbitat de la fauna silvestre. 

5. PELETERIA 

5.1. Cierre de granjas peleteras. 

5.2. Publicidad disuasoria. 

5.3. Prohibicin de exponer en los escaparates abrigos de pieles. 

5.4. Gravamen disuasorio a la industria peletera, comercializadores y consumidores. 

5.5. Prohibicin de cualquier publicidad peletera. 

6. TRAFICO DE ANIMALES 
6.1. Vigilancia severa de los negocios que implican trfico de animales. 

6.2. Controles y gravmenes fiscales a las tiendas llamadas ncleos zoolgicos. 

6.3. Disciplinar la venta, cra y adiestramiento de animales, exigiendo siempre en todos los establecimientos dedicados a estos fines, la figura de un responsable de los animales. 

6.4. Prohibicin estricta de que figuren animales en los escaparates, favorecedores de la compra compulsiva. 

6.5. Vigilancia estricta de los criaderos de animales de compaa. 

6.6. Prohibicin de venta ambulante de animales, con retirada de las licencias que existan para este fin. Vigilancia de la venta de perros y gatos. 

6.7. Veto al fomento de las mascotas como moda. 

6.8. Prohibicin de exhibir animales en bares y escaparates y similares (perdices, loros, jilgueros...). 

6.9. Retirada de todos los establecimientos pblicos de cadveres de animales disecados, ya enteros, ya parte de sus cuerpos, as como crneos y otros despojos. 

7. PERROS, GATOS Y PALOMAS. 
7.1. Control de colonias de gatos con su esterilizacin, vacunacin y desparasitacin. 

7.2. Control de las palomas con substancias inocuas para las aves, que hacen que los huevos sean infrtiles, como el Ornityl , que se ha venido aplicando en Catalua y Asturias. 

7.3. Albergues de perros y gatos en ptimas condiciones, con campaas constantes contra el abandono y a favor de la adopcin, as como de la esterilizacin quirrgica de perros y gatos. 

7.4. Aplicacin de la eutanasia en los albergues slo en los casos de enfermedad incurable del animal, y siempre aplicada por veterinarios. 

7.5. Redefinir la nocin de animal de compaa. 

7.6. Promover la esterilizacin obligatoria de las mascotas para evitar la sobrepoblacin de animales en busca de hogar. 

7.7. Identificacin obligatoria de todas las mascotas. 

7.8. Inclusin de los animales que hay en la casa a la hora de elaborar el censo ciudadano. 

7.9. Prohibicin de toda mutilacin esttica o de conveniencia a los animales. 

7.10. Persecucin policial de las peleas de perros. Penas de crcel y enajenacin de los bienes a los promotores. 

7.11. Prohibicin de que los perros estn atados de por vida, caso que es constante en las aldeas, pero que se da igualmente en urbanizaciones, lonjas y similares. 

7.12. Los dueos de perros de razas caninas que son supuestamente peligrosas, debern superar un test psicolgico antes de poder tener uno de estos animales. 

8. EXPERIMENTACION 
8.1. Cese fulminante de la experimentacin con animales, ya sea en centros mdicos, universitarios, laboratorios, de enseanza y similares. 

8.2. Subvencionar las investigaciones que no emplean animales y los hallazgos que permitan prescindir de su empleo. 

9. GANADO DE ABASTO. 
9.1. Vuelta a la ganadera extensiva. 

9.2. No a la sobreexplotacin lechera, crnica y similares. 

9.3. Exigir el cumplimiento estricto de las normas relativas al ganado de abasto. 

9.4. No a la cra avcola intensiva (gallinas en batera descontrolando sus ciclos vitales, engorde artificial y similares). 

9.5. Campaas continuas para consumir menos carne y productos animales. 

9.6. Etiquetado que diga al consumidor el grado de libertad que tuvo el animal. 

9.7. Campaas informativas sobre el pat de ganso, que implican alto grado de crueldad en su obtencin, a los efectos de desincentivar su consumo. 

9.8. Cumplimiento del Anexo al Tratado de Amsterdam. 

9.9. Transporte que minimice la ansiedad y el dolor. Elaboracin de planes para reducir al mximo las distancias en el transporte de animales vivos con destino a matadero, no debiendo superar estas distancias los 100 Km, dirigiendo estos transportes al matadero ms cercano e impidiendo por Ley el transporte de animales vivos con este fin. 

9.10. Lo mismo en los mataderos. Cursillos de sensibilizacin al personal que transporta o sacrifica a los animales. 

9.11. No a la matanza sin aturdimiento previo. No al degello segn el rito islmico. 

9.12. Prohibicin de matar ganado de abasto por particulares. 

9.13. Ayudas de las Administraciones a las industrias alimentarias de productos vegetales.


Presencia en eleccions municipals.
Va debutar en les eleccions municipals de maig de 2003 (on la seva presncia va ser prcticament simblica).

A les eleccions municipals del 2007 es van presentar a 12 ajuntaments, no aconseguint cap esc per obtenint 10.601 vots entre els municipis on es van presentar.

Presencia en eleccions autonmiques.
En les eleccions al Parlament Basc de 2005, es va presentar conlligat amb el partit ecologista Berdeak-Los Verdes i va obtenir tamb un nombre de sufragis simblic (3958 vots i un 0,33% de l'electorat).

En les eleccions al Parlament de Catalunya de 2006 va obtenir 13.730 vots, el 0,46%.

En les autonmiques del 2007, es van presentar en dues autonomies (Madrid i Cantbria) obtenint un suport de 7.089 vots entre ambdues.

Presencia en eleccions generals.
El 2004 van presentar candidatures al Senat a 16 provncies espanyoles.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial del partit;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262133" title="Setge de Perpiny (1642)" nonfiltered="2571" processed="2567" dbindex="102579">






El Setge de Perpiny de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i batalla de Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus.

La batalla.
Les tropes de Llus XIII de Frana van assetjar Perpiny des del 4 de novembre de 1641. El propi rei va estar present durant la primavera en el setge per va marxar abans de la conquesta de la ciutat. El governador, Pedro Diego de Ziga y de la Cueva, el marqus de Flores Dvila, va rendir la ciutat, que va caure per gana i pel gran nombre de baixes el 9 de setembre de 1642. La ciutat fou ocupada per tropes franceses recolzades pels catalans revoltats. 

Conseqncies.
A la ciutat es trobava el major arsenal de l'exrcit espanyol, cent canons i vint mil fusells, que foren capturats per l'exrcit francs. La pressi sobre Salses, que havia quedat completament allada al Rossell, fa que el seu governadores rendeixi a continuaci.

referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262134" title="Minamoto no Yoritomo" nonfiltered="2572" processed="2568" dbindex="102580">

Minamoto Yoritomo (1147 - 9 de febrer, 1199, Kamakura) va ser el fundador del shogunat Kamakura o bakufu.

Membre del clan Minamoto, Yoritomo va ser desterrat en la seva joventut a conseqncia de les revoltes del seu pare conra la famlia Taira. A l'exili Yoritomo va trobar recolzament per la seva causa a H j  Tokimasa i el 1185 va derrotar els Taira.

En 1192 se li va atorgar el ttol de shogun, el qual el va convertir en la mxima autoritat militar de tot el pas. Yoritomo va implantar als seus propis governants el (shugo) i representants (jito) per tot el Jap, a conseqncia d'aix es va crear una infraestructura governamental i en competncia de la cort imperial.

Yoritomo d'aquesta manera va ser capa de governar sense derrotar realment a l'emperador i va quedar com un patr a seguir pel futurs shoguns.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262138" title="El Arrebato" nonfiltered="2573" processed="2569" dbindex="102581">

Javier Labandn, El Arrebato s un cantautor espanyol de rumba-pop.

Va comenar la seva carrera musical el 1988 traient el seu primer disc amb el grup Piel Morena en el que li acompanyaven 2 grans amics de la seva Sevilla natal. Amb ells va aconseguir els seus primers xits fins a 1999, quan Piel Morena es va dissoldre definitivament desprs de diversos canvis en la formaci.

Grcies a que Piel Morena i Camela estaven en la mateixa discogrfica (Ar Producciones), El Arrebato va conixer Dioni Martn, un dels integrants de Camela amb el qual forjo una gran amistat.

Quan es van separar de Piel Morena, El Arrebado va enviar una maqueta a Dioni, aquest se la va enviar a seu discogrfica, EMI, la qual va apostar per ell i va decidir gravar el que seriosa el primer disc d'El Arrebato: Poquito a poco. Amb ell que va aconseguir un xit molt superior al que havia tingut amb Piel Morena i molt ms gran del qual ell mateix esperava.

Rere aquest primer lbum, van seguir amb Una noche con arte, Que salga el sol por donde quiera i un grans xits, a cada disc que treia anava augmentant el seu xit, poc desprs d'aquest lbum compon l'himne del Sevilla Futbol Club amb qu aconsegueix un gran xit, sobretot al mn sevillista. L'any 2006 va sortir en venda Un cuartito pa mis cosas, en el que s'aprecia una gran evoluci. L'lbum compta amb collaboradors com Antonio Vega en Hoy me dio por ser honesto.

El Arrebato explica avui dia amb canons molt conegudes Poquito a poco, Ve despacito, Hblame del sur, A m na' ma', Bscate un hombre que te quiera, Por un beso de tu boca, Un amor tan grande, Un milln de euros, Una noche con arte, Mi colega de siempre, Duele, No puedo ms, En el nmero 14, entre d'altres.

 Discografia .
 El Arrebato (2001);
 Una Noche con Arte (2003);
 Que Salga el Sol por Donde Quiera (2004);
 Grandes xitos (2005);
 Un Cuartito pa Mis Cosas (2006);

 Enllaos externs .
 El Arrebato;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262139" title="Minamoto no Yoriie" nonfiltered="2574" processed="2570" dbindex="102582">

 va ser el segon shogun del shogunat Kamakura de Jap. Va ser el primer fill de la primer shogun Minamoto no Yoritomo i la seva mare va ser H j  Masako.


Amb la mort del seu pare el 1199, Yoriie es va convertir en el lder del clan Minamoto i anomenat shogun el 1202. No obstant el seu avi H j  Tokimasa va usurpar el poder militar i poltic del shogunat, deixant el ttol de shogun a una figura nominal. Les pressions entre els clans Minamoto i H j  van desencadenar el desenrocament d'Yoriie e 1203 i el van condemnar sota arreste domiciliari por ser acusat de una conspiraci contra el clan H j  i assassinat per membres d'aquest clan el 1204. El va succeir el seu germ menor Minamoto no Sanetomo.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262142" title="El Padul" nonfiltered="2575" processed="2571" dbindex="102583">

El Padul s un municipi de la provncia de Granada, situat al sud-est de Espanya, amb una superfcie de 89 km, una poblaci de 8.065 habitants (2006) i una densitat de poblaci de 90,62 hab/km.  Limita al nord amb Alhendn, Otura i Dlar; a l'est amb Drcal i Villamena; al sud amb Albuuelas, i a l'oest amb Jayena.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262148" title="Tortuga mediterrnia" nonfiltered="2576" processed="2572" dbindex="102584">


La tortuga mediterrnia o tortuga de terra, coneguda pel nom cientfic de Testudo hermanni, s una de les vuit espcies de tortuga classificades tradicionalment dins el gnere Testudo, juntament amb espcies properes com ara la tortuga marginada (T. marginata) o la tortuga grega (T. graeca). Se'n coneixen dues subespcies: T. h. hermanni i T. h. boetthgeri. Sn rptils herbvors i dirns que poden arribar a viure edats comparables a les dels humans, i que s'estenen des dels Pasos Catalans a l'oest fins el marge sud de la mar Negra a l'est. La destrucci dels seus hbitats i la seva popularitat com a animals de companyia n'han delmat significativament les poblacions salvatges i n'han fet indispensable la protecci per assegurar el futur de l'espcie a llarg terme.

Distribuci de l'espcie.
s una espcie palertica que habita nicament al sud d'Europa. La regi en qu viuen les tortugues mediterrnies s'estn des de Catalunya a Romania, incloent-hi les grans illes del mar Mediterrani. Als Pasos Catalans, se'n poden trobar a la serra de l'Albera, al masss del Garraf, al delta de l'Ebre i a la serra del Montsant a Catalunya; a les illes de Mallorca i Menorca a les Balears; i a la zona de L'Alguer a Sardenya.

Tamb habiten a diferents zones de Frana, Itlia, Bsnia i Hercegovina, Crocia, Srbia, Montenegro, Macednia, Bulgria, Romania i Grcia.



Taxonomia.
Etimologia.
El nom Hermanni s en honor del metge i naturalista francs Jean Hermann (1738-1800). L'holotip d'aquesta espcie pertany a la seva collecci.

T. hermanni hermanni.


 

La mida de les cuirasses dels exemplars adults varia des d'un mnim de tretze centmetres en els mascles de la Pulla fins un mxim de vint-i-dos centmetres en les femelles de Sardenya. La coloraci de la base de la cuirassa s d'un groc taronjs amb difuses taques negres, molt esteses pel plastr. La sutura pectoral (en vermell a la foto) s ms petita que la femoral (en blau). Altres caracterstiques sn la pigmentaci groga de les escates sota els ulls, absent en els exemplars adults de T. h. boettgeri; i un dibuix caracterstic sota l'escut supracaudal en forma de forat del pany. Aquesta subespcie es troba a Frana, Itlia, Catalunya i les Balears.

T. hermanni boettgeri.
La mida d'aquesta espcie s superior a la de T. h. hermanni; les femelles adultes poden arribar als vint-i-cinc centmetres. La coloraci de la base varia del groc verds al groc daurat. Les taques negres sn menors en nombre i en extensi tant a la cuirassa com al plastr i en alguns exemplars a penes sn visibles. La sutura pectoral (en vermell a la foto) s ms gran que la femoral (en blau). No s estrany trobar exemplars amb les escates supracaudals unides. T una distribuci molt ampla que va de la regi d'stria a Romania, amb presncia al nord d'Itlia.

Altres subespcies.
La pertanyena d'aquestes dues subespcies a T. hermanni encara no ha estat verificada taxonmicament:

Testudo hermanni ssp. hercegovinensis (Werner, 1899).
molt similar a T. h. boettgeri, se'n diferencia per l'absncia de les dues escates angonals (dins el cercle vermell a la foto), una peculiaritat vista en molts exemplars a Crocia, Bosnia i Hercegovina i Montenegro.

La coloraci del plastr s'assembla a la de T. h. hermanni. El pes dels mascles varia entre 600 i 830 grams, mentre que les femelles pesen entre 990 i 1.080 grams. Els mascles mesuren entre 12,5 i 13,5 centmetres, mentre que les femelles en mesuren entre 14 i 15.

Molts exemplars presents a la reserva natural del Bosco della Mesola (Delta del Po) presenten caracterstiques tpiques d'aquesta subespcies i recents estudis filogentics en confirmarien l'origen dalmtica.

Testudo hermanni ssp. peloponnesica;
amb carcters morfolgics que l'acosten a T. h. hermanni, de mida molt petita i amb una cuirassa i un plastr molt foscos, se l'ha observat a la regi d'Esparta. Es tem que aquest grup hagi quedat delmat pels devastadors incendis que arrasaren el seu hbitat al Pelopons a l'estiu del 2007.

Revisi de la classificaci.
Fins fa pocs anys, les dues espcies reconegudes eren classificades com a:
Testudo hermanni ssp. robertmertensi (Wermuth, 1952);
la forma occidental;
Testudo hermanni ssp. hermanni (Gmelin, 1789).
la forma oriental;

Per motius de prioritat taxonmica, actualment reben el nom de:

Testudo hermanni ssp.  hermanni (Gmelin, 1789).
 la forma occidental;
Testudo hermanni ssp.  boettgeri (Mojsisovics, 1889);
la forma oriental;

Basant-se en recents dades moleculars/morfolgiques del gnere Testudo, alguns han proposat reanomenar l'espcie Testudo hermanni. Alguns proposen Agrionemys hermanni mentre que altres suggereixen el gnere Eurotestudo, elevant les subespcies al rang d'espcie, denominant-les:

Eurotestudo hermanni;
Eurotestudo boettgeri;

Diferncies respecte a T. graeca.

Els trets que diferencien Testudo hermanni de Testudo graeca sn principalment la presncia d'una funda crnia a l'pex de la cua tant dels mascles com de les femelles, absent en T. graeca; i l'absncia dels tubrculs cornis als costats de les cuixes, caracterstics de T. graeca, tot i que en rares ocasions poden ser presents en alguns exemplars de T. hermanni. En general, T. hermanni presenta una divisi en dues parts del plastr supracaudal, per hi ha molts exemplars sense aquesta partici.

Relacions gentiques dins l'espcie.

A partir d'estudis de les relacions filogentiques a l'interior del gnere Testudo, en particular de la seqncia d'ADN mitocondrial, ha quedat clar que les T. hermanni que viuen a Itlia sn genticament homognies i descendeixen d'un redut nombre d'exemplars que sobrevisqueren a una forta delma de la subespcie, probablement relacionada amb els canvis climtics de la fi del Plistoc, i probablement es refugiaren a Siclia. Les T. h. hermanni franceses de la Cte Varoise es diferencien de les italianes perqu descendeixen d'exemplars provinents d'un altre refugi glacial. Els exemplars presents a Catalunya presenten una marcada semblana amb els exemplars sicilians. Dins l'espcie T. h. boettgeri, s'han distingit diverses lnies de descendncia, que es poden seguir fins a diferents refugis glacials geogrficament estrets i allats situats a Grcia. En aquest refugi, cada poblaci ha desenvolupat diferncies ms importants a causa de la deriva gentica.

Fenotips de T. h. hermanni.
Soca itlica.





Itlia septentrional: De mida petita amb taques clares a la cuirassa.
Pes d'aproximadament 400 grams, es troba fins a sis-cents metres sobre el nivell del mar.
Mida mxima: quinze centmetres la femella, tretze el mascle.
Toscana: Amb una tpica cuirassa oblonga, de fons groc taronjs.
La femella pot arribar a pesar un quilogram.
Mida mxima: setze centmetres la femella, catorze el mascle.
Pulla: Coloraci de les taques mitjanament fosca i una mida molt petita.
Pes: la femella 750 grams i el mascle 450 g, es troba fins a sis-cents metres sobre el nivell del mar.
Mida mxima: quinze centmetres la femella, tretze el mascle.
Siclia: Semblant a la de Toscana per amb taques ms fosques.
La femella pesa entr 700 i 800 grams. El mascle en pesa entre 400 i 500. Es troben fins a 1.500 metres sobre el nivell del mar.
Mida mxima: disset centmetres la femella, quinze el mascle.
Sardenya: de mida molt gran i pell fosca, el cap presenta algunes taques grogues. El cap dels mascles t una forma ms o menys trapezodal. En la majoria d'exemplars, les escates de la gola tenen un equivalent a l'interior en forma de dues bandes negres. La segona escata vertebral queda sovint convexa vers la part anterior.
La femella pot sobrepassar els dos quilograms de pes.
Mida mxima: vint-i-dos centmetres la femella, divuit el mascle.
Crsega: Caracterstiques semblants a les de la forma sarda per d'una menor mida.
En alguns casos, les escates de la gola tenen un equivalent a l'interior en forma de banda negra.
Mida mxima: dinou centmetres la femella, setze el mascle.



Soca francesa.
Provena, Cte Varoise ;
La coloraci del fons de la cuirassa s groga-daurada amb taques no gaire fosques.
La pell va del groc griss del coll al gris fosc del cap, amb una taca groga darrera l'ull.
La coloraci de les potes s grogosa.
La separaci entre la primera i la segona escata vertebral s recta.
Les escates de la gola no tenen equivalent interior.
Mida mxima: vint centmetres la femella, disset el mascle.


Soca espanyola.
La coloraci del fons de la cuirassa s d'un groc-daurat molt intens, i la pell s groga.
Mallorca: Mida mxima: quinze centmetres la femella, tretze el mascle.
Menorca: Mida mxima: divuit centmetres la femella, catorze el mascle.
Catalunya: La coloraci de la cuirassa tendeix a esdevenir ms fosca amb els anys.
Mida mxima: setze centmetres la femella, catorze el mascle.

Dimorfisme sexual .

La diferenciaci de mascles i femelles s'efectua per mitj dels carcters sexuals secundaris. Els mascles, de mida ms petita, tenen una cua llarga, robusta i gruixuda a la base i la funda crnia est ben desenvolupat. En les femelles, la cua s petita i curta i la funda crnia s de dimensions redudes. La distncia de l'obertura de la cloaca a la base de la cua s ms gran en els mascles. Els mascles adults presenten una concavitat al plastr per facilitar que la femella munti la seva cuirassa. El plastr de les femelles i dels exemplars joves i subadults s pla; l'angle que formen les escates anals del plastr s molt ms gran en els mascles, per en les femelles, aquestes escates sn ms altes. L'escata supracaudal del mascle s corbada a la part baixa, mentre que la de les femelles queda alineada amb la cuirassa.





Sentits.

Les tortugues tenen una vista excellent: saben distingir formes i colors i fins i tot poden reconixer persones. Tenen un sentit de l'orientaci molt precs; si se les mou uns centenars de metres del territori al qual pertanyen hi tornen en poc temps. Sn molt sensibles a les vibracions del terra encara que no tinguin una oda desenvolupada. En canvi, l'olfacte est ben desenvolupat i juga un paper important en la recerca d'aliments i de parelles sexuals.

Etologia.
Comportament.
Les tortugues mediterrnies sn animals ectotrmics que s'estenen al sol durant les primeres hores del dia per escalfar el seu cos i activar-ne les funcions metabliques. L'exposici a la llum solar els permet absorbir els rajos ultraviolats necessaris per la sntesi de la vitamina D. Un cop arriben a la temperatura corporal necessria per activar els enzims lligats a la digesti, les tortugues es dediquen a cercar aliments. A temperatures atmosfriques superiors a 27 C, esdevenen aptiques i proven de refrescar-se excavant petits forats coberts per vegetaci baixa o amagant-se en petites esquerdes. Quan tornen a baixar les temperatures, esdevenen actives de nou.

Hibernaci.
A la tardor, amb la baixada de les temperatures, els rptils deixen d'alimentar-se durant fins a vint dies per poder buidar completament l'intest de restes de menjar. Es van tornant ms aptics i, al novembre o desembre, segons la latitud, comencen a enterrar-se o refugiar-se en llocs protegits i cauen en un estat d'hibernaci. La temperatura ideal per la hibernaci s de 5 C. Temperatures inferiors a 2 C provoquen danys cerebrals o la mort, mentre que si sn superiors a 10 C porten la tortuga a un estat de subhibernaci, perills ja que l'animal consumeix ms rpidament les reserves de greix que li han de durar tot l'hivern. En estat natural, les tortugues s'enterren a entre deu i vint centmetres de profunditat.

La hibernaci s una fase metablica vital per aquesta espcie, i l'nica cosa que la pot impedir s una malaltia o una altra circumstncia debilitant.

De fet, la principal causa de mort en el cas d'exemplars que han d'hibernar en espais interiors preparats per criadors afeccionats s la temperatura, que s massa alta per permetre la hibernaci per massa baixa perqu l'animal es continu alimentant.

En una situaci aix, si es vol mantenir l'animal actiu, caldr colocar-lo dins un terrari escalfat amb un punt clid a 28 C i un punt fresc i ombrejat a 18 C, amb un substrat d'uns cinc centmetres de profunditat compost d'un 40% de torba oligotrfica, un 40% d'humus (sense fertilitzants ni pesticides) i un 20% de terra de riu. s essencial que hi hagi una lmpada de rajos ultraviolats especial per a rptils, necessria per la sntesi de vitamina D, essencial per fixar el calci.

Si, en canvi, es prefereix una hibernaci controlada, caldr posar la tortuga en un contenidor protegit dels rosegadors amb una xarxa metllica, ple del mateix tipus de substrat que es descriu al pargraf anterior. El contenidor s'haur de posar en un espai fosc amb temperatures entre 4 i 8 C i una humiditat ambiental d'aproximadament un 70%. Les tortugues se solen despertar al mes de mar, quan les temperatures es tornen ms clides.

Aparellament.

Immediatament desprs de despertar-se de la hibernaci, el mascle comena el festeig amb un ritual que inclou seguir la femella i mossegar-li o colpejar-li la cuirassa. El mascle puja a l'esquena de la femella per copular. El mascle treu el penis, contingut dins la cua gruixuda, i emet l'nic so que fan aquests rptils, altrament muts. La femella pot arribar a trigar quatre anys per quedar-se fertilitzada, car pot conservar el semen en un rgan de l'oviducte, a la zona genital.

Reproducci.

Sn animals de gran longevitat, i se'n coneixen molts exemplars centenaris. Arriben a la maduresa sexual quan tenen aproximadament deu anys. Les Testudo sn ovpares que ponen els ous en forats excavats al sl per la femella amb les potes del darrera. Les femelles de T. hermanni ponen ous quatre vegades a l'any, entre maig i juny. El nombre d'ous depn de la mida de l'exemplar.

El temps d'incubaci, d'entre dos i tres mesos, i el gnere dels nounats varien en funci de la temperatura ambiental. Si la temperatura d'incubaci s inferior a 31,5 C predominaran els mascles, i si la temperatura s superior, hi haur ms femelles. Un cop arribat el dia de l'eclosi, sovint precipitada per un dia de pluja, la tortugueta trenca l'ou per mitj del telolcit, un tubrcul corni situat entre les narius i el maxillar superior que desapareix desprs d'uns dies. L'eclosi dura quaranta-vuit hores, un perode durant el qual el sac vitell s absorbit totalment.



Alimentaci.

Es tracta de rptils purament herbvors. Els exemplars salvatges viuen en un hbitat que es caracteritza per llargs perodes de sequera que els obliga a alimentar-se d'herbes seques. En aquests casos, complementen la seva dieta menjant-se artrpodes o cargols; aquests ltims se'ls mengen pel calci que porta la closca. En ocasions tamb mengen excrements o petits trossos de carronya. Els exemplars criats en captivitat sn generalment sobrealimentats. No se'ls ha de donar mai carn, llet, formatge, menjar per gossos o gats, ous, pa, ctrics ni kiwis.

La xicoira, la xicoira amarga i la xicoira vermella sn algunes de les verdures aptes per alimentar les tortugues grcies a la seva riquesa en calci respecte al fsfor i per les fibres que contenen. Altes dosis de protenes o de fsfor juntament amb una minsa ingesti de calci provoquen deformacions permanents de la cuirassa i danys als rgans interns. 

Un smptoma evident de mala alimentaci s una cuirassa amb les escates punxegudes i estriades a les sutures, un fenomen conegut com a piramidalitzaci. En canvi, una cuirassa llisa i de forma ovalada indica una alimentaci correcta.

 Hbitat .

Els hbitats de la T. hermanni sn tpicament mediterranis, situats dins la zona fitoclimtica del Lauretum i caracteritzats per hiverns suaus amb precipitacions moderades, i estius secs amb temperatures elevades. Aquesta espcie troba refugi i aliment a la vegetaci baixa i els matolls de les garrigues, als arbusts de les mquies mediterrnies i al sotabosc, arribant fins a altituds temperades.


La tortuga mediterrnia va ser probablement introduda a la pennsula Itlica pels humans del neoltic, des de l'antiguitat ha estat capturada i criada com a aliment, eina o animal de companyia. De la cuirassa se'n feien objectes variats d's com, preciosos complements d'obres d'ebenisteria o joieria, o caixes de ressonncia per usos musicals. La mitologia grega narra que l'inventor de la lira va ser Hermes. Un dia, el du va trobar una tortuga dins una cova. La va matar, en va agafar la cuirassa i, posant set cordes de budell d'ovella sobre banyes d'antlop, en va fer l'instrument musical. Tot seguit, Hermes la va regalar a Apollo, i aquest al seu fill Orfeu. A les sepultures antigues s'han trobat moltes closques o objectes fets de closques; de les variades troballes es teoritza (encara que podrien ser intrusions postdipositries) que els etruscs posaven tortugues vives dins les tombes . Les troballes de closques a la casa de Juli Polibi  a Pompeia confirmen que aquests rptils eren criats a l'poca romana com a animals de companyia. 
En el passat foren criades per alguns ordes monstics perqu la seva carn, considerada altament nutritiva per als malalts, era dels pocs tipus de carn el consum de la qual estava perms per l'esglsia catlica durant el dejuni eclesistic. Des dels inicis de l'art, sn incomptables les representacions de tortugues, i es pot identificar amb certesa la pertanyena d'algunes a l'espcie T. hermanni. En literatura, s recorrent el personatge de la tortuga com smbol de longevitat i de tranquillitat. La llebre i la tortuga, d'Esop, n's un exemple fams. En matemtiques es pot destacar Aquilles i la tortuga, la segona de les paradoxes formulades per Zen d'Elea.

Futur de l'espcie.
Les tortugues mediterrnies corren el risc de desaparixer en estat salvatge sobretot a causa de factors antropognics com ara: l'agricultura mecanitzada i l's de pesticides, el trnsit, els incendis, la destrucci del medi ambient, la urbanitzaci, la captura illegal i l'amenaa de nous predadors (sobretot per culpa de la introducci als anys vuitanta de senglars hongaresos, ms grans que els autctons. La captura de tortugues com a aliment per a humans sembla ser inexistent.

Des de fa alguns anys, la prohibici de capturar exemplars salvatges ha incitat els afeccionats a dedicar-se a la cria de diverses espcies de Testudo i avui en dia el nombre d'exemplars en captivitat s molt superior al d'exemplars salvatges. Tanmateix, en alguns pasos, els esforos dels criadors sn en va a causa d'una legislaci que encara no ha canviat per adaptar-se a aquesta nova situaci.

Legislaci.
L'espcie est inclosa a la Red List d'espcies amenaades d'extinci, com totes les espcies del gnere Testudo. La tortuga mediterrnia est protegida per la Convenci de Berna. Tamb est inclosa a la CITES i al Reglament (CE) 1332/2005 de la Comunitat Europea, de manera que en queda absolutament prohibida la captura d'exemplars salvatges i n'est reglamentada la cria i el comer d'exemplars en captivitat.

A Espanya s illegal tenir tortugues d'aquesta espcie.

Bibliografia.
En catal.

 


En alemany.

 


En castell.

 
 


En itali.

 
 
 
 
 


En neerlands.

 


Referncies.


Enllaos externs.
Vdeos.
Festeig;
Posta dels ous;
Fases de l'eclosi de l'ou;
Alimentaci amb baies;

Parcs i zoos.
Bioparco, Roma ;
Carapax, Massa Marittima ;
A Cupulatta, Crsega, Frana ;
Le village des tortues, Frana ;

Altres.
La tortuga mediterrnia al web de la Generalitat de Catalunya;







 





 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262153" title="Jordi Calpe i Carbonell" nonfiltered="2577" processed="2573" dbindex="102585">
Jordi Calpe i Carbonell s un poltic catal, militant d'Esquerra Republicana de Catalunya. s alcalde dels Hostalets de Pierola des de juny de 2007, grcies a l'acord arribat amb Convergncia i Uni.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262159" title="Pactes de Famlia" nonfiltered="2578" processed="2574" dbindex="102586">
Els Pactes de Famlia foren tres acords d'aliana entre Espanya i Frana signats el 1733, 1743 i 1761 en el moment en qu en aquests dos pasos hi regnaven dues branques de la Dinastia dels Borb. Per part francesa, el signant dels acords fou Llus XV, i, per part espanyola, primer Felip V i, desprs, Carles III.

Com que els conflictes que es donaren durant el segle XVIII s'inscriuen dins del cicle bllic de la Segona Guerra dels Cent Anys, caracteritzat per una constant rivalitat franco-britnica, els Pactes de Famlia van dur sempre Espanya a la guerra contra Gran Bretanya, la qual cosa result perjudicial per al comer martim catal.

 El Primer Pacte de Famlia .



El primer pacte de famlia fou signat per Felip V i el seu nebot Llus XV el 7 de novembre de 1733 al Monestir de l'Escorial. El contingut de l'acord l'havien negociat els diplomtics Jos Patio i el comte de Rottemburg, actuant en nom dels respectius reis.

Felip V havia accedit al tron d'Espanya perqu, arran de l'extinci de la branca hispnica de la Casa d'ustria, el seu avi Llus XIV havia fet valer els seus drets com a successor de Carles II de Castella i d'Arag, cosa que va donar origen a la Guerra de Successi Espanyola (1700-1713), resolta mitjanant el Tractat d'Utrecht pel qual, les potncies europees reconeixien Felip V com a rei d'Espanya amb la condici que renuncis tant als seus drets al tron de Frana com a les antigues possessions de la Corona espanyola a Itlia i als Pasos Baixos.

Llus XV estava casat amb la princesa Maria Leszczy ska, filla del rei Estanislau I de Polnia, destronat el 1709. Per aix, Llus XV va decidir entrar en la Guerra de Successi Polonesa (1733 - 1738).

D'aquest conflicte, en qu Espanya i Frana s'aliaren contra ustria, Felip V va aconseguir-ne el domini de Siclia i Npols, refoses en el Regne de les Dues Siclies on hi entronitz el seu fill Carles. Per la seva banda, Llus XV no va reeixir a imposar la restauraci del seu sogre al tron de Polnia per va obtenir el ducat de Lorena.
 El Segon Pacte de Famlia .
El 25 d'octubre de 1743, mentre tenia lloc la Guerra de Successi Austraca (1742-1748), Felip V i Llus XV signaren el Tractat de Fontainebleau, de resultes del qual, Felip, el quart fill de Felip V, esdevingu duc de Parma.
 El Tercer Pacte de Famlia .
Ferran VI d'Espanya (1746-1759), fill i successor de Felip V, va voler mantenir-se neutral en els conflictes entre Frana i Gran Bretanya; amb aquesta poltica, va obtenir dels britnics la supressi del navili de perms i de l'assentament de negres. Tanmateix, el seu successor, Carles III (1759-1788), va tornar a la poltica bellicista anti-britnica per tal d'apoderar-se de Gibraltar i de Menorca. Per aix, el 1761, mentre tenia lloc la Guerra dels Set Anys (1756-1763), va acordar una aliana amb el seu cos germ Llus XV de Frana.

Segons els acords del pacte signat a Pars per Jernimo Grimaldi i el duc de Choiseul en nom dels reis el 15 d'agost, i ratificat per Llus XV a Versalles el 21 d'agost i per Carles III a San Ildefonso el 25 d'agost de 1761, qui atacava una de les dues corones atacava tamb l'altra ja que cadascuna havia de mirar com a propis els interessos de la seva aliada. Els principals punts de l'acord foren:

Si una de les dues corones entrava en guerra contra una tercera, podia demanar ajuda militar de la seva aliada en unes condicions que quedaven esplcitament estipulades en el text del pacte.
Felip I de Parma, germ de Carles III, quedava incls en el pacte per la part espanyola;
No es podrien adherir al pacte monarques aliens a la Casa de Borb.
A Frana, els sbdits espanyols quedaven exempts de l'aplicaci de la llei d'estrangeria i de les crregues fiscals aplicables al comer i a les herncies, com tamb tindrien dret a usar les seves banderes; aquest tracte tamb s'aplicava als sbdits francesos a Espanya i als sbdits parmesans a tots dos pasos. ;
El tractat continuaria vigent mentre les corones espanyola i francesa les ocupessin monarques borbons.

La participaci a la Guerra dels Set Anys, l'objecte del Tercer Pacte de Famlia, va tenir resultats negatius per a la corona espanyola; els britnics ocuparen Cuba i Filipines, territoris que Carles III recuper en el Tractat de Pars (1763), el qual, per, l'oblig a cedir Florida als britnics i la Colonia del Sacramento a Portugal 

Aquest Pacte de Famlia va ampliar-se el 1768 per estendre el seu abast a temes de navegaci i de comer martim, i fou renovat en el Tractat d'Aranjuez (1779) que estipularen Carles III i Llus XVI, els quals s'aliaren per lluitar contra Gran Bretanya en la guerra contra els rebels independentistes de les colnies britniques de l'Amrica del Nord.

Pel Tractat de Pars (1783), amb qu es pos fi a aquesta guerra, Gran Bretanya va haver de reconixer la independncia de les colnies de l'Amrica del Nord per va conservar el domini del Canad, territori que Frana li havia hagut de cedir en el Tractat de Pars (1763). Espanya va apoderar-se de Menorca i va recuperar Florida, Campeche i les zones costaneres de Nicaragua i Hondures; per la seva banda, Frana va recuperar la Louisiana, i va aconseguir Saint-Pierre i Miquelon, Saint Lucia, Tobago, i el riu Senegal a lfrica; com tamb se li va atorgar el dret de pesca en Terranova. 

Tanmateix, els costos de la guerra van provocar greus problemes d'hisenda a Frana i Espanya, arran dels quals, Llus XVI es va veure obligat el 1789 a convocar els Estats Generals, cosa que va donar origen a la Revoluci Francesa, mentre que Espanya va quedar molt afeblida a causa de la manca de fons de l'erari pblic.
 La Guerra Gran .
Lgicament, l'aliana hispano-francesa forjada pels Pactes de Famlia va trencar-se quan a Frana els revolucionaris proclamaren la Repblica (22 de setembre de 1792). Desprs que Llus XVI fos executat a la guillotina (21 de gener de 1793), Carles IV d'Espanya va unir-se a la coalici formada per Npols, Holanda i Gran Bretanya en la guerra contra la Frana Revolucionria, la qual cosa va donar origen a l'esclat de la Guerra Gran (1793-1975). Tanmateix, la victria francesa, ratificada en la Pau de Basilea (1795), aix com les contnues rivalitats colonials amb la Gran Bretanya van dur a la supeditaci de la corona espanyola a la Frana revolucionria i imperial, materialitzada en els Tractats de San Ildefonso (1796) i de Fontainebleau (1807) signats pel ministre Manuel Godoy, respectivament, amb el Directori i amb Napole.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262165" title="Llista d'estats sobirans del 1923" nonfiltered="2579" processed="2575" dbindex="102587">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan;
   Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte;
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Estat Lliure de Fiume;
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure d'Irlanda;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Monglia;

N.
 Nejd   Sultanat de Nejd;
   Regne del Nepal (des del 21 de desembre);
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
   Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Turquia (fins el 29 d'octubre);
   Repblica de Turquia (des del 29 d'octubre);
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques;
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Kurdistan   Regne del Kurdistan;
 Rif   Repblica Confederal de les Tribus del Rif;
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262166" title="Calle 13" nonfiltered="2580" processed="2576" dbindex="102588">


Calle 13 s un duet de reggae/hip hop de Puerto Rico. El duet aquesta compost per: Ren Prez que es fa cridar Resident i Eduardo Cabra que es fa cridar Visitant. Els seus sobrenoms provenen de la identificaci que havien de donar al gurdia de seguretat per ingressar al sector El Conquistador de Trujillo Alto, Puerto Rico on era enclavada la seva casa. Ren s el cantant i escriptor, i Eduardo canta a cors, tamb escriptor i pianista. La seva germana, Ileana Cabra anomenada PG-13 (una classificaci usada als Estats Units que suggereix cautela a l'hora de presenciar un film a menors de 13 anys) contribueix en algunes canons amb veu femenina. La mare de Ren i Ileana, Flor Joglar de Gracia, ha contribut ocasionalment amb el duet. El nom Calle 13 prov del nom del carrer al sector on van crixer a Trujillo Alto.

 Histria .

El duet es va donar a conixer el 2005 amb dos xits seguits a les estacions de radi de Puerto Rico. Les canons eren "Es Vale To-To' " i "Estimat FBI". Aquesta ltima s una can dirigida a l'Oficina Federal (Nord-Americ) d'Investigacions, ("Federal Bureau of Investigation", o, per les seves sigles en angls, F.B.I.), i va ser escrita per Residente desprs del morbs assassinat, del lder Machetero Filiberto Ojeda Ros. La can, llanada a sol 30 hores de la mort d'Ojeda, va ser difosa per Internet al pas, i ja feia titulars de premsa als cinc dies de l'esdeveniment. El duet va ser criticat perqu la lletra de la can promou obertament la violncia contra el govern dels Estats Units i les autoritats colonials (administraci del govern de Puerto Rico, que no ostenta sobirania prpia sobre el pas), per el grup allega que la can no necessriament ha de ser presa literalment.

A finals del 2005 van aconseguir llanar el seu primer disc anomenat "Calle 13", el qual va rebre crtiques mixtes. Una crtica favorable a Time Magazine va cridar l'atenci cap a l'enregistrament, de la qual es van vendre 350 mil cpies a tot el mn. Posteriorment van ser nomenats al Grammy llat pels seus xits " Atreve-te-te! " i "Chulin Culin Cunfly", en aquesta ltima fa duet amb Julio Voltio.

El desembre de 2005,el Governador de Puerto Rico, Anbal Acevedo Vil va admetre escoltar al grup desprs que el seu fill li va gravar algunes de les seves canons en el seu iPod. Aix el va portar a convidar-los a La Fortaleza i demanar-los que gravessin una can contra els trets a l'aire, la qual cosa s una prctica comuna durant les celebracions de comiat d'any. Aquests accedeixen, component el tema La Ley de Gravedad i atrevete te, te! " de manera illegal en campanya poltica de Veneuela per l'excandidat presidencial Manuel Rosales el qual el duo va desautoritzar tot seguit. Aquell mateix any el diari The New York Times va convidar els nord-americans a visitar Puerto Rico perqu tinguessin l'oportunitat de veure al que van cridar "el primer intellectual que arriba a la fama del gnere reggaetn".

Recentment s'han fet coneguts en pasos de Sud-amrica amb els seus dos xits " Atreveix-te te, te! " (que va assolir el lmit en les llistes de popularitat a Colmbia, i va ser un xit radial a Veneuela, Argentina, l'Equador, el Per i Xile) i Jap (la can).

Desprs d'assolir fama, el duet s'ha convertit en un dels ms sollicitats per altres artistes de reggaeton i han collaborat amb alguns d'ells, cantant o escrivint canons. Resident Carrer 13 (Ren) fa duet amb Nelly Furtado en el seu video "No hi ha igual".

El 24 d'abril de 2007 van llanar el seu segon lbum titulat Resident/Visitant. A l'lbum s'incorporen collaboracions amb Gustavo Santaolalla i Bajofondo Tango Club, duets amb La Mala Rodrguez i Tego Caldern, i intervencions de Panasuyo, Orishas, i Vicentico, excantant de Los Fabulosos Cadillacs.

Desprs es va llanar el video cridat "Tango del Pecat" gravat amb Bajofondo Tango Club i Panasuyo, aquest video va tenir xit al mn.

 Integrants .


 Resident (nascut com Ren Prez Joglar) s el cantant. Va nixer el 23 de febrer de 1978 en Hato Rey, Puerto Rico. Fill d'un conegut advocat i una actriu de teatre, Flor Joglar de Gracia, que va pertnyer a la companyia "Teatre del Sesenta". T un batxillerat en arts i una mestria en cinema. Va escollir el nom Resident perqu aix s com s'havia d'identificar amb el gurdia cada vegada que tornava a casa seva a Trujillo Alto. T ms de sis tatuatges als seus braos i pit, entre els quals t tatuada la foto del rostre de la seva mare al bra esquerre, diverses pantalles, el seu cabell gaireb rapat, decorat amb lnies. s nuvi de l'Ex Miss Univers Denise Quiones.

 Visitant (nascut com Eduardo Jos Cabra Martnez) s el pianista i vocalista. Va nixer el 10 de setembre de 1978. Eduardo, va crixer envoltat per la msica, als 6 anys, la seva mare el va integrar a classes de piano amb el pianista Jos Acevedo. Posseeix dos baxillers: comptabilitat i computadors. T estudis complets en piano i domina altres instruments, incloent l'acordi. Va escollir el nom Visitant perqu aix es tenia que identificar amb el gurdia cada vegada que visitava el seu germanastre, Ren. Tamb t un tatuatge, que el flama tipus "sesent", al seu avantbra.

 PG-13 (nascuda com Ileana Cabra Joglar), de 18 anys, agermana de Resident i Visitant, va contribuir al primer disc amb la seva veu en canons com "Formiga Brava", en les quals cap a falta una veu femenina.

El seu mnager actual s Angelo Medina, el qual va funcionar com manejador de Ricky Martin durant l'etapa ms reeixida de la seva carrera.

 Discografia .

 Carrer 13, 2005;
 Resident o Visitant, 2007;

 Senzills .

 "Es Vale To", 2005 Creado per Gimena Lpez;
 Atreveix-te te te", 2005;
 "Suau", 2005;
 "Suau (Blass Mix) " 2005;
 "La Girafa", 2005;
 "Tango Del Pecat", 2007;
 "La Fokin Moda", 2007;
 "La Cumbia De Los Aburridos", 2007;
 "La Crema", 2007;
 "L'Era de la Copiaera", 2007;

 Altres Canons .

 "Volgut F.B.I" (Dedicada a Filiberto Ojeda Ros, lder Machetero assassinat el 2005), 2005;
 "Japon", 2006;
 "Llei De Gravedad", 2005;
 "Tribut A La Policia", 2007;

 Videos .

 "Estimat F.B.I, 2005;
 "Suau, 2005;
 "Es Vale To To, 2005;
 "Atrevete-te, 2005;
 "La Girafa, 2005;
 "Chulin Chulin Chunfly . Feat Julio Voltio . , 2006;
 "Chulin Chulin Chunfly Remix . Feat Julio Voltio Y Trhee Six Maffia . , 2006;
 "No Hay Igual . Feat Nelly Furtado . , 2006;
 "Tango Del Pecat, 2007;
 "Pal ' Nord, 2007;
 "La Cumbia De Los Aburridos, 2007;
 "El Mellao (Colaboraci En El Video De Julio Voltio) . Feat J. Volt . , 2007;

 Collaboracions .

 "L'Aguacatona" amb Julio Voltio, 2005;
 "Atrevete-te" amb Edgar Arbraham, 2005;
 "Vamo ' Animal" amb Do Sever, 2005;
 "Sense Cor" amb Estudiantina Bards, 2005;
 "Chulin Chulin Cunflay" amb Julio Voltio, 2006;
 "Chulin Chulin Chunfly (Remix) " amb Julio Voltio Y Three Six Mafia, 2006;
 "No hi ha igual" amb (Nelly Furtado),2006;
 "La Peleita" amb Alejandro Sanz, 2007;
 "Tango Del Pecat" amb Bajofondo Tango Club Y Panasuyo, 2007;
 "Sense Exagerar" amb Tego Calderon, 2007;
 "Mala Sort amb el 13" amb Mala Rodrguez, 2007;
 "LLegale A Dc. Cau" amb Vicentico, 2007;
 "Pal Norte" amb Orishas, 2007;

 Premis .

 19 d'octubre del 2006 : "Artista Promesa" en els Premis MTV Music Awards Latinoamrica;

 2 de novembre del 2006 : "Millor Artista Nou", "Millor lbum de Musica Urbana" i "Millor Video Versin Corta" en la 7ma Lliurament Anual de Los Premios Latin Grammys;

 8 de novembre del 2007 : "Millor Can de Musica Urbana" i "Millor lbum de Musica Urbana" en la 8va Lliurament Anual De Los Latin Grammys;

 Controvrsies .

Uns dels seus temes musicals, Tango del pecat (que t un video), estrenat el 2007, va donar molt que parlar. Va ser censurat, principalment per sacerdots catlics i altres comunitats cristianes, perqu es va dir que la lletra de l'esmentada can contenia missatges satnics, finalment el vocalista del grup (Ren Prez, Resident) va aclarir la situaci dient que no es tractava d'un missatge ocult al diable o dimoni, sin d'una burla als festeigs i a tota la controvrsia que envolta a aquest gnere musical.

 Enllaos externs . 

 Pgina oficial de Calle 13;
 Calle 13 a Yahoo Msica;
 Fons d'escriptori de Calle 13 a Musica.com;
 Lletres de les canons de Calle 13;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262172" title="Pial Bax" nonfiltered="2581" processed="2577" dbindex="102589">


Pial Bax (voltants de 1515- 21 de gener de 1578, tamb conegut com a Piyale Pasha, Piale Pasha a Occident; turc: Piyale Pa a), fou un Almirall (Kaptan Pasha, l'equivalent a comandant de la flota) turc entre 1553 i 1567 i un Visir otom desprs de 1568.

Biografia.

Joventut.

Pial Bax va rebre la seva educaci a l'Enderun (l'Acadmia Imperial) a l'actual Istambul, Turquia. Es gradu amb el ttol de Kap c ba   i fou designat Sanjak Bey (governador provincial) de Gallpoli.

Almirall de la flota otomana.

Fou promogut a Bahriye Beylerbeyi i arrib a ser Almirall en Cap de la flota otomana el 1553 a l'edat de 39 anys.

El 1554 va prendre les illes d'Elba i Crsega amb una gran flota que incloia famosos almiralls otomans com Turgut Reis (Dragut) i Salih Reis, tot i que les desavinences entre turcs i francesos van provocar la marxa dels otomans i la balana s'inclin novament a favor de l'imperi espanyol, pel que en tres mesos les forces hispanogenoveses van recuperar quasi tot el territori perdut. A l'any segent el Sold Solim el Magnfic li assign la tasca d'ajudar a Frana contra els espanyols desprs de la petici realitzada per la mare del rei Francesc II de Frana, i Pial Bax va salpar el 26 de juny de 1555. La flota turca es reun amb la francesa a Piombino i van rebutjar amb xit un atac espanyol sobre Frana al mateix temps que conquistaven diverses fortaleses espanyoles en el Mediterrani.

En juny de 1558, juntament amb Turgut Reis, Pial Bax salp en direcci a l'Estret de Messina i els dos almiralls capturaren Reggio de Calbria. Des d'all, es dirigiren a les illes Elies i en van capturar diverses d'elles, abans de desembarcar a Amalfi, en el Golf de Salern, i capturar Massa Lubrense, Cantone i Sorrento. Posteriorment desembarcaren a Torre del Greco, en les costes de Toscana, i a Piombino. L'objectiu era reunir-se amb les tropes franceses a Ajaccio per completar la conquesta de Crsega i atacar Vilafranca de Nia, per la flota turca els esquiv pel nord de Crsega i es dirig cap a Menorca. El juliol de 1558 atacaren l'illa balear, assetjant Ciutadella de Menorca que va caure el 9 de juliol, en el que els menorquins coneixen com l'Any de sa Desgrcia. Aquest canvi d'objectiu dels turcs, propiciat pels suborns rebuts de les forces hispanogenoveses per evitar l'atac a Crsega, provocaria les queixes del rei Enric II de Frana al sold otom.

A va causar temor al Principat de Catalunya, el Regne de Valncia i les altres Illes Balears, i el rei Felip I apell al Papa Pau IV i els seus aliats europeus per posar fi a l'amenaa turca. En 1560 Felip I aconseguia organitzar una Lliga Santa entre Espanya, la Repblica de Vencia, la Repblica de Gnova, els Estats Pontificis, el Ducat de Savoia i els Cavallers de Malta. La flota conjunta es reun a Messina i consistia de 54 galeres i altres 66 bucs de distints models sota el comandament de Joan Andrea Doria, nebot del fams almirall genovs Andrea Doria.

Batalla de Gerba.


El 12 de mar de 1560, la Santa Lliga captur l'illa de Djerba que era una posici estratgica per poder controlar les rutes martimes entre Algria i Trpoli. Com a resposta, Solim el Magnfic envi una flota otomana de 86 galeres i galiotes sota el comandament de Pial Bax, que arrib a Djerba l'11 de maig de 1560 i destru la flota cristiana en questi d'hores en la batalla de Djerba. Giovanni Andrea Doria aconsegu escapar en un petit buc, per els supervivents cristians, ara sota el comandament de Don lvaro de Sande, es refugiaren en el fort de l'illa de Djerba que havien aixecat en el transcurs de l'expedici. Pial Bax i Turgut Reis aconseguiren desprs d'un temps la rendici de la guarnici i Pial Bax port 5.000 presoners, incloent de Sande, cap a Istambul, on van ser rebuts multitudinriament. Es cas amb Sultana Gevher Han, filla del futur Selim II.

En 1563 Pial Bax captur Npols i les fortaleses circumdants en suport de Frana, per desprs de la partida de les forces otomanes els francesos no es van poder mantenir i els espanyols recuperaren finalment la ciutat.

Setge de Malta.


En 1565 Pial Bax, juntament amb el general Lala Mustafa Pasha i Turgut Reis, fou encomanat per Solim per capturar Malta, per els seus esforos fracassaren davant la resistncia dels Cavallers de l'Orde de Sant Joan de Jerusalem i li cost a la flota otomana no noms un gran nombre de baixes, sin tamb la mort de Turgut Reis.

En 1566 Pial captur l'illa de Quos i pos fi a la presncia genovesa en el mar Egeu. Posteriorment desembarc en Puglia, Itlia, i va prendre diverses fortaleses estratgiques.

En 1568 fou ascendit a Visir, essent el primer almirall de la histria otomana en aconseguir aquest rang.

 Conquesta de Xipre .

En 1570 sal cap a Xipre, llavors una possessi veneciana, amb una gran fora d'invasi a bord de les seves naus. Deix Istambul el 15 de maig i arrib a Xipre l'1 de juliol. El 22 de juliol els turcs, sota el comandament de Lala Mustafa (el Cinqu Visir, qui cinc anys abans havia fracassat en la presa de Malta), comen l'assetjament de Nicsia, que fou capturada el 9 de setembre. Desprs de la captura de Pafos, Limassol i Larnaca en un breu lapse de temps, les tropes van assetjar Magosa (Famagusta), l'ltim baluard veneci a l'illa, el 18 de setembre, el van prendre finalment l'1 d'agost de 1571 i van completar la conquesta de Xipre.

 Destinacions finals.

Desprs de la derrota de la flota turca sota el comandament d'Al Bax en la batalla de Lepant en 1571, Pial Bax fou reclamat per prendre de nou el comandament de l'illa. Els otomans aconseguiren reconstruir una flota tan gran como la de Lepant en menys d'un any, i Ulu Ali Reis reconquer Tunis als espanyols i els seus vassalls Hafsid en 1574.

En 1573 Pial Bax desembarc una vegada ms en Puglia, Itlia. Aquesta va ser la seva darrera expedici naval.

 Mort .

Pial Bax mor el 21 de gener de 1578 i est enterrat en la Mesquita Pial Bax a Istambul, que ell havia manat edificar en els seus darrers anys.

 Llegat .
Diversos bucs de guerra de l'armada turca han portat el seu nom.

Literatura.

E. Hamilton Currey, Sea-Wolves of the Mediterranean,, Londres, 1910;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262177" title="Porto Seguro" nonfiltered="2582" processed="2578" dbindex="102590">



Porto Seguro s un municipi brasiler, situat al sud de l'Estat de Bahia, al nord-est brasiler.

Context.
    * El municipi fou fundat l'any 1534.
    * Algunes teories apunten que va ser a Porto Seguro on els 
      portugesos van arribar al Brasil.
    * Hi viuen prop de 100.000 habitants, majoritriament dins 
      el patrimoni histric, on s prohibida la construcci 
      d'edificis de ms de tres pisos.

Geografia.
El municipi de Porto Seguro compta amb un extens litoral (prop de 85 km) de platges de sorra fina, blanca i neta. Aquesta zona de platges la trobem dividida per la desembocadura del riu Buranhm, d'uns 500 metres d'amplada,

Economia local.
Aparte del turisme altres activitats importants sn l'agricultura, el comer i el sector dels serveis.

 Enllaos externs .
Turismo en Porto Seguro;
Prefectura de Porto Seguro;
Hoteles en Porto Seguro;
A.T.P. Associatio Tourism Porto Seguro;
Costa del Descubrimiento - Porto Seguro pgina de BAHIATURSA;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262183" title="Humphrey de Verd Leigh" nonfiltered="2583" processed="2579" dbindex="102591">


Humphrey de Verd Leigh OBE DFC AFC ingress al Reial Servei Naval de l'Aire (RNAS) al 1915, servint a Mesopotmia (avui Iraq), volant en hidroavions, i pass a servir a una primerenca Royal Air Force entre 1918-19. Es llicenci al 1919 i entr al mn dels negocis, treballant durant molts anys al Sudan a la indstria cotonera. Al esclatar la Segona Guerra Mundial es torn a allistar a la RAF al setembre de 1939 i serv a Personal i a Estat Major al Comandament Coster entre 1939 fins al 1945.

La seva gran contribuci va ser el desenvolupament reeixit de la Llum Leigh, realitzat per voluntat prpia i sota el seu risc, i sense l'aprovaci dels seus comandants superiors, que va fer una contribuci significativa durant la Batalla de l'Atlntic al 1942 al ajudar a descobrir els submarins quan sortien a la superfcie per la nit.





 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262184" title="Minamoto no Sanetomo" nonfiltered="2584" processed="2580" dbindex="102592">
 va ser el tercer shogun del shogunat Kamakura i l'ltim lder del clan Minamoto de Jap. Va ser el segon fill del primer shogun Minamoto no Yoritomo i la seva mare va ser H j  Masako, el seu germ gran era el segon shogun Minamoto no Yoriie.

Amb la mort del seu pare el 1199, el seu avi H j  Tokimasa, va usurpar el poder militar i public del shogunt, deixant el ttol de shogun a una figura nominal. Yoriie se va convertir en shogun el 1202, per va ser desps l'any segent i condemnat a arrest domiciliari per ser acusat de conspirar contra el clan H j  i assassinat per membres d'aquest mateix clan el 1204. El 1203 Sanetomo seria shogun, per seria un govern titella de la seva prpia mare Masako, que era manipulat per crear un conflicte contra el seu avi. D'aquesta manera Tokimasa va intentar parar el seu net incomptables vegades des del 1205.

Sanetomo, va dedicar molta part del seu temps en la poesia, i va crear al voltant de 700 poemes sota l'assistncia de Fujiwara no Teika; tamb va aconseguir relacionar-se amb la Cort Imperial, que tamb tenia un poder molt limitat. 
Va ser anomenat ministre de dret el 1218. La por que tenia en qu el poguessin assassinar va provocar que tingues un alcoholisme crnic.

En l'any nou llunar 1219 va ser assassinat pel seu cos Minamoto Kugy , segon fill d'Yoriie. Al no haver deixar descendncia, la lnia Seiwa Genji el clan Minamoto va arribar a la seva fi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262189" title="Les aventures d'Arthur Gordon Pym" nonfiltered="2585" processed="2581" dbindex="102593">
Les aventures d'Arthur Gordon Pym (The Narrative of Arthur Gordon Pym of Nantucket) s l'nica novella d'Edgar Allan Poe, publicada el 1838.

El llibre explica la histria del jove Arthur Gordon Pym que es va amagar a un vaixell balener anomenat Grampus. Aventures i desgrcies com sn el naufragi, els motins i el canibalisme van assotar a Pym i a la tripulaci del vaixell. La histria comena sent noms una novella d'aventures martimes, per a mesura que avana esdev estranya i fins i tot fa que els ltims captols siguin difcils de classificar, ja que fins i tot inclouen smbols religiosos com la teoria intraterrestre.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262192" title="Panem et circenses" nonfiltered="2586" processed="2582" dbindex="102594">
Panem et circenses (Pa i Circ) (literalment, pa i jocs del circ) s una locuci llatina pejorativa d's actual que descriu la prctica d'un govern que per mantenir tranquilla a la poblaci o per ocultar fets controvertits proveeixen a les masses d'aliment i entreteniment de baixa qualitat i amb criteris assistencialistes.

Gramaticalment, est formada per l'acusatiu de panis, -is (pa) i l'acusatiu de circensis, -e (circenc).

 Origen .

La frase fou creada el segle I pel poeta rom Juvenal i es troba a la seva Stira (10 81). En el seu origen descrivia el costum dels emperadors romans de regalar blat i entrades pel circ (curses de carretes i altres) per tal de mantenir al poble distret de la poltica.

Juli Csar manava distribuir blat gratutament, o vendre'l molt barat, als ms pobres, cosa que afectava unes dues-centes mil persones. Tres segles ms tard, Aureli seguiria amb aquest costum, repartint de franc dos pans cada dia a unes tres-centes mil persones.

s en diversos idiomes.
s interessant veure com la frase, malgrat haver sorgit del llat, s'ha tradut a diversos idiomes moderns, heus ac alguns exemples:

Catal: Pa i circ;
Angls: Bread and circuses;
Itali: Pane e circo;
Alemany: Brot und Spiele;
Francs: Du pain et des jeux;
Portugus: Po e circo;
Gallec: Pan e circo;
Suec: Brd och skdespel;
Fins: Leip ja sirkushuveja;
Luxemburgus:  Brout a Spiller;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262194" title="Josep Vicent Boira i Maiques" nonfiltered="2587" processed="2583" dbindex="102595">
Josep Vicent Boira i Maiques (Canyamelar, Valncia, 1963) s un gegraf valenci. Es llicenci en geografia i histria el 1985 i ha estat professor des del 1994 i desprs catedrtic de geografia urbana de la Universitat de Valncia i des del 2002 president de l'Institut Ignasi Villalonga d Economia i Empresa. Ha estat ponent en congressos sobre protecci del medi ambient i participaci ciutadana i processos de planificaci urbana i s autor de ms d'una trentena d'articles cientfics sobre el tema de la percepci i l'espai urb, literatura i geografia, el binomi planificaci urbana i rehabilitaci de centres histrics, el port de Valncia i l'economia i els processos territorials en les regions de l'arc mediterrani. Guany premi Joan Fuster d'assaig dels premis Octubre del 2002.

 Obres .
 La comarca de l'Horta. Area Metropolitana de Valncia (1988);
 Introduccin al Estudio de la Percepcin Espacial (1991);
 El Grau de Valncia. La construcci d'un espai urb (1994);
  Geografia del  Pas Valenci (1995);
 Arquitectura i control del territori: la defensa del litoral de la Marina Alta al segle XVI (1996);
 Euram 2010. La via europea (2002) assaig sobre la necessitat d'adoptar una nova perspectiva econmica, geogrfica i fins i tot empresarial per a fer front als reptes del segle XXI. El Pas Valenci, Catalunya i les Illes Balears, amb les prolongacions cap a Andorra i la Catalunya del Nord i tamb cap Arag i el Llenguadoc, conformen una realitat geoeconmica i territorial de primera magnitud. ;
 Les euroregions (2004);

 Enllaos externs .
 Currculum a la UB;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262195" title="Prebostat de Berchtesgaden" nonfiltered="2588" processed="2584" dbindex="102596">
El  Prebostat de Berchtesgaden o Principat prebostal de  Berchtesgaden fou una jurisdicci territorial d'origen eclesistic, creada per l'Orde de Sant Agust, que abastava el territori de  Berchtesgaden, un territori que s dins del que avui s el Districte de Berchtesgadener Land de l'Alta Baviera, a Alemanya.

Histria.
El monestir, dedicat a Sant Pere i a Sant Joan Baptista, fou fundat el 1102 per una comunitat de monjos agustinians procedents de Sulzbach per desig de la comtessa Irmgard de Sulzbach, filla del comte-palat Kuno I. de Rott. A la seva mort el seu fill Berenguer de Sulzbach i el seu fillastre Kuno de Horburg es van encarregar de portar a terme  la fundaci.

El territori del Prebostat comprenia el territori de la vall de Berchtesgaden, es correspon al que avui serien els municipis de Berchtesgaden, Bischofswiesen, Marktschellenberg, Ramsau bei Berchtesgaden i Schnau am Knigssee, ocasionalment la seva jurisdicci es va estendre sobre algunes rees situades fora d'aquest territori. En aquella poca els centres del principat eren els mercats de  Berchtesgaden i Schellenberg i el vicariat de Ramsau mentre el territori s'organitzava en Gnotschaften.

La localitzaci del monestir era un punt estratgic de gran importncia, a prop dels dipsits de sal de Berchtesgaden i entre els territoris dels seus vens ms poderosos, Baviera i Salzburg, cosa que li permetia actuar com a estat tamp en benefici propi. D'altra banda cal considerar la situaci geogrfica de la vall, envoltada de grans muntanyes que la feien gaireb inaccessible excepte per un nic punt pel nord. Aquestes circunstncies van fer que el Prebostat tingus poques dificultats per a mantenir la seva independncia i el 1194 va esdevenir una Abadia Imperial. El 1380 el prebost va ser nomenat Prncep de l'Imperi (Reichsfrste) , i el 1559 obt el dret de seure al Reichstag com a Prncep-Prebost, un ttol comparable al de prncep-bisbe.

Habitualment el ttol de Prncep-Prebost va ser posset conjuntament amb d'altres de l'alta jerarquia eclesistica i sovint els prebosts vivien fora del territori de la seva jurisdicci.

Entre 1802 i 1803 el Prebostat i els seus territoris van ser secularitzats en el marc de la Reichsdeputationshauptschluss (Gran secularitzaci alemanya) i van passar a l'Electorat de Salzburg, el 1805 a ustria i el 1810 a Baviera. Els edificis monstics van ser utilitzats durant un cert temps com a caserna per el 1818 es monestir va esdevenir residncia de la famlia real bavaresa, la dinastia Wittelsbach, que el va utilitzar com a palau d'estiu.

Amb el final de la monarquia bavaresa el monestir va ser considerat com a part del fons personal dels Wittelsbach (Wittelsbacher Ausgleichsfond). Actualment algunes sales del palau sn obertes al pblic mentre d'altres encara sn utilitzades pels hereus dels Wittelsbach i l'esglsia del monestir funciona com a esglsia parroquial

Notes.


 Enllaos externs .
 Klster in Bayern (Monestirs de Baviera);
 Mapa de Baviera del 1789 que mostra el Prebostat de Berchtesgaden;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262198" title="Jlia Blasco Serra" nonfiltered="2589" processed="2585" dbindex="102597">
Jlia Blasco Serra (Camp de Tria, 1945) s un sociolingista valenciana, que el 2001 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig per l obra Joan Fuster. Converses filosfiques , que recull un seguit de converses que l autora va tenir amb Joan Fuster entre el 1979 i el 1980, en plena batalla de Valncia. El 2002 particip dins de les XI Jornades de Sociolingstica d'Alcoi a la taula rodona sobre Joan Fuster Quaranta anys desprs de Nosaltres els valencians.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262204" title="Albert Toldr i Vilardell" nonfiltered="2590" processed="2586" dbindex="102598">
Albert Toldr i Vilardell (Barcelona, 1964) s un historiador catal. De petit marx a viure a Valncia, i es llicenci en histria a la Universitat de Valncia el 1992. Treballa com a auxiliar de serveis a la Universitat de Valncia i el 2000 guany el Premi Joan Fuster d'assaig per Aprs la mort: un viatge amb sant Vicent al ms enll medieval.

 Obres .
 Sant Vicent Ferrer: Debats historiogrfics a Afers, 2004;
 Judes a l'edat mitjana, a Afers, 2003;
 Per peccat se scriu en les calderes de infern. Llibre i escriptura al Ms Enll medieval a Signo, 2003;
 San Vicent contra el pintor gtic: Sobre el "triangle" de l'expressi medieval a Afers, 2002;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262207" title="Barri de la Sang" nonfiltered="2591" processed="2587" dbindex="102599">
La Sang era un barri del centre de la ciutat d'Alcoi. Va ser un barri obrer (junt a les Fbriques Ferrndiz i Carbonell, que en 1877 va arribar a registrar una densitat de 1000 hab/ha. Format per quatre illes de cases escalonades topogrficament i histricament desconnectat de la resta de la ciutat.   


 Projecte de remodelaci .
En 1980 el barri es trobava en estat de runa material i social desprs de llargs anys d'aband de la propietat. Durant els anys (1984-1994) el pla ARA a Alcoi establia cinc projectes principals d'actuaci per a renovar el nucli urb: sobre les muralles, capalera del pont principal d'accs, nou habitatge qualificat, llotja, i finalment este, de nou habitatge econmic sobre el vell barri de La Sang. 

El barri va ser remodelat grcies a un projecte dirigit pels arquitectes Manuel de Sol-Morales i Vicens Vidal en els anys 1988-1992 i que es va executar de 1991-2001. Es tracta d'una modernitzaci i nova definici d'un barri histric. La intervenci s radical afectant carrers, cases i serveis. 
  
La vialitat i l'accs seran els punts prioritaris del projecte. Desenvolupat en dos fases (construcci d'habitatges i parc central, i substituci de cases del permetre); el resultat va ser la renovaci del vell barri obrint una connexi directa i moderna (per mitj d'una rampa del 14 %), reinterpretant els vells carrerons com a corredors d'accs (per a cotxes) als habitatges. Per als vianants presenta escales d'accs a habitatges i carrers. Crea dos passarelles per a vianants, una al carrer la Sang i altra que comunica amb la Glorieta saltant el carrer el Pil i un pont rodat al carrer Sant Domnec per eliminar el seu allament tradicional.

El projecte destaca per la seua mescla d'elements (infraestructura, obra pblica, rampes i accessos rodats) en contraposici a l'esttica uniforme dels habitatges. Es caracteritza per la seua esttica minimalista i la seua distribuci de carrerons i altres espais intermedis. Diverses actuacions del Greater London Council en Candem Town, Pimlico, etc. van tindre este plantejament. Tamb alguns projectes a Manhattan, de molt major grandria.

El ms caracterstic del projecte pot ser la separaci del trnsit en diferents nivells entrecreuats, la manipulaci de les fortes pendents (14-19%), i la diversificaci i desordre dels habitatges. Estos es van dissenyar a partir d'un esquema helicodal bsic. Les fatxades tenen un disseny singular (finestra nica), buscant la intimitat (de 4 a 6 habitatges per escala, amb volums de baixa altura i patis de servei interiors), al mateix temps que els seus carrers s'obrin a la urbanitat. 

Els habitatges varien entre ells de grandria (30-33, 60, 82 i 87 m2) buscant l'heterogenetat familiar del barri. S'evita la repetici arquitectnica fent impossible trobar dos cases iguals al barri. Dins dels habitatges solen haver-hi diferents nivells salvats per petites escales com a les antigues cases obreres de dues claus del segle XIX.

El resultat, introdux noves formes i idees residencials en el barri histric. A pesar de la polmica per l'execuci i acabat de l'obra, el projecte va ser reconegut en la 40a edici dels Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme (Barcelona) al juny de 1999, actualment s un referent internacional .

Enllaos externs.
Ajuntament d'Alcoi. Mapa toponmic d'Alcoi;
Ajuntament d'Alcoi. Plnol d'Alcoi;
 Manuel de Sol-Morales Arquitecte;
 Premis FAD d'Arquitectura i Interiorisme;

Bibliografia.
 GARCA PREZ, Joel (2006). "El Pla ARA". Histria d'Alcoi. Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (pp. 522-525). ISBN 84-89136-50-5;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262208" title="Carles Hac Mor" nonfiltered="2592" processed="2588" dbindex="102600">
Carles Hac Mor (Carles Hernndez i Mor, Lleida 1940) s un escriptor catal. 

Ha conreat gneres d'invenci personal, com ara l'escalaborn, la paraparmia i l'hiposeptim. Del 1973 al 1975 practic l'art conceptual amb el Grup de Treball. Durant els anys setanta i vuitanta cofund les revistes d'art i poesia Tecstual, Ampit i L'avioneta, i n'impuls d'altres. Ha collaborat en realitzacions cinematogrfiques i en nombroses revistes, com tamb als diaris El Pas i Diari de Barcelona. Ha obtingut el Premi Espais a la Crtica d'Art 1988 i el Premi Joan Fuster d'assaig de 1998, ha escrit centenars de textos per a catlegs d'exposicions i practica "l'acci artstica" (happening o performance).

De la diversitat de gneres que practica, ell comenta: "s una dispersi molt aparent. A ms de poesia he escrit assaig, textos sobre artistes... Per realment s assaig o crtica? O s poesia, o una mena de poesia terica. La meva dita novella La fi del mn s ms aviat una antinovella. Potser la gent que diu que jo no faig poesia tenen ra i s antipoesia. L'antipoesia tamb s poesia, tot i que tampoc s'ha d'institucionalitzar l'anti." .


 Obres .
(relaci no exhaustiva i en constant creixement)
 Poesia .
 Tu'm s no'ms. Desig-enuig. Escalaborns, prosopoesia (Barcelona: Tecstual, 1977);
 Si la lluna s un gorg (Tarragona: Foc Nou, 1978);
 Anar i tornar, coescrit amb Eugnia Balcells (Barcelona: Emprium, 1979);
 Agoc (Barcelona: Edicions Textual, 1981);
 De tranuita (Barcelona: Albert Ferrer, 1983);
 Vicissituds, amb gravats de Jaume Ribas (1988)  ;
 La m a l'ombra, amb illustracions de Jordi Aligu (Barcelona, 1990);
 Un pedrs de mil estones coescrit amb Ester Xargay (Tarragona: Edicions El Mdol, 1992) ;
 S'ha rebentat l'hospici, Jardins de Samarcanda 1 (Vic/Barcelona: Caf Central i Eumo Editorial, 1992);
 rsides i fems (Barcelona: Caf Central, 1993);
 El desvari de la ra (Barcelona: Editorial Empries, 1995);
 Eptom infra nu o no: ombres de poemes de Marcel Duchamp coescrit amb Ester Xargay (Lleida: Pags Editors, 1997);
 No em cap al cap (Palma de Mallorca: Perifrics / Baltar, 2000);
 Hi ha un diari sota l'estora (Palma de Mallorca: El Tall, 2000);
 Fer safor, Jardins de Samarcanda 24 (Vic/Barcelona: Caf Central i Eumo Editorial, 2001);
 Cabrafiga, collecci Prima Matria 24 (Vic: Emboscall, 2002);
 Metafonia (Deslectura de Paul Celan) (Barcelona: Caf Central, 2003);
 Com aquell qui diu, Prima Materia 39 (Vic: Emboscall 2004);
 Ad Libitum, collecci P... Poesia al Cnter 2 (Girona: CCG Edicions, 2004);
 M'he menjat una cama, Premi de poesia "Cadaqus a Rosa Leveroni" 2003 (Barcelona: Edicions Proa, 2004);
 Coma indut, Jardins de Samarcanda 43 (Vic/Barcelona: Caf Central i Eumo Editorial, 2007);
 Zooflxia (el bestiari ms veritable de tots), coescrit amb la Ester Xargay, amb dibuixos de Mariona Mill. (Barcelona: March Editor, 2007);
 Fissura, llibre 'migpartit': mig llibre de poemes seus, i l altre meitat d'Ester Xargay, amb vdeo de Nora Ancarola i imatges de Marga Ximenez, (Barcelona: Edicions 1010, 2008) - edici artesana de tiratge limitat;

 Antologat com a poeta a .
 Trobada de poetes per la pau. Homenatge a Yael Langella. Institut d Estudis Ilerdencs, Lleida, 2008;
 Bouesia 2007. Les vaques magres, on escriu tamb el prleg, "Fenomenologia de la bouesia". Dctil Poesia 29, Arola Editors, Tarragona, 2008;
 Bouesia 2006. Regsexcital de bouversos, on escriu tamb el prleg, "Bouteoria de la bouesia". Dctil Poesia 25, Arola Editors, Tarragona, 2006;

 Assaig, o Poeso-assaig .
 La lrica d'Arthur Cravan (Sabadell: Eczema Edicions, 1984);
 Ut poesis pictura, separata. premi Espais a la creaci i la crtica d'art (Barcelona: Fundaci La Caixa, 1988);
 La comdia d'un incest (1989);
 Despintura del jo (Valncia: 3i4 / Eliseu Climent Editor, 1998), Premi Joan Fuster d'assaig;
 Converses. Carles Hac Mor i Antoni Claps (Caf Central, Emboscall i H-AAC, 2006);
 Enderroc i reconstrucci, amb imatges de coberta de David Ymbernon (Tarragona: Arola Editors, 2007);

 Novelles, Obres de teatre, Guions .
 Carabassa a tot drap, o amor lliure, s i abs, novella coescrita amb l'Ester Xargay (Lleida: Pags Editors, 2001);
 Tirant lo Blanc la, o La perfecci s feixista, o La construcci del socialisme, drama coescrit amb l'Ester Xargay (Barcelona: Entreacte, Editorial AADPC, 2000);
 La fi del mn, novella (Barcelona: Editorial Empries, 1994) ;
 Llevant, pluja al davant (1990), drama;
 Cpsula poca-solta (1998), gui televisiu (amb Ester Xargay i Brbara Raubert) pel programa "Magazine", de BTV (Barcelona Televisi), 1998;

 Traduccions del francs .
 Cent bilions de poemes (Cent mille milliards de pomes, de 1961), de Raymond Queneau. Tradut en conjunci amb l'Ester Xargay, pel programa d ordinador concebut per Eugenio Tisselli especialment per a aquest poema.
 L'avidesa de llurs ulls (L avidit de leurs yeux), poesia, de Gilbert Lascault. Juntament amb l'Ester Xargay, amb dibuixos de Benet Rossell. Edicions Caf Central, Barcelona, 1995;
 Nucli de l'infinit (Noyau de l infini) i L'illa invisible (L le invisible), poesia, de Pic Adrian. Juntament amb l'Ester Xargay. Edicions Caf Central / Eumo Editorial, Barcelona, 1999.
 Pensaments (Penses), filosofia, de Blaise Pascal (1623-1662). Juntament amb l'Ester Xargay. Becats per la Instituci de les Lletres Catalanes el 1998. En procs de publicaci.
 La vida en com (La vie commune), filosofia, de Tzvetan Todorov. Juntament amb l'Ester Xargay. Edicions 3 i 4 / Eliseu Climent Editor, Valncia, 199;

 Vdeocreaci .
 Sextina al microscopi, junt amb l'Ester Xargay, 2003;
 Paraparmies, desplaaments, cosificacions, juntament amb l'Adolf Alcaiz, la Barbara Held i l'Ester Xargay, 1999. (Premi de creaci audiovisual de Navarra, 1999);

 Antologat en CD / DVD (com a poeta i/o rapsode) a .
 Poeta s e s, poesia musicada i recitada per Juan Crek, La Olla Exprss, 2006. Inclou poemes de Carles Hac Mor, Ester Xargay, Enric Casasses, Eli Gras, Pau Riba, Elena Val, Vctor Nubla, Adela de Bara, i molts d altres.
 PROPOSTA 2000-2004 (festival internacional de poesies + polipoesies), realitzaci: Josep Maria Jordana, coordinaci: Eduard Escoffet i Habitual Video Team (Lis Costa & Josep M. Jordana), Projectes potics sense ttol - propost.org 2006;
 PEVB - Poesia en Viu a Barcelona (1991-2003), Projectes potics sense ttol - propost.org amb el suport de Habitual Video Team, Barcelona, 2004;
 Videopoesia catalana del segle XX, antologia realitzada per Habitual Video Team (Lis Costa i Josep M. Jordana), Propost.org, 2001;

 Actor .
 Cravan vs. Cravan, d'Iaki Lacuesta, msica de Vctor Nubla amb una can de Pascal Comelade, 2002. Apareix com a personatge (fent d ell mateixa), juntament amb l'Ester Xargay, l Enric Casasses, en Frank Nicotra, l Eduardo Arroyo, la Maria Llusa Borrs, en Marcel Fleiss, la Marian Varela, l'Adelaida Frias Borrs, en Merlin Hollanden, en Bernard Heidsieck, en Juli Lorente, Le Cirque Perilleus, Le Diablo Mariachi, en Pierre Pilatte, l'Humberto Rivas i d altres.
 Fuga, pea de vdeoart del 1979 de l'Eugnia Balcells, on apareix en CHM junt amb tres altres persones.

 Nota .


 Enllaos externs .
 Biografia a la pgina Corpus Literari Ciutat de Barcelona;
 Biografia i extensa llista d'obres a Qui s qui. Cercador de les Lletres Catalanes;
 Ester Xargay sobre Carles Hac Mor + uns poemes a la revista Corner Mag;
 Poemes a la pgina Mag Poesia;
 Poema + conversa entre Antoni Claps i Carles Hac Mor a la revista Barcelona Review;
 Del pare nostre entre les mares d'altri  - en CHM i l'Ester Xargay filosofen i reciten a l Heliogbal, Barcelona, 2008 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262214" title="Tuc" nonfiltered="2593" processed="2589" dbindex="102601">

Els tucans (Ramphastidae) sn una famlia d'ocells que viuen als boscos de l'Amrica Central i Amrica del Sud. Posseeixen un bec gran i buit. La part superior s constituda per trabcules de sustentaci i la part inferior s de naturalesa ssia. No s un bec fort, ja que s molt comprit i l'alavanca (maxillar) no s suficient per a conferir tal qualitat. 

El seu sistema digestiu s extremadament curt, el que explica la seva base alimentar, ja que les fruites sn fcilment digerides i absorbides pel tracte gastrointestinal. A ms de ser frugvoros (mengin fruita), necessiten d'un correcte nivell protico en la dieta, el qual aconsegueixen caant alguns insectes, petites preses i mateix ous d'altres aus. Posseeixen peus zigodctilos (dos dits adreats per a front i dos para desprs de), tpics d'animals que grimpen en arbres.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262216" title="Zfid com" nonfiltered="2594" processed="2590" dbindex="102602">

El zfid com o zfid de Cuvier (Ziphius cavirostris) s l'nic representant de la famlia dels zfids que s habitual a les costes dels Pasos Catalans. Es tracta d'un animal de silueta robusta i cap acabat en bec que assoleix d'adult una grandria d'uns 6 m, sense que aparentment hi hagi diformisme sexual. La pell sovint es troba coberta d'unes marques allargades ms clares que semblen cicatrius per que es troben ja en els nounats. 

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

El zfid com s cosmopolita. Es coneixen registres de la seua presncia en tots els oceans de la Terra, tant en les latituds subpolars com en les tropicals. A l'Atlntic Nord l'espcie ha estat freqentment citada a les costes d'Europa i de l'frica del Nord fins a la latitud del Senegal. Al Mediterrani, la seua presncia est ben documentada per nombrosos avaraments i cites en alta mar, tant a la part occidental com a l'oriental.
A les costes catalanes el zfid com sembla que s un cetaci prou com, i els avaraments d'exemplars d'aquesta espcie al litoral catal han estat relativament freqents. Filella va descriure l'aparici d'una femella en avanat estat de gestaci a la platja de Barcelona el mar de 1973; el fetus feia 1,43 m de llargada, la qual cosa fa suposar que el naixement no era lluny.

Dintre dels seus lmits de distribuci, el zfid de Cuvier ocupa sempre rees allunyades de la costa, i se'l troba preferentment en zones amb fondries superiors als 1.000 m.

Biologia, ecologia i comportament.

El zfid com s un animal de comportament molt tmid vers l'sser hum. Aquest fet, afegit a la seua distribuci fortament pelgica, fa que el nombre d'observacions d'exemplars vius en llibertat sigui molt limitat, i que sovint es tracti noms de registres puntuals en els quals l'observaci no ha durat ms d'uns quants segons. Per aquesta ra, el comportament i molts trets de la biologia d'aquesta espcie sn molt desconeguts.

En general viu en grups que no excedeixen els 5-6 individus, per tampoc sn rars els exemplars que naveguen en solitari. Els avaraments massius d'aquesta espcie sn poc freqents, per al nord de la Costa Brava en va tindre lloc un l'abril de 1982, quan 5 zfids de Cuvier van avarar simultniament en diferents indrets al llarg d'un tram de costa de prop d'uns 30 km: un individu al Port de la Selva, un al Cap Norfeu, dos a Roses i un a l'Escala. Els animals no presentaven lesions o ferides externes que poguessin indicar algun tipus d'agressi, i les causes que van produir aquest avarament simultani no es van poder esbrinar mai.

La seua dieta es basa primordialment en cefalpodes mesopelgics o bentnics de gran fondria, ra per la qual se suposa que el zfid de Cuvier s un bon capbussador. De fet, s'han enregistrat immersions d'aquesta espcie de ms de 30 minuts.

Poc se sap sobre la seua reproducci. La talla de maduresa sexual s d'uns 5,5 m per a ambds sexes. La duraci de la gestaci s probablement de prop d'un any, i la mida dels nounats, d'uns 2,70 m. No sembla que la reproducci segueixi una pauta estacional. La longevitat de l'espcie se situa probablement cap als 40 anys d'edat.

Gesti i conservaci.

El zfid com est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix II del CITES. A banda d'ocasionals captures incidentals en xarxes d'arrossegament i de deriva, l'espcie no sembla presentar problemes especfics de conservaci.

Referncies.

 Cuvier's Beaked Whale a lEncyclopedia of Marine Mammals Thomas A. Jefferson, 1998. ISBN 0-12-551340-2.
 National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World Reeves et al, 2002. ISBN 0-375-41141-0.
 Whales, Dolphins and Porpoises Carwardine, 1995. ISBN 0-7513-2781-6.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 198-200.

Enllaos externs.

 ;
 Informaci i fotografies d'aquest cetaci. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262224" title="Deure" nonfiltered="2595" processed="2591" dbindex="102605">
El deure s l'obligaci moral de fer o deixar de fer alguna cosa, independentment del desig d'acomplir-lo. Es relaciona amb la llibertat, ja que s la concincia la que impulsa a exercir el lliure albir de manera que no contradigui el deure, per tranquilitzar els escrpols i actuar ticament. La disciplina que estudia el deure s'anomena deontologia.

Cicer.
Cicer va estudiar el deure a De Oficiis (44 aC), un assaig filosfic en forma de carta al seu fill. Influt per l'estoicisme, afirma que tot home ha de conixer el seu deure per poder complir-lo i ser un ciutad amb honor. Aquest deure pot venir de quatre fonts:
del simple fet de ser persona;
de la posici que ocupa (modernament es diria del rol social, per exemple el lloc de treball, la famlia o el grup de pertinena; cada grup t unes obligacions determinades);
de la prpia personalitat ;
dels propis valors;

Kant.
Kant basa tota la seva tica en el deure, oposant-se aix a les tiques materials basades en manaments concrets. Creia que la ra permetia conixer el propi deure en cada situaci i que acomplir-lo era l'nic motiu vlid per a l'acci, i no pas per aconseguir un b o evitar un cstig. 

W.D. Ross.
W.D.Ross distingeix entre set tipus de deures, que serien subjacents als manaments concrets (tant de la religi com les lleis concretes de cada pas)
deure de beneficincia: obligaci d'ajudar els altres;
deure de la no maleficincia: evitar ferir o perjudicar els altres;
deure de la justcia: assegurar que cadasc rep el que li pertoca;
deure de la millora: obligaci de millorar la prpia manera de ser;
deure de la reparaci: si s'incompleix el segon deure, cal esmenar el mal en la mesura del possible;
deure de la gratitud;
deure de mantenir les promeses;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262229" title="Tuc de pit blanc" nonfiltered="2596" processed="2592" dbindex="102606">


El Tuc de pit blanc (Ramphastos tucanus) s una espcie amaznica de tuc que mesura a prop de 55 cm de largura i posseeix bec vermell o negre amb la base de la maxila i el clmen grocs.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262231" title="Mdico de Familia" nonfiltered="2597" processed="2593" dbindex="102607">

Mdico de Familia (Metge de Famlia) s una srie de televisi espanyola produda per Globomedia per a Telecinco. Estrenada a la fi del 1995, la srie va liderar la nit dels dimarts durant quatre anys i va dur a Telecinco a la moda per les sries nacionals. S'ha ems i adaptat a Itlia, Finlndia, Blgica, Alemanya i Rssia, entre altres pasos.

 La srie .
Conta el dia a dia d'un metge, el doctor Nacho Martn (Emilio Aragn), vidu amb tres fills i un nebot adolescent al seu crrec, que ha de refer la seva vida familiar.

Tamb hi ha la seva cunyada, interpretada per Lydia Bosch, amb qui acaba casant-se per segona vegada i tenint bessons. Tamb hi apareixen Julio, el seu millor amic, desprs el seu cos Alfonso i els companys del centre de salut.

La srie conta els problemes familiars, personals i professionals que li passen. Amb ell hi viu el seu pare i tamb hi ha l'assistenta de la casa, Juani (Luisa Martn), que marquen el ritme diari de la vida familiar.

Protagonitzada per Emilio Aragn, que s'estrenava com actor en aquesta producci, i Lydia Bosch, es va emetre a Telecinco entre els anys 1995 i 1999.

 Repart .


Personatges.
Veure Personatges de Mdico de Familia

Curiositats.
 Argument de la srie .
 Els actors van gravar dos finals diferents en l'episodi del casament de Nacho i Alicia: un amb final feli i un altre on Alicia deixava a Nacho a l'altar. Finalment s es van casar.
 La marxa d'Irene a Almeria i de Gertru a Tanznia va ser a causa de que, en tots dos casos, les actrius estaven embarassades en la vida real i havien d'estar temporalment serse aparixer a la srie.
 Les infermeres es van queixar de la imatge que donava Gertru al principi de la srie i els guionistes van haver de canviar la seva manera de vestir.
 Els personatges de l'avi Nicols (Carlos Ballesteros) i Julio (Francis Lorenzo), tot i ser fixos al principi de la srie, van desaparixer sense que mai ms tornessin a ser esmentats.
Actuacions estellars.
A la srie van aparixer molts famosos interpretant-se a ells mateixos:
 Cantants: Montserrat Caball, Montserrat Mart, Celia Cruz, Ricky Martin, Mal i Britney Spears;
 Esportistes: Julen Guerrero;
 Presentadors: Pepe Navarro, Belinda Washington, Chapis, Mara Teresa Campos, Iaki Gabilondo, Fernando nega, ngels Barcel, Antonio Lobato.
 Altres: Miliki, Rita Irasema, Judit Masc, Jos Coronado;



 Actors .
 Luisa Martn, tot i que interpretava a una andalussa, no ho s en la realitat, sin que fingia l'accent.
 Mdico de familia va ser la primera srie espanyola en comptar amb un actor amb sndrome de Down, Alberto Domnguez-Sol (Ernesto) en un paper fixe.
 Paula Ballesteros (Ruth) s germana de la tamb actriu Elena Ballesteros, amb qui va anar al csting de Mdico de familia. Elena va estar a punt de ser escollida per al paper de Mara, que finalment va ser per a Isabel Aboy. ;
 Jordi Rebelln (ngel), molt conegut pel seu paper de Vilches a Hospital Central, interpretava en les ltimes temporades de Mdico de familia un paper semblant de mdico "bord".
 Entre els actors que van participar amb papers episdics a la srie durant un o ms captols destaquen: Marcial lvarez, Carmen Arvalo, Tito Augusto, Asuncin Balaguer, Alicia Borrachero, Mara Casal, Silvia Casanova, Paloma Cela, Fernando Chinarro, Luis Ciges, Manolo Codeso, Juanjo Cucaln, Silvia Espigado, Cesreo Estbanez, Bernab Fernndez, Ral Fraire, Ana Frau, Paca Gabaldn, Christian Glvez, Gins Garca Milln, Paloma Gmez, Vicente Haro, Carlos Hiplito, Antonio Hortelano, Vicky Lagos, Ramn Langa, Chete Lera, Emilio Linder, Paco Luque, Mario Martn, lvaro Monje, Rubn Ochandiano, Guillermo Ortega, Miguel Ortiz, Blanca Portillo, Marisol Rolandi, Jess Ruyman, Mar Saura, Janfri Topera, Antonio de la Torre, Santiago Urrialde, Maru Valdivieso,Tina Sinz, Raquel Meroo, Mario Martn. 	 ;
 Tot i que al comenament de la srie la dona de Nacho ja era morta, l'actru Marta Molina va interpretar aquest paper (Elena) en les escenes d'un vdeo familiar antic que es veu en el primer episodi i tamb va possar per a les fotos del casament amb Nacho que apareixien en la primera capalera.
 Macarena Bielsa, germana de Marieta (Anita) va aparixer en un captol quan era beb, fent de la neboda de Julio.
 Luisa Martn va intepretar en un episodi a una cosina catalana de Juani amb qui Nacho es trobava en un hotel en el casament d'un amic a Barcelona. Aquesta cosna revella que el nom complet de Juani s Juana Tomasa.
 Diversos parells de bessons van donar vida a Manu i Elena, els fills de Nacho i Alicia, durant les temporades en qu van aparixer.
 Errors de filmaci .
 En alguns captols de la srie es poden veure contnuament les cmeres.
 Tamb al principi Don Matas es deia Don Manuel, a la primera temporada va a la consulta de Nacho dient-se Don Manuel.
 A la segunda temporada Alicia diu que t la mateixa edat que Nacho i desprs a la quarta temporada ella diu que s menor que ell.
 A la cinquena temporada Lucas diu que "El Rulas" es diu Vicente, i a la setena temporada Mara diu que est ssortint amb Roberto "El Rulas".
 A la segona temporada Marcial li diu a Borja que el truca la seva dona Doa Amparo, en les properes temporades Borja diu que s'est divorciant de la seva dona "Silvia", y aquesta incls apareix en alguns captols interpretada por Marisol Rolandi.
 En algunes ocasions de la srie Alicia s'equivoca y diu a Mara o a Anita "Marieta";
 En el tercer captol de la cinquena temporada al final del captol estan parlant Nacho, Consuelo i Alicia i es poden apreciar clarament els micrfons a la paret.
 En el set captol de la segunda temporada Gertru nomena a Sandra (una pacient embarassada de Nacho) Sonia en lloc del seu veritable nom quan l'est atenent al part en el Ballesol. Sonia (Herrero) s el nom real de l'actru que interpretava el personatge, que va aparixer en alguns episodis.
 Decorats .
 Els llocs on es desenvolupaven ms escenes a la srie eren la casa del Martn i el centre de salut Ballesol. La casa d'Alicia va ser habitual fins que es va casar amb Nacho. Altres llocs que van aparixer regularment al llarg de la srie van ser: la casa de Gertru (que va compartir amb Irene, scar, Tente i Marta), la casa de Marcial (que compartia primer amb Poli i desprs amb Matas), l'emissora de Rdio d'Alicia Alfa Radio i els seus altres llocs de treball (primer un diari i , posteriorment, un canal de televisi), la botiga de fotos El Carrete Veloz, la casa de Juani i Poli i la Cafeteria Alabama. Tamb es van arribar a veure la casa de Consuelo i Nicols, la d'Irene a la primera temporada o les escoles dels nens i es van rodar moltes escenes exteriors, sobre tot quan Nacho treballa a l'UVI Mbil.
 Al contrari, les cases de Julio o Alfonso mai es van arribar a veure.
 La casa d'Inma va aparixer almenys en una ocasi, quan t una cita amb Julio en el captol sis de la tercera temporada.
 Es va rodar un episodi de la srie a Port Aventura i un altre a Nova York. Tots dos corresponien a viatges dels protagonistes a aquests llocs.
 Enllaos amb altres sries .
En un episodi, Nacho li diu a Gertru que envii a un pacient a buscar un medicament a la farmcia de Lourdes Cano. Stemanes desprs, Emilio Aragn va aparixer a l'ltim episodi de Farmacia de Guardia interpretant a Nacho.
En un altre episodi, Alicia va al bar de la srie Ms que amigos, on apareixen quasi tots els protagonistes. Ms endavant, Alicia apareix en un episodi d'aquesta srie.
El personatge de Clara Nadal apareix posteriorment a Periodistas. L'actriu que interpreta la seva filla Emma en aquesta srie, Nadia Henche, ho va fer tamb en un episodi de Mdico de familia.
 En diverses ocasions en les ltimes temporades es podia veure alguns personatges de la srie llegint el diari fictici Crnica Universal, la redacci del qual es desenvolupava en una altra srie de Telecinco, Periodistas;
 Pedro Pea (Manolo) i Luis Barbero (Matas) van aparixer en un captol de Periodistas en desembre de 1998 interpretant els seus papers de Mdico de familia.
 Coincidncies dels actors en altres treballs .
 Abans de Mdico de Familia, Emilio Aragn (Nacho) i Lydia Bosch (Alicia) havien presentat junts El Gran Juego de la Oca d'Antena 3 la temporada 1993-1994;
 Antonio Molero (Poli) i Mariola Fuentes (Raquel) van ser dos dels protagonistes de la srie El grupo en 2000.
 Francis Lorenzo (Julio) i Lola Baldrich (Gertru) van tornar a coincidir a la srie Compaeros entre 2001 y 2002.
 Luisa Martn (Juani) i Isabel Aboy (Mara) van treballar juntes en el teatre a l'obra Historia de una vida (2004).
 Lola Baldrich (Gertru) i Jorge Roelas (Marcial) han collaborat en el programa Los irrepetibles que presenta Emilio Aragn en La Sexta.
 Lydia Bosch (Alicia) ha coincidit amb Antonio Molero (Poli) a l'ltima temporada de Los Serrano (2008);
 Francis Lorenzo (Julio) i Jorge Roelas (Marcial) van coincidir a la pellcula Gran Slalom (1995).
 Isabel Serrano (Inma), Antonio Valero (Alfonso) i Ana Duato (Irene) van treballar junts a La vuelta del coyote (1998).
 Ivn Santos (Alberto) i Isabel Serrano (Inma) van coincidir a la srie de TV Gminis, venganza de amor.
 Ana Duato (Irene) i Antonio Valero (Alfonso) van coincidir a la srie Cuntame cmo pas;
 Antonio Molero (Poli) va gravar una escena a Los Serrano juntament amb Paula Ballesteros (Ruth), que va fer una aparici como dependenta d'una botiga de tatuatges en el captol "El jamn malts", en 2007.
 Referncies de la srie .
 L'emissi de la srie coincidia amb el programa de TV3 Malalts de Tele.Quan la srie acabava gran part de televidents canviaven en aquell moment a TV3. Conscients d'aquest fets els presentadors saludaven dient "Benvinguts espectadors de Mdico de familia, els malalts no van al medico" ;
 Un any desprs d'haver acabat Mdico de Familia, en un episodi de Periodistas va aparixer Antonio Molero interpretant-se a ell mateix. Els personatges preguntaven qui era, i alg va dir "Es el de Mdico de familia". Llavors, la becria Berta, interpretada per Isabel Aboy (que havia interpretat a Mara a Mdico de Familia) pregunta "Qu serie es sta? Yo no la he visto nunca". La qual cosa trenca l'univers com de Mdico de Familia i Periodistas que havia creat el personatge de Clara Nadal (Belen Rueda) estant en mbdues.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262233" title="Messier 19" nonfiltered="2598" processed="2594" dbindex="102608">

Messier 19 ( M19 o NGC 6273) s un cmul globular situat en la constellaci de  serpentari. Va ser descobert per Charles Messier en l'any de 1764 i incorporat al seu catleg d'objectes astronmics el mateix any. 

La seva magnitud conjunta en banda B (filtre blau) s igual a la 8.45, la seva magnitud en banda V (filtre verd) s igual a la 7.47; el seu tipus espectral s F3: fotogrficament s'aprecia de color groguenc a causa de la gran quantitat d'estrelles gegants vermelles (de color groguenc o daurat) que cont. 

De la seva velocitat radial, 129.4 km/s, es dedueix que s'allunya de la Terra a ms 465.840 km/h: aquesta velocitat est originada per la combinaci de la seva velocitat orbital al voltant del nucli de la Via Lctia, a ms de la velocitat prpia del Sol i de la Terra. 

M19 s el ms oblat dels cmuls globulars. Es troba a una distncia de 28,000 anys llum del Sistema Solar, i a 5,200 anys llum del centre de la galxia. Est localitzat 9 graus sobre el Pla Galctic i lleugerament a l'est del centre de la galxia. 

Vist des de la terra t un dimetre aparent de disset minuts d'arc (17'), el que correspon amb un dimetre de 140 anys llum en el seu eix ms gran, Utilitzant un telescopi per a aficionats apareixer amb un dimetre de 6' i fins a 13.5' en fotografia. 

Observaci.
El cmul est situat a 7 d', l'estrella ms brillant d'Escorpi. La seva lluminositat s prou elevada per permetre l'observaci amb binoculars amb forma de taca difusa. Amb un telescopi de 200 mm es poden comenar a resoldre algunes de les seves estrelles. Utilitzant un telescopi per a aficionats apareixer amb un dimetre de 6' i fins a 13.5' en fotografia. 


Enllaos externs. 



 Messier 19, SEDS Messier pages ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262244" title="Tir fictici" nonfiltered="2599" processed="2595" dbindex="102609">
 Un tir fictici (del llat tyrannis i aquest del grec          trannos) es un tir o dictador del mn de la ficci, ja sigui literari, televisiu o cinematogrfic o finalment del mn dels videojocs. Un tir fictici posseeix totes les caracterstiques d'un tir existent en la veritat, comparteix tots els trets dictatorials d'un tir real i existent, tant el passat de la histria de la humanitat (o d'altres espcies o races) com en el futur d'aquesta i, per suposadament, en la actualitat.

Un tir fictici pot exercir i intenta controlar amb la seva tirania pasos, mons (planetes), sistemes, galxies o fins i tot el mateix propi univers. Intentar exercir el control absolut del seus territoris i dominar-los  amb puny de ferro,  objectiu primordial del tir existent. Molts tirans ficticis, com els de veritat i de la vida real, arriben al poder per invocar un cop d estat i haver derrocat al poder que governava pacficament o anteriorment. Molts d aquests tirans se ls pot catalogar de tirans usurpadors.

 Histria contempornia .

 El primer tir de la historia de la ficci contempornia possiblement fou Sauron, de El Senyor dels Anells de J. R. R. Tolkien, que governava la terra maleda de  Mordor amb puny de ferro i volia tiranitzar tota la Terra Mitjana. Sauron es el tir fictici ms representatiu de la literatura actualment aix com el ms conegut de tots. No noms la seva maldat ho demostra, sin que es ms que evident que s un tir amb profundes nsies de tiranitzar tot  el mn sencer fictici de El Senyor dels Anells. Com bona part dels tirans ficticis, seran derrotats pel b i la justcia (en aquest cas per un petit hobbit, Frodo Saquet).


Un altre tir conegut en el manga i anime es Frzer, de Bola de Drac de Akira Toriyama, un malvat conquistador de planetes (o b els comprava als Guerrers del Espai, que els extermin desprs, tret d'uns quants) que el tiranitza i els governa amb puny de ferro. Aix mitjanat amb la ajuda del seu pare i del seu germ, Frzer haur conquerit l'univers sencer i es convertir en el tir ms gran de tot l'univers i en el seu senyor absolut. Aquest es l'objectiu d'en Frzer, que es creu el ms poders de tot el univers.

Darth Vader, de la Star Wars de George Lucas, s el tir ms representatiu del cinema i potser s el ms conegut i popular de tots. L'objectiu de Vader (que per si sol ja conquereix planetes i els tiranitza en nom del l'Imperi  Galctic) es derrocar el seu mestre (Palpatine) i convertir-se en el nou Emperador de la galxia.  Vader es tamb un tir malvat i fred i utilitzar tots els seus recursos per conquerir nous planetes pel seu futur Imperi. Aquest es el objectiu de Darth Vader: sser Emperador de la Galxia fictcia de Star Wars com a nic governant d'aquesta.

En els videojocs, en The Legend of Zelda de Shigeru Miyamoto, hi tenim dos tirans. Ganon  s un tir fictici, per pertanyent al mn dels videojocs. El seu objectiu es conquerir Hyrule (que o a aconseguit varies vegades, i governa el pas amb puny de ferro, per sempre es derrotat per Link, i el regne se salvat). Zant es un altre tir d'importncia. De ms, el  seu ttol de tir destaca ms que el de Ganon. Zant es un tir que va fer un cop d'estat al seu mn, el Twilight Realm i usurpa el tron a la monarca del pas (Midna).  Aquest ha sigut el seu objectiu des de sempre: governar el Twilight Realm.

 Literatura (Manga) .

 Suron, de la trlogia de El Senyor dels Anells. ;
 Lord Voldemort, de la saga literaria de Harry Potter.
 Frzer, del manga de Bola de Drac.
 Sruman, de la trlogia de El Senyor dels Anells. ;
 Morgoth, de la trlogia de El Senyor dels Anells. ;
 Magneto, de la srie de cmics de X-Men.
 Doctor Doom, de la srie de cmics de Fantastic Four ;

  Cinema i televisi (Anime) .

 Darth Vader, de la saga cinematogrfica de Star Wars.
 Palpatine, de la saga cinematogrfica de Star Wars.
 Comte Dooku, de la saga cinematogrfica de Star Wars.
 Darth Krayt,  de la saga cinematogrfica de Star Wars.
 Dark Masters, de l'anime de Digimon.

 Videojocs .

 Ganon, de la saga de videojocs The Legend of Zelda.
 Zant, de la saga de videojocs The Legend of Zelda.
 Kuja,  de la saga de videojocs Final Fantasy.
 Vaati, de la saga de videojocs de The Legend of Zelda.
 Agahnim, de la saga de videojocs The Legend of Zelda.

 Vegeu tamb .

 Tirania.
 Dictadura.

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262247" title="Stefano Maria Cingolani" nonfiltered="2600" processed="2596" dbindex="102610">
Stefano Maria Cingolani (Roma, 1956) s un historiador medievalista itali, doctor en filologia romnica a la Universitat La Sapienza de Roma, per s'ha vinculat a Catalunya, on ha exercit de professor visitant a la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra. S'ha especialitzat, entre altres temes, en la literatura catalana i en historiografia catalana dels segles X al XIV. El 2006 va fer una edici crtica de Lo somni, de Bernat Metge (Editorial Barcino).

 Obres .
 Joan Ros de Corella. La importancia de dir-se honest (1997) premi Joan Fuster d'assaig;
 Le storie dei longobardi: dall'origine a Paolo Diacono;
 Bernat Desclot i les dues redaccions de la crnica (2006) ;
 La memria dels reis. Les quatre grans crniques (2006);
  Historiografia, propaganda i comunicaci (2006);
 Jaume I. Histria i mite (2007);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262248" title="Adam Hansen" nonfiltered="2601" processed="2597" dbindex="102611">
Adam Hansen (nascut l'11 de maig del 1981 a Cairns, Austrlia) s un ciclista professional australi. Actualment corre a les files del Team High Road, un equip de l'UCI ProTour.

Abans de passar a professional el 2007 amb el T-Mobile Team, Hansen va guanyar dues vegades el Crocodile Trophy, una cursa de mountain bike per etapes a Austrlia, considerada la cursa de MTB ms dura del mn.

 Palmars en ruta .
2008
Campi d'Austrlia en contrarellotge individual;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262253" title="Mathew Hayman" nonfiltered="2602" processed="2598" dbindex="102612">

Mathew Hayman (nascut el 20 d'abril del 1978 a Camperdown, Austrlia) s un ciclista professional australi. Actualment corre a les files del Rabobank, un equip de l'UCI ProTour.


 Palmars en ruta .
2001
1 etapa i la general de la Challenge de Mallorca;
Volta a Saxnia;

2006
Prova en ruta dels Jocs de la Commonwealth;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262267" title="Pau Viciano Navarro" nonfiltered="2603" processed="2599" dbindex="102613">
Pau Viciano Navarro (Castell de la Plana, 1963) s un historiador valenci, doctor en histria medieval per la Universitat de Valncia des de 1989 i membre del consell de redacci de la revista L'Espill. S'ha especialitzat en l estudi de la fiscalitat reial, la fiscalitat i les finances municipals, i l oligarquia urbana dirigent de la vila de Castell de la Plana entre els segles XIV i XV. El 1995 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig.

 Obres .
 La temptaci de la memria (1995);
 L'edat mitjana en la crnica de Gaspar Escolano (2000) a Recerques.
 Els cofres del rei. Rendes i gestors de la batllia de Castell (1366-1500) (2000) ;
 Sobre la naci de Fuster.: Revisions intel.lectuals i actituds poltiques (2002) a Afers.
 Des de temps immemorials (2003);
 Pierre Vilar i el Pas Valenci: un apunt provisional (2004) a L'Espill;
 El regne perdut. Quatre historiadors a la recerca de la identitat valenciana (2005);
 Senyors, camperols i mercaders (2007);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262274" title="Bischofswiesen" nonfiltered="2604" processed="2600" dbindex="102614">


Bischofswiesen s un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Berchtesgadener Land, a l'entrada de la vall de Berchtesgadener, entre Bad Reichenhall al nord (a 13 km) i Berchtesgaden (a 5 km) al sud. Prop de la frontera amb ustria, a uns 25 km de Salzburg i a 140 km de Munic. s a les portes del Parc Nacional de Berchtesgaden, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1990.

El nom del municipi fa referncia als prats (wiesen) que originriament pertanyien al bisbe (bischof) de Salzburg. El municipi s format per sis pobles (Ortsteile): Bischofswiesen, Engedey, Strub, Stangga, Loipl i Winkl.

Histria.
La primera referncia documental de Bischofswiesen data del 8 de maig del 1155, es tracta d'un document d'intercanvi territorial entre l'arquebisbe Eberhard I. de Salzburg i el prebost Heinrich I. de  Berchtesgaden. 
Bischofswiesen va pertnyer al Prebostat de Berchtesgaden fins el 1803, i des del segle XV va ser el centre d'una de les vuit Gnotschaften en qu era dividit. El 1810 va passar a mans de Baviera.
El juliol del 2005 es va establir un acord de collaboraci o agermanament amb el municipi de Wlbling a la Baixa ustria en record del fet que els va unir 850 anys abans, el 1155.

Escut.
Sobre un cel blau, un prat verd amb una granja amb dos bculs de plata creuats al darrera. Aquest escut va ser adoptat per una resoluci municipal del 1929. 

Economia.
En el passat la base econmica del municipi va ser l'activitat agrria, centrada en l'aprofitament dels seus recursos naturals de prats i boscos, sense oblidar l'explotaci de la sal, que havia estat la base econmica del Prebostat. Avui dia l'aprofitament forestal i la indstria de la fusta continua essent de gran importncia econmica. Els darrers anys la indstria mecnica de precisi s'ha anat establint al municipi fins arribat a tenir un gran pes econmic. El turisme va comenar a arribar al segle XIX i  s'ha anat incrementant fins a esdevenir una important font d'ingressos, el paisatge ha esdevingut un recurs econmic i els darrers anys s'ha complementat amb la creaci d'un centre d'esports d'hivern. Aix ha portat a desenvolupar poltiques de protecci del paisatge, flora i fauna.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262277" title="Platypelis" nonfiltered="2605" processed="2601" dbindex="102615">

Platypelis s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae endmic de Madagascar. 

Espcies.

 Platypelis alticola;
 Platypelis barbouri ;
 Platypelis cowanii ;
 Platypelis grandis ;
 Platypelis mavomavo;
 Platypelis milloti ;
 Platypelis occultans ;
 Platypelis pollicaris;
 Platypelis tetra ;
 Platypelis tsaratananaensis ;
 Platypelis tuberifera ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262281" title="Platypelis alticola" nonfiltered="2606" processed="2602" dbindex="102616">

Platypelis alticola s una espcie de granota que es troba a Madagascar. 

s en perill d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.

 Nussbaum, R. & Raxworthy, C. 2004.  Platypelis alticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 26 de gener de 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262289" title="Enric Marn i Otto" nonfiltered="2607" processed="2603" dbindex="102617">
Enric Marn i Otto (Barcelona, 1955) s un periodista catal, doctor en Cincies de la Informaci per la Universitat Autnoma de Barcelona (UAB). Des de 1978 ha exercit la docncia en la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la UAB com professor titular adscrit al Departament de Periodisme. Ha estat vicedeg de Relacions exteriors de la Facultat de Cincies de la Comunicaci de la UAB de 1989 a 1991. Posteriorment, ha estat deg de la Facultat de Cincies de la Comunicaci d'aquesta universitat de 1991 a 1995. Des de febrer de 2004 al 2006 fou membre del Consell d'Administraci de la Corporaci Catalana de Rdio i Televisi i secretari de comunicaci del govern de la Generalitat de Catalunya per ERC fins el 2006 Tamb ha estat membre del Consell d'Administraci de Barcelona Televisi i membre de la Junta de Govern del Collegi de Periodistes de Catalunya des de desembre de 2001.

Ha rebut els premi d'assaig Antoni Rovira i Virgili de 1991 i el Premi Joan Fuster d'assaig el 1994. Ha participat com professor en els programes de doctorat de la Universitat Autnoma de Barcelona, la Universitat Ramon Llull i la Universitat Oberta de Catalunya en assignatures relacionades amb la histria de la comunicaci. 

 Obres .
 El regne del subjecte: per una teoria materialista de la comunicaci social (1987) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju;
 La premsa diria de Barcelona durant la Segona Repblica (1931-1936): aproximaci histrica i anlisi formal (1991);
 Cultura de masses i comunicaci (1994) amb Joan Manuel Tresserras i Gaju, Premi Joan Fuster d'assaig;
 Historia del. periodismo universal (1999) amb altres;

 Enllaos externs .
 Fotografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262313" title="Jos Ros" nonfiltered="2608" processed="2604" dbindex="102618">
Jos Ros (Adems, Pas Valenci, ?   Cullera, 1777) va ser sacerdot, colleccionista d'antiguitats i escriptor.

Desprs d'estudiar al seminari de Sogorb i doctorar-s'hi en teologia, va ser beneficiat de l'esglsia arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Adems; posteriorment obtingu la rectoria de Llria, on s'hi estigu una quinzena d'anys, i desprs la de Cullera (ca 1747).

No tan sols va tenir afici per les lletres, tamb va ser un reputat colleccionista d'antiguitats: va donar la seva collecci de monedes antigues al museu de la biblioteca de l'Arquebisbat de Valncia. Va ser qualificador de la Inquisici de Valncia. Va morir sobtadament a Cullera el 1777 desprs d'un procs amb la justcia, encara que l'estimaci dels seus feligresos feu que li dediquessin un carrer a la vila.

 Obra escrita .
El doctor Ros va escriure especialment sermons, publicats a la ciutat de Valncia. Tamb algunes poesies, tant en castell com en catal. Escrigu un opuscle sobre una lpida romana trobada a Llria. Tamb se li atribueixen diversos sermons ;

 Obres .
 A los Edetanos, o a los Hijos de Liria. Se dedic el Templo, que acuerda esta Lpida... Valencia: Joseph Estevan Dolz, 1759 ;

 Notes .


 Bibliografia .
 Eslava Blasco, Ral Noticias sobre escritores del Rincn de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, segn sus contemporneos, article de la revista ABABOL 49 Adems, 2007);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262314" title="Anna Papiol i Constant" nonfiltered="2609" processed="2605" dbindex="102619">
Anna Papiol i Constant s una filloga catalana. s doctora en Filologia per la Universitat de Barcelona. Actualment, s la Directora de Planificaci Estratgica de ESDi i s professora de literatura i comunicaci. Ha estat docent a Elisava i ha impartit classes en la Universitat Pompeu Fabra. 

s autora del llibre La Mirada del Narcs, amb el qual va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig en 1993. Tamb s coautora amb Joan Vinyets d' Otro consumo es posible? (2003).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262316" title="Pokmon brillant" nonfiltered="2610" processed="2606" dbindex="102620">
Els Pokmon Brillants sn uns tipus de Pokmon semblants als normals, per es diferencien en qu son de color diferent al normal. Les seves estadstiques no varien. La possibilitat de trobar-ne un als jocs Pokmon Diamant i Pokmon Perla sn d'1 entre 8192.

 Primera aparici .

Els Pokmon brillants o shinys van apareixer per primer cop als jocs Pokmon Or i Pokmon Plata, ssent aquests el primers jocs de Pokmon en color.
En aquests jocs es podia atrapar el fams Gyarados vermell al Llac de la Fria.
A Pokmon Cristall es podia aconseguir un ou de Pokmon que tenia un 50% de possibilitats de convertir-se en un Pokmon brillant.

 Possibilitats d'aconseguir un Pokemon Brillant .

 1 entre 8192 de trobar un en estat salvatge/naixent d'un ou.
 1 entre 128 d'aconseguir un si un dels pares es un Pokmon brillant.
 1 entre 64 d'aconseguir un si un dels pares es un Ditto brillant.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262318" title="Eusebio Caas" nonfiltered="2611" processed="2607" dbindex="102621">
Eusebio Caas va ser un jesuta nascut a la vila d'Adems, Pas Valenci, que va viure a la segona meitat del segle XVIII. Estudi al seminari de Sogorb i, amb l'expulsi dels jesutes, es va instal.lar a Itlia. Va viure a Ferrara i Bolonya, i va pertnyer al cercle d'intellectuals que rodejaren a l'illustrat valenci Manuel Lassala, tamb jesuta expulsat. Caas va morir a Itlia el 1809.

 Obres .
Fonamentalment, Caas es va dedicar al treball de la traducci, a ms d'escriure alguna poesia. Va traduir obres del seu amic Lassala, com ara Ormisinda, Dido Abandonada, La Partida de Eneas, i fins i tot el Pygmalion de Rousseau.

 Bibliografia .
Eslava Blasco, Ral: "Noticias sobre escritores del Rincn de Ademuz en los siglos XVII y XVIII, segn sus contemporneos". En la revista ABABOL, n 49. Ademuz, 2007.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262322" title="Xavier Antich" nonfiltered="2612" processed="2608" dbindex="102622">
Xavier Antich (la Seu d'Urgell, 1962) s un filsof catal. Professor titular d'esttica a la Universitat de Girona, i coordinador del Taller de Crtica d'Art del Museu d'Art Contemporani de Barcelona. Ha escrit diversos llibres i collabora regularment en la secci de Cultura i en el suplement "Cultura/s  de La Vanguardia, diari del qual s membre del consell de redacci. Ha escrit articles sobre Martin Heidegger, Jan Patocka i Emmanuel Lvinas s germ del periodista Jos Antich.

 Obres .
 Introducci a la metafsica d Aristtil (1990);
 El rostre de l'altre (1992) Premi Joan Fuster d'assaig;
 Franz Schubert i l'esttica del romanticisme alemany ;
 El lloc de la msica en l'idealisme alemany;
 La dissonncia, el signe d'all modern: entorn de l'esttica musical d'Adorno;
 Ricercare. Qestions d'esttica musical;

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262325" title="Franoise Brauner" nonfiltered="2613" processed="2609" dbindex="102623">
Franoise Brauner, nascuda Fritzi Erna Riesel (Viena, 16 d'abril del 1911 - Pars, Frana, 14 de setembre del 2000) fou una metgessa austraca d'origen jueu que form part del contingent sanitari de les Brigades Internacionals a la Guerra Civil espanyola.

Filla d'un alt funcionari austrac que arrib a Ministre d'Afers Socials, Karl David Riesel i de Mina Spielmann, fu la carrera de Medicina a Viena i l'any 1936, fugint de la persecuci nazi a ustria, es retrob a Pars amb el pedagog francs d'origen austrac Alfred Brauner, (Saint-Mand, 3 de juliol del 1910 - Pars, 1 de desembre del 2002) a qui havia conegut el 1928 i s'hi cas per tal de no ser empresonada o deportada en cas de guerra. El mateix any 1936 atengu la crida dels dirigents de la Repblica espanyola demanant sanitaris per a fer front a la catstrofe humanitria que suposava la Guerra Civil espanyola i marx cap a Espanya.

Franoise Brauner treball a l'Hospital de les Brigades Internacionals a Benicssim, en el servei de cirurgia que dirigia el metge txec Bedrich Kis, que funcion des del desembre del 1936 fins l'abril del 1938 i per on passaren ms de 7.000 ferits i convalescents de les Brigades Internacionals, tant espanyols com internacionals.

El 1937 la vingu a buscar el seu marit Alfred Brauner, per ella prefer quedar-se davant l'allau de ferits de guerra que havien d'atendre. Alfred, pedagog infantil, intent ser tamb allistat per a quedar-se amb la seva dona. Tanmateix, degut a l'allau de nens refugiats provinents de molts indrets d'Espanya, Alfred fou destinat a la supervisi de les nombroses cases d'acollida a la zona. Finalment, la retirada de tots els brigadistes de la guerra degut a la voluntat del govern espanyol de fer cas al Comit de No-intervenci i a l'ensulsida definitiva de la Repblica, van fer que ambds haguessin de retornar a Frana. S'emportaren molts dibuixos i redaccions dels nens refugiats, que ning no els volgu publicar llavors a Frana, per que, ms tard, junt amb altres dibuixos d'altres nens i d'altres guerres, permeteren al mn de tenir una retrospectiva de les guerres del segle XX des dels ulls dels infants.

A Frana, Franoise treball de metgessa i educadora d'un collectiu d'uns 300 nens jueus alemanys i austracs salvats del nazisme per un Comit interconfessional. Durant la Segona Guerra Mundial, ella i el seu marit collaboraren amb els refugiats austracs a Pars i contactaren amb la resistncia  francesa a l'ocupaci alemanya.

Acabada la Segona Guerra Mundial, reberen el 1945 l'encrrec d'atendre la recuperaci fsica i anmica de 400 nens supervivents dels camps de concentraci d'Auschwitz i de Buchenwald, a un antic sanatori d'Ecouis, al departament de l'Eure. Aquesta ocupaci marc definitivament Franois Brauner, doncs, desprs de tenir un fill, el Claude-Michel Brauner, (Pars, 1 de setembre del 1947) (avui professor de matemtiques a Bordeus, Frana), obtingu l'especialitzaci en Psiquiatria peditrica.

Franoise es dedic la resta de la seva vida a l'atenci de nens discapacitats. Des del 1959 i al llarg d'un quart de segle, esdevingu la directora mdica dels dos Centres de tractament educatiu per a infants discapacitats que el seu marit cre a la seva vila natal de Saint-Mand (Val-de-Marne).

Mor l'any 2000, durant la convalescncia d'una intervenci quirrgica.

 Bibliografia .
 Michel Lefebvre i Rmi Skoutelsky: Las Brigadas Internacionales. Imgenes recuperadas. Lunwerg, 2003. .

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262334" title="Olivier Olibeau" nonfiltered="2614" processed="2610" dbindex="102624">


Olivera Olibeau, va nixer el 13 d'abril de 1977. s un jugador de rugby a XV que ha jugat amb el Biarritz olmpic, defensa actualment els colors de l'USAP des de 2006-07, al lloc de segona lnia (1,97 m i 109 kg). Fou cridat per Bernard Laporte i Jo Maso per participar en la Gira en Hemisferi Sud durant el darrer mes de gener. Malgrat molt bones prestacions al seu club, Olibeau no fou retingut en els 30 per participar a la Copa del Mn 2007.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262335" title="Antoni Vives i Toms" nonfiltered="2615" processed="2611" dbindex="102625">
Antoni Vives i Toms (Barcelona, 1965) s un economista catal. Llicenciat en Cincies Empresarials especialitzat en mrqueting i comer internacional. Ha estat president de l'Associaci de Joves Escriptors en Llengua Catalana, de la Fundaci Aureli Maria Escarr pels drets collectius dels pobles i vicepresident de l'Associaci Anti-sida de Catalunya. Endems, ha estat un dels fundadors d'Opini Catalana i s soci d'Acci Cultural del Pas Valenci i tamb director de la Fundaci Trias Fargas i de l'associaci Tribuna Galeuscat (formada per PNV, BNG, CDC i UDC). 

Polticament, milit al MDT, desprs va ser secretari general d'Acci Catalana amb Max Cahner i desprs ingress a ERC, per des de 1999 milita a CDC, des d'on ha ocupat la Secretaria de Planificaci Econmica (2000) i la Secretaria del Govern de la Generalitat de Catalunya (2001-2003). L'any 2004 va ser escollit vicesecretari general de militncia, participaci i formaci de Convergncia Democrtica de Catalunya, fins al 2008, quan passa a ocupar l'rea Galeuscat en el s del Executiu Nacional de CDC.

Des de les Eleccions Municipals del 2007, s regidor a l'Ajuntament de Barcelona, en la llista encapalada per en Xavier Trias. s considerat un dels homes de confiana d'Artur Mas.

 Obres .
 Catalunya entre la perplexitat i el somni (2002);
 El nacionalisme que ve (Premi Joan Fuster d'assaig 2003), reflexi sobre el programa d acci que ha de seguir el nacionalisme catal contemporani per aconseguir els objectius de llibertat i articulaci dels Pasos Catalans. ;
 Barcelonies: lletra de batalla per Barcelona (2006) ;
 Per qu faig de poltic? Carta oberta als meus fills (2007) ;

  Bloc del Antoni Vives;
  Vdeos a Blip.tv d'en Antoni Vives;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262337" title="Incident de la kabila d'Anyera" nonfiltered="2616" processed="2612" dbindex="102626">
L'incident de la Kabila d'Anyera es va produir el 10 d'agost de 1859, quan membres d'aquesta tribu del Rif, en protesta per la construcci d'un nou fort prop de l'enclavament espanyol de Ceuta, al nord d'Africa, destrueixen part de les obres. Els kabilenys arrenquen de la pedra que marcava el limit del camp, l'escut d'Espanya damunt del qual, ams, s'hi orinen.

Aquest incident, reportat amb indignaci pel governador militar de Ceuta, es converteix en un autntic casus belli per a Espanya, on s'engega una campanya patritica demanant que es declari la guerra al Marroc per tal de rentar l'ofensa a l'honor ferit.

Per a finanar la campanya militar que s'albirava, es va endegar una subscripci "popular" per tal de recaptar diners per a pagar les despeses de guerra, on, fins i tot  la reina Isabel II va oferir les seves joies.

Finalment, desprs d'un seguit d'ultimtums, en mig d'aquest ambient d'exaltaci patritica,  el govern del general Leopoldo O'Donnell declara la guerra al Sold del Marroc. Espanya atac les forces marroquines portant a terme operacions militars de certa volada que desembocaren en la batalla de Castillejos, la presa de Tetuan (1860) i la signatura dels tractats de 1860 (Tractat de Pau i d'Amistat entre Espanya i Marroc o de  Wad-Ras) i 1861.

Mitjanant aquests tractats, Espanya va obtenir les segents concessions: 

 Ampliaci dels lmits dels enclavaments espanyols al nord d'Africa de Ceuta i Melilla. ;
 Es concedeix a Espanya el territori de Santa Cruz de Mar Pequea, o Sidi Ifni, per a installar-hi un establiment pesquer. ;
 S'imposa al sold del Marroc una indemnitzaci de 100 milions de francs-or, garantits per l'ocupaci espanyola de Tetuan. ;
 Comproms per part de Sold del Marroc  a signar un tractat comercial i a facilitar l'establiment diplomtic espanyol a Fes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262338" title="Bioindicador" nonfiltered="2617" processed="2613" dbindex="102627">
Un bioindicador o indicador biolgic, s una espcie o grup d espcies que reflecteixen fcilment l estat bitic o abitic del medi ambient, el impacte produt sobre un hbitat, comunitat o ecosistema, o tamb indicar la diversitat d un conjunt de taxons o biodiversitat en general d una regi o hbitat. Poden ser organismes tan variats com bacteris, protozous, lquens, insectes, aus o mamfers, dels que es fa un seguiment i s infereix l estat d un ecosistema o del medi ambient all on es troben (monitoratge). Els canvis observats en aquests organismes, poden ser gentics, bioqumics, fisiolgics, morfolgics, comportamentals o ecolgics.

Tipus de bioindicadors en funci de la seva aplicaci.

Els bioindicadors que tenen un objectiu mediambiental, fins ara, sn els que s'han desenvolupat i utilitzat ms que no pas els ecolgics o de biodiversitat, sobre tot els que fan servir els macroinvertebrats per fer el monitoratge de la polluci de les aiges dolces (rius, llacs i embassaments). 

Bioindicadors mediambientals.

s l'espcie o grup d espcies, que davant d una pertorbaci o canvi en la situaci mediambiental, hi responen previsiblement i d una manera que pot ser fcilment observada i quantificada. Es pot utilitzar ja sigui per a  detectar un canvi en l estat mediambiental o b per a fer un seguiment (monitoratge) dels canvis d aquest estat. L organisme pot indicar l'existncia d'unes condicions determinades de clima, sl, temperatura, polluci, etc., d'una regi o hbitat.
Es poden classificar en:
 Organismes sentinelles.  Sn organismes que s introdueixen artificialment en un medi o hbitat, per a fer de senyal d alarma o per conixer l efecte d un residu o efluent.
 Organismes detectors. Sn organismes que ja es troben naturalment a l rea d estudi, i poden mostrar una resposta davant el canvi ambiental.
 Organismes explotadors. Sn els organismes on la seva presncia indica una probabilitat de pertorbaci o polluci.
 Organismes acumuladors. Sn els organismes que emmagatzemen substncies qumiques en quantitats mesurables.
 Organismes de bioassaig. Sn el organismes utilitzats com a reactius de laboratori per a detectar la presncia i/o concentraci de contaminants, i tamb per a ordenar els contaminants segons la seva toxicitat.

Bioindicadors ecolgics.

s una espcie o grup taxonmic sensible a la fragmentaci de l hbitat, a la polluci, o a qualsevol causa d estrs que degradi el sistema ecolgic. D aquestes espcies interessa, per exemple, l augment i/o disminuci de la seva poblaci i els canvis en la seva distribuci espaial. Un bon indicador ecolgic ha de permetre identificar els factors d estrs mediambiental, demostrar l efecte d aquest estrs sobre la biota, i que la seva resposta sigui representativa de la resposta de almenys un altre subconjunt d organismes o grup taxonmic presents al mateix hbitat. Es pot utilitzar ja sigui per a demostrar el impacte d un estrs sobre la biota, com tamb per a fer un seguiment (monitoratge) que aquest estrs continuat produeix sobre la biota.

Bioindicadors de la biodiversitat.

s una espcie, grup funcional o grup taxonmic (gnere, tribu, famlia, ordre o una selecci d espcies  d un rang superior), la diversitat dels quals reflecteix certa mesura de la biodiversitat (com la riquesa d espcies o el nivell d endemismes) d un txon superior o d una srie d hbitats. Es pot utilitzar ja sigui per a identificar la diversitat taxonmica d una rea especfica, com tamb per a fer un seguiment (monitoratge) dels canvis de biodiversitat, que es pot avaluar en molts nivells d organitzaci, com els carcters gentics, espcies o ecosistemes. El flux d energia tamb s ha utilitzat per predir la biodiversitat.

Els bioindicadors sn els principals, per no els nics, indicadors utilitzats per conixer la salut i fer el seguiment (monitoratge) de la biodiversitat existent. L Agncia Europea del Mediambient (EEA), en el seu darrer informe Halting the loss of biodiversity by 2010: proposal for a first set of indicators to monitor progress in Europe, proposa un conjunt de 26 indicadors que inclouen, a ms dels biolgics, molts altres aspectes fisicoqumics, socials, econmics, geogrfics i fins i tot poltics.

Tipus de bioindicadors en funci dels ambients.

Els organismes seleccionats com a bioindicadors poden pertnyer a quatre ambients generals de la biosfera que implicaran diferents metodologies d'anlisi:
 
Bioindicadors del medi terrestre.
Bioindicadors de les aiges dolces.
Bioindicadors del medi mar.
Bioindicadors del sl.

Organismes utilitzats com a bioindicadors.

Desde una perspectiva taxonmica, els organismes ms utilitzats com a bioindicadors sn les plantes (particularment els lquens com a indicadors de la polluci) i els animals invertebrats (inclosos insectes), car representen un 65% dels estudis cientfics publicats

Bioindicadors microbians.

Els microorganismes es poden utilitzar com indicadors de la salut d un ecosistema  aqutic o terrestre. Existents en grans quantitats, els microorganismes sn ms fcils de mostrejar que molts altres organismes. Quan sn exposats a contaminants com el cadmi  o el benz, alguns microorganismes produeixen noves protenes, anomenades protenes de l estrs, que es poden utilitzar com a primer sistema d'avs per a detectar incls, uns nivells baixos de contaminaci.

Per exemple, la densitat elevada d Aeromonas en l ambient aqutic s indicativa del nivell trfic de l aigua (correlaciona amb el contingut de matria orgnica) i, per tant, hom pot emprar-ne com a bioindicador del grau de qualitat de l aigua.   

Bioindicadors vegetals.

S utilitzen en estudis florstics o fitosociolgics tan qualitatius com quantitatius. Avaluar la presncia o absncia de certes plantes o altres vegetals en un ecosistema pot donar claus importants sobre la salut del medi ambient. Tamb s utilitzen altres estimacions basades en espcies individuals com el grau de vitalitat de l organisme o la mesura del grau de contaminants emmagatzemats (organisme acumulador) o l anlisi de l evoluci d individus trasplantats (organismes sentinelles).

Diatomees i algues en general.

Tradicionalment, per avaluar la qualitat de l aigua dels rius es fan servir com a bioindicadors els macroinvertebrats i els peixos, els boscos de ribera i les anlisis fisicoqumiques. En l mbit europeu, ja fa temps que les diatomees sn emprades com a bioindicadors de la qualitat de l aigua dels rius, i pel que fa a Catalunya, hi ha pocs estudis sobre diatomees epiltiques com a sensors mediambientals. Dins el fitobentos, les diatomees sn uns excellents sensors naturals de la qualitat ambiental del medi. Sn les algues ms abundants en els ecosistemes fluvials, amb una mplia distribuci geogrfica i gran capacitat de colonitzar ambients de condicions extremes (medis molt contaminats, aiges d alta muntanya, etctera). Sn molt sensibles a variacions i canvis qumics de l aigua, fins i tot en condicions lmit per a altres organismes. Avui dia hi ha molta informaci disponible de cada txon, especialment de les seves caracterstiques ecolgiques; a ms, les mostres recollides es poden fixar i conservar en preparacions permanents amb resina Naphrax, i es poden fer servir ms endavant per a nous estudis taxonmics, revisar identificacions, capturar imatges digitals i disposar de mostres de referncia.

En general, la composici i biomassa total d espcies d algues en sistemes aqutics, serveix com un important mesura de la crrega de contaminaci i de nutrients orgnics com el nitrogen o el fsfor.

Macrfits aqutics. Praderies de posidnia.


Sn aquells organismes vegetals aqutics visibles i fcilment identificables a ull nu aix com aquells que fan formacions que tamb ho sn. Per tant, sota el nom de macrfit s inclouen organismes vegetals diversos, que pertanyen fins i tot a grups allunyats. Normalment la flora bioindicadora sn algues macroscpiques (o formacions algals visibles), brifits (molses i heptiques), pteridfits i fanergames:

Les praderies de posidnia, tamb anomenades alguers, sovint constitueixen ecosistemes dominants. Per exemple, a les illes Balears ocupen una extensi de fons mar d'entre 0 i 30 m (ocasionalment a ms profunditat) superior a 1000 km2. S han constatat canvis importants a les zones on s han examinat, que demostren la necessitat del monitoratge de la praderia de Posidonia per a conixer el seu estat i els canvis a la mateixa, a la vegada d utilitzar-les com bioindicador de l ecosistema litoral en el seu conjunt. La creaci d una "Xarxa de Monitoratge de les Praderies de Posidnia a les Balears" correspon a la necessitat de determinar l estat de salut dels alguers i conixer com gestionar-los per a conservar aquest valus hbitat 


Lquens.

Responen als canvis en la qualitat de l'aire, en el clima i en la biologia, estructura i conservaci dels boscos. La desaparici de lquens en un bosc pot indicar estressos mediambientals, com nivells alts de dixid de sofre, contaminants basats en el sofre, i xids de nitrgens.

Els lquens, principalment els epfits, son reconeguts com a bons indicadors de la qualitat atmosfrica, i han estat utilitzats arreu del mon. El seu s no es troba restringit solament als estudis puntuals al voltant de zones especialment conflictives (indstries, centrals trmiques, etc.) sin tamb de grans extensions geogrfiques. La repetici peridica dels estudis en rees concretes permet fer un seguiment (monitoratge) dels lquens. Les variacions observades es poden correlacionar amb canvis en la concentraci de contaminants en l atmosfera. Un dels avantatges s que els lquens actuen com indicadors de la qualitat ambiental global: no podem allar l efecte d un contaminant de l efecte d altres contaminants ni del d altres factors ecolgics com la llum, la humitat, la temperatura, etc. A causa d aix, la correlaci entre contaminaci i el creixement dels lquens ser ms bona com ms contaminants (com SO2, NO3, Cu, Pb, Cl, etc.) es tinguin en compte. Com a conseqncia de l alta sensibilitat enfront les pertorbacions del medi, els lquens han estat utilitzats com a indicadors de  l estat de salut  dels boscos, ja que certs txons o comunicats liquniques ens poden servir per a valorar el grau de preservaci de la massa forestal.

Idonetat dels lquens com a bioindicadors:
 No tenen estructures selectives o protectores (tipus epidermis) que actun de barrera davant les substncies de l ambient. El component que confereix estructura al liquen s fngic, sense cellulosa ni lignina a les parets cellulars impermeables;
 Estan mancats de mecanismes d absorci activa dels substrat. La major part dels nutrients que utilitzen el lquens provenen de la deposici atmosfrica;
 L absncia de mecanisme d eliminaci dels contaminants, que s acumulen en el tallus	;
 L amplitud ecolgica de les espcies, molt estricta i ben definida. Determinats canvis en la flora liqunica es poden relacionar amb canvis en les condicions del medi;
 La diferent tolerncia de les espcies a la contaminaci permet d establir una escala de tolerncia i d estimar diferents graus de qualitat atmosfrica a partir de la flora liqunica;
 La gran longevitat dels lquens, juntament amb el fet de ser metablicament actius durant tot o gaireb tot l any (sense perode de reps fisiolgic);

Plantes.
La planta del tabac.

La planta de tabac, Nicotiana tabacum, s una bona bioindicadora de l oz a Catalunya|journal=Treball de recerca, Facultat de Cincies, Universitat Autnoma de Barcelona|year=2000|volume=|pages=}}, car l oz produeix unes taques a les fulles fcilment quantificables. Va ser la primera espcie en la que van ser descrits els danys per oz (O3) i el llindar de concentraci per la formaci dels mateixos

El trbol i la mongetera.
El trbol (Trifolium sp.), i la mongetera (Phaseolus vulgaris), tamb sn bons indicadors de l O3, i es poden fer estudis de comparaci de la biomassa produda.  Totes aquestes plantes bioindicadores sn per tant  tamb molt tils per a fer un monitoratge.

Els estomes de les fulles.
La densitat d estomes de les fulles de les plantes varia en resposta al canvis dels nivells de dixid de carboni (CO2) atmosfric Increase|journal=Journal of Experimental Botany|year=1990|volume=41|pages=1119-1124}} i sn pr tant uns bons bioindicadors del canvi climtic.

Bioindicadors animals.

Un augment o disminuci en una poblaci animal poden indicar danys a l'ecosistema provocat per la contaminaci. Per exemple, si la contaminaci provoca l'esgotament de fonts alimentries importants, l espcie animal dependent d aquestes fonts alimentries tamb ser reduda en nmero. A ms a ms de controlar l abundncia de certa espcie, altres mecanismes d'indicaci animal poden ser controlar la concentraci de toxines en teixits animals, o controlar la proporci de deformitats que sorgeixen en poblacions animals.

Els foraminfers.

Els foraminfers tenen un gran inters en estudis bioestratigrfics i s'utilitzen per a la dataci de sediments i tamb com a indicadors paleoecolgics,  per a ms tenen un important paper en els cicles a escala global dels compostos orgnics i inorgnics. La seva enorme diversitat taxonmica i distribuci cosmopolita, els fa bons bioindicadors de diferents tipus de contaminaci.  Es conserven fcilment permetent mostrar un registre dels canvis ambientals en el temps. Hi ha molts altres factors que els afavoreixen com a bioindicadors:
 sn omnipresents en els ambients marins;
 viuen a sobre i dins els sediments fent de somaders de la contaminaci;
 els foraminfers son relativament petits i abundants, la qual cosa permet que la mesura de les mostres siguin estadsticament significatives i que es recullin de manera rpida i relativament poc costosa, i siguin per tant ideals per a programes de monitoratge;
 la seva relativa curta vida individual, en comparaci a la llarga vida colonial com a esculls de coral, permet diferenciar la disminuci de la qualitat de l aigua a llarg termini de la dels curts episodis d estrs.

Els protozous.

Front als indicadors directes (l anlisi fsicoqumic) que mesuren les substncies que causen la polluci de les aiges, els protozous s utilitzen com a bioindicadors indirectes, car en els sistemes saprobis aqutics contaminats, es produeix una successi caracterstica, apareixent i desapareixent espcies de protozous, que es poden classificar en oligosaprobis, oligo-mesosaprobis, mesosaprobis i polisaprobis.

Macroinvertebrats aqutics.



Sota la denominaci de macroinvertebrats trobem el grup d organismes ms utilitzat com a bioindicadors de la qualitat de les aiges en els ecosistemes d aigua dola, especialment als rius. El constitueix un variat nombre de grups faunstics: turbelaris, anllids (oligoquets i hirudinis), molluscos (gasterpodes i bivalves), crustacis (anfpodes, ispodes i decpodes) i insectes (plecpters, efemerpters, tricpters, heterpters, colepters, dpters, megalpters, i cars).

En els rius i torrents, l index biolgic ms emprat s el que comporta l estudi de macroinvertebrats aqutics. La utilitzaci dels macroinvertebrats com a bioindicadors enfront d altres grups d organismes es basa en els motius segents:
 sn sensibles diferencialment a diversos tipus de contaminants, i hi reaccionen amb rapidesa;
 sn ubiquistes, abundants i relativament fcils de recollectar i identificar;
 sn quasi sempre sedentaris, i representen sovint les condicions locals;
 tenen una vida prou llarga per poder oferir un registre sobre la qualitat ambiental;
 sn comunitats molt heterognies amb representants de nombrosos grups.

L ndex BMWP (Biological Monitoring Working Party) es basa en la identificaci de famlies de macroinvertebrats. Es calcula d acord amb la presncia o absncia dels invertebrats i el valor indicador de cada una de les famlies A cada famlia se li dna un valor comprs entre 1 i 10. El valor 1 correspon a famlies que viuen en aiges molt contaminades i el 10 a famlies que no toleren la contaminaci. La suma dels valors obtinguts de cada famlia ens donar el grau de contaminaci en el punt de mostratge. s el que majoritriament es realitza per conixer l evoluci de l estat ecolgic d un ecosistema fluvial. El BMWPC s un index biolgic adaptat a les aiges dels nostres rius i als exosistemes mediterranis, i per tant el ms utilitzat per establir la qualitat de les aiges als rius catalans.

Els escarabats.

Les formigues.

Les formigues sn importants components dels ecosistemes no noms per constituir en molts indrets una part significativa de la biomassa animal, sin tamb per la seva important relaci ecolgica amb la resta de components de l hbitat com altres animals, plantes, microorganismes i organismes del sl. A ms, compleixen amb els cinc requisits per a que un txon sigui considerat un bon bioindicador     

 suficient distribuci, abundncia i diversitat;
 importncia funcional en els ecosistemes;
 sensibles als canvis ambientals ;
 facilitat de mostreig, classificaci i identificaci ;
 permetre la interpretaci dels canvis observats;

A la zona mediterrnia  no hi ha massa tradici en utilitzar les formigues com a organismes bioindicadors. Un exemple el tenim en el recent document de l Agncia Europea de Medi Ambient, Halting the loss of biodiversity by 2010: proposal for a first set of indicators to monitor progress in Europe on, de entre altres 26 indicadors generals, l indicador (nm 1) que fa referncia a  l abundncia i distribuci d espcies seleccionades  proposa les aus i les papallones com a grups preferents, grups que tradicionalment ja disposen d uns programes consolidats com el ja mencionat Pla de Seguiment de Ropalcers de Catalunya. Si b l indicador nm. 10 que fa referncia a  espcies extiques invasores , dels 9 insectes llistats dos sn formigues (Lasius neglectus  i Linepithema humile ). A ms, les formigues han sigut utilitzades amb xit com a organismes bioindicadors, freqentment a Austrlia, tamb a Nord-amrica i en menor mesura a Europa: Catalunya i Itlia.

Les papallones.

Les papallones tenen una gran tradici a casa nostra com a bioindicadores (Pla de Seguiment de Ropalcers de Catalunya)  i tamb arreu del mn (Butterflies as Bioindicators) 

Els amfibis.

Les caracterstiques fisiolgiques i ecolgiques dels amfibis els defineixen com a animals altament sensibles als canvis del seu entorn. Per exemple, l estat de les poblacions del gripau corredor (Bufo calamita),  s considerat com un bon bioindicador de la salut del medi.
L ecologia i fisiologia caracterstica d aquests grups d animals fa que exerceixin un paper important com a indicadors de la salut global i resilincia del medi ambient. Al viure en ambds tipus d hbitats, aqutics i terrestres, estan exposats a contaminants propis dels dos medis. Interaccionen amb un ampli rang d espcies, car sn herbvors en l estadi larvari i carnvors d adults, i el fet que els amfibis no hagin sofert grans canvis des del Jurssic, evidencia les nefastes conseqncies que llur declivi podria tenir per a tots els hbitats de la Terra.

Els peixos.

L'exclusiva vida dels peixos dintre l aigua els fa bons indicadors ja que, com els altres organismes aqutics, responen b als canvis ambientals, tant fsics com qumics. Al ser organismes amb cicles de vida llargs, integren la qualitat durant grans perodes de temps. A ms a ms, algunes espcies se situen al capdamunt de la xarxa trfica, de manera que estan influenciades, tamb, pel global de les comunitats aqutiques. L estudi de vida pisccola es realitza mitjanant pesca elctrica, capturant les poblacions i tornant-les al riu desprs del seu estudi.

Les aus.

El martinet blanc.

L au marina colonial o martinet blanc (Egretta garzetta) de la famlia dels ardeids, s utilitza com a bioindicador per a detectar els nivells de contaminants i els seus efectes en diverses zones humides. Concretament s analitza la quantitat de residus organoclorats acumulats en els seus ous.

La cigonya blanca.
Les cigonyes (Ciconia ciconia) esdevenen un excellent indicador biolgic de l estat de salut ambiental del territori on resideixen. Cal, doncs, sensibilitzar la poblaci de la importncia en l mbit ambiental, de la presncia d aquesta espcie.

Els mamfers.

La lldriga.

Les lldrigues o lldries sn uns mamfers carnvors, de la famlia dels mustlids, d activitat nocturna i crepuscular. s l animal protegit ms amenaat del nostre pas, i s un bioindicador de primera magnitud de la qualitat de les aiges

L'home com a bioindicador.
Els espermatozous de l'home, la fertilitat humana, la durada mitjana de la vida, o la taxa de cncers o d altres malalties tamb formen part de les bateries de bioindicadors de l estat del medi ambient. Son els integrants naturals ms objectius dels impactes de les activitats humanes combinats amb la resta de indicadors i bioindicadors mediambientals.

Referncies.


Enllaos externs.
 Agncia Europea del Mediambient (EEA). Informe: Halting the loss of biodiversity by 2010: proposal for a first set of indicators to monitor progress in Europe (pdf)  ;
 Protocol d'avaluaci de la qualitat biolgica dels rius "Biori" - Agncia Catalana de l'Aigua (pdf) ;
Xarxa de Monitoratge de les Praderies de Posidnia (Govern de les Illes Balears) ;
 Seagrasses.org (Monitoring & Managing of European Seagrass Ecosystems) ;
 Institut Catal d'Ornitologia: anellament, monitoratge ;
 Pla de Seguiment de Ropalcers de Catalunya (Catalan Butterfly Scheme Monitoring - CBMS) ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262342" title="Viliami Vaki" nonfiltered="2618" processed="2614" dbindex="102628">
Viliami Vaki, va nixer el 27 d'abril de 1976 a Vavau (Tonga). s un jugador de rugbi a 15, que juga amb l'equip de Tonga des de 2001, evolucionant en Segona lnia (1,98 m i 104 kg). Juga en el Top 14 amb l'USAP .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262345" title="Esferoide oblat" nonfiltered="2619" processed="2615" dbindex="102629">

En geometria, un esferoide oblat  s un ellipsoide rotacionalment simtric que t l'eix polar ms curt que el dimetre del  cercle equatorial que biseca el pla.
Es forma fent rotar una ellipse sobre el seu eix menor, formant un equador amb el punts finals de l'eix major. Com tots els ellipsoides, es pot descriure per les longituds dels tres principals eixos mtuament perpendiculars, que en aquest cas sn dos semieixos majors equatorials arbitraris i un semieix menor.
La forma oposada a oblat s prolat



La relaci d'aspecte, b:a, s la relaci de les longituds polar i equatorial, mentre que l'aplatament, f, s la relaci de la diferencia de la longitud equatorial-polar a la longitud equatorial:


;


Aquests sn noms dos dels diferents parmetres que s'usen per a definir una ellipse i el seus cossos slids equivalents, tots ells sn funamentalment funcions trigonomtriques de  langle modular  de l'ellipse o excentricitat modular.
L'esferoide oblat s interessant perqu s la forma aproximada de molts planetes i cossos celestes, incloent-hi Saturn i Altair, per tamb en menor mesura la Terra (amb a = 6378.137 km i b   6356.752 km, proporcionant una relaci d'aspecte de 0.99664717 i un aplatament invers de 298.2572 (WGS) Sistema geodsic mundial). s per tant la figura geomtrica ms usada per definir ellipsoides de referncia, en els quals es basen els sistemes geodsics i cartogrfics. 

Vegeu tamb.

 Aplatament;
 Ellipsoide de referncia;
 Esferoide;
Prolat;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262352" title="Agust Pons i Mir" nonfiltered="2620" processed="2616" dbindex="102630">
Agust Pons i Mir (Barcelona , 1947) s un periodista i escriptor catal. Llicenciat en cincies de la informaci a Pamplona, ha estat redactor dEl Noticiero Universal (1964-1976), d' Oriflama, de Destino i de l' Avui (1976-1996). Del 1981 al 1984 va ser Cap del Gabinet del conseller de Cultura en el primer govern de Jordi Pujol.  s membre de l'AELC, del PEN catal i del Collegi de Periodistes de Catalunya, i collabora a les publicacions Avui, La Naci, Serra d'Or, Lletra de Canvi, El Temps i Debat Nacionalista. El 1991 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig i des del 1998 treballa a l'emissora Catalunya Cultura.

 Obres .
 Narrativa .
 Tretze contes llibertaris (1981);
 Temps indcils (2007);
 Poesia .
 Cossos i fets (1977);
 Tractat de geografia (1980);
 Signe i desig (1987);
 Temps d'esbrotar (1989);
 Biografies .
 Converses amb Frederica Montseny (1977);
 Retrats comtemporanis (1991);
 Deu daus (1991) Premi Joan Fuster d'assaig;
 Joan Triad, l'impuls obstinat (1994);
 Pere Calders, veritat oculta. (1998);
 Maria Aurlia Capmany. L'poca d'una dona (2000);
 Nstor Lujn, el periodisme libera (2004);

 Enllaos externs .
 Biografia al Qui es Qui;
 Biografia;
 Agust Pons a l'AELC;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262354" title="Ofensiva de Gorlice-Tarnw" nonfiltered="2621" processed="2617" dbindex="102631">

L'ofensiva de Gorlice-Tarnow fou una operaci militar del front oriental de la Primera Guerra Mundial, iniciada per Alemanya a la zona entre les viles de Gorlice i de Tarnw, al sud-est de Cracvia, com una ofensiva per alleugerir la pressi que exercien els russos sobre l'exrcit austrohongars ms al sud. El rpid xit aconseguit per les tropes alemanyes fu que l'ofensiva es generalitzs a gaireb tot el front i provoqus una retirada general de les tropes russes, amb el resultat final que les potncies centrals recuperaren tota Galtzia i ocuparen la Polnia russa, Litunia i parts de Bielorssia.

Operacions anteriors.
Desprs de les primeres operacions de 1914, a la zona nord del front oriental, el VIII exrcit alemany, sota el comandament de Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff havia envoltat i destrut el II exrcit rus a la batalla de Tannenberg i desprs havia fet gaireb el mateix amb el I exrcit rus a la primera batalla dels llacs Masurians. Aix, a final de setembre a la zona nord les potncies centrals tenien la situaci controlada.

A la zona sud, en canvi, les coses s'havien tornat ms preocupants per a Berln i Viena. L'exrcit austrohongars inici la seva ofensiva amb un cert xit, penetrant a la Polnia russa. Tot i aix, un contraatac rus a final de setembre trenc les lnies austrohongareses, que iniciaren una retirada. Els russos penetraren a la Galtzia austrohongaresa i aconseguiren que l'exrcit austrac s'hagus de retirar fins a la lnia defensiva dels Carpats. Alemanya envi el IX exrcit per ajudar els seus aliats i atac a la zona de Varsvia en la batalla del Vstula que, tot i que amb xit inicial, no tingu continutat i les tropes alemanyes tornaren ms o menys a la lnia inicial. Els russos prepararen un atac a la zona de Silsia i, al mateix temps, els alemanys redesplegaren el IX exrcit amenaant el flanc dret rus. La batalla que se'n segu, la batalla de Lodz, result inconclusiva, per provoc una retirada ordenada dels russos cap a l'est, a prop de Varsvia.

Prolegmens.
A comenament de 1915, Hindenburg i Ludendorff realitzaren un nou redesplegament del nov exrcit cap al nord, per iniciar l'ofensiva a la frontera russoproussiana que culminaria en la segona batalla dels llacs Masurians, que elimin bona part del X exrcit rus i amena des del nord les forces russes a Polnia. A continuaci Hindenburg i Ludendorff proposaren una gran operaci d'encerclament a Polnia, amb els seus exrcits avanant des del nord i les tropes austrohongareses des del sud. Nogensmenys, el cap d'estat major, Erich von Falkenhayn, consider que l'operaci era massa ambiciosa i, d'altra banda, tampoc volia penetrar massa en territori rus. A diferncia de Hindenburg i Ludendorff, Falkenhayn no creia que la guerra pogus finalitzar amb un conjunt d'accions decisives, com havia acabat la Guerra Francoprussiana i considerava que s'havia de forar els russos a negociar, sense humiliar-los massa ni conquerir massa territori que pogus dificultar un acord.

En conseqncia, Falkenhayn decid una ofensiva important a la zona de Gorlice i Tarnw, al sud-est de Cracvia, una zona fins al moment relativament tranquilla. L'abril de 1915, el XI exrcit, acabat de formar sota el comandament d'August von Mackensen, fou transferit del front occidental cap a la zona de Cracvia. El pla era que, juntament amb el IV exrcit austrohongars, sota el comandament de l'arxiduc Josep Ferran, havia d'atacar les posicions del III exrcit rus. El comandament global de l'operaci estava en mans de von Mackensen, depenent directament de Falkenhayn.

Desenvolupament.
L'ofensiva inicial.
L'1 de maig, desprs d'un intens bombardeig d'artilleria comen l'atac, que agaf per sorpresa les tropes russes, malgrat que els preparatius no havien passat desapercebuts. Mackensen concentr 10 divisions d'infanteria i una de cavalleria (126.000 homes, 457 peces d'artilleria lleuera, 159 d'artilleria pesant i 96 morters) en el sector d'atac, de 35 km de llargada, contra 5 divisions russes (60.000 homes amb 141 peces lleugeres i 4 pesants). Les lnies russes collapsaren rpidament, deixant 140.000 presoners i obligant la resta a retirar-se. Aquesta retirada fou especialment rpida i en poques setmanes les tropes alemanyes i austrohongareses havien recapturat la major part de Galtzia i l'amenaa contra ustria-Hongria havia desaparegut. Per als austracs fou especialment gratificant recuperar la fortalesa de Przemy l el 3 de juny. A comenament de juny les lnies s'estabilitzaren, amb una penetraci final d'uns 150 quilmetres.

En aquesta ofensiva s'utilitzaren per primera vegada al front oriental les tcniques desenvolupades des del comenament de la guerra: atacs d'infanteria acuradament preparats i bombardeig previ d'artilleria amb una cortina de foc mbil que avanava per davant de la infanteria a mesura que aquesta progressava.

Generalitzaci a tot el front.
Davant de l'xit aconseguit, i davant les pressions de Hindenburg i Ludendorff, Falkenhayn autoritz ampliar les operacions a la zona nord del front. A comenament de juliol els exrcits centrals reiniciaren l'ofensiva a tot el front. Amb inferioritat numrica i encara desorganitzades pels atacs anteriors, tot l'extrem sud de les lnies russes es collaps de nou i iniciaren una retirada. Mentrestant, els exrcits alemanys al nord pressionaven tota la concentraci russa a la zona

El 13 de juliol tot el front meridional havia retrocedit 150 km ms fins al riu Bug. Els continuats atacs dels exrcits del nord, dirigits cap al centre de Polnia, acabaren per trencar tamb les lnies en aquesta zona a mitjan juliol. Els alemanys aviat avanaren per tota la planura polonesa i el 25 d'agost ja havien capturat Brest-Litovsk. Varsvia, que havia quedat allada, fou capturada el 5 d'agost. Finalment, en una darrera operaci, les tropes de Hindenburg i Ludendorff capturaren Vlnius el 18 de setembre. D'aquesta manera el front havia passat d'estar situat aproximadament a la lnia fronterera entre Alemanya i Rssia al nord i als Carpats al sud, a estar situat a uns 300 quilmetres a l'est de Varsvia, des del mar Bltic a la frontera amb Romania i no quedava cap territori de les potncies centrals ocupat per l'exrcit rus, al contrari, tota la Polnia russa quedava ara sota ocupaci alemanya, juntament amb parts de Litunia i Bielorssia. El front qued estabilitzat aproximadament en aquesta situaci fins a l'ofensiva Bruslov de 1916.

Valoracions i conseqncies.
Malgrat l'xit espectacular de les potncies centrals, Falkenhayn intent sempre que els seus exrcits no s'endinsessin ms del qu podien assumir en territori rus. Si b havia donat perms a Hindenburg i Ludendorff per envair Litunia, els commin a no avanar gaire ms a l'est de Vlnius i a romandre en posicions de fcil defensa. Falkenhayn fou sempre conscient dels perills d'internar-se massa a Rssia (recordant la catastrfica invasi de Napole), de la fragilitat de l'exrcit austrohongars i de les necessitats urgents en el front occidental. A ms, una vegada en territori rus uns camins i ferrocarrils insuficients impedirien fer grans redesplegaments de tropes i moviments d'encerclament com els realitzats per Hindenburg i Ludendorff el 1914 i per Mackensen durant aquesta mateixa ofensiva.

Falkenhayn era partidari d'una pau separada amb Rssia i aix tamb l'influ a refrenar els impulsos expansionistes de Hindenburg i Ludendorff. Una ocupaci considerable de territori rus no facilitaria possibles negociacions de pau; Rssia preferiria esperar ajuda dels seus aliats abans que renunciar a parts importants del seu territori, mentre que els alemanys ms annexionistes no estarien disposats a retornar a Rssia territori conquerit per les armes. Aix i tot, l'ocupaci de tota la Polnia russa fou suficient com per animar a Alemanya els partidaris de l'annexi total de Polnia, sentiments que no facilitaren en absolut els contactes oficiosos de cara a una pau separada entre les potncies centrals i Rssia.

D'altra banda, en aquesta ofensiva fou especialment dura la brutalitat d'ambds bndols contra la poblaci civil. Les tropes russes destrossaven camps i propietats a mesura que s'anaven retirant, amb menyspreu cap a polonesos i lituans. Els alemanys, per la seva part avanaren com a conqueridors, amb el mateix resultat i preparant el territori per a l'annexi a l'imperi. No era ali a aquest comportament el sentiment de bona part de la poblaci alemanya de sentir-se el baluard de la civilitzaci contra la barbrie eslava. L'exrcit austrohongars, en canvi, va jugar sovint la carta de presentar-se com a alliberador de l'opressi russa contra els polonesos, recordant la naturalesa diversa de la corona dual, per, en el millor dels casos, fou rebut amb indiferncia.

Referncies.

 Howard, M. La primera guerra mundial (Crtica, 2003).
 Stevenson, D. 1914-1918. The history of the First World War (Penguin Books, 2004).
 Stone, N. The Eastern Front 1914 1917 (Penguin, 1997).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262363" title="Santa Cruz de La Palma" nonfiltered="2622" processed="2618" dbindex="102632">


Santa Cruz de La Palma s un municipi canari pertanyent a la provncia de Santa Cruz de Tenerife (Espanya) i capital de l'illa de La Palma. 

T una extensi de 43,38 km i una poblaci de 17.353 habitants (INE gener de 2007). La seva altitud al casc histric s de 4 metres sobre el nivell del mar i el municipi t 4,03 quilmetres de costa. Els seus principals barris sn:

 Al casc urb: La Luz, San Telmo, San Sebastin, El Puente, Benahoare, La Alameda, La Calle Real, El Pilar y El Marquito.
 A la perifria: Calsinas, Velhoco, Las Nieves, La Dehesa, La Encarnacin, El Planto, El Carmen y Mirca;

Poblaci. 



 Vegeu tamb .
 La Palma;
 Provncia de Santa Cruz de Tenerife;
 Llista de municipis de Santa Cruz de Tenerife;

 Enllaos externs .

 Ajuntament de Santa Cruz de La Palma (en castell);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262374" title="Xavier Duran i Escrib" nonfiltered="2623" processed="2619" dbindex="102633">
Xavier Duran i Escrib (Barcelona, 1959) s un periodista i qumic catal, llicenciat en Cincies Qumiques i doctor en Cincies de la Comunicaci per la UAB. Fou professor a l'escola Sant Jordi de la Roca del Valls, per des de 1989 es dedica exclusivament al periodisme cientfic. Ha publicat diversos llibres d'assaig i divulgaci cientfica i de narrativa. Actualment s l'editor del programa de TV3 El Medi Ambient. El 1991 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig.

 Obres .
 L'esperit de la cincia (1991);
 100 noves preguntes sobre la cincia (1996).  ;
 El cervell polidric (1997);
 Mosquits, microbis i dlars: la lluita contra la malria i les vacunes del segle XXI (1997);
 Connexions ambientals del repte ecolgic al canvi social (2000);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262378" title="Mosca comuna" nonfiltered="2624" processed="2620" dbindex="102634">


La mosca comuna o mosca domstica (Musca domestica) s una espcie de dpter braqucer de la famlia dels mscids. Est estesa per tot el mn, ja que acompanya a l'home all on va. s considera un flagell per a la humanitat ja que contamina els aliments propagant malalties infeccioses.

Caracterstiques.
Els adults fan de 5 a 8 mm de llarg, cap negrs, trax gris amb quatre bandes negres per sobre i groguenc per sota, tot el cos cobert de pls. Ulls compostos i vermellosos. Amb un sol parell d'ales de tons grisos.

 Biologia .
Cada femella pot pondre uns 500 ous que fan 1,2 mm de llarg cadascun. Les larves, que sn podes, viuen i s'alimenten de matria orgnica, com ara escombraries i femtes. Si en aquest estadi larval la seva alimentaci resulta insuficient les mosques adultes seran ms petites. Desprs d'algunes mudes es transformen en pupa. 

Les femelles s'aparellen una sola vegada i conserva l'esperma del mascle per a fertilitzar els ous que va ponent. Els mascles sn territorials i polgams. Els adults viuen de 15 a 30 dies i noms es poden alimentar de lquids o slids prviament ensalivats.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262383" title="Nen" nonfiltered="2625" processed="2621" dbindex="102635">

Nen, des del punt de vista del seu desenvolupament psicobiolgic, s la denominaci utilitzada a tota criatura humana que no ha arribat a la pubertat. Com sinnim d'infantil o pueril, el terme s'aplica a qui no s considerat adult. Tamb el terme s'aplica a qui prvia a l'adolescncia viu la seva infantesa. 

En funci de la seva evoluci psicoafectiva, psicomotriu i cognitiva, als nounats i durant la primera etapa de la seva vida, els hi denomina comunament bebs per a distingir-los dels quals han arribat a una certa autonomia. En termes generals, o jurdics, nen s tota persona menor d'edat.

 Definici legal de nen .

La Convenci sobre els Drets del Nen, en vigor des del 2 de setembre del 1990, assenyala que "s'entn per nen tot sser hum menor de divuit anys de edat, tret que, en virtut de la llei que li sigui aplicable, hagi arribat abans la majoria d'edat">http://www.unicef.org/spanish/crc/index_30229.html. Les edats considerades fluctuen segons el context, encara que el terme nen sol emprar-se per a designar als menors d'entre 12 a 14 anys, anomenant-se joves o adolescents als quals han superat aquestes edats.

La idea de nen com el concepte d'infncia, varia considerablement al llarg de la histria i en les diverses societats i cultures.
 
El "Dia Mundial del Nen" se celebra cada any el 20 de novembre. 

 Desenvolupament de la Infantesa .
 
El desenvolupament de la infantesa s l'estudi dels processos i els mecanismes que acompanyen el desenvolupament fsic i mental d'un infant mentre arriba a la seva maduresa.

La pediatria s la branca de la medicina referent a cura de nens de la infncia i adolescncia, i de vegades fins i tot d'adults joves (edats 0-21 anys).
 
Aquestes escales d'edats sn aproximades, i poden diferenciar de cultura a cultura. La llista segent reflecteix el concepte del desenvolupament del nen en el segle XXI:

Zigot, el punt del concepci, fertilitzaci. ;
Embri, s l'ltima fase o preparaci del naixement ;
Nounat, s el primer mes fora de la matriu ;
Infant (beb) (edats 0 - 1.5) ;
Nen (edats 1.5 - 4) ;
Infantesa mitja - edat de l'escola primria (edats 5 - 10) ;
Prepubertat, un subconjunt de l'anterior (edats 10 - 11, aproximadament) ;
Preadolescncia (edat d'escola mitja) - edats 11, aproximadament. ;
Adolescncia i pubertat (12-19);

 Desenvolupament cognitiu .
Aprendre: Entendre el mn i conixer el mitj. ;
Msica: Els nens es motiven i alegren amb la msica. ;
Llenguatge: Aprendre a parlar. ;
Educaci: Aprenentatge de llegir, escriure, acolorir, etc. ;
Psicologia i Desenvolupament: Conviure amb les altres persones en el seu mitj. ;
Art: Despertar noves habilitats.

Vegeu tamb.
Adolescncia ;
Dia del Nen ;
Drets del nen ;
Famlia ;
Fill ;
Joc-Joguina ;
Literatura infantil ;
Poesia per a nens ;
Mare ;
Maternitat ;
Nen prodigi ;
Nen salvatge ;
Nens del carrer ;
Orfenat ;
Pare ;
Parvulari ;
Pedagogia ;
Pediatria ;
Pubertat ;
UNICEF;

 Enllaos externs . 
 
 
Web oficial d'Unicef;


 





































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262388" title="Jo Maso" nonfiltered="2626" processed="2622" dbindex="102636">

Jo Maso, nascut el 17 de febrer de 1944 a Perpiny (Catalunya Nord), s un antic jugador de rugbi a XV i a XIII francs. Ha jugat en equip Frana i jugava al lloc de centre o mig d'obertura.

Biografia.

Vencedor del primer gran capot dels francesos el 1968, els Neozelandesos van decretar que s'havia fet El millor agressor del mn (per a l'ancdota, li va ser retret llavors pels dirigents francesos de tenir els cabells massa longs...)necessari.

El 1995, s'ha fet empresari del XV de Frana que realitza els grans capot en 1997, 1998, 2002 i 2004.

Carrera de jugador.

En club.
XIII de Catal;
USAP;
RC Tol;
RC Narbonne;
USAP de nou, on acaba la seva carrera el 1983. Es fa llavors entrenador.

En equip nacional.

Ha conegut la seva primera selecci en equip de Frana el 9 d'abril de 1966 contra Itlia.

Palmars de jugador.

En club.
Finalista del campionat de Frana : 1974 amb Narbonne;
Vencedor de la competici Yves du Manoir : 1974 amb Narbona;
Finalista : 1965 amb Perpignan;
Finalista de l'escut de tardor : 1971, 1974 amb Narbona;

En equip nacional.
25 seleccions en equip de Frana entre 1966 i 1973;
4 proves (15 punts);
Seleccions per any : 2 el 1966, 2 el 1967, 8 el 1968, 3 el 1969, 3 el 1971, 3 el 1972, 4 el 1973;
Gran capot : 1968;
Vencedor del torneig de les cinc nacions : 1967;
3 seleccions amb els Barbarians britnics;
1 selecci amb la Resta del mn l'abril de 1971, en el moment del centenari de la R.F.U. (Home uni anglesa), a Twickenham;

Personal.
Oscar del Migdia olmpic : 
Ara b : 1973

Enllaos externs.

 Narbonne vue par Jo Maso (guide Latitude Gallimard);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262389" title="Casus belli" nonfiltered="2627" processed="2623" dbindex="102637">
Casus belli, expresi llatina traduble al catal com a motiu de guerra, s la circumstncia que s causa o pretext per a iniciar una acci bllica. El terme va ser desenvolupat per Hugo Grotius (1625), Cornelius van Bynkershoek (1737), i Jean-Jacques Burlamaqui (1748) entre d'altres juristes coincidint amb el desenvolupament de la doctrina de la guerra justa (jus ad bellum).

Ha estat usada sovint de manera retroactiva per descriure episodis histrics anteriors a l'encunyament del terme, i tamb en la actualitat per referir-se a incidents internacionals de carcter greu.

Es pot trobar un atencedent remot en el terme grec proschema (plural proschemata), popularitzat per Tucdides en la seva Histria de la guerra del Pelopons.

Casus belli famosos.

 Enfonsament del Maine;
 Assassinat de Sarajevo;
 Incident de Gleiwitz;
 Atac a Pearl Harbor;
 Incident de la kabila d Anyera;
 Incident del golf de Tonkin;
 Incident de Mainila, (1939). Condu a la invasi de Finlndia en el marc de la 2a guerra mundial.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262394" title="Casus foederis" nonfiltered="2628" processed="2624" dbindex="102638">
Casus foederis s una expressi manllevada del llat que vol dir "cas d'aliana". En termes diplomtics, s una situaci en la qual els termes d'una aliana entren en joc, com quan una naci s atacada per una altra. Aix, l'entrada de Gran Bretanya i Frana a la Primera Guerra Mundial va ser conseqncia dels compromisos assumits per Londres i Pars per tal de garantir la neutralitat de Blgica, envada per Alemanya.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262398" title="Kuj? Yoritsune" nonfiltered="2629" processed="2625" dbindex="102639">
 va ser el quart shogun del shogunat Kamakura del Jap; va governar entre 1226 fins el 1244. El seu pare va ser el kanpaku Kuj  Michiie i la seva avia era sobirana del primer shogun Minamoto no Yoritomo.

Tamb era conegut com Fujiwara no Yoritsune, pertanyia a la famlia Kuj , una de les cinc branques del poders clan cortes de Fujiwara.

Es va convertir en shogun als set anys per els regents del shogunat H j  Yoshitoki i H j  Masako eren qui controlaven al shogun, en un intent de convertir-lo en un governant titella.

Sota la pressi del clan H j , va tenir que cedir la posici del shogun al seu fill Kuj  Yoritsugu, ja que era bastant gran per ser controlat. Desprs es va convertir en monjo budista.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262399" title="Tour de Frana de 1968" nonfiltered="2630" processed="2626" dbindex="102640">


L'edici del Tour de Frana 1968 va ser la darrera edici sota la frmula d'equips nacionals. Els controls antidopatge es faran quotidians desprs de la mort de Tom Simpson en l'edici anterior. Els primers comissaris en moto fan la seva aparici a la cursa.

Raymond Poulidor es veur obligat a abandonar desprs de patir un accident en xocar amb un motorista durant el transcurs de la 15a etapa. 

Jan Janssen es converteix en el primer holands en guanyar el Tour de Frana, fent-ho, a ms, sense vestir el maillot groc en cap moment.

Es crea una nova classificaci: la combinada. Valora la classificaci general, la classificaci per punts i la muntanya. El maillot que el distingeix s blanc.

Resultats.
Classificaci general.



Gran Premi de la Muntanya.



Classificaci de la Regularitat.



Classificaci per equips.


Classificaci de la combinada.



 Etapes .


Enllaos externs.
1968. Histria del Tour de Frana ;
1968. Histria del Tour de Frana ;

Referncies.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262402" title="Semieix menor" nonfiltered="2631" processed="2627" dbindex="102641">


En geometria, el semieix menor s un segment   associat amb la majoria de seccions cniques (com ellipses i hiprboles). Un extrem del segment s el centre de la secci  cnica, i est en  angle recte  amb el semieix major. s un del eixos de simetria de la corba: en una ellipse, s el ms curt; en una hiprbola, el que no intersecta la hiprbola. 
Ellipse.
El semieix menor d'una ellipse s una meitat de l'eix menor, partint del centre, entremig i perpendicular a la linia que va del focus, i l'extrem de l'ellipse. L'eix menor s el segment ms llarg que va perpendicular a l'eix major.

Est relacionat amb el semieix major  a travs de l' excentricitat i el  semi-latus rectum , d'aquesta manera:

;

.

Es pot obtenir una parbola ja que el lmit d'una seqncia d'ellipses en un focus es mant fix mentre l'altre s'allunya arbitrriament en una direcci, mantenint l fixat. Llavors a i b tendeixen a l'infinit, a ms rpid que b.

Hiperbola.
La longitud del semieix menor d'una  hiprbola s la distncia des d'un extrem, al llarg de la lnia tangent, a cada asimptota; si aix s en la direcci y s b en aquesta equaci de la hiprbola:  


Est relacionada al semieix major a travs de l'excentricitat, d'aquesta manera:

;

Noteu que en una hiprbola b pot ser ms llarg que a.
L'eix conjugat d'una hiprbola va en la mateixa direcci que el semieix major. 

 Vegeu tamb .
 Semieix major;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262405" title="Mnica Xavier" nonfiltered="2632" processed="2628" dbindex="102642">

Mnica Xavier (Montevideo, 16 de desembre de 1956), s una poltica uruguaiana, doctora en medicina amb postgrau en cardiologia i Senadora de la Repblica. Es va convertir en la primera legisladora llatinoamericana de la Uni Interparlamentria Mundial. 

Activitat poltica.
El 1984 va integrar la Direcci Clandestina del Partit Socialista de l'Uruguai durant la dictadura militar. En la legalitat va ser electa per integrar el Comit Central i el Comit Executiu del PS, on va ser designada Subsecretria Nacional d'Organitzaci del Partit.
El 1997 va ser nomenada Presidenta de la Comissi Nacional d'Organitzaci del Front Ampli, un partit d'ideologia esquerra.

Un any ms tard, va ser designada un dels tres delegats del President del Front Ampli, l'actual president de l'Uruguai Tabar Vzquez. El 1999 va integrar l'equip de campanya electoral designat per Vzquez per a les Eleccions Nacionals, en l'rea d'organitzaci i com a responsable poltica de l'rea publicitria.

Va ser finalment electa pel Congrs del Partit Socialista com a tercera candidata al Senat de la Repblica per a les eleccions nacionals d'octubre d'aquell any. El 2004, ocupa el segon crrec dins del Congrs i es presenta al Senat durant les eleccions presidencials.

Entre altres coses, Xavier va integrar la Comissi Nacional pro Referndum contra la Llei de Caducitat de la Pretensi Punitiva de l'Estat i va ser membre de la Comissi Nacional per la defensa de les Empreses Pbliques.

Ha participat en reunions internacionals per als drets humans, en general, i de la dona, en particular, en pasos com l'Argentina, el Brasil, Indonsia, el Marroc, els Estats Units, Sussa, Jordnia, etctera.

 Referncies .




Enllaos externs.
Pgina del Partit Socialista de l'Uruguai;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262407" title="Esferoide prolat" nonfiltered="2633" processed="2629" dbindex="102643">

Un esferoide prolat s un esferoide en el que el dimetre polar s ms llarg que el dimetre de l'equador. La seva forma suggereix la de la pilota de rugbi o futbol americ.

L'esferoide prolat, com l'esferoide oblat, sn formes comunes en el cossos celestes com en alguns satllits del Sistema Solar. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262411" title="Holometabolia" nonfiltered="2634" processed="2630" dbindex="102644">


L'holometabolia, tamb coneguda com a metamorfosi completa o complicada s un tipus de desenvolupament post-embrionari propi dels insectes endopterigots. Els insectes amb aquest tipus de desenvolupament s'anomenen holometbols.

L'holometabolia consta de quatre fases ben diferenciades:

Ou.
Larva.
Pupa o crisllida.
Imago, adult o insecte perfecte.

Les tres primeres es denominen estadis preimaginals, ja que sn anteriors a l'emergncia de l'adult (imago).

A la primera fase, l'ou eclosiona donant pas a una larva, amb la preeminent tasca d'alimentar-se i crixer. Les larves, similars a cucs, no s'assemblen en res a l'individu adult; muden diverses vegades l'exoesquelet per a adaptar el seu rpid augment de mida a cadascuna de les fases. Les larves mai tenen ales ni rgans reproductors desenvolupats.

Al final de la fase larvria, emergeix una pupa desprs de la darrera muda; es denomina crislida quan est tancada dins un capoll, com en el cas dels lepidpters. En aquesta fase, t lloc la gran transformaci; els teixits i rgans larvaris comencen a desfer-se i sn reestructurats, mentre que es van formant els nous rgans de l'adult. Aquesta fase, pot durar des de quatre dies a diversos mesos, dependent de l'espcie que es tracti, en culminar surt un cos adult arrugat i tou, que necessita assecar-se al sol per a completar la seva metamorfosi.

Els insectes holometbols s'agrupen al superordre Endopterygota, que inclou els segents ordres:

 Raphidioptera;
 Megaloptera;
 Neuroptera;
 Coleoptera;
 Strepsiptera;
 Mecoptera;
 Siphonaptera;
 Diptera;
 Trichoptera;
 Lepidoptera ;
 Hymenoptera;

Articles relacionats.
 Hemimetabolia;
 Ametabolia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262412" title="Kuj? Yoritsugu" nonfiltered="2635" processed="2631" dbindex="102645">
 va ser el cinqu shogun del shogunat Kamakura de Jap; va governar entre 1244 fins el 1252.

Va ser el fill del quart shogun Kuj  Yoritsune i estava controlat pels regents del clan H j . Va assumir el tro als sis anys, quan el mateix clan H j  va despullar del crrec al seu pare.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262413" title="Papir Oxirrinc 1" nonfiltered="2636" processed="2632" dbindex="102646">
Papir Oxirrinc 1 s la primera collecci de logia trobada a Behnesa (Oxyrhynchus) en el any 1897 per B.P. Grenfell i Arthur Hunt. Escrita amb lletra uncial grega, probablement a finals del segle II o principis del III.

Contingut.
El papir reuneix vuit dites de Jess extretes d'un evangeli; l'Evangeli dels Egipcis o l'Evangeli dels Hebreus.
La forma gramatical suposa un original hebreu o arameu tradut al grec de manera massa literal per un jueu-cristi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262414" title="Henk Faanhof" nonfiltered="2637" processed="2633" dbindex="102647">

Hendrikus Jacobus (Henk) Faanhof (Amsterdam, 29 d'agost de 1922) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1950 i 1955.

Com a ciclista amateur aconsegu notables xits esportius, sobretot en guanyar el Campionat del Mn de 1949, a Copenhaguen. 

Com a professional aconsegu 10 victries, entre elles una etapa del Tour de Frana de 1954.

Palmars.
1949;
 Campi del mn amateur;
 1r de la Volta a IJsselmeer;
 1r de l'Amsterdam-Arnhem-Amsterdam;
1950;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta als Pasos Baixos;
1951;
 1r del Gran Premi Courrier Picard;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta als Pasos Baixos;
1952;
 1r a Hoensbroek;
 Vencedor d'una etapa de la Volta als Pasos Baixos;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a l'Argentina;
1954;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1951. Abandona (10a etapa);
1952. 76 de la classificaci general;
1954. 47 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Henk Faanhof ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262416" title="Lukas Podolski" nonfiltered="2638" processed="2634" dbindex="102648">

Lukas Podolski (nascut amb el nom de  ukasz Podolski) s un futbolista alemany que juga de davanter al Bayern Mnchen.

Biografia.

Podolski va nixer a Gliwice, a la regi polonesa de Silsia (que fins al 1945 va formar part d'Alemanya). Al 1987, la seva famlia va exercir el dret d'assentar-se a Alemanya ja que els avis d'en Lukas eren ciutadans alemanys. Va debutar amb l'1. FC Kln durant la temporada 2002-2003, temporada en la que el seu equip va pujar a la Bundesliga, tot i que tornaria a baixar a segona la temporada vinent.

L'1 de juliol del 2006 es va anunciar el seu trasps al Bayern Mnchen i, tot i que no es van donar detalls del cost del trasps, s'estima que aquest va superar els 10 milions d'euros.

Selecci nacional.
Tot i que va nixer a Polnia, Podolski juga amb la selecci de futbol d'Alemanya. El seu debut com a internacional es va produir el 6 de juny del 2004, en un partit en el que Alemanya fou derrotada per Hongria 2 gols a zero.

Fou un dels integrants de la plantilla que al 2004 va participar a l'Eurocopa de Portugal, sent el jugador ms jove de tota la plantilla alemanya. Al 2006, va participar al Mundial d'Alemanya, on va marcar tres gols i va aconseguir guanyar el Premi Gillette al millor jugador jove del torneig.

Enllaos externs.

Dades i perfil de Lukas Podolski ;























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262417" title="Esferoide" nonfiltered="2639" processed="2635" dbindex="102649">



Un esferoide s un cos obtingut per la revoluci d'una ellipse sobre un dels seus eixos principals. Existeixen tres tipus d'esferoides:

 Si l'ellipse ha revolucionat sobre el seu eix major, la superfcie s un esferoide prolat (similar a la forma de la pilotade rugbi).

 Si l'ellipse ha revolucionat sobre el seu eix menor, la superfcie s un esferoide oblat (similar a la forma del planeta  Terra).

 Si l'ellipse que revoluciona s un cercle, la superfcie s una esferaI (completament simtrica).


Per altra banda, un esferoide tamb pot ser caracteritzat com un ellipsoide tenint dos semieixos equatorials iguals] (i.e., ax = ay = a), com es representa en l'equaci:

;

rea de la superfcie.

Un esferoide prolat te  una rea de superfcie

;

Un esferoide oblat t una rea de superfcie

;

on
  s la longitud del semieix major; ;
  s la longitud del semieix menor;
  s l' excentricitat angular d'una ellipse (que s inherentment oblata en forma):

;
;
(sin(o ) freqentment expressat com excentricitat, "e");

Volum.
Esferoide prolat
 volum s ;
Esferoide oblat:
 volum s ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262418" title="Mara Julia Pou Brito del Pino" nonfiltered="2640" processed="2636" dbindex="102650">

Mara Julia Pou Brito del Pino (Montevideo, 1947), ms coneguda com Julita, va ser primera dama de l'Uruguai, en estar casada amb l'expresident de la Repblica, Luis Alberto Lacalle.

s llicenciada en Lletres per la Universitat de La Sorbona, a Pars. Com a primera dama el 1990, va fundar Accin Solidaria, una instituci que va presidir fins a l'any 1997, quan va decidir dedicar-se a l'activitat poltica. Va fundar l'agrupaci Accin Comunitaria, (que va congregar entre d'altres a Beatriz Argimn i Rosario Medero) i va ser electa senadora de la Repblica per al perode 2000-2005, i candidata a la Intendncia de Canelones en les elecciones municipals de 2000.

s mare de tres fills: Pilar, Luis i Juan Jos. 

Comentaris poltics.

Pou destaca pel seu dileg directe i popular. El seu comentari ms conegut s:

Jo sc dona, sc mare, i no penso abdicar d'aix, perqu s la missi ms important que tinc en aquest mn. Pel contrari, vull incorporar-lo













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262419" title="Angelo Iachino" nonfiltered="2641" processed="2637" dbindex="102651">


Angelo Iachino, nascut el 4 d'abril de 1889 a Sanremo i mort el 3 de desembre de 1976 a Roma, va ser un Almirall itali, que va estar al front de la Regia Marina a la Mediterrnia durant la Segona Guerra Mundial.

Fill d'un mestre d'institut, ingress a l'Acadmia Naval de Livorno als 15 anys d'edat. Particip a les guerres colonials a Lbia amb el rang de guardamarina. Particip tamb a la Primera Guerra Mundial, comandant una torpedinera.

Durant el perode d'entreguerres particip en diverses missions a l'estranger, estant al comandament de la canonera fluvial Ermanno Carlotto, a la concessi italiana a Tianjin, aix com el creuer Armando Diaz durant un viatge propagandstic per l'estranger.

Va ser ascendit rpidament, ocupant el seu primer dest d'importncia com a comandant de l'Acadmia Naval de Livorno.

Al iniciar-se la Segona Guerra Mundial assum el comandament de la Segona Esquadra, formada per creuers pesats, participant a la Batalla de Cap Teulada el 27 de novembre de 1940.

El 9 de desembre de 1940 va ser nomenat Comandant en Cap de la Flota de guerra, substituint a Inigo Campioni; lluitant contra els almiralls britnics de la Royal Navy Andrew Cunningham i Philip Vian , els quals van assumir el comandament de la Flota de la Mediterrnia durant la Segona Guerra Mundial, aix com amb tamb el igualment britnic James Somerville, comandant de la Fora H amb seu a Malta. Tanmateix, va estar al comandament de la flota italiana durant la Batalla del Cap Matapan i en la Primera i en la Segona batalla del golf de Sirte

A l'abril de 1943 va ser substitut per Carlo Bergamini. El 24 de novembre de 1947 va ser nomenat Gran Oficial de l'Orde Militar de Saboia

Al 1954, desprs de ser promogut a almirall, abandon el servei actiu i pass a la reserva. Desprs del seu retir, public diverses obres sobre els aconteixements de la Segona Guerra Mundial.

Al 1974 ofer a Trent el Monument al Mariner de Trent. Mor a Roma el 3 de desembre de 1976. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262420" title="Philipp Lahm" nonfiltered="2642" processed="2638" dbindex="102652">

Philipp Lahm s un futbolista alemany que actualment juga al Bayern Mnchen.

Biografia.
Philipp Lahm va nixer a Munic, i es va comenar a jugar en un ambient de futbol professional dins de la lliga juvenil del Bayern de Munic, per, com que Bixente Lizarazu era el lateral esquerra en el moment en qu Lahm va pujar al primer equip, en Philipp va ser cedit al VfB Stuttgart des del 2003 fins al 2005. Al juliol del 2005, Lahm va tornar al Bayern, per, poc abans de tornar a jugar amb els de Baviera va comenar a tenir problemes amb els lligaments d'un genoll i va haver d'anar a rehabilitaci, endarrerint d'aquesta manera la seva tornada fins al desembre del 2005.

Tot i que en Philipp s dret, normalment juga de lateral esquerre; encara que pot ocupar les posicions d'ambds laterals. La principal ra per la qual acostuma a jugar de lateral esquerre s pel seu moviment clau, en el que ve des de la banda esquerra, emputxa la pilota amb el seu peu dret cap al centre i aprofita per tirar a porteria amb la cama dreta, de manera potent i collocada. Precisament d'aquesta manera va marcar el primer gol del Mundial d'Alemanya, amb un tir que va entrar per l'escaire.

Enllaos externs.
Pgina web oficial ;















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262421" title="Robert Varnajo" nonfiltered="2643" processed="2639" dbindex="102653">

Robert Varnajo (Pont-la-Claye-Curzon, 1 de maig de 1929) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1950 i 1963. Durant la seva carrera professional aconsegu 11 victries, destacant una etapa al Tour de Frana de 1954.

Palmars.
1951;
 1r del G.P. du Libre-Poitou;
 1r del Circuit del Mont-Blanc;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-oest;
1952;
 1r de la Pars-Camembert;
1953;
 1r del Gran Premi de Frana;
 1r de la Pars-Bourges;
1954;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1957;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Normandia;
1960;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Arieja;
1961;
 1r a Poir-sur-Vie;
1963;
 3r al Campionat de Mig-fons de ciclisme en pista;

Resultats al Tour de Frana.
1954. 41 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1955. Abandona (8a etapa);
1958. Abandona (17a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Robert Varnajo ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262422" title="Marina Arismendi" nonfiltered="2644" processed="2640" dbindex="102654">
Marina Arismendi (Montevideo, 30 de maig de 1949), s una poltica uruguaiana,  mestra de primria, i membre del Partit Comunista de l'Uruguai, que forma part del Front Ampli, que actualment governa el pas. Exerceix el crrec de Ministra de Desenvolupament Social. 

Marina s filla de Rodney Arismendi (1913-1989), histric dirigent del Partit Comunista de l'Uruguai (PCU). Tamb fou un dels fundadors del Front Ampli com a partit.

Va ser senadora pel seu partit (el PCU) en diverses ocasions i el 1992, desprs de la renncia de Jaime Prez, va assumir com a Secretria General del PCU. Va ocupar aquest lloc fins a l'any 2006.

En assumir l'any 2005 Tabar Vzquez com President de l'Uruguai, la nomena titular del nou Ministeri de Desenvolupament Social (MIDES). Els seus objectius bsics sn en cas d'eradicar la pobresa, augmentar el nivell estudiantil i crear igualtat en la societat.

Les primeres accions d'Arismendi com a ministra van ser l'aplicaci de l'anomenat Pla d'Emergncia Social. El mateix inclou un estudi sobre les persones en situaci d'extrema pobresa, partint de la qual es lliura a les mateixes per un perode limitat una suma de diners. Com a contrapartida els beneficiats estan obligats a controlar la seva salut i a rebre educaci. A ms, integra el projecte de l'assignaci de llocs de treball temporals per als seus beneficiaris.

A mitjan l'any 2006, l'oposici va presentar una srie de denncies contra Arismendi, acusant-la de nepotisme. La ministra va contestar-hi, i no s'han produt conseqncies del fet.





Enllaos externs.

Ministra Marina Arismendi ;
Fundaci Rodney Arismendi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262423" title="Billy Garrett" nonfiltered="2645" processed="2641" dbindex="102655">
 Billy Garrett   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 24 d'abril del 1933 a Princeton, Illinois. 

Garrett va crrer a la Champ Car a les temporades 1956-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1956 i 1958. 

Billy Garrett va morir el 15 de febrer del 1999 a Glendale, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Billy Garrett va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1956. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262424" title="Incident de Mukden" nonfiltered="2646" processed="2642" dbindex="102656">
L'incident de Mukden (18 de setembre de 1931), tamb conegut com incident de Manxria, va tenir lloc en el nord de Manxria, prop de Mukden (  ) (avui Shenyang), on un tram del Ferrocarril del Sud de Manxria, companyia de propietat japonesa, va ser dinamitat. L'exrcit japons va responsabilitzar als dissidents xinesos de l'atac, proporcionant un casus belli per justificar l'annexi de la regi xinesa de Manxria per part de Jap. Sovint s'ha comparat aquest episodi amb l'incendi del Reichstag a Alemanya. En xins es coneix com l'Incident del 18-9. 

Desprs de la guerra ruso-japonesa (1904 1905), el Jap havia rellevat Rssia com a potncia estrangera dominant en el sud de Manxria. 

Sembla que l'incident podria haver estat planejat pel coronel Seishiro Itagaki i el tinent coronel Kanji Ishiwara, amb la complicitat d'oficials del Regiment Shimamoto, que protegien el Ferrocarril del Sud de Manxria, i que haurien fet que els seus sapadors colloquessin els explosius a les vies. Desprs de l'explosi els japonesos van envoltar als soldats xinesos acantonats en les proximitats i els van atacar sota la justificaci que les propietats japoneses havien de ser defensades dels atacs dels xinesos. 

Encara que el govern japons es va oposar al parany i els seus dirigents es van comprometre amb la Societat de Nacions a retirar-se, l'exrcit establiria posteriorment l'estat titella del Manxukuo al febrer de 1932. El Jap posteriorment es va retirar de la Societat de Nacions en 1934. 

El govern de la Repblica Popular Xinesa va inaugurar el Museu de l'Incident del 18-9 a Shenyang (actual nom de Mukden) el 18 de setembre de 1991. El Primer Ministre japons Ryutaro Hashimoto va ser una de les personalitats que van visitar el museu en 1997.

L'incident de Mukden apareix a la histria de Tintin titulada El lotus blau (1936, 1946). 


Polmica.

Encara no est clar qui va volar el ferrocarril japons a Mukden. Alguns diuen que van ser dissidents xinesos; d'altres que no s possible arribar a cap conclusi certa a causa de la falta de proves histriques. Malgrat aix, gran part de la historiografia sobre el tema sost que va ser obra dels militars japonesos que buscaven un casus belli justificatiu de les seves nsies expansionistes a un doble nivell; devant del seu propi govern i l'Emperador Hirohito, que com s'ha dit no havien autoritzat l'operaci, i enfront de la comunitat internacional. 

El Museu de l'Incident del 18-9 a Shenyang, sost que els explosius van ser collocats pel Jap. El museu annex al santuari Yasukuni a Jap culpa als terroristes xinesos. L'enciclopdia Columbia diu que l'origen de les bombes s incert. 

No obstant aix, slides proves apunten a una conspiraci de l'exrcit Kwantung per provocar l'explosi. Encara que una majoria de militars japonesos va negar haver collocat les bombes, el major Hanaya (   ) ha confessat que la bomba va ser collocada i l'incident promogut per ells.

Enllaos externs.
 Manchurian Incident - Artcle de l' Enciclopedia Columbia sobre l'incident. ;
 The Manchurian Crisis and Japanese Society, 1931-33  Sandra Wilson, tamb sobre l'incident. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262427" title="Incident de Mainila" nonfiltered="2647" processed="2643" dbindex="102657">
L'Incident de Mainila va tenir lloc el 26 de novembre de 1939, quan l'exrcit sovitic va disparar la seva artilleria contra la petita vila russa de Mainila (situada al nord de Petrograd), i els lders sovitics van responsabilitzar Finlndia de l'atac, inventant prdues militars a ms de les civils. La Uni Sovitica va fer servir aquest incident com a pretext per a iniciar l'invasi de Finlndia quatre dies desprs. 

D'acord amb els arxius del lder comunista Andri Zhdnov, l'incident va ser planificat per a culpar Finlndia i pretextar un casus belli. Els finlandesos van negar rotndament que ells haguessin disparat contra la vila, de fet, diaris de guerra trobats posteriorment revelen que els oficials finlandesos havien retirat la seva artilleria de la frontera, i que en realitat, Mainila havia quedat fora del seu abast, justament per tal de prevenir un atac accidental. 

Com a consequncia d'aquest incident, la Uni Sovitica, va trencar el Pacte de no agressi signat amb Finlndia, i el 30 de novembre de 1939 va iniciar la Guerra d'hivern. 

El 18 de maig de 1994, el President de Rssia Boris Ieltsin, en una conferncia de premsa conjunta al Krmlin amb el president de Finlndia Martti Ahtisaari, va acceptar que la guerra amb Finlndia no havia estat defensiva, sin una agressi.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262428" title="Mara Julia Muoz" nonfiltered="2648" processed="2644" dbindex="102658">

Mara Julia Muoz s una doctora en medicina i poltica uruguaiana, actual Ministra de Salut Pblica del seu pas.

Mara Julia Muoz, metge de professi, es va graduar el 1975 i es va especialitzar en Malalties Infeccioses el 1980. El 1983 va obtenir el ttol d'especialista en Salut Pblica i sis anys ms tard, el 1989, el d'especialista en Epidemiologia. Des de fa 17 anys i fins al dia d'avui actua com a Professora Adjunta en el Departament de Medicina Preventiva i Social dins de la Facultat de Medicina de la Universitat de la Repblica, a Montevideo.

El 1990 va comenar a treballar en la Intendncia Municipal de Montevideo com a Directora de Divisi d'Alimentaci, seguit tamb per la de prosecretria del llavors Intendent Tabar Vzquez i de Directora General de Recursos Humans, respectivament.
Quan va assumir l'Intendent Mariano Arana entre els anys 1995-2004, Muoz assumeix com a Secretria General de la Intendncia.

El mes de maig de 2004, la ministra es presenta a un concurs per obtenir el ttol de Gerent General en l'hospital privat ms important del pas, el CASMU (Centre d'Assistncia del Sindicat Mdic de l'Uruguai) i eventualment ho aconsegueix i l'ocupa fins a l'any 2005 quan el President Tabar Vzquez li ofereix el crrec de Ministra de Salut, crrec que malgrat tenir un sou inferior al de Gerenta General del CASMU, l'accepta, i es converteix llavors en la primera dona que hagi ocupat alguna vegada aquest crrec.

Muoz milita des dels 16 anys i integra el partit del Front Ampli i la seva llista s la Vertiente Artiguista, llista que lidera l'actual Ministre d'Habitatge i ex Intendent de Montevideo, Mariano Arana. 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262433" title="Numeraci tica" nonfiltered="2650" processed="2645" dbindex="102660">
;
La numeraci tica era utilitzada en l'antiga Grcia, possiblement des del segle VII aband de crist. Tamb s coneguda com a la numeraci herodianica perqu va ser descrita per primera vegada en un manuscrit del segle II per Herodian.  Tamb es coneguda com a numeraci acrofonica ja que tots els smbols usats, excepte el del nombre '1', deriven de la primera lletra de les paraules cinc, deu, cent, mil i deu mil en grec.  Veure nombres grecs i acrofnica.



A diferncia de la ms familiar numeraci romana moderna, la numeraci tica noms cont formes additives. Per exemple, el nombre 4 s escrit com     , igual que en la numeraci romana antiga, no com en la numeraci romana medieval i moderna que s'escriuria IV.

A ms, els smbols que representaven els nombres 50, 500, 5000 i 50000 eren una combinaci del smbol 'pi' antic (amb la pota dreta curta) i una mena de manera d'aplicar una potncia de deu. Per exemple, 'pi' i 'delta' combinats en un smbol representaven 50, 'pi' i 'eta' representaven 500.



 Vegeu tamb .
 Attic numerals in Unicode;
 Numeraci estrusca;

Enllaos externs.
 Herbert Weir Smyth, Greek Grammar, section 348a, on Greek acrophonic numerals;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262437" title="Mariano Arana" nonfiltered="2651" processed="2646" dbindex="102661">

Mariano Arana (Montevideo, 6 de mar de 1933) s un arquitecte i poltic uruguai. Va ser Ministre d'Habitatge, Ordenaci Territorial i Medi Ambient des de l'1 de mar de 2005 fins a l'1 de mar de 2008, i intendent de Montevideo (1995-2000, 2000-2005).

Arana s fill i nt d'immigrants espanyols, va estudiar en el Lyce Franais de Montevideo i s graduat de la Facultat d'Arquitectura (UdelaR) de l'Uruguai com arquitecte i a ms va ser docent, director de l'Institut d'Histria de l'Arquitectura, entre altres de les tantes activitats que va realitzar a la facultat.

Va ser fundador de l'editorial uruguaiana Banda Oriental i va ser President de la Comissi de Patrimoni Histric, Artstic i Cultural del pas entre els anys 1985 i 1989.

Quant a poltica, Arana s fundador i lder actual del sector Vertiente Artiguista, per la llista del qual va ser electe senador de la Repblica el 1989, crrec que va ocupar fins a l'any 1994. Actualment la presidenta de la Vertiente Artiguista s Eleonora Bianchi.

Va ser President del Plenari Departamental de Montevideo dins del Front Ampli i candidat com pel Front Ampli a la Intendncia de Montevideo el 1984, i novament el 1994, en la que va resultar electe Intendent Municipal amb el 42% dels vots; posteriorment va ser reelegit en les eleccions municipals de maig de 2000 amb el 58% del total de vots emesos.

En assumir el President Tabar Vzquez, va ser nomenat Ministre d'Habitatge, Ordenaci territorial i Medi ambient l'any 2005.

Ha escrit nombrosos llibres, que van des de l'arquitectura fins a la poltica. Sobre aquest ltim tema tracta el seu ltim llibre realitzat en conjunt amb el professor Oscar Destouet titulat 5 Vertientes de la Izquierda i que recopila publicacions de 5 destacats pensadors de l'esquerra uruguaiana: Oscar Bruschera (professor d'histria), Pedro Ser (advocat, assessor de Liber Seregni), Reina Reyes (mestra), Mario Kapln (comunicador) i Hctor Rodrguez (sindicalista, membre del gremi de l'agulla).















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262438" title="Paule" nonfiltered="2652" processed="2647" dbindex="102662">

Paulle o Paule o Pau fou un cognom rom de diverses gens, per principalment conegut com a cognom de la gens Emlia. Es va donar al primer per la seva baixa estatura. Originalment es va escriure amb doble "l", i aix apareix als denaris republicans i inscripcions antigues; per a les monedes imperials i a inscripcions de l'poca republicana tardana i poca imperial apareix amb noms una "l", i tamb amb una sola "l" s usat pels autors grecs. Com a sistema de classificaci, i donat els pocs casos en qu apareix amb doble "l", s'utilitza aqu el nom Paule o la versi catalana abreujada Pau quant es tracta de nom.

Emili Paule, famlia romana ;
Marc Emili Paule (cnsol 302 aC), cnsol el 302 aC;
Marc Emili Paule (cnsol 255 aC), cnsol el 255 aC ;
Luci Emili Paule, cnsol el 216 i el  219 aC;
Luci Emili Paule Macednic, cnsol el 182 i el 168 aC 168 aC;
Juli Paule (germ de Civilis), germ de Claudi Civilis ;
Juli Paule, jurista rom;
Passi Paule, poeta rom c;
Sergi Paule, governador de Xipre ;
Luci Sergi Paule, cnsol l'any 168 ;
Luci Vetti Paule, cnsol l'any 81;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262441" title="Pau d'Alexandria" nonfiltered="2653" processed="2648" dbindex="102663">
Pau d'Alexandria (Paulus, ) fou un escriptor grec d'astrologia que va viure a la darrera part del segle IV. Segons es diu a Suides va escriure dos obres:

, Introductio Astrologiae;
, Apotelesmatica.

Fabricius suggereix la lectura  en lloc de  i pensa que podrien ser dos diferents ttols d'un sol llibre.

Com a publicat consta un sol llibre titulat , Rudimenta in Doctrinam de praedictis Natalitiis, escrit probablement el 378.

Suides esmenta un alta astrlegs amb el mateix nom, que diu que va predir la pujada al tron de l'emperador Lleonci II; Ricciolus n'esmenta un del segle IX que va escriure una introducci a l'astrologia vers el 867 (Introductio Astrologiae).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262444" title="Pau I de Constantinoble" nonfiltered="2654" processed="2649" dbindex="102664">
Pau I de Constantinoble (Paulus, ) fou patriarca de Constantinoble. Era nadiu de Tessalnica.

Era un jove prevere de l'esglsia de la capital quan va morir Alexandre de Constantinoble (336) i fou elegit com a successor, amb suport dels homoosians o ortodoxos, mentre els arrians volien elegir a Macedoni. Aquest va tractar d'impedir l'elecci de Pau amb una denuncia per mala conducta, que no va prosperar.

L'emperador (probablement Constanci II) va convocar un concili que va anullar l'elecci, i Pau fou enviat al Pont i el va substituir Eusebi, bisbe de Nicomdia. Aquest va morir el 342 i el poble va fer restaurar a Pau que sembla que s' havia escapat del seu exili i havia anat a Roma; els bisbes arrians van elegir a Macedoni; tot aix va portar disturbis, mentre l'emperador Constanci era absent; el magister militum Hermgenes, va intentar expulsar a Pau, per va morir a mans de les masses. Constanci va retornar a la capital i va ordenar l'expulsi de Pau, sense reconixer per l'elecci de Macedoni.

Pau va anar a Roma on va trobar el suport del papa Juli I, que va enviar una carta als bisbes orientals ordenant la reposici de Pau i altres bisbes expulsats de les seves seus, i acusant als que els havien deposat. Aix Pau va tornar a Constantinoble per els bisbes orientals van fer un concili a Antioquia el 343 on van desafiar al papa. L'emperador Constanci II, que era a Antioquia, va ordenar altre cop expulsar a Pau, cosa que va encarregar a Filip, prefecte del pretori; Filip va intentar actuar diplomticament i va enviar un emissari a Pau aconseguint la seva sortida; per quan va voler collocar a la seu a Macedoni, van esclatar disturbis i van morir tres mil persones. Segons Scrates,  Pau va anar a Tessalnica i desprs a l'oest, i li fou prohibit el retorn a Orient; per un altre versi diu que fou enviat carregat de cadenes a Singara (Sindjar) a Mesopotmia, i ms tard a Emesa a Sria.

La causa de Pau i d'Atanasi va rebre el suport de l'esglsia occidental i de l'emperador Constant, germ de Constanci II. El concili de Sardica el 347 va decretar la restauraci de Pau per Constanci va refusar acceptar aquest resultat; finalment ho va acceptar per un acord amb el seu germ per a la mort d'aquest (350) Pau fou expulsat altre cop i enviat en exili a Cucusus a Capadcia, on es diu que fou mort pels seus guardians i enterrat a Ancira, per podria haver mort simplement de malaltia. 

Fou considerat un mrtir i les seves restes foren portades desprs a Constantinoble, sota Teodosi I el Gran, i enterrat a l'esglsia desprs coneguda com Sant Pau.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262445" title="Pau II de Constantinoble" nonfiltered="2655" processed="2650" dbindex="102665">
Pau II de Constantinoble (Paulus, ) fou patriarca de Constantinoble. 

Fou prevere i desprs ecnom de l'esglsia de Constantinoble. Al quedar sol al tron Constant II, desprs del desterrament del seu collega Heracleones, el patriarca Pirros de Constantinoble fou deposat i nomenat al seu lloc Pau II que fou consagrat l'octubre del 642. 

Fou acusat de ser un monoteleta i haver estat l'inductor de l'edicte imperial del 648 que prohibia tota discussi sobre si en Crist hi havia una o diverses voluntats. Un concili fet a Roma convocat pel papa Teodor I, al mateix any, el va declarar heretge, sentencia confirmat pel concili later del 649 dirigit pel papa Mart I, per sense medis de fer complir aquesta decisi, Pau va romandre al front de la seu fins  a la seva mort el 652. Abans de morir encara va aconseguir que l'emperador deposs a Mart i l'envis a l'exili al Quersons on el papa va morir.

Va deixar escrits: 

1.- ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262447" title="Pau de Constantinoble" nonfiltered="2656" processed="2651" dbindex="102666">


Nom de quatre patriarques de Constantinoble:

Pau I de Constantinoble 337-339, 341 o 342 a 342 i 346-351;
Pau II de Constantinoble 642-653;
Pau III de Constantinoble 687-693;
Pau IV de Constantinoble 780-784;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262448" title="Incident de Namamugi" nonfiltered="2657" processed="2652" dbindex="102667">
L'Incident de Namamugi (    , Namamugi Jiken) s el nom que se li va donar a l'atac efectuat per uns samurais contra un grup d'estrangers a Jap el 14 de setembre de 1862. L'atac va ser el causant del bombardeig de Kagoshima en 1863. Per als japonesos, el bombardeig s descrit com una guerra entre el Regne Unit i l'antic domini de Satsuma: la Guerra Anglo-Satsuma (Satsu-Ei Senso). 

Esdeveniments.

Quatre sbdits britnics, (un comerciant de Shanghai anomenat Charles Lennox Richardson, altres dos homes anomenats Clark i Marshall, i una dona, la senyora Borrodaile) viatjaven per la ruta Tokaido, cap a un temple de l'actual Kawasaki. Mentre travessaven Namamugi (ara part de Tsurumi-ku, Yokohama), el daimyo de Satsuma, Shimazu Hisamitsu, va passar en direcci oposada amb un contingent d'uns mil gurdies. Els britnics no van desmuntar quan se'ls va ordenar, com era costum quan un daimyo passava al Jap, i en conseqncia van ser atacats per manca de respecte envers Shimazu. Richardson va ser assassinat i els altres dos homes van ser greument ferits (la Sra. Borrodaile no va patir cap mal). 

Conseqncies.


L'incident va espantar la comunitat estrangera resident al Jap, que habitava el districte Kannai de Yokohama. Molts comerciants van demandar als seus governs accions punitives contra Jap. El Regne Unit va atacar Satsuma (ara Kagoshima) un any ms tard, mitjanant un bombardeig naval en el qual van morir 5 habitants de Satsuma, i 13 marins britnics, entre els quals destaca el Capit i Comandant del navili HMS Euryalus. El bombardeig va causar grans danys materials; 500 cases es van incendiar a Kagoshima, i 3 vaixells de vapor locals van ser destruts. A ms, el conflicte va causar molta controvrsia al parlament britnic.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262449" title="Pau I d'Emesa" nonfiltered="2658" processed="2653" dbindex="102668">
Pau I d'Emesa (Paulus, ) fou un bisbe bizant d'Emesa que va estar present al concili de Selucia del 359 i fou adherent del partit d'Acaci, encara que probablement sota l'emperador Jovi es va unir al partit ortodox, i probablement va actuar conforme a les indicacions d'aquesta facci al snode d'Antioquia del 363 i amb seguretat al de Tiana probablement el 367.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262450" title="Pau II d'Emesa" nonfiltered="2659" processed="2654" dbindex="102669">
Pau II d'Emesa (Paulus, ) fou un bisbe bizant d'Emesa. Va estar entre els bisbes que al concili general d'Efes del 431 es va unir al patriarca Joan I d'Antioquia en favor de Nestori patriarca de Constantinoble. Era nadiu de Tessalnica.

Durant les negociacions entre Joan i els bisbes orientals amb Ciril d'Alexandria (351), Pau fou enviat per Joan a negociar amb Ciril, per no es va arribar a cap acord fins que Pau va presentar unes homilies i una confessi de fe on es donava a la verge Maria la qualificaci de  i es condemnaven les doctrines de Nestori; desprs les negociacions foren satisfactries.

Va escriure:

1.  (s. Libelliquos) Paulus Fpeiscopus Emetenses Cyrillo Archiepiscopo Alexandriae obtulit, a Joanne Antiocheno Episcopo missus;
2. , Homilia Pauli Episcopi Emiseni .....de Natiuitate Domini et Saluatoris nostri Jesu christi, et quod beata Virgo Maria sit Dei Genitrix, et quod non duos, sed unum Filium et Dominum Christum dieamus, etc. ;
3. , Eusdem Pauli Homilia .... in Christi domini et Saluatoris nostri Natiritatem. ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262451" title="Pau Bisbe" nonfiltered="2660" processed="2655" dbindex="102670">
Pau Bisbe (Paulus Episcopus) fou un bisbe esmentat per Gennadi de Marsella a De Viris illustribus, encara que no indica la seu de la qual tenia aquesta dignitat.

Va escriure un petit llibre anomenat De Paenitentia Libellus (el Llibre de la penitncia), on adverteix als penitents contra els excessos que els puguin portar a la desesperaci. Va viure probablement durant el segle V.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262452" title="Pau de Pannnia" nonfiltered="2661" processed="2656" dbindex="102671">
Pau de Pannnia (Paulus, ) fou un religis del segle V, esmentat per Gennadi de Marsella a De Viris Illustribus, sota el nom de Pau Prevere, on indica que li consta per testimoni personal que era pannoni, per no indica a quina esglsia pertanyia.

Va escriure De Virginitate servanda et contemtu Mundi ac Vitae institutione Libri duo, obra que s'ha perdut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262454" title="Pau el Persa" nonfiltered="2662" processed="2657" dbindex="102672">
Pau el Persa (Paulus, ) fou un deixeble de Nestori i diaca de l'esglsia de Constantinoble encara que nadiu de Prsia. Fou un dels mes apassionats seguidors de Nestori.

Va escriure:

             , De Judicio;
                        , De vero Bono;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262455" title="Pau de Samosata" nonfiltered="2663" processed="2658" dbindex="102673">
Pau de Samosata (Paulus, ) fou un clebre heresiarca grecosiri del segle III. Era nadiu de Samosata a la Commagene.

De famlia de certa posici, no va seguir cap feina que produs riquesa. Fou elevat a bisbe d'Antioquia vers el 260, potser per influncia de Zenbia de Palmira, el marit de la qual Odenat era en aquell moment totpoders a Orient. Atanasi confirma el favor de Zenbia cap a Pau per no indica que influs en la seva elecci.

Es diu que desprs de la seva elecci va manifestar en el crrec rapacitat, vanitat i arrogncia, encara que aquestes informacions venen dels seus enemics i han de ser considerades sospitoses. Mentre fou bisbe va exercir tanmateix el crrec secular de procurator ducenarius, ofici pel que sembla va amassar ms riquesa que per la dignitat religiosa; la seva riquesa va contrastar amb la seva relativa pobresa anterior; va introduir la pompa a l'esglsia i va constituir un tribunal eclesistic, que no va tenir xit ja que no fou acceptat ni per jueus ni per pagans, i fins i tot els mateixos cristians no n'eren del tot partidaris; fou acusat de viure successivament amb diverses dones joves i maques i d'haver encoratjat als preveres i diaques a fer el mateix.

La seva suposada heretgia es descrita pels seus opositors com Eusebi i Epifani, i era idntica a la d'Artemes o Artem; consistia a negar la divinitat de Crist i dir que noms era un Profeta amb mes virtuts que altres.

Quan aquestes doctrines es van propagar els seus opositors van decidir prendre mesures i van convocar un concili al que fou convidat Dions d'Alexandria, que se'n va excusar per l'edat; la carta que Dions va escriure a Paul no deixa veure que l'heretgia fou greu, per la reproducci de la carta a les actes del concili apareix sensiblement diferent, el  que indicaria que Pau fou objecte d'un atac en regla. El concili o snode va tenir lloc a Antioquia vers el 268  i fou presidit per Firmili, bisbe de Cesarea de Capadcia; hi foren presenta Gregori Taumaturg i el seu germ Atenodor, Firmili va condemnar les doctrines de Pau o atribudes a Pau, per va acceptar una retracci d'aquest.

Per desprs del snode Pau va mantenir les seves opinions i es va convocar un segon concili o snode; Firmili va morir quan anava a Antioquia des de Tars i llavors la presidncia va recaure en Hell de Tars. Eusebi diu que aquest segon concili es va fer quan ja era emperador Aureli que va pujar al tron el 270 per Tillemont pensa  que es va fer el 269. s possible que entre els dos snodes ni hagus hagut un tercer. Al darrer concili Pau va intentar conciliar les seves opinions amb l'ortodxia per el prevere Malqui, mestre d'una de les escoles de literatura d'Antioquia, ho va refutar. La decisi del concili fou unnime i Pau fou deposat, i al seu lloc fou nomenat Domne, fill de l'antic bisbe Demetri. 

Pau va denegar jurisdicci al concili i segurament amb el suport de Zenbia va refusar entregar l'esglsia; els ortodoxos van escriure a les esglsies d'Orient demanant el reconeixement universal per Domne i convidant a Pau a unir-se als artemonites.
 
Enderrocada Zenbia i dominat Orient per Aureli, els guanyadors van apellar a l'emperador contra Pau, que fou expulsat. Ja no torna a ser esmentat. 

Una secta coneguda com ela paulians o paulianistes () va existir durant algun temps per mai va agafar importncia i es va extingir el segle V.

Joan Damasc esmenta una obra de Pau: , Ad Sabianum Libri.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262456" title="Pau Silenciari" nonfiltered="2664" processed="2659" dbindex="102674">
Pau Silenciari (Paulus Silentiarius, , Agcies l'esmenta com  que podria ser tradut com Pau el fill de Cir Flor o Pau el fill de Cir fill de Flor), fou un poeta bizant.

Cir, el seu pare, se suposa que fou  el  o  consul codicillaris que va escriure algunes Epigrammata  a l'antologia grega (vol. II. p. 454)  ed. Brunck, vol. III. p. 159, ed. Jacobs). El seu avi podria ser el Flor   o  consul codicillaris esmentat a diverses Novellae, i al Codi de Justini, per Fabricius pensa que l'avi hauria ser anterior. Probablement dels seus ancestres va heretar l'ofici de cap dels silentiarii (secretaris de la cort).

Va escriure:

1.  , Descriptio Magnae Ecclesiae s. Sanctae Sophiae, 1029 verses, 134 dels quals imbics i la resta hexmetres, escrit el 562;
2.  , Descriptio Ambonis, 304 versos dels que els 29 primers sn imbics i la resta hexmetres;
3. Epigrammata, un total de 83, que apareixen a l'antologia grega.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262457" title="Pau el Ximple" nonfiltered="2665" processed="2660" dbindex="102675">
Pau el Ximple (Paulus Simplex,  anomenat aix per la simplicitat del seu carcter) fou un religis egipci.

Va viure una vida normal de pags amb dona i fills fins que els 60 anys va ingressar en religi i va viure en solitud al desert egipci. La causa fou que va sorprendre a la seva dona, una dona molt maca i fora ms jove que ell, en adulteri amb un amant amb el que ja tenia una llarga relaci. Immediatament va somriure, va dir que aix no era afer seu, que ja no l'amonaria ms i que s'emports al fill, que ell se'n anava de monjo; al cap de 8 dies va arribar les celles que dirigia el que desprs fou Sant Antoni, on va demanar ser monjo; se li va contestar que no es podia ser monjo a la seva edat, per la seva persistncia finalment va aconseguir l'objectiu.

La seva vida asctica fou tan exemplar que es diu que va fer ms miracles que el seu mestre Antoni. Aquestos fets van passar al comenament del segle IV i Pau encara vivia el 337.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262458" title="Pau el Sofista" nonfiltered="2666" processed="2661" dbindex="102676">
Pau el Sofista (Paulus Sophista,  ) fou un sofista grec nadiu de Licpolis a Egipte, fill de Besari o Ddim.

Va viure durant el regnat de l'emperador Constant I el Gran a la primera meitat del segle IV, i va escriure una obra, actualment perduda, que s esmentada a Suides amb el nom de  Commentarius.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262459" title="Pau de Tir" nonfiltered="2667" processed="2662" dbindex="102677">
Pau de Tir (Paulus, ) fou un sofista o retric grec nadiu de la ciutat fencia de Tir, que va viure al temps de l'emperador Adri.

Fou enviat com a delegat dels seus conciutadans davant l'emperador i va aconseguir l'elevaci de la ciutat de Tir al rang de  metrpoli (cosa que va aconseguir).

A Suides s'esmenten algunes obres seves:

1. ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262462" title="Paule Egineta" nonfiltered="2668" processed="2663" dbindex="102678">
Paule Egineta o Pau d'Egina (Paulus Aegineta, ) fou un fams escriptor grec de medicina, nadiu de l'illa d'Egina. La seva historia personal es desconeguda i noms se sap que va viatjar a Alexandria i altres llocs, anant de lloc en lloc exercint la seva professi, ben segur metge. 

La seva poca no est documentada per, pels autors que esmenta i els que l'esmenten, probablement hauria viscut al segle VII, segurament a la segona meitat.

A Suides es diu que va escriure diverses obres, la principal de les quals es conserva i es coneguda com  "De Re Medica Libri Septem", una compilaci del que havien escrit anteriors escriptors mdics, en set llibres:

Llibre 1: higiene, conservaci, s del menjar;
Llibre 2: Les febres;
Llibre 3: Les malalties a tot el cos a les parts internes;
Llibre 4: Les malalties externes;
Llibre 5: Ferides per animals verinosos i malalties produdes per animals ;
Llibre 6. Cirurgia;
Llibre 7: Medicines;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262463" title="Emili Paule" nonfiltered="2669" processed="2664" dbindex="102679">
Emili Paule (Aemilius Paulus) fou una famlia romana de la gens Emlia. El primer que va portar el cognom Paule (Paulus) fou Marc Emili Paule, cnsol el 302 aC. La famlia es va extingir amb Paule Macednic, que encara que va deixar dos fills, van ser adoptar per altres gens. Ms tard la famlia dels Emili Lpid va fer reviure el cognom amb Luci Emili Paule, germ del triumvir, per realment se'ls ha de considerar membres de la famlia Lpid.

Els membres de la famlia rellevants foren:

Marc Emili Paule (cnsol 302 aC), cnsol el 302 aC;
Marc Emili Paule (cnsol 255 aC), cnsol el 255 aC ;
Luci Emili Paule, cnsol el 216 i el  219 aC;
Luci Emili Paule Macednic, cnsol el 182 i el 168 aC 168 aC;

Genealogia .
Marc Emili Paule (cnsol 302 aC);
Marc Emili Paule (cnsol 255 aC);
Luci Emili Paule (cnsol 216 i 219 aC);
Luci Emili Paule Macednic (cnsol 182 i 168 aC), casat amb 1.- Papria, i 2.- Dama de nom desconegut;
(de 1) Fill gran (probablement Luci Emili Paule) adoptat per Quint Fabi Mxim, va agafar el nom de Quint Fabi Mxim Emili;
(de 1) Fill  jove (probablement Marc  Emili Paule) adoptat per Publi Corneli Escipi Afric el Vell, va agafar el nom de Publi Corneli Escipi Afric el Jove;
(de 1) Emlia Primera, casada amb Quint Eli Tuber;
(de 1) Emlia Segona, casada amb Marc Porci Cat (fill del censor Marc Porci Cat);
(de 2) fill  mort als 14 anys el 167 aC;
(de 2) fill mort als 12 anys el 167 aC;
Emlia Tercera,  casada i amb un fill el 168 aC;
Emlia, casada amb Publi Corneli Escipi Afric el Vell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262464" title="Marc Emili Paule (cnsol 302 aC)" nonfiltered="2670" processed="2665" dbindex="102680">
Marc Emili Paule (Marcus Aemilius L. F.  Paulus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 302 aC juntament amb Marc Livi Denter. En el seu perode es va enfrontar prop de Thuris a l'espart Clenim que estava assolant les costes italianes amb una flota. 

El 301 aC fou magister equitum del dictador Quint Fabi Mxim Rulli i mentre el dictador era a Roma a consultar els auspicis, el magister va ser derrotat en combat pels etruscs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262465" title="Marc Emili Paule (cnsol 255 aC)" nonfiltered="2671" processed="2666" dbindex="102681">
Marc Emili Paule (Marcus Aemilius M. F. L. N. Paulus), fill de Marc Emili Paule (cnsol 302 aC) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 255 aC juntament a Servi Fulvi Pet Noblior, en plena Primera Guerra Pnica. Al comenament del seu perode Rgul havia estat derrotat a frica pels cartaginesos i les restes del seu exrcit estaven assetjats a Clipea; el senat va enviar a la zona als dos cnsols amb una flota de al menys tres-cents vaixells per recollir als sobrevivents. Desprs de reduir Cossura els romans es van trobar amb la flota cartaginesa prop del cap Hermaeus i la van derrotar, amb fortes prdues pels pnics; els cnsols van desembarcar a Clipea, per com que anaven curts de provisions, van retornar cap a Siclia; era el mes de juliol i els pilots del vaixells van advertir de qu s'havia d'evitar la costa sud de l'illa que era perillosa degut als vents. Els cnsols van desestimar l'advertncia i la flota fou sorpresa per una forta turmenta que va destruir la major part de les naus i va omplir de cadvers la costa entre Camarina i Paquinos. Els dos cnsols es van salvar, i l'any segent, com a procnsols, van celebrar el triomf enfosquit per aquesta desgracia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262466" title="Luci Emili Paule" nonfiltered="2672" processed="2667" dbindex="102682">

Luci Emili Paule (Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus) fill de Marcus Aemilius M. F. L. N. Paulus, fou un magistrat rom. Fou el pare de Luci Emili Paule Macednic.

Fou cnsol la primera vegada el 219 aC juntament amb Marc Livi Salinator. Fou enviat contra els illiris que s'havien revoltat dirigits per Demetri de Faros, un grec dirigent de l'illa de Faros a la mar Adritica. Paule els va derrotar fcilment, va conquerir l'illa de Faros i va obligar a Demetri a fugir a la cort de Filip V de Macednia. A la seva tornada va obtenir els honors del triomf. Per poc desprs els cnsols foren portats a judici acusats de no haver dividit el bot adequadament amb els soldats; Salinator fou condemnat i Paule va estar molt proper a la condemna. 

Tamb al seu primer consolat pertany l'oposici del cnsol als cultes d'Isis i Serapis; el senat va ordenar destruir unes capelles erigides a aquestes detats i quan cap treballador ho va voler fer, el mateix cnsol va agafar una eina i es va posar a la feina.

El 216 aC fou altre cop cnsol, representant a l'aristocrcia patrcia, juntament amb Gai Terenci Varr, que representava als plebeus. Va aconsellar no lliurar la batalla de Cannes, que finalment es va lliurar i fou una gran victria cartaginesa. Paule fou un dels molts romans que va morir a Cannes (216 aC) desprs de refusar el cavall que per fugir li oferia un dels tribuns militars. Quan va morir era un dels pontfexs.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262467" title="Luci Emili Paule Macednic" nonfiltered="2673" processed="2668" dbindex="102683">
Luci Emili Paule Macednic  (Lucius Aemilius L. F. M. N. Paulus Macedonicus)  fill de Lucius Aemilius M. F. M. N. Paulus fou un magistrat rom, el membre ms distingit de la seva famlia.

Va nixer vers el 230 aC o 229 aC. Va crixer influt per les idees aristocrtiques del seu pare; era partidari d'una estricta disciplina a l'exrcit i va aprendre a fer auguris ingressant al collegi d'ugurs. s esmentat per primer cop el 194 aC quan fou nomenat triumvir per la fundaci d'una colnia a Crotona. El 192 aC fou edil curul amb Marc Emili Lpid, i va triomfar sobre dotze candidats que desprs foren cnsols. En el seu edilat va perseguir als pecuarii.

El 191 aC fou pretor i va obtenir la provncia d'Hispnia Ulterior amb ttol de procnsol. A Hispnia va fer la guerra als lusitans i fou derrotat prop de Lyco, ciutat dels bastetans, on va perdre sis mil homes; per desprs es va recuperar i va derrotar a l'enemic deixant la regi pacificada per un temps (190 aC).  

Va tornar a Roma el 189 aC i es va presentar candidat al consolat, per diverses vegades va perdre l'elecci, fins que el 183 aC, fou elegit cnsol junt amb Gneu Bebi Tmfil. Va exercir el 182 aC.  El 181 aC fou enviat contra els ingauns, un poble lgur que tenia un considerable poder naval i atacava els vaixells mercants; els ingauns foren completament sotmesos i  les seves fortificacions arrasades; a la seva tornada va obtenir els honors del triomf.

Als segents tretze anys va viure tranquillament a Roma, dedicat a educar als seus fills. Cap al final havia esclatat la guerra contra Perseu de Macednia, per no s'aconseguia el triomf definitiu i el 169 aC el poble exigia un general de gran experincia i habilitat; alguns notables van pressionar a Paule per presentar-se a l'elecci. Paule ja passava dels 60 anys i no estava gaire disposat a fer la feina, per finalment, entre aclamacions, es va presentar i fou escollit juntament amb Gai Licini Cras. 

La primavera del 168 aC va arribar al Regne de Macednia  i el 22 de juny va obtenir la gran victria de Pidna que de fet va posar fi a la guerra; Perseu es va rendir i fou fet presoner i  portat davant Paule que el va tractar amb cortesia i amabilitat. 

El 167 aC va restar a Macednia com a procnsol, temps en el que va visitar tota Grcia, va reparar algunes injustcies, i va fer diverses donacions. Va tornar llavors a Macednia, residint a Amfpolis, on juntament amb els deu comissionats especials romans va arranjar el futur de Macednia; finalment va celebrar uns esplndids jocs. Abans de sortir de Grcia va anar a l'Epir on d'acord a una cruel orde del senat va donar als seus soldats seixanta ciutats que havien estat aliades de Perseu, amb perms per saquejar-les.

Llavors va anar a Oricum i va reembarcar all per tornar a Itlia on va arribar cap al novembre del 167 aC amb un bot fora considerable, que va dipositar al tresor de la repblica, provocant la indignaci dels soldats que en volien ms part; aix va provocar alguna oposici per finalment li foren concedits els honors del triomf que es va celebrar als darrers dies de novembre del 167, i fou el ms esplndid que Roma mai havia vist: el triomf va durar tres dies, i al davant del carro triomfal de Paule hi anava el rei venut i el seu fill; al darrera anaven els dos fills grans de Paule, Quint Fabi Mxim i Publi Corneli Escipi Afric el Jove, adoptats per les famlies dels Fabi Mxim i dels Corneli Escipi. Per al mateix temps  els seus dos fills ms joves van morir, un d'ells amb 12 anys, noms cinc dies abans del triomf, i l'altre de 14 anys, tres dies desprs. Aix suposava l'extinci de la famlia Emili Paule. 

El 164 aC fou censor amb Quint Marci Filip.

Va morir el 160 aC desprs d'una malaltia bastant llarga. La fortuna que va deixar era tant reduda que just va servir per pagar el dot de la seva segona muller. Paule havia estat casat en primeres noces amb Papria, la filla de Gai Papiri Mas (cnsol 231 aC) amb la que va tenir quatre fills (dos fills i dos filles); se'n va divorciar i es va casar amb una segona dama de nom desconegut, amb la que va tenir dos fills (els dos morts el 167 aC)  i una filla, Emlia Trcia, que va tenir a la seva vegada un fill.

Genealogia .
Marc Emili Paule (cnsol 302 aC);
Marc Emili Paule (cnsol 255 aC);
Luci Emili Paule (cnsol 216 i 219 aC);
Luci Emili Paule Macednic (cnsol 182 i 168 aC), casat amb 1.- Papria, i 2.- Dama de nom desconegut;
(de 1) Fill gran (probablement Luci Emili Paule) adoptat per Quint Fabi Mxim, va agafar el nom de Quint Fabi Mxim Emili;
(de 1) Fill  jove (probablement Marc  Emili Paule) adoptat per Publi Corneli Escipi Afric el Vell, va agafar el nom de Publi Corneli Escipi Afric el Jove;
(de 1) Emlia Primera, casada amb Quint Eli Tuber;
(de 1) Emlia Segona, casada amb Marc Porci Cat (fill del censor Marc Porci Cat);
(de 2)  fill  mort als 14 anys el 167 aC;
(de 2) fill mort als 12 anys el 167 aC;
Emlia Tercera,  casada i amb un fill el 168 aC;
Emlia, casada amb Publi Corneli Escipi Afric el Vell.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262468" title="Pau Catena" nonfiltered="2674" processed="2669" dbindex="102684">
Pau Catena (Paulus Catena) fou un dels ministres de l'emperador Constanci II.

Era nadiu segons uns d'Hispnia i segons altres de Dcia. Va exercir l'ofici de notari. Desprs de l'enderrocament de Magnenci fou enviat a Britnia on va tractar als oficials de la provncia amb gran crueltat, i es va enriquir amb saquejos i exaccions; va patir un atemptat del proprefecte de la provncia, Mart, al que havia acusat injustament, que no va reeixir. 

Va adquirir el seu malnom Catena (que vol dir alguna cosa  semblant a difamador)  per la seva habilitat en llenar falses acusacions. 

El 361 a la mort de Constanci, Pau i altres ministres destacats per la seva crueltat foren cremats vius per orde de Juli l'Apstata.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262469" title="Marc Emili Paule" nonfiltered="2675" processed="2670" dbindex="102685">


Onomstica:

 Marc Emili Paule (cnsol 302 aC), cnsol el 302 aC;
 Marc Emili Paule (cnsol 255 aC), cnsol el 255 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262470" title="Juli Paule (germ de Civilis)" nonfiltered="2676" processed="2671" dbindex="102686">
Juli Paule (Julius Paulus) fou el germ de Claudi Civilis el cap de la revolta dels bataus contra Roma el 69-70. 

Acusat falsament de traci, fou executat per orde del llegat imperial de Ner, Luci Fonteu Capit, el 67 o 68. Aquesta execuci va influir decisivament en la decisi de revoltar-se del seu germ Civilis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262471" title="Juli Paule" nonfiltered="2677" processed="2672" dbindex="102687">

Juli Paule (Julius Paulus) fou un destacat jurista rom, de possible origen grec per nascut a Fencia, segons una teoria, o nascut a Padua (on hi havia una esttua dedicada a un Paulus).

Va viure en els regnats de Septimi Sever i Caracalla. Sota Elagbal va patir exili per fou cridat per Alexandre Sever que el va fer membre del seu consell. Apareix esmentat al Digest en dos passatges en els quals Paule va donar una opini contraria a Papini per l'emperador va fallar d'acord al consell d'aquest darrer. Al Digest es citat 2083 vegades (noms el supera Ulpi amb 2462).

El seus escrits sn els segents:

Ad Edictum, en 80 llibres;
Quaestiones, 26 llibres;
Responsa, 23 llibres;
Brevia, 23 llibres;
Ad Plautium,  13 llibres;
Libri ad Sabinum, 16 llibres;
Ad Leges Jul. et Pap., 10 llibres;
Regularia,  7 llibres;
Liber Singularis Regularium;
Sententiae sive Facta, 6 llibres possiblement el mateix que Sex Libri Imperialium Sententiarum;
Sententiae Libri quinque;
Ad Vitellium, 4 llibres;
Ad Neratium, 4 llibres;
Fideicommissa,  3 llibres;
Decretorum Libri III, 3 llibres;
De Adulteriis, 3 llibres;
Libri tres Manualium;
Institutiones, 2 llibres;
De Officio Proconsulis, 2 llibres;
Ad Legem Aeliam Sentiam, 3 llibres;
Ad Legem Juliam,  2 llibres;
De Jure Fisci, 2 llibres;
Regularium Liber Singularis (possiblement el mateix que Liber Singularis Regularium;
De Censibus,  2 llibres;
De Poenis Paganorum;
De Poenis Mililum;
De Poenis omnium Legum;
De Usuris;
De Gradibus et Affinibus;
De Jure Codicillorum;
De Excusationibus Tutelarum ;
Ad Regulam Catonianam;
Ad Sct. Orfitianum;
Ad Sct. Tertullianum;
Ad Sct. Silanianum;
Ad Sct. Velleianum;
Ad Sct. Libonianum, seu Claudianum ;
De Officio Praefecti Vigilum;
De Officio Praefecti Urbi;
De Officio Praetoris Tutelaris;
De extraordinariis Criminibus;
Hypothecuria, o  Ad Hypothecariam Formulam ;
Ad Municipalem;
De Publicis Judiciis;
De Inofficioso Testamento;
De Septemviralibus Judiciis potser la mateixa obra que De Centumviralibus Judiciis;
De Jure Singulari ;
De Secundis Tabulis;
Ad Orationem D. Severi;
Ad Orationem D. Marci ;
Ad Legem Velleiam ;
Ad Legem Cinciam;
Ad Legem Faleidiam ;
De tacito Fideicommisso;
De Portionibus quae Liberis Damnatorum conceduntur;
De Juris et Facti Ignorantia;
De Adulteriis ;
De Instructo et Instrumento;
De Appellationibus ;
De Jure Libellorum;
De Testamentis;
De Jure Patronatus;
De Jure Patronatus quod ex Lege Julia et Papia venit ;
De Actionibus ;
De Concurrentibus Actionibus;
De Intercessionibus Feminarum;
De Donationibus inter Virum et Uxorem;
De Legibus ;
De Legitimis Hereditatibus ;
De Libertatibus dandis;
De Senatus Consultis;
Libri ad Edictum Aedil. Curul.;
 Extractes d'Alfenus i Labeo;
Libri de Officio Consulis;
Libri Singulares : De Liberali Causa, De Articulis Liberalis Causae, De Assignatione Libertorum, De Conceptione Formularum, De Dotis Repetitione, Ad Legem Fusiam Caniniam, De Officiis Assessorum, Ad Sct. Turpillianum, De Variis Lectionibus, i De Cognitionibus;
Notes sobre Juli, Papini i Escevola;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262473" title="Geysir" nonfiltered="2678" processed="2673" dbindex="102688">


Geysir (tamb conegut com El Gran Geysir), situat al vall Haukadalur (Islndia), s el guiser ms antic conegut i un dels exemples ms impressionants d aquest fenmen en el mn. El mot catal  guiser  per descriure un sortidor d aiges termals deriva de Geysir (que al seu torn deriva del verb islands  gjsa , que significa entrar en erupci. El Geysir es troba al tur Laugarfjall a , on tamb es troba, 400 metres ms al sud, el guiser Strokkur.

Durant les erupcions el Geysir pot llenar aigua bullint fins a ms de 60 metres d altitud. No obstant aix, les erupcions no solen ser freqents, i han arribat a parar en el passat durant anys.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262474" title="Passi Paule" nonfiltered="2679" processed="2674" dbindex="102689">
Passi Paule (Passienus Paulus) fou un poeta  roma contemporani i amic de Plini el Jove. Era nadiu del municipi de Mevnia a mbria i tenia el rang de cavaller. Properci era considerat entre els seus antecessors.

Fou fams per les poesies elegaques i lriques. Rep els mxims elogis de Plini.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262475" title="Sergi Paule" nonfiltered="2680" processed="2675" dbindex="102690">
Sergi Paule (Sergius  Paulus) fou un magistrat rom.

Fou governador de Xipre amb rang de procnsol. All l'apstol Sant Pau el va convertir al cristianisme segons diuen els Actes, XIII, 7, per el fet no s esmentat per cap historiador. Amb tot sembla ser una personatge real que fou pare de Sergi Paule, que apareix com a cnsol sufecte als Fasti l'any 94.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262476" title="Luci Sergi Paule" nonfiltered="2681" processed="2676" dbindex="102691">
Luci Sergi Paule (Lucius Sergius Paulus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol rom l'any 168 juntament amb Luci Venulei Aproni (Lucius Venuleius Apronianus) durant el regnat de Marc Aureli. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262478" title="Luci Vetti Paule" nonfiltered="2682" processed="2677" dbindex="102692">
Luci Vetti Paule (Lucius Vettius Paulus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte el 81 juntament amb Tit Juni Mont (Titus Junius Montanus). L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262479" title="Pavor" nonfiltered="2683" processed="2678" dbindex="102693">
Pavor fou una detat romana, representant al temor o al terror.

Era junt amb Pallor o Palenes un company de Mart. 

El seu culte fou institut per Tulli Hostili durant una plaga o en un moment crtic d'una batalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262480" title="Policia local" nonfiltered="2684" processed="2679" dbindex="102694">


S'entn per Policia Local a l'altre gran collectiu policial d'mbit i arrels catalanes a part dels Mossos d'Esquadra, . Ja des de l'Edat Mitjana, els pobles de Catalunya organitzaven la seva prpia defensa, a partir de germanes aconseguides a travs del "Sacramental" (s.XIII) i del sometent que, amb intermitncia perllongada, perdur fins al segle XX.

A mitjans del segle XIX, fruit d'una nova concepci urbana i d'una poltica de serveis derivades dels canvis essencials en els mitjans de producci, i responent a la composici social que es produx a partir de les revolucions europees (1789) i de la dcada dels anys 40 (1848 Revoluci anglesa) apareixen les policies dependents dels municipis en la seva forma moderna.

A Barcelona la policia del municipi s'instaur el 1843, mentre que a Girona succex el 1856. Apareixen com a continuaci i desenvolupament d'uns cossos de serenos ja pre-existents, l'origen dels quals cal buscar-lo desprs del segle XVIII, i en antecedents ms remots (anteriors al segle XVI) de cossos o persones que ja complien part de les funcions de les actuals policies locals.

 La policia local d'avui .
La Policia Local s un cos de seguretat que depn de les Corporacions locals i que participa en el manteniment de la seguretat pblica. s un institut armat de naturalesa civil amb estructura i organitzaci jerarquitzada i en totes les seves actuacions es regeix pel que estableix la Llei de Bases de Rgim Local, Llei de Bases i Rgim Local de Catalunya, Llei de Forces i Cossos de Seguretat, i les Lleis de Coordinaci de Policies Locals, en el cas de Catalunya per la Llei 16/1991 de les Policies Locals, aix com per Reglaments especfics del Cos i altres normes dictades per les corresponents administracions locals.

 La Llei Orgnica 2/1986, de 13 de mar, de Forces i Cossos de Seguretat, en el seu article 1.3 diu que les Corporacions Locals participaran en el manteniment de la seguretat pblica en els termes establerts en la Llei Reguladora de Bases de Rgim Local i en el marc de la prpia Llei Orgnica 2/1986-;
 La Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Rgim Local, que en el seu article 21.1,h) disposa que l'Alcalde exerceix la Prefectura de la Policia Municipal, aix com el nomenament i sanci dels funcionaris que usin armes.

Tamb, estableix que el municipi exercir, en tot cas, competncies en els termes de la legislaci de l'Estat i de les Comunitats Autnomes, entre unes altres, en les segents matries (article 25.2):
 Seguretat en llocs pblics.
 Ordenaci del trnsit de vehicles i persones en les vies urbanes.
 Protecci civil, prevenci i extinci d'incendis.
 Protecci del medi ambient.

Igualment, es preveu que els municipis cap de partit judicial que no existeixi establiment penitenciari algun assumiran, en rgim de competncia delegada, l'execuci del servei de dipsit de detinguts a disposici judicial, corresponent la custdia de dites detingudes a la Policia Municipal en funcions de Policia Judicial.

 Principis bsics d'actuaci .

Vnen recollits en l'art. 5 de la Llei 2/1986, de Forces i Cossos de Seguretat, aix com en les diferents Lleis de Coordinaci.

Abans de prendre possessi del crrec, les policies locals han de jurar o prometre acatar la Constituci com norma fonamental de l'Estat i respectar i observar l'Estatut d'Autonomia com norma institucional bsica.

Sn principis bsics d'actuaci dels membres de les Forces i Cossos de Seguretat els segents:
 Adequaci a l'ordenament jurdic, especialment:
a) Exercir la seva funci amb absolut respecte a la *Constituci i a la resta de l'ordenament jurdic.
b) Actuar, en el compliment de les seves funcions, amb absoluta neutralitat poltica i imparcialitat i, en conseqncia, sense discriminaci alguna per ra de raa, religi o opini.
c) Actuar amb integritat i dignitat. En particular, ha d'abstenir-se de tot acte de corrupci i oposar-se
d) Subjectar-se en la seva actuaci professional, als principis de jerarquia i subordinaci. En cap cas, l'obedincia deguda podr emparar ordres que comportin l'execuci d'actes que manifestament constitueixin delicte o siguin contraris a la Constituci o a les Lleis.
e) Collaborar amb l'Administraci de Justcia i auxiliar-la en els termes establerts en la Llei.

2. Relacions amb la comunitat, singularment:
a) Impedir, en l'exercici de la seva actuaci professional, qualsevol prctica abusiva, arbitrria o discriminatria que si hi ha violncia fsica o moral.
b) Observar en tot moment un tracte correcte i acurat en les seves relacions amb els ciutadans, a qui procuraran auxiliar i protegir, sempre que les circumstncies ho aconsellin o fossin requerits per a aix. En totes les seves intervencions, proporcionaran informaci complerta, i tan mplia com sigui possible, sobre les causes i finalitat de les mateixes.
c) En l'exercici de les seves funcions haurien d'actuar amb la decisi necessria, i sense demora quan d'aix depengui evitar un dany greu, immediat i irreparable; regint-se al fer-lo pels principis de congruncia, oportunitat i proporcionalitat en la utilitzaci dels mitjans al seu abast.
d) Solament haurien d'utilitzar les armes en les situacions que existeixi un risc racionalment greu per a la seva vida, la seva integritat fsica o les de terceres persones, o en aquelles circumstncies que puguin suposar un greu risc per a la seguretat ciutadana i de conformitat amb els principis que es refereix l'apartat anterior.

3. Tractament de detinguts, especialment:
a) Els membres de les Forces i Cossos de Seguretat haurien d'identificar-se degudament com a tals en el moment d'efectuar una detenci.
b) Vetllaran per la vida i integritat fsica de les persones a qui detinguessin o que es trobin sota la seva custdia i *respectaran l'honor i la dignitat de les persones.
c) Donaran compliment i observaran amb la deguda diligncia els trmits, terminis i requisits exigits per l'ordenament jurdic, quan es procedeixi a la detenci d'una persona.

4. Dedicaci professional
Haurien de portar a terme les seves funcions amb total dedicaci, havent d'intervenir sempre, en qualsevol temps i lloc, es trobessin o no de servei, en defensa de la Llei i de la seguretat ciutadana.

5. Secret professional
Haurien de guardar rigors secret respecte a totes les informacions que coneguin per ra o en ocasi de l'acompliment de les seves funcions. No estaran obligats a revelar les fonts d'informaci tret que l'exercici de les seves funcions o les *disposicions de la Llei els imposin actuar d'altra manera.

6. Responsabilitat
Sn responsables personal i directament pels actes que en la seva actuaci professional portessin a terme, infringint o vulnerat les normes legals, aix com les reglamentries que regeixin la seva professi i els principis enunciats anteriorment, sense perjudici de la responsabilitat patrimonial que pugui correspondre a les Administracions Pbliques per les mateixes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262481" title="Incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961" nonfiltered="2685" processed="2680" dbindex="102695">


L'incident del Check Point Charlie de l'octubre de 1961 va ser un incident diplomtic ocorregut al fams pas fronterer del Mur de Berln Checkpoint Charlie. L'incident va comenar el 22 d'octubre de 1961 quan, noms dos mesos desprs de la construcci del mur, el Cap de la missi dels EUA a Berln Occidental, E. Allan Lightner, va ser aturat mentre anava amb el seu cotxe (que tenia matrcules de les forces d'ocupaci) a un teatre de Berln Oriental. Donat que les quatre potncies que governaven Berln (els Estats Units, el Regne Unit, Frana, i la Uni Sovitica) havien acordat a la conferncia de Potsdam  de 1945 que el personal aliat no podria ser aturat per policia alemanya a cap sector de Berln, l'Assessor Especial del President dels EUA John F. Kennedy a Berln Occidental, el General d'Exrcit Lucius D. Clay, va decidir donar resposta.

Clay respon.

Clay va enviar un diplomtic americ, Albert Hemsing, per tal de fer-se una idea del que estava passant a la frontera. Mentre investigava en un vehicle diplomtic, Hemsing va ser aturat per la policia de trfic de l'alemanya Oriental que va demanar de veure el seu passaport. Un cop aclarida la seva identitat, va arribar la policia militar. La Policia de Trfic de l'Alemanya Oriental va escortar el cotxe diplomtic mentre condua per Berln Oriental. La policia de la RDA, sorpresa, es va fer fonedissa. El cotxe va continuar i els soldats van retornar a Berln Occidental. L'endem, un diplomtic britnic - aparentment desinformat de la situaci o intentant ser conciliador - va ser aturat, i per indignaci de Clay, va fer entrega del seu passaport.

Potser aix va contribuir a la decisi de Clay de fer una altra vegada la mateixa operaci. El 27 d'octubre de 1961, el mateix Hemsing es va acostar una altre cop al lmit zonal en un vehicle diplomtic. Per Clay no sabia com respondrien els sovitics, i, per si de cas,  va desplaar al proper aerdrom de Tempelhof un grup de tancs, i un batall d'infanteria. Per a tranquillitat de tothom les coses van anar com el primer cop i les tropes i els tancs dels EUA i van tornar a Berln Occidental.

Tancs apostats.

Immediatament, 33 tancs sovitics van fer cap a la Porta de Brandenburg. Curiosament, el primer ministre sovitic Nikita Khrusxov diu a les seves memries que, el que ell va entendre de l'incident va ser que els jeeps americans s'havien retirat en veure els tancs sovitics. Aquesta versi va ser desmentida pel Coronel Jim Atwood, aleshores Comandant de la Missi Militar dels EUA a Berln Occidental.


Deu d'aquests tancs van seguir fins a la Friedrichstrae,  i es van aturar a uns 50 metres  del Checkpoint Charlie en el costat sovitic del lmit de sector. Els tancs dels EUA van tornar posteriorment cap al Control, aturant-se una distncia igual des del costat americ. Tots van quedar-se quiets. Des del 27 d'octubre de 1961 a les 17:00 fins a les 11.00 del  28 d'octubre de 1961, les tropes sovitiques i dels EUA van restar encarades i, carregades, per ordres superiors al Checkpoint Charlie.  Els nivells d'alerta de la Guarnici dels EUA a Berln Occidental, de l'OTAN, i finalment del Comandament Aeri Estratgic dels EUA (SAC) van ser elevats. Els dos grups de tancs tenien ordres de disparar.

Fi de l'incident.

Khrusxov i Kennedy van acordar (sembla que per mitj d'un canal establert especficament, tot just un mes abans) reduir tensions retirant els tancs. El put de control Sovitic al Checkpoint Charlie tenia comunicaci directe amb el General Anatoly Gribkov de l'Alt  Comandament Estratgic Sovitic, que al seu torn la tenia amb amb Khrusxov. El punt de control dels EUA tenia un policia militar al telfon amb el Quarter General de la Missi Militar dels EUA a Berln, que, per la seva banda era amb  comunicaci amb la Casa Blanca. Kennedy va mostrar la seva disposici a mostrar certa flexibilitat sobre Berln en el futur, a canvi de qu fossin els sovitics els primers de treure els tancs. Pensant que havien guanyat una victria poltica, als sovitics van acceptar. En realitat Kennedy era fora favorable al Mur: "No s una soluci gaire bonica, per una paret s  molt millor que una guerra.".

Un tanc sovitic es va moure 5 metres i, aleshores, un tanc americ feia el mateix. Un per un els tancs es van retirar. Sembla per que el general Bruce C. Clarke, aleshores  Comandant en Cap (CINC) de l'Exrcit dels EUA a Europa (USAREUR), no va quedar gaire satisfet amb el capteniment del general Clay, que va retornar als Estats Units el maig de 1962.  Sembla per, que la fermesa de Clay,  va tenir un efecte molt positiu sobre la moral de la poblaci alemanya, dirigida per l'alcalde de Berln Occidental, Willy Brandt i el Canceller de la RFA Konrad Adenauer.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262482" title="Azucena Berrutti" nonfiltered="2686" processed="2681" dbindex="102696">

Azucena Berrutti (1929), s una advocada i poltica uruguaiana. Va ser Ministra de Defensa Nacional des de l'1 de mar de 2005 fins a l'1 de mar de 2008.

Berrutti es va graduar com advocada als 29 anys en l'any 1958 a la Universitat de la Repblica. Vuit anys abans va ingressar a treballar a la Intendncia Municipal de Montevideo com auxiliar administrativa i va integrar durant molts anys l'adrea d'ADEOM (Associaci d'Empleats i Obrers Municipals). Com era afiliada i militant del Partit Socialista de l'Uruguai va ser destituda del seu crrec en l'poca de dictadura militar i va estar impedida de treballar en alguna dependncia de l'Estat durant aquest perode pel que es va dedicar exclusivament a la seva professi com advocada. 

Va defensar ferventment des de 1970 a tupamaros, comunistes i socialistes que eren processats per la justcia ordinria que 3 anys ms tard passaria a ser justcia militar.

Berrutti collaborava tamb en el conegut com "Servei de Pau i Justcia" (SERPAJ) contra la dictadura militar i el 1983 va iniciar una vaga de fam en contra de les detencions i les tortures que els militars propiciaven a estudiants que s'oposaven al rgim militar; aquesta vaga va durar 15 dies.

Per l'any 1984, al terme del rgim militar en l'Uruguai, Berrutti va tornar a la Intendncia de Montevideo per es va jubilar un temps desprs quan va assumir el poltic Aquiles Lanza, pertanyent al Partit Colorado. De totes maneres Berrutti va tornar a la Intendncia quan assumeix en ella el primer govern d'esquerra el 1990 a les mans de Tabar Vzquez, candidat pel Front Ampli. Berrutti es va ocupar com secretria lletrada del exintendent fins a assumir a la Secretaria General, resultat de la renncia de qui per a aquest llavors ocupava aquest lloc, Ricardo Yelpo.

Als 75 anys d'edat i sent una de les persones de ms confiana del president Vzquez, assumeix el 2005 com Ministra de Defensa Nacional, crrec que li oferix el president electe i que ella no pot refusar.

Desprs de la seva assumpci del crrec, s'inicien grans canvis dins del Ministeri enfront del govern d'esquerra. Entre ells, la primera detenci de militars encarregats de tortures, desaparicions i assassinats durant la dictadura i l'aparici de restes ssies pertanyents a Ubagesner Chaves Insulsa i a Fernando Miranda (dos detinguts desapareguts integrants del Partit Comunista d'Uruguai).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262484" title="Alejandro Magarios Cervantes" nonfiltered="2687" processed="2682" dbindex="102697">

Alejandro Magarios Cervantes (Montevideo, 3 d'octubre de 1825 - Rocha, 1893) va ser un poltic, escriptor, professor i advocat uruguai.

Relacionat amb el Partit Colorado, Magarios Cervantes va ser un poltic destacat, que va arribar a ocupar crrecs ministerials, aix com tamb de docncia i de la seva professi, l'advocacia. Tamb va ser Rector de la Universitat de la Repblica i un dels escriptors uruguaians en castell ms destacats del segle XIX.

Vida poltica.

Culmina els seus estudis a Espanya, graduant-se com doctor en jurisprudncia.

Desprs d'un llarg viatge per Frana, Magarios torna a l'Uruguai el 1855. Aquest any revalida el seu ttol d'advocat i s nomenat Cnsol General a Buenos Aires. Un any ms tard el president Bernardo Prudencio Berro ho designa Fiscal i retorna novament a Montevideo. No obstant aix, amb el triomf de Venancio Flores en els comicis de 1865, Magarios decideix emigrar novament a Buenos Aires. 

Quan el president Lorenzo Batlle y Grau assumeix el poder, Magarios retorna a la ptria i s nomenat Ministre d'Hisenda i comena a exercir la docncia a la Facultat de Dret, quan finalment, el 1878, i sota el govern del General Lorenzo Latorre, s nomenat Rector de la Universitat de la Repblica. Durant el seu rectorat es restableixen els preparatoris universitaris, es consagra la llibertat d'estudis i s'atorga les primeres franqucies a l'Institut Politcnic de Salto. Finalment, Magarios formaria part del cos del Senat de la Repblica fins a la seva posterior defunci el 1893. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262486" title="Temporada 1999 de Frmula 1" nonfiltered="2688" processed="2683" dbindex="102698">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 1999. 




s la temporada nm. 50 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de setze (16) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 1999 .




 Clasificaci del mundial de pilots del 1999 .



()































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262487" title="George Amick" nonfiltered="2689" processed="2684" dbindex="102699">
 George Amick   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 24 d'octubre del 1924 a Vernonia, Oregon. 

Amick va crrer a la Champ Car a la temporada 1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis del any 1958. 

George Amick va morir el 4 d'abril del 1959 en un accident a la cursa de Daytona Beach, Florida.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

George Amick va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1958. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 6;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262489" title="Jimmy Reece" nonfiltered="2690" processed="2685" dbindex="102700">
 Jimmy Reece   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 17 de novembre del 1929 a Oklahoma City, Oklahoma. 

Reece va crrer a la Champ Car a les temporades 1952-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys menys la del 1953. 

Jimmy Reece va morir el 28 de setembre del 1958 en un accident a la cursa de Trenton, New Jersey.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jimmy Reece va participar a 6 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 6;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262493" title="Novi Motor" nonfiltered="2691" processed="2686" dbindex="102701">
 Novi Motor  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Novi Motor va competir al campionat del mn de la Frmula 1 en 6 temporades, les dels anys 1951, 1952, 1953, 1956, 1957 i 1958 . 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262496" title="Srie" nonfiltered="2692" processed="2687" dbindex="102702">

 Srie matemtica, suma dels termes d'una successi; ;
 Srie de dades, conjunt de successos observats; ;
 Srie sinttica, srie generada per frmula matemtica amb caracterstiques similars a una srie natural. ;
 Srie de televisi, programa televisiu on cada episodi t una unitat narrativa independent, per comparteix els mateixos personatges.
 Srie (biologia);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262498" title="Cristall" nonfiltered="2693" processed="2688" dbindex="102703">


El cristall s un component de l'ull amb forma de lent biconvexa que est situat rere l'iris i davant de l'humor vitri. El seva funcionalitat principal s la de fer possible l'enfocament d'objectes situats a diferents distncies. Aquest objectiu s'aconsegueix mitjanant un augment de la seva curvatura i de la seva espessor, procs que es denomina acomodaci. El cristall es caracteritza per la seva alta concentraci en protenes, que li confereixen un ndex de refracci ms elevat que els fluids que l'envolten. Aquest fet s el que li atorga la seva capacitat per refractar la llum, ajudant la crnia a formar les imatges sobre la retina.

A mesura que l'edat de l'individu augmenta, el cristall va perdent la seva capacitat per acomodar. Aquest fenomen es coneix com a presbcia o vista cansada i les seves causes es desconeixen. Afecta la totalitat de la poblaci a partir dels cinquanta anys, exigint l's d'ulleres per enfocar objectes propers. La principal malaltia que afecta al cristall sn les cataractes. Per aquest nom es coneix a qualsevol prdua de transparncia del cristall que afecti la visi. Les seves causes sn diverses i, quan es troben en un estat avanat, requereixen d'una intervenci quirrgica.

 Anatomia .

El cristall s un cos lenticular, transparent, incolor, biconvex, flexible i no vascularitzat. Est situat en el segment anterior del globus ocular, darrere de l'iris i l'humor aqus i davant de l'humor vitri. A causa de l'absncia de vasos sanguinis en el seu interior, la nutrici del cristall depn principalment d'intercanvis amb l'humor aqus. La curvatura de la cara anterior, que s la que limita amb l'humor aqus, s inferior a la de la cara posterior. Als centres de les esmentades cares se'ls coneix, respectivament, com a pol anterior i pol posterior, mentre que la lnia que els uneix es diu eix del cristall. L'amplada entre les cares anterior i posterior s l'espessor del cristall; per a un nounat sense acomodaci, el seu valor s d'uns 3.5 mm. La circumferncia que delimita les dues cares esmentades s l'equador, mentre que al dimetre de la mateixa s'anomena dimetre del cristall.

Es troba envoltat per una cpsula transparent, elstica i acellular, el cristalloides, que est connectada al mscul ciliar per mitj d'unes fibres anomenades znules de Zinn. A l'interior del cristall hi ha dues zones principals: el nucli i la crosta. La superfcie anterior de la crosta est recoberta per un epiteli, sent aquest l'nic teixit del cristall que s capa de regenerar-se.

Les fibres zonulars sn fines i elstiques. Segons la seva localitzaci es poden dividir en dos grups: les znules posteriors i les anteriors. Les anteriors ocupen la regi situada entre els processos ciliars i la cpsula, unint-se a aquesta ltima en les proximitats de la regi equatorial; les posteriors s'estenen des de la uni del mscul ciliar amb lora serrata, fins als processos ciliars. La uni de les fibres posteriors i anteriors, el plexe zonular, est lligada a l'epiteli del cos ciliar per mitj d'un sistema de fibres secundari.

El cristall est format per cllules allargades o fibres, compostes principalment per unes protenes dites cristallines. Aquestes fibres es continuen produint durant tota la vida humana, per diferenciaci de les cllules originades a la regi germinal de l'epiteli, a prop de l'equador. Com a conseqncia, l'espessor de la lent creix amb l'edat del subjecte: a l'escora anterior i posterior, les noves capes de fibres se superposen a les velles formant estructures concntriques estratificades, de manera similar al que s'observa en una ceba. Les fibres de l'interior van perdent els orgnuls intracellulars, en la qual cosa sembla ser un procs d'apoptosi. Aquest fet ajuda a reduir l'absorci i a millorar la transparncia del mitj, a la qual tamb pot contribuir la regularitat de les fibres; en el pla transversal, presenten una configuraci hexagonal. A ms, com a conseqncia d'aquest creixement, tamb es produeix un enduriment del cristall.

El cristall presenta unes lnies de sutura que parteixen dels pols i s'estenen radialment. Aquestes lnies es corresponen amb les regions en les quals coincideixen fibres amb direccions d'allargament contrries. Al fetus, a la cara anterior hi ha tres lnies disposades en angles de 120, en forma de "I", mentre que en la posterior en configuren una altra "I" invertida. Amb l'edat, com es van afegint noves fibres, l'estructura es complica.

Al fetus, la forma del cristall s aproximadament esfrica i s ms tou que en l'estat adult. En aquest perode, el seu desenvolupament s recolzat per l'artria hialodal, una branca de l'artria oftlmica que travessa l'humor vitri, i s'estn des del disc ptic fins al cristall. Aquesta artria sol involucionar el nov mes d'embars; les restes de la mateixa formen el canal de Cloquet.

 Histria .

Fins a l'poca alexandrina, el coneixement sobre el cristall era molt deficient. Una mostra d'aix s que els grecs no van adoptar un vocable per referir-se a aquesta part de l'ull fins a l'arribada de l'etapa esmentada. Una consideraci molt estesa en aquella poca era la que el cristall era lquid, solidificant-se nicament com a conseqncia d'alguna malaltia o com a resultat de la dissecci. Aix, existeix una vaga allusi del pioner de la medicina moderna, Hipcrates, a un component del fluid de l'ull que "quan es refreda, es torna slid". Aquesta s la primera referncia coneguda escrita sobre el cristall.

Una part del treball dels anatomistes grecs d'Alexandria va quedar recollit a l'obra De Medicina, de l'escriptor rom Aule Corneli Cels (25 aC-50 dC). En aquesta obra es recollia una creena que predominaria fins a l'edat moderna: que el cristall era l'rgan on s'originava la percepci visual, assumint el paper que en l'actualitat se sap que t la retina. Tamb van cometre l'error de situar el cristall al centre del globus ocular, equivocaci en la qu tamb van caure altres autors.

Al segle II destaca el metge grec Gal, l'obra del qual va influir de manera determinant sobre la medicina europea durant ms d'un millenni. Alguns anys abans, l'anatomista Rufus d'Efes havia situat el cristall en la seva ubicaci correcta, prxim a la pupilla. Per la seva part, Gal va defensar, un altre cop, que el cristall era l'rgan principal del sentit de la vista, i que les altres parts del globus ocular servien de suport per al seu funcionament. Per sostenir la seva afirmaci, va argumentar que la presncia d'una cascada podia provocar ceguesa. Gal tamb es va adonar que la curvatura de la superfcie anterior era inferior a la de la posterior.

Pel que fa al coneixement de cristall, desprs de Gal prcticament no van haver-hi avenos fins a l'edat moderna. L'anatomista Flix Platter (1536-1614), que influiria sobre els estudis d'ptica ocular de Kepler, va situar la retina com el punt de partida de la percepci, relegant al cristall a una funci ptica. Un altre astrnom que va recolzar les idees de Platter va ser Scheiner, que tamb va presentar la primera representaci de l'ull anatmicament correcta, amb el cristall i el nervi ptic en les seves localitzacions reals.

Els estudis en biologia van experimentar un important impuls durant el segle XVII grcies a la invenci del microscopi. Per exemple, el cientfic neerlands Anton van Leeuwenhoek, conegut per les millores que va introduir en aquest instrument, el va emprar per examinar les diferents parts de l'ull, descobrint l'existncia de fibres en el cristall.

 Funcions .

 ptica del cristall .

La funci del cristall s la d'enfocar els raigs lluminosos perqu formin una bona imatge a la retina amb independncia de la distncia a la qual estigui situat l'objecte. Aix, segons la majoria de models de l'ull, les aproximadament 20 diptries del cristall quan est relaxat, unides a les 40 de la crnia, enfoquen sobre la retina els raigs emesos per objectes llunyans. Tanmateix, per a objectes propers, la potncia de l'ull relaxat no refracta prou els raigs lluminosos. En conseqncia, si no es produs cap canvi, la imatge de l'objecte es formaria per darrere de la retina, de manera similar al que succeeix en la hipermetropia. Per tant, durant la visi propera l'ull necessita una potncia addicional, que obt mitjanant la modificaci de la curvatura del cristall; s el que s'anomena com acomodaci.

El fet que la crnia tingui una major potncia ptica que el cristall s degut, a la seva curvatura, i que la seva superfcie separa l'aire de l'interior de l'ull, dos medis amb ndexs de refracci ben diferenciats. En canvi, els ndexs de l'humor aqus, del cristall i de l'humor vitri sn ms propers. D'altra banda, l'ndex de refracci del cristall no s constant, sin que varia seguint un gradient d'ndex: aquesta magnitud assoleix el seu valor mxim en el centre, a causa de la major concentraci de protenes cristallines, i disminueix lleugerament a les capes ms externes, encara que es mant sempre per sobre dels ndexs dels humors; aquesta condici s necessria perqu augmenti la convergncia dels raigs lluminosos que el travessen. Es pensa que aquest perfil d'ndex contribueix a millorar la qualitat d'imatge de l'ull.

Amb l'edat, l'espessor del cristall entre les cares anterior i posterior augmenta, igual com la curvatura de les esmentades superfcies; un augment de la curvatura es correspon amb una disminuci del radi de curvatura. Amb aquests canvis, es podria esperar un augment de la potncia reactiva; aix s, una major desviaci de la trajectria dels raigs que el travessen. En realitat l'esmentat canvi no es produeix, sin que t lloc l'efecte contrari. A aquest fenomen se l'anomena paradoxa del cristall. Es creu que amb l'edat tamb es produeix un canvi en la distribuci de l'ndex que compensa pticament l'augment d'espessor.

Al punt ms proper que l'ull pot enfocar amb ajuda de l'acomodaci es conegut com el punt prxim. Per a un adolescent, el seu valor s d'uns 7 cm per augmenta amb l'edat a causa de la presbcia. El punt que est enfocat quan el cristall no es troba acomodat se l'anomena punt remot. En subjectes joves, l'increment de potncia que es necessita per portar el focus del punt remot al prxim s d'unes 15 diptries. s rellevant assenyalar que en el disseny de diferents instruments ptics a emprar per l'sser hum es tracta d'evitar que l'ull s'hagi d'acomodar, a fi de no forar en va la vista de l'individu.

 Perspectiva histrica .
 

Kepler (segle XVII) va ser un dels primers cientfics que es va interessar per l'estudi de l'ull com a instrument ptic. En particular, es va interrogar sobre el mecanisme que permetria enfocar objectes situats a diferents distncies. Basant-se en observacions realitzades amb una cambra fosca, va arribar a la conclusi que era possible si el cristall s'havia de moure cap endavant i cap enrere. Scheiner va donar suport a aquesta hiptesi, encara que tamb va assenyalar que la modificaci de la curvatura del cristall podria ser una possible alternativa. Aquest ltim mecanisme tamb va ser apuntat per Descartes, que va poder realitzar estudis ms rigorosos de l'ptica ocular grcies a la llei de Snell de la refracci.

Al segle XVIII, William Porterfield va confirmar que era el cristall el que resolia el problema de l'acomodaci, terme que va ser encunyat per ell. Ho va fer desprs d'estudiar la visi d'un subjecte a qui se li havia extret la lent. No obstant aix, continuava sense ser del tot clar quin era el mecanisme concret que possibilitava la visi propera. A comenaments del segle XIX, Thomas Young va descartar la possibilitat que l'acomodaci es degus a un canvi de curvatura de la crnia, fenomen que es produeix en alguns ocells. Per a aix, va observar que el reflex corneal d'una espelma no modificava la seva mida quan l'ull illuminat acomodava. 

A la mateixa poca, Jan Evangelist Purkinje va descobrir les imatges corresponents a reflexions d'una font de llum a les cares anterior i posterior del cristall. Quan un subjecte modificava el seu punt de fixaci entre un objecte lluny i un altre proper, es produen variacions en les esmentades imatges, la qual cosa era atribuble a una modificaci de la curvatura de les cares de la lent. En aquest mateix segle, Hermann von Helmholtz va formular la seva teoria sobre el paper del mscul ciliar i les znules.

 Teories sobre el mecanisme d'acomodaci .

Segons la teoria de Helmholtz, recolzada en la seva essncia per la majoria de la comunitat cientfica, el mscul ciliar es troba relaxat durant la visi llunyana. En aquesta situaci passiva, les znules exerceixen una tensi sobre el cristall, mantenint-lo ests. Al contrari, quan cal enfocar un objecte proper, es contreu el mscul ciliar, la qual cosa permet que les znules s'alliberin. Llavors, grcies a l'elasticitat del cristall, el seu dimetre equatorial disminueix, mentre que l'espessor entre les cares anterior i posterior augmenta. La lent adopta, doncs, una forma ms esfrica. D'acord amb Helmholtz, la que adquireix una curvatura ms convexa durant l'acomodaci s, sobretot, la cara anterior. Simultniament, aquesta cara es desplaa cap a endavant, com tamb ho fa el marge de l'iris que delimita la pupilla. A ms, en la visi propera, tamb es produeix un constricci de la pupilla, i un augment de l'angle de convergncia dels ulls.

Des de la seva primera formulaci, aquesta teoria ha estat revisada per diversos autors. Per exemple, Allvar Gullstrand, que va rebre el Nobel de medicina el 1911 pels seus estudis sobre ptica fisiolgica, va introduir la idea que la forma del cristall sense acomodaci estava determinada per l'equilibri entre dues forces elstiques que actuaven en sentits oposats:
 d'una banda, la fora exercida per la coroide, que influiria sobre el cristall a travs de les znules; ;
 per l'altre, la fora recuperadora del propi cristall. El paper del mscul ciliar seria el d'alterar l'esmentat equilibri, situaci a la qual tornaria quan es complets el procs d'acomodaci.

L'any 1925, Fincham va introduir una altra modificaci rellevant a la teoria. Segons aquest autor, l'elasticitat del cristall s relativament baixa com per exercir la tasca assignada per Helmholtz. En canvi, la cpsula que l'embolica s que s altament elstica. Per tant, davant de la relaxaci de les znules, la cpsula actuaria sobre el cristall, modificant la seva forma, "modelant-lo". Fincham tamb va suggerir que, al contrari del qu pensava Helmholtz, durant l'acomodaci la cara posterior es desplaava cap a enrere. Mesures biomtriques posteriors han confirmat que, en efecte, existeix un moviment significatiu de l'esmentada superfcie, encara que de menor magnitud que el de la cara anterior cap a davant. 

Aix doncs, amb les modificacions de Gullstrand i Fincham, i certes contribucions posteriors, l'explicaci ms acceptada s:
Quan el mscul ciliar es troba relaxat, l'elasticitat de la coroide tira de tot el sistema de znules, estenent el cristall. Arriba un moment en qu aquesta tensi s'equilibra amb l'exercida en sentit oposat per la cpsula, assolint-se l'estat de desacomodaci. En canvi, quan el mscul es contreu, el cos ciliar es desplaa cap a l'equador del cristall. Com el plexe zonular es troba unit al cos ciliar per mitj del sistema de fibres secundries, aquest desplaament del cos possibilita que sigui l'esmentat sistema el que contraresti la tensi de la coroide. Per tant, les znules posteriors es mantenen estirades, mentre que les znules anteriors s'alliberen, la qual cosa permet que la cpsula deformi el cristall. El cristall augmenta llavors la seva espessor i disminueix el seu dimetre equatorial fins que el seu canvi de forma possibilita que es recuperi la tensi de les znules anteriors.

 Prdua de la capacitat d'acomodaci .

La progressiva prdua de la funci d'acomodaci del cristall s'anomena presbcia, o vista cansada, i s un fenomen que es produeix de manera habitual amb el pas dels anys. Els estudis mostren que l'amplitud d'acomodaci disminueix linealment amb l'edat, al voltant d'una 2 diptries per dcada. 

Com s'ha vist, existeixen diferents agents que intervenen en el procs d'acomodaci: el cristall, el mscul ciliar, la cpsula o les znules; l'existncia de canvis al llarg dels anys el temps en algun d'ells podria explicar l'aparici de la presbcia. Histricament, han existit teories que han assenyalat com responsables de la prdua de funci a cada un d'aquests elements. Tamb han existit teories que han apuntat que la responsabilitat podria recaure sobre una combinaci de diversos fenmens.

Un dels principals fets que podria explicar la formaci de la presbcia s l'enduriment o esclerosi del cristall. S'ha comprovat que la duresa de la lent augmenta exponencialment amb l'edat. Aquest fet podria impedir que la cpsula exercs el seu paper emmotllador durant l'acomodaci o que el cristall fos estirat durant la desacomodaci. Pel que respecta al mscul ciliar, els estudis realitzats sobre la capacitat contrctil del mateix no han trobat una disminuci de la mateixa que pugui explicar la presbcia. No obstant aix, estudis histolgics i de ressonncia magntica han trobat canvis rellevants amb l'edat: la seva rea i la seva longitud disminueixen, mentre que el seu vrtex intern es desplaa cap a davant i cap a l'interior, tal com succeeix en l'ull jove sense acomodaci.

 Altres funcions .

El grau d'acomodaci del cristall s una de les dades que empra el cervell a l'hora d'estimar la distncia a la qual es troba un objecte. Aquesta magnitud no est present en la imatge bidimensional que es forma a la retina, i per tant, cal que sigui recuperada a travs d'altres fonts d'informaci, com les lleis de la perspectiva, la disparitat binocular o l'angle de convergncia d'ambds ulls. Com el cristall es troba prcticament relaxat quan l'objecte est a uns 2-2'5 metres, l'acomodaci noms t informaci sobre la profunditat fins a distncies d'aquest ordre.

 Malalties del cristall .


S'anomena cataracta a tota prdua de transparncia del cristall. Les cataractes avanades requereixen una intervenci quirrgica, ja que la prdua progressiva de visi que generen pot desembocar en ceguesa. Les cataractes sn indolores, i el seu principal smptoma s una disminuci de la visi. Constitueixen la principal causa de ceguesa a tot el mn.

A l'absncia de cristall a un ull se li denomina afquia (fakos significa lent en grec). La majoria d'ulls afquicos es corresponen amb pacients operats de cascades, encara que l'afquia no sempre s adquirida. De vegades, tamb es parla de pseudoafquia quan el cristall ha estat substitut per una lent intraocular. Finalment, quan el cristall es troba desplaat de la seva posici correcta, es parla d'ectpia lentis.

 Frmacs que afecten el cristall .

A continuaci, es llisten alguns dels frmacs ms rellevants que interaccionen amb el cristall:
 Pilocarpina: Provoca una contracci del mscul ciliar (afavoreix l'acomodaci). Aquest mecanisme afavoreix la sortida de l'humor aqus a travs del canal de Schlemm.
 Eserina: Causa espasmes al mscul ciliar.
 Atropina: Aquest frmac s dels ms utilitzats en oftalmologia. Provoca cicloplgia o parlisi de l'acomodaci, til per a poder realitzar la refracci, per a graduar, als nens i a pacients amb una gran capacitat acomodativa. No est recomanat en pacients que presenten glaucoma.
 Tropicamida: T la mateixa acci que l'atropina.
 Corticoides: T efectes negatius per al cristall, ja que un tractament llarg amb aquest frmac augmenta el risc que es produeixi un cataracta primerenca.

 El cristall al regne animal .

El cristall s present tant en animals vertebrats com invertebrats. Entre els vertebrats, s present en peixos, ocells, rptils, amfibis i alguns mamfer. Entre els invertebrats, s present en alguns crustacis, anllids, gasterpodes i cefalpodes, amb la notable excepci del Nautilus, que t un tipus d'ull similar a una cambra fosca o estenopeica.

En els animals aqutics, l'ndex de refracci de l'entorn s molt similar al de l'interior de l'ull, per la qual cosa la superfcie externa d'aquest ltim amb prou feines pot refractar la llum. El desenvolupament d'un cristall va ser la soluci que la majoria de les espcies van adoptar per poder formar imatges. Els primers cristallins tenien un ndex de refracci constant en el seu interior i una forma esfrica. 

Un dels principals defectes d'aquest tipus de lents s l'aberraci esfrica. En ptica, s'anomena aberraci a qualsevol desviaci del comportament d'un sistema formador d'imatge respecte de la idealitat. L'esmentada situaci ideal consisteix que el sistema faci que tots els raigs emesos per una font puntual convergeixin en un nic punt, la imatge. En lents amb superfcies esfriques sense imperfeccions i amb ndex de refracci constant i superior al del mitj, aquest fet no es produeix, ni tan sols quan l'objecte est en l'eix ptic del sistema. En canvi, els raigs que passen pels extrems de la lent es corben ms que els que passen pel centre, la qual cosa provoca que no es formi una imatge puntual. James Clerk Maxwell va introduir la idea que la correcci d'aquest defecte va ser el que va impulsar l'aparici de cristallins amb un cert gradient de ndex. Aquest gradient fa possible que els raigs marginals vegin un ndex de refracci menor que els centrals, amb la qual cosa tots ells poden enfocar en un nic punt.

 Referncies .


 Bibliografia .
 Helmholtz, Hermann von (1925: edici original; 2001: edici electrnica): Helmholtz's Treatise on Physiological Optics, The Optical Society of America (edici original), Universidad de Pensilvania (edici electrnica).
 Kaufman, Paul L.; Alm, Albert (2004): Adler. Fisiologa del Ojo. Aplicacin Clnica. Madrid: Elsevier Espaa, ISBN 84-8174-705-X.
 Lovicu, Frank J.; Robinson, Michael L. (2004): Development of the Ocular Lens. Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 0-521-83819-3.
 Wade, Nicholas J. (2007): "Image, eye, and retina" (invited review). Journal of the Optical Society of America A, vol. 24, nm. 5, ISSN 1520-8532;
 Glasser, Adrian (2006): "Accomodation: Mechanism and Measurement". Ophthalmology Clinics of North America, vol. 19, ISSN 0896-1549;
 Le Grand, Y.; El Hage, S. G. (1980): Physiological Optics. Berln: Springer-Verlag, ISBN 3-540-09919-0.
 Hecht, Eugene (2000), ptica, Madrid: Addison Wesley Iberoamericana, ISBN 0-201-30425-2.
 Land, Michael F. y Nillson, Dan-Eric (2002): Animal Eyes. Oxford University Press, ISBN 0-19-8509685.
 Palmer, S.E (1999): Vision science: From Photons to Phenomenology. Cambridge: Bradford Books/MIT Press, ISBN 0-262-16183-4.
 Smith, George; Atchison, David (1997): The Eye and Visual Optical Instruments. Cambridge: Cambridge University Press, ISBN 0-521-47820-0.
 Gray, Henry (1918: edici original, 2000: Bartebly), Anatomy of the Human Body. 1c. 2. The Refracting Media, (20 ed.), Lea & Febiger (Filadlfia), Bartebly (Nova York), ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262502" title="Prncep Munetaka" nonfiltered="2694" processed="2689" dbindex="102704">
El  va ser el sis shogun del shogunat Kamakura del Jap; va governar entre 1252 fins el 1266.

Va ser el primer fill de l'Emperador Go-Saga i estava controlat per regents del clan H j . Va assumir el tro als deu anys, quan el cinqu shogun Kuj  Yoritsugu va ser despullat pel mateix clan H j  quan van considerar que era massa gran per tenir-lo com un governant titella. Posteriorment seria un escriptor de waka.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262503" title="Batall Louise Michel" nonfiltered="2695" processed="2690" dbindex="102705">
Amb el nom de Batall Louise Michel hom coneix dues unitats militars formades per francesos i belgues que participaren en les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, el nom de les quals recordava Louise Michel, una herona de la Comuna de Pars el 1871.

El primer batall era format per un petit nombre de voluntaris que havien estat operant des de Barcelona a partir de la tardor del 1936 i que aviat s'integraren en d'altres unitats de la XI i XIII Brigada Internacional.

 El segon es va formar a Albacete, als centres de reclutament i formaci dels membres de las Brigades Internacionals, l'octubre del 1936. Form part de la XIII Brigada. El gener del 1938 es fusion amb el Batall Henri Vuilleman de la XIV Brigada Internacional.

Bibliografia.
Hugh Thomas, La guerra civil espaola .
Antony Beevor, The Battle for Spain, 2006 .

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262505" title="Clima rid" nonfiltered="2696" processed="2691" dbindex="102706">
El clima rid, o clima clid, es aquell que es dna en rees seques, com el centre de l'frica, o a l'Equador.  Aquest clima comprn altes temperatures, poca humitat, i les precipitacions no sn molt importants ja que quasi b no hi plou. A causa d'aix, el paisatge s pobre, ja que s molt sec i gaireb no disposa de vegetaci. Un exemple clar seria el desert del Shara. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262509" title="Famlia Weasley" nonfiltered="2697" processed="2692" dbindex="102707">
La Famlia Weasley sn una famlia fictcia de mags de la saga de novelles Harry Potter de JK Rowling. Aix s principalment perqu el fill ms jove, en Ron Weasley, s el millor amic del protagonista de la saga, Harry James Potter.

Els Weasley eren una de les poques famlies de "sang pura", encara que se'ls considerava tradors de sang per associar-se amb muggles i mestissos. Els Weasley tenen set fills, tots pl-rojos. Tots els Weasley han anat a la residncia de Gryffindor a Hogwarts. Tots els germans Weasley, excepte en Bill i en Percy (els dos van ser Caps de Delegats), se sap que ha jugat en l'equip de quidditch de Gryffindor, i que en Charlie ha estat el capit de l'equip com a mnim en un dels seus anys escolars. En Charlie, en Bill, en Percy i en Ron tamb van estar escollits com a "Perfectes de Gryffindor". Els Weasley han estat tots membres de l'Orde del Fnix, amb l'excepci d'en Ron, en Percy, i la Ginny, que (a partir del final de Harry Potter i les relquies de la Mort) no se sap que siguin membres de l'orde.

Arbre genealgic.



La famlia.
Arthur Weasley.
L'Arthur Weasley s el pare de la famlia Weasley i est casat amb la Molly Weasley amb qui t set nens, incloent-hi en Ron, protagonista de la saga Harry Potter. Durant la seva estada a Hogwarts, l'Arthur Weasley pertanyia a la residncia de Gryffindor. s un dels tres fills (un altre s en Bilius) del matrimoni entre en Septimus i la Cedrella Weasley. Curiosament, aix el fa un descendent de la rica i noble famlia Black, per la seva mare es desheretava per casar-se a una famlia de mags que eren "tradors de sang". L'Arthur es descriu alt i prim, i porta ulleres. El seu aniversari s el 6 de febrer. Un home afable, alegre, tendeix a no ser l'autoritat de la famlia, paper que porta la seva muller, Molly.

L'Arthur treballa per la Conselleria d'Afers Mgics, inicialment al Departament contra l's Indegut d'Objectes Muggles. Est obsessionat amb les invencions muggles, i t una collecci d'endolls, ja que est fascinat per l'electricitat. Al seu departament, a una subsecci menor i ridiculitzada del Departament d'Aplicaci de la Llei Mgica, els faltava el finanament i el seu salari era insuficient per a mantenir la famlia. A Harry Potter i el misteri del Prncep, s ascendit a Cap de l'Oficina de Detecci de sortilegis defensius i objectes protectors falsos. La seva promoci s acompanyada per un augment de sou.

El senyor Weasley oficialment apareix primer a Harry Potter i la cambra secreta, juntament amb la resta de la famlia Weasley durant l'estiu abans que Hogwarts obrs. A Harry Potter i el calze de Foc, sembla que l'Arthur no es cregui plenament les histries d'en Harry de com el tracten els Dursley, i fins que no va amb ells a la Copa Mundial de Quidditch, no pren un inters ms actiu en el benestar d'en Harry. A Harry Potter i l'orde del Fnix el senyor Weasley, en contra de Lord Voldemort, se sap que s un membre de l'Orde del Fnix i durant un dels seus torns al Ministeri de Mgia la serp Nagini, que estava actuant sota els atacs de control d'en Voldemort, l'ataca. En Harry, que est connectat mentalment amb en Voldemort, aconsegueix veure aix en una visi i pot advertir les autoritats de Hogwarts. L'Arthur se salva posteriorment i s'envia just a temps a l'Hospital de lesions mgiques de Sant Mungo.

Estava pensat originalment per morir en aquella escena, per la Rowling no va suportar matar-lo en aquell moment , ni posteriorment a Harry Potter i les relquies de la Mort . L'autora explic que, finalment, no el matava perqu era un dels pocs bons pares que surt a la saga. Tanmateix, com que volia matar-ne algun, compens la salvaci de l'Arthur per les morts d'en Remus Llopin i la Nimfadora Tonks .

Mark Williams ha representat l'Arthur Weasley en les diverses filmacions de les obres d'en Harry (tret de en la primera), i s'ha criticat que no ports ulleres en les pellcules, mentre que l'Arthur si que les porta als llibres.

Molly Weasley.
La Molly Weasley (el cognom de soltera s Prewett) est casada amb l'Arthur Weasley i s mare de set nens. La Molly Prewett pertany a la famlia de sang pura Prewett, i t dos germans, en Gideon i en Fabian Prewett. La Molly apareix per primera vegada a Harry Potter i la pedra Filosofal, quan Harry Potter s a l'estaci de King's Cross esperant embarcar a l'Exprs de Hogwarts; la Molly amablement diu a en Harry com entrar  a l'andana nou i tres quarts. A Harry Potter i la cambra secreta est furiosa amb en Fred, en George, i en Ron desprs que descobreixi que han prs el cotxe encantat de la famlia per anar a Surrey per rescatar en Harry dels Dursley, que l'havien empresonat a la seva habitaci. Al comenament de l'any escolar, la Molly envia a en Ron un xiulet, renyant-lo per tornar a agafar el cotxe familiar una altra vegada, aquest cop per anar a Hogwarts.

A Harry Potter i el pres d'Azkaban, la Molly i famlia van guanyar  el sorteig del Peridic Proftic i van utilitzar els diners per fer un viatge a Egipte i visitar en Bill. De tornada a la Gran Bretanya, es queda a la Marmita Foradada amb en Harry i l'Hermione. En Harry sent el senyor i la senyora Weasley discutint una nit sobre si dir la veritat sobre la suposada relaci entre en Sirius Black i en Harry; l'Arthur diu que en Harry hauria de saber la veritat per la Molly, que diu que la veritat l'aterriria, l'assegura que en Harry estar perfectament segur a Hogwarts amb la protecci d'en Dumbledore, i les ordres d'en Percy de mantenir vigilat en Harry a l'escola.

Quan en Harry arriba al Cau a Harry Potter i el calze de Foc, la Molly descobreix en Fred i en George experimentant amb llaminadures perilloses que estaven fabricant i els escridassa abans de marxar al Mundial Quidditch; tanmateix, desprs que la Marca de les Forces del Mal aparegus sobre el cel al campament del Mundial, la Molly es preocupa terriblement per a la seva famlia, i es retreu d'haer escridassat en Fred i en George, preocupada que alguna cosa els pogus passar desprs que els tracts tan horriblement. Quan en Harry s el campi del Torneig dels Tres Mags en contra de les regles, la Molly pateix per a la seva seguretat. Ms tard al llibre, la Molly creu que la periodista Rita Skeeter diu la veritat sobre que l'Hermione traeixi el seu suposat "xicot" Harry Potter, per quan en Harry diu a la Molly la veritat, aquesta perdona l'Hermione immediatament. La Molly i en Bill arriben a Hogwarts per veure la Tercera Prova del Torneig dels Tres Mags, fent de convidats familiars d'en Harry; l'autora utilitza aquella escena per revelar una mica d'informaci sobre els temps de la Molly a escola. Desprs del retorn d'en Lord Voldemort, en Dumbledore es veu forat a reconstituir l'Orde del Fnix, preguntant a la Molly i a en Bill si ells i l'Arthur estan preparats per unir-s'hi i lluitar a la imminent Segona Guerra; i accepten la petici immediatament. Els consols de la  Molly cap a en Harry fan que, per primera vegada en la seva vida, en Harry tingui alg per ser all per a ell, com una mare. Al final del llibre, promet tenir a en Harry fora de l'abast dels Dursley tan aviat com sigui possible.

La Molly i els Weasley s'allotgen a la seu de l'orde, la Plaa Grimmauld nmero 12, a Harry Potter i l'orde del Fnix, on ella i en Sirius duien a terme la "descontaminaci"/neteja de la seu de l'orde. La Rowling manifesta a Harry Potter i el misteri del Prncep que la Molly es troba amb l'esposa de Bill, Fleur Delacour, i constantment convida la Tonks per a sopar, fent esforos que portaven els altres a suposar que estava intentant aconseguir que en Bill i la Nimfadora tinguessin una relaci. A ms a ms, la Molly tamb ha acabat acceptant la Botiga de bromes dels bruixots bessons, que t molt d'xit. Al final de la novella, la Molly arriba a Hogwarts amb el seu marit i la Fleur per cuidar al seu fill Bill, que era ferotgement atacat a per Fenrir Esquenagrisa; la Fleur s'ofn en gran manera quan la Molly conclueix que la Fleur interrompr la seva relaci amb en Bill a causa de les seqeles que l'hi hagi pogut fer l'atac; i la Fleur i la Molly comencen a sentir ms estimaci l'una de l'altra.

Al comenament de Harry Potter i les relquies de la Mort, la Molly i l'Arthur ofereixen el Cau com a seu d'orde quan la Plaa Grimmauld, nmero 12 ja no s segur. Se sent immensament incmoda amb la decisi del trio de no continuar a Hogwarts, i inicialment intenta dissuadir-los de fer aix. Mentre el casament de la Fleur i en Bill s duu a terme, la Conselleria diu que els esfondraments i Cavallers de la mort ataquen els convidats de casament mentre la protecci desapareixia, impulsant el trio a marxar. L'autor ms tard revela que els Weasley estan segurs, per dissimulen diguent que en Ron t una malaltia; tanmateix, quan es bufa la coberta, es dirigeixen per a ms seguretat a la casa d'un dels seus familiars, Auntie Muriel. Al final del llibre, la Molly i la seva famlia sencera lluiten en la Batalla de Hogwarts. A veure la mort d'en Fred, es torna devastada, i s'empeny a la vora quan Bellatrix Lestrange gaireb mata la Ginny amb la Maledicci d'Assassinat. Enfurismada, combat amb la Bellatrix en un duel intens, matant la Bellatrix amb una maledicci que llana al seu pit.

La Julie Walters ha aparegut com la Molly en totes les pellcules de Harry Potter que s'han fet.

Bill Weasley.
William Arthur "Bill" s el fill ms gran de la Molly i l'Arthur Weasley. s tamb el marit de la Fleur Delacour. La informaci que la Rowling ha posat de la data de naixement del personatge s el 29 novembre de 1970. 

En Bill va estudiar a Hogwarts des de 1982 fins a 1988, durant la seva estada en el collegi va ser nomenat perfecte. Al sortir va treballar al banc de Gringotts a Egipte ajudant a eliminar les malediccions de les pirmides.

En Bill t molt bona relaci amb tots els seus germans especialment amb la Ginny. Sempre es troba en problemes amb la seva mare a causa del llarg cabell que t amb el qual la seva mare no est d'acord, i sempre que t ocasi insinua tallar-se'l. Com el descriu en Harry, s "guai": vestit com per a un concert de rock, un ullal de collaret i botes de cuir de drac.

A Harry Potter i l'orde del Fnix, en Bill torna al Regne Unit per a unir-se a l'orde. Desprs d'un any de conixer a la Fleur Delacour en Bill li proposa casar-se i ella ho accepta. La relaci entre la Fleur, la Molly i la Ginny no s bona.

Durant una batalla a Harry Potter i el misteri del Prncep s atacat per Fenrir Esquenagrisa, un home llop, i en Bill queda malferit i els seus companys no saben amb seguretat si es convertir en un home llop ja que l'Esquenagrisa el va atacar sense estar transformat.

La Fleur, malgrat l'aparena d'en Bill (a causa dels atacs soferts) segueix amb la idea de casar-se amb ell. Desprs d'aquesta decisi la Molly millora el seu tracte cap a la Fleur. Ambds es casen a l'inici del llibre set, encara que la festa de les seves noces acaba arrunada pel fet de la Caiguda de la Conselleria en mans dels mortfags i l'bvia mort del Conseller Rufus Scrimgeour durant el fet. La parella s'estableix en una casa en la platja, i s'amaguen amb l'encanteri Fidelio. Van fer servir-lo com refugi a en Harry mentre planejava el robatori a la cambra de la Bellatrix Lestrange a Gringotts. Al final del llibre lluiten a la Segona Batalla de Hogwarts.

A l'eplog, es revela que t una filla amb la Fleur, de nom Victorie Weasley, aquesta de nvia amb en Ted Llopin, fill dels difunts Remus Llopin i Nimfadora Tonks.

En el recent documental JK Rowling-Un any en la vida, l'autora mostra un arbre genialgic i ens revela que la parella va tenir dos fills mes: una nena anomenada Dominique i un nen cridat Louis.
A ms diu que Victoire s anomenada d'aquesta manera ja que va nixer durant l'aniversari de la Batalla de Hogwarts.

Charlie Weasley.
Charlie Weasley, nascut el 12 de desembre de 1973  s el segon fill de la Molly i l'Arthur Weasley.

Quan va estudiar a Hogwarts va ser perfecte, es diu que va ser el predecessor d'en Harry, com a cercador de quidditch, va aconseguir tres GNOMS i "Hauria pogut haver jugat per a la seleccion anglesa, si no hagus estudiat dracs" aix s el que coment Marc Roure, un dia mentre entrenava en Harry. En Charlie treballa amb dracs, a Romania, i s ell qui s'encarregar de cuidar al jove ridgeback noruec Norbert, desprs que en Hagrid es veis obligat a desfer-se d'ell a Harry Potter i la pedra Filosofal. Apareix desprs a Harry Potter i el calze de foc sent ell un dels que manipulen als dracs per a la primera prova del Torneig dels Tres Mags.

La seva composici s forta i musculosa i t les mans plenes de calls i ampolles i una cremada gran i brillant a causa del seu treball. T cara bonatxona i tan plena de pigues que sembla bruna. El seu carcter molt semblat al dels bessons encara que amb un grau ms de maduresa. Va ser reconegut com el cercador ms jove de l'equip de Gryffindor abans que arribs en Harry al collegi.
A Harry Potter i les relquies de la Mort, va presenciar les noces d'en Bill i la Fleur i li revela a en Hagrid que el drac que li va confiar s en realitat Norberta, una femella. En Charlie participa en la Batalla final de Hogwarts.
En Charlie no es va casar ni va tenir descendncia ja que estava ms interessat en els dracs. Aix va ser donat a conixer en el documental J.K. Rowling - Un any en la vida.

Percy Weasley.
Percy Ignatius Weasley, s un personatge fictici de la srie de llibres de Harry Potter. Va nixer el 22 d'agost de 1976, sent el tercer fill de l'Arthur Weasley i la Molly Weasley.

El seu germ petit Ron s bon amic d'en Harry Potter i de l'Hermione Granger, amb els quals mant una bona relaci, especialment amb l'Hermione a causa de els seus interessos per l'estudi i l'aprenentatge.

En Percy va entrar a Hogwarts l'any 1987, i se'l descriu com un noi alt i prim, amb el mateix cabell pl-roig que la resta de la seva famlia. s descrit com el ms intelligent de la famlia Weasley. Va ser perfecte de Gryffindor i Premi Anual per la qual cosa sempre es burlen d'ell en Fred i en George. A l'acabar els seus estudis entra a treballar a la Conselleria d'Afers Mgics amb el senyor Barty Crouch, posteriorment, per culpa del Conseller, Cornelius Fudge, es baralla amb tota la seva famlia, atorgant-se a si mateix el sobrenom d'"Imbcil de la Famlia", i no els veu durant un any, fins que, per ordre del nou Conseller Rufus Scrimgeour, va a visitar a la seva famlia encara que la seva visita es veu ms com una obligaci que com una acci voluntria. En Percy arriba a combatre al costat de la seva famlia a la batalla a Hogwarts, la reconciliaci s emotiva entre la famlia, en Percy demana disculpes per haver estat tan ximple per que quan es va adonar del seu error sortir de la Conselleria era impossible i ell s'havia assabentat que els opositors a en Lord Voldemort es trobaven a Hogwarts per a la batalla i per aix es trobava all. Ell i en Ron Weasley es troben presents en la mort d'en Fred.

Posteriorment, en Percy va arribar a un important lloc d'oficial d'alt rang en el govern de Kingsley Shacklebolt.

En el recent documental J.K. Rowling - Un any en la vida, l'autora mostra un arbre genealgic on es desvetlla que en Percy es va casar amb una noia anomenada Audrey i va tenir dues filles: la Molly i la Lucy. En l'Epleg, en Harry l'escolta parlant a King's Cross sobre regulacions d'escombres.

Fred i George Weasley.
En Fred i en George Weasley (ambds nascuts l'1 d'abril de 1978), sn els fills bessons de l'Arthur i la Molly Weasley.

El seu millor amic s en Lee Jordan- company de classes i cmplice d'entremaliadures- ambds sn dos dels amics ms propers de Harry Potter i igual que ell, pertanyen a l'equip de quidditch de la residncia Gryffindor. Els bessons tracten a en Harry millor que a en Ron, segurament a causa del caracter rebel d'en Harry, ells adoren molestar tant a en Ron com a en Percy i sn ms propers a la seva germana menor Ginny -la qual s ms similar a ells tant en fsic com en carcter- i viceversa.

A causa d'aix sempre entren en grans conflictes amb el seu germ Percy. Igual que la resta de la famlia Weasley, ells sn pl-rojos i sn descrits com dos joves prims, alts i de constituci forta amb el cabell pl-roig bastant semblats al seu germ Charlie.

Des de la seva primera aparici a la saga, en Fred i en George han estat bromistes, tant a l'escola, com fora d'ella; interessats ms a fer bromes noves que a estudiar, encara que demostren un alt grau de coneixement i habilitat per a crear bromes mgiques i trucs sorprenents no solament a tota la seva famlia sin tamb al professorat de Hogwarts sent anomenats per McGonagall com els nous James Potter i Sirius Black del collegi.

I no resulta sorprenent, doncs, que els seus aniversaris siguin l'1 d'abril, ja que s el dia dels innocents a Gran Bretanya. Sn personatges summament populars entre els seus fans, les seves bromes i entremaliadures sn llegenda tant en les histries com en el mn real, i el seu objectiu s seguir els passos dels seus dols: Enllunat, Cuapelada, Forcat i Lladruc.

De vegades en Fred aparenta ser el ms dominant dels bessons, encara que generalment treballen en equip. Van ser batedors de l'equip de quidditch de Gryffindor abans d'haver estat expulsats per la Dolors Umbridge i conseqentment quan en Dumbledore abandona el collegi ells tamb ho fan a bord de les seves escombres les quals havien estat confiscades per la Umbridge.

Per a desgrcia de la seva mare, ells han estat els seus nics fills que no han estat perfectes (s important assenyalar que tampoc ho ha estat la seva germana menor, la Ginny). Les seves aparences i personalitats sn tan indistingibles que sn capaos fins i tot de prendre-li el pl a la seva mare, qui una vegada els envi uns jersis, un amb una "G" i l'altre amb una "F".

Els bessons es van intercanviar els jerseis i es van fer anomenar "Gred" i "Feorge". No obstant aix, l'autora de la saga Harry Potter va comentar que el bess amb ms carcter dels dos s en Fred.

A Harry Potter i el calze de foc, en Fred i en George comencen venent els seus propis articles de broma per correu sota la denominaci "Bromes dels Bruixots Bessons".

Ells mateixos li van gastar una broma al cos d'en Harry, en Dudley Dursley, ja que quan els Weasley van ser al carrer Privet a recollir a en Harry, als bessons els van caure "accidentalment" al terra diversos caramels llamins estirallenges, en Dudley que es trobava fent dieta no va dubtar a menjar-se un dels caramels i aviat una enorme llengua va sortir de la seva boca, i per a poder tornar-la a la normalitat l'Arthur Weasley va haver de convncer als oncles d'en Harry que li deixessin realitzar un sortilegi reductor en el seu fill; en els Mundials de Quidditch van impressionar a en Ludo Gepp, Director del Departament d'Esports i Jocs Mgics de la Conselleria d'Afers Mgics amb una de les seves varetes falses.

Malgrat l'obstinaci de la seva mare de seguir els pas del seu pare per a treballar a la Conselleria d'Afers Mgics, les seves ambicions sempre ha estat de posseir una botiga d'articles de broma. En Harry (que ha invertit ms diners que ning en el projecte) va fer possible el somni dels bessons lliurant-los una bossa de 1000 galions, el premi del Torneig dels Tres Mags.

Els bessons han ajudat a en Harry al llarg de la les series; a Harry Potter i la cambra secreta, ells juntament amb en Ron van ajudar a en Harry a escapar del seu cstig al carrer Privet.

A Harry Potter i el pres d'Azkaban li van lliurar a en Harry el Mapa de Magatotis perqu pogus anar a Hosgmade.

A Harry Potter i l'orde del Fnix van provocar un caos a Hogwarts amb intenci que en Harry no tingus problemes per a usar la xarxa migratria al despatx de la Dolors Umbridge. Els bessons van ser membres de l'Exrcit d'en Dumbledore, un grup impulsat per en Harry, en Ron i l'Hermione per a fer classes prctiques de Defensa Contra les Forces del Mal.

Ms tard en aquest mateix any, van ser expulsats de l'equip de Quidditch i van decidir deixar els estudis. No obstant aix ells no van marxar abans de pagar tribut a en Dumbledore lliurant una batalla contra la Umbridge.

Quan la professora Umbridge els troba, en Fred i en George Weasley atreuen les seves escombres i s'escapen, encara que no sense abans dir en Fred a en Peeves que li faci la vida impossible a la Umbridge (En Peeves accepta per primera vegada l'ordre d'un alumne) i deixar un gran llac artificial a la meitat d'un passads de Hogwarts (del que el professor Flitwick es va ocupar de deixar part com a mostra de tal malifeta). En Fred i en George Weasley han estat considerats com una de les llegendes de Hogwarts per aquesta feta a l'escapar damunt la seva escombra.

A Harry Potter i les relquies de la Mort, ambds sn membres de l'Orde del Fnix. Quan en Harry s'escapa del carrer Privet,  en George va perdre una orella per un encanteri realitzat per l'Snape, qui no la dirigia cap a ell sino que anava a evitar un sortilegi cap a en Llopin.

En Fred mor en la batalla de Hogwarts, a causa d'una explosi mentre aquest reia sobre una broma que en Percy feia en el moment.

Des de la mort d'en Fred, George continua amb la Botiga dels Bruixots Bessons grcies a l'ajuda d'en Ron. En George mai es recupera de la mort del seu germ bess.
Amb el documental J.K. Rowling - Un Any en la Vida, se sap que es va casar amb l'Angelina Jonhson ("ex de Fred", va aclarir JK) i tenen dos fills, un anomenat Fred (en honor al seu oncle mort) i una nena anomenada Roxanne.

Ron i Ginny Weasley.



Ms familiars.
Fleur Delacour.
Fleur Isabelle Delacour s la dona d'en Bill Weasley. La seva primera aparici va ser donada a Harry Potter i el calze de foc, la seva segona aparici a Harry Potter i el misteri del Prncep i la seva ltima aparici s a Harry Potter i les relquies de la Mort durant aquest any es casa amb Bill Weasley i tenen una filla, Victoire Weasley, que segons l'epleg s nvia d'en Ted Llopin i el documental JK Rowling-Un any en la vida, l'autora revela que en Bill i la Fleur van tenir dos fills ms: Dominique i Louis.

s d'origen francs, encara que s capa de parlar angls i castell amb soltesa, per amb un fort accent. s aproximadament tres anys major que en Harry James Potter, pel que s'estima que va nixer el 1977.

La seva bella aparena pot contrastar de vegades amb la seva actitud arrogant i sobrada; llavors, aquestes peculiaritats fan enfadar a alguns membres de la famlia Weasley, pel que hi ha una burla sobre ella entre alguns membres i amics de la famlia, (regular i principalment amb la seva cunyada Ginny Weasley), en la qual nombroses vegades li diu Fleuma

Va participar com en el Torneig dels Tres Mags que es va realitzar a Hogwarts, representant al collegi de mgia Beauxbatons.

Durant la primera prova, en la que s'havia d'evitar un drac, en un rugit li va cremar la faldilla i ella la va apagar amb un raig d'aigua de la seva vareta (Aquamenti).

En la segona prova rep un total de vint-i-cinc punts al no poder rescatar al seu ostatge per un atac de Ganyotus.

En la tercera prova va ser atacada per Viktor Krum, que estava sota la maledicci imperativa.

A Harry Potter i el misteri del Prncep es va revelar que ella s'anava a casar amb en Bill Weasley.

A Harry Potter i les relquies de la Mort es casa amb en Bill Weasley i en l'epleg, es revela que t una filla amb en Bill, de nom Victorie. S'esmenta que la seva filla Victoire pel que sembla s novia d'en Teddy Llopin, que s fill d'en Remus Llopin i la Nimfadora Tonks, assassinats durant la segona batalla de Hogwarts: en Remus Llopin va ser assassinat per Antonin Dolohov i la Nimfadora Tonks va ser assassinada per la Bellatrix Lestrange.

La seva versi flmica.
El personatge va ser interpretat per la actriu francesa Clmence Posy en la quarta pellcula de la saga. El personatge s representat amb la mateixa fora, bellesa i seguretat que t Fleur, per sense el desdeny i menyspreu per Hogwarts que fa que a alguns fans els desagradi. De fet, la seva versi flmica la fa molt agradable als espectadors per la seva personalitat i carisma.
L'actriu va ser triada d'entre centenars d'actrius franceses, doncs la J.K. Rowling va insistir en qu es respects l'autenticitat del personatge, permetent que noms actrius franceses audicionaren per al paper. El director Mike Newell va ser personalment a Pars a conixer-la, on es va convncer que era perfecta per al paper quan noms quedaven 10 candidates. Molts fans declaren que la Clmence Posy t molt de la Fleur en ella mateixa pel seu encant, seguretat en si mateixa i bellesa, encara que la Clmence assegura ser ms senzilla i relaxada que la Fleur.

Gabrielle Delacour.
Gabrielle Delacour s la germana de Fleur Delacour. Aparentment, cursar els seus estudis en l'acadmia mgica francesa de Beauxbatons quan tingui l'edat suficient. A Harry Potter i el calze de foc, en Harry suposa que no tindr ms de vuit anys, la qual cosa significaria que va nixer al voltant de 1987.

La Gabrielle va ser interpretada per l'Angelica Mandy en l'adaptaci cinematogrfica de Harry Potter i el calze de foc.

Igual que la seva germana Fleur, la Gabrielle no s totalment humana; la seva via era una bela. A ms, dna la impressi de ser bastant semblant a la seva germana major, amb la mateixa cabellera rossa platejada.

Durant el Torneig dels Tres Mags, la Gabrielle va ser triada juntament amb la Xo Xang, l'Hermione Granger i en Ron Weasley com els hostatges submarins que havien de rescatar els campions, en representaci de la persona que ms valoraven. La Fleur no va assolir rescatar a la Gabrielle a temps per culpa d'un atac de , per afortunadament, en Harry ja l'havia salvat; aix va fer que l'actitud de la Fleur cap a ell, inicialment desagradable, canvis per complet.

Aquest succs va tenir clarament cert efecte sobre la Gabrielle tamb, ats que a Harry Potter i el misteri del Prncep, la Fleur Delacour diu que ella noms sap paglag de Hagui Potteg. A ms, la Gabrielle assist a les noces de la Fleur i en Bill Weasley, com una de les dames d'honor (La Ginny Weasley ser l'altra).

Nebots de la famlia Weasley.
James Potter.
James SiriusPotter s el fill gran del matrimoni entre Harry James Potter i Ginny Weasley. Nascut, com a mnim un any abans que el seu germ Albus. s desconegut el color dels seus cabells. T el nom del pare d'en Harry, el seu avi, i el del padr d'en Harry, i se'l descriu similar als seus homnims. Malgrat els esforos d'en Harry per amagar el Mapa de Magatotis dels seus fills, en James aconsegueix agafar-lo de l'escriptori del seu pare una nit
. s desconegut si va saber fer funcionar el mapa.

En l'epleg de Harry Potter i les relquies de la Mort, 19 anys desprs de la derrota d'en Voldemort, en James es descriu marxant cap a cursar, com a mnim, el seu segon any d'educaci a Hogwarts. Encara que s possible que sigui tot des de les 12 a 17 d'edat al final del llibre, les seves actituds suggereixen que no s gaire ms gran que els seus germans, i s insinuat per la Ginny Weasley que el seu primer any era un davant del seu germ Albus.

Albus Potter.
Albus Severus Potter s el segon fill, d'onze anys, de Harry Potter i Ginny Potter i el seu nom prov de dos directors de l'escola Hogwarts de mgia i bruixeria, Albus Dumbledore i Severus Snape, que segons en Harry era "possiblement l'home ms valent que he conegut".

D'acord amb el llibre, dels fills d'en Harry, s el que se li assembla ms fsicament i s l'nic que hereta els ulls verds de la mare d'en Harry, Lily Potter. 

Tot i que la seva participaci a la saga s molt breu, Albus apareix dinou anys desprs de la batalla de Hogwarts just quan agafa per primera vegada el Hogwarts Express per comenar els seus estudis de mgia. Concretament, Albus li mostra al seu pare la por per ser sortejat i enviat a Slytherin i no a Gryffindor, com el seu germ, els seus pares i els seus avis. En Harry el consola dient-li que el Barret que Tria tamb t en compte les decisions de l'alumne, com en el cas d'en Harry mateix.

La relaci amb el seu germ, James Sirius Potter s bona, i, a diferncia d'ell, l'Albus s un nen tranquil. Un dels seus millors amics s la seva cosina, Rose Weasley, filla d'en Ron Weasley i l'Hermione Granger. La Rose t la mateixa edat que l'Albus i apareix a Hogwarts per primera vegada amb ell.

Dins de les diferents nissagues de la srie de Harry Potter, Albus s el nebot de Ron Weasley i Hermione Weasley i el net de James i Lily Potter i de Arthur i Molly Weasley. T dos germans James Potter i Lily Potter. Albus tamb s cos de Rose Weasley i Hugo Weasley.

No se sap en quina residncia entra finalment el fill d'en Harry (ni l'autora ho ha revelat posteriorment), per cal considerar que les seves inicials "ASP", sn un tipus de serp, i podria ser que aix fos una pista intencionada donada per l'autora, que a ms ha declarat que aquest s el ms "interessant" dels tres fills d'en Harry, donant aix una esperana als fans de realitzar una histria sobre ell en el futur.

Lily Potter.
Lily Luna Potter s l'nica filla del matrimoni entre en Harry i la Ginny, i s el ms jove dels tres nens en la famlia. Se li pos el nom de la mare d'en Harry i "l'amiga estimada" dels seus pares, la Luna Lovegood, i els cabells pl-rojos els ha heretat de la seva mare i les dues vies. S'assembla a la Ginny i a la senyora Weasley. s dos anys ms jove que el seu germ, Albus.

En l'epleg de Harry Potter i les relquies de la Mort, estava acompanyant els seus pares que estaven escortant en James i l'Albus al Hogwarts Exprs. La seva personalitat sembla similar a la de la seva mare Ginny, que actuava similarment quan se la introdua al primer llibre. Quan veia que els seus germans marxen sobre l'exprs de Hogwarts, desesperadament volia anar-se'n tamb, repetint la reacci de la Ginny quan els seus germans marxaven a Harry Potter i la pedra Filosofal.

Rose Weasley.
Rose Weasley s la filla ms gran d'en Ron Weasley i l'Hermione Granger. A l'epleg de Harry Potter i les relquies de la Mort, se n'est anant a fer el seu primer any a Hogwarts. s del mateix any que l'Albus, el fill d'en Harry i la Ginny, i sembla que hagi desenvolupat la ment aguda de la seva mare. Tamb pot compartir la por d'Albus de ser ordenat a Slytherin mentre es diu que sembla sinistra quan fa el seu pare broma que si no se l'ordena a Gryffindor la desheretaria. Se li mana de broma que no sigui un amic de l'Scorpius Malfoy, el fill d'en Draco Malfoy, i batre'l en tots els seus exmens. Com la seva mare feia, s fixat que portava els seus vestits de Hogwarts ms d'hora que necessitat. Tamb t un germ ms jove, l'Hugo Weasley, que sembla tenir la mateixa edat que Lily Luna Potter.

Hugo Weasley.
L'Hugo Weasley s, com es descriu a l'epleg, el fill ms jove de l'Hermione i en Ron. s ms o menys de l'edat de la Lily Luna Potter, la filla de la Ginny i en Harry, i per aix encara no ha comenat Hogwarts.

Victoire Weasley.
Victoire Weasley (nascuda el 2 de maig de 2000)  s el fill ms gran de la Fleur Delacour i en Bill Weasley i el ms gran dels nebots Weasley. Ella s anomenada aix perqu neix durant l'aniversari de la Batalla de Hogwarts. La Victoire mateix noms s'esmenta en l'epleg de Harry Potter i les relquies de la Mort. En James Potter (El fill d'en Harry) veia en Ted Llopin, fill d'en Remus Llopin i la Nimfadora Tonks, i tamb el fillol d'en Harry. Est cursant el seu set any de Hogwarts.

Altres fills.
Dominique Weasley segona filla d'en Bill i la Fleur.
Louis Weasley fill d'en Bill i la Fleur.
Molly Weasley primera filla d'en Percy i l'Audrey.
Lucy Weasley segona filla d'en Percy i l'Audrey.
Fred Weasley Fill d'en George i l'Angelina Johnson.
Roxanne Weasley Filla d'en George i l'Angelina.

El Cau.
La casa de la famlia Weasley, coneguda com El Cau, s situada al poble de St. Ottery Catchpole, on tamb s'hi troba la casa dels Lovegood, els Diggory i els Fawcett. El Cau era la seu de l'orde del Fnix a Harry Potter i les relquies de la mort.

A Harry Potter i la cambra secreta, en Harry fa una descripci d'El Cau: "Feia tota la pinta d'haver estat una gran cort de pedra, a la qual s'havien afegit unes quantes habitacions aqu i all de manera que ara teia uns quants pisos d'alt. Estava tan torta que semblava que s'aguants per art de mgia (la qual cosa, va recordar en Harry, probablement era certa). De la teulada vermella penjaven quatre o cinc xemeneies que semblava que haguessin de caure. Clavat a terra a prop de l'entrada, hi havia un cartell tort que deia "El Cau". Rere la porta d'entrada hi havia un desgavell de botes de plstic i una marmita molt rovellada. Unes quantes gallines grasses de color marr picotejaven el terra del pati."

Els Weasley tenen un inusual (possiblement nic) rellotge, una manifestaci de l'ansietat de la Molly pel benestar de la seva famlia. En comptes de dir el temps, cada broca representa un Weasley i assenyala a un terme que indica qu fan; quan en Harry arriba a El Cau a Harry Potter i el misteri del Prncep, quan en Voldemort enceta la guerra al mn dels mags, totes les broques assenyalen "risc de mort". No se sap on van obtenir aquest rellotge, encara que la Molly comenta que no coneix ning ms que en

Mascotes i animals.
Hi ha molts animals de companyia i els animals associats a la famlia Weasley.
 L'Scabbers, una rata que havia estat a la famlia Weasley durant dotze anys. Primer pertanyia a en Percy, per ms tard va pertnyer a en Ron. Al final de Harry Potter i el pres d'Azkaban, es descobreix que l'Scabbers s Ben Babbaw, un animag i cavaller de la mort que havia estat amic d'en James i la Lily Potter.
 Porcupint (o "Porc"), s la nova mascota d'en Ron, un mussol petit, un regal d'en Sirius Black degut a la prdua de l'Scabbers, desprs dels esdeveniments del tercer llibre. La Ginny l'anomena Porcupint, per en Ron, que odia el nom, el sobrenomena Porc.
 L'Hermes, el mussol d'en Percy, que era un regal dels seus pares per haver estat escollit prefecte durant el seu cinqu any a Hogwarts.
 L'Errol, un antic mussol gris que serveix el correu de la famlia. T problemes de crrega a causa de la seva edat avanada, sovint necessita ajuda d'altres mussols. Se'l troba sovint inconscient desprs d'estavellar-se contra coses o collapsar de l'esgotament enorme.
 Els Weasley tenen gnoms pertot arreu el seu pati del darrere.

 El cotxe del Senyor Weasley .
L'Arthur Weasley tenia un Ford Anglia que havia encantat posteriorment; consegentment, el vehicle pot volar, tornar-se invisible, i portar la famlia sencera malgrat les seves dimensions d'interior anteriorment no-encantades, entre altres habilitats. El cotxe s robat pels seus fills (Fred, George i Ron) que l'utilitzen per rescatar Harry de la casa dels Dursley. En Ron i en Harry roben el cotxe una altra vegada per retornar a Hogwarts, desprs que en Dobby bloquegs l'Andana 9 . Desprs que arribin a escola, aterren davant el Pi Cabaralla i el cotxe fuig al Bosc Prohibit.

El cotxe reapareix quan en Harry i en Ron visitaen l'Aragog al bosc: quan la gran aranya vol fer servir en Harry i en Ron de menjar per la seva colnia, el cotxe els ataca. La seva condici actual s'irrevela; Ron havia comentat que el vehicle encantat s'havia tornat "salvatge" i aix havia operat autnomament, com un sser viu.



References.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262511" title="Juan Justo Amaro Corrado" nonfiltered="2698" processed="2693" dbindex="102708">
Juan Justo Amaro Corrado (departament de Florida, Uruguai, 14 de setembre de 1930) periodista i poltic uruguai. Actual senador de la Repblica pel Partit Colorado.

Casat i pare de tres fills, Amaro comena la seva tasca en AFE el 1945 (amb noms quinze anys) i l'acaba el 1962. El 1963 s electe membre del Consell Departamental de Florida, sent aquest el seu primer crrec poltic. El 1965 s designat director d'UTE pel Poder Executiu, crrec que exerciria durant dos anys fins a finalitzar-lo el 1967, ja que aquell any s designat (novament pel P. Executiu) com a director d'ANCAP. Exerceix aquest crrec durant tres anys i renuncia per postular-se com a candidat a diputat pel departament de Florida. En els comicis d'aquell any finalment s elegit diputat i assumeix com a tal l'1 de mar de 1971. El 27 de juny de 1973 va haver d'abandonar el Palau Legislatiu a causa del Cop d'Estat que el llavors president Juan Mara Bordaberry havia donat en el moment de dissoluci de les cambres de representants i de senadors.

Instaurada novament la democrcia, s reelegit diputat pel seu departament; el seu perode s'estendria de 1984 a 1989. Durant aquell perode va integrar la delegaci uruguaiana al Paraguai, convidat pels partits d'oposici del Gral Stroessner. El 1989 torna a ser reelegit com a diputat i acabat el seu perode, el 1994 es postula com a candidat a Intendent Municipal de Florida pel Partit Colorado i guanya, assumint el 15 de febrer de 1995.

El 1996 va ser distingit amb l'Ordre Bernardo O'Higgins de Xile en el grau de Comendador.

El 2000 renuncia a la intendncia per postular-se a la reelecci com Intendent, la que no obt. Un any desprs assumeix com a President de GOSI. Exerceix el crrec fins al 2003 quan novament renuncia per a les eleccions del 2004 on es postula com a senador i guanya. El 15 de febrer del 2005 assumeix com a senador del Partit Colorado.

El 2007, el fiscal Eduardo Fernndez Dovat demana la submissi a procs del senador Amaro per un delicte continuat de frau i quatre delictes d'abusos de funcions, presumptivament comesos durant la seva gesti a GOSI, el que va motivar una comanda de desafur davant del Senat. El Senat es va pronunciar per 16 vots en 29 a favor d'habilitar el desafur del legislador, per la votaci va ser negativa ja que es requerien 2/3 dels vots dels components (21 voluntats).

 Enllaos externs .
 L'Espectador: Senat deliberar sobre desafur d'Amaro el 17 de maig (03/05/2007);
 L'Espectador: Senadors van comenar a deliberar per desafur d'Amaro (17/05/2007);
 La Repblica: No hi va haver vots per desafurar Amaro (14/06/2007);
 La Repblica: Fiscal: "No hi va haver cap irregularitat" (15/06/2007);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262520" title="Axiologia" nonfiltered="2699" processed="2694" dbindex="102709">
L'axiologia s una branca de la filosofia que estudia els valors, tant en el sentit de l'tica com de l'esttica, per decidir sobre el seu carcter objectiu o subjectiu i la nmina dels ms importants per a les diferents cultures. Juntament amb la deontologia forma la metatica. Si b la paraula va sorgir al segle II, fins al segle XIX no es va convertir en una disciplina independent, amb terics com Scheler o Nietsche. Posteriorment destaquen les contribucions de Max Weber. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262522" title="Schnau am Knigssee" nonfiltered="2700" processed="2695" dbindex="102710">



Schnau am Knigssee s un municipi de l'Alta Baviera situat al districte de Berchtesgadener Land, a prop del llac Knigssee . Una gran part del seu territori forma part del Parc Nacional de Berchtesgaden, declarat Reserva de la Biosfera per la UNESCO el 1990. Els seus paisatges i el llac Knigssee amb l'esglsia de Sant Bartomeu han atret des d'antic artistes i pintors de fama internacional que els han reflectit a la seva obra.

Geografia.
El municipi de Schnau am Knigssee s format per set nuclis (Ortsteilen), Oberschnau s la seu de l'administraci municipal:

Entre parntesis hi ha la poblaci de cada nucli referida al cens del 25 de maig del 1987.
Oberschnau (1421);
Unterschnau (1630);
Hinterschnau (82);
Knigssee (675);
Faselsberg (790);
Schwb (590);
Sankt Bartholom (25);


Al nucli de  Knigssee hi ha la pista amb refrigeraci artificial ms llarga del mn per a la prctica del bobsleigh, luge i skeleton, va ser inagurada el 1968.

Histria.
La troballa d'eines de pedra ha evidenciat l'ocupaci prehistrica del territori. La primera notcia documental de la zona apareix al Notitia Arnonis (un llistat de les possessions del bisbat de Salzburg compilat entre el 788 i el 790), es tracta de les pastures de Almen Gauzo (Gotzenalm) i Ladusa (Ahornalm, Rofeld). El 1102 es produeix la fundaci del Prebostat de Berchtesgaden, un fet que marcar la histria de tota la zona fins els primers anys del segle XIX. El 1134 s'inagura la baslica de Knigssee (Sant Bartomeu), que ser ampliada i remodelada el 1697-1698 en estil barroc. A les darreries del segle XVIII arriben els primers visitants atrets pels paisatges i la natura, naturalistes, pintors, ... Alexander von Humboldt fa una estada d'estudi a la zona. El 1803 les tropes d'ustria ocupen la zona, el darrer Prncep-Prebost abdica. El territori passa a mans de l'electorat de Salzburg fins el 1805, que amb Salzbug passa a ustria. Entre 1809 i 1810 administraci militar francesa. El 1810 els territoris de l'antic prebostat van passar a mans de Baviera. El 1817 l'antic Gnotschaft de Schnau va ser dividit en dues comunitats poltiques,  Schnau (781 habitats) i Knigssee (485 habitants). El 1978 es va produir la unificaci per formar un nic municipi, aquest any tamb es va crear el Parc Nacional de Berchtesgaden.

Escut.
Sobre fons d'atzur una onada d'argent, a sobre una barra d'or sobre la que hi ha la capella de Sant Bartomeu en argent amb les cpules de gules. Als angles superiors dues flors de lis d'or. Aquest escut va ser adoptat el 1983 per acord municipal.

Economia.
Avui dia Schnau am Knigssee s un municipi eminentment turstic, la seva oferta abasta tant les activitats d'hivern com les d'estiu oferint ms de 8.000 places als seus establiments hotelers. s un important centre d'esports d'hivern, equipat amb innivaci artificial, on hi destaca la pista de 15 km per a la prctica del bobsleigh, luge i skeleton.

Imatges.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262523" title="Perspectiva militar" nonfiltered="2701" processed="2696" dbindex="102711">
La perspectiva militar s un sistema de representaci per mitj de tres eixos cartesians (x, y, z). L'eix z es troba vertical, mentre que els altres dos formen 90 respectivament l'un de l'altre. s molt com que l'eix x es trobi a 120 de l'eix z, mentre que l'eix y es troba a 150 d'aquest mateix eix.

Per a la realitzaci esquemtica del cos, s'ha de tenir en compte que hi ha un grau de reducci als eixos cartesians. Com a la perspectiva cavallera l'eix y presenta una reducci de 1/2, a la perspectiva militar l'eix afectat s l'eix z, presentant una reducci de 2/3. Els altres eixos (x, y) no presenten variacions.

Aquest sistema de representaci no s ms que una representaci hipottica, ja que noms si mirem el cos purament des de dalt els eixos x i y formen 90.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262525" title="Llista d'estats sobirans del 1922" nonfiltered="2702" processed="2697" dbindex="102712">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan;
   Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Regne d'Egipte (des de l'11 de novembre);
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Estat Lliure de Fiume;
   Repblica de Frana;

G.
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Estat Lliure Irlands (des del 6 de desembre);
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Monglia;

N.
 Nejd   Sultanat de Nejd;
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom (fins el 17 de novembre);

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
 Rssia   Repblica Socialista Sovitica Federal Russa (fins el 30 de desembre);

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva;
   Domini de Terranova;
   Turquia (des del 17 de novembre);
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Uni de Repbliques Socialistes Sovitiques (des del 30 de desembre);
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Abkhzia   Repblica Socialista Sovitica d'Abkhzia (fins el 12 de mar);
 Armnia   Repblica Socialista Sovitica d'Armnia (fins el 12 de mar);
 Azerbaijan   Repblica Socialista Sovitica d'Azerbaijan (fins el 12 de mar);
 Bielorssia   Repblica Socialista Sovitica Bielorussa (fins el 30 de desembre);
 Litunia Central   Repblica de la Litunia Central (fins el 24 de mar);
 Reblica de l'Extrem Oriental   Repblica de l'Extrem Oriental (fins el 15 de novembre);
   Repblica Socialista Sovitica de Gergia (fins el 12 de mar);
 Estat Lliure d'Irlanda   Repblica Irlandesa (fins el 6 de desembre);
 Kurdistan   Regne del Kurdistan (des del setembre);
 Rif   Repblica Confederal de les Tribus del Rif;
   Tibet;
   Repblica Socialista Sovitica Federal de Transcaucsia (del 12 de mar al 30 de desembre);
 Ukraine   Repblica Socialista Sovitica Ucranesa (fins el 30 de desembre);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262534" title="Courtrai" nonfiltered="2703" processed="2698" dbindex="102713">

Courtrai s una ciutat de  Blgica, situat al marge del riu Leie a la provncia de Flandes Occidental, que forma part de la regi flamenca. El 2007 tenia uns 74.000 habitants. La superfcie total s de 80,02 km, amb una densitat de poblaci de 922 habitants per km. L'idioma oficial a Courtrai s el neerlands, per la cultura polglota dels seus habitants ofereix la possibilitat de comunicar-se tamb en francs, angls i alemany.


 Economia .
Te una indstria florent i durant el boom dels anys vuitanta del segle passat es parlava del Texas del Flandes Occidental. Antiga capital del txtil i del lli, desprs de la segona guerra mundial i l'ocs de la indstria tradicional, moltes pimes van desenvolupar-se.

Geografia.
El municipi de Courtrai s el resultat de la fusi de vuit municipis. La ciutat va construir-se al entorn d'un castell al marge de Leie. Al segle XIX un bra nou va escavar-se al nord del llit antic del riu per a facilitar la navegaci.

Del cens de 1806 a 1970 la poblaci va crixer de 13.982 a 44.961 habitants. Desprs de la fusi amb els municipis de l'entor al 1 de gener 1977, en tenia 77.382. 

Nuclis.



Histria.


 Clima .
Gant no t un clima massa agradable, encara que els hiverns no sn gaire freds. En general plou bastant i l'estiu el cel cobert sol ser corrent. Els mesos calorosos sn juliol i agost: temperatures mitjanes a l'hivern de 0 a 10C; i a l'estiu de 20 a 25C.

 Llocs d'inters .


Courtrai ofereix, a part del seu inters arquitectnic, museus, moltes botigues, restaurants i una vida nocturna emocionant amb nombrosos concerts.
Barri antic.
El nucli histric conserva les edificacions ms antigues de la ciutat.

 L'esglsia Sant-Martin coneguda pels seus carillon;
 L'esglsia Mare de Jess;
 L'esglsia Sant-Joan;
 L'esglsia Sant-Miquel ;
 El beguinatge Santa Elisabeth;
 La casa de la vila gtica;
 La talaia o belfort ;
 El palau de justcia;

Museus.
 Kortrijk 1302;
 Museu voor Schone Kunsten (Broelmuseum);
 Nationaal Vlas-, kant- en linnenmuseum;
 Groeningemuseu (integrades dins el Museu d'Histria de la Ciutat);
 Begijnhofmuseu;
 Vlaams Filmmuseum en -archief;
 Bakkerij- en Molenmuseu;
 Landbouwmuseu;

 Educaci .
Courtrai tenir una branca de la Universitat de Lovaina i unes escoles superiors.

Fills predilectes de Courtrai.

 Roelant Savery (1576-Utrecht, 1639), Pintor;
 Jan Palfijn (1650-1730), el cirurgi que va inventar el frceps Andr Dequae (1915-2006), poltici;
 Maurice De Bevere (1923-2001), dibuixant de cmics (Morris);
 Chris Lomme (1938), actriu;
 Luuk Gruwez (1953), poeta;
 Ivan Carlier dit "Johny Turbo" (1955-2000), cantant popular;
 Adelheid Byttebier (1963), poltica;
 Piet Goddaer (1970), singer-songwriter ("Ozark Henry");
 Gerda Dendooven (1962), dibuixant;
 Lien Van de Kelder (1982), actriu;
 Guido Gezelle, poeta i escriptor;
 Hendrik Conscience, escriptor;
 Stijn Streuvels, escriptor;

Galeria fotogrfica.




 Transport .
L'accs amb cotxe s realment senzill, ja que hi arriben les autopistes I17 i I403. 
Tamb hi ha parades de trens tant nacionals com internacionals. 

 Ciutats agermanades i convenis de collaboraci .
Courtrai mant una relaci d'agermanament amb les segents ciutats:

  Frascati (Itlia)(1967);
  Bad Godesberg (Bonn, Alemanya)(1964);
  Windsor and Maidenhead (Verenigd Koninkrijk), (1981);
  Saint-Cloud (Frana), (1993);
  Lahore (Pakistan);
  Greenville (South Carolina, Estats Units d'Amrica);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262538" title="Pep Solervicens i Bo" nonfiltered="2704" processed="2699" dbindex="102714">
Pep Solervicens i Bo s un filleg catal, professor de la Universitat de Barcelona, que ha centrat la seva tasca docent i investigadora en la literatura catalana moderna i en aspectes de teoria de la literatura. Ha estudiat la pervivncia durant el Renaixement de dos gneres literaris d'arrel clssica, el dileg i la comdia. Ha estudiat Los col.loquis de Tortosa de Cristfor Despuig i les peces dramtiques La vesita i En Corney, s membre del grup de recerca consolidat i del projecte d'investigaci sobre literatura catalana moderna que dirigeix Eullia Duran (UB) i collabora en el projecte sobre teoria de la literatura al Renaixement que dirigeix Mara Jos Vega Ramos (UAB).

El 1988 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig i ms tard el el premi Mil i Fontanals d'investigaci atorgat per l'IEC. Des de 1992 coordina l'edici de l' Obra completa de Miquel Batllori. Ha estudiat la biblioteca de la marquesa del Cenete Menca de Mendoza (1508-1554) i el seu paper al renaixement valenci.  

 Obres .
 Els Pasos Catalans i Espanya: ser o no ser : conflictes poltico-lingstics al segle XVI (1988);
 Renaixement a la carta (1996) amb Eullia Duran;
 El dileg renaixentista: Joan Llus Vives, Cristfor Despuig, Llus del Mil, Antoni Agust (1997).
 Literatura catalana moderna: el Renaixement (2000);
 Literatura catalana moderna: Barroc i Illustraci (2001);
 Guia de literatura catalana moderna d'Albert Rossich (coordinador), la part dedicada a la prosa i al teatre del Renaixement ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262539" title="Llista d'episodis de Detectiu Conan" nonfiltered="2705" processed="2700" dbindex="102715">

Aix s una llista d'episodis de la srie d'animaci Detectiu Conan.

Llista d'episodis.
La numeraci correspon a la numeraci catalana posada per la Televisi de Catalunya i el 3xl.cat;
Els especials dividits estan en negreta, i el nmero entre parntesis el captol de la numeraci japonesa al que correspon;


1 - El detectiu ms fams d'aquest segle

2 - El fams detectiu que es va encongir

3 - Compte amb els dols

4 - El peix brillant

5 - L'explosi del tren d'alta velocitat

6 - El cas de l'assassinat del dia de Sant Valent

7 - L'amenaa del regal mensual

8 - El cas de l'assassinat del museu d'art

9 - El cas de l'assassinat de la festa de primavera

10 - El cas del xantatge a un futbolista

11 - El cas de l'assassinat de la sonata "Clar de lluna" (I) (11)

12 - El cas de l'assassinat de la sonata "Clar de lluna" (II) (11)

13 - El segrest de l'Ayumi

14 - El cas de la desaparici misteriosa

15 - Un missatge molt misteris

16 - El cadver desaparegut

17 - El cas de l'assassinat del colleccionista

18 - El cas del robatori dels grans magatzems

19 - L'assassinat de la nvia

20 - L'assassinat de l'ascensor

21 - L'assassinat de la casa encantada

22 - Un assassinat de pellcula

23 - Els assassinats en srie del creuer de luxe (I)

24 - Els assassinats en srie del creuer de luxe (II)

25 - El misteri de la bonica amnsica

26 - Diners falsos en un cas de segrest

27 - En John i el cas de l'assassinat

28 - El cas de l'assassinat de la trobada d'antics alumnes (I)

29 - El cas de l'assassinat de la trobada d'antics alumnes (II)

30 - El cas de l'assassinat informtic

31 - El cas de la falsa coartada

32 - Assassinat als estudis de televisi

33 - L'assassinat de la cafeteria

34 - Un tresor molt amagat

35 - L'home misteris del cas de l'assassinat de la casa de la muntanya (I)

36 - L'home misteris del cas de l'assassinat de la casa de la muntanya (II)

37 - El cas de l'assassinat de dilluns a dos quarts de vuit del vespre

38 - El cas de l'assassinat del cactus

39 - El cas de l'assassinat de la festa del foc

40 - El cas de l'hereva assassinada (I)

41 - El cas de l'hereva assassinada (II)

42 - L'incident de la bandera estripada

43 - L'assassinat del karaoke

44 - El segrest d'en Conan Edogawa

45 - L'assassinat del cap de la famlia Hotta

46 - El cas de l'assassinat de la mscara facial

47 - L'assassinat a la muntanya nevada

48 - El cas de l'assassinat del club esportiu

49 - L'assassinat d'un diplomtic (I)

50 - L'assassinat d'un diplomtic (II)

51 - El cas de l'assassinat de la biblioteca

52 - L'assassinat del camp de golf

53 - El cas de l'assassinat del follet de la boira (I) (52)

54 - El cas de l'assassinat del follet de la boira (II) (52)

55 - Una arma molt misteriosa

56 - El cas de l'assassinat de l'empresa de jocs

57 - El cas de l'assassinat del tren

58 - El cas de l'assassinat de l'empresa de neteja

59 - El cas de l'assassinat de la trobada de fans de Holmes (I)

60 - El cas de l'assassinat de la trobada de fans de Holmes (II)

61 - El cas de l'assassinat de la primera compra

62 - El cas de l'assassinat de la illustradora

63 - El cas de l'assassinat del vaixell fantasma (I)

64 - El cas de l'assassinat del vaixell fantasma (II)

65 - El cas de l'assassinat del monstre Gomera

66 - El cas de l 'assassinat de les tres empremtes

67 - El segrest dels crancs i la balena

68 - El cas de l'assassinat del carrer fosc

69 - El cas de l'actriu assassinada

70 - El misteri de l'assassinat del bar de la nit (I)

71 - El misteri de l'assassinat del bar de la nit (II)

72 - El cas de l'assassinat del bar de la nit. El desenlla (III)

73 - El cas de l'assassinat de l'assetjador

74 - El cas de l'assassinat de la casa dels trigmins

75 - El cas de l'assassinat del naufragi

76 - El misteri d'en Jinnai, el du de la mort

77 - El cas de l'assassinat del president de la financera

78 - En Conan contra en Kid cat el lladre (I) (76)

79 - En Conan contra en Kid cat el lladre (II) (76)

80 - Els misteriosos assassinats de la famlia famosa (I)

81 - Els misteriosos assassinats de la famlia famosa (II)

82 - L'assassinat de l'atracament al banc

83 - L'assassinat de l'artista vagabund

84 - El segrest dels cantants famosos (I)

85 - El segrest dels cantants famosos (II)

86 - L'assassinat de l'Hospital General

87 - L'assassinat de l'esquiada (I)

88 - L'assassinat de l'esquiada (II)

89 - El cas del segrest

90 - L'assassinat de la gratitud de la grua

91 - L'assassinat de Villa Drcula (I)

92 - L'assassinat de Villa Drcula (II)

93 - El perfum de les flors

94 - Atracadors a l'hospital

95 - Una travessa terrorfica (I)

96 - Una travessa terrorfica (II)

97 - L'assassinat de la dona de la neu

98 - La cita d'en Kogoro

99 -  El fams detectiu acorralat (I): el cas dels dos grans assassinats en srie (96)

100 - El fams detectiu acorralat (II): el cas dels dos grans assassinats en srie (96)

101 - El fams detectiu acorralat (III): el cas dels dos grans assassinats en srie (96)

102 - El fams detectiu acorralat (IV): el cas dels dos grans assassinats en srie (96)

103 - El darrer brindis

104 - L'assassinat de casa els ceramistes famosos (I)

105 - L'assassinat de casa els ceramistes famosos (II)

106 - El record del primer amor (I)

107 - El record del primer amor (II)

108 - El cas de l'assassinat de l'actor de les pellcules de samurais (I)

109 - El cas de l'assassinat de l'actor de les pellcules de samurais (I)

110 - El cas de la mansi misteriosa de la banda de malfactors (I)

111 - El cas de la mansi misteriosa de la banda de malfactors (II)

112 - El cas de l'assassinat de les fotografies exclusives

113 - El cas del misteri d'en Mgra, l'extraterrestre (I)

114 - El cas del misteri d'en Mgra, l'extraterrestre (II)

115 - El cas de la gran persecuci de la Lliga de Detectius Jnior

116 - El cas de l'assassinat de la classe de cuina (I)

117 - El cas de l'assassinat de la classe de cuina (II)

118 - El cas dels set misteris de l'escola Titan

119 - El cas de l'assassinat de la platja blanca

120 - El cas de la submarinista mossegada per la serp (I)

121 - El cas de la submarinista mossegada per la serp (II)

122 - El cas de la fuga de l'escriptor de misteri (I)

123 - El cas de la fuga de l'escriptor de misteri (II)

124 - El cas dels assassinats en srie de Nanwa (I) (118)

125 - El cas dels assassinats en srie de Nanwa (II) (118)

126 - El cas de l'assassinat d'en Yaba l'emmascarat

127 - El cas de l'assassinat del cctel de mel

128 - El cas de l'assassinat enigmtic del lavabo tancat (I)

129 - El cas de l'assassinat enigmtic del lavabo tancat (II)

130 - El cas del segrest de la dona del temps

131 - El cas de l'assassinat del franctirador misteris (I)

132 - El cas de l'assassinat del franctirador misteris (II)

133 - El cas de l'assassinat de la companyia de teatre itinerant (I)

134 - El cas de l'assassinat de la companyia de teatre itinerant (II)

135 - El cas del robatori de deu milions de iens de l'organitzaci dels homes de negre

136 - La noia que va venir de l'organitzaci dels homes de negre (I) (129)

137 - La noia que va venir de l'organitzaci dels homes de negre (II) (129)

138 - La noia que va venir de l'organitzaci dels homes de negre (III) (129)

139 - La noia que va venir de l  organitzaci dels homes de negre (IV) (129)

140 - El cas del xantatge dels assassinats indiscriminats a l'estadi (I)

141 - El cas del xantatge dels assassinats indiscriminats a l'estadi (II)

142 - El cas dels assassinats dels amics de la mgia (I)

143 - El cas dels assassinats dels amics de la mgia (II)

144 - El cas dels assassinats dels amics de la mgia (III)

145 - El cas de la investigaci de l'arma del crim desapareguda

146 - El cas de la investigaci del castell antic de color blau (I)

147 - El cas de la investigaci del castell antic de color blau (II)

148 - El cas de l'assassinat de l'ltima sessi (I)

149 - El cas de l'assassinat de l'ltima sessi (II)

150 - El missatge d'auxili de l'Ayumi

151 - El cas de l'assassinat de la viglia del casament (I)

152 - El cas de l'assassinat de la viglia del casament (II)

153 - Unes observacions astronmiques sospitoses

154 - L'Exprs Estrella del Nord nmero Tres (I)

155 - L'Exprs Estrella del Nord nmero Tres (II)

156 - La histria d'amor dels inspectors de la comissaria central de policia (I)

157 - La histria d'amor dels inspectors de la comissaria central de policia (II)

158 - El cas de la frenada sobtada del tramvia

159 - El cas de l'assassinat del pnting del parc d'atraccions

160 - La veritat del cas de l'explosi de l'autombil (I)

161 - La veritat del cas de l'explosi de l'autombil (II)

162 - El cas de la desaparici de l'avi misteris

163 - La perillosa histria estiuenca de la Sonoko (I)

164 - La perillosa histria estiuenca de la Sonoko (II)

165 - El cas de l'habitaci tancada i la clau a l'aigua

166 - Continua la histria d'amor dels inspectors de la comissaria central (I)

167 - Continua la histria d'amor dels inspectors de la comissaria central (II)

168 - La Lnia Circular del Silenci

169 - La misteriosa llegenda de la pagoda (I)

170 - La misteriosa llegenda de la pagoda (II)

171 - Un assass arrossegat per l'aigua

172 - Un espai tancat volant. El primer cas d'en Shinchi Kdo (I) (162)

173 - Un espai tancat volant. El primer cas d'en Shinchi Kdo (II) (162)

174 - El secret de les Llunes, les Estrelles i el Sol (I)

175 - El secret de les Llunes, les Estrelles i el Sol (II)

176 - La desaparici de la lliga de detectius jnior

177 - El monstre de la Mansi de l'Aranya. El crim

178 - El monstre de la Mansi de l'Aranya. Les sospites

179 - El monstre de la Mansi de l'Aranya. La soluci

180 - El pet de Venus

181 - Un angle mort en la foscor (I)

182 - Un angle mort en la foscor (II)

183 - Un missatge just abans de la mort (I)

184 - Un missatge just abans de la mort (II) 

185 - Un intent d'assassinat de fa 20 anys. (I) (174)

186 - Un intent d'assassinat de fa 20 anys. (II) (174)

187 - Un intent d'assassinat de fa 20 anys. (III) (174)

188 - Un intent d'assassinat de fa 20 anys. (IV) (174)

189 - L'home que va matar quatre vegades

190 - El retrobament amb l'organitzaci dels homes de negre (I)

191 - El retrobament amb l'organitzaci dels homes de negre (II)

192 - El retrobament amb l'organitzaci dels homes de negre (III)

193 - El cas del cami encastat a la cafeteria

194 - Nocturn d'homicidi vermell (I)

195 - Nocturn d'homicidi vermell (II)

196 - La gran investigaci dels nous pisos

197 - Una recepta perillosa

198 - Les mscares embruixades riuen fredament (I) (184)

199 - Les mscares embruixades riuen fredament (II) (184)

200 - El fams detectiu assassinat (I)

201 - El fams detectiu assassinat (II)

202 - Ecos d'un tret misteris en la foscor

203 - Un retorn perills: la lliga de detectius Jnior a la cova 

204 - Un retorn perills: el detectiu ferit 

205 - Un retorn perills: la tercera opci 

206 - Un retorn perills: el cavaller negre 

207 - Un retorn perills: en Shinichi ha tornat 

208 - Un retorn perills: l'indret de la promesa 

209 - Una capsa de msica reveladora (I) 

210 - Una capsa de msica reveladora (II) 

211 - L'arma invisible - El primer cas de la Ran 

212 - El parany del cotxe (I) 

213 - El parany del cotxe (II) 

214 - En Kogoro Mouri s el sospits (I) 

215 - En Kogoro Mouri s el sospits (II) 

216 - El des passatger (I) 

217 - El des passatger (II) 

218 - Les ales fosques d'car (I) 

219 - Les ales fosques d'car (II) 

220 - Una histria d'amor a la comissaria 3 (I) 

221 - Una histria d'amor a la comissaria 3 (II) 

222 - Una deducci massa esplndida 

223 - L'entrada del laberint: La fria de la deessa (I) (208)

224 - L'entrada del laberint: La fria de la deessa (II) (208)

225 - La gran caiguda des de la muntanya Ryujin 

226 - La mansi de la llegenda de l'estany dels 5 colors (I) 

227 - La mansi de la llegenda de l'estany dels 5 colors (II)

228 - Bolets, un s i la lliga de detectius jnior (I)

229 - Bolets, un s i la lliga de detectius jnior (II)

230 - El cas de l'habitaci retro

231 - La badia de la venjana (I)

232 - La badia de la venjana (II)

233 - El secret amagat de l'inspector Megr (I)

234 - El secret amagat de l'inspector Megr (II)

235 - Els detectius reunits. En Shinichi Kudo contra en Kid el lladre (I) (219)

236 - Els detectius reunits. En Shinichi Kudo contra en Kid el lladre (II) (219)

237 - Els detectius reunits. En Shinichi Kudo contra en Kid el lladre (III) (219)

238 - Els detectius reunits. En Shinichi Kudo contra en Kid el lladre (IV) (219)

239 - El cas de la clienta mentidera (I)

240 - El cas de la clienta mentidera (II)

241 - I la sirena va desaparixer. L'assassinat

242 - I la sirena va desaparixer. Les deduccions

243 - I la sirena va desaparixer. La conclusi

244 - El secret del negoci prsper

245 - La trampa del joc de lluita (I)

246 - La trampa del joc de lluita (II)

247 - L'assassinat a la classe de cermica (I)

248 - L'assassinat a la classe de cermica (II)

249 - El viatger misteris (I)

250 - El viatger misteris (II)

251 - La caiguda del bloc de pisos

252 - La prova que no va desaparixer (I)

253 - La prova que no va desaparixer (II)

254 - El celler tancat

255 - El viatge misteris per la platja del sud de Kishu (I)

256 - El viatge misteris per la platja del sud de Kishu (II)

257 - El K3 d'Osaka (I)

258 - El K3 d'Osaka (II)

259 - El cas del trasllat (I)

260 - El cas del trasllat (II)

261 - Els embolics d'en Genta

262 - El fals Kogoro Mouri (I)

263 - El fals Kogoro Mouri (II)

264 - Un tret a la Villa Gira-sol

265 - El misteri enredat a la xarxa (I)

266 - El misteri enredat a la xarxa (II)

267 - La coartada del Bosc del Ben-estar

268 - El secret de les grans estrelles (I)

269 - El secret de les grans estrelles (II)

270 - Tragdia al Ranxo OK

271 - El segrestador del dibuix

272 - Continua la histria d'amor a la comissaria central (I)

273 - Continua la histria d'amor a la comissaria central (II)

274 - El poema encadenat de Matsue (I)

275 - El poema encadenat de Matsue (II)

276 - Un estrany cstig del cel

277 - L'home que va venir de Chicago (I)

278 - L'home que va venir de Chicago (II)

279 - El restaurant dels tremolors

280 - La llegenda terrorfica de la nit de la nevada (I)

281 - La llegenda terrorfica de la nit de la nevada (II)

282 - Doble misteri a Osaka. Els espadatxins de Naniwa i el castell del Taiko (I) (263)

283 - Doble misteri a Osaka. Els espadatxins de Naniwa i el castell del Taiko (II) (263)

284 - Doble misteri a Osaka. Els espadatxins de Naniwa i el castell del Taiko (III) (263)

285 - Doble misteri a Osaka. Els espadatxins de Naniwa i el castell del Taiko (IV) (263)

286 - La confrontaci judicial de la Kisaki i en Kogoro (I)

287 - La confrontaci judicial de la Kisaki i en Kogoro (II)

288 - La veritat del dia de Sant Valent. El cas

289 - La veritat del dia de Sant Valent. Les deduccions

290 - La veritat del dia de Sant Valent. La soluci

291 - La memria oblidada del crim (I)

292 - La memria oblidada del crim (II)

293 - L'enigma dels abreujaments (I)

294 - L'enigma dels abreujaments (II)

295 - La desaparici de l'via dels problemes d'enginy

296 - La veritat de l'edifici encantat (I)

297 - La veritat de l'edifici encantat (II)

298 - El cas de la placa perduda

299 - La professora d'angls contra el detectiu de l'oest (I)

300 - La professora d'angls contra el detectiu de l'oest (II)

301 - El misteri indesxifrable del hooligan (I)

302 - El misteri indesxifrable del hooligan (II)

303 - Els petits testimonis

304 - El misteri del jard de roques japons de les aiges (I)

305 - El misteri del jard de roques japons de les aiges (II)

306 - Dej-vu al barri xins sota la pluja (I)

307 - Dej-vu al barri xins sota la pluja (II)

308 - En Shinichi a Nova York. El cas

309 - En Shinichi a Nova York. Les deduccions

310 - En Shinichi a Nova York. La soluci

311 - En Mitsuhiko es perd al bosc (I)

312 - En Mitsuhiko es perd al bosc (II)

313 - La princesa de l'illa deshabitada i el castell del drac. El cas

314 - La princesa de l'illa deshabitada i el castell del drac. La persecuci

315 - La princesa de l'illa deshabitada i el castell del drac. La soluci

316 - L'impuls de l'amor i la determinaci (I)

317 - L'impuls de l'amor i la determinaci (II)

318 - El cas del pesquer japons

319 - Un altre cop cara a cara als tribunals: Eri Kisaki contra Reiko Kujo (I)

320 - Un altre cop cara a cara als tribunals: Eri Kisaki contra Reiko Kujo (II)

321 - L'amistat i el crim a l'estret de Kanmon (I)

322 - L'amistat i el crim a l'estret de Kanmon (II)

323 - La rua de la malcia i dels sants (I)

324 - La rua de la malcia i dels sants (II)

325 - El retorn de la vctima

326 - La Central de la Policia Metropolitana tremola. Els dotze milions d'ostatges (I) (304)

327 - La Central de la Policia Metropolitana tremola. Els dotze milions d'ostatges (II) (304)

328 - La Central de la Policia Metropolitana tremola. Els dotze milions d'ostatges (III) (304)

329 - La Central de la Policia Metropolitana tremola. Els dotze milions d'ostatges (IV) (304)

330 - El sospits invisible (I)

331 - El sospits invisible (II)

332 - El testimoni silencis (I)

333 - El testimoni silencis (II)

334 - Contacte amb els Homes de Negre. La negociaci

335 - Contacte amb els Homes de Negre. La persecuci

336 - Contacte amb els Homes de Negre. Desafiament a la mort

337 - Les nines de l'altar a la llum del crepuscle (I)

338 - Les nines de l'altar a la llum del crepuscle (II)

339 - El mirador de la tanca trencada

340 - Un lloc sota la llum del sol

341 - L'heroi de la mscara bruta (I)

342 - L'heroi de la mscara bruta (II)

343 - La petaca de la sort (I)

344 - La petaca de la sort (II)

345 - La coartada ninja

346 - La desaparici del vehicle del segrest (I)

347 - La desaparici del vehicle del segrest (II)

348 - En Heiji Hattori, entre l'espasa i la paret (I)

349 - En Heiji Hattori, entre l'espasa i la paret (II)

350 - El cavall vermell en flames. El cas

351 - El cavall vermell en flames. La investigaci

352 - El cavall vermell en flames. La soluci

353 - El misteri del vi de l'aniversari 

354 - L'amistat no es pot comprar (I) 

355 - L'amistat no es pot comprar (II) 

356 - El curri picant sospits! (I) 

357 - El curri picant sospits! (II) 

358 - Dues princeses pastades (I)

359 - Dues princeses pastades (II)

360 - El secret dels Laboratoris Cinematogrfics Tohto (I)

361 - El secret dels LaboratorisCinematogrfics Tohto (II)

362 - La veritat de la caiguda mortal

363 - Els quatre Porsche (I)

364 - Els quatre Porsche (II)

365 - El secret amagat al lavabo (I)

366 - El secret amagat al lavabo (II)

367 - La nvia del Huis Ten Bosch (I) (342)

368 - La nvia del Huis Ten Bosch (II) (342)

369 - El parany del supermercat (I)

370 - El parany del supermercat (II)

371 - Confrontaci amb l'Organitzaci negra. El misteri dual de la nit de lluna plena (I) (345)

372 - Confrontaci amb l'Organitzaci negra. El misteri dual de la nit de lluna plena (II) (345)

373 - Confrontaci amb l'Organitzaci negra. El misteri dual de la nit de lluna plena (III) (345)

374 - Confrontaci amb l'Organitzaci negra. El misteri dual de la nit de lluna plena (IV) (345)

375 - Confrontaci amb l'Organitzaci negra. El misteri dual de la nit de lluna plena (V) (345)

376 - A la recerca de la marca del cul (I) 

377 - A la recerca de la marca del cul (II) 

378 - L'amor, els fantasmes i el Patrimoni de la Humanitat (I) 

379 - L'amor, els fantasmes i el Patrimoni de la Humanitat (II) 

380 - El telfon mbil descuidat (I) 

381 - El telfon mbil descuidat (II) 

382 - La tragdia del torneig de pesca (I) 

383 - La tragdia del torneig de pesca (II)

384 - El petit client (I)

385 - El petit client (II)

386 - El prodigis caminar aeri d'en Kaito Kid (I) (356)

387 - El prodigis caminar aeri d'en Kaito Kid (II) (356)

388 - L'amant s una illusi de la primavera

389 - Cinqu episodi de la histria d'amor dels policies (I)

390 - Cinqu episodi de la histria d'amor dels policies (II)

391 - El misteris escarabat de la primavera

392 - La histria de fantasmes de l'institut Teitan (I)

393 - La histria de fantasmes de l'institut Teitan (II)

394 - Els corbs de la ciutat

395 - Un cas de sincronicitat(I)

396 - Un cas de sincronicitat(II)

397 - La tragdia a l'escullera de mar endins (I)

398 - La tragdia a l'escullera de mar endins (II)

399 - La bruixa de la caseta de xocolata

400 - El suspens d un home afortunat

401 - El videojoc fugitiu

402 - La ruta del silenci (I)

403 - La ruta del silenci (II)

404 - El parany de l'aranya verinosa

405 - El codi de les estrelles i del tabac (I)

406 - El codi de les estrelles i del tabac (II)

407 - Temps lmit: les 15 hores

408 - El viatge per resoldre el misteri de Momotarou (I)

409 - El viatge per resoldre el misteri de Momotarou (II)

410 - El cas del dimoni del kimono a la foscor de les termes nevades (I)

411 - El cas del dimoni del kimono a la foscor de les termes nevades (II) 

412 - Qui fa les deduccions? (I)

413 - Qui fa les deduccions? (II)

414 - El miracle a l'estadi Koshien: No et rendeixis mai davant al diable invisible (I) (383)

415 - El miracle a l'estadi Koshien: No et rendeixis mai davant al diable invisible (II) (383) 

416 - El miracle a l'estadi Koshien: No et rendeixis mai davant al diable invisible (III) (383)

417 - El miracle a l'estadi Koshien: No et rendeixis mai davant al diable invisible(IV) (383)

418 - Objectiu, Kogoro Mouri

419 - La cacofonia de l'Stradivarius. Preludi

420 - La cacofonia de l'Stradivarius. Interludi

421 - La cacofonia de l'Stradivarius. Coda

422 - Un Kogoro borratxo de sake genu (I)

423 - Un Kogoro borratxo de sake genu (II)

424 - La histria d'amor dels investigadors de la policia metropolitana 6 (I)

425 - La histria d'amor dels investigadors de la policia metropolitana 6 (II)

426 - La misteriosa discrepncia dels 20 centmetres

427 - El cas que semblava un segrest

428 - La gran aventura a la mansi excntrica - La incursi 

429 - La gran aventura a la mansi excntrica - Els muntatges

430 - La gran aventura a la mansi excntrica - La soluci

431 - Una de picant, una d'amargant i una de dola

432 - La petici d'una famlia estranya (I)

433 - La petici d'una famlia estranya (II)

434 - Les sospites de la Ran

435 - El cas del veritable atracament a la joieria (I)

436 - El cas del veritable atracament a la joieria (II)

437 - La mansi dels ngels misteriosos (I)

438 - La mansi dels ngels misteriosos (II)

439 - L'home que va demanar l'ambulncia

440 - La mgia de les deduccions d'en Conan i en Heiji - Els trucs

441 - La mgia de les deduccions d'en Conan i en Heiji - La casa

442 - La mgia de les deduccions d'en Conan i en Heiji - La soluci

443 - Un segrest i una funci de teatre al mateix temps (I)

444 - Un segrest i una funci de teatre al mateix temps (II)

445 - L'enigma sorprenent de l'arcada del temple (I)

446 - L'enigma sorprenent de l'arcada del temple (II)

447 - El misteri d'un assassinat mig perfecte

448 - La lliga de detectius jnior darrere l'ocell blau

449 - L'esperit que apareix el dia de la mort de Buda - El cas

450 - L'esperit que apareix el dia de la mort de Buda - Les sospites

451 - L'esperit que apareix el dia de la mort de Buda - La soluci

452 - Una casa molt bufona a la ciutat de Beika

453 - L'espasa de Yamata-No-Orochi (I)

454 - L'espasa de Yamata-No-Orochi (II)

455 - Un primer amor del color dels gingkos (I)

456 - Un primer amor del color dels gingkos (II)

457 - La lliga de detectius juniors i els quatre germans 

458 - El fotomissatge del pallasso 



465 - El cam supersecret per anar a l'escola (I)

466 - El cam supersecret per anar a l'escola (II)



469 - La histria d'amor dels investigadors de la Central Metropolitana 7 (I) 

470 - La histria d'amor dels investigadors de la Central Metropolitana 7 (II)

471 - Conan, s que n'ets d'estrany!

472 - La proesa de la Kuru!

473 - La lliga de Detectius Jnior i l'entrevista! (I) (24/01/2009)

474 - La lliga de Detectius Jnior i l'entrevista! (II) (24/01/2009)

475 - La promesa de l'Aya Ueto i d'en Shinichi, quatre anys enrere (25/01/2009)

476 - Seguint la pista del missatge del peix (25/01/2009)

477 - Que tothom desaparegui (31/01/2009)

478 - Una escena extremadament perillosa (31/01/2009)

479 - L'ltima mossegada (1/02/2009)

480 - L'home amb una fractura com a obstacle(1/02/2009)

Captols que queden per emetre en el K3.
(Noms traduts del japons al catal d una forma raonable)(Est previst que els nous captols de la nova tongada del k3 s'emetin fins al captol 508 i l'especial dels homes de negre juntament amb els altres captols saltats s'emetran, per encara no hi ha data) 

459/463 - Impacte Negre! - Un instant per poder agafar a la Organitzaci (Especial 2:30h) (425)

464 - La carta d amor de la Ran


467 - Un punt sense retorn (I) 

468 - Un punt sense retorn (II)


481/482 - Reuni de mariners amb un sospits (1 i 2) 

483 - El secret del ros Blau

484/485 - Una finestra tancada en l oce (1 i 2) 

486 - El cas del peix de l Inspector Megre

487/488 - La histria d'amor dels inspectors de la comissaria central de policia   La falsa cerimnia (Especial 1h) (449) 

489/490 - Els trucs contra la mgia (1 i 2)

491/492 - La persona misteriosa d en Kompita (Especial 1h) (452)

493 - La visita anticipada de la reuni entre l amistat i el dest

494/495 - Resultat inesperat (1 i 2)

496 - El misteri del que ens estimem

497/498 - El mocador vermell de la Sonoko (1 i 2)

499 - Un home misteris de regles estrictes

500 - La gran lluita de deduccions de la classe 1.B

501 - Una pgina que va desaparixer 

502 - L ombra de la Organitzaci Negra   El petit testimoni 

503 - L ombra de la Organitzaci Negra   La estranya illuminaci

504 - L ombra de la Organitzaci Negra   El misteri de la gran recompensa

505 - L ombra de la Organitzaci Negra   La estrella brillant d una perla
  
506/507 - L home de neu que no pot ser destrossat (1 i 2) 

508 - El misteris cas de a prop de l estanc

509/510 - En Kid Cat (Kaito Kid) i els 4 quadres famosos (1 i 2)

511 - Alquilem un cotxe que no es pugi controla

512/513 - La aventura del petit Shinichi Kudo (1 i 2)

514 - L amor de l advocada Eri Kisaki

515 - La mala sort del gran premi

516/517 - El tir absolutament mortal d en Genta (1 i 2) 

518 - Els verdaders 30 minuts 

519/522 - Tres dies amb en Heiji Hattori (Especial 2h) (479)
 
523 - La coartada groga

524/525 - El ganivet de la bruixa de la muntanya (1 i 2) 
 
526 - El errada de la policia

527/528 - La localitzaci de la fotografia negra (1 i 2) 

529 - La desaparici del gat que dna la benvinguda 

530/531 - La histria d'amor dels inspectors de la comissaria central de policia 8 (Especial 1h) (487)

532/533 - El dimoni dels estudis de televisi (Especial 1h) (488)

534/535 - Confrontaci en el tribunal 3 - Un advocat com testimoni ocular (Especial 1h) (489)

536/537 - En Heiji Hattori Vs. Shinichi Kudo! - La gran batalla de les deduccions (Especial 1h) (490)

538 - Xoc entre el vermell i el negre - El comenament (I)

539 - Xoc entre el vermell i el negre - El parent de sang (II)

540 - Xoc entre el vermell i el negre - L exclamaci (III)

541 - Xoc entre el vermell i el negre - El mn matern (IV)

542 - Xoc entre el vermell i el negre - En coma (V)

543 - Xoc entre el vermell i el negre   L'invasi (VI)

544 - Xoc entre el vermell i el negre - El desperta (VII)

545 - Xoc entre el vermell i el negre - La pertorbaci (VIII)

546 - Xoc entre el vermell i el negre - El camuflatge (IX)

547 - Xoc entre el vermell i el negre - El testament (X)

548 - Xoc entre el vermell i el negre - La sospita (XI)

549 - Xoc entre el vermell i el negre - L innocncia (XII)

550 - Xoc entre el vermell i el negre - Llest per la mort (XIII)

551 - Xoc entre el vermell i el negre - Mort per torns (XIV)

552/553 - El testimoni de l advocada Eri Kisaki (1 i 2)

554/555 - El punt sec del karaoke (1 i 2)
 
556 - Vermell, blanc, groc i la lliga de detectius jniors

557 - Conan i el misteri del doble codi

558 - Batalla entre detectius! - Shinichi Kudo Vs. Subaru Okiya

559 - L horscop trencat

560/561 - Aroma de caf amb intent d'assassinat (1 i 2)

562/563 - La magica tele-transportaci d'en Kaito Kid (Especial 1h) (515)

564/565 - Furinkazan - Un cavaller misteris armat (Especial 1h) (516)

566 - Furinkazan - Conclusi d'ombres i llampecs

567/568 - El Viatge de Misteri de la Restauraci de Meiji (1 i 2)

569 - El reclam del vi vermell

570/571 - Assass: Shinichi Kudo (Especial 1h) (521)

572/573 - Les llgrimes de Ran sobre la veritable cara de Shinichi (Especial 1h) (522)

574 - El que ella realment vol preguntar

575/576 - L'espurna blava d'odi(1 i 2)















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262543" title="Dones de Tahit a la platja" nonfiltered="2706" processed="2701" dbindex="102716">


Dones de Tahit, o Dones de Tahit a la platja (en francs Femmes de Tahiti, ou Sur la plage), s un quadre de Paul Gauguin fet durant el novembre i desembre del 1891 en la seva primera estada a Tahit. Es conserva al Museu d'Orsay de Pars.

Dues noies tahitianes estan assegudes al terra en postures enfrontades, una d'esquena i l'altra de cara, i abstretes en els seus pensaments. La dona de la dreta, amb el vestit introdut pels missioners, est ocupada trenant palmes amb una actitud impassible. La dona de l'esquerra, amb un pareo tradicional de motius florals i una camisa blanca, t els ulls tancats. Les lnies blanques sobre el fons negre evoquen les onades llunyanes del mar. Al terra, una capa, una flor de tiara i unes fulles de palmera. El color s viu, de gamma clida, i pla seguint el mtode del cloisonn influt per les estampes japoneses.

La composici s peculiar pel que fa a les convencions pictriques del segle XIX. Els dos personatges semblen entatxonats com si l'artista no s'hagus realment preocupat de situar-los en l'espai. Mentre que per altres pintors els dos personatges haurien pogut ser un detall en una composici amb ms figures, Gauguin ha donat un aspecte destacat i sense precedents a la seva activitat insignificant.

El ttol s equvoc ja que no sn dues dones diferents ni s evident que siguin a la platja. Per les dues figures Gauguin va usar la mateixa model Teha'amana, la seva amant, que a ms no era tahitiana sin de Tonga o de Rarotonga. Les lnies rectes del terra suggereixen que podria ser un porxo d'una casa colonial.


El quadre el va vendre aviat al capit Arnaud, un colon de Papeete. En va fer una segona versi a Parau api (1892) amb la figura de la dreta vestida amb un pareo lligat a l'espatlla i amb els braos descansant al costat. A La casa de les canons (1892) va repetir les mateixes dues figures junt al grup de cantants asseguts al terra.

El quadre va ser llegat el 1923 a l'estat francs, exposat al Museu del Louvre i des del 1986 al Museu d'Orsay.

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262547" title="Prncep Koreyasu" nonfiltered="2707" processed="2702" dbindex="102717">
El  va ser el sptim shogun del shogunat Kamakura del Jap; va governar entre el 1266 fins el 1289.

Va ser el fill del sis shogun, el Prncep Munetaka i estava controlat pels regents del clan H j . Va assumir el tro als 2 anys, quan el seu pare va ser despullat pel mateix clan H j  quan van considerar que era massa gran per tenir-lo com un governant titella.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262549" title="Ernest Garca i Garca" nonfiltered="2708" processed="2703" dbindex="102718">
Ernest Garcia (Alacant, 1948) s un socileg valenci. Durant la seva etapa estudiantil fou un activista destacat, i el 1971 ingress en el PCE. Durant la transici democrtica particip en la fundaci del PCPV i en fou escollit secretari general, i tamb fou redactor de Verdad i director de Cal Dir, i responsable dels comits universitaris. Fou membre del comit central del PCE i en fou expulsat el 1980 per haver donat suport pblicament a la incorporaci en Euskadiko Ezkerra del sector del PCE-EPK (Partit Comunista d'Euskadi) encapalat per Roberto Lertxundi. Aleshores ingress a l'Agrupament d'Esquerres del Pas Valenci el 1982, i d'ac form part del procs constituent d'Unitat del Poble Valenci (UPV), partit del que en fou candidat a les eleccions generals espanyoles de 1986.

Ha estat professor de sociologia a la Universitat de Valncia i primer deg de la Facultat de Cincies Socials, constituda el 1998. Polticament milita a Els Verds.

 Obres .
 Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Emrit Bono i Martnez;
 El trampol fustic: cincia, mite i poder en el desenvolupament sostenible (1995);
 Valncia, l'Albufera, l'horta: medi ambient i conflicte social (1997) ;
 Relaciones laborales y medio ambiente (1997);
 La sostenibilidad del desarrollo: el caso valenciano (1998) ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262550" title="Prncep Hisaaki" nonfiltered="2709" processed="2704" dbindex="102719">
El  va ser el vuit shogun del shogunat Kamakura del Jap; va governar entre el 1289 fins el 1308.

Va ser el fill de l'Emperador Go-Fukakusa i estava controlar pls regents del clan H j .
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262553" title="Pausnies (regent)" nonfiltered="2710" processed="2705" dbindex="102720">
Pausnies (Pausanias, ) fou regent d'Esparta de la branca agda, fill de Cleombrot d'Esparta i nebot de Lenides I. La seva mare era Alcatea o Alcitea.

Va succeir al seu pare Cleombrot com a regent del seu cos Plistarc d'Esparta, fill de Lenides I, que fou rei des del 480 aC  a la seva mort vers el 459 aC.

El 479 aC quan els atenencs van cridar als espartans en ajut contra els perses, Esparta va enviar un cos d'exrcit de cinc mil soldats, cadascun amb set ilotes auxiliars, sota comandament de Pausnies; Eurinax, fill de Dorieu, fou associat al comandament segons Herdot. A la zona de l'istme de Corint se'ls van unir altres forces dels aliats peloponesis; l'exrcit es va trobar amb els atenenc a Eleusis i Pausnies va agafar el comandament de les forces combinades amb diversos generals al consell de guerra. Els aliats van creuar Cithaeron i es van aturar a Eritrea on van formar una lnea a les muntanyes; eren llavors uns 110.000 homes que foren atacats per la cavalleria persa dirigida per Masisti; els perses foren rebutjats desprs que els atenencs van reforar les lnees megries que eren atacats durament, i Masisti va morir.

Pausnies va anar a buscar aigua i va baixar cap a Platees i es va aturar a la vora d'un rierol que Herdot diu que era l'Asop per segurament era un dels seus afluents. El general persa Mardoni es va collocar a l'altre costat del riu; les forces van romandre inactives deu dies i es van limitar a vigilar-se, degut als  mals informes dels endevins. Finalment Mardoni va decidir l'atac, per els grecs van rebre la informaci i quan al dia segent la cavalleria persa va atacar, els grecs estaven a punt, per tanmateix els perses van ocupar les fonts de Gargfia que donaven aigua als grecs, aix que els grecs van decidir passar prop de Platees cosa que van fer la nit. Al dia segent es va lliurar la batalla de Platees amb victria grega; el camp persa fou assaltat i es va produir una carnisseria; Pausnies fou dels que va lluitar amb ms coratge segons Diodor de Siclia, per Herdot no ho esmenta. El bot fou recollit pels ilotes.

Desprs de la batalla i a proposta d'Aristides d'Atenes, es va constituir formalment una confederaci dels grecs i Pausnies va romandre en el comandament; delegats foren enviats des de Platees a tots els estats grecs per deliberar dels seus interessos comuns i celebrar cada any l'aniversari de la batalla i cada cinc anys un festival anomenat Festes de la Llibertat que es feria a Platees, ciutat que fou declarada inviolable i independent. Aquest tractat Tucdides l'anomena .

Abans de retirar-se, Pausnies va atacar Tebes i va exigir la rendici dels tradors; desprs d'un setge de 20 dies, alguns caps del partit persa, dirigit per Timagnides i Attag van acceptar ser  lliurats als aliats (el darrer es va poder escapar); els entregats van ser executats sense judici a Corint.

El 477 aC Pausnies va dirigir una flota que va aconseguir expulsar als perses d'Europa i les illes. Xipre fou atacada i en gran part sotmesa. De Xipre, Pausnies va anar a Bizanci i va ocupar la ciutat i va erigir segurament el temple a Posid al Bsfor Traci a un lloc anomenat Exampaeus. Va governar la ciutat durant set anys (va establir com governador a Gngil d'Ertria)  i va modificar el seu govern i la seva estructura que de vegades fou considerat el fundador de Bizanci. 

Llavors Pausnies va comenar a meditar l'establiment de la seva tirania sobre tot Grcia amb suport dels perses; entre els presoner fets a Bizanci i havia alguns perses connectats amb la casa reial i els va enviar a la cort persa (sense coneixement dels altres aliats) deixant-los de fet lliures. Gngil, que portava una carta de Pausnies pel rei persa, els va escortar; en la carta s'oferia al rei persa el domini de tot Grcia sota govern de Pausnies que es casaria amb la filla del rei, i demanava l'enviament d' una persona amb poders; Xerxes va enviar a Artabazos amb una carta on agraa l'alliberament dels presoners i li oferia tropes i diners per aconseguir el seu propsit.

Pausnies va comenar a tractar malament als seus aliats; cap persona es podia acostar a ell i mica en mica va assumir les vestimentes i atributs d'un strapa persa. Fins i tot va visitar Trcia amb una gurdia de perses i egipcis. Tot aix va disgustar als aliats, i voluntriament els estats van decidir transferir la preeminncia a Atenes. Aix va nixer la confederaci encapalada per Atenes; mentre a Esparta van arribar rumors dels plans de Pausnies, i fou cridat per tornar; al seu lloc fou enviat Dorcis, que no fou obet pels aliats, aix que els espartans es van retirar de la confederaci. 

Pausnies va arribar a Esparta i fou sotms a judici per les probes de traci eren molt dbils i era dubts poder obtenir una condemna. Llavors Pausnies, sense ordes, va embarcar en un vaixell d'Hermone, i va retornar a Bizanci, on Gngil encara romania com a governador, i on va renovar els seus plans. Una greu injuria a una famlia de gran importncia a la ciutat (amb la mort d'un dels seus membres) va comportar que els aliats demanessin a Atenes la seva expulsi que es va produir. 

Pausnies va anar llavors a Colones (Colonae) a la Troade on va entrar altre cop en contacte amb els perses; llavors va rebre una orde imperativa de retornar a Esparta, i Pausnies, sense tenir prou avanats els seus plans, va tornar i fou empresonat, per fou alliberat molt poc desprs, i va demanar ser jutjat ja que amb els seus diners podia comprar el tribunal. Finalment el judici no es va poder fer.

Pausnies va entrar llavors en contacte amb caps dels ilotes als que va prometre la llibertat i la ciutadania si l'ajudaven a enderrocar al govern; alguns ilotes el van denunciar, per els fors continuaven poc inclinats a jutjar a un home de la seva posici. Llavors es va trobar una prova decisiva quan un home de nom Argili, que portava una carta de Pausnies per Artabazos, va trencar el segell i va obrir la carta i va trobar dins instruccions per la seva prpia mort, i llavors va donar la carta als fors; d'acord a un pla, Argili es va refugiar al temple de Posid a Tenaros, a la vora del qual els fors tamb van amagar als seus homes; Pausnies hi va anar a preguntar-li la ra de la seva traci i Argili li va tirar en cara les ordes per la seva mort; el pla era agafar a Pausnies a la tornada per va rebre una advertncia d'un dels fors i es va refugiar al temple d'Atenea Calcioca; els fors van decidir construir un mur  davant la porta per que no pogus sortir; la mateixa mare de Pausnies, Alcatea, va posar la primera pedra; quan ja estava a punt de morir fou retirat pels fors del temple i va morir als pocs minuts. Aix va passar en una data desconeguda posterior al 471 aC i anterior al 466 aC. Els detalls de la seva mort sn una mica diferents segons la font.

Va deixar tres fills: Pleistonax (rei 459 a 409 aC), Clemenes i Aristocles. Plutarc diu que de jove fou un dels vencedors olmpics, per probablement s un error.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262556" title="Douglas Bader" nonfiltered="2711" processed="2706" dbindex="102721">


El Capit de Grup Sir Douglas Robert Steuart Bader, Kt CBE, DSO amb barra, DFC amb barra, FRAeS, DL, RAF (21 de febrer de 1910  5 de setembre de 1982); va ser un pilot de caa d'xit a la Royal Air Force durant la Segona Guerra Mundial. Bader va ser considerat un heroi inspirador a la seva poca, i no noms perqu havia perdut les dues cames en un accident de vol de preguerra. Les seves opinions dogmtiques, brutalment directes i sovint molt discutides (sovint contra l'autoritat) anaven de la m amb una energia i un entusiasme sense fi que inspirava adoraci i frustraci en la mateixa proporci entre els seus iguals i els seus subordinats.

 Biografia .
Bader va nixer a St John's Wood, Londres, sent el segon fill del Major Frederick Roberts Bader dels Enginyers Reials i de la seva esposa Jessie. Els dos primers anys els pass amb uns parents a l'Illa de Man, mentre que el seu pare havia tornat al seu dest a l'ndia poc desprs del naixement del seu fill, i va ser acompanyat per la seva esposa i el seu fill gran. Amb dos anys, Douglas es reun amb la seva famlia a la ndia, un any abans que tota la famlia torns cap a Londres. Va anar a la Temple Grove Prep School a Eastbourne, i desprs a Oxford, a on coincid amb Guy Gibson i amb Adrian Warburton. El seu pare va combatre a la I Guerra Mundial a Frana, morint al 1922 per les complicacions de les ferides que reb al 1917. La seva mare es torn a casar amb el Reverend Ernest William Hobbs, i per la qual cosa Bader es cri a la rectoria de Sprotborough, prop de Doncaster Yorkshire del Sud

S'uneix a la RAF .
Bader s'allist a la RAF al 1928 com a cadet. Va ser un pilot que demostrava maneres i un destacat esportista, jugant a rugbi i estant a prop de formar part de la selecci nacional. Particip en un partit de criquet amb l'equip de la RAF contra el de l'Exrcit al juliol de 1931; el seu resultat va ser de 65 a 1. Rebut el despatx com a oficial pilot al 1930, va ser destinat a Kenley, Surrey, volant amb Gloster Gamecocks i, poc desprs, amb Bristol Bulldogs.

El 14 de desembre de 1931, mentre visitava el Aero Club de Reading, intent realitzar algunes acrobcies a baixa altura amb un Bulldog. El seu avi s'estavell quan la punta de l'ala esquerra toc el terra. Va ser enviat al Reial Hospital de Berkshire a Reading, a on se li van haver d'amputar les dues cames (una per sobre i l'altra per sota del genoll). Bader ho va descriure d'una manera ben lacnica al seu diari: 

Bader tingu la seva oportunitat per demostrar que podia seguit volant quan, al juny de 1932, el Sots-secretari de l'Aire Phillip Sasson aconsegu un Avro 504 que Bader pilot competentment. Un examen mdic posterior dictamin que era apte pel servei actiu. No obstant aix, a l'abril de 1933 reb notificaci conforme la RAF havia decidit revocar la seva decisi, donat que la seva situaci no s'ajustava amb les ordenances. Al maig, Bader reb la invalidesa de la RAF i entr a treballar a la Asiatic Petroleum Company i, al 1935, es cas amb Thelma Edwards.

 Segona Guerra Mundial .

Quan la guerra esclat al 1939, Bader empr les seves connexions a Cranwell per tornar a la RAF. Tot i a les reticncies oficials, se'l catalog com A.1.B (amb estatus de plena categoria de vol). A finals de novembre finalment va ser enviat a l'Escola Central de Vol, per un curs de reciclatge amb els models nous d'avi. Comenant amb el Avro Tutor, progress amb els Fairey Battle i els Miles Master (la darrera etapa d'entrenament abans dels Spitfires i dels Hurricanes). Bader retingu el rang d'Oficial de Vol que tenia abans del seu retir al maig de 1933.

El primer dest operatiu va ser al febrer de 1940 al 19 Esquadr amb seu a l'RAF Duxford, prop de Cambridge, a on el Comandant, el Cap d'Esquadr Geoffrey Stephenson, era un bon amic dels temps de Cranwell, i a on tingu la primera experincia amb els Sptifires. Amb 29 anys, Bader era considerablement ms gran que els seus companys. Un dels motius de l'xit com a pilot de Bader va ser en part a la seva manca de cames: els pilots suporten altes "G" en combat, tenint "punts negres" donada la baixada d'irrigaci sangunia al cervell (la sang se'n va a altres parts del cos, normalment les cames); i com que Bader no tenia cames, podia seguir conscient molta ms estona que els seus oponents. 

 Batalla d'Anglaterra .
A l'abril de 1940, abandon el 19 Esquadr per ser Comandant de Vol amb el 222 Esquadr, tamb amb seu a Duxford i tamb comandat per un amic seu, el Cap d'Esquadr Tubby Mermagen, i va ser en aquesta fase que tingu la seva primera experincia de combat. Mentre patrullava per la costa prop de Dunkerque amb el seu Spitfire a uns 30.000 peus, es trob amb un Bf 109 al davant, volant en la mateixa direcci i aproximadament a la mateixa velocitat. Bader cregu que l'alemany havia de ser un novell, car no realitzava cap acci evasiva. El segon encontre va ser amb un Dornier un dia o dos desprs, en la que gaireb s'estavella durant una passada a gran velocitat. Poc desprs d'unir-se al 222 Esquadr, va ser reenviat a RAF Kirton-in-Lindsey, al sud d'Humber.

Desprs de diverses sortides operatives a Dunkerque, va ser posat al comandament del 242 Esquadr com a Cap d'Esquadr a finals de juny de 1940; una unitat dotada amb Hurricane i amb base a Coltishall, principalment composada per canadencs que havien patits greus prdues a la Batalla de Frana i que tenien la moral molt baixa. Tot i a la resistncia inicial cap al seu nou comandant, Bader se'ls guany rpidament per la seva forta personalitat i perseverncia. Mentre que estava amb seu a RAF Duxford, el 242 Esquadr va ser assignat al 12 Grup de la RAF.

Com a amic i seguidor del comandant del 12 Grup, el Vicemariscal de l'Aire Trafford Leigh-Mallory, Bader recolz la discutida teoria de la Gran Ala. Bader era molt crtic amb les tctiques que usava el comandant de l'11 Grup Keith Park, i Bader vocifer en campanya a favor d'una poltica agressiva de formar grans formacions de caces defensius al nord de Londres preparats per infligir grans danys a les massives formacions de bombarders alemanys que volaven al sudest d'Anglaterra. A mida que la batalla progressava, Bader es trobava sovint al capdavant d'una ala de caces formada de vegades per ms de 5 esquadrons. Els xits de la Gran Ala sn difcils de quantificar, car les grans formacions sovint afirmaven ms victries que les que els pertocaven, per no hi ha dubte de qu Bader i Leigh-Mallory van contribuir a la marxa del Comandament de Caces del Mariscal de l'Aire Hugh Dowding i del Vicemariscal de l'Aire Keith Park un cop havia finalitzat la batalla.

 Cap d'Ala .
Al 1941, Bader va ser promogut a Comandant d'Ala i esdevingu un dels primers Lders d'Ala. Destinat a Tangmere, Bader comand la seva ala d'Spitfires sobre el noroest d'Europa en una campanya d'estiu. Aquestes missions combinaven els bombarders amb els caces, per tal d'abatre unitats de caces de la Luftwaffe que d'una altra manera haguessin servit al front rus. Com a Cap d'Ala se li permet tenir les seves inicials a l'avi com a identificaci personal, per la qual cosa les inicials "D-B" van ser pintades al costat del seu Spitfire. Aquestes lletres van fer que el seu senyal de rdio fos Dogsbody (Cos de Gos).
 
Durant 1941 la seva ala va ser equipada amb Spitfires VB, que tenien dos canons Hispano de 20mm i 4 metralladores .303. No obstant aix, Bader seguia volant amb un Spitfire Va equipat amb 8 metralladores .303, car ell insistia en qu eren ms efectives contra l'oposici dels caces.

 Presoner de guerra .

A l'agost de 1941, Bader reclamava 22 victries aries, la 5 marca ms alta del total de la RAF. El 9 d'agost de 1941, Bader va ser abatut i capturat. Si b durant anys es cregu que havia colissionat en ple vol amb Messerschmitt Bf 109 un sobre Le Touquet, aquell dia no es perd cap Bf 109, i aparentment va ser abatut per un Bf 109F del II/JG26 pilotat pel Feldwebel Meyer. Si b intentar saltar, la seva protesi dreta queda atrapada a l'avi, i noms pogu escapar quan deix la cama. Algunes fonts indiquen que podria haver estat abatut per foc amic.

Bader va ser capturat pels alemanys, que el tractaren amb gran respecte. El General Adolf Galland, as alemany de l'aviaci, notific als anglesos que Bader tenia una cama feta malb i els ofer pas perqu llancessin una altra. Els britnics van respondre el 19 d'agost de 1941 amb l'"Operaci Cama": es permet a un bombarder de la RAF que llancs una protesi nova en paracaigudes a St Omer, una base de la Luftwaffe a Frana. 

Bader intent escapar de l'hospital on es recuperava, i durant els anys segents demostr ser tan corc amb els alemanys com ho havia estat abans amb els britnics. Va realitzar diversos intents d'evasi, fins al punt en qu els alemanys el van amenaar de treure-li les cames. Va ser enviat primer al Stalag Luft III a Sagan, sent enviat posteriorment al Castell de Colditz Oflag IV-C, on s'estigu fins a la primavera de 1945 quan va ser alliberat per 1r Exrcit americ. Quan Bader arrib a Pars, deman un Spitfire per poder-se unir a la lluita abans que la guerra hagus finalitzat, per obviament va veure denegada la seva sollicitud. 

 Postguerra .
Desprs del seu retorn a Anglaterra, s'atorg a Bader l'honor d'encapalar una passada aria de 300 avions sobre Londres al juny de 1945 i va ser promogut a Capit de Grup. Rest a la RAF fins al febrer de 1946, quan es llicenci i pass a treballar a la Shell

No sent mai una persona que amagus les seves opinions, Bader gener controvrsia per les seves opinions poltiques. Conservador amb els valors victorians tradicionals, els seus punts de vista sobre la delinqncia juvenil, l'apartheid i el desafiament de Rhodesia cap a la Commonwealth (era un fidel seguidor del rgim de minoria blanca d'Ian Smith) li port moltes crtiques. La seva associaci amb figures de l'extrema dreta van fer pensar que era un extremista i racista, si b en el cas de la poltica aquesta impressi era incorrecta.

A la mort de la seva primera esposa, Thelma, es cas amb Joan Murray.

Al 1976 va ser nomenat cavaller pels seus serveis als amputats i per la seva tasca en favor dels discapacitats. La seva agenda de treball era esgotadora per un home sense cames i amb una afecci cardaca i, desprs d'un sopar en honor del 90 aniversari del Mariscal de la Reial Fora Aria Sir Arthur "Bombarder" Harris, Bader mor d'un atac de cor el 5 de setembre de 1982 a l'edat de 72 anys. 3 setmanes abans ja havia patit un atac menor desprs d'un torneig de golf.

 Honors i Tributs .
Douglas Bader t una carretera nomenada en honor seu a Elm Park, a Essey. Bader Way s a escassos minuts de la base de la RAF a Honchurch. A Canford Heath, Poole hi ha la Bader Road.

La biografia de Bader, Reach for the Sky, va ser escrita desprs de la guerra per Paul Brickhill i esdevingu un xit de ventes. Al 1956 s'estren una pellcula del mateix ttol, amb Kenneth More com Bader.

Les cames artificials de Bader estan dipositades al Museu de la RAF a Stafford, per no estan exhibides.

 Condecoracions .
 Cavaller Solter   12/06/1976;
 Company de l'Imperi Britnic    2/01/1956;
 Orde del Servei Distingit amb barra    1/10/1940   15/07/1941;
 Creu dels Vols Distingits amb barra   07/01/1941   09/09/1941;
 3 Mencions als Despatxos   01/01/1941   17/03/1941   31/01/1947;
 Estrella de 1939-45 amb roseta;
 Medalla de la Guerra 1939-1945;
 Legi d'Honor (Frana);
 Creu de Guerra (Frana);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262558" title="Pausnies d'Esparta" nonfiltered="2712" processed="2707" dbindex="102722">
Pausnies d'Esparta  (Pausanias, ), fill de Pleistonax i net de Pausnies, regent d'Esparta, fou rei d'Esparta del 444 aC al 395 aC.

Quan Pleistoanax fou desterrat el 444 aC el va succeir en el tron sota la regncia del seu oncle Clemenes. El 427 aC Clemenes va envair tica al front d'un exrcit i Pausnies el va acompanyar. El 426 aC sembla que el seu pare fou restaurat al tron,  i la seva posici va quedar indeterminada ja que no se'n fa referncia, per segurament va romandre noms com hereu fins a la mort del seu pare el 408 aC.

Pausnies no torna a ser esmentat fins el 403 aC quan Lisandre, amb un fort exrcit, estava bloquejant Trasibul i els seus partidaris al Pireu. El rei, els fors i altres dirigents espartans es volien desfer de Lisandre i Pausnies fou enviat al front d'un exrcit a l'tica, tericament per ajudar a Lisandre per de fet per obstaculitzar els seus plans. Pausnies va acampar prop del Pireu; atacat pels assetjats va iniciar els preparatius de bloqueig; va rebutjar nous atacs per no va aprofitar la situaci expressament; va enviar un missatge als assetjats i poc desprs es va signar un armistici entre els espartans i els assetjats, els representants dels quals foren enviats a Esparta a defensar la seva causa i el resultat fou que 15 comissionats foren nomenats per arranjar les diferencies entre els dos partits atenencs; una amnistia fou ordenada que va incloure als Trenta Tirans, als Onze, i als Deu que havien estat governadors del Pireu. Pausnies llavors va llicenciar al seu exrcit.

Al seu retorn a Esparta el partit oposat el va portar a judici davant una cort formada pels geronts, els fors i el rei Agis II. Catorze geronts i el rei Agis van votar per la seva condemna i els dems, un nombre superior, per la seva absoluci.

El 395 aC quan va esclatar la guerra entre Fcida i Tebes, i la primera va demanar ajut a Esparta, aquest estat va decretar la guerra a Tebes, i Lisandre fou enviat a la Fcida per reunir tropes mentre es preparava l'exrcit que hi seria enviat sota comandament de Pausnies. Aquest va demorar el reclutament i mentre Lisandre, amb les seves forces va arribar a Haliartos quan encara Pausnies no havia arribat. A la batalla d'Haliarte o Haliartos, Lisandre va morir; just al dia segent va arribar Pausnies i va poder recollir els cossos dels morts per amb la condici de retirar-se. 

Altre cop al tornar a Esparta fou enjudiciat, per aquesta vegada no tenia prous partidaris i va acceptar marxar en exili voluntari; va ser condemnat a mort, en absncia, mentre vivia al santuari d'Atenea a Tegea on encara romania deu anys desprs, el 385 aC. El seu fill Agespolis I el va succeir en el tron. Quan Agespolis va assetjar Mantinea, Pausnies, que tenia molts amics a la ciutat, va intercedir per la seva sort i la de Mantinea en general. Va morir desprs del 385 aC, en data desconeguda.

Vegeu tamb.
Nauclides;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262559" title="Pausnies de Macednia" nonfiltered="2713" processed="2708" dbindex="102723">
Pausnies de Macednia (Pausanias, ) fou rei de Macednia vers el 393 aC.

Era fill d' Aerop II al que va succeir, per fou assassinat al cap de poc temps de pujar al tron per Amintes II, segons Diodor de Siclia.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262560" title="Pausnies (pretendent)" nonfiltered="2714" processed="2709" dbindex="102724">
Pausnies (Pausanias, ) fou pretendent al tron de Macednia, que segons squines era de la famlia reial.

s esmentat el 368 aC desprs que Alexandre II de Macednia fou assassinat per Ptolemeu I Alorita. Tenia molts partidaris i va obtenir el control de fora ciutats. Eurdice, la viuda d'Amintes II, va demanar ajut al general atenenc Ifcrates, que va expulsar a Pausnies del pas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262563" title="Pausnies d'Orstia" nonfiltered="2715" processed="2710" dbindex="102725">
Pausnies d'Orstia o Pausnies d'Orestis (Pausanias, ) fou un militar macedoni, de la casa reial dels orestes, que fou gurdia personal de Filip II de Macednia. Era molt guapo i el rei li va mostrar alguna simpatia.

Pausnies va tenir por de qu seria suplantat en el favor reial per un altre Pausnies, un militar, i va aconseguir la seva mort en una batalla contra els illiris. El amic del segon Pausnies, el general Atal, va prendre revenja i va injuriar greument a Pausnies; aquest va demanar al rei el seu cstig, per Filip II no ho va acceptar perqu llavors estava emparentant amb el general (s'havia de casar amb la seva neboda). Pausnies va decidir prendre revenja directament amb el rei.

Al festival que es va fer a Eges, aprofitant la seva condici de guardi del rei, va atacar a aquest amb una espasa i el va matar (336 aC); es va escapar cap a les portes de la ciutat on tenia disposat uns cavalls, per perseguit per altres oficials del rei fou atrapat i mort.

Les sospites ltimes del crim van recaure en Olmpia d'Epir, la dona de Filip, i el prncep Alexandre (Alexandre el Gran). D'altres foren dirigides a la prpia noblesa macednia i a Demstenes, rival seu. No ha quedat mai clar qui en fou el responsable directe.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262564" title="Pausnies (historiador)" nonfiltered="2716" processed="2711" dbindex="102726">

Pausnies (Pausanias, ) fou un historiador grec espart.

A Suides se li atribueix l'obra . Probablement sigui el mateix historiador Pausnies esmentat per Claudi Eli i Arri, que diuen que va escriure sobre tctiques militars.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262565" title="Pausnies de Siclia" nonfiltered="2717" processed="2712" dbindex="102727">
Pausnies de Siclia (Pausanias, ) fou un metge nadiu de l'illa de Siclia, de la famlia dels Asclepades, fill d'Anquit. Fou ntim amic d'Empdocles que li va dedicar un poema sobre la Naturalesa. 

Va viure al segle V aC. En un epigrama sembla indicar-se que o be va nixer o be fou enterrat a la ciutat de Gela (Digenes Laerci diu  i a l'epigrama que consta a l'antologia grega diu .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262566" title="GNOME Office" nonfiltered="2718" processed="2713" dbindex="102728">
La GNOME Office s una paquet ofimtic lliure per l'entorn d'escriptori GNOME que cont els programes:
AbiWord: processador de textos;
Gnumeric: full de clcul;
GNOME-DB: base de dades;

Els programes estant integrats entre ells i per aix molts consideren la GNOME Office com una collecci d'aplicacions de productivitat escrites pel GNOME i no com un paquet ofimtic com a tal. La integraci s'aconsegueix grcies al component tecnolgic Bonobo.

 Vegeu tamb .
Paquet ofimtic;
KOffice - el paquet ofimtic del projecte KDE;
OpenOffice.org;
GNOME;

 Enllaos externs .
Pgina de GNOME Office;
OpenOSX Office: GNOME Office per a Mac OS X;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262567" title="Pausnies (metge)" nonfiltered="2719" processed="2714" dbindex="102729">
Pausnies (Pausanias, ) fou un metge grec que va atendre a Crter d'Orstia, un dels generals d'Alexandre el Gran.

El mateix conqueridor Alexandre li va dirigir a aquest metge una carta, en la qual s'interessava pel seu pacient, i el felicitava per la cura amb que l'havia ats i per l's de poderosos medicaments (la carta es de data vers el 324 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262568" title="Pausnies d'Apollnia" nonfiltered="2720" processed="2715" dbindex="102730">
Pausnies d'Apollnia (Pausanias, ) fou un escultor grec nadiu d'Apollnia (no s'indica quina de les ciutats amb aquest nom).

Va fer esttues de les detats Apollo i Callisto, les quals van integrar la gran ofrena que la ciutat de Tegea va oferir a la ciutat d'Olmpia. Va florir a l'entorn de l'any 400 aC, i l'esmenta Pausnies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262581" title="Un mn feli" nonfiltered="2721" processed="2716" dbindex="102731">
Un mn feli (Brave New World, en la seva versi original) s una novella d'Aldous Huxley. Es tracta d'una distopia o utopia inversa per criticar el present.

Transcorre a Londres el 2540 d.C. i anticipa el desenvolupament de la tecnologia reproductiva, la biotecnologia i l'ensenyament durant el son que junts provoquen un fort canvi social. Huxley respon a aquest llibre amb una revaloraci en forma d'assaig anomenada Brave New World revisited (Nova visita a un mn feli) (1958), i amb la seva novella final, anomenada Island (L'illa) (1962).

Argument.

Les persones del futur busquen la diversi a partir de la droga (soma), el consumisme i el sexe hi han elliminat les possibles fonts de patiment, com la famlia o l'amor. L'Estat controla la vida dels individus i els classifica en diferents classes socials rgides, amb funcions ben determinades i poc marge per a la llibertat.



Personatges principals.

Bernard Marx i Lenina Crowne.
Els dos personatges (els noms dels quals fan alusi al der sovitic Lenin i al fundador del comunisme Karl Marx) presenten punts de vista oposats d'aquesta societat. Lenina s la perfecta ciutadana, feli i "pneumtica", conforme amb el seu comportament, complint la seva funci en la societat, que es relaciona amb tots els homes amb qui pot, per bastant incapa d'exercir la seva llibertat de pensament; ella no reconeix el seu amor pel "Salvatge", amb un conflicte emocional amb el seu acondicionament. Per oposici, Bernard Marx t alguna cosa del foraster, intellectualment algun to per fsicament ms petit que l'Alfa promedi, s'enfronta (o almenys creu enfrontar-s'hi) a problemes socials incloent-hi el rebuig social per part de les dones de la seva casta i falta de respecte per part de les castes inferiors. Com a resultat, s'ha convertit en un inadaptat social, avergonyit quan tracta de propiciar cites amb dones, desinteressat amb els esports, prefereix ser miserable que prendre soma i sovint expressa opinions d'inconformisme. El comportament inacceptable de Bernard el fica en problemes amb el seu cap, el Director del laboratori de criana i acondicionament. Tanmateix, Bernard obt perms per visitar la reserva salvatge, on hi porta Lenina.



Interpretaci.

En un Estat nic on tot est ordenat, no queda marge per a la llibertat i els lligams emocionals, aspectes que per a l'autor sn el ms necessari per a la felicitat. Les prioritats d'aquesta societat falsament utpica passen per l'hedonisme superficial, el consum i la productivitat, oblidant els valors humanistes.

Apareixen referncies a esdveniments i personatges histrics reals, com els lders del marxisme, Henry Ford o institucions britniques. Critica la industrialitzaci excessiva i el paper arrogant de l'Estat que es creu capaa de decidir pels ciutadans.

L'Estat Mundial.

HISTRIA


El calendari de l'Estat Mundial t l'any 1856 com a inici, en sser aquest l'any del naixement d'en Henry Ford, a qui consideren pare de tota la societat, i les seves dates sn denominades com a.F. (abans de Ford) i d.F. (desprs de Ford). La guerra dels nou anys que cita la novella ocorregu l'any 141 del seu calendari, que correspon amb l'any 1997 del nostre. Es suposa que s una guerra que afect la major part del planeta, surgiria a Europa i caus grans danys, provocats per les armes qumiques creades per xips del sieb, usades en ella. La guerra provoc un colapse de l'economia mundial, i els lders mundials decidiren fer front a les catstrofes imposant les noves tecnologies en tots els territoris del planeta. Aquesta decisi va provocar una gran resistncia, pel que varen decidir un canvi de poltica, iniciant una campanya pacfica, creant l'Estat Mundial, en qu se censurava tot el que no li convenia a l'estat: museus tancats, literatura elliminada, destrucci de monuments... A l'poca en qu s'ubica l'histria, l'estat mundial est completament establert i gaireb tots els ciutadans de la terra estan sota el seu control absolut.

GEOGRAFIA POLTICA


Tot el planeta est unificat amb un nic Estat Mundial, governat per deu controladors mundials, establerts en vries ciutats clau: Han quedat poques rees allades com "reserves salvatges", incloent-hi parts de Nou Mxic, Amrica del Sud, Samoa, i un grup d'illes a la costa de Nova Guinea. Una conversa entre John i el controlador mundial d'Europa occidental, Mustaf Mond, revella detalls posteriors de la geografia poltica de l'estat mundial. Mond hi explica que rees que tenen molt pocs recursos no sn "civilitzades" pel govern. Com a conseqncia aquestes rees queden com a reserves i la vida local hi continua. Les illes de tot el planeta, com Islndia i les Illes Malvines, sn reservades pels ciutadans de l'estat mundial que no desitgen viure-hi dins d'aquest o no encaixen en la vida social normal.

POBLACI


Els dos mil milions d'habitants de l'estat mundial estan dividits rgidament en cinc classes o castes. La societat s controlada pels Alfes i els seus subordinats, Betes. A sota, en ordre descendent a nivell mental i d'intelligncia s'hi troben els Gammes, Deltes i psilons. Cada casta s posteriorment dividida en "Ms" i "Menys". En el pinacle de la societat estan els Alfa "Doble-ms", per ser felios al seu mode i no es ressenteixen amb les altres castes. Tanmateix, a l'hora, tots els membres de la societat sn instruts de forma repetitiva amb la idea que tots sn igualment importants en la societat. Els ciutadans de l'estat mundial gaudeixen l'harmonia racial al llarg de tot el planeta. Encara que Anglaterra est poblada en la seva major part per caucsics, la poblaci tamb cont proporcions tniques substancials. Quan visit la fbrica de productes elctrics a Londres, John ve blancs i negres treballant junts. L'nic "enamorament" de la novella, el protagonitzen un heroi negre i una herona blanca. El director dels cultius descriu com els bebs sn conreats sense importar el grup tnic i que blancs, negres i hispans sn produts al criader central de Londres.

TECNOLOGIA


La vida a l'Estat Mundial est dominada per una tecnologia bastant avanada, la qual influeix en tots els aspectes de la vida. L'esport, un pilar de l'estat mundial consisteix en varis jocs desenvolupats usant artefactes d'alta tecnologia, per a mantenir ocupades les fbriques. Jocs com "Tennis superficial", i "Golf electromagntic" sn les majors distraccions per a tots els nivells de la societat. Est prohibit crear un nou joc que no posseeixi almenys un artefacte ms que el joc que ja hagi estat creat. Un altre aspecte clau d'entreteniment sn els "enamoraments" una versi d'alta tecnologia de les pellcules. Els usuaris del cinema (anomenat cine sensible) colloquen les seves mans als poms de metall als bordes dels braos de la cadira, permetent-los sentir les sensacions fsiques dels actors en pantalla (aquestes semblen ser noms per pellcules sexuals). Uns altres artefactes d'entreteniment d'alta tecnologia apareixen contundentment en el llibre, incloent-hi caixes de msica sinttica, rgans d'essncies (instruments musicals que combinen la msica amb aromes agradables) rgans de color (combinen msica amb la llum brillant) i televisi.
La tecnologia de transport tamb est altament avanada. La forma principal de transport urb s l'helicpter, amb variacions que inclouen "taxicpters" i "deporticpters" costosos i de gran categoria. Per les castes ms inferiors, s'utilitza el monorrail d'alta velocitat per anar a la zona rural. A nivell de mobilitzaci global, es manegen avions amb forma de cohets, el color dels quals determina la seva destinaci.
Als criaders i centres d'acondicionament, la tecnologia avanada s'empra en la creaci de nous embrions. A ms de l'equip de laboratori d'alta tecnologia, els criaders tenen mquines per a condicionar els embrions entubats al calor, moviments repentins i malalties, permetent-los acomplir llurs labors predestinades en climes especfics. Els nens ja nascuts sn exposats als centres d'acondicionament a una varietat d'aparats avanats que ajuden a modelar-los en llurs papers predeterminats. Als primers captols, els nens Delta sn entrenats per odiar el camp i els llibres en un procs que involucra bocines i electrocuci. La Hipnopdia es realitza utilitzant altaveus installats als llits.
Uns altres aspectes de la vida reben una gran influncia de la tecnologia avanada. La majoria de la roba es fa de materials fins i sinttics, com acetat i viscosa. Els homes s'afaiten mitjanant rasuradores electroltiques i consumeixen una goma de mascar amb hormones sexuals. Els ciutadans poden relaxar-se emprant mquines de massatges i l'omnipresent "soma" (la novella revella que encara que aquest s ingerit de forma de tableta, pot tamb ser vaporitzat per formar un nvol anestsic, com succedeix quan John llena les tabletes per la finestra).

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262584" title="Joseph Hinsen" nonfiltered="2722" processed="2717" dbindex="102732">

Joseph Jos Hinsen (Rijkevorsel, Blgica, 14 d'abril de 1931) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1953 i 1962. El seu major xit esportiu fou una victria d'etapa al Tour de Frana de 1955.

Palmars.
1955;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1958;
 1r a Rijkevorsel;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 41 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1956. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jos Hinsen ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262586" title="Prncep Morikuni" nonfiltered="2723" processed="2718" dbindex="102733">
El  va ser el nov i l'ltim shogun del shogunat Kamakura del Jap; va  governar entre el 19 de juny del 1308 fins el 25 de setembre de l1333.

Va ser el fill del vuit shogun, el Prncep Hisaaki i nt de l'Emperador Go-Fukakusa. Tamb va actuar com un governant titella. Desprs del collapse del shogunat es va convertir en monge budista i va morir poc desprs.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262590" title="Prncep Nariyoshi" nonfiltered="2724" processed="2719" dbindex="102734">
El  (1325 - 21 de gener del 1338) va ser un dels dos sh gun que va governar durant la Restauraci Kenmu, entre el 1334 i el 1336.

Era fill de l'Emperador Go-Daigo, va ser assassinat per Ashikaga Tadayoshi el 1338. La seva mort va produir la caiguda de la Restauraci i el retorn del carreg del sh gun a mans dels samurais, sota el clan Ashikaga que  va fundar el shogunat Ashikaga en aquell mateix any.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262591" title="Jean-Michel Esponda" nonfiltered="2725" processed="2720" dbindex="102735">
Jean-Michel Esponda, va nixer el 24 d'abril de 1943 a Hendaia. s un antic jugador de rugbi a XV, que ha jugat amb l'equip de Frana i a l'USAP al lloc de Pilar (1,85 m per a 96 kg).

Carrera com a jugador.

Clubs.
Estadi Hendayais;
USAP;

A la selecci francesa.
Disput el seu primer partit amists el 15 de juliol de 1967 contra l'equip de Sud-frica, i l'ltim contra l'equip d'Anglaterra, el 22 de febrer de 1969.

Palmars.

En club.
Finalista de la Competici Yves del Casal el 1965 ??

En equip nacional.
10 vegades internacional (3 el 1967, 4 el 1968 i 3 el 1969);
Torneig de les cinc nacions disputat : 1969;

Enllaos externs.
Estadstiques a scrum.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262592" title="Emrit Bono i Martnez" nonfiltered="2726" processed="2721" dbindex="102736">
Emrit Bono i Martnez (Sagunt, 1940) s un economista valenci. Militant del PCPV durant la transici democrtica, fou diputat per la provncia de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977. Form part de l'Assemblea de Parlamentaris Valencians i del Consell del Pas Valenci presidit per Josep Llus Albinyana, qui el nomen conseller de benestar social el 1978, per dimit el 29 de desembre de 1978. Posteriorment abandon el PCPV per a ingresar en el PSPV-PSOE, en el que fou diputat al arrib a ser home de confiana del president de la Generalitat Valenciana, Joan Lerma, qui el nomen conseller de medi ambient el 1993-1995. 

Un cop abandon la poltica, ha estat catedrtic d'economia aplicada en la Universitat de Valncia, des del 2005 s membre de l'Observatori de la Sostenibilitat a Espanya (OSE). s un aferrissat defensor del paper del Pas Valenci dins l'Euram. s pare del periodista i diputat Ferran Bono Ara

 Obres .
 Les cendres de maig que va obtindre el Premi Joan Fuster d'assaig de 1983 amb Ernest Garca;
 Economa i autonoma al pas Valenci (1985) i altres a  Revista Valenciana d'Estudis Autonmics;
 El espacio econmico-poltico de lo valenciano: una nueva interpretacin (1988) a Revista Valenciana d'Estudis Autonmics;
 Administracin social pblica: bases para el estudio de los servicios sociales (1992) amb Jorge Garcia Ferrer.
 Desenvolupament sostenible al Pas Valenci (1999) a L'Espill;
 La construccin europea: de la economa a la poltica (2004) article a Pasajes;






 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262593" title="Alessandro Fantini" nonfiltered="2727" processed="2722" dbindex="102737">

Alessandro Fantini (Chieti, 1 de gener de 1932 - Trveris, Alemanya, 5 de maig de 1961) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1955 i 1961.

Era conegut pels sobrenoms dIl tamburino di Fossacesia i Sandrino. Especialista en arribades a l'esprint, aconsegu 18 victries al llarg de la seva curta carrera esportiva. Els seus xits ms importants els aconsegu al Tour de Frana, amb dues victries d'etapa, i al Giro d'Itlia, amb set etapes guanyades i vestint la maglia rosa durant nou etapes.

Una malaurada caiguda durant l'arribada de la 6a etapa de la Volta a Alemanya de 1961, a Trveris, li provoc la mort.

Palmars.
1954;
 Vencedor de 3 etapes al Giro de Puglia i Lucania ;
1955;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
1956;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia;
1957;
 Vencedor de 2 etapes del Giro d'Itlia ;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Ciclomotoristico ;
1958;
 1r a Giulianova Lido;
1959;
 Vencedor d'una etapa del Giro d'Itlia;
1960;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Alemanya;
 1r a la Mil-Vignola ;
1961;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 15 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1956. 6 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1957. 21 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1958. 47 de la classificaci general;
1959. 19 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 58 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 25 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1956. 48 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. Abandona;

Enllaos externs.
Biografia i palmars d'Alessandro Fantini ;
Palmars d'Alessandro Fantini;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262595" title="Ashikaga Takauji" nonfiltered="2728" processed="2723" dbindex="102738">

 va ser el fundador i primer shogun del shogunat Ashikaga. Va comenar a governar el 1338, donant inici al perode Muromachi al Jap, i va acabar amb la seva mort 1358. Va ser descendents dels samurais de la lnia Seiwa Genji del clan Minamoto.

Originalment va ser un general del shogunat Kamakura i va sufocar la Guerra Genk  que va durar entre el 1331 i el 1333. Es va sentir desilusionat amb el shogunat i es va aliar amb l'Emperador Go-Daigo i amb Kusunoki Masashige per prendre Kyoto i desprs destruir Kamakura per restablir el poder imperial amb la Restauraci Kenmu el 1333.

No obstant els samurais es sentien incmodes amb la restauraci i planeixaven retornar al sistema de shogunat. El 1335 van comenar les rebellions en Kamakura i en Takauji els va sufocar per va aprofitar la situaci per autoproclamar-se shogun. El 1336 Takauji va vncer els  seus oponents i va prendre Kyoto installant l'Emperador K my , el 1338  va ser oficialment anomenat shogun. Aix va comenar el perode de Nanboku-ch  (las corts del Norte i del Sur), on hi havia dos Emperadors de Jap al mateix temps, durant els segents 60 anys.

El fill de Takauji, Ashikaga Yoshiakira va ser el seu successor desprs de la seva mort.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262596" title="Amatori Rugby Alghero" nonfiltered="2729" processed="2724" dbindex="102739">


L'Amatori Rugby Alghero s l equip de rugbi de la ciutat de l Alguer; actualment el seu primer equip milita a la Srie A italiana, el segon a equip est actualment a la Srie C al grup sard i competeix a la competici catalana Rugbi Quatre Barres.

 Histria .

L any 1974 un grup d estudiants algueresos fascinats pel joc del Rugby van fundar la Societ Sportiva Amatori Rugby Alghero. El constant creixement tcnic i numric del grup els incentivar a partir al seu primer campionat sard l any 1975. 

Un any ms tard per l equip alguers hi ha la promoci de categoria, s presenta com l nic equip sard a competir a la srie C italiana, dins el grup Ligur on disputar tres campionats seguits classificant-se als primers llocs. Durant la temporada 1981/1982, desprs de la recomposici dels campionats italians i amb la divisi de la Srie C en dues categories diferents, l'Alguer s inserit dins el grup tosco-lazial de Srie C1. Aquell mateix any s produeix un salt qualitatiu amb la creaci del sector juvenil amb dos equips U17 i U19 participant a les competicions italianes de la seva categoria. 

Durant l any 1995 desprs de diversos intents de promoci, l Alguer conquereix la promoci a Srie B. L any segent l equip torna a Srie C, provocat pel fet que el conjunt alguers s encara massa jove i inexpert. L any 1997 enamorat de la Sardenya i amb un fort lligam d amistat amb alguns dels dirigents algueresos, el mtic exjugador i comissari tcnic de la nacional italiana Marco Bollesan s deixa convncer de ser l entrenador de la Societat algueresa. La serietat i les ganes de recuperar la categoria perduda per part dels jugadors locals i l arribada del tercera lnia Alberto Bisogno (Partenope Napoli), creant les condicions per un triomfant retorn a la Srie B.  Un any ms tard el fams publicista Gavino Sanna s implica amb la nostra Societat promovent diverses iniciatives, entre les quals un spot contra la droga i crea l actual logo de l Amatori Rugby Alghero. La resta s ja histria recent. Grcies a un grup d apassionats guiats pel President Badessi i el suport dels nostres sponsors, l Alguer durant els ltims quatre anys ha disputat el campionat de Srie A, arribant a tocar la promoci al TOP TEN durant la temporada 2003/2004 i classificant-se tercer durant el campionat 2004/2005 i sisena durant la passada temporada (2005/2006). Actualment a ms de la Srie A l Alguer participa a tots els campionats juvenils i al campionat regional de Srie C, i al torneig catal Quatre Barres.

Nomes la passi i la serietat dels presidents i de tot l staff ha fet possible que avui sigui aquesta gran realitat esportiva que no t parangons dins el panorama esportiu alguers.

L any 2007 la Junta Directiva del Club va sollicitar de jugar com a convidats a la Primera Divisi catalana, el President de la Federaci Catalana de Rugby i els membres de la directiva donaren la seva conformitat, malgrat aix diversos clubs de la Federaci iniciaren una acci de boicot per impedir aquesta invitaci i en una Assemblea Plenria de la Federaci Catalana de Rugby s va arribar a una votaci amb empat de vots, donant-se el fet paradoxal que aquells equips que no tenien que  jugar contra l Alguer imposaren amb el bloqueig la no participaci de l Alguer a la Primera Catalana.Com a conseqncia d aquest fet 5 equips del Principat ms la societat algueresa han creat un nou Torneig de Rugby anomenat Quatre Barres, que s disputat per primera vegada la temporada 2007-2008. El torneig que s desenvolupa amb el format clssic del 6 Nacions t la voluntat de ser un referent en la creaci d una competici dels clubs dels Pasos Catalans.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262599" title="Mt Zalka" nonfiltered="2730" processed="2725" dbindex="102740">
Mt Zalka, sobrenom  de Bla Frankl (Matolcs, Hongria, 23 d'abril del 1896 - Osca, 11 de juny del 1937) fou un escriptor i revolucionari hongars, cap de la XII Brigada Internacional durant la Guerra Civil espanyola.

Va combatre a Itlia i Rssia durant la Primera Guerra Mundial, sent capturat en aquest darrer pas i detingut en un camp de presoners. Desprs del seu alliberament es va quedar a Moscou, on va treballar com a director de teatre i tingu les primeres experincies amb les idees comunistes desprs de la Revoluci Russa. El novembre del 1936 s'incorpor a les Brigades Internacionals durant la Guerra Civil Espanyola, sent nomenat Cap de la XII Brigada Internacional, sota el nom de General Paul Lukcs.

Va morir a Estrecho Quinto, en plena ofensiva sobre Osca, en ser metrallat el seu cotxe per un avi. Les seves restes foren recuperades per la seva famlia desprs del final del franquisme i portades a Budapest.

 Notes .


 Enllaos externs .
Resum biogrfic ;
Obres escrites per l'autor ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262600" title="Fujiwara no Tadabumi" nonfiltered="2731" processed="2726" dbindex="102741">
Va ser el quart general de la histria de Jap en rebre el ttol de Seii Taish gun, concedit el 940 per l'Emperador Suzaku quan ell el va enviar a sufocar la sublevaci de no Masakado Taira, per va ser assassinat abans de la seva  arribada a Kant ; Tadabumi ms tard va ser enviat a una expedici contra un altre revel, Fujiwara no Sumitomo.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262605" title="Teresa Carnero Arbat" nonfiltered="2732" processed="2727" dbindex="102742">
Teresa Carnero Arbat s una historiadora valenciana i militant del PSPV. s doctora en Geografia i Histria i catedrtica d'Histria Contempornia en la Universitat de Valncia. Incialment el seu treball va estar dedicat a l'estudi de les relacions entre endarreriment econmic i expansi agrria a la fi del segle XIX. Durant els ltims anys la seva investigaci s'ha centrat en l'anlisi de l'avan de la democratitzaci i el desenvolupament poltic durant el primer ter del segle XX. Ha estat Visiting Scholar en el Departament d'Histria de Universitat de Berkeley durant els anys acadmics 1986/87 i 1992/93. Ha estat directora de l'Institut d'Histria de la Instituci Valenciana d'Estudis i Investigaci (1985-1992), membre del consell de redacci de la revista Debats (1983-1996) i en l'actualitat forma part del consell de redacci de Cahiers d'Histoire. Revue d'histoire critique.

Ha collaborat a les publicacions Recerques, Historia Contempornea, Estudis d'Historia Agraria, Ayer, Revista de Estudios Polticos i Revista de Occidente. El 1976 va guanyar el Premi Joan Fuster d'assaig. 

 Obres .
 Raons d'identitat del Pas Valenci. Pls i senyals (1976) amb Dolors Bramon, J.A. Martnez-Serrano, Mrius Garca Bonaf i Vicent Soler.
 Creixement, polititzaci i canvi social, 1790-1980 (1990) amb Jordi Palafox Gamir.
 Expansin vincola y atraso agrario. 1870-1900;
 Los precios agrcolas durante la segunda mitad del siglo XIX: vino y aceite;
 Modernizacin, desarrollo poltico y cambio social (1992);
 El reinado de Alfonso XIII (1997);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262606" title="Repblica Democrtica de Vietnam" nonfiltered="2733" processed="2728" dbindex="102743">

La Repblica Democrtica de Vietnam (en vietnamita: Vi t Nam Dn Ch  C ng Ha), popularment anomenada Vietnam del Nord o Repblica de Vietnam del Nord, fou un estat comunista fundat per diversos revolucionaris poltics presidits per Ho Chi Minh a la ciutat d'Hanoi el 2 de setembre de 1945.

Precedents.


L'any 1945 s'inici la Guerra d'Indoxina, una guerra iniciada pel Viet Minh liderat pel poltic Ho Chi Minh contra la dominaci francesa d'aquest territori. Aix Minh declar la independncia de Vietnam del Nord el 2 de setembre de 1945, establint la seva capital a la ciutat d'Hanoi i governada per un govern comunista aliat amb la Uni Sovitica i la Repblica Popular de Xina, pasos que van reconixer l'existncia d'aquest estat el 1950. 

L'any 1954 es lliur la Batalla de Dien Bien Phu, en la qual els francesos perderen definitivament la guerra i es reconegu la independncia total respecte als seus colonitzadors europeus de Laos, Cambodja i el Vietnam del Nord, restant el Vietnam del Sud sota el seu poder.

Partici.
Amb la divisi del pas en dues zones, el Nord sota influncia socialista-comunista i el Sud sota influncia francesa (que posteriorment passaria a ser nord-americana) es va produir un xode massiu dels vietnamites del Nord cap al Sud, especialment molts catlics no tolerats al nord i de vietminhs i/o vietcongs impulsats per alliberar el sud del control de les potencies occidentals com Frana o els Estats Units d'Amrica. El govern de Vietnam del Nord va impulsar entre els anys 1955 i 1956 que es portaren a terme reformes agrries.

Guerra de Vietnam.

El 1959 el Partit Comunista Vietnamita secretament va decidir portar a terme una guerra contra el Sud sense importar els enormes costos que implicava. 

Amb la caiguda de la ciutat de Saigon davant les forces nord-vietnamites el 30 d'abril de 1975 l'autoritat poltica de Vietnam del Sud va ser assumida per la Repblica de Vietnam del Sud. Aquest govern es va fusionar amb el Vietnam del Nord el 2 de juliol de 1976 i van formar una sola naci denominada la Repblica Socialista de Vietnam. 

Vegeu tamb.
Vietnam del Sur;
Vietnam;

Enllaos externs.
  Declaraci d'independncia de Vietnam del Nord;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262611" title="Bernard Pyne Grenfell" nonfiltered="2734" processed="2729" dbindex="102744">
Bernard Pyne Grenfell (1869-1926), fou un cientfic i egiptleg angls, membre del El Queen's College, Oxford.

Junt el seu amic i collega, Arthur Surridge Hunt, van descobrir en el any 1897 els manuscrits d'Oxirrinc, considerats part dels ms antic documents del Nou Testament.

L'any 1908, esdevingu professor en papirologia a Oxford i particip en l'edici dels Papirs d'Oxirrinc i altres treballs similars.

Vegeu.
Papir Oxirrinc 1;
Papir Oxirrinc 654 (1904);
Papir Oxirrinc 840;
Papir Oxirrinc 1224;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262612" title="Minamoto no Yoshinaka" nonfiltered="2735" processed="2730" dbindex="102745">


 (1154   1184) va ser un general tard del Perode Heian. Un membre del Clan Minamoto, Minamoto no Yoritomo va ser el seu cos i rival durant la Guerra Genpei entre els Minamoto i els Taira.

Va nixer a la provncia de Musashi, el pare de Minamoto no Yoshikata va morir i el seu domini va ser pres per Minamoto no Yoshihira en una disputa familiar quan ell encara era un nad. Yoshihira va intentar de matar Yoshinaka, per ell es va escapar a la provncia de Shinano (actual Prefectura de Nagano). 

Yoshinaka va vncer l'exercit de Taira no Koremori a la Batalla de Kurikara i va marxar a Kyoto. Els Taira se va retirar fora de la capital, agafant de nen l'Emperador Antoku amb ells. Tres dies ms tard l'exercit de Yoshinaka va entrar al capital i la clausura de l'emperador Go-Shirakawa que li va atorgar el ttol de Shogun Asahi. Tot i aix, el seu exercit va saquejar Kyoto, i l'emperador li orden atacar als Taira, amb la finalitat d'obtenir l'exercit fora de la capital.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262614" title="Luciano Pezzi" nonfiltered="2736" processed="2731" dbindex="102746">

Luciano Pezzi (Russi, 8 de febrer de 1921 - Bolonya, 26 de juny de 1998) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1948 i 1958. Sols aconsegu una victria destacada, una etapa del Tour de Frana.

En finalitzar la seva carrera professional es convert en director esportiu de diferents equips ciclistes: Ghigi, Salvarani, Dreher, Fiorella-Citroen, Magniflex-Famcucine, Morella i Gis. Tamb fou president del Mercatone Uno. 

Entre d'altres corredors dirig a: Vittorio Adorni, Felice Gimondi, Gianni Motta, Rudi Altig, Italo Zilioli, Giovanni Battaglin i Francesco Moser.

Equips com a director esportiu.
1960-1962. Ghigi;
1963-1970. Salvarani ;
1973-1974. Dreher ;
1977-1978. Fiorella-Citroen ;
1979-1980. Magniflex-Famcucine;

Palmars.
1940;
 1r al Giro del Casentino;
1947;
 1r a la Copa Anderlini;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;

Resultats al Tour de Frana.
1949. 50 de la classificaci general;
1950. Abandona (7a etapa);
1951. 48 de la classificaci general;
1952. 35 de la classificaci general;
1955. 34 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats al Giro d'Itlia.
1950. 8 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars de Luciano Pezzi ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262616" title="Groeningebeek" nonfiltered="2737" processed="2732" dbindex="102747">
El Groeningebeek s un petit rierol i afluent del Leie a la ciutat de Kortrijk. 

Avui, el riu va gaireb desaparixer a causa de la urbanitzaci i de l'assecament dels prats hmids a costat del casc histric de la ciutat des del segle XIX. El rierol i les terres pantanses al seu marge van tenir un paper estratgic molt important al 1302 a la batalla dels Esperons d'Or. Regava la desapareguda abadia de Groeninge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262620" title="Vicent Soler i Marco" nonfiltered="2738" processed="2733" dbindex="102748">
Vicent Soler i Marco (Rocafort, Horta Nord, 1949) s un economista valenci. Llicenciat en econmiques el 1972, des del 1999 s catedrtic d'economia aplicada i director del Departament d'Estructura Econmica per la Universitat de Valncia i Research Scholar per la London School of Economics. El 1976 va obtenir el Premi Joan Fuster d'assaig per l'obra collectiva Raons d'identitat del Pas Valenci. Pls i senyals. 

s autor de nombrosos treballs sobre l'economia i la societat valencianes i ha tingut una intensa activitat poltica, primer en la clandestinitat i desprs en crrecs institucionals. Ha estat Director General d'Administraci Local en el Consell del Pas Valenci, cap de Gabinet de la Presidncia de la Diputaci de Valncia, portaveu del PSPV d'afers econmics a les Corts Valencianes, Conseller d'Administraci Pblica de la Generalitat Valenciana el 1985-1987, Vicepresident de les Corts Valencianes i regidor de l'Ajuntament de Valncia. Actualment s president de la secci valenciana de la Fundaci Ernest Lluch.

 Obres .
 Evolucin de la economa valenciana, 1878-1978 (1978);
 Guerra i espansi industrial: Pais Valenci (1914-1923) (1984);
 La via valenciana (2001) amb Ernest Lluch;




  



 
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262625" title="Tiorba" nonfiltered="2739" processed="2734" dbindex="102749">


La tiorba s un tipus de llat barroc de grans dimensions, amb dos clavillers o mnecs i amb huit cordes addicionals per als baixos, sense trastejar. Va gaudir de gran favor durant els segles XVI i XVII. A finals del segle XVIII desaparegu com a instrument de concert i de societat per deixar pas a la guitarra.

Segons el diccionari de la Real Academia Espaola, (http://www.rae.es), s un vocable d origen incert.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262626" title="Soc" nonfiltered="2740" processed="2735" dbindex="102750">
 Vegeu Soc (desambiguaci) per a d'altres significats.;


El soc s un tipus de calcer o calat caracteritzat per ser especialment sencill, fet de fusta, i per no tindre part darrera o posterior als socs susos especialment, segons el tipus, ja que a alguns socs s que hi ha part darrera, a ms de ser utilitzat especialment per les dones.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262628" title="Sean Flynn" nonfiltered="2741" processed="2736" dbindex="102751">

Sean Rio Amir (Los Angeles, EUA, 14 de juliol de 1989) s un actor nord-americ conegut com Sean Flynn, nt del fams actor Errol Flynn. 

Destaca pel seu paper de Chase Matthews a la serie Zoey 101, emesa a Nickelodeon.

Li agrada el skateboarding, la nataci, practica surf, tennis i piano. Sean es tamb un bon guitarrista i ha carregat alguns vdeos de canons d'ell mateix a YouTube.

Filmografa.
 Sliders (1996) ;
 Simon Birch (1998) ;
 According to Spencer (2001) ;
 Zoey 101 (2005);

 Enllaos externs .
 Lloc oficial de Sean Flynn;
 ;
 Canal de Sean Flynn a Youtube;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262634" title="Heulebeek" nonfiltered="2742" processed="2737" dbindex="102752">


L Heulebeek s un rierol de la provncia de Flandes Occidental (Blgica) que neix a Beselare i que desemboca al  Leie a Kuurne. Te un curs amb molt meandres.

Fins a la fi del segle XX el rierol fora contaminat era una font de polluci fora desagradable pel pobles Beselare, Gullegem, Heule (Kortrijk) i Kuurne. L'obertura d'una estaci de depuraci a Gullegem va millorar aquest problema. Des de 1996 la provncia ha creat un parc natural als seus marges: el domini provincial de Bergelen.

L'etimologia del nom no s gaire clar: pels uns, seria el poble d'Heule que va donar el seu nom al rierol que el travessa, pels altres, el nom del riu s ms vell i hauria donat el seu nom al poble. L'afix -beek (neerlands per rierol) s'hauria afegit ms tard per a distinguir els dos.

Enllaos externs.
Nivell de l'Heulebeek al parc d'Heule;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262635" title="Chalumeau" nonfiltered="2743" processed="2738" dbindex="102753">
Chalumeau s un nom genric a l edat mitjana i del Renaixement, que designa tot instrument de vent de la famlia de les fustes composat d'un tub cnic o cilndric i d'una canya simple o doble. Aleshores, durant el perode barroc i clssic, el chalumeau s especifica en un instrument de talla cilndrica i amb canya senzilla, la chalemie (o fagot antic) aquesta, en talla cnica i amb doble canya. s, doncs, el nom donat als primers clarinets que han s'han mantingut eixa terminologia pel seu registre greu.

Trobem la msica per a chalumeau, sobretot, en dos centres diferents: per una banda a Viena, on compositors d peres com Bononcini, Caldara, Fux etc., empren sovint el chalumeau combinant-lo amb la veu humana; de l'altra banda Hamburg i Darmstadt, on Telemann i Graupner mostren una preferncia pels chalumeaux de baixa tessitura.

 Vegeu tamb .

 Chalemie;
 Instruments de msica de l edat mitjana;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262638" title="Jordi Sebasti i Talavera" nonfiltered="2744" processed="2739" dbindex="102754">
Jordi Sebasti i Talavera (Burjassot, 1966) s un periodista valenci, que des del 2000 s regidor i portantveu del Bloc Nacionalista Valenci a Burjassot. El 2002 va guanyar el Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils per El president, les falleres, l'horta i la carretera, histria d'un empresari valenci que prospera grcies a les seves relacions amb el poder, prosperant en un context poltic d'amiguisme i trfic d'influncia (rep aquest ttol en homenatge al mtic programa radiofnic de Ramon Barnils El lloro, el moro, el mico i el senyor de Puerto Rico). El treball fou publicat a El Temps.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262639" title="Numeraci maia" nonfiltered="2745" processed="2740" dbindex="102755">


La civilitzaci maia, a l'Amrica precolombina,  utilitzava un sistema de numeraci vigesimal (de base 20). 



Nombres fins el 19.



En la notaci ms usual en la notaci maia els nombres fins a 19 estaven constituts per tres diferents smbols; zero (en forma de closca), u (un punt) i cinc (una barra). Els maies van idear un sistema de base 20 amb el 5 com a base auxiliar. El sistema s additiu, se sumen els valors dels smbols per conixer el nombre. El punt no es repeteix ms de 4 vegades. Si es necessiten 5 punts, llavors se substituxen per una barra. La barra no apareix ms de 3 vegades. 

Per exemple, el nombre dinou (19) s'escrivia com quatre punts en una fila horitzontal sobre tres barres horitzontals posades una sobre l'altra (veure taula).

En la numeraci maia existeixen alternatives a la notaci amb punts i barres, els nombres maies podien ser illustrats amb glif. Els ms coneguts son els gilf antropomrfics de cares. En aquest cas el glif per a un determinat nombre era representat per la detat associada amb el nombre. Aquestes glifs rarament eren usats, i noms es poden trobar en inscripcions molt elaborades.

Nombres superiors a 19.




Els nombres superiors a 19 eren escrits verticalment en potncies de vint. 

Per exemple, trenta-dos havia de ser escrit com un punt sobre dos punts que a la vegada estaven sobre dues barres. El primer punt representa "un vint" o "120", mentre els dos punts addicionals i les dues barres representen el valor dotze. Per tant, (120) + 12 = 32. Per valor superiors a 400, es necessita una tercera columna. 

El nombres superior a 400 necessiten d'un tercer dgit. Per exemple, el nombre 429 havia de ser escrit com un punt sobre un punt sobre quatre punts sobre una barra. Per tant, (1400) + (120) + 9 = 429. 

De fet, les potncies de vint en aquest sistema de numeraci vigesimal sn comparables a les potncies de deu en els sistema de numeraci decimals (Hindu-Arabic numeral system).

Sumar i restar.
Sumar i restar nombres utilitzant la numeraci maia s senzill.
Addition is performed by combining the numeric symbols at each level:

If five or more dots result from the combination, five dots are removed and replaced by a bar. If four or more bars result, four bars are removed and a dot is added to the next higher column.

Similarly with subtraction, remove the elements of numeric symbol subtracted from the minuend symbol:

If there are not enough dots in a minuend position, a bar is replaced by five dots. If there are not enough bars, a dot is removed from the next higher minuend symbol in the column and four bars are added to the minuend symbol being worked on.

 Zero .
The Maya/Mesoamerican Long Count calendar required the use of zero as a place-holder within its vigesimal positional numeral system. A shell glyph -- -- was used as a zero symbol for these Long Count dates, the earliest of which (on Stela 2 at Chiapa de Corzo, Chiapas) has a date of 36 BCE. 

However, since the eight earliest Long Count dates appear outside the Maya homeland, it is assumed that the use of zero predated the Maya, and was possibly the invention of the Olmec. Indeed, many of the earliest Long Count dates were found within the Olmec heartland - conversely however, as the Olmec civilization had come to an end by the 4th century BCE (several centuries before the earliest known Long Count dates) this would instead imply that zero was not an Olmec discovery. 

 In the calendar .

In the "Long Count" portion of the Maya calendar, a variation on the strictly vigesimal numbering is used. The Long Count changes in the third place value; it is not 2020 = 400, as would otherwise be expected, but 1820, so that one dot over two zeros signifies 360.  This is supposed to be because 360 is roughly the number of days in a year. (Some hypothesize that this was an early approximation to the number of days in the solar year, although the Maya had a quite accurate calculation of 365.2422 days for the solar year at least since the early Classic era).  Subsequent place values return to base-twenty.

In fact, every known example of large numbers uses this 'modified vigesimal' system, with the third position representing multiples of 18*20. It is reasonable to assume, but not proven by any evidence, that the normal system in use was a pure base-20 system.

Enllaos externs.
Maya Mathematics calculadora 'online' des de la numeraci decimal a la numeraci maia.;
Anthropomorphic Maya numbers histria 'on-line' de les representacions numriques.;



Referncies.

   ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262640" title="Daan de Groot" nonfiltered="2746" processed="2741" dbindex="102756">

Daan de Groot (Amsterdam, 25 de maig de 1933 - Amsterdam, 8 de gener de 1982) va ser un ciclista neerlands que fou professional entre 1954 i 1961. Va crrer en pista i en carretera, aconseguint 8 victries. Destaquen una etapa al Tour de Frana de 1955 i el Campionat dels Pasos Baixos de persecuci. 

Abans de passar a professional va prendre part als Jocs Olmpics de Hlsinki, el 1952.

Palmars.
1952;
 Vencedor d'una etapa de la Cursa de la Pau;
1953;
 1r del Circuit de Kempen;
1955;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Frana ;
1956 ;
 Campi dels Pasos Baixos de persecuci;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
 1r a Assen ;
1959 ;
 1r a Alphen aan den Rijn;
 1r a Oostburg;

Resultats al Tour de Frana.
1955. 36 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1956. 15 de la classificaci general;
1957. Abandona (8a etapa);
1959. Abandona (10a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia. 
1955. 53 de la classificaci general;
1956. 28 de la classificaci general;
1957. 35 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Daan de Groot ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262645" title="Franois-Xavier Fabre" nonfiltered="2747" processed="2742" dbindex="102757">

Franois-Xavier Fabre (Montpeller, 1766 -1837) va ser un pintor francs de temes histrics. 

Nascut a Montpeller, Fabre fou alumne de Jacques-Louis David, i va adquirir cert renom al guanyar el Premi de Roma de 1787. Durant la Revoluci Francesa, es va anar a viure a Florncia, on va convertir-se en membre de l'Acadmia de Florncia i en professor d'art. Entre els amics que va fer a Itlia s'inclou el dramaturg Vittorio Alfieri, la vdua del qual, Princesa Louise de Stolberg-Gedern, es diu que esdevingu la seva dona. 

Amb la mort de Louise el 1824, Fabre va heretar la seva fortuna, que utilitz per a fundar una escola d'arts en la seva ciutat natal. Abans de morir, Fabre va llegar la seva collecci d'art a la ciutat, formant la base de la pinacoteca de l'actual Museu Fabre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262647" title="Vittorio Alfieri" nonfiltered="2748" processed="2743" dbindex="102758">
 
Vittorio Alfieri (16 de gener de 1749 - 8 d'octubre de 1803) va ser un dramaturg itali. Representa l'nic apunt de prerromanticisme a Itlia, ms en el contingut de les seves obres (rebellia, conflicte poder-llibertat) que en la forma, d'inspiraci clssica.

Entre d'altres, va escriure les tragdies Filippo, Sal o Mirra. Alfieri va narrar la seva inquieta existncia d'aristcrata i viatger en la seva autobiografia en prosa Vida.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262652" title="Rorqual boreal" nonfiltered="2749" processed="2744" dbindex="102759">

El rorqual boreal (Balaenoptera borealis) s un rorqual de silueta estilizada i grandria mitjana.

A l'hemisferi nord, els mascles fan fins a 16,5 m i les femelles fins a 17,2 m. El pes dels adults oscilla entre 18 i 25 tones.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

El rorqual boreal est amplament distribut per tots els oceans, encara que no s'endinsa tant en les regions polars com ho fan les altres espcies de rorqual. A l'Atlntic Nord, l'espcie ocupa les aiges del nord de les Illes Britniques, Noruega i Islndia a l'estiu, i a l'hivern es dispersa per una ampla franja que s'estn des de les costes d'Anglaterra fins a Mauritnia. Les factories baleneres de la costa atlntica ibrica i l'Estret de Gibraltar cada any capturaven alguns exemplars d'aquesta espcie. 

A la Mediterrnia, la presncia del rorqual boreal s excepcional i l'nica cita fiable d'aquesta espcie va ser feta l'any 1973, quan una femella jove (7,3 m de llargada) va aparixer avarada a la Punta del Fangar, al Delta de l'Ebre.

Biologia, ecologia i comportament.

El rorqual boreal realitza moviments estacionals nord-sud semblants als descrits per la balena d'aleta. La seua dieta es fonamenta en petits crustacis coppodes (Calanus spp.), eufausiacis i amfpodes, tot i que sovint pot alimentar-se tamb de petits peixos de banc, com anxoves o sorells (Trachurus trachurus). 

La reproducci t lloc a l'hivern. La gestaci dura uns 10 mesos i mig, al cap dels quals neix un cadell d'uns 4,5 m de llargada corporal. El perode de lactncia s'estn al llarg de 6 mesos i els cadells sn deslletats quan fan uns 9 m. 

A l'hemisferi nord, la talla de maduresa sexual s d'uns 13 m. 

Els rorquals boreals s'acostumen a trobar formant petits grups de fins a uns 5-7 individus, encara que en les rees d'alimentaci poden veure's agrupacions transitries molt ms grans si l'aliment est concentrat.

Gesti i conservaci.

El rorqual boreal est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix I del CITES. Al llibre vermell de l'IUCN, aquesta espcie est catalogada com vulnerable.

La seua excepcionalitat a la Mediterrnia l'exclou de patir problemes d'interacci amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral. 

Referncies.

 National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World, Reeves, Stewart, Clapham and Powell, 2002, ISBN 0-375-41141-0.
 Whales & Dolphins Guide to the Biology and Behaviour of Cetaceans, Maurizio Wurtz i Nadia Repetto. ISBN 1-84037-043-2.
 Encyclopedia of Marine Mammals, editors Perrin, Wursig  i Thewissen, ISBN 0-12-551340-2.
 Whales, Dolphins and Porpoises, Carwardine (1995 i 2000), ISBN 978-0-7513-2781-6. ;
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 209-210.

Enllaos externs.


 Fotografies i vdeos d'aquest cetaci. ;
 El rorqual boreal al web de la IUCN. ;


 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262653" title="Josep Vctor Gay i Fras" nonfiltered="2750" processed="2745" dbindex="102760">
Josep Vctor Gay i Fras s un periodista giron, membre del Collegi de Periodistes de Catalunya, exdirector del Diari de Girona i collaborador de Revista de Girona des del 1967, guany el Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils 2005 per Manuel Azaa que ests en el cel.

 Enllaos externs .
 Joan Comalat, captacions d'un jove reporter. Fotografies anys 1979-1987 (2002);
 Els gironins de la Divisin Azul (2002) a Revista de Girona;
 El mariscal Ptain a Girona (1939) i el general Franco a Peralada (1941) (2004) a Revista de Girona.
 El gironins de la Gran Guerra (1914-1918) (2004) a Revista de Girona.
 Manuel Azaa que ests en el cel (2005);
 Els gironins de Mauthausen, seixanta anys desprs (2005) a Revista de Girona.
 Cendres a Sant Elm (2007) premi de narraci Claudi Isern Llorens;
 El gironins del Ter de Requets de Montserrat (2007) a Revista de Girona;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262657" title="Poliuret" nonfiltered="2751" processed="2746" dbindex="102762">
El poliuret s una resina sinttica que s'obt mitjanant condensaci de polisters. Es caracteritza per la seva baixa densitat i s molt utilitzat com allant trmics i escumes resilients, elstmers durables, adhesius i selladores d'alt rendiment, pintures, fibres, segells, empaquetatges, juntes, preservatius, parts automotrius, en la indstria de la construcci, del moble i mltiples aplicacions ms. 

Propietats.
La resilincia s la "capacitat de memria" d'un poliuret flexible, s a dir, a la resistncia a la deformaci per compressi mecnica. Es poden barrejar amb pigments tals com el negre de fum o altre pigment per a aplicacions en autombils i mobles moderns. La seva formulaci es basa en poliuret de baix nmero d'hidrxils combinats amb isocianats de baix contingut en funcions NCO, unit a propelents especials i una elevada relaci d'aigua, tota la frmula est estequiomtricament dissenyada per a assolir una escuma de gelat rpid i amb una determinada densitat que no supera els 25 kg/m. 

Aplicacions.
Algunes aplicacions de poliuretans flexibles abasta la indstria del packing que s'usen poliuretans anti-impacte per a embalatges de peces delicades, la seva principal caracterstica s que sn de celles obertes i baixa densitat(12-15 kg/m). Tamb existeixen els poliuretans rgids o RIM (de Rigid Inyection Molding), sn rgids i de densitat ms elevada( 30-50 kg/m) que les anteriors, per tenen caracterstiques molt semblants. La capacitat d'allament trmic del poliuret es deu al gas aprissionat en les celles tancades de l'entramat del polmer. Un poliuret de 25 mm d'espessor pot allar trmicament un ambient intern que romandr a 20 C per una cara, mentre que pel costat exterior de la cara poden fluctuar -5 C.


 Qumica del poliuret . 
El poliuret s en general el resultat d'una barreja de dos components, l'A i el B en una proporci estequiomtricament definida pel qumic que dissenya la frmula. Existeixen a ms poliuretans monocomponents que sn usats exclusivament per a la indstria de la construcci. 

 Component A. 
En el Poliol, que s una barreja curosament formulada i balancejada de glicols, alcohols d'elevat pes molecular. Es troben en barreja amb agents escumosos i altres additius tals com amines, agents siliconats, aigua, propelents i catalitzadors organometlicos que sn el que li donen les caracterstiques a l'escuma final. L'aparena s com mel viscosa i pot tenir una forta olor amoniacal. 

 Component B . 
El component B s un Isocianat prepolimeritzat (pre-iniciat) amb un contingut de funci NCO que pot variar des dels 18 al 35% en funcionalitat. Alguns sn molt viscosos i d'altres sn fluids i sn mantinguts en atmsfera seca de nitrogen. Tenen a ms propietats adhesives molt benvolgudes pel que tamb serveixen de coles per a fer blocs poli-material.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262659" title="Revista de Girona" nonfiltered="2752" processed="2747" dbindex="102763">
Revista de Girona (RdG) s una revista creada el 1955 a Girona que t com a objectiu divulgar treballs de recerca cultural i cientfica que tinguin com a mbit preferent el territori de les comarques gironines. Pretn dotar la cultura gironina d una eina que li permeti testimoniar el seu present i que l ajudi a avanar cap al futur. Originriament era trimestral, per des del 1985 s bimestral. Depn de la Diputaci de Girona. L'actual director s Narcs-Jordi Arag.

Arran de la publicaci del nmero 250, el novembre del 2008, la revista va obrir una nova etapa tant pel que fa al disseny com als continguts, a ms d'inaugurar la versi electrnica de la revista que ofereix, entre altres, la possibilitat de consultar tots els articles publicats en els ms de cinquanta anys d'histria de la publicaci.

 Enllaos externs .
 Web de la Revista de Girona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262660" title="Domini provincial de Bergelen" nonfiltered="2753" processed="2748" dbindex="102764">
El Domini provincial de Bergelen (en neerlands Provinciedomein Bergelen) s un parc natural a Gullegem, un nucli del municipi belga de Wevelgem. El parc va crear-se al marge de l'Heulebeek a la fi del segle XX a l'entorn d'una sorrera que havia servit per a la construcci de l'autopista A17 Tournai-Bruges. 

L'antiga sorrera va transformar-se en un estany artificial d'unes 10 hectrees. Al 1996 la diputaci de la provncia de Flandes Occidental va comprar un primer tros de terres de 30 hectrees. Es van mantenir els prats hmids a les ribes de l'Heulebeek, el reste va reforestar-se, com que aquesta part de la provncia no tenia gaire boscs. A poc a poc el domini va eixamplar-se i avui cobreix 47 hectrees. Els arbres del bosc nou sn fora joves, per ja comena a esdevenir un lloc de passeig molt agradable. S'ha creat tamb un cam eqestre.

A la vora de l'estany s'ha construit un amagall del qual es poden observar els ocells aqutics.

Es troben uns monuments al parc: un calvari envoltat de tells i un mas anomenat Bulscamphoeve. Al mas hi ha una cafeteria i un centre de terapia al qual s'utilitzen ponis pera reintegrar o curar joves fins a catorze anys. 

Enllaos externs.
Web (en neerlands) amb moltes fotos;
Web de la provncia Flandes Occidental;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262661" title="Baslica de la Mare de Du dels Desemparats" nonfiltered="2754" processed="2749" dbindex="102765">

La Baslica de la Mare de Du dels Desemparats de la ciutat de Valncia alberga la imatge de la Mare de Du del mateix nom, la ms venerada pels valencians.

El 1652 va comenar la construcci de la capella adequada al creixent culte tributat a la imatge de la confraria de "Nostra Dna Sancta Maria dels Ignocents", projecte que fou encarregat a l'arquitecte de Requena Diego Martnez Ponce de Urrana. S acab el 1667. Fou declarada monument historicoartstic el juny del 1981. 

La Baslica de la Mare de Du dels Desemparats t un gran significat entre els valencians, perqu en ella es troba la imatge d aquesta marededu, que s la patrona de la ciutat, coneguda afectuosament com la "geperudeta", pel fet que est lleugerament inclinada cap avant, la qual cosa ha sigut interpretat per alguns com a signe que la imatge pertany a una esttua jacent. 

L'origen de la imatge de la Mare de Du dels Desemparats est unit a la fundaci de l'Hospital de "Santa Maria dels Ignocents" en 1409 i a la de la seua confraria cinc anys desprs. Fins a l'any 1489 la imatge i la seua confraria tenien el seu centre en una xicoteta capella coneguda com "El Capitulet" installada als actuals Jardins de l Hospital General (hui biblioteca pblica, carrer de l Hospital amb carrer de Guillem de Castro). El 1489 la imatge fou traslladada a una de les capelles situades en la Catedral, concretament a l'espai conegut com a Balc dels Canonges, Llotja dels Canonges, Obra Nova o Arcada Nova, davant mateix de l actual baslica; concretament davant d una de les seues tres portes (la que no mira a la plaa de la Mare de Du), en una capella que hui alberga una imatge de sant Vicent Ferrer, de factura moderna. Com a curiositat, just a l esquerra d aquest capella hi ha una capelleta, protegida per una reixa, on es diu que Jaume I va realitzar la primera missa desprs que conquistara la ciutat en 1238 (vegeu la Conquesta de la ciutat de Valncia).  

La devoci cada vegada major per la imatge de la Mare de Du dels Desemparats va obligar a buscar un lloc adequat perqu la imatge poguera estar exposada a la devoci del poble en condicions raonables. Com a conseqncia de l'epidmia de pesta haguda a la ciutat de Valncia el 1647 que va causar prop de 18.000 morts, els ulls dels valencians es van tornar cap a la Mare de Du a qui demanaven auxili i empara, per la qual cosa una vegada recuperada la ciutat d'aquesta terrible plaga, es van comenar les obres el 1652 per a donar recs a la Mare de Du que ja llavors era considerada mare de tots els valencians. 

En la construcci de la capella van intervindre els mestres Josep Artigues i Josep Montoro i el 1667 va poder traslladar-se la imatge des de la catedral. El cambril de la Mare de Du es va comenar el 1685, per no s acab fins al 1694, encara que la seua construcci ja es tenia en compte als plnols originals de la capella. 

La baslica presenta planta trapezodal, amb cpula ovalada descentrada del seu eix. Encara que aquesta forma no s estranya en temples catlics, si que ho s a la ciutat de Valncia, on les cpules solen ser circulars. 



Des del punt de vista arquitectnic el ms destacable de la baslica s la seua monumental cpula de planta oval de 18,75 metres d'amplria, l'articulaci entre el recinte oval i el cambril, i els frescos d'Antonio Palomino de la volta. 

La volta pintada al fresc per Palomino en realitat s una falsa volta de rajola que fou construda expressament per albergar les esmentades pintures. Entre aquesta falsa volta i el sostre de la volta original hi ha un espai lliure ben conegut pels restauradors que recentment han netejat les pintures de Palomino. 

La baslica t dues portes a la mateixa plaa, i una tercera que dona al passatge que separa la baslica de la Catedral, unides per un arc superior. En aquesta tercera porta hi ha una finestreta enreixada a travs de la qual pot contemplar-se la Mare de Du illuminada quan la baslica s tancada. Cal destacar els bronzes de l'escultor Octavi Vicent de factura moderna que relaten diversos fets relacionats amb la histria de la Mare de Du dels Desemparats. 

Aquest s el primer temple que es va construir a Valncia al segle XVII, creat nou de trinca, i no fou construit sobre cap altra esglsia anterior, sin sobre els terrenys de la casa particular del que fra ardiaca major de la catedral. Cal destacar que la zona on es troba la baslica es correspon amb el frum rom de la ciutat de Valncia, com ho indiquen les excavacions realitzades en les runes de l'Almoina. De fet, la faana principal de la Baslica presenta diversos carreus que no sn ms que lpides i inscripcions d'poca romana i que van ser reutilitzats en la construcci. 

A l'interior de la Baslica la decoraci s de tall classicista, amb pilars, capitells, frontons i finestres que formen una sola unitat estilstica. 

Sant Vicent Mrtir (patr de Valncia) i sant Vicent Ferrer (patr del Pas Valenci) custodien permanentment la Mare de Du a l'interior de la baslica, en forma d'esttues de marbre blanc, obres d'Esteve Bonet, del segle XIX. 

La imatge de la Mare de Du es troba depositada en l'altar major i, a travs d'un mecanisme, gira cap al cambril, accessible per una escala, on pot ser venerada. 

La imatge de la Mare de Deu s una talla del segle XV del ms pur estil gtic francs revestida segons els gusts dels segles XVII i XVIII, que presidia l'antiga confraria "del folls, ignoscents i desamparats" s a dir, dels bojos, disminuts mentals i desemparats: condemnats a la pena de mort, sobre els fretres de la qual, jeia com a signe d'empara maternal. 

Aquesta imatge de la marededu s ms venerada per tots els valencians. 



Pel que fa als frescos d'Antonio Palomino, la recent intervenci en la cpula de la baslica dels Desemparats de Valncia ha servit per a recuperar-ne tot el color que va pintar en 1701, per tamb ha rehabilitat el nom d'aquest artista i tractadista cordovs, pintor de cambra de Carles II, la labor pictrica del qual ha tardat segles a reconixer-se, encara que hui s considerada fonamental en la producci mural del barroc hispnic. 

Palomino considerat en l'actualitat una de les figures ms interessants del perode de transici del segle XVII al XVIII, va deixar una empremta notable a Valncia (ms que en cap altra ciutat), que podia ser major si els 1.200 metres quadrats de volta pintats en l'Esglsia de Sant Joan del Mercat (serien el major fresc del mn) hagueren sobreviscut als incendis que quasi van arrasar el temple durant la Guerra Civil. 

Poc desprs de Sant Joan del Mercat Palomino pass a ocupar-se de la volta de la baslica de la Mare de Du, on, seguint la moda de finals del segle XVII, pretenia reformar-ne l'aspecte interior. Calia convertir "el cofre tancat" que era llavors aquell temple ellptic d'inspiraci renaixentista en un "pati obert". Palomino fou l'encarregat de posar-li  cel  al temple, amb les seues pintures i amb els balcons i columnes que veiem hui en l'interior de la Baslica.

No es coneix amb certesa quant li cost d acabar la cpula, encara que no degu ser mes d'un any per les exigncies prpies del treball al fresc: l'ltima capa de llut s'ha d'aplicar la vespra de plasmar el dibuix, perqu el tremp ha de penetrar en la massa. Aix implicava tamb la necessitat comptar amb un gran equip d'obrers i artistes auxiliars. Primer es va haver de construir la fina volta interior (de dues rajoles de grossor), que va ocultar la llanterna renaixentista. Desprs, va haver de preparar-se la capa de llut, alhora que en el sl els dissenys de Palomino es plasmaven sobre paper. Aquests fulls, que tenien uns xicotets forats en els traos del dibuix, se sobreposaven sobre el morter encara fresc i es realitzava l'estergit: es bufava la pols de sutja sobre el paper, de manera que quedaven uns punts negres sobre el mur. La m de l'artista era la que desprs els unia per a perfilar el dibuix sobre el qual s'estenien els colors. 

La intensitat dels treballs duts a terme va fer que Palomino buscar va descansar en la Vall d'Uix cap a 1703. All, en gratitud als ducs de Sogorb, va deixar la seua ltima obra en terres valencianes: els frescos de l'absis de la parrquia del Sant Angel. 


 Enllaos Externs .

Pgina no-oficial sobre la Baslica de Valncia 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262666" title="Roger Pal" nonfiltered="2755" processed="2750" dbindex="102766">
Roger Pal (Barcelona, 1978) s un periodista catal. s cap de redacci de la revista Enderrock des del febrer de 2005. Tamb collabora amb el Setmanari de Comunicaci Directa, al diari El Punt i a la revista El Temps. Ha treballat a la revista El Triangle i s molt vinculat als mitjans de comunicaci del barri de Grcia: participa del projecte de Transversal Web i ha collaborat a Grcia TV.

Va guanyar amb Marc Roma la tercera edici del premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils 2003, que atorga la revista El Temps per Presons adolescents, un reportatge sobre el procs de decadncia educativa que viuen els centres d'internament de menors a Catalunya. La investigaci dels dos periodistes s inicia arran del sucidi d un menor marroqu sense papers el febrer de 2003 al centre educatiu Els Tillers de Mollet del Valls, que depn de la Generalitat de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262668" title="Marc Roma" nonfiltered="2756" processed="2751" dbindex="102767">
Marc Roma s un periodista catal. Ha treballat a TVC durant deu anys. Ha estat autor de format i guionista per al programa Cuina per solters i sotsdirector d En camp contrari. Tamb a TVC, ha coordinat La setmana d frica i ha estat guionista de Les dues cares, i el 2005 ha escrit amb Oriol Cortacans el gui del programa de TV3 Passatgers. El 2003 va guanyar amb Roger Pal el Premi de periodisme d'investigaci Ramon Barnils pel reportatge  Presons adolescents, sobre el procs de decadncia educativa que viuen els centres d'internament de menors a Catalunya. La investigaci dels dos periodistes s inicia arran del sucidi d un menor marroqu sense papers el febrer de 2003 al centre educatiu Els Tillers de Mollet del Valls, que depn de la Generalitat de Catalunya.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262669" title="Filtraci" nonfiltered="2757" processed="2752" dbindex="102768">

La filtraci s una operaci que, basant-se en la mida diferent de les partcules, permet separar mescles heterognies (slid-lquid) mitjanant els filtres. El lquid s capa de travessar el filtre, que ret les partcules de slid. Amb aquest mtode es poden separar, per exemple, la terra de l'aigua d'un fang o les substncies en suspensi del efluents a les depuradores d'aigua.

De filtres, n'hi ha de molts tipus. Industrialment s'empren els de sorra, els de premsa, els de banda, els de disc i tambor. Cadascun d'aquests tipus tamb t moltes variants.

Al laboratori, la filtraci es duu a terme mitjanant embuts i paper de filtre. En lloc del paper de filtre tamb es poden fer servir porcellanes ms o menys poroses o llana de vidre.

La filtraci, tant al laboratori com industrialment, es pot accelerar amb el buit i tamb amb la pressi.

Si filtrem atmosfrica utilitzarem embut i paper de filtre. Si ho fem al buit, emprarem un embut especial anomenat Bchner i un erlenmeyer de tubuladora lateral, anomenat matrs de Kitasato, per on es fa el buit. El buit es pot produir mitjanant una trompa especial per on fem passar l'aigua de l'aixeta a una certa velocitat, o amb bombes de buit, que estalvien aigua per que tenen un cost superior.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262674" title="Mehdi Mahdavikia" nonfiltered="2758" processed="2753" dbindex="102769">
 Mehdi Mahdavikia  s un futbolista irani. Va comenar com a futbolista al Bank Melli.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262675" title="Roberto Devereux" nonfiltered="2759" processed="2754" dbindex="102770">

Roberto Devereux (o Roberto Devereux, ossia Il conte di Essex Devereux, o el comte d'Essex) s una tragdia lrica, o pera trgica, de Gaetano Donizetti. Salvatore Cammarano va ser l'autor del llibret itali, basat en la tragdia Elisabeth d'Angleterre, de Franois Ancelot.

Est inspirada lliurement en la vida de Robert Devereux, segon comte d'Essex, un influent membre de la cort d'Isabel I d'Anglaterra. s una de les nombroses peres que Donizetti va dedicar a l'Era Tudor anglesa, junt amb Anna Bolena, Maria Stuarda i Il castello di Kenilworth.

Histria.
Va ser estrenada el 29 d'octubre de 1837 al Teatro San Carlo de Npols.

Llibret.
L'argument de Roberto Devereux quasib no era original, perqu Cammarano l'havia emprat de Il Conte d'Essex, de Felice Romani (1833). La viuda de Romani va acusar Cammarano de plagi, tot i que les cpies d'arguments eren llavors una prctica comuna entre els teatres italians d'pera rivals.

Robert Devereux va ser el tema d'almenys tres obres de teatre franceses: Le Comte d'Essex de Pierre Corneille, Le Comte d'Essex de La Calprenede, i la font d'aquesta pera, Elisabeth d'Angleterre de Franois Ancelot.

L'pera cont moltes inconsistncies histriques per constitueix un excellent drama.

 Msica .
Tot i que l'pera no es representa massa sovint avui dia, hi cont algunes de les millors pgines vocals de Donizetti. Es tracta d'un drama cru i emotiu; proporcionant excellents possibilitats de llument per a la soprano. Entre les seues peces destacades cal esmentar el duet de l'Acte I entre Isabel i Robert Nascondi, frena i palpiti. L'escena final s una de les ms drmatiques i difcils del repertori belcantista. Amb Isabel embogida per la mort del seu amant, Quel sangue versato condueix l'pera romntica al lmit de l'expressi meldica.

 Sinopsi .

La histria gira entorn a un quadrangle amors que inclou Isabel, reina d'Anglaterra; Robert Devereux, comte d'Essex; el duc de Nottingham; i Sara, la duquessa de Nottingham. Robert i Sara van ser amants, per mentre Robert estava lluitant a Irlanda, la reina va obligar Sara a casar-se amb Nottingham. Elizabeth havia donat a Robert un anell especial per a garantir la seua seguretat. La reina est enamorada de Robert i est disposta a oblidar la traci d'aquest al tron si ell est disposat a estimar-la. Robert s arrestat amb proves, entre les quals hi ha un mocador blau que pertany a Sara. Ell refusa desvelar el nom de la seua amant secreta. Aix enrabieja Isabel, la qual ordena que Robert siga empresonat a la Torre de Londres i executat.

Robert es nega a delatar a Sara, el que provoca l'ira dIsabel i de Nottingham. Mentrestant, a la Torre de Londres, Robert li confia el seu anell a Sara, demamant-li que el lliure a Isabel amb una petici de clemncia. Nottingham intercepta Sara i la tanca, com a venjana contra Robert. 

Elizabeth est desinquieta amb la prxima mort del seu estimat, mentre pensa on deu estar Sara. Finalment, aquesta hi arriba atabalada i dna a Isabel l'anell. La reina tracta en va d'aturar l'execuci, per llavors sent els colps de can anunciant la mort de Robert. Demana perqu Nottingham no l'havia alertada de l'evidncia per a poder intervenir, i ell contesta, "Jo volia sang, i sang tinc!" Isabel est espantada amb el cos sense cap de Robert. Suplica la seua prpia mort i deixa el tronl seu succesor: Jaume. L'pera conclou mentre Isabel besa l'anell de Robert.

Enregistraments.
En viu.

N'hi ha un nombre considerable d'enregistraments en viu. Algunes d'elles presenten prcticament el mateix repartiment, tot i que en diferents escenaris. La segent n's una llista parcial: 

  (Npols, 1964)   Leyla Gencer, Anna Maria Rota, Ruggiero Bondino, Piero Cappuccilli, Gabriele de Julis, Silvano Pagliuca, Bruno Grella, Cor i Orquestra del Teatro San Carlo, dir. Mario Rossi.
  (Barcelona, 1968)   Montserrat Caball, Mario Berini, Bernab Mart, Piero Cappuccilli; dir. Carlo Felice Cillario.
  (Nova York, 1970 )   Beverly Sills, Plcido Domingo, Susanne Marsee, Louis Quilico, Cor i Orquestra de l'pera de Nova York; dir. Julius Rudel. HRE HRE-374-3;
  (Vencia, 1972)   Monserrat Caball, Gianni Raimondi, Beverly Wolff, Walter Alberti, Guido Fabbris, Orquestra i cor del Teatro La Fenice, dir. Bruno Bartoletti. Myto 053312;
  (Viena, 2001)   Edita Gruberov, Carlos lvarez, Enkelejda Shkosa, Ramn Vargas, dir. Marcello Viotti.
DVD
 (Npols, 1998)  Alexandrina Pendatchanska, Giuseppe Sabbatini, Ildiko Komlosi, Roberto Servile, Cor i Orquestra del Teatro San Carlo, dir. Alain Gungal, direcci d'escena Alberto Fassini. IMAGE Entertainment, NTSC, 136 minutes, 5.1 Dolby Digital ;
 (Munic, 2005)  Edita Gruberov, Roberto Aronica, Jeanne Piland, Albert Schagidullin, Manolito Mario Franz, Der Chor der Bayerischen Staatsoper, Das Bayerische Staatsorchester, dir. Friedrich Haider, direcci d'escena Christof Loy, direcci flmica Brian Large. Deutsche Grammophon NTSC 073 418-5;

Enregistraments d'estudi.
  
  (Londres, 1969),  Beverly Sills, Robert Ilosfalvy, Peter Glossop, Beverly Wolff, Ambrosian Opera Chorus, Royal Philharmonic Orchestra, dir. Sir Charles Mackerras.
  (Estrasburg, 1994)  Edita Gruberov, Don Bernardini, Delores Ziegler, Ettore Kim, Choeurs de l'Opra du Rhin, Orchestre Philharmonique de Strasbourg, dir. Friedrich Haider. Nightingale 190100-2;
 (Londres, 2002)  Nelly Miricioiu, Jos Bros, Sonia Ganassi, Roberto Frontali, Robin Leggate, Graeme Broadbent, Cor i orquestra de la Royal Opera House, Covent Garden, dir. Maurizio Benini. Opera Rara ORC24;

Vegeu tamb.
Llista d'peres ms importants;

Enllaos externs.
Llibret ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262676" title="Jordi Ferragut Mesquida" nonfiltered="2760" processed="2755" dbindex="102771">


Jordi Ferragut Mesquida (Ciutadella, Menorca, 28 o 29 de setembre de 1755 - Point Plaguet, Pascaboula, Mississippi, 4 de juny de 1817) nascut a Menorca durant la dominaci anglesa de l'illa en el si d'una famlia de tradici marinera. Va lluitar pels Estats Units en la marina i en l'exrcit de terra durant la Guerra d'Independncia dels Estats Units (American Revolutionary War).

L'any 1772 la seva famlia el va enviar a Barcelona a fer estudis de nutica. El 1776 emigr als Estats Units on treball per la marina mercant amb el comandament d'un petit vaixell de crrega que feia la ruta entre l'Havana, Veracruz i Nova Orleans. En comenar la Guerra d'Independncia americana s'enrol a l'armada de Carolina del Nord, inicialment com a lloctinent. Lluit contra els britnics a Savannah i va ser capturat a Charleston el 1780. Desprs de ser alliberat en un intercanvi de presoners, va servir com a voluntari a la batalla de Cowpens, on va destacar pel fet de salvar la vida de George Washington, i a Wilmington. Acabada la guerra es va retirar de l'exrcit dels Estats Units amb el grau d'oficial comandant-major.

Jordi Ferragut va contreure matrimoni amb Elizabeth Shine, nascuda el 1765, i el seu fill David Farragut tamb va esdevenir un heroi en la Guerra civil americana amb una llarga i distingida carrera com a primer almirall dels Estats Units d'Amrica.

Enllaos externs.
 FECH Qui s...? nm. 2 - Jordi Farragut Mesquida;
 Jorge Ferragut y David Farragut, un recuerdo ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262677" title="Consell del Pas Valenci" nonfiltered="2761" processed="2756" dbindex="102772">


El Consell del Pas Valenci fou una instituci preautonmica del Pas Valenci aprovat per reial decret de 17 de mar de 1978 negociat per l'Assemblea de Parlamentaris del Pas Valenci amb el govern d'Adolfo Surez, i que havia de conduir el Pas Valenci cap a l'autonomia plena. El primer president fou Josep Llus Albinyana i Olmos, del PSPV.

 Competncies .
El Consell era limitat pel propi decret de creaci, malgrat l'ample suport parlamentari. Les seves competncies eren l'elaboraci del seu reglament de rgim intern (aprovat l'11 de desembre de 1978), coordinar les diputacions provincials, gestionar les funcions que transferia l'Estat o que s'assumiren de les diputacions i proposar a Madrid mesures que afecten als interessos generals del Pas Valenci.  Endems el Plenari incorporava, com a consellers, representants de les antigues diputacions franquistes. 

L'articulat sobre la coordinaci de les actuacions i funcions de les tres diputacions no va arribar a estrenar-se, ja que, assessorades per Rodolfo Martn Villa mai no es posaren a disposici del Plenari, sin que organitzaren un front anti-Consell. Tot i aix, el 10 d'abril de 1978 es form el primer govern preautonmic, format per:
 President - Josep Llus Albiana i Olmos  ;
 Conseller d'Economia i Hisenda - Francisco Javier Mximo Aguirre de la Hoz;
 Conseller d'Interior - Fernando Vidal Gil;
 Conseller d'Educaci i Cincia - Jos Luis Barcel Rodrguez;
 Conseller d'Obres Pbliques i Urbanisme - Antoni Garcia Miralles;
 Conseller de Treball  -Joan Lerma i Blasco;
 Conseller d'Indstria i Comer - Leonardo Ramn Sales;
 Conseller d'Agricultura - Enrique Monsons Domingo;
 Conseller de Turisme - Alberto Jarabo Pay;
 Conseller de Sanitat i Seguretat Social - Manuel Snchez Ayuso;
 Conseller de Cultura - Jos Bevi Pastor;
 Conseller de Transports i Benestar Social - Emrit Bono i Martnez, substitut per Jos Galn Pelez (01-11-1978);
 Consellers sense cartera  -  Bernardo Heredia Gutirrez, Luis Ramn Martnez Prez i Ignacio Docavo Albert.

 Impuls autonmic .
El president Albinyana adopt, com a programa d actuaci, els acords entre la Junta Democrtica del Pas Valenci i el Consell Democrtic del Pas Valenci de juny de 1976, a l hora de constituir la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci per al trencament democrtic, que preveien un procs propi constituent, amb la creaci immediata de la Generalitat provisional, la cooficialitat de les dues llenges i la clarificaci al respecte de l'idioma dels valencians i el seu nom, la reorganitzaci democrtica de l activitat poltica, econmica i administrativa, una Assemblea constituent que ser l encarregada de confeccionar l'Estatut d'Autonomia, que haur de sotmetre's a votaci de tots els valencians en un plebiscit lliure i objectiu, la ruptura sindical, i restablir especials lligams amb Catalunya i les Illes.

La Presidncia de la Generalitat provisional impulsa el Comproms Autonmic, signat el 8 d'octubre de 1978 per PSPV-PSOE, UCD, PCPV, Aliana Popular, UDPV, Partit Carl, PTPV, ORT i PSUPV, que accepta el marc de la futura Constituci espanyola de 1978 per a assolir el mxim d autonomia, dins del termini ms breu, una autonomia patrimoni de tots, com a un b com i s'expressa el ferm suport al Consell del Pas Valenci com a autntic catalitzador de les iniciatives del poble valenci i s insta al Plenari de Parlamentaris per tal de que urgentment inicie l elaboraci d un projecte d'Estatut. 

El 15 de gener de 1979, un cop aprovada a Constituci espanyola de 1978, els partits signants del Comproms instaren al Consell a la utilitzaci de la via constitucional establerta a l'article 151 i que accelers l'elaboraci del text de l'Estatut perqu una volta aprovada la iniciativa autonmica pel nombre suficient de municipis, desprs del referndum autonmic, no hi haja demora en la seua presentaci davant del Congrs; es comprometen a qu, desprs de les eleccions locals, tots els membres de les noves corporacions  Ajuntaments i Diputacions- pertanyents a aquestes forces poltiques (des d AP i UCD al PT i l ORT, tot el ventall parlamentari i part de l extraparlamentari) li donen suport, al temps que es reclama ja la llei orgnica de referndum per a la iniciativa autonmica.  

El Plenari dels Parlamentaris nomen la comissi redactora de l'Estatut, integrada per Antoni Garcia Miralles, Joan Baptista Pastor Marco i Manuel Snchez Ayuso, pel PSPV-PSOE, Emilio Attard Alonso, Joaqun Farns Gaucha i Juan Antonio Rodrguez Marn, per UCD, Emrit Bono i Martnez pel PCE, Alberto Jarabo Pay per AP i Francesc de Paula Burguera pel grup mixte.

Segons l acord unnime de tots els diputats i senadors del Pas Valenci abans de l 11 d'abril de 1979 la comissi sotmetr un avantprojecte d Estatut al Plenari de Parlamentaris', elaborat d acord amb la via del 151. Els parlamentaris eixits de les eleccions de 1-M-79 nomenaren una nova comissi redactora, formada per quatre socialistes (Vicente Antonio Sotillo Mart, Alfons Cuc, Antoni Garcia Miralles i Jos Vicente Bevi Pastor), quatre d'UCD (Benjamn Casa Bernal, Luis Berenguer Fuster, Manuel Broseta i Roque Calpena Gimnez) i un comunista (Emrit Bono i Martnez); celebraren tres reunions: una al Palau de la Generalitat, una altra a Alacant i una altra de dos dies a Penscola.

Albinyana va convocar la sessi ms emblemtica a la ciutat de Morella el 29 de desembre de 1978, que no es va celebrar fins el 9 de gener de 1979, diada de Sant Juli. En aquella sessi s acorda, a proposta del President, per unanimitat l'inici del procs autonmic del Pas Valenci, d acord amb l'article 151, i es reclama amb urgncia de llei de referndum autonmic. Els ajuntaments de Picanya i Bellreguard iniciaren el cam, previst a la Constituci, amb la seua petici d autonomia el 25 d'abril de 1979 i en els sis mesos segents s'aconsegu el vot favorable del 99 % dels municipis, amb les diputacions, que representaven el 99 9 per cent dels ciutadans, demanant l'autonomia, quan la via del 151 noms exigia el 75%. Els presentaren el 25 d'octubre de 1979 al Congrs del Diputats, per tractar-se d un procs que implicava la construcci de l'Estat. Aix mateix es presenta un avs i cpia al Ministeri per a les Administracions Pbliques. Alhora, es treballava per a convocar un referndum per al 28 de febrer de 1980.

 La Batalla de Valncia i l'estatut definitiu .
Per, per la seva banda, els governadors civils, molts d'ells anomenats durant el franquisme i que temien perdre el poder, boicotejaren l'acord del Consell i endegaren l'anomenada batalla de Valncia, i Martn Villa, desde Madrid, boicotej la transferncia al Consell del 10 % del patrimoni, personal i pressupostos, com assenyalava el decret-llei de creaci del Consell, i la transferncia de competncies.

La tardor de 1979 Fernando Abril Martorell, president de la UCD valenciana, pact amb Alfonso Guerra, vicesecretari general del PSOE, bloquejar el procs autonmic valenci per la via del 151. Aix el 19 de desembre de 1979 l executiva del PSPV-PSOE, reunida a Alacant, simultniament a la sessi del Consell del Pas Valenci, aplegat al Palau de la Generalitat, acorda i exigeix l aband dels socialistes de la Generalitat. El President del Consell del Pas Valenci Josep Llus Albinyana dimit el 22 de desembre de 1979, i tamb lliuraria el carnet del PSPV i l acta de diputat del PSOE.

El Pas Valenci el 22 de desembre de 1979 entr en un perode trbol; el Consell qued inoperant; Enrique Monsons (UCD) es proclam President en funcions, en contra del que disposava el Reial Decret de creaci del Consell del Pas Valenci i del reglament de Rgim interior, que obligaven a convocar l'assemblea de parlamentaris. El text redactat aleshores, l'anomenat Estatut de Benicssim, rest en via morta, a causa de les baralles internes dins la UCD i el cop d'estat de 23-F de 1981. Desprs de les eleccions generals espanyoles de 1982, que acabaren amb la victria del PSOE amb majoria absoluta, el procs va prendre una nova embranzida, per Broseta, Guerra i Attard van pactar tots els articles referit als smbols oficials (la senyera amb la franja blava), la llengua (anomenada valenci) i fins i tot el nom del territori (Comunitat Valenciana en comptes de Pas Valenci). Finalment, el maig de 1983 se celebraren les primeres eleccions a les Corts Valencianes i el Consell es va dissoldre.

 Referncies .


 Fonts .
 Reportatge d'Alfons Lloren;
 Primer govern autonmic;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262686" title="Messier 20" nonfiltered="2762" processed="2757" dbindex="102773">

Messier 20 (tamb coneguda com a Nebulosa Trifida,  M20, o NGC 6514) s una nebulosa d'emissi del tipus regi HII situada en la constellaci de Sagitari. Va ser descoberta per Guillaume Le Gentil al 1750.
El seu nom ve donat per les tres lnies obscures de nvols de pols que la divideixen en tres parts. Gran part de la illuminaci de la nebulosa s deguda a l'estrella massiva que hi ha al seu centre.  La seva edat estimada s de 300.000 anys, que la converteix en la zona de formaci estellar ms jove que es coneix. Es troba a una distncia de 5.000 anys llum de la Terra. Un sistema d'estrelles triple ocupa la zona central de la regi d'emissi.

 Observaci .

En bones condicions atmosfriques s observable amb binoculars. Amb un telescopi de 200 mm de dimetre es pot veure el sistema d'estrelles triple (moltes vagades es veur com a doble).


 Enllaos externs .

 SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262694" title="Grgory Le Corvec" nonfiltered="2763" processed="2758" dbindex="102774">

Grgory Le Corvec, nascut el 4 de mar de 1977 a Tol (Var), s un jugador de rugbi a 15 i a set francesos. Ha jugat en equips francesos i evoluciona al lloc de tercera lnia ala al si de l'efectiu de l'USAP.

Carrera.
En club.
RC Tol;
Estadi montois;
des de 2000 :USAP;

En equip nacional.
Ha honorat la seva primera capa internacional en equip de Frana el 2 de juny de 2007 contra l'equip de Nouvelle-Zlande, llavors que els internacionals de l'Estadi toulousain, de l'ASM Clermont Auvergne, del Biarritz olmpic i de l'Estadi francs discutien les semifinals del Top 14 2006-07 als seus clubs respectius.

Palmars.
En club. 
Finalista del Campionat de Frana : 2004;
Campi de Frana Reichel : 1998 amb Tol;

Selecci francesa.
(a dia al 02.06.07)
1 vegada internacional amb Frana el 2007;
Equipa amb Frana A. 
1 selecci el 2006 (Irlanda T);
1 selecci el 2005 (Anglaterra T);
Equip de Frana de rugbi a set;

Enllaos externs. 
 Perfil a lequipe.fr;
 Estadstiques a itsrugby.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262695" title="Pavellons Gell" nonfiltered="2764" processed="2759" dbindex="102775">

Els Pavellons Gell sn una srie d'edificacions situades al barri de Pedralbes, a Barcelona, obra de l'arquitecte modernista catal Antoni Gaud, construts entre 1884 i 1887.

 Histria i descripci .
Gaud reb l'encrrec de part del seu gran mecenes, el comte Eusebi Gell. Aquest havia conegut l'obra de Gaud a l'Exposici Universal de Pars de 1878, data en la que va comenar una llarga amistat i un gran nombre d'encrrecs com el Palau Gell, els Pavellons Gell de Pedralbes, el Parc Gell i la Cripta de la Colnia Gell a Santa Coloma de Cervell.

Gell tenia una finca a les Corts de Sarri, uni de dos terrenys coneguts com Can Feliu i Can Cuys de la Riera. L'arquitecte Joan Martorell i Montells, un dels mestres de Gaud, havia construt un palauet d'aire caribeny, actual Palau Reial de Pedralbes. Gaud reb l'encrrec de reformar la casa i construir un mur de tanca i els pavellons de porteria.


Gaud va fer un projecte d'aire oriental, que recorda en ocasions l'art mudjar. Realitz el mur de mamposteria amb diverses portes, destacant la principal amb una reixa de ferro en forma de drac, amb ulls de cristall; aquesta figura representaria a Lad, el drac guardi del Jard de les Hesprides, venut per Hrcules al seu onz treball -episodi que narra Jacint Verdaguer al seu poema L'Atlntida, dedicat a Antonio Lpez y Lpez, primer marqus de Comillas, que era el sogre d'Eusebi Gell, on podem percebre el possible origen de la figura d'entrada als pavellons-. Damunt del drac hi ha un taronger fet d'antimoni, a lusiu tamb a les Hesprides. La forma del drac correspon a la posici de les estrelles de la conste laci de la Serp, en la que fou convertit Lad com a cstig pel robatori de les taronges.

Les altres tres portes d'accs a la finca perderen funcionalitat amb l'obertura de l'avinguda Diagonal: una d'elles es troba encara davant del cementiri de Les Corts, encara que la seva reixa de ferro es trasllad a la Casa Museu Gaud del Parc Gell; altra fou restaurada el 1982 per la Universitat de Barcelona i situada junt a l'Institut de Geologia Francesc Almera; i la tercera fou enderrocada al construir-se la Facultat de Farmcia, per reconstruda el 1957 junt a aquest edifici.


Els pavellons consten de cavallerissa, picador i porteria: la cavallerissa s de base rectangular, coberta amb volta tabicada amb forma de catenria; el picador s de base quadrada, amb una cpula de perfil hiperbolodal, rematada per un templet; la porteria consta de tres petites edificacions, la central de planta poligonal i cpula hiperblica, i altres dues ms petites de planta cbica. Les tres estan rematades per uns ventiladors en forma de xemeneies, recobertes de cermica. L'obra est realitzada amb ma vist de diverses tonalitats entre el vermell i el groc, i recoberta de cristall de colors; en certes seccions utilitz tamb blocs prefabricats de ciment. 

Gaud tamb s'encarreg parcialment del disseny dels jardins de la finca, construint dues fonts i una prgola, i plantant diversos tipus de plantes mediterrnies (pins, eucaliptus, palmeres, xiprers i magnlies). Encara roman la Font d'Hrcules junt al Palau Reial de Pedralbes, restaurada el 1983; cont un bust de l'heroi mitolgic grec, sobre una pila amb l'escut de Catalunya i un can amb forma de drac xins.

El 1969 els Pavellons Gell foren declarats Monument Histric-Artstic de Carcter Nacional. Actualment els Pavellons sn seu de la Reial Ctedra Gaud, pertanyent a la Universitat Politcnica de Catalunya, i en els seus terrenys se situa el Jard Botnic de la Facultat de Biologia.

 Referncies .


 Bibliografia .
Joan Bassegoda i Nonell: El gran Gaud, Ed. Ausa, Sabadell, 1989, ISBN 84-86329-44-2.
Joan Bassegoda i Nonell: Gaud o espacio, luz y equilibrio, Criterio, Madrid, 2002, ISBN 84-95437-10-4.
Maria Antonietta Crippa: Gaud, Taschen, Kln, 2007, ISBN 978-3-8228-2519-8.

Vegeu tamb.
Antoni Gaud;
Modernisme catal;
Reial Ctedra Gaud;

 Enllaos externs .
gaudiclub.com;
gaudiallgaudi.com;
victorian.fortunecity.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262696" title="Cap d'olla gris" nonfiltered="2765" processed="2760" dbindex="102776">

El cap d'olla gris (Grampus griseus) s un dof de mida ms aviat gran (3,5 m de llargada mxima i 350 kg de pes) que es reconeix pel seu cap globs i per les abundants marques allargades de color blanc que, tot i que semblen cicatrius, ja es troben presents en els nounats. Sovint, especialment en els animals adults, la coloraci de la regi ceflica s ms clara que la de la resta del cos i, a distncia, alguns exemplars poden fins i tot arribar a semblar blancs.

Distribuci, hbitat i situaci.
Tot i tindre una distribuci prcticament cosmopolita, el cap d'olla gris s un cetaci mal conegut. A l'Atlntic Nord, aquesta espcie es troba des de les Illes Hbrides i les Shetland fins a l'Equador. Al Mediterrani, s una espcie relativament comuna a la meitat occidental, per no es disposa de cap registre a l'oriental. Dintre de la seua rea de distribuci acostuma a ocupar les masses d'aigua ms clides, ra per la qual sembla que a l'hivern s ms abundant a la franja sud de la Mediterrnia que a la nord, mentre que a l'estiu se'l troba pertot.

s un habitant tpic de les aiges obertes i s rar que s'apropi ms d'unes 10-20 milles de la costa. Aix l'ha lliurat de conflictes amb les activitats pesqueres i de rebre d'una manera directa els efectes del desenvolupament industrial i turstic del litoral. Els seus efectius a la Mediterrnia no han estat mai determinats, tot i que no es creu que la seua poblaci sigui molt gran.

Biologia, ecologia i situaci de l'espcie.
El cap d'olla gris s fonamentalment un depredador de cefalpodes. Aix, basa la seua dieta en pops (Eledone spp), spies (Sepia spp) i calamars (Loligo i Todaropsis spp), que sovint captura a grans fondries.

s una espcie gregria, per el nombre d'integrants dels seus grups no s mai massa gran i normalment oscilla entre els 5 i els 20 exemplars, encara que s'han descrit agrupacions, probablement transitries, de centenars d'individus. Per mantindre la cohesi del grup, el cap d'olla gris disposa d'un llenguatge relativament complex, compost per un ample espectre de sons i ultrasons. Pilleri i Gihr van estudiar la morfologia del seu cervell i van comprovar que la mida relativa i la complexitat d'aquest rgan en el cap d'olla gris eren molt superiors als de la majoria d'altres espcies de delfnids. Per una altra banda, els seus costums gregaris sovint el porten a formar agregacions mixtes amb altres espcies de petits cetacis, i no s rar trobar caps d'olla grisos associats amb dofins mulars, ratllats, caps d'olla d'aleta llarga o, fins i tot, catxalots. Fraser va descriure formes aparentment hbrides en llibertat entre cap d'olla gris i dof mular, i en captivitat s'han aconseguit en diverses ocasions encreuament exitosos entre ambdues espcies.

La seua biologia reproductiva s poc coneguda. La talla al moment de nixer s de prop dels 180 cm. La gestaci dura aproximadament un any, i la maduresa sexual s'assoleix entre els 5 i 9 anys  d'edat, quan l'animal fa prop d'uns 3 m.

Gesti i conservaci.
El cap d'olla gris est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix II del CITES. A banda d'ocasionals captures incidentals en xarxes d'arrossegament i de deriva, l'espcie no sembla presentar problemes especfics de conservaci.

Referncies.


Bibliografia.
National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World ISBN 0-375-41141-0.
Encyclopedia of Marine Mammals, ISBN 0-12-551340-2.
Whales, Dolphins and Porpoises, Mark Carwardine, ISBN 0-7513-2781-6.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 194-196.

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie de cetaci. ;
 Informaci taxonmica del cap d'olla gris. ;





 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262698" title="Harelbeke" nonfiltered="2766" processed="2761" dbindex="102778">


Harelbeke s una ciutat de  Blgica, situat al marge del riu Leie a la provncia de Flandes Occidental, que forma part de la regi flamenca. El 2007 tenia uns 26.000 habitants. 
Geografia.
La ciutat d'Harelbeke s el resultat de la fusi de tres municipis a ambds costats del Leie al 1977. El nucli d'Stasegem sempre va fer part de la ciutat. Al segle XIX un bra nou va escavar-se al sud del llit antic del riu per a facilitar la navegaci. 

Des del segle XIX la indstria txtil va crixer (lli, catifes, moqueta, molins, enginyeria, plastrgia, mecnica ). El canal Kortrijk-Bossuit (1861) que passa a Stasegem i els ferrocarrils Gant-Kortrijk i Kortrijk-Brusselles van estimular l'adveniment de moltes indstries. La ciutat fora obrera per molt de temps va ser un basti vermell que contrastava molt amb la ciutat vena Kortrijk, catlica i burgesa. Als anys setanta del segle passat, l autopista E17 Anvers-Beaune va donar un impuls nou a l'activitat econmica.

Nuclis.


Histria.
Harelbeke es va crear a una riba seca i arrenosa del Leie, a la desembocadura d'un rierol Arendsbeek. S'han trobat vestigis d'habitaci des de gaireb deu mil anys i tamb d'un poble rom.

La ciutat tenia una residncia del comte de Flandes i una esglsia capitular. La situaci al marge d'un riu navegable i al cam de Kortrijk a Gant van estimular el desenvolupament comercial i industrial. A l'edat mitjana tenia el privilegi de tenir un mercat i un patent per a la fabricaci de drap.

Monuments, museus i curiositats.
 L'esglsia Sant Salvador;
 L'antiga estaci d'Harelbeke del ferrocarril Gent-Kortrijk;
 El cementiri de guerra angls;
 El museu Peter Benoit i la seva casa natal;
 El museu de les pipes i del tabac;
 El domini provincial "De Gavers";
 El parc natural del "Oude Leiearm"  ;

Fills predilectes d'Harelbeke.
 Peter Benoit (1834-1901): msic, pedagog musical i compositor;
 Jan Bucquoy (1945- ): Artista anarquista i director d'escena de els pellicules La vie Sexuelle des Belges i Camping Cosmos.
 Jan Decadt (1914-1995): Compositor;
 Roland Coryn (1938- ): compositor i msic;
 Paul Vandebuerie (1922- ): compositor;
 Marc Bourry (1928-1984): poltic i antic burgmestre de la ciutat;
 Pierre Lano: poltic i empresari;

 


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262699" title="Jrme Porical" nonfiltered="2767" processed="2762" dbindex="102779">
Jrme Porical, nascut el 20 de setembre de 1985 a Perpiny, s un jugador de rugbi a XV francs que juga al lloc de darrere a l'equip de l'USAP (1,78 m i 80 kg).

Carrera.
Entesa del Tt;
USAP;

Ha disputat 5 partits del Top 14 el 2006-07.

Palmars.

No-res.

Enllaos externs.
 Estadstiques a itsrugby.fr;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262700" title="Antoni Garcia Miralles" nonfiltered="2768" processed="2763" dbindex="102780">
Antoni Garcia Miralles (Alacant, 15 de juliol de 1942) s un advocat i poltic socialista valenci]. Militant del Partit Socialista Obrer Espanyol durant el franquisme i advocat laboralista d'UGT entre 1968 i 1977, s'afili al PSOE el 1972 i va estar en la direcci del PSPV-PSOE des de la seva fundaci, ssent escollit Diputat al Congrs per la provncia d'Alacant en tres legislatures consecutives, de 1977 a 1986. El 1983 dimit del seu esc per a ser diputat a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983, que va retenir a les de 1987 i 1991.

Form part del Consell del Pas Valenci i de la comissi redactora de l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci participant activament en els rgans preautonmics des de 1977, on va ser Conseller d'Obres Pbliques i Urbanisme sota la Presidncia de Josep Llus Albinyana. Va ser President del PSPV-PSOE durant la Secretaria General de Joan Lerma. Senador per la Comunitat Valenciana des de 1995 de manera ininterrompuda fins a l'actualitat (2007), on s President de la Comissi Constitucional. A ms, ha estat Diputat a les Corts Valencianes des de 1983 fins a 2003, on va ser triat President, crrec que va ostentar de 1983 a 1995.




  

Referncies.
Base de dades del Congrs dels Diputats;
Base de datos del Senado de Espaa;
Governs preautonmics de la Comunitat Valenciana. Pgina oficial de la Generalitat Valenciana;
Entrevista al diari Levante, 26 de juny de 2005.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262702" title="Rawls" nonfiltered="2769" processed="2764" dbindex="102781">

Rawls s un cognom angls que pot referir-se a:
 Betsy Rawls, golfista;
 Eugenia Rawls, actriu;
 Hardy Rawls, actor;
 John Rawls, filsof;
 Lou Rawls, cantant;
 Wilson Rawls, escriptor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262703" title="Du de la Lluna" nonfiltered="2770" processed="2765" dbindex="102782">
El du (o deessa) de la Lluna s una figura constant en les mitologies d'arreu del mn. s mascul o femen segons aquella llengua representi la paraula "lluna" amb un gnere o un altre, per sempre s'oposa al Du del Sol, formant un matrimoni celestial. Si sn dones, s'associen a la menstruaci, ja que el cicle de la lluna i la regla duren el mateix (aquesta relaci pot ser explcita o no segons els tabs per pudor de cada cultura). 

El culte a la lluna s constant des de la prehistria, s'han trobat petits dols amb forma de lluna (a vegades barrejat amb el culte al brau, per les banyes) de l'edat del bronze.

Llista de divinitats lunars.
Mitologia ainu: Chup Kamui;
Mitologia rab: Hubal, Hilal, Sin, Ta'lab, Wadd;
Mitologia basca: Ilazki;
Mitologia celta: Gontia, Lair baln;
Mitologia dahomeana: Gleti;
Mitologia egpcia: Thoth;
Mitologia etrusca: Losna;
Mitologia grega: Selene, rtemis;
Mitologia hind: Anumati, Chandra, Soma;
Mitologia inca: Coniraya;
Mitologia inuit: Alignak, Igaluk, Tarquiup Inua;
Mitologia japonesa: Tsukiyomi;
Mitologia lituana: Meness;
Mitologia lusitsna: Ataegina;
Mitologia maia: Ixchel;
Mitologia nrdica: Mani;
Mitologia persa: Pah;
Mitologia romana: Diana, Luna;
Mitologia sumria: Sin (desprs Enzu), Nanna;
Mitologia xinesa: Chang'e;
Mitologia del vud: Kalfu;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262704" title="Plaa dels Hostalets de Pierola" nonfiltered="2771" processed="2766" dbindex="102783">
La Plaa dels Hostalets de Pierola s el centre neurlgic del nucli dels Hostalets de Pierola. S'entn per l'espai sorgit a la confluncia dels dos camins que aqu formaven un encreuament, el Cam Romeu i el Cam Ral. 

Devia de sorgir cap al segle XVI, quan ja s'hi esmenta un Hostal. No s una plaa gaire ample, s sols un tros de carrer ms ample, que tenia la funci de deixar espai alhora d'estacionar els mltiples carruatges i cavalleries que aqu paraven amb motiu de fer parada i fonda.

Al segle XVII, ja s'esmenta l'Hostal d'en Soler, tamb a la Plaa, que posteriorment s'anomen Hostal d'en Clix (el 1639) any en qu la pubilla Soler es casa amb un ric emigrant francs dit Clix. 

Aquests hostalers dels hostals compaginaven l'ofici d'hostaler amb el de pags. Per en el segle XVIII, aquest ofici desaparegu i els Hostals plegaren, degut a que el Cam Ral d'Igualada a Barcelona va ser desviat pel Bruc i s'exting el pas de viatgers que podien fer-hi parada i fonda. 

D'aquell vell Hostal d'en Clix, que era el ms important, en result unes 4 o 5 cases particulars, aix fou cap a inicis del segle XIX, que suposadament es trobava en runes o en mal estat, i s'aprofit l'estructura per dividir-la en diversos habitatges. 

A "La Plaa" hi trobem les cases de "Cal Not", "La Tenda", "Cal Diumenj o l'Estanc", "Cal Ferrer de la Plaa", "Cal Carter", "Cal Carnisser de la Plaa", "Cal Doctor Conde", "Cal Forner de la Plaa", "Cal Ros de la Plaa", "Cal Xic del Clix" (descendents dels de l'Hostal) i "Cal Baptista". 
Per fer constar la importncia de "La Plaa" en el nucli, hem de dir que en les noms onze cases de la plaa, ja hi trobem una muni d'establiments comercials reflectits en el nom de la casa; hi trobvem fins fa poc:
1 Carnisseria, 1 metge, 1 forner, 1 peixateria, 1 tenda de queviures, 1 estanc, 1 ferrer i 1 carter.

De "La Plaa" se n'origin el poble dels Hostalets.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262705" title="John Rawls" nonfiltered="2772" processed="2767" dbindex="102784">





John Rawls s un dels filsofs poltics i morals ms important de la segona meitat del s.XX. Aix ho afirmen els seus seguidors, i aix ho reconeixien tamb els seus crtics ms aguts. Robert Nozick, collega i alhora adversari filosfic de Rawls al departament de filosofia de la Universitat de Harvard, va ser contundent, en aquest sentit: "Avui dia, els que fan filosofia poltica han de treballar segons la teoria de Rawls, o b explicar per qu no ho fan". I s que la majoria d'obres de filosofia poltica que es produeixen actualment encara giren al voltant dels problemes normatius, dels enfocaments ideolgics i dels maldecaps metodolgics que ell va identificar i abordar. Per la influncia de la seva obra no comprn solament la filosofia poltica. Rawls, malgrat el temperament humil  que el caracteritzava i la modstia amb qu va exercir d'intellectual pblic, s un dels filsofs ms influents en poltica, en economia i en pensament sobre el dret. Com a prova d'aix ltim tan sols cal recordar que cap altra obra s tan mencionada en la resoluci de casos als jutjats americans com el seu llibre Una teoria de la justcia.

 La concepci de la justcia rawlsiana .

Efectivament, la importncia de Rawls est indestriablement lligada a la publicaci, l'any 1971, de Una teoria de la justcia i a la concepci de la justcia com a equitat que hi defens (l'obra tindr un xit extraordinari: se n'han venut ms de 220.000 exemplars en angls noms, i ha estat tradut a ms de 22 llenges). La majoria de publicacions posteriors al 1971  especialment el llibre El liberalisme poltic, del 1993- van ser en el fons intents de perfeccionar i resoldre les incoherncies d aquesta concepci. 

La concepci de la justcia que propos Rawls tenia bsicament dos objectius: oferir una explicaci convincent dels drets i les llibertats bsiques, i defensar l'ideal de la igualtat democrtica. Aquests objectius sn satisfets amb la derivaci i justificaci mitjanant una metodologia contractualista -inspirada inicialment en teories econmiques innovadores com ara la teoria de la decisi i la teoria de jocs- de dos principis de justcia. El primer principi sost que les institucions poltiques han de garantir que tots els ciutadans tinguin els mateixos drets i llibertats bsiques. Aix significa que el dret a una aplicaci de la llei igual per a tothom, el dret a la vida i a la integritat fsica, la llibertat de pensament, de conscincia,  de participaci poltica, d'associaci, etc., sn drets i llibertats innegociables de l'individu. s a dir, no es poden  bescanviar per tal d'assolir altres fins com ara augmentar el benestar social o fer contenta la majoria. La defensa a fons de les llibertats i els drets fonamentals de l individu fan de Rawls un pensador eminentment liberal, enemic dels autoritarismes i dels abusos de les  raons d Estat .  
Tanmateix, el que don realment fama a Rawls i el que el fa mereixedor d ocupar un lloc prominent en la histria de la filosofia poltica contempornia s la gran preocupaci que demostr per les desigualtats que existeixen entre rics i pobres en les societats modernes. En aquest sentit, la seva proposta adquir un carcter igualitarista molt marcat, ja que exigeix anar molt ms enll del que habitualment ofereix l Estat del Benestar. Les propostes teriques sobre el tractament just de la desigualtat entre els ciutadans quedaren resumides en un segon principi de justcia. Aquest principi sost, en primer lloc, que ja que els ciutadans sn lliures i iguals solament es consideraran justes les desigualtats que resultin d'una igualtat d'oportunitats. La forma d'igualar oportunitats entre ciutadans consisteix bsicament a oferir una cobertura pblica igual per a tothom de tota una srie de serveis, com ara la sanitat i l'educaci. En segon lloc, el principi mant que nicament s'acceptaran aquelles desigualtats socials que treballin en benefici de les classes ms desafavorides. Dit d una altra manera: el ric noms pot mantenir el seu estatus si d aquesta manera afavoreix els pobres; altrament, la desigualtat s injustificable. Per a implementar aquest principi sembla que Rawls pensava sobretot en l'establiment d'una fiscalitat sobre la renda de les persones de tipus progressiu. Tanmateix, Rawls no creia que es pogus determinar d'entrada quin tipus de rgim econmic -capitalista o socialista- respectaria ms els dos principis de justcia. Segons ell, per resoldre aquest problema caldr veure el context social i la situaci histrica de cada societat.

A part dels juristes, els politlegs i idelegs han llegit amb entusiasme i s han inspirat sovint en la teoria rawlsiana. Mentre que el carcter marcadament liberal del primer principi explica la bona acceptaci que ha tingut la teoria de Rawls en alguns medis poltics de dretes, el carcter igualitarista i social del segon principi li ha guanyat la simpatia d'amplis sectors polticament esquerrans. De fet, els idelegs de la majoria de partits poltics importants de les nostres democrcies occidentals apellen a Rawls per a justificar les seves postures.

A banda de A Theory of Justice (1971) i Political Liberalism (1993) Rawls va editar en vida encara tota una srie de llibres ben interessants. El ms important de tots segurament s The Law of Peoples (1999), obra en la qual Rawls exposa les seves idees sobre justcia internacional i que avui dia est ocupant un part central dels debats sobre la matria. Per tamb mereix molta atenci l obra Justice as Fairness: A Restatement (2001). Aquest llibret consisteix bsicament en els apunts que Rawls va fer servir durant anys per a explicar la seva prpia teoria de la justcia als alumnes de Harvard. A ms a ms d aquests dos llibres, han aparegut tota una srie de llibres a partir de l edici d altres apunts de classe per part d exalumnes de Rawls: Collected Papers (1999), Lectures on the History of  Moral Philosophy (2000), Justice as Fairness: A Restatement (2001), i Lectures on the History of Political Philosophy (2007).

 Fragment de A Theory of Justice .

La justcia s la primera virtut de les institucions socials, com la veritat ho s dels sistemes de pensament. Una teoria, per molt elegant i econmica que sigui, ha de ser rebutjada o revisada si no s vertadera; aix mateix, les lleis i les institucions, independentment del seu grau d'eficincia i bon disseny, han de ser reformades o abolides si sn injustes (...)

Cada persona posseeix una inviolabilitat fonamentada en la justcia que ni el benestar de la societat en conjunt pot vulnerar. Per aquesta ra la justcia nega que la prdua de llibertat per part d'alguns pugui esdevenir correcta en virtut d'un major b compartit per uns altres. No permet que els sacrificis imposats sobre una minoria pesin menys que la suma ms gran d'avantatges que pugui gaudir una majoria. Per consegent, en una societat justa s'estableix que la ciutadania s igual i t les mateixes llibertats; els drets que garanteix la justcia no estan subjectes a la negociaci poltica o al clcul de l'inters social. L'nica cosa que ens permet acceptar una teoria errnia s la manca d'una teoria millor; anlogament, una injustcia s tolerable solament quan s necessria per tal d'evitar una injustcia encara ms gran. Essent les primeres virtuts de les activitats humanes, la veritat i la justcia sn innegociables. (A Theory of Justice, pp.3-4)

 Biografia intellectual de John Rawls .

1921	John Rawls neix el 21 de febrer a Baltimore (Maryland, EUA);
1939-42	Bachelor of Arts a la Universitat de Princeton;
1943-45	Soldat al Pacfic;
1946-50 Estudiant de doctorat a la Universitat de Princeton;
1947-48	Becari a la Universitat de Cornell;
1949	Es casa amb Margaret Warfield Fox (amb qui tindr quatre fills);
1950-52	Instructor al Seminari de Filosofia de la Universitat de Princeton;
1952-53	Beca Fulbright per al Christchurch College, de la Universitat d'Oxford;
1953	Nomenat professor assistent de filosofia a la Universitat de Cornell;
1955	Primera publicaci important: "Two Concepts of Justice";
1956	Nomenat professor associat per la Universitat de Cornell;
1957	Segona publicaci important: "Justice as Fairness";
1959-60	Substituci de docncia a la Universitat de Harvard;
1960	Nomenat professor del MIT (Massachussets Institute of Technology);
1962	Nomenat professor de la Universitat de Harvard;
1969-70	Estada al Center for Advanced Studies de la Universitat de Stanford;
1971	Publicaci de A Theory of Justice;
1974	Nomenat John Cowles Professor;
1974-75	Any sabtic a la Universitat de Michigan;
1979	Nomenat James Bryant Conant Professor de la Universitat de Harvard;
1980	Publicaci de les John Dewey Lectures: "Kantian Constructivism in Moral Theory";
1986	Semestre sabtic a Oxford;
1991	Professor emrit;
1993	Publicaci de Political Liberalism;
1993	Publicaci de la primera versi de "The Law of Peoples";
1997	Publicaci de "The Idea of Public Reason Revisited";
1997	Publica a The New York Review of Books, conjuntament amb altres filsofs, una carta al       Tribunal Suprem nord-americ demanant la legalitat de determinades formes d'eutansia;
1999	Publicaci de A Theory of Justice: Revised Edition;
2000	Publicaci de Lectures on the History of Moral Philosophy;
2001	Publicaci de Justice as Fairness: A Restatement;
2002	Mor, el 24 de novembre.


 Enllaos externs.
Pgina web de Joan Vergs




















 














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262706" title="Assistencialisme" nonfiltered="2773" processed="2768" dbindex="102785">
L'assistencialisme consisteix en la feina que fan els organismes governamentals o privats de proveir serveis a les persones sense casa com per exemple dutxes pbliques, serveis de bugaderia, albergs o menjadors socials a preus molt reduts o gratutament.

Entre els operadors moderns de la cooperaci internacional, el concepte d'assistencialisme s considerat poc convenient, es veu com un palliatiu que, en la major part dels casos, no porta a la soluci dels problemes socials dels individus o dels grups ms necessitats de la societat. Seria el contrari de l'adagi atribuit a Gandhi: "No li regalis un peix, ensenya'l a pescar".




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262707" title="Salvatore Cammarano" nonfiltered="2774" processed="2769" dbindex="102786">


Salvatore Cammarano (de vegades Salvadore) (Npols, 19 de mar de 1801 - Npols, 17 de juliol de 1852) va ser un dramaturg i llibretista itali del segle XIX. Hom el considera el ms important llibretista itali del romanticisme 

Biografia.
Va abandonar la seua activitat de comedigraf l'any 1834, i es va dedicar a escriure llibrets d'pera, dels quals en va produir gaireb una quarantena per als ms grans compositors italians de l'poca.

Home amb un gran coneixement del teatre, Cammarano va ser un dramaturg intelligent i modern, sempre atent a la necessitat d'adaptar els seus versos tant a la msica com a la forma i a la funci del melodrama. Amb Lucia di Lammermoor, que va marcar l'inici de la seua decisiva collaboraci amb Gaetano Donizetti, el poeta va crear la primera manifestaci del "dramma per musica" romntic a Itlia, proposant atmosferes ombrvoles i sinistres, situacions violentes, psicologies inquietants, personatges luntics i macabres, amb un ritme narratiu intens i captivant. 

Els seus versos, que posseeixen una musicalitat sempre ben elaborada i refinada, no gaudeixen d'una facilitat popular, per despleguen una mplia gamma expressiva, des dels colors elegacs i leopardians dels cantabili a la fogosa energia de les cabaletes, del carcter greu i solemne de certes escenes corals als dilegs amerats de ressonncies alfieristes, en un continuum policrom i elegant, sempre absolutament coherent. La construcci potica de Cammarano s, altrament, rica en significatives cites intertextuals, senyal d'un vast i variat coneixement literari, i les seues formes mtriques reflecteixen les preocupacions d'una gran conscincia artstica i dramatrgica.

Cadascun dels actes de vint-i-dos dels seus llibrets, de Lucia di Lammermoor a Il trovatore, porta un ttol caracterstic que fa evident de manera immediata l'esdeveniment, el personatge o l'element espacio-temporal sobre el qual s'articula l'acte. 

Va morir de repent, desprs d'haver concls el seu darrer llibret, Il Trovatore, per a Giuseppe Verdi, considerat justament con una de les obres mestres del gnere. Considerat inacabat, aquest darrer llibret va ser completat amb diversos afegits de Leone Emanuele Bardare (com ara el cantabile del Comte, Il balen del suo sorriso, en la tercera escena de l'Acte II, o el de Leonora, D'amor sull'ali rosee, en l'escena 1 de l'Acte IV). Aquestes intervencions van ser sollicitades pel compositor arran de l'eliminaci d'alguns fragments de l'escena final. 

La prematura mort de Cammarano va tallar l'associaci amb Verdi, prevista sota el signe de Shakespeare, amb una adaptaci de El rei Lear. El llibret, del qual noms hi havia l'esquema, va ser escrit posteriorment per Antonio Somma, per Verdi no en va compondre mai la msica. 

Llibrets.
1834
La sposa (Egisto Vignozzi);
1835
Ines de Castro (Giuseppe Persiani), en collaboraci amb Giovanni Emanuele Bidera;
Un matrimonio per ragione (Giuseppe Staffa);
Lucia di Lammermoor (Gaetano Donizetti);
1836
Belisario (Gaetano Donizetti);
L'assedio di Calais (Gaetano Donizetti);
Eufemio di Messina (Giuseppe Persiani), adaptaci del llibret homnim de Felice Romani;
1837
Pia de' Tolomei (Gaetano Donizetti);
Roberto Devereux (Gaetano Donizetti);
1838
Maria de Rudenz (Gaetano Donizetti);
Poliuto (Gaetano Donizetti), estrenada l'any 1848;
Elena da Feltre (Saverio Mercadante);
1839
I ciarlatani (Luigi Cammarano);
Il Conte di Chalais (Giuseppe Lillo);
1840
Cristina di Svezia (Alessandro Nini);
Saffo (Giovanni Pacini);
La vestale (Saverio Mercadante);
1841
Luigi Rolla (Federico Ricci);
1842
Il proscritto (Saverio Mercadante);
La fidanzata corsa (Giovanni Pacini);
1843
Maria di Rohan (Gaetano Donizetti);
Il reggente (Saverio Mercadante);
Ester d'Engaddi (Achille Peri);
Il ravvedimento (Luigi Cammarano);
1845
Bondelmonte (Giovanni Pacini);
Alzira (Giuseppe Verdi);
Il vascello de Gama (Saverio Mercadante);
Stella di Napoli (Giovanni Pacini);
1846
Orazi e Curiazi (Saverio Mercadante);
1847
Merope (Giovanni Pacini);
Eleonora Dori (Vincenzo Battista);
1849
La battaglia di Legnano (Giuseppe Verdi);
Luisa Miller (Giuseppe Verdi);
1850
Virginia (Saverio Mercadante), reprsent en 1866;
Non v' fumo senza fuoco (Luigi Cammarano);
1851
Malvina di Scozia (Giovanni Pacini);
Folco d'Arles (Nicola De Giosa);
Medea (Saverio Mercadante), adaptaci del llibret homnim de Felice Romani;
1853
Il trovatore (Giuseppe Verdi);

Cammarano tamb va escriure quatre noves escenes per a La donna del lago d'Andrea Leone Tottola amb msica de Gioacchino Rossini (1834), una nova escena per a lAnna Bolena de Romani, amb msica de Donizetti (1834) i nou tercer acte per a Francesca Donato, tamb de Romani, amb msica de Mercadante (1845).

Bibliografia.
 John Black, The Italian romantic libretto. A study of Salvadore Cammarano, Edimburg, The University Press, 1984. ;
 Carlo Matteo Mossa, Carteggio Verdi-Cammarano (1843-1852), Istituto nazionale di studi verdiani, Parma, 2001. ;
 Emanuele d'Angelo, Aspetti del riuso letterario nel Trovatore di Salvadore Cammarano, a Forme e generi della tradizione letteraria italiana, Bari, Edizioni B.A. Graphis, 2005, pp. 284-302. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262709" title="Ovidiu Tonita" nonfiltered="2775" processed="2770" dbindex="102787">

Ovidiu Tonita, nascut el 6 d'agost de 1980 a Brlad (Romania), s un jugador de rugbi a XV romans.

Aquest 3r ratlla ala mesura 1m95 per a 104 kg .

Va disputar el seu primer partit amb l'equip de Romania el 20 de febrer de 2000 contra l'equip dels Pasos Baixos.

Clubs.
FC Grenoble;
Biarritz Olmpic 2002-2004;
USAP 2004-2007;

Palmars.
Campionats nacionals.
Copa d'Europa.
Selecci de Romania.
35 vegades internacional (al 15 de novembre de 2006) amb Romania;
40 punts;
8 proves;
Seleccions per any : 4 el 2000, 6 el 2001, 4 el 2002, 8 el 2003, 4 el 2004, 4 el 2005, 5 el 2006;
talla gent de rugbi : 2003 (4 partits, 4 com a titular).

Enllaos externs. 
 Estadstiques a scrum.com;
 Estadstiques a itsrugby.fr;
 Photo et comptitions europennes par ercrugby.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262710" title="Bonavista (desambiguaci)" nonfiltered="2776" processed="2771" dbindex="102788">

Geografia:;
 Bonavista, barri del municipi de Tarragona.
 Bonavista, nucli de poblaci pertanyent al municipi del Pla del Peneds, a l'Alt Peneds.
 Bonavista, nucli de poblaci del municipi de Vacarisses, al Valls Occidental.
 Bonavista, barri del municipi de Badalona, al Barcelons.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262711" title="BZFlag" nonfiltered="2777" processed="2772" dbindex="102789">


BZFlag (abreviaci de Battle Zone capture the Flag) s un videojoc escrit originalment per Chris Schoeneman. Actualment est mantingut per Tim Riker, i un equip d'administradors del projecte. Est distribut sota la GNU Lesser General Public License, versi 2.1. Tot i que fou desenvolupat originalment per ordinadors amb IRIX, el joc s'ha tradut a altres sistemes operatius com GNU/Linux, Windows, Mac OS X, BSD i Solaris, entre altres.

BZFlag s fora popular, sent el tercer joc de SourceForge.net a arribar a 1 mili de descrregues l'11 de desembre de 2004. Hi ha uns 250 servidors actius, i el 23 d'abril del 2008 hi havia 19.300 jugadors registrats als frums oficials del BZFlag. El BZFlag va ser seleccionat com a Projecte del Mes de SourceForge a l'abril del 2004.
El BZFlag ha estat tradut a 12 llenges a part de l'angls: Txec, dans, alemany, litu, espanyol, francs, itali, neerlands, leet, kikongo, portugus, redneck i suec.





Resum.
En una partida del BZFlag, els jugadors condueixen tancs, vistos des d'un punt de vista en primera persona, en un mn definit pel servidor (tamb conegut com a "mapa"), que pot ser modificat. Els tancs tenen l'habilitat de conduir per altres tancs, per no conduir a travs d'edificis o altres objectes com pirmides. L'objectiu bsic s destruir els tancs dels contrincants, que sn tancs d'altres que el de l'equip. Per exemple, els tancs verds han de destruir els vermells, violats, blaus i els rogue. Els Rogue no tenen aliances amb ning tericament i poden destruir qualsevol tanc.

Hi ha diferents estils de joc que modifiquen l'objectiu. Si no hi ha cap estil en concret triat pel propietari del servidor, l'nic objectiu s el mostrat a dalt (simplement destruir la resta dels tancs dels altres equips), anomenat Free for All (abreujat FFA, Lliure per tots).

Hi ha tres altres objectius i estils corresponents (quatre en total): un estil anomenat "capturar la bandera" (capture-the-flag en angls, abreujat CTF) en qu els tancs intenten agafar una bandera dels contrincants i portar-la a la seva base (una rea petita marcada amb el color de l'equip i que s simplement la "seu" de l'equip), un altre estil anomenat "capturar el conill", en qu l'objectiu s que cada tanc caador destrueixi un tanc blanc, anomenat el "conill" i un estil anomenat "El Rei del Tur", en qu l'objectiu s que cada tanc intenti quedar-se en una rea durant 30 segons sense ser destrut. Si ho aconsegueixen, sn els "Reis del Tur".


Histria.
Chris Schoeneman va programar el primer projecte en C el 1992, basant-se en el joc Battlezone. Originalment, el BZFlag s'anomenava "bz" i malgrat que s'assemblava molt al joc amb el mateix ttol de Chris Fouts, els dos jocs eren completament independents l'un de l'altre. Al principi, el BZFlag era un simple joc de disparar, sense cap altra funci. Tanmateix, desprs Schoeneman i el seu amic Rick Pasetto (que l'havia ajudat a desenvolupar el BZFlag des del principi) se'n van cansar, i van inventar el mode de capturar la bandera. Aquest requeria estratgia i talent, i ajudava a donar varietat i mantenir l'inters.

El 1993 el BZFlag es va publicar per primer cop. Les primeres quatre banderes van ser Alta Velocitat (augmentava la velocitat del tanc), Revolt Rpid (el tanc girava ms rpid), Tir Rpid (els trets anaven ms rpid), i Oscillation Overthruster (el tanc podia travessar els objectes). Noms hi havia una bandera de cada, i les banderes tenien un senyal que indicava quina era cadascuna. 
Ms endavant, es van afegir les banderes "bones i dolentes", i la idea continua formant part del joc; encara que ara les banderes no tenen cap senyal que les identifiqui, i per tant no es pot saber quina s fins que s'agafa (a no ser que es tingui la bandera Identificar).

El 1997, la versi 1.7d incloa una nova caracterstica: una llista de servidors inclosa en el joc. Abans, els jugadors havien d'establir el seu propi servidor, i tenir-ne coneixement, per aquesta nova caracterstica (hostatjada a la web oficial del BZFlag, encara avui) permetia a tothom a jugar partides a servidors que haguessin decidit ser pblics.

Schoeneman va reescriure el BZFlag en C++. Des de la versi 1.7e Tim Riker mant el projecte.
Banderes.

El BZFlag t tres tipus de banderes: les d'equip, les dolentes i les superbanderes. Les banderes d'equip noms s'utilitzen en el mode "capturar la bandera", i representen l'equip del color de la bandera. Les superbanderes poden estar tant en partides d'estil lliure (Free for all, FFA) com en el mode de "capturar la bandera", per sn controlades pel servidor. El servidor tria la quantitat, els tipus, i on es colloquen les superbanderes. Les superbanderes tant poden ser bones com dolentes, i afecten al tanc segons com siguin. Una bandera dolenta pot treure algun sentit al tanc, com la visi, la velocitat, etc., mentre que les superbanderes fan l'oposat i ajuden al tanc. Les bones superbanderes normalment sn possedes pel tanc fins que aquest mor, o fins que el tanc es vulgui treure la bandera. Les banderes dolentes es treuen desprs de cert temps (normalment alguns segons), o quan el tanc mori (que s estrany). Les regles sobre les banderes dolentes sn fixades pel servidor. Aqu sota hi ha una llista de banderes bones i dolentes, el seu codi, i la seva descripci:






Banderes bones.


 Banderes dolentes .
Blindness (B);
Bouncy (BY);
Colorblindness (CB);
Forward Only (FO);
Jamming (JM);
Left Turn Only (LT);
Momentum (M);
No Jumping (NJ);
Obesity (O);
Right Turn Only (RT);
Reverse Only (RO);
Reverse Controls (RC);
Trigger-Happy (TR);
Wide-Angle (WA);

 Banderes d'equip .

Les banderes d'equip es creen pel servidor en el mode de capturar la bandera. Perqu hi hagi una bandera d'equip, hi ha d'haver com a mnim un jugador en aquell equip. Quan es captura la bandera, aquesta es retorna a la base de l'equip. Si la bandera es deixa en un "posici dolenta", es torna cap a un lloc segur. Les posicions dolentes sn a dalt d'un edifici o a bases enemigues. Les banderes es poden deixar a una base d'equip noms per un tercer jugador: per exemple, quan un jugador blau deixa la bandera vermella a la base verda.

Es captura una bandera quan un tanc deixa una bandera enemiga a la seva prpia base o quan un tanc porta la seva bandera cap a una base enemiga, encara que no hi hagi ning en aquell equip.

Els rogue sn un equip que no t base prpia, per tant no poden capturar banderes. El que s que poden fer s moure d'un lloc a un altre una bandera d'equip, i sovint ho utilitzen per ajudar a un equip.



Desenvolupament.
IRC.
Els desenvolupadors han creat un canal IRC a irc.freenode.net, sota el canal BZFlag. Aquest fou creat per discussions generals del BZFlag per s usat per discussions de desenvolupament.
Un altre canal oficial #bzchat, fou creat per converses menys serioses.

Referncies.


Mapes:

Tim Riker (2006), http://bzflag.svn.sourceforge.net/viewvc/bzflag/branches/v2_0branch/bzflag/man/bzw.5.in?revision=12251&view=markup, 24 de juny de 2007 (revisi SVN 12251);

Histria:

Chris Schoeneman (1997), http://web.archive.org/web/19970618014437/reality.sgi.com/crs/bzflag_history.html, 29 de gener de 2005.
Chris Schoeneman (2003), http://bzflag.svn.sourceforge.net/viewvc/bzflag/branches/v2_0branch/bzflag/doc/guide/History.xml?revision=12251&view=markup, 24 de juny de 2007 (revisi SVN 12251);

Banderes:

Tim Riker (2006), http://bzflag.svn.sourceforge.net/viewvc/bzflag/branches/v2_0branch/bzflag/man/bzflag.6.in?revision=12251&view=markup, 24 de juny de 2007 (revisi SVN 12251);


Enllaos externs.
 BZFlag.org;
 Wiki oficial del BZFlag;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262715" title="Andreu Cabot i Puig" nonfiltered="2778" processed="2773" dbindex="102790">
Andreu Cabot i Puig va ser un empresari del sector de l espectacle durant els anys del tombant del segle XIX al XX. Va nixer a Barcelona el 25 de novembre del 1871. Va marxar a Cuba als tretze anys per tornar-ne cap a l any 1890. Arrib a Manresa per treballar a la ferreteria del seu padrastre, Josep Vilaseca, segon marit de la seva mare. Es va casar amb la manresana Manela Verdaguer, el 1899.

El germanastre de la seva dona, Joan Verdaguer, va viure una temporada a Alemanya on va establir relaci amb les primeres productores cinematogrfiques europees. Andreu Cabot, molt interessat en la fotografia, i Joan Verdaguer van iniciar una relaci comercial fructfera i es convertiren en representants de diverses productores franceses i italianes. Cabot i Verdaguer amb Narcs Cuys van crear la seva prpia productora: Iris Films, domiciliada a Barcelona, l any 1907, que desprs s anomenaria Cabot i Puig.

Andreu Cabot va continuar com a distribudor d exclusives cinematogrfiques i va produir les seves prpies pellcules, entre les quals Weyler en Manresa. En poc temps, va posar en marxa diverses iniciatives empresarials de la indstria del cinema: va construir uns estudis cinematogrfics de cristall; explotava sales de cinema; i distribua pellcules a Sevilla, Mlaga, Sant Sebasti o Alcoi, entre altres ciutats de l estat espanyol. A Manresa, va llogar el teatre municipal Conservatori i va comprar el teatre Nou (ubicat al Passeig Pere III), a ms de ser el promotor de la construcci del Teatre Kursaal de Manresa.

Andreu Cabot va morir el 4 de juny del 1937, durant el perode de collectivitzacions. Herederos de Andreu Cabot va ser l empresa que va donar continutat a les seves iniciatives cinematogrfiques. Ms tard, va fer-ho Espectacles Padr   Cabot, liderada per Modest Padr i Riera, casat amb Roser Cabot, filla d Andreu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262719" title="Jos Vicente Bevi Pastor" nonfiltered="2779" processed="2774" dbindex="102791">
Jos Vicente Bevi Pastor (Sant Vicent del Raspeig, Alacant, 6 d'octubre de 1933) fou un poltic socialista valenci, fou senador electe per Alacant.

Ha estat professor d'ensenyament mitj. Va ser Director de l'Institut Nacional "Miguel Hernndez" d'Alacant (1963-69), Catedrtic de Grec modern de INB Miguel Hernndez d'Alacant. Professor de la Universitat d'Alacant (1968-1975) i membre del primer patronat de la Universitat de Valncia en 1971. Tamb del Club d'Amics de la UNESCO i del Consell per al Foment de la Llengua Valenciana. 

Per en realitat tota la seva vida l'ha dedicat a la poltica. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou el primer Senador Electe per Alacant pel PSP des de 1977 fins a l'any 1979, posteriorment ha estat diputat per Alacant pel  PSOE, partit en el que ingress el 1978, des de els eleccions generals espanyoles de 1982 fins les de 2000, i Regidor de l'Ajuntament d'Alacant (1966-1973). 

Tamb fou membre del Consell del Pas Valenci (1978-1979) i Conseller de Cultura del Pas Valenci (1978-1979). El 1996 va rebre la Gran Creu de l'Ordre del Mrit Civil pel reial decret 712/1996 de 26 d'abril. Ha estat guardonat amb l'III Premi Maisonnave que atorga la UA "per una activitat continuada en defensa de valors cvics i de la promoci de l'educaci i la cultura en la Ciutat d'Alacant" el 3 de desembre de 2004.
 Obres .
"En torno a las estseis ateniense del S. VI a C.". Revista SAITIBI, XXVI, 1976.
"En torno a la formacin humanstica en la segunda mitad del siglo XVIII: el jesuta alicantino P. Jos Reig". Revista SAITIBI, XXVI, 1976. I Congrs d'Histria del Pas Valenci, Vol. III, Universitat de Valncia, 1976.
"Ernest Lluch. Un exemple de tolerncia al Pas Valenci: homenatge a Ernest Lluch a la seu ciutat d'Alacant". Universitat d'Alacant. Vicerectorat d'Extensi Universitria, 2004.
"Constituciones espaolas 1812-1979". Museu Universitat d'Alacant, 2007.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262724" title="Ashikaga Yoshiakira" nonfiltered="2780" processed="2775" dbindex="102792">
 va ser segon shogun del shogunat Ashikaga. Va comenar a governar el 1358 fins la seva mort el 1367. Va ser fill del primer shogun Ashikaga Takauji.

La seva infantesa la va passar a Kamakura sent un ostatge del clan H j . Quan el seu pare va acabar amb el Shogunat Kamakura, Yoshiakira va ser alliberat.

Va succedir el seu pare quan va morir el 1358 i va ser succet pel seu fill Ashikaga Yoshimitsu a comenaments del 1368.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262726" title="Manuel Snchez Ayuso" nonfiltered="2781" processed="2776" dbindex="102793">
Manuel Snchez Ayuso (Mrcia, 1941 - Valncia, 8 de novembre de 1982) va ser un economista i poltic valenci. En matria poltica, fou un actiu opositor al franquisme. Va estar integrat en la Junta Democrtica d'Espanya i va ser membre del Partido Socialista Popular d'Enrique Tierno Galvn, formaci amb la qual va concrrer a les eleccions generals espanyoles de 1977 obtenint un dels escons per la provncia de Valncia al Congrs dels Diputats. 

Form part del Consell del Pas Valenci, va ser Conseller de Sanitat i Seguretat Social. Desprs de la fusi del PSP i el Partit Socialista Obrer Espanyol, es va presentar amb aquesta formaci a les eleccions de 1979, i fou escollit novament diputat, i tamb a les eleccions de 1982 que van donar el govern al PSOE, encara que va morir abans de recollir la seva acta de diputat. 

Com a economista, destac de forma excellent amb una formaci molt completa (doctor en Cincies Econmiques i llicenciat en dret). Va treballar per al Banc d'Espanya, fou collaborador extern de l'Organitzaci per a la Cooperaci i el Desenvolupament Econmic i membre de la Comissi encarregada de la creaci de la Borsa de Valncia. Va ser catedrtic de Poltica Econmica de la Universitat de Valncia i deg de la seva Facultat d'Econmiques.

Referncies.
Homenatge a Snchez Ayuso del Collegi d'Economistes de Valncia en 2002;
Manuel Snchez Ayuso a Dialnet;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262727" title="Telfon vermell" nonfiltered="2782" processed="2777" dbindex="102794">
El Telfon vermell fou una lnia de comunicaci directa establerta entre els Estats Units i la Uni Sovitica desprs que la crisi dels mssils de Cuba dugus al mn vora de la Tercera Guerra Mundial en 1962. 

Aquesta denominaci s un recurs lxic inventat i popularitzat pels mitjans de comunicaci, ja que la lnia, en realitat, era una lnia de tlex, per ser les converses per escrit menys ambiges que per telfon; de totes maneres, posteriorment es complementaria amb una lnia telefnica. Altres incidents, com el bloqueig de Berln, la construcci del mur de Berln o l'incident del Checkpoint Charlie de l'octubre de 1961 ja havien acostat perillosament els dos blocs a la guerra. 


Es suposava de color vermell perqu aquest color simbolitzava que es tractava d'una lnia d'urgncia. En enllaar directament la Casa Blanca i el Kremlin, el telfon vermell va permetre solucionar situacions conflictives en les quals els blocs antagnics Oriental i Occidental van estar compromesos durant la guerra freda.

Ha estat popularitzat pel cinema, amb titols com Dr. Strangelove de Stanley Kubrick.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262729" title="Gran Basar (Istanbul)" nonfiltered="2783" processed="2778" dbindex="102795">

El Gran Basar (Kapal ar   en turc, que significa basar cobert) a Istanbul s un dels basars ms grans del mn amb ms de 58 carrers i 4.000 botigues, i t entre 250.000 i 400.000 visitants diriament. s conegut per la seva joieria, orfebreria, botigues d'espcies i de catifes. Moltes de les botigues del basar estan agrupades pel seu tipus de mercaderia, amb rees per als abrics de pell i la joieria d'or per exemple.

Amb 30.700 m, el gran basar s una petita ciutat. Segons un sondeig que es va fer el 1880, el basar tenia 4.399 botigues, 2.195 tallers, 497 telers, 12 magatzems, 18 fonts, 12 mesquites petites, tamb una mesquita gran, una escola primria i una tomba. Sembla que el nombre d'establiments comercials s ms o menys igual avui, per es va afegir mitja dotzena de restaurants, moltes cafeteries, dos bancs, els serveis i un centre d'informaci.

El basar sembla un laberint per en realitat t gaireb un disseny ortogonal sobretot al centre. El nom dels carrers correspon als articles que s'hi venen a les botigues. S'hi pot trobar des de peces de museu fins a peces barates de tipus modern, passant pels articles tpicament turstics. Gaireb tots els venedors parlen diverses llenges i no hi ha cap problema de comunicaci. 

Histria.


En temps de Bizanci sembla que hi va haver un petit basar anomenat Ic Bedesten. El primer conegut va ser construt el 1464 per ordre de Mehmet II. Va ser considerablement engrandit per Solim I el Magnfic. El 1864 va ser reconstrut majoritriament desprs d'un terratrmol. Desprs de ser destrut moltes vegades per incendis, al final va ser renovat segons els plnol originals de l'poca de Mehmet II l'any 1954.

Referncies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262731" title="Ashikaga Yoshimitsu" nonfiltered="2784" processed="2779" dbindex="102796">


 va ser el tercer shogun del shogunat Ashikaga. Va comenar a governar el 1368 fins la seva abdicaci el 1394. Va ser fill del segon shogun Ashikaga Yoshiakira.

Va ser anomenat shogun a l'edat de nou anys quan el seu pare va morir. El 1378 va fer construir la seva casa a la secci de Muromachi a la capital de Kioto; per aix a vegades el shogunat s referit com shogunat Muromachi i el perode com Muromachi.

Es va unir a la Cort del Nord i la Cort del Sur, el perode de Nanboku-cho va finalitzar el 1392. 

El 1394 va abdicar a favor del seu fill Ashikaga Yoshimochi. El 1404 el navegant xins Zheng He va viatjar al Jap per entrevistar-se con ell, el qual els xinesos el titulaven com "El Rei de Jap".

Els seus ltims dies els va passar en el temple Kinkaku-ju, construit el 1397 exclusivament como la seva residncia de retirada. Va morir el 1408.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262732" title="Llista dels centres emissors de Catalunya" nonfiltered="2785" processed="2780" dbindex="102797">
Aquesta s una llista dels principals centres emissors de rdio i televisi ubicats a Catalunya.
Barcelona.
 Collserola .

Comarca: Barcelons

Cota: 443 m

Cobertura: Barcelona, el Valls i part del Baix Llobregat i del Maresme
Televisi.


Rdio.

 Montserrat .

Comarca: Bages

Cota: 1201 m

Cobertura: Catalunya Central

Televisi.

Rdio.

Girona.
 Maanet de Cabrenys .

Comarca: Alt Empord

Cota: 1435 m

Cobertura: Alt Empord i Rossell
Televisi.

Rdio.

 Rocacorba .

Comarca: Girons

Cota: 970 m

Cobertura: Comarques Gironines
Televisi.

Rdio.


Lleida.
 Alpicat .

Comarca: Segri

Cota: 332 m

Cobertura: Terres de Ponent
Televisi.

Rdio.


 Pic de l'Orri .

Comarca: Pallars Sobir

Cota: 2431 m

Cobertura: Alt Pirineu

Televisi.

Rdio.

Tarragona.

 Collred .

Comarca: Baix Ebre

Cota: 374 m

Cobertura: Terres de l'Ebre
Televisi.

Rdio.


 Montcaro .

Comarca: Baix Ebre

Cota: 1437 m

Cobertura: Terres de l'Ebre, els Monegres i Baix Maestrat
Televisi.

Rdio.

 Mussara, la .

Comarca: Baix Camp

Cota: 1001 m

Cobertura: Camp de Tarragona
Televisi.

Rdio.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262733" title="Refugi Ras de Conques" nonfiltered="2786" processed="2781" dbindex="102798">

El refugi de Ras de Conques s un refugi de muntanya prop del poble d'Ars dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) a 1.840 m d alada i situat per sobre de les bordes de Ras de Conques i sota el Cap de la Devesa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262735" title="Ashikaga Yoshimochi" nonfiltered="2787" processed="2782" dbindex="102799">
 va ser el quart shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre 1394 i el 1423 a Jap. Va ser fill del tercer shogun Ashikaga Yoshimitsu.

Amb noms vuit anys va agafar el ttol que va heretar del seu pare quan aquest va abdicar, tot i que va estar durant forces anys manejat pel seu pare que era qui veritablement tenia el poder. Quan el seu pare va morir el 1408 va poder consolidar el seu poder com a shogun.

El 1423 va abdicar i va ser succet pel seu fill, el cinqu shogun Ashikaga Yoshikazu; va morir cinc anys ms tard.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262736" title="Refugi de Coll de Mids" nonfiltered="2788" processed="2783" dbindex="102800">

El refugi de Coll de Mids s un refugi de muntanya prop del poble de Bescaran dins el municipi de les Valls de Valira (Alt Urgell) a 2.004 m d alada i situat just sobre el Coll de Mids.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262737" title="Ashikaga Yoshikazu" nonfiltered="2789" processed="2784" dbindex="102801">
 va ser el cinqu shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1423 i el 1425 a Jap. Va ser fill del quart shogun Ashikaga Yoshimochi.

El seu pare va abdicar a favor seu el 1423 quan tenia setze anys, no obstant noms va poder governar durant dos anys, abans de morir. Donat que va morir sense sense tenir fill va haver una espera de quatre anys abans d'escollir el seu oncle Ashikaga Yoshinori com a prxim shogun.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262738" title="Indoxina francesa" nonfiltered="2790" processed="2785" dbindex="102802">

L'Indoxina francesa ( en francs: L'Indochine franaise o Union Indochinoise; en vietnamita: Lin bang  ng D  ng) fou una colnia de l'imperi colonial francs situat a l'Indoxina. 

Territoris.
Aquesta colnia estava formada per quatre protectorats: 
 Cotxinxina, colnia sota administraci directa situada a l'actual Vietnam;
 Tonqun, protectorat situat a l'actual Vietnam;
 Annam, protectorat situat a l'actual Vietnam;
 Laos, protectorat;
 Cambodja, protectorat;

Histria.
Frana va assumir la sobirania sobre Annam i Tonqun desprs de la Guerra Franco-Xinesa, que va durar entre 1884 i 1885. La Indoxina francesa fou formada l'octubre de 1887 per la uni d'Annam, Tonqun, la Cotxinxina i el Regne de Cambodja. Posteriorment l'any 1893 s'hi va incorporar Laos.

Els francesos van deixar formalment en el poder als sobirans locals, que eren els emperadors de Vietnam, els reis de Cambodja i els reis de Luang Prabang, sent els governadors locals uns simples testaferros. 

Segona Guerra Mundial.
Al setembre de 1940, durant la Segona Guerra Mundial, la Frana del rgim de Vichy, que s'havia sotms a l'Alemanya Nazi, va accedir a les demandes de Jap per ocupar Tonqun. Aix va permetre al Jap un millor accs a la Xina en la Guerra sinojaponesa, contra les forces de Chiang Kai-shek, un fet que noms va ser una petita part de l'estratgia de dominaci del Jap de les zones properes a l'Oce Pacfic i del sud-est d'sia, un fet que va ajudar molt a l'xit del seu aliat nazi al derrotar a les forces del Pacfic dels Pasos Baixos a les ndies Orientals Neerlandeses i Frana. En la seva ocupaci els japonesos van mantenir la burocrcia i prefectures franceses per dirigir l'Indoxina. 

El 9 de mar de 1945, amb Frana alliberada, Alemanya en retirada, i els Estats Units ascendents al Pacfic, Jap va decidir prendre el control complet de la Indoxina francesa. Els japonesos es van mantenir al poder fins a la notcia de la rendici del seu govern al final de la Segona Guerra Mundial, desprs que les bombes atmiques fossin llanades sobre les ciutats d'Hiroshima i Nagasaki.

Guerra d'Indoxina.


Desprs de la Guerra Mundial, Frana va intentar reafirmar-se en la regi, per va entrar en conflicte amb el Viet Minh, una organitzaci de nacionalistes comunistes vietnamita dirigits per Ho Chi Minh, el qual havia estat educat a Frana. Durant la Segona Guerra Mundial els Estats Units havien donat suport al Viet Minh en la resistncia contra els japonesos; aix doncs al finalitzar aquesta guerra el grup estava al comandament del pas, el que va conduir a l'anomenada Guerra d'Indoxina entre Frana i els vietnamites de Ho Chi Minh. 

El 2 de setembre de 1945 va declarar la independncia de la Repblica Democrtica del Vietnam, per abans del final de setembre, una fora de soldats britnics, francesos i indis, juntament amb les tropes japoneses capturades, van restaurar el control francs, si b no pogueren evitar la independncia del Regne de Laos el 19 de juliol de 1949. El 1950 Minh va declarar novament una Repblica Democrtica de Vietnam independent, que fou reconeguda pels pels seus camarades comunistes de la Repblica Popular de la Xina i de la Uni Sovitica. En l'avan d ela guerra s'aconsegu la independncia del Regne de Cambodja el 9 de novembre de 1953.

La lluita va durar fins el mar de 1954, quan el Viet Minh va obtenir la decisiva victria contra les forces franceses en la Batalla de Dien Bien Phu. Aix va dur a la partici del Vietnam en la Repblica Democrtica de Vietnam o Vietnam del Nord, sota el control del Viet Minh, i l'Estat de Vietnam al sud, el qual tenia el suport dels Estats Units, el Regne Unit i Frana. Els fets de 1954 tamb van marcar la fi de la intervenci francesa en la regi i els inicis del comproms seris d'Estats Units envers el futur Vietnam del Sud, el qual va conduir a la Guerra de Vietnam. 

La divisi del Vietnam va ser convinguda en la Conferncia de Ginebra, on els Estats Units d'Amrica, la Uni Sovitica, el Regne Unit, Frana i la Repblica Popular de la Xina tamb van establir diverses disputes excepcionals sobre la Guerra de Corea. Va anar en aquesta conferncia que Frana va abandonar qualsevol intenci de reclamar part del territori en la pennsula Indoxinesa.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262740" title="Gota freda" nonfiltered="2791" processed="2786" dbindex="102803">

La gota freda, ms coneguda pels meteorlegs com a DANA (Depressi Allada en Nivells Alts), s una pertorbaci atmosfrica extratropical no frontal que pot provocar precipitacions violentes i intenses durant unes hores o dies, acompanyat de llamps i de calamarsa. Afecta a superfcies molt redudes i segueixen trajectries imprevisibles, causant fortes pluges i vents. El seu origen est ntimament relacionat amb la corrent polar o jet stream. Una trajectria molt ondada d'aquest pot produir l'estrangulaci d'un tlveg (procs cutting-of) quedant aix allada una massa d'aire fred d'origen polar enmig d'aire d'origen tropical. La gota freda, que conserva el seu gir ciclnic, es converteix en una baixa pressi en altura, el que produx inestabilitat i afavoreix la convecci. La gota freda ser ms important com ms gran sigui la temperatura del substrat, terra o mar, ja que el vapor d'aigua ascendeix sobtadament arrossegat per la inestabilitat i condensant-se, formant rpidament nvols no molt extenses per de ms de 10 km en altura. 

Encara que les gotes fredes sn freqents en la totalitat de les latituds mitges adquireixen especial importncia en els entorns mediterranis, clids i en els quals el mar proporciona abundant humitat, considerant-se pel seu breu perode de recurrncia un tret caracterstic del rgim pluviomtric d'aquest clima. Aquestes pertorbacions sn freqents en la Pennsula Ibrica en les estacions intermdies, sobretot a la tardor durant els mesos de Setembre i Octubre, encara que tamb poden aparixer a l'estiu en la serralada Cantbrica per amb un carcter ms secundari respecte a les precipitacions d'origen frontal. En la vessant mediterrnia espanyola, especialment en la Comunitat Valenciana, la seva intensitat pot ser devastadora produint la successi de desenes de tempestes, sense tot just descans entre elles, amb vents huracanats i precipitacions que poden superar les produdes per les tempestes tropicals.

 Formaci . 

La gota freda s un fenomen tpic del Mediterrani (ja que el contrast trmic s major que en altres zones), un mar que s'escalfa molt a l'estiu, que pot arribar a estar prop de trenta graus en zones properes a la costa, per quan arriba la tardor, solen entrar borses d'aire fred en capes altes, al ser ms lleuger l'aire calent que hi ha sobre el Mediterrani ascendeix rpidament, formant una gran borrasca, si en aquest punt bufa vent de llevant (si es forma enfront de les costes espanyoles) que aporti ms humitat i l'embranzida a terra s quan deslliga el seu poder, la gota freda igual que els huracans depn del mar per a obtenir la seva energia, pel que els majors vents i les majors pluges solen ser en la costa, tamb igual que els huracans, la gota freda gira podent fins i tot a intuir-se un ull en el seu centre en rares ocasions. Per tant, podem dir que la gota freda s una massa d'aire que es desprn d'un corrent molt fred i que descendeix sobre una altra d'aire calent, produint grans pertorbacions atmosfriques (ex. pluges torrencials). 

 Conseqncies . 

La gota freda s un fenomen meteorolgic de perillositat mitjana, podent arribar a causar diverses morts a l'any, els seus principals riscos sn la forta pluja que com en Gandia (Valncia) en 1987 arribe a superar els 500 L/m, una quantitat equivalent al que plou en la zona en un any. El vent que pot arribar a ms de 100 km/h en la costa causant caigudes d'arbres per que en interior amaina de manera considerable. La marejada que destrux platges, embarcacions i passejos martims, arribant a penetrar el mar en terra ferma i arribant a destruir els locals en primera lnia, les marejades prpies de la gota freda no sn tan poderoses com les dels huracans per encara aix poden elevar el nivell del mar 1 metre o ms empassant-se platges i passejos, amb onatges que solen superar els 2 m d'altura, ones que sense ser molt altes alberguen una gran potncia per la seva curta distncia entre ones. 

 Gotes Fredes importants .

Valncia 1957 inunda la ciutat de Valncia i motiva la creaci de la nova llera del riu Tria ;
Barcelona (1962), Mrcia i Granada (1973) ;
Pirineus i Pas Valenci (1982) i (1987), ;
Alzira (provncia de Valncia) 1982 esfondra el pant de Tous (pantanada de Tous) i el Xquer inunda tota la comarca de la ribera produint grans danys, pobles sencers van quedar negats, la inundaci va motivar la visita del papa Joan Pau II a Alzira ciutat que va quedar inundada gaireb en la seva totalitat. Avui dia encara es poden apreciar en la comarca les restes de la catstrofe en pobles com Gavarda que est separat en 2 nuclis urbans, un d'ells va ser inundat fins a una altura d'un primer pis el que va motivar la creaci del segon nucli en la faldilla d'una forest propera, conservant-se encara unes poques casa en el nucli vell, o Beneixida que va quedar tan arrasada que tot el poble es va traslladar uns quants km al sud, del vell poble solament queda el traat dels carrers i l'esglsia parroquial. ;
Gandia 1987 fortes pluges que van arribar a 500 l/m van assolar la comarca de la Safor.
Budapest 2006 La gota freda sorprn a milers d'espectadors d'un espectacle de focs artificials, moren 3 persones a causa que els forts vents derroquen diversos arbres, i centenars resulten ferits. ;
Beniarbeig 2007 La gota freda del 12 i 13 d'octubre, va sobrepassar els 400mm de precipitaci en alguns punts (Els Poblets, El Verger, Beniarbeig) i van causar la major crescuda documentada del riu Girona, destruint el pont i inundant bona part de la poblaci. A elles es deu el rcord de precipitaci mxima en 24 hores d'Espanya amb 817 mm en Oliva, Valncia l'any 1987. ;

Tamb existeix una dada (no confirmada pel INM) que diu que el dia de 2 d'octubre de 1957 van caure a Xbia (Alacant) 871 mm








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262744" title="Ashikaga Yoshinori" nonfiltered="2792" processed="2787" dbindex="102804">
 va ser el sis shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1429 i el 1441 al Jap. Va ser el fill del tercer shogun Ashikaga Yoshimitsu.

La mort sobtada del cinqu shogun Ashikaga Yoshikazu el 1425 va impedir que aquest deixes un successor, tampoc el quart shogun Ashikaga Yoshimochi en va tenir. Quan Yoshimochi va morir el 1428, Yoshinori va agafar el ttol desprs de haver-se acordat en una reuni en el Santuari Iwashimizu per tractar la successi.

El 1438 va sufocar la Rebeli Eikyo i va derrotar a Ashikaga Mochiuji, donant com a conseqncia  una consolidaci del poder. No obstant el 1441 va ser assassinat per Akamatus Mitsusuke el  dia del seu aniversari.

El va succeir el seu fill, el sptim shogun Ashikaga Yoshikatsu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262745" title="Guerra Sinojaponesa" nonfiltered="2793" processed="2788" dbindex="102805">

Existeixen dues guerres conegudes amb el nom de Guerra Sinojaponesa entre la Xina i l'Imperi Japons:
 Primera Guerra Sinojaponesa (1894 1895), coneguda en xins com a Guerra Jiawu pel control de la pennsula de Corea.
 Segona Guerra Sinojaponesa (1937 1945), coneguda en xins com a Guerra de Resistncia anti-japonesa del Poble de la Xina o Guerra de Resistncia, que form part de les accions bliques de la Segona Guerra Mundial.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262747" title="Ashikaga Yoshikatsu" nonfiltered="2794" processed="2789" dbindex="102806">
 va ser set shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1442 i el 1443 a Jap. Va ser el fill del sis shogun Ashikaga Yoshinori.

Es va convertir en shogun a l'edat de vuit anys, gaireb un any desprs de l'assassinat del  seu pare el 1441. Tot i aix va morir malalt l'any segent i va ser succet pel seu germ petit Ashikaga Yoshimasa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262748" title="Mesquita Nova d'Istanbul" nonfiltered="2795" processed="2790" dbindex="102807">

La mesquita Nova o mesquita Yeni (en turc Yeni Cami), situada a l'extrem meridional del pont de Glata, s una de les ms rellevants d'Istanbul, a Turquia.

 Histria .

La construcci de la mesquita comen el 1597 amb el mandat del sold Safiye, la muller del sold Murat III. Era iniciat per l'arquitecte Davut Agha, era continuat per Dalg Ahmed Agha i finalment acabada per Mustafa Agha durant el regnat del sold Mehmet IV el 1663. Els blocs de pedra utilitzats en la construcci de la mesquita foren provets des de l'illa de Rhodes.

La mesquita prov de l'poca en qu unes  avesades dones del harem van aconseguir el poder suficient com per a dictar la poltica dels soldans otomans. La construcci va durar 66 anys a causa de les morts inoportunes de Mehmet III, fill de Safiye i la consegent prdua del seu rang, i una epidmia general a Istanbul durant els primers anys de construcci.

 Arquitectura .


Malgrat que s'aixec quan ja s'havia superat el perode clssic de l'arquitectura otomana, presenta molts trets dels edificis imperials anteriors, com el pati monumental. La mesquita disposava d'un hospital, escola i banys pblics.

Les rajoles florals de color blau, blanc i turquesa, que decoren l'interior, sn provinents d'Iznik i daten del segle XVII. En aquells moments la qualitat de la seva producci ja havia comenat el declivi. Sn molt interessants les rajoles en forma de mitjaa lluna i el senzill fris cornic que adorna el prtic.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262749" title="Arrigo Padovan" nonfiltered="2796" processed="2791" dbindex="102808">

Arrigo Padovan (Castelbaldo, 16 de juny de 1927) va ser un ciclista itali, anomenat La freccia dei Pirenei, que fou professional entre 1951 i 1962. Durant la seva carrera com a professional aconsegu 12 victries, entre les que destaquen tres etapes del Giro d'Itlia i dues del Tour de Frana.

Palmars.
1951;
 1r del Gran Premi de la Indstria i Comer de Prato;
 Vencedor d'una etapa del Giro de les Dolomites;
1952;
 1r del Gran Premi de la Indstria de Belmonte-Piceno;
 1r de la Bolzano-Trento;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Mediterraneo ;
1955;
 1r del Giro de Toscana;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Sussa;
1956;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1958;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1959;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1960;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 26 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1957. 20 de la classificaci general;
1958. 45 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1959. 52 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1951. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r dels Independents;
1956. Vencedor d'una etapa;
1959. Vencedor d'una etapa;
1960. 83 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1956. 19 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Biografia i palmars d'Arrigo Padovan ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262750" title="Burgmestre" nonfiltered="2797" processed="2792" dbindex="102809">
El burgmestre s un funcionari municipal, comparable al batlle a Catalunya. Les seves funcions varien segons els pasos i en general s elegit democrticament. s la persona que presideix, amb poders diferents d'un pas a l'altre, el consell municipal.

A Blgica, el burgmestre s el president del consell municipal i el cap de l'administraci municipal. Tamb s el cap de la polcia municipal o participa al consell de polcia si el cos policial serveix ms d'un municipi. Al nivell municipal les seves competncies sn comparables a les d'un primer ministre.

Desprs de la reforma de l'estat belga de 2001, la seva anomenaci va esdevenir la competncia del govern de les regions. Abans era una prerrogativa reial representat pel gobernador provincial. Si les seves competncies van romandre ms o menys les mateixes, la manera d'eligir-lo va canviar a les diferents regions.

Valnia.
El Codi de la democrcia local i de la descentralitzaci de Valnia  volia promoure la democrcia directa. Segons aquest decret, el burgmestre s automticament el candidat que ha obtingut el nombre ms llarg de vots personals a la llista que ha obtingut el nombre ms llarg de vots a les eleccions.

Aquest decret va causar problemes majors quan al 2007 a Charleroi, el partit socialista majoritari (el PS) va perdre un desprs de l'altre tots els seus elegits en un gran escndol de malversacions i de corrupci. Va caldre fer una esmena  a mida  que no va plaure gaire. Molts partits van voler tornar a la situaci anterior quan el consell municipal elegia el burgmestre.

Flandes.
A Flandes, el consell municipal proposa el burgmestre que el govern regional ha d'aprovar. El partit liberal Open VLD voldria introduir un sistema d'elecci directe del burgmestre.
Brusselles.
A Brusselles el burgmestre ha de ser proposat per a un mnimum d'un ter dels consellers municipals. Hi ha unes propostes per a introduir el sistema val, per desprs dels problemes a Charleroi, l'entusiasme per a la democrcia directe va minvar.

Denominaci a altres pasos.
Alemanya: Oberbrgermeister;
Blgica: burgemeester (neerlands), bourgmestre (francs), Brgermeister (alemany);
Catalunya: batlle;
Castella: alcalde;
Frana: maire;
Itlia: sindaco;
Portugal: prefeito;
Regne Unit: Lord Mayor;

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262751" title="Glif" nonfiltered="2798" processed="2793" dbindex="102810">


Un glif (del grec glf ,      , esculpir o tallar) s un signe gravat o, por extensi, pintat. Per exemple, els glifs de la escriptura maia o de la egpcia, tradicionalment ms coneguts en aquest ltim cas com jeroglfic (del grec talles sacres o sacerdotals).

En tipografia, un glif s una representaci grfica d'un carcter, de diversos carcters o de part d'un carcter. Un carcter s una unitat textual mentre que un glif s una unitat grfica. Per exemple, la seqncia fi es representa com un glif en TeX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262754" title="Salconduit" nonfiltered="2799" processed="2794" dbindex="102811">

Un salconduit (sovint anomenat laissez-passer en d'altres idiomes) s un document expedit per un estat sobir on s'ha concedit l'asil, que permet a l'asilat sortir lliurement del territori on es troba. En aquests casos sol ser un perms en un nic sentit (el d'anada, per no el de tornada).

Alguns governs nacionals arriben a expedir salconduits als propis nacionals com a passaports d'emergncia. Uns altres n'arriben a expedir a persones sense estat (aptrides), sense capacitat per a obtenir un passaport del seu propi govern o el govern dels quals no est reconegut per l'estat dest.

Tamb pot ser concedit per una organitzaci internacional, com les Nacions Unides, i en aquests casos acostuma a expedir-se a llurs empleats i llurs familiars, i per motius laborals. El salconduit de les Nacions Unides s fora acceptat arreu del mn, tot i que n'hi ha nacions que no ho consideren suficient com per a permetre el pas. Un salconduit de les Nacions Unides no implica immunitat diplomtica, per s que pot conferir certs privilegis.

Histricament, els salconduits foren comunament utilitzats en temps de guerra i en d'altres perodes, i permetien el pas d'unes zones cap a unes altres, lluny de les zones de guerra, o de forma restringida a oficials, agents diplomtics, representants o ciutadans de tercers pasos. En aquests contextos, els salconduits proporcionaven una certa llibertat de moviment, tot i que limitada.

Enllaos externs.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262756" title="Llista de castells dels Pasos Catalans" nonfiltered="2800" processed="2795" dbindex="102813">
La llista dels Castells dels Pasos Catalans s una llista de les fortificacions ms intactes, significants o famoses als territoris destacats a sota. 

Els vuit segles que dur la Reconquesta (711-1492) duta a terme pels regnes cristians del nord de la pennsula Ibrica per recuperar les terres del sud dels musulmans suposaren una llarga poca de guerres. Si s'hi afegeix les tensions internes entre la noblesa i la monarquia, freqents durant la baixa edat mitjana i que arribaren de vegades a l'autntica guerra civil, es comprn fcilment el paper que hi jugaren els castells i el perqu de la seua abundncia a la pennsula i als Pasos Catalans. Tal s aix que el nom mateix dels catalans, com tamb els castellans, s segons una teoria derivat de castl o siga casteller.

Ents que la frontera amb els regnes i taifes musulmans es movia cap al sud no d'un cop, sin al llarg dels segles, es creava una serie de fortificacions noves amb cada avan. Pel que fa als rabs, ells tamb construren els seus castells defensius que sovint foren reutilitzats pels cristians: el castell de Santa Brbara a Alacant fou construt pels rabs, conquerit pels castellans, i per fi pass a mans de la Corona d'Arag qui el refor.

Es construien castells tamb com a palaus, per exemple el Palau dels Reis de Mallorca. De vegades la vila sencera es fortific, i esdevingu una ciutadella com s el cas de Vilafranca de Conflent, Montblanc o Valncia.

A la Catalunya Nord, les guerres entre la Corona d'Arag i la Corona francesa, tant abans com desprs del Tractat dels Pirineus, donaria motiu per construir-hi castells o enfortir aquells que ja existien. El clebre arquitecte militar Sbastien de Vauban fou responsable del disseny de moltes ciutadelles i castells de la zona, com la de Montllus, la de Vilafranca o el de Salses - les dues primeres enregistrades com a Patrimoni de la Humanitat des del 2008.

Tamb hi hauria els castells d'ocupaci, aquells que foren construts desprs de la Guerra de Successi pel rei Felip V i succesors per assegurar la lleialtat dels territoris rebels. Tal s el cas del Castell de Montjuc i de la desapareguda Ciutadella de Barcelona. 

Per altra banda castells com el de Xtiva complien la funci de presons estatals durant segles.

A continuaci hi ha un llistat dels castells presents als Pasos Catalans, per vegueria, illa o provncia:



 Catalunya Nord .


Alta Cerdanya
 Ciutadella de Montllus;

Conflent
 Castell de Marquixanes;
 Castell de Vernet;
 Fort Libria i la vila fortificada de Vilafranca de Conflent;

Rossell
 Castell de Castellnou;
 Castell Reial de Cotlliure;
 Castellet de Perpiny;
 Castell de Salses;
 Palau dels Reis de Mallorca a Perpiny;

Vallespir
 Fort Laguarda de Prats de Moll;



 Andorra .


 Casa de la Vall a Andorra la Vella;


 Principat de Catalunya .

Girona.




Alt Empord
 Castell de Bufalaranya actualment en runes.
 Castell d'Espolla;
 Castell de Peralada;
 Castell de Querman actualment en runes.
 Castell de Requesens;
 Castell de Rocabert actualment en runes.
 Castell de Sant Ferran a Figueres;
 Castell de la Trinitat a Roses;
 Castell de Vilarig;
 Castrum visigtic a Roses, en runes per visitable.
 Ciutadella de Roses, en runes per visitable.

Baix Empord
 Castell d'Albons;
 Castell de la Bisbal;
 Castell de Bellcaire;
 Castell de Calonge;
 Castell d'Esclany;
 Castell de Finestres;
 Castell de Foix;
 Castell del Montgr;
 Castell de Palau-sator;
 Castell de Pbol;
 Castell de Rupi;
 Castell de la Tallada actualment en runes.
 Castell de Verges actualment en runes.
 Castell de Vulpellac actualment en runes.

Garrotxa
 Castell de Montagut;
 Castell de Santa Pau;

Girons
 Castell de Cervi de Ter actualment en runes.
 Castell de Llagostera actualment en runes.
 Castell de Montagut actualment en runes.
 Castell de Montjuc de Girona actualment en runes.
 Palau Castell de Sacosta;

Selva
 Castell d'Hostalric;
 Castell de Montsoriu actualment en restauraci.
 Castell de Sant Joan de Blanes;
 Castell de Tossa de Mar;

Ripolls
 Castell de Mataplana actualment en runes.
 Castell de Rocabruna;

 Catalunya Central .



Anoia
 Castell de Boixadors;
 Castell de Claramunt;
 Castell d'dena;
 Castell d'Orp ;
 Castell de Piera;
 Castell de Santa Margarida de Montbui;
 Castell de la Torre de Claramunt ;
 Castell de Tous;
 Torre Bassols;
 Torre de la Manresana als Prats de Rei;

Bages
 Castell d'Aguilar de Segarra actualment en runes.
 Castell de Balsareny;
 Castell de Calders actualment en runes.
 Castell de Calls actualment en runes.
 Castell de Castellar al Bages;
 Castell de Castellfollit del Boix al Bages actualment en runes.
 Castell de Castellgal al Bages actualment en runes.
 Castell de Cardona;
 Castell de Castellbell al Bages actualment en runes.
 Castell de Clar al Bages;
 Castell Marro al Bages actualment desaparegut.
 Castell de Rajadell al Bages;
 Castell de Rocafort al Bages actualment en runes.
 Castell de Sallent al Bages actualment en runes.
 Castell de Sria al Bages;
 Castell de Talamanca al Bages actualment reconstrut no fidelment.

Bergued
 Castell de l'Espunyola al Bergued;
 Castell de Gsol al Bergued actualment en runes.
 Torre de Viver al Bergued;

Osona
 Castell d'Espinzella a Osona;
 Castell de Montesquiu a Osona;
 Castell d'Olost a Osona;
 Castell d'Ors a Osona actualment en runes.
 Castell de Perafita a Osona;
 Castell de Taradell a Osona actualment en runes.
 Castell de Tona a Osona;
 Castell de Vilar a Osona;
 Torre Morgades a Osona;

Solsons
 Castell de Besora al Solsons;
 Castell de Castellvell de Solsona a Solsons;

 Barcelona .




Baix Llobregat
 Castellciur actualment en runes.
 Castell de Fels;
 Castell de Cervell actualment en runes.
 Castell de Corbera de Llobregat;
 Castell de Cornell ;
 Castell d'Erampruny actualment en runes.
 Castell de Pallej ;
 Castell del Papiol ;
 Castell de Torre Salbana ;
 Torre del Bar de Viladecans ;
 Torre Can Modolell de Viladecans ;
 Torre Roja de Viladecans ;

Barcelons
 Castell del Camp de la Bota actualment desaparegut.
 Castell de Godmar a Badalona;
 Castell de Montjuic a Barcelona;
 Castell dels Tres Dragons a Barcelona;
 Fortalesa de la Ciutadella a Barcelona actualment desaparegut.
 Fort Pius a Barcelona actualment desaparegut.
 Torre del Bar;

Garraf
 Castell de Canyelles;
 Castell de Geltr;
 Castell de Ribes;

Maresme
 Castell de Burriac actualment en runes.
 Castell de Can Jaumar;
 Castell de Dosrius actualment en runes.
 Castell de Santa Florentina ;
 Castell de Malgrat de Mar ;
 Castell del Montalt actualment en runes.
 Castell de Montpalau actualment en runes.
 Castell de l'Oliver;
 Castell de Palafolls actualment en runes.
 Castell de Vilassar de Dalt ;

Valls Occidental
 Castell de Can Feu a Sabadell;
 Castell de Castellar del Valls ;
 Castell de Gallifa ;
 Castell de Plegamans;
 Castell de Rub ;
 Castell de Sant Maral a Cerdanyola del Valls;
 Castell de Sentmenat ;
 Castell Cartoixa de Vallparads a Terrassa;
 Torre Negra a prop de Sant Cugat;
 Torre del Palau a Terrassa ;

Valls Oriental
 Castell de Bell-lloc ;
 Castell de Berti;
 Castell del Far (o castell vell de Llinars) actualment desparegut.
 Castell de Montbui actualment en runes.
 Castell de Montcls actualment en runes.
 Castell de Palaudries;
 Castell de la Roca del Valls;
 Castell de Vilamajor;
 La Fora de Vilamajor;
 Torre Roja de Vilamajor;

 Alt Pirineu .


Alta Ribagora
 Castell d'Erillcastell;
 Castell de Viu de Llevata;

Baixa Cerdanya
 Castell de Llvia actualment en runes.
 Castell de Prullans;
 Castell de Sant Mart dels Castells;
 Muralles de Bellver de Cerdanya actualment en runes.
 Torre Bernat de So a Llvia;

Pallars Juss
 Castell d'Abella, a Abella de la Conca actualment en runes.
 Torre d'Alsamora;
 La Torre d'Amargs;
 Castell d'Aramunt actualment en runes.
 Castell d'Arbull;
 Castell de Basturs; en queden restes al poble vell de Basturs.
 Castell de Benavent de la Conca; en queden restes al poble homnim.
 Castell de Biscarri; en queden restes al poble vell de Biscarri.
 Castell de Castelltallat;
 Castell de Castissent;
 Castell de Claramunt;
 Castell de Claverol;
 Castell de Conques; actualment en runes.
 Castell d'Eroles;
 Torre d'Estorm;
 Castell de Galliner;
 Castell de Gurdia actualment en runes.
 Castell de Gurp;
 Castell de Llimiana actualment en runes.
 Castell de Llord recentment reconstrut.
 Casa forta de Miravet;
 Castell de Montesquiu;
 Castell de Montllobar;
 Castell de Montllor, o de l'Hostal Roig, o dels Moros;
 Castellnou de Montsec;
 Muralles de Moror; en queden restes al poble d'aquest nom.
 Castell de Mur;
 Castell d'Orcau actualment en runes.
 Castell de Puigcercs;
 Puigfalconer;
 Castell de Santa Engrcia; en queden molt poques restes.
 Sant Mart de les Tombetes;
 Castell de Sant Miquel de la Vall;
 Castell de Sant Rom d'Abella; en queden restes al poble del mateix nom.
 Castell de Tendrui;
 Castell de Tol actualment en runes.
 Muralles de Tremp;
 Castell de Vilamitjana;

Pallars Sobir
 Castell de Sort actualment en runes.
 Torre d'Escal;
 Castell de Valncia d'neu actualment en runes.

Vall d'Aran
 Castell d'Arties ;
 Castell d'Era Castra actualment en runes.
 Castell de Les;
 Castell d'Unya;

Terres de Ponent.




Garrigues
 Castell d'Arbeca actualment en runes.
 Castell de l'Espluga Calba;
 Castell de la Floresta;
 Castell de l'Albi;

Noguera
 Castell d'Als a Als de Balaguer actualment en runes.
 Castell de Camarasa actualment en runes.
 Castell de Castell de Farfanya (o Castell de Castell) actualment en runes.
 Castell Forms a Balaguer actualment en runes.
 Castell de Mei;
 Castell de Montsonis;
 Castell d'Os a Os de Balaguer actualment en runes.
 Castell de Pradell;
 Castell de Preixens;
 Castell de la Rpita;
 Castell de Ribelles;
 Castell de Sant Oisme ;
 Castell de Sant Lloren;

Pla d'Urgell
 Castell de Torregrossa  ;

Segarra
 Castell de l'Arany;
 Castell de Castellmei;
 Castell de Concabella ;
 Castell de Fonolleres;
 Castell de Florejacs;
 Castell-palau de Montcorts;
 Castell de la Manresana;
 Castell de Montfalc;
 Castell de Morana;
 Castell d'Oluja Jussana ;
 Castell de les Pallarques;
 Castell de Ratera;
 Castell de Sant Guim de la Plana;
 Castell de Sanaja actualment en runes.
 Castell de Santa Fe de Segarra actualment en runes.
 Castell de les Sitges;
 Castell de la Tallada;
 Torre d'Ivorra;

Segri
 Castell d'Albatrrec (Castell dels Espolters);
 Castell de Gardeny a Lleida;
 Castell de Sarroca actualment en runes.

Urgell 
 Castell de Castellnou d'Oss;
 Castell de Ciutadilla;
 Castell de Montclar;
 Castell de Trrega actualment en runes.
 Castell de Mald;
 Castell de Verd;
 Torre de guaita del castell de Guimer;

Tarragona.
 

Alt Camp
 Els castells del Gai;
 Castell de Rocamora ;
 Castell de Rodony ;
 Castell el Rourell ;
 Castell de Vallmoll actualment en runes.

Baix Camp
 Castell de l'Albiol actualment en runes.
 Castell d'Escornalbou;
 Castell de l'Infant actualment en runes.
 Castell de la Selva del Camp;
 Castell de Vilafortuny;
 Torre del Mas del Bisbe;

Baix Peneds
 Castell de Banyeres actualment en runes.
 Castell de Calafell;
 Castell de Lloren ;
 Castell de Marmellar actualment en runes.
 Castell de Santa Oliva;
 Mas de la Muga;

Conca de Barber
 Castell de Barber;
 Castell de Biure;
 Els castells del Gai;
 Castell de Milmanda;
 Palau castell de Riudabella ;
 Vila fortificada de Montblanc;

Priorat
 Castell de Falset actualment en restauraci.
 Castell de Siurana actualment en runes.

Tarragons
 Castell d'Altafulla;
 Castell-Palau del Bar de les Quatre Torres;
 Castell de Catllar;
 Castell dels Comtes de Sicart ;
 Castell de Creixell;
 Castell de Pilat (o Castell de Pretori) a Tarragona ;
 Castell de Tamarit a Tarragona ;
 Castell de Torredembarra;

Terres de l'Ebre.

Baix Ebre
 Castell de Sant Jordi d'Alfama;
 Castell de la Suda a Tortosa;

Montsi
 Castell d'Amposta actualment en runes.
 Castell d'Ulldecona actualment en runes.
 Torre de la Galera actualment una esglsia.

Ribera d'Ebre
 Castell de Flix;
 Castell de Mra;
 Castell de Miravet;

 Illes Balears .


Eivissa
 Dalt Vila, Vila d'Eivissa;

Mallorca
 Castell d'Alar;
 Castell d'Andratx;
 Castell d'Art;
 Castell de Bellver a Palma;
 Castell de Bendinat;
 Castell de Capdepera;
 Castell del Moro a Dei;
 Castell de la Punta de n'Amer a Sant Lloren des Cardassar;
 Castell del Rei a Pollena;
 Fortalesa de Sant Carles a Palma;
 Castell de Santueri a Felanitx;
 Castell de Son Orlandis a Andratx;
 Palau de l'Almudaina a Palma;

Menorca
 Castell de Santa gueda;
 Fortalesa de la Mola  (o d'Isabel II);

 l'Alguer .

 Vila fortificada de l'Alguer i diverses torres de guaita.


 Franja de Ponent .

Baix Cinca
 Castell de Fraga;
 Castell de Mequinensa;

Llitera
 Castell de Baells;
 Castell de Valldellou;

Matarranya
 Castell de Vall-de-roures;

Baixa Ribagora
 Castell d'Areny;
 Castell de Benavarri;
 Castell de Montanyana;
 Castell de Girbeta actualment en runes.

 Pas Valenci .

 Alacant .






Alcoi
 Castell de Banyeres de Mariola a l'Alcoi ;
 Castell de Barxell a l'Alcoi ;
 Castell de Castalla a l'Alcoi ;
 Castell de Penguila a l'Alcoi actualment en runes.

Alacant
 Castell d'Agost a l'Alacant actualment en runes.
 Castell d'Aiges a l'Alacant actualment en runes.
 Castell de Busot a l'Alacant actualment en runes.
 Castell de la Murta a l'Alacant actualment en runes.
 Castell de Santa Brbara a Alacant;
 Castell de Sant Ferran a Alacant;

Alt Vinalop
 Castell de Biar a l'Alt Vinalop;
 Castell de Saix a l'Alt Vinalop;
 Castell de la Talaia a Villena;

Baix Segura
 Castell de Guardamar al Baix Segura;
 Castell d'Oriola al Baix Segura;

Baix Vinalop
 Castell de Coix al Baix Vinalop;
 Castell de Santa Pola al Baix Vinalop;
 Palau d'Altamira a Elx;

Comtat
 Castell d'Agres al Comtat actualment en runes.
 Castell de la Barcella al Comtat actualment en runes.
 Castell del Benicadell al Comtat actualment en runes.
 Castell de Cocentaina al Comtat;
 Castell de la Costurera al Comtat actualment en runes.
 Castell de Gaianes al Comtat actualment en runes.
 Castell de Margarida al Comtat actualment en runes.
 Castell de Penella al Comtat actualment en runes.
 Castell de Perputxent al Comtat actualment en runes.
 Castell de Seta al Comtat actualment en runes.
 Castell de Travadell al Comtat actualment en runes.
 Palau Comtal de Cocentaina al Comtat.
 Torre de l'Alcdia al Comtat actualment en runes.
 Torre del Pla de la Casa al Comtat actualment en runes.

Marina Alta
 Castell de les Atzahares a les valls de la Marina Alta actualment en runes.
 Castell d'Ambra a la Marina Alta;
 Castell de Brnia a la Marina Alta actualment en runes.
 Castell de Dnia a la Marina Alta;
 Castell de Forna a les valls de la Marina Alta;
 Castell del Mascarat a la Marina Alta;
 Castell de Moraira a la Marina Alta ;
 El Castellet de l'Ocaive a Pedreguer a la Marina Alta actualment en runes.
 Castell de Pop a les valls de la Marina Alta;
 Castell de la Solana (o d'Aixa) a la Marina Alta actualment en runes.

Marina Baixa
 Castell de l'Alcazaiba (o de Guadalest) a la Marina Baixa actualment en runes.
 Castell d'Alfofra a la Marina Baixa actualment en runes.
 Castell de Guadalest (o del Rei) a la Marina Baixa;

Vinalop Mitj
 Castell d'Elda al Vinalop Mitj;
 Castell de la Mola al Vinalop Mitj;
 Castell de Montfort (Vinalop Mitj);
 Castell de Monver al Vinalop Mitj;
 Castell de Petrer al Vinalop Mitj;
 Castell del Riu al Vinalop Mitj;
 Torre de Beneixama al Vinalop Mitj actualment en runes.

 Castell .




Alcalatn
 Castell d'Alcalatn actualment en runes.
 Castell del Bou Negre (o Castell de la Mola) actualment en runes.
 Castell de les Torrocelles actualment en runes.
 Castell d'Urrea;

Alt Millars
 Castell del Fanzara actualment en runes.
 Castell de Ganalur actualment en runes. ;

Alt Maestrat
 Castell d'Albocsser actualment en runes.
 Castell d'Ares del Maestrat actualment en runes.
 Castell del Corb;
 Castell de Culla actualment en runes.

Alt Palncia
 Castell d'Almonesir actualment en runes.
 Castell de Benal actualment en runes.
 Castell d Assuvar actualment en runes.
 Castell de Castellnou de Sogorb actualment en runes.
 Castell del Toro;
 Castell de Vilamalur actualment en runes.
 Torre Mudxar de l'Alcudia, Castell i Fort de Xrica;
 Torre d'Altomira, Navaixes;

Baix Maestrat
 Castell de Cervera del Mestre actualment en runes.
 Castell de Penscola;
 Castell de Polps a la Serra d'Irta;
 Castell de Xivert a la Serra d'Irta;

Plana Alta
 Castell d'Abenrom actualment en runes.
 Castell de Borriol actualment en runes.
 Castells de Cabanes;
 Castell de Fadrell a Castell de la Plana actualment en runes.
 Castell de Montorns (al Desert de les Palmes) actualment en runes.
 Castell Vell de Castell a prop de Castell de la Plana actualment en runes.
 Castell de Vilafams;

Plana Baixa
 Castell d'Almenara actualment en runes.
 Castell de Betx (o Palau Castell dels Comtes d'Arizo);
 Castell de Castro a Fondeguilla actualment en runes.
 Castell d'Eslida actualment en runes.
 Castell de Mau actualment en runes.
 Castell d'Onda;
 Castell de la La Vilavella actualment en runes.
 Castell del Xinquer actualment en runes.

Ports
 Castell de Morella, visitable per en runes, i la vila fortificada de Morella;
 Castell d'Olocau del Rei actualment en runes.
 Castell de la Todolella;

 Valncia .




Camp de Tria
 Castell de Llria;
 Palau dels Ducs de Llria a Llria (conegut com a Ca la Vila).

Camp de Morvedre
 Castell rom de Sagunt visitable per en runes.

Canal de Navarrs
 Castell de Bolbait actualment en runes.
 Castell de Millars actualment en runes. ;
 Castell de Navarrs  actualment en runes.
 Castell de Quesa  actualment en runes.
 Palau Castell de Bicorp ;

Costera
 Castell de Montesa;
 Castell de Moixent;
 Castell de Rugat actualment en runes.
 Castell de Vallada actualment en runes.
 Castell de Xtiva ;

Foia de Bunyol
 Castell de Bunyol ;
 Castell de Macastre actualment en runes.
 Castell de Xiva;

Horta
 Castell del Puig a El Puig actualment en runes.
 Palau Castell d'Alaqus;

Plana d'Utiel
 Castell de Requena visitable i en relatiu bon estat.
 Castell de Xera;

Rac
 Castell d'Adems actualment en runes.
 Castell de Castellfabib  ;

Ribera Alta
 Castell d'Aledua;

Ribera Baixa
 Castell de Corbera actualment en runes.
 Castell de Cullera actuament en runes.

Safor
 Castell d'Alfndec actualment en runes.
 Castell de Bairn actualment en runes.
 Castell de Marinyn actualment en runes.
 Castell de Vilallonga actualment en runes.

Serrans
 Castell de Sot de Xera ;

Vall d'Albaida
 Castell de Xiu actualment en runes.
 Palau Castell d'Aielo de Malferit;
 Palau Castell de Llutxent;

Vall de Cofrents
 Castell d'Aiora actualment en runes.
 Castell de Xalans actualment en runes.
 Castell de Xarafull actualment en runes.
 Castell de Xiva actualment en runes.
 Castell de Xulilla;

Enllaos externs.
 Inventari del Patrimoni Arquitectnic de Catalunya del Departament de Cultura;
 Guia del Patrimoni Histric i Artstic dels Municipis Catalans, una iniciativa del Centre d'Estudis i Divulgaci del Patrimoni (CEDIP), per tal de divulgar el patrimoni histric i artstic dels municipis de Catalunya.
 Castells de Catalunya ;
 Atls dels castells del Pirineu Oriental ;
 Llista de castells d'Espanya ;
 Castells d'Arag ;
 Associaci d'Amics de Castells d'Espanya ;
 Castells d'Occitnia ;
 Castells de Frana ;
 Llista de castells de Frana ;
 Llista de castells de Frana amb plana web prpia ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262757" title="Nnxol" nonfiltered="2801" processed="2796" dbindex="102814">


 Nnxol ecolgic;
 Nnxol (arquitectura) s un sinnim de tomba.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262760" title="Joseph Thomin" nonfiltered="2802" processed="2797" dbindex="102815">

Joseph Thomin (Ploudaniel, 30 de juny de 1931) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1953 i 1965. Durant la seva carrera professional aconsegu 14 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana el 1956.

Palmars.
1950;
 1r a Ploerdut;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Calvados;
1956;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1958;
 1r a Bannalec;
 1r del Tour de l'Oise i vencedor d'una etapa;
1960;
 1r a Chateaugiron;
1961;
 1r a Plonour-Lanvern;
 1r a Chateaugiron;
 1r a Callac;
1962;
 1r a La Bouxire;
 1r a Plougasnou;
1963;
 1r a Callac;
1964;
 1r a Mael-Pestivien;
1965;
 1r a Plessala;

Resultats al Tour de Frana.
1956. 37 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1957. 18 de la classificaci general;
1958. 18 de la classificaci general;
1959. 24 de la classificaci general;
1961. 25 de la classificaci general;
1962. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Thomin ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262761" title="Haine" nonfiltered="2803" processed="2798" dbindex="102816">


L Haine (neerlands Hene, alemany Henne) s un afluent de l'Escalda que neix a Anderlues i que desemboca a Cond-sur-l'Escaut a Frana.

Rega les ciutats de La Louvire, Mons i Saint-Ghislain. Va donar el seu nom a l'antic comtat d'Hainaut, a l'actual provncia (del qual el territori no coincideix amb el del comtat) i als municipis Haine-Saint-Pierre i Haine Saint-Paul.

Fins a Mons, el riu va conservar el seu curs natural, avall d'aquesta ciutat es va canalitzar per a construir el Canal Pommerul-Cond. 

Histricament, el riu formava la frontera entre el ducat de Brabant i el comtat d'Hainaut.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262770" title="Ecole des Jeunes de langues" nonfiltered="2804" processed="2799" dbindex="102817">
L'cole des Jeunes de langues (Escola de Joves de llenges) va ser creada el 1669 per iniciativa de Colbert, per tal de formar els futurs intrprets en llenges orientals (en francs en deien aleshores drogman,), es a dir : turc, rab, persa, armeni, etctera. Va sistematitzar una activitat que havia comenat irregularment el Collegi de les tres llenges creat al segle XVI per Francesc I de Frana (1530) impartint cursos d'rab per iniciativa de Maria de Medicis, vdua d'Enric IV de Frana.

Al segle XVIII va ser annexada al Collegi dels Jesutes, futur .

Els alumnes, dits joves de llenges, eren formats en part a Constantinoble (Istanbul) i a Pars. Eren sovint fills de diplomtics o comerciants francesos establerts a l'Imperi otom o dels cristians locals.

Al segle XIX, l'Escola dels Joves de llenges va ser progressivament absorbida per l'Escola de llenges orientals.

 Referncies .
.- De l'rab tourdjoumn : traductor, intrpret, intermediari, com el personatge de Covielle de l'obra de Molire Le bourgeois gentilhomme)







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262774" title="Reactable" nonfiltered="2805" processed="2800" dbindex="102818">

Un Reactable s un instrument de msica electro-acstica, creat a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona. La cantant Bjrk ha estat una de les primeres en utilitzar-lo en concert, fet que ha ajudat a popularitzar-lo. Tambe l'ha utilitzat, a Catalunya, Guillamino. Per la seva aparena i manera de fer-lo sonar, t una certa similitud amb les ones Martenot. El gener del 2008 va guanyar el premi al projecte ms innovador al MIDEM, el mercat discogrfic que se celebra a Cannes.

Enllaos externs.

Demostraci al YouTube;
Com fer un Reactable casol;
Notcia al 3cat24 sobre el premi del MIDEM;
Pgina oficial del projecte ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262775" title="Incident de Gleiwitz" nonfiltered="2806" processed="2801" dbindex="102819">
L'Incident de Gleiwitz, tamb conegut com  Operaci Himmler s el nom donat a la operaci dirigida per Alfred Helmut Naujocks, sota les ordres de Reinhard Heydrich, pensada per a ser utilitzada com a casus belli per a justificar la invasi de Polonia per l'Alemanya nazi sense prvia declaraci de guerra el 31 d'agost de 1939. Va ser el ms important dels 21 incidents diplomtics invocats per Adolf Hitler en la seva intervenci al Reichstag per a justificar la invasi.

L'operaci va consistir en un atac de tropes alemanyes amb uniforme polons a l'emissora de rdio fronterera alemanya de Gleiwitz, per a desprs difondre un missatge on s'animava a la minoria polonesa de Silsia a prendre les armes contra Adolf Hitler. Com a "prova" de l'atac, els nazis van assassinar i van vestir amb uniformes polonesos a alguns presoners de camps de concentraci. 


Aquest pretext de la propaganda nazi va ser intil, ja que ni Frana ni el Regne Unit ho van acceptar, declarant la guerra a Alemanya desprs de la invasi de Polnia de 1939, donant aix comenament a la Segona Guerra Mundial.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262776" title="Panmunjeom" nonfiltered="2807" processed="2802" dbindex="102820">

Panmunjeom (P'anmunj m en core:    ), a la provncia de Gyeonggi (Corea del Nord) s un poble a la frontera "de facto" entre Corea del Nord i Corea del Sud, on es va signar l'armistici de 1953 que va aturar la Guerra de Core. L'edifici on l'armistici es va signar encara roman, en el costat nord de la Lnia de Delimitaci Militar, que passa pel mig de la Zona Desmilitaritzada. Es considera un dels ltims vestigis de la Guerra freda. No s'ha de confondre amb la propera rea de Seguretat Conjunta (JSA), on les discussions entre Nord i Sud encara tenen lloc en edificis situats sobre la Lnia de Delimitaci Militar.

Panmunjeom es troba a un quilmetre al nord del poble homnim i queda sota control de l'ONU. En aquest poble s'hi troba el Pont sense retorn : un pas entre les dues Corees que, el 1953, va servir essencialment per a l'intercanvi de presoners. En aquest moment, milers de nord-coreans fugien ja cap al Sud. Els Coreans del Sud que han pres el cam invers cap al Nord han perdut alhora el seu dret de tornada al sud.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262778" title="Port autnom de Pars" nonfiltered="2808" processed="2803" dbindex="102821">




El port autnom de Pars (PAP) s l'organisme pblic que administra les installacions porturies a les 500 km de vies navegables de l'Illa de Frana.

El PAP t un estatut de EPIC o tablissement public  caractre industriel et commercial (Establiment pblic de carcter industrial i commercial). Ocupa uns 200 persones i realitza un volum de negocis de 58 milions d'euros. El PAP administra uns 10 km d'espais portuaris als marges del Sena, del Oise, del Marne i del Loing.  s el primer port fluvial francs i el segon port europeu, rere Duisburg i abans del port autnom de Lieja.

Enllaos externs.
 Web del Port autnom de Pars;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262779" title="Alt Comissionat" nonfiltered="2809" processed="2804" dbindex="102822">
Un Alt Comissionat (en angls, High Commissioner)  s el nom donat a l'Ambaixador d'un pas membre de la Commonwealth davant d'un altre pas membre d'aquesta organitzaci. No es parla doncs d'ambaixador d'Austrlia a Londres sin d'Alt Comissionat (i recprocament). Igualment, l'ambaixada de Papa-Nova Guinea a Austrlia s una Alta Comissi (en angls High Commission), i aix successivament.

Aquesta terminologia ha estat represa pels Estats Units per als seus territoris sota tutela del Pacfic, i per Frana per a alguns dels seus territoris d'ultramar (en els quals l'Alt Comissionat s familiarment anomenat haussaire).

s tamb utilitzat per certes institucions internacionals com l'Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262780" title="Alta Comissi" nonfiltered="2810" processed="2805" dbindex="102823">
Una Alta Comissi (en angls, High Commission) s el nom que es dona a una ambaixada d'un pas membre de la Commonwealth davant d'un altre pas membre d'aquesta organitzaci. No es parla doncs d'Ambaixada d'Austrlia a Londres sin d'Alta Comissi (i recprocament). Igualment, l'ambaixador de Jamaica a Austrlia s un Alt Comissionat (en angls High Commissioner), i aix successivament.

Aquesta terminologia ha estat represa pels Estats Units per als seus territoris sota tutela del Pacfic, i per Frana per a alguns dels seus territoris d'ultramar.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262782" title="Expatriat" nonfiltered="2811" processed="2806" dbindex="102824">
Un expatriat s una persona que resideix de manera temporal o permanent en un pas de cultura diferent de la del pas on es va educar, va crixer o del que te la residncia legal. La paraula prov del llat ex (sense) i patria (pas, naci) . 

Antecedents.

El terme s sovint utilitzat per a referir-se als occidentals que viuen en pasos no occidentals, encara que tamb s utilitzat per a descriure als occidentals que viuen en altres pasos occidentals, com els nord-americans vivint a Gran Bretanya, o els anglesos vivint a Frana. Pot tamb utilitzar-se per a indicar, per exemple, japonesos que visquin en la ciutat de Nova York. El punt principal s la circumstncia socioeconmica i la causa.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262783" title="Drogman" nonfiltered="2812" processed="2807" dbindex="102825">
Drogman era el terme utilitzat a l'orient per designar un intrpret. N'hi havien de diverses classes. Aquells al servei de les potncies occidentals acompanyaven els diplomtics i els negociants en les seves relacions amb els orientals. Residien a l'ambaixada o als consolats. Aquells al servei de la diplomcia otomana a Istambul eren anomenats drogmans de la Porta.

Aquesta paraula, utilitzada entre els segles XII i XX, ve de l'rab tourdjoumn (traductor).

Dinasties.

Certes famlies monopolitzaven a Istambul i a les escales del Llevant els llocs de drogman, constituint veritables dinasties de joves de llenges, de drogmans i de diplomtics, tal s el cas dels Chabert, Crutta, Dantan, Deval, Fleurat, Fonton, Fornetti, Pisani, Roboly, Salvago, Tarsia, Va Provar, Timoni, o Wiet. Un altre drogman celebre va ser Gaspar Graziani.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262787" title="Setge de Tortosa (1648)" nonfiltered="2813" processed="2808" dbindex="102826">





El Setge de Tortosa de 1648 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades fins que els espanyols van bastir un estol que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

El 1642, desprs de fracassar en els intents d'enviar-hi reforos, donen per perdut el Rossell, i retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i es van donar per acabades les operacions principals. 

A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succer el seu fill Llus XIV, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost de 1644, sent rebutjats pels espanyols que capturaven a ms Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Aix va provocar la substituci de de La Mothe per Henri Harcourt de Lorena desprs del seu fracs en intentar recuperar Tarragona. Harcourt de Lorena va atacar les terres de ponent i recuperant Camarasa i Balaguer per tant ell com el seu successor Llus de Borb-Cond fracassant en els intents de recuperar Lleida.

El setge.
El mes de juny de 1648 els francesos es van dirigir a Tortosa. Finalment, els francesos van atacar les muralles de la ciutat amb artilleria durant set dies fins que van fer un forat a la muralla pel qual s'escolaren els soldats francesos el 12 de juliol de 1648, per fer caure la ciutat i ser sotmesa a un terrible saqueig.

Conseqncies.
La conquesta de Tortosa seria la darrera iniciativa ofensiva de l'exrcit francs, car la situaci poltica al Regne de Frana que va conduir a la guerra de la Fronda entre la corona i la noblesa, va requerir tots els esforos militars. L'exrcit castell va recuperar la iniciativa i la pendre de nou la ciutat el 1650.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262792" title="Johnnie Tolan" nonfiltered="2814" processed="2809" dbindex="102827">
 Johnnie Tolan   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 22 d'octubre del 1917. 

Tolan va ser campi varies vegades de midget cars passant a crrer a la Champ Car a les temporades 1956-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. 

Johnnie Tolan va morir el 6 de juny del 1986  a  Redondo Beach, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Johnnie Tolan va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1956. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262793" title="Jana Gana Mana" nonfiltered="2815" processed="2810" dbindex="102828">
Jana-Gana-Mana ('La ment de tota la gent') s l'himne nacional de la ndia. La lletra va ser escrita en bengal per Rabindranath Tagore, Premi Nobel de literatura.

Lletra (Hindi).


                      
                 
                        
                 
                        
               
                
                
               
                     
                 
                 
               


Jana Gana Mana
Adhi-nayaka, jaya hey,
Bharata bhagya-vidhata.
Punjaba, Sindhu, Gujarata, Maratha,
Dravida, Utkala, Banga,
Vindhya, Himachala, Yamuna, Ganga,
Uchchala jaladhi taranga.
Tava shubha naamey jaagey,
Tava shubha aashis maagey,
Gahe tava jayagatha.
Jana gana mangaladhayak jaya hey
Bharata bhagya-vidhata.
Jaya hey, jaya hey, jaya hey,
Jaya jaya jaya jaya hey!

Traducci.
Oh! El qui decideix el dest de l'ndia s el lder en les ments de tothom
El seu nom eleva els cors de Punjab, Sindh, Gujarat, Maratha
Dravida, Utkala i Bengal
resona als turons de Vindhyas i l'Himlaia
es barreja en les rapsdies de les aiges pures del Yamuna i el Ganges
canten noms el seu nom
busquen noms les seves propcies benediccions
canten noms la glria del seu triomf
la salvaci de les persones recau en les seves mans
Oh! El qui decideix el dest de l'ndia s el lder en les ments de tothom
seva sigui la victria, seva sigui la victria, seva sigui la victria
La victria, la victria, la victria, seva sigui la victria.


Controvrsies.
Degut a la seva lletra, molts han sostingut al llarg dels anys que la can no s apropiada per ser l'himne de la ndia. Degut a que el poema original fou composat el desembre de 1911, poca en la que Jordi V del Regne Unit fou coronat, molts varen creure que la lletra feia allusi a ell (el lder que decideix el dest de l'ndia). Posteriorment el mateix Tagore va aclarir que en realitat l'havia escrit en honor a Du.





















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262794" title="Johnnie Parsons" nonfiltered="2816" processed="2811" dbindex="102829">
 Johnnie Parsons   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 4 de juliol del 1918. 

Parsons va ser campi varies vegades de midget cars passant a crrer a la Champ Car, que va disputar les temporades 1949-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys. Va guanyar la cursa de 1950.

Johnnie Parsons va morir el 8 de setembre del 1984.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Johnnie Parsons va participar a 9 curses de F1 , debutant i guanyant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 9;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 1;
 Victries: 1;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 12;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262798" title="Taula Democrtica del Pas Valenci" nonfiltered="2817" processed="2812" dbindex="102830">
Taula Democrtica del Pas Valenci fou un organisme unitari de l'oposici al franquisme al Pas Valenci formada el 1972 pels Grups d'Acci i Reflexi Socialista (GARS) de Vicent Ventura (desprs PSPV), el Partit Carl del Pas Valenci de Laura Pastor, la Uni Democrtica del Pas Valenci (UDPV), el PSOE de Josep Llus Albinyana i Manolo del Hierro, Unificaci Comunista d'Espanya (UCE), el PCE d'Antonio Palomares Vinuesa, encara que desprs se separ al constituir-se la Junta Democrtica, el PSAN de Francesc Candela i Escriv i altres partits de l'extrema esquerra. En els seus principis constitutius, la Taula postulava la promulgaci d un estatut autonmic el qual situ al Pas Valenci en condicions similars als que obtinguen els altres regions histriques i diferenciades de l mbit de l Estat espanyol, s a dir, Catalunya, Pas Basc i Galcia. Integrava noms a partits poltics, no admetia a personalitats independents per molt prestigioses que fossin. 
 Els 10 d'Alaqus .
Per per impuls de Vicent Ventura es va plantejar la necessitat de crear una plataforma que redacts un projecte d'estatut que servs per a l'autogovern dels valencians, i per a subratllar la voluntat dels partits autonmics valencians de donar prioritat a l'autonomia. La Comissi Pro Estatut fou convocada el 24 de juny de 1975 a la Casa d'Exercicis Espirituals de la Purssima d'Alaqus per a la tarda la reuni va ser interrompuda per la Brigada Poltico-Social de la policia armada.

Els assistents foren detinguts i posats a disposici del Jutjat d'Ordre Pblic, qui els va processar el 3 de juliol de 1975 per un delicte d'associaci illcita de l'Art. 172 del Codi Penal. Els processats, anomenats Els deu de Alaqus, contra els que es va decretar pres provisional, eren: Laura Pastor Collado, Joan Josep Prez Benlloch, Vicent Soler i Marco, Francesc Xavier Navarro Arnal, Josep Corell Mart, Ernest Lluch i Martn, Carles Dolz Soriano, Francesc Candel Escrib, Josep Guia i Marn i Carlos Manuel Martnez Llaneza. Tot i que a les reunions hi anaven els representants d'UDPV Ernest Sena i Calabuig, Vicent Miquel i Diego, o Joaquim Maldonado Chiarri, aquell dia no hi havien anat.

L'Acte Judicial imputava als detinguts un delicte d'associaci illcita perqu la reuni tenia la finalitat de constituir el Consell Democrtic del Pas Valenci amb nim de crear un govern autnom.  El 12 de juliol de 1975, Las Provincias publicava un escrit d'adhesi amb els detinguts, i exigiria el reconeixement de les ms elementals llibertats pbliques. Els signants eren 93 professors universitaris, entre ells Manuel Snchez Ayuso, Jos Mara del Rivero Zardoya, Manuel Broseta Pont, Amando de Miguel, Ferran Vicent Arche Domingo, Manuel Sanchis Guarner, Aurelio Martnez, Rafael Ll. Ninyoles, Josep Vicent Marqus, Dami Moll, Vctor Fuentes, Josep Llus Blasco, Alfons Cuc, Celia Amors, Pedro Ruiz, J. Martn Queralt, Vicent Llombart, Emrit Bono i Martnez, Segon Br, Clementina Rdenas, Luis Espinosa, Carme Alborch. 

Es va sollicitar la imposici d'una pena de 3 anys de pres per a cadascun d'els processats, per la causa es va sobreseure i arxivar per aplicaci de l'indult de 25 de novembre de 1975, als 5 dies de la mort de Francisco Franco.

 Integraci al Consell .
El 1975 va entrar en crisi per la sortida del PCE, que va integrar-se en la Junta Democrtica del Pas Valenci, i malgrat el rebombori provocat per la detenci d'Alaqus l'agost del 1975 va decidir integrar-se en el Consell Democrtic del Pas Valenci, que aglutinava la Junta i la Taula.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262799" title="Junta Democrtica del Pas Valenci" nonfiltered="2818" processed="2813" dbindex="102831">
Junta Democrtica del Pas Valenci fou la filial al Pas Valenci de la Junta Democrtica d'Espanya, organisme unitari d'oposici al franquisme. Es constitu l'1 de maig de 1975 i era presidida per Manuel Broseta. Aviat va rebre el suport de Jos Antonio Noguera Puchol i el PCE valenci, que abandon la Taula Democrtica del Pas Valenci. Hi incorporava personalitats de prestigi no adscrites a partits organitzats, i en el seu programa s'accentuava la reivindicaci de les llibertats individuals i l'autonomia de les nacionalitats histriques amb silenci tctic de les altres. Postulava l'autonomia de bascos, catalans i gallecs perqu entenia que demanar des del principi l'autonomia valenciana i la d'altres regions podria dividir a l'oposici democrtica i crear a ms dificultats per a qualsevol negociaci amb el poder establert. L'agost del 1975 s'integr en el Consell Democrtic del Pas Valenci.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262801" title="Consell Democrtic del Pas Valenci" nonfiltered="2819" processed="2814" dbindex="102832">
Consell Democrtic del Pas Valenci fou un organisme unitari de l'oposici al franquisme al Pas Valenci constitut l'agost de 1975, que aglutinava tant la Taula Democrtica del Pas Valenci com alguns membres de la Junta Democrtica del Pas Valenci. L'integraven PSPV, UDPV, PSOE, Partit Carl del Pas Valenci, MCPV, UCE, PSAN, USO i UGT. Les seves decisions s'adoptarien amb el vot favorable de dos teros dels seus membres. 

Dins se ess va constituir una Comissi Tcnic Poltica per a redactar un avantprojecte d'Estatut d'Autonomia, que recolls i continus els treballs iniciats pels deu de Alaqus, per un grup d'intellectuals independents va redactar un text alternatiu, anomenat Estatut d'Elx. Fins febrer de 1976 no es va redactar un Avantprojecte d'Estatut d'Autonomia del Consell Democrtic del Pas Valenci, aprovat el 16 de mar, ms moderat que el d'Elx per molt influt, ja que adopta com a nom de la comunitat Pas Valenci, la cooficialitat del catal (no pas valenci) i la possibilitat de mancomunar-se amb Catalunya i les Illes Balears, fins i tot federar-se si ho permet un referndum popular.

L'abril de 1976 es va dissoldre per a integrar-se en la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci, que aglutinava tant el Consell Democrtic com la resta de la Junta Democrtica del Pas Valenci.

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262802" title="Oposici al franquisme" nonfiltered="2820" processed="2815" dbindex="102833">
Oposici al franquisme, i en l'poca simplement oposici, fa referncia al conjunt de moviments poltics i socials que s'oposaven al franquisme o dictadura de Francisco Franco des del final de la Guerra Civil Espanyola (1939) fins a les primeres eleccions democrtiques (1977), any i mig desprs de la seva mort (1975).
 
Anys 1940, resistncia armada i repressi. 
La resistncia armada al franquisme, anomenada maquis, es va reactivar desprs de la fi de la Segona Guerra Mundial, sobretot en veure que els aliats no consideraven seriosament que el rgim de Franco hagus de compartir la fi dels de Hitler i Mussolini. No va ser molt coordinada ni efica, i noms pot ressenyar-se com a moviment destacat un intent testimonial d'invasi de la Vall d'Aran (octubre 1944). Seguidament, els principals moviments opositors, comenant pel Partit Comunista d'Espanya (sotms a la disciplina de la Internacional Comunista, sota l'hegemonia de la Uni Sovitica de Stalin), van abandonar la lluita armada (1948) i van optar per una poltica que es va batejar com a Reconciliaci Nacional. Les niques amenaces que travessaven els Pirineus eren les arengues de la Pasionria des de Rdio Espanya Independent. Socialistes i anarquistes, molt afeblits i dividits, tenien cada vegada menys activitat, fora dels grups a l'exili. 

Tota activitat poltica fora del partit nic (FET i de les JONS, per altre nom Movimiento Nacional) estava prohibida, de manera que qualsevol altre partit quedava en situaci de clandestinitat. Lleis especials (Llei de repressi de la Maoneria i el Comunisme) es van encebar amb qualsevol mostra de discrepncia. La Causa General contra els perdedors de la Guerra Civil Espanyola, i els processos particulars a cadascun dels detinguts, als quals s'acusava de rebelli militar, van omplir les presons, les tombes i fins i tot les cunetes. La depuraci de funcionaris, especialment entre els docents, va buidar ministeris, ctedres i escoles dels denominats rojos; substituts per afectes al rgim (les famoses oposicions patritiques, a les quals opositors i tribunal acudien d'uniforme). La repressi violentssima que van sofrir els grups d'oposici durant els anys 1940 s apreciable fins i tot en les sries demogrfiques.

Els monrquics, difusa oposici. 
A part dels carlins (dividits entre diversos pretendents i orientacions poltiques, la majoritria inclosa dintre del Movimiento Nacional franquista), l'oposici monrquica al franquisme estava encapalada pel pretendent a la corona Joan de Borb, fill de Alfons XIII, que va comenar a usar el ttol de sobirania Comte de Barcelona.

Els monrquics eren clarament del bndol nacional. Formaven una famlia ms del rgim, com els falangistes o els tecncrates de l'Opus Dei, i ocupaven les carteres ministerials que Franco els confiava. Sociolgicament eren les bones famlies de dretes de tota la vida. No ocultaven la seva preferncia pel Cabdill, que havia salvat les seves propietats i posici social en la Guerra Civil, abans que confiar en una alternativa d'incert resultat. Les seves activitats d'oposici eren ms aviat intents de pressionar al propi Franco i potser en algun cas moviments conspiratius que difcilment podrien haver arribat a provocar un cop d'estat de palau si Franco hagus mort o quedat incapacitat prematurament (com proposa Luis Mara Anson). L'activitat monrquica va oscillar entre arribar a acords amb Franco (a qui se li concedeix l'educaci del fill primognit de Don Joan, Joan Carles de Borb) o temptejar a l'oposici d'origen republic i de perfil ms o menys liberal. 

Aquestes foren les trobades de Indalecio Prieto amb Gil-Robles (Pacte de San Juan de Luz, 1948), i molt ms tard l'anomenat Contuberni de Munic, fams ms que altra cosa perqu va produir la repressi ms sonada de l'oposici no d'esquerres durant tot el franquisme (detencions i alguns bandejaments temporals dels assistents al Congrs del Moviment Europeu de juny de 1962). 

Durant molt temps Franco va jugar amb la famlia real, donant pistes sobre si triaria per a succeir-li a Don Joan, a Joan Carles, o fins i tot al seu gendre Alfons de Borb Dampierre o algun dels pretendents carlins. La veu dels monrquics, el diari ABC, noms podia parlar d'aquests temes entre lnies. 
Els anys 1950. 
La recuperaci del moviment obrer en la clandestinitat va produir moviments vagustics molt importants des dels anys 1950, especialment actius al Principat d'Astries, Pas Basc i Catalunya (vaga de tramvies). Es va pretendre estendre'ls i coordinar-los per a tota Espanya amb la Vaga General Poltica , la Jornada de Reconciliaci Nacional (1958) i la Vaga General Pacfica (18 de juny de 1959), organitzades pel PCE, van tenir un seguiment desigual, per cap conseqncia que pogus inquietar al Govern, ben disposat a reprimir-les. El seu fracs, juntament amb l'evidncia de l'opressi del sistema sovitic a l'Est d'Europa (repressi a Hongria en 1957), va comenar a produir sortides de personalitats destacades del Partit Comunista (Fernando Claudn, Jorge Semprn o Federico Mjica). Ms preocupaci va causar el moviment estudiantil de 1956 (8-11 de febrer), que van organitzar alhora els fills dels vencedors i els venuts de la guerra civil, juntament amb importants personalitats del bndol vencedor que estaven desencantades amb Franco (Dionisio Ridruejo). 
Els anys 1960. 
El desenvolupament econmic dels anys 60, que va portar canvis socials d'envergadura, amb l'xode rural i l'emigraci a Europa, feia veure que el rgim anava a durar. La celebraci dels XXV Anys de Pau en 1964 i les successives legitimacions per referndum de les lleis fonamentals, aix com el nomenament com successor a ttol de rei de Joan Carles de Borb, obligaven als moviments d'oposici a canvis d'estratgia poc eficaces. L'anomenat franquisme sociolgic s'assentava com a una fora probablement majoritria en la poblaci. 

La Primavera de Praga i el maig francs de 1968 van produir una crisi de conscincia en l'esquerra europea. En els partits espanyols tamb. El PCE (que s'ha assentat com el partit opositor de referncia o partit) arriba a condemnar la intervenci sovitica a Txecoslovquia, i comena a dissenyar, juntament amb el PCI i el PCF l'etiqueta d'eurocomunisme. Alhora sorgeixen grups d'extrema esquerra d'orientaci trotskista o maoista molt atractius entre els joves que comencen a dir-se progres (ORT, LCR, Jove Gurdia Roja...). 

Ms xit van tenir els moviments sindicals clandestins, com Comissions Obreres, que va seguir una poltica realista d'aprofitar les oportunitats que oferien els sindicats verticals per a la millora de les condicions dels treballadors. Destacades personalitats van ser Marcelino Camacho, del PCE i CCOO, i el Pare Llanos, sacerdot obrer mostra de l'allunyament de grups dintre de l'Esglsia del nacionalcatolicisme i l'acostament dels moviments cristians de base a l'oposici (veure nacionalcatolicisme). 
El final del franquisme. 
Ja en els anys 1970, la previsible proximitat del final biolgic del franquisme va precipitar la coordinaci dels nombrosos encara que poc representatius grups opositors, que comenaven a parlar d'una transici a la democrcia. Es van formar dues institucions de dileg: la Plataforma Democrtica i la Junta Democrtica d'Espanya, que al seu torn es van arribar a coordinar amb l'excntric nom de Platajunta. 

L'atemptat d'ETA contra Luis Carrero Blanco va frustrar la possibilitat d'una herncia de la dictadura, i els Governs de Carlos Arias Navarro, que es van perllongar fins i tot en els primers mesos de la Monarquia de Joan Carles I, van suposar una vacillant poltica entre l'obertura (esperit de Febrer de 1976, que preveia la legalitzaci no de partits, sin d'algun tipus d'Associacions Poltiques que respectessin els Principis Fonamentals del Movimiento) i l'ortodxia del que es venia a dir el bnker. Els moviments d'oposici no es van prestar a collaborar. 
Reforma o ruptura. 
Amb el nomenament d'Adolfo Surez com a president del Govern, les expectatives de l'oposici no van millorar molt, i tamb es va negar a donar suport la Llei de Reforma Poltica que es va sotmetre a referndum a la fi de 1976, preconitzant l'abstenci activa. El govern, que rebia suport del rei i de sectors socials d'impossible quantificaci, preconitzava la reforma. L'oposici, repleta de sigles i amb suports igualment incerts, la ruptura. A pesar d'aix, els primers mesos de 1977 foren d'una febril activitat i contactes entre govern i oposici. L'arribada clandestina de Santiago Carrillo a Espanya, la seva detenci i la seva posada en llibertat van ser seguits amb expectaci. Les manifestacions opositores, contramanifestacions dels ultres, atemptats i segrests d'ETA i GRAPO, van posar el procs de la transici a la vora del collapse, doncs es temia un cop d'estat dels militars nostlgics del franquisme, amb suport del bnker. 

La prova de foc va ser la legalitzaci dels partits poltics, que es va obtenir sense ms problemes per a la major part d'ells, com 
El PSOE, que sofria una escisi entre el partit histric (majoritaris en l'exili) i el renovat (aquests ltims ms recolzats en l'interior i convalidats per la Internacional Socialista) ;
El PSP (entorn de la figura de Enrique Tierno Galvn) ;
Els nacionalistes bascos (PNB) i catalans (ERC, que no comptava amb la figura de Josep Tarradellas, president en l'exili, reposat en el Palau de la Generalitat en una jugada mestra de Surez, la CDC de Jordi Pujol i Uni Democrtica de Catalunya, convalidat per la internacional demcrata cristiana). ;
Grups que van acabar sent fagocitats per la UCD, coalici promoguda pel govern i vencedora de les segents eleccions, com la Democrcia Cristiana, excepte la facci de Joaqun Ruiz-Gimnez Corts i Jose Mara Gil-Robles, que no es va integrar i no va obtenir ni un noms diputat, i partits socialdemcrates i liberals.

Les dificultats amb la tramitaci de la petici de legalitzaci del PCE, l'expedient de la qual anava saltant entre institucions governamentals i judicials, va acabar per decisi del govern en la Setmana Santa de 1977, aprofitant els dies festius, i va ser acceptada a contracor per la majoria dels militars. Noms alguns partits d'extrema esquerra o vinculats a ETA no van ser legalitzats. La famosa roda de premsa de Carrillo acceptant la bandera rojigualda pot considerar-se com el punt final de l'oposici al franquisme i el comenament del nou perode, amb eleccions lliures i la redacci de la Constituci de 1978, en la que predomin el consens.

Bibliografia.
PAYNE, Stanley (1997), El primer franquismo, 1939-1959, Madrid, Temas de Hoy. ISBN 8476793251. ;
MATEOS, Abdn y SOTO, Alvaro (1997), El final del franquismo, 1959-1975, Madrid, Temas de Hoy. ISBN 847679326X. ;
TUSELL, Javier (1997), La transicin espaola, Madrid, Temas de Hoy. ISBN 8476793278. ;
ANSON, Luis Mara (1995), Don Juan, Barcelona, Plaza y Jans. ISBN 8401451388. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262803" title="Nicolas Durand" nonfiltered="2821" processed="2816" dbindex="102834">
Nicolas Durand, nascut el 4 d'octubre de 1982 a Tolosa de Llenguadoc (Alta Garona), s un jugador de rugbi a XV francs. Ha jugat amb la selecci de Frana i juga al lloc de mig de mel a l'USAP.

Revelaci de la temporada 2004-2005, una lesi al final de temporada el priv d'una possible convocatria amb la selecci de Frana.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262809" title="Joseph Morvan" nonfiltered="2822" processed="2817" dbindex="102835">

Joseph Morvan (Moustoir-Ac, 3 de desembre de 1924 - Colpo, 26 de juliol de 1999) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1949 i 1963. Era anomenat La Locomotive de Colpo.

Durant la seva carrera professional aconsegu 91 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana.

Palmars.
1949;
 1r de la Manche-Ocan;
 1r a Malestroit;
1950;
 1r a Poullaouen;
 1r a Bern;
 1r al Circuit de Clgurec;
 1r al Gran Premi d'Arzano;
1951;
 1r de la Manche-Ocan;
 1r a Ploerdut;
 1r a Leuchan;
 1r del Circuit de les Muntanyes negres a Leuhan;
 1r del Gran Premi dels Comerciants a Lorient;
 1r del Gran Premi Saint-Yves a Plouay;
1952;
 1r a Melgven;
 1r a Locmin;
 1r a Plonour-Lanvern;
 1r del Circuit de Pontivy;
 1r a Leuhan;
 1r a Priziac;
 1r a Clgurec;
 1r a Melgueven;
1953;
 1r a Saint-Anne d'Auray;
 1r a Trgunc;
 1r a Guengat;
 1r a Plomeur;
 1r a Caudan;
 1r a Chteauneuf du Faou;
 1r a Plounevez-Quintin;
 1r del Circuit de les 2 Badies;
1954;
 1r a Arzano;
 1r a Fouesnant;
 1r a Clder;
 1r a La Feuille;
 1r a Dinault;
 1r del Gran Premi de Plssala;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa a la Merville-Lorient;
1955;
 1r de la Manche-Ocan;
 1r del Tour de Calvados i vencedor d'una etapa;
 1r a Saint-Anne d'Auray;
 1r a Landudec;
 1r a Inzinzac-Lochrist;
 1r a Trdion;
 1r a Locmin;
 1r a Fouesnant;
 1r a Saint-Michel de Loudac;
 1r a Locmiqulic;
 1r a Quimper;
1956;
 1r de la Pars-Bourges;
 1r de la Manche-Ocan;
 1r de la Rennes-Pontivy;
 1r de la Lorient-Lanvellec;
 1r a Bono;
 1r a Pontivy;
 1r a Ploerdut;
 1r a Plonour-Lanvern;
 1r a Colline;
 1r a Plonour-Lanvern;
 1r a Miniac-Morvan;
 1r a Confort-Mular;
 1r a Vitr;
 1r a Lauveur;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Oest;
1957;
 1r de la Manche-Ocan;
 1r de la Saint-Pol de Lon-Brest;
 1r de l'Etoile de Lon;
 1r a Gunin;
 1r a Leuhan;
 1r a Trdion;
 1r a Landivisiau;
 1r a Languidic;
 1r a Plonevez du Faou;
 1r al circuit del Blat d'Or a Gouesnou;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de l'Oest;
1958;
 1r de la Manche-Ocan;
 1r de la Saint-Pol de Lon-Brest;
 1r a Languidic;
 1r a Aubusson;
 1r a Pont-l'Abb;
1959;
 1r del Tour de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa del Tour del Sud-est;
 1r a Caudan;
 1r a Bannalec;
1960;
 1r al Circuit de Cher;
 1r a Hennebont;
1961;
 1r al Circuit de l'Aulne;
 1r a Plabannec;
1962;
 1r a Gunin;
 1r a Plouhannen;

Resultats al Tour de Frana.
1951. 49 de la classificaci general;
1953. 62 de la classificaci general;
1954. Abandona (4a etapa);
1956. 63 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1957. Abandona (9a etapa);
1958. 35 de la classificaci general;

Enllaos.
Palmars de Joseph Morvan ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262814" title="Rdio Espanya Independent" nonfiltered="2823" processed="2818" dbindex="102836">
Rdio Espanya Independent, ms coneguda com La Pirinenca, per la llegenda que s'emetia des d'algun lloc dels Pirineus, fou una emissora creada pel Partit Comunista d'Espanya en el marc de la creaci d'emissores de rdio per part de diversos partits comunistes d' Europa durant la Segona Guerra Mundial com un element ms de la lluita pels seus propsits. 

Aquesta emissora es crea a instncies de Dolores Ibrruri, Pasionria i comena a emetre des de Moscou el 22 de juliol de 1941, l'apellatiu de "estaci pirinenca" s'utilitza per a eliminar la sensaci de llunyania que podia significar per als odors d'Espanya el fet d'estar a Moscou. Juntament amb els informatius en castell de la BBC i Rdio Frana Internacional, la de la Pirinenca, lgicament amb tots els seus defectes, seria l'nica informaci radiofnica no controlada pel rgim de Franco desprs del decret que atorgava el monopoli dels informatius a Rdio Nacional d'Espanya, per tant, el simple fet d'atrevir-se a sintonitzar-la ja era un gest d'oposici al franquisme. 

Desprs de l'atac alemany a la Uni Sovitica i davant la proximitat de les tropes alemanyes a Moscou s traslladada a la ciutat d'Uf, a la Repblica Autnoma de Baixkortostan. El 5 de gener de 1955, per raons no del tot explicades, per que podrien estar relacionades amb la presncia de la Uni Sovitica a Nacions Unides o amb un repartiment de les activitats entre els seus pasos satllits, l'emissora es trasllada al que seria el seu emplaament definitiu, la capital de Romania, Bucarest. A partir de 1960 s dotada amb millors mitjans tcnics per a millorar la seva cobertura i plantar cara a les interferncies causades per les autoritats franquistes mitjanant emissors propis i altres llocs a la seva disposici per Estats Units, com els existents a Pals (Girona). s en aquesta poca quan es comencen a utilitzar tcniques com l'enregistrament en cinta dels programes i la seva emissi per sorpresa en diferents freqncies simultnies. 

Desprs de l'arribada de la democrcia a Espanya, el 14 de juliol de 1977 la Pirinenca emet el seu ltim programa des de Madrid, retransmetent la primera sessi de les Corts que havien d'elaborar la Constituci de 1978.

Vegeu tamb. 
 Ramn Mendezona Roldn ;

Enllaos externs.
 Pgina amb informaci sobre Radio Espaa Independiente  ;
 Pgina amb alguns arxius sonors de REI  ;
 Rdio Espanya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262815" title="Roquerol" nonfiltered="2824" processed="2819" dbindex="102837">

El roquerol o cabot de roca s un hirundnid bastant gran i compacte (15 cm.), amb un cos ms arrodonit que el de altres espcies properes a ell, un coll ample i ales amples i punxegudes.

T un vol poders i gil, planeja amb les ales totalment planes i esteses, podent girar-se, virar i avanar a gran velocitat fent una petita srie d'aletejos rpids. Normalment se'l veu volar a grans alades, o patrullant al costat de grans cingleres.

El plomatge del coll s tnuement llistat i bastant fosc. Les plomes de la cua (rectrius) tenen un lleuger puntejat blanc i no sn tan clarament enforquillades com a la resta d'orenetes. El plomatge en general s marrons, tot i que la zona inferior s molt ms clara.

 Hbitat .

Cria en coves i cavitats, precipicis i (rarament) en espais buits d'edificis. Es troba a totes les altituds, fins i tot per damunt dels 2000 m. en zones remotes de muntanya. Migrador al nord de la pennsula Ibrica, resident o migrador de curta distncia a les zones de ms al sud.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262816" title="Ramn Mendezona Roldn" nonfiltered="2825" processed="2820" dbindex="102838">
Ramn Mendezona Roldn (Rosario de Santa Fe, 17 de novembre de 1913 - Madrid, 14 de juny de 2001) fou un periodista i militant del PCE, tamb conegut per Pedro Aldmiz, nom que va utilitzar en el seu exili d'Espanya durant el franquisme. Fill d'un mar de Mundaka, que desparegu amb el seu vaixell quan Ramn tenia curta edat, va passar part de la seva infncia en aquesta localitat, i ms tard va estudiar a Logronyo. 

Militant de la Uni de Joventuts Comunistes d'Espanya des de 1931, va formar part dels revoltats en la Revoluci de 1934, sent processat i internat a la pres Model de Madrid i alliberat desprs del triomf del Front Popular. Tamb va fundar els Cors i l'Orquestra Proletarios. Durant la Guerra Civil va ser delegat del Partit Comunista en el front del Jarama i collaborador a diverses emissores de rdio creades pel PCE a Madrid. Poc abans de finalitzar la guerra, en produir-se el cop del coronel Casado contra el govern Negrn, Mendezona va ser enviat pel partit als soterranis del Ministeri d'Hisenda, on tenia la seva seu el Consell Nacional de Defensa, creat per Casado per a intentar un arranjament que permets la continuaci del Front Popular. La seva gesti no solament fou intil, sin que est a punt de no poder sortir amb vida d'all. Segons relatava, Casado li va dir "Mendezona, t vost una somriure que l'afusellava ara mateix". 

Desprs d'aconseguir escapar de Madrid, va arribar a Valncia des d'on a bord d'un vaixell francs va arribar a Or (Algria). All les autoritats franceses li internen en un camp de concentraci des del qual, quan va ser posat en llibertat, va marxar a la Uni Sovitica, on va continuar el seu treball periodstic a la rdio. Va treballar en Rdio Moscou i ms tard va exercir el crrec de director de Rdio Espanya Independent (ms coneguda com "La Pirinenca") durant els ltims 25 dels 31 anys d'existncia d'aquesta emissora. Tamb va collaborar en la revista Mundo Obrero. 

Membre del Comit Central i de l'Executiu del Partit Comunista d'Espanya, a l'octubre de 1977 va regressar a Espanya, encara que no es va traslladar definitivament a aquest pas fins a 1988. Va dedicar els ltims anys de la seva vida a difondre la histria i la labor de La Pirinenca, amb l'objecte de mantenir la memria histrica, i va collaborar en la Fundaci Dolores Ibrruri.

Obres.
La Pirenaica. Historia de una emisora clandestina.. Edicin del autor. 1981. ISBN 8430047867.
La Pirenaica y otro episodios. Ed. Libertarias/Prodhufi. 1995. ISBN 8479542497.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262818" title="Repressi poltica" nonfiltered="2826" processed="2821" dbindex="102839">
Repressi poltica s l'acci de contenir, detenir o castigar actuacions poltiques o socials des del poder per part de les autoritats pbliques, negant o impedint l'exercici dels drets i llibertats (expressi, reuni, manifestaci, associaci, sindicaci) que solen considerar-se prpies dels sistemes democrtics. 

Habitualment es veu acompanyada per violncia, tant legal com informal. La fora de l'exemple de qui sofreix aquesta violncia fa que, per temor, la resta de la societat es reprimeixi a si mateixa en l'exercici de la llibertat, que queda aix anullada per a tots, excepte per al poder i per a aquells en el benefici dels quals es realitza la repressi. 
 Vegeu tamb . 
Repressi poltica a Espanya ;
Guerra bruta a Argentina ;

 Referncies .




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262819" title="Contuberni de Munic" nonfiltered="2827" processed="2822" dbindex="102840">
Contuberni de Munic va ser un terme pejoratiu, encunyat pel diari falangista Arriba, amb el qual el rgim franquista va intentar de ridiculizar el IV Congrs del Moviment Europeu, celebrat a la Munic entre el 5 i el 8 de juny de 1962, en plena onada de vagues minaires a Astries. Hi van participar 118 poltics espanyols de totes les tendncies opositores al rgim franquista, tant de l'interior com de l'exili: monrquics liberals, democristians, socialistes, socialdemcrates, nacionalistes bascos i catalans, reunits sota l'alta autoritat moral de Salvador de Madariaga que, al concloure la reuni, va afirmar:

 Avui ha acabat la Guerra Civil. 

Els 118 delegats espanyols van aprovar per unanimitat la segent resoluci:
El Congrs del Moviment Europeu (...) estima que la integraci, ja en forma d'adhesi, ja d'associaci de tot pas a Europa, exigeix de cadascun d'ells institucions democrtiques, el que significa en el cas d'Espanya, d'acord amb la Convenci Europea dels Drets de l'Home i la Carta Social Europea, el segent:
1.- La instauraci d'institucions autnticament representatives i democrtiques que garanteixin que el Govern es basa en el consentiment dels governats.
2.- L'efectiva garantia de tots els drets de la persona humana, especialment els de llibertat personal i d'expressi, amb supressi de la censura governativa.
3.- El reconeixement de la personalitat de les diferents comunitats naturals.
4.- L'exercici de les llibertats sindicals...
5.- La possibilitat d'organitzaci de corrents d'opini i de partits poltics...
Els delegats espanyols, presents en el Congrs, expressen el seu ferm convenciment que la immensa majoria dels espanyols desitgen que aquesta evoluci es porti a terme d'acord amb les normes de la prudncia poltica, amb el ritme ms rpid que les circumstncies permetin, amb sinceritat per part de tots i amb el comproms de renunciar a tota violncia activa o passiva abans, durant i desprs del procs evolutiu. 

En el trancurs del congrs, Rodolfo Llopis li va demanar Joaqun Satrstegui que transmets al Comte de Barcelona: 

El PSOE t un comproms amb la Repblica que mantindr fins al final. Ara b, si la Corona assoleix establir pacficament una veritable democrcia, a partir d'aquest moment el PSOE protegir lleialment a la Monarquia.. 

La reuni dels opositors espanyols va arribar encara ms repercussi perqu va produir la repressi poltica ms sonada de l'oposici al franquisme de centre i dreta durant tot el franquisme. Franco, enfellonit pel sobtat activisme de grups que fins a llavors no havien exercit ms que una tmida oposici al rgim dintre de les fronteres espanyoles, va empresonar, va deportar i va exiliar als assistents a mesura que retornen a Espanya.

Fernando lvarez de Miranda, Jaime Miralles, Barros de Lis, Joaqun Satrstegui, igo Cavero, Ruiz-Navarro, Prieto, Pons i Casals van quedar confinats en les diferents illes de les Canries. A Jos Mara Gil-Robles, Dionisio Ridruejo, Jess Prados Arrarte, Jos Federico de Carvajal, Jos Vidal Beneyto, Baeza i uns altres van ser enviats a l'exili. 

A casa de Jorgina Satrstegui, primer, i de Enrique Tierno Galvn, desprs, es van reunir el professor, Enrique Ruiz-Garca, Vicente Pinis, Jaime Garca de Vinuesa i Luis Mara Anson per a organitzar la recollida de fons en benefici de les famlies dels represaliats. L'ofensiva que a Espanya va organitzar la Premsa franquista contra el contuberni de Munic va ser un escndol nacional. Els falangistes van maniobrar per a fer mal als joancarlistes. Per a plantar cara a aquesta pressi, el president del Consell Privat del Comte de Barcelona, Jos Mara Pemn, acompanyat pel secretari Valdecasas, va visitar al Rei, que navegava en el seu veler, i van redactar la segent nota: 

El Comte de Barcelona gens sabia de les reunions de Munic fins que desprs d'escoltar en alta mar les primeres notcies a travs de la rdio. Ning, naturalment, ha dut a tals reunions cap representaci de la seva Persona ni de les seves idees. Si algun dels assistents formava part del seu Consell, ha quedat amb aquest acte fora d'ell. 

Aquest text del Rei va suposar la liquidaci a Estoril de Jos Mara Gil-Robles, nic membre del Consell Privat present a Munic, que havia servit amb fidelitat a la Monarquia durant els anys ms difcils de la postguerra. La reacci del Rgim contra els participants de la reuni a Munic va causar fortes crtiques en l'estranger, sobretot en la Comunitat Econmica Europea a la qual Espanya havia sollicitat l'associaci pocs mesos abans, sollicitud que va quedar prcticament sense possibilitats d'avanar a partir del "Contuberni". Franco es va donar finalment compte que la seva reacci davant el Congrs de Munic havia estat un greu error

Unes setmanes desprs, el 10 de juliol de 1962, va liquidar, dintre d'una crisi mplia de Govern, al ministre d'informaci Gabriel Arias-Salgado, que ocupava aquest crrec des de 1951 i al que Franco feia responsable de la histria de la Premsa sobre Munic. El ministre noms sobreviuria uns dies a la seva destituci. Ferit en l'nima en perdre el favor del cabdill, va morir de malenconia, com a les velles crniques, en l'escala de la seva casa en la carrer d'Hermosilla. A Gabriel Arias-Salgado el va substituir Manuel Fraga Iribarne que, quatre anys desprs, amb la seva Llei de Premsa, obriria la crtica al Rgim i una certa liberalitzaci. 

El defensor mxim de la Regncia, que era la frmula de dir no a la restauraci borbnica, el general Agustn Muoz Grandes, es va convertir en . En 1963 el rgim va crear el Tribunal d'Ordre Pblic per a jutjar els delictes poltics, va torturar als minaires detinguts a Astries durant les vagues i va executar al lder comunista Julin Grimau.

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262823" title="Joaqun Satrstegui" nonfiltered="2828" processed="2823" dbindex="102841">
Joaqun Satrstegui Fernndez (Sant Sebasti, 17 d'octubre de 1909 - 11 de mar de 1992) va ser un advocat i poltic liberal espanyol. Llicenciat en Dret per la Universitat Central de Madrid, va ampliar els seus estudis en la Universitat de Georgetown, Estats Units. Convenut monrquic, va defensar i va participar en els preparatius del cop d'estat de juliol de 1936 contra la Segona Repblica que va donar lloc a la Guerra Civil, incorporant-se a l'exrcit amb els revoltats. 

Desitjant restaurar la monarquia en la persona de Joan de Borb, una vegada acabada la guerra es va enfrontar a Franco. Va participar en l'anomenat Contuberni de Munic, pel que va ser bandejat durant gaireb un any, desprs d'haver creat la Uni Espanyola, una formaci de caire liberal i monrquica. Amb el pas del temps es va convertir en un actiu defensor de la integraci d'Espanya en la Comunitat Econmica Europea, integrat en les plataformes de oposici al franquisme i oposat a la presncia de bases nord-americanes a Espanya. 

Durant la Transici Espanyola, desprs de la mort del dictador, va crear la Aliana Liberal, amb la qual va formar una plataforma que es va presentar a les eleccions de 1977 com a Senador, sent escollit per la circumscripci de Madrid en la coalici electoral, Senadors per la Democrcia. En el Senat es va integrar en el Grup Progressistes i Socialistes Independents, al costat de membres del Partido Socialista Popular i Izquierda Democrtica, entre uns altres. 
Referncies. 
Fitxa al Senat;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262826" title="Aliana Liberal" nonfiltered="2829" processed="2824" dbindex="102842">
Aliana Liberal va ser un partit espanyol d'ideologia liberal i monrquica sorgit de la uni d'Uni Liberal Espanyola, Partit Liberal i la Federaci de Partits Demcrates i Liberals promogut per Joaqun Satrstegui el 1976 i legalitzat en 1977. Satrstegui es va presentar les eleccions generals espanyoles de 1977 per al Senat formant la candidatura Senadors per a la Democrcia que va comptar amb el suport de sectors liberals, democristians i d'esquerres i va sortir escollitt senador per Madrid. El partit va deixar d'existir el 4 de febrer de 1978 .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262828" title="Mesquita de Solim" nonfiltered="2830" processed="2825" dbindex="102843">

La Mesquita de Solim (en turc Sleimaniye Camii) va ser construda, sota les ordres de Solim I el Magnfic, per l'arquitecte Sinan entre 1550 i 1557, i s considerada com la ms bonica de les mesquites imperials d'Istanbul. 

Les dimensions interiors de la mesquita sn de 70 m de longitud per 61 d'ample. La llum que penetra per 138 finestres. La cpula en cascada, de 27,5 m de dimetre i de 47,8 m d'alada des del sl fins a la clau de volta, perforada de 32 finestres i sostinguda sobre els costats per semicpules. La mesquita s dotada d'un atri amb prtics dominats de 28 cpules sostingudes per 24 columnes monlits (2 en prfir, 10 en marbre blanc i 12 en granit). Al centre del pati s'hi troba una  ad rvan (font d'ablucions).

La silueta de la Sleymaniye, amb els seus quatre minarets envoltats de deu balcons (indicant que Solim era el quart sult otom d'Istanbul i el des de la dinastia otomana), domina la lnia de l'horitz de la riba occidental del Corn d'Or. s una de les construccions ms significatives de l'arquitectura turco-otomana. Sinan va reiterar el sistema utilitzat en la construcci de la mesquita de Bayezid a Istanbul. Aqu, va sostenir la cpula recolzada sobre quatre pilars per semicpules en direcci al mihrab de l'entrada (el mihrab s un nnxol que indica la direcci de la Meca). Les cpules i les semicpules transmeten els seus pesos harmoniosament als altres.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262833" title="Dionisio Ridruejo" nonfiltered="2831" processed="2826" dbindex="102844">
Dionisio Ridruejo (El Burgo de Osma, Sria, 12 d'octubre de 1912 - Madrid, 29 de juny de 1975) fou un escriptor i poltic espanyol, pertanyent a la Generaci del 36 o Primera generaci potica de postguerra. 
Biografia. 
Va estudiar amb els maristes a Segvia i desprs amb els jesutes a Valladolid i a Madrid. Va ingressar en la Universitat Maria Cristina d'El Escorial. En 1933 es va afiliar a Falange Espaola i va ocupar crrecs poltics; se li deuen dos versos de la lletra de l'himne falangista Cara al sol: "Tornaran banderes victorioses/al pas alegre de la pau". 

Durant la Guerra Civil va ser Director General de Propaganda del bndol franquista. En 1940 va fundar amb Pedro Lan Entralgo la revista Escorial i en 1941 va marxar com a soldat ras voluntari a la Divisin Azul que va anar a lluitar en Rssia al costat de les tropes alemanyes. A la seva tornada, no obstant aix, es va enfrontar amb el rgim del general Francisco Franco, no perqu ell s'inclins cap a posicions liberals, sin perqu el dictador es comportava com un governant revanxista que, ms que seguir les lnies de la revoluci falangista, es lliurava als corrents ms conservadors i pretenia destruir als adversaris. Com el propi Ridruejo escriv, Franco fingia la suprema defensa de la nostra generaci mentre entonava el cntic dels drets incondicionals i predicava una espcie de revanxisme esportiu, donant a la honrosa tasca del Poder una categoria de pagament de gratificacions. La seva discrepncia la va exposar en persona al propi Franco: el va acusar d'utilitzar la Falange fins a la traci, li va explicar que el comandament no legitima tot i que, en lloc d'encarnar la revoluci, pretenia ser un rbitre entre forces contradictries, no aconseguint sin un rgim poltic impopular que noms administrava la fam, cedia davant les pressions eclesistiques, sostenia una justcia arbitrria i se sostenia grcies a un exrcit opressor. Va concloure dient que el Rgim s'enfonsa com empresa encara que se sostingui com embull. Trenca, doncs, amb el rgim franquista el 1942 i deixa tots els seus crrecs pblics; s bandejat a la ciutat de Ronda i a Sant Cugat del Valls en 1947. 

Des de 1951 residir a Madrid dedicant-se a donar conferncies lluitant per liberalitzar el rgim de Franco. Malgrat tot, la seva pertinena als antics combatents franquistes, li permet una llibertat d'actuaci que mai haguessin pogut gaudir els antics republicans. De fet, aconsegueix nomenaments oficials en l'estranger o collaboracions periodstiques pagades que li permeten subsistir, malgrat les dificultats que va sofrint. L'equip que va constituir en els seus anys de jerarca falangista (Gonzalo Torrente Ballester, Xavier de Salas, Juan Ramn Masoliver, Josep Maria Fontana i Tarrats, Samuel Ros, Romn Escotat, Carles Sents, Antonio de Obregn, Martnez Barbeito, Edgar Neville, Luis Escobar, Manuel Augusto Garca Violas, Pedro Lan Entralgo, Luis Rosales, Luis Felipe Vivanco, etc ), el menys sectari de quants es van constituir durant la guerra segons ell, sempre va estar, d'una o altra forma, per a donar-li una m. 

En 1956 s empresonat per participar en un moviment revolucionari en el qual collabora amb militants del PCE sense saber-lo, doncs aquests mantenen en secret la seva militncia (entre ells estan Fernando Snchez Drag i Javier Prada). En 1957 denncia la situaci poltica en un Informe confidencial lliurat a Franco. Acusat d'haver fundat el grup poltic Acci Democrtica se'l va empresonar altra vegada i se'l va sotmetre a dos processos. Va exercir la docncia als Estats Units a principis dels anys seixanta. En 1962 va acudir a una trobada a Munic entre dirigents de l'oposici de l'interior i de l'exili, batejat per la premsa oficial el  contuberni de Munic; un any abans havia hagut de publicar a Buenos Aires el seu llibre Escrito en Espaa, que la censura no va deixar publicar en la Pennsula. Per tot aix va haver d'exiliar-se a Pars des de 1962 fins a 1964. 

En 1974 va fundar la Uni Social Demcrata Espanyola, de plantejaments reformistes neocatlics que propugnaven una democrcia social prxima a la democrcia cristiana del seu amic Joaqun Ruiz-Gimnez. 

Obra. 
Com a poeta, Ridruejo pot adscriure's a la que Dmaso Alonso va anomenar poesia arrelada: conrea l'estrofisme clssic i usa una llengua pura i clara: posseeix una gran serenitat formal prpia de l'esttica garcilasista i s un mestre en la forma del sonet, per al qual possea una gran facilitat. Els seus comenaments potics han d'alguna cosa al model machadiano; els seus temes preferents sn l'amors, la naturalesa, els sentiments religiosos i patritics o l'art i la literatura. En els seus ltims anys pren el rumb ntim dels records. Fora de la seva poesia i la seva prosa, va escriure la pea dramtica en tres actes Don Juan i un text autobiogrfic, Casi unas memorias. Con fuego y con races. Els tres volums de la seva extensa guia de viatge Castilla la Vieja s'han convertit en un dels clssics del gnere. 
Obra potica.
Plural, Segovia, Imprenta El Adelantado, 1935.    ;
Primer libro de amor, B., Yunque, 1939.    ;
Poesa en armas, M., Edit Nacional, 1940.    ;
Fbula de la doncella y el ro, M., Escorial, 1943.    ;
Sonetos a la piedra, M., Edit. Nacional, 1943.    ;
En la soledad del tiempo, B., Montaner y Simn, 1944.
Poesa en armas (Cuaderno de la campaa de Rusia), M., Afrodisio Aguado, 1944.    ;
Elegas (1943-1945), M., Col. Adonais, 1948.    ;
En once aos. Poesas completas de juventud (1935-1945), M., Edit. Nacional, 1950 (Premio Nacional de Poesa).    ;
Hasta la fecha (Poesas Completas), M., Aguilar, 1962.    ;
Cuaderno cataln, M., Revista de Occidente, 1965.    ;
Casi en prosa, M., Revista de Occidente, 1972.    ;
En breve, Mlaga, Litoral, 1975.

Obra en prosa.
En algunas ocasiones;
Escrito en Espaa;
Gua de Castilla la Vieja;
Diario de una tregua;
Casi unas memorias Ed. Planeta, Barcelona, 1976 ;

 Bibliografia .
 Morente Valero, Francisco: "Dionisio Ridruejo: del fascismo al antifranquismo". Madrid, Sntesis, , 1, 559 pp. ISBN 84-9756-373-5 ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262835" title="Castell de Santa Pau" nonfiltered="2832" processed="2827" dbindex="102845">

El castell de Santa Pau, a la Garrotxa, s de l'poca feudal. L'any 1462 va ser atacat pels pagesos remences com a part del setge de Besal.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262837" title="Castell de Tossa de Mar" nonfiltered="2833" processed="2828" dbindex="102846">

La Vila Vella de Tossa de Mar es l'nic exemple de poblaci medieval fortificada que encara existeix a la costa catalana i que va ser declarat Monument Histric Artstic Nacional l'any 1931. 

Es troba dins d'un recinte emmurallat construt entre els segles XII i XIV, com a defensa pels problemes amb la pirateria. Se'n conserva gaireb la totalitat del permetre original i tres grans torres cilndriques anomenades des Codolar, de ses Hores i d'en Joans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262840" title="Palau dels Ducs de Llria" nonfiltered="2834" processed="2829" dbindex="102847">


El Palau dels Ducs de Llria s tamb conegut com Ca la Vila. D'estil renaixentista, construt a finals del segle XVI, en l'actualitat s la seu de l'Ajuntament de la ciutat. 

 Vegeu tamb .
 Llria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262841" title="Pare Llanos" nonfiltered="2835" processed="2830" dbindex="102848">
Pare Llanos s el nom amb el que s conegut el sacerdot Jos Mara de Llanos Pastor, jesuta espanyol i militant comunista nascut el 26 d'abril de 1906 i mort el 10 de febrer de 1992. 

Llicenciat en Qumiques en 1927, aquest jesuta va ser l'artfex del desenvolupament de tot un barri madrileny: El Pozo del To Raimundo. Antic falangista i director d'exercicis espirituals per al dictador Francisco Franco, va arribar al barri el 1955 on, davant les misries i injustcies que es vivien quotidianament en aquest suburbi barraquista, gir a posicions d'esquerra, fins a militar a Comissions Obreres i el Partit Comunista d'Espanya dins l'oposici al franquisme. 

Partidari ja d'una Esglsia popular i propera al poble, dirig o va prendre part destacada en nombroses iniciatives i reivindicacions tant poltiques com venals que afavoreixen al barri i donen suport l'arribada de la democrcia a Espanya. En la seva 85 aniversari, l'Associaci de Vens del Pozo del To Raimundo li va obsequiar amb una placa commemorativa on es llegeix: "Jos Mara de Llanos va venir al Pozo cam de Du, va ensopegar amb l'home i de la seva m arribar a ell". 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262842" title="Castell de Dnia" nonfiltered="2836" processed="2831" dbindex="102849">


El castell de Dnia sobremira la mar des d'un tur enmig de la ciutat. A les seues faldes hi ha la vila vella i ms avall, el port. Fou construt pel rabs sobre anteriors edificacions. s propietat municipal des de 1952. Ha estat rehabilitat, actualment s visitable i s'ha consolidat com el monument ms popular i un dels smbols de la ciutat. Alberga el Museu Arqueolgic, important testimoni de la histria local. A ms a ms, a l'agost s'hi fa una srie de concerts anomenat Msica al Castell.

Elements d'inters.
L'origen rab d'aquest castell es barreja amb una gran quantitat d'estils posteriors i antics vestigis romans. Es tracta d'una gran fortalesa que disposa de diversos recintes i elements defensius. Destaquen:
 Torre del Consell: data del segle XV.
 Torre del Mig: joia de l'arquitectura del segle XII;
 Baluard: d'estil renaixentista, amb un prtic de l'poca islmica.
 Palau del Governador: situat en la part alta de l'antiga alcassaba, anteriorment va servir de palau residencial del Marqus de Dnia. Actualment cont el museu arqueolgic de la ciutat.

 Vegeu tamb .
 Dnia;
 Trinquet Vista alegre, apegat a la muralla del castell.

 Enllaos externs .
 Pgina de l'ajuntament sobre el castell;
 Portal turstic de Dnia Informaci turstica ;
 Ajuntament de Dnia;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262847" title="Mur (desambiguaci)" nonfiltered="2837" processed="2832" dbindex="102850">

 Mur o paret, estructura vertical en arquitectura.
 MUR: en fsica, abreviaci de moviment uniforme i rectilini.
 Castell de Mur, municipi del Pallars Juss.
 Mur, antic municipi del Pallars Juss, actualment integrat en el terme de Castell de Mur.
 La Baronia de Mur;
 El castell de Mur,
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262853" title="Internacional Socialista" nonfiltered="2838" processed="2833" dbindex="102851">

Internacional Socialista (IS) s una organitzaci internacional de partits socialistes, laboristes i socialdemcrates. El seu secretariat est localitzat en Londres. Entre els seus membres estan el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), la Uni Cvica Radical (UCR) (Argentina), el Partit de la Revoluci Democrtica (PRD), Partit Revolucionari Institucional (PRI)(Mxic), la Aliana Popular Revolucionria Americana (APRA o Partit Aprista Peru), el Partit Socialista de Xile, Partit per la Democrcia (PPD), el Partit Laborista del Regne Unit, el Partit Socialdemcrata d'Alemanya (SPD), el Partit Liberal Colombi, el partit veneol Acci Democrtica, Partit Independentista Portorriqueny (PIP, el President del qual s, tamb, President Honorari de la Internacional Socialista), entre altres. 

 Histria . 

La Internacional Socialista t les seves arrels en la Segona Internacional, que es va formar en 1889. Refundada l'any 1923 com a la Internacional Obrera i Socialista i tornada a reconstituir (en la seva actual forma) desprs de la Segona Guerra Mundial en 1951. 

Els antecedents de creaci de la IS estan en dissoluci de fet, en 1940, de la Internacional Obrera i Socialista i el perode posterior de la Segona Guerra Mundial. Al mar de 1944, i aprofitant la presncia a Anglaterra de grups socialistes exiliats, el Partit Laborista britnic estudi la possibilitat de crear una futura associaci internacional dels partits laboristes i socialistes democrtics. Al maig de 1946, en Clacton-on-Sea (Anglaterra) es realitza la primera conferncia informal desprs de la guerra per a intercanviar informaci i treballar sobre poltiques comunes entorn de problemes d'inters com. Van estar representats 19 partits. 

Es cre una Oficina d'Enlla i Informaci Socialista adjunta al secretariat del Partit Laborista Britnic. Al novembre de 1946 es realitza un segona conferncia en Bournemouth que establix un Comit Consultiu per a preparar futures reunions. Posteriorment en la tercera reuni a Zuric (juny 1947) es discuteixen els criteris d'admissi i una conferncia posterior (Anvers, novembre 1947) es transforma el comit consultiu en el COMISCO (Committee of the International Socialist Conference). En aquesta nova instncia cada partit integrant t un delegat. 

Es realitzen altres conferncies (1948, 1948-1949, 1949 i 1950) que preparen la creaci de la IS. En 1951 al crear-se la Internacional Socialista el COMISCO es transforma en el Consell de la IS. Durant el perode posterior a la Segona Guerra Mundial, la IS va ajudar als partits socialdemcrates a restablir-se en les transicions democrtiques d'Espanya i Portugal.

En la dcada de 1980, la majoria de partits de la IS va donar el seu suport al FSLN nicaragenc, el govern del qual de esquerres era enemic d'Estats Units. Des de llavors, la IS ha adms com membres no noms al FSLN sin a partits excomunistes com l'itali Partit Democrtic de l'Esquerra (Democratici di Sinistra, DS) i el Front d'Alliberament de Moambic (FRELIMO). Cap destacar que s difcil concebre la seva histria com un cam uniforme en termes ideolgics, aix com en termes d'acci poltica, que durien a alguns dels seus partits membres a aixecar opcions electorals juntament amb el partit comunista i altres forces d'esquerra (com en la candidatura de Franois Mitterrand). 

 Organitzaci de la IS .
 
Segons els seus estatuts els organismes directius sn: 
 Congrs de la IS, autoritat suprema de la IS. Per majoria de dos teros defineix l'admissi i estatus dels partits i organitzacions de la IS. L'expulsi d'un partit o organitzaci tamb la defineix el Congrs per majoria de dos teros. Reuneix als partits i organitzacions fraternals amb dret a veu i vot i els partits consultius i organitzacions associades noms amb dret a veu. Es reuneix cada 3 anys, sent convocat pel consell. ;
 Consell de la IS. Aquesta compost pels partits membres, la Internacional Socialista de Dones, la Uni Internacional de Joventuts Socialistes, i el Moviment Internacional dels Falcons-Internacional Socialista per a l'Educaci, tenint un vot cadascun. Pren totes les resolucions i poltiques necessries entre cada Congrs. Convoca el Congrs i prepara les seves reunions, aix com conferncies especials, conferncies d'experts, conferncies regionals, aix mateix que a grups d'estudi i comits. Proposa al Congrs els crrecs de President, Vicepresidents (2 a 30) i Secretari General, qui formen part del Presidium de la IS. ;
 Comit d'tica ;
 Comit d'Administraci i Finances ;
 Secretariat ;

 Presidents .

El seu president actual s Georgios Papandreou del Partit Socialista Panhellnic PASOK, al crrec des de gener de 2006. Anteriorment foren presidentes de la IS:
 Morgan Walter Phillips (1951-1957);
 Alsing Andersen (1957-1963);
 Erich Ollenhauer (1963);
 Bruno Pittermann (1964-1976);
 Willy Brandt (1976-1992 );
 Pierre Mauroy (1992 -1999) ;
Antnio Guterres (1999-2006) ;

Han estat Secretaris Generals : 
 Julius Braunthal (1951-1956);
 Bjarne Braatoy (1956-1957);
 Albert Carthy (1957-1969);
 Hans Janitschek (1969-1976);
 Bernt Carlsson (1976-1983);
 Pentti Vnnen (1983-1989);
 Luis Ayala (1989 a la data);

 Congressos de la Internacional Socialista .

 I Frankfurt, 30 de juny al 3 de juliol 1951;
 II Mil,  17 al 21 d'octubre 1952;
 III Estocolm, 15 al 18 de juliol  1953;
 IV Londres, 12 al 16 de juliol 1955;
 V Viena, 2 al 6 de juliol 1957;
 VI Hamburg, 14 al 17 de juliol 1959;
 VII Roma, 23 al 27 d'octubre 1961;
VIII msterdam, 9 al 12 de setembre 1963;
XIX Bruselas, 5 al 6 de setembre 1964;
X Estocolm, 5 al 8 de maig 1966;
XI Eastbourne, 16 al 20 de juny 1969;
XII Viena, 26 al 29 de juny 1972;
XIII Ginebra, 26 al 28 de novembre 1976;
XIV Vancouver, 3 al 5 de novembre 1978;
XV Madrid, 12 al 14 de novembre 1980;
XVI Albufeira, 7 al 10 d'abril 1983;
XVII Lima, 20 al 23 de juny 1986;
XVIII Estocolm, al 20 al 22 de juny 1989;
XIX Berln, 15 al 17 de setembre 1992;
XX Nova York, 9 al- 11 de setembre 1996;
XXI Pars, 8 al 10 de novembre 1999;
XXII So Paulo, 27 al 29 d'octubre 2003;

 Llista de partits membres plens . 

Albnia: Partit Socialdemcrata d'Albnia, PSS ;
Albnia: Partit Socialista d'Albnia, PSS ;
Alemanya: Partit Socialdemcrata d'Alemanya, SPD ;
Andorra: Partit Socialdemcrata d'Andorra, PSA ;
Angola: Moviment Popular d'Alliberament d'Angola, MPLA ;
Algria: Front de les Forces Socialistes, FFS ;
Argentina: Partit Socialista, PS ;
Argentina: Uni Cvica Radical, UCR ;
Armnia: Partit Socialista Armeni FRA ;
Aruba: Moviment Electoral del Poble, MEP ;
Austrlia: Partit Laborista Australi, ALP ;
ustria: Partit Socialdemcrata d'ustria, SP ;
Barbados: Partit Laborista de Barbados ;
Blgica: Partit Socialista, PS ;
Blgica: Partit Socialista, SPA ;
Benn: Partit Socialdemcrata, PSD ;
Bolvia: Moviment d'Esquerra Revolucionria (Bolvia), MIR-Nova Majoria ;
Bsnia i Hercegovina: Partit Socialdemcrata de Bsnia i Hercegovina, SDP BiH ;
Brasil: Partit Democrtic Laborista, PDT ;
Bulgria: Partit Socialista Blgar, BSP ;
Bulgria: Socialdemcrates de Bulgria ;
Burkina Faso: Congrs per la Democrcia i el Progrs ;
Cap Verd: Partit Afric de la Independncia de Cap Verd, PAICV ;
Camerun: Front Socialdemcrata, SDF ;
Canad: Nou Partit Democrtic, NDP/NPD ;
Xile: Partit Per la Democrcia, PPD ;
Xile: Partit Radical Social Demcrata, PRSD ;
Xile: Partit Socialista, PS ;
Xipre: Moviment dels Socialdemcrates EDEK ;
Colmbia: Partit Liberal Colombi, PLC ;
Costa Rica: Partit Alliberament Nacional, PLN;
Costa d'Ivori: Front Popular de Cte d'Ivoire, FPI ;
Crocia: Partit Socialdemcrata, SDP ;
Curaao: Moviment per a unes Noves Antilles, MAN;
Dinamarca: Partit Socialdemcrata ;
Equador: Esquerra Democrtica (Equador), ANEU ;
Egipte: Partit Nacional Democrtic, NDP ;
Eslovquia: Partit de l'Esquerra Democrtica, SDL ;
Eslovquia: Partit Socialdemcrata de la Repblica Eslovaca, SDSS ;
Eslovnia: Llista Unida dels Socialdemcrates, ZLSD ;
Espanya: Partit Socialista Obrer Espanyol, PSOE ;
Estats Units: Socialistes Democrtics d'Amrica, DSA ;
Estats Units: Socialdemcrates USA, SDUSA ;
Estnia: Partit Socialdmocrata d'Estnia;
Finlndia: Partit Socialdemcrata Finlands, SDP ;
Frana: Partit Socialista, PS ;
Gran Bretanya: Partit Laborista ;
Grcia: Moviment Socialista Panhellnic, PASOK ;
Guinea: Assemblea del Poble de Guinea, RPG ;
Guinea Equatorial: Convergncia per a la Democrcia Social, CPDS;
Hait: Partit del Congrs Nacional de Moviments Democrtics, KONAKOM ;
Hait Partit Nacionalista Progressista Revolucionari Haiti, PANPRA ;
Hongria: Partit Socialdemcrata Hongars, MSzDP ;
Hongria: Partit Socialista d'Hongria, MSzP ;
Irlanda: Partit Laborista ;
Irlanda del Nord: Social Democratic and Labour Party, SDLP ;
Islndia: Partit Socialdemcrata d'Islndia ;
Israel: Partit Laborista d'Israel ;
Israel: Meretz-Yachad ;
Itlia: Demcrates d'Esquerra, DS ;
Itlia: Socialistes Democrtics Italians, SDI ;
Jamaica: Partit Nacional Popular, PNP ;
Jap: Partit Socialdemcrata, SDP ;
Letnia: Partit Obrer Socialdemcrata Letons, LSDSP ;
Lban: Partit Socialista Progressista, PSP;
Litunia: Partit Socialdemcrata Litu, LSDP ;
Luxemburg: Partit Obrer Socialista de Luxemburg, LSAP/POSL ;
Ex Repblica Iugoslava de Macednia: Uni Socialdemcrata de Macednia, SDUM;
Malisia: Partit Acci Democrtica, DAP ;
Mali: Partit Afric per a la Solidaritat i la Justcia, ADEMA-PASJ ;
Malta: Partit Laborista de Malta ;
Marroc: Uni Socialista de les Forces Populars, USFP ;
Maurici: Moviment Militant de Maurici, MMM ;
Maurici: Partit Laborista de Maurici ;
Mxic: Partit de la Revoluci Democrtica, PRD ;
Mxic: Partit Revolucionari Institucional, PRI ;
Monglia: Partit Revolucionari del Poble de Monglia, MPRP ;
Montenegro: Partit Socialdemcrata de Montenegro, SDPM ;
Moambic: Front d'Alliberament de Moambic (FRELIMO) ;
Nepal: Partit del Congrs de Nepal ;
Nicaragua: Front Sandinista d'Alliberament Nacional, FSLN ;
Nger: Partit Nigeri per a la Democrcia i el Socialisme, PNDS ;
Noruega: Partit dels Treballadors Noruecs, DNA ;
Nova Zelanda: Partit Laborista de Nova Zelanda, NZLP ;
Pasos Baixos: Partit del Treball, PvdA ;
Pakistan: Partit del Poble Pakistans, PPP ;
Panam: Partit Revolucionari Democrtic, PRD ;
Paraguai: Partit Revolucionari Febrerista, PRF ;
Per: Partit Aprista Peru (PAP) ;
Polnia: Aliana de l'Esquerra Democrtica, SLD ;
Polnia: Uni Laborista, UP ;
Portugal: Partit Socialista, PS ;
Puerto Rico: Partit Independentista Portorriqueny, PIP ;
Repblica Txeca: Partit Socialdemcrata Txec, CSSD ;
Repblica Dominicana: Partit Revolucionari Dominic, PRD ;
Romania: Partit Democrtic, PD ;
Romania: Partit Socialdemcrata, PSD ;
San Marino: Partit Socialista de San Marino, PSS;
Senegal: Partit Socialista, PS ;
Sud-frica: Congrs Nacional Afric, ANC ;
Sucia: Partit Socialdemcrata Suec, SAP ;
Sussa: Partit Socialista Sus ;
Tunsia: Assemblea Constitucional Democrtica, RCD ;
Turquia: Partit Republic del Poble, CHP ;
Uruguai: Nou Espai, NE (pertanyent al Front Ampli) ;
Uruguai: Partit Socialista de l'Uruguai, PSU (pertanyent al Front Ampli) ;
Veneuela: Acci Democrtica, AD ;
 Partits consultants . 
Azerbaitjan: Partit Socialdemcrata d'Azerbaitjan, SPDA ;
Belarus: Partit Socialdemcrata de Belars (Narodnaya Hramada) ;
Bsnia i Hercegovina: L'Aliana d'Independents Socialdemcrates, SNSD ;
Burundi: Frodebu ;
Dominica: Partit Laborista de Dominica ;
Federaci Russa: Partit Socialdemcrata de Russa, SDPR ;
Fiji: Partit Laborista de Fiji ;
Filipines: Akbayan, Partit Acci dels Ciutadans ;
Filipines: Partit Socialista Democrtic de les Filipines, PDSP ;
Gabon: Partit Gabons del Progrs, PGP ;
Ghana: Congrs Nacional Democrtic, NDC ;
Groenlndia: Siumut ;
Guatemala: Convergncia Social Demcrata, CSD ;
Guyana: Aliana del Poble Treballador, WPA ;
Mali: Assemblea per a Mali, RPM ;
Nambia: Congrs de Demcrates, CoD ;
Nambia: SWAPO ;
Palestina: Fatah;
Paraguai: Partit Pas Solidari ;
Saint Kitts i Nevis: Partit Laborista de Saint Kitts i Nevis ;
Saint Lucia: Partit Laborista de Saint Lucia, SLP ;
Saint Vincent i les Grenadines: Partit Laborista d'Unitat ;
Montenegro: Partit Demcrata de Socialistes de Montenegro, DPS ;
Srbia: Partit Demcrata, Srbia ;
Srbia: Partit Socialdemcrata de Srbia ;
Timor Oriental: Fretilin ;
Togo: Convenci Democrtica dels Pobles Africans, CDPA ;
Tunsia: Frum Democrtic per al Treball i les Llibertats, FDTL ;
Ucrana: Partit Socialista d'Ucrana ;
Ucrana: Partit Socialdemcrata d'Ucrana, SPU ;
Veneuela: Moviment al Socialisme , MAS ;

 Partits observadors . 

Bostwana: Front Nacional de Bostwana, BNF ;
Bulgria: Socialdemocrcia Blgara ;
Colmbia: Pol Democrtic Alternatiu, PDA ;
El Salvador: Partit Socialdemcrata, PSD ;
Gergia: Uni de Ciutadans de Gergia, CUG ;
Hait: Organitzaci del Poble en Lluita, OPL ;
ndia: Janata Dal (Secular) ;
Iran: Partit Democrtic del Kurdistan Irani, PDKI ;
Iraq: Uni Patritica de Kurdistan, PUK ;
Jordnia: Partit Jord Demcrata d'Esquerra, JDPL ;
Repblica Centreafricana: Front Patritic per al Progrs, FPP ;
Repblica Democrtica del Congo: Uni per a la Democrcia i el Progrs Social, UDPS ;
Repblica de Moldova: Partit Socialdemcrata de Moldova ;
Mauritnia: Assemblea de les Forces Democrtiques, RFD ;
Turquia: Partit Democrtic del Poble, DEHAP ;
Iemen: Partit Socialista d'Iemen ;

 Organitzacions fraternals i associades .
Les organitzacions fraternals de la IS, que tenen dret a veu i vot, sn: 
 Internacional Socialista de Dones (ISM, 1955) ;
 Moviment Internacional dels Falcons - Internacional Socialista per a l'Educaci (IFM-SEI) ;
 Uni Internacional de Joventuts Socialistes (IUSY, 1946) ;
Organitzacions associades a la IS, que t nicament dret a veu, sn: 
Bund Laborista Jueu (JLB, 1897) ;
Confederaci Esportiva Internacional Laborista (CSIT) ;
Federaci Internacional de la Premsa Socialista i Democrtica (IFSDP) ;
Grup Socialista en el Parlament Europeu (1953) ;
Grup Socialdemcrata del Parlament Llatinoameric ;
Institut Nacional Democrtic per a Assumptes Internacionals (NDI) ;
Lliga Internacional de Religiosos Socialistes (ILRS) ;
Moviment Sionista Laborista Mundial (WLZM) ;
Partit Socialista Europeu (PSE, 1992) ;
Uni Internacional Socialdemcrata per a l'Educaci (ISDUE) ;

 Enllaos externs .
  Lloc web oficial de la Internacional Socialista;
 
 Presidents Honoraris . 
 Rubn Berros va ser triat per la Internacional Socialista com President Honorari d'aquesta instituci. Vegeu, Rubn Berros ;

 Vegeu tamb .
Conferncia Permanent de Partits Poltics d'Amrica Llatina ;
Coordinaci Socialista Llatinoamericana ;
Congrs Bolivari dels Pobles ;
Frum de So Paulo ;
Global Verd ;
Internacional Demcrata Cristiana ;
Internacional Humanista ;
Internacional Liberal ;
Uni Internacional Demcrata;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262856" title="Murat II" nonfiltered="2839" processed="2834" dbindex="102852">

Murat II (turc otom:           Mur d-  s n , turc:II. Murat) (Juny de 1404, Amsia   3 de febrer de 1451, Adrianpolis) va ser sold de l'Imperi Otom des de la mort del seu pare Mehmet I el 1421 fins a la seva mort, excepte per una interrupci entre 1444 i 1446.

El regnat de Murat II va estar marcat per les prolongades guerres que va mantenir contra els pobles cristians dels Balcans i els emirats turcs d'Anatlia.

Biografia.
Va ser educat a Amsia, on havia nascut, i fou destinat com a virrei a l'sia Menor. Quan noms tenia divuit anys va ascendir al tron. A Bursa va ser reconegut com a sold, va rebre l'espasa d'Osman i va rebre l'homenatge de l'exrcit.

Per aviat el seu regnat es va veure afectat per la insurrecci. L'emperador bizant Manel II va alliberar el pretendent Mustaf elebi i el va reconixer com a legtim hereu del tron de Baiazet I. A canvi, Mustaf s'havia comproms a pagar-li com a rescat pel seu alliberament diverses ciutats importants. El pretendent va desembarcar a les possessions otomanes europees amb galeres bizantines, i es va moure rpidament. Molts soldats turcs van unir-s'hi, i va aconseguir derrotat el veter general Baiazet Pasha que Murat havia enviat per combatre'l. Desprs de derrotar l'exrcit de Murat Mustaf es va declarar sold, i va creuar els Dardanels amb un gran exrcit.

En l'enfrontament contra Mustaf, el jove Murat va demostrar grans habilitats militars i poltiques i amb les seves maniobres va ser capa de allar Mustaf i les seves tropes al mig del camp de batalla. Les tropes de Mustaf van desertar en massa, i el pretendent va haver de fugir a Gallipolis. Murat va assetjar la ciutat i va dirigir l'assalt en persona. Mustaf va ser executat i el sold va declarar la seva intenci de venjar-se de la dinastia bizantina dels paleleg, que l'havia ajudat, conquerint la seva capital de Constantinoble.

Murat va organitzar un exrcit i el 1421 va marxar a travs de l'Imperi Bizant i va posar a setge a Constantinoble. Mentre assetjava la ciutat, els bizantins es van aliar amb d'altres estats turc d'Anatlia per proclamar sold al germ de Murat, de tan sols 13 anys. Murat es va veure obligat a abandonar el setge de Constantinoble i per aplacar la revolta, i va fer executar el jove prncep. Els estats d'Anatlia que havien estat conspirant contra seu van ser anexionats a l'Imperi Otom.

Aleshores MuratII va declarar la guerra contra Vencia, l'Emirat Karamanid, Srbia i Hongria. Els karamanids van ser derrotats el 1428, i desprs del segon setge de Salnica els venecians es van retirar el 1430. El 1430 Murat va conquerir extensos terriotoris als balcans i es va annexionar Srbia el 1439.

El 1441 el Sacre Imperi Romanogermnic, Polnia i Albnia van unir-se a la coalici serbo-hongaresa. Murat II va aconseguir vncer a la Batalla de Varna, per el 1444 va ser derrotat a la Batalla de Jalowaz i obligat a abdicar.

Amb l'ajuda dels genssers va aconseguir recuperar el control de l'Imperi el 1446, i dos anys ms tard va derrotar la coalici cristiana a la Segona Batalla de Kosovo.

El 1450 Murat II va conduir el seu exrcit a Albnia per intentar reduir la resistncia. A l'hivern va enmalaltir i va morir a Adrianpolis (actual Edirne). Fou succeit pel seu fill Mehmet.










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262861" title="Castell de Vilafams" nonfiltered="2840" processed="2835" dbindex="102853">
El castell i muralles de Vilafams daten del segle XIV. El castell es troba en la part ms elevada de la poblaci, dominant el pla des d'una altura de 400 mts. Al voltant del castell s'hi troba una reduida vila vella. Destaca el fet que el poble s de color blanc mentre el castell s d'un color rogenc. 

Encara que els fonaments del castell sn d'poca musulmana, i fins i tot ms antics, presenta modificacions de molt diferents poques, les ltimes d'elles de la Guerres Carlistes.

En l'actualitat es troba restaurat, conservant gran part de la seva estructura antiga. S'aprecien grans trams de muralles i dues torres caracterstiques.

 Vegeu tamb .
 Vilafams;

Enllaos externs.
Ajuntament de Vilafams;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262866" title="Ashikaga Yoshimasa" nonfiltered="2841" processed="2836" dbindex="102854">

 va ser el vuit shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre 1449 i el 1473 al Jap. Va ser fill del sis shogun Ashikaga Yoshinori.

Es va convertir en shogun als sis anys anys desprs de la mort del seu germ gran el set shogun Ashikaga Yoshikatsu. 

Durant el mandat de Yoshimasa, el pas va observar l'aparici de la cultura Higashiyama, amb la prctica de la cerimnia del t japons, el ikebana, les dames japoneses noh i la pintura con tinta xinesa; aquest cultura va estar molt influenciada pel budisme zen i l'aparici de l'esttica japonesa com el wabi-sabi i l'harmonitzaci de les cultures de la Cort Imperial i els samurais.

El 1464, Yoshimasa encara no tenia hereu, aix va adoptar el seu germ petit Ashikaga Yoshimi com  el seu successor. No obstant l'any segent Yoshimasa va tenir un fill i va haver una disputa de successi entre els dos germans. El 1467 el conflicte es va convertir en la Guerra  nin que va durar onze anys i va iniciar el perode Sengoku de la histria japonesa que va durar un segle. Yoshimasa va abdicar el 1473, afavorint al seu fill Ashikaga Yoshihisa amb el ttol de shogun.

El 1489 es va construir el temple Ginkaku-ji a Kyoto com a lloc de retirada per Yoshimasa. Va morir l'any segent.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262869" title="Castell d'Adems" nonfiltered="2842" processed="2837" dbindex="102855">


El Castell d'Adems o Castell de Santa Brbara s una fortalesa situada a la vila d'Adems, capital del Rac d'Adems

 Histria .
Els orgens del Castell d'Adems es remunten a l'poca musulmana, estant documentada l'existncia de la fortalesa d'Al-D m s, formant part amb el Castell de Castellfabib de la xarxa defensiva del riu Tria al Xarq al-ndalus. La seva avantatjosa ubicaci, aprofitant un tall vertical del terreny, el feia inexpugnable por un costat i fou un gran obstacle per la conquesta a Muhammad an-Nsir el 1210 per Pere el Catlic, que contava amb l'ajut d'hospitaler i templers, repoblats per aragonesos, per poc desprs fou ocupada de nou pels musulmans de Balansiya i fins el 1259 Jaume el Conqueridor no el pendria definitivament, reservant-lo per la corona.

Amb la conquesta aragonesa del segle XIII, els templers van rebre rendes i privilegis a la vila d'Adems, que el 1319 passarien a la nova orde de Montesa, que va instituir una comanda a Adems. Els nous pobladors van decidir aixecar la primera esglsia de sant Pere Intramurs a l'empara dels murs del castell, que va desaparixer en un terratrmol el juny de 1656. A les acaballes d'aquest segle i inicis del segent es va construir l'ermita de santa Brbara, els murs runosos de la qual encara poden observar-se avui dintre del permetre del castell.

Durant tota l'Edat Mitjana la fortalesa d'Adems, amb la seva esglsia parroquial dintre, va continuar jugant un important paper defensiu, al constituir-se com una vila i castell de frontera, ara amb el regne de Castella. s per aix que els monarques aragonesos es van preocupar b de mantenir-la en condicions operatives davant eventuals atacs. Al costat de la vena fortificaci de Castellfabib va resistir dos setges durant les invasions de les tropes castellanes de Pere I de Castella durant la Guerra dels dos Peres (1356-1369). 

Destrut i reconstrut en diverses ocasions al llarg de la histria, especialment durant les guerres carlines del segle XIX, i el 1837 fou escenari d'un important enfrontament entre la partida d'el Serrador i l'exrcit. 

 Descripci .
Encara es poden distinguir entre les seves restes part de l'antiga celquia, part central dedicada a habitacle de l'alcaide. Tamb es dibuixen els murs de l'antic albacar, destinat al refugi del habitants de la vila, i una de les seves portes, amb arc de mig punt. L'nic edifici que encara est en peu s l'ermita de santa Brbara, petita capella del segle XVII, dins de l albacar.

 Estat actual .
La construcci del dipsit d'aigua potable i altres alteracions de la zona han afectat a l'antic castell les darreres dcades. Recentment, el permetre de la fortalesa s'ha ordenat, amb jardins i mobiliari urb, i ha esdevingut un atractiu mirador. Encara poden distingir-se alguns fragments de murs i fonaments. 

Protecci.
En 1985 fou declarat part del patrimoni histric espanyol i el 1998 B d'Inters Cultural pel govern del Pas Valenci segons la llei 4/1998.

Referncies.


 Bibliografia .
  Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007.ISBN 978-84-606-4251-0 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262872" title="Cases Barates" nonfiltered="2843" processed="2838" dbindex="102856">
Les Cases Barates foren cases de propietat o de lloguer que van ser edificades acollint-se a legislaci especfica, durant l'ltim ter del segle XIX i el primer ter del segle XX, amb ajuts oficials o prstecs a baix inters, i dirigides a la classe obrera o mitja baixa de l'poca. Normalment eren d'una o dues plantes i se situaven a les rodalies de les ciutats, en espais poc urbanitzats i en terrenys de baix cost, per facilitar als seus habitants (propietaris o llogaters) una vida ms confortable i sostenible, tant des del punt de vista sanitari com mediambiental. Aquests habitatges de baixa densitat constructiva, es gestionaven en rgim cooperatiu o vinculades a institucions pbliques (ajuntaments, partits poltics, ...)

La seva histria comena a mitjans del segle XIX amb la Ley de Arrendamientos a Espanya o la Labouring Houses Act a Gran Bretanya o la creacci de la Societ franaise des habitations  bon march a Frana (1889)

Existeixen moviments similars a Blgica, Holanda, Austria, Itlia, ... encara que no tenien, en aquesta poca, legislaci especfica, per si normativa i reglaments que facilitaven la construcci d'habitatges similars.

Aquestes construccions s'estenen per tota Espanya, a partir del 1911, quan es promulguen la primera Ley de Casas Baratas. Al 1921 s'aprova la segona Ley de Casas Baratas, que al 1925 es fa extensiva a la classe mitja per Real Decreto en temps de la Dictadura de Primo de Rivera. Al 1926 el partit socialista collabora estretament amb la Doctrina Cooperativista i recolza el desenvolupament de diverses Cases Barates a Espanya, com es el cas de les Casas Baratas Pablo Iglesias. 

A l'inici de la dcada dels anys 30 durant la Segona Repblica Espanyola se suspn la tramitaci d'expedients d'ajut a les Cases Barates. Es mantenen algunes accions de titularitat privada seguint el model oficial, especialment a Catalunya i al Pas Basc, en un context de canvis socials, poltics i econmics trepidants i, molt sovint radicals.

Actualment les Cases Barates que depenien de les administracions (ajuntaments, diputacions, patronats municipals, ...) han anat desapareixen per diferents motius i les que van ser heretades o comprades i mantingudes o rehabilitades per particulars gaudeixen generalment d'un bon estat i d'una excellent situaci dins de la trama urbana de les ciutats on han van ser construdes.

 Vegeu tamb .
 Cases Barates de Tarragona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262876" title="Castell d'Hostalric" nonfiltered="2844" processed="2839" dbindex="102857">
El castell d'Hostalric s una fortificaci d'origen medieval, b que refeta en poca moderna, situat a Hostalric.

Hostalric est situat sobre un cingle estret de pedra basltica a la vora esquerra del riu Tordera, a la seva confluncia amb la riera d'Arbcies. A l'extrem de ponent hi ha el tur del castell, situat a 189 m sobre el nivell del mar, que actualment separa la part antiga del nucli nou. A l'edat mitjana, Hostalric esdevingu la seu administrativa del vescomtat de Cabrera i, juntament amb el castell de Montsoriu, un dels principals bastions d'aquesta famlia. Per les notcies que tenim del castell medieval d'Hostalric, sembla que fou petit i del mateix tipus dels altres castells gironins del seu temps: ms utilitari que esttic, d'una certa amplitud, amb sales i cambres prpies d'un castell-palau. A la primera meitat del segle XII el castell va ser una fortificaci til i d'importncia. El 1306 Jaume II autoritza Pon Hug a fer-hi obres.

El 1462, durant la Guerra civil catalana fou ocupat per la Host del Consell del Principat que es dirigia a Girona desprs d'un breu setge.

El 27 de juliol de 1695 Anne Jules de Noailles, el duc de Noailles va enderrocar el castell abans d'abandonar-lo. Un any ms tard, es va reconstruir segons plnol de l'enginyer militar Josep Chifrion. Va fer rodejar les muralles i torres amb un sistema de baluards poligonals i va construir, a ms, en el cim ms alt, pavellons i arsenals que varen constituir el modern castell, esfondrant el medieval dels Cabrera. Entre el 1719 i 1754 es construeix l'actual castell, que es va concebre com a fortalesa militar. Hom n'atribueix el projecte a Joris Prosper Van Verboom, autor de la Ciutadella de Barcelona i de la fortificaci de la Seu Vella de Lleida.

El 7 de novembre de 1809 les tropes napoleniques saquegen les cases i calen foc al poble d'Hostalric. El castell, per, resisteix. El 12 de maig de 1810, desprs de sis mesos de setge, 800 soldats que formaven part de la guarnici del castell es van poder escapar del setge de les tropes napoleniques.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262877" title="Pareo" nonfiltered="2845" processed="2840" dbindex="102858">

Un pareo (del tahiti p reu, a travs del francs paro) s una pea de roba de colors vius tradicional polinsia, i especialment tahitiana, usada com a vestit o faldilla cenyint-la sobre els pits o a la cintura. A imitaci del vestit tahiti, tamb s una pea de roba que s'usa sobre el vestit de bany i que es va fer popular a partir de la dcada del 1960.

El pareu tradicional tahiti s una tela rectangular virolada, amb dibuixos de flors, en particular hibiscus, o amb formes geomtriques. Normalment es cenyeix sota els braos cobrint des dels pits fins als genolls. Tamb se sol lligar les puntes sobre una espatlla o al voltant del coll. Abans de la influncia dels missioners europeus tamb es portava cenyida a la cintura arribant fins els turmells i deixant els pits nus. Els homes el podien portar com a faldilla curta o com a maro (en hawai, malo), enrotllat a la cintura i l'entrecuix. Per fer algunes feines les dones tamb podien portar un maro. 

La primera descripci s de Pedro Fernndez de Quirs feta a Tahuata el 1595 durant el viatge d'lvaro de Mendaa y Neira a les illes Marqueses: De pit avall anaven vestides amb una mena de tniques teixides subtilment de menudsima palma. James Morrison ho recull per primer cop en angls sota la forma parew. Es va fer popular en francs a partir de la novella Le Marriage de Loti (1879) de Pierre Loti on pren un paper sentimental com a record de la noia estimada. En catal el terme va ser introdut per primer cop per Aurora Bertrana a Paradisos Ocenics (1930)

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262878" title="Francesc Betriu Tpies" nonfiltered="2846" processed="2841" dbindex="102859">
Francesc Betriu i Tpies s un enginyer industrial i empresari catal nascut a Oliana (Alt Urgell) l'any 1926. Va comenar muntant motors als tocadiscs Dual, la primera empresa on va treballar. L'any 1962 va tornar a Oliana i va crear all, amb Jordi Escaler i dos socis ms, l'embri de la fbria de petits electrodomstics Taurus. Aquell mateix any va comenar amb la fabricaci d'una assecadora i una batedora.  L'empresa tenia en aquells moments 25 treballadors, que van passar a ser 600 el 1969. Aquell any ja hi havia fbriques a Organy (Alt Urgell), Oliana i Solsona (Solsons). L'any 1982 Taurus comptava ja amb 1000 treballadors i exportava a 48 pasos.

Capital i tecnologia catalana.
El capital de l'empresa era 100 % catal, aix com la tecnologia i els components que utilitzaven els petits electrodomstics fabricats per Taurus. Aix va ser aix degut, en part, per la distncia que hi havia dels grans centres productors de components (cablejat, imants, motors, etc) generalment situats a les rodalies de les grans ciutats industrials. A principis de la dcada dels anys 80 la marca tenia fbriques, a part de les tres localitats citades, a Mxic i Veneuela. En aquells anys, especialment bons per a la indstria del petit electrodomstic, la marca olianesa va arribar a facturar 5500 milions de pessetes. Entre els produtes fabricats a les tres factories lleidatanes van tenir un xit destacat la batedora bapi Taurus i el termo ventilador Tropicano. Precisament ara un enginyer que va treballar amb Francesc Betriu, en Gabriel Lluelles, ha estat guardonat amb un premi FAD (Foment de les Arts Decoratives), pels seus dissenys de petits electrodomstics.
La famlia Betriu tamb va construr l'aeroport de la Seu d'Urgell.

Suspensi de pagaments i venda de l'empresa.
El febrer de l'any 1993 l'empresa Taurus va fer suspensi de pagaments. Donades les dificultats de la zona on estaven situades les fbriques lleidatanes, el govern de la Generalitat va intervenir per sanejar l'empresa i mantenir la majoria dels llocs de treball. Un cop fet aquest sanejament es va vendre la marca als empresaris Termens i Tornini, que en sn els actuals propietaris. Actualment hi ha un projecte, on participen els governs espanyol i andorr, per reobrir l'aeroport de la Seu d'Urgell. 

Taurus compta a dia d'avui amb centres productius a Oliana i Organy i fora de l'Estat a Brasil, Mxic, Sud frica i la ndia.

El poliesportiu d'Oliana porta el nom de Francesc Betriu. Actualment l'empresari viu a Barcelona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262879" title="Vicemariscal de l'Aire" nonfiltered="2847" processed="2842" dbindex="102860">


Vicemariscal de l'Aire (angls: Air Vice-Marshal) (AVM) s un rang d'oficial de la RAF, aix com a diverses forces aries ms de pasos de la Commonwealth. Normalment se'ls anomena simplement Mariscal de l'Aire (Air Marshal).

El rang equivalent al Cos Auxiliar Femen de l'Aire (WAAF), al Cos Femen de l'Aire (WRAF) i al Servei d'Infermeria de la Reial Fora Aria Princesa Maria (PMRAFNS) era Comandant en Cap de l'Aire (Air Chief Commandant)

 Preeminncia .
Vicemariscal de l'Aire s un rang de 2 estrelles i t el codi OF-7 a la OTAN. s equivalent a Contraalmirall a la Royal Navy o a Major General l'Exrcit britnic o als Marines Reials.

El rang s immediatament superior al de Comodor de l'Aire, i immediatament subordinat al de Mariscal de l'Aire.

 Origens .
L'1 d'abril de 1918, la recentment creada RAF adopt els seus ttols de rang d'oficial dels de l'Exrcit britnic, i els oficials que avui sn Vicemariscals de l'Aire eren Major Generals. En resposta a la proposici de que la RAF podria fer servir els seus propis ttols, se sugger que podria fer servir els de la Royal Navy, amb el mot "Aire" davant del ttol naval. Per exemple, el rang que esdevindria el Vicemariscal de l'Aire hagus quedat com Contraalmirall de l'Aire. L'Almirallat object per qualsevol s que es fes dels seus rangs (fins i tot amb la forma modificada), i propos que els rangs aeris es derivessin del mot Ardian, que derivava de la combinaci dels mots galics per cap (ard) i ocell (eun), amb el terme Squadron Ardian seria l'equivalent a Contraalmirall i a Major General. No obstant, es perfer la frmula Vicemariscal de l'Aire, adoptant-se l'1 d'agost de 1919.

 Insgnia .

La insgnia de rang consisteix en 1 barra blau cel (amb una franja negra als costats), al damunt d'una franja blau cel amb els costats negres ms gruixuda. Es llueix a les bocamnigues o a les espatlles de l'uniforme de vol.

L'estendard d'un Mariscal en Cap de l'Aire sn dues bandes horitzontals primes en vermell, sobre un fons blau gris i una banda blau fosc a les puntes.

El distintiu per un vehicle mostra 2 estrelles blanques sobre un fons blau.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262882" title="Iubarta" nonfiltered="2848" processed="2843" dbindex="102861">

La iubarta (Megaptera novaeangliae) s un misticet inconfusible pel seu cos cobert de tubercles drmics de forma arrodonida i la seua aleta dorsal en forma de gepa. El seu nom llat vol dir "gran aleta de Nova Anglaterra" fent esment a l'abundncia de l'espcie a les costes del nord-est dels Estats Units i a la desorbitada grandria de les seues aletes pectorals, que semblen ales i poden arribar a tindre fins a 5 m de llargada.

s una balena de mida mitjana (14-15 m i unes 40-50 tones de pes). Les femelles sn uns 40 a 70 cm ms grans que els mascles.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

Les iubartes tenen una distribuci cosmopolita i es troben des de les aiges fredes fins a les latituds equatorials de tots els grans oceans. A l'Atlntic nord-oriental la poblaci realitza migracions estacionals des de les rees reproductives situades davant de les costes nord-africanes a l'hivern, fins a les zones d'alimentaci al nord de Noruega i Islndia a l'estiu. A les costes atlntiques ibriques l'espcie est en trnsit migratori durant la primavera i la tardor i s en general poc freqent, tot i que alguns exemplars van sser capturats per les operacions baleneres espanyoles i es coneixen nombrosos registres d'albiraments i avaraments.

Al Mediterrani, la presncia de la iubarta es pot considerar poc menys que excepcional. Tots els registres d'aquesta espcie han estat fets al sector nord-occidental, la qual cosa fa suposar que corresponen a animals provinents de la poblaci atlntica. Companyo va descriure una suposada iubarta avarada a L'Escala l'agost del 1829, per la descripci que fa de l'exemplar s insuficient com per assegurar que en realitat es tractava d'un exemplar d'aquesta espcie i, de fet, la seua llargada (15,5 m) sembla excessiva per tractar-se d'una iubarta. Es disposa tamb d'algunes cites antigues de l'espcie a les costes de Frana i d'una parella de iubartes, molt probablement una mare acompanyada del seu cadell, que van ser vistes a mig cam entre les costes del Principat de Catalunya i les Illes Balears. Finalment, el febrer de 1990, un exemplar, aparentment jove, va entrar a la cala d'Aiguablava (Costa Brava) i va romandre al seu interior durant un parell de dies, on va poder ser observat per un nombrs pblic.

Biologia, ecologia i comportament.

Winn i Reichley van revisar la biologia de l'espcie. La seua alimentaci es basa en crustacis eufausiacis i una ampla varietat de peixos de mida petita com sorells, verats, sardines o anxoves. La captura de l'aliment s'acostuma a fer de manera cooperativa entre alguns individus, seguint pautes de comportament fora elaborades. Per exemple, quan un grup de iubartes troba un banc de peix massa dispers, 4 o 5 individus se separen de la resta i comencen a nedar en cercles al voltant del banc, al mateix temps que deixen anar gran quantitat de bombolles d'aire. Aquestes bombolles, en pujar cap a la superfcie, produeixen reflexos i sorolls que fan que el peix inicialment dispers es concentri. Un cop aconseguit aix, les iubartes se submergeixen de nou i capturen per torns el peix congregat.

Les iubartes s'aparellen i pareixen en aiges tropicals i subtropicals. La gestaci dura uns 11 mesos i els nounats fan entre 4 i 5 m de llargada. La duraci del perode de lactncia s d'uns 5 mesos i el cadell esdev independent quan t entre 7,5 i 9 m. La maduresa sexual s'assoleix entre els 4 i els 5 anys d'edat.


Gesti i conservaci.

La iubarta est estrictament protegida pel Conveni de Berna (annex II) i es troba catalogada dintre de l'apndix I del CITES. A la Llista Vermella de la IUCN (edici de 2008), la iubarta est catalogada com a espcie amb un risc mnim d'extinci, una gran millora respcte a anys anteriors si es t en compte que el 1986 estava en perill d'extinci i el 1996 encara era vulnerable..

La seua excepcionalitat a la Mediterrnia l'exclou de patir problemes d'interacci amb les activitats pesqueres o amb el desenvolupament del litoral.


Referncies.


Bibliografia.
 Clapham, Phil. (1996). Humpback Whales.  ISBN 0-948661-87-9. ;
 Clapham, Phil. Humpback Whale.  pp 589 592 a lEncyclopeadia of Marine Mammals. ISBN 0-12-551340-2.
 Klinowska, M. (compiladora) (1991): Dolphins, Porpoises and Whales of the World. The IUCN Red Data Book. IUCN, Gland, Sussa, 428 pp. ;
 Reeves, Stewart, Clapham i Powell. National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World.  ISBN 0-375-41141-0.
 Dawbin, W. H. The seasonal migratory cycle of humpback whales a  K.S. Norris (ed), Whales, Dolphins and Porpoises. University of California Press.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 210-212. ;

Enllaos externs.


 Informaci i fotografies de les iubartes del Parc Nacional Mayumba de Gabon. ;
 Informaci i vdeos sobre aquesta espcie de cetaci. ;
 Assaig sobre les canons de les iubartes. ;
 Estudi sobre la poblaci de iubartes a les illes Hawaii. ;
 Estudi sobre les poblacions de iubartes a les costes pacfica i atlntica de Canad. ;
 Arxiu sonor de canons de iubartes.  i ;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262884" title="Sa Talaiassa" nonfiltered="2849" processed="2844" dbindex="102863">
Sa Talaia, sa Talaia de Sant Josep o sa Talaiassa s, amb 475 metres, la  muntanya ms alta d'Eivissa.

A Eivissa s'anomena talaia o atalaia a les muntanyes ms altes de cada poble, entenent per poble parrquia i no municipi. Aix per exemple, sa talaia de Sant Lloren s la muntanya ms alta de Sant Lloren de Balfia i sa Talaia de Sant Josep la ms alta de Sant Josep. Per aquest motiu es va anomenar sa Talaiassa a la muntanya ms alta d'Eivissa, per fer notar que no noms era la ms alta del poble, sin de tota l'illa i aix sol aparixer als llibres. Per la denominaci ms estesa a Eivissa s senzillament la de sa Talaia, ja qu encara que hi hagi ms talaies la de Sant Josep s sa Talaia per antonomsia. 

Es troba al sud-oest de l'illa d'Eivissa, al municipi de Sant Josep. De fet, el poble de Sant Josep es troba just a sota. sa Talaia presenta un sentit sud-oest nord-est, com totes les muntanyes d'Eivissa i Mallorca. s relativament plana al cim, que es pot pujar per carretera. Hi ha un dels repetidors de senyals de televisi de l illa. Hi ha vistes de la badia de Portmany i Sant Antoni, els illots que hi ha davant la badia (sa Conillera, s Illa des Bosc i s Espartar), a l interior de l illa d Eivissa, a ses Salines i a Formentera. 

El 7 de gener de 1972 s hi va estavellar un avi de la companyia Iberia que cobria la ruta Madrid-Valncia-Eivissa causant 104 morts, la totalitat dels seus passatgers i tripulants.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262885" title="Suzhou (desambiguaci)" nonfiltered="2850" processed="2845" dbindex="102864">


Suzhou, ciutat de la Repblica Popular de la Xina, a la provncia de Jiangsu, amb uns jardins declarats Patrimoni de la Humanitat.
Suzhou, ciutat xinesa de la provncia d'Anhui.
Suzhou, antiga ciutat xinesa de la provncia de Gansu, actualment Jiuquan.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262888" title="Maison Carre" nonfiltered="2851" processed="2846" dbindex="102865">


La Maison Carre (en francs, literalment, Casa Quadrada) s un temple rom del segle I aC. En aquella poca, l'emperador rom August va conquerir la ciutat sota el nom de Nemausus. La Maison Carre s dedicada a la glria dels dos nts de l'emperador: els cnsols i caps militars Lucius Caesar i Caius Julius Caesar. Convertit en esglsia a l'edat mitjana i actualment convertida en museu de les arts antigues, se situa a la plaa de la Maison-Carre al centre de Nimes.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262889" title="Vrtex polar" nonfiltered="2852" processed="2847" dbindex="102866">
El vrtex polar s un cicl persistent a gran escala situat prop dels pols terrestres, a la mitja i alta troposfera i l'estratosfera. Envolta els alts polars i forma part del front polar. El vrtex s ms potent a l'hivern hemisfric, quan el gradient trmic s ms escarpat, i disminueix o desapareix a l'estiu. El vrtex polar antrtic s ms pronunciat y persistent que l'rtic; aix es deu a que la distribuci de les masses de terra a latituds elevades de l'hemisferi nord comporta un augment de les ones Rossby que contribueixin a trencar el vrtex, mentre que a l'hemisferi sud el vrtex roman menys afectat. El vrtex rtic t forma allargada, amb dos centres, un aproximadament sobre Baffin Island a Canad i l'altre sobre el nord-est de Sibria.

La qumica del vrtex polar antrtic ha creat un esgotament d'oz greu. L'cid ntric als nvols polars estratosfrics reacciona amb els CFCs formant clorina, la qual catalitza la destrucci fotoqumica de l'oz. Les concentracions de clorina formades durant la nit de l'hivern polar, i la conseqent destrucci d'oz s major quan la llum del Sol torna durant la primavera (septembre/octubre). Aquests nvols noms poden formar-se amb temperatures inferiors a uns -80C, pel que la regi rtica ms clida no t forat d'oz.

El vrtex polar antrtic es mant normalment d'agost a novembre.

Es coneix que altres cossos astronmics tenen tamb vrtex polars, incloent Venus (amb un doble vrtex - s a dir, dos vrtex polars en un mateix pol ), Mart, Jpiter, Saturn y la lluna major de Saturn, Tit.

 Referncies .

;
;
;
;
;
;
;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262892" title="Antonio Palomino" nonfiltered="2853" processed="2848" dbindex="102867">
Acisclo Antonio Palomino de Castro y Velasco (Bujalance Crdova 1655   Madrid 1726) fou un pintor andals del segle XVIII. Entre els seus treballs principals destaquen les pintures a la Baslica de la Mare de Du dels Desemparats i a l esglsia de Sant Joan del Mercat, totes dues a la ciutat de Valncia. 

La intervenci en la cpula de la baslica dels Desemparats de Valncia ha servit per a recuperar tot el color dels frescos que va pintar aquest pintor cordovs en 1701, per tamb ha rehabilitat el nom d'aquest artista i tractadista, pintor de cambra de Carles II, la labor pictrica del qual ha tardat segles a reconixer-se, encara que hui s considerada fonamental en la producci mural del Barroc Espanyol. 

Palomino, considerat en l'actualitat una de les figures ms interessants del perode de transici del segle XVII al XVIII, va deixar una empremta notable a Valncia ms que en cap altra ciutat, que podia ser major si els 1.200 metres quadrats de volta pintats en l'Esglsia de Sant Joan del Mercat (serien el major fresc del mn) hagueren sobreviscut als incendis que quasi van arrasar el temple durant la Guerra Civil. Noms una xicoteta part d'aquella obra s hui visible i s est treballant en la recuperaci de l obra. 
 
El canonge i erudit Vicent Vitria va proposar una remodelaci iconogrfica de l'Esglsia de Sant Joan del Mercat als germans Vicent i Eugeni Guill. Aquest edifici fou precisament el motiu de la seua arribada a Valncia en 1697. El clero de la parrquia li havia encarregat una nova decoraci, perqu no estava satisfet amb els resultats inicials, aix que va demanar l'ajuda del rei. Carles II va enviar al seu pintor, Palomino, qui va corroborar la impressi dels capellans, va veure el gran espai que es posava en les seues mans i va acceptar el repte. Es va eliminar el que hi havia i va pintar el presbiteri i totes les voltes de l'esglsia en els ltims anys del segle XVII. Palomino va desenvolupar un programa iconogrfic unitari que finalitz en 1700 amb total satisfacci, creant un gust decoratiu pel fresc decoratiu en la ciutat de Valncia pel seu bon fer. 

Acabat aquest treball, Palomino va dissenyar el programa pictric de la cpula de l'esglsia de Sant Nicolau de Valncia, per va deixar el treball manual a un dels seus collaboradors, el valenci Dions Vidal. 

 

Desprs d'aquest treball li fou encarregat la pintura de la volta de la Baslica de la Mare de Du dels Desemparats, tamb a completa satisfacci de les autoritats eclesistiques. En aquesta baslica, seguint la moda de finals del segle XVII, es pretenia reformar-ne l aspecte interior. Calia convertir "el cofre tancat" que era llavors aquell temple ellptic d'inspiraci renaixentista en un "pati obert". Palomino fou l'encarregat de posar-li  cel  al temple, amb les seues pintures i amb els balcons i columnes que veiem hui en l'interior de la Baslica.

No es coneix amb certesa quant li cost d acabar la cpula, encara que no degu ser mes d'un any per les exigncies prpies del treball al fresc: l'ltima capa de llut s'ha d'aplicar la vespra de plasmar el dibuix, perqu el tremp ha de penetrar en la massa. 

Aix implicava tamb la necessitat comptar amb un gran equip d'obrers i artistes auxiliars. Primer es va haver de construir la fina volta interior (de dues rajoles de grossor), que va ocultar la llanterna renaixentista. Desprs, va haver de preparar-se la capa de llut, alhora que en el sl els dissenys de Palomino es plasmaven sobre paper. Aquests fulls, que tenien uns xicotets forats en els traos del dibuix, se sobreposaven sobre el morter encara fresc i es realitzava l'estergit: es bufava la pols de sutja sobre el paper, de manera que quedaven uns punts negres sobre el mur. La m de l'artista era la que desprs els unia per a perfilar el dibuix sobre el qual s'estenien els colors. Aquests es fabricaven de pigments naturals (el roig eixia d'uns insectes anomenats "cotxinilles") i cada mestre tenia la seua prpia recepta. 

Va escriure el llibre "El museo pictrico y escala ptica" (1715-1724), on relata fets autobiogrfics de sa vida a Valncia i de pintors que hi va conixer, com ara Vitria, Conchillos i Dionis Vidal, amb qui va collaborar en la volta del presbiteri de l'esglsia del Sant ngel de la Vall d'Uix, ciutat en la qu Palomino va buscar descans a causa de la intensitat dels seus treballs i on en 1703, en gratitud als ducs de Sogorb, va deixar la seua ltima obra en terres valencianes, la mencionada del presbiteri de la parrquia del Sant ngel. 










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262893" title="Dof mular" nonfiltered="2854" processed="2849" dbindex="102868">

El dof mular (Tursiops truncatus) s, per la seua distribuci costanera i el seu carcter poc tmid en relaci a l'sser hum, un dels petits cetacis millor coneguts pels pescadors. 

s un dof de mida mitjana (300-350 cm de talla mxima) amb una silueta robusta, el bec curt i una pigmentaci grisa que es va enfosquint cap a la regi ventral. 

La seua distribuci s cosmopolita, tot i que s ms abundant en latituds tropicals i temperades. En altres mars se'n coneixen formes costaneres i d'aiges obertes, per a les costes dels Pasos Catalans noms n'hi ha la variant costanera.

Distribuci i situaci de l'espcie.

El dof mular es caracteritza pels seus hbits fortament costaners, i a les costes catalanes es troba dintre d'una franja de prop d'unes 5 milles de distncia de la costa. A diferncia de les altres espcies de dofins, es desplaa amb seguretat en aiges poc fondes i no tem la presncia dels humans ni sembla molestar-se pel soroll de les embarcacions, ra per la qual no s estrany que en ocasions s'acosti a pocs metres de la platja o s'aventuri dintre dels ports.

Antigament, el dof mular es distribua al llarg de tot el litoral catal. Per avui l'abundncia d'aquesta espcie s'ha redut molt i el poblament original ha quedat fragmentat en petites subpoblacions que ocupen territoris cap cop ms restringits. Al Principat de Catalunya, els nuclis ms abundants es troben a la part nord de la Costa Brava, especialment a les rodalies del Cap de Creus, Begur, el Garraf i al voltant del Delta de l'Ebre. La grandria d'aquests nuclis de poblaci no ha estat mai determinada amb precisi, per no deu superar els pocs centenars d'individus.

Com s tpic en les formes costaneres d'aquesta espcie, els animals presenten un marcat sedentarisme i acostumen a mantindre's llargs perodes de temps dintre d'uns territoris de poques desenes de quilmetres de radi. No realitzen migracions ni desplaaments estacionals per en les rees turstiques s freqent que s'allunyin de la costa durant els mesos d'estiu en augmentar la presncia humana al litoral.

Biologia, ecologia i comportament.

Tot i tindre, com la resta de dofins, un instint fortament social, el dof mular viu en grups relativament petits (5 a 20 individus) i no s estrany trobar exemplars d'hbits solitaris. Dins d'aquests grups s'estableixen fortes relacions de domini i el sistema reproductor s netament polgam, amb un nombre redut de mascles que sn els responsables de copular amb les femelles.

La maduresa sexual arriba com a mitjana als 6-8 anys d'edat tant en els mascles com en les femelles, que es correspon amb una grandria corporal d'uns 200 cm. Per sembla que els mascles han d'esperar encara alguns anys ms fins a assolir la maduresa social per poder intervenir en les tasques reproductores. La gestaci dura poc ms de 12 mesos, al cap de la qual neix un nad d'uns 120 cm de llargada. A conseqncia del fet que la captura de l'aliment requereix un aprenentatge relativament llarg, la cria depn de la mare per un perode llarg de temps i la lactncia acostuma a perllongar-se uns 18-20 mesos. La longevitat se situa entre els 25 i 30 anys d'edat.

No existeixen estudis sobre la dieta d'aquest dof als Pasos Catalans, per informacions recollides a les costes americanes i australianes descriuen el dof mular com una espcie que s'alimenta de gambes, crancs i altres crustacis de fons, calamars i pops i una gran varietat de peixos dels quals acostuma a ingerir noms les parts ms toves i menysprear el cap i la cua. Ocasionalment tamb pot incloure dins la seua dieta altres organismes marins de ms difcil digesti com sn les estrelles de mar, holotries o poliquets bentnics.

Gesti i conservaci.


Com a conseqncia dels seus costums costaners, el dof mular entra freqentment en conflicte amb les activitats humanes. Molt sovint visita els arts de pesca, principalment els tremalls de fons, per aprofitar-se del peix que s'ha pescat, el qual arrenca produint importants destrosses en l'art. Tamb acostuma a aprofitar el peix que s'escapa dels arts d'arrossegament de fons, sobretot durant l'operaci de recollida i en aixecar el cop. No s rar que en una d'aquestes accions el dof resulti atrapat per la mateixa xarxa i, si no aconsegueix trencar-la i escapar, sol morir ofegat. A les zones on el dof mular s abundant, aquest comportament produeix importants prdues econmiques als pescadors i sovint motiva reaccions fora agressives per part del collectiu afectat. Aix, no s estrany que els pescadors agredeixin els dofins amb petits arpons, o fins i tot, amb armes de foc amb la intenci d'exterminar-los o, simplement, de mantindre'ls allunyats dels arts de pesca.

Quan aquest tipus de problema s'accentua, la intervenci de les autoritats pesqueres es fa necessria per tal d'evitar una mortalitat excessiva de dofins com tamb la modificaci i reglamentaci de determinats arts de pesca.

El dof mular s el cetaci ms com en els dofinaris i zoos, ja que s el que millor suporta la captivitat. Aquesta espcie est estrictament protegida pel Conveni de Berna (annex II) i es troba catalogada dintre de l'apndix II del CITES.

Notes.



Bibliografia.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 181-184. ;
 Reiss, D. and Marino, L. (2001). Self-recognition in the bottlenose dolphin: A case of cognitive convergence. Proceedings of the National Academy of Sciences,, 8 de maig de 1998, 98 (10), 5937-5942.
 Rice, Dale W (1998). Marine mammals of the world: systematics and distribution (Publicaci especial). Society of Marine Mammalogy. ISBN 1-891276-03-4.

Vegeu tamb.
Gaspar (dof);

Enllaos externs.



 Descripci del dof mular. ;
 Fotografies de dofins mulars. ;





 
 






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262896" title="Ashikaga Yoshihisa" nonfiltered="2855" processed="2850" dbindex="102869">
 va ser el nov shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1473 i el 1489 a Jap. Va ser el fill del vuit shogun Ashikaga Yoshimasa.

En 1464 el seu pare, que tenia gaireb 30 anys, encara no tenia fill i per tant hereu, va adoptar als seu germ petit Ashikaga Yoshimi com a successor. No obstant, el neixament de Yoshihisa va desencadenar una lluita fratricida que va acabar amb la Guerra  nin el 1467, que va durar onze anys, que va donar inici el perode Sengoku, caracteritzada per les seves guerres. Al mig d'aquesta guerra Yoshimasa va abdicar el 1473, atorgant-li el ttol de shogun a Yoshihisa.

Desprs de la Guerra  nin, Rokkaku Takayori, daimyo de la provncia de Omi es va apoderar de vries terres que pertanyien als nobles de la Cort Imperial, igual amb temples i santuaris. El 1487 va dirigir una campanya contra Takayori per morir d'una malaltia el 1489 sense deixar cap descendent. Va ser succet pel seu cos Ashikaga Yoshitane.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262898" title="Royal Navy" nonfiltered="2856" processed="2851" dbindex="102870">


La Royal Navy (Marina Reial) del Regne Unit s el servei militar britnic ms antic (i antigament se'l coneixia com el Servei Superior). Des d'inicis del segle XVIII i fins a mitjans del segle XX va ser la major i ms poderosa marina del mn, jugant un paper clau en l'establiment de l'Imperi Britnic com a potncia dominant durant el segle XIX i inicis del XX. Durant la Segona Guerra Mundial tenia unes 900 naus de totes classes operant. Durant la Guerra Freda, va ser transformada principalment en una fora antisubmarina, a la recerca dels submarins sovitics, principalment actius a l'Espai GIUK. Amb la desaparici de la Uni Sovitica, el seu paper pel segle XXI torna a enfocar-se cap a les operacions d'expedici global. 

La Royal Navy s la segona marina del mn en termes de desplaament combinat de la seva flota, desprs de la dels Estats Units. Actualment hi ha 91 vaixells armats a la Royal Navy, incloent als portaavions, submarins nuclears, i patrullers. Tamb hi ha els vaixells de suport de la Reial Flota Auxiliar. La capacitat de la Royal Navy per projectar-se per tot el mn est considerada la segona del mn, noms darrera de la US Navy. Tanmateix la Royal Navy est considerada la segona major flota de portaavions del mn, amb 2 portaavions en servei i 2 ms en projecte.

La Royal Navy s un component constituent del Servei Naval, que tamb compren als Marines Reials, la Real Flota Auxiliar, la Reial Reserva Naval i la Reserva dels Marines Reials. Aproximadament t uns 37.500 membres, 6.000 dels quals formen part dels Marines Reials.

 Histria .


El desenvolupament de la marina anglesa .
 900-1500 .

La primera victria de la marina anglesa va ser al segle IX per Alfred el Gran, per tot i a causar una derrota significativa als vkings al Canal de Wantsum (Kent), aquesta va quedar abandonada. Va ser reviscuda pel rei Athelstan al 937, quan per la seva victria a la Batalla de Brunanburh, la marina anglesa tenia uns 400 vaixells. Quan la invasi normanda era imminent, el Rei Harold confiava en que la seva marina podria evitar que la flota invasora de Guillem El Conqueridor travesss el canal. Per poc abans de la invasi la flota va quedar malmesa en una tempesta i va dirigir-se a port, i els normands van poder travessar el canal sense oposici i derrotar a Harold a la Batalla de Hastings. Els reis normands van crear al 1155 una fora naval, o van adaptar una que ja havia existit, amb vaixells provinents de l'Aliana des Cinc Ports. Es creu que els normands van establir el crrec de Lord Guardi dels Cinc Ports.

La Marina Anglesa comen el seu desenvolupament durant els segles XII i XIII, i el Rei Joan tenia una flota d'uns 500 vaixells. Durant la Guerra dels Cent Anys, la flota francesa inicialment era ms poderosa que l'anglesa, per va ser prcticament destruda a la Batalla de Sluys al 1340. A mitjans del segle XIV, la marina d'Eduard III tenia uns 712 vaixells. Llavors vingu un perode de declivi: la marina pat derrotes desastroses a La Rochelle al 1372 i al 1419 davant d'una flota franco-castellana, i els ports anglesos van ser assaltats per flotes comandades per Jean de Vienne i Fernando Snchez de Tovar.

 1500-1707 .

La primera reforma i gran expansi de la Navy Royal, com llavors era coneguda, va tenir lloc al segle XVI, durant el regnat d'Enric VIII, quan els seus vaixells Henri Grce a Dieu i Mary Rose van derrotar la Marina francesa a la batalla de Solent al 1545. Quan Enric mor al 1547, la seva flota constava de 58 vaixells. Al 1588, l'Imperi Espanyol, en aquells moments la superpotncia europea i principal potncia naval del segle XVI, es prepar per enfortir el domini castell sobre el canal de la Mnega i transportar tropes des del Flandes espanyol cap a Anglaterra. El pla castell fracass per la mala administraci, els errors logstics, l'assatjament angls, les accions de bloqueig dels flamencs i el mal temps. No obstant, Anglaterra llan una expedici similar, tamb a gran escala, contra Castella, en el que s conegut com l'Expedici de Drake-Norris de 1589, que result en una derrota per a la Royal Navy.

Fins a mitjans del segle XVII no exist un servei naval permanent, quan el "General del Mar" (equivalent a Almirall) Robert Blake va prendre el comandament de la Flota Reial sota el control del Parlament desprs de la derrota de Carles I.

No obstant, durant aquest perode van crixer les tensions entre la Commonwealth (posteriorment Regne) d'Anglaterra i la recentment formada Repblica Holandesa, en relaci a les anomenades Actes de Navegaci. Aquestes actes preveien que tota la navegaci mercant cap i d'Anglaterra hauria de ser duta a terme per naus angleses o de les seves colnies. Els mercaders holandesos van veure-ho com una amenaa, degut a que l'economia holandesa es basava sobretot en els vaixells de transport i el comer, arribant al punt en que posseen ms vaixells de crrega que totes les altres nacions europees juntes. Els anglesos comenaren a sentir una gran gelosia cap als holandesos, arribant a l'extrem que exigiren a tots els vaixells estrangers que naveguessin pel Canal o pel Mar del Nord que mostressin primer el seu pavell: aix il lustrava la idea d'un "Mare Nostrum", indicant que tot aquells territoris eren bsicament anglesos. Els holandesos seguiren la creena de que tot all eren "Mare Liberatum", s a dir, que el mar s lliure i obert a la navegaci per a tots.

Quan una flota holandesa, comandada pel bij Tinent Almriall Maarten Tromp es trob amb una flota anglesa sota el comandament de Blake, Tromp refus issar la seva bandera primer. Blake obr foc, iniciant aix la Primera Guerra Anglo-Holandesa. La flota anglesa, trobant-se en millor estat que l'holandesa, la derrot. 

A la segona i tercera Guerres Anglo-Holandeses, la Royal Navy va ser derrotada pels neerlandesos, i Anglaterra va veure's obligada a retirar les seves restriccions sobre el comer. Durant aquestes guerres tingueren lloc diverses batalles navals memorables, emergent grans almiralls, com l'holands Michiel de Ruyter i els anglesos Robert Blake i George Monck. La Batalla dels Quatre Dies, encara avui una de les batalles navals de ms llarga duraci de tota la histria, tingu lloc a la Segona Guerra. L'Atac al Medway, tamb encara avui la pitjor derrota de la flota anglesa de la histria (i per extensi, de tota la flota britnica), va marcar el final de la Segona Guerra Anglo-Holandesa.

No obstant, la Royal Navy es transform gradualment en la marina ms forta del mn. Des del 1692, la Marina Holandesa va ser situada sota el comandament dels almiralls de la Royal Navy (tot i que no els incorporava a les seves files), per ordre de Guillem III, desprs de la Revoluci Gloriosa.

 El desenvolupament de la Marina del Regne Unit .
Sota les Actes d'Uni del 1707, la Marina Reial Escocesa es fusion amb la Marina Anglesa, i la moderna Royal Navy esdevingu un fet, passant a anomenar-se la Marina Britnica.

1707 1914.

L'inici del segle XVIII vei a la Royal Navy amb ms vaixells que la resta de marines. Si b va tenir diversos problemes financers, especialment en la primera part d'aquest perode, es van desenvolupar mtodes moderns de finanament per part del govern. Aquest finanament permet a la Marina ser la fora ms poderosa a finals del segle XVIII sense portar el pas a la bancarrota. Les operacions navals durant la Guerra de Successi Espanyola van dirigir-se inicialment per aconseguir una base a la Mediterrnia, culminant amb una aliana amb Portugal i la captura de Gibraltar (1704) i Mah (1708). Durant la part central del segle va tenir lloc la Guerra de Successi Austraca, i la menys coneguda Guerra de l'orella de Jenkins contra Espanya. A la darrera guerra, els britnics van desplegar una gran fora amfbia a les ordres de l'Almirall Edward Vernon a la Batalla de Cartagena d'ndies, intentant capturar un dels principals ports colonials espanyols. Desprs d'una bona defensa, recolzada per unes poderoses fortificacions i per les amenaces de les malalties els britnics van fracassar patint greus baixes. La Navy tamb particip en la Guerra dels Set Anys, que posteriorment Winston Churchill anomenaria la primera guerra mundial. A les darreries del segle, va entrar en acci a la Guerra de la Independncia dels Estats Units, a on la Navy estava derrotant a la Marina Continental fins a la intervenci francesa al 1778. L'operaci ms important de la guerra tingu lloc al 1781, quan durant la Batalla de Chesapeake, els britnics van fracassar en l'intent d'aixecar el bloqueig francs de Lord Cornwallis, resultant en la rendici britnica a la Batalla de Yorktown. Tot i que els combats a Amrica del Nord havien finalitzat, van continuar al Carib (Batalla de Les Saintes) i a l'ndia, on els britnics van tenir tant xits com fracassos.

Va ser durant les Guerres Napoleniques quan la Royal Navy assol el seu punt mxim d'eficincia, dominant les marines de tots els adversaris de la Gran Bretanya. Inicialment, la Gran Bretanya no s'involucr en la Revoluci Francesa, per al 1793 Frana li declar la guerra. Durant els dotze anys segents tingueren lloc batalles com les del Cap Sant Vicen o la del Nil, amb breus treves com la Pau d'Amiens. A les etapes inicials de les guerres, la Navy tingu diversos motins a causa principalment de les pobres condicions de servei dels mariners. Els dos principals amotinaments tingueren lloc a Spithead i al Nore, potencialment molt perillosos per Gran Bretanya, ja que en aquells moments el pas corria el risc de patir una invasi francesa.

El punt lgid dels xits de la Navy vingu el 21 d'octubre de 1805 a la Batalla de Trafalgar, on una flota britnica numricament menor per ms experimentada, sota el comandament del Vicealmirall Lord Nelson, caus una derrota decisiva a una flota combinada franco-espanyola. La conseqncia principal d'aquesta victria va ser la potncia incontestada sobre els oceans del mn de la Royal Navy entre 1805 i 1905, quan es deia que Britnia regia les onades.

Durant els anys que seguiren la batalla de Trafalgar hi hagu una tensi cada vegada major al mar entre Britnia i els Estats Units. Els americans van prendre avantatges de la neutralitat dels seu pas cap a les parts europees controlades pels francesos i els britnics. Tant britnics com francesos intentaren evitar el comer de l'altre, per noms la Royal Navy estava en situaci per enfortir un bloqueig. Al 1812, els Estats Units van declarar la guerra al Regne Unit i van envair Canad. Al mar, la Guerra americana de 1812 va caracteritzar-se per accions d'un nic vaixell entre naus petites, aix com pel desbaratament dels vaixells mercants. Entre 1793 i 1815 la Royal Navy perd 344 vaixells degut a causes no de combat: 75 per enfonsaments, 254 per naufragis i 15 per explosions accidentals o incendis. Durant el mateix perode perd a 103.660 mariners: 84.440 per malaltia i accidents, 12.680 per naufragis i enfonsaments, i 6.540 per accions de l'enemic. Durant el segle XIX, la Royal Navy es dedic a la lluita del comer d'esclaus, a la supressi de la pirateria i continuaren cartografiant el mn. Encara avui, el manteniment de les cartes de l'Almirallat s tasca de la Royal Navy. Els vaixells de la Royal Navy realitzaren diverses missions per ampliar el treball cientfic. Charles Darwin viatj a travs de tot el mn en el HMS Beagle realitzant observacions cientfiques que el portaren a exposar la teoria de l'evoluci.

El final del segle XIX vei grans canvis estructurals grcies al treball del Primer Lord del Mar (Cap de l'Estat Major naval) Jackie Fisher, qui retir, netej o situ en la reserva molts dels antics vaixells, i fent que els nous vaixells disposessin dels fons i de la m d'obra. Tamb vei el desenvolupament del HMS Dreadnought, el primer vaixell armat amb grans canons d'un nic calibre i un dels vaixells que ms han influenciat en la histria naval. Aquest vaixell convert de cop i volta en obsolets a tots els altres cuirassats existents, i comen una cursa armamentstica per tota Europa. L'almirall Percy Scott introdu nous programes com l'entrenament artiller i el control de foc centralitzat que millorava enormement l'efectivitat en batalla de les naus. El Primer Lord de l'Almirallat s un civil i un membre del govern.

 1914 1945 .

Durant ambdues guerres mundials, la Royal Navy jug un paper vital en mantenir el subministrament de menjar, armament i materials rars per a la Gran Bretanya, aix com en derrotar les campanyes en les campanyes d'atacs indiscriminats de submarins durant la primera i la segona batalles de l'Atlntic.

Durant aquest perode, les relacions entre la Royal Navy i les marines dels diferents Dominis (la Reial Marina Australiana, creada com a servei separat al 1901; la Reial Marina Canadenca, creada al 1910; la Marina Sud-africana, creada al 1922; i la Marina Neozelandesa, creada al 1941) eren molt properes. Els oficials eren sovint transferits entre elles, i molts vaixells pertanyents als Dominis servien a les flote britniques. Les marines dels Dominis sovint eren vistes com a branques de la Royal Navy, i els seus governs sovint feien poc per contradir aquesta impressi.

Durant la Primera Guerra Mundial la major part de la fora de la Royal Navy va ser desplegada a Anglaterra a la Gran Flota Britnica. L'objectiu principal era dirigir a la Hochseeflotte (la flota d'alta mar alemanya) a la batalla. Mai no s'arrib a cap victria decisiva. La Royal Navy i la Kaiserliche Marine van combatre en diverses ocasions, incloent la Batalla de la Bahia de Heligoland i la Batalla de Jutlndia. Si b la Royal Navy pat majors prdues que la Hochseeflotte, el cert s que aconsegu acomplir la seva missi d'evitar que la Flota Alemanya pogus estar-se al mar grans temporades de la guerra.

En el perode d'entreguerres, la Royal Navy va perdre gran part de la seva potncia. El Tractat Naval de Washington de 1922, juntament amb les deplorables condicions financeres de la post-guerra i de la Gran Depressi van forar a l'Almirallat a desballestar diversos vaixells capitals, aix com a cancellar plans de noves construccions. El Tractat Naval de Londres de 1930 va posposar la construccions de nous vaixells fins al 1937 i reiter els lmits per a la construcci de creuers, destructors i submarins. Mentre que la tensi internacional s'incrementava a mitjans de la dcada dels 30, el Segon Tractat Naval de Londres de 1935 fracass en la voluntat d'aturar la cursa armamentstica naval i, al 1938, els lmits del tractat eren ignorats per tot arreu. El rearmament de la Royal Navy seguia aquest punt, iniciant la construcci dels cuirassats classe King George i diversos portaavions, incloent el HMS Ark Royal. A ms de la construcci de nous vaixells, van reconstruir-se diversos cuirassats, creuers de batalla i creuers pesats antics, reforant l'armament antiaeri. No obstant, en aquells moments, la Marina Imperial Japonesa i la Marina dels Estats Units comenaren a superar la Royal Navy en poder.

Durant les fases inicials de la Segona Guerra Mundial, la Royal Navy aport una cobertura crtica durant les evacuacions britniques, comenant per evacuaci de Dunkerque. A la Batalla de Trent, l'Almirall Cunningham comand una flota que llan el primer atac completament des de portaavions de tota la histria. Posteriorment Cunningham decid rescatar tots els soldats de la Commonwealth que fos possible desprs de derrota a Creta. Quan diversos generals de l'exrcit temien que es perdrien molts vaixells, pronunci la seva famosa rplica de que " costa 3 anys construir un vaixell; i costa 3 segles construir una tradici"

La Royal Navy pat greus prdues a les etapes inicials de la guerra, incloent el HMS Hood a l'Atlntic o el HMS Prince of Wales i el HMS Repulse al Pacfic, tot i a alguns xits contra vaixells de superfcie enemics, en particular a Noruega. A ms, proteg les rutes navals que permeteren a les forces britniques que permeteren lluitar en llocs tan llunyans com el Nord d'frica, la Mediterrnia i l'extrem Orient. La supremacia naval a l'Atlntic va ser vital per a les operacions amfbies portades a terme, com les invasions al nord d'frica, Siclia, Itlia i Normandia. Durant la guerra, no obstant, es va fer pals que els portaavions eren els vaixells principals en la nova guerra naval, i que l'antiga superioritat britnica en termes de cuirassats ja era irrellevant. Tot i que la Gran Bretanya havia estat innovadora en el disseny dels portaavions i en diverses tecnologies navals, no tenia els recursos per prosseguir-ho en el perode de la post-guerra.

 Segona meitat del segle XX i segle XXI .
Desprs de la II Guerra Mundial, el declivi de l'Imperi Britnic i les dificultats econmiques de la Gran Bretanya en aquells moments foraren la reducci de mides i capacitat de la Royal Navy. La cada vegada ms forta U.S. Navy prengu el lloc de la Royal Navy com a potncia naval mundial. No obstant, l'amenaa de la Uni Sovitica i els compromisos britnics per tot el mn va crear un nou paper per a la Royal Navy.

La dcada del 1960 marc el punt mxim de les capacitats de la Royal Navy a l'poca de postguerra. Els dos portaavions classe Audacious (el HMS Ark Royal i el HMS Eagle), el reconstrut HMS Victorious i els 4 portaavions lleuger classe Centaur van fer que la Royal Navy tingus la flota de portaavions ms poderosa desprs de la dels Estats Units. A ms, disposava d'una gran flota de fragates i destructors. A ms, tamb als 60 comenaren a entrar en servei unitats com els Destructors classe County i les fragates classe Leander.

Els 60 tamb veieren el llanament del HMS Dreadnought, el primer submar nuclear. La Royal Navy tamb reb les seves primeres armes nuclears amb l'introducci del primer dels submarins classe Resolution i posteriorment va ser responsable de tota la fora de dissuasi nuclear britnica.

La Navy inici plans per reemplaar alguns portaavions a mitjans dels 60. S'esboss un pla (el pla CVA-01) per 3 grans portaavions, que desplaaven unes 60.000 tones cadascun. Aquests portaavions haurien de ser capaos d'operar amb els darrers avions que estaven entrant en servei, i mantindrien a la Royal Navy com una de les potncies naval. No obstant, el nou govern Laborista de Harold Wilson estava disposat a retallar les despeses de defensa com a manera per reduir la despesa pblica i el projecte es cancel l mitjanant el Paper blanc de Defensa de 1966.

Desprs d'aix, la Royal Navy comen a disminuir de mida, i al 1979, el HMS Ark Royal, darrer portaavions de la flota, va ser desballestat. La marina es va veure forada a construir 3 portaavions molt ms petits (els classe Invincible), i la flota es centr en la guerra antisubmarina a l'Atlntic nord, en franca oposici a la seva antiga posici amb una capacitat d'operaci per tot el mn.


L'operaci ms important conduda predominantment per la Royal Navy desprs de la Segona Guerra Mundial va ser la victria sobre l'Argentina al 1982 a la Guerra de les Malvines. Tot i a perdre 4 naus, aix com d'altres naus civils i de la RFA, la Royal Navy demostr seguir sent capa d'entaular batalla a 12.000km de la Gran Bretanya. El HMS Conqueror s l'nic submar nuclear que ha atacat amb torpedes un vaixell enemic, enfonsant el creuer argent ARA General Belgrano. La guerra tamb subratll la importncia dels portaavions i dels submarins i expos la dependncia en els mercants. La Royal Navy tamb particip a la Guerra del Golf, al Conflicte de Kosovo, a la Guerra de l'Afganistan i a la Guerra de l'Iraq. A l'agost del 2005 la Royal Navy rescat 7 russos atrapats a un submar a la pennsula de Kamchatka. Amb el minisubmar a control remot Scorpio 45, el submar va ser alliberat de les xarxes de pesca i dels cables que el van mantenir atrapat durant 3 dies.

 La Royal Navy avui .
Composici de la Flota .
En termes numrics, la Royal Navy ha redut la seva mida de manera significativa des dels 60, degut als menors requeriments de l'Estat (tot i que aix no vol dir reduir la capacitat tecnolgica dels vaixells). La segent taula s un desglossament de les xifres de la Navy des dels 60.




Abans de la Guerra de les Malvines al 1982, el llavors Secretari de Defensa John Nott havia defensat i iniciat una srie de retalls a la Navy. Per la guerra demostr que hi havia una necessitat per reguanyar una capacitat expedicionria i de litoral que, amb els recursos i l'estructura d'aquells moments, es mostrava difcil. Amb el final de la Guerra Freda i l'inici de la dcada de 1990, la Royal Navy es dirig cap a una guerra anti-submarina i d'aiges blaves. El seu propsit era localitzar i destruir els submarins sovitics a l'Atlntic nord, i operar la fora submarina nuclear.

La poltica exterior britnica desprs de la Guerra Freda ha portat un nombre creixent d'operacions que han requerit un portaavions per ser desplegat en qualsevol lloc, com a l'Adritic per a les Operacions en Suport a la Pau a Bsnia i al Kosovo, a Sierra Leone o al Golf Prsic. Els destructors i les fragates s'han usat contra la pirateria a la banya d'frica i als estrets de Malaisia. Conseqentment, als 90 la marina comen una srie de projectes per modernitzar la flota i convertir-la d'una fora anti-submarina amb base a l'Atlntic Nord a una fora expedicionria. Aix ha comportat la substituci de gran part de la flota.

 Grans unitats de la flota   portaavions i amfibis .

Comandament, control i organitzaci .
El comandant de la Royal Navy s el Lord Alt Almirall, un crrec portat a terme pel Sobir des de 1964 (el Sobir s el Comandant Suprem de les Forces Armades Britniques.)

El cap professional del Servei Naval s el Primer Lord del Mar, un Almirall i membre del Consell de Defensa del Regne Unit. El Consell de Defensa delega la direcci del Servei Naval al Gabinet de l'Almirallat, un subcomit comprs noms per oficials navals i per funcionaris del Ministeri de Defensa. Est situat a l'edifici del Ministeri de Defensa a Londres, a on el Primer Lord del Mar, tamb conegut com a Cap de l'Estat Major Naval, s recolzat pel Departament de l'Estat Major del Mar.

 Comandncia Suprema .
Des de juliol de 2007, les segents persones estan al capdavant de la Royal Navy:

 Lord Alt Almirall: la Reina Elisabet II;
 Membres navals del Gabinet de l'Almirallat:
 Primer Lord del Mar: Almirall Sir Jonathon Band;
 Comandant en Cap de la Flota: Almirall Sir Mark Stanhope;
 Segon Lord del Mar: Vicealmirall Alan Massey;
 Assistent al Cap de l'Estat Major Naval: Contraalmirall R. G. Cooling;
 Controlador de la Navy: Contraalmirall Paul Lambert;
 Membre naval per Logstica: Contraalmirall Amjad Hussain;

 Comandament de la Flota .
El ple comandament de totes les unitats de la flota desplegables (incloent als Marines Reials i a la Flota Auxiliar s responsabilitat del Comandant en Cap de la Flota (CINCFLEET), amb el Quarter General de Comandament situat al HMS Excellent, a Portsmouth, i un Quarter General Operatiu a Northwood, Middlesex. El darrer est juntament amb el Quarter General Permanent Conjunt de les Forces Armades britniques, aix com un Comandament Regional de l'OTAN, el Allied Maritime Component Command Northwood (AMCCN). La funci del Comandant en Cap de la Flota s proveir vaixells i submarins, aix com forces de comando, per al desenvolupament de les tasques militars i diplomtiques segons els requeriments del govern britnic, aix com el reclutament i l'entrenament del personal.

 Quarter General del Comandant en Cap de la Flota:
 Adjunt al CINC i Cap de l'Estat Major: Vicealmirall Paul Boissier (amb seu al HMS Excellent, comanda el Quarter General);
 Cap d'Estat Major (competncia): Contraalmirall P. L. Willcocks CB DSC;
 Cap d'Estat Major (suport i transformaci): Contraalmirall M. Kimmons;
 Comandant d'Operacions: Contraalmirall D. J. Cooke MBE (amb seu a Northwood, tamb s el Contraalmirall de Submarins i Comandant de les Forces de Submarins del Nord (OTAN)).
 Comandant de les Forces Martimes britniques: Contraalmirall George Zambellas DSC;
 Comandant de la Fora Amfbia: Major General Andy Salmon OBE (tamb s el Comandant General dels Marines Reials;
 Oficial de Bandera d'Esccia, Nord d'Anglaterra i Irlanda del Nord: Contraalmirall P. A. Jones;
 Oficial de Bandera d'Entrenament Naval: Contraalmirall Richard Ibbotson;

 Segon Lord del Mar i Comandant en Cap del Quarter General de la Comandncia Naval Domstica .
 Cap d'Estat Major: Contraalmirall M. Kimmons;
 Cap d'Estat Major (Personal)/Secretari Naval: Contraalmirall C. P. R. Montgomery CBE;
 Director General dels Serveis Religiosos Navals: El Venerable J. Green OHC;

 Destinacions .

La Royal Navy actualment t 3 bases al Regne Unit: Portsmouth, Clyde i Devonport. Cadascuna t un Comandament de Flotilla a les ordres d'un |Comodor o, en cas de , Faslane  un Capit, responsable de la capacitat operativa de les naus que composen la flotilla. La 3a Brigada Commando del Marines Reials s comandada per un Brigadier amb seu a Plymouth.

Histricament, la Royal Navy ha mantingut arsenals per tot el mn. Aquests arsenals sn ports on les naus poder anar a reavituallar-se. Avui noms n'operen 4: Devonport, Faslane, Rosyth i a Portsmouth. 

L'acadmia on els futurs oficials de la Royal Navy reben la seva preparaci inicial s la Reial Acadmia Naval Britannia, situada sobre un tur a Dartmouth, Devon, Anglaterra.

Una xifra significativa del personal naval est destinada al Ministeri de Defensa, amb l'Equipament i Suport de Defensa i en intercanvis amb l'Exrcit i la Royal Air Force. Alguns d'ells tamb estan en programes d'intercanvi amb d'altres departaments del govern o amb flotes aliades.

 Les Forces Especials .


La Royal Navy, mitjanant els Marines Reial, aporta els Special Boat Service (SBS), una de les 3 Forces especials del grup de forces especials del Regne Unit. El SBS s una fora independent dels Marines Reials. Amb seu a Dorset, est composada per 4 esquadrons i un element de la Reserva dels Marines Reials, que aporta soldats entrenats a les forces regulars.

Els papers inclouen activitats martimes com la cobertura del reconeixement costaner, operacions amb barques petites o accions de contra-terrorisme martim.

 Ttols i denominacions .
 De la Royal Navy .
La Royal Navy britnica s habitualment anomenada la Royal Navy tant al Regne Unit com a d'altres pasos. Les Marines dels pasos de la Commonwealth a on el monarca britnic s tamb el cap d'estat tamb inclouen el seu nom (la Reial Marina Australiana). Algunes marines d'altres pasos amb reis tamb sn anomenats "Marina Reial" en els seus respectius idiomes, com la Koninklijke Marine (Reial Marina Neerlandessa) o la Kungliga Flottan (Reial Marina Sueca). A Frana, tot i a ser una repblica des de 1789, la Marina rep el malnom de La Royale (La Reial).

 Dels vaixells .
Els vaixells de la Royal Navy reben el prefix de Her Majesty's Ship/His Majesty's Ship (Vaixell de Sa Majestat), abreujat HMS. Els submarins reben el prefix HM Submari, un HMS similar. Els noms dels vaixells i submarins sn donats per un comit denominador, rebent les diferents classes de vaixells noms temtics (per exemple, les fragates de classe Tipus 23 reben el nom de ducs britnics), o reben el nom de vaixells famosos. Els noms dels vaixells sovint sn reutilitzats, oferint al nou vaixell una rica herncia d'honors de batalla i tradicions dels seus predecessors. 

A ms, cada nau de la Royal Navy i de la Royal Fleet Auxiliary rep un nombre que, en part, denota el seu paper.

 Costums i Tradicions .

La Royal Navy t molts costums i tradicions, incloent l's de pavellons i insgnies de vaixell. Els vaixells de la Royal Navy tenen diverses banderes que fan servir tant en mar com en port. Els vaixells i submarins usen el Pavell Blanc a la popa durant les hores de sol i al pal major mentre que estan a mar. La Union Jack noms oneja del pal del bauprs per senyalar que s'hi celebra una cort marcial o per indicar la presncia d'un Almirall de la Flota a bord (incloent el Lord Alt Almirall, s a dir, el Monarca)

La Revista de la Flota s una tradici irregular consistent en reunir la flota davant del monarca. La primera revista est documentat que va ser cap al 1400, i la ms recent va ser el 28 de juny del 2005, per commemorar el segon aniversari de la Batalla de Trafalgar, i en la que van participar 167 vaixell de diverses nacions, 67 dels quals pertanyien a la Royal Navy.

Una altra popular tradici de la Royal Navy s disputar partits de cricket amb els equips locals. Quan juguen amb la Marina Australiana rep el nom de "The Ashes" (les cendres).

 La Royal Navy dins de la cultura popular .
Les campanyes de la Royal Navy dins de les guerres napoleniques han estat objecte de diverses novelles histriques. Entre les ms conegudes estan la Srie Aubrey-Maturin de Patrick O'Brian, les crniques d'Horatio Hornblower de Dudley Pope, les novelles de Lord Ramage i les novelles de Richard Bolitho de Douglas Reeman. 

La Royal Navy tamb apareix en moltes pel lcules. L'espia de ficci James Bond s un Comandant de la Royal Navy, lluint l'uniforme en diverses pellcules. La Royal Navy apareix a L'espia que em va estimar, on un mssil submar s robat, i a El dem no mor mai, on un magnat dels mitjans de comunicaci enfonsa un vaixell de la Royal Navy per provocar una guerra entre el Regne Unit i la Repblica Popular de Xina. "Master and Commander: The Far Side of the World" est basat en la srie Aubrey-Maturin de Patrick O'Brian. A la srie "Pirates del Carib apareix la Royal Navy perseguint als pirates. Noel Coward va dirigir i protagonitzar la seva prpia pel lcula "En la que servim", on narra la histria de la tripulaci d'un vaixell durant la Segona Guerra Mundial. 

 Rangs de la Royal Navy .
 Almiralls i Oficials .


 Sots-oficials i Marineria .









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262899" title="Ashikaga Yoshitane" nonfiltered="2857" processed="2852" dbindex="102871">
 va ser el des shogun del shogunat Ashikaga  i va governar durant dos perodes entre el 1490 i el 1493, i posteriorment entre el 1508 i el 1521 al Jap. Va ser fill de Ashikaga Yoshimi i nt del sis shogun Ashikaga Yoshinori.

Quan el nov shogun Ashikaga Yoshihisa va morir el 1489 per malaltia sense deixar cap descendent, va ser assignat Yoshitane com shogun l'any segent, no obstant el 1493 Hosokawa Masamoto el va forar a abdicar i va ser reemplaat per Ashikaga Yoshizumi.

El 1508, desprs de la batalla de Funaokayama, Yoshitane va recupera el ttol de shogun per desprs el 1521 Hosokawa Takakuni va forar a Yoshitane a exiliar-se a l'illa Awaji, i seria reemplaat per Ashikaga Yoshiharu.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262903" title="Cordova (Alaska)" nonfiltered="2858" processed="2853" dbindex="102872">


Cordova s una petita ciutat situada a prop del riu Cooper a Alaska. D'acord amb les estimacions del cens oficial de l'any 2005, la poblaci de la ciutat s de 2.454 habitants. 

Personalitats destacades.
 Marie Smith Jones (1918-2008) ltima parlant de la llengua eyak.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262911" title="Ridaura" nonfiltered="2859" processed="2854" dbindex="102873">

El Ridaura s un riu del Baix Empord. s el segon riu ms important de la comarca, per darrere del Ter i s l'eix de la Vall d'Aro. Neix al masss de l'Ardenya, al terme de Santa Cristina d'Aro i desemboca a Platja d'Aro.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262913" title="Illa Bolxevic" nonfiltered="2860" processed="2855" dbindex="102874">

L'illa Bolxevic (en rus                              , strov Bolxevik) s la ms meridional de l'arxiplag rus de la Terra del Nord, a l'rtic, situada al sud-est de l'illa de la Revoluci d'Octubre, de la qual est separada per l'estret de Xokalski, i s la segona illa ms gran del grup.

Fou explorada per primera vegada per l'expedici de Gueorgui Uixkov i Nikolai Urvantsev (1930-1932), que foren els qui li donaren aquest nom en honor dels bolxevics, els primers comunistes russos. Segons un decret aprovat l'1 de desembre del 2006 per l'extint govern regional de Taimria, l'illa ha estat reanomenada illa de Santa Olga (                   , strov Sviatoi Olgui) en honor de la gran duquessa Olga, assassinada durant la Revoluci Russa.

T una superfcie estimada d'11.312 km. s muntanyosa, amb una altitud mxima de 935 m. Un 30% de l'illa s coberta de glaceres (Leningrad, Seminov   Tian Xanski i Kropotkin), mentre que les planes costaneres tenen una vegetaci esparsa de molses i lquens. Allotja la base rtica Prima. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262914" title="Adrien Plant" nonfiltered="2861" processed="2856" dbindex="102875">

Adrien Plant, nascut el 21 d'abril de 1985 a Longjumeau, s un jugador de rugbi a XV que juga al lloc de 3/4 Ala (1,83 m per a 84 kg).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262915" title="Castell de l'Espunyola" nonfiltered="2862" processed="2857" dbindex="102876">
El castell de l'Espunyola s un edifici d'origen medieval situat al terme municipal de L'Espunyola, al Bergued. 

Arquitectura.
Conserva dues torres i una capella avui en runes (dedicada a Sant Climent), datades del segle XIII. Entre les torres es constru els segles XVI-XVII un casal. s B Cultural d'Inters Nacional des de 1947.

Histria.
El castell de l'Espunyola s citat per primera vegada en un document del 950 en qu la comtessa Adelaida de Barcelona en fa donaci al monestir de Sant Joan de les Abadesses. Ja al segle XII es troba en mans d'una famlia de cognom Espunyola.

Bibliografia.
 Udina i Martorell, Frederic. El Archivo Condal de Barcelona. Barcelona, 1945.
 Catal i Roca, Pere. Els castells catalans. Barcelona, 1976.

 


 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262928" title="Centre d'Esplai La Canya" nonfiltered="2863" processed="2858" dbindex="102877">

L'Esplai La Canya s fins al moment l'nic centre d'esplai de Viladecavalls, el nombre d'usuaris volta els 40 i  el nmero de monitors els 7-8.

Histria.
Dels dels seus inicis, l'any 1981, l'esplai ha passat per diversos locals, primer de tot al Casal Familiar del poble, seguit de l'Esglsia i l'Escola. Al maig 1997 se'l bateja com a Esplai La Canya i el curs segent entra a formar part del Moviment d'Esplais del Valls.

Enllaos externs.
Web oficial de La Canya





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262930" title="Pusies" nonfiltered="2864" processed="2859" dbindex="102878">
Pusies (Pausias, ) fou un dels ms destacats pintors grecs de la millor escola del millor perode de l'art grec. Fou contemporani d'Aristides de Tebes, Melanci i Apelles de Colof vers la meitat del segle IV aC, i deixeble de Pmfil. Tamb va rebre instrucci del seu propi pare Brietes de Sici. Va viure a la ciutat de Sici.

Entre les seves feines hi ha la restauraci de les pintures de Polignot als murs del temple de Tspies. Va aplicar un sistema nou a la decoraci de sostres i parets de les cases. El seu tema preferit eren petites pintures, principalment de nois; com que se li va retreure que pintava les figures petites perqu era molt lent per pintar-les grans, i llavors va pintar en un sol dia una figura d'un noi que es va fer famosa sota el nom d' hemeresios (dia de treball). Un altre pintura famosa fou un retrat de Glicera, una noia de la que havia estat enamorat a la seva joventut; va pintar tamb flors, pintura en la que va adquirir una gran especialitzaci i aix va pintar la Glicera amb garlanda de flors que Plini el Vell esmenta com Stephaneplocos (porta garlanda) o Stephanepolis (venedora de garlandes). Plini esmenta un altre pintura de Pusies al prtic de Pompeu a Roma, que representava un sacrifici, on va aportar un nou estil de jugar amb les llums que ning ms va saber igualar encara que ho van provar. 

Pausanies esmenta dos pintures de Pusies que adornaven el Tolus a Epidaure, una representant l'amor (Eros) i l'altre la beguda (). Moltes de les seves pintures foren portades a Roma amb diversos tresors de l'art de l'escola de Sici, durant l'edilat de Escaure, quan Sici va haver de vendre totes les seves propietats publiques per pagar les deutes.

Deixebles seus foren Aristolau i Mecpanes




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262934" title="Pausires" nonfiltered="2865" processed="2860" dbindex="102879">


Onomstica:

Pausires o Pausiris , strapa d'Egipte;

Pausires d'Egipte, lder de la revolta contra Ptolemeu V Epfanes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262937" title="Pausiris" nonfiltered="2866" processed="2861" dbindex="102880">
Pausires o Pausiris  (Pausiras o Pausiris ) fou un noble persa.

Era fill d'Amirteu, el strapa que s'havia revoltat a Egipte. Tot i el precedent de la revolta del seu pare, el rei de Prsia el va nomenar strapa d'Egipte, segons indica Herdot (Herodotus,  III,  15.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262938" title="Pausires d'Egipte" nonfiltered="2867" processed="2862" dbindex="102881">
Pausires (Pausiras ) fou un egipci lder de la revolta nacional contra Ptolemeu V Epfanes.
 
Els caps rebels es van apoderar de Licpolis per no van poder resistir l'atac del general Polcrates, al servei de Ptolemeu, i finalment es van rendir a discreci. Tots els caps foren condemnats a mort i executats el 184 aC. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262941" title="Pausstrat" nonfiltered="2868" processed="2863" dbindex="102882">
Pausstrat (Pausistratus, ) fou un militar rodi, que fou nomenat comandant en cap de les forces de la repblica el 197 aC. Va desembarcar al districte anomenat Perea rdia amb considerables forces i va derrotar el general macedoni Dincrates, sotmetent tot el districte i arribant a Estratonicea.
 
A la guerra contra Antoc III el Gran fou nomenat comandant de la flota (191 aC) per es va unir massa tard als romans per participar a la victria contra  Polixnides. El 190 aC a la primavera, va sortir amb una flota de 36 vaixells i va rebre una oferta de negociacions de Polixnides i quan  Pausstrat es considerava segur fou atacat sbitament per aquell i completament derrotat, i quasi tots els seus vaixells foren capturats o enfonsats. Pausstrat va intentar la fugida amb la seva nau i al no aconseguir-ho, es va sucidar.

Appi l'esmenta amb el nom de Pausmac (Pausimachus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262942" title="Paus" nonfiltered="2869" processed="2864" dbindex="102883">
Paus (Pauson, ) fou un pintor grec del que s coneixen molt poques coses, per que sens dubte fou important per la manera com s esmentat per Aristtil: . Segons aix dibuixava a les persones tal com eren, sense embellir-los ni desfigurar-los per be o per mal, a diferencia de Polignot que els millorava amb una representaci idealitzada. Tamb pintava representacions remarcant algunes caracterstiques a manera de caricatura. 

Probablement va viure al segle IV aC (o finals del segle V aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262943" title="Pxam" nonfiltered="2870" processed="2865" dbindex="102884">
Pxam (Paxamus, ) fou un escriptor grec que va tractar diversos temes. 

Suides esmenta una obra en dos llibres anomenada ; un altre tamb en dos llibres sobre l'art de tenyir anomenada ), dos sobre matrimonis, un llibre sobre cuina anomenat  i un llibre de nom  qualificat d'ertic. 

Noms es conserven uns fragments del llibre de matrimonis a la Geoponica. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262944" title="Michel Franois Platini" nonfiltered="2871" processed="2866" dbindex="102885">

Michel Platini es un ex-jugador francs de futbol. En l'actualitat s el president de la UEFA.

 Biografia .
Michel Platini va nixer a la ciutat de Joeuf el 21 de juny del 1955. Michel es el segon fill d'un matrimoni Itali, de la regi de Piamonte.

Platini era un gran llanador de faltes. La seva tcnica i la seva visi de joc el van encombrar fins a lo ms alt del futbol europeu. Es considerat el millor futbolista francs de la histria fins l'arribada de Zinedine Zidane.

Va comenar la seva carrera al AS Joeuf, club de tercera divisi que dirigia el seu pare. Va debutar profesionalment amb l'AS Nancy al maig de 1973, on va jugar 181 partits de la Lliga francesa, marcant 98 gols. Al 1979 va fitxar per l'AS Saint-tienne, on va guanyar la Lliga l'any 1981. Aix va fer que la Juventus FC es fixs en ell, i el va fitxar l'any 1982. Amb l'equip turins va guanyar l'Scudetto la Coppa d'Itlia, la Copa d'Europa, la Recopa d'Europa, la Supercopa d'Europa i la Copa Intercontinental.

Va obtenir la Pilota d'Or com a millor futbolista d'Europa en 1983, 1984 i 1985. s l'nic futbolista que l'ha guanyat tres anys consecutius.

L'any 2007 va ser escollit president de la UEFA, guanyant l'altre candidat, Lennart Johansson.

 Selecci nacional .
Platini va debutar amb Frana en un partit davant Txecoslovquia, l'any 1976, a l'estadi Parc dels Prnceps.

Michel va jugar els mundials d'Argentina 78, Espanya 82 i Mxic 86.

El seu nic ttol amb la selecci va ser l'Eurocopa de futbol de 1984, en una final contra Espanya.

 Palmars .
 Campionats nacionals .



 Copes internacionals .



(*) Incloent la selecci

 Distincions individuals .



























































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262949" title="Pedani Segon" nonfiltered="2872" processed="2867" dbindex="102886">
Pedani Segon (Pedanius Secundus) fou un magistrat rom.

Fou praefectus urbi en el regnat de l'emperador Ner i fou assassinat per un dels seus propis esclaus (Tcit,  Ann. xiv. 42.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262951" title="Pedrit" nonfiltered="2873" processed="2868" dbindex="102887">
Pedrit (Pedaritus o Paedaretus, ) fou un militar espart, fill de Lle.

Fou enviat junt amb Astoc a la mar Egea i desprs de la conquesta d'Iasos (ciutat)Iasos, fou nomenat governador de Quios l'estiu del 412 aC. Va marxar per terra a Milet i va arribar a Eritrea des de on va creuar a Quios just quans el partit aristocratic de Lesbos va demanar ajut a Astoc per agafar el poder, per degut a l'oposici del govern de Quios i per tant la negativa de Pedrit, Astoc va haver de renunciar a aquesta ajuda. Astoc es va revenjar de Quios quan el seu govern li va demanar ajut contra els atenencs que havien fortificat Delphinion, denegant l'ajut demanat; Pedrit es va queixar al govern d'Esparta que va enviar una comissi d'investigaci.

Com que part dels habitants de Quios no estaven satisfets del govern de Pedrit, van dirigir tamb una queixa contra aquest al govern d'Esparta, i consta que la seva mare Teleuta li va enviar una carta on el renyava. Mentre els atenencs van completar la seva feina a Quios que estava a punt de caure a les seves mans a menys d'un ajut massiu dels espartans. Pedrit va fer llavors un sobtat atac al campament atenenc i el va assaltar, per el principal contingent atenenc va tornar a temps i el va derrotar i Pedrit va morir a la lluita (411 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262953" title="Cap d'olla negre d'aleta llarga" nonfiltered="2874" processed="2869" dbindex="102888">

El cap d'olla negre d'aleta llarga (Globicephala melas) s un dels delfnids ms grans de la Mediterrnia, molt fcil de reconixer per la seua coloraci negre amb una nica taca ventral blanca en forma d'ncora, i el caracterstic cap globs que explica la denominaci amb la qual se'l coneix popularment. 

Aquest cetaci presenta un fort dimorfisme sexual: els mascles sn considerablement ms grans i robusts que les femelles, ja que arriben a superar els 6 metres de grandria i les 2 tones i mitja de pes, mentre que les femelles no acostumen a excedir els 4 metres i 1 tona.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.
El cap d'olla negre d'aleta llarga s una espcie cosmopolita, amb l'nica excepci del Pacfic Nord, on la seua presncia no ha estat mai assenyalada. s un habitant tpic d'aiges fredes i temperades, i en les latituds clides i tropicals s substitut pel seu congnere, el cap d'olla negre d'aleta curta (Globicephala macrorhynchus). A l'Atlntic Nord, el Globicephala melas es distribueix des de Groenlndia, Islndia i el Mar de Barentsz fins al Cap Hatteras a l'oest i la costa de l'frica del Nord a l'est. Al Mediterrani, l'espcie s freqent a la seua part occidental per no ha estat mai enregistrada a l'oriental. Segons els estudis de Raga i collaboradors, la distribuci del cap d'olla negre d'aleta llarga en aiges mediterrnies ibriques s fortament irregular, aparentment amb concentracions de poblaci situades al voltant de les Illes Balears, les costes del Pas Valenci i el Mar d'Alboran. Aix, al Principat de Catalunya, aquesta espcie no s massa freqent, tot i que es t constncia d'avaraments que han tingut lloc a Vilassar de Mar (any 1902), el Prat de Llobregat (any 1918), Sant Feliu de Guxols (any 1972), Tarragona (any 1988) i L'Escala (any 1990).

Dintre d'aquesta rea de distribuci, G. melas ocupa rees allunyades de la costa, preferentment sobre fondries superiors als 500 m. La quantitat de poblaci a la Mediterrnia s desconeguda, tot i que se la considera relativament petita en relaci al poblament atlntic. 

Biologia, ecologia i comportament.

El cap d'olla negre d'aleta llarga s una espcie relativament ben coneguda grcies als nombrosos estudis duts a terme a les regions on s objecte d'explotaci. s una espcie fortament gregria i normalment constitueix agrupacions d'uns 50-100 individus. El seu nom en angls (Long-finned Pilot Whale) li ve donat pel fet que els grups segueixen fidelment la direcci d'un sol individu, el pilot, que acostuma a ser un mascle d'edat avanada.

La seua alimentaci es fonamenta principalment en una variada gamma d'espcies de cefalpodes (gneres Teuthowenia, Histioteuthis i Chiroteuthis), tot i que tamb pot recrrer a alimentar-se de peixos de fons quan la disponibilitat d'aquests s insuficient per a les seues necessitats. Aquesta marcada preferncia pels calamars fa que els seus desplaaments al llarg de l'any segueixin els d'aquests organismes i la seua distribuci estacional sigui, doncs, bastant previsible.

La reproducci s marcadament estacional, amb la majoria dels naixements i les cpules a l'estiu. La lactncia s relativament llarga i, ats que l'aprenentatge de la captura de l'aliment sembla relativament llarg en aquesta espcie, el cadell depn de la mare fins al final del seu tercer any de vida. Per aquesta ra, l'interval entre gestacions que s'observa habitualment en les femelles s d'uns 3-4 anys. L'espcie t un comportament poligin: els mascles competeixen entre ells per poder accedir a les femelles en zel.

Fruit d'aquest comportament, un mascle no pot comenar a intervenir en les tasques reproductives fins que el seu cos assoleix una grandria i una fortalesa que li permeti competir amb xit amb la resta de mascles. Aix explica que l'edat a la qual arriben a la maduresa sexual els mascles (10-12 anys), sigui molt ms avanada que en les femelles (6-7 anys).

Com a conseqncia d'aquestes lluites prvies a la cpula, els mascles adults acostumen a portar el seu cos cobert d'un gran nombre de senyals i cicatrius. Curiosament, s'ha comprovat que la transmissi de cimids ectoparsits que duen en abundncia adherits a la seua pell s especialment efectiva durant aquestes lluites, i s'han trobat prevalences i densitats d'aquests crustacis molt ms elevades en els mascles adults que en les femelles i mascles joves que encara no s'han iniciat en les tasques reproductores.

El cap d'olla negre d'aleta llarga no t quasi enemics, si hom exceptua l'orca. La longevitat se situa al voltant dels 45-50 anys d'edat. En alguns casos, els grups poden avarar de manera massiva a la costa i, quan aix succeeix, no s rar que els individus rebutgin tornar a aiges obertes tot i sent ajudats per una embarcaci o per submarinistes. Aquest comportament no est encara ben explicat per sovint produeix la mort de la totalitat del grup. Aquests avaraments en massa es produeixen tamb en altres espcies d'odontocets, per el cap d'olla s sens dubte l'espcie que ms assduament mostra aquest comportament peculiar.

Gesti i conservaci.

Pels seus hbits gregaris i la fidelitat amb la qual els membres d'un grup segueixen el seu "pilot", qualitats que fan que sigui fcilment condut a l'interior d'una ria o un fiord, el cap d'olla negre d'aleta llarga ha estat objecte d'explotaci en nombrosos indrets, com ara les Illes Froe, Terranova o el Jap. Per, probablement a causa de la seua baixa densitat, a la Mediterrnia no ha estat mai capturat comercialment i, encara que es coneixen casos allats d'exemplars que han mort atrapats en xarxes de pesca o arponejats, l'espcie no sembla patir conflictes importants amb les activitats humanes a la susdita mar. Per una altra banda, els seus costums pelgics i la seua alimentaci basada en cefalpodes el lliura de rebre concentracions importants de contaminants. Per aquesta ra, no sembla que el poblament mediterrani de cap d'olla presenti problemes significatius de conservaci, sempre que es mantinguin els nivells actuals de les poblacions de cefalpodes de les quals s'alimenta.

El cap d'olla negre d'aleta llarga est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix II del CITES.

Notes.


Referncies.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 191-194. ;

Enllaos externs.
 mplia informaci sobre aquesta espcie. ;
 Informaci i distribuci nord-americana d'aquesta espcie de cetaci. ;
 Informaci taxonmica del cap d'olla negre d'aleta llarga. ;
 Vdeos i fotografies d'aquesta espcie. ;





 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262955" title="Pedi" nonfiltered="2875" processed="2870" dbindex="102889">


Onomstica:;

Quint Pedi (cnsol), besnebot de Juli Csar, cnsol el 43 aC;
Gneu Pedi Cast, cnsol sufecte l'any 71;
Quint Pedi (pintor), pintor rom ;
Sext Pedi, jurista roma;
Lingstica:
Pedi (llengua), Sepedi o Nord-Sotho, parlada a Sud-frica i Botswana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262963" title="Tiento" nonfiltered="2876" processed="2871" dbindex="102890">
El  tiento  s una forma musical que es va dur a terme a Espanya i a Portugal durant els segles XVI i XVIII. s una composici generalment curta, lliure, polifnica i contrapuntstica, que convinava diversos elements com: imitaci, cromatisme i elements d'improvitzaci. Era destinada a la interpretaci solista de diversos instruments (arpa, orgue, vihuela o clavicmbal). El seu principal objectiu era desenvolupar les qualitats interpretatives dels diversos instruments. S'intentava jugar amb el ritme, la distribuci i l'independncia de mans i dits per crear efectes polifnics diversos.

La seva estructura est relacionada amb formes com la fantasia, el preludi, la tocata i el ricercare. El tempo varia segons quin tipus d'obra i la dificultat d'aquestes, ja siguin amb finalitats didctiques o no. Aquesta forma podria considerar-se un avantpassat de l'estudi com a forma musical.

Els principals autors sn Antonio de Cabezn i Correa d'Arauxo.


Antonio de Cabezn.

Antonio de Cabezn va nixer a Castrillo Matajudos, prop de Burgos ( 1510 - 1566)  i va ser un dels millors compositors espanyols del Renaixement. Va quedar sec quan era noms un nen, aproximadament als vuit anys.
Va arribar a ser msic de cambra de Carles V i anys desprs, tamb de Felip II, amb els quals viatj i va conixer els millors msics de la seva poca.

Aquest compositor es va dedicar sobretot a la msica per a teclat. Va treballar i desenvolupar formes com les diferncies (variacions sobre canons i danses franceses i espanyoles) i els tientos (motets instrumentals basats en la imitaci).

Dotze anys desprs de la seva mort, el seu fill Hernando de Cabezn va publicar la seva obra que va portar el ttol de  Obres de msica per teclat, arpa i vihuela de Antonio de Cabezn .

Alguns dels seus tientos principals sn:
 Tiento (IX) del Quinto Tono;
 Tiento (I) del Segundo Tono ;
 Tiento (III) del Primer Tono  ;
 Tiento (XII) Sobre el Cum Sancto Spiritu de Beata Virgine de Josquin;
 Tiento (VIII) del Octavo Tono  ;
 Tiento (VII) del Quarto Tono  ;


Correa d'Arauxo.
Correa d'Arauxo va nixer a Sevilla, Espanya, entre el 1576 i el 1577.

Dels 69 treballs per a rgan que va fer, 62 d ells estan de forma de tientos (fantasia espanyola, molts d ells per registres mitjos). Els seus treballs el revelen com a una de les ms importants figures de la msica per a rgan del barroc espanyol. L any 1636 va ser anomenat organista de la catedral de Jan i un temps desprs, al 1640 va aconseguir ser anomenat organista de la catedral de Segvia.

La importncia musical i histrica d aquest compositor es basa en el seu tractat Facultat Orgnica, el qual va ser editat a Alcal de Henares.
A les seves obres es veu la uni del contrapunt i l harmonia de la polifonia renaixentista amb un ritme viu i amb melismes virtuosos, el que es propi de la msica espanyola del seu temps.

Va morir a Segvia el 31 d octubre de 1654.

Les seves obres ms importants:
 Les seves obres ms importants:
 Canto Llano de la Immaculada Concepcin.
 Quinto Tiento de Cuarto Tono.
 Segundo Tiento de Primer Tono.
 Segundo Tiento de Sexto Tono.
 Tiento de Medio Registro de Baxon Sexto Tono.
 Tiento de Medio Registro de Triple de Cuarto Tono.
 Tiento de Medio Registro.
 Tiento de Octavo Tono.
 Tiento y Discurso de Medio Registro.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262967" title="Quint Pedi (cnsol)" nonfiltered="2877" processed="2872" dbindex="102891">
Quint Pedi (Quintus Pedius) fou besnebot de Juli Csar (net de Jlia Major, la germana de Csar) segons Suetoni, o potser de Jlia Menor ja que s diu que la seva mare era cia Prima, la major de les tres filles de Marc Aci Balb i Jlia, germana de Csar; les seves germanes eren cia Cesnia (mare d'Octavi) i cia Trcia. Investigacions modernes sospiten que podria ser el fill de Jlia Major, ja que va exercir alts crrecs en vida de Csar. 

Apareix esmentat el 57 aC com a llegat del seu besoncle (o oncle) a la Gllia. El 55 aC fou candidat a edil curul junt amb Gneu Planci i altres, per fou derrotat. El 49 aC, en esclatar la guerra, es va unir a Csar. 

Va romandre a Itlia el 48 aC mentre Csar era a Grcia, exercint com a pretor, i va derrotar a Mil a la vora de Thuris. El 45 aC servia com a llegat de Csar contra els pompeians a Hispnia i va participar en la campanya de Munda contra els fills de Pompeu. Va tornar a Roma amb Csar la tardor d'aquell any i va rebre els honors del triomf amb ttol de procnsol.

Al testament de Csar (44 aC) fou esmentat com un dels seus hereus junt amb dos besnebots ms, Gai Octavi (August) i Luci Pinari; Octavi va obtenir tres quarts i l'altre quart se l'havien de repartir Pinari i Pedi; aquest va cedir la seva herncia a Octavi. Morts els cnsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa a Mutina l'abril del 43 aC, Octavi fou elegit cnsol juntament amb Pedi; va proposar llavors la Lex Pedia, que castigava a tots els assassins de Csar amb aquae et ignis interdictio. Pedi va ser deixat encarregat de la ciutat mentre Octavi va anar al nord d'Itlia. Quant August es va unir a Lpid i Marc Antoni, Pedi va proposar anullar la sentncia de proscripci que s'havia llenar contra ells i el senat va haver de consentir, i no massa desprs es va formar el triumvirat a Bonnia. 

Van arribar a Roma noticies de llistes de proscrits que van estar a punt de causar una revolta a la ciutat ja que no se sabia qui hi havia a aquestes llistes. Pedi ho va poder evitar, i al dia segent al mati va declarar (sense saber res) que noms 70 persones eren en aquesta llista i va donar garanties per als altres. La tensi viscuda li va causar un atac de cor del que va morir a la nit (novembre del 43 aC).

Fonts.
Suetoni, Les vides dels dotze Csars, Csar. ;
Ronald Syme, The Augustan Aristocracy ;
William Smith, Text del Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology, v. 3 p. 163 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262973" title="Luci Pinari" nonfiltered="2878" processed="2873" dbindex="102892">
Luci Pinari (Lucius Pinarius) fou besnebot de Juli Csar, net de la seva germana Jlia Major.

En el testament del dictador, Luci Pinari va rebre una quarta part, per a repartir amb un altre besnebot, Quint Pedi, mentre les tres quartes parts restants van passar a Octavi (que desprs fou l'emperador August).  

Va servir a l'exrcit dels triumvirs contra Cassi i Brut.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262976" title="Llista d'estats sobirans del 1921" nonfiltered="2879" processed="2874" dbindex="102893">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan;
   Albnia;
   Imperi Alemany;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig;
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Estat Lliure de Fiume;
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica Democrtica de Gergia (fins l'11 de febrer);
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria;

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Monglia (des de l'11 de juliol);

N.
 Nejd   Sultanat de Nejd (des del 22 d'agost);
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
 Rssia   Repblica Socialista Sovitica Federal Russa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Repblica Popular de Tannu Tuva (des del 14 d'agost);
   Domini de Terranova;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Abkhzia   Repblica Socialista Sovitica d'Abkhzia  (des del 31 de mar);
 Armnia   Repblica Socialista Sovitica d'Armnia;
 Azerbaidjan   Repblica Socialista Sovitica d'Azerbaidjan;
 Baranya-Baja   Repblica Serbohongaresa de Baranya-Baja (del 14 d'agost al 25 d'agost);
 Bielorssia   Repblica Socialista Sovitica Bielorussa;
 Litunia Central   Repblica de la Litunia Central;
 Reblica de l'Extrem Orient   Repblica de l'Extrem Orient;
   Repblica Socialista Sovitica de Gergia (des de l'11 de febrer);
 Gilan   Repblica Socialista Sovitica Persa (fins al setembre);
 Irlanda   Repblica Irlandesa;
 Lajtabnsg   Banat de Leitha (del 4 d'octubre al 5 de novembre);
 Mirdita   Repblica de Mirdita (del 17 de juliol al 20 de novembre);
 Rif   Repblica Confederal de les Tribus del Rif (des del 18 de setembre);
   Tibet;
 Ukraine   Repblica Socialista Sovitica Ucranesa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262980" title="Baslica de Superga" nonfiltered="2880" processed="2875" dbindex="102894">
La baslica de Superga s una esglsia en les proximitats de Tor. Va ser edificada en el  segle XVIII per Vctor Amadeu II de Savoia al cim del tossal de Superga. L'arquitecte va ser Filippo Juvarra, qui hi va emprar un estil classicista amb un toc barroc caracterstic del moment. 

S'hi troben les tombes de molts dels prnceps i reis de la Casa de Savoia, entre ells el Monument a Carles Manuel III (1733) d'Ignazio i el seu germ Fillipo Collino. 

Monarques enterrats a Superga.


Galeria.

Fitxer:Mg-k Basilica Superga1.jpg|La baslica de Superga
Fitxer:Mg-k Basilica Superga2.jpg|La baslica de Superga






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262985" title="Cotxinxina" nonfiltered="2881" processed="2876" dbindex="102895">

La Cotxinxina (en francs: Cochinchine; en vietnamita: Nam K ) s una regi de l'Indoxina que actualment forma part del Vietnam i que en el seu moment va formar part del protectorat francs de l'Indoxina francesa.

Antecedents.
Al segle XVII la regi del Vietnam es va dividir entre dues dinasties regnants, la dinastia Tr nh al nord i la dinastia Nguy n al sud. A l'arribada dels europeus la zona nord fou anomenada Tonqun (que actualment forma part del Vietnam i de la Xina) i la zona sud Conchinchina 

Durant el perode colonial francs, aquest nom arrib a extendre's i referir-se a la part ms meridional de Vietnam, arribant a formar-ne part fins i tot el territori de l'actual Cambodja, situant la seva capital a la ciutat de Saigon.

Histria precolonial.
La conquesta del sud de l'actual Vietnam va ser un llarg procs d'adquisici territorial pels vietnamites. El Vietnam, que en aquell moments s'anomenava   i Vi t, gaireb va duplicar el seu territori l'any 1470 sota el regnat del rei L Thnh Tng, a partir del Regne de Xampa. Els segents dos-cents anys va ser un moment de consolidaci territorial i de guerra civil amb una gradual expansi cap al sud. 

Com a resultat de la guerra civil que va comenar el 1520 l'emperador de la Xina va enviar una comissi encarregada d'estudiar la situaci poltica d'Annam l'any 1536, declarant finalment la guerra contra la Dinastia M c. La derrota dels vietnamites davant les tropes imperials xineses comport que l'any 1537 el rei M c   ng Dung es declars vassall de la Xina, convertint aix la zona de Tonqun i de la Cotxinxina en feudetaris del poder imperial xins. El 1592 Tr nh Tng va ocupar per la zona de la Cotxinxina, desterrant la famlia M c vers al nord, arribant a la seva derrota total el 1667.

Entre 1715 i 1770 es desenvoluparen diverses guerres entre la dinastia Nguy n i els reis de Cambodja, aconseguint els vietnamites ampliar els seus dominis vers al sud. A finals dels segle XVIII el Vietnam s'unific sota el poder de Ty S n, que aconsegu acumular les terres dels Nguy n i els Tr nh, i finalment Gia Long aconsegu unificar tot el territori l'any 1802, arribant a annexionar-se la zona de Phnom Penh fins a finals del segle XIX.

Histria colonial.


Desprs de l'assassinat de diversos missioners el govern francs de Napole III i l'espanyol d'Isabel II van enviar una expedici de cstig contra la zona grcies a l'ajuda de les tropes espanyoles de les Filipines (que en aquells moments era una colnia espanyola que formava part de les ndies Orientals). Al setembre de 1858 Frana va ocupar Da Nang i el 18 de febrer de 1859 va conquistar Saigon i tres provncies del sud: Bin Ha, Gia   nh i Dinh Tuong. Finalment el 13 d'abril de 1862 el govern vietnamita es va veure obligada a cedir els territoris a Frana. 

El 1867 les provncies de Chu   c, Ha Tien i V nh Long foren agregades al territori francs, esdevenint el 1864 colnia francesa. Finalment el 1887 la Cotxinxina pass a formar part de la Indoxina francesa. El 1933 les illes Spratly passaren a formar part d'aquest territori.

El 28 de juliol de 1941 les tropes imperials japoneses van ocupar el territori "de facto", si b no fou reconeguda la seva ocupaci fins el 9 de mar de 1945, passant a formar part de l'Imperi del Vietnam (estat titella del Jap). Desprs de la derrota del Jap es va convertir formalment en la Repblica de la Cotxinxina, que va existir entre l'1 de juny de 1946 fins el 14 de juny de 1949, quan s'integr definitivament dins de l'Estat de Vietnam i posteriorment del Vietnam del Sud.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="262989" title="Antoni Roca" nonfiltered="2882" processed="2877" dbindex="102896">

Antoni Roca Flaquer (1825 - 1900), metge menorqu.
Antoni Roca Vrez (1866 - 1925), prohom menorqu.
Antoni Roca (dibuixant);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263001" title="Bloop" nonfiltered="2883" processed="2878" dbindex="102897">
El Bloop s  un tipus de so submar d'ultra-baixa freqncia detectat noms diverses vegades al llarg de l'estiu de l 1997 per la NOAA (National Oceanic and Atmospheric Administration) dels Estats Units d'Amrica. El seu origen s encara un misteri per a la cincia.




Anlisi.
Durant la Guerra Freda, els Estats Units collocaren nombrosos micrfons ancorats al fons del mar amb el propsit de detectar els submarins nuclears sovitics.

A l' estiu de 1997, quan revisaren i arreglaren els micrfons, es detect al Pacfic Sud un so potentssim (detectat per micrfons allunyats entre s ms de 5000 quilmetres) al qual batejaren amb el nom de Bloop.

Els cientfics determinaren que l'origen del s estava ubicat a prop de la segents coordenades: 50 S 100 W.

S'ha postulat que el so podria provenir d'un animal, ja siga de una espcie desconeguda de polp o calamar gegant, o d'una nova espcie de balena gegant encara ms gran que la balena blava. Tanmateix, no existix entre los cefalpodes coneguts, cap ni un la fisiologia del qual li permeta produir este tipus de so (cavitats plenes de gas en especial),i un cetci ms gran que la balena blava hauria de pujar a la superfcie per a respirar, amb la posibilitat de ser observat.

Fins el present no hi ha hagut explicaci de l'origen del so. Els esforos posteriors per investigar-lo han sigut infructuosos, ja que no se ha tornat a sentir des del 1997.

Coincidncia literaria .
El punt d'origen del Bloop, resulta relativament proper a la situaci de la fictcia ciutat submergida de R'lyeh, la qual forma part de la mitologia de H.P. Lovecraft, amb obres como La crida de Cthulu (1926). Aix ha dut a molts dels seus seguidors a establir relacions entre este fenomen i la bstia anomenada Cthulu.
En la mitologia lovecraftquiana l'antic i enorme Cthulhu fou tancat a la mtica ciutat. Las detats lovecraftquianas, per comunicar-se, produirien sons de freqncies ultrabaixes.

altres relacions.
Slow Down;
Hum;
Calamar gegant;

Enllaos externs.
Pgina de la NOAA amb un enregistrament accelerat del so i informaci addicional, inclou un espectrograma.
Pagina dedicada al "Bloop", amb registres i informaci.

Referencies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263002" title="Quint Pedi (pintor)" nonfiltered="2884" processed="2879" dbindex="102898">
Quint Pedi (Quintus Pedius) fou un pintor rom de la darrera part del segle I aC.

Fou el net de Quint Pedi (cnsol) (besnebot de Juli Csar) i va aprendre pintura mercs a l'orador Messala que el va introduir. Va arribar a una considerable excellncia en aquest art, per va morir quan encara era jove. 

L'esmenta Plini el Vell a la seva Histria Natural.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263004" title="Gneu Pedi Cast" nonfiltered="2885" processed="2880" dbindex="102899">
Gneu Pedi Cast (Cnaeus Pedius Castus) fou un magistrat rom. Fou cnsol sufecte al comenament del regnat de Vespasi l'any 71.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263006" title="Sext Pedi" nonfiltered="2886" processed="2881" dbindex="102900">
Sext Pedi (Sextus Pedius) fou un jurista roma. Era ms jove que Ofili o com a mxim el seu contemporani. L'esmenten Pau i Ulpi. Va viure per tant probablement al segle I i comenament del segle II.

Va escriure:

 Libri ad Edictum;
 Libri de Stipulationibus ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263008" title="Taula d'integrals" nonfiltered="2887" processed="2882" dbindex="102901">
El clcul de primitives s una de les dues operacions bsiques del clcul.  Per a la derivaci hi ha unes regles senzilles amb les quals es pot trobar la derivada de qualsevol funci per complicada que sigui, a partir del clcul de les derivades de les seves funcions components ms senzilles. En el cas de la integral si s'ha de trobar una primitiva de la funci, aix no passa, per tant molt sovint s til tenir a m una taula d'integrals conegudes.

Tamb es diu taules de primitives i de fet resulta ms apropiada aquesta expressi tret dels casos on hi ha valors concrets d'integrals definides, per histricament les primeres taules tenien el nom de taules d'integrals i s aix com hom les coneix ms habitualment.

Es fa servir C per a indicar una constant d'integraci que noms es pot determinar si, per exemple, es coneix el valor de la integral en algun punt. Aix, en general qualsevol funci t un nombre infinit de primitives.

De fet aquestes taules noms sn una altra forma de presentar les taules de derivades.

Desenvolupament histric de les taules d'integrals.
Una compilaci d'una llista d'integrals (Integraltafeln) i de tcniques de clcul integral la va publicar el matemtic alemany Meyer Hirsch al 1810. Aquestes taules es varen reimprimir al Regne Unit al 1823. Unes taules ms extenses les va compilar al 1858 el matemtic holands David de Bierens de Haan. Una nova edici es va publicar al 1862. Aquestes taules, que contenen principalment integrals de funcions elementals, varen mantenir-se en s fins a mitjan el segle XX. Llavors varen ser desplaades per les taules molt ms extenses de Gradshteyn i Rhyzik.
A la taula de Gradshteyn i Rhyzik, les integrals procedents del llibre de de Bierens s'indiquen amb BI. 

Taules de primitives.
Funcions racionals.

;

;
;

Funcions irracionals.


;
;
;

Funcions logartmiquess.



;
;

Funcions exponencials.


;
;

Funcions trigonomtriques.



;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
;
 (vegeu integral de la secant al cub);
;
;
;

Funcions hiperbliques.


;
;
;
;
;
;
;

Inverses de les funcions hiperbliques.
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
 ;

Integrals definides que no tenen primitives tancades.

Hi ha funcions les primitives de les quals no es poden expressar en una forma tancada (no es poden expressar com a composicions, sumes i multiplicacions de funcions racionals, irracionals, exponencials, logartmiques, trigonomtriques i inverses de les funcions trigonomtriques). En canvi, els valors de les integrals definides d'aquestes funcions sobre alguns intervals comuns, es poden calcular simblicament i obtenir-ne un valor exacte. Tot seguin se'n donen unes quantes d'utilitats.

  (vegeu tamb Funci Gamma);

  (La integral de Gau);

  (vegeu tamb nombre de Bernoulli);

;

;

 (si n s un enter senar i ) ;

 (si  s un enter parell i );

;

  (on  s la funci Gamma);

  (on  s la funci exponencial , and );

  (on  s la funci de Bessel modificada de primera classe);

;

, , aquesta integral est relacionada amb la funci densitat de probabilitat de la distribuci t de Student)

El mtode d'exhausti subministra una frmula per al cas general quan no existeix una primitiva:

;

  per , que s la mitjana logartmica

;

 (la integral de Gau);

;

;

;

;

 (!! s el Doble factorial)



;

;

;

;


 El  somni de sophomore  .


(atribuda a Johann Bernoulli; vegeu somni de sophomore).

Vegeu tamb.

Llista d'integrals de funcions racionals;
Llista d'integrals de funcions irracionals;
Llista d'integrals de funcions trigonomtriques;
Llista d'integrals d'inverses de funcions trigonomtriques;
Llista d'integrals de funcions hiperbliques;
Llista d'integrals de funcions inverses de les funcions hiperbliques;
Llista d'integrals de funcions exponencials;
Llista d'integrals de funcions logartmiques;

 Referncies .
 Milton Abramowitz and Irene A. Stegun, eds. Handbook of Mathematical Functions with Formulas, Graphs, and Mathematical Tables.

 I.S. Gradshteyn ( . .          ), I.M. Ryzhik ( . .      ); Alan Jeffrey, Daniel Zwillinger, editors. Table of Integrals, Series, and Products, seventh edition. Academic Press, 2007. ISBN 978-0-12-373637-6. Errata. (Several previous editions as well.);

 Daniel Zwillinger. CRC Standard Mathematical Tables and Formulae, 31st edition. Chapman & Hall/CRC Press, 2002. ISBN 1-58488-291-3. (Many earlier editions as well.);

 Enllaos externs .
 Clcul d'integrals en lnia .

 The Integrator (at Wolfram Research);
 TILU Table of Integrals Look Up (maintained by Richard Fateman);

 Taules d'integrals .

 S.O.S. Mathematics: Tables and Formulas;
 Indefinite and Definite Integrals (at EqWorld);

Taules histriques .
 Meyer Hirsch, Integraltafeln, oder, Sammlung von Integralformeln (Duncker un Humblot, Berlin, 1810);
 Meyer Hirsch, Integral Tables, Or, A Collection of Integral Formulae (Baynes and son, London, 1823) ;
 David de Bierens de Haan, Nouvelles Tables d'Intgrales dfinies (Engels, Leiden, 1862)  ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263009" title="Marc Vergili Ped" nonfiltered="2888" processed="2883" dbindex="102902">
Marc Vergili Ped (Marcus Vergilianus Pedo) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 115 juntament amb Luci Vipst Messalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263012" title="David Rovira i Minguella" nonfiltered="2889" processed="2884" dbindex="102903">
David Rovira s l'alcalde de l'Espluga de Francol des de 2003. Va nixer a a l'Espluga de Francol l'any 1956, fill de Joan Rovira, farmacutic del municipi, i de Maria Minguella. Seguint el mestratge del seu pare va estudiar farmcia, i com a collegiat, va agafar el relleu del seu pare al negoci familiar. 

Orgens a la vida social i cultural de l'Espluga.
Des de la seva joventut ha estat un esplugu directament actiu a la vida social i cultural del municipi. La seva formaci de base prov de l escoltisme, concretament de Minyons Escoltes Guies Sant Jordi de Catalunya. De conviccions profundes i religioses, ha crescut a l'entorn dels boscos de Poblet i les muntanyes de Prades. L'any 1984 va participar en el procs de creaci de l'emissora municipal de l'Espluga de Francol "L'Espluga FM Rdio", de la qual en fou el primer director. En la seva tasca cultural, cal destacar el seu paper al Casal de l'Espluga de Francol, societat cultural fundada l'any 1965 pel mecenes Llus Carulla. David Rovira en va ser president durant 4 anys, moment que es recorda per l'etapa democratitzadora que s'hi va obrir.

El seu cam per CDC.
En les eleccions municipals de 1983 va participar, per primera vegada en una llista electoral, a la Convergncia Democrtica de Catalunya encapalada pel que va ser alcalde, Joan Amig i Callau. L'any 1989 es va convertir en militant de Convergncia Democrtica i actualment n's el president local i membre del comit comarcal des de 1999. Aquell any va sortir escollit regidor a l'oposici a l'ajuntament de l'Espluga. Actualment s alcalde amb majoria absoluta des de l'any 2003. Des del 2005 s President del Consell Comarcal de la Conca de Barber. Des de l'any 1999 va exercir com a conseller comarcal de promoci econmica, ensenyament i turisme. Tamb s membre del comit territorial de CDC al Camp de Tarragona.

El seu paper com a farmacutic.
David Rovira ha desenvolupat, ms enll de la gerncia del negoci familiar, importants accions en mn de la farmcia catalana. Ha estat president del Collegi de Farmacutics de Tarragona, i membre de l'executiva del Collegi de Farmacutics de Catalunya. La seva famlia ha regentat una farmcia a Tarragona, una a Montblanc, i actualment s propietari del Laboratori Comarcal d'Anlisis de la Conca de Barber.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263019" title="Esglsia de Santa Gaian" nonfiltered="2890" processed="2885" dbindex="102904">

L'esglsia del monestir de Santa Gaian est situada a la ciutat d'Echmiadzin (Armnia), al sud de la catedral i prop d'ella. L'esglsia es va aixecar sobre la tomba de santa Gaian i forma part d'un complex monstic.

Histria.

Arran d'una de les persecucions de Diocleci, els cristians que habitaven l'Anatlia oriental (Capadcia, Osroene...), evangelitzada des de molt abans, van refugiar-se a l'Armnia actual, per el rei Trdat o Tiridates III, aliat de Roma, tamb els va perseguir en aquest lloc, fins que aquest mateix rei es va convertir al cristianisme grcies a sant Gregori l'Illuminador (298-325), segons una llegenda elaborada molt ms tard. Aquesta llegenda fixa la data de la conversi en 301. En aquella persecuci foren martiritzades diverses verges cristianes, com ara Gaian i Rhipsim, entre altres.

Segons la narraci de la Vida de sant Gregori les verges foren martiritzades a Valarshapat, la capital, (des del 1945 coneguda com Echmiadzin). Aqu sant Gregori va tenir una aparici miraculosa que li va revelar el lloc d'enterrament de Gaian i Rhipsim, i va fundar els seus martyriums.
 
L'esglsia.

Es tracta d'un edifici exteriorment de planta rectangular. Interiorment est dividida en tres naus separades per pilars (dos a cada costat) que alhora suporten una cpula semiesfrica sobre un tambor de vuit costats i coberta piramidal. Al fons de la nau central hi ha un absis, flanquejat per dues capelles annexes, una a cada nau lateral.

L'esglsia fou fundada pel katholiks Esdras el 630, per un milleni desprs, el 1652, es va reconstruir. En 1683 s'hi va afegir un atri, destinat a lloc de sepultura per a personatges de l'esglsia armnia. Aquest porxo est dividit en tres sectors, reflex de les naus interiors. En els extrems t uns cossos que sobresurten en relaci als murs laterals de la prpia esglsia i que estan rematats per petits campanars.

Bibliografia.
 Isabelle Aug i altres. Armenia Sacra. Muse du Louvre. Paris, 2007 ISBN 978-2-35031-068-8;

Enllaos externs.
  Armerica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263020" title="Intifada" nonfiltered="2891" processed="2886" dbindex="102905">

Intifada (de l'rab        : "exaltaci; aixecament") s el nom popular dels dos alaments populars dels palestins de Cisjordania i la franja de Gaza contra el rgim d'ocupaci d'Israel. s un dels aspectes ms importants dels ltims anys del conflicte irael-palest.

Les dues intifades comenaren com campanyes de resistncia civil dels palestins i davant la repressi militar israeliana contra les manifestacions i protestes civils palestines, s'intensificaren en un cicle de violncia d'atemptats palestins, i d'atacs militars israelians contra militants palestins i  sobretot de violncia sistemtica de l'exrcit israeli i els colons contra la poblaci civil.

La primera Intifada comen el 1987; desprs de l'asssassinat d'un grup d'obrers palestins per part de militars israelians, i les imatges dels joves palestins enfrontant-se noms amb pedres als soldats israelian don la volta al mn, va acabar amb les firmes dels acords d'Oslo (agost de 1993) i la creaci de l'Autoritat Palestina.

Durant l'alament, s'establ el Comandament Nacional Unificat de la Intifada, i comen una vasta campanya de resistncia, desobedincia civil i mobilitzacions. Nombrosos pobles palestins practicaren la desobedincia total a Israel, que en resposta assassin diversos batlles que es negaren a seguir les ordres de les autoritats d'ocupaci. Es convocaren diverses vagues generals, i l'alament assol gran notorietat en internacionalitzar les reclamacions palestines i la dramtica situaci viscuda als territoris ocupats per Israel el 1967. 

La segona Intifada s'anomen Intifada de al-Aqsa, comen el setembre de 2000, arran de la visita de l'ultradret Ariel Sharon a l'esplanada de les mesquites de Jerusalem/Al-Quds, enmig d'una dura repressi contra la poblaci rab de Jerusalem, la capital Palestina. En aquesta segona etapa proliferaren les accions sucides palestines en resposta als cada vegada ms massius bombardejos israelians de zones civils palestines, aix com la continuada proliferaci d'assentaments illegals als territoris ocupats.

La segona intifada supos un nombre de vctimes civils palestines encara ms elevat, i en alguns perodes s'estengu tamb a la poblaci rab dels territoris de Palestina ocupats el 1948. A partir de l'any 2005 la divisi palestina i la construcci del mur a Cisjordnia anomenat 'de l'apartheid' en territoris palestins que allava gran part dels territoris ocupats i permetia a Israel annexionar-se nombroses terres, anaren fent minvar l'alament, si b l'enfrontament amb Israel continu.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263040" title="Filippo Juvara" nonfiltered="2892" processed="2887" dbindex="102906">


Filippo Juvara tamb conegut com Filippo Juvarra (Messina, 7 de mar de 1678 - Madrid, 31 de gener de 1736) va ser un arquitecte itali del barroc. Va treballar durant molts anys a Tor com a arquitecte de la casa de Savoia. Tamb va treballar a Madrid com a arquitecte de la casa de Borb.

Roma, Lucca, Lisboa, Llombardia.
Alumne a Roma de Carlo Fontana, va estudiar i dibuixar les arquitectures antigues, per tamb les obres de Miquel ngel, Bernini, Francesco Borromini, Pietro da Cortona i Andrea Pozzo.

L'any 1705 va obtenir un xit aclaparador al concurs d'arquitectura de l'Accademia di San Luca, el que va marcar l'inici de la seua activitat independent. Al principi va treballar com a arquitecte teatral del cardenal Pietro Ottoboni (nebot d'Alexandre VIII i un dels ms importants mecenes de l'poca), patint dificultats per aconseguir grans encrrecs a Roma; dels seus primers anys noms pot assenyalar-se la petita capella Antamoro a San Gerolamo della Carit (1708-1710), adornada amb una esttua de Sant Felip Neri, de Pierre Legros.

Dels anys posterios sn destacables alguns edificis projectats per a Luca, com ara el Palau de la Repblica i algunes villes al camp (villa Garzoni a Collodi i villa Mansi a Segromigno).



L'any 1715 va participar, junt amb Nicola Michetti, Antonio Canevari i d'altres, al concurs per a la sagristia de la Baslica de Sant Pere del Vatic. L'xit va ser unnime, per el projecte (del qual ha restat un model, tot i que en dolenta condici, al dipsit de la Baslica) no va ser dut mai a la prctica a causa del seu elevat cost (la sagristia actual s resultat d'un disseny posterior fet sota el papat de Pius VI, de l'arquitecte Carlo Marchionni).

A la recerca de nous treballs que pugueren satisfer-lo va fer una altra estada a Roma, l'any 1735. La faana de Sant Joan del Later, per a la qual havia fet alguns esbossos, va ser finalment adjudicada a Alessandro Galilei (1735), arran d'un concurs que el va primar en ser pais del papa florent Climent XII, per davant de Luigi Vanvitelli, Nicola Salvi, autor de la Fontana de Trevi, Ferdinando Fuga i Ludovico Rusconi Sassi, i per al qual Juvara va ser convocat noms com a jurat. Altres projectes seus, com ara un gran palau per als conclaves no van reeixir a fer-se realitat.

Alguns anys desprs, quan ja era al servei dels Savoia, Juvara va ser cridat a Lisboa per Joan V de Portugal per dissenyar un nou palau reial annex a una gran baslica patriarcal; per aquest projecte tampoc no va ser realitzat.

El projecte de la cpula de la Baslica de Sant Andreu, a Mntua, complet una de les obres ms importants de Leon Battista Alberti, un dels arquitectes ms importants del Renaixement. La cpula empra, amb quatre pilons diagonals en forma de Creu de Sant Andreu, la disposici de la cpula de Sant'Andrea delle Fratte, de Borromini, per de manera molt ms grandiosa. Una altra cpula llombarda de Juvarra s la de la Catedral de Como.

A Llombardia Juvara va projectar tamb un monumental altar major per al Santuari de Caravaggio (no executat i substitut per un projecte ms modest del milans Carlo Giuseppe Merlo) i  l'altar dels Sants Ferm, Rstic i Prcul a la Catedral de Brgam; al Vneto la ms admirada obra de Juvara s sens dubte el superb campanar de la catedral de Belluno.

Tor.






Ja l'any 1714 Juvara havia esdevingut l'arquitecte de cambra de Vctor Amadeu II de Savoia, qui per un breu perode havia obtingut tamb la corona de Siclia i qui el va cridar a Messina per a projectes que no van ser executats.

Bescanviada la corona de  Siclia amb la de Sardenya, el rei va establir-se de nou a Tor i va implicar Juvara en un grandis projecte de remodelaci urbana per a la capital del nou regne. Durant aquest any va fer nombroses obres religioses, com ara la faana de l'esglsia de Santa Cristina a la piazza San Carlo (ispirada en la romana de Sant Marcel al Corso, de Carlo Fontana; 1715), la Baslica de Superga, una de les seues obres mestres, costruda per una promesa del rei entre els anys 1716 i 1731, les esglsies de Sant Felip Neri i del Carme (quarta dcada del segle), Sant Andreu a Chieri (1728, destruda) i tota una srie de grans projectes per a una nova catedral de Tor.

Entre els edificis civils cal destacar els grans dissenys per a una vertadera corona de palaus que envolta la capital, entre els quals es troba el castell de Rivoli (1718; incomplet), que hauria hagut de dominar un imponent jard fet de terrasses sobre diferents nivells, el Pavell de caa de Stupinigi (1727), amb la seua originalssima planta oval que s'expandeix en forma d'"X" vers els jardins, i el palau de Venaria, amb l'etria Galeria de Diana i l'esglsia de Sant Hubert.

Destaca tamb la faana del Palau Madama (1718) a la plaa del Castell de Tor, inspirada en la faana posterior de Versalles i part d'un ambicis programa de renovaci monumental del centre antic de la ciutat.

Continuadors de l'arquitectura de Juvara a Tor van ser Bernardo Antonio Vittone, que va continuar-ne la lnia barroca amb influncies de Guarino Guarini; i Benedetto Alfieri, oncle de Vittorio, que en continu l'estil neoclssic.

Madrid.



L'any 1735, el rei d'Espanya, Felip V va sollicitar a Juvara un projecte per al nou Palau Reial de Madrid. L'arquitecte sicili es va traslladar aleshores a la capital espanyola, on va projectar un monumental i grandis edifici inspirat de nou en el palau de Versalles. Tamb aquesta vegada, el projecte juvari, massa car, no va ser realitzat; noms desprs de la mort de l'arquitecte, el seu ajudant Giovanni Battista Sacchetti va construir un edifici que en rescatava algunes caracterstiques estlistiques per que en modificava radicalment la concepci, reduint-lo a un palau de planta quasib quadrada, sense les vastes ales laterals que hauren d'haver-se expandit cap al jard.

Tamb va treballar en el projecte del palau de La Granja de San Ildefonso, prop de Madrid.

Bibliografia.
J. Gritella, Filippo Juvarra, l'architettura, Mdena, 1992 ;
F. Lenzo, Filippo Juvarra a Messina: la chiesa di San Gregorio a Annali di Architettura n 15, Vicenza 2003 article en pdf ;
R. Pommer, Architettura del Settecento in Piemonte: le strutture aperte di Juvarra, Alfieri e Vittone, Tor, 2003 ;
Laura Orsini, Il progetto di Filippo Juvarra per la chiesa reale di Venaria. Proposte per una storia a Annali di Architettura n 17, Vicenza 2005 article en pdf ;

Enllaos externs.
Algunes obres de Juvarra;
Obres i projectes de Juvarra;
Plana de la Baslica de Superga;
Plana del Palau de Venaria;
Dissenys d'escenografies teatrals;
Vida i obres de Juvarra;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263045" title="Peduceu" nonfiltered="2893" processed="2888" dbindex="102907">
Peduceu (Peducaeus) fou un cognom rom que apareix al darrer segle de la repblica, tamb escrit Paeduceus. A les inscripcions apareix en totes Peducaeus, i aquesta s la forma que es considera correcta.

Personatges destacats amb aquest cognom foren:

Sext Peduceu (trib), trib de la plebs el 113 aC ;

Sext Peduceu (pretor), pretor probablement el 77 aC ;

Sext Peduceu (governador), governador de Sardenya i d'Hispnia;

Marc Peduceu Prisc,cnsol el 110 ;

Marc Peduceu Estolga Prisc, cnsol el 114 ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263046" title="Sext Peduceu (trib)" nonfiltered="2894" processed="2889" dbindex="102908">
Sext Peduceu (Sextus Peducaeus) fou trib de la plebs el 113 aC i va fer aprovar un decret que nomenava a Gai Cassi Long comissionat especial per investigar el crrec d'incest aixecat contra les verges vestals Licnia i Mrcia, que havien estat absoltes pel collegi de Pontfexs.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263048" title="Copacabana (Rio de Janeiro)" nonfiltered="2895" processed="2890" dbindex="102909">
Copacabana s un dels barris ms famosos de la ciutat de Rio de Janeiro, Brasil. Localitzat a la zona sud de la ciutat, Copacabana t una bonica platja en format de mitja lluna i t el sobrenom de Princesinha do Mar degut a l poca dorada als anys 30,40 i 50. Barri de bohemis, glamour i riquesa, Copacabana don origen a moltes msiques, llibres, pintures i fotografies, tornant-se referncia turstica del Brasil.El barri fa frontera amb la Lagoa, Ipanema, Botafogo i Leme

El barri est ple de bons restaurants, bars, cafs, hotels, cinemes, bancs, esglesies, sinagogues (tradicionalment hi ha la comunitat jueva carioca, botigues i teatres.

El comer est bastant diversificat, amb botigues elegants i cares barrejades i altres de perfil ms popular. A partir de la dcada de 1960, la fama creixent va atreure nous pobladors de l ho que l rea pot tindre de forma confortable i  Copacabana patir una especulaci immobiliria. La zona es va tornar en un microcosmos brasiler, unint families de classes diferents en aquest tro de terra exprimit entre el mar i la montanya. La poblaci de Copacabana, de totes formes, s en la seva major part, de classe mitjana i mitjana-alta. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263050" title="Sext Peduceu (pretor)" nonfiltered="2896" processed="2891" dbindex="102910">
Sext Peduceu (Sextus Peducaeus) fou un magistrat rom.

Fou pretor probablement el77 aC i propretor a Siclia el 76 aC i 75 aC. El 75 aC Cicer va servir a les seves ordes com a qestor. El seu govern fou molt apreciat pels provincials. Cicer l'esmenta com a Vir optimus et innocentissimus.  Va fer un cens de l'illa. 

En el judici de Verres, que va seguir a Peduceu com a propretor de l'illa, fou rebutjat com a jutge per Cicer, que tot i considerar-lo un gran governador,  pensava que tenia una proximitat excessiva d'amistat amb Verres. Cicer el va posar com a contraposici a Verres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263051" title="Sext Peduceu (governador)" nonfiltered="2897" processed="2892" dbindex="102911">
Sext Peduceu (Sextus Peducaeus) fou un magistrat rom.

Fou ntim amic d'Herodes tic i de Cicer, i especialment aquest darrer l'esmenta a les seves cartes amb molt d'afecte. El 51 aC, absent Cicer, Peduceu va ser acusat (no s coneix les circumstancies) per fou absolt. 

El 49 aC es va declarar per Juli Csar i aquest el va nomenar el 48 aC governador de Sardenya. El 39 aC fou propretor a Hispnia, ultima vegada que s esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263052" title="Marc Peduceu Prisc" nonfiltered="2898" processed="2893" dbindex="102912">
Marc Peduceu Prisc (Marcus Peducaeus Priscinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 110 junt amb Servi Salvidi rfit (Servius Salvidienus Orfitus).

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263053" title="Marc Peduceu Estolga Prisc" nonfiltered="2899" processed="2894" dbindex="102913">
Marc Peduceu Estolga Prisc (Marcus Peducaeus Stolga Priscinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 114 junt amb Tit Heni Sever  (Titus Hoenius Severus)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263054" title="Pegs (jurista)" nonfiltered="2900" processed="2895" dbindex="102914">
Pegs (Pegasus) fou un jurista rom, seguidor o deixeble de Procle (Proculus).

Fou cnsol sufecte sota Vespasi i prefecte de la ciutat sota Domici (Pomponi diu errniament que tamb fou durant el regnat de Vespasi). No consta cap escrit seu, per s segur que en va fer alguns, especialment alguna Responsa. Un senatusconsultum anomenat Pegasianum, quan Pegs era cnsol sufecte amb Pitsi, porta el nom d'aquest jurista.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263056" title="Pisandre" nonfiltered="2901" processed="2896" dbindex="102915">


Onomstica:

Pisandre d'Acarnes, home d'estat atenenc;

Pisandre d'Esparta, noble esparta, cunyat d'Agesilau II, militar.

Pisandre de Camiros, poeta grec;

Pisandre de Laranda, poeta grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263059" title="Esporgar" nonfiltered="2902" processed="2897" dbindex="102916">


Esporgar s el procs de retallar un arbre o arbust. Fet amb cura i correctament, l'esporgat pot incrementar el rendiment del fruit; aix, s una prctica agrcola comuna. En producci forestal s'empra per a obtenir branques ms rectes i amb menys ramificacions, per tant de major qualitat. En arbrat urb la seua utilitat s, d'una banda, per prevenir el risc de caiguda de branques, i per altra controlar la grandria d'arbres la ubicaci dels quals no permet el seu desenvolupament complet. 

Amb freqncia, en jardineria, s'utilitza l'esporgat per aconseguir formes artificials en els arbres o arbustos. Ben executada i repetida amb la periodicitat adequada pot augmentar el valor ornamental dels mateixos. No obstant aix amb freqncia es practica de forma inadequada, ocasionant podriment de la fusta que escurcen la vida dels arbres i incrementen el risc de trencament de branques. 

Cada arbre exigeix un tipus d'esporgat diferent. Com a norma general les esporgadesms importants sn:

Esporgat de copa: Es realitza en el primer any, consisteix en esporgar la branca principal de la copa per a afavorir la ramificaci. 

Esporgat de formaci: Es realitza al cap de diversos anys, per a donar una forma adequada a l'arbre.

Esporgat d'aclarit: Es tracta de tallar branques senceres, de vegades es fa alhora que la de formaci. Ajuda a la formaci de la copa.

Esporgat d'hivern: Es realitza a l'hivern sobre arbres de creixement lent o poc vigorosos. Frena la formaci de flors. 

Esporgat d'estiu o esporgat verd: T com a finalitat regular el creixement. 

L'esporgat de branques velles i seques es realitza per a prevenir que existisca una excessiva quantitat de fusta seca que permeta una gran combusti en cas d'incendi. Sn esporgats de neteja. 

El procs pel qual un arbre es protegeix de l'entrada d'organismes parsits en els tall d'esporgat fou descrit en 1977 per Alex Shigo, denominant-se model CODIT (Compartimentation of decay in Trees).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263066" title="Pisandre d'Acarnes" nonfiltered="2903" processed="2898" dbindex="102917">
Pisandre (Peisander, ) fou un atenenc nadiu de la demos dAcharnae (catal Acarnes). Era tant avar que fou satiritzat pels poetes grecs. s esmentat al Symposium de Xenofont que tamb el presenta com poc propens a lluitar i que havia intentat evitar servir a l'expedici a Macednia sota Cle, cosa que potser li va costar ser portat a judici (tamb podria ser per altres causes).

El 415 aC fou nomenat comissionat per investigar el misteris de les mutilacions d'Hermes i va donar suport a la teoria de Cricles d'Atenes que ho considerava un complot contra el poble. El 414 aC fou arcont epnim.

Desprs de la derrota atenenca a Siracusa, la Lliga del Pelopons volia aprofitar l'avantatge per signar una pau favorable. Atenes, derrotada volia obligar als seus aliats a construir vaixells per recuperar-se i les revoltes es van comenar a produir. Alcibades, el antic lder atenenc, estava ara al costat dels espartans, intentant imposar un govern conservador a Atenes que signs la pau amb Esparta. Un partit a Atenes s'enfrontava a aquesta tendncia inspirada per Alcibades. Quios i Eritrea es van revoltar i van demanar ajut a Esparta. Alcibades va anar a Quios; Clazmenes, Teos, Milet i algunes altres ciutats tamb es van revoltar, i tota Jnia es va perdre pels atenencs. Els espartans enviats a la zona van gaudir del suport dels perses Tisafernes i Farnabazos II; Prsia havia de finanar la flota lacedemnia a canvi de Jnia (cedida a Prsia per un tractat, junt amb les illes i altres parts de Grcia); pel compliment d'aquest tractat (revisat dues vegades) calia el triomf espart, i Alcibades era l'inspirador final d'aquesta poltica, per era oposat a l'excessiva intervenci persa i volia mantenir la democrcia. Prsia per la seva banda, volia esgotar a les dues parts.

Alcibades va convncer a Tisafernes de qu Atenes estava enfonsava i s'havia d'aturar l'ajut a Esparta; els perses ajudarien a Atenes per s'havia de mantenir la democrcia. Frnic, el cap oligarca, va veure que els aliats preferien una Atenes democrtica que aristocrtica. En aquesta situaci d'emergncia Pisandre i deu ms foren portats al poder per tractar amb Tisafernes i Alcibades i va substituir a Frnic i Escirnides al capdavant de la flota, al primers dels quals va acusar d'haver trat a Amorges i d'haver causat la prdua d'Iasos.

Abans de deixar Atenes va organitzar una revoluci que tenia per finalitat enderrocar la democrcia, per les negociacions amb Tisafernes van fracassar i va retornar amb els seus collegues a Samos on va reforar als seus partidaris a l'exrcit i va formar un partit oligrquic entre els mateixos samians. Llavors va tornar a Atenes i va establir govern oligrquics a totes les ciutats per les que va passar; va enviar a cinc dels governants per establir govern oligrquics en altres llocs mentre ell i cinc altres dels governants tornaven a Atenes. All  es va trobar que ja la conspiraci que havia deixat en marxa havia triomfat de fet per l'assassinat i el terror,  i va proposar a l'assemblea l'establiment del govern dels Quatre Cents. 

Dintre d'aquest va ser el cap de la facci aristocrtica ms radical junt amb Frnic (Termenes encapalava la facci moderada). A la contrarevoluci iniciada per la flota de Trasibul i Trsil a Samos, es va refugiar amb el rei Agis a la fortalesa de Declia. La seva propietat fou confiscada i probablement mai va retornar a Atenes.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263067" title="Pisandre d'Esparta" nonfiltered="2904" processed="2899" dbindex="102918">
Pisandre (Peisander, ) fou un noble esparta, cunyat d'Agesilau II.

El rei, que havia rebut autoritat per designar alts crrecs militar,  el va nomenar almirall de la flota el 395 aC. Encara que valent, Pisandre no tenia prou experincia, per el rei va mostrar un cert nepotisme en els seus nomenaments. 

El 394 aC fou derrotat i mort en la batalla naval de Cnidos contra Con i Farnabazos II.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263068" title="Pisandre de Camiros" nonfiltered="2905" processed="2900" dbindex="102919">
Pisandre de Camiros (Peisander, ) fou un poeta nadiu de Camiros a Rodes, fill de Pis i Aristacma. De la seva vida res ms es conegut excepte que tenia una germana de nom Diclia. Va florir vers l'olimpada 33 (648-645 aC).

Podria haver estat contemporani i amic d'Eumolp. Fou l'autor d'un poema en dos llibres sobre els treballs d'Hrcules anomenat , Hercaleia. Climent d'Alexandria diu que va copiar aquesta obra de Pis de Lindos. Probablement fou el primer que va establir el nombre de treballs en dotze. Noms unes lnees s'han conservat.

Se li atribueixen altres obre per Suides diu que sn espries i l'autor era realment d'Aristees. A l'antologia grega apareix un epigrama atribut a Pisandre de Rodes que podria ser aquest mateix personatge.

Tecrit de Siracusa diu que va tenir una esttua dedicada a Camiros.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263069" title="Pisandre de Laranda" nonfiltered="2906" processed="2901" dbindex="102920">
Pisandre de Laranda (Peisander, ) fou un poeta grec nadiu de Laranda de Lcia, fill de Nstor de Laranda. Va florir en el regnat de l'emperador Alexandre Sever (222-235).

Va escriure un poema que segons Zsim portava el ttol de  i segons Suides  que probablement tractava sobre matrimonis dels deus i les deesses amb mortals, i els herois que n'havien sorgit dels enllaos.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263070" title="Nstor de Laranda" nonfiltered="2907" processed="2902" dbindex="102921">
Nstor de Laranda (Nstor,   fou un poeta pic grec suposadament nadiu de Laranda a Lcia (Estrab diu Laranda de Licania). Va viure en el regnat de l'emperador Septimi Sever (de l'any 193 al 211).

Esteve Bizant diu que va escriure un poema titulat  (Fets d'Alexandre) . Se'l considera el pare del poeta Pisandre de Laranda. Se li atribueixen tamb . Quatre fragments d'aquest autors figuren a l'antologia grega.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263071" title="Ipanema" nonfiltered="2908" processed="2903" dbindex="102922">
Ipanema s un dels barris ms nobles de Rio de Janeiro, la seva poblaci s de classe alta prcticament en la seva totalitat. Fundat el 1894. Est a la zona sud, de la ciutat i t un molt bon litoral.



El Barri fa frontera amb els barris de Copacabana,Leblon i Lagoa. El nom Ipanema vol dir "aigues perilloses" en Tupi-guaran. La platja frecuentment existeixen corrents fortes. El Arpoador, una de les puntes de Ipanema s un paradis del surf.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263072" title="Psies" nonfiltered="2909" processed="2904" dbindex="102923">
Psies (Peisias, ) fou un general argiu.

El 366 aC quan Epaminondes de Tebes es preparava per envair Acaia, el general Psies, per orde seva, va ocupar el cim del mont Oneion, prop de Cenchreae, amb el que els tebans van poder passar per l'istme de Corint, vigilat en altres llocs per atenencs i espartans.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263073" title="Jos Mart Prez" nonfiltered="2910" processed="2905" dbindex="102924">

Jos Julin Mart Prez (L'Havana (Cuba); 28 de gener de 1853     Dos Ros; 19 de maig de 1895), tamb conegut pels cubans com L'apstol, fou un poltic, pensador, periodista, filsof, poeta i ma cub, creador del Partit Revolucionari Cub (PRC) i organitzador de la Guerra del 95 o Guerra necessria. El seu pensament va transcendir les fronteres de la seva Cuba natal per a adquirir un carcter universal. 
 Infncia i joventut . 
Els seus pares van ser Mariano Mart i Navarro, procedent de Valncia, i Leonor Prez Cabrera, originria de Santa Cruz de Tenerife, illes Canries. Va estudiar al collegi de San Anacleto, dirigit per Rafael Sixto Casado i ms tard al collegi de San Pablo, dirigit per Rafael Mara de Mendive, qui es convertiria en un segon pare per a ell. Amb els seus pares viatja a Espanya en 1857 i torn a Cuba el juny de 1859. El seu pare va ocupar diversos crrecs en l'exrcit: primer va ser cellador i ms tard va ocupar el lloc de capit, jutge pedani de L'Havana al sud de l'actual provncia de Matanzas, des d'abril de 1862 a gener de 1863. Durant aquest temps, el seu pare el duia amb ell i el tenia al seu costat. 

Grcies a gestions del seu mestre i educador Rafael Mara de Mendive, a l'agost de 1866 ingressa en l'Institut de Segon Ensenyament de L'Havana. El 19 de gener de 1869, ja comenada l'anomenada Guerra dels Deu Anys (1868-1878) en els camps cubans, publica al costat del seu amic Fermn Valds Domnguez els seus primers articulos poltics a El Diablo Cojuelo, peridic que pertanyia a aquest ltim. El 23 de gener d'aquest mateix any va editar un nic nombre del seu peridic La Patria Libre, on fa pblic el seu drama en vers, Abdala.

 Pres i bandejament . 
Arran de l'empresonament del seu mestre i guia Mendive, a causa dels successos del teatre Villanueva entrei un grup de partidaris de la independncia i els ms recalcitrants elements d'un cos paramilitar anomenat Els Voluntaris, es produxen diversos registres en els habitatges de molts criolls intellectuals, entre ells la casa de Fermn Valdz Domnguez, el seu amic, lloc on es troba una carta signada per Mart i dirigida a Carlos de Castro y de Castro, en la qual ho tracta de trador per no donar suport la causa criolla i haver-se allistat en l'exrcit espanyol. Jutjat en consell de guerra, Mart, qui a ms en aquest judici assumeix tota la responsabilitat, va ser condemnat a 6 anys de pres i Fermn Valdz a sis mesos. El 21 d'octubre de 1869, a l'edat de 16 anys, Mart ingressa a la pres. 

El 4 d'abril de 1870 va ser dut a les pedreres de San Lzaro, al costat d'altres presos, a realitzar treballs forats. All va conixer les injustcies de la pres i la rudesa amb que les autoritats espanyoles tractaven als condemnats. Afeblida la seva salut, el seu pare far diverses gestions fins que assoleix que li commutin la pena pel bandejament a Espanya. Aix el 15 de gener de 1871 surt rumb a Cadis, poc desprs s'estableix a Madrid i en aquest mateix any publica El presidio poltico en Cuba la seva primera obra en prosa i en la qual denuncia les atrocitats del govern colonial espanyol a l'Illa, i en particular mostra horroritzat les atrocitats que es van cometre amb un altre dels presoners: Pedro Figeredo, un nen que era sotms a treballs forats estant malalt. Tamb comena els seus estudis de Dret en la Universitat Central i inicia al mateix temps una incipient per rpida activitat poltica en la metrpolis que el duu a sostenir polmiques amb el peridic madrileny La Prensa, i on condemna l'afusellament dels 8 estudiants de medicina a L'Havana, esdevingut en 1871, injustament acusats d'haver profanat la tomba del periodista espanyol Gonzalo de Castan. Val a dir sobre aquest fet que aquests estudiants de medicina van ser condemnats realment per estar vinculats a activitats de dreta i per la rbia que causava a l'exrcit espanyol els triomfs militars que estaven ocorrent en Orient; doncs ja havia comenat la Guerra dels deu anys o Guerra Gran. Aquesta va ser una poca de violentes repressions contra la poblaci civil cubana.

Desprs d'operat per les lesions produdes pels grillons de la pres per les quals seguir sofrint la resta de la seva vida es trasllada a Saragossa. All, en 1874 acaba el seu drama Adltera, es gradua de llicenciat en dret civil i cannic i pocs mesos desprs de llicenciat en filosofia i lletres. A fins de 1874 viatja a diverses ciutats europees, entre elles Pars, on coneix  Vctor Hugo, Auguste Bacquerie i ms tard, en un segon viatge, a l'actriu Sarah Bernhardt. Poc desprs viatja a Mxic, desembarcant per Veracruz. All va experimentar dos anys transcendentals en la seva vida, ja que va aprendre a conixer l'Amrica profunda, l'Amrica indgena i el seu passat de grandesa. En aquest mateix pas coneix i contreu matrimoni, en 1877, amb Carmen Zayas-Bazn, de Camaguey, provinent d'una famlia acomodada exiliada a Mxic. 

Aquesta poca va a ser molt intensa per a la vida de Jos Mart, viatja a Guatemala on va ser nomenat catedrtic de literatura i d'histria de la filosofia en l'escola normal central de ciutat de Guatemala, collabora en diverses publicacions com la revista Universidad i s nomenat vicepresident de la societat literria Patria y Libertad. En aquests temps sost una profunda amistat amb Mara Garca Granados filla de l'expresident de guatemaltec Miguel Garca Granados i a la qual immortalitzaria en el seu poema, La nia de Guatemala que forma part de versos senzills. El 31 d'agost de 1878 regressa a L'Havana i all comena a treballar en els bufets d'advocat de Nicols Azcrate i Miguel Viondi. El 22 de novembre neix el seu fill Jos Francisco a qui tots coneixerien desprs com "el Ismaelillo", per l'obra que li va dedicar, del mateix nom. El 21 d'abril de 1879, pels seus discursos en el Liceu de Guanabacoa, va ser detingut i acusat de conspirador, motiu pel qual s deportat novament cap a Espanya el 25 de setembre d'aquest mateix any. 

 Escenes nord-americanes . 
En 1881 s'establ en Nova York, lloc on comena a planificar i organitzar la independncia de Cuba, collaborant amb els peridics novaiorquesos The Hour i The Sun. A partir d'aquest moment, la seva vida no t reps. Discursos, publicacions i trobades per a organitzar la guerra, van ser activitats mitjanant les quals nucli als cubans emigrats dintre de clubs revolucionaris que fou la cllula fonamental del que ms tard seria el Partit Revolucionari Cub (PRC), fundat el 5 de gener de 1892 al Club San Carlos, Cayo Hueso, Florida (EUA); sent el resultat d'anys d'intensa labor de reunificaci i organitzaci de l'exili cub per a recomenar la "guerra necessria", quedant les causes de Cuba i Puerto Rico unides en els estatuts del PRC. 

Ja en aquesta poca Mart, a ms de resumir en la seva obra i acci el ms avanat de l'esperit progressista del pensament poltic cub, Flix Varela, Jos de la Luz y Caballero, s a ms un americanista convenut en la necessitat de la uni del que el va denominar Nuestra Amrica, convertint-se indiscutiblement en un dels pensadors ms illustres d'Amrica i del mn el pensament del qual conserva tota vigncia en els nostres dies. El que Mart predica en el seu temps s el que s'ha d'assolir en aquest. El 5 de setembre de 1881 escriu els seus Cartas de Nueva York o Escenas Norteamericanas, que apareixeran en diferents diaris americans com La Opinin Nacional de Caracas, El Partido Liberal de Mxic, La Nacin de Buenos Aires, La Amrica de Nova York i altres. En 1882 escriu la majoria dels poemes coneguts com Versos Libres. 

Per aquesta poca la intensa labor periodstica i al mateix temps d'organitzador de la guerra provoquen una ruptura amb la seva esposa Carmen Zayas-Bazn de qui se separa definitivament. Aquesta a travs d'un cnsol radicat a Nova York el separa del seu fill i escapa sense el seu consentiment. En 1883 s redactor de La Amrica, de la qual ms tard seria el seu director. En 1885 publica Amistad Funesta, considerada avui com la primera novella modernista.

En 1886 treballa sense descans com corresponsal a Nova York de diversos peridics llatinoamericans com La Amrica, El Latino Americano, La Repblica d'Hondures i La Opinin Pblica de Montevideo. El 16 d'abril de 1887 s'encarrega del consolat de Uruguai a Nova York, al setembre acaba la traducci de Ramona, de Helen Hunt Jackson, collabora a El Economista Americano de Nova York i treballa en la traducci del poema Lalla Rookh, de Thomas Moore que no ha pogut ser trobada. El 25 de mar de 1889 apareix publicada a The Evening Post, la seva carta de "Vindicacin de Cuba" en resposta a un article del The Manufacturer de Filadlfia sobre la possible compra de Cuba pels Estats Units. Al juliol d'aquest any apareix La Edad de Oro, revista mensual dedicada als nens d'Amrica enterament redactada per ell i del que noms van sortir quatre nombres. El 24 de juliol de 1890 va ser nomenat cnsol d'Argentina a Nova York, el 30 del Paraguai i a l'octubre comena a treballar com instructor d'espanyol en la classe nocturna de l'escola central de Nova York. Aquest mateix any s designat representant d'Uruguai en la Comissi Monetria Internacional Americana de Washington DC. 

Per a dedicar-se completament a la seva labor patritica d'organitzaci de la guerra a Cuba i per a fer callar les protestes del cnsol espanyol, l'octubre de 1891 renncia a tots els seus crrecs de cnsol d'Argentina, Uruguai i Paraguai aix com a la presidncia de la Societat Literria Hispano-Americana. Convidat per Nstor Leonelo Carbonell a nom del Club Ignacio Agramonte arriba a Tampa el 25 de novembre de 1891 i el 26 i 27 pronuncia els seus discursos Con todos y por el Bien de Todos i Los Pinos Nuevos. El 5 de gener de 1892, en reuni de presidents de les agrupacions patritiques dels clubs en l'Hotel Duval House, s'aproven les bases i estatuts del Partit Revolucionari Cub. De retorn a Nova York pronuncia un discurs conegut com oraci de Tampa y Cayo Hueso al Hardman Hall. Funda el peridic Patria, que apareix el 14 de mar i s escollit delegat del Partit Revolucionari Cub. El 31 d'agost parteix a entrevistar-se amb Mximo Gmez, el Generalssim, a Montecristi (Republica Dominicana). De retorn a Nova York contnua amb la seva activitat fins que el 25 de maig de 1893 es trasllada de nou a Santo Domingo, on una vegada ms s'entrevista amb Gmez i el 30 conferncia amb el Major General Antonio Maceo a San Jos de Costa Rica. El 28 d'octubre pronuncia a Nova York un discurs en honor de Bolvar, i prossegueix el seu intens treball d'organitzaci a travs d'una copiosa correspondncia i viatges incessants per Estats nics, Costa Rica, Panam, Jamaica, i Mxic, pas on s'entrevista amb el seu president Porfrio Daz. 

 La guerra necessria .
 
Cap a finals de 1894 gaireb ha completat els detalls del  Pla Fernandina , consistent a envair la illa de Cuba mitjanant tres expedicions coordinades amb aixecaments interns; per el pla fracassa, per una delaci en la qual es culpa al coronel Lpez de Queralta. Una vegada fracassat el pla, el 30 de gener de 1895, surt de Nova York cap a Cap Haiti en companyia de Maya Rodrguez i d'Enrique Collazo. El 25 de mar, desprs de conixer les notcies de l'alament a Cuba, redacta El manifiesto de Montecristi, programa ideolgic de la revoluci, signat per ell i per Mximo Gmez. L' 1 d'abril escriu a Gonzalo de Quesada y Arostegui i surt de Montecristi cap a Cuba amb Mximo Gmez i altres patriotes a la goleta Brothers, el capit de la qual es nega a complir els pactes, arribar fins a les costes cubanes. Finalment el 10 del mateix mes parteixen de Cap Haiti en el vapor Nordstrand cap a Cuba i desembarca en el lloc conegut com a Playitas de Cajobabo al sud de la regi oriental de l'Illa. 

L'11 d'abril d'aquest any de 1895 en plena foresta estableixen contacte amb l'escamot de Flix Ruenes i ms tard amb les forces de Jos Maceo, germ de l'heroic General Antonio Maceo, i el 3 de maig redacta el manifest sobre les causes de la guerra per al New York Herald. El 15 d'Abril, els generals veterans de la Guerra dels Deu Anys, Mxim Gmez i Antonio Maceo, en just reconeixement a la seva labor titnica d'organitzar la guerra i unir als cubans en un mateix objectiu, la independncia, el nomenen Major General de l'Exrcit Alliberador. 

 Caiguda en Combat . 
El 19 de maig de 1895 cau en combat prop un lloc conegut com Dos Ros, on es creuen els rius Cauto i Contramaestre, en una escaramussa contra una tropa al comandament del coronel espanyol Ximnez de Sandoval. Una bala va segar la vida de l'heroi cub en plena maduresa; els espanyols es van apoderar del cadver de l'apstol i desprs de comprovar que es tractava del cap cub el van enterrar al cementiri de Santa Ifigenia en la ciutat de Santiago de Cuba. Algunes versions suggereixen que b es va tractar d'un sucidi poltic per a un heroi ideolgic sense experincia en el combat, unes altres han suggerit que va poder haver caigut vctima d'un encreuament de tirs, potser per la m d'un dels seus propis homes de combat. 

El seu geni poltic va depassar les fronteres de la seva terra i la seva poca, les facetes del seu pensament es troben interelacionades en la tasca que es va imposar i a la qual va dedicar tota la seva vida, la unitat de tots els cubans, l'expulsi del domini colonial espanyol de l'Illa, evitar el perill d'una expansi nord-americana i fundar una repblica lliure i independent, "Amb tots i per al b de tots". 

 Lectures addicionals sobre la seva prosa .
 Miller, Nicola. In the Shadow of the State: Intellectuals and the Quest for National Identity in Twentieth-Century Latin America. London: Verso, 1999: 96-114.
 Molloy, Silvia. "His America, Our America: Jos Mart Reads Whitman". Spanish American Literature: From Romanticism to 'Modernismo' in Latin America. Eds. David William Foster & Daniel Altamiranda. New York & London: Garland, 1997: 257-267.
 Fernndez Retamar, Roberto. "Jos Mart en los orgenes del antimperialismo latinoamericano". Spanish American Literature: From Romanticism to 'Modernismo' in Latin America. Eds. David William Foster & Daniel Altamiranda. New York & London: Garland, 1997: 247-255.
 Marbn, Jorge, "Evolucin y formas en la prosa periodstica de Jos Mart." Revista Iberoamericana 146-147 (Enero-Junio 1989): 211-222.
 Ramos, Julio. "Tres artculos desconocidos de Jos Mart." Revista Iberoamericana 146-147 (Enero-Junio 1989): 235-247.
 Schwartz, Kessel. "Jos Mart, the New York Herald and President Garfield's Assassin." Hispania 56 (1973): 335-42.

 Lectures addicionals sobre al seva poesia .

 Carter, Boyd. "Gutirrez Njera y Mart como iniciadores del modernismo". Revista Iberoamericana 28 (1962): 295-310.
 Hauser, Rex. "La potica de la artesana y las claves sociales en la obra de Mart y Gonzlez Prada". Revista Iberoamericana 55: 146-147 (Ene-Jun 1989): 223-233.
 Henrquez Urea, Max. Breve historia del modernismo. Mxico: Fondo de Cultura Econmica, 1954; sobre la poesa de Mart, 49-63.
 Omaa, Balmiro. "Concepcin de la poesa de Jos Mart." Revista Iberoamericana 146-147 (Enero-Junio 1989): 193-209.
 Snchez, Luis Alberto. Escritores representativos de America. Primera serie. Segunda edicin. 3 tomos. Madrid: Gredos, 1963: Tomo II, "Jos Mart", 189-202.
 Schulman, Ivan A. Smbolo y color en la obra de Jos Mart. Madrid: Editorial Gredos, 1960.
 ---. "Las estructuras polares en la obra de Jos Mart y Julin del Casal". Revista Iberoamericana 56 (1963): 251-282.
 ---. Gnesis del modernismo: Mart, Njera, Silva, Casal. Mxico: Colegio de Mxico/Washington University Press, 1968.
 Schulman, Ivan A. & Manuel Pedro Gonzlez. Mart, Daro y el modernismo. Madrid: Editorial Gredos, 1969.

 Lectures addicionals generals sobre Mart .

 Abel, Christopher & Nissa Torrents, eds. Jos Mart, Revolutionary Democrat. Durham: Duke University Press, 1986.
 Agramonte y Pichardo, Roberto Daniel. Mart y su concepcin del mundo. Ro Piedras: Universidad de Puerto Rico, 1971.
 Belnap, Jeffrey Grant & Raul Fernandez. Jos Mart's "Our America": from National to Hemispheric Cultural Studies. Durham: Duke University Press, 1998.
 Coleman, Alexander. "Mart y Martnez Estrada: Historia de una simbiosis espiritual". Revista Iberoamericana 92-93, Vol 41 (1975): 629-645.
 Cruz, Jacqueline. "'Esclava vencedora': La mujer en la obra literaria de Jos Mart". Hispania 75.1 (March 1992): 30-37.
 Franco, Jean. Historia de la literatura hispanoamericana. Barcelona: Seix Barral, 1979; vase "La tradicin y el cambio: Jos Mart y Manuel Gonzlez Prada", pp. 139-157.
 Gonzlez, Anbal. "Journalism and the self: the Modernist Chronicles." En Journalism and the Development of Spanish American Narrative. Cambridge: Cambridge University Press, 1993: pp. 83-100.
 Gonzlez, Manuel Pedro. "Semblanza de Jos Mart". Hispania 36 (1953): 43-51.
 Hernndez, Jos M. "Mart y Prez, Jos Julin". Encyclopedia of Latin American History and Culture. Ed. Barbara A. Tenenbaum. 5 vols. New York: C. Scribner s Sons, 1996: 3: 534b-536b.
 Henrquez Urea, Max. Panorama histrico de la literatura cubana 1492-1952. 2 tomos. New York: Las Amricas, 1963; el captulo XXXVII del segundo tomo se dedica a Jos Mart II: 210-231.
 Henrquez Urea, Pedro. Historia de la cultura en la Amrica hispnica. Mxico: FCE, 1979: 118-124.
 Kirk, John M. Jos Mart, Mentor of the Cuban Nation. Tampa: University Presses of Florida, 1983.
 Leante, Csar. "Mart y el destierro". Revista Iberoamericana 152-153 (1990): 823-827.
 Lizaso, Flix. "Normas periodsticas de Jos Mart". Revista Iberoamericana 56 (1963): 227-249.
 Maach, Jorge. Mart el apstol. Prlogo de Gabriela Mistral. Nueva York: Las Amricas Pub. Co, 1963.
 Marbn, Jorge. "Evolucin y formas en la prosa periodstica de Jos Mart". Revista Iberoamericana 55 (1989): 211-222.
 Masiello, Francine. "Melodrama, Sex, and Nation in Latin America's Fin de Siglo." Modern Language Quarterly 57.2 (June 1996): 269-278.
 Molina de Galindo, Isis. "El presidio poltico en Cuba de Jos Mart. Intento de un anlisis estilstico". Revista Iberoamericana 54 (1962): 311-336.
 Molloy, Sylvia. "His America, Our America: Jos Mart Reads Whitman." Modern Language Quarterly 57.2 (June 1996): 369-379.
 Oria, Toms G. Mart y el krausismo. Boulder: Society of Spanish and Spanish American Studies, 1987.
 Ramos, Julio. Divergent Modernities: Culture and Politics in Nineteenth-Century Latin America. Tr. John D. Blanco. Durham: Duke University Press, 2001: Vase particularmente "Marti and His Journey to the United States", "'Nuestra America': The Art of Good Governence", The Repose of Heroes: On Poetry and War in Marti", 151-159, 251-267, 268-279.
 Sacoto, Antonio. "Sarmiento y Mart y el aborigen americano". En Del ensayo hispanoamericano del siglo XIX. Quito: Casa de la Cultura Ecuatoriana, 1988.
 ---. "'Nuestra Amrica' de Jos Mart". En Del ensayo hispanoamericano del siglo XIX. Quito: Casa de la Cultura Ecuatoriana, 1988.
 Schulman, Ivan A. "Jos Mart". Latin American Writers. 3 Vols. Ed. Sol/Abreu. NY: Charles Scribner's Sons, 1989, I: 311-319.
 Stabb, Martn S. "Mart and the Racists". Hispania 40 (1957): 434-439.
 Teja, Ada Mara. "El origen de la nacionalidad y su toma de conciencia en la obra juvenil de Jos Mart: semantizacin de Cuba y Espaa". Revista Iberoamericana 152-153 (1990): 793-822.
 Ward, Thomas. "La historia nacional como intertexto universal en las ideas de Sarmiento, Mart y Gonzlez Prada". Literatura como intertextualidad. IX Simposio Internacional de Literatura. Ed. Juana Alcira Arancibia. Buenos Aires: Editorial Vinciguerra, 1993.
 ---. La resistencia cultural: la nacin en el ensayo de las Amricas. Lima: Universidad Ricardo Palma, 2004: 140-159.
 Vitier, Cintio. Temas martianos. (Segunda serie). La Habana: Centro de Estudios Martianos, 1982.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263077" title="Tractat de Londres (1359)" nonfiltered="2911" processed="2906" dbindex="102925">
El Tractat de Londres de 1359 s un tractat internacional que fou signat l'any 1359 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Frana.

Desprs de la derrota francesa en la Batalla de Poitiers de 1356, en la qual Eduard de Woodstock aconsegu fer presoner el rei Joan II de Frana en el transcurs de la Guerra dels Cent Anys, els anglesos aconseguiren imposar la seva fora en la signatura d'aquest tractat. Sobre la base dels termes de l'acord es permetia al Regne d'Anglaterra l'annexi d'una gran part de l'oest de Frana. Tot i la signatura per part dels francesos, el 25 de maig del mateix any els Estats Generals de Frana van considerar injust el tractat i el van repudiar adduint que els territoris cedits eren massa extensos. Aix va originar la invasi anglesa del port de Calais el 28 d'octubre de 1359, veient-se obligats els francesos a cedir el territori de Guiena a l'Aquitnia.

Vegeu tamb.
Guerra dels Cent Anys;
Batalla de Poitiers;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263078" title="Ashikaga Yoshizumi" nonfiltered="2912" processed="2907" dbindex="102926">
 va ser l'onz shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1494 i el 1508 al Jap. Va ser el fill d'Ashikaga Masatomo i net del sis shogun Ashikaga Yoshinori.

Adoptat pel vuit shogun Ashikaga Yoshimasa, va ser convertit en shogun per Hosokawa Masato quan li va rebatre el ttol al dcim shogun Ashikaga Yoshitane. No obstant el 1508 Yoshitane va recupera el ttol de shogun.

Els seus fills Ashikaga Yoshiharu i Ashikaga Yoshihide es van convertir en shoguns (12 i 14 respectivament).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263080" title="Ashikaga Yoshiharu" nonfiltered="2913" processed="2908" dbindex="102927">
 va ser el dotz shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1521 i el 1546 al Jap. Va ser el fill de l'onz shogun Ashikaga Yoshizumi.

El 1521 va haver una lluita pel poder entre Askihaga Yoshitane i Hosokawa Takakuni, Yoshitane va tenir que fugir a l'illa Awaji i Yoshiharu es va convertir en shogun, no obstant era un governant titella. La seva absncia de poder poltic i els constants expulsions que patia fora de Kyoto el van obligar a abdicar el 1546, al mig d'una lluita entre Miyoshi Nagayoshi i Hosokawa Harumoto.

Va ser succet pel seu fill Ashikaga Yoshiteru. Tamb el seu altre fill Ashikaga Yoshiaki va ser shogun (el quinz i ltim del shogunat Ashikaga).

Yoshiharu va ser el primer shogun que va rebre als primers europeus que van arribar al Jap el 1542.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263081" title="Partit Revolucionari Cub" nonfiltered="2914" processed="2909" dbindex="102928">
Partit Revolucionari Cub (PRC) fou un partit poltic cub fundat el dia 3 de gener de 1892, al Club San Carlos, de Cayo Hueso (Key West), quan Jos Mart Prez va donar a conixer Jos Francisco Lamadrid, Jos Dolores Poyo i al Coronel Fernando Figueredo Socarrs la seva idea de fundar el Partit Revolucionari Cub (PRC). 

Les seves bases i estuts van ser aprovats pocs dies en l'acta constitutiva del Partit el 5 de gener del mateix any. En el prembul de l'acta s'expressava que: :"el Partit Revolucionari Cub no es proposava perpetuar a la Repblica Cubana, que aspirava a fundar, l'esperit autoritari i la composici burocrtica de la Colnia, sin fundar un poble nou, capa de vncer per l'ordre del treball real i l'equilibri de les forces socials els perills de la llibertat sobtada en una societat composta per a l'esclavitud". L'acta a ms indicava que el Partit es fundava: 
 Per a assolir amb l'esfor reunit de tots els homes de bona voluntat la independncia absoluta de Cuba i fomentar i auxiliar la de Puerto Rico. ;
 Que no tenia com fi precipitar la guerra, ni llanar al pas a un moviment mal amatent, sin ordenar la guerra generosa i breu que asseguri en la pau i el treball la felicitat de tots els habitants de Cuba. ;
 Que no t per objecte dur a Cuba a un grup victoris, sin preparar la guerra per al b dels cubans. ;
 Que el Partit Revolucionari Cub no desitja atreure's la malevolncia dels pasos amb els quals ha de mantenir cordials relacions. ;
 Que amb la finalitat d'organitzar i dur la guerra a Cuba reunir els fons necessaris per a aix. ;
 Que el Partit Revolucionari Cub aspira a establir relacions amb els pobles amics que li permetin accelerar la guerra. ;

Els "estatuts secrets" van establir una organitzaci molt senzilla, ja que podien fundar-se tots els clubs que s'estimessin convenients, amb independncia els uns dels altres, sent la seva labor principal la recaptaci de fons, per al que existia una contribuci voluntria d'una miqueta per cent dels sous o jornals dels membres. Els presidents dels clubs de cada localitat constituen un Cos de Consell i les eleccions se celebraven anualment, cobrint-se els crrecs dels clubs i designant-se igualment el delegat, el secretari i el tresorer, que eren la mxima representaci del Partit. El delegat tenia plens poders, encara que Mart peridicament realitzava visites als clubs i informava de la part de labor que podia donar-se a conixer. 

El principal mitj de difusi del PRC fou el peridic Patria, creat per Mart amb la finalitat d'exposar les seves idees sobre Cuba i la Guerra, aix com per a donar a conixer les activitats de l'exili cub. El Partit va funcionar de manera efica i el secret va ser absolut, car es van utilitzar claus per a la correspondncia, el que permet comprendre l'extraordinria labor que va culminar en la independncia de Cuba d'Espanya i a la qual es va dedicar Mart fins a la seva mort an Dos Ros, el 19 de maig de 1895. Al principi de l'ocupaci de l'Illa pels Estats Units, una de les tasques que va ocupar a cap el Govern Ocupador va ser la dissoluci del PRC, aix com de l'Exrcit Mamb, per a assegurar que el poble no tingus guia, en qualsevol qesti de rebellia. El que estava al capdavant del Partit en aquests temps era  Toms Estrada Palma, posterior president i titella dels americans a Cuba.

Vegeu tamb. 
Partit Revolucionari Cub Autntic ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263082" title="Ashikaga Yoshiteru" nonfiltered="2915" processed="2910" dbindex="102929">
 va ser tretz shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1546 i el 1565 al Jap. Va ser el fill gran del l'onz shogun Ashikaga Yoshiharu, va ser el germ petit d'Ashikaga Yoshiaki.

De la mateixa manera que el seu pare va ser un governant titella  i va estar al mig de la disputa entre Miyoshi Nagayoshi i Hosokawa Ujitsuna. Va intentar reafirmar la seva autoritat de shogun sobre els daimyos,  va crear negociants de pau amb Takeda Shingen i Uesugi Kenshin, Shimazu Takahisa i Otomo Yoshishige, i Mori Motonari i Amago Haruhisa.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263084" title="Eutifr" nonfiltered="2916" processed="2911" dbindex="102930">

L'Eutifr s un dileg platnic, del primer perode de la vida de Plat, abans del primer viatge a Siracusa. Els interlocutors del dileg sn Eutifr i el mateix Scrates, conversant ambds en solitari.

Se saben molt poques coses d'Eutifr, un personatge presumptivament real. Segons el dileg, Eutifr s un amic real de Scrates, per se saben tant poques (o cap) d'ell fora del dileg, que alg podria suposar que Eutifr s noms una invenci literria per explicar idees socrtiques. Quelcom similar passa amb Clicles, un personatge suposadament real segons els dilegs de Plat, per prcticament desconegut fora d'aquests mateixos.

En aquest dileg, Scrates assisteix al tribunal d'Atenes per respondre contra l'acusaci criminal de la que se l'acusa: corrupci de la joventut i invenci de noves divinitats. En canvi, Eutifr hi va, no per ser acusat, sin per acusar a son propi pare, a qui fa responsable de la mort d'un assass, al qual el seu pare mateix va cometre mort per omissi d'auxili.

En Scrates inicia un debat amb Eutifr. Aviat el "tvec d'Atenes" porta la conversaci cap al punt que li interessa: la definici de la idea de pietat: Doncs de res serveix que els dus politeistes t'expliquin, Eutifr, el que s just i el que s injust, si ni tant sols em saps explicar qu s la pietat mateixa.

Una de les conclusions a que arriba Scrates, mentre Eutifr constantment donant afirmacions positives a les seves preguntes, s que els dus volen la pietat, no perqu la volen per si mateixa, sin perqu la pietat s bona s a dir: que s l'essncia de la pietat el que motiva als dus i no pas els dus els qui redefineixen qu s (i qu no s la pietat. Tamb s'arriba a la conclusi que els dus no tenen cap necessitat de tot all que puguin donar-los els homes amb els temples i les pregries; en certa manera, hom pot dir que els dus sn autrquics (les pregries agraden als dus, per aquests poden prescindir totalment de tenir-les).

Al final del dileg descrit per Plat, Eutifr, no sabent com contestar a les rpliques socrtiques, s'acomiada bruscament de Scrates i marxa per les seves cap a alguna direcci. 

El personatge d'Eutifr no apareix en cap altre dels "dilegs", de forma que no se sap molta cosa d'ell. Sembla evident que l'Eutifr, personatge real o fictici, va ser una arma que el Plat jove va utilitzar al seu favor amb la intenci de desprestigiar la religi oficial de l'Atenes del seu temps (la de Zeus, Afrodita, Heracles...), i, hom pensa, obrir pas a una nova religiositat. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263085" title="Octavi Egea i Climent" nonfiltered="2917" processed="2912" dbindex="102931">
Octavi Egea i Climent (Barcelona, 1946) s un escriptor, dramaturg i adaptador teatral catal. El 1964 es va dedicar al teatre afeccionat i des del 1970 s'inici en la direcci. Des del 1986 s'ha dedicat a la literatura professional. s membre de l'AELC.

El 2002 va adaptar el gui cinematogrfic When Harry met Sally...  de Nora Ephron per a comdia musical Cuando Harry encontr a Sally.  El 2004, i amb  direcci de Ricard Reguant, la versi de Cantando bajo la lluvia, i el 2006 Grease. Per a televisi ha escrit el gui del documental Jesuln de Ubrique, dirigit per Ignasi P. Ferr. Tamb ha obtingut nombrosos premis teatrals, entre ells un dels Premis Octubre.

 Obres .
 Narrativa . 
 Gent que estimo  (1990);
 La rosa dels vents (1994);
 Nova York era la seva ciutat (1998);
 Lluny del bosc, (2000);
 Novella . 
 L'arxiu rosa (1991);
 Per un forat (1992);
 La senyoreta Freda Kesc (1993);
 El diari d'Olivia Moore (1993);
 Quartet de cambra (amb Ramon Catafau, Maria del Carme Martnez) (1993);
 Spaghetti per a la Gioconda (1995);
 Jordi d'Urtx (1998);
 A les fosques (1999);
 Abaddon, l'ngel de l'abism (2001);
 Teatre .
 Davant l'Empire (1998);
 Cadver? (2002);
 Retalls (2002);
 J.R.S., de dotze anys (2003);
 Lost person area (2007) Premi Octubre de teatre;

 Enllaos externs .
 Biografia al Qui es Qui;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263086" title="Ashikaga Yoshihide" nonfiltered="2918" processed="2913" dbindex="102932">
 va ser catorz shogun del shogunat Ashikaga i va governar breument entre febrer i setembre del 1568 al Jap. Va ser el net de l'onz shogun Ashikaga Yoshiharu i cos del tretz shogun Ashikaga Yoshiteru.

Recolzat per Mastunaga Hisahide i Miyoshi Nagayoshi es va convertir en shogun tres anys desprs de la mort de Yoshiteru. No obstant la situaci poltica a Kyoto el va fer incapa d'entrar a la ciutat.

El setembre del 1568, Oda Nobunaga va arribar a Kyoto i va prendre la capital, installant a Ashikaga Yoshiaki amb el quinz shogun. Yoshihide mai va poder installar-se en Kyoto, va morir poc desprs a Kyoto.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263087" title="Muk Yan Jong" nonfiltered="2919" processed="2914" dbindex="102933">

El Muk Yan Jong (al xins    ) anomenat senzillament en angls Wooden Dummy (ninot de fusta) es una mena de ninot de fusta fams a l'estil de l'art marcial concret de Wing Chun que s'utilitza per a l'entrenament i representa un adversari enemic.

Est especialment indicat per a desenvolupar la fludesa al combat practicant diversos exercicis i l'acondicionament fsic als colps forts a donar i a rebre, per la duresa del ninot.

 Enllaos externs .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263088" title="Deutsche Welle" nonfiltered="2920" processed="2915" dbindex="102934">

Deutsche Welle, DW (en alemany, Ona Alemanya) s la radio i televisi pblica d'Alemanya que emeten a l'exterior. Ofereix informaci en ms de 30 idiomes sobre Alemanya i la Uni Europea. T els estudis de televisi a Berln, els estudis radiofnics, a Bonn i tamb est present a internet.

 Histria .
 1924, fundaci de la Deutsche Welle GmbH, a Berln;
 1953, Deutsche Welle torna a reprendre la seva activitat desprs de la Segona Guerra Mundial;
 1955, inicia la seva producci en angls, francs, castell i portugus;
 1990, incorpora les instal.lacions que fins llavors pertanyien a Rdio Berln Internacional.

 Enllaos externs .
 lloc web oficial de la Deutsche Welle;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263091" title="Comit de No-intervenci" nonfiltered="2921" processed="2916" dbindex="102935">
El Comit de No-intervenci, tamb conegut com a Comit de Londres (pel fet d'estar ubicat a la capital britnica), fou una organitzaci creada el 25 de juliol del 1936 a proposta del president de Frana, Lon Blum, sota pressi britnica, que tingu l'objectiu d'evitar la internacionalitzaci de la Guerra civil espanyola tot seguint el Principi de no-intervenci.

Hi participaren un total de 27 pasos: Albnia, Alemanya, ustria, Blgica, Bulgria, Dinamarca, Estnia, Finlndia, Frana, la Gran Bretanya, Grcia, Hongria, Irlanda, Itlia, Letnia, Litunia, Luxemburg, Noruega, Pasos Baixos, Polnia, Portugal, Romania, Sucia, Txecoslovquia, Turquia, la URSS i Iugoslvia.

El 9 de setembre el comit es reun per primer cop a Londres a la seu del Foreign-Office, amb representaci de tots els pasos, tret de Portugal. Els britnics S.S. Morrison i Francis Hemming foren escollits respectivament president i secretari del comit. 

Tant Alemanya, Itlia i Portugal, com la Uni Sovitica, no respectaren el comproms de no intervenir i ajudaren l'exrcit revoltat de Franco i el del govern legtim de la Segona Repblica Espanyola, respectivament. Les patrulles navals i terrestres creades el febrer del 1937 tampoc no pogueren evitar l'entrada de milers de voluntaris en suport a la Repblica per a lluitar contra el feixisme, per entre l'agost i el setembre del 1938 aconsegu l'evacuaci de les Brigades Internacionals i d'una gran part de les tropes alemanyes i italianes.

Realment, aquest comit fou una farsa en l'acompliment de l'objectiu d'evitar la internacionalitzaci de la guerra. El ms clarament perjudicat en fou el govern de la Repblica que noms pogu comptar amb l'ajut escs de Mxic i ms abundant de la Uni Sovitica, mentre que els rgims feixistes de Hitler i Mussolini es van abocar en l'ajut dels militars alats tant en homes com en material.

El 23 de setembre del 1938, els membres de les Brigades Internacionals, iniciaren el seu replegament, desprs d'un discurs de Negrn a la Societat de Nacions el 21 de setembre proposant-ne la retirada.

Fou dissolt el 20 d'abril del 1939.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263092" title="Ashikaga Yoshiaki" nonfiltered="2922" processed="2917" dbindex="102936">
 va ser el catorz i l'ltim shogun del shogunat Ashikaga i va governar entre el 1568 i el 1573 al Jap. Va ser fill del dotz shogun Ashikaga Yoshiharu i germ del tretz shogun Ashikaga Yoshiteru.

L'absncia d'un poder central a Kyoto va obligar a l'exercit d'Oda Nobunaga a restablir el shogunat amb l'assistncia de Yoshiaki que va ser un governant titella, donat inici del perode Azuchi-Momoyama. 

No obstant les intencions de Nobunaga d'unificar el pas van fer que aquest expulses a Yoshiaki fora de Kyoto i va abolir el shogunat Ashikaga, tot i que Yoshiaki va mantenia una posici nominal fins el 1588.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263093" title="Josep Julien i Ros" nonfiltered="2923" processed="2918" dbindex="102937">
Josep Julien i Ros (Barcelona, 1966) s un actor de teatre, de cinema i de doblatge catal. s llicenciat en interpretaci per l'Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat com a actor amb Manel Dueso, lex Rigola, Lurdes Barba, Ricard Reguant i Antonio Simn. Tamb treballa regularment a TV3, a sries com Sitges, Secrets de famlia, Lluna de mel i Blanc o Negre, i ha fet diverses collaboracions com a guionista. El 2006 va guanyar el Premi Octubre de teatre

 Obres .
 Com a actor de teatre.
 Caa de rates (2000);
 Refugiats (2003);
 Mika i el parads (2006);
 Las otras (2006);
 Intimitat (2007);
 Com a actor de cinema .
 Anita no perd el tren (2001);
 Excuses (2003);
 Sin ti (2005);
 Los Totenwackers (2007);

 Com a director de teatre.
 Absolutament lluny (1997);
 Anitta Split (2006);
 Sex n'drugs n'Johan Cruyff (2007) premi Octubre de teatre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263095" title="Llei Slica" nonfiltered="2924" processed="2919" dbindex="102938">
La Llei Slica (del  Llat Lex Salica) va ser un conjunt de lleis tradicionals creades per governar els Francs salis a principis de l'edat mitjana durant el regnat de Clodoveu I al segle VI. Encara que la Llei Slica s una prctica molt antiga, la primera compilaci data entre l'any 507 i 511.



Aquesta llei s conseqncia de la tradici de la constituci que ha durat fins als temps moderns d'Europa Central, especialment als estats Alemanys, Frana, Pasos Baixos, algunes parts d'Itlia i ustria, parts d'Europa de l'est, per exemple Romania, Hongria i els Balcans.

La seva influncia es basa en qu les lleis de Carlemany es basaven en la Llei Slica, una influncia tant gran com la de Grcia i Roma. La influncia Slica existia des d'abans del segle XII, quan els reis Francs i les lleis canviats a la Guerra de Successi Austraca s'arrelaven en els problemes de l'herncia per part de les femelles de la propietat i de la posici hereditria. La Llei Slica codificava l'herncia, crim i l'assassinat. En un regne amb grups tnics diversos, cadascun volia sser governat sota la seva prpia llei.

Les lleis detallades establien que els danys i perjudicis serien pagats i tamb multes en recompensa de les injries a les persones i els danys als seus bns, per exemple a l'esclavatge, robatoris, i insults sense verificar. Una tercera part de les multes servien per pagar les despeses del judici. El veredicte del judici el feia un jurat. Aquestes lleis i les seves interpretacions ens proporcionen una percepci de la societat dels Francs; la Llei Slica estableix que una persona est legalment desprotegida per llei si ell o ella no pertany a una famlia.

 Referncies .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263096" title="Joan Esteve" nonfiltered="2925" processed="2920" dbindex="102939">
Joan Esteve (Johannes Stephanus) fou un notari valenci del segle XV.

Biografia.

Joan Esteve s conegut, gaireb exclusivament, pel fet de ser l'autor del Liber Elegantiarum.

Tret de les dades que el propi Esteve facilita en el prefaci de la seva referida obra, poca cosa ms se'n coneix.

No obstant aix, segons un manuscrit conservat a la Biblioteca de Catalunya el 1482 era notari o escriv del captol de Valncia.

Segons la dedicatria del Liber Elegantiarum per part del seu autor al seu amic "Ferario Torella" (s a dir, el professor de medicina Ferrer Torrella), Joan Esteve, en el seu lleure, gaudia llegint les obres de Virgili, Terenci, Cicer, Aule Gelli, Macrobi, Servi i d'altres. Segons afirma, aquestes lectures foren les que li donaren el seu bagatge de llatinitat, que decid presentar en forma de llibre, reunint les paraules i frases recollides, precedides per seva significaci en la seva llengua materna, confegint aix el que s'ha considerat el primer diccionari de la llengua catalana.

Obra.

Vegeu l'article Liber Elegantiarum

Notes.


 Bibliografia.


Germ Colon i Amadeu-J. Soberanas, Panorama de la lexicografia catalana: de les glosses medievals a Pompeu Fabra, Barcelona, Enciclopdia Catalana, 1991 (2 ed.). ;
MOLL, Francesc de Borja, El "Liber Elegantiarum". Leccin profesada el da 9 de abril de 1959 en la Ctedra Mil y Fontanals., Universidad de Barcelona, Barcelona 1960.
Liber Elegantiarum (Edifici facsmil i estudi preliminar de Germ COLN DOMNECH, Universitat de Basilea). Ed. Inculca, Castell de la Plana, 1988.
POLANCO ROIG, Llus Bernat, El "Liber Elegantiarum" de Joan Esteve. Edici crtica i estudi. Universitat de Valncia. 1994. (Tesi doctoral publicada en microfitxes).
RICO, Albert i SOL, Joan, Gramtica i lexicografia catalanes, sntesi histrica". Universitat de Valncia, Valncia 1995.
FERRANDO FRANCS, Antoni i NICOLS AMORS, Miquel, Histria de la llengua catalana, Ed. UOC, Barcelona 2005.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263098" title="Ignasi Moreno Gutirrez" nonfiltered="2926" processed="2921" dbindex="102940">
Ignasi Moreno Gutirrez (Gandia, 1959) s un dramaturg valenci. ptic de professi, va iniciar-se en el grup de teatre amateur Comuna gbia, que forma part d'una comissi fallera de Gandia, i des del 2001 escriu les obres del grup. El 2005 va obtenir el 34 Premi Octubre de teatre per  (3 i 4), obra dramtica basada en la histria de Jefrey Lionel Dammer, un assass en srie anomenat el carnisser de Milwauke, mort el 1994. Tamb ha estat guardonat, el 2006, amb el XII premi de teatre "El Micalet" amb l'obra "70 grams" (Denes). El 2008 ha guanyat el Premi Nacional de teatre "Castell a escena" amb l'obra  i altra vegada el XIV Premi de teatre "El Micalet" amb una histria d'amor anomenada "Llum de lluna". 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263100" title="Andr Marty" nonfiltered="2927" processed="2922" dbindex="102941">
Andr Marty (Perpiny 1886 - Catll de Conflent 1955), tamb conegut com Andreu Marty, fou un dirigent comunista francs d'origen nord-catal que  particip en la Guerra Civil espanyola com a mxim responsable de la formaci de les Brigades Internacionals a la seva base d'Albacete.

 Primers anys .
Fill d'una famlia obrera, el 1871 el seu pare particip en la comuna de Narbona. Format com a enginyer naval, lider el mot de la flota francesa del Mar Negre, en protesta de la intervenci contra la Repblica Sovitica. Detingut i repatriat, fou empresonat del 1919 fins al 1923, quan fou amnistiat. Un cop alliberat ingress en el Partit Comunista Francs, partit pel qual fou diputat a l'Assemblea Nacional Francesa durant els perodes 1924-1928 i 1929-1940. Fou membre del Comit Central del Partit Comunista Francs i de l'executiva de la Internacional Comunista.

 La seva participaci a la Guerra Civil espanyola .
En esclatar la guerra civil espanyola marx cap a Espanya el mes d'agost del 1936, particip en l'organitzaci de les Brigades Internacionals, de les que fou nomenat "inspector general" i ms tard dirig aquest cos de voluntaris a la seva base d'Albacete. L'ajud el fet de conixer tant el castell com el catal, degut al seu origen.

A causa d'una certa tibantor amb els militars espanyols, fou cridat a Moscou, on Dimitrov el volgu destinar als assumptes de Sud-Amrica, per Marty insist en tornar a Espanya i aix ho fu l'octubre del 1937.

Per la seva crueltat, sobretot en les execucions de voluntaris que orden per motius no sempre del tot greus, els anarquistes l'anomenaren el carnisser d'Albacete.

La Segona Guerra Mundial .
El setembre del 1939 era a l'URSS, i desprs de l'ocupaci nazi de Frana, pass a Alger, des d'on dirig els grups armats d'alliberament, Frances-Tireurs Partisans i Front National. Desprs del desembarcament de Normandia el 1944, defens la revoluci proletria, per top amb l'oposici de Stalin i de Maurice Thorez.

 La post-guerra mundial .
A partir de l'acabament de la guerra, s'alluny progressivament de la lnia collaboracionista oficial del Partit Comunista Francs i el 1952 fou expulsat del partit juntament amb Charles Tillon.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263102" title="Michel Dejouhannet" nonfiltered="2928" processed="2923" dbindex="102942">

Michel Dejouhannet (Chteauroux, 5 de juliol de 1935) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1956 i 1965. Durant la seva carrera esportiva aconse gu 24 victries, entre les que destaca un triomf d'etapa al Tour de Frana de 1959.

Palmars.
1957;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1958;
 1r a Puteaux;
 1r al Gran Premi de l'Alliberament a Guret;
 1r a Uzerche;
 1r a Montmorillon;
 1r a La Charit-sur-Loire;
 1r a La Souterraine;
 Vencedor d'una etapa al Tour de l'Aude ;
 Vencedor d'una etapa al Circuit d'Aquitnia;
1959;
 1r a Mauriac;
 1r a Sallanches;
 1r a Puteaux;
 1r a Saint-Macaire en Mauges;
 1r a Vailly-sur-Sauldre;
 1r al Circuit de l'Indre;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1960;
 1r a Bain-de-Bretagne;
 1r a Plaux;
 1r al Gran Premi de Brigueil le Chantre;
 1r a Brigueil-le-Chantre;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1964;
 1r a Brigueil-le-Chantre;
 1r al Gran Premi de Brigueil-le-Chantre;
1965;
 1r al Boucles del Baix Llemos;

Resultats al Tour de Frana.
1959. Abandona (13a etapa). Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Michel Dejouhannet ;
Palmars de Michel Dejouhannet ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263104" title="Tractat de Londres (1518)" nonfiltered="2929" processed="2924" dbindex="102943">
 
El Tractat de Londres de 1518 fou un pacte de no agressi signat a la ciutat de Londres el 1518 entre les principals nacions europees: Regne de Frana, Regne d'Anglaterra, Sacre Imperi Romanogermnic, Regne d'Espanya, el Ducat de Borgonya i el Papat per tal de donar-se ajuda mtua davant el creixent poder de l'Imperi Otom als Balcans. 

El tractat va ser patrocinat i dissenyat pel cardenal Thomas Wolsey i aix va arribar a ser signat pels ambaixadors de les nacions interessades a Londres.

Antecedents.
L'ideal d'una pau duradora era especialment defensada pel cristianisme a travs dels segles. Durant l'edat mitjana, l'Esglsia catlica va tractar de defensar la idea de combatre als no-cristians noms de paraula, i posar fi a la lluita entre els propis cristians, sent les croades el punt focal de la lluita contra els no-cristians. No obstant aix, la identitat cristiana s'an redut durant el Renaixement. 

Desprs de la caiguda de Constantinoble l'any 1453 a Europa la gent va comenar a identificar Europa amb el cristianisme. Durant el segle XV, la pau es va establir a Itlia durant 50 anys, que es va dividir en molts petits pasos. Noms una petita guerra entre Vencia i el Papat pel control de Ferrara va causar un lapse temporal en la pau. Aquest perode pacfica va arribar a la seva fi amb la invasi francesa de 1494. Una successi de petites guerres seguides l'any 1518 i les possibilitats poltiques d'un tractat de pau semblaven possibles i eren necessries. 

Termes.
 
Tots els pasos europeus llevat de l'Imperi Otom van ser convidats a Londres (en aquells moments Rssia no va ser considerada com a part d'Europa). El tractat va tractat d'establir la pau entre els 20 principals estats d'Europa, i per tant, finalitzar totes les guerres entre ells, entre estats cristians. A l'octubre de 1518 es va iniciar entre els representants d'Anglaterra i Frana, sent posteriorment ratificat pels dems estats i el propi papa Lle X. 

L'acord va establir una lliga defensiva basada en una poltica exterior no noms compromesa a un pacte de no agressi sin que tamb a la promesa de fer la guerra a qualsevol Estat que no compls els termes del tractat. En el moment, es va considerar un triomf de Thomas Wolsey, i reflecteix la glria considerable a Enric VIII.

Llegat.
Tot i la signatura del Tractat la pau va durar molt poc temps. La guerra va esclatar un parell d'anys desprs entre el Regne de Dinamarca i el Regne de Sucia, aix com la signatura d'una aliana entre Anglaterrra i Espanya contra Frana. El moviment de pau no obstant aix va continuar durant segles i es va convertir en la prxima part de la illustraci del segle XVIII. No va ser possible arribar a una pau duradora en el conjunt d'Europa fins a la signatura del Congrs de Viena l'any 1815. 

Referncies.


Vegeu tamb.
Guerres d'Itlia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263107" title="sterreichischer Rundfunk" nonfiltered="2930" processed="2925" dbindex="102944">
sterreichischer Rundfunk, ORF (en alemany, Radiodifusi Austraca) s la rdio i televisi pblica d'ustria. ORF s l'empresa meditica ms gran d'ustria i t la seu central a Viena. Tamb disposa d'estudis en cadascun dels bundeslnder, i des del 1975, a Bolzano, al Tirol del Sud, Itlia.

 Emissores de rdio de l'ORF .
 1 s una emissoral cultural i de notcies;

L'antiga 2 va ser substituda per nou canals refional, un per cadascun dels bundeslnder:
 Radio Burgenland;
 Radio Krnten;
 Radio Niedersterreich;
 Radio Obersterreich;
 Radio Salzburg;
 Radio Steiermark;
 Radio Tirol;
 Radio Vorarlberg;
 Radio Wien;

 Hitradio 3 s una emissora de msica pop, i amb uns tres milions d'oients, s la rdio austraca ms seguida;

 FM4 est especialitzada en msica pop alternativa i concerts;

 Radio 1476 emet en ona mitjana des de les 18:00 fins a mitjanit. La seva programaci s una mescla de programes d'1, programes per a minories lingstiques i culturals, msica folk i produccions especials. Emet des de Bisamberg, a prop de Viena, a la freqncia 1476 kHz de Viena, amb una potncia de 60 kW. ;

 1-Inforadio s una emissora per internet, que emet notcies durant les 24 hores.

 Radio Austria 1 Internacional s una versi d'1 que es transmet a travs d'ona curta i per satl.lit.

 Canals de Televisi de l'ORF .

 ORF1;
 ORF2, amb programes regionals;
 ORF SPORT PLUS;
 TW1, utilitza la mateixa freqncia que ORF SPORT PLUS;
 3 Sat, en associaci amb ARD, ZDF i SF DRS;
 Arte;

 Directors de l'ORF .
 Oskar Czeija : 1924-1938;
 Josef Scheidl : 1960-1967 ;
 Gerd Bacher : 1967-1974  ;
 Otto Oberhammer : 1974-1978  ;
 Gerd Bacher : 1978-1986  ;
 Thaddus Podgorski : 1986-1990;
 Gerd Bacher : 1990-1994  ;
 Gerhard Zeiler : 1994-1998  ;
 Gerhard Weis : 1998-2001  ;
 Monika Lindner : 2002 - 31 de desembre de 2006 ;
 Alexander Wrabetz : des de l'1 de gener de 2007 fins a l'actualitat;

 Enllaos externs .
lloc oficial d'ORF;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263109" title="Gneu Planci" nonfiltered="2931" processed="2926" dbindex="102945">
Gneu Planci (Cnaeus Plancius) fou un cavaller rom nadiu d'Atina, prop d'Arpinium al Latium. Era fill d'un eques que era un dels publicans ms importants i que va servir amb Publi Licini Cras Dives II (que fou cnsol el 97 aC), i desprs va pressionar per obtenir la reducci de les taxes que pagaven els publicans a sia i el 59 aC va donar suport a Juli Csar que va garantir les peticions dels eques.

Genu Planci va servir a frica amb el propretor Aule Torquat vers el 70 aC, el 68 aC a Creta sota el procnsol Quint Cecili Metel Crtic, i el 62 aC fou trib militar a l'exrcit de Gai Antoni a Macednia, provncia a la que fou qestor el 58 aC sota el govern de Luci Apuleu; aqu va rebre cordialment a Cicer que havia estat desterrat de Roma.

El 56 aC fou trib de la plebs. El 55 aC fou candidat a edil curul per finalment no es van fer eleccions i a l'any segent, quan es van fer, fou elegit junt amb Quint Pedi i va exercir durant la resta de l'any. Els candidats derrotats Juvenci Laterense i Luci Cassi Long el van denunciar per haver subornat als comicis i en virtut de la Llei Licnia l'acusador tenia el dret de triar al president del tribunal i seleccionar les quatre tribus davant les que s'havia de fer el judici (l'acusat en podia rebutjar nicament una); el president del tribunal fou el pretor Gai Alfi Flau. Planci fou defensat per Cicer i va aconseguir l'absoluci.

A la guerra civil (49 a 45 aC) va abraar el partit pompei i desprs de la guerra va viure exiliat a Crcira.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263111" title="Muncia Plancina" nonfiltered="2932" processed="2927" dbindex="102946">
Muncia Plancina (Munatia Plancina) fou l'esposa de Gneu Calpurni Pis. Era probablement filla de Luci Munaci Planc, cnsol el 42 aC.

Quan el seu marit fou nomenat governador de Sria (any 17) el va acompanyat. Durant l'any 18 va enfrontar-se a Agripina Major, la dona de Germnic Csar, seguint instruccions de Lvia Drusilla, la viuda d'August i mare de Tiberi. A la seva tornada a Roma (any 20) foren rebuts pel poble com a criminals, ja que se sospitava que havien enverinat a Germnic. Pis es va acabar sucidant per Plancina fou exonerada pel senat per influencia de l'emperadriu mare. 

Va viure tranqui-la fins a la mort de Lvia l'any 29. El 33, ja sense cap protector, fou acusada d'aquell crim i es va sucidar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263112" title="Planc" nonfiltered="2933" processed="2928" dbindex="102947">
Planc (Plancus) fou un cognom familiar de la gens Muncia o Muntia. El nom derivava de tenir els peus completament plans. El cognom apareix tamb com a Planci (Plancius) tant en escrits com en inscripcions.

Personatges destacats foren:

Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC), consol el 42 aC ;

Tit Munaci Planc Bursa, trib de la plebs el 52 aC;

Gneu Munaci Planc, pretor el 43 aC ;

Luci Plauci Planc, poltic rom;

Luci Munaci Planc (consol any 13), cnsol l'any 13 ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263115" title="Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC)" nonfiltered="2934" processed="2929" dbindex="102948">


Luci Munaci Planc (Lucius Munatius L. F. L. N.  Plancus) (87 aC - 15 aC) fou un magistrat rom.

Amic de Juli Csar va servir a les seves ordes tant a la Gllia (on fou llegat de Csar el 54 aC i el 53 aC) com a les guerra civils: fou comandant de les forces de Csar a Herda a Hispnia el 49 aC i va acompanyar al seu cap a frica el 46 aC quan va intentar obtenir la rendici del cap pompei Gai Considi a Adrumetum.

Al final del 46 aC fou nomenat un dels prefectes de la ciutat que van tenir el govern de Rom el 45 aC durant l'absncia de Csar. Fou nomenat governador de la Gllia Transalpina el 44 aC (excloses la Narbonense i la Gllia Belga) i designat per exercir el consolat el 42 aC amb Dcim Juni Brut Alb com a collega; Csar fou assassinat al mar del 44 aC i Planc es va declarar a favor de l'amnistia i se'n va anar a agafar el comandament de la seva provncia. 

Cicer li va demanar d'abraar el partit senatorial i anar en ajut de Dcim Juni Brut Alb que estava assetjat per Marc Antoni a Mutina; Planc va decidir finalment a la primavera del 43 aC, sortir cap a Itlia per es va assabentar de la derrota de Marc Antoni i el setge de Mutina per els cnsols Aule Hirti i Gai Vibi Pansa; llavors es va aturar al territori dels allbroges on se li va unir Dcim Brut amb el seu exrcit, i es van preparar per fer la guerra a Marc Antoni, per Marc Emili Lpid es va declarar per Marc Antoni, i les forces d'ambds superaven en molt a les de Planc, aix que, per consell d'Gai Asini Polli, es va declarar a favor de Marc Antoni i Lpid i va abandonar a Dcim Brut a la seva sort (Brut va morir poc desprs als Alps). Durant el seu govern a la Gllia va fundar les colnies de Lugdunum i Raurica.

A la tardor del 43 aC es va formar el triumvirat; Planc va haver d'acceptar la proscripci del seu propi germ Luci Plauci Planc (Lucius Plautius Plancus). A final d'any va tornar a Roma i el 29 de desembre va celebrar un triomf per alguna victria a la Gllia o ms probablement a Rcia sobre alguna tribu alpina.

Tal com estava previst el 42 aC fou cnsol per amb Marc Emili Lpid com a collega.

El 41 aC es va produir l'anomenada guerra de Perusa. Planc tenia el comandament de les tropes d'Antoni a Itlia i quan Luci Antoni i Flvia (l'esposa del triumvir) van declarar la guerra a Octavi (August) esperaven el seu ajut, per com que Planc no sabia les intencions del seu cap, es va procurar mantenir allunyat del conflicte. A la caiguda de Perusa el 40 aC, Planc va fugir d'Itlia amb Flvia, cap a Atenes. Va retornar a Itlia amb Antoni, i desprs el va acompanyar a Orient. Marc Antoni li va donar el govern de la provncia d'sia, que va evacuar quan es va produir la invasi dels parts dirigits pel general rom desertor Labi, i es va refugiar a les illes.

Probablement fou cnsol sufecte el 36 o en una data propera. El 35 aC fou governador de Sria, crrec que va exercir nominalment uns quatre anys; el 34 aC va emetre una moneda on es constata una victria sobre els armenis. Vers el 32 aC va anar a Alexandria fou rebut fredament per Antoni, assabentat dels seus excessos a la provncia on havia practicat extorsions i saquejos.

Va romandre a la capital egpcia participant a les orgies de la cort i quan va veure que Antoni seria enderrocat se'n va anar cap a Roma el mateix 32 aC amb el seu nebot Titi. Planc llavors va donar informacions reservades a Octavi i es va passar al servei d'aquest.

Va viure tranquillament de la fortuna que havia fet a Sria i el 27 aC va proposar donar el nom d'August a Octavi. L'emperador el va nomenar censor el 22 aC junt amb Paule Emili Lpid, i va construir un temple dedicat a Saturn, per complaure a l'emperador que volien que els romans rics adornessin la ciutat amb edificis pblics.

Va morir algun temps desprs en data no coneguda. Tenia tres germans i una germana i va deixar un fill i una filla. La seva germana, Muncia Plncia es va casar amb Marc Titi. La seva filla Muncia Plancina, es va casar amb Gneu Calpurni Pis (cnsol 7 aC).
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263117" title="Tit Munaci Planc Bursa" nonfiltered="2935" processed="2930" dbindex="102949">
Tit Munaci Planc Bursa (Titus Munatius Plancus Bursa) fou un magistrat rom, germ de Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC) (Lucius Munatius L. F. L. N.  Plancus).

El 52 aC fou trib de la plebs i va donar suport a Gneu Pompeu d'acord amb els seus collegues Gai Sallusti i Quint Pompei Ruf. Per afavorir a Pompeu, va impulsar l'anarquia com a manera de qu aquell fou cridat unnimement com a dictador per salvar la repblica. 

A la mort de Publi Clodi va augmentar la indignaci de les masses exposant el seu cadver i va provocar seriosos disturbis al acabar el funeral, disturbis en els que fou cremada la Cria Hostlia. Va atacar ferotgement a Mil al que va cridar davant una assemblea popular. Pompeu va aconseguir els seus propsits ja que encara que no fou nomenat dictador, fou nomenat cnsol sense collega.

En aquest consolat va proposar la Lex de Vi, dirigida contra Mil i els seus, que va tenir el suport entusiasta de Planc i Sallusti. Per Pompeu, una vegada aconseguit el que volia, no va dubtar a sacrificar als que l'havien ajudat i quan va expirar el tribunat de Planc (durant el qual era inviolable) fou acusat de prendre part al incendi de la Cria, d'acord a la Lex de Vi. Cicer va conduir l'acusaci i Planc va rebre un suport insignificant de Pompeu i fou condemnat.

Desprs se'n va anar a Ravenna a la Gllia Cisalpina on fou ben rebut per Csar que el 49 aC el va restaurar en els seus drets poltics i civils. Va tornar a Roma i va viure allunyat de les lluites partidistes. 

A la mort de Csar fou partidari de Marc Antoni amb el que va lluitar a Mutina, on fou derrotat i expulsat cap a Pollentia per Ponci quila el llegat de Dcim Juni Brut Alb, i en la fugida les legions es van desbandar.

Ja no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263118" title="Gneu Munaci Planc" nonfiltered="2936" processed="2931" dbindex="102950">
Gneu Munaci Planc (Cnaeus Munatius Plancus) fou un magistrat rom, germ de Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC) (Lucius Munatius L. F. L. N.  Plancus) i de Tit Munaci Planc Bursa (Titus Munatius Plancus Bursa).

Fou pretor electe el  44 aC i Juli Csar li va encarregar al mateix any de trobar terres pels seus soldats a la regi de Buthrotum a l'Epir. El 43 aC va exercir la pretoria i el senat li va permetre reunir-se amb el seu germ Luci a la Gllia Transalpina, on va participar a les negociacions amb Lpid el triumvir, i on va dirigir la cavalleria del seu germ.

Afectat per unes febres el seu germ el va enviar de retorna a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263119" title="Luci Plauci Planc" nonfiltered="2937" processed="2932" dbindex="102951">
Luci Plauci Planc (Lucius Plautius  Plancus) fou un magistrat rom germ de Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC) (Lucius Munatius L. F. L. N.  Plancus) i de Tit Munaci Planc Bursa (Titus Munatius Plancus Bursa). Fou adoptat per Luci Plauci (Lucius Plautius) i va agafar el seu nom familiar per va conservar el seu cognom. El seu nom original fou Gai que va canviar per Luci, encara que apareix alguna vegada com Gai Plauci Planc (per exemple a Valeri Mxim).

Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC amb el consentiment del seu germ Luci Munaci Planc. Es va refugiar a Salernum (Salern) per la seva vida refinada i el perfum el va delatar i encara que es va poder escapar,  els seus esclaus foren agafats i torturats, exigint per posar fi a la tortura la seva entrega. Planc llavors es va entregar voluntriament i se suposa que fou executat, tot i que no s'esmenta expressament.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263121" title="Luci Munaci Planc (consol any 13)" nonfiltered="2938" processed="2933" dbindex="102952">
Luci Munaci Planc (Lucius Munatius Plancus), fou un magistrat rom, fill de Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC) (Lucius Munatius L. F. L. N. Plancus).

Fou cnsol l'any 13 amb Gai Sili. A l'any segent, desprs de la mort d'August, el senat rom el va enviar a posar fi al mot de les legions de Germnia al territori dels ubis i es va escapar per ben poc de morir a mans dels amotinats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263122" title="Planta (desambiguaci)" nonfiltered="2939" processed="2934" dbindex="102953">


Onomstica:

Planta, ser viu vegetal;
Pompei Planta, prefecte d'Egipte;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263123" title="The Go-Betweens" nonfiltered="2940" processed="2935" dbindex="102954">


The Go-Betweens varen ser una banda australiana d'indie-rock internacionalment influent, formada pels guitarristes  Robert Forster i Grant McLennan a Brisbane el 1977. 


Biografia.
Al principi, Robert Forster i Grant McLennan varen estar acompanyats per Lissa Ross (bateria 1978) i Tim Mustapha (bateria 1978 1979) i desprs, durant els seu perode "clssic", per Lindy Morrison (bateria 1980 1989), Robert Vickers (baix 1983 1987), Amanda Brown (viol, obo, guitarra, coros 1986 1989) i John Willsteed (baix 1987 1989). Desprs de la seva refundaci els acompany Glenn Thompson (bateria 2002 2006) i Adele Pickvance (baix 2000 2006).

El punt fort del grup eren les habilitats compositives de Forster i McLennan, que van ser descrits pel crtic de Village Voice Robert Christgau com "la millor associaci de compositors de l'actualitat". Cadascun va desenvolupar un estil distintiu per complementari: les canons de Forster eren ms punyents i sobrevolades per l'angoixa, i feien s de la ironia i d'un imaginari lric inusual, mentre que les de McLennan eren generalment ms delicades i sensibles i les seves lletres sovint es basaven en l'estudi de la personalitat i l'estil indirecte.   

Les primeres gravacions de la banda ("Lee Remick", "Karen" - 1978 - i "People Say", 1979) eren canons de pop senzilles infludes per la New Wave i una mescla de pop pur a l'estil de The Monkees amb l'aspra simplicitat de The Velvet Underground. Quan van publicar el seu primer lbum oficial, Send Me A Lullaby, el 1982, ja havien desenvolupat un so ms subtil caracteritzat per l's del fraseig a l'hora de cantar unes lletres complexes i unes guitarres pop meldiques per rebels infludes per bandes de l'poca com Television, Wire i Talking Heads. L'any 1979, el grup havia deixat Austrlia, primer per anar a Glasgow, on van formar part del segell independent de culte Postcard Records, des d'on van seguir els contemporanis seus i amics The Birthday Party cap a la ms activa escena musical de Londres. El seu segon llarga durada, Before Hollywood (1983), els va consolidar com un dels grups de culte ms importants al Regne Unit. La can de McLennan  "Cattle And Cane" va esdevenir un gran xit a les llistes independents. 

The Go-Betweens van passar la major part de la dcada dels 80 fent gires i produint regularment xits com "Spring Rain" (1986) o "Streets of Your Town" (1988) per a les rdios alternatives, per mai per a les llistes de vendes. Aquesta "escandalosa" manca d'xit popular sorprenia tant els seus seguidors entre la crtica que va esdevenir un clix cada cop que s'escrivia sobre el grup. Els seus discos Spring Hill Fair (1984) i Liberty Belle and the Black Diamond Express (1986), que van rebre especialment bones crtiques, mostraven un grup que avanava gradualment cap a un so ms contemporani i polit, per que mantenia elements de l'estil caracterstic dels seus inicis.  Tallulah (1987) i 16 Lovers Lane (1988) varen ser els treballs ms comercials del grup fins aquell moment, per van fracassar novament a l'hora d'entrar a les llistes de vendes. Desprs de sis discos, Forster i McLennan van disoldre el grup el 1989. 

Forster i McLennan van dur carreres en solitari durant la dcada dels 90, per van tornar a treballar junts desprs que la publicaci francesa Les Inrockuptibles els convids per actuar al des aniversari de la revista. 

L'any 2000, Forster and McLennan van tornar a formar The Go-Betweens, acompanyats pels tres membres d'Sleater-Kinney,i van gravar el disc The Friends of Rachel Worth. La formaci ms recent (2005) incloa Forster, McLennan, Adele Pickvance (baix) i Glenn Thompson (bateria).

L'octubre de 2005, The Go-Betweens finalment van assolir el reconeixement de la indstria amb el premi ARIA al millor lbum contemporani per a adults amb el disc Oceans Apart.

El 6 de maig de 2006 Grant McLennan va morir d'un atac de cor mentre preparava una festa a casa seva, a Brisbane i Robert Forster va anunciar el final de The Go-Betweens. 

Discografia.
lbums.
 Very Quick on the Eye (disc semioficial gravat el 1981 i tornat a publicar el 2002);
 Send Me A Lullaby (1982);
 Before Hollywood (1983);
 Spring Hill Fair (1984);
 Liberty Belle and the Black Diamond Express (1986);
 Tallulah (1987);
 16 Lovers Lane (1988);
 The Peel Sessions EP (1989);
 The Friends of Rachel Worth (2000);
 Bright Yellow Bright Orange (2003);
 Oceans Apart (2005);
 Worlds Apart EP (2005);

Recopilacions i lbums en directe.
 Metal and Shells (1985);
 The Able Label Singles (1986);
 1978-1990 (1990);
 Bellavista Terrace: Best of the Go-Betweens (1999);
 78 'til 79 the Lost Album (1999);
 Live In London (2005);
 That Striped Sunlight Sound live CD/DVD (2006);

Singles.
 "Lee Remick"/"Karen" (Able Label, 1978);
 "People Say"/"Don't Let Him Come Back" (Able Label, maig 1979);
 "I Need Two Heads"/"Stop Before You Say It" (Postcard (UK), Missing Link (Aus), juny 1980);
 "Your Turn, My Turn"/"World Weary" (Missing Link, juliol 1981);
 "Hammer The Hammer"/"By Chance" (Rough Trade (UK), Missing Link (Aus), juny 1982);
 "Cattle And Cane"/"Heaven Says" (Rough Trade (UK), Stunn (Aus), febrer 1983);
 "Man O'Sand To Girl O'Sea"/"This Girl, Black Girl" (Rough Trade, octubre 1983);
 "Bachelor Kisses"/"Rare Breed" (ms "Unkind and Unwise" (instrumental) 12") (Sire, agost 1984;
 "Part Company"/"Just A King In Mirrors" (ms "Newton Told Me" 12") (Sire, novembre 1984);
 "Spring Rain"/"The Life At Hand" (ms "Little Joe" 12") (Beggars Banquet (UK), True Tone (Aus), febrer 1986);
 "Head Full Of Steam"/"Don't Let Him Come Back" (ms "The Wrong Road", 12") (Beggars Banquet, maig 1986);
 "Right Here"/"When People Are Dead" (ms "A Little Romance", "Don't Call Me Gone", 7" doble pack i 12"), (Beggars Banquet (UK), Trus Tone (Aus), febrer 1987);
 "Cut It Out"/"Time In The Desert" (ms "Doo Wop In 'A' (Bam Boom)", 12") (Beggars Banquet, maig 1987);
 "I Just Get Caught Out"/"Don't Let Him Come Back" (True Tone, 1987);
 "Bye Bye Pride"/"The House That Jack Kerouac Built (Radio One version)" (ms "Bye Bye Pride (Radio One version), 12") (Beggars Banquet (UK), True Tone (Aus), agost 1987);
 "Streets Of Your Town"/"Wait Until June" (ms "Casanova's Last Words, 12") (Beggars Banquet (UK), Mushroom (Aus), Capitol (US), juliol 1988);
 "Was There Anything I Could Do?"/"Rock And Roll Friend" (ms "Mexican Postcard", 12") (Beggars Banquet (UK), Mushroom (Aus), octubre 1988);
 "Love Goes On!"/"Clouds" (Beggars Banquet, gener 1989);
 "Streets Of Your Town"/"Quiet Heart" (ms "Bow Down" i "The House Jack Kerouac Built", CD i 12" ) (Beggars Banquet, maig 1989);
 "Going Blind"/"Woman Across The Way"/"The Locust Girls" (Circus (UK), WMinc (Aus), Jetset (US), Clearspot (Ger), setembre 2000);
 "Surfing Magazines"/"German Farmhouse"/"Haven't I Been A Fool" (live)/"Clouds" (live)/"Cattle And Cane" (live) (WMinc, gener 2001);
 "Caroline and I"/"Instant Replay"/"Girl Lying On A Beach" (Trifekta (Aus), Jetset (US), juny 2003);
 "Finding You"/"Born To A Family"/"Streets Of Your Town" (live) (Tuition, juliol 2005);

Bibliografia.
 Clinton Walker (1996). . Pan MacMillan Australia. ISBN 0-7329-0883-3;
 David Nichols (2003). The Go-Betweens. Verse Chorus Press. ISBN 1-891241-16-8;
 David Nichols (2005). The Go-Betweens (Limited Italian edition). Libera Publishing. ISBN 88-901889-1-X;

Enllaos externs.
 www.lomaxrecords.com ltimes notcies del grup;
 www.go-betweens.net Pgina oficial;
 www.myspace.com/gobetweensmusic Pgina a Myspace ;
 www.myspace.com/thegobetweensmusic Pgina dels fans a Myspace ;
 www.robertchristgau.com Article del crtic Robert Christgau amb motiu de la seva tornada ;
 www.brella.org Extensa entrevista del 2005 amb Grant McLennan;
 www.beggars.com Informaci extensa a la pgina de Beggars Banquet Records;
 Barry Neild, de la CNN,  escriu sobre the Go-Betweens; per qu els va oblidar la fama?;
 tribut de Robert Vickers;
   Disc de tribut de Rare Victory's publicat en homenatge a Grant i a the Go-Betweens.
 Sobre un concert d'homenatge;
 Antipodean Underground Blog MP3 d'un CD d'homenatge a The Go-Betweens publicat per Hippy Knight Records el 1996;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263124" title="Pompei Planta" nonfiltered="2941" processed="2936" dbindex="102955">
Pompei Planta (Pompeius Planta) fou un magistrat rom.

Fou prefecte d'Egipte durant el regnat de Traj. L'esmenta Plini el Vell (Plinius, Ep. x. 7 or 5.)



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263125" title="Peter Benoit" nonfiltered="2942" processed="2937" dbindex="102956">

Peter Leonard Leopold Benoit dit Peter Benoit (Harelbeke, 17 d'agost 1834 - Anvers, 8 de mar 1901) era un compositor flamenc. 

 Biografia .

Son pare i un organista d'Harelbeke van donar-li la basi de la seva educaci musical. Al 1851 va comenar a estudiar la composici al conservatori de Brusselles amb Franois-Joseph Ftis. El 1854 va obtenir un primer premi de composici i d'harmonia. Al 1957 va obtenir el primer premi del Prix de Rome per a la seva cantata Le meurtre d'Abel, fet li va permetre l'any segent de fer un viatge llarg a Alemanya durant el qual va visitar Colnia, Bonn, Leipzig, Dresden, Berln i Munic. En aquest perode va compondre moltes obres i tamb va escriure un assaig  L'cole de musique flamande et son avenir (trad.: L'avenir de l'escola de msica flamenca) en una poca a la qual l'ensenyament en neerlands si ms no era prohibit, no era gaire estimulat ni subsidiat per a l'estat belga jove que els fundadors recents somiaven unilinge i francfon.

Al 1867 va ser nomenat director de l'orquestra del teatre les Bouffes-Parisiens, Jacques Offenbach n'era aleshores el director.

En tornar a Blgica ser anomenat director de l'Escola Flamenca de Msica d'Anvers que al 1898 va aconseguir l'estatut de conservatori. Mor el 1901 a Anvers. En la seva memria, l'escola de msica de la seva ciutat natal va batejar-se Stedelijke Muziekschool Peter Benoit.
La msica i la poltica d'emancipaci del poble flamenc.
D'acord amb l'esperit romntic, propagat pel seu exemple Richard Wagner volia crear una msica que representava l'esperit i la natura del poble flamenc. Va esdevenir aix exponent del moviment europeu de nacionalisme musical, tal com Wagner a Alemanya, Sibelius a Finlndia, Smetana a Txquia, el Grup dels Cinc a Rssia i molts altres. Va escriure molts assajos i polmiques nacionalistes i emancipatoris. Era convenut que l'ensenyament havia de ser en la llengua vernacular, en el seu cas doncs el neerlands. Pensava que la millora mena per la  puresa  de la natura d'un poble s'exprimia enlloc millor que a les canons populars. Per a conservar-la, va utilitzar-les a les seves composicions.

Durant tota sa vida, va obrar per al ensenyament en neerlands, per a la msica religiosa en la llengua vernacular, per a una pera flamenca, per a teatres musicals populars a les petites ciutats, per a un festival i per a la collaboraci cultural amb els Pasos Baixos. Aquestes idees no van gaire plaure al govern i l'administraci belgues que odiaven l'estat ve del qual acabaven de escindir-se noms quatre anys abans el naixement de Benoit (1830).

Benoit somiava d'una msica indentitari, different de la francesa o alemanya, un somni que no va realitzar, car les seves obres millors no sn gaire ms flamenques que franceses o alemanyes. El seus oratoris ms importants sn De Schelde (l'Escalda) i Lucifer, aquest darrer va ser una desfeta total quan es va produir a Londres al 1888.

Ancdota.
El seu nom de bateig era Pierre com que l'administraci belga refusava d'inscriure noms neerlandesos. Ms tard, va canviar el seu nom en Peter i sempre signa tota la seva obra am aquest nom.


 Obra .

 Teatre musical .
 1855 De Belgische Natie, drama lric, lletra de Jacob Kats;
 1856 Het dorp in 't gebergte, pera, lletra de Jacob Kats;
 1859 De Elzenkoning - Le Roi des Aulnes pera d'un acte;
 1864 Isa, pera, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1871 t Leven is Liefde, lletra de Johan Alfried De Laet;
 1876 Charlotte Corday, Drama lric en 5 actes, lletra d'Ernest Van der Ven;
 1876 De Pacificatie van Gent, drama lric en 5 actes, lletra d'Emiel Van Goethem;
 1879 Joncvrouw Kathelijne, teatre romntic dramtic, poema de Julius De Geyter;
 1886 Juicht met ons (Buls cantata), teatre popular, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1892 Karel van Gelderland, drama lric en 5 actes, lletra de Frans Gittens;
 1893 Het Meihef, pastorale cantada en 3 actes, lletra de Julius De Meester;
 1895 Pompea, opera en 5 actes, lletra de Frans Gittens;
 1897 Sterftoneel van Van Blek, parlando lric per a petita orquestra, lletra de Frans Gittens;

 Oratoris .
 1857 Abels moord (Le meurtre d'Abel), lletra de Clemens Wytsman, Prix de Rome;
 1865 Prometheus, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1865 Lucifer, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1868 De Schelde, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1873 De Oorlog, lletra de Jan Van Beers;
 1889 De Rijn, lletra de Julius De Geyter;

 Cantates .
 1857 Le Meurtre d'Abel;
 1874 De Vlaamsche Leeuw, lletra d'Edmont Van Herendael;
 1874 Feestmarsch (cantata pel teatre), lletra d'Emmanuel Hiel, a l'ocasi de la posa de la primera pedra del Teatre Flamenc d'Anvers;
 1875 De Leie, lletra d'Adolf Verriest;
 1877 Vlaanderens kunstroem (Cantata de Rubens), lletra de Julius De Geyter;
 1878 De Wereld in! (cantate per a nens), lletra de Julius De Geyter;
 1880 Hucbald, lletra de Julius De Geyter;
 1880 Breidel-marsch, lletra de Karel Victor Hippoliet de Quker;
 1880 Triomfmarsch (El geni de la ptria), lletra de Julius De Geyter;
 1880 De muze der geschiedenis, lletra de Julius De Geyter;
 1882 Hymnus aan de Schoonheid, lletra de Emmanuel Hiel;
 1884 Kinderhulde aan een Dichter (Van Rijswijck-cantate), lletra de Julius De Geyter;
 1885 Feestzang (Hymnus aan de Vooruitgang), lletra de Jan Van Beers;
 1885 Domine salvum fac regem i Brabanonne,
 1886 Treur- en triomfzang, (cantata Conscience), lletra de Victor Alexis de la Montagne;
 1887 Stichting van het Gemeentehuis te Schaarbeek, poema simfnic, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1888 ""Hommatge al benvolgut senyor Polydoor De Keyser, Lord-Major de Londres en arribar a la seva ciutat natal de Dendermonde, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1888 Benvinguda de la ciutat de Brusselles al  benvolgut senyor Polydoor De Keyser, Lord-Major de Londres, el 9 d'octubre 1888, lletra d'Emmanuel Hiel;
 1893 Goedheil, lletra de Constant Jacob Hansen;
 1897 Volkshulde aan een Dichter (Cantata Ledeganck), lletra de Jan Bouchery;

Msica coral a cappella.
 1864 Mozes op den Sina, Segons Alphonse de Lamartine, doble cor mascul;
 1877 Antwerpen, lletra de Frans de Cort, triple cor mascul;
 1879 Het Dietsche Bloed, lletra de Constant Jacob Hansen, cor mixte;
 1886 De Maaiers, lletra de Napoleon Destanberg, doble i triple cor mascul;
 18?? ""Aan de Goede Negen, cor mascul;
 18?? Welkom, lletra de Virginie Loveling per soprano, alto i baix;

 Msica religiosa.
Tetralogia (1859-1863):
 1859 Kerstmis (trad: Nadal);
 1860 Messe solennelle;
 1862 Te Deum;
 1863 Requiem;
 1871 Drama Christi;
 1871 Onze Vader;
 1858 Ave Maria;
 18?? Kleine Mis;
 1859 "32 cants llatins" (motets), ;
 1871 Ave Maria, marxa d'obsequi;

 Obres diverses .
 Concert per flauta i orquestra, poema simfnic, opus 43a;
 Concert per piano i orquestra',' poema simfnic, opus 43b;
 Le roi des aulnes;
 Opgewekt, per obo solo;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263126" title="Planudes" nonfiltered="2943" processed="2938" dbindex="102957">
Planudes (Planudes, ) tamb anomenat Planudes Mxim, fou un monjo i erudit constantinopolit de l'poca bizantina. 

Fou teleg, gramtic i retric, i compilador de les colleccions dels poetes menors grecs (les conegudes garlandes o antologies, ). Va viure a Constantinoble a la primera meitat del segle XIV.

Andrnic II Paleleg el va enviar com ambaixador a Vencia el 1327. Altres fites de la seva vida publica o privada sn desconegudes. 

Les seves obres individuals no sn de prou importncia per ser enumerades d'una a una i cal agrupar-les temticament: oracions i homilies, traduccions del llat al grec (de Cicer, Ovidi, Cat, Boeci, i Donat), obres gramaticals, collecci de faules d'Esop, algunes obres aritmtiques, alguns d'histria natural, comentaris sobre retrics grecs i un poema en 47 versos hexmetres i algun altre poema menor; i la seva obra principal l'Antologia de Planudes, inicialment considerada l'antologia grega per excellncia fins que es va descobrir l'antologia de Constant Cfales, i fou igualment considerada una antologia grega. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263128" title="Garlanda de Meleagre" nonfiltered="2944" processed="2939" dbindex="102958">
Garlanda de Meleagre () fou un collecci d'epigrames destinada per primera vegada a conservar  tota mena de poemes, feta per Meleagre, un poeta i filsof cnic de Gadara a Palestina vers el 60 aC.

Inclou epigrames de 46 poetes grecs de totes les poques.

L'antologia de Filip de Tessalnica, l'antologia de Diogeni d'Heraclea, la d'Estrat de Sardes (, la de Digenes Laerci, i ms tard l'antologia d'Agcies Escolstic (ja al segle VII) sn  considerades complementaries de la Garlanda de Meleagre.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263129" title="Antologia de Filip de Tessalnica" nonfiltered="2945" processed="2940" dbindex="102959">
Antologia de Filip de Tessalnica ()  fou una collecci d'epigrames destinada a conservar  tota mena de poemes, feta per Filip de Tessalnica, a imitaci de la Garlanda de Meleagre per centrada en escriptors grecs ms recents. Tamb va rebre el ttol de .

A imitaci d'aquesta obra, es van compilar altres antologies per Diogeni d'Heraclea, Estrat de Sardes ( i Digenes Laerci (). Ms tard va aparixer l'antologia d'Agcies Escolstic (segle VII) en set llibres. Totes questes antologies es consideren complementaries de la Garlanda de Meleagre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263130" title="Antologia palatina" nonfiltered="2946" processed="2941" dbindex="102960">
Antologia de Constant Cfales o Antologia Palatina fou una collecci d'epigrames destinada a conservar  tota mena de poemes. La compilaci fou feta per Constant Cfales que va viure vers el segle X en el regnat de Constant VII Porfirognit. 

Aquesta antologia ja no es considerava una obra complementaria de la Garlanda de Meleagre com altres d'anteriors, sin una obra totalment nova amb fonts originals. Salmasi la va trobar a la biblioteca a l'elector palat a Heidelberg el 1606 i per aix es coneguda com l'antologia palatina; el 1632 fou portada al Vatic i llavors tamb fou coneguda com Cdex Vatic de l'antologia grega.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263133" title="Platoni" nonfiltered="2947" processed="2942" dbindex="102961">
Platoni (Platonius, ) fou un gramtic grec.

D'aquest personatge nicament se sap que un tractat que porta el seu nom esta afegit a les edicions d'Aristfanes sota el ttol . Parla de les diferencies entre la vella comdia, la comdia mitjana i la nova comdia; les diferencies sn indicades de forma breu, per precisa.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263134" title="Plator" nonfiltered="2948" processed="2943" dbindex="102962">


Onomstica:;

Plator de Macednia, militar macedoni. ;

Plator d'Illria, prncep illiri.
Biologia:;
Plator (aranya), gnere de la famlia dels Trocantrids;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263136" title="Plator de Macednia" nonfiltered="2949" processed="2944" dbindex="102963">
Plator fou un militar macedoni. 

Filip V de Macednia el va enviar a Creta vers el 219 o 218 aC. Va ser comandant de la ciutast d' Oreum en nom del rei  Filip V de Macednia, per finalment va entregar la ciutat als romans el 207 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263139" title="Plator d'Illria" nonfiltered="2950" processed="2945" dbindex="102964">
Plator fou un prncep illiri.

Era germ del rei Gentius d'Illria. El seu nom li dona Tit Livi (Livius, XIV,  30),  per a l'obra de Polibi s esmentat amb el nom de Pleurat, un nom ms com entre els illiris, per que sembla erroni en aquest cas.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263141" title="Platori" nonfiltered="2951" processed="2946" dbindex="102965">
Plator (Platorinus)  fou un cognom de la gens Sulpcia, que apareix nicament a algunes monedes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263143" title="Plucia" nonfiltered="2952" processed="2947" dbindex="102966">
Plucia (Plautia) fou una gens romana plebea. El nom apareix tamb com a Plcia (Plotia, Plotius). El primer membre de la famlia que va obtenir el consolat fou Gai Plauci Procle el 358 aC, i en endavant diversos Plauci van exercir altres magistratures. 

Sota l'Imperi apareixen amb els cognoms Deci, Hipseu, Procle, Silv, Venn i Venox. En monedes noms apareixen els cognoms Hipsca (Hypsacus) i Planc (Plancus), aquest darrer derivat de Luci Plauci Planc, de la gens Muncia, per adoptat pels Plauci, i que va conservar el seu cognom original. 

A la segent llista apareixen els Plauci sense cognom (els que habitualment apareixen com a Ploci s'han classificat a aquest cognom):

Aule Plauci, governador de Britnia.
Quint Plauci, cnsol l'any 36 juntament amb Sext Papiri Alli.
Quint Fulvi Plauci, fill de Luci Fulvi Plauci.
Plauci (jurista), jurista rom .
Novi Plauci, artista rom;
Plauci Eli, pontfex rom;
Plauci Later, amant de Valria Messallina ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263145" title="Escut de Rupit i Pruit" nonfiltered="2953" processed="2948" dbindex="102967">


L'escut oficial de Rupit i Pruit t el segent blasonament:

Escut caironat partit: al 1r, de gules, un castell de porpra tancat de sable sobremuntat d'un card de tres flors d'or; al 2n, d'atzur, un cavall amb un cavaller d'argent. Per timbre, una corona de marqus.

Histria.
Va ser aprovat el 9 de febrer del 2007 i publicat al DOGC el 23 de febrer del mateix any.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263146" title="Escut de Mediona" nonfiltered="2954" processed="2949" dbindex="102968">


L'escut oficial de Mediona t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, tres faixes ondades d'atzur; ressaltant sobre el tot una m esquerra ataronjada. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 26 de febrer del 2007 i publicat al DOGC el 20 de mar del mateix any.

L'escut d'ones d'argent i atzur sn les armories dels barons o varvassors de Mediona, senyors del castell de la localitat des del segle X. Es tracta d'unes armes parlants que fan referncia al nom del poble, igual com la m (m i ona), de procedncia ms recent, tot i que a l'esglsia de Santa Maria (del segle XV), concretament a la pedra angular de la cpula, ja hi ha una m representada.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263147" title="Escut de la Selva de Mar" nonfiltered="2955" processed="2950" dbindex="102969">


L'escut oficial de la Selva de Mar t el segent blasonament:

Escut caironat: d'atzur, un mont de dues penyes d'or movent de la punta i somat d'una creu llatina patriarcal de sable. Per timbre, una corona mural de vila.

Histria.
Va ser aprovat el 7 de maig del 2007 i publicat al DOGC el 23 de maig del mateix any.

El mont de dues penyes alludeix al terreny muntanys del municipi, a l'inici de la pennsula del Cap de Creus, i a les serres que l'envolten, la muntanya de Verdera i el serrat de la Glria. La creu patriarcal fa referncia al monestir de Sant Pere de Rodes, que tradicionalment ha estat qui ha tingut la jurisdicci sobre el terme de la Selva. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263148" title="Escut d'Alcarrs" nonfiltered="2956" processed="2951" dbindex="102970">


L'escut oficial d'Alcarrs t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una carrasca de sinople. Per timbre, una corona mural de poble.

Histria.
Va ser aprovat el 3 de maig del 2007 i publicat al DOGC el 7 de juny del mateix any.

La carrasca s el senyal parlant tradicional, allusiu al nom de la vila.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263149" title="Escut del Priorat" nonfiltered="2957" processed="2952" dbindex="102971">


L'escut oficial del Priorat t el segent blasonament:

Escut caironat: d'argent, una branca d'olivera de sinople fruitada de sable, sobremuntada d'una creu grega patent de sable i acostada de dos rams de porpra pampolats de sinople; la bordura componada d'or i de gules. Per timbre, una corona mural de comarca.

Histria.
Va ser aprovat el 28 de juny del 2007 i publicat al DOGC l'11 de juliol del mateix any.

L'escut representa els principals conreus d'aquesta comarca essencialment agrcola: l'olivera i la vinya, que han donat productes de tanta reputaci com l'oli de Siurana i el vi de les denominacions d'origen Priorat i Montsant. La creu de sable fa referncia al priorat cartoix d'Escaladei, del qual pren el nom la comarca. La bordura representa els quatre pals de l'escut de Catalunya.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263150" title="Julius De Geyter" nonfiltered="2958" processed="2953" dbindex="102972">
Julius De Geyter s un periodista i escriptor flamenc que va nixer a Lede (Blgica) el 25 d'abril de 1830. Mor el 18 de febrer 1905 a Anvers.

Biografia.
Va comenar la seva carrera professional com a mestre i periodista. El 1874 va esdevenir director de la banca Bank van Lening a Anvers.

Ensems am J.F.J. Heremans i E. Zetterman va crear la revista literria De Vlaamsche School (trad: L'escola flamenca) que va pareixer de 1855 a 1862. De Geyter i el seu amic Julius Vuylsteke eren els poetes poltics ms importants d'aquesta poca. Era tamb un dels lders del moviment flamenc que lluitava per a l'emancipaci de la gent de parla neerlandesa a Blgica..
Bibliografia.
Va escriure poemes romntics, poltics i de vegades anticlericals. 

Per al compositor Peter Benoit va escriure la lletra de
1877 La cantata Rubens;
1878 Joncvrouw Kathelijne, De wereld in!;
1880 Hucbald, Triomfmarsch;
1884 Kinderhulde aan een Dichter (cantata Van Rijswijck);
1889 De Rijn (trad.: el Rin), ;

Altres obres:
 Bloemen op het graf 1857 ;
 Drie menschen van in de wieg tot in het graf (poesia, 1861) ;
 Uit het studentenleven (poesia, 1868) ;
 Reinaert de Vos (reinterpretaci, 1874) ;
 De genius des vaderlands (1880) ;
 Keizer Karel en het Rijk der Nederlanden (poesia, 1888) ;
 Obres completes (1907-1909);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263151" title="Ciutadella de Montllus" nonfiltered="2959" processed="2954" dbindex="102973">

La Ciutadella de Montllus s una fortificaci que es troba a Montllus, a la comarca de l'Alta Cerdanya, a la Catalunya Nord. Des del 2008 s categoritzada, junt amb la de Vilafranca, com a Patrimoni de la Humanitat per l'UNESCO.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263152" title="Escut de Ripoll" nonfiltered="2960" processed="2955" dbindex="102974">


L'escut oficial de Ripoll t el segent blasonament:

Escut caironat: de sinople, una perla ondada d'argent acompanyada al cap d'un gall d'or. Per timbre, una corona de comte.

Histria.
Va ser aprovat el 24 de mar del 2006 i publicat al DOGC el 21 d'abril del mateix any.

Les armes parlants tradicionals de Ripoll presenten un poll i un riu. L'escut actual reinterpreta aquests elements i mostra un gall que t als seus peus la confluncia dels rius Ter i Freser, que es troben a la vila. El color del camper fa allusi a les muntanyes que envolten la poblaci. La corona fa referncia al comtat de Ripoll, creat al segle X, que ms endavant va passar a mans dels comtes de Besal i de Barcelona.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263153" title="PAS" nonfiltered="2961" processed="2956" dbindex="102975">

Amb les sigles PAS es denomina el Personal d'Administraci i Serveis. Es t en consideraci aquest segment en l'administraci pblica, especialment al sistema educatiu.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263154" title="Els Pirates" nonfiltered="2962" processed="2957" dbindex="102976">
Els Pirates s una opereta estrenada l'any 1997 per la companyia Dagoll Dagom a partir de The Pirates of Penzance. La versi original, amb msica d'Arthur Sullivan i llibret de W.S. Gilbert, es va representar per primera vegada el 31 de desembre de 1897 a Nova York. La traducci catalana de l'obra, realitzada per Xavier Bru de Sala era una versi lliure que comptava amb molts referents propers als espectadors. Aix, per exemple, els policies de l'obra original es van transformar en gurdies civils amb tricorni incls. La direcci musical era de Joan Vives, la producci executiva d'Anna Rosa Cisquella i la direcci de Joan Llus Bozzo.

Els Pirates es va estrenar el 18 de novembre de 1997 al Teatre Victria de Barcelona. Desprs d'uns mesos en cartell va passar al Teatre Tvoli. Finalment, va iniciar una gira per Catalunya i per l'Estat espanyol, en versi castellana. Carles Sabater, el protagonista, va ser substitut en la major part de la gira per Miquel Fernndez a causa d'altres compromisos professionals.

Aquesta s la segona vegada que Dagoll Dagom adapta una opereta de Gilbert i Sullivan. La primera va ser El Mikado, al 1986 (reposada el 2005). 

Repartiment.

Carles Sabater: Frederic (el galant);
Rosa Galindo: Marta (la noia);
Elisenda Ribas: Ruth (la mainadera);
Carlos Gramaje: Pirata Rei;
Manel Barcel: Mariscal de Mar;
scar Mas: "Cabo";
Jordi Fusalba: Sam;
Carme Cuesta: Eullia;
Clara del Ruste: Caterina;
Laura Meja: Isabel;
Francesca Masclans: Montserrat;
Rafa Mndez: Pirata i civil;
Esteve Labari: Pirata i civil;
Ferran Castells: Pirata i civil;
Jordi Sol "Monda": Pirata i civil;
David Cuspinera: Pirata;
Denis Daniel de Vailly: Pirata;
Carles Alexandre: Pirata;

Canvis en el repartiment: Rosa Serra va substituir Elisenda Ribas en el paper de Ruth i Nria Piferrer va fer el mateix en el paper de Caterina.

Equip creatiu.

Xavier Bru de Sala: Traducci i adaptaci;
Joan Vives: Direcci musical i arranjaments;
Lluc Castells i Josep Castells: Escenografia;
Isidre Pruns: Vestuari;
Marta Fluvi: Coreografia;
scar Maza: Disseny de so;
Ignasi Morros: Disseny de llum;
Sim Sabalim: Collaboraci mgia;
Estudio Mariscal: Imatge;
Anna Ullibarri i Miquel Periel: Ajudants de direcci;
Joan Llus Bozzo: Direcci;
Anna Rosa Cisquella: Producci executiva;

Disc.

La companyia va editar un disc amb la msica a travs de la discografica Picap, on apareixen les canons ms representatives de l'espectacle. Tot i aix, no s'hi va incloure el final del segon acte. Les canons enregistrades sn:

Acte I
1.  "Omple el got d'aquest pirata" (Sam i pirates) ;
2.  "Al Frederic li agradava tant..." (Ruth) ;
3.  "s molt millor lluitar i morir" (Pirata Rei i pirates) ;
4.  "Ets falsa, per qu m'enganyes" (Frederic i Ruth) ;
5.  "Hem trobat la plcida cabanya" (Isabel, Eullia, Caterina i Montserrat) ;
6.  "Aturin-se, si els plau"(Frederic, Eullia i noies) ;
7.  "On hi ha una noia...?" (Frederic i noies);
8.  "Pobre infeli!" (Marta i noies) ;
9.  "Ai, quin embolic!" (Isabel, Eullia, Caterina i Montserrat)  ;
10. "Com brilla el sol damunt del cel" (Frederic, Marta i noies);
11. "Jo sc el mariscal..." (Mariscal, noies i pirates);
12. "Homes d'ofici desgraciat (Final del Primer Acte)" (Tots);

Acte II

13. "Eixuga el plor fatal" (Marta i noies);
14. "Quan ataqui l'enemic" ("Cabo", Marta, Eullia, civils i noies);
15. "Ara a matar Pirates" (Frederic, Ruth i Pirata Rei) ;
16. "Que tu deixessis la ferum" (Frederic, Ruth i Pirata Rei);
17. "Anem, anem!" (Frederic, Ruth i Pirata Rei);
18. "Tot est a punt" (Frederic i Marta);
19. "Fred vine amb mi" (Frederic i Marta);
20. "No em deixis sola aqu" (Frederic i Marta);
21. "Quan un lladre..." ("Cabo" i civils)  ;
22. "Furtius com gats" (Sam, pirates i civils);
23. "Arrancant-se la camisa" (Mariscal, pirates i civils);

Merxandatge.

A part del disc, es va crear ms material de l'obra, com samarretes o mocadors. Edicions 62 va publicar al desembre del 1997 el llibre amb el text de l'obra (lleugerament diferent del que es representava). Enciclopdia Catalana, per altra banda, va editar al 2007 el DVD de l'obra, un vdeo enregistrat el maig de 1998 al Teatre Tvoli com a document d'arxiu de la companyia. Tot i que en principi era d's intern, el fet de ser una realitzaci en multicmera els va permetre comercialitzar-ho posteriorment.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263155" title="Concerto grosso" nonfiltered="2963" processed="2958" dbindex="102977">
El concerto grosso (en plural concerti grossi) s una forma musical que apareix al barroc, basada en l'alternana d'un petit grup solista (concertino) i un conjunt instrumental ms ampli (ripieno o tutti)

La seva caracterstica principal es basa en un contrast en qu els instruments rivalitzen per executar cadascun una part important que pot sser considerada com a principal. D aquesta manera es produeix una oposici entre els dos grups amb que es divideix l orquestra: per una banda trobem el petit grup de solistes (soli, concertino, principale) en el que els instruments no presenten doblament i, per altre banda, tenim el conjunt orquestral (tutti, concerto grosso, ripieno) que sempre presenta un grup ms nodrit que l esmentat anteriorment. Aquest tipus de rivalitzaci es  pot veure dut a terme a les antigues canzones i a les primeres sonates i simfonies.

Pel contrari, els compositors francesos es decantaven ms cap a la oposici d un conjunt orquestral amb un petit trio de vent. Aquesta disposici trobar continutat en l' scherzo de la simfonia clssica. El contrast entre aquests dos grups pot tenir parallelisme amb el xoc de llums i ombres que es produa a la pintura barroca. Pel que fa a la msica s un derivat dels cori spezzati (cors contraposats) de la baslica de Sant Marc de Vencia, que desenvolupar abastament Giovanni Gabrieli.
 
El concerto grosso s ordenat segons el pla de la sonata pre-clssica i s interpretava a la missa com a preludi abans de comenar-la.

Sovint els concerti grossi porten el nom reflectit del local on s interpreten: concerto da chiesa, que s el concert d esglsia, i el concerto da camera, que s el de cambra.
 
Els primers exemples coneguts sn els de Alessandro Stradella (1682). Tot i aix va ser Arcangelo Corelli (1653-1713) qui al 1680 va idear aquesta estructura en qu els tutti, en funci del cor, produeixen una alternana amb el concertino solista. D aquesta manera va realitzar un desenvolupament sistemtic del concerto grosso, tot i que s molt probable que tingus en Stradella un antecedent de notable visi.

La gran contribuci de Corelli en aquest gnere va ser en el perfeccionament formal i la gran importncia artstica que va fer que ans adquirint. A ms a ms, en la seva producci s hi poden visualitzar mostres d un descriptivisme musical que resulta extraordinari, noble i d una gran riquesa pel que fa a les perspectives histriques. Un exemple ben clar seria el Concert per a la Nit de Nadal.
 
Ja abans del 1700, els seus concerti grossi foren mpliament divulgats i constituren el model clssic en el qual es van basar de manera ms important els deixebles de Corelli, com ara Pietro Locatelli,  Giuseppe Torelli, Felice dall Abaco, Antonio Vivaldi i Giuseppe Tartini.

Al llarg del segle XVIII el concerto grosso anir perdent popularitat, primer davant del concerto a solo i, ja en el classicisme, davant de la simfonia, per recobrar un cert inters al segle XX de la m de compositors com gor Stravinski, Bla Bartk i Bohuslav Martin .

Enllaos externs.
Audiovisual en dibuixos animats sobre el concerto grosso;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263156" title="Elmer George" nonfiltered="2964" processed="2959" dbindex="102978">
 Elmer George   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 15 de juliol del 1928 a Hockerville, Oklahoma. 

George va  crrer a la Champ Car a les temporades 1956-1963 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis dels anys 1957, 1962 i 1963. Va ser campi de les USAC Sries l'any 1957.

Elmer George va morir el 31 de maig del 1976  a  Terre Haute, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Elmer George va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1957. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263157" title="Don Edmunds" nonfiltered="2965" processed="2960" dbindex="102979">
 Don Edmunds   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 23 de setembre del 1930 a Santa Ana, Califrnia. 

Edmunds va  crrer a la Champ Car a les temporades 1957-1958 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis del any 1957.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Don Edmunds va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1957. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263161" title="Setge de Salses (1642)" nonfiltered="2966" processed="2961" dbindex="102980">






El Setge de Salses de 1642 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, el 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona. 

El 4 de maig de 1641 l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis es present davant de Tarragona i inici el bloqueig de la ciutat amb les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt. Durant els mesos de maig i juny es lluit als voltants de Tarragona; el fort de Salou caigu en poder dels francesos el 9 de maig i Constant el 13 de maig. Desprs de ser derrotats del 30 de juny al 4 de juliol de 1641 en la primera batalla naval de Tarragona, els espanyols van bastir un nou estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell.

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus.

La batalla.
Pocs dies desprs de la rendici de la ciutat de Perpiny, el 15 de setembre de 1642 es rendia la guarnici del Castell de Salses.

Conseqncies.
El Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i d'aquesta manera els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i per tant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263162" title="Palau de Dolmabahe" nonfiltered="2967" processed="2962" dbindex="102981">

El palau de Dolmabahe (en turc Dolmabahe Saray) a Istanbul, Turquia, situat a la riba europeua del Bsfor, fou el centre administratiu principal de l'imperi Otom de 1853 a 1922, a part d'un interval de vint anys (1889-1909) en qu s'utilitz el palau de Y ld z.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263167" title="Germania Socialista" nonfiltered="2968" processed="2963" dbindex="102982">
Germania Socialista (GS) fou un grup poltic valenci fundat el 1970 per Josep Vicent Marqus i Gonzlez com a "grup de treball poltic per a la revoluci socialista", amb membres del Partit Socialista Valenci i de la Facultat d'Econmiques de la Universitat de Valncia, com ara Clia Amors, Dami Moll Beneyto i Empar Losilla. Es definien com a comunistes no autoritaris, amb tendncies anarquistes i ecologistes, i definien el Pas Valenci com a poble, no pas com a naci. El 1972 aparegu el seu manifest, La classe treballadora davant el l'opressi al Pas Valenci com a poble, on defineixen el Pas Valenci com a realitat oprimida, i es mostren partidaris d'establir lligams amb la resta de Pasos Catalans.

Tamb es mostraren partidaris de l'acci directa i la defensa del territori. El 1971 es va fer una de les primeres protestes ecologistes amb el motiu de l'intent d'urbanitzaci del Saler 

 Referncies .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263169" title="Palau de ?ra?an" nonfiltered="2969" processed="2964" dbindex="102983">

El palau de  ra an (en turc:  ra an Saray), fou un palau otom actualment reconvertit en un hotel de cinc estrelles de la cadena d'hotels Kempinski. Est situat a la riba europea del Bsfor entre Be ikta  i Ortaky a Istanbul, Turquia.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263170" title="Vicent Pitarch i Almela" nonfiltered="2970" processed="2965" dbindex="102984">
Vicent Pitarch i Almela (Vila-real, Plana Baixa, 1942) s un filleg i sociolingista valenci. Es doctor en Filologia Catalana a la Universitat de Barcelona i s catedrtic de batxillerat i membre de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana i del Grup Catal de Sociolingstica. Ha estat autor de llibres de texts de llengua i literatura catalanes al Pas Valenci.

Dirig a Vila-real el programa radiofnic Nosaltres els valencians de Rdio Popular, i particip en l'organitzaci dels cursos de catal de l'Institut de Cincies de l'Educaci (ICE) de la Universitat de Valncia. El 1983 va rebre el Premi d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla i des del 1985 s membre de l'Institut d'Estudis Catalans. El 1982 dirig l'Esquerra Independent de Castell, un dels partits que s'integraren en Unitat del Poble Valenci (UPV), del que en fou un dels portantveus. Actualment s professor de la Universitat Jaume I de Castell. El 1994 va rebre el I Premi Socarrat Major, de l'AC Socarrats, guard que en el temps ha compartit amb Raimon(2003), Enric Valor (1997), Isabel Clara Sim (2001), Universitat Jaume I(1999) i el propi Institut d'Estudis Catalans (2008).

 Obres .
 Defensa de l'idioma (1972);
 Curs de llengua catalana (1977);
 Reflexi crtica sobre la llei d's i ensenyament del valenci (1984);
 Fets i ficcions. Llenguatge i desequilibris socials (1988);
 Parlar i (con)viure al Pas Valenci (1994);
 L'eix castellonenc de la cultura contempornia (1995) ;
 Control lingstic o caos (1996);
 Llengua i esglsia durant el barroc valenci (2001).
 Converses amb J. Simon, E. Valor i R.Sria. Homenatge a les Normes de Castell (2002);

 Enllaos externs .
 Fitxa de l'IEC;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263173" title="Miquel Rifs" nonfiltered="2971" processed="2966" dbindex="102985">
Miquel Rifs (Sarri, segle XVI) fou un navegant i explorador catal. El 1526 fou nomenat lloctinent de Sebastiano Caboto, a desgrat dels castellans, i comand una expedici, en part finanada per ell mateix, al Riu de la Plata. Desprs explor per primera vegada el Chaco i arrib fins a la desembocadura del riu Bermejo amb intencions comercials. Fou assassinat amb altres companys, entre els quals hi era Gonzalo Nez de Balboa, germ de Vasco Nez de Balboa, descobridor de l'oce Pacfic.

 Enllaos externs .
 Web sobre exploradors catalans a Amrica;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263175" title="Triangle Jove" nonfiltered="2972" processed="2967" dbindex="102986">
El Triangle Jove s un rgan que aglutina el Consell de Joventut de les Illes Balears, el Consell Nacional de la Joventut de Catalunya i el Consell de la Joventut Valenci. El centre d'inters d'aquest rgan s establir contactes (intercanvi d'informaci, etc.) i coordinaci en activitats de diversa mena, especialment pel que fa a l'mbit de la llengua catalana i la cultura dels territoris de parla catalana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263176" title="Miquel Fornaguera i Ramon" nonfiltered="2973" processed="2968" dbindex="102987">
Miquel Fornaguera i Ramon (Barcelona 1893 - Bogot 1981) fou un pedagog catal. Estudi pedagogia a l'Escola de Mestres de la Mancomunitat de Catalunya, dirigida per Joan Bardina i Castar, i, ms tard, els ampli a Pars i Blgica. El 1914 emigr a Colmbia, on treball com a gerent en l'empresa d'exportaci de cuirs Casa Pujol, a Barranquilla. Contact amb el pedagog colombi Agustn Nieto i ambds fundaren el Gimnasio Moderno de Bogot, on s'hi aplicava les noves teories pedaggiques que Fornaguera havia portat d'Europa. 

Torn a Catalunya, per la repressi de la dictadura de Primo de Rivera el va fer tornar novament a Colmbia, on torn a treballar en l'exportaci de cuirs fins que fou nomenat director d'interins del Gimnasio Moderno. Desprs marx a Popayn  i treball a la Universitat del Cauca i a l'Escola Normal Superior. 

Quan es proclam la Segona Repblica Espanyola retorn a Catalunya, on fou director de l'Escola Mossn Jacint Verdaguer, i durant la guerra civil espanyola dirig un collegi per a nens refugiats a Ripoll. En acabar la guerra civil, s'exili a Frana, on continu dirigint l'escola durant un temps, fins que retorn a Colmbia, d'on ja no tornaria. Resid a Santa Marta, on fou professor d'un institut comarcal de segon ensenyament. Desprs marx a Bogot, on treball amb els marginats i hi dirig un centre de la Creu Roja per a gamines  (nens abandonats obligats a sobreviure als carrer). Alhora, fou un gran promotor de Comunitat Catalana de Colmbia i collabor a La Nova Revista i amb la Societat Catalana de Geografia. 

 Obres .
 Aiguaforts del trpic (narracions curtes);
 Fugida  (1962), ;
 Catalans a la vida cultural de Colmbia ;
 Els catalans a la independncia de Colmbia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263185" title="Batalla de Lww" nonfiltered="2974" processed="2969" dbindex="102988">

Batalla de Lww o batalla de Lemberg pot referir-se a les batalles segents que tingueren lloc a la vora de la ciutat de Lww, Lviv o Lemberg:
 Batalla de Lww (1648): setge de Lww pels cossacs sota el comandament de Bohdan Khmelnitski.
 Batalla de Lww (1655): setge de Lww per les forces de Bohdan Khmelnitski i l'exrcit de Moscou.
 Batalla de Lww (1672): setge de Lww per l'exrcit de Mehmet IV.
 Batalla de Lww (1675): victria de les tropes de Joan III Sobieski contra els otomans.
 Batalla de Lww (1704): captura i saqueig de Lww per Sucia durant la Gran Guerra del Nord.
 Batalla de Lww (1809): captura de la ciutat en mans austraques per part de la cavalleria polonesa.
 Batalla de Lemberg (1914): captura de la ciutat per Rssia al comenament de la Primera Guerra Mundial.
 Batalla de Lemberg (1915): recaptura de Lemberg l'Imperi Austrohongars.
 Batalla de Lww (1918): conflicte entre els habitants polonesos de la ciutat i les forces de la Repblica Popular d'Ucrana Occidental.
 Batalla de Lww (1920): enfrontament entre l'exrcit polons i l'Exrcit Roig durant la Guerra Russopolonesa.
 Batalla de Lww (1939): setge de la ciutat durant la invasi de Polnia per Alemanya a la Segona Guerra Mundial.
 Ofensiva de Lvov-Sandomierz: ofensiva de la Uni Sovitica durant la Segona Guerra Mundial.
 Batalla de Lww (1944): captura de la ciutat per la resistncia polonesa i l'Exrcit Roig durant la Segona Guerra Mundial.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263186" title="Mesquita d'Ortaky" nonfiltered="2975" processed="2970" dbindex="102989">

La mesquita d'Ortaky o mesquita de Mecidiye (oficialment en turc Byk Mecidiye Camii, Gran Mesquita Imperial del Sold Abdlmecid), s situada a la riba dreta del Bsfor, al port del barri d'Ortaky, a Istanbul (Turquia).

La mesquita original fou construda al segle XVIII. L'actual era ordenada pel sold Abdlmecid i fou construda entre 1854 i 1856. Els seus arquitectes foren el pare i fill armenis Garabet Amira Balyan i Nigo ayos Balyan, que la dissenyaren en estil neobarroc.

Els reflexes canviants del Bsfor brillen sobre les finestres mplies i altes de la mesquita.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263189" title="Campanya de Galtzia" nonfiltered="2976" processed="2971" dbindex="102990">


La campanya de Galtzia fou el conjunt d'operacions militars a la part sud del front oriental de la Primera Guerra Mundial durant els primers mesos de la guerra, a la zona de Galtzia al llarg de la frontera entre l'Imperi Austrohongars i l'Imperi Rus. Les operacions militars entre Rssia i ustria-Hongria comenaren unes tres setmanes ms tard que al front occidental i que a la part nord del front oriental a la Prssia Oriental, en part a causa de la major lentitud de mobilitzaci dels dos adversaris a la zona.

Plans inicials.
Durant la mobilitzaci Conrad von Htzendorf, cap d'estat major austrohongars, constitu, juntament amb els seus assessors lArmee Oberkommando (AOK, comandament suprem de l'exrcit). Inicialment l'AOK mobilitz tropes cap a la frontera amb Srbia per no fu una mobilitzaci general per concentrar l'exrcit a la frontera russa, confiant en la lentitud russa per dur les tropes al front. Tot i aix, pressionat per Helmuth von Moltke, llavors el cap d'estat major alemany, l'AOK orden la mobilitzaci general l'1 d'agost. Tot plegat fu que la concentraci de tropes a Galtzia s'endarrers fins al 20 d'agost. En aquests moments, ustria-Hongria havia desplegat a la zona uns 550.000 homes en 37 divisions, que s'oganitzaren, del nord-oest al sud-est, en els exrcits I, IV, III i II, des del sud de Lublin fins al riu Dnister. Htzendorf sabia que les tropes russes estaven mobilitzades ms a l'est i el seu pla era avanar en tot el front en direcci nord - nord-est, amb les tasques ms importants assignades als exrcits del flanc esquerra (el I i el IV), que havien d'avanar fins tallar la lnia ferroviria Varsvia-Kev i arribar a Brest-Litovsk. Aquest moviment, a ms, ajudaria les tropes alemanyes de Prssia Oriental ja que amenaaria la reraguarda dels exrcits russos desplegats al nord.

Per la seva banda, en aquestes mateixes dates els russos ja havien desplegat a la zona 45 divisions d'infanteria i 18 de cavalleria, amb un total d'uns 750.000 homes. Aquests es repartien en quatre exrcits: d'oest a est IV, V, III i VIII, sota el comandament de Nikolai Ivanov. El pla inicial d'Ivanov era una direcci global d'aven sud - sud-oest, amb els exrcits de l'oest avanant cap al nus ferroviari de Cracvia. L'estat major rus, en canvi, preferia un atac des de l'est, en direcci parallela a la serralada dels Carpats. Finalment s'opt per un pla intermedi, en una mena d'operaci d'encerclament.

Desenvolupament.
A la zona nord del front, les tropes austrohongareses tingueren fora xit en els sues primers enfrontaments. El I exrcit, sota el comandament de Viktor Dankl, comen a avanar cap al nord en direcci a Lublin. Dankl trob el IV exrcit rus, al qual oblig a retirar-se en la batalla de  Kra nik el 23-24 d'agost. A la dreta de Dankl, el IV exrcit austrohongars, sota el comandament d'Auffenberg, aconsegu fer recular el V exrcit rus en la batalla de Komarw els dies 26-30 d'agost. La situaci era prometedora per a comenament de setembre les tropes austrohongareses comenaven a allargar massa les lnies de subministrament, amb els problemes de mobilitat i efectivitat que aix comportava. D'altra banda, l'esperada acollida i suport de la poblaci civil polonesa a les tropes austrohongareses, com a alliberadores de l'opressi russa, no es materialitz. Per la seva banda, els russos estaven formant un nou exrcit, el IX, a la reraguarda, a la zona de Brest-Litovsk.

Mentre els russos es veien obligats a recular a la zona nord del front, a la zona sud-est els exrcits austrohongaresos II i III avanaren contra el flanc esquerra de les tropes d'Ivanov. Aquestes estaven formades pel III exrcit sota el comandament de Nikolai Ruzski i el VIII exrcit sota Aleksei Bruslov. Bruslov i Ruzski aturaren l'atac austrohongars i, al seu torn, els obligaren a retirar-se. El VIII exrcit de Bruslov derrot el III de Brudermann a la batalla de Gnila Lipa, els dies 26-30 d'agost i posteriorment captur la fortalesa de Lemberg el dia 3 de setembre. L'aven rus en aquesta zona fou especialment rpid i imped la reorganitzaci de les tropes austrohongareses, que no aconseguiren fixar una lnia defensiva en condicions.

Amb el II i III exrcits en plena retirada, Htzendorf orden retirar forces de la zona nord, on semblava que els russos havien estat clarament derrotats, per intentar contenir l'aven rus per l'est. A la batalla de Rawa Russka intent un contraatac a la zona central del front, per no tingu l'xit esperat i, finalment, hagu d'ordenar una retirada general a la lnia defensiva dels Carpats i el riu Dunajec a l'est de Cracvia, que implicava perdre els guanys aconseguits a la zona nord, per era inevitable per evitar un desbordament pel sud. L'nic punt de resistncia austrohongars, que va quedar allat una vegada completada la retirada, fou la fortalesa de Przemysl. Ara, per, els problemes d'allunyament de les terminals ferroviries eren per als russos, amb lnies de subministrament llargues i complexes. En qualsevol cas, a final de setembre la lnia del front qued estabilitzada en  les posicions al llarg dels Carpats i el riu Dunajec.

Conseqncies.
L'atac des de l'est del III i VIII exrcits russos fou l'nica ofensiva des del comenament de la guerra que assolia els objectius previstos i ajud a recuperar la confiana russa desprs dels desastres de la batalla de Tannenberg i de la primera batalla dels llacs Masurians, a la frontera amb Prssia Oriental. A final de setembre, i malgrat els aparents xits inicials, l'Imperi Austrohongars havia perdut la Bucovina i tota la Galtzia oriental, incloent-hi importants camps petrolfers i grans terrenys agrcoles que subministraven gra a tot l'imperi i les fortaleses de Lemberg i Jaroslav. Les baixes en l'exrcit austrohongars foren considerables: uns 300.000 homes entre morts i ferits i uns 100.000 presoners, per proporcionalment les baixes encara foren ms elevades entre els oficials i suboficials, situaci que provocaria una mancana crnica d'oficialitat durant tota la guerra. A partir d'aquest moment ustria-Hongria dependria sempre del seu aliat alemany per organitzar ofensives importants.

L'exrcit rus tamb pat nombroses baixes: uns 200.000 homes entre morts i ferits i uns 40.000 presoners. La gran quantitat de presoners capturats per ambds bndols fou parcialment conseqncia de la baixa moral dels soldats en tots dos exrcits, que era especialment acusada en l'austrohongars. L'exrcit dels Habsburg estava format per una barreja de soldats procedents de les molt diverses nacionalitats que formaven l'imperi, per comandats per una oficialitat bsicament austraca i hongaresa; en concret, els soldats txecs, bosnis i italians estaven considerats especialment poc fiables pels oficials.

Referncies.
 Howard, M. La primera guerra mundial (Crtica, 2003).
 Stevenson, D. 1914-1918. The history of the First World War (Penguin Books, 2004).
 Stone, N. The Eastern Front 1914 1917 (Penguin, 1997).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263192" title="Palau de les Heures" nonfiltered="2977" processed="2972" dbindex="102991">

El palau de les Heures, situat en el campus Vall d'Hebron, dins del recinte Mundet de la Universitat de Barcelona, el Palau de les Heures s un palauet al ms pur estil "chteau" francs. 

Es tracta d un edifici d inspiraci noucentista, construt per encrrec de Jos Gallart Forgas, un industrial barcelon que va fer fortuna a Puerto Rico. L'indi Gallart volia una segona residncia tranquil.la i mplia, i la va encarregar a l arquitecte August Font, el qual va projectar el palauet dins la finca Can Duran, una propietat de ms de 30 hectrees de terrany que comptava amb un bosc de grans dimensions. 

Adri Piera va ocupar-se del sisseny dels jardins, que van ser una pea clau del projecte. Mentre que la residncia es va inspirar en els castells francesos, els jardins unien les tradicions francesa i italiana, amb escultures i nombroses escalinates i baranes de pedres com a alements ornamentals.

Durant la guerra cvil la Generalitat va requisar la residncia dels Gallart i el va convertir en la residncia del president Llus Companys a causa de la dificultat que presentava la finca de ser atacada per l'aire. Tamb es va construir un refugi subterrani.

Acabada la guerra cvil l'any 1939, el fill de Jos Gallart, va recuperar la residncia. L hereu va guarnir l interior del palau, en va restaurar les zones malmeses i el va tornar a decorar ntegrament. Als anys cinquanta el palau es va vendre per no va ser habitat per ning. Aix va comenar un perode de degradaci en qu va patir nombrosos robatoris i espolis. El 1958, la Diputaci de Barcelona el va adquirir.

El 1972, la Diputaci es va proposar enderrocar el Palau, per una campanya de protestes ciutadanes va neutralitzar l amenaa. El 1992, la Diputaci va signar un contracte amb la Fundaci Bosch i Gimpera, la qual es comprometia a restaurar el Palau (encrrec fet a l arquitecte Norman Cinnamond) per tal de convertir-lo en el que s avui, la seu dels estudis de formaci continuada de Les Heures, Fundaci Bosch i Gimpera - UB.

Actualment el Palau de les Heures s un espai privilegiat destinat a la formaci continuada de postgrau on hi treballen prop de 3.500 professors que provenen tant de l mbit acadmic com de l empresarial i hi segueixen estudis uns 7.000 alumnes cada any.

Enllaos externs.
Revista Universitat de Barcelona;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263198" title="Palau Castell d'Aielo de Malferit" nonfiltered="2978" processed="2973" dbindex="102992">

El Palau Castell d'Aielo de Malferit es troba a la vila vella d'Aielo de Malferit (Vall d'Albaida, Pas Valenci). Reformat al segle XVIII amb una superfcie total de 971,29 m, est organitzat al voltant d'un pati central al que donen tres ales de l'edifici, a l'est, nord i sud, i una tpia situada al cant sudoest. Pertenangu al Marqus de Malferit.

Els origens de l'edifici podren trobar-se al segle XV, amb una doble utilitat, residencial i defensiva. Des de la seua construcci, el palau ha patit nombroses reformes. Aquella realitzada al segle XVIII hi afect significativament a l'estructura, transformant-lo en un palau al gust de l'poca. Desprs de la seua recent rehabilitaci, es convirt en la seu del Ajuntament.

 Enllaos externs .
 Catleg del Patrimoni Cultural Valenci;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263199" title="Eri" nonfiltered="2979" processed="2974" dbindex="102993">

Els erions (Erinaceinae) sn una subfamlia de mamfers amb punxes de l'ordre dels erinaceomorfs. Hi ha setze espcies d'eri en cinc gneres, i se'ls troba a Europa, sia, frica i Nova Zelanda. No hi ha cap espcie d'erio nadiua d'Austrlia, i les nadiues d'Amrica del Nord estan extingides. Les espcies de Nova Zelanda hi van ser introdudes. Els erions han canviat poc al llarg dels ltims quinze milions d'anys. Com molts dels mamfers primitius, estan adaptats per una vida nocturna i una alimentaci insectvora.








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263202" title="Pisa (desambiguaci)" nonfiltered="2980" processed="2975" dbindex="102994">

Pisa, ciutat italiana de la Toscana.
Pisa (Cermica), tipus de cermica que prov de Pisa.
Pisa (lide), antiga ciutat grega d'lide.
Informe PISA, informe de l'OCDE sobre l'avaluaci internacional d'estudiants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263205" title="(101) Helena" nonfiltered="2981" processed="2976" dbindex="102995">
Helena s l'asteroide nm. 101 de la srie. Fou descobert per en James Craig Watson (1838-1880) l'15 d'agost del 1868 a Ann Arbor.

s un asteroide gran del cintur principal de magnitud 8,33 i amb una distncia mitjana del Sol de 2,583 UA. El seu nom es deu a Helena de Troia, l'esposa de Menelau a la mitologia grega. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263206" title="Eslau" nonfiltered="2982" processed="2977" dbindex="102996">

 Es pot referir als pobles eslaus, un conjunt de pobles indoeuropeus establerts a l'est i el sud-est d'Europa;
 O b a les llenges eslaves, les llenges parlades per aquests pobles.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263207" title="Ramn Pint i Llirs" nonfiltered="2983" processed="2978" dbindex="102997">
Ramon Pint i Llirs (Barcelona 1805 - l'Havana 1855) fou un poltic i periodista catal. Estudi al seminari d'El Escorial, per quan els Cent Mil Fills de Sant Llus invadiren Espanya per a posar fi al Trienni Liberal el 1823 deix el seminari i es pos de bndol liberal, s'integr a  les milcies de Madrid i particip en la batalla del Trocadero, on els liberals foren derrotats definitivament. 

Aleshores s'exili a Cuba, on treball com a crtic d'art i de teatre. El 1844 dirig la redacci del Diario de la Marina i fund i dirig el Liceo Artstico Literario de La Habana. Es vincul al moviment independentista cub, desprs del fracs de la Conspiraci de Vuelta Abajo (1852), la Junta Cubana exiliada als EUA li encarreg la presidncia de la Junta Revolucionaria de la Habana,  succeint Anacleto Bermdez.  El 1855 fou empresonat acusat de conspiraci contra el govern i declarat culpable de traci a la ptria. No est clar si fou executat al garrot o b afusellat al Campo de la Punta.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263209" title="Michael Ventris" nonfiltered="2984" processed="2979" dbindex="102998">
Michael George Francis Ventris (12 de juliol del 1922   6 de setembre del 1956) fou un arquitecte i estudis de l'poca clssica angls que, juntament amb John Chadwick, aconsegu desxifrar l'escriptura lineal B.

Ventris fou educat a Sussa i al Stowe School. Parlava sis llenges europees i podia llegir llat i grec antic. Entr a l'Arquitectural Association School of Architecture el 19400 i es gradu el 1948, desprs d'haver interromput la seva formaci per servir com a navegador a la Royal Air Force. Pocs anys desprs de desxifrar l'escriptura lineal B entre 1951 i 1953, Ventris mor en un accident de cotxe als trenta-quatre anys d'edat.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263213" title="David Farragut" nonfiltered="2985" processed="2980" dbindex="102999">


David Glasgow Farragut (Knoxville, Tennessee, 1801 - Portsmouth, Nova Hampshire, 1870) fou un militar nord-americ, fill del militar menorqu Jordi Ferragut Mesquida. De molt jove ingress a l'armada. Fou el primer oficial major de la Marina dels Estats Units d'Amrica durant la Guerra civil americana, i va esdevenir el primer contraalmirall, el primer vicealmirall i el primer almirall. El 1861 organitz el blocatge de la costa americana des de Chesapeake a Rio Grande per a evitar els provements als Estats Confederats d'Amrica. 

El 1862 conquer Nova Orleans i poc desprs tota la lnia del riu Mississip, en collaboraci amb el general Ulysses Simpson Grant. Per la veritable fama l'assol el 1864 desprs de la conquesta de badia de Mobile, aleshores el principal arsenal sudista, i que deix la guerra gaireb decidida. T esttues a moltes ciutats dels Estats Units, i fins i tot una a Ciutadella de Menorca, la ciutat del seu pare, i de la que fou declarat Fill adoptiu.

 Infncia i carrera militar .

Farragut era fill de Jordi i Elizabeth Ferragut, i va nixer a Lowe's Ferry en el riu Holston (avui Tennessee), a poques milles de l'estaci de Campbell, prop de Knoxville, on residia la seva famlia. El nom de naixement d'en David era James, per va ser canviat el 1812 desprs de la seva adopci pel futur Capit de la marina David Porter el 1808.

David Farragut va entrar a la marina el 17 de desembre de 1810. En la guerra angloamericana de 1812, quan noms tenia 12 anys, se li don el comandament d'un buc anomenat USS Essex i el va portar a port de forma segura. Va ser ferit i capturat durant el creuer de l'Essex per a la badia de Valparaso (Xile) el 28 de mar de 1814, per fou alliberat l'abril de 1815 en un intercanvi. En els anys segents, desprs d'una missi rere una altra, va demostrar l'alta capacitat i sentit del deure que li permetria fer una gran contribuci en la victria de la Uni durant la Guerra Civil i escriure una famosa pgina en la histria de la marina dels Estats Units.

 Guerra civil americana .

En el comandament de l'esquadr del Golf Blockading Oest, amb la seva bandera a bord de l'USS Hartford, es va fer crrec de Fort Jackson, de Fort St. Philip i de Chalmette (Louisiana), de les bateries per prendre el port i la ciutat de Nova Orleans (Louisiana) el 29 d'abril d'aquell any, un fet decisiu en la guerra. Els Estats Units van honorar el seu gran mariner desprs d'aquell fet amb la creaci del rang d'almirall (rear admiral) el 16 de juliol de 1862, un rang mai emprat abans a la Marina nord-americana (fins llavors, la Marina dels Estats Units s'havia resistit a l's del rang d'almirall preferint el terme d'oficial major, per diferenciar-se de les tradicions de les marines europees). Desprs va defensar Vicksburg (Mississippi) sense xit, i la seva flota de 38 vaixells es va haver de retirar el juliol de 1862.

Va ser un comandant agressiu i no sempre cooperatiu. En el setge de Port Hudson, el pla era que la flota de Farragut passaria pels canons de la fortalesa confederada amb el suport d'un atac per terra per part de l'Exrcit del Golf comandat pel general Nathaniel Banks, que comenaria a les 08:00 del mat del 15 de mar de 1863. Farragut a decidir unilateralment avanar el seu atac a les 21:00 hores del dia 14 de mar i iniciar la seva carrera abans que les forces de terra de la Uni estiguessin en posici. L'atac descoordinat va permetre els confederats concentrar-se en la flota de Farragut i inflingir greus danys en els seus bucs de guerra.

El grup de combat de Farragut es va veure obligat a retirar-se amb noms dos bucs en condicions de passar el can del basti de la Confederaci. Desprs de sobreviure la batalla, Farragut no va prendre part en la batalla de Port Hudson i en general Banks a continuar el setge sense l'avantatge del suport naval. L'exrcit de la Uni va fer dos gran atacs a la fortalesa i el sdos van ser rebutjats amb grans prdues.La flota de Farragut estava fragmentada, per encara va ser capa d'un bloqueig a la boca del riu Roig (Red River) amb els altres dos bucs de guerra, per no patrullar eficientment la secci del Mississippi entre Port Hudson i Vicksburg . La decisi de Farragut va resultar costosa per la Marina i l'Exrcit de la Uni, que van patir la ms alta taxa de vctimes de la Guerra Civil a la batalla de Port Hudson.

Vicksburg es va entregar el 4 de juliol de 1863, deixant a Port Hudson com l'ltim reducte confederat al riu Mississippi. El general Banks va acceptar la rendici de la guarnici confederada a Port Hudson el 9 de juliol de 1863, acabant el setge ms llarg en la histria militar dels Estats Units. El control del riu Mississippi va ser la pea central en l'estratgia de la Uni per guanyar la guerra, i amb la rendici de Port Hudson, la Confederaci quedava separada en dos.

El 5 d'agost de 1864, Farragut aconseguia una gran victria en la Batalla de la Badia de Mobile. Mobile era el darrer gran port de la Confederaci obert al Golf de Mxic. La badia estava fortament minada (les mines marines eren conegudes com a torpedes en aquella poca). Quan el USS Tecumseh va ferir una mina i es va enfonsar, els altres es van comenar a retirar. En veure els vaixells en retirada des del seu buc insgnia, el USS Hartford, Farragut va cridar a travs d'una trompeta "Quin s el problema?" al USS Brooklyn. "Torpedes!" va ser la resposta. Llavors Farragut va cridar la seva famosa cita "Damn the torpedoes!" (Malets els torpedes!) "Quatre campanes. Capit Drayton, endavant! Jouett, a tota velocitat!". La major part de la flota a tenir xit en la seva entrada a la badia. Llavors Farragut va obtenir el triomf amb l'oposici de les bateries pesades a Fort Morgan i Fort Gaines i derrotar l'esquadra de l'Almirall Franklin Buchanan.

Farragut va ser ascendit a Vicealmirall el 21 de desembre de 1864, i a Almirall (full admiral) el 25 de juliol de 1866, desprs de la guerra.

 Mort .

El darrer servei actiu de l'Almirall Farragut va ser el comandament de l'Esquadra Europea, amb la fragata Franklin com el seu buc insgnia, i va morir a l'edat de 69 anys a Portsmouth, Nova Hampshire. Est enterrat al cementiri de Woodlawn, Bronx, Nova York.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263214" title="Final Fantasy VII" nonfiltered="2986" processed="2981" dbindex="103000">
Final Fantasy VII (abreviat FF7 o FFVII) s un videojoc RPG desenvolupat per la companyia japonesa Squaresoft. Va sortir al mercat japons el gener de 1997 convertint-se en la primera entrega de la saga Final Fantasy en usar com a plataforma la consola PlayStation de Sony.

Final Fantasy VII va demostrar que es podia dotar a un videojoc d'un altssim pressupost i a pesar d'aix obtenir beneficis. A ms va guanyar molts premis a les fires ms importants del sector (ECTS i Tokyo Game Show) i va ser mundialment aclamat per la premsa especialitzada.

Amb el pas dels anys la popularitat del joc ha anat augmentant. Avui dia s un clssic de la histria dels videojocs i del gnere dels RPG, molts dels adeptes que t aquest videojoc el consideren el millor videojoc de la histria.

Les vendes tampoc han deixat d'augmentar. Varis anys desprs del seu llanament, encara apareixia als primers llocs de vendes de tot el mn. Ha superat la quantitat de 10 milions d'exemplars venuts, s l'RPG ms venut de la histria i un dels videojocs ms venuts de la histria. Un clar exemple de la popularitat que t el joc s que, en estar el joc descatalogat, es paguen grans quantitats de diners per una versi original del joc de segona m.

A la actualitat, la companyia Square Enix est immersa en el projecte Compilation of Final Fantasy VII, compost per vuit ttols relacionats amb el joc.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263216" title="Fora Grillons!" nonfiltered="2987" processed="2982" dbindex="103001">
Fora Grillons! fou un diari catal fundat a Santiago de Cuba el 1907 per Salvador Carbonell i Puig com a rgan del Grop Nacionalista Radical. Era adherit a la Uni Catalanista. Reflecteix les preocupacions i els ideals separatistes dels catalans de Santiago de Cuba i fou una de les primeres publicacions en posar una estelada a la capalera.

Durant els anys 1920 va donar suport Estat Catal i Francesc Maci, patrocinant la fundaci del Partit Separatista Revolucionari Catal el 1928. Quan Maci desconvoc la Repblica Catalana el 1930 el van titllar de trador. Va participar en la Conferncia Nacional Catalana de 1953 i va deixar de publicar-se quan va arribar al poder Fidel Castro i fou dissolt el Grop el 1959.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263219" title="Rumeli Hisari" nonfiltered="2988" processed="2983" dbindex="103002">

Rumeli Hisari o Fortalesa d'Europa s una fortalesa situada a Istanbul, Turquia, en un tur al costat europeu del Bsfor al nord del districte Bebek, donant el nom del districte del seu voltant. Fou construt pel sold otom Mehmet II entre 1451 i 1452, abans de la seva coquesta de Constantinoble. A les tres grans torres se'ls hi pos el nom dels tres visirs de Mehmet, andarl  II Halil Pasha, que constru la torre gran prop de la porta, Za anos Pasha, que constru la del sud, i Sar ca Pasha, la del nord.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263221" title="Nacionalcatolicisme" nonfiltered="2989" processed="2984" dbindex="103003">
Nacionalcatolicisme s la denominaci amb la qual es coneix un dels senyals d'identitat ideolgica del franquisme, el rgim dictatorial amb el qual Francisco Franco va governar Espanya entre 1936 i 1975. La seva manifestaci ms visible va ser l'hegemonia que tenia l'Esglsia Catlica en tots els aspectes de la vida pblica i fins i tot privada. 
 
 Els catlics, famlia del Rgim . 
La creaci del terme s possiblement pejorativa, per comparana del rgim de Franco amb el nacionalsocialisme alemany que fou el seu aliat. Com a lectura d'una divisi interna dintre de les anomenades famlies del franquisme, pot comparar-se al nacionalsindicalisme, component essencial de la ideologia i prctica poltica del falangisme, i que era la famlia que dins del rgim manifestava una ms forta oposici a la famlia catlica, de ms tradici dintre de la dreta espanyola, desprs rebatejats com a tecncrates. L'habilitat de Franco per a cercar-se suport successivament en una o altra famlia, repartint responsabilitats entre elles, s una de les claus que el va mantenir en el poder. 

El canvi d'expectatives sobre el resultat de la Segona Guerra Mundial, va ser transcendental perqu Franco decids abandonar la retrica feixista dels falangistes i aposts decididament per la retrica catlica, ms assumible pels aliats occidentals. L'homologaci internacional de la ideologia nacionalcatlica es va fer de la manera que Hugh Trevor-Roper ha definit com a feixisme clerical, i n's el ms tard i ms reeixit. s impossible l'homologaci amb la Democrcia cristiana, els senyals de la qual d'identitat en la postguerra europea eren l'europeisme i l'antifeixisme (a part de les quals s compartiria, com l'anticomunisme i la vinculaci a valors religiosos). 
 Antecedents . 
Des d'abans de la Guerra Civil Espanyola era clar que un dels focus de tensi durant la Segona Repblica Espanyola va ser la divisi entre les dues Espanyes de les quals parlava Antonio Machado. Sense prentendre establir prioritats, la lluita de classes i el nacionalisme (centrfug a Catalunya i Pas Basc i centrpet en la dreta espanyola), serien dues d'aquestes lnies divisries, per la tercera era l'enfrontament entre l'Esglsia catlica d'un costat, i d'un altre la intellectualitat republicana i el que podria dir-se les masses (molt poc articulades entre si). L'anticlericalisme tenia precedents molt antics, almenys fins a la crema de convents de 1835, enmig de la Primera Guerra Carlina. Des d'aquest moment el clergat, al mateix temps que perd la seva riquesa territorial pel procs de desamortitzaci, hereta el paper de boc expiatori que havien tingut fins a llavors els jueus en la histria d'Espanya; no per a tota la poblaci, sin per a les masses urbanes i els camperols no propietaris en procs de descristianitzaci i per a les elits burgeses. S'havia trobat una vlvula d'escape per al descontentament popular que ho desplaava a un objectiu desprotegit i lluny d'on est el veritable poder econmic. 

La recuperaci de posicions de l'Esglsia va comenar quan amb ms o menys fortuna es desvincula dels carlins, se signa el concordat de 1851 sota Isabel II i s'integren els neocatlics en el sistema poltic de la restauraci a travs del Partit Conservador de Cnovas del Castillo. La depuraci dels ms conspicus liberals de la Universitat que es van veure obligats a fundar la Institucin Libre de Enseanza per a exercir la seva llibertat de ctedra, ens indica en quin estat estava el panorama intellectual: radicalitzat entre ultracatlics (Marcelino Menndez y Pelayo) i lliurepensadors (Francisco Giner de los Ros). Des de finals del XIX s'aplica amb xit desigual la doctrina social de l'Esglsia, que busca el enquadrament dels obrers catlics i els petits propietaris rurals per a contenir l'aven de sindicats i partits de classe. 

Ja en el segle XX, un actiu periodisme catlic (ngel Herrera Oria, El Debate) posava de forma moderna al servei del seu missatge un poders mitj de comunicaci. En 1935 apareix el Ya, peridic de l'Editorial Catlica, que des de la seva capalera mostra la impacincia d'aquest puixant moviment. Ser el peridic catlic durant tot el franquisme. La dreta va aprofitar amb habilitat l'anticlericalisme de la Segona Repblica espanyola: tant la poltica sobiranista i lacista (dissoluci de la Companyia de Jess, ensenyament laic), com els casos de violncia anticlerical (incendis, profanacions, atemptats contra religiosos); per a sostreure a la majoria dels catlics del suport a la Repblica. Es va interpretar que la majoria relativa de la CEDA en les eleccions de 1933, que va votar la dona per primera vegada, va tenir a veure amb aix. 

L'ajustada majoria del Front Popular a les eleccions generals espanyoles de 1936, i la recrudescncia de la violncia, que fou extraordinriament intensificada amb l'esclat de la revolta militar, van donar l'empenta definitiva perqu la majoria dels catlics de tota Espanya (amb la notable excepci de Guipscoa i Biscaia) donessin suport als revoltats. Els assassinats de clergues (la majoria dels bisbes entre ells) i la destrucci ms o menys espontnia d'edificis i tot tipus d'art religis va proporcionar arguments i imatges valuosssims al bndol nacional. Smbol de tot aix, l'afusellament del Monument al Sagrat Cor de Jess, que regnava en el centre geogrfic d'Espanya. Milers de soldats nacionals duien sobre el cor una estampeta que resava: Deten-te bala, el Sagrat Cor de Jess est amb mi!. Era una lluita a vida o mort. Molts dels bisbes supervivents es deixen veure aixecant el bra en salutaci falangista, per a mostrar el seu suport a Franco. Un dels ms actius s el Cardenal Gom, redactor d'un text definitiu: la Carta Collectiva de l'Episcopat Espanyol. El Alament Nacional s'havia convertit en una Croada, i Franco, home providencial, en el nou Don Pelayo. 
 Por el Imperio hacia Dios . 
Amb semblants consignes es va travessar la dura postguerra de vint anys -fins a 1959- que Franco anava obtenint pas a pas el reconeixement internacional, amb l'inestimable suport del Vatic, que obt en 1953 un Concordat extraordinriament favorable. La catlica s la religi oficial, quedant les altres relegades a l'mbit privat. L'estat posa en la nmina als clergues i es dota a l'Esglsia d'una exempci molt mplia d'impostos. Se'ls proporcionen prcticament mans lliures en l'educaci, que passa a ser una imatge invertida de l'escola laica de la Repblica (veure El florido pensil) . Els mestres, figura equivalent en la repressi del bndol nacional als cures en el bndol roig, havien passat per una dura depuraci desprs de la guerra a crrec de la Comissi de Cultura i Ensenyament de la Junta Tcnica de l'Estat presidida pel catlic Jos M Pemn . A canvi, Franco hereta de la Monarquia Catlica el dret de presentaci de bisbes i el costum d'entrar sotax palli en els temples. A les monedes apareix la seva efigie envoltada per l'expressi: Caudillo de Espaa por la Gracia de Dios. Es van erigir temples caracterstics, servint com exemple la Baslica de la Valle de los Cados (tomba de Franco), la Baslica de la Macarena a Sevilla, que va ser tomba de Queipo de Llano, o el Monument del Sagrat Cor de San Juan de Aznalfarache a Sevilla que va ser monument funerari del cardenal Segura i els seus familiars, i molts altres per tota Espanya. 

Les institucions i persones prximes a la famlia catlica (per exemple, el Banc Popular) o l'Opus Dei experimenten un xit social i econmic sense precedents. Igual que amb els partits que van donar suport l'alament (part de la CEDA, el Tradicionalisme, JONS, Falange Espaola) es va formar el Movimiento Nacional (amb les sigles FET y de las JONS), es va procurar la unificaci dels grups catlics de la Segona Repblica (Associaci Catlica Nacional de Propagandistes) en l'Acci Catlica, que ser mpliament depassada en influncia en els anys cinquanta per l'Opus Dei, una controvertida prelatura personal fundada per Josepmaria Escriv de Balaguer. La societat s recristianitzada ja sigui de grau o foradament. Milers de nens i joves no batejats en els anys anteriors, ho seran ara, ja que per a diversos trmits administratius, es necessita certificat de bateig. Es declaren invlids els matrimonis nicament civils, i els divorcis. s l'poca de les vocacions tardanes o precoces (mil sacerdots anuals entre 1954 i 1956), els festejos eterns i castos, els serials radiofnics i la censura moral en pellcules i llibres. Que Gilda es llevs un guant ballant fou un escndol de proporcions apocalptiques. s bon reflex l'assaig de Carmen Martn Gaite Usos amorosos de la postguerra espanyola (1987. 

No obstant aix, en el triomf s'oculta la debilitat. En la tancada Espanya de la postguerra, podia mantenir-se fermament la puresa de fe i costums. El mateix concordat va donar el tret de sortida a l'obertura del rgim a l'exterior, que comena el mateix any 1953 amb la signatura dels acords amb els Estats Units. Els tecncrates de l'Opus Dei en el poder modernitzen l'economia, el que porta com a conseqncia la corrupci dels costums i la moral tradicional. Alguns consideren com moment culminant de l'esperit nacionalcatlic el Congrs Eucarstic de Barcelona de 1952.
 L'aggiornamiento . 
Des del Concili Vatic II, l'esglsia catlica s'allunya del franquisme. Bisbes com Vicent Enrique i Tarancn dirigeixen un procs que acabar amb una pres especial plena de sacerdots opositors al rgim i un bisbe nacionalista basc (Antonio Aoveros Atan) prcticament declarat persona non grata. Els canvis socials experimentats durant els quaranta anys del franquisme havien tornat a allunyar molts fidels de les esglsies i buidat els seminaris. Els moviments cristians de base, prxims ideolgicament a la teologia de l'alliberament que comenava a formular-se a Amrica Llatina per sacerdots locals i altres provinents d'Espanya, mostraven una oposici al Rgim no menys radical que les dels illegals partits d'esquerra, i igual que els sindicats verticals eren utilitzats per Comissions Obreres (CC.OO.), acollien les activitats de molts opositors. La HOAC, germanor obrera d'Acci Catlica s'havia anat separant de les postures oficials del Movimiento Nacional i dels seus membres van sortir els quadres d'un sindicat com la USO. No obstant aix, seguia havent grups ultracatlics, amb presncia de bisbes com Guerra Campos, als quals pot englobar-se en l'anomenat bnker amb la Federacin de Excombatientes i la part ms inmovilista del Movimiento Nacional, que intenta impedir una transici a la democrcia a la mort de Franco. 

Alguns, com els Guerrilleros de Cristo Rey arribaren a recrrer a la violncia contra manifestacions de l'oposici i fins i tot atempten contra llibreries que utilitzen la tmida obertura per a sortejar la censura. 
 La democrcia . 
El nou concordat (signat prviament a la constituci i de constitucionalitat debatuda) i la constituci de 1978, defineixen a Espanya com un estat aconfessional i reconeixen a l'Esglsia catlica com una instituci amb que l'estat ha de tenir una relaci especial, sobretot en assumptes educatius. Ms enll dels retrets de la part ms conservadora del clergat, que denunciava que la paraula Du no estava en el text, la Constituci marca altre punt d'inflexi en la relaci de l'Esglsia i l'Estat. A partir d'aquest moment, i sota governs de diferent signe, l'Esglsia comena a funcionar com un grup de pressi molt influent que pretn frenar canvis legislatius (divorci, avortament, anticonceptius, matrimoni homosexual, llei d'identitat de gnere) o impulsar-los (concerts educatius). 

Les actituds ms conservadores dels bisbes actius en el perode del pontificat de Joan Pau II, com el Cardenal Antonio Mara Rouco Varela, expliquen una intensificaci de la pressi de l'Esglsia sobre el govern, tant si era del Partit Popular com si era del PSOE. Les lleis d'ensenyament i el paper de l'assignatura de religi, i la defensa de la concepci catlica de la famlia sn els temes ms sensibles que van fomentar les macromanifestacions dels anys 2005 i 2006. Assumptes menys religiosos, com el debat territorial i les negociacions del govern de Zapatero amb ETA no han estat alienes a aix. Tamb fra un assumpte espins la finanament, que provisionalment, per sense que cap govern hagi proposat suspendre-la, depn d'una assignaci tributria extreta de l'impost de la renda IRPF i que els contribuents poden marcar en la seva declaraci. Mai s suficient per a cobrir les necessitats de l'Esglsia i ha de suplir-se amb altres fons estatals. 
 Bibliografia .  
BOTTI, Alfonso, Cielo y dinero. El nacionalcatolicismo en Espaa (1881-1975), Madrid, Alianza Editorial, 1992 ISBN 84-206-2717-8 (ed. or. Nazionalcattolicesimo e Spagna nuova (1881-1975), Milano, Franco Angeli, 1992 ISBN 88-204-7242-2);
 Stanley Payne El primer franquismo, 1939-1959. Los aos de la autarqua (1999) Madrid, Temas de Hoy ISBN 8476793251;
 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263228" title="Holotip" nonfiltered="2990" processed="2985" dbindex="103004">
Un holotip s un dels diversos tipus biolgics. Un tipus s el que dna nom a un txon. Un holotip s un nic exemplar fsic (o illustraci) d'un organisme, que se sap que va ser utilitzat quan l'espcie (o txon de rang inferior) va ser formalment descrit. Pot ser o b un nic exemplar o un d'entre alguns exemplars, per se l'ha de designar explcitament com a holotip.

Per exemple, l'holotip de la papallona  Lycaeides idas longinus es troba al Museu de Zoologia Comparativa de la Universitat de Harvard, i l'holotip del mamfer extingit Cimolodon es troba a la Universitat d'Alberta.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263230" title="Takao Kobayashi" nonfiltered="2991" processed="2986" dbindex="103005">
Takao Kobayashi s un astrnom afeccionat japons que actualment treballa a l'Oizumi Observatory.

Descobriments.
He descobert ms de dos mil asteroides per mitj de la tecnologia CCD, incloent-hi els asteroides Amor 7358 Oze, (23714) 1998 EC3, (48603) 1995 BC2 i uns nou asteroides troians. Va descobrir el cometa peridic P/1997 B1 (Kobayashi), que originalment va descriure com un asteroide.

L'asteroide 3500 Kobayashi deu el seu nom a aquest astrnom.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263231" title="El dinar campestre" nonfiltered="2992" processed="2987" dbindex="103006">

El dinar campestre (en francs Le djeuner sur l'herbe) s l'obra ms polmica d'douard Manet. Al 1863 va ser presentada al Sal dels Rebutjats i va provocar un escndol per l's de la juxtaposici dels colors, sense tons intermedis i la intensitat de la llum de la dona que es troba al mig. Va ser una obra que influ la resta d'impressionistes.

Es troba a Pars, al Museu d'Orsay

 Enllaos externs .
Museu d'Orsay     ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263232" title="Castell de Vall-de-roures" nonfiltered="2993" processed="2988" dbindex="103007">

El castell de Vall-de-roures s un castell-palau que forma un conjunt gtic al capdamunt de Vall-de-roures i que havia estat dels arquebisbes de Saragossa, que tenien la vila com an feu.

L'origen del castell es incert. Les teories ms recents ens porten fins a finals del segle XII, per no s en absolut d'usar i tirar la idea que siga molt ms antic. L'nica certesa s que esta construt entorn d'una roca natural (la cspide de la qual fins i tot pot veure's en la seua segona planta) fortificada per a servir com a element defensiu, b pels cristians en el procs de reconquista o per alguna de les cultures precristianes que van habitar estes terres.

A finals del segle XIV, l'arquebisbe Garca Fernndez d'Heredia comena la transformaci del castell defensiu en un palau episcopal. Reconstrux i mplia la planta baixa, la primera planta i deixa el seu segell personal en els nombrosos escuts herldics que es troben en les seues estades. Garca mor en 1411, per la seua tasca s continuada pels seus successors en el crrec i molt especialment per Dalmau de Mur, responsable de la reconstrucci de la segona planta i part alta del castell.

Fins a finals del segle XVII els arquebisbes de Saragossa van continuar sent els Senyors del castell, comenant desprs un progressiu aband i runa que el deixaria en un estat lamentable. El 1931 s declarat monument nacional, per les actuacions per a la seua reconstrucci no comenarien fins a 1977, i en especial fins als anys 1982 i 1983, quan es recuperen voltes i sls de bona part de l'antic palau.

Hui en dia, el castell de Vall-de-roures contnua buscant el seu antiga esplendor, havent-se convertit en un espai per a la cultura on tenen lloc exposicions, congressos, actuacions de msica i que mira al futur recordant-nos el nostre llarg passat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263234" title="Antonio Aoveros Atan" nonfiltered="2994" processed="2989" dbindex="103008">
Antonio Aoveros Atan (Pamplona, 1909 - Bilbao, 1987) fou un clergue catlic navarrs, bisbe de Cadis i Ceuta (1964 - 1971), seu de la qual havia estat coadjutor (1954-1964); va acabar la seva carrera eclesistica com a bisbe de Bilbao (1971-1978). 

Considerat prxim als plantejaments nacionalistes bascos, va protagonitzar un dels escndols ms sonats del final del franquisme: el 24 de febrer de 1974 va publicar una pastoral en la qual es feia una crida perqu es reconegus la identitat cultural i lingstica del poble basc. Aix es feia pocs mesos desprs de l'assassinat per membres de ETA de l'almirall Luis Carrero Blanco, president del govern i presumpte successor d'un Franco molt anci. Aoveros va ser acusat de llanar atacs subversius contra la unitat nacional. El nou president del govern, Carlos Arias Navarro, pressionat per l'extrema dreta (el bnker), va reduir Aoveros i al seu vicari general, monsenyor Ubieta Lpez, a arrest domiciliari. No es va acceptar cap reconciliaci i es va intentar expulsar Aoveros d'Espanya. El bisbe es va negar a abandonar el pas, allegant que noms ho faria sota ordres directes del Papa (Pau VI, conegut per la seva orientaci progressista des del Concili Vatic II). Una expulsi forada hagus estat considerada una violaci del Concordat i es va arribar a amenaar amb l'excomuni (assumpte important, donada la confessionalitat del rgim). L'assumpte va atreure molta expectaci i es va convertir en qesti extremadament delicada per al Govern espanyol. Arias es va veure forat, finalment, a retirar l'ordre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263236" title="Crat" nonfiltered="2995" processed="2990" dbindex="103009">
Un crat (del grec kraton, que significa bol molt pla) s qualsevol massa continental que ha ats un tal estat de rigidesa en el passat geolgic que, des d'aleshores, no ha sofert fragmentacions ni deformacions, ja que no ha estat afectada per els moviments orognics. Per aix, els cratons tendeixen a ser plans o presenten relleus baixos amb formes arrodonides i roques freqentment arcaiques. Els cratons submarins reben el nom de nesocratons.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263240" title="Istinye" nonfiltered="2996" processed="2991" dbindex="103010">

Istinye s un barri de Istanbul, al costat europeu del Bsfor. Est situat entre Emirgan i Yeniky. s una enorme badia, la ms gran del Bsfor i que s'ha utilitzat com a port durant diversos segles. Tots els matins hi ha un mercat de peix al moll. La zona s coneguda per la tranquillitat ideal per passejar i els seus restaurants de peix.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263241" title="Falangisme" nonfiltered="2997" processed="2992" dbindex="103011">
Nacionalsindicalisme, tamb denominat falangisme, s un corrent ideolgic obrerista nascuda en 1931 a Espanya (encara que aplicable en altres pasos) basat, segons els seus propugnants, en un profund sentiment nacional i revolucionari, amb un especial accent en les idees de ptria i justcia social. El seu origen t lloc en l'mbit de les Juntas de Ofensiva Nacional Sindicalista (JONS), moviment ideolgic format per la uni del grup reunit entorn del setmanari "La Conquista del Estado", liderat per Ramiro Ledesma Ramos i les Juntas Castellanas de Actuacin Hispnica d'Onsimo Redondo Ortega. Desprs de la fusi de les JONS amb la Falange Espaola de Jos Antonio Primo de Rivera, t lloc el seu desenvolupament ple. 

La seva doctrina es basa en una particular interpretaci corporativista del sindicalisme revolucionari per rebutjant parts importants de la seva filosofia i programa, i se situa en un plnol alternatiu al marxisme i al capitalisme, als quals critica feroment. En ser tercerposicionista com les altres tendncies corporativistes se situa en un mbit distint a la tradicional divisi de corrents ideolgics entre esquerres (marxista o liberal) i dreta liberal, divisi que, a l'entendre dels defensors del nacional-sindicalisme, provoca una visi solament parcial dels problemes d'Espanya. 

La gnesi d'aquest moviment t lloc en els anys previs a la Guerra Civil Espanyola, en un clima de mxima tensi i polaritzaci poltica, en el qual les baralles rondaires entre ultraesquerrans i ultradrectans estan gaireb a l'ordre del dia. s durant aquest perode quan es dna forma a la doctrina nacional-sindicalista, i es propaga per diferents punts d'Espanya mitjanant discursos de Jos Antonio i de nombrosos falangistes ms. Coherentment amb la seva filosofia, es creen diversos sindicats, entre ells el SEU (Sindicato Espaol Universitario) o la CONS (Central Obrera Nacional Sindicalista), que es diluirien desprs de la victria dels nacionals en la Guerra Civil Espanyola fins a la mort de Francisco Franco en 1975. En aquest perode la Falange Espaola de las JONS s'enfronta freqentment amb les esquerres, a les quals no els agrada al considerar-la competidora en el plnol de la revoluci social i amb la dreta liberal, a la qual no agrada el seu afany "revolucionari" i la recerca de justcia social. 

Com a conseqncia d'aquest enfrontament i desprs de l'intent d'assassinat del catedrtic de Dret Jimnez de Asa, portat a terme pels seus propis alumnes, s'implica als estudiants del SEU decretant-se la illegalitat de la Falange i els seus dirigents, entre ells Primo de Rivera, van ser empresonats el 14 de mar de 1936 pel govern del Front Popular. Posteriorment el Tribunal Suprem va declarar la legalitat de FE de les JONS, encara que el Govern mai va respectar aquesta sentncia. Una vegada produda la revolta el 18 de juliol de 1936, Jos Antonio intentar mantenir l'autonomia del Moviment nacional-sindicalista davant les dretes i recordar als seus seguidors que el seu objectiu s dur a la prctica el programa falangista, encara que des de la pres els seus intents resulten infructuosos, sucumbint el nacional-sindicalisme en la marea de la guerra civil.

El nacional-sindicalisme t un referent filosfic en l'obra de Jos Ortega y Gasset i de la Generaci del 98. En l'mbit poltic rep les seves idees fonamentals de moviments sindicalistes i socialistes utpics. En l'mbit econmic proposa l'organitzaci de l'economia a travs dels sindicats, com organitzaci natural dels treballadors, que d'aquesta forma, recuperen la plusvlua i tenen la propietat dels mitjans de producci i el control de la gesti de l'empresa. 

Encara que pretenen superar el concepte de sindicat de classe, reconeixen que els sindicats sn l'instrument de lluita del proletariat en tant no conclogui la lluita de classes, pugna que el nacionalsindicalisme vol superar mitjanant la implantaci d'un radical sistema de Justcia Social. El treball es considera un mitj de dignificacicn social, i no existeix cap contemplaci amb aquells que, podent, no dediquen les seves capacitats al treball. Els principis ideolgics del nacional-sindicalisme sn els segents: 
 s un moviment revolucionari. Revoluci significa l'alteraci d'un sistema de coses que s'han fet antiquades o que sn injustes, i la seva substituci per un ordre ms just. ;
 Critica tant el liberalisme com el marxisme, titllant ambds moviments de materialistes i classistes, i proposant una concepci ms espiritual de la vida. ;
 Els tres eixos de l'estat nacional-sindicalista sn la famlia, el municipi i el sindicat. El Estat est al servei del ciutad, ja que est integrat pels rgans de convivncia real del ciutad, on poden plantejar-se les seves necessitats i aspiracions, mitjanant una democrcia directa i participativa. ;
 El nacional-sindicalisme parteix d'una consideraci cristiana de la persona, sense constituir-se en una ideologia confessional, ja que considera que aix pertany a aspectes ntims de l'home. Establix una separaci entre religi i poltica. ;
 Cultura i educaci. Solament pot ser veritablement lliuri una societat culta. ;
 Espanya s una "unitat de destinaci en l'universal": nacionalisme patritic. El concepte de ptria no es basa solament en caracterstiques racials, lingstiques i fins i tot culturals similars, sin tamb en l'existncia d'una missi comuna a portar a terme per pobles diversos units per la histria. Mentre el nacionalisme allat tendeix a tancar-se en si mateix, el patriotisme li atorga les forces per a aconseguir un objectiu com. En el pla econmic, el nacional-sindicalisme defensa l'organitzaci de l'activitat econmica entorn del sindicat ;
 El capital no s ms que un instrument al servei de la producci. ;
 El treball s el factor principal de producci. El treball s l'esfor (fsic o intellectual) realitzat per l'home per a transformar coses. El paper de treballador no ha de dependre de l'aportaci de capital. ;
 La propietat dels mitjans de producci ha de ser del treballador (no de l'estat ni de qui aporta el capital. ;
 El concepte de propietat privada est permesa, per supeditada a la funci social. En tot cas la propietat queda restringida a la satisfacci de les necessitats bsiques. Mai es permetr el control privat sobre els mitjans de producci. ;
 En una empresa, tots els quals treballen en ella, obrers i directors, participen en la propietat i la gesti. La plusvlua de producci s assignada al treball (no al capital). ;
 L'agrupaci d'empreses per branques de producci dna lloc als sindicats nacionals que sn els pilars socials i econmics de l'estat nacional-sindicalista.
 La banca ha d'organitzar-se aix mateix entorn d'un sindicat. ;

Actualment, hi ha nombrosos moviments nacional-sindicalistes tant en Espanya com a Amrica Llatina. 

Enllaos externs.
Siti Web de Falange Espaola de las J.O.N.S;
Mesa Nacional Falangista (MNF);
Sindicato Trabajadores Nacional-Sindicalistas (STNS);
Movimiento Revolucionario Nacional-Sindicalista de Chile (MRNS);
Guardia Revolucionaria Nacionalsindicalista de Chile (GUAREN);
Portal de Falange Autntica;
Sitio Web de FE/La Falange (Sector Cantalapiedra);
Sitio Web de FE/La Falange (Sector Andrino);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263245" title="Luna 2" nonfiltered="2998" processed="2993" dbindex="103012">

Luna 2 (srie E-1A) va ser la segona sonda espacial del programa Luna de la Uni Sovitica llanada a la Lluna. Va ser la primera sonda en arribar a la superfcie lunar, i va impactar a la Lluna en una zona a l'oest del Mare Serenitatis, a prop dels crters Arstides, Arqumedes i Autlic.

El seu disseny era similar al de la Luna 1: era una sonda esfrica amb antenes i parts dels instruments que sobresurtien. Els instruments tamb eren semblants, incloent-hi un escintillmetre, comptadors Geiger, un magnetmetre, detectors de radiaci Txerenkov i detectors de micrometeorits. La Luna 2 no tenia sistemes de propulsi.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263249" title="Lliga BBVA 2006/07" nonfiltered="2999" processed="2994" dbindex="103013">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Resultats finals .

 Campi: Real Valladolid.
 Ascensos a Primera divisi: Real Valladolid, UD Almera i Real Murcia.
 Descensos a Segona divisi: Celta de Vigo, Real Sociedad i Gimnstic de Tarragona.
 Ascensos a Segona divisi: Racing de Ferrol, Sevilla Atltico, Crdoba CF i SD Eibar.
 Descensos a Segona divisi B: Real Madrid Castilla, SD Ponferradina, Lorca CF i UD Vecindario.
 Mxim golejador:  Marcos Mrquez (UD Las Palmas).
 Porter menys golejat :  Alberto (Real Valladolid).

Pichichi.



Zamora.

Noms disputen el Trofeu Zamora aquells porters que hagin disputat un mnim de vint-i-vuit encontres, amb almenys seixanta minuts jugats en cada un. Entre parntesis hi ha el nombre de partits jugats totals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263251" title="Yeniky" nonfiltered="3000" processed="2995" dbindex="103014">

Yeniky s un barri d'Istanbul ms enll d'Istinye a la vora europea del Bsfor, que es remunta a l'poca bizantina. Est plena de cases d'estiueig del segle XIX. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263255" title="Giovanni Battista Zupi" nonfiltered="3001" processed="2996" dbindex="103015">
Giovanni Battista Zupi o Zupus (aprox. 1590   1650) fou un astrnom, matemtic i monjo jesuita itali.

Nasqu a Catanzaro. El 1638, fou la primera persona en descobrir que el planeta Mercuri tenia fases orbitals, com la Lluna o el planeta Venus. Les seves observacions demostraren que el planeta gira al voltant del Sol. Aix fou noms tres dcades desprs que Galileu dissenys el seu primer telescopi, i el de Zupi noms era una mica ms potent. Mor a Npols.

El crter Zupus, a la Lluna, deu el seu nom a ell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263256" title="Punt subsolar" nonfiltered="3002" processed="2997" dbindex="103016">
El punt subsolar d'un planeta s el punt en qu el Sol sembla estar directament a sobre.

En planetes amb una orientaci i una rotaci similars a les de la Terra, el punt subsolar es mou vers l'oest, donant la volta al globus un cop al dia, per tamb es mou de nord a sud entre els trpics al llarg de l'any. Qualsevol punt als trpics podria ser un punt subsolar. El solstici d'hivern (a l'hemisferi nord) t lloc quan el punt subsolar es troba sobre el Trpic de Capricorn i el solstici d'estiu s quan el punt subsolar es troba sobre el Trpic de Cncer.

El punt subsolar d'un cos del sistema solar s el punt en qu els rajos solars incideixen de manera exactament perpendicular a la seva superfcie; en un altre objecte espacial, s el punt ms proper al Sol.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263262" title="Fort Laguarda" nonfiltered="3003" processed="2998" dbindex="103017">

El Fort Laguarda s una ciutadella del segle XVII que domina la vila de Prats de Moll, a la Catalunya Nord, a noms tretze quilmetres de la frontera espanyola. A banda de vigilar la vila, el seu propsit s de guaitar el coll d'Ares, passatge natural a l'Estat Espanyol.

Capital de l'Alt Vallespir, Prats de Moll esdevingu un important lloc estratgic desprs del 1659, data del Tractat dels Pirineus que don l'antic Comtat de Rossell a l'Estat Francs. La vila fou fortificada pel mariscal de Llus XIV de Frana, Sbastien Le Prestre, qui tamb constru el fort Laguarda, sobremirant el lloc.

El Fort Laguarda es classific com a monument histric francs al 1925.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263264" title="Qwilfish" nonfiltered="3004" processed="2999" dbindex="103018">
Qwilfish s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i ver.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263265" title="Corsola" nonfiltered="3005" processed="3000" dbindex="103019">
Corsola s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i roca.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263266" title="Celebi" nonfiltered="3006" processed="3001" dbindex="103020">

Celebi s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i planta.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263267" title="Latias" nonfiltered="3007" processed="3002" dbindex="103021">
Latias s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263268" title="Latios" nonfiltered="3008" processed="3003" dbindex="103022">
Latios s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263270" title="Rayquaza" nonfiltered="3009" processed="3004" dbindex="103023">

Rayquaza s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i volador.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263271" title="Altaria" nonfiltered="3010" processed="3005" dbindex="103024">
Si busqueu el tren, vegeu Altaria (Renfe).
Altaria s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i volador.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263273" title="Aigua dura" nonfiltered="3011" processed="3006" dbindex="103025">
S'anomena aigua dura l'aigua que t un elevat contingut de minerals (en contrast amb l'aigua tova). L'aigua dura sol consistir d'ions de calci (Ca2+) i magnesi (Mg2+), aix com altres compostos possiblement dissolts com ara els bicarbonats i sulfats. El calci sol dissoldre's en l'aigua en forma de carbonat de calci (CaCO3), en forma de llims, guixos, o sulfat de calci (CaSO4) o en forma d'altres dipsits minerals. La font principal de magnesi s la dolomita (CaMg(CO3)2). L'aigua dura no sol ser perjudicial.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263274" title="Castell de Yoros" nonfiltered="3012" processed="3007" dbindex="103026">

El castell de Yoros o castell dels genovesos (en turc: Yoros kalesi) s un castell bizant del segle XIV arrunat, a la confluncia del Bsfor i el mar Negre, a la vora d'Istanbul, Turquia. Tamb comunament se l'anomena dels genovesos a causa de la seva possessi per part de Gnova a mitjans del segle XV. Des de dalt del tur del castell es veu un magnfic panorama de l'estret.

Estratgicament molt ben situat, el lloc del futur castell ja fou poblat antigament pels grecs i fenicis abans de ser-ho al perode bizant per assegurar el comer i per propsits militars. Els grecs anomenaven l'rea Hieron (lloc sagrat). Les restes de temples, incloent-hi Dios, l'altar dels dotze Dus, i Zeus Ourios (garant de vents justos) foren descoberts a l'rea.

El castell de Yoros fou ocupat intermitentment durant el curs de l'imperi Bizant. Sota la dinastia de Palealogus, perode de decadncia de l'imperi, es va enfortir el castell de la mateixa manera que tamb ho feu el de Rumeli Kavagi, al costat oposat del Bsfor.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263275" title="Rugby Quatre Barres" nonfiltered="3013" processed="3008" dbindex="103027">

El Rugby Quatre Barres, tamb escrit Rugby 4 Barres, s un torneig de rugbi que disputen clubs de territoris de parla catalana.

Origen.
El naixement d'aquesta competici de rugby s fruit de la petici realitzada l any 2007 per part de la Junta Directiva del club alguers Amatori Rugby Alghero de poder jugar com a convidats a la Primera Divisi catalana, el Sr. Xavier-Albert Canal Gomara President de la Federaci Catalana de Rugby i els membres de la directiva donaren la seva conformitat, malgrat aix diversos clubs de la Federaci iniciaren una acci de boicot per impedir aquesta invitaci i en una Assemblea Plenria de la Federaci Catalana de Rugby s va arribar a una votaci amb empat de vots, donant-se el fet paradoxal que aquells equips que no havien de jugar contra l'Alguer imposaren amb el bloqueig la no participaci de l'Alguer a la Primera Catalana. Com a conseqncia d aquest fet 5 equips del Principat ms la societat algueresa han creat un nou Torneig de Rugby anomenat Quatre Barres, que s disputa per primera vegada la temporada 2007-2008.

 Els Clubs Fundadors .
Els clubs participants fundadors sn:
 Amatori Rugby Alghero;
 RC Badalona;
 CNPN/Enginyers;
 GEiEG;
 Quimic ER;
 CR Tarragona;

 Bases del torneig .
El torneig que s desenvolupa amb el format clssic del Torneig de les Sis Nacions t la voluntat de ser un referent en la creaci d una competici dels clubs dels Pasos Catalans.

Els representants del clubs participants al Torneig Rugby Quatre Barres, decidiren utilitzar un decleg rugbista com a base de la nova competici:
 Els Clubs fundadors creen un Comit Organitzador paritari entre tots els clubs per organitzar i seguir el desenvolupament regular de la Copa Quatre Barres.
 Durant els dos primers anys el torneig estar tancat als Clubs fundadors.
 Els Clubs fundadors han de participar sempre al torneig perqu aquest sigui considerat vlid, noms podr realitzar-se el torneig mancant un dels equips fundadors, si hi ha una comunicaci escrita de la Junta Directiva del Club interessat dirigida al Comit Organitzador i a tots els altres clubs fundadors.
 Noms poden participar al torneig Clubs pertanyents a algun dels pasos de parla catalana.
 L'admissi al torneig de nous clubs noms s pot realitzar si hi ha la invitaci expressa i acord unnime de tots els Clubs que fan part del Comit Organitzador.
 s voluntat dels clubs fundadors de convertir aquest torneig en un punt de referncia rugbistic al conjunt dels Pasos Catalans, per aquest motiu els clubs fundadors es comprometen a treballar per realitzar les ampliacions que considerin necessries a clubs d altres pasos de parla catalana.
 s voluntat dels clubs fundadors convertir els partits en lloc de trobada, d'amistat i d'intercanvi. Per poder garantir aquest aspecte de germanor entre els participants a la competici, els clubs consideren que s fa indispensable la realitzaci del tercer temps seguint la bona tradici rugbistica.
 La competici s desenvolupar a un nic partit, l'equip amfitri ser el visitant a la propera competici, a menys que els dos clubs implicats arribin a un acord que sigui satisfactori per a totes dues parts.
 Per poder realitzar una taula classificatria del campionat, ser utilitzada la puntuaci clssica, 2 punts per partit guanyat, 1 punt per partit empatat, 0 punts per partit perdut.
 Al vencedor del torneig Quatre Barres vindr ofert un trofeu que el tindr com a dipositari noms per un any, a menys que l'equip torni a vncer l any successiu. El trofeu quedar en propietat si el mateix Club guanya la competici durant tres anys seguits o s la cinquena vegada de manera alterna.



 Enllaos externs .
Rugby Quatre Barres;
Vilaweb;
Canal Vdeo de la Copa 4 Barres de Rugby;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263276" title="Aigua tova" nonfiltered="3014" processed="3009" dbindex="103028">
Aigua tova s el terme que s'utilitza per referir-se a certs tipus d'aigua pobres en ions de calci o magnesi. Sol usar-se en contraposici a aigua dura, que cont quantitats importants d'aquests ions.

L'aigua tova sol trobar-se en fonts d'aigua com el granit, per tamb pot sortir de fonts de gres, ja que les roques sedimentries solen ser pobres en calci i magnesi.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263283" title="Tokugawa Hidetada" nonfiltered="3015" processed="3010" dbindex="103029">

 (2 de maig del 1579 - 14 de mar del 1632) va ser el segon sh gun del dinastia Tokugawa, va governar des del 1605 fins la seva abdicaci el 1623. Va ser tercer fill de Tokugawa Ieyasu. Va tenir una participaci important junt al seu pare a la batalla de Sekigahara el 1600, va obtenir el ttol de sh gun per part de l'Emperador Go-Y zei el 1603 i va prendre les rendes de Jap el 1605, quan el seu pare Ieyasu va abdicar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263284" title="Tokugawa Iemitsu" nonfiltered="3016" processed="3011" dbindex="103030">
 (12 d'agost del 1604 - 8 de juny del 1651) va ser el tercer sh gun del dinasta Tokugawa, i va governar entre el 1623 i el 1651. Va ser el fill gran de Tokugawa Hidetada i nt de Tokugawa Ieyasu.

Va ser investit sh gun el 1617 i va assumir el shogunat a tot Jap el 1623 quan va abdicar el seu pare. Va ser conegut per emetre un edicte el 1633 que prohibia el cristianisme al Jap i va obligar a tota la poblaci a registrar-se als temples. Donada aquestes persecucions, el 1637 es va produir la Rebelli de Shimabara, organitzada per japonesos convertits al cristianisme. Molts va fer assassinats i executats posteriorment. El 1639, va ordenar l'allament del Jap del reste del mn.

Va ser el primer sh gun Tokugawa que va morir durant el seu mandat i no desprs d'abdicar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263285" title="Cambra dels Comuns del Canad" nonfiltered="3017" processed="3012" dbindex="103031">
La Cambra dels Comuns (en francs: Chambre des communes), s un dels components del Parlament del Canad, aix com la sobirania (representada pel Governador General i el Senat.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263288" title="Martin Van Buren" nonfiltered="3018" processed="3013" dbindex="103032">

Martin van Buren (Kinderhook, Nova York 5 de desembre del 1782 - 24 de juliol del 1862), tamb conegut com Old Kinderhook, va ser el vuit President dels Estats Units d'Amrica. Va governar entre 1837 i 1841. Va ser el primer President dels Estats Units sense ascendncia de les Illes Britniques i tamb el primer que no havia viscut la Revoluci Americana. Tamb s l'nic president que havia estat educat en una llengua altra que l'angls, el neerlands.

Va esforar-se per solidificar la democrcia Jacksoniana. El pnic del 1837 va ser una depressi econmica que va marcar el seu mandat, tot i que sembla que les causes de la depressi es troben en la poltica econmica del seu predecessor Andrew Jackson.














































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263289" title="Rumeli Kavagi" nonfiltered="3019" processed="3014" dbindex="103033">

Rumeli Kavagi s un poble situat a la confluncia del Bsfor i la mar Negre, a Turquia. s la darrera parada del transbordador a la costa septentrional europea del Bsfor. El port est ple de restaurants de peix amb marisc fresc.

Al tur que domina el poble queden algunes restes de l'antic castell Imros Kalesi, construt per Manel I Comn al segle XII. Just al davant a l'altra vora del Bsfor hi ha el castell de Yoros. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263298" title="Rorqual com" nonfiltered="3020" processed="3015" dbindex="103034">

El rorqual com (Balaenoptera physalus) amb 20-21 m de llargada corporal i 70 tones de pes s el misticet ms abundant a la Mediterrnia.

L'espcie presenta una pigmentaci asimtrica molt peculiar, que s nica entre els mamfers vivents: el costat dret de la meitat anterior del cos s blanc a la regi ventral i gris clar a la dorsal, mentre que el costat esquerre s negre tant del dors com del ventre. Alguns autors han volgut explicar aquesta asimetria pel costum que t aquesta balena de nedar de costat, la qual cosa justificaria un gir de 90 de la tpica coloraci dorsiventral de la resta de cetacis, per aix es contradiu amb el fet que el rorqual com gira indistintament sobre un costat o l'altre quan neda de costat.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

El rorqual com t una distribuci cosmopolita. A l'Atlntic Nord, el lmit septentrional de la seua distribuci s la lnia dels gels, encara que s probable que a les latituds ms extremes la densitat sigui relativament baixa. Al sud, la seua distribuci arriba a les costes de Mauritnia. A la Mediterrnia, aquesta espcie s fora abundant i les cites d'avaraments o d'albiraments sn molt freqents tant al vessant oriental com a l'occidental. Al Principat de Catalunya, els avaraments ms recents han estat al Delta de l'Ebre (anys 1971 i 1986), Salou (anys 1973 i 1986), Matar (any 1977), Pals (any 1983), el Prat de Llobregat (any 1986), Mont-roig del Camp (any 1989), Sant Antoni de Calonge (any 1990) i Roses (any 1991).

Aquesta espcie viu en aiges relativament allunyades de la costa (en general a ms d'unes 10-15 milles), per no sn rares les observacions de rorquals comuns a prop de terra en els llocs on la costa s abrupta i les aiges sn de seguida fondes, com en les rodalies del Cap de Creus o del Cap de Begur.

Tot i que s probable que existeixi un cert pas a travs de l'Estret de Gibraltar, les diferncies en els nivells i proporcions relatives de compostos entre els rorquals comuns de l'Atlntic i els seus conespecfics del Mediterrani indiquen que les dues poblacions estan relativament allades. La poblaci ibrica atlntica de rorquals comuns ha estat avaluada en prop d'uns 4.000 exemplars. Es desconeix el nombre d'individus que componen la poblaci mediterrnia, per probablement no supera alguns centenars.

Biologia, ecologia i comportament.

Aquest cetaci s probablement el ms eurfag dels misticets. La seua dieta varia segons la disponibilitat local d'aliment i, encara que la seua presa preferida sembla que sn els crustacis eufausiacis (a les costes catalanes principalment Meganyctiphanes norvegica), quan no sn abundants el rorqual com s'alimenta tamb de peixos de mida petita com el verat, l'anxova o la sardina (Sardina pilchardus).

El rorqual com segueix una pauta migratria estacional molt ben establerta. A l'hivern, temporada en la qual t lloc la reproducci, la poblaci ocupa la franja sud de la Mediterrnia. A la primavera inicia el desplaament migratori que en sentit de les agulles d'un rellotge, va seguint les costes ibriques fins a arribar al Golf de Lle i el Mar de Ligria a l'estiu, on resideix durant alguns mesos per aprofitar l'elevada productivitat de la zona. A l'inici de la tardor, les balenes enfilen cap al sud, dirigint-se a la seua rea de residncia hivernal a les costes de l'frica del Nord, per aquesta vegada la ruta migratria se situa entre les Illes Balears i les de Crsega i Sardenya. Fruit d'aquesta pauta migratria estacional, el rorqual com est sotms a un rgim alimentari tamb estacional: aix, es calcula que durant els mesos d'hivern noms ingereix un 10% de la quantitat ingerida en els mesos d'alimentaci intensiva a l'estiu. Aquestes drstiques variacions en la ingesta es reflecteixen, lgicament, en l'estat nutritiu dels animals, que fluctua d'una manera extremada, en especial en les femelles reproductores, que sn el collectiu poblacional sotms a uns requeriments energtics ms importants. No s estrany, per aquesta ra, que una femella gestant pesi, al final de la temporada d'alimentaci intensiva a l'estiu, aproximadament el doble que una femella lactant just abans de comenar-la.

La reproducci i el creixement ha estat estudiats amb fora detall. La gestaci dura aproximadament 12 mesos i els naixements tenen lloc el mes de gener. La llargada corporal del nad s d'uns 6 metres. La lactncia dura entre 6 i 8 mesos segons l'edat de la mare: en general, les mares ms grans sn capaces de mantenir perodes de lactncia ms llargs que les joves. Al final del primer any de vida el cadell ja fa prop d'uns 15 m i la talla definitiva s'assoleix entre els 9 i els 13 anys d'edat, encara que l'esquelet no s totalment madur fins als 6,7 anys d'edat en els mascles i als 7,7 anys en les femelles, i prcticament en aquesta edat ja comencen a reproduir-se d'una manera efectiva. L'interval entre gestacions s lleugerament superior als 2 anys.

El rorqual com s un cetaci d'hbits poc gregaris. Exceptuant les parelles formades per una mare i la seua cria, la majoria d'individus naveguen en solitari o formant petits grups entre 2 i 7 exemplars. No obstant aix, no sn rares les agregacions transitries de desenes de rorquals comuns en llocs on l'aliment es troba concentrat. En ocasions pot formar agrupacions mixtes amb altres espcies de misticets o, fins i tot, amb petits odontocets com el dof ratllat.

Gesti i conservaci.

Junt amb el catxalot, el rorqual com ha estat tradicionalment l'objectiu principal de les operacions baleneres en aiges ibriques. La seua explotaci es va iniciar l'any 1921 i es va perllongar fins al 1985, tot i que ms de la meitat de les captures va tindre lloc durant dues fases de forta activitat, una entre els anys 1921 i 1926 (prop de 700 exemplars per any), i una altra entre 1965 i 1981 (uns 200 exemplars per any). Com a conseqncia d'aquestes activitats baleneres, la poblaci va resultar fortament reduda. Una petita part de les captures va ser efectuada en aiges mediterrnies de l'frica del Nord, per hom desconeix quin impacte va tindre en la poblaci de la part europea. Els nivells de contaminants trobats al rorqual com sn molt baixos i, per tant, no sn susceptibles d'afectar adversament la seua supervivncia

En algunes ocasions s'han produt collisions de rorquals comuns amb vaixells de crrega o de passatge, com s el cas de les dues balenes que van arribar al port de Barcelona els anys 1985 i 1986, per no sembla que aquesta pugui ser una font significativa de mortalitat de l'espcie.

El rorqual com est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix I del CITES.

Notes.

Referncies.
 National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World, Reeves, Stewart, Clapham i Powell, ISBN 0-375-41141-0.
 Whales & Dolphins Guide to the Biology and Behaviour of Cetaceans, Maurizio Wurtz i Nadia Repetto. ISBN 1-84037-043-2.
 Encyclopedia of Marine Mammals, editors Perrin, Wursig i Thewissen, ISBN 0-12-551340-2.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 205-208. ;

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre aquesta espcie de cetaci. ;
 Vdeos i fotografies del rorqual com. ;
 Estudi de les canons dels rorquals comuns. ;





 


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263304" title="First Bank of the United States" nonfiltered="3021" processed="3016" dbindex="103035">

El First Bank of the United States (Primer Banc dels Estats Units) fou un banc institut pel Congrs del Estats Units el 25 de febrer del 1791. La llicncia tenia una durada de vint anys. El banc fou creat per gestionar les necessitats i requeriments financers del govern central dels aleshores recentment fundats Estats Units d'Amrica, que anteriorment eren tretze colnies individuals amb els seus propis bancs, monedes, i poltiques i institucions financeres.

La idea d'una banca central fou oficialment proposada per Alexander Hamilton, Secretari del Tresor, a la primera sessi del Primer Congrs dels Estats Units el 1790 i tenia les seves bases i els seus orgens entre els mercaders del Nord i bastants governs estatals de Nova Anglaterra. Aquesta mateixa proposta fou vista amb desconfiana pels representants dels estats del Sud, la major indstria dels quals, l'agricultura, no requeria bancs centralment concentrats, i les apellacions als drets dels estats i la desconfiana envers la ideologia nordista foren un fenmen corrent.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263307" title="Pnic del 1837" nonfiltered="3022" processed="3017" dbindex="103036">

El Panic del 1837 va ser causat per una febre especulativa. La bombolla va esclatar el 10 de maig del 1837 a Nova York, quan tots els bancs van deixar de pagar en espcie (monedes d'or i plata). El pnic va precedir una depressi de cinc anys, amb bancs en fallida i nivells d'atur de rcord.

Les suposades causes inclouen la poltica econmica del president Andrew Jackson, que va introduir l'Specie Circular per ordre executiva i no va voler renovar la llicncia del Second Bank of the United States, provocant que el govern en retirs els fons. Martin Van Buren, que va esdevenir president el mar del 1837, cinc setmanes abans que el Pnic prengus l'economia de la jove repblica, va ser culpat del Pnic. Segons alguns, la seva negativa a fer que el govern intervingus en l'economia va incrementar la durada i els efectes perjudicials del Pnic. Per suposat, la intervenci inicial del govern havia estat sense voler una part de la causa del problema, i ms intervenci hauria pogut ser efectiva o no ser-ho. Els demcrates jacksonians culpaven la irresponsabilitat dels bancs, argumentant que promovien l'especulaci a gran escala i que provocaven inflaci perqu emetien moneda en paper. s cert que els bancs havien ems un excs de paper moneda.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263309" title="Aigua misteriosa" nonfiltered="3023" processed="3018" dbindex="103037">

Aigua misteriosa (ttol original Pape moe, en tahiti normalitzat Pape mo e), s un quadre de Paul Gauguin fet el 1893 durant la seva primera estada a Tahit. Es conserva en una collecci privada de Zuric. Es coneix per la referncia nm. 498 del catleg de Wildenstein.


Un jove tahiti amb pareo beu d'una font que sorgeix de la roca envoltat d'una vegetaci extica i amb formes misterioses. El quadre est basat directament en una fotografia de Charles Georges Spitz (1857-1894) que havia fet deu anys enrere en una excursi al mont Aorai. Spitz era un fotgraf professional establert a Papeete que havia collaborat en preparar el pavell tahiti en l'Exposici Universal de Pars del 1889. Gauguin, allat a Tahit dels pintors europeus, va mantenir relaci amb els fotgrafs de l'illa.

Tahit s una illa muntanyosa que culmina a 2.241 m amb un pendent important. La poblaci viu en la franja litoral i l'interior s fronds i impenetrable, i un lloc propici pels misteris i les llegendes. Gauguin descriu una excursi a la muntanya:
Entre dos muntanyes que no es poden escalar, dues altes muralles de basalt, s'enfonsa una fissura per on serpenteja l'aigua a travs de les roques que desprn. La font esdev rierol i ms tard es far torrent empenyent els cdols fins al mar. Al costat del rierol hi havia un intent de cam entre un garbuix d'arbres i falgueres monstruoses, tota una vegetaci folla, que es va ensalvatgint sense parar i es fa cada vegada ms inextricable.;

Gauguin, que en aquesta excursi anava acompanyat d'un jove tahiti, reconeix que va tenir impulsos de desig homosexual. Segueix explicant que elles tenen un no s qu de viril, i ells un no s qu de femen, encara que abans havia escrit a la seva dona que aquells a qui agradin els homes atractius en trobaran aqu en abundncia .

Gauguin sovint pintava sers andrgins de sexe indefinit. En la cultura tradicional tahitiana s'anomenaven mahu. Sense ser necessriament homosexuals, els mahu tenien qualitats tant masculines com femenines, eren acceptats per la societat i tenien el seu paper com a guardians de les tradicions i com a actors en representacions i balls.

Per en referncia al quadre Gauguin explica un conte substituint el jove mahu per una nimfa: una noia nua estava bevent d'una font que brollava de molt amunt, i quan descobreix que Gauguin l'estava observant es va capbussar a l'aigua transformant-se en una anguila. Gauguin incorpora la idea de la transformaci animista en els detalls de la vegetaci del quadre. La figura que beu es troba amb la mirada d'una figura de peix que sembla un embri hum dissimulat entre la roca. 

Una versi en aquarella del 1893 es troba a l'Art Institute de Chicago.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263313" title="Melatonina" nonfiltered="3024" processed="3019" dbindex="103038">
La melatonina o N-acetil-5-metoxitriptamina s una hormona trobada en tots els organismes vivents, en concentracions que varien d'acord al cicle dirn/nocturn. La melatonina s sintetitzada a partir del neurotransmissor serotonina. Es produx, principalment, en la glndula pineal, i participa en una gran varietat de processos cellulars, neuroendocrins i neurofisiolgicos. Una de les caracterstiques ms particulars respecte a la biosntesi pineal de melatonina s la seua variabilitat al llarg del cicle de 24 hores, i la seua resposta precisa a canvis en la illuminaci ambiental. Per aix, la melatonina es considera una neurohormona amb funci pertinent en la fisiologia circadiana. Molts dels seus efectes biolgics es deuen a la seua acci sobre receptors de melatonina i, altres ms, a la seua potent acci com a antioxidant, el qual juga un paper molt especial en la protecci del ADN nuclear i mitocondrial.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263317" title="Joan Guasch" nonfiltered="3025" processed="3020" dbindex="103039">

Joan Guasch Mar, tamb conegut com Can Bernat Vinya (Sant Josep de sa Talaia, 1923),empresari turstic eivissenc.
Joan Guasch i Cant, professor de catal, activista cultural corrector i cronista de l'Espluga de Francol.
Joan Guasch (actor);
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263328" title="Autoritat de certificaci" nonfiltered="3026" processed="3021" dbindex="103040">
En el camp de la criptografia, una autoritat de certificaci, certificadora o certificant (AC, o CA per les seues sigles en angls Certification Authority) s una entitat de confiana, responsable d'emetre i revocar els certificats digitals o certificats, utilitzats en la signatura electrnica, amb els quals s'empra la criptografia de clau pblica. Jurdicament s un cas particular de prestador de serveis de certificaci.

 Concepte .

L'autoritat de certificaci, per si mateixa o mitjanant la intervenci d'una autoritat de registre, verifica la identitat del sollicitant d'un certificat abans de la seua expedici o, en el cas de certificats expedits amb la condici de revocats, elimina la revocaci dels certificats en comprovar aquesta identitat. Els certificats sn documents que recullen certes dades del seu titular i la seua clau pblica, i estan signats electrnicament per l'autoritat de certificaci utilitzant la seua clau privada. L'autoritat de certificaci s un tipus particular de prestador de serveis de certificaci que legitima davant els tercers que confien en els seus certificats la relaci entre la identitat d'un usuari i la seva clau pblica. La confiana dels usuaris en  la CA s important per al funcionament del servei i justifica la filosofia de la seua ocupaci, per no existeix un procediment normalitzat per a demostrar que una CA mereix aqueixa confiana.

Un certificat revocat s un certificat que no s vlid encara que s'empri dins del seu perode de vigncia. Un certificat revocat t la condici de susps si la seua vigncia pot restablir-se en determinades condicions.

 Mecanisme de funcionament .

 Sollicitud d'un certificat .

El mecanisme habitual de sollicitud d'un certificat de servidor web a una CA consisteix que l'entitat sollicitant, utilitzant certes funcions del programari de servidor web, completa certes dades identificatives (entre les quals s'inclou el localizador URL del servidor) i genera un parell de claus pblica/privada. Amb aqueixa informaci el programari de servidor crea un fitxer que cont una petici CSR (Certificate Signing Request) en format PKCS#10 que cont la clau pblica i, que es fa arribar a la CA triada. Aquesta, desprs de verificar per si mateixao mitjanant els serveis d'una RA (Registration Authority, Autoritat de Registre) la informaci de identificaci aportada i la realitzaci del pagament, enviael certificat signat al sollicitant, que ho installa en el servidor web amb la mateixa eina amb la qual genera la petici CSR.

En aquest context, PKCS correspon a un conjunt d'especificacions que sn estndards de facto denominades Public-Key Cryptography Standards.

 La jerarquia de certificaci .

Les CA disposen dels seus propis certificats pblics, les claus privades de associades dels quals sn emprades per les CA per a signar els certificats que emeten. Un certificat de CA pot estar auto-signat quan no hi ha cap CA de rang superior que el pugui signar. Aquest s el cas dels certificats de CA arrel, l'element inicial de qualsevol jerarquia de certificaci. Una jerarquia de certificaci consisteix en una estructura jerrquica de CA en la qual es parteix d'una CA auto-signada, i en cada nivell, existeix una o ms CAs que poden signar certificats d'entitat final (titular de certificat: servidor web, persona, aplicaci de programari) o b certificats d'altres CA subordinades plenament identificades i que la seua Poltica de Certificaci sigui compatible amb les CA de rang superior.

 Confiana en la CA .

Una de les formes per les quals s'estableix la confiana en una CA per a un usuari consisteix en la installaci en l'ordinador de l'usuari (tercer que hi confia) del certificat autofirmado de la CA arrel de la jerarquia en la qual es desitja confiar. El procs de installaci pot fer-se, en sistemes operatius de tipus Windows, fent doble clic en el fitxer que cont el certificat (amb l'extensi crt) i iniciant aix l'assistent per a la importaci de certificats. Per regla general, el procs cal repetir-lo per cadascun dels navegadors que existeixin en el sistema, tals com Opera, Firefox o Internet Explorer, i en cada cas amb llurs funcions especfiques d'importaci de certificats.

Si est installada una CA en el dipsit de CA de confiana de cada navegador, qualsevol certificat signat per aquesta CA es podr validar, ja que es disposa de la clau pblica amb la qual verificar la signatura que duu el certificat. Quan el model de CA inclou una jerarquia, cal establir explcitamentla confiana en els certificats de totes les cadenes de certificaci en les quals es confia. Per a aix, es pot localitzar els seus certificats mitjanant diferents mitjans de publicaci a Internet, per tamb s possible que un certificat contingui tota la cadena de certificaci necessria per a ser installat amb confiana.

 Normativa .

 Normativa europea .

La Directiva 93/1999 ha establert un marc com aplicable a tots els paises de la Uni Europea per la qual el nivell d'exigncia que suposa la normativa signatura electrnica implica que els Prestadors de Serveis de Certificaci que emeten certificats qualificats sn mereixedors de confiana per qualsevol tercer que hi confi i els seus certificats atorguen a la signatura electrnica avanada a la qual acompanyen el mateix valor que t la signatura manuscrita o signatura holgrafa.

 Normativa andorrana .

 Normativa espanyola .

La Ley 59/2003 de Firma Electrnica ha derogat el Real Decreto Ley 14/1999, de 17 de setembre, sobre signatura electrnica fent ms efectiva l'activitat de certificaci a Espanya.

 Normativa francesa .


 Missi de les CA .

Finalment, les CA tamb s'encarreguen de la gesti dels certificats signats. Aix inclou les tasques de revocaci de certificats que pot instar el titular del certificat o qualsevol tercer amb inters legtim davant la CA per correu electrnic, telfon o intervenci presencial. La llista denominada CRL (Certificate Revocation List) cont els certificats que entren en aquesta categoria, pel que s responsabilitat de la CA publicar-la i actualitzar-la degudament. Per altra banda, altra tasca que ha de realitzar una CA s la gesti associada a la renovaci de certificats per caducitat o revocaci.

Si la CA emet molts certificats, corre el risc que els seus CRL siguin de gran mida, el que fa poc prctica la seua baixada per als tercers que hi confien. Per aquest motiu, desenvolupen mecanismes alternatius de consulta de validesa dels certificats, com servidors basats en els protocols OCSP i SCVP.

 CA de persones i de servidors .

Els certificats de entitat final de vegades designen persones (i llavors es parla de certificats qualificats) i de vegades identifiquen servidors web (i llavors els certificats s'empren dins del protocol SSL perqu les comunicacions amb el servidor es protegeixin amb un xifrat robust de 128 bits)

 CA pbliques i privades .

Una CA pot ser o b publica o b privada. Els certificats de CA (certificats arrel) de les CA pbliques poden o no estar installats en els navegadors per sn reconeguts com entitats confiables, freqentment en funci de la normativa del pas en el qual operen. Les CAs pbliques emeten els certificats per a la poblaci en general (encara que de vegades estan focalitzades cap a algun collectiu en concret) i a ms signen CA d'altres organitzacions.

 CA en la Uni Europea .

L'article 11 de la Directiva 1999/93CE de signatura electrnica estableix que els estatsmembres notificaran a la Comissi i als altres estats membres el segent:

 Informaci sobre esquemes voluntaris d'acreditaci nacionals, incloent-hi eventuals requisits addicionals segons l'article 3(7);
 Noms i adreces dels organismes nacionals responsables de la acreditaci i supervisi, aix com dels organismes als quals es refereix l'article 3(4);
 Noms i adreces de tots els Prestadors de Serveis de Certificaci nacionals acreditats.

Existeix ja una pgina web amb la Informaci de l'Article 11 de la Directiva 1999/93.

 Enllaos externs .

 Autoritat de Certificaci de la Comunitat Valenciana;
 CATCert, entitat certificadora de la comunitat Autnoma de Catalunya;
 Notcia del naixement de Certifica.ad, l'entitat certificadora andorrana;
 Certificaci de la FNMT;
 CAcert.org, entitat certificadora administrada per la comunitat;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263355" title="Juanes" nonfiltered="3027" processed="3022" dbindex="103041">
Juan Esteban Aristizbal Vsquez, ms conegut com a Juanes, s un cantant colombi que va nixer el 9 d'agost del 1972 a Carolina del Prncipe, Colmbia. Una de les seves canons ms conegudes s La Camisa Negra, que va despertar polmica ja que va ser utilitzada per fer apologia del neofeixisme a Itlia.

Els seu pare i els seus germans li van ensenyar a tocar la guitarra quan tenia set anys. La seva infantesa va tenir diversos episodis trists: un dels seus germans va ser assassinat per uns segrestadors i el seu pare va morir de cncer. A ms, un amic seu tamb va ser vctima d'uns pistolers. Tot i que al principi estava interessat per ritmes llatins com els boleros, a l'adolescncia va comenar a derivar cap al heavy metal. Amb setze anys va crear el grup Ekhymosis amb uns amics seus, per el 1998 va abandonar-lo per seguir una carrera en solitari, ja que pensava que el grup no aconseguiria mai tenir xit fora de Colmbia.

Dos anys ms tard va llanar el seu primer disc Fjate Bien.

Ha guanyat dotze premis Grammy Latinos. Fora de la seva carrera musical, se'l coneix pel seu treball humanitari en favor de vctimes de mines antipersona a Colmbia.

Discografia.

2000 - Fjate Bien;
2002 - Un Da Normal;
2004 - Mi Sangre;
2007 - La Vida... Es un Ratico;

 Galeria d'imatges .



Enllaos externs.

Juanes.net (pgina oficial);
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263358" title="Dof com de musell curt" nonfiltered="3028" processed="3023" dbindex="103043">

El dof com de musell curt (Delphinus delphis) s un dof de petita mida (220 cm de grandria mxima), cos molt estilitzat, bec llarg, i d'hbits fortament socials. El seu nom li ve donat per la gran abundncia que assolia originalment a les costes dels Pasos Catalans, per avui la seua presncia s'hi pot considerar excepcional.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

Es tracta d'una espcie quasi cosmopolita que es troba a les latituds temperades i clides de tots els grans mars i oceans. A l'Atlntic Nord la seua presncia s'estn des de l'Equador fins al nord de les Illes Britniques. Al Mediterrani, originalment era fora abundant i es distribua d'una manera aparentment homognia, per durant les darreres dcades ha patit una drstica reducci i, a la conca occidental, avui noms s abundant al vessant sud. El nucli poblacional mediterrani ms important sembla trobar-se al Mar d'Alboran, tot i que s probable que s'enriqueixi amb contingents atlntics que creuen l'Estret de Gibraltar.

D'en de la dcada dels anys setanta del segle XX, el dof com de musell curt s'ha fet molt escs en aiges catalanes i els registres de la seua presncia han estat excepcionals i sempre referits a grups petits, sovint formant agregacions mixtes amb dofins ratllats. Els darrers avaraments coneguts van tindre lloc a Caldetes (Maresme) el 1972, al Prat de Llobregat (Baix Llobregat) el 1978, i a l'Istme del Trabucador (Delta de l'Ebre) el 1983.

Al Mediterrani, el dof com de musell curt es troba tant en aiges prop de la costa (sempre que la fondria sigui superior als 50 m) com en aiges obertes. Aix diferencia la poblaci ibrica mediterrnia de l'atlntica, que s de distribuci fonamentalment costanera.

Biologia, ecologia i comportament.

La dieta del dof com de musell curt varia segons la regi geogrfica i el perode de l'any. No es disposa d'informaci d'exemplars mediterranis per, en general, aquesta espcie consumeix preferentment peixos que formen banc, com el verat (Scomber scombrus), la sardina (Sardina pilchardus), o l'anxova (Engraulis encrasicholus), tot i que tamb pot capturar ocasionalment cefalpodes pelgics, principalment calamars.

El dof com del Mediterrani s uns 15-20 cm ms petit que el seu conespecfic de l'Atlntic i generalment no supera els 220 cm de grandria, que corresponen a un pes d'uns 80-100 kg. Els mascles sn lleugerament ms grans que les femelles. La maduresa sexual s'assoleix en arribar als 5-7 anys d'edat i els 160-180 cm de grandria, tant en els mascles com en les femelles. La gestaci dura prop d'un any i la majoria de naixements tenen lloc durant els mesos de l'estiu. El lligam entre la mare i la cria s particularment fort i, si un dels dos s capturat, l'altre resta al mateix lloc com a mnim fins que es produeix la mort de l'animal capturat.

Els dofins comuns sn de costums fora gregaris i normalment se'ls troba formant grups molt nombrosos, sovint compostos per molts centenars d'individus. La grandria mitjana dels grups al Mediterrani s d'uns 60-80 exemplars. Sembla que dintre de la regi ocupada per una poblaci existeix una certa segregaci per edats i sexes, de tal manera que els individus implicats en les tasques reproductores constitueixen agrupacions independents de les formades per joves o senescents. A ms, els grans grups reproductors poden fragmentar-se temporalment en diversos de ms petits durant la captura de l'aliment quan aquest es troba dispers. A les regions on els dofins comuns sn poc abundants, no s rar trobar-los integrats en agregacions mixtes amb dofins ratllats, mulars o caps d'olla grisos.


Gesti i conservaci.

Les causes que ha produt la forta reducci del dof com al vessant nord-occidental del Mediterrani no han estat esbrinades. Es creu, per, que la reducci de l'abundncia d'espcies de les quals s'alimentaven, la invasi de les regions costaneres per embarcacions pesqueres i de turisme, com tamb les freqents captures incidentals d'individus d'aquesta espcie en els arts d'arrossegament i de cerc, van ser factors importants d'aquesta reducci. Tamb en els darrers anys s'han detectat nivells de contaminants organoclorats (DDTs i PCBs principalment) superiors a les 300 parts per mili en els teixits dels dofins comuns d'aiges catalanes i del sud de Frana.

Atesa la seua excepcionalitat en el present a les aiges dels Pasos Catalans, poc es pot fer per millorar el seu estat de conservaci o gestionar les seues poblacions. No obstant aix, una reducci i un fort control dels abocaments industrials i de les activitats pesqueres s necessari per tal d'assegurar que el procs de reducci no prossegueixi.

El dof com est estrictament protegit pel Conveni de Berna (annex II) i es troba catalogat dintre de l'apndix II del CITES. El Pla d'Acci per a la Conservaci de la Diversitat Biolgica del Programa de Medi Ambient de les Nacions Unides (PNUMA) considera dintre de les seues prioritats la conservaci del dof com del Mediterrani occidental.
peso

Notes.


Referncies.

 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 184-187. ;
 Rice, Dale W. (1998). Marine mammals of the world: systematics and distribution. Society of Marine Mammalogy Special Publication Nmero 4. 231 pp.
 National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World ISBN 0-375-41141-0.
 Encyclopedia of Marine Mammals ISBN 0-12-551340-2.
 Whales, Dolphins and Porpoises, Mark Carwardine, ISBN 0751327816.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el dof com. ;
 Vdeos i fotografies d'aquest cetaci. ;
 Informaci taxonmica del dof com. ;
 El dof com a l'Encyclopedia of Life. ;
 El dof com al web de la Mammal Species of the World. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263363" title="Three Cheers for Sweet Revenge" nonfiltered="3029" processed="3024" dbindex="103046">


Three Cheers For Sweet Revenge s el segon disc del grup estatunidenc, My Chemical Romance, fou publicat el Juny de 2004, convertint-se en el millor disc de la productora Reprise Records. Molts fans abrevient el llarg nom del disc com "Revenge" o tamb com "Sweet Revenge".
Three Cheers For Sweet Revenge s un lbum conceptual, que continua la histria de I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love, on dos amants van morir. Gerard Way, el cantant, va desmentir certs rumors que deien que els amants van ser assasinats per vampirs, com molts fans del grup creuen, degut a la can i senzill Vampires Will Never Hurt You. Aquesta can fa referncia a uns vampirs socials que drenen les nostres forces vitals. Una alternativa a aix, s que els amants eren uns delinqents i van ser cremats al desert.

Gerard va dir que el disc va ser fet en un diagrama en ment, tot i que la meitat del disc, no est relacionada amb el diagrama, ja que en l'altra meitattracta sobre les seves histries amoroses. Com curiositat: la can nmero 11 en la contraportada del CD es titulava It's not a fashion statement, it's a deathwish (No s una declaraci de moda, s un desig de mort) per en el llibret del disc, en la secci de les lletres, la can s'anomena "It's not a fashion statement, it's a fucking deathwish" (No s una declaraci de moda, s un puto desig de mort).

 Canons .
 Helena   3:22 ;
 Give 'em hell, kid   2:18 ;
 To the end   3:01 ;
 You know what they do to guys like us in prison   2:53 ;
 I'm not okay (I promise)   3:08 ;
 The ghost of you   3:23 ;
 The jetset life is gonna kill you   3:37 ;
 Interlude   0:57 ;
 Thank you for the venom   3:41 ;
 Hang 'em high   2:47 ;
 It's not a fashion statement, it's a deathwish   3:30 ;
 Cemetery drive   3:08 ;
 I never told you what I do for a living   3:51 ;

Bonus track de edicin japonesa 
 Bury me in black (demo)   2:37 ;

 Aparici de les canons .
 I never told you what I do for a living fou inclosa en el joc True Crime: New York City ;
 I'm not okay (I promise) fou inclosa en el EA Trax del joc Burnout 3: Takedown ;
 Helena i I never told you what I do for a living sn incloses en la pellcula "House of Wax" ;
 To the end s inclosa a la banda sonora de Underworld: Evolution;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263364" title="Epic" nonfiltered="3030" processed="3025" dbindex="103047">
Un substantiu animat es epic (del grec          , "com") quan designa tant un individu mascul com un de femen independentment del gnere gramatical del substantiu. Per exemple: beb, gorilla, guila, rata, cria. En cas de qu sigui necessari distingir el sexe, depenent del cas, es pot recrrer a un article o adjectiu: un/una gorilla, o b a l'oposici mascle/femella gorilla mascle o gorilla femella.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263365" title="Intercrosse" nonfiltered="3031" processed="3026" dbindex="103048">
L'intercrosse s un joc de pilota on hi participen dos equips, formats per un porter i quatre jugadors, que utilitzen un bast amb una cistella de plstic flexible al final, per recollir, transportar, passar i tirar una pilota, tot intentant marcar gol en la porteria de l'equip contrari. L'equip que aconsegueix un major nombre de gols s el guanyador. L'intercrosse s un joc molt dinmic i rpid que exigeix un important treball d'equip. 

Normes.
Les regles de l'intercrosse s'articulen al voltant de quatre fonaments bsics: 
 Crrer sempre. El jugador que t la pilota no pot caminar sin que est obligat a crrer o a passar-la.
 La pilota s del primer que la cobreix. Quan la pilota queda lliure a terra, passar a mans del jugador que la cobreixi primer amb la seva raqueta.
 Sense contacte. No est perms cap tipus de contacte, ni de cos amb cos, ni de raqueta amb raqueta, ni de raqueta amb cos.
 Cinc segons. Cinc segons s el temps mxim que un jugador pot tenir la pilota. D'aquesta manera s'obliga els jugadors al treball en equip i s'eviten al mxim les individualitats.

Orgens de lintercrosse.

El/la crosse s un dels jocs amerindis ms coneguts que es jugava de maneres diferents en gaireb totes les tribus, tant en les dels actuals territoris del Canad com en les dels Estats Units. El seu nom original s baggataway, per els primers colonitzadors francesos li van canviar per la de crosse per la semblana del pal o raqueta utilitzat pels indis amb el bcul d'un bisbe.

Per als antics indis, el baggataway servia per preparar els joves guerrers per als rigors de la guerra. El baggataway era inicialment un joc violent que desenvolupava, entre d'altres aspectes, el costum de jugar en equip o de protegir-se dels cops dels adversaris. Aix permetia als ancians d'escollir els guerrers ms susceptibles d'esdevenir caps perqu en el joc havien demostrat ms fora i coratge. 

El baggataway tenia, tamb, un marcat component mstic. L'indi, jugant, se sentia vinculat a la natura i testimoniava la seva adhesi als fenmens divins, tot oferint al Creador la seva vitalitat i la seva fora. Els guerrers es preparaven a fons des de fora temps abans, amb exercicis, banys, abtinncia sexual i dietes apropiades per a un millor rendiment.

Abans de l'inici del partit, els dos equips acordaven:
 El nombre de jugadors, que podia sobrepassar el centenar per equip;
 Els lmits del terreny, que podia tenir de cent cinquanta metres fins a un quilmetre i mig;
 El premi o l'aposta en joc. A cada extrem del camp, un arbre o un pal clavat a terra representaven les porteries. L'objectiu del joc consistia en fer-hi colpejar una pilota de fusta o de cuir. La pilota podia ser llanada o transportada amb la raqueta, per mai no podia ser tocada amb les mans o amb els peus. Un partit podia durar diversos dies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263366" title="Glata" nonfiltered="3032" processed="3027" dbindex="103049">


Glata o Galatae s un districte d'Istanbul, Turquia, situat a la costa del nord del Corn d'Or, l'entrada que el separa de la pennsula histrica de l'antiga Constantinoble. El Corn d'Or s creuat per uns quants ponts, sent el ms important el Pont de Glata.

Glata fou una colnia de la Repblica de Gnova entre 1273 i 1453. La famosa torre de Glata fou construa pel genovesos el 1348 en el punt ms septentrional i ms alt de la ciutadella.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263369" title="Plucia Urgulanilla" nonfiltered="3033" processed="3028" dbindex="103050">
Plucia Urgulanilla (Plautia Urgulanilla) fou emperadriu romana, la primera esposa de l'emperador Claudi.

Era filla de Marc Plauci Silv, un general rom, cnsol l'any 2 aC, i neta de Urgulnia, la protegida de Lvia Drusilla.

Es va casar amb Claudi l'any 9, quan ning esperava que arribaria a emperador. Llavors tenia 18 anys; segons Suetoni el matrimoni es va divorciar l'any 24 suposadament per l'adulteri de Urgulanilla i ser sospitosa d'estar involucrada en la mort de la seva cunyada.

Va ser mare de Claudi Drus, que va morir jove a Pompeia l'any 20, i de Cludia, nascuda desprs del divorci, i que es va sospitar que era filla en realitat del llibert Boter; Claudi va repudiar aquesta filla i va entregar la nena a un orfenat.

Va adoptar com a fill a nebot anomenat Tiberi Plauci Silv Eli, executat l'any 24.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263371" title="Luci Fulvi Plauci" nonfiltered="3034" processed="3029" dbindex="103051">
Luci Fulvi Plauci (Lucius Fulvius Plaucianus) fou un ministre imperial, afric de naixement i probablement emparentat amb Septimi Sever, del que fou el prefecte del pretori,  i que li va concedir honors i riquesa. 

L'emperador li va permetre decidir diversos punts de la poltica oficial, i sempre li va concedir tot all que demanava. Aix li va donar ales i va esdevenir un tir; es diu que cada granger, cada ciutat i cada provncia va patir les seves exaccions, i als que se li van oposar els va condemnar a desterrament o a mort

Va arribar a la cimera el 202 quan la seva filla Flvia Plautilla fou escollida com a muller de l'hereu Caracalla. Al mateix temps va comenar a aparixer malalt, groc i amb espasmes nerviosos, que Di Cassi atribueix a irregularitats a la seva dieta i en part pels terrors del seu crrec o posici.

Quan es va assabentar que Caracalla volia eliminar tant a la seva filla com a ell mateix, va decidir avanar-se i eliminar al seu gendre, per el seu pla fou descobert, i fou executat el 203. La seva propietat fou confiscada i la seva filla fou desterrada. Di Cassi diu que l'essencial de les acusacions foren fabricades per Caracalla.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263372" title="Flvia Plautilla" nonfiltered="3035" processed="3030" dbindex="103052">
Flvia Plautilla (Fulvia Plautilla) fou la filla de Luci Fulvi Plauci, que fou escollida per Septimi Sever per ser la dona del seu fill Caracalla (202). Caracalla se'n va distanciar rpidament i de fet la va deixar de reconixer com a muller. Poc desprs el seu pare fou executat (203) acusat de conspiraci i ella mateixa fou desterrada a Siclia inicialment i desprs a Lipara, on va patir tota mena de privacions.

Desprs de la mort de Publi Septimi Geta el 212, Caracalla la va fer matar. El seu germ Quint Fulvi Plauci (Q. Fulvius Plautius) que havia estat desterrat al mateix temps, fou igualment executat al mateix temps.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263373" title="Tractat de Londres (1604)" nonfiltered="3036" processed="3031" dbindex="103053">

El Tractat de Londres de 1604 va ser un tractat de pau signat pel Regne d'Espanya i el Regne d'Anglaterra a la ciutat de Londres el 28 d'agost de 1604 i que marca el final de la Guerra angloespanyola de 1585 1604. 

Les negociacions van tenir lloc a l'edifici de Somerset House, motiu pel qual tamb rep el nom de Conferncia de Somerset House. Les condicions del tractat van ser bastant favorables a Espanya, per alhora van acabar amb les esperances espanyoles d'envair Anglaterra. 

Antecedents. 


L'any 1603 Espanya i Anglaterra duen gaireb 20 anys immersos en guerra, amb enormes prdues per a ambds pasos. A excepci de dues victries angleses en els primers moments de la guerra (Batalla de Cadis de 1587 i el desastre de l'Armada Invencible el 1588), les successives confrontacions es contaven en victries espanyoles. El 1589 l'Armada anglesa va ser expulsada de la costa de Portugal, amb grans prdues en el bndol angls. Milers de soldats anglesos foren enviats al Regne de Frana i Flandes per a lluitar contra les tropes espanyoles, prcticament sense xit. Aix mateix un aixecament catlic a l'illa d'Irlanda, que don suport ocasional a Espanya, desgast encara ms l'exrcit angls aix com la seva moral (Guerra dels Nou Anys d'Irlanda). El tresor angls estava esgotat per la guerra desprs de dcades de subministrar fons als rebels protestants a Frana i els Pasos Baixos espanyols, i problemes sanitaris (la pesta) i alimentaris (dolentes collites) passaren grans factures als exrcits. 

Afegit a aix, els esforos espanyols per a defensar la Flota d'ndies havien resultat reeixits grcies a la mort el 1595 dels pirates John Hawkins i Francis Drake en un desastrs atac a Puerto Rico. Tot i que l'any 1596 la ciutat de Cadis va ser atacada de nou per una flota anglo-holandesa, atac que va causar enormes danys, els atacants no van poder endur-se el tresor de la Flota d'ndies. Altres atacs martims anglesos, com l'intent de presa de les Aores el 1597, van resultar ser fracassos. 

La situaci a Espanya, per, tampoc era massa bona desprs de dcades de guerra amb els rebels holandesos i Frana, Anglaterra i l'Imperi Otom, que unit al cost de mantenir l'exrcit professional, la marina i la defensa d'un imperi ests per quatre continents provo l'entrada de l'estat en crisi ecnomica. La situaci va ser agreujada per una epidmia de pesta a Castella. 

Desprs de la mort d'Isabel I d'Anglaterra el 1603 el seu successor Jaume I d'Anglaterra impos una poltica menys belicosa, suspenent les hostilitats amb Espanya. 

Condicions. 
En aquest context cal entendre que la promesa de Jaume I d'Anglaterra de no intervenir en els assumptes continentals fos suficient per a Felip III d'Espanya per a signar la pau. A canvi, Espanya renunciava a nomenar un rei catlic per a la corona d'Anglaterra, i fins i tot a garantir tolerncia anglesa al catolicisme. 

Segons les condicions del tractat, Anglaterra renunciava a prestar cap tipus d'ajuda a les Provncies Unides, obria el Canal de la Mnega al transport martim espanyol, prohibia als seus sbdits dur mercaderies d'Espanya a Holanda o viceversa, i prometia suspendre les activitats dels pirates a l'Oce Atlntic. A canvi, Espanya concedia facilitats al comer angls a les ndies espanyoles. 

La renncia d'Anglaterra a continuar ajudant als rebels holandesos va ser la base del Treva dels Dotze Anys signada el 1609. 

Anglaterra i Espanya van continuar en pau fins el 1654. 

Delegaci anglesa.
Robert Cecil (1563-1612), Secretari d'Estat i Ministre de Jaume I. ;
Charles Blount (1563-1606), soldat. ;
Thomas Sackville (1536-1608), poeta i Secretari del Tresor. ;
Henry Howard (1540-1614) ;
Charles Howard (1536-1624) ;

Delegaci espanyola.
Els delegats espanyols provenien dels diferents regnes llavors sota domini espanyol. 

Carlos de Ligne, comte d'Aremberg. ;
Juan Fernndez de Velasco, duc de Frias i condestable de Castella. ;
Jean Richardot, president del Consell Reial. ;
Alessandro Robida, senador del Ducat de Mil. ;
Louis Vereyken, auditor de Brusselles. ;
Juan de Tassis y Acua, comte de Villamediana. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263380" title="Model EKV" nonfiltered="3037" processed="3032" dbindex="103054">
El model EKV s un model matemtic que descriu el comportament dels transistors MOS (Metal-Oxide-Semiconductor) de efect camp. Est pensat per a la simulaci de circuits electrnics i per facilitar el disseny de circuits analgics . 

Histria.
Va ser desenvolupat originalment per C. C. Enz, F. Krummenacher, i E. A. Vittoz (d'aqu surt el nom EKV) devers 1995, usant com a punt de partida treballs anteriors fets durant la dcada de 1980



. Com a contraposici a models ms simples  (com el model quadrtic), el model EKV s precs incls quan el MOSFET opera en la regi subllindar (s a dir, si  aleshores el MOSFET est en la regi subllindar si ). A ms, el model incorpora molts altres efectes que sorgeixen en les tecnologies de fabricaci submicrnicas. Com avantatge enfront d'altres models com el , podem citar el seu redut nombre de parmetres, i que permet clculs manuals.


Referncies.



Ms Informaci.

 Models de transistors;
 MOSFET;
 SPICE;
 ;

Enllaos externs.
 Web Page de Christian Enz;
 Web Page de Franois Krummenacher;
 Sobre Eric Vittoz;
 Web Page del Model EKV a la EPFL;
 ORIGINS OF THE EKV MODEL; EKV Users' Meeting/Workshop; November 4-5, 2004; EPFL in Lausanne;
 Swiss Origins of Very Low-Power Integrated Circuits (1962-1982) Gala Special Talk, ESSDERC-ESSCIRC'06, Montreux, Switzerland;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263381" title="Plauci" nonfiltered="3038" processed="3033" dbindex="103055">


Onomstica:

Aule Plauci, militar rom conqueridor de Britnia;

Quint Plauci, cnsol l'any 36 ;

Quint Fulvi Plauci, fill de Luci Fulvi Plauci.

Plauci (jurista), jurista rom del segle I;

Novi Plauci, artista rom del segle III aC;

Plauci Eli, pontfex rom;

Plauci Later, amant de Valria Messallina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263382" title="Guillem de Montgr" nonfiltered="3039" processed="3034" dbindex="103056">

Guillem de Montgr (Torroella de Montgr, cap al 1200-1273) va ser un eclesistic catal del segle XIII. Va ser sagrist major de la Seu de Girona fins a la seva mort, arquebisbe electe de Tarragona (1233-1239) i conqueridor d'Eivissa i Formentera en nom de Jaume I d'Arag. 

Ascendents, llinatge i biografia eclesial.
Era fill de Pere de Torroella, senyor de Torroella de Montgr. Va ser sagrist major de la Seu de Girona i arquebisbe de Tarragona, si b no va arribar a prendre possessi del crrec, al qual va renunciar el 1237 per tal de conservar el seu senyoriu a Eivissa i Formentera. 

Conquesta de Mallorca.

Guillem de Montgr va participar en la Croada contra Al-Mayrqa juntament amb el seu germ, Bernat de Santa Eugnia. Aix va rebre com a bot 79 cavalleries de terra a l'illa en senyoria. El seu germ Bernat de Santa Eugnia de Berga va ser governador de Mallorca.

Conquesta d'Eivissa i Formentera.

Jaume I d'Aragva establir un contracte d'infeudaci amb Guillem de Montgr a canvi de la conquesta d'Eivissa i Formentera en un perode de poc menys de deu mesos. A aquesta iniciativa s'hi van afegir l'infant Pere de Portugal i el comte de Rossell Nun San, que havien establert un contracte semblant amb el rei anteriorment per no l'havien fet efectiu. Aquests tindrien la senyoria de part de les dues illes com a vassalls de Guillem de Montgr. Aix, el dia 8 d'agost de 1235 les tropes catalanes comandades per l'arquebisbe van conquerir la vila d'Eivissa i la seva caiguda signific la de la resta de l'illa d'Eivissa i Formentera. 

Les dues illes van ser llavors repartides entre els tres cosenyors (Guillem de Montgr, Pere de Portugal i Nun San) en quatre parts anomenades quartons segons les tropes aportades en la conquesta.  A ms, la vila i el castell van ser tamb dividides entre els tres i per a s del monarca. Guillem de Montgr havia aportat la meitat dels homes, l'infant una quarta part i l'altra quarta part el comte de Rossell. Tamb es repartirien els guanys produts per les salines d'Eivissa. D'aquesta manera Guillem de Montgr va quedar-se amb la senyoria del Quart de Ses Salines i el Quart de Balansat a Eivissa i el Quart de La Mola i el Quart des Carnatge a Formentera. Posteriorment els drets de Nun San van passar al rei Jaume I i l'arquebisbe va aprofitar per comprar al monarca els quartons del comte de Rossell, el Quart de Portmany a Eivissa i el Quart de Portossal a Formentera, a canvi de 9.500 sous melgoresos.

Senyor d'Eivissa i Formentera.

S'ha d'assenyalar que el senyoriu d'Eivissa i Formentera va ser a ttol personal. Aix, quan Guillem de Montgr va renunciar a l'arxidicesi de Tarragona es va assegurar el seu domini, a canvi que les illes passarien a l'arquebisbat de Tarragona a la seva mort i aix ho va fer constar al seu testament. Per aquest motiu en el perode de temps entre que ell no va ser arquebisbe de Tarragona fins la seva mort, va ser ell el senyor d'Eivissa i Formentera i no els arquebisbes de Tarragona. Mentre ell va ser senyor d'Eivissa va cedir als eivissencs les salines, que van ser la principal font de riquesa natural per als illencs durant segles. Van ser administrades per la Universitat d'Eivissa des de la seva creaci i fins a la proclamaci del Decret de Nova Planta, quan van passar a ser propietat de la monarquia borbnica. Tamb es va iniciar la construcci de l'esglsia de Santa Maria d'Eivissa, antecessora de l'actual catedral d'Eivissa.

Sepulcre.
Els elements del seu sepulcre es troben a la catedral de Girona i se'n va fer una rplica a l'esglsia del Convent d'Eivissa, que va ser traslladada al mirador de l'ajuntament el 1970. 

Vegeu tamb.
 Jaume I d'Arag;
 Conquesta de Mallorca;
 Conquesta d'Eivissa i Formentera;
 Arquebisbat de Tarragona;
 Escola Pblica CEIP Guillem de Montgr (Torroella de Montgr);
 Torroella de Montgr;








|-











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263383" title="Aule Plauci" nonfiltered="3040" processed="3035" dbindex="103057">
Aule Plauci (Aulus Plautius) fou un militar rom.

Claudi el va enviar l'any 43 per sotmetre Britnia. Suetoni i Tcit l'anomenen com a persona de rang consular i podria ser l'Aule Plauci que apareix com a cnsol sufecte l'any 29. Durant quatre anys va estar a Britnia i va sotmetre el sud de l'illa desprs de forta lluita amb els pobles nadius. A les seves ordes va servir Vespasi, que anys desprs fou emperador. 

Plauci va tornar a Roma el 47 i va rebre els honor d'una ovaci, en la qual l'emperador, per mostrar la seva satisfacci amb el general, va caminar al seu costat. 

Quan la seva dona Pompnia Grecina va ser acusada de practiques religioses prohibides, el seu marit va rebre el privilegi de decidir el seu cstig, conforme al que establia l'antiga costum romana.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263384" title="Quint Plauci" nonfiltered="3041" processed="3036" dbindex="103058">
Quint Plauci (Quintus Plaucius) fou un magistrat rom. Fou cnsol l'any 36 juntament amb Sext Papiri Alli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263385" title="Quint Fulvi Plauci" nonfiltered="3042" processed="3037" dbindex="103059">
Quint Fulvi Plauci (Quintus Fulvius Plaucius) fou el fill de Luci Fulvi Plauci.

A la caiguda i execuci del seu pare (203) i de la seva germana l'emperadriu  Flvia Plautilla, fou desterrat juntament amb aquesta, segurament primer a Siclia i ms tard a Lipara. El 212 fou executat per orde de Caracalla junt amb la seva germana.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263390" title="Plauci (jurista)" nonfiltered="3043" processed="3038" dbindex="103060">
Plauci (Plautius)  fou un jurista rom del segle I, esmentat principalment per Sext Pomponi.

El jurista Juli Paule va escriure una obra titulada Libri ad Plautium, el que indicaria que tenia una certa importncia. Tamb Javol va escriure cinc llibres referits a Plauci, i Pomponi en va escriure set. 

Va viure en temps de Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263393" title="Novi Plauci" nonfiltered="3044" processed="3039" dbindex="103061">
Novi Plauci (Novius Plautius) fou un artista rom, especialista en els treballs en metall i l'ornamentaci amb  metall (caelatura). Fou l'autor de diverses obres de gran bellesa i perfecci trobades a Itlia, a Praeneste i al temple de la Fortuna, generalment d'ofrenes fetes per dones ; un dels objectes porta escenes de l'expedici dels argonautes. 

Es calcula que va viure a la meitat del segle III aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263396" title="Shogunat Kamakura" nonfiltered="3045" processed="3040" dbindex="103062">


El  va ser el primer rgim militar feudal japons establer pels sh guns des de 1185 fins el 1333. El poder estava centralitzat a la ciutat de Kamakura, que era la capital del shogunat, d'aquest perode es conegut com el perode Kamakura.

Establiment del shogunat.

Abans de l'establiment del shogunat, el poder civil al Jap estava centralitzat  principalment en els Emperadors, els  seus regents (tpicament nombrats des de la cort) i els clans aristocrtics que els recolzaven. Els assumptes militares va ser realitzats sota l'auspici del govern civil. Tot i aix, desprs de la derrota del clan Taira a la Batalla de Dannoura que  va finalitzar la Guerra Genpei a favor del clan Minamoto, Minamoto no Yoritomo va obtenir el poder el 1185 i se va convertir en el governador de facto del pas. Va afirmar la primcia del poder militar en el govern i se li va donar el ttol de sh gun el 1192, mentre que el sistema de govern que es va establir, se va formalitzar com el bakufu (literalment, govern de tenda). Les provncies japoneses es convertiran en entitats semi-autnomes sota l'orde de noves proteccions anomenades , los predecessors dels daimy . Los protectors van ser escollits principalment de poderoses famlies de les diferents provncies, o el ttol era donat a un general i la seva famlia desprs de una campanya exitosa.

Usurpaci del shogunat.

Desprs de la mort de Yoritomo, H j  Tokimasa, cap del clan de la viuda de Yoritomo H j  Masako i antic guardi de Yoritomo, va reclamar el ttol de regent a Minamoto no Yoriie. El clan Minamoto va mantenir el ttol de sh gun por dos generacions ms, amb el clan H j  consumint el poder realment, convertint al sh gun en un governant titella.

Els mongols sota Kublai Kan va intentar conquerir per mar el 1274 i el 1281, per va ser repellits exitosament pel shoguant amb l'ajuda del kamikaze, per els cursos militars i econmics van debilitar seriosament el rgim.

L'Emperador Go-Toba va intentar usurpar el poder de shogunat en la rebelli de 1221 per va fracassar estrepitosament. Amb aquest succs, va solidificar el poder del clan H j  en el shogunat, fins el punt que ells permetien elegir als successors dels sh guns. 

Un segon intento va ser realitzat per la Cort Imperial el 1331 sota el regnat de l'Emperador Go-Daigo, que va acabar amb xit, particularment al general ms poders de Kamakura, Ashikaga Takauji, que va preferir recolzar l'Emperador.

El shogunat Kamakura va arribar a la seva fi el 1333 amb la derrota i destrucci del clan H j . Aquest triomf, va ser de curta durada ja que Ashikaga Takauji va assumir la posici de sh gun, establint el shogunat Ashikaga.

Llista de sh guns.

Minamoto no Yoritomo (1147-1199) (r. 1192-1199);
Minamoto no Yoriie (1182-1204) (r. 1202-1203);
Minamoto no Sanetomo (1192-1219) (r. 1203-1219);
Kuj  Yoritsune (1218-1256) (r. 1226-1244);
Kuj  Yoritsugu (1239-1256) (r. 1244-1252);
Prncep Munetaka (1242-1274) (r. 1252-1266);
Prncep Koreyasu (1264-1326) (r. 1266-1289);
Prncep Hisaaki (1276-1328) (r. 1289-1308);
Prncep Morikuni (1301-1333) (r. 1308-1333);

Efectes.
Va ser el primer shogunat en regir al Jap i va tenir bastants efectes ja que es va instaur un govern militar, que va conduir l'ascens de les classes guerreres, que eren considerades anteriorment com subordinades i inferiors a l'aristocrcia.  En aquest perode emergeix el concepte de bushido; i les escoles budistes Zen, Nichiren i J do Shinsh  van guanyar ms adeptes.  La literatura popular va canviar radicalment, amb el monogatari que canvia els seus arguments trgics romntics sobre nobles  epopeies romntiques, trgiques aprop dels samurais.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263398" title="Gai Rubelli Plaute" nonfiltered="3046" processed="3041" dbindex="103063">
Gai Rubelli Plaute (Caius Rubellius Plautus) fill de Rubelli Blande i de Jlia Drusa, neta de l'emperador Tiberi. 

En temps de Ner suposadament per gelosia de l'emperador, fou acusat d'estar implicat en les acusacions que Jnia Silana va llenar contra Agripina Menor el 55, de la que es deia que es volia casar amb Plaute i portar-lo al tron.

L'any 60 un cometa que va aparixer fou interpretar com l'anunci d'un canvi a l'Imperi, amb un possible successor de Ner, i aquest va pensar que el successor podria ser Plaute. Aquest vivia tranquil i allunyat de la poltica; Ner li va escriure i li va recomanar retirar-se a les seves terres a l'sia Menor, cosa que era en realitat un mandat imperatiu, que Plaute va complir i se'n va anar amb la seva dona Antstia (filla de Luci Antisti Vet), i al seu exili es va dedicar a l'estudi de la filosofia estoica. 

El 62 Tigell va incitar a Ner contra Plaute, i aquest fou executat a sia. Alguns amics li van recomanar oposar-se als designis imperials amb les armes per Plaute va preferir la mort a una lluita incerta per l'imperi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263400" title="Plistenet" nonfiltered="3047" processed="3042" dbindex="103064">
Plistenet (Pleistaenetus, ) fou un pintor atenenc, germ de Fdies.

s esmentat per Plutarc que diu que fou un dels ms celebrats pintors del seu temps, junt amb Apollodor, Eufranor d'Atenes, Ncies i Asclepidor, entre els que pintaven victries, batalles i herois.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263401" title="Somerset House" nonfiltered="3048" processed="3043" dbindex="103065">
 
Somerset House s un dels grans edificis histrics de Gran Bretanya. Est situat en la riba nord del Tmesi, devant del National Theatre de Londres. Construt en el segle XVI per Sir William Chambers, albergava originalment oficines governamentals, societats cientfiques i l'Oficina Naval.
Recentment, grcies a una inversi de 48 milions de lliures, Somerset House s'ha convertit en llar de diversos museus, restaurants i cafs. Un dels museus ms coneguts s el Gilbert Collection of Decorative Arts.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263402" title="Plistarc" nonfiltered="3049" processed="3044" dbindex="103066">


Onomstica:

Plistarc d'Esparta, rei d'Esparta vers 489 aC a 458 aC. ;
Plistarc de Macednia, germ de Cassandre de Macednia i sobir de Cilcia del 301 aC al 300 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263405" title="Cova de la Font Major" nonfiltered="3050" processed="3045" dbindex="103067">
La cova de la Font Major, de sistema crstic binari amb riu subterrani, s una de les set coves ms llargues del mn formades en conglomerat i una de les poques que s estn, en gran part, pel subsl del casc urb. S'ubica a l'Espluga de Francol (Conca de Barber) al llarg de 3.590 m. de corredors descoberts fins ara. Hi s ben palesa l activitat humana des de temps prehistrics. Una part de l interior de la cova est habilitada com a museu, nic en el mn d aquestes caracterstiques. 

La Cova-Museu.

De forma intelligentment ideada, el 1994 es va inaugurar un museu nic en el mn, ubicat sota les roques de la cova, actualment emparat en el complex musestic "Coves de l'Espluga". La visita esdev un complet endinsament en la vida i costums de l home primitiu, de la formaci de la terra, del coneixement de les eines, dels oficis i de l evoluci de l entorn en qu vivim. El muntage udio-visual no escatima en fotografies, grfics i explicacions. En conjunt resulta una visita molt interessant i instructiva, del tot obligada, que permet al visitat viatjar en el temps en un entorn del tot envolvent. Un recorregut d'aventura  endinsa els visitants que ho desitgen per l interior de les galeries ms sorprenents tot remuntant un riu subterrani que al sortir a l exterior rep el nom de Francol. A ms, escolars, famlies i grups varis poden fer interessants rutes i visites, tallers sobre la prehistria, entre moltes d'altres activitats.


Formaci geolgica.
El museu es troba ubicat dins mateix de les galeries de la Cova de la Vila i la Cova de la Font Major, cavitats que foren excavades per l aigua en uns terrenys de conglomerats carbonatats per on discorre un corrent subterrani que, al sorgir a l exterior per la Font Major de l Espluga, forma el naixement del riu Francol, desprs d haver recorregut quilmetres de galeries pel subsl del vessant septentrional de les Muntanyes de Prades. Els darrers trams d aquesta cavitat que travessen de llarg a llarg el poble de l Espluga de Francol, formen un conjunt de galeries que ultrapassen els 3.600 m. de cavitats descoberts fins ara.

Visita d'aventura.
Per als visitants ms agosarats, i amb reserva prvia, la visita a les Coves de l'Espluga pot continuar ms enll del Museu: la cova, que s la 7a. ms llarga del mn formada en conglomerats, segueix cap a l'interior de les galeries ms inslites. 
Equipats amb un vestit de neopr i un llum de carbur, els visitants s'introdueixen, sempre acompanyats per guies especialitzats, per la part ms fosca i humida de la cova fins arribar a la Sala del Pou de la Biela, on es troba el primer sif, infranquejable sense respiraci autnoma. 

Durant el trajecte els visitants coneixen aspectes com:
La formaci de la cavitat subterrnia.
Els pous que van permetre el descobriment.
El circuit de l'aigua i la trajectria del riu.
Les diclasis, el procs de filtratge i l'escolament de l'aigua.
La galeria del Llac, lloc de culte i enterrament ibric. ;

Descobriment.
Aquesta cova i d'altres que el subsl amaga donaren nom al poble de l Espluga de Francol (del mot llat spelunca). Les exploracions espeleolgiques realitzades a partir del 1956, data en qu fou redescoberta pels mitjans cientfics, fins l'any 1990, han ultrapassat els 3.590 metres de galeries i han recorregut bona part d'un riu subterrani que sorgeix a l'exterior per la Font Major. Aix fa que aquesta cova assoleixi l'estndard internacional de "gran cavitat" i que, per les seves dimensions, sigui una de les coves ms llargues del mn, formades en conglomerats.

Tot i que va ser utilitzada fins l'poca romana, a partir de llavors, la cova de la Font Major va ser ignorada. L'any 1853 fou descoberta accidentalment quan un ve del Carrer de Sant Antoni, al centre de municipi, va obrir un pou a casa seva, i es va trobar amb la gran galeria. Llavors, una improvisada expedici remunt el riu fins on els precaris mitjans i la gosadia els hi permet. L'expedici descobr tamb les grans galeries seques de l'actual entrada, llavors tapada pels sediments dipositats durant segles. 

No seria fins el 28 d'agost de 1956 quan membres del Club Excursionista Pirenaic baixaren altre cop pel mateix pou (pou de la Biela) i recorregueren bona part de les galeries fins un primer sif que no pogueren flanquejar. Un any desprs s'obria l'entrada actual. Somiada ja durant els anys 50 pel mecenes esplugu Llus Carulla, l'any 1992 s'inici la reforma per convertir-la en l'actual Cova-Museu, inaugurada el 1994 sota projecte del Centre d'Estudis Locals amb l'historiador Antoni Carreras i Casanovas al cadavant, i l'impuls de l'Ajuntament de l'Espluga. La Cova est situada dins el casc urb, compta amb un fcil accs per gent de totes les edats i es visitada per 50.000 persones a l any.

 Enllaos externs .

Pgina web de les Coves de l'Espluga;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263406" title="Plistarc d'Esparta" nonfiltered="3051" processed="3046" dbindex="103068">
Plistarc o Pleistarc  (Pleistarchus, ) fou rei d'Esparta de la lnea Agda. Fou el fill i successor de Lenides I, mort a les Termpiles el 489 aC.

Era encara un infant quan va pujar al tron i la regncia fou assumida pel seu cos Pausnies, que va dirigir als grecs a Platees. Pausnies va romandre a la regncia fins a la seva mort a  una data propera al  467 aC. Probablement llavors Plistarc ja estava en condicions d'assolir el govern per edat, i segons Pausnies va morir poc desprs per segons Diodor de Siclia va morir el 458 aC.

El va succeir Pleistoanax.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263408" title="Plistarc de Macednia" nonfiltered="3052" processed="3047" dbindex="103069">
Plistarc o Pleistarc  (Pleistarchus, ) fou fill d'Antpater i germ de Cassandre de Macednia. 

s esmentat per primer cop el 313 aC quan el seu germ el va enviar per assolir el govern de Calcis per fer front a Ptolemeu (nebot d'Antgon) quan el propi Cassandre va haver de tornar a Macednia per defensar el tron. 

El 302 aC quan es va formar la gran coalici contra Antgon el Borni, Plistarc fou enviat pel seu germ, amb un exrcit de dotze mil infants i 500 cavallers, per unir-se a Lismac de Trcia; com que l'Hellespont estava sota control de Demetri Poliorcetes, fill d'Antgon, Plistarc va intentar el transport de les seves forces des de Odessos a Heraclea del Pont, per va perdre una gran part en la travessia degut a una turmenta, i alguns vaixells foren capturats per l'enemic.

Plistarc es va poder escapar, i ms tard va ajudar a la batalla d'Ipsos (301 aC) i fou recompensat amb el govern de la provncia de Cilcia, com a govern independent. No va gaudir del seu domini gaire temps i el 300 aC en fou expulsat per Demetri que no va trobar quasi be oposici.

Va tornar amb el seu germ Cassandre i desprs ja no torna a ser esmentat.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263425" title="Pleistoanax" nonfiltered="3053" processed="3048" dbindex="103070">
Pleistonax o Pleistoanax (Pleistoanax, ), fou el 19 rei d'Esparta de la lnea Agda. Fou el fill gran de Pausnies, regent d'Esparta.

A la mort de Plistarc d'Esparta, no ms tard del 458 aC, sense descendncia, l'herncia va recaure en Pleistoanax, que era encara menor d'edat. 

A l'expedici espartana en ajut dels doris contra els focis el 457 aC, el seu oncle Nicomedes fill de Cleombrot va ser el cap militar efectiu, i Pleistoanax de fet noms l'acompanyava.

El 455 aC ja va dirigir personalment l'expedici contra l'tica, per degut a la seva joventut estava assistir per Clendrides com a conseller. La retirada prematura de l'exrcit esparta va aixecar sospites de qu Clendrides i Pleistoanax havien estat subornat per Pricles; Clendrides va fugir d'Esparta i fou condemnat a mort en absncia, i el rei fou condemnat a una multa que no va poder pagar i fou desterrat.

Va romandre 19 anys a l'exili, residint a la vora del temple de Zeus, a la muntanya del Liceu a Arcdia, amb la meitat de la seva casa dins el territori sagrat del temple per gaudir dels benefici de la protecci del santuari.  El seu fill Pausnies d'Esparta va ser rei al seu lloc.

Fou cridat de tornada el 426 aC per indicaci de l'oracle de Delfos i fou restaurat (426 aC) per aviat fou acusat de induir a les sacerdotesses pties d'influir en favor seu i a aquest suposat sacrilegi es van atribuir les derrotes espartanes a la guerra; el 421 aC va haver d'imposar tota la seva autoritat per signar una treva amb Atenes. Aquest mateix any va anar amb un exrcit a Arcdia on va aconseguir la independncia de Parrhsia que estava sotmesa per Mantinea i va destruir una fortalesa que dominava Lacnia que els mantineans havien construt a Cipsela, a la frontera. 

El 418 aC va agafar el comandament d'un exrcit d'homes grans i molt joves que va anar en ajut d'Agis II, per quan va arribar a Tegea es va assabentar que Agis ja havia triomfat a Mantinea, i no sent necessria la seva presncia va tornar a Esparta.

Va morir el 408 aC i el seu fill Pausnies va tornar al tron.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263426" title="Mygetto" nonfiltered="3054" processed="3049" dbindex="103071">
Mygetto s un planeta fictici de La Guerra de les Galxies.

Clima.
s un planeta gelat, on s'edifica a una certa alada i amb pilones.

Esdeveniments.
El mestre jedi Ki-Adi-Mundi va morir en ell, trat pels seus propis soldats.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263430" title="Quint Plemini" nonfiltered="3055" processed="3050" dbindex="103072">
Quint Plemini (Quintus Pleminius) fou un magistrat rom.

Fou pretor vers el 206 aC i desprs propretor i llegat d'Escipi Afric, enviat el 205 aC contra Locres Epizefiris a la Magna Grcia que romania en poder dels cartaginesos. Va aconseguir conquerir la ciutat on va assolir el govern, per va tractar als habitants amb gran crueltat i els va robar i expropiar, i fins i tot va saquejar el temple de Proserpina.

La ciutat va enviar una ambaixada a Roma per presentar una queixa, i el senat va ordenar a Plemini tornar a Roma on fou empresonat. Va morir el 204 aC abans de ser jutjat. Segons Clodi Licini va intentar cremar la ciutat sense aconseguir-ho, i fou per aix que fou empresonat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263431" title="Pleurat" nonfiltered="3056" processed="3051" dbindex="103073">


Onomstica:

Pleurat I, rei illiri de la meitat del segle IV aC;
Pleurat II, rei illiri anterior al 250 aC ;
Pleurat III, rei illiri del 205 aC fins el 180 aC.
Pleurat (germ de Gentius),  prncep illiri ;
Pleurat (fill de Gentius), prncep illiri ;
Pleurat (noble), noble illiri;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263432" title="Pleurat I" nonfiltered="3057" processed="3052" dbindex="103074">
Pleurat I (Pleuratus, ) fou un rei illiri que va governar Illria a la meitat del segle IV aC. 

Va succeir en el tron a Gavros i va tenir com a successor a Clit d'Illria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263433" title="Samueli Naulu" nonfiltered="3058" processed="3053" dbindex="103075">

Fitxa d'identitat. 
Samueli Naulu, nascut el 5 de gener de 1982, s un jugador de rugbi a XV que juga al lloc d'extrem (1,92 m i 103 kg).

Clubs successius.
USAP;

Enllaos externs.
 Es seu perfil a itsrugby.com;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263434" title="Pleurat II" nonfiltered="3059" processed="3054" dbindex="103076">
Pleurat II (Pleuratus, ) fou un rei illiri que va governar uns anys (les dates precises no es coneixen) abans del 250 aC aproximadament. Fou el pare del rei Agron d'Illria i l'avi d'Escerdlides. 

Va succeir a Mitili i va tenir com a successor al seu fill Agron.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263435" title="Tractat de Londres (1700)" nonfiltered="3060" processed="3055" dbindex="103077">
El Tractat de Londres de 1700 o Segon Tractat de Partici fou un tractat signat el 25 de mar de 1700 a la ciutat de Londres entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Frana. La signatura d'aquest tractat intent restablir la Pragmtica Sanci arran de la mort del Josep Ferran de Baviera, que anull els acords presos en el Tractat de La Haia de 1698.

Vegeu tamb.
Tractat de La Haia (1698);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263436" title="Pleurat III" nonfiltered="3061" processed="3056" dbindex="103078">
Pleurat III (Pleuratus, ) fou un rei illiri, fill i successor d'Escerdlides, que va governar des de vers el 205 aC fins el 180 aC.

Segurament ja fou associat pel seu pare a les tasques de govern, be ajudant-lo directament o governant a algunes de les tribus. El seu nom i el del seu pare apareix en el tractat d'aliana signat per Marc Valeri Lev amb els etolis el 211 aC. Tamb apareix esmentat algunes vegades durant la guerra dels romans contra Filip V de Macednia i a la pau signada amb aquest rei el 204 aC. 

En aquest darrer any ja apareix esmentat sol i sembla doncs que el seu pare ja hauria mort. Quan la guerra contra el Regne de Macednia es va reprendre el 201 aC, va oferir ajut al cnsol Sulpici per els seus serveis foren refusats. Tot i que la seva intervenci no fou necessria, va romandre lleial a Roma i la seva fidelitat fou recompensada per Flamin a la pau del 196 aC amb l'entrega a Illria dels territoris de Lychnidus i dels parthini que abans depenien del Regne de Macednia.

Durant la guerra de Marc Fulvi contra la Lliga Etlia el 189 aC altre cop va oferir ajut als romans i va posar a la seva disposici una flota de 60 vaixells que van saquejar les costes etlies. Va morir no ms tard del 180 aC, any en qu apareix ja el seu fill Gentius com a rei.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263439" title="Pleurat (germ de Gentius)" nonfiltered="3062" processed="3057" dbindex="103079">
Pleurat  (Pleuratus, ) fou un prncep illiri germ del rei Gentius d'Illria (que va regnar del 180 aC al 168 aC). El nom de Pleurat li dona Polibi per Tit Livi l'anomena com a Plator. 

Fou executat per odre de Gentius, perqu aquest rei es volia casar amb una filla de Monuni que havia estat promesa al seu germ.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263440" title="Pleurat (fill de Gentius)" nonfiltered="3063" processed="3058" dbindex="103080">
Pleurat  (Pleuratus, ) fou un prncep  illiri fill del rei Gentius (180 aC-168 aC). 

Fou fet presoner juntament amb el seu pare i fou portat a Roma, on va participar com a trofeu al triomf del seu vencedor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263441" title="Pleurat (noble)" nonfiltered="3064" processed="3059" dbindex="103081">
Pleurat  (Pleuratus, ) fou un noble illiri, que per alguna ra es va exiliar a la cort de Perseu de Macednia. 

Aquest rei el va agafar al seu servei i el va utilitzar en alguna missi i especialment com ambaixador davant el rei Gentius vers el 169 aC. Poc ms tard apareix dirigint un contingent illiri al servei de Perseu de Macednia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263442" title="El Serrat dels Tres Hereus" nonfiltered="3065" processed="3060" dbindex="103082">
El Serrat dels Tres Hereus s un poblat siberorom del s.I aC, situat al tur del Serrat dels Tres Hereus,(Casserres, Bergued).

Tot i trobar-se en una fase d'excavaci inicial, la seva considerable importncia rau en el fet de qu pot aportar llum a l'estudi de la romanitzaci de la Catalunya interior.

 Estructura del poblat . 

L'assentament es troba encastellat al cim del tur i estructurat al voltant del cingle, amb els edificis disposats en diferents terrasses per poder salvar el desnivell del terreny natural. Tot el poblat estava envoltat per un mur perimetral que per una banda complia funcions defensives en cas de possibles atacs i, per altre banda, redua el risc d'esllavissades del terreny. Fins al moment, es t constncia d'una torre que guardava una de les dues vies d'accs al poblat, fet que fa pensar que l'altra entrada tamb devia estar protegida per una torre, tot i que no ens n'hagi arribat cap vestigi. Al centre del nucli urb s'hi ha detectat un espai lliure d'edificis, segurament utilitzat com a zona comunitria, on es duien a terme la majoria d'activitats, ja que la vida dels ibers transcorria en gran part fora de les cases.

 Excavacions i referncies histriques .
Grcies a les excavacions realitzades al Serrat dels Tres Hereus del 1995 al 2002, s'ha pogut saber que hi predominaven les activitats domstiques, com ho demostren les nombroses fusaioles i pondera, utilitzades per filar i teixir. Tamb s'han trobat dolies, petits contenidors per emmagatzemar aliments, que van ser introduts a Hispnia pels romans. Una altra troballa important s una pedra de mol, que ens parla de l'obtenci de farina. A ms a ms, aquesta va ser trobada davant de l'nic forn domestic per coure aliments que fins ara s'ha pogut localitzar al poblat. Aix ens porta a pensar que segurament s'hi feia pa. Cal remarcar tamb l'activitat metallrgica, documentada indirectament amb la troballa d'escries de ferro.

El comer va afavorir l'arribada al poblat de productes llunyans, com ara, oli de la Btica i vi itlic, com ho testimonia la troballa de multitud de fragments d'mfora relacionades amb aquestes dues mercaderies. Per ltim, grcies a la activitat comercial, tamb arriben al Serrat vaixelles fines de taula del tipus Campaniana B, que es caracteritza per un verns negre, que segons l'poca guanya o perd qualitat. Els diversos tipus de Campaniana estan molt ben datats i s grcies a les restes d'aquests vasos, que s'ha pogut datar amb tanta precisi el moment d'aband del poblat.

La fi de l'activitat al Serrat dels Tres Hereus va ser molt brusca, a causa, d'un incendi sobtat, que entre el 10 i el 30 aC va destruir completament l'assentament, causant-ne l'aband definitiu. Aquest queda documentat arqueolgicament per un gran estrat de carbons present a la majoria de zones excavades. Cal destacar que segons han demostrat les excavacions, en moments anteriors, ja s'havia declarat un altre incendi al poblat, per que en aquest cas noms va inutilitzar temporalment alguns zones, i que va poder ser extingit.

Pel que fa a la funci histrica del Serrat dels Tres Hereus, es diu que podria haver format part d'una xarxa d'emplaaments fortificats amb funcions militars i de vigilncia sobre els territoris ja pacificats per Roma. Cal tenir en compte que la cronologia situa el Serrat dels Tres Hereus en el context de tres grans revoltes dels Bergistans (antics pobladors del Bergued) contra l'invasor rom. Les dues ltimes daten del 195 aC. dins un aixecament global dels indgenes d'Hispnia (Tit Livi XXIV, 20-21). Tamb en aquesta poca, els ceretans van protagonitzar la seva ltima revolta, l'any 39 aC. Aquesta fou durament reprimida pel proconsul rom Domici Calv (Cassi Di XLVIII 41). Els habitants del Serrat devien tenir bones relacions amb els romans ja que, sin, mai no els haurien deixat romandre fortificats dalt d'un tur. Aquesta tesi podria tenir suport arqueolgic gracies a les grans reserves de cereals que s'han torbat en una extensi relativament petita del poblat. Mitjanant estudis realitzats per un carpleg, s'ha pogut saber que el cereal emmagatzemat (majoritriament blat i ordi), pertany, en la seva majoria, a una sola collita, no obstant, seguim parlant d'unes quantitats molt elevades, i ms encara tenint en compte que a la resta de poblat, on encara no s'hi han realitzat excavacions, tamb hi hauria d'haver sitges amb ms cereals. Fet que ens porta a pensar que amb tot aquest aliment, i sumant-hi altres activitats com la ramaderia, als habitants del poblat els seria possible aguantar un setge bastant llarg. 

s necessari destacar que la troballa dels cereals ha estat possible grcies al foc que va arrasar el Serrat, ja que, si el poblat hagus estat abandonat per altres motius, segurament els seus habitants se'ls haurien endut. Fins i tot, si els haguessin deixat, no ens haurien arribat a nosaltres sense que prviament el foc els carbonitzs, ja que d'aquesta manera se n'evit la germinaci. Sin, aquesta prova tan valuosa hagus quedat destruda i no hagus pogut ajudat els arquelegs a corroborar una tesi tant important com la que fa referncia al significat histric de l'assentament i el seu paper dins de la romanitzaci de la Catalunya interior.

Quant als materials trobats, s important destacar que grcies a l'incendi que va destruir el poblat, trobem tot el material al mateix lloc on era en el moment d'inici del foc, fet que facilita molt la interpretaci de les tasques que es duien a terme a cada zona de les cases. Concretament, els materials que s'han localitzat amb ms abundncia sn: fragments de dolia, un atuell de dimensions redudes introdut pels romans,que s'utilitzava per guardar aliments. Un altre grup cermic d'importncia, sn les mfores, que ens diuen quins productes arribaven al Serrat i des d'on. I per ltim, per, no pas la menys important, la tamb ja esmentada Cermica Campaniana B, d'origen rom i que anava associada al consum de vi, tant, que fins-hi tot arribava juntament amb les mfores que transportaven el vi. Tanmateix, no s'han de desmerixer els fragments de Terra Sigillata itlica de s.I dC, i molt menys la producci local de cermica ibrica, que tot i que no ens dona datacions des estrats, ens acosta a la manera de cuinar els aliments.

 Bibliografia .
 M. Grau i E. Rodrigo El jaciment del Serrat dels Tres Hereus (Casseres). Un assentament del s.I aC al Bergued, a Comer i vies de comunicaci (1000 aC - 700 dC). XI Colloqui Intenacional d'Arqueologia de Puigcerd 1998 (1998) 125-135;
 N. Lamboglia Per una  clasificazione preliminare della ceramica campana, a Atti del I Congresso Internazionale di Studi Liguri, Monaco Bordighera - Genes Bordighera, 1950, p. 139-206;
 J. Pons Territori i societat romana a Catalunya: dels inicis al baix imperi" Barcelona: Edicions 62, 1994;
 E. Snchez La iberitzaci a la conca del Llobregat. Estat actual de la recerca, a Empries 48-50 (1986-1989), p. 282-291;
 E. Snchez Distribuci del poblament i control del territori a la conca del Llobregat en poca ibrica, a Fortificacions, la problemtica de l'ibric ple (s.IV aC - III aC). Simposi Internacional d'Arqueologia Ibrica de Manresa (1990), p. 321-324;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263443" title="Llista d'estats sobirans del 1920" nonfiltered="3066" processed="3061" dbindex="103083">
javascript:desa()

Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan;
   Albnia (des del 22 d'agost);
   Imperi Alemany;
 Alt Asir   Emirat de l'Alt Asir (fins a l'agost);
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Armnia   Repblica Democrtica d'Armnia (fins el 29 de novembre);
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Repblica d'ustria;
 Azerbaidjan   Repblica Democrtica d'Azerbaidjan (fins al 28 d'abril);

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Ciutat Lliure de Danzig (des del 10 de gener);
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Finlndia;
   Estat Lliure de Fiume (des del 12 de novembre);
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica Democrtica de Gergia;
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;
   Regne d'Hongria (des de l'1 de mar);

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
  Rssia   Repblica Socialista Sovitica Federal Russa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Armnia   Repblica Socialista Sovitica d'Armnia (des del 29 de novembre);
 Azerbaijan   Azerbaijan Soviet Socialist Republic (des del 28 d'abril);
 Bielorssia   Repblica Socialista Sovitica Bielorussa (des de l'1 d'agost);
 Litunia Central   Repblica de la Litunia Central (des del 12 d'octubre);
 Reblica de l'Extrem Orient   Repblica de l'Extrem Orient (des del 6 d'abril);
 Galcia   Repblica Socialista Sovitica Gallega (del 8 de juliol al 21 de setembre);
 Gilan   Repblica Socialista Sovitica Persa (from June);
 Lemko-Rusyn   Repblica Lemko-Rusyn (fins al mar);
 Irlanda   Repblica Irlandesa;
 Caucas Septentrional   Repblica Muntanyosa del Caucas Septentrional (fins al juny);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;
 Ukraine   Repblica Socialista Sovitica Ucranesa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263445" title="Plistnic" nonfiltered="3067" processed="3062" dbindex="103084">
Plistnic (Plistonicus o Pleistonicus, ) fou un antic metge grec, deixeble de Praxgores, que va viure probablement a la segona meitat del segle IV aC i la primera meitat del segle III aC.

Va escriure un llibre sobre anatomia, esmentat diverses vegades per Gal que el qualifica d'un dels ms eminents metges del seu temps. Tamb apareix esmentat per Plini el Vell (H. N. xx. 13, 48), Ateneu de Naucratis (Deipn. ii. 23, p. 45), Oribasi (Coll. Medic. vii. 27, p. 332), i Gariopont (De Febr. c. 7). 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263449" title="Plcam" nonfiltered="3068" processed="3063" dbindex="103085">
Plcam (Plocamus) fou un escultor grec conegut perqu el seu nom apareix inscrit a un grup de dues esttues, un Baccus aguantat per un Ampelus, que porta la inscripci:  en un costat, i a l'altre  que s de data posterior.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263451" title="Llista d'integrals de funcions racionals" nonfiltered="3069" processed="3064" dbindex="103086">
Qualsevol fracci racional es pot integrar (trobar la seva primitiva) emprant les identitats que es presenten en aquesta pgina i les tcniques que es descriuen a  integraci de fraccions racionals  a base de descompondre la fracci racional en la suma de funcions de la forma:
 .

A totes les funcions resultat de la integraci cal afegir-hi una constant d integraci arbitrria que no s ha posat a la taula.













per 





 ;
 ;
 ;


 ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263454" title="Ploci" nonfiltered="3070" processed="3065" dbindex="103087">


Onomstica:

Aule Ploci o Aule Ploti, governador de Bitnia;

Mari Ploci Sacerdos conegut simplement com Ploci o Ploti, gramtic llat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263456" title="Aule Ploci" nonfiltered="3071" processed="3066" dbindex="103088">
Aule Ploci o Aule Ploti (Aulus Plotius) fou un magistrat rom, amic de Cicer.

Fou edil curul juntament amb Gneu Plancius el 54 aC, i tres anys desprs fou pretor urb el 51 aC. Desprs (any 50 aC) fou propretor (governador) a la provncia de Bitnia i Pont on va romandre al menys fins el 48 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263459" title="Mari Ploci Sacerdos" nonfiltered="3072" processed="3067" dbindex="103089">
Mari Ploci Sacerdos conegut simplement com Ploci o Ploti (Marius Plotius Sacerdos o simplement Plotius) fou un gramtic llat autor de De Aletris Liber, dedicat a Mxim i Simplici. 

Tot el que se sap de Ploci s'inclou a la breu noticia que ell mateix dona a la seva obra (Marius Plotius Sacerdos composui Romae docens de metris). L'obra indicada seria el llibre tercer i darrer d'un tractat de gramtica en tres llibres, el primer anomenat De Institutis Artis Grammaticae, i el segon  De Nominum Verborumque Ratione nec non de Scripturarum Compositionibus. 

La seva poca s desconeguda per per l'estil s'especula que fou del segle V o segle VI.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263462" title="Dof ratllat" nonfiltered="3073" processed="3068" dbindex="103090">

El dof ratllat (Stenella coeruleoalba) s, amb molta diferncia, el cetaci ms freqent a la Mediterrnia occidental. Els seus avaraments representen ms d'un 60% del total dels que es produeixen a les costes de la Mediterrnia nord-occidental. 

Es tracta d'un petit dof que a les costes catalanes normalment no supera els 220 cm de llargada mxima. Aparentment, no hi ha dimorfisme sexual en la mida.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

El dof ratllat es troba a les latituds clides i temperades de tots els grans oceans. La temperatura de l'aigua superficial preferida per aquesta espcie se situa entre els 16 i els 20C. A l'Atlntic Nord, la densitat ms elevada es concentra entre els 20 i els 50 de latitud nord, on s una espcie molt freqent. A la Mediterrnia, el dof ratllat s molt abundant al vessant occidental per s'enrareix a l'oriental, tot i que es coneixen nombrosos registres de la seua presncia a la Mar Egea. s probable que existeixi un cert intercanvi entre les poblacions mediterrnies i les atlntiques a travs de l'Estret de Gibraltar, per certes diferncies en la pigmentaci i en la mida corporal, que s uns 30 cm ms gran en la forma atlntica, fan suposar que les dues poblacions estan allades genticament.

Aquesta espcie viu preferentment en aiges allunyades de la costa (generalment a partir de les 10 milles de distncia) i sempre en fons superiors als 100-200 m. Per, a les regions on la costa s ms abrupta i la plataforma reduda, com la Costa Brava, s freqent trobar-la a poca distncia de la platja, especialment durant la primavera, quan segueix els bancs de peix blau.

La poblaci de dof ratllat a la Mediterrnia occidental ha estat estimada per Forcada i collaboradors en prop d'uns 200.000 exemplars, nombre que el converteix en l'espcie ms abundant a la regi. Per aquesta poblaci va patir l'any 1990 una epizotia que va produir la mort de milers d'exemplars a les costes de la Pennsula Ibrica, Frana, Itlia i Marroc.

El procs es va iniciar prop de les costes del Pas Valenci el mes de juliol i es va estendre cap al nord i al sud fins a cobrir tot el litoral ibric a l'octubre. La fase ms virulenta del procs va tindre lloc durant els mesos d'agost, setembre i octubre. Posteriorment, amb l'arribada dels primers freds, a la fi de novembre, la freqncia d'aparici de dofins malalts a les platges va minvar ostensiblement, tot i que va persistir una mortalitat petita de dofins ratllats al llarg de tot el litoral afectat fins la darreria de 1991.

Aparentment, la causa d'aquesta mortalitat va sser una infecci per un morbillivirus semblant al que produeix el brom en els carnvors, que es va combinar amb la presncia d'elevats nivells de contaminants en el cos dels dofins, especialment de bifenils policlorats o PCBs, que van ser trobats en concentracions superiors a les 800 parts per mili. En els mamfers, concentracions superiors a les 100-200 parts per mili produeixen problemes reproductius i en el desenvolupament ossi. A ms, aquests contaminants tenen un fort efecte immunodepressor i es creu que les elevades concentracions en les quals es trobaven en el muscle d'aquests animals varen fer que esdevinguessin ms susceptibles a l'efecte de l'agent infeccis, fet que afavoria el desenvolupament i la dispersi de l'epidmia. Ats que no es disposa d'una estimaci de l'abundncia del dof ratllat al Mediterrani nord-occidental abans de l'epizotia, es desconeix l'efecte que va tindre sobre la poblaci.

Biologia, ecologia i comportament.

El dof ratllat s una espcie d'hbits socials. La mitjana dels grups al Mediterrani s d'uns 20 individus, amb uns rangs de variaci que oscillen entre els 5 i els 35. Durant la captura de l'aliment, i sobretot si les seues preses estan disperses, s freqent que aquests grans grups es trenquin en uns de petits a fi de reduir la competncia entre els individus.

La dieta del dof ratllat mediterrani s poc coneguda, per se sap que es fonamenta en cefalpodes dels gneres Histioteuthis, Todarodes i Illex, peixos com lluos (Merluccius merluccius), anxoves, bogues (Boops boops), agulles primes (Belone belone gracilis) o maires (Micromesistius poutassou) i gambes dels gneres Pasifaea, Acanthephyra i Plesionika.

La reproducci ha estat estudiada a les aiges del Mediterrani occidental, i els naixements es produeixen pel setembre-octubre, a fi d'aprofitar el moment de l'any en el qual les aiges encara no sn fredes i la disponibilitat d'aliment s elevada. Aquesta sincronia ajuda les femelles a superar l'elevat cost energtic que representa la lactncia. Les cpules tenen lloc tamb a la fi de l'estiu i principis de la tardor, i la gestaci dura prop d'un any, al cap del qual neix un nad que fa uns 95 cm de talla corporal. Com la resta de cetacis, noms tenen un fill en cada part. Aparentment, el naixement i els primers mesos d'alletament sn moments crtics en la vida dels dofins ratllats, i la taxa de mortalitat durant aquest perode s relativament elevada. Aix explica la relativa abundncia de nounats i cries joves que apareixen mortes a les platges catalanes durant la tardor i el principi de l'hivern.

L'ndex de masculinitat del dof ratllat s lleugerament favorable als mascles durant els primers anys de vida (1,11 mascles / 1 femella), per com que la mortalitat en aquests s ms elevada que en les femelles, la proporci d'individus de cada sexe s'iguala en la fase adulta. En general, els mascles i les femelles adultes, junt amb les cries que depenen d'elles, formen grups reproductors que acostumen a aplegar molts individus, mentre que els dofins ratllats joves, per que ja no necessiten l'atenci materna, se separen de la resta formant petites agrupacions.

Gesti i conservaci.

A causa dels seus costums eminentment pelgics, el dof ratllat no acostuma a entrar en conflicte amb les activitats pesqueres ni s'ha vist tan directament afectat pel desenvolupament turstic o industrial del litoral com altres espcies de dofins ms costaneres. Tot i haver patit els efectes de l'epizotia de 1990, el dof ratllat continua essent un cetaci fora abundant a les aiges dels Pasos Catalans i es pot dir que s un dels petits cetacis que menys problemes de conservaci presenta.

Malgrat aix, per la seua elevada taxa metablica i els seus hbits fortament depredadors, el dof ratllat presenta uns nivells excepcionalment elevats de contaminants organoclorats i metalls pesants. Aquests alts nivells de contaminants poden arribar a posar en dubte la seua supervivncia, ja sigui afavorint el desenvolupament de futurs esclats epidmics, reduint l'eficcia reproductiva de la poblaci o augmentant la seua taxa de mortalitat.

El dof ratllat est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix II del CITES.

Referncies.


Bibliografia.
 LeDuc, R.G., W.F. Perrin and A.E. Dizon (1999). Phylogenetic relationships among the delphinid cetaceans based on full cytochrome b sequences. Marine Mammal Science, vol. 15, no. 3:619-648.
 Striped Dolphin de Frederick I. Archer II en Encyclopedia of Marine Mammals pp. 1201-1203. ISBN 978-0-12-551340-1.
 Whales Dolphins and Porpoises, Mark Carwardine, Dorling Kindersley Handbooks, ISBN 0-7513-2781-6.
 National Audubon Society Guide to Marine Mammals of the World, Reeves, Stewart, Clapham i Powell, ISBN 0-375-41141-0.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 187-190. ;

Enllaos externs.
 Vdeos i fotografies del dof ratllat. ;
 mplia informaci sobre el dof ratllat. ;
 Descripci i fotografies d'aquesta espcie de cetaci. ;





 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263465" title="Federaci Espanyola de Municipis i Provncies" nonfiltered="3074" processed="3069" dbindex="103092">
La Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP) s una associaci espanyola d'entitats locals que agrupa Ajuntaments, Diputacions provincials i la diputaci foral d'laba, Consells Insulars i Cabildos insulares.

 Constituci .

Va quedar constituda a l'empar del disposat en la Disposici Addicional Cinquena de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les Bases de Rgim Local i va ser declarada com Associaci d'Utilitat Pblica mitjanant acord de Consell de Ministres el 26 de juny de 1985.

 Seu .

Constitueix la secci espanyola del Consell de Municipis i Regions d'Europa (CMRE), i s la seu oficial de la Organitzaci Iberoamericana de Cooperaci Intermunicipal (OICI).

Actualment la seva seu oficial es troba en Madrid.

 Consell Federal de la FEMP .

La composici actual de membres del Consell Federal de la FEMP s la segent:

 President: Pedro Castro Vzquez, Alcalde de Getafe (Madrid);
 Vicepresidenta Primera: Regina Otaola Muguerza, Alcaldessa de Lizarza (Guipscoa);
 Vicepresidenta Segona: Rosa Aguilar Rivero, Alcaldessa de Crdova;

Vocals:
 Celestino Corbacho Chaves, Alcalde de Hospitalet de Llobregat (Barcelona) i President de la Diputaci de Barcelona;
 Paz Fernndez Felgueroso, Alcaldessa de Gijn (Astries);
 Petronila Guerrero Rosado, Presidenta de la Diputaci de Huelva;
 Jernimo Saavedra Acevedo, Alcalde de Las Palmas de Gran Canria;
 Jos Francisco Rivas Cid, Alcalde de Talavera de la Reina (Toledo);
 Aina Calb Sastre, Alcaldessa de Palmell de Mallorca;
 Ramn Rober Mancera, Alcalde de Villafranca de los Fangos (Badajoz);
 Patxi Lazcoz Baigorri, Alcalde de Vitria, (laba);
 Joaqun Peribez Peir, Alcalde de Calamocha (Terol);
 Abel Caballero lvarez, Alcalde de Vigo (Pontevedra);
 Luis Partida Brunete, Alcalde de Villanueva de la Caada (Madrid);
 Alberto Fabra Part, Alcalde de Castell de la Plana;
 Fernando Martnez Maillo, President de la Diputaci de Zamora;
 Francisco de la Torre Prados, Alcalde de Mlaga;
 Francisco Javier Len de la Riva, Alcalde de Valladolid;
 Yolanda Barcina Angulo, Alcaldessa de Pamplona (Navarra);
 Jos Crespo Iglesias, Alcalde de Laln (Pontevedra);
 Miguel angel Cmara Bota, Alcalde de Mrcia;
 Antonio Romn Jasanada, Alcalde de Guadalajara;
 igo de la Serna, Alcalde de Santander;
 Llus Guin i Subirs, Alcalde de Besal (Girona);
 Alejandro Soler Mur, Alcalde de Elx (Alacant);
 Heliodoro Gallego Costa, Alcalde de Palncia;
 Juan Alberto Belloch Julbe, Alcalde de Saragossa;
 Irene Garca Macas, Alcaldessa de Sanlcar de Barrameda (Cadis);
 Manuel Bustos Garrido, Alcalde de Sabadell (Barcelona);
 Nemesio de Lara Guerrero, President de la Diputaci de Ciutat Real;
 Javier Losada d'Azpiazu, Alcalde de La Corunya;
 Elena Vboras Jimnez, Alcaldessa de Alcal la Real (Jan);
 ngel Ros i Domingo, Alcalde de Lleida;
 Esther Daz Garca, Alcaldessa de Langreo (Astries);
 Juan Andrs Tovar Mena, President de la Diputaci de Cceres;
 Tontxu Rodrguez Esquerdo, Alcalde de Baracaldo (Biscaia);
 Aurelio Abreu Expsito, Alcalde de Buenavista del Norte (Santa Cruz de Tenerife);
 Nuria Lzaro Snchez, Alcaldessa de Caminreal (Terol);
 Carlos Martnez Mnguez, Alcalde de Sria;
 Miguel ngel Gonzlez Vega, Alcalde de Val de San Vicente (Cantbria);
 Jos Pablo Gonzlez Durn, Alcalde de Collado Villalba (Madrid);
 Empar Navarro i Prsper, Alcaldessa de Aldaia (Valncia);
 Carmen Torralba Valenta, Alcaldessa de Sotorribas (Cuenca);
 Antonio Snchez Pacheco, Alcalde de Mijas (Mlaga);
 Pere Navarro Morera, Alcalde de Terrassa (Barcelona);
 Luis Fonts Cubillo, Alcalde de Villanueva de la Torre (Guadalajara);
 Pedro Arahuetes Garca, Alcalde de Segvia;
 Juan Carlos Velasco Quiles, Alcalde de Alcal del Riu (Sevilla);
 Arturo Bagur Mercadal, Alcalde de Ma (Illes Balears);
 Toms Santos Munilla, Alcalde de Logronyo;
 Manuel Estribio Snchez, Alcalde de Torremayor (Badajoz);
 Montserrat Caldeira Cidre, Alcaldessa de Talavera la Real (Badajoz);
 Alberto Tirador Martnez, Alcalde de Illas (Astries);
 ngeles Muoz Uriol, Alcaldessa de Marbella (Mlaga);
 Miguel ngel Garca Nt, Alcalde de vila;
 Alfonso Rus Terol, President de la Diputaci de Valncia;
 Inmaculada Jurez Melndez, Alcaldessa d'Algete Madrid;
 Miguel ngel Celdrn Matute, Alcalde de Badajoz;
 Francisco Javier Pagola Senz, Alcalde de Calahorra (La Rioja);
 Pedro Rodrguez Gonzlez, Alcalde de Huelva;
 Luis Mara Beamonte Taula, Alcalde de Tarazona (Saragossa);
 Jos Manuel Fernndez Daz, Alcalde de Peamellera Baja (Astries);
 Catalina Soler Torres, Alcaldessa de Felanitx (Illes Balears);
 Encarnacin Domnguez Afonso, Alcaldessa de Tejeda (Las Palmas);
 Isabel Jimnez Garca, Presidenta de la Diputaci de Salamanca;
 Carlos Manuel Tafaneres Lpez, Alcalde de Tomelloso (Ciutat Real);
 Jos Joaqun Ripoll Serrano, President de la Diputaci d'Alacant;
 Jos Torres Colomer, Alcalde de Riveira (La Corunya);
 Ramn Miranda Adn, Alcalde de Garachico (Santa Creu de Tenerife);
 Gins Lpez Rodrguez, Alcalde de Arganda del Rei (Madrid);
 Luis Rogelio Rodrguez-Comendador Prez, Alcalde d'Almeria;
 Efrn Martnez Esquerre, President de la Diputaci de Sria;
 Carlos Lpez Riesco, Alcalde de Ponferrada (Lle);
 Manuel M Bernardo Foncubierta, Alcalde de San Fernando (Cadis);
 Javier Varela Prez, Alcalde d'Antas d'Ulla (Lugo);
 Luis Daz Alperi, Alcalde d'Alacant;
 Jos Massa Daz, Alcalde de Rivas-Vaciamadrid (Madrid);
 Josep Mara Tost i Borrs, Alcalde de Riudecanyes (Tarragona);
 Jaume Gilabert Torruella, President de la Diputaci Provincial de Lleida;
 Llus Tejedor Ballesteros, Alcalde d'El Prat de Llobregat (Barcelona);
 Juliol Setin Martnez, Alcalde de San Fernando d'Henares (Madrid);
 Mara Dolors Garca Gimnez, Alcaldessa de Villagarca d'Arosa (Pontevedra);
 Francisco Javier Sanz de Carramiana, Alcalde de Castejn (Navarra);
 Vctor Javier Ruiz de Diego, Alcalde de Calataiud (Saragossa);
 Gabino de Lorenzo Ferreras, Alcalde d'Oviedo;
 Vicente Ordre Vigara, President de la Diputaci de Burgos;

 Secretari General: Gabriel lvarez Fernndez;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263468" title="Tractat de la Haia (1698)" nonfiltered="3075" processed="3070" dbindex="103093">
El Tractat de La Haia de 1698 o Primer Tractat de Partici fou un tractat signat l'11 d'octubre de 1698 entre el Regne d'Anglaterra i el Regne de Frana. El tractat fou un intent de resoldre el problema de successi al tron espanyol i proposava com a hereu Josep Ferran de Baviera. Aix matix, el tractat proposava que Llus, el Gran Delf obtingus el Regne de Npols, Siclia i el Gran Ducat de Toscana, mentre que l'arxiduc Carles VI obtenia els Pasos Baixos espanyols i Leopold I de Lorena rebia el Ducat de Mil, alhora que cedia el Ducat de Lorena i Bar al Delf.

El rei Carles II de Castella es va oposar a aquest acord, ja que significava la divisi de l'Imperi Espanyol, cosa que desitjava evitar costi el que costi. L'any 1699 al produr-se la prematura de Josep Ferran de Baviera Frana i Anglaterra van signar un nou acord, conegut amb el nom de Segon Tractat de Partici.

Finalment, Carles II va llegar totes les seves possessions al segon fill del Delf, Felip d'Anjou. A la mort de Carles, el rei Llus XIV de Frana va renunciar als acords del tractat, acceptant aix el testament de Carles II que afavoria clarament els seus interessos. Aquests factors van dur al comenament de la Guerra de Successi Espanyola, la qual va comenar en 1701. 

Vegeu tamb.   
Segon Tractat de Partici   
    
   
   
   
   


   
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263475" title="Amanida grega" nonfiltered="3076" processed="3071" dbindex="103094">

Amanida grega s el nom que rep fora de Grcia una amanida tradicional d'aquest pas. En Grcia es diu                  que significa amanida de poble. s l amanida ms popular de Grcia i es troba a quasi totes les tavernes gregues.  

Els seus ingredients ms importants sn: tomquets, cogombre i ceba tallats en trossos petits; un gran tros de feta i oli d'oliva en gran quantitat.  Sovint s'afegeixen olives senceres, pebrots, tperes, orenga, pebre i sal. Normalment se serveix freda en un plat profund. Desprs de menjar-la, la gent sol consumir l'oli, el suc de tomquet i els trossets de verdures que s han quedat al plat sucant-hi pa, prctica que es diu papara en grec.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263481" title="Sam Abrahams" nonfiltered="3077" processed="3072" dbindex="103095">
Sam Abrahams (Beckley, Virgnia Occidental, 1952) s un poeta, traductor i crtic literari estatunidenc. S'establ a Catalunya en els anys 1970 i es llicenci en Filologia Hispnica a la Universitat Autnoma de Barcelona. Ha exercit la docncia, ha estat secretari del PEN catal, ha tradut una vintena de volums de poesia catalana a l angls i ha introdut poetes anglosaxons poc coneguts. Ha participat en l'edici d'obres per a Edicions 62. El 1998 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica atorgats per la Fundaci Llus Carulla. Darrerament ha catalogat la biblioteca de Gerald Brenan.

 Obres .
 Edicions crtiques .
 Poesia anglesa i nord-americana contempornia (1994);
 lbum Rfols-Casamada: veure s sentir (1994), ;
 Dietaris de Mari Manent (2000);
 Trist el qui mai no ha perdut per amor una casa de Joan Margarit (2003);
 Tenebra blanca (2001), antologia de prosa catalana;
 Obra prpia .
 T'estimo. Ms de cent poemes d amor i de desig (2002);
 La mirada estrangera (2003) ;
 Calculations... (1997) ;
 Into Footnotes All Their Lust (Tot el desig a peu de plana, 2002);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263484" title="Llista d'integrals de funcions logartmiques" nonfiltered="3079" processed="3073" dbindex="103097">
Tot seguit es presenta una llista de primitives de funcions logartmiques.  Per consultar una llista completa de primitives de tot tipus de funcions adreceu-vos a taula d'integrals;


Nota:  Al llarg d'aquest article se suposa que x 0.

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 

 

 

 

 

 

 

 

 ;

 ;

 

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;


 Referncies .
 Milton Abramowitz i Irene A. Stegun, Handbook of Mathematical Functions with Formulas, Graphs, and Mathematical Tables, 1964. Unes quantes integrals es troben a pgina 69 d'aquest llibre clssic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263485" title="Ernest Maragall i Noble" nonfiltered="3080" processed="3074" dbindex="103098">

Ernest Maragall i Noble. Barcelona 3 de novembre de 1903 - Caracas, 1991. Va ser un escultor establert a Caracas, on va realitzar la majoria de les seves obres. 

Fill del poeta Joan Maragall, va comenar els estudis d'Arquitectura passant a continuaci a l'Escola de Bells Oficis , dirigida pel pintor Francesc d'Asss Gal, la seva estada en aquesta escola tamb va ser curta ja que durant el mandat del general Primo de Rivera, la va manar clausurar. 

El seu aprenentatge es va realitzar al taller de l'escultor Josep Llimona, fent llargs viatges d'estudi per Itlia i una estada a Pars. 

Desprs d'una primera exposici individual a la Sala Pars de Barcelona, s'installa a Pars entre els anys 1928 i 1933, on fa amistat amb Apellels Fenosa, Picasso, Joan Rebull i Aristides Maillol, entre uns altres. 

Durant la guerra civil espanyola, es trasllada amb la seva famlia a Caracas d'on era originria la seva esposa, ocupa el crrec de professor de l'Escola d'Arts Plstiques, aix com l'any 1938 el de delineant al ministeri d'Obres Pbliques de Veneuela. 

Va tenir un gran xit a la seva "segona ptria" com ell la nomenava, on va realitzar grans encrrecs pblics i privats, sense perdre mai la seva relaci amb Barcelona.
Obres.
1926 - Cap de gitano. Una de les seves primeres obres realitzada al taller de Josep Llimona ;
1928 - Retrat de Josep Togores. Pars ;
1937 - Retrat de Llus Companys. Barcelona ;
1937 - Mestiza Museo de Bellas Artes. Caracas ;
1938 - Relleu en pedra a la escuela Experimental de Caracas ;
1942 - Auyucama Primer premi del Saln Anual de Bellas Artes de Caracas ;
1943 - Relleus de Agricultura, Poblacin, Comercio e Industria al Banco Central de Venezuela a Caracas ;
1950 - Retrat de Josep Pijoan. Institut d'Estudis Catalans. Barcelona ;
1953 - Escultures representant les cinc regions veneolanes per la Fuente Monumental de Venezuela a Caracas. ;
1955 - Monument a Bernardo O'Higgins. Caracas ;
1961 - Empord.Allegoria de Oda Nova a Barcelona de Joan Maragall. Barcelona ;
1969 - Dona marinera Lloret de Mar. (Girona) ;
1970 - Monument a la Sardana. Barcelona ;
1973 - Pere el Gran Castillo de Vulpellac.La Bisbal d'Empord (Girona) ;
1978 - Monument a los Cados de la Generacin del 28 Universidad Central de Caracas ;
1982 - Eugenio Mendoza Universidad Metropolitana de Caracas ;
Bibliografia.
Manent, Mari (1984), Ernest Maragall, Escultor, Barcelona, Editorial AEDOS. ISBN 84-7003-270-4. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263489" title="Esglsia de Sant Esteve dels Blgars" nonfiltered="3081" processed="3075" dbindex="103099">

Lesglsia de Sant Esteve dels blgars (en blgar             , turc Bulgar Kilisesi), tamb coneguda com l'esglsia de ferro blgara, s una esglsia ortodoxa blgara a Istanbul, Turquia, famosa per ser completament construda de ferro.

Sorprn que aquesta esglsia es construs completament amb ferro, fins i tot les columnes internes i les galeries. Es va realitzar a Viena el 1871. Les seves peces es traslladaren al Corn d'Or i s'acoblaren  a les seves vores. L'esglsia fou fundada per la comunitat blgara desprs de la seva ruptura amb la jerarquia del patriarcat ortodox grec, situada al tur ve. Encara s utilitzada per aquesta comunitat. Mantenen els sepulcres de marbre dels primers patriarques blgars coberts de flors. 

L'esglsia s'ala sobre un petit parc que arriba fins a la vora del Corn d'Or.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263493" title="Vicent M. Cardona i Puig" nonfiltered="3082" processed="3076" dbindex="103100">
Vicent M. Cardona i Puig (Llombai, Ribera Alta)  s un religis valenci. Ordenat sacerdot el 1969, el 1976 va fundar i dirigir la revista Sa, una de les primeres editades ntegrament en valenci. Des del 1982 s rector d'Alaqus i ha participat activament en la lluita per la pervivncia de la llengua catalana als ambients eclesistics. El 1998 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. El 2004 va rebre la Medalla d'Or d'Alaqus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263494" title="Llus Galiana i Cervera" nonfiltered="3083" processed="3077" dbindex="103101">

Llus Galiana i Cervera (Ontinyent, 1740 - 1771) fou un clergue dominic del pas Valenci. Va morir jove. L autor est entre Gregori Mayans (illustrat valenci que escriu en castell) i Carles Ros (que t un inventari de refranys en catal) . Ell s un illustrat, un erudit de mentalitat barroca que escriu en catal. Llus Galiana tenia una clara conscincia lingstica. Cal depurar la llengua i recuperar-la, fer ideari dels clssics. Tenia un recull de frases fetes i referanys.

La Rondalla de Rondalles es va publicar annimament perqu l autor sabia que a Mayans li desagradaria perqu l obra era massa popular i presentava una mentalitat diglssica i inferior. El pseudnim s per un curis apassionat per la llengua llemosina. Refranys segueixen actituds. s una obra feta a imitaci del Cuento de Cuentos de Quevedo i la Historia de historias de Villaroel. 

La Rondalla de Rondalles regularitza el gnere s una crtica illustrada a la manca de sentit d alguns refranys. Agafa el gnere barroc i l adapta a la mentalitat neoclssica. Al  prefacio  del text ens diu que busca al camp el beatus ille. Contraposa el camp a la ciutat d una manera escatolgica (lnia 14). Fa passejades pel camp on escolta colloquis (versi valenciana: gnere parateatral que s assembla a l entrems) i entremesos, canons i rondalles. Ha escoltat un llaurador que parla molt lentament. Parla amb tanta fleuma que el pot copiar; aix s un artifici per donar versemblana a l escrit. S ho fa venir b i diu que si alg vol replicar-lo que repliqui al llaurador.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263497" title="Llista d'integrals de funcions exponencials" nonfiltered="3084" processed="3078" dbindex="103102">
Tot seguit es presenta una llista de primitives de funcions exponencials.  Per consultar una llista completa de primitives de tot tipus de funcions adreceu-vos a taula d'integrals

 ;

  per 

 ;

 ;

 ;

 ;

 

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

;

 ( s la funci error);

;

;

;
on  ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263499" title="Sa" nonfiltered="3085" processed="3079" dbindex="103103">

Sa s una revista d'aparici mensual fundada el 1976 a Valncia i dirigiga per mossn Vicent M. Cardona i Puig i Emili J. Marn i Soriano. Fou una de les primeres revistes editades en valenci desprs de la mort de Francisco Franco. La seva inspiraci s cristiana basada en el Concili Vatic II, tracta temes d'actualitat, culturals, socials, religiosos, etc. i reconeix i defensa la unitat cultural i lingstica del Pas Valenci amb Catalunya i les Illes Balears. Gaudeix d'un gran prestigi pel tractament i la seriositat dels temes publicats. Celebra un sopar anyal on es fa un homenatge a alguna personalitat cultural dels Pasos Catalans.

 Enllaos externs .
 Homenatge de Sa a Isabel-Clara Sim;
 Revista Sa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263500" title="Joan Guasch i Cant" nonfiltered="3086" processed="3080" dbindex="103104">
Joan Guasch i Cant s un professor de catal, activista cultural corrector i cronista de l'Espluga de Francol (Conca de Barber), que el 1998 va rebre un del Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla per la seva tasca callada i poc coneguda per efica i constant al servei del pas, com a secretari del Casal de la vila de l'Espluga de Francol i com a director de la revista El Francol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263504" title="Menta borda" nonfiltered="3087" processed="3081" dbindex="103105">

La menta borda o Mentha suaveolens Ehrh. s una herba perenne estolonfera, erecta i d'olor poc agradable. En catal es coneix tamb per altres noms com mentastre, mendastre, menta de bou, menta de gat, alfbrega de pastor, matapua o matapuces. 

 Ecologia .

 Distribuci mundial .
Es troba al sud i oest d'Europa i mpliament dispersa per la pennsula Ibrica.
 

 Hbitat .
s prpia de terrenys humits tant cids com bsics. Habitualment es troba en jonqueres, herbassars humits de contrades mediterrnies i estatge mont.

 Descripci morfolgica .

s una planta perenne, amb la part inferior llenyosa. Les tiges de secci triangular poden fer de 40 a 100 cm.  T les fulles oposades, obtuses o poc agudes i de color verd pllid, sssils o amb pecol molt curt; fan normalment de 3 a 4 cm i sn tomentoses (amb pls bastant ramificats) sobre tot al revers, gruixudes i molt rugoses per la nervaci netament reticulada; el marge de les fulles s dentat. 
Les inflorescncies fan entre 4 i 9 cm i estan formades per petites corolles blanquinoses o blavenques, de ptals soldats per la base; aquestes sn quasi actinomorfes (a diferncia de la majoria de labiades), amb 4 lbuls poc desiguals. T el mateix nmero d'estams, s a dir 4.
La menta borda floreix a l'estiu, entre mar i desembre.
L'arrel s axonomorfa.

 Accions farmacolgiques .
 Analgsica: la infusi s'empra per a tractar la febre i el mal de cap.
 Antisptica;
 Carminativa;
 Digestiva;

 Toxicitat .
En dosis altes s txica i no la poden prendre les dones embarassades.

 Referncies bibliogrfiques .
 BOLS, O. i cols. Flora manual dels Pasos Catalans Barcelona 1990 (2a ed., 1993) Ed. Prtic. ISBN 84-7306-400-3;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263505" title="UCP5" nonfiltered="3088" processed="3082" dbindex="103106">


UCP5 (protena desacobladora 5) s una protena del grup de protenes desacobladores mitocondrials membres de la famlia de transportadors d'anions localitzats a la membrana mitocondrial interna com tamb ho sn el transportador de fosfat inorgnic entre altres.

Com la resta d'UCPs, el seu nom ve donat per l'elevada homologia d'aquestes protenes amb UCP1 (o termogenina), protena que genera calor mitjanant el desacoblament de la fosforilaci oxidativa de cadena respiratria. UCP5, no obstant, comparteix un 34% d'homologia amb UCP1. Com s'esdev amb un UCP4 (29% d'homologia) divergeix d'UCP1 molt ms que no pas UCP2 i UCP3, les quals es troben filogenticament ms properes entre elles i respecte atres transportadors com el d'oxoglutarat.

Expressi gnica.
UCP5 s idntica al transportador BMCP1 (de l'angls, brain mitochondrial carrier protein-1), amb un nic aminocid de diferncia, la valina 180. L'mRNA d'UCP5 humana s particularment abundant al cervell i teixit neuronal, i en menor mesura en altres teixits com el rony, l'ter, el cor, el pulm, l'estmac, el fetge, i el mscul esqueltic. S'en coneixen tres isoformes humanes: la llarga de 325 aminocids (UCP5L), la curta de 322 aminocids (UCP5S) a la qual li manca els aminocids Val Ser Gly (VSG) a la posici 23 25 d'UCP5L, i la tercera o shortinsert de 353 aminocids (UCP5SI) mancada dels aminocids VSG per amb una inserci de 31 aminocids entre els dominis transmembrana III i IV. L'existncia de multiples isoformes amb expressi teixit-especfica suggereix una complexa regulaci de l'activitat d'UCP5.

Funci.
Tot i que tant UCP5 com UCP4 s'expressen ms en cervell que no pas UCP2, les funcions d'aquestes UCPs en aquest teixit no han estat encara establertes. Es creu que podrien modular tamb la producci d'ATP i ROS aix com podrien estar relacionades amb funcions neuronals com a neuromoduladores, a travs de la regulaci de la temperatura. UCP5 podria regular tamb la temperatura testicular, crtica per a una correcta espermatognesi.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263506" title="Regne d'Anglaterra" nonfiltered="3089" processed="3083" dbindex="103107">


El Regne d'Anglaterra fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocup la major part de l'illa de la Gran Bretanya i que exist entre el segle X i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya grcies a la seva uni jurdica amb el Regne d'Esccia.

Orgen del nom.


poca romana.

Alta edat mitjana.

Baixa edat mitjana.
Regne de Wessex.

Desprs de les invasions vkings del segle IX, Anglaterra va assolir una recuperaci relativament rpida. Al comandament dels anglosaxons, Alfred el Gran, rei de Wessex (871-899), va vncer als danesos i va arribar a controlar tot el sud d'Anglaterra, entre Wessex i Danelaw. Va transformar l'exrcit, la justcia i l'educaci; va crear una flota, va fortificar ciutats i va fundar grans escoles per als fills dels nobles i dels homes lliures i rics. Les seves reformes van asseure les bases, que van permetre a les seves successors recuperar Mrcia i Nortmbria, que dhuc romanien sota domini dans. A la mort d'Alfred el Gran aquestes terres van retornar a poder dans, per el 860 foren novament retornades al domini anglosax, el que va permetre que el rei Athelstan (924-939) imposs la seva autoritat sobre tots els regnes formants de l'Heptarquia anglosaxona. Durant el llarg interval de pau, es va poder reorganitzar la cultura monstica, desmantellada pels danesos; i es va produir un gradual desenvolupament de les tradicions carolngies. L'activitat missionera va propagar el cristianisme, arribant els missioners anglesos a predicar al mateix Regne de Dinamarca. 

La pau, per, es va veure interrompuda altra vegada, a principis del segle XI, amb el ressorgiment de les ambicions expansionistes daneses. Aprofitant la crisi poltica que vivia Anglaterra i els errors d'Etelred II els danesos van envair novament el pas, i els anglosaxons es van veure forats a reconixer com rei a Canut II de Dinamarca (1016-1035). No obstant aix la decisiva victria de Canut va enfortir al regne anglosax en lloc d'afeblir-lo, va ser un governant piads, geners amb l'Esglsia i conciliador entre anglesos i danesos. Grcies a l'obra de Canut Anglaterra va ser el pas ms civilitzat de l'Europa occidental durant la primera meitat del segle XI. El govern reial va funcionar mitjanant una burocrcia incipient i l'exrcit professional permanent li va donar ms seguretat que mai. 

Desprs de la mort de Canut II i els seus successors Anglaterra entr en crisis i la corona torn l'any 1042 a la dinastia saxona en la persona d'Eduard III d'Anglaterra (1042-1066). En aquesta etapa Anglaterra experimenta un debilitament enfront dels perills exteriors, i l'aristocrcia anglosaxona adquireix un gran poder, assumint la tasca de defensar el regne. 

Dinastia normanda.

Acorralada per les pretensions dels noruecs i normands l'Anglaterra anglosaxona sucumbeix a la batalla de Hastings l'any 1066 enfront de l'exrcit normand de Guillem el Conqueridor. Amb la conquesta normanda Anglaterra experimenta profundes trasformacions en les seves estructura bsiques: aix la vella casta dirigent anglosaxona va ser, en bona mesura, reemplaada per una nova noblesa basada en l'element normando vencedor, ja que els ttols nobiliars eren inherents a la possessi territorial. Es va introduir, aix mateix, un sistema feudal que reservava grans quotes de poder a la Corona, imposant-se representants reals (sheriff) en cada comtat; i l'Esglsia va ser reformada, a partir de 1070, sota les regnes de Lanfranc adequant-se al nou model. Dintre d'aquesta estructura centralitzada, que buscava salvaguardar l'autoritat reial, Guillem i els seus successors hagueren de cedir considerables quotes de poder. Es van reforar els poders de l'Esglsia per a assegurar el suport del Papat enfront d'altres aspirants al tron; i la noblesa feudal va obtenir el reconeixement d'alguns privilegis i llibertats en canvi de la seva lleialtat. Aquestes concessions si b es van tornar contra la pretesa poltica centralitzadora i absolutista de la Corona, van permetre a Enric I (1100-1135) consolidar el nou rgim normand a Anglaterra i van garantir la pau durant el seu regnat. 

Dinastia Plantegenet.
Malgrat tots els assoliments anteriors, el regnat d'Esteve de Blois (1135-1154) va estar marcat pels enfrontaments entre els nobles i el clergat i les disputes entorn del tron, que noms van acabar l'any 1154 amb l'ascens de la Dinastia Plantegenet de la casa d'Anjou al poder. 

Una vegada resolts els problemes interns va poder ampliar les seves possessions i augmentar la seva influncia a l'exterior durant la segona meitat del segle XII. Enric II (1135-1154) va incorporar els territoris controlats per la casa d'Anjou al Regne de Frana, que comprenien el comtat d'Anjou, Maine i Turena, als quals es van unir el poders ducat d'Aquitnia pel seu matrimoni amb Elionor d'Aquitnia l'any 1152, i Irlanda, conquerida l'any 1172. Aquestes enormes possessions territorials es van veure complementades amb la creaci d'una xarxa d'aliances i vassallatges en la qual van entrar Flandes (1163), Esccia (1173), Bretanya (1185) i Galles, el que va permetre a Anglaterra enfortir la seva posici enfront de les seves ms aferrissats rivals: la Dinastia Capet de Pars. 

El govern d'Enric II va reformar l'administraci i la justcia; i va intentar enrobustir el poder reial. Per la poltica centralitzadora va provocar incessants friccions entre la noblesa feudal i el rei, i ho va enfrontar a l'Esglsia entre 1164 i 1170, que, dirigida per Toms Becket, va refusar sotmetre's a l'autoritat reial, assolint conservar bona part dels seus privilegis. Aquests conflictes, units a les despeses de Ricard Cor de Lle (1189-1199) durant la Tercera Croada i al desordre regnant a finals de segle van iniciar la decadncia del pode angls en l'exterior i van soscavar el poder de la monarquia dintre del regne. 

L'arribada dels normands va unir Anglaterra a les tradicions culturals del continent. Es va introduir la llengua francesa a l'illa, sobretot entre la noblesa i l'alt clergat, fet que afectaria al vocabulari i la sintaxi angleses. En l'arquitectura eclesial els normands van introduir un estil monumental d'arquitectura romnica, amb la qual cosa durant uns 100 anys les antigues catedrals anglosaxones van donar lloc a grans esglsies noves com la catedral de Durham. Per la primera meitat del segle XIII veu l'aparici a Anglaterra d'un nou estil, el gtic, que mostra una acusada influncia francesa sobretot en una primera etapa. Tamb van arribar noves ordres monstiques, vingudes de l'Europa continental. La primera d'aquestes ordres va ser la dels cistercencs, arribada el 1128, seguida pels dominics el 1221, els franciscans el 1224 i els carmelites el 1240, totes les quals van tenir un paper destacat en l'economia agrria de l'Anglaterra medieval. 

En la seva dimensi ms domstica, l'Anglaterra d'aquella poca era un pas fonamentalment agrcola. Els habitants pre-normands, anglosaxons i danesos vivien tots en parrquies, que constituen les unitats bsiques d'administraci, i rendien cult en esglsies amb altes torres sovint construdes de pedra. Aquest sistema es va mantenir desprs de l'arribada dels normands, per es va produir un notable augment en el nombre d'esglsies, monestirs i, especialment, llogarets, adquirint el feu una major importncia. Es van construir slids castells de pedra o cases feudals fortificades per a defensar a les famlies aristocrtiques. 

A pesar que la majoria de la poblaci era rural, la quantitat de ciutats va augmentar durant el perode medieval. Les ciutats es van convertir en centres administratius, poltics, industrials i en mercats, on es portava la producci agrcola excedent i s'intercanviava per productes manufacturats i matries primeres. Els articles de cermica es fabricaven tant en les rees rurals com urbanes i fins i tot s'importaven des d'Europa a travs dels ports de Scarborough, York i Hull a la mar del Nord. Altres indstries importants eren la txtil, del cuir i de la llana, jugant els monestirs, tamb paper important en aquestes indstries. 


El segle XIII va ser un perode de crisi. Entre 1204 i 1214 Anglaterra es va enfrontar a una coalici liderada pel Regne de Frana, guerra que va acabar amb la prdua de Normandia, Anjou i Poitou. La noblesa descontenta va aprofitar aquests esdeveniments per a revelar-se i forar al rei Joan I (1199-1216) a atorgar la Carta Magna el 1215. Aquest document va consolidar i va reforar les llibertats obtingudes pel clergat i la noblesa dels monarques anteriors, va formalitzar els lmits a l'autoritat de la Corona i va crear el Parlament; convertint-se en la base de les llibertats poltiques angleses. Desprs de la mort de Joan, el seu fill Enric III (1216-1272), va sumir al pas en la runa amb el seu ambicis somni de dominar Siclia i Alemanya. El fracs de la poltica exterior, la installaci d'estrangers en el govern i el clergat i, sobretot, el desconeixement de la Carta Magna pel rei; van acabar per irritar a la noblesa. Aquesta es va revelar novament el 1264, contra la Corona, encapalada per Sim V de Montfort; i va vncer al sobir. Noms desprs de la derrota dels nobles en batalla d'Evesham Enric III va poder recobrar el poder, per reconeixent l'estructura establerta per la Carta Magna. Aix el poder dels monarques anglesos va quedar encara ms limitat en endavant, principalment amb l'establiment definitiu del Parlament l'any 1265, al que es van incorporar els representants de les ciutats a fi de frenar el monopoli que possea en solitari la noblesa, quedant dividit en dos cmeres, dels Lords i dels Comuns. 

Les coses van millorar a fins de segle, Eduard I (1272-1307) va concloure la conquesta de Galles el 1284, creant-se el ttol de Prncep de Galles per als hereus del tron angls, i va intervenir al Regne d'Esccia, intentat reunir aquest territori amb Anglaterra, per tots els seus intents van fracassar enfront de la resistncia del poble escocs, confirmant Esccia la seva independncia l'any 1314 desprs de la batalla de Bannockburn. En poltica interna es va ocupar de limitar i reduir d'una o altra forma la influncia dels senyors feudals i d'enfortir sistemticament el Parlament, per amb la seva mort ocorreguda el 1307 inici un nou perode d'anarquia que va concloure tant sols sota el govern d'Eduard III (1327-1377). 

Guerra dels Cent Anys.


El segle XIV va estar dominat per la Guerra dels Cent Anys, iniciada el 1337, i que tenia els seus causes, principalment, en les velles rivalitats dinstiques entre Anglaterra i Frana, que existien des de 1204 per la prdua dels dominis angevins a Frana. Els reis anglesos van intentar conquistar Frana durant 120 anys i desprs d'una srie de victries inicials per part d'Anglaterra entre 1340 i 1356 els francesos van poder reposar-se, a la fi de segle, i recuperar la major part dels territoris conquistats pels anglesos. La victria anglesa d' Agincourt el 1415 noms va marcar el principi d'un nou cicle de triomfs que Anglaterra mai va poder consolidar. 

En l'mbit intern, durant el segle XIV Anglaterra s assotada per la pesta negra, que entre 1348 i 1397 reduex a la meitat la poblaci del pas. Tamb moltes de les caracterstiques de l'economia rural van comenar a canviar al tornar-se el clima ms fred i humit. Moltes terres marginals van deixar de ser aptes per a l'agricultura, i la criana d'ovelles va passar a ser ms viable, el que alhora va requerir de menor fora laboral, motivant el desplaament de la poblaci a llogarets ms prosperes i ciutats. El descontentament popular per la crisi econmica, l'ala d'impostos i el radicalisme religis, motiva la gran revolta camperola de 1381, liderada per Wat Tyler, que no aconsegueix les millores esperada pel poble. 

Problemes dinstics.


El regnat de Ricard II (1377-1399) suposa el comenament de la disputa pel tron d'Anglaterra entre les cases de York i Lacaster, ambdues branques de la Dinastia d'Anjou. La Casa de Lancaster ocupa el tron en forma contnua entre 1399 i 1461 amb Enric IV, Enric V i Enric VI, per la incapacitat d'aquest ltim, unit a la derrota definitiva d'Anglaterra en la guerra amb Frana i a la multiplicaci dels nobles amb exrcits privats van fer que la legitimitat de la lnia de reis Lancaster passs a estar plagada de dubtes, enfortint les pretensions de la Casa de York. Ambdues branques es van enfrontar entre 1455 i 1485 en la Guerra de les Dues Roses. Els incessants enfrontaments van derivar en la formaci d'un partit transversal que buscava posar fi a la guerra, el qual donat suport per Frana, i al capdavant d'Enric Tudor va vncer als York a la batalla de Bosworth de 1485. Finalment Enric Tudor fou nomenat rei i va posar fi a la guerra conciliant a ambds bndols i iniciant una nova era per a Anglaterra.

Els Tudor i Stuart.


Enric VIII (1509-1547), segon rei de la Dinastia Tudor, va aconseguir fusionar el Pas de Galles amb el Regne d'Anglaterra. Galles va deixar aix de ser un feu personal del rei d'Anglaterra per esdevenir un territori annex al Regne d'Anglaterra i amb representaci al Parlament d'Anglaterra. Aix mateix l'any 1541 fou nomenat rei d'Irlanda pel Parlament d'Irlanda, esdevenint aquest Regne una uni personal amb Anglaterra. El divorci d'Enric VIII amb la seva primera esposa Caterina d'Arag provoc la excomuni del rei angls per part del papa Climent VII, convertint-se aix en mateix en lder de l'anglicanisme.

Durant el regnat de la catlica Maria I (1553-1558) s'ali amb el rei Felip II de Castella, amb el qual es cas, i el 1558 perd el port de Calais a mans de Francesc de Guisa en nom del Regne de Frana. La dinastia Tudor finalitz amb el regnat d'Isabel I (1558-1603), una reina profundament anticatlica. 

Aquesta ltima, sense cap hereu directe al tron, provoc l'ascens al tron britnic del familiar lluny i rei protestant Jaume VI d'Esccia, que regn a Anglaterra amb el nom de Jaume I d'Anglaterra, iniciant aix el regnat de la Dinastia Stuart. Tot i la uni de les corones d'Anglaterra i Esccia sota un mateix monarca ambds regnes es mantingueren separats i independents fins l'any 1707.

La Commonwealth i el Protectorat.
 


L'absolutisme de Carles I (1625-1649) provoc l'inici de la Guerra civil anglesa, que finalitz amb el regicidi del rei. A la seva mort s'instaur una repblica coneguda amb el nom de Commonwealth d'Anglaterra sota el govern d'Oliver Cromwell, el qual aconsegu unir sota el mateix poder Anglaterra, Irlanda i Esccia.

Cromwell, per, instaur l'any 1653 una nova forma de poder, el Protectorat, sent nomenat Lord Protector (un ttol que convert aquesta repblica en monarquia), ttol que va mantenir fins a la seva mort i que recaigu posteriorment en el seu fill Richard Cromwell. L'anarquia desevolupada en l'estat i la feblesa de Richard Cromwell en les tasques de govern li impediren mantenir el seu "imperi", renunciant al seu ttol el 1659. Immediatament fou reestablerta la Commonwealth d'Anglaterra, per la seves inestabilitat aconseguiren la restauraci de la monarquia anglesa l'any 1660 en la figura de Carles II (1660-1685).

Uni amb Esccia.

L'any 1707 la signatura de l'Acta de la Uni fou ratificada pel Parlament d'Esccia i d'Anglaterra, formant el Regne de la Gran Bretanya (1707-1801), la uni total entre els regnes d'Anglaterra i Esccia. Anna I (1702-1714), l'ltima monarca de la Dinastia Stuart, es convert l'any 1707 en el primer monarca del nou regne. Per la signatura d'aquesta Acta els Parlaments dels dos regnes es fusionaren en el Parlament de la Gran Bretanya, situat a Westminster (Londres).

Vegeu tamb.
Anglaterra;
Llista de reis d'Anglaterra;
Regne de la Gran Bretanya;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263507" title="Marcel Queheille" nonfiltered="3090" processed="3084" dbindex="103108">

Marcel Queheille (Sauguis, 16 de mar de 1930) va ser un ciclista francs que fou professional  entre 1957 i 1963. 

Comen a crrer en categories inferiors el 1949, aconseguint fins a 26 victries a finals de 1956, quan don el salt al professionalisme.

Durant la seva etapa professional aconsegu 13 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana de 1959.

Palmars.
1957;
 1r a Felletin;
 1r del Circuit de Grand-Bourg;
 1r del Premi de la Vall de la Soule a Sauguis;
 1r del Premi de les Bones Maneres a Salies-de-Barn;
1958;
 1r del Critriumde Cansac;
 1r del Gran Premi de Bessereix;
1959;
 1r del Gran Premi de la Trinitat de Guret;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1961;
 1r del Gran Premi de Mende;
 1r del Premi de Sigouls;
 1r del Premi de la Combativitat al Tour de Frana;
1962;
 1r del Gran Premi de Sant Joan a La Couronne;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 30 de la classificaci general;
1959. 26 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 50 de la classificaci general;
1961. 21 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1961. 26 de la classificaci general;
1962. Abandona (2a etapa);
1963. Abandona ;

Enllaos externs.
Palmars de Marcel Queheille ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263508" title="Messier 21" nonfiltered="3091" processed="3085" dbindex="103109">

Messier 21 (M21 o NGC 6531) s un cmul obert a  la constellaci de Sagitari. Va ser descobert i catalogat per Charles Messier el 5 de juny de 1764.
Es tracta d'un cmul relativament jove d'uns 4,6 milions d'anys. Cont 57 estrelles, les ms brillants de magnitud aparent 8 sn del tipus espectral B0. La seva distncia est entre els 2.000 i els 4.000 anys llum

Observaci.
Amb una magnitud aparent de 5,9  es troba al lmit de l'observaci a ull nu i s clarament observable amb binoculars. Amb un telescopi de 114 mm de dimetre es poden veure un desena d'estrelles

Enllaos externs. 

 Dades astronmiques SIMBAD ;
Messier 21 a SED ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263509" title="Gemma Romany i Valls" nonfiltered="3092" processed="3086" dbindex="103110">
Gemma Romany i Valls s una empresria i mecenes catalana, del sector de les arts grfiques, casada amb Miquel Pujol i Palol. Originria de Capellades (Anoia), des del 1973 hi dirigeix l'empresa paperera Romany Valls SA, amb centre a Capellades i la Torre de Claramunt. Alhora, des del 1988 patrocina uns concerts de cambra presentats en un acurat programa sota el ttol genric de Concurs Paper de Msica de Capellades i Curs Internacional de Msica de Cambra, concurs anyal per a la promoci de joves intrprets. Per aix el 1998 va rebre un dels Premis d'Actuaci Cvica de la Fundaci Llus Carulla. Tamb s promotora i divulgadora a Capellades de l'Eurocongrs 2000. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263511" title="Anglaterra (desambiguaci)" nonfiltered="3093" processed="3087" dbindex="103111">


Geografia:
Anglaterra: una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Nova Anglaterra: una regi dels Estats Units d'Amrica.
Histria:
Regne d'Anglaterra: fou un estat histric europeu que va existir entre el 927 i el 1707.
Commonwealth d'Anglaterra: fou un estat histric que exist entre 1649 i 1660.
Batalla d'Anglaterra: fou una ofensiva aria que els alemanys van llanar contra el Regne Unit durant la Segona Guerra Mundial.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263512" title="Antoni Soggiu" nonfiltered="3094" processed="3088" dbindex="103112">
Antoni Soggiu s un metge alguers, impulsor de la revista Verd Alguer i membre destacat d'mnium Cultural de l'Alguer. Ha estat el fundador de Radio Sigma, l'nica emissora que ha ems en alguers a Sardenya. Per aquest motiu el 1997 fou guardonat amb un dels Premis d'Actuaci Cvica atorgats per la Fundaci Llus Carulla.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263513" title="Espcies reactives de l'oxigen" nonfiltered="3095" processed="3089" dbindex="103113">
Les espcies reactives de l'oxigen o ROS (de l'angles Reactive Oxidative Species) sn molecules que es produxen en les cllules resultants de reaccions d'oxidaci-reducci incompletes on interv l'oxigen. Aquestes espcies inclouen el perxid d'hidrogen (H2O2), l'cid hipoclors (HClO), i radicals lliures tals com el radical oxhidril ( OH) i el radical superxid (O2 ). El radical de l'oxhidril s particularment inestable i reacciona rpidament i de forma no especfica amb la majoria de les molcules biolgiques. Aquesta espcie es produeix del perxid d'hidrogen en reaccions redox catalitzades per metalls com la reacci de Fenton.  Aquests oxidants poden danyar les cllules comenant reaccions qumiques en cadena tals com la peroxidaci de lpids o oxidant l'ADN o protenes. Els danys a l'ADN poden causar mutacions i possiblement cncer si no sn revertits pels mecanismes de reparaci de l'ADN, mentre que els danys a les protenes causen la inhibici d'enzims, la desnaturalitzaci i la degradaci de protenes.

L's d'oxigen com part del procs per a generar energia metablica al mitocondri produeix espcies reactives de l'oxigen. En aquest procs, l'ani de superxid es produeix com subproducte de diversos passos en la cadena de transport d'electrons. Particularment important s la reducci del coenzim Q en el complex III, ja que un radical lliure altament reactiu es forma com intermediari (Q ). Aquest intermediari inestable pot conduir a una prdua d'electrons quan aquests salten directament a l'oxigen molecular i formen l'ani superxid en comptes de desplaar-se amb la srie de reaccions ben controlades de la cadena de transport d'electrons. En un sistema similar de reaccions en plantes les espcies reactives de l'oxigen tamb es produxen durant la fotosntesi sota condicions d'alta intensitat lumnica. Aquest efecte s compensat en part per la implicaci de carotenoides en la fotoinhibici, el que implica que aquests antioxidants reaccionen amb les formes sobre-redudes dels centres de reacci fotosinttics i de tal manera prevenen la producci de superxid Un altre procs que produeix espcies reactives de l'oxigen s l'oxidaci lipdica que t lloc com a conseqncia de la producci d'eicosanoides. No obstant aix, les cllules estan provedes de mecanismes que prevenen oxidacions innecessries. Els enzims oxidatius d'aquestes rutes biosinttiques estan coordinades i sn altament regulades.

Una paradoxa en el metabolisme s que mentre que la gran majoria de la vida complexa requereix de l'oxigen per a la seva existncia, l'oxigen s una molcula altament reactiva que danya als ssers vius produint espcies reactives de l'oxigen. Per tant, els organismes posseeixen un complex sistema de metablits i enzims antioxidants que actuen conjuntament per a prevenir el dany oxidatiu dels components cellulars tals com l'ADN, protenes i lpids, i reparar en ltim terme les alteracions causades per aquestes espcies. Generalment els sistemes antioxidants eviten que aquestes espcies reactives siguin formades o les eliminen abans que puguin danyar els components vitals de la cllula.

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263514" title="Joan Solana i Figueras" nonfiltered="3096" processed="3090" dbindex="103114">
Joan Solana i Figueras (Banyoles, 1951) s un escriptor i poltic catal. s professor de literatura a l'IES Pere Alsius de Banyoles. Militant del PSC, ha estat alcalde de Banyoles de 1991 a 1999 per la candidatura independent Plataforma Progressista de les Comarques Gironines. Durant els Jocs Olmpics d'estiu 1992 va mantenir una especial relaci amb Pasqual Maragall, quan la capital del Pla de l'Estany va ser subseu olmpica. El 2003 va guanyar el Premi Octubre de teatre i fins el 2004 ha estat Director de Serveis Culturals a Girona. Actualment, s professor de literatura a l'IES Pere Alsius de Banyoles, dirigeix els pastorets de Banyoles, dna clases a l'aula de teatre de Banyoles...

 Obres .
 Narraci .
 L'Ombra de Cain (2006) ;
 Assaig .
 Erundino Sanz Snchez: aproximaci biogrfica (2001);
 El negre de Banyoles: la histria d'una polmica internacional (2001)  ;
 Teatre .
 Els malentesos. Comdia musical en dos actes (1997);
 Edith i Sara (2002);
 El somni del bandoler (2003);
 Ulls de bruixa (2004);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263515" title="Daniela Feixas Conte" nonfiltered="3097" processed="3091" dbindex="103115">
Daniela Feixas Conte s una actriu i directora de teatre catalana, parella del tamb actor i director Josep Julien, amb qui ha tingut una filla. Ha participat com a actiu a les sries de TV3 L'un per l'altre (2005) i Plats bruts (1999). Ha participat com a actiu a obres com Excuses! (2003) de Joel Joan i Antgona (2003). El 2004 va rebre el Premi Octubre de teatre per Noms sexe. Darrerament ha dirigit la seva prpia obra Un lloc conegut (2007).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263517" title="Port de Lieja" nonfiltered="3098" processed="3092" dbindex="103116">
El port autnom de Lieja (en francs port autonome de Lige) s el port interior ms important de Blgica i el tercer port interior europeu desprs el port de Pars i el de Duisburg. Es compon d'una srie de 30 ports fluvials situats a les ribes del Mosa i al canal Albert, uns 50 km a partir de Statte tot passant Lieja fins a la frontera neerlandesa a Vis.
Connexions.
El port de Lieja form un nus important de la xarxa de les vies navegables de Blgica.
Port d'Anvers (110 km): via el canal Albert, 15 hores;
Port de Rotterdam (250 km): via el Mosa, el canal de Lanaye i el canal Juliana, 24 hores;
Port de Duinkerke (350 km): via el Mosa, el canal del Centre i els canals del nord de Frana;
Hi ha tamb connexions amb la Rennia

El port accepta embarcacions fins a 2500 tones i conjunts de dos barcassos empesos fins a 4500 tones. T una lnia regular vers el Regne Unit amb naus de cabotatge martimes de 1.000 a 2.500 tones.

Estatstiques.


Colors=
  id:a value:gray(0.9)
  id:b value:gray(0.7)
  id:c value:rgb(1,1,1)
  id:d value:rgb(0.7,0.8,0.9)
  id:e value:rgb(0.6,0.7,0.8)

ImageSize  = width:800 height:373
PlotArea   = left:50 bottom:30 top:30 right:30
DateFormat = x.y
Period     = from:0 till:22000
TimeAxis   = orientation:vertical
AlignBars  = justify
ScaleMajor = gridcolor:b increment:10000 start:0
ScaleMinor = gridcolor:a increment:2000 start:0
BackgroundColors = canvas:c

BarData=
  bar:2001 text:2001
  bar:2002 text:2002
  bar:2003 text:2003
  bar:2004 text:2004
  bar:2005 text:2005
  bar:2006 text:2006
  bar:2007 text:2007

PlotData=
  color:d width:20 align:left
  bar:2001 from:0 till: 13476
  bar:2002 from:0 till: 14342
  bar:2003 from:0 till: 14170
  bar:2004 from:0 till: 15190
  bar:2005 from:0 till: 14229
  bar:2006 from:0 till: 14414
  bar:2007 from:0 till: 15789
  color:e width:20 align:left
  bar:2001 from:0 till: 0
  bar:2002 from:14342 till: 20602
  bar:2003 from:14171 till: 20174
  bar:2004 from:15191 till: 21591
  bar:2005 from:14230 till: 20062
  bar:2006 from:14415 till: 20060
  bar:2007 from:15790 till: 21244


PlotData=

  bar:2001 at: 13676 fontsize:s text: 13.476 shift:(-10,5)
  bar:2002 at: 14542 fontsize:S text: 14.342 shift:(-10,5)
  bar:2002 at: 20802 fontsize:S text: 20602 shift:(-10,5)
  bar:2003 at: 14370 fontsize:S text: 14.170 shift:(-10,5)
  bar:2003 at: 20374 fontsize:S text: 20.174 shift:(-10,5)
  bar:2004 at: 15390 fontsize:S text: 15.190 shift:(-10,5)
  bar:2004 at: 21791 fontsize:S text: 21.591 shift:(-10,5)
  bar:2005 at: 14429 fontsize:S text: 14.229 shift:(-10,5)
  bar:2005 at: 20262 fontsize:S text: 20.062 shift:(-10,5)
  bar:2006 at: 14614 fontsize:S text: 14.415 shift:(-10,5)
  bar:2006 at: 20260 fontsize:S text: 20.060 shift:(-10,5)
  bar:2007 at: 15990 fontsize:S text: 15.790 shift:(-10,5) 
  bar:2007 at: 21644 fontsize:S text: 21.244 shift:(-10,5) 


Les xifres inferiors representen el trnsit fluvial, les superiors el trfic total: al trnsit fluvial s'afegeix el volum de les mercaderies que arriba per cami o per tren. Els combustibles slids (carb, llenya), petroli, ganga, materials de construcci i productes metllrgics representen  ms de noranta cinc per cent del tonatge. La baixa del trfic des del 2005 s'explica per al tancament d'un alt forn de ArcelorMittal a Seraing al 2004 i del la baixa de la producci de l'acereria de Chertal al 2005. La tendncia positiva de 2007 hauria de confirmar-se al 2008. Tant la reobertura de l'alt forn n6 a Seraing com la nova fbrica de bioetanol a Wanze, Biowanze generaran nous trfics.

El trnsit de contenidors va crixer exponencialment de 2004 a 2005: 51% en volum (+57.536 tones) per 14.000 contenidors (+6.368). La major part dels contenidors utilitzen el trajecte Anvers-Lieja.

La construcci d'un port trimodal a Hermalle-sous-Argenteau, les extensions dels ports de Renory i de Vis, el millorament de les connexions amb el aeroport i la eventual construcci d'una estaci i d'una connexi ferroviria a alta velocitat per mercaderies haurien de promoure l'adveniment de carregues a valor afegit superior. Tot aix i l'acord amb els ports d'Anvers i de Zeebrugge al qual hi ha una penria de terrenys industrials i logstics aviat hauria de tornar al port el seu ttol de segon port interior europeu.

Avui, la connexi amb el port de Rotterdam sofreix de l'embs de Lanaye i les hesitacions del govern neerlands per a autoritzar la construcci de la quarta resclosa al canal de Lanaye.

Installacions principals.
  
 26 km de molls;
 367 hectrees de zona porturia;
 una drsena coberta de 10.000m2;
 molls interiors, roll-on/roll-off, drassana;
 102 grues i ponts grues;
 32 ponts bscules;
 66 magatzems (docs) amb una superfcie total de 15 hectrees cobertes.
 1 terminal per contenidors;
 tines petroliers d'una capacitat de 194.000 m;
 graners d'una capacitat de 50.000 m;
 tremujes per sorra i grava d'una capacitat de 60.000 tones;
 zones duaneres;
 115 llocs d'amarrament per a barques de plaer;
 serveis de port 24 hores;
 facilitats multimodals: fluvial, ferroviari i per carretera, tal com una connexi rapida amb l'aeroport de mercaderies de Lieja a Bierset;

Enllaos externs.
Web del port en francs, neerlands, alemany i angls






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263519" title="Juho Kusti Paasikivi" nonfiltered="3099" processed="3093" dbindex="103117">



Juho Kusti Paasikivi, advocat i poltic nat el 1870 i mort el 1956 va ser president de Finlndia entre 1946 i 1956; tamb va ser primer ministre del pas dos cops: el 1918 i de 1944 a 1956. Va ser una figura influent a l'economia i la poltica del seu pas durant quasi 50 anys. 

Va nixer a una famlia sueco-finesa i va ser batejat com Johan Gustaf Hellsten el 1870. El 1885 va canviar el seu nom pel fins Juho Kusti Paasikivi. Va estudiar a la Universitat de Helsinki, on es va graduar en Filosofia el 1892 i en Dret el 1897.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263528" title="rea metropolitana de la Plana" nonfiltered="3100" processed="3094" dbindex="103118">

L'rea metropolitana de la Plana est formada pels municipis de Castell de la Plana, Almassora, Benicssim, i Borriol, dins la Plana Alta; i per Vila-real, i Borriana a la Plana Baixa. Consta de 298.678 habitants (INE, 2007) i comprn una rea de 340 km, amb capital (com al principal centre neurlgic i de serveis, a ms del municipi ms populs) a Castell de la Plana.

La finalitat d'aquests municipis agrupats (degut al constat intercanvi de moviments de poblaci entre els mateixos), s la d'afermar els serveis i infraestructures comunes per tal de garantir els vincles econmics i socials caracterstics de la proximitat d'aquestes localitats. 

Cal dir, que aquesta rea metropolitana neix com a una plataforma de municipis l'objectiu principal dels quals consisteix en optimitzar les vies de comunicaci prpies i potenciar-les.
Encara que tamb cal tenir en compte que la influncia d'aquesta rea urbana arriba fins a municipis com La Vall d'Uix, Onda, Nules o Orpesa.



Vegeu tamb.
 Provncia de Castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263530" title="Fred Agabashian" nonfiltered="3101" processed="3095" dbindex="103119">
 Fred Agabashian   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 21 d'agost del 1913 a Modesto, Califrnia. 

Agabashian va  crrer a la Champ Car a les temporades 1947-1957 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de tots aquests anys.

Fred Agabashian va morir el 13 d'octubre del 1989 a Alamo, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Fred Agabashian va participar a 8 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 1.5;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263532" title="Palau d'Hivern" nonfiltered="3102" processed="3096" dbindex="103120">

El Palau d'Hivern (en rus               s un palau imperial de Rssia situat a Sant Petersburg construt per ordre de Elisabet I de Rssia (filla de Pere el Gran) de 1754 a 1762. 

Caterina II de Rssia (1729-1796) va fer edificar una nova part anomenada l'Ermitage (       ), on rebia els convidats i on guardava la seva pinacoteca particular. s d'aquesta part on el Palau d'Hivern va rebre el nom de Museu de l'Ermitage. 

Fou Alexandre I de Rssia (1777-1825) qui va declarar el palau museu imperial. 







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263538" title="Universitat ortodoxa grega de Fener" nonfiltered="3103" processed="3097" dbindex="103121">

La Universitat ortodoxa grega de Fener (en turc: Fener Rum Erkek Lisesi) s l'escola ortodoxa grega ms prestigiosa i ms antiga d'Istanbul, Turquia.

Establerta el 1454 per Matheos Kamariotis, aviat es convertia en l'escola de les famlies prominents gregues (Phanariotes) i blgars de l'imperi Otom, i diversos ministres otomans com per exemple prnceps de Valquia i Moldvia, com Dimitrie Cantemir, s'hi graduaren.

 L'edifici escolar actual est situat prop de l'Esglsia de Sant Jordi al barri de Fener, que s la seu del Patriarcat. Tamb s conegut amb els sobrenoms del castell vermell i l'escola vermella.

Dissenyat per l'arquitecte otom grec Dimadis, l'edifici fou construt entre 1881 i 1883 amb una combinaci eclctica d'estils diferents i amb un cost de 17.210 lliures d'or otomanes, una suma enorme per aquell perode. La gran cpula a la part superior de l'edifici s'utilitza com a observatori per a classes d'astronomia i hi t a dins un antic i gran telescopi.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263539" title="Amadeu Fabregat i Manyes" nonfiltered="3104" processed="3098" dbindex="103122">
Amadeu Fabregat i Manyes (Torreblanca, Plana Alta 1948) s un escriptor i periodista valenci. S'inici dirigint la secci literria de la revista Gorg i el 1973 fou guardonat amb el premi Andrmina de narrativa. Collabor a Las Provincias, Destino, Serra d'Or, Oriflama, Avui, i fou director de publicacions del setmanari Valencia Semanal.  

El 1974 va dirigit el programa de rdio De dalt a baix a Rdio Peninsular de Valncia, el primer que es veia en valenci. Ha estat director del centre territorial de Televisi Espanyola a Valncia (Aitana) el 1983  i director general de Rdio Televisi Valenciana (RTVV) (1995-1997) en el mandat de Joan Lerma, etapa durant la qual se l'acus, junt a Jordi Garcia Candau, d'introduir el model de teleescombraries, assessor de la direcci de Televisi Espanyola i membre del Consell Valenci de Cultura a proposta del PSPV fins el 2002.

 Obres .
 Assaig d'aproximaci a falles folles fetes foc (1974);
 Carn fresca (1974) antologia de joves poetes valencians;
 Partits poltics al Pas Valenci (1976) sobre els partits de la transici democrtica;
 Converses extraparlamentries (1978);

Enllaos externs.
Composici del Consell Valenci de Cultura;
Valencia Semanal;
Resenya del Nou Diccionari 62 de la Literatura Catalana,
Referncies .

 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263547" title="Viquipdia en alemany" nonfiltered="3105" processed="3099" dbindex="103123">

La Viquipdia en alemany (Deutschsprachige Wikipedia) s l'edici en alemany de la Viquipdia. Es va comenar el mar del 2001 com la segona edici de Viquipdia (tot i que s la tercera edici si es t en compte el primer article creat), aquesta edici va arribar als 700.000 articles el 30 de gener del 2008 i s la segona edici ms gran desprs de la Viquipdia en angls. La llengua emprada per a la redacci s l'alemany estndard, si b s'admeten varietats com la sussa per a articles locals. Van ser els primers en tenir un "chapter" fora dels Estats Units.

A diferncia de la versi catalana, no admet la plantilla esborrany. Van ser pioners en llenar versions estables en CD. Tenen projectes nics, com l'avaluaci sobre la tasca dels usuaris, igual que es vota sobre la qualitat dels articles.

 Vegeu tamb .
 Viquipdia;
 Alemany;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263551" title="Peron" nonfiltered="3106" processed="3100" dbindex="103124">
El peron o fbula s un os situat al costat de la tbia, amb la qual queda connectada per dalt i per baix. s ms petit que la tbia i, en proporci a la seva longitud, el ms prim de tots els ossos llargs. La seva extremitat superior s petita, i se situa al darrera del cap de la tbia, a sota la rtula i sense formar-ne part. La seva extremitat inferior s'inclina una mica cap endavant, de manera que queda en un pla anterior al de l'extremitat superior; es projecta sota la tbia i forma la part lateral de l'articulaci del turmell.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263552" title="Rafael Ventura Meli" nonfiltered="3107" processed="3101" dbindex="103125">
Rafael Ventura Meli (Riola, Ribera Baixa, 1948) s un escriptor i periodista valenci. S'inici en el periodisme com a collaborador de les revistes Albatros (1964) i Gorg (1971), i ms tard form part de la redacci de la revista Valencia Semanal (1977-1980) amb Amadeu Fabregat i Manyes. El 1980 va guanyar el Premi Andrmina de narrativa. La seva obra mostra influncies d'Umberto Eco. Interessat pel mn faller, ha participat en la taula redona sobre Falles i cultura organitzada per la Falla Universitat Vella al Club Diario Levante el 1992. Posteriorment ha estat redactor de la secci de cultura del diari Levante.

 Obres .
 Poesia .
 Corrents de fons (1976) ;
 Senyals de vida (1980);
 Igual vol dir Itlia (1982);
 Narraci .
 Atzucac (1972);
 La darrera tornada (1974);
 mbit perdurable (1981);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263553" title="Palau dels Porfirogenetes" nonfiltered="3108" processed="3102" dbindex="103126">

El palau dels Porfirogenetes (en turc Tekfur Sarayi) fou una residncia imperial a Istanbul, Turquia, del qual noms en queden escasses restes que fan difcil imaginar la grandesa del palau en els seus anys d'esplendor.

L'nic sal que ha perdurat presenta una faana de tres pisos tpicament bizantina. Est decorada amb maons vermells i marbre blanc, amb arcs a la planta baixa i dues fileres de finestrals que donen al pati.

El palau data de l'poca bizantina tardana per no hi ha acord sobre la seva antiguitat ja que alterner pedra amb tres fileres de maons s caracterstic del segle X, per, tanmateix, els dibuixos geomtrics sn del segle XIV. s probable que s'aixeques com annexe al proper palau de Blanchermae. Ambds palaus es convertiren en residncia dels sobirans imperials durant els dos segles anteriors a la caiguda de l'imperi Bizant, el 1453.

Durant el regnat d'Ahmet III (1703-1730), els darrers terrissers d'Iznik es traslladaren al palau. Aquest es convert en un centre de producci de rajoles encara que ja es tractava d'una etapa de decadncia i mai varen tenir la qualitat dels d'Iznik en la seva poca d'esplendor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263554" title="Tur com" nonfiltered="3109" processed="3103" dbindex="103127">

El tur com o tur europeu (Mustela putorius) s, sens dubte, un dels carnvors menys coneguts i ms amenaats de la Pennsula Ibrica. 

Amb una talla mitjana, els mascles pesen al voltant d'un quilo (entre 700 i 1.700 g) i les femelles, uns 600 g (entre 400 i 1.000 g). Aix doncs, una de les seues principals caracterstiques s el seu gran dimorfisme sexual pel que fa a la talla, ja que els mascles, per terme mitj, sn entre un 60 i un 70% ms pesats.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

Cal indicar que el tur s vctima d'una confusi amb la fura domstica. El parentiu entre ambds s avui dia encara poc conegut, i s'atribueix aquesta forma generalment albina tant al tur europeu (el ms probable) com al tur d'estepa (Mustela eversmani). A causa de les fugues accidentals, no s rar que es puguin trobar fures domstiques en estat salvatge (encara que la seua possibilitat de supervivncia a llarg termini s molt baixa), sense constituir mai poblacions.

El tur com s una espcie de distribuci europea, manca noms a les illes, tant mediterrnies com atlntiques (llevat del sud de Gran Bretanya), la Pennsula Escandinava (tret de l'extrem meridional de Sucia), gaireb tot Finlndia i el nord de Rssia. A la Pennsula Ibrica la seua distribuci s mal coneguda, s com en molts indrets i, en canvi, totalment absent en molts altres. Hom han d'indicar, per, que el tur europeu est patint un important procs de regressi en gran part d'Ibria, malgrat que en alguns indrets le seues poblacions s'han vist afavorides per projectes d'irrigaci, com ara a Extremadura.

Al Principat de Catalunya, el tur com era una espcie comuna, estesa i ben coneguda a mitjan segle XX. En el cas de la Vall d'Aran les darreres captures conegudes daten de la dcada dels anys setanta del segle XX. Al principi del segle XX, Cabrera el cita fins i tot a Cervera. Ara, a principis del segle XXI, s una espcie relativament abundant noms en determinades zones: l'Alt Empord, el Baix Empord, la Garrotxa, el Pla de l'Estany i el Girons. A la Cerdanya no s rar, encara que la seua abundncia ha disminut de forma apreciable en els darrers deu anys. Poblacions relectes i amb molt poques possibilitats de supervivncia (per la seua escassetat d'individus i el seu isolament) hom les troba al Ripolls, el Segre mitj, l'Alt Camp i el Priorat. Del Bages hom no disposa de dades des de l'any 1984 (un mascle de 57,2 cm de llargada total atropellat a Castellterol el 15 de febrer de 1984) i del Bergued les darreres dades constatades sn de l'any 1986.

A Catalunya, el tur com es mostra com una espcie totalment lligada a cursos i masses d'aigua i molt caracterstic de prats humits inundables temporalment, especialment si sn rics en canals i squies tradicionals i bardissars, del tipus de paisatge que hom anomena closes (tpic de moltes zones de l'Empord i de la plana de la Cerdanya). A les comarques meridionals del Principat de Catalunya, roman estrictament lligat a rius amb la vegetaci de ribera diversa, ben desenvolupada i poc alterada. Malgrat tot aix, sembla que l'espcie no ocupava el Delta de l'Ebre, si ms no durant el segle XX. Manca totalment en els ecosistemes forestals ben constituts i tan sols s'endinsa ocasionalment en els ms oberts o alterats. Tolera molt b els paisatges tradicionals humanitzats i, fins i tot, la presncia humana (sovinteja els voltants de granges, rodalies de pobles i habitacles humans).

Pel que fa a la seua distribuci altitudinal, s una espcie tpica de les terres baixes o d'altitud mitjana,i s totalment absent als estadis alp i subalp a ms de molt escassa als estadis montans. Hom la troba des del nivell del mar fins als 1.550 m. (Girul, la Cerdanya).

La seua gran especialitzaci quant al seu hbitat pot haver estat un dels principals factors que poden haver determinat la seua regressi. Aquest tipus de paisatge que li sembla ms adient (closes i prats humits inundables) ha anat degradant-se i eixugant-se en gran part de Catalunya durant les darreres dcades. Tanmateix, les riberes i llits dels rius han estat sistemticament alterats i canalitzats, fent desaparixer una estructura equilibrada a la qual el tur sembla sser molt sensible. La contaminaci de les aiges pot haver estat una altra causa determinant, tot i que no s una espcie rara en molts indrets de l'Europa Central igualment contaminats. Un altre factor que hi pot haver contribut s el fet que el conill sigui una de les seues preses naturals ms habituals. La rarefacci i desaparici local d'aquest lagomorf en molts indrets pot haver contribut a la desaparici d'aquest mustlid de gran part de Catalunya.

No obstant, i malgrat la segura influncia d'aquests factors, difcilment poden explicar la drstica disminuci d'aquesta espcie entre els anys seixanta i setanta del segle XX, que va afectar molts altres indrets del Pas Valenci o Arag, per exemple. Tanmateix, en moltes de les zones de Catalunya on viu actualment, la situaci sembla estable. Aix doncs, deuen haver actuat altres factors encara desconeguts. Una hiptesi no confirmada atribueix aquesta regressi a una epizotia no detectada; val a dir que no s rar que apareguin turons morts en una mateixa zona sense causes justificades. Aix, la primavera del 1987 foren trobats 3 exemplars morts en l'nic riu del Priorat on viu l'espcie (on s a ms escassssima i on no s'havien trobat feia molts anys turons morts ni s'hi han tornat a trobar).


Biologia, ecologia i comportament.

A la Pennsula Ibrica hom no ha realitzat estudis sobre cap aspecte de la biologia d'aquesta espcie, excepte pel que fa a la seua dieta. Els mascles, polgams, poden sser sexualment actius des del febrer a l'agost, encara que el ms habitual s que ho siguin durant mar i abril. Les femelles noms entren en zel un cop a l'any, coincidint principalment tamb amb els mesos de mar-abril, encara que poden tindre un segon zel si la fecundaci no t lloc a la primavera. L'ovulaci s induda per les repetides cpules.

Pel que fa a la seua dieta, existeixen alguns estudis a la Pennsula Ibrica que aporten informaci. El tur es mostra com una espcie que es caracteritza pel seu elevat grau de consum d'amfibis, encara que on abunda el conill constitueix una altra presa d'importncia (en conjunt acostumen a superar el 40% de les captures i en les zones ms seques arriben a les 3/4 parts). Els micromamfers tamb sn una presa de gran importncia (especialment en les zones ms humides, on suposen la meitat de la seua dieta). Cal destacar que malgrat sser una espcie tpica de rius i zones humides, consumeix peixos tan sols molt ocasionalment.+

Gesti i conservaci.

El tur com s potser el carnvor ms amenaat a Catalunya, si hom descompta l's bru i el linx, i presenta una situaci tan preocupant com la de la lldriga. s una espcie protegida des de l'any 1992.

Quan a les principals amenaces que presenta, sens dubte hom ha d'incidir en el fet que encara no es coneguin totalment les seues causes de regressi. A ms, s'ha de remarcar que tot i estar protegits, sn molts els turons que es capturen anualment, hom estima que almenys 5-10, tan sols a l'Alt Empord. Els atropellaments constitueixen una altra causa important de mortalitat; aix, en diversos indrets del Parc Natural dels Aiguamolls de l'Empord i zones properes hom sap de densitats de 0,25-0,50 turons atropellats/km en alguns trams de carreteres. A l'estiu del 1992 es van trobar dos turons atropellats al tram de carretera de Girona a Cor, que representaven un 0,08 exemplars/km, tot i que en anys anteriors no existien dades al respecte. Accions en el sentit de disminuir aquestes dues causes de mortalitat, com tamb per reduir els nivells de contaminaci en les conques hidrogrfiques del NE del Principat de Catalunya sn les principals iniciatives de conservaci que caldria emprendre. Tamb s'ha de dir que la recuperaci del poblament d'amfibis als Aiguamolls de l'Empord, desprs d'haver concls la utilitzaci d'insecticides durs (substituts per mtodes ms adients) ha afavorit una certa recuperaci del tur europeu. 

Notes.


Bibliografia.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 77-81. ;

Enllaos externs.


 ;
 Vdeos i fotografies d'aquesta espcie animal. ;
 Fotografies i informaci del tur com. ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263557" title="Du de l'amor" nonfiltered="3110" processed="3104" dbindex="103129">
El du (o deessa) de l'amor s una figura present a la majoria de mitologies. s una divinitat que permet o fomenta l'atracci amorosa entre dues persones. A vegades es divideix en dos, un per simbolitzar l'amor fidel, pur, idealitzat i l'altre el sexual, lligat al plaer. 

Llista de dus de l'amor.
Aizen My - : dona vermella de la mitologia japonesa que simbolitza la passi;
Albina:deessa estrusca dels enamorats;
Afrodita:a la mitologia grega, deesa de l'amor, aliada amb el seu fill Eros;
Astrild:deessa nrdica de l'amor passional;
Cliodhna:deessa o fada irlandesa de l'amor;
Freya:deessa nrdica de la fertilitat, la bellesa i la mgia;
Huehuecoyotl:du asteca;
Mami Wata:meitat humana i meitat rptil, s la deessa africana del desig;
Kamadeva:du hind, armat amb fletxes que enamoren igual que Eros;
Milda:dessa lituana;
Qetesh:du egipci del sexe;
Turan:deessa de l'amor i la vilitat de la mitologia etrusca, se li sacrificaven coloms i cignes;
Venus: versi romana d'Afrodita, el seu fill s Cupido;
Xochipilli:du asteca;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263559" title="Joan M. Monjo" nonfiltered="3111" processed="3105" dbindex="103130">
Joan M. Monjo (Gandia, 1956 -2007) fou un escriptor valenci. Llicenciat en filologia hispnica, treball com a mestre de batxillerat a l'Institut Joan Fuster de Bellreguard i fou membre de l'AELC. Premi Andrmina de narrativa el 1982. Ha collaborat a les publicacions Las Provincias, Canig, Tossal, Bagalina, L'Espill, Lletres de Canvi, Cairell, Marina d'Art i Daina i ha estat membre del CEIC Alfons el Vell

 Obres .
 Narrativa .
 Oh!. Gandia (1980);
 Les quatre estacions (amb Josep Piera i Rubio i Ignasi Mora Tarrazona). (1986);
 El llenguatge dels cavalls. (1990);
 Novella .
 Ducat d'ombres (1982);
 Les ales d'ngel Vidal (1985);
 Esborreu-me el record! (1988);
 Examen de verbs irregulars (2001);
 Biografies . 
 Gonal Castell: els dies i la memria;
 De Josep Rausell a Pep Mosca (1997) ;
 Els dies i els treballs del pintor Josep Daz Azorn       (2008);

 Enllaos externs .
 Necrolgica a El Pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263563" title="Catedral de Lle" nonfiltered="3112" processed="3106" dbindex="103131">

La Catedral de Lle s coneguda popularment com la Pulchra leonina. Fou edificada en un indret estratgic de la ciutat, s una obra mestra dels comenaments del gtic espanyol. Construda bsicament entre mitjans del segle XIII i finals del segle XIV, aquest edifici gtic molt homogeni s l'nica catedral d'Espanya que va adoptar el gust francs per les naus altes, allargades i mpliament illuminades.

Histria.
poca Romana .
Originriament, sota l'actual ubicaci de la catedral, la Legi VII Gemina havia construt termes i altres edificis pblics. Recentment si han descobert algunes d'aquestes restes romanes, junt a la faana sur. 

 La Reconquesta .
Amb la reconquesta cristiana, es convertiren en palau reial. L'any 916 el rei Ordoni II, va vncer als rabs en la batalla de Sant Esteve de Gormaz. Com senyal de agrament a Du per la victria, ced el seu palau per construir la primera catedral espanyola. Sota el episcopat de Fruminio II, es transformat el edifici en lloc sagrat.

L'any 924 acull les restes del rei Ordoni II, mort a Zamora. El temple estava custodiat per monjos de l'orde de Sant Benet, i es molt probable que l'estructura fos similar a la de tants altres existents durant l'poca mossrab lleonesa.

Les crniques ens parlen del pas d'Almansor per aquestes terres a finals del primer millenni, devastant la ciutat i destruint els seus temples. No obstant aix, semble que els danys ocasionats a la la catedral degueren de ser immediatament reparats, ja que a l'any 999 hi fou coronat, el rei Alfons V. Desprs d'una successi de revoltes poltiques i de dures empreses b liques, cap a l'any 1067 l'estat de la Catedral era de molta misria. Aix va moure al rei Ferran I de Castella, qui, desprs de traslladar les restes de Sant Isidor a Lle, es volc en favors a la catedral. Amb aquest rei s'inici una poca pacfica, recollint grans triomfs en la expansi del regne cristi. Era el moment del romnic d'Isidor.

 poca Romnica .
Amb l'ajuda de la princesa Urraca, germana del rei, s'inicia la construcci d'una segona catedral, acord amb les aspiracions religioses d'estil romnic. Ocupava la seu episcopal Pelayo II. Encara que en el seu inici era romnica, el seu estil fou fonamentalment gtic, construda amb totxo i amb tres naus acabades en bsides semicirculars, dedicat el central a santa Maria, com en l'esglsia anterior. Tot i que estigus feta dins de les corrents internacionals, contemplant el que ha sobreviscut, podem veure que tenia el seu carcter autcton, emprant encara el arc de farratge, al menys com a forma decorativa. El edifici fou consagrat el 10 de novembre de l'any 1073.

Aquesta catedral es mantingu dreta fins a finals del segle segent. Quant accedeix al tron el ltim rei de Lle, Alfons IX, en la ciutat i en el regne hi ha un important canvi social, de creativitat artstica i cultural.

 poca Gtica .

La construcci de la tercera catedral s'inicia l'any 1205 i la seva estructura principal finalitza l'any 1301, la torre sur no s'acabaria de construir fins el segle XV. Gran part del solar s'assenta sobre restes romanes del segle II, el que dificult la bona cimentaci dels pilars. La acumulaci de humitats i la filtraci de aiges provoc greus inconvenients als mestres. Per altre banda, la majoria dels fonaments de la catedral son de pedra de mala qualitat, de tipus calcari, amb poca resistncia front els agents atmosfrics. A ms, la subtilitat del seu estil es un desafiament a la fsica; els nombrosos suports son summament frgils, de manera que diversos arquitectes de l'poca posaren en dubta que el projecta pogus mantenir-se dret.

L'any 1631 s'enfonsa part de la nau central. Juan Naveda, arquitecte de Felipe IV de Espanya, cobr el creuer amb una gran cpula, trencant amb l'estil gtic.

Per Lle foren desfilant grans arquitectes, com Giacomo de Pava, mentre els mals seguien agreujant-se. El terratrmol de Lisboa de l'any 1755 va fer tremolar tot l'edifici, afectant de manera especial als vitralls. L'any 1830 augmentaren els despreniments de pedres, i per salvar-lo, Snchez Pertejo refor als contraforts de tota la faana.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263565" title="Muralles de Constantinoble" nonfiltered="3113" processed="3107" dbindex="103132">


Les muralles de Constantinoble o muralles de Teodosi, amb les seves 11 portes fortificades i les seves 92 torres, s una llarga cadena de doble muralla que va defensar el flanc interior de Constantinoble durant ms de dos mil anys. T ms de 6,5 km i va del mar de Mrmara al Corn d'Or. Est construda a base de fileres de maons vermells que alternen amb blocs de  gres.

Els murs originals de la ciutat antiga de Bizanci van ser construts al segle VII aC en el moment de la fundaci de la ciutat per colons megaris. En aquest temps, la ciutat consistia en un acrpolis i alguns habitatges. La colnia va ser relativament poc important durant el perode rom, per Septimi Sever va construir noves muralles durant el seu regnat per tal d'estendre la ciutat. Quan Constant I el Gran va desplaar la capital de l'Imperi rom a Bizanci, va estendre encara ms sensiblement la superfcie de la ciutat per nous murs que es trobaven sobre una lnia que anava del barri Samatya al de Fatih de l'actual Istanbul.

Les que han perdurat, es va construir entre els anys 412 i 422 durant el regnat de Teodosi II (408-450). El 447, un terratrmol la deix molt malmesa destruint 54 torres. Fou reconstruda immediatament davant l'amenaa de l'avan d'tila al capdavant dels huns. Posteriorment les muralles van suportar els setges dels rabs, blgars, russos i turcs. Els potents exrcits de la Quarta Croada (1201-1204) van trencar la defensa de la ciutat pel flanc del Corn d'Or ja que les muralles interiors resultaren infranquejables.

Mehmet el Conqueridor va dirigir els seus canons ms potents contra la porta de San Romano i la de Carsio aconseguint obrir una  escletxa el maig del 1453. Els successius soldans van mantenir les muralles en bon estat fins el segle XVII.

Recentment s'han reconstrut grans trossos de la muralla, especialment la porta de Belgrad. Els experts han criticat la restauraci per la utilitzaci de materials moderns de construcci. Tanmateix, les obres han servit per fer-se una idea ms clara de l'aspecte inicial de les muralles.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263566" title="Antoni-Lluc Ferrer i Morro" nonfiltered="3114" processed="3108" dbindex="103133">
Antoni-Lluc Ferrer i Morro (Palma, 1942) s un escriptor mallorqu. Estudi Filosofia i Lletres a la Universitat de Barcelona i, des de 1970, s professor de catal a la Universitat de Provena (Ais de Provena-Marsella). El 1991 va guanyar el Premi Andrmina de narrativa

 Obres .
 Narrativa .
 Dies d'ira a l'illa. (1978);
 Adu, turons, adu (1982);
 Perfum romanial (1991);
 El basti de la llibertat (2000);
 La missi del capit (2002);
Assaig .
 Gabriel Alomar i el futurisme (1970);
 Traducci al catal .
 El setge de Barcelona (Histria de Jenni) (2004), de Voltaire.  ;
 Els grans cementiris sota la lluna (1981) de Georges Bernanos ;
 Assaigs (1984) de Michel de Montaigne ;
 Tres histries mediterrnies de Prosper de Mrime ;
 La glria del meu pare de Marcel Pagnol.

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263568" title="Batalla del Somme" nonfiltered="3115" processed="3109" dbindex="103134">
Per a altres batalles amb el nom de batalla del Somme, vegeu Batalla del Somme (desambiguaci);


La batalla del Somme fou una batalla del front occidental de la Primera Guerra Mundial, iniciada l'1 de juliol de 1916 i que s'allarg fins novembre d'aquell any. Fou una de les batalles ms grans de la guerra i una de les que provoc ms baixes de tota la histria, amb ms d'un mili, entre morts, ferits i desapareguts. La batalla s recordada principalment pel seu primer dia, l'1 de juliol, en qu els britnics van sofrir 57.740 baixes, de les quals 19.240 van ser mortals. Les forces aliades intentaren trencar les lnies alemanyes al llarg d'un front de 40 km al nord i al sud del riu Somme i amb l'objectiu de desviar part de les forces alemanyes de la batalla de Verdun. El resultat final fou inconclusiu, ja que les forces aliades obtingueren uns guanys territorials nfims desprs de ms de 4 mesos de batalla.

Plans inicials.
 L'estratgia que durien a terme les forces de l'Entente durant 1916 es va planificar durant la Conferncia de Chantilly, entre el 6 i el 8 de desembre de 1915. En ella es va decidir que durant l'any segent es realitzarien tres ofensives simultnies contra els Imperis Centrals, amb l'esperana que aquests fossin incapaos de resistir una guerra en tots els fronts. Els russos atacarien des de l'est, en el que seria l'ofensiva Bruslov, els italians lluitarien contra els austrohongaresos als Alps i a l'Isonzo i els britnics i francesos dirigirien una tercera ofensiva des de l'oest.

A finals de desembre de 1915, el general Douglas Haig va succeir a John French com a comandant en cap del Cos Expedicionari Britnic. Haig va projectar llavors una gran ofensiva de les forces britniques sobre Flandes a fi d'expulsar a les forces germniques de la costa belga i dificultar aix les accions dels submarins alemanys sobre els vaixells de subministraments aliats que cobrien la ruta entre Anglaterra i Normandia. Perqu aquesta operaci comencs era necessari aconseguir prviament l'autoritzaci del govern francs, ja que l'ofensiva es realitzaria des del seu territori. El vistiplau va ser atorgat pel General Josep Joffre el gener de 1916, per desprs de noves discussions durant el mes de febrer, es va decidir canviar l'operaci inicial per una altra de conjunta francobritnica a la vall del riu Somme, a la regi francesa de la Picardia. El lloc va ser escollit ja que era el lloc de trobada de les lnies de front ocupades pels britnics i pels francesos, la uni de les quals hauria de trencar les lnies alemanyes i donar aix un cop mortal al seu exrcit.

Els plans per a l'operaci conjunta estaven comenant a prendre forma quan els alemanys van atacar per sorpresa Verdun el 21 de febrer de 1916 (vegeu Batalla de Verdun). Aix va obligar els francesos a centrar els seus esforos en la defensa de la fortalesa, amb la consegent disminuci del nombre de tropes que podien aportar al nou front del Somme i cedint, per tant, el paper protagonista als britnics. A mesura que el front de Verdun es convertia en una sagnant guerra de desgast, el propsit del Somme va evolucionar fins a convertir-se ms en una maniobra que distragus els alemanys i n'alleugers la pressi sobre Verdun que en realitzar un cop mestre capa de desbaratar per complet l'estratgia germnica. Els francesos enviarien inicialment al Somme noms tres cossos del VI exrcit.

En el cas dels britnics, les sis divisions desplegades a Frana al comenament de la guerra havien estat delmades desprs de les batalles de 1914 i 1915. Va ser necessari, per tant, enviar nous regiments que constitussin el gruix de les tropes de la futura ofensiva, majoritriament reclutats entre els voluntaris de la Territorial Force i de l'exrcit format per les divisions Kitchener impulsades pel ministre de la guerra Horatio Kitchener. El sobtat creixement de l'exrcit va demandar al seu torn el nomenament d'un gran nombre de generals perqu planifiquessin les operacions ms importants, els quals es van escollir d'una forma una mica catica. Per a mitjan 1916, l'assot dels Fokker (The Fokker Scourge) havia estat neutralitzat i el Royal Flying Corps havia aconseguit la supremacia sobre l'espai aeri del Somme, amb 185 avions contra 129 aeronaus alemanyes. Els britnics tamb se les van enginyar per detectar des de l'aire l'artilleria alemanya, ja fos per mitj d'avions o de globus, mentre evitaven amb xit que l'enemic fes el mateix amb les seves prpies defenses. No seria fins a setembre quan s'inclinaria de nou la balana aria a favor del bndol alemany, a causa de la incorporaci de nous aeroplans de disseny ms modern.

El primer dia del Somme.

El primer dia de la batalla, l'1 de juliol de 1916, va ser precedit per una setmana de bombardeigs preliminars amb l'artilleria, en els quals els britnics van disparar al voltant d'un mili i mig de projectils. Tamb s'havien cavat deu galeries per sota de les trinxeres i punts estratgics del front alemany, que van ser omplertes amb explosius; les tres ms importants contenien al voltant de 20 tones d'explosius cada una.


L'atac s'inici a les 7.30 del mat per 13 divisions britniques: 11 del IV exrcit sota el comandament de Henry Rawlinson i dos del III sota el comandament d'Edmund Allenby al nord del Somme i sis divisions del VI exrcit francs al sud del riu. S'hi oposaven les tropes del II exrcit alemany dirigides pel general Fritz von Below. L'eix principal de l'atac va estar centrat a l'antiga calada romana que connectava Albert, darrere de les lnies aliades, amb Bapaume, situat a 19 km en direcci nord-est. Deu minuts abans de l'atac es va fer dentonar la crrega explosiva sota el reducte de Hawthorn Ridge, i a les 7.28 ja havien explotat totes llevat d'una. El camp de batalla es va silenciar llavors sobtadament, mentre l'artilleria intentava localitzar la prxima lnia d'objectius. L a infanteria anava carregada amb 32 kg d'equip i se l'havia instrut perqu forms en onades uniformes i avancs al pas. Arreu, diverses unitats s'havien endinsat a la terra de ning amb la intenci de prendre les trinxeres alemanyes tan aviat com cesss la Cortina d'artilleria. Malgrat el bombardeig massiu, molts defensors alemanys havien sobreviscut als refugis ms protegits i estaven en perfectes condicions d'inflingir un dany considerable a la vulnerable infanteria assaltant.

Al nord de la calada que unia Albert amb Bapaume, l'aven va ser un complet fracs des del mateix comenament. En uns quants llocs els atacants van aconseguir penetrar en la primera lnia de trinxeres del front alemany i fins i tot en la segona lnia de suport, per en tots els casos el seu nombre era massa baix com per resistir els contraatacs. Quan els alemanys van obrir foc d'artilleria sobre la terra de ning, tant l'arribada de reforos com el moviment d'informaci sobre el camp de batalla es van convertir en missions impossibles. Aix ltim es veia agreujat perqu les comunicacions eren del tot insuficients per a un camp de batalla d'aquest tipus, per la qual cosa els comandants desconeixien bona part del que succea a la batalla. Un informe erroni que assegurava que la 29a divisi havia tingut xit a Beaumont-Hamel va provocar que s'ordens marxar en el seu suport a la brigada de reserva, que en aquest cas era el I regiment de Terranova. Aquest va ser incapa d'assolir la primera lnia de trinxeres i va avanar des de la trinxera de reserva; el resultat fou un 91% de baixes abans d'arribar a la lnia de front.

L'aven britnic sobre la carretera Albert-Bapaume va ser igualment fallit, malgrat la detonaci de dues galeries a Ovillers-la-Boisselle. Aqu una altra acci amb resultat trgic va ser la de la Brigada Irlandesa de Tyneside, pertanyent a la 34a Divisi Britnica, que va comenar el seu aven a 1,5 km de les lnies alemanyes de forma perfectament visible per a les metralladores dels defensors, i, en conseqncia, va ser destruda abans fins i tot d'assolir la prpia primera lnia britnica.

 Al sud de la carretera, en canvi, els francesos i els britnics van aconseguir xits importants grcies a que en aquesta zona les defenses alemanyes eren relativament febles i l'artilleria francesa comptava amb molts ms efectius i experincia que la britnica. Es van aconseguir tots els objectius del primer dia situats entre Montauban i el Somme i al sud del riu fins i tot es va aconseguir avanar ms de l'inicialment previst.

 Tanmateix, el primer dia al Somme va ser, en general, un fracs per a les forces atacants. En menys de 24 hores van morir 19.240 soldats britnics, 35.493 van resultar ferits, 2.152 van desaparixer i 585 van ser fets presoners, d'un total de 57.470 homes. Les baixes inicials van ser especialment altes entre els oficials, a causa que encara vestien uns uniformes molt diferents als dels suboficials, en el reconeixement del qual s'havia entrenat especialment els soldats alemanys.  D'altra banda, s difcil establir una xifra exacta de baixes alemanyes corresponents a l'1 de juliol, ja que els alemanys noms realitzaven recomptes cada 10 dies. S'estima que van poder ser unes 8.000 en la lnia d'aven britnica, 2.200 de les quals corresponents a presoners de guerra. La major diferncia de baixes entre un i l'altre bndol es va produir a Ovillers-la-Boisselle, on els britnics en van sofrir 5.121 davant les 280 del 180 regiment alemany; una relaci de 18 a 1.

Operacions menors desprs del primer dia.

A les 22.00 hores, el comandant del IV exrcit britnic, Henry Rawlinson, va ordenar que es reprenguessin els combats. A causa de la confusi generalitzada i les comunicacions insuficients, els comandaments britnics van tardar alguns dies a adonar-se de l'escala del desastre. Haig va ordenar llavors al tinent general Hubert Gough que prengus el comandament del sector nord. Gough es va adonar del catastrfic estat de les tropes i va rebutjar la idea de reprendre immediatament les operacions ofensives, que no tornarien a posar-se en marxa fins al 3 de juliol.

Els comandaments britnics tamb ignoraven les oportunitats que se'ls presentaven al sud de la carretera Albert-Bapaume, on havien aconseguit alguns xits parcials. Actualment se sap que durant un temps havia quedat obert un forat considerable en les defenses alemanyes desplegades entre Ovillers (situada al costat de la carretera) i Longueval. El 3 de juliol, una patrulla de reconeixement pertanyent a la 18a divisi britnica fins i tot es va endinsar prop de 3 km en territori ocupat sense trobar una resistncia real per part dels alemanys. Tanmateix, l'oportunitat es va perdre per la falta de recursos necessaris per part dels britnics per explotar-la, la qual cosa va permetre als alemanys segellar poc temps desprs el forat obert.

El bosc de Mametz es trobava encara sense ocupar el 3 de juliol i no va ser fins al dia segent quan les tropes alemanyes el van reocupar. Seguirien dos intents infructuosos per part dels aliats abans que poguessin conquerir-lo de forma definitiva el dia 10. Els boscos de Bazentin i Delville, totalment vulnerables desprs del final del primer dia, costarien un gran nombre de vides quan intentessin prendre's ms d'un mes desprs, entre agost i setembre.

Mentre els britnics intentaven consolidar la seva ofensiva, els francesos continuaven el seu aven rpid al sud del Somme. El punt ms crtic de l'ofensiva es produ els dies 3 i 4 de juliol, quan sembl possible un trencament de les lnies alemanyes. Al vespre del 3 de juliol Frise, Mraucourt, Herbcourt, Buscourt, Chapitre, Flaucourt i and Asseviller eren en mans franceses i, si es podia capturar tota la planura de Flaucourt, Foch podria situar-hi l'artilleria pesant per donar suport al XX cos a la riba nord del riu. El dia 5 els francesos reinicaren l'atac i cap al dia 10 la planura de Flaucourt ja era seva, juntament amb Hardecourt-aux-Bois, Biaches i Maisonnette.

Per tant, en deu dies de lluita, en un front de 20 km, el VI exrcit francs havia progressat uns 10 km; havia ocupat la plana de Flaucourt i havia capturat 12.000 prisoners, 85 canons, 26 minenwerfers, 100 metralladores i material divers, amb prdues mnimes. Per als britnics, en canvi, les dues primeres setmanes de lluita, la batalla es va reduir a una srie de petites accions sense relaci entre si mentre se'n preparava una altra de major envergadura. Entre el 3 i el 13 de juny, noms el IV exrcit de Rawlinson va dur a terme 46 d'aquestes accions, que li van reportar 25.000 baixes, sense que es produs el ms mnim aven. Aquests resultats mostraven amb claredat una diferncia important entre l'estratgia posada en prctica pels britnics i la dels seus collegues francesos, i va ser causa de considerables friccions entre ambds aliats. Mentre que Haig pretenia mantenir una pressi constant sobre l'enemic, Joffre i Foch apostaven per reservar les seves forces mentre es preparaven per a un cop major.

El pla de guerra britnic noms va aconseguir una certa victria estratgica quan Erich von Falkenhayn es va veure obligat a detenir l'ofensiva sobre Verdun el 12 de juliol, a fi de redistribuir millor les seves forces en el front occidental i assegurar-se aix la contenci de l'ofensiva al Somme. Encara que els combats sobre Verdun es continuarien produint fins a desembre, serien ja els francesos els que portarien la iniciativa. Per la seva part, Fritz von Below es va veure obligat a demanar reforos per poder mantenir el front estable sobre el Somme, ja que no podria aguantar durant gaire temps combatent amb una relaci de forces de 3 (i de vegades 4) contra 1. Les tropes alemanyes es van reorganitzar a partir del 19 de juliol: Von Below assum el comandament sobre el I exrcit desplegat al sector nord mentre Max von Gallwitz, arribat del front romans, es feia crrec del II Exrcit al sector sud. Gallwitz va ser nomenat tamb comandant a cap de tots els exrcits desplegats al Somme.

Els primers reforos alemanys ja havien comenat a afluir cap al Somme el 2 de juliol, quan van arribar 7 divisions, a les quals es van unir unes altres 7 durant la setmana segent. Entre juliol i agost, els alemanys havien disposat ja 35 divisions addicionals a la lnia de defensa davant els britnics i 7 en la dels francesos. A finals del segon mes noms romania una divisi en reserva. Els britnics tenien l'esperana que els reforos alemanys provinguessin d'altres fronts propers. A fi de complicar-ne el moviment, l'exrcit britnic va realitzar un gran nombre d'atacs furtius i accions d'escassa entitat a tot el llarg del front occidental. L'operaci de major magnitud (i pitjors resultats) va ser la batalla de Fromelles (19-20 de juliol), a l'Artois, que va acabar amb 7.080 baixes entre els soldats britnics i australians sense que es capturs cap porci de terreny ni es dificults el trasllat de tropes alemanyes des de l'Artois al Somme.

Batalla de Bazentin.


El 14 de juliol el IV exrcit britnic ja estava preparat per reprendre l'ofensiva al sector sud. El que posteriorment seria conegut com la batalla de Bazentin tenia com a propsit la captura de la segona lnia de defensa alemanya situada entre Pozires, a la carretera Albert-Bapaume, i els pobles de Guillemont i Ginchy. El gruix de l'atac es va concentrar en les poblacions de Bazentin le Petit, Bazentin le Grand i Longueval, al costat del bosc de Delville. Ms enll, a l'altre vessant dels turons, es trobava el bois des foureaux, o High Wood per als anglesos.

Existeix un gran contrast entre la preparaci i execuci d'aquest atac i el de l'1 de juliol. L'ofensiva de Bazentin va ser iniciada per quatre divisions que van avanar al llarg d'un front de 4,5 km a partir de les 3.25 de la matinada, desprs que l'artilleria aliada obrs foc per sorpresa sobre les lnies alemanyes i mantingus el bombardeig durant 5 minuts. La marxa va ser encapalada per la 21a divisi, que es va dirigir en lnia recta cap a Bazentin le Petit a travs de la terra de ning, per sempre mantenint-se sota la protecci de l'artilleria amiga. Aquesta, mentrestant, bombardejava de forma constant el terreny situat just al davant de la infanteria, formant una cortina de fum i fang que va eliminar l'escassa visibilitat mocturna i a l'alba, i va impedir que els alemanys poguessin localitzar les tropes contrries.

Aquesta primera fase reeixida va concloure a mig mat amb la presa de tots els objectius planejats i una nova obertura en les defenses alemanyes, per igual que havia passat l'1 de juliol, els britnics van ser incapaos d'explotar aquest avantatge. El segent moviment va ser una crrega de cavalleria (la primera de la batalla) formada per la 7a Gurdia de Dracs i el 2n de Cavalleria del Decc, que va intentar conquerir High Wood. Aquesta posici podia haver estat presa per la infanteria a primera hora del mat, per quan la cavalleria va estar preparada els alemanys ja havien tingut temps de reorganitzar-se i van oposar una acarnissada resistncia. Encara que els genets van aconseguir endinsar-se al bosc durant la nit del 14 de juliol, no van poder aconseguir-ne el control total i van haver d'evacuar-lo l'endem. Els britnics havien assolit posicions a High Wood i continuarien lluitant molts dies per la seva possessi, igual que al bosc de Delville, al costat de Longueval. La nit del 22 de juliol Rawlinson orden un atac amb sis divisions en tot el front del IV exrcit que fracass completament.

En la defensa, els alemanys havien comenat a abandonar una defensa rgida en trinxeres i adoptar una defensa flexible en profunditat, basada en punts fortificats avanats i comunicats amb les trinxeres posteriors, punts que a l'artilleria enemiga li costava molt eliminar.

Pozires i la granja de Mouquet.



Al sector nord no es va aconseguir un progrs apreciable durant les primeres setmanes de juliol. Ovillers, just al nord de la carretera d'Albert a Bapaume, no va caure fins al 16 de juliol. Des d'aqu s'obria la possibilitat d'atacar les defenses alemanyes del sector nord des d'un dels flancs; per a aix era imprescindible la presa del poble de Pozires, que es trobava al costat de la carretera d'Albert a Bapaume, al seu pas per la cresta de la serralada de turons. No lluny d'all, a l'est, se situava  la segona lnia de defensa alemanya. El IV exrcit va intentar capturar sense xit el poble en quatre ocasions entre el 14 i el 17 de juliol, abans que Haig rellevs d'aquesta tasca les tropes de Rawlinson i va ordenar atacar al seu lloc a les forces de reserva dirigides per Gough. La nova ofensiva va ser realitzada per tres divisions australianes del I cos de l'ANZAC.

Gough volia que la 1a divisi australiana ataqus immediatament, per Harold Walker, que la dirigia, va refusar enviar els seus homes sense una preparaci prvia adequada. Finalment, es va decidir que l'atac es realitzaria durant la nit del 23 de juliol, coincidint amb l'atac del IV exrcit. La decisi de Walker, unida a un efica bombardeig de suport, va ser la causa principal de l'xit de l'acci i culmins amb l'ocupaci de Pozires poc desprs de mitjanit. Tanmateix, l'intent de prendre la segona lnia alemanya va fracassar. Els alemanys van bombardejar el poble de forma massiva i van tractar de reconquerir-lo en tres ocasions, per en totes elles van ser rebutjats. L'ltim intent es va produir poc abans de l'alba del 7 d'agost: seguint un altre bombardeig massiu els alemanys van ultrapassar amb xit les defenses australianes i van entaular un acarnissat combat cos a cos sobre les runes de la localitat, d'on van emergir finalment victoriosos els australians.

A continuaci Gough orden endinsar-se en territori enemic al llarg de la cresta de Bazentin fins a arribar a la granja de Mouquet i amenaar el basti de Thiepval. Tanmateix, com ms avanaven els anzacs, ms profund era el sortint que creaven, que permetia que l'artilleria alemanya els ataqus des de tres direccions diferents. Recolzats pel II cos britnic, que avanava a la seva esquerra des d'Ovillers, els anzacs van establir una nova lnia just al sud de la granja, convertida en fortalesa, plena de tnels, bnquers i trinxeres. Es van succeir llavors mltiples intents de captura, prcticament seguits, entre el 12 d'agost i el 3 de setembre. Cap no va tenir xit. Les tropes de l'ANZAC, esgotades, forne substitudes per tropes canadenques, que van aconseguir penetrar de forma efmera a la granja el 16 de setembre, un dia desprs de realitzar-se una gran ofensiva britnica a tot el front, per van haver de retirar-se. Deu dies desprs van tornar a la crrega i van aconseguir prendre per fi la posici i la guarnici alemanya a es va rendir. Les tres divisions australianes van sofrir un total de 23.000 baixes en les batalles de Pozires i la granja de Mouquet. Afegides a les de Fromelles, les baixes totals d'Austrlia en les seves sis primeres setmanes a Frana van ser ms grans que les produdes en els vuit mesos que va durar la batalla de Gallpoli. Els neozelandesos patiren 8.000 baixes.

Guerra de desgast: agost i setembre.


A comenament d'agost Haig reconeixia que les perspectives d'aconseguir sobrepassar per complet les lnies alemanyes en un termini curt eren bastant improbables. Els alemanys havien acabat de reorganitzar-se i ja no serien agafats de nou per sorpresa. Amb aquesta situaci els britnics van prosseguir amb les seves petites accions deslocalitzades de forma contnua, en espera de la prxima ofensiva. El 29 d'agost Erich von Falkenhayn va ser cessat com a cap de l'estat major alemany i substitut per Paul von Hindenburg, que va designar Erich Ludendorff com el seu segon al comandament. Hindenburg i Luddendorff, descontents amb la manera amb qu Falkenhayn havia gestionat el front occidental en general, van decidir emprar una estratgia defensiva totalment nova. El 23 de setembre els alemanys comenaren a construir la Lnia Hindenburg o Siegfried Stellung.


Mentrestant, la lluita prosseguia als boscos de l'rea de Bazentin. El lmit entre les lnies franceses i les britniques es trobava al sud-est del bosc de Delville, davant dels pobles de Guillemont i Ginchy. Aquests romanien ocupats pels alemanys i impossibilitaven el ms mnim aven dels aliats a la zona, que aqu seguien prcticament en les mateixes posicions que l'1 de juliol. El progrs en aquest front passava per tant per l'ocupaci d'ambdues localitats. El primer intent aliat de capturar Guillemont va ser realitzat per tropes britniques el 8 d'agost, sense xit. Va seguir una altra operaci major en qu van participar diverses divisions britniques i franceses, que no van aconseguir grans resultats fins al 3 de setembre, quan la plaa va ser finalment retuda. Ginchy va caure sis dies ms tard. Per la seva part, els francesos tamb van progressar de forma significativa fins a reunir-se amb els seus collegues britnics a prop de Combles, poc desprs de l'ocupaci de Ginchy.

El front es va convertir aix en una lnia gaireb recta des de la granja de Mouquet al nord-oest fins a Combles al sud-oest, que facilitava l's de d'una cortina mbil d'artilleria i permetia als aliats la realitzaci d'un nou atac a gran escala. Lamentablement, aquest avantatge es va veure redut a causa del gran nombre de baixes produdes en el IV exrcit durant les operacions d'agost i setembre: prop de 82.000 homes perduts en 90 accions de combat, de les quals noms quatre eren ofensives generals, a canvi d'un progrs de poc ms de 900 m. Un resultat encara ms catastrfic que el de l'1 de juliol.

L'aparici dels tancs.



L'ltim gran intent aliat de trencar les lnies alemanyes es va produir el 15 de setembre en la batalla de Flers-Courcelette. L'ofensiva va ser realitzada per onze divisions britniques (nou del IV exrcit i dos de la reserva formada per soldats canadencs) a qu es van unir posteriorment quatre cossos francesos.

Flers-Courcelette s especialment recordada avui en dia per ser el primer combat en qu va participar la nova arma secreta britnica, el carro de combat, en la seva primera versi operativa, el Mark I. Els primers tancs eren vehicles extremadament lents (3,2 km/h) i armats amb dos canons menors (versi mascle) o quatre metralladores (versi femella). Ms que capacitat ofensiva, el que s'havia demanat durant la seva construcci era protecci contra les metralladores i mobilitat en un terreny ple de trinxeres, filferro de punxes i crters d'impacte; capacitat, en definitiva, per a encapalar l'assalt a les lnies enemigues mentre la infanteria es protegia al darrere. Tanmateix, els tancs van ser especialment poc fiables, ja que eren molt vulnerables a l'artilleria pesant, patien constants fallades mecniques i quedaven atrapats en els obstacles ms grans. De fet, noms 21 dels 49 tancs disponibles el 15 de setembre de 1916 van arribar a entrar en combat, i la decisi d'usar-los va valer a Haig nombroses crtiques, a qui es va acusar de mostrar l'arma secreta massa aviat com per elevar el seu rendiment fins a lmits ms acceptables. De fet no seria fins a la batalla de Cambrai quan s'utilitzaries els tancs de forma massiva en una operaci veritablement combinada.

Malgrat aix, l'impacte inicial, tant psicolgic com real, sobre les files alemanyes va ser notori. La nouvinguda 41a divisi, recolzada per tancs, va capturar la poblaci de Flers, mentre que la divisi neozelandesa del XV cos britnic feia el mateix amb les lnies alemanyes situades al costat de la ciutat. Al flanc esquerre, la 2a divisi canadenca va prendre Courcelette desprs d'una dura batalla en qu tamb van participar tancs. Els carros de combat van possibilitar aix mateix la captura definitiva del bosc de Bazentin, encara que fos de forma indirecta: els vehicles no van poder penetrar entre la densa massa d'arbres, per en complir els seus objectius en els laterals del bosc, van forar els alemanys a retirar-se'n per por de quedar envoltats. Desprs de diversos mesos, els soldats aliats aconseguien en uns quants dies la captura de ms de 4 km de la tercera lnia alemanya, si b s cert que no es van aconseguir tots els objectius planejats. El Quadrilter, una posici fortificada a l'est de Ginchy, va ser capturat el 18 de setembre i el 25 d'aquell mes van caure les poblacions de Gueudecourt, Lesboeufs i Morval, aquesta vegada sense la participaci dels carros de combat.

Fase final.





L'exrcit de reserva de Gough va llanar el 26 de setembre una nova ofensiva de gran magnitud sobre la fortalesa alemanya de Thiepval. La 18a divisi, que ja havia destacat en l'ofensiva de l'1 de juliol, es va destacar capturant la major part de Thiepval en noms un dia. Mentre la granja de Mouquet queia a les mans de l'11a divisi, els canadencs van avanar al voltant d'un km des de Courcelette. Va seguir llavors un perode conegut com la batalla dels turons de l'Ancre que va durar des de l'1 d'octubre a l'11 de novembre, en el qual no es van produir avenos i es va convertir novament en una sagnant guerra de desgast. A finals d'octubre, les tropes de Gough van ser agrupades en el nou V exrcit britnic.

Mentrestant, Haig seguia covenut que el IV exrcit estava a punt de trencar les lnies alemanyes, de forma imminent. El 29 de setembre va traar un nou pla, en qu el III exrcit reprendria la batalla entorn de Gommecourt i el IV avanaria cap a Cambrai. El primer pas requeria la captura prvia de la Lnia Transloy alemanya, una lnia defensiva que connectava el poble de Le Transloy a l'est amb Le Sars, a la carretera d'Albert a Bapaume. Iniciada l'1 d'octubre, la batalla de Le Transloy es va alentir quan el temps va empitjorar sobtadament i van caure fortes precipitacions, convertint el camp de batalla en un fanguer. Amb l'excepci de la captura de Le Sars el 7 d'octubre, no hi va haver progressos apreciables i els combats noms van reportar un continu degoteig de baixes. La batalla va arribar a la seva fi el 5 de novembre amb un atac fallit al tur de Warlencourt. Pel que fa al IV exrcit, les operacions majors en el conjunt de la batalla del Somme havien acabat.

L'ltim acte de la batalla del Somme es produ entre el 13 i el 18 de novembre, al llarg del riu Ancre, que discorre al nord de Thiepval. La decisi de Haig d'atacar es devia ms a raons poltiques que militars, ja que amb l'arribada de l'hivern la remota possibilitat de trencar el front havia desaparegut. En realitat, Haig esperava aconseguir una victria, encara que fos menor, amb qu poder presentar-se a la propera conferncia conjunta a Chantilly, preparada per al 15 de novembre. Els primers moviments de la batalla de l'Ancre van ser bsicament una reproducci dels de l'1 de juliol, fins i tot amb la detonaci de dues galeries subterrnies a la cresta de Hawthorn i a Beaumont Hamel. La 31a divisi va atacar de nou Serre, igual com ho havia fet quatre mesos i mig abans, i n'obtingu els mateixos resultats negatius. Al sud de Serre, tanmateix, l'experincia de les tropes es va traduir en la consecuci de la majoria dels objectius. La 51a divisi va prendre Beaumont Hamel, mentre que a la seva dreta la 63a reial divisi naval capturava Beaucourt.

Haig es va mostrar satisfet amb aquest resultat, per Gough va pressionar en favor d'un ltim atac sobre les trinxeres Frankfurt i Munic i la poblaci de Grandcourt, que va comenar el 18 de novembre. Noranta homes de la 16a divisi d'infanteria lleugera van atacar la trinxera Frankfurt, on van quedar allats i van resistir fins a la rendici dels 45 supervivents (30 d'ells ferits) el 21 de novembre. Aquesta acci posava fi a la batalla de l'Ancre i amb ella a la batalla del Somme.

Conseqncies i valoracions.

s difcil decidir si la Batalla del Somme va ser una victria d'un costat o de l'altre. Els britnics i francesos van ser continguts amb xit i noms van aconseguir un aven mxim de vuit quilmetres, molt menys del que tenien planejat originalment. Si b tradicionalment s'ha considerat la batalla com un gran fracs aliat, examinant les conseqncies de la batalla a llarg termini, alguns historiadors consideren que va reportar ms beneficis als aliats que als alemanys. Certament, el resultat de la batalla s nfim desprs de quatre mesos de lluita; els britnics havien obtingut una mitjana de tres quilmetres amb unes prdues d'uns 420.000 soldats, un cost de 1,5 homes per centmetre.

Resultats estratgics.
Abans de la batalla, els alemanys relegaven la Gran Bretanya al mer paper de potncia naval i no pensaven que les tropes britniques fossin molt difcils de derrotar en terra, almenys no tant com les franceses i les russes. Tanmateix, la importncia dels britnics en les operacions de l'Entente va augmentar considerablement a partir de la batalla del Somme i es va reforar encara ms quan van produir-se amotinaments en l'exrcit francs i es va desencadenar la Revoluci de Febrer el 1917. Reconeixent el perill creixent que representaven els britnics, l'estat major alemany va iniciar una guerra submarina sense restriccions a partir del 31 de gener de 1917, a fi de bloquejar totalment les Illes Britniques. L'enfonsament de vaixells nord-americans que portaven subministraments a la Gran Bretanya seria una de les causes que els Estats Units entressin en guerra.

Per a alguns autors la batalla del Somme, malgrat ser un xit tctic alemany, represent en canvi una derrota estratgica, ja que va danyar considerablement l'exrcit alemany, que a partir de llavors li seria difcil de reemplaar les seves baixes amb soldats de la mateixa qualitat que els que havien defensat el terreny tenament durant la major part dels enfrontaments. Nogensmenys, altres historiadors assenyales com en 1917, els alemanys encara foren capaos de defensar-se de forma efectiva dels nombrosos atacs aliats i el 1918 d'emprendre la gran ofensiva de primavera, aix com formar tropes de gran qualitat, com les Stosstruppen; en general, consideren que els problemes alemanys, evidents ja el 1917, es degueren ms a dificultats de sumbinistrament de materials i lgstics que no pas a una manca de recursos humans.

El 24 de febrer de 1917, l'exrcit alemany va dur a terme una retirada estratgica des del Somme cap a la Lnia Hindenburg, escurant aix la lnia de front que ocupava fins llavors. El terreny obtingut per l'Entente desprs d'aquesta maniobra va ser molt ms gran que l'aconseguit durant tota la batalla i, sens dubte, amb un cost de vides infinitament menor. Qualsevol efecte estratgic resultant de la batalla del Somme no pot enfosquir el fet que va ser una de les majors carnisseries de la Primera Guerra Mundial. 

Baixes.

La primera estimaci aliada sobre el nombre de baixes al Somme es va realitzar durant la conferncia de Chantilly del 15 de novembre, on es va establir que havien resultat morts, ferits o fets presoners un total de 485.000 britnics i francesos davant 630.000 alemanys; aquesta dada s'usaria ms endavant per reclamar la batalla del Somme com una victria per al bndol aliat. Tanmateix, ja en el seu moment va comenar a desenvolupar-se cert escepticisme sobre aquestes xifres i el sistema utilitzat per calcular-les. Un nou recompte, realitzat desprs del final de la guerra, va establir les baixes aliades en 419.654 britnics i 204.253 francesos; un total de 623.907 homes, 146.431 dels quals constaven com a morts o desapareguts.

Les xifres proposades per a les baixes alemanyes sn encara ms dispars. L'historiador britnic James Edmonds va defensar que les prdues alemanyes van ser de 680.000 homes, mentre que d'acord a un informe del Ministeri de Guerra britnic noms serien 180.000. Avui en dia ambdues estimacions estan desacreditades i tendeixen a acceptar-se xifres d'entre 465.000 i 600.000 alemanys caiguts. En la seva biografia del general Rawlinson, Frederick Maurice es va basar en documents del Reichsarchiv per xifrar en 164.055 el nombre d'alemanys que van resultar morts o desapareguts.

El nombre mitj de baixes per divisi (cada una de les quals formada per 10.000 soldats) al sector britnic fou de 8.026. La mitjana de baixes per dia de l'Imperi Britnic durant la batalla del Somme va ser de 2.943 homes, major que la de la batalla de Passchendaele, per no tan gran com la de la batalla d'Arras (4.076 baixes per dia) o en l'Ofensiva dels Cent Dies de 1918 (3.685 per dia). El Royal Flying Corps va perdre 782 avions i 576 pilots durant la batalla.

Referncies.
 Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
 Robertshaw, A. Somme 1 July 1917. Tragedy and triumph (Osprey, 2006).
 Middlebrook, M. The First Day on the Somme (Penguin, 1971).
 MacDonald, L. Somme 1916 (Penguin, 1983).
 Liddle, P. The 1916 Battle of the Somme, (Pen & Sword, 1992).
 Sheffield, G. The Somme (Cassell, 2003).
 Keegan, J. The Face of Battle: A Study of Agincourt, Waterloo and the Somme (Penguin, 1976).

Enllaos externs.

The British Army in the Great War: The Battles of the Somme, 1916. ;
New Zealand and the Battle of the Somme. ;
Images en Somme. ;
La batalla del Somme a FirstWorldWar.com. ;



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263570" title="Marc Roure" nonfiltered="3116" processed="3110" dbindex="103135">
En Marc Roure (Oliver Wood en angls) s un alumne de Gryffindor de l'escola Hogwarts de Mgia. s el capit de l'equip de Quidditch de Gryffindor, fins que arriba el cinqu curs d'en Harry Potter, i en Marc Roure ja ha acabat els seus estudis.

La seva primera aparici s en el llibre Harry Potter i la pedra filosofal on es presenta com el Capit de Quidditch de Gryffindor, aix mateix li ensenya a Harry Potter tot el que est relacionat amb el Quidditch. Durant els llibres es rebella com un lder intelligent per apassionat, de vegades una mica obsessionat pel Quidditch. Potser aquesta obsessi es deu al fet que mai havia aconseguit guanyar un torneig.

Abandona la saga de Harry Potter al final del llibre Harry Potter i el pres d'Azkaban, per haver complert els 17 anys. No obstant aix, posteriorment fa una aparici defensant Hogwarts a l'ltim llibre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263573" title="Pon Puigdevall" nonfiltered="3117" processed="3111" dbindex="103136">
Pon Puigdevall (1963) s un escriptor catal. Viu a Girona i fa crtica literria al diari El Punt i literatura crtica al diari El Pas. El 1991 va guanyar el Premi Andrmina de narrativa. Ha estat un dels fundadors de la plataforma Ciutadans de Catalunya i ha mantingut una agra polmica de crtica literria amb Hctor Bofill

 Obres .
 Un silenci sec (Eliseu Climent, 1992);
 Era un secret (Quaderns Crema, 1998) ;
 lbum Galms (Quaderns Crema, 2002).

 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263576" title="Mehmet IV" nonfiltered="3118" processed="3112" dbindex="103137">

Mehmet IV (turc otom:           Me med-i r bi ) (2 de gener de 1642 1693) va ser sold de l'Imperi Otom de 1648 a 1687. Va heretar el tron als set anys, i va canviar la natura del crrec de sold delegant gaireb tot el poder executiu al seu Gran Visir. Era conegut com a Avc : el "Caador", ja que dedicava la major part del temps a aquesta afici.

Biografia.
Mehemt IV va nixer el 1642, fill del sold Ibrahim (1640-48) i una concubina russa. Poc desprs del seu naixement el pare i la mare es van barallar, i Ibrahim es va enfadar tant que va arrabassar Mehmet dels braos de la seva mare i el va llenar a una cisterna. Els servents de l'harem van aconseguir rescatar Mehmet en vida, per la caiguda li va deixar una cicatriu al cap que el deixaria marcat tota la vida.

Va ascendir al tron el 1648, als set anys d'edat. El seu regnat va posar fi a un perode de gran inestabilitat poltica al capdavant de l'Imperi, durant el que s'havia deposat dues vegades el sold Mustaf I, i dos soldans ms (incloent-hi el pare de Mehmet Ibrahim I) havien estat assassinats.

El seu regne destaca per la recuperaci de certa estabilitat a l'Imperi, i tamb per una nova l'embranzida expansionista liderada pel seu Gran Visir Mehmet Kprl. Kprl va recuperar les illes de l'Egeu de Vencia i va combatre en exitoses campanyes contra Transilvnia (1664) i Polnia (1670-1674).

Un visir posterior, Kara Mustaf, va resulta menys capa. Donant suport a una rebelli hongaresa contra el domini austrac, Kara Mustaf va portar el seu exrcit a assetjar Viena. A la Batalla de Viena, als Alts de Kahlenberg, els otomans van patir una severa derrota contra l'exrcit imperial.

Desprs d'un regnat de gaireb quaranta anys, va ser deposat el 1687 per les forces combinades de Ye en Osman i dels genssers, que el van empresonar al Palau de Topkapi. Amb el temps se li permet d'abandonar temporalment el Palau, i aix va morir a Adrianpolis el 1692. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263586" title="Bellnides" nonfiltered="3119" processed="3113" dbindex="103138">
Els Bellnides foren una dinastia d'origen franc, descendents del comte Bell de Carcassona (pare de Sunifred I d'Urgell i Sunyer I d'Empries; i avi de Guifr el Pils de Barcelona) que governaren els comtats catalans i ms tard la corona d'Arag des del segle IX fins al 1410, quan mor l'ltim descendent legtim de la famlia: Mart l'Hum (que mor sense descendncia legtima degut a la prematura mort del seu fill Mart el Jove). Foren succeits en la corona d'Arag per la dinastia dels Trastmara, desprs del comproms de Casp. 

Notes.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263589" title="Esclarmonda de Foix" nonfiltered="3120" processed="3114" dbindex="103139">

Esclarmonda de Foix (desprs de 1151 - 1215). Destacada membre de l'esglsia ctara, coneguda com "Esclarmonda la Gran".

Filla de Roger Bernat I de Foix i de Ceclia Trencavel, cas amb Jord de l'Illa-Jord, senyor de l'Illa-Jord. Tingueren entre d'altres fills a Bernat, hereu de la senyoria, Guillemeta, Oliva, Ot de Terrida i Bertran, bar de Launac.

Qued vdua l'any 1200. Des d'aleshores, ingress a l'esglsia ctara: reb el consolament de mans del bisbe Gilabert de Castres l'any 1204 a Fanjeaux, juntament amb tres altres grans dames (Aude de Fanjeaux, Fays de Durfort, Ramona de Saint-Germain) i en presncia del seu germ, el comte Ramon Roger I de Foix.

Visqu a Pamiers, des d'on possiblement reconstru el castell de Montsegur. Particip al colloqui de de Montral de 1207, ltim gran debat entre ctars i l'esglsia catlica, representada en aquest cas per Domnec de Guzman.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263590" title="Antoni Dalmases i Pardo" nonfiltered="3121" processed="3115" dbindex="103140">
Antoni Dalmases i Pardo (Sabadell, 1953) s un escriptor catal, especialitzat en literatura infantil. 

s llicenciat en filologia hispnica i professor de llengua i literatura al batxillerat.

Membre de l'Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana, i del PEN catal.

Collabora a El 9 Nou i a Quadern de les idees, les arts i les lletres.
 
 Obres .
 Narrativa .
 La sorprenent histria d'en Joan No-me'n-recordo (1990);
 L'Elisenda i el mar (1992);
 La infinitud dels parcs (1993);
 El cargol cuataronja (1993);
 Les lnies de l'atzar (1993);
 Sn estranys, els grans! (1995);
 El grill tabalot (1995);
 Els ulls d'en Joan (1996);
 Temps regirats (2002);
 Les cuques ballaruques (2003);
 Novella .
 I no parava de ploure (1986);
 Els llums irreals (1989)  ;
 El vescomte minvant (1992);
 La revolta de Job (1992);
 L'ltima primavera (1993);
 Doble joc (1994)  ;
 El castell dels dos falcons (1994)  ;
 Els embolics truquen per telfon (1994);
 Al mig del cam (1998);
 Silvestre Malasang (2001)  ;
 Jo, el desconegut (2005);

 Premis .
1992. Premi Andrmina de narrativa.
1993. Premi Quadern de la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell.
1998. Premi Sant Joan de narrativa.   ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263591" title="Mesquita de Mihrimah" nonfiltered="3122" processed="3116" dbindex="103141">

La mesquita de Mihrimah s una mesquita situada a tocar de les muralles al barri de Edirnekapi, a Istanbul (Turquia).

Malgrat que no existeix cap inscripci de la data de construcci, fou construda per Sinan entre 1562 i 1565. Mihrimah, filla de Solim el Magnfic, acabava de perdre el seu esps Rstem Pa a, gran visir que don el seu nom a la mesquita prxima al basar de les espcies.

La mesquita s'assenta sobre una plataforma que ocupa el punt ms alt de la ciutat. L'edifici s de planta quadrada, amb quatre slides torres en cada costat i una cpula de 37 m d'altura. L'nic minaret s alt i esvelt i ha sigut destrut en dues ocasions pels terratrmols. La segona vegada, el 1894, el minaret va caure sobre la coberta de la mesquita. Desprs d'aquest accident s'hi incorpor un estergit, ja al segle XX, a la sala d'oraci. 

Existeix una sala coberta per set cpules pels devots. Cada una de les ales laterals de la mesquita est coberta per tres cpules sostingudes per arcs. La llum que penetra per les vitralls dna una amplitud descomunal a l'interior de la mesquita amb les seves pintures decoratives. Els arcs que sustenten la lgia del sold estan minuciosament pintats per a que sembli marbre verd i blanc. El minbar de marbre s molt destacable.

Com la majoria de les mesquites del segle XVI, estan comunicats tamb aqu l'avantpati i les escoles de l'Alcor. En un mercat cobert, amb 60 tendes encara es troben parts dels arcs. A prop de la mesquita encara existeix un haman.

Molt a prop de la mesquita es troba la porta Edirne de la muralla de la ciutat, destruda tamb l'any 1894 i reconstruda ms tard. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263592" title="El 9 Nou" nonfiltered="3123" processed="3117" dbindex="103142">
El 9 Nou s un peridic d'mbit comarcal i periodicitat bisetmanal (dilluns i divendres) que es defineix com a "independent" i que conta amb dues edicions: una per a les comarques de Osona i el Ripolls i altra per a la comarca del Valls Oriental.  El seu director actual s Jordi Molet, i els columnistes ms destacats sn Jaume Espuny i Carles Capdevila.

 Histria . 
Va sorgir en 1978 a la ciutat de Vic. En el seu moment va presentar la novetat de ser un peridic redactat ntegrament en catal i va competir amb l'nica publicaci d'mbit comarcal existent llavors, Ausona, de carcter ms conservador. El seu nom s un joc de paraules. 

El 9 Nou era el nou peridic de la comarca enfront del "Ausona" que procedia de l'etapa poltica anterior. Aviat va tenir un notable xit en la comarca d'Osona. AL cap d'un temps va estendre el seu mbit de difusi a la comarca vena del Ripolls i va llanar una segona edici els dilluns que, entre altres informacions, recull els successos esportius del cap de setmana. Un dels elements que va contribuir al seu xit en aquesta primera etapa va ser la creaci d'una extensa xarxa de collaboradors que cobrien la informaci local de tots els municipis de la comarca. 

Des dels seus inicis i fins al dia d'avui El 9 Nou ha contat amb la collaboraci ininterrompuda de la coneguda dibuixant Pilarn Bays. En els anys 1990 es va expandir creant tres edicions noves: una per a la comarca del Valls Oriental, una per a Sabadell i altra per a Terrassa. Les dues ltimes es van fusionar en una sola edici per al Valls Occidental que finalment va desaparixer el 2003 (avui s El Punt del Valls Occidental). Des dels primers anys del segle XXI, El 9 Nou ha posat tamb en marxa un canal de televisi amb el nom El 9 TV. 

 Enllaos externs .
 El 9 Nou;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263597" title="Rafael Escobar i Martnez" nonfiltered="3124" processed="3118" dbindex="103143">
Rafael Escobar i Martnez (Burjassot, 1942) s un escriptor valenci. Treballa com a funcionari tcnic de la Generalitat Valenciana. Entre 1972 i 1980 va viure a Alacant, on collabor a diversos diaris i comen a escriure en catal. El 1993 va obtenir el Premi Andrmina de narrativa. s membre de l'AELC.

 Obres .
 L'estel capgirat (1992);
 L'ltim muetz (1993);
 Els vidres entelats (2000), Premi Antoni Bru;
 Les veus de la vall (1998), Premi vila d'Onil;
 La dona menuda (1991);
 Perversa oronella tardana;
 La pres circular (1997);
 Impecable planificaci (1993);
 El cam de les bardisses (2003);
 Histries urbanes (2003);
 Els vidres entelats (2001);

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263607" title="Vctor Batall i Serra" nonfiltered="3125" processed="3119" dbindex="103144">
Vctor Batall i Serra (Badalona, 1947) s un escriptor catal. Treballa com a director creatiu d'agncia de publicitat i ha viscut 14 anys a Anglaterra. s membre de PEN catal, AELC (Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana) i ha collaborat a La Vanguardia i a l'Avui. El 1994 va obtenir elPremi Andrmina de narrativa.

 Obres .
  Narrativa .    
 El mn de fora (1996);
 Parada ocasiona (2000)   ;
 Novella .
 Carta a la lluna (1987);
 La metamorfosi d'en Ricard (1989);
 La metamorfosi d'en Vicen (1990);
 L'amic de Carla (1993);
 Operaci Delta 3 (1993);
 Tres d'amor (1995);
 Joc de becs (1996);
 La porta de la lluna (1997);
   Poesia .
 Tercer mat (1986);
 Plaer millenari (1990);
 Vida escampada (1998);
 Temps pervers (2002);
  Biografies .
 La saga dels Maragall (2005);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263610" title="Shogunat Ashikaga" nonfiltered="3126" processed="3120" dbindex="103145">
El  va ser el segon rgim feudal militar establert pels sh guns del clan Ashikaga des de l'any 1336 fins el 1573. El perode s tamb conegut com el perode Muromachi.

Aquest shogunat va ser creat, degut a que el seu fundador, Ashikaga Takauji, qui estava al costat de l'Emperador contra l'anterior shogunat Kamakura, el clan Ashikaga va tenir un poder compartit amb el govern Imperial, ms gran que el que tenia el shogunat Kamakura. Tot i aix, va ser un shogunat dbil, comparat amb el shogunat Kamakura i el shogunat Tokugawa. La majoria del poder regional encara pertanyia als daimy s provincials, i el poder militar del shogunat depenia majoritriament a la lleialtat que tenien al clan Ashikaga. Donat que van ser els feudals dels daimy s es va tornar ms poderosos, i tenien sed de poder, aix va desencadenar en una guerra civil al final del shogunat, tamb conegut com el Perode Sengoku.

El shogunat Ashikaga va ser destrut el 1573 quan Oda Nobunaga va deposar al quinz i ltim sh gun Yoshiaki, expulsant-lo de Kyoto. A partir d'aquell moment passarien trenta anys, fins que en el 1603 es va instaurar el tercer i ltim shogunat al Jap, el shogunat Tokugawa.

Llista de sh guns.

 Ashikaga Takauji (1305 1358) (r. 1338 1358);
 Ashikaga Yoshiakira (1330 1368) (r. 1359 1368);
 Ashikaga Yoshimitsu (1358 1408) (r. 1368 1394);
 Ashikaga Yoshimochi (1386 1428) (r. 1395 1423);
 Ashikaga Yoshikazu (1407 1425) (r. 1423 1425);
 Ashikaga Yoshinori (1394 1441) (r. 1429 1441);
 Ashikaga Yoshikatsu (1434 1443) (r. 1442 1443);
 Ashikaga Yoshimasa (1436 1490) (r. 1449 1473);
 Ashikaga Yoshihisa (1465 1489) (r. 1474 1489);
 Ashikaga Yoshitane (1466 1523) (r. 1490 1493, 1508 1521);
 Ashikaga Yoshizumi (1480 1511) (r. 1495 1508);
 Ashikaga Yoshiharu (1510 1550) (r. 1522 1547);
 Ashikaga Yoshiteru (1536 1565) (r. 1547 1565);
 Ashikaga Yoshihide (1540 1568) (r. 1568);
 Ashikaga Yoshiaki (1537 1597) (r. 1568 1573);


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263634" title="Gavin Hume" nonfiltered="3127" processed="3121" dbindex="103146">
Gavin Hume, va nixer el 25 de mar de 1980. s un jugador de rugby a XV sud-afric, que evoluciona actualment amb l'USAP al lloc de centre (rugbi) (1,87 m per a 104 kg).

Carrera de jugador.
En club.
2004-2006 :USAP

Aspira ha jugat 21 partits de Top 14 el 2005-06.

Ha discutit 8 partits de Copa d'Europa de rugby a XV amb l'USAP.

Relacions externes. 
Fiche ercrugby.com;
Fiche itsrugby.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263638" title="Jean-Philippe Grandclaude" nonfiltered="3128" processed="3122" dbindex="103147">
Jean-Philippe Grandclaude, nascut el 4 d'agost de 1982 a Frjus (Var), s un jugador de rugby a XV francs. Ha tocat en equip Frana i evoluciona al lloc de Centre (rugbi) al si de l'efectiu de l'USAP (1,83 m per a 100 kg).

Carrera.
En club.
1990-2000 : CARF;
2001-2003 : TENS Bziers;
2003-2004 : USOS Colomiers;
des de 2004 : USAP;
Ha discutit 21 partits en competicions europees, del qual 15 en copa d'Europa amb Bziers i Perpignan i 6 en competici europea amb Bziers i Colomiers.

En equip nacional.

Ha honorat la seva primera capa internacional en equip de Frana el 13 de febrer de 2005 contra l'equip d'Angleterre.

Artps el torneig de les sis nacions 2005, ha participat en els partits de juny de 2007 contra l'equip de Nouvelle-Zlande, llavors que els internacionals de l'Estadi toulousain, de l'ASM Clermont Auvergne, del Biarritz olmpic i de l'Estadi francs discutien les semifinals del Top 14 2006-07 als seus clubs respectius.

Palmars.

(a dia al 02.06.07)
3 seleccions en equip de Frana des de 2005;
Seleccions per any : 2 el 2005, 1 el 2007;
Torneig de les sis nacions discutit : 2005 (Angleterre, Galles);
Equipa amb Frana -21 anys : participaci en el campionat del mn 2002 a Sud-frica;
Equipa amb Frana -19 anys : vice-champion del mn 1999 a Xile, de cara a la Nouvelle-Zlande;

Relacions externes.
 Profil du joueur par lequipe.fr;
 Statistiques par itsrugby.fr;
 Parcours en preuves europennes;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263643" title="Christophe Manas" nonfiltered="3129" processed="3123" dbindex="103148">
Christophe Manas, nascut el 28 de novembre de 1975 a Villepinte, s un jugador de rugby a XV evolucionant al lloc de tres quarts ala (1,78 m per a 80 kg).

Clubs successius.
1996-1997 : USAP;
1997-1999 : Estadi francs Pars;
1999-2000 : Bgles-Bordeaux;
2000-2002 : SABUT Agen;
des de 2002 :USAP

Ha discutit 47 partits en competicions europees, del qual 24 en Copa d'Europa de rugby a XV i 23 en Competici europea (en total 19 proves).

Palmars.
En club.
Campi de Frana 1998 amb l'Estadi francs Pars.
Finaliste de la Copa d'Europa 2003 amb Perpignan, de cara a l'Estadi toulousain.
Vice-champion de Frana 2004 amb Perpignan, de cara a l'Estadi francs Pars.

En selecci nacional.
Internacional -21 anys.
Internacional rugby a 7.

Relacions externes. 
Parcours en preuves europennes;
Fiche site USAP;
Statistiques Top14/16 itsrubgy.com;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263644" title="Joseph Sayrou" nonfiltered="3130" processed="3124" dbindex="103149">
Joseph Sayrou fou un jugador francs de rugbi a 15, nascut el 12 d'agost del 1898 a Toluges i mort el 15 de maig del 1974 a Torreilles, d'1 m 75 i 105 kg, va ocupar ocupar el lloc de pilar dret a la selecci francesa i a l'USAP.

Era viticultor, i ha donat el seu nom a l'estadi municipal de Torreilles.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263648" title="Presa d'Assuan" nonfiltered="3131" processed="3125" dbindex="103150">




La Presa d'Assuan o Presa Baixa d'Assuan s un embassament que es troba situat a la primera cascada del riu Nil, al seu pas per la ciutat d'Assuan (Egipte). En aquesta zona tamb hi ha la Presa Alta d'Assuan, ms gran i ms moderna que la primera.






















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263649" title="Maurice Bourget" nonfiltered="3132" processed="3126" dbindex="103151">


Maurice Bourget (20 d'octubre de 1907, Lauzon o Lvis, Quebec) s un poltic canadenc. Durant la seva joventut, va fer breument carrera com a jugador semi-professional de beisbol i de pilota tova a Lvis. Va fer els seus estudis al collegi de Lauzon (avui anomenat cole St-Joseph), a l'Acadmia comercial de Quebec i a l'Escola politcnica de Montreal on va obtenir un diploma en enginyer civil. Va tornar llavors a Lvis per treballar-hi com a enginyer consultor.

La seva activitat poltica va comenar el 1926, a l'edat de 19 anys, com a agent electoral del candidat liberal de la seva circumscripci. La seva carrera es va comenar el 1940 de resultes de les eleccions generals que el van portar a la Cambra dels municipis com a diputat de la circumscripci de Lvis. Ell hi seguira durant 22 anys, havent estat escollit de nou a les eleccions generals de 1945, 1949, 1953, 1957 i 1958. Organitzador experimentat del partit per a l'Est del Quebec, va ser pegat en la seva propia circumscripcci amb les eleccions generals de 1962 de resultes de l'obertura realitzada pel "partit del Crdit social" (?).

Va ser delegat a l'Assemblea General de les Nacions Unides a Pars, el 1951. Dos anys ms tard, es va fer adjunt parlamentari del ministre d'obres pbliques i correus que va ocupar fins al final de la vint-i-dosena legislatura, el 1957. En tant que diputat de l'oposici, va ser escollit com a delegat del Canad a la Conferncia Interparlementaria de la Commonwealth, constituida a Londres en 1961.

Un any desprs del seu fracs de 1962, Maurice Bourget es va fer senador i va ser nomenat president del Senat el 27 d'abril de 1963. A aquest ttol, va ser designat com a copresident de la delegaci canadenca a la reuni del Grup interparlamentari Canad-Estats Units, qui va tenir lloc a Washington en gener de 1964, i copresident de la Conferncia interparlementaria d'Ottawa, el setembre de 1965. El senador Bourget va ocupar la butaca fins al 6 de gener de 1966 i va ser designat al Consell privat un mes ms tard, el 22 de febrer de 1966.

Fins a la seva mort, sobrevinguda el 29 de mar de 1979, el senador Bourget va participar a les deliberacions del Senat i dels seus comits, pronunciant-se sobre assumptes tan diversos com el paper que podia jugar la Societat Rdio-Canad per promoure la identitat i la unitat canadenques i la importncia de la investigaci cientfica per al Quebec. s enterrat al cementiri Mont-Marie de Lvis.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263654" title="William Henry Harrison" nonfiltered="3133" processed="3127" dbindex="103152">

William Henry Harrison (9 de febrer del 1773 - 4 d'abril del 1841), tamb conegut com Old Tippecanoe) va ser un soldat, un poltic i el nov President dels Estats Units. Va ser el primer president dels Estats Units en morir durant el seu mandat, que va durar noms trenta dies; el mandat ms curt d'un president dels Estats Units.
















































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263659" title="Roger Rivire" nonfiltered="3134" processed="3128" dbindex="103153">

Roger Rivire (Saint-Galmier, 23 de febrer de 1936 - Saint-Galmier, 1 d'abril de 1976) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1957 i 1960. 

La seva reeixida carrera professional va quedar truncada per una malaurada caiguda en el descens del coll de Perjuret durant la disputa del Tour de Frana 1960. Aquesta caiguda li provoc un lesi medullar que el deix invlid i l'oblig a retirar-se. 

Abans d'aquesta caiguda la seva carrera estava plena d'xits: 3 vegades campi del mn i de Frana de persecuci, 5 etapes al Tour de Frana, 2 a la Volta a Espanya i diversos rcords del mn en 10, 20 km i l'hora.

Era conegut com Le Roi du Vigorelli, per ser el veldrom Vigorelli, a Mil on havia aconseguit els rcords del mn de l'hora.

Una vegada abandonada la carrera esportiva obr un caf-restaurant, "El Vigorelli", a Saint-tienne, un taller de cotxes i un centre de vacances a la vall del Roine.

El Tour de 1960.
El 1960 el Tour de Frana s'iniciava sense el gran favorit, Jacques Anquetil. Roger Rivire, 4t en l'edici anterior, n's el gran favorit. Amb tot, desprs de passar els Pirineus s Gastone Nencini el lder, amb 1'38" sobre Rvire. En el transcurs de la 14a etapa, que travessa el sud del Masss Central fins a Aviny, Rivire intentar seguir a Nencini que s'havia escapat en el descens del Coll de Perjuret.  Prenent riscs innecessaris, Rivire acabar caient al fons d'un barranc, on sols una catifa de branques li salvar la vida, per el deixar greument ferit.

Evacuat per helicpter fins a l'hospital de Montpeller, el balan ser dramtic: 2 fractures de la columna vertebral i una parlisi irrevocable. 

D'aquesta manera s'acab la carrera d'un dels ciclistes ms prometedors del moment.

Palmars.
1957;
 Campi del Mn de persecuci;
 Campi de Frana de persecuci;
 1r a Saint-Just sur Loire;
1958;
 Campi del Mn de persecuci;
 1r a Annecy;
 1r a Pesaro;
 1r a Trieste;
1959;
 Campi del Mn de persecuci;
 1r del Gran Premi d'Alger;
 1r de la cursa de la cota de Mont Faron;
 1r a Saint-Claud;
 1r a Vergt;
 1r a Charlieu;
 1r a Auch;
 1r a Argentan;
 Vencedor de 2 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1960;
 1r del Gran Premi d'Alger;
 1r a Chef-Boutonne;
 Vencedor de 3 etapes al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;

Rcords del mn.
 Rcord del mn de l'hora: ;
 46 km 923, el 18 de setembre de 1957, al veldrom Vigorelli de Mil;
 47 km 346, el 23 de setembre de 1958, al veldrom Vigorelli de Mil, tot i un punxada a 12' del final ;
 Rcord del mn dels 20 km en pista: ;
 25' 15" el 1958 ;
 24' 50" 60 el 1958 ;
 Rcord del mn dels 10 km en pista: ;
 12' 31" 80 el 1957;
 12' 22" 80 el 1958;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 4t de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes;
1960. Abandona (14a etapa). Vencedor de 3 etapes;

Resultats a la Volta a Espanya.
1959. 6 de la classificaci general. Vencedor de 2 etapes ;







Enllaos externs.
Palmars de Roger Rivire ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263664" title="Xat de Benaiges" nonfiltered="3135" processed="3129" dbindex="103154">
El Xat de Benaiges, s un vi negre que s'ellabora a la cooperativa de Valls. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263670" title="Portishead" nonfiltered="3136" processed="3130" dbindex="103155">
Portishead s el nom d'un grup musical britnic, amb tendncia Trip Hop, format a Bristol l'any 1991.

Discografia.
 1994 Dummy nm. 2 al Regne Unit, nm. 79 als EUA;
 1995 Glory Times ;
 1997 Portishead nm. 2 al Regne Unit, nm. 21 als EUA;
 1998 Roseland NYC Live (gravaci d'un concert) nm. 40 al Regne Unit, nm. 155 als EUA ;
 2002 Out of Season (Beth Gibbons & Rustin Man);
 2008 Third;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263672" title="Integraci conceptual" nonfiltered="3137" processed="3131" dbindex="103156">

La integraci conceptual s una teoria de la lingstica cognitiva formulada per Gilles Fauconnier i Mark Turner. Es tracta d'un procs de creaci d'entitats mentals (conceptes, imatges, etc.) a partir de la fusi organitzada d'elements rellevants de dos o ms conceptes d'origen.

Articles relacionats.
 David Hume i el seu escrit sobre la muntanya d'or. Hume afirmava que disposar del concepte d' or  i de  muntanya , ambds provinents de la percepci permetia l'elaboraci d'una integraci dels dos conceptes en la idea de la  muntanya d'or  que era fruit dels processos mentals i que no provenia de la seva percepci. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263674" title="Alfonso Vilallonga" nonfiltered="3138" processed="3132" dbindex="103157">
Alfonso Vilallonga (Barcelona, 1960) s el nom artstic d'un msic i compositor de cinema.

Biografia. 
Alfons de Vilallonga i Serra, bar de Mald i Maldanell i bar de Segur, nasqu en una famlia de la noblesa barcelonina, entre els membres de la qual destaca el seu oncle, l'escriptor Jos Luis de Vilallonga. 
Es doctor en Msica pel Berklee College of Music de Boston, on elabor les seves primeres composicions i el seu primer espectacle  amb canons de Jacques Brel, Edith Piaf, Frank Sinatra, Georges Gershwin i Cole Porter. 
Ha composat les bandes sonores de les segents pellcules: Inquisitor de Rachel Schaaf (1990), Things I never told you (1996), A los que aman (1998) i Mi vida sin m (2002), d'Isabel Coixet i Mi dulce, de Jess Mora (2000), Transsiberian, de Brad Anderson (2008).

Enllaos externs.
Teatre Lliure: Alfonso Villalonga. Une soire chez Villalonga;
Arco y Fecha: Alfonso Vilallonga;
Alfonso Vilallonga, web oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263679" title="Zumba" nonfiltered="3139" processed="3133" dbindex="103158">
La zumba s una nova modalitat esportiva creada el 1994 pel ballar Beto Prez. La zumba consisteix en una activitat cardiovascular que combina exercicis de tonificaci amb passos de balls llatins. Les coreografies estan basades en pasos senzills i repetitius, el que fa que sigui molt fcil seguir-la i no cal una preparaci fsica en concret. La zumba permet tonificar, elevar les pulsacions, cremar calories i passar una estona divertida. La zumba s'ha comenat a introduir en alguns centres esportius.

Referncies.
Latin-Inspired Fitness Zooms Off the Chart with Zumba ;
The dance-aerobics workout incorporates Latin music, footwork with fun ;
Al ritmo de Zumba ;
About Zumba ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263682" title="Tlazolteotl" nonfiltered="3140" processed="3134" dbindex="103159">
En la mitologia asteca, Tlazolteotl era una deessa de la terra, del sexe, del naixement i una deessa mare. Era coneguda com a "menjadora d'immundcia" perqu suposadament s'apareixia a gent que estava a punt de morir, que li confessaven els pecats i ella se'ls menjava.

El seu fill era Centeotl.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263683" title="Xuriguera" nonfiltered="3141" processed="3135" dbindex="103160">


Biografia:
 Xuriguera o Xoriguera s el nom d'un llinatge d'arquitectes i escultors establert a Madrid que castellanitzaren el cognom en Churriguera, i que originaren el Xoriguerisme, una etapa i estil arquitectnic.
 Eudald Xuriguera, dirigent obrer catal del segle XIX;
 Grard Xuriguera, crtic i historiador de l'art;
 Joan Baptista Xuriguera i Parramona, escriptor i assagista;
 Ramon Xuriguera i Parramona, escriptor i assagista;
Gramtica: Nom popular del llibre Els verbs conjugats.
Toponmia:
 Mas Xurigurea, edifici en el terme de Maials, al Segri;
 Mas de Xuriguera de Salsellas a Borred, en el Parc Natural del Cad-Moixer;
 Pant de la Xuriguera, o de la Xoriguera, antic embassament en el curs del torrent de Gai inaugurat el 1902 per al subministrament d'aigua a Terrassa, que s'esfondr al 1944 amb vuit morts.
 El pant de la Xuriguera s una sardana de Ramon Serrat i Fajula, dedicada al mateix indret;
 Torrent de la Xuriguera, denominaci alternativa al Torrent Malet, al Parc Natural de Sant Lloren del Munt i l'Obac;
 Literatura: Premi de narrativa Germans Xuriguera, atorgat pel Centre Comarcal Lleidat de Barcelona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263684" title="Fals amic" nonfiltered="3142" processed="3136" dbindex="103161">
Un fals amic s una paraula que t una ressemblana en la forma amb una altra d'un altre idioma, tot i que en cada llengua el significat s diferent. En ocasions s'usa errniament com a equivalent.

A continuaci es pot observar una llista de falsos amics entre paraules catalanes i d'altres idiomes.


Aquest fenomen es freqent observar-lo en paraules semblants de dues llenges diferents que comparteixen una paraula amb un origen etimolgic com, per amb una evoluci semntica diferenciada.

 Vegeu tamb .
Llista de falsos amics del catal amb l'angls;
Llista de falsos amics del catal amb el castell;
Llista de falsos amics del catal amb el francs;
Llista de falsos amics del catal amb l'itali;































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263685" title="Mikoyan-Gourevitch MiG-15" nonfiltered="3143" processed="3137" dbindex="103162">


El Mikoyan-Gourevitch MiG-15 s un avi de caa de reacci construt en gran srie pels sovitics al comenament de la guerra freda. Realitzat desprs del lliurament de vint-i-cinc turboreactors Rolls-Royce Nene, pel Regne Unit, es va revelar l igual de les millors realitzacions occidentals en el moment de la guerra de Corea, com el F-86 Sabreja. Va fer la reputaci del seu constructor que es va fer llavors el principal constructor d'avi de caa a URSS, tan b que a Occident el terme MiG es va fer rpidament sinnim de caador sovitic en el llenguatge familiar.

Histria.
Si la indstria aeronutica sovitica ha realitzat magnfics aparells durant la Segona Guerra mundial, es troba aproximadament poc avanada en l'immediat desprs--guerra a causa del seu retard en la propulsi a reacci, respecte als Britnics i als Americans. Alguns exemplars de motors BMW-003 i Jumo 004 capturats a Alemanya van ser copiats i perfeccionats progressivament sota el nom de RD-10 i RD-20. Per aquests motors eren poc fiables, massa poc poderosos i difcils de posar en el punt. Les prestacions dels primers caadors a reacci sovitics eren doncs en retirada respecte als seus equivalents occidentals.

Al final de l'any 1946, una delegaci tcnica sovitica, dirigit per s. T. Kichkine i comprenent entre altres A.I. Mikoyan i V Ya. Klimov, va anar a Gran Bretagne. Aconsegueix comprar alguns exemplars dels turboreactors ms moderns de la firma Rolls-Royce, s a dir el Derwent subministrant a una empenta 1590 quilograms i els Nene I i II, donant 2 040 i 2 270 quilograms. Aquests motors que utilitzaven compressors centrfugs eren ms fcils de produir que els seus equivalents a flux axial. Aquesta ganga va ser rpidament posada a profit i el despatx de l'enginyer Klimov va realitzar rpidament cpies conformes dels tres motors que es van fer respectivament els RD-500, RD-45 i RD-45F. El mar de 1947, l'OKB 155 va rebre l'ordre de produir un caador a ales en fletxa utilitzant un d'aquests nous motors. En la prctica, els treballs havien comenat des de gener amb el projecte I-310 o S. L'avi, encara que reprenent moltes caracterstiques del MiG-9 precedent, era tan clarament inspirat pels plans del Focke-Wulf Ta 183 de qu els sovitics s'havien apoderat el 1945 a Berln.

Els treballs avanaven de pressa i el primer prototip S-1 va volar per primera vegada. el 19 de desembre de 1947. Va ser seguit pel S-2 que va robar el 5 d'abril de 1948. El S-1 va ser llavors modificat, abans sent l'ala sortint de 80 millmetres. Les proves comparatives portades el juny van provar la superioritat d'aquesta configuraci. Durant aquestes proves pel constructor, el S-1 va efectuar 38 robatoris i el S-2 tretze. Els dos avions van ser llavors enviats al GK NII VVS (l'institut d'investigacions de les forces aries) per ser-hi provats pels militars del 27 de maig al 28 d'agost. Aquestes proves oficials van confirmar l'apreciaci positiva de l'avi que una resoluci del Consell dels ministres va decidir produir en massa, des del 15 de mar. Les celles havien de ser produdes a la fbrica N1 i els motors a la n45. En total, nou fbriques fabricaran celles de MiG-15; sn les fbriques n1, n21, n31, n99, n126, n135, n153, n292 i n3810. En total 13131 avions seran construts totes les versions confoses. Un tercer prototip, el S-3 que va robar el 17 de juny, fixa definitivament les caracterstiques de l'avi de srie introduint els frens aerodinmics ventrals, l'equip d'extinci del compartiment motor i l'augment del dedre negatiu del guerxament per atenuar la massa gran estabilitat dels dos altres prototips.

L'avi tenia una lnia molt fina, el seu guerxament presentant una fletxa de trenta cinc graus, combinada a la potncia del seu motor. All li assegurava prestacions destacables, incloent-hi respecte als seus adversaris occidentals. Era capa, entre altres, volar a ms de mil quilmetres per hora. Tanmateix, presentava tamb algunes excentricitats a nivell del seu comportament en robatori que el posaven de vegades perills per a pilots inexperts. En particular, en robatori transsnic, tenia tendncia a encabritar-se bruscament. Va ser no obstant aix escollit contra el seu rival, el Lavotchkine La-168 i, des del 31 de desembre de 1948, el primer exemplar de srie va volar i va comenar a entrar en servei en l'aviaci sovitica. Va rebre el nom de codi OTAN, Feix i tamb va ser provet als pilots nord-corens i xinesos que combatien a Core. L'arribada d'aquest caador modern i eficient va ser un xoc per a les forces de les Nacions Unides que rpidament li van haver d'oposar el F-86 Sabre per tal de conservar la superioritat aria.

Descripci tcnica.
El buc del MiG-15 s de construcci semimonocasc en metall. s dividit en dues parts a nivell de la vora de fugida del guerxament, per un senzill desboulonnage, el que permet accedir fcilment al motor per a les operacions de manteniment pesades. La part abans s composta de tretze marcs i de tres suplementaris, lligats entre ells per quatre travessers, el plaf superior i el terra del lloc de pilotatge. Dues conductes d'aire ellptiques connecten l'entrada d'aire frontal al compressor del motor passant de part i d'altre del lloc de pilotatge. Aquest ltim s pressuritzat pel compressor del motor i s dotat d'una seu ejectable. El pilot s protegit per un parabrisa blindat esps de 64 millmetres, un suport-cap i dues plaques abans en acer esps de deu millmetres. En la part baixa del nas, disposa d'un collimador giroscpic ASP-1 N. Accedeix a l'avi pel darrere de la vidriera en forma de bombolla que s accionada per un sistema de maneta. En la part abans del buc es troba tamb l'armament de tres canons reagrupats en un calaix situat sobre el fons de la cabina que es pot inclinar, fins i tot ser reemplaada, per assegurar l'avituallament rpid en municions. El can de 37 mm, NS-37, a la dreta, s provet a quaranta cops, els NR-23 de 23 mm d'esquerra, ho sn a vuitanta. Ms cap endavant se situa l'allotjament de la ruleta de nas que s tancat per dues trampes. Porta una roda nica amb un pneumtic de 480x200, no equipada amb fre. Finalment a sobre, en abans del parabrisa, un petit compartiment on s embarcat el material electrnic de l'avi, s a dir, la rdio PSI-6 i un rdio-comps, RPKO-10M.

La part darrere del buc s constitut de quinze marcs, ms un oblic per repartir els esforos, lligat per deu travessers. A ms a ms del motor RD-45F, bastant ample a conseqncia del seu compressor de tipus centrfug, prenen plaa dues reserves de carburant totalitzant 1 460 litres. L'estabilitzador endarrereix s constitut d'una deriva presentant una fletxa de 56, provet d'un tim orientable a 20 de part i d'altre de l'eix i d'un pla horitzontal estabilitzador de tipus volads del qual la part baixa s solidria amb l'estructura de la deriva. s tamb en fletxa, per en 40 i porta dos governs de profunditat, la d'esquerra disposant d'un compensador regulable. De part i d'altre de la tovera del motor, dos frens aerodinmics pujats en allotjaments allats de l'interior del buc poden ser apuntats hidrulicament a 55 per afluixar l'avi en el moment de picat pronunciat.

El guerxament s la gran novetat aerodinmica de l'avi. Els sovitics, inspirant-se en els treballs alemanys de la fi de la guerra, exploraran l'mbit de les ales en fletxa. El fet de posar oblic la vora d'atac de l'ala es rvlera el mitj ms senzill de resoldre els fenmens de compressions locals apareixent a l'enfocament de la barrera del so. Amb 35, el primer projecte de l'OKB-155 s encara tmid confident de l'angle a adoptar. L'experincia provar d'altra banda que un valor superior facilita el rgim transsnic, estudis que portaran a la concepci MiG-17. L'estructura, all encara, s metllic, recolzant-se en un travesser abans i un altre obliqua lligat entre ells per les nervadures. La part interior de les ales permet allotjar les dues cames del tren d'aterratge principal, elles tamb en roda nica, per de 660 x 160 i provedes fre i amortiguador olopneumatiques. Es retracten cap al buc, seguides per finestrons que obturen l'allotjament. Un indicador mecnic visual, sobre l'a sobre de l'ala, permet confirmar el seu tancament en posici baixa. Un sistema similar existeix sobre els finestrons. Aquest sistema tpic dels avions sovitics permet al pilot verificar visualment en cas de defalliment indicadors elctrics al lloc de pilotatge. Fora del tren d'aterratge, un punt d'emport BD2-48MiG s utilitzat per pujar o b bombes de 50 o 100 quilograms, o b reserves externes de 260 litres.

Sobre la seva vora de fugida, les ales porten cadascuna dos superfcies de control, s a dir un finestr desplaant-se de 0,2 metres cap al darrere i apuntant-se a 20 a l'enlairament i 55 en l'aterratge, i un aler orientable de 15 cap a la part baixa i l'alria, el d'esquerra portant un compensador regulable. Dos envans aerodinmics sn presents sobre l'extraesquena de cada ala per evitar una prdua d'eficcia dels governs, el flux d'aire tenint tendncia a escapar-se cap al salm d'ala. Aquests envans es faran tan tpics dels avionneurs sovitics, certs occidentals que diuen en broma que el seu objectiu s d'evitar que l'aire faci "defecci". Des del punt de vista aerodinmic, l'ala utilitza un perfil TSAGI S-10 en la seva arrel i un TSAGI Sr-3 en les seves extremitats. T una espessor relativa de 10%.

El MiG-15bis.
L'avi de srie n101003, designat MiG-1(SV), s utilitzat com a banc de proves, per a una srie de modificacions destinades a millorar les possibilitats operacionals del MiG-15. Els canons NS-23KM cedeixen la plaa a NR-23, capaos d'una cadncia de tir una vegada i mig superior i el collimador ASP-1 N s reemplaat per un ASP-3 N. La consola d'arrencada del motor, abans utilitzada en el sl, s embarcada a l'avi, a nivell del tretz marc de va afusar i el RD-45 s modificat per tal de ser dmarrable fins a cinc mil metres. Els governs de profunditat sn modificats aerodinmicament i els alerons veuen el seu moviment ajudat pel muntatge d'un gat hidrulic B7 al buc. L'ala s vista per autoritzar una velocitat de 900 km/h sota cinc-cents metres, el que era abans prohibit en base a riscs de despenjament. Les reserves tamb sn pressuritzades per alimentar el motor amb una pressi constant. Noms el muntatge del gat d'assistncia per als alerons ser aplicat sobre una trentena de MiG-15 de la srie 20. La resta de les modificacions ser posada en prctica sobre un nou avi, el MiG-15bis, qui s motoritzat pel molt nou Klimov Vk-1, ms poders amb 2700 quilograms d'empenta. L'avi s llanat en producci per un ordre ministerial datat del 10 de juny de 1950. Elimina o disminueix la majoria dels defectes de joventut del MiG-15 i aporta prestacions superiors. El muntatge del nou motor, una mica ms carregant t necessitat de reduir l'alada de la reserva darrere, disminuint la capacitat interna carburant de seixanta litres. Sent el motor Vk-1 de ms gormand, l'autonomia s en retrocs. A ms a ms de les modificacions provades sobre el MiG-15(SV), es van introduir en el curs de srie altres perfeccionaments, com una canope donant un camp de visi millor, la possibilitat d'utilitzar una combinaci antiG, dels frens aerodinmics ampliats i un detector d'amenaa Sirena 2.

El MiG-15bis ser la versi ms produda del MiG-15, amb ms de vuit mil exemplars, res que a URSS. Diverses modificacions seran fetes sobre el model de base i donaran de vegades lloc a una producci en srie. La primera respon a una demanda del govern del 25 d'abril de 1950 de desenvolupar una variant d'escorta a llarg camp d'acci del caador MiG. Per a fa l'OKB-155 modifica l'ala per a allotjar-hi dels punts de lligam D4-48 que poden llavors embarcar reserves ejectables de sis cent litres, en lloc i plaa dels precedents punts d'emport. El MiG-15bis n53210114 s de ms dotat d'una reserva d'oxigen per al pilot de vuit litres, en lloc de sis. Les proves oficials sn portades del 14 al 25 de setembre de 1950 i una autonomia de dos mil dos-cents quilmetres s atesa. Per l'avi s llenat, ja que els militars consideren que la velocitat de creuer, limitada a 650 km/h a conseqncia de les reserves, s insuficient per escortar els bombarders de l'poca. Al final de l'any, l'aerodinmica de les reserves s millorada i es canvien els punts de lligam per a D4-50, el que permet sostenir una velocitat suficient de 820 km/h. El derivat s doncs llanat en producci a la fbrica n292. Altra millora realitzada per aquesta ltima fbrica, el 1951, per reduir la longitud de pista necessria a l's operacional de l'avi: dos avions de srie MiG-15bis seran utilitzats per a aquestes experincies i seran designats MiG-15bis(SA). Sn equipats amb un paracaigudes de frenatge PT-2165-51, i de frens modificats que permeten disminuir de meitat la distncia d'aterratge. El 1952, alguns avions equipats amb manera similar seran construts a la fbrica n1.









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263690" title="Curs d'aigua" nonfiltered="3144" processed="3138" dbindex="103163">

Curs d'aigua s el nom genric de les aiges corrents que discorren per un curs fix.

Tot curs d'aigua est alimentat per una conca. Els torrents i els rierols formen els afluents dels rius principals que desemboquen en el mar o en un llac. El rgim d'un curs d'aigua depn essencialment de les condicions de la seva alimentaci i de les caracterstiques del seu llit: amplada, traat, perfils longitudinal i transversal, etc. Fora d'aix, les formes del llit no deixen de canviar ja que, en certes parts, sofreixen una erosi ms o menys intensa, en tant que en d'altres es dipositen alluvions que eleven el fons i en regularitzen el perfil. Fins i tot les majors cascades acaben per desaparixer ja que, en anar retrocedint, disminueix la seva altura fins al punt de suprimir-se la desnivellaci.

La potamologia estudia nombrosos fenmens relatius als cursos d'aigua. Entre aquests n'hi ha que concerneixen a la dinmica fluvial i d'altres constitueixen la hidrologia fluvial prpiament dita.

 Vegeu tamb .

 Riu;
 Afluent;
 Deu;
 Aqfer;
 Rierol;
 Corrent fluvial;
 Alimentaci fluvial;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263695" title="Vis europeu" nonfiltered="3145" processed="3139" dbindex="103164">

El vis europeu (Mustela lutreola) s un dels mustlids ms mal estudiats a Europa, fins al punt que encara l'any 1989 era una espcie desconeguda a la fauna dels Pasos Catalans.

Ms petit que el vis americ (les femelles pesen uns 400-600 g i els mascles uns 500-900 g), presenta un color marr ms clar i unes taques blanques invariablement ben desenvolupades tant al llavi inferior com al superior.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.
L'rea de distribuci histrica del vis europeu abasta la meitat del nord de l'Europa Central, Bielorssia, Litunia, Letnia, Estnia, Ucrana, Moldvia, Romania i Rssia fins als Urals. No obstant, aquesta distribuci s'ha modificat a causa de la desaparici de les seues poblacions de molts indrets i a la colonitzaci de l'Europa Occidental des del segle XIX. Actualment roman restringit a dues zones totalment allades entre si per ms de 2.000 km: la zona oriental a Romania i l'antiga Uni Sovitica, i l'occidental a l'oest de l'Estat francs i nord de l'Estat espanyol.

A la Pennsula Ibrica el gruix de la poblaci es troba al Pas Basc i Navarra, i ha estat citat a Cantbria. Malgrat tot, la dada d'aquesta darrera localitat s molt antiga i no confirmada. Aquestes poblacions sn producte d'una recent colonitzaci efectuada durant el segle XX per les poblacions de l'oest de Frana. L'any 1989 hom va trobar un exemplar al Delta de l'Ebre, segurament procedent de les poblacions navarreses i de La Rioja, tot seguint la conca de l'Ebre des d'aquestes localitats. L'exemplar va ser capturat a la Mar Morta dintre d'una nansa de pescar crancs marins. Posteriorment han estat trobats rastres al riu Ebre.

s un animal d'hbits semiaqutics. Viu a les masses d'aigua (aiguamolls i llacs) i als cursos fluvials de cabal mitj amb abundant vegetaci de ribera. Evita, per, els grans rius. A la Pennsula Ibrica se l'ha trobat fins als 800 m d'altitud.

Actualment s una de les espcies ms amenaades d'extinci al nostre continent. A Ibria les seues poblacions sn molt redudes i amenaades, mentre que a Catalunya l'nica dada de la qual hom disposa no permet de cap forma acceptar la presncia d'una poblaci, encara que no seria estrany que es trobessin ms individus tant al Principat de Catalunya com a Arag.

Biologia.
Quant a la seua reproducci, l'aparellament t lloc des de febrer fins a l'abril incls. El vis capturat a Catalunya presentava un estat semifuncional dels seus testicles. La duraci de la implantaci diferida de l'vul no s gaire coneguda. La gestaci t una durada de 5-6 setmanes i el nombre de nadissos oscilla entre 3 i 7, els quals romanen amb la mare fins a la tardor i arriben a la maduresa sexual als 9 mesos.

L'alimentaci nicament ha estat estudiada a l'antiga URSS i a Frana. A Frana, el vis europeu depreda principalment micromamfers (rata mesquera americana, talp de camp, talp roig, talps i altres rosegadors), peixos, amfibis, crustacis, molluscs i insectes de mida gran, principalment. Tamb s'alimenta, amb menor freqncia, d'ocells, rptils i vegetals.


Gesti i conservaci.
El vis europeu s una espcie amenaada d'extinci i actualment est incls en diverses legislacions com sn el Conveni de Berna i el de Washington. A l'Estat Espanyol es troba protegit des de l'any 1980. Totes les poblacions europees estan desapareixent a un ritme molt accelerat. Les poblacions del nord de la Pennsula Ibrica segurament s'estan reduint. Les explicacions de la regressi i desaparici del vis europeu sn molt variades.

Segurament, una de les primeres i ms important podria ser la presncia d'algun tipus de malaltia o epizotia encara desconeguda que est afectant greument les poblacions de vis europeu i que segurament provoc la seua desaparici d'Alemanya, Holanda, Sussa, Dinamarca, Polnia i altres pasos de l'Europa Central durant aquest segle, abans de la destrucci del seu hbitat i de l'aparici del vis americ als ecosistemes europeus. Amb posterioritat es van afegir altres causes com ara la construcci de pantans i canals, desviaci dels cursos d'aigua i desbrossaments dels marges, desaparici de les zones humides per dessecaci i aprofitament agrcola, polluci dels rius per metalls pesants i pesticides, presncia del vis americ al mateix hbitat (ocupen nnxols ecolgics similars), s de trampes, caa illegal, etc.

Actualment la seua caa est totalment prohibida, i els exemplars que sn morts per causa de l'sser hum ho sn accidentalment. L'nica localitat coneguda amb aquesta espcie a Catalunya s inclosa al Parc Natural del Delta de l'Ebre, ra per la qual, i mentre s'esperen possibles noves troballes, el grau de protecci de l'hbitat hauria d'sser satisfactori.

Notes.


Bibliografia.
 Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1.
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 82-84. ;

Enllaos externs.


 Detallat mapa de distribuci del vis europeu al web de la Llista Vermella de la IUCN ;
 Vdeos i fotografies del vis europeu. ;
 Descripci i fotografies del vis europeu. ;
 Informaci sobre el vis europeu de la Pennsula Ibrica. ;
 mplia informaci sobre aquest mustlid. ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263696" title="Jellyfish" nonfiltered="3146" processed="3140" dbindex="103165">
Jellyfish fou una banda de msica pop de San Francisco dels anys 90.
Es va caracteritzar per realitzar una msica pop creativa, amb un so molt fresc, meldic i de qualitat, la seva imatge semblava treta d'un dibuix animat.
Actualment ja no existeix aquesta banda, tot i que, amb el temps, ha acabat sent un grup de culte i es considera un dels grups influents de la msica pop.

La seva composici inicial (1990-1992) fou:
 Andy Sturmer: Cantant i bateria del grup.
 Roger Manning: Teclats.
 Chris Manning: Baix.
 Jason Falkner: Guitarra.

La darrera composici (1992-1994) fou:
 Andy Sturmer: Cantant i bateria del grup.
 Roger Manning: Teclats.
 Tim Smith: Baix.


Histria.
A finals de la dcada del 1980, Andy Sturmer i Roger Manning s'uneixen a San Francisco i formen el grup Beatnik Beach, del qual en van treure dos lbums: At the Zula Pool, (Industrial Records, 1987) i Beatnik Beatch, (Atlantic Records, 1988).
Posteriorment Jason Falkner s'uneix al grup i tamb ho va fer el germ de Roger Manning, el Chris Manning.
Tots 4 formen Jellyfish.

El 1990 surt al mercat el seu primer disc: Bellybutton, (Charisma Records, 1990).
El seu 'single' fou 'Baby's Coming Back', una canc amb un so molt directe, amb reminiscncies a msica AOR; s, segurament, la canc que ms identifica al grup.
De fet, recorda molt a la primera poca dels Beatles.

Altres canons sn 'The king is half-undressed' (recorda als Who); 'All I Want Is Everything' s trepidant, a l'estil de Cheap Trick, etc.

Tot i aix, el disc va tenir un xit modest.

El 1993 treuen el segon disc: Spilt milk, (Charisma Records, 1993).

El disc comena amb una canc introductria, Hush, i segueix amb Joining a Fan Club, a mig cam entre el Sergeant Pepper's dels Beatles i el Bohemian Rhapsody dels Queen.
Altres canons del disc sn: Sebrina, Paste and Plato i He's my Best Friend (ambdues amb detalls psicodlics); The Ghost at Number One (amb apunts barrocs amb clavicmbal); Bye, bye, bye (amb un aire de cabaret de Pars), etc.

Tampoc aquest disc va tenir l'xit esperat, aix unit a les creixents discussions entre Andy Sturmer i Roger Manning, el 1994 es trenca el grup.

Era post-Jellyfish.
Desprs de la separaci, Roger Manning s'ajunta amb Eric Dover i crea una nova banda: Imperial Drag; treu un disc en solitari The Land Of Pure Imagination i participa amb projectes de Beck.
Andy Sturmer ha realitzat poques activitats musicals des de Jellyfish, algunes participacions amb Puffy AmiYumi i poca cosa ms.
Jason Falkner s el que ha tingut una carrera en solitari ms fructfera, a part de participar en altres projectes com TV Eyes i The Grays.

Discografia.

lbums.
Bellybutton (1990);
The Scary-Go-Round EP (1991);
Jellyfish Comes Alive EP (1991);
Spilt Milk (1993);
New Mistake EP (1993);
The Greatest (1998);
Fan Club, (Caixa de 4 CD amb tota mena de rareses) (2002);
Best (2006);

Vdeos.
Vdeo de la can Baby's Coming Back;
Vdeo de la can The King is Half Undressed;


Enllaos externs.
Breu histria de Jellyfish.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263705" title="Thank you for the venom" nonfiltered="3147" processed="3141" dbindex="103166">


Thank you for the venom (Grcies pel ver), s un senzill de My Chemical Romance, llanat l'any 2004. s la can nmero 9 del disc Three Cheers for Sweet Revenge.
La can Thank you for the venom tracta sobre uns misioners, que van de casa en casa per tornar creients a la gent. Una persona els adverteix de qu no tindran xit amb ell dien-li: Germana, no sc un poeta, sino un criminal (Sister, I'm not much a poet, but a criminal) i dna a entendre que est totalment desinteressat en la religi. Prediqui tot el que vulgi, per qui em salvar? / Mantinc una pistola en el llibre que em va donar! / Aleluyah, bloquejada i carregada! (Preach all you want, but who's gonna save me? / I keep a gun on the book you gave me! / Hallelujah, lock and load!). Amb aix dna a entendre que guarda una pistola entre les fulles de la Bblia, i que, per ms que prediquin, no el salvaran.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263707" title="Qudruple doble" nonfiltered="3148" processed="3142" dbindex="103167">
Un qudruple doble en bsquet es dna quan un jugador aconsegueix superar el valor de 10 en quatre dels cinc apartats estadstics ms importants en aquest esport, que sn:
 Punts;
 Rebots;
 Assistncies;
 Taps;
 Recuperacions de pilota;

Un qudruple doble s molt menys freqent que un Triple-doble.

Nota: segons la Neoloteca del Termcat, en catal s qudruple doble i no pas qudruple-doble

Jugadors que han fet algun qudruple-doble.
Els nics jugadors que han aconseguit un qudruple-doble a l'NBA han estat:

 Nate Thurmond, 18 d'octubre de 1974, Chicago vs. Atlanta; 22 punts, 14 rebots, 13 assistncies i 12 taps.;
 Alvin Robertson, 18 de febrer de 1986, San Antonio vs. Phoenix; 20 punts, 11 rebots, 10 assistncies i 10 recuperacions.;
 Hakeem Olajuwon, 29 de mar de 1990, Houston vs. Milwaukee; 18 punts, 16 rebots, 10 assistncies i 11 taps.;
 David Robinson, 17 de febrer de 1994, San Antonio vs. Detroit; 34 punts, 10 rebots, 10 assistncies i 10 taps.;

A part d'aquests, s molt probable que jugadors com Wilt Chamberlain, Jerry West, Oscar Robertson o Bill Russell ho aconseguissin, tot i que no hagi quedat plasmat en les estadstiques, ja que fins la temporada 1993-1994 l'NBA no comptabilitzava els taps i les recuperacions.

Referncies.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263709" title="Blind Guardian" nonfiltered="3149" processed="3143" dbindex="103168">

Blind Guardian s un grup de heavy metal alemany que se sol considerar una de les formacions que van donar lloc i ms han influt en els subgneres Power Metal i Speed Metal. Es va formar a mitjan dcada de 1980 a la ciutat de Krefeld, Alemanya Occidental.

Discografia.

Battalions Of Fear (1988);
Follow The Blind (1989);
Tales From The Twilight World (1990);
Somewhere Far Beyond (1992);
Tokyo Tales (1993);
Imaginations From The Other Side (1995);
The Forgotten Tales (1996);
Nightfall in Middle-Earth (1998);
A Night at the Opera (2002);
Live (2003);
A Twist in the Myth (2006);

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263715" title="Joan Baptista Xuriguera i Parramona" nonfiltered="3150" processed="3144" dbindex="103169">
Joan Baptista Xuriguera i Parramona (Menrguens, 17 de juny del 1908   Barcelona, 17 d'octubre del 1987) fou un escriptor, traductor i filleg catal.

 Biografia .
Germ del tamb escriptor Ramon Xuriguera i Parramona. Desprs de viure a Balaguer quatre anys, la seva famlia s'establ a Lleida el 1913, on estudi al Liceu Modern, una instituci pedaggica progressista fundada per Frederic Gods, de qui quaranta anys ms tard en publicaria la biografia. Als 20 anys, fund lAgrupaci Cultural Lleidatana, al mateix any que es feia crrec de la direcci de la revista Lleida, substituint-hi el seu germ Ramon. Milit a Esquerra Republicana de Catalunya i al Bloc Obrer i Camperol; entr a l'ajuntament de Lleida, on en fou alcalde accidental el 1936 i municipalitz els teatres de la ciutat. A mar del 1938, s'establ a La Vajol, a prop de Figueres. El 26 de gener segent travess la frontera francesa i visqu a Caussade, per acabar establint-se a Montauban, al departament de Tarn i Garona. Per viure don classes ("Escola de Cecs i Mutilats de la Ma Dreta", 1940; "Escola Espanyola" 1942-1944) i port a terme altres activitats (com treballar en el grup 533 dels ququers el 1943). En aquest perode comen a escriure la novella de carcter autobiogrfic La vida de Joan Ventura, que es publicaria en set volums entre 1963 i 1987. Torn a Catalunya el desembre del 1948.

Deman el reingrs a l'ajuntament de Barcelona, on havia treballat el 1938. Fou endebades, i hagu de dedicar-se novament a l'ensenyament (va ser gerent de l'"Academia Knhel" a Mollerussa i, posteriorment a Barcelona entre 1953 i 1961) i a fer traduccions per encrrec. Alhora, s'editava les seves obres en una editorial prpia, Edicions Ilerda, i collaborava activament amb el Centre Cultural Lleidat de Barcelona; d'aquesta darrera entitat n'edit el butllet mensual des del 1969 a finals del 1981. Guany la Flor Natural en els Jocs Florals de la Llengua Catalana de Buenos Aires el 1960, i el Premi Ignasi Iglsias de teatre en els Jocs de Caracas del 1966 amb l'obra La reina Margarida de Montferrat.

A l'any 1977, ja restablerta la democrcia, es reincorpor a l'ajuntament de Barcelona, en el Museu d'Histria de la Ciutat, fins a jubilar-s'hi el 1987. Mort aquell mateix any, l'ajuntament de Lleida li dedic un carrer en el barri de Pardinyes. Tres anys ms tard, Trmens tamb n'hi dedic un i, el 1995, Menrguens pos el seu nom al Centre Cultural de la vila. El Centre Comarcal Lleidat de Barcelona convoca el premi de narrativa breu Germans Xuriguera en homenatge als dos germans escriptors (segona edici el 2007).

Ultra la gran quantitat de llibres que s'esmenten a continuaci, entre 1926 i 1939 public collaboracions en diverses publicacions peridiques: Lleida (1921-1930), L'Ideal, Vida Lleidatana, El pas, La jornada, Front (d'on fou secretari de redacci), L'Hora i Combat. Acabada la guerra, escrigu en les revistes de l'exili Per Catalunya (Nia, 1945), Quaderns de l'exili i Xaloc. Tamb va fer traduccions al castell o al catal d'autors clssics com Corneli Nepos (Vidas de varones ilustres, 1963), Plaute (Comedias, 1965), Xenofont (Historia griega, 1965), Aristfanes (Comedias completas, 1957) i Saint-Beuve (Retratos literarios, 1955), aix com d'obres de caire religis o espiritual (Dietrich Bonhoeffer Vida en comunitat, Ernesto Cardenal La vida en l'amor, Yves Congar La crisi dins l'Esglsia i monsenyor Lefebvre, Roger Garaudy Militncia marxista i existncia cristiana, Anthony de Mello El cant de l'ocell,  Daniel Planque La castedat conjugal) i de literatura en general (Bernat Metge El sueo, Fnelon Aventuras de Aristonoo, Morris West Filla del silenci i El caso Orgagna).

 Obres .
 Novella .
 Baptista Xuriguera Desembre Barcelona: Collecci Balagu, 1934 (reed. Barcelona: Eds. 1984, 2008;
 Baptista Xuriguera Hilde Barcelona: Llibreria Central, 1935 (reed: Vilanova i la Geltr: El cep i la nansa, 2007);
 Margarit Barcelona: Ilerda, 1959 (reed: Vilanova i la Geltr: El cep i la nansa, 2008);
 La vida de Joan Ventura (1963-1987):
 I. El pare Barcelona: Ilerda, 1963;
 II. La vida nova Barcelona: Ilerda, 1966;
 III. El temps jove Barcelona: Ilerda, 1967;
 IV. El nvol de foc Barcelona: Ilerda, 1971;
 V. Les hores heroiques (Del 12 de febrer al 18 de juliol de 1936) Barcelona: Prtic, 1985;
 VI. La guerra civil (19 juliol 1936 - 26 gener 1939) Barcelona: El Llamp, 1986;
 VII El pont de l'exili Lleida: Virgili i Pags, 1987;

 Teatre .
A continuaci del ttol, entre parntesis, data d'estrena de l'obra si s anterior a la data de l'edici.
 La ferma resoluci, indita, 1934-1935;
 La meva dona s aquesta, indita, del 1935;
 La pau regna al camp (1936), en tres actes. Lleida: Combat, 1936;
 Els pares del soldat, indita, 1937;
 L'amor damunt camp d'or, indita, 1938;
 Anbal: poema dramtic, en tres actes escrita en versos alexandrins. Barcelona: ed. de l'autor, 1957;
 Don Joan (1959), en tres actes. Barcelona: Ilerda, 1961 (segona edici, Barcelona: Mill, 1982);
 La joia de morir (1963), en tres actes. Barcelona: Mill, 1980;
 La reina Margarida de Montferrat, poema dramtic en tres actes en vers. Barcelona: Ilerda, 1967;
 Capses humanes, en tres actes. Barcelona: Ilerda, 1971;
 Lucrcia, tres actes en vers. Barcelona: Mill, 1980;
 La ciutat nova, en tres actes. Barcelona: Mill, 1981;
 La veu del dest, en tres actes. Barcelona: Mill, 1983;
 Hotel Pars, en un acte. Barcelona: Mill, 1986;
 Nssia, reina de Ldia, indita, del 1987;

 Poesia .
 Indbil i Mandoni: poema pic Barcelona: Arca - Torrell de Reus, 1955 (reeditat Barcelona: Claret, 1983);
 El cor vermell: poesies Barcelona: ed. de l'autor, 1958 (reed. Barcelona: Claret, 1984);
 Les ales del vent Barcelona: Rafael Dalmau, 1962;
 Balada d'amor Barcelona: Rafael Dalmau, 1963 (reed. Barcelona: Claret, 1974);
 El silenci rebel Barcelona: Rafael Dalmau, 1976;
 L'horta daurada Juneda: Fonoll, 2008;

 Llengua .
 Dictionnaire practique catalan-franais Barcelona: Arimany, 1968 (1977);
 Els verbs catalans conjugats Barcelona: Claret, 1972 (ms de 40 reimpressions);
 Nou diccionari de la llengua catalana Barcelona: Claret, 1975 (12a. ed. 1993);
 Jordi Baulies i Joan B. Xuriguera Diccionari terminolgic de l'administraci municipal  castell-catal Barcelona: Ajuntament de Barcelona, 1980;
 Los verbos conjugados Barcelona: Claret, 1983;
 Els verbs conjugats Barcelona: Claret, 2002 (reimprs diverses vegades);

 Assaig .
 L'organitzaci de la joventut Lleida: L'Espurna, 1931;
 Baptista Xuriguera La cuestin religiosa Barcelona: Centro de informacin bibliogrfica, 1932;
 La qesti religiosa 1932;
 Lon Cladel, l'escriptor i la seva obra (1943), indita;
 Baptista Xuriguera El cam de Catalunya Montauban: ed. de l'autor, 1945 (2 edicions);
 Federico Gods Legido Barcelona: Ilerda, 1960;
 Anbal a Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau, 1963 (1993);
 Els germans Indbil i Mandoni Barcelona: Ilerda, 1964;
 Evocaci de Balaguer Barcelona: Ilerda, 1966;
 Evocaci de Lleida Barcelona: Ilerda, 1968;
 Blanx (1970), indita;
 Diccionari de poemes. Les grans produccions potiques catalanes Barcelona: Ilerda, 1970;
 Tres moments histrics (Indbil i Mandoni, Anbal a Catalunya, Evocaci de Balaguer) Barcelona: Prtic, 1971;
 Els comtes d'Urgell i la ciutat de Balaguer Barcelona: Prtic, 1973;
 Margarida de Montferrat, comtessa d'Urgell Barcelona: Rafael Dalmau, 1977;
 L'altra cara de la histria de Catalunya Barcelona: Rafael Dalmau, 1979;
 La darrera branca dels comtes d'Urgell Barcelona: 7 i mig, 1981;
 Els destins de la ciutat de Lleida Barcelona: Rafael Dalmau, 1981;
 Diari del primer any d'exili a Frana Barcelona: 7 i mig, 1981;
 Els nvols de l'Empord (La Vajol, Figueres, Roses, L'Escala) Barcelona: Claret, 1984;
 Els grans errors de la histria de Catalunya Barcelona: Claret, 1985;
 Les nostres noces d'or 1936-1986. J.B.Xuriguera  i Lola Sol  Barcelona: Xuriguera, 1986. Cont, entre altres materials, tres contes curts;
 La meva ciutat de Balaguer. Preg de les festes del Sant Crist 1987 Balaguer: Ajuntament, 1987;

 Bibliografia .
 Menrguens a Joan Baptista Xuriguera Menrguens: Ajuntament, 1995;
 Josep Camps i Arbs Joan Baptista Xuriguera, un intellectual a descobrir, publicat al programa Gelida: Festa Major 2004 Gelida: Ajuntament, 2004;

 Enllaos .
 Plana web de Joan Baptista Xuriguera;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263716" title="It's not a fashion statement, it's a deathwish" nonfiltered="3151" processed="3145" dbindex="103170">

It's not a fashion statement, it's a fucking deathwish s la onzena can del disc Three Cheers for Sweet Revenge de la banda My Chemical Romance.

La can tracta d'un home que fou assassinat per reviu, i ara est buscant venjana. Nogensmenys ell es torna ms paranoic sobre ser assassinat una altra vegada. Ell diu que alg se est ocultant d'ell, i en l'extrem el troba i possiblement el mata. Es preocupa pel passat, fet que el porta a la malaltia mental i recorre al sucidi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263719" title="Plutarc d'Atenes" nonfiltered="3152" processed="3146" dbindex="103171">
Plutarc d'Atenes (Plutarchus, ) (vers 350 - 430) fill de Nestori, fou un filsof neoplatnic grec que va dirigir l'escola neoplatnica d'Atenes al comenament del segle V. Fou conegut com Plutarc el Gran.

Fou un eclctic o sincretista i fou mestre de Siri d'Alexandria, que desprs el va succeir al front de l'escola, i de Procle de Lcia. Es creu que va seguir a Imblic en la seva doctrina de l'eficcia dels ritus tergics per portar a l'home a la comuni amb Deu. 

Va escriure alguns comentaris que s'han perdut sobre el Timeu de Plat i "de l'anima" d'Aristtil. Va morir a avanada edat el 430.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263727" title="Plutarc d'Ertria" nonfiltered="3153" processed="3147" dbindex="103172">
Plutarc d'Ertria (Plutarchus, ) fou tir d'Ertria a l'illa d'Eubea.

Podria ser el successor de Temis i pertanyent a la seva famlia, per no hi ha constncia documental de qu sigui aix. Va assolir la tirania i vers el 354 aC va demanar ajut a Atenes contra el seu rival el tir Cllies de Calcis, aliat de Filip II de Macednia. Encara que Demstenes es va oposar a donar-li cap suport, finalment el govern atenenc va acceptar enviar un contingent al front del qual es va posar a Foci, el qual va derrotar a Cllies a Tamynae. 

En aquesta batalla l'actuaci de Plutarc va posar en perill als atenencs i encara que segurament fou per manca d'habilitat, Foci ho va considerar una traci, i el va expulsar del govern d'Ertria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263730" title="Plutarc el Jove" nonfiltered="3154" processed="3148" dbindex="103173">
Plutarc el Jove  (Plutarchus, ) fou el fill del fams Plutarc de Queronea.

Alguns erudits suposen que fou l'autor d'algunes obres que generalment han estat atribudes al seu pare, especialment la  Apophthegmata, i els tractats . 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263731" title="Pluti" nonfiltered="3155" processed="3149" dbindex="103174">
Pluti (Plution, ) fou un retric grec.

s esmentat dues vegades per Sneca, una amb el nom de Put (Puton) i un altra de Pluti. Donant com a font a Eusebi indica que fou un destacat mestre de retrica. Westermann el situa entre August i Adri (segle I o comenament del segle II).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263737" title="Pnitgores" nonfiltered="3156" processed="3150" dbindex="103175">


Onomstica:

Pnitgores o Pintgores, prncep de Salamina;
Pnitgores de Salamina o Pintgores de Salamina, rei de Salamina;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263739" title="Pnitgores (prncep)" nonfiltered="3157" processed="3151" dbindex="103176">
Pnitgores o Pintgores (Pnytagoras, ) fou prncep de Salamina de Xipre, fill gran d'Evgores I, que va donar suport al seu pare en la lluita contra Prsia. Iscrates l'elogia extraordinariament i el situa al mateix nivell que el seu pare. 

En la conspiraci que va acabar amb la vida d'Evgores, Pintgores tamb va morir, encara que se sospita que va estar involucrat en els plans del eunuc Trasideu (374 aC).
El seu nom apareix en diverses formes: Diodor de Siclia i Iscrates d'Atenes l'esmenten com a Pitgores o Protgores. Teopomp de Quios, Flavi Arra, Ateneu de Naucratis i Quint Curti l'anomenen Pnitgores.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263740" title="Tokugawa Ietsuna" nonfiltered="3158" processed="3152" dbindex="103177">
 va ser el quart shogun del Sh gun Tokugawa al Jap. Era el fill gran de Tokugawa Iemitsu, i el nt de Tokugawa Hidetada.


Tokugawa Iemitsu va morir el 1651, abans de complir els 50. Desprs de la seva mort, la dinastia Tokugawa es va veure en un gran risc. Ietsuna, es va convertir en shogun amb noms 10 anys. No obstant aix, tot i la seva edat, Minamoto no Ietsuna es va convertir en el shogun del Kei'an 4 (1651). Va estar cinc anys tenint un regent que ho controlava, per Ietsuna va assumir el seu paper com a cap de la bakufu burocrtica. 

References.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263741" title="Pnitgores de Salamina" nonfiltered="3159" processed="3153" dbindex="103178">
Pnitgores o Pintgores (Pnytagoras, ) fou rei de Salamina de Xipre, on segurament va succeir en el tron a Nicocles. El seu parentiu amb el seu antecessor o altres reis no est establerta, per se suposa que fou germ o nebot d'Evgores II i segurament fill e Nicocles.

El 351 aC l'illa de Xipre es va revoltar contra Prsia que hi exercia sobirania desprs de la pau d'Antlcides el 386 aC, i just llavors, apareix ja al front del hegemnic regne de Salamina. Evgores II va participar a l'expedici del 350 aC que tenia per objecte recuperar l'illa per a Prsia i va aconseguir el domini dels petits principats per el setge de Salamina es va allargar i Pnitgores va enviar la seva submissi al rei de Prsia i fou confirmat al tron el 344 aC (tron que li havia estat proms a Evgores II que ara governava l'illa com a strapa persa) . Evgores II fou destitut i enviat a una satrapia llunyana.

Encara romania al tron el 332 aC quan Alexandre el Gran va conquerir Fencia, i fou un dels prnceps que es va presentar al conqueridor macedoni i li va oferir la seva submissi. Va dirigir la flota que va ajudar a Alexandre en el setge de Tir.  En un combat naval prop de Tir, la seva nau fou enfonsada per es va salvar i fou recompensat per Alexandre amb ric presents i alguns territoris. El seu fill Nitad va acompanyar a Alexandre en la seva campanya a l'ndia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263742" title="Parati" nonfiltered="3160" processed="3154" dbindex="103179">



Parati (en ortografia tradicional brasilera i usualment, Paraty) s una ciutat brasilera situada a l'oest de l'Estat de Rio de Janeiro, a la microregi de Bahia de Ilha Grande i a 258 km al SO de la capital de l'estat. La ciutat s a la vora de l'oce i entre dos rius, i s el cap d'un municipi del mateix nom.

Durant el perode colonial, Parati fou el ms important dels ports exportadors d'or del Brasil. L'eixample modern s'ha construt a distncia i separat del centre histric de la ciutat. Aquest darrer, tot ell d'arquitectura colonial, t una gran personalitat i carcter. Protegit des de 1958 per l'Instituto do Patrimnio Histrico e Artstico Nacional (IPHAN) i declarat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el 1966, t planta de quadrcula, amb els carrers empedrats i es troba molt ben mantingut. Hi ha una gran quantitat d'esglsies d'aquest perode.

El paratge s d'una gran bellesa natural, al peu de muntanyes de boscos tropicals i rius que formen cascades, i vora la badia d'Ilha Grande, esquitxada de nombroses illes. Est voltat de parcs naturals i rees protegides, com la que inclou el poble de Trindade. El terme municipal t unes quantes platges, de sorra molt fina i aiges trboles. El centre histric i les restes excavades properes del Caminho do Ouro en completen l'atractiu.

s un nucli turstic molt apreciat de l'anomenada Costa Verde, que ha acollit personalitats destacades de la societat brasilera, com ara el prncep de l'antiga casa imperial Joo Maria de Orlans e Bragana. L'economia es complementa amb la pesca, l'agricultura (banana i canya de sucre) i la producci d'alcohol de canya de sucre (cachaa).

El nom de la ciutat deriva d'una paraula indgena en llengua tup que significa "riu del peix blanc", en referncia al mugil curema, abundant en els rius que desemboquen a la badia.

Histria.
Quan hi arribaren les primeres expedicions portugueses, la contrada era poblada pels indis guaianes, que aviat foren objecte d'apresaments per a fer-los treballar a les plantacions. El 1630 es constru al lloc una capella dedicada a So Roque, en el Morro do Forte, vora mar. Al voltant d'aquesta capella sorg un primer nucli de poblament portugus, dependent d'Angra dos Reis, a l'altre extrem de la badia. 

El 1636 fou fundada una vila nova al lloc on actualment es troba el centre histric, al voltant d'una capella dedicada a Nossa Senhora dos Remdios. Desprs de diferents intents fallits, el 1667 els habitants de la Vila de Nossa Senhora dos Remdios de Paraty aconseguiren del rei de Portugal el privilegi que els independitzava definitivament d'Angra dos Reis i els convertia en ciutat. El creixement de la ciutat es va veure afavorit pel drenatge de les riqueses de la colnia cap a Portugal, especialment de l'or de Minas Gerais, la ruta del qual (Caminho do Ouro) passava per l'excellent port natural de Parati cam de Rio, per de la canya de sucre, produda a les plantacions de les planes properes. 

L'amenaa constant dels corsaris anglesos i francesos impuls els portuguesos primer a fortificat el lloc i desprs a construir, des de 1710, una ruta alternativa a l'interior. A Parati la mesura provoc rebellions i una minva de la ciutat durant el segle XVIII, que va redirigir l'economia a la producci d'aiguardent de canya de sucre (150 destilleries en actiu el 1820). El comer del caf i el trfic d'esclaus, traslladat a les antigues rutes de l'or per defugir les primeres prohibicions des de Rio, completaven l'economia local durant el segle XIX. Per les males comunicacions terrestres, sobretot amb la marginaci de la ciutat de la via del ferrocarril, en van fer un indret secundari fins a mitjan segle XX, en qu es construeixen noves carreteres i esdev un centre turstic important.

Com arribar-hi.

Per mar, amb ferri o creuer des de Rio de Janeiro, Angra dos Reis i Ilha Grande.

Per carretera, des de Rio de Janeiro o So Paulo, prenent la BR-101. Des d'aquestes ciutats hi ha servei pblic d'autobs cada mitja hora, des de les 4 de la matinada fins les 10 de la nit. Des de Rio de Janeiro el trajecte s d'unes 4 hores; des de So Paulo, d'unes 6. Existeixen tamb transports collectius privats.

Per aire, s'hi pot arribar des de Rio de Janeiro o So Paulo, amb helicpters xrter o petites avionetes comercials.

 Enllaos externs .

 Prefeitura municipal de Paraty ;
 Cmara Municipal de Paraty ;
 Paraty Tur: Turismo em Paraty e Trindade (amb fotografies)  ;
 Visiteparaty.com (amb fotografies)  ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263743" title="Eleccions generals espanyoles (2008)" nonfiltered="3161" processed="3155" dbindex="103180">




Les eleccions generals espanyoles del 9 de mar del 2008 van suposar la revalida de Jos Luis Rodrguez Zapatero com a president d'Espanya.

Candidats.
Principals aspirants a presidncia del govern.
Mariano Rajoy Brey, president del Partit Popular i successor de Jos Mara Aznar Lpez;
Jos Lus Rodrguez Zapatero, secretari general de Partit Socialista Obrer Espanyol;
Altres candidats amb representaci parlamentria.
Gaspar Llamazares, president d'Izquierda Unida;
Josep Antoni Duran i Lleida, secretari general de Convergncia i Uni i president d'Uni Democrtica de Catalunya;
Joan Ridao i Martn, secretari general d'Esquerra Republicana de Catalunya.

Sondejos.
 Sondejos del CIS .


 Sondejos dels mitjans de comunicaci .


Resultats.
Els resulats definitius de la jornada foren els segents:



 Diputats .
 Catalunya .
 Barcelona .
 Carme Chacn i Piqueras (PSC-PSOE) ;
 Joan Clos i Matheu (PSC-PSOE) ;
 Elisenda Malaret i Garcia (PSC-PSOE) ;
 Manuel Mas i Estela (PSC-PSOE) ;
 Lourdes Muoz i Santamaria (PSC-PSOE) ;
 Montserrat Colldeforns i Sol (PSC-PSOE) ;
 Isabel Lpez i Chamosa (PSC-PSOE)  ;
 Daniel Fernndez i Gonzlez (PSC-PSOE)  ;
 Meritxell Batet i Lamanya (PSC-PSOE)  ;
 Jordi Pedret i Grenzner (PSC-PSOE) ;
 Esperana Esteve i Ortega (PSC-PSOE) ;
 Juan Carlos Corcuera Plaza (PSC-PSOE) ;
 Dolors Puig i Gasol (PSC-PSOE) ;
 Joan Canongia i Gerona (PSC-PSOE)  ;
 Jos Vicente Muoz Gmez (PSC-PSOE) ;
 Romn Ruiz Llamas (PSC-PSOE) ;
 Josep Antoni Duran i Lleida (CiU)  ;
 Inmaculada Riera i Re (CiU) ;
 Merc Pigem i Palms (CiU)  ;
 Carles Campuzano i Canads (CiU) ;
 Josep Snchez i Llibre (CiU) ;
 Pere Macias i Arau (CiU)  ;
 Dolors Nadal i Aymerich (Partit Popular) ;
 Jorge Fernndez Daz (Partit Popular);
 Jos Luis Aylln Manso (Partit Popular);
 Antonio Gallego Burgos (Partit Popular);
 Jorge Moragas Snchez (Partit Popular);
 Dolors Montserrat i Montserrat (Partit Popular);
 Joan Ridao i Martn (ERC)   ;
 Joan Tard i Coma (ERC)   ;
 Joan Herrera i Torres (Iniciativa per Catalunya Verds)  ;
 Girona .
 Jordi Xucl i Costa (CiU)   ;
 Montserrat Surroca i Comas (CiU)  ;
 Francesc Canet i Coma (Esquerra Republicana de Catalunya);
 Juli Fernndez i Iruela (PSC-PSOE)   ;
 lex Sez i Jubero (PSC-PSOE) ;
 Montserrat Palma i Muoz (PSC-PSOE) ;
 Lleida .
 Concepci Tarruella i Toms  (CiU)   ;
 Jos Ignacio Llorens Torres (Partit Popular)  ;
 Teresa Cunillera i Mestres (PSC-PSOE);
 Flix Larrosa i Piqu (PSC-PSOE);
 Tarragona .
 Francesc Valls i Vives  (PSC-PSOE)  ;
 Llusa Lizarraga i Gisbert  (PSC-PSOE)  ;
 Anton Ferr i Fons (PSC-PSOE)  ;
 Joan Ruiz i Carbonell (PSC-PSOE)  ;
 Jordi Jan i Guasch (CiU)  ;
 Francesc Ricom de Castellarnau (Partit Popular)  ;
 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Mercedes Alonso Garca (Partit Popular)  ;
 Jos Guillermo Bernabeu Pastor   (PSPV-PSOE);
 Herick Manuel Campos Arteseros  (PSPV-PSOE);
 Miguel Antonio Campoy Surez (Partit Popular)  ;
 Carlos Gonzlez Serna (PSPV-PSOE);
 Macarena Montesinos de Miguel (Partit Popular)  ;
 Francisco Vicente Murcia Barcel (PSPV-PSOE);
 Adelaida Pedrosa Roldn (Partit Popular)  ;
 Ignacio Peralta Vies  (Partit Popular)  ;
 Juana Serna Masi (PSPV-PSOE);
 Bernat Soria Escoms (PSPV-PSOE);
 Federico Trillo-Figueroa Martnez-Conde (Partit Popular)  ;
 Castell de la Plana .
 Miguel Barrachina Ros (Partit Popular)  ;
 Juan Costa Climent (Partit Popular)  ;
 Andrea Fabra Fernndez, (Partit Popular)  ;
 Antonia Garca Valls  (PSPV-PSOE);
 Jordi Sevilla Segura (PSPV-PSOE);
 Valncia .
 Inmaculada Bauls Ros  (Partit Popular)  ;
 Ferran Bono Ara  (PSPV-PSOE);
 Joan Calabuig Rull (PSPV-PSOE);
 Susana Camarero Bentez  (Partit Popular)  ;
 Maria Jos Catal Verdet  (Partit Popular)  ;
 Cipri Ciscar Casaban  (PSPV-PSOE);
 Mara Teresa Fernndez de la Vega Sanz (PSPV-PSOE);
 Vicente Ferrer Rosell  (Partit Popular)  ;
 Ignacio Gil Lzaro (Partit Popular)  ;
 Esteban Gonzlez Pons (Partit Popular)  ;
 Jos Mara Michavila Nez  (Partit Popular)  ;
 Carmen Montn Gimnez (PSPV-PSOE);
 Inmaculada Rodrguez-Piero Fernndez  (PSPV-PSOE);
 Josep Antoni Santamara i Mateo (PSPV-PSOE);
 Marta Torrado de Castro  (Partit Popular)  ;
 Ignacio Uriarte Ayala (Partit Popular)  ;
 Illes Balears .
 Jos Manuel Bar Cendn (PSIB-PSOE);
 Enrique Fajarns Ribas  (Partit Popular);
 Antoni Garcas Coll (PSIB-PSOE);
 Juan Carlos Grau Reins (Partit Popular);
 Mara Antonia Mercant Nadal (Partit Popular);
 Miriam Muoz Resta (PSIB-PSOE);
 Maria Grcia Muoz Salv  (PSIB-PSOE);
 Mara Salom Coll (Partit Popular);
 Senadors .
 Astries .
 Dorinda Garca Garca (Partit Popular);
 Jos Antonio Alonso Garca (PSOE);
 Jos Manuel Cuervo Fernndez (Partit Popular);
 Carmen Sanjurjo Gonzlez (Partit Popular);
 Catalunya .
 Barcelona .
 Maite Arqu i Ferrer (Entesa Catalana de Progrs);
 Isidre Molas i Batllori (Entesa Catalana de Progrs);
 Jordi Guillot i Miravet (Entesa Catalana de Progrs);
 Montserrat Candini i Puig (CiU);
 Girona .
 Llus Maria de Puig i Oliv (Entesa Catalana de Progrs);
 Miquel Bofill i Abell (Entesa Catalana de Progrs);
 Maria Josefa Celaya i Armisen (Entesa Catalana de Progrs);
 Rosa Nria Aleixandre i Cerarols (CiU);
 Lleida .
 Josep Maria Batlle i Farran (Entesa Catalana de Progrs);
 Maria Burgus i Bargus (Entesa Catalana de Progrs);
 Josep Maria Esquerda i Segus (Entesa Catalana de Progrs);
 Ramon Alturo i Lloan (CiU);
 Tarragona .
 Josep Maldonado i Gili (CiU);
 Judit Alberich i Cano (Entesa Catalana de Progrs);
 Ramon Aleu i Jornet (Entesa Catalana de Progrs);
 Pere Muoz i Hernndez (Entesa Catalana de Progrs);

 Comunitat Valenciana .
 Alacant .
 Juan Pascual Azorn Soriano (PSPV-PSOE);
 Miriam Blasco Soto (Partit Popular);
 Miguel Ortiz Zaragoza (Partit Popular);
 Miguel Barcel Prez (Partit Popular);
 Castell .
 Juan Bautista Cardona Prades (PSPV-PSOE);
 Araceli Peris Jarque (Partit Popular);
 Juan Jos Ortiz Prez (Partit Popular);
 Juan Bautista Cardona Prades (Partit Popular);
 Valncia .
 Josep Maria Chiquillo Barber (Partit Popular);
 Carme Alborch Bataller (PSPV-PSOE);
 Pedro Agramunt Font de Mora (Partit Popular);
 M ngeles Crespo Martnez (Partit Popular);
 Illes Balears .
 Mallorca .
 Joan Fageda Aubert (Partit Popular);
 Xavier Ramis Otazua (PSIB-PSOE);
 Joana Xamena Terrasa (Partit Popular);
 Menorca .
 Artur Bagur Mercadal (PSIB-PSOE-EU-PSM-VERDS);
 Eivissa-Formentera .
 Pere Torres Torres (PSIB-PSOE);
 Euskadi .
 laba .
 Ramn Rabanera Rivacoba (Partit Popular);
 Miguel ngel Urquiza Gonzlez (PSE-EE);
 Yolanda Vicente Gonzlez (PSE-EE);
 Francisco Javier Rojo Garca (PSE-EE);
 Biscaia .
 Iaki Anasagasti Olabeaga (EAJ-PNB);
 Imanol Zubero Beascoechea (PSE-EE);
 Dimas Saudo Aja (PSE-EE);
 Lentxu Rubial Cachorro (PSE-EE);
 Gipscoa .
 Miren Lore Leanizbarrutia Bizkarralegorra (EAJ-PNB);
 Jos Luis Valls Molero (PSE-EE);
 Izaskun Gmez Cermeo (PSE-EE);
 Francisco Buen Lacambra (PSE-EE);
 Galcia .
 La Corunya .
 Francisco Jos Losada de Azpiazu (PSOE);
 Juan Manuel Juncal Rodrguez (Partit Popular);
 Mara Jess Sainz Garca (Partit Popular);
 Jos Luis Ramn Torres Colomer (Partit Popular);
 Lugo .
 Jos Manuel Barreiro Fernndez (PP);
 Luis ngel Lago Lage (PSOE);
 Armando Castosa Alvario (PP);
 M del Carmen Gueimunde Gonzlez (PP);
 Orense .
 Miguel Fidalgo Areda (PSOE);
 M del Carmen Leyte Coello (Partit Popular);
 Miguel ngel Prez de Juan Romero (Partit Popular);
 Amador Vzquez Vzquez (Partit Popular);
 Pontevedra .
 Jos Manuel Cores Tours  (Partit Popular);
 Corina Porro Martnez  (Partit Popular);
 M del Carmen Silva Rego (PSOE);
 Dolores Pan Vzquez  (Partit Popular);
 Navarra .
 Jos Cruz Prez Lapazaran (Uni del Poble Navarrs);
 Jos Ignacio Palacios Zuasti (Uni del Poble Navarrs);
 Francisco Javier Sanz Carramiana (PSOE);
 Mar Caballero Martnez (Uni del Poble Navarrs)   ;

Referncies.



Vegeu tamb.
 Eleccions generals espanyoles;
 Recopilaci de programes electorals;
 Resultats de les Eleccions Generals de 2008;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263745" title="Gens Petlia" nonfiltered="3162" processed="3156" dbindex="103181">
Ptelia fou una gens romana plebea. 

Apareixen esmentats per primer cop durant el decemvirat. El seu nom Poetelius () es confon sovint amb el de Petilli o Petili. Noms se'ls coneix el cognom Lib. Tit Livi esmenta un cnsol de nom Gai Peteli Balb el 360 aC per probablement s un error per Gai Peteli Lib


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263747" title="Servi Pola" nonfiltered="3163" processed="3157" dbindex="103182">
Servi Pola (Servius Pola) fou un dels enemics de Cicer que el descriu com "homo teter et ferus". Probablement s el Servi que fou condemnat el 51 aC quan era trib de la plebs electe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263748" title="Polemarc" nonfiltered="3164" processed="3158" dbindex="103183">

Polemarc (crrec);

Onomstica:

Polemarc de Czic, astrnom grec ;
Polemarc de Trent, filsof grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263749" title="Polemarc de Czic" nonfiltered="3165" processed="3159" dbindex="103184">
Polemarc de Czic (Polemarchus, Polmarkhos ) fou un astrnom grec nadiu de Czic, deixeble de l'astrnom Eudoxe de Cnidos del que va rebre instrucci a la ciutat de Czic. 

Fou el mestre de Calip de Czic (Calippus) que el va acompanyar a Atenes. Va viure a la meitat del segle IV aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263752" title="Cermica Campaniana B" nonfiltered="3166" processed="3160" dbindex="103185">
La Cermica Campaniana B el tipus cermic dins de la Cermica Campaniana que ms canvis ha sofert en el temps. Es produeix a la zona de l'Etria i t un repertori de formes propi. La seva cronologia va des del 125 al 50 aC, convivint amb les ltimes produccions de Campaniana A

Ca destacar que en aquest moment hi ha un problema a l'hora d'ubicar totes les produccions de Campaniana B, ja que tot el que no s B Etrusca per n'imita el repertori formal, s'anomena B-Ode, categoria que forma un Calaix de sastre, que no s ms que les produccions de diferents tallers fora de la zona original, els quals seguint moda del moment, tamb fan Camapanianes B.

 Caracterstiques .

Presenta una pasta de colors marrons clars i un verns negre esps i setinat de molt bona qualitat, aplica per immersi, de manera que la part exterior del fons de les peces acostuma a aparixer en reserva. En comparaci amb la Campaniana A, la B s de ms bona qualitat.

Quant al repertori formal, aquest es presenta molt estandarditzat i aporta noves formes de vasos inspirades en es vaixelles metlliques. Tot i les divisions internes d'aquest tipus de cermica, cal destacar que disposa d'unes formes niques que no es donaran en cap altre tipus de Campaniana.

La decoraci s molt senzilla i normalment es limita a acanaladures concntriques i estries fetes amb rodeta i emmarcades per acanaladures. A mitjans s.I aC, coincidint amb la fi de les produccions de Campaniana B, apareixen algunes estampilles amb les inicials de noms i tamb algun disseny vegetal o geomtric.

Pel que fa al final de les produccions de Campaniana B i B-Ode, aquest no s gens clar, per`, coincideix amb el perode de desenvolupament de la Aretina de Verns Negre, que t unes caracterstiques molt semblants i procedeix d'un rea gogrfica tamb molt propera.

 Tipus de Campaniana B .

 Campaniana B de l'Etruria Martima .

Es produeix a la zona de Volterra. Es tracta de vasos de gran qualitat amb un verns negre tirant a blavs i molt acurats tcnicament.

 Campaniana B de Cales .

La seva cronologia es del 130 a.C.-120 aC al 90 a.C.-80 a.C. en la seva varietat mitja, la ms extesa.

El taller de Cales, ubicat al nord de la Campnia. Inicialment va se considerat un taller de B-Odes, tot i que aquest taller t els seus antecedents ja e les produccions de cermica calena del segle III a.C.. T un repertori de formes diferent del de la Campaniana A i molt estandarditzat, pensat per a poder ser transportat amb facilitat. s per aquest motiu que la gran majoria de peces tenen formes molt obertes, ja que sn ms fcils d'apilar i s ms difcil que es trenquin amb el llarg transport martim i terrestre.

Pel que fa a la decoraci, s important tenir en compte que alguns vasos adopten la creu de Losange estampada al fons,com a decoraci diferenciadora, tot i que hi ha molts altres motius decoratius.

 Campaniana B-Ode .

Sn cermiques de verns negre emparentades amb la Campaniana B per la seva tipologia formal, el seu origen podria haver estat la imitaci per part d'alguns tallers, de cermica ja coneguda i amb xit comercial, per sn de molt mal qualitat, en tots els aspectes: les pastes sn gruixudes i normalment cuites en excs, fet que tamb perjudica el verns, que es desgastava molt rpidament a causa d'aquest factor. Tamb degut a l'excs de cuita, les pastes presenten un color marrons com de xocolata que les identifica rpidament com a B-Odes.

Les B-Odes constitueixen un verdader calaix de sastre on s'agrupen totes aquelles produccions que actualment encara no s'han acabat de sistematitzar en no haver-se trobat els centres productors, per, tamb hi conviuen altres varietats e les quals se'n ha pogut establir el seu origen.

 Enllaos externs .

 Cermica Campaniana a l'Enciclopdia Catalana;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263753" title="Polemarc de Trent" nonfiltered="3167" processed="3161" dbindex="103186">
Polemarc de Trent (Polemarchus, ) fou un filsof grec possiblement nadiu de Trent i suposat seguidor de Pitgores (cosa certament dubtosa), de renom .

s esmentat per Ateneu de Naucratis que diu que fou enviat per Dions el Vell de Siracusa a una ambaixada a Trent, on va romandre cert temps per l'amistat que va fer amb el filsof Arquites de Trent. Sovint considerat de l'escola pitagrica, aix no s coincident amb el que se sap de les seves doctrines.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263757" title="Silvi Polemi" nonfiltered="3168" processed="3162" dbindex="103187">
Salvi o Silvi Polemi (Salvius o Sylvius Polemius) fou un escriptor rom.

Fou l'autor d'un calendari sagrat anomenat Laterculus s. Index. Dierum Festotrum, datat el 448, en el que inclou festivals pagans i cristians. Se'l suposa bisbe de Martigny al Valais. L'obra noms es conserva en part.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263759" title="Polemocles" nonfiltered="3169" processed="3163" dbindex="103188">
Polemocles (Polemocles, ) fou un almirall rodi.

Va ser enviat amb tres trirrems a Bizanci amb una proposta de pau, que fou acceptada pels bizantins; el tractat de pau es va signar el 220 aC. Desprs fou enviat a Creta per ajudar a Cnossos, aliade de Rodes, contra Lyttos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263762" title="Llista d'integrals d'inverses de funcions trigonomtriques" nonfiltered="3170" processed="3164" dbindex="103189">
Tot seguit es presenta una llista de primitives de inverses de funcions trigonomtriques.  Per consultar una llista completa de primitives de tot tipus de funcions adreceu-vos a taula d'integrals

La constant c se suposa diferent de zero.

Nota: Hi ha tres notacions habituals per a referir-se a les inverses de les funcions trigonomtriques. La inversa de la funci sSinus, per exemple, es pot escriure com sin 1, asin, o, tal com es fa en aquest article, arcsin.

Arcsinus.

;

;

;

;

;

Arccosinus.

;

;

;

;

Arctangent.

;

;

;

;



Arccosecant.

;

;

;

Arcsecant.

;

;

;

;

Arccotangent.

;

;

;

;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263771" title="Llista d'integrals de funcions hiperbliques" nonfiltered="3171" processed="3165" dbindex="103190">
Tot seguit es presenta una llista de primitives de funcions hiperbliques.  Per consultar una llista completa de primitives de tot tipus de funcions adreceu-vos a taula d'integrals

La constant c se suposa diferent de zero.

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 tamb: 

 ;

 tamb: 

 ;

 tamb: ;

 tamb: ;

 tamb: ;

 ;

 

 

 

 tamb: 

 tamb: 

 

 tamb: 

 tamb: 

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 

 

 

 

 

 ;

 ;

 ;

 ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263775" title="Evangelos Mantzios" nonfiltered="3172" processed="3166" dbindex="103191">
 Evangelos Mantzios  s un futbolista grec. Va comenar com a futbolista al Kallithea FC.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263778" title="Shogunat Tokugawa" nonfiltered="3173" processed="3167" dbindex="103192">


El shogunat Tokugawa, tamb conegut com shogunat Edo, bakufu Tokugawa o, pel seu nom original en japons, , va ser el tercer i ltim shogunat que va ostentar el poder a tot Jap; els dos anteriors van ser el shogunat Kamakura (1192 - 1333) i el shogunat Ashikaga (1336 - 1573). Aquest shogunat va ser instaurat pel sh gun Tokugawa Ieyasu, fundador del  i descendent del clan Matsudaira, el 24 de mar de 1603 (que correspon al 12. dia del segon ms de l'any 8 de la era Keich  en el calendari tradicional japons).

Durant el perode dels shogunats, existia una espcie de dictadura militar sotmesa especficament a  l'Emperador del Jap. El sh gun, es convertia en general de les forces armades al Jap, tenia el poder militar i poltic del pas; mentre que l'Emperador se li va assignar el poder espiritual i religis, era com un enlla entre les persones i els dus, i el poder nominal a la Cort Imperial de Kyoto. Aquesta situaci era analgica, en part, a la dominant entre las monarquies europees d'origen catlic durant l'edat mitjana, quan els monarques tenien el poder poltic i militar, i el Papa, el poder religis. 

Quinze sh guns van administrar el poder del clan Tokugawa i del pas durant 264 anys, subordinant els dems clans a canvi d'un poder secundari o provincial. En aquest perode el clan s conegut per adoptar una poltica que va centralitzar i unificar al pas devastat per les guerres de l'antiga era Sengoku, i va aconseguir establir un sistema de classes en la societat japonesa. Tamb s conegut per adoptar una postura d'allament absolut davant la resta del mn (sakoku), que va desembocar en la prohibici i expulsi d'estrangers i en l'eliminaci de influencies externes per qualsevol mitj.

El poder nominal del shogunat estava a la ciutat d'Edo (actual Tokyo), a diferncia del poder imperial, establit a Kyoto. s aix que en aquest perode de domini del shogunat Tokugawa s conegut com el perode Edo o perode Tokugawa. 

Aquest perode va acabar sota mltiples pressions amb l'entrega del poder de Tokugawa Yoshinobu a l'Emperador Meiji, el 9 de novembre de 1867 (que correspon al 14. dia del dcim mes del any 3 de l'era Kei  en el calendari tradicional japons). A partit de llavors el shogunat va ser abolit i l'Emperador va obtenir el poder militar i poltic del pas, desencadenant la Restauraci Meiji que va transformar el pas radicalment durant el rest del segle XIX.

Antecedents.
El poder del clan Tokugawa inicialment va sorgir de Matsudaira Takechiyo del clan Matsudaira; el poder d'aquest clan es limitava a l'antiga provncia de Mikawa, a l'est de l'actual prefectura de Aichi, en el centre del Jap. Takechiyo va nixer el 1543 i era fill de Matsudaira Hirotada, un daimy  de classe baixa. Al moment del seu naixement, el pas estava al mig d'una guerra civil, producte de la decadncia del dbil shogunat Ashikaga. 

El 1548 Takechiyo va ser ostatge d'Oda Nobuhide, lder del clan Oda, per impedir que l'Hirotada s'alis amb el clan Imagawa, clan rival d'Oda. El 1549, tant Hirotada com Oda Nobuhide van morir i, mitjanant un intercanvi entre el clan Oda i el clan Imagawa, Takechiyo va passar a formar part del clan Imagawa. Estan amb Yoshimoto Imagawa que era el lder del clan, va lluitar contra Oda Nobunaga, fill de Nobuhide i nou lder del clan Oda, fins que Yoshimoto va morir a la batalla de Okehazama el 1560.  

Donat aquest feto, Kurando Motoyasu (Takechiyo va canviar el seu nom a Matsudaira Jirosaburo Motonobu el 1556 i a Matsudaira Kurando Motoyasu  el 1557) es va aliar amb Oda Nobunaga, qui estava buscant l'unificaci del Jap i el final de la guerra civil. Aix es va fer reformes dins del clan Matsudaira i es va aconseguir la pacificaci de Mikawa. El 1567 va canviar definitivament el seu nom i cognom a Tokugawa Ieyasu i va reclamar ser descendent del clan Minamoto.


Durant els segents 15 anys, Ieyasu aconseguiria anexionar-se alguns territoris a traves d'aliances amb clans de provncies venes; i altres, a travs de batalles en conjunt amb Nobunaga: a Anegawa (1570, contra els clans Asai i Asakura), Mikatagahara (1572, contra el clan Takeda), Nagashino (1575, contra el clan Takeda) i Temmokuzan (1582, la qual va acabar per complet amb el clan Takeda i el seu exercit).

Tot i aix, amb l'assassinat de Nobunaga, el 1582, va donar l'oportunitat als vassalls d'aquest de fer-se amb el poder. Va ser aix que en el 1583, va haver la batalla de Shizugatake, on Toyotomi Hideyoshi i Shibata Katsuie, antics aliats de Nobunaga, van lluitar pel ttol del daimy  ms poders del Jap. Finalment, va guanyar Hideyoshi.

Entre el 1585 i el 1590, Ieyasu va mantenir-se al marge dels activats de Hideyoshi, fins que l'ltim clan poders al Jap, el clan H j , va ser derrotat en el setge d'Odawara. Hideyoshi va proposar a Ieyasu que controls els territoris que dominava el clan H j , en la regi de Kanto a l'est del pas, a canvi dels territoris de Ieyasu, incloent la seva provncia natal. Ieyasu va acceptar el trasllat i va pacificar la regi de Kanto, va proposar algunes poltiques que va motivar al desenvolupament d'aquesta regi, que estava allada de la resta del Jap; grcies aquestes iniciatives Ieyasu va ser considerat el segon daimy  ms poders de la naci.

El 1593 va nixer el fill y hereu de Hideyoshi, Toyotomi Hideyori. No obstant aix, Hideyoshi es estava molt malalt, i va disposar el 1598 el Consell dels Cinc Regents per administrar el pas durant la minoria d'edad de Hideyori. El Consell estava format per Maeda Toshiie, Mori Terumoto, Ukita Hideie, Uesugi Kagekatsu i Tokugawa Ieyasu, on Ieyasu tenia major influencia.

L'ascens al poder.


Amb la mort de Hideyoshi el 1598, poc desprs de conformar el Consell de les Cinc Regents, el poder entre ells va comenar a perdre el balan. Entre els clans vassalls de Hideyoshi, van aparixer els primers signes d'impacincia per obtenir el poder efectiu quan Hideyori tant sols era un nen i el poder estava concentrat en la regncia. Ieyasu, durant els prxims dos anys, aconseguiria pacientment l'ajuda de diversos daimy s que recolzarien la seva causa o que estaven descontents amb el clan Toyotomi. 

La presa del poder es va accelerar ms el 1599, quan va morir el regent Toshiie. Aix va ocasionar que Ieyasu agafes el castell d'Osaka, on es trobava Hideyori, i es proclams Tenka D no (Senyor del Pas). Aquest ttol era nominal, ja que encara existia una severa oposici per part dels tres regentes restants i de diversos clans que no va acceptar a Ieyasu como el seu lder, entre ells Ishida Mitsunari, un poders daimy  que no pertanyia a la regncia. A finals de 1599 i gran part del 1600, tots les samurai i els daimy s del Jap es van aliar en dos bndols bastant definits: el bloc oriental, format per clans que recolzaven a Ieyasu; i el bloc occidental, format per clans que recolzaven a Mitsunari i als tres regentes.  

La situaci de crisis va arribar al seu punt culminant el 21 d'octubre de 1600 (15. dia del nov mes de l'any 5 de l'era Keich ), quan es va produir una de les batalles ms grans entre clans registrades al Jap: la batalla de Sekigahara. Va tenir lloc a la provncia de Mino, aquesta batalla va contar amb una fora de 88.888 soldats del bloc oriental i de 81.890 soldats en el bloc occidental. La batalla va durar entre les 8 a.m. i les 5 p.m. d'aquell dia. Per la traci d'alguns clans del bloc occidental, com el clan Kobayakawa, va porta com a conseqncia la derrota del bloc occidental. Aquesta batalla, en la que es va matar al voltant de la mitat de les forces occidentals,  va conduir a la desaparici de 87 clans i a una reducci significativa de altres quatre (entre ells, el clan Toyotomi). A ms va proporcionar els guanys de 7.572 milions de koku (un koku equival a uns 180 litres d'arrs, i s'usava com a referncia monetria) al bloc oriental, el final de les aspiracions dels regentes i, sobre tot, va confirmar la legitimitat de l'Ieyasu com Tenka D no.  

El clan Tokugawa.
El  va ser fundat per Ieyasu, qui originalment va pertnyer al clan Matsudaira, va estendre el seu poder personal i familiar en el pas des del 1603 a travs del mandat dels sh guns, que van ser un total de quinz durant el perode Edo. Tot i aix, Ieyasu, en un intent de perpetuar la lnia dels sh guns sota el clan Tokugawa, va establir tres branques adicionals que serien liderades pels fills no hereus de Ieyasu. Coneguts com , les seves branques eren les cases de: Owari, fundada pel nov fill d'Ieyasu, Tokugawa Yoshinao; Kii, fundada pel des fill d'Ieyasu, Tokugawa Yorinobu; i Mito, fundada per l'onz fill d'Ieyasu, Tokugawa Yorifusa. Cada lder possea la seva han i era considerats daimy  de categoria superior als shinpan, aquells que eren molt propers al sh gun. Durant el mandat de Tokugawa Yoshimune, a comenaments del segle XVIII, es va establir el  que agregava tres branques adicionals al clan: Tayasu, Hitotsubashi i Shimizu; ocupades per dos fills de Yoshimune i el segon fill d'Ieshige, per aquestes branques, no posseen el seu propi han.

Tamb la majoria dels daimy  del clan Matsudaira descendien del clan Tokugawa; i a ms a ms alguns membres del clan es casaven amb poderosos daimy  i membres de la Famlia Imperial. Alguns clans allegats als Tokugawa van ser: el clan Abe de Mikawa, Baba, Honda, Ii, Ishikawa i Sakai, entre altres.

El clan Tokugawa va construir els seus temples dedicatoris, coneguts amb T sh g , entre els que destaca el temple Nikk  T sh g , que va ser dedicat a la memria d'Ieyasu i lloc actual de les seves despulles.

El shogunat Tokugawa.



Amb la unificaci del poder al Jap a inicis del segle XVII per Tokugawa Ieyasu, es va establir el shogunat o  a mans d'aquest clan. Tot i aix, aquest nou shogunat va ser diferent als anteriors, ja que es va formalitzar una aliana entre el clan dominant i els clans vassalls, conegut com el sistema 'baku-han, el qual va caure amb la uni del shogunat Tokugawa i dels feus o han, que pertanyien als daimy s.

Aquesta aliana administrativa, va ser recolzada primordialment en la duplicaci de poders; els daimy  contraris al clan Tokugawa va ser despossets dels seus privilegis i dominis: o b se'ls va eliminar o b se'ls va resignar entre els . Tamb va ser sotmesos a un control estricte a les propietats religioses dels temples xinto i monestirs budistes.

Entre les funcions administratives del shogunat Tokugawa hi havia:
 arbitratge entre els interessos dels daimy  al Jap;
 control de la representaci exterior del pas;
 control del poder militar japons; ;
 direcci de la poltica interna del pas a travs directrius ms o menys comunes.

En canvi, les funcions del han eren autnoma i subjectes a la sobirania del daimy  que governava aquell territori. Tot i aix, aquest poder sobir era controlat per una instituci especial del shogunat: la residencia alterna o . El sankin k tai consistia en una presa legal dels ostatges, en la que el daimy  era obligat a mantenir la seva famlia a la ciutat d'Edo, capital del shogunat, i tenir una doble residencia; amb aquesta situaci el daimy  tenia que fer grans despeses per aquest control i aix els limitava molt en el seva intenci, mantenint-se sempre en contacte amb el shogunat.

Domini del shogunat.


El poder del shogunat es va estendre inicialment a les illes d'Honshu, Kyushu, Shikoku i illes adjacents a aquesta. Tot i que el shogunat no tenia intencions d'expandir els seus territoris ms enll de les seves fronteres, en especial a conquerir Corea o la Xina de la dinastia Qing com ho van fer els lders antecessors al shogunat, van obtenir alguns territoris addicionals que serien l'antesala de les invasions successores del Jap durant l'Era Meiji fins la Segona Guerra Mundial.

 Hokkaido o Ezo: el sur d'aquesta illa era dominada pel clan Matsumae, un clan lleial al shogunat, mentre que el resta d'aquesta va ser convertida en una marca, on habitaven els ain i aquest es van convertir pacficament amb lhan. Aquesta situaci va durar fins l'arribara de la Restauraci Meiji, on aquesta marca va ser eliminada i annexada al Jap.
 Illes Ryukyu: Aquestes illes van constituir el regne de Ryukyu, un reng tributari de la Xina Ming i establert el1429. El 1609, el shogunat va autoritzar el clan Shimazu o Satsuma de l'illa Kyushu per conquerir el regne, i va ser annexat sencer majores inconvenients. Tot i que les illes va tenir cert grau d'autonomia dins del shogunat i es va mantenir la monarquia del regne, el control veritable del poder estava en mans del clan Shimazu, que va usar el regne per mantenir petites relacions comercials amb la Xina durant el perode d'illament. La monarquia ryukyuense va ser abolida durant la Restauraci Meiji.
 Illes Kurils: aquestes illes van ser disputades per Rssia i el clan Matsumae des de la segona mitat del segle XVIII quan ambdues nacions van establir algunes guarnicions temporals, aquest conflicte es va solucionara temporalment el 1855 amb el Tratactat de Shimoda el qual el Jap va tenir control de les illes meridionals de Kunashiri (actual Kunashir), Etorofu (Iturup), Shikotan i Habomai.
 Sakhaln o Karafuto: Tot i que l'illa era reclamada per la China Qing, els russos i japonesos va intentar colonitzar l'illa. El clan Matsumae va establir la guarnici d' tomari el 1679, tot i aix posteriorment no es va intentar colonitzar la resta de l'illa. El 1845 reclamar la resta de l'illa de manera unilateral, provocant disputes amb Rssia i la Xina. Al final Rssia i el Jap  van prendre posesi de l'illa en el Tractat de Shimoda el 1855, obtenint el shogunat la part sud de l'illa, amb la condici de desmantellar la guarnici d' tomari. El Jap va mantenir aquest territorio fins el 1875, tot i que va tornar sota el seu mandat el 1905.
 Altres: Durant el perode comercial Nanban dins del shogunat Tokugawa (1603 - 1636), va tenir un fort poder comercial al sud-est d'sia, grcies a les naus shuinsen. Existien colnies japoneses a Dilao, Filipines i a Ayutthaya, Siam; que eren ports importants per aquestes naus. Tamb els shuinsen van navegar fins Macao (prohibit per Ieyasu el 1609), Indonsia, Cotxinxina, Cambodja, Annam, Taiwan i l'ndia. Tot i aix amb l'imposici del sakoku, va ser prohibit el comer exterior i les shuinsen van ser desmantellades; i les colnies japoneses van ser oblidades amb els seus colons a la seva sort, sense poder tornar al Jap.

Economia.


Durant el rgim del shogunat, el pas va arribar a diferents nivells econmics, en los primers anys hi ha un creixement econmic, tot i aix amb la pacificaci del Jap i la redistribuci del mapa poltic i social dins del pas. La poblaci torna als seus llocs d'origen, la majoria desallotjats dels camps rurals pels successos de la guerra civil; en aquest sedentarisme es reflexa en un creixement dels ingressos d'uns 18,5 milions de koku a l'inici del shogunat el 1603, fins uns 25,8 milions de koku el 1700. 

Amb la innovaci de la tecnologia agrcola, l'establiment dels sistemes de reg i noves eines, va portar com a conseqncia un gran augment de la producci. Amb la millora econmica del camperolat es va aplicar les feines d'allament i contractes arrendataris.  Al final, la producci d'arrs que estava en accs, es va aplicar per productes manufacturats com el sake, entre altres productes derivats de l'arrs. Com que va haver un augment de la producci agrcola i de manufacturaci, tamb va haver un augment del comer intern i estranger, donat com a conseqncia  un augment de la poblaci en els ciutats.

Amb l'augment del comer en el pas, els daimy  veuen aquesta activitat de manera molt lucrativa pel sosteniment i el creixement dels seus dominis; per alguns clans vassalls al shogunat com el clan Ch shu i Satsuma va establir el monopoli comercial com a font de riqueses. Adicionalment el shogunat Tokugawa va agafar el control de l'encunyaci de monedes i en la recaudaci d'impostos.

Tot i aix, desprs va haver problemes econmics, en la major part per l'autonomia que tenia els daimy  dins del sistema baku-han, en especial amb la concessi de la poltica fiscal a ells, aix obligant al shogunat una dependncia dels seus propis recursos. Adicionalment les inversions i la descuidada poltica de despeses van provocar el deteriorament el pressupost del shogunat fins a finals de segle XVII quan el sh gun Tokugawa Tsunayoshi va realitzar reformes fiscales, un nou cens i va aconseguir anullar el deute del shogunat amb la classe comercial, que desprs d'aquest fet no es va comprometre com a prestamistes del shogunat.

Donat que l'agricultura era la principal font d'economia del pas, les males collites va passar el 1675, el 1680 i el 1732 ocasionats crisis econmiques que van desembocar a rebellions populars, sobre tot l'ltim any. Amb la reducci de les collites agrcoles, el shogunat i els daimy  tenien majors problemes en l'obtenci d'ingressos, fent que els agricultors augmentessin la seva capacitat de producci ms enll dels seus lmits, provocant una baixada en la indstria manufacturera, artesania i el comer, limitant la capacitat financera del shogunat. Aquesta situaci es va veure palliada amb algunes reformes econmiques durant el segle XVIII i comenaments del segle XIX

Societat i cultura.



El shogunat Tokugawa a ms d'implantar un nou ordre poltic al pas, va introduir canvis sensibles a l'estructura social japonesa durant dos segles i mig. Durant aquest rgim, el poder social dels samurais es evident, i els cortesans i nobles (kuge) que tot i mantenir el seu estatus, els mancava d'influncia poltica, cultural, econmica i social al pas.

Donat aix, els samurais encapalats pel clan Tokugawa, ideen una nova estructura social, basada primordialment en el Confucianisme. Al dalt de tota aquesta estructura es trobava la classe samurai, posteriorment es trobava la noblesa i els corts, i ms avall estaven els classes religioses, per ltim es trobava en una categoria inferior els classes urbanes, artesans, comerciants i delinqents. Aquest sistema social es va imposar a tota la comunitat japonesa i la seva influencia es tal, que a la societat japonesa actual encara es poden trobar algunes caracterstiques.

Una altre transformaci social que va ocorre durant el shogunat va ser la persecuci i eliminaci del cristianisme decretada per Tokugawa Ieyasu el 1614- El cristianisme va arribar amb l'arribada d'exploradors portuguesos el 1543, va ser vista pel shogunat com una amenaa social i poltica que podia acabar amb el rgim. Durant la persecuci i prohibici, es va obligar a la poblaci a inscriure en monestirs budistes, per registrar i confirmar la seva afinitat al budisme; amb aquesta situaci, els monestirs es va convertir en agncies de cens patrocinades pel bakufu. Tamb algunes famlies dels samurais i del kuge els era perms censar-se en temples shinto, que tamb complien amb la mateixa funci.

Abans d'aquesta prohibici es va sumar una altre que decretava l'allament del Jap de la resta del mn el 1639 
(sakoku), tenia com excusa impedir la penetraci dels missioners religiosos espanyols i portuguesos, per que posteriorment va impedir en qualsevol penetraci de nau estrangers i de la seva tripulaci. Adicionalment, es va prohibir el retorn de japonesos que es trobaven a la Xina, Corea i les Filipines. Tamb es va prohibir la sortida de japonesos del pas sota pena de mort. Tot i que virtualment el pas esta completament allat de la resta del mn, existien petits vincles d'intercanvi, en la que els holandesos es van establir comercialment en la petita illa artificial de Dejima, aprop de Nagasaki; tot i que els activitats que es feien a la illa eren molt restringides i estaven sota vigilncia continua del shogunat, estava prohibida qualsevol sortida d'holandesos de la illa cap a Jap. Tamb existien petits vincles comercials amb naus xineses que portaven a Nagasaki. Aquesta situaci d'allament va durar fins el 1853.



Durant el shogunato es van establir una nova categoria social, els , que eren samurai que no estaven sota el control dels daimy ; molts d'aquest r nin pertanyien a clans derrotats durant l'ascens del clan Tokugawa al poder. A l'establi aquesta classe social, el shogunat el veia com un problema i es va ocupar d'assignar aquestes guerrers a altres daimy  o reinsertar-los en altres classes socials; alguns es van tornar comerciantes o artesans i els r nin de menor categoria es van convertir en agricultores. Tot i aix, va ser en va ja que el nmero de r nin va anar augmentant, convertint-se en un grup problemtic i divers que va tenir implicacions culturals i histriques.

Durant el shogunat van nixer noves expressions culturals, que tenien un carcter urb i sincretiste. En aquest perode van sorgir els teatres n , derivats dels rituals shinto i que es realitzaven de manera austera i cerimonial, convertint-se en una forma d'entreteniment pels samurais i la noblesa; tamb va aparixer el teatre kabuki, similar al n  i que era el preferit de les classes populars, amb representacions de fets histrics. Tamb van sorgir altres formes d'expresi teatral com el bunraku (teatre de marionetes), el ukiyo-e (dibuix artstic antecessor al manga), la dansa, entre altres. Amb aquest creixement cultural, en els centres urbans es establir districtes de diversi on es trobaven locals d'entreteniment tals com el teatre, cases de t i prostbuls; uns dels districtes ms famosos va ser el de Yoshiwara, a Edo.

Una altre expressi cultural nica durant aquest rgim s el rangaku o , sorgida pel tmid contacte dels comerciants holandeses amb els japonesos a Dejima durant el sakoku i que va portar com a conseqncia l'entrada de noves corrents de pensament cientfic provinents d'Occident a Jap. Alguns conceptes aplicats sn la medicina i les cincies naturals i d'aquesta escola van sorgir alguns erudits com Arai Hakuseki, Hiraga Gennai, entre altres. Aquesta influencia tot i que limitada, es l'nic que va mantenir a Jap cap el cam de l'occidentalitzaci; tot i que aquest corrent cientfic seria opacada el 1853 amb l'inici del bakumatsu.







 
















 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263779" title="Llista d'integrals de funcions inverses de les funcions hiperbliques" nonfiltered="3174" processed="3168" dbindex="103193">
Tot seguit es presenta una llista de primitives de funcions inverses de les funcions hiperbliques.  Per consultar una llista completa de primitives de tot tipus de funcions adreceu-vos a taula d'integrals


 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

 ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263782" title="Castell d?Albatrrec" nonfiltered="3175" processed="3169" dbindex="103194">
El castell d'Albatrrec (o castell dels Espolters) s un castell-palau situat al municipi d'Albatrrec (Segri).

s un edifici planta rectangular, al nucli antic de la localitat d'Albatrrec. A mitjan segle XVIII pertanyia a Vicen d'Espolter. 

Actualment s de propietat privada. Es troba en molt bon estat de conservaci.


 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263784" title="Vilartagues" nonfiltered="3176" processed="3170" dbindex="103195">

Vilartagues s un barri de Sant Feliu de Guxols (Baix Empord).
Aquest barri ocupa la zona ms alta de la ciutat, i va ser construt integrament a partir de l'any 1950, a causa de la onada d'immigraci arribada del sud d'Espanya. Combina cases d'una o dues plantes amb edificis de fins a sis pisos, producte del Ministerio de la Vivienda franquista. La majoria de les cases van ser construdes per la prpia gent que arribava i s'installava a la ciutat.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263791" title="Eyak" nonfiltered="3177" processed="3171" dbindex="103196">

Llengua de la famlia na-den histricament parlada per la tribu dels eyaks al sud d'Alaska. La llengua s'exting el 25 de gener de 2008 amb la mort de la seva darrera parlant, Marie Smith Jones.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263792" title="Polem" nonfiltered="3178" processed="3172" dbindex="103197">


Onomstica:

Polem d'Estimfea, oficial macedoni ;
Polem d'Olba, vegeu Polem I;
Polem d'Atenes, filsof platnic grec ;
Polem (gegraf), filsof i gegraf grec;
Polem Antoni, sofista i retric rom ;
Polem (escriptor), escriptor grec;
Polem I, rei del Pont i del Bsfor;
Polem II, rei del Pont i del Bsfor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263796" title="Llus Busquets Grabulosa" nonfiltered="3179" processed="3173" dbindex="103198">
Llus Busquets i Grabulosa (Olot, Garrotxa, 1947). Escriptor, professor i periodista.

 Estudis .

Doctor en Filologia Catalana. Llicenciat en Filologia hispnica, Teologia (Roma), Filosofia (Roma) i Cincies de la Informaci. Diplomat en Cinema (Itlia).

 Obra .

Ha publicat ms d'una vintena de ttols. Crtic literari a "El Correo Cataln", les entrevistes que hi realitz foren recopilades en els volums "Plomes catalanes contempornies" (1980) i "Plomes catalanes d'avui" (1982). Tamb ha collaborat a "Diari de Barcelona", "Cartips", "Diari de Girona", "Revista de Catalunya", "Revista de Girona", "Cultura", "Serra d'Or", "La Comarca d'Olot", Catalunya Rdio, Ona Catalana, Rdio Olot, entre d'altres. Actualment encara collabora  peridicament al "Diari de Girona". Ha signat articles periodstics quotidians amb el pseudnim de "Rmul" al "Diari de Barcelona".

Ha publicat:

 "Vctor" Premi Ciutat d'Olot-Mari Vayreda de narrativa (1964).
 "Vctor o Un problema y un amor", narrativa en castell (1965).
 "El cavallet" Premi Ciutat d'Olot-Mari Vayreda de narrativa (1967).
 "Histries part de deb" Premi Ciutat d'Olot de contes infantils (1972).
 "Quatre histries censurables" Premi Ciutat d'Olot de contes infantils (1974).
 "Per llegir imatges" Premi Ciutat d'Olot de contes infantils (1975): ;
 "La Griselda dels espais" Premi Ciutat d'Olot de contes infantils (1976): ;
 "Viatge fantstic" Premi Ciutat d'Olot de contes infantils (1980).
 "Passarelles" recull de poesies (1980).
 "Plomes catalanes contempornies", biografies (1980);
 "Histries de deb" (1981).
 "Viatge fantstic" (1981).
 "Plomes catalanes d'avui", biografies (1981). ;
 "El follet foll" (1982).
 "(Qu)eixalades" (1982).
 "Trptic de les arrels", poesia (1983).
 "El llimerol (papers d'un ionqui)" (1984).
 "El rei de la banyera: crnica de Pere el gran" (1985).
 "Sempre s dem" amb Pep Calls, gui per cinema (1985). ;
 "Elda i el cavall de l'emperador" (1986). ;
 "El modernisme, Olot i Joan Maragall" (1986).
 "Carn robada al parads" (1988).
 "De Hyde Park a Plaa Catalunya" (1989).
 "El viatge fantstic de Griselda" (1989).
 "Ja no tinc por" (1989). ;
 "Assassinat la pati dels tarongers i altres contes poltics" (1995).
 "Xavier Benguerel: la mscara i el mirall", estudi literari (1995).
 "Plantar cara" (1996).
 "Epistolari entre Joan Oliver i Xavier Benguerel", estudi literari (1999). ;
 "Plantem-nos. Temes vius i pendents per al tombant de milleni" amb Llus Maria Xirinacs (2000).
 "Castilla en la literatura catalana: idiosincracia, literatura, instituciones, paisaje, ciudades, pueblos y personajes clebres" (2002).
 "Castilla y Catalunya frente a frente: antologa para un debate cultural" amb Carles Bastons Vivanco (2003).
 "Els ulls en la font", poesia (2004). ;
 "Mari Vayreda i la seva obra literria" (2005).
 "ltima notcia de Jess el Natzar" (2006).
 "El testament de Moiss" (2007).
 "Maria Magdalena" (en preparaci).

 Enllaos externs .
 Bloc de Llus Busquets i Grabulosa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263797" title="Polem d'Estimfea" nonfiltered="3180" processed="3174" dbindex="103199">
Polem d'Estimfea (Polemon, ) fou un oficial macedoni fill d'Andrmenes d'Estimfea, al servei d'Alexandre el Gran.

Com que era molt amic de Filotes, quan aquest fou arrestat va esdevenir sospits, igual que els seus germans Amintes, tal i Smmies; el crrec es va reforar quan Polem va fugir desprs de tenir noticies de l'arrest de Filotes. Amintes va romandre al seu lloc, es va defensar davant l'assemblea de l'exrcit, i va aconseguir l'absoluci per ell mateix i per Polem.

s probablement el mateix oficial que a la mort d'Alexandre el Gran es va destacar com a partidari de Perdicas d'Orstia. Va intentar sense xit impedir a Arrideu el transport del cos d'Alexandre a Egipte. Desprs va servir a les ordes d'Alcetes el germ de Perdicas, i fou fet presoner per Antgon el Borni a Pisdia, junt amb tal i Dcim  (320 aC).

El 317 aC, desprs de tres anys de captivitat, van subornar als guardians, i es van apoderar del castell on estaven tancats per abans de poder sortir, el castell fou rodejat per les forces militars de les rodalies. Van quedar assetjats durant un any i quatre mesos fins que es van haver de rendir. Probablement fou executat. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263803" title="Castell de Marquixanes" nonfiltered="3181" processed="3175" dbindex="103200">
El Castell de Marquixanes, o Fort de Marquixanes, s el millor conservat de les diverse fortificacions d'aquest vilatge del Conflent, a la Catalunya Nord. S'entra al fort per dues portes, una que duu a l'esglsia, i l'altra al carrer del Fort. Al campanar de l'esglsia trobem quatre canons que hom suposa venien del Fort.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263808" title="Polem d'Atenes" nonfiltered="3182" processed="3176" dbindex="103201">
Polem d'Atenes (Polemon, ), fill de Filstrat, fou un filsof platnic grec que per un temps va dirigir l'Acadmia. Home destacat per riquesa i poder poltic; fou un jove esbojarrat, per al tomb dels trenta anys va esdevenir assenyat sedut pels ensenyaments de Xencrates de Calcednia; va ser deixeble d'aquest fins a la seva mort quan el va succeir el front de l'Acadmia (315 aC).

Va morir el 273 aC probablement amb ms de 80 anys. El va succeir al front de l'escola Crates. Se li atribueix la qualificaci que Homer fou un "Sfocles pic" i Sfocles un "Homer trgic". 

Va deixar diversos tractats que no s'han conservat









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263812" title="Polem (gegraf)" nonfiltered="3183" processed="3177" dbindex="103202">
Polem (Polemon ), fill d'Evegetes, fou un filsof i gegraf grec, ciutad atenenc, per que hauria nascut en un altre lloc (s'esmenten lion, Samos i Sici). Com a filsof era del grup dels estoics i se li va donar el malnom de . Era contemporani d'Aristfanes de Bizanci al comenament del segle II aC. Fou deixeble de Paneci de Rodes.

Va viatjar extensivament per Grcia i va recollectar materials per la seva obra geogrfica i com que va dedicar molta atenci a les inscripcions en columnes fou anomenat .

Entre les seves obres cal esmentar . Les seves obres van formar part essencial de la Garlanda de Meleagre.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263813" title="Creu de la Marina" nonfiltered="3184" processed="3178" dbindex="103203">




La Creu de la Marina (angls: Navy Cross) s la segona mxima condecoraci que pot atorgar la Marina dels Estats Units, aix com la segona mxima condecoraci atorgada per valor. Normalment noms s atorgada als membres de la Marina, del Cos de Marines i dels Guarda Costa, per pot atorgar-se a totes les branques de la milcia. Va ser instituda per un acta del Congrs del 4 de febrer de 1919. La Creu de la Marina s equivalent a la Creu del Servei Distingit i a la Creu de la Fora Aria

s atorgada a oficials i tropa de la Marina, el Cos de Marines i els Guarda Costa (noms en temps de guerra) que es distingeixen per l extraordinari heroisme, amb perill i risc personal, per que no justifica la Medalla d'Honor. L'acci ha de tenir lloc en una de les segents circumstncies:

 Mentre servia en acci contra un enemic dels Estats Units;
 Mentre servia en operacions militars en un conflicte amb una fora estrangera opositora;
 Mentre servia amb forces enemigues amigues en un conflicte armat en el qual els Estats Units no sn una part belligerant.

Per obtenir una Creu de la Marina l'acci ha de realitzar-se en presncia de gran perill o amb un gran risc personal, i ha de realitzar-se de manera que sigui mereixedora de rebre la mxima condecoraci entre d'altres d'igual grau, ranc, experincia o posici de responsabilitat. Una acumulaci d'accions menors d'heroisme no justifiquen la concessi de la Creu de la Marina. Originalment podia concedir-se per accions distingides fora de combat, per des del 7 d'agost de 1942 va quedar restringida a les accions d'heroisme en combat.

 Orde de Precedncia .
Originalment, la Creu de la Marina era la tercera mxima condecoraci naval desprs de la Medalla d'Honor i de la Medalla del Servei Distingit a la Marina. Amb la reforma del 7 d'agost de 1942 es revis l'orde de precedncia, fent que la Creu de la Marina fos superior a la Medalla del Servei Distingit. Des d'aquell moment, la Creu de la Marina es llueix desprs de la Medalla d'Honor i abans que tota la resta de condecoracions.

 Disseny .
La Creu de la Marina s una creu patte en bronze amb les puntes arrodonides. Entre els braos de la creu apareixen branques de llorer. Al centre de la creu hi ha un medall, navegant cap a occident. El vaixell s una caravella de les que s'usaven entre 1480 i 1500, que representa tant el servei naval com la tradici marinera. Les branques de llorer es refereixen als xits. 

Al revers, sobre el medall apareixen 2 ncores creuades de l'poca de 1850, lligades per cables. En mig de les ncores apareixen les lletres USN.

Penja d'una cinta blau mar amb una franja central blanca. El blau alludeix al servei naval, i el blanc representa la puresa.

Les condecoracions posteriors s'indiquen mitjanant estrelles de 5 puntes daurades sobre el gal. Cada 5 estrelles se substitueixen per una platejada. 

La creu va ser dissenyada per James Earl Fraser.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263816" title="Dofus" nonfiltered="3185" processed="3179" dbindex="103204">
Dofus s un videojoc en flash de rol de forma massiva en lnia (MMORPG) desenvolupat per Ankama Studio. El joc es pot jugar gratutament, per amb algunes limitacions. Per poder gaudir del joc en la seva plenitud cal pagar.

El joc ens situa en un mn anomenat Amakna (Ankama al revs), on els jugadors es creen els seus propis personatges. Existeixen diverses classes de personatges que determinen els poders de qu disposar el personatge i les caracterstiques fsiques d'aquest. A ms, els personatges poden formar clans (guilds), cosa que els permet un contacte ms directe entre ells. Els combats es duen a terme per torns. En cada torn el personatge pot avanar 3 caselles i fer servir un mxim de 6 punts d'acci, que els permeten formular encanteris. Aquests punts d'acci i moviment poden augmentar-se en portar posats diferents equipaments.

Para jugar va a https://www.dofus.com/en/godfather-fortunes-account-creation/silentflusher05













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263817" title="Polem Antoni" nonfiltered="3186" processed="3180" dbindex="103205">
Polem Antoni (Polemon Antonius) fou un sofista i retric grec que va florir sota Traj i Adri i encara desprs d'aquest. Filostrat dona una biografia seva prou  extensa. Va nixer en el si d'una famlia de rang consular de Laodicea per va viure la major part de la seva vida a Esmirna on va gaudir de diversos honors locals. 

Fou deixeble de Timcrates, Escopeli, Di Crisstom i Apollofanes. Deixeble seu fou Publi Eli Aristides. Oradors contemporanis destacats foren Herodes tic, Marc Bizant, Dions de Milet i Favor d'Arle.

Afectat per la gota es va deixar morir de gana poc desprs  del 143 als 65 anys,  a Laodicea.

Obres cabdals de Polem Antoni foren una oraci funerria per Cingir i per Callmac (generals grecs a la batalla de Marat) i diverses composicions retriques principalment sobre historia atenenca. Adri li va encarregar un discurs per l'obertura del temple del Zeus Olmpic a Atenes el 135.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263818" title="Polem (escriptor)" nonfiltered="3187" processed="3181" dbindex="103206">
Polem ), fou un escriptor grec, autor d'un treball curt en grec sobre fisiognomia. Es suposa que fou cristi i va viure al segle III o potser al final del segle II.

La seva obra, dividida en dos llibres, el primer amb 33 captols, sobre fisiognomia en general i diverses caracterstiques (forma del cap, color del cabell, ulls etc...); el segon, amb 27 captols, descriu els carcters humans


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263822" title="Poloc" nonfiltered="3188" processed="3182" dbindex="103207">
Poloc (Poliochus, ) fou un poeta cmic atenenc.

Va viure en una poca indeterminada; dos fragments d'aquest poeta sn reproduts per Ateneu de Naucratis (VII, p. 313, c. ii. p. 60, c.), corresponent un a l'obra  i l'altre a una comdia de la qual no s'esmenta el ttol.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263823" title="Vis americ" nonfiltered="3189" processed="3183" dbindex="103208">

El vis americ (Mustela vison) s un mustlid originari d'Amrica del Nord introdut a gaireb tot Europa. 

El seu pelatge s generalment negre o marr fosc, i el seu pes s d'aproximadament 1,5 kg en els mascles i d'1 kg en les femelles. Habitualment presenta una taca blanca al musell de la mandbula inferior, encara que es pot presentar en ambds llavis. Sobre una mostra de 249 visons americans de granja analitzats a Catalunya, un 1,2% presenten un disseny molt similar al del vis europeu i un 8,8% alguna mena de taca en ambds llavis, encara que en aquest segon cas no hi ha possibilitat de confusi.

Tanmateix, s'ha de fer esment que aquesta espcie t una certa similitud amb la lldriga, ra per la qual sn moltes les confusions que tenen lloc. No obstant, la talla de la lldriga, considerablement ms gran (entre 3 i 6 cops ms pesada), en facilita la determinaci.

Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie.

El vis americ s una espcie de distribuci Nertica, i manca a Mxic, la zona meridional dels Estats Units i els territoris al nord del Cercle Polar rtic. A Eursia ha estat introdut en gran part dels pasos europeus i a la Sibria russa. A la Pennsula Ibrica s present al Sistema Central, al sud de Galcia i al Principat de Catalunya. Darrerament tamb es troba a Terol i Cantbria.

Al Principat de Catalunya va sser introdut com a espcie domstica al comenament de la dcada dels setanta del segle XX en dues granges pelleteres a Viladrau i Taradell (Osona). Van sser aquestes les que varen originar la presncia en estat salvatge de l'espcie, principalment la segona, que va patir un incendi l'any 1983 el qual va propiciar l'escapada massiva d'aquests animals. Posteriorment, es va intentar reconstruir-la, i se'n van escapar, si ms no, 10 femelles gestants, la qual cosa va contribuira a l'arrelament de l'espcie al Montseny i rodalies.

El vis americ s'ha ests posteriorment i ha colonitzat les comarques d'Osona, el Valls Oriental i Occidental, el Bages, la Selva, el Girons, el Baix Empord, el Pla de l'Estany i la Garrotxa. Durant el 1994 se'l va albirar als Aiguamolls de l'Empord. No obstant, algunes dades no constatades el situen tamb al Maresme, sud del Bergued i Ripolls..

Els factors que han determinat la seua expansi i distribuci sn la configuraci de les conques hidrogrfiques i la manca d'altres depredadors competidors, com la lldriga i el tur com. S'ha de dir que aquesta expansi segueix un ritme molt rpid. Aix, entre l'any 1985 i el 1990, l'rea ocupada pel vis americ s'ha incrementat en un 190%, i actualment s'estima en ms de 3.300 km2.

A la regi Palertica viu en hbitats semblants als que ocupa a l'Amrica del Nord, constituts per cursos i masses d'aigua, preferiblement amb abundant vegetaci de ribera. Hom l'ha localitzat a les capaleres dels rius fins al nivell del mar (la Tordera, Blanes). A ms, hom el troba en rius amb una gran contaminaci i degradaci (com ara la Tordera o el Ter).


Biologia, ecologia i comportament.

s molt coneguda a causa de la seua utilitzaci com a animal domstic per obtindre la seua pell. s un carnvor d'hbits semiaqutics, la qual cosa determina considerablement la seua anatomia i el seu comportament.

Pel que fa a la seua reproducci, hom disposa de molt poques dades a Catalunya. El zel t lloc entre gener i mar inclosos, i dura uns 30-45 dies en captivitat. L'ovulaci s induda per la cpula i la gestaci t dues etapes diferenciades, la implantaci diferida de l'vul a l'ter (13-50 dies) i el desenvolupament embrionari (28-33 dies). El nombre de nadissos oscilla entre 1 i 12 en captivitat. A Catalunya hom ha recopilat informaci de tres ventrades amb 5, 6 i 7 cries. La maduresa sexual arriba als 10 mesos, i l'esperana de vida s de 3-4 anys en estat salvatge.

Pel que fa a la seua dieta, el vis americ s un depredador generalista amb un ampli espectre alimentari. A Catalunya, la seua dieta est constituda principalment per micromamfers (25%), insectes (35%), ocells (16%) i fruits (18%). Tamb consumeix en menor quantitat rptils, altres invertebrats i peixos.


Gesti i conservaci.

Des de l'any 1930, els visons americans s'han escampat per molts pasos europeus (Gran Bretanya, Irlanda, Estat francs, Holanda, Sucia, Alemanya, Polnia, Rssia, etc.). Diversos autors han estudiat la incidncia de la presncia del vis americ a Europa considerant-la com a negativa.

El vis americ s un carnvor que s'ha adaptat molt b als medis on ha estat introdut i s capa d'alimentar-se d'un gran espectre de preses. Pot exercir una pressi excessiva sobre espcies protegides de la fauna catalana i sobre altres de cinegtiques i pisccoles. Sobre les espcies les poblacions de les quals ja sn massa redudes el seu efecte pot sser decisiu. s el cas del Galemys pyrenaica al centre de la Pennsula Ibrica i de certes espcies d'urodels al Montseny. En aquest segon cas, s'ha constatat que durant la primavera aprofiten els desplaaments de les salamandres (Salamandra salamandra) per depredar totes les que troben, i es poden veure desenes d'aquests animals morts amb la pell i les glndules sense ingerir. Tamb pot ser preocupant el seu efecte envers els tritons.

Com que la seua dieta s molt variada, el vis americ pot sser un seris competidor d'altres depredadors autctons de la fauna catalana, com ara la lldriga, el tur com o el vis europeu. Una de les causes de la rarefacci d'aquest darrer mustlid a l'Europa atlntica s la presncia del vis americ a les mateixes zones de distribuci, on ocupa el mateix hbitat i nnxol ecolgic. Els estudis ms recents semblen confirmar que en condicions normals la lldriga no es veu afectada pel vis americ, sin que ms aviat aquesta darrera espcie constitueix un factor que contribueix a aturar el procs d'expansi d'aquest carnvor allcton. El vis americ aprofita els territoris que la lldriga abandona per causa de l'sser hum i les seues activitats. A ms, a Catalunya de moment no se solapen les distribucions d'ambds mustlids.

Al Principat de Catalunya, les zones de distribuci del tur com i del vis americ coincideixen a les comarques de la Garrotxa i part nord del Girons. Hom no sap encara quin tipus de competncia pot donar-se entre ells.

Actualment, s permesa la caa del vis americ a Catalunya, encara que no s molt gran el nombre d'individus abatuts per trets o caats amb paranys. Hom calcula que aquesta xifra s d'uns 20-40 anualment. Al Montseny-Montnegre va suposar un 2,1% del carnvors morts per causa antrpica, entre el 1987 i el 1990.

Avui dia, nicament funcionen dues granges a Catalunya, als termes municipals d'Ullastret i Serra de Dar (el Baix Empord).

Finalment, s'ha de fer esment de l'estudi que sobre la biologia i ecologia d'aquesta espcie hom est realitzant, emprant fins i tot tcniques de radioseguiment per tal de conixer la realitat de l'espcie i poder assolir una gesti acurada.

Notes.


Bibliografia.

 Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1. ;
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 84-87. ;

Enllaos externs.


 ;
 Informaci sobre aquest mustlid. ;
 Vdeos i fotografies del vis americ. ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263825" title="Paulla Valria" nonfiltered="3190" processed="3184" dbindex="103209">
Polla (Polla) o Paulla Valria (Paulla Valeria) fou la dona de Dcim Juni Brut Alb. Cicer l'anomena Polla per Celi (ad Fam. viii. 7) indica que el seu nom complert fou realment Paulla Valeria. Era germana de Gai Valeri Triari que fou trib de la plebs el 51 aC i desprs va servir a la flota dels pompeians. Es va divorciar del seu primer marit el 50 aC (el nom del marit s desconegut) i es va casar amb Brut tot seguit.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263826" title="Messier 22" nonfiltered="3191" processed="3185" dbindex="103210">

Messier 22 (M22 o NGC 6656) s un cmul globular en la constellaci de Sagitari. Va ser descobert Abraham Ihle al 1665 i incls per Charles  Messier en el seu catleg en 1764. 

M22 s un dels cmuls d'estrelles ms propers a la Terra, amb una distncia d'aproximadament 10,400 anys llum. El que fa que cobreixi una regi del cel de 29 minuts d'arc, s a dir, aproximadament la mateixa rea que cobreix la lluna. Cont al voltant de 100.000 estrelles de les que  32 sn estrelles variables. 
Nebulosa planetria.
Aquest s un dels quatre cmuls coneguts que cont  una nebulosa planetria. Va descoberta pel satllit IRAS al 1986 i duu el nom de IRAS 18333-2357. L'estrella principal de la nebulosa s una estrella blava d'una edat de aproximadament 6.000 anys. Els altres cmuls amb nebuloses planetries sn M15, NGC 6441 i Palomar 6.

Observaci.
En bones condicions atmosfriques s observable a ull nu.Amb binoculars es poden resoldre algunes estrelles.  Amb un telescopi de 200 mm de dimetre la visi s espectacular. Per tal d'observar la nebulosa planetria caldr un telescopi de 300 mm amb filtre UHC.

Enllaos externs. 

 SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263827" title="Berto Romero" nonfiltered="3192" processed="3186" dbindex="103211">

Berto Romero (Cardona, 17 de novembre de 1974) s un humorista catal.

Biografia.

Juntament amb Miquel Company i Rafel Barcel, s un dels fundadors de la companyia teatral El Cansancio, amb la qual va interpretar diverses obres per locals i teatres de Catalunya. Ms tard passarien a realitzar programes humorstics de rdio. Va comenar a treballar a la rdio amb la cadena en catal de RNE Rdio 4, en diversos programes, i ha fet collaboracions en programes de la Cadena SER (Rdio Barcelona), Catalunya Rdio i RAC 1 entre altres amb el seu grup teatral. Actualment ell i els membres de la seva companyia apareixen a Rdio Flaixbac, al programa "El mat i la mare que el va parir".

 Televisi .

Les seves primeres aparicions sn en programes de TV3 i ms tard com a monologuista en un programa d'El Terrat per al canal privat catal 8tv anomenat: Que no surti d'aqu. 

Desde l'any 2007 treballa al programa d'Andreu Buenafuente, primer de forma espordica quan el programa estava a Antena 3 i, s quan Buenafuente fitxa per LaSexta, quan comena a treballar com a collaborador principal i guionista. Posseeix una secci prpia anomenada "Bertovisin", en la qual analitza tots els mitjans de comunicaci, especialment, els escrits i on tamb, amb ms mfasis, comenta les fotografies. A ms tamb participa amb la "Berto-Mansin", un projecte en el qual els espectadors poden enviar el que no vulguin o utilitzin perqu es construeixi una casa, en la qual desprs es gravarien uns captols de comdia, donant lloc a una nova secci al Programa "Berto-Mansin: La Serie". A diferncia de la rdio i el teatre, les seves aparicions en televisi sn en solitari. 

Aprofitant el seu xit, a l'abril de 2008 edita, amb Xavi Trib, el seu primer llibre: Zero estrelles, protagonitzat per un hipottic crtic: Antonn Fajardo, personatge nascut d'una collaboraci radiofnica en el programa La taverna del llop de Rdio 4.

Durant l'estiu de 2008, va ser el presentador del programa d'Andreu Buenafuente mentre aquest estava de vancances. El nom del programa va canviar a "Buenafuente ha salido un momento" (Buenafuente ha sortit un moment).

Trajectria profesional.
Teatre.
 Historias del cantautor pardico y su embarrenamiento precoz;
 El desafo de los hombres medianos;
 La apoteosis necia (2007);
Rdio.
 La taverna del llop, collaborador amb la secci El crtic total (2002, Rdio 4);
 Ultimtum a la Terra (2003, Rdio 4);
 Una mala tarda la t qualsevol (2004, Rdio 4);
 L'incident Kplan (2005, Rdio 4);
 Ramn (2005, per a internet);
 El ombligo de la luna, collaborador amb la secci Cuarto Menguante (2006, RNE 1);
 El mat i la mare que el va parir, collaborador (2007, Rdio Flaixbac);
Televisi.
 El gran qu (2007, TV3);
 Que no surti d'aqu, monologuista (2007, 8tv);
 Buenafuente (2007, LaSexta);
Cine.
 Curtmetratge "Stano" de Jon Cortegoso (properament) 2008;
Llibres.
 Cero estrellas (2008). Amb Xavi Trib. Edicions El Bronce. ISBN 84-8453-183-X;
 Zero estrelles (2008). Amb Xavi Trib. Angle Editorial. ISBN 84-96970-38-0;
Internet.
 Grandes obras de la literatura universal (2007);
 Conversaciones con Leonardo da Viola (2007);

Curiositats.
 La pardia de "Seat Makinero", un dels primers fenmens de Internet a Espanya (2003) va ser ideada per membres de la seva companyia teatral. Ell posa la veu. ;
 Realment no necessita ulleres.

Enllaos externs.
Blog de Berto;
Pgina web de "El Cansancio";
Pgina web de Rdio Flaixbac;
Pgina web del programa Buenafuente;




 

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263828" title="Polli" nonfiltered="3193" processed="3187" dbindex="103212">
Polli (Pollianus, ) fou un poeta epigramtic grec.

D'aquest poeta consten cinc peces a l'antologia grega. Per la primera d'aquestes peces es pensa que s probable que fou un gramtic; un altre pea est dedicada a un poeta de nom Florus probablement el poeta del temps d'Adri, el que situaria a Polli a la primera meitat del segle II.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263837" title="Polli" nonfiltered="3195" processed="3188" dbindex="103214">


Onomstica:

Anni Polli, noble rom.
Gai Asini Polli, destacat poeta, orador i historiador del temps d'August;
Gai Asini Polli (cnsol), cnsol l'any 23 ;
Asini Polli Verrugs, cnsol l'any 81;
Asini Polli (orador), sofista rom per nadiu de Tralles a l'sia Menor. ;
Celi Polli, militar rom comandant a Armnia;
Claudi Polli, escriptor rom;
Luci Fufidi Polli, cnsol el 166 ;
Valeri Polli, filsof grec del segle II;
Vedi Polli, cavaller rom amic d'August;
Vespasi Polli, pretor rom al segle I;
Vitrasi Polli, prefecte (governador) d'Egipte) en el regnat de Tiberi;
Vitrasi Polli, prefecte d'Egipte en el regant de Claudi ;
Vitrasi Polli, llegat a la Gllia Lugdunense ;
Vitrasi Polli, cnsol dues vegades, la segona el 176;
Trebelli Polli, historiador rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263840" title="Paratip" nonfiltered="3196" processed="3189" dbindex="103215">
En biologia, el terme paratip s'utilitza en referncia al tipus biolgic d'una espcie.

Zoologia.
En nomenclatura zoolgica, un paratip s oficialment definit com "qualsevol exemplar d'una espcie que no s l'holotip".

Botnica.
En botnica sistemtica tamb s'utilitza el terme "paratip". El Codi Internacional de Nomenclatura Botnica defineix el paratip com "un exemplar citat al protleg a dir, la descripci original que no s ni l'holotip ni un isotip, ni un dels sintips si dos o ms exemplars foren designats simultniament com a tipus" (Art 9.5).

Vegeu tamb.
Holotip;
Tipus biolgic;

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263841" title="Bzios" nonfiltered="3197" processed="3190" dbindex="103216">

Armao dos Bzios s un municipi brasiler de l'Estat de Rio de Janeiro, localitzat a la Regio dels Llacs. Fa frontera a l oest amb la ciutat de Cabo Frio, de la que s independitz fa alguns anys. Est a uns 165 km de la capital del estat.

s una pennsula de 8 km d'extensi i 23 platges, d un cat rep corrents martimes del Equador i de l altre corrents martimes del Pol Sud, l ho que fa que tingui platges tant d'aiges calentes com gelades.

Entre les principals platges, es pot destacar Gerib, Joo Fernandes, Ferradura, Ferradurinha, Rasa, Manguinhos, Tartaruga, Brava i Olho-de-Boi, aquesta ltima reservada per a la prctica del nudisme.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263842" title="Anni Polli" nonfiltered="3198" processed="3191" dbindex="103217">
Anni Polli (Annius Pollio) fou un noble rom.

En temps de Tiberi, al final del seu regnat, fou acusat de majestas (traci) per no fou portat a judici. Ms tard fou ntim amic de Ner per al descobrir-se la conspiraci de Pis fou acusat d'haver-hi participat (63) i fou desterrat. Estava casat amb una dona de nom Servlia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263843" title="Asini Polli" nonfiltered="3199" processed="3192" dbindex="103218">


Onomstica:

Gai Asini Polli, destacat poeta, orador i historiador del temps d'August;
Gai Asini Polli (cnsol), cnsol l'any 23 ;
Asini Polli Verrugs, cnsol l'any 81;
Asini Polli (orador), sofista rom per nadiu de Tralles a l'sia Menor.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263844" title="Castell de Baells" nonfiltered="3200" processed="3193" dbindex="103219">
El Castell de Baells o Fort de Baells es troba a Baells, a la Llitera. La seua estructura est intacte, i hi destaca una torre de guaita dit Torre de l'Homenatge. Es troba al centre del poble, junt amb l'esglsia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263846" title="Juli Vela" nonfiltered="3201" processed="3194" dbindex="103220">
Juli Vela (Barcelona, 10 de juliol de 1934, Barcelona 10 d'octubre de 1997) fou mestre, i president de la cooperativa Abacus durant ms de 25 anys. Casat amb Maria Dolors Giral i pare de set fills.

Fill de Pedro Vela i Paquita Buld, va nixer al barri del raval de Barcelona. Alumne de l'escola Collaso i Gil des de ben petit apuntava maneres de persona seriosa i responsable.

Estudi a l'Escola Industrial de Barcelona la carrera de Mestre qumic industrial. Tot i que exerc de Qumic, prompte va dedicar-se plenament a l'ensenyament fent de mestre a l'escola Sant Gregori de Barcelona, mowgli d'Igualada, a les barraques del barri de la sagrada famlia de Can Tunis i ms endavant a l'Escola d'Estiu de Rosa Sensat.

Precisament, de la seva vinculaci amb L'Associaci de Mestres Rosa Sensat va sorgir el crrec al qual dedicaria mes de vint-i-cinc anys de la seva vida, el de president de la cooperativa Abacus la qual dugu des de ser una petita botiga dedicada a la venda de material enfocat a l'ensenyament a ser una gran empresa amb seus a varies ciutats catalanes, Castell i Madrid

Entre d'altres aficions que tenia, eren principals la fusteria, la pagesia i la restauraci de mobles, sense oblidar, l'afici a les converses, a la bona taula i als amics.

Poc desprs de la seva mort, des de la cooperativa Abacus se li va retre un homenatge a les drassanes de Barcelona on es varen llegir un seguit de textos d'amics i companys que va anar coneixent al llarg de la seva vida, entre d'altres d'en Jordi Pujol, Marta Mata, Josep Amat i Paco Candel.
 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263847" title="Llista d'estats sobirans del 1919" nonfiltered="3202" processed="3195" dbindex="103221">


Estats sobirans.
A.
   Emirat de l'Afganistan (des del 19 d'agost);
   Imperi Alemany;
 Alt Asir   Emirat de l'Alt Asir;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Armnia   Repblica Democrtica d'Armnia;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
 ustria   Repblica de l'ustria Germana (fins al 10 de setembre);
   Repblica d'ustria (des del 10 de setembre);
 Azerbaidjan   Repblica Democrtica d'Azerbaidjan;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Regne de Finlndia (fins el 17 de juliol);
   Repblica de Finlndia (des del 17 de juliol);
   Repblica de Frana;

G.
   Repblica Democrtica de Gergia;
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria (fins al 21 de mar);

I.
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen;
   Regne d'Islndia;
 Regne d'Itlia;

J.
   Imperi del Jap;

L.
 - Repblica de Letnia;
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia;
   Repblica Portuguesa;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
  Rssia   Repblica Socialista Sovitica Federal Russa;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;
   Repblica Txecoslovaca;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
 Veneuela   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Baviera   Repblica Sovitica de Baviera (del 6 d'abril al 3 de maig);
 Bielorssia   Repblica Nacional de Bielorssia (fins el 5 de gener);
 Belorssia   Repblica Socialista Sovitica Bielorussa (5 de gener al 27 de febrer);
 Hongria   Repblica Sovitica Hongaresa (del 21 de mar al 6 d'agost);
 Irlanda   Repblica Irlandesa (des del 21 de gener);
 Kars   Repblica Caucasiana Sud Occidental (fins el 19 d'abril);
 Komancza   Repblica Komancza (fins el 23 de gener);
 Lemko-Rusyn   Repblica de Lemko-Rusyn;
 Litbel   Repblica Socialista Lituanobielorussa (del 27 de febrer al 25 d'agost);
 Caucas septentrional   Repblica Muntanyosa del Caucas Septentrional;
 Eslovquia   Repblica Sovitica d'Eslovquia (des del 16 de juny al 7 de juliol);
 Tavolara   Regne de Tavolara;
   Tibet;
 Ucrana   Repblica Popular d'Ucrana (fins al febrer);
 Repblica Socialista Sovitica Ucranesa (des del febrer);
 Ucrana Occidental   Repblica Nacional d'Ucrana Occidental (fins al 22 de gener);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263848" title="Gai Asini Polli" nonfiltered="3203" processed="3196" dbindex="103222">

Gai Asini Polli (Caius Asinius Pollio)  fou un destacat poeta, orador i historiador del temps d'August. Era d'origen marruci i probablement descendent de Heri Asini, cap dels marrucins a la guerra social. Era fill de Gneu Asini.

Va nixer a Roma el 76 aC i de jove va poder escoltar grans oradors com Cicer o Hortensi. El 54 aC, amb 22 anys, va acusar Gai Cat pels aldarulls que havia causat quan fou trib de la plebs el 56 aC per aquest, ajudat per Gneu Pompeu i Luci Licini Cras, fou absolt.

El 50 aCs adher al partit de Juli Csar i es va reunir amb aquest a la Gllia Cisalpina; va acompanyar Csar quan va creuar el Rubic. Conquerida Itlia, Polli va servir amb Curi per expulsat Cat de Siclia i desprs va anar a frica. Curi fou derrotat pel rei nmida Juba II i va morir, i Polli va recollir les restes de l'exrcit, es va retirar a tica i va poder fugir per mar. Va fer la campanya de Grcia el 48 aC i fou present a la batalla de Farslia.

El 47 aC fou trib de la plebs, any en qu es va oposar a Dolabella que volia abolir els deutes. El 46 aC va combatre per Csar a frica i al 45 aC a Hispnia; al seu retorn a Roma fou un dels 14 pretors que Csar va nomenar (45 aC).

El 44 aC fou enviat a governar l'Hispnia Ulterior  com a propretor, per lluitar contra Sext Pompeu, i era a la seva provncia quan Csar fou assassinat el 15 de mar del 44 aC. La guerra amb Sext li fou desfavorable i noms es va salvar perqu es va signar la pau entre Sext Pompeu i Roma, per mediaci de Marc Antoni i Lpid el triumvir. Va romandre tot el 44 aC a la seva provncia.

En esclatar la guerra entre Marc Antoni i el senat el 43 aC, Polli va ser pressionat per fer costat a aquest darrer, i va manifestar simpaties senatorials per va exposar diverses raons per inhibir-se. Finalment quan Octavi (August), Lpid i Antoni es van unir, Polli es va declarar al seu favor (agost del 43 aC) amb tres legions i va convncer Luci Munaci Planc (cnsol 42 aC) que era a la Gllia Transalpina, de seguir-lo. El triumvirat va determinar els cnsols pels segents cinc anys i Polli va rebre el consolat pel 40 aC per va haver d'acceptar la proscripci del seu sogre Luci Quint. En el repartiment de provncies Polli va rebre la Transpadana. All va salvar de la confiscaci la propietat del poeta Virgili a Mntua.

El 41 aC, a la guerra de Perusa, va evitar prendre part activa ja que desconeixia els desitjos de Marc Antoni. Octavi el va obligar a entregar la provncia a Alf Var. S'esperava l'arribada de Marc Antoni des de Grcia i Polli el va convidar a prendre possessi dels ports per assegurar el seu desembarcament ja que s'esperava una guerra entre Antoni i Octavi, per finalment es va arribar a un pacte a Brundusium (40 aC). Polli va tornar a Roma on va exercir de cnsol com estava previst, junt amb Gneu Domici Calv.

El 39 aC Antoni va tornar a Grcia i va enviar a Polli a lluitar contra els parthini, un poble illiri partidari de Brut i Cassi. Polli els va derrotar i va entrar a la ciutat de Salona, i per aquesta victria va obtenir els honors del triomf (25 d'octubre del 39 aC). El seu fill Asini Gal va rebre el cognom Salon.

Desprs es va retirar de la poltica i es va dedicar a la literatura. Va morir a la seva villa de Tusculum l'any 4 dC

A ms de ser patr de Virgili, Horaci i altres poetes, fou el primer que va establir una biblioteca a Roma, en la que es va gastar tots els diners obtinguts a la seva campanya a Illria. Va introduir tamb la lectura de les seves obres davant un ample cercle d'amics i crtics abans de publicar-les. Cap de les seves obres s'ha conservat; es conserven els ttols d'uns deu discursos.

Com historiador va escriure una obra sobre les guerres civils en 17 llibres, entre l'any 60 aC i el 30 aC. El llibre s repetidament esmentat per autors posteriors ja que fou testimoni directe dels fets que va narrar. Es creu que en la composici de l'obra el va ajudar el gramtic Attei Filleg.

Com a poeta va escriure diverses tragdies molt elogiades per Virigili i Horaci, per segurament d'importncia secundaria ja que desprs no sn esmentades per escriptors posteriors, i Virgili i Horaci estaven obligats amb Polli.

Va deixar un fill, Gai Asini Gal Salon, que es va casar amb Vipsnia, la filla de Marc Vipsani Agripa i de Pompnia tica (ex dona de l'emperador Tiberi) que foren els pares d'Asini Salon, Asini Gal, Asini Polli, Asini Agripa (cnsol l'any 25) i Asini Celer.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263849" title="Gai Asini Polli (cnsol)" nonfiltered="3204" processed="3197" dbindex="103223">
Gai Asini Polli (Caius Asinius Pollio) fou un magistrat rom, que fou net de Gai Asini Polli (Caius Asinius Pollio)  i fill de Gai Asini Gal Salon i de Vipsnia (la filla de Marc Vipsani Agripa).

Fou cnsol l'any 23 junt amb Gai Antisti Vet i desprs (segons una moneda) procnsol a l'sia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263851" title="Asini Polli Verrugs" nonfiltered="3205" processed="3198" dbindex="103224">
Asini Polli Verrugs  (Asinus Polli Verrucosus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 81. L'esmenta Di Cassi (Dion Cassius,  lxvi. 26) i tamb apareix als Fasti. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263852" title="Asini Polli (orador)" nonfiltered="3206" processed="3199" dbindex="103225">
Asini Polli (Asinius Pollio) fou un sofista rom per nadiu de Tralles a l'sia Menor. 

Suides l'anomena sofista i filsof i diu que va ensenyar a Roma en temps de Gneu Pompeu Magne, que va succeir a Timgenes a la direcci d'una escola de retrica. Timgenes va florir el 55 aC i per tant Polli hauria viscut a la segona meitat del segle I aC. Fou llibert de Gai Asini Polli.

A Suides se li atribueixen les segents obres:

1. Eptom de l'Atthis de Filcor;

2. Memorabilia  del filsof  Musoni. Errniament atribuda ja que Musoni va viure al segle I;

3. Eptom de les Gergiques de Difanes de Nicea;

4. Un comentari sobre un treball d'Aristtil sobre animals;

5. Una obre sobre la guerra civil entre Csar i Pompeu, potser una traducci al grec de l'obra (o una part) de Gai Asini Polli;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263853" title="Castell de Montagut" nonfiltered="3207" processed="3200" dbindex="103226">
Per al castell de Sant Juli de Ramis vegeu Castell de Montagut (Girons);
El Castell de Montagut es troba al municipi de Montagut i Oix a la Garrotxa. Concretament s dalt del tur de Montagut (597 m) i data del segle XI.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263854" title="Celi Polli" nonfiltered="3208" processed="3201" dbindex="103227">
Celi Polli (Caelius Pollio) fou un militar rom.

Fou comandant de l'exrcit rom a Armnia l'any 51 i fou subornat pel prncep iber Radamist d'Armnia per abandonar la causa de Mitridates d'Armnia, que havia estat collocat al tron pels mateixos romans. Tot i la seva conducta va romandre en el comandament fins el primer any del govern de Ner (54) per finalment es va enviar com a successor a Leli aquell mateix any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263855" title="Claudi Polli" nonfiltered="3209" processed="3202" dbindex="103228">
Claudi Polli (Claudius Pollio) fou un escriptor rom amic i contemporani de Plini el Jove.

Aquest esmenta els seus mrits en una carta i diu que havia escrit la vida d'un dels seus amic per el nom no es llegible. Alguns llegeixen Anni Bas (Annius Bassus) i altres Musoni (Musonius) i encara que hi ha algunes objeccions a la segent possibilitat, podria ser l'autor de la Memorabilia de Musoni que a Suides s'esmenta com obra d'Gai Asini Polli, un segle anterior.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263856" title="Luci Fufidi Polli" nonfiltered="3210" processed="3203" dbindex="103229">
Luci Fufidi Polli (Lucius Fufidius Pollio) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 166 juntament amb Quint Servili Pudent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263857" title="Valeri Polli" nonfiltered="3211" processed="3204" dbindex="103230">
Valeri Polli (Valerius Pollio) fou un filsof grec de l'escola alexandrina. Va viure en temps de l'emperador Adri i fou el pare del filsof Diodor d'Alexandria. Apareix esmentat al Suides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263858" title="Vedi Polli" nonfiltered="3212" processed="3205" dbindex="103231">
Vedi Polli (Vedius Pollio) fou un cavaller rom amic d'August. 

Era de naixement fill de llibert i va acumular grans riqueses. s conegut per la seva crueltat ja que quan un esclau el molestava amb qualsevol insignificana el donava de menjar als seus grans peixos. Una vegada, en una visita d'August, un esclau va trencar un vidre i Polli va ordenar tirar-lo als peixos; l'esclau va suplicar a August de salvar-lo i aquest va intercedir, per Polli no el va voler perdonar; llavors August va fer trencar tots els vidres i tirar-los als peixos.

Va morir el 15 aC i va deixar gran part de la seva propietat a l'emperador.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263859" title="Castell de Cervi de Ter" nonfiltered="3213" processed="3206" dbindex="103232">
El Castell de Cervi de Ter, a Cervi de Ter al Girons, est en runes. Un document de compra de l'any 992 diu que un tal Sunyer Llobet el compr al comte Borrell. Es troba a un tur proper del poble.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263861" title="Vespasi Polli" nonfiltered="3214" processed="3207" dbindex="103233">
Vespasi Polli (Vespasius Pollio) fou un militar i magistrat rom, nadiu de Nrsia.

Fou tres vegades trib dels soldats i prefecte del camp. Tamb va ser pretor. La seva filla Vespsia Polla fou concubina de l'emperador Vespasi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263862" title="Vitrasi Polli" nonfiltered="3215" processed="3208" dbindex="103234">
Vitrasi Polli (Vitrasius Pollio) fou prefecte (governador) d'Egipte en el regnat de Tiberi. Va morir l'any 32. L'esmenta Di Cassi (Dion Cassius, lviii. 19.). Un altre Vitrasi Polli que fou tamb prefecte d'Egipte en el regant de Claudi era probablement el seu fill; a  aquest darrer l'esmenta Plini el Vell (Plinius, H. N. xxxvi. s. 11.). Un net del primer i fill del segon, tamb anomenat Vitrasi Polli, fou llegat a la Gllia Lugdunense en temps d'Adri. Fou probablement el pare de Vitrasi Polli que fou cnsol el 176.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263863" title="Vitrasi Polli (cnsol)" nonfiltered="3216" processed="3209" dbindex="103235">
Vitrasi Polli (Vitrasius Pollio) fou un magistrat rom.

Va viure en temps de Marc Aureli i fou cnsol dues vegades, la segona el 176 amb Marc Flavi per. La data del seu primer consolat no va quedar registrada. El senatusconsultum Vitrasianum esmentat al Digest, fou segurament aprovat durant el seu perode consular. Era probablement el pare de Vitrsia Faustina, assassinada per orde de Cmmode.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263864" title="Pollis" nonfiltered="3217" processed="3210" dbindex="103236">
Pollis (Pollis, ) fou un almirall espart.

s esmentat per primer cop el 390 aC amb el crrec de  o segon en el comandament de la flota.  El 376 aC fou nomenat navarc (navarchus) o comandant en cap de la flota de 60 vaixells encarregada de tallar els subministraments de gra a Atenes. No va tenir xit i fou derrotat per Cbries.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263865" title="Juli Pllux" nonfiltered="3218" processed="3211" dbindex="103237">


Onomstica:

Juli Pllux (sofista), sofista i gramtic grec ;
Juli Pllux (escriptor), escriptor bizant;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263866" title="Palau Castell de Sacosta" nonfiltered="3219" processed="3212" dbindex="103238">
El Palau Castell Sacosta o Torres de Palau es un palau que es troba al sud de la ciutat de Girona, davant de l'esglsia del barri de Palau-sacosta. Actualment pertany als marquesos de Montoliu.
Construt l'any 1495 per Joan Sarriera, d'estil gtic i de forma quadrada amb dues torres de defensa, una rectangular altra rodona.

 Enllaos Externs .
 Barri de Palau-sacosta;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263867" title="Juli Pllux (sofista)" nonfiltered="3220" processed="3213" dbindex="103239">
Juli Pllux (Julius Pollux, ) fou un sofista i gramtic grec nadiu de Naucratis a Egipte. 

Educat pel seu pare va anar a Atenes on va estudiar retrica amb el sofista Adri i va obrir una escola privada. L'emperador Cmmode el va nomenar cap de retrica a Atenes. Va morir en el regnat d'aquest emperador als 58 anys d'edat. L'any de floriment s situa al 183.

Fou l'autor de diverses obres entre les quals Suides esmenta:
 , un  Onomasticon en 10 llibres;
 ;

Noms es conserva la primera, lOnomasticon.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263868" title="Juli Pllux (escriptor)" nonfiltered="3221" processed="3214" dbindex="103240">
Juli Pllux (Julius Pollux, )  fou un escriptor bizant, autor d'un cronic titulat  . 

s una histria universal que comena amb la creaci del mon i arriba fins al temps de l'escriptor. Els dos manuscrits publicats arriben fins al temps de Valent per un altre manuscrit arriba fins a l'emperador Rom II (que va regnar fins el 963).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263869" title="Arraial do Cabo" nonfiltered="3222" processed="3215" dbindex="103241">

Arraial do Cabo s una ciutat brasilera de l'estat de Rio de Janeiro, a la Regio dos Lagos. La ciutat s costera i t una alada mitjana de 8 metres.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263870" title="Sc llegenda" nonfiltered="3223" processed="3216" dbindex="103242">
Sc llegenda (en angls I Am Legend) s el ttol de la novella de cincia ficci escrita per Richard Matheson el 1954. Gira al voltant de l'nic supervivent d'una epidmia que ha transformat a tots els ssers humans en vampirs i s'ubica a Los ngeles, California.

 Argument .

El llibre se situa al suposat futur dels anys 70, i comena mostrant la monotonia i l'horror diari del seu singular protagonista, Robert Neville. Neville s, aparentment, l'nic supervivent de l'apocalipsis causat per una pandmia bacteriolgica, que provoca smptomes similars als del vampirisme.

Cada dia el protagonista repeteix la mateixa rutina. Arregla les destrosses que els vampirs han fet a la casa durant la nit, sella les finestres, fa cordes per penjar-hi alls i elimina als cadvers que resten davant de cada seva.

L'aspecte psicolgic de Neville s un element significant a la novella. La seva lluita contra la desesperaci i el dubte (que sovint el fan caure en l'alcoholisme) configuren el carcter del llibre. Matheson va mostrar al personatge principal com si d'un home normal es tracts, per malferit psicolgicament parlant, tractant d'assumir la catstrofe que li ha tocat viure.

La major part de la histria est dedicada a la lluita de Neville per entendre la plaga que ha transformat a tota la humanitat excepte ell que s inmune perqu molts anys enrere fou atacat per un ratpenat portador del bacteri del vampirisme. La novella s quasi nica en la seva mostra fictcia del vampir, mostrant-nos una base cientfica per a tots els signes com sn l'aversi a l'all, l'nsia de sang fresca, la resistncia a les bales... tot grcies a l'estudi que porta a terme el protagonista i que s mostrat en detall al llarg de tot el llibre.

A mitja histria la vida del Neville fa un gran canvi al trobar-se amb una aparent supervivent, tot i que desprs resulta forma part d'una comunitat primitiva de vampirs que han aconseguit un frmac per ser inmunes i aix poder sobreviure.

El llibre acaba quan, un cop capturat, Neville se suicida amb unes pastilles provedes per la mateixa noia que el va enganyar mentre pensa: Sc llegenda.

Aquest colpidor final obre el complex debat tic sobre qui s el monstre: Neville que matava vampirs pel seu propi b o els vampirs que pretenen matar a Neville com a venjana i aix aconseguir el b per al mxim de persones?

Adaptaci cinematogrfica.
 Thriller  de cincia-ficci de 2007 a crrec de Francis Lawrence i interpretat per Will Smith. Un virus letal sembla deixar Will Smith com a nic ser viu sobre la terra  per no est sol 

Robert Neville s un brillant cientfic, per ni ell va poder contenir el terrible virus que era imparable per a l home. Ara Neville, immune, s l nic sser hum  que queda a ciutat de Nova York, i potser del mn. Durant tres anys ha enviat tots els dies missatges de rdio, desesperat per trobar a d altres supervivents. Per, Neville no est sol, sin que est envoltat d  els infectats , vctimes de la plaga que van ser convertits en ssers carnvors i noms poden existir en la foscor. 

Una ms que correcta adaptaci de la novella de cincia-ficci de Richard Matheson, a ms d una espectacular pellcula futurista plena d efectes especials i atmosfera catastrfica, la cinta indaga en la solitud, els lmits de la cincia i en la necessitat de la  creena i fe en les situacions lmit. Will Smith desprn humanitat en un paper fet a mida i es consolida com un dels herois cinematogrfics de la darrera dcada. L estructura narrativa, combina de forma molt encertada, la soledat del protagonista i el seu entorn amb l enfrontament amb els zombis i mostrant-nos flashbacks que ens ajuden a entendre com s ha pogut arribar a aquesta situaci dramtica.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263872" title="Andr le Dissez" nonfiltered="3224" processed="3217" dbindex="103243">

Andr le Dissez (Plougonvern, 11 de novembre de 1929) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1957 i 1965. Durant aquests anys com a professional aconsegu 8 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana de 1959. Anteriorment, i en categoria amateur, fou dues vegades campi de Frana de persecuci. Era conegut amb el nom de Le Facteur.

Palmars.
1957;
 1r a Mry;
 1r a Enghien;
1958;
 1r a Saint-Renain;
 1r a Treignac;
1959;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1961;
 1r a Plevez;
1964;
 1r a la Polymultiple;
 1r a Svignac;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 34 de la classificaci general;
1959. Abandona (16a etapa). Vencedor d'una etapa;
1960. 47 de la classificaci general;
1961. Abandona (17a etapa);
1964. Abandona (7a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. Abandona;
1961. Abandona;
1964. 19 de la classificaci general;
1965. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars d'Andr le Dissez ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263873" title="Castell de Fraga" nonfiltered="3225" processed="3218" dbindex="103244">
El Castell de Fraga al municipi de Fraga a la Franja de Ponent s la runa de l'antiga esglsia de Sant Miquel, rehabilitat com a sala d'exposici i inaugurat el 2007 amb una exposici monogrfica sobre Miguel Viladrich Vila.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263876" title="Castell de Yedikule" nonfiltered="3226" processed="3219" dbindex="103245">

El castell de Yedikule o el castell de les set torres s'ala en el tram meridional de les muralles d'Istanbul, a Turquia. Les set torres estan unides per espessos murs que composen una fortalesa pentagonal i un dels seus costats forma part de la muralla.

La fortalesa, tal com est ara, presenta trets bizantins i otomans. Dues fortes torrasses de marbre de les muralles interiors flanquegen la porta d'Or (ara tapiada), entrada triomfal al Bizanci medieval construda per Teodosi II. Les processons imperials entraven a la ciutat per aquesta porta per a celebrar la investidura d'un nou emperador o una victria militar. Quan es va construir la porta estava folrada d'or i presentava una decoraci escultrica en la que destacava una Victria alada, quatre elefants de bronze i una imatge del propi emperador Teodosi.

Al segle XV, Mehmet el Conqueridor hi incorpor les torres altes i rodones. que no formen part de les muralles interiors i els trossos de muralla que completaven la fortificaci.

La torre situada a l'esquerra del mur nord-oriental s'anomena en turc yazili kule (torre de les inscripcions). S'utilitz com a pres per als enviats estrangers i per als que perdien el favor del sold. Aquests dissortats gravaven els seus noms, dates i altres detalls als murs.

Entre altres personatges illustres hi va morir executat Osman II, als 17 anys. El 1622 fou arrossegat fins a Yedikule pels seus propis genssers desprs de quatre anys de govern. Es diu que utilitzava als seus patges com a blanc en el tir en arc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263878" title="Itatiaia" nonfiltered="3227" processed="3220" dbindex="103246">
Itatiaia s un municipi de l'Estat de Rio de Janeiro, al Brasil.

Enllaos externs.

 Pgina de l'Ajuntament;
 Parque Nacional do Itatiaia;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263879" title="Terratrmol de Chichi del 1999" nonfiltered="3228" processed="3221" dbindex="103247">

El terratrmol de Chi-Chi (en xins tradicional,      , en pinyin, jj ddzhn), tamb conegut com el terratrmol 921 () va ocrrer el 21 de setembre del 1999 a Taiwan a les 1:47 de la matinada en l'hora local (20 de setembre 17:47 GMT) i va arribar a 7.3 en l'escala Richter. El seu epicentre s'hi trob 23.87 latitud nord, 120.75 longitud est, a Chichi (Jiji segons la romanitzaci Hanyu) al Nantou, al voltant de 12.5 km a l'oest del Llac Sun Moon. El sisme tingu una profunditat de El terratrmol continu sacsejant Taiwan durant la nit. S'han comptat multitud d'histries sobre cases no destrudes que es traslladaren ntegres amb la conseqncia que fins i tot, l'amo va haver de canviar-ne d'adrea.

 Falla de Chelungpu .

L'epicentre del sisme va ser la ciutat de Jiji. El terratrmol 921 va ocrrer al llarg de la lnia de la falla de Chelungpu a la part occidental de l'illa de Taiwan. La falla s'estn a la llarga de les faldes de les Muntanyes Centrals en les regions de Nantou i de Taichung. Algunes seccions de terra prop de la falla van ser aixecades prop de 7 metres. Prop de Dongshih, en l'extremitat nord de la falla, va ser creada pel terratrmol una cataracta de ms de 7 metres. En tota la part centre-occidental de l'illa, els ponts van ser destruts, allant el trnsit per setmanes.

En Wufeng, un poble en la regi meridional de Taichung, els danys van ser particularment devastadors; l'Escola Superior de Guangfu s'hi trobava directament damunt de la lnia de falla i fou greument danyada pel sisme. Hui dia on es trobava l'escola s'ha construt el Museu del Terratrmol 921, que forma part del Museu Nacional de Cincies Naturals de Taiwan.

 Vegeu tamb .
John Walker, dedic un concert benfic a recaptar fons per als damnificats.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263880" title="Castell de Mequinensa" nonfiltered="3229" processed="3222" dbindex="103248">

El Castell de Mequinensa s un palau castell intacte dalt d'un tur. Fou construt pels Montcada, senyors de la baronia de Mequinensa. Data dels segles XIV i XV, encara que al 1959 el reform considerablement l'arquitecte Adolf Florensa i Ferrer.

El palau s de forma quadrada irregular, amb set torres rectangulars llevat d'una, que s pentagonal. Dues de les torres guarden l'entrada, que s semicircular, amb un escut a dalt. 

Actualment pertany a l'ajuntament i s visitable. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263881" title="Miquel Mas Ferr" nonfiltered="3230" processed="3223" dbindex="103249">
Miquel Mas Ferr (Palma, Mallorca, 1950) s un escriptor mallorqu. Treballa en una entitat bancria. Ha collaborat a les publicacions Cort, Diario de Mallorca, ltima Hora i Diari de Balears. La seva poesia s influda per Rainer Maria Rilke, Arthur Rimbaud i Paul Verlaine. El 1995 va guanyar el Premi Andrmina de narrativa. s membre de l'AELC.

 Obres .
 Poesia .
 Mediterrnia, un cel esquinat (1985);
 Narrativa .
 Massa temps amb els ulls tancats  (1976), premi Joan Ballester de Narrativa ;
 L'ngel blau (1991);
 L'ocell del parads (1992);
 Cam de palau (1996), Premi Andrmina de narrativa;
 La Rosa d hivern (1998) finalista Premi Sant Jordi;
 Riberes de plata (2004);
 El cel dins la memria (2007), premi Ciutat de Palma;

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263882" title="Castell de Xivert" nonfiltered="3231" processed="3224" dbindex="103250">

El Castell de Xivert es troba a la Serra d'Irta, al terme municipal d'Alcal de Xivert (Pas Valenci). s una construcci islmica dels segles X i XI reformada posteriorment pels templers durant el segle XIII. Guaita la serra i la mar mediterrnia.

El tur on es troba el castell de Xivert ha estat lloc d assentament, al menys, des dels segles XIV-XIII a.C. Pobladors de l Edat del Bronze Mitj i Ibers ocuparen el terreny.

Espais constructius.

El castell musulm.

La fortalesa musulmana comprn el recinte emmurallat extern, obra dels segles X-XI on destaquen alguns grans llenos de tapiar coronats de merlets. Els murs envolten la vila i el castell, sense altra separaci que la topogrfica que provoca irregularitats. Aquesta uni dels dos espais indica el carcter de refugi del recinte superior. Molt interessant s la inscripci rab  pel rencontre de Du  a un mur llut que imita carreus, al sector  S/SE del conjunt.

L aljama.

La vila musulmana i morisca, es troba als peus del castell, adaptant-se al terreny i mirant al migdia. Un carrer principal articula el conjunt urb, amb altres carrer secundaris i carrerons i, amb les vivendes i els espais pblics, conformen un dels testimonis ms ben conservats d una vila musulmana en altura.
A partir de la conquesta cristiana la poblaci musulmana mant la seva personalitat grcies a la Carta Pobla de 1234. Durant els segles XIV i XV la vila va minvant en importncia, tot i que mant la poblaci, desplaada per la vila cristiana d Alcal. El deteriorament s'amplia en el segle XVI, amb una devallada de la poblaci, i s definitiu al 1521, quan la Germania ataca el castell, amb conversions forades, i la poblaci, molt reduda, es mant fins l expulsi dels moriscos, el 1609. Posteriors intents de reocupaci no surten efecte.

El castillo de Xivert a tercio de legua de Alcal est assentado en un cabeo alto, e al pie del castillo ay un lugar poblado de moriscos. Este castillo fue saqueado a xxix de junio ao de Mdxxi por Miguel Estells, capitn de la Germana


El castell templer.

La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts ms significatives, en el segle XIII, pels templers, reaprofitant la disposici general del castell musulm, i adaptant l espai a les noves necessitats. Sn notables les dues torres rodones i el mur que les enllaa, de carreus, aix com l aljub. Fins el segle XVII, i sota la direcci dels comanadors de l'Orde de Montesa es feren modificacions de menor importncia.

L'any 1596 es fa una visura i valoraci del castell, per orde reial, per poder arreglar el deteriorament d'edificis i murs. I totes les parts estaven "molt derrohides y a perill de cahiguda", segons declaren els perits. I en 1648, en un inventari dels bens de la comanda d'Alcal es diu que "lo castell de Xivert lo qual per estar aquell y tota la dita vila deruits de manera que sols resten los vestigis y no averi en aquell ni en dita vila portes ni finestres ni altra cosa alguna..."

Situaci actual.

A partir de 1996 s han realitzat excavacions arqueolgiques, neteja d espais, millora en els accessos i restauraci-consolidaci d alguns dels elements ms emblemtics del castell: Torre de Ponent, Torre Sud i el mur on es troba la inscripci arbiga.




Bibliografia.

Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim (2001). El patrimoni arquitectnic gaspatxer. Alcal de Xivert: Associaci d'Amics de Mainhardt. ISBN 84-923793-3-2;
Antonio Otal, Juan Manuel de (1997). Castell de Xivert, 1996-1997: Trabajos de investigacin y recuperacin. Alcal de Xivert: Ajuntament.
Antonio Otal, Juan Manuel de; Beser Iturat, Raquel (1997). Castell de Xivert: present i futur d'un projecte necessari, Mainhardt, 27, pgs. 36-39.
Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino Len, David (1997). Un primer paso para la aplicacin de un modelo operativo urbanstico de la aljama de Xivert. Campaa de excavacin agosto 96 y 97. Mainhardt, 29, pgs. 8-11.
Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino Len, David (2000). L'orde del Temple a Xivert. Mainhardt, 36, pgs. 81-85.
Antonio Otal, Juan Manuel de; Vizcaino Len, David; Bravo Hinojo, Eva Mara (1999). Arqueologa de la arquitectura: La muralla decorada con falso despiece en sillera del Castell de Xivert. Mainhardt, 35, pgs. 84-86.
Bazzana, Andr (1976). Problmes d'architecture militaire au Levant espagnol: Le chteau d'Alcala de Chivert, Chteau Gaillard. Etudes de Castellologie mdivale, 8, pgs. 21-46.
Daz de Rabago Hernndez, Carmen (1993). Introduccin al estudio de la aljama musulmana de Xivert durante la Edad Media. Centro de Estudios del Maestrazgo, 41-42, pgs. 63-70.
Ferrandis, Manuel (1902). Castillo de Chivert. Castelln: Ayer y Hoy, tomo I, nm. 10, pgs. 161-163.
Hernndez Ruano, Javier (2003). Historia de los moriscos valencianos de Xivert: Desarrollo econmico y aculturacin. Benicarl: Centre d'Estudis del Maestrat;
Hofbauerova, Vera (2000). Restauracin del castillo de Alcal de Xivert. Centro de Estudios del Maestrazgo, 64, pgs. 60-68.
Hofbauerova (2001). El conjunto monumental de Xivert y las recientes obras de consolidacin y restauracin. Penyagolosa, 2, IV poca, pgs. 56-73.
Vizcaino Len, David, ei alia (2002). Castell de Xivert, 1997-2001. Alcal de Xivert: Ajuntament. ISBN 84-932784-0-8;

Notes.



Vegeu tamb.
Alcal de Xivert;
Orde del Temple;

Enllaos externs.
Pgina oficial de l'Ajuntament d'Alcal de Xivert: Castillo de Xivert ;
Castillos medievales de Espaa: Castillo de Alcal de Xivert ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263885" title="Joseph Groussard" nonfiltered="3232" processed="3225" dbindex="103251">

Joseph Groussard (La Chapelle-Janson, 2 de mar de 1934) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1956 i 1967, aconseguint 65 victries durant la seva carrera. D'entre totes aquestes victries destaca una Mil-Sanremo i una etapa al Tour de Frana de 1959.

Palmars.
1956;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1957;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r a Locamolo;
 1r a Fougres;
1958;
 1r del Gran Premi de Saint Raphael;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena;
 1r a Saint Brieuc;
 1r a Fougres (2);
1959;
 1r del Gran Premi de Mnaco;
 1r del Gran Premi de Nantes;
 1r de la Gnova-Nia;
 1r a Saint-Georges de Chesn;
 1r a Plumeliau;
 1r a Hennebont;
 1r a Miniac-Morvan;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1960;
 1r de la Pars-Camembert;
 1r del Circuit de l'Indre;
 1r a Felletin;
 1r a Pontivy;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Xampanya;
1961;
 1r del Circuit del Midi-Libre i vencedor d'una etapa;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena;
 1r de l'Etoile de Lon;
 1r a Issoire;
 1r a Brignoles;
 1r a Saint-Georges de Chesn;
 1r a Mur-de-Bretanya;
 1r del Gran Premi Le Parisien (CRE);
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Tour de la Xampanya;
 Vencedor d'una etapa als 4 dies de Dunkerque ;
1962;
 1r dels 4 dies de Dunkerque ;
 1r del Critrium Nacional;
 1r del Circuit dels Boucles del Sena;
 1r del Gran Premi Le Locle;
 1r a Oradour sur Glane;
 1r a Quillan;
 1r a Saint Claud;
 1r a Miniac-Morvan;
 1r a Rousies;
 1r a Saint-Brieuc;
 Vencedor d'una etapa al Tour del Sud-est;
1963;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r a Pontivy;
1964;
 1r a Auxerre;
 1r a Chteaugiron;
 1r a La Chapelle-Janson;
 1r a Saint-Brieuc;
 1r de la Fletxa d'Auxerre;
 1r a Pleine-Fougres;
 1r a Lorient;
 1r del Gran Premi d'Antibes;
1965;
 1r de la Bordeus-Saintes;
 1r a Montmorillon;
 1r a Saint-Georges de Chesn;
 1r a Pontivy;
 1r a Loctudy;
1966;
 1r a Saint-Georges de Chesn;
 1r a Craon;
 1r a Faout;
1968;
 1r a Laval;

Resultats al Tour de Frana.
1957. 42 de la classificaci general;
1958. 25 de la classificaci general;
1959. 56 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 52 de la classificaci general. Porta el maillot durant 1 etapa;
1961. 45 de la classificaci general;
1962. 57 de la classificaci general;
1963. 64 de la classificaci general;
1964. 74 de la classificaci general;
1965. 96 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Groussard ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263886" title="Castell de Moixent" nonfiltered="3233" processed="3226" dbindex="103252">
El castell de Moixent s al terme municipal de Moixent (la Costera, Pas Valenci), a una muntanya des de la qual domina la poblaci.

Origen.
Les darreres excavacions han descobert restes d'un poblat de la edat del bronze al castell. Tanmateix, l'origen del castell sembla que s de l'poca rab, principalmente de l'poca almohade. No obstat aix, a la seua construcci s'hi aprecien diferents estils i tcniques.

Descripci.
La part principal del castell es troba a dalt d'una muntanya dalt de la poblaci.  A la part superior, es cre un fossar per defensar-lo a la part est, i un albcar.  Des d'aquesta part principal, partien les muralles de la poblaci, que es conserven al costat del castell.  A una muntanya adjacent, es troba una torre albarrana, la Torre de Coloms.


Histria.
Construt durant la dominaci rab de la pennsula, passa l'any 1244 a la Corona d'Arag, desprs del Tractat d'Almizra.  Mant la seua funcionalitat als segles posteriors. Pat un setge el 1351 durant les guerres d'Arag i Castella i el 1521 durant la revolta de les germanies. Les excavacions arqueolgiqus han mostrat algunes reparacions al segle XVIII.
A partir del 1998, es realitzaren excavacions i obres de consolidaci a la torre dels coloms, i a algunes parts del castell.

Vegeu tamb.
Torre de Coloms;
Moixent;

Bibliografia.

;


;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263887" title="Vicent Josep Escart i Soriano" nonfiltered="3234" processed="3227" dbindex="103253">
Vicent Josep Escart i Soriano (Algemes, 1964) s un escriptor valenci. Es llicenci en filologia catalana i en histria medieval. s professor del departament de filologia catalana a la Universitat de Valncia, i ha collaborat al diari Levante i a la revista Sa. Guany el Premi Andrmina de narrativa el 1996.

 Obres .
 Narrativa . 
 Barroca mort (1988);
 Novella .
 Dies d'ira (1992);
 Els cabells d'Absalom (1996);
 Espcies perdudes (1997) Premi Andrmina de narrativa;
 Nomdedu (2002);
 Estudis literaris .
 Memria privada. Literatura memorialstica valenciana dels segles XV al XVIII (1998);

 Enllaos externs .
 Currculum de les obres de V.J. Escart;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263888" title="Castell de Xulilla" nonfiltered="3235" processed="3228" dbindex="103254">

El Castell de Xulilla s un castell de la localitat de Xulilla, (als Serrans), que s'assenta al tur que domina la poblaci. s el nucli embrionari de la vila de Xulilla, no solament perqu s'hi ubicaren les poblacions de l'Edat Antiga, sin perqu les seues restes constructives reflecten els moments histrics del poble, aix com tamb el carcter singular que proporciona al mateix poble.

 Arquitectura .
Consta d'antemuralla, torre, barbacana, un basti rod, dependncia abovedada, torres als cantons, i el recinte senyorial amb torre i restes de la residncia i dependncies auxiliars. Tamb comptava amb una ermita dedicada a Sant Miquel. A l'interior hi ha quatre pous. A diversos llocs s'hi veuen uns gravats similars als del Castell de Dnia.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263889" title="Vicent Us i Mezquita" nonfiltered="3236" processed="3229" dbindex="103255">
Vicent Us i Mezquita (Vila-real, 1963) s un escriptor valenci. Llicenciat en histria contempornia, ha conreat el periodisme i els guions de cinema i televisi, per s'ha dedicat a la narrativa. El 2002 va guanyar el Premi Andrmina de narrativa. Ha fet conferncies a la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, a mbito Cultural de Valncia, a l'Ateneu Barcelons o a la Casa-Museu Lloren Villalonga, de Binissalem. s membre de l'AELC.

 Obres .
 La can de la terra estimada (1992) ;
 I en els arbres i en el vent (1995);
 La mirada de Nicodemus (1997);
 Tan oberta com sempre (1998);
 La taverna del Cau de la Lluna (2001);
 L'herncia del vent del sud (2002);
 Crnica de la devastaci (2003) Premi Andrmina de narrativa.
 Les ales enceses (2004) finalista del Premi Sant Jordi;
 Enllaos externs .
 Biografia a la Vilapdia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263890" title="Jordi Joan i Miralles" nonfiltered="3237" processed="3230" dbindex="103256">
Joan Jordi Miralles (Osca, 1977) s un escriptor catal. Va rebre el Premi Andrmina de narrativa el 2004 per aportar "un aire nou",  destacant-ne la fora inslita i molt fresca, per, alhora, molt violenta en el seu lxic.

 Obres .
 L'Altssim (2004);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263891" title="Joan Olivares i Alfonso" nonfiltered="3238" processed="3231" dbindex="103257">

Joan Olivares i Alfonso (Otos, Vall d'Albaida, 1956) s un escriptor valenci, llicenciat en Fsica Terica i treballa de professor de matemtiques a l IES Josep Segrelles d'Albaida. Guany el premi Andrmina de narrativa el 2005. s gonomonista: dissenyador i constructor de rellotges de sol. 

 Obres .
 Narrativa Curta. 
El sostre de palla 
 Infantil.
El llenyater del Benicadell
 Juvenil .
El regne d'Albarssia, en collaboraci amb Antoni Esp.
 Novella .
 Vespres de sang : vint-i-quatre almuds (2000) Premi de Novella Ciutat d'Alzira;
 L'estrep (2005) Premi Andrmina de narrativa;
 Pana negra (2007) Premi Constant Llombart de narrativa,
 Pell de pruna (2008) Premi la Vall d'Albaida de narrativa ertica;
 Dies de verema (1998) Premi la Vall d'Albaida de narrativa ertica;
 Altres .
Rellotges i calendaris solars a la Vall d'Albaida



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263892" title="Esglsia arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Adems" nonfiltered="3239" processed="3232" dbindex="103258">


L'esglsia arxiprestal de Sant Pere i Sant Pau d'Adems (Rac d'Adems, Valncia) va substituir l'antiga parroquial de Sant Pere Intramurs, fundada dins el castell al segle XIII.

 Histria .
Construda de nova planta des de 1626, any que van ser signades les capitulacions entre la municipalitat d'Adems i l'arquitecte Pere d'Ambuesa per tal d'erigir la nova parroquial de la plaa del Raval. A la seua construcci no tan sols va intervenir Ambuesa, tamb d altres arquitectes que havien treballat amb ell a l obra jernima del gran Monestir de Sant Miquel dels Reis a la ciutat de Valncia, fundat pel Duc de Calbria. Tot i que la nova esglsia de san Pere i sant Pau fou consagrada al 1644, no va ser acabada fins al final de segle.

 Descripci .
Es tracta del temple barroc de majors dimensions i ms coherent de tota la comarca, amb una gran nau central i nou capelles laterals, on destaquen el ngels msics de les capelles de Sant Josep i de la Mare de Du dels Desemparats. L'interior est articulat amb pilastres cornties gegants, alternades amb amb arcs de mig punt que donen a les capelles laterals. s destacable la capella de la Comuni, antiga capella de Santa Generosa, les relquies de la qual es custodiaven aqu; l'espai es tanca amb una cpula sobre petxines amb pintures al.lusives al la vida i martiri de la santa, i dels seus miracles a la vila, com ara el miracle del ferrer.


 Patrimoni moble .
La Sagristia Nova conserva peces molt interessants, com ara la Mare de Du de la Llet amb donant (1460), taula renaixentista d influncia flamenca de Bertomeu Bar, o tamb la Custodia Grande d argent daurat, magnfica obra dels obradors valencians de la segona meitat del segle XVIII, amb motius escultrics realitzats per Josep Esteve i Bonet. L imponent campanar fou coronat al segle XVIII, on destaca la petita campana anomenada Santa Mara, feta a mitjans del mateix segle.

 Bibliografia .
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ;
 Eslava Blasco, Ral: "Reliquias y religiosidad popular en el Rincn de Ademuz (y III): el Lignum Crucis de Ademuz", en la revista Ababol, n 34. Pp. 23-33. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2003. ;
 Eslava Blasco, Ral: El esplendor de las iglesias del Rincn de Ademuz en La Llum de les Imatges de Segorbe , en la revista Ababol, n 28. Pp. 17-25. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2001. ;
 Eslava Blasco, Ral: "Los usos mortuorios en el Rincn de Ademuz durante los siglos XVII y XVIII", en la revista Ababol, n 27. Pp. 10-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2001. ;

 Galeria .

 Imatge de la portada de l'esglsia per la plaa del Raval;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263895" title="David Nello i Colom" nonfiltered="3240" processed="3233" dbindex="103259">
David Nello i Colom (Barcelona, 1959) s un escriptor i msic flautista catal. Premi Andrmina de narrativa el 2006. Especialitzat en literatura infantil i jovenil, tamb ha obtingut els premis Vaixell de Vapor (1994), Enric Valor (1998), Cavall Fort de contes (1999), Fiter i Rossell de novel.la (2001), Columna Jove (2002) i Ciutat d'Olot (2007).

 Obres .
 Narrativa .
 L'Albert i els menjabrossa (1995);
 El duomo (1996);
 Per qu no m'ho deies? (1996);
 Desprs d'en Marcel (1997);
 Mr. Monkey (1997);
 La meva Eurdice (1998);
 La porta prohibida (1999);
 Peter Snyder. (1999);
 Quadern australi (2000);
 El geni de la bicicleta (2000);
 Els antilladres (2001);
 Novella .
 Nou dits (2001);
 L'aposta (2002);
 Histria natural (2003);
 Informe celestial (2004);
 La geografia de les veus (2007) Premi Andrmina de narrativa;
 Contrajoc  (2007);
 Descripci i viatges .
 Retorn a Budapest (2001);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263899" title="Teatre d'Epidaure" nonfiltered="3241" processed="3234" dbindex="103260">

El teatre d'Epidaure s un teatre de l'antiga Grcia a Arglida, edificat al segle IV aC per a acollir els Asclpia, concurs en honor al du metge Asclepi. Fou el model de nombrosos teatres grecs.	

 Descripci de l'obra .
 Elements tcnics i estructurals .
Materials: Pedra i marbre (als seients d'honor);
Suport: Columnes d'ordre corinti;
Coberta: Sense coberta;

 Elements decoratius . 
Els seients d'honor estaven ricament decorats, tamb cal destacar l'altar que hi havia en honor al deu Dions.

 Espais exteriors .
Situat a la falda de una muntanya, es va haver de construir un mur perqu la muntanya no s'obrs. El teatre d'Epidaure, a ms, t uns murs laterals de contenci del terreny, necessaris per les seves grans dimensions.

Faana:

 Elements interiors . 
En realitat el teatre no tenia faana prpiament dita, els actors entraven pels laterals, els prodes. El teatre estava organitzat al voltant de l'orquestra, de forma circular. La cvea envoltava dues terceres parts de l'orquestra i la part restant era tancada per l'edifici que formava l'escena. L'esquema bsic del teatre grec, i posteriorment del rom, es basa en un pentgon regular inscrit en el cercle de l' orquestra L'orquestra constitua el lloc on el cor cantava i ballava, per tamb era l'espai destinat a l'altar. S'ha afirmat que l'edifici de l'escena es tractava d'un prtic d'ordre jnic que feia 4 m d'alada per 2 m de fondria. Tampoc se sap si el prosceni -espai elevat on actuaven els actors-, al qual s'hi accedia a travs de dues rampes laterals, hi fou afegit amb posterioritat. En aquesta part hi ha una estructura de columnes jniques i arquitravats  on no hi havien frescos ni mosaics. L'escena possea un rudimentari mecanisme de tel per tal de permetre el canvi dels actors o dels decorats (pinake); aquest mecanisme, a l'inrevs del dels telons actuals, sonia del terra i s'hi amagava a travs d'unes obenures practicades al paviment situat davant de l'escenari. Al teatre s'hi entrava a travs de dos accessos laterals que donaven a un passads situat entre l'orquestra i l'escena. La cvea podia acollir uns 14.000 espectadors; el semicercle que formava era dividit radialment per 13 escales que convergien a l'orquestra i que permetien la rpida circulaci del pblic. A ms h ha una perfecta visi i acstica de l escenari des de qualsevol punt de la cvea.

Tipus de planta: ;

Circular, 120 m de dimetre. Es divideix en 3 parts: l orquestra (el nucli) la cvea; amb forma de ferradura; i el prosceni, dividit en 2 parts, que es on actuaven els actors.

Parts: ;
Els teatres estaven bsicament formats per tres parts clarament diferenciades: Al desnivell natural de 24 metres del terreny se situava la cvea, de 120 metres de dimetre que es divideix en dos zones. La part inferior del hemicicle esta dividida en 12 cuneus amb una trentena de grades cada un mentre que en la zona superior es troben 22 cuneus amb 20 grades cada un. Les dues parts ms allunyades ultrapassen la figura cannica semicircular, i s'avancen cap a l'escena. L orquestra, circular, de 20 m de dimetre, era un cercle de terra batuda situat entre la cvea i l'escenari on els membres del cor (coreutas) cantaven acompanyats per flautes, aquelles parts de la tragdia o comdia que suscitaven comentaris, laments o advertncies. El prosceni (skene) era darrere l orquestra, all es desenvolupaven els dilegs entre personatges que representaven la ficci. Destaca la grandiositat dels espais i el gran virtuosisme que s'aconsegu unint l'escultura i l'arquitectura, per no per les seves innovacions tcniques. 

 Relaci amb l'entorn .
 Funci . 
Les obres de teatre que es posaven en escena formaven part de les festes celebrades en honor de Dions (du del vi i de la gresca). Al principi el teatres tenien una finalitat religiosa i era on es feien les ofrenes al du de la festa. En aquest cas es va construir per que hi anessin els malalts que visitaven Epidaure per guarir-se al temple d Asclepi, que era al costat.

 Simbolisme .
El teatre neix en honor de Dions (du del vi i la festa). Dions era fill de Zeus. Segons els grecs invent el vi i li dedicaven jornades festives a la primavera i a l  hivern, i fins i tot els esclaus eren alliberats per que gaudissin de la festa. D aquestes primitives formes de festa va nixer el teatre, com a centre de reuni per a tota la comunitat. 

 Antecedents i influencies posteriors .

 Relacions amb obres similars de l'autor o de l'escola .

 Diferncies amb altres solucions coetnies . 
La ciutat d'Epidaure es va fer famosa perqu hi havia el santuari d'Asclepi, du de la medicina que guaria els malalts. A l'poca hellenstica el seu culte va crixer i aquest santuari era visitat per molts malalts. Aix doncs es va construir un teatre, el d'Epidaure, al sud-est del santuari.

 Context histric i artstic .
L'obra pertany a la civilitzaci grega d'poca hellenstica. L'hellenisme s va desenvolupar des del segle IV al II a/C. El rei Filip de Macednia va conquerir les ciutats gregues i el seu fill Alexandre el Gran, va continuar l'expansi, estenent la cultura grega i creant un enorme imperi. Desprs de la mort d'Alexandre, els generals que es van repartir l'imperi i van imposar les formes de govern monrquiques(Egipte, sia menor, Grcia). Aix l'imperi es va fragmentar en regnes independents amb trets comuns, eren monarquies fonamentades en el suport de la fora militar i personal del rei que governava amb l'ajut d'amics i de parents. Els seus sbdits, li reconeixien plena autoritat i l'idolatraven.

 Vegeu tamb .
 Temple d'Asclepi;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263900" title="Ermita de la Mare de Du de l'Horta d'Adems" nonfiltered="3242" processed="3235" dbindex="103261">


L Ermita de la Mare de Du de l'Horta est situada a la vora del riu Tria baixant cap al barri de "El Molino", a la part baixa de la vila d'Adems, al Rac d'Adems. 

 Histria .
Destacada joia del patrimoni artstic valenci. Segons la tradici, va ser Jaume I el Conqueridor qui va erigir aquesta ermita al segle XIII, desprs de la conquesta del territori, i a la qual don el seu estendard amb la imatge de la Mare de Du.

La seva situaci privilegiada, entre el riu i el Cam Reial d'Arag, va fer d'aquest santuari un lloc molt popular. Al llarg dels segles, doncs, va ser ampliat el seu espai, fins al segle XVIII.

 Descripci .
Destaquen a l'interior les tres naus amb arcades gtiques, les dos capelles laterals de la capalera (panteons familiars de dues famlies importants al segle XVI: els Visiedo i els Fernndez de rguedas), la capella major, amb cpula sobre petxines i esgrafiats, resultant d'una ampliaci a la segona meitat del segle XVII i la capella de sant Antoni de Pdua del segle XVIII. Del segle XV s la pintura mural de Maria Magdalena, recentment descoberta i restaurada.

Al portal d'entrada hi ha una inscripci moderna en hebreu que es pot transliterar com:

Mes jo, per l'abundncia de la teva grcia, entrar a casa teva, em postrar en el teu Temple Sant, en el teu amor

 Patrimoni moble . 
L'nica resta antiga del patrimoni moble s la taula de gtic flamenc anomenada Mare de Du de la Llet amb donant, pintada per Bertomeu Bar cap a l'any 1460; actualment es troba a la sagristia de la arxiprestal. Tamb es conserva una talla d'Esteve Edo.

Referncies.


 Bibliografia .
 Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007. ISBN 978-84-606-4251-0  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263901" title="Ermita de Sant Joaquim d'Adems" nonfiltered="3243" processed="3236" dbindex="103262">


 Histria .
Antiga capella de l Hospital de Pobres de Santa Anna de la vil.la d'Adems, al Rac d'Adems. L'Hospital de Santa Anna va ser fundat a mitjans del segle XV per la municipalitat, que va obtenir el privilegi d'establiment de Joan de Navarra, germ de Alfons V el Magnnim. s de estil gtic i de gran valor histric-artstic a nivell comarcal: es tracta de l ltim hospital dels quatre que hi van haver a les terres d'Adems.

 Descripci .
La capelleta de Sant Joaquim es troba a la costera del mateix nom, envoltada de cases que antigament formaren part de les instal.lacions hospitalaries, ara desaparegudes, com tamb el cementiri o fossar de santa Anna. L'ermita s de redudes dimensions, de planta cuadrada, amb portada d'arc gtic.

 Patrimoni moble .
No queda cap objecte d'inters dins de la capella de sant Joaquim. Fins i tot el seu antic sostre de fusta, de tradici rab, va ser suprimit fa unes dcades. 

 Bibliografia .
Eslava Blasco, Ral: Ademuz y su patrimonio histrico-artstico. Ademuz, 2007.
Rubio Herrero, Samuel: Historia verdadera de la Cruz que chilla y fundacin del Hospital de San Joaqun. Ademuz, 2001. ;
Eslava Blasco, Ral: "Los usos mortuorios en el Rincn de Ademuz durante los siglos XVII y XVIII", en la revista Ababol, n 27. Pp. 10-21. ISSN 1578-6978. Ademuz, 2001. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263902" title="Of Montreal" nonfiltered="3244" processed="3237" dbindex="103263">

Of Montreal s un grup d'indie pop nord-americ format a Athens, Gergia, i liderat per Kevin Barnes. s entre la segona onada de grups que van sorgir del collectiu The Elephant 6 Recording Company.

Histria.
El grup va ser creat per Kevin Barnes i anomenat aix desprs d'una relaci fallida amb una noia de Montreal, tot i que la histria ha canviat en diferents entrevistes. Barnes era l'nic membre del grup abans del seu trasllat a Athens, Georgia. All va trobar Derek Almstead, que desprs va formar part de Circulatory System, M Coast, Elf Power etc., i Bryan Poole, tamb anomenat The Late B.P. Helium. Junts van gravar el seu primer disc, Cherry Peel, aix com The Bird Who Ate the Rabbit's Flower i The Bedside Drama: A Petite Tragedy.

Desprs que comencs la producci de The Gay Parade el 1998, Poole va deixar el grup per centrar-se en la seva feina amb Elf Power, una altra banda d'Elephant Six.  Barnes va reclutar Jamey Huggins i Dottie Alexander, que havien estat tocant junts amb el nom de Lightning Bug vs. Firefly, perqu toquessin diversos instruments.  Derek Almstead va passar de tocar la bateria a tocar el baix. Poc desprs se'ls va unir Andy Gonzales de  Marshmallow Coast.

Abans de la publicaci de The Gay Parade (1999), el seu tercer disc, es van editar diversos singles i una reedici de The Bird Who Continues to Eat the Rabbit's Flower. Molts membres del collectiu Elephant Six van contribuir a The Gay Parade i el disseny va anar a crrec del germ de Kevin Barnes, David Barnes, que fins aquest moment ha seguit fent el disseny dels discos d'Of Montreal.

Desprs del llanament de The Gay Parade, el grup va signar amb Kindercore Records, que van publicar diversos singles i reedicions. No va ser fins el 2001 que van publicar un disc amb material nou: Coquelicot Asleep in the Poppies: A Variety of Whimsical Verse. Un altre cop, el disc va tornar a incloure collaboracions de msics de tot l'espectre d'Elephant Six.

 El 2002 es va publicar Aldhils Arboretum amb un so sensiblement diferent al dels discos precedents, alhora que les canons estaven ms directament relacionades. Aquest disc marca l'inici del canvi en el so d'Of Montreal, amb uns ritmes ms ballables que abans, especialment en el segent disc "Death Dance Of The Omipapas and Sons For You".  Va ser seguit d'un reeixida gira que va incloure el primer viatge d'Of Montreal al Regne Unit i la publicaci d'un EP. 

Kindercore Records va fer fallida desprs del llanament dArboretum, i l'existncia d'Of Montreal es va veure amenaada. Kevin es va casar, i Andy i Derek van deixar el grup. Barnes, que no es trobava cmode amb la resta i amb les divisions dins del grup, va decidir compondre i interpretar bsicament en solitari el disc de 2004 Satanic Panic in the Attic.  Publicat per Polyvinyl Records, va esdevenir el treball ms reeixit fins aquell moment. El disc va significar un canvi per l's del baix electrnic, la caixa de ritmes i els sintetitzadors en singles com "Disconnect the Dots". Per a la gira d'aquest lbum The Late B.P. Helium (Bryan Poole) va tornar al grup, amb algunes parts de baix interpretades per Nina, la companya de Barnes. 

Aquest estil es va seguir desenvolupant a The Sunlandic Twins, de 2005, que encara va ser ms clarament un treball de Barnes en solitari. Gravat a Athens, amb l'excepci d'una can gravada a , s de manera ms pronunciada un disc electrnic. L'lbum va ser un xit, sobretot grcies als singles "So Begins Our Alabee" i el clip de la MTV per a "Wraith Pinned to the Mist (and Other Games)". 

El grup va publicar moltes colleccions de singles a principis del 2006. Barnes va gravar tot sol el 90% del disc del 2007 Hissing Fauna, Are You the Destroyer? mentre vivia a Noruega i Athens, Georgia.  El canvi cap a temes autobiogrfics al voltant del suicidi, la depressi i la isolaci va ser producte directe de la seva complicada vida personal durant aquell perode. Barnes tamb va publicar un CD d'acompanyament per a Hissing Fauna, Are You the Destroyer? anomenat Icons, Abstract Thee.  L'any 2007, Kevin Barnes va interpretar cinc canons despullat durant un concert a Las Vegas. 

El proper disc d'Of Montreal, Skeletal Lamping, t prevista la seva publicaci per a l'octubre de 2008.

Discografia.
lbums.
1997 Cherry Peel (Bar/None);
1998 The Bedside Drama: A Petite Tragedy (Kindercore);
1999 The Gay Parade (Kindercore);
2001 Coquelicot Asleep in the Poppies: A Variety of Whimsical Verse (Kindercore);
2002 Aldhils Arboretum (Kindercore);
2004 Satanic Panic in the Attic (Polyvinyl);
2005 The Sunlandic Twins (Polyvinyl);
2007 Hissing Fauna, Are You the Destroyer? (Polyvinyl, #72 US);
2008 Skeletal Lamping (Polyvinyl);

Recopilacions.
2000 Horse & Elephant Eatery (No Elephants Allowed): The Singles and Songles Album (CD/LP, Bar/None);
2001 The Early Four Track Recordings (CD/LP, Kindercore);
2001 An Introduction to Of Montreal (LP, Earworm);
2003 If He Is Protecting Our Nation, Then Who Will Protect Big Oil, Our Children? (CD, Track & Field);
2004 The Gladiator Nightstick Collection (LP, Devil in the Woods);
2006 Satanic Twins (limited edition LP/digital release, Polyvinyl);
2006 Of Montreal Sampler (free promo CD, Polyvinyl);

EPs.
1997 The Bird Who Ate the Rabbit's Flower (CD/LP, Kindercore);
1998 The Bird Who Continues to Eat the Rabbit's Flower (CD/LP, Kindercore);
2006 Deflated Chime, Foals Slightly Flower Sibylline Responses (CD, Polyvinyl);
2007 Icons, Abstract Thee (CD, Polyvinyl);
2007 Sony Connect Set (digital, Sony Connect/Polyvinyl);

Singles.
1998 "Nicki Lighthouse" (7", 100 Guitar Mania);
1999 "Happy Happy Birthday To Me Singles Club: November" (7", Happy Happy Birthday To Me Records);
2000 "Archibald of the Balding Sparrows" (7", Kindercore, Split with Marshmallow Coast));
2001 "Kindercore Singles Club: September" (7", Kindercore, Split with Ladybug Transistor));
2001 "Split With the Late B.P. Helium" (7", Jonathan Whiskey);
2003 "Jennifer Louise" (7", Track & Field);
2004 "I was a Landscape in Your Dream" (7", Harvest Time Recordings);
2006 "Microuniversity" (7", Park the Van);
2006 "Voltaic Crusher"/"Undrum to Muted Da" (7", Suicide Squeeze);
2006 "She's a Rejecter" (7", Polyvinyl);
2007 "Suffer For Fashion" (CD, Polyvinyl);
2007 "Gender Mutiny Tour" (7", Polyvinyl);

Bandes sonores.
2005 Music from the OC: Mix 5 (Warner Bros./Wea);

Enllaos externs.
Of Montreal's official site;
Of Montreal on Elephant6.com;
Of Montreal on National Public Radio;
View the Nasdaq Stock Market, Inc. commercials featuring music from Of Montreal;
Listen to Hissing Fauna, Are You the Destroyer?;
Of Montreal's Hissing Fauna, Are You the Destroyer? official Press Kit;
Download Mp3 "Heimdalsgate Like A Promethian Curse";

Enrevistes.
Lazy-i Interview from April 2004;
Interview with the Cornell Daily Sun;
Interview with Synthesis magazine;

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263908" title="Las cosas del querer" nonfiltered="3245" processed="3238" dbindex="103264">
Las cosas del querer s una pellcula espanyola de 1989, rodada pel director Jaime Chvarri. 

Trama.

Aquesta pellcula est inspirada en els orgens de l'artista malagueny Miguel de Molina i les seves vicissituds durant la Guerra Civil Espanyola i els primers temps del Franquisme, que varen provocar el seu exili a l'Argentina; all s'hi va estar 50 anys, fins a la seva mort el 1993. 

Una altra versi semblant sobre la vida d'aquest artista la trobam a la pellcula Ay, Carmela!. 

L'acci principal t lloc a Madrid i narra la histria d'en "Mario Ruiz" (Manuel Bandera), cantant i ballar homosexual que triomfa en els escenaris d'una Espanya arruinada per la guerra. Per el feixisme s'havia fet amb el poder i no eren dies fcils per als lliures de pensament.  

En sortir de la pres (per "roig" i "marieta") amb en "Juan" (ngel de Andrs Lpez) i na "Pepita" (ngela Molina) decideixen formar un grup: en Mario i na Pepita s'encarregaran de cantar i ballar i en Juan els acompanyar al piano. 

Las cosas del querer s sobretot un musical que recull una selecci de les canons que estaven de moda a l'Espanya de la postguerra: meldiques (Las cosas del querer), castices (Ay carb y hur), cmiques (Chewing gum), sarcstiques (La bien pag), costumistes (El ol), provocatives (El tracatr), trgiques (Compuesta y sin novio), solemnes (Te lo juro yo) i populars (El cochecito ler).

La seva trama retrata els anys en qu la pobresa feia un triangle perills amb la prostituci i amb les ambicions de prosperar a l'escena, el cinema o la can. El suport de persones influents era decisiu per a trobar feina i aconseguir contractes. Les conductes homofbiques rebien refor i suport del poder franquista i nacionalcatlic, que convidava a reprimir-les i castigar-les amb total impunitat.

Reconeixements.

Va ser nominada a set premis Goya.

Las cosas del querer II.

L'any 1995 Jaime Chvarri reunir altra vegada els protagonistes per a gravar Las cosas del querer II, que no va gaudir de tant d'xit com la primera.

Enllaos externs.
 Las cosas del querer a Internet Movie Database. En angls;
 Crtica de Las cosas del querer a Criticalia. En castell;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263909" title="Altar de Zeus a Prgam" nonfiltered="3246" processed="3239" dbindex="103265">

L'altar de Zeus a Prgam s un monument religis aixecat en l'poca hellenstica sobre l'acrpoli de la ciutat de Prgam, sens dubte al comenament del regnat umenes II (197-159 aC). Els seus frisos monumentals, representant una gigantomquia i la histria de Tlef, constitueixen un de les obres mestres de l'escultura grega i representen el ple del barroc hellenstic. L'Altar va formar, durant un temps, part de la llista de les meravelles del mn.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263910" title="Manuel Bandera" nonfiltered="3247" processed="3240" dbindex="103266">
Manuel Bandera s un actor espanyol nat a Mlaga el 12 de desembre de 1960.

 Biografia .

A Mlaga va comenar la seva activitat teatral; posteriorment es va desplaar a Madrid, on va estudiar educaci fsica i ball, debutant en revistes teatrals. El 1989 es va fer popular amb la pellcula Las cosas del querer de Jaime Chvarri, que va ser el seu debut en el cinema. Va tenir una breu participaci a tame! de n'Almodvar, ballant un tango per mor de la seva bona formaci com a ballar. Va tornar a fer feina amb n'Almodvar a Kika (1993). 

Aquests darrers anys ha fet molta feina en el teatre, protagintzant musicals com El Zorro o Cabaret. 

Destaca el seu paper protagonista a la srie El Sper (Tele 5) en qu va interpretar en Ramn (1999). 

 Filmografia .
 Nowhere (2002), de Luis Seplveda;
 El lado oscuro del corazn 2 (2001), de Eliseo Subiela;
 Pap es un dolo (2000), de Juan Jos Jusid;
 Pajarico (1997), de Carlos Saura;
 Ms all del jardn (1996), de Pedro Olea;
 Bmbola (1996), de Bigas Luna;
 Geisha (1996), de Cecilia Carini;
 Las cosas del querer 2 (1995), de Jaime Chvarri;
 Valparaso (1994), de Mariano Andrade;
 Cautivos de la sombra (1994), de Javier Elorrieta;
 Una chica entre un milln (1994), de lvaro Senz de Heredia;
 Tirano Banderas (1993), de Jos Luis Garca Snchez;
 Kika (1993), de Pedro Almodvar;
 Demasiado corazn (1992), de Eduardo Campoy;
 tame! (1990), de Pedro Almodvar;
 Rquiem por Granada (serie) (1990), de Vicente Escriv;
 Las cosas del querer (1989), de Jaime Chvarri;

 Bibliografia .

Malagueos en el cine (Festival de Cinema Espanyol de Mlaga, 2003), de Jos Manuel Serrano Cueto.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263912" title="Abua" nonfiltered="3248" processed="3241" dbindex="103267">
L'abua s un idioma del grup atlntic de la famlia ngerocongolesa parlada a Nigria. 
ISO/DIS 639-3: abn

 Distribuci geogrfica .
Es parla a les rees locals de Degema i Ahoada, al "Rivers State" (Nigria).

Hi ha una petita per molt prspera comunitat immigrada a Estats Units. 

Parlants.
30.000 (2002)

Dialectes.
L'abua distingeix quatre dialectes: Ogbo, Emughan, Otabha i Okpeden.

Escriptura.
La producci escrita en abua s escassa, essent la major part dels textos traduccions d'obres de carcter religis i materials publicats per lingistes. 

Els primers mateirals daten de 1971, Aselemi adibel adinya itugha onu Abuan i Opuru adiri ogbia, obra de Ian Gardner i d'Idumesaro respectivament.

El 1978 s'hi va traduir el Nou Testament. El 1980 Ian Gardner public un diccionari abau-angls. 

Histria.
Devers el segle XIII el poble abua va emigrar des dels seus llogarets (situats en el que ara s Camerun), amb els efik i els ibibis, al territori que ocupa actualment. 

Enllaos externs.

Ethnologue;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263913" title="Marshall Teague" nonfiltered="3249" processed="3242" dbindex="103268">
 Marshall Teague   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 22 de febrer del 1922 a Daytona Beach, Florida. 

Marshall Teague va  crrer a la Champ Car a les temporades 1947-1957 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de tots aquests anys.

Marshall Teague va morir el 11 de febrer del 1959 en un accident disputant una cursa a Daytona, Florida. 


 Resultats a la Indy 500 .




(*) i (**) Cotxe compartit.

 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Marshall Teague va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263916" title="David Vilaseca" nonfiltered="3250" processed="3243" dbindex="103269">
David Vilaseca (Barcelona 1964) s un escriptor i filleg catal. s llicenciat en filologia per la Universitat de Barcelona. Des de 2003 s catedrtic d'estudis hispnics i de crtica literria a la Royal Holloway de la Universitat de Londres, on s especialitzat en literatura catalana i castellana (Jaime Gil de Biedma, Juan Goytisolo). Ha realitzat estudis sobre l'homosexualitat a les autobiografies (queer theory). El 2007 va guanyar el Premi Andrmina de narrativa amb una novel.la autobiogrfica influda per Marcel Proust.

 Obres .
 Hindsight and the Real: Subjectivity in Gay Hispanic Autobiography (2003);
 The Apocryphal Subject: Masochism, Identification and Paranoia in Salvador Dal's Autobiographical Writings (2005);
 L'aprenentatge de la soledat (2007);

 Enllaos externs .
  Fitxa de la RHL;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263919" title="Francesc Lpez Barrios" nonfiltered="3251" processed="3244" dbindex="103270">
Francesc Lpez Barrios (Valncia, 1958) s un poeta valenci, que treballa com a guionista i director de televisi. La seva poesia tracta de transmutar la realitat operant sobre el llenguatge. El 1975 va rebre el premi Vicent Andrs Estells de poesia pel seu llibre frica, ple de referncies simbolistes i modernistes infludes per Arthur Rimbaud. El 1988 un altre poemari seu, A frec de coltell guany el Premi La Forest d'Arana.

Com a guionista, s autor del gui de Benifotrem (amb Emili Piera Card), ems pel Canal 9 (TVV) el 1995. 







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263920" title="Marc Granell i Rodrguez" nonfiltered="3252" processed="3245" dbindex="103271">
Marc Granell (Valncia, 1953) s un poeta i traductor valenci. Estudi filosofia i filologia a la Universitat de Valncia, tot i que no n'acab cap de les dues. Fund la revista literria Cairell en els anys setanta, que va donar a conixer tota una nova generaci de poetes valencians, i fou el director de la collecci Gregal Poesia. Guany el Premi Vicent Andrs Estells de poesia el 1976. s traductor d'Alberto Cavallari i Berthold Brecht i s membre de l'AELC.

Obres.
Llarg cam llarg, 1977;
Notcia de la tribu, 1978;
Refugi absent, 1979;
Materials per a una mort meditada, 1980;
Exercici per a una veu, 1983;
Fira desolada, 1991;
Versos per a Anna, 1998 ;
L'illa amb llunes, 1999;
L'Horta nostra, 2002;

 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263922" title="Josep Flix Escudero i Pitarch" nonfiltered="3253" processed="3246" dbindex="103272">
Josep Flix Escudero i Pitarch (Atzeneta del Maestrat, 1946) s un escriptor valenci en catal i castell. Es llicenci en dret i treballa com a assessor d'empreses, i ha publicat alguns articles al diari Levante. Comen a escriue poesia en castell i la seva primera obra publicada fou Historias a la luz de una ventana ocre. El 1977 public el seu primer poemari en cataln, Paraula de Miquel, amb el que guany el  Premi Vicent Andrs Estells de poesia. 

El 1983 public Libertad Provisional i el 1984 Discursos de salvaci, que obt el premi Rois de Corella de poesia. En 1985 escriv Burriana a la luz i el 2001 Presagi del Tacte. Tradu al castell Anxos en tempos de chuvia de Miguel Vzquez Freire.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263924" title="Saul" nonfiltered="3254" processed="3247" dbindex="103273">
El saul s l'arena que resulta de la descomposici dels granits. Dins l'rea climtica mediterrnia, les roques grantiques poden alterar-se amb una relativa facilitat. L'acci de les aiges carregades de gas carbnic converteix el feldspat en argila, la mica en productes ferruginosos i el quars en masses de sorra silcia. El granit, en conseqncia, es comporta, en certes condicions climtiques, com una roca de poca resistncia. Dins el paisatge morfolgic constitueix els sectors deprimits i de pendent suau.

El saul (80% sorres, 4%llims i 16%argiles) t una textura Franco-Arenosa, per tan t la millor textura possible s per aix que s'hi elaboren uns vins blancs de tanta qualitat.
Es caracteritzen per ser moderadament profunds, amb un drenatge molt fort, gran permeabilitat, textures gruixudes i amb uns nivells de matria orgnica molt baixos i amb alta erosionabilitat i transportabilitat. Aquesta textura s especialment favorable a l elaboraci de vins blancs de qualitat, unint finor, aroma i lleugeresa. Sn apropiats tamb per a l elaboraci de vins tints delicats amb varietats determinades. 

El seus ndex de matria orgnica sn inferiors a l'1%



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263927" title="Monestir Mevlevi" nonfiltered="3255" processed="3248" dbindex="103274">

El monestir Mevlevi est situat al barri de Beyo lu, a Istanbul (Turquia).

Encara que Atatrk va prohibir el sufisme el 1924, aquest monestir s'ha conservat com el Diwan Edebiyati Mzesi o Museu de la Literatura del Divan (poesia clssica otomana). El monestir pertany a la corrent suf ms famosa, la dels dervixos dansaires.

Situat en un carrer que porta el nom d'un dels grans poetes d'aquesta doctrina, Galip Dede, el museu es troba en una posada del segle XVIII. Posseeix una bella sala de ball octogonal i de fusta. Un grup de sufs devots dansen el sema, un ball ritual que consisteix en donar voltes febrils pel sal en un estat d'xtasi meditatiu, al so d'una msica montona.

A l'exterior del pati exterior es poden contemplar les tombes de membres i lders (sheikhs) destacats de la doctrina.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263928" title="Ldia Heredia" nonfiltered="3256" processed="3249" dbindex="103275">
Ldia Heredia s una periodista catalana. Llicenciada en Cincies de la informaci, ha desenvolupat la seva carrera a la rdio, televisi i premsa escrita. Actualment s presentadora d'Els Matins de TV3, juntament amb Josep Cun.

Ha treballat a Radio Ciutat de Badalona, Rdio Barcelona i Onda Rambla. En premsa escrita ha estat collaboradora del diari Avui. En televisi ha treballat a Canal+ Espanya com a gestora de drets de televisi i com a redactora i presentadora de Tele 5 Espanya.

L'any 2000 va fitxar per TVC, on ha estat reportera del programa En Directe, redactora i presentadora dels informatius del canal 3/24 i presentadora del TN Vespre de TV3.

Juntament amb Raquel Sans, va presentar la Marat de TV3 contra les malalties mentals greus.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263938" title="Baslica de San Lorenzo" nonfiltered="3257" processed="3250" dbindex="103276">

La Baslica de San Lorenzo s una de les esglsies ms grans de Florncia; est situada a la plaa homnima que s la seu del mercat al centre de la ciutat. s el sepulcre de tots els membres principals de la famlia Medici des de Cosimo de Mdici, fins a Cosimo III. Possiblement, s l'esglsia ms antiga de Florncia i s considerada la primera esglsia plenament renaixentista. Quan va ser consagrada, el 393, estava situada fora de la ciutat emmurallada. Durant tres-cents anys va ser la catedral de la ciutat abans que la plaa bisbal oficial fos transferida a l'esglsia de Santa Reparata.


 Comentari .

La nau central s coberta d un sostre arquitravat, mentre que les naus laterals sn voltades. A ambdues bandes de la nau central s'alcen esveltes columnes cornties, els capitells de les quals es perllonguen en originals fragments d entaulaments (compostos d arquitrau, fris i cornisa). Sobre aquestes columnes recolzen arcs de mig punt que collaboren a sostenir el cos de finestres superior i la coberta plana que corona la nau central.
Les naus laterals estan cobertes per voltes de quatre punts (o bufades) suportades, d una banda, en les corresponents arcades de la nau central i, de l altra, en els murs laterals. Els murs laterals estan presidits per pilastres que secunden els arcs de mig punt que s obren a un seguit de capelles adossades. Aquestes pilastres cornties culminen en un entaulament que es correspon en alada i forma amb la graciosa imitaci que fan els capitells de les columnes de la nau central.
Al creuer hi ha una cpula semiesfrica sobre petxines. Brunelleschi, amb gran encert, va recuperar aquest sistema que permet de fer la transici d una construcci de planta quadrada a una coberta semiesfrica.

Brunelleschi s'inspir en la baslica romana a l hora d edificar San Lorenzo, per en va allargar la planta i la va configurar de tal manera que totes les lnies horitzontals convergeixen en un nic punt: l'altar. Els braos del transsepte sn quadrats i de la mateixa mida que el creuer. 
Brunelleshi va concebre l'espai interior com un espai summament harmonis, basat en proporcions matemtiques  la mida del cos hum. L'interior de l'esglsia consta de tres naus: una de central i dues de laterals. La nau central s el doble que les laterals, les quals tenen un seguit de capelles als costats, que es perllonguen per tot el permetre de la planta. Columnes cornties amb el fust sense estries suporten els arcs de mig punt de la nau central; tant les columnes com els arcs estan fets amb una pedra de color gris fosc tpica de Florncia, que contrasta amb el fons blanc de l'esglsia. La coberta de la nau central s plana i est decorada amb cassetons. Al pis superior, s obren grans finestrals que sn la principal font de llum de l edifici. Les naus laterals s'illuminen grcies als culs situats damunt dels arcs de mig punt de les capelles.
San Lorenzo destaca per l'atractiva i ordenada distribuci d espais que fa que, quan l'espectador s hi troba al bell mig, tots dos costats s emmirallin en una perfecta simetria. Abans de comenar l edificaci de les naus de San Lorenzo, Brunelleschi va iniciar la construcci de la sagristia vella (anomenada aix en contraposici amb la que construiria un segle ms tard Miquel ngel), que finalitz el 1428, i que consisteix en un espai quadrat cobert per una cpula amb petxines. En una de les parets s obre una capella, tamb quadrada i tamb coberta per una cpula.

L s dels arcs de mig punt, de les columnes cornties i la distribuci rtmica de les finestres tenen l antecedent ms immediat en el prtic de l'Hospital dels Innocents del mateix Brunelleschi. La planta de creu llatina s inspira en les basliques romanes i paleocristianes, mentre que la forma cbica dels entaulaments damunt dels capitells recorda els bacs romnics i bizantins. Brunelleschi havia deixat en vida, moltes obres per acabar, per dedicar-se plenament a la seva obra cabdal; la cpula de Santa Maria del Fiore.

 Interpretaci .


L ordenaci regular de l espai, la simplicitat en la distribuci dels elements i la utilitzaci de columnes molt primes i arcs de mig punt per definir les diferents naus ofereixen al visitant una visi ampla i difana de l interior, de tal manera que hi predomina clarament la horitzontalitat per sobre la verticalitat. Les esglsies renaixentistes recuperaven la mida humana i subratllaven l horitzontalitat recorrent a elements com les cornises i a una acurada perspectiva que dirigia convenientment la vista cap a un horitz abastable per l home. En el cas de San Lorenzo, les lnies conflueixen subtilment en l altar central. La pobresa ornamental i l s de la pedra grisa tpica de Florncia en els elements constructius (columnes, arcs, capitells...) i de l estuc blanc a les cobertes obeeix a la voluntat de Brunelleschi d erigir la seva obra arquitectnica com a gran protagonista, evitant la competncia que podrien representar els artificis de pintors o escultors.

L esglsia era destinada als usos religiosos, per tamb cercava provocar en els visitants la sensaci d equilibri i de pau. Al mateix temps fou un exercici d estil per part del seu autor.

La primera baslica de San Lorenzo es va construir el 380, s una de les esglsies ms antigues de Florncia. La baslica actual, la de Brunelleschi, es va comenar a construir el 1421. Les feines de construcci es van haver d interrompre per falta de recursos econmics d alguns mecenes. Al final, els Mdici es van quedar sols i van invertir formidables sumes monetries per concloure la baslica. En morir Brunelleschi el 1446, el mestre d obres fou Antonio Manetti.

San Lorenzo t capelles amb retaules escultrics fets per Miquel ngel, com les tombes de Lloren i Caterina de Mdici. Tamb t una escala i una biblioteca fets per Miquel ngel sobre el claustre..





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263939" title="Barra fixa" nonfiltered="3258" processed="3251" dbindex="103277">

La barra fixa o barra horitzontal s un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica.

Noms s'usa en les proves masculines. s una barra de metall (normalment acer) situada a 275 centmetres del terra. El gimnasta, agafat amb les mans a la barra, fa una srie de rutines (entre 11 i 15 habilitats) amb salts de diversos tipus que sn regulats per un codi de puntuaci acabat amb un salt final fins a terra.

 Dimensions  .
Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Altura: 275 cm ;
 Longitud: 240 cm;
 Dimetre de la barra: 28 mm;

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263942" title="Barres asimtriques" nonfiltered="3259" processed="3252" dbindex="103278">

Les barres asimtriques sn un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica.

s usat noms en categoria femenina. Est format per dues barres horitzontals situades a diferent alada. La gimnasta realitza diversos moviments (salts, cercles) entre ambdues barres. El concurs s'inicia des de terra, amb un salt cap a les barres usant un trampol, i s'acaba amb una tombarella des de les barres de nou cap al terra.

 Dimensions  .
Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Altura: 245 cm i 165 cm;
 Dimetre de la barra: una polzada i mitja aproximadament;
 Longitud: 240 cm;
 Distncia diagonal entre les barres: 130 a 180 cm (ajustable);

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;
Explicacions bsiques;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263944" title="Ted Sprague" nonfiltered="3260" processed="3253" dbindex="103279">


Theodore "Ted" Sprague s un personatge de ficci de la srie de cincia ficci Herois, de la cadena de televisi americana NBC. Es interpretat per en Matthew John Armstrong.

 Histria .

En Ted emet radioactivitat, a causa d'aix la seva dona mor enverinada per radiaci; ll est convenut que la seva habilitat no era natural sin artificial. Segons ell, hauria sigut obra d'en Noah Bennet, a qui culpa de la mort de la seva dona.

En el captol L'empleat fidel, en Ted i en Matt Parkman van a casa dels Bennet i els mantenen retinguts amb la finalitat que en Noah els hi doni respostes sobre les seves habilitats. Davant les mentides que ell no sap res, en Ted es posa nervis i en Matt sigueix telepticament els consells d'en Noah amb la por que causi una explosi. En Matt dispara a la Claire, ja que sap que es recuperar deseguida, per en Ted creu que l'ha mort de deb. Aleshores en Matt i en Noah la pujen a la seva habitaci i els dos van a Primatech Paper, fent creure a en Ted que van a buscar respostes, per en realitat el que volen s un sedant per a calmar-l'ho. Mentre ells estan fora, en Ted sent sorolls en el pis de dalt de la casa i decideix anar a mirar, trobant el llit de Claire buit. Aleshores baixa rpidament i tot i que el germ aconssegueix escapar, en Ted lliga a la Claire i la seva mare. Quan en Matt i en Noah tornen, li expliquen al Ted que la seva habilitat s natural i que en Noah no tenia res a veure en tot aix, noms intentava que la controls. Aleshores, un altre home que treballa per a La Companyia, en Thompson, apareix i dispara al Ted, que comena a despendre radiaci. De totes maners, abans que exploti, la Claire aconsegueix injectar-li el calmant. Desprs d'aix s portat a Primatech Paper.

En el captol 07%, en Matt, siguint telepticament les instruccions d'en Noah, que tamb estaven tancats, treu al Ted de la seva press origina un senyal electromagntic per inutilitzar els aparells electrnics de Primatech Paper. Aix aconsegueixen treure tamb a en Noah i sortir de les installacions. Ms tard, els tres van a un bar i elaboren un pla. En Noah els hi parla del sistema de localitzaci de La Companyia, que est a Nova York, i decideixen anar a destruir-ho.

En el captol Victria aclaparadora, en Ted, en Matt i en Noah arriben a Nova York, on es troben amb en Peter Petrelli i la Claire. Aleshores en Peter absorbeix el poder d'en Ted i comena a brillar com si ans a explotar, per aconssegueix controlar-ho. En Sylar ho veu des de lluny i avisa a la policia de la situaci d'en Ted. Aleshores s arrestat, per el cami que el transportava s bolcat per en Sylar, i aix el mata per a obtenir el seu poder.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263945" title="Turmell" nonfiltered="3261" processed="3254" dbindex="103280">
  
En anatomia humana, el turmell s l'articulaci formada al punt d'uni del peu i la cama. Est formada per tres ossos: el peron, la tbia i l'astrgal. El calcani i l'escafoides, tot i que no formen part del turmell, tamb hi posen lligaments importants.

Els lligaments ms importants, car sn els que proporcionen estabilitat a l'articulaci, sn:

el lligament deltoide: uneix l'astrgal i el calcani amb la tbia; es troba al costat interior del turmell.
els lligaments laterals: sn el peroneoastragal anterior, el peroneoastragal posterior i el lligament calcaniofibular. Uneixen l'astrgal i el calcani amb el peron; es troben al costat exterior del turmell;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263947" title="Diastema" nonfiltered="3262" processed="3255" dbindex="103281">


un gnere de la famlia Gesneriacae;
diastema (dentici), un espai entre dues dents;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263952" title="Villa Capra" nonfiltered="3263" processed="3256" dbindex="103282">

La Villa Capra, popularment coneguda com La Rotonda, s el nom d'una villa situada prop de Vicenza al Vneto. Fou construda entre 1566 i 1571, en part segons els plans de l'arquitecte Andrea Palladio.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263954" title="Diastema (dentici)" nonfiltered="3264" processed="3257" dbindex="103283">
Un diastema s un espai entre dues dents. El terme s'aplica sobretot en referncia a un espai obert entre les incisives superiors. Es dna quan hi ha una relaci desigual entre la mida de la dent i la mandbula. Moltes espcies de mamfers tenen diastemes com un tret normal, com per exemple l'espai entre les molars i els incisius dels rosegadors.

Els diastemes poden ser causats o accentuats per cops donats amb la llengua o l'acci tivant del fre dels llavis (el teixit que envolta els llavis), que pot separar les dents.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263955" title="Manuel Rodrguez i Castell" nonfiltered="3265" processed="3258" dbindex="103284">
Manuel Rodrguez i Castell (Alcoi, 1958) s un poeta valenci. Treballa com a professor d'ensenyament secundari de llengua i literatura catalanes. s membre del collectiu Salom Dori i president de l'Associaci Cultural Amics de Joan Valls i Jord d'Alcoi, entitat que organitza els premis de poesia Manuel Rodrguez Martnez i que atorga els premis Joan Valls i Jord per l's i promoci del catal. EL 1978 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia

 Obres .
 Narrativa .
 Els dies contats. (2002);
 La pedra i el marge (2007);
 Poesia .
 La ciutat del trngol (1979);
 Esbs d'un cos (1983);
 De foc i danses 1987;
 L'acrbata dels ponts (1989);
 Matria primera (1993);
 Erosions (1994);
 Msica del sentit : tria personal (1978-1999)  (2002);
 Humus (2003);
 Lletra per a un lbum (2005);
 Obres dramtiques representades .
 Aix diu qu'era per Companyia La Cassola (1990);

 Enllaos externs .
 Pgina dedicada a l'autor;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263956" title="Barra d'equilibris" nonfiltered="3266" processed="3259" dbindex="103285">

La barra d'equilibris s un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica.

s una prova exclusivament femenina. La gimnasta realitza una coreografia d'entre 60 i 80 segons de durada damunt d'una barra d'equilibri de noms 10 centmetres d'amplada. L'exercici s'inicia des del terra, d'on se salta fins a la barra per a realitzar l'actuaci i finalitza amb un nou salt de retorn al terra. La rutina s una barreja de habilitats acrobtiques, elements de dansa, salts i postures que esdevenen de gran difucultat.

Originriament era una barra de fusta polida. Des dels anys 80 la barra s recoberta d'una pell que ajuda a evitar les relliscades.

 Dimensions  .
Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Altura: 125 cm ;
 Longitud: 5 m;
 Amplada: 10 cm ;

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263958" title="Anelles" nonfiltered="3267" processed="3260" dbindex="103286">

Les anelles sn un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica.

Noms s practicat en categoria masculina. s l'aparell gimnstic que requereix ms capacitat fsica. Les anelles pengen d'uns cables de filferro a uns 2,75 metres del terra, de manera que el gimnasta pugui restar penjat i amb capacitat de moure's i pivotar lliurement. Realitza una srie de rutines, esttiques i en moviment, on es demostra equilibri, fora, poder i moviments dinmics tot evitant que les anelles el facin pivotar. Com a mnim s necessari realitzar un exercici esttic de fora, tot i que se'n poden incloure dos o tres. La rutina conclou amb una tombarella fins a terra.

 Dimensions  .
Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Punt de suspensi: 5,75 metres sobre el terra;
 Alada de les anelles: 2,75 metres sobre el terra;
 Distncia entre anelles: 50 cm;
 Dimetre interior de les anelles: 18 cm;
 Dimetre exterior de les anelles: 23,6 cm (amplada 28 mm);

 Figures .
 Palanca per darrera;
 Palanca per davant;
 Creus: Regular, Creu L, Olmpica, Azaryan, Invertida, de Malta, Victoriana.
 Seient L, Seient V;
 Planxa;

 Gimnastes especialistes en anelles .
Jury Chechi;
Albert Azaryan (Azarian);
Jordan Jovtchev;
Yuri van Gelder;
Joaquim Blume;

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263960" title="Dent canina" nonfiltered="3268" processed="3261" dbindex="103287">
En anatomia oral dels mamfers, les dents canines sn unes dents punxegudes i relativament llargues. Tanmateix, poden semblar ms aplanades, fent que s'assemblin als incisius; en aquest cas, se les qualifica de canines incisiformes. El seu s principal s agafar aliments amb certesa per esquinar-los, i en ocasions se les usa com a armes. Solen ser les dents ms grans de la boca d'un mamfer. Moltes de les espcies que en tenen en posseeixen quatre per individu, dues al maxillar superior i dues al maxillar inferior; a cada maxillar queden separades entre elles pels incisius; els humans i els gossos en sn exemples. En molts animals, les canines sn les dents ms davanteres de l'os maxillar

Les quatre canines dels humans sn les dues canines maxillars i les dues canines mandibulars.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263962" title="Pere Rovira i Planas" nonfiltered="3269" processed="3262" dbindex="103288">
Pere Rovira i Planas (Vila-seca, Tarragons, 1947) s un poeta catal. s llicenciat en filologia i treballa en l'ensenyament secundari. Ha tingut cura de l'edici de la Poesia completa de Miquel de Palol. Collabora a les publicacions La Vanguardia, El Pas, Avui, Lletra de Canvi, nsula, Quimera, Diario 16, Segre, La Maana i Barcarol. El 1980 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Narrativa .
 Diari sense dies. 1998-2003 (2005);
 Novella .
 L'amor boig (2007);
 Poesia .
 La segona persona (1979);
 Distncies (1981);
 Cartes marcades (1986);
 La vida en plural (1996);
 La mar de dins (2003);
 Poesia 1979-2004 (2006);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263963" title="Barres paralleles" nonfiltered="3270" processed="3263" dbindex="103289">

Les barres paralleles sn un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica.

s una prova disputada noms en categoria masculina. Es tracta de dues barres separades per poc ms de l'amplada entre espatlles i a una alada de 1,75m el gimnasta executa diversos moviments i balanceigs agafant les barres amb les mans i movent les cames i el cos sobre una i altra barra. s un exercici que requereix molta fora i coordinaci.

Les barres sn de fusta recobertes de metall o acer o un compost artificial.

 Dimensions  .
Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Alada: 195cm;
 Longitud: 350 cm;
 Distncia entre barres: 42 cm a 52 cm (ajustable);

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263964" title="Llac Nyos" nonfiltered="3271" processed="3264" dbindex="103290">
El llac Nyos s un llac volcnic de la provncia del Nord-oest al Camerun. s un llac profund situat alt al flanc d'un volc inactiu a la plana volcnica d'Oku, al llarg de la serra del Camerun. Una presa natural de roca volcnica mant l'aigua dins el llac.

Hi ha una bossa de magma sota el llac que allibera dixid de carboni (CO2) a l'aigua. El llac Nyos s un dels tres nics llacs coneguts que estan saturats de dixid de carboni d'aquesta manera; els altres sn el llac Monoun, tamb al Camerun, i el llac Kivu de Ruanda. El 21 d'agost del 1986, possiblement a causa d'una esllavissada, el llac va alliberar sobtadament un gran nvol de CO2 que asfixi 1.700 persones i 3.500 caps de ramat en poblats propers.
Tot i que no era un fet sense precedents, era la primera asfxia a gran escala causada per un esdeveniment natural que es coneixia. Per evitar que es repets, el 2001 s'hi install un tube desgassejador, per en calen ms perqu el llac sigui segur.

Referncies.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263965" title="Solim II" nonfiltered="3272" processed="3265" dbindex="103291">

Solim II (turc otom:             Sleym n-i s n ) (15 d'abril de 1642 - 1691) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1687 fins la seva mort.

Era germ petit de Mehmet IV (1648-87), i com era habitual a l'Imperi va passar la major part de la seva vida recls a les kafes (gbia), unes estances luxoses del Palau de Topkapi on els prnceps amb sang reial eren empresonats per evitat que poguessin organitzar cap rebelli.

Quan van anar a buscar-lo per oferir-li el tron desprs de qu el seu germ fos deposat, Solim es va pensar que la comitiva l'anava a buscar per executar-lo (tamb era habitual l'execuci de potencials rivals), i va costar molt de convnce'l de qu sorts del Palau per entregar-li l'espasa d'Osman i nomenar-lo Califa.

Solim va designar com a Gran Visir a Ahmet Faizil Kprl, que va liderar els exrcits otomans per aturar els avanos austracs a Srbia i per aplacar una revolta a Bulgria. Quatre anys desprs del seu ascens Solim va morir, als quaranta-nou anys.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263966" title="Dieburg" nonfiltered="3273" processed="3266" dbindex="103292">

Dieburg s una poblaci de Hessen, Alemanya. Antigament era la seu del districte de Dieburg, per actualment forma part del districte de Darmstadt-Dieburg.

T els seus orgens en un nucli rom anomenat Civitas Auderiensium o Auderia. El nom actual del poble ve dels tims de l'alt alemany mitj diot (gent) i burg (castell).

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263969" title="Joan Barcel i Cullers" nonfiltered="3274" processed="3267" dbindex="103293">
Joan Barcel i Cullers (Menrguens, Noguera 1955 - Barcelona, Barcelons 1980) fou un poeta catal. Treball a l'mnium Cultural de l'Hospitalet de Llobregat i va fer una gran producci de literatura infantil, rescatada pstumament. El 1979 va obtenir el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. L'any segent va morir sobtadament d'una aturada cardaca mentre es preparava un te a casa seva.

 Obres .
 Narrativa .
 Ulls de gat mesquer (1979);
 Que comenci la festa .... (1980)  ;
 El somni ha obert una porta (1981)  ;
 Estimada gallina (1981);
 Trenta taronges (1985);
 Novella .
 Un drapaire a Nova York (1986);
 Diumenge a la tarda (2000);
 Poesia .
 Diables d'escuma (1980);
 Pas de dansa (1980);
 Miracles i espectres (1981);
 Immortal mort que et mors (1983);
 Esbrinem les flors de la terra : poesia completa (1998);
 Biografies .
 Folch i Torres, escriptor per a nois i noies (1981);
 Teatre .
 Cientficament s'ha demostrat (1977);
 Olor de cebes (1984);

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263971" title="Vega de Doa Olimpa" nonfiltered="3275" processed="3268" dbindex="103294">
Vega de Doa Olimpa s un llogarret de la provncia de Palncia (Castella i Lle). Pertany al municipi de Saldaa (a 13 km). 

Geografia i poblaci.

La localitat est situada a la meitat Nord de la provncia. La distncia a la capital provincia s de 66 km. 

La seva poblaci era de 56 habitants l any 2006.

Economia.

Agricultura, ramaderia. Compta amb potencialitats turstiques encara no explotades.

Histria.

La primera notcia histrica de la localitat s segle XII, quan Gmez Ruiz de Manzanedo va vendre a D. Gmez Daz de Villageva totes les seves propietats de Boadilla del Camino i de "Vega de Doa Limpia", amb solariegos, vassalls i cases, per "cuatro mil maraveds buenos y derechos de los dineros prietos a razn de cinco sueldos cada maraved".

L any 1142 el rei Alfons VII i la seva dona Berenguera. El document que ens dna notcia del fet diu: "Facta carta Vege de domna Limpa. Era M C LXXX anno VIII mei imperii".

L any 1213 el magnat Gonzalo Ruiz Girn, que s havia quedat vidu, es cas novament amb  Marquesa Prez, cuya escritura de arras otorg el 13 de mayo de 1213 entregando la mitad de lo que tena en Cisneros, Pozuelos, Baquern, Petilla, Vega de Doa Olimpa, Quintanilla de Onsoa, Espinosa i Valdetrigueros.

A finals del segle XIII, el 1281, Don Gonzalo Gmez, fill de Gmez Ruiz de Manzanedo, don a la seva dona Doa Sancha Ibez, entre d altres bens, els de que li pertanyien a Polvorosa, Santilln i Arenillas de Nuo Prez, a canvi de Vega de Doa Olimpa, que anteriorment havia pignorat el seu germ Juan Gmez.

L any 1324 l Hospital de la Herrada, situat a Carrin de los Condes, don a la localitat una carta de furs basada en el fur de Carrin. A mitjans del segle XIV, segons el Becerro de las Behetras de Castilla, Vega, pertanyia al domini senyorial de l Hospital de la Herrada i formava part de la merindad de Saldaa.

A mitjans del segle XVIII, segons el Cadastre de l Ensenada, Vega estava governada per un regidor pedneo.

Vega va formar part del municipi del mateix nom, propi i del qual era capalera, que comprenia tamb els llogarrets de Renedo del Monte, Valenoso i Villanueva del Monte, fins 1976. I a efectes d administraci eclesistica, va formar part de la dicesi de Lle fins 1956, any en el qual pass a la de Palncia. L antic terme municipal de Vega de Doa Olimpa era de 38 km2.

Festes i cultura tradicional.

Sant Isidre, 15 de maig;
Sant Bernab, 11 de juny;
Sant Cristfor, 10 de juliol.

Process de Nostra Senyora de Castarreo, amb el pobles de Valenoso, Renedo del Monte i Villanueva del Monte.



Enllaos externs.

;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263973" title="Calcani" nonfiltered="3276" processed="3269" dbindex="103295">

El calcani (del llat os calcis) s un os del peu (un tars) curt, asimtric, de forma cbica irregular i amb sis cares: superior i inferior, laterals, i anterior i posterior, de les quals dues sn ms o menys articulars. Aquest os constitueix el tal del peu.

Es troba a la part inferior de la primera renglera del tars. S'articula amb l'os astrgal per dalt i amb el cuboides per davant.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263975" title="Neurocrani" nonfiltered="3277" processed="3270" dbindex="103296">

El neurocrani s una de les dues parts diferenciades del crani. s un conjunt de vuit ossos destinats a protegir el cervell i el tronc cerebral. Aquests sn:

Os frontal ;
Ossos parietals;
Os occipital;
Os esfenoide;
Ossos temporals;
Os etmoide. ;

La volta cranial queda dins el neurocrani.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263976" title="Zfid de Blainville" nonfiltered="3278" processed="3271" dbindex="103297">

El zfid de Blainville (Mesoplodon densirostris) s un rar representant de la famlia dels zfids que a les costes catalanes es pot considerar absolutament excepcional.

El seu cos t la silueta tpica dels zfids, per es distingeix de la resta per una prominncia ssia caracterstica que apareix a la regi mitja de la mandbula. Com els altres zfids, noms t un parell de dents, situat sobre la prominncia mandibular i que noms arriba a aflorar en els mascles adults. La longitud corporal dels individus adults s d'uns 5,5 m en els mascles i uns 4,7 m en les femelles.

 Distribuci, hbitat i situaci de l'espcie .

D'entre totes les espcies del gnere Mesoplodon, aquesta s la que t la distribuci geogrfica ms ampla. Es troba a les aiges clides i tropicals de prcticament tots els oceans, per sempre en densitats molt baixes. A l'Atlntic Nord-oriental, el zfid de Blainville ha estat citat a Ibria, Madeira i les Illes Canries. A la Mediterrnia, la seua presncia noms ha estat enregistrada en una ocasi, quan una femella de 4,2 m va avarar a la platja d'Alcossebre (Baix Maestrat, Pas Valenci) el febrer de 1980. La morfologia externa i l'osteologia de l'exemplar van ser descrits amb detall per Casinos i Filella.

 Biologia, ecologia i comportament .

Atesa la seua raresa en prcticament tot l'mbit de la seua distribuci, la biologia i el comportament de l'espcie sn prcticament desconeguts. Com la resta de zfids, la seua alimentaci es basa primordialment en cefalpodes, encara que ocasionalment pot recrrer tamb a diverses espcies de peixos quan aquells manquen. La talla de naixement es creu que s d'uns 2-2,5 m, i sembla que la maduresa sexual s'assoleix quan es t una llargada de prop dels 3,5-4 m.

 Gesti i conservaci .

El zfid de Blainville est protegit pel Conveni de Berna (annex III) i es troba catalogat dintre de l'apndix II del CITES. La seua excepcionalitat a la Mediterrnia l'exclou de patir problemes d'interacci amb les activitats pesqueres o amb els desenvolupaments del litoral. Els nivells de contaminants organoclorats detectats a l'exemplar d'Alcossebre van ser relativament baixos en comparaci als habituals en altres espcies d'odontocets

 Notes .


 Referncies .
 Encyclopedia of Marine Mammals. Editada per William F. Perrin, Bernd Wursig, i J.G.M Thewissen. Academic Press, 2002. ISBN 0-12-551340-2.
 Sea Mammals of the World. Escrita per Randall R. Reeves, Brent S. Steward, Phillip J. Clapham, i James A. Owell. A & C Black, Londres, 2002. ISBN 0-7136-6334-0.
 Possible functions of the ultradense bone in the rostrum of Blainville's beaked whale (Mesoplodon densirostris). Escrita per Colin D. MacLeod. Canadian Journal of Zoology, 80(1): 178-184 (2002). Disponible  ac ;
 Birks, J. (1984). en Macdonald, D.: The Encyclopedia of Mammals. Nova York: Facts on File, 116-117. ISBN 0-87196-871-1. ;
 Ruiz-Olmo, Jordi i Aguilar, lex: Els Grans Mamfers de Catalunya i Andorra. Lynx Edicions, Barcelona, desembre de 1995. ISBN 84-87334-18-0, planes 201-202. ;

 Enllaos externs .

 Vdeos i fotografies d'aquest cetaci. ;
 mplia informaci sobre el zfid de Blainville. ;
 Descripci i distribuci del zfid de Blainville. ;
 Article sobre els zfids de Blainville de les illes Hawaii. ;
 Hbits reproductius i comportament del zfid de Blainville. ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263978" title="Avinguda d'Istikll" nonfiltered="3279" processed="3272" dbindex="103299">

L'avinguda d'Istikll (en turc  stiklal Caddesi) s una de les avingudes ms famoses a Istanbul, Turquia, concorreguda per gaireb 3 milions de persones en un dia de cap de setmana. Situat al districte histric de Beyo lu, s un carrer de vianants elegant d'aproximadament tres quilmetres, que allotja boutiques exquisides, botigues de msica, llibreries, galeries d'art, cinemes, teatres, biblioteques, cafs, pubs, clubs de nit amb msica viva, pastisseries histriques, xocolateries i restaurants. L'avinguda, envoltada per l'nica arquitectura turca del segle XIX, comena des del barri medieval genovs al voltant de la torre de Glata fins a la plaa de Taksim.

Aproximadament el centre de l'avinguda hi ha la plaa de Galatasaray, on es localitza un dels millors centres d'ensenyament a Turquia en el moment de l'imperi Otom; originalment conegut com el Galata Saray  Enderun-u Hmayunu (Escola del Palau Imperial de Glata) i avui conegut com Galatasaray Lisesi.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263981" title="Jaume Pont Ibez" nonfiltered="3280" processed="3273" dbindex="103300">
Jaume Pont Ibez (Lleida, Segri, 1947) s un poeta catal. Llicenciat en filosofia i lletres, ha estat professor a les universitats de Poitiers, Npols, Mar del Plata i Illinois. s fundador de la revista  Quaderns de Ponent i membre de l'AELC, de l'Associaci Internacional d'Hispanistes i del PEN Catal. Ha collaborat a Avui, Destino, nsula, Cuadernos Hispanoamericanos, Serra d'Or, Lletra de Canvi, Cuadernos del Norte, La Vanguardia, Ampit i Cairell. El 1982 va rebre el Premi Vicent Andrs Estells de poesia i el 1997 el Premi de Crtica Serra d'Or.

 Obres .
 Poesia .
 Lmit(s) (1976);
 Els vels de l'eclipsi (1980);
 Jard brbar (1981);
 Divan (1982);
 Ra d'atzar (1990);
 Vol de cendres (1996);
 Llibre de la frontera: de Musa Ibn-Al-Tubbi (2000);
 Enlloc (2007);
 Estudis literaris .
 La nova poesia catalana: estudi i antologia (1980);
 El corrent G.V. : l'obra potica de Guillem Viladot (1986);
 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263984" title="Hessisches Landesmuseum Darmstadt" nonfiltered="3281" processed="3274" dbindex="103301">



El Hessische Landesmuseum in Darmstadt (HLMD) s un museu amb importants colleccions permanents; tamb s'hi fan exposicions especials.

Est previst que l'edifici principal del Museu (a la Friedensplatz de Darmstadt) romangui tancat fins el 2011 per obres de construcci i rehabilitaci.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263985" title="Sant Pol (Sant Feliu de Guxols)" nonfiltered="3282" processed="3275" dbindex="103302">


Sant Pol s un barri de Sant Feliu de Guxols (Baix Empord).

Sant Pol s un nucli de poblaci construt arran de la platja que duu aquest mateix nom. Forma part del mateix nucli de poblaci que S'Agar, tot i que aquest darrer barri pertany al municipi de Castell-Platja d'Aro.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263986" title="Casa Tassel" nonfiltered="3283" processed="3276" dbindex="103303">



La casa Tassel, tamb coneguda com Hotel Tassel, fou dissenyada per Victor Horta per encrrec del professor Emile Tassel professor d'universitat i construda entre 1892 i 1893 a Brusselles, Blgica.

Anlisi formal i estilstic.
 Elements de suport: Columnes de ferro que no sn ocultes.
 Elements suportats: bigues de ferro;

Espai interior.
 Planta: ;

Ordenaci de l espai.
El vestbul t forma octagonal. El terra est fet amb mosaics on predomina la lnia corba amb motius naturals. L escala est al costat d una columna que t una flor de capitell que subjecta les bigues. 
 Illuminaci natural: Ben illuminat per una claraboia de vidre al centre i les finestres a les faanes.

Espai exterior.
 Descripci: S integra amb les cases del voltant. A la part central a partir del primer pis s lleugerament convexa i s on es concentren les finestres. La faana est feta amb pedra. En el primer pis utilitza grans finestres separades per columnes de pedra, en canvi en els altres sn de ferro. En el 2n una barana de ferro, i en el 3r hi ha un balc tamb amb una barana de ferro.
 Estil i autor: El modernisme s un moviment artstic i literari que comena a finals del segle XIX i acaba a principis del segle XX. La naturalesa s la gran font d inspiraci. Hi ha una abundant decoraci i es basa en l s dels nous materials i tcniques. Horta s un dels primers arquitectes modernistes. Aquest belga s inspir en la naturalesa, utilitza les lnies corbes i ondulades.

Interpretaci.
 Carcter i tipus d edifici: Civil i privat. s una casa unifamiliar i adossada. ;
 Funci: Ser la casa cmoda, lluminosa i elegant del Senyor Tassel.
 Smbols: Pretn demostrar la classe social de la famlia burgesa que l encarrega i mostra el seu nivell econmic i social. La decoraci s un distintiu de la burgesia. En la planta baixa del pis principal hi havia grans balcons perqu es veis la decoraci i el luxe des de fora.
 Client: Senyor Tassel. Enginyer que donava classes de geometria a la Universitat de Brusselles.
 Dest: Famlia de classe burgesa.
 Context histric:  La Belle poque  o Pau armada. s un perode de pau provisional i de canvis econmics, socials i poltics. Hi ha grans canvis per la tecnologia de la II Rev. Industrial (la llum, el ferrocarril, ...) que provoquen grans canvis en les ciutats, a la societat i a les formes de vida. La burgesia va ser la promotora del modernisme i es va voler diferenciar de la classe treballador amb aquestes cases. Tamb s oposava a aquests productes i recupera el valor artesana i els materials. El modernisme va relacionat amb la burgesia que promociona i encarrega i la societat.

Valoraci i conclusi.
Es considera la primera obra completament modernista. La natura en forma de motius vegetals s apodera d aquesta casa i la converteix en nica. s un exemple d originalitat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263988" title="Arnebia densiflora" nonfiltered="3284" processed="3277" dbindex="103304">

L'Arnebia densiflora s una planta herbcia viva de la famlia dels boragincies, originria de Grcia i de Turquia.

Sinnims :
Lithospermum densiflorum Ledeb.
Macrotomia cephalotes (T. DC.) Boiss.
Macrotomia densiflora (Ledeb.) McBride

Descripci.
L'Arnebia densiflora s una planta peluda, de 25 a 40 cm d'alria, amb una arrel espessa i llenyosa. Les fulles basals, lanceolades, mesuren de 10 a 15 cm de longitud. Les flors grogues de 12 a 16 mm de dimetre sn reunides en cimes denses. La floraci t lloc a l'estiu.

Hbitat.
s una planta de les regions muntanyoses que prefereix els sls pedregosos i secs i els indrets assolellats.

Utilitzaci.
L'Arnebia s cultivada com a planta de rocall.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263989" title="Joan Vicent Clar i Camarena" nonfiltered="3285" processed="3278" dbindex="103305">
Joan Vicent Clar i Camarena (Tavernes de la Valldigna, 1962 - 1990) fou un poeta valenci. Fund la revista Tac Carbnica i el 1984 guany el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. La seva poesia representa un realisme intimista. Se sucid el 1990.

 Obres .
 Le sucrier velours (1984);
 Poemes (1990);
 Infinitud de paisatge (1992);
 Amb tinta xinesa (1992);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263990" title="Motivaci" nonfiltered="3286" processed="3279" dbindex="103306">
La motivaci s la causa que explica una determinada conducta, sobretot el motiu pel qual una persona es comporta d'una manera o l'inters que la porta a intentar aconseguir algun objectiu. La motivaci neix de les experincies anteriors, de la creena o expectativa sobre un fet futur i de les emocions associades a una tasca. Com que s un procs intern, no s directament observable, sin que s'ha de jutjar per les accions o expressions del subjecte. Algunes de les motivacions ms profundes es relacionen amb l'inconscient.

La motivaci s una de les rees d'estudi de la psicologia. Les seves aplicacions se centren en les esferes productives de al vida, l'educaci i el treball, on l'individu ha de rendir i ha d'estar motivat per fer-ho. L'inters millora l'atenci, augmenta l'esfor i la productivitat, esmena errors ms rpidament i permet dedicar ms temps a una tasca sense fatiga.

Graus de motivaci.
La motivaci s sempre una escala, una persona est ms o menys motivada per fer alguna cosa. El grau ms baix s el rebuig actiu, que sorgeix de l'enuig o descontentament cap aquella activitat o situaci. Desprs segueix la amotivaci o apatia. A continuaci ve la motivaci externa (per por al cstig o per voler una recompensa), la identificaci progressiva amb les metes proposades i el grau ms alt correspon a la motivaci interna, quan els motius sorgeixen del propi jo. La motivaci pot ser intrnseca si s per la prpia tasca i extrnseca o instrumental si es veu all com un mitj per aconseguir un estat propici o una altra cosa.

Teories sobre la motivaci.
La motivaci sorgeix per satisfer necessiats (si una persona t ganes de ser estimada, far el possible per guanyar afecte dels altres i per tant estar motivada per aconseguir-ho, per exemple). Abraham Maslow dividia les necessitats en una pirmide per explicar com en canviar les metes canvia la motivaci. Una persona no est motivada per aconseguir all que ja t o que dna per suposat. 

David McClelland precis que les metes ms altes corresponen a necessitats psicolgiques i sn les ms motivadores. Es redueixen a la necessitat d'xit, de poder i de pertinena. La majoria d'emocions que experimenta el subjecte estan relacionades amb aquestes tres rees bsiques. 

Ford, per la seva banda, les agrupa en sis rees: afectives (aconseguir el benestar, cercar la felicitat, entretenir-se, estar tranquil....), cognitives (comprendre l'entorn, curiositat....), d'organitzaci subjectiva (necessitat de coherncia interna, afany de trascendncia...), autoasertives (sentir-se nic, exercir la llibertat, obtenir aprovaci...), integradores (responsabilitat social, sentir-se part d'un grup....) i de tasca (dominar un exercici complicat, guanyar quelcom material...) Afirma que cada persona estableix una jerarquia entre els tipus de metes i necessitats i que es motiva per unes ms que per les altres.

Elements per considerar en la motivaci.
La motivaci es pot estudiar en quatre fases: el context, que forneix d'experincies al subjecte; el procs de cognici, que el fa percebre la situaci d'una manera determinada; la creena que es crea sobre la situaci o tasca  i per ltim la conducta que manifesta.

Del context s'ha de considerar l'experincia prvia amb situacions similars, per exemple si un nen ha tingut un moment de diversi llegint s ms probable que tingui ganes de tornar a llegir que si s'ha avorrit, encara que l llibre vari. Tamb s'ha de considerar l'actitud de l'entorn sobre aquella activitat: un encoratjament actua com a reforador, el subjecte tendeix a estar ms motivat per accions considerades bones pel seu grup social per tal d'aconseguir l'afecte dels altres i d'ajustar-se al patr de valors imperant. No obstant aix, en determinades situacions s justament la trangressi la que porta a actuar, com per exemple les conductes de risc dels adolescents. En aquest cas s la desaprovaci i el desig de trencar la norma o diferenciar-se el que actua com a reforador. 

La ment llavors processa la informaci disponible sobre la nova situaci i la compara amb el conjunt de creences de qu disposa. Aquestes creences tenen a veure amb l'autoconcepte (especialment sobre si es podr realitzar exitosament o no determinada tasca en funci de les prpies vlues), les atribucions causals, els valors desitjables i l'escala de necessitats que experimenta el subjecte en aquell moment.

Aquests elements augmenten o disminueixen la motivaci per la situaci, que es manifesta en l'elecci d'activitat (es fa o no una cosa i es fa de determinada manera), l'esfor i persistncia (hom tendeix a posar ms inters i esfor quan est ms motivat), la implicaci emocional i el judici explcit sobre la tasca. 

Augmentar la motivaci.
Algunes de les pautes per augmentar la motivaci passen per:
proporcionar experincies d'xit o agradables relacionades amb la tasca;
examinar l'escala de necessitats i prioritats i focalitzar la situaci per afavorir les que ocupin una posici ms elevada en la consideraci del subjecte;
establir un sistema de recompenses i cstigs (noms quan la motivaci s merament externa, ja que en cas contrari t l'efecte oposat) basats en aquestes necessitats;
potenciar els reforadors de la conducta;
organitzar la feina per passos asequibles, de manera que complir la llista o agenda sigui un dels objectius;
permetre l'intercanvi de parers entre els membres de l'organitzaci per compartir objectius i creences comunes;
deixar marge de llibertat amb pautes que possibilitin l'xit;

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263992" title="Antoni Fornes Gomiz" nonfiltered="3287" processed="3280" dbindex="103307">
Antoni Fornes Gomiz (Tetuan, Marroc, 1955) s un escriptor valenci. Estudi cincies biolgiques, cincies fsiques, oceanografia i literatura grega antiga, s catedrtic numerari de batxillerat a Dnia i professor tutor de la UNED. El 1986 guany el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Diapas amerat (1986);
 Vol de mans (1988);
 Periscopi (1999);
 Vestigis (2006);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263994" title="Sant Antoni de Pdua d'Istanbul" nonfiltered="3288" processed="3281" dbindex="103308">

Sant Antoni de Pdua d'Istanbul s la catedral ms gran de l'Esglsia Catlica Romana a Istanbul, Turquia. Est situada a l'avinguda d'Istikll al districte Beyo lu.

 La catedral original es va construir el 1725 prop de la comunitat italiana local d'Istanbul, per fou demolida ms tard i canviada per l'edifici actual a la mateixa localitzaci. Junt amb els seus edificis adjacents, es construa entre 1906 i 1912 en l'estil neogtic veneci, i era de la mateixa manera edificada prop de la comunitat italiana local de la ciutat, principalment d'origen genovs i veneci, que equivalia a 40.000 persones a principis del segle XX.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263997" title="Bao Xishun" nonfiltered="3289" processed="3282" dbindex="103309">


Xi Shun (nascut a Xina el 1951) s un resident de Monglia Interior i des del 15 de gener de 2005 ha estat reconegut pel Guinness World Records com l'home viu ms alt del mn.
Va mesurar 2 metres i 36'1 centmetres a l'hospital de Chifeng. Shun no t cap problema de creixement, al contrari que l'home ms alt de la histria, Robert Wadlow, i l'home que clama per ser el ms alt actual, Leonid Stadnik (Stadnik diu que s ms alt que Shun, per Guinness no ho accepta).

Xi Shun diu que va tenir una alada normal fins que va cumplir els setze anys, quan va experimentar un creixement extraordinari per raons desconegudes. Va arribar a l'alada actual set anys desprs, als 23. Estava a l'exrcit abans de retornar a Monglia Interior, on treballa actualment de ramader.

 Referncies .
  Guinness World Records, (2005), Home viu ms alt del mn;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="263998" title="Felcia Fust i Viladecans" nonfiltered="3290" processed="3283" dbindex="103310">
Felcia Fust i Viladecans (Barcelona, 1921) s una poetessa, pintora i traductora catalana. Estudia dibuix, pintura, gravat i vidre a l'Escola Massana i el 1944 es llicenci en Belles Arts. Des del 1951 viu a Pars. Membre del PEN catal i de l'AELC. Ha estat cotraductora de Poesia japonesa contempornia (1988) i l'  Obra negra de Marguerite Yourcenar. El 1987 va rebre el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Una can per a ning i trenta dilegs intils (1984);
 Aquelles cordes del vent (1987);
 I encara (1987) premi Vicent Andrs Estells;
 Passarelles/Mosaques (plaquette) (1992);
 Versi original (1996);
 Sorra de temps absent (1998);
 Postals no escrites (2001);

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264003" title="Teresa Pascual i Soler" nonfiltered="3291" processed="3284" dbindex="103311">
Teresa Pascual i Soler (Gandia, 1952) s una poetessa valenciana. Treballa com a professora de filosofia a l'IES Ausis March de Gandia. El 1988 va obtenir el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. s membre del PEN Catal, del PEN Club Internacional, de l'AELC i del CEIC Alfons el Vell de Gandia. Ha tradut, entre d'altres, L'enfonsament del Titnic de Hans Magnus Enzesberger el 1993, i la Poesia completa d'Ingeborg Bachmann, el 1995, en collaboraci amb Karin Schepers.

 Obres .
 Flexo (1988);
 Les hores (1988);
 Arena. (1993);
 Curriculum vitae (1996);
 El temps en ordre (2002);

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264004" title="David McClelland" nonfiltered="3292" processed="3285" dbindex="103312">
David McClelland (1917-1998) va ser un psicleg nord-americ interesat per analitzar la motivaci dels individus i la seva relaci amb la histria. Els seus seguidors van desenvolupar un dels tests ms usats per analitzar la personalitat, el TAT (Thematic Apperception Test).

Va dividir les necessitats bsiques de l'individu en tres: xit, afiliaci i poder. Va estudiar com, potenciant uns valors determinats, s'aconseguia influir en els resultats dels treballadors, perqu estaven ms motivats a la feina. Aquesta teoria va ajudar a desenvolupar el concepte de competncia com a habilitat personal quantificable, un terme clau en molts processos de selecci empresarial o en el currculum educatiu. 

Necessitat d'xit.
La necessitat d'exit fa escollir una tasca en funci de la seva dificultat. Si es t una baixa necessitat, es trien activitats senzilles, que no requireixin un gran esfor i que minimitzin el risc de fracs. En canvi les persones amb una necessitat alta busquen reptes per superar progressivament ms complexos. Tamb sn ms propenses al lideratge, a treballar de manera autnoma i a buscar companys amb uns valors similars. Busquen el reconeixement de la seva vlua, es mouen per recompenses i creuen en la seva eficcia. Atribueixen els resultats a l'habilitat i l'esfor i menys sovint a la sort. 

Necessitat de poder.
Les persones amb una alta necessitat de poder volen controlar els altres o ocupar llocs de prestigi. El terme va ser encunyat per Henry Murray. Es relaciona amb la maduresa emocional: en els primers estadis el poder es manifesta en el domini extern, en aconseguir que els altres facin all que la persona desitja o ordena, mentre que en els darrers es canalitza en el desig d'influenciar la personalitat aliena, de ser carismtics o implicar-se en causes globals. 

Necessitat d'afiliaci.
La necessitat d'afiliaci reclama amor i acdeptaci dels altres, la persona vol sentir-se part d'un grup on regni l'harmonia i la cohesi. Acostuma a acceptar les regles donades i a preferir tasques que exigeixin relaci personal. s una bona mediadora i capa de sostenir l'esfor per por a la prdua de l'aprovaci. 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264005" title="Estaci de Sirkeci" nonfiltered="3293" processed="3286" dbindex="103313">

L'estaci de Sirkeci s una estaci central dels Ferrocarrils Estatals turcs (TCDD) a Sirkeci, a la part europea d'Istanbul, Turquia. Els trens internacionals, domstics i regionals que circulen cap a l'oest marxen d'aquesta estaci que s'inaugurava com l'estaci terminal de l'Orient Express.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264006" title="Julien Schepens" nonfiltered="3294" processed="3287" dbindex="103314">

Julien Schepens (Anzegem, 19 de desembre de 1935 - Nokere, 16 d'agost de 2006) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1956 i 1962. Durant la seva carrera professional aconsegu 22 victries, entre les que destaca una etapa al Tour de Frana. 

Anteriorment, en categories inferiors, havia aconseguit 3 campionats de Blgica individuals i dos de clubs, entre d'altres moltes victries.

Palmars.
1956;
 1r a Anzegem;
 1r a Ruislede;
 1r a Kortemark;
 1r de la classificaci per punts del Tour de Sud-est;
1957;
 Vencedor d'una etapa del Critrium de Beernem;
 Vencedor de dues etapes dels 4 dies de Dunkerque ;
 Vencedor de dues etapes del Tour de l'Oest;
 Vencedor d'una etapa de la Pars-Nia;
 Vencedor d'una etapa del Trofeu de les 3 Nacions;
1958;
 Campi de Blgica de clubs;
 Campi de Flandes Occidental interclubs;
1959;
 Vencedor d'una etapa de A Travs de Blgica;
1960;
 1r del Gran Premi de la Banca de Roulers;
 1r del Circuit de les 3 Provncies a Avelgem;
 1r del Circuit Mandel-Lys-Escaut;
 Vencedor d'una etapa del Tour de l'Oise;
 Vencedor d'una etapa dels 4 dies de Dunkerque ;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962;
 1r al Gran Premi de Denain;
 1r a Eizer;

Resultats al Tour de Frana.
1960. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa. Porta el maillot groc durant una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Julien Schepens ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264007" title="Series Colegiales" nonfiltered="3295" processed="3288" dbindex="103315">

Les Series Colegiales sn una competici impulsada per l'ACB. Es porta a terme cada temporada arreu d'Espanya. Cada equip de l'ACB organitza la seva prpia divisi, tant en categoria masculina com femenina. Hi competeixen equips formats per jugadors que es troben en etapa de batxillerat, s a dir, d'entre 16 i 18 anys.

Histria.
Les Series Colegiales van nixer el 2001 grcies a una iniciativa del Club Baloncesto Estudiantes, i es van disputar noms a Madrid. El 2006 es va realitzar la primera competici a nivell d'estat, amb gran xit.

Palmars.


Sistema de competici.
Hi ha 18 divisions, repartides en 5 conferncies: Gran Centro, Mediterrneo, Sur, Norte i Levante.
Quan cada divisi ja t el guanyador, es fan encreuaments entre elles (s'anomena fase Conferncia) i desprs entre conferncies (fase Interconferncia). Els 4 millors equips masculins i femenins es citen a la Gran final Colegial que se celebra a Madrid cap al maig.

Enllaos.
 http://www.seriescolegialesacb.com


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264008" title="Josep Llus Roda i Balaguer" nonfiltered="3296" processed="3289" dbindex="103316">
Josep Llus Roda i Balaguer (Valncia, 1961) s un poeta valenci. Llicenciat en filologia catalana, ha estat executiu d'IBM i s professor de batxillerat a Alzira. Membre del PEN catal i de l'AELC, ha collaborat a les publicacions L'Espill, L'Aiguadol, Daina, El Temps, Qu y Dnde, Llombriu, Avui, Papers, Carcters, Sa, Canelobre, Quaderns de Xtiva, URC, Butllet de l'AELC, L'Aljamia, Turia, Bananas i Levante. EL 1989 guany el Premi Vicent Andrs Estells de poesia per Sobre l'hamada.

 Obres .
 Novella .
 El temps passar (1993);
 Poesia .
 La fi de l'hemicicle (1988);
 El subratllat s meu (1988);
 Sobre l'hamada (1989);
 Buirac d'amor (1998);
 Elogi de la llibertat (2001);
 De l'nima (2006);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264012" title="Manuel Garcia i Grau" nonfiltered="3297" processed="3290" dbindex="103317">
Manuel Garcia i Grau (Benicarl, 1962 - Castell de la Plana, 2006) fou un filleg i poeta valenci. Llicenciat en filologia catalana, fou professor de la Universitat Jaume I, investigador de la xarxa Teoria i Crtica dels Discursos Creatius, membre de l'associaci CEDRO, de l'AILLC i de l'AELC. Ha collaborat a les publicacions Avui, Levante, El Punt, Revista de Catalunya, Daina, Reduccions, Passads, Diari de Balears, Cultura, L'Aiguadol, Canelobre, Mediterrneo i  Butllet de la Societat Castellonenca de Cultura. El 1990 va obtenir el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. Va morir el 2006 desprs d'una llarga malaltia.

 Obres .  
 Investigaci i divulgaci .
 Potiques i voluntats per a una societat perifrica (1994);
 Poltiques (i) lingstiques (1997);
 Narrativa .
 Davall del cel (2006);
 Novella . 
 El Papa malet: Una intriga novellstica sobre el Papa Luna (2003);
 Poesia .
 Quadern d'estances (1988);
 La veu assedegada (1989);
 Escenalls dels miratges (1989);
 Els noms insondables (1990);
 Els signes immutables (1991);
 Llibre de les figuracions (1993);
 Mots sota sospita (1997);
 La ciutat de la ira (1998);
 Anatema (2001);
 Al fons de vies desertes (2002);
 La Mordassa (2003);
 Constants vitals (2006);
 Estudis literaris .
 De Castell a taca : l'univers literari de M. Peris i Segarra (1997);
 Les suspiccies metdiques (2002);
 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264013" title="Associaci Francesa de Catalanistes" nonfiltered="3298" processed="3291" dbindex="103318">
L'Associaci Francesa de Catalanistes (Association Franaise de Catalanistes o AFC) s una associaci professional que agrupa els investigadors, els estudiants i tamb tota la gent que, dins de Frana i la seva rea d'influncia, manifesti un cert inters sobre qualsevol aspecte de la cultura dels Pasos Catalans i la llengua catalana (literatura, lingstica, arts, histria i filosofia , entre d'altres mbits).

 Enllaos externs.
 Pgina web de l'AFC;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264015" title="Vicent Salvador i Liern" nonfiltered="3299" processed="3292" dbindex="103319">
Vicent Salvador i Liern (Paterna, 1951) s un poeta i filleg valenci. s catedrtic de filologia catalana a la Universitat Jaume I i membre de la junta directiva de l'Institut Interuniversitari de Filologia Valenciana. s membre de l'AELC i de l'AILLC i ha collaborat a la revista L'Espill. El 1992 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Poesia .
 Argiles (1980);
 Ritual de cendra (1981);
 Calabruix (1985);
 Mercat de la sal. (1993);
 Estudis literaris .
 El gest potic: cap a una teoria del poema (1984);
 La frontera literria. (1988);
 Poesia, ciutat oberta: incursions en el discurs potic contemporani (2000);

 Enllaos Externs .
Entrevista publicada a la revista educativa d'mnium Cultural Escola Catalana;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264017" title="Joan Roig i Soler" nonfiltered="3300" processed="3293" dbindex="103320">
Joan Roig i Soler (Barcelona 1852 - 1909) fou un pintor catal. Deixeble de Modest Urgell. Molt vinculat a Sitges hi inici, amb Arcadi Mas i Fondevila, la informal Escola Luminista catalana. Paisatgista destacat, pint tamb a Blanes, Tossa, Cadaqus, Moi, Camprodon, Barcelona, Mallorca, etc. dins un estil parent de l'impressionisme que preced el Modernisme de Santiago Rusiol i Ramon Casas, que contactaren amb Sitges grcies a ell. A part de Barcelona expos tamb a Madrid, Saragossa, Pars, etc.
Deix una interessant llibreta en la que apuntava curosament els quadres que venia, el seu preu i la persona o entitat que els adquiria, manuscrit que es conserva a la Biblioteca de Catalunya (Ms. 3023) i que fou publicat al Butllet de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi.

 Fonts .
Isabel Coll, Joan Roig i Soler 1852-1909, Grup d'Estudis Sitgetans, Sitges 1988.
Llusa Sala i Tubert, Joan Roig i Soler. Llibreta de comptes (1881-1908), Butllet de la Reial Acadmia de Belles Arts de Sant Jordi (Barcelona), XV, 2001.
Llusa Sala i Tubert, El pintor Joan Roig i Soler a la vila de Moi, "Modilianum" (Moi), 2004, vol. VI, nm. 31.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264020" title="Wilhelm Kube" nonfiltered="3301" processed="3294" dbindex="103321">

Wilhelm Kube (Glogau, 13 de novembre de 1887 - Minsk 23 de setembre de 1943), poltic nazi, va ser gauleiter (governador) de Brandenburg i comissari general de Bielorssia.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264021" title="Pavell alemany" nonfiltered="3302" processed="3295" dbindex="103322">

El Pavell alemany, conegut internacionalment com el Pavell Barcelona, fou construt com el pavell alemany de l'Exposici Internacional de Barcelona del 1929 per Mies van der Rohe. Aquest edifici s de formes simples, per elaborat amb materials ms aviat luxosos com el marbre o el travert, s un dels monuments ms emblemtics de la histria de l'arquitectura moderna.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264023" title="Baslica de Nostra Senyora del Port" nonfiltered="3303" processed="3296" dbindex="103323">

La baslica de Nostra Senyora del Port s un edifici romnic situat a Clermont-Ferrand al barri del Port, entre la plaa Delille i la catedral de la Nostra Senyora de l'Assumpci. s en gran part dissimulada per les cases del barri que l'envolta. Va ser construda al segle XII, i si b no es pot precisar l'any exacte del seu inici, un document de l'poca permet datar la fi dels treballs al voltant de 1185.

Fundada al segle VI pel bisbe Saint-Avit, va ser reconstruda als segles XI i XII, desprs d'haver estat cremada pels normands. Construda en arcosa rossa, una mena de gres, t una harmonia gaireb perfecta que seria deguda a l'aplicaci de la secci uria.

 Al segle XIX s'hi va afegir el campanar i es van substituir les teules romniques d'origen per lloses de lava. Recentment s'ha restaurat una altra vegada segons el seu estat original.

La capalera s un exemple perfecte de l'art romnic d'Alvrnia, fet de fins mosaics.   Desprs d'una nau de cinc trams precedida d'un nrtex, la crulla del creuer s coberta d'una cpula sobre trompes.

L'interior hi predomina la sobrietat, el cor s sobrealat en un hemicicle amb vuit columnes, i s envoltat d'un deambulatori sobre el qual s'obren quatre capelles radiants. S'hi poden admirar magnfics capitells.

A l'entrada principal, sota una porxada, hi ha un magnfic timp.

Enllaos externs.

Collecci detallada de fotos de l'esglsia;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264025" title="Francesc Betriu" nonfiltered="3304" processed="3297" dbindex="103324">

 Francesc Betriu i Cabeceran (Organy, 1940), director cinematogrfic.
 Francesc Betriu i Tpies (Oliana, 1926), enginyer industrial i empresari catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264034" title="Villa Savoye" nonfiltered="3305" processed="3298" dbindex="103325">

Batejada les Heures claires les Hores clares, la Villa Savoye fou construda entre el 1928 i el 1931 sobre un terreny de set hectrees, sobre el municipi de Poissy (Yvelines, Frana), per l'arquitecte Charles-douard Jeanneret-Gris, ms conegut com Le Corbusier que acabava, amb aquesta realitzaci, el seu perode de les villes blanques.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264045" title="Salt sobre cavall" nonfiltered="3306" processed="3299" dbindex="103326">


El salt sobre cavall o salt sobre poltre s un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica. El terme tamb s'associa al propi exercici, salt, mentre que l'objecte en s s el poltre o cavall o ms recentment taula.

En aquest aparell el gimnasta fa un esprint d'uns 25 metres en una recta que finalitza en un petit trampol on es fa la batuda i se salta recolzant les mans sobre el poltre o cavall i fent una tombarella a l'aire el ms alta possible i intentant fer una figura aria quant ms complicada millor, per acabar caient dempeus a terra. La dificultat de la tombarella, aix com l'alada assolida i la forma de caure a terra influeixen a l'hora d'obtenir la puntuaci ms alta possible.

s una prova que es realitza tant en categoria masculina com femenina. L'any 2001, el tradicional poltre o cavall va ser reemplaat per un nou aparell tamb conegut com a taula. s un aparell una mica ms ample i llarg, aix com estable que l'antic.

 Dimensions .

Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
En el cas del poltre o cavall sn:
 Altura: 125 cm (dones) 135 cm (homes);
 Allargada: 120 cm;
 Amplada: 95 cm;
 Distncia d'aproximaci: 25m;

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;
Descripci a la FIG (2);
Informaci general;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264046" title="Edifici de la Bauhaus" nonfiltered="3307" processed="3300" dbindex="103327">

L'Edifici de la Bauhaus s un edifici isolat a Dessau, construt entre 1923 i 1926 segons els plnols de Walter Gropius per a l'escola de disseny i d'arquitectura Bauhaus. Fou remodelat l'any 1976 i restaurat finalment entre el 1996 i el 2006.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264047" title="Rabanera del Pinar" nonfiltered="3308" processed="3301" dbindex="103328">


Rabanera del Pinar s un municipi i vila de la provncia de Burgos (comunitat autnoma de Castella i Lle). Limita amb els municipis de Palacios de la Sierra, Moncalvillo, Cabezn de la Sierra, La Gallega, La Aldea del Pinar, Espejn i Hontoria del Pinar.

Geografia i poblaci.

Situada a 75 km al Sud-est de la ciutat de Burgos, capital provincial, a la comarca de la Sierra de la Demanda, amb centre comarcal a Salas de los Infantes.

Vens (focs): 20 (finals del segle XIII), 40 (1305), 102 (1753).
Habitants: 546 (1787), 662 (1857), 250 (1981), 172 (1991), 145 (2007).

El terme t un dels enclavaments ms meridionals d Europa de la Myrica gale.

 Demografia .



Economia.

Ramaderia, agricultura, hosteleria i apicultura.

Festes i cultura tradicional.

Martiri de Sant Joan, festa major, 29 d'agost;
Candelas, 2 de febrer;
Marzas, 28 de febrer;
Levantamiento o pingada del mayo, 1 de maig;
Romera de la Mata, al maig, sense data fixa;
Verano cultural, a l'agost, sense data fixa;
 Sant Roc, 16 d'agost;
 Santa Rosa de Lima, 23 d'agost;

Els joves de la localitat i descendents del poble ballen la danza de paloteo, ball de bastons molt possiblement d'origen celtber. Parallelament, les noies ballen la cintilla, d origen antiqussim.

El carnestoltes compta amb la participaci de la quivaca, personatge amb forma de brau que persegueix els vens.

Histria.
La primera notcia histrica de la localitat s de l'1 de maig de l'any 1075. El rei Alfons VI de Lle don a la su d'Auca (Oca) el monestir, possiblement familiar, de Santa Mara de Ravenaria (o Ravaneira).

L'any 1305 el rei Ferran IV va reduir l'encapalament fiscal de la localitat a la meitat, de 40 vens pecheros a nicament 20, perqu els conflictes civils, les pestes i les emigracions al sud de la Pennsula havien redut la poblaci i existia perill de despoblaci.

Segons el Becerro de las Behetras de Castilla, a mitjans del segle XIV el poble era del domini del monestir cistercenc de Santa Mara del Valle, situat a Fuencaliente del Burgo.

El 1134 la localitat pass a pertnyer a efectes eclesistics al bisbat d'Osma, en el qual estigu integrada fins el 1956.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264049" title="Ramon Xuriguera i Parramona" nonfiltered="3309" processed="3302" dbindex="103329">
Ramon Xuriguera i Parramona (Menrguens, 3 d'abril del 1901   Brageirac, Frana, 22 d'agost del 1966) va ser un escriptor i crtic d'art que es va exiliar a Frana desprs de la guerra civil.

 Biografia .
Germ del tamb escriptor i filleg catal Joan Baptista Xuriguera. Desprs de viure a Balaguer quatre anys, la seva famlia s'establ a Lleida el 1913. Estudi al Liceu Modern, una instituci pedaggica progressista, per continuar a l'Escola Normal i obtenir el ttol de mestre el 1919. Desprs de fer de mestre a Camarasa i a Lleida, el 1923 va anar a fer el soldat i fou destinat a Melilla, on s'estigu dos anys. Al 1922 comen a publicar articles, primer a El Ideal, i posteriorment a Opinin, El Pais, Vida lleidatana, Renaixement  i especialment a la revista Lleida, que dirig des del setembre del 1926 fins al juliol del 1928, quan marx a estudiar a Pars.

En la seva estada a Pars, becada per la "Junta de Ampliacin de Estudios" de Madrid, Xuriguera hi conegu la que esdevindria la seva dona, Henriette Guitard, de Llemotges, i hi tract intellectuals francesos i catalans exiliats, com Domnec de Bellmunt. Tamb feu la coneixena d'en Joan Casanovas, de qui n'esdevindria  secretari i amic. Grcies a les amistats fetes, comen a publicar a les prestigioses publicacions barcelonines La Publicitat (43 articles fins al 1930, i onze ms entre 1932 i 1936) i Mirador.

Torn a Lleida el juny del 1930, i dos mesos desprs es feu crrec de la direcci del nou nat diari La Jornada, catalanista i d'esquerres. Al maig de l'any segent, per, Xuriguera marx a Barcelona per reemprendre la seva feina al costat de Joan Casanovas, ara com a cap de la secretaria personal del conseller de Defensa de la restablerta Generalitat de Catalunya. A Barcelona fou elegit per formar part de la junta directiva del "Centre de Lleida i de les seves comarques", que al 1933 esdevindria el Centre Comarcal Lleidat de Barcelona; en la postguerra, el seu germ Joan Baptista s'hi vincularia estretament. En els anys 30, igualment, en Ramon realitz una notable tasca poltica, vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya. El 27 de juny del 1936, Xuriguera obtingu el grau d'oficial primer del parlament, tasca que compagin amb la publicaci de nombrosos articles a tota mena de publicacions de l'poca.

Iniciada la guerra civil, Xuriguera form part de l'Agrupaci d'Escriptors Catalans, on treball en tres vessants: la tramesa de llibres a biblioteques populars, hospitals de sang i al front, amb la collaboraci de l'Escola de Bibliotecries; l'acolliment de periodistes i delegats culturals estrangers; i, conjuntament amb el Comissariat de Propaganda de la Generalitat que dirigia Jaume Miravitlles, la confecci de materials divulgant l'actuaci de la Catalunya republicana. Aquesta activitat s'estroncar durant l'any 37: amb la seva dona i fill, Ramon Xuriguera marxa a Pars, on els sorprn la fi de la guerra civil. Al juliol, per, paren a la vila occitana de Mouleydier (Dordonya), en qu, amb breus parntesis, viuran fins al 1950, quan adquiriran una casa a la vena poblaci de Bergerac.

A partir del 1944, Xuriguera es vincula a la represa perpinyanenca de les antigament badalonines edicions Proa, per acabar desvincular-se'n per raons ideolgiques el 1953. Publica articles en diverses revistes franceses, tant en catal (Catalnia, Quaderns d'estudis poltics, econmics i socials) com en francs (Le Dmocrate du Prigord). Particip en els Jocs Florals de la Llengua Catalana en l'exili, guanyant-hi amb l'obra Tres Nits la "Copa Artstica" a Montpeller (1946), amb Jacint Verdaguer, l'home i l'obra el premi "Jaume Balmes" en els Jocs de Pars (1948), i l'"Alfons Maseras" amb L'evoluci de la prosa de la Renaixena (a Tolosa de Llenguadoc el 1952). En el camp local, al 1951 impulsa la creaci de la secci de Bergerac de l'Associaci Les Amis de l'Art amb que organitz conferncies i exposicions, com la dedicada a Emili Grau Sala (1952).

Al 1954 enceta una nova fase en traslladar-se a Pars per ensenyar llengua i literatura castellana i civilitzaci hispanoamericana a un parell de "lyces" i a lcole des Hautes tudes Commerciales. El seu treball La pintura catalana avui guany el "premi Alexandre Plana" que convoc aquell mateix any la revista de l'exili Pont Blau, i L'Escola de pintura catalana el "Bonay i Carb" de l'Institut d'Estudis Catalans el 1956. Dos anys ms tard, el 9 de mar del 1958, enceta un programa quinzenal a "Rdio Pars", Pars, fogar de cultura, que s'emet fins al 1964. Xuriguera tamb ser clau en l'organitzaci dels Jocs Florals del Centenari (Pars, 1959), en la fundaci del "Patronat de Cultura Catalana Popular" el 1960 i en la constituci de la delegaci francesa d'mnium Cultural en 1964, que presidir fins al 1966. A l'any 1962 rep el "premi President Companys" en els Jocs Florals de Santiago de Xile pel treball Catalunya i l'Estat espanyol.

Collabor a gran nombre de revistes de l'exili, especialment entre 1954 i 1966, com Ressorgiment, Pont Blau, Veu Catalana, Orfe Catal, Xaloc i Vida nova. Va escriure novelles, que public a l'Editorial Proa i conre l'assaig. Tradu al catal escriptors francesos d'anomenada, com Simone de Beauvoir, Jean Cocteau, Gustave Flaubert i Jean Paul Sartre.

El seu fons fou cedit el 2001 a l'Arxiu Nacional de Catalunya pel seu fill Gerard, historiador i crtic d'art, i l'obra n'ha estat estudiada en una tesi doctoral de Josep Camps i Arbs (vegeu l'apartat de Bibliografia). En homenatge a Joan Baptista i Ramon Xuriguera, el Centre Comarcal Lleidat de Barcelona convoca el premi de narrativa breu Germans Xuriguera (segona edici el 2007).

 Obres .
 Novelles .
 Espills dormits Barcelona: Collecci Balagu, 1932 (nova edici, revisada el 1954, Espills adormits Barcelona: Quaderns literaris, 1936);
 Volves grises Badalona: Proa, 1932;
 Desordre Badalona: Proa, 1936 (profundament revisada el 1959, indita);
 Destins Badalona: Proa, 1938 (nova edici, Lleida: Universitat de Lleida, 2003);
 Als Astruc (1943-1950), indita;
 Tres nits (1944), indita, "Copa Artstica" als Jocs Florals de Montpeller 1946;

 Assaig .
 Els exiliats acusen Barcelona: Proa, 1930;
 Casanovas, quinze anys de poltica catalana Barcelona: Figures de la Repblica, 1933;
 L'aportaci de la Catalunya Occidental a l'obra de la Renaixena Barcelona: Biblioteca Catalana d'Autors Independents, 1936;
 Goya, pintor del poble Barcelona: Comissaria de Propaganda, 1937;
 Goya, pintor del pueblo Barcelona: Comissaria de Propaganda, 1937;
 Goya, popular painter Barcelona: Comissaria de Propaganda, 1937;
 Goya, peintre du peuple Barcelona: Comissaria de Propaganda, 1937;
 La repressi contra els obrers a Catalunya. Antecedents i documents Barcelona: Imp. Claras, 1937 (edici facsmil Barcelona: Lletra viva, 1978);
 La represin contra los obreros en Catalua. Antecedentes y documentos Barcelona: Imp. Claras, 1937;
 The repression against the workers in Catalonia Pars: Tip. Association Hispanophile de France, 1937;
 La rpression contre les ouvriers en Catalogne Pars: Tip. Association Hispanophile de France, 1937;
 Jacint Verdaguer, l'home i l'obra 1971, premi "Jaume Balmes" en els Jocs Florals de Pars 1948, premi Jaume Serra i Hnter en els Jocs de Cambridge 1956;
 La crisi del nostre temps (1945-1950), indit;
 L'Escola de pintura catalana (1953-1961), indit, premi Alfons Bonay i Carb 1956 de l'IEC. Una sntesi parcial, La pintura catalana avui,  obtingu el premi Alexandre Plana 1954 de la revista Pont Blau a Mxic;
 La idea de l'home en la novella francesa Barcelona: Rafael Dalmau, 1961;
 Relacions occitanocatalanes de Mistral en (1961), indit;
 Variacions, indit, aplec de materials diversos -conferncies, programes de rdio- ellaborats entre 1944 i 1961;

 Traduccions .
 Jean Cocteau Els infants terribles Barcelona: Proa, 1934 (nova edici 1964);
 Kikou Iamata Masako Barcelona: Quaderns Literaris, 1935;
 Alain Fournier El Gran Meaulnes (1942), indita;
 Gustave Flaubert Madame Bovary Barcelona: Aym, 1965 (reeditada diverses vegades);
 Jean Paul Sartre La nusea Barcelona: Proa, 1966 (reeditada diverses vegades);
 Simone de Beauvoir Una mort molt dola Barcelona: Proa, 1966;

 Bibliografia .
 Josep Camps i Arbs Ramon Xuriguera 1901-1966, biografia, activitat cultural i literria Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 2008. ISBN 978-84-8415-972-8;
 Josep Camps i Arbs Ramon Xuriguera i la construcci d'una revista cultural moderna: "Lleida" (1926-1930), article publicat a Serra d'Or 502 (2001), p. 38-41;
 Josep Camps i Arbs Ramon Xuriguera (1901-1966): el centenari d'un escriptor oblidat, article a Revista de Catalunya 164 (2001), p. 104-115;
 Albert Manent Les emissions en catal de Rdio Pars per Ramon Xuriguera (1958-1964), treball en el llibre Estudis sobre la guerra civil i el franquisme Barcelona: Publicacions de l'Abadia de Montserrat, 1999, p.191-198;
 Dalmau Costa Ramon Xuriguera, article a Centro Comarcal Leridano 143 (1970), p. 3-5;
 Dalmau Costa A la memria de Ramon Xuriguera i Od Hurtado, article a Xaloc 23 (1968), p. 33-39;
 Rafael Tasis Ramon Xuriguera, escriptor catal, article a Xaloc 16 (1966), p. 258-260;

 Enllaos .
 Plana web de Joan Baptista Xuriguera, recull fotografies d'en Ramon;
 Tesi doctoral de Josep Camps i Arbs Ramon Xuriguera 1901-1966, biografia, activitat cultural i literria;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264052" title="C-14" nonfiltered="3310" processed="3303" dbindex="103330">

La Carretera C-14 o Eix Tarragona-Andorra s una carretera de la Xarxa Bsica Primria de Catalunya que uneix el Camp de Tarragona amb La Seu d'Urgell. Amb una longitud de 177,4 km, comena a Salou, on enllaa amb la C-31B, i finalitza al poble d'Adrall, al municipi alt-urgellenc de Ribera d'Urgellet, on enllaa amb la N-260. Es tracta d'una carretera convencional de calada nica en la major part del seu recorregut. Noms est desdoblada en els primers 5 km, entre Salou i Reus. Actualment s'est desdoblanet el tram de la C-14 entre Reus i Alcover, en forma d'autovia.

La C-14 t els segents enllaos:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264057" title="Miguel de Molina" nonfiltered="3311" processed="3304" dbindex="103331">
Miguel Fras de Molina, cantant espanyol de copla (Mlaga, 1908 - Buenos Aires, 1993) conegut artsticament com Miguel de Molina.

Biografia.
En Miguel de Molina va nixer a Mlaga el 10 d'abril de 1908 i va ser criat per sis dones: sa mare, la seva germana i quatre ties. Sa mare el va dur a un collegi de capellans. Va arribar a Algesires i va fer feina de netejador a un bordell; una dia una de les allotes va intentar colgar-se amb ell i la va rebutjar: s aqu on es planteja la seva condici sexual. Als 20 anys es dedica a dur els turistes als "tablaos" flamencs. 

El 1931 decideix dedicar-se a ser un artista de la can. Triomfa a Madrid, per ser a Valncia on obt els seus majors xits. Va popularitzar coples com El da que nac yo, Trini, Te lo juro yo, La bien pag i Ojos verdes; aquesta darrera can -al naixement de la qual va tenir el privilegi d'assistir en el barcelon caf d'Oriente- tamb la va incorporar na Concha Piquer en el seu repertori, la qual cosa va fer nixer un mite de confrontaci entre els dos cantants. 

Durant la Guerra Civil espanyola va actuar per a les tropes republicanes. 

Amb l'arribada del franquisme un empresari li ofereix 500 pessetes per actuaci, quan abans en cobrava fins a 5000. Ho haur d'acceptar amenaat de ser acusat del seu passat republic; de totes maneres ser repressaliat per mor de la seva condici sexual i poltica, sofrint tortura i exili.

s el 1942 qua s'exilia a Buenos Aires, on va participar a pellcules com Luces de candilejas o sta s mi vida. Un dia reb una ordre de l'Embaixada Espanyola i s'aguditzen els seus problemes per la seva condici homosexual; anys ms tard una trucada de n'Eva Pern fa que torni a l'Argentina oferint-li nombrosos concerts pel pas. 

El 1957 torna a Espanya. Als 52 anys (1960) decideix acabar amb la seva carrera artstica.

El 1992 el rei Joan Carles I li atorg l'Ordre d'Isabel la Catlica en reconeixment a la seva contribuci personal al mn de l'art a Espanya. 

Un any desprs, el 4 de mar de 1993 mor a Buenos Aires, a l'edat de 84 anys, sense haver perdut mai l'accent de la seva Mlaga natal. Va ser enterrat en el Cementiri de Chacarita. 

La pellcula Las cosas del querer, dirigida per Jaime Chvarri el 1989 i interpretada per en Manuel Bandera i n'ngela Molina, s una versi lliure basada en la seva vida, tot recuperant la seva memria histrica. 

Enllaos externs.
Biografia en castell d'en Miguel de Molina






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264061" title="Digital Video" nonfiltered="3312" processed="3305" dbindex="103332">
El format Digital Video (DV) s un estndard de vdeo creat el 1996. Es basa en l'algoritme DCT, que permet la gravaci directa a cinta de vdeo en digital, i el protocol de transmissi de dades IEEE 1394, que permet la transferncia d'aquest material a sistemes informtics.

Actualment existeixen diversos formats de cintes de gamma domstica, industrial i radiodifusi: DVC, MiniDV, DVCAM, Digital8, DVCPRO, DVCPRO50 i DVCPRO HD.

Inicialment, 10 companyies van treballar per a definir l'estndard DV: Matsushita (Panasonic), Sony, JVC, Philips, Sanyo, Hitachi, Sharp, Thomson, Mitsubishi i Toshiba. Posteriorment, s'han incorporat altres companyies i actualment el consorci est format per ms de 60 companyies.

 Formats fsics .

 DVC .

DVC, Digital Video Cassette s la versi no propietria de l'estndard DV, aprobat per l'IEC. 



 DVCAM .

DVCAM s la versi de l'estndard desenvolupada per Sony. T les mateixes caracterstiques que el DVC per la pista t una amplada de 15 m i la seva velocitat s un 50% ms rpida. Aquestes dues caracterstiques permeten una major qualitat, per redueixen el temps de gravaci.



 DVCPRO .

DVCPRO s la versi de l'estndard desenvolupada per Panasonic, que ha desenvolupat tres versions diferents des de l'any 2006. Les principals diferncies amb els altres formats sn l'amplada de les pistes, de 18 m, i l's d'un altre tipus d'emulsi, partcules de metall en comptes de metall evaporat. Disposa d'una pista longitudinal d'udio i tamb d'una pista longitudinal de control facilitar l'edici.

 DVCPRO 25 .



 DVCPRO 50 .



 DVCPRO 100 o DVCPRO HD .























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264062" title="Galerina marginata" nonfiltered="3313" processed="3306" dbindex="103333">

La galerina marginata s un bolet petit que creix damunt de soques i branques mortes de pi.

Descripci.

T un barret de 3 cm com a molt, convex quan surt i aplanat quan creix, amb un mamell central.

El peu, molt prim, s'aixeca uns 3 o 4 cm i porta un petit anell membrans.

Tot el bolet s d'un ocre o groc viu molt bonic que s'enfosqueix quan s'asseca.

T lmines fines i cenyides, adossades al peu.

La carn, molt minsa, s de color grogs i fa una feble olor de farina.

Hbitat.

Viu damunt de la fusta de pi blanc, a terra baixa i de pi roig i pi negre, a la muntanya mitjana.

Comestibilitat.

s metzins.

Bibliografia.

 Roth, Frank, Kormann: Giftpilze, Pilzgifte - Schimmelpilze, Mykotoxine. Nikol, Hamburg, 1990. ISBN 3-933203-42-2. ;

Enllaos externs.


 Descripci i fotografia de la galerina marginata. ;
 Fotografies d'aquest bolet en diferents estats de desenvolupament.;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264063" title="Autoretrat prop del Glgota" nonfiltered="3314" processed="3307" dbindex="103334">

Autoretrat prop del Glgota (en francs Autoportrait prs du Golgotha) s un quadre de Paul Gauguin fet el 1896 al principi de la seva segona estada a Tahit. Es conserva al Museu de Arte de So Paulo. Es coneix per la referncia nm. 534 del catleg de Wildenstein.

L'autoretrat expressa els seus turments fsics i morals. A Frana s'havia fracturat una cama en una baralla i s'havia contagiat de sfilis. Al tornar per segon cop a Tahit la seva salut va empitjorar. Va intentar tornar amb la seva antiga amant, Tehemana, per les lceres que a Gauguin li havien sortit a la cama, que podrien ser d'origen sifiltic, la van espantar tant que el va deixar. El maig de 1896 reconeix que est prop del sucidi (cosa ridcula de fer per probablement inevitable). El juliol va ingressar a l'hospital militar de Papeete on es va registrar com a indigent i on escriu:
Estic a l'hospital colonial tractant-me el peu que est molt espatllat  Noms em queda dir-te que  segueixo pintant quadres que sn grollerament repellents..

A l'inici de la segona estada a Tahit moralment tamb estava afectat. Les crtiques de l'ltima exposici a Pars havien sigut dures i se sentia abandonat pels amics. Gauguin, que havia deixat la seva professi de banquer i la seva famlia, no podia entendre que es volgus revolucionar l'art des d'una posici acomodada en la burgesia parisenca.

Aquest estat d'nim el reflecteix en el quadre. A diferncia d'autoretrats anteriors, les seves faccions sn menys marcades i expressa patiment. Els seus ulls pesats i apagats expressen dolor i fatiga. La mirada fixa i decidida s alhora desafiant i digne, conscient de la realitat. Darrera seu, a cada costat, apareixen unes figures obscures, un monjo encaputxat i un indi probablement inca. Sn els smbols de la seva personalitat dual, el cristianisme europeu i les arrels peruanes, a ms d'espectres de la mort.

El Glgota s el tur als afores de Jerusalem on Crist va patir el calvari. Aquesta referncia cristiana que va deixar inscrita en el quadre s una mostra que el pintor es considerava un mrtir de l'art. La bata d'hospital sembla una tnica d'un condemnat.

El quadre no el va enviar a Frana per vendre'l com la resta. Desprs de la seva mort va ser adquirit per l'escriptor Victor Sgalen que havia anat a les illes Marqueses per informar-se dels ltims dies del pintor i es va trobar amb un retrat dolors.
 
Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264068" title="Castell de Compigne" nonfiltered="3315" processed="3308" dbindex="103335">

El castell de Compigne s una antiga residncia reial situada a Compigne a l'Oise (Picardia, Frana).

Construt per a Llus XV i restaurat per Napole, Compigne era una de les tres seus del govern reial, els altres que eren Versalles i Fontainebleau.

Fins i tot abans que el castell actual es construs, Compigne ja era la residncia d'estiu preferida per als monarques de Frana, principalment per caar, donat la seva proximitat al bosc. La primera residncia reial fou construa el 1374 per a Carles V i una process llarga de successors el visitaren i modificaren. Noms Llus XIV el va visitar fins a 75 vegades.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264077" title="Ahmet II" nonfiltered="3316" processed="3309" dbindex="103336">

Ahmet II (turc otom:           A med-i s n ) (25 de febrer de 1643 segons Naima o 1 d'agost de 1942 segons Rashid   6 de febrer de 1695) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1691 fins a la seva mort. Era el fill del sold Ibrahim I (1640-48), i va succeir el seu germ Solim II (1687-91) a la mort d'aquest el 23 de juny de 1691.

Al inici del seu regnat, va confirmar en el seu crrec al gran visir del seu germ, el poders Mustaf Kprl (Kprlzade Fadil Mustafa Pasha). Aquest va reprendre la guerra contra els imperials per fou derrotat i mort  pels austracs liderats pel marcgravi Llus Guillem de Baden, a la Batalla de Szalankamen (19 d'agost de 1691). Com a conseqncia de la derrota els otomans van veure's forats a abandonar Hongria. A Mustafa el va succeir Arabadji Ali Pasha que va durar poc temps en el crrec al que va accedir Hadji Ali Pasha, que el 1692 va fer una campanya extremadament prudent a ustria. En aquest mateix 1692 els venecians van intentar ocupar La Canea  per van fracassar.

Hadji Ali Pasha va entrar en conflicte amb el sult i fou destitut; el successor, Bozoklu Mustafa Pasha va obligar als austracs a aixecar el setge al que sotmetien a Belgrad (1693), per aix no el va salvar de ser destitut. El 1694 el seu successor Srmeli Ali Pasha va fracassar en el seu intent de conquerir la fortalesa de Peterwardein i en canvi els venecians es van apoderar de Gabella a Dalmcia i de l'illa de Quios

Va fer front tamb a revoltes menors a Iraq, Hedjaz, Trpoli i Alger (aquestes dues darreres van atacar Tunis)

Quatre anys desprs de la seva ascensi al tron Ahmet II va enmalaltir i morir a Adrianpolis. Fou succet pel seu nebot Mustaf II. Ahmet II fou enterrat a la Kanuni Sulayman d'Istanbul.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264090" title="Jaume Ferrer" nonfiltered="3317" processed="3310" dbindex="103337">

 Jaume Ferrer Ribas;
 Jaume Ferrer de Blanes;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264108" title="The Black Parade" nonfiltered="3318" processed="3311" dbindex="103338">


The Black Parade, s el tercer disc d'estudi del grup de Post Hardcore My Chemical Romance, que fou llanat internacionalment el 23 d'Octubre. Com els dos discs anteriors del grup, The Black Parade, s un lbum conceptual i en aquest cas deixa evoluciona del punk inicial a una pera rock. Aquest es centra en un pacient de cncer. 
L'lbum el va produir Rob Cavallo, que ha produt tamb la majoria dels CD de Green Day desde 1994. Tamb s el primer lbum com Bob Bryar de bateria. Molts crtics han vist el disc com un espectacle, i ha tingut una crtica generalment favorable. La caixa de la edici especial del lbum, va ser nominada a un Premi Grammy.

En una entrevista amb la MTV, la banda va dir que el nom "The Black Parade" fou elegit degut a la creena que la mort arriba a tots els individus en forma del seu record ms poders. El personatge principal en el concepte, va anar a una desfilada amb el seu pare a una edat molt jove, per tant la mort ve a ell en la forma del "Black Parade" ("Desfilada negra").
 

Gerard Way,lder del grup,afirma que Queen va ser una gran influncia a l'hora de grabar el disc.

 Canons .
The end.   1:52 ;
Dead! - 3:12;
This Is How I Disappear - 3:59 ;
The Sharpest Lives - 3:20;
Welcome to The Black Parade - 5:11 ;
I don't love you - 3:58;
House of Wolves - 3:04;
Cancer - 2:22;
Mama - 4:39;
Sleep - 4:43;
Teenagers - 2:41;
Disenchanted - 4:55;
Famous Last Words - 4:59;
Blood (can oculta) - 2:53;

B-Sides.
Heaven Help Us   2:54 ;
My Way Home Is Through You   2:59 ;
Kill All Your Friends   4:28;

 Crdits .
Gerard Way - cantant ;
Mikey Way - baix elctric ;
Frank Iero - guitarra rtmica i veus de fons ;
Ray Toro - guitarra principal i veus de fons ;
Bob Bryar - bateria ;
Rob Cavallo - piano ;
Jaime Muhoberac: rgue Hammond, sintetizador, y piano a "Blood" ;
Cheech Iero: Percusi adicional a "Welcome to the black parade" ;
Linda Iero, Donald James, Donna Lee Way: veus adicionals a "Mama" ;
Liza Minnelli: Vocalista invitada a "Mama" i "Blood" ;
James Jean - Art ;
Chris Anthony - Fotgraf;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264112" title="Gerard Xuriguera" nonfiltered="3319" processed="3312" dbindex="103339">
Gerard Xuriguera, o Grard Xuriguera en francs, (Barcelona, 1 d'agost del 1936) s historiador i crtic d'art.

Fill de l'escriptor Ramon Xuriguera i Parramona, que el 1937 s'exili a Frana durant la guerra civil, i de la llemosina Henriette Guitard. Del 1937 a 1950 la famlia Xuriguera visqu a la vila occitana de Mouleydier (Dordonya), on el seu pare portava una botiga, fins que aquest darrer any adquiriren una casa a la vena poblaci de Brageirac. Durant un temps, en Gerard assist a cursos de teatre a Bordeus fins que, al 1958, la famlia es trasllad a Par.

A l'any 1972 public el seu primer llibre d'art, que encet una bibliografia molt copiosa en el camp de la crtica artstica, amb una especialitzaci en l'art contemporani i en l'escultura.  En el seu haver es compten ms de 800 catlegs d'exposicions  .

En ocasi dels Jocs Olmpics de Sel, del 1987 al 1991 comissari lOlmpiada de l'art, que apleg 130 quadres de pintors de 57 pasos i constitu el parc d'escultures a l'aire lliure ms gran del mn, amb ms de 200 obres de grans dimensions  . Xuriguera va ser agregat europeu de Cultura els anys 1991-1992, i comissari de l'exposici litogrfica dels Jocs Olmpics de Barcelona al 1992. A l'any 2003, Xuriguera i l'artista A-Sun Wu foren comissionats per a seleccionar una dotzena d'escultors que illustressin el Jiabanshan Sulpture Park, un parc escultric a Taiwan .

En la seva vida, Xuriguera ha publicat textos de crtica artstica, ha fet conferncies arreu i ha estat comissari de ms de 700 exposicions  per tot el mn (com els Simposis d'Escultura a l'aire lliure d'Andorra del 1991 i el 2002).

El 2001, Gerard Xuriguera ced a l'Arxiu Nacional de Catalunya el fons del seu pare Ramon Xuriguera.

 Obres .
(Selecci)

 Dix peintres espagnols de Paris (Aguayo, Clav, Feito, Grau-Sala, Juan Gris, Guans, Palazuelo, Peinado, Pelayo, X. Valls) Paris: Arted, 1972;
 Miguel Vill Madrid: Ibrico Europea, 1972;
 Cinco maestros de la pintura contempornea Madrid: Ibrico Europea, 1974;
 Pintores espaoles de la escuela de Pars Madrid: Ibrico Europea, 1974 (trad. del francs);
 Dibujos de Pradal Madrid: Ibrico Europea, 1975;
 Subir-Puig: l'espace-bois Paris: S.M.I., 1975;
 Luc Peire Paris: C.Martinez, 1976 (Paris: M.Broutta, 1984);
 Nino Calos: itinraire lumni-cintique Paris: Arted, 1977;
 Pelayo Paris: Art moderne, 1977;
 Grau-Garriga, article a Cimaise nm. 155 (1978);
 Guans Paris: Le Muse de poche, 1978;
 Maurice Rocher Paris: Art moderne, 1979;
 Victor Laks Paris: Art Moderne, 1981;
 Lindstrn: la fibvre et le feu Valncia: Cimal, 1983. Text en francs, castell i angls;
 Regard sur la peinture contemporaine: la cration picturale de 1945  nos jours Paris: Arted, 1983;
 Les annes 50: peintures, sculptures, temoignages Paris: Arted, 1984;
 Les figurations de 1960  nos jours Paris: Mayer, 1985;
 Le dessin, le pastel, l'aquarelle dans l'art contemporain Paris: Mayer, 1987;
 Alcas Paris: Yves Alcas, 1989;
 Christoforou Paris: La Difference, 1993;
 Duminil Paris: Garnier Nocera, 1994;
 Christophe Panis, Grard Xuriguera Art catalan contemporain: un panorama  Paris: Espace Belleville, 1995;
 Connatre la peinture de Pere Pags Paris: Franois Rolin, 1995;
 Francis Eck Paris: Garnier Nocera, 1995;
 Guy Ferrer Paris: Garnier Nocera, 1995;
 Kim-Chang-Hee Paris: Garnier Nocera, 1996;
 L'Altrange 1895-1995 Barcelona-Lausanne: Diccionario Rfols-Acatos, 1996;
 Michel Rovelas Paris: Garnier Nocera, 1996;
 L'art dans la cit Lamentin: Mairie de Lamentin, 1997;
 Benedito Paris: Garnier Nocera, 1997;
 Istvan Sandorfi: works, 1987-1997 Paris: Garnier Nocera, 1997;
 Manuel Cargaleiro: obra gravada Ramada, Antnio Coelho Dias, 1997. Text en portugus;
 Lindstrm Alacant: Universitat d'Alacant, 1998. Text en valenci i castell;
 Magni: peintures, sculptures  & humanobiles Paris: Modus, 1998;
 Martine Martine: Iavis Paris: Van Wilder, 1999;
 Grard Xuriguera, Arnau Puig Rocamora: Iris, Colegio de Espaa Tarragona: J.Rocamora, 2000;
 Jos Garnera, Grard Xuriguera Ripolls entre dos milenios Valncia: Generalitat Valenciana, 2000. Text en castell, traduccions al valenci i a l'angls;
 Gerard Xuriguera, comissari de l'exposici Le bois dans l'art contemporain Paris: Espace Belleville, 2001;
 Franco Adami: dessins & intimisme Lausanne: Acatos, 2001;
 Grard Xuriguera, Christine Adami, Glseli Inal Mustafa Altintas Istanbul: Bilim Sanat galerisi, 2001;
 Satoru 1969-2001 Paris: FVW, 2001;
 Gerard Xuriguera i Xuansan Wu A-Sun Wu:Un itinerari entre mestissatge i expressionisme Andorra la Vella: Govern d'Andorra, 2002	;
 Assadour Paris: FVW, 2003;
 Jean Campa: La plante Campa Paris: FVW, 2003;
 Rachid Khimoune Monaco: Grimaldi Forum, 2003;
 Batrice Englert Paris: FVW, 2004;
 Fouad Nam "Errances"  Paris: Cla, 2004;
 Vicente Alcaraz, Jos Garnera, Grard Xuriguera Peter Stmpfli Valncia: Concejala de Cultura, 2004;
 Ren Cornand Paris: FVW, 2005;
 Ipostguy  Paris: Galerie Vallois, 2006;

 Bibliografia .
 Nathalie Cottin Grard Xuriguera, l'exception culturelle: une vie dans l'art Paris: Toute latitude, 2007;
 Grard Xuriguera, crivain et historien d'art et ses amis crivains, peintres et sculpteurs: , du 1er au 17 fvrier 1999 Chtenay-Malabry: Centre d'ducation populaire et de sport, 1999;
 G.Bernini La Retroguard: Gerard Xuriguera, article a Cimaise n. 259 (1999), p.70-71;

 Enllaos .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264118" title="Casa de la Cascada" nonfiltered="3320" processed="3313" dbindex="103340">

La Casa de la cascada o Casa Kaufmann s una casa construda per a Edgar Kaufmann entre 1935 i 1939 segons els plnols de l'arquitecte americ Frank Lloyd Wright. Wright fou un dels primers a crear terrasses sortints per obrir la casa enmig de la natura, l'adequaci a l'entorn era un punt fort de la seva arquitectura.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264131" title="Branko Cvetkovic" nonfiltered="3321" processed="3314" dbindex="103341">
Branko Cvetkovic s un aler de 2 metre nascut a Gracanica (Bsnia i Hercegovina) i que actualment juga a l'Akasvayu Girona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264133" title="Parbola (allegoria)" nonfiltered="3322" processed="3315" dbindex="103342">

Una parbola s una allegoria que cont un ensenyament moral. La veu ve del llat parab la i aquesta del grec         , designant una forma literria consistent en un relat figurat, del qual, per analogia o semblana, es deriva un ensenyament relatiu a un tema que no s l'explcit. La parbola t una fi didctica i podem trobar un exemple d'ella en els evangelis cristians, on Jess utilitza diverses parboles per ensenyar al poble. 

Caracterstiques. 
 
El terme "parbola" prov del nom donat pels retoricistes grecs a tota illustraci fictcia en la forma d'una breu narrativa. Ms endavant va passar a conixer-se com a narrativa fictcia, alludint generalment a alguna cosa que pot ocrrer de forma natural, i per la qual es precisen assumptes morals o espirituals.  

Entre alguns exemples de parbola trobem L'home cec i el coix, El rei i els escrivans, i El borratxo d'Ignaci Krasicki.

Una parbola s una de les formes ms simples de la narrativa. Evoca un ambient i descriu una acci i els seus resultats. Sovint involucra un personatge que s'enfronta a un dilema moral, o realitza una acci qestionable, per a desprs sofrir les conseqncies d'aquesta elecci. Moltes histries tradicionals poden ser interpretades com a parboles.

La parbola prototpica difereix de l'apleg, en qu s una histria probable i realista -t lloc en algun ambient familiar de la vida. Molts contes de fades poden ser considerats com a parboles desenvolupades, excepte pel seu entorn mgic.


Igual que la rondalla, la parbola sol narrar una acci simple, singular i consistent, sense detalls estranys ni circumstncies que comportin distracci. En La Repblica de Plat, les parboles, com les que alludeixen a "les ombres a la caverna", engloben un argument abstracte en una narrativa ms concreta i fcilment assequible.

En el prefaci a la seva traducci de les Rondalles d'Aesop, George Fyler Townsend va definir "parbola" com "l's designat del llenguatge amb el propsit intencionat de convenir un significat ocult i secret, ms que no pas el que contenen les paraules en si mateixes, i que pot o no portar una referncia especial a l'odor o al lector."

Una parbola s com una metfora que ha estat desenvolupada per a conformar una ficci breu i coherent. A diferncia de la situaci que es presenta amb un smil, el signficat parallel de la parbola s silencis i implcit, encara que no secret de forma ordinria.

Si b les parboles sovint possexen un missatge implcit prescriptiu clar, suggerint com s'ha de comportar o qu ha de creure una persona, moltes parboles simplement exploren un concepte des d'un punt de vista neutral. Lluny de proveir una guia i donar suggeriments de l'acci correcta en la vida, les parboles oferixen un llenguatge metafric que li permet a la gent discutir ms fcilment idees difcils o complexes.

La parbola i l'allegoria solen ser tractades com a sinnims, per van ser ben diferenciades per H.W. Fowler a Modern English Usage: "L'objecte en cadascuna s illuminar a l'odor presentant-li un cas en el qual aparentment no estava interessat, i sobre el qual haur d'obtenir un judici desinteressat de la seva part". Provoca, en altres paraules, que el lector o odor caigui en el compte que la conclusi s'aplica b tamb a les seves prpies preocupacions. La parbola, no obstant aix, s ms condensada que l'allegoria: noms aporta un principi, del que es deduir una sola moral.

Histria.

Les parboles es caracteritzen per l'expressi de conceptes espirituals. La forma ms coneguda de parbola en el cristianisme s la Bblia, que cont moltes parboles, a ms de les ja familiars parboles de Jesucrist en el Nou Testament, com la del bon samarit i la del fill prdig. Dues parboles de lAntic Testament sn les de l'anyell, narrades per Nathan (Samuel 12:1-9) i la de la dona de Tekoah (Samuel 14:1-13).

Tamb en la Bblia es troba la Parbola del serf cruel, que narra la histria d'un serf que no est disposat a perdonar els deutes que els seus vassalls mantenien amb ell, per s en canvi esperava que Du l'exims dels seus errors. La parbola apunta, sobretot, que si va ser la voluntat divina la de perdonar el deutor, aquest ha de ser igual de tolerant amb qui cometen el mateix error. Quan el serf castiga els seus vassalls, ordenant el seu arrest i execuci, Du s'enfureix i multiplica el cstig per "set vegades set".

L'exgesi bblica medieval tendia a tractar les parboles de Jess com a allegories detallades, amb correspondncies simbliques oposades per a cada element en les narratives breus. Els crtics moderns sostenen aquestes interpretacions com inadequades i insostenibles.

Recentment hi ha hagut un inters en la parbola contempornia, explorant com les histries modernes poden ser concebudes com parboles. Una parbola contempornia de meitat del segle XIX s la Parbola de la finestra trencada, que exposa una fallcia en el pensament econmic.

Referncies.
 Henry Watson Fowler, Modern English Usage, Oxford, Clarendon Press, 1958;
 George Fyler Townsend, prefaci del traductor a Aesop's Fables, Belford, Clarke & Co., 1887;

Enllaos externs.
 Definici de parbola i la seva aplicaci al Nou Testament ;
 Concepte de parbola en Letras en la red ;
 Literatura sapiencial i parboles evangliques ;
 Exemple de parbola potica en el Espacio latino d'Uruguai ;
 Bblia i la literatura occidental: el vincle jueu - Estudi abordat per la Universitat Complutense de Madrid sobre els recursos literaris d's com en la literatura bblica ;
 Llista de parboles bbliques ;
 Anlisis de parboles bbliques ;
 Enciclopdia jueva: Parbola ;
 Enciclopdia catlica: Parbola ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264157" title="Markel Susaeta Laskurain" nonfiltered="3323" processed="3316" dbindex="103343">
Markel Susaeta Laskurain es un futbolista basc nascut el 14 de desembre del 1987 que juga de migcampista a l'Athletic Club de Bilbao.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264208" title="Tokugawa Ietsugu" nonfiltered="3324" processed="3317" dbindex="103344">
 va ser el set sh gun del shogunat Tokugawa; va governar entre el 1713 fins la seva mort el 1716. Va ser el fill de Tokugawa Ienobu, i  nt de Tokugawa Tsunashige, daimy  de Kofu.

 Primers anys .

Va nixer el 1709 i va ser el fill gran del sh gun Tokugawa Ienobu. En aquell moment, el seu pare era sh gun, i era assistit pel seu conseller Arai Hakuseki, qui va tenir una influencia considerable a la cort shogunal en el perode Edo. El seu nom d'infantesa va ser Nobumatsu kimi i quan el seu pare va morir, noms tenia tres anys. Aix va assumir el ttol de Sh gun Iemitsu.

 Sh gun Iemitsu .

Va assumir el ttol formal de lder del bakufu, tot sent un nen. Donat que no tenia l'edat necessria per governar, va ser posat sota el cuidat i el consell de Arai Hakuseki. Durant el seu govern van existir dos problemes: la reforma monetria i el comer exterior en Kyushu. Ietsugu no es va interessar en els assumptes del pas, i les solucions van ser dirigides per els seus consellers.

El 1713, els preus van augmentar. Desprs varies propostes presentades a Ietsugu i a Hakuseki, es va acordar que es tenia que fer una nova moneda. El 1714 es va introduir la nova modena i va baixar considerablement el preu de l'arrs.

Tamb la reforma monetria va involucrar amb una reforma en el comer exterior. El 1716, noms els vaixells mercants holandesos i xinesos podien comerciar a l'illa de Dejima, a Nagasaki.

El 1716, Ietsugu va morir de causes naturals, a l'edat de set anys. Donat que va governar noms durant 3 anys i va morir sent molt jove, no va deixar fills o un hereu, acabant amb la lnia paternal de Tokugawa Ieyasu (cent anys desprs de la mort d'Ieyasu). Tot i aix, encara existien branques collaterals que descendien d'Ieyasu i el nou sh gun va ser escollit d'una d'aquestes branques.

 Notes .



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264214" title="Arundinaria appalachiana" nonfiltered="3325" processed="3318" dbindex="103345">

La Arundinaria appalachiana, en angls Hill cane o Canya de tur, s una espcie de bamb, del gnere Arundinaria de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s un bamb llenys natiu de les muntanyes Apalatxes en el sud-est dels Estats Units. La planta fou reclassificada com a espcie en l'any 2006 en base a nova informaci morfolgica i gentica; fins aleshores, havia estat considerada com a variant de lArundinaria tecta. s un membre relativament petit del gnere Arundinaria i noms assoleix alades d'entre mig i un metre. s una de les tres espcies temperades de bamb natives de Nord-Amrica. Es fa en llocs secs o moderadament humits situats a les faldes de les muntanyes, en pendents o penya-segats, en boscos de roures i espcies del gnere Carya, i aix contrasta amb els seus cosins, lArundinaria gigantea que creix vora rius i rierols i lArundinaria tecta que es fa en zones pantanoses o molt humides.

 Taxonomia .
La qesti dels bambs occidentals dels Estats Units ha estat controvertida al llarg dels temps. A l'any 1788, Thomas Walter en descrigu noms dues espcies, les ja esmentades A. gigantea i A. tecta. LArundinaria appalachiana fou inicialment catalogada com a Arundinaria tecta var. "decidua" (C.D. Beadle, 1914) a causa del carcter caducifoli, encara que el mateix Beadle i altres botnics tamb consideraren que es pogus tractar d'una nova espcie. Desprs que Triplett i Clark analitzessin cladsticament el gnere, arribaren a la conclusi que cada una tenia un llinatge monofiltic. L'anlisi morfolgica ha confirmat aquesta aseveraci .

 Descripci .
LA.appalachiana s el membre ms petit del seu gnere, amb un tronc amb alades mitjanes d'entre els 50 cm. i el metre, per b que alguns exemplars han assolit el metre vuitanta. Sn fora prims, amb un dimetre que varia entre els 2 i els 6 millmetres. Com qualsevol altre bamb, creix de rizomes subterranis, que s'expandeixen horitzontalment fins a curtes distncies per emergir de la terra per a formar nous troncs. Cada un d'aquests est coronat per un manat en forma de vano de 6 a 12 fulles. Aquestes fan entre 9 i 22,5 cm. de llarg, tenen una amplada d'entre 1,4 a 2,8 cm. i forma lanceolada -en forma de llana- o una mica ms ampla, tendint a l'val. Les branques primries sn erectes, cillndriques i no acostumen a depassar els 35 centmetres. Les bases d'aquestes branques tenen entre 2 i 5 internodes seguits i no hi creixen branques secundries. 

 Distribuci geogrfica .
Aquest bamb s natiu de les muntanyes Apalatxes meridionals i de la regi de Piedmont, en el sud-est dels Estats Units. Se situa en la part oest de Carolina del Nord i del Sud, en el sud-est de Tennessee, el nort de Gergia i el nord d'Alabama. Apareix a altures d'entre els 300 i els 800 metres, encara que s'ha trobat fins als 1.065 metres. El seu hbitat tpic sn zones seques en les faldes de turons, per pot fer-se en terrenys ms humits, a prop de rierols o terrenys amb filtracions d'aigua .

 Notes .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264217" title="Religi a l'antiga Roma" nonfiltered="3326" processed="3319" dbindex="103346">

El poble rom era molt religis, la qual cosa no l'impedia assumir i adaptar creences i ritus d'altres pobles. Els dus primitius romans eren en realitat manifestacions de la voluntat divina; no tenien representacions artstiques i rebien el nom de numina. Ms tard, amb el contacte amb altres pobles itlics (principalment els etruscos (veieu mitologia etrusca) i, en especial, amb el poble grec, els romans van adoptar les divinitats d'aquests i els dus es van representar antropomrficament.

Desprs dels primers contactes amb els grecs hi van asimilar molta de la mitologia, cambiant els noms als deus. (Veieu Mitologia romana).

Entre els dus primitius romans que no tenen correspondncia amb els grecs es troben els segents:

Janus: Du bifront de les entrades. El seu nom sembla que est relacionat amb la paraula llatina ianua, que vol dir "porta";
Pales: Deessa del pastoreig i protectora del Palat. Les seves festes eren les Parilia, en les quals els pastors encenien fogueres i saltaven per damunt d'elles.
Portunus: Du mar que t al seu crrec els ports. A Roma se celebraven en el seu honor les festes Portunalia.
Consus: Tenia un altar sota el Circ Mxim de Roma. A les seves festes, les Consualia, els animals de crrega (cavalls, ases...) no treballaven i eren coronats amb flors.

Al segle VI aC es va construir el primer gran temple al Capitoli, dedicat a Jpiter, i es va crear tamb l'anomenada trada capitoliana, formada per Jpiter (rei del cel), Juno (deessa protectora del matrimoni i de la familia) i Minerva (deessa de l'art i la cincia). Aquesta trada constitua el culte pblic dels romans.

Al costat del culte pblic, els romans tenien un culte privat o familiar que es basava en la creena de la inmortalitat de l'nima humana. 
Els dus familiars eren els segents:

Penats: Divinitats de les provisions. Eren representats amb estatuetes. Tenien un altar a l'atri de las casa anomenat sacrarium;
Lars: Divinitats protectores de la casa. Tenien un altar a l'atri de la casa anomenat lararium, on hi havia un petit foc.
Manes: Representaven les nimes dels morts. Quan moria un familiar, li feien una mscara amb cera que es conservava al lararium.

No noms hi va estar la mitologia romana com a nutrici de la religi de l'antiga Roma sino que hi va tindre influencies d'altres ms com la religi o mitologia de l'antic egipte, a ms de qu hi van haver altres religions convivint amb l'oficial de l'imperi com el judaisme o el cristianisme.

Introducci del cristianisme.
Els primers cristians generalment humilds van ser perseguits per amb el temps va arribar a tindre molta influencia a l'imperi, fins arribar a ser decretada com a religi oficial desprs d'haver sigut una costum entre les ultimes generacions d'emperadors romans el fet de declarar-se cap a cristianisme.

I canviant les tornes, ara la regili perseguida hi va ser l'antic politeisme mitologic en el que es basava la religi oficial de l'antiga roma. Registrant-se historiques persecucions i destruccions de temples romans.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264218" title="Josep Amat Montcunill" nonfiltered="3327" processed="3320" dbindex="103347">
Josep Amat Montcunill s mxim responsable de la promotora immobiliria Akasvayu. Al mateix temps, tamb s president del Club Bsquet Girona, equip de bsquet que milita a l'ACB.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264220" title="Messier 23" nonfiltered="3328" processed="3321" dbindex="103348">

Messier 23 (M23 o NGC 6494) s un cmul obert en la constellaci de Sagitari prop del lmit amb Serpentari. Va ser descoberta per Charles Messier el 20 de juny de 1764. 

M23 est a una distncia d'uns 2.150 anys llum des de la Terra, el seu rdio est al voltant de 15-20 anys llum. Hi ha uns 150 estrelles identificades  en aquest cmul, les ms brillant s de magnitud 9.2 i les ms calentes sn del tipus B9. La seva edat estimada s de 220 a 300 milions d'anys
Observaci.
M23 es pot observar amb un telescopi de petites dimensions, es troba a 2,5 al nord i a 3,5 a l'oest 
de  Mu Sagittarii (  Sagittarii) o a 0,5 al sud i 8 a l'est de M9 a la constellaci de Serpentari.

Enllaos externs. 
 SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264231" title="Franois-Joseph Ier de Liechtenstein" nonfiltered="3329" processed="3322" dbindex="103349">
Franois-Joseph de Liechtenstein, nascut el 1726, mort el 18 d'agost de 1781.

Fill d'Emmanuel de Liechtenstein i de Marie de Dietrichstein. El 1750, es va casar amb Lopoldine de Sternberg (1733-1809).

D'aquesta uni van nixer :
 Alos I de Liechtenstein;
 Jean I de Liechtenstein;
 Philippe de Liechtenstein (1762-1802);
 Marie de Liechtenstein (1768-1845), es va casar amb Nicolas Esterhazy (1765-1833);
 Lopoldine de Leichtenstein (1754-1823), el 1771 es va casar amb Charles Emmanuel d'Hesse-Rheinfels-Rotenburg;

Franois-Joseph I de Liechtenstein va ser prncep de Liechtenstein de 1772 a 1781.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264233" title="Danny Boyle" nonfiltered="3330" processed="3323" dbindex="103350">
Danny Boyle (Radcliffe, Anglaterra, 20 d'octubre de 1956) s un director de cinema i productor angls, conegut per pellcules com Trainspotting, 28 Days Later i Sunshine.

Els primers anys.
Boyle va nixer a Radcliffe, Lancashire en el si d'una famlia catlica irlandesa de classe mitja. La seva mare era nascuda a Ballinasloe, Comtat de Galway, i el seu pare a Anglaterra, per d'ascendncia anglesa. 
Durant un temps, Boyle es va plantejar seriosament la seva vocaci religiosa, i va passar la seva adolescncia a una escola religiosa.
Posteriorment, va estudiar al Thornleigh Salesian College de Bolton, i a la Universitat de Galles, Bangor. Durant la seva estada universitria, Boyle va sortir amb l'actriu Frances Barber.

Comen la seva carrera al teatre, primer amb la Joint Stock Theatre Company i desprs amb el Royal Court Theatre, a on fou director artstic des de 1982 fins 1985 i director entre 1985 i 1987. Les seves produccions durant aquest perode inclouen Victory, de Howard Barker, The Genius, de Howard Brenton i Saved, d'Edward Bond, que assol el premi Time Out. Boyle tamb va dirigir cinc produccions per a la Royal Shakespeare Company.

L'any 1980, Boyle va comenar a treballar per a la televisi com a productor de la BBC d'Irlanda del Nord, a on produ, entre altres telefilms, el controvertit film d'Alan Clarke Elephant abans d'esdevenir director en programes com Arise And Go Now, Not Even God Is Wise Enough, For The Greater Good, Scout i dos captols  d' Inspector Morse ("Masonic Mysteries" i "Cherubim and Seraphim"). Tamb fou el responsable de l'exitosa srie de la BBC2 Mr. Wroe's Virgins.

Cam de l'xit.
Boyle va fer el seu debut com a director de cinema a Shallow Grave, aclamada immediatament pel pblic i la crtica. La seva segent pellcula fou Trainspotting, basada en la novella d'Irvine Welsh. A ms d'haver estat un xit de taquilla, aquest film s considerat un dels ms influents i significatius de la dcada dels noranta al Regne Unit.

Grcies al seu treball a l'aclamada Trainspotting amb el guionista John Hodge, el productor Andrew Macdonald i l'actor Ewan McGregor, Boyle va poder fer el salt a Hollywood. Va declinar una oferta per dirigir el quart film de la nissaga Alien, per dirigir A Life Less Ordinary, pellcula produda amb capital britnic.

El segent projecte de Boyle seria una adaptaci de la novella de culte The Beach. Posteriorment collabor amb l'escriptor Alex Garland a l'apocalptica pellcula de terror 28 Days Later.



Entre les pellcules The Beach i 28 Days Later, Boyle va dirigir dos telefilms per a la BBC l'any 2001: Vacuuming Completely Nude In Paradise i Strumpet.  Tamb va dirigir un curt, Alien Love Triangle (protagonitzat per Kenneth Branagh), i particip en el projecte d'un dels tres curts que formarien un llargmetratge. Aquest projecte fou cancellat quan els dos altres curts van esdevenir llargmetratges independents: Mimic, protagonitzat per Mira Sorvino i Impostor, amb Gary Sinise.

L'any 2004, Boyle va dirigir Millions, amb gui de Frank Cottrell Boyce . Sunshine Sunshine, pellcula de cincia ficci protagonitzada per Cillian Murphy (28 Days Later) , fou estrenada l'any 2007. Aquest mateix any s'estren la seqella de 28 Days Later, 28 Weeks Later, produda per Boyle.

Filmografia destacada.
Shallow Grave (1994);
Trainspotting (1996);
A Life Less Ordinary (1997);
The Beach (2000);
28 Days Later (2002);
Millions (2004) ;
Sunshine (2007);

Frases.
 Referint-se a un capell que el va convncer per desistir de la seva vocaci religiosa: "No s si em volia salvar a mi o al clergat.";
"Una vegada ho has tingut tot, com un gran xit al negoci del cinema, s molt fcil perdre's. T'envolta tot de gent intentant convncer que facis coses, suggerint-te i oferint-te negocis. La pressi que implica decidir qu fars a continuaci s terrible.";

 Referncies .




Enllaos externs.
 (en angls);
Interview with Danny Boyle - Zombies, smack addicts and Starbucks (en angls);
EyeForFilm interview with Danny Boyle on Sunshine, sequels and a Pratchett project (en angls);
Danny Boyle Interview, Sunshine (2007) (en angls);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264234" title="Emmanuel de Liechtenstein" nonfiltered="3331" processed="3324" dbindex="103351">
Emmanuel de Liechtenstein, nascut el 1700, mort el 1771.

Fill de Philippe-rasme de Liechtenstein i de Christiane de Loewenstein-Wertheim-Rochefort. El 1700, es va casar amb Marie de Dietrichstein (1707-1777).

D'aquesta uni van nixer :
 Franois-Joseph Ier de Liechtenstein;
 Philippe de Liechtenstein (1731-1757);
 Jean de Liechtenstein (1734-1781);
 Marie-Amlie de Liechtenstein (1737-1787), el 1754, es va casar amb Sigismond de Khevenhller-Metsch (1732-1801);
 Marie-Anne de Liechtenstein (1738-1814), el 1754, es va casar amb el comte Emmanuel-Philibert de Waldstein (1731-1775);
 Marie-Franoise de Liechtenstein (1739-1821), el 1755, es va casar amb el prncep Charles-Joseph de Lnia (1735-1814);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264236" title="Areatza" nonfiltered="3332" processed="3325" dbindex="103352">



Areatza (topnim oficial en euskera, en castell Villaro) s un municipi de poc ms de 1.000 habitants situat a la part meridional de la provncia de Biscaia, a uns 28 km a l'est de la capital, Bilbao, en ple Parc Natural del Gorbeia. Pertany a la comarca d'Arratia-Nerbion.


Histria.
Fundaci i primers segles.
Areatza fou fundada el 1338 pel Senyor de Biscaia, don Juan Nez de Lara, en una zona despoblada que batej amb el nom de Villa de Haro, en homenatge a la famlia de la seva dona, Mara Daz de Haro.

La vila disposava de noms dos carrers, Bekokalea i Goikokalea, en parallel al riu Arratia i d'un pont, Zubizarra que permetia passar a gual als traginers amb llana que davallaven de la meseta. Tenia a ms, un petit bastiment de muralles que defensava la poblaci i que alhora imped el creixement de la poblaci durant l' edat mitjana.

La nova vila tenia el propsit d'afermar una nova ruta comercial que uns la ciutat de Vitoria-Gasteiz amb els ports del Cantbric a travs del pas de muntanya de Barazar, sense assolir mai un gran desenvolupament urbanstic, malgrat convertir-se en l'nic punt d' Arratia en qu es podien realitzar intercanvis grcies a un petit mercat setmanal. 

A ms d'aquest paper comercial i comarcal, bona part de les mercaderies procedents dels ports de Bermeo i Bilbao amb dest Vitria haurien de travessar la vila, fet que l'abastia regularment de cereals procedents de Castella, facilitant el comer de la producci local de claus i ferradures, activitat a la qual s'acabarien especialitzant molts areatzarres.

Les caracterstiques fsiques d'Areatza, dominada pel masss del Gorbeia, amb fortes pendents i manca de terres, feia que poques fossin les zones aptes per l' agricultura. Aquesta sempre fou deficitria i insuficient per garantir les necessitats d'abastiment del mercat local, obligant els habitants a comprar aliments, cereals i d'altres articles a la propera Vitria.

El carcter forestal de la major part del territori suposava al marge d'altres utilitats, una disponibilitat de carb prou considerable. A ms, rodejada per dos cursos fluvials, Areatza comptava tamb amb l' energia hidrulica necessria pel funcionament de la maquinaria prpia de les installacions frries. A mig cam entre la Meseta i el litoral cantbric, Areatza desenvolup un important mercat en el sector del ferro, especialitzant-se en la fabricaci de claus i ferradures durant bona part de l' Edat Moderna. La prpia especialitzaci actu com a Tal d'Aquilles de la vila, que patia extraordinriament en qualsevol de les crisis agrries documentades a l'interior castell un fort increment dels preus, la manca de cereals i la fam, reduint-se la demanda de claus i ferradures.


Edat Moderna i present.
Grcies al desenvolupament de l'activitat comercial i l'enfortiment del sector ferri durant el segle XVI, Areatza pat una etapa de prosperitat i creixement. La reconstrucci de l'esglsia parroquial, l'edificaci de noves cases, la installaci de diverses fargues o l'edificaci d'un raval ms enll de la porta sud de la muralla (l'actual carrer d' Errukie) aix ho documenten. Per el paors incendi de mitjans de segle suposaria un revs en aquest procs expansiu. Les successives onades d'epidmies i males collites que afectaren el territori castell influren negativament en la vida de la vila, afectada per la manca d'aliments.

Durant el set-cents, amb l'expansi general i l'auge del sector del ferro, Areatza sofr una nova etapa de creixement que es reflectiria en un nou augment de la seva poblaci. Arribaren a la vila nombrosos immigrants, sobretot en les dcades centrals, de 1730 a 1780, des de les zones rurals de la comarca.

Parallelament, i sobretot a la segona meitat del segle, els areatzarres augmentarien els recursos disponibles per fer front a l'augment de poblaci. Es construren fargues, potenciant la ramaderia mitjanant l'establiment d'una fira, i tractant d'augmentar la producci. 

En el segle XIX, Areatza patiria un altre fase de creixement. Acabada la Guerra de la Independncia i fins a finals dels anys vint, els areatzarres visqueren una etapa positiva lligada a l'augment de la producci de cereals. Finalitzada la guerra carlina s'emprengu la construcci de la carretera Bilbao-Vitria per Arratia i d'un mercat setmanal. Amb el temps, i malgrat el sorgiment a la localitat de noves indstries, Areatza quedaria al marge de l'important procs industrialitzador que patiren d'altres regions de Biscaia i al marge del fort creixement demogrfic que acompanyava a la industrialitzaci, perdent poblaci a favor d'aquells nuclis que funcionaven com a pols d'atracci.

De 1950 a 1960 Areatza patiria el que potser s el creixement demogrfic ms important de la seva histria, a conseqncia bsicament de la construcci dels embassaments del pant del Zadorra i les seves connexions annexes cap a Biscaia, amb la consegent arribada de treballadors immigrants. Malgrat aix, la crisi econmica dels anys 1970 portaria a un nou retrocs demogrfic, retrocs que s'ha mantingut fins a l'actualitat.


El tramvia de l' Arratia.
Quan a Biscaia no existia el metro, circulaven pel territori nombroses lnies de tramvies que comunicaven el centre de Bilbao amb barris i pobles perifrics.

El tramvia ms fams de tots era el que partint de la plaa del Teatre Arriaga es dirigia a Lemona, punt d'on es bifurcava per una part cap a Durango i per altre fins a Zeanuri.
 
En un primer moment, es pens la construcci d'un tramvia a vapor, per per Real Orden del 22 de febrer de 1900 es modific el projecte original i es decid la construcci d'un tramvia elctric, per evitar el pas de petites locomotores de vapor pels principals carrers de les localitats travessades.

El 7 de desembre de 1902 entrava en servei el tramvia de Bilbao a Durango i Arratia, donant servei a viatgers i mercaderies, amb un ample de via de 1,365 m , mesura poc utilitzada en el mn.

Des de bon principi, el tramvia d' Arratia establ competncia amb la Compaa del Ferrocarril Central de Vizacaya, que des de 1882 unia l'estaci d' Atxuri amb Durango. Ambdues empreses establiren a partir de 1903 una guerra de tarifes, que motiv greuges econmics a les companyies i que acab amb la compra del tramvia d' Arratia per la companyia.

Finalitzada la guerra civil comena una lenta agonia iniciada amb la supressi del tram Amorebieta-Durango, seguida d'altres com el de Lemoa-Amorebieta i Bilbao-Lemoa. Finalment el 1964 se suprimia el darrer tram entre l'estaci dels Ferrocarriles Vascongados a Lemoa i Zeanuri. Les cotxeres foren reutilitzades fins fa pocs anys pels autobusos que el substituren. Dels tramvies no en qued ni rastre als ser desballestats poc desprs de la seva jubilaci.


Patrimoni.
Arquitectura.
Arquitectura civil.
 Casc urb : declarat com a B d'Inters Cultural amb la categoria de Conjunt Monumental el 1996 (BOVP de 10 de juny). Respon a la tipologia habitual de les viles medievals, amb dos carrers llargs i parallels (Bekokalea i Goikokalea) tallats de forma transversal pels xamfrans de Zubizarra i Ilargi. La xarxa urbana acollia unes illes de cases regulars, dividides en parcelles gtiques sobre les que s'erigien les cases de la vila, de les que s'ha conservat la n7 de Bekokalea, de finals del segle XV. ;

 Ajuntament : construcci del segle XIX d'estil neoclssic, obra de Luis de Bengoechea. Edifici apasat amb ampla faana cap a la plaa d'Aska. La planta inferior est porticada amb onze arcs de mig punt.

 Palau Gortazar (o del Riscal) : l'edifici ms noble i aristocrtic de la vila. La planta inferior correspon a finals del segle XVI i les superiors, de ma, sn del primer ter del XVII. Les pintures herldiques que adornen la part frontal sn de 1735 aproximadament.

 Plaa d'Aska : dominada per la Font de l'Aska o Font de la carxofa, com se la coneix popularment. La font data de 1851 i posteriorment se la rodej amb l' aska, abeurador pel ramat, s obra de Martn de Saracibar. La silueta s'ha convertit en la imatge ms representativa de la vila.

 Torre de Leguizamn : derribada al construir-se les piscines municipals. Era de planta quadrada, d'onze metres de costat, vuit d'alada i murs d'un metre de gruix. La porta, amb forma d'ogiva, s'obria a la faana est i tenia espitlleres en tots els seus fronts.

Arquitectura religiosa.
 Esglsia de San Bartolom : edificada a mitjans del segle XIV i ampliada l'any 1513, es d'estil ogival, amb una sola nau amb capalera rectangular marcada en planta i dues capelles d'inferior altura. La torre, de traada irregular, es complet el 1722 i posteriorment fou reformada. Compte amb una porta d'accs lateral on es registra una inscripci de l'any 1344;

 Convent de Santa Isabel : convent regit per la regla de Santa Clara. Situat al marge dret del riu Arratia i davant del pont de Zubizarra. La seva primera fundaci tingu lloc dins la vila, es creu que anteriorment a 1560. Del convent edificat el 1643 se'n conserva a l'actualitat part de la faana sobre la porteria. La resta de l'edifici fou derribat el 1892 i reconstrut en estil neoclssic cap a 1894. Compte amb un rgan que data de 1626.

 Ermita de Santo Toms : construda el 1787, s'hi celebra el 21 de desembre de casa any, l'Eucaristia.

 Ermita de la Pietat : ubicada en el carrer amb el mateix nom, davant de la Residencia Bolibar i en el trajecte cap al passeig de Karpo.


Festes.
 Festes de San Bartolom : les festes patronals d'Areatza en honor a San Bartolom es celebren el 24 d'agost. Comencen la viglia, el 23 d'agost, i s'allarguen fins el diumenge de la setmana segent. Poden allargar-se fins a dues setmanes, depenent de l'any en curs. Destaca el darrer dissabte de festes en qu se celebra una desfilada de carrosses, acompanyada per una Danborrada, a crrec de la companyia Areatzako Danborrada, i els focs artificials, que tanquen les celebracions.

 Festes de San Ignacio : s tradici pujar el 31 de juliol al Gorbeia. Abans o desprs de pujar al cim, es pot or missa a Pagomakurre, a l'ermita dedicada a Nostra Senyora de la Pau. s costum entre els joves pujar 2 o 3 dies i acampar fins el 31 de juliol. s l'nic dia que es permet acampar a Pagomakurre.

 Festes de Karpo i Santa Cruz : Karpo s un barri d'Areatza, situat a les afores del poble limitant amb Zeanuri. Aquesta festa se celebra el primer cap de setmana de maig. Antigament, en aquesta festa es celebraven lluites de cabrits, costum avui en dia desapareguda. Coincidint amb aquesta data es celebren alhora les festes de Santa Cruz. L'ermita dedicada a aquesta verge est situada sota del barri dEllakuria, malgrat l'ermita pertany al terme municipal de Zeanuri.

 Festival de Msica : la vila sempre ha comptat amb una forta tradici musical. Des de l'any 2000 la Diputaci Foral de Bizkaia ha decidit incloure Areatza en el cicle de Festivals de Msica d'Estiu que s'organitzen sota el seu patrocini i amb la collaboraci de l'Ajuntament.

 Dia de l'Arbre : l'Ajuntament d'Areatza duu ms de 25 anys celebrant el dia. s costum pujar a la muntanya i plantar arbres autctons cedits per la Diputaci Foral de Bizkaia. s una jornada dedicada als nens, on sn els protagonistes.


Esports.
 La pilota ha comptat sempre amb una histria a Areatza, fruit de la qual s l'existncia d'una escola per la formacin de nous pilotaris sota la presidncia de Jos Lus Madariaga.


Gastronomia.
 Guardias Civiles : Mena de biscuit que s'elabora amb ous, sucre, farina i mantega, utilitzant motllos de forma triangular, a imatge del tricorni de la Gurdia Civil espanyola.


Parc Natural del Gorbeia.
Espai protegit situat entre les provncies d' laba i Biscaia. s el Parc natural ms gran del Pas Basc amb una superfcie de 20.000 ha. Abarca els municipis d' Areatza, Artea, Orozco, Zeanuri i Zeberio a Biscaia, i Zigoitia, Zuia i Urkabustaiz a laba.

Fou declarat Parc natural mitjanant Decret del Govern Basc el 21 de juny de 1994, amb la finalitat de protegir el seu patrimoni natural, afavorir el desenvolupament rural i fomentar el seu coneixement i gaudi.

Agafa el seu nom del cim ms alt, el Gorbeia, de 1.482 metres d'altitud. D'altres cims significatius sn la Pea Aldamin, de 1.373 m, i les Peas de Itxina.

Parketxea.

A la plaa del Gudari d'Areatza es troba el Centre d'Interpretaci del Parc Natural de Gorbeia.

El centre consta de tres plantes, cadascuna relacionada amb un interval altitudinal en l'ascensi fins a la creu:
 Planta baixa (0-500 m.). El subsl i la zona baixa: rius i riberes, la fora de l'aigua, poblacions, terrenys de pastura...
 Primera planta (500-1000 m.). El domini del bosc i els seus habitants. Explotacions forestals, formacions geolgiques...
 Segona planta (1000-1481 m.). Les roques i les seves capcioses formes, les coves i la prada de muntanya que ens porten fins a la creu.


A ms dels programes didctics amb centres escolars i d'altres collectius, des del propi centre es desenvolupen les segents activitats:
 Visites guiades a l'exposici : totes les persones i grups que visiten el Parketxea tenen la possibilitat de realitzar visites amb les persones encarregades de l'equipament. ;

 Rutes guiades : partint sempre de la visita al Parketxea, es realitzen rutes turstiques de dia per l'entorn del Parc, incloent visites a d'altres museus de la zona, oficis tradicionals, restauraci, etc. ;

 Itineraris ambientals : recorreguts concrets per diferents espais del Parc Natural : Ojo de Atxalaur i Superlegor, Arraba i Kargaleku, Saldropo i pas d'Atxuri, etc.


Areatzarres clebres.
 Pedro Antonio Aibarro (1748-1830) : frare francisc, amant de l'euskera. Escrigu llibres de gramtica i un diccionari. Fou model d'escriptors, publicant obres com Escu liburua, eta berean eguneango cristiau cereguiac, (1802). Desprs de la seva mort es publicaren obres com Gramtica Bascongada para el uso y alivio de Prrocos y Predicadores Bizcaynos, Guipuzcoanos y Navarros, on s'expliquen les formes verbals uscars, o Voces Bascongadas Diferenciales de Bizcaya, Guipzcoa y Navarra, sobre els diferents dialectes del Pas Basc.
 Jos Maria Arregi (1879) : pianista, compositor i professor francisc.
 Alberto Ayesta Gorostegi (1907-1983) : professor de msica i compositor. Des d'agost de 1937 a setembre de 1944 dirig el cor parroquial i fund el Centre Cultural Catlic.
 Saturnino Esparta (1907) : pelotari a pala, retirat el 1941.
 Pedro Uriarte Zamakona (1925) : socileg i escriptor jesuta, fou professor de la Universitat de Deusto, a Bilbao.
 Recaredo Usuabiaga : torero conegut com l' Arratianito.
 Juan Mara Atutxa (1941) : poltic i militant del PNV, fou tinent d'alcalde de Lemona, diputat en el Parlament del Pas Basc, diputat foral d'agricultura de Biscaia, Conseller d'Interior del Govern Basc i president del Parlament basc. Actualment es troba retirat de la poltica activa.
 Alfredo Garitaonaindia Atxa (1941) : pelotari, inici la seva carrera a Durango. El maig de 1969 debut en el front Club Deportivo. Ha jugat en els frontons de Dnia, Durango, Gernika, Barcelona i Daytona.
 Mikel Lejarza, Lobo (1947) : agent del SECED, fou un infiltrat de la policia espanyola dins la banda terrorista ETA durant la dcada de 1970.


Bibliografia.
 Areatza-Villaro (Monografias de pueblos de Bizkaia), de Aranzazu Saratxaga Garai. Bilbao, 2003. ISBN: 2900000959839. ;


Enllaos externs.
 Web de l'Ajuntament d'Areatza;
 Parc Natural del Gorbeia;

 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264238" title="Polus" nonfiltered="3333" processed="3326" dbindex="103353">


Onomstica:

Polus d'Agrigent, sofista i retric grec ;
Polus (actor), actor trgic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264239" title="Polus d'Agrigent" nonfiltered="3334" processed="3327" dbindex="103354">
Polus (Polus, Polos ) fou un sofista i retric grec nadiu d'Agrigent.

Fou deixeble probablement de Grgies de Leontins i va escriure una obra retrica que a Suides s'esmenta amb el nom de , una genealogia dels grecs i brbars que van participar a la guerra de Troia amb un relat dels seus fets, un catleg de vaixells, i una obra de ttol .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264240" title="Beguinatge de Bruges" nonfiltered="3335" processed="3328" dbindex="103355">

El beguinatge de Bruges s una comunitat de beguines fundada el 1245 per Margarida de Constantinoble, comtessa de Flandes, a Bruges (Blgica). Ha acollit beguines fins al 1928 per actualment sn germanes benedictines les que viuen a la comunitat.

Les petites cases nrdiques i blanques envolten un jard amb arbres. Les cases, amb el seu jardinet, tenen entre un i cinc segles. Era un veritable poble a la ciutat, amb la seva esglsia. La comunitat de beguines es tancava quan queia la nit.   Les dones hi vivien en comunitat sense pronunciar tanmateix els estrictes vots monstics. Eren aix lliures de tornar a la seva vida anterior.

Les beguines sabien llegir i escriure, i les seves prctiques no eren apreciades per les autoritats eclesials. Des de la fi del segle XIII, les beguines es convertiren en sospitoses i la seva relaci directa amb Du qestionava la utilitat del clergat i dels sagraments.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264241" title="Polus (actor)" nonfiltered="3336" processed="3329" dbindex="103356">
Polus (Polus, Polos ) fou un destacar actor trgic grec, fill de Caricles de Sunium i deixeble d'Arquies de Thuris. Va viure vers el  final del segle IV aC i el comenament del segle III aC.

Algun autor antic esmenta com a fet extraordinria que poc abans de morir, amb 70 anys, encara va actuar a vuit representacions en noms quatre dies.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264242" title="Discurs del mtode" nonfiltered="3337" processed="3330" dbindex="103357">



El Discurs del Mtode s la principal obra del filsof Ren Descartes i es considera una obra fonamental de la filosofia occidental amb implicacions al desenvolupament de la filosofia i de la cincia.

Es va publicar de forma annima a Leiden (Repblica de les Set Provncies Unides), l'any 1637. Consistia, en realitat, en el prleg de tres assajos: Diptrica, Meteoros i Geometria; agrupats sota el ttol conjunt dAssaigs filosfics.
 
Descartes va titular aquesta obra Discurs del mtode amb una finalitat molt precisa. En una carta que dirig a Marin Mersenne li va explicar que l'havia titulat Discurs en lloc de Tractat per mostrar que no tenia intenci d'ensenyar, sin de parlar. Amb aix Descartes intenta allunyar-se de qualsevol problema que pugui sorgir amb els seus coetanis per les idees que cont aquesta obra i a ms a ms escapa d'una possible condemna eclesistica com li havia passat poc abans a Galileu amb les seves idees, les quals Descartes no considerava del tot encertades.

Sntesi de l'obra.

El propi Ren Descartes, com apareix al prefaci, divideix el seu Discurs en sis parts:

Primera part. 
Constitueix una autobiografia intellectual en la qual Descartes posa en dubte tots els coneixements apresos al llarg de la seva educaci. En aquesta primera part Ren proposa un nou mtode per arribar a un saber que sigui segur. Al mateix temps realitza una dura crtica a les cincies i a la filosofia escolstica del seu temps. Desprs d'aquesta crtica admet que noms les matemtiques i el coneixement d'altra gent, mitjanant els viatges, ofereixen un saber segur, per Descartes acaba tamb criticant els viatges degut a les contradiccions existents entre pobles que no li permeten arribar a descobrir la veritat. Conclou dient que la nica forma de trobar la veritat est en un mateix.

Segona part.
Al principi d'aquesta segona part ens parla d'una habitaci d'hivern on junt amb una estufa va disposar de la tranquillitat necessria per comenar a elaborar el seu mtode. Tot seguit senyala que les cincies, al haver estat realitzades per diversos autors, cada un amb la seva prpia opini, no sn portadores d'un vertader saber. Proposa renunciar a aquesta diversitat d'opinions que ens han estat ensenyades i en el seu lloc escollir-ne d'altres amb la prpia ra. Descartes aclareix que aquesta reforma no est encaminada a reformar l'ensenyana oficial, ni l'ordre social, sin que noms exposa la manera segons la qual ell ha portat a terme una reforma del seu propi pensament. Un cop aclarit aix, pren la radical decisi de dubtar de forma metdica i provisional de tot el que l'envolta. A continuaci exposa d'una forma molt breu els fonaments del seu nou mtode, els quals ha trobat en la lgica, en l'anlisi geomtric i en l'lgebra. Aquest fonaments sn aquestes quatre regles:

 La primera consisteix en no admetre mai res com a vertader sense haver conegut amb evidncia que aix s.
 La segona, consisteix en dividir cada una de les dificultats a examinar en tantes parts com sigui possible i necessari per a una millor soluci.
 La tercera, consisteix en conduir amb ordre els propis pensaments, comenant pels objectes ms simples i fcils de conixer, per ascendir mica a mica, gradualment, fins al coneixement dels ms complexes.
 I la quarta, consisteix en fer enumeracions tant completes i revisions tant mplies, que s'arribi a estar segur de no haver oms res.

Formulades aquestes regles Descartes les va aplicar a les matemtiques, per ser considerades l'objecte ms simple i clar. Grcies a aquesta aplicaci va adaptar el clcul algebraic i l'anlisi a la soluci de problemes. Va concebre aleshores el projecte filosfic de fonamentar la cincia en general.

Tercera part.

Descartes havia establert a la segona part el dubte metdic per poder arribar a la veritat, per a la tercera part explica que, mentre es dedicava a estudiar aix, havia de crear una moral provisional que regs la seva vida. Aquesta moral provisional tenia una srie de mximes:

 La primera consistia en obeir les lleis i els costums del seu pas, conservar la religi i guiar-se per les opinions ms moderades.
 La segona consistia en ser el ms ferm i decidit possible en les accions i en seguir les opinions ms dubtoses com si haguessin estat vertaderes.
 La tercera consistia en canviar els propis desitjos abans que l'ordre del mn. Afirma que res excepte els pensaments estan completament en el nostre poder.

Com a conclusi a la seva moral provisional el primer pensador modern decideix dedicar tota la seva vida a cultivar la ra i a avanar en el coneixement mitjanant l's del seu mtode. Per posar en prctica el mtode, Descartes decideix posar-se a viatjar i a conversar amb gent. Durant nou anys porta a terme aquesta feina, malgrat que durant aquest temps avana molt en el coneixement de la veritat no aconsegueix trobar els fonaments d'una filosofia "ms certa que la vulgar". Per realitzar aquesta nova filosofia es dirigeix a Pasos Baixos on la Guerra dels Trenta Anys li ofereix el marc ideal per porta a terme aquesta feina.

Quarta part.
La quarta part s el captol central del Discurs del mtode i en ell Descartes crea una nova filosofia seguint les regles del mtode exposat a la segona part.

El primer que fa s posar en prctica el dubte metdic, aix s, dubtar de tot l'existent, la qual cosa el porta al primer principi de la seva filosofia: cogito, ergo sum (penso, aleshores existeixo) ja que mentre pensa que tot s fals s absolutament necessari que ell pensi i, per tant, s quelcom i existeix.

A partir d'aquest primer principi Descartes estableix l'existncia de Du. El primer argument que dna per justificar l'existncia de Du s que si tenim conscincia de qu la nostra naturalesa s imperfecte s perqu sabem en qu consisteix la naturalesa perfecte.

El segon argument parteix de la nostra prpia imperfecci, ja que si nosaltres que coneixem el que s perfecte ens hagussim creat a nosaltres mateixos ens haurem fet perfectes. Per tant es requereix un creador del nostre ser, que t en s aquestes perfeccions, Du, del qual depn tot i sense el qual res podria existir.

L'ltim argument que dna per justificar l'existncia de Du s que Du, ents com la perfecci, s el ms gran que es pot arribar a imaginar. Du ha d'existir -"argument ontolgic" de Sant Anselm- ja que sin, podria pensar-se en quelcom ms perfecte i aleshores, aix seria Du.

L'existncia de Du alhora ens mostra l'existncia del mn ja que si Du al ser infinitament bo i vertader no pot permetre que ens enganyem al creure que el mn no existeix, s aix com Du ens garanteix l'evidncia de les nostres idees.

Per Descartes, al final, tot i tenint en compte el que ha dit, afirma que s el nostre deure i no el de Du, alliberar-nos de les illusions i evitar els errors.

Cinquena part. 
En aquest captol explica breument el contingut de Le monde. Aborda l'explicaci de la formaci del mn organitzant-lo al voltant del problema de la llum: el sol la produeix, els cels la transmeten, la terra i els planetes la reflecteixen, i l'home n's el seu espectador.

Desprs d'aix estableix les principals funcions de l'sser viu. Sost que el cor es dilata i es contrau degut a la calor que emet i que grcies a aix els "esperits animals" sn transportats a diversos rgans.

Per acabar, Descartes prova la distinci de l'home enfront els animals perqu els homes necessiten de pensament o nima racional. Afirma que l'organisme dels animals s noms una complexa mquina automtica. Demostra que els animals no tenen nima i que l'nima de l'home s independent del cos i inmortal. No deixa de ser interessant senyalar, referent a aix, que part de la societat del seu temps martiritzava als animals domstics, argumentant que els seus crits no eren mostres de dolor, sin reaccions materials i mecniques.

Sisena part.
En aquest ltim captol Descartes estableix una srie de reflexions sobre l'abast de l'investigaci cientfica i fins i tot es qestions la publicaci de les seves investigacions sospesant les raons a favor i en contra. Aix, en primer lloc, el progrs de la cincia reporta mltiples beneficis materials i morals. En segon lloc, el progrs cientfica necessita la comunicaci de les experincies d'altres persones.

D'altra banda, Descartes s rebec envers la publicaci de les seves investigacions, perqu aquestes poden veure's mesclades en grans controvrsies amb l'esperit religis desprs pels telegs de l'poca, que el portarien a desaprofitar el seu temps.

Totes aquestes raons porten a Descartes a publicar noms el Discurs del mtode i els assaigs que l'acompanyen. Ja, al final de l'obra, afirma que es va a consagrar a la medicina i de nou afirma que no vol ser important al mn, per poder aix dedicar-se a l'estudi sense obstacles i sense distraccions.

 Bibliografia .
DESCARTES, R.: Discurso del mtodo; estudio preliminar, traduccin y notas de BELLO REGUERA, E.; ed. TECNOS, Madrid, 2003.
DESCARTES, R. Discurso del Mtodo; Trad., Cronologa, Bibliografa y Notas de Jorge Aurelio Daz A. Grupo Editorial Norma, Coleccin Cara y Cruz. Santa F de Bogot, 1992.  ;
DESCARTES, R.: Discurso del mtodo; traduccin de ARNAU GRAS, H.; ed, Alambra, Madrid, 1987.
GARCIA BORRN, J. C.:  Descartes , en Los grandes pensadores; vol.21, ed. Sarpe, Madrid, 1984.
RODIS-LEWIS, G.: Descartes biografa; traduccin SANCHO, I.; ed. Pennsula, Barcelona 1996.
DOMINGUEZ ORTIZ, A.: Historia Universal, III Edad Moderna, ed. Vicens Vives, Barcelona, 1983.
FERRATER MORA: Diccionario de filosofa abreviado; ed. Barcelona: Edhasa, 1985.
ABBAGNANO, N.: Historia de la filosofa, vol. 2, ed. Hora, Barcelona, 1982, pp. 163-184.
CHAUNU, P.: La civilizacin de la Europa clsica; traduccin de SNCHEZ DE ALEU, D., ed. Juventud, Barcelona, 1976.
BERMUDO, J. M. y otros: Los filsofos y sus filosofas, vol. 2, VICENS Universidad, Barcelona, 1983, pp. 23-66.
VILLACAMPA, V.: CRISOL Enciclopedia Universal Carroggio, vol. Historia Universal, ed. Carroggio, S.A. de Ediciones, 1999, pp. 68-100.
ARSTEGUI SANCHEZ, J.; RISQUES CORBELLA, M. y otros: CRISOL Historia; ed. Vicens Vives, 2004, pp. 86-109.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264243" title="Poli" nonfiltered="3338" processed="3331" dbindex="103358">


Onomstica:

Poli de Lmpsac, matemtic grec;

Juli Poli, poeta grec;

Poli el Macedoni, escriptor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264244" title="Poli de Lmpsac" nonfiltered="3339" processed="3332" dbindex="103359">
Poli de Lmpsac (Polyaenus, ), fill d'Atendor, fou un matemtic grec, amic d'Epicur, que va adoptar el sistema filosfic d'aquest. Tot i la seva entrada a la filosfia, va retenir el seu prestigi com a matemtic.

Un tractat titulat , descobert a Hercul, parla d'un Poli, probablement aquest personatge.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264246" title="Philippe-rasme de Liechtenstein" nonfiltered="3340" processed="3333" dbindex="103360">
Philippe-rasme de Liechtenstien, nascut el 1664, mort el 1688.

Fill d'Hartmann de Liechtenstein i de Sidonie de Sahn-Reifferscheid. El 1695, es va casar amb Christiane de Loewenstein-Wertheim-Rochefort (1665-1730).

D'aquesta uni van nixer :
 Wenceslas de Liechtenstein;
 Emmanuel de Liechtenstein;
 Jean de Liechtenstein (1707-1724);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264247" title="Juli Poli" nonfiltered="3341" processed="3334" dbindex="103361">
Juli Poli (Julius Polyaenus) fou un poeta grec. Tamb seria el Poli de Sardes sofista del que parla Suides, que diu que va viure en temps de Juli Csar i que va escriure , la darrera obra probablement referida a les victries sobre els parts del rom Ventidi.

Fou l'autor de quatre epigrames a l'antologia grega, en un dels quals se l'esmenta com Poli de Sardes, i als altres tres com Juli Poli. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264250" title="Poli el Macedoni" nonfiltered="3342" processed="3335" dbindex="103362">
Poli el Macedoni  (Polyaenus, ) fou un escriptor grec autor d'una obra sobre estratgies de guerra () que s'ha conservat en la major part.

Va viure a la meitat del segle II. Suides l'esmenta com a retric i el mateix Poli fa constar que estava acostumat a defensar causes davant l'emperador. Va dedicar la seva obra a Marc Aureli i a Luci Ver, vers el 163, any en qu diu que ja era massa vell per acompanyar a l'emperador en les seves campanyes.

L'obra est dividida en 8 llibres, dels que els sis primers tenen un relat de les estratgies dels ms celebres generals grecs, el set dels generals brbars i el vuit dels generals romans, i algunes dones (el llibre sis i set s'han perdut amb 67 estratgies entre ambds).

Va escriure altres llibres que no es conserven i a Suides s'esmenten els ttols de dos: . Estobeu esmenta dues obres titulades  . El propi autor diu que tenia intenci d'escriure un llibre de fets memorables ().


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264251" title="Brixia Tour" nonfiltered="3343" processed="3336" dbindex="103363">
El Brixia Tour s una cursa ciclista per etapes italiana disputada al voltant de la ciutat de Brescia a Llombardia. Creada el 2001, forma part de l'UCI Europa Tour, en la categoria 2.1.

Llistat de guanyadors.



Enllaos externs.
Pgina oficial ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264254" title="Poliantes" nonfiltered="3344" processed="3337" dbindex="103364">
Poliantes (Polyanthes, ) fou un militar corinti que va dirigir la flota peloponsia que va lliurar un combat contra la flota atenenca dirigida per Dfil al golf de Corint el 413 aC, i que va tenir un resultat indecs.

Apareix altre cop el 395 aC com un dels dirigents de Corint que va rebre diners de Timcrates de Rodes, enviat del strapa persa Titraustes per subornar als diferents caps dels estats grecs per fer la guerra contra Esparta, a fi i efecte de qu aquest estat hagus de cridar a Agesilau II que estava fent una victoriosa campanya a l'sia Menor.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264256" title="Polirat" nonfiltered="3345" processed="3338" dbindex="103365">
Polirat (Polyaratus, Polyratos ) fou un poltic rodi, cap del partit favorable a Perseu de Macednia. 

Polibi diu que tenia un carcter extravagant i ostentador i estava carregat de deutes que esperava pagar amb ajut del rei macedoni. Al comenament de la guerra el 171 aC es va unir amb Din per intentar induir als rodis a negar l'auxili de vaixells al pretor rom Gai Lucreci, per no se'n va sortir. Desprs va proposar entregar a Perseu, a canvi de rescat, als presoners macedonis que havien caigut en mans dels rodis. 

Durant tota la guerra va mantenir correspondncia amb Perseu i el aC, quan les coses semblaven afavorir al rei, va aconseguir que el govern de Rodes dons audincia als ambaixadors macedonis i illiris, i ofers fer de mediador per posar fi a la guerra. Aix va molestar molt als romans i desprs de la derrota de Perseu el 168 aC, Polirat es va sentir en perill i va fugir.

Es va refugiar a la cort de Ptolemeu VI Filomtor d'Egipte, per els egpcies es van veure obligats a entregar-lo a petici del llegat roma Popilli i fou enviat a Rodes; Polirat va fugir pel cam i es va refugiar a Faselis i desprs a Cibira. Els habitants de les dues ciutats, que no es volien enemistar amb Roma, el van expulsar, i la segona vegada fou portat a Rodes, i de all fou enviat presoner a Roma. La seva sort posterior es desconeix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264258" title="Polarc" nonfiltered="3346" processed="3339" dbindex="103366">
Polarc (Polyarchus, ) fou un metge grec que s esmentat per Appuleu Cels i que va viure probablement al segle I o al final del segle I aC.

Va escriure un llibre de farmcia i les seves prescripcions sn esmentades diverses vegades per Gal (De Compos. Medicam. sec. Loc. viii. 5, vol. xiii. pp. 184, 185, 186, De Compos. Medicam. sec. Gen. vii. 7, vol. xiii. p. 981), Aeci  (ii. 4. 57, iii. 1. 34, iii. 2. 14, pp. 415, 481, 530), Marcel (De Medicam. c. 20, p. 339), i Paule Egineta (De Re Med. iii. 68, 70, 74, vii. 18, pp. 486, 487, 489, 684);  noms resten alguns fragments dels seus escrits.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264259" title="Vol 811 de United Airlines" nonfiltered="3347" processed="3340" dbindex="103367">

El vol 811 de United Airlines va experimentar una descompresi explosiva el 24 de febrer de 1989, quan la porta de crrega s'obre en ple vol succionant a 9 passatgers, que van resultar morts. 

 Accident . 
L'avi es va enlairar de l'aeroport de Honolulu, Hawaii. Va volarar cap a Nova Zelanda amb una escala en Los ngeles, EUA. 

A bord hi ha 355 persones. El 747 es va enlairar de Honolulu enmig de la nit. De sobte, la comporta de crrega de l'avi s'obre i es desprn. 

La descompresi deixa un enorme forat al costat de l'avi, i sn succionats 9 passatgers. Alguns d'ells cauen a l'Oce Pacfic i d'altres als motors 3 i 4. 

Els pilots apaguen el motor 3 ja que est malms. Desprs, l'enginyer de vol baixa per a veure qu va passa. Quan torna, l'enginyer avisa als altres pilots del gran forat. 

Els pilots informen al Control de Trfic Aeri i decideixen tornar a Honolulu. Tamb han de descendir a una altura respirable, ja que el subministrament d'oxigen va ser malms per la violenta explosi. 

Desprs, els pilots apaguen el motor 4 ja que tamb s'havia danyat. Havien d'aterrar aviat ja que un jumbo molt carregat no pot volar amb 2 motors gaire temps. 

Finalment, el jumbo aterra a Honolulu i no s'estavella. S'evacuen 346 persones i 9 estan desaparegudes o presumiblement mortes. 

 Causa . 

La NTSB conclou al principi que la porta de crrega no s'havia tancat b abans de enlairar-se l'avi. Lee Cambell va ser una de les vctimes, els seus pares van comenar a investigar pel seu propi compte i van descobrir que Boeing havia fet un mal disseny de la porta. 

Boeing va dissenyar la porta perqu s'obrs cap a fora. En tancar-se era fcil que s'obrs en ple vol. Ja havien passat incidents i accidents semblants abans. 

Al 1972, un DC-10 nord-americ va experimentar quelcom semblant sense morts. Al 1974, un DC-10 turc li va passar el mateix i van morir 346 persones. Finalment al 1988, un 747 de Pan Am no va assolir enlairar-se b i va tornar a l'aeroport. Van descobrir que la porta de crrega es va obrir 4 cm. 

Desprs de la investigaci dels Cambell, la NTSB va concloure que la porta de crrega tenia defectes de disseny. I, Boeing va advertir a les aerolnies que havien de reforar les portes en un termini de 18 mesos. 

Desgraciadament, aix requeria que els avions es quedessin 10 ho fora de servei; un cost molt alt. Immediatament desprs de l'incident del vol 811 el termini es va reduir a 30 dies.

 Enllaos externs .
  Informaci de la NTSB sobre l'accident d'avi AAR-92/02;
  Detalls tcnics de l'incident;
  Informaci d'Eyewitness: United 811;
  Fotografies abans de l'accident del N4713U;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264260" title="Polibiades" nonfiltered="3348" processed="3341" dbindex="103368">
Polibiades (Polybiades, ) fou un general espart.

Va succeir al rei espart Agespolis I (mort per unes febres)  en el comandament de l'exrcit contra la ciutat d'Olint, i va obligar a aquesta ciutat a rendir-se el 379 aC.  (Xenofon,  Hell. v. 3.  20, 26; Diodorus Siculus, xv. 23.)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264263" title="Llista d'estats sobirans del 1918" nonfiltered="3349" processed="3342" dbindex="103369">


 Estats sobirans .
 A .
 Alemanya   Imperi Alemany (fins el 9 de novembre);
   Imperi Alemany (des del 9 de novembre);
 Alt Asir   Emirat de l'Alt Asir;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Armnia   Repblica Democrtica d'Armnia (des del 28 de maig);
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars (fins el 31 d'octubre);
 ustria   Repblica de l'ustria Germana (des del 31 d'octubre);
 Azerbaidjan   Repblica Democrtica d'Azerbaidjan (des del 28 de maig);

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
;

 E .
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 - Repblica d'Estnia (des del 24 de febrer);
   Imperi d'Etipia;

 F .
   Regne de Finlndia;
   Repblica de Frana;

 G .
   Repblica Democrtica de Gergia (des del 26 de maig);
   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;
   Repblica Popular d'Hongria (des del 16 de novembre);

 I .
 Iemen   Regne Mutawakkilita del Iemen (des de l'1 de novembre);
   Regne d'Islndia (des de l'11 de desembre);
 Regne d'Itlia;

 J .
   Imperi del Jap;

 L .
 - Repblica de Letnia (des del 18 de novembre);
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Repblica de Litunia (des del 16 de febrer);
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Regne de Montenegro (fins el 26 de novembre);

 N .
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

 O .
   Imperi Otom;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Polnia (des de l'11 de novembre);
   Repblica Portuguesa;

 R .
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
   Repblica Sovitica Russa (fins el 28 de gener);
  Rssia   Repblica Socialista Sovitica Federal Russa (des del 28 de gener);

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Srbia (fins l'1 de desembre);
 Regne dels Serbis, Croats i Eslovens (des de l'1 de desembre);
 Eslovens, Croats i Serbis   Estat dels Eslovens, Croats i Serbis (des del 28 d'octubre a l'1 de desembre);
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

 T .
   Domini de Terranova ;
   Repblica Txecoslovaca (des del 28 d'octubre);

 U .
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

 V .
   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Alscia-Lorraine   Independent Republic of Alsace-Lorena (des de l'11 de novembre al 17 de novembre);
 Banat    Repblica de Banat (des del 31 d'octubre al 15 de novembre);
 Bielorssia   Repblica Nacional Bielorussa (des del 25 de mar);
 Dictadura Centrecaspiana   Dictadura Centrecaspiana (des de l'1 d'agost fins al 15 de setembre);
 Donetsk-Krivoy Rog   Repblica Sovitica Donetsk-Krivoy Rog (des del 12 de febrer al 20 de mar);
 Idel-Ural   Estat d'Idel-Ural (fins a l'abril);
 Kars   Repblica de Caucsia sud-occidental (des de l'1 de desembre);
 Komancza   Repblica de Komancza (des del 4 de novembre);
 Lemko-Rusyn   Repblica de Lemko-Rusyn (des del 5 de desembre);
 Moldvia   Repblica Democrtica de Moldvia (fins al 9 d'abril);
 Caucas septentrional   Repblica Muntanyosa del Caucas Septentrional;
   Tibet;
 Transcaucsica   Repblica Federal Democrtica Transcaucsica (des del 24 de febrer fins al 28 de maig);
 Ucrana   Repblica Popular d'Ucrana (fins al 27 de gener);
 Estat d'Ucrana (des del 28 d'abril fins al 14 de desembre);
 Repblica Popular d'Ucrana (des del 14 de desembre);
 Ucrana Occidental   Repblica Nacional Ucranesa Occidental (des del 19 d'octubre);
 Armnia Occidental   Administraci per a l'Armnia Occidental (fins el 7 d'abril);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264264" title="So Pedro" nonfiltered="3350" processed="3343" dbindex="103370">
s un municipi brasiler de l Estat de So Paulo.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264266" title="Polibi (desambiguaci)" nonfiltered="3351" processed="3344" dbindex="103371">


Onomstica:

Polibi de Megalpolis o simplement Polibi, gran historiador grec;
Polibi de Megalpolis, militar arcadi.
Polibi (llibert), llibert de l'emperador Claudi;
Polibi  de Cos, metge grec.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264267" title="Polibi de Megalpolis" nonfiltered="3352" processed="3345" dbindex="103372">
Polibi de Megalpolis (Polybius, ) fou un militar arcadi de la Lliga Aquea.

Va combatre a les ordes de Filopemen a la batalla de Mantinea, contra Macnides, tir d'Esparta (207 aC). Es considera sovint que aquest Polibi fou parent del gran historiador Polibi, potser el seu oncle o avi, per aquest punt sembla descartat ja que el mateix historiador diu en un escrit que no coneix ning que anteriorment hagus portat el mateix nom, i encara que podia haver oblidar a un personatge secundari, s impensable que oblids un oncle o un avi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264268" title="Polibi (llibert)" nonfiltered="3353" processed="3346" dbindex="103373">
Polibi  (Polybius, ) fou un llibert de l'emperador Claudi, i company d'estudis de l'emperador, que fou molt afavorit per Claudi  que una vegada fins i tot li va permetre caminar entre els dos cnsols. 

En ocasi de la mort del seu germ, Sneca li va dirigir una Consolatio, on elogia els coneixements literaris de Polibi. Fou un dels amants de Valria Messalina, la dona de Claudi, per causa de la qual va acabar condemnat a mort i executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264269" title="Polibi de Cos" nonfiltered="3354" processed="3347" dbindex="103374">
Polibi de Cos (Polybius, ) fou un metge grec.

Fou deixeble d'Hipcrates del que fou el seu gendre, i va viure a l'illa de Cos el segle IV aC. Junt amb els seus cunyats Drac i Tessal fou un dels fundadors de la secta medica dels dogmtics. Se li atribueixen diversos tractats a la collecci hipocrtica.

1. ;
 
s esmentat repetidament per Gal, Appuleu Cels i Celi Aureli. Tamb l'esmenta Plini (H. N. XXXI).












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264270" title="Ra aritmtica" nonfiltered="3355" processed="3348" dbindex="103375">
Una ra aritmtica s un quocient entre dos nombres. La igualtat de dues raons s una proporci.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264271" title="Policarp" nonfiltered="3356" processed="3349" dbindex="103376">


Onomstica:

Policarp Asceta, escriptor grec bizant ;
Policarp d'Esmirna o Sant Policarp, religis i escriptor grec cristi del segle II;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264273" title="Please" nonfiltered="3357" processed="3350" dbindex="103377">


Please s el primer disc del grup de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer al mes de mar de 1986 i fou editat al segell discogrfic EMI.

Precedit pel llanament dels senzills "West End Girls" -que els don el seu primer nmero 1 britnic- i "Love comes quickly" (19), "Please" mostra un estil musical af al corrent general del pop electrnic de mitjans dels anys 80, amb alguns tocs de msica industrial. Peces ballables ("West End Girls", "Opportunities" o "Tonight is forever") coexisteixen amb temes de carcter ms melanclic, com  "Love comes quickly" o "Later tonight". "Suburbia" tamb inclou multitud d'efectes sonors (vidres trencats, revoltes...) per crear un ambient de tensi, que encaixa amb el ritme accelerat de la can. "Two divided by zero", a ms d'efectes sonors semblants als de "Suburbia", inclou un sample d'una joguina, la Speak and Spell, que recita robticament el seu ttol.

Lricament es podria descriure "Please" com un exemple de disc conceptual, gaireb en perfecte ordre correlatiu: Una persona fuig d'una ciutat ("Two divided by zero"), coneix els llocs benestants de la ciutat d'arribada ("West End Girls"), hi fa diners ("Opportunities"), s'enamora ("Love comes quickly"), entra als barris conflictius ("Suburbia"), es diverteix amb les seves companyies ("Tonight is forever"), es fica en problemes ("Violence"), passa una nit apassionada ("I want a lover"), queda amb la seva conquesta ("Later tonight") i es planteja de viure amb ella ("Why don't we live together?").

A l'any 2001, EMI Records reedit Please i el convert en un disc doble, incorporant-hi un nou CD addicional amb remescles, cares B i versions indites. Aquest segon CD va rebre el ttol de "Further listening 1984-1986".

Temes.

CDP 7462712.

 Two divided by zero (Orlando/Tennant) (3,34);
 West End Girls (4,45);
 Opportunities (Let's make lots of money) (3,43);
 Love comes quickly (Tennant/Lowe/Hague) (4,19);
 Suburbia (5,05);
 Opportunities (Reprise) (0,33);
 Tonight is forever (4,31);
 Violence (4,27);
 I want a lover (4,05);
 Later tonight (Tennant) (2,46);
 Why don't we live together? (4,44);

 Further Listening 1984-1986 .

 A man could get arrested (Cara B de "West End Girls", versi 12") (4,09);
 Opportunities (Let's make lots of money) (Versi original 7") (4,36);
 In the night (4,51);
 Opportunities (Let's make lots of money) (Versi original 12") (7,00);
 Why don't we live together? (Original New York mix) (5,14);
 West End girls (Dance Mix) (6,39);
 A man could get arrested (Versi 7") (4,51);
 Love comes quickly (Dance mix) (6,50);
 That's my impression (Cara B de "Love comes quickly", Disco mix) (5,19);
 Was that what it was? (Cara B d"Opportunities") (5,17);
 Suburbia (The Full Horror) (8,58);
 Jack the lad (4,32);
 Paninaro (Remescla Italiana) (8,38);

 Tots els temes compostos per Neil Tennant i Chris Lowe, menys on s'especifiqui una altra cosa.

Senzills.

 "West End Girls" (primera edici: 9 d'abril de 1984; segona edici: 28 d'octubre de 1985);
 "Love comes quickly" (24 de gener de 1986);
 "Opportunities" (primera edici: 1 de juliol de 1985; segona edici: 19 de maig de 1986);
 "Suburbia"(22 de setembre de 1986);

Dades.

 Pet Shop Boys: Neil Tennant i Chris Lowe.
 Produt per Stephen Hague.
 Enginyer de so (Advision Studios, Londres): David Jacob.
 Versi original d"Opportunities" produda per J.J.Jeczalik i Nicholas Froome. Enregistraments addicionals a Nova York per Ron Dean Miller.
 Versi original d"I want a lover" produda per Pet Shop Boys i Blue Weaver.
 Temes publicats per 10 Music Ltd./Cage Music Ltd. excepte "Two divided by zero" (10 Music Ltd./Cage Music Ltd./Orbob Music Ltd.) i "Love comes quickly" (10 Music Ltd./Cage Music Ltd./Charisma Music Publ. Co. Ltd.).
 Andy McKay: Saxfon a "Love comes quickly".
 Helena Springs: Veus addicionals a "West End Girls" i "Violence".
 Disseny de portada: Mark Farrow i Pet Shop Boys.
 Fotografia de portada: Eric Watson.
 Fotografies interiors: Eric Watson, Paul Rider, John Stoddard, Brian Aris, Joe Shutter, Ian Hooton, Chris Burscough.

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;

 Comentaris sobre el disc, incloent-hi l's de la Speak and Spell;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264274" title="Sant Policarp" nonfiltered="3358" processed="3351" dbindex="103378">
Policarp d'Esmirna  (Polycarpus, ) fou un escriptor grec cristi del segle II. 

Com que es diu que hauria mort amb 86 anys i la data de la mort s'ha calculat el 166 (per de fet l'any exacte no s coneix), hauria nascut vers l'any 80. Un fragment de la seva vida escrit per un escriptor de nom Pioni (Pionius) apareix a l' Acta Sanctorum Januarii. 

El bisbe d'Esmirna Bucolus el va ordenar diaca i va predicar entre pagans, jueus i heretges; desprs fou ordenat prevere pel mateix Bucolus i a la mort d'aquest, fou ordenat bisbe al seu lloc. Es suposa que era bisbe d'Esmirna quan Ignasi d'Antioquia va passar per la ciutat de cam cap a Roma, en una data entre el 107 i el 116.

Policarp va visitar Roma durant el pontificat d'Anicet I (vers 155 a 166), probablement a l'inici, davant del qual va defensar l's del quartdecim a la dataci de la Pasqua, sense arribar a cap acord. Va refutar als gnstics i va lluitar contra els marcionites i valentinians. 

La seva obra principal es la carta als cristians de Filipos (Epistola ad Philippenses), per va escriure altres epstoles.

Va morir mrtir potser durant la persecuci sota Marc Aureli i Luci Ver. Policarp va fugir d'Esmirna i es va refugiar al camp; es diu que tres dies abans de ser agafat va tenir un somni sobre la seva mort. Una vegada agafat (fou denunciat sota tortura per un noi, i encara que hagus pogut fugir no ho va voler fer) fou cremat viu.

Es considerat sant per l'esglsia grega i llatina i la seva memria es commemora el 23 de febrer i el 26 de gener respectivament.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264276" title="Policarp Asceta" nonfiltered="3359" processed="3352" dbindex="103379">
Policarp Asceta (Polycarpus, ) fou un escriptor grec bizant.

Se li atribueix una biografia de Santa Sincltica. Va viure en data desconeguda. L'obra sobre Santa Sincltica fou atribuda tamb a Atanasi i altres, per la copia ms antiga que es troba al Museu Vatic l'atribueix a Policarp Asceta.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264277" title="Polcares" nonfiltered="3360" processed="3353" dbindex="103380">
Polcares (Polychares, ) fou un atleta grec de Messnia.

Va obtenir un triomf a la quarta olimpada (764 aC) i fou la causa de la primera guerra messnica (743 aC). Enganyat per l'espart  Euaephnus, va prendre revenja en altres lacedemonis; els espartans van demanar la seva entrega al govern de Messnia i com que el govern no el va voler entregar, va esclatar la guerra.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264278" title="Tokugawa Ieshige" nonfiltered="3361" processed="3354" dbindex="103381">


 va ser el nov sh gun del shogunat Tokugawa del Jap. Va regnar entre els anys 1745 i 1760.

Va ser el primer fill de Tokugawa Yoshimune i la seva mare era filla de Okubo Tadanao. El seu nom de nen era Nagatomi-maru. El 1725 va realiyza la seva cerimnia de genpuku (majoria d'edat). La seva primera esposa, Nami-no-miya, era filla del Prncipe Fushimi-no-miya Kuninaga. La seva segona esposa, Ok , era la filla d'un cortes; ella va ser la mare de Ieharu, successor de Ieshige.

Ieshige va patir malalties crniques i tenia problemes a la parla. L'elecci de Yoshimune sobre Ieshige com hereu, va causar disputes amb els seus altres germans Tokugawa Munetake i Tokugawa Munetada, els quals eren candidats ms capacitats per governar.

Va estar desinteressat en els assumptes governamentals i va decidir assignar aquestes decisions a Ooka Tadamitsu (1709   1760). Ieshige es va retirar el 1760 i va agafar el ttol de  gosho, posteriorment va assignar al seu primer fill Tokugawa Ieharu com al seu successor.

El regnat d'Ieshige estava ple de corrupci, els desastres naturals, la fam i l'emergncia de la classe mercantil, i el seu desinters en solucionar els problemes van causar un declinaci del poder del clan Tokugawa.

Va morir un any desprs de retirar-se com a shogun el 1761.

Notes.


Referncies.

 Screech, Timon. (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779-1822. Londres: RoutledgeCurzon. ISBN 0-7007-1720-X;
 Titsingh, Isaac. (1822). Illustrations of Japan. Londres: Ackerman.
Titsingh, Isaac, ed. (1834). Rin-siyo/Hayashi Gah , 1652, Nipon o da itsi ran; ou, Annales des empereurs du Japon, tr. par M. Isaac Titsingh avec l'aide de plusieurs interprtes attachs au comptoir hollandais de Nangasaki; ouvrage re., complt et cor. sur l'original japonais-chinois, accompagn de notes et prcd d'un Aperu d'histoire mythologique du Japon, par M. J. Klaproth . Pars: Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland.  Dues copies d'aquest llibre estan disponibles en lnia: (1) en la llibreria de l'Universitat de Michigan, digitalitzat el 30 de gener de 2007; i (2) en la llibreria de l'Universitat de Stanford, digitalitzat el 23 de juny de 2006. Text original en francs.;
 Totman, Conrad. (1967). Politics in the Tokugawa bakufu, 1600-1843. Cambridge: Harvard University Press.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264280" title="Policarm" nonfiltered="3362" processed="3355" dbindex="103382">


Onomstica:

Policarm (escriptor), escriptor grec;
Policarm (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264281" title="Policarm (escriptor)" nonfiltered="3363" processed="3356" dbindex="103383">
Policarm (Polycharmus, ) fou un escriptor grec d'poca incerta.

Va escriure un llibre sobre la regi de Lcia, a l'sia Menor (), que s esmentat per Ateneu de Naucratis i per Esteve Bizant. Podria ser el mateix que Polcarm de Naucratis que va escriure un llibre sobre Afrodita () del que Ateneu va fer un extracte.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264283" title="Policarm (escultor)" nonfiltered="3364" processed="3357" dbindex="103384">
Policarm (Polycharmus, ) fou un escultor grec. Dues esttues seves eren al prtic d'Octvia a Roma, en temps de Plini que les esmenta (Plinius, H. N. xxxvi. 5. s, 4.  10). Una de les esttues era una Venus i l'altra no se sap. Algunes esttues de Venus que es conserven se suposen que foren cpies de la Venus de Polcarm.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264285" title="Polclit" nonfiltered="3365" processed="3358" dbindex="103385">


Onomstica:

Polclit de Macednia, oficial macedoni ;

Polclit de Larissa, historiador grec ;

Polclit de Messana,  metge grec de Messana ;

Polclit el Vell o Polclit de Sici, escultor grec;

Polclit el Jove o Polclit d'Argos, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264286" title="Polclit de Macednia" nonfiltered="3366" processed="3359" dbindex="103386">
Polclit (Polycleitos, ) fou un oficial macedoni nomenat per Ptolemeu I Ster com a segon cap de la flota enviada a Xipre el 315 aC, sota la direcci suprema de Menelau de Xipre.

De la flota principal en foren separats 50 vaixells que a les ordres de Polclit van ser enviats al Pelopons per donar suport als partidaris de Ptolemeu i de Cassandre de Macednia, per no va tenir ocasi d'actuar i va retornar amb la flota a Cilcia, on va rebre noticies de qu una flota dirigida per Teodot i un exrcit de terra dirigit per Perilau, avanaven en suport d'Antgon  el Borni, i va tractar d'interceptar aquestes forces, cosa que va aconseguir per sorpresa, derrotant tant a la flota com a l'exrcit de terra, i fent presoners als seus comandants; amb els vaixells capturats va tornar a Egipte on fou rebut amb honors per Ptolemeu.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264287" title="Polclit de Larissa" nonfiltered="3367" processed="3360" dbindex="103387">
Polclit de Larissa (Polycleitos, ) fou un historiador grec i un dels nombrosos historiadors dAlexandre el Gran.

Ateneu de Naucratis esmenta el seu vuit llibre, i tamb s esmentat per Estrab i altres. Podria ser el Polclit de Larissa que fou el pare d'Olmpies, la mare d'Antgon III Dos. Bona part de la seva obra est dedicada a la geografia dels pasos que va envair Alexandre.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264289" title="Polclit de Messana" nonfiltered="3368" processed="3361" dbindex="103388">
Polclit de Messana (Polycleitos, ) fou un metge grec de Messana a Siclia.

s esmentat en algunes de les cartes de Falaris. Hauria viscut al segle VI aC.  Falaris, que era tir d'Agrigent, fou curat d'una perillosa malaltia per Polclit, i li va oferir importants regals. Polclit va induir a Falaris a perdonar a un conspirador contra la seva vida.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264296" title="Tuning digital" nonfiltered="3369" processed="3362" dbindex="103389">

 Tuning Digital .
El "tuning digital" o "tuning virtual" consisteix en el retoc fotogrfic d'automobils mitjanant el Photoshop o altres programes de retoc grfic. EL seu principal objectiu s esttic i de diseny, s a dir, aconseguir un coxe millor, ms bonic o amb millors prestcions que el de la foto original. Es dona a conixer en frums o planes web especializades. Entre els seus practicants s considera un "hobby" o afici, encara que el diseny tamb pot ser professional (el diseny no utilitza cap fotografia per retocar, sin que crea disenys). Entre el seu vocabulari destaca:

 "base": imatge original que es modificicar;
 "xop": imatge resultant del retoc, presentada en un frum o web amb l'objecte de ser criticada i/o criticada;
 "donor" o "donant": imatge des d'on es treu una pea o peces determinades per ser utilitzades en el xop;
 "WIP": treball en procs, s a dir, no acabat, que es presentat en el frum amb l'objecte de ser comentat i/o criticat;
T dos principals tcniques:

 "copy and past" o "copiar i enganxar": consisteix en l's de peces de coxes d'altres imatges per adaptar-les al vehicle de l'imatge a retocar;
 L'"aero" o "aerograf": es serveix dels pinzells i eines del Photoshop per disenyar peces niques desde zero;
Altres tcniques sn el "rebrush" o "repinzellat", que consisteix en utilitzar peces d'altres fotografies per pintar a sobre (como si es calqus) o el "render" o "renderitzat", que s el diseny a "aero" de la totalitat d'una imatge, de manera que el resultat s un dibuix a color sense aspecte real sin digital. Entre els principals frums en mbit castellano-parlant destaquen:

 http://www.td-forum.com;
 http://www.forocoches.com/foro/forumdisplay.php?f=24 ;
En llengua anglesa destaquen:

 http://www.photoshopedup.com ;
 http://www.monstermonster.co.uk http://www.digimods.co.uk;
 http://www.digimods.co.uk;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264298" title="Piloswine" nonfiltered="3370" processed="3363" dbindex="103390">
Piloswine s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i gel. Evoluciona de Swinub i evoluciona en Mamoswine.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264299" title="Fable" nonfiltered="3371" processed="3364" dbindex="103391">
Fable s un videojoc de rol compatible amb les plataformes Xbox, Xbox 360 i PC. En aquest joc creat per Lionhead studios s'encarna el paper d'un heroi.
El personatge anir creixent, podr millorar habilitats i armes, adquirir i llogar vivendes, casar-se, dedicar-se a la compravenda de bens, canviar-se la roba i el pentinat o dedicar-se a xutar pollastres si ho prefereix.


Argument.
La historia transcorre a Alvion, un vell continent compost per diferents pobles, boscos i masmorres. s en una poca indefinida per clarament medieval, en qu t lloc la mgia ms espectacular. 
Al comenament del joc el personatge s un vailet que corre pel petit poble coster d'Oakvale, aquest poble pateix un atac dels bandits dirigit per un personatge important del joc i sobreviu grcies a la intervenci del cap del Gremi de Herois de Alvion, Maze. Aquest el porta al gremi on es educat com a heroi i s on t lloc el turorial d'aquesta aventura. Un cop "graduat" es comencen a complir encrrecs enviats al gremi per la gent d'Alvion que t problemes i necessita ajut a canvi d'una compensaci monetria el gremi envia al heroi ms adecuat per la missi. Aquests encrrecs duen a descobrir els orgens del protagonista i una trama secreta per a obtenir el poder a Albin, el futur d'aquesta terra s a les mans del personatge.

El punt d'innovaci d'aquest joc s la capacitat de prendre decisions que canvin el dest del protagonista i sobre tot la manera que els altres personatges tinguin de veure'l. Quant ms robi, mati... ms por li tindran la resta de personatges i l'aspecte al final es veur influt fins al punt de tenir banyes de dimoni o un disc angelical a sobre el cap.

Quantes ms missions es facin ms renom s'obtindr, cosa que augmentar el nombre de dones enamorades d'ell, millorar els comentaris de la gent que el veu i acabar essent respectat. 

La trama del joc pot durar unes 20 hores per la duraci fins a acabar el joc, amb objectius secundaris, armes llegendries, etc pot durar ms de 80 hores. A banda es pot fer tota la aventura de nou, per canviant les  decisions preses a cada punt del joc i canviar part de l'argument. s un joc recomanable ja que ha obtingut les millors qualificacions de les revistes amb ms prestigi de tot el mn. 
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264300" title="Houndour" nonfiltered="3372" processed="3365" dbindex="103392">
Houndour s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i foc. Evoluciona en Houndoom.fa 0.6 m i pesa 10.8 kg

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264301" title="Houndoom" nonfiltered="3373" processed="3366" dbindex="103393">
Houndoom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i foc. Evoluciona de Houndour.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264302" title="Messier 24" nonfiltered="3374" processed="3367" dbindex="103394">


Messier 24 (tamb conegut com  Delle Caustiche, M24 o NGC 6603 ) s un cmul estellar en la constellaci de Sagitari,  va ser descobert per Charles Messier en 1764.

M24 forma part del bra de Sagitari de la nostra galxia, la Via Lctia. t una llargada aproximada de 600 anys llum i una profunditat de 10.000 a 16.000 anys llum. No es tracta pas d'un cmul prpiament dit sin d'un vast nvol galctic compost d'estrelles i gas interestellar. Al seu interior es troba un petit cmul obert, NGC 6603, moltes vegades identificat errniament com a M24.
Observaci.
M24 presenta una gran concentraci d'estrelles visibles amb binoculars, al voltant de 1000 a l'interior d'un sol camp de visi.

Enllaos externs. 
 SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264303" title="Magcargo" nonfiltered="3375" processed="3368" dbindex="103395">
Magcargo s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i roca. Evoluciona de Slugma.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264305" title="Combusken" nonfiltered="3376" processed="3369" dbindex="103396">
Combusken s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i lluita. Evoluciona de Torchic i evoluciona en Blaziken.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264306" title="Blaziken" nonfiltered="3377" processed="3370" dbindex="103397">
Blaziken s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i llluita. Evoluciona de Combusken.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264307" title="Numel" nonfiltered="3378" processed="3371" dbindex="103398">
Numel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i terra. Evoluciona en Camerupt.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264308" title="Camerupt" nonfiltered="3379" processed="3372" dbindex="103399">
Camerupt s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i terra. Evoluciona de Numel.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264310" title="Lotad" nonfiltered="3380" processed="3373" dbindex="103400">
Lotad s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i planta. Evoluciona en Lombre.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264311" title="Lombre" nonfiltered="3381" processed="3374" dbindex="103401">
Lombre s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i planta. Evoluciona de Lotad i evoluciona en Ludicolo.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264312" title="Ludicolo" nonfiltered="3382" processed="3375" dbindex="103402">
Ludicolo s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i planta. Evoluciona de Lombre.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264313" title="Wingull" nonfiltered="3383" processed="3376" dbindex="103403">
Wingull s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i volador. Evoluciona en Pelipper.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264314" title="Pelipper" nonfiltered="3384" processed="3377" dbindex="103404">
Pelipper s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i volador. Evoluciona de Wingull.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264315" title="Carvanha" nonfiltered="3385" processed="3378" dbindex="103405">
Carvanha s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i sinistre. Evoluciona en Sharpedo.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264316" title="Sharpedo" nonfiltered="3386" processed="3379" dbindex="103406">
Sharpedo s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i sinistre. Evoluciona de Carvanha.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264317" title="Nuzleaf" nonfiltered="3387" processed="3380" dbindex="103407">
Nuzleaf s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i sinistre. Evoluciona de Seedot i evoluciona en Shiftry.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264318" title="Shiftry" nonfiltered="3388" processed="3381" dbindex="103408">
Shiftry s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i sinistre. Evoluciona de Nuzleaf.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264320" title="Cacturne" nonfiltered="3389" processed="3382" dbindex="103409">
Cacturne s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i sinistre. Evoluciona de Cacnea.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264321" title="Breloom" nonfiltered="3390" processed="3383" dbindex="103410">
Breloom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i lluita. Evoluciona de Shroomish.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264322" title="Sneasel" nonfiltered="3391" processed="3384" dbindex="103411">
Sneasel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i gel. Evoluciona en Weavile.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264324" title="Tyranitar" nonfiltered="3392" processed="3385" dbindex="103412">

Tyranitar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i sinistre. Evoluciona de Pupitar.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264325" title="Warcraft: Orcs & Humans" nonfiltered="3393" processed="3386" dbindex="103413">
Warcraft: Orcs & Humans (Tctiques de guerra: orcs i humans) s un videojoc d'estratgia creat per Blizzard Entertainment per a ordinador. s dels primers jocs del gnere d'estratgia en temps real o RTS. Warcraft: Orcs & Humans inicia la serie Warcraft i ocorre en un ambient pic medieval on els humans del regne mtic d'Azeroth enfronten als orcs invasors entre altres criatures fantstiques.

 Generalitats de joc . 
Bsicament el joc tracta d'administrar els recursos d'or, fusta i aliment per a fer la guerra a la raa enemiga i sortir victoris. La vista s aria i isomtrica, compte amb un mapa que representa tot l'escenari conegut i un mapa d'ordres on el jugador selecciona les seves unitats i els dna ordres. Compte amb tres tipus d'unitats: unitat edifici, unitat treballador i unitat militar; les diferents unitats militars possexen diverses capacitats de combat, els treballadors i constructors sn els quals aconsegueixen els recursos i construxen els edificis, sent aquests ltims els quals possibiliten la producci d'una armada ms poderosa i competitiva. Actualment el joc es troba descontinuat.

 Mode un jugador .
Quan es juga solament s'inicia una campanya de joc, on el jugador escull entre alguna de les dues histries que decideixen el final d'Azeroth: el curs dels inmunds orcs o la brillant defensa dels nobles humans, tal s el comenament del que desprs ser l'univers fantstic de Warcraft. 
La histria de Azeroth es conta al llarg de dotze escenaris segons la campanya que es juga, cadascun d'aquests inclou un resum de la missi en el qual es narren els avanos de la guerra entre orcs i humans. Mentre avana la campanya major s la varietat d'elements de la fantasia clssica que apareixen, des de les senzilles representacions de combats amb armes cos a cos fins a poderoses invocacions de bruixots o mags. Aix implica que no totes les possibilitats de joc, com la construcci de certes unitats avanades, estan activades en els escenaris inicials de les campanyes i que el seu desbloqueig s gradualment conforme es van acumulant victries. 
Les campanyes del joc conten a ms amb unitats especials que tenen rellevncia en la histria de Warcraft i que sn condicions de victria, per que no tenen a veure amb la dinmica ni amb l'estratgia de joc prpiament. Les unitats especials apareixen quan la campanya canvia l'estil de joc a una modalitat calabs, on no s'aconsegueixen recursos, no es manegen treballadors ni edificis. En aquesta modalitat el joc depn d'arribar a l'objectiu controlant adequadament les unitats militars que es disposa. Quatre d'aquestes unitats especials sn personatges del mn de Warcraft: Griselda i Garona en la campanya orca, i Anduin Lothar i Medivh en la campanya humana.

 Mode multijugador .
Warcraft: Orcs & Humans permet que els jugadors competeixin entre ells per determinar com d'ells s el millor estrateg. La histria de la invasi orca queda de costat i els jugadors enfronten la intelligncia i destresa humanes del seu oponent en algun de ms de vint escenaris dissenyats per a aquest propsit. En aquesta modalitat de joc els jugadors conten amb tota les possibilitats de creixement desbloquejades i la velocitat de creixement i control de les unitats s la clau per a guanyar. La connexi pot fer-se per mitj d'un mdem o xarxes IPX.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264326" title="Lileep" nonfiltered="3394" processed="3387" dbindex="103414">
Lileep s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i planta. Evoluciona en Cradily.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264327" title="Cradily" nonfiltered="3395" processed="3388" dbindex="103415">
Cradily s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i planta. Evoluciona de Lileep.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264328" title="Anorith" nonfiltered="3396" processed="3389" dbindex="103416">
Anorith s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i insecte. Evoluciona en Armaldo.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264329" title="Armaldo" nonfiltered="3397" processed="3390" dbindex="103417">
Armaldo s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i insecte. Evoluciona d'Anorith.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264332" title="Regirock" nonfiltered="3398" processed="3391" dbindex="103418">

Regirock s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264333" title="Beldum" nonfiltered="3399" processed="3392" dbindex="103419">
Beldum s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i psquic. Evoluciona en Metang.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264334" title="Metang" nonfiltered="3400" processed="3393" dbindex="103420">
Metang s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i psquic. Evoluciona de Beldum i evoluciona en Metagross.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264335" title="Metagross" nonfiltered="3401" processed="3394" dbindex="103421">
Metagross s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i psquic. Evoluciona de Metang.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264336" title="Aron" nonfiltered="3402" processed="3395" dbindex="103422">
Aron s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i roca. Evoluciona en Lairon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264337" title="Lairon" nonfiltered="3403" processed="3396" dbindex="103423">
Lairon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i roca. Evoluciona d'Aron i evoluciona en Aggron.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264338" title="Aggron" nonfiltered="3404" processed="3397" dbindex="103424">
Aggron s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i roca. Evoluciona de Lairon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264339" title="Surskit" nonfiltered="3405" processed="3398" dbindex="103425">
Surskit s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i aigua. Evoluciona en Masquerain.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;










onde se apanha?







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264340" title="Nincada" nonfiltered="3406" processed="3399" dbindex="103426">
Nincada s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i aigua. Evoluciona en Ninjask o Shedinja.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264341" title="Ninjask" nonfiltered="3407" processed="3400" dbindex="103427">
Ninjask s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Nincada.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264343" title="Meditite" nonfiltered="3408" processed="3401" dbindex="103428">
Meditite s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i psquic. Evoluciona en Medichamp.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264344" title="Medicham" nonfiltered="3409" processed="3402" dbindex="103429">
Medicham s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus lluita i psquic. Evoluciona de Meditite.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264345" title="Warcraft II: Tides of Darkness" nonfiltered="3410" processed="3403" dbindex="103430">

Warcraft II: Tides of Darkness (Tctiques de guerra II: marees de la foscor) s un videojoc d'estratgia creat per Blizzard Entertainment i seqela de l'aclamat Warcraft: Orcs & Humans. Amb aquest joc continua la serie Warcraft i igual que el seu predecessor ocorre en un ambient pic medieval fantstic on la raa humana coexisteix amb diverses criatures mitolgiques.

Warcraft II, abreujat comunament com WCII, WC2 o War2, mant la mateixa essncia de , en aquest lliurament els jugadors escullen entre algun dels dos bndols enemistats: els humans o els orcs. Aquesta vegada, no obstant aix, el nombre de criatures involucrades s major, els humans possexen l'ajuda d'elfs, nans i gnoms; mentre que els orcs reuneixen als trolls, ogres i goblins. El joc millora notablement el control i les grfiques del joc, aix com la intelligncia artificial. La histria tot just revelada de l'univers fantstic de Warcraft situa el comenament de la Segona Gran Guerra, sis anys desprs de la Primera Guerra. Azeroth es troba en runes, i la naci de Stormwind va buscar refugi en els continents del nord. La humanitat ha format l'Aliana de Lordaeron per poder aturar l'avan dels orcs i els seus aliats, que s'acosten pel mar del Sud fent veritables "marees de la foscor".

Originalment, Warcraft II es va desenvolupar per a DOS per Windows 95 tamb va ser capa d'executar-lo. A ms de la versi per a DOS/Windows va existir una versi per a Macintosh. Ms tard, Blizzard va desenvolupar una expansi per a aquest joc titulada Warcraft II: Beyond the Dark Portal, versi que es va llanar el 30 d'abril de 1996. En 1999 Blizzard va desenvolupar una nova versi de Warcraft II titulada Warcraft II: Battle.net Edition. Entre els canvis que es van realitzar estava la conversi total del joc perqu pogus executar-se en Windows amb ms estabilitat, es van corregir diverses falles i a ms es va habilitar una manera de multijugador que feia s del servei de Blizzard anomenat Battle.net.

En el mode multijugador del joc, els jugadors poden jugar via LAN o a travs d'Internet utilitzant mapes ja inclosos o mapes dissenyats pels mateixos jugadors. En el mode de joc per a un sol jugador, els jugadors havien de passar per una srie de batalles en les quals es relata la histria de la Segona Gran Guerra de Azeroth. 

 Aplicacions i conversions .
A diferncia d'altres jocs que es van llanar al mateix temps que Warcraft II, la seva popularitat i la manera que estava programat va permetre que es desenvolupessin diverses aplicacions i modificacions ("mods"). La primera aplicaci va ser creada per Daniel Lemberg qui a travs de l'enginyeria inversa va poder decodificar els arxius de mapa de Warcraft (*.pud) i aix va desenvolupar el primer editor de mapes de Warcraft creat per una instituci que no fos Blizzard. L'aplicaci, War2xEd va permetre que els jugadors modifiquessin aspectes que l'editor de Blizzard no permetia, tal com atributs de les unitats. Encara que el War2xEd no va contar amb una llicncia pblica, es va publicar el codi dels arxius de mapa. War2xEd va arribar a ser tan popular que Blizzard ho va comenar a utilitzar i com resultat es va incloure un millor editor en el seu segent joc, StarCraft.

Daniel Lemberg i Alexander Cech van desxifrar els arxius fonts del joc. Cech va aprofitar aquesta oportunitat per a crear una aplicaci anomenada Wardcraft, la qual va permetre als usuaris canviar el joc considerablement. Algunes de les conversions ms populars van ser DeathCraft: Twilight of the Demons (DeathCraft: Alba dels dimonis) per Dirk, The Guardian (El guardi) per Richartz, War of the Ring (La guerra de l'anell) per Gurthaur, Editor's Total Conversion (Conversi total dels editors) per Fronzel Neekburn i els seus amics de Warclan i finalment Rituals of Rebirth (Rituals del renaixement) desenvolupat per Kalindor, Kosmous i Commoner.

A ms d'aquestes conversions, es va desenvolupar una versi de codi obert anomenada Freecraft en la qual els jugadors podien importar dades de Warcraft II encara que comptava amb art i escenaris propis. Blizzard va obligar que cesss la seva distribuci sota l'argument que utilitzava noms molt similars als de Warcraft. Els desenvolupadors no van voler lluitar contra la companyia aix que van decidir reanomenar el seu joc Stratagus.

 Versi Battle.Net .
Warcraft II: Battle.net Edition s una versi que inclou Warcraft II: Tides of Darkness i Warcraft II: Beyond the Dark Portal a ms de qu va incloure canvis en el seu codi font que van fer ms fcil jugar en lnia contra altres jugadors. A diferncia del Warcraft II original, aquesta versi s requeriria d'una clau d'installaci.

L'xit d'aquesta versi es va deure al fet que els jugadors van preferir jugar entris si. Alguns tipus de jocs involucraven batalles denominades Paintball en les quals els jugadors nicament comptaven amb nombres limitats de soldats i de arquers una miqueta ms forts que els normals (se'ls va anomenar Allerias). Un altre tipus de batalla s'anomenava Chops i en aquesta els jugadors havien de talar boscos abans de poder comenar a combatre entre si. Els mapes lliures permetien als jugadors entrenar unitats gaireb instantniament i sense cost algun per tant aquesta manera de joc simplement requeria la destrucci de les barraques de l'altre jugador.

Actualment aquest joc gaudeix de molt poca atenci per part de Blizzard. Aix es pot observar en el fet que no s'han solucionat diversos problemes que causa la interfcie de Battle.net ni tampoc s'ha creat una modificaci o pegat que sigui compatible amb Windows XP. 

 Joc en lnia .
Abans del llanament de la versi Battle.net els jugadors feien s d'emuladors de IPX com Kali per a poder jugar contra altres persones que no es trobaven en la mateixa xarxa local. Warcraft II va ser un dels primers jocs que es va popularitzar a travs dels jocs en lnia a ms de qu es va formar la Lliga internacional de Warcraft en la qual es formaven equips per a competir en tornejos.

La versi original de Macintosh s permetia jugar a travs d'una connexi TCP/IP i com a conseqncia va nixer el canal IRC titulat MacWarcraft para poder trobar altres jugadors amb qui gaudir del joc.

El nivell d'estratgia que el joc requeria era immens i va anar evolucionant al pas del temps. Algunes de les tctiques eren poc ortodoxes (i alguns fins les van considerar estratgies "barates" ja que reduen el nivell de diversi del joc). Per a aquestes tctiques, es van desenvolupar mesures preventives. Per tant, tctiques que requerien que es creessin grans quantitats de grunts o la creaci de torres per a atacar, van ser contrarestades amb altres tipus de tctiques. A diferncia de StarCraft i els jocs posteriors, Warcraft II mai va arribar a ser tan popular com perqu es creessin tornejos amb incentius monetaris.

Encara que encara existeixen persones que juguen Warcraft II, la majoria ha comenat a dedicar el seu temps en altres jocs de Blizzard com StarCraft, Warcraft III i World of Warcraft.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264347" title="Vibrava" nonfiltered="3411" processed="3404" dbindex="103431">
Vibrava s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i drac. Evoluciona de Trapinch i evoluciona en Flygon.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264348" title="Flygon" nonfiltered="3412" processed="3405" dbindex="103432">
Flygon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i drac. Evoluciona de Vibrava.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264349" title="Baltoy" nonfiltered="3413" processed="3406" dbindex="103433">
Baltoy s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i psquic. Evoluciona en Claydol.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264350" title="Claydol" nonfiltered="3414" processed="3407" dbindex="103434">
Claydol s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i psquic. Evoluciona de Baltoy.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264351" title="Morocco Tennis Tour Casablanca" nonfiltered="3415" processed="3408" dbindex="103435">
El Morocco Tennis Tour Casablanca s un torneig sobre terra batuda que es mant a Casablanca i dotat de 75 000 $.
s un dels torneigs del Morocco Tennis Tour amb el MTT Fs, el MTT Rabat i el MTT Marrakech.

Enllaos externs.
Site officiel;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264353" title="Bra de Sagitari" nonfiltered="3416" processed="3409" dbindex="103436">

El  Bra de Sagitari (tamb conegut com  Bra Carina - Sagitari) s un dels braos de l'espiral  de la nostra galxia, la via Lctia. 
Cada bra de l'espiral s un corrent llarg i difs d'estrelles que parteix del centre galctic, en aquest cas, de la Via Lctia. s un dels ms extensos, i alhora el bra ms intern respecte del Sol. S'origina al costat oposat de la galxia, dirigint-se en la direcci de la constellaci de Cigne interposant-se entre nosaltres i el centre galctic. Desprs es  dirigeix  en la direcci de la constellaci de Centaure, per finalment anar a l'altre costat de la galxia. Aquest darrer tram s conegut com el Bra de la Carina, ja que resulta ben visible en la constellaci de la Carina; gran part dels objectes de la Carina pertanyen a aquest bra de l'espiral. 
La part ms densa cau en direcci a la constellaci de Sagitari, de la que pren el nom; aquest bra s tamb responsable de l'enfosquiment del centre galctic, vist des de la Terra.


Objectes.

Molts dels objectes observables entre Cigne, Sagitari i Carina pertanyen a aquest brac , entre ells:

 M8, la Nebulosa Laguna;
 M11, Cmul de l'nec salvatge;
 M16, la Nebulosa de l'liga;
 M17, la nebulosa Omega;
 M18, un cmul obert;
 M20, la Nebulosa Trfida;
 M21, un cmul obert;
 M24, Nvol estellar de Sagitari;
 M26, un cmul obert;
 M55, un cmul globular;
 NGC 3372, la Nebulosa d'Eta Carinae.


Enllaos externs.
Estrelles de la Via Lctia ;
Imatges dels objectes del bra de Sagitari ;
Objectes de Messier a la Via Lctia (SEDS);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264355" title="Warcraft III: Reign of Chaos" nonfiltered="3417" processed="3410" dbindex="103437">
Warcraft III: Reign of Chaos s un videojoc d'estratgia creat per Blizzard Entertainment i tercera part de la seri Warcraft. A ms de continuar la histria del mn pico medieval de Warcraft es distingeix dels seus predecessors per incorporar dos importants canvis: el pas als grfics 3D i l'aparici de dues noves races. Warcraft III s un dels jocs d'estratgia ms laureados per la comunitat de videojugadores i s reconegut com un dels millors en la histria. 
El joc consisteix bsicament a administrar els recursos disponibles (or, fusta i sustento) per a produir unitats militars i desenvolupar un exrcit que dirigir en contra dels oponentes fins a destruir tots els seus edificis i treballadors. El joc provex diverses estratgies d'atac o defensa, i s'executen les tctiques de combat i producci a partir de quatre diferents tipus de civilitzacions, cridades races, que protagonitzen el joc: humans, orcs, elfs nocturns i morts vivents. Cadascuna d'aquestes races s comandada al seu torn per tres classes d'herois que encapalen i donen suport significativament les batalles davant els seus adversaris. Un dels elements innovadors del joc sn aquestes unitats tipus heroi, capaos de crixer considerablement en poder i prendre tems distributs en els escenaris. 
Amb la compra del joc tamb s'inclou un editor de mapes que permet crear nous mapes, unitats, estils de joc, etc. L'eina permet la creaci de mapes illimitats permetent als jugadors modificar cada aspecte manipulat pels propis dissenyadors de Warcraft III. 
Al juliol de 2003 Blizzard va treure a la venda l'expansi Warcraft III: The Frozen Throne, que continua la histria i introdux nous tipus d'unitats i estratgies. 

 Races jugables .

 L'Aliana: Va Ser creada pels humans, alts elfos i nans per a enfrontar-se als orcs. Els seus herois sn: ;
El Palad: Guerrer sagrat, antigament eren sacerdots de l'Esglsia de la Llum Sagrada pot guarir a les unitats vives i danya a les mortes, l'escut div, que li torna temporalment invulnerable, un aura que enforteix la defensa de les teves unitats i la seva habilitat especial de reviure a sis de les teves unitats. 
L'Archimag: Mag de Dalaran que pot tant invocar elementals d'aigua com llanar una pluja de fragments de gel, possex un aura que augmenta la regeneraci de man de les teves unitats i pot, com habilitat especial, teletransportar a l'i a 24 unitats properes a un edifici o unitat amiga. 
El Rei de la muntanya: Senyor nan, ve des de Iron Forge para ajudar a l'Aliana. pot llanar UN MARTELL que danya i atordeix a les unitats, copeja el sl amb un martell atordint a les unitats i de vegades causar ms dany i un poder que li augmenta els punts d'atac. La seva habilitat especial s convertir-se en un poders AVATAR 
El mag sanguinari(expansi): Poders mag (un alt elf). Aquest llanador de conjurs pot generar un pilar ardent per a danyar enemics, tornar etries a les unitats i robar-los man. La seva habilitat especial s invocar un fnix. 
 L'Horda: Originalment formada per les forces dels orcs, els quals van integrar altres races com els trolls i els taurens. Novament reunits sota el comandament de Thrall, l'aliana amb els ogres ha desaparegut per a ser remplazada amb la dels poderosos tauren. Els seus herois sn: ;
El vident: Chamn orc que pot llanar cadenes de llampecs per a danyar als enemics, veure rees desconegudes, invocar llops per a combatre i la seva habilitat especial s causar un terratrmol per a danyar edificis i atordir enemics. 
El mestre de les espases: Rpid i efectiu campi orc, dotat d'una cimitarra, que possex els poders de tornar-se invisible,tenint una bonificaci en el prxim atac, crear illusions de si mateix, donar un cop crtic que causa dos, tres o fins i tot quatre vegades el dany normal i com habilitat especial, fer un remol d'espases que causa un dany increble als enemics propers. 
El cap tauren: Lder d'una tribu d'aquests poderosos homes-toro, t l'habilitat de trepitjada, que atordeix als enemics que estan al seu al voltant, pot crear una ona expansiva que i possex un aura que augmenta la velocitat i el poder d'atac de les unitats aliades properes. La seva habilitat especial consisteix a tornar a la vida quan s mort en combat. 
El caador d'ombres(expansion): Chamn troll de molt alt rang que pot llanar una ona curativa cap a les teves unitats aliades, transformar a un enemic en un animal, crear un totem en forma de serp perqu ataqui als enemics i com habilitat especial realitzar una dansa amb la qual tornar a les unitats amigues invulnerables.
 El Flagell: s un devastador exrcit de morts vivents creat pels senyors de la legi del foc i llocs al servei del Rei Lich para obrir-los la portes als dimonis d'aquesta. Els seus herois sn: ;
El Cavaller de la Mort: Plan de Ner zhul. Un despietat combatent muntat en el cadver d'un cavall. Sn la nmesis dels paladins, pel que possexen l'espiral de la mort, l'oposat a la llum sagrada. Tamb possexen un aura impa, que augmenta la velocitat de regeneraci de la unitats aliades properes, poden recuperar punts d'impacte matant morts vivents i la seva habilitat especial s reviure qualsevol unitat temporalment a partir dels seus cadvers. 
El Lich: Escalofriant espectre de gel de cadavric rostre, que utilitza els seus devastadors poders gelats per a complir la voluntat del Rei Lich. Possex el poder d'atacar als enemics amb una nova de gel (frost nova), escudar als aliats amb el mateix gelat material i sacrificar unitats per a recarregar man. La seva habilitat especial s el poder crear un rea de de pesta que causa dany gradualment als enemics mentre dura el seu efecte. 
El Senyor del Terror: Malfica raa de dimonis-vampir de la legi del foc, cridats tamb Nathrezim. Van Ser enviats com avanada per la legi del foc per a vigilar al rei Lich i comprovar que El Flagell li obria bon cam a la legi. Eren en la seva missi dirigits per Tichondrius, el ms poders d'ells i els seus demonacs poders els permeten llanar nvols de ratapinyades carronyeres per a atacar a enemics, adormir a qui se li interposi, crear un aura vamprica que els permet les unitats aliades regenerar-se al causar dany i el seu major poder s alliberar un devastador dimoni cridat Infernal, el qual cau com un meteorit del cel amatent a destruir als enemics del malfic dimoni. 
El senyor de la cripta(expansion): Antic rei de Azjol-Nerub, pot atordir als seus enemics amb estaques que sorgeixen del sl, invocar cinc escarabats perqu ataquin, posseir una closca amb puas per a regressar part del dany i com habilitat ultima, invocar una plaga d'insectes per a atacar als enemics en un area.
 Els Sentinelles: Aquestes sn les guerreres dels elfs nocturns, juntament amb els arbres vivents, o treants i altres habitants del bosc, com les drades (descendents del semideus Cenarius). En lloc de mgia, la qual es van prohibir desprs que aquesta gaireb causs la seva destrucci, manegen les arts drudicas, sent Malfurion Stromrage la seva archidruida. Els seus herois sn: ;
La sacerdotessa de la lluna: Sacerdotessa de la deessa dels elfs nocturns: Elune. La ms important va ser Tyrande Whisperwind. Possex els poders de crear un buho explorador, bonificar les seves fletxes amb foc, un aura que beneficia als guerrers que combatin a distncia i pot causar una devastadora pluja d'estrelles fugaces. 
El Guardi del bosc: Els guardians del bosc sn els fills predilectes del semideus Cenarius. Com les seves germanes menors les drades, els guardians semblen ser meitat elf nocturn meitat crvol: Tenen enormes astes i crineres de fulles que cobrixen la seva esquena i la m dreta desfigurada i enroscada com les retorades urpes dels treants. Els guardians possexen molts poders com invocar treants dels arboles, crear raices que immobilitzin als seus enemics, i un aura que un percentatge del dany causat per les unitats enemigues de combat a curta distncia. La seva habilitat especial s fer un area de tranquillitat que guareix a les unitats aliades. 
El Caador de dimonis: Creats pel germ de Malfurion, Illidan Stormrage, els caadors de dimonis es lleven els ulls ritualment per a de aquesta forma usar tota la seva mgia contra els enemics(metamorfosis). Duen afilades espases en les seves mans, poden cremar man enemic, immolar als adversaris propers i evadir atacs enemics. La seva habilitat especial, s la de convertir-se un un poderosssim semidemonio, que va ser arribada a per Illidan, desprs d'absorbir el poder de la calavera de Gul donen. 
La guardiana(expansion): Era l'encarregada de vigilar la preso d'Illidan. Pot atacar amb un ventall de ganivets als seus enemics, aix com llanar-los una daga enverinada, a part de poder teletransportarse a una ditancia propera i invocar a un avatar de venjana, el qual pot transformar els cadaveres que existeixin en espiritus venjatius invulnerables que ataquin als enemics de la seva senyora. 

 Campanya .
Les campanyes se centren en la tornada de " La Legi de Foc" per a prendre aquest mn, i com 3 races s'uneixen per a detenir aquesta invasi, destruint a qui capitanea aquest atac (el dimoni Archimonde). 
(Tutorial:orcs) La histria comena quan Thrall, warchief de la nova horda es desperta d'un aclaparant malson en la qual veu a orcs i humans enfrontant-se mentre plou foc del cel.Desprs s advertit per una figura encaputxada, la qual li diu que ha de dur a la seva gent a un lloc segur. Trall s'aixeca, munta al seu llop de gebre i reuneix als seus guerrers per a viatjar on el personatge dels seus somnis ho guia en forma de corb. Enfrontant als troles del bosc, a alguns canins humanoides cridats gnolls, als amfibis murlocs i a un ogre arriba a un lloc on ho espera l'au, la qual pren l'aspecte d'un vell hum. Li diu al orc que retorna un perill, els dimonis, i que ha de dur als seus guerrers a l'oest, on trobar les terres de Kalimdor. Solament all assegurar la supervivncia de la seva gent. Thrall decideix confiar en ell i convoca a la resta dels clans. Desprs,mentre organitza el seu campament i espera als seus germans, es percata que el seu millor amic, Grommash Hellscream i el clan dels Warsong no havia arribat a pesar d'haver @haver_de aparixer a aquelles altures. Quan termin el seu campament descobreix que un campament de l'aliana que ha capturat al seu amic. Immediatament ataca al campament hum alliberant al cap orco que li proposa que l'horda viatge ne els vaixells del campament recin arrasat.Mentre els navilis s'allunyen, el profeta que va parlar amb Thrall murmura des d'un risco:"veu, jove cap, a l'oest on trobars la salvaci de la teva gent". 
(Humans:El flagell de Lordaeron) En la primera campanya, jugarem amb Arthas i els humans que, desprs de detenir diversos atacs orcos, arriben A Stratholme, un basti de l'Aliana, on s'ha expandit una epidmia a travs del gra. All Arthas jura matar al causant, que resulta ser un senyor del terror, Mal Ganis. Arthas, desprs de causar una carnisseria en Stratholme matant a 100 aldeanos per a impedir que es convertissin en zombies, desprs viatja fins a Northrend a la recerca de la seva archienemigo, on es troba a un grup de nans, liderats per Muradin Bronzebeard, que buscaven l'espasa rnica Frostmourne. Desprs d'ajudar-los, viatja finalment fins a on est situada Frostmourne, l'espasa necessita d'un sacrifici per a ser empunyada i aquest sacrifici s acceptat per Arthas, l'espasa s'allibera de la seva pres de gel matant a Muradin i condemnant a Arthas perdent gaireb tota la seva humanitat. En la segona campanya seguirem jugant amb Arthas que, posset pels poders que Ner'Zhul, el rei Lich, va atorgar a l'espasa, mata al seu pare, reclamant aix el seu tron, i passa a capitanear el Flagell. L'nima de l'espasa (l'nima del Rei Lich) sabia que Arthas i el seu exrcit d'nimes perdudes, encara fent el treball brut de la Legi de Foc (que en principi era aix per al que estaven predestinados a fer), la Legi fracassaria estrepitosament. Finalment, per a aparentar que el Flagell dels Morts Vivents seguia sota el jou de la Legi, invoquen al dimoni Archimonde, comandant suprem de la Legi, perqu arribi a aquest mn. En la tercera campanya manejarem a Thrall, lder de "L'Horda" orca, en Kalimdor, on ajuda als Tauren, el cap de la qual, Cairne Bloodhoof, ajudar a Thrall durant la resta de la campanya, i, desprs de diverses lluites amb els humans, troba a Medivh, que per a redimir-se dels seus pecats, convida a humans i orcos a unir les seves forces contra La Legi De Foc. A ms els conta que Grom Hellscream, capitost del clan dels Warsong, ha caigut sota el jou demonac desprs de beure d'una font contaminada per la sang de Mannoroth. Finalment Thrall estlvia al seu amic i entre els dos destruxen al segon al comandament de la Legi , Mannoroth, caient Hellscream en combat. En la quarta i ltima campanya manejarem a Tyrande Whisperwind, Sacerdotessa de la Deessa Elune. La major part de la campanya consisteix a anar despertant a Furion Stormrage i als druidas del seu "Somni Esmeralda" per a combatre contra la Legi de Foc. Desprs, mentre viatja a la recerca dels ltims druidas, es desvia a alliberar a Illidan Stormrage, germ de Furion, un perills elfo assedegat de poder, separant-se de les seves forces, creient que aquest seria un gran aliat, encara que s'acabi convertint en un dimoni per a destruir a Tichondrius, agent de Archimonde, al reclamar el poder de la de la calavera de Gul'donen. Finalment i desprs d'unir-se els elfs amb els orcs i amb els humans, retarden al comandant de La Legi De Foc, Archimonde, perqu Furion, prepars un parany en l'Arbre De La Vida del Munti Hyjal (l'objectiu de la Legi, per ser precisament l'arbre que mant l'equilibri natural), en la qual Archimonde caur i ser destrut. Els primers 1 o 2 captols de cada campanya estan caracteritzats per una estructura prcticament de tutorial, ja que els edificis i unitats(MC)canvien bastant d'una raa a una altra.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264364" title="Chingling" nonfiltered="3418" processed="3411" dbindex="103438">
Chingling s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i evoluciona en Chimecho.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264365" title="Floc" nonfiltered="3419" processed="3412" dbindex="103439">


S'anomena floc a la vela de tallant de forma triangular que va envergada a un estai de proa. El caient de proa s'enverga a l'estai mitjanant garrutxos o mitjanant un mecanisme enrotllador. 

En els velers esportius moderns, hom pot distingir entre un floc i un gnova atenent la seva geometria i la seva superfcie: un gnova t major superfcie que un floc; d'altra banda, el floc t forma de triangle rectangle, mentre que un gnova la t ms aviat de triangle isscelles. Altrament, tant els flocs com els gnoves es classifiquen segons la superfcie i el gramatge del material amb qu estan confeccionats; aix, hom distingeix els gnoves i flocs pesants, de menor superfcie i ms robustos (emprats quant els vents sn forts) dels gnoves i flocs lleugers, de major superfcie i menys robustos per a vents fluixos.

Els velers d'una certa portada (bricbarca, bergant, pailebot, etc.) solen dur diversos flocs, que es fermen al bauprs o al botal pel puny d'amura, i al trinquet pel puny de pena. En aquests casos cadascun dels flocs duu un nom diferent: floc volant, petifloc, floc, contrafloc i trinqueta.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264366" title="Uxie" nonfiltered="3420" processed="3413" dbindex="103440">
Uxie s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264367" title="Mesprit" nonfiltered="3421" processed="3414" dbindex="103441">
Mesprit s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264368" title="Azelf" nonfiltered="3422" processed="3415" dbindex="103442">
Azelf s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264369" title="Manaphy" nonfiltered="3423" processed="3416" dbindex="103443">
Manaphy s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264370" title="Finneon" nonfiltered="3424" processed="3417" dbindex="103444">
Finneon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Lumineon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264371" title="Lumineon" nonfiltered="3425" processed="3418" dbindex="103445">
Lumineon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Finneon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264373" title="Shellos" nonfiltered="3426" processed="3419" dbindex="103446">
Shellos s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Gastrodon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264374" title="Piplup" nonfiltered="3427" processed="3420" dbindex="103447">
Piplup s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Prinplup.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264375" title="Prinplup" nonfiltered="3428" processed="3421" dbindex="103448">
Prinplup s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Piplup i evoluciona en Empoleon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264376" title="Buizel" nonfiltered="3429" processed="3422" dbindex="103449">
Buizel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona en Floatzel.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264377" title="Floatzel" nonfiltered="3430" processed="3423" dbindex="103450">
Floatzel s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i evoluciona de Buizel.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264378" title="Grotle" nonfiltered="3431" processed="3424" dbindex="103451">
Grotle s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Naetle i evoluciona en Torterra.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264379" title="Cherubi" nonfiltered="3432" processed="3425" dbindex="103452">
Cherubi s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona en Cherrim.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264380" title="Cherrim" nonfiltered="3433" processed="3426" dbindex="103453">
Cherrim s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i evoluciona de Cherubi.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264381" title="Carnivine" nonfiltered="3434" processed="3427" dbindex="103454">
Carnivine s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264382" title="Starly" nonfiltered="3435" processed="3428" dbindex="103455">
Starly s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador i evoluciona en Staravia.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264383" title="Staravia" nonfiltered="3436" processed="3429" dbindex="103456">
Staravia s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador. Evoluciona de Starly i evoluciona en Staraptor.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264384" title="Staraptor" nonfiltered="3437" processed="3430" dbindex="103457">
Staraptor s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador. Evoluciona de Staravia.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264385" title="Castell de Montesquiu" nonfiltered="3438" processed="3431" dbindex="103458">
ElCastell de Montesquiu s a Osona, Catalunya. La primera documentaci s del 1285, on figura com a casa fortificada i desprs passaria a denominar-se castell, primer com a 'de Colobrer' i desprs 'de Montesquiu'. Amb el de Besora i el de Saderra, formaven un triangle defensiu. 

Durant el segle XIV hi viuen els Besora. Fou reformat per primera vegada per aquesta famlia al segle XVII. 
Una segona renovaci es fu al segle XIX, amb el castell en mans dels Juncadella, afegint-hi una escala gtica, una cisterna, una font i un jard. 

Al segle XX s'ha convertit en mansi residencial en perfecte estat per molt modificat respecte de l'original edifici. Des del 1976 s propietat de la Diputaci de Barcelona, qui hi celebra diversos events i presentacions.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264386" title="Bidoof" nonfiltered="3439" processed="3432" dbindex="103459">
Bidoof s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona en Bibarel.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264387" title="Bibarel" nonfiltered="3440" processed="3433" dbindex="103460">
Bibarel s un personatge fictici de Pokmon, amb forma de castor. s de tipus normal i de tipus d'aigua alhora. Evoluciona de Bidoof al nivell 15.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264388" title="Ambipom" nonfiltered="3441" processed="3434" dbindex="103461">
Ambipom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona d'Aipom.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264389" title="Buneary" nonfiltered="3442" processed="3435" dbindex="103462">
Buneary s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona en Lopunny.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264390" title="Vicent Coll i Pitarch" nonfiltered="3443" processed="3436" dbindex="103463">
Vicent Coll i Pitarch (Benicarl, 1964) s un poeta i poltic valenci. Treballa com a educador social, sindicalista de CCOO i s secretari d'administraci del Bloc Nacionalista Valenci. El 1993 guany el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. A les prximes eleccions a les Corts Valencianes de 2007 s candidat per Comproms pel Pas Valenci per la provncia de Castell.

 Enllaos externs .
 L'angnia dels empedrats (1992);
 Roda de solituds (1994);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264391" title="Lopunny" nonfiltered="3444" processed="3437" dbindex="103464">
Lopunny s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona de Buneary.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264392" title="Glameow" nonfiltered="3445" processed="3438" dbindex="103465">
Glameow s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona en Purugly.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264393" title="Purugly" nonfiltered="3446" processed="3439" dbindex="103466">
Purugly s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal. Evoluciona de Glameow.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264395" title="Kricketot" nonfiltered="3447" processed="3440" dbindex="103467">
Kricketot s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte. Evoluciona en Kricketune.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264396" title="Kricketune" nonfiltered="3448" processed="3441" dbindex="103468">
Kricketune s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte. Evoluciona de Kricketot.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264397" title="Burmy" nonfiltered="3449" processed="3442" dbindex="103469">
Burmy s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte. Evoluciona en Wormadam.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264398" title="Banc d'Anglaterra" nonfiltered="3450" processed="3443" dbindex="103470">
 
El Banc d'Anglaterra (en angls, Governor and Company of the Bank of England) s el banc central del Regne Unit, i s l'encarregat de dictar la poltica monetria del pas a travs del seu Comit de Poltica Monetria. Va ser creat el 1694 per a funcionar com el banc oficial del Govern del Regne Unit, i aquesta s encara s una de les seves funcions. s tamb l'encarregat d'emetre i controlar la circulaci de la lliura esterlina. La seva seu es troba situada a Londres, al carrer Threadneedle, motiu pel qual en ocasions se li denomina popularment com The Old Lady of Threadneedle Street o The Old Lady. L'actual governador del Banc d'Anglaterra s Mervyn King, que va substituir el 30 de juny de 2003 a Sir Edward George en el crrec. Pertany al Sistema Europeu de Bancs Centrals si b, com el Regne Unit no ha adoptat l'euro, no ha cedit les seves competncies en matria de poltica monetria al Banc Central Europeu.






Enllaos externs.
web oficial ;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264399" title="Shinx" nonfiltered="3451" processed="3444" dbindex="103471">
Shinx s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric. Evoluciona en Luxio.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264400" title="Luxio" nonfiltered="3452" processed="3445" dbindex="103472">
Luxio s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric. Evoluciona de Shinx i evoluciona en Luxray.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264401" title="Luxray" nonfiltered="3453" processed="3446" dbindex="103473">
Luxray s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric. Evoluciona de Luxio.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264402" title="Pachirisu" nonfiltered="3454" processed="3447" dbindex="103474">
Pachirisu s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264404" title="Mismagius" nonfiltered="3455" processed="3448" dbindex="103475">
Mismagius s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma. Evoluciona de Misdreavus.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264406" title="Bonsly" nonfiltered="3456" processed="3449" dbindex="103476">
Bonsly s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca. Evoluciona en Sudowoodo.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264407" title="Tokugawa Ieharu" nonfiltered="3457" processed="3450" dbindex="103477">


 va el dcim sh gun del shogunat Tokugawa del Jap. Va regnar entre 1760 i el 1786.

El 1782 es va enfrontar amb la Fam de Tenme, el 1784 es va desencadenar un escndol entre els membres del shogunat desprs l'assassinat del fill del conseller en cap (wakadoshiyori) del shogun en el Castell Edo. Desprs el succs, es van fer reformes al shogunat. 

Va morir 1786 i va ser enterrat a la ciutat d'Edo.

Notes.


Referncies.
 Hall, John Wesley. (1955) Tanuma Okitsugu: Foreruner of Modern Japan. Cambridge: Harvard University Press.
 Screech, Timon. (2000). Shogun's Painted Culture: Fear and Creativity in the Japanese States, 1760-1829. Londres: Reaktion Books. ISBN 978-1-86189-064-1;
 Screech, Timon. (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779-1822. Londres: RoutledgeCurzon. ISBN 0-7007-1720-X;
 Titsingh, Isaac. (1822). Illustrations of Japan. Londres: Ackerman.
Titsingh, Isaac, ed. (1834). Rin-siyo/Hayashi Gah , 1652, Nipon o da itsi ran; ou, Annales des empereurs du Japon, tr. par M. Isaac Titsingh avec l'aide de plusieurs interprtes attachs au comptoir hollandais de Nangasaki; ouvrage re., complt et cor. sur l'original japonais-chinois, accompagn de notes et prcd d'un Aperu d'histoire mythologique du Japon, par M. J. Klaproth . Pars: Oriental Translation Fund of Great Britain and Ireland.  Dos copies d'aquest llibre estan disponibles en lnia: (1) en la llibreria de la Universitat de Michigan, digitalitzat el 30 de gener de 2007; i (2) en la llibreria de la Universitat de Stanford, digitalitzat el 23 de juny de 2006. Text original en francs.;
 Totman, Conrad. (1967). Politics in the Tokugawa bakufu, 1600-1843. Cambridge: Harvard University Press.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264408" title="Jaume Creus i del Castillo" nonfiltered="3458" processed="3451" dbindex="103478">
Jaume Creus i del Castillo (Barcelona, 1950) s un poeta i traductor catal. Estudi Filologia Catalana a la Universitat Autnoma de Barcelona i collabor a Serra d'Or, El Correo Cataln i Avui. A partir de 1972 estudi rus, alemany, txec i itali, i s traductor oficial de TV3, alhora que collabora amb Rdio Esparreguera. El 1994 va guanyar el premi Vicent Andrs Estells de poesia. Membre del PEN catal i l'AELC.

 Obres .
 Poesia .
 La poesia, s a dir la follia (amb Vicen Altai i Morral), 1975;
 Entre una pell i l'altra, l'horitz, 1978;
 Terres interiors, platges extenses, 1983;
 El lent creixement dels coralls, 1989;
 Calotips i instantnies, 1993;
 Eros d'encesa fletxa, 1994;
 Poemari de Bsnia, 1995;
 Teatre .
 Paolo, 2000;
 Guions de ficci .
 El noi que llegia Marcuse, 1979;
 Cloaca mxima, 1986;
 Solitud, 1990 (llargmetratge basat en la novella de Vctor Catal);

 Enllaos externs .
 Biografia;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264413" title="Alexander Hamilton" nonfiltered="3459" processed="3452" dbindex="103479">

Alexander Hamilton (nascut l'11 de gener del 1755 a Nevis i mort el 12 de juliol del 1804 a Nova York) va ser el primer Secretari del Tresor dels Estats Units. Se'l coneix per ser un dels autors dels Federalist Papers i un dels creadors del Partit federalista dels Estats Units.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264414" title="Vicen Llorca i Berrocal" nonfiltered="3460" processed="3453" dbindex="103480">
Vicen Llorca i Berrocal (Barcelona, 1965) s un escriptor catal. Llicenciat en filologia catalana per la Universitat Autnoma de Barcelona, ha estat secretari general de l'Associaci d'Escriptors en Llengua Catalana (1991-1996), membre de la Junta del Congrs d'Escriptors Europeus (1994-1996), director de la Secretaria de Relacions Culturals de la Generalitat de Catalunya (1996-2000), cap del Gabinet del Conseller de Cultura i director general de Promoci Cultural (2000-2004). Tamb s membre del PEN Catal i l'AILLC.

Ha collaborat a les publicacions La Vanguardia, Diari de Barcelona, El Temps, Lletra de Canvi, Leer, Cultura, Faig, El Sol, Avui, Serra d'Or i El Punt. El 1995 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Investigaci i divulgaci .
 Histria dels ulls : la pintura de J.M. Puigmart, 1996;
 Poesia .
 La prdua., 1987;
 Places de mans, 1989;
 L'amic desert, 1992;
 Atles d'aigua, 1995;
 Cel subtil, 1999;
 Paraula del mn : antologia 1983-2003, 2004;
 Ciutats del vers, 2005;
 De les criatures ms belles, 2006;
 L'ltim nord (2008), Premi Vicent Andrs Estells de Burjassot;
 Biografies .
 Petita histria de Josep Maria de Sagarra, 1994  ;
 Enric Monjo. La realitat de la figura, 2006 ;
 Estudis literaris .
 Mrius Sampere: assaig de revisi del realisme histric, 1989;
 Salvar-se en la paraula: introducci a la novellstica de Miquel ngel Riera, 1995;
 L'entusiasme reflexiu, 1997;
 Panorama de la literatura catalana (amb Isidor Cnsul i Giribet, Alexandre Broch i Huesa)., 1998;
 En absncia de l'ngel, 2000;
 Descripci i viatges .
 Quadres colomencs, 1986;
 Places de Catalunya, 2003;
 Enllaos externs .
 Biografia;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264415" title="Oliver Wolcott, Jr." nonfiltered="3461" processed="3454" dbindex="103481">

Oliver Wolcott Jr. (nascut l'11 de gener del 1760 a Litchfield, Connecticut i mort l'1 de juny del 1833 a Nova York) va ser el segon Secretari del Tresor dels Estats Units. Se'l coneix per ser el creador de la bandera del United States Costumes Service i va dimitir degut a la seva impopularitat.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264416" title="Corpus Biblicum Catalanicum" nonfiltered="3462" processed="3455" dbindex="103482">
El Corpus Biblicum Catalanicum s un projecte de l Associaci Bblica de Catalunya  consistent en l edici i publicaci de totes les traduccions catalanes de la Bblia o de textos directament relacionats amb la Bblia, indits o publicats, des dels inicis (segle XIII) fins a l any 1900.

El projecte comporta la publicaci de ms de quaranta volums, editats en collaboraci amb Publicacions de l Abadia de Montserrat

Antecedents i histria del projecte.

El 1906, amb motiu del Primer Congrs Internacional de la Llengua Catalana, Raymon Foulch-Delbosc, estudis llenguadoci, va fer pblic el seu projecte de publicar el conjunt de les versions bbliques catalanes existents, abastant fins al final del segle XVI. 
Aquest projecte fou assumit per l Institut d Estudis Catalans, que el 1908 va anunciar la voluntat de tirar endavant amb l empresa, de la que n assumia la direcci i responsabilitat el propi Foulch-Delbosc (transcripci, introduccions i notes). No obstant, aquest darrer va haver d abandonar tal propsit l any 1914, sense que se n hagus iniciat la publicaci.

L any 1976 hi hagu un altre intent, per part del monjo de Montserrat i biblista Guiu Camps, amb el suport de l Associaci Bblica de Catalunya, que tampoc va reeixir.

El projecte actual en curs fou plantejat i impulsat per Armand Puig i Trrech, iniciant-se el 2001, sota la codirecci d aquest i de Pere Casanellas. 

Pla general de l obra.

A. Bblia llatina.

1. Histria de la Bblia llatina en els pasos de llengua catalana entre els segles IV i XV.

B. Versions dels segles XIII-XV.

2-21. Bblia del segle XIV (manuscrits de Pars, Londres i Sevilla).

22-23. Bblia del segle XV (o Bblia Valenciana). Evangelis del Palau.

24-26. Saltiris dels segles XIV i XV.

27. Fragments bblics fins al segle XV.

28-29. Bblia rimada.

30-33. Histries bbliques.

34-35. La Bblia hebrea en els pasos de llengua catalana.

C. Versions dels segles XVI-XIX.

36-37. Traduccions entre el segle XVI i la Renaixena.

38-41. Traduccions del perode de la Renaixena.

42. Salms penitencials.

Volums publicats.

Volum 3.  Bblia del segle XIV: xode. Levtic. (2004);
Volum 38. "Lo Nou Testament", traducci de Josep Melcior Prat .  (2008) ;

Enllaos externs.
Lloc web del Corpus Biblicum Catalanicum




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264417" title="Tokugawa Ienari" nonfiltered="3463" processed="3456" dbindex="103483">


 va ser el l'onz sh gun del shogunat Tokugawa del Jap, i va governar entre el 1786 i el 1837, sent el sh gun que ms temps va governar (50 anys). Va ser conegut com un degenerat que tenia unes 900 dones i va tenir 55 fills (en la pellcula Nemuri Kyoshiro).

La majoria dels fills d'Ienari van ser adoptats per varius daimy  del Jap, i alguns van tenir rols importants en el Bakumatsu i en la Guerra Boshin. Alguns d'ells com: Hachisuka Narihiro (Tokushima han), Matsudaira Naritami (Tsuyama han), Tokugawa Narikatsu (primer en la branca Shimizu-Tokugawa i desprs al Wakayama han), Matsudaira Narisawa (Fukui han), i altres.

Durant el seu govern hi havia un accs de corrupci, i va desembocar a la Fam de Tenme (1832   1837) on milers de persones van morir.

Referncies.

 Screech, Timon. (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779-1822. Londres: RoutledgeCurzon. ISBN 0-7007-1720-X;
 Titsingh, Isaac. (1822). Illustrations of Japan. London: Ackerman.
 Totman, Conrad. (1967). Politics in the Tokugawa bakufu, 1600-1843. Cambridge: Harvard University Press. ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264418" title="Tokugawa Ieyoshi" nonfiltered="3464" processed="3457" dbindex="103484">


 va ser el dotze  sh gun del shogunat Tokugawa del Jap. Va ser segon fill del shogun Tokugawa Ienari.

Va ser anomenat shogun el 1837 desprs de la mort del seu pare. Va fer encargar a Mizuno Tadakuni a l'elaboraci de la reforma Tenp .

Es va mostrar sorprs desprs l'arribada de las naus de Matthew Perry a la vall de Tquio el 1853. Poc desprs, va emmalaltir i va morir.

Referncies.

 Screech, Timon. (2006). Secret Memoirs of the Shoguns: Isaac Titsingh and Japan, 1779-1822. Londres: RoutledgeCurzon. ISBN 0-7007-1720-X;
 Totman, Conrad. (1967). Politics in the Tokugawa bakufu, 1600-1843. Cambridge: Harvard University Press.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264424" title="Josep Ballester i Roca" nonfiltered="3465" processed="3458" dbindex="103485">
Josep Ballester i Roca (Alzira, 1961) s un poeta i filleg valenci. Ha estat professor de batxillerat i de literatura contempornia a la Universitat de Valncia, vicepresident de l'AELC i s membre de l'AJELC (Associaci de Joves Escriptors en Llengua Catalana), AILLC (Associaci Internacional de Llengua i Literatura Catalanes), NACS (North American Catalan Society) i del PEN catal. Ha collaborat a les publicacions El Temps, Reduccions, La Rella, Avui, Levante, TVV, Aiguadol, Revista de Catalunya, L'Illa, Revista de Lletres, Daina, Serra d'Or i El Pas. El 1996 va rebre el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Investigaci i divulgaci .
 Temps de Quarantena: cultura i societat a la postguerra, 1992;
 Narrativa . 
 L'estrella dansarina., 1989 ;
 La princesa Neus, 1999;
 Novella .
 La mirada de Xahrazad, 2006;
 Poesia .
 Passads vora de silenci, 1985;
 Foc al celler, 1988;
 Oasi, 1989;
 Tatuatge, 1989;
 Tlem, 1992;
 L'holands errant, 1994;
 La mar, 1997;
 Els ulls al cel i l'nima al mar, 2004;
 L'odi, 2005;
 Les muses inquietants. Antologia 1982-2006, 2007;
 Assaig .
 Joan Fuster : una aventura lrica., 1990;
 La poesia catalana de postguerra al Pas Valenci, 1995;

 Enllaos externs .
 Biografia;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264429" title="Tokugawa Iesada" nonfiltered="3466" processed="3459" dbindex="103486">


Tokugawa Iesada (      (6 de maig del 1824   14 d'agost del 1858) va ser el tretz shogun del Shogunat Tokugawa del Jap que va estar en el poder noms 5 anys, des de 1853 fins el 1858. El seu shogunat va anat perdent fora gradualment durant aquest 5 anys. Va pujar el poder desprs de l'episodi dels Vaixells Negres, que es que creu que va ser la causa de la malaltia i mort del seu pare Ieyoshi, Iesada va ser responsable pels Tractats desiguals firmats en la (Convenci de Kanagawa, Tractat de amistat Anglo-Japons, Tractat Harris, Tractat d'Amistat i Comer Anglo-Japons) que van trencar el sakoku i van obrir les Fronteres Japoneses a les influencies estrangeres, obrint el cam al Bakumatsu.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264441" title="Plataforma Todos contra el canon" nonfiltered="3467" processed="3460" dbindex="103487">
Todos contra el canon (en catal Tots contra el cnon) s una plataforma formada per associacions de consumidors i d'internautes, empreses i professionals, organitzacions i particulars que rebutgen el cnon digital tal com est plantejat en la Llei de propietat intellectual espanyola.

El 31 de gener del 2008, la plataforma Todos contra el canon va entregar un pendrive amb ms de dos milions de signatures al secretari d'Estat de Comunicaci, Fernando Moraleda, i al cap del Gabinet del president del Govern espaol, Jos Enrique Serrano.

 Objectius .

Els objectius de la plataforma Todos contra el canon sn:
 sensibilitzar la societat sobre l'impacte negatiu que suposa l'aplicaci del cnon digital;
 evitar la implantaci del cnon digital indiscriminat;
 participar activament en els frums de debat relacionats amb el cnon digital;
 estimular als creador i propietaris de drets sobre els continguts a buscar nous models de negocis;

 Membres .
Les organitzacions que formen la plataforma Todos contra el canon sn:
 Asociacin de Usuarios de Internet;
 Asociacin de Empresas de Electrnica, Tecnologas de la Informacin y Telecomunicaciones de Espaa;
 Asociacin de Empresas Operadoras y de Servicios de Telecomunicaciones;
 Asociacin de Estudiantes de Ingenieros de Informtica;
 Asociacin de Ingenieros e Ingenieros Tcnicos en Informtica;
 Asociacin de Internautas;
 Asociacin de Msica en Internet;
 Asociacin de Tcnicos de Informtica;
 Asociacin de Usuarios de Linux;
 Asociacin Espaola de Documentacin Digital;
 Asociacin Espaola de Hosteleros Vctimas del Canon;
 Asociacin Espaola de Mujeres Empresarias de Madrid;
 Asociacin Espaola de PYMES de Informtica y Nuevas Tecnologas;
 Asociacin Espaola de Reprografa;
 Asociacin Multisectorial de Empresas Espaolas de Electrnica y Comunicaciones;
 Asociacin Nacional de Empresas de Internet;
 Asociacin Nacional del Comercio Especialista de Fotografia;
 Asociacin para la Promocin de la Investigacin y la Consultora Estratgica;
 Colegio Oficial de Ingenieros Tcnicos de Telecomunicaciones;
 Colegio Profesional de Ingenieros en Informtica de Castilla y Len;
 Comisin de Libertades e Informtica;
 Comisiones Obreras: Servicios Financieros y Administrativos;
 Confederacin de Comercio Especializado de Madrid;
 Confederacin Espaola de Asociaciones de Amas de Casa, Consumidores y Usuarios;
 Confederacin Espaola de Centros de Formacin y Academias Pribadas;
 Confederacin General de las Pequeas y Medianas Empresas del Estado Espaol;
 Federacin de Asociaciones de Ingenieros en Informtica;
 Federacin de Consumidores en Accin;
 Internet & Euskadi;
 Organizacin de Mujeres Empresarias y Gerencia Activa;
 Unin de Organizaciones de Pequea y Mediana Empresa y Empresarios Autnomos de Madrid;

 Enllaos externs .

lloc web oficial de la plataforma Todos contra el canon





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264442" title="Raimon vila i Castells" nonfiltered="3468" processed="3461" dbindex="103488">
Raimon vila i Castells (Barcelona, 1961) s un escriptor i dansaire catal. s professor de preparaci corporal per a actors a l'Institut del Teatre, el 1997 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Narrativa .
 Litrgia del fang, 1999;
 Poesia .
 Barrancs de fut i lud, 1998;
 Alfabet, 1998;
 Teatre . 
 El mtode, 1993;
 Home perplex, 1994;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264443" title="Josep Porcar Museros" nonfiltered="3469" processed="3462" dbindex="103489">
Josep Porcar Museros (Castell de la Plana, 1973) s un poeta valenci. Llicenciat en periodisme, treballa com a dissenyador grfic i periodista al diari Levante. El 1998 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Vint-i-dues mans de pintura, 1994;
 Matries encara, 1995;
 Crnica de l'ocupant, 1995;
 La culpa, 1998;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264445" title="Tr" nonfiltered="3470" processed="3463" dbindex="103490">
En la mitologia escandinava, Tr s el du dels duels i de la glria dels herois. Se'l representa amb una sola m, ja que l'altra li fou arrancada pel llop Fenris quan els dus intentaren lligar-lo.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264446" title="Vdar" nonfiltered="3471" processed="3464" dbindex="103491">
En la mitologia escandinava, Vdar s el du de la venjana. Segons la llegenda, venjar la mort del seu pare Odin durant el Ragnark i ser un dels pocs que sobreviuran a la batalla.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264449" title="Mjolnir" nonfiltered="3472" processed="3465" dbindex="103492">
En la mitologia escandinava, Mjolnir s el martell de Thor. s una de les armes ms potents i temudes del llegendari nrdic grcies, entre altres coses, al fet que sempre encertava el seu objectiu.

En la versi del Thor de l'editorial Marvel, es fa residir gran part del poder del Du en Mjolnir. All es diu que est fet d'un material especial anomenat uru que noms est a l'abast dels dus.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264451" title="Njrr" nonfiltered="3473" processed="3466" dbindex="103493">
En la mitologia escandinava, Njrr s el du del vent, la terra costanera frtil, els mariners, la navegaci i la pesca. s el pare de Freya, deessa de l'amor i de la fertilitat.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264454" title="Integral imprpia" nonfiltered="3474" processed="3467" dbindex="103494">
En clcul, una integral imprpia s una extensi de la integral definida que permet calcular-la en intervals infinits o en intervals que contenen punts on la funci integrand  tendeix a infinit.

Definici.




Els extrems infinits del interval o els punts de  l interval on la funci tendeix a infinit es diuen punts singulars.

La forma per poder calcular una integral en el cas que l interval d integraci tingui punts singulars segueix dos passos: 

Primer es transforma en una suma d integrals definides de forma que els extrems dels intervals d integraci coincideixin com a mxim amb un punt singular i que no hi hagi cap punt singular dins dels intervals.

Desprs es defineix el valor d una integral imprpia sobre un interval amb un punt singular en un dels extrems com el lmit de una integral prpia quant l extrem tendeix al punt singular pel cant del interior de l interval.
Per exemple, si la funci  tendeix a infinit en el punt 3, la integral:

;

Es defineix com:
;

On cada un dels termes es defineix com:



Si tots aquests lmits existeixen (sn finits) llavors la integral imprpia existeix i s igual al valor que s obt en calcular els lmits i sumar-los. En aquest cas es diu que la integral imprpia s convergent.
Si alguns lmits tendeixen a  i d altres a  vegeu l'apartat de "valor principal de Cauchy ms avall.

 Exemples.

La funci  tendeix a infinit al punt x=0, per tant aquest s un punt singular, per la integral:
;

Existeix (s convergent).

Un cas de integral amb interval infinit:
;

En canvi la integral:
;
Per tant la integral no existeix.

Questions d interpretaci.

Hi ha ms d una teoria matemtica de la integraci. Des del punt de vista del clcul, la integral de Riemann s la teoria que se suposa que es fa servir si no es diu res. A l hora d estudiar les integrals imprpies, pot ser important saber quina s la teoria que s est emprant.

En el cas de la integral
;
es pot interpretar com
;

Per no necessriament s ha d interpretar aix, tamb es pot interpretar com la integral de Lebesgue sobre el conjunt (0,  ). En aquest cas no es tractaria d una integral imprpia (dons s que est definida i per tant no cal estendre la definici d integral) i la utilitzaci del lmit noms seria un eina per a calcular el valor que t la integral. 

En canvi,

;

no pot ser interpretada com una integral de Lebesgue donat que

;

En aquest cas es tractaria de una integral imprpia "prpiament dita" (perqu no est definida i cal estendre la definici) i el seu valor vindria donat per

;

Valor principal de Cauchy.

La definici d integral imprpia encara es pot estendre ms en el cas en qu l'integral d uns subintervals tendeixi a infinit i la d una altres a menys infinit (per tant d acord amb la definici donada al comenament no existiria la integral imprpia) la suma de lmits no existeix, per, de vegades, el lmit de la suma si que existeixi. 

Aquest s un altre cas d'integrals imprpies "prpiament dites" (perqu tampoc es poden interpretar com a integrals). Aquest cas t el problema de qu depenent de com es calculi el lmit donen valors diferents.
Fixeu-vos en els valors diferents que donen els segents lmits:

;

;

El primer s el valor principal de Cauchy del que altrament seria una expressi indeterminada



De forma similar, es t

;

per

;

El primer s el valor principal del que altrament seria una expressi indeterminada



Tots aquests casos sn indeterminacions del tipus      .

Aquestes patologies no afecten a les funcions que siguin "Lebesgue-integrables", es a dir, funcions tals que la integral del seu valor absolut sigui finita.

 Enllaos externs .
 Numerical Methods to Solve Improper Integrals at Holistic Numerical Methods Institute;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264455" title="OpenMP" nonfiltered="3475" processed="3468" dbindex="103495">

OpenMP (Open Multip-Processing) s una interfcie de programaci d'aplicacions (API) que suporta programaci multiprocs amb memria compartida multi-plataforma en C/C++ i Fortran a moltes arquitectures, incloent les plataformes Unix i Microsoft Windows. Consisteix en un conjunt de directives de compilador, rutines de biblioteques, i variables d'entorn que afecten al comportament en temps d'execuci.

Definit conjuntament per un grup dels principals fabricants de maquinari i programari, OpenMP s un model portable i escalable que dna als programadors una interfcie simple i flexible per a desenvolupar aplicacions paralleles per a plataformes que van des de l'escriptori fins als supercomputadors.

Una aplicaci construida amb el model hbrid de programaci parallela pot executar-se en un cluster d'ordinadors fent servir OpenMP i Message Passing Interface (MPI).

Introducci.

OpenMP s una implementaci de multithreading, un mtode de parallelitzaci pel qual el "thread" (fil, en angls) mestre (una srie d'instruccions executades consecutivament) es "bifurca" en un nombre determinat de "threads" esclaus i la tasca es divideix entre ells. Els threads llavors s'executen concurrentment, amb l'entorn d'execuci ubicant els threads a diferents processadors.

La secci de codi que es vol que s'executi en parallel s marcada corresponentment, amb una directiva de preprocessador que far que els threads es formin abans que la secci sigui executada. Cada thread t un "id" (identificador) associat que pot ser obtingut fent servir una funci (anomenada omp_get_thread_num() a C/C++ i OMP_GET_THREAD_NUM() a Fortran). L'id de thread s un enter, i el thread mestre t una id de "0". Desprs de l'execuci del codi parallelitzat, els threads s'"uneixen" de nou al thread mestre, que continua endavant fins al final del programa.

Per defecte, cada thread executa la seci de codi parallelitzada independentment. Es poden fer servir "construccions de compartici de treball" per a  dividir una tasca entre els threads de forma que cada thread executi la part de codi que t assignada. Fent servir OpenMP d'aquesta forma es pot aconseguir tant el parallelisme de tasques com el parallelisme de dades.

L'entorn d'execuci assigna els threads a processadors depenent de l's, la crrega de la mquina i altres factors. El nombre de threads pot ser assignat per l'entorn d'execuci basant-se en variables d'entorn o en codi fent servir funcions. Les funcions OpenMP estan incloses en un fitxer de capalera amb el nom "omp.h" a C/C++.

Histria.
 L'OpenMP Architecture Review Board (ARB) va publicar el seu primer estndard, OpenMP per a Fortran 1.0, a l'octubre de 1997. ;
 A l'octubre de 1998 van publicar l'estndard C/C++. ;
 A l'any 2000 va sortir la versi 2.0 de l'estndard Fortran.
 A l'any 2002 va sortir la versi 2.0 de l'estndard C/C++. ;
 A l'any 2005 va sortir la versi 2.5. s un estndard combinat de C/C++ i Fotran.
 Al maig de 2008, va sortir la versi 3.0. s la versi actual de les especificacions de l'API.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264464" title="Pisstrat d'Orcomen" nonfiltered="3476" processed="3469" dbindex="103496">
Pisstrat d'Orcomen (Peisistratus, ) fou rei d'Orcomen al temps de la guerra del Pelopons al final del segle V aC. 

Va trobar l'oposici del partit oligrquic i fou assassinat en una assemblea del senat. Per evitar que la noticia fos coneguda, el seu cos fou tallat a trossets i cada senador se'n va emportar un tros amagat entre les seves robes. Quan el poble es va mostrar intranquil per la desaparici del rei, el propi fill d'aquest, Tlsimac, implicat en la conspiraci, el va tranquillitzar i va explicar que el rei se li havia aparegut en forma sobrehumana abans d'abandonar la terra.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264465" title="Pisstrat de Becia" nonfiltered="3477" processed="3470" dbindex="103497">
Pisstrat de Becia (Peisistratus, ) fou un home d'estat teb que va abraar el partit rom en el perode de la lluita entre Roma i Filip V de Macednia. Fou l'element clau junt amb Zeuxip per aconseguir l'adhesi de la Lliga Becia a la poltica romana i al cnsol Flamin.

Quan desprs de la batalla de Cinoscfals la facci rival de Braquilles es va imposar al front de l'estat, Pisstrat i Zeuxip el van fer assassinar, un crim pel qual Pisstrat fou finalment condemnat a mort.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264466" title="Pisstrat de Czic" nonfiltered="3478" processed="3471" dbindex="103498">
Pisstrat de Czic (Peisistratus, ) fou un poltic i militar de Czic.

En la guerra entre Roma i Mitridates VI Eupator rei del Pont, quan Czic estava assetjada per Mitridates (any 74 aC), Pisstrat era el general suprem de les forces de la ciutat i la va defensar amb xit contra les forces reials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264469" title="Pisistrtides" nonfiltered="3479" processed="3472" dbindex="103499">
Pisistrtides fou el nom d'una dinastia que va governar Atenes al segle VI aC en lluita contra els alcmenides. La va iniciar Pisstrat que va governar del 560 aC fins el 527 aC, i encara que exercint la tirania el seu govern fou considerat just i magnnim i els anys que va governar sn considerats una poca daurada dins els governs atenencs.

A la seva mort el 527 aC el va succeir el seu fill Hppies, i segurament el seu germ Hipparc va estar associat al poder fins a la seva mort (assassinat) el 514 aC. Els primers anys de govern d'Hppies foren de continuaci de la poltica del pare, per desprs de l'assassinat del seu germ va esdevenir un verdader tir; va fer matar als sospitosos d'oposici, va apujar els impostos i va imposar noves taxes; com que no es considerava segur a Atenes va donar a la seva filla Arquedice en matrimoni a Eantides, fill d'Hippoclos, tir de Lmpsac , i aliat de Darios I el gran de Prsia. 

Finalment els alcmenides, units als exiliats atenencs i amb suport espart van passar a l'acci i inicialment es van fer forts a la fortalesa de Leipsdrion al cim del Parnes, a Penia (probablement seu de la famlia dels penides, emparentada amb els alcmenides) per en foren expulsats; per en un nou intent es van assegurar el favor del amfictions i de l'oracle de Delfos (subornant a les sacerdotesses) i amb el suport directe d'un exrcit espart dirigit per Anquimoli ho van aconseguir; el cap espart va desembarcar a Falron i fou derrotat i mort per Hppies amb l'ajut de la cavalleria tesslia dirigida per Cinees, per un segon exrcit espart dirigit pel rei Clemenes I va derrotar els tessalis a una fortalesa fronterera de nom Pallnion i es va acostar a Atenes. Hppies es va retirar a l'acrpoli i difcilment hagueren pogut obligar a rendir al tir sin hagus estat que el seu fill va caure en mans dels espartans quan era portat fora de l'tica per seguretat; per salvar-lo Hppies va haver d'evacuar tica cap a Sigeum o Sigeion (510 aC). Els Pisistrtides foren condemnat a desterrament perpetu.

Els espartans van acabar cridant a Hppies a Esparta i proposant el seu restabliment per l'oposici de Sosicles de Corint ho va impedir. Ms tard la famlia es va retirar a la cort persa on van urgir a Darios a prendre venjana d'Atenes i Ertria pel seu suport als jonis revoltats, i va participar a l'expedici enviada sota la direcci de Datis i Artafernes. Quan va morir no se sap amb seguretat; segons Suides va morir a Lemnos quan tornava a Prsia, i segons Cicer va morir a la batalla de Marat. La famlia va restar a Prsia sempre al costat dels perses contra Atenes.

Hppies de jove va tenir relacions amoroses amb un noi de nom Carmos (abans amant de Pisstrat) i es va casar amb la seva filla; el nom de la seva primera dona fou Mirrine amb la que va tenir cinc fills dels que el ms destacat fou Pisstrat II, que fou arcont epnim durant el govern del seu pare; una filla, Arquedice, fou la dona d'Eantides, fill d'Hippoclos, tir de Lmpsac. Segons Tucdides Hppies fou l'nic fill de Pisstrat que va tenir fills legtims.

Aristtil diu que Pisstrat fou tira 17 anys en un perode de 33 i que el seu fill fou tir 18 anys. Per tant la seva tirania hauria comenat vers el 560 aC amb dos enderrocaments entremig en total 15 anys (5 i 10). El seu primer perode de govern hauria durat un mxim de 6 anys i menys d'un any; el segon entre un i cinc anys;  i el tercer entre deu i setze, per entre aquestes dates les indicacions de diversos autors no sn mes que una hiptesi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264474" title="National Mall" nonfiltered="3480" processed="3473" dbindex="103500">
 
 
El National Mall s una zona a l'aire lliure (i un parc nacional) en el centre de Washington DC, la capital dels Estats Units. s una zona de jardins envoltada pels museus Smithsonians, els monuments nacionals i els memorials. 

El National Mall es defineix com la terra que va des del Monument a Washington fins al Capitoli. No obstant aix, el terme tamb s'utilitza per a les rees del Parc West Potomac i els Jardins de la Constituci, i sovint tamb s'usa per a l'rea que aquesta entre el Monument a Lincoln i el Capitoli. La idea del National Mall va ser concebuda al principi per Pierre Charles L'Enfant en els seus plnols de la ciutat de Washington DC, creada el 1791. No obstant aix les seves idees no van ser realitat fins a principis del segle XX, amb el pla de la comissi McMillan, que va ser impulsat pel Moviment per a la Ciutat Bella. 

Entre altres coses, el pla McMillan va promoure traslladar l'estaci principal de tren del National Mall a la seva localitzaci actual a Union Station. El Mall s un dels llocs ms visitats de la ciutat. A ms, ha estat testimoni de moltes protestes i manifestacions, incloent la March on Washington de 1963 i la Million Man March de 1995. Cada any, el 4 de juliol se celebra aqu el dia de la Independncia amb un castell de focs d'artifici.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264475" title="Patrick Gifreu" nonfiltered="3481" processed="3474" dbindex="103501">
Patrick Gifreu (Perpiny, Rossell, 1952) s un escriptor, mestre i dibuixant nordcatal. Treballa de mestre, collabora a El Punt de Catalunya Nord i La Crnica, aix com als mitjans francesos L'Indpendant, Doc(k)s, 4 taxis, Tam-Tam i Commonpress, on ha conreat la poesia visual. s membre de l'AELC. El 2003 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.
 Obra .
 Narrativa .
 Tor Vabel, 1979;
 Autoplstia del cargol tocat pel bolet, 1988;
 Arca de Noesi, 1991;
 Poesia .
 Telediari, 1980;
 ICS, 1983;
 Via dels ossos, 2002 Premi Rosa Leveroni de Cadaqus;
 Barcelone sans date/ Barcelona sense data, 2004;
 La seda d'un so, 2004;

 Enllaos externs .
  Ressenya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264482" title="Catedral de Bruges" nonfiltered="3482" processed="3475" dbindex="103502">

La catedral de Bruges o Sant Salvador de Bruges (en neerlands Sint-Salvatorskathedraal) s un edifici religis situat al nucli histric de Bruges, a Flandes.

No va ser construda per convertir-se en la catedral de la ciutat i no aconseguia aquest estatus fins al segle XIX. Al comenament, Sant Salvador era noms una esglsia parroquial i l'edifici religis principal de la ciutat era l'esglsia de Sant Donatius que se situava al cor de Bruges, davant l'ajuntament. Al final del segle XVIII els ocupants francesos de Bruges foragitaven el bisbe de la ciutat i demolien l'esglsia de Sant Donatius, seu del bisbe. El 1834, desprs de la independncia belga del 1830, s'install un nou bisbe a Bruges i l'esglsia del Sant Salvador es promovia a catedral. Tanmateix, l'edifici era molt ms petit i impressionant que l'esglsia prxima de la Nostra Senyora. Per aquest motiu havia d'adaptar al seu nou estatus amb una torre ms alta.

La part ms vella, encara existent en part, s la base de la torre que ess remunta a finals del segle XII. Les altres parts com la nau, el cor, i el transsepte, es construen durant els segles segents. El 1839 un foc destru el sostre de l'esglsia. William Chantrell, un arquitecte angls conegut per les seves restauracions neogtiques d'esglsies angleses, fou l'encarregat de la restauraci de la catedral. Alhora tamb se li demanava la construcci de la torre ms alta de manera que la catedral nova no hagus de ser tamb eclipsada per la torre de l'esglsia de la Nostra Senyora. En comptes d'afegir una part neogtica a la torre, Chantrell escollia un disseny romnic molt personal.


Enllaos externs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264489" title="Salvador Hervs Llcer" nonfiltered="3483" processed="3476" dbindex="103503">
Salvador Hervs Llcer (Montserrat, 1968), ms conegut com a Voro, s un pilotari valenci.

Com a aficionat va comenar en la Galotxa, i debut com a professional de l'Escala i corda el 1988 al Trinquet de Pelayo (Valncia), jugant com a mitger de forta braada. Es va retirar a inicis del 2008, per a tornar a la galotxa com a aficionat en el club del seu poble i disputar el Trofeu el Corte Ingls.

 Palmars .
 Subcampi del Circuit Bancaixa 1998;
 Subcampi Open Ciutat de Valncia;

 Enllaos externs .
 Fitxa de ValNet;
 Homenatge a Voro;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264496" title="Cter" nonfiltered="3484" processed="3477" dbindex="103504">

Una balandra pot estar aparellada amb dues veles al triangle de proa: una trinqueta a proa del pal (envergada a l'estai de trinqueta) i, davant de tot, un floc o un gnova, envergat al corresponent estai, ms avanat cap a proa. Una balandra aparellada d'aquesta manera rep el nom de cter (cutter en angls).























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264497" title="Suites per a violoncel sol de Bach" nonfiltered="3485" processed="3478" dbindex="103505">

Les Suites per a violoncel sol (BWV 1007-1012) de Johann Sebastian Bach sn actualment un element ineludible del repertori per a aquest instrument.

Les sis suites segueixen la mateixa estructura i ordre de moviments, tots en la mateixa tonalitat de la suite:
Prelude;
Allemande;
Courante;
Sarabande;
Galanteries (Minuet per les suites 1 i 2, Bourre per la 3 i 4, Gavotte per la 5 i 6);
Gigue;

 Histria .

De 1717 a 1723, Bach fou mestre de capella a la cort del prncep Leopold d'Anhalt-Kthen. El prncep era msic, atent i calvinista. Aquest perode feli de la maduresa s propici a l'escriptura de les seves majors obres instrumentals per a llat, flauta, viol (Sonates i partites per a viol sol), clavec (primer llibre del clavec ben temperat), violoncel (Suites per a violoncel sol), i els Sis de Brandenburg.

Aquest perode contrasta amb el de Mhlhausen i Weimar, de 1707 a 1717 amb 300 cantates (cinc anys de cicle litrgic) i obres per a orgue.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264499" title="Sloop" nonfiltered="3486" processed="3479" dbindex="103506">

Una balandra aparellada amb una sola vela al triangle de proa, un floc (o b un gnova) envergat a l'nic estai de proa, rep el nom de sloop (el terme que ve de la llengua anglesa).

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264500" title="Luis Francisco Cucarella Mas" nonfiltered="3487" processed="3480" dbindex="103507">
Luis Francisco Cucarella Mas (Simat de la Valldigna, 24 de mar de 1968), ms conegut com a Loripet o Loripi, s un pilotari valenci, rest en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi per equips de raspall 1991, 1993 i 2005;
 Sub-campi per equips 2006 i 2007;
 Sub-campi de l'Individual de Raspall 1988, 1989 i 1993;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2007;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2008;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264502" title="Xoxa" nonfiltered="3488" processed="3481" dbindex="103508">

El riu Xoxa (en rus:     ) s un riu de Rssia, que rega les provncies de Tver i de Moscou. La Xoxa s un afluent de la riba dreta del Volga, al que s'uneix a l'altura de l'embassament d'Ivankovo. El Xoxa fa 163 km de llargada i la seva conca s'estn sobre 3.080 km. El riu s glaa de novembre o comenament de gener fins a la fi de mar o comenament d'abril.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264503" title="Professor Oak" nonfiltered="3489" processed="3482" dbindex="103509">

El Professor Samuel Oak (en japons            , Dr. Yukinari Okido) s un personatge fictici de Pokmon. s un Professor Pokmon que viu i t un laboratori a Pallet Town.

Als videojocs.

A la primera i segona generaci de videojocs de Pokmon, Oak dna la Pokdex als entrenadors principants. Tamb apareix a la quarta generaci per millorar la Pokdex amb la Dex Nacional. s amic d'altres Professors Pokmon com ara el Professor Elm o de gent com Kurt.

T una molt bona reputaci en el mn de Pokmon. s fams per les seves investigacions a Kanto i clebre a Johto pel seu programa de radio amb DJ Mary.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264509" title="Yunost Minsk" nonfiltered="3490" processed="3483" dbindex="103510">
El Yunost Minsk s un club d'hoquei sobre gel de Minsk a Bielorssia. Participa al Campionat de Bielorssia d'hoquei sobre gel.

Histria.

El club va ser creat el 1994.

Palmars.
Vencedor del Campionat de Bielorssia: 2004, 2005, 2006.
Vencedor de la Copa de Bielorssia: 2004.
Vencedor de la Copa Continental: 2007.

Enllaos externs.
 Lloc web oficial;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264510" title="Arcadian" nonfiltered="3491" processed="3484" dbindex="103511">
Els arcadians sn, en l'univers de ficci de Star Trek, una espcie extraterrestre originria del planeta Arcadia.

Sn una espcie humanoide membre de la Federaci Unida de Planetes.

Es distingeixen de la majoria de les espcies humanoides per un ample cap constitut dues bandes de cabells parallels corrent d'abans darrere superant en una mena de rivet de cada costat del seu crani.

Per contrast, el seu cos s fi i delicat. Tenen una petita protuberncia en forma de nas sobre la cara quant al seu orelles sn amples i punxegudes. Tenen grans ulls fixos sense pupilla o iris, de ms, no posseeixen celles.

Sn representats al Consell de la Federaci en 2285 per dos ambaixadors.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264512" title="Memorial" nonfiltered="3492" processed="3485" dbindex="103512">

Un memorial s un monument commemoratiu servint per commemorar un esdeveniment o per honorar una o diverses persones mortes.

Les formes ms escampades de memorials sn monuments com esttues o fonts. El tipus ms corrent de memorial s la lpida. Els monuments als morts sn igualment escampats per honorar les persones matades o desaparegudes per fets de guerra.

Quan que una persona mor, la famlia pot demanar que un do, generalment dels diners (ms aviat que de les flors), sigui abocat en una fundaci o en una esglsia. De vegades, quan un estudiant mor, el memorial es fa sota la forma d'un moneder d'estudi a atribuir als estudiants meritoris.

En litrgia, el memorial del sacrifici del Crist s un nom donat a la missa.

Relacions externes.
 http://www.memorial-caen.fr Le Mmorial de Caen, l'Histoire pour construire la Paix;
 Toujoursla.com  Nouvelle forme de mmorial. Un mmorial virtuel et interactif sur internet.
 Mmorial Archambault;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264513" title="Esglsia de Santa Caterina (Valncia)" nonfiltered="3493" processed="3486" dbindex="103513">



Santa Caterina s una de les esglsies gtiques ms interessants de la ciutat de Valncia. Es troba incrustada en l'entramat tortus de la Valncia medieval, al districte de Ciutat Vella i al barri de la Seu, sobre el solar on hi hagu una mesquita, sent nicament visible la faana que mira a l'antiga plaa de les herbes (en l'actualitat Lope de Vega), i la seua famosa torre campanar.

La capalera i el costat dret de la nau de l'esglsia estan completament envoltades per les cases circumdants, mentre que el costat esquerre resulta parcialment visible des del carrer de la Tapineria, el traat desigual del qual queda tancat per un dels accessos laterals del temple.

Va rebre el nom de Santa Caterina en honor a la infanta Caterina, filla de Jaume I, qui desprs de la conquesta (1238) tract d'estructurar l'espai urb de Valncia en parrquies, i per aix va concedir la propietat de totes les mesquites i cementeris musulmans a l'arquebisbe de Tarragona, Pere d'Albalat, qui distribu l'espai urb en deu parrquies o demarcacions, entre les quals la de Santa Caterina. Aquesta demarcaci no noms era un instrument de cristianitzaci i control eclesistic de la vida venal, sin tamb un instrument administratiu i poltic til per al govern de la ciutat. De fet, el Consell Municipal (hui en direm Ajuntament) estava format per representants triats entre les diferents parrquies de la ciutat.

La primera fbrica d'aquesta esglsia data de 1245, feta amb estil gtic catal o mediterrani, amb nau nica i contraforts laterals entre els que s'ubiquen les capelles, absis poligonal i coberta de voltes de creueria entre arcs faixons. Junt amb la Seu de Valncia, Santa Caterina s l nica esglsia gtica de la ciutat amb girola a la capalera, la qual fa l efecte de prolongaci del temple en tres naus, tot i noms tenir-ne una.

En el segle XVI pat un greu incendi (1548) i l esglsia fou remodelada en cobrir-se els murs amb motius decoratius renaixentistes. Entre 1740 i 1785 es dugu a terme una reforma barroca classicista que supos la quasi total renovaci del temple: se n revest l interior, es canvi la coberta, es bast una nova portada als peus i al carrer de la Tapineria, on a ms es reedific la faana, i, per ltim, es ceg la rosassa, els culs i els arcosolis dels peus, els quals arcosolis es van tapiar amb diverses peces gtiques, com ara fragments d'una escultura del cap d un bisbe, que desprs de la restauraci del 2005 s ben visible.



Durant la guerra civil, el temple va patir un nou incendi que destru el presbiteri alhora que dany la decoraci interior. Tamb va malmetre la prpia estructura de l'edifici. Entre 1955 i 1960 l'arquitecte Llus Gay va dur a terme les obres de repristinaci del temple, i li va tornar la primitiva traa gtica que hui podem observar-hi: elimin la decoraci barroca, consolid l'estructura, sanej les voltes, constru l'actual faana interior i paviment el terra.

Santa Caterina disposa de tres portes: una a la plaa de Lope de Vega, una altra al carrer de la Tapineria i una tercera, sota el campanar, a la plaa de santa Caterina, sobre la qual hi ha una forncula barroca el bust de la santa titular.
Al costat esquerre de la faana hi ha una capelleta amb taulellets sota l'advocaci de la Mare de Du de la Pau. Dins l esglsia, la primera capella a la dreta segons hom entra pels peus de l'esglsia, s la que va fundar Arnau Valleriola, el financer ms important de la Valncia del segle XIV.

Quant a la torre campanar, es va alar entre 1688 i 1705, de la m de Joan Baptista Vinyes, deixeble de Juan Prez Castiel i difusor del barroc a Valncia. Tamb va realitzar l ampliaci de l'esglsia arxiprestal de Vinars. Est considerada com una de les torres barroques ms originals de l'arquitectura hispnica. s de planta hexagonal i mostra cinc pisos a travs del recurs de modulacions horitzontals. La seua major riquesa decorativa la trobem en el tram superior. All els ressalts dels angles apareixen en forma de columnes salomniques semiincrustades. El conjunt finalitza amb un templet cobert per un xicoteta cpula de pedra llaurada en forma d'escata de peix, amb columnes salomniques i grans volutes de a manera de contraforts que l uneixen al cos de les campanes. Sobre la cpula i com a rematada, una bola que representa al globus terraqi i un penell amb els smbols de la santa permeten atnyer els 56,12 m d'alria.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264514" title="Fotohetertrof" nonfiltered="3494" processed="3487" dbindex="103514">
Els organismes fotoheretrofs es desenvolupen per fotosntesi. Depenen de fonts orgniques de carboni i de donants orgnics d'electrons, per assimilen el CO2 en presncia d'un donant d'electrons. s el cas de bacteris presents en els llacs i els rius fortament contaminats per matries orgniques com els bacteris no sulfurosos porprats i verds.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264515" title="Najat El Hachmi" nonfiltered="3495" processed="3488" dbindex="103515">
Najat El Hachmi (Nador, 2 de juliol de 1979) s una escriptora catalana i mitjancera cultural d'origen amazic, estudi filologia rab a la Universitat de Barcelona i present un informatiu setmanal en llengua amazic a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Actualment resideix a Granollers, on treballa de tcnica a l'ajuntament. s la darrera guanyadora del Premi Ramon Llull de novella amb la novella L'ltim patriarca.

Va nixer a la ciutat amaziga de Nador quan el seu pare ja havia emigrat a Catalunya, i als vuit anys va venir a viure aqu grcies al reagrupament familiar. Des de llavors ha viscut sempre a Vic, ciutat on ha estudiat fins que va es matricular de filologia rab a la Universitat de Barcelona. A Vic va fer de tot: empleada de la neteja, cuinera, monitora d'esports, etc. Actualment treballa de mediadora a la Delegaci d'Ensenyament de Vic.

El 2005 va participar en un acte de l'Institut Europeu de la Mediterrnia, junt amb altres escriptors de procedncia estrangera que utilitzen el catal a l'hora d'escriure com Matthew Tree, Salah Jamal, Laila Karrouch o Mohamed Chaib.

Amb motiu de la Fira del Llibre de Frankfurt l'octubre del 2007, va viatjar per diferents ciutats alemanyes per participar en colloquis literaris en els quals va oferir la seva visi de la literatura catalana actual.

Ha collaborat en alguns mitjans de comunicaci com Catalunya Rdio, on participa en una tertlia del programa L'Oracle, de Xavier Graset, i ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic i en La Vanguardia.

Va comenar a escriure quan tenia dotze anys i, des d'aleshores, no ha deixat de fer-ho, al principi com un entreteniment, i ms endavant com a mitj per expressar inquietuds o per reflexionar i recrear la prpia realitat, acostant aquests dos mons als quals pertany. El seu primer llibre, Jo tamb sc catalana (Columna, 2004), estrictament autobiogrfic, aborda la qesti de la identitat i del procs d'arrelament al pas que l'ha vist crixer des que va arribar a Vic, la seva ciutat, quan tenia 8 anys. Un llibre que, en certa mesura, es va escrivint dia a dia, al mateix pas que es va formant la identitat de l'autora com a mare, treballadora, estudiant, catalana i d'origen marroqu.

La seva darrera novella, L'ltim patriarca, ha estat la guanyadora del Premi Ramon Llull de novella. La novella exposa la histria d'un immigrant marroqu que s'installa a la Catalunya central, un patriarca omnipotent, a vegades dspota, que es troba confrontat amb els canvis culturals que assumeix la seva filla, que trenca amb la tradici d'origen i s'adapta als valors de la nova societat en qu viu.

Obra.

2004 Jo tamb sc catalana. Editorial Columna. ISBN 84-664-0424-4;
2008 L'ltim patriarca. Editorial Planeta. ISBN 978-84-9708-185-6;

Premis.
2008 Ramon Llull per L'ltim patriarca;

Referncies.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264516" title="Santa Caterina" nonfiltered="3496" processed="3489" dbindex="103516">

Nom de santes de la religi catlica:
 Santa Caterina de Siena, la seva festivitat s el 29 d'abril;
 Santa Caterina d'Alexandria, la seva festivitat s el 25 de novembre ;

Nom de temples:
 Esglsia de Santa Caterina (Valncia);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264520" title="Mustaf II" nonfiltered="3497" processed="3490" dbindex="103517">

Mustaf II (turc otom:            Mu  af -yi s n ) (6 de febrer de 1664   28 de desembre de 1703) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1695 al 1703.

Era fill del sold Mehmet IV (1648-87) i va ascendir al tron a la mort del seu oncle Ahmet II (1691-95).

Mustaf va pendre el determini d'autrar l'avan austrac al seu Imperi, i el 1697 va pendre el comandament del seu exrcit en persona amb l'objectiu de recuperar Hongria. Les seves aspiracions es van veure troncades amb la derrota que li inflig Eugeni de Saboya a Zenta, que el va obligar a acceptar la pau amb el Tractat de Karlowitz. Segons el Tractat, signat el 1699, l'Imperi cedia definitivament Hongria i Transilvnia a ustria, Morea a la Repblica Veneciana, i els otomans s'havien de retirar de la Podlia polonesa. El 1697 tamb s'havia perdut la fortalesa d'Azov, al Mar Negre, que havia estat capturada pel tsar Pere el Gran de Rssia.


Els darrers anys del seu regne, Mustaf va intentar recuperar el poder efectiu del crrec de sold, que de mica en mica s'havia anat convertint en una posici simblica des que a mitjans del segle XVII Mehmet IV havia cedit gran part dels poders executius al Gran Visir. 

L'estratgia de Mustaf va ser intentar consolidar un grup de suport convertint la posici dels timars, el cos de cavalleria de l'exrcit otom, en crrecs hereditaris i fer-los lleials al sold. Aquest intent (conegut com "els fets d'Edirne" pels historiadors) va fracassar, en part perqu els timars eren cada cop ms una secci obsoleta de la maquinria militar otomana, i el 1703 Mustaf II es va veure obligat a abdicar a favor del seu germ Ahmet III.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264529" title="Prosumidor" nonfiltered="3498" processed="3491" dbindex="103518">
De l'angls Prosumer, el prosumidor s una fusi de les paraules "productor" (o "professional" segons les fonts) i "consumidor". El prosumidor s el consumidor ben informat que s actiu en la difusi d'un determinat producte a travs de la seua recomanaci a grups familiars, relacionals o professionals, a ms collabora en el desenvolupament i millora del producte a travs dels canals de comunicaci del productor dissenyat a l'efecte.

De vegades, s'autorganitzen per a intercanviar informaci, recolzar-se mtuament, etc., o b utilitzen els frums creats per la mateixa empresa per a tal fi.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264533" title="Castell d?Assuvar" nonfiltered="3499" processed="3492" dbindex="103519">

El castell de Assuvar a l'Alt Palncia (Pas Valenci) s una fortalesa d'origen musulm construda al segle XII amb posteriors transformacions cristianes, que es troba dalt d'un penya-segat des d'on domina la confluncia de les rambles d'Almedxer i Assuvar i la vall on s'assenta la poblaci.

Al castell s'han trobat restes d'un poblat ibric.

Descripci.

El castell, de planta oval, compta amb tres torres de base quadrada. S'hi accedeix des de la torre ms al sud. 
Las torres almenades, de dues plantes, estan construdes en mamposteria sobre base de grans pedres, mentre els llenos de muralla es construren amb tapial.

A l'interior hom hi pot reconixer dos aljubs adossats rectangulars.


Bibliografia.
Aquest article pren com a referncia el text del B.I.C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264536" title="Castell de Castalla" nonfiltered="3500" processed="3493" dbindex="103520">

El castell de Castalla, a l'Alcoi (Pas Valenci), s una fortalesa d'origen islmic construda al segle XI sobre restes del neoltic i poca bero-romana, amb reformes posteriors cristianes dels segles XIV a XVI. Es troba a dalt d'un tur que sobremira la poblaci i la llera del riu Verd. 

Les construccions actuals sn de finals de la Baixaa edat mitjana i algunes dels principis de l'poca Moderna.

 Descripci .
La fortificaci de forma allargada i delimitada per llenos de mur recte de tapial amb cubells cilndrics, consta de tres parts: les muralles, La Torre de l'homenatge, anomenada Torre Grossa, i el palau. 

Al recinte, el qual ocupava una gran superfcie, sn visibles d'altres torres i llenos de muralles, dependncies disperses a la franja central, aix com un aljub de grans dimensions.

El palau dels segles XIV i XV, s a la part de ms amplria. De planta rectangular amb dues torres circulars disposades en diagonal, t com a centre un pati, i dessota un pou. 

La Torre Grossa, del segle XVI i de planta rodona construda en tapial, s a la part central del recinte. 

La muralla principal, fou el darrer element incorporat a la fortalesa i terminada a la segona meitat del segle XVI.

Bibliografia.
Aquest article pren com a referncia el text del B.I.C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264538" title="Castell de Barxell" nonfiltered="3501" processed="3494" dbindex="103521">


El castell de Barxell, al terme municipal d'Alcoi (a l'Alcoi, Pas Valenci) s una construcci medieval del segle XIII, hi ha documents que aix ho testifiquen datats el 1264. Es troba a sobre un munt rocs, en mig d'una pineda, junt amb la carretera que uneix Alcoi i Banyeres de Mariola. Est situat en la partida rural de Barxell a 800 metres d'altitud. Molt prop de les Solanetes on es trobava un nucli d'poca musulmana.

Es tracta d'una fortificaci cristiana creada per a controlar la poblaci mudjar de la contornada. Encara que les cobertes han desaparegut, conserva tot el recinte murallat, un albacar, probablement d'poca musulmana completament adaptat al terreny. Conserva restes d'espitlleres i les dues portes, estant situada la principal direcci a l'est. La seua funci era allotjar a la poblaci de les alqueries venes en els temps de perill, com en les guerres contra Castella, en les que la seua guarnici era reforada.

El reducte principal, de construcci cristiana seguint les pautes dels castells musulmans de la zona est format per una nau de 5 x 20 i dos plantes que feia de magatzem i habitacle per a la tropa i una torre prismtica de base quadrangular de 3,8 x 7 metres de base i d'uns 20 m d'alada a la que s'accedeix per un buit de redudes dimensions, acabat en arc de mig punt, tot a articulat des d'un pati interior de 150 m2 amb un aljub i pas de ronda de fusta. La torre comptava amb tres plantes (originalment dues) avui en dia desaparegudes. Tot el conjunt comptava amb nombroses espitlleres en les seues parets. A l'exterior es troben restes de construccions adossades, aix com tpies de gran alada, tot construt en tpia.

Tot el conjunt ocupa un total de 2860 m2 i un permetre de 239 metres. 

En 1850 es va convertir en una masia patint diverses remodelacions en la seua fbrica aix com els terrenys limtrofs, sent abandonat l'any 1964 des del qual s'ha anat deteriorant progressivament. B d'Inters Cultural des de l'any 1996, en els ltims anys ha canviat d'amo nombroses vegades sense que s'arribe a realitzar la rehabilitaci exigida per l'ajuntament d'Alcoi per part dels seus propietaris.     
  
Imatges.


Torre del castell i estat de runa que presenta l'entrada principal del castell des de l'albacar a dia 21 de mar de 2008

Torre del Castell, Mas i Parc Natural de la Font Roja al fons 


Bibliografia.
 Gua de Arquitectura de la Provincia de Alicante. ISBN 84-7784-353-8;
 PAREDES VA, Enric (2006), "El castell de Barxell" en Histria d'Alcoi, Alcoi: Ajuntament d'Alcoi, Editorial Marfil, S.A., Centre Alcoi d'estudis Histrics i Arqueolgics (p. 133) ISBN 84-89136-50-5;



Cartell annim allusiu a la situaci legal del castell de Barxell collocat a la CV-795 imitant als plans de rehabilitaci de la Generalitat Valenciana i cartell collocat pels propietaris actuals


Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264543" title="Masayo Kurata" nonfiltered="3502" processed="3495" dbindex="103522">
 s una Seiy  de Yokkaichi Mie.

Doblatges fets.
L'ordre d'aquesta llista s personatge i srie.

Anime 

 Onomil de Blue Drop: Tenshi-tachi no Gikyoku (TV);
  Shinobu Maehara de Love Hina (TV);
 Tomoe Kashiwaba de Rozen Maiden (TV);
 Jill de Fushigiboshi no Futagohime (TV);
 Alala de Mermaid Melody Pichi Pichi Pitch Pure (TV);
 Karinka de Steel Angel Kurumi (TV);
 Fasalina de Gun X Sword (TV);
 Koyomi Hare Nanaka de Girls Bravo (TV);
 Laksharta de Code Geass (TV);
 Charlotte de Magical Nyan Nyan Taruto (TV);
 Aiko Mary Harmony de Gad Guard (TV);

Videojocs 

 Ai Senou de Hourglass of Summer;
 Kurara Apricot de Purikura Daisakusen;
 Sakaki Chidzuru de Muv-Luv;
 Souffle Rossetti de Star Ocean 3: Till the End of Time;
 Wiwi de Luminous Arc;

Enllaos externs.
Base de dades de Anime news net ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264545" title="C-13" nonfiltered="3503" processed="3496" dbindex="103523">
La Carretera C-13 o Eix del Pallars s una carretera de la Xarxa Bsica Primria de Catalunya que uneix el Segri amb el Pallars. Amb una longitud de 160,3 km, comena a Lleida, on enllaa amb la LL-12, i finalitza al poble pallars d'Esterri d'neu, on enllaa amb la C-28. Dna servei a les poblacions de Balaguer, Tremp, La Pobla de Segur i Sort. Entre aquestes dues darreres poblacions es troba solapada amb la N-260. Es tracta d'una carretera convencional de calada nica.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264547" title="Castell de Moraira" nonfiltered="3504" processed="3497" dbindex="103524">
El Castell de Moraira s el nom ms com pel fort que es troba a sobre una elevaci rocosa de pedra tosca dominant la platja de l'Ampolla i tota la badia de Moraira, al terme municipal de Teulada (Marina Alta, Pas Valenci).

En contra de l'opini generalitzada que datava aquest del segle XVI com una obra de Juan B. Antonelli, avui en dia sabem que fou construt al segle XVIII. Dalt de la porta d'accs hi domina l'escut reial de la casa dels Borbons, el qual data del 1742, possiblement l'any de finalitzaci de l'obra. Sabem que ja estava construint-se el 1741 grcies a una referncia que apareix en una carta enviada al Governador de Valncia per l'Alcalde i Regidors de Calp que demanaren que es fortifiqus la seua vila.

Aquesta fortificaci fou el producte final d'una srie de projectes infructuosos anteriors per a la protecci de la costa teuladina, que contnuament era envada per pirates berberescos, qui a ms de castigar la costa, arribaven fins la mateixa vila de Teulada.

s un edifici amb planta de pota de bou, amb faana semicircular orientada cap al sud: l'ingrs es realitza per la part nord on hi havia una tenassa de protecci davant de la porta, a la que s'accedia desprs d'haver creuat un fossar, sobre el qual es disponia d'un pont llevads. Durant el procs de restauraci realitzat els darrers anys aparegu un fragment d'aquesta porta-pont que era d'una grossa fusta protegida per una plantxa de ferro.

Les parets tenen una alada de 10 metres, revestida de pedra procedent de la mateixa zona costera. Una imposta de mitja-canya marca el lmit entre el cos de l'edifici i la coberta, protegida per un petit mur que presenta set obertures on col.locar canons.

L'interior es divida en tres naus, separades per dos grossos murs. Les dues laterals sn de dimensions redudes comparades amb la central, que ocupa la major part dels poc ms de 200m2 que t de superfcie total. Originariament aquestes naus estaven cobertes amb bveda construda amb rajola macissa. Tot l'interior quedava il.luminat per tres finestres, situades a la faana semicircular, a ms d'altres ubicades dalt de la porta d'entrada.

Aquest edifici, que fins fa pocs anys estava en completa runa, fou restaurat a principis dels anys 80, seguint en la part exterior un criteri d'aproximaci a l'estat original. L'interior, en canvi, s'ha modificat en part respecte de la forma primitiva: han desapargut les dues ximeneies que flanquejaven la finestra central. S'ha cobert un pati central i no s'ha reconstrut un entresl que hi havia a la nau oest.

El Castell de Moraira sembla que encara funcionava fins als mitjans del segle XIX, contrariament a les teories que posen la seua destrucci pels anglesos a principis del segle XIX. Sabem que en la construcci de l'ermita de la Verge dels Desamparats de Moraira, avui parrquia, entre el 1875 i el 1878, s'utilitzaren part de les pedres de tosca del castell, aix com per a l'edificaci d'altres cases s'empraren materials procedents del mateix.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264548" title="Tokugawa Iemochi" nonfiltered="3505" processed="3498" dbindex="103525">


 va ser el 14 sh gun del shogunat Tokugawa del Jap, va governar entre el 1858 i el 1866. Durant el seu regnat va tenir que confrontar el contacte del Jap amb la resta del mn, desprs de la visita del  Comodor Perry el 1853. Tamb durant el seu mandat es va iniciar el perode de decadncia del shogunat.

El seu nom al nixer era Kikuchiyo, va ser l'onz fill de l'onz daimy  de Wakayama han Tokugawa Nariyuki, i va nixer a Edo (l'actual Tokyo).

El 1847, quan noms tenia un any, va ser adoptat com hereu del dotz daimy  Tokugawa Narikatsu, i el va succeir el 1849, agafant el nom de Tokugawa Yoshitomi el 1851. Tot i aix, el 1858 va ser anomenat successor de la lnia principal Tokugawa donada la mort sobtada del tretz shogun, Tokugawa Iesada, que no va deixar descendncia. L'elecci de Yoshitomi no va tenir problemes, tot i que hi havia certa part del govern que van recomanar a Tokugawa Yoshinobu o a Matsudaira Naritami com a shogun, que a diferencia de Iemochi, eren adults. Quan va assumir el crrec de shogun va canviar el seu nombre a Iemochi.

El 22 d'abril del 1863 va realitzar una gran processi cap a Kyoto, seguit per 3.000 vassalls en el seu recorregut. El motiu d'aquest viatge va ser per visitar l'Emperador del Jap (l'ltima cop que un shogun va visitar Kyoto va ser el 1603).

Com a part del moviment Kobe Gattai ( Uni de la Cort i el Shogunat ), Iemochi es va casar amb la Princesa Imperial Kazu-no-miya Chikako, filla de l'Emperador Nink  i germana petita de l'Emperador K mei. No obstant aix, va morir a l'edat de 20 anys. La causa de seva mort es creu que va ser una fallada del cor produt pel beriberi, una malaltia causada per la deficincia de tiamina.

 Notes .


 Referncies .
 Rekishi Dokuhon (edici gener 2006): Tokugawa Sh gun-ke to Matsudaira Ichizoku;
 Tokugawa Iemochi to sono jidai: wakaki sh gun no sh gai          :        . Tokio: Tokugawa kin'en zaidan       , 2007.
 Totman, Conrad. (1980). The Collapse of the Tokugawa Bakufu, 1862-1868. Honolulu: University of Hawai'i Press.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264549" title="C-15" nonfiltered="3506" processed="3499" dbindex="103526">

La Carretera C-15, anomenada tamb Eix Garraf-Anoia o Eix Diagonal, s una carretera de la Xarxa Bsica Primria de Catalunya que esdev l'itinerari principal de comunicaci de les comarques de l'interior de Catalunya (l'Anoia i l'Alt Peneds) amb la zona central de la Mediterrnia (el Garraf), tot enllaant poblacions com Vilanova i la Geltr, Vilafranca del Peneds i Igualada. Amb una longitud de 44,4 km, comena a Vilanova i la Geltr, on enllaa amb la C-31, i finalitza a La Pobla de Claramunt, on enllaa amb la N-IIa.

Actualment est en estudi el desdoblament del primer tram de la C-15, entre Vilanova i la Geltr i Vilafranca del Peneds.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264551" title="C-26" nonfiltered="3507" processed="3500" dbindex="103527">
La Carretera C-26 o Eix Prepirinenc, s una carretera de la Xarxa Bsica Primria de Catalunya que travessa Catalunya d'Oest a Est per sota del Prepirineu, enllaant les comarques del Segri, la Noguera, l'Alt Urgell, el Solsons, el Bergued, el Ripolls, la Garrotxa i l'Alt Empord. Amb una longitud de 269,1 km, comena a Alfarrs, al lmit amb l'Arag, i finalitza a Borrass, on enllaa amb la N-II. Les principals poblacions que enllaa sn Balaguer, Artesa de Segre, Ponts, Solsona, Berga, Ripoll, Olot, Besal i Figueres.

Es tracta d'una carretera convencional de calada nica. En diversos trams se solapa amb altres carreteres: C-13 a Balaguer, C-14 entre Artesa de Segre i Bassella, C-16 a Berga, C-17 a Ripoll, A-26 i N-260 entre Olot i Navata. 

La C-26 t els segents enllaos:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264552" title="Castell de Rugat" nonfiltered="3508" processed="3501" dbindex="103528">
El Castell de Rugat o castell d'Aielo, es troba al terme municipal d'Aielo de Rugat, (a la Vall d'Albaida, Pas Valenci). Es tracta d'un castell medieval d'origen rab que servia de fortalesa fronterera entre les taifas de Xtiva i Dnia, fins a la reconquesta el 1258 pel rei En Jaume I.
Posteriorment form part de la xarxa de fortaleses de Benicadell i cedit desprs a Bernat de Bellvs; llavors els seus descendents es traslladen al proper Palau de Castell de Rugat, sent abandonat definitivament vora el 1500.

Es tracta d'una construcci de planta quadrangular, adaptada a la topografia del terreny realitzada amb fbrica de tapial, de la que actualment sols s'en conserva el aljub amb coberta i bveda de can i restes de la seua faana principal i d'una torre interior. 

Referncies.
Aquest article pren com a referncia el text del B.I.C. incoat per la Conselleria de Cultura de la Generalitat Valenciana ;

 Enllaos externs .
 Catleg del Patrimoni Cultural Valenci;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264554" title="Valdesqu" nonfiltered="3509" processed="3502" dbindex="103529">


Valdesqu s una estaci d'esqu que est situada en la Serra de Guadarrama (serra pertanyent al Sistema Central), en el vessant nord de les muntanyes de la Bola del Mn i el Tur de Valdemartn. Se situa en el terme municipal de Rascafra, en el nord-oest de la Comunitat de Madrid. Tot i que la seva superfcie esquiable de 220 hectrees s petita es compara amb les estacions dels Pirineus o els Alps, s la ms gran i transitada de tota la serra i la Comunitat de Madrid. T 19,5 km esquiables, 21 remuntadors, i accs amb autobs i tren des de Madrid.

 Descripci .

s una petita estaci d'esqu amb una cota mnima bastant elevada, que per sobre dels 1.800 m assegura durant bona part de la temporada una gran quantitat de neu i de qualitat. Des dels seus bells paratges s possible entrellucar les provncies de Segvia i de Madrid. 

Aquesta estaci, inaugurada el 1972, constitux una de les zones d'oci preferides per als habitants de Madrid i Segvia per la proximitat a la capital i per la bona comunicaci que t, ja que s'hi pot arribar amb tren i amb autobs. Les pistes d'aquesta estaci no sn especialment complicades, pel que s molt concorreguda per famlies i principiants. El fet d'estar emplaada en la vessant nord fa que rebi una gran quantitat de neu de les borrasques procedents del nord i que al seu torn la neu es mantingui particularment b en les pistes. Aquests factors sn les claus del gran xit que t l'estaci.

 Serveis .

Valdesqu t dues cafeteries, lloguer de material, escola d'esqu, clnica de primers auxilis, prquing privat, aparcament pblic, motos de neu, mquines de trepitjar la neu, camions Unimoc para la neteja d'accessos, telfon, oficina d'atenci al client, megafonia, venda d'articles d'esqu i snow, taquilles i control d'accs a pistes. Bsicament aquest centre oferix els serveis habituals per a gaudir de la prctica de l'esqu sense altre tipus de experincies fora d'aquest esport. 

Existeix una lnia d'autobusos regionals, la 691, que surt de l'Estaci de Moncloa a Madrid i que duu a l'estaci d'esqu, parant abans en els ports de Navacerrada i Cotos. En ferrocarril es pot accedir fins a l'Estaci de Cotos, pertanyent a la Lnia C-9 de Rodalia Madrid, situada en el port de mateix nom, a 2,7 km de Valdesqu.

 Vegeu tamb .
Serra de Guadarrama;

 Enllaos externs .

Pgina oficial de Valdesqu;
Llistat d'estacions de Infoaventura;
Llistat d'estacions de Todonieve;
Estat de la neu de les estacions d'esqu d'Espanya i Andorra;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264556" title="Policles" nonfiltered="3510" processed="3503" dbindex="103530">


Onomstica:

Policles de Macednia, general macedoni ;
Policles el Vell, escultor grec ;
Policles el Jove, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264557" title="Policles de Macednia" nonfiltered="3511" processed="3504" dbindex="103531">
Policles (Polycles, ) fou un general macedoni al que Antpater (regent de Macednia) va encarregar el comandament de Tesslia mentre ell mateix anava a sia en suport de Crter d'Orstia (321 aC).

La Lliga Etlia va aprofitar l'absncia del regent per envair Lcrida i assetjar Amfissa. Policles va anar en ajut de la ciutat, per fou derrotat completament pels etolis, el seu exrcit destrut i ell mateix va morir en la lluita.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264558" title="Policles el Vell" nonfiltered="3512" processed="3505" dbindex="103532">
Policles el Vell (Polycles, ) fou un escultor grec esmentat per Plini que diu que va florir a l'olimpada 102, es a dir el 370 aC.

Fou contemporani de Cefisdot, Lecares i Hipatdoros. Probablement era atenenc i fou l'autor d'un hermafrodita en bronze que Plini esmenta sense dir si fou obra de Policles el Vell o Policles el Jove. Aquest "hermafrodita" seria la inspiraci o l'original del que van resultar els hermafrodites coneguts avui a la Galeria Florentina i al Louvre.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264563" title="Policles el Jove" nonfiltered="3513" processed="3506" dbindex="103533">
Policles el Jove (Polycles, ) fou un escultor grec esmentat per Plini que diu que va florir a l'olimpada 156, es a dir el 155 aC, inferior en nivell al seu homnim del segle IV aC per de prou bona reputaci. 

Segurament era atenenc ja que Plini tradueix "Policles, Athenaeus" el que probablement voldria dir . Es creu que fou l'autor d'una esttua de Juno que era al prtic d'Octvia a Roma, per podria ser tamb obre de  Policles el Vell. Pausnies esmenta algunes esttues de vencedor olmpic que tampoc no se sap segur a quin dels dos escultors pertanyen. 

Va deixar dos fill, Timocles i Tomrquides que foren artistes atenencs de considerable reputaci.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264565" title="Exercici de terra" nonfiltered="3514" processed="3507" dbindex="103534">

L'exercici de terra o simplement terra s un dels diversos aparells gimnstics en qu es competeix en gimnstica artstica.

L'exercici de terra es desenvolupa en una superfcie encatifada de 12  12 metres quadrats. Es practica tant en categoria masculina com femenina. Les gimnastes efectuen un coreografia d'entre 70 i 90 segons, de vegades amb acompanyament musical. Els gimnastes, en canvi, realitzen una rutina d'entre 60 i 70 segons, sense msica.

Les rutines consisteixen en una srie de passades diagonals on el gimnasta realitza tota mena de salts, voltes, habilitats acrobtiques i caigudes a terra, acompanyades per elements de dansa, demostrant flexibilitat, fora i equilibri.

 Dimensions  .
Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Longitud: 12 m;
 Amplada: 12 m;
 Marge addicional de seguretat: 1 m;

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
 Descripci a la FIG;
 Descripci a la FIG (2);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264572" title="Akasvayu" nonfiltered="3515" processed="3508" dbindex="103535">
Akasvayu S.L. s una promotora immobiliria barcelonina fundada el 2001 per Josep Amat.

El 2005 es va donar a conixer mpliament grcies a un acord de patrocini per tres anys (ampliable a quatre) amb el Club Bsquet Girona, equip de l'ACB, que pass a anomenar-se Akasvayu Girona.

Enllaos.
 Web de l'empresa;
 Web del Club Bsquet Girona;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264577" title="Cavall amb arcs" nonfiltered="3516" processed="3509" dbindex="103536">

El cavall amb arcs s un aparell gimnstic usat en la gimnstica artstica.

s un exercici gimnstic practicat noms en categoria masculina. El gimnasta, amb les mans recolzades sobre l'aparell, realitza diversos moviments tant amb una cama com amb dues cames. La rutina tpica feta amb una cama s la de la tisora, exercici que se sol fer amb les mans agafades a les anelles (arcs) del cavall.

El treball realitzat amb dues cames s la rutina principal d'aquest aparell. El gimnasta mou les dues cames unides, fent-les pivotar amb un moviment circular i amb les mans recolzades en qualsevol punt del cavall. L'exercici acaba quan el gimnasta "desmunta" del cavall, desplaant cames i cos a un costat del mateix i aterrant a terra.

Originriament el cavall era fet de metall i fusta i recobert de pell. Actualment sn fets de plstic o materials sinttics.

 Dimensions  .

Les mesures de l'aparell sn publicades per la FIG a l'opuscle Apparatus Norms.
 Alada: 115 cm;
 Longitud: 160 cm;
 Amplada: 35 cm;
 Alada dels arcs: 12 cm;
 Distncia entre arcs: 40 cm a 45 cm (ajustable);

 Articles relacionats .
Gimnstica artstica;

 Enllaos externs .
Codi de puntuaci;
Descripci a la FIG;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264582" title="Itaip" nonfiltered="3517" processed="3510" dbindex="103537">

Itaip (en Guaran: Itaipu, en portugus: Itaipu, castell: Itaip) s una presa hidroelctrica al Riu Paran situat a la frontera entre el Brasil i el Paraguai.

El nom "Itaipu" ve d'una illeta que existia a prop del lloc de la construcci. En la llengua guaran, Itaipu vol dir "pedres que canten". 

 Itaipu Binacional s una companyia que opera l'energia hidroelctrica ms gran del mn. s un projecte binacional entre Brasil i Paraguai al Riu Paran sobre la secci de frontera entre els dos pasos, 15 km cap al nord del Pont de l'Amistat. El projecte s'estn de Foz do Iguau, al Brasil, i Ciudad del Este al Paraguai, al sud a Guara i al nord Salto del Guara. La capacitat de generaci installada de la planta sn 14 GW, amb 20 grups electrgens de 700 MW cadascun. A l'any 2000, va aconseguir el seu rcord en generar 93400 milions de Quilowatt-hora(kWh) que van aportar un 93% de l'energia consumida pel Paraguai i un 20% de la consumida pel Brasil aquell 2005.

Referncies.
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264584" title="Antoni Albalat Salanova" nonfiltered="3518" processed="3511" dbindex="103538">
Antoni Albalat Salanova (Castell de la Plana, 1961) s un poeta i periodista valenci, collaborador del diari Levante, tcnic d'informaci i assessorament lingstic de la Universitat Jaume I i membre de l'AELC. El 1999 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Narrativa .
 Aviram espars, Premi Ciutat de Vila-real de Narrativa 1989;
 La ploma de vidre, Premi Les Nits Mgiques del Django's 1998;
 Poesia .
 Cinerari de tardor, Premi Ciutat de Nules, 1993;
 L'herncia dels hidroavions, 1995;
 Llibre dels grills. Vila-real: Premi Ciutat de Vila-real, Ajuntament, 1998;
 Quines bsties!, Premi Samaruc de l'Associaci de Bibliotecaris Valencians al millor llibre de literatura infantil,1998 ;
 Llibre de voliaines, Premi Vicent Andrs Estells de poesia, 1999;
 Tardor a Llareggub, Premi Tardor, (amb Llus Bartomeu Meseguer Pallars), 1999;
 Mar Jaspi, Premi Miquel Peris, Premis de la Mar, 2000;
 Els peus de la boira, Premi Maria Merc Maral, 2001;
 Gbia de poesia, 2001;
 Tords, 2003;
 Tractat del caos, Premi Festa d'Elx, 2004;
 Haikus, (amb Clara Andrs Roqueta)2008;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264586" title="Monferno" nonfiltered="3519" processed="3512" dbindex="103539">
Monferno s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i lluita. Evoluciona de Chimchar i evoluciona en Infernape.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264587" title="Chimchar" nonfiltered="3520" processed="3513" dbindex="103540">

Chimchar s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc. Evoluciona en Monferno.

Enllaos externs.
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264588" title="Infernape" nonfiltered="3521" processed="3514" dbindex="103541">
Infernape s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i lluita. Evoluciona de Monferno.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264589" title="Torterra" nonfiltered="3522" processed="3515" dbindex="103542">
Torterra s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i terra. Evoluciona de Grotle.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264590" title="Empoleon" nonfiltered="3523" processed="3516" dbindex="103543">
Empoleon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i acer. Evoluciona de Prinplup.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264591" title="Budew" nonfiltered="3524" processed="3517" dbindex="103544">
Budew s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i ver. Evoluciona en Roselia.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264592" title="Mantyke" nonfiltered="3525" processed="3518" dbindex="103545">
Mantyke s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i volador. Evoluciona en Mantine.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264593" title="Shieldon" nonfiltered="3526" processed="3519" dbindex="103546">
Shieldon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i acer. Evoluciona en Bastiodon.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264594" title="Bastiodon" nonfiltered="3527" processed="3520" dbindex="103547">
Bastiodon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i acer. Evoluciona de Shieldon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264595" title="Cranidos" nonfiltered="3528" processed="3521" dbindex="103548">
Cranidos s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca. Evoluciona en Rampardos.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264596" title="Plethodontohyla" nonfiltered="3529" processed="3522" dbindex="103549">

Plethodontohyla s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae endmic de Madagascar. 

Espcies.

 Plethodontohyla alluaudi ;
 Plethodontohyla bipunctata ;
 Plethodontohyla brevipes ;
 Plethodontohyla coronata ;
 Plethodontohyla coudreaui ;
 Plethodontohyla fonetana ;
 Plethodontohyla guentherpetersi ;
 Plethodontohyla inguinalis ;
 Plethodontohyla laevipes ;
 Plethodontohyla mihanika ;
 Plethodontohyla minuta ;
 Plethodontohyla notosticta ;
 Plethodontohyla ocellata ;
 Plethodontohyla serratopalpebrosa ;
 Plethodontohyla tuberata ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264597" title="Rampardos" nonfiltered="3530" processed="3523" dbindex="103550">
Rampardos s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca. Evoluciona de Cranidos.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264598" title="Kurt Student" nonfiltered="3531" processed="3524" dbindex="103551">


Kurt Student (12 de maig de 1890   1 de juliol de 1978) va ser un general de la Luftwaffe alemanya que lluit com a pilot durant la I Guerra Mundial i com a comandant de les tropes Fallschirmjger (paracaigudistes) durant la II Guerra Mundial.

 Biografia .
Student va nixer a Birkholz, un poble de Zllichau-Schwiebus  a la provncia Brandenburg, a Prssia (avui Polnia).

Student ingress a l'Exrcit Imperial Alemany com a oficial candidat al 1910 i va ser nomenat tinent al mar de 1911. Desprs de servir inicialment amb un batall (Jger) d'infanteria lleugera, va realitzar el curs de pilot al 1913. Serv des de l'inici de la I Guerra Mundial i fins a febrer de 1916 al Feldflieger-Abteilung 17 al Front de Galcia, i desprs al Front Occidental en unitats aries del III Exrcit, incloent al Jagdstaffel 9 (Jasta 9) (que comand entre octubre de 1916 fins a maig de 1917). Aconsegu 6 victries contra aeroplans francesos entre 1916-1917.

Durant el perode d'entreguerres intent que l'aviaci militar alemanya no queds obsoleta. A la postguerra immediata va ser destinat a la recerca militar i a desenvolupament. Va participar en el desenvolupament dels planejadors, que no estaven prohibits pel Tractat de Versalles. Tamb assist a les maniobres de la Fora Aria Roja, a on tingu el primer contacte amb el concepte de les operacions paracaigudistes.

Desprs de qu  Adolf Hitler ascends al poder a Alemanya, la Luftwaffe va ser secretament reestablerta. Student va ser transferit del Heer a la Luftwaffe, sent nomenat per Gring com el cap de les escoles d'entrenament de la Luftwaffe, una posici que seria oficial quan al 1935 el Tractat de Versalles va ser denunciat. Al juliol de 1938, va ser nomenat comandant de les tropes paracaigudistes, i al setembre era nomenat comandant general de la 7. Flieger-Division, la primera divisi paracaigudista alemanya.

Si b la divisi no particip a la invasi de Polnia, les seves tropes van demostrar la seva vlua durant la Blitzkrieg al 1940 als Pasos Baixos, on les seves tropes van capturar la fortalesa belga d'Eben-Emael. Va resultar accidentalment ferit al cap per foc amic prop de Rotterdam al maig de 1940, una ferida que el deixaria fora de joc durant 8 mesos. De resultes de la seva valentia i lideratge en aquestes operacions va rebre la Creu de Cavaller de la Creu de Ferro.

Al gener de 1941, desprs de restablir-se, va ser nomenat comandant general del XI. Fliegerkorps, el nou comandament per a unes forces paracaigudistes en expansi. Des d'aquesta posici, Student dirig l'Operaci Mercuri, la captura de l'illa de Creta al maig de 1941 (al gener va proposar una operaci similar contra les tropes britniques a Irlanda del Nord, en les mateixes lnies que proposava el Plan Kathleen, mentre que Gring li proposava que el seu objectiu hauria de ser la conquesta paracaigudista de Gibraltar, via Operaci Flix). L'Operaci Mercuri va ser un xit, per l'alt nombre de baixes va fer que Hitler prohibs futures operacions paracaigudistes.

Al 1943 planej l'Operaci Roure (Unternehmen Eiche), el triomfal raid condut per una unitat especial de la Luftwaffe per alliberar al dictador itali Benito Mussolini. El conegut commando de les Waffen SS Otto Skorzeny particip en  aquesta operaci. Student reb les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller pel seu paper en aquesta operaci.

Student va ser enviat a Itlia i desprs a Frana, a on particip a la defensa de Normandia al 1944. Va ser posat al capdavant del 1r Exrcit Paracaigudista i particip en la contenci de l'Operaci Market Garden prop d'Arnhem. Desprs d'una breu estada al Front Oriental a Mecklenburg al 1945, va ser capturat per les forces britniques a Schleswig-Holstein a l'abril del mateix any. Va ser presoner de guerra britnic fins a ser alliberat al 1948.


 Condecoracions .
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro ( 18) (12/05/1940) com Generalleutnant i Kommandeur der Flieger-Division 7 ;
 Fulles de Roure (305) (27/09/1943) com General der Flieger i Kommandierender General des XI. Flieger-Korps ;
 Creu de Cavaller del Reial Orde Prussi de Hohenzollern amb espases (5-6-1917);
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (29/8/1915);
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe (26/9/1914);
 Insgnia de Pilot (Prssia) (27/2/1914);
 Creu de Cavaller de 2 Classe de l'Orde d'Albert de Schsen amb espases (21/6/1915);
 Copa d'Honor per la Victria Aria;
 Insgnia de Ferits, 1918 en Negre ;
 Insgnia Commemorativa de Vol Prussiana (10/9/1919);
 Creu d'Honor 1914-1918 (30/1/1935);
 Insgnia de Pilot de la Luftwaffe (21/5/1935);
 Creu dels 25 anys de Servei a les Forces Armades  ;
 Medalla dels 12 anys de Servei a les Forces Armades ;
 Medalla de l'1 d'octubre de 1938 amb Barra del Castell de Praga (5/6/1939);
 Insgnia Combinada de Pilot/Observador en Oro i Diamants;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (20/9/1939);
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 2 Classe (20/9/1939);
 Insgnia de Ferits, 1939 en Plata;
 Cinta de mniga de Creta;

Vegeu tamb.
1 Divisi Paracaigudista (Alemanya);
1r Exrcit Paracaigudista (Alemanya);
Ordre de batalla de Creta;
Bruno Brauer;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264599" title="Plethodontohyla alluaudi" nonfiltered="3532" processed="3525" dbindex="103552">

Plethodontohyla alluaudi s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nussbaum, R., Andreone, F. & Vallan, D. 2004.  Plethodontohyla alluaudi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264600" title="Wormadam" nonfiltered="3533" processed="3526" dbindex="103553">
Wormadam s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i pot tenir tres tipus secundaris: planta, terra i acer. Evoluciona de Burmy.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264601" title="Pere Bess Gonzlez" nonfiltered="3534" processed="3527" dbindex="103554">
Pere Bess Gonzlez (Valncia, 1951) s un poeta valenci. Llicenciat en filologia moderna, s professor d'ensenyament secundari i regidor d'Esquerra Unida del Pas Valenci a Mislata. Els seus dos primers poemaris els va escriure en castell, Cenculo de Sombras (1975) i Imgenes (1976), per desprs ha escrit en catal. El 2000 va obtenir el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Herborlari de silencis (1978);
 Mediterrnia (1979);
 L'Alter ego (1980);
 Una estana a Alessandria (1983);
 Prims homenatges (1984);
 Les llimes de la vosgiana (1987);
 Pagars els ous de cugul (1988) ;
 La Terra promesa (1988);
 Planetari (1991);
 Iterncies, interferncies i grafitis (1997);
 Narcs de la memria (2000);
 El pou de la set que no assacia (2005);
 El Quadern de Malta (2006);









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264602" title="Mothim" nonfiltered="3535" processed="3528" dbindex="103555">
Mothim s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Burmy.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264603" title="Combee" nonfiltered="3536" processed="3529" dbindex="103556">
Combee s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona en Vespiquen.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264604" title="Plethodontohyla bipunctata" nonfiltered="3537" processed="3530" dbindex="103557">

Plethodontohyla bipunctata s una espcie de granota que viu a Madagascar. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Nussbaum, R., Raxworthy, C. & Andreone, F. 2004.  Plethodontohyla bipunctata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264605" title="Vespiquen" nonfiltered="3538" processed="3531" dbindex="103558">
Vespiquen s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Combee.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264606" title="Gastrodon" nonfiltered="3539" processed="3532" dbindex="103559">
Gastrodon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i terra. Evoluciona de Shellos.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264607" title="Drifloon" nonfiltered="3540" processed="3533" dbindex="103560">
Drifloon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i volador. Evoluciona en Drifblim.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264611" title="Drifblim" nonfiltered="3541" processed="3534" dbindex="103561">
Driflblim s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i volador. Evoluciona de Drifloon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264612" title="Plethodontohyla brevipes" nonfiltered="3542" processed="3535" dbindex="103562">

Plethodontohyla brevipes s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Raxworthy, C. & Glaw, F. 2004.  Plethodontohyla brevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264613" title="Honchkrow" nonfiltered="3543" processed="3536" dbindex="103563">
Honchkrow s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i volador. Evoluciona de Murkrow.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264614" title="Plethodontohyla coronata" nonfiltered="3544" processed="3537" dbindex="103564">

Plethodontohyla coronata s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Raxworthy, C. & Vences, M. 2004.  Plethodontohyla coronata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264615" title="Stunky" nonfiltered="3545" processed="3538" dbindex="103565">
Stunky s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i sinistre. Evoluciona en Skuntank.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264617" title="Skuntank" nonfiltered="3546" processed="3539" dbindex="103566">
Skuntank s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i sinistre. Evoluciona de Stunky.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264619" title="Spiritomb" nonfiltered="3547" processed="3540" dbindex="103567">
Spiritomb s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma i sinistre.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264620" title="Plethodontohyla coudreaui" nonfiltered="3548" processed="3541" dbindex="103568">

Plethodontohyla coudreaui s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Andreone, F. & Raxworthy, C. 2004.  Plethodontohyla coudreaui.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264621" title="Plethodontohyla guentherpetersi" nonfiltered="3549" processed="3542" dbindex="103569">

Plethodontohyla guentherpetersi s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nussbaum, R. & Raxworthy, C. 2004.  Plethodontohyla guentherpetersi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264622" title="Jirachi" nonfiltered="3550" processed="3543" dbindex="103570">

Jirachi s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i psquic.

 Enllaos externs .
Web oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264623" title="Plethodontohyla inguinalis" nonfiltered="3551" processed="3544" dbindex="103571">

Plethodontohyla inguinalis s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nussbaum, R., Cadle, J. & Vallan, D. 2004.  Plethodontohyla inguinalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264624" title="Bronzor" nonfiltered="3552" processed="3545" dbindex="103572">
Bronzor s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i psquic. Evoluciona en Bronzong.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264625" title="Bronzong" nonfiltered="3553" processed="3546" dbindex="103573">
Bronzong s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i psquic. Evoluciona de Bronzor.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264626" title="Plethodontohyla laevipes" nonfiltered="3554" processed="3547" dbindex="103574">

Plethodontohyla laevipes s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nussbaum, R., Raxworthy, C. & Andreone, F. 2004.  Plethodontohyla laevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264627" title="Dialga" nonfiltered="3555" processed="3548" dbindex="103575">
Dialga s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus acer i drac.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264629" title="Plethodontohyla mihanika" nonfiltered="3556" processed="3549" dbindex="103576">

Plethodontohyla mihanika s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Raxworthy, C. & Vences, M. 2004.  Plethodontohyla mihanika.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264631" title="Tnia Passola i Vidal" nonfiltered="3557" processed="3550" dbindex="103577">
Tnia Passola i Vidal (Barcelona, 1952) s una poetessa catalana. Llicenciada en histria de l'art, s professora de llengua i literatura catalanes en un insstitut d'ensenyament secundari. El 2001 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. Els seus poemaris formen una mena de dietari personal on ressona l'eco de l'existncia i de la llibertat noms possible en el poema.

 Obres .
 La sensualitat del silenc, 2001;
 Cel rebel, 2001;
 Bressol, 2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264632" title="Plethodontohyla minuta" nonfiltered="3558" processed="3551" dbindex="103578">

Plethodontohyla minuta s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Vences, M. & Andreone, F. 2004.  Plethodontohyla minuta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264633" title="Hippopotas" nonfiltered="3559" processed="3552" dbindex="103579">
Hippopotas s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra. Evoluciona en Hippowdon.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264634" title="Hippowdon" nonfiltered="3560" processed="3553" dbindex="103580">
Hippowdon s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra. Evoluciona de Hippopotas.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264635" title="Plethodontohyla notosticta" nonfiltered="3561" processed="3554" dbindex="103581">

Plethodontohyla notosticta s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Vences, M. & Raxworthy, C. 2004.  Plethodontohyla notosticta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264637" title="Plethodontohyla ocellata" nonfiltered="3562" processed="3555" dbindex="103582">

Plethodontohyla ocellata s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Nussbaum, R., Andreone, F. & Vallan, D. 2004.  Plethodontohyla ocellata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264638" title="Messier 25" nonfiltered="3563" processed="3556" dbindex="103583">

Messier  M25 (M 25 o IC 4725) s un cmul obert en la constellaci de Sagitari. Va Ser descobert per Philippe Loys de Chseaux en 1745 i incls en la llista de Charles Messier en 1764. 

M25 est a una distncia aproximada de 2.000 anys llum respecte la Terra. La dimensi espacial d'aquest cmul s d'aproximadament 19 anys llum d'un extrem a un altre.
El cmul compta amb 86 estrelles de les que dues sn estrelles gegants de tipus espectral G. Una d'elles s una estrella variable del tipus estrella variable Delta Cefeida anomenada U Sagittarii. 

Enllaos externs. 

SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264640" title="Plethodontohyla serratopalpebrosa" nonfiltered="3564" processed="3557" dbindex="103584">

Plethodontohyla serratopalpebrosa s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Raxworthy, C. & Andreone, F. 2004.  Plethodontohyla serratopalpebrosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264642" title="Dusknoir" nonfiltered="3565" processed="3558" dbindex="103585">
Dusknoir s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus fantasma. Evoluciona de Dusclops.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264643" title="Plethodontohyla tuberata" nonfiltered="3566" processed="3559" dbindex="103586">

Plethodontohyla tuberata s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Vences, M. & Raxworthy, C. 2004.  Plethodontohyla tuberata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264645" title="Pere Pena i Jov" nonfiltered="3567" processed="3560" dbindex="103587">
Pere Pena i Jov (Sers, Segri, 1962) s un poeta catal. Es va doctorar en literatura espanyola amb un estudi sobre l obra potica de Jos Agustn Goytisolo. s professor de llengua i literatura castellana a l'ensenyament secundari. El 2002 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. Endems d'un poemari ha fet un estudi sobre la situaci dels alumnes de secundria.

 Obres .
 Plom a les ales' '(2002);
 Generaci L: els fills de la reforma educativa (2005);

 Enllaos externs .
 Poesies de Pere Pena;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264646" title="Darkrai" nonfiltered="3568" processed="3561" dbindex="103588">
Darkrai s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264647" title="Club Bsquet Sant Feliu" nonfiltered="3569" processed="3562" dbindex="103589">

El Club Bsquet Sant Feliu s un histric club de bsquet catal.

Histria.
La histria del bsquet a Sant Feliu de Guxols, data del 1948 on un equip femen ja jugava partits a Sant Feliu, de tota manera es coneix que fora anys abans ja hi havia equips.
Equips com l OAR Sant Feliu, l'Scrusum, la Salle i pistes com la que hi havia a l edifici del Metropol, la Pista del Passeig i tamb la que estava situada al costat del Corsari, on tamb s hi patinava, formen part de la vida del bsquet a Sant Feliu. Sense oblidar per, aix ja molt ms recent, la pista coberta de la Corxera i la pista de Vilartagues, fins arribar al nostre pavell.
s curis veure com les noies jugaven amb aquelles faldilles llargues, i curiosament, les de Sant Feliu van ser les primeres a les comarques gironines en portar la faldilla curta per jugar.
I les actes... qu dir de les actes fetes a m en la totalitat, amb aquells marcadors de tant curs que ms semblaven d un partit de handbol. On les cistelles dels germans Nadal i companyia es marcaven amb palets.
Un dels records d'aquella poca s el marcador manual amb publicitat de la Coca-cola de la pista del passeig on ens barallvem els petits per posar els punts del marcador.


Pavell.
Disputa els seus partits com a local al Pavell Municipal d'esports La Corxera inagurat el 1989 i amb capacitat per a 300 espectadors.

Els dimecres ales 8 del demati fins les 10 podreu trobar en Vla Pop fen una mica de gimnasia.

 Patrocinadors .
L'actual patrocinador s Puig Laporta PEUGEOT

Enllaos externs.
 Web oficial del club;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264649" title="Regigigas" nonfiltered="3570" processed="3563" dbindex="103590">
Regigigas s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264650" title="Phione" nonfiltered="3571" processed="3564" dbindex="103591">
Phione s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264653" title="Cresselia" nonfiltered="3572" processed="3565" dbindex="103592">
Cresselia s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264654" title="Louis Proost" nonfiltered="3573" processed="3566" dbindex="103593">

Louis Proost (Halle-Schilde, 7 d'abril de 1935) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1958 i 1967. Durant la seva carrera com a professional aconsegu 61 victries, destacant per damunt de les dems una etapa al Tour de Frana de 1960 i una altra al Giro d'Itlia de 1964. Amb anterioritat, encara en categoria amateur, havia aconseguit el Campionat del Mn, a Waregem, el 1957. 

Palmars.
1957;
 Campi del mn amateur en ruta;
1958;
 1r al Critrium de Brasschaat;
 1r a St.Niklaas-Waas;
 1r a Rummen;
 1r a Zwijndrecht;
 1r a la Brusselles-Ingooigem;
1959;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r de la Brustem-Remouchamps-Brustem;
 1r a Boulogne sur Mer;
 1r a Oostende;
 1r a Kapellen-Glabbeek;
 1r a Turnhout-Oost;
 1r a Rijkevorsel;
1960;
 Campi de Blgica interclubs;
 1r de la Roubaix-Cassel-Roubaix;
 1r de la Brusselles-Charleroi-Brusselles;
 1r a Ekeren;
 1r a Wuustwezel;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1961;
 Campi de Blgica interclubs;
 Campi provincial interclubs;
 1r a Waasmunster;
 1r a Melle;
 1r a Borgerhout;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Alemanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Blgica;
1962;
 Campi provincial interclubs;
 1r de la Hoeilhaart-Diest-Hoeilhaart;
 1r a Sint Amands;
 1r a Zandhoven;
 1r a Beringen;
 1r de la Polders-Campine;
 1r a Nieuwkerken-Waas;
 1r a Oedelgem;
 1r a Turnhout;
1963;
 Campi provincial interclubs;
 1r a Zandhoven;
 1r a Edegem;
 1r a Beveren-Waas;
 1r del Circuit del Brabant occidental;
 1r de la Hoeilhaart-Diest-Hoeilhaart;
 1r a Schoten-Willebroek;
 1r a St.Truiden;
 1r a Rijmenam;
 1r a Mouscron;
 1r a Wetteren;
1964;
 1r a Kumtich;
 1r a Lommel;
 1r a Mortsel;
 1r a Melle;
 1r a Tervueren;
 1r a Bierbeek;
 1r a Tessenderlo;
 1r a Kumtich;
1965;
 1r a la Flextxa dels polders;
 1r a Zwijndrecht;
 1r a Kontich;
1966;
 1r a Beveren-Waas;
 1r al Circuit de Flandes central;
 1r a Dixmude;

Resultats al Tour de Frana.
1960. Abandona (14a etapa). Vencedor d'una etapa;
1961. Abandona (7a etapa);
1963. 65 de la classificaci general;
1964. Abandona (6a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1961. Abandona (7a etapa). Vencedor d'una etapa;

Resultats a la Volta a Espanya.
1964. 22 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars de Louis Proost ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264655" title="Cadeyern Fendigaid" nonfiltered="3574" processed="3567" dbindex="103594">
Cadeyern Fendigaid (segle V   Aylesford, Kent, 447) va ser un rei de Powys.

El seu nom, Cadeyrn, significa prncep guerrer, i Fendigaid vol dir benet. Es diu que era el des fill de Gwrtheyrn (L'Alt Rei Vortigern); segons crniques tardanes, es creu que Vortigern va ser rei dels bretons, i que acab perdent de facto el seu regne a mans dels invasors saxons. Amb quins drets, aleshores, Cadeyern hauria estat sobir de Powys, s una matria poc clara; potser hauria estat un rei-vassall de Vortigern.

Mor en la batalla de Rithergabail (en l'actual Aylesford, comtat de Kent), quan s'enfrontava al seu germ Vortimer que s'havia rebellat contra Vortigern. Va ser enterrat vora el dolmen megaltic de Kit's Coyty House. Acabaria succeint-lo en el tron el seu fill, Cadell Ddyrnllwg; potser tingu encara un altre fill, Rhyddfedd Frych o Rhyddfedd ap Categern.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264656" title="Geniofrinins" nonfiltered="3575" processed="3568" dbindex="103595">

Genyophryninae s una subfamlia de granotes de la famlia Microhylidae.

Gneres.
 Albericus ;
 Aphantophryne ;
 Austrochaperina ;
 Choerophryne ;
 Cophixalus ;
 Copiula ;
 Genyophryne;
 Liophryne ;
 Oreophryne ;
 Oxydactyla ;
 Sphenophryne ;

Referncies.
 Informaci taxonmica d'aquesta subfamlia de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264660" title="Cadell Ddyrnllwg" nonfiltered="3576" processed="3569" dbindex="103596">
Cadell Ddyrnllwg va ser un rei de Powys que visqu al segle V. Era fill de Cadeyern Fendigaid i sembla que mor jove.

Es creu que va ser segrestat del seu pare per pirates irlandesos en el caos posterior a la insurrecci saxona del sud de Gran Bretanya. S'amag entre els pagesos de Powys i esdevingu servent del cabdill irlands, Benlli, amb l'esperana de recuperar els seus drets legtims. La seva oportunitat sorg quan sant Germ retorn per segona vegada a combatre l'heretgia pelagiana. Viatjant pels Midlands, el Sant tingu notcia d'una fortalesa irlandesa pagana i, amb molts dels seus seguidors, assetj la capital de Powys. Cadell els acoll en la seva modesta residncia a les afores de la ciutat. Germ tingu una premonici ominosa i recoman a Cadell Ddyrnllwg que tragus la seva famlia de dintre la fortificaci i, a la mateixa nit, el palau reial fou colpit per un llamp que cal foc a la poblaci entera.

El jove Cadell fou restaurat al tron. s desconegut el lloc on la capital era en aquell moment, encara que les restes arqueolgiques indiquen que es podria tractar de Caer Guricon (a Wroxeter, al Shropshire). La ciutat romangu ocupada fins a mitjan segle sis, i s'hi ha trobat una llosa memorial gravada amb el seu nom irlands, Cunorix.

El significat del malnom de Cadell, Ddyrnllwg, ha portat controvrsia. En general es considera que significa Ma Negra, per alguns autors moderns suggereixen Puny brillant.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264662" title="Rhyddfedd Frych" nonfiltered="3577" processed="3570" dbindex="103597">
Rhyddfedd Frych (ca 435   ?), tamb anomenat Rhyddfedd ap Categern, va ser un rei de Powys que visqu al segle V. Sobre els seu regnat hi ha molt poques dades, ja que correspon als anys foscos de la histria de Galles. Pel seu nom, podria haver estat el segon fill de Cadeyern Fendigaid, i haver succet en el tron de Powys el seu germ, Cadell Ddyrnllwg. Rhyddfedd va governar possiblement una vintena d'anys mentre el seu nebot i l'hereu legtim, Cyngen Glodrydd, no assolia una edat adulta.

El seu malnom, Frych, significa tacat de vermell.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264663" title="Cyngen Glodrydd" nonfiltered="3578" processed="3571" dbindex="103598">




Cyngen Glodrydd, o Cyngen ap Cadell, (470? - ?) fou un rei de Powys que visqu al segle VI.

Cyngen era fill de Cadell Ddyrnllwg i descendia de Vortigern, el llegendari alt rei de Gran Bretanya. No se sap quan puj al tron, per s que es coneix el seu predecessor: Rhyddfedd Frych, probablement el seu oncle. De fet, Cyngen encara era un nen o potser ni tan sols no havia nascut quan mor son pare i s possible que Rhyddfedd fos el regent, per no es coneixen les condicions en qu es transmet el poder a causa de la manca d'arxius.

El seu malnom, Glodrydd (fams), es pot deure als seus donatius a l'Esglsia i al seu mecenatge de nombrosos "sants" gallesos, en el benents que els gallesos consideraven "sant" un sinnim de "religis anci i piets". Per altra banda i contradictriament Cyngen, encarnat en la figura d'"Aurelius Caninus" (Aureli el Gs), s probablement un dels cinc reis que Sant Gildas fustiga en la seva obra De Excidio Britanniae acusant-los de cruels, rapaos i pecadors.

El succe en el tron el seu fill Pasgen i, posteriorment, un altre fill, Brochwel.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264667" title="Pasgen ap Cyngen" nonfiltered="3579" processed="3572" dbindex="103599">
Pasgen ap Cyngen (500?   540?) va ser un rei de Powys que visqu al segle VI, fill de Cyngen Glodrydd. El seu regnat correspon als "anys obscurs" de la histria gallesa, i no se'n conserva informaci. El succe en el tron el seu fill Morgan ap Pasgen.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264670" title="Morgan ap Pasgen" nonfiltered="3580" processed="3573" dbindex="103600">
Morgen ap Pasgen (520?   550?) va ser un rei de Powys que visqu al segle VI, fill de Pasgen ap Cyngen. El seu regnat correspon al perode de la histria gallesa coneguda pels anys foscos, i molt poca informaci ha arribat al present. Mort possiblement sense fills, el succe en el tron el seu oncle Brochwel Ysgithrog.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264671" title="Albericus" nonfiltered="3581" processed="3574" dbindex="103601">

Albericus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae endmic de Nova Guinea.

Espcies.

 Albericus brunhildae ;
 Albericus darlingtoni ;
 Albericus fafniri ;
 Albericus gudrunae ;
 Albericus gunnari ;
 Albericus laurini ;
 Albericus rheaurum;
 Albericus siegfriedi ;
 Albericus swanhildae ;
 Albericus tuberculus ;
 Albericus valkuriarum ;
 Albericus variegatus ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264672" title="Albericus brunhildae" nonfiltered="3582" processed="3575" dbindex="103602">

Albericus brunhildae s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S., Menzies, J. & Kraus, F. 2006.  Albericus brunhildae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264674" title="Regne de Powys" nonfiltered="3583" processed="3576" dbindex="103603">
El regne de Powys fou un estat medieval galls.

Llista de reis.
Casal de Gwertherion

Gwrtheyrn
Cadeyern Fendigaid c.430 - 447
Cadell Ddyrnllwg c. 447 - 460
Rhyddfedd Frych c. 480
Cyngen Glodrydd c. 500
Pasgen ap Cyngen c. 530
Morgan ap Pasgen c. 540
Brochwel Ysgithrog c. 550
Cynan Garwyn (?   610)
Selyf ap Cynan (610   613)
Manwgan ap Selyf (613) Primer mandat
Eiludd Powys (613   ca 642)
Manwgan ap Selyf (642   655) Segon mandat
Beli ap Eiludd 655 - c 695
Gwylog ap Beli (695?   725)
Elisedd ap Gwylog (725   755?)
Brochfael ap Elisedd (755?   773)
Cadell ap Elisedd (773   808)
Cyngen ap Cadell (808   854)

Casal de Manaw

Rhodri Mawr (854   878)
Merfyn ap Rhodri (878   900)
Llywelyn ap Merfyn (900   942) 
Hywel Dda (942   950)
Owain ap Hywel (950   986)
Maredudd ab Owain (986   999)
Llywelyn ap Seisyll (999   1023)
Rhydderch ab Iestyn (1023   1033)
Iago ab Idwal (1033   1039)
Gruffydd ap Llywelyn (1039   1063)

Prnceps Mathrafal de Powys

Bleddyn ap Cynfyn (1063   1075)
Iorwerth ap Bleddyn (1075 - 1103) part
Cadwgan ap Bleddyn (1075 - 1111) part
Owain ap Cadwgan (1111 - 1116) part
Maredudd ap Bleddyn (1116   1132)
Madog ap Maredudd (1132   1160)

Prnceps de Powys Fadog (Powys del Nord)

Gruffydd Maelor (1160 - 1191)
Madog ap Gruffydd Maelor (1191 - 1236)
Gruffydd II ap Madog, Senyor de Dinas Bran (1236 - 1269)
Madog II ap Gruffydd, Senyor de Dinas Bran (1269 - 1277)
Gruffydd Fychan I, Senyor de Dinas Bran (1277 - 1289)
Madog Crypl, Senyor de Glyndyfrdwy i Senyor de Cynllaith Owain (1289 - 1304)
Madog Fychan, Senyor de Glyndyfrdwy i Senyor de Cynllaith Owain (1304 - ca 1325)
Gruffydd Fychan II, Senyor de Glyndyfrdwy i Senyor de Cynllaith Owain (ca 1325 - 1369)
Owain ap Gruffydd, Senyor de Glyndyfrdwy i Senyor de Cynllaith Owain (1369 - ca 1416)
Maredudd ab Owain Glynd r (1416 - ?)

Prnceps de Powys Wenwynwyn (Powys del Sud)

Owain Cyfeiliog (1160 - 1195)
Gwenwynwyn ab Owain (1195 - 1216)

 Enllaos .
 Cronologia del regne ;
 Proposta de genealogia per la dinastia Powys, per Darrell Wolcott ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264675" title="Albericus darlingtoni" nonfiltered="3584" processed="3577" dbindex="103604">

Albericus darlingtoni s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Albericus darlingtoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264676" title="Albericus fafniri" nonfiltered="3585" processed="3578" dbindex="103605">

Albericus fafniri s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Albericus fafniri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264677" title="Jean Serra" nonfiltered="3586" processed="3579" dbindex="103606">
Jean Joseph Serra i Torres, ms conegut com Jean Serra (El Biar, Algria) s un poeta en catal, nascut a Algria de pares exiliats eivissencs durant la guerra civil espanyola. El 1957 es va traslladar a Eivissa, on hi treballa de delineaci artstica. Ha collaborat a Lluc, Diario de Ibiza i ltima Hora. s membre de l'AELC i collaborador de l'Institut d'Estudis Eivissencs. El 2003 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia exaequo amb Patrick Gifreu.

 Obres .
 Narrativa .
 Histria d'en Jordi, 1980;
 Herncia clara, 1990;
 Camins, 1993;
 Sense anar ms lluny, 1999;
 Punt de cadeneta, 2007;
 Camins i llocs, 2008;

 Poesia .
 Memria trencada, 1978;
 Illa, 1979;
 Lleure i crepuscle de noces, 1980;
 Tria de poemes, 1987;
 Poema al pare, 1987;
 Mester d'amant, 1992;
 mbit hum, 1995;
 Estroncar el soroll: 1975-1988, 1996;
 Poemes, 1997;
 Entre paraula i silenci, 2001;
 Des de la quietud, 2003;
 Oberta riba, 2003;
 Convocat silenci, 2003;
 Tal vegada una potica, 2004;
 Vida guanyada, 2005;
 Estudis literaris .
 La nostra prpia veu: literatura de les Pitises (amb Isidor Mar i Mayans), 1984;
 Caps de fil, 1992;
 Per arribar a ser, 1993;
 A la vora de Villangmez, 1995;
 Ales que s'obriran a un nou embat: Escrits recents sobre Villangmez , 2006;
 Textos autobiogrfics .
 Quadern d'Istambul, 2005;

 Enllaos externs .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264678" title="Yannick Driesen" nonfiltered="3587" processed="3580" dbindex="103607">
Yannick Driesen s un jugador de bsquet nascut a Antwerpen (Blgica) el 2 d'octubre de 1988 i juga de pivot a les files de Club Baloncesto Estudiantes. Els seus inicis van ser al Sint-Jan Antwerpen on va guanyar la 3A (lliga belga). La temporada 2006-07 fitxava per l'Estudiantes on es va passar tota la temporada jugant el filial que juga a l'EBA. Aquesta temporada tamb juga a l'EBA amb l'Estudiantes sub20.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264679" title="Brochwel Ysgithrog" nonfiltered="3588" processed="3581" dbindex="103608">

Brochwel Ysgithrog, o Brochwel ap Cyngen ( ?   ca 560) va ser un rei de Powys que visqu al segle VI. El malnom Ysgithrog  significaria el dels ullals, i tant es podria referir a una dentadura prominent, un casc amb banyes o a un carcter molt incisiu.

Va ser fill de Cyngen Glodrydd, encara que segurament no el primer (d'acord amb la llei gallesa, hauria heretat el tron, i a Cyngen el succe Pasgen, doncs, el primognit); i de  santa Tudlwystl, filla de Brychan ap Gwyngwen ap Tewdr. Segons les crniques, Brochwel espos Arddyn Benasgel, filla del rei Pabo Post Prydain, i tingueren pel cap baix dos fills, el futur rei Cynan Garwyn i sant Tysilio, que fund l'esglsia de Meifod i don nom a una illa de l'estret de Menai. Altres autors n'hi afegeixen diversos ms: Mawn ap Brochfael (nat ca 551), Iago ap Brochfael (ca 554), Broniarth ap Brochfael i Deuddwr ap Brochfael, aquests dos morts en la batalla de Chester de vora el 613, i Mathew Hen ap Brochfael (El Vell), que succe el seu oncle Coel Hen (El Vell Rei Cole), governant de  Pennines del 591 al 596 .

 Enllaos extersn.
 Breus indicacions biogrfiques ;
 Biografia i ancdotes ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264681" title="Hermea" nonfiltered="3589" processed="3582" dbindex="103609">
Hermea fou un festival dedicat a Hermes que es feia a diverses parts de l'antiga Grcia. Hermes era la detat tutelar de la gimnstica i la palestra i els joves grecs celebraven la seva festa al gimns; per l'ocasi es vestien adequadament amb les millors robes i celebraven diverses competicions. Inicialment Sol va prohibir la presncia d'adulta per amb el temps aquesta prohibici fou ignorada i en temps de Plat apareixen nois i adults celebrant la festa a cada gimns grec.

A Creta tamb se celebrava la festa que tenia moltes similituds amb la Saturnlia romana: de dia els esclaus gaudien de llibertat i festa.

A la ciutat de Feneos a Arcdia, en la qual Hermes era la detat principal, es celebraven jocs i concursos.

Altres festes d'Hermes destacades eren les de Pellene i Tanagra. En general els detalls de les celebracions no sn coneguts.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264682" title="Cynan Garwyn" nonfiltered="3590" processed="3583" dbindex="103610">
Cynan Garwyn o Cynan ap Brochwel (ca 645   ca 613) va ser un rei de Powys que visqu al segle VII. El seu malnom Garwyn s una forma gallesa antiga per Cames Blanques.

La seva vida est molt poc documentada, i nicament apareix en annals molt posteriors a la seva poca, pel que les informacions poden estar tenyides pel pas del temps. Pel fet que heret el tron de Powys, sembla que hauria estat el primognit de Brochwel Ysgithrog; i, d'acord amb les genealogies, s'hauria casat amb Gwynwenwen, filla de Domangart mac Aidan d'Esccia amb qui tingu almenys tres fills: Selyf Sarffgadau (que el succe en el tron als voltants de l'any 610, possiblement per abdicaci), Dinogad i Afandreg Ddu (que es cas amb Cadfan ab Iago del Gwynedd). Segons la tradici, Cynan mor en l'enfrontament amb thelfrith de Northumbria, en la Batalla de Chester; la data de la batalla s incerta, encara que s'ha situat pel 613. Segons la llegenda, el seu cavall Du Hir Tynnedig (L'Alta Tenda Negra) era un dels tres corsers ms grans de Bretanya.

Cynan Garwyn est documentat com a protector de sant Beuno, a qui don terres per a l'edificaci d'un monestir.

 Bibliografia .
 Kari Maund The Welsh Kings: The Medieval Rulers of Wales Tempus, 2000;
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest Longmans, Green & Co., 1911;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264683" title="Selyf ap Cynan" nonfiltered="3591" processed="3584" dbindex="103611">
Selyf ap Cynan o Selyf Sarffgadau (ca 591   ca 613)  va ser un rei de Powys que visqu al segle VII, fill de Cynan Garwyn.

El seu nom, "Selyf" s una forma gallesa de "Salom", "Selim" antigament; hom li don el malnom de "Sarffgadau", o "Serp de batalla", reflectint el seu carcter aguerrit. Acced al tron als voltants de l'any 610, possiblement per l'abdicaci del seu pare, i regn poc temp ja que, d'acord amb els Annals de l'Ulster i els Annals de Galles -o Annales Cambriae-, mor en l'enfrontament amb thelfrith de Northumbria, en la Batalla de Chester . Els Annals de l'Ulster atorguen a Selyf el ttol de Rei dels Britons, potser perqu encapalava un combinat de forces de diversos regnes britnics en la lluita contra els Northumbrians (el rei de Gwynedd, Iago ap Beli, tamb mor en la batalla, segons els annals, aix com el pare de Selyf, Cynan).

La data de la batalla s incerta, encara que s'ha situat pel 613. En tot cas, Selyf Sarffgadau no havia complert els 30 anys. El succe el seu fill, Manwgan per molt poc temps, a causa de l'adveniment de l'usurpador Eiludd Powys.

 Bibliografia .
 Kari Maund The Welsh Kings: The Medieval Rulers of Wales Tempus, 2000;

 Enllaos externs.
 Biografia extensa ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264685" title="Albericus gudrunae" nonfiltered="3592" processed="3585" dbindex="103612">

Albericus gudrunae s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Parker, F. & Menzies, J. 2004.  Albericus gudrunae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264686" title="Manwgan ap Selyf" nonfiltered="3593" processed="3586" dbindex="103613">
Manwgan ap Selyf va ser un rei de Powys que visqu al segle VII, fill de Selyf Sarffgadau.

Una teoria com entre els historiadors s suposar que Manwgan ap Selyf acced al tron molt jove (aix s'esdevingu en morir el seu pare, que sembl que no visqu ms de trenta anys), i aix caus una invasi del regne per Eluadd ap Glast (ms conegut per Eiludd Powys), l'aleshores rei de Dogfeiling. L'usurpador reeix al conservar el lloc per una trentena d'anys, fins a morir en lluita contra els Northumbrians, versemblantment a la batalla de Maes Cogwy, en l'actual Oswestry, en l'any 642. La dinastia Dogfeiling seria finalment anorreada pels saxons als voltants de l'any 656, i Manwgan va poder recuperar el seu feu de Powys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264688" title="Eiludd Powys" nonfiltered="3594" processed="3587" dbindex="103614">
Eiludd Powys va ser un rei de Powys que visqu al segle VII. Probablement fou un rei usurpador.

Sembla quan Manwgan ap Selyf acced al tron el 613 era encara molt jove, i aix desencaden una invasi del regne de Powys per Eluadd ap Glast (que esdevindria Eiludd Powys), un antic rei de Dogfeiling. L'usurpador probablement detingu el regne una trentena d'anys o ms, fins a morir combatent contra Northumbria, possiblement a la batalla de Maes Cogwy (Oswestry) l'any 642. La dinastia Dogfeiling fou esclafada pels saxons als voltants de l'any 656.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264690" title="Albericus gunnari" nonfiltered="3595" processed="3588" dbindex="103615">

Albericus gunnari s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S., Parker, F. &Menzies, J. 2004.  Albericus gunnari.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264691" title="Beli ap Eiludd" nonfiltered="3596" processed="3589" dbindex="103616">
Beli ap Eiludd va ser un rei de Powys que visqu al segle VII. s possible que hagus estat un dels fills de Manwgan ap Selyf, que hauria recuperat el poder desprs de la mort de l'usurpador Eiludd Powys a la batalla de Maes Cogwy l'any 642. Hauria regnat entre els anys 655 i 695, aproximadament. Va ser succet al tron de Powys pel seu fill, Gwylog ap Beli.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264692" title="Hierdul" nonfiltered="3597" processed="3590" dbindex="103617">
Hierdul (plurals hierduls, llat Hieroduli) era una persona indiferentment de gnere mascul o femen, que es dedicava en condicions de virtual esclavitud, a l'adoraci dels deus. Eren d'origen oriental i connectats amb l'adoraci de detats de Sria, Fencia i sia Menor. 

Els hierduls eren de dues classes: els que eren esclaus i feien les tasques ms inferiors, incls el cultiu dels camps sagrats (condici que era hereditria) i els lliures, que encara que personalment lliures  es dedicaven al culte com a esclaus i estaven annexats als temples o recorrien el pas treballant per obtenir diners pels deus; en aquesta darrera condici eren majoria les dones que es prostituen per obtenir diners pels deus. 

El temple amb ms hierduls era el de Comana a Capadcia, on eren uns sis mil, i el de Morimene amb uns tres mil. A Tir eren tamb molt nombrosos fins al punt de qu el gran sacerdot, amb el seu suport, podia optar sovint a la condici de rei. Moltes dones es trobaven en aquesta situaci a Corint i a Erix (Siclia).

Els esclaus dedicades a les tasques del culte eren generalment presoners de guerra i els seus parents (descendents) per tamb hi havia gent lliure i fins i tot d'alta condici que enviaven a les seves filles per sacrificar als deus la seva castedat, generalment fins al temps del seu matrimoni, segons una costum que sembla originaria de Babilnia. Normalment el amo que volia alliberar un esclau per per diverses raons no ho podia fer, l'entregava a un temple.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264693" title="Gwylog ap Beli" nonfiltered="3598" processed="3591" dbindex="103618">
Gwylog ap Beli (?   725) va ser un rei de Powys que visqu al segle VIII, fill de Beli ap Eiludd. Encara que s una poca poc documentada de la histria de Galles, es creu que el va succeir el seu fill Elisedd ap Gwylog, per b que les genealogies que parles d'aquesta poca, i que es van ellaborar dos-cents anys ms tard, entren en contradiccions temporals.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264694" title="Albericus laurini" nonfiltered="3599" processed="3592" dbindex="103619">

Albericus laurini s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Albericus laurini.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264695" title="Hieromnia" nonfiltered="3600" processed="3593" dbindex="103620">
Hieromnia era el nom del perode del mes on comenaven els quatre grans festivals sagrats as l'antiga Grcia. 

Era part de la llei internacional a Grcia que les guerres s'havien d'aturar durant la celebraci d'aquestos festivals, a fi i efecte de qu els habitants dels llocs on es feien poguessin retornar sans i estalvis als seus punts d'origen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264696" title="Albericus rheaurum" nonfiltered="3601" processed="3594" dbindex="103621">

Albericus rheaurum s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Albericus rheaurum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264698" title="Albericus siegfriedi" nonfiltered="3602" processed="3595" dbindex="103622">

Albericus siegfriedi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Bickford, D., Parker, F. & Menzies, J. 2004.  Albericus siegfriedi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264699" title="Elisedd ap Gwylog" nonfiltered="3603" processed="3596" dbindex="103623">

Elisedd ap Gwylog (?   ca 775) va ser un rei de Powys que visqu al segle VIII, descendent lluny de Brochwel Ysgithrog.

El van succeir en el tron el seu fill Brochfael, primer, i Cadell desprs.

El seu rent, Cyngen ap Cadell, li feu erigir una columna en honor seu a prop de l'abadia de Valle Crucis, el Pilar d'Eliseg.

 Enllaos externs.
 Apunts biogrfics ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264700" title="Brochfael ap Elisedd" nonfiltered="3604" processed="3597" dbindex="103624">
Brochfael ap Elisedd (ca 720   773) va ser un rei de Powys que visqu al segle VIII, fill d'Elisedd ap Gwylog. Succe el seu pare al tron, on regn fins al 773, quan el seu germ Cadell esdevingu rei.

Sembla que tingu una filla, Nesta, que es cas amb el rei de Gwynedd Merfyn Frych ap Gwriad i amb qui tingu el futur rei Rhodri Mawr el Gran .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264701" title="Hieromnemones" nonfiltered="3605" processed="3598" dbindex="103625">
Hieromnemones fou una classe de representants de l'antiga Grcia, la ms honorable de les dues classes que composaven el consell de l'amfictionia. 

Tamb hi havia hieromnemones a altres estats de Grcia  diferents dels representants de l'amfictionia: A Megara els sacerdots de Posid; a Bizanci (colnia de Megara) el mxim dirigent de l'estat era el hieromnem, i donava el seu nom a l'any; a Calcednia tamb va existir un hieromnem; i a Tasos s'esmenta un hieromnem que tenia el control del tresor.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264702" title="Albericus swanhildae" nonfiltered="3606" processed="3599" dbindex="103626">

Albericus swanhildae s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S., Zweifel, R. & Menzies, J. 2004.  Albericus swanhildae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264703" title="Cadell ap Elisedd" nonfiltered="3607" processed="3600" dbindex="103627">
Cadell ap Elisedd va ser un rei de Powys que visqu al segle VIII. Succe el seu germ Brochfael al tron quan aquest mor al 773. El succe el seu fill Cyngen.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264704" title="Cyngen ap Cadell" nonfiltered="3608" processed="3601" dbindex="103628">


Cyngen ap Cadell ( ?   855) va ser un rei de Powys que visqu al segle IX.

En honor del seu re-besavi Elisedd ap Gwylog (i tal volta com a forma de legitimaci de la dinastia), li feu erigir una columna a prop de l'abadia de Valle Crucis, el Pilar d'Eliseg.

Mor als voltants dels anys 854 o 855, en una peregrinaci a Roma. Es creu que va ser el primer rei galles en visitar la ciutat desprs que l'esglsia gallesa es reconcilis amb la romana (separades a causa del contencis de la celebraci de la Pasqua). Cyngen va ser el darrer rei en lnia directa de la casa reial de Powys. Encara que tingu diversos fills,  Elysedd, Ieuaf, Aeddan i Gruffudd ap Cyngen, el regne se l'anex Rhodri El Gran, rei de Gwynedd, emparant-se en que era fill de Nest, germana de Cyngen.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911};

 Enllaos externs.
 Resum biogrfic ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264705" title="Rhodri Mawr" nonfiltered="3609" processed="3602" dbindex="103629">
Rhodri Mawr (Rhodri el Gran en catal; tamb anomenat Rhodri ap Merfyn) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que nasqu als voltants del 825 i mor a l'any 878. Govern en un espai que es correspon fora amb el Galles actual.

Va ser el primer rei que un la majoria dels regnes gallesos, i tamb el primer que reb l'apellatiu de Gran. De son pare Merfyn Frych ap Gwriad n'heret el regne de Gwynedd a l'any 844. Per la banda de la seva mare Nest ferch Cadell, de la famlia reial de Powys, en morir Cyngen en un pelegrinatge a Roma l'any 855, reb tamb el regne d'aquest. El 872, Gwgon, senyor de Seisyllwg (al sud del pas), mor negat en un accident; grcies al matrimoni pactat amb Angharad, germana de Gwgon, Rhodri pogu annexar-se les seves terres, i estendre el seu domini a gaireb tot Galles.

Malgrat aquest cmul de circumstncies favorables, Rhodri hagu de suportar els embats d'anglesos i danesos alhora. Aquests darrers assolaren l'illa de Mon, el bressol de Gwynedd, el 854. En l'any 856, Rhodri obtingu una victria important contra els danesos quan n'occ el seu cap Gorm (de vegades transcrit Horm). Sedulius Scotus, un literat irlands a la cort de Carles el Calb (rei dels Francs occidentals) a Lieja, escrigu en les Crniques de l'Ulster dos poemes celebrant la victria de "Roricus" sobre els vkings.

A l'any 877, Rhodri men una altra batalla contra les invasions vkingues de l'illa de Mon, per hagu de refugiar-se a Irlanda. Es diu que, a la seva tornada l'any segent, ell i el seu fill Gwriad foren morts pels mercians de Ceolwulf II, encara que les circumstncies concretes del fet sn desconegudes. El seu fill Anarawd ap Rhodri el succe, i a rel d'una victria sobre els mercians al 880, els annals ho contaren com "la venjana divina d'en Rhodri".

Histricament, hom ha atribut a Rhodri el Gran la construcci del primer castell de Dinefwr. En aquell segle IX, Rhodri coincid amb dos altres monarques que reberen el ttol de Gran: Carlemany i Alfred el Gran. Aix potser explica perqu, malgrat que no ens hagin arribat informacions sobre el seu regnat (no tingu bigraf coetani), els gallesos el considerin encara un dels seus grans monarques.

Tingu pel cap baix sis fills, dels que el succeren en el poder Anarawd com a rei de Gwynedd, Merfyn com a rei de Powys i Cadell com a prncep de Seisyllwg. Gwriad mor amb ell, i Elen verch Rhodri probablement espos Owain ap Hywel, rei de Glamorgan.

 Enllaos externs.
 Resum biogrfic ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264706" title="Ramon Guillem Alapont" nonfiltered="3610" processed="3603" dbindex="103630">
Ramon Guillem Alapont (Catarroja, Horta Sud, 1959) s un poeta valenci. Llicenciat en geografia i histria per la Universitat de Valncia, treballa com a tcnic d'arxius. s membre del grup CEDRO i de l'AELC. Fou un dels fundadors de la revista literria Daina. El 2004 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Narrativa .
 El pas dels dos sols, 1992  ;
 Ahir van ploure granotes, 1997;
 Aventures a la cort del rei Punt, 1998;
 Novella .
 A foc lent, 2004;
 Una nit entre les nits, 2006;
 Poesia .
 D'on gran desig s'engendra, 1985;
 L'hivern remot, 1987;
 Les ombres sedudes, 1990;
 Aiguamolls, 1991;
 Terra d'aigua, 1993;
 L'ntima realitat: antologia 1981-1996, 1998;
 Solatge de sols, 1999;
 Maregassa, 2002;
 Celabraci de la mirada, 2005;
 Textos autobiogrfics .
 La cambra insomne, 1992;
 Com l'anglica, 2007;
 Assaig .
 La tasca valencianista de Pascual Asins i Lerma, 1984;

 Enllaos externs .
 Biografia;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264707" title="Albericus tuberculus" nonfiltered="3611" processed="3604" dbindex="103631">

Albericus tuberculus s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Menzies, J. 2004.  Albericus tuberculus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264708" title="Merfyn ap Rhodri" nonfiltered="3612" processed="3605" dbindex="103632">
Merfyn ap Rhodri va ser un rei de Powys que visqu al segle IX i versemblantment mor el 900. Fill de Rhodri el Gran a qui succe quan aquest mor el 878. A Merfyn el succe el seu fill Llywelyn. Altres fills que se li atribueixen sn: Triffyn, Yarthyr i una filla, Avandreg.

Segons algunes fonts nasqu al 859 a Caer Seiont ; altres fonts el fan mort en un raid vking al 904 . 











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264709" title="Hieropoii" nonfiltered="3613" processed="3606" dbindex="103633">
Hieropoii foren els antics sacrificadors a Atenes, dels quals se'n nomenaven deu cada any i participaven a tots els sacrificis usuals, generalment de celebracions religioses, incls els festivals quinquennals, amb la nica excepci de la Panatenea. 

Els sacrificador ms honorable eren els Eumnides, escollits per votaci, i que no feien els sacrificis en persona.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264710" title="Llywelyn ap Merfyn" nonfiltered="3614" processed="3607" dbindex="103634">
Llywellyn ap Merfyn va ser un rei de Powys que visqu entre els segles IX i X. Se'l creu nascut a Llandeilo a l'any 880  i hom li atribueix nicament una descendent, Angharad Verch Llywellyn, nascuda al 918.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264711" title="Hywel Dda" nonfiltered="3615" processed="3608" dbindex="103635">

Hywel ap Cadell, anomenat Hywel Dda o Hywel el Bo, (880?    950), va ser un rei de Powys, de Gwynedd i de  Deheubarth que visqu al segle X. Se'l considera un dels reis britons ms grans abans de la conquesta normanda de l'illa britnica. Grcies a la seva actuaci, Galles acab el segle X amb un sistema codificat de lleis molt ms avanat que els dels regnes anglesos de l'poca.

 Biografia .
Hywel va ser el fill petit de Cadell ap Rhodri i net de Rhodri Mawr o Rhodri el Gran.  En l'any 905, Cadell, que havia conquerit el regne de Dyfed, el ced al seu fill perqu el governs en nom seu. Aquest darrer establ la cort al castell de Dinefwr i consolid la seva posici poltica esposant Elen, filla de Llywarch ap Hyfaidd, que es creu que fou el darrer prncep independent de Dyfed. En morir Cadell al 909, Hywel obtingu Seisyllwg (Ceredigion i Ystrad Tywi), la part sud del regne, i a la mort del seu germ el 920, fusion Dyfed i Seisyllwg per formar un nou regne, el de  Deheubarth. A la mort del seu cos Idwal Foel (Idwal el Calb) el 942, es feu tamb amb el territori de Gwynedd, i es trob en possessi de tres quartes parts de l'actual pas de Galles.

Malgrat la tendncia imperant a l'poca, el regnat de Hywel fou particularment pacfic, i fins i tot sembla que se sotmet als reis anglesos Eduard I el 918 i Athelstan el 926. L'entesa amb els vens era prou cordial com per fer-se encunyar moneda de plata a la villa anglesa de Chester; tamb va ser l'nic rei de Galles que va emetre moneda prpia. Desprs d'haver estudiat el sistema legislatiu angls i d'haver pelegrinat a Roma a l'any 928, comen a aplicar en la tasca governativa diverses idees molt avanades al seu temps. s possible que es reuns amb el Sant Pare (encara que no se sap si fou Joan X, Lle VI o Esteve VIII, ja que els tres ocuparen el Setial de Pere aquell any).

Als voltants de l'any 945 es va fer una assemblea a Hendy-gwyn ar Daf (Whitland en angls), un aplec dels juristes del pas on les lleis galleses foren codificades i transcrites per a la posterioritat. La part ms gran d'aquesta tasca fou obra del clebre erudit Blegywryd, i encara que no se'n conserven cpies coetnies, apareixen en manuscrits del segle XII que reconeixen el mrit reial en la recopilaci.

Desprs de la mort d'Hywl Dda, el regne fou partit en tres parts. Gwynedd fou pels fills d'Idwal, mentre que Deheubarth i Powys passaren als fills d'Hywel. El seu llegat ms valus, per, fou un codi legislatiu molt modern que es mantingu viu i que serv d'element de cohesi nacional fins a la conquesta anglesa de Galles.

 Enllaos externs.
 Resum biogrfic ;
 Plana del jard i centre Hywel Dda, dedicat a la memria del rei i de la seva recopilaci legislativa ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264712" title="Albericus valkuriarum" nonfiltered="3616" processed="3609" dbindex="103636">

Albericus valkuriarum s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Albericus valkuriarum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264713" title="Owain ap Hywel" nonfiltered="3617" processed="3610" dbindex="103637">
Owain ap Hywel (Dinefwr, Llandeilo, 913 ?   987 ) va ser un rei de Deheubarth i de Powys que visqu al segle X.

Owain va ser fill de Hywel Dda, originalment rei de Deheubarth, per que a la fi de la seva vida regnava sobre la majoria del territori de Galles. En morir al 950, Deheubarth va ser compartit entre Owain i els seus dos 
germans, Rhodri i Edwin; per contra, no pogueren conservar el Regne de Gwynedd, que va ser reclamat per a la dinastia tradicional d'Aberffraw per Iago i Ieuaf ap Idwal, els fills d'Idwal Foel.

En l'any 952 Iago i Ieuaf van envair el sud, fins arribar a Dyfed. Els fills de Hywel respongueren penetrant 
en el nord al 954, fins a arribar a la vall del Conwy, per foren venuts en batalla a Llanrwst i s'hagueren 
de retirar a Ceredigion.

Rhodri mor al 953 i Edwin al 954, deixant Owain com a rei nic de Deheubarth. Owain ap Hywel no prov mai 
ms d'atacar Gwynedd, per amb el seu fill Einon pos la mira en l'est, per atacar el regne de Morgannwg 
(modernament Glamorgan) en els anys 960 (el cantref de Gorfynydd), 970 i 977 (Gower 
les dues vegades). Ja amb una certa edat, Owain ced gran part de les tasques de govern a Einon fins que, 
en un nou atac al 984, aquest mor en un enfrontament amb cavallers del Regne de Gwent, sembla que en uns aiguamolls entre Loughor i Penllergaer, en l'actual Gorseinon .

Desprs de la mort d'Einon, prengu el comandament militar el segon fill d'Owain, Maredudd, i al 986 feu el que seu pare no havia pogut, emparar-se del tron de Gwynedd, expulsant-ne el fill de Ieuaf, Cadwallon ab Ieuaf. A l'any segent Owain mor i Maredudd es proclam rei de Deheubarth i de Gwynedd alhora.

Els Annales Cambriae foren compilats a instncies d'Owain.

Casat amb Angharad Verch Llewelyn, Owain probablement tingu cinc fills: Einion (933-984), Cadwallon (935-961), Maredudd (938-999), Llywarch (940-987)  i Iestyn (942-?) .

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;

 Notes .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264715" title="Llywelyn ap Seisyll" nonfiltered="3618" processed="3611" dbindex="103638">
Llywellyn ap Seisyll ( ?   1023) va ser un rei de Powys, de Gwynedd i de Deheubarth que visqu al segle XI. Els Annals de l'Uster l'anomenen Rei dels Britons

 Biografia .
No se sap gaire cosa del seu pare, Seisyll, que possiblement no era de sang reial. D'acord amb algunes genealogies, Siesyll i el seu fill Llywelyn estaven associats a Rhuddlan, potser com a senyors del commote de Rhuddlan a Tegeingl. Prawst, esposa de l'un i mare de l'altre, podia haver estat filla d'Elisedd, un fill -no primognit- d'Anarawd ap Rhodri, fill del gran rei  Rhodri Mawr. L'esposa de Llywelyn, Angharad, era filla de Maredudd ab Owain, que govern grans parts de Galles durant uns quants anys.

Llywelyn obtingu el control de Gwynedd en l'any 1018, quan venc Aeddan ap Blegywryd en batalla, occint-lo amb els seus quatre fills. Posteriorment guany tamb Deheubarth quan, a Abergwili el 1022, venc Rhain, un pretendent irlands que pretenia que era fill de Maredudd ab Owain. 

Segons els annals de Brut y Tywysogion, el seu regnat va ser de gran prosperitat, "ning no estava necessitat, ni cap ciutat era buida o deserta". El seu regnat s'acab bruscament amb la seva mort prematura el 1023. El seu fill, Gruffydd ap Llywelyn, per b que molt jove en morir el seu pare, acab tenint el control de la major part del pas.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;
 John Edward Lloyd, R.T. Jenkins, ed. The Dictionary of Welsh Biography Down to 1940 Oxford: Oxford University Press, 1959;

 Enllaos externs .
 Resum biogrfic ;
 Breus dades biogrfiques ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264718" title="Albericus variegatus" nonfiltered="3619" processed="3612" dbindex="103639">

Albericus variegatus s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Albericus variegatus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264719" title="Iago ab Idwal ap Meurig" nonfiltered="3620" processed="3613" dbindex="103640">

Iago ab Idwal (o Iago ab Idwal ap Meurig) va ser un rei de Gwynedd i de Powys que visqu al segle XI i mor a l'any 1039.

En la mort de Llywelyn ap Seisyll el 1023, el regne de Gwynedd torn a l'antiga dinastia amb Iago, que era rebesnt d'Idwal Foel.

No se sap gaire cosa del regnat de Iago. Fou mort pels seus propis homes i reemplaat pel fill de Seisyll, Gruffydd ap Llywelyn. El net de Iago, Gruffydd ap Cynan, recuper posteriorment el tron de Gwynedd. Donat que el seu pare, Cynan ap Iago, era poc conegut al pas, Gruffydd fou usualment anomenat "net de Iago" per comptes del ms habitual "fill de Cynan".

 Enllaos extrns.
 Resum biogrfic ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264722" title="Gruffydd ap Llywelyn" nonfiltered="3621" processed="3614" dbindex="103641">
Gruffydd ap Llywelyn (ca 1007   5 d'agost del 1063) va ser el Rei de tot Galles des de l'any 1055 fins al seu trasps, un dels pocs governants gallesos a qui es pot atorgar aquest ttol. Conegut com a rei dels britons, va ser un lluny descendent de Hywel Dda i del rei Anarawd ap Rhodri de Gwynedd.

 Biografia .
  Joventut .
Gruffydd era el gran dels dos fills de Llywelyn ap Seisyll, que havia governat alhora el regne de Gwynedd i el de Powys. En morir Llywelyn el 1023, un membre de la dinastia Aberffraw, Iago ab Idwal ap Meurig, pass a regir Gwynedd.

D'acord amb la llegenda, Gruffydd era de jove un dropo. Una nit de Cap d'Any, la seva germana exasperada el va fer fora de casa; al carrer, mentre s'arrepenjava en la paret d'una altra casa, en Gruffydd va sentir remugar un cuiner que estava bullint trossos de bou en una olla, perqu un dels trossos pujava sempre a la superfcie del lquid per ms vegades que el cuiner l'enfonss. El prncep prengu aix com una premonici que es podia aplicar a ell mateix, i d'ac en comen l'ascens al poder.

 Rei de Gwynedd i Powys 1039-1055 .
En l'any 1039, Iago ab Idwal fou occit pels seus propis homes i el seu fill, Cynan ap Iago, que potser tenia uns quatre anys, va ser enviat a Dublin a l'exili. Gruffydd, que ja havia usurpat el tron de Powys, es va fer amo tamb del de Gwynedd. Poc desprs d'accedir-hi va sorprendre un exrcit merci a Rhyd y Groes (a prop de Y Trallwng) i el va anihilar amb el seu general incls, Edwin, germ del comte de Mercia Leofric. Tot seguit atac el principat ve, Deheubarth, que estava regit per Hywel ab Edwin, i a qui venc en una batalla a Pencader el 1041 -a ms d'emportar-se'n la dona-. Sembl que Gruffydd expuls Hywel de Deheubarth pels voltants de 1043, perqu a l'any segent aquest es present a l'embocadura del riu Tywi amb una flota danesa per a recuperar el regne. En l'enfrontament, Gruffydd els venc i mat Hywel en batalla.

Gruffydd ap Rhydderch de Gwent pogu treure Gruffydd ap Llywelyn de Deheubarth a l'any 1047 i n'esdevingu el rei desprs que els nobles d'Ystrad Tywi ataquessin i matessin 140 homes de la gurdia personal de Gruffydd. Posteriorment, resist diversos atacs de Gruffydd ap Llywelyn al llarg dels anys segents. Gruffydd actu tamb a la frontera gallesa en l'any 1052, quan atac la regi d'Herefordshire i hi venc un exrcit combinat de normands i anglesos vora Leominster.

 Rei de Galles 1055-1063 .
A l'any 1055, Gruffydd ap Llywelyn venc i mat el seu rival Gruffydd ap Rhydderch en batalla i reconquer el Deheubarth. Gruffydd s'ali tot seguit amb lfga-r, fill de Leofric de Mercia, que havia estat privat del seu comtat a l'East Anglia per Harold Godwinson i els seus germans. Ambds uniren forces i feren cap a Hereford, on van ser aturats pel comte d'Hereford, Ralph el Tmid. Les forces d'aquest estaven muntades a cavall i armades en la forma normanda, per el 24 d'octubre del 1055 foren venudes per  Gruffydd, que saquej la ciutat i en destru el castell. El comte Harold reb l'encrrec de contratacar, i sembla que constru una fortificaci a Longtown, abans de re-fortificar Hereford. Poc desprs, lfga-r va ser restablert en el comtat i s'hi sign un tractat de pau.

Per la mateixa poca, Gruffydd pugu fer-se tamb amb Morgannwg i Gwent, a ms d'extensos territoris en la frontera amb Anglaterra. A l'any 1056 venc un altre exrcit angls en la rodalia de Glasbury. Reclam sobirania sobre tot el territori galls, i els anglesos li reconegueren.

 Mort i perode immediat posterior .
Gruffydd sign un pacte amb Eduard el Confessor, per la mort del seu aliat lfga-r el 1062 el pos en situaci vulnerable. A la fi del mateix any, l'aleshores comte Harold Godwinson obtingu l'acquiescncia del rei per a fer un atac sorpresa a la cort de Gruffydd a Rhuddlan. Gruffydd escap ben just a la captura en un dels seus vaixells, per la resta de la flota fou destruda. A la primavera del 1063, Tostig, germ d'en Harold, men un exrcit cap al nord de Galles, mentre en Harold portava la flota al sud de Galles, primer, per anar a trobar el seu germ, desprs. Gruffydd hagu de refugiar-se a la regi de Snowdonia, per els seus propis homes el trairen i el mataren, el 5 d'agost segons Brut y Tywysogion. Les crniques de l'Ulster indiquen que fou mort el 1064 per Cynan ap Iago, el pare del qual (Iago ab Idwal) havia estat occit pel mateix Gruffydd en l'any 1039 . Gruffydd havia fet probablement molts enemics mentre unia Galles sota el seu poder, i aix explicaria la seva mort, en una forma o altra. Walter Map ha preservat un comentari del propi Gruffydd sobre aix: Speak not of killing; I but blunt the horns of the offspring of Wales lest they should injure their dam. 

El cap de Gruffydd i el mascar de proa del seu vaixell foren enviats a Harold.

Rere la mort de Gruffydd, el rei Harold II es cas amb la seva vdua Ealdgyth. El reialme de Galles fou partit novament en els regnes tradicionals. Bleddyn ap Cynfyn i el seu germ Rhiwallon assoliren un tracte amb en Harold i reberen els governs de Gwynedd i Powys. D'aquesta forma, quan els normands venceren i occiren Harold a la batalla de Hastings el 1066, en els lmits de Galles hi trobaren els regnes tradicionals per comptes d'un regne unificat. Gruffydd deix dos fills (Maredudd i Idwal) que, al 1069 reptaren els germans Bleddyn i Rhiwallon en la batalla de Mechain (en l'actual comtat de Powys), en un intent de recuperar part del regne del seu pare. Ambds germans foren venuts; un mor en l'enfrontament i l'altre d'hipotrmia desprs d'acabada la batalla.

 Descendncia de Gruffydd ap Llywelyn .
Gruffydd es cas amb Ealdgy-, filla d'lfga-r, amb qui tingu els segents:
 Maredudd ap Gruffydd (mort al 1069);
 Idwal ap Gruffydd (mort al 1069);

La seva filla Nesta verch Gruffydd, germana o germanastra dels anteriors, es cas amb Osbern FitzRichard de Richard's Castle

 Notes .


 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest Longmans, Green & Co., 1911;
 P. M. RemfryAnnales Cambriae.  A Translation of Harleian 3859; PRO E.164/1; Cottonian Domitian, A 1; Exeter Cathedral Library MS. 3514 and MS Exchequer DB Neath, PRO E (ISBN 1-899376-81-X);
 John Davies A history of Wales (Penguin Books) ISBN 0-14-014581-8;
 Frederick Lewis Weis Ancestral Roots of Certain American Colonists Who Came to America Before 1700 , Lines: 176-2, 176A-4, 177-1;

 Enllaos externs.
 Resum biogrfic ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264723" title="Bleddyn ap Cynfyn" nonfiltered="3622" processed="3615" dbindex="103642">
Bleddyn ap Cynfyn (1025?    1075) va ser un rei de Powys i de Gwynedd que visqu al segle XI.

Bleddyn fou fill de Cynfyn ap Gwerstan, que pertanyia a la casa reial de Powys. A la mort de Gruffydd ap Llywelyn, sobir de tot el Pas de Galles (mort pels seus propis homes desprs d'haver estat derrotat per Harold Godwinson el 1063), Bleddyn i el seu germ Rhiwallon se sotmeteren a en Harold i en reberen les terres de  Gwynedd i el Powys. A l'any 1066 tingu lloc la batalla de Hastings, que amb la mort del rei Harold II marc la fi de la dinastia saxona de Wessew de reis d'Anglaterra i l'inici de la conquesta normanda amb Guillem el Conqueridor. A l'any segent, Bleddyn i Rhiwallon s'uniren al merci Eadric el Salvatge per atacar els normands a Hereford, i al 1068 s'aliaren amb els barons Edwin de Mercie i Morcar de Northumbrie.

Bleddyn s'hagu de defensar dels fills de Gruffyd ap Llywelyn, als que pogu vncer a la batalla de Mechain, el 1070: un mor a la batalla, i l'altre gelat. De resultes de la contesa, per, Rhiwallon tamb fou mort, i d'aleshores endavant Bleddyn regn fins a Gwynedd i Powys fins al propi trasps. El mat una coalici impulsada per Rhys ab Owain i els nobles d'Ystrad Tywi, al sud de Galles. Aquesta mort caus una commoci arreu del pas. Segons el Brut y Tywysogion, Bleddyn hauria estat un dirigent benvol, i que hauria actualitzat el codi legal de Hywel Dda.

Com que els fills de Bleddyn eren encara massa joves, fou el seu cos Trahaearn ap Caradog qui el succe.

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264724" title="Iorwerth ap Bleddyn" nonfiltered="3623" processed="3616" dbindex="103643">
Iorwerth ap Bleddyn va ser un prncep de Powys que visqu al segle XI.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264725" title="Hilria" nonfiltered="3624" processed="3617" dbindex="103644">
Hilria fou el nom donat originalment als dies de festa o celebraci.

Segons Mxim Monjo, les hilries eren publiques o privades i entre les segones s'incloen els dies de naixement o enlla matrimonial de les persones, mentre que entre les primeres hi havia els grans dies com el nomenament d'un nou emperador. En aquestes festes es feien alguns sacrificis i cap persona podia mostrar signes de tristor.

Els romans feien una festa de nom hilria el 25 de mar, en honor de Cibeles la Mara dels dus, per Lampridi l'anomena Hilaria Matris Deum. Es celebrava el primer dia desprs de l'equinocci de hivern, just quan el dia era per primer ms llarg que la nit i el hivern es donava per acabat. Valeri Mxim esmenta els jocs en honor de la Mare dels dus i diu que es feien jocs. Herodi diu que al temps de l'Imperi es feia una solemne process en qu l'esttua de la deessa era transportada junt amb costosos objectes de plata i obres d'art, es feien jocs i es permetien algunes llicencies; tamb es portaven mascares i podien imitar altres persones fins i tot magistrats. De fet la hilria romana era el darrer dia del festival de Cibeles que comenava el dia 22 de mar, per aquesta festa no s mai esmentada als calendaris romans o als Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264726" title="Cadwgan ap Bleddyn" nonfiltered="3625" processed="3618" dbindex="103645">
Cadwgan ap Bleddyn va ser un rei de Powys que visqu al segle XI.

Cadwgan va ser el segon fill de Bleddyn ap Cynfyn, rei alhora de Powys i de Gwynedd. En ser mort Bleddyn el 1075, Powys va ser dividit entre els seus res fills, Cadwgan, Iorwerth i Maredudd. La primera menci a Cadwgan s del 1088, quan atac el regne de Deheubarth, fent que el seu rei, Rhys ap Tewdwr, hagus de fugir a Irlanda. Per poc temps, per, ja que abans d'acabar l'any Rhys torn amb una flota i derrot els homes de Powys en una batalla on moriren dos dels nebots d'en Cadwgan, Madog i Rhiryd.

Quan Rhys ap Tewdwr mor el 1093, Cadwgan atac novament Deheubarth, per aviat fou clar que serien els normands qui es beneficiarien del trasps del rei Rhys. Per la mateixa poca, Cadwgan es cas amb la filla d'un dels senyors normands de la rodalia, Picot de Sai. A l'any 1094, esclat una revolta gallesa contra el poder normand, i Cadwgan hi particip vencent-ne un contingent a la batalla de Coed Yspwys. Bleddyn estava aliat en aquell moment amb Gruffydd ap Cynan, rei de Gwynedd, i quan el comte Hugh d'Avranches de Chester i el comte Hugh of Montgomery de Shrewsbury llanaren una invassi en l'any 1098 per recuperar l'illa de Mon per a Hugh de Chester, Cadwgan feia costat a Gruffydd. Una flota danesa contractada per Gruffydd va ser comprada pels normands per una suma superior, i Cadwgan i Gruffydd hagueren de fugir a Irlanda en un bot.

Pogueren tornar a Galles a l'any segent, i a Cadwgan li fou perms de reclamar part de Powys i Ceredigion, amb la condici que rets homenatge a Robert of Bellme, tercer comte de Shrewsbury. Durant una temporada, Cadwgan pogu enfortir la seva posici. Quan Robert part peres amb el rei en l'any 1102, el germ de Cadwgan, Iorwerth, collabor a derrotar el comte. Iorwerth  feu captiu el seu germ gran, Maredudd, i el lliur al rei; per moltes de les terres que el rei li havia proms per l'ajuda foren, per comptes d'aix, donades a nobles normands, i Iorwerth trenc amb el monarca. De resultes, en l'any 1103 va ser portat davant d'un tribunal reial, i empresonat, i Cadwgan qued com a nic governant del Powys que encara no estava en poder normand.

La situaci torn a canviar al 1109, quan el fill de Cadwgan Owain s'enamor de Nest, esposa de Gerald de Pembroke, assalt -i crem- el castell de Cenarth Bychan i la segrest. Cadwgan mald endebades perqu el seu fill allibers la dama. Aleshores, el justiciar de Shropshire, Richard de Beaumais ofer terres a membres de les branques menors de la casa de Powys si atacaven els culpables Cadwgan i Owain. Ceredigion va ser envat i Owain s'escap a Irlanda, mentre Cadwgan es ret al rei, que el permet de conservar nicament una possessi  fronterera. Posteriorment, el rei Enric I d'Anglaterra el permet de recuperar tot Ceredigion contra el pagament d'una multa de 100 lliures i la promesa de trencar tots els lligams amb Owain en el futur. Quan el seu germ Iorwerth fou mort per Madog ap Rhiryd en l'any 1111, Cadwgan recuper breument el regne de Powys, per a perdre'l quan ell mateix fou occit per Madog a Y Trallwng (en angls, Welshpool). Madog es feu amb la majoria de les terres del regne, mentre el romanent passava a mans d'Owain.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co, 1911;

 Enllaos externs.
 Resum biogrfic ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264727" title="Owain ap Cadwgan" nonfiltered="3626" processed="3619" dbindex="103646">
Owain ap Cadwgan (mort el 1116) va ser un prncep del regne medieval de Powys, a l'est de Galles. Visqu una vida molt intensa, amb enfrontaments, exilis, venjances i canvis de bndol.

Owain va ser el fill gran de Cadwgan ap Bleddyn, prncep de la part nort de Powys. La seva primera aparici documentada s de quan occ el 1106 els fills de Trahaearn ap Caradog, Meurig i Griffri, senyors d'unes terres al cantref d'Arwystli. En l'any 1109 Cadwgan, pare d'Owain, va fer en la seva cort de Ceredigion una gran festa; i sembla que en aquest acte Owain va sentir a parlar de la bellesa de Nest, esposa de Gerald i germana del rei de Deheubarth Gruffydd ap Rhys, que aleshores tenia el castell de Cenarth Bychan (possiblement Cilgerran). Va decidir de visitar-la, i quan la vei se n'enamor i decidit a haver-la a qualsevol preu. En la nit de Nadal, Owain i quinze companys excavaren un tnel per dessota la porta del castell i, desprs de segrestar-ne la senyora i els seus fills, calaren foc a la fortalesa; Gerald pogu escapar-se'n per una comuna. Nest tingu dos fills d'Owain, Llywelyn i Einion, abans que la torns al seu esps. 

Les accions d'Owain feren que son pare hagus d'afrontar una invasi, ja que el justiciar de Shropshire, Richard de Beaumais, ofer terres als membres de les diverses branques menors de la casa de Powys si atacaven el prncep Cadwgan i el seu fill Owain. Owain s'escap a Irlanda mentre en Cadwgan es retia al rei Enric I d'Anglaterra i perdia totes les seves propietats. Posteriorment, Ceredigion fou tornat a Cadwgan, amb la condici que pagus una multa de 100 lliures i que promets no fer-se ms amb el fugitiu Owain.

Owain torn d'Irlanda i s'ali amb Madog ap Rhiryd. El rei hi correspongu al 1110 alliberant del captiveri l'oncle d'Owain, Iorwerth ap Bleddyn i tornant-li el regne de Powys. Owain fou expulsat de Powys per en Iorwerth; refugiat a Ceredigion, va fer rtzies sobre les terres de Dyfed, venent-se en els mercats irlandesos d'esclaus els presoners que hi feia. Tamb mat un important resident flamenc, Guillem de Brabant. King Henry respongu prenent -novament- totes les terres de Cadwgan, i forant-lo a viure a Anglaterra, mentre l'Owain tornava a refugiar-se a Irlanda. Iorwerth, per, va ser mort per l'aliat d'Owain, Madog ap Rhiryd en l'any 1111, i el poder de Powys pass novament a mans de Cadwgan, que pugu fer venir el seu fill de l'exili. Quan Cadwgan fou occit per per Madog al mateix any, Owain esdevingu el governant de gran part de Powys. 

Nomen el seu oncle Maredudd ap Bleddyn penteulu (capit de la gurdia) i, en l'any 1113, aquest aconsegu capturar Madog ap Rhiryd. En revenja per la mort del seu pare, Owain el feu cegar.

Al 1114, el rei Enric d'Anglaterra enva Galles, en un atac dirigit principalment contra Gruffydd ap Cynan, de Gwynedd; Owain s'ali amb aquest darrer, i amb ell es retir a Gwynedd. Fetes les paus, Enric s'emport Owain en la seva visita a Normandia (possiblement per tenir-lo controlat) i l'orden cavaller. Ambds tornaren a l'illa Britnica l'any 1115, i al 1116 Owain junt les seves armes al rei Enric per a sufocar la rebelli de Gruffydd ap Rhys de Deheubarth. Gerald de Windsor, que lluitava en el mateix bndol, aprofit que Owain noms estava acompanyat per una norantena d'homes i, juntament amb un grup de flamencs revenj el segrest de la seva dona Nest i la mort de Guillem de Brabant, matant-ne l'autor. La major part del regne de Powys pass al seu oncle, Maredudd.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;

 Enllaos externs .
 Resum biogrfic ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264728" title="Madog ap Maredudd" nonfiltered="3627" processed="3620" dbindex="103647">
Madog ap Maredudd va ser un prncep de Powys que visqu al segle XII.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264729" title="Maredudd ap Bleddyn" nonfiltered="3628" processed="3621" dbindex="103648">
Maredudd ap Bleddyn va ser un prncep de Powys que visqu al segle XII.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264731" title="Albert Moncasi" nonfiltered="3629" processed="3622" dbindex="103649">

Albert Moncasi Vasco es un jugador nascut a Premi de Mar el 4 de maig de 1986 i que juga de pivot a l'Axa F.C Barcelona. Els seus inicis sn el Bara Cadet A desprs va passar pel Bara jnior i la temporada 2006-2007 va pujar el primer equip blaugrana on va jugar noms un partit contra el Prokom Trefl en el que va fer 2 punts. Actualment juga amb el Club Baloncesto Gran Canaria, en condici de cedit pel FC Barcelona.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264733" title="Austrochaperina" nonfiltered="3630" processed="3623" dbindex="103650">

Austrochaperina s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae que es troba Nova Guinea i Austrlia. 

Espcies.

 Austrochaperina adamantina ;
 Austrochaperina adelphe ;
 Austrochaperina aquilonia ;
 Austrochaperina archboldi;
 Austrochaperina basipalmata ;
 Austrochaperina blumi ;
 Austrochaperina brevipes ;
 Austrochaperina derongo ;
 Austrochaperina fryi ;
 Austrochaperina gracilipes ;
 Austrochaperina guttata ;
 Austrochaperina hooglandi ;
 Austrochaperina kosarek ;
 Austrochaperina macrorhyncha ;
 Austrochaperina mehelyi ;
 Austrochaperina novaebritanniae ;
 Austrochaperina palmipes ;
 Austrochaperina parkeri ;
 Austrochaperina pluvialis ;
 Austrochaperina polysticta ;
 Austrochaperina rivularis ;
 Austrochaperina robusta;
 Austrochaperina septentrionalis ;
 Austrochaperina yelaensis ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264734" title="Hipobot" nonfiltered="3631" processed="3624" dbindex="103651">
Hipobot (plural hipobots, llat hippobotae) foren els cavallers de Calcis a Eubea, considerats la noblesa local, equivalent als "hippeis" d'altres estats grecs, que conformaven les classes socials ms altes a cada estat.

Quan Atenes va ocupar Calcis el 506 aC els hipobots foren privats de les seves terres que foren entregades a quatre mil colons atenencs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264736" title="Deheubarth" nonfiltered="3632" processed="3625" dbindex="103652">
 

 

Deheubarth fou un estat medieval galls.

 Histria .
Deheubarth va ser creat pels voltants de l'any 950 pel gran rei Hywel Dda ("Hywel el Bo") fusionant els territoris de Seisyllwg i Dyfed, ambds propietat seva. La capital i seu del seu poder es va fixar al Castell de Dinefwr.

Deheubarth, com altres regnes medievals gallesos, subsist fins a la conquesta normanda, per les disputes internes entre senyors feudals causaren que noms en certs perodes de temps fos un estat unitari amb un governant independent. Va ser annexat per Llywelyn ap Seisyll de Gwynedd en l'any 1018, posteriorment per Rhydderch ab Iestyn de Morgannwg en el 1023. El fill de Llywelyn ap Sisyll, Gruffydd ap Llywelyn, es feu novament amb Deheubarth i esdevingu governant de la major part de Galles per, em morir, l'antiga dinastia de Dinefwr recuper el poder.

En el camp religis, molt important en l'poca, Sulien de Llanbadarn (ca 1030   1091) va ser autor d'algunes sagues i fou elegit bisbe de Tyddewi en l'any 1073. Els seus dos fills el seguiren en el ministeri sacerdotal (en aquesta poca encara no s'havia establert el celibat per als capellans). Un d'ells, Rhygyfarch (o Ricemarch) de Llanbadarn Fawr fou l'autor de la vida de Sant David de Galles; i l'altrea, Ieuan de Llanbadarn va ser un molt bon callgraf i copista de les obres de sant Agust d'Hipona.

Rhys ap Tewdwr regn del 1078 al 1093 i respongu a diversos intents per destronar-lo, incrementant considerablement el poder del regne. Tanmateix, els normands comenaven a establir-se en les fronteres orientals de Deheubarth, i en el 1093 Rhys mor en estranyes circumstncies mentre resistia la seva expansi a Brycheiniog. Aix comport la conquesta normanda de la major part del regne, alhora que el seu fill Gruffydd ap Rhys s'havia de convertir en fugitiu. Amb el pas del temps, Gruffydd acab esdevenint prncep d'una petita part de les terres que havia posset son pare, considerablement retallades ara per diversos senyors normands.

A l'any 1136, els gallesos es revoltaren contra els normands, i Gruffydd s'ali amb el regne de Gwynedd. Juntament amb Owain Gwynedd i Cadwaladr ap Gruffydd de Gwynedd guanyaren els invasors normands a la Batalla de Crug Mawr, aprop d'Aberteifi, i alliberaran el Ceredigion de la dominaci normanda. Per, per be que histricament el Ceredigion havia estat part de Deheubarth, el poder sobre l'rea recaigu en Gwynedd en tant que membre ms poders de la coalici. Gruffydd fou assassinat un any ms tard en circumstncies desconegudes.

El poder a Deheubarth recaigu ara en els fills de Gruffydd, quatre dels quals, Anarawd, Cadell, Maredudd i Rhys ap Gruffydd, governaren per torns. La mort d'un governant originava sovint desuni i lluites internes per la supremacia, per els quatre germans treballaren plegats per recuperar de mans normandes el regne del seu avi, i expulsar el rei Gwynedd de Ceredigion. Dels tres primers, noms Cadell regn ms que uns quants anys, per el germ ms petit, Rhys ap Gruffydd (Lord Rhys) regn del 1155 al 1197, i desprs de la mort d'Owain Gwynedd al 1170, feu de Deheubarth el regne galls ms poders.

En morir Rhys ap Gruffydd (1197) el regne va ser repartit entre diversos dels seus fills, i el poder de Deheubarth mai ms no fou rival de Gwynedd. A comenaments del segle XIII, els prnceps de Deheubarth apareixien com a clients de Llywelyn el Gran de Gwynedd. A conseqncia de la desfeta dels prnceps de Gwynedd i de la divisi del seu reialme a l'Estatut de Rhuddlan, Deheubarth va ser partit en els comtats histrics de Sir Abertifi (Cardiganshire), Sir Gaerfyrddin (Carmarthenshire) i Sir Benfro (Pembrokeshire).

Llista de reis.

Hywel Dda ap Cadell 909-950;
Rhodri ap Hywel 950-953 ;
Edwin ap Hywel 950-954 ;
Owain ap Hywel 950-987;
Maredudd ab Owain 987-999;
Cynan ap Hywel 999-1005;
Edwin ab Einion 1005-1018;
Cadell ab Einion 1005-1018;
Llywelyn ap Seisyll 1018-1023;
Rhydderch ab Iestyn 1023-1033;
Hywel ab Edwin 1033-1044;
Gruffydd ap Llywelyn  1044-1045;
Gruffydd ap Rhydderch 1045-1055;
Gruffydd ap Llywelyn  1055-1063;
Maredudd ab Owain ab Edwin 1063-1072;
Rhys ab Owain 1072-1078;
Rhys ap Tewdwr 1078-1093;
Gruffydd ap Rhys 1135-1137;
Anarawd ap Gruffydd 1137-1143;
Cadell ap Gruffydd 1143-1153;
Maredudd ap Gruffydd 1153-1155;
Rhys ap Gruffydd 1155-1197;
Gruffydd ap Rhys II 1197-1201;
Maelgwn ap Rhys 1199-1230 (part);
Rhys Gryg 1216-1234;
Maredudd ap Rhys Grug 1234 - 1271 (part);
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264737" title="Vicen Altai i Morral" nonfiltered="3633" processed="3626" dbindex="103653">
Vicen Altai i Morral (Santa Perptua de Mogoda, Valls Occidental, 1954) s un poeta catal. Ha estat comissari de l'Any Mir 1993, coordinador general de l'Any Pla 1997 i assessor cultural de diverses institucions, entre les quals Fonds Regional d'Art Contemporain Languedoc-Roussillon i FRAC Midi-Pyrnees. Ha fet cursos a l'Escola Eina, ha muntat performances a Metrnom i ha organitzat exposicions per a la Fundaci Mir i la Fundaci La Caixa de Pensions. Membre de l'AELC, ha collaborat a l'Avui i a El Mundo. El 2005 va guanyar el Premi Vicent Andrs Estells de poesia. Actualment s director del centre KRTU.

 Obres .
 Narrativa .
 Groc, el ventrloc o La indignaci de la veu, 1984;
 Trfic d'idees, 1986;
 Porta d'aigua, 1989;
 La desconeguda., 1997;
 La dificultat, 1999;
 Desglossari d'un avantguardista, 2000;
 Els germans: retrats d'artistes, 2002;
 Poesia .
 La poesia, s a dir la follia (amb Jaume Creus i del Castillo), 1975;
 Sempre som afany, 1979;
 Correspondncies com conspiracions, 1982;
 Biathnatos o L'elogi del sucidi, 1982;
 La dona s Mallarm, 1982;
 Pre-Lachaise, 1982;
 La llengua suspesa, 1986;
 frica, 1989;
 Amor latent: ella era ell, 1990;
 La descoberta, 1991;
 L'art pot morir, 1993;
 Europa, 1994;
 Aqua et tempus, 1996;
 Massa fosca (poesia 1978-2004), 2004;
 Santa follia de ser cntic, 2005;
 Estudis literaris .
 Les darreres tendncies de la poesia catalana (1968-1979) (amb Josep Maria Sala i Valldaura), 1980;
 L'escriptura sense llanadora, 1997;
 La consola de Cadaqus o somni d'un fill putatiu, 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264739" title="Hipodmia" nonfiltered="3634" processed="3627" dbindex="103654">
Hipodmia (Hippodameia) es un adjectiu derivat del nom de l'arquitecte Hipdam de Milet que s diu que fou el primer dels grecs que va construir ciutats en un pla arquitectnic regular; el nom s'aplica a les ciutats construdes sota aquest model, i a les places i edificis pblics d'aquestes ciutats.

El Pireu per exemple, fou un disseny d'Hipdam (que va florir a la segona meitat del segle V aC).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264743" title="Hipdrom" nonfiltered="3635" processed="3628" dbindex="103655">
Hipdrom (Hippodromus) fou el nom donat pels grecs al lloc amb condicions apropiades per celebrar curses de cavalls, tant de carros com de cavalls sols; aquestes curses formaven part de la majoria dels jocs grecs. El nom es va aplicar tamb a les curses mateixes.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264744" title="Rhodri ap Hywel" nonfiltered="3636" processed="3629" dbindex="103656">
Rhodri ap Hywel va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle X.

En morir el seu pare Hywel Dda el 950, Deheubarth va ser dividit entre Rhodri i els seus dos germans, Edwin i Owain. Els fills de Hywel no pogueren retenir el regne de Gwynedd, que pass a la dinastia tradicional d'Aberffraw en les persones de Iago ap Idwal i Ieuaf ap Idwal, els fills d'Idwal Foel.

En l'any 952 Iago i Ieuaf envaren el sud, arribant fins a Dyfed. Els fills de Hywel els correspongueren envaint el nord dos anys ms tard, i assolint un punt tant lluny com la vall del Conwy abans que no fossin derrotats en una batalla a Llanrwst i hagueren de retirar-se a Ceredigion.

  Bibliografia .
 John Davies A History of Wales London: Penguin, 2007 ISBN 0-140-28476-1;
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264746" title="Edwin ap Hywel" nonfiltered="3637" processed="3630" dbindex="103657">
Edwin ap Hywel va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle X.

En morir el seu pare Hywel Dda el 950, Deheubarth va ser dividit entre Edwin i els seus dos germans, Rhodri i Owain. Els fills de Hywel no pogueren retenir el regne de Gwynedd, que pass a la dinastia tradicional d'Aberffraw en les persones de Iago ap Idwal i Ieuaf ap Idwal, els fills d'Idwal Foel.

En l'any 952 Iago i Ieuaf envaren el sud, arribant fins a Dyfed. Els fills de Hywel els correspongueren envaint el nord dos anys ms tard, i assolint un punt tant lluny com la vall del Conwy abans que no fossin derrotats en una batalla a Llanrwst i hagueren de retirar-se a Ceredigion.

  Bibliografia .
 John Davies A History of Wales London: Penguin, 2007 ISBN 0-140-28476-1;
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264747" title="Austrochaperina adamantina" nonfiltered="3638" processed="3631" dbindex="103658">

Austrochaperina adamantina s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Austrochaperina adamantina.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264748" title="Maredudd ab Owain" nonfiltered="3639" processed="3632" dbindex="103659">
Maredudd ap Owain (938   999 ) va ser un rei de Powys que visqu al segle X.

Maredudd era net de Hywel Dda i fill d'Owain ap Hywel Dda, rei de Deheubarth. Quan Owain va ser massa gran per conduir les tropes en batalla, el substitu Maredudd, que al 986 va capturar Gwynedd a Cadwallon ab Ieuaf. En morir Owain dos anys ms tard, Maredudd heret tamb Deheubarth. En aquest moment, controlaria tot Galles, tret de Gwent i Morgannwg.

Est documentat que assalt establiments Mercians en les fronteres de Radnor, i tamb d'haver pagat un penic de rescat per alguns dels seus sbdits que havien estat segrestats en rzzies vkingues. Els atacs danesos foren un problema recurrent durant el regnat de Maredudd. En l'any 987, Godfrey Haroldson va fer una incursi a l'Illa de Mona (Anglesey), matant-ne un miler i agafant-ne dos mil ms com a captius. Maredudd va morir en l'any 999, i els annalistes el retrataren com "el ms fams dels britons". El tron de Gwynedd torn a passar a la lnia d'Idwal Foel en la persona de Cynan ap Hywel.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co, 1911;

 Notes .


 Enllaos externs.
 Resum biogrfic ;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264749" title="Hodopoei" nonfiltered="3640" processed="3633" dbindex="103660">
Hodopoei fou el nom d'un oficial pblic d'Atenes encarregat de les vies i camins.

La primera vegada que el crrec s esmentat fou en el temps de Pricles, en un fragment d'un poeta cmic de l'poca; l'ofici va desaparixer en temps d'squines quan la seva tasca va passar a uns altres oficials.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264751" title="Cynan ap Hywel" nonfiltered="3641" processed="3634" dbindex="103661">
Cynan ap Hywel va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XI.

En morir a l'any 999 Maredudd ab Owain, que havia pres el regne de Gwynedd a la branca familiar d'Idwal Foel, el govern de Gwynedd torn a la dinastia originria en la persona del besnt d'Idwal, Cynan ap Hywel. Cynan regn nicament sis anys, i poc se'n sap del seu regnat o de les circumstncies que menaren a que fos substitut o derrocat per Aeddan ap Blegywryd, que aparentment no pertanyia a la lnia directa de successi. Aix mateix, no s clar el perqu del seu relleu al tron de Deheubarth pels germans Edwin i Cadell ab Einion.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264752" title="Edwin ab Einion" nonfiltered="3642" processed="3635" dbindex="103662">
Edwin ap Einion va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XI.

Si del regnat del seu predecessor en el tron de Deheubarth, Cynan ap Hywel, se'n sap molt poca cosa, menys se sap del perode 1005-1018 quan el govern del pas caigu en les mans dels germans Edwin i Cadell ab Einion. El seu "cognom", de Einion, ja indica que no eren descendents directes de Cynan.

El seu successor, Llywelyn ap Seisyll obtingu el poder vencent en batall Rhain, un pretendent irlands que afirmava ser fill de Maredudd. La reivindicaci de Llywelyn venia pel seu matrimoni amb Angharad, filla de Maredudd.
 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264753" title="Cadell ab Einion" nonfiltered="3643" processed="3636" dbindex="103663">
Cadell ap Einion va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XI.

Si del regnat del seu predecessor en el tron de Deheubarth, Cynan ap Hywel, se'n sap molt poca cosa, menys se sap del perode 1005-1018 quan el govern del pas caigu en les mans dels germans Cadell i Edwin ab Einion. El seu "cognom", de Einion, ja indica que no eren descendents directes de Cynan.

El seu successor, Llywelyn ap Seisyll obtingu el poder vencent en batall Rhain, un pretendent irlands que afirmava ser fill de Maredudd. La reivindicaci de Llywelyn venia pel seu matrimoni amb Angharad, filla de Maredudd.
 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales: from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264755" title="Rhydderch ab Iestyn" nonfiltered="3644" processed="3637" dbindex="103664">
Rhydderch ab Iestyn ( ?   1033) va ser un rei galls que visqu al segle XI.

 Biografia .
Hi ha poca informaci sobre Rhydderch ab Iestyn en els annals. Sembla que inicialment governava Gwent i Morgannwg, llocs on el seu fill posteriorment tindria la base del poder. Quan Llywelyn ap Seisyll, rei de Gwynedd i Deheubarth va morir inesperadament el 1023, Rhydderch s'empar de Deheubarth, sembla que per la fora. La Crnica dels Prnceps (Brut y Tywysogion) indica que en l'any 1033, Rhydderch va ser mort pels irlandesos, per no en dna ms detalls.

El regne de Deheubarth torn a la seva dinastia original en les persones de Hywel ab Edwin i el seu germ Maredudd. A l'any segent els germans s'enfrontaren en batalla. En l'any 1045, els fill de Rhydderch Gruffydd arrabass Deheubarth a Gruffydd ap Llywelyn i el retingu deu anys fins que Gruffydd el recuper.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;
 Thomas Jones, ed. Brut y Tywysogion: Peniarth MS. 20 version Cardiff: University of Wales Press, 1952;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264756" title="Austrochaperina adelphe" nonfiltered="3645" processed="3638" dbindex="103665">

Austrochaperina adelphe s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.
 Hero, J.-M. & Horner, P. 2004.  Austrochaperina adelphe.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264757" title="Hywel ab Edwin" nonfiltered="3646" processed="3639" dbindex="103666">
Hywel ab Edwin (?   1044) va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XI. Al 1041, Gruffydd ap Llywelyn, rei de Gwynedd i Powys atac Deheubarth, i derrot Hywel a Pendader. Pels voltants del 1043, Gruffydd degu expulsar Hywel del pas, perqu aquest es present a l'any segent a l'embocadura del riu Tywi amb una flota danesa per a recuperar el regne. En l'enfrontament, Gruffydd els venc i mat Hywel en batalla.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264758" title="Gruffydd ap Rhydderch" nonfiltered="3647" processed="3640" dbindex="103667">
Gruffydd ap Rhydderch, mort l'any 1055, fou un rei de Gwent i part del regne de Morgannwg al sud de Galles, i ms tard rei de Deheubarth.

Era el fill de Rhydderch ab Iestyn, que havia obtingut el poder al regne de Deheubarth entre el 1023 i el 1033. Ja rei de Morgannwg, Gruffydd s'implic amb Deheubarth quan aquest regne fou pres de Hywel ab Edwin per Gruffydd ap Llywelyn, ja rei de Gwynedd, el 1044. Tanmateix, Gruffydd ab Rhydderch fou capa d'expulsar-lo el 1045 i esdevingu rei de Deuhebarth. Es deia que era un rei poders que resist tenament les rtzies dels vkings i els atacs de Gruffydd ap Llywelyn. Emper, el 1055, Gruffydd ap Llywelyn el mat en combat i recaptur Deheubarth.

Es diu que el 1049 fu rtzies al riu Severn, aliat amb una flota vking irlandesa.

El seu fill Caradog ap Gruffydd tamb intent imitar el seu pare i avi recuperant el control de Deheubarth, per mor a la batalla de Mynydd Carn.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264759" title="Homoei" nonfiltered="3648" processed="3641" dbindex="103668">
Homoei (els iguals) foren els espartans que tenien plens drets de ciutadania, en oposici als que tenia alguna classe de limitaci (hypomeiones, ).  

La distinci entre ciutadans espartans no formava part de les antigues lleis i no s esmentada abans de Xenofont, que adscriu aquesta instituci a Licurg. Cada homoei tenia un tros de terra, per amb el temps alguns ciutadans van perdre les seves terres per diverses causes, i com que llavors no podien contribuir a les despeses de la syssitia i perdien alguns drets rebaixant la seva condici, va sorgir la condici d' hipomei. Els homoei van tenir tot el poder poltic a Esparta i exercien quasi tots els crrecs pblics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264760" title="Austrochaperina aquilonia" nonfiltered="3649" processed="3642" dbindex="103669">

Austrochaperina aquilonia s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Austrochaperina aquilonia.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264761" title="Maredudd ab Owain ab Edwin" nonfiltered="3650" processed="3643" dbindex="103670">
Maredudd ab Owain ab Edwin ( ?   1072) va ser un prncep de Deheubarth que visqu al segle XI.

Maredudd (o tamb Maredydd) va ser fill d'Owain ab Edwin, i pertanyia a la lnia successria del gran rei galls Hywel Dda. El regne havia estat arrabassat a la famlia per Gruffydd ap Llywelyn, que un gaireb tot Galles sota el seu tron, per en la mort de Gruffydd al 1063, Maredudd en reclam Deheubarth per al llinatge original.

Durant el seu regnat, comen la conquesta normanda del sud-est de Galles. Desprs d'uns quants intents d'aturar-la, Maredydd decid de no resistir-se a la invasi normanda de Gwent, i fou compensat amb terres a Anglaterra en l'any 1070. Dos anys ms tard, mor en una batalla a les ribes del Rhymni, i el succe el seu germ, Rhys. El seu fill, Gruffydd ap Maredudd, que visqu en les terres angleses de son pare, moriria posteriorment quan intentava recuperar el regne patern de mans de Rhys ap Tewdwr.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264762" title="Rhys ab Owain" nonfiltered="3651" processed="3644" dbindex="103671">
Rhys ab Owain (Galles, ?   1078) va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XI.

Rhys era fill d'Owain ab Edwin, de la lnia successria del gran rei galls Hywel Dda, i pertanyia a la dinastia Dinefwr. Succe el seu germ Maredudd com a rei de Deheubarth a l'any 1072. Juntament amb la noblesa de Ystrad Tywi, el 1075 va estar implicat en l'assassinat de Bleddyn ap Cynfyn, rei de Gwynedd i de Powys. 

A l'any 1078, en una batalla a Gwdig, va sser venut per Trahaearn ap Caradog, que havia succet Bleddyn en el tron de Gwynedd. Posteriorment al mateix any Rhys fou occit per Caradog ap Gruffydd de Gwent. La seva derrota i mort foren celebrades en els annals com la "venjana per la sang de Bleddyn ap Cynfyn".

En morir Rhys, pass a ocupar el tron de Deheubarth el seu cos segon, Rhys ap Tewdwr.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264763" title="Austrochaperina archboldi" nonfiltered="3652" processed="3645" dbindex="103672">

Austrochaperina archboldi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Austrochaperina archboldi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264764" title="Rhys ap Tewdwr" nonfiltered="3653" processed="3646" dbindex="103673">
Rhys ap Tewdwr (Sir Gaerfyrddin Galles, abans del 1065   Brecon, 1093) va ser un prncep de Deheubarth que visqu al segle XI. Era membre de la dinastia Dinefwr i, en conseqncia, descendent de Rhodri el Gran.

 Biografia .
Rhys ap Tewdwr va reclamar el tron de Deheubarth desprs de la mort del seu cos segon Rhys ab Owain en batalla contra Caradog ap Gruffydd a l'any 1078, en base a que era net de Cadell ab Einion ab Owain ab Hywel Dda (ab, fill de). Es cas amb Gwladys verch Rhiwallon, filla de Rhiwallon ap Cynfyn dela dinastia Mathrafal del Regne de Powys, amb qui tingu cinc fills: quatre nois, Gruffydd, Hywel ap Rhys, Goronwy i Cadwgan, i una filla Nest.

 Actuaci poltica .
En l'any 1081, Caradog ap Gruffydd enva Deheubarth i feu que Rhys hagus de refugiar-se a la catedral de Sant David, a Tyddewi. Aleshores, Rhys s'ali amb Gruffydd ap Cynan, que maldava per recuperar el tron de Gwynedd, i en la  Batalla de Mynydd Carn del mateix any venceren i mataren Caradog ap Gruffydd i els seus aliats Trahaearn ap Caradog de Gwynedd i Meilyr ap Rhiwallon. 

 Vassallatge Normand .
Guillem el Conqueridor va visitar Deheubarth al mateix any 1081, aparentment en pelegrinatge a Tyddewi, per fent ostentaci de poder alhora. Travess Galles pel mig, aix que sembla molt probable que hi hagus un pacte amb Rhys, pel que aquest darrer retia homenatge al rei angls a canvi de ser confirmat com a rei de Deheubarth. Rhys pag anualment un tribut de 40 lliures a canvi del seu regnat, assegurant-se unes bones relacions amb el rei Guillem que durarien fins a la fi de la seva vida. Aix convenia a Rhys ap Tewdwr, ja que noms s'havia de preocupar de l'enveja dels altres prnceps gallesos. Aix, al 1088 Cadwgan ap Bleddyn de Powys atac Deheubarth i caus que Rhys hgus de tocar el dos cap a Irlanda. Ms tard al mateix any, Rhys apleg una flota a Irland, amb la que venc els homes de Powys en una batalla que comport+ lamort de dos dels germans de Cadwgan, Madog i Rhiryd.

Tres anys ms tard, encara, hagu de combatre l'intent de posar Gruffydd, fill de  Maredudd ab Owain, en el tron de Deheubarth. Rhys pogu desfer els rebels en la batalla de Llandudoch, on mor el pretendent Gruffydd.

Rhys va aconseguir capejar la creixent pressi normanda que succe a la mort del rei Guillem al 1087, fins que al 1093 ell mateix fou mort a la batalla de Brecon pels normands que dirigia Bernard de Neufmarche.

 Successi .
El fill de Rhys, Gruffydd, heret part de Deheubarth, per la desfeta militar consegent a la mort del pare permet que els normands es fessin amb la major part del regne. 

La germana de Gruffydd, i filla de Rhys, Nest verch Rhys, va ser una bellesa llegendria, i el seu segrest per Owain ap Cadwgan del castell del seu esps a Cenarth Bychan encet una guerra civil.

Owen Tudor i James A. Garfield sn alguns dels que s'han proclamat descendents  de  Rhys ap Tewdwr.

 Bibliografia .
 Paul Martin Remfry A Political Chronology of Wales 1066 to 1282 SCS Publishing, 2002. ISBN 1-899376-46-1;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264765" title="Gruffydd ap Rhys" nonfiltered="3654" processed="3647" dbindex="103674">
Gruffydd ap Rhys ( Galles, ?   1137) va ser un prncep de Deheubarth.

 Biografia .
Desprs de la mort del pare d'en Gruffydd Rhys ap Tewdwr en l'any 1093, Deheubarth va ser envat pels normands, i Gruffydd va passar la seva infncia i joventut a Irlanda. Va tornar de l'exili en l'any 1113, i desprs de diversos anys de voltar pel pas pogu aplegar prou homes com per atacar diverses ciutats i castells normands al 1116 amb un cert xit. En atacar Aberystwyth, per, fou venut i el seu exrcit es dispers.

Gruffydd pact amb el rei Enric I d'Anglaterra i aquest el permet de regir una part del regne de son pare, el Cantref Mawr, per be que hagu de patir pressions dels normands i al 1127 hagu de fugir a Irlanda per un temps. 

 Rebelli .
En l'any 1136 Gruffydd s'ali amb Owain Gwynedd i Cadwaladr, els fills de Gruffydd ap Cynan de Gwynedd, en una revolta contra la dominaci normanda. Mentre el seu home era lluny de casa, la seva esposa Gwenllian reun un exrcit i atac el castell normand de Kidwelly, per fou venuda i morta. Mentrestant, els aliats Gruffydd, Owain i Cadwaladr obtingueren una victria aplastant sobre els normands a la batalla de Crug Mawr, a prop d'Aberteifi, aquell mateix any. 

 Mort i successi .
En l'any 1137, el prncep Gruffydd obtingu altres victries en la zona de Dyfed, per mor poc desprs en extranyes circumstncies.

Gruffydd tingu quatre fills de Gwenllian ferch Gruffydd: Maredudd, Rhys, Morgan i Maelgwn. Ja havia tingut dos altres fills amb un matrimoni anterior, Anarawd i Cadell, i pel cap baix dues filles, Gwladus i Nest. El succe el seu fill gran, Anarawd. Tres altres fills seus, Cadell, Maredydd i Rhys (ms endavant conegut per Lord Rhys) regiren Deheubarth per torns.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264766" title="Anarawd ap Gruffydd" nonfiltered="3655" processed="3648" dbindex="103675">
Anarawd ap Gruffydd (Galles ?   1143) va ser un prncep de part de Deheubarth.

 Biografia .
Anarawd va ser el fill gran de Gruffydd ap Rhys i, en la sobtada mort de son pare al 1137, pass a regir Deheubarth. 

En l'any 1138, ell i el seu germ Cadell ap Gruffydd s'aliaren amb el prncep de Gwynedd, Owain Gwynedd i amb el germ d'aquest, Cadwaladr ap Gruffydd, per a assaltar el castell d'Aberteifi, aleshores en mans normandes. L'atac reb el suport d'una flota vkinga, per s'assol un pacte i s'aixec el setge. Dos anys ms tard Anarawd feu costat a Owain Gwynedd novament, en aquesta ocasi en la disputa amb l'Arquebisbe de Canterbury pel nomenament del bisbe de Bangor. 

Desafortunadament, en l'any 1143 Anarawd fou occit a traici pels homes de Cadwaladr, germ d'Owain. Hom sospit que Cadwaladr era darrere de l'orde d'assassinat i aix indign l'Owain, ja que l'Anarawd havia estat un aliat clau, i era a punt de casar-se amb la seva filla. Owain va enviar el seu fill Hywel ab Owain Gwynedd perqu, en cstic, confisqus les terres que Cadwaladr tenia a Ceredigion.

 Successi .
Anarawd va ser succet en el tron de Deheubarth pel seu germ Cadell. 

El seu fill, Einion ab Anarawd, fou mort pel seu propi criat en l'any 1163, sembla que incitat per Roger de Clare, 3r Comte de Hertford.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911 ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264767" title="Austrochaperina basipalmata" nonfiltered="3656" processed="3649" dbindex="103676">

Austrochaperina basipalmata s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Austrochaperina basipalmata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264768" title="Cadell ap Gruffydd" nonfiltered="3657" processed="3650" dbindex="103677">
Cadell ap Gruffydd ( Galles ?   1175) va ser un prncep de Deheubarth.

 Biografia .
Cadell fou fill de Gruffydd ap Rhys, que reg una part de l'antic regne de Deheubarth, amb la resta en poder de diversos senyors normands. Son pare mor al 1137i puj al tron el seu fill gran, Anarawd ap Gruffydd. Cadell apareix per primera vegada als annals a l'any segent, quan ajud  Anarawd i els germans Owain Gwynedd i Cadwaladr ap Gruffydd de Gwynedd en un atac al castell d'Aberteifi. 

En l'any 1143 Anarawd fou occit pels homes de Cadwaladr, i Cadell pass a regir Deheubarth, continuant la tasca d'Anarawd per recobrar la resta del regne de son avi. En l'any 1146 va capturar els castells de Carmarthen i Llanstephan, i en l'any segent va vncer Walter Fitzwiz. Al 1150 dirig les seves mires cap al nord, i reclam la part sud de Ceredigion, que estava en mans de Hywel ab Owain Gwynedd pel regne de Gwynedd. 

La seva carrera militar acab, de fet, al 1151. En un dia de cacera va ser sorprs per una partida normanda de Tenby, que l'atac i el deix per mort. Sobrevisqu, per tant malferit que ja no pogu ressumir les seves activitats. Dos anys ms tard part en pelegrinatge a Roma i deix el tron de Deheubarth als seus germans petits Maredudd i Rhys. No se'n sent a parlar ms fins al 1175, quan desprs d'una llarga malaltia entr a l'abadia de Strata Florida i hi mor.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;






 Enllaos .
 Resum biogrfic ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264769" title="Hiacntia" nonfiltered="3658" processed="3651" dbindex="103678">
Hiacntia fou un gran festival nacional celebrat cada any a Amicles per els ciutadans d'aquesta i els espartans. Els autors que esmenten la festa no estan d'acord a quina detat estava dedicada: al Apollo Amicle, al Apollo Carneu o  al heroi Jacint. L'Apollo Amicle no s'ha de confondre amb l'Apollo detat nacional dels doris. L'heroi Jacint derivava el seu nom de la flor (que representava la mort entre els grecs).

La Hiacntia durava tres dies, el primer del quals es feien sacrificis ; als altres dos dies no es podien portar flors i no es menjava pa i eren dies d'un cert recolliment encara que al segon dia, durant un cert temps, es feien festes de joia per la detat que portaven a molts visitants a la ciutat i els joves cantaven i tocaven la flauta i altres instruments. Finalment  es feien carreres de carros i ms sacrificis; les cases s'obrien als amics i fins i tot els esclaus podien participar. El segon dia era el principal del festival fins al punt que alguns autors antics atribueixen el nom de Hiacntia noms a aquest dia. 

Espartans i amicleans estaven obligats a deixar les guerres per anar a aquestes festes. En el tractat entre Atenes i Esparta del 421 aC una de les clusules establia que cada any els atenencs assistirien al festival de la Hiacntia en proba de bona fe.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264770" title="Maredudd ap Gruffydd" nonfiltered="3659" processed="3652" dbindex="103679">
Maredudd ap Gruffydd (Galles, 1130 - 1155) va ser un rei de Deheubarth.

Maredudd va ser el fill gran que Gruffydd ap Rhys tingu amb la seva segona esposa, Gwenllian ferch Gruffydd, per be que tenia dos germanastres, Anarawd i Cadell. Noms tenia sis anys quan els seus pares foren morts. Els annals indiquen que als setze anys ja ajudava el seu germanastre Cadell, en aquell moment prncep de  Deheubarth, a expulsar els normands de Ceredigion; en aquell moment defens el castell de Carmarthen d'un assalt normand, repellint les escales dels invassors.

En l'any 1151 tingu un paper important en recuperar la part nort de Ceredigion, que estava en mans del Regne de Gwynedd. Aquell mateix any, Cadell, en un dia de cacera, va ser sorprs per una partida normanda de Tenby, que l'atac i el deix per mort. Sobrevisqu, per tant malferit que ja no pogu ressumir les seves activitats. La gesti efectiva del reialme pass als seus germans petits Maredudd i Rhys. Dos anys ms tard, quan Cadell marx en pelegrintage a Roma, ja deix en Maredudd com a prncep de Deheubarth.

Maredudd va morir al 1155, deixant el tron de Deheubarth als seu germ petit Rhys, que ms endavant seria conegut per Lord Rhys.

 Bibliografia .
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmams, Green & Co., 1911;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264772" title="Rhys ap Gruffydd" nonfiltered="3660" processed="3653" dbindex="103680">

Rhys ap Gruffydd (Galles, 1132   28 d'abril del 1197) va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XII.

 Biografia .
s conegut pel nom de Senyor Rhys, en galls Yr Arglwydd Rhys, per aquest ttol s possible que sigui posterior al seu trasps . Normalment empr el ttol de "Prncep de Deheubarth" o el de "Prncep de Galles del Sud", per en dos documents conservats signa com a "Prncep de Galles" o "Prncep dels Gallesos" . Rhys va ser un dels prnceps ms importants de Galles, i desprs de la mort d'Owain Gwynedd del regne de Gwynedd en l'any 1170 va ser el poder dominant al pas. 

El seu avi, Rhys ap Tewdwr, va ser rei de Deheubarth, i fou mort en la batalla de Brecon en l'any 1093 per Bernard de Neufmarche. En morir, la major part del reialme de Deheubarth va ser ocupat pels invassors normands. El pare d'en Rhys, Gruffydd ap Rhys, pogu regir-ne una petita part, i encara ms territori va ser recuperat pels seus fills grans en morir. En Rhys comen a governar el Deheubarth a l'any 1155, per hagu de prestar submissi al rei Enric II d'Anglaterra al 1158. Cinc anys ms tard, el rei Enric enva Deheubarth,  feu presoner en Rhys i li prengu totes les terres. Unes setmanes ms tard l'alliber i l'atorg una petita part de les seves possessions prvies. Rhys s'ali amb Owain Gwynedd i, rere una frustada nova invasi de Galles per part d'Enric II al 1165 pogu recuperar la majoria de les terres.

A l'any 1171, el prncep Rhys feu les paus amb el rei Enric i va ser confirmat en la possessi de les seves conquestes, aix com enaltit amb el ttol de Justiciar de Galles del Sud. La bona relaci es mantingu fins a la mort del rei angls al 1189, quan el galls es revolt contra Richard I i atac diversos feus normands fronterers amb Deheubarth, amparant-se de diversos castells. En les seves velleses, Rhys tingu dificultats a controlar els seus fills, especialment Maelgwn i Gruffydd, que estaven barallats. Rhys inici una nova campanya contra els normands en l'any 1196 i obtingu diversos castells. A l'any segent mor inesperadament i va ser enterrat a la catedral de Sant David (Tyddewi).  

 Genealogia i joventut .
Rhys fou el segon fill de Gruffydd ap Rhys, que governava part del Deheubarth, i de Gwenllian ferch Gruffydd, filla de  Gruffydd ap Cynan, rei de Gwynedd. El seu germ gran era Maredudd ap Gruffydd, i tingu dos germans ms petits, Morgan and Maelgwn . Tamb tingu dos germanastres, Anarawd and Cadell, i pelc baix dues germanes, Gwladus and Nest. 



El seu avi, Rhys ap Tewdwr, havia estat rei de la totalitat de Deheubarth fins a ser mort el 1093 a Brycheiniog. La major part del regne fou annexionada per diversos senyors normands. Gruffydd ap Rhys hagu d'escapar-se a Irlanda . Posteriorment torn a Deheubarth i en reg una part, per altra volta hagu de refugiar-se a Irlanda en l'any 1127. Quan Rhys nasqu el 1132, el seu pare nicament tenia el commote de Caeo en el Cantref Mawr .

La mort del rei Enric I d'Anglaterra i la rivalitat que s'obr entre Esteve i Matilda proporcion als gallesos la oportunitat per a revoltar-se contra els normands. L'aixecament s'estengu per tot el sud de Galles en el 1136, i Gruffydd ap Rhys, amb l'ajunt dels seus germans grans, Anarawd i Cadell, venc els normands en una batalla a les rodalies de Loughor, matant-ne uns cinc-cents guerrers. Desprs d'expulsar Walter de Clifford del Cantref Bychan, Gruffydd marx a Gwynedd per requerir l'ajuda del seu sogre, Gruffydd ap Cynan . En l'absncia del seu marit, Gwenllian va conduir un exrcit contra el senyoriu normand de Cydweli (Kidwelly), emportant-s'hi tamb els seus dos fills petits, Morgan i Maelgwn. Fou venuda i morta per un exrcit manat per Maurice de Londres, del Castell d'Oystermouth. Morgan mor tamb i Maelgwn va ser capturat .

Gruffydd s'ali amb Gwynedd i posteriorment, en el 1136, els fills de Gruffydd ap Cynan, Owain Gwynedd i Cadwaladr ap Gruffydd, conduren un exrcit cap a Ceredigion. Les seves forces combinades guanyaren una victria decisiva sobre els normands a la Batalla de Crug Mawr. S'obtingu Ceredigion dels senyors normands, per Gwynedd se'l qued en tant que soci principal de l'aliana. Gruffydd ap Rhys continu la campanya contra els normands al 1937, per mor en el decurs de l'any. L'autoritat familiar pass ara al germanastre de Rhys, Anarawd ap Gruffydd. En l'any 1143, quan en Rhys tenia onze anys, Anarawd fou assassinat per la gurdia personal de Cadwaladr ap Gruffydd, germ de Owain Gwynedd, rei de Gwynedd. Aquest darrer castig el seu germ confiscant-li les terres de Ceredigion.

 Primeres batalles (1146 1155) .


El germ d'Anarawd, Cadell ap Gruffydd, prengu el control de la famlia. Gilbert de Clare, comte de Pembroke, reconstru el castell de Carmarthen en l'any 1145 i comen una campanya per conquerir el Ceredigion. Aixec el castell en el commote de Mabudryd, per Cadell, amb l'ajut de Hywel ab Owain Gwynedd que regia Ceredigion en nom de Gwynedd, el destru a l'any segent 1146. Rhys aparegu en els annals per primer cop el 1146, quan lluit al costat dels seus germans Cadell i Maredudd en la presa del castell de Llansteffan . En els anys segents es feren tamb amb Cas-Wis (1147), Carmarthen (1150) i Casllwchwr (1151). A l'any 1151 Cadell, en un dia de cacera, va ser atacat per un grup de cavallers normands i flamencs de la propera ciutat de Dinbych-y-Pysgod, i abandonat per mort. Sobrevisqu, per les gravssimes ferides que reb l'impossibilitaren de participar en el govern del pas, i dos anys ms tard marx en pelegrinatge a Roma . 

Maredudd esdevingu regent de Deheubarth i continu la campanya iniciada el 1150 per recobrar el Ceredigion, en mans de Gwynedd des del 1136. Maredudd i Rhys pogueren expulsar-ne Hywel ab Owain Gwynedd al 1153; i en aquest mateix any es registra per primer cop que Rhys exercs de comandant en solitari, quan men un exrcit que captur el castell normand de Sanclr . Maredudd i Rhys destruren tamb els castells de Dinbych-y-Pysgod i d'Aberafan. Maredudd mor en el 1155 quan tenia vint-i-cinc anys, i deix en Rhys com a governant de Deheubarth. Per aquesta poca espos Gwenllian ferch Madog, filla de Madog ap Maredudd, prncep de Powys .

 Primera part del regnat .
 Prdua del territori (1155   1163) .
Poc desprs d'haver rebut el Deheubarth, Rhys s'assabent quet Owain Gwynedd podia estar preparant una invassi del Ceredigion per tornar-lo a poder de Gwynedd, i respongu edificant un castell a Aberdyfi el 1156 . La invasi no es dugu a terme, i l'historiador Turvey ha suggerit que es podria tractar d'una prova per veure de quina fusta era el nou governant .

El rei Esteve d'Anglaterra havia mort en l'octubre del 1154, i aix s'acab el llarg enfrontament que havia tingut amb l'emperadriu Matila d'Anglaterra, que havia ajudat Anarawd, Cadell i Maredudd a ampliar les seves possessions a Deheubarth. Amb la desuni interna del reialme acabada, el nou rei, Enric II d'Anglaterra, pogu dedicar-se a Galles. Comen envaint Gwynedd en l'any 1157 i, encara que l'intent no reeix, Owain Gwynedd hagu de pactar la cessi de part de les seves terres del nord-est de Galles .



A l'any segent, Enric prepar la invasi de Deheubarth. Rhys volia oposar-s'hi, per el seu consell el convenc de fer converses de pau. Les condicions foren molt ms dures que amb Owain, i hagu de cedir als antics senyors normands totes les seves possessions llevat de Cantref Mawr; tanmateix, hom el promet un altre cantref .

Entre els normands que tornaren a llurs antics dominis hi hagu Walter de Clifford, que obtingu Cantref Bychan, per endinsar-se en terres de Rhys a Cantref Mawr seguidament. Un requeriment d'empara al rei no obtingu resposta, i Rhys prengu les armes per capturar el castell de Clifford a Llanymddyfri primer, i desprs fent-se amb la resta de Ceredigion. El rei Enric respongu aleshores preparant una nova invasi, i en Rhys es sotmet sense resistncia. Hagu de cedir diversos hostatges, incloent-hi probablement el seu fill .

El rei marx a Frana al 1159, i Rhys vei la oportunitat per atacar Dyfed i, tot seguir, assetjar Carmarthen, que fou salvada per una fora de socors comanada per Reginald de Dunstanville, primer comte de Cornwall. Rhys es retir a Cantref Mawr, cap on un exrcit encapalat per cinc comtes, el de Cornwall, William Fitz Robert, segon comte de Gloucester, Roger de Clare, tercer comte de Hertford, Richard de Clare, segon comte de Pembroke, i el de Salisbury, marxaren per atacar-lo. Els ajudaven Cadwaladr, germ d'Owain Gwynedd, i els fills d'Owain, Hywel i Cynan. Tot i aix, hagueren de retirar-se i s'acord una treva . En el 1162, Rhys intent novament de recuperar algunes de les seves perdudes terres, i captur el castell de Llanymddyfri. A l'any segent, Enric torn a Anglaterra desprs d'una absncia de quatre anys i prepar una nova invasi de Deheubarth. Rhys s'entrevist amb el rei per discutir els tractes, i hagu de cedir ms hostatges, entre els quals el seu fill Maredudd. A continuaci fou agafat presoner i se l'emportaren a Anglaterra . Sembla que Enric no sabia massa be qu fer-ne, per desprs d'unes quantes setmanes l'alliber i el permet de governar Cantref Mawr. Rhys fou convocat perqu comparegus davant del rei Enric a Woodstock per, conjuntament amb Owain Gwynedd i Malcolm IV d'Esccia, prestar-li homenatge .

 Revolta gallesa (1164 1170) .
En l'any 1164, tots els prnceps gallesos s'aixecaren en armes. Warren suggereix que, quan Rhys i Owain reteren homenatge al rei Enric a l'any 1163, hom els oblig a acceptar un estatus de vassallatge dependent, per contra del tracte de "client" que tenien fins a aleshores, i que aix port la revolta . Rhys tenia altres raons per a rebellar-se, ja que havia tornat a Deheubarth des d'Anglaterra i s'havia trobat que els nobles saxons vens estaven amenaant Cantref Mawr. El seu nebot, Einion ab Anarawd, que era el capit de la seva gurdia personal, havia estat assassinat a instigaci de Roger de Clare, comte de Hertford; l'assass havia rebut la protecci dels Clare de Ceredigion . Rhys apell primerament al rei perqu interceds, i quan aix fou endebades enva el Ceredigion, i el recuper tot amb l'excepci de la ciutat i el castell d'Aberteifi. La revolta gallesa caus que el rei Enric entrs novament a Galles. Atac en primer lloc Gwynedd, per per comptes de seguir la ruta normal d'invasi, per la costa nord, atac des del sud, creuant els turons de Berwyn. S'hagu d'enfrontar a les forces combinades dels prnceps gallesos que encapalava Owain Gwynedd i que incloa en Rhys. D'acord amb la crnica Brut y Tywysogion:



... rei Enric apleg una host incomptable de selectes cavallers d'Anglaterra i Normandia i Flandes i Anjou ... i contra ell anaren Owain i Cadwaladr els fills de Gruffydd amb tota la fora de Gwynedd, i Rhys ap Gruffydd amb tota la fora de Deheubarth i Iorwerth el Roig fill de Maredudd i els fills de Madog ap Maredudd amb tota la fora de Powys. 

Una pluja torrencial va fer que l'exrcit del rei Enric hagus de retirar-se en desordre sense lluitar cap batalla important, i l'angls descarreg la seva ira en els hostatges, fent orbar el fill de Rhys, Maredudd. L'altre fill de Rhys, Hywel, no estigu entre les vctimes. Rhys torn a Deheubarth i all hi captur i crem el castell d'Aberteifi. Permet que la guarnici se n'ans, per retingu el castell, Robert Fitz-Stephen, com a presoner. Poc desprs, tamb captur el castell de Cilgerran .

A l'any 1167, s'un a Owain Gwynedd per a atacar Owain Cyfeiliog, en el sud de Powys, i esmer tres setmanes ajudant-lo a assetjar el castell normand de Rhuddlan . A l'any segent, Rhys s'enfront als normands a Builth, i en destru el castell; en aix, es benefici que de la invasi normanda d'Irlanda dels anys  1169 i 1170, que en general fou obra dels senyors normands del sud de Galles. El rei de Leinster, Diarmait Mac Murchada, que havia estat expulsat del seu reialme, havia demanat al 1167 a Rhys que allibers Robert Fitz-Stephen del captiveri perqu prengus part en una expedici a Irlanda. Rhys no l'acontent al moment, per l'alliber a l'any segent, i al 1169 Fitz-Stephen men l'avantguarda d'un exrcit normand que desembarc a Wexford. El general normand, Richard de Clare, segon comte de Sir Benfro, conegut per "Strongbow", el segu a l'any segent. Segons Warren:

Els anim a marxar la creixent sospita que el rei Enric no preveia reemprendre l'ofensiva contra els gallesos, sin que estava cercant una aproximaci als lders gallesos .

La partena dels senyors normands permet a Rhys de consolidar la posici, i la mort d'Owain Gwynedd en les darreries del 1170 el deix com el lder reconegut de la resta de prnceps gallesos .

 Segona part del regnat .
 Pau amb el rei Enric d'Anglaterra (1171 1188).
En l'any 1171, el rei Enric II arriv a Anglaterra provinent de Frana, cam d'Irlanda; volia assegurar-se que Richard de Clare, que s'havia casat amb la filla de Diarmait i havia esdevingut hereu, no s'establs a Irlanda un regne normand independent . La seva decisi d'intentar un nou enfoc en la seva relaci amb els gallesos va estar influda pels situaci irlandesa, per b que Warren suggereix que "sembla probable que Enric repenss la seva actitud envers els gallesos desprs de la desfeta del 1165" . El rei normand volia ara fer les paus amb Rhys, que acud a Newnham on Severn per trobar-lo. Rhys havia de pagar un tribut de 300 cavalls i 4.000 caps de bestiar, per li foren confirmades totes les terres que havia arrabassat als senyors normands, els Clare inclosos. Encara es trobaren a Penfro l'octubre del mateix any, quan el rei Enric s'esperava per creuar el Mar d'Irlanda. Rhys havia aplegat tant sols 86 dels 300 cavalls, per l'angls accept de pendre'n noms 36 i en deix la resta per a la seva tornada d'Irlanda. Hywel, fill de Rhys, que estava retingut des de feia molts anys com a hostatge, fou tornat a la famlia. Enric i Rhys es veieren novament a Talacharn quan el primer torn d'Irlanda el 1172, i poc desprs Enric nomenava el galls "justcia en el seu nom en tot Deheubarth" . D'acord amb A.D. Carr:

Aix significava que el rei delegava en ell qualsevol autoritat que hagus pogut tenir sobre els seus antics vasalls gallesos; fins i tot podria haver donat un cert domini sobre els els ciutadans anglo-normands ... Rhys fou molt ms que un governant galls: va ser un dels grans senyors feudals de l'imperi Angev .



 Campanyes finals (1189 1196) .
Enric II va morir a l'any 1189 i el va succeir Ricard I. Rhys, aleshores, consider que ja no estava vinculat pels acords presos amb el rei Enric, i atac les senyories normandes que envoltaven les seves terres. Assalt Penfro, Hwlffordd i Gower, i captur els castells de Saint Clear, Talacharn i Llansteffan. El germ d'en Ricard, el prncep Joan (ms endavant el rei Joan), an al setembre a Galles, i intent de fer les paus. Reeix a fer que Rhys aixequs el setge de Caerfyrddin i a convencer-lo que l'acompanys a Oxford per tal que de trobar-s'hi amb en Ricard. Quan arrib a Oxford, per, s'assabent que el rei no estava preparat per a anar-hi a veure'l, i la contesa continu .



En les seves darreries, a Rhys li cost cada vegada ms de dominar els seus fills, especialment Maelgwn i Gruffydd. Al 1189 Gruffydd convenc en  Rhys que empresons el seu germanastre Maelgwn, i n'obtingu la custdia en el castell de Dinefwr; Gruffydd el confi al seu sogre, William de Braose. Es creu que Gruffydd tamb convenc el seu pare d'annexar-se el senyoriu de Cemais (en el cantref de Dyfed) i el seu castell principal a Nanhyfer, en mans de William FitzMartin, al 1191. Aquesta feta s criticada en l'annal de Giraldus Cambrensis, que descriu Gruffydd com "a cunning and artful man".

 Mort i perode posterior (1197).
En l'abril del 1197 en Rhys va morir sobtadament i l'enterraren en la catedral de Sant David. L'annim cronista del Brut y Tywysogion recull pel 1197:

... hi havia una gran pestilncia en tota l'illa de Bretanya... i que la tempesta mat innumerables persones i molta de la noblesa i molts prnceps, i no se'n deix cap. En aquest any, quatre dies abans del dia de maig, mor Rhys ap Gruffydd, prncep de Deheubarth i cap invenut de tot Galles .


Rhys va morir excomunicat, perqu s'havia barallat amb el bisbe de Tyddewi, Peter de Leia, a causa del robatori d'alguns dels cavalls del bisbe alguns anys enrere. Abans que pogus ser sebollit en la catedral, el bisbe Peter feu flagellar el seu cadver en cstic pstum .

Rhys havia proclamat els seu fill legtim ms gran, Gruffydd ap Rhys, com a successor, i poc desprs de la mort del seu pare Gruffydd es trob a la frontera amb el Justiciar, l'arquebisbe Hubert Walter, i va ser confirmat com a hereu legtim. Maelgwn, el fill ms gran -per illegtim-, es neg a acceptar-ho i reb suport militar de Gwenwynwyn ab Owain de Powys. Maelgwn prengu el castell i la ciutat de Aberystwyth i captur el seu germanastre Gruffydd, que lliur a en Gwenwynwyn perqu el custodis. Aquest, al seu torn, el pass al rei, que l'empreson al castell de Corfe . A l'any segent, Gruffydd va ser alliberat i recuper la majoria del Ceredigion. Tres anys ms tard en Gruffydd mor, per aix no atur la lluita entre els diversos candidats al tron. En el 1216 Llywelyn el Gran de Gwynedd convoc un consell a Aberdyfi on repart diverses parts del Deheubarth entre fills i nets de Rhys.

 Fills .


Rhys tingu, pel cap baix, nou fills i vuit filles . En complica el seguiment, per, que tres dels nois fossin anomenats Maredudd, i que dues de les noies es diguessin Gwenllian. Gruffydd ap Rhys (mort el 1201) va ser el  fill legtim ms gran, i el seu pare el design com a successor. Es cas amb Matilda de Braose. Maelgwn ap Rhys (mort el 1231), que va ser el primognit, per illegtim, refus d'acceptar Gruffydd per successor de Rhys, i una agra disputa s'entaul entre els dos, amb alguns dels altres germans embolicant-s'hi pel mig. Rhys Gryg (mort el 1233) es cas amb  Joan de Clare i, amb el temps, esdevingu governant de Deheubarth, per mai no tingu ms que una part del que havia estat el reialme del seu pare i, de fet, no pass de ser un prncep "client" de Llywelyn el Gran de Gwynedd.

Hywel ap Rhys (mort el 1231) visqu molts anys com a hostatge en la cort d'Enric II, i quan torn reb el mot de Hywel Sais ("Hywel el Sax", = l'Angls). Maredudd ap Rhys (traspassat el 1239) va ser tamb enviat com a hostatge, per fou menys afortunat que son germ: va ser fet orbar per Enric II desprs de la fallida invasi de Galles del 1165, i va passar a ser conegut com Maredudd Ddall (Maredudd el Cec). Acab la seva vida de monjo a l'Abadia de Whitland. Un altre Maredudd (mort el 1227) va ser ardiaca d'Aberteifi .

La seva germana Gwenllian ferch Rhys es cas amb Rhodri ab Owain, prncep de la zona occidental de Gwynedd. L'altra Gwenllian (morta el 1236) es cas amb Ednyfed Fychan, senescal de Gwynedd amb Llywelyn el Gran, i per aquesta via Rhys esdevingu un avantpassat de la dinastia Tudor. Quan Henry Tudor entr a  Sir Benfro al 1485 per aspirar al tron, que descends d'en Rhys va ser un dels factors que el permeteren d'atraure suport galls . Angharad ferch Rhys es cas amb William FitzMartin, senyor de Cemais. Altres filles s'uniren amb els governants gallesos de Gwrtheyrnion i Elfael .

 Notes .


 Bibliografia .
 Fonts primries .
 Giraldus Cambrensis The Itinerary through Wales; Description of Wales. Edited and translated by R.C. Hoare. Everyman's Library, 1908 ISBN 0-460-00272-4;
 Giraldus Cambrensis Giraldi Cambrensis: opera ed. J.S. Brewer. (Rolls Series). 8 vols. London: Longman, Green, Longman & Roberts, 1861 91;
 T. Jones, ed. Brut y Tywysogion: Peniarth MS. 20 University of Wales Press, 1941;
 H. Pryce, ed. The Acts of Welsh rulers 1120 1283 University of Wales Press, 2005. ISBN 0-7083-1897-5;

 Fonts secundries .
 P.C. Bartrum Early Welsh genealogical tracts. University of Wales Press, 1966;
 A.D. Carr Medieval Wales London: Macmillan, 1995. ISBN 0-333-54773-X ;
 F.G. Cowley The monastic order in South Wales 1066 1349 University of Wales Press, 1977. ISBN 0-7083-0942-9;
Rees Davies Conquest, coexistence and change: Wales 1063 1415 Clarendon Press, University of Wales Press, 1987. ISBN 0-19-821732-3;
 F.Jones God bless the Prince of Wales: four essays for investiture year Carmarthenshire Community Council (Local History Committee), 1969. ISBN 0-9500534-0-6 ;
 John Edward Lloyd A history of Wales from the earliest times to the Edwardian conquest London: Longmans, Green & Co., 1911;
 K. Maund The Welsh kings: warriors, warlords and princes Tempus, 2006. ISBN 0-7524-2973-6;
 D. Moore The Welsh wars of independence: c.410-c.1415 Tempus, 2005. ISBN 0-7524-3321-0;
 D. Rees The son of prophecy: Henry Tudor's road to Bosworth Black Raven Press, 1985. ISBN 0-85159-005-5;
 S. Rees Dyfed (A guide to ancient and historic Wales series) HMSO, 1992. ISBN 0-11-701220-3;
 R. Turvey The Lord Rhys: Prince of Deheubarth Gomer, 1997. ISBN 1-85902-430-0;
 W.L. Warren Henry II Eyre Methuen, 1973. ISBN 0-413-25580-8;
 J.E.C. Williams Aberteifi, 1176, article a Taliesin 32 (1976), pp. 30-5;

 Enllaos.
 L'ltima campanya de Rhys ap Gruffydd;
 Llocs i elements associats amb Rhys ap Gruffudd;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264773" title="Gruffydd ap Rhys II" nonfiltered="3661" processed="3654" dbindex="103681">
Gruffydd ap Rhys II va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XII.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264774" title="Austrochaperina blumi" nonfiltered="3662" processed="3655" dbindex="103682">

Austrochaperina blumi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Zweifel, R. & Price, D. 2004.  Austrochaperina blumi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264775" title="Hilor" nonfiltered="3663" processed="3656" dbindex="103683">
Hilor (Hylori o Hyleori) foren uns oficials de l'antiga Grcia que tenien encarregada la vigilncia dels boscos, i sn considerats una mena de policia per la protecci de les masses forestals similars als germnics forster.

No se sap les seves funcions exactes ni en quins estats grecs van existir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264776" title="Maelgwn ap Rhys" nonfiltered="3664" processed="3657" dbindex="103684">
Maelgwn ap Rhys va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XIII.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264777" title="Maredudd ap Rhys Grug" nonfiltered="3665" processed="3658" dbindex="103685">
Maredudd ap Rhys Grug va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XIII.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264778" title="Esperana" nonfiltered="3666" processed="3659" dbindex="103686">



L'esperana s el sentiment d'optimisme cap al futur fundat en la fe o la creena ferma que un esdeveniment es pot produir. El smbol de l'esperana s el color verd.

L'esperana al cristianisme.
Esperana s el nom d'una de les tres virtuts teologals, juntament amb la fe i la caritat. 

A la Teologia cristiana aquestes virtuts formen una unitat indissoluble amb les virtuts cardinals o naturals: Prudncia, Justcia, Temprana i Fortalesa i totes elles en el seu conjunt descriuen la imatge cristiana de l'home. 

L'esperana s la virtut per la qual l'home passa d'esdevenir a ser. Seguint a  Sant Toms d'Aquino, ha estat definida com "virtut infusa que capacita a l'home per a tenir confiana i plena certesa d'aconseguir la vida eterna i els mitjans, tant sobrenaturals com naturals, necessaris per a arribar-la a, recolzat amb l'auxili omnipotent de Du"

A l'esperana s'oposen, per defecte, la desesperaci i, per excs, la presumpci.

Referncies.

Bibliografia.
Josef Pieper: Las virtudes fundamentales. Ed. Rialp. 2007 ISBN 978-84-321-3134-9 (en castell);



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264779" title="Rhys Gryg" nonfiltered="3667" processed="3660" dbindex="103687">
Rhys Gryg va ser un rei de Deheubarth que visqu al segle XIII.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264780" title="Austrochaperina brevipes" nonfiltered="3668" processed="3661" dbindex="103688">

Austrochaperina brevipes s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Austrochaperina brevipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264781" title="Hiperet" nonfiltered="3669" processed="3662" dbindex="103689">
Hiperet (plural hiperets, llat Hyperetes) fou el nom donat a tots els militars o civils romans que servien en un vaixell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264782" title="Austrochaperina derongo" nonfiltered="3670" processed="3663" dbindex="103690">

Austrochaperina derongo s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Austrochaperina derongo.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264783" title="Hipocosmet" nonfiltered="3671" processed="3664" dbindex="103691">
Hipocosmet (plural hipocosmets, llat hypocosmetae) fou un antic ofici grec que apareix sovint a les inscripcions trobades especialment a Atenes, i que es desenvolupava a l'poca de l'Imperi Rom, que consistia en regular els exercicis al gimns.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264784" title="Jordi Juli i Garriga" nonfiltered="3672" processed="3665" dbindex="103692">
Jordi Juli i Garriga (Granollers, Valls Oriental 1972) s un poeta catal. Doctor en Teoria de la Literatura i Literatura comparada per l'UAB, on exerceix de professor. T el premi Dmaso Alonso d'investigaci filolgica de Santiago de Compostella 2002, per La perspectiva contempornea i el premi Internacional de Ensayo Siglo XXI de Mxic 2003, per La mirada de Paris. El 2006 va obtenir el Premi Vicent Andrs Estells de poesia.

 Obres .
 Poesia .
 Els grills que no he matat, 1998;
 Tornar el dilluns, 2002;
 Els derrotats: antologia de poetes morts, 2003;
 Mirades, 2004;
 Murs de contenci, 2004;
 Hiverns suaus, 2005;
 Versos, 2006;
 De dioses y bestias/De dus i bsties, 2006;
 Sota la llum de Mart, 2006;
 Principi de plaer, 2007;
 Els dus de fang, 2007;
 Estudis literaris .
 Al marge dels versos: estudis sobre la forma i la percepci potiques, 1999;
 Un segle de lectura, 2002;
 El poeta sense qualitats, 2004;
 La crtica de Gabriel Ferrater, 2004;
 Modernitat del mn fungible, 2006;
 Arts de poeta. Poesia i relacions intertextuals (amb Pere Ballart Fernndez), 2007;
 L'art imaginatiu. Les idees esttiques de Gabriel Ferrater, 2007;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264785" title="Austrochaperina fryi" nonfiltered="3673" processed="3666" dbindex="103693">

Austrochaperina fryi s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004. Austrochaperina fryi.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264786" title="Iatralipta" nonfiltered="3674" processed="3667" dbindex="103694">
Iatralipta (plural llat iatraliptes o iatroaliptes) fou el nom donat a l'antiga Grcia i a l'antiga Roma als metges que practicaven la cincia anomenada iatraliptice que significava literalment "metge que cura mitjanant ungents".

Segons Plini inicialment noms eren esclaus dels metges, per ms endavant van assolir la condici de metges i fins i tot foren superiors als aliptes (aliptae, una mena de massatgistes). Paule Egineta i altres autors d'obres mediques esmenten sovint als iatraliptes.

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264787" title="Austrochaperina gracilipes" nonfiltered="3675" processed="3668" dbindex="103695">

Austrochaperina gracilipes s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea, Austrlia i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S., Parker, F., Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004.  Austrochaperina gracilipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 1 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264788" title="Iatrosofista" nonfiltered="3676" processed="3669" dbindex="103696">
Iatrosofista (iatrosophista) fou un antic ttol mdic que s donava a l'antiga Grcia i a l'antiga Roma a aquells metges que a ms a ms d'exercir la seva feina com a tals, ensenyaven l'exercici i els secrets de la medicina a altres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264789" title="Austrochaperina guttata" nonfiltered="3677" processed="3670" dbindex="103697">

Austrochaperina guttata s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Austrochaperina guttata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264791" title="Austrochaperina hooglandi" nonfiltered="3678" processed="3671" dbindex="103698">

Austrochaperina hooglandi 
s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Austrochaperina hooglandi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264792" title="Austrochaperina kosarek" nonfiltered="3679" processed="3672" dbindex="103699">

Austrochaperina kosarek s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Price, D. 2004.  Austrochaperina kosarek.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264795" title="Austrochaperina macrorhyncha" nonfiltered="3680" processed="3673" dbindex="103700">

Austrochaperina macrorhyncha s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Austrochaperina macrorhyncha.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264797" title="Mayta Cpac" nonfiltered="3681" processed="3674" dbindex="103701">
Maita Cpac fou el quart inca del regne del Cusco, segons la tradici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264798" title="Cpac Yupanqui" nonfiltered="3682" processed="3675" dbindex="103702">
Cpac Yupanqui fou el cinqu inca del regne del Cusco, segons la tradici.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264799" title="Austrochaperina mehelyi" nonfiltered="3683" processed="3676" dbindex="103703">

Austrochaperina mehelyi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Austrochaperina mehelyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264800" title="Inca Roca" nonfiltered="3684" processed="3677" dbindex="103704">
Inca Roca fou el sis emperador inca del regne del Cusco, segons la tradici.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264802" title="Austrochaperina novaebritanniae" nonfiltered="3685" processed="3678" dbindex="103705">

Austrochaperina novaebritanniae s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Austrochaperina novaebritanniae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264803" title="Austrochaperina palmipes" nonfiltered="3686" processed="3679" dbindex="103706">

Austrochaperina palmipes s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Austrochaperina palmipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264804" title="Yahuar Huaca" nonfiltered="3687" processed="3680" dbindex="103707">
Yahuar Huaca fou el set inca del regne del Cusco, segons la tradici.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264805" title="Huiracocha" nonfiltered="3688" processed="3681" dbindex="103708">
Huiracocha fou el vuit inca del regne del Cusco, segons la tradici.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264806" title="Austrochaperina parkeri" nonfiltered="3689" processed="3682" dbindex="103709">

Austrochaperina parkeri s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Austrochaperina parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264807" title="Illustre" nonfiltered="3690" processed="3683" dbindex="103710">
Illustre fou un antic titol i un tractament personal modern.

 El ttol a l'poca imperial .
Constant I el Gran al reorganitzar l'administraci romana va dividir els principals magistrats en tres classes: els illustres (de primer rang), els specialties i els clarissimi.

Eren illustres els cnsols , els patricis, els prefectes del pretori, els prefectes de la ciutat, el praepositus sacri cubiculi, els magistri militum, el magister officiorum, el quaestor sacri palatii, el comes sacrarum largitionum, i el comes rerum privatarum. Entre els illustres els cnsols i patricis eren considerats ms alts en rang que els altres.

Els titols sublimissimi, exccellentissimi i  magnifici eren sinonims d' illustre.

Entre els seus privilegis estava que en cas d'acusaci criminal havien de ser jutjats per l'emperador mateix o per una comissi imperial i que podien aparixer a les corts per mitj de procuradors.

 El tractamnent en temps moderns .

Modernament s'aplica a jutges (illustrsim) i notaris. El Collegi de Notaris de Catalunya t tractament d'illustre.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264808" title="Pachactec" nonfiltered="3691" processed="3684" dbindex="103711">
Pachactec fou el nov inca del regne del Cusco. Govern al segle XV.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264810" title="Tpac Yupanqui" nonfiltered="3692" processed="3685" dbindex="103712">
Tpac Yupanqui fou el des inca del regne del Cusco. Govern al segle XV.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264811" title="Austrochaperina pluvialis" nonfiltered="3693" processed="3686" dbindex="103713">

Austrochaperina pluvialis s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004.  Austrochaperina pluvialis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264813" title="Austrochaperina polysticta" nonfiltered="3694" processed="3687" dbindex="103714">

Austrochaperina polysticta s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Austrochaperina polysticta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264814" title="Huscar" nonfiltered="3695" processed="3688" dbindex="103715">
Huscar fou un dels dos inques que governaren el regne del Cusco entre 1527 i 1532.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264815" title="Atahualpa" nonfiltered="3696" processed="3689" dbindex="103716">

Atahualpa (Quito, 1500 - Cajamarca, 1533) fou el darrer sobir de l'Imperi inca.

Va disputar el tron al seu germ gran Huskar, la qual cosa facilit la conquesta castellana. 

Pizarro el va empresonar i va exigir un gran rescat a canvi d'alliberar-lo. Malgrat haver pagat la quantitat exigida, fou condemnat a mort i penjat.

Referncies.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264817" title="Huayna Cpac" nonfiltered="3697" processed="3690" dbindex="103717">

Huayna Cpac fou inca del regne del Cusco al segle XVI.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264818" title="Ingenu (desambiguaci)" nonfiltered="3698" processed="3691" dbindex="103718">


Onomstica:

Ingenu, usurpador del tron imperial rom;

Ingenu (classe), classe social romana;

Ingenu (femen ingnua), candors, d'una franquesa innocent;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264819" title="Toparpa" nonfiltered="3699" processed="3692" dbindex="103719">
Toparpa fou un inca que govern el regne del Cusco al segle XVI.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264820" title="Manco Inca" nonfiltered="3700" processed="3693" dbindex="103720">
Manco Inca fou un inca que govern el regne del Cusco al segle XVI.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264822" title="Austrochaperina rivularis" nonfiltered="3701" processed="3694" dbindex="103721">

Austrochaperina rivularis s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Austrochaperina rivularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264823" title="Sayri Tpac" nonfiltered="3702" processed="3695" dbindex="103722">

Sayri Tpac fou un inca que govern el regne del Cusco al segle XVI.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264825" title="Tpac Amaru" nonfiltered="3703" processed="3696" dbindex="103723">
Tpac Amaru fou un inca que govern el regne del Cusco al segle XVI.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264826" title="Ingenu (classe)" nonfiltered="3704" processed="3697" dbindex="103724">
Ingenu (plural llat ingenui) eren els nascuts lliures per de pare o mare que havia estat esclau i alliberat abans del naixement de l'ingenu.

Els lliberts (libertini) eren lliures per havien nascut esclaus, per els seus fills eren sempre ingenus. Si una dona esclava prenyada  rebia la manumissi abans de donar a llum, el fill nascut era ingenu, per si la manumissi era posterior ja no tenia aquesta condici. La condici dingenuitas podia ser objecte de plet, i s'anomenava judicium ingenuitatis. 

Durant l'Imperi Rom lingenuitas (condici d'ingenu) es podia adquirir per favor imperial, concedit a persones a les que no corresponia per naixement (esclaus o lliberts).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264827" title="Titu Cusi Yupanqui" nonfiltered="3705" processed="3698" dbindex="103725">
Titu Cusi Yupanqui fou un inca que govern el regne del Cusco al segle XVI.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264828" title="Austrochaperina robusta" nonfiltered="3706" processed="3699" dbindex="103726">

Austrochaperina robusta s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M. & Retallick, R. 2004. Austrochaperina robusta.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264829" title="Inoa" nonfiltered="3707" processed="3700" dbindex="103727">
Inoa foren uns festival que es celebraven a diverses parts de l'antiga Grcia en honor de l'herona Ino.

A Megara, on se suposava que era enterrada,  era honorada cada any amb un sacrifici. Altres festivals dedicats a Ino de certa rellevncia eren els d'Epidaure Limera a Lacnia (a la vora de la qual hi havia un llac anomenat d'Ino on es feia la festa) i el que es feia a l'istme de Corint.

es celebraven a diverses parts de l'antiga Grcia en honor de l'herona Ino, el festival Ino.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264832" title="Austrochaperina septentrionalis" nonfiltered="3708" processed="3701" dbindex="103728">

Austrochaperina septentrionalis s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Allison, A. & Kraus, F. 2004.  Austrochaperina septentrionalis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264834" title="Austrochaperina yelaensis" nonfiltered="3709" processed="3702" dbindex="103729">

Austrochaperina yelaensis s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Austrochaperina yelaensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264836" title="Interrex" nonfiltered="3710" processed="3703" dbindex="103730">
Interrex fou una magistratura romana.

La magistratura d' interrex s'hauria institut a la mort de Rmul quan el senat rom va voler assolir  la sobirania en lloc d'elegir un rei; llavors el senat estava format per cent membres i dividit en deu decries i de cadascuna es va nomenar un senador; els deu senadors escollit foren anomenats interreges i cadascun va tenir el poder suprem per espai de cinc dies; el perode sense rei es va dir interregnum. Els interreges van acordar que s'havia d'escollir un rei i que ferien una proposta al senat; la cria podia aprovar o rebutjar el candidat; el candidat proposat fou acceptat i al escollit els interreges li van conferir limperium.

Durant la repblica el crrec d'interrex es va utilitzar sovint; era un magistrat temporal encarregat de celebrar els comicis en absncia dels cnsols quan aquestos estaven absents, generalment per guerres. El crrec noms durava cinc dies igual que com en el perode monrquic; el comicis generalment no els podia celebrar el primer interrex sin normalment el segon o el tercer (fins i tot es coneix un cas en qu fou el catorz i un que fou l'onz). Els comicis per la primera elecci de cnsols a la repblica  foren dirigits per Espuri Lucreci com a interrex; fins al 482 aC foren elegits pel senat format exclusivament per patricis i no podien ser elegits plebeus; ms tard es va crear la figura dels tribuns de la plebs, que generalment es van oposar al nomenament d'interrex que sempre eren patricis. Es van nomenar interreges fins a la Segona Guerra Pnica.

La figura no torna a aparixer desprs fins que en temps de Sulla es va nomenar un interrex per dirigir els comicis que el van elegir dictador (82 aC). El 55 aC un interrex va dirigir els comicis on Gneu Pompeu i Luci Licini Cras foren elegits cnsols; tamb hi va haver interrex el 53 aC i 52 aC, en aquest darrer any pels comicis on Pompeu fou elegit cnsol nic. El crrec va desaparixer posteriorment.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264842" title="Cophixalus" nonfiltered="3711" processed="3704" dbindex="103731">

Cophixalus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.

 Cophixalus aenigma ;
 Cophixalus ateles ;
 Cophixalus balbus ;
 Cophixalus bewaniensis ;
 Cophixalus biroi ;
 Cophixalus bombiens;
 Cophixalus cheesmanae ;
 Cophixalus concinnus ;
 Cophixalus crepitans ;
 Cophixalus cryptotympanum ;
 Cophixalus daymani ;
 Cophixalus exiguus ;
 Cophixalus hosmeri ;
 Cophixalus humicola ;
 Cophixalus infacetus ;
 Cophixalus kaindiensis ;
 Cophixalus mcdonaldi ;
 Cophixalus misimae;
 Cophixalus montanus ;
 Cophixalus monticola;
 Cophixalus neglectus ;
 Cophixalus nubicola ;
 Cophixalus ornatus ;
 Cophixalus parkeri ;
 Cophixalus peninsularis ;
 Cophixalus pipilans ;
 Cophixalus pulchellus;
 Cophixalus riparius ;
 Cophixalus saxatilis ;
 Cophixalus shellyi ;
 Cophixalus sisyphus ;
 Cophixalus sphagnicola ;
 Cophixalus tagulensis ;
 Cophixalus tetzlaffi ;
 Cophixalus timidus;
 Cophixalus tridactylus ;
 Cophixalus variabilis ;
 Cophixalus verecundus ;
 Cophixalus verrucosus ;
 Cophixalus zweifeli ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264849" title="Cophixalus aenigma" nonfiltered="3712" processed="3705" dbindex="103732">

Cophixalus aenigma s una espcie de granota que viu a Austrlia.

Referncies.
 Hoskin, C. 2004.  Cophixalus aenigma.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264852" title="Cophixalus ateles" nonfiltered="3713" processed="3706" dbindex="103733">

Cophixalus ateles s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Cophixalus ateles.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264853" title="Agust Murillo Barber" nonfiltered="3714" processed="3707" dbindex="103734">
Agust Murillo Barber (Castell de la Ribera, 26 de juny de 1972), ms conegut com a Agust, s un pilotari valenci, mitger en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi per equips de raspall: 1998 i 2001;
 Sub-campi per equips: 1997, 2004 i 2006;
 Sub-campi de l'Individual de Raspall: 2006;
 Sub-campi del Trofeu Gregori Maians d'Oliva: 2008;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2007;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264857" title="Cophixalus balbus" nonfiltered="3715" processed="3708" dbindex="103735">

Cophixalus balbus s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Cophixalus balbus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264858" title="Cophixalus bewaniensis" nonfiltered="3716" processed="3709" dbindex="103736">

Cophixalus bewaniensis s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus bewaniensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264861" title="Cophixalus biroi" nonfiltered="3717" processed="3710" dbindex="103737">

Cophixalus biroi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea i Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Cophixalus biroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264862" title="Sag" nonfiltered="3718" processed="3711" dbindex="103738">
El sag s el greix que envolta el rony d un animal. T un color blanquins i una textura suau per greixosa.

En gastronomia s un producte molt utilitzat, en especial el de porc , ja que les seves caracterstiques aporten un cert valor calric als plats.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264863" title="Mauro da Dalto" nonfiltered="3719" processed="3712" dbindex="103739">


Mauro da Dalto s un ciclista itali nascut el 8 d'abril del 1981 a Conegliano (Itlia). Ha corregut amb l'equip Liquigas des que va passar a professionals l'any 2005. 

La seua mxima fita ha estat haver guanyat una etapa, la quarta, al Giro delle Valli Cuneesi nelle Alpi del Mare del 2004.

Enllaos externs.
Perfil al web de l'equip Liquigas ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264864" title="Cophixalus bombiens" nonfiltered="3720" processed="3713" dbindex="103740">

Cophixalus bombiens s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Alford, R., Cunningham, M., Hoskin, C. & McDonald, K. 2004.  Cophixalus bombiens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264865" title="Alberto Todol Monparler" nonfiltered="3721" processed="3714" dbindex="103741">
Alberto Todol Monparler (Aielo de Rugat, 24 d'agost de 1971), ms conegut com a Alberto, s un pilotari valenci, mitger en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi per equips de raspall: 1992, 2000, 2007 i 2008;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2005;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2006 i 2007;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264866" title="Dario Cataldo" nonfiltered="3722" processed="3715" dbindex="103742">


Dario Cataldo s un ciclista itali nascut el 17 de mar del 1985 a Lanciano (Itlia). va esdevenir professional l'any 2007, desprs de entrar a formar part del Liquigas, equip amb el qual corre actualment.

Entre les seues fites professionals, cal destacar haver guanyat el Giro d'Itlia per a menors de 23, l'any 2006 i les dues etapes al Tour de l'Avenir de l'any segent, en el qual, a ms, va acabar en el des lloc de la classificaci general. 

Enllaos exerns.

 Pgina del corredor al web de l'equip Liquigas  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264868" title="Francesco Chicchi" nonfiltered="3723" processed="3716" dbindex="103743">

Francesco Chicchi s un ciclista itali nascut el 27 de novembre del 1980 a Camaiore (Itlia). Actualment corre amb l'equip Liquigas.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264869" title="Cophixalus cheesmanae" nonfiltered="3724" processed="3717" dbindex="103744">

Cophixalus cheesmanae s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Cophixalus cheesmanae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264871" title="Andrea No" nonfiltered="3725" processed="3718" dbindex="103745">


Andrea No s un ciclista itali nascut el 15 de gener del 1969 a Magenta (Itlia). Actualment corre amb l'equip Liquigas.

Andrea Noe es va fer professional l'any 1993. Les seues bones condicions per a la muntanya li han perms d'acabar en llocs desctacats al Giro d'Itlia, com ara quart en el del 2000, sis en el del 2001 i un altre cop quart l'any 2003. Va ser, a ms, maglia rosa durant la desena etapa del Giro de 2007.

Se li ha qualificat com un dels millors gregaris del ciclisme actual. El seu malnom, Brontolo, lo ve del seu costum de queixar-se sovint (brontorale, en itali). No obstant aix se'l considera un molt bon professional i sovint els corredos joves l'esmenten com a exemple. 

Fa poc ha signat un contracte amb Liquigas fins l'any 2009. Aix el convertiria en un dels corredors ms vells. Ell, per, t previst de retirar-se a l'edat de 40 anys.   
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264872" title="Franco Pellizotti" nonfiltered="3726" processed="3719" dbindex="103746">


Franco Pellizotti s un ciclista itali nascut el 15 de gener del 1978 a Latisana (Itlia). Actualment corre amb l'equip Liquigas.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264875" title="Jose Francisco Garca Bosc" nonfiltered="3727" processed="3720" dbindex="103747">
Jose Francisco Garca Bosc (Alcntera de Xquer, 14 de juliol de 1970), ms conegut com a Moro, s un pilotari valenci, mitger en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi per equips de raspall: 1994, 1996, 1999 i 2005;
 Sub-campi de l'Individual de Raspall: 2000;
 Campi de l'Autonmic al carrer: 2008 (per a Rafelbunyol);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264876" title="Manuel Quinziato" nonfiltered="3728" processed="3721" dbindex="103748">

Mauel Quinziato s un ciclista itali nascut el 30 d'octubre del 1979 a Bolzano (Itlia). Actualment corre amb l'equip Liquigas.

Palmars.
2006

1 etapa al Tour del Benelux;

2008

2 etapes a l'Intaka Tech Worlds View Challenge;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264877" title="Cophixalus concinnus" nonfiltered="3729" processed="3722" dbindex="103749">

Cophixalus concinnus s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264878" title="Saldanya" nonfiltered="3730" processed="3723" dbindex="103750">

Saldaa, catalanitzat com a Saldanya, s un municipi i vila de la provncia de Palncia (comunitat autnoma de Castella i Lle).

Geografia i poblaci.

Situada a la meitat Nord de la provncia, s centre comarcal de la Vega-Valdvia, amb ms de vuitanta localitats.

El terme municipal de Saldaa comprn tretze localitats ms: Carbonera, Membrillar, Relea de la Loma, Renedo del Monte, San Martn del Obispo, Valcabadillo, Valenoso, Vega de Doa Olimpa, Villaires, Villafruel, Villalafuente, Villanueva del Monte, Villasur i Villorquite del Pramo. 

Economia.

Agricultura, ramaderia, indstria alimentria, indstria metal.lrgica, serveis, comer i construcci, entre d altres.

s possiblement la localitat ms prspera de la provncia, amb un alt nivell de desenvolupament segons estudis fets per La Caixa.

Histria.

Se sap, per troballes arqueolgiques fetes al tur al jaciment de La Morterona, que la presncia humana a la zona comen, com a mmim, a l Edat del Bronze.

Fou, juntament amb Carrin de los Condes, capital d un comtat a l Edat Mitjana.

L any 1126 est documentada a la vila la primera cursa de braus. 

Festes i cultura popular.

Virgen del Valle, el 8 de setembre, amb process a la qual participa una comunitat de vint-i-cinc pobles de la comarca. ;

Es ballen balls de bastons, potser d orgen pre-rom, antiqussims, i la jota de Saldaa.

Personalitats.
Quintiliano Saldaa (1878-1938), jurista i criminleg;
Jess Quijano, ex secretari general del PSCL-PSOE, catedrtico de Dret Mercantil i ponent de l'Estatut d'Autonomia de Castella-Lle de 1983.
Andrs Moro Gallego (1905-1970), msic i folklorista.
 Julio Torres, msic;
Eulogio Eraso y Cartagena (1817-1885), poltic i advocat.
Matas Duque, escriptor barroc. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264879" title="Mablaqah" nonfiltered="3731" processed="3724" dbindex="103751">
Mablaqah s una muntanya del Iemen de 380 metres sobre el nivell del mar, a la governaci de Shabwa, que dona nom a una antiga ruta establerta pel regne de Qataban per portar l'encens i la mirra des de l'Hadramaut cap als seus mercats a l'Orient mitj.

La part entre la vall de Baihan i la vall d'Harib estava dominada per aquesta zona muntanyosa que fou eficament treballada, en seva la part ms difcil de quasi cinc kilmetres, per tal de facilitar el pas. La ruta, que s de l'entorn de 4 metres, est formada per un empedrat de lloses i els costats protegits per parets. La muntanya de Mablaqah era el punt d'uni de diverses rutes de l'encens i la mirra.

Avui dia constitueix una de les atraccions turstiques del Iemen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264880" title="Alessandro Vanotti" nonfiltered="3732" processed="3725" dbindex="103752">


Alessandro Vanotti s un ciclista itali nascut el 16 de setembre del 1980 a Brgam (Itlia). Se l'ha caracteritzat com un gregari amb habilitat per a infiltra-se a les escapades. 

Va debutar l'any 2004 en el ciclisme professional en l'equip de Gianluigi Stanga,De Nardi. El 2005 va formar part de la ProTour amb l'equip Domina Vacanze (que desprs esdevindr Mirlam), tamb dirigit per Stagna. Ha guanyat una etapa (la cinquena) a la Settimana Ciclistica Lombarda. Actualment, des del 2007, corre amb l'equip Liquigas.

Victries d'etapa.
 Una etapa a la Settimana Ciclistica Lombarda (2007);


Enllaos.
Perfil del corredor al web de l'equip Liquigas;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264882" title="Cophixalus crepitans" nonfiltered="3733" processed="3726" dbindex="103753">

Cophixalus crepitans s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Alford, R., Cunningham, M., Hoskin, C. & McDonald, K. 2004.  Cophixalus crepitans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264884" title="Cophixalus cryptotympanum" nonfiltered="3734" processed="3727" dbindex="103754">

Cophixalus cryptotympanum s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Cophixalus cryptotympanum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264886" title="Mauro Facci" nonfiltered="3735" processed="3728" dbindex="103755">


2002-2005
2006
2007- 	Fassa Bortolo
Team Barloworld

Mauro Facci s un ciclista itali nascut l'11 de maig del 1982 a Vicenza (Itlia). Actualment corre amb l'equip Quick Step.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264887" title="Davide Vigan" nonfiltered="3736" processed="3729" dbindex="103756">


Davide Vigan s un ciclista itali nascut el 12 de juny del 1984 a Carate Brianza (Itlia). El seu pas cap a la professionalitat es va esdevenir l'any 2005. Abans de fitxar per l'equip belga Quick Step, amb el qual corre a hores d'ara, va passar per l'equip itali Androni Giocattoli - 3C Casalinghi, on va estar noms fins el juliol de l'any 2005.

Fins ara no ha assolit cap victria en solitari. I el seu xit ms gran ha estat la victria en la primera etapa de la Volta a Qatar, l'any 2007, que va ser, per, una contrarellotge per equips.

 Enllaos externs .

Informaci sobre el corredor al web de l'equip Quick Step;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264888" title="Cophixalus daymani" nonfiltered="3737" processed="3730" dbindex="103757">

Cophixalus daymani s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Cophixalus daymani.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264890" title="Matteo Tosatto" nonfiltered="3738" processed="3731" dbindex="103758">


Matteo Tosatto s un ciclista itali nascut el 14 de maig del 1974 a Castelfranco Veneto (Itlia). Actualment corre amb l'equip Quick Step.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264891" title="Andrea Tonti" nonfiltered="3739" processed="3732" dbindex="103759">


Andrea Tonti s un ciclista itali nascut el 16 de febrer del 1976 a Osimo (Itlia). Actualment corre amb l'equip Quick Step.

Va comenar la seua carrera com a ciclista professional a l'equip Cantina Tollo, l'any 1999. Ha passat per equips de la importncia del Saeco, Lampre-Caffita o Quick-Step, on corre des de l'any 2007.

Entre les seues fites ms importants cal destacar haver guanyat una etapa, la segona, a l'Euskal Bizikleta de l'any 2006 i haver guanyat eixe mateix any el desaparegut Gran Premi Fred Megoni.

Enllaos externs.

Fitxa del corredor a Siteducyclisme.net  












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264892" title="Juan Cabanes Sanchis" nonfiltered="3740" processed="3733" dbindex="103760">
Juan Cabanes Sanchis (el Genovs, 4 de mar de 1975), ms conegut com a Juan, s un pilotari valenci, rest en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi de l'Individual de Raspall: 1994 i 1995;
 Sub-campi de l'Individual: 1992, 2004 i 2005;
 Sub-campi per equips de raspall: 1996;
 Sub-campi de l'Autonmic al carrer: 2008  (per a Rafelbunyol);
 Campi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264893" title="Cophixalus exiguus" nonfiltered="3741" processed="3734" dbindex="103761">

Cophixalus exiguus s una espcie de granota que viu a l'estat de Queensland, Austrlia.

s la granota ms petita de tot Austrlia.

Referncies.
 ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264894" title="Cophixalus hosmeri" nonfiltered="3742" processed="3735" dbindex="103762">

Cophixalus hosmeri s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 McDonald, K., Cunningham, M., Hoskin, C., Alford, R. & Retallick, R. 2004.  Cophixalus hosmeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264895" title="Jos Segu Cardona" nonfiltered="3743" processed="3736" dbindex="103763">
Jos Segu Cardona (Daims, 1 de setembre de 1970), ms conegut com a Gorxa, s un pilotari valenci, rest en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi de l'Individual de Raspall: 1997, 1999 i 2001;
 Sub-campi de l'Individual: 1998;
 Campi per equips de raspall: 2008;
 Sub-campi per equips: 1994 i 2004;
 Campi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2008;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264896" title="Cophixalus infacetus" nonfiltered="3744" processed="3737" dbindex="103764">

Cophixalus infacetus s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Alford, R., Cunningham, M., Hoskin, C. & McDonald, K. 2004.  Cophixalus infacetus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264897" title="Fabio Baldato" nonfiltered="3745" processed="3738" dbindex="103765">

Fabio Baldato s un ciclista itali nascut el 13 de juny del 1968 a Lonigo (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264898" title="Cophixalus kaindiensis" nonfiltered="3746" processed="3739" dbindex="103766">

Cophixalus kaindiensis s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus kaindiensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264899" title="Maifa'a" nonfiltered="3747" processed="3740" dbindex="103767">
Maifa'a s una ciutat en part en runes del Iemen a l'oest de Mukalla a la governaci de Shabwa, a la vora del Wadi Maifa'a, amb una carretera que uneix la ciutat amb l'Hadramaut cap a l'est. s pensa que Maifa'a fou capital de l'Hadramaut abans que Shabwa, o al menys que en algun moment va ser capital.

La ciutat esta rodejada d'una muralla de pedra amb un cert nombre de torres, el que dona idea de la importncia que va tenir antigament. Els temples antics foren destruts al segle IV. La vila s la darrera de la costa de la governaci i desprs ja s'arriba a l'Hadramaut.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264900" title="Alessandro Ballan" nonfiltered="3748" processed="3741" dbindex="103768">






Alessandro Ballan s un ciclista itali nascut el 6 de novembre del 1979 a Castelfranco Veneto. Actualment corre amb l'equip Lampre, on s el lder de l'equip per les clssiques de primavera.

Va quedar segon a la dotzena etapa del Tour de Frana 2006, darrera l'ucrans de l'equip Discovery Channel Iroslav Popvitx.

Va guanyar una etapa de la Vuelta a Espaa 2008 amb final a Naturlandia (Andorra).
Va aconseguir el ttol de campi del mn de ciclisme en ruta el 28 de setembre de 2008 al mundial de Varese (Itlia) superant a Damiano Cunego (plata) i Matti Breschel (bronze)



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264902" title="J.C.STAFF" nonfiltered="3749" processed="3742" dbindex="103769">
J.C.Staff Co.,Ltd. (               , Kabushiki-gaisha J C Sutaffu?) s un estudi d'animaci japonesa fundat el gener de 1986.

 Producions .

TV Anime

Metal Fighter Miku (1994);
Touma Kijinden ONI (1995);
Revolutionary Girl Utena (1997);
Maze (1997);
Alice SOS (1998);
Sorcerous Stabber Orphen (1998);
Iketeru Futari (1999);
Starship Girl Yamamoto Yohko (1999);
Orphen: The Revenge (1999);
Excel Saga (1999);
Yami no Matsuei (2000);
Daa! Daa! Daa! (2000-2002));
Mah  Senshi Riui (2001) ;
PaRappa Rappa (2001);
Little Snow Fairy Sugar (2001);
Ai Yori Aoshi (2002);
Azumanga Daioh (2002);
 (2002);
Nanaka 6/17 (2003);
Mahou Tsukai ni Taisetsu na Koto (2003);
Gunparade March ~Aratanaru Kougunka~ (2003);
Ikki Tousen (2003);
R.O.D -THE TV- (2003);
Shingetsutan Tsukihime (2003);
Ai Yori Aoshi ~Enishi~ (2003);
Maburaho (2003);
Sensei no Ojikan: Doki Doki School Hours (2004);
Hikari to Mizu no Daphne -Daphne in the Brilliant Blue- (2004) ;
B kyaku no Senritsu (2004);
Oku-sama wa Mah  Sh jo (2005);
Karin (2005);
Gokujou Seitokai (2005);
Shakugan no Shana (2005);
Starship Operators (2005);
Honey and Clover (2005);
Mahoraba ~ Heartful Days ~ (2005);
LOVELESS (2005);
Yomigaeru Sora - RESCUE WINGS - (2006);
Honey and Clover II (2006);
Zero no Tsukaima (2006);
Ghost Hunt (2006);
Asatte no Houkou (2006);
Winter Garden (2006);
Nodame Cantabile (2007);
Sky Girls (2007);
Potemayo (2007);
Zero no Tsukaima: Futatsuki no Kishi (2007);
Shakugan no Shana Second (2007);
KimiKiss Pure Rouge (2007);
Shigofumi ~Stories of Last Letter~ (2008);

OVA

Y t den (1987);
Earthian (1989);
Ankoku Shinden Takegami (1990);
Osu!! Karate Bu (1990-1992);
Ch  Bakumatsu Sh nen Seiki Takamaru (1991);
The Super Dimension Century Orguss 02 (1992);
Appleland Monogatari (1992);
 (1993-1994);
Idol Defense Force Hummingbird (1993-1995);
Arslan Senki (1995) (1995);
Galaxy Fraulein Yuna (1995);
Hurricane Polymar (1996-1997);
Konpeki no Kantai (1997);
Kyokujitsu no Kantai (1997);
Detatoko Princess (1998);
Yume de Aetara (1998);
Nekojiru-so (2001);
Alien Nine (2001);
Eiken (2003);
Sky Girls (2006);
Shakugan no Shana Tokubetsuhen (2006);














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264905" title="Matteo Bono" nonfiltered="3750" processed="3743" dbindex="103770">


Matteo Bono s un ciclista itali nascut l'11 de novembre del 1983 a Ome (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264906" title="Juan Grcia Escriv" nonfiltered="3751" processed="3744" dbindex="103771">
Juan Grcia Escriv (Potries, 22 de mar de 1970) s un pilotari valenci, rest en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Sub-campi de l'Individual de Raspall: 1997 i 2001;
 Campi per equips de raspall: 2006;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264907" title="Marzio Bruseghin" nonfiltered="3752" processed="3745" dbindex="103772">


Marzio Brusehin s un ciclista itali nascut el 15 de juny del 1974 a Conegliano (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264909" title="Francesco Gavazzi" nonfiltered="3753" processed="3746" dbindex="103773">

Francesco Gavazzi s un ciclista itali nascut l'1 d'agost del 1984 a Morbegno (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.

Resultats al Giro d'Itlia.
2008. 89 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Fitxa de Francesco Gavazzi a www.sitiodeciclismo.net;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264910" title="Marco Marzano" nonfiltered="3754" processed="3747" dbindex="103774">


Marco Marzano s un ciclista itali nascut el 10 de juny del 1980 a Cuggiono (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264914" title="Massimiliano Mori" nonfiltered="3755" processed="3748" dbindex="103775">


Massimiliano Mori s un ciclista itali nascut el 31 de gener del 1981 a Vittoria (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264915" title="Carlos Parra Mestre" nonfiltered="3756" processed="3749" dbindex="103776">
Carlos Parra Mestre (Oliva, 22 de setembre de 1974), ms conegut com a Carlos, s un pilotari valenci, rest en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi de l'Individual de Raspall: 1996 i 1998;
 Sub-campi de l'Individual: 1995;
 Campi per equips de raspall: 2002;
 Sub-campi per equips: 1998;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264917" title="Danilo Napolitano" nonfiltered="3757" processed="3750" dbindex="103777">


Danilo Napolitano s un ciclista itali nascut el 31 de gener del 1981 a Vittoria (Itlia). Actualment corre amb l'equip Lampre.

Danilo napolitano s un ciclista que destaca per la seua volicitat. s capa de vncer en sprints tant en grup com amb pocs ciclistes. Ha cridat l'atenci dels tcnics imposant-se en importants clssiques italianes com ara la Copa Bernocchi i el Giro de Romanya del 2005.

Durant la seua poca al Lampre ha pogut mostrar les seues capacitats al gran pblic grcies a participar al Giro d'Itlia i disputar gran part de les arribades a l'esprint, la qual cosa li va suposar una victria d'etapa.

Va ser convocat, a ms, per als mundials de ciclisme sobre pista de l'any 2007.
 

 Principals victries .
 Memorial Viviana Manservisi - 2007;
 Copa Bernocchi - 2007;
 5a etapa Vuelta a Mrcia - 2007;
 9a etapa  Giro d'Italia - 2007;
 1a etapa Volta a Eslovnia - 2007;
 4a etapa Volta a Polnia - 2007;

 Copa Bernocchi - 2006;
 3a etapa Brixia Tour - 2006;
 1a etapa Volta a ustria - 2006;
 5a etapa Volta a ustria - 2006;
 1a etapa Setmana internacional de Coppi i Bartali - 2006;
 4a etapa Setmana internacional de Coppi i Bartali - 2006;
 1a etapa Volta a la Mediterrnia - 2006;

 Giro di Romagna - 2005;
 Copa Bernocchi - 2005;
 4a etapa Brixia Tour - 2005;
 3a etapa Setmana internacional de Coppi i Bartali - 2005;
 Stausee-Rundfahrt - 2005;
 2a etapa Tour du Poitou Charentes - 2005;
 5a etapa Tour du Poitou Charentes - 2005;

Altres xits.

Classificaci per punts a la Volta a ustria - 2006;
Classificaci per punts a la Vuelta a Murcia - 2007;

Enllaos externsi.
 Informaci sobre el corredor a la pgina de l'equip Lampre;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264918" title="Daniele Righi" nonfiltered="3758" processed="3751" dbindex="103778">


Daniele Righi s un ciclista itali nascut el 28 de mar del 1976 a Colle di Val d'Elsa (Itlia). 

Va comenar la seua carrera com a ciclista l'any 1999 a l'equip Mobilvetta Design-Northwave. El 2000, per, va fitxar per l'equip Alexia on es va estar fins l'any 2003 en qu va fitxar pel Lampre, equip en qu corre actualment.

Ha participat a carreres com ara el Giro d'Itlia, la Volta Ciclista a Espanya o el Tour de Frana. Les niques victries amb qu compta el seu palmars sn les contra-rellotge per equips de l'any 2003 a la Setmana Coppi i Bartali i la de l'any 2007 a la Volta ciclista a Polnia.

Enllaos externs.

 Informaci sobe el corredor a la pgina de Lampre ;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264920" title="Alberto Ongarato" nonfiltered="3759" processed="3752" dbindex="103779">

Alberto Ongarato s un ciclista itali nascut el 24 de juliol del 1975 a Pdua (Itlia). Bon corredor de fons, amb una discreta punta de velocitat, s des de fa quatre temporades un dels homes de confiana d'Alessandro Petacchi. 

Va comenar com a professional amb l'equip Ballan, el 1998. L'any 2000 va al Mobilvetta, dirigit per Stefano Giuliani. I el 2002 portar la samarreta de De Nardi que conflur l'any segent en el Domina Vacanze de Mario Cipollini.
Des del 2004 s a les ordres de Petacchi, primer al Fassa Bortolo i, des del 2006, al Milram, equip amb el qual corre actualment.

Ha obtingut sis victries, totes d'escs nivell.    


Victries d'etapa.
1998: etapa d'Atri al Giro d'Abruzzo;

2000: etapa de Portoalegre a la Volta Ciclista de Portugal; 

2002: etapa d'Alcobendas a la Clsica de Alcobendas; 

2004: etapa a la Volta Ciclista de Portugal;

2005: etapa de Leudelange a la Volta Ciclista de Luxemburg; etapa de Namur al a la Volta Ciclista de la Regi Vallona. 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264921" title="Elia Rigotto" nonfiltered="3760" processed="3753" dbindex="103780">



Elia Rigotto s un ciclista itali nascut el 4 de mar del 1982 a Vicenza (Itlia). Actualment corre amb l'equip Milram.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264922" title="Fabio Sabatini" nonfiltered="3761" processed="3754" dbindex="103781">


Fabio Sabatini s un ciclista itali nascut el 18 de febrer del 1985 a Pescia (Itlia). Actualment corre amb l'equip Milram.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264923" title="Marco Velo" nonfiltered="3762" processed="3755" dbindex="103782">


Marco Velo s un ciclista itali nascut el 9 de mar del 1974 a Brescia (Itlia). Actualment corre amb l'equip Milram.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264924" title="Juan Llopis Toms" nonfiltered="3763" processed="3756" dbindex="103783">
Juan Llopis Toms (el Genovs, 11 de maig de 1974), ms conegut com a Batiste II, s un pilotari valenci, rest en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi per equips de raspall: 2005;
 Sub-campi per equips: 2003;
 Subcampi del Trofeu Mancomunitat de municipis de la Safor: 2005;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264925" title="Monte Zoncolan" nonfiltered="3764" processed="3757" dbindex="103784">
El Zoncolan s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 1.750 metres per sobre del nivell del mar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264926" title="Antelao" nonfiltered="3765" processed="3758" dbindex="103785">
L'Antelao s una muntanya dels Alps italians (dolomites). T una altitud de 3.264 metres per sobre del nivell del mar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264927" title="Shibam" nonfiltered="3766" processed="3759" dbindex="103786">
Shibam (rab:     ) s una ciutat del Iemen a l'Hadramaut, un punt on la vall del riu Hadramaut (Wadi Hadramaut) s'estreny. Es troba a 19,5 km de Seiyun. Fou un dels mercats ms importants de la regi. La ciutat t avui dia uns set mil habitants.

La ciutat est formada per unes cinc-centes cases de certa altura, de color generalment blanc, estretes, que fan l'efecte de gratacels encara que noms tenen 7 o 8 pisos i que donen a la ciutat el malnom de "Manhattan del desert"; aquesta mena d'edificis alts es van construir per protegir-se dels atacs beduins al segle XVI, per les cases actuals sn en la major part de ms moderna construcci o reformades si be les reformes, per una llei no escrita, s'han de fer conservant exactament les mesures i disposicions de la casa anterior; la ms destacada es la casa de Jarhum, del segle XVI; 45 de les 500 cases es troben actualment en perode de restauraci per evitar la seva desaparici.

El conjunt, sense barris perifrics, sembla una fortalesa allada a pocs metres del llit dels wadi Hadramaut (uns 30 metres); aix la fa vulnerable a les inundacions com la del 1532 que va destruir la ciutat; el material de construcci, argils, no s tampoc adequat per les crescudes del riu. 

La ciutat disposa de diverses mesquites, la principal del segle VIII (753, porta el nom de Mesquita de Shibam); hi ha tamb un modern palau del segle XX.

Antiga ciutat fundada al segle II, fou capital de l'Hadramaut el segle III quan es va separar del domini de Saba. El 1980 fou declarada per l'UNESCO com monument histric mundial per salvaguardar el seu model constructiu de torres estretes i altes amb finestres allargades que li s tant caracterstic.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264928" title="Car Alto" nonfiltered="3767" processed="3760" dbindex="103787">

El Car Alto s una muntanya dels Alps italians prop de Trento al damunt de la vall de Sant Valent amb una altitud de 3.465 metres per sobre del nivell del mar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264929" title="Monte Cistella" nonfiltered="3768" processed="3761" dbindex="103788">
El Monte Cistella s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 2.906 metres per sobre del nivell del mar.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264930" title="Monte Civetta" nonfiltered="3769" processed="3762" dbindex="103789">
El Civetta s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 3.220 metres per sobre del nivell del mar.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264931" title="Monte Disgrazia" nonfiltered="3770" processed="3763" dbindex="103790">

El Monte Disgrazia s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 3.678 metres per sobre del nivell del mar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264932" title="Jos Antonio Morera Torres" nonfiltered="3771" processed="3764" dbindex="103791">
Jos Antonio Morera Torres (Oliva, 22 de gener de 1968), ms conegut com a Morera, s un pilotari valenci, mitger en la modalitat de raspall.

 Palmars .
 Campi per equips de raspall: 1995;
 Sub-campi per equips: 1994, 1998;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264933" title="Gran Paradiso" nonfiltered="3772" processed="3765" dbindex="103792">
El Gran Paradiso s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 4.061 metres per sobre del nivell del mar.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264934" title="Wicked" nonfiltered="3773" processed="3766" dbindex="103793">


Wicked s una novella fantstica de Gregory Maguire inspirada en El mgic d'Oz de L. Frank Baum. Publicada en 1995, va assolir de seguida un gran xit de vendes, de manera que l'autor va decidir continuar la histria formant una saga. L'obra va inspirar el musical a Broadway del mateix ttol. La novella narra la vida d'Elphaba, una noia de color verd, per les diferents regions d'Oz. 



 Argument .

En la primera part es narra el naixement d'Elphaba, que s una decepci per als seus pares pel seu carcter irascible i la seva pell de color verd, que fan que la gent la consideri maleda (d'aqu el ttol de la novella). La nena s allrgica a l'aigua i pot veure el futur en un mirall mgic. 

A la segona part, una Elphaba adolescent viatja a la universitat de Shiz. La novella descriu el contrast entre les classes socials, la innocncia dels estudiants, els primers amors i amics i sorgeix un dels temes poltics de l'obra: apart dels humans i dels animals hi ha uns hbrids, els Animals, que estan dotats d'nima per mancats de drets per culpa del mgic d'Oz, que limita per llei la seva ascensi. Es descobreix que la directora del collegi s una collaboradora del mgic, ja que intenta captar Elphaba, la seva germana i una amiga. L'assassinat del Dr. Dillabert, un Animal molt admirat, conclou aquesta part.

A la tercera part Elphaba s'ha amagat a la capital d'Oz per entrar a la resistncia poltica i lluitar contra el mag. Es retroba amb un amic de joventut, amb qui t una relaci amorosa i potser un fill. Aquest amant s assassinat per la seva relaci i la noia es refugia en un convent.

A la quarta part, la protagonista viatja al Vinkus, una zona mig nmada, per aconseguir el perd de la famlia del seu amant. All descobreix les seves aptituds per a la mgia i continua les recerque del Dr. Dillabert. La seva germana ha heretat les terres familiars per es torna una tirana pel seu excessiu zel religis. 

A la darrera part apareix la Dorothy de la novella original de L. Frank Baum, que t les sabates de la famlia d'Elphaba. Aquesta la persegueix i pel cam descobreix revelacions sobre la seva concepci i el seu dest que la fan recloure's de nou al Vinkus. All la visita Dorothy, enviada pel mag per matar-la sense que ella vulgui complir l'ordre. Per accident, per, acaba matant-la.

 Interpretacions .
Diversos sn els temes de Wicked. En primer lloc hi ha una reflexi sobre la tirania, en el seu vessant poltic (el mag ordena fins i tot genocidis) i religis. Aquesta es barreja amb reflexions sobre diferents tipus de fe, que sn un mirall de les humanes. 

El mal ocupa el centre dels pensaments d'Elphaba, ja que no pot determinar la seva natura i si ella mateixa s o no dolenta, si s una bruixa. El fracs de totes les seves empreses la fan pensar que s solament un pe en el joc d'una fora superior, que no existeix l'autntica llibertat, ja que el dest ho controla tot.

La novella tamb presenta un dileg amb l'obra que la va inspirar, aix com referncies a la majoria de clssics de la fantasia (el mirall mgic, l'escombra que vola, les races medievals, el paper de la mgia, el llibre sagrat amb conjurs, animals que parlen, dracs...) i una stira de costums contemporanis.

El punt de vista varia a cada part, alternant el narrador omniscient i el testimoni, segons es focalitzi ms en la protagonista o en la imatge que d'ella tenen els altres. Aquest punt de vista fa guanyar la novella en versemblana i profunditat psicolgica, perqu es presenten alternatives sobre l'autntic carcter d'Elphaba sense prendre partit definitiu.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264935" title="Grenzgipfel" nonfiltered="3774" processed="3767" dbindex="103794">
El Grenzgipfel s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 4.618 metres per sobre del nivell del mar.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264937" title="Grivola" nonfiltered="3775" processed="3768" dbindex="103795">
El Grivola s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 3.969 metres per sobre del nivell del mar.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264939" title="Lyskamm" nonfiltered="3776" processed="3769" dbindex="103796">

El Lyskamm s una muntanya dels Alps entre Itlia i Sussa. T una altitud de 4.527 metres per sobre del nivell del mar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264940" title="Marmolada" nonfiltered="3777" processed="3770" dbindex="103797">
La Marmolada s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 3.343 metres per sobre del nivell del mar.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264941" title="Mataiur" nonfiltered="3778" processed="3771" dbindex="103798">

El Mataiur s una muntanya dels Alps italians i eslovens. T una altitud de 1.641 metres per sobre del nivell del mar. Es troba a la part oriental del Fril   Vencia Jlia.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264942" title="Ortles" nonfiltered="3779" processed="3772" dbindex="103799">
L'Ortles s una muntanya dels Alps italians. T una altitud de 3.905 metres per sobre del nivell del mar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264947" title="Boeckella" nonfiltered="3780" processed="3773" dbindex="103800">

Boeckella s un gnere de crustaci de la famlia Centropagidae. Cont les espcies segents:

 Boeckella bispinosa;
 Boeckella calcaris;
 Boeckella geniculata;
 Boeckella nyoraensis;
 Boeckella shieli;

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264948" title="Cophixalus mcdonaldi" nonfiltered="3781" processed="3774" dbindex="103801">

Cophixalus mcdonaldi s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M., Retallick, R., Hoskin, C. & McDonald, K. 2004.  Cophixalus mcdonaldi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264949" title="Kasper Schmeichel" nonfiltered="3782" processed="3775" dbindex="103802">

Kasper Peter Schmeichel s un futbolista professional dans. Va nixer a Copenhaguen, Dinamarca el 5 de novembre del 1986, fill del prestigis ex-futbolista Peter Schmeichel, campi d'Europa amb el Manchester United. En l'actualitat juga al Cardiff City de porter, cedit pel Manchester City. Tot i haver debutat amb les seleccions inferiors de la selecci danesa mai no ho ha fet amb l'absoluta. Malgrat aix i malgrat els rumors que indicaven que jugaria amb la selecci anglesa, ell ha declarat que vol jugar per Dinamarca.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264950" title="Cophixalus montanus" nonfiltered="3783" processed="3776" dbindex="103803">

Cophixalus montanus s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Cophixalus montanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264951" title="Cophixalus monticola" nonfiltered="3784" processed="3777" dbindex="103804">

Cophixalus monticola s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M., Hoskin, C. & McDonald, K. 2004.  Cophixalus monticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264953" title="Cophixalus neglectus" nonfiltered="3785" processed="3778" dbindex="103805">

Cophixalus neglectus s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Hero, J.-M., Retallick, R. & Hoskin, C. 2004.  Cophixalus neglectus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264954" title="Boeckella bispinosa" nonfiltered="3786" processed="3779" dbindex="103806">

Boeckella bispinosa s una espcie de crustaci que pertany al gnere Boeckella. s endmica d'Austrlia.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264955" title="Cophixalus nubicola" nonfiltered="3787" processed="3780" dbindex="103807">

Cophixalus nubicola s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Bickford, D. 2004.  Cophixalus nubicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264956" title="Cophixalus parkeri" nonfiltered="3788" processed="3781" dbindex="103808">

Cophixalus parkeri s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus parkeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264957" title="Boeckella shieli" nonfiltered="3789" processed="3782" dbindex="103809">

Boeckella shieli s una espcie de crustaci que pertany al gnere Boeckella. s endmica d'Austrlia.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264958" title="Boeckella calcaris" nonfiltered="3790" processed="3783" dbindex="103810">

Boeckella bispinosa s una espcie de crustaci que pertany al gnere Boeckella. Viu a Bolvia i el Per.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264959" title="Cophixalus peninsularis" nonfiltered="3791" processed="3784" dbindex="103811">

Cophixalus peninsularis s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Referncies.

 Alford, R., Cunningham, M., Hoskin, C., McDonald, K. & Retallick, R. 2004.  Cophixalus peninsularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264960" title="Castell de Flix" nonfiltered="3792" processed="3785" dbindex="103812">
El castell de Flix, a la Ribera d'Ebre, fou documentat el 1154 a travs d'una donaci del comte Ramon Berenguer IV a Bonifaci de Volta. El 1276 el rei Jaume I el va vendre a Arnau de Bosc. Encara apreciem restes del castell original per dins del que es va construir al segle XVIII. A l'poca carlista uns murs i una gran torre rodona hi foren afegits. La seua situaci geogrfica el convert en un dels ms importants de la comarca, junt amb el castell de Mequinensa i el castell de Miravet. Tenia importncia tant a la guerra civil del segle XV, com a la dels segadors del segle XVII i la de Successi del segle XVIII.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264961" title="Boeckella geniculata" nonfiltered="3793" processed="3786" dbindex="103813">

Boeckella geniculata s una espcie de crustaci que pertany al gnere Boeckella. s endmica d'Austrlia.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264962" title="Cophixalus pipilans" nonfiltered="3794" processed="3787" dbindex="103814">

Cophixalus pipilans s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Cophixalus pipilans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264963" title="Boeckella nyoraensis" nonfiltered="3795" processed="3788" dbindex="103815">

Boeckella nyoraensis s una espcie de crustaci que pertany al gnere Boeckella. s endmica d'Austrlia.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264964" title="Cophixalus pulchellus" nonfiltered="3796" processed="3789" dbindex="103816">

Cophixalus pulchellus s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus pulchellus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264965" title="Cophixalus riparius" nonfiltered="3797" processed="3790" dbindex="103817">

Cophixalus riparius s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus riparius.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264966" title="Cophixalus saxatilis" nonfiltered="3798" processed="3791" dbindex="103818">

Cophixalus saxatilis s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Alford, R., Cunningham, M., Hoskin, C., McDonald, K. & Retallick, R. 2004.  Cophixalus saxatilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264967" title="Cophixalus shellyi" nonfiltered="3799" processed="3792" dbindex="103819">

Cophixalus shellyi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Parker, F. 2004.  Cophixalus shellyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264969" title="Cophixalus sphagnicola" nonfiltered="3800" processed="3793" dbindex="103820">

Cophixalus sphagnicola s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus sphagnicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264970" title="Modulaci en doble banda lateral" nonfiltered="3801" processed="3794" dbindex="103821">
La modulaci en doble banda lateral (DBL), en angls Double Side Band (DSB), s una modulaci lineal que consisteix en modificar l'amplitud de l'ona portadora en funci de les variacions del seal d'informaci o modulador. La modulaci en doble banda lateral equival a una modulaci AM, per sense reinserci de la portadora.



 Expressi matemtica del senyal DBL .

Considerant l'ona portadora com:




El senyal modulat en DBL respon a l'expressi:




on x(t) s el senyal d'informaci (missatge), i  el senyal modulat en DBL.

Es tracta doncs, de multiplicar el senyal modulador i l'ona portadora de forma que obtenim un senyal l'envolvent del qual s directament el senyal d'informaci x(t) multiplicat per l'amplitud de la portadora.



 Espectre del senyal DBL .

Espectralment, el producte entre x(t) i l'ona portadora equival a convolucionar els dos senyals, per tant desplaar l'espectre del senyal modulador centrant-lo en la freqncia de la portadora, positiva i negativa. Aix implica que l'ample de banda del senyal DBL, com en AM, s el doble de l'ample de banda del missatge a transmetre.


 Potncia del senyal DBL .

Podem calcular la potncia del senyal modulat en DBL a partir de la seva expressi temporal calculant l'esperana d'aquesta al quadrat.





on Px s la potncia del senyal modulador i Ao l'amplitud de la portadora.



 Comparaci amb AM .

El principal avantatge de la modulaci DBL respecte la modulaci AM s que tota la potncia del senyal modulat s'utlitza en la transmissi d'informaci, la qual cosa implica que la relaci senyal a soroll (SNR) en recepci ser major.

El principal inconvenient es que la seva demodulaci s ms complicada ja que el fet de multiplicar directament el senyal d'informaci i l'ona portadora implica que l'envolvent del senyal modulat s directament Aox(t), i tenint en compte que x(t) pendr valors positius i negatius, no podem recuperar la informaci mitjanant un simple detector d'envolvent.



 Demodulacin de DBL .

Com ja hem vist, no es pot recuperar la informaci d'un senyal DBL mitjanant un detector d'envolvent ja que la seva envolvent no pren sempre valors positius.


Per a demodular un senyal en DBL s'utiliza un tipus de demodulador, anomenat demodulador coherent, que es basa en la segent propietat matemtica de la funci cosinus:





Al multiplicar el seal DBL amb el cosinus de mateixa freqncia i mateixa fase que la portadora, s'obt (en aquest cas consideram fase inicial nula):





Generalment, al demodulador es tria un cosinus d'amplitud 2 per a que desapareixi el factor 1/2:





A partir d'aquesta expressi, amb un filtre pas baix (LPF) s'obt:




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264972" title="Cophixalus tagulensis" nonfiltered="3802" processed="3795" dbindex="103822">

Cophixalus tagulensis s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Cophixalus tagulensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264974" title="Qaanaaq" nonfiltered="3803" processed="3796" dbindex="103823">

Qaanaaq s l'nica ciutat i l'nica municipalitat del comtat de Grenlndia Septentrional. La ciutat va ser fundada quan els Estats Units van estendre la seva base aria actual de Thule i els habitants de Pituffik van haver de mudar-se trenta quilmetres al nord en quatre dies. Els habitants de Qaanaaq parlen Kalaallisut i molts d'ells tamb parlen Inuktun.

La municipalitat tamb comprn els segents municipis:

Savissivik;
Moriusaq;
Qeqertat;
Qeqertarsuaq;
Siorapaluk;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264975" title="Cophixalus tetzlaffi" nonfiltered="3804" processed="3797" dbindex="103824">

Cophixalus tetzlaffi s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Cophixalus tetzlaffi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264977" title="Savissivik" nonfiltered="3805" processed="3798" dbindex="103825">
Savissivik s un nucli de poblaci de Grenlndia (municipalitat de Qaanaaq) que compta amb 78 habitants. En Kalaallisut, Savissivik vol dir "lloc del ferro dels meteorits", en allusi als grans meteorits, de fins a vint tones, que s'han trobat a la regi.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264979" title="Cophixalus verecundus" nonfiltered="3806" processed="3799" dbindex="103826">

Cophixalus verecundus s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Zweifel, R. & Parker, F. 2004.  Cophixalus verecundus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264980" title="Siorapaluk" nonfiltered="3807" processed="3800" dbindex="103827">
Siorapaluk s un nucli de poblaci de Grenlndia (municipalitat de Qaanaaq) que compta amb 87 habitants. s una de les poblacions ms septentrionals del mn, i de fet s la ms septentrional si no es tenen en compte poblacions "artificials" com ara bases militars, estacions de recerca i nuclis similars. S'hi parla Inuktun i Kalaallisut.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264982" title="Moriusaq" nonfiltered="3808" processed="3801" dbindex="103828">
Moriusaq s un nucli de poblaci de Grenlndia (municipalitat de Qaanaaq) que compta amb 21 habitants, que viuen majoritriament de la caa de foques i ossos polars i de la pesca de peixos. Hi ha hagut un corrent migratori vers Qaanaaq al llarg dels ltims anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264983" title="Cophixalus verrucosus" nonfiltered="3809" processed="3802" dbindex="103829">

Cophixalus verrucosus s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Cophixalus verrucosus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264984" title="Castell de Mra" nonfiltered="3810" processed="3803" dbindex="103830">
El Castell de Mra d'Ebre a la Ribera d'Ebre, Catalunya est documentat des del 1060, quan el prncep d'Olrdola l'atac. Aleshores era en poder dels musulmans. Era un monumental castell d'origen islmic habitat pels ducs d'Entena.

Des de l'any 1174 fins al 1837 era part de la baronia d'Entena, formada pels Castellvell, els Subirats-Sant Mart, els Entena, els Prades, els Cardona i els Medinaceli.

s al segle XIX quan el castell es veu destrut a poc a poc. Actualment es conserven uns 350 m de muralla en bon estat, una torre, una gran terrassa, l'entrada i algunes dependncies. 

L'any 2002 l'ajuntament de Mra d'Ebre obr el castell al pblic durant l'estiu ja com a mirador. De 1980 fins avui l'Associaci d'Amics del Castell ha dut a terme mltiples obres de consolidaci i recuperaci.
Enllaos externs.
Pgina sobre el Castell de Mra;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264985" title="Qeqertat" nonfiltered="3811" processed="3804" dbindex="103831">
Qeqertat s un nucli de poblaci de Grenlndia (municipalitat de Qaanaaq) que compta amb 22 habitants. Es troba a l'illa de Harward .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264986" title="Qeqertarsuaq (Qaanaaq)" nonfiltered="3812" processed="3805" dbindex="103832">
Qeqertarsuaq s un municipi de Grenlndia (municipalitat de Qaanaaq) que compta amb 12 habitants. Hi ha una escola, una botiga i una capella petites. L'escola tamb rep alumnes del nucli proper d'Iqssutaqqinn, que no t ni escola ni botiga prpies. L'esperana de vida mitja dels habitants s de cinquanta-nou anys.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264987" title="Amplitud modulada" nonfiltered="3813" processed="3806" dbindex="103833">
La modulaci d'amplitud Amplitud Modulada (AM) s el primer tipus de modulaci d'amplitud que va aparixer, i d'aqu el seu nom. Aquest tipus de modulaci no lineal consisteix bsicament en fer variar l'amplitud de l'ona portadora en funci de les variacions del senyal modulador, que s la informaci que es vol transmetre.



 Representaci matemtica del senyal AM .

Si considerem l'ona portadora com:




el senyal modulat en AM respon a l'expressi:




On x(t) s el senyal modulador (missatge), m l'ndex de modulaci, i  s el senyal modulat en AM.

Bsicament es tracta de multiplicar el senyal modulador i l'ona portadora, i tornar-hi a sumar l'ona portadora.


 Espectre del senyal AM .

Aplicant la transformada de Fourier a l'expressi temporal presentada anteriorment, veiem que l'espectre del senyal AM ser l'espectre del senyal modulador centrat a la freqncia de la portadora, tant positiva com negativa, i dues deltes centrades en fo i -fo. Per tant, l'ample de banda del senyal AM ser el doble de l'ample de banda del missatge.


 Potncia del senyal AM .

La potncia d'un senyal AM podem calcular-la fent l'esperana (mitjana) de l'expressi temporal al quadrat.




Podem considerar que el primer terme s la potncia utilitzada en la "transmissi de la portadora", i el segon terme s la potncia utilitzada en trasmetre la informaci. Veiem doncs que, des del punt de vista de potncia, la modulaci AM s poc eficient, la qual cosa influir negativament en la relaci senyal a soroll en recepci.


 Demodulaci d'un senyal AM .

Hi ha dos tipus de demoduladors per a senyals AM: detector d'envolvent i demodulador coherent.


- DETECTOR D'ENVOLVENT

Hem vist que el senyal AM s poc eficient des del punt de vista de la potncia. El principal motiu pel qual s'utilitza aquest tipus de modulaci d'amplitud s que es pot demodular mitjanant un detector d'envolvent, un dispositiu senzill i barat.

A l'expressi temporal del senyal AM, observem que l'envolvent respon a l'expressi:




Per tal de poder utilitzar un detector d'envolvent, cal que l'envolvent del senyal tingui sempre valors positius. Per tant, s necessari que el producte  sigui sempre, per a qualsevol valor de x(t), menor que 1. Per aix, l'ndex de modulaci m ha de ser inferior a 1, i prou petit, segons el valor mxim de x(t), per a que l'envolvent sigui sempre positiva.

A ms del detector d'envolvent, ser necessari un supressor de continua per eliminar la continua de valor Ao. A la sortida del demodulador obtindrem:




- DEMODULADOR COHERENT

Aquest tipus de modulador es basa en la propietat segent de la funci cosinus:



En recepci, es multiplica el senyal AM per un senyal cosinoidal de la mateixa freqncia i mateixa fase que la portadora, i generalment d'amplitud 2 per tal de fer desaparixer el terme 1/2. En aquest anlisi, considerem la fase inicial nula.





I desprs de passar per un filtre pas baix, i un supressor de contnua, obtenim:




Observem que a la sortida dels dos demoduladors obtenim la mateixa expressi:



Tanmateix, el demodulador coherent s millor pel que fa la relaci senyal a soroll a la sortida del demodulador ja que, tot i que la relaci SNRo/SNRi s la mateixa en ambds casos, aquesta relaci s proporcional al valor de l'ndex de modulaci, i en el demodulador coherent, m pot ser major que 1.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264988" title="Cophixalus zweifeli" nonfiltered="3814" processed="3807" dbindex="103834">

Cophixalus zweifeli s una espcie de granota que viu a  Austrlia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Alford, R., Cunningham, M., Hoskin, C., McDonald, K. & Retallick, R. 2004.  Cophixalus zweifeli.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264989" title="Aasiaat" nonfiltered="3815" processed="3808" dbindex="103835">


Aasiaat s el quart municipi ms gran de Grenlndia. Situat al sud de la badia de Disko, compta amb 3.310 habitants. La superfcie del municipi s d'uns 4.000 km



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264990" title="Tasiilaq" nonfiltered="3816" processed="3809" dbindex="103836">
Tasiilaq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 1.848 habitants.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264991" title="Akunnaaq" nonfiltered="3817" processed="3810" dbindex="103837">
Akunnaaq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 101 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264992" title="Ammassivik" nonfiltered="3818" processed="3811" dbindex="103838">

Ammassivik (Sletten en dans) s un poblet de Grenlndia. Comptava amb 79 habitants al cens del 2005. El poblet fou fundat el 1889, i el 1899 uns missioners hi construren una escola, lIsaac Lundip Atuarfia. Aquesta escola noms comptava amb sis alumnes durant el curs escolar 2005/06. El 1922, el poblet s'establ com a centre de comer.

Ammassivik es troba situat al fiord d'Alluitsoq.

Enllaos externs.
Fotografies histriques d'Ammassivik ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264993" title="Oreophryne" nonfiltered="3819" processed="3812" dbindex="103839">

Oreophryne s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.

 Oreophryne albopunctata ;
 Oreophryne anthonyi ;
 Oreophryne anulata ;
 Oreophryne asplenicola ;
 Oreophryne atrigularis ;
 Oreophryne biroi ;
 Oreophryne brachypus ;
 Oreophryne brevicrus ;
 Oreophryne celebensis ;
 Oreophryne clamata;
 Oreophryne crucifer ;
 Oreophryne flava ;
 Oreophryne frontifasciata ;
 Oreophryne geislerorum;
 Oreophryne hypsiops ;
 Oreophryne idenburgensis ;
 Oreophryne inornata ;
 Oreophryne insulana ;
 Oreophryne jeffersoniana ;
 Oreophryne kampeni ;
 Oreophryne kapisa ;
 Oreophryne loriae ;
 Oreophryne mertoni ;
 Oreophryne minuta ;
 Oreophryne moluccensis ;
 Oreophryne monticola ;
 Oreophryne nana ;
 Oreophryne notata;
 Oreophryne parkeri ;
 Oreophryne pseudasplenicola ;
 Oreophryne rookmaakeri ;
 Oreophryne sibilans ;
 Oreophryne unicolor ;
 Oreophryne variabilis ;
 Oreophryne waira ;
 Oreophryne wapoga ;
 Oreophryne wolterstorffi ;
 Oreophryne zimmeri ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264994" title="Arsuk" nonfiltered="3820" processed="3813" dbindex="103840">
Arsuk s un municipi de Grenlndia. Compta amb 140 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264995" title="Atammik" nonfiltered="3821" processed="3814" dbindex="103841">
Atammik s un municipi de Grenlndia. Compta amb 218 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264996" title="Eqalugaarsuit" nonfiltered="3822" processed="3815" dbindex="103842">
Eqalugaarsuit s un municipi de Grenlndia. Compta amb 130 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264997" title="Igaliku" nonfiltered="3823" processed="3816" dbindex="103843">
Igaliku s un municipi de Grenlndia. Compta amb 60 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264998" title="Oreophryne albopunctata" nonfiltered="3824" processed="3817" dbindex="103844">

Oreophryne albopunctata s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Oreophryne albopunctata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="264999" title="Kangaamiut" nonfiltered="3825" processed="3818" dbindex="103845">
Kangaamiut s un municipi de Grenlndia. Compta amb 414 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265000" title="Oreophryne anthonyi" nonfiltered="3826" processed="3819" dbindex="103846">

Oreophryne anthonyi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne anthonyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265001" title="Kangaatsiaq" nonfiltered="3827" processed="3820" dbindex="103847">

Kangaatsiak s un municipi de Grenlndia. Compta amb 669 habitants.

Kangaatsiaq (anteriorment Kangtsiaq) s un poble a Grenlndia Occidental.

El poble de Kangaatsiaq va rebre la posici de poble tot just en 1986, encara que com assentament ha existit des de molt ms enrere.

La ubicaci del poble s 6818'27" Nord, 5327'49" Oest. El poble t uns 669 habitants (juliol 2005), i el municipi sencer t uns 1482 habitants, amb la resta de la poblaci vivint en els assentaments de Attu, Niaqornaarsuk, Ikerasaarsuk i Iginniarfik.

La vida en Kangaatsiaq.
La pesca i la caa de foques sn les fonts d'ingressos principals per als residents. Kangaatsiaq t una fbrica d'adobats de peix i gambeta.

El poble de Kangaatsiaq t un supermercat, jard de xiquets amb 26 alumnes, i una escola primria (primer al des grau) amb 150 alumnes. Un alberg juvenil anomenat 'La Lgia' amb espai per a sis persones s l'nic allotjament turstic.

Kangaatsiaq pot ser visitat tot l'any per helicpter des de Aasiaat, o per transbordador fins a quatre vegades per setmana des d'altres destinaci propers a la Illa de Disko.

Fauna.
L'rea t una fauna rtica molt rica incloent el ren, rabosa polar i la llebre rtica. Els mamfers marins inclouen a les varietats de foca anellada, foca comuna, foca encaputxada, foca arpa, la balena geperuda (tpicament a l'estiu), Balena de Minke, Balena d'Aleta, el Narval, i la Beluga. Quan el gel de mar ve, de vegades la morsa i l's polar poden vistar el poble.

En les aus inclouen corbs, diverses espcie de gavines, eideres, eideres rei, falcons, guiles, mussols rtics, orenetes rtiques i ms.

Enllaos externs.
Pgina oficial;
Fotografia aria de Kangaatsiaq;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265002" title="Kangerluk" nonfiltered="3828" processed="3821" dbindex="103848">
Kangerluk s un municipi de Grenlndia. Compta amb 54 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265003" title="Oreophryne anulata" nonfiltered="3829" processed="3822" dbindex="103849">

Oreophryne anulata s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Oreophryne anulata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265005" title="Kapisillit" nonfiltered="3830" processed="3823" dbindex="103850">
Kapisillit s un municipi de Grenlndia. Compta amb 88 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265006" title="Oreophryne asplenicola" nonfiltered="3831" processed="3824" dbindex="103851">

Oreophryne asplenicola s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Oreophryne asplenicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265007" title="Kulusuk" nonfiltered="3832" processed="3825" dbindex="103852">
Kulusuk s un municipi de Grenlndia. Compta amb 310 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265008" title="Kuummiut" nonfiltered="3833" processed="3826" dbindex="103853">
Kuummiut s un municipi de Grenlndia. Compta amb 392 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265009" title="Oreophryne atrigularis" nonfiltered="3834" processed="3827" dbindex="103854">

Oreophryne atrigularis s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Richards, S. & Gnther, R. 2004.  Oreophryne atrigularis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265010" title="Maniitsoq" nonfiltered="3835" processed="3828" dbindex="103855">
Maniitsoq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 2.859 habitants.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265011" title="Oqaatsut" nonfiltered="3836" processed="3829" dbindex="103856">
Oqaatsut s un municipi de Grenlndia. Compta amb 45 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265013" title="Paamiut" nonfiltered="3837" processed="3830" dbindex="103857">

Paamiut s un municipi de Grenlndia. Compta amb 1.817 habitants.

Es va fundar en 1742 i desprs va prosperar en el comer de pells i productes de balena. Va arribar a ser tamb conegut per als seus artistes de l'esteatita. 

En els anys cinquanta Paamiut va desenvolupar una indstria ressonant del bacall que va durar fins a 1989 quan les poblacions de bacall van decaure. La ubicaci aproximada s 6200'Nord 4943'Oest. 

La seua poblaci s de 1.817 habitants (2005). 

Enllaos externs.
Pgina web del Municipi;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265014" title="Pituffik" nonfiltered="3838" processed="3831" dbindex="103858">
Pituffik s un municipi de Grenlndia. Compta amb 235 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265015" title="Tiniteqilaaq" nonfiltered="3839" processed="3832" dbindex="103859">
Tiniteqilaaq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 148 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265016" title="Ilimanaq" nonfiltered="3840" processed="3833" dbindex="103860">
Ilimanaq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 98 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265017" title="Itilleq" nonfiltered="3841" processed="3834" dbindex="103861">
Itilleq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 123 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265018" title="Isortoq" nonfiltered="3842" processed="3835" dbindex="103862">
Isortoq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 198 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265019" title="Oreophryne biroi" nonfiltered="3843" processed="3836" dbindex="103863">

Oreophryne biroi s una espcie de granota que viu a Papua Nova Guinea i Indonsia.

Referncies.

 Price, D. & Zweifel, R. 2004. Oreophryne biroi. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265020" title="Ilulissat" nonfiltered="3844" processed="3837" dbindex="103864">

Ilulissat s un municipi de Grenlndia. Compta amb 4.533 habitants.


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265021" title="Oreophryne brachypus" nonfiltered="3845" processed="3838" dbindex="103865">

Oreophryne brachypus s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Allison, A. 2004.  Oreophryne brachypus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265022" title="Upernavik" nonfiltered="3846" processed="3839" dbindex="103866">
Upernavik s un municipi de Grenlndia. Compta amb 1.144 habitants.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265023" title="Oreophryne brevicrus" nonfiltered="3847" processed="3840" dbindex="103867">

Oreophryne brevicrus s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.

 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oreophryne brevicrus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265024" title="Innaarsuit" nonfiltered="3848" processed="3841" dbindex="103868">
Innaarsuit s un municipi de Grenlndia. Compta amb 154 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265026" title="Naajaat" nonfiltered="3849" processed="3842" dbindex="103869">
Naajaat s un municipi de Grenlndia. Compta amb 63 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265027" title="Oreophryne celebensis" nonfiltered="3850" processed="3843" dbindex="103870">

Oreophryne celebensis s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Oreophryne celebensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265028" title="IFFHS" nonfiltered="3851" processed="3844" dbindex="103871">
La Federaci Internacional d'Histria i Estadstica de Futbol (en angls International Federation of Football History and Statistics (IFFHS), s una instituci creada l'any 1991 amb l'objectiu de recopilar, estudiar i analitzar tot lo relacionat amb les competicions de futbol de tot el mn, tant histriques com actuals.

Aquesta federaci analitza les estadstiques de totes les competicions futbolstiques, elaborant regularment diferents clasificacions a partir de dades objetives. Aix publica cada mes llistes amb la valoraci de les millors lligues del mn, les millors seleccions nacionals, clubs, jugadors, rbitres 

La seu de la IFFHS se situa a Bonn, Alemanya, i esta presidida per Alfredo W. Pog.

En l'actualitat, el Sevilla FC es considerat el millor equip del mn, desprs dels 5 titols aconseguits en 15 mesos.

Enllaos externs.
 IFFHS;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265029" title="Oreophryne clamata" nonfiltered="3852" processed="3845" dbindex="103872">

Oreophryne clamata s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.

 Gnther, R. 2004.  Oreophryne clamata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265030" title="Oreophryne crucifer" nonfiltered="3853" processed="3846" dbindex="103873">

Oreophryne crucifer s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oreophryne crucifer.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265031" title="Oreophryne flava" nonfiltered="3854" processed="3847" dbindex="103874">

Oreophryne flava s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oreophryne flava.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265032" title="Oreophryne frontifasciata" nonfiltered="3855" processed="3848" dbindex="103875">

Oreophryne frontifasciata s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oreophryne frontifasciata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265033" title="Oreophryne geislerorum" nonfiltered="3856" processed="3849" dbindex="103876">

Oreophryne geislerorum s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne geislerorum.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265034" title="Castell d'Amposta" nonfiltered="3857" processed="3850" dbindex="103877">
El Castell d'Amposta (Montsi, Catalunya) fou construt per Ramon Berenguer III el 1097 per defensar la vila. Amposta no fou ocupada fins al 1148, quan Ramon Berenguer IV don el castell a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. El castell fou destrut durant el segle XV per les tropes de Joan II durant la guerra civil catalana. Actualment es conserven unes quantes torres de defensa, les de Sant Joan, Poquessales, Forxeron, l'Oriola, la Carrova i les torres del Moro. La torre de la Carrova, construda entre els segles XIII i XIV, s la que millor estat t.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265035" title="Oreophryne hypsiops" nonfiltered="3858" processed="3851" dbindex="103878">

Oreophryne hypsiops s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Zweifel, R. & Price, D. 2004.  Oreophryne hypsiops.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265036" title="Oreophryne idenburgensis" nonfiltered="3859" processed="3852" dbindex="103879">

Oreophryne idenburgensis s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne idenburgensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265037" title="Oreophryne inornata" nonfiltered="3860" processed="3853" dbindex="103880">

Oreophryne inornata s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Kraus, F., Richards, S.& Allison, A. 2004.  Oreophryne inornata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265038" title="Oreophryne insulana" nonfiltered="3861" processed="3854" dbindex="103881">

Oreophryne insulana s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Kraus, F., Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne insulana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265039" title="Oreophryne jeffersoniana" nonfiltered="3862" processed="3855" dbindex="103882">

Oreophryne jeffersoniana s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Oreophryne jeffersoniana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265040" title="Oreophryne kampeni" nonfiltered="3863" processed="3856" dbindex="103883">

Oreophryne kampeni s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne kampeni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265041" title="Oreophryne kapisa" nonfiltered="3864" processed="3857" dbindex="103884">

Oreophryne kapisa s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Oreophryne kapisa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265042" title="Castell d'Ulldecona" nonfiltered="3865" processed="3858" dbindex="103885">

El Castell d'Ulldecona es troba al Montsi, Catalunya. A l'actualitat hom pot observar un recinte emmurallat amb una torre rodona, probablement rab en origen, i la torre palau de l'orde de l'Hospital. De forma quadrada, l'edifici destaca una finestra arcada de mitja punta. Amb la conquesta de les terres al sud de l'Ebre pels cristians el 1148, el castell pass a la famlia Montcada, de Tortosa. El 1173 el castell i els terrenys foren cedits a l'Orde de l'Hospital de Sant Joan de Jerusalem. El 1178 Alfons I el torna a donar als hospitalaris. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265043" title="Oreophryne loriae" nonfiltered="3866" processed="3859" dbindex="103886">

Oreophryne loriae s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne loriae.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265044" title="Oreophryne minuta" nonfiltered="3867" processed="3860" dbindex="103887">

Oreophryne minuta s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oreophryne minuta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265046" title="Nuussuaq" nonfiltered="3868" processed="3861" dbindex="103888">
Nuussuaq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 216 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265047" title="Kullorsuaq" nonfiltered="3869" processed="3862" dbindex="103889">
Kullorsuaq s un municipi de Grenlndia. Compta amb 405 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265048" title="Oreophryne moluccensis" nonfiltered="3870" processed="3863" dbindex="103890">

Oreophryne moluccensis s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Iskandar, D. 2004.  Oreophryne moluccensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265049" title="Oreophryne monticola" nonfiltered="3871" processed="3864" dbindex="103891">

Oreophryne monticola s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Oreophryne monticola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265051" title="Oreophryne nana" nonfiltered="3872" processed="3865" dbindex="103892">

Oreophryne nana s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004.  Oreophryne nana.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265052" title="Qassiarsuk" nonfiltered="3873" processed="3866" dbindex="103893">
Qassiarsuk s un municipi de Grenlndia. Compta amb 60 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265053" title="Qassimiut" nonfiltered="3874" processed="3867" dbindex="103894">
Qassimiut s un municipi de Grenlndia. Compta amb 47 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265054" title="Oreophryne notata" nonfiltered="3875" processed="3868" dbindex="103895">

Oreophryne notata s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Referncies.
 Zweifel, R. 2004.  Oreophryne notata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265055" title="Chatot" nonfiltered="3876" processed="3869" dbindex="103896">
Chatot s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;
chatot al nivell 56 evoluciona a lomun
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265056" title="Oreophryne parkeri" nonfiltered="3877" processed="3870" dbindex="103897">

Oreophryne parkeri s una espcie de granota que viu a  Indonsia i a Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Price, D. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne parkeri. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265057" title="Gible" nonfiltered="3878" processed="3871" dbindex="103898">
Gible s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i terra. Evoluciona en Gabite.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265058" title="Gabite" nonfiltered="3879" processed="3872" dbindex="103899">
Gabite s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i terra. Evoluciona de Gible i evoluciona en Garchomp.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265059" title="Oreophryne pseudasplenicola" nonfiltered="3880" processed="3873" dbindex="103900">

Oreophryne pseudasplenicola s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Oreophryne pseudasplenicola.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265060" title="Garchomp" nonfiltered="3881" processed="3874" dbindex="103901">
Garchomp s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus drac i terra. Evoluciona de Gabite.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265062" title="Quadern de bitcola" nonfiltered="3882" processed="3875" dbindex="103902">
A la marina mercant, el quadern de bitcola s el llibre en el que els pilots, a les seves respectives gurdies, anoten l'estat de l'atmosfera, els vents que bufen, els rumbs que es fan, la fora de les mquines amb les que es navega o el velam que utilitzen (en el cas dels vaixells a vela) la velocitat de la nau i els fets importants esdevinguts durant la navegaci. 

Antigament, quant els vaixells no tenien el pont de comandament cobert era costum guardar aquest quadern a l'interior de la bitcola per a preservar-lo de les inclemncies del temps, i d'aqu va agafar el nom.

Del contingut del quadern de bitcola el capit n'extreu la informaci que utilitza per complimentar el diari de navegaci.

 Vegeu tamb .
 Blog;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265064" title="Oreophryne rookmaakeri" nonfiltered="3883" processed="3876" dbindex="103903">

Oreophryne rookmaakeri s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Oreophryne rookmaakeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265066" title="Skorupi" nonfiltered="3884" processed="3877" dbindex="103904">
Skorupi s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i insecte. Evoluciona en Drapion.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265067" title="Oreophryne sibilans" nonfiltered="3885" processed="3878" dbindex="103905">

Oreophryne sibilans s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Oreophryne sibilans.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265068" title="Drapion" nonfiltered="3886" processed="3879" dbindex="103906">
Drapion s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i sinistre. Evoluciona de Skorupi.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265069" title="Oreophryne unicolor" nonfiltered="3887" processed="3880" dbindex="103907">

Oreophryne unicolor s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Oreophryne unicolor.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265070" title="Croagunk" nonfiltered="3888" processed="3881" dbindex="103908">
Croagunk s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i lluita. Evoluciona en Toxicroak.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265071" title="Toxicroak" nonfiltered="3889" processed="3882" dbindex="103909">
Toxicroak s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus ver i lluita. Evoluciona de Croagunk.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265072" title="Snover" nonfiltered="3890" processed="3883" dbindex="103910">
Snover s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i gel. Evoluciona en Abomasnow.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265073" title="Oreophryne variabilis" nonfiltered="3891" processed="3884" dbindex="103911">

Oreophryne variabilis s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Brown, R., Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Oreophryne variabilis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265074" title="Abomasnow" nonfiltered="3892" processed="3885" dbindex="103912">
Abomasnow s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus planta i gel. Evoluciona de Snover.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265075" title="Weavile" nonfiltered="3893" processed="3886" dbindex="103913">
Weavile s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus sinistre i gel. Evoluciona de Sneasel.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;








Evoluciona pujant-lo de nivell equipat amb l'objecte "garra afilada" te un gran atac i velocitat pero poques defenses. Un terme angles que el defineix es "sweepwer" Netejador.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265076" title="Oreophryne waira" nonfiltered="3894" processed="3887" dbindex="103914">

Oreophryne waira s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Gnther, R. 2004.  Oreophryne waira.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265077" title="Palkia" nonfiltered="3895" processed="3888" dbindex="103915">
Palkia s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus aigua i drac. Es pot trobar a l'edici Pokmon Diamant a un llibre a poble celestis o a una senyora gran de la casa de sobre la cova on hi ha les runes del triangle. A l'edici Pokmon Perla es troba al muntanya corona.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265079" title="Oreophryne wapoga" nonfiltered="3896" processed="3889" dbindex="103916">

Oreophryne wapoga s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Richards, S. & Price, D. 2004.  Oreophryne wapoga.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265082" title="Oreophryne wolterstorffi" nonfiltered="3897" processed="3890" dbindex="103917">

Oreophryne wolterstorffi s una espcie de granota que viu a  Papua Nova Guinea.

Referncies.
 Richards, S. & Zweifel, R. 2004.  Oreophryne wolterstorffi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265083" title="Togekiss" nonfiltered="3898" processed="3891" dbindex="103918">
Togekiss s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus normal i volador. Evoluciona de Togetic.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265084" title="Yanmega" nonfiltered="3899" processed="3892" dbindex="103919">
Yanmega s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus insecte i volador. Evoluciona de Yanma.

 Enllaos externs .
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265085" title="Oreophryne zimmeri" nonfiltered="3900" processed="3893" dbindex="103920">

Oreophryne zimmeri s una espcie de granota que viu a  Indonsia.

Referncies.
 Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Oreophryne zimmeri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 1 de febrer del 2008.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265086" title="Gliscor" nonfiltered="3901" processed="3894" dbindex="103921">
Gliscor s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i volador. Evoluciona de Gligar.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265087" title="Castell de Creixell" nonfiltered="3902" processed="3895" dbindex="103922">
El Castell de Creixell, al Tarragons, s un castell de forma poligonal que data del 1190 quan el bisbe de Barcelona, Ramon de Castellvell, concedeix la Carta de Poblaci a la vila de Creixell. Creixell pertanyia al prior del monestir de Sant Pere de Casserres de la comarca d'Osona. L'any 1767 la vila i castell pass a mans de la corona, i desprs a Salvador de Marc de Reus. Al centre del castell hi ha un pati. Si la base sembla medieval, es creu que l'obra actual data del segle XVII.
 
Avui en dia s casal del Creixell, i es troba en bon estat.  








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265088" title="Mamoswine" nonfiltered="3903" processed="3896" dbindex="103923">
Mamoswine s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus terra i gel. Evoluciona de Piloswine.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265089" title="Gallade" nonfiltered="3904" processed="3897" dbindex="103924">
Gallade s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus psquic i lluita. Evoluciona de Kirlia.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265090" title="Probopass" nonfiltered="3905" processed="3898" dbindex="103925">
Probopass s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus roca i acer. Evoluciona de Nosepass.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265091" title="Froslass" nonfiltered="3906" processed="3899" dbindex="103926">
Froslass s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus gel i fantasma. Evoluciona de Snorunt.s un pokmon mitj.
Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265092" title="Rotom" nonfiltered="3907" processed="3900" dbindex="103927">
Rotom s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus elctric i fantasma.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265093" title="Heatran" nonfiltered="3908" processed="3901" dbindex="103928">
Heatran s un personatge fictici de Pokmon. s de tipus foc i acer.

Enllaos externs.
Lloc oficial de Pokmon;
 a la Bulbapedia;
 a Smogon;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265094" title="Microhil" nonfiltered="3909" processed="3902" dbindex="103929">

Microhylinae s una subfamlia de granotes de la famlia Microhylidae.

Gneres.

 Adelastes ;
 Altigius ;
 Arcovomer ;
 Chaperina;
 Chiasmocleis ;
 Ctenophryne;
 Dasypops ;
 Dermatonotus ;
 Elachistocleis ;
 Gastrophryne ;
 Gastrophrynoides ;
 Glyphoglossus ;
 Hamptophryne ;
 Hyophryne ;
 Hypopachus ;
 Kalophrynus ;
 Kaloula ;
 Metaphrynella;
 Microhyla ;
 Micryletta ;
 Myersiella ;
 Nelsonophryne ;
 Otophryne ;
 Phrynella ;
 Ramanella ;
 Relictivomer;
 Stereocyclops ;
 Synapturanus ;
 Syncope;
 Uperodon;

Referncies.

 Informaci taxonmica d'aquesta subfamlia de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265095" title="Agrupament vermell" nonfiltered="3910" processed="3903" dbindex="103930">
L'agrupament vermell (red clump en angls) s una regi en el diagrama de Hertzsprung-Russell ocupada bsicament per estrelles gegants vermelles riques en metall. L'agrupament vermell est considerat l'homleg en riquesa metllica de la branca horitzontal.  Les estrelles d'aquesta regi sn ms brillants que les estrelles de seqncia principal de la mateixa temperatura superficial (o ms fredes que estrelles de lluminositat comparable). Aquest perode en l'evoluci estellar correspon a la fase de combusti del nucli d'heli, a diferncia de les estrelles de seqncia principal que estan cremant hidrogen en els seus nuclis.

En teoria, la lluminositat absoluta de les estrelles de l'agrupament vermell s prcticament independent de la seva composici o edat , per la qual cosa les fa bones candeles estndard per estimar distncies astronmiques a la nostra galxia o a galxies o cmuls propers.

Enllaos externs.

pgina de l's de l'agrupament vermell per a mesurar distncies ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265096" title="Gelasi" nonfiltered="3911" processed="3904" dbindex="103931">
El perode Gelasi s un estatge faunal del Plioc. Comprn el perode entre fa 2,588  0,005 milions d'anys i fa 1,806  0,005 milions d'anys.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265097" title="Castell d'Altafulla" nonfiltered="3912" processed="3905" dbindex="103932">

El Castell d'Altafulla o Castell dels Montserrat s un palau castell del Tarragons que data del 1059. La seua forma s poligonal, amb torres angulars i el conjunt es troba en bon estat, producte de diverses modificacions a l'interior durant el segle XVII. A l'any 1359 Llus de Reqesens figura com a senyor del castell. Llavors fou incorporat a la Baronia d'Entena (o Castellvell). 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265098" title="Piacenzi" nonfiltered="3913" processed="3906" dbindex="103933">
El perode Piacenzi s un estatge faunal del Plioc. Comprn el perode entre fa 3,6  0,005 milions d'anys i fa 2,588  0,005 milions d'anys.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265099" title="Mukalla" nonfiltered="3914" processed="3907" dbindex="103934">

Mukalla o Al-Mukalla (rab       ) s una ciutat del Iemen a l'Hadramaut, a la costa del golf d'Aden a uns 480 km a l'est d'Aden. s la principal ciutat de la governaci. el nom de Mukalla que probablement s el participi passiu de la segona forma del radical rab "K l '" en el sentit d'"aiguamoll". Esta situada a la costa del golf d'Aden, entre la mar i les agulles muntanyoses de Katat al-Mukalla al Djabal Katat, regi a la que des de la ciutat s'accedia fins fa uns anys per una sola porta passant per la regi plana de Tharib antiga zona d'acampada de les caravanes. El barri ms antic es Al-Bilad, en un promontori que avana cap al mar. A la zona de Djabal Katat hi ha encara algunes antigues fortaleses que protegien la ciutat dels atacs beduins.

Fou tradicionalment un port principal pel comer entre Arbia d'un costat i l'ndia i l'frica de l'altre. Actualment t al tomb dels 200.000 habitants, per el 1931 no en tenia ms de 10.000 i el 1980 uns 80.000. Les cases tradicionals son blanques que fan un acusat contrast amb les muntanyes del fons i el blau de la mar; la construcci es una barreja entre els estils iemenita, rab i indi, ja que la poblaci rab original va tenir forta influncia dels banians, els mercader indis, que es van establir en aquest port. Tamb hi havia petites minories de zanzibaresos, perses, grecs i jueus. Els beduins no foren admesos a la ciutat fins desprs del 1967 igual que els subyan, els negroides originaris de Wadi Hadjar (que es pensa tradicionalment que eren descendents d'esclaus africans del temps d'Abraha)

Llocs interessants son el Husn al-Ghuwayzi (una mena de torre o fortalesa al damunt d' una roca, datada el 1884), el palau de Ma'in construt pel sult Umar Ben Awadh al-Quaiti, el museu de Mukalla (que ocupa part del palau) i el palau dels Kasadis (de set plantes d'altura)

La seva producci principal es el guix i la pesca amb industries relacionades amb el peix; tamb t certa importncia la construcci de vaixells en concret els anomenats abaris.  El 1977 fou unida a Aden per carretera.  A partir del 1980 va comenar el seu desenvolupament, i darrerament la renovaci del seu port ha perms millorar la seva economia; no obstant el port no es pot quasi be utilitzar del juny al setembre (el temps dels monsons) i en aquestos mesos s'utilitza el proper port de Burum (al Ras Burum a un 30 km al sud-oest) molt ms protegit. El port exporta principalment peix i tabac i altres productes; el tabac que s'exporta s l'humuni dels somalis

Claudi Ptolemeu esmenta una vila de nom Makkala que probablement era la fortalesa actual de Mkala a l'interior del pas. A la meitat del segle IX Al-Masudi esmenta un port amb el nom de Lahsa que identifica amb Al-Shihr; Al-Idirisi esmenta a Shihr com a Las'a per diu que localment es deia Shihr, o Bandar al-Ahkaf o Suk al-Ahkaf. Els portuguesos no l'esmenten per amb tota seguretat ja existia i la tradici diu que es va fundar per pescadors al 1035. Al segle XVIII Al-Shihr era la ciutat ms important i Mukalla fou objecte de lluites entre els Kathiri, els al-Qassadi (o al-Kasadi) i els al-Quaiti. Vers el 1840 estava en poder dels al-Kasadi que eren originaris del Baix Yafa i portaven el ttol de nakib. El 1850 i el 1857, els otomans van intentar establir-se al port i els al-Kasadi van buscar la protecci dels britnics als que van oferir la cessi de Mukalla, que fou rebutjada. El 1863 i 1873 els britnics van signar tractats amb el nakib per l'abolici de l'esclavatge (l'esclavatge era important i el capit Haines va veure 700 joves nubis a la venda el 1834 en un sol mercat)

El 1866 Umar Ben Awadh al-Quaiti, del clan quaiti de la tribu dels yafi, que havia servit a l'exrcit del nizam d'Haiderabad desprs del 1830, va tornar a l'ndia i abans del 1878 va aconseguir que els al-Kasabi li venguessin la meitat de Mukalla. El 1878 el nakib amenaava de cedir la seva meitat a Turquia, Frana, Itlia o Zanzbar o a qui el volgus, excepte els quaiti. El 1880 el govern britnic de l'ndia va decidir donar suport als quati i el 1881 el nakib kasad se'n va anar a viure a Zanzbar pensionat pels britnics i Umar va prendre possessi del port. El 1902 va ser reconegut sult i Mukalla va esdevenir la capital oficial del sultanat. L'estat Quaiti d'Hadramaut o de Shihr i Mukalla va existir fins el 1967 dins el protectorat Oriental d'Aden, quan va passar a formar part de la Repblica Popular del Iemen del Sud, fins la unificaci amb el Iemen del Nord.

A uns 5 km al nord es troba la vila agrcola de Al-Harshiyat amb un font termal i a 35 km al nord la vila de Ghayl Bawazir (Ghayl vol dir aigua subterrnia) un pintoresc lloc turstic antiga estaci de caravanes on s cultiva el millor tabac iemenita i on les nombroses font que brullen arreu permeten una intensa irrigaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265101" title="Zancle" nonfiltered="3915" processed="3908" dbindex="103935">
El perode Zancle s un estatge faunal del Plioc. Comprn el perode entre fa 5,332  0,005 milions d'anys i fa 3,6  0,005 milions d'anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265102" title="Messini" nonfiltered="3916" processed="3909" dbindex="103936">


Vermell = costa actual;
S = Conca de Sorbas, Espanya;
R = Corredor del Rif;
B = Corredor Btic;
G = Estret de Gibraltar;
M = Mar Mediterrani]];
El perode Messini s un estatge faunal del Mioc. Comprn el perode entre fa 7,246  0,005 milions d'anys i fa 5,332  0,005 milions d'anys.

El Messini fou testimoni del comenament, fa uns sis milions d'anys, de la crisi de salinitat del Messini, que provoc l'assecament en repetides ocasions de la conca del mar Mediterrani al llarg dels segents milions d'anys.

Enllaos externs.
GeoWhen Database - Messini ;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265103" title="Tortoni" nonfiltered="3917" processed="3910" dbindex="103937">
El perode Tortoni s un estatge faunal del Mioc. Comprn el perode entre fa 11,608  0,005 milions d'anys i fa 7,246  0,005 milions d'anys. Deu el seu nom a la poblaci de Tortona, al Piemont (Itlia), on s'han trobat afloriments d'aquest temps.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265104" title="Chiasmocleis" nonfiltered="3918" processed="3911" dbindex="103938">

Chiasmocleis s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.

 Chiasmocleis alagoanus;
 Chiasmocleis albopunctata ;
 Chiasmocleis anatipes ;
 Chiasmocleis atlantica ;
 Chiasmocleis bassleri ;
 Chiasmocleis capixaba ;
 Chiasmocleis carvalhoi ;
 Chiasmocleis centralis ;
 Chiasmocleis cordeiroi ;
 Chiasmocleis crucis ;
 Chiasmocleis hudsoni ;
 Chiasmocleis jimi ;
 Chiasmocleis leucosticta ;
 Chiasmocleis magnova ;
 Chiasmocleis mehelyi ;
 Chiasmocleis panamensis ;
 Chiasmocleis schubarti ;
 Chiasmocleis shudikarensis ;
 Chiasmocleis ventrimaculata ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265105" title="Serravalli" nonfiltered="3919" processed="3912" dbindex="103939">
El perode Serravalli s un estatge faunal del Mioc. Comprn el perode entre fa 13,65  0,005 milions d'anys i fa 11,608  0,005 milions d'anys.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265106" title="Chiasmocleis alagoanus" nonfiltered="3920" processed="3913" dbindex="103940">

Chiasmocleis alagoanus s una espcie de granota que viu al  Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Freire, E.M.X. & Silvano, D. 2004.  Chiasmocleis alagoanus.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265107" title="Aquitani" nonfiltered="3921" processed="3914" dbindex="103941">
El perode Aquitani s el primer estatge faunal del Mioc. Comprn el perode entre fa 23,03  0,05 milions d'anys i fa 20,43  0,05 milions d'anys.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265108" title="Langhi" nonfiltered="3922" processed="3915" dbindex="103942">
El perode Langhi s un estatge faunal del Mioc. Comprn el perode entre fa 15,97  0,05 milions d'anys i fa 13,65  0,05 milions d'anys. Va ser definit per M. F. Pareto el 1864, basant-se en material de la zona de Langhe, a l'Itlia septentrional.

Vegeu tamb.
Extinci del Mioc mitj;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265109" title="Burdigali" nonfiltered="3923" processed="3916" dbindex="103943">
El perode Burdigali s un estatge faunal del Mioc. Comprn el perode entre fa 20,43  0,005 milions d'anys i fa 15,97  0,005 milions d'anys.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265110" title="Chiasmocleis albopunctata" nonfiltered="3924" processed="3917" dbindex="103944">

Chiasmocleis albopunctata s una espcie de granota que viu a  Bolvia, Brasil i Paraguai. 

Referncies.
 Aquino, L., Colli, G., Reichle, S., Silvano, D. & Scott, N. 2004.  Chiasmocleis albopunctata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265112" title="Sakmari" nonfiltered="3925" processed="3918" dbindex="103945">
El perode Sakmari s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 294,6  0,8 milions d'anys i fa 284,4  0,7 milions d'anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265113" title="Artinski" nonfiltered="3926" processed="3919" dbindex="103946">
El perode Artinski s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 284,4  0,7 milions d'anys i fa 275,6  0,7 milions d'anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265114" title="Chiasmocleis anatipes" nonfiltered="3927" processed="3920" dbindex="103947">

Chiasmocleis anatipes s una espcie de granota que viu a l'Equador, Per i possiblement tamb a Colmbia.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265115" title="Kunguri" nonfiltered="3928" processed="3921" dbindex="103948">
El perode Kunguri (tamb conegut com a Ireni o Filippovi) s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 275,6  0,7 milions d'anys i fa 270,6  0,7 milions d'anys.

Animals del Kunguri.
Angelosaurus;
Caseoides;
Caseopsis;
Cotylorhynchus;
Dimetrodon;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265116" title="Roadi" nonfiltered="3929" processed="3922" dbindex="103949">
El perode Roadi s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 270,6  0,7 milions d'anys i fa 268  0,7 milions d'anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265117" title="Chiasmocleis atlantica" nonfiltered="3930" processed="3923" dbindex="103950">

Chiasmocleis atlantica s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Carnaval, A.C. 2004.  Chiasmocleis atlantica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265118" title="Wordi" nonfiltered="3931" processed="3924" dbindex="103951">
El perode Wordi s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 268  0,7 milions d'anys i fa 265,8  0,7 milions d'anys.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265119" title="Chiasmocleis bassleri" nonfiltered="3932" processed="3925" dbindex="103952">

Chiasmocleis bassleri s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Equador i Per. 

Referncies.
 Monteza, J.I., Azevedo-Ramos, C., Coloma, L.A. & Ron, S. 2004.  Chiasmocleis bassleri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265120" title="Capitani" nonfiltered="3933" processed="3926" dbindex="103953">
El perode Capitani s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 265,8  0,7 milions d'anys i fa 260,4  0,7 milions d'anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265121" title="Chiasmocleis capixaba" nonfiltered="3934" processed="3927" dbindex="103954">

Chiasmocleis capixaba s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Peixoto, O.L. & Pimenta, B. 2004.  Chiasmocleis capixaba.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265122" title="Wujiapingi" nonfiltered="3935" processed="3928" dbindex="103955">
El perode Wujiapingi s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 260,4  0,7 milions d'anys i fa 253,8  0,7 milions d'anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265123" title="Chiasmocleis carvalhoi" nonfiltered="3936" processed="3929" dbindex="103956">

Chiasmocleis carvalhoi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Pimenta, B. & Peixoto, O.L. 2004.  Chiasmocleis carvalhoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265124" title="Txangsingi" nonfiltered="3937" processed="3930" dbindex="103957">
El perode Txangsingi s un estatge faunal del Permi. Comprn el perode entre fa 253,8  0,7 milions d'anys i fa 251  0,7 milions d'anys. s l'estatge faunal que tanca el perode Paleozoic, i precedeix l'estatge Indu del perode Mesozoic.

L'extinci ms severa de l'e Fanerozoic tinge lloc al final de l'estatge: l'extinci permiana.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265126" title="Chiasmocleis centralis" nonfiltered="3938" processed="3931" dbindex="103958">

Chiasmocleis centralis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U., Gonalves da Cruz, C.A. & Silvano, D. 2004.  Chiasmocleis centralis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 1 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265127" title="Chiasmocleis cordeiroi" nonfiltered="3939" processed="3932" dbindex="103959">

Chiasmocleis cordeiroi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U. & Pimenta, B. 2004.  Chiasmocleis cordeiroi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265128" title="Famenni" nonfiltered="3940" processed="3933" dbindex="103960">
El perode Famenni s un estatge faunal del Devoni. Comprn el perode entre fa 374,5  2,6 milions d'anys i fa 359,2  2,5 milions d'anys.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265129" title="Frasni" nonfiltered="3941" processed="3934" dbindex="103961">
El perode Frasni s un estatge faunal del Devoni. Comprn el perode entre fa 385,3  2,6 milions d'anys i fa 374,5  2,6 milions d'anys.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265130" title="Chiasmocleis crucis" nonfiltered="3942" processed="3935" dbindex="103962">

Chiasmocleis crucis s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Caramaschi, U. & Pimenta, B. 2004.  Chiasmocleis crucis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265131" title="Giveti" nonfiltered="3943" processed="3936" dbindex="103963">
El perode Giveti s un estatge faunal del Devoni. Comprn el perode entre fa 391,8  2,7 milions d'anys i fa 385,3  2,6 milions d'anys.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265132" title="Eifeli" nonfiltered="3944" processed="3937" dbindex="103964">
El perode Eifeli s un estatge faunal del Devoni. Comprn el perode entre fa 397,5  2,7 milions d'anys i fa 391,8  2,7 milions d'anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265133" title="Chiasmocleis hudsoni" nonfiltered="3945" processed="3938" dbindex="103965">

Chiasmocleis hudsoni s una espcie de granota que viu al Brasil, la Guaiana Francesa, Guyana, Surinam, Veneuela i, possiblement tamb, a Colmbia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Rodrigues, M.T. & Reynolds, R. 2004.  Chiasmocleis hudsoni.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265134" title="Pragui" nonfiltered="3946" processed="3939" dbindex="103966">
El perode Pragui s un estatge faunal del Devoni. Comprn el perode entre fa 411,2  2,8 milions d'anys i fa 407,2  2,8 milions d'anys.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265135" title="Chiasmocleis jimi" nonfiltered="3947" processed="3940" dbindex="103967">

Chiasmocleis jimi s una espcie de granota que viu al Brasil.

Referncies.
 Caramaschi, U. 2004.  Chiasmocleis jimi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265137" title="Emsi" nonfiltered="3948" processed="3941" dbindex="103968">
El perode Emsi s un estatge faunal del Devoni. Comprn el perode entre fa 407  2,8 milions d'anys i fa 397,5  2,7 milions d'anys.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265138" title="Chiasmocleis leucosticta" nonfiltered="3949" processed="3942" dbindex="103969">

Chiasmocleis leucosticta s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Segalla, M.V. & Garcia, P. 2004.  Chiasmocleis leucosticta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265139" title="Chiasmocleis mehelyi" nonfiltered="3950" processed="3943" dbindex="103970">

Chiasmocleis mehelyi s una espcie de granota que viu al Brasil. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Colli, G. & Silvano, D. 2004.  Chiasmocleis mehelyi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265140" title="Chiasmocleis panamensis" nonfiltered="3951" processed="3944" dbindex="103971">

Chiasmocleis panamensis s una espcie de granota que viu a Colmbia i Panam.

Referncies.

 Sols, F., Ibez, R., Jaramillo, C., Fuenmayor, Q., Renjifo, J.M. & Acosta-Galvis, A. 2004.  Chiasmocleis panamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265142" title="Chiasmocleis schubarti" nonfiltered="3953" processed="3945" dbindex="103973">

Chiasmocleis schubarti s una espcie de granota que viu al Brasil.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Pimenta, B. & Verdade, V. 2004.  Chiasmocleis schubarti.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265143" title="Chiasmocleis shudikarensis" nonfiltered="3954" processed="3946" dbindex="103974">

Chiasmocleis shudikarensis s una espcie de granota que viu al Brasil, la Guaiana Francesa, Surinam, Guyana i, possiblement tamb, al Per. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Rodrigues, M.T., Reynolds, R. & Gascon, C. 2004.  Chiasmocleis shudikarensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265145" title="Artrolicsid" nonfiltered="3955" processed="3947" dbindex="103975">

Els artrolicsids (Arthrolycosidae) sn una famlia extingida d'aranyes primitives amb una certa semblana amb els licsids.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265146" title="Chiasmocleis ventrimaculata" nonfiltered="3956" processed="3948" dbindex="103976">

Chiasmocleis ventrimaculata s una espcie de granota que viu a Bolvia, Brasil, Colmbia, Per i Equador. 

Referncies.
 Coloma, L.A., Ron, S., Monteza, J.I., Angulo, A., Jungfer, K.-H., Castro, F., Rueda, J.V., Reichle, S., De la Riva, I. & Gascon, C. 2004.  Chiasmocleis ventrimaculata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265147" title="Artromiglid" nonfiltered="3957" processed="3949" dbindex="103977">

Arthrolycosidae s una famlia extingida d'aranyes primitives amb una certa semblana amb les tarntules.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265154" title="Dromiodeu" nonfiltered="3958" processed="3950" dbindex="103978">

Els dromiodeus (Dromioidea) sn una superfamlia de crancs  braquirs situada majoritriament a Madagascar.

 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265155" title="Kalophrynus" nonfiltered="3959" processed="3951" dbindex="103979">

Kalophrynus s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.

 Kalophrynus baluensis ;
 Kalophrynus bunguranus ;
 Kalophrynus eok ;
 Kalophrynus heterochirus ;
 Kalophrynus interlineatus;
 Kalophrynus intermedius ;
 Kalophrynus menglienicus ;
 Kalophrynus minusculus ;
 Kalophrynus nubicola ;
 Kalophrynus orangensis ;
 Kalophrynus palmatissimus ;
 Kalophrynus pleurostigma ;
 Kalophrynus punctatus ;
 Kalophrynus robinsoni;
 Kalophrynus subterrestris ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265156" title="Dromid" nonfiltered="3960" processed="3952" dbindex="103980">

Dromiidae s una famlia de crancs de la superfamlia Dromioidea. Utilitzen les esponges de mar com a refugis.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265157" title="Kalophrynus baluensis" nonfiltered="3961" processed="3953" dbindex="103981">

Kalophrynus baluensis s una espcie de granota que viu a Malisia.

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004. Kalophrynus baluensis.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265158" title="Kalophrynus bunguranus" nonfiltered="3962" processed="3954" dbindex="103982">

Kalophrynus bunguranus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Referncies.

 Iskandar, D. & Mumpuni 2004. Kalophrynus bunguranus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265159" title="Iqaluit" nonfiltered="3963" processed="3955" dbindex="103983">

Iqaluit s un municipi del Canad que compta amb 6.184 habitants. s la capital del territori de Nunavut i es troba al sudest de l'illa de Baffin, a la badia Frobisher. Anteriorment s'havia anomenat Frobisher Bay, prenent el nom del seu emplaament, per actualment porta un nom en idioma Inuktitut, el parlat per la poblaci local, majoritriament inuit. 





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265160" title="Kalophrynus eok" nonfiltered="3964" processed="3956" dbindex="103984">

Kalophrynus eok s una espcie de granota que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Das, I. 2004. Kalophrynus eok.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265161" title="Aklavik" nonfiltered="3965" processed="3957" dbindex="103985">
Aklavik s un municipi del Canad que compta amb 594 habitants.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265162" title="Kalophrynus heterochirus" nonfiltered="3966" processed="3958" dbindex="103986">

Kalophrynus heterochirus s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004. Kalophrynus heterochirus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265163" title="Inuvik" nonfiltered="3967" processed="3959" dbindex="103987">
Inuvik s un municipi del Canad que compta amb 3.484 habitants.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265164" title="Kalophrynus intermedius" nonfiltered="3968" processed="3960" dbindex="103988">

Kalophrynus intermedius s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004. Kalophrynus intermedius.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265165" title="Kalophrynus menglienicus" nonfiltered="3969" processed="3961" dbindex="103989">

Kalophrynus menglienicus s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Referncies.
 Datong, Y. & Shunqing, L. 2004. Kalophrynus menglienicus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265166" title="Kalophrynus minusculus" nonfiltered="3970" processed="3962" dbindex="103990">

Kalophrynus minusculus s una espcie de granota que viu a Indonsia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Iskandar, D. & Mumpuni 2004. Kalophrynus minusculus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265167" title="Adak" nonfiltered="3971" processed="3963" dbindex="103991">
Aquest article tracta sobre una de les Illes Aleutianes; si busqueu la poblaci que es troba en aquesta illa, vegeu Adak (Alaska).
Adak s una de les Illes Aleutianes, que es troba vers l'extrem occidental de l'arxiplag. S'hi troba la poblaci ms meridional d'Alaska, Adak.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265168" title="Kalophrynus nubicola" nonfiltered="3972" processed="3964" dbindex="103992">

Kalophrynus nubicola s una espcie de granota que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Brunei. 

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004. Kalophrynus nubicola.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265169" title="Adak (Alaska)" nonfiltered="3973" processed="3965" dbindex="103993">

Adak s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 316 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265173" title="Kalophrynus palmatissimus" nonfiltered="3974" processed="3966" dbindex="103994">

Kalophrynus palmatissimus s una espcie de granota que viu a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Yaakob, N., Sukumaran, J. & Tzi Ming, L. 2004. Kalophrynus palmatissimus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265174" title="Aleknagik" nonfiltered="3975" processed="3967" dbindex="103995">

Aleknagik s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 221 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265176" title="Akiak" nonfiltered="3976" processed="3968" dbindex="103996">


Akiak s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 367 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265177" title="Akhiok" nonfiltered="3977" processed="3969" dbindex="103997">


Akhiok s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 56 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265178" title="Kalophrynus punctatus" nonfiltered="3978" processed="3970" dbindex="103998">

Kalophrynus punctatus s una espcie de granota que viu a Indonsia i, possiblement tamb, a Malisia.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Inger, R., Stuebing, R., Iskandar, D. & Mumpuni 2004. Kalophrynus punctatus.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265182" title="Kalophrynus robinsoni" nonfiltered="3979" processed="3971" dbindex="103999">

Kalophrynus robinsoni s una espcie de granota que viu a Malisia.

Referncies.
 van Dijk, P.P., Das, I. & Tzi Ming, L. 2004. Kalophrynus robinsoni.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265184" title="Kalophrynus subterrestris" nonfiltered="3980" processed="3972" dbindex="104000">

Kalophrynus subterrestris s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004. Kalophrynus subterrestris.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 1 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265186" title="Tanana (Alaska)" nonfiltered="3981" processed="3973" dbindex="104001">


Tanana (pronunciat n ) s un petit municipi d'Alaska, als Estats Units. L'any 2000 comptava amb 308 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265187" title="Egegik" nonfiltered="3982" processed="3974" dbindex="104002">
Egegik s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 116 habitants.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265188" title="Ekwok" nonfiltered="3983" processed="3975" dbindex="104003">
Ekwok s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 130 habitants.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265189" title="Quinhagak" nonfiltered="3984" processed="3976" dbindex="104004">
Quinhagak s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 555 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265190" title="Huslia" nonfiltered="3985" processed="3977" dbindex="104005">
Huslia s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 293 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265191" title="Kachemak" nonfiltered="3986" processed="3978" dbindex="104006">
Kachemak s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 431 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265192" title="Kaktovik" nonfiltered="3987" processed="3979" dbindex="104007">
Kaktovik s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 293 habitants.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265193" title="Kiana" nonfiltered="3988" processed="3980" dbindex="104008">
Kiana s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 388 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265194" title="Kaloula" nonfiltered="3989" processed="3981" dbindex="104009">

Kaloula s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.
 Kaloula assamensis ;
 Kaloula baleata ;
 Kaloula borealis ;
 Kaloula conjuncta ;
 Kaloula kokacii ;
 Kaloula mediolineata ;
 Kaloula picta ;
 Kaloula pulchra;
 Kaloula rigida ;
 Kaloula rugifera ;
 Kaloula taprobanica ;
 Kaloula verrucosa ;
 Kaloula walteri ;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265195" title="Kivalina" nonfiltered="3990" processed="3982" dbindex="104010">
Kivalina s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 377 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265196" title="Kobuk" nonfiltered="3991" processed="3983" dbindex="104011">
Kobuk s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 109 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265198" title="Pe (pea d'escacs)" nonfiltered="3992" processed="3984" dbindex="104012">

En escacs, el pe s considerada la pea ms dbil. Normalment es mou una casella cap endavant, tot i que en el seu primer moviment t l'opci d'avanar dues caselles. Pot matar les peces que es troben a una casella de distncia en diagonal, o un altre pe que es trobi a la casella del costat en un moviment especial anomenat matar al pas.

Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;




















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265200" title="Torre (pea d'escacs)" nonfiltered="3993" processed="3985" dbindex="104013">

En escacs, la torre pe s una de les peces ms fortes. Es pot moure qualsevol nombre de caselles cap endavant, endarrera o els costats, per no en diagonal. Tampoc no pot saltar per damunt d'altres peces. Tamb t un moviment especial anomenat enroc, en qu el rei es mou dues caselles envers la torre i aquesta se situa a la casella que el rei ha travessat.

Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265201" title="Cavall (pea d'escacs)" nonfiltered="3994" processed="3986" dbindex="104014">

En escacs, el cavall s una pea de valor mitj. T un estil caracterstic de moure's: es mou dues caselles cap a una direcci no diagonal i desprs una casella addicional en una altra direcci, de manera que faci un moviment en forma de L. Tamb s l'nica pea que pot saltar per sobre d'altres peces, tant fa que siguin prpies o rivals.

Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265202" title="Alfil" nonfiltered="3995" processed="3987" dbindex="104015">

En escacs, un alfil s una pea de valor mitj. Pot moure's qualsevol nombre de caselles en diagonal, per no pot moure's en horitzontal. Aix fa que l'alfil que comena la partida en una casella d'un color determinat es passar tota la partida en caselles d'aquest color. Tot i que s possible fer un escac i mat amb dos alfils i un rei contra un rei rival, s un dels escac i mats ms complicats de fer.

Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265204" title="Reina (pea d'escacs)" nonfiltered="3996" processed="3988" dbindex="104016">

En escacs, la reina s considerada la pea ms potent tot i que no s la ms important. T la capacitat de moure's qualsevol nombre de caselles en qualsevol direcci; el seu nic lmit s que no pot saltar per sobre d'altres peces. L'efectivitat de la reina fa que si un jugador aconsegueix eliminar la del rival sense perdre la seva, es troba en una posici gaireb decisiva per endur-se la partida.

Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265206" title="Rei (pea d'escacs)" nonfiltered="3997" processed="3989" dbindex="104017">

En escacs, el rei s la pea ms important del joc malgrat la seva relativa feblesa. Pot moure's en qualsevol direcci per noms una casella a la vegada. Tanmateix, no pot saltar per sobre d'altres peces ni posar-se en una casella en qu podria ser matat per una pea rival. El rei t un moviment especial anomenat enroc en qu es mou dues caselles envers una torre i aquesta passa a ocupar la casella que el rei ha travessat.

Si el rei s amenaat per una pea rival (escac), el jugador atacat ha de respondre a l'amenaa d'una de les segents maneres:

matant la pea rival;
posant una pea prpia entremig de la pea rival i el rei per protegir-lo (no s possible si l'atacant s un cavall);
movent el rei a una casella on no estigui amenaat.

Si cap d'aquestes opcions no s possible, es tracta d'un escac i mat i el jugador que t el rei en una posici de perill perd la partida.

Vegeu tamb.
Reglament dels escacs;
















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265208" title="Cavall (desambiguaci)" nonfiltered="3998" processed="3990" dbindex="104018">


Frmacs: Cavall com a sinnim d'herona.
Jocs: Cavall (pea d'escacs) per al joc dels escacs. ;
Mitologia: Cavall de Troia. ;
Numismtica: Cavall (moneda). ;
Zoologia: El cavall s un animal domesticat.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265210" title="Temps de retenci" nonfiltered="3999" processed="3991" dbindex="104019">
Temps de retenci s el temps que tarda en eluir-se una determinada molcula o compost de dins d'una columna cromatogrfica que el ret quan per aquesta passa un flux constant de dissolvent o tamp.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265212" title="Jugera" nonfiltered="4000" processed="3992" dbindex="104020">
Jugera o juguera (jugerum o jugus) fou una mesura romana de superfcie, 73 metres de llarg i 36 d'ample, que era el doble que un actus quadratus. Es podia dividir i la part ms petita era un scrupulum (30 metres quadrats). 

Una juguera tenia 288 scrupula; era la mesura mes comuna entre els romans. Dos juguera formaven un heredium, i cent heredia una centria i quatre centries un saltus. En el primer repartiment de terra entre els romans es van donar a cada ciutad dos juguera com propietat hereditria.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265213" title="Ius Aelianum" nonfiltered="4001" processed="3993" dbindex="104021">
Ius Aelianum fou una compilaci legal feta per Sext Eli Pet, de malnom Cat (Catus), que fou cnsol el 198 aC. s elogiat pel seu contemporani Enni i per Cicer. La compilaci incloa les lleis de les dotze taules, una interpretaci i les Legis Actiones. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265214" title="Ius Civile Flavianum" nonfiltered="4002" processed="3994" dbindex="104022">
Ius Civile Flavianum s el nom donat a les Actiones o formes de procediment jurdic que inicialment eren desconegudes per de les que Appi Claudi Cec (censor el 312 aC) va obtenir una cpia que el seu secretari Gneu Flavi va fer publica. Per aquesta publicaci Flavi fou recompensat desprs quan fou elegit trib de la plebs i edil curul.

L'efecte de la publicaci fou estendre el coneixement de la prctica de la llei als plebeus i separar el dret civil (Ius Civile) del dret Pontifici (Ius Pontificum).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265216" title="Ius Civile Papirianum" nonfiltered="4003" processed="3995" dbindex="104023">
Ius Civile Papirianum o Ius Civile Papisianum fou una compilaci de lleis regies o lleis aprovades en el perode monrquic de l'antiga Roma. s esmentada per Tit Livi i comentada per Grani Flac en temps de Juli Csar. 

Hi ha dubtes sobre el carcter de la compilaci i el temps en qu fou feta. Tanmateix el nom del compilador s incert i se l'anomena segons les fonts com Caius, com Sextus o com Publius i el cognom com Papiri o Papisi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265218" title="Juvenlia" nonfiltered="4004" processed="3996" dbindex="104024">
Juvenlia o Jocs Juvenals (Ludi Juvenales) foren un jocs escnics instituts per Ner el 59 en commemoraci d'haver-se afaitat per primer cop el que simbolitzava el seu pas de l'adolescncia a la joventut (tenia llavors 22 anys).

Els jocs no es feien al circ sin en un teatre privat i consistien en representacions teatrals d'obres romanes i gregues, mims i similars. Els ms distingits personatges de l'estat i prenien part; el mateix emperador donava exemple apareixent en persona a alguna obra; Di Cassi esmenta fins i tot una matrona romana de 80 anys que va ballar en la celebraci. Aquest festival es diferent de la Quinquenlia, institut l'any segent (60).

La Juvenlia es va continuar celebrant pels segents emperadors per la data va passar al 1 de gener, quan tots els jocs que es feien aquest dia van ser coneguts com Juvenlia; les representacions en teatre van desaparixer i es van celebrar carreres de carros i combats amb feres salvatges.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265219" title="Lfria" nonfiltered="4005" processed="3997" dbindex="104025">
Lfria fou un festival anual que se celebrava a Patres a Acaia en honor d'rtemis Lfria. El culte a aquesta detat es va introduir a Patres en temps d'August.

Les celebracions sn descrites per Pausnies: quan s'acostava la data es collocava en cercle a l'entorn de l'altar de la detat, trossos grans de fusta verda formant una barrera,  i llenya seca a l'altar; al primer dia del festival una process anava al temple d'rtemis i la darrera entrava la jove que feia de sacerdotessa per l'ocasi, pujada en un carruatge; al segon dia es feien els sacrificis oferts per l'estat i els individuals, els animals eren tirats a l'altar vius i llavors s'encenien les fustes o llenya seca; els animals fugien embogits i encesos per eren aturats per la fusta verda collocada a l'entorn que no prenia i no els deixava passar; els animals eren agafats i tornats a tirar al foc.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265220" title="Laqueu" nonfiltered="4006" processed="3998" dbindex="104026">
Laqueu (Laqueus)  fou una corda que simbolitzava entre els romans els cstig a la pena de mort per estrangulaci.

L'estrangulaci no es feia mai en pblic sin dins de les presons i generalment al Tullianum. La majoria dels que patien aquesta mort eren els acusats de traci, com per exemple els participants a la conspiraci de Catilina. El nombre ms gran d'execucions d'aquesta mena fou durant el regnat de Tiberi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265221" title="Larari" nonfiltered="4007" processed="3999" dbindex="104027">
Larari (Lararium) fou un lloc a l'interior de les cases romanes que estava dedicat al culte dels Lares, on les seves imatges eren adorades; el culte es feia generalment el mat immediatament desprs de llevar-se. 

Moltes vegades els lares eren personatges rellevants per les que una persona tenia algun tipus d'afecte o simpatia. L'emperador Alexandre Sever es diu que tenia dos Lararis: el gran (majus)  amb les imatges de Crist, Abraham, Orfeu i Alexandre el Gran, i el menor (minor) amb Virgili, Cicer i Aquilles. No consta que tenir dos lararis a casa fos com.

Suetoni deixa clar que sovint les imatges eren de deus.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265224" title="Larentlia" nonfiltered="4008" processed="4000" dbindex="104028">
Larentlia tamb Laurentlia i Larentinlia, fou un festival rom en honor d'Acca Laurncia la dona de Faustulus i dida de Rmul i Rem. La festivitat se celebrava el desembre el dia dcim abans de les calendes de gener. 

Dels estudis fets es dedueix que tanmateix el festival es dedicava a la totalitat dels lares.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265228" title="Lautmies" nonfiltered="4009" processed="4001" dbindex="104029">
Lautmies, Lautmies, Latmies o Latmies (Lautumiae, Lautomiae, Latomiae i Latumiae)  eren literalment llocs on es tallava la pedra, generalment una cantera. 

Una pres publica de Siracusa, a Eppoles, construda per Dions el Vell, portava el nom de Lautmies i consistia en un forat gran com un estadi tallat a la roca que deixava als presoners exposats al sol, a la pluja o al fred (a aquesta pres s'hi portaven criminals d'arreu de Siclia).

El Tullianum o pres de Roma fou tamb anomenat de vegades Lautmies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265230" title="Llegat" nonfiltered="4010" processed="4002" dbindex="104030">



Llegat (herncia), atribuci d'una part concreta en una herncia;
Llegat (magistratura), magistratura romana;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265233" title="Llegat exterior" nonfiltered="4011" processed="4003" dbindex="104031">
Llegats exteriors foren ambaixadors enviats pels estats estrangers a Roma. 

Quan arribaven anaven al temple de Saturn i dipositaven les seves credencials als qestors; aquestos entregaven presents als llegats, regals anomenats lautia; si algun ambaixador estava malalt el qestor s'ocupava de la seva salut i si moria havia de pagar les despeses del seu funeral amb crrec al tresor pblic. Quan el nombre d'ambaixadors es va incrementar la costum es va limitar a la recepci de credencials.

Alguns ambaixadors no podien entrar a Roma, generalment quan es tractava d'ambaixadors d'estats en guerra contra la repblica, i sovint eren obligats a abandonar Itlia en aquestos casos o se'ls donava audincia fora de la ciutat, al temple de Bellona. Els ambaixadors es comunicaven per intrprets i les actes s'aixecaven en llat. El retric grec Mol, mestre de Cicer, fou el primer ambaixador estranger que es va dirigir al senat en llat.

La lex Gabinia va decretar que del primer de febrer al primer de mar el senat havia de donar audincia als ambaixadors estrangers. 

Durant tot el perode de la repblica i l'Imperi els ambaixadors estrangers foren considerats sagrats i inviolables.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265239" title="Lembus" nonfiltered="4012" processed="4004" dbindex="104032">
Lembus fou un petit bot usat per portar persones des de un vaixells fins a la costa. Tamb es donava aquest nom als vaixells lleugers que eren enviats al davant de la flota per obtenir informaci dels moviments de la flota de l'enemic. 

Plini atribueix el seu invent als habitants de Girene (Gyrene)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265242" title="Lemria" nonfiltered="4013" processed="4005" dbindex="104033">
Lemria o Lemurlia fou un festival rom dedicat a les animes dels morts, que es feia cada any al mes de maig.

Es diu que fou institut per Rmul per apaivagar l'esperit de Rem al que havia matat, i que originalment es va dir Remria. Es celebrava de nit i en silenci durant tres dies no seguits (9, 11 i 13 de maig). Durant la celebraci els temples dels deus eren tancats i era de mala sort casar-se en aquestos dies i fins i tot durant la totalitat del mes de maig, i si alg ho feia s'esperava que es moriria aviat. 

Les celebracions de cada dia no es coneixen per el segon dia se sap que es feien jocs al circ en honor de Mart i el tercer dia les imatges del trenta argeus eren portades del pont Sublici al Tber per les verges vestals; el mateix tercer dia es feia una festa dels mercaders potser perqu es commemorava la dedicaci del temple de Mercuri el 495 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265244" title="Leondia" nonfiltered="4014" processed="4006" dbindex="104034">
Leondia foren unes solemnitats celebrades cada any a Esparta en honor de Lenides I que amb els seus 300 espartans va morir com un heroi a les Termpiles. 

Al altre costat del teatre d'Esparta hi havia dos monuments sepulcrals, un dedicat a Pausnies d'Esparta i un a Lenides I, i aqu es feia una oraci cada any i un concurs de natura desconeguda  en el que noms podien participar espartans.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265245" title="Lernea" nonfiltered="4015" processed="4007" dbindex="104035">
Lernea foren uns misteris celebrats a Lerna a l'Arglida en honor de Dmeter. Es diu que els misteris foren instituts per Filamm.

En temps antics els argius portaven el foc des del temple d'rtemis Pirnia (situat a la muntanya Cratis) fins a la Lernea. Es creu que aquestos misteris eren una reminiscncia de l'antiga religi dels pelgics, per es coneixen molts pocs detalls.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265246" title="Condici humana" nonfiltered="4016" processed="4008" dbindex="104036">
La Condici humana s un terme utilitzat per referir-se al conjunt de la experincia de l'sser hum i en general a tot individu caracteritzat per un srie d'atributs biolgics presents en la prctica totalitat dels ssers humans. Es tracta d'un terme filosficament confs que s'est redefinint a ell mateix de forma constant per que s'usa amb freqncia per referir-se a tota la humanitat sense cap mena de distinci social, cultural o de cap altre tipus.

El terme tamb s usat sovint per descriure el conjunt de sensacions i emocions associades a l'existncia humana, com la por associada a la prpia existncia, al pas del temps i a la prpia mortalitat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265247" title="Copa del Rei de bsquet 2006" nonfiltered="4017" processed="4009" dbindex="104037">
La 70a edici de la Copa del Rei de Bsquet es va disputar a Madrid.

Resultats.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265250" title="Bnquer Barraqueta" nonfiltered="4018" processed="4010" dbindex="104038">
Bnquer Barraqueta s un nom per designar els sectors poltics blavers i conservadors del Pas Valenci sorgits durant la Transici democrtica espanyola.  







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265252" title="Bla Kun" nonfiltered="4019" processed="4011" dbindex="104039">

Bla Kun (nat Bla Kohn) va nixer el 20 de febrer de 1886 a Szilgycsehi, llavors Hongria, l'actual Cehu Silvaniei, a Transilvnia (Romania), i va morir el 29 d'agost de 1938 a la Uni Sovitica. Va ser un poltic comunista hongars d'origen jueu que va governar Hongria durant un perode breu de temps el 1919. 

Biografia anterior.

El 1913 es va casar amb la mestra de msica Iren Gal. Es va fer socialdemcrata i amic de n'Endre Ady i altres intellectuals d'esquerra. Reclutat per l'exrcit austrohongars, va caure presoner de les tropes russes lluitant durant la Primera Guerra Mundial. El seu contacte amb la revoluci russa el va convertir amb un fervent bolxevic, va conixer en Lenin i en acabar la guerra va partir cap a Hongria amb el propsit de participar en la revoluci. 



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265254" title="Andy Linden" nonfiltered="4020" processed="4012" dbindex="104040">
 Andy Linden   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 5 d'abril del 1922 a Brownsville, Pennsylvania. 

Linden va  crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1957 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de tots aquests anys.

Andy Linden va morir el 10 de febrer del 1987. 


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Andy Linden va participar a 7 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 7;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 5;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265255" title="Port Arthur (Texas)" nonfiltered="4021" processed="4013" dbindex="104041">


Port Arthur s una ciutat situada al Comtat de Jefferson, a l'estat nord-americ de Texas. Segons el cens de l'any 2000, la poblaci era de 57.755 habitants. 













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265256" title="Sam Hanks" nonfiltered="4022" processed="4014" dbindex="104042">
 Sam Hanks   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 13 de juliol del 1914. 

Hanks va ser campi de diverses modalitats de curses, i va crrer la Champ Car les temporades 1940-1957 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de 1940-1941, 1946 i 1948-1957.

Sam Hanks va morir el 27 de juny del 1994. 


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Sam Hanks va participar a 8 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 8;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Pdiums: 4;
 Punts vlids per la F1: 20;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265257" title="Mark Tobey" nonfiltered="4023" processed="4015" dbindex="104043">
Mark George Tobey (Centerville, 11 de desembre de 1890   Basilea, 24 d'abril de 1976) va ser un pintor expressionista abstracte nord-americ. mpliament reconegut a Estats Units i Europa, Tobey s el ms destacat entre els pintors mstics del Nord-oest. Major en edat i experincia, Tobey va tenir una forta influncia sobre els altres. Amic i mentor, Tobey va compartir els seus interessos en filosofia i religions orientals. 

Juntament amb Guy Anderson, Kenneth Callahan, Morris Graves, i William Cumming, Tobey va ser fundador de l'Escola del Noroest. Estudiant la calligrafia xinesa i la pintura zen, desenvolupa a partir de 1935 una pintura meditativa constituda d'un formigueig de senyals.

Enllaos externs.
www.mark-tobey.de ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265260" title="Keith Andrews" nonfiltered="4024" processed="4016" dbindex="104044">
 Keith Andrews   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 15 de juny del 1920 a Denver, Colorado. 

Andrews va ser campi de diverses modalitats de curses, i va crrer la Champ Car les temporades 1955-1957 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de 1955-1956.

Keith Andrews va morir el 15 de maig del 1957 a un accident preparant la cursa a Indianapolis, Indiana. 


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Keith Andrews va participar a 2 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1955. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 2;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265263" title="Stevens (constructor)" nonfiltered="4025" processed="4017" dbindex="104045">
 Stevens  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Stevens va competir al campionat del mn de la Frmula 1 en 6 temporades, les dels anys 1950,  1952, 1953, 1954, 1955,  i 1956 . 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265275" title="Cnoves (Cnoves i Samals)" nonfiltered="4026" processed="4018" dbindex="104046">

Cnoves s un nucli de poblaci del municipi de Cnoves i Samals, al Valls Oriental. El 2005 comptava amb 713 habitants censats. s la capital del municipi.

 
 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265280" title="Llista d'estats sobirans del 1917" nonfiltered="4027" processed="4019" dbindex="104047">


 Estats sobirans .
 A .
;
 Alt Asir   Emirat de l'Alt Asir;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
;

 E .
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

 F .
 Finlndia - Regne de Finlndia (des del 6 de desembre);
   Repblica de Frana;

 G .
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz;
   Repblica d'Hondures;

 I .
 Regne d'Itlia;

 J .
 Jap - Imperi del Jap;

 L .
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Regne de Montenegro;

 N .
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

 O .
   Imperi Otom;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

 R .
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
 (fins al 15 de mar);
 Rssia (del 15 de mar al 14 de setembre);
 Repblica Russa (del 14 de setembre al 7 de novembre);
   Repblica Sovitica Russa (fins el 28 de gener);

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

 T .
   Domini de Terranova;

 U .
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

 V .
   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
 (fins a l'1 de juliol);
 Gran Imperi Qing (de l'1 de juliol al 12 de juliol);
 (des del 12 de juliol;

 Estats que proclamen la sobirania .
 Idel-Ural   Estat d'Idel-Ural (des del 5 de maig);
 Moldvia   Repblica Democrtica Moldava (des del 24 de gener);
 Caucas septentrional   Repblica Muntanyosa del Caucas Septentrional (des del mar);
   Tibet;
 Ucrana   Repblica Popular d'Ucrana (des de l'11 de mar);
 Armnia Occidental   Administraci de l'Armnia Occidental;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265282" title="Llista d'estats sobirans del 1916" nonfiltered="4028" processed="4020" dbindex="104048">


 Estats sobirans .
 A .
;
 Alt Asir   Emirat de l'Alt Asir (des d'aquest any);
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

 B .
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

 C .
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

 D .
   Regne de Dinamarca;
;

 E .
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

 F .
   Repblica de Frana;

 G .
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

 H .
   Repblica d'Hait;
 Hejaz   Regne de Hejaz (des del 19 d'octubre);
   Repblica d'Hondures;

 I .
 Regne d'Itlia;

 J .
 Jap - Imperi del Jap;

 L .
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

 M .
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Regne de Montenegro;

 N .
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

 O .
   Imperi Otom;

 P .
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

 R .
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
;

 S .
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

 T .
   Domini de Terranova;

 U .
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

 V .
   Estats Units de Veneuela;

 X .
   Repblica de Xile;
 Xina   Imperi de la Xina (fins al 22 de mar);
 (fins a l'1 de juliol);

 Estats que proclamen la sobirania .
 Armnia Occidental   Administraci de l'Armnia Occidental;
   Tibet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265286" title="Kaloula borealis" nonfiltered="4029" processed="4021" dbindex="104049">
 
Kaloula borealis s una espcie de granota que viu al nord-est d'sia (Xina i Corea principalment). 

Referncies.
 ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265287" title="Kaloula conjuncta" nonfiltered="4030" processed="4022" dbindex="104050">

Kaloula conjuncta s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004. Kaloula conjuncta.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265288" title="Kaloula kokacii" nonfiltered="4031" processed="4023" dbindex="104051">

Kaloula kokacii s una espcie de granota que viu a les Filipines.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Ubaldo, D.& Gutierrez, B. 2004. Kaloula kokacii.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265289" title="Kaloula mediolineata" nonfiltered="4032" processed="4024" dbindex="104052">

Kaloula mediolineata s una espcie de granota que viu a Laos, Tailndia, Vietnam i, possiblement tamb, a Cambodja.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 van Dijk, P.P. & Chan-ard, T. 2004. Kaloula mediolineata.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265290" title="Kaloula picta" nonfiltered="4033" processed="4025" dbindex="104053">

Kaloula picta s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Kaloula picta.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265292" title="Duke Dinsmore" nonfiltered="4034" processed="4026" dbindex="104054">
 Duke Dinsmore   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 15 de juny del 1920 a Williamstown, West Virginia. 

Dinsmore va crrer la Champ Car a diverses temporades del perode 1946-1956 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de diversas temporades.

Duke Dinsmore va morir el 12 d'octubre del 1985 a Fort Lauderdale, Florida. 


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.
Duke Dinsmore va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265293" title="Kaloula pulchra" nonfiltered="4035" processed="4027" dbindex="104055">

Kaloula pulchra s una espcie de granota que viu al sud-est d'sia. 

Referncies.
 ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265295" title="Kaloula rigida" nonfiltered="4036" processed="4028" dbindex="104056">

Kaloula rigida s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Kaloula rigida.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265296" title="Kaloula rugifera" nonfiltered="4037" processed="4029" dbindex="104057">

Kaloula rugifera s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural. 

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265298" title="Kaloula taprobanica" nonfiltered="4038" processed="4030" dbindex="104058">
 
Kaloula taprobanica s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Referncies.
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265299" title="Kaloula verrucosa" nonfiltered="4039" processed="4031" dbindex="104059">

Kaloula verrucosa s una espcie de granota que viu a la Xina i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Referncies.

 Datong, Y. & Guanfu, W. 2004. Kaloula verrucosa. 2006 IUCN Red List of Threatened Species.Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265300" title="Kaloula walteri" nonfiltered="4040" processed="4032" dbindex="104060">

Kaloula walteri s una espcie de granota que viu a les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Diesmos, A., Alcala, A., Brown, R., Afuang, L., Dolino, C., Gee, G., Hampson, K., Diesmos, M.L., Mallari, A., Ong, P., Paguntalan, L., Pedregosa, M., Ubaldo, D. & Gutierrez, B. 2004. Kaloula walteri.  2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265302" title="Microhyla" nonfiltered="4041" processed="4033" dbindex="104061">

Microhyla s un gnere de granotes de la famlia Microhylidae.

Espcies.

 Microhyla achatina;
 Microhyla annamensis;
 Microhyla annectens;
 Microhyla berdmorei;
 Microhyla borneensis;
 Microhyla butleri;
 Microhyla chakrapanii;
 Microhyla erythropoda;
 Microhyla fissipes ;
 Microhyla fowleri ;
 Microhyla fusca;
 Microhyla heymonsi;
 Microhyla karunaratnei;
 Microhyla maculifera;
 Microhyla marmorata;
 Microhyla mixtura ;
 Microhyla nanapollexa;
 Microhyla okinavensis ;
 Microhyla ornata;
 Microhyla palmipes;
 Microhyla perparva;
 Microhyla petrigena;
 Microhyla picta;
 Microhyla pulchra;
 Microhyla pulverata;
 Microhyla rubra;
 Microhyla sholigari;
 Microhyla superciliaris;
 Microhyla zeylanica;

 
Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265304" title="Microhyla achatina" nonfiltered="4042" processed="4034" dbindex="104062">
 

Microhyla achatina s una espcie de granota que viu a Java.

Referncies.

  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265305" title="Microhyla annamensis" nonfiltered="4043" processed="4035" dbindex="104063">

Microhyla annamensis s una espcie de granota que viu a Cambodja, Laos, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Truong, N.Q. 2004.  Microhyla annamensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265306" title="Microhyla annectens" nonfiltered="4044" processed="4036" dbindex="104064">

Microhyla annectens s una espcie de granota que viu a Malisia i, possiblement tamb, a Tailndia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Tzi Ming, L. & Sukumaran, J. 2004.  Microhyla annectens.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265309" title="Microhyla borneensis" nonfiltered="4045" processed="4037" dbindex="104065">

Microhyla borneensis s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia, Singapur, Tailndia i, possiblement tamb, a Birmnia. 

Referncies.
 van Dijk, P.P., Iskandar, D., Inger, R., Tzi Ming, L., Chuaynkern, Y., Sukumaran, J. & Yaakob, N. 2004.  Microhyla borneensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265310" title="Microhyla butleri" nonfiltered="4046" processed="4038" dbindex="104066">

Microhyla butleri s una espcie de granota que viu a Cambodja, Xina, Laos, Malisia, Birmnia, Singapur, Taiwan, Tailndia i Vietnam. 

Referncies.
 van Dijk, P.P., Ohler, A., Kuangyang, L., Wenhao, C., Baorong, G. & Chan, B. 2004.  Microhyla butleri.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265313" title="Microhyla erythropoda" nonfiltered="4047" processed="4039" dbindex="104067">

Microhyla erythropoda s una espcie de granota que viu al Vietnam.

Referncies.
 van Dijk, P.P. & Bain. R. 2004.  Microhyla erythropoda.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265315" title="Microhyla fusca" nonfiltered="4048" processed="4040" dbindex="104068">

Microhyla fusca s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.
 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Microhyla fusca.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265317" title="Llista de monestirs de Catalunya" nonfiltered="4049" processed="4041" dbindex="104069">
Llista de monestirs de Catalunya anteriors a l'exclaustraci de 1835.

Alt Camp.

Aiguamrcia;
Monestir de Santes Creus;
Comanda de Sant Cristfol de Selma;
Comunitat de Sant Pere de Gai;

Alcover;
Convent de Santa Anna;

la Mas;
Sots-comanda de la Mes del Rourell;

Puigpelat;
Comanda de Vallmoll;

Valls;
Sant Antoni Abat;
Convent del Carme;
Convent de la Mare de Du del Lled;
Convent de Sant Francesc de Paula de Valls;
Convent de la Presentaci;
Convent del Pati La Immaculada;

Vila-rodona;
Convent dels Dolors;


Alt Empord.

Albany;
Monestir de Sant Pere d'Albany;
Monestir de Sant Lloren del Mont (o de Sous);
  	 
Avinyonet de Puigvents;
Comanda de Sant Joan d'Avinyonet, o d'Aviny;
  	 
Bscara;
Monestir de Santa Creu i Sant Nicolau de Calabuig;
  	 
Boadella d'Empord;
Monestir de Sant Mart de les Escaules;
  	 
Cabanelles;
Monestir de Sant Miquel de la Cirera;
Monestir de Sant Rom de Casamor;
  	 
Cabanes;
Monestir de Sant Feliu de Cadins;
  	 
Cantallops;
Monestir de Sant Bartomeu de Bell-lloc;
  	 
Castell d'Empries;
Comanda de Sant Joan;
Convent de Sant Francesc de Castell d'Empries;
Convent de Santa Clara de Castell d'Empries;
Convent de Sant Bartomeu. La Merc;
Convent de Sant Domnec;
Convent de Santa Magdalena. Sant Agust;

l'Escala;
Monestir de Santa Maria de Vilanera;
Convent de Santa Maria de Grcia;
  	 
Figueres;
Convent dels Desamparats;
Convent de Santa Maria de Jess;
Convent de Sant Roc;
  	 
Garriguella;
Monestir de Santa Maria del Camp, o dels Masos;

la Jonquera;
Monestir de Santa Maria del Coll de Panissars;
  	 
Llad;
Monestir de Santa Maria de Llad;
  	 
Llan;
Cella de Sant Gens del Terrer;
Cella de Sant Mart de Mallmala, o Vallmala;
Cella de Sant Silvestre de Valleta;

Masarac;
Priorat de Santa Maria de l'Om;
  	 
Ordis;
Comunitat de Santa Maria de Pols;
  	 
Pau;
Monestir de Santa Maria de Penardell;
  	 
Peralada;
Monestir de Sant Joan Ses Closes;
Priorat de Peralada. Convent de Sant Domnec. El Roser;
Monestir de Sant Bartomeu de Bell-lloc;
Priorat del Sant Sepulcre;
Monestir de Sant Miquel Ses Closes;
Convent del Carme;
  	 
Pont de Molins;
Cannica de Santa Maria del Roure;
  	 
El Port de la Selva;
Monestir de Sant Pere de Rodes;
Cella de Sant Fruits;
Cella de Sant Baldiri de Tavellera;
  	 
Rabs;
Monestir de Sant Quirze de Colera;
  	 
Roses;
Monestir de Santa Maria de Roses;
Monestir de Santa Margarida dels Prats de Roses;
Cella de Sant Cebri de Penida;
Cella de Magrigul;
  	 
Sant Miquel de Fluvi;
Monestir de Sant Miquel de Fluvi;
  	 
Torroella de Fluvi;
Monestir de Sant Toms de Fluvi;
  	 
Vilabertran;
Monestir de Santa Maria de Vilabertran;
  	 
Vilanant;
Priorat de Sant Salvador de Coquells;
  	 
Vila-sacra;
Abadia de Vila-sacra;


Alt Peneds.

Avinyonet del Peneds;
Monestir de Sant Sebasti dels Gorgs;
Comanda de Sant Salvador de les Gunyoles;
  	 
les Cabanyes;
Comanda de Sant Valent de les Cabanyes;
  	 
Gelida;
Comanda de la Joncosa;
  	 
Olrdola;
Monestir del Sant Sepulcre d'Olrdola;

Santa Margarida i els Monjos;
Convent de Sant Ramon de Penyafort;

Sant Pere de Riudebitlles;
Priorat de Sant Pere de Riudebitlles;
   	 
Sant Quint de Mediona;
Monestir de Sant Quint de Mediona;

Sant Sadurn d'Anoia;
Cella de Santa Maria i Sant Joan de Monistrol d'Anoia;
  	 
Vilafranca del Peneds;
Comanda de Sant Valent, o del Peneds. Sant Joan;
Convent de la Santssima Trinitat;
Convent de Sant Francesc de Vilafranca del Peneds;
Convent de Santa Clara de Vilafranca del Peneds;
Convent dels Caputxins, Mont Olivet;
Convent de la Mare de Du del Carme;


Alt Urgell.

Coll de Narg;
Comanda d'Isot;
  	 
Estamariu;
Monestir de Sant Vicen de Pinsent;
  	 
Montferrer i Castellb;
Monestir de Santa Ceclia d'Elins;
Monestir de Sant Mart d'Albet;
Collegiata de Santa Maria de Castellb;
Comanda de Santa Maria de Costoja;
  	 
Organy;
Cannica de Santa Maria d'Organy;

Ribera d'Urgellet;
Monestir de Sant Andreu de Tresponts. Sant Iscle de Centelles;
Monestir de Sant Climent de Codinet;

la Seu d'Urgell;
Cannica de Santa Maria;
Cannica de Sant Miquel;
Convent de Santa Magdalena. Sant Francesc;
Convent de Sant Domnec;
Convent de Sant Agust;
  	 
les Valls de Valira;
Monestir de Sant Serni de Tavrnoles;
Monestir de Sant Mart de Bescaran;

Sense localitzar.
Monestir de Sant Sadurn Agananse, o Agans;
Monestir de Sant Jaume;
Monestir de Sant Andreu;
Monestir de Sant Andreu in Planezas;

Alta Ribagora.

el Pont de Suert;
Monestir de Santa Maria de Lavaix;
Priorat de Sant Joan de Viu;

Vilaller;
Abadia de Sant Andreu de Barravs;


Anoia.

Calaf;
Priorat de Sant Jaume de Calaf;
Convent de les Nafres de Sant Francesc;
  	 
Castellfollit de Riubregs;
Monestir de Santa Maria del Priorat;

Igualada;
Cella de Santa Maria d'Igualada;
Convent de Caputxins;
Convent de Sant Agust;

la Llacuna;
Monestir de Santa Maria de la Llacuna;
Granja d'Ancosa;

Piera;
Convent de la Santssima Trinitat;
  	 
els Prats de Rei;
Monestir de Sant Miquel de la Comanda;
  	 
Veciana;
Monestir de Santa Maria del Cam;


Bages.

Cardona;
Cannica de Sant Vicen;
Comunitat de la Santssima Trinitat;
Convent de Sant Ddac;
  	 
Castellfollit del Boix;
Priorat de Sant Pere del Mont;
  	 
Castellgal;
Monestir de Santa Margarida del Pla;
  	 
l'Estany;
Monestir de Santa Maria de l'Estany;
  	 
Fonollosa;
La Pabordia;
Santa Maria de Caselles;

Manresa;
Monestir de Sant Pau;
Monestir de Santa Maria de Valldaura;
Cannica de Santa Maria de Manresa;
Priorat de Sant Cristfol;
Convent de Santa Clara de Manresa;
 
Convent de Sant Pere Mrtir;
Convent de la Mare de Du dels ngels;
Convent del Carme;
Convent de Sant Francesc de Paula de Manresa;
Convent de Sant Bartomeu;
Convent de Sant Carles Borromeu;

Marganell;
Monestir de Santa Ceclia de Montserrat;
  	 
Monistrol de Montserrat;
Monestir de Santa Maria de Montserrat;
  	 
Navs;
Monestir de Santa Maria de les Esglsies;
  	 
Rajadell;
Priorat de Sant Miquel de Cirera;
Priorat de Santa Llcia de Rajadell;
  	 
Sant Fruits de Bages;
Monestir de Sant Benet de Bages;
  	 
Santpedor;
Convent de Sant Francesc de Santpedor;


Baix Camp.

Prades;
Convent de la Merc. Santa Magdalena;
  	 
Reus;
Convent de Santa Maria de Jess. Sant Francesc;
Convent de Sant Joan Baptista;
Convent de la Immaculada;
Convent de Pals;

Riudecanyes;
Monestir de Sant Miquel d'Escornalbou;
  	 
Riudoms;
Convent de Sant Joan;
	
la Selva del Camp;
Comunitat de Santa Maria de Paretdelgada;
Convent de Sant Rafael;
Convent de Sant Agust;


Baix Ebre.

l'Ametlla de Mar;
Comanda de Sant Jordi d'Alfama;
  	 
Benifallet;
Convent de Sant Hilari de Card;
  	 
Tortosa;
Cannica de Santa Maria de Tortosa;
Comanda Santa Maria de Tortosa;
Comanda de Sant Joan de Jerusalem;

Convent de Sant Blai. Trinitat;
Convent de Sant Francesc de Montblanc. El Roser;
Convent de Santa Maria de Jess;
Convent de Santa Clara de Tortosa;
Collegi de Sant Jordi i Sant Domingo;
Convent de la Merc. Santa Caterina;
Convent de la Purssima Concepci;
Convent dels Caputxins;
Convent del Miracle;


Baix Empord.

Begur;
Convent de Santa Reparada;
	
la Bisbal d'Empord;
Convent de Sant Sebasti. Sant Francesc;
	
Calonge;
Monestir de Santa Maria del Mar, o del Collet. Sant Antoni;
	
Castell d'Aro;
Monestir de Vallvanera. Sant Cugat del Far;
	
Colomers;
Cella de Santa Maria de Colomers;
	
Crulles, Monells i Sant Sadurn de l'Heura;
Monestir de Sant Miquel de Crulles;
	
Foix;
Comanda de Sant Lloren de les Arenes;

Forallac;
Monestir de Sant Climent de Peralta;

Garrigoles;
Monestir de Sant Sadurn de Garrigoles;
	
Palams;
Convent de la Mare de Du de Grcia;
	
Palau-sator;
Monestir de Sant Pau de Fontclara;
  	 
Sant Feliu de Guxols;
Monestir de Sant Feliu de Guxols;
  	 
Serra de Dar;
Monestir de Santa Coloma de Matella;
  	 
Torroella de Montgr;
Cella de Sant Pere i Santa Maria de Crcer;
Convent de Sant Agust;
  	 
Ull;
Monestir de Santa Maria d'Ull;


Baix Llobregat.

Castelldefels;
Sant Feliu i Santa Maria de Castelldefels;
  	 
Castellv de Rosanes;
Monestir de Miralles. Casa de Du;
  	 
Cervell;
Priorat de Sant Pon de Corbera;

Martorell;
Priorat de Sant Gens de Rocafort;
Convent de Caputxins;

Sant Boi de Llobregat;
Convent de la Visitaci;
  	 
Sant Just Desvern;
Monestir de Sant Joan de l'Erm o Salerm, o del Coll;
  	 
Viladecans;
Comunitat de Santa Maria de Sales;


Baix Peneds.

Banyeres del Peneds;
Monestir de Santa Maria de Banyeres;

Santa Oliva;
Monestir de Santa Maria i Sant Esteve de Santa Oliva;


Barcelons.

Barcelona;
Monestir de Sant Pau del Camp;
Monestir de la Mare de Du del Coll;
Santa Maria de Font-Rbia;
Monestir de Sant Pere de les Puelles;
Monestir de Santa Maria de Natzaret;
Monestir de Santa Maria de Valldonzella;
Convent de Sant Jeroni de la Vall d'Hebron;
Convent de Sant Maties;
Santa Nargarida;
Cannica de la Catedral de Barcelona;
Monestir de Santa Eullia del Camp;
Monestir de Santa Maria de Montalegre;
Monestir de Santa Anna;
Comanda de Santa Maria de Palau;
Comanda de Sant Joan de Jerusalem;
Convent de Santa Maria de Jonqueres;
Convent Sant Antoni Abat;
Convent de la Trinitat;
Convent de Sant Francesc de Barcelona;
Convent de Jess;
Convent de Santa Maria de Jess de Grcia;
Collegi de Sant Bonaventura;
Convent de Santa Clara de Barcelona;
Monestir de Santa Maria de Pedralbes;
Convent de Santa Margarida;
Convent de Santa Elisabet. Elisabets;
Convent de la Divina Providncia;
Convent de la Merc;
Convent de la Merc. Capella Reial;

Convent de Sant Pere Nolasc;
Convent de Santa Caterina;
Collegi de Sant Vicent i Sant Ramon;
Convent de Santa Maria de Jerusalem;
Convent de Santa Maria de Montsi;
Mare de Du dels ngels. Peu de la Creu;
Convent de la Mare de Du del Carme;
Convent del Sant ngel;
Convent de l'Encarnaci;
Convent de Sant Agust;
Convent de Sant Guillem d'Aquitnia;
Convent de Santa Maria Magdalena;
Nostra Senyora de la Victria;
Convent de Santa Maria Egipcaca;
Monestir de les Santes Relquies;
Convent de Sant Francesc de Paula de Barcelona;
Sant Bertran de Montjuc;
Convent de Jess Maria;
Convent de Santa Eullia de Sarri;
Convent de Montcalvari;
Convent de Santa Madrona;
Convent de Santa Margarida la Reial;
Convent de Sant Josep;
Convent de Grcia. Josepets;
Immaculada Concepci. Santa Teresa;
Convent de Santa Mnica;
Convent de la Mare de Du de la Bonanova;
Convent de la Mare de Du del Bonsuccs;
  	 
Sant Adri de Bess;
Cannica de Sant Adri;


Bergued.

Berga;
Monestir de Santa Maria de Montbenet;
Comanda de Sant Joan de Berga;
Convent de Sant Francesc de Berga;
Convent de la Magdalena. La Merc;
  	 
Capolat;
Monestir de Sant Salvador de Mata;
  	 
Casserres;
Priorat de Sant Pere de Casserres;
  	 
Cercs;
Monestir de Sant Salvador de la Vedella;
  	 
Guardiola de Bergued;
Monestir de Sant Lloren prop Bag;
  	 
Olvan;
Monestir de Santa Maria de Valldaura;

la Pobla de Lillet;
Monestir de Santa Maria de Lillet;

Puig-reig;
Comanda de Puig-reig;
	
la Quar;
Monestir de Sant Pere de la Portella;
  	 
Sags;
Convent de Sant Mart de Biure;
  	 
Saldes;
Monestir de Sant Sebasti de Sull o d'Urgent;
Comunitat de Santa Maria de Gresolet;
  	 
Sant Jaume de Frontany;
Monestir de Sant Jaume de Frontany;
  	 
Viver i Serrateix;
Monestir de Santa Maria de Serrateix;
Monestir de Sant Joan de Montdarn;
  	 
Sense localitzar.
Monestir de Sant Vicen dels Torrents;

Cerdanya.

Alp;
Monestir de Sant Esteve i Sant Hilari d'Umfred o Riufred;
Comunitat de Sant Pere d'Alp;
  	 
Bellver de Cerdanya;
Monestir de Santa Maria de Tall;
	 
Ger;
Monestir de Sant Pere de Ger;

Lles;
Comunitat de Sant Marcel d'Arnser;
	
Puigcerd;
Convent de Sant Francesc de Puigcerd;
Convent de Santa Clara de Puigcerd;
Convent de Sant Domnec;


Conca de Barber.

Barber de la Conca;
Comanda de Sant Salvador de Barber;
  	 
l'Espluga de Francol;
Sots-comanda de Sant Miquel;
  	 
Montblanc;
Convent de Sant Francesc;
Santuari i convent de la Mare de Du de la Serra;
Convent de la Merc. El Miracle;
Convent de Santa Maria dels Prats;
  	 
les Piles;
Priorat de Sant Joan de Biure, o Benviure;

Pontils;
Santuari i convent de Sant Mag de Brufaganya;
	
Santa Coloma de Queralt;
Monestir de Santa Maria de Bell-lloc;
  	 
Savall del Comtat;
Comanda de Segura;
  	 
Vallfogona de Riucorb;
Sots-comanda de Vallfogona de Riucorb;
  	 
Vimbod;
Monestir de Santa Maria de Poblet;


Garraf.

Cubelles;
Monestir de Sant Pere;
  	 
Sant Pere de Ribes;
Monestir de Sant Jeroni de Mont Olivet;

Sitges;
Monestir de Sant Vicen de Garraf o Pedrabona;
	
Vilanova i la Geltr;
Convent dels Caputxins;
Convent dels Dolors. Josepets;


Garrigues.

les Borges Blanques;
Convent del Carme;

l'Espluga Calba;
Comanda de l'Espluga Calba;


Garrotxa.

Besal;
Monestir de Sant Pere de Besal;
Cannica de Sant Gens i Sant Miquel;
Cannica de Santa Maria de Besal;
  	 
Beuda;
Monestir del Sant Sepulcre de Palera;
  	 
Mai de Montcal;
Monestir de Santa Magdalena de Mai, o Santa Maria de Jonqueres;
  	 
Mieres;
Cella de Sant Pere de Mieres;
  	 
Montagut;
Monestir de Sant Aniol d'Aguja;
Monestir de Sant Mart de Talaix;
Cella de Santa Brbara de Pruneres;
  	 
Olot;
Convent de la Mare de Du del Carme;
Convent dels Caputxins;

Riudaura;
Monestir de Santa Maria de Ridaura;

Sant Aniol de Finestres;
Monestir de Santa Maria de Finestres;
  	 
Santa Pau;
Cella de la Mare de Du dels Arcs;
Monestir de Sant Juli del Mont;
Monestir de Sant Vicen del Sallent;
  	 
Sant Ferriol;
Priorat de Santa Maria del Collell;
  	 
Sant Joan les Fonts;
Monestir de Sant Joan les Fonts;
  	 
la Vall d'en Bas;
Priorat de Sant Corneli i Santa Magdalena del Mont;
Monestir de Santa Maria de Puigpardines;


Girons.

Aiguaviva;
Comanda de Santa Magdalena i Sant Joan d'Aiguaviva;
  	 
Cervi de Ter;
Monestir de Santa Maria de Cervi;
  	 
Girona;
Monestir de Sant Pere de Galligants;
Monestir de Sant Daniel;
Monestir de Santa Maria de Cadins;
Santa Susagna del Mercadal;
Cannica de Sant Feliu;
Cannica de Santa Maria;
Cannica de Sant Mart Sacosta;
Convent de Sant Francesc de Girona;
Convent de la Purssima Concepci;
Santa Clara;
Convent de la Merc;
Convent de Sant Domnec;
L'Anunciaci;

Convent de Santa Caterina de Siena;
Les Beates;
Convent del Carme;
Convent de Sant Agust;
Convent de Santa Magdalena;
Sant Francesc de Paula;
Convent de la Mare de Du de les Ermites;
Convent del Corpus Christi;
Convent de Sant Antoni;
Convent de l'Anunciaci;
Convent de Sant Josep.Josepets;
  	 
Jui;
Monestir de Sant Joan de l'Erm, o Salerm;
  	 
Sant Gregori;
Monestir de Sant Medir;
  	 
Sant Juli de Ramis;
Cannica de Sant Vicen de la Roca o de les Roquetes;


Maresme.

Arenys de Mar;
Convent del Parads;
  	 
Argentona;
Priorat de Sant Pere de Clar;
  	 
Cabrera de Mar;
Comunitat de Santa Margarida de Viver;
	
Calella;
Convent de Santa Maria dels Socors, o de Cervell;

Matar;
Convent de la Mare de Du de l'Esperana;
Convent de l'Assumpci;
Convent de Sant Josep;
Convent de la Immaculada;

Sant Andreu de Llavaneres;
Comunitat de Sant Pere del Morrell;
	
Sant Pol de Mar;
Monestir de Sant Pol del Maresme;
  	 
Tiana;
Priorat de Santa Maria de Montalegre;
Cartoixa de Santa Maria de Montalegre;
  	 
Tordera;
Cannica de Santa Maria de Roca-rossa;


Montsi.

Amposta;
Castellania d'Amposta;
  	 
Sant Carles de la Rpita;
Priorat de Santa Maria de la Rpita;
Comanda de Santa Maria de la Rpita;

la Snia;
Comanda de la Snia;

Ulldecona;
Comanda de Santa Maria d'Ulldecona;
Convent del Roser;
Convent de Santa Maria Magdalena;
les Agustines;


Noguera.

ger;
Cannica de Sant Pere d'ger;
Priorat de Sant Lloren de la Roca, o d'Ares;
  	 
Artesa de Segre;
Monestir de Sant Miquel de Montmagastre;
  	 
les Avellanes i Santa Linya;
Monestir de Santa Maria de Bellpuig Vell;
  	 
Balaguer;
Monestir de Santa Maria de les Franqueses;
Collegiata de Santa Maria d'Almat;
Collegiata de Sant Salvador;
Collegiata de Santa Maria Major;
Convent de la Santssima Trinitat;
Santa Maria de les Parrelles;
Convent de Sant Francesc de Balaguer;
Convent de Santa Maria de Jess;
Sant Francesc;
Convent de Santa Clara de Balaguer;
Convent de Sant Domnec;
Convent de Santa Teresa. Sant Josep;

la Baronia de Rialb;
Monestir de Santa Maria de Gualter;
Monestir de Sant Cristfol de Salinoves;

Bellcaire d'Urgell;
Priorat de Sant Pere de Pedrs;
	
Castell de Farfanya;
Priorat de Santa Maria;
  	 
Foradada;
Convent de Santa Maria de Salgar;
  	 
Os de Balaguer;
Monestir de Santa Maria de Bellpuig de les Avellanes;
Cella de Sant Climent de Trag;
Monestir de Santa Maria de Vallverd;
Monestir de Santa Maria d'Aguilar;
  	 
Ponts;
Collegiata de Sant Pere;
Collegiata de Santa Maria i Sant Pere;
Convent de Sant Francesc de Paula de Ponts;
  	 
Trmens;
Comanda de Sant Joan de Trmens;
  	 
Vilanova de Mei;
Monestir de Santa Maria de Mei;
Monestir de Sant Pere del Bac;


Osona.

Baleny;
Comunitat de Santa Maria de Savall;
  	 
Calldetenes;
Convent de Sant Toms de Riudeperes;
  	 
Gurb de la Plana;
Pabordia d'Osona o de Palau;
Convent de l'Esperana;
  	 
Llu;
Monestir de Santa Maria de Llu;
  	 
Manlleu;
Cannica de Santa Maria de Manlleu;
  	 
les Masies de Roda;
Monestir de Sant Pere de Casserres;
Cannica de Santa Magdalena de Conangle;

Orist;
Monestir de Sant Nazari de la Garriga;
  	 
Santa Maria de Corc;
Cannica de Santa Margarida de Sescorts, o de Vila-seca;
  	 
Sant Boi de Lluans;
Cannica de Sant Salvador de Bellver, o d'Ors;

  	 
Sant Juli de Vilatorta;
Cannica de Sant Lloren del Munt, o de Planeses;
  	 
Sant Mart de Centelles;
Cannica de Sant Esteve de Centelles;
	
Vic;
Cannica de la Catedral de Vic;
Cannica de Santa Margarida;
Priorat de Sant Joan de Jerusalem;
Convent de la Santssima Trinitat;
Convent de Sant Francesc de Vic;
Convent del Remei;
Convent de Santa Clara de Vic;
Convent de la Merc;
Convent de Sant Domnec. El Roser;
Convent del Carme;
Convent de la Presentaci. Les Davallades;
Convent dels Caputxins;
Convent de Sant Josep;
Convent de Santa Teresa;
  	 
Vilanova de Sau;
Monestir de Santa Maria de Vallclara, o de Vilanova de Sau;


Pallars Juss.

Castell de Mur;
Cannica de Santa Maria de Mur;
Priorat de Santa Llcia de Mur;
Priorat de Sant Miquel de Cellers, o del Congost;
  	 
Gavet de la Conca;
Cella de Sant Privat de Montllor;
Priorat de Santa Maria de Bonreps;
  	 
Isona i Conca Dell;
Cella de Sant Vicen de Fontclara o Isona;
Cannica de Sant Sadurn de Llord;
Cannica de Santa Maria de Covet;
Convent de Santa Maria de Conques. Santa Clara;
  	 
la Pobla de Segur;
Monestir de Sant Pere de les Maleses;

Sarroca de Bellera;
Monestir de Sant Juli de Sents;
  	 
Senterada;
Monestir de Santa Maria de Senterada;
Monestir de Sant Gens de Bellera;
	
Talarn;
Comanda de Sant Joan de Susterris, Sant Antoni;
  	 
Tremp;
Cella de Santa Maria de Tercui;
Pabordia de Sant Pere de Tercui;
Cannica de Santa Maria de Valldeflors;
Priorat de Sant Joan de Palau de Noguera;
Convent de Sant Jaume de Pallars. Schola Christi;
Convent de la Mare de Du de la Grcia;


Pallars Sobir.

Alt neu;
Monestir de Sant Joan d'Isil;
  	 
Baix Pallars;
Monestir de Santa Maria de Gerri;
Cella de Sant Fruits de Balestui;
Monestir de Sant Esteve de Perabella;
Monestir de Sant Esteve de Servs;
  	 
Esterri d'neu;
Cannica de Sant Vicen d'Esterri;

la Guingueta d'neu;
Monestir de Santa Maria d'neu;
Monestir de Sant Pere del Burgal;

Llavors;
Monestir de Sant Pere de Vellanega;
  	 
Rialp;
Monestir de Sant Vicen d'Oveix o Insitil;
	
Soriguera;
Priorat de Santa Maria de Vilamur;
  	 
Sort;
Monestir de Santa Maria de Bernui;
Monestir de Sant Vicen de Saur;
Monestir de Santa Maria de Soler;
Cella de Sant Esteve de Menauri;


Pla d'Urgell.

Barbens;
Comanda de Barbens;
  	 
Bellvs;
Convent de Santa Maria de les Sogues;

Fondarella;
Monestir de Sant Nicolau de l'Hospitalet o de Fondarella;


Pla de l'Estany.

Banyoles;
Monestir de Sant Esteve de Banyoles;
Convent de Sant Martiri;

Cornell del Terri;
Cella de Sant Andreu del Terri;
  	 
Vilademuls;
Cannica de Santa Maria d'Olives;


Priorat.

Cabacs;
Monestir de Santa Maria de Vallclara de Montsant;
  	 
Mar;
Convent de Sant Maral;
  	 
la Morera de Montsant;
Monestir de Santa Maria de Montsant;
Monestir de Santa Maria de Bonreps;
Cartoixa de Santa Maria d'Escaladei;

Poboleda;
Monestir de Santa Maria de Poboleda;
	
Ulldemolins;
Ermitatges del coll de Mnecs;
Sant Bartomeu de Fraguerau;


Ribera d'Ebre.

Asc;
Comanda d'Asc;
  	 
Flix;
Priorat de Santa Maria de Flix;

Miravet;
Comanda de Miravet;
 
Mra d'Ebre;
Convent de Sant Antoni de Pdua;
  	 
Riba-roja d'Ebre;
Sots-comanda de Riba-roja;


Ripolls.

Camprodon;
Monestir de Sant Pere de Camprodon;
Cannica de Sant Nicolau del Castell;
Convent del Carme. La Concepci;

Ripoll;
Monestir de Santa Maria de Ripoll;

Sant Joan de les Abadesses;
Monestir de Sant Joan de les Abadesses;


Segarra.

Cervera;
Priorat de Sant Pere Gros de Cervera;
Convent de Santa Caterina;
Comanda de Sant Joan de Cervera;
Convent de Sant Antoni;
Convent de Sant Francesc de Cervera;
Convent de Santa Maria de Jess;
Convent de Santa Clara de Cervera;
Convent de Sant Domnec;
Convent de Sant Agust;
Convent de Sant Francesc de Paula de Cervera;
Convent del Miracle;
  	 
Granyena de Segarra;
Comanda de Granyena;

Guissona;
Collegiata de Santa Maria de Guissona;
Convent de Santa Mnica;
Convent de l'Assumpta i Sant Miquel;
	
Ribera d'Ondara;
Monestir de Sant Pere dels Arquells;
  	 
Sanaja;
Cannica de Santa Maria;
Convent de Santa Maria del Pla;
  	 
Sant Ramon;
Convent de Sant Ramon de Portell;
  	 
Tor;
Monestir de Sant Celdoni i Ermenter de Cellers;
Convent de Sant Antoni de Pdua;


Segri.

Alguaire;
Comanda de Sant Joan d'Alguaire;
  	 
Corbins;
Comanda de Sant Jaume de Corbins;
  	 
Lleida;
Monestir de Sant Benet;
Abadia de Sant Hilari;
Cannica de Sant Ruf;
Cartoixa d'Araceli;
Cartoixa de Santa Maria de Butsnit;
Cannica de Santa Maria l'Antiga;
Comanda de Santa Maria de Gardeny;
Comanda de Sant Joan;
Convent de Sant Antoni Abat;
Convent de la Santssima Trinitat;
Convent de Sant Francesc de Lleida;
Convent de Santa Maria de Jess;

Convent de Santa Clara de Lleida. Els ngels;
Convent de la Merc. Santa Eullia;
Convent de Sant Domnec;
Convent de la Mare de Du del Carme;
Convent de Santa Maria de l'Horta;
Convent de Sant Antoni de Pdua;
Convent de Sant Josep;
Convent de Sant Anastasi. El Sagrat Cor. Santa Teresa;
  	 
Massalcoreig;
Monestir de Santa Maria d'Escarp;
  	 
Sers;
Monestir de Nostra Senyora dels ngels d'Avinganya;
  	 
Sonadell;
Comanda de Sudanell;
  	 
Torres de Segre;
Sots-comanda de Torres de Segre;


Selva.

Amer;
Monestir de Santa Maria d'Amer;
  	 
Blanes;
Convent de Santa Anna;
  	 
Breda;
Monestir de Sant Salvador de Breda;
  	 
Hostalric;
Convent de Sant Francesc de Paula d'Hostalric;
	 
Maanet de la Selva;
Monestir de Santa Maria de Valldemaria;
	
Santa Coloma de Farners;
Monestir de Sant Pere Cercada;
Convent de Sant Salvi de Cladells;
	
Susqueda;
Monestir de la Mare de Du del Coll;


Solsons.

Navs;
Monestir de Sant Pere de Ventolra o de Cavall;
Monestir de Sant Pere de Graudescales;
	
Sant Lloren de Morunys;
Monestir de Sant Lloren de Morunys;
Monestir de Santa Maria de Lord;

Solsona;
Cannica de Santa Maria de Solsona;
Convent de Sant Miquel i Sant Gabriel;
Convent dels Caputxins;


Tarragons.

Renau;
Comanda de Renau;
  	 
Tarragona;
Monestir de Santa Magdalena de Bell-lloc;
Cannica de la catedral de Santa Tecla;
Convent de la Santssima Trinitat;
Convent de Sant Francesc de Tarragona;

Convent de Santa Clara de Tarragona;
Convent de la Merc;
Convent de Sant Domnec	 ;
Convent dels Sants Reis. Sant Agust;
Convent de Sant Fructus;
Convent de Sant Lloren;
Convent de Sant Josep i Santa Anna;


Terra Alta.

Batea;
Sots-comanda de Sant Joan d'Algars ;
Gandesa;
Sots-comanda de Gandesa;
Convent de la Fontcalda;
Horta de Sant Joan;

Comanda d'Horta;
Convent de la Mare de Du dels ngels, o Sant Salvador d'Horta;
	
Vilalba dels Arcs;
Comanda de Vilalba dels Arcs;


Urgell.

Agramunt;
Convent de Sant Bonaventura;
Convent de la Merc;
  	 
Anglesola;
Monestir de Sant Pere de Paganell;
Convent de la Trinitat;
  	 
Bellpuig;
Convent de Sant Bartomeu de Bellpuig;
  	 
Ciutadilla;
Convent del Roser;
  	 
Guimer;
Monestir de Santa Maria de la Bovera;
Monestir de Santa Maria de Vallsanta;

Trrega;
Monestir de Santa Maria del Pedregal;
Convent de Sant Antoni Abat;
Convent de Sant Francesc de Trrega;
Convent de Santa Clara de Trrega;
Convent de la Merc;
Convent de Santa Llcia. El Carme;
Convent de Sant Agust;
Convent de Sant Josep;
  	 
Vallbona de les Monges;
Monestir de Santa Maria de Vallbona de les Monges;
Monestir de Santa Maria del Tallat;


Vall d'Aran.
Viella-Mig Aran;
Cannica de Santa Maria de Mig Aran;

Valls Occidental.

Castellbisbal;
Monestir de Santa Magdalena i Santa Margarida;
  	 
Cerdanyola del Valls;
Monestir de Santa Maria de Valldaura;
  	 
Matadepera;
Monestir de Sant Lloren del Munt;

Palau de Plegamans;
Comanda de Santa Magdalena de Palau-solit;
 
Sabadell;
Monestir de Sant Vicen de Jonqueres;
Monestir de Sant Salvador d'Arraona;
Convent de Caputxins;

Sant Cugat del Valls;
Monestir de Sant Cugat del Valls;
  	 
Terrassa;
Cartoixa de Vallparads;
Monestir de Santa Maria de Terrassa;
Convent de Sant Francesc de Terrassa;
Convent del Carme;


Valls Oriental.

Bigues i Riells;
Monestir de Sant Miquel del Fai;
  	 
Castellterol;
Monestir de Sant Fruits de Castellterol;
 
Fogars de Montcls;
Monestir de Santa Magdalena de Mosqueroles;
Comunitat de Santa Fe de Montseny;
  	 
la Garriga;
Monestir de Santa Maria del Cam;
  	 
Granollers;
Convent de Sant Francesc de Paula de Granollers;
Convent de l'Assumpci;

Montseny;
Monestir de Sant Maral de Montseny;

Sant Antoni de Vilamajor;
Comunitat de Sant Jaume de Rif;
	
Sant Celoni;
Monestir de Sant Celoni;
Comanda de Sant Celoni;
Convent de Bellver;
  	 
Sant Pere de Vilamajor;
Comunitat de Sant Pere de Vilamajor;
  	 
Tagamanent;
Monestir de Santa Maria de Tagamanent;
  	 
Vallgorguina;
Cella de Sant Gens i Santa Eullia de Tapioles;


Bibliografia.
Zaragoza i Pascual, Ernest Catleg dels monestirs catalans P. Abadia de Montserrat Barcelona 1997;
Pladevall, Antoni, F. Catal Roca Els monestirs catalans Destino Barcelona 1970;
Mart i Bonet, Josep M. Catleg Monumental de l'Arquebisbat de Barcelona. Vol. I/2 Arxiu Dioces de Barcelona Barcelona 1981;
Autors diversos Catalunya romnica (26 volums) diversos anys;

Enllaos externs.
Monestirs de Catalunya;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265318" title="Microhyla karunaratnei" nonfiltered="4050" processed="4042" dbindex="104070">

Microhyla karunaratnei s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Microhyla karunaratnei.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265321" title="Microhyla maculifera" nonfiltered="4051" processed="4043" dbindex="104071">

Microhyla maculifera s una espcie de granota que viu a Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Microhyla maculifera.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265322" title="Microhyla marmorata" nonfiltered="4052" processed="4044" dbindex="104072">

Microhyla marmorata s una espcie de granota que viu a Laos i Vietnam. 

Referncies.
 Bain, R. 2006.  Microhyla marmorata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265323" title="Microhyla mixtura" nonfiltered="4053" processed="4045" dbindex="104073">

Microhyla mixtura s una espcie de granota que viu a la Xina. 

Referncies.
 Liang, F. & Gang, L. 2004.  Microhyla mixtura. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265326" title="Microhyla nanapollexa" nonfiltered="4054" processed="4046" dbindex="104074">

Microhyla nanapollexa s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.
 Bain, R. 2006.  Microhyla nanapollexa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265327" title="Microhyla palmipes" nonfiltered="4055" processed="4047" dbindex="104075">

Microhyla palmipes s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Referncies.
 Iskandar, D., Tzi Ming, L. & Mumpuni 2004.  Microhyla palmipes.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265328" title="Microhyla perparva" nonfiltered="4056" processed="4048" dbindex="104076">

Microhyla perparva s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P. & Mumpuni 2004.  Microhyla perparva.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265330" title="Microhyla petrigena" nonfiltered="4057" processed="4049" dbindex="104077">

Microhyla petrigena s una espcie de granota que viu a Brunei, Indonsia, Malisia i les Filipines. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Inger, R., Iskandar, D., Das, I., Stuebing, R., Lakim, M., Yambun, P., Mumpuni, Diesmos, A. & Tzi Ming, L. 2004.  Microhyla petrigena.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265331" title="Microhyla picta" nonfiltered="4058" processed="4050" dbindex="104078">

Microhyla picta s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.

 van Dijk, P.P. & Ohler, A. 2004.  Microhyla picta.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265333" title="Microhyla pulverata" nonfiltered="4059" processed="4051" dbindex="104079">

Microhyla pulverata s una espcie de granota que viu al Vietnam. 

Referncies.
 Bain, R. 2006.  Microhyla pulverata. 2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265335" title="Microhyla sholigari" nonfiltered="4060" processed="4052" dbindex="104080">

Microhyla sholigari s una espcie de granota que viu al sud de l'ndia. 

Referncies.
 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265336" title="Microhyla superciliaris" nonfiltered="4061" processed="4053" dbindex="104081">

Microhyla superciliaris s una espcie de granota que viu a Indonsia i Malisia. 

Referncies.
 van Dijk, P.P., Iskandar, D. & Mumpuni 2004.  Microhyla superciliaris.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265337" title="Batalla de les fronteres" nonfiltered="4062" processed="4054" dbindex="104082">
La batalla de les fronteres fou el conjunt de batalles i enfrontaments que es produren al front occidental de la Primera Guerra Mundial durant els primers dies de la guerra, entre el 14 i el 25 d'agost de 1914. Lliurades a la frontera oriental de Frana i al sud de Blgica, representaren la collisi entre el Pla Schlieffen alemany i el Pla XVII francs. La derrota francesa a la batalla de les Ardenes provoc una retirada general cap al Marne, on les forces franceses i el Cos Expedicionari Britnic es reorganitzaren per a la defensa de Pars.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265338" title="Microhyla zeylanica" nonfiltered="4063" processed="4055" dbindex="104083">

Microhyla zeylanica s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Microhyla zeylanica.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265341" title="Rudy Gay" nonfiltered="4064" processed="4056" dbindex="104084">

Rudy Carlton Gay Jr. (17 d'agost de 1986, Maryland) es un jugador estatunidenc de Bsquet dels Memphis Grizzlies, de l'NBA. Medeix 2,06 m i pesa 100 kg. Juga a la posici d'escolta.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265342" title="Ramanella" nonfiltered="4065" processed="4057" dbindex="104085">

Ramanella s un gnere de granotes que es troba a l'ndia i Sri Lanka. 

Espcies.

 Ramanella anamalaiensis ;
 Ramanella minor;
 Ramanella montana ;
 Ramanella mormorata;
 Ramanella nagaoi ;
 Ramanella obscura ;
 Ramanella palmata ;
 Ramanella triangularis ;
 Ramanella variegata ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265343" title="Ramanella nagaoi" nonfiltered="4066" processed="4058" dbindex="104086">

Ramanella nagaoi s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Referncies.
 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Ramanella nagaoi.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265344" title="Chris Bosh" nonfiltered="4067" processed="4059" dbindex="104087">






Christopher Wesson Bosh (24 de mar de 1984 a Dallas, Texas) s un jugador de Bsquet estatunidenc dels Toronto Raptors, de l'NBA. Es el capit de l'equip, a ms de jugar a la Selecci de Bsquet dels Estats Units. s un dels dols dels aficionats del seu equip.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265346" title="Ramanella obscura" nonfiltered="4068" processed="4060" dbindex="104088">

Ramanella obscura s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Referncies.
 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Ramanella obscura.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265347" title="Ramanella palmata" nonfiltered="4069" processed="4061" dbindex="104089">

Ramanella palmata s una espcie de granota que viu a Sri Lanka. 

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Manamendra-Arachchi, K. & de Silva, A. 2004.  Ramanella palmata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265349" title="Ramanella variegata" nonfiltered="4070" processed="4062" dbindex="104090">
 
Ramanella variegata s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.
  ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265350" title="Llista de municipis d'Alaska" nonfiltered="4071" processed="4063" dbindex="104091">

Aquesta s una llista en ordre alfabtic dels municipis d'Alaska, l'estat ms septentrional dels Estats Units d'Amrica.


A - B - C - D - E - F - G - H - I - J - K - L - M - N - O - P - Q - R - S - T - U - V - W - X - Y- Z

A.
 Adak;
 Akhiok;
 Akiak;
 Akutan;
 Alakanuk;
 Aleknagik ;
 Allakaket;
 Ambler;
 Anaktuvuk Pass;
 Anchorage (municipalitat);
 Anderson;
 Angoon;
 Aniak;
 Anvik;
 Atka;
 Atqasuk;

B.
 Barrow;
 Bettles;
 Bethel;
 Brevig Mission;
 Buckland;
 Buster;

C.
 Central;
 Chefornak;
 Chevak;
 Chignik;
 Chuathbaluk;
 Circle;
 Circle Hot Springs;
 Clark's Point;
 Coffman Cove;
 Cold Bay;
 Crdova;
 Craig;

D.
 Deering;
 Delta Junction;
 Dillingham;
 Diomede;

E.
 Eagle;
 Eek;
 Egegik;
 Ekwok;
 Elim;
 Emmonak;

F.
 Fairbanks;
 False Pass;
 Fort Yukon;

G.
 Galena;
 Gambell;
 Golovin;
 Goodnews Bay;
 Grayling;
 Gustavus;

H.
 Haines;
 Holy Cross;
 Homer;
 Hoonah;
 Hooper Bay;
 Houston;
 Hughes;
 Huslia;
 Hydaburg;

J.
 Juneau (Ciutat i Borough);

K.
 Kachemak;
 Kake;
 Kaktovik;
 Kaltag;
 Kasaan;
 Kenai;
 Ketchikan;
 Kiana;
 King Cove;
 Kivalina;
 Klawock;
 Kobuk;
 Kodiak;
 Kotlik;
 Kotzebue;
 Koyuk;
 Koyukuk;
 Kupreanof;
 Kwethluk;

L.
 Larsen Bay;
 Levelock;
 Lower Kalskag;

N.
 Napakiak;
 Napaskiak;
 Nenana;
 New Stuyahok;
 Newhalen;
 Nightmute;
 Nikolai;
 Nome;
 Nondalton;
 Noorvik;
 North Pole;
 Nuiqsut;
 Nulato;
 Nunam Iqua (anteriorment Sheldon Point);
 Nunapitchuk;

O.
 Old Harbor;
 Ouzinkie;

P.
 Palmer;
 Pelican;
 Petersburg;
 Pilot Point;
 Pilot Station;
 Platinum;
 Point Hope;
 Port Alexander;
 Port Heiden;
 Port Lions;

Q.
 Quinhagak;

R.
 Ruby;
 Russian Mission;

S.
 St. George;
 St. Mary's;
 St. Michael;
 St. Paul;
 Sand Point;
 Savoonga;
 Saxman;
 Scammon Bay;
 Selawik;
 Seldovia;
 Seward;
 Shageluk;
 Shaktoolik;
 Shishmaref;
 Shungnak;
 Sitka (Ciutat i Borough);
 Skagway;
 Soldotna;
 Stebbins;

T.
 Tanana;
 Teller;
 Tenakee Springs;
 Thorne Bay;
 Togiak;
 Toksook Bay;

U.
 Unalakleet;
 Unalaska;
 Upper Kalskag;

V.
 Valdez;

W.
 Wainwright;
 Wales;
 Wasilla;
 White Mountain;
 Whittier;
 Wales;
 Wrangless;

Y.
 Yakutat (Ciutat i Borough);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265356" title="Sofregit" nonfiltered="4072" processed="4064" dbindex="104092">

El sofregit o sofrit s una salsa feta a base de verdures, principalment tomquet i ceba, molt utilitzat en la gastronomia catalana com a base per a altres plats. Amb els noms de sofritto i sofrito, per amb receptes lleugerament distints, s present a Itlia i Espanya. s un element bsic dins de molts plats de base mediterrnia.

Recepta.

 2 cebes;
   kg. de tomquets;
 2 alls;
 Oli d'oliva;

Elaboraci:

Peleu la ceba i e l all i picar-ho tot ben fi. 

Renteu els tomquets i ratlleu-los. Reserveu.

A continuaci posem una paella al foc i escalfem una mica d oli d oliva. Quan estigui ben calent aboquem l all i la ceba. Deixar-ho coure tot a foc suau, remenant sovint, tot vigilant que no es cremi. Quan la ceba comenci a tenir un color daurat hi aboquem els tomquets, una mica de sucre per rectificar l acidesa i un polsim de sal. 
Remeneu tot b i tapeu la paella.

Deixeu que cogui tot junt, remenant de tant en tant, quan la salsa comenci a adquirir una textura com de melmelada ja estar llest.

Vegeu tamb.
Escalivada;
Samfaina;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265362" title="Ramanella minor" nonfiltered="4073" processed="4065" dbindex="104093">
 
Ramanella minor s una espcie de granota que viu a l'ndia. 

Referncies.
  ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265371" title="Escafiofrinins" nonfiltered="4074" processed="4066" dbindex="104094">

Scaphiophryninae s una subfamlia de granotes que es troba a Madagascar.

Gneres.

 Paradoxophyla ;
 Scaphiophryne ;

Referncies.

 Informaci taxonmica sobre aquesta subfamlia de granotes. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265379" title="Scaphiophryne" nonfiltered="4075" processed="4067" dbindex="104095">

Scaphiophryne s un gnere de granotes endmic de Madagascar.

Espcies.

 Scaphiophryne boribory ;
 Scaphiophryne brevis ;
 Scaphiophryne calcarata ;
 Scaphiophryne gottlebei;
 Scaphiophryne madagascariensis ;
 Scaphiophryne marmorata ;
 Scaphiophryne obscura ;
 Scaphiophryne spinosa ;
 Scaphiophryne verrucosa ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de granotes. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265381" title="Scaphiophryne boribory" nonfiltered="4076" processed="4068" dbindex="104096">

Scaphiophryne boribory s una espcie de granota que viu a Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Vences, M., Raxworthy, C. & Glaw, F. 2004.  Scaphiophryne boribory.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265383" title="Scaphiophryne brevis" nonfiltered="4077" processed="4069" dbindex="104097">

Scaphiophryne brevis s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Referncies.
 Glaw, F. & Raxworthy, C. 2004.  Scaphiophryne brevis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.   Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265384" title="Scaphiophryne calcarata" nonfiltered="4078" processed="4070" dbindex="104098">

Scaphiophryne calcarata s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Referncies.
 Nussbaum, R., Cadle, J. & Glaw, F. 2004.  Scaphiophryne calcarata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265386" title="Scaphiophryne gottlebei" nonfiltered="4079" processed="4071" dbindex="104099">

Scaphiophryne gottlebei s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Referncies.
  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265389" title="Scaphiophryne madagascariensis" nonfiltered="4080" processed="4072" dbindex="104100">

Scaphiophryne madagascariensis s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.

 Raxworthy, C. & Vences, M. 2004.  Scaphiophryne madagascariensis.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265391" title="Scaphiophryne marmorata" nonfiltered="4081" processed="4073" dbindex="104101">

Scaphiophryne marmorata s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Vences, M. & Glaw, F. 2004.  Scaphiophryne marmorata.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265393" title="Royal Flying Corps" nonfiltered="4082" processed="4074" dbindex="104102">


El Royal Flying Corps (RFC) fou la branca de l'aire de l'exrcit britnic durant bona part de la Primera Guerra Mundial. Fou creat el 13 de maig de 1912 com a successor de l'Air Battalion Royal Engineers, el batall d'aviaci del cos d'enginyers de l'exrcit, la primera unitat d'aviaci de les forces armades britniques. A final de 1912 disposava de 12 globus aerosttics tripulats i 36 caces biplans. El Royal Flying Corps disposava inicialment de dues branques, una terrestre i l'altra naval, per la Royal Navy, amb prioritats diferents que l'exrcit de terra, separ oficialment la branca naval l'1 de juliol de 1914, que es convert en la Royal Naval Air Service (RNAS). L'1 d'abril de 1918, el RFC i el RNAS es tornaren a unir per formar un nou cos, la Royal Air Force (RAF).











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265394" title="Scaphiophryne obscura" nonfiltered="4083" processed="4075" dbindex="104103">

Scaphiophryne obscura s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Referncies.
 Glaw, F. & Vences, M. 2004.  Scaphiophryne obscura.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265396" title="Scaphiophryne spinosa" nonfiltered="4084" processed="4076" dbindex="104104">

Scaphiophryne spinosa s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Es troba amenaada d'extinci per la prdua del seu hbitat natural.

Referncies.
 Vallan, D., Cadle, J. & Glaw, F. 2004.  Scaphiophryne spinosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species. Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265398" title="Scaphiophryne verrucosa" nonfiltered="4085" processed="4077" dbindex="104105">

Scaphiophryne verrucosa s una espcie de granota que viu a  Madagascar.

Referncies.

 Glaw, F. & Vences, M. 2004.  Scaphiophryne verrucosa.   2006 IUCN Red List of Threatened Species.  Accedit a data 2 de febrer del 2008.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265406" title="Central (Alaska)" nonfiltered="4086" processed="4078" dbindex="104106">
Central s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 134 habitants.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265407" title="Yakutat" nonfiltered="4087" processed="4079" dbindex="104107">
Yakutat s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 808 habitants.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265408" title="Nunapitchuk" nonfiltered="4088" processed="4080" dbindex="104108">

Nunapitchuk s un municipi d'Alaska (Estats Units) que compta amb 466 habitants.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265409" title="Recinte emmurallat de Montblanc" nonfiltered="4089" processed="4081" dbindex="104109">

El Recinte emmurallat de Montblanc s format pel conjunt de torres, portals i muralles que envolten el nucli histric de la vila de Montblanc, a la comarca catalana de la Conca de Barber. 

El 1947 fou declarat Conjunt Monumental i Artstic. 

La muralla.
El recinte t una longitud d'uns 1.700 metres amb una alada mitjana de 6 metres i un gruix d'aproximadament 1,20 metres. Per sobre el pas de ronda fins als merlets, el gruix s de mig metre. Antigament tot el recinte estava rodejat d'un fossat (actualment terraplenat) que donava ms alada a les construccions

Les torres.

L'alada mitjana de les torres s de 16 metres sobre el nivell de terra (sense comptar la fossa circumdant que hi havia). La distncia entre torres no s igual en els diversos trams de muralla, segurament per raons estratgiques.

Actualment es poden apreciar un total de vint-i-cinc torres de defensa. El nombre de torres que inicialment hi havia s un misteri; tradicionalment se'n comptaven trenta-quatre. Darrerament per, diversos estudis han determinat que no poden haver-hi nou torres amagades per edificacions posteriors o enrunades, deixant el nombre total en trenta-una torres. L'estudi ms recent, de Josep Maria Jvega, acaba el recompte amb un total de vint-i-vuit.

Les torres sn de base rectangular i noms tenien tres cares, ja que la part interior quedava oberta. Actualment n'hi ha diverses que tenen les quatre cares tancades per aprofitar l'interior com a local tancat. Interiorment, s'accedeix als pisos superiors per escales de fusta o de ferra adosades a la paret. Cal destacar dues torres amb caracterstiques prpies:
 La Torre dels Cinc Cantons. Tal i com indica el nom, s l'nica torre que t base pentagonal i cinc cares, quatre de les quals de pedra. Est situada a l'extrem nord-est del recinte i permetia albirar bona part de la Conca de Barber.
 La Torre-Portal de Bov. nica torre que tenia les quatre cares tancades amb pedra i que, a diferncia de les altres torres, t escales de pedra per accedir als pisos superiors. Tamb s l'nica torre que disposa de matac de defensa.

Totes les torres estan coronades per merlets i es desconeix si antigament disposaven d'una cobertura superior a l'estil de les torres de les muralles centreeuropees.

Els portals.

En un primer moment, el clos emmurallat disposava de quatre portals, dos oberts al pany de muralla (portals de Sant Francesc i de Sant Antoni) i dos oberts a la respectiva torre (portals de Bov i de Sant Jordi). Posteriorment, fou obert un cinqu portal per a s particular i exclusiu del Castl de la Vila (portal de Barcelona).

Els portals de Sant Jordi i de Bov es tancaven mitjanant portes que s'elevaven per permetre el pas, mentre que els portals de Sant Antoni, del Castl i de Sant Francesc tenien portes amb suports laterals.

Aix doncs, els portals del recinte emmurallat de Montblanc sn:
 Portal de St. Francesc (Enderrocat). Situat al nord del recinte, juntament amb la vena Torre de Sant Francesc protegia l'entrada de la Vila pel Cam Ral de Tarragona. El nom li ve per l'Esglsia i Convent de Sant Francesc, situats a escassos metres.
 Portal de Sant Jordi. Obert a la torre del mateix nom, era la sortida del cam que comunicava amb les Muntanyes de Prades. Segons la tradici, al davant del portal, Sant jordi hi mat el drac -d'ac el nom-. Per la Diada de Sant Jordi s'hi celebren multitud d'actes de la Setmana Medieval de Montblanc.
 Portal de Sant Antoni. Aquesta porta reconstruda a mitjans dels anys 90, protegia l'entrada de la Vila pel Cam Ral de Poblet i Lleida.
 Portal de Bov. Era la porta ms ben defensable de tot el clos emmurallat, ja que fou obert a la torre fortificada homnima. Protegia l'entrada des de la planura que s'estn als peus del Tur del Pla de Santa Brbara -que don nom a la Vila-. ;
 Portal de Barcelona, conegut popularment com Portal del Castl. Porta privada del castl, ho recorda a tothora un gran escut de Montblanc esculpit a la dovella central. S'anomena del Castl pel propietari del portal durant molts segles i de Barcelona perqu era la porta per on entraven els comte-reis de la Corona d'Arag.

Altres accessos al nucli antic de Montblanc, diferents que els esmentats portals tradicionals, sn:
 Portalet de Sant Maral o Portalet de la Serra. Obert a la muralla per permetre el pas del Riu Regina, que transcorre pel bell mig de Montblanc. Aquest riu, anomenat popularment el Riuot, s un torrent que noms baixa quan plou, per aquest motiu, el portalet de la Serra s utilitzat com a zona de pas per vianants i vehicles.
 Portalet del Foradot. Situat a la zona ms alta del clos emmurallat, es va obrir un portal per permetre l'accs durant la rehabilitaci d'aquest tram de muralla, que s'havia esfonsat -d'ac el nom-.

Histria.
Construcci.
Poc desprs de la fundaci de Montblanc, el 1163, va iniciar-se la construcci d'un primer recinte emmurallat que protegia un petit castell situat al Pla de Santa Brbara. L'expansi de la poblaci va fer insuficient aquest clos per no fou fins al regnat de Pere el Cerimonis (1336-1387) quan va iniciar-se la construcci de l'actual recinte emmurallat.

El rei Pere va donar l'ordre de fortificar diverses ciutats de Catalunya (Lleida, Trrega, el Monestir de Poblet, Cervera, Barcelona, Tossa de Mar, Girona i Montblanc). La direcci de l'obra fou encarregada a Fra Guillem de Guimer pels volts de 1366, segons Palau i Dolcet. Un edicte del monarca datat el 19 de febrer de 1367 obligava als vens de dins la dita Vegueria Montblanc constituits que haien acostumat de recollir-se ab lur bens dins la dita Vila de Montblanc e qui no haien Castell ne fortalea en la qual puxen defendre ab lurs bens a pagar quatre sous cada sis mesos.

Durant la construcci, el gener de 1366, acamparen prop de la Vila les Companyies Blanques franceses de Bertrand du Guesclin que anaven a intervenir en la Guerra dels dos Peres. Durant la seva estada a Montblanc, van rebre la visita del Comte Enric de Trastmara, futur Enric II de Castella.

Plaa forta.
Acabades les obres, s'excava un fossat al voltant de la muralla -excepte en el Baluard, tram situat entre el Portal de Sant Antoni i el Portalet de la Serra-. Amb tot per, l'ltima actuaci a les muralles fou el 1396. Quedaren fora del recinte els convents de La Serra, de la Merc i de Sant Francesc 

No havien passat ni cent anys de la seva construcci quan les muralles foren testimonis -sin actors- de la guerra civil catalana (1462-1472) que afect greument la Vila. Entre els anys 1462 i 1466 es produiren una srie de batalles a les muralles de Montblanc entre tropes de Joan el Gran i del Consell del Principat.

Finalitzada la guerra, el 1470 es va concedir autoritzaci per construir un castell ms fortificat a Montblanc aix com engrandir el clos emmurallat. L'obra per, no va arribar a fer-se realitat mai.

La fi del clos montblanqu la sign, per, el general castell Juan de Pallaviccino el juliol de 1651; durant la Guerra dels Segadors (1640-1652), Montblanc va patir diversos episodis cruents (vegeu La General Crema) que van culminar amb un setge, per part de les tropes, que significaria l'espoli i saqueig de la poblaci. El general Pallaviccino ordena bombardejar la faana de l'esglsia de Santa Maria la Major i derrivar diversos trams de muralla, torres fortificades i portals de Montblanc per treure el qualificatiu de plaa forta a la Vila.

L'Edat Moderna.
Al segle XVIII, el nou rgim installat a Catalunya va decidir la demolici de diversos castells catalans aix com places fortes. En el cas de Montblanc, es va decidir alienar la muralla; els fossats van ser cedits per a pastures i es va vendre diversos trams de muralles per a l'edificaci de cases particulars, comenant el 1744 per la cesi del Portal de Bov. Comen aix un lent procs docultament de les muralles que assol el seu zenit durant el segle XIX, quan la prctica totalitat del clos emmurallat era invisible als ulls dels vens, gent -sovint molt pobra- que per altra banda es veia molt afavorida per la cessi de solars per edificar-hi les seves cases.

A la segona meitat del segle XIX, les necessitats modernes obligaren a enderrocar els portals de Sant Francesc i Sant Antoni, aix com obrir el del Castl (que havia estat tapiat diversos segles) per permetre l'accs dels carros de comerciants.

L'any 1921 canviaria per sempre la histria del recinte emmurallat montblanqu; en aquella data Josep Rend i la seva esposa cediren a la Mancomunitat de Catalunya la Torre-Portal de Bov. Comena aix l'poca contempornia del recinte que reb un impuls importantssim quan es declar el centre histric de Montblanc Conjunt Monumental i Artstic el 1947, des de llavors, comen la tasca d'alliberament de les muralles amb l'eliminaci de les construccions afegides i la restauraci d'alguns trams deteriorats. 

Al comenar el segle XXI, ms d'1 km de permetre murat era perfectament visible per a satisfacci de convilatans i turistes.

Vegeu tamb.
 Montblanc;
 La General Crema;

Bibliografia.
Badia i Batalla, Francesc: Guia turstica de Montblanc. Montblanc, 1992. ISBN 84-604-3152-5.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265410" title="Bernardo Rogora" nonfiltered="4090" processed="4082" dbindex="104110">

Bernardo Rogora (Solbiate Olona, 6 de desembre de 1911 - Solbiate Olona, 9 de desembre de 1970) va ser un ciclista itali que va crrer entre 1933 i 1941. Aconsegu 5 victries durant la seva carrera esportiva, entre elles la Volta a Catalunya de 1934.

Palmars.
1933;
 1r a la Mil-Mdena;
1934;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
1937;
 Campi d'Itlia de ciclo-cross;

Resultats al Giro d'Itlia.
1933. 24 de la classificaci general;
1934. 12 de la classificaci general;
1936. 25 de la classificaci general;
1937. 8 de la classificaci general;
1939. 10 de la classificaci general;
1940. 13 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Bernardo Rogora ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265411" title="Aule Corneli Cels" nonfiltered="4091" processed="4083" dbindex="104111">

Aule Corneli Cels o Aulus Cornelius Celsus (25 aC-50 dC) va ser un escriptor, un enciclopedista rom, i potser metge, que va viure probablement a la Gllia Narbonesa. s autor de De artibus, obra en la qual recoll enciclopdicament els coneixements del seu temps. El sis llibre, De arte medica o De Medicina, s l'nic conservat totalment, on parla de la dieta, la farmcia, la cirurgia i altres temes relacionats. Fou el primer text mdic donat a la impremta (Florncia, 1478) i tingu una influncia extraordinria en la medicina dels segles segents. Constitueix l'aportaci mdica ms important  exceptuant l'obra de Gal  de la cultura llatina.

Se suposa que les parts perdudes d'aquesta enciclopdia incloen volums sobre agricultura, dret, retrica i arts marcials. De arte medica s un dels millors registres del saber dels metges alexandrins. Cels s tamb un dels precursors de l'experimentaci en ssers humans.

 Referncies .


 Enllaos externs .
 De Medicina a Lacus Curtius (text original en llat i traducci en angls);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265414" title="Batalla de Guadalajara" nonfiltered="4092" processed="4084" dbindex="104112">





La Batalla de Guadalajara (8 de mar   23 de mar de 1937) va ser un enfrontament de la Guerra Civil Espanyola desenvolupat entorn de la ciutat de Guadalajara en un intent per penetrar en la capital d'Espanya pel nord. 

Van participar per part de l'Exrcit Popular de la Repblica les divisions 11, 12 i 14, juntament amb les XI i XII Brigades Internacionals i per part franquista el Corpo di Truppe Volontarie itali, amb el suport d'altres unitats de l'exrcit franquista, en concret la Divisi Sria i la Divisi 74, coneguda com la Leona, que va ser constituda a Jadraque amb unitats de diverses procedncies, entre elles elements del Ter de Requets de la Mare de Du de Montserrat i del Ter "de Almogvares", que abans havia estat desfet a Codo. Tot aix s'engloba dintre del conjunt d'operacions militars que diferents autors consideren com la Batalla de Madrid.

La batalla va comenar amb una ofensiva italiana el 8 de mar que va concloure l'11 de mar. Entre el 12 i el 14 de mar, les forces republicanes van ser atacades per unitats de l'exrcit franquista. La contraofensiva republicana es va desenvolupar entre el 15 i el 18 de mar i va continuar fins al dia 23.

La clau del desenvolupament i resoluci de la Batalla va estar en una intensa pluja i posteriorment neu que va deixar l'exrcit nacional ancorat al llarg de la N-II (pavimentada) sense poder sortir d'ella, ja que els vehicles (sobretot les tanquetes italianes que ho van intentar) quedaven encallats en l'intens fang quan sortien del paviment de la carretera. D'altra banda, aquest exrcit no va poder contar amb suport aeri, ja que aquesta mateixa pluja va inutilitzar els aerdroms de campanya que operaven des de la provncia de Sria, deixant noms operatiu el de Saragossa, situat a uns 220 km, la qual cosa el feia prcticament intil.

Mentrestant, l'aviaci republicana operava des de Guadalajara, Barajas i Cuatro Vientos, situats relativament a prop i pavimentats amb formig. El fet que el gruix de l'exrcit nacional es trobs encallat en la N-II i no compts amb suport aeri va facilitar enormement les tasques de desgast i bombardeig per part del bndol republic, arribant a aniquilar la majoria de la maquinria de guerra que es dirigiria cap al front. A ms, la destrucci d'un petit pont que salvava un barranc prop del Port d'Alcolea de la Pineda va aconseguir tallar la xarxa de provement de l'Exrcit franquista.

Com a curiositat, destaca que la victria es creia tan segura dins el bndol nacional, que en el quilmetre 105 de la N-II va ser destruda per l'aviaci republicana la camioneta que transportava la banda de msica que anava a desfilar a Madrid quan s'acabs la batalla i que avanava al costat de la secci de Transmissions de la 74 Divisi, encarregada d'anar reposant les lnies de telgraf i telfon situades al costat de la carretera i que havien estat inutilitzades pels combats.

El quart dia de l'ofensiva, les tropes italianes es van veure paralitzades a Brihuega a causa de la pluja i la neu, havent de retrocedir poc desprs a les posicions inicials, deixant en la seva retirada molt material de guerra encallat en el fang.

La Batalla de Guadalajara va representar l'ltim intent de les tropes nacionals per conquistar Madrid, que resist fins al final de la guerra, dirigint des de llavors els seus esforos cap al front nord i Catalunya.

Enllaos externs.
La Batalla de Guadalajara, des de Brihuega ;
La Batalla de Guadalajara ;
La Panerola - The Spanish Civil War Site   ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265417" title="Polcrates" nonfiltered="4093" processed="4085" dbindex="104113">


Onomstica:

Polcrates de Samos, tir de Samos al segle VI aC;
Polcrates d'Argos, militar grec del segle III aC;
Polcrates d'Atenes, sofista i retoric grec ;
Polcrates (escultor), escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265418" title="Polcrates de Samos" nonfiltered="4094" processed="4086" dbindex="104114">
Polcrates de Samos (Polycrates, ) fou tir de Samos.

Al final del regnat de Cir II el Gran de Prsia es va fer amb el poder amb la cooperaci dels seus germans Pantagnot i Silos. Inicialment els tres germans van compatir el poder suprem per aviat Pantagnot fou executat i Silos desterrat i va quedar com tir nic. 

Va construir una flota de 100 vaixells i va contractar mercenaris i va conquerir diverses illes i algunes ciutats a la costa asitica. Va fer la guerra contra Milet i va derrotar en combat naval a la gent de Lesbos que anaven en ajut de la ciutat. 

La seva marina va esdevenir la ms important dels estats grecs i va planejar conquerir totes les ciutats de Jnia, per lo qual es va aliar amb Amasis d'Egipte, qui, no obstant, va renunciar aviat a ajudar-lo per la excessiva bona sort de Polcrates que mai havia estat derrotat. Herdot explica la causa del trencament: Amasis va demanar al tir de desfer-se d'alguna propietat valuosa per no atreure la venjana dels deus, i Polcrates va llenar al mar un anell d'extraordinria bellesa per al cap de pocs dies va aparixer a la panxa d'un peix que li va oferir un pescador, i aix va espantar a Amasis; els historiadors pensen que aix s una llegenda i que en realitat fou Polcrates el que va trencar l'aliana per aliar-se amb Cambises II de Prsia que estava preparant la conquesta d'Egipte (525 aC).

En ajut dels perses va enviar 40 vaixells en els que va posar a totes les persones que es podien oposar al seu govern i privadament va demanar al rei persa que no tornessin; per els homes aix enviats a la mort van poder escapar i van desembarcar a Samos on van fer la guerra al tir, per foren derrotats, havent de fugir cap a Esparta que els hi va prometre ajut. Corint, enemistada tamb amb Samos, va oferir igualment el seu ajut. Les forces dels exiliats amb aquestos suports, van atacar Samos i van assetjar la ciutat durant 40 dies, per quan van veure que no la podrien conquerir, els aliats espartans i corintis van abandonar l'illa.

Polcrates va arribar llavors a la cimera del seu poder. Vivia amb gran pompa i luxe, i la seva cort era seu d'artistes, poetes i literats, destacant Anacre.

Per causes desconegudes el strapa Orestes de Sardes va decidir eliminar a Polcrates, i el va convidar a visitar els seus dominis; noms desembarcar, Polcrates fou capturat i crucificat (522 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265420" title="Tour de Flandes 2004" nonfiltered="4095" processed="4087" dbindex="104115">
L'edici del 2004 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 4 d'abril del 2004. En una fuga que tamb incloa Leif Hoste i Dave Bruylandts l'alemany del T-Mobile Steffen Wesemann va endur-se l'esprint per la victria.

Classificaci general:.
04-04-2004: Bruges-Meerbeke, 257 km.:



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265421" title="Polcrates d'Argos" nonfiltered="4096" processed="4088" dbindex="104116">
Polcrates d'Argos  (Polycrates, ) fill de Mnasiades, descendent d'una illustre famlia d'Argos, fou un militar grec.

Es va posar al servei de Ptolemeu IV Filoptor just abans de la campanya contra Antoc III el Gran (217 aC) i va dirigir la cavalleria de l'ala esquerra a la batalla de Rfia aquell mateix any, que va garantir als ptolemeus les provncies de Celesria, Fencia i Palestina. 

Ptolemeu el va nomenar governador de Xipre, feina que va fer amb gran integritat i eficcia i va assegurar l'illa per Ptolemeu V Epfanes, fill de Filoptor; a la seva tornada a Alexandria el 196 aC va portar una considerable quantitat de diners pel rei; va ser rebut amb els mxims honors i va exercir gran influencia a l'estat. 

Progressivament el seu carcter va anar canviant a pitjor per els seus fets es desconeixen per la prdua dels darrers llibres de la histria de Polibi.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265424" title="Polcrates d'Atenes" nonfiltered="4097" processed="4089" dbindex="104117">
Polcrates d'Atenes  (Polycrates, ) fou un sofista i retoric grec contemporani de Scrates i Iscrates. Va ensenyar a Atenes i ms tard a Xipre i s esmentat com a mestre de Zoile. Dions d'Halicarns el considera un dels ms destacats oradors del seu temps tot i que posa faltes al seu estil.

Va escriure:

1.	 (acusaci a Scrates)  ;
2.	;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265425" title="Polcrates (escultor)" nonfiltered="4098" processed="4090" dbindex="104118">
Polcrates (Polycrates, ) fou un escultor grec dels que Plini esmenta com un dels que van fer athletas et armatos et venatores sacrificantesque (H. N. xxxiv. 8. s. 19.  34). 

Un fragment d'un Hermes a la villa Mattei porta la inscripci (mutilada en part):  sobre la que s'ha construt la hiptesi que era atenenc i contemporani de Timoteu i que el Hermes era una copia de l'esttua de Timoteu. La inscripci completa seria .


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265426" title="Polcrit" nonfiltered="4099" processed="4091" dbindex="104119">



Onomstica:

Polcrit de Mendes, historiador grec ;
Polcrit de Mende, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265427" title="Polcrit de Mendes" nonfiltered="4100" processed="4092" dbindex="104120">
Polcrit de Mendes (Polycritus, )  fou un historiador grec nadiu de Mendes (Mendae) a Siclia que va escriure una obra sobre el tir Dions el Vell de Siracusa, obra esmentada per Digenes Laerci.

Aristtil tamb esmenta una obra de Polcrit sobre afers sicilians. Podria ser el mateix Polcrit esmentat per Estrab i usat com a font per Plini en tres dels llibres de la seva obra "Histria natural".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265428" title="Tour de Flandes 2003" nonfiltered="4101" processed="4093" dbindex="104121">
L'edici del 2003 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 6 d'abril del 2003. El belga Peter van Petegem va endur-se l'esprint per la victria davant el seu compatriota Frank Vandenbroucke.

Classificaci General:.
06-04-2003: Bruges-Meerbeke, 255 km..



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265430" title="Polcrit de Mende" nonfiltered="4102" processed="4094" dbindex="104122">

Polcrit de Mende (Polycritus, )  fou un metge grec de la cort del rei Artaxerxes II de Prsia Memn, al segle IV aC. Era nadiu de Mende a Macednia i fill de Mendeu. L'esmenta Fabricius (Bibl. Gr. vol. xiii. p. 376, ed. vet.). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265431" title="Polidames" nonfiltered="4103" processed="4095" dbindex="104123">


Onomstica:

Polidames d'Escotussa, atleta grec ;
Polidames de Farslia, tir de Farslia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265432" title="Polidames d'Escotussa" nonfiltered="4104" processed="4096" dbindex="104124">
Polidames d'Escotussa (Polydamas, ) fill de Ncies, fou un atleta grec nadiu d'Escotussa (Scotussa). Va guanyar al pancraci als jocs olmpics del 408 aC. Era de gran altura i tenia una fora excepcional.

La llegenda diu que va matar sense armes a un lle a la muntanya de l'Olimp, o que va parar un carro quan anava llenar a tota velocitat. El rei persa Darios II de Prsia el va convidar a la seva cort on va protagonitzar tamb altres fets extraordinaris.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265433" title="Sister" nonfiltered="4105" processed="4097" dbindex="104125">
Sister s un petit poble situat a la comarca de la Segarra.

Pertany al municipi de Plans de Si juntament amb Concabella, Pelagalls, les Pallargues...

T una poblaci de 41 habitants la majoria dels quals viuen de l'agricultura.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265434" title="Polidames de Farslia" nonfiltered="4106" processed="4098" dbindex="104126">
Polidames de Farslia (Polydamas, )  fou tir de Farslia, escollit pels seus conciutadans vers el 375 aC. 

Polidames va establir una aliana amb Esparta, amb la que tenia connexions familiars d'hospitalitat, per finalment es va entendre amb Jas de Feres que dominava tota Tesslia excepte Farslia. Jas tenia el suport d'Alcetes I de l'Epir i de la Lliga Becia, especialment Tebes i volia ser hegem de Tesslia, crrec que s'anomenava tagos (llat tagus) i disposava  d'un exercit mercenari de sis mil homes i altres sis mil cavallers i deu mil infants normals; les tribus venes li aportaven ms soldats; entre les ambicions de Jas estava tamb la d'exercir una espcie d'hegemonia sobre Grcia. A ms a ms la retirada dels "deu mil" i desprs la campanya d'Agesilau II a l'sia Menor li van obrir nous camps. Per per qualsevol iniciativa calia dominar Farslia i aix ho va aconseguir per la negociaci i en una conferencia cara a cara amb Polidames al que va prometre la mxima posici a l'estat excepte la seva prpia si es posava al seu costat. Poldames va demanar consultar a Esparta la seva aliada per Jas li va dir que si ho feia llenaria tota la seva fora contra Farslia i Esparta no el podria defensar i finalment Poldames va accedir i uns mesos desprs, el 374 aC, Jas fou elegit tagos de Tesslia i va assolir el comandament de totes les forces que aportaven les ciutats i tribus, i el tribut pagat pels pobles dominats .

A la mort de Jas el 370 aC el va succeir els seus germans Polifr i Polidor de Feres. El primer va fer matar a Polidames i altres vuit destacats ciutadans de Farslia.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265435" title="Polidectes d'Esparta" nonfiltered="4107" processed="4099" dbindex="104127">
Polidectes (Polydectes, ) fou el sis rei d'Esparta de la lnea prclida.

Segons molts escriptors era el fill gran d'Eunom d'Esparta, germ de Licurg d'Esparta el legislador, i el  pare de Carilau d'Esparta que el va succeir. Per Herdot, a diferencia d'altres historiadors, el fa el pare d'Eunom.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265437" title="Terp" nonfiltered="4108" processed="4100" dbindex="104128">
Un terp s un tur artificial originari dels Pasos Baixos, per tal de tenir un lloc segur en cas d inundacions. 

El mot terp s originriament Fris. En temps antics significava poble. El dialecte Nord-Fris i Sater-Fris encara l empra per aquest significat. A la resta de la provncia de Frsia s empra amb l actual significat.


Els primers terps fets als Pasos Baixos daten de l any 500 a.C. (aprox.). Amb l arribada dels primers dics (any 1200 aprox.) es deixaren de construir terps a les regions del nord dels Pasos Baixos (Groningen, Frsia i Drenthe).

Normalment al terp s hi trobava l edifici que consideraven ms important del poble en aquella poca: l esglsia.
A camp obert es troben terps amb masies.

A principis de segle XX es van destruir molts terps, la terra es va emprar per adobar terres de la provncia de Drenthe.

El terp ms alt dels Pasos Baixos s Hogebeintum (Hegebeintum), amb 8,80 metres per sobre del nivell del mar (N.A.P.). 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265438" title="Torre de guaita del castell de Guimer" nonfiltered="4109" processed="4101" dbindex="104129">

La Torre de guaita del castell de Guimer a l'Urgell, Catalunya s la romanalla ms significant de l'antic castell, del qual tamb en queda un tros de la muralla.Ha esdevingut l'edifici ms emblemtic de Guimer.

El castell fou construt al segle Xl pels cristians durant la Reconquesta. A l any 1971 pass a propietat de la Diputaci de Lleida per als darrers segles havia patit un espoli bastant fort i avui dia no en queda ms que restes.

La torre va rebre  intervencions puntuals de consolidaci entre el 1973 i el 1984.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265439" title="Polidor d'Esparta" nonfiltered="4110" processed="4102" dbindex="104130">
Polidor d'Esparta (Polydorus, ) fou el des o onz rei d'Esparta de la lnea agda, fill d'Alcmenes d'Esparta i pare d'Eurcrates I que fou el seu successor. 

Va governar al temps de la primera guerra messnica i va viure per arribar al seu final vers el 724 aC. Fou assassinat per Polemarc, un espart de famlia noble. Fou recordat per ser un rei just i amable. El poble va comprar la seva casa i tots els documents que portaven la seva imatge es van vendre pblicament. Junt amb el seu collega Teopomp d'Esparta va establir alguns canvis constitucionals i durant el seu regnat s'haurien fundat les colnies de Crotona i Locres Epizefiris a la Magna Grcia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265440" title="Polidor de Feres" nonfiltered="4111" processed="4103" dbindex="104131">
Polidor de Feres (Polydorus, ) fou tir de Feres.

Era germ de Jas de Feres, al que va succeir a la seva mort el 370 aC juntament amb el seu germ Polifr.  Durant un viatge dels dos germans a Larissa, Polifr va morir sobtadament una nit, segurament per orde de Polifr. Diodor de Siclia atribueix la seva mort a un altre germ, Alexandre, desprs tir de Feres, per aix sembla ser un error, ja que el tir Alexandre era en realitat nebot de Polidor i no germ.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265441" title="Polidor de Rodes" nonfiltered="4112" processed="4104" dbindex="104132">
Polidor de Rodes (Polydorus, ) fou un destacat escultor grec nadiu de Rodes.

Fou associat amb Agesandre en l'execuci del fams grup de Laocoont, i fins i tot podria ser el fill d'Agesandre. La seva poca no esta ben establerta per es pensa que hauria viscut al segle II aC. Plini esmenta un artista del mateix nom, que treballava el bronze i feia esttues dathletas et armatos et venatores sacrificantesque. (H. N. xxxiv. 8. s. 19.  34.).

Referncies.
Dictionary of Greek and Roman biography and mythology, (William Smith, 1849);
Dictionary of Greek and Roman Geography (William Smith, 1854);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265443" title="Poliedes" nonfiltered="4113" processed="4105" dbindex="104133">
Poliedes (Polyeides, ) fou un metge grec que va viure al segle I aC o una mica abans ja que s esmentat per Appuleu Cels (De Med. v. 20. 2, 26. 23, vi. 7.  3, pp. 91, 100, 127) i  Andrmac (ap. Gal. De Compos. Medicam. sec. Gen. v. 12, vol. xiii. p. 834). 

Va escriure un tractat de farmacia, les formules del qual sn esmentades per Gal  (De Meth. Med. v. 6, vi. 3, vol. x. pp. 330, 405, Ad Glauc. de Meth. Med. ii. 3, 11, vol. xi. pp. 87, 137, De Simplic. Medicam. Temper. ac Facult. x. 2.  13, vol. xii. p. 276, De Compos. Medicam. sec. Gen. iii. 3, vol. xiii. p. 613), Celi Aureli (De Morb. Acut. iii. 3, 5, pp. 186, 198), Paule Egineta (iv. 25, vii. 12, pp. 514, 663), Aeci (iii. 1. 48, iv. 2. 50, 58, iv. 4. 64, pp. 504, 715, 725, 809), Oribasi (Ad Eunap. iv. 128, p. 674), i Nicolau Mirepsos (De Compos. Medicam. xli. 44, p. 788).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265444" title="Creixement econmic" nonfiltered="4114" processed="4106" dbindex="104134">
El creixement econmic s un increment en el valor total dels bns i serveis produts per una economia. s un fenomen de la histria recent que sovint es mesura en percentatges. s un fenomen recent perqu la societat romangu immbil durant molt de temps.

A l'edat mitjana,les fluctuacions demogrfiques eren l'nic canvi econmic. Es tractava d'una societat esttica. Aix canvi envers la fi del segle XVIII amb la Revoluci Industrial. Aleshores, el creixement es concentr a l'oest d'Europa, per actualment s concentra als pasos coneguts com a BRIC (Brasil, Rssia, ndia i Xina), que tenen un ritme de creixement d'un 10%.

Desprs de la Revoluci Industrial, hi hagu la Revoluci Verda (anys 40-anys 60). L'apogeu del creixement al mn occidental fou el perode conegut com a "Trenta Gloriosos" (1945-1973), una poca durant la qual el creixement mitj anual era del 5%.

La crisi del petroli del 1973 fou la primera crisi d'aquest tipus. El creixement sempre va acompanyat de crisis. Hi ha tres tipus de crisi econmica:

crisi alimentria;
crisi industrial;
crisi financera;

Una de les crisis ms recents, la crisi hipotecria del 2007, fou provocada per una crisi de les entitats de crdit del Regne Unit i sobretot els Estats Units. L'estagnaci dels preus de la vivenda, juntament amb l'incapacitat de moltes persones de tornar aquests crdits, caus aquesta crisi. La crisi tingu tamb conseqncies socials com ara un augment de l'atur.

Com es mesura el creixement econmic.
El creixement s un augment sostingut durant un o diversos perodes llargs d'un indicador de dimensi.
El creixement econmic t dos aspectes:

un aspecte quantitatiu (que es pot mesurar, sovint per mitj del PIB);
un aspecte qualitatiu (que pren en compte les transformacions estructurals);

El creixement econmic t lloc al llarg del temps i s un procs majoritriament irreversible. Es pot mesurar i s acompanyat per fenmens de transformaci econmica i social. Tamb est acompanyat per una posada en qesti de les normes de funcionament de la societat.

Les estructures sn el conjunt de relacions i de proporcions que defineixen una situaci econmica determinada.

Indicadors del creixement econmic.
Aquests sn alguns dels indicadors que es fan servir per mesurar el creixement econmic:

PIB: El producte interior brut s la suma de tres factors: el valor afegit brut, els aranzels i l'impost sobre el valor afegit.

PIN: El producte interior net pren en compte el capital tecnolgic. Amb el temps, les mquines es desgasten o esdevenen obsoletes i cal substituir-les per mantenir la productivitat. Aquest procs de substituci s'anomena amortitzaci. El PIN s'obt restant els costs d'amortitzaci al PIB.

PNB: El producte nacional brut d'un pas pren en compte els ingressos del treball, de les propietats i de les empreses nacionals, independentment del pas en qu es trobin; i no pren en compte els ingressos del treball, de les propietats i de les empreses estrangeres, encara que es trobin al territori nacional;

El creixement econmic es pot mesurar en valors del moment (corrents) o en valors constants (que n'indiquen l'evoluci en volum).

Per mesurar en valors corrents la taxa de creixement d'un pas durant un perode determinat, s'utilitza la frmula segent:

;

On f representa el valor final, c el valor inicial i T s el factor de creixement. Per obtenir un percentatge, cal multiplicar el factor de creixement per 100.

Exemple;

;

El PIB de Frana va ser de 2.252.213 milions d'USD el 2006 i de 2.515.241 milions d'USD el 2007.;
Agafem el valor final (PIB del 2007) i li restem el valor inicial (PIB del 2006).
Dividim el producte de l'anterior operaci entre el valor inicial.
El resultat s el producte d'aquesta divisi.

Aplicant la frmula a la variaci interanual del PIB de Frana, veiem que el seu PIB va augmentar en un factor de 0,117, s a dir, un creixement econmic d'un 11,7%.

Correcci de l'inflaci.
El clcul en valors corrents s inevitablement erroni car no pren en compte la inflaci, i crea per tant una illusi monetria.

Per eliminar aquesta illusi, es fa un clcul que t en compte l'augment dels preus, anomenat correcci de l'inflaci:

+ creixement nominal) / (100 + taxa d'inflaci) - 1 * 100 = taxa de creixement real.

De manera que, en un pas en qu el creixement nominal fos del 5% i la inflaci del 2%:

+ 5) / (100 + 2) - 1 * 100;

La taxa de creixement real seria del 2,94%.

Els lmits de la mesura.
Mesurar el creixement econmic utilitzant el PIB com a indicador implica certs problemes:

Lmits del PIB en si: Un increment del PIB no implica necessriament un augment de la producci, i de fet hi ha hagut casos en qu el PIB ha augmentat per no la producci. Aix es deu a fets com ara la producci no declarada, sobretot quan el PIB es calcula sumant els salaris, els excedents bruts d'explotaci i l'IVA. Aix doncs, el PIB s un indicador sensible als fenmens extra-econmics.

Problemes d'avaluaci del PIB: Qualsevol indicador depn d'una valoraci, que es fa per mitj del sistema de preus. Per, en certs casos, els preus es poden allunyar del cost real de producci. A ms, la valoritzaci del sistema de preus es fa per mitj d'informes enviats a les empreses, que han d'omplir-los amb les dades demanades. Quan les empreses desconeixen aquestes dades, cometen errors a l'hora de copiar-les o simplement no tornen els informes, aquests errors afecten l'avaluaci del PIB. Aix doncs, es tracta d'un indicador que intrnsecament no fiable.

Lmits del PIB per cpita: El PIB per cpita pot considerar com a positiu all que en realitat s negatiu. Per exemple, una epidmia de SIDA que mats la meitat de la poblaci d'un pas per que impulss la producci de medicaments i les hores de treball dels metges causaria un increment del PIB per habitant.

Les externalitats: Les externalitats estan relacionades amb el punt anterior. Es tracta de conseqncies de l'activitat econmica que el mercat no t en compte. Per exemple, una campanya de vacunaci contra la grip incrementa indirectament el PIB ja que hi haur ms gent que podr treballar en lloc de quedar-se malalta a casa, per no es pot valorar amb precisi quant ha augmentat el PIB grcies a aix. D'altra banda, fenmens com la precaritzaci del treball o la deterioraci del medi ambient tamb sn efectes d'alguns tipus d'activitat econmica que redueixen la riquesa d'un pas, per que no sn preses en compte pel PIB.

Trobar una manera efica de mesurar aquestes externalitats seria una reforma molt desitjable en economia.

Mesures alternatives.
L'indicador de riquesa.
T els seus orgens en el treball de la Banque Nationale als anys 70. Un desenvolupament sostenible s aquell que respon a les necessitats del present sense comprometre la capacitat de les generacions futures a satisfer les seves prpies necessitats. Aix implica una determinada actitud envers el medi ambient, sobretot quant a les matries primes. La Banque Nationale proposa classificar els pasos en funci del total de capital que posseeix cadascun. N'hi ha tres grups:

capital natural: l'aigua, la fusta, la terra i les matries primes en general: no sn inesgotables.
el capital produt al llarg dels anys anteriors: infraestructures (carreteres, ponts, edificis...) i mquines.
els recursos humans: el capital hum s representat per la capacitat productiva de cada individu. s un valor calculat segons criteris com ara el nivell d'educaci.

A partir d'aquestes dades, la Banque Nationale estima el valor mitj global dels capitals en:

20% de capital natural;
16% de capital produt;
64% de capital hum;

En pasos com Sussa, Frana o els Estats Units, el capital hum arriba al 80%. En altres, com als pasos africans, el capital natural constitueix fins a un 50%.

L'ndex de Desenvolupament Hum.
El Programa de Desenvolupament de les Nacions Unides intenta mesura el desenvolupament hum en base a quatre criteris:

l'esperana de vida en nixer;
la taxa d'alfabetitzaci dels adults i la taxa d'escolaritzaci dels nens;
el nombre mitj d'anys d'estudis;
el PIB real (PIB - inflaci) per cpita, ajustat;

El PDNU s l'objectiu de moltes crtiques: s'argumenta que el nivell de desenvolupament hum es compon de diversos elements, per per qu s'han triat aquests? A ms, l'ndex de Desenvolupament Hum no t en compte les desigualtats de gnere.

Tanmateix, l'IDH t un avantatge: permet mesurar les diferncies de desenvolupament entre els rics i els pobres. Tamb permet veure l'evoluci d'un pas al llarg del temps (per exemple, es pot veure que Zmbia ha regredit).

L'ISDH (ndex Sexoespecfic del Desenvolupament Hum) s que t en compte les diferncies entre gneres. En molts pasos, l'ISDH s inferior a l'IDH, a causa de les (a vegades profundes) desigualtats entre homes i dones. Si s'observa la taxa d'escolaritzaci dels pasos pobres es poden trobar diferncies superiors al 35% entre homes i dones.

Els pasos desenvolupats tamb mostren diferncies de gnere; tanmateix, normalment no s en l'mbit de l'educaci, sin en l'mbit dels salaris mitjans.

La riquesa dels pasos i com s'explica.
Els nmeros del creixement.
L'economista Nicholas Kaldor present la noci del fet estilitzat: un fet tpic i significatiu que pren en compte una situaci determinada encara que no se la pugui valorar amb precisi. Aquests fets estilitzats permeten observar el creixement des d'una perspectiva histrica.

Madison fou el primer en estudiar el creixement sobre un perode molt llarg, marcant dos lmits: del 1400 a la fi del segle XX. La riquesa dels habitants d'Europa occidental, Austrlia i Amrica del Nord es multiplic per trenta-tres en aquest perode.

El creixement com a procs desigual.
El creixement s un procs que presenta una doble desigualtat: en el temps i en l'espai.

La desigualtat en el temps.
Es poden distingir tres ruptures: a la fi del segle XVIII, desprs de la Segona Guerra Mundial i als anys setanta.

Abans d'acabar el segle XVIII, el creixement era lent i un fenomen essencialment asitic. Aquesta lentitud es devia al fet que l'estat tecnolgic era estable. El pas dominant era la Xina, per els pasos europeus van atrapar i superar la Xina a finals del segle XVIII.
Desprs de la Segona Guerra Mundial tingueren lloc una revoluci agrcola i una d'industrial, que contriburen a una millora de les condicions de vida a Europa, per que foren acompanyades per crisis econmiques en tres formes diferents: crisi agrcola, crisi industrial i crisi burstil.
Als anys setanta, l'enlairament dels preus del petroli pos fi als Trenta Gloriosos.

Referncies.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265445" title="Polieucte" nonfiltered="4115" processed="4107" dbindex="104135">
Polieucte (Polyeuctus) fou un orador atenenc de la demos dSpethus, amic en poltica de Demstenes i oposat al partit macedoni.

Fou acusat junt amb Demstenes d'haver estat subornat per Harpal. Era un home corpulent i aficionat al luxe, i aquest darrer aspecte fou atacat pel poeta cmic Anaxndrides. Els seus discursos els esmenten Aristtil i Digenes Laerci, i un fragment d'un discurs contra Demades fou conservat per Apsines.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265447" title="Castell de Castellnou" nonfiltered="4116" processed="4108" dbindex="104136">


El Castell de Castellnou dels Aspres es troba a la comarca de Rossell, Catalunya del Nord. s un castell molt turstic i se'n paga l'entrada. Situat a dalt del tur amb el vilatge al seu voltant, fou construt l'any 990 pel senyor de Castellnou.

El castell fou abandonat desprs de la Revoluci Francesa, desprs d'haver estat saquejat. La restauraci data de 1897 i fou comprat en 1981 per una societat privada que s'encarrega de la conservaci i explotaci turstica del castell.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265448" title="Peix xovato" nonfiltered="4117" processed="4109" dbindex="104137">

El peix xovato (Hexanchus griseus) s pescat ocasionalment amb xarxes de rssec i no ofereix gaire resistncia, encara que alguns exemplars poden giravoltar-se i mossegar. 

Descripci.

 Cos allargat, amb el cap ample i el musell curt. ;
 Presenta sis parells de fenedures branquials. ;
 Sense membrana nictitant. ;
 Boca nfera. ;
 Una sola aleta caudal molt endarrerida. ;
 Color marr fosc. ;
 La femella pot arribar als 482 cm de longitud i pesar 700 kg, per el mascle s ms petit. ;
 Les femelles maduren sexualment quan tenen 450 cm.

Hbitat.

Individu solitari que viu a una profunditat considerable sobre fons durs, entre els 200 i els 1.875 m, per pot aparixer ocasionalment en aiges somes o per la superfcie. Els ms joves es troben ms a prop de la costa. Durant el dia neda en aiges ms fondes i ascendeix a la nit per alimentar-se. s lent i mandrs, per resistent.

Alimentaci. 

Menja rajades, quimeres, altres taurons (practica el canibalisme intraespecfic), llampugues, emperadors, marlins, llenges de bacall, lluos, palaies, raps, macrrids, trglids, i invertebrats com crancs, calamars, gambes, etc. Tamb pot menjar carronya.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Pot tindre de 22 a 108 cries que, en nixer, fan de 65 a 70 cm. S'han citat acoblaments a la primavera i la tardor, i parts des de l'octubre fins al maig.

Aprofitament.

Sense importncia comercial, els exemplars grossos sn venuts a baix preu. La seua carn s poc gustosa i es considera purgant.


Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 67.

Enllaos externs.
  ;
 Informaci taxonmica del peix xovato. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;
 Descripci i fotografies del peix xovato. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265449" title="Polignot" nonfiltered="4118" processed="4110" dbindex="104138">
Polignot (Polygnotus, Polgnotos ) fou un dels ms importats i famosos pintors grecs.

Era nadiu de l'illa de Tasos i va rebre la ciutadania atenenca. Pertany a una famlia d'artistes de Tasos. Va anar a Atenes per practicar el seu art, probablement emmarcat en l'escola jnica i que li va ensenyar el seu pare Aglfon el vell; el seu germ Aristfon tamb era pintor aix com el seu fill Aglaof el jove, que fou contemporani d'Alcibades.

Va florir abans de l'olimpada 90 (420 aC) i hauria arribat a Atenes vers el 463 aC ja amb certa reputaci.

Fins vers el 449 aC va decorar edificis pblics com el temple de Teseu, el Abaceium, i el Poecile. Desprs es creu que va deixar a Atenes on va retornar a l'entorn del 435 aC quan va fer la decoraci de la Propilea. Tamb va treballar a Platees i Tspies.

Les seves obres qualificades d'estatuesques, eren un model de pintura proper a la perfecci, d'imatges idealitzades, dibuixos acurats i un color millorat tot i utilitzar, com es feia a l'poca, molts pocs colors. Entre les seves millores hi ha boques que ensenyen els dents, dones pintades amb vestits transparents i amb diferents pentinats, i ulls de color marr. Els seus vestits eren grcils, elegants i variats; les cares denotaven el seu origen tnic. Les seves composicions estaven basades en una arquitectura simtrica que governava tota la composici. Polignot i Mic d'Atenes foren els primers a utilitzar el color groc ocre que es va trobar a les mines tiques de plata. Cicer diu que no utilitzava ms de quatre colors per aix se sens dubte un error. Pintava sobre panels que desprs eren posats a les parets. Plini diu que tamb va fer esttues excellents.

Plini esmenta com obres seves les pintures del temple de Delfos, el prtic de Poecile a Atenes, pintures a Tspies, i un panel que estava a la cria de Pompeu a Roma. Diu que va fer les seves obres d'Atenes gratutament i que per aix fou ms estimat que Mir que cobrava, i va rebre com a premi la ciutadania atenenca.

Les seves obre principals foren:

1. Pintures del temple de Teseu a Atenes   ;
2. Pintures de l'Stoa Poecile a Atenes ;
3. Pintures de l'Anaceium, o  Temple dels Dioscurs a Atenes ;
4. Pintures del temple d'Atenea ria  a Platees;
5. Pintures dels murs del temple de Tspies;
6. Pintures al Lesche del Cnidians a Delfos;
7.  Pintures de la cambra adjunta a la Propileus de l'Acrpoli d'Atenes ;
8. El panel pintat esmentat per Plini que diu que era a Roma a la cria de Pompeu;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265450" title="Polide" nonfiltered="4119" processed="4111" dbindex="104139">
Polide (Polyidus,  fou un poeta ditirmbic grec atenenc contemporani de Filox de Citera, Timoteu i Telestes, a l'entorn del 400 aC.

De la seva vida gaireb no s coneix res. De les seves obres, una pea titulada  que es un exemple de la manca d'idealitzaci de l'art i de la concepci potica de la mitologia prpia dels poetes ditirmbics.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265451" title="Polimnest" nonfiltered="4120" processed="4112" dbindex="104140">


Onomstica:

Polimnest, pare del rei Batos I de Cirene (fundador de la ciutat de Cirene).
Polimnest d'Esparta, poeta pic, elegac i lric, i music grec;
Polimnest, escultor grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265452" title="Luis Surez Miramontes" nonfiltered="4121" processed="4113" dbindex="104141">
Luis Surez Miramontes (La Corunya, 2 de maig del 1935) s un ex-futbolista espanyol, considerat per molts un dels millors jugadors espanyols de la histria i tamb un dels millors futbolistes del Calcio. Era un gran migcampista i va jugar al Deportivo de La Corunya, al FC Barcelona, a l'Inter de Mil i a la Sampdoria.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265453" title="Polimnest d'Esparta" nonfiltered="4122" processed="4114" dbindex="104142">
Polimnest d'Esparta (Polymnestus, ) fill de Meles de Colof, fou un poeta pic, elegac i lric, i un msic grec. Va florir poc desprs de Taletes al que va dedicar un poema, i abans que Alcman que l'esmenta, i per tant hauria florit vers el 675 al 645 aC. 

Pertanyia a l'escola drica de msica que floria en aquest temps a Esparta; va inventar una nova classe de nomes auldics que van agafar el seu nom (. Els poetes tics el van atacar pel carcter ertic de la seva poesia. Com a poeta elegac fou el predecessor del seu compatriota Mimnerm.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265454" title="Polimnest (escultor)" nonfiltered="4123" processed="4115" dbindex="104143">
Polimnest (Polymnestus, ) fou un escultor grec conegut per una inscripci en la base d'una esttua a l'acrpoli d'Atenes, descoberta per Ross el 1840 i que diu: . Ross situa aquest escultor al temps de Praxteles o Lisip, per la forma de les lletres.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265455" title="Polifantes" nonfiltered="4124" processed="4116" dbindex="104144">
Polifantes (Polyphantas, ) fou un general al servei del rei Filip V de Macednia durant la guerra que va lliurar aquest rei contra Roma i contra la Lliga Etlia.

El 208 aC fou enviat juntament amb Mnip al Pelopons per donar suport amb un exrcit d'uns 2500 homes, a la Lliga Aquea. El 207 aC fou enviat amb una petita fora en ajut dels beocis i focis  (Livius, xxvii. 32, xxviii. 5; Polybius,  x. 42.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265456" title="Polifr" nonfiltered="4125" processed="4117" dbindex="104145">
Polifr (Polyfron, ) fou tir de Feres.

Era germ de Jas de Feres al que va succeir a la seva mort el 370 aC juntament amb el seu germ Polidor de Feres. No va tardar en fer matar al seu germ i va esdevenir tir nic. Va exercir el poder amb crueltat. Va fer matar a Polidames, el seu aliat governant de Farslia, per fou assassinat finalment el 319 aC pel seu nebot Alexandre de Feres, que el va succeir com a tir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265458" title="Castell de Llagostera" nonfiltered="4126" processed="4118" dbindex="104146">

El Castell de Llagostera al Girons data del 1288. Actualment noms en queden restes, amb les seues dues torres rodones com a element ms destacable. El castell fou propietat reial i desprs fou cedit als Rocaberti el 1314 i a la seua mort pass a Ot de Montcada.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265462" title="Futari wa Pretty Cure" nonfiltered="4127" processed="4119" dbindex="104147">


Futari wa Pretty Cure (         , Futari wa Purikyua) es tradux com "Juntes som Pretty Cure", sovint simplement Pretty Cure, PreCure o PuriKyua) s una srie d'anime de magical girl produda per Toei Animation i Asahi Broadcasting Corporation, que ha estat emesa a Jap per la cadena televisiva d'anime, Animax i TV Asahi, i actualment s una de les ms famoses del pas.
A part de la primera temporada, tamb hi ha una segona temporada anomenada Futari wa Pretty Cure Max Heart, una tercera temporada anomenada Futari wa Pretty Cure Splash Star, una quarta temporada anomenada Yes! Pretty Cure 5, i la cinquena temporada Yes! Pretty Cure 5 Go Go. Tamb s'han realitzat dues pellcules de Futari wa Pretty Cure Max Heart.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265472" title="Deodat" nonfiltered="4128" processed="4120" dbindex="104149">
Deodat o Donum Dei, Deo Dato o Teodor, se'l suposa el primer abat del monestir de Sant Cugat (785-818) i presumiblement elegit per Carlemany.

Els historiadors no s'han posat d'acord en aquest fet i noms es pot afirmar que el primer abat conegut de Sant Cugat s Ostofred, que regia el monestir el 878 quan l'abadia fou posada sota el domini de l'esglsia de Barcelona i del seu bisbe Frodo per un precepte del rei Llus el Quec.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265476" title="Francesc de Paula Villar i Lozano" nonfiltered="4129" processed="4121" dbindex="104150">

Francesc de Paula del Villar i Lozano (Murcia, 1828 - Barcelona, 1901) va ser un arquitecte espanyol. 

Va estudiar i va obtenir el ttol d'arquitecte a Madrid, per l'Acadmia de Belles Arts de San Fernando, l'any 1852. A l'any segent va guanyar per oposici la ctedra d'Arquitectura Legal de l'Acadmia Provincial de Belles Arts de Barcelona a la seva secci d'Ensenyament de Mestres d'Obres, i va ser elegit membre numerari de l'ara denominada Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi. El 1854 va projectar una srie d'hospitals d'urgncia per a atendre als malalts de l'epidmia de clera. Va ser bibliotecari de l'Acadmia Provincial de Belles Arts, corresponent de la de San Fernando, numerari de la Real de Cincies i Arts de Barcelona, vocal de la Comissi Provincial de Monuments, president de l'Associaci d'Arquitectes i director de l'Escola Superior d'Arquitectura. 

Com arquitecte dioces, crrec que va ocupar entre 1874 i 1892 i en qu el va succeir el seu fill Francesc de Paula del Villar i Carmona, va restaurar l'esglsia de Santa Maria del Pi, Baslica de Santa Maria de Vilafranca i la Casa de Misericrdia; aix mateix va ser autor de nombroses esglsies parroquials i va projectar l'absis del Monestir de Montserrat, contant com delineant amb Antoni Gaud. L'any 1877 va rebre l'encrrec per part de l'Associaci de Devots de Sant Josep de construir el temple de la Sagrada Famlia. Villar va concebre un projecte neogtic, del que no obstant aix noms es va construir la cripta. Va abandonar el projecte el 1883 per desacords amb Joan Martorell, arquitecte assessor de Josep Maria Bocabella, president de l'Associaci de Devots de Sant Josep i promotor del projecte. Ofert l'encrrec a Martorell, va refusar la seva realitzaci, recomanant en canvi Antoni Gaud, qui es va fer crrec del projecte i el va convertir en la seva obra magna.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265479" title="Ofensiva de primavera" nonfiltered="4130" processed="4122" dbindex="104151">
L'ofensiva de primavera o Kaiserschlacht fou el conjunt d'atacs alemanys al front occidental de la Primera Guerra Mundial realitzats a partir del 21 de mar de 1918. L'objectiu era intentar derrotar els aliats abans que l'equilibri de recursos humans i materials es decants definitivament a favor dels aliats, especialment desprs de l'entrada en guerra dels Estats Units. L'ofensiva de primavera represent l'aven ms espectacular de les forces alemanyes des de 1914 i consist en cinc accions ofensives separades: Michael, Georgette, Gneisenau i Blcher-Yorck.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265480" title="Ofensiva dels cent dies" nonfiltered="4131" processed="4123" dbindex="104152">
L'ofensiva dels cent dies fou l'ofensiva final realitzada pels aliats al front occidental durant la Primera Guerra Mundial, iniciada el 8 d'agost de 1918 i que dugu a la retirada definitiva de les forcs alemanyes i al final de la guerra amb la signatura de l'armistici l'11 de novembre de 1918














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265481" title="Ostofred" nonfiltered="4132" processed="4124" dbindex="104153">
Ostofred, Ortofredus o Ortofred, s el primer abat conegut del monestir de Sant Cugat, el qual s citat en un precepte de Llus el Tartamut (878) pel qual se subjecta el monestir a la seu de Barcelona del bisbe Frodo. 

Les crniques antigues mencionen sis abats anteriors (Deodat, Abrabald, Sunifred, Donadu, Otger i Odil), per no se'n pot provar l'existncia.

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265482" title="Lent" nonfiltered="4133" processed="4125" dbindex="104154">


Una lent s un element, tradicionalment en vidre, destinat a fer convergir o divergir la llum; en altres paraules, s un sistema ptic, format per un medi o un objecte, que concentra o dispersa raigs de llum. La paraula lent prov del llat lentis que significa "llentia", i aix  s'anomen les lents ptiques per la similitud amb la forma de la llentia. Al segle XIV van comenar a fabricar-se petits discs de vidre que podien muntar-se sobre un marc. Van ser les primeres ulleres de lectura.

D'una manera ms detallada poden definir una lent com un sistema ptic format per dues superfcies refringents amb un eix com, anomenat eix principal, una de les quals, almenys, s corba. Els raigs de llum que, procedents d'un objecte, travessen la lent sn desviats de llur trajectria original  i donen lloc a una imatge les caracterstiques de la qual depenen del tipus de lent i de la posici relativa de l'objecte i la lent. 

 Tipus de lents .
 Lents comunes .
Les lents ms comunes es basen en el diferent grau de refracci que experimenten els raigs de llum en incidir en punts diferents de la lent. Les ms conegudes sn les que s'utilitzen per a corregir els problemes de visi, com les ulleres i les lents de contacte. Tamb s'usen lents, o combinacions de lents i miralls, en telescopis i microscopis. El primer telescopi astronmic va ser construt per Galileo Galilei usant dues lents convergents.

 Altres tipus de lents .
Existeixen tamb instruments capaos de fer convergir o divergir altres tipus d'ones electromagntiques, que tamb sn lents. Per exemple, en els microscopis electrnics les lents sn de carcter magntic.

En astrofsica s possible observar fenmens de lents gravitatries quan la llum procedent d'objectes molt llunyans passa a prop d'objectes massius, corbant-se en la seva trajectria.

 Lent de Luneburg .
La lent de Luneburg consisteix en una lent que t la propietat de concentrar els raigs d'una ona plana incident en un punt de la seva superfcie, diametralment oposat a la direcci d'incidncia. Com l'esfera t simetria de revoluci, la propietat es compleix amb independncia de la direcci d'incidncia. La lent s una esfera de radi r0, amb un ndex de refracci que varia d'acord amb la llei segent:


En el centre de l'esfera l'ndex de refracci val  i disminueix gradualment fins a la perifria, on val 1. 

En ptica s difcil aconseguir aquest control dels materials, per a freqncies de microones es pot fer si s'utilitzen lents de Lunenberg modificades com a reflectors retrodirectius com a radar: es recobreix la semiesfera posterior d'una lent de Lunenberg amb un material reflector, com per exemple alumini o coure, o aix s'aconsegueix que l'ona incident i la reflectida tinguin la mateixa direcci.

 Lent artificial .
Un altre tipus sn les lents artificials, que sn les que es construeixen amb materials artificials no homogenis, de manera que el seu comportament exhibeix ndexs de refracci menors que la unitat , i aix, per exemple, es tenen lents biconvexes divergents. Tamb en aquest cas, aquest tipus de lents sn tils en microones i noms ltimament s'han descrit materials amb aquesta propietat a freqncies ptiques.

 Referncies .


Enllaos externs.

La llum: Lents. 



















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265483" title="Club Separatista Catal nm. 1" nonfiltered="4134" processed="4126" dbindex="104155">
Club Separatista Catal nm. 1 fou una societat secreta constituda a l'Havana (Cuba) el mar de 1922 per Claudi Mim i Caba, Josep Murillo i Mombr, Josep Conangla i Fontanilles i Josep Pineda i Fargas (president del Centre Catal de l'Havana). Es va crear dins la seu del Centre Catal, per les reunions secretes es feien a la drogueria La Americana, propietat de Josep Murillo. Els membre tenien la idea que la independncia de Catalunya arribaria a travs de les colnies o comunitats americanes, de la mateixa manera que s'havia fet a Irlanda (aixecament de Pasqua).

Immediatament van donar suport Estat Catal i Francesc Maci, alhora que tamb van rebre el suport de Salvador Carbonell i Puig, cap del Grop Nacionalista Radical. El setembre de 1927 propos a Maci la celebraci d una convenci nacionalista a Cuba per a redactar una constituci per a Catalunya l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal (30 de setembre a 1-2 d'octubre del 1928) que havia de redactar el projecte de Constituci Provisional de la Repblica Catalana. Van donar suport a la formaci del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya el mateix any. Van patir un cop molt dur quan Maci desconvoc la Repblica Catalana i es va aprovar l'Estatut de Nria el 1932, cosa que consideraren una traci.

 Referncies .
 Vctor Castells  Catalans d'Amrica per la independncia Editorial Prtic, 1986;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265490" title="William Congreve" nonfiltered="4135" processed="4127" dbindex="104156">

 Per altres usos consultar William Congreve (desambiguaci);
William Congreve (Nascut el 24 de gener de 1670 a Bardsey, West Yorkshire (Anglaterra) - Mort el 19 de gener de 1729 a Londres) va ser un dramaturg i poeta angls. Va nixer a Bardsey, West Yorkshire, prop de la ciutat de Leeds. Estudi dret al Trinity College de Dubln on va conixer a Jonathan Swift de qui va ser amic durant la resta de la vida. Desprs de diplomar-se, es va interessar pel mon de la literatura i es va convertir en deixeble i seguidor de John Dryden. s un dels ms destacats autors de comdia de la Restauraci.

Va escriure algunes de les representacions teatrals ms conegudes de la literatura de la Restauraci anglesa. I casi amb l'edat d'uns trenta anys, hi havia escrit nombroses obres importants com Love for Love al 1695 o The Way of the World a l'any  1700.

No obstant aix la seua carrera va ser d'una rapidesa espontnia. Desprs d'escriure cinc peces teatrals entre 1693 i 1700, deix d'escriure a causa de l'evoluci a les modes i l'agrament del pblic, que s mostraven menys favorables a les comdies de temes sexualment explcits de les que Congreve era especialista. Fou un dels ms atacats dramaturgs pel bisbe Jeremy Collier al seu pamflet A Short View of the Immorality and Profaneness of the English Stage fins la conseqncia que li va encaminar a una llarga resposta titulada Amendments of Mr. Collier's False and Imperfect Citations.

Com a membre del partit whig al que pertanyia, Congreve es va interessar pel tema poltic i va ocupar alguns crrecs baixos. Afligit del mal de gota, s va retirar definitivament del teatre i va viure fins a sa mort amb escassos recursos provinents de les primeres obres treballades, que complet amb algunes traduccions. Va morir a Londres pel que se sap a un accident, soterrant-lo posteriorment a l'abadia de Westminster.

Enllaos externs.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265492" title="Claudi Mim i Caba" nonfiltered="4136" processed="4128" dbindex="104157">
Claudi Mim i Caba  (Vilanova i la Geltr, Garraf 1843 - l'Havana 1929) fou un pedagog i independentista catal, fill del pedagog Pau Mim i Ravents. Es gradu com a perit mercantil, obtingu el ttol de mestre, es llicenci en filosofia i lletres i es doctor en cincies fsiques i matemtiques el 1865, i ms tard en dret. Dirig a Barcelona un collegi fundat pel seu pare i ms tard es trasllad a Cuba, on fou catedrtic de geometria a la Universitat de l'Havana. El 1888 va representar aquesta universitat a l'Exposici Universal de Barcelona i fou nomenat membre de l'Acadmia de Cincies i Arts de Barcelona, president de la Reial Societat d'Amics del Pas de Barcelona i de l'Havana i president de la secci de Cincies Exactes de l'Ateneu de l'Havana.

Simpatitz amb l'autonomisme cub, i fou regidor de l'Ajuntament de l'Havana pel Partit Liberal. El 1905 fou un dels fundadors del Centre Catal de l'Havana, del que en fou president del 1908 al 1917, i el 1908 dirig la revista La Nova Catalunya. El 1921 viatj a Catalunya, encarregat pel govern cub, per a fer gestions per tal d'impulsar la modernitzaci del sistema docent cub; ac va contactar amb Francesc Maci i quan va tornar a Cuba fou delegat de l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, alhora que fou un dels impulsors del Club Separatista Catal nm. 1. Aquesta associaci l'encarreg formar part de la comissi organitzadora de l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal celebrada a l'Havana el 1928, per no hi pogu assistir per motius de salut. Va morir poc desprs.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265493" title="Front occidental (Primera Guerra Mundial)" nonfiltered="4137" processed="4129" dbindex="104158">


El front occidental fou el teatre d'operacions de la Primera Guerra Mundial que es desenvolup a terme a Luxemburg, Blgica i la zona nord-oriental de Frana i que opos, per una banda, l'Imperi Alemany, amb una petita contribuci posterior de tropes de l'Imperi Austrohongars, i, de l'altra, Frana, Blgica, l'Imperi Britnic i, posteriorment Portugal i els Estats Units.

En lnies generals, desprs d'un aven rpid de les forces alemanyes a travs de Blgica i el nord de Frana, l'exrcit francs i el Cos Expedicionari Britnic pogueren contenir l'ofensiva a la primera batalla del Marne. A continuaci, desprs de la cursa cap al mar on ambds bndols intentaren flanquejar-se mtuament, la guerra perd el seu carcter mbil i qued fixada en una lnia de trinxeres que s'estenia des del mar del Nord fins a la frontera sussa. Aquesta situaci romangu gaireb inalterada durant 1915, 1916 i 1917, malgrat atacs massius d'un i l'altre bndol i l's de noves tecnologies per intentar superar la situaci de bloqueig, com ara el gas verins o iperita, els tancs i l'aviaci. Noms el 1918, amb noves tctiques d'infanteria, la guerra recuper un carcter ms flud, amb l'ofensiva de primavera alemanya i la posterior ofensiva dels cent dies aliada, que pos fi definitivament a la guerra. Malgrat la situaci gaireb perenne de bloqueig en la guerra de trinxeres, aquest teatre d'operacions fou especialment decisiu i fou el que consum ms recursos humans i materials a totes les potncies implicades.

1914: Guerra de moviments.
A l'inici de la guerra l'exrcit alemany va executar una versi modificada del Pla Schlieffen, dissenyat per atacar amb rapidesa Frana a travs de Blgica, abans de girar cap al sud per envoltar l'exrcit francs a la frontera alemanya. L'objectiu final era aconseguir arribar a Pars i la rendici de Frana en poques setmanes per, llavors, centrar l'esfor bllic al front oriental, inicialment amb molts menys efectius. Els set exrcits desplegats a l'oest, sota el comandament dels generals Alexander von Kluck i Karl von Blow, van atacar Blgica el 4 d'agost de 1914. Luxemburg havia estat ocupat sense oposici el 2 d'agost. La primera batalla a Blgica va ser el setge de Lieja, que va durar del 5 al 16 d'agost. El cintur dels forts de Lieja va sorprendre l'exrcit alemany per la seva capacitat de resistncia. Desprs de la caiguda de Lieja, la major part de l'exrcit belga es va retirar cap a Anvers i Namur. Encara que l'exrcit alemany va circumvallar Anvers, va continuar sent una amenaa per al seu flanc.

Per la seva banda, el pla ofensiu francs, el Pla XVII, tenia per objectiu capturar Alscia i Lorena desprs de l'esclat de les hostilitats. El 7 d'agost Frana atac Alscia amb l'objectiu d'arribar a Mulhouse i Colmar; l'ofensiva principal es va llanar el 14 d'agost amb un atac del I i II exrcits contra el la Lorena i el Sarre. Seguint el Pla Schlieffen, els alemanys es van retirar lentament en aquesta zona del front, a diferncia de la rpida ofensiva a la zona nord, provocant les mximes prdues als francesos. Els francesos van avanar cap al Saar i van intentar capturar Saarburg abans de ser repellits. Els francesos havien capturat Mulhouse, per la van abandonar per ajudar les debilitades forces de la Lorena.

Desprs de travessar Blgica, Luxemburg i les Ardenes, l'exrcit alemany penetr, a final d'agost en territori francs, on es trobaren amb l'exrcit francs, sota el comandament de Josep Joffre i les primeres sis divisions del Cos Expedicionari Britnic (British Expeditionary Force, BEF), sota el comandament de John French. Els enfrontaments que se'n seguiren es coneixen amb el nom de batalla de les fronteres, les accions ms importants de la qual foren la batalla de Charleroi, on el V exrcit alemany qued prcticament destrut desprs de tres dies, i la batalla de Mons, on el BEF aconsegu deturar l'aven alemany durant noms mig dia. A continuaci es produ una retirada general de francesos i britnics cap al riu Marne. 

L'exrcit alemany arrib a noms 70 km de Pars, per a la primera batalla del Marne, els dies 6 a 12 de setembre, les tropes francobritniques aconseguiren deturar i posteriorment obligar a recular els alemanys, grcies a un forat que havia quedat obert entre el I i el II exrcits alemanys durant el rpid aven. L'exrcit alemany es retir fins al riu Aisne i s'hi atrinxer per reorganitzar-se. Com a conseqncia d'aquesta retirada i atrinxerament, que dificultava l'aven, ambds bndols intentaren una srie de maniobres d'encerclament mutu cap a l'oest amb posteriors atrinxeraments una vegada fracassats els intents, coneguda com a cursa cap al mar, que estengueren el sistema de trinxeres, encara molt simple, des del Canal de la Mnega fins la frontera sussa.

Les lnies finals del front, pel que fa als pasos de l'Entente, estaven ocupades, de la costa cap a l'interior, per l'exrcit belga,  el BEF i l'exrcit francs. Desprs de la batalla de l'Yser, les forces belgues s'ocupaven d'un sector d'uns 35 km a Flandes occidental, al llarg del riu IJzer i el canal d'Ieperlee, de Nieuwpoort a Boezinge. A continuaci es trobaven les lnies ocupades pel Cos Expedicionari Britnic, on les forces alemanyes feren el darrer intent de penetraci entre el 19 d'octubre i el 22 de novembre, en la primera batalla d'Ypres, que finalitz sense cap canvi important de posicions. Per Nadal, el BEF s'ocupava de la lnia de front entre el canal de La Basse i el riu Somme. La resta del front, fins a Belfort i la frontera sussa estava ocupat per les forces franceses.

1915: Estancament.
Entre la costa i els Vosges la lnia del front formava un sortint, que reb el nom de sortint de Noyon per la ciutat capturada en el mxim punt d'aven alemany, a prop de Compigne. Per al 1915 Joffre ide un pla consistent en atacar aquest sortint des dels dos flancs per allar-lo de la resta del front; els britnics atacarien al nord en direcci est a l'Artois, mentre que els francesos atacarien al sud, a la Xampanya. El 10 de mar els britnics i els canadencs atacaren a Neuve Chapelle i intentaren capturar la cresta d'Aubers. Precedit per un intens bombardeig de 35 minuts, l'atac es produ en una lnia de 3 km i fou un xit inicial. Nogensmenys, l'assalt perd impuls i s'enlent a causa d'un dels problemes que serien habituals en tota la guerra per a les tropes ofensives una vegada s'allunyaven de les seves lnies: els subministraments i les comunicacions. Els alemanys pogueren aportar reserves i contraatacaren, evitant la captura de la cresta d'Aubers.

Noves tecnologies.
A Alemanya ja li anava b la situaci d'estancament i mantenir-se a la defensiva, ja que eren els francesos els que tenien part del seu territori ocupat i els que havien de passar a l'ofensiva si volien guanyar la guerra. Aix i tot, els alemanys planejaren una nova ofensiva a la ciutat belga d'Ieper, que els britnics havien capturat  el novembre de 1914, durant la primera batalla d'Ieper. En aquesta ofensiva provarien una nova arma: desprs de dos dies de bombardeig d'artilleria, el 22 d'abril, els alemanys bombardejaren les lnies britniques amb 170 tones de gas de clor; que s'escamp per les trinxeres. El nvol groc verds asfixi els defensors i les tropes de la reraguarda fugiren preses del pnic. D'aquesta manera es cre un forat de 6 km sense defensa en les lnies britniques. Tanmateix, els alemanys no esperaven un xit tan gran i no disposaven de prou reserves per aprofitar l'obertura que s'havia creat, un altre dels problemes habituals durant la guerra. Aix, aviat arribaren tropes canadenques de refresc que pogueren contenir l'aven alemany. Malgrat haver estat prohibides per la Convenci de l'Haia de 1899, aquesta batalla, la segona batalla d'Ieper, marca l'inici de l's d'armes qumiques que, en aquesta primer s provocaren la mort de 5.000 homes en pocs minuts. L'atac amb clor es repet dos dies desprs i provoc una retirada de 5 km de les lnies francobritniques, per els alemanys havien perdut l'oportunitat. Els xits d'aquests atacs ja no es repetirien, ja que els aliats introduren mscares antigs i, al seu torn, tamb utilitzaren atacs amb gasos txics en algunes ofensives.

Aquest any tamb es produ la introducci d'avions especialment modificats per al combat aeri, ja que fins llavors noms s'havien utilitzat per a tasques de reconeixement. L'1 d'abril de 1915 el pilot francs Roland Garros fou el primer en abatre un avi enemic utilitzant metralladores que disparaven a travs de l'hlix. Aix s'aconsegu reforant l'hlix de forma que les bales que hi impactessin es desviessin, en lloc de trencar-la. Unes setmanes desprs Garros fou obligat a aterrar darrera les lnies alemanyes i el seu avi fou capturat i enviat a la fbrica Fokker. Anton Fokker millor el disseny francs introduint una sincronitzaci entre la metralladora i l'hlix, de forma que la primera noms dispars quan les pales de l'hlix no es trobessin en la lnia de foc. Aquesta innovaci s'incorpor al nou monopl Fokker E.I, el primer caa monoplaa que combin una velocitat raonable i un armament efectiu.

Ofensives aliades.
L'ofensiva final aliada de la primavera de 1915 es produ a l'Artois, amb l'objectiu de capturar la cresat de Vimy. En la batalla, coneguda com a segona batalla de l'Artois, el X exrcit francs atac el 9 de maig desprs d'un bombardeig de sis dies i avan uns 5 km, per es vei obligat a retrocedir davant dels reforos alemanys. El 15 de maig l'ofensiva qued prcticament aturada, malgrat que els combats continuaren fins el juny.

Durant la tardor, l'assot dels Fokker comen a afectar els plans aliats, ja que els avions de reconeixement francobritnics, utilitzats per a localitzaci d'objectius per a l'artilleria i per a fotografia de posicions enemigues, eren sistemticament eliminats. Cap al setembre, els aliats iniciaren noves ofensives: els francesos a la Xampanya i els britnics a Loos. Per a aquesta ofensiva els francesos havien cedit als britnics ms zones del front per aix disposar de ms tropes. L'atac francs a la Xampanya, iniciat el 25 de setembre desprs de tres dies de bombardeig, aconsegu xits inicials per qued bloquejat pocs quilmetres desprs, malgrat que els combats s'allargaren fins novembre. Per la seva banda, l'atac britnic a Loos, iniciat tamb el 25 de setembre com a suport de l'atac francs al sud, fou precedit per un bombardeig de quatre dies i l's de gas de clor. Els britnics patiren nombrosos prdues i aconseguiren guanys territorials escassos. El 13 d'octubre s'intent reiniciar l'atac, per amb els mateixos resultats negatius. Una conseqncia de la batalla fou la substituci de John French per Douglas Haig com a comandant del Cos Expedicionari Britnic.

1916: Guerra de desgast.
El cap d'estat major alemany, Erich von Falkenhayn, estava convenut que en aquests moments ja era imposible assolir una victria decisiva; en canvi, creia que seria possible forar la rendici francesa per esgotament, provocant-li baixes massives i duent al lmit la seva capacitat industrial. En conseqncia, adopt dues noves estrategies globals. Una fou la guerra submarina sense restriccions, per tallar els subministraments que arribaven a Frana i Gran Bretanya de l'estranger i de les seves colnies. La segona era realitzar atacs concrets i molt intensos contra posicions franceses al front, especialment en llocs dels quals els francesos no pogussin retirar-se, per causes estratgiques o b per orgull nacional en punts significatius en l'imaginari nacional francs; obligats a mantenir el terreny a qualsevol preu, les prdues humanes i materials resultants serien enormes i, independentment del resultat de la batalla, dessagnarien el pas. El primer d'aquests atacs fou planificat contra la ciutat i la fortalesa de Verdun, ja que tenia un important valor simblic per als francesos, era una plaa forta important, envoltada de diversos forts i era una pea clau en l'aven cap a Pars.

Verdun.

La batalla de Verdun s'inici el 21 de febrer de 1916, nou dies ms tard del previst a causa d'una tempesta de neu. Desprs d'un bombardeig concentrat de vuit hores els alemanys no esperaven trobar molta resistncia i avanaren lentament cap a Verdun i el cintur de forts que l'envoltava. Tot i aix, el bombardeig no havia tingut prou efecte i les tropes franceses oposaren molta resistncia. En aquestes accions els alemanys introduren una altra novetat tecnolgica de la guerra: el llenaflames. Cap al 28 de febrer, els alemanys havien capturat el fort de Douaumont, per l'arribada de reforos francesos havia aconseguit deturar l'aven alemany. Fins a final de maig els alemanys no aconseguiren capturar els turons laterals de Le Mort Homme, desprs de lluites especialment intenses, per encara estaven aturats en l'aven cap a Verdun.

Desprs que el comandament francs de les tropes de la zona passs de Philippe Ptain a Robert Nivelle, els francesos intentaren recapturar Fort Douamont el 22 de maig, per foren refusats fcilment. Poc desprs, el 7 de juny, els alemanys capturaren Fort Vaux i, amb ajuda de gas fosgn, ms efectiu que el gas de clor, arribaren a noms un quilmetre dels darrers turons abans de Verdun, per hagueren de deturar-se cap a final de juny i aviat hagueren de desviar tropes per fer front al gran atac britnic al Somme. Durant l'estiu, els francesos pogueren anar recuperant terreny molt lentament i recapturaren Fort Vaux el novembre i Fort Douamont el desembre. A partir de llavors es pot considerar que la batalla de Verdun ja havia finalitzat. Entre els dos bndols es produren unes 250.000 morts i mig mili de ferits i la batalla qued com a smbol, juntament amb la del Somme, de la inutilitat de la guerra de desgast i de la determinaci francesa per evitar la captura de Verdun, amb la clebre frase atribuda a Nivelle Ils ne passeront pas (No passaran).

El Somme.

En els plans inicials per a 1916, el comandament aliat planific un atac francobritnic a la zona del riu Somme durant l'estiu. Preocupats per la capacitat de l'exrcit francs per suportar les enormes prdues que estava patint a Verdun, el pla per al Somme es modific i pass a ser una ofensiva principalment britnica destinada a alleujar la pressi alemanya sobre Verdun, obligant a Falkenhayn a desviar tropes de Verdun cap al Somme. L'1 de juliol s'inici l'atac, precedit per set dies de bombardeig. Les forces franceses, encarregades de l'atac al sud del rium tingueren xit i aconseguiren els objectius previstos, per el gruix de l'atac britnic, al nord del riu, pat una gran quantitat de baixes i no aconsegu gaireb cap dels objectius previstos.

Desprs de reorganitzar-se, la batalla prossegu durant juliol i agost, amb lents i costosos avenos per als britnics. A final d'agost Haig ja havia arribat a la conclusi que un desbordament de les lnies alemanyes seria impossible i prepar un conjunt de petites accions de cara a preparar una ofensiva important posterior. Durant la fase final de la batalla s'utilitzaren tancs per primera vegada, a la batalla de Flers-Courcelette, per, malgrat la sorpresa inicial els tancs tampoc foren capaos de produir un desbordament; els tancs s'utilitzaren en pocs nombres, de forma allada i es mostraren molt vulnerables al foc d'artilleria directe i poc fiables mecnicament. De fet, Haig fou criticat per utilitzar aquesta nova arma quan potser no estava prou madura. La batalla del Somme s'allarg fins novembre, sense guanys apreciables per amb nombroses prdues humanes per a ambds bndols; les baixes s'estimen en unes 600.000 per als aliats i unes 460.000 per als alemanys.

1917: Defensa en profunditat.
L'agost de 1916, desprs de la substituci de Falkenhayn per Paul von Hindenburg i Erich Ludendorff, l'estat major alemany decid que l'exrcit es mantindria en posicions defensives durant tot l'any al front occidental, mentre es concentrava en altres fronts. Aix es tradu en la construcci d'una lnia defensiva, l'anomenada Lnia Hindenburg, 3 quilmetres darrera del front a la zona del sortint de Noyon, des d'Arras fins a Saint-Quentin. El 9 de febrer de 1917, les forces alemanyes comenaren a retirar-se cap a la Lnia Hindenburg, operaci que completaren el 5 d'abril. Aquesta retirada anullava la possibilitat d'atacar els dos flancs del sortint de Noyon i permetia als alemanys escurar notablement la longitud de front que havien d'ocupar amb el consegent estalvi en homes i material.

D'altra banda, el 6 d'abril, els Estats Units entraren en guerra, al costat de les forces aliades. A comenament de 1915, desprs de l'enfonsament del Lusitania, Alemanya havia aturat la guerra submarina sense restriccions a l'Atlntic per evitar l'entrada d'Estats Units a la guerra. Malgrat aix, a causa del descontentament creixent entre la poblaci civil, per l'escassetat de menjar, el govern decid reemprendre la guerra submarina sense restriccions el febrer de 1917. La idea era que una ofensiva submarina massiva podria obligar el Regne Unit a abandonar la guerra en sis mesos, mentre que les eventuals forces americanes encara trigarien un any a aribar amb prou quantitat a Europa. L'estratgia tingu un xit espectacular durant els primers mesos i provoc una gran preocupaci a l'almirallat i el govern britnics. Tanmateix, els clculs alemanys eren excessivament optimistes i, a ms, quan l'almirallat finalment es convenc de la bondat del sistema de combois, les prdues de vaixells disminuren considerablement.

Si b els alemanys decidiren quedar-se a la defensiva durant 1917, els francobritnics, ara ajudats amb tropes dels Estats Units, continuaren intentant aconseguir el trencament de les lnies alemanyes que, nogensmenys, ara estaven molt ms defensades. A l'abril es produ la batalla d'Arras i posteriorment l'atac canadenc a la cresta de Vimy, cap dels dos amb resultats apreciables.

Durant l'hivern de 1916-1917 les tctiques aries alemanyes havien millorat considerablement, s'havia creat una escola i camp d'entrenament a Valenciennes i s'havien introdut avions ms moderns, amb ametralladores dobles i ms capacitat de maniobra. El resultat fou una srie de prdues desastroses per l'aviaci aliada i la prdua de la superioritat aria de qu els aliats havien gaudit temporalment durant la batalla del Somme. Durant la batalla d'Arras els britnics perderen 316 avions i els canadencs 114, mentre que els alemanys noms en perderen 44.

L'ofensiva Nivelle i amotinaments.
Aquell mateix mes els francesos planificaren una nova ofensiva, que seria coneguda com a Ofensiva Nivelle, segona batalla de l'Aisne o batalla de Chemin des Dames. L'ofensiva Nivelle implic 1,2 milions d'homes, amb un bombardeig previ d'una setmana, per es mostr un fracs des de bon comenament, amb un aven en pendent que afavoria els defensors i amb un coneixement escs de les posicions enemigues, a causa de la retirada alemanya dels mesos anterior i de la superioritat aria alemanya en aquells moments. Malgrat que en la primera setmana els francesos ja havien patit ms de 100.000 baixes, Nivelle orden prosseguir l'ofensiva.

El 3 de maig, la 2a divisi colonial francesa, veterana de Verdun, es neg a obeir les ordres i molts dels seus homes arribaren borratxos a la lnia de front i sense les armes. Com que els oficials no podien castigar tota una divisi, les mesures disciplinries inicials foren escasses i la situaci d'amotinament s'expand rpidament entre 54 divisions, mentre que ms de 20.000 homes desertaren. Desprs de diversos intents de negociaci, apellacions al patriotisme i detencions i consells de guerra massius, els soldats francesos acceptaren defensar les seves trinxeres, per es negaren a participar en ms accions ofensives. El 15 de maig el primer ministre Paul Painlev substitu Nivelle per Ptain, que anull tots els atacs previstos a gran escala. A partir d'aquest moment l'exrcit francs es mantingu a la defensiva, deixant el pes dels atacs al Regne Unit i, poc desprs, tamb als Estats Units.

Ofensives britniques i l'arribada dels Estats Units.
El 7 de juny els britnics llenaren una nova ofensiva, sobre la cresta de Mesen, al sud d'Ieper. Des de 1915 els enginyers havien cavat mines sota les lnies enemigues i hi havien collocat unes 500 tones d'explosius. Desprs de quatre dies de bombardeig, la voladura de les mines provoc la mort de 10.000 alemanys; aix i tot, les posicions alemanyes no cediren fcilment i l'aven britnic, tot i que reeixit inicialment, fracass a causa del terreny fangs i mig inundat. Durant la batalla els alemanys utilitzaren una nova variant de l'atac amb gasos txics, aquesta vegada amb gas mostassa, molt ms potent que el clor i el fosgn i que es mantenia durant dies a la zona on havia estat alliberat.

Les primeres tropes dels Estats Units arribaren a Frana el 25 de juny, per no entraren a les trinxeres com a divisions fins a l'octubre. Les tropes nouvingudes necessitaven entrenament i equipament abans de poder-se afegir a l'esfor de guerra i durant uns quants mesos les tropes americanes realtzaren tasques de suport. En qualsevol cas, l'arribada de tropes fresques i amb una moral elevada, ajud a recuperar el pessimisme de les tropes del front occidental. A final de juliol s'inici la batalla de Passchendaele, amb l'objectiu inicial de penetrar en les lnies alemanyes i amenaar les bases de submarins de la costa belga, situades poc ms al nord, per posteriorment es redu a capturar les posicions ms altes al voltant d'Ypres. Desprs d'una batalla especialment sagnant i llarga, sota pluges constants, els britnics capturaren la vila de Passchendaele (actualment Passendale) el 30 d'octubre. Una vegada ms, l'ofensiva provoc nombroses baixes per a uns guanys relativament minsos.

La darrera gran operaci britnica de l'any fou l'ofensiva llenada a Cambrai, amb el primer s de tancs en massa i de forma combinada amb la infanteria, l'artilleria i l'aviaci. El 20 de novembre els aliats atacaren amb 324 tancs i dotze divisions, aconseguint un xit espectacular al superar fcilment i amb poques baixes la primera lnia de trinxeres alemanya. Novament, per, els problemes logstics i de coordinaci de l'exrcit atacant una vegada superades les defenses inicials es presentaren amb la mateixa cruesa que en ocasions anteriors; a ms, si b els tancs utilitzats massivament demostraren la seva vlua per a la sorpresa i la superaci de les trinxeres inicials, encara no eren una arma til en un combat directe. Un contraatac alemany uns dies desprs amb cobertura aria, recuper gaireb tot el terreny guanyat pels britnics.

1918: Retorn a la guerra de moviments.
Desprs de l'atac aliat a Cambrai, Ludendorff i Hindenburg es convenceren que l'nica oportunitat de victria era realitzar un atac decisiu al front occidental durant la primavera, abans que els recursos humans dels Estats Units comencssin a representar una presncia significativa. El 3 de mar de 1918 se sign el Tractat de Brest-Litovsk, que alliberava moltes tropes del front oriental per redesplegar-les a l'oest. Aix don als alemanys un avantatge de 192 divisions contra 173 dels aliats, amb nombroses tropes veteranes i experimentades. Per la seva banda, les forces de l'Entente tenien greus problemes de moral i moltes divisions estaven molt lluny de la seva plena capacitat operativa; les tropes americanes, a ms, encara no constituen una fora de combat efectiva.

L'ofensiva de primavera.

Els atacs alemanys s'iniciaren amb l'Operaci Michael, que gaireb aconsegu separar els britnics de la resta d'aliats. L'ofensiva avan 65 km durant els primers vuit dies i, al final aconsegu desplaar el front uns 100 km cap a l'oest, amenaant Pars per primera vegada des de 1914. Com a conseqncia de la batalla, els aliats acordaren un sistema unificat de comandament, que recaigu en el general Ferdinand Foch.

Les subsegents ofensives alemanyes, Georgette, Gneisenau i Blcher-Yorck tamb aconseguiren guanys importants i quan, el comandament alemany detur els atacs, el juliol de 1918, els guanys territorials havien estat enormes. Nogensmenys, no s'aconsegu l'objectiu estratgic d'una victria rpida i les forces alemanyes quedaren greument delmades i en posicions molt menys segures defensivament que les de la Lnia Hindenburg.

L'ofensiva final aliada.

El mes de juliol, una vegada aturat l'aven alemany pel seu propi esgotament, Foch decid contraatacar a la zona del Marne, sobre el sortint que havien creat els atacs alemanys. El 8 d'agost s'inici una segona ofensiva, que havia de ser l'atac principal, dirigit cap a Amiens. Aquest segon atac, la batalla d'Amiens, compt amb el suport de 600 tancs i 800 avions i fou un xit considerable, tant que Ludendorff batej el 8 d'agost com el dia negre de l'exrcit alemany.

A partir d'aquest moment les segents operacions a tot el front foren un seguit de derrotes alemanyes i l'exrcit comen a retirar-se rpidament. Molts soldats alemanys comenaren a desertar i l'economia alemanya es collaps; finalment, mentre prosseguia la retirada de l'exrcit alemany, es produ la Revoluci de Novembre, iniciada noms com un amotinament de mariners i que provoc l'abdicaci de Guillem II el 9 de novembre i la proclamaci d'un govern provisional republic. El general Wilhelm Groener, que havia assumit el comandament de l'estat major unes setmanes abans en substituci de Ludendorff, acord donar suport al nou govern socialdemcrata, per por que el procs revolucionari acabs donant el poder als comunistes. El govern provisional acord rpidament la signatura d'un armistici l'11 de novembre, que finalitzava totes les operacions militars al front.

Referncies.
 Stevenson, D. 1914-1918. The History of the First World War (Penguin, 2004).
 Griffith, P. Fortifications of the Western Front (Osprey, 2004).
 Howard, M. La Primera Guerra Mundial (Crtica, 2003).
 Lyons, M. J. World War I: A Short History (Prentice Hall, 2001).
 Battles - The Western Front a FirstWorldWar.com. ;

Enllaos externs.

 The Western Front Museum.    ;
 That Contemptible Little Army de E. A. Powell. L'exrcit britnic vist per un periodista nord-americ el 1916. ;
 Articles sobre el front occidental. ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265494" title="Castell de Montagut (Girons)" nonfiltered="4138" processed="4130" dbindex="104159">
El Castell de Montagut, a Sant Juli de Ramis al Girons data del 1288. Actualment noms queden unes muralles. Tamb conserva una torre almenada. El castell fou propietat de Pere II al segle XIII, i desprs a Jofre de Foix, passant per ltim a Sant Pere de Galligans. 

Al municipi tamb hi s un altre castell, el de Mediny. Actualment noms conserva una torre.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265495" title="Disco (lbum)" nonfiltered="4139" processed="4131" dbindex="104160">


Disco s el nom del segon disc del grup de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer per novembre de 1986, vuit mesos desprs del seu disc de debut, Please.

"Disco" no s, prpiament, un disc de material nou, sin que constitueix una collecci de remescles de temes ja publicats a "Please" o a les cares B dels senzills que se'n van extreure. Entre els collaboradors hi ha el productor de hip hop Arthur Baker i Shep Pettibone, que posteriorment treballaria amb George Michael i Madonna.

Temes.

7243 7464502.

 In the Night (Extended mix, d'Arthur Baker) - 6,26;
 Suburbia (Full Horror mix, de Julian Mendelssohn) - 8,55;
 Opportunities (Let's Make Lots of Money) (Version Latina, de Ron Dean Miller i Latin Rascals) - 5,30;
 Paninaro (Italian mix, de Pet Shop Boys i David Jacob) - 8,35;
 Love comes quickly (Mastermix de Shep Pettibone) - 7,35;
 West End girls (Disco mix de Shep Pettibone) - 9,04;

Dades.

 Pet Shop Boys sn Neil Tennant i Chris Lowe.
 Andy Richards: Fairlight a "Suburbia".
 Gary Barnacle: Saxfon a "Suburbia".
 Blue Weaver and Khris Kallis: Teclats addicionals a "Opportunities".
 Adrien Cook: Fairlight a "Panninaro".
 Andy Mackay: Saxfon a "Love comes quickly".

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265496" title="Es Canyeret" nonfiltered="4140" processed="4132" dbindex="104161">


Es Canyaret s la cala de Llucalcari, en el terme municipal de Dei. 

El seu tals est compost per roques enormes, cdols i grava. No s gaire gran, per hom s'hi pot banyar amb certa comoditat; no s'aconsella ancorar-hi embarcacions per mor de la tramuntana i la gran quantitat de penyals emergents. 

En el centre de la cala hi arriba, per una rstica canalitzaci, una font d'aigua dola que brolla no molt lluny. Sol donar aigua tot l'any, aix que en l'estiu proporciona qu beure als assedegats banyistes, aix com la possibilitat de llevar-se la saladina de la pell abans d'emprendre el retorn. La font brolla sobre argila amb qu molts de visitants es fan banys de fang. 

Noms s'hi pot accedir a peu, ja sigui per un caminoi entre oliveres i garroveres que l'uneix amb Llucalcari com per un cam vora mar des de Cala Dei. L'Hotel La Residencia hi t una petita plataforma per als seus clients, que a ms hi poden accedir amb cotxe per una carretera privada. De qualsevol manera, l'accs immediat d'Es Canyeret s una mica dificults, amb una davallada molt pronunciada. Aix fa que l'afluncia de banyistes, locals i turistes, sigui mitjana.

s normal que molts dels que acudeixen a aquesta cala practiquin el nudisme.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265498" title="Josep Murillo i Mombr" nonfiltered="4141" processed="4133" dbindex="104162">
Josep Murillo i Mombr (Sant Cugat del Valls 1881 - l'Havana 1953) fou un poltic i farmacutic catal. Fill d'un farmacutic de Sant Cugat, es gradu en farmcia a la Universitat de Barcelona. El 1907 emigr a l'Havana, on va treballar a l'adrogueria La Americana, de la que finalment en fou propietari.

Fou un nacionalista catal fora actiu. Hi fund l'Associaci Protectora de l'Ensenyana Catalana, fou president de l'Orfe Catal de l'Havana i del Centre Catal de l'Havana el 1918-1919,  membre de la Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya el 1908 i director de La Nova Catalunya. El 1919 viatj a Catalunya, on fou rebut pel president de la Mancomunitat de Catalunya, Josep Puig i Cadafalch, i tamb per Francesc Camb, Francesc Maci, Manuel Folguera i Duran i Joan Soler i Pla.

El 1922 fou un dels signants de la convocatria des del Club Separatista Catal nm. 1 de l'Havana, particip en l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal de l'Havana de 1928 i cerc fons per a subvencionar l'estada de Maci, tant a Cuba com a Europa, l'acompany arreu de Cuba. Arran de l'aprovaci de l'Estatut d'Autonomia de 1932 retir el seu suport a Maci. 

Desprs de la guerra civil espanyola particip en les activitats a favor dels exiliats. Del 1943 al 1953 fou novament redactor de La Nova Catalunya i treball a favor de la convocatria de la Conferncia Nacional Catalana de Mxic de 1953, que no arrib a veure.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265499" title="Domnec Sugraes i Gras" nonfiltered="4142" processed="4134" dbindex="104163">

Domnec Sugraes i Gras. (Reus, 12 de desembre de 1878 - Barcelona,9 d'agost de 1938) fou un arquitecte titulat l'any 1912 a Barcelona. 

Per a poder-se pagar els seus estudis, va treballar primer amb el arquitecte Joan Pons i Traval i desprs amb Antoni Gaud, treballant com auxiliar en una gran majoria d'obres de l'arquitecte modernista com als edificis de la Casa Mil o la finca Miralles, per principalment va collaborar al Temple de la Sagrada Famlia, on l'hi va succeir al crrec de direcci de les obres, l'any 1926 a la defunci de Gaud.

Obres. 
Amb l'arquitecte Manuel Joaquim Raspall i Mayol va collaborar a la construcci de la plaa de toros Monumental de Barcelona (1913). ;
Va realitzar el Collegi dels Escolapis del carrer Balmes a Barcelona (1928). ;
Casa Bonet de Salou (1918). ;
Casa B. Mas de Miquel (1923) a la Diagonal 516-524 (cantonada Tuset), Barcelona.
Casa Pellicer de Reus (1928). ;
Escola Pblica de Capellades (1931).

Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265500" title="Cosmos. Un viatge personal" nonfiltered="4143" processed="4135" dbindex="104164">

Cosmos: Un viatge personal (en angls Cosmos: A Personal Voyage), s el ttol d'una obra de divulgaci cientfica produda per Carl Sagan i Ann Druyan per a difondre la historia de l'astronomia, l'origen de la vida, el nostre lloc a l'univers, les modernes visions de la cosmologia i les darreres noticies de l'exploraci espacial; en particular, les missions Voyager. Va ser editada el 1980 juntament amb un programa de televisi en tretze episodis que va comptar amb la msica de Vangelis. S'ha ems en 60 pasos i ha estat vista per ms de 500 milions de persones. Basant-se en aquesta serie de documentals va escriure el llibre Cosmos. 

 Captols . 

Els captols de la serie documental i el seu contingut principal.

Captol 1.  La vora de l'oce csmic

 Anys llum, galxies, estrelles, planetes: nmeros i distncies, on som (Grup Local).
 Eratstenes i la circumferncia de la Terra.
 La Biblioteca d Alexandria.
 Calendari Csmic: des dels inicis de l univers fins al dest de la humanitat.

Captol 2. Una veu en la fuga csmica

 La historia dels Heike i la selecci evolutiva artificial dels crancs que semblen samurais.
 L'evoluci biolgica a travs de la selecci natural, dels bacteris a l'home.
 Especulaci sobre l'existncia de vida als nvols jovians.
 Creaci de les "molcules de la vida" al laboratori.
 El desenvolupament de la vida al Calendari Csmic i l'explosi cambriana.

Captol 3. L'harmonia dels mons

 Astronomia contra astrologia;
 Claudi Ptolemeu i el model geocntric;
 Johannes Kepler i Tycho Brahe;
 Les Lleis de Kepler;

Captol 4. EL cel i l'infern

 L'event de Tunguska, la composici i l'origen dels cometes.
 Asteroides i crters d'impacte.
 El planeta Venus a la ficci i a la realitat.
 Venus com a exemple d'efecte hivernacle.

Captol 5. Blues per a un planeta vermell
 H. G. Wells i La guerra dels mons.
 La visi errnia de Percival Lowell sobre els canals de Mart.
 Robert Goddard i els primers coets.
 Les Viking i la recerca de vida a Mart.

Captol 6. Histries de viatgers
 Els Pasos Baixos al segle XVII.
 La vida i l'obra de Christian Huygens i els seus contemporanis.
 Les Voyager (primeres imatges de Jpiter i les seves llunes).

Captol 7. L'espinada de la nit
 La comprensi que les estrelles sn Sls.
 La Via Lctia i la seva historia en la cultura.
 Els filsofs jnics: Anaximandre, Demcrit, Pitgores, Aristarc de Samos, Empdocles, Tales de Milet.
 Parlar als nens sobre el cosmos.

Captol 8. Viatges a travs de l'espai i el temps
 Les constellacions i com canvien al llarg del temps.
 La velocitat de la llum i la Teoria de la Relativitat d'Albert Einstein.
 Dilataci temporal, corriment al roig, corriment al blau.
 Los dissenys de Leonardo da Vinci i els dissenys de naus espacials que viatjaran a velocitats properes a la de la llum.
 Viatges en el temps i els seus hipottics efectes a la historia de la humanitat.
 Els orgens del Sistema Solar i altres mons; la historia de la vida.

Captol 9. Les vides dels estels
 Potncies de deu, el googol i el googolplex, infinit.
 toms (electrons, protons, neutrons);
 La taula peridica dels elements.
 La creaci de diferents nuclis atmics en les estrelles.
 El cicle de les estrelles; nanes blanques, estrelles de neutrons, forats negres.
 La mort del Sol i de la Terra, supernoves, gegants roges, plsars.
 Radioactivitat i raigs csmics.
 La gravetat i els seus efectes; la gravetat com a curvatura de l'espai-temps, la hiptesi dels forats de cuc.

Captol 10. El fil de l'eternitat
 Els orgens de l'univers, la hiptesi del Big Bang.
 Tipus de galxies, collisiones galctiques i qusars.
 Efecte Doppler, vida i obra de Milton Humason.
 L'univers quadridimensional.
 Du contra un univers infinit; mites de la creaci, cosmologia hind.
 Contracci i reexpansi contra expansi eterna.
 El Very Large Array de Nou Mxic, matria fosca, la hiptesi del multivers.

Captol 11. La persistncia de la memria
 Bits, les unitats bsiques de la informaci.
 La diversitat de la vida als oceans.
 Las balenes i els seus cants;
 Les interferncies en les comunicacions setcies pels humans.
 La caa de les balenes.
 L'ADN i el cervell com a biblioteques.
 Les estructures del cervell hum: tronc cerebral, model de Paul McLean: el cervell rptil, sistema lmbic i escora cerebral.
 Els lbuls frontals com a sistema crtic a la planificaci a llarg pla.
 Les neurones i les connexions entre elles, els dos hemisferis cerebrals, i el cos callos.
 L'evoluci de les ciutats i la historia de les biblioteques, llibres i escriptura.
 El desenvolupament dels ordinadors i els satllits, potencial per a la intelligncia global collectiva.
 La intelligncia en altres mons i el disc d'or de la Voyager.

Captol 12. Enciclopdia galctica
 L'abducci aliengena de Betty i Barney Hill i els OVNIs.
 La traducci dels jeroglfics egipcis per part de Jean Franois Champollion.
 Possibilitat d'existncia de ms civilitzacions a la nostra galxia.
 El nostre cam en la comunicaci amb extraterrestres (SETI).
 Equaci de Drake, autodestrucci de civilitzacions avanades;
 Pensament d'una hipottica enciclopdia escrita per molts mons.

Captol 13. Qui parla en nom de la Terra? 
 Els Tlingit i el viatge de descobrimient de La Perrouse.
 La destrucci duta a terme pels conqueridors espanyols.
 Una visi de Sagan (descrita com un somni) en la qual el mn s destrut en una guerra nuclear.
 El "balan de terror" de la Terra avui en dia.
 La destrucci de la Biblioteca d'Alexandria i la mort d'Hipatia.
 L'inici de l'univers i els xits de la nostra civilitzaci.
 Una splica de Sagan per a que estimem la vida i continuem el nostre viatge pel cosmos.


 Enllaos externs .
Sagan, una espelma en la foscor
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265504" title="Simyo" nonfiltered="4144" processed="4136" dbindex="104165">
Simyo s una operadora mbil de l'empresa holandesa KPN que opera als Pasos Baixos, Alemanya, Blgica i Espanya. 

KPN opera a altres pasos sota el nom d'E-Plus i BASE. 

A Espanya.
El servei es va llenar oficialment el 29 de gener del 2008, com a operador mbil virtual sota la cobertura d'Orange.

La diferenciaci respecte la competncia es materialitza en una estratgia de preus reduts, simplicitat, gesti via Internet de la lnia del propi client i absncia de subvencions als terminals i de compromisos de permanncia.

 Terminals .
A diferncia dels operadors amb xarxa prpia, que subvencionen els terminals a canvi d'entregar-los bloquejats, els mbils que ofereix Simyo sn lliures i el seu preu no est subvencionat.

El gener del 2008 comercialitzava els terminals Nokia N95 8GB, Nokia 1650, Nokia 2760, Sony Ericsson W200, Samsung J600, Sony Ericsson K550, Sony Ericsson S500, Nokia 5310, Nokia N73, Sony Ericsson W910, Samsung G800 y Toshiba G900.

 Dades .
El trfic de dades es pot realitzar mitjanant GPRS en un 98'8% del territori d'Espanya i mitjanant 3G en un 73'6%, incloent accs 3.5G (HSDPA) a les zones on Orange ho t disponible.

La tarifaci de dades funciona aix: 0,09 per cada tram de 100KB fins a un mxim diari de 0,99 i 100MB. Superat el lmit de 100MB diaris, l'excs es torna a cobrar al mateix preu de 0,09 per cada tram de 100KB.

 Referncies .


 Enllaos externs .
Simyo ;
Les tarifes de Simyo (Xataka Mvil) ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265505" title="Castell de Sot de Xera" nonfiltered="4145" processed="4137" dbindex="104166">

El Castell de Sot de Xera, als Serrans, Pas Valenci, s un castell d'origen islmic situat al mig de la poblaci, al penya-segat que sobremira el riu Sot, al barri del castell. 

El castell s'assenta a la roca, junt amb les runes de la primitiva esglsia.

s una estructura feta de tapial i mamposteria. Tan sols es conserven uns llenos de muralla i restes d'una torre quadrangular. Aquesta torre pareix ser la de l'homenatge. 

La part que roman al voltant de la Torre correspondria a l'antic recinte defensiu i ha sigut declarat B d'Inters Cultural, inscrit al Registre General de Bns d'Inters Cultural del Patrimoni Histric Espanyol, amb categoria de monument.

S'ha pogut comprovar l'existncia en alguns habitatges de tnels i galerias subterrnies de la mateixa edat que el Castell.

Actualment s'estan fet alguns treballs de rehabilitaci i de consolidaci de la Torre, a travs d'una subvenci de la Direcci General de patrimoni de la Conselleria de Cultura, Educaci i Esports de la Diputaci Provincial de Valncia. 
    

Vegeu tamb.
 Sot de Xera;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265507" title="Castell del Puig" nonfiltered="4147" processed="4138" dbindex="104168">
El Castell del Puig va ser una fortalesa musulmana, denominada pels cristians Puig de Cebolla per deformaci de l'rab "Juballa" (pujol). Fou la base de l'exrcit del rei en Jaume I el Conqueridor a la conquesta de la propera ciutat de Valncia. s en teoria l'origen del mite de la rata-penada que visit Jaume I abans de la conquesta de la ciutat com a auguri de victria. Al cim de un tur amb nom de la Pat es conserven algunes restes del castell.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265508" title="Josep Pineda i Fargas" nonfiltered="4148" processed="4139" dbindex="104169">
Josep Pineda i Fargas (Centelles, Osona 1894 - Hato Rey, Puerto Rico, 1973) fou un poltic catal. El 1914 emigr a Cuba, on es dedic a l'activitat comercial i fou president del Centre Catal de l'Havana el 1923-1924. El 1922 va fundar, amb Claudi Mim i Caba, Joaquim Muntal i Gramunt, Mari Grau i Josep Conangla i Fontanilles, del Club Separatista Catal nm. 1, qui el va nomenar secretari de l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal de 1928, presidida per Francesc Maci. El 1931 va tornar a Catalunya, on s'enfront amb Maci quan desconvoc la Repblica catalana.

En esclatar la guerra civil espanyola torn a Cuba com a delegat de la Generalitat de Catalunya, hi va fundar la revista Combat (1956-1958) i fou director de La Nova Catalunya del 1943 al 1959 (ja ho havia estat el 1908-1932). Fou portaveu del Centre Catal de l'Havana el 1944-1960 i particip en la Conferncia Nacional Catalana celebrada a Mxic el 1953.

 Obres .
 Puntos de vista del nacionalismo cataln (1928);
 Himnes i salms a Catalunya ( 1955) ;
 Breve historia de Catalua (1957);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265511" title="Castell de les Atzahares" nonfiltered="4149" processed="4140" dbindex="104170">
El Castell de les Atzahares situat al terme municipal de la Vall de Laguar, a la Marina Alta, s una petita fortificaci de dos recintes de planta rectangular d'origen musulm. Avui en dia no n'hi roman ms que algunes restes de les muralles (de tapial) al penya-segat a prop de Fontilles. 

No hi ha moltes referncies bibliogrfiques. El 1609 fou conquerit per San de Lluna, i desprs de l'expulsi dels moriscos fou abandonat.

s clar que es tracta d'una construcci singular que, en algn moment, conform una instalaci especial, probablement un recinte fortificat.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265512" title="Assemblea Constituent del Separatisme Catal" nonfiltered="4150" processed="4141" dbindex="104171">
Assemblea constituent del Separatisme Catal fou una convenci poltica catalana organitzada a l'Havana entre el 30 de setembre i el 2 d'octubre del 1928. S'inspir en la Convenci de Guaimaro, de la que sort la primera constituci cubana. El setembre de 1927 Josep Conangla i Fontanilles propos Francesc Maci el projecte d'una assemblea constituent. 

Fou convocada i organitzada pel Club Separatista Catal nm. 1 de l'Havana, qui nomen una comissi formada per Claudi Mim i Caba, Josep Murillo i Mombr, Josep Conangla i Fontanilles i Josep Carner-Ribalta. El president fou Francesc Maci, Claudi Mim president d'honor, Josep Murillo i J. Lpez Franc vicepresidents, Joaquim Muntal i Gramunt i Ventura Gassol, adjunts, Josep Conangla i Josep Carner-Ribalta, ponents, Josep Pineda i Fargas, secretari i Llus Font i Lleonard Ribot, vicesecretaris. 

S'hi debateren dues ponncies,  una sobre la reorganitzaci de l independentisme catal i un text constitucional per Catalunya. L'assemblea acab amb l'aprovaci de l articulat de la Constituci Provisional de la Repblica Catalana i la creaci del Partit Separatista Revolucionari de Catalunya, que havia d'absorbir Estat Catal com a secci militar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265518" title="Gerardus Mercator" nonfiltered="4151" processed="4142" dbindex="104172">


Gerardus Mercator nom llat de Gerhard Kremer, fou un cartgraf flamenc. Va ser el set fill de Hubert i Emerentia Kremer, humils sabaters i pagesos flamencs del poble de Gangelt, al nord de Blgica.

Gerhard va nixer a Rupelmonde, als hospicis de St. Johann el 5 de mar de 1512, d'on Gisbert, germ gran del seu pare, n'era sacerdot. Poques setmanes desprs de nixer, va tornar a Gangelt amb la seva famlia, per degut als problemes econmics derivats de la guerra amb Frana, van establir-se a Rupelmonde recolzats per Gisbert. Va ser aleshores quan, amb set anys, va comenar a anar a l'escola on aprenia llat, religi i aritmtica. En pocs mesos parlava llat amb naturalitat.

La deterioritzaci que anava patint la zona i la influncia del seu tiet, va fer que els seus dos germans grans entressin a formar part de la comunitat eclesistica. Tal deterioraci, afegida a la creixent revoluci luterana, va fer treballar el seu pare en excs, el qual va caure en malaltia i posteriorment va morir el 1526~27. Gisbert, el seu tiet, va esdevenir tutor seu.

Prioritzant una bona educaci, el 1527 el va enviar amb els Brethren of the Common Life una comunitat religiosa existent a Alemanya i als Pasos Baixos. La seva mare va morir mentre ell era fora, i va ser aleshores que va canviar el seu nom, Gerhard Kremer, per Gerardus Mercator de Rupelmonde, traducci al llat del seu nom original.

El 29 d'agost de 1530, Mercator, es va matricular a humanitats i filosofia a la universitat de Louvain. Va estudiar al castell, una de les quatre facultats que tenia la universitat, on se li va oferir estudiar ms en detall les ensenyances artstiques d'Aristtil. El 1532 va graduar-se i va decidir de no matricular-se a un curs superior. Va marxar de Louvain volent desafiar la visi d'Aristtil, per aleshores era com desafiar a la prpia esglsia.

Desprs de graduar-se, Mercator va comenar a tenir greus preocupacions per com reconciliar la visi de la creaci de l'univers d'Aristtil amb la de la Bblia.

"But when I saw that Moses' version of the Genesis of the world did not fit sufficiently in many ways with Aristotle and the rest of philosophers, I began to have doubts about the truth of all philosophers"

Aquesta frase escrita per Mercator el 1532, s l'explicaci del perqu va decidir abandonar la universitat. Ell no volia ser un filsof com els que havia estudiat. Durant aquesta crisis religiosa, va viatjar per Blgica buscant-ne la soluci. Les seves reflexions el van dur a que la cartografia, assignatura que va tenir a Louvain, era la cincia que millor podia descriure la creaci que va fer Du de la terra.

El 1534 va tornar a Louvain, per aquest cop per fer matemtiques sota la tutoria de Gemma Frisius, conegut matemtic i cartgraf, qui, quan Mercator va adonar-se de qu les matemtiques que aprenia no li eren tils per al seu objectiu, el va assessorar amb multitud de llibres que li van desenvolupar una passi per la geografia i l'astronomia.

"Since my youth geography has been for me the primary object of study. When I was engaged in it, having applied the considerations of the natural and geometric sciences, I liked, little by little, not only the description of the earth, but also the structure of the whole machinery of the world, whose numerous elements are not known by anyone to date"

Va aprendre l'ofici d'encunyador i fabricant d'instruments de Gaspard Van der Heyden (Gaspar  Myrica). Aleshores, Gerardus no noms estava a Louvain com alumne, sin que guanyava una renda constant fent tutories de matemtiques als estudiants de Louvain. Tamb guanyava diners dels instruments matemtics d'extraordinria qualitat que feia.

El 1535-1536, Mercator, treballant a Louvain amb Van der Heyde I Frisius, va construir un globus terraqi. Les tires de paper fetes per al globus, van ser impreses amb coure i no amb blocs de fusta com era tradicional, essent les primeres en utilitzar aquest sistema. La feina d'encunyaci va ser assignada a Mercator, deixant la geogrfica per a Frisius, i el globus resultant, grcies a l'impressi amb coure contenia molta ms informaci que cap altre fet fins aleshores.

El setembre de 1536, es va casar amb Barbara Shelleken amb qui va tenir sis fills, tres nens i tres nenes. El 1537, Mercator, treballant amb Van der Heyde, va fer un globus celeste. Mercator i Van der Heyde van aparixer com a estrets collaboradors de Frisius qui a l'autoria del globus va posar:

"Gemma Frisius, doctor and mathematician, Gaspard Van der Heyden and Gerard Mercator of Rupelmonde"

Mercator va fer el seu primer mapa el 1537, el qual va ser de palestina.

"Mercator knew Palestine better than any place outside the Low Countries. He had grown up with its miracles and revelations. He knew its history. Palestine had been the subject of the first map that most of his generation had ever seen. And like the Bible maps of his boyhood, his would show the route described in the Fourth book of Moses"

El primer mapamundi que va fer, va utilitzar una projecci Oronce Fine i va ser publicat el 1538. Aquest mapa s especial per ser el primer que representava Amrica de les regions del nord a les del sud i per ser el primer a donar-li a Amrica del Nord aquest nom.

Va comenar a produir mapes de diferents regions amb l'objectiu d'acabar ajuntant-los per fer un mapamundi. Com a part d'aquest projecte, va acabar de fer el mapa d'Europa el 1540. Hi havia molts problemes per fer un mapa del mn, ja que, degut a la incessant exploraci que s'estava duent a terme, els mapes quedaven obsolets en poc temps. Tamb arribava informaci incorrecte de diferents zones, donant a qui el fabricava la responsabilitat de decidir quina de les informacions era la correcta. Mercator es va adonar de l'origen d'alguna de la informaci incorrecta; els mariners assumien que si navegaven seguint un punt de la brixola, arribarien a on anaven en lnia recta. Per es va adonar de qu un vaixell seguint el mateix punt a la seva brixola seguiria una corba anomenada loxodrom, lnia de rumb o hlice esfrica, una corba estudiada per Pedro Nunes, matemtic a qui Mercator admirava molt. El nou globus terraqui produt el 1541 va ser el primer en tenir lnies de rumb.

Desprs de passar uns mesos a la pres per la seva vinculaci amb el luterisme, el 1551 va acabar un globus celeste de la mateixa mida que el de 1941. Les posicions de les estrelles van ser corregides el 1550 utilitzant el model de l'univers de Coprnic.

Al cap d'un any, es va traslladar a Duisburg on va obrir un taller de mapes, llibres, globus i instruments matemtics en vista a la nova universitat que s'anava a construir a la ciutat. El 1554, desprs d'acabar un mapa d'Europa de 1.6 x 1.3 metres va establir-lo com el millor fabricant de mapes d'Europa, el que li va suposar un augment de ventes i li va permetre anar a viure al barri benestant de Duisburg.

Va donar classes de matemtiques del 1559 al 1562 a una escola on preparaven als estudiants per entrar a la universitat. El 1564 va fer un mapa de les illes britniques, que va ser requisat com a "mapa catlic" per a ser usat contra la protestant reina Elizabeth. El mateix any, va ser nomenat cosmgraf de la cort de Duke Wilhem de Cleve. Va ser durant aquest perode que va comenar a perfeccionar una nova projecci pels mapes. La projecci Mercator va ser utilitzada per primera vegada per ell mateix el 1569 en un mapa del mn de paret que estava repartit en divuit parts. El nom del mapa era:
"New and more complete representation of the terrestrial globe properly adapted for its use in navigation"

La projecci de Mercator tenia la propietat que les lnies de longitud, latitud i rumb apareixen totes com a lnies rectes al mapa. Tamb va ser el primer en utilitzar el terme atlas com a collecci de mapes: "... to honour the Titan, Atlas, King of Mauritania, a learned philosopher, mathematician, and astronomer"

Mercator va publicar versions actualitzades dels mapes de Ptolomeu el 1578 com a primera par del seu atlas. Aquest continuava amb una srie de mapes de Frana, Alemanya i els pasos baixos. Tot i que el projecte no va ser acabat, va publicar una varies series de mapes incloent els Balcans i Grcia.

El 1595, desprs de tres emblies, va morir deixant diversos mapes sense acabar. El seu fill es va encarregar de acabar la feina feta pel seu pare.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265519" title="Constituci Provisional de la Repblica Catalana" nonfiltered="4152" processed="4143" dbindex="104173">
Constituci Provisional de la Repblica Catalana fou un text constitucional aprovat a l'Havana el 2 d'octubre de 1928 per l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal. Fou una obra personal de Josep Conangla i Fontanilles, i estava formada per 36 ttols dividits en 302 articles. 

 Contingut .
Definia la Repblica Catalana independent com a tcnica, democrtica, representativa i basada en els principis de la democrcia liberal. Establia el vot universal i secret, l'elecci indirecta del cap d'estat, un parlament unicambral, abolia les provncies i instaurava els consells comarcals com a divisi administrativa. Separava esglsia i estat i estructurava les forces armades en exrcit i sometent. 

Tamb establia que tant per ser elector com elegible, era imprescindible parlar i escriure el catal. Declarava el catal nica llengua oficial i establia l'obligatorietat de fer desaparixer tot vestigi pblic del perode de domini espanyol (entre altres coses prohibia els toros i els rings de boxa).  Tamb atorgava la igualtat de sexes davant la llei, no reconeixia els ttols nobiliaris i comprenia un programa mnim socialista a favor de les classes treballadores. Introdua la possibilitat de formar una confederaci amb Espanya o Portugal, renovable cada sis anys, per reservant a Catalunya la representaci diplomtica prpia.

 Aplicaci prctica .
En la mateixa Assemblea es cre el Partit Separatista Revolucionari de Catalunya com a eina poltica de la Constituci, Estat Catal com a bra militar i es referm Francesc Maci com a cap del moviment separatista, amb l'encrrec de no negociar res que fos inferior a l'aprovat en la Constituci. Tanmateix, en desconvocar Francesc Maci la Repblica Catalana que havia proclamat el 14 d'abril del 1931 i iniciar el procs que desembocaria amb l'aprovaci de l'estatut de Nria, va quedar en paper mullat, tot i que fou defensada encara pel Grop Nacionalista Radical i alguns grups radicals de la dispora americana.
 Referncies .
  ;


 Enllaos Externs .
 Articles sobre la Constituci Provisional de la Repblica Catalana a la plana web d'Estat Catal;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265520" title="Tokugawa Tsunayoshi" nonfiltered="4153" processed="4144" dbindex="104174">


Tokugawa Tsunayoshi (      23 de febrer del 1646 - 19 de febrer del 1709) va ser el cinqu shogun del shogunat Tokugawa del Jap. Era el germ petit de Tokugawa Ietsuna, i el fill de Tokugawa Iemitsu. 

Tenia problemes mentals, per aix era una cosa usual en membres d'aquell clan. Durant els seus primer anys va tenir una gran influencia per part de la seva mare, una filla adobtada del clan Honjo. Durant el perode del mandat del seu germ Ietsuna com a shogun, Tsunayoshi, era el daimyo de Tatebayashi; per quan va morir Ietsuna el 1680 es va convertir en shogun.

Immediatament va comenar una lluita contra la corrupci del shogunat, confiscant al voltant de 1,4 milions de koku, i ordenant el seppuku aquells vassalls acusats de corrupci. El 1682 va ordenar a els forces policials que las persones poguessin viure d'una manera digna, prohibint la prostituci, la no contractaci de cambreres a las cases de t, i el tancament de varies fbriques. s molt probable que el contraban comencs al Jap poc desprs d'entrar en s les seves lleis. Tamb el 1684 va reduir el poder del tair , un oficial d'alt rang en el shogunat. 

Va mantenir un tmid apropament a Occident, amb l'audincia de l'ambaixador holands Engelbert Kaempfer el 1692, qui estava fent informes generales sobre del pas i que posteriorment serien publicats en un llibre el 1727, que seria tradut a diversos idiomes al ser la nica referncia del pas a Europa en mig de l'allament. Tsunayoshi va ser un promotor i difusor del neoconfucionisme i tenia aficions a l'art i al teatre n ; aix va fer que durant l'era Genroku es dons una difusi major del teatre kabuki, el ukiyo-e i bunraku. 

Tamb va tenir una obsessi amb dels gossos, ja que l'any del seu neixament coincidia amb l'any del gos; va promulgar edictes que protegien els gossos abandonats sobre les ciutats. El 1695 la quantitat de gossos era tant gran que el olor a Edo era insuportable; aix va fer que les personaves comencessin a matar-los, tot i aix, tots els que maltractaven a un gos eren executats al desobeir els edictes. Finalment, es va decidir transportar 50.000 gossos a una gran gossera localitzada als suburbis on van ser alimentats amb arrs i peix a costa d'elevats impostos sobre los ciutadans. Por aquestes acciones Tsunayoshi va ser anomenat com Inu Kub  o Gos Sh gun.

El 1701 va tenir que intervenir a l'incident dels 47 r nin, on el daimy  Asano Naganori va planeixar assassinar al samurai Kira Yoshinaka dins el Castell Edo; al ser executat Asano, els 47 servents d'aquest van venjar la seva mort; aquest fet, va tenir un gran impacte dins la cultura japonesa. Al finals del seu govern Tsunayoshi va tenir que enfrontar-se a la destrucci d'Edo por un tif el 1706 i l'erupci del Mont Fuji el 1707. Poc desprs el 17 de febrer del 1709 va morir, anomenant a Tokugawa Ienobu, el seu nebot com a sh gun.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265525" title="Microsoft Windows 3.0" nonfiltered="4154" processed="4145" dbindex="104175">

El Windows 3.0 represent la 3 versi del Microsoft Windows; presentat el 22 de Maig de 1990,  en 6 disquets de 3,5", va ser la primera versi de Windows amb xit (vegeu Histria de Microsoft Windows) amb 10 milions de cpies venudes, convertint-se en la major font d'ingressos de Microsoft.

El primer PC distribut amb aquest Windows fou un de Zenith Data Systems, que ja havia venut equips anteriorment amb altres versions de Windows i havia pressionat a Microsoft per desenvolupar un nou entorn grfic degut a que Zenith tenia com a competidor directe en equips per a facultats i universitats Apple.

Degut al seu entorn grfic (GUI), va ser un rival dur per al Apple Macintosh i el Commodore Amiga. Va ser substitut pel Windows 3.1.
 Novetats .
Successor del Windows 2.11, inclou un entorn grfic significativament nou (suport VGA), aix com noves millores tcniques que permeten donar-li un millor s als gestors de memria dels processadors Intel 286 i 386. Programes d'MS-DOS de mode text podien ser oberts en una finestra (una caracterstica que de forma limitada oferia l'anterior Windows/386 2.1, fent que el sistema pugs ser usat com un multitasca per a programes antics. No obstant aix, no va tenir molt s ats a que la majoria de programes i jocs continuaven requerint un accs directe a MSDOS.

El MS-DOS Executive (administrador de fitxers i iniciador d'aplicacions) va ser substitut per un programa amb un entorn basat en icones: el Administrador de programes i el Administrador de fitxers; ambds simplificaven el iniciar aplicacions. El Tauler de Control permetia canviar opcions del sistema, incloent un control limitat en els temes de color de la interficie. Un petit nombre d'aplicacions es van incloure, com el Bloc de notes, el processador de texts Write, un gravador de macros (posteriorment es va suprimir) i una calculadora; el joc Reversi va ser afegit juntament amb el Solitari.

Requisits.

Els requisits oficials per iniciar Windows 3.0 sn els segents:

 Processador Intel 8086/8088 o superior;
 640K de memria convencional;
 Disc dur amb 6-7 Mb d'espai lliure;
 Adaptador grfic CGA/EGA/VGA/Hercules/8514/a;

Cal esmentar que tamb es recomanava un ratol compatible amb Microsoft.

 Modes de memria .
Windows 3.0 es l'nica versi capa d'iniciar-se en 3 modes de memria diferents:

 Real mode, mode real, pensat per ordinadors antics amb processadors 8086.
 Standard Mode, mode estndard, pensat per ordinadors amb processadors 286.
 386 Enhaced mode, mode enllaat, pensat per ordinadors amb processadors 386 i superiors.

El primer mode de memria va existir ja en versions del Windows 2.x, per va ser suprimit a partir del Windows 3.1. La major part d'aplicacions dissenyades per Windows 3.0 poden iniciar-se en els 2 modes segents al Real mode; no obstant, calia iniciar Windows en mode Real per iniciar SWAPFILE.EXE, el qual, permet als usuaris canviar les opcions de memria virtual.

El segon mode de memria va ser el ms usat en l'poca degut a que la majoria d'ordinadors eren 286 amb almenys 1 Mb de ram. Ara b, no tots els 286 i 386 gestionaven la memria entre els 640 kb (el lmit de la Memria convencional) i 1 Mb (alguns no ensenyaven la memria entre els 640 kb i 1 Mb). Conseqentment el sistema es retenia en mode estndard; molts 386 iniciaven Windows 3.0 en aquest mode degut al problema de la memria.

Per ltim, el tercer mode de memria implementava els beneficis de l'anterior mode de memria amb l'afegit dels 32 bits en direccionament i paginaci per un accs ms rpid a la memria, i un mode virtual 8086 per una execuci de programes MS-DOS ms segura; a diferncia dels anteriors, que iniciaves una aplicaci MS-DOS en pantalla completa nicament, aquest permet iniciar ms d'un en pantalles separades; aquest mode requeria un 386 amb 1 Mb de memria RAM i 640 kb de memria base (la major part d'ordinadors venuts al 1990).
 Les extensions multimdia .
Presentades a la tardor del 1991, servien per suportar targetes de so i lectors de CD-ROM. Aquestes extensions van ser presentades en OEM, en general a fabricants de lectors i targetes de so, i afegien un suport bsic multimdia per entrada i sortida d'udio i una aplicaci reproductora de dics d'udio. Aquestes extensions no estaven disponibles pel Windows 3.0 real mode; posteriorment Windows 3.1 les afegir.
 Enllaos externs .

 Pgina web amb informaci sobre el Windows 3.0 ;
 Histria del Windows 3.0 ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265527" title="Ona portadora" nonfiltered="4155" processed="4146" dbindex="104176">
En telecomunicaci, l'ona portadora o senyal portador s un senyal, generalment sinusodal, que s'utilitza per transmetre informaci mitjanant algun tipus de modulaci. Per transmetre aquesta informaci, per exemple dades de veu, el que es fa s modificar algun parmetre del senyal portador en funci del senyal d'informaci.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265528" title="Sindicato Espaol Universitario" nonfiltered="4156" processed="4147" dbindex="104177">
Sindicato Espaol Universitario (SEU) va ser una organitzaci sindical estudiantil de carcter corporativista, similar a les vinculades als partits feixistes d'Itlia i Romania, creada durant la Segona Repblica Espanyola per Falange impulsada pel seu lider, Jos Antonio Primo de Rivera, de qui va prendre la mxima que "cal convertir la universitat en un organisme viu de formaci total". 

Oficialment es va inscriure com organitzaci en 1935, sent la seva presentaci el dia 20 de gener, declarant la seva intenci de ser sindicat nic dels estudiants universitaris amb "vocaci d'una universitat imperial". Abans de finalitzar l'any el nombre d'afiliats era d'una mica ms de 5.000 (un de cada sis universitaris). Durant el perode de 1935 a l'inici de la Guerra Civil Espanyola al juliol de 1936, el SEU va mantenir greus enfrontaments amb el sindicat universitari de l'esquerra republicana, la Federaci Universitria Escolar (FUE), que van arribar a causar disturbis en algunes universitats. Igual que Falange, el SEU va participar en els moviments previs al fracassat cop d'estat que va donar lloc a la Guerra Civil donant suport als revoltats, en un moment en el qual contava, a un any i mig de la seva fundaci, amb ms de 9.000 afiliats, un de cada tres estudiants d'Espanya. 

Durant la Guerra Civil bona part dels seus integrants van passar a formar part com oficials de l'exrcit franquista amb el grau d' alferes provisional. La resta que no van ser nomenats oficials van nodrir bona part de la primera lnia de combat de Falange en els diferents fronts en els quals va combatre en la guerra, pel que va ser ampli el nombre de Baixes. En acabar el conflicte van ser tamb nombrosos els membres del SEU que es van integrar en la Divisin Azul. 

El nou rgim va resoldre per decret de 23 de setembre de 1939 que el SEU seria l'nica organitzaci estudiantil legal, dissolent totes les altres i obligant a altres moviments juvenils de suport al rgim a integrar-se, com la Agrupacin Escolar Tradicionalista i la Federacin de Estudiantes Catlicos. Mitjanant la Llei d'Ordenaci Universitria de 29 de juliol de 1943 es va reconixer al SEU la seva condici d'"rgan universitari" tant en la Universitat com en les diferents facultats (llevat de les Escoles Tcniques), i l'obligatorietat d'afiliar-se per a qui volgus accedir a la formaci superior, aix com obtenir beques. 

El SEU mai va aconseguir la necessria penetraci en la universitat com per a poder exercir el paper de control que tenia assignat, tot i que a algunes universitats organitz escamots que s'enfrontaven a grups estudiantils clandestins, com els que organitz Pablo Porta Bussoms a la Universitat de Barcelona. Els moviments estudiantils illegals a partir de mitjans de la dcada de 1950 van resultar ser ms poderosos dintre dels espais educatius. Per altra banda, el propi rgim, igual que va fer en part amb Falange Espaola de las JONS, no li va oferir un paper rellevant fora de l'estructura del Movimiento Nacional, i ni tan sols va permetre que els seus quadres participessin en el Consell d'Educaci de l'Estat. 
Tot aix unit que alguns dirigents del SEU van comenar a qestionar punts de la poltica espanyola, va dur a la seva dissoluci el 5 d'abril de 1965 i la prohibici especfica d'afiliaci dels joves universitaris en associaci juvenil alguna que no fos la Organizacin Juvenil Espaola (OJE).

Enllaos externs.
Lloc web del SEU de la Falange;
Histria del nacionalsindicalisme;
Lloc web del SEU de FE/LF;

Referncies.
Ruiz Carnicer, Miguel ngel. El SEU 1939-1965. La socializacin poltica de la juventud universitaria en el franquismo. Edit. Siglo XXI. Madrid, 1996.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265529" title="Llangardaix pirinenc" nonfiltered="4157" processed="4148" dbindex="104178">

El llangardaix pirinenc (Lacerta agilis) s un saure d'aspecte robust i rodanx, el qual s'inclou dins els lacrtids de mida mitjana, amb unes mesures que se situen entre les d'un llangardaix i una sargantana.

Descripci.

Sol fer de 9 a 11 cm de cap i tronc, i la cua pot superar els 15 cm. La seua morfologia general s'adiu a la d'una sargantana de cap curt i alt, cos rabassut i potes fora curtes. Un tret molt caracterstic consisteix en la presncia d'una banda vertebral molt patent al dors, composta per escates ms estretes (8-16 fileres) ben diferenciades de les restants. Les escates ventrals, que sn trapezodals, es disposen en sis fileres, tot i que de vegades pot haver-n'hi vuit. El collar, format per 7-11 escates, s de perfil serrat. Presenta de 9 a 19 porus femorals per banda.

La coloraci s variable i pot presentar diferents dissenys. Normalment, per, t una franja fosca, que pot sser discontnua, al centre del dors, que tamb pot convertir-se en una lnia clara. No sn rars els exemplars que llueixen ocelles, taques o clapes de tons ms foscos en els flancs, separats de la franja vertebral per una banda llisa ms clara. Les femelles solen tindre tons ms uniformes i apagats. Inferiorment exhibeixen tonalitats blanquinoses matisades amb tons verdosos o groguencs.

Hbitat.

s un lacrtid que, contrriament a all que el seu nom especfic indica -gil-, s ms aviat lent i desmanyotat. Viu al sl, on excava galeries o b es refugia sota les pedres. Ocupa petits territoris, que sn defensats aferrissadament pels mascles.

S'estn per diferents bitops, preferint les estepes boscoses, per tamb se'l pot trobar en els prats subalpins secs i assolellats per sser una espcie hidrfila.

Tot i que a Europa ocupa zones ben diversificades, tanmateix a Catalunya noms el trobem als Pirineus.

Alimentaci.

Es nodreix essencialment d'insectes, sense rebutjar altres invertebrats i, fins i tot, algun petit vertebrat, com petites sargantanes.

Reproducci.

La cpula es realitza entre maig i juny; desprs d'unes quatre setmanes, les femelles ponen de nou a quinze ous (12-14 x 9-10 mm), dels quals, cap a l'agost, en naixeran els petits, que no excedeixen de 6 cm.

Hibernaci.

La hibernaci pot ser fora llarga, ja que ocupa, en l'mbit catal, el lmit meridional de la seua rea de distribuci.

Referncies.
 Borrs, Antoni i Junyent, Francesc: Vertebrats de la Catalunya central. Edicions Intercomarcals, S.A. Manresa, 1993. ISBN 84-88545-01-0. Plana 61.

Enllaos externs.


 Informaci sobre aquest rptil. ;
 Descripci del llangardaix pirinenc. ;
 Distribuci geogrfica del llangardaix pirinenc. ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265531" title="Sistema de comunicacions" nonfiltered="4158" processed="4149" dbindex="104179">
S'enten per sistema de comunicacions qualsevol sistema electrnic la funci del qual s generar, captar, trasmetre i recuperar una informaci determinada intentant que el missatge rebut sigui una estimaci el ms semblant possible al missatge original.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265533" title="Dolon" nonfiltered="4159" processed="4150" dbindex="104181">
En la mitologia grega, Dolon (en grec:      ) va lluitar durant la Guerra de Troia. Fill de Eumedes amb 5 germanes. Considerat un rpid corredor, va presentar-se voluntari per espiar els vaixells grecs. A canvi rebria els cavalls del carruatge d'Aquilles al finalitzar la guerra. Dolon va anar amb una pell de llop.  Per casualitat, es va creuar amb Odisseu i Diomedes que anava a espiar els troians. Varen neutralitzar Dolon,  encara que va pregar per la seva vida, desprs de donar tota la informaci que volien, Diomedes el va decapitar.

El seu fill Eumedes, amb el nom del seu avi, va sobreviure a la guerra de Troia i va morir a Itlia sota el comandament de Enees. 

Referncies.

 Eurpides (autoria no clara): Rhesus 

 Homer:La Ilada, Cant 10 

 Virgili:L'Eneida, Cant 12 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265534" title="Humor vitri" nonfiltered="4160" processed="4151" dbindex="104182">

L'humor vitri s un lquid gelatins i transparent que hi ha a l'ull, i omple l'espai comprs entre la retina i el cristall. s ms dens que l'humor aqus, que tamb es troba en l'espai existent entre el cristall i la crnia, i t la funci de fer d'esmortedor davant possibles impactes. Est compost en un 99'98% per aigua; la resta consisteix en quantitats menors de clor, sodi, glucosa i potassi. La quantitat de protenes de l'humor vitri s aproximadament una centena part de la de la sang.

s un gel que omple les 4/5 parts del volum intraocular i s el que, en gran part, dna forma i consistncia a l'ull. Aquest material gelatins i transparent est compost per cid hialurnic, un mucopolisacrid d'elevat pes molecular, sostingut en una fina trama de fibres collgenes. El lent moviment d'aquest material fibrs sembla ser l'origen de la visi de borrissols i punts negres que s'observen quan en la visi quan es desprn de la paret retinal. L'humor vitri, igual que l'humor aqus, proveeixen els elements necessaris per al metabolisme dels teixits no irrigats, com la crnia i el cristall, i tots ells constitueixen els quatre medis transparents de l'ull.

Quan l'humor vitri es tornat com ennuvolat, s'aplica la vitrectomia. Una cirurgia que serveix per recuperar la vista, en la qual el cirurgi elimina l'humor vitri ennuvolat de l'ull i el reemplaa amb una soluci salina. La vitrectomia no s indicada generalment llevat que la vista ja en quedi afectada, ja que l'operaci pot tenir algun tipus de complicacions, com el despreniment de retina, algun tipus d'infecci, o una hemorrgia intraocular. La causa ms freqent d'opacitat del vitri s la hemorrgia produda per la retinopatia diabtica, una causa important de ceguesa irreversible.

 Notes .


 Enllaos externs .
 Humor vitri ;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265535" title="Miramar (Mallorca)" nonfiltered="4161" processed="4152" dbindex="104183">

Miramar s una possessi situada entre Dei i Valldemossa.

El 1276 el rei de Mallorca Jaume II hi va fundar, a petici de Ramon Llull, un monestir per a acollir un collegi de missioners dedicat a l'ensenyament de l'rab i altres llenges orientals. 

Precisament Ramon Llull, que el 1273 ja s'havia retirat una temporada a Randa per fer-hi vida contemplativa, pass gaireb tres anys a Miramar, dedicant-se a ensenyar 12 frares i a escriure algunes de les seves obres.

El 1457 s'hi va fundar la primera impremta de Mallorca, i va ser aqu on es va imprimir el primer llibre publicat a l'illa.  

L'Arxiduc Llus Salvador d'ustria la va comprar el 1872, enamorant dels paisatges d'aquesta zona de la costa mallorquina. L'Arxiduc va escriure a Die Balearen: "sens dubte, cap altre lloc de la terra pot dur amb ms propietat el nom de Miramar". 

En aquella poca la possessi tamb incloa a ponent les terres i vinyes de s'Estaca, on l'Arxiduc va construir-hi el 1878 una singular casa d'estil sicili que avui dia pertany a l'actor nordameric Michael Douglas i a la seva ex dona Diandra.

En morir l'Arxiduc va deixar la propietat de Miramar (excepte s'Estaca, que pass a la seva amant oficial Catalina Homar), al seu secretari mallorqu, n'Antoni Vives; els seus descendents hi segueixen vivint. 

S'hi pot visitar un museu on hi ha alguns objectes, documents i obres d'art relacionats amb el mn de Ramon Llull i l'Arxiduc.   



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265536" title="Joaquim Muntal i Gramunt" nonfiltered="4162" processed="4153" dbindex="104184">
Joaquim Muntal i Gramunt fou un empresari catal, nascut a Capellades (Anoia) en el segle XIX. Emigr a Cuba el 1906 per a fer-se crrec de la gesti del magatzem de paper Sucesores de Pablo M. Costas de l'Havana, fundat el 1880, dedicada a la venda de paper de fumar en el magatzem El Pino. Aquest paper era produt per l'empresa "Miquel y Costas & Miquel" de Capellades fundada per Lloren i Antoni Miquel i Costas. El magatzem de l'Havana havia estat creat per Pau Miquel i Costas. La gesti de Muntal va fer que el nogoci tingus una gran expansi comercial, i durant el 1920-1930 fou la primera empresa del ram a l'Havana, i el seu paper de fumar era conegut a tota Cuba. 

Alhora, es va integrar en les activitats catalanistes de Cuba. Fou president del Centre Catal de l'Havana el 1914-1915 i vicepresident el 1940, i vicepresident de la Societat de Beneficncia de Naturals de Catalunya el 1925-1928. Tamb fou vicepresident de l'Assemblea Constituent del Separatisme Catal el 1928. Fou pare de Joaquim Muntal i Blanch ltim secretari del Centre Catal el 1959.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265538" title="Teorema multinomial" nonfiltered="4163" processed="4154" dbindex="104185">
En Matemtiques, el teorema multinomial s una expressi d'una potncia d'una suma en termes de potncies dels sumands. Per qualsevol enter positiu m i qualsevol enter no negatiu n, la frmula multinomial s



El sumatori es realitza en totes les seqncies dels ndexs enters no negatius k1 a km tals que . Igual que en el teorema binomial, les quantitats de la forma 00 que apareixen es consideren iguals a 1.

Els nombres


sn els coeficients multinomials.

Els coeficients multinomials tenen una interpretaci directa en combinatria, com el nombre de formes de posar n objectes diferents en m capses, amb k1 objectes a la primera capsa, k2 objectes a la segona capsa, etctera.

A ms, el coeficient multinomial s tamb el nombre de formes diferents de permutar un conjunt de n elements, sent ki el nombre de cops que es repeteix cada un dels diferents elements. Per exemple, el nombre de permutacions diferents de les lletres de la paraula ARRANJAR, que t 3 As, 3 Rs, 1 N, i 1 J s
;

El teorema binomial s un cas especial, per m = 2, del teorema multinomial. 

 Demostraci .
Aquesta demostraci del teorema multinomial usa el teorema binomial i el teorema d'inducci en m.

Pel pas inicial (m = 1), els dos costats valen .

Pel pas inductiu, suposa el teorema multinomial per m. Llavors
;
;
;
per la hiptesi d'inducci, sent .

Aplicant el teorema binomial a l'ltim factor,
;

que completa la inducci.

L'ltim pas se segueix de
;
com es pot veure escrivint els tres coeficients usant factorials:

;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265546" title="Senyal digital" nonfiltered="4164" processed="4155" dbindex="104186">
Un senyal digital s un senyal en qu les seves magnituds (temps i amplitud) es representen mitjanant valors discrets en lloc de variables continues. Per exemple, un interruptor, noms pot prendre dos valors o estats: obert o tancat, (vegi's circuit de commutaci).

Els sistemes digitals, com per exemple l'ordinador, usen lgica de dos estats representats per dos nivells de tensi elctrica, un alt, H i altre baix, L (de High i Low, respectivament, en angls). Per abstracci, aquests estats se substituxen per zeros i uns, el que facilita l'aplicaci de la lgica i l'aritmtica binria. Si el nivell alt es representa per 1 i el baix per 0, es parla de lgica positiva i en cas contrari de lgica negativa.

El procs de digitalitzaci d'un senyal analgic consisteix precisament en agafar mostres del senyal a una determinada freqncia (freqncia de mostreig), de manera que tenim mostres d'aquest senyal cada cert temps. A ms, aquests valors d'amplitud tamb es quantifiquen i noms poden agafar una srie de valors discrets.

Per tal que la informaci digitalitzada es pugui recuperar correctament, cal complir el criteri de Nyquist, que diu que la freqncia de mostreig ha de ser major que l'ample de banda del senyal a mostrejar.

Els nivells d'amplitud que pot agafar el senyal mostrejat ve determinat pel nombre de bits amb que es quantifica el senyal. Per exemple, en el cas del CD, es quantifica cada mostra amb 8 bits, de manera que cada mostra pot tenir 28-1 = 254 nivells possibles. El fet que noms pugui tenir valors discrets d'amplitud, implica un error de quantificaci que, com a molt, ser la meitat del pas de quantificaci (marge dinmic / nombre de nivells).



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265548" title="Pau Porta Bussoms" nonfiltered="4165" processed="4156" dbindex="104187">
Pau Porta Bussoms (Barcelona, 1923) s un advocat i esportista catal. Havia jugat a futbol i rugbi. Fou campi universitari de boxa dels pesos mitjans el 1943, i el 1946 fou nomenat cap del Sindicato Espaol Universitario a la Universitat de Barcelona. El seu germ Joan Porta Bussoms, un actiu falangista, va ser alcalde de Santa Coloma de Gramenet des de 1970 fins 1975.

Com a directiu, va formar part de la Federaci Catalana de Boxa abans de tenir accs a la presidncia de la Federaci Catalana de Futbol. Va arribar a vicepresident de la RFEF durant el mandat del seu antecessor, Jos Luis Prez Pay. Va ser president de la Federaci Espanyola de Futbol des de 1975 fins a 1984, i esdevingu fams per les seves polmiques amb el periodista Jos Mara Garca que el portaren algun cop al jutjat. El 1984 el govern de Felipe Gonzlez va aprovar el conegut com Decret Anti-Porta per tal que no pogus continuar en el crrec ms de dos mandats. s membre honorfic vitalici de la FIFA des del 1995.

 Enllaos externs .
 Notcia de l'aband de la presidncia de la FEF a El Pas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265554" title="Llista de lleis romanes" nonfiltered="4166" processed="4157" dbindex="104188">
Llista de les principals lleis romanes (porten generalment els noms de personatges que les van proposar; els noms de les lleis es donen com a norma general en llat):



Acilta de coloniis deducendis (Liv. xxxii. 29).
Actlia, vegeu Repetundae;
Acilia Calpurnia, vegeu tamb Ambitus;
Acilia de coloniis deducendis;
Acilia repetendarum;
Acilia Minutia;
Aebutia ;
Aebutia Licinia;
Aelia;
Aelia de coloniis deducendis, (Liv. xxxiv. 53);
Aelia de jure comitiorum;
Aelia Sanctia;
Aelia Sentia;
Aelia de Statilio;
Aemilia Baebia, vegeu Baebia Aemilia;
Aemilia de censoribus ;
Aemilia cibaria, vegeu tamb lleis sumpturies;
Aemilia Lepidi, vegeu tanb lleis sumpturies;
Aemilia Scauri, vegeu tamb lleis sumpturies;
Aemilia de terminis;
Agrariae, les lleis agrries foren:
lex Apuleia agraria;
Lex Cassia agraria;
Lex Cornelia agraria;
Lex Flaminia agraria;
lex Flavia agraria;
Lex Julia agraria;
Lex Licinia agraria;
Lex Mamilia agraria;
Lex Sempronia agraria;
Lex Servilia agraria;
Lex Thoria agraria;
Ambitus;
Ampia o Ampia Labiena;
Annales leges ;
Antia sumptuaria, vegeu tamb lleis sumpturies;
Antistia;
Antonia de sufragis;
Antonia de thermensibus;
Antoniae;
Antonia de dictadura;
Antonia judiciaria;
Antonia de nomine mensis Julii;
Antonia de majestatis;
Antonia de sacerdotiis;
Apuleia, llei que establia garanties pels que pagaven per damunt de la seva part;
Apuleia agraria, llei proposada pel trib de la plebs Luci Apuleu Saturn el 101 aC ;
Apuleia de auro tholosano;
Apuleia de coloniis deducendis (Cic. pro Balbo, 21).
Apuleia frumentaria, llei proposada pel trib de la plebs Luci Apuleu Saturn el 101 aC sobre el luxe;
Apuleia de majestatis, vegeu majestas;
Apuelia de Metello;
Aquilia, llei sobre acci en reclamaci de danys;
Aquilia de dolo malo;
Aternia Tarpeia ;
Atia de sacerdotiis;
Atelia Marcia ;
Atilia, llei relacionada amb la tutoria;
Atilia de dedititiis;
Atilia Martia;
Atinia de tribunis;
Atinia de usucapionibus;
Aufidia de ambitu, vegeu tamb Ambitus;
Aufidia de feris africanis;
Aurelia judiciaria;
Aurelia tribunicia o Aurelia de tribunis plebis;

Baebia ;
Baebia Aemilia;
Baebia Cornelia de ambitu, vegeu tamb Ambitus;
Baebia de praetoribus;

Caduciaria, vegeu Julia et Papia Poppaea;
Caecilia de censoribus ;
Caecilia de fullonibus ;
Caecilia de vectigalibus ;
Caecilia Didia ;
Caecilia de iure italiae ;
Caecilia, llei establerta per Publi Sulla i Publi Autroni;
Caecilia repetundarum, vegeu Calpurnia de repetundis;
Cecilia de suffragiis;
Caelia tabellaria, vegeu lleis tabellries;
Caligulae lex agraria, vegeu Mamilia;
Callidia de Metello;
Calpurnia de ambitu;
Calpurnia de condictione;
Calpurnia de repetundis;
Canuleia;
Cassia ;
Cassia agraria, llei agrria proposada pel cnsol Espuri Cassi el 486 aC (Liv. ii. 41.);
Cassia de Pauli triumpho;
Cassia de senatu;
Cassia de senatu suplendo;
Cassia de suffragiis o Cassia tabellaria, vegeu tamb lleis tabellries;
Cassia Terentia frumentaria, vegeu tamb lleis frumentries;
Cincia;
Claipdia;
Claudia de colonia Novi Comi;
Claudia de comitiis;
Claudia de foenore;
Claudia de liberale causa;
Claudia de re nummaria;
Claudia de senatoribus o Claudia de senaturum quaestu;
Claudia de sociis, ;
Claudia de senatu cooptando haesinorum (Cic. in Verr. ii. 49);
Claudia de tutelis ;
Clodiae;
Clodia de auspiciis ;
Clodia de censoribus, vegeu Caecilia de censoribus;
Clodia de civibus romanis interemptis;
Clodia de collegiis;
Clodia de comitiis;
Clodia frumentaria ;
Clodia de injuris publicis;
Clodia de intercessione;
Clodia de Pessinumtio sacerdotio;
Clodia de sodalitatibus o de collegiis ;
Clodia de libertinorum suphragiis (Cic. pro Mil. 12, 33);
Clodia de Marcus Tullius;
Clodia de provinciis;
Clodia de rege ptolemaeo et de exsulibus byzantinis (Veil. Pat. ii. 45 ; Cic. pro Dom. 8, 20, pro Sest. 26 ; Dion Cass. xxxviii. 30 ; Plut. Cat. Min. 34).
Clodia de vi;
Coelia, vegeu Caelia;
Commissoria lex;
Corneliae;
Cornelia agraria ;
Cornelia de captivis;
Cornelia de civitate o Cornelia de municipiis ;
Cornelia de falsis;
Cornelia de injuriis;
Cornelia judiciaria ;
Cornelia de judiciis corruptis;
Cornelia de legatis magistratuum provincialium;
Cornelia de limitibus ;
Cornelia de lusu;
Cornelia de magistratibus ;
Cornelia de majestatis;
Cornelia monetaria;
Cornelia de plagiariis;
Cornelia de proscriptiones et proscriptis ;
Cornelia de provinciis ordinandis (Cic. ad Fain. i. 9, iii. 6, 8, 10).
Cornelia de provinciarum magistratibus ;
Cornelia de parricidis, vegeu Cornelia de sicariis et veneficis;
Cornelia de questoribus;
Cornelia de rejectione judicum (Cic. Verr.. 31).
Cornelia de repetundis (Cic. pro Rabir. 4).
Cornelia de sacerdotiis;
Cornelia de sententia ferenda (Cic. pro Cluent. cc. 20, 27), probablement part de la lex Cornelia judiciaria.
Cornelia de sicariis et veneficis;
Cornelia de Sponsoribus;
Cornelia de sumptibus vegeu tamb lleis sumpturies;
Cornelia sumptuaria vegeu tamb lleis sumpturies;
Cornelia testamentaria, vegeu Cornelia de falsis;
Cornelia tribunicia o Cornelia de tribunis;
Cornelia unciaria, llei sobre el tipus d'inters que eren rebaixats (Festus, s. v. Unciaria.);
Cornelia de vadimonio;
Cornelia de vi publica ;
Cornelia ;
Cornelia de bello Antiochi;
Cornelia de Caius Marius;
Cornelia de jurisdictiones praetorum ;
Cornelia de Marcus Tullius;
Cornelia de Novis tabellis o Cornelia de novus tabulis;
Cornelia de patriciis;
Cornelia de soluto legibus;
Cornelia Baebia de ambitu ;
Cornelia et Caecilia de Cn. Pompeio ;
Cornelia Fulvia;
Cottia, vegeu Aurelia judiciaria;
Curia ;
Curiata lex de imperio, vegeu llei curiada;
Curiata lex de adoptione ( Gellius, v. 19; Cic. ad Att. ii. 7; Sueton. Aug. 65 ; Tacit. Hist. i. 15.);

Decemviralis, vegeu lleis de les dotze taules;
Decia de duumviris navalibus (Livi,  ix. 30);
Decimaria;
Didia de trinundinus, vegea Caecilia Didia;
Didia sumptuaria vegeu tamb lleis sumpturies;
Domitia de sacerdotiis;
Duilia ;
Duilia Maenia;
Duilia Maenia de unciario foenore;
Duodecim tabularum (lleis de les dotze taules);

Fabia agraria;
Fabia de ambitu;
Fabia plagiariis;
Fabia de numero sectatorum (Cicer, pro Murena, 34);
Fabia de terminis, vegeu Mamilia de limitibus;
Falcidia;
Fannia sumptuaria, vegeu tamb lleis sumpturies ;
Fannia, vegeu Junia de peregrinis;
Flaminia o Flaminia agraria;
Flavia agraria;
Flavia de Tusculanis;
Frumentariae, vegeu lleis frumentries;
Fufia o Fufia de religione, datada el 61 aC, fou un privilegium relacionat amb el judici de Publi Clodi;
Fufia de comitiis;
Fufia judiciaria, esmentada noms per Di Cassi, sobre el secret del vot dels decurions;
Fulvia;
Furia de aedilibus;
Furia Atilia;
Furia Caninia o Fusia Caninia;
Furia de faenore (Gaius, iii. 122).
Furia de iura campanorum ;
Furia de sponsoribus, regulava l'sponsor (el que assumia la deuta d'un altre);
Furia testamentaria o Fusia testamentaria;
Fusia de comitiis ;
Fusia de comitiis tributis;

Gabinia de nocturnis coetibus;
Gabinia de piratis;
Gabinia de Senatu;
Gabinia de suffragiis;
Gabinia tabellaria, vegeu tamb lleis tabellries;
Gabinia de usuris;
Gabinia;
Gellia Cornelia ;
Genutia Aemilia;
Genutia de consolibus;
Genutia de faenore ;
Genutia de magistratibus;
Glaucia;
Glicia;

Hieronica ;
Hirtia de pompeianis (Cic. Phil. xiii. 16.) ;
Horatia de Caia Terratia;
Horatia de magistratibus;
Horatia de provocatione;
Horatia Valeria;
Hortensia de nundinis;
Hortensia de plebiscitis.
Hostilia de furtis ;

Icilia;
Icilia de Aventino monte;
Icilia de tribunis;

Juliae, foren lleis aprovades en temps de Juli Csar o Octavi (August);
Julia de adulteriis;
Julia agraria;
Julia de ambitu;
Julia de annona (Dig. 48. tit. 1. s. 1.);
Julia de bonis cedendis o Julia de cessione bonorum ;
Julia caducaria, vegeu Julia et Papia Poppaea;
Julia de caede et veneficio, vegeu Julia de vi publica ;
Julia de civitate italis;
Julia de colonis;
Julia de fenore, o Julia de pecuniis mutuis o Julia de pecuniis creditis;
Julia de fundo dotali, vegeu Julia de adulteriis;
Julia judiciaria;
Julia de liberis legationibus (Cic. ad Ait. xv. 11.) ;
Julia de limitibus;
Julia de majestatis. (Cic. Phil. i. 91.) ;
Julia de manumissionibus;
Julia de maritandis ordinibus, vegeu Julia et Papia Poppaea;
Julia Miscella;
Julia municipalis;
Julia de modo credendi possidendique intra Italiam ;
Julia de modo pecuniae possidendae;
Julia et Papia Poppaea ;
Julia de patronorum numero;
Julia de peculatus;
Julia et Plautia;
Julia Papiria;
Julia de provinciis;
Julia de publicanis (Cic. ad Attic, ii. 16,j)ro Cn. Plancio, e. 14; Appian, Sell. Civ. ii. 13.);
Julia proscriptorum;
Julia repetundarum;
Julia de residuis ;
Julia de sacerdotiis (Cic. Ep. ad Brutum, i. 5.);
Julia de sacrilegis ;
Julia Sempronia;
Julia sumptuaria;
Julia theatralis ;
Julia et Titia;
Julia de usucapionibus;
Julia de veneno;
Julia de vi publica;
Julia de vi privata ;
Julia vicesimaria, o Julia de vicesima haeritatum;
Junia de Italia incolenda;
Junia de legibus militaribus;
Junia Licinia, vegeu Licinia Junia;
Junia Norbana ;
Junia de peregrinis;
Junia Petronia o Junia Patronia;
Junia de regio et consulare imperio;
Junia repetundarum;
Junia Velleia;

Labiena;
Laetoria, llei sobre la curatela;
Laetoria de plebeii magistratibus;
Licinia Aebutia, vegeu Aebutia Licinia;
Licinia Cassia;
Licinia de foenore;
Licinia Junia;
Licinia de ludis Apollinaribus (Liv. xxvii. 23).
Licinia de magistratibus;
Licinia Mucia o Licinia Mucia de civibus regundis ;
Licinia de sacerdotiis (Cic. Lael. 25).
Licinia de sodalitiis;
Liciniae-Sextiae;
Licinia Sextia de agrorum;
Licinia Sextia de foenore;
Licinia Sextia de magistratibus;
Licinia Sextia de sacerdotibus;
Licinia sumptuaria, vegeu lleis sumpturies;
Licinia de creandis triumviris epulonibus, creava el triumvir epulons;
Liviae, lleis instades per Marc Livi Drus;
Livia de colonis;
Livia de decemviris;
Livia frumentaria;
Livia judiciaria;
Livia de re nimaria;
Livia de sociis;
Livia de vectigalibus;
Lutatia de vi;

Maenia de autoritate patrum;
Maenia de civitate ;
Maenia de comitiis;
De magistris aquarum;
Mamilia de coloniis;
Mamilia de limitibus o Mamilia finium regundorum;
Mamilia de senatoribus o  Mamilia de Jugurthae fautoribus;
Manilia de epulonibus ;
Manilia de bello Mithridatico ;
Manilia de suffragiis o Manilia de libertinorum suffragiis;
Manilia de vicesima manumisorum, vegeu Manlia de vicesima manumisorum;
Maniliae ;
Manlia de Caius Marius ;
Manlia de vicesima manumisorum;
Martia, vers el 352 aC  "ad versus feneratores" (Gaius, iv. 23 ; Livius, vii. 21.);
Martia agraria;
Martia Atinia ;
Martia de liguribis  (Liv. XLII. 22);
Martia de statellis ;
Martia de magistratibus ;
Maria de re numaria ;
Maria de suffragiis o Maria de ambitus ;
Maria Porcia ;
Marita, vegeu  Julia et Papia Poppaea;
Memmia;
Memmia de calumniatoribus, vegeu Remmia;
Memmia de reis postulandis;
Menenia Sextia;
Mensia;
Messia (Cic. ad Ait. iv. 1.);
Metelia;
Metelia de fullonibus, vegeu Caecilia de fullonibus;
Metilia;
Militaris sacrata;
Minucia;
Minucia de triumviris mensariis;
Muneralis, vegeuCincia;

Nervae agraria, (Digest 47. tit. 21. s. 3.  1),
Numae;

Octavia;
Ogulnia;
Oppia, vegeu lleis frumentries;
Optima ;
Orquia, vegeu lleis sumpturies;
Othonia;
Ovinia ;

Pacuvia;
Paetelia de ambitu;
Paetelia Papiria;
Paetillia de pecunia regis Antiochi;
Paetinia de servis, vegeu Junia Petronia;
Pagana;
Papia decimaria, vegeu Julia et Papia Poppaea;
Papia de civitate, vegeu Papia de peregrinis;
Papia de incestu vestalium ;
Papia de jure patronatus, vegeu  Julia et Papia Poppaea ;
Papia de peregrinis;
Papia Poppea, vegeu Julia et Papia Poppaea;
Papia de sociis et nomine  latino;
Papia de vestalibus;
Papilia, vegeu Papia de vestalibus;
Papiria de assibus;
Papiria de civitate;
Papiria de consecratione;
Papiria Julia de mulctanum aestimatione;
Papiria de nexi, vegeu Paetelia Papiria;
Papiria Paetelia, vegeu Paetelia Papiria;
Papiria Plautia, vegeu Plautia Papiria;
Papiria de sacramento, vegeu Papiria de consecratione;
Papiria tabellaria;
Papiria de triumviris capitalibus;
Papiria de tribunis plebis ;
Pedia de vi Caesaris interfectoribus;
Peducaea de incestu;
Peducaea de limitibus;
Pennia de peregrinis, vegeu Petronia de peregrinis;
Pesulania;
Petreia;
Petronia de peregrinis;
Petronia de servis, vegeu Junia Petronia ;
Pinaria de ambitu;
Pinaria annalis;
Pinaria Furia ;
Plaetoria, vegeu Laetoria;
Plaetoria de praetore urbano o Plaetoria de jure dicundo;
Plautia de vi publica;
Plautia judiciaria;
Plautia de Reditu Lepidanorum;
Plautia Papiria;
Plotia agraria;
Plotia de exulibus;
Poblicia;
Pompeiae, diverses lleis establertes per Gneu Pompeu Magne;
Pompeia de ambitu;
Pompeia de civitate;
Pompeia judiciaria;
Pompeia de jure magistratum o Pompeia de magistratibus;
Pompeia de magistratibus bithyniorum;
Pompeia de parricidiis;
Pompeia de provinciis;
Pompeia de tribunis;
Pompeia de vi;
Popilia de vestalibus;
Porciae de capite civium;
Porcia de provinciis;
Publicia de cereis o Publicia de sponsoribus;
Publicia de lusu;
Publilia de censoribus;
Publilia Laetoria;
Publilia de legibus;
Publilia de plebiscitis;
Pupia;

Quinavicenaria, vegeu Laetoria;
Quinctia;

Regia o de Imperio principis;
Remmia;
Repetundarum o Repetundae;
Rhodia o  rhodiorum de jactu;
Romiliae;
Roscia theatralis;
Rubria;
Rubrica;
Rupiliae o Rupilia;
Rutilia;

Sacratae;
Saenia;
Satura o Satyra;
Scantinia;
Scribonia de lusitanis;
Scribonia de usucapionibus;
Scribonia viaria ;
Semproniae;
Sempronia de aere alieno, vegeu Sempronia de faenore;
Sempronia agraria;
Sempronia de capite civium;
Sempronia de centuriis;
Sempronia de coloniis;
Sempronia frumentaria;
Sempronia de faenore o de aere alieno;
Sempronia de haereditate Attali;
Sempronia judiciaria;
Sempronia de judiciis;
Sempronia de limitibus;
Sempronia de magistratibus;
Sempronia de militibus o militaris sacrata;
Sempronia de provinciis;
Sempronia de suffragis;
Sempronia de viis muniendis;
Sentia;
Servilia de adulteriis et stupris;
Servilia agraria;
Servilia de civitate;
Servilia Glaucia de repetundis;
Servilia judiciaria;
Sextia de magistratibus;
Sextia Licinia agraria;
Sextia Licinia de faenore;
Sextia Licinia de sacerdotibus;
Sicinia de tribunis;
Silia;
Silvani et Carbonis o Silvania Carbonia;
Sulpiciae;
Sulpicia de aere alieno;
Sulpicia de bello Macedonico;
Sulpicia de bello Mothridatico;
Sulpicia de Gaius Pontinius;
Sulpicia de jure civitatis;
Sulpicia Sempronia;
Sumptuariae, vegeu lleis sumpturies;

Talaria;
Tapulia, fou una llei sobre banquets;
Tarpeia Aternia, vegeu Aternia Tarpeia;
Terentia Cassia, vegeu  Cassia Terentia frumentaria;
Terentia de legibus consularis imperii;
Terentilia, vegeu Terentia de legibus consularis imperii;
Testamentariae;
Thoria;
Titia agraria, vegeu Titia de vectigalis;
Titia de donis et muneribus;
Titia de lusu;
Titia de quaestoribus;
Titia de triumviratus;
Titia de vectigalibus;
Titia de tutoribus, vegeu Julia et Titia;
Trebonia de Caesaris, vegeu Trebonia de provinciis consularibus;
Trebonia de provinciis consularibus;
Trebonia de tribunis ;
Tribunitia;
Tullia de ambitu;
Tullia de lagationinus liberis;

Unciaria ;
Valeria de arae alieno;
Valeria de defectione militum;
Valeria de dictadura Sullae;
Valeriae;
Valeriae et Horatiae ;
Valeria Horatia;
Valeria Horatia de plebiscitis, vegeu Horatia Valeria;
Valeria Horatia de tribunis plebis;
Valeria de jure civitatis, vegeu Valeria de majestatis;
Valeria de jure suffragii;
Valeria de majestatis;
Valeria de proscriptione, vegeu Cornelia de proscriptiones et proscriptis;
Valeria de provocatione;
Valeria de quadrante, vegeu Valeria de arae alieno;
Valeria de quaestoribus;
Valeria de vectigalibus;
Varia, vegeu Valeria de majestatis;
Vatinia de colonis;
Vatinia popularis, vegeu Vatinia de repetundis;
Vatinia de provinciis;
Vatinia de rejectione judicum o Vatinia de alternis conciliis rejiciendis, vegeu Vatinia de repetundis;
Vatinia de repetundis;
Vectia Bolania, vegeu Vectibulici;
Vectibulici;
Vectii libici, vegeu Vectibulici;
Velleia de institutione haeredum, vegeu Junia Velleia;
Leges de vi, lleis sobre la fora pblica ;
Viaria;
Vicesimaria, vegeu Julia de vicesima haeritatum;
Villia Annalis;
Villia Titia, vegeu Julia et Titia;
Vinaria, vegeu Viaria;
Viscellia o Visellia, vegeu Viselia;
Viselia;
Voconia;
Voleronia, vegeu Publilia Laetoria;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265555" title="Lex Aebutia" nonfiltered="4167" processed="4158" dbindex="104189">
La Lex Aebutia, o Ebcia fou una llei romana de data incerta que va posar fi a las Legis Actiones, establertes a les lleis de les dotze taules, excepte en certs casos. El seu contingut en general es desconegut.

Un altre llei del mateix nom prohibia al proposant d'una llei crear oficis o poders  (curatio ac potestas) per exercir-la personalment, o per mitj del seus amics i parents,  per tenir aquest poder o crrec; tamb prohibia a un cnsol excloure al seu collega. Aquesta segona llei fou coneguda com Aebutia Licinia i fou suposadament establerta, igual que la primera, vers el 233 aC o en els segents anys, a proposta d'Aebutius, trib de la plebs.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265556" title="Aelia" nonfiltered="4168" processed="4159" dbindex="104190">
Aelia fou una llei de l'antiga Roma aprovada al final del segle VI aC que junt amb la Lex Fufia donava als magistrats la obnunciatio o poder per impedir o dissoldre els comicis desprs de l'observaci dels comicis si aquestos eren desfavorables. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265558" title="Aelia Sentia" nonfiltered="4169" processed="4160" dbindex="104191">
Aelia sentia fou una llei del temps d'August, de l'any 3 dC, que regulava la manumissi d'esclaus. Per aquesta llei els esclaus que havien estat encadenats pels seus amos com a cstig o havien rebut altres cstigs esmentats a la llei, si desprs rebien la manumissi pel mateix amo o un altre  no esdevenien ciutadans romans ni llatins sin que passaven a ser peregrins dediticis  (peregrini dediticii).

Tamb regulava l'edat per la manumissi d'esclaus (els esclaus fins els 30 anys) i els que per sota d'aquesta edat rebien la manumissi noms rebien la ciutadania romana si hi havia causa legal establerta davant un consilium (aquesta mena de consiliums es feien sovint a provncies i tamb a Roma) i si eren hereus de l'amo i aquest no era solvent; els que desprs de la manumissi havien esdevinguts ciutadans llatins podien accedir a la ciutadania romana en certes condicions que regulava la llei (s'havien d'haver casat amb una dona romana o una dona d'una colnia, o una dona de la mateixa classe que ells mateixos, i llavors l'home, la dona i els fills esdevenien ciutadans; en cas de mort del pare abans d'acabar al procediment la dona el podia continuar).

Si un home donava la manumissi a un esclau en frau de creditors o per defraudar, la manumissi esdevenia invalidada. Cap persona per sota dels 20 anys podia donar la manumissi a un esclau excepte per procediment legal (vindicta) establint la causa legal en un consilium; encara que a partir dels 14 anys es podia atorgar testament, les manumissions atorgades per aquest no eren valides; fins i tot per sota dels 20 anys, havia de seguir el mateix procediment per donar la manumissi a un esclau que hauria d'esdevenir ciutad llat. Les previsions contra la manumissi en frau no s'aplicaven als peregrini (s'hi van estendre parcialment al temps d'Adri).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265559" title="Aemilia de censoribus" nonfiltered="4170" processed="4161" dbindex="104192">
Aemilia de censoribus fou una llei de l'antiga Roma establerta sota el dictador Mamerc Emili (433 aC) per la qual els censors eren elegits per un any i mig en lloc de per un lustrum complert; desprs d'aquesta llei els censors noms tenien un any i mig per fer el cens o les obres publiques.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265560" title="Aternia Tarpeia" nonfiltered="4171" processed="4162" dbindex="104193">
Aternia Tarpeia o Ateria Tarpeia fou una llei de l'antiga Roma datada el 455 aC (300 de la FR) que fou aprovada en els comicis centurtiats durant el consolat d'Espuri Tarpei Mont Capitol i Aule Ateri (o Aterni) Fontinal que autoritzava als diversos magistrats romans a castigar amb multa la desobendincia a les seves ordes (abans noms ho podien fer els cnsols). El valor de la multa no podria passar del valor de dos bous o de 30 ovelles. La llei s esmentada tamb unicament com a lex Tarpeia




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265562" title="Jos Mara Garca" nonfiltered="4172" processed="4163" dbindex="104194">
Jos Mara Garca (Madrid, 1944) s un periodista espanyol. Desprs d'estudiar Periodisme, es va iniciar professionalment a Rdio Espanya, amb el programa Nosotros los jvenes. Ms endavant, va passar per Rdio Madrid i Rdio Popular i, en premsa escrita, pel Diario Pueblo. En 1964 s contractat per Televisi Espanyola, on collabora en els programes Hoy es noticia (1964), Nosotros (1968), Ayer domingo (1971) y 24 horas (1971-1972). Posteriorment, treball a la rdio als programes Hora 25 de la cadena SER i Supergarca en la hora cero, que es va emetre successivament a Antena 3 Radio, Cadena Cope, i Onda Cero.

Es va caracteritzar per la seva cida crtica a tot all que ell considerava injust, tant dintre com fora del mn de l'esport. Durant molts anys va ser el nmero u d'audincia en les nits de la rdio espanyola i la seva estirada va fer que molts altres programes, que s'emetien a continuaci, saltessin tamb a la fama, com, per exemple, Polvo de Estrellas de Carlos Pumares. En els seus ltims anys de marxa, l'aparici del programa El larguero de Jos Ramn de la Morena en la SER li va arravassar un nombre considerable d'audincia fins a perdre el lideratge de la rdio esportiva nocturna. Va fer famoses diverses muletillas, que emprava cada nit en el seu programa, com la frase " Ojo al dato! ", " el tiempo es ese juez insobornable que da y quita razones", " Televisin Espaola, la mejor televisin de Espaa " (quan noms hi havia un sol canal), "esto es de juzgado de guardia", "caducos y trasnochados", "tribuletes de pesebre" o "el deporte espaol est lleno de estmagos agradecidos, lametraserillos y abrazafarolas".

Va mantenir dures disputes amb personatges rellevants de l'esport, tant esportistes com dirigents o periodistes, com Pablo Porta Bussoms (president de la RFEF) que el van dur a estar cada vegada ms allat en el mn esportiu. Desprs d'abandonar Antena 3 Rdio en 1992, just abans dels Jocs Olmpics de Barcelona 1992, en ser adquirida l'emissora pel grup PRISA, presidida per Jess de Polanco (un dels principals adversaris meditics de Garca), va continuar periple per la COPE i desprs per Onda Cero, on va compaginar el seu programa amb la direcci de l'rea de continguts esportius de tot el que en aquell moment era el Grup Telefnica (mitjans de comunicaci), s a dir: Onda Cero, Antena 3 TV i Via Digital. 

Per diferents enfrontaments amb l'adrea del Grup Telefnica, que, al seu torn, per aquelles dates havia sofert una remodelaci en la cpula directiva, decideix abandonar de forma misteriosa tota vida pblica en el mes d'abril de 2002. En 2006 es coneix que el periodista havia estat retirat del mn de la comunicaci degut al fet que patia un cncer, del que actualment s'ha restablit. Recentment ha mostrat la seva disposici a reprendre el seu treball si es donen les condicions adequades. El 22 de febrer de 2007 una entrevista seva amb Jess Quintero en TVE -en la qual abocava dures crtiques a Jos Mara Aznar (per propiciar el monopoli multimdia illegal del grup P.R.I.S.A.), Federico Jimnez Losantos, Florentino Prez, Ernesto Senz de Buruaga, entre uns altres- va ser censurada per la direcci de l'ens, segons Garca, a causa de la influncia de Florentino Prez.

 Enllaos externs .
 Transcripci de l'entrevista de Jos Mara Garca amb Jess Quintero a TVE;
 Entrevista completa Jos Mara Garca - Jess Quintero;
 Jos Mara Garca (El Mundo, Encuentros digitales, 9 de febrer de 2006);
 Fonoteca de Radio - Jos Mara Garca;
 Fonoteca de radio -  ;
 Fonoteca de radio - Celebraci del 62 aniversari.
 La Noria (Tele 5) - ltima entrevista al programa La Noria de Telecinco.
 Resumen del Discurs i de l'Acte Acadmic en el que particip Jos M Garcia al C.M. Belagua - Pamplona, 7 de novembre de 2007;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265563" title="Ampia" nonfiltered="4173" processed="4164" dbindex="104195">
Ampia fou una llei de l'antiga Roma establerta a proposta de Tit Ampi i Tit Labi, tribuns de la plebs el 64 aC, sota els cnsols Luci Afrani Nepot i Quint Cecili Metel, per la qual Gneu Pompeu va poder portar una corona d'or i altres ornaments triomfals als Ludi Circenses o altres jocs similars, i al teatre amb la mateixa corona i la toga pretexta. Pompeu noms va utilitzar el privilegi una sola vegada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265564" title="Antonia de thermensibus" nonfiltered="4174" processed="4165" dbindex="104196">
Antonia de thermensibus, fou una llei de l'antiga Roma, establerta vers el 72 aC per la qual la ciutat de Thermesus a la regi de Psdia fou reconeguda per la republica romana com una ciutat lliure.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265565" title="Annales leges" nonfiltered="4175" processed="4166" dbindex="104197">
Annales leges foren una srie de lleis que establien l'edat a la qual una persona podia ser candidat per accedir a les magistratures anyals de la repblica romana.

La primera d'aquestes lleis fou la Lex Villia, proposada per Luci Villi, trib de la plebs el 180 aC. Establia l'edat mnima dels qestors als trenta un anys i la dels cnsols als trenta tres anys.

La Lex Pinaria tamb era sobre el mateix tema.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265566" title="Antoniae" nonfiltered="4176" processed="4167" dbindex="104198">
Antoniae fou el nom de diversos decrets proposats per Marc Antoni o sota el seu impuls, desprs de la mort de Juli Csar, com la lex Judiciaria. Un altre llei del grup permetia l'apellaci al poble en cas d'acusaci del delicte de majestas. 

Cicer esmenta diverses mesures proposades per Antoni, i tamb ho fan Di Cassi i Appi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265567" title="Atia de sacerdotiis" nonfiltered="4177" processed="4168" dbindex="104199">
Atia de sacerdotiis o sacerdotibus, fou una llei de l'antiga Roma, datada el 63 aC proposada pel trib de la plebs Tit Ati Labi en el consulat de Luci Juli Csar i Luci Marc Fgul, que abolia la Lex Cornelia de Sacerdotiis del temps de Sulla (Dion Cassius, xxxvii. 37.) i va restablir la lex Domicia. Establia que els collegis proposarien dos persones per cada vacant al sacerdoci, i un d'ells seria elegit pel poble.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265568" title="Diario Pueblo" nonfiltered="4178" processed="4169" dbindex="104200">
Diario Pueblo fou un diari vespert madrileny editat durant el franquisme, propietat dels sindicats verticals del rgim, on es van formar molts dels periodistes que portarien a terme la renovaci de la premsa durant la Transici espanyola. El diari Pueblo va ser un dels tres ms importants de l'poca a Espanya. 

La major part de la informaci que donava eren successos i esports. Les pgines d'opini, malgrat ser un diari conservador, sn considerades una pedrera de dissidents, ja que en elles s'introduen disimuladamente idees contrries al rgim. Entre 1952 i 1974 l'adrea va estar a crrec de Emilio Romero, els articles del qual, illustrats amb un gall, es van fer popularment coneguts com els "gallitos". En el diari Pueblo van treballar periodistes com Jos Mara Garca, Arturo Prez-Reverte, Forges, Rosa Montero, Rosa Villacastn, Jos Mara Carrascal, Jess Hermida, Ral del Pozo, Yale, Javier Reverte, Tico Medina, Carmen Rigalt i Jess Mara Amilibia, entre uns altres. 

Es diu que, en el diari, no importava la ideologia poltica (mentre passs la censura); l'important era saber escriure b, i estar disposat a realitzar jornades maratonianes de treball. Amb l'arribada de la Transici, el diari es va dissoldre, i molts dels seus periodistes, dirigits per Emilio Romero, van participar en el qual semblava que anava a ser el seu successor com diari de referncia, La Jaula. No obstant aix, aquest projecte va fracassar, com ho faria el posterior intent de Roman de ressuscitar El Imparcial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265569" title="Atelia Marcia" nonfiltered="4179" processed="4170" dbindex="104201">

Atelia Marcia fou una llei de la'ntiga Roma, que fou aprovada el 312 aC i que establia que el poble podria elegir setze tribuns militars per cadascuna de les quatre legions, segons Tit Livi (Livius ix. 30.).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265570" title="Atinia" nonfiltered="4180" processed="4171" dbindex="104202">


Lleis romanes:

Atinia de usucapionibus;
Atinia de tribunis;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265571" title="Tour de Flandes 2002" nonfiltered="4181" processed="4172" dbindex="104203">
L'edici del 2002 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 7 d'abril del 2002. A quatre quilmetres del final, l'itali Andrea Tafi va escapar-se d'un grup que tamb contenia Johan Museeuw, Peter van Petegem, George Hincapie i Daniele Nardello i aconsegu conservar l'avantatge fins la meta.

Classificaci general.
07-04-2002: Bruges-Meerbeke, 263 km.:



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265575" title="Baebia" nonfiltered="4182" processed="4173" dbindex="104204">
Baebia fou una llei de l'antiga Roma,  datada vers l'any 192 aC, per la qual s'establia que fossin escollits un any  quatre pretors i al segent sis (en anys alternats), llei que mai va ser respectada.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265576" title="Tour de Flandes 2001" nonfiltered="4183" processed="4174" dbindex="104205">
L'edici del 2001 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 8 d'abril del 2001. L'itali Gianluca Bortolami ser el ms rpid d'un grup de vuit homes, que no contenia cap dels favorits per guanyar la cursa. Bortolami tamb es va vestir de lder de la Copa del mn UCI desprs de guanyar la cursa.

Classificaci General:.
08-04-2001: Bruges-Meerbeke, 269 km..



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265577" title="Messier 26" nonfiltered="4184" processed="4175" dbindex="104206">


Messier 26 ( M 26 o NGC 6694) s un cmul obert en la constellaci de l'Escut. Va ser descobert per Charles Messier al 1764.

L'M26 abasta uns 22 anys llum d'ample i est a una distncia de 5.000 anys llum de la Terra. L'estrella ms brillant s de magnitud aparent 11,9 i l'edat d'aquest cmul ha estat calculada en 89 milions d'anys. Una caracterstica interessant de l'M26 s un regi de baixa densitat d'estrelles prop del nucli, ms probablement causada per un nvol fosc de matria interestellar entre nosaltres i el cmul. 

Enllaos externs. 
 SEDS ;
astronmiques SIMBAD ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265578" title="Tour de Flandes 2000" nonfiltered="4185" processed="4176" dbindex="104207">
L'edici del 2000 de la clssica ciclista Tour de Flandes es disput el 2 d'abril del 2000. El belga Andrei Tchmil va aconseguir trencar a l'ltim moment una cursa que va estar a punt d'acabar en un esprint massiu.

Classificaci general.
02-04-2000: Bruges-Meerbeke, 269 km.:



Enllaos externs.

Lloc web de la cursa;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265579" title="Rosa Montero" nonfiltered="4186" processed="4177" dbindex="104208">

Rosa Montero  (Madrid, 3 de gener de 1951) s una periodista i escriptora espanyola. D'origen humil, va estudiar Periodisme i Psicologia, encara que va abandonar aquesta ltima carrera en quart curs. Va collaborar amb grups de teatre independent, com Cnon o Tbano, alhora que comenava a publicar en diversos mitjans informatius (Fotogramas, Diario Pueblo, Posible, etc.). 

Des de finals de 1976 treballa de manera exclusiva per al diari El Pas, en el qual fou redactora en cap del suplement dominical durant 1980-1981. En 1981 va guanyar el Premio Nacional de Periodismo per reportatges i articles literaris. En 1997 va guanyar el Premi Primavera per La hija del canbal, obra que a l'any segent tamb va rebre el premi a la millor novella atorgat pel Cercle de Crtics de Xile. La loca de la casa va guanyar el premi Qu Leer a la millor novella espanyola de 2003 i el Grinzane Cavour al millor llibre estranger publicat a Itlia en 2004. Historia del Rey Transparente va obtenir el Premi Que Leer a la millor novella espanyola de 2005, a ms del Premi Mandarache de 2007. La seva obra est traduda a una vintena de llenges. 

 Obres .
 Novella .
 Crnica del desamor (Debate, 1979);
 La funcin Delta (Debate, 1981);
 Te tratar como a una reina (Seix Barral, 1983);
 Amado amo (Debate, 1988);
 Temblor (Seix Barral, 1990);
 Bella y oscura (Seix Barral, 1993);
 La hija del canbal (Espasa, 1997);
 Amantes y enemigos (Alfaguara, 1998);
 El corazn del trtaro (Espasa, 2001);
 La loca de la casa (Alfaguara, 2003);
 Historia del Rey Transparente (Alfaguara, 2005);

 Novella juvenil .
 El nido de los sueos (Siruela, 1991, 2004) ;
 
 Contes infantils .
 Las barbaridades de Brbara (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1996);
 El viaje fantstico de Brbara (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1997);
 Brbara contra el Doctor Colmillos (Alfaguara Infantil y Juvenil, 1998)  ;

 Relats .
 Doce relatos de mujer (amb onze autors) (Alianza, 1982);
 El pual en la garganta (Alfaguara, 1994) (en el vol. collectiu "Relatos urbanos");
 Amantes y enemigos. Cuentos de parejas (Alfaguara, 1998);
 Las madres no lloran en Disneylandia (Relato, 1999);
 Cuentos del mar (amb vuit autors) (Ediciones B, 2001) ;

 Assaig periodstic .
 Espaa para ti para siempre (AQ Ediciones, 1976) ;
 Cinco aos de pas (Debate, 1982)  ;
 La vida desnuda (Aguilar, 1994) ;
 Historias de mujeres (Alfaguara, 1995) ;
 Entrevistas (Aguilar, 1996) ;
 Pasiones (Aguilar, 1999)  ;
 Estampas bostonianas y otros viajes (Pennsula, 2002);
 Lo mejor de Rosa Montero (Espejo de tinta, 2005);

 Enllaos externs .

 Pgina a www.clubcultura.com;
 Informaci sobre l'autora (Alfaguara);
 Pgina a www.escritoras.com;
 Pgina a www.epdlp.com;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265580" title="Caecilia de censoribus" nonfiltered="4187" processed="4178" dbindex="104209">
Caecilia de censoribus o lex Censoria, proposada el 54 aC (701 de la fR) per  Gneu Pompeu Magne i Gai Cecili Metel Escipi, anullant la llei Cldia del 58 aC que establia les formes d'actuaci dels censors en l'exercici de les seves funcions com inspectors i requeria la presencia dels dos censors per imposar la nota censoria.

Quan un senador havia estat declarat culpable per una cort ordinria la llei permetia als censors apartar-lo del senat de manera sumria.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265581" title="Caecilia de vectigalibus" nonfiltered="4188" processed="4179" dbindex="104210">
Caecilia de vectigalibus fou una llei del 62 aC (603 de la fR) que lliurava a terres i ports d'Itlia del pagament de les taxes de portoria; desprs d'aquesta llei l'nica vectiglia que va romandre fou la vicesima (Dion Cass. xxxvii. 51,  Cic. ad Att.  ii. 16, ad Quint, i. 10.)

Eren cnsols Luci Afrani i Quint Cecili Metel Celer i la va proposar el pretor Quint Cecili Metel Nepot. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265582" title="Caecilia Didia" nonfiltered="4189" processed="4180" dbindex="104211">
Caecilia Didia fou una llei de l'antiga Roma del 98 aC que prohibia la proposta de la Lex Satura, no fou mai operativa. Establia que les lleis s'havien de promulgar tres nones desprs d'haver estat aprovades  (Cic. Phil. v. 3, pro Domo, 16, 20, ad Alt. ii. 9.) 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265583" title="Cassia" nonfiltered="4190" processed="4181" dbindex="104212">
Cassia fou una llei de l'antiga Roma del 104 aC proposada pel trib de la plebs Luci Cassi Long que no permetia a un senador romandre al crrec desprs de ser condemnat en  Judicium Populi, o que el seu imperium havia estat suprimit pel poble (Ascon. in Cic. Cornel. p. 78). 

Un altre llei Cssia permetia al dictador Juli Csar incrementar el nombre de patricis per prevenir la seva extinci (per aquesta llei Octavi August fou fet patrici).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265584" title="Cincia" nonfiltered="4191" processed="4182" dbindex="104213">
Cincia o muneralis, fou una llei aprovada en plebiscit en temps del trib de la plebs Marc Cinci Aliment (204 aC) que va portar el nom de Da Donis et Muneribus (Cic. de Orat. ii. 71, ad Aft. i. 20 ; Liv. xxxiv. 4.). 

La facultat de donar no estava reconeguda legalment abans d'aquesta llei.

Es va compondre de tres captols: el primer que establi que no es podrien rebre donacions per defensar una causa (els plebeus sovint havien de fer donacions importants als advocats a les calendes de gener, aniversaris i festes saturnals, per obtenir defensa gratuta continua);  va caure en dess i August la va renovar i va imposar penes de quatre vegades el donat al infractor, per altre cop va caure en dess; Claudi va establir un pagament nic de deu sestercis pels oradors i Ner va voler  incrementar aquesta quantitat per finalment va restar igual; Traj va exigir jurament als oradors de qu no havien rebut res ms que els deu sestercis, per sempre fou esquivada.

El segon captol va limitar les donacions a determinades quantitats (no s coneix la quantitat que alguns suposen que fou 200 aureus) excepte quan era per finalitat publica, a canvi d'un servei convingut, o als parents propers  (aquesta darrera excepci es va establir en temps d'Anton Pius, per desprs l'excepci fou abolida fins al temps de Constant I el Gran).

El captol tercer establia la necessitat de tradici (entrega) de la cosa donada i el requisit de la mancipatio, excepte les donacions per causa de mort i les condicionals. 

Eren cnsols Publi Semproni Tudit i Marc Corneli Cetege



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265585" title="Clodiae" nonfiltered="4192" processed="4183" dbindex="104214">
Clodiae fou el nom de diversos plebiscits proposats per Publi Clodi Pulcre quan fou trib de la plebs (58 aC)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265586" title="Claipdia" nonfiltered="4193" processed="4184" dbindex="104215">
Claipdia fou una llei romana aprovada en temps de l'emperador Claudi sobre la tutela en cas de dones  (Gaius, i. 171.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265587" title="Clodia de auspiciis" nonfiltered="4194" processed="4185" dbindex="104216">
Clodia de auspiciis fou una llei romana que establia la prohibici dels magistrats de dissoldre els comicis tribunats allegant que els auspicis eren desfavorables. Restablia les lleis  Aelia i  Fufia i establia que una llei havia de ser aprovada en un dia fasti (Dion Cass. xxxviii. 13 ; Cic, in Vatin. 17, in Pison. 4, 5.)




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265588" title="Clodia de civibus romanis interemptis" nonfiltered="4195" processed="4186" dbindex="104217">
Clodia de civibus romanis interemptis, fou una llei de l'antiga Roma que tenia l'efecte que " qui civem Romanum indemnatum interemisset ei aqua et igni interdiceretur" (Velleius Pat. ii. 45.). Aquesta llei va permetre llenar el interdicte contra Cicer.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265591" title="Clodia frumentaria" nonfiltered="4196" processed="4187" dbindex="104218">
Clodia frumentaria fou una llei de l'antiga Roma,establerta a proposta del trib de la plebs Publi Clodi Pulcre el 696 de la fR (58 aC) sota els cnsols Luci Calpurni Pis Cesoni i Aule Gabini.

Va establir que el gra, fins llavors venut als pobres a baix preu, seria regalat i s'encarregava a Sext Claudi de tenir provets  els graners. Fou una de les lleis Frumetries (Dion Cass. xxxviii. 13 ; Cic. pro Domo, 10.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265600" title="Toni Collada" nonfiltered="4197" processed="4188" dbindex="104219">
Antn Lleonardo Collada (Fonz, 1974 - ) s un escriptor en aragons. Ha cursat estudis de Mecnica Industrial a l'institut Salesi de Monts. Ha escrit en aragons dialectal de la baixa Ribagora molts relats curts, d'entre els quals cal destacar com Dos cartas y una llonganiza p`atar (1998) i De bestia (2000), i lels publicades en la revista Fuellas, Fabula del cocho charrador (1999), Diyas de fiesta (2000) i L'onst bllanco (1999). Ha guanyat el primer Premi de novella curta ciutat de Barbastre amb El biache. Tamb va ser un dels dos guanyadors en 1999 del Premi literari Vila de Sitamo de relats en aragons amb l'obra Alfredo Serbln, publicada pel Consello d'a Fabla Aragonesa.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265605" title="Fuellas" nonfiltered="4198" processed="4189" dbindex="104220">
Fuellas d'informazin d'o Consello d'a Fabla Aragonesa o Fuellas (fulles en aragons) s la primera i ms veterana revista realitzada completament en aragons. 

s la publicaci peridica no diria ms antiga de Arag, car s'edita des de 1978. s de publicaci bimestral, amb aproximadament entre 20 i 32 pgines per nombre. Se centra en la informaci d'actualitat sobre l'aragons i la cultura realitzada en aragons: literatura, mostres, publicacions, poltica lingstica, textos populars, activitats, etc. 
Admet recensions d'altres publicacions, textos curts de creaci literria i alguns treballs d'investigaci que se centrin en el lxic, la gramtica o altres aspectes de l'aragons.


 Enllaos externs .
Revista Fuellas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265606" title="Microsoft Entertainment Pack" nonfiltered="4199" processed="4190" dbindex="104221">
La primera versi del Microsoft Windows Entertainment Pack (WEP) era una collecci de jocs de disseny senzill per a Windows. Aquests jocs eren una mica estranys ja que en aquell temps no podien ser iniciats en MS-DOS; molts d'ells tornaran ao ferir-se en el Best of Windows Entertainment Pack. Van haver-hi 4 sries diferents del WEP.

Llistat de jocs.

 Chess;
 Chip's Challenge;
 Cruel (joc de cartes);
 Dr. Black Jack;
 FreeCell (joc de cartes);
 Fuji Golf;
 Go Figure!;
 Golf (joc de cartes);
 IdleWild (un programa de protector de pantalla);
 JezzBall;
 Jigsawed;
 Klotski;
 Life Genesis (basat en el Life simulation de John Horton Conway);
 Maxwell's Maniac;
 Pegged;
 Pipe Dream (per LucasArts);
 Rattler Race;
 Rodent's Revenge;
 SkiFree;
 Stones;
 Taipei;
 Tetravex;
 Tetris (versi Windows);
 Tic Tac Drop (un clon de Connect Four);
 TicTactics;
 TriPeaks (joc de cartes);
 Tut's Tomb (joc de cartes);
 WordZap;

 GameSampler .
Una versi del Entertainment Pack anomenada Gamesampler, es va oferir en un disquet d'alta densitat, va ser comercialitzat com l'11 disc en un pack de 10 discs per Verbatim a principis dels anys 1990. Jocs que incloen aquest disc eren Jezzball, Rodent's Revenge, Tetris i Skifree. Kellogg's tamb va oferir-lo en algunes ocasions un disc aix.
Vegeu tamb.
Microsoft Entertainment Pack: The Puzzle Collection;
Microsoft Arcade;
Best of Microsoft Entertainment Pack;

Enllaos externs.
Informaci del Microsoft Entertainment Pack ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265611" title="Chus Raul Usn" nonfiltered="4200" processed="4191" dbindex="104222">
Chus Raul Usn (Saragossa, 1966) s un editor i escriptor en aragons. Va estudiar en els Jesutes de Saragossa i, posteriorment, va estudiar Histria en la Universitat de Saragossa. Va ser responsable del Ligallo de Fablns de l'Aragons, organitzaci dedicada a la defensa de la llengua aragonesa. Va guanyar diversos premis literaris, que li van dur a realitzar les seves primeres publicacions, tant de poesia com de ficci. s el traductor Cullita d'otri (1998), antologia de poesia occidental. Del seu dietari As zien claus, en el qual conta el seu treball com educador en un reformatori, l'escriptor asturi Xuan Bello va escriure: "cent instants on tot s possible: l'infern i el parads, els ngels i els dimonis lluitant en una mateixa persona".

 Editorial Xordica .
s fundador i propietari de l'editorial Xordica, en la tradici de les grans editorials independents europees, en la qual ha publicat a molts dels nous escriptors aragonesos: Daniel Gascn, Cristina Grande, Miguel Mena, ngela Labordeta, Antn Castro, Fernando Sanmartn, Julio Jos Ordovs, ngel Petisme, Santiago Gascn, Fernando Martn Pescador, Isidro Ferrer, Daniel Nesquens o Sergio Algora. Tambin ha publicado a otros importantes escritores aragoneses: Jos Antonio Labordeta, Javier Tomeo, Ismael Grasa, Jos Mara Conget, Jess Moncada, Jos Luis Cano, Javier Barreiro, Ildefonso Manuel Gil, Jos Mara Latorre, Agustn Snchez Vidal  i molts altres escriptors: David Trueba, Manuel Antonio Pina, Ondjaki, Gonalo Tavares, Jean Debernard, Lara Lpez, Irantzu Landaluce, Manuel Moyano, Diego Pita, Joan Perucho o Xos Luis Mndez Ferrn. s el ms important editor privat de llibres enaragons: nchel Conte, Francho Nagore Lan, Elena Chazal, Chus Inazio Nabarro, Carlos Diest...

 Obra literria .

Poesia.
 Dezinueu repuis d'una bida dallata, 1986;
 Ixe buxo biello -entre fierros-, 1988;
 Luna, arto y poemas de bardo, 1989;
 Fuellas chobenas, 1991;
 Nueis d'agerro, 1986;
 Trista boira baxa, 1994;
 Cruzillata;

Prosa.
 Benzina, 2003;
 As zien claus (tradut a l'asturi, com a Les cien llaves);

Traducci.
 Cullita d`otri (amb traduccions a l'aragons de poemes de Bernardo Atxaga, Paul Auster, Miguel Labordeta i altres);
 Historias de la mano izquierda (traducci al castell del llibre de Jess Moncada);
 El caf de la rana (traducci al castell del llibre de Jess Moncada);
 Calaveras atnitas (traducci al castell del llibre de Jess Moncada);

 Enllaos externs .
Pgina web de l'editorial Xordica;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265614" title="Talo" nonfiltered="4201" processed="4192" dbindex="104223">
El talo s un aliment tpic del Pas Basc i Navarra, similar a la coca tradicional d'Amrica Central. Es cuina amb farina de blat de moro i aigua i es fa a la planxa. 

Histria.
El talo es consumia com a pa en els caserius bascos (originalment a Guipscoa), i el sobrant es menjava mullat en llet per a sopar, en una espcie de sopes. La generalitzaci del pa de blat al llarg del segle XX va acabar prcticament amb el consum del talo en els caserius. El talo passar de ser un aliment com, bsic i malament considerat, a ser preparat i consumit nicament en certes ocasions especials a l'any, guanyant en prestigi.

En l'actualitat s tpic menjar-lo embolicant xistorra (o txistorra, en euskera), i acompanyant-lo amb vi txakoli i es mengen tamb amb formatge o fins i tot amb xocolata. A Bilbao i Sant Sebasti, el talo s un element essencial de la fira de Sant Toms, que se celebra cada 21 de desembre.. 


Preparaci.
Per a elaborar el talo es necessiten 350 g. de farina de blat de moro, 250 ml d'aigua tbia i una mica de sal. Es posen la farina i la sal, i es comena a afegir l'aigua en el centre pastant, fins a formar una massa amb la teixidura adequada. Es deixa reposar 30 minuts i es formen boletes que es van estenent des del centre cap a fora fins a formar una espcie d'hstia ben prima que es posa a torrar lleugerament en una planxa pels dos costats. Es serveix acompanyada de xorio fregit, botifarr, cansalada, llom, etc.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265615" title="nchel Conte" nonfiltered="4202" processed="4193" dbindex="104224">
nchel Conte Cazcarro (Alcolea de Cinca, 1942) s un escriptor en aragons. s doctor en histria i catedrtic d'ensenyament secundari, jubilat en 2003. Militant actiu, va reorganitzar el Partit Comunista d'Espanya (PCE) en la provncia de Terol en els ltims anys del franquisme i avui milita a Esquerra Unida d'Arag. s membre de l'equip fundador d'Andaln, revista aragonesista i escrita plenament en castell, excepte els articles que hi publicaven, entre altres Conte, i est entre els fundadors del Consello d'a Fabla Aragonesa.

Durant la seva estada a Ansa com professor d'Histria, va portar a terme una intensa labor d'investigaci del folklore de la comarca de Sobrarb i va fundar l'agrupaci folklrica Viello Sobrarbe. s una figura imprescindible de la literatura contempornia en aragons. Ha escrit tant poesia com novella, a ms de colleccions de relats. Com investigador, a part de ms de quaranta articles d'histria medieval altoaragonesa, publicats en revistes i en congressos nacionals i internacionals, ha publicat dues obres destacades en la historiografia aragonesa: La Encomienda del Temple de Huesca (1986) i La aljama de Moros de Huesca (1992). En l'actualitat est preparant l'edici de Los moriscos de Huesca. Alguns dels seus articles i comunicacions han estat escrits en aragons, de manera que ha estat pioner en l's d'aquesta llengua tamb en el camp de la Histria. Va formar part de l'Equip que va escriure "El aragons: identidad y problemtica de una Lengua" (1977).

Ha rebut diversos premis literaris: Premi de Contes en Aragons Ciutat de Barbastre (1970) i premis en la Festa de la Poesia d'Osca de 1968,1969, 1970, 1971. En 2001 va rebre el premi de la Universitat de Saragossa per a poesia en aragons pel poemari "Como plebia sobre o bientre", editat incls en el poemari "I sagazaga o mar o desierto" (2002). A ms, en 2008 es presenta com candidat al Senat d'Espanya per la provncia d'Osca en la llista d'Izquierda Unida.  

Obra.

Poemaris:
No deixez morir a ma voz (1972; reeditada en 1986 i traduda al castell i al rus en 2002).
O tiempo y os das (1996);
E zaga o mar o desierto (2002; Premio Saputo a la milljor obra en aragons de 2002. Traduda a l'asturi.

Coleccions de relats:
O rafe d'o espiello (1997);
De ordo sacerdotalis (2004);

Novelles:
O bolito d'as sisellas (2000; Premi Saputo a la mejor obra en aragons de 2000. ;
Aguardando lo zierzo (2002; Premi Ciutat de Barbastre, 2002; traduda al rus en 2004 i al castell, com Esperando al cierzo,  en 2007.

T poemes i contes publicats a  Argensola, Andaln, Fuellas, Rolde, Luenga e Fablas i altres revistes. Alguns poemes seus han estat traduts al castell, francs, angls, alemany i portugus.

 Referncies .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265620" title="Pilar Brabo Castells" nonfiltered="4203" processed="4194" dbindex="104225">
Pilar Brabo Castells (Madrid, 1943-1993) fou una poltica espanyola. Va estudiar Fsiques i Cincies de l'Educaci la Universitat de Madrid, on va destacar en l'oposici al franquisme en el sindicat estudiantil FUDE des de 1964. Va ingressar en el Partit Comunista d'Espanya en 1965, i el 1968 en va ser escollida integrant del Comite Central. Organitz l'oposici a les aules de la Universitat, ra per la qual fou empresonada sovint (7 mesos el 1974). A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollida diputada del PCE per la provncia d'Alacant, i destac per les seves intervencions en qestions educatives. El 1982 va donar suport al sector renovador del PCPV i fou expulsada del PCE. Es va dedicar aleshores a la sociologia electoral i el 1986 va ingressar al PSOE, merc la seva amistat amb Ludolfo Paramio, Fernando Claudn i Jos Mara Maravall. Tamb collabor sovint a El Pas.

El 1987 fou nomenada governadora civil de la provncia de Castell de la Plana, i el 1990 directora general de Protecci Civil, crrec que va exercir fins a la seva mort, provocada per un cncer.

 Enllaos externs .
 Obituari de Pilar Brabo a El Pas;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265622" title="Revista de Occidente" nonfiltered="4204" processed="4195" dbindex="104226">
Revista de Occidente s una publicaci cultural i cientfica espanyola fundada i dirigida el 1923 per Jos Ortega y Gasset, de divulgaci acadmica tant en Europa com en Amrica Llatina. En ella van escriure i es van traduir articles d'importants filsofs contemporanis com Bertrand Russell i Edmund Husserl. Publica onze nombres a l'any, sent l'edici corresponent a juliol i agost un nombre doble. Editada entre 1923 i 1936 a crrec d'Ortega y Gasset, des de 1962 s publicada novament sota la direcci del seu fill Jos Ortega Spottorno (de 1962 a 1980) i la seva filla Soledad Ortega Spottorno (1980-2007) posteriorment.

 Enllaos externs .
 Web de la Revista de Occidente;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265623" title="Glenn Gould" nonfiltered="4205" processed="4196" dbindex="104227">

Glenn Herbert Gould ms conegut amb el nom de Glenn Gould (Toronto, Canad, 25 de setembre de 1932 - 4 d'octubre de 1982), fou pianista, compositor, escriptor, home de rdio i realitzador canadenc. Fou fams sobretot pels seus virtuosos enregistraments de les obres per a teclat de Johann Sebastian Bach. La vida i l'obra de Glenn Gould han rebut una atenci pstuma sense precedents, fruit en gran part dels interrogants que provoca la seva personalitat excntrica, inabastable als tpics, envoltada de misteri, hipocondraca i aparentment asexuada. La seves gravacions no deixaven a ning indiferent i tamb tenia detractors per fer moviments estranys mentre tocava a ms a ms de tarallejar. S'han escrit molts llibres, s'han fet pellcules i documentals sobre la seva figura. El 1987, la Fundaci Glenn Gould va instaurar el Premi Glenn Gould que s'atorga cada tres anys a un personatge viu al qual se li reconeixen les seves contribucions a la msica i la comunicaci. 

Biografia.

Nascut a Toronto al si d'una famlia de msics, Gould va aprendre a tocar el piano amb la seva mare. El seu avi era cos d'Edvard Grieg. Va entrar al conservatori de Toronto quan tenia deu anys i va estudiar amb el xil Alberto Guerrero. Va donar nombrosos concerts, essencialment al continent americ, on va tocar amb els clebres directors Herbert von Karajan, Leonard Bernstein, Yehudi Menuhin, entre altres. El comenament del seu renom internacional pot ser datada en la seva clebre gravaci de les Variacions Goldberg de juny del 1955 als estudis CBS a Nova York.

Deixava les actuacions en concerts el 1964, dedicant-se a l'estudi de gravaci per la resta de la seva carrera, actuant tamb a la televisi i la rdio, aix com a documentals de rdio no musicals i altres projectes.

Gould va publicar ms de 60 discs amb un repertori que va incloure des de Bach fins a Schnberg, des de Beethoven fins a Xostakvitx, a qui va popularitzar a Occident. De Bach va deixar un inigualable patrimoni d'enregistraments. La seva interpretaci, d'una rapidesa i d'una claredat fora del com, i sobretot fora de les modes de l'poca, far molt per al seu xit.

Les seves composicions, per contra, han continuat sent poc conegudes. Citem sobretot una fuga per a cor a quatre veus mixtos titulada So you want to write a fugue? on el msic ens explica amb humor com escriure una fuga. Gould s igualment l'autor d'un Quartet a cordes opus 1, d'inspiraci propera a la msica de Schnberg.

Entre 1972 i la seva mort, va realitzar set documentals amb Bruno Monsaingeon, entre els quals Les Chemins de la musique el 1974, rebatejat ms tard Glenn Gould, l'alchimiste.

Considerat com un dels majors pianistes del segle XX, mor el 1982 d'un accident vascular cerebral. Segons exmens mdics posteriors a la seva mort van diagnosticar-li sndrome d'Asperger.

Enregistraments curiosos.

El pianista tenia un mtode increble de preparar-se per a les sessions d'enregistrament. Gould explica en una entrevista, la darrera, que abans de prendre la decisi de gravar les quatre balades de Brahms, no les havia tocat mai, ni desxifrat, ni escoltat. Aquesta decisi de gravar la pren dos mesos abans d'anar a l'estudi. Durant les sis setmanes segents es dedica a estudiar les partitures sense acostar-se al piano, ellaborant una concepci molt clara de com vol abordar-les. Les treballa en el seu cap i deixa que hi rodin, dotzenes de vegades. Caminant o conduint, tan se val.

Les darreres dues setmanes les toca al piano, una hora al dia com a mxim. Dos dies abans de les sessions, s'abst de tocar. Segueix sense tocar el piano fins que els tcnics de l'estudi acaben amb tots els preparatius i el responsable diu 'Primera presa!'. Molt sovint, aquest primer enregistrament s el millor perqu s el moment amb la imatge mental ms pura, menys lligada a les contradiccions de la realitat d'un instrument.

Referncies.


Bibliografia.

BAZZANA, Kevin. Vida y arte de Glenn Gould. Editorial: Turner. 2007. ISBN 978-84-7506-736-0  ;
COTT, Jonathan. Conversaciones con Glenn Gould. Editorial Global Rhythm Press. 2007. ISBN 978-84-9354-123-1;

Enllaos externs.

La fundaci Glenn Gould;
Una mostra de la seva peculiar forma d'interpretaci;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265627" title="Emilio Casals Parral" nonfiltered="4206" processed="4197" dbindex="104228">
Emilio Casals Parral (Reus, 10 de juliol de 1927) s un advocat i poltic catal. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit diputat de la UCD per la provncia de Tarragona. Fou membre de Centristes de Catalunya-UCD fins el 1982, any en qu es pass a Aliana Popular, partit amb el que es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1984 fou escollit diputat per la provncia de Tarragona.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265628" title="Messier 27" nonfiltered="4207" processed="4198" dbindex="104229">

Messier 27 (Tamb conegut com  Nebulosa de l'Halter (Dumbbell en angls), M 27, or NGC 6853). s una nebulosa planetria en la constellaci de la Guineueta. Va ser descoberta per Charles Messier al 1764.

La nebulosa de l'Halter s especialment brillant i posseeix un dimetre aparent molt gran, ja que la part ms lluminosa ocupa 1/5 de la que ocupa la  lluna. La seva velocitat d'expansi s 6,8 segons d'arc per segle i la seva edat estimada s de 3.000 o 4.000 anys.

L'estrella central que va originar la nebulosa t una magnitud aparent de 13,5, el que la fa difcilment observable per a un astrnom novell: s una nana blanca de color blau molt calenta (85 000K). La seva massa va ser estimada al 1999 per Napiwotzki en 0.56  0.01 de la massa solar. Aquest estrella podria estar acompanyada d'una altra, encara ms feble  (magnitud 17) a 6,5 segons d'arc de distncia aparent.
Estructura.

Com a moltes nebuloses planetries , la nebulosa de l'halter cont nusos. La seva regi central est marcada per efusiones de nusos foscos i brillants i les cues fosques associades. L'aparena dels nusos varia des d'objectes simtrics amb cua fins a objectes irregulars sense cua. De la mateixa manera que a la nebulosa de l'Hlix i la nebulosa de l'Esquimal, els caps dels nusos tenen cspides brillants que sn fotoionitzacions locals.
Observaci.
En bones condicions meteorolgiques l'M27 s observable amb binoculars. Amb un telescopi a partir de 150 o 200 mm s'observa ms fcilment el cor brillant.

Enllaos externs. 
 SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265630" title="Enrique Marco Soler" nonfiltered="4208" processed="4199" dbindex="104230">

Enrique Marco Soler (Castell de la Plana, 1918 - 2004) s un industrial i poltic valenci. Va estudiar el batxillerat en l'Institut de Castell com a alumne lliure. En 1932 va ingressar en les Joventuts Socialistes i en 1934 wn va formar part del comit local. En 1937 obt el grau de Tinent d'Enginyers en l'Escola Popular de Guerra. En acabar la guerra civil espanyola s condemnat a 20 anys de pres, per s allliberat  l'agost de 1945. Treball d'espardenyer, desprs en una fbrica de calat i desprs s'installa com a autnomi. Es va afiliar al PSOE, va ocupar la secretaria general de l'agrupaci de la Vall d'Uix des de la seva fundaci i fou membre del Comit federal del Partit. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Valncia.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265632" title="Jos Vicente Mateo i Navarro" nonfiltered="4209" processed="4200" dbindex="104231">
Josevicente Mateo i Navarro (Jumilla, Mrcia, 1931 - 2001) fou un poltic valenci. Escriptor i treballador bancari de formaci autodidacta. Treball en una sucursal del Banco Hispano Americano a Madrid, per aviat deman trasllat a Alacant.  El 1966 fou un dels fundadors del Club d'Amics de la UNESCO, que ha presidit des del 1972 fins el 1978. Tamb va fer una Gua de Murcia i Imagen de Alicante, amb fotografies de Pere Catal i Roca, per encrrec de Josep Vergs i Matas, d'Editorial Destino. El 1966 va escriure Alacant a part, publicat per Edicions d'Aportaci Catalana i prologat per Joan Fuster

Tamb va fundar la Junta Democrtica del Pas Valenci a Alacant. Posteriorment form part de la Taula de Forces Poltiques i Sindicals del Pas Valenci a Alacant. Fou a nivell provincial el primer interlocutor davant els poders fctics (militars, governador, alcaldes) i de la Junta d'oposici democrtica, ra per la que fou detingut dos cops. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador pel PSOE per la provncia d'Alacant. No es present a la reelecci i deix la poltica. Va morir d'una malaltia heptica.

 Enllaos externs .
 Biografia i obres;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265633" title="Josep Vergs i Matas" nonfiltered="4210" processed="4201" dbindex="104232">
Josep Vergs i Matas (Palafrugell, Baix Empord 1910 - Barcelona 2001) fou un editor catal. 

En esclatar la guerra civil espanyola escap a Londres per no ser assassinat i abans d'acabar la guerra an a Burgos, on es qued la capalera de la revista Destino, que edit a Barcelona fins el 1975. 

El 1942 cofund l'editorial Edicions Destino, de la que en fou editor fins el 1989. En aquesta editorial public tota l'obra de Josep Pla i promogu el Premi Nadal i el Premi Josep Pla, per tamb edit les obres de Miguel Delibes, Camilo Jos Cela, lvaro Cunqueiro, Juan Goytisolo, Carmen Martn Gaite, Ana Mara Matute, Rafael Snchez Ferlosio, Ramn J. Sender i Carmen Laforet, endems de George Orwell i Dionisio Ridruejo. Fou considerat el principal editor catal durant el franquisme. El 1997 fou homenatjat al Motel Empord de Figueres en cloure l'Any Pla del centenari i guardonat amb la Gran Creu d'Alfons X el Savi. Tamb aques any reb el Premi Quadern  atorgat per la Fundaci Amics de les Arts i de les Lletres de Sabadell. El 2007 sort la seva biografia, basada en la correspondncia amb el seu fill gran exiliat a Cambridge "Un pas tan desgraciat. Memria compartida amb l'editor de Destino" per Josep C. Vergs (Sd edicions).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265634" title="Destino (revista)" nonfiltered="4211" processed="4202" dbindex="104233">
Destino fou una revista de publicaci setmanal editada en castell. Fou fundada a Burgos el 1937 per l'editor Josep Vergs i Matas i un grup de catalans vinculats a la Falange Espaola. El 1939 es trasllad a Barcelona, on es va publicar fins el 1980 lligada a Edicions Destino; el 1985 intentaren revifar-la, per als pocs nmeros deix de publicar-se definitivament. 

Entre els seus directors hi trobem Ignasi Agust, Nstor Lujn, Xavier Montsalvatge i Baltasar Porcel. Inicialment es present com a una revista d'informaci general de caire falangista, per desprs evolucion cap a posicions liberals i tmidament catalanistes, tot conservant un to cultural i una qualitat formal elevada, que exerciren una certa influncia sobre la burgesia barcelonina. 

En foren collaboradors assidus, entre d'altres, Josep Pla, Valent Castanys, Manuel Brunet, Joan Corts, Joan Estelrich, Juan Ramon Masoliver, Josep Palau i Fabre, Sebasti Gasch i Miquel Porter i Moix.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265636" title="Edicions d'Aportaci Catalana" nonfiltered="4212" processed="4203" dbindex="104234">
Edicions d'Aportaci Catalana fou una editorial fundada el 1962 per Joan Ballester i Canals amb el suport de Joan Fuster, que publica Entre tots ho farem tot, collecci d'assaigs i estudis sobre temes d'inters poltic. Deix de publicar el 1968.

 Ttols apareguts .
 Problemes de dem d'Esteve Albert i Corp;
 La comunitat bretona a l'Estat francs de Yann Four;
 Pompeu Fabra, exemple i guia Miquel Ferrer Sanxis;
 Cap a una interpretaci de la histria de Mallorca de Josep Meli i Perics;
 Qesti de noms de Joan Fuster (1962);
 Orgens del carcter de Carles Muoz i Espinalt (1963);
 Sentit poltic dels catalans de Carles Muoz i Espinalt (1964);
 Els catalans indiferents de Manuel Cruells (1964);
 Les parles maternes de Michel Legris (1965);
 Alacant, a part de Josevicente Mateo i Navarro (1966);
 La revoluci regionalista, de Robrt Lafont (1968);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265637" title="Prediccions dels Testimonis de Jehov" nonfiltered="4213" processed="4204" dbindex="104235">

Les prediccions dels Testimonis de Jehov sn el recull de profecies fetes per alguns lders dels Testimonis de Jehov, en qu donen una data especfica d'un succs futur. Aquestes no s'han mai complert.

Cronologia escatolgica de Charles Taze Russell.



El fundador dels Testimonis de Jehov, Charles Taze Russell, a l'any 1876, desprs del seu contacte amb el pastor adventista Nelson H. Barbour, en la seva literatura defensava la segent cronologia escatolgica:

 1799 Inici dels ltims dies, marcats per la derrota del Papa a mans de Napole Bonaparte.
 1873 Fi dels 6000 anys de la creaci d'Adam.
 1874 Presencia invisible de Jesucrist (parusia), ;
 1914 La fi del sistema actual o Gran Tribulaci.

Presncia invisible de Jesucrist per l'any 1874.

Charles T. Russell, seguint la cronologia bblica, afirmava que els 6000 anys des de Adam es completaren per la tardor de l'any 1873 i que la presencia de Jesucrist havia comenat a l'any 1874 segons esmenta en el seu llibre Estudis de les escriptures:
 
"Nostra Senyor, el Rei designat, est present ara, des de l'octubre de 1874." . Entenent la presencia, com una presencia invisible.

Posteriorment a l'any 1935, els Testimonis de Jehov van revisar tota la seva cronologia i descartaren aquesta data, traslladant la Presencia invisible de Jesucrist a l'any 1914 .)

Fi dels temps dels gentils per l'any 1914.


En el 1876, Russell accept l'idea de Barbour i altres de qu a l'any 1914 acabaria el perode que Jess anomen "els temps dels gentils" . Va deduir que la Profecia dels Set Temps del Llibre de Daniel es compliria en aquest any i Jesucrist assumiria el control dels afers a la Terra eliminant tots els governs, i inaugurant el perode de mil anys esmentat al llibre d'Apocalipsi. 

Influenciat per les teories de John Taylor i Charles Piazzi Smyth Russell afirm que les mesures de la gran Pirmide de Keops corroboraven la cronologia bblica de qu l'any 1914 esdevindria la gran tribulaci i la fi del mn actual. 

En aquest mateix any de 1914, Russell i el seu grup va distribuir en els Estats Units i el Canad ms de deu mi lions d'exemplars del tractat, "The Bible Students Monthly", amb l'article de primera plana titulat Fi del mn pel 1914,.

Pass l'any 1914 i la fi del mn no arrib. El mateix Russell va reconixer "l'error" poc avan de la seva mort, en el prleg d'una nova edici del llibre El temps s'apropa.

Actualment els Testimonis de Jehov, creuen que Jesucrist comen a governar de forma invisible l'any 1914, i que la fi del mn actual queda pel futur.

La fi de la "cristiandat" per l'any 1918.

Abans de morir, Russell va escriure el llibre "The Finished Mystery" ("Estudis sobre les Escriptures, volum VII"), que fou publicat per la societat en el juliol de 1917. Basant-se en el llibre de l'Apocalipsi i el Llibre d'Ezequiel, va profetitzar que l'any 1918 s'esdevindria la destrucci de les esglsies de la cristiandat i de tots els seus membres.

Jubileu de la humanitat per l'any 1925.



Joseph Rutherford (successor de Russell) a l'any 1918 va escriure que en el 1925, es compliria el gran jubileu de la humanitat i l'inici del compliment de diverses profecies bbliques sobre el regnat mi lenari de Jesucrist. Aix implicava la resurrecci dels servents fidels del passat i tamb va suposar que els cristians ungits no tindrien mes treball per fer a la Terra i ascendirien al cel.

La casa Beth Sarim.
L'any 1918 Joseph Rutherford va fer una proclama mundial a on va dir: "...podem confiadament esperar que 1925 marcar el retorn de Abraham, Isaac, Jacob i els fidels profetes de l'antiguitat, particularment els esmentats per l'Apstol a Hebreus 11, en una condici de perfecci humana". 

L'any 1929 Joseph Rutherford va fer construir a Califrnia la casa Beth Sarim, per allotjar als profetes i patriarques de l'Antic Testament (com No, Abraham o Elies), que ressuscitarien poc avan de l'Harmagedon per ajudar en el regne millenari de Jesucrist sobre la Terra. Rutherford ocup Beth Sarim fins la seva mort l'any 1942, finalment la casa fou venuda per la societat l'any 1948.

En el 1975 acabarien els 6.000 anys d'histria humana.
L'any 1966, l'organitzaci va dir que, en lloc de concloure els 6,000 anys de historia humana el 1874, com havia ensenyat prviament, acabarien l'any 1975.

Aix es public en el llibre escrit per Frederick William Franz, titulat Vida eterna en llibertat dels fills de Du. En el primer captol, defensava la creena dels sis "dies" de mil anys cada un, durant els quals l'humanitat experimentaria imperfecci, seguits per un set "dia" de mil anys en el que la perfecci seria restaurada en un gran Jubileu de l'alliberaci de l'esclavitud el pecat, la malaltia i la mort. El llibre diu en les pagines 28,29:

"En aquest segle XX s'ha efectuat un estudi independent que no segueix cegament els clculs cronolgics tradicionals de la cristiandat, i la compta de temps publicada com resultat d'aquest estudi independent, dona com la data de la creaci de l'home l'any 4026 a. de la E. C.. Segons aquesta cronologia bblica fidedigna, els sis mil anys des de la creaci de l'home acabarien l'any 1975, i el set perode de mil anys de la historia humana comenar a la tardor de 1975 E. C." 

Tots els Testimonis de Jehov esperaven la fi del mn actual per aquesta data, i l'inici del regne de mil anys de Jesucrist que portaria la destrucci de la religi falsa i el establiment d'un nou ordre mundial.

Generaci de 1914.

Des de l'any 1976 la societat defensa l'idea de la anomenada generaci de 1914. Basant-se en les paraules de Jesucrist on va dir: "Us asseguro que no passar aquesta generaci sense que tot aix hagi succet. El cel i la terra passaran, per les meves paraules no passaran." de Mateu 24:34.
En la seva literatura, la Watch Tower identifica la generaci esmentada per Jess, com la generaci que va viure els esdeveniments de 1914, la Primera Guerra Mundial i tots els desastres posteriors, i l'anomena la generaci de 1914. Segons la bblia una generaci t una durada d'uns 80 anys. Sumant a 1914 els 80 anys, la fi del sistema o fi del mn tindria que passar avan del 1994, aproximadament, quan encara siguin vives persones de la generaci de 1914.

Des de 1995 aquesta teoria a estat abandonada per part dels Testimonis de Jehov.

Prxima data per la fi del mn.

Segons la Bblia No va esperar 120 anys fins el moment del diluvi, aquest va ser el temps del fi de No i la seva generaci. 
El 15 de Desembre del 2003 un article de la Watch Tower feia un para lelisme entre els dies de No i el nostres dies actuals. Afegint 120 anys a la data de 1914 s'arriba a l'any 2034 com a data probable de la fi del mn.

Taula Resum.

Taula resum dels diferents canvis haguts amb el pas dels anys.





 Referncies .



Bibliografia.

"El Reino de Dios empez en 1914", Autor: Pedro de Felipe;

Enllaos externs.

Vdeo Profecia any 1975, Discurs de Charles Sunutko  ;
Vdeo Profecia any 1975, Discurs de Fred Franz;
Profecies de la Watch Tower ;
Profecia de 1975;
Generaci de 1914;
Vdeo, Histria dels Testimonis de Jehov;
Vdeo, Resurrecci de 1918;
Profecia de 1914,Pedro de Felipe;
Prxima data, 2034 ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265638" title="Llista de carreteres de Catalunya" nonfiltered="4214" processed="4205" dbindex="104236">
Carreteres titularitat de l'Estat.
Autopistes i autovies d'Inters General.
A-2 Madrid-Barcelona-La Jonquera (Autovia del Nord-est);
A-14 Lleida-Sopeira;
A-22 Lleida-Osca;
A-26 Llan-Olot;
A-27 Tarragona-Lleida;
A-7 Algesires-Barcelona (Autovia de la Mediterrnia);
AP-2 Saragossa-El Vendrell / El Papiol-Molins de Rei (Autopista del Nord-est);
AP-7 La Jonquera-Algesires (Autopista de la Mediterrnia);

Autopistes i autovies d'Inters Local.
B-10 Ronda Litoral de Barcelona (Tram Port de Barcelona-Nus del Llobregat);
B-20 Ronda de Dalt de Barcelona (Trams Sant Boi-Nus del Llobregat i Nus de la Trinitat-Montgat;
B-23 Molins de Rei-Barcelona (Avinguda Diagonal);
B-24 Vallirana-Molins de Rei;
B-30 Sant Cugat del Valls-Barber del Valls (Calades laterals de l'AP-7);
LL-11 Accs Est a Lleida;
LL-12 Accs Sud a Lleida;
T-11 Tarragona-Reus;

Carreteres de la Xarxa d'Inters General.
N-II Montgat-La Jonquera;
N-141 Bossst-Portill de Bossst;
N-145 La Seu d'Urgell-Andorra;
N-154 Puigcerd-Llvia;
N-230 Lleida-Canejan;
N-240 Tarragona-Lleida-Bilbao;
N-260 Portbou-Sabinigo;
N-340 Algesires-Barcelona;
N-420 Montoro-Reus;

Carreteres d'Inters Local.

E-22 Accs a Sidamon des de l'A-2;
E-23 Accs a Mollerussa des de l'A-2;
E-24 Carretera de La Caparrella (Lleida);
E-25 Connexi de l'A-2 amb la N-II a Els Alams;
N-156 Accs a l'Aeroport de Girona;
N-235 Accs a l'Aldea des de l'AP-7;
N-240a Trams antics de la N-240;
N-241 Accs al Port de Tarragona;
N-260a Trams antics de la N-260;
N-340a Trams antics de la N-340;

Carreteres titularitat de la Generalitat de Catalunya.

Xarxa Bsica Primria. 	

C-12 Amposta-La Pasarella (Vilanova de Mei) (Tram Amposta-ger) (Eix Occidental);
C-13 Lleida-Esterri d'neu (Eix del Pallars);
C-14 Salou-La Seu d'Urgell (Eix Tarragona-Andorra);

C-15 Vilanova i la Geltr-Igualada (Eix Garraf-Anoia);
C-16 Barcelona-Puigcerd (Eix del Llobregat);
C-17 Barcelona-Ripoll (Eix del Congost);
C-25 Cervera-Girona (Eix Transversal) ;
C-26 Alfarrs-Olot (Tram Les Lloses-Olot) (Eix Pre-Pirinenc);
C-31 El Vendrell-Figueres (Eix Costaner);
C-32 El Vendrell- Tossa de Mar (Corredor del Mediterrani);
C-33 Barcelona-Montmel;
C-35 Parets del Valls-Llagostera (Tram Granollers-Llagostera);
C-37 Alcover-Olot;
C-38 Sant Joan de les Abadesses-Moll;
C-42 L'Aldea -Tortosa;
C-51 El Vendrell-Valls;
C-53 Vilagrassa-Vallfogona de Balaguer;

C-55 Abrera-Solsona (Tram Abrera-Manresa);
C-58 Barcelona-Castellbell i el Vilar;
C-59 Santa Perptua de Mogoda-Santa Maria d'Ol (Tram Santa Perptua de Mogoda-Caldes de Montbui);
C-60 Argentona-La Roca del Valls;
C-63 Lloret de Mar-Olot (Eix Selva-Garrotxa);
C-65 Sant Feliu de Guxols-Girona;
C-66 Palafrugell-Besal;

Xarxa Bsica Secundria. 	
C-12 Amposta-La Pasarella (Vilanova de Mei) (Tram ger-La Pasarella (Vilanova de Mei);
C-12B Les Camposines (La Fatarella)-Asc;
C-15B Sitges-Canyelles (C-15);
C-16C Accs Nord a Manresa;
C-25D Accs Oest a Vic;
C-26 Alfarrs-Olot (Trams Alfarrs-Les Lloses i Navata-Borrass);
C-28 Vielha-Esterri d'neu;
C-31B Salou-Tarragona;
C-31C Sant Boi de Llobregat-El Prat de Llobregat;
C-31D Accs Sud a Matar;
C-31E Accs Nord a Matar;
C-32B Accs a l'Aeroport del Prat;
C-35 Parets del Valls-Llagostera (Tram Parets del Valls-Granollers);
C-43 Benifallet-Gandesa;
C-44 L'Hospitalet de l'Infant-Mra la Nova;
C-45 Maials-Sers;
C-55 Abrera-Solsona (Tram Manresa-Solsona);
C-59 Santa Perptua de Mogoda-Santa Maria d'Ol (Tram Caldes de Montbui-Santa Maria d'Ol);
C-61 Arenys de Mar-Sant Celoni;

Xarxa Comarcal. 
C-142z;
C-147;
C-147b;
C-147z;
C-148a;
C-149;
C-149a;
C-149b;
C-149z;
C-150a;
C-150z;
C-151a;
C-152;
C-152a;
C-153a;
C-154a;
C-155;
C-155a;
C-162;
C-221;
C-230a;
C-233;
C-234;
C-237z;
C-240a;
C-240z;
C-241c;
C-241d;
C-241e;
C-241z;
C-242;
C-242a;
C-243a;
C-244z;
C-250;
C-250z;
C-251;
C-252;
C-253;
C-253a;
C-255;
C-255z;
C-256;
C-260;
C-451;
C-451B;
C-563;
C-1311;
C-1412a;
C-1412b;
C-1412bz;
C-1412z;
C-1413z;
C-1414;
C-1415bant;

Xarxa Local Primria. 
Barcelona.
B-40;
B-100;
B-111;
B-120;
B-124;
B-140;
B-140a;
B-141;
B-143;
B-201;
B-202z;
B-203;
B-204;
B-210;
B-212;
B-220;
B-221;
B-221a;
B-222;
B-223;
B-224;
B-224a;
B-225;
B-245;
B-250;
B-250a;
B-300;
B-400;
B-402;
B-420;
B-422;
B-430;
B-451;
B-500;
B-511;
B-511z;
B-520;
B-521;
B-523;
B-530;
B-682;

Girona.
GI-401;
GI-402;
GI-500;
GI-501;
GI-502;
GI-503;
GI-504;
GI-505;
GI-510;
GI-510z;
GI-511;
GI-511z;
GI-512;
GI-513;
GI-514;
GI-514z;
GI-520;
GI-521;
GI-522;
GI-523;
GI-524;
GI-530;
GI-531;
GI-532;
GI-533;
GI-534;
GI-535;
GI-540;
GI-541;
GI-541z;
GI-542;
GI-543;
GI-544;
GI-550;
GI-551;
GI-552;
GI-553;
GI-554;
GI-555;
GI-562;
GI-600;
GI-601;
GI-602;
GI-603;
GI-604;
GI-610;
GI-611;
GI-612;
GI-613;
GI-614;
GI-620;
GI-622;
GI-623;
GI-623a;
GI-624;
GI-630;
GI-631;
GI-632;
GI-633;
GI-634;
GI-641;
GI-642;
GI-643;
GI-644;
GI-650;
GI-650a;
GI-651;
GI-652;
GI-652a;
GI-653;
GI-654;
GI-660;
GI-661;
GI-662;
GI-663;
GI-664;
GI-665;
GI-666;
GI-667;
GI-671;
GI-673;
GI-674;
GI-680;
GI-680a;
GI-681;
GI-682;

Lleida.
L-200;
L-201;
L-203;
L-214;
L-220;
L-232;
L-234;
L-241;
L-243;
L-303;
L-304;
L-310;
L-311;
L-311b;
L-311z;
L-312;
L-313;
L-313z;
L-314;
L-324;
L-401;
L-500;
L-501;
L-502;
L-503;
L-504;
L-510;
L-511;
L-512;
L-521;
L-522;
L-700;
L-701;
L-702;
L-800;
L-902;
L-903;
L-910;
L-911 C-1412b, al Coll de Comiols (Isona i Conca Dell)-Sant Salvador de Tol (Gavet de la Conca);
L-912 Sant Salvador de Tol (Gavet de la Conca)-C-1412b, a Tremp;
L-913;

Tarragona.
T-200;
T-201;
T-202;
T-203;
T-204;
T-204z;
T-210;
T-211;
T-214;
T-221;
T-222;
T-223;
T-224;
T-230;
T-231;
T-232;
T-233;
T-234;
T-240;
T-241;
T-242;
T-243;
T-244;
T-300;
T-300z;
T-301;
T-302;
T-303;
T-304;
T-310;
T-310z;
T-311;
T-312;
T-313;
T-314;
T-315;
T-315z;
T-318;
T-319;
T-320;
T-321;
T-322;
T-323;
T-324;
T-325;
T-330;
T-331;
T-331z;
T-332;
T-333;
T-334;
T-340;
T-341;
T-342;
T-342z;
T-343;
T-344;
T-350;
T-351;
T-352;
T-353;
T-354;
T-360;
T-361;
T-362;
T-363;
T-700;
T-701;
T-702;
T-703;
T-704;
T-710;
T-710z;
T-711;
T-712;
T-713;
T-714;
T-714a;
T-714z;
T-720;
T-721;
T-722;
T-723;
T-724;
T-730;
T-731;
T-732;
T-733;
T-733a;
T-734;
T-740;
T-741;
T-741a;
T-741z;
T-742;
T-743;
T-750;
T-751;
Xarxa Local Secundria. 
Barcelona. 
BP-1103;
BP-1503ant;
BP-1503var;
Girona. 
Lleida. 
Tarragona.

Carreteres titularitat de les Diputacions Provincials.
Barcelona.
B-xxx.
B-101 Branc de l'estaci de Sant Guim de Freixenet;
B-102 Carretera Venal de la N-141a a Pujalt;
B-110 Connexi del Coll del Bruc a Can Maana;
B-112 Connexi A-2/C-55, per Collbat;
B-113 Carretera Venal de la C-1411 a La Puda;
B-121 Carretera Venal de l'Estaci d'Olesa de Montserrat a la B-120;
B-122 De Terrassa a Castellbell i el Vilar;
B-142 De Santa Perptua de Mogoda a Sentmenat;
B-150 Carretera Venal de la C-1413 a Castellbisbal;
B-151 Carretera Venal de Castellbisbal a la C-243c;
B-211 De Sant Pere de Ribes a Sitges;
B-224z De Masquefa a Sant Esteve Sesrovires;
B-231 D'Esparreguera a Piera;
B-401 Accs a Vallcebre;
B-421 Carretera Venal de la B-420 a Montmajor;
B-423 Carretera Venal de Sria a l'Espunyola;
B-431 De Calders a Prats de Lluans;
B-432 D'Olost a Prats de Lluans;
B-433 De la C-154 a Sant Feliu Sasserra, per Orist;
B-461 Accs a Ors;
B-502 De Vilassar de Mar a Argentona;
B-510 D'Argentona a Llinars del Valls;
B-522 De Vic a Santa Maria de Corc;
B-603 Accs a Sant Pol de Mar des de la N-II;
BP-xxxx.
BP-1101 Carretera del Bruc a Manresa (entroncament amb la C-241);
BP-1121 Carretera de l'estaci de Monistrol de Montserrat al Monestir de Montserrat;
BP-1241 Carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls;
BP-1413 Carretera de la de Montcada a Terrassa a Sant Cugat del Valls, per Cerdanyola del Valls;
BP-1417 Carretera de Grcia a Manresa;
BP-1432 Carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls;
BP-1438 Branc a L'Ametlla del Valls;
BP-1503 Carretera de Sant Cugat del Valls a Terrassa;
BP-2121 Carretera de Vilafranca del Peneds al lmit de la provncia, en direcci a Aguil;
BP-2126 Carretera de la de Vilafranca del Peneds a Aguil a la d'Igualada a Sitges, per Font-rub;
BP-2151 Carretera de Sant Boi de Llobregat a la Llacuna;
BP-2427 Carretera de Subirats a Sant Sadurn d'Anoia;
BP-4313 Carretera de Moi a Calaf, per Sria;
BP-4653 Carretera de Prats de Lluans a Sant Quirze de Besora;
BP-4654 Carretera de Montesquiu al lmit amb Lleida per Berga;
BP-5002 Carretera d'El Masnou a Granollers;
BP-5107 Carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls;
BP-5109 Branc a Sant Pere de Vilamajor de la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls;
BV-xxxx.
BV-1001 C.V.de Calaf a l'estaci de Sant Guim de Freixenet ;
BV-1004 Branc a Veciana ;
BV-1005 C.V.de Veciana a Copons ;
BV-1006 Branc a Segur ;
BV-1007 C.V.de L'Astor al de Sant Mart de Sesgueioles a l'estaci de Sant Guim de Freixenet ;
BV-1031 C.V.de Perafita a Els Prats de Rei i C.V. de Perafita a Igualada ;
BV-1033 Branc a Sant Pere Sallavinera;
BV-1037 C.V.de Rubi a la Carretera de Folques a Jorba;
BV-1038 C.V.d'Igualada a L'Espelt;
BV-1081 C.V.de Castellfollit del Boix a Maians;
BV-1104 Pont del Bruc;
BV-1106 C.V.d'dena a la carretera de Madrid a Frana;
BV-1122 C.V.de Castellgal per Sant Cristfol a la carretera de Monistrol de Montserrat a Montserrat;
BV-1123 C.V.de la carretera d'Esparreguera a Manresa a la del Bruc a Manresa, per Marganell;
BV-1201 C.V.d'Olesa de Montserrat a Martorell;
BV-1202 C.V.d'Ullastrell al d'Olesa de Montserrat a Martorell;
BV-1203 C.V.d'Ullastrell a la carretera de Sant Sadurn d'Anoia a Sentmenat;
BV-1211 C.V.de Vacarisses a l'estaci d'Olesa de Montserrat;
BV-1212 C.V.de Vacarisses a la carretera d'Esparreguera a Manresa;
BV-1221 C.V.de Terrassa a la carretera de Basella a Manresa;
BV-1223 Branc a Mura de la C.V. de Terrassa a Talamanca;
BV-1224 C.V.de Rocafort al Pont de Vilomara;
BV-1225 C.V.de Manresa al Pont de Vilomara;
BV-1225a Baixada vella a l'abocador de Manresa;
BV-1225b Branc al Raval de Manresa;
BV-1229 C.V.de Mura per Rocafort, el Pont de Vilomara i Sant Vicen de Castellet a la ctra. d'Esparreguera a Manresa;
BV-1243 C.V.de Caldes de Montbui a Sant Sebasti de Montmajor;
BV-1245 C.V.de Castellterol a Granera;
BV-1248 C.V.de Sabadell (la Creu Alta) a Matadepera;
BV-1249 C.V.de Sant Feliu del Rac a la carretera de Sabadell a Prats de Lluans;
BV-1273 C.V.de l'Estaci de Monistrol a la carretera de Terrassa a Monistrol;
BV-1274 Branc al Sanatori de Terrassa del C.V. de Terrassa a Talamanca;
BV-1275 Branc a Matadepera del C.V. de Terrassa a Talamanca;
BV-1310 C.V.de Castellterol per Castellcir a la carretera de Manresa a Vic, tram 1;
BV-1341 C.V.de la carretera de Sant Feliu de Codines a Centelles a la de Mollet a Moi, per Sant Quirze Safaja;
BV-1411 C.V.de Cerdanyola del Valls a Montcada, per Ripollet ;
BV-1414 C.V.de Sabadell a la carretera de la de Montcada a Terrassa a Sant Cugat del Valls, per Cerdanyola del Valls ;
BV-1415 C.V.de Cerdanyola del Valls a la carretera de Cornell a Fogars de Tordera (a Horta). per Valldaura.
BV-1416 Pont sobre el riu Ripoll, a Montcada;
BV-1418 C.V.de la Plaa de l'Agregaci de Vallvidrera a la carretera de Grcia a Manresa ;
BV-1421 C.V.de Poliny a la carretera de Sabadell a Granollers;
BV-1423 C.V.de la carretera de Molins de Rei a Caldes de Montbui a la Granja Agrcola Torre Marimon;
BV-1424 C.V.de la Granja Agrcola Torre Marimon a la B-143, de la B-140 a Caldes de Montbui;
BV-1432 C.V.de Lli d'Amunt a Granollers;
BV-1433 C.V.de l'Ametlla del Valls a la carretera de Granollers a Girona per l'estaci-baixador de Llerona ;
BV-1435 C.V.de Parets a la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls ;
BV-1439 C.V.de Granollers a la carretera de l'Ametlla del Valls al Coll de la Manya per Canovelles ;
BV-1462 C.V.de Sarri a Vallvidrera i C.V. de Vallvidrera a Sant Cugat, per Valldoreix amb ramal a les Planes ;
BV-1466 C.V.del Papiol a l'Estaci del ferrocarril;
BV-1468 C.V.de Molins de Rei a Vallvidrera ;
BV-1468ant Travessera de Sant Bartomeu de la Quadra (tram antic) ;
BV-1483 C.V.de la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls (terme de Bigues) a la Parrquia ;
BV-1484 C.V.de la Parrquia de Bigues a la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls ;
BV-1485 C.V.de Sant Feliu de Codines a Sant Miquel del Fai ;
BV-1489 C.V.de Montmany al Figar ;
BV-1501 C.V.de Castellbisbal, per l'estaci del ferrocarril, a Martorell ;
BV-1501a Traat antic de la BV-1501 ;
BV-1602 C.V.de Parets a la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls ;
BV-1604 C.V.de Parets a la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls  ;
BV-1800 Branc al Tibidabo ;
BV-2001 C.V.de Cornell de Llobregat a Sant Feliu de Llobregat ;
BV-2002 C.V.de la crta. de Tarragona a Barcelona a la de Barcelona a Santa Creu de Calafell per Sant Boi de Llobregat ;
BV-2003 C.V.de Sant Climent del Llobregat a la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell, a Viladecans ;
BV-2004 C.V.de Sant Boi de Llobregat a Begues (trajecte fins a Sant Climent) i enlla amb el C.V. BV-2003;
BV-2005 C.V.de Sant Vicen dels Horts a Torrelles de Llobregat(Variant actual) ;
BV-2006 Branc a Santa Coloma de Cervell ;
BV-2041 C.V.de Gav a Begues ;
BV-2111 C.V.de Sant Pere de Ribes a Olivella (incloses les travesseres de Sant Pere i d'Olivella) ;
BV-2111ant C.V.de Sant Pere de Ribes a Olivella (tram antic) ;
BV-2112 C.V.de Sant Pere de Ribes a Vilanova ;
BV-2113 C.V.de Sant Pere de Ribes a la carretera de Barcelona a Santa Creu de Calafell pels Cars ;
BV-2115 C.V.de Vilanova i la Geltr a l'Arbo, per Castellet i la Gornal ;
BV-2116 C.V.de la Gornal a la carretera de Sant Sadurn d'Anoia a Sant Jaume dels Domenys ;
BV-2117 C.V.de la Gornal a la carretera de Sant Sadurn d'Anoia a Sant Jaume dels Domenys ;
BV-2119 C.V.de Moja a la carretera de Tarragona a Barcelona ;
BV-2122 Branc a Torrelles de Foix i C.V. de Pontons a Torrelles de Foix ;
BV-2127 C.V.de Vilafranca del Peneds a Guardiola de Font-rub, per Vilob del Peneds ;
BV-2128 C.V.de la carretera de Sant Sadurn d'Anoia a Sant Jaume dels Domenys, a Castellv de la Marca ;
BV-2129 C.V.de Sant Mart Sarroca a la carretera de Vilafranca a la Llacuna, amb ramal a l'Esglsia de Sant Mart ;
BV-2131 C.V.de la Pobla de Claramunt a la carretera de Valls a Igualada ;
BV-2132 C.V.de Orp a la carretera de Valls a Igualada ;
BV-2133 C.V.de la carretera d'Igualada a Sitges , per Torre Baixa, a la Torre de Claramunt ;
BV-2134 C.V.de la Torre de Claramunt a la carretera d'Igualada a Sitges  ;
BV-2135 C.V.de la carretera d'Igualada a Sitges a la de la Pobla a Carme, per Espoia i la Torre de Claramunt ;
BV-2136 C.V.de Sant Pere Sacarrera a Sant Joan de Mediona i C.V. de Sant Joan de Mediona a la Llacuna, per Rofes ;
BV-2137 C.V.de Mediona a la carretera de Vilafranca del Peneds a la Llacuna per les Cases Noves de Can Pardo, tram 1 ;
BV-2138 Branc a Torrebusqueta del C.V. de Sant Joan de Mediona a la Llacuna ;
BV-2141 C.V.de Can Bou(Orp) al de Carme a Miralles ;
BV-2151 C.V.de Sant Mart Sarroca a Guardiola de Font-rub per la Rovira Roja i la Massana ;
BV-2152 Branc a Can Rossell de la carretera de Sant Boi de Llobregat a la Llacuna ;
BV-2153 C.V.de la carretera d'Igualada a Sitges, pel Pla a Lavit i Terrassola ;
BV-2153ant Travessera pel Pla del Peneds ;
BV-2154 C.V.de la carretera de Tarragona a Barcelona, per Ordal i Lavern, al Pla del Peneds, de la C-243 al final ;
BV-2155 C.V.de la carretera d'Igualada a Sitges a la de Sant Sadurn d'Anoia a Sant Jaume dels Domenys per Gorner. ;
BV-2156 C.V.de Santa Fe del Peneds a la carretera d'Igualada a Sitges ;
BV-2158 Branc a Vilob del Peneds, des del C.V.de Vilafranca del Peneds a Guardiola de Font-rub. ;
BV-2162 C.V.de Pacs del Peneds a la carretera de Vilafranca del Peneds al lmit provncial. ;
BV-2171 C.V.de la Gornal a la carretera de Sant Sadurn d'Anoia a Sant Jaume dels Domenys ;
BV-2176 C.V.dels Monjos a Castellv de la Marca ;
BV-2201 C.V.de Bellprat a la carretera que va de Santa Coloma de Queralt a la carretera de Valls a Igualada ;
BV-2202 C.V.de Sant Mart de Tous a la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt ;
BV-2204 C.V.de la carretera de Valls a Igualada a la Tossa de Montbui ;
BV-2212 C.V.de Clariana a la carretera d'Igualada a Santa Coloma de Queralt ;
BV-2230 C.V.de Vilanova del Cam a Igualada ;
BV-2231 C.V.d'Argenola a la carretera de Madrid a Frana, i ramal ;
BV-2233 C.V.del Sai a la carretera d'Igualada a la de Santa Coloma de Queralt ;
BV-2234 C.V.de Carbas(Argenola) a la carretera de Sant Guim de Freixenet a Santa Coloma de Queralt ;
BV-2242 C.V.de Piera a Torrelavit pel Badorc ;
BV-2243 C.V.de Piera als Hostalets de Pierola ;
BV-2246 C.V.de la carretera d'Igualada a Sitges pel Pla del Peneds a Lavit i Terrassola ;
BV-2247 C.V.d'Espiells a Monistrol d'Anoia per Can Catasss ;
BV-2249 C.V.de Gelida a Sant Lloren d'Hortons i C.V.de Sant Lloren d'Hortons al de Sant Sadurn d'Anoia a Piera ;
BV-2251 C.V.de la B-224 a Sant Joan Samora ;
BV-2293 C.V.de Sant Esteve Sesrovires a la carretera de Capellades a Martorell ;
BV-2296 Branc al Pas de les Piles, des del C.V.de Martorell a Vilafranca del Peneds ;
BV-2304 C.V.de Canaletes a la carretera d'Igualada a Sitges ;
BV-2411 C.V.de Begues a Olesa de Bonesvalls i a Avinyonet del Peneds ;
BV-2412 C.V.de les Gunyoles al C.V.d'Olesa de Bonesvalls a Avinyonet del Peneds ;
BV-2415 C.V.de la ctra. de Tarragona a Barcelona a la de St.Pere de Ribes a Olivella, per Arboar i Sant Pere Molanta. ;
BV-2416 Branc a l'Arboar ;
BV-2421 C.V.de la carretera de Tarragona a Barcelona a Corbera de Llobregat i C.V. de Corbera a Gelida per l'Amunt ;
BV-2422 Branc a Can Roig ;
BV-2425 C.V.de Corbera de Llobregat a Gelida, per Corbera de Dalt(tram 2) ;
BV-2428 C.V.de la carretera de Tarragona a Barcelona, per l'Ordal i l'Avern, al Pl del Peneds ;
BV-2428ant Antiga travessera de Sant Pau d'Ordal ;
BV-2429 C.V.de Martorell a Vilafranca del Peneds ;
BV-2432 Pont sobre el riu Ripoll, a Torre-romeu, Sabadell, i accesos ;
BV-2433 C.V.d'enlla de la carretera de Capellades a Martorell al cam de Martorell a Vilafranca del Peneds ;
BV-2441 C.V.de Aiguamrcia a Pontons ;
BV-2443 C.V.de la carretera d'Igualada a Sitges al Castell d'Olrdola ;
BV-3001 C.V.de Cardona al lmit de la provncia en direcci a l'Hostal del Boix, per Bergs ;
BV-3002 C.V.de Sant Mateu de Bages a Pins ;
BV-3003 C.V.de Sant Mateu de Bages a Calls ;
BV-3008 C.V.de Manresa a Calaf per Fonollosa i C.V.de Fonollosa a Sant Pere Sallavinera per Aguilar de Segarra ;
BV-3009 Branc a l'estaci d'Aguilar de Segarra ;
BV-3011 Branc a la Llavinera;
BV-3012 C.V.de l'estaci de Rajadell al de Manresa a Calaf per Fonollosa;
BV-3051 C.V.de Sant Pere Sallavinera a l'estaci dels Seguers;
BV-3101 Cam d'accs al Parador de Cardona;
BV-4021 C.V.de Sant Juli de Cerdanyola a Guardiola de Bergued ;
BV-4022 C.V.de la Nou de Bergued a la carretera de Solsona a Ribes de Freser, a Sant Salvador de Cercs ;
BV-4023 Branc al Santuari de Nostra Senyora de Lourdes, a la Nou de Bergued ;
BV-4024 C.V.de Bag al Coll de Pends i al Coll del Pal. trams 1 i 3 ;
BV-4025 C.V.de Fgols a la carretera de Solsona a Ribes ;
BV-4131 C.V.de l' Espunyola a Puig-reig, per Casserres ;
BV-4132 Branc a Gironella del C.V.de l'Espunyola a Puig-reig , per Casserres ;
BV-4135 C.V.d'Avi a la carretera de Solsona a Ribes de Freser i ramal, i C.V.d'Avi a l'estaci d'Olvan ;
BV-4235 C.V.de Navs a Viver i Serrateix ;
BV-4242 Branc a Queralt ;
BV-4243 C.V.de Berga a Peguera ;
BV-4315 C.V.de Santa Maria d'Ol a la carretera de Moi a Calaf, per Sria ;
BV-4316 C.V.de Vic a la carretera de Moi a Calaf, per Sria ;
BV-4317 C.V.de Santa Eullia de Riuprimer a Muntanyola  ;
BV-4341 C.V.de Sant Mart d'Albars a la carretera de Montesquiu a Berga-Llu,a Santa Eullia de Puigoriol ;
BV-4342 C.V. de Sant Mart d'Albars a la ctra.de Prats de Lluans-Sant Quirze de Besora i Santa Eullia de Puigoriol ;
BV-4346 C.V.de la carretera de Vic a Gironella, per Sant Maurici i Sags a la Quar ;
BV-4401 C.V.de Gai a la de St.Fruits a Berga, de St.Pau de Pins a Gai i de St.Pau de Pins a Prats de Lluans ;
BV-4402 C.V.de la BV-4401 a la Galera ;
BV-4404 C.V. de Rocabruna a Olost, per Orist a la Torre d'Orist, tram 2 d'Orist a Olost ;
BV-4406 C.V.de Puig-reig a Santa Maria de Merls, ramal a la Gurdia i de Santa Maria de Merls a la de Vic a Gironella. ;
BV-4501 C.V.de Manresa a Santpedor ;
BV-4512 C.V.d'Arts al Pont de Cabrianes ;
BV-4601 C.V.de Sant Bartomeu del Grau a Vic, per Gurb ;
BV-4602 C.V.de la carretera N-152 a Santa Ceclia de Voltreg i C.R. de Santa Ceclia a Sobremunt ;
BV-4607 C.V.de Sant Mart de Sobremunt al C.V.de Sant Boi de Lluans a Sant Hiplit de Voltreg ;
BV-4608 C.V.de Sant Boi de Lluans a Sant Hiplit de Voltreg ;
BV-4608a Antic traat d'accs a Manlleu ;
BV-4608b Antiga travessera de Sant Hiplit de Voltreg ;
BV-4609 C.V.de la ctra.de Barcelona a Ribes(pont de Can Bernis)al de St. Boi de Lluanes - Sant Hiplit de Voltreg ;
BV-4611 C.V.del de Sant Boi de Lluans a Sant Hiplit de Voltreg a la carretera de Barcelona a Ribes, tram 2 ;
BV-4655 C.V.de la carretera N-152, de Barcelona a Ribes de Freser, a Sora ;
BV-4656 C.V.de Borred a Sant Jaume de Frontany ;
BV-5001 C.V.de Sant Adri de Bess a la Roca del Valls ;
BV-5003 C.V.de Montmel a la carretera del Masnou a Granollers ;
BV-5005 C.V.de la BV-5001 al Passeig de Lloren Serra de Santa Coloma de Gramenet ;
BV-5006 C.V.de Martorelles al de St Adri de Bess a la Roca del Valls i de Martorelles a Sta.Maria de Martorelles ;
BV-5008 C.V.de Montgat a la carretera de Badalona a Mollet del Valls ;
BV-5011 C.V.de Badalona a Montcada per Canyet i la Vallensana ;
BV-5012 Pont sobre el riu Bess, a Montcada ;
BV-5022 C.V.de Cabrils a Vilassar de Mar ;
BV-5023 C.V.de Vilassar de Dalt a Premi de Mar ;
BV-5024 C.V.de Premi de Dalt a Premi de Mar ;
BV-5026 C.V.del Masnou a Tei ;
BV-5031 Carretera de Cornell de Llobregat a Fogars de la Selva, secci 4a(de Matar a Arenys de Munt) ;
BV-5033 C.V.de Sant Andreu de Llavaneres a la carretera de Madrid a Frana ;
BV-5034 C.V.de Sant Vicen de Montalt a Caldes d'Estrac ;
BV-5035 Nou branc del C.V.de Sant Andreu de Llavaneres a la carretera de Madrid a Frana ;
BV-5101 C.V.de Canyamars a Dosrius ;
BV-5103 C.V.de Cardedeu a Dosrius  ;
BV-5105 C.V.de la Roca del Valls a Cardedeu, per Santa Agns de Malenyanes i Bell-lloc ;
BV-5105a Travessera de Santa Agns de Malanyanes ;
BV-5106 C.V.de la Roca a rrius i C.V.d'rrius a la carretera de Matar a Granollers ;
BV-5108 C.V.de Cardedeu a la carretera que va des de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls ;
BV-5111 C.V.de Sant Iscle de Vallalta a Arenys de Munt ;
BV-5112 C.V.de Sant Celoni a Olzinelles ;
BV-5114 C.V.de Sant Celoni a Campins, C.V.de Campins a Santa Fe, i C.V.de Santa Fe a Sant Maral ;
BV-5115 C.V.de Sant Celoni a Gualba. ;
BV-5116 Branc a la Batllria del C.V. de Sant Celoni a Gualba. ;
BV-5119 Branc a la Costa (Fogars de Montcls) del C.V.de Campins(Coll de Santa Elena) a Santa Fe ;
BV-5121 C.V.de la carretera de Madrid a Frana a Tordera i a l'estaci de F.C. ;
BV-5122 C.V.de Tordera a Fogars de la Selva ;
BV-5123 Pont sobre el riu Tordera, al C.V.de Fogars de la Selva a Hostalric ;
BV-5126 C.V.de Calella a Hortsaviny ;
BV-5128 C.V.de Sant Cebri de Vallalta a Sant Iscle de Vallalta i a Sant Pol de Mar ;
BV-5151 C.V.de Corr de Vall a la carretera de Sant Lloren Savall a Llinars del Valls.
BV-5152 C.V.de Sant Andreu (Barcelona) a Santa Coloma de Gramenet.
BV-5156 C.V.de Vallromanes a Montmel per Montorns, tr.1 ;
BV-5157 C.V.de Vallromanes a Montmel per Montorns, tr.2 ;
BV-5159 C.V.de Valldeoriolf a la carretera de Matar a Granollers ;
BV-5201 Ctra. de Vic al lmit de la provncia de Girona en direcci a Sant Hilari Sacalm ;
BV-5201var Variant de la BV-5201 ;
BV-5202 C.V.de Vilalleons a Sant Juli de Vilatorta ;
BV-5207 C.V.a Tavertet des de la carretera de Vic a Olot, per Santa Maria de Corc ;
BV-5208 C.V.de la ctra. de Vic a Olot a Rupit i ramal ;
BV-5209 Branc a Sant Rom de Sau ;
BV-5213 C.V.de la carretera de Vic a Roda de Ter i a Sau per Tavrnoles ;
BV-5215 C.V.de Folgueroles a la ctra. de Vic al lmit amb Girona en direcci a Sant Hilari Sacalm ;
BV-5221 Tram interior de la poblaci. Desviaci de Torell a la carretera de Manlleu al lmit amb Girona. ;
BV-5222 C.V.de Manlleu a Folgueroles, per Roda i Tavrnoles ;
BV-5224 Ctra. de Manlleu al lmit de la provncia de Girona, per Sant Pere de Torell ;
BV-5225 C.V.de Torell a la ctra. de Barna. a Ribes per les Masies de Voltreg i pel pont sobre el riu Ter ;
BV-5226 C.V.de la ctra. de Barna a Ribes a Ors a l'estaci del F.C. del Nord i C.V.de Torell a l'estaci ;
BV-5227 C.V.de Sant Quirze de Besora al lmit de la provncia en direcci a Vidr ;
BV-5228 C.V.de Sant Vicen de Torell a la ctra. de Manlleu al lmit amb Girona per Sant Pere de Torell ;
BV-5229 C.V.de Sant Vicen de Torell a la Colnia Vilaseca ;
BV-5251 C.V.del Hostal de la Fullaca al lmit amb Girona ;
BV-5303 Carretera de Collsuspina al lmit de la provncia de Girona, en direcci a Viladrau ;
BV-5305 C.V.de Taradell a l'Estaci de Baleny ;
BV-5306 C.V.de l'estaci de Mont-rodon-Taradell a la carretera d'Arbcies a Vic i de Taradell a la N-152 ;
BV-5307 Branc al Montseny ;
BV-6001 C.V.de Malgrat a Blanes (per variant) ;
BV-6002 Branc a Palafolls del C.V. de Malgrat a Blanes;
C-xx.
C-16z;
C-37z;
C-xxx.
C-153;
C-154;
C-243b;
C-243c;
C-243cant;
C-244;
C-245;
C-246;
C-246a;
C-670;
C-xxxx.
C-1410z;
C-1411a;
C-1411ar;
C-1411b;
C-1411z;
C-1413a;
C-1413b;
C-1415a;
C-1415b;
C-1415c;
N-xxx.
N-141a;
N-141b;
N-141d Accs Est a Vic;
N-141g;
N-IIz;

Girona.
Lleida.
Tarragona.
N-xxx.
N-230b De la C-43 a la T-333;
N-230c De la C-43 al lmit comarcal de la Ribera d'Ebre;

T-xxx.
T-201 De Santa Coloma de Queralt a Esblada;
T-202 D'Altafulla a la Riera de Gai;
T-203 De la TP-2031 a la Riera del Gai pel Catllar;
T-210 De la N-340 a la Pobla de Montorns;
T-211 De la Pobla de Montorns a la Nou de Gai;
T-222 De Passanant a la T-233;
T-223 De Vallmoll a La Secuita;
T-231 TP-2311a Barber de la Conca ;
T-234 Del lmit provncia de Lleida a Passanant;
T-242 De la C-241d a Barber de la Conca;
T-244 Del Pla de Manlleu a Ranxos de Bonany;
T-301 De Tortosa a Benifallet ;
T-302 De Benifallet a la C-12 ;
T-310 De la T-318 a Pratdip;
T-310z Antiga T-310;
T-311 De Pratdip a la C-44;
T-312 De la T-310 a Montbri del Camp ;
T-313 De Montbri del Camp a la N-420 ;
T-314 Del Parc Sam a Reus;
T-319 Accessos a Port Aventura;
T-320 De Montbri del Camp a l'Estaci de Botarell ;
T-321 De la T-310z a Vilanova d'Escornalbou;
T-324 Del lmit Comarca de la Terra Alta a Mra d'Ebre per Miravet;
T-341 De Tortosa a Roquetes;
T-342 De Roquetes als Reguers;
T-343 De Duesaiges a l'Argentera;
T-361 De Prat de Comte a l'antiga estaci de ferrocarril;
T-700 Del Monestir de Poblet a la TV-7005;
T-702 De La Bisbal de Falset a la Palma d'Ebre;
T-703 De la C-233 a La Palma d'Ebre ;
T-704 De la N-420 a la TV-7041 ;
T-711 De Gratallops a Torroja del Priorat ;
T-712 De Gratallops al Lloar;
T-721 De la C-422 a la Pobla de Mafumet;
T-722 De La Pobla de Mafumet a la C-37 ;
T-723 De Batea al lmit de la provncia de Saragossa;
T-730 De la T-714 al Molar ;
T-731 De Garcia al Molar ;
T-732 Del Molar al Lloar;
T-733 D'Asc a La Fatarella ;
T-734 De la N-420 al Molar ;
T-740 De Falset a Porrera;
T-750 De la N-240 a La Pobla de Mafumet;
T-751 De La Mas a Vallmoll;

T-xxxx.
T-1025 De Santa Brbara a Mas de Barberans ;
T-2237 De Vinebre a La Palma d'Ebre;
T-3136 De Botarell a la N-420;
T-3225 De Cornudella de Montsant a Siurana ;
T-3231 D'Almoster a La Selva del Camp;

TP-xxxx.
TP-2003 Branc a Vila-rodona. ;
TP-2031 De Tarragona a la C-51.
TP-2031a Travessera de Sant Pere i Sant Pau (Tarragona).
TP-2036 De Puigpelat a Ali.
TP-2039 De El Catllar a la N-340.
TP-2044 De El Vendrell a Sant Vicen de Calders. ;
TP-2045 De Maslloren a la C-51.
TP-2115a Tram L'Arbo.
TP-2124a Travessera de L'Arbo.
TP-2235 De Els Pallaresos a Sant Salvador.
TP-2311 Accs a El Pla de Santa Maria.
TP-2402 De La Bisbal del Peneds a la C-51.
TP-2442 De Sant Jaume dels Domenys a El Pla de Manlleu.
TP-3211 De Riudecanyes al Castell d'Escornalbou.
TP-3311a De la T-1025 a la TP-3311.
TP-7049 De Reus a Castellvell del Camp.
TP-7101 De Falset a Bellmunt del Priorat.
TP-7225 De Reus a El Morell.
TP-7401 De Porrera a la N-420.
TP-7402 De Porrera a La Venta del Pubill (Cornudella de Montsant). ;
TP-7403 De Porrera a Torroja del Priorat.

TV-xxxx.
TV-2001 De Figuerola del Camp a El Pla de Santa Maria.
TV-2005 De L'Alb a la TP-2002.
TV-2006 D'Aiguamrcia a Santes Creus.
TV-2011 De Pontils al lmit de la provncia.
TV-2012 Branc a Sant Mag de Brufaganya. ;
TV-2013 Branc a Viladeperdius.
TV-2014 De Biure de Gai a la C-241d.
TV-2015 De Vallespinosa a la C-241d. ;
TV-2021 De Vespella a La Nou de Gai.
TV-2032 De Vilabella a L'Argilaga. ;
TV-2033 Branc a Renau. ;
TV-2034 De Valls a Vilabella.
TV-2035 De Nulles a Valls.
TV-2038 Accs a la Platja Llarga de Tarragona des de la N-340. ;
TV-2041 De la N-340 a la TV-2042 per Roda de Bar i Bonastre. ;
TV-2042 De la C-51 a la T-204 per Masarbons i Maslloren.
TV-2043 D'Albinyana a la C-51.
TV-2048 De la TP-2044 al Barri Baix de Sant Vicen.
TV-2121 Del Barri de la Carronya (Sant Jaume dels Domenys) a la T-212.
TV-2122 De Papiolet a Banyeres del Peneds per Sant Jaume dels Domenys. ;
TV-2126 De Bellvei a C-31.
TV-2127 Del Vendrell a Sant Salvador.
TV-2128 Branc a Santa Oliva.
TV-2141 De Selmell al Pont d'Armentera.
TV-2142 Del Pont d'Armentera al Barri de Les Ordes.
TV-2212 D'Aguil a la C-241e.
TV-2231 De l'Argilaga a la N-240 per la Secuita i Perafort. ;
TV-2232 De la N-240 a la TV-2231 pels Garidells. ;
TV-2233 De les Gunyoles a la N-240. ;
TV-2234 Branc a Vistabella.
TV-2236 De Perafort a la TP-2031 pels Pallaresos. ;
TV-2241 De Rauric al lmit de la provncia.
TV-2242 Branc a Montargull.
TV-2243 De la Cirera a la T-224.
TV-2244 De Conesa a la T-224 per Savall del Comtat. ;
TV-2245 D'Albi a la T-224.
TV-2301 De Conesa a les Piles.
TV-2331 De Rocafort de Queralt a la T-233.
TV-2333 De Montbri de la Marca a la C-241d.
TV-2334 De Vallverd a la C-241d.
TV-2336 De l'Espluga de Francol a la T-233 per Blancafort i Solivella. ;
TV-2337 De Blancafort a la C-14.
TV-2338 De Blancafort al lmit de la provncia.
TV-2401 De la Bisbal del Peneds a la C-51 per la Joncosa de Montmell.
TV-2421 De Montblanc a Prenafeta.
TV-2441 De Santes Creus a Pontons. ;
TV-2443 De Vila-rodona a Aiguaviva. ;
TV-2444 De la C-51 a Canferrer. ;
TV-2444b Branc a Mas d'en Bosch.
TV-3002 De Capanes a Mar.
TV-3002a Accs a Mar.
TV-3021 De Rasquera a Card. ;
TV-3022a Accs a Rasquera. ;
TV-3023 De Miravet a la C-12.
TV-3025 De l'estaci de l'Ametlla de Mar a la N-340a. ;
TV-3032 De la Serra d'Almos a la N-420 per Darms.
TV-3103 De Riudoms a Vinyols i els Arcs.
TV-3111 De Llaberia a la T-311.
TV-3131 De l'estaci de Riudecanyes-Botarell a Riudecanyes.
TV-3145 De la T-11 a l'estaci de la Canonja. ;
TV-3146 De Tarragona al Far de Salou.
TV-3147 De Cambrils a Salou. ;
TV-3148 De la Pineda a Vila-seca.
TV-3223 De la Torre de Fontaubella a Pradell. ;
TV-3301 De Bot a Prat de Comte.
TV-3313 D'Ulldecona a la Galera per Godall. ;
TV-3314 De la Galera a la TV-3319 per la Miliana. ;
TV-3315 Branc a la Miliana. ;
TV-3317 De la T-331 a Freginals. ;
TV-3321a Travessera d'Alcanar;
TV-3341 D'Horta de Sant Joan al lmit de la provncia. ;
TV-3344 De la N-420 a Caseres. ;
TV-3401 De l'Ampolla a Deltebre.
TV-3404 De Sant Jaume d'Enveja al TV-3405. ;
TV-3405 De la TV-3403 als Muntells. ;
TV-3406 De la TV-3408 a la TV-3405 .
TV-3408 D'Amposta a la TV-3406;
TV-3409 De Camarles a Deltebre. ;
TV-3421 De la Snia a Roquetes.
TV-3422 D'Alfara de Carles als Reguers.
TV-3443 D'Amposta a Vinallop.
TV-3451 De Deltebre al Port del Fangar. ;
TV-3454a Cam de servei. ;
TV-3541 De Pals a Xerta.
TV-7001 De la N-240 a l'Espluga de Francol.
TV-7002 De Vimbod a Poblet. ;
TV-7003 De Vimbod a la T-700.
TV-7004a Accs a Vimbod i a Vallclara;
TV-7004b Branc antic pas a nivell F.C. ;
TV-7007 De Poblet a l'Espluga de Francol.
TV-7012 D'Arbol a la C-242. ;
TV-7021 De la Morera de Montsant a Cornudella de Montsant. ;
TV-7022 Accs a Escaladei des de la T-702. ;
TV-7023 Accs a la Bisbal de Falset. ;
TV-7041b Branc d'accs a Capafonts ;
TV-7042 De Rojals a Montblanc. ;
TV-7044 De la Riba a Farena.
TV-7045 De Mont-ral a la T-704 pel Bosquet i l'Aixbega.
TV-7045b Branc d'accs a Mont-ral ;
TV-7045c Branc d'accs al Bosquet ;
TV-7045d Branc d'accs a l'Aixbega ;
TV-7046 De l'Albiol a la C-14. ;
TV-7046b Branc a les Mases Catalanes ;
TV-7048 De Castellvell del Camp a Almoster.
TV-7091 Accs a la Febr des de la T-704.
TV-7092 De la T-704 a la TV-7012 pel campament dels Castillejos.
TV-7093 De la T-704 a la Mussara. ;
TV-7111 De la Vilella Alta a la T-702. ;
TV-7221 D'Alcover al Mil.
TV-7222 D'Alcover a Vilallonga del Camp. ;
TV-7223 De la Selva del Camp a Vilallonga del Camp.
TV-7231a Travessera de Gandesa. ;
TV-7232 De Vilalba dels Arcs a Batea. ;
TV-7331 De la Fatarella a les Camposines. ;
TV-7331a Accs a la Fatarella.
TV-7333 De la Fatarella a Vilalba dels Arcs.
TV-7341 Del Masroig a la N-420.
TV-7411 De Riba-roja d'Ebre a la Pobla de Massaluca.
TV-7421 De Picamoixons a la C-37. ;
TV-7501 De la N-240 a Puigdelf.

Vegeu tamb.

Llista d'autopistes i autovies de Catalunya

Enllaos externs.

Codificaci de carreteres (Generalitat de Catalunya);
La classificaci de les carreteres pel nou codi (Generalitat de Catalunya);



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265645" title="Du de la mort" nonfiltered="4215" processed="4206" dbindex="104237">
El du (o deessa) de la mort s una divinitat que personifica la mort a diverses cultures. Sovint forma parella amb una divinitat major, creadora del mn. 

Llista dels dus de la mort.
Mitologies africanes: Abassi, Ala, Azrail, Chuku.
Mitologia asteca: Mictlantecuhtli ;
Mitologia babilnica: Ereshkigal, Nergal;
Mitologia budista: Yama;
Mitologia cananea: Mot;
Mitologia celta: Morrigan;
Mitologia egpcia: Anubis, Osiris;
Mitologia finesa: Tuoni;
Mitologia grega: Thanatos, Hades.
Mitologia igbo: Ogbunabali;
Mitologia japonesa: Enma (probablement una transliteraci de Yama);
Mitologia maia: Ah Puch ;
Mitologia maori: Hine-nui-te-p . ;
Mitologia nrdica: Freya, Odn;
Mitologia romana: Plut;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265647" title="Noriko Shitaya" nonfiltered="4216" processed="4207" dbindex="104238">
Noriko Shitaya (     , Shitaya Noriko, va neixer el 22 d'abril de 1986 a Chiba,Jap) s una Seiy  que treballa per 81 Produce.

Doblatges fets.
L'ordre d'aquesta llista s personatge i srie.

Anime 

 Hanzo de Mirmo!;
  Hijiri de Ah! My Goddess;
 Ururu Tsumugiya de Bleach;
 Sakura Mat  de Fate/stay nigth;
 Himeko Kurusugawa de Kannazuki no Miko;
 Himiko de  Kyoshiro to Towa no Sora;
 Himeka Kujyou de Kamichama Karin;
 Raika Naruo de Maburaho;
 Katsura de Maria-sama ga Miteru;
 Sister Mimi de Mermaid Melody Pichi Pichi Pitch;
 Saori Kawai de Buso Renkin;
 Moegi de Naruto;
 Trill de Rockman.EXE Beast;
 Maika Himekawa de Shugo Chara!;
 Kotoko de Tsubasa Chronicle;
 Kyouko de Venus Versus Virus;
 Colin Jones de Victorian Romance Emma;

OVA 

 Kasumi Tomine de Alien Nine ;

Videojocs

 Maria de Final Fantasy II (PlayStation 2);
 You Tanaka de Ever17;
 Rydia de Final Fantasy IV (Nintendo DS);

Altres Aparicions.

Radio

 RADIO Kannazuki (RADIO   , RADIO Kannazuki?);
 RADIO Ky shir  (RADIO   , RADIO Ky shir ?) (actualment);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265648" title="Koice" nonfiltered="4217" processed="4208" dbindex="104239">


Koice (en alemany Kaschau, en hongars Kassa, en llat Cassovia) s una ciutat d'Eslovquia. Compta amb uns 235.000 habitants (2005).

Enllaos externs.


Web oficial de la ciutat;


















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265651" title="Made of Bricks" nonfiltered="4218" processed="4209" dbindex="104240">
 

Made of Bricks s el primer lbum de la cantautora britnica Kate Nash, llanat al mercat el 6 d'Agost de 2007 a Fiction Records.
Va ser al nmero 1 de les llistes del Regne Unit. 

 Pistes .
 "Play" - 1:11;
 "Foundations" - 4:05;
 "Mouthwash" - 5:01;
 "Dickhead" - 3:42;
 "Birds" - 4:25;
 "We Get On" - 4:34;
 "Mariella" - 4:15;
 "Shit Song" - 3:05;
 "Pumpkin Soup" - 2:59;
 "Skeleton Song" - 5:07;
 "Nicest Thing" - 4:05;
 "Merry Happy/Little Red" - 13:10;

 Pista Adicional del Regne Unit .
 "A Is For Asthma" - 2:37;

Referncies.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265654" title="Fartet" nonfiltered="4219" processed="4210" dbindex="104241">


El fartet (Aphanius iberus) o peix de sequiol, s un petit peix teleosti d'aigua dola, ciprinodontiforme,  de la famlia dels ciprinodntids que viu a les llacunes litorals de la costa mediterrania ibrica i que est amenaat d'extinci.

Morfologia.

 Mida petita (no depassa els 4,5 cm de longitud). ;
 El cos, curt i rabassut, s recobert d'escates cicloides i de coloraci gris terrosa.
 El cap s fora gros i la boca petita, protrctil i orientada cap a dalt, amb les mandbules provedes de dents tricspides. ;
 Les aletes sn arrodonides, especialment la caudal. L'aleta dorsal s'insereix cap a la meitat del cos. ;
 El dimorfisme sexual s permanent: els mascles tenen la meitat posterior del cos i l'aleta caudal travessades per 12 franges argentines, que esdevenen ms blavoses a l'poca de reproducci. Les femelles sn mes grans que els mascles: tenen els flancs pigallats de punts i taques negres irregulars, que tendeixen a formar lnies verticals curtes. ;

Reproducci.

s una espcie ovpara. Es reprodueix poc abans de complir el primer any de vida. El perode de reproducci s estn de maig a agost. Al llarg d'aquest perode, les femelles fan postes fraccionades. Les postes sn formades per grups de 10 a 15 ous minsculs (d aproximadament 1,2 mm de dimetre) que queden adherits entre els macrfits. Durant la posta, el mascle fricciona la zona anal de la femella per a exercir una lleugera pressi i d afavorir aix la sortida dels ous. Els alevins es mouen per la superfcie. 

Alimentaci.

El fartet es nodreix principalment de petits crustacis, poliquets, molluscs i d'altres invertebrats, si b tamb pot ingerir alguns elements vegetals (com algues i macrfits) i detrits.  

Hbitat.

Habita a les salines, els aiguamolls, les llacunes litorals i els canals de desgus de les zones costaneres, aix com a les desembocadures de rius, squies i conreus d'arrs. s un peix fora eurihal i euriterm, capa de colonitzar des de les aiges hipersalines fins a les dolces, i dhuc de viure en ambients de temperatura elevada. 

Distribuci geogrfica.

El fartet colonitza la regi mediterrnea ibrica, si b tamb ha estat citat a  la costa d'Algria. A Catalunya, es troba als Aiguamolls de l'Empord, al Delta del Llobregat (recentment reintrodut), en alguns indrets puntuals de la Costa Daurada i al Delta de l'Ebre, on actualment viu la poblaci ms nombrosa de fartet.

Costums.

s capa de suportar un ample rang de temperatura i salinitat (fins a un 50%). Pot assolir els dos anys de vida, per la gran majoria d exemplars no depassa l'any.

Conservaci.

Els principals problemes de conservaci del fartet sn molt similars als del samaruc: la prdua i el deteriorament del seu hbitat, i la interacci amb la gambsia, un petit peix d'origen nord-americ molt agressiu que viu als mateixos habitats i hi competeix, desplaant-lo, la qual cosa posa en perill les escasses poblacions existents de fartet.  

L'any 1996, es va aprovar el programa LIFE de la UE anomenat "Conservacin de especies prioritarias en humedales mediterrneos". Aquest programa, coordinat pel Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya, es desenvolupar fins al 2001 i t previstes diferents actuacions d'estudi, protecci i gesti del fartet, realitzades pel Departament de Biologia Animal (Vertebrats) de la Universitat de Barcelona. 

El Parc Natural del Delta de l'Ebre realitza un pla de reproducci d'aquesta espcie per a mantenir-ne estocs en captivitat i alliberar-los al medi natural. 

Bibliografia.

 Llorente, Gustavo: Els vertebrats de les zones humides dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Collecci Conixer La Natura, nm. 6, plana 41. Desembre del 1988, Barcelona. ISBN 8473063546.

Enllaos externs.

 El fartet a l'Enciclopdia Catalana. ;
 Alimentaci i reproducci d'aquesta espcie. ;
 Distribuci geogrfica i informaci diversa sobre el fartet. ;
 El fartet a la regi de Mrcia. ;
 mplia informaci sobre aquest peix. ;
 Descripci del fartet. ;
 El fartet a la IUCN. ;
 El fartet a l'Animal Diversity Web. ;
 Taxonomia d'aquesta espcie. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265655" title="Apocalyptica" nonfiltered="4220" processed="4211" dbindex="104242">
Apocalyptica s un grup de Cello Rock format a Hlsinki, Finlndia el 1992 per quatre violoncellistes graduats a l'acadmia Sibelius de msica clssica. Sn coneguts per tocar canons de Heavy Metal amb violoncels.

Components.

Actuals.

 Eicca Toppinen - cello (1992);
 Paavo Ltjnen - cello (1992);
 Perttu Kivilaakso - cello (1999);
 Mikko Sirn - Bateria (2005);

Anteriors.
 Antero Manninen - cello (1992-1999) Actualment participa en alguns concerts.
 Max Lilja  - cello (1992-2002)Actualment es membre del grup filands Hevein;

Histria.

Principis.
Apocalyptica es va formar el 1992 a l'acadmia de msica clssica Sibelius d'Hlsinki a Finlndia quan diversos amics feien covers dels seus grups preferits noms per diversi, per amb la diferncia que les tocaven amb els seus cellos. Al principi sol tocaven en festes, campaments i davant els seus amics per desprs van comenar a tocar en clubs.

Al desembre de 1995 desprs de tocar "Mster of Puppets" i "Creeping Death" al Heavy Metal Club Theatre, Kari Hynninen, un representant de Zen Garden, els va convidar a gravar un lbum. Com la majoria dels seus covers eren de Metallica van decidir gravar l'lbum exclusivament amb canons d'ells. Aix, el 1996 sota el nom d'Apocalyptica (fusi d'Apocalypse i Metallica) va sorgir Plays Metallica by Four Cellos, el qual va vendre ms de 450,000 cpies al voltant del mn. Aquell mateix any, el 18 i 19 de novembre, van fer de taloners per a Metallica durant els seus dos concerts a Hlsinki.

 El 1998, desprs de l'xit del seu primer lbum, van llanar Inquisition Symphony, que contenia ms  covers de Metallica i d'altres bandes com Sepultura, Faith No More i Pantera. A ms incloa tres temes originals compostos per Eicca Toppinen.

Desprs d'aquest lbum va comenar la seva gira mundial que incloia Itlia, Grcia, Luxemburg, Polnia, Mxic, entre altres pasos. Un any desprs Antero Manninen decideix marxar de la banda per seguir amb els seus estudis de msica clssica. Va ser reemplaat per Perttu Kivilaakso, que al principi no va poder entrar a la banda ja que era menor d'edat i  no havia acabat els seus estudis.

Al 1999 el grup va ser convidat a tocar amb un concert de Metallica amb l'orquestra simfnica de San Francisco, S&M. Un any desprs van llanar el seu tercer lbum, Cult, que incloa nicament canons originals, per no van voler deixar enrere les seves arrels, aix que van incloure dos covers ms de Metallica i un cover del clssic del compositor noruec Edvard Grieg, " In the Hall of the Mountain King".

Aquest va ser un gran pas per a ells, no solament perqu eren el seu primer lbum amb temes originals, sin perqu tamb van incloure altres instruments d'orquestra, cellos elctrics i per primera vegada van fer collaboracions vocals. Un any desprs van llanar el seu primer DVD en viu, Live.

En Max s'en va.
 Un temps desprs el grup va canviar de discogrfica i les discussions van comenar, Eicca i Max Lilja discutien pel futur del grup fins al punt que un dels dos havia de sortir d'ell, els altres integrants es van posar del costat d'Eicca i al final Max va decidir deixar el grup. Com no van poder trobar reemplaament el grup es va convertir en trio i Antero va tornar amb ells, per sol per tocar en viu.

En aquell temps Apocalyptica havia trobat el seu estil propi, denominat Cello Rock. Encara aix sentien que li faltava alguna cosa al grup i van decidir convidar un vell amic, Dave Lombardo, a qui van conixer el 1998 en tocar junts "South of Heaven" i "Mandatory Suicide" a Holanda. Desprs de gravar algunes canons amb bateria, van quedar sorpresos del b que sonava el grup amb ella i tot seguit van veure que era aix el que faltava al grup.

Aix, en el 2003, van treure Reflections, deixant enrere els covers i entrant a una nova etapa. Un temps desprs van treure una versi revisada de l'lbum on inclourien un nou cover, "Seemann" de Rammstein, amb la veu de Nina Hagen. Durant la seva gira, Apocalyptica va convidar Dave a tocar per ell no va poder per falta de temps, aix que van convidar un altre bateria, Mikko Sirn.

El 2005 van treure el seu lbum homnim que incloa dos cantants famosos de Finlndia i tres versions de la seva can "Quutamo" en diferents idiomes: angls, francs i alemany. El desembre del mateix any el grup va presentar al seu nou integrant, Mikko, qui havia tocat a la seva gira i collaborat amb algunes canons.

Des aniversari.
 L'any 2006 van treure un recopilatori en commemoraci del seu des aniversari. Aquest incloa les seves millors canons instrumentals i totes les seves collaboracions vocals. A ms incloa un cover de Slayer tocat a l'estil de Plays Metallica by Four Cellos i una nova collaboraci amb la veu de Max Cavalera. La idea original del recopilatori era, com el seu nom indica, incloure canons remasterizades, incloent cellos elctrics i bateria, per pels problemes del canvi de discogrfica no van poder aconseguir els drets de les canons en aquell moment.

Aquell mateix any tamb van llanar el seu segon DVD en directe, The Life Burns Tour, un dels seus concerts de la seva llarga gira mundial del 2005.

El maig del 2007 el grup va aparixer en l'intermedi de la final del Festival de la Can d'Eurovisi 2007, on van tocar en una mescla de 8 minuts "Worlds Collide", "Faraway" i "Life Burns! ". Quatre mesos desprs van llanar el seu lbum Worlds Collide, el qual inclou de nou la collaboraci de Dave Lombardo, un cover de David Bowie, i per primera vegada van incloure canons escrites per Mikko i Paavo. La collaboraci de Joseph Duplantier va quedar fora ja que els membres de la banda sentien que la can no li quedava b a l'lbum.

Actualment van comenar la seva gira Worlds Collide Tour per Europa i Amrica Llatina i continuen pels Estats Units. Tamb van comenar a gravar el seu nou video "I Don't Care" a Toront, Canada, aquest dirigit per Lisa Mann.

Discografia.

 Plays Metallica by Four Cellos (1996);
 Inquisition Symphony (1998);
 Cult (2000);
 The Best of Apocalyptica (2002);
 Reflections (2003);
 Apocalyptica (2005);
 Amplified // A Decade of Reinventing the Cello (2006);
 Worlds Collide (2007);










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265658" title="La Espero" nonfiltered="4221" processed="4212" dbindex="104243">


La Espero (L'Esperana) s l'himne del moviment esperantista i, per tant, l'"himne nacional" de la llengua auxiliar esperanto. Ludwik Lejzer Zamenhof (1859-1917), el fundador de l'Esperanto, va escriure'n la lletra i, entre una dotzena d'aries, va ser la "marxa triomfal" composta pel belga Flicien Menu de Mnil la que va esdevenir ms famosa.

Aquesta melodia, de carcter quasi militar, no era l'ria per la qual el poema va ser cantat en un principi. La primera melodia, que no era una marxa, va ser composta, el 1891, pel suec Cl. Adelskld. El 1905, durant el primer Congrs Universal, al Regne Unit, hom va proposar dos himnes: el que havia compost Adelskld i el de Mnil. Cap dels dos no va ser acceptat, de manera definitiva, com l'himne oficial de l'Esperanto. La decisi presa va ser la segent: "...prenem la decisi d'ajornar la petici per a la creaci d'un himne universal perqu es consideri en el proper congrs".

No va ser fins el 2001, grcies a la creaci de la Constituci del Ciutad Esperantista, que es va oficialitzar la llei, (tanmateix amb una altra partitura: violins i flautes, en lloc de tambors i trompetes).

 



 Enllaos externs .
 Himne a YouTube;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265659" title="Biblioteca Valenciana" nonfiltered="4222" processed="4213" dbindex="104244">
La Biblioteca Valenciana s la biblioteca nacional del Pas Valenci. Va ser creada pel Decret 5/1985  del Consell de la Generalitat Valenciana el 8 de gener de 1985. T com a seu l'antic monestir de Sant Miquel dels Reis, a l'extrem nord de la ciutat de Valncia.

L'impuls per a la seua creaci va ser la donaci que Nicolau Primitiu va fer de la seua biblioteca i arxiu. La donaci tenia com a condici que no es faria efectiva mentre no existira un govern propi dels valencians i que no podia eixir de la ciutat de Valncia. Desprs d'alguns anys allotjat a la biblioteca pblica del carrer de l'Hospital, la Generalitat va decidir traslladar els fons al monestir de Sant Miquel i donar d'aquesta manera una seu definitiva a la Biblioteca Valenciana. A ms, la Biblioteca aplega un seguit de donacions i vendes de biblioteques i arxius personals, sobre tot d'erudits valencians, com ara Manuel Sanchis Guarner, Rafael Lapesa, Llus Guarner, Francesc Almela i Vives, Eduard Lpez-Chvarri i Vicent Llorens, entre d'altres.

Com a biblioteca nacional, la Biblioteca Valenciana t com a missi aplegar i conservar el patrimoni bibliogrfic valenci, aix com promoure el seu coneixement. s tamb la titular del dipsit legal valenci: tothom t la obligaci de dipositar-hi un exemplar de qualsevol producci impresa o audiovisual realitzada a la Comunitat Valenciana. 

El crrec de director de la Biblioteca Valenciana recau en el Director General del Llibre, Arxius i Biblioteques de la Generalitat Valenciana.

Accs.
T una parada de tramvia amb el nom de Sant Miquel dels Reis.

Enllaos.

Biblioteca Valenciana;
Biblioteca Valenciana Digital;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265660" title="Comit Econmic i Social de la Comunitat Valenciana" nonfiltered="4223" processed="4214" dbindex="104245">
El Comit Econmic i Social de la Comunitat Valenciana s un ens consultiu del Govern Valenci i, en general, de les institucions pbliques de la Comunitat Valenciana, en matries econmiques, sociolaborals i d'ocupaci.

Enllaos Externs.
Web del CES;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265662" title="Universidad Nacional Mayor de San Marcos" nonfiltered="4224" processed="4215" dbindex="104246">
La Universistat Nacional Mayor de San Marcos (en castell: Universidad Nacional Mayor de San Marcos, UNMSM) s la universitat pblica ms important de Per, i la ms antiga d'Amrica. Va ser fundada el 1551.

Enllaos externs.
 www.unmsm.edu.pe;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265666" title="Best of Windows Entertainment Pack" nonfiltered="4225" processed="4216" dbindex="104247">
El Best of Windows Entertainment Pack (BOWEP) fou una collecci de 13 jocs venuts sota la srie de programari Microsoft Home; es tractava d'una selecci dels millors jocs dels anteriors Microsoft Entertainment Pack.

 Llistat de jocs .

Chip's Challenge;
Dr. Black Jack;
FreeCell;
Golf (joc de cartes);
JezzBall;
Pipe Dream (per LucasArts);
Rodent's Revenge;
SkiFree;
Taipei;
TetraVex;
Tetris (versi Windows);
TriPeaks (joc de cartes);
Tut's Tomb (joc de cartes);

 Versi per la Game Boy Color .
L'any 2001 es va presenta el Microsoft: The Best of Entertainment Pack per a Game Boy Color. Aquest paquet tenia 7 jocs, dels quals 3 no s'havien afegit a la versi per Windows per que es podien trobar en altres volums dels Microsoft Entertainment Pack.

Jocs que s'incloen:

Tut's Tomb;
TriPeaks;
FreeCell;
Tic-Tac-Tics*;
Minesweeper*;
Life Genesis*;
SkiFree;

* No s'incloen a la versi original del Best of Windows Entertainment Pack.
 Vegeu tamb .
 Microsoft Home;
 Microsoft Entertainment Pack;
 Microsoft Arcade;

Enllaos externs.
;
Microsoft: The Best of Entertainment Pack per a Game Boy Color;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265667" title="Fonologia de l'esperanto" nonfiltered="4226" processed="4217" dbindex="104248">
Quan el Dr.Zamenhof, el creador de l'esperanto, va descriure la pronncia de la llengua, utilitz la frase "una lletra, un so". Zamenhof sugger la pronncia italiana com la correcta.

A continuac es mostra la correspondncia entre les lletres de l'alfabet de l'esperanto i l'Alfabet fontic internacional.



Este llistat s bastant similar al conjunt de fonemes de qu consta l'idioma polons, per es pareix molt ms a l'idioma bielors.

Les principals innovacions respecte del bielors sn:
L'eliminaci de la palatitzaci en esperanto, encara que s estava present en el proto-esperanto (nacjes, ara nacioj "nacions"; familje, ara familio "famlia") i, de manera discutible, encara sobreviu en alguns sufixos com-njo i - jo, i en la interjecci tju!; ;
L'absncia de l'africat , encara que roman en algunes paraules, com ara edzo "marit/esps". ;

En bielors, les lletres  , l representen  (fonticament ), i i, y representen  (fonticament ), per la qual cosa es compten entre les que s'ha eliminat la palatitzaci. Tamb es pot discutir si les sries kv, gv sn fonemes, que representen els fonemes /k , g / de les seves fonts germniques i llatines.

 Accentuaci i prosdia .

En cada paraula, l'accent recau sempre en la penltima sllaba, on cada vocal est en una sllaba: familio mi.li.o "famlia". Quan les vocals -a o -o s'ometen (generalment per raons potiques), no afecta la situaci de la sllaba accentuada: famili  li. En este cas s'utilitza un apstrof per marcar l'elisi; est s es reserva per a la poesia.

En els casos en els quals cal explicitar un accent, com per exemple amb noms propis, Zamenhof usava un accent ortogrfic. El millor exemple s el del mateix Zamenhof: Zmenhof.

No hi ha norma sobre quina paraula monosillbica ha de rebre l'accent en una oraci formada per diverses d'elles.

 Bibliografia .

 Butler, Montagu C. 1965/1971. Step by Step in Esperanto. ELNA ISBN 0939785013 ;
 Kalocsay, Klman i Gaston Waringhien. 1980. Plena Analiza Gramatiko de Esperanto. ;
 Wells, John. 1989 Lingvistikaj aspektoj de Esperanto ("Aspectes lingstics de l'Esperanto"). Segona edici. Rotterdam: Universala Esperanto-Asocio. ;
 Wennergren, Bertilo. (1990) 2005, 14 edici. Plena Manlibro de Esperanta Gramatiko (PMEG). Lloc web amb text  PDF;
 Zamenhof, Ludwik. 1905. 'Fundamento de Esperanto'. versi HTML de la Akademio de Esperanto ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265668" title="SkiFree" nonfiltered="4227" processed="4218" dbindex="104249">
SkiFree es un joc d'ordinador creat per Chris Pirih l'any 1991. L'objectiu del joc era esquiar i esquivar els obstacles.

 Histria .

Pirih, que llavors treballava com a programador de Microsoft, va crear SkiFree en llenguatge C al seu ordinador personal per entretenir-se i per aprendre; el creador afirma que havia decidit d'aprendre a programar en Windows (concretament la versi 3.0 i va comenar creant un programa d'esqu; el joc eventualment va cridar l'atenci de l'equip de programaci del Microsoft Entertainment Pack (ell diu que estava jugant amb el joc en hores de treball) el qual va decidir d'afegir-lo. Pirih va decidir anomenar-lo WinSki per els encarregats del mrqueting van decidir que l'anomens SkiFree (ell comenta que no hi estava d'acord, Microsoft va llicenciar-lo sota la seva marca i li va pagar amb 100 accions de MSFT).

SkiFree va ser pensat per un equip amb processador 386 i targeta grfica VGA degut a les limitacions tcniques que en aquella poca hi havia. L'ltima versi de 16 bit va ser la 1.03, que va ser compilada l'abril del 2005.

Al 1993 va iniciar-se la versi 2 del joc, que tindria unes lleis fsiques ms reals, opci multijugador, joc en xarxa, contrincants dirigits per la AI i so. Ja tenia feta la meitat de totes aquestes novetats per en el tema de les lleis fsiques va ser tant estricte al punt que el joc era "injugable". Al mateix temps, va perdre el codi font del joc original, i a sobre va dirigir la seva atenci a d'altres programes, amb el qual la versi 1.0 va quedar-se fins l'abril del 2005.

La nova versi 1.03 suporta mode real de 32 bit, amb el qual pot iniciar-se en equips amb Windows XP; t un baix consum de CPU (d'1% en comptes del 100%). El mateix any, per en octubre, present la versi 1.04, que resolia alguns errors grfics.

 El joc .

Al principi del joc, l'usuari pot elegir entre 4 opcions:

 Free-style: L'objectiu es anar fent punts amb "style points" fent voltes a l'aire, saltant sobre saltadors, etc.
 Slalon: L'objectiu es completar l'esllom amb el menor temps possible.
 Tree Slalon: Semblant a l'anterior, per amb arbres.
 No entres en cap de les 3 opcions anteriors i senzillament, esquies lliurement.

 L'abominable home de les neus .

Un cop el jugador ha completat la seva cursa, el joc no s'acaba de cop i volta; es ms, el jugador segueix esquiant fins que es troba amb un "abominable home de les neus", que el persegueix i intenta menjar-se a l'esquiador. A partir d'aquest punt, l'esquiador pot seguir esquiant a no ser que el monstre l'enxampi.

Aquest apareix a la marca 2.000 m i persegueix al jugador costa avall. Passats 20-30 m, un altre monstre s'uneix en la persecuci per direcci amunt; un traat anguls en mode "rpid" evita a ambos, per desprs la distncia comena a comptar de -2000 m. El joc fa bucles a si mateix, i qualsevol qui esquii fora de la pista atreu al monstre; si el jugador torna al "marc invisible", el monstre es para. Es possible d'escapar del Monstre de les neus recorrent uns altres 2.000m del punt a on inicia la persecuci el monstre, creant un bucle i iniciant des del principi.

Un altre monstre de la neu apareix quan el jugador travessa 125 m direcci avall des del inici o 500 m de l'esquerra o dreta.

 Ous de pasqua .

 Al llarg del joc hi ha arbres que els apareixen una mena de peus i es poden moure. Si el jugador es mou cap a dalt, per exemple, es pot veure.
 Pots encendre un arbre mort quan el jugador salta per sobre d'ell.
 Quan salta un obstacle, si tornes a fer clic far una volta a l'aire.
 Si el jugador esquia cap al costat d'un gos, aquest lladra i s'asseu. Normalment aquest deixa un toll verds a la neu que es fa visible quan el gos torna a caminar.
 En la modalitat Free-style pots guanyar molts punts fent accidents; per aix has de clicar fora cops el bot del ratol.
 Fent el salt, mou les tecles esquerra-dreta. Si el jugador cau de costat, aquest es quedar quiet a la neu desprs del salt.
 El superjump. Si fas un salt, i llavors tornes a fer un altre salt, fars el superjump. Aix es cert si ests en el mode rpid (tecla "f" per activar-lo).

 Enllaos externs .

 Pgina web oficial del joc ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265669" title="Correlatius en esperanto" nonfiltered="4228" processed="4219" dbindex="104250">
En esperanto els correlatius tenen una estructura lgica interna, de manera que la relaci entre paraules del mateix tipus, com ara:
sempre, mai i llavors;
s la mateixa que hi ha entre:
tots, cap i aquell;

Observeu la taula completa amb la traducci al catal:

Taula de correlatius esperanto-rus.
Esta taula t una similitud molt alta amb l'equivalent en rus:



Usos incorrectes de correlatius.

En alguns casos, i extralimitant-se del Fonament de l'Esperanto, s'utilitzen frmules com 
alies (compost per ali- i -ies, que significa, "d'una altra manera" o "ali"). Tanmateix es considera incorrecte.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265671" title="Temporada 2000 de Frmula 1" nonfiltered="4229" processed="4220" dbindex="104251">
Resultats de la Frmula 1 a la temporada de l'any 2000. 




s la temporada nm. 51 de la historia del Campionat del mn de la F1. 


 Sistema de puntuaci .

Es disputen un total de disset (17) curses.

S  adjudiquen punts als sis primers llocs (10, 6, 4, 3, 2 i 1) i  es tenen en compte tots els resultats. 
 
Tamb es comptabilitzen els punts pel Campionat del mn de constructors.

No es donen punts per la volta ms rpida.


 Curses .




 Posici final del Campionat de constructors del 2000 .





 Clasificaci del mundial de pilots del 2000 .



()































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265675" title="Llista d'estats sobirans del 1915" nonfiltered="4230" processed="4221" dbindex="104252">


Estats sobirans.
A.
   Principat d'Albnia (fins al setembre);
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
   Regne de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
 (fins al 12 de desembre);
 Xina   Imperi de la Xina (des del 12 de desembre);

Estats que proclamen la sobirania.
 Armnia Occidental   Administraci de l'Armnia Occidental (des del 28 de maig);
   Tibet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265676" title="Cliff Griffith" nonfiltered="4231" processed="4222" dbindex="104253">
 Cliff Griffith   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 6 de febrer del 1916 a Nineveh, Indiana. 

Griffith va  crrer a la Champ Car a les temporades 1950-1952, 1956 i 1961 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de tots aquests anys.

Cliff Griffith va morir el 23 de gener del 1996 a Rochester, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Cliff Griffith va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265678" title="Bob Sweikert" nonfiltered="4232" processed="4223" dbindex="104254">
 Bob Sweikert   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 20 de maig del 1926 a Los Angeles, Califrnia. 

Sweikert va  crrer a la Champ Car a les temporades 1952-1956 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de tots aquests anys i que va guanyar a l'edici de 1955.

Bob Sweikert va morir el 17 de juny del 1956 disputant una cursa a Salem, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bob Sweikert va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 1;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 8;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265688" title="Sant Cugat mrtir" nonfiltered="4233" processed="4224" dbindex="104255">

Sant Cugat o Sant Cucufat, fou un mrtir que va morir al lloc d'Octavi que es correspon amb l'actual Monestir de Sant Cugat. Segons un document del segle V del poeta Aureli Prudenci, Martirologi Jeronimi, que anomena els sants seguint els dies de l'any, cita el mrtir Sant Cugat.

Segons la tradici, entre fiable i pietosa, havia nascut al nord de l'frica, a la ciutat de Scilli prop de Cartago, on s histricament cert que hi havia abans del segle IV una gran vitalitat cristiana. A finals del segle III va venir en companyia de Sant Feliu, amic, germ o familiar seu, el qual es va adrear a Girona on tamb sofr martiri.

Fou perseguit pel governador rom en temps de Diocleci per causa de la seva fe, patint tota mena de turments i tots els suport. Fou fet presoner a un lloc proper a Barcelona a 8 milles romanes del cam de Barcino a Egara (Terrassa). Finalment fou degollat a l'any 304 i dues cristianes provinents d'Iluro (Matar), Juliana i Semproniana, varen enterrar el seu cos i per aix elles tamb varen morir mrtirs.

Al mig de l'actual claustre del monestir hi hagu una esglsia paleocristiana amb un monument funerari adossat que hom data al segle IV. Quan aqu s'apleg la primera comunitat benedictina (segle IX) el monestir es dedic a Sant Cugat seguint el culte preexistent.

Al segle VIII sant Fulrad s'emport una relquia de Sant Cugat pel seu Monestir de Pars dedicat a Saint Denis i quan es constru la immensa baslica gtica, les relquies de Sant Cugat ocuparen un lloc d'honor a l'absis a la dreta del titular que encara avui resplendeix.

Les despulles del mrtir que el monestir guardava en una arqueta amb relleus explicant la vida de sant Cugat es van traslladar a la parrquia de Sant Cugat del Rec (o del Forn) de Barcelona per garantir-ne la seguretat per la desamortitzaci del 1835. A l'any 1950, Sant Cugat del Valls va fer la recepci solemne d'una petita relquia procedent de l'arqueta. Avui l'arqueta s dipositada a la cripta de la baslica de Santa Maria del Mar.

Parrquies i capelles a l'rea catalana.

 Sant Cugat del Valls. Valls Occidental.
 Sant Cugat del Rec, del Forn o del Cam (1023). Barcelons.
 Sant Cugat de Rif (1098). Valls Oriental.
 Sant Cugat de Sesgarrigues (1075). Peneds.
 Sant Cugat de Moja (1098). Peneds.
 Sant Cugat d'Almussarra (1143). Peneds.
 Sant Cugat de Trai (974). Maresme.
 Sant Cugat de Gavadons (1279). Osona.
 Sant Cugat de Boquers (1356). Osona.
 Sant Cugat del Rac (927). Bages.
 Sant Cugat d'Ivorra (1055). Segarra.
 Sant Cugat Desfar o de Vall Venera (1489). Baix Empord.
 Sant Cugat d'Albons (1274). Baix Empord.
 Sant Cugat de Ravs de Terri (1317). Girons.
 Sant Cugat de Fornells de la Selva (1032). Girons.
 Sant Cugat de Salt (1078). Girons.
 Sant Cugat de Queixans (1271). Cerdanya.
 Sant Cugat de Servo Baboso (1010). Urgell.
 Sant Cugat d'Escar (981). Conflent.
 Sant Cugat de Queixs (1021). Rossell.
 Saint Couat du Razs (s. XIII). Rass.
 Saint Couat d'Alet (s. XI). Rass.
 Saint Couat d'Aude (1118). Aude.
 Saint Cucufat de Lauza (1118). Aude.
 Saint Cucufat de Flexus (814). Aude.
 Saint Cucuphat de Prats (1334). Fenolleda.
 Saint Cophan. Gascunya.

Enllaos externs.

Pgina de la parrquies de Sant Pere d'Octavi;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265693" title="Murrayfield Stadium" nonfiltered="4234" processed="4225" dbindex="104256">
L'Estadi de Murrayfield s un recinte esportiu dedicat al rugbi. Es troba localitzat a Edimburg, compte amb una capacitat de 67.500 espectadors. s la seu de la Uni Escocesa de Rugby i un smbol dintre del mn del rugby. La Selecci escocesa de rugby juga en aquest estadi des de la seva inauguraci, el 21 de mar de 1925 disputant un encontre contra la selecci d'Anglaterra. Aquest any que obt per primera vegada en la seva histria el Gran Slam del Cinc Nacions. A l Estadi Murrayfield s han disputat a ms de partits de rugby, competicions de futbol, futbol americ i recitals d'importants grups musicals, com per exemple U2 i els Red Hot Chili Peppers. Durant el 2005 va ser seu d'un dels concerts del Live 8 amb The Corrs, Travis i Texas entre d'altres.

 Enllaos externs .
  Murrayfield Experience;
  Histoire du Murrayfield scottishrugby.org;
  Le Murrayfield;
  rugbyworldcup.com;
  visitscotland.com;
  coupedumonde2007.net;
  stadiumguide.com;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265696" title="Hernando Yez de la Almedina" nonfiltered="4235" processed="4226" dbindex="104257">


Hernando o Fernando Yez de la Almedina (Almedina, Ciudad Real, cap al 1489 - Valncia, 1536), fou un pintor valenci del Renaixement.

Biografia.

Encara de jove degu anar a Itlia, com indica l'indubtable italianisme del seu estil, que denota una marcada influncia del sfumato de Leonardo da Vinci i altres influncies florentines, aix com dels cercles venecians de Giorgione de Castelfranco; en dos documents de 1505 sobre la pintura de La batalla d'Anghiari de da Vinci i els seus deixebles al palau Vecchio de Florncia se cita a un Ferrando Spagnolo, pittore, la qual cosa potser correspon a Yez o ms probablement a Hernando de los Llanos. 

A la seua tornada a Espanya es va establir a Valncia, on apareix documentat per primera vegada en 1506, data en qu va pintar el retaule de Sant Cosme i Sant Dami per a la catedral de Valncia, cremat quasi enterament en 1936; all va trobar un mercat per a la seua pintura i va treballar ininterrompudament fins a 1526 collaborant amb el citat Hernando de los Llanos; tots dos firmaven Hernando o Fernando, fet que va generar la confusi de creure que eren un mateix pintor; van treballar en les portes del retaule major de la catedral de Valncia entre 1507 i 1510, conjunt important perqu representa l'establiment del model leonardesc en terres valencianes; si b aquests dos pintors sn acusadament leonardescs i renaixentistes, la imitaci de Leonardo per Llanos s ms literal i Yez posseeix un estil amb ms recursos; Yez va fer algun treball a Barcelona en 1515, per quasi tota la seua obra conservada correspon al perode de Valncia, on va pintar peces com L'abra davant de la Porta Daurada, L'adoraci dels pastors i La dormici de la Mare de Du, totes en les portes del retaule major de la catedral. Llanos i Yez van abandonar Valncia abans de 1520, dirigint-se l un a Mrcia i l'altre a Conca. 

En 1531 se sap que estava en Conca pintant diversos retaules, notcia que s l'ltima conservada sobre aquest pintor. Aix, doncs, poden establir-se tres perodes o fases en Yez: una italiana, a qui se li atribueix Els Sants Ermitans del Museu Brera de Mil, una valenciana, la ms important, i una de Conca, final.



Obra.

Les seues composicions es caracteritzen pels estilemes leonardescs (sfumato, dolor dels rostres i gestos), la claredat formal i l'amplitud escenogrfica dels fons, la profunditat de les figures, que es presenten en actitud serena i reposada, i l'hbil conjugaci d'arquitectura monumental i personatges d'una forma ms caracteritzada que Llanos; presta atenci especial a les qualitats de robes i objectes, fet que representa una resta de la tradici flamenca habitual en l'escola espanyola.

Entre les seues obres destaquen Santa Caterina d'Alexandria i Sant Dami i Santa Anna amb la Mare de Du i el Xiquet ambds en el Museu del Prado, i Els Sants Ermitans (Mil). Al Museu de Belles Arts de Valncia, a ms de La Resurrecci, hi ha cinc tauletes de tema religis; al museu de l esglsia del Patriarca, L'Anunciaci, a l'esglsia de Sant Nicolau de Valncia Santa Anna, la Mare de Du i el Xiquet dormit. A Aiora (Vall de Cofrents): La Mare de Du, Du Pare, L'Angel de l'Anunciaci i Sant Onofre. En la Collecci March (Palma de Mallorca): Ju Final. A la collegiata de Xtiva (Costera): Ju Final (cremat en 1936). Al seu perode de Conca corresponen els retaules de La Crucifixi, Epifania, La Pietat i L'adoraci dels pastors en la catedral. En el Museu del Prado Santa Anna amb la Mare de Du, el Xiquet i Sant Joan Baptista. La Sagrada Famlia est en la Collecci Grether en Buenos Aires (Argentina). Crist entre Sant Pere i Sant Joan Evangelista en la Collecci Cremer de Dortmund (Alemanya).

Enlaces externos.

58 obres de Yez de la Almedina;
article en l'enciclopdia GER;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265698" title="Hernando de los Llanos" nonfiltered="4236" processed="4227" dbindex="104258">

Hernando o Fernando de los Llanos, (actiu el primer ter del segle XVI) fou un pintor valenci del Renaixement.

El seu cognom pareix indicar que va nixer a Santa Maria de los Llanos (provncia de Conca), per podria ser de la d Albacete. Va anar a Florncia, on es documenta la seua estada com a deixeble de Leonardo da Vinci en 1505. Leonardo va formar la base del seu estil, composici i tipus; tamb s'adverteixen altres influncies prpiament florentines, concretament de Domenico Ghirlandaio. La seua pintura es caracteritza per la pesantor dels cossos i l s de pocs colors. 

Va treballar principalment a Valncia en collaboraci amb Fernando Yez de la Almedina, un altre pintor leonardesc, i junts van introduir en terres valencianes el Renaixement pictric de Leonardo. En 1506 van pintar el retaule dels Sant Cosme i Sant Dami per a la catedral de Valncia i en 1507 van comenar a pintar les portes del retaule major; hi ha rebuts de pagaments fins a 1510. Va haver de romandre alguns anys encara a Valncia treballant noms o en collaboraci amb el seu company. Des de 1516 est documentat a Mrcia, on va pintar la taula dels Esposoris de la Mare de Du (catedral de Mrcia). Tamb treball a l esglsia de Montserrat d Oriola (Baix Segura). No hi ha documentaci posterior a 1520.

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265702" title="Ewerthon Henrique de Souza" nonfiltered="4237" processed="4228" dbindex="104259">

Ewerthon Henrique de Souza s un futbolista nascut el 10 de juny de 1981 a la ciutat de Sao Paulo, a Brasil. Juga en el Real Zaragoza en la posici de davanter.

 Histria .

Ewerthon va comenar la seva carrera futbolstica en el Corinthians brasiler l'any 1999. Va estar en aquell club dues temporades, fins que el va fitxar el Borussia Dortmund d'Alemanya.

Des de 2001 fins a 2005 ha estat inflant-se a marcar gols en la 1. Bundesliga, arribant a guanyar una lliga el 2002 i essent finalista de la Copa de la UEFA en la mateixa temporada.

La temporada 2005 - 2006, fitxa pel Real Zaragoza, on forma un duet letal en atac juntament amb Diego Milito. Amb el club aragons va consiguir el 2006 quedar finalista de la Copa del Rei, que van perdre a la final davant l'Espanyol per 4 - 1.

El juliol de 2007 Ewerthon arriba al VfB Stuttgart cedit per un any. No obstant aix, el gener de 2008 el prstec finalitza de manera prematura i el jugador arriba al Reial Club Deportiu Espanyol de nou cedit fins a final de temporada.

 Palmars .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265705" title="DHT" nonfiltered="4238" processed="4229" dbindex="104260">

DHT, acrnim angls de Distributed Hash Tables (Taules de Hash Distribudes) s un sistema descentralitzat dissenyat per oferir serveis i operacions de recerca en xarxes telemtiques de computadors. La idea fonamental de les DHT es la creaci d una taula de hash i emmagatzemar-la de forma distribuda. Una taula de hash s una estructura que mapeja claus amb valors, es a dir s un llistat de relacions (o parelles) entre dos cadenes de carcters genriques. Aquesta idea va ser formulada en una primera aproximaci per C.G. Plaxton. Les DHT sn habitualment utilitzades en xarxes P2P estructurades, tal i com s la xarxa Kademlia. 

Capes overlay.
Les DHT s'utilitzen per obtenir un alt grau d eficincia en l enrutament de les xarxes P2P estructurades. Amb l'utilitzaci de les DHT en xarxes P2P aconseguim crear capes overlay. La capa overlay s una xarxa lgica d alt nivell construda sobre una altre xarxa ja existent. Els nodes que formen aquesta capa estan units entre ells mitjanant enllaos lgics o virtuals, que s'anomenen camins. s habitual que aquests camins estiguin formats per diversos enllaos fsics en les capes inferiors. Les capes overlay no tenen control sobre la forma en qu s enruten els paquets en les capes inferiors, sols pot determinar en la capa overlay, la seqncia dels nodes que faran possible una certa enrutaci. Incls, en molts models utilitzats per estudiar la commutaci de paquets en les xarxes de les capes inferiors, es considera que el trfic es basa en missatges broadcast. Tot i aix, les xarxes overlay han sigut proposades com a possible cam per a millorar l enrutament d Internet, incls per a complir requisits de qualitat de servei. Utilitzant capes overlay no requerim enrutar els missatges adjuntant les direccions IP dels nodes involucrats, sin que podem enrutar missatges utilitzant les adreces lgiques indicades per la taula de hash distribuda.

Espai de claus.
Una DHT genera un cert espai de claus virtual. Quan parlem d  espai  ho fem en el sentit algebraic de l expressi, i quan ens referim a  claus  estem parlant de la part del nom en les parelles nom/valor de les taules de hash. L espai pot ser el de les cadenes de carcters de m-bits d extensi. A continuaci i utilitzant un cert esquema, es particiona la totalitat de l espai en parts iguales, per atorgar cada una d aquestes parts a un dels nodes que formen la xarxa. D aquesta forma cada node es far crrec de les claus que caiguin dins de la seva partici o parcella, i per tant coneixer i emmagatzemar els valors d aquestes claus. La forma que pren l espai generat per la DHT i l esquema utilitzat per a particionar-lo depn de cada una de les xarxes estructurades.

Xarxes P2P de compartici de fitxers.
Les xarxes que ms freqentment implementen una DHT sn les que tenen com a objectiu la compartici de fitxers. En aquestes xarxes, les parelles clau/valor que formen la taula de hash tenen un concepte concret. Solem veure el valor com a un fitxer i la clau com a resultat de l aplicaci d una certa funci hash sobre el valor esmentat. La funci hash utilitzada en la majoria de casos s la SHA 1. En realitat aquesta taula de hash no existeix en cap moment com a un nic llistat, sin que en tot moment es dividida de forma que cada un dels nodes emmagatzemin una porci d aquesta taula. Grcies a aquest sistema distribut, qualsevol node que participi en la DHT pot recuperar eficientment el valor associat a una certa clau. Les DHT suposen que els nodes coneixen una clau i busquen el valor associat.

Els processos d emmagatzement i recerca dins d una DHT, en el cas de considerar un sistema de compartici de fitxers, succeirien de la segent forma. Per emmagatzemar un fitxer dins la xarxa, primer es calcularia el hash del fitxer en qesti, obtenint una cadena de carcter de m-bits d extensi. Aquesta cadena seria la clau, i el fitxer complet seria el valor. A continuaci s enviaria un missatge a la xarxa per tal que el node responsable de la clau obtinguda, rebi el valor del fitxer i pugi emmagatzemar la parella clau/valor (o dit d altre forma, hash/fitxer). Llavors qualsevol node dins la xarxa pot conixer el valor de la clau, enviant el hash del fitxer al node responsable d aquesta parella.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265710" title="Pablo Javier Zabaleta Girod" nonfiltered="4239" processed="4230" dbindex="104261">
Pablo Javier Zabaleta (nascut a Buenos Aires, Argentina el 16 de gener del 1985) s un futbolista argent que juga de defensa al Manchester City. T la nacionalitat argentina i espanyola.

 Palmars .






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265713" title="Formatge blau" nonfiltered="4240" processed="4231" dbindex="104262">


El Formatge blau s una classe de formatges, que t com a caracterstica fonamental la presncia de floridures, generalment del gnere Penicillium, que li proporcionen tons blavosos o verdosos. 

De llet de vaca, d'ovella i/o de cabra, els formatges blaus es curen en indrets amb temperatures i humitats (de l'ordre del 90%) regulades, per tal de garantir la proliferaci de les floridures. Tradicionalment, aix ha estat possible en coves.  

Pel que fa al gust, tots ells tenen un gust fort, i tendeixen a ser picants i una mica salats. L'olor tamb sol ser forta. 

Els formatges blaus ms famosos sn el roquefort occit, el Gorgonzola llombard, l'Stilton angls, i el Cabrales asturi, tots ells amb Denominaci d'Origen Protegida.

Tipus (Selecci).

Adelost;
Amablu;
Aura cheese;
Australian Blue Vein;
Bavarian blue o Bavaria blu;
Beenleigh Blue;
Bergader;
Bergere Bleue;
Bleu Bndictin;
Bleu d'Auvergne;
Bleu de Basque;
Bleu de Bresse;
Bleu de Gex;
Bleu de Laqueuille;
Bleu des Causses;
Bleu de Septmoncel;
Bleu du Haut-Jura;
Bleu du Vercors-Sassenage;
Blue Castello;
Blue Cheshire;
Blue Rathgore;
Blue Wensleydale;
Buttermilk Blue;
Buxton Blue cheese;
Cabrales;
Cambozola;
Cashel Blue cheese;
Cheshire cheese;
Ciel de Charlevoix;
Danablu;
Devon Blue;
Dolcelatte;
Dorset Blue Vinney cheese;
Dunsyre Blue;
Edelpilz;
Exmoor Blue cheese;
Fourme d'Ambert;
Fourme de Haute Loire;
Fourme de Montbrison;
Gammelost;
Gippsland Blue;
Gorgonzola;
Harbourne Blue;
Jubilee Blue;
Lanark Blue;
La Peral;
Lymeswold cheese;
Maytag Blue cheese;
Meredith Blue;
Monje Picn;
Montagnolo;
Mycella;
Olivet Bleu;
Oxford Blue;
Oxley Traditional Blue;
Picn Bejes-Tresviso;
Roaring Forties Blue;
Rochebaron;
Roquefort;
Saga cheese;
Shropshire Blue cheese;
Saint Agur Blue;
St. Pete's Select;
Stilton;
Valden;
Waimata Farmhouse Blue;
Westminster Blue;
Yorkshire Blue;


Vegeu tamb.
Formatges;

Enllaos externs.
 Qu fa blau un formatge? (en angls);
 Articles graguts sobre formatge blau i altres tipus de formatges (en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265714" title="Foc (desambiguaci)" nonfiltered="4241" processed="4232" dbindex="104263">

 Qumica: foc, combusti del materials;
 Mitologia: foc (element), percebut com una substncia pura i homognia que constitua un dels elements primordials de la natura.
 Espectacle: Vegeu Focs artificials per a espectacles amb plvora i petards.
 Geografia: Vegeu Focs per a la unitat de recompte de poblaci.
 Biogeoqumica: Vegeu focs follets per a les emanacions de gasos inflamables.
 Ecologia: Vegeu foc forestal.
 Arquitectura: Vegeu llar de foc.
 Arma: Vegeu foc grec.
 Blasonament: Vegeu foc d'or.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265715" title="Karol ?wierczewski" nonfiltered="4242" processed="4233" dbindex="104264">

Karol  wierczewski (anomenat Walter o General Walter) (Varsvia, Polnia, 22 de febrer del 1897 - Jab onki, Baligrd, Polnia, 28 de mar del 1947) fou un oficial militar a la Rssia bolxevic i ms tard general al servei de la Uni Sovitica, de la Segona Repblica espanyola i del govern polons immediatament posterior a la II Guerra Mundial.

El 1936, sota el nom de General Walter, marx a Espanya per a combatre l'alament militar que havia desencadenat la Guerra Civil espanyola. Aviat es guany la reputaci com a comandament militar competent al capdavant de la XIV Brigada Internacional i desprs de la 35 Divisi republicana.

En el terreny de les ancdotes produdes durant la seva estada a Espanya, destaca el fet de qu la fotgrafa d'origen polons Gerda Taro (companya de Robert Capa), perd la vida quan puj a l'estrep del seu cotxe i un tanc republic els embast per accident, durant el caos de la retirada de la batalla de Brunete, el 26 de juliol del 1937. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265721" title="I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love" nonfiltered="4243" processed="4234" dbindex="104265">


I Brought You My Bullets, You Brought Me Your Love s el primer disc del grup de Nova Jersey, My Chemical Romance, llanat el 23 de juliol de 2002. Les canons en el disc expliquen la histria dels ("Demolition lovers"), dos criminals que cometen diversos assesinats i crims junts, i que, al final, es cremen en un desert. La histria dels amants continua en el seu segon disc Three Cheers for Sweet Revenge. La banda va guanyar-se molts fans del mn underground peo no van poder aspirar a mercatss grans fins el llanament del  seu segon lbum, que fou llanat dos anys ms tard. A causa de qu el nom del lbum es excesivament llarg, els fans l'abrevien frecuentement com "Bullets". El disc fou produt per Geoff Rickly, el cantant de la banda Thursday, que traballava a Eyeball Records.

 Canons .
"Romance" - 1:04;
"Honey, This Mirror Isn't Big Enough for the  two of us"   3:53;
"Vampires will never hurt you"   5:28;
"Drowning lessons"   4:25;
"Our lady of sorrows"   2:07;
"Headfirst for halos"   3:30;
"Skylines and turnstiles"   3:25;
"Early Sunsets Over Monroeville"   5:07;
"This is the best day ever"   2:14;
"Cubicles"   3:53;
"Demolition lovers"   6:06;

Senzills.
 Honey, this mirror isn't big enough for the two of us - 2002;
 Vampires will never hurt you - 2002;
 Headfirst for halos - 2004;
 Our lady of sorrows - 2004;

Crdits.
 Gerard Way - Cantant principal;
 Ray Toro - Guitarra principal, guitarra rtmica;
 Mikey Way - Baix Elctric;
 Matt Pelissier - Bateria;
 Frank Iero - Guitarra rtmica (en canons 2 i 8);



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265724" title="Fuball-Club Sankt Pauli von 1910" nonfiltered="4244" processed="4235" dbindex="104266">


El Fuball-Club Sankt Pauli von 1910 s un club poliesportiu d'Alemanya situat en el districte Sankt Pauli d'Hamburg. Encara que s especialment conegut pel seu equip de futbol, el club t tamb seccions de rugbi, futbol americ, beisbol, bitlles, escacs, ciclisme, handbol i tennis de taula. El 2007 el St. Pauli va assolir l'ascens a la 2. Bundesliga desprs d'acabar 1r en la Regionalliga Nord.

 Histria .

 Primers anys .

El club es va fundar el 1899 com un grup informal d'entusiastes del futbol dintre de la Hamburg-St. Pauli Turn-Verein 1862. Aquest equip no va jugar el seu primer partit fins a 1907. Oficialment establert el 15 de maig de 1910, el club va jugar com a "St Pauli TV" en la Kreisliga Gro-Hamburg (Alsterkreis) fins al 1924 quan es va formar per una altra banda un equip de futbol anomenat FC St. Pauli.

L'equip va jugar com un amateur fins a la creaci del primer equip en 1934 en el lmit de la Gauliga Nordmark, sent un dels setze equips creats en la reorganitzaci del futbol alemany que va ocorreguda durant el Tercer Reich. Immediatament van ser relegats, per van tornar a ser protagonistes el 1936. Relegat altra vegada el 1940, el St Pauli reapareixeria en l'Hamburg Gauliga el 1942, on jugaria fins al final de la Segona Guerra Mundial.

 El futbol de la postguerra .

Desprs de la guerra, el club va tornar a jugar en la Oberliga Nord el 1947. Una gran participaci en la temporada 1947-48, en la qual va finalitzar en el 2 lloc, va dur al St Pauli a la seva primera participaci important en el Campionat Nacional. L'equip va avanar fins a les semifinals on van ser eliminats al caure per 2 a 3 davant els eventuals campions, el 1. FC Nrnberg. El club va seguir jugant b durant els primers anys 50, per era incapa d'arribar a a rivals com el Hamburg SV, acabant en el segon lloc en cinc de les set segents temporades i sortint en les primeres rondes en cadascuna de les seves aparicions en el Campionat Nacional des de 1949 a 1951. En l'ltima meitat de la dcada i a principis dels anys 60, el St. Pauli va vncer a rivals com el Werder Bremen i el VfL Osnabrck, per era incapa de superar el quart lloc.

 La lluita per la promoci a la Bundesliga .

El 1963, la Bundesliga, la nova lliga professional de primera divisi d'Alemanya Occidental, va ser formada. Equips com l'Hamburg, el Werder Bremen o l'Eintracht Braunschweig es van unir a la lliga desprs d'acabar en els primers llocs de la Oberliga Nord, mentre que el St. Pauli es va situar a la segona divisi (Regionalliga Nord).

L'xit de la Bundesliga i el creixement del futbol professional a Alemanya Occidental va conduir a la formaci de la 2. Bundesliga el 1974. El St. Pauli formava part de la nova lliga i el 1977 finalment va ascendir a la primera divisi de la Bundesliga en virtut del seu primer lloc. L'equip, per, va descendir la temporada segent.

La tornada del club a la 2. Bundesliga va ser tamb efmera. Prop de la fallida de 1979 se li va negar la llicncia per a la temporada segent i van ser enviats a la Oberliga Nord (III Divisi). L'empenta esportiva de 1981 i 1983 no va ser acompanyada per una bona salut financera. El 1984, el club va recuperar la categoria a la 2. Bundesliga per davant de la secci amateur del Werder Bremen que en realitat havia acabat dos punts per davant del St. Pauli, per no podien jugar la promoci.

 St. Pauli i el fenomen Kult .

Eren mitjans dels anys 1980 quan el St. Pauli va comenar la transici d'un club tradicional en un club de culte. El club va canviar la ubicaci dels seus terrenys per uns en el moll de St. Pauli, prop d'Hamburg Reeperbahn. El centre de la vida nocturna de la ciutat i el seu barri xins estaven aqu. De manera espontnia van sorgir les ideologies comunistes i socialistes pels quals s'inclina el club i l'atmosfera dels seus partits.

Els seguidors van adoptar el crani amb ossos creuats com el seu propi emblema no oficial. El St. Pauli va ser el primer equip d'Alemanya a prohibir oficialment la dreta poltica i activitats nacionalistes en una poca que el feixisme inspirava vandalisme en el futbol. En 1981, l'equip tenia una mitjana de noms 1.600 espectadors: abans de finals dels anys 90 aquesta mitjana va augmentar a 20.000 espectadors per partit.

El St. Pauli va comenar un perode de pujades i baixades que el van fer ascendir i descendir de la Bundesliga diverses vegades durant una dotzena d'anys. Van tornar a la Bundesliga el 1988 per estar-s'hi tres anys, ms tard va estar dues temporades a segona, el 1995.

 En el nou millenni .

La seva temporada ms recent en la Bundesliga va ser la 2001-02.

Aquesta aventura gaireb va dur a la fallida al club que va haver de portar a terme iniciatives anomenades "Retteraktion" per a liquidar el seu deute. Es van imprimir samarretes amb la imatge del club envoltada per la paraula "Retter" (salvador) i se'n van vendre ms de 140.000 exemplars en tan sols 6 setmanes. Tamb es va organitzar un partit benfic contra el Bayern Munich per a intentar rescatar al club i sanejar-lo econmicament.

El club tamb ha estat actiu en accions benfiques i humanitries. El 2005 el club, l'equip i els seguidors van iniciar la campanya Viu amb aigua de Sankt Pauli, amb la qual es van reunir diners per a dispensadores d'aigua per a escoles de Cuba.

Durant la temporada 2005-06, l'equip va gaudir d'un xit sense precedents en la DFB Pokal, vencent el Wacker Burghausen, el Bochum i el Hertha Berln i, en els quarts de final el dia 25 de gener de 2006, el Werder Bremen per 3-1 en un Millerntor-Stadion ple, aconseguint un lloc en les semifinals de la DFB Pokal. Amb els triomfs el club van aconseguir ingressar aproximadament 1 mili d'euros en concepte de drets de TV i patrocinis. Desprs de les seves victries en la DFB Pokal, el club tamb va llanar una nova lnia de samarretes amb el lema Wir sind Pokal (Som la Copa), desprs el diari Bild va posar en un titular Wir sind Papst (Som el Papa).

El St. Pauli va ser eliminat de la copa al caure davant el Bayern Munich el 12 d'abril per 3-0 amb un gol d'Owen Hargreaves i dos de Claudio Pizarro.

Desprs de l'xit aconseguit en la temporada 2006/2007 en la Regionalliga Nord (en la qual va finalitzar 1r), l'equip va ascendir a la 2. Bundesliga.

 Seguidors .

El FC. St Pauli gaudeix de certa fama pel carcter d'inclinaci esquerrana dels seus seguidors: la major part dels aficionats de l'equip es defineixen com a antiracistes, antifeixistes i antisexistes, i aix, en alguna ocasi els ha portat problemes amb neo-nazis i hooligans. L'organitzaci t una postura oberta contra el racisme, el feixisme, el sexisme, i l'homofbia i ha incorporat aquesta posici en la seva constituci. Els partidaris de l'equip tradicionalment participen en manifestacions en el districte de St. Pauli, incloent aquells sobre l'allotjament de baixos ingressos com el Hafenstrai i Bambule. El centre d'activitat dels fans s el Fanladen St. Pauli.

Un dels mxims orgulls del club s tenir el nombre ms gran d'admiradores en tot el futbol alemany. El 2002, la publicitat per a la revista d'homes Maxim va ser retirada de l'estadi en resposta a protestes de seguidores sobre les pintures sexistes de dones en els anuncis.

El St. Pauli s tamb un smbol mundial per al punk i les subcultures relacionades. El logotip no oficial i els jerseis marrons i blancs de l'equip sovint eren duts per artistes internacionals com Asian Dub Foundation. Turbonegro va gravar una versi especial de la seva can Vaig aconseguir l'Erecci amb la lletra adaptada en alemany per al St. Pauli. Bad Religion va jugar un partit de caritat contra el tercer equip del St. Pauli el 2000.El presentador KMFDM i el natural d'Hamburg Sascha Konietzko. Un dels partidaris ms notables s Andrew Eldritch, el lder de la banda The Sisters of Mercy. De la seva ltima gira, Sisters Bite The Silver Bullet el 2006, Eldritch va dur la famosa camisa Totenkopf. Msics alemanys: Fettes Brot, Die rzte, el cantant Bela B, Kettcar, Tomte i moltes altres bandes sn seguidors reconeguts del St. Pauli.

Els partits del St. Pauli en el Millerntor-Stadion tenen una mitjana d'assistncia major que qualsevol altre equip de tercera divisi alemanya, i sovint excedeixen assistncies d'equips de segona divisi. Un estudi recent va estimar que l'equip t aproximadament 11 milions d'admiradors a tot arreu d'Alemanya. Hi ha aproximadament 200 clubs de fans certificats, molts d'ells de fora d'Alemanya.

 La cultura del club .

 El St. Pauli obre els seus partits com a local amb Les Campanes dels Inferns de AC/DC, i desprs de cada gol del St. Pauli, sona la Song 2 (Can 2) de Blur.

 La rivalitat desenvolupada entre el St. Pauli i el Hansa Rostock a principis dels anys 90 a causa del gran nombre de neonazis seguidors del "Hansa" en aquell temps. La directiva del Hansa Rostock va tenir a aquests grups sota control i els va prohibir durant un temps, per aix la rivalitat va perdre la lluentor i va morir.

 Lenemic hereditari del club, s l'Hamburg, el club ms gran d'Hamburg. Ms enll del derby, els partits han ocorregut sota el control policial per a mantenir separades a ambdues aficions, ja que el HSV t un petit, per notori, grup de seguidors neo-feixistes. Durant els derbis, els partidaris del del HSV posen banderes amb la paraula  HASS  (odi), o canten el  Zecke verrecke! , mentre que l'afici del St. Pauli canten sovint com a resposta, en allusi a l'escena italiana ultra-esquerrana , el  Amburgo, Amburgo: Vaffanculo!  (Hamburg, Hamburg: aneu a la merda!). Mentre que l'estadi del HSV queda en les proximitats d'Hamburg, molts seguidors del St. Pauli veuen al seu club com l'nic club de futbol "veritable" a la ciutat.

El St. Pauli t l'orgull de tenir probablement l'nic marcador no electrnic de la Bundesliga. Desprs de cada gol, un treballador posa al dia manualment el marcador substituint el cartell del nmero.

 Estadi .

 

La llar del club s el Millerntor-Stadion. La construcci de l'estadi va comenar el 1961, per la seva terminaci va ser retardada perqu inicialment hi havia clavegueram en el lloc, fent que no es poguessin jugar els partits amb pluja. Va tenir originalment capacitat per a 32.000 espectadors, per el nombre de seients s'ha redut aquests ltims anys per motius de seguretat. El 1970, l'estadi va ser rebatejat com a Wilhelm Koch, en honor d'un president anterior del club, per aix va causar polmica, ja que es va descobrir que havia estat un membre del Partit Nazi durant la guerra, aix que el nom va ser canviat de nou a Millerntor el 1999. Actualment, una nova reconstrucci ha comenat. L'obra requereix una reconstrucci total de l'estadi (ampliaci de la capacitat, noves graderies, etc.) i s'espera que sigui acabada el 2013 i tingui un cost del voltant de 30 milions d'euros.

 Trvia .

 Els partidaris del St. Pauli es refereixen de vegades al club com a Weltpokalsiegerbesieger (Campions de la Copa del Mn) desprs del seu triomf per 2 a 1 contra el Bayern Munich, llavors guanyadors del Campionat Mundial de Clubs, el 2002. Un altre sobrenom popular per al club s der Lliga de Freibeuter (Freebooters de la lliga) aix com der Lliga de Freudenhaus.

 El club tamb t un equip femen de rugbi, que ha guanyat sis ttols nacionals, el ms recent el 2007.

 El club va ser amfitri de la Copa Mundial FIFI el 2006, un torneig composat per seleccions nacionals no reconegudes per la FIFA com Groenlndia, el Tbet i Zanzbar. El club va participar amb el nom de Repblica de St. Pauli.

 Plantilla de futbol 2007-2008.































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265726" title="Emil Constantinescu" nonfiltered="4245" processed="4236" dbindex="104267">


Emil Constantinescu (Tighina, Transnstria, Romania 1939)
s un poltic romans, va ser quatre anys President de Romania des de 1996 fins a 2000. Actualment s president d'Acci Popular (AP), un partit democristi i de centre-dreta. 

Infncia i estudis.
Constantinescu va nixer a Tighina a Transnstria, Romania (actual Repblica de Moldvia), el 19 de novembre de 1939. Va estudiar dret a la Universitat de Bucarest, i va comenar a estudiar geologia. 

Inicis poltics.
El 1966 deix la geologia i entra al Partit Comunista Romans com a Secretari de propaganda. 
Desprs de la Revoluci Romanesa de 1989 fund una ONG anti-comunista, l'Aliana Cvica Romanesa, tot i aix, poc desprs es transform en un partit poltic. Constantinescu deix aquest partit i el 1992 fund la Convenci Democrtica Romanesa (Uni de PNL-CD, PNL, PNT-CD, PAR, FER i PER.) Es present a les eleccions presidencials romaneses del 27 de setembre i 11 d'octubre de 1992, a la primera volta obtingu 3.717.006 vots i 31,24%, com que va quedar segon, pass a la segona volta, per fou novament derrotat per Ion Iliescu, va obtenir 4.641.207 vots i 38,57%. Per Constantinescu no es rend, i es present a les eleccions presidencials del 3 i 17 de novembre de 1996. Perd la primera volta davant d'Iliescu, va obtenir 3.569.941 vots i 28,21%, per sorprenentment guany la segona amb 7.057.906 vots i el 54,41% dels vots, contra Iliescu que n'obtingu 5.914.579 vots i 45,59%.   
President de la Repblica (1996-2000).
Desprs de vncer les eleccions de 1996 prengu possessi del crrec, el 29 de novembre de 1996, tamb nomen a Victor Ciorbea, com a Primer Ministre. El 1997 el govern va comenar una privatitzaci de les empreses i una reforma de les estructures burocrtiques, per no els va sortir b i la oposici va fer fortes crtiques, aix provoc la dimissi dels Ministres del PD el 2 de desembre de 1997. Desprs de l'abandonament de la coalici del PD, el govern de Ciorbea intent una altra reforma de la indstria i el comer, per aix provoc que la minoria hongaresa del govern (UDMR), boicotejara la votaci. Finalment Ciorbea dimit el 30 de mar de 1998. Desprs del descontentament amb el govern, la gent va sortit al carrer i hi va haver manifestacions. Constantinescu nomen a Radu Vasile, Primer Ministre el 17 d'abril de 1998, al Juny la UDMR abandon de nou la coalici, i acusat de corrupci dimit el 13 de desembre de 1999. El 16 de desembre de 1999, Constantinescu nomen a Mugur Is rescu Primer Ministre, qui va aconseguir un gran apropament amb la Uni Europea i l'OTAN, per la oposici socialdemcrata acus a Is rescu de fer caure la economia del pas. Durant el mandat de Constantniescu, va aconseguir bones relacions internacionals, com les visites de Jacques Chirac (Febrer de 1997), Bill Clinton (Juliol de 1997) i Joan Pau II (Maig de 1999). El 2000 no va obtar a la reelecci i la CDR es va dissoldre, deix el crrec el 20 de desembre de 2000 a Ion Iliescu.     
Vida postpresidencial (des del 2000).
Desprs de la gran victria dels socialdemcrates el 2000. Abandon la poltica activa fins el 2001, any en qu fund Acci Popular, un nou partit Democristi i de dretes. 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265727" title="Knigssee" nonfiltered="4246" processed="4237" dbindex="104268">

El Knigssee s un llac alemany d'origen glacial  situat als Alps, a l'extrem sud-est de l'estat de Baviera. Dintre del terme municipal de Schnau am Knigssee, al districte de Berchtesgadener Land a l'Alta Baviera, prop de la frontera amb ustria. El seu nom significa literalment llac del rei. La seva superfcies s d'uns 5,218 km, fa una 6,30 km de llarg, 1,05 km d'amplada mxima i t una fondria mxima de 190 m, essent el llac ms profund d'Alemanya. Excepte per la banda sud, on hi ha la poblaci de Schnau am Knigsee  i per on surt el seu emissari, el riu Knigsseer Ache, s envoltat per escarpades muntanyes alpines, incloent-hi el Watzmann.

El llac s conegut per la puresa i transparncia de les seves aiges, s'anuncia com el llac ms net d'Alemanya. Per aquesta ra, des de 1909, noms el poden travessar embarcacions amb motor elctric o a pedals. El llac i els seus voltants sn un important atractiu turstic.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265735" title="Christophe Didier" nonfiltered="4247" processed="4238" dbindex="104269">

Christophe Didier (Bur, 4 de febrer de 1915 - Estrasburg, Frana, 24 de juliol de 1978) va ser un ciclista luxemburgus que fou professional entre 1938 i 1943. Durant la seva carrera professional aconsegu 13 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1940.

Palmars.
1935;
 Campi de Luxemburg amateur;
1938;
 Campi de Luxemburg amateur;
1940;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
1941;
 1r de la Volta a Luxemburg;
 1r del Gran Premi de Chemnitz;
 1r a Esch-sur-Alzette;
1942;
 1r del Circuit de Luxemburg;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Westmark;
 Vencedor d'una prova de persecuci;
1943;
 1r del Tour del Cant d'Esch-sur-Alzette;
 1r del Gran Premi d'Hollerich;
 1r del Gran Premi de Dippach;
 1r a Wiltz;
 1r d'una prova americana;

Resultats al Tour de Frana.
1938. Abandona (11a etapa);
1939. 18 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1940. 18 de la classificaci general;

Enllaos externs.
 Palmars de Christophe Didier ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265739" title="Theodor Billroth" nonfiltered="4248" processed="4239" dbindex="104270">

Christian Albert Theodor Billroth (1829-1894) va ser un cirurgi alemany, considerat el pare de la cirurgia abdominal. Va ser el primer cirurgi en extirpar un cncer d'estmac el 1881. Va exercir a Zurich i a Viena.
Era aficionat a la msica, tocava el viol i era amic de Brahms.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265740" title="Integral curvilnia" nonfiltered="4249" processed="4240" dbindex="104271">
En matemtiques, una integral curvilnia (de vegades anomenada integral de cam) s una integral on la funci a integrar cal avaluar-la al llarg d'una corba. En el cas d'una corba tancada s'anomena tamb integral de contorn.

La funci a integrar pot ser un camp escalar o un camp vectorial. El valor de la integral curvilnia s la suma dels valors del camp a tots els punts de la corba, ponderats per alguna funci escalar de la corba (normalment la longitud del arc o, pel cas d'un camp vectorial, el producte escalar del vector dels camp a cada punt de la corba per un vector diferencial de la corba.  
Aquesta ponderaci (i el fet que la corba sigui a l'espai) distingeix la integral curvilnia de les simples integrals definides en un interval.  Moltes frmules senzilles de la fsica (la del treball mecnic per exemple, ) tenen expressions contnues anlogues en termes de integrals curvilnies ().  La integral curvilnea determina el treball fet sobre un objecte que es mou, per exemple, en un camp elctric o gravitacional.



Intutivament es pot interpretar aquesta integral curvilnia pensant que el camp gravitacional aplica a l'objecte una fora diferent en cada punt (la magnitud i la direcci d'aquesta fora depn de la distncia del punt a les masses que generen el camp gravitacional). En moure's l'objecte (tot resseguint la corba) una distncia infinitesimal ds, el camp gravitatori fa sobre ell un treball igual al producte de la fora pel desplaament ds pel cosinus de l'angle entre el vector fora i el vector desplaament. La suma de tots aquests treballs infinitesimals s el valor de la integral curvilnia. La integral curvilnia es pot calcular amb mtodes numrics, per exemple aproximant els desplaaments infinitesimals per desplaaments petits per finits o transformant-la en una integral definida en un interval i llavors aplicant les tcniques per resoldre aquest tipus d'integrals.


 Integral curvilnia d'un camp escalar .
Per un camp escalar f : U   Rn  R, la integral curvilnia al llarg d'una corba C    U es defineix com

;
on r: b  C s una parametritzaci arbitrria de la corba C tal que r(a) i r(b) donen els punts extrems de C.

De la funci f es diu que s l'integrand, la corba C s el domini d'integraci, i el smbol ds es pot interpretar com la longitud del arc elemental. Les integrals curvilnies dels camps escalars no depenen de la parametritzaci triada r.

Integral curvilnia d'un camp vectorial.

Per un camp vectorial F : U   Rn  Rn, la integral al llarg d'una corba C    U, en la direcci de r, es defineix com 

;

on r: b  C s una parametritzaci arbitrria de la corba C tal que r(a) i r(b) donen els punts extrems de C.

Les integrals curvilnies de camps vectorials sn independents de la parametritzaci r pel que fa al valor absolut, per depenen de la seva orientaci. EN concret, invertint la orientaci de la parametritzaci, canvia el signe de la integral curvilnia.

 Independncia del cam .


Si un camp vectorial F s el gradient d'un camp escalar G, es a dir,



Llavors la derivada de la funci composici de G i r(t) s



Lo qual resulta ser l'integrand de la integral curvilnia de F sobre r(t). D'aqu resulta que, donat un cam C , llavors

;

En paraules, la integral de F sobre C depn noms dels valors de G als punts r(b) i r(a) i per tant s independent del cam entre ells.  

Per aquest motiu, la integral curvilnia d'una camp vectorial que s gradient de un camp escalar, es diu que s, independent del cam.

 Aplicacions . 
Les integrals curvilnies tenen moltes aplicacions a la fsica. Per exemple, el treball aplicat a una partcula que es desplaa seguint una corba C en el interior d'un camp de forces representat pel camp vectorial F s la integral curvilnia de F sobre C.


 Vegeu tamb .
 Integral de superfcie;
 Integral de volum;

Enllaos externs.
 A pictoral explanation of the path integral;
 Solved problems on path integrals;
 Contour Integrals Module by John H. Mathews;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265742" title="Corneliae" nonfiltered="4250" processed="4241" dbindex="104272">
Corneliae foren diverses lleis aprovades en temps del dictador rom Luci Corneli Sulla i sota el seu impuls o influncia. Hi va haver altres lleis que portaven el nom Cornelia, per no sn de Sulla.

Les lleis Cornlies de Sulla foren:

Cornelia agraria ;
Cornelia de captivis;
Cornelia de civitate o Cornelia de municipiis ;
Cornelia de falsis;
Cornelia de injuriis;
Cornelia judiciaria ;
Cornelia de judiciis corruptis;
Cornelia de legatis magistratuum provincialium;
Cornelia de limitibus ;
Cornelia de lusu;
Cornelia de magistratibus ;
Cornelia de majestatis;
Cornelia monetaria;
Cornelia de plagiariis;
Cornelia de proscriptiones et proscriptis ;
Cornelia de provinciis ordinandis (Cic. ad Fain. i. 9, iii. 6, 8, 10).
Cornelia de provinciarum magistratibus ;
Cornelia de parricidis, vegeu Cornelia de sicariis et veneficis;
Cornelia de questoribus;
Cornelia de rejectione judicum (Cic. Verr.. 31).
Cornelia de repetundis (Cic. pro Rabir. 4).
Cornelia de sacerdotiis;
Cornelia de sententia ferenda (Cic. pro Cluent. cc. 20, 27), probablement part de la lex Cornelia judiciaria.
Cornelia de sicariis et veneficis;
Cornelia de Sponsoribus;
Cornelia de sumptibus;
Cornelia sumtuaria;
Cornelia testamentaria, vegeu Cornelia de falsis;
Cornelia tribunicia o Cornelia de tribunis;
Cornelia unciaria, llei sobre el tipus d'inters que eren rebaixats (Festus, s. v. Unciaria.);
Cornelia de vadimonio;
Cornelia de vi publica ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265743" title="Cornelia agraria" nonfiltered="4251" processed="4242" dbindex="104273">
Cornelia agraria fou una llei de l'antiga Roma, del temps de Luci Corneli Sulla,  per la que molts habitants d'Etrria i Latium, especialment a Volaterrae i Faesulae, foren privats de la ciutadania i van conservar nicament el dret de comercium, i bona part de les seves terres foren expropiades per l'estat i donades a colons militars (veterans de Sulla). Tamb es declaraven de domini pblic les terres dels proscrits que igualment foren entregats als veterans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265744" title="Cornelia de sicariis et veneficis" nonfiltered="4252" processed="4243" dbindex="104274">
Cornelia de sicariis et veneficis fou una llei de l'antiga Roma, del temps de Luci Corneli Sulla vers el 80 aC, que regulava les actuacions i cstigs dels assassins, dels homicides, incendiaris i enverinadors i en general del que per matar i robar anava armat, del que sent magistrat o president de judici fes declarar a alg de manera falsa per condemnar a un innocent, el que fabricava verins o els tingus o vengus per fer mal, els que declaraven de manera fals en judicis de causa capital, i els jutges que rebien diners per encausar; aquestes normes no s'havien prcticament tocat des de les lleis de les dotze taules. 

Establia clarament les maneres en que es volia produir la mort, i les penes als culpables, generalment deportaci a una illa, i fou modificada ms tard per senatusconsultum i per rescriptes imperials.

Un segon captol tractava dels parricides, nom quer s'estenia a la mort de tota mena de parents de qualsevol grau i que s'anomena Cornelia de parricidiis.

Les penes (interdicci d'aigua i foc) incloen de vegades l'entrega dels bens del difunt als parents



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265745" title="Tokugawa Ienobu" nonfiltered="4253" processed="4244" dbindex="104275">


 (11 de juny del 1662 - 12 de novembre del 1712) va ser el sis shogun del shogunat Tokugawa del Jap. Era el fill gran de Tokugawa Tsunashige. 

Inicialment quan el seu oncle Tokugawa Tsunayoshi es va convertir en shogun ell va ser educat per ser un daimy  el 1680 pel r nin neoconfucionista Arai Hakuseki,el qual va ser el seu tutor i conseller personal durant la resta de la seva vida.

Va ser escollit sh gun el 1709 desprs de la mort del seu oncle el qual va morir sense deixar descendncia.

Va reformar alguns elements de la societat japonesa, va completar la transformaci del shogunat d'una instituci militar a una civil. Va abolir els edictes i els lleis repressives de Tsunayoshi, va flexibilitzar la censura i eliminar els persecucions i castics cruels, reformant aix el sistema judicial. Va establir l'economia amb la creaci de una moneda d'or. El 1711 va intentar crear relacions entre l'Emperador Nakamikado i la seva cort a Kyoto, va ser un dels primers en crear una relaci de poders entre la noblesa i el shogunat.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265746" title="Cornelia tribunicia" nonfiltered="4254" processed="4245" dbindex="104276">
Cornelia tribunicia o Cornelia de tribunis fou una llei de l'antiga Roma, del temps de Luci Corneli Sulla vers el 80 aC.

Aquesta llei disminua el poder dels tribuns de la plebs (Velleius Paterculus, ii. 30; Appianus, Bell. Civ. ii. 29 ; Caesar, Bell. Civ. i. 7.). A partir de la llei els tribuns del poble no podien ser elegits per a altres magistratures de l'estat. Els tribuns foren privats de la iniciativa legislativa i van perdre el dret d'apellar al poble



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265747" title="Cornelia" nonfiltered="4255" processed="4246" dbindex="104277">
Lex Cornelia fou una llei de l'antiga Roma, proposada pel trib de la plebs Gai Corneli el 67 aC que limitava el poder dels edictes dels pretors; tamb establia que no es podia legislar a menys que desprs de l'aprovaci pel poble, el senat estigus d'acord amb un presencia d'un  mnim de 200 membres; i establia finalment que un trib no podia vetar un senatusconsultum. 

Un altra lex Cornelia establia regulacions sobre la darrera voluntat dels ciutadans romans que morien en captivitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265748" title="Cornelia et Caecilia de Cn. Pompeio" nonfiltered="4256" processed="4247" dbindex="104278">
Cornelia et Caecilia de Cn. Pompeio fou una llei de l'antiga Roma del 57 aC que donava a Gneu Pompeu la superintendncia de les distribucions de gra als pobres, per un perode de cinc anys, amb poders extraordinaris  (Cic. ad Alt. iv. 1 ; Liv. Epit. 104 ; Dion Cass. xxxix. 9 ; Pint. Pomp.).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265749" title="Cornelia de novis tabellis" nonfiltered="4257" processed="4248" dbindex="104279">
Cornelia de novis tabellis, fou una llei de l'antiga Roma que fou proposada pel trib de la plebs Publi Corneli Dolabella (47 aC o 706 de la fR) a la que es va oposar Marc Antoni, llavors magister equitum (Liv. Epit. 113; Dion Cass. xlii. 32; Pint. Anton.). 

La llei proposava l'elaboraci d'unes noves taules per substituir al codi o lleis de les dotze taules.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265750" title="Cornelia Baebia de ambitu" nonfiltered="4258" processed="4249" dbindex="104280">
Cornelia Baebia de ambitu fou una llei de l'antiga Roma, que fou proposada pels cnsols Publi Corneli Cetege i Marc Bebi Tmfil el 181 aC, i establia regulacions sobre el delicte d'ambitus  (Liv. xl. 19 ; Schol. Bob. in Cic. pro Sulla, p. 361). Fou coneguda tamb com lex Baebia Cornelia de ambitu.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265752" title="Berenguer Folc" nonfiltered="4259" processed="4250" dbindex="104281">
Berenguer Folc o Berenguer Bernat fou abat del monestir de Sant Cugat (1091-1103) i bisbe de Barcelona (1100-1106).

Desprs de la mort de l'abat Pere l'any 1089, estigu dos anys vacant l'abadia fins que el 1091 els monjos elegiren per abat a Berenguer Folc, de la sang dels comtes de Barcelona, que a la seva vellesa fou bisbe de Barcelona a la vegada que abat del monestir.

Sent bisbe de Barcelona obtingu de Ramon Berenguer III la uni i subjecci dels monestirs de Santa Ceclia de Montserrat i de Sant Lloren del Munt al monestir de Sant Cugat, i una butlla del papa Urb II en la que es confirmaven totes les possessions i privilegis del monestir, comptant-se entre les primeres els monestirs de Sant Lloren, Sant Pau del Camp, Santa Ceclia de Montserrat i Sant Salvador de Breda, i diversos priorats regulars. 

Referncies.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265753" title="Lleis de les dotze taules" nonfiltered="4260" processed="4251" dbindex="104282">
Duodecim tabularum (lleis de les dotze taules) foren unes antigues lleis romanes. Fou el codi de lleis de la Repblica de Roma, i van ser creades a partir del 454 aC per posar fi al llarg enfrontament entre patricis i plebeus.

El 462 aC a proposta del trib Gai Terentili Arsa que va demanar una comissi de cinc homes (Quinque viri) per establir una legislaci per limitar el poder dels cnsols, cosa a la que s'oposaven els patricis. A l'any segent es va tornar a presentar la mateixa proposta amb petites variacions. Desprs del plebiscit Icili, que va repartir terres a l'Avent entre els pobres, per fi el 454 aC ( 300 de Roma) es va decidir entre els dos bndols (patricis i plebeus) procedir a la redacci d'un Codi de Lleis. El 454 aC el senat va acordar enviar a Grcia i especialment a Atenes a tres comissionats per informar-se de les lleis gregues com la lleu de Sol i altres legisladors hellens

El comissionats van tornar el 452 aC i es van elegir unes persones (Decemviri = Decemvirs) per establir la nova legislaci (decemviri legibus scribundis), tots patricis per amb una norma no escrita per la qual els drets dels plebeus havien de ser respectats pels decemvirs; el decemvirs foren escollits al comicis centuriats i van tindre la consideraci de magistrats nics durant el perode en qu establirien les lleis (any 451 aC = 303 de Roma) i haurien de posar fi a l'enfrontament entre patricis i plebeus, regulant l'accs d'aquests darrers als drets de ciutadania. Es va confiar als decemvirs l'autoritat suprema en lloc dels cnsols, i es va suspendre el tribunat i el dret d'apellaci (la desaparici dels tribuns tindria com a contrapartida la subjecci dels cnsols a un codi de lleis escrit).

Els decemvirs van redactar les Lleis a les quals en endavant devia subjectar-se l'exercici de les altes magistratures romanes. 
Deu taules de lleis foren adoptades en un any, sotmeses a ratificaci pels comicis centuriats i desprs gravades en deu taules de bronze, clavades al Frum; encara mancaven algunes lleis i el 450 aC (304 de Roma) foren elegits altre cops decemviri, aquesta vegada amb tres plebeus segons Dions d'Halicarns, i es van afegir dos lleis ms complementries. Aix va sorgir la Llei de les dotze taules, espcie de Constituci o Codi legal rom.

El cos legal de les dotze taules fou publicat sota els cnsols Luci Valeri i Marc Horaci el 449 aC. Fou el primer i nic codi legal fins el temps de Justini I. Les seves lleis sn conegudes com Leges Decemvirales, Lex Decemviralis, Leges XII, Leges XII tabularam o Duodecim o simplement "les lleis" o "la llei".

Encara que la nova Llei no va suposar grans innovacions, va dulcificar la sort dels pagesos pobres al fixar un tipus d'inters mxim (10%) i amenaar amb greus penes als usurers. Es va mantenir la prohibici de matrimonis entre patricis i plebeus. La supressi del tribunat va deixar el dret d'apellaci en mans dels comicis centuriats. Els cnsols devien subjectar-se a un dret escrit amb una llei igual i com per a tots. Les dotze taules contenien matries legals sobre dret pblic i privat; el dret pblic va patir molts canvis amb el pas dels anys per el privat va romandre com a legislaci bsica del romans. Cicer diu que moltes de les lleis havien quedat fora d's al seu temps, per els principis generals es mantenien. 

Per uns esdeveniments extraordinaris (certs abusos de poder comesos pel decenvir Appi Claudi, envoltats de llegenda) van provocar una rebelli militar i van aconsellar restablir el tribunat, i aix ho van pactar les dues faccions; si d'una banda els cnsols quedaven subjectes a les restriccions de la Llei escrita, per una altra els Tribuns no podien oposar-se a les ordres del dictador. Els tribuns van conservar la competncia sobre els judicis la sentncia dels quals fos de multa. En canvi el comicis per tribus o comicis tribunats van perdre la seva competncia en causes capitals per tot magistrat rom, en compensaci, havia de concedir el recurs d'alada com a mesura general en prendre posessi.

Poc desprs als cnsols se'ls va privar de l'administraci de la caixa militar que va passar als tresorers militars (quaestores militum) designats d'entre els ciutadans patricis pels tribuns de la plebs (des del 447 aC. = 307 de Roma) i votats per les assemblees tribunades. Aquesta decisi va ser la primera en qu un plebiscit va adquirir rang de llei. Ms tard els tribuns van obtenir veu consultiva al senat, i podien assistir a les seves sessions, i oposar-se als senatusconsultum.

Poc desprs per mitj de la llei Canuleia ( 445 aC = 309 de Roma) es va permetre el matrimoni entre patricis i plebeus (i els fills d'aquestes unions desiguals se situarien a la mateixa casta que el pare). Tamb es va disposar que els plebeus podrien ocupar crrecs pblics.

La mateixa llei Canuleia va disposar el 445 aC la creaci dels tribuns militars amb potestat consular (tribuni militum cum consulari potestate), en nombre de sis (existien ja els tribuns militars simples, que eren sis per a cada legi), elegibles pel comicis centuriats, pel mateix termini que els cnsols (un any), i d'extracci plebea.

Amb l'abolici de les leges Actiones va entrar nova legislaci que va interferir en les lleis de les dotze taules que mai foren restablertes en plena vigncia i van esdevenir l'origen de les lleis civils i del drets consuetudinari. Algunes lleis de les dotze taules com les de successi eren tant perfectes que els juristes de segles posteriors no hi van trobar res per modificar, i tots parlen de la precisi de les normes i la claredat del llenguatge.

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265754" title="Consell de la Generalitat Valenciana" nonfiltered="4261" processed="4252" dbindex="104283">
El Consell o Govern valenci s una de les institucions bsiques de la Generalitat, junt al President i les Corts, segons l'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci.

Actualment el Consell est format per les segents Conselleries i els seus corresponents consellers, tots ells membres del Partit Popular de la Comunitat Valenciana:

Cap del Consell;
Molt Honorable Senyor D. Francisco Camps Ortiz

Conselleria de de Presidncia i vicepresident primer del Consell;
Honorable Senyor D. Vicente Rambla Momplet

Conselleria d Economia, Hisenda i Ocupaci i vicepresident segon del Consell;
Honorable Senyor D. Gerardo Camps Devesa

Conselleria de Benestar Social i vicepresident tercer del Consell;
Honorable Senyor D. Juan Gabriel Cotino Ferrer

Conselleria d Infraestructures i Transport;
Honorable Senyor D. Mario Flores Lanuza

Conselleria d Educaci;
Honorable Senyor D. Alejandro Font de Mora Turn

Conselleria de Cultura i Esport;
Honorable Senyora D. Trinidad Mara Mir Mira

Conselleria de Sanitat;
Honorable Senyor D. Manuel Cervera Taulet

Conselleria d Indstria, Comer i Innovaci;
Honorable Senyora D. Beln Juste Picn

Conselleria d Agricultura, Pesca i Alimentaci;
Honorable Senyora D. Maritina Hernndez Miana

Conselleria de Medi Ambient, Aigua, Urbanisme i Habitatge;
Honorable Senyor D. Jos Ramn Garca Antn

Conselleria de Justcia i Administracions Pbliques;
Honorable Senyora D. Paula Snchez de Len Guardiola

Conselleria de Governaci;
Honorable Senyor D. Serafn Castellano Gmez

Conselleria de Turisme;
Honorable Senyora D. Anglica Such Ronda

Conselleria d Immigraci i Ciutadania;
Honorable Senyor D. Rafael Blasco Castany

Enllaos externs.
Portal de la Generalitat, membres del Consell;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265766" title="Toyooka" nonfiltered="4262" processed="4253" dbindex="104284">

 es una ciutat localitzada a la part nord de Hy go, al Jap.

El 2005, tenia una poblaci estimada de 93.182 habitants i una densitat de poblaci de 133,56 persones per km. La seua rea s de 697,66 km.

La ciutat va ser fundada el 1 d'Abril de 1950.
A 2005 estava formada per cinc barris, incloent Takeno, Tanto, Kinosaki, Hidaka, i Izushi.

L'estaci de San'in Main Line proporciona conexi directa amb Kyoto per tren, com ara a Osaka per la via de Fukuchiyama.

L'aeroport que est ms a prop s l'aeroport de Tajima Airport.

Toyooka s una ciutat agermanada d'Alacant

 Enllaos externs .

 Web oficial de Toyooka (pgina en japons);















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265767" title="Hrbarslj" nonfiltered="4263" processed="4254" dbindex="104285">
Hrbarslj (les dites de Hrbarr) s un dels poemes de l'Edda potica trobat en els manuscrits Codex Regius AM 748 I 4to.

En una interpretaci convencional del poema els dus Odn i Thor competeixen entre ells. Odn disfrassat de Hrbarr s maleducat amb Thor que est retornant a Asgard desprs d'un viatge a Jtunheimr, la terra dels gegants.  
Enllaos externs.
Notes.


Traduccions en angls.
Harbarthsljoth Traducci i comentaris per Henry A. Bellows;
Harbarsli Traducci per Benjamin Thorpe;
Hrbarzlj Traducci per W. H. Auden i P. B. Taylor;
Hrbarzlj Traducci per Lee M. Hollander;
The Song of Harbard Traducci per A. S. Cottle;

Edicions en Nrdic antic.

Hrbarslj Edici del manuscrit de Sophus Bugge;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265771" title="Josep Maria Morreres" nonfiltered="4264" processed="4255" dbindex="104286">
Josep Maria Morreres (Barcelona, 1952) s un escriptor en llengua catalana.

 Biografia .
s escriptor i professor de literatura. Ha fet una mica de tot a la vida. Es va iniciar en el mn laboral com a aprenent en un taller de joieria, va fer de repartidor de telegrames, de recepcionista en un hotel, de fotgraf i ha acabat sent escriptor i professor. Es llicenciat en Historia i va col.laborar en diverses revistes d'investigaci histrica. Ha conreat tota mena de generes: ertic, negre, histric, juvenil. Destaca el seu esperit rebel i la seva aversi al poder.

 Obra .
 Gaudeamus Igitur. Prtic, Barcelona, 1990. Premi La piga, 1989 (Thriller ertic);
 Cinc Lais. Bromera, Alzira, 1995. Premi de Narrativa Ertica La Vall d'Albaida, 1994 (Ertica cavalleresca);
 La decisi. La Magrana, Barcelona, 1996 (Novelleta);
 El laberint d'Adriana. Tabarca, Valncia, 1998. (Novel.la psico-sentimental);
 Deixem-ho aqu. Alfaguara, Barcelona, 1999. (Novel.la subversivo-juvenil);
 Ms enll de Chiapas. Crulla, Barcelona, 1999- Finalista del Premi Gran Angular, 1998 (Novel.la psico-poltica);
 Pell bruna. La Galera, Barcelona, 2000) (Thriller juvenil);
 A la recerca d'Anglica. Tabarca, Valncia, 2000. Finalista del Premi Ciutat de Torrent, 1999 (Novel.la cavalleresca-metaliterria);
 L'ombra a la paret. Columna, Barcelona, 2001. XXII Premi Goleta i Bergant, 2000 (Thriller sentimental);
 Sense malcia. Bromera, Valncia, 2001. IX Premi "Vila de Teulada" de narrativa breu, 2000 (Relats introspectius);
 Tot el vi de la vida. VIII Premi Sant Just Desvern, 2005;
 El fil de seda. Proa, Barcelona, 2007. Premi Pere Calders de Literatura Catalana 2006;
 Nascut per perdre. Barcanova, Barcelona, 2007 (Novella negra);

 Enllaos externs .

 Biografia a www.escriptors.cat;
 Article 'La narrativa ertica catalana';





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265773" title="Trivi" nonfiltered="4265" processed="4256" dbindex="104287">
Trivi s el conjunt de les tres arts liberals (gramtica, dialctica i retrica, que a l'edat mitjana eren els estudis de preparaci a la filosofia (cincia del saber) i teologia (cincia de la ra a partir de la fe al Du o als dus).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265781" title="Jean Reno" nonfiltered="4266" processed="4257" dbindex="104288">


Jean Reno (30 de juliol de 1948) s el nom artstic Juan Moreno y Herrera Jimnez, un actor hispano-francs. Comen la seva carrera com a actor en pellcules franceses, en molts films de Luc Besson, alguns dels quals foren molt importants per a la seva trajectria professional com The Big Blue i Lon. La majoria dels seus treballs sn indistintament en francs i angls, encara que parla tamb el castell.

Biografia.
Inicis.
Jean Reno nasqu a Casablanca, Marroc, en aquells moments un protectorat francs. De pares andalusos, el seu pare era originari de Sanlcar de Barrameda i la seva mare de Jerez de la Frontera. La seva mare mor quan era adolescent, t una germana petita, Marie-Thrse. Als 12 anys es trasllad a Frana. Estudi a Cours Simon.

Carrera.
Degut a la seva alada, comen fent papers d'antagonista (el "dolent" de la pellcula) en la seva carrera, grcies al seu talent com a actor rompria aquest estereotip i protagonitzaria papers cmics com tamb papers heroics. Reno comen la seva carrera en el cinema francs, on aparegu en moltes pellcules de Luc Besson, incloent el seu primer curtmetratge L'Avant dernier. Continuaren treballant junts en pellcules produdes, escrites i dirigides per Besson, les quals li donaren major popularitat, com Nikita (1990), The Big Blue (1988), i Lon (1994) junt a Gary Oldman i a una jove Natalie Portman.

Reno ha treballat a varies pellcules estadounidenques com French Kiss (1995) amb Meg Ryan i Kevin Kline,  (1996) amb Tom Cruise, Ronin (1998) amb Robert de Niro, o Godzilla (1998) amb Matthew Broderick. Li oferiren el paper de l'agent Smith a The Matrix, pero no se pudo concretar. Al mateix temps, continu fent pellcules franceses com Les Visiteurs (1993), Les rivires pourpres (2000) amb Vincent Cassel i Les rivires pourpres 2 (2004) amb Benot Magimel. En 2006, aparegu a La pantera rosa fent el paper de Gilbert Ponton, i tamb a El codi Da Vinci de Ron Howard, interpretant el paper de Capit Bezu Fache, un dels personatges principals.

Vida personal.
El 29 de juliol de 2006, es cas amb la model i actriu Zofia Borucka, a la ciutat de Baux-de-Provence al sud de Frana. Es cas dues vegades anteriorment i t quatre fills, dos de cada matrimoni. La seva 1a esposa fou Genevive, amb qui tingu, Sandra (1978), i un fill, Mickael (1980). La seva segona esposa fou la model Nathalie Dyszkiewicz, amb qui tingu, Tom (1996), i Serena (1998). Mant cases a Pars, Malisia i Los Angeles.

Reno s gran fan d'Elvis Presley i pot imitar-ne la seva veu. Us la seva capacitat per a imitar en una escena de Godzilla, quan el gui necessitava que el seu personatge es fes passar per estatunidenc.

 Filmografa .
Pellcules i televisi.


Altra filmografiaDe ms recent a ms antic.
2001 - Dos colgados en Chicago (Los visitantes cruzan el charco);
1998 - The Time;
1997 - Roseanna's Grave. ;
1993 - Els visitants no nasqueren ahir. ;
1987 - Monsieur Benjamin (TV) ;
1986 - Pour venger Ppre (TV)  ;
1986 - I Love You ;
1986 - Zone rouge ;
1985 - Estrictament Personal. ;
1985 - Un homme combl (TV) ;
1984 - Alea;
1984 - Et demain viendra le jour (TV) ;
1984 - Nuestra historia ;
1983 - Ballade sanglante ;
1983 - Signes extrieurs de richesse ;
1983 - Quelques hommes de bonne volont (srie de TV). ;
1981 - L'Avant dernier. ;
1980 - Les Bidasses aux grandes manoeuvres.  ;
1980 - Voulez-vous un bb Nobel?. ;
1979 - Clair de femme.
1979 - L'Hypothse du tableau vol.

Musicals.
 Cats;

 Enllaos externs .
;
Pgina de fans de Jean Reno ;
Pgina de fans de Jean Reno ;







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265783" title="Uni Esportiva Fraga" nonfiltered="4267" processed="4258" dbindex="104289">


La Uni Esportiva Fraga s un club de futbol aragons de la ciutat de Fraga, Baix Cinca, a la Franja de Ponent. Va ser fundat el 1927 i juga a la Tercera divisi.

 Uniforme .

 Uniforme titular: Samarreta Vermella, pantalons blaus, mitjons blaus.

 Estadi .

L'estacada, amb capacitat per a 4000 persones.

 Dades del club .

 Temporades a 2 B:4;
 Temporades a 3:21;
 Millor lloc a la liga:10;
 Pitjor lloc a la liga:18;

 Palmars .

 Tornejos estatals .
 Lliga 3a divisi (4):1990/91, 1999/00, 2001/02 i 2002/03;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265787" title="Fuji Golf" nonfiltered="4268" processed="4259" dbindex="104290">
Fuji Golf es un joc que va ser programat per Chiki Nagai quan treballava per ANK Software Co. Ltd; va ser presentat juntament amb el Microsoft Entertainment Pack de l'any 1991; es un dels primers jocs de golf creats per a Windows.

 Informaci general .

Es tracta d'un joc de golf a on l'objecte es jugar un round (18 forats) en el menor nombre de cops possible. Factors com el vent son generats automticament, i a part, competim contra diferents jugadors controlats per l'AI del PC; concretament, 40.

La mecnica del joc es la segent: podem elegir entre 13 pals; depenent de la distncia del forat, l'ordinador ens assignar un pal. Per colpejar la bola, clic al ratol a on diu "Backswing" i graduem la potncia del cop; si esta prxima a la mxima potncia, el bot passa a dir "Hit Ball". En funci del teu nivell d'encert, l'ordinador anir donant comentaris positius o negatius.

Fuji Golf es un joc complicat de guanyar -no importa que tan baix puguis puntuar, perqu sempre l'ordinador puntuar ms baix-. Tot i aix, el record es -15 i l'ordinador no sempre l'aconsegueix. Per tant, depenent de les habilitats del jugador, guanyar pot ser possible.

Tamb, existeixen alguns trucs per aquest joc com: Abans de fer el swing, escriu Fujiwallop i pegar un "super drive".

Enllaos externs.

 Informaci del joc a Answers.com ;
 Trucs pel joc ;
 Actual pgina de ANK Software ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265788" title="Temporada 1946-1947 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="4269" processed="4260" dbindex="104291">
Classificaci general.





Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Promoci.



Resultats finals.

 Campi: Valncia CF.
 Descensos: Deportivo de La Corua, CD Castelln i Real Murcia.
 Ascensos: CD Alcoi, Nstic de Tarragona i Real Sociedad.
 Mxim golejador:  Zarra (Athletic de Bilbao).
 Porter menys golejat :  Lezama (Athletic de Bilbao).

Mxims golejadors.



Porter menys golejat.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265790" title="Duilia" nonfiltered="4270" processed="4261" dbindex="104292">
Duilia fou una llei aprovada el  449 aC per plebiscit, instat pel trib de la plebs Marc Duili el 304 de la fR. (449 aC), sent cnsols Luci Valeri Poplcola i Marc Horaci Barbat, que establia "qui plebem sine tribunis reliquisset, quique magistratum sine provocatione creasset, tergo ac capite puniretur" (Tit Livi,  iii. 55.). Fou coneguda generalment com Duilia de magistratibus i Horatia de provocatione. Ordenava condemnar a flagellaci i pena de mort a aquell que deixes a la plebs sense els seus tribuns i al que establs un magistrat inapellable.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265791" title="Duilia Maenia de unciario foenore" nonfiltered="4271" processed="4262" dbindex="104293">
Duilia maenia de unciario foenore fou una llei de l'antiga Roma, establerta el 357 aC proposada pels tribuns de la plebs Marc Duili i Luci Meni (Liv. ii. 16, 19.), sota els cnsols Gai Marci Rutil i Gneu Manli Capitol Imperis el 396 de la fR (357 aC).

Aquesta llei va establir el inters del diner en el un per cent cosa que va agradar fora als plebeus.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265792" title="Flaminia" nonfiltered="4272" processed="4263" dbindex="104294">
Flaminia o Flaminia agraria fou una llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agrries, establerta pel tribu de la plebs Gai Flamini el 232 aC segons Polibi i el 228 aC segons Cicer , amb Marc Emili Lpid i Marc Publici Malleol com a cnsols. 

Tenia per objectiu atreure el favor de la plebs i repartia entre els soldats les terres de la regi del Pic en la zona que desprs fou coneguda per Marca d'Ancona, terres que abans pertanyeren al poble dels snons. Aquesta llei va provocar la guerra amb els gals.

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265793" title="Eloy Fernndez Clemente" nonfiltered="4273" processed="4264" dbindex="104295">
Eloy Fernndez Clemente (Andorra, provncia de Terol, 1942) s un economista i historiador aragons. s Catedrtic d'Histria Econmica en la Facultat de Cincies Econmiques i Empresarials de la Universitat de Saragossa, de la qual ha estat deg en 1996-1999. 

Fou fundador i director de la revista Andaln (1972-1977 i 1982-1987), i tamb dirig la Gran Enciclopedia Aragonesa (1978-1982). Form part del nucli fundador del Partit Socialista Aragons (PSA). Ha publicat articles a les revistes Cuadernos para el Dilogo, Historia 16 i Rolde. El 2002 va ingressar en la Reial Acadmia de Cincies Morals i Poltiques. s president de la Fundacin Gaspar Torrente para la investigacin y desarrollo del aragonesismo, que ha tornat a editar El Ebro. Revista aragonesista de pensamiento.


 Obres .
  La Ilustracin Aragonesa (1969) ;
 Aragn contemporneo 1833-1936 (1975);
 Estudios sobre Joaqun Costa (1989);
 Ulises en el siglo XX. Crisis y modernizacin en Grecia, 1900-1930 (1995) ;
 Portugal en los aos veinte. Los orgenes del Estado Novo (1996).
 Gente de Orden. Aragn durante la dictadura de Primo de Rivera (1923-1930) (1997);
 Un siglo de obras hidrulicas en Espaa: de la utopa de Joaqun Costa a la intervencin del Estado (2000);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265794" title="Testament" nonfiltered="4274" processed="4265" dbindex="104296">

El testament (del llat testatio mentis, que significa "testimoniatge de la voluntat") s l'acte jurdic pel qual una persona disposa per a desprs de la seva mort de tots els seus bens o de part d'ells. Quan una persona mor sense deixar testament es diu que ha mort abintestato o intestada. Si b generalment el testament s un acte jurdic en el qual es fa una disposici de bns, cal reconixer que existeixen declaracions de voluntat que no consisteixen en aix i que poden ser matria d'un testament. 

"El testament s un acte ms o menys solemne, que una persona disposa del tot o per una banda dels seus bns perqu tingui ple efecte desprs dels seus dies, conservant la facultat de revocar les disposicions contingudes en ell, mentre viva."

El patrimoni comprn tots els bns, drets i obligacions d'una persona, que no s'extingeixin per la seva mort. El testador pot disposar dels seus bns per herncia, a ttol universal; o per llegat, a ttol particular. Poden testar tots aquells que tenen capacitat d'obrar i la llei no els hi prohibeixi expressament.

Tipus de testaments.
Testament ordinari o pagnic. ;
Testament holgraf: s l'escrit completament, datat i signat de la m del testador. Solen exigir-se certes formalitats com l'absncia de ratllades al llarg de tot el text per a salvaguardar la seva integritat. ;
Testament obert o pblic: s el que elabora el notari desprs d'haver entrat en coneixement de la voluntat del testador. ;
Testament tancat o secret: s el que s'escriu pel testador o una altra persona de la seva confiana i es presenta tancat al notari amb un cert nombre de testimonis. ;

Testament especial o privilegiat ;
Testament en ocasi de calamitat pblica. ;
Testament martim o aeronutic. ;
Testament militar o assimilat: s el qual fan les persones que gaudeixen del fur militar, manifestant la seva ltima voluntat, sense subjecci a les formalitats del testament ordinari. ;






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265795" title="Hintersee (llac)" nonfiltered="4275" processed="4266" dbindex="104297">

El Hintersee s un llac de l'Alta Baviera de 16 km2 situat al municipi de Ramsau bei Berchtesgaden, al districte de Berchtesgadener Land. Al costat del llac hi ha un petit nucli d'uns 100 habitants que rep el mateix nom que el llac. La seva formaci s posterior a les glaciacions i deguda a un despreniment procedent dels Reiter Alm i dels Hochkalter que va formar una presa natural. El llac t un petit emissari que l'uneix al riu Ramsauer Ache.

El llac i els paisatges que l'envolten sn un atractiu turstic molt important i des d'antic han estat visitats per importants pintors, com  Carl Rottmann, i han estat utilitzats a moltes pellcules. Hi ha una embarcaci amb motor elctric que permet travessar el llac, tamb es poden llogar embarcacions a pedals.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265797" title="Flavia agraria" nonfiltered="4276" processed="4267" dbindex="104298">
Flavia Agraria fou una proposta de llei de l'antiga Roma, del grup de les lleis agrries, presentada l'any 60 aC, i que determinava la distribuci de terres en favor dels soldats veterans de Gneu Pompeu Magne. Eren cnsols Luci Afrani i Quint Cecili Metel Celer.

Fou proposada pel trib Luci Flavi que va haver d'empresonar al cnsol Quint Cecili Metel Celer per superar l'oposici d'aquest cnsol a la llei (Cic. ad Att. i. 18, 19 ; Dion Cass. xxxvii. 50.), No va aconseguir vncer l'oposici i la llei finalment fou retirada.

La llei repartia entre els veterans de Pompeu les terres que el senat havia venut als rics retornant a aquestos els diners o un altre terreny similar que l'estat compraria amb els diners que reportaria en els segents cinc anys la vectiglia sobre les terres repartides.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265799" title="Gabinia" nonfiltered="4277" processed="4268" dbindex="104299">
Gabinia fou el nom d'algunes lleis de l'antiga Roma.

Entre les lleis gabnies hi havia un privilegium que donava poders extraordinaris a Gneu Pompeu per la guerra contra els pirates  (Cic. pro Lege Manil. 17 ; Veil. Pat. ii. 31 ; Dion Cass. xxxvi. 6 ; Plut. Pomp. 25; lex Gabinia de piratis). Una llei Gabinia datada el 58 aC prohib portar  diners a les delegacions extrangeres  (Salaminii cum Romae versuram facere vellent, non poterant, quod Lex Gabinia vetabat, Cic. ad A it. v. 21, vi. 1, 2) amb l'objecte d'evitar els suborns als senadors (Gabinia de usuris). Una tercera llei Gabinia port el nom de Lex Gabinia de Senatu legatis dando (Cic. ad Q, Fr. ii 13).










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265800" title="Gellia Cornelia" nonfiltered="4278" processed="4269" dbindex="104300">
Gellia Cornelia fou una llei de l'antiga Roma, datada el 72 aC (681 de la fR),  que va donar poder extraordinari  a Gneu Pompeu Magne per atorgar la ciutadania romana a alguns hispans, desprs d'escoltar el que hi tenia a dir el consilium (de consilii sententia, Cic. pro Balb. 8, 14). Fou establerta sota els consols Luci Gelli Publcola i Gneu Corneli Lntul; la llei en general reconeixia la condici de ciutadans romans a tots aquells als que Gneu Pompeu Magne havia atorgat aquesta condici, bsicament a Hispnia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265802" title="Hieronica" nonfiltered="4279" processed="4270" dbindex="104301">
Hieronica (catal Hiernica) fou una norma legal romana, referida als pagaments en vi, oli i altres productes imposats a Hier II de Siracusa abans de la conquesta romana de Siclia. No era prpiament una llei, sin una norma que establia l'entrega dels productes establerts de la manera com s'havia estat fent fins aleshores.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265803" title="Julia et Papia Poppaea" nonfiltered="4280" processed="4271" dbindex="104302">
Julia et Papia Poppaea fou una llei romana probablement establerta per August el 19 aC amb el nom de Lex Julia de maritandis ordinibus, que regulava els matrimonis; sembla que no fou opperativa fins el 13 aC o potser ms tard. Fou coneguda tamb com lex decimaria.

El 9 dC en el consolat deMarc Papi Mutil i Quint Poppeu Segon una nova llei que l'esmenava va ser aprovada i finalment va quedar  com lex Julia et Papia Poppaea. La llei prohibia el matrimoni d'un senador o el fill d'un senador amb una lliberta, una prostituta i una dona que el pare o la mare fos seguidor de lArs Ludicra. La filla d'un senador no es podia casar amb un llibert. Es van imposar penes als que romanien solters (clibes) desprs d'una certa edat, per fomentar el matrimoni, als que es van imposar limitacions per heretar; les vdues podien heretar durant un any desprs de la mort del marit i les divorciades podien heretar en el termini de sis mesos (ms tard els perodes es van ampliar a dos anys i un any i mig). S'establien sancions pels clibes de ms de 60 anys (50 les dones).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265805" title="Julia de fenore" nonfiltered="4281" processed="4272" dbindex="104303">
Julia de fenore, o Julia de pecuniis mutuis o Julia de pecuniis creditis, fou una llei de l'antiga Roma datada el 47 aC, que tenia per objecte establir un procediment d'acord entre deutor i creditor per obtenir la satisfacci del darrer. Es permetia als deutors donar les seves possessions en pagament de la deute als seus creditors; les possessions del deutor  havien de ser valorades segons el seu valor abans de la guerra civil, i entregades al creditor per aquest valor; els interessos pagats es deduen del capital el que feia que el creditor perds una quarta part de la deute, per podia cobrar la resta que normalment es perdia en situacions de guerra civil.

La llei va caure en dess fins que la va restablir Justini I.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265806" title="Julia municipalis" nonfiltered="4282" processed="4273" dbindex="104304">
Julia municipalis, coneguda com taula d'Heraclea per haver-se trobat el text en una taula de bronze el 1732 a la vora de l'antiga ciutat d'Heracleia de Lucnia al golf de Trent. 

Estableix la normativa sobre policia de Roma i l'establiment de comunitats de ciutadans romans. Una llei similar portava el nom de Lex Satura. No es clar si esta datada vers el 49 aC (quan els habitants de la Gllia Transpadana foren admesos a la ciutadania) o el 89 aC (a la guerra social), per la primera data es ms probable. El nom de Julia de la llei noms li pertocaria si est datada vers el 49 aC. Una inscripci a Pdua per, determina que realment va existir una Lex Julia Municipalis.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265808" title="Hintersee" nonfiltered="4283" processed="4274" dbindex="104305">


 Llac de Baviera. Vegeu Hintersee (llac);
 Petit nucli de poblaci al costat del llac.
 Municipi de Mecklemburg   Pomernia Occidental. Vegeu Hintersee (Alemanya);
 Municipi de l'Estat de Salzburg. Vegeu Hintersee (ustria);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265809" title="Junia de peregrinis" nonfiltered="4284" processed="4275" dbindex="104306">
Junia de peregrinis fou una llei de l'antiga Roma, proposada el 126 aC pel trib de la plebs Marc Junni Penne, sent cnsols Marc Emili Lpid i Luci Aureli Orestes, per la qual s' expulsava als peregrini de Roma; una llei de Gai Fanni, cnsol el 122 aC, va establir les mateixes mesures pels llatins i italians, per el nom de la llei no es coneix; una llei de Gai Papi del 65 aC repetia les mateixes mesures per persones que no tenien adrea a Itlia. Per aquesta llei tanmateix, els socii podrien reclamar als seus conciutadans com a fugitius.

A la llei s'hi va oposar el qestor Gai Semproni Grac.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265810" title="Geonosis" nonfiltered="4285" processed="4276" dbindex="104307">
Geonosis s un planeta de La Guerra de les Galxies.



El planeta apareix a la pellcula L'atac dels clons. Entre altres, Padm Amidala, Anakin Skywalker i Obi-Wan Kenobi estan a punt de ser-hi executats per membres de la Confederaci de Comer, per l'arribada primer de reforos Jedi encapalats per Mace Windu, i desprs del Mestre Yoda amb un exrcit de clons, els permet salvar-se. Jango Fett mor a la batalla de Geonosis, mentre que el Comte Dooku, lder del Moviment Separatista, aconsegueix fugir desprs d'una batalla de sabre lser en qu talla una de les mans a Anakin.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265811" title="Junia Norbana" nonfiltered="4286" processed="4277" dbindex="104308">
Junia Norbana fou una llei romana probablement de l'any 19 que establia que quan un ciutad rom donava la manumissi a un esclau sense complir els requisits legals, no esdevenia nulla, sin que l'esclau que la rebia passava a ser ciutad llat (els afectats van rebre el nom de latini juniani). Si un llat juni es casava amb una dona ciutadana podia optar a la ciutadania per ell mateix i els fills; els bens dels lliberts llatins serien pels patrons i no pels successors i els lliberts no obtindrien dret de ciutadania ms que amb determinades condicions

El nom de la llei estaria en relaci als cnsols d'aquell any, Marc Juni Sil i Luci Norb Balb (o Flac), per segons alguns autors fou anterior a la data suposada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265812" title="Junia Velleia" nonfiltered="4287" processed="4278" dbindex="104309">
Junia Velleia fou una llei de l'antiga Roma de la que es coneixen dos captols.

Un d'ells permetia instituir als nets com hereus, encara que naixessin desprs de la mort del fill (nasciturus, engendrat i encara no nat), si l'avi encara era viu; un altre manava nomenar hereus nominals als nets nascuts en vida de l'avi i pare per evitar la invalidaci del testament si el pare moria abans que l'avi i no hi havia altres hereus.

Est datada l'any 10 sota els cnsols Gai Juni Sil i Gai Vellei Tutor.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265814" title="Licinia Mucia de civibus regundis" nonfiltered="4288" processed="4279" dbindex="104310">
Licinia Mucia de civibus regundis (probablement el nom correcta seria Licinia Mucia de civibus redigundis), fou una llei de l'antiga Roma aprovada en el consolat de Luci Licini Cras l'orador i  Quint Muci Escevola, pontfex mxim, el 95 aC, que establia un examen estricte de la ciutadania i privava dels drets civils als que no en feien un bon s. Ordenava que hom fos retornat al poble o ciutat d'eon era natural  i que all havia d'usar el seu dret corresponent. Aquesta llei fou una de les causes de la guerra social ja que va provocar que els aliats italians veiessin llunyana la possibilitat d'obtenir la ciutadania  i va afavorir la seva revolta.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265816" title="Nacionalisme basc" nonfiltered="4289" processed="4280" dbindex="104311">


Nacionalisme basc s una ideologia poltica que advoca per la unitat i defensa de l'entitat poltica dels territoris que entn que configuren la naci basca i que actualment es reparteixen entre Espanya i Frana, pel que la seva extensi territorial es correspondria amb la d'Euskal Herria: 
Iparralde ("la part nord"): corresponent als territoris de Lapurdi, Zuberoa i Baixa Navarra (Behe Nafarroa) en el departament francs dels Pirineus Atlntics. ;
Hegoalde ("la part sud"): corresponent al Pas Basc, Comunitat Foral de Navarra, l'enclavament burgals del Comtat de Trevio i l'enclavament cntabre de la Valle de Villaverde. s la part d'Euskal Herria en territori Espanyol. ;

Si b existeixen concepcions nacionalistes que matisen aquest objectiu, aquesta ideologia es dirigeix en ltim terme a constituir un estat independent a Europa que unifiqui els diversos territoris. Hi ha diverses concepcions i postures nacionalistes que difereixen quant a quin hauria de ser la destinaci ltima d'aquesta uni basca i que abasten des de postures federalistes a independentistes, totes elles majoritriament democrtiques, encara que hi ha un sector que propugna mtodes d'actuaci violents.

Estudis sociolgics. 
Les dades de novembre de 2006 de l'"Euskobarmetro", estudis sociolgics peridics realitzats per la Universitat del Pas Basc (UPV-EHU) i dirigits per Francisco Jos Llera Ramo, Catedrtic de Cincia Poltica i de l'Administraci, ofereixen resultats contradictoris: Aix, el 38% mostra tenir grans desitjos d'independncia, un 24% t petits desitjos d'independncia i un 28% cap. Segons aquest estudi, un 37% aposta per la "autonomia", un 32% per l'"independentisme", un 25% pel "federalisme" i noms el 1% donaria suport al "centralisme"; un 43% es considera "nacionalista", enfront d'un 50% que es considera "no nacionalista" - amb un acusat descens de les posicions nacionalistes dels enquestats que al maig de 2006 noms estaven a un punt dels "no nacionalistes". A ms un 33% es considera tan basc com espanyol, un 29% noms basc, un 25% ms basc que espanyol, un 6% noms espanyol i un 4% ms espanyol que basc.  

D'altra banda,, els resultats que es desprenen del Socimetre del Govern Basc  mostren, en una metodologia distinta, altres resultats. Segons el Gabinet de Prospecci Sociolgica al maig de 2006, el 32% estava "d'acord amb la independncia del Pas Basc" enfront d'un 26% que opinava en aquest sentit al gener de 2007. Aquest acusat descens s degut al fet que, mentre en 2006 el 19% "estaria d'acord o no segons les circumstncies", en l'edici de gener de 2007 el percentatge s'eleva fins al 35%. El 28% est en desacord en 2007 - enfront d'un 35% que aix responia l'any anterior - i aquells que no saben o no contesten evolucionen del 15% al 11%. No obstant aix, en ambds estudis l'mbit de l'enquesta inclou nicament al Pas Basc, excloent tant la Comunitat Foral de Navarra com a les tres provncies d'Iparralde. En l'estudi presentat per Eusko Ikaskuntza al mar de 2007 "Identitat i cultura basques al comenament del segle XXI" s es reflecteixen les opinions de tots els mbits. Es tracta d'un extensa investigaci que consta de 147 pgines, i sobre el total d'enquestats, un 44% assegura sentir-se ms basc que espanyol o francs, un 23% tan basc com espanyol o francs, un 12% ms espanyol o francs que basc, un 7% ms navarrs que basc, un 4% tan espanyol com navarrs, un 3% tan basc com navarrs i un 7% altres opcions. 

Primeres referncies a la Naci Basca prvies al sorgiment del nacionalisme basc.
Segons alguns autors, en el segle VII, el cronista franc Fredegari fa referncia a la "Wasconum nationem",  encara que bviament no es pot confondre el significat de "naci" en aquesta poca amb el seu equivalent actual. 

La Diputaci del Regne de Navarra expressa repetidament en un text de 1672 el terme "Nacin Bascongada" referit a "els seus fills, i naturals" i als del "Senyoria de Biscaia, i Provncies de Guipscoa i laba".

Antonio de Larramendi (1690-1766) defensava ja en el segle XVIII l'existncia d'una "naci bascongada" :El Projecte de les Provncies Unides del Pirineus s sens dubte magnfic i especis (bell). Repblica que es far famosa amb el seu govern aristocrtic o democrtic, com millor sembls, prenent de les repbliques antigues tot el que les va fer clebres i sorolloses en el mn, i de les modernes tot el que s convenient per a la seva durada i subsistncia 

El mateix que Juan de Perochegui que en 1769 edita el seu llibre titulat "Origen de la Nacin Bascongada y de su lengua". L'alabs Landazuri parla en 1780 de "pas bascongado". En 1801, l'investigador alemany Wilhelm von Humboldt recorre el pas i ho reconeix expressament com "naci basca". Deu anys ms tard, el senador labort Dominique Joseph Garat preconitza la formaci d'un "Estat Nacional Basc" amb els territoris d'ambds costats dels Pirineus, la bandera dels quals i escut serien els de Navarra i Juan Antonio de Iza Zamcola publica en 1818 "Historia de las naciones bascas de una y  otra parte del Pirineo Septentrional y costas del mar Cantbrico (Auch, 1818, tres vols.)." Precisament ser la Diputaci de Navarra la instituci que, en 1864, convida a les altres tres a participar en un projecte mancomunat anomenat "Laurac bat" Quatre en una, "Laurak bat" en l'actual grafia. 

El sulet Augustin Chaho s considerat un predecessor del nacionalisme basc, doncs el 1836 realitza una formulaci explcita del nacionalisme basc en el seu llibre  Viaje por Navarra durante la insurreccin de los vascos . El nacionalisme va sorgir amb ms fora a fins del segle XIX, desprs de la poltica centralista duta a terme desprs de la Tercera Guerra Carlina, que va comportar la gaireb total supressi dels furs (lleis prpies). En les seves memries  (1852), Francisco Espoz y Mina expressa: "Els gipuzkoanos, vizcanos i alabeses en l'inters de drets i nacionalitat sempre han marxat units amb els nabarros" 

En 1881 Pedro de Soraluce-Zubizarreta s l'autor d'una bandera d' Euskal-Erria (sic), vermella per Navarra i blanca per les tres Provincias Bascongadas que desfila a Pars aquell en un homenatge a Victor Hugo. L'ensenya era acompanyada d'una estrella daurada en cada angle, un escut amb els de les quatre provncies coronat per la corona real, en cada caserna un cap de rei moro per a recordar el lauburu i la inscripci Laurac-bat sobre una cinta amb els colors d'Espanya, en record de la germanor basco-navarresa. 

El primer partit poltic obertament nacionalista s el Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) fundat el 1895 per Sabino Arana, que era partidari de la independncia de Biscaia i d'una confederaci d'Estats Bascos. 

Histria. 
 
El nacionalisme basc sorgeix en el segle XIX i arriba fins a l'actualitat. 
Partits nacionalistes. 
Tenint en compte la disparitat de postures ideolgiques existents, els principals partits nacionalistes bascos en l'actualitat sn: 
PNB Euzko Alderdi Jeltzalea - Partit Nacionalista Basc: Considerat el primer partit del nacionalisme basc, va ser fundat en 1895 per Sabino Arana Goiri i ha governat ininterrompudament el Pas Basc des de la transici; el seu actual president s Iigo Urkullu. ;
EA Eusko Alkartasuna (Solidaritat Basca): Fundat per l'ex-lehendakari Carlos Garaikoetxea en 1986 com a escissi del PNB. Ha governat en coalici amb el PNB al Pas Basc des de 1994. ;
Batasuna (Unitat): Actualment illegalitzada a Espanya per ser considerada dependent d'ETA, encara que a Frana segueix sent legal. Al llarg dels anys ha adoptat mltiples formes: Herri Batasuna, Euskal Herritarrok (coalici en la qual estava HB), Batasuna; es configura com una coalici de partits nacionalistes radicals. Tamb ha intentat constituir-se en altres marques electorals desprs de la seva illegalitzaci sense xit: Herritarren Zerrenda, Aukera Guztiak... ;
Aralar (nom d'una serra muntanyenca amb la mateixa denominaci): Fundat per Patxi Zabaleta, s una escisi d'Herri Batasuna que condemna la violncia. Es denominen com a esquerra abertzale (esquerra patriota), en pugna amb Batasuna, que pretn patrimonializar aquest terme. ;
Euskal Herriko Alderdi Komunista/Partit Comunista de les Terres Basques (EHAK/PCTV): s una escissi d'Euskal Herritarrok amb ideologia comunista estalinista. Va donar suport obertament Batasuna desprs de la seva illegalitzaci. Encara que defensa plantejaments de Batasuna en el Parlament Basc, no en depn orgnicament, ra per la que no ha estat illegalitzada en aplicaci de la Llei de Partits. ;
Batzarre:  ("Junta") Petit partit abertzale d'esquerres d'origen navarrs. Es va incorporar a la coalici Euskal Herritarrok durant la treva d'ETA del 98, per a tornar a deslligar-se d'aquesta coalici per la seva falta de condemna del terrorisme d'ETA desprs de la ruptura de la treva. ;
Abertzaleen Batasuna(AB) (Unitat de Patriotes): partit independentista basc que circumscriu la seva activitat a les provncies vascofranceses. Igual que Batzarre, va estar en el seu moment unida a Batasuna, per es va desvincular d'aquesta desprs de la ruptura de la treva de 1998-99. ;
Nafarroa Bai (Navarra s): Coalici navarresa actualment en vigor formada en l'any 2004 i que agrupa als partits EA, PNB, Aralar i Batzarre. Defensa el dret dels navarresos a decidir el seu futur. ;
ANV: (Acci Nacionalista Basca) ;
Esquerra Mirandesa: Partit poltic que actua en la localitat de Miranda d'Ebre (Burgos). S'engloba en el grup denominat d'esquerra abertzale. Defensa el canvi de provncia de Miranda, la seva comarca i el Comtat de Trevio, de Burgos a laba, i per tant, a Euskadi i Euskal-Herria. ;

Altres partits nacionalistes al llarg de la histria: 
EIA: (Euskal Iraultzako Alderdia - Partit de la Revoluci Basca), integrat en Euskadiko Ezkerra. ;
EKA: (Partit Carlista d'Euskal Herria) ;
EMK: Euskadiko Mugimendu Komunista (Moviment Comunista d'Euskadi), integrat a Euskadiko Ezkerra. ;
EE: Euskadiko Ezkerra (Esquerra d'Euskadi): Partit sorgit en 1977 com coalici de EIA (Partit per a la Revoluci Basca o Partit Basc per a la Revoluci) i "Euskadiko Mugimendu Komunista" (Moviment Comunista d'Euskadi (EMK), ambds escisions d'ETA. Es va fusionar en 1993 al PSE, federaci basca del PSOE. ;
EuE: Euskal Ezkerra - Esquerra Basca. Escisi nacionalista de Euskadiko Ezkerra, es va unir en 1993 amb Eusko Alkartasuna per posteriorment es va desvincular. ;
EPK: Euskadiko Partidu Komunista: Aquest partit, a pesar de no defensar el nacionalisme, s defensa la postura d'autodeterminaci per a Euskal Herria. Vol crear una xarxa de repbliques socialistes. ;

Postures mixtes : 
Diversos partits d'mbit estatal sostenen al Pas Basc postures moderades i en part coincidents amb la ideologia nacionalista, de tendncia federalista. Aquestes tendncies, que sn tamb diferents a les quals mantenen a Navarra, han estat molt criticades per les executives centrals de dites partides i, per descomptat, per les opcions partidries del "nacionalisme espanyol" Entre aquests destaquem al Partit Socialista d'Euskadi-Euskadiko Ezkerra (PSE-EE) i a Ezker Batua-Berdeak (EB-Berdeak) que representen, respectivament, a nivell estatal PSOE i IU, pel que l'adscripci del seu vot o dels seus votants al sector "no nacionalista" s discutida. De fet, al Pas Basc el PSE es va fusionar en 1993 amb el partit nacionalista Euskadiko Ezkerra que estava compost a l'origen per escisions d'ETA. Per la seva banda, Ezker Batua-Berdeak, referent de Esquerra Unida al Pas Basc, propugna un model intermedi al que denominen "federalisme de lliure adhesi", defensa l'autodeterminaci basca i comparteix l'actual govern nacionalista al Pas Basc juntament amb PNB i EA. 

Aquestes federacions basques, defensant el dret dels navarresos a determinar democrticament el seu futur, coincideixen en el seu desig de reforar, en major o menor mesura, la uni de l'actual Pas Basc amb Navarra, no sent aquesta postura protegida majoritriament per les seves respectives executives navarreses. 

Sindicats d'ideologia nacionalista basca.  

 ELA-STV (Eusko Langile Alkartasuna-Solidaritat de Treballadors Bascos) ;
 LAB (Langile Abertzaleen Batasuna:  "Unitat de Treballadors Patriotes") ;
 ESK (Ezker Sindikalaren Konbergentzia: "Convergncia d'Esquerra Sindical");

Simbologia. 
El nacionalisme basc, igual que altres ideologies, compte amb una simbologia prpia. Cada Diumenge de Resurrecci els partits nacionalistes bascos celebren l'Aberri Eguna, o dia de la ptria basca. Sabino Arana Goiri va establir el vocable "Aberri" (Ptria) per primera vegada per a sintetitzar l'existncia d'una paraula en euskera o basca per a denominar l'anhel de la seva ideologia. Amb aquest mateix sentit sorgiria el concepte "Euzkadi", creat per Arana en oposici al concepte "Euskal Herria", utilitzat mpliament fins a llavors pels partits que ell considerava "espanyolistes". De la paraula "Aberri" es desprn "Abertzale" (Patriota) que s freqentment emprada pels partits nacionalistes per a referir-se a la comunitat que representen i s usada particularment pels sectors radicals nacionalistes d'esquerra. 

Altres smbols del nacionalisme sn la Ikurria (literalment "Bandera"), dissenyada pels germans Arana per a ser en principi la bandera de Bizkaia; la seva extensi va donar lloc que fos acceptada com bandera oficial del Pas Basc. 

Lauburu: estela solar d'origen desconegut i molt similar a smbols molt estesos per altres cultures. Literalment significa "quatre caps"; alguns autors han establert connexions entre aquest emblema, habitual en les tombes medievals de tot el cantbric, amb el "Lbaro cntabre". El nacionalisme ho ha identificat com smbol de la uni dels quatre territoris bascos a Espanya (laba, Biscaia, Guipscoa i Navarra); a cadascun dels quals correspondria una dels caps del Lauburu). Aquesta Uni s nominalment coneguda com a "Laurak Bat" (quatre en un) i es convertiria en "Zazpiak Bat" (set en u), afegint els tres territoris ultrapirinencs (Lapurdi, Zuberoa i Behe Nafarroa). 

L'Arrano beltza: literalment (guila negra), fou el segell del rei d'origen navarrs Sancho el Mayor. s assimilada com primera bandera de Vascnia, fins i tot per sectors d'extrema dreta nacionalista espanyola. 

La conflictivitat social i poltica basca tamb ha convertit en smbols nacionalistes certes manifestacions culturals basques, en oposici i com diferenciaci de les quals consideren manifestacions culturals foranes i concretament "espanyoles", com pot ser l'"olentzero", substitut basc del Pare Nadal que reparteix els seus regals la revetlla de Nadal, el esport rural basc, la celebraci d'alguns carnavals i festes populars, la mitologia basca... 
Manifestacions nacionalistes.

El nacionalisme basc es manifesta en diversos mbits culturals, socials i esportius. Dintre d'aquests ltims, els grups ultres dels equips esportius del nord pirinenc reivindiquen objectius nacionalistes, entorn d'"Euskal Hintxak" que agruparia a grups ultres de diversos equips com els Indar Gorri d'Osasuna de Pamplona, Pea Mjika de la Reial Societat de Sant Sebasti, Herri Norte Taldea del Bilbao, Eztanda de l'Alabs, Abertzale Sud de l'Athletic de Bilbao...  A ms, per a reivindicar l'oficialitat de les seleccions esportives basques s'ha creat la "Plataforma Pro Seleccions Basques" (ESAIT)

 Referncies .













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265817" title="Ella Fitzgerald" nonfiltered="4290" processed="4281" dbindex="104312">

Ella Fitzgerald, (Newport News (Virgnia), 25 d'abril de 1917 - Beverly Hills, 15 de juny de 1996), tamb coneguda com Lady Ella o The First Lady of Song (La primera dama de la can), cantant estatunidenca de jazz. 

No obstant aix aquesta condici bsica de jazzista, el repertori musical d'Ella Fitzgerald s amplssim i inclou swing, blues, bossa nova, samba, gospel, calypso, canons nadalenques, pop, etc. 

Juntament amb Billie Holiday i Sarah Vaughan, est considerada com la cantant ms important i influent de la histria del jazz (i, en general, de la can meldica popular). 

Estava dotada d'una veu amb un rang vocal de tres octaves, destacant la seva clara i precisa vocalitzaci, i la seva capacitat d'improvisaci, sobretot en l'scat, tcnica que va desenvolupar en els anys quaranta i que va anunciar el sorgiment del bop.

En els anys cinquanta va marcar tendncia amb la seva concepci de la can meldica, en parallel a l'obra de Frank Sinatra, amb les seves versions dels temes dels grans compositors de la can popular nord-americana (els songbooks de Duke Ellington, Cole Porter, Johnny Mercer, etc.).

















































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265818" title="Esmaixada" nonfiltered="4291" processed="4282" dbindex="104313">

En bsquet, una esmaixada s una jugada en qu un jugador salta i fica la pilota dins la cistella amb una o dues mans tocant el crcol o penjant-s'hi. Aquesta acci val 2 punts, com totes les cistelles efectuades des de dins de la lnia de triple.

L'esmaixada s una acci espectacular pel pblic, ja que, a part del seu component esttic, s difcil de realitzar perqu es necessita molta capacitat de salt (i alada, normalment). A part, tamb ho s perqu per fer-lo s'han d'haver superat tots els defenses (fer-ho davant d'alg s summament difcil).

L'esmaixada t el percentatge ms alt d'encert de tots els tirs del bsquet, ja que s prcticament impossible de fallar: la distncia de tir s quasi zero, i si es falla s generalment per falta de coordinaci, o b per rebre un tap.

Michael Wilson, un component dels Harlem Globetrotters i de la Universitat de Memphis, t el rcord mundial d'esmaixada a ms altura: l'1 d'abril de 2000 va fer-ne una a un crcol situat a 3'60 metres d'alada.

Histria.
L'esmaixada va estar prohibida en la NCAA des de 1967 a 1978 degut al domini aclaparador del llavors universitari Kareem Abdul Jabbar (conegut llavors com a Lew Alcindor): s per aix que la regla s'anomen de forma extraoficial "Regla de Lew Alcindor".

Concursos d'esmaixades.
Un concurs d'esmaixades s un torneig en el qual els participants intenten mostrar les seves diferents maneres d'efectuar esmaixades. El ms fams de tots s el que t lloc en el cap de setmana All-star de l'NBA, als Estats Units.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265819" title="Licinia Junia" nonfiltered="4292" processed="4283" dbindex="104314">
La lex  Licinia Junia (o Junia Licinia) fou una llei de l'antiga Roma que establia penes greus per aquells que no respectaven el trinundius (espera de tres nones) abans de l'entrada en vigor d'una llei, fets que ja havien estats sancionats per les lleis Cecilia i Didia. Fou proposada pels cnsols Juni Sil i Licini Murena el 62 aC. Establia penes ms greus que les lleis Cecilia i Didia.

 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265820" title="Uetersen" nonfiltered="4293" processed="4284" dbindex="104315">


Uetersen s una petita ciutat del nord d'Alemanya, capital del districte d'Pinneberg a l'estat federat de Slesvig-Holstein. Uetersen est ubicat enmig del parc natural "Holstein", uns 30 km al nord-west d'Hamburg.
 Ciutats agermanades .

  Wittstock, Brandenburg, Alemanya, (1990);
 Enllaos .
 
 Plana web de la ciutat ;







































































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265824" title="Polistrat" nonfiltered="4294" processed="4285" dbindex="104316">


Onomstica:

Polistrat (filsof), filsof epicuri grec ;

Polistrat (poeta), poeta epigramtic grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265825" title="Polistrat (filsof)" nonfiltered="4295" processed="4286" dbindex="104317">
Polistrat (Polystratus) fou un filsof epicuri grec que va succeir a Hermac al front de la direcci de la secta i al seu torn fou succet per Dions.

Valeri Mxim explica que Polistrat i Hipclides van nixer el mateix dia i van seguir les doctrines d'Epicur i van donar suport a la seva escola junts, i finalment van morir al mateix temps a una edat fora avanada.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265826" title="Polistrat (poeta)" nonfiltered="4296" processed="4287" dbindex="104318">
Polistrat (Polystratus) fou un poeta  epigramtic grec que apareix a la Garlanda de Meleagre; dos epigrames de Polistrat figuren a l'antologia grega un dels quals s sobre la destrucci de Corint el 146 aC. 

Va viure uns setanta o vuitanta anys abans que Meleagre i probablement poc desprs del 146 aC. Esteve Bizant esmenta a un Polistrat de Letpolis, per no se sap si s el mateix personatge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265827" title="Actually" nonfiltered="4297" processed="4288" dbindex="104319">


Actually s el segon disc del grup angls de pop electrnic Pet Shop Boys, i fou publicat al mes de setembre de 1987.

Les lletres d' "Actually" parlen, en alguns casos, sobre poltica: "Shopping" i "King's Cross" sn ferotges crtiques contra el rgim de Margaret Thatcher; "It couldn't happen here" comenta l'aparici de la SIDA i els seus efectes, mentre d'altres temes com "Rent" (nmero 8), "Heart" (el seu tercer nmero 1 britnic) o "What have I done to deserve this" analitzen les relacions de parella des de diferents perspectives. "It's a sin" mereix una menci especial: amb una producci espectacular (que inclou samples de misses i Neil Tennant recitant el credo) i un text amarg on Tennant critica la seva formaci catlica, "It's a sin" fou el primer senzill extret dActually i arrib al nmero 1.

L'lbum compta amb collaboradors de luxe: Bobby Orlando va escriure amb els Pet Shop Boys el tema que obre el disc, "One more chance"; Dusty Springfield cant a duet amb Neil Tennant a "What have I done to deserve this", el segon senzill, que arrib al nmero 2 britnic. A ms, el compositor Ennio Morricone va collaborar en la composici del tema "It couldn't happen here", que tamb inclou arranjaments de corda del compositor itali Angelo Badalamenti. En termes de producci, Stephen Hague repet la feina realitzada a Please, per en aquesta ocasi compart la tasca amb d'altres productors, com Julian Mendelssohn, Shep Pettibone, Andy Richards, David Jacob o els mateixos Pet Shop Boys.

Durant el perode de promoci del disc, els PSB rodaren una pellcula anomenada "It couldn't happen here"; els vdeos dels temes "One more chance" i "Always on my mind" (que, tot i no figurar al llistat de l'lbum, fou enregistrat tamb en aquesta poca) inclouen imatges de la pellcula.

"Actually" fou reeditat a l'any 2001 en format doble, juntament amb un nou CD amb cares B i versions alternatives dels seus temes. Aquest segon CD va rebre el ttol de "Further listening 1987-1988".

Temes.

CDP7 46972 2.

 One more chance (Tennant/Lowe/Orlando) - 5,30;
 What have I done to deserve this? (Lowe/Tennant/Willis) - 4,18;
 Shopping - 3,37;
 Rent - 5,08;
 Hit music - 4,44;
 It couldn't happen here (Lowe/Morricone/Tennant) - 5,20;
 It's a sin - 4,59;
 I want to wake up - 5,08;
 Heart - 3,58;
 King's Cross - 5,10;

 Temes escrits per Neil Tennant i Chris Lowe, menys on s'especifiqui una altra cosa.

Further Listening 1987-1988.

 I want to wake up (Breakdown mix) - 6,00;
 Heart (Shep Pettibone version) - 4,12;
 You know where you went wrong - 5,51;
 One more chance (seven-inch mix) - 3,49;
 It's a sin (Disco mix) - 7,41;
 What have I done to deserve this? (Extended mix) - 6,50;
 Heart (Disco mix) - 8,39;
 A new life - 4,56;
 Always on my mind (Demo version) - 4,04;
 Rent (7" mix) - 3,36;
 I want a dog - 4,59;
 Always on my mind (Extended dance mix) - 8,13;
 Do I have to? - 5,16;
 Always on my mind (Dub mix) - 2,04;

Senzills.

 It's a sin (15 de juny de 1987);
 What have I done to deserve this? (10 d'agost de 1987);
 Rent (12 d'octubre de 1987);
 Heart (21 de mar de 1988);

Dades generals.

 Pet Shop Boys: Neil Tennant i Chris Lowe.
 Programaci de Fairlight i de teclats: Andy Richards, Blue Weaver, Gary Maugham, Adrien Cook, J.J. Jeczalik.
 Enregistrat als estudis Sarm West i Advision (Londres).

Dades per can.

1. "One more chance". Producci: Julian Mendelssohn. Enginyer de so: Julian Mendelssohn. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd./Orbob Music.

2. "What have I done to deserve this?". Producci: Stephen Hague. Enginyer de so: David Jacob. Mescles: Julian Mendelssohn. Collaboraci vocal de Dusty Springfield. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd./MCA Music Ltd.

3. "Shopping". Producci: Julian Mendelssohn. Enginyer de so: Julian Mendelssohn. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

4. "Rent". Producci: Julian Mendelssohn. Enginyer de so: Julian Mendelssohn. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

5. "Hit music". Producci: Julian Mendelssohn. Enginyer de so: Julian Mendelssohn. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

6. "It couldn't happen here". Producci: Pet Shop Boys i David Jacob. Enginyer de so: David Jacob. Arranjaments orquestrals: Angelo Badalamenti. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd./General Music Ltd.

7. "It's a sin". Producci: Julian Mendelssohn. Enginyer de so: Julian Mendelssohn. Mesclat per Stephen Hague. Enginyer de mescles: David Jacob. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

8. "I want to wake up". Producci: Pet Shop Boys i Shep Pettibone. Enginyer de so: Dave Meegan. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

9. "Heart". Producci: Andy Richards i Pet Shop Boys. Enginyer de so: Tony Philips. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

10. "King's Cross". Produt per Stephen Hague. Enginyer de so: David Jacob. Publicat per Cage Music Ltd./10 Music Ltd.

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265832" title="Niederbayern" nonfiltered="4298" processed="4289" dbindex="104320">


Niederbayern o Baixa Baviera s una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern). El terme    Niederbayern va aparixer ves el 1255 com una divisi bavaresa, originriament abastava un territori ms estens.

 Situaci geogrfica .
La regi es troba situada a l'est de l'estat, limita pel nord amb l'Alt Palatinat, pel nordest amb Bohmia, pel sud-est amb l'Alta ustria  i pel sud-oest amb Oberbayern.

 Divisi territorial .
La  regierungsbezirk de Niederbayern s formada per tres districtes urbans (kreisfreie Stdte) i 9 districtes rurals (Landkreise):

Districtes urbans.
 Landshut;
 Passau;
 Straubing;

Districtes rurals .
 Districte de Deggendorf;
 Districte de Dingolfing-Landau;
 Districte de Freyung-Grafenau;
 Districte de Kelheim;
 Districte de Landshut;
 Districte de Passau;
 Districte de Regen;
 Districte de Rottal-Inn;
 Districte de Straubing-Bogen;

Ciutats ms importants.


Histria.
El terme    Niederbayern va aparixer ves el 1255 com una divisi bavaresa, originriament abastava un territori ms estens. La constituci bavaresa del 1808 dividia el regne de Baviera, format el 1806, en districtes (Kreise) de manera uniforme. Els districtes eren el nivell intermedi de l'administraci i pretenien ser un sistema racional d'organitzaci, sense cap relaci amb les organitzacions precedents del territori. D'acord amb el model francs, els districtes van rebre un nom segons el seu riu principal. A mesura que van anar canviant els lmits de Baviera, els districtes es van anar adaptant a les noves situacions.























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265834" title="Valle de Villaverde" nonfiltered="4299" processed="4290" dbindex="104321">

Valle de Villaverde s un municipi de la comunitat autnoma de Cantbria. Com a enclavament cntabre en el Pas Basc limita amb els municipis biscans de Carranza, Arcentales i Trucos. Amb posterioritat a la divisi territorial d'Espanya de 1833 el municipi seria conegut com a Villaverde de Trucos. El 28 de gener de 2005 l'ajuntament va acordar recuperar el seu nom histric de Valle de Villaverde amb la finalitat d'evitar permanents confusions amb el ve municipi basc de Trucos. 
Aquesta vall va ser comprada el 13 de desembre de 1440 per Pedro Fernndez de Velasco, Condestable de Castella, la famlia del qual ja possea altres territoris de la Valle del Asn, alienant-se de la Senyoria d'Avellaneda, el que va fer fet i fet passar a pertnyer a la provncia de Santander i finalment a Cantbria. 

Del patrimoni histric artstic del municipi sobresurt l'esglsia de Santa Mara, en runes a causa de les batalles carlistas de 1875 que es van produir en la zona i al paulat aband posterior. En el sud del municipi est situat el naixement del Riu Agera, que el seu barri compte amb altituds de ms de 400 metres. El municipi s travessat d'oest a aquest per la lnia de ferrocarril Santander-Bilbao de la companyia FEVE. 
Localitats.

 La Altura.
 El Campo.
 La Capitana.
 Los Hoyos.
 La Iglesia.
 Laiseca.
 La Matanza (Capital).
 Mollinedo.
 Palacio.
 Villanueva.

Administraci.
De la mateixa manera que el Comtat de Trevio, aquest territori s reclamat pels partits bascos com a propi, encara que el president de la comunitat autnoma de Cantbria, Miguel ngel Revilla, ja ha mostrat la seva total oposici a cedir-lo. El municipi est governat actualment en majoria absoluta pel Partit Regionalista de Cantbria. 

A principis dels anys 90 l'actual corporaci del PRC (en aquell moment agrupaci independent) i els regidors del PSC-PSOE va demanar pblicament pertnyer al Pas Basc, arribant a sollicitar l'actual alcalde (Pedro Luis Mara Llaguno) audincia amb el rei per a tractar el tema. Desprs d'aix Cantbria va realitzar una inversi milionria a Villaverde que fins al moment ha aconseguit resoldre el tema de la pertinena o no pertinena al Pas Basc. 

Les segents taules mostren els resultats de les eleccions municipals celebrades el 2003 i 2007..






 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265835" title="Mussola mediterrnia" nonfiltered="4300" processed="4291" dbindex="104322">

La mussola mediterrnia (Mustelus punctulatus) s una espcie de taur d'inters comercial, que es presenta a la llotja barrejada amb altres espcies de mussoles. La seua carn s bona.

Descripci.

 Cos allargat i cap curt.
 Musell cnic.
 Dents petites, romes i disposades en mosaic. ;
 T cinc parells de fenedures branquials, la darrera per sobre de l'aleta pectoral. ;
 Sense membrana nictitant. ;
 La primera aleta dorsal s de mida semblant a la segona. ;
 Origen de la primera aleta dorsal, per davant de l'angle lliure intern de l'aleta pectoral. ;
 Color gris uniforme, alguns cops amb taques marrons fosques. ;
 El marge posterior de les dues aletes dorsals, amb una vorada fosca. ;
 Arriba a fer ms de 95 cm de longitud total. ;
 El mascle madura entre els 50 i 55 cm, i la femella sobre els 60 cm.

Hbitat.

Viu als fons de la plataforma continental, entre els 60 i 80 m. Ms activa a la nit.

Alimentaci.

Menja crustacis com la galera i el cranc llanut, calamars i diversos tipus de clupids.

Reproducci.

s vivpara placentria. La femella, desprs d'un perode de gestaci d'un any, pareix en primavera de 8 a 16 cries, que faran de 31 a 39 cm de longitud total. Presumiblement maduren sexualment al cap d'un o dos anys de vida.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 113.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest taur. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265837" title="Setge de Tarragona (1644)" nonfiltered="4301" processed="4292" dbindex="104324">





El Setge de Tarragona de 1644 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanyava ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades per l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis i les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt fins que els espanyols van bastir un estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succer el seu fill Llus XIV, conegut com el rei sol, fins el 1652, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori al Principat.

El setge.
Caiguda Lleida en mans castellanes, Philippe de La Mothe-Houdancourt va atacar Tarragona amb tropes catalanes i franceses, que van atacar el moll entre el 23 i el 28 d'agost, sent rebutjats pels espanyols.

Conseqncies.
La caiguda de Lleida va provocar la substituci de Philippe de La Mothe-Houdancourt per Henri de Lorraine-Harcourt desprs del seu fracs en intentar recuperar Tarragona, i la captura castellana de Balaguer el setembre i Agramunt l'octubre. Tret de la conquesta de Roses, la frontera quedaria estabilitzada durant molt temps, fins les campanyes espanyoles que van culminar amb el Setge de Barcelona.

Referncies.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265838" title="Heptarquia anglosaxona" nonfiltered="4302" processed="4293" dbindex="104325">

L'Heptarquia anglosaxona (del grec      hepta, "set", i       arkhia, "poder, autoritat") s el nom donat al perode de la histria britnica, comprs entre els anys 475 i 827, caracteritzat per l'existncia d'un conjunt de set regnes establerts pels pobles angles, saxons i juts que des del Segle V van envair la part meridional de l'illa de la Gran Bretanya, quan ja feia gaireb 70 anys que aquest territori havia estat abandonat per les legions romanes. 

Els anglosaxons van anomenar als territoris conquistats Angleland, s a dir, "Terra dels angles", d'on deriva el nom d'Anglaterra (England en angls). 

Regnes.
Els set regnes eren Kent, Sussex, Wessex, Essex, Northumbria, nglia Oriental i Mercia. 

Aquests regnes es van unir o van lluitar entre si alternativament, i de vegades el monarca d'un d'ells legitimava la seva hegemonia sobre els altres adjudicant-se el ttol de Bretwalda, o rei dels britnics. Poc desprs de comenar a sofrir invasions dels vkings a la fi del segle VIII, el conjunt d'aquests territoris es va integrar al regne d'Anglaterra l'any 827 de la m de les conquestes de Egbert de Wessex. 

Histra del concepte.
El concepte d'"Heptarqua anglosaxona" va ser encunyat al segle XII, per l'historiador angls Henry of Huntingdon, i s'usa de forma habitual des del segle XVI. El terme es considera imprecs en l'actualitat, ja que en realitat hi havia ms de set regnes en aquell perode histric, a ms de qu alguns Estats de l'poca, menys coneguts i amb una categoria inferior a la de regne, van jugar un paper tant o ms important que alguns dels integrants de l'Heptarquia. 


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265842" title="Comtat de Trevio" nonfiltered="4303" processed="4294" dbindex="104326">


El Comtat de Trevio s un municipi pertanyent a la provncia de Burgos, a Castella-Lle, (Espanya). 
Context geogrfic. 
Forma amb el municipi de La Puebla de Arganzn, l'Enclavament de Trevio. 
 Evoluci administrativa . 
El municipi pertany al , a la comarca del Ebro de la provncia de Burgos, Espanya. A la fi del segle XVIII formava part del partit de Miranda de Ebro i estava format per la vila de Trevio i les seves quatre quadrilles: 

 Cuadrilla de Abajo.
 Cuadrilla de Ro Somoayuda.
 Cuadrilla de Val de Lauri.
 Cuadrilla de Val de Tobera.

Com a pobles sols figuraven les viles d'Aastro, Pariza i Saseta, que van formar municipis independents al final de l'Antic Rgim. Entre el Cens de 1857 i l'anterior, creix el terme del municipi perqu incorpora Pariza i Saseta. Entre el Cens de 1930 i l'anterior, creix el terme del municipi perqu incorpora Aastro. 
Histria. 
En la pedania de Lao encara es poden veure les coves artificials que van ser habitades per ermitans fa ms de mil cinc-cents anys. El conjunt de Las Gobas conserva gravats de figures d'animals i inscripcions. La fundaci oficial de Trevio es va realitzar en 1161 pel rei de Navarra Sancho VI el Savi, encara que el 1200 passa a poder de Castella desprs de la victria que el rei castell Alfons VIII va obtenir en la guerra que va mantenir contra el rei navarrs, sent des d'aquest moment el Comtat de Trevio una part ms de Castella fins a l'actualitat. 

A l'estar en un encreuament de camins durant l'Edat Mitjana, es va desenvolupar una aljama jueva prspera. Sseta s una dels llogarets que abans es va desenvolupar, a l'estar en l'entrada del "Cam del Vi i el Peix" (Cam ral que comunicava les valls de l'Ebre amb la costa cantbrica) en el Comtat. El 8 d'abril de 1366, Enric II de Trastmara va concedir Pedro Manrique, com a pagament als serveis prestats, la vila de Trevio de Uda amb totes les seves llogarets i termes, pel que la comarca passa de ser zona de realengo a zona de senyoria. 

Un besnt de Pedro, Diego Gmez Manrique, va rebre del rei Joan II de Castella el 1453 el ttol de Comte de Trevio. Un fill d'aquest, Pedro Manrique de Lara, va rebre dels Reis Catlics el ttol de Duc de Njera (ttol que avui dia detenen). En el segle XVI els Comtes de Trevio, que eren ja des de 1483 Ducs de Njera, van construir el seu palau, avui dia ajuntament de la Vila. 

 Demografia . 




1987: 1.109 habitants

1991: 1.035 habitants

1995: 910 habitants

1999: 915 habitants

2003: 1.127 habitants

2005: 1.345 habitants

Poltica. 
Les eleccions municipals de 2007 van donar, en el municipi de Comtat de Trevio, cinc regidors al Partit Popular, quatre regidors a la Agrupaci Electoral Independent del Comtat de Trevio, un per al PSOE i altre per a ANV. 
Pedanies. 
Per escassesa de venat i de bns, que impedia el normal desenvolupament de les seves funcions, en 1974 es formalitzen expedients de dissoluci de les Juntes Venals d'Ajarte, Araico, Ascarza, Burgueta, Dordoniz, Grandival, Meana, Mesanza, Moscador, Pedruzo, Samiano, San Martn de Galvarn, San Vicentejo, Saseta i Zurbitu. Per aquella poca la despoblaci de Trevio estava al punt lgid, amb Vitria com a fagocitador del venat, i un darrere un altre els pobles del disputat enclavament burgals van anar caient, convertint-se en simples agregats de l'ajuntament trevinys. 


 Aguillo;
 Albaina;
 Aastro;
 Argote;
 Arrieta (Burgos);
 Bajauri;
 Busto de Trevio;
 Cucho;
 Doroo;
 Franco;
 Fuidio;
 Golernio;
 Imiruri;
 Lao;
 Marauri;
 Muergas;
 Obcuri;
 Ocilla y Ladrera;
 Ozana;
 Pangua;
 Pariza;
 San Martn de Zar;
 Saraso;
 Taravero;
 Torre;
 Trevio;
 Uzquiano;
 Villanueva Tobera;


 Pobles del Comtat que no son pedanies .

 Ajarte;
 Araico;
 Arana;
 Armentia;
 Ascarza;
 Burgueta;
 Caricedo;
 Dordniz;
 Grandival;
 Meana;
 Mesanza;
 Moraza;
 Moscador de Trevio;
 Ochate;
 Ogueta;
 Pedruzo;
 Samiano;
 San Esteban de Trevio;
 San Martn de Galvarn;
 San Vicentejo;
 Sseta;
 Zurbitu ;

 Llocs d'inters . 
Boscos d'Obcuri i Bajauri; parc natural de Izki, amb la ms extensa massa de Roure Rebollo d'Europa; congost del riu Ayuda: ruta des de Sseta a Oquina, travessia Lao-Laguardia; travessia Aguillo-Ajarte pel mont Palogn; Viles de Pariza i Trevio; Cucho, amb rehabilitaci i restauraci de tots els seus edificis; Ermites romniques: Sant Formerio, Sant Vicentejo, Ermita de Abaina, Ermita de Pariza...; Cuevas de Lao, d'origen medieval.
 Patrimoni Histric . 
 Conjunt Histric-Artstic de la Vila de Trevio, declarat el 28-09-1983 ;
 Coves de Lao, declarades el 23-06-1978 ;
 Coves Prehistriques del "Montico" a Albaina, declarada el 21-08-1976 ;
 Ermita de la Pursima Concepcin, a Sant Vicentejo, declarada el 11-03-1994. ;

Enllaos externs.
  Web de la Diputaci de Burgos sobre el Comtat de Trevio.
  Trevino-Online Foro, notcies i fotos dels pobles del Comtat de Trevio.
  Esglsia de San Pedro a Trevio;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265843" title="Polixnides" nonfiltered="4304" processed="4295" dbindex="104327">
Polixnides (Polyxenidas, )  fou un militar rodi.

Desterrat del seu pas va entrar al servei d'Antoc III el Gran i el 209 aC dirigia un cos mercenari cretenc  en l'expedici del rei siri a Hircnia. El 192 aC, al esclatar la guerra amb Roma, va dirigir la flota selucida; va cooperar amb Mnip en la conquesta de Calcis i desprs fou enviat a sia per reunir ms tropes durant el hivern.

No apareix esmentat a la campanya del 191 aC per desprs de la derrota selucida a les Termpiles fou nomenat altre cop com a comandant de la flota a la costa de Jnia; assabentat de l'arribada del  pretor Luci Livi a Delos, va recomanar lliurar batalla sense esperar abans que la flota romana es pogus unir amb la de Prgam i la de Rodes; el seu consell fou seguit per massa tard per evitar la uni de les flotes enemigues; Polixnides va presentar batalla per fou derrotat per la superiorat en vaixells dels romans i els seus aliats, i tretze de les seves naus foren capturades o enfonsades a la batalla de Coricos; Polixnides es va refugiar a Efes. 

All va passar el hivern preparant-se per reprendre la guerra a la primavera del 190 aC i va planejar atacar per sorpresa a ls vaixells de Pausistrat que dirigia la flota rdia abans que es pogus unir a la flota romana; va fingir negociacions per la retirada de la flota selucida i sobtadament va atacar als rodis i els va destruir; llavors es va dirigir a Samos per atacar a la flota romana i de Prgam per una turmenta va impedir l'enfrontament i va tornar a Efes.

Llavors Livi, reforat amb uns 20 vaixells rodis dirigits per Eudam, va buscar la batalla amb Polixnides per aquest va refusar el combat; una mica desprs Luci Emili Rgil va succeir a Livi al capdavant de la flota romana, va intentar fer-lo sortir d'Efes per no ho va aconseguir.

Una mica desprs la flota de Prgam fou enviada a l'Hellespont mentre la flota rdia romania aturada a Lcia, i Polixnides va decidir atacar a la flota romana; la batalla es va lliurar a Mionnesos prop de Teos, i Polixnides fou derrotat perdent 42 vaixells, podent retirar-se amb la resta cap a Efes. Aqu va romandre fins que rebre noticies de la derrota final selucida a Magnsia del Sipilos, i llavors es va retirar a Patara a Lcia i desprs a Sria. 

Posteriorment ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265845" title="Polix" nonfiltered="4305" processed="4296" dbindex="104328">
Polix (Polyxenus, ) fou un noble siracus, la germana del qual es va casar amb Hermcrates de Siracusa (el pare de Dions el Vell).

Quan Dions el Vell es va fer amb el poder suprem el 406 aC i va voler connectar amb les famlies nobles, va donar la seva germana en matrimoni a Polix, al mateix temps que ell mateix es casava am la filla d'Hermcrates. Polix va romandre al costat del tir fins i tot als moments difcils como la revolta del 404 aC i al setge de Siracusa pels cartaginesos el 395 aC; en aquesta segona ocasi fou enviat a demanar ajut a les ciutats de la Magna Grcia, Corint i Esparta, i va retornar a Siracusa amb una flota de 30 vaixells dels aliats dirigida per l'espart Faracides, que fou essencial per l'alliberament de la ciutat del setge.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265846" title="Polizel" nonfiltered="4306" processed="4297" dbindex="104329">


Onomstica:

Polizel de Siracusa, militar siracus.
Polizel de Rodes, historiador grec;
Polizel d'Atenes, poeta cmic atenenc;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265847" title="Orde de Nkhimov" nonfiltered="4307" processed="4298" dbindex="104330">


L'Orde de Nakhimov (Rus:              ; Transliterat: Orde "Nakhimova") s un orde militar sovitic, establert en honor a Pavel Nkhimov (un dels almiralls ms famosos russos en tota la histria, comandant de les forces navals i de terra durant el setge de Sebastpol a la Guerra de Crimea), establert pel Decret de la Presidncia del Soviet Suprem de la URSS. Consta de 2 classes, sent el grau superior la 1 classe. Va ser instaurada el 3 de mar del 1944; i els seus estatuts van ser modificats mitjanant decrets de 26 de febrer i de 16 de desembre de 1947.

Es colloca a la part dreta del pit. Se situa desprs de l'Orde de Kutuzov del grau que correspongui. Est lligada a la Medalla de Nkhimov.

En total, la 1 Classe va ser atorgada en 82 ocasions, incloent 4 unitats; i la 2 Classe va ser atorgada en 469 ocasions, amb 2 concessions collectives.

El seu origen s de l'poca dels tsars, doncs va ser instaurada poc desprs de la mort de l'almirall. Desprs de la desintegraci de la Uni Sovitica, Rssia va mantenir l Orde de Nakhimov com una de les seves ms altes condecoracions. 

 Requeriments .
s atorgada a oficials de la Marina Sovitica pels xits que es destaquin en l'elaboraci, realitzaci i manteniment de les operacions al mar, com a resultat que es reflecteixi l'operaci ofensiva de l'adversari o hagin estat recolzades les operacions actives de la flota, resultant la prdua massiva de forces enemigues i la conservaci de les forces prpies.

La 1 Classe s atorgada a oficials de la flota de guerra:
 Per les operacions hbilment elaborades i ben realitzades, en la interacci de totes les forces de la flota, sobre la posici de defensa, que ha resultat en la persecuci de les forces navals enemigues;
 Per la bona organitzaci de les diverses parts de la flota que participin en el combat naval, que ha resultat en la destrucci d'importants forces enemigues o a la renncia del seu pla, juntament amb la conservaci de la prpia flota.
 Pel contraatac ben organitzat i ben realitzat, que ha tingut com a resultat grans prdues enemigues i la renncia a efectuar un desembarcament;
 Per la bona realitzaci d'accions activen que portin subministraments a les operacions de la flota al mar, les comunicacions i la defensa de les bases i la costa;
 Per les operacions ben realitzades destinades a recolzar el flanc de l'Exrcit Roig, per les accions actives de les forces de la flota i els desembarcaments a la costa enemiga;
 Per la bona direcci pel manteniment de les operacions de combat, que portaran com a resultat els grans xits en el combat;
La 2 Classe s atorgada a oficials de la flota de guerra:
 Per les accions valentes i hbils en la defensa de les comunicacions, les bases i les costes que hagin portat a la destrucci d'importants forces enemigues;
 Per les accions de valentia realitzades en el sembrat de mines prop de la costa de l'adversari o les operacions que hagin portat a la destrucci de naus de valor enemigues;
 Per les accions ben organitzades i realitzades amb valentia en el rastreig  dels camps minats de l'enemic prop de les seves costes;
 Per l'execuci amb xit de la missi de combat, que ams de la valentia personal ha portat a la destrucci de les naus enemigues;
 Per la direcci dels subordinats en el combat que ha portat a la victria davant de la superioritat numrica enemiga;
 Per manteniment hbil de les operacions que tenen com a resultat els grans xits de combat.

 Histria .
L'orde de Nakhimov s el segon (i darrer) orde estrictament naval sovitic. Si l'Orde d'Uixakov tindria com a equivalent terrestre a l'Orde de Suvorov, l'equivalent terrestre de l'Orde de Nkhimov seria l'Orde de Kutuzov, donats els seus estatuts de tendncia de guerra defensiva.

La idea de la creaci d'un ordes "martims" va ser donada a Stalin per l'Almirall Kuznetsov, comandant de la flota de guerra de la URSS a l'estiu de 1943.

El projecte va ser elaborat pel cap de la direcci d'organitzaci del Comissariat del Poble de la Marina de la URSS, Capit de 1 Khomitx (autor tamb de la bandera de la guardia del mar, de la insgnia de la Guardia pels marins i del signe de cap de submarins). En l'elaboraci del projecte tamb van prendre part M.A. Xipelevskij i E.A. Berkov. La idea de fer servir robins va ser del propi Stalin. En els colors de la cinta es van emprar els colors de l'Orde Tsarista de Sant Jordi, a l'igual que en l'Orde de Glria.

L'Orde de Nakhimov de 1 classe va ser atorgada per primera vegada al Tinent General P.A. Morgunov, cap de la defensa costanera de la Flota del mar Negre per l'ajut en l'alliberament de Sebastpol (16 de maig de 1944). Entre els primers receptors trobem al vicealmirall F.S. Oktjabrskij (25 de setembre de 1944), als almiralls A.G. Golovko i V.I. Platonov (2 de novembre de 1944), etc. La nmero 1 va ser lliurada el 24 de maig de 1945 al contraalmirall D.C. Feldmanu. Tamb la van rebre unitats com la 1 Brigada de Torpedineres de Sebastpol, la 1 Brigada de Torpedineres "Bandera Roja" de la Flota del Bltic o la Flotilla Militar del Danubi.

El primer en rebre l'Orde de Nakhimov de 2 classe va ser el sots-oficial pilot N.I. Vassin, membre de la Flota del Nord el 5 d'abril de 1944 (no la va poder rebre mai personalment, doncs va morir en acci el 16 de maig de 1944). Tamb la van rebre unitats com el 10 Grup de llanxes blindades de la Flotilla d'Amur "Bandera Roja".

 Disseny .
L'Orde de Nakhimov de 1 classe consisteix en una estrella de 5 puntes de 55mm i amb els braos convexes en rob , amb les vores en plata i que formen ncores navals. Al mig hi ha un medall esmaltat en blau i or, on hi ha la imatge de l Almirall Nakhimov a sobre d una corona amb la fal i el martell en or. Al voltant del retrat hi ha la inscripci "               " (Almirall Nakhimov) en or. L'anell al voltant del medall representa una cadena. Entre els braos de l'estrella apareixen raigs que divergeixen.

La 2 Classe s igual que la 1, excepte que s feta enterament en plata, i que enlloc dels robins, els braos de l estrella sn d esmalt vermell i el medall no est esmaltat.  
El gal de la 1 classe s taronja amb una franja negre d'1,5mm als costats i al mig de 5mm; i la de 2 es taronja amb una franja negre d'1,5mm als costats.

Enllaos externs .
Pgina sobre l'Orde de Nkhimov











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265848" title="Mussola vera" nonfiltered="4308" processed="4299" dbindex="104331">

La mussola vera (Mustelus mustelus) s una espcie de taur d'inters pesquer.

Descripci.

 Cos allargat i fora cepat a la regi ceflica.
 Musell cnic i agusat.
 Amb cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de l'aleta pectoral.
 Sense membrana nictitant.
 Dues aletes dorsals, aproximadament de les mateixes mides.
 Origen de la primera aleta dorsal, per davant de l'angle posterior intern de les aletes pectorals.
 Dents petites, romes i iguals en els dos maxillars, disposades en mosaic.
 Color gris uniforme, alguns cops amb taques fosques, amb els flancs ms clars i el ventre blanquins. ;
 La longitud mxima assolida per la femella s de 164 cm i pel mascle s de 110 cm. ;
 El mascle madura entre els 70 i 74 cm i la femella pels voltants dels 80 cm.

Hbitat.

Prefereix nedar prop del fons per es pot trobar entre dues aiges. s relativament abundant en llocs de poca fondria de la plataforma continental, entre 5 i 50 m de profunditat. Acostuma a caar durant la nit.

Alimentaci.

Presenta una dentici adaptada a triturar conquilles de molluscs i closques de crustacis. Menja bsicament llagosta, llamntol, crancs, alguns cefalpodes com el pop, i petits peixos de fons.

Reproducci.

s vivpar placentari. Es troben femelles gestants durant tot l'any. Pot tindre de 4 a 15 cries per ventrada, amb perode de gestaci de 10 mesos. Els petits, en nixer, fan uns 39 cm.

Aprofitament.

La seua carn s gustosa i es pot menjar fresca, salada o congelada. Es converteix molts cops en farina de peix. Tamb es ven amb el nom de ca. Del fetge se n'aprofita l'oli. L'arrossegament, el tresmall i el palangre sn els arts emprats per a la captura. La forma juvenil s'anomena xancarella.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 109.

Enllaos externs.

 Descripci d'aquest taur. ;
 mplia informaci sobre la mussola vera. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265850" title="Polizel de Siracusa" nonfiltered="4309" processed="4300" dbindex="104333">
Polizel de Siracusa (Polyzelus, ), fill de Dinmedes i germ de Gel I de Siracusa, fou un militar siracus.

Va participar a la batalla d'Himera el 480 aC. Gel va morir el 478 aC i va deixar el poder al seu germ Hier I, per va encarregar l'enlla de la seva viuda Demareta filla de Ter d'Agrigent, junt amb el comandament de l'exrcit, a Polizel, que amb aix va obtenir una forta influncia al govern. Aquest poder de Polizel va molestar a Hier, que va enviar a Polizel a ajudar a Crotona en la seva guerra contra Sbaris, esperant que mors a la guerra. 

Segons un relat, Polizel no va voler obeir i fou enviat a l'exili; segons un altre relat va obeir i va aconseguir la victria en la guerra, el que encara va molestar ms a Hier, que finalment el va desterrar. Es va refugiar a la cort del seu cunyat Ter que li va donar suport. La guerra entre Ter i Hier es va acabar amb la mediaci de Simnides de Ceos, que va aconseguir la reconciliaci dels dos germans. Polizel va poder retornar a Siracusa i fou restaurat en tots els seus antics honors. 

Va romandre en bons termes amb el seu germ fins la seva mort, la data de la qual no s coneix per fou anterior a la de Hier (466 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265851" title="Fredegari" nonfiltered="4310" processed="4301" dbindex="104334">
Fredegari va ser un important cronista franc mort el 660, autor de la Crnica de Fredegari, composta de cinc llibres i redactada probablement entre 658 i el 660 a Austrsia, que sn fonamentals per al coneixement dels regnes francs per la seva relaci d'esdeveniments entre els anys 561 i 641. Encara que el relat se centralitza sobretot en la histria dels regnes merovingis, tamb abasta ostrogots, longobards, visigots i de l'Imperi Bizant. 

 Enllaos externs .
Fredegarius: Chronicon;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265853" title="Polizel de Rodes" nonfiltered="4311" processed="4302" dbindex="104335">
Polizel de Rodes (Polyzelus, ) fou un historiador grec de data incerta, nadiu de Rodes.

Va escriure l'obra  esmentada per Ateneu de Naucratis. Va escriure tamb algunes altres obres de les que no consten referncies ni ttols , excepte una sobre la vida del legislador Sol, que fou esmentada per Plutarc.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265855" title="Polizel d'Atenes" nonfiltered="4312" processed="4303" dbindex="104336">
Polizel d'Atenes (Polyzelus, ) fou un poeta cmic atenenc de la darrera part de la vella comdia. 

Molts dels ttols de les seves comdies es refereixen als naixements dels dus, tema habitual de la comdia mitjana. Una obra seva, coneguda per un fragment, s . Va viure al final del segle V aC. Altres ttols sn .



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265859" title="Euskobarmetro" nonfiltered="4313" processed="4304" dbindex="104337">
Euskobarmetro s una srie de enquestes sociolgiques sobre el Pas Basc realitzades cada sis mesos per un grup d'investigadors de la Universitat del Pas Basc. La seva base de dades inclou estudis sociolgics des de la transici democrtica, i sn per la seva extensi un referent a l'hora d'analitzar la societat basca. A causa de les caracterstiques poltiques d'Euskadi, una part important dels sondejos es dedica a avaluar les opinions dels bascos sobre l'independentisme i el terrorisme, aix com l'autogovern o la identitat nacional (basca, espanyola...). 
Enllaos externs.

 Pgina oficial;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265863" title="Testudo" nonfiltered="4314" processed="4305" dbindex="104338">

Testudo s un gnere de tortugues que viuen al nord d'frica, el sud d'sia i Europa. Algunes de les espcies que cont es troben amenaades d'extinci, principalment a causa de la destrucci del seu hbitat.

Sn tortugues petites, la mida de les quals varia entre set i trenta-cinc centmetres de llargria i entre 0,7 i set quilograms de pes, tot i que la tortuga extingida T. atlas arribava a 2,5 metres de longitud. Com la majoria de tortugues, sn herbvores.

Sistemtica.
La sistemtica i taxonomia de Testudo s especialment problemtica. Highfield i Martin comentaren que:

"Les sinonmies de Testudo sn especialment difcils de determinar amb una mnima certesa. L'estat de les espcies en qesti han sofrit molts canvis, i cadascun d'ells ha introdut un nivell afegit de complexicat i ha fet que la investigaci bibliogrfica sobre aquest tax sigui extremament difcil. La majoria dels catlegs antics, i molts dels moderns, contenen una proporci molt alta d'entrades totalment falses, i un nombre considerable d'espcies descrites ara sn considerades invlides; o b perqu sn homnims o no binomials, o b per algun altre motiu.";

Des d'aleshores, l'anlisi de la informaci que ofereixen les seqncies d'ADN ha conegut un s cada cop ms freqent en sistemtica, per la seva utilitat s limitada dins l'ordre Testudines. En algunes de les espcies, se sap que almenys l'ADN mitocondrial evoluciona ms lentament que en la majoria dels altres animals. Observacions paleobiogeogrfiques suggereixen que el ritme evolutiu del gen mitocondrial 12S rRNA s d'1-1,63% cada mili d'anys per l'ltima dotzena de milions d'anys en el gnere actual, i s'ha demostrat que el ritme d'evoluci de l'ADNnt varia de manera significativa fins i tot entre diferents poblacions de T. hermanni; aix limita l'elecci de les seqncies per la sistemtica molecular i fa que l's de rellotges moleculars sigui qestionable.

Generalment, es considera que el gnere cont aquestes cinc espcies:
 Testudo horsfieldii;
 Testudo hermanni;
 Testudo graeca;
 Testudo graeca graeca;
 Testudo graeca ibera;
 Testudo graeca zarudnyi;
  Testudo kleinmanni;
 Testudo marginata;

Les dues primeres sn llinatges ms distints i primitius que les tres ltimes, que tenen una relaci estreta. S'argument que T. horsfieldii pertanyia a un gnere nou (Agrionemys) a causa de la forma de la seva closca i el seu plastr, i aquesta distinci t el suport d'anlisis de seqncies d'ADN. De manera similar, s'ha proposat un gnere separat, Eurotestudo, per les T. hermanni; aquests tres llinatges ja eren distints al Mioc superior, com ho demostra el registre fssil. S'ha de veure si aquestes distincions acabaran sent acceptades. S'ha proposat el gnere Chersus per unir les tortugues egpcies i marginades, que tenen certes similars en les seqncies d'ADN, per la difusi de cadascuna estan (i sembla que sempre han estat) separades pel seu parent ms proper, T. graeca, i el mar obert, de manera que la discrepncia biogeogrfica s'explicaria millor per una distribuci convergent dels haplotips

D'altra banda, la tortuga grega s una espcie estesa i altament variada. Dins d'aquesta i altres espcies, s'ha descrit un gran nombre de subespcies, per no totes sn generalment acceptades, i algunes (com la T. kleinmanni o la tortuga marginada nan) sn actualment considerades un morf local. Algunes, com la Testudo graeca nabeulensis, fins i tot foren classificades dins un gnere separat, Furculachelys, per aix no concorda amb estudis ms recents. Tanmateix, s probable que les tortugues gregues siguin separades en dues o ms espcies en el futur prxim.

Referncies.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265867" title="Monestir de Sanahin" nonfiltered="4315" processed="4306" dbindex="104339">


El monestir de Sanahin est situat al nord d'Armnia, a la provncia de Lori, dins del terme d'Alaverdi, en una altipl elevat sobre la ciutat i el riu, que es troben al fons de la vall. Al seu voltant s aixeca el poble de Sanahin. El lloc va ser declarat Patrimoni de la Humanitat el 1996, junt amb el proper monestir d'Haghpat.

s possible que Sanahin s'aixequs sobre un temple pre-cristi, tamb hi ha referncies a esglsies molt anteriors, fins i tot del segle IV o V. El monestir fou fundat el 966, sota la dinastia dels bagrtides. Va tenir una importncia capital en la cultura, s hi ensenyava humanitats, medicina i altres cincies, hi havia un escriptori d'on van sortir llibres, molts d'ells illustrats amb miniatures.

Es tracta de diversos edificis aixecats en poques diverses: l esglsia d'Astvatsatsin (la Mare de Du), d'Amenaprkitch (el Salvador), els seus atris (els gavits), la capella de Sant Gregori, una acadmia, una biblioteca i el campanar.

Esglsia de la Mare de Du.

El conjunt monstic est centrat per l'esglsia de la Mare de Du, comenada cap el 930 i acabada deu anys ms tard. s anterior, per tant, a la fundaci del monestir. T una nau, amb creuer i quatre capelles annexes, caracterstiques de l'arquitectura armnia. Al timp de la capella de l esquerra hi ha una maqueta de pedra de l'edifici. La cpula sobre tambor s posterior, del segle XVIII.


Esglsia del Salvador.

Al costat d'aquesta esglsia la reina Khosrovanuysh i el seu esps Ashot III van aixecar entre el 966 i 972 l'esglsia del Salvador, la ms important del monestir, i dedicada pels seus fills Sembat i Gurgen, que figuren representats en un relleu de la faana de llevant amb un model de l'esglsia a les mans, un dels primers exemples d'aquest tipus a Armnia. La planta s similar a l'anterior per ms gran. L'edifici t unes capelles annexes de dos pisos. La cpula es va refer el 1184.

L escola.

Entre les dues esglsies estava situada una escola teolgica, es va aixecar es dues etapes: a finals del segle X i a comenament del  segle XI. Es tracta d'un espai rectangular cobert amb una srie d arcs que reposen en columnes adossades als murs de les esglsies. Era una mena d'universitat on hi va ensenyar el filsof i escriptor Grigor Magistros Pahlavuni en el segle XI. L'activitat va decaure en aquell mateix segle com a conseqncia de les invasions seljcides, per es va refer al segle XII, amb una ampliaci (el gavit de l'esglsia de la Mare de Du). 
 
Els gavits.

Al segle XII comencen a aixecar-se els porxos caracterstics de les esglsies armnies: els gavits. El gavit o nrtex de l'esglsia del Salvador fou bastit el 1181 per l'arquitecte Thamhair i per encrrec de l'abat Johannes i la famlia reial. s un exemple primerenc d'aquesta mena d edificis amb quatre columnes centrals, basat en les cases populars armnies. Les columnes estan unides per arcs, entre els que se situa una cpula semiesfrica, amb una llanterna. T els capitells decorats aix com tamb el portal d entrada.


Per un altre portal es pot passar al gavit de l'esglsia de la Mare de Du, que s ms modern. Va ser aixecat pel prncep Vache Vachutian el 1211 i s diferent: es tracta d una sala amb tres naus separades per columnes cobertes amb voltes de can. El paviment est atapet de lpides sepulcrals. Exteriorment presenta cobertes a dues vessants, una per a cada nau. Al nord d'aquest gavit es va aixecar, al segle XIII, un campanar independent.


Capella de Sant Gregori.

La capella de Sant Gregori (1061) la fer aixecar Hranuc, reina de Tashir. s de redudes dimensions. Exteriorment s de planta circular i interiorment t un espai central amb quatre absis, cobert amb una cpula. T un senzill portal decorat.

 
La biblioteca.

A travs d'un porxo del segle XIII, hom accedeix a la biblioteca o matenadaran, aixecada el 1063 per la mateixa reina Hranuc com a capella per a les relquies. Arquitectnicament s molt interessant: s de planta quadrada i amb les columnes que suporten les voltes adossades al bell mig dels murs que la tanquen, de manera que els arcs que uneixen aquestes columnes van en diagonal d'un mur a l'altre. Entre els arcs s aixeca una cpula amb llanterna. 

Una mica apartat es troba el mausoleu de la dinastia dels Zakarian que es va fer a cavall dels segles X i XI, amb una cripta.

L'esglsia de la Resurrecci (Harutiun) s de comenament del segle XIII, interessant per la seva planta, formada per dues naus iguals, amb altars.

Hom atribueix la decadncia del lloc a una invasi dels mongols, el 1235, quan bona part del monestir fou destrut: la residncia dels monjos, l'esglsia de Sant Jaume, un gavit del segle X, un caravanserall i la tomba dels Korikian. Es va restaurar al segle XVII.
 
Bibliografia.
 Isabelle Aug i altres. Armenia Sacra. Muse du Louvre. Paris, 2007. ISBN 978-2-35031-068-8;
 Murad Hasratyan, Zaven Sargsyan. Armenia 1700 years of Christian Architecture. Moughni Publishers. Erevan, 2001. ISBN s/d;

Enlla.
  California State University;
  Armenica;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265868" title="Pompeia (desambiguaci)" nonfiltered="4316" processed="4307" dbindex="104340">



Geografia:;
Pompeia, ciutat romana de la Campnia destruda per una erupci del Vesuvi.
Alba Pompeia, ciutat de la Ligria romana, l'actual Alba, al Piemont.
Laus Pompeia, ciutat de la Gllia Transpadana, l'actual Lodi, a la Llombardia.

Biografies:;
Pompeia, filla de Quint Pompeu, cnsol el 141 aC, i esposa de Gai Sicini.
Pompeia, casada amb Juli Csar el 67 aC. ;
Pompeia, germana de Gneu Pompeu.
Pompeia, filla de Gneu Pompeu. ;
Pompeia, filla de Sext Pompeu. ;
Pompeia Paulina, esposa del filsof Sneca.
Nria Pompeia, dibuixant i escriptora catalana;

Genealogia:;
Gens Pompeia, nom de dues gens romanes.

Dret. Hi ha diverses antigues lleis romanes amb el nom de Pompeia, la majoria de les quals aprovades a proposta de Gneu Pompeu Magne, entre les quals:
Pompeia de ambitu.
Pompeia de civitate.
Pompeia de magistratibus.
Pompeia de magistratibus bithyniorum.
Pompeia de parricidiis.
Pompeia de provinciis.
Pompeia de tribunis.
Pompeia de vi.
Pompeia judiciaria.

Teatres:;
El Pompeia, antic teatre i music-hall del Parallel de Barcelona.
Coliseu Pompeia, antic teatre barcelon, situat a la Travessera de Grcia, nm. 8-10.

Vegeu tamb.
Pompei;
Pompei;
Pompeu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265871" title="Partit Carlista d'Euskal Herria" nonfiltered="4317" processed="4308" dbindex="104341">

Partit Carlista d'Euskal Herria-Euskal Herriko Karlista Alderdia (EKA) n un partit poltic federat amb la resta de partits carlisns d'Espanya en el Partit Carl. Est integrat pels partits carlins de cadascun dels territoris histrics del Pas Basc (laba, Guipscoa i Biscaia) i a Navarra, sent cadascun d'ells plenament sobirans en els seus respectius territoris. La seva publicaci oficial s Montejurra, igual que l'histric acte carlista que EKA segueix celebrant tots els anys el primer diumenge de maig.  La secretria general s Begoa Aguirre.

A les eleccions al Parlament Basc de 2003 van obtenir 1.041 vots (0,3%). A las eleccions locals i municipals de 2007 va perdre tota representaci local, obtenint un percentatge de vots significatiu noms a Bilbao (133, 0,08%), Pamplona (138, 0,13%) i Andosilla (15, 0,96%) . A les eleccions autonmiques, va obtenir 541 vots	(0,2%).

Desprs de l'Assemblea de juliol de 2007, van ser designats com Secretria General, Begoa Aguirre, i com Secretari d'Organitzaci, Feliciano Vlez (qui desprs de les eleccions municipals de 2007, result escollit alcalde del municipi navarrs de Puente la Reina a les llistes de l'Agrupaci Electoral Puentesina). 
 Ideologia . 
Com el partit en el qual s'integra, t una lnia poltica d'esquerra alternativa, socialista autogestionria, foralista i federalista. Es tracta d'un partit lliurement federat a la resta de partits carlins d'Espanya ("les Espanyes" en terminologia del partit), amb estatuts propis i inscrit en el Registre d'Associacions Poltiques del Ministeri de l'Interior, Tom 4, Foli 334. 

T com aspiraci aconseguir la configuraci federal d'Espanya, mitjanant el pacte lliure i voluntari de tots els pobles que la conformaria i l'establiment d'una "societat lliure, democrtica i socialment justa".

Vegeu tamb. 
Partit Carlista d'Arag;

Referncies.


 Enllaos externs .
 Web del Partit;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265874" title="Orde de la Glria Laboral" nonfiltered="4318" processed="4309" dbindex="104342">


L'Orde de Glria Laboral (Rus:      "              "; Transliterat: Orden "Trudovoj Slavy" ) s un orde sovitic, establert pel Decret del Presdium del Soviet Suprem de la URSS, sota la presidncia de Leonid Brjnev. Va ser creat el 18 de gener del 1974. Els estatuts es modificaren mitjanant decrets de 19 de febrer de 1981 i de 25 de juny de 1984.

Penja a l'esquerra del pit i se situa desprs de l'Orde de Glria. L'orde t 3 graus. El grau superior s la 1 classe, i s'atorga de manera successiva (primer s'atorga la 3 classe, desprs la 2 classe i, finalment, la 1 classe). 

En total, es van atorgar 952 condecoracions de 1 classe, prop de 50.000 de 2 classe i ms de 650.000 de 3 classe.

Els receptors de l'Orde de Glria Laboral de tots 3 graus tenen dret a diversos beneficis socials, com a un augment del 15% en la pensi, prioritat en el manteniment de l'habitatge, al transport personal gratut (un cop l'any) tant ferroviari com naval en 1 classe, a l's gratut dels transports locals, a serveis extraordinaris de les empreses d'espectacles o culturals/educatius, etc.

L'orde de Glria Laboral s l'nic orde sovitic laboral dividit en classes. Pels estatuts i per l'ordre de la condecoraci, els privilegis concedits als cavallers de tots 3 graus sn equivalents als de l'orde de Glria.

L'autor del dibuix va ser el pintor J.M. Egorov.

Les primeres concessions van ser el 9 d'agost de 1974, sent atorgada a uns obrers de la fbrica           i als miners de l'extrem orient, per l'execuci anticipada de les tasques previstes pel quinqueni i les obligacions socialistes. 

Les primeres concessions de la 2 classe van ser el 23 de desembre de 1976, per a uns treballadors agrcoles.

Els primers Cavallers Complerts de l'Orde de Glria Laboral van ser nomenats el 7 de gener de 1983, i van ser obrers i treballadors diversos. Una de les darreres concessions va ser el 18 de desembre de 1991.

Les darreres concessions van tenir lloc el 21 de desembre de 1991, ja desprs de la disoluci de la Uni Sovitica, concedint-se als treballadors del ferrocarril de Briansk, aix com als treballadors d'una indstria de calat.

 Requeriments .
Atorgada a obrers i mestres de la indstria, el transport, la construcci i d'altres branques de la producci, els treballadors de les granges, aix com pels treballadors de l'esfera no productiva pel treball abnegat i d'alta productivitat de llarga duraci en una empresa, establiment, organitzaci, koljos o sovjos; aix com els professors, educadors, mestres de l'ensenyament laboral pels xits en l'ensenyament i l'educaci de nens i adolescents per:
 Pels alts ndex de producci, la superaci sistemtica dels sistemes de fabricaci i plans;
 Per les fites d'alta producci del treball, la producci d'alta qualitat, l'economia de materials i la reducci de despeses laborals;
 Per l'esperit innovador, les innovacions i propostes de racionalitzaci valeroses, la participaci activa en l'assimilaci i s de les noves tcniques i de la tecnologia progressiva;
 Per les fites d'alta fertilitat i eficincia a l'agricultura i la ramaderia;
 Per una gran aportaci laboral en la reducci dels venciments i la millora de la qualitat de la construcci;
 Pels grans xits en l'ensenyament i l'educaci dels joves obrers;
 Pels xits en l'ensenyament i l'educaci dels nens i adolescents en la seva preparaci per a la vida i el treball;

La condecoraci pels mrits laborals s'atorga a condici d'una llarga estada a una empresa, establiment, organitzaci, koljs, sovjos, o establiment educatiu. 

Per la decisi del Soviet Suprem del 19 de febrer de 1981, la condecoraci tamb s'atorg entre els obrers i els mestres de totes les branques de producci, aix com tamb entre els obrers de l'esfera no productiva. Pel decret de 25 de juny de 1984, tamb va distribuir-se entre els mestres, educadors i mestres d'ensenyament laboral.

 Disseny . 

De forma poligonal, lleugerament convexa. A la part superior surten raigs daurats que divergeixen, i a la part inferior 3 espigues de blat en daurat, lligades per una cinta en esmalt vermell amb la inscripci "CCCP" (URSS) en lletres daurades.

A la part central els raigs que divergeixen queden coberts per esmalt vermell, sobre el qual apareix la imatge en relleu en plata rovellada d'un forn i d'una central hidroelctrica amb grues de construcci al fons. Al davant de tot hi ha la fal i el martell en daurat.
Al voltant hi ha una roda dentada amb la inscripci                (La Glria Laboral). A la part superior hi ha una estrella de 5 puntes en esmalt vermell.

La segona classe difereix en qu els raigs que sobresurten sn en plata, i que la part central de l'orde est coberta d'esmalt blau cel. La tercera classe s ntegrament en plata, llevat de l'esmalt de la cinta i l'estrella i el daurat de les espigues.

Penja d'un gal pentagonal de 24mm. La meitat esquerra s grisa i la dreta s groga. Al mig de la franja groga hi ha una franja en vermell de 5mm d'ample per a la 1 classe, dues de 2mm per a la 2 classe i 3 d'1mm per a la 3 classe.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265875" title="Esclau Fidel i Discret" nonfiltered="4319" processed="4310" dbindex="104343">

L'Esclau Fidel i Discret, s el terme amprat pels Testimonis de Jehov per identificar a les persones en qui recau l'autoritat espiritual d'aquest grup religis, i que formen part de les 144.000 persones que tenen esperana celestial, i governaran amb Crist com a reis i sacerdots.

Segons els Testimonis, el 1914 va comenar el regne de Du per tota la terra. En aquest moment acab el perms que Jehov havia donat als governants de les nacions de la terra per governar el mn.

Tamb els Testimonis diuen que les nacions estan conspirant contra el regne de Crist i no volen cedir el control o govern del mn, per tan Du destruir a les nacions quan arribi l'Harmagedon..

s del terme.
Els testimonis de Jehov utilitzen aquest terme basant-se en les seves interpretacions de les paraules de Jess, recollides en l'Evangeli segons Mateu 24:45  Qui s, dons, l'esclau fidel i discret a qui l'amo va posar al cap del seu servei per donar-los l'aliment al temps degut? . Segons llur interpretaci d'aquest text hi hauria un esclau encarregat de donar l'aliment espiritual, un esclau que seria fidel i discret.

Histria.
A principis de la historia dels Testimonis Charles Taze Russell assenyal que l'esclau fidel i discret es referia al conjunt dels cristians veritables. El 1896, Russell va aplicar a si mateix el compliment de la funci de l'esclau. Ms tard en l'Atalaia del 15 de abril, 1904, Russell explic que l'esclau era una persona i no un grup.  El 1927 el successor de Russell, Joseph Rutherford, public un article en l'Atalaia i hi deia que l'esclau fidel era una classe de persones i no una persona.

Funcions.
Segons els Testimonis de Jehov la classe de l'Esclau Fidel i Discret t les segents funcions:

Tenir cura de tots els bens de Jehov, es a dir, els seus interessos del Regna en la Terra, entre els que s'inclouen les installacions de la seu mundial dels Testimonis, junt amb les sucursals, sales del regne i sales d'assemblees en tot el mon.
Subministrar aliment espiritual a tots els fidels.
Portar l'ensenyament de la Bblia arreu del mn.

Cos governant.



El Cos Governant dels Testimonis de Jehov es un grup selecte de membres del esclau fidel i discret, format exclusivament per homes, que dicta les normes que regiran sobre les congregacions i els seus fidels.

Autors crtics.
Autors crtics com Pedro de Felipe, opinen que les aspiracions d'aquest anomenat esclau no sn religioses sin econmiques i poltiques.

El Cos Governant dels Testimonis de Jehov, basant-se en textos bblics, des de la seva formaci (segons ells el 1 d'octubre de 1914), no para d'aspirar a governar tot el planeta Terra, el que reclama amb insistncia, a legant que, en aquesta data, es va acabar el perms que Du va donar als governants de tots els pasos, per governar la Terra durant 2.520 anys, des del any 607 a. C. fins el 1914; des de llavors, el Govern dels Testimonis de Jehov tenia que substituir a tots els dems governs, per ser aquest Cos Governant part integrant del Govern del regna de Du iniciat en el 1914.

Vegeu.
 Watch Tower;
 Prediccions dels Testimonis de Jehov;
 Profecia dels Set Temps;

Enllaos externs.
 Vdeo ex-membre del cos governant ;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265876" title="Pompeia (esposa de Juli Csar)" nonfiltered="4320" processed="4311" dbindex="104344">
Pompeia fou la filla de Quint Pompeu Ruf (fill de cnsol del 88 aC) i de Cornlia (filla de Luci Corneli Sulla). Es va casar amb Juli Csar el 67 aC (un any desprs que aquest s'havia quedat vidu).

El 63 aC Csar fou escollit Pontfex Mxim amb residncia oficial a la Via Sacra. El 62 aC Pompeia va celebrar el festival de la Bona Dea, en aquest lloc; en aquesta festa cap home podia entrar a l'edifici. No obstant el jove Publi Clodi va aconseguir entrar disfressat de dona, sembla ser que per seduir a Pompeia; Clodi fou perseguit per sacrilegi, per fou absolt.

El matrimoni es va divorciar el 61 aC i Csar va dir all tant fams de qu la seva dona no solsament havia de ser honrada sin a ms a ms havia de semblar-ho (o "la meva dona no pot estar sota sospita").












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265879" title="Mussola gravatja" nonfiltered="4321" processed="4312" dbindex="104345">

La mussola gravatja -tamb anomenada mussola pigallada o mussola pintada- (Mustelus asterias) s una espcie de taur d'inters comercial.

Descripci.

 Cos allargat amb el cap curt i el musell angulat.
 Dents petites, romes i disposades en mosaic.
 T cinc parells de fenedures branquials, la darrera sobre l'aleta pectoral. ;
 Sense membrana nictitant.
 Dues aletes pectorals de mida similar.
 Inici de la primera aleta dorsal per davant de l'angle lliure intern de l'aleta pectoral.
 Color uniformement gris fosc al dors, ms clar als flancs i al ventre.
 Presenta taques blanquinoses a la regi dorsal i al cap.
 El mascle madura sexualment quan fa entre 78 i 85 cm de longitud total i la femella quan assoleix els 85 cm.
 Pot arribar a fer un mxim de 140 cm.

Hbitat.

s prpia del fons de sorra i fang de la plataforma continental, des de prop de la superfcie fins a profunditats de 100 m. Cobra fora activitat al capvespre i a la nit.

Alimentaci.

Menja sobretot crustacis, llagosta, llagost, llamntol, i tot tipus de crancs. Es menja el bernat ermit amb la conquilla i, si s'escau, amb l'anemona simbiont.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Desprs de la gestaci d'un any treu ventrades de 7 a 15 petits, que fan uns 30 cm de longitud total. Les cries sn parides a l'estiu i probablement tamb en aquesta poca s'esdev la cpula. Presumiblement s una espcie de creixement rpid i madura en un perode de temps de 2 a 3 anys.

Aprofitament.

Es pesca amb l'art de rssec, tresmall i palangre. La seua carn s bona. Tot i ser relativament abundant, les captures es fan noms de tant en tant.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 111.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre la mussola pigallada. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265883" title="Pompeia (germana de Gneu Pompeu)" nonfiltered="4322" processed="4313" dbindex="104347">
Pompeia fou la germana de Gneu Pompeu Magne, filla per tant de Gneu Pompeu Estrab. Es va casar amb Gai Memmi, que va servir a Siclia amb el seu sogre el 81 aC i desprs fou el seu qestor a Hispnia en la guerra que Pompeu va lliurar contra el popular Sertori, guerra en la que va trobar la mort el 76 aC prop de Sagunt. Res s conegut de la seva vida, i es creu que no va tenir descendncia de Gai Memmi.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265886" title="Pompeia (filla de Gneu Pompeu)" nonfiltered="4323" processed="4314" dbindex="104348">
Pompeia fou filla de Gneu Pompeu Magne i de la seva tercera dona Mcia. Quan el seu pare es va casar el 59 aC amb Jlia, la filla de Juli Csar, Pompeia fou promesa a Servili Cepi (que abans havia estat proms amb Jlia), per finalment no s'hi va casar i ho va fer amb Faust Sulla, fill del dictador, al que inicialment ja havia estat promesa. 

El seu marit va morir a la guerra a frica el 46 aC i Pompeia i el seu fill van caure en mans de Juli Csar, que les va protegir. Desprs es va casar amb Luci Corneli Cinna, i el fill d'aquest matrimoni, Gneu Corneli Cinna Magne va conspirar ms tard contra August. Va morir abans del 35 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265894" title="Audincia (mitjans de comunicaci)" nonfiltered="4324" processed="4315" dbindex="104349">
L'audincia dels mitjans de comunicaci, especialment la televisi, s mesurada amb les quotes d'audincia. Representa el percentatge d'aparells encesos que estan rebent el senyal d'un programa determinat. 

El share s el nombre d'aparells receptors que estan encesos en un moment determinat del dia. Per tant, el share indica el total d'audincia que es reparteixen totes les cadenes en un moment determinat i la quota d'audincia indica la part de share que cada cadena aconsegueix. Hi sol haver confusi entre els conceptes de share i quota d'audincia i de vegades s'utilitza share com a equivalent de la quota, per aquesta equivalncia no s certa.

L'audincia acumulada suma el nombre de persones que han vist una cadena en un temps determinat. 

De vegades es presenten resultats de share acumulat, que responen a la mitjana del share en diferents hores del dia. Cal no confondre aquesta mesura, que indica la cadena que ha estat amb ms claredat lder d'audincia en diferents moments del dia, de les audincies acumulades, que indiquen quina s la cadena ms vista. Si s'acumulen audincies molt superiors en els prime time es pot ser lder d'audincia acumulada i no ser-ho del share.

En els mesuraments se solen tenir en compte parmetres com ara el mxim i el mnim de quota d'audincia de cada programa, la fidelitat de l'audincia (temps que miren la cadena) o les quotes d'audincia de les cadenes durant un perode de temps determinat (com ara un dia, un mes o un any).

Una forma de mesurar les audincies s mitjanant l'audmetre.

Enllaos.
 Barmetre de la comunicaci i la cultura: audincies a Catalunya, el Pas Valenci i Illes Balears.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265895" title="Pompeia (filla de Sext Pompeu)" nonfiltered="4325" processed="4316" dbindex="104350">
Pompeia fou la filla de Sext Pompeu i d'Escribnia. A la pau de Misenum el 39 aC fou promesa a Marc Claudi Marcel, fill d'Octvia (la germana d'Octavi August) per l'enlla mai es va arribar a fer. Va acompanyar al seu pare quan va fugir a sia (36 aC) i se sospita que es va casar amb Marc Livi Drus Lib amb el que hauria tingut a Luci Escriboni Lib Drus.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265907" title="Lbaro cntabre" nonfiltered="4326" processed="4317" dbindex="104352">

Lbaro cntabre o Lbaru cntabru s el nom que rep la interpretaci moderna d'un antic estendard militar conegut pels romans com a cantabrum. Aquest consisteix en un pen de tela de color prpura sobre el qual est brodat un cercle envoltat d'una decoraci geomtrica amb quatre creixents pigues enfrontats dues a dues. 

L'origen del nom i del disseny ho trobem en la teoria defensada per diversos autors d'una possible relaci entre la gnesi del labarum i l'estendard militar denominat cantabrum, amb la consegent identificaci d'ambds com una mateixa cosa; i a la suposada relaci que el Codex Theodosianus estableix entre el labarum i els cantabrarii, collegi de soldats romans encarregats de portar el cantabrum. El seu significat etimolgic, el que parla, fa referncia al seu s com estendard utilitzat per a enviar ordres o senyals a la tropa durant la batalla. Els relats de Tertuli i Minuci Flix no estableixen relaci, deixant nicament clara la veneraci que les tropes romanes feien de les seves creus, cobertes per les teles dels cantabra i vexilla. 
 
Nom. 
Segons aquestes teories, el cantabrum s l'estendard que Constant I el Gran desprs de la seva conversi al cristianisme transforma en el labarum en incloure el crismon, anagrama que representa Crist, consistent en les grafies majscules en grec de les dues primeres lletres del seu nom, una "X" sobre la qual se superposa una "P". Es justifica tamben la relaci en l'etimologia cltica del terme Lbaro procedent de (p)lab- parlar, d'on s'ha derivat l'adjectiu labaros, orador, mpliament representat en les llenges celtes. Galls: llafar, parla, idioma, veu, orador; antic crnico i bret: lavar paraula;antic irlands: labar xarlat, llaureu parla, llenguatge; irlands: labhar xerraire, en veu alta i labhairt paraula, parla < clt. (p)labro-. En llat Labarum. Aix mateix l'antropnim Labaro ja existia entre els antics cntabres, havent estat recollit a lpides funerries.

Disseny. 

El disseny actual, seguint igualment la teoria de ser el labarum el mateix que el cantabrum, establix per al Lbaro cntabro el color magenta del labarum

El tetrasquel daurat representa les quatre creixents pigues que apareixen representades en diverses esteles cntabres discoidees gegants. Sent un smbol que s'ha constatat que usaven els cntabros freqentment, com s'observa en caetras representades en monedes encunyades desprs de les Guerres Cntabres. A ms aquest tipus d'estendards i les seves variants estaven bastant estesos entre els pobles cltics, com ho demostren els relleus de l'arc de triomf d'Aurenja. El seu disseny entronca amb antics smbols cltics com el trisquel i el seu simbolisme, de tipus religis, es relaciona amb el culte al Sol i a la Lluna. 

s. 
Actualment, i des de certs collectius cntabres tant socials com poltics, es reivindica l's oficial d'aquest estendard com a bandera de Cantbria, com a representaci del legtim cantabrum, en substituci de l'actual. 

Alguns ajuntaments, cas del de Comillas, ja han acceptat la proposta del Conceju Nacionaliegu Cntabru d'utilitzar aquesta bandera i collocar-la en la balconada de la Casa Consistorial durant la celebraci de festes locals i regionals.

 Vegeu tamb .

 Cantabrum.
 Estela cntabra.
 Bandera de Cantbria.
 Escut de Cantabria.
 Cantabrisme;

 Referncies .











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265909" title="Oberfranken" nonfiltered="4327" processed="4318" dbindex="104353">


Oberfranken o Alta Francnia s una de les set Regierungsbezirk (regions administrativo-governamentals) que formen el land de l'Estat Lliure de Baviera (Freistaat Bayern).

 Divisi territorial .
La  regierungsbezirk de l'Alta Francnia s formada per 4 districtes urbans (kreisfreie Stdte) i 9 districtes rurals (Landkreise):

Districtes urbans.
 Bamberg;
 Bayreuth;
 Coburg;
 Hof ;

Districtes rurals .
 Districte de Bamberg;
 Districte de Bayreuth;
 Districte de Coburg;
 Districte de Forchheim;
 Districte de Hof;
 Districte de Kronach;
 Districte de Kulmbach;
 Districte de Lichtenfels;
 Districte de Wunsiedel im Fichtelgebirge;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265923" title="Temporada 1957-1958 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="4328" processed="4319" dbindex="104354">
La temporada 1957/58 de Primera Divisi va ser la nmero vint-i-set de la competici. Va comenar el 15 de setembre de 1957 i es va finalitzar el 4 de maig del 1958.

El Real Madrid CF va guanyar el ttol de lliga com l'any anterior, guanyant tamb el ttol de campions de la Copa d'Europa. Va ser una lliga molt igualada, sobretot fins al final de la primera volta, on l'equip blanc, el Futbol Club Barcelona i l'Atltico de Madrid compartien la primera posici amb els mateixos punts. Al final el Real Madrid va guanyar amb una renda de 3 punts sobre l'Atltico de Madrid i 7 punts sobre el Bara.

Classificaci.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts



 Resultats .
 Competicions internacionals .
 1. -- Real Madrid CF -- Copa d'Europa (actual guanyador);
 2. -- Atltico de Madrid -- Copa d'Europa;

 Descens a Segona Divisi .
 15. -- Real Valladolid;
 16. -- Real Jan;

 Ascens a Primera Divisi .
 Real Betis;
 Real Oviedo;

Mxim golejador (Pichichi) .



Porter menys golejat .



 La plantilla del Real Madrid CF .





Entrenadors: 
 Juan Antonio Ipia;
 Luis Carniglia;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265925" title="Euzkadi" nonfiltered="4329" processed="4320" dbindex="104355">
Euzkadi s el nom donat a partir de 1901 a la ptria basca per Sabino Arana, el creador del nacionalisme basc, la qual estaria formada pels territoris peninsulars de Biscaia, Guipscoa, laba i Navarra en Espanya, i de Zuberoa, Baixa Navarra i Lapurdi que en l'actualitat formen part del Departament de Pirineus Atlntics a Frana. Els membres del Partit Nacionalista Basc, fundat per Arana en 1895, continuen en l'actualitat utilitzant internament aquesta denominaci en el seu honor.

s i evoluci. 
En la segona meitat del segle XIX, tamb s'havien utilitzat els termes Euskeria, Euzkaria i Euzkadia. Arana crea aquest terme relacionant amb un possible culte solar dels antics vascons derivat del vocable en basc "Eguzki" (sol). 
 Institucionalment, desprs del primer Estatut basc de 1936, es va constituir el "Govern d'Euzkadi" i alguns organismes i institucions oficials van rebre aquest nom, com la Marina de Guerra Auxiliar d'Euzkadi (Euzko itsas Gudarostea): creada a l'octubre de 1936 per la Conselleria de Defensa del Govern Basc, dirigida pel propi lehendakari Jos Antonio Aguirre, per a missions de protecci del trnsit martim i neteja de mines en les aiges que estaven sota la seva jurisdicci. A ms s'encuny moneda i segells amb aquesta llegenda. ;

"Euzkadi" va continuar usant-se fins a la dictadura franquista, data en la qual en fou prohibit el seu s, sent aquest el nom de: 
 Una revista nacionalista basca publicada a Bilbao en 1911 i del diari Euzkadi (peridic nacionalista basc publicat a Bilbao, de 1913 a 1937) ;
 De la revista anarquista basca Euzkadi Roja publicada a Sant Sebasti pel sindicat CNT (Confederaci Nacional del Treball) de 1933 a 1937. ;
Un documental rodat al Pas Basc en 1933. ;

Posteriorment, finalitzada la guerra i desprs dels anys de la dictadura, la variant "Euskadi", ms d'acord amb l'etimologia basca de la paraula, s la qual s'utilitza en l'actualitat encara que solament com nom oficial en basc de la Comunitat Autnoma del Pas Basc que inclou solament una part dels territoris abans esmentats, per als quals s'usa comunmente el terme Euskal Herria i, antigament, Vascnia.

L'exili. 
Els nacionalistes bascos en l'exili van donar el nom d'Euzkadi a diferents publicacions peridiques : 
Euzkadi fou una revista nacionalista basca publicada a Caracas, Veneuela, per exiliats bascos, des de 1942 a 1950. ;
Euzkadi fou una revista nacionalista basca publicada a Xile, per exiliats bascos, des de 1943 a 1944. ;
Euzkadi fou un butllet publicat pel comit Extraterritorial del Partit Nacionalista Basc a Mxic, en 1959. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265926" title="Luigi Vanvitelli" nonfiltered="4330" processed="4321" dbindex="104356">

Luigi Vanvitelli (Npols, 12 de maig de 1700 - Caserta, 1 de mar de 1773) va ser un enginyer i arquitecte itali. El seu estil barroc, caracteritzat per la seua sobrietat i academicisme, va servir de transici cap al Neoclassicisme. 

Biografia.
Vanvitelli va nixer a Npols, sent fill d'un pintor neerlands especialitzat en paisatges i vistes de ciutats (les clssiques "vedute") anomenat Gaspar van Wittel, que italianitz el seu cognom en Vanvitelli.

Va ser alumne a Roma del fams arquitecte Nicola Salvi, amb qui va collaborar en la construcci de la Fontana de Trevi. Desprs del fulgurant xit que va obtenir en els concursos per a dissenyar la faana de la baslica de Sant Joan del Later (1731) i del  Palazzo Poli (1732), el papa Climent XII el va contractar i el va enviar a la regi de les Marques per a construir alguns edificis administratius. 

A Ancona va dissenyar aqueix mateix any el "Lazzaretto", un gegant edifici pentagonal amb funcions defensives. En tornar a Roma, Vanvitelli va rebre l'encrrec d'estabilitzar la cpula de la baslica de Sant Pere del Vatic i va pintar els frescos de la Baslica de Santa Ceclia en Trastevere.

Les capacitats tcniques de Vanvitelli, junt amb el seu elegant estil escenogrfic van fer que fos elegit rei Carles de Borb per a construir el Palau Reial de Caserta. Aquest projecte pretenia crear un centre cortes i governamental per al Regne de Npols, seguint l'estil del Palau de Versalles.

Vanvitelli va dedicar la resta de la seua vida a aquesta tasca, tot i que la va combinar amb altres encrrecs a la ciutat, com l'ampliaci del Palau Reial i la construcci d'algunes esglsies. A Npols va exercir tamb la seua faceta d'enginyer, dissenyant tot el sistema hidrulic del parc de Caserta, per al qual va caldre la construcci del fams Aqeducte Carol.

Enllaos externs.
 Riccardo Cigola: Petita biografia de Vanvitelli.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265932" title="Gens Pompeia" nonfiltered="4331" processed="4322" dbindex="104357">
Pompeia o Pompea fou una gens romana plebea, que apareix al segle II aC. El primer membre de la famlia quer va arribar a cnsol fou Quint Pompeu el 141 aC, que s esmentat com un home d'obscur i humil origen. Aquesta famlia va usar el cognom Ruf i tamb el cognom Bitnic.

Queda constncia de qu durant la repblica van existir dues famlies amb el nom de Pompea, i l'altra fou la famlia del triumvir Gneu Pompeu Magne. Les seves terres eren al Pic. Havia usat el cognom Estrab, per desprs de Gneu Pompeu Magne, el cognom Magne fou adoptat com hereditari pels seus descendents.

 genealogia .

 Branca dels Pompeu Ruf i Bitnic.

Luci Pompeu, tribu militar el 171 aC;
Aule Pompeu;
Quint Pompeu;
Pompeu;
Quint Pompeu Ruf (cnsol);
Quint Pompeu Ruf, casat amb Cornlia filla de Sulla;
Quint Pompeu Ruf (trib);
Pompeia (esposa de Juli Csar);
Aule Pompeu, trib de la plebs;
Quint Pompeu Bitnic;
Aule Pompeu Bitnic;
Pompeia (esposa de Gai Sicini), casada amb Gai Sicini;

 Branca dels Pompeu Estrab i Pompeu Magne .
Geneu Pompeu;
Sext Pompeu, casat amb Luclia;
Sext Pompeu, vir doctus;
Sext Pompeu;
Sext Pompeu (cnsol 35 aC);
Sext Pompeu (cnsol l'any 14);
Quint Pompeu;
Gneu Pompeu Estrab;
Gneu Pompeu Magne, casat amb 1) Antstia, 2) Emlia, 3) Mcia, 4) Jlia i 5) Cornlia;
Gneu Pompeu Magne el Jove, casat amb Escribnia;
Sext Pompeu Magne, casat amb Cludia;
Pompeia, casada amb Marc Escriboni Lib, i per adopci Marc Livi Drus Lib;
Luci Escriboni Lib Drus;
Escribnia, esposa de Marc Licini Cras (cnsol el 29);
Marc Licini Cras (mort per orde de Ner);
Gneu Pompeu Magne, gendre de l'emperador Claudi;
Luci Calpurni Pis Licini;
Licini Cras Escriboni;
Pompeia (filla de Gneu Pompeu), casada amb Fauste Sulla;
Pompeia (germana de Gneu Pompeu);







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265939" title="Euzkadi (diari)" nonfiltered="4332" processed="4323" dbindex="104358">
Euzkadi va ser un peridic nacionalista basc, rgan d'expressi oficial del Partit Nacionalista Basc durant la Segona Repblica Espanyola, que es va publicar a Bilbao (Biscaia), des de l'1 de febrer de 1913 fins a 1937, en les pgines de la qual van escriure Lauaxeta, Nicols Ormaetxea i altres personatges importants dintre de la societat basca i navarresa. 

Escrivia articles tant en basc com en castell. El seu primer redactor en cap fou Evaristo Bustintza Kirikio, i un dels primers redactors fou Manuel Aznar Zubigaray (avi de Jos Mara Aznar) qui en el seu comenament simpatitzava amb el PNB per finalment milit a Falange Espaola. Quan el 1921 es va produir l'escisi del PNB, ells donaren suport a la fracci Comunin Nacionalista Vasca, i es tornaren a unir el 1931. Quan les tropes franquistes entraren a Bilbao el 1937 el diari deix de publicar-se i la seva rotativa fou entregada a El Correo Espaol, fidel al nou rgim. Nogensmenys, exiliats nacionalistes continuaren publicant el diari a Barcelona fins a comenament de 1939.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265953" title="Govern Basc" nonfiltered="4333" processed="4324" dbindex="104359">
Govern Basc (euskera, Eusko Jaurlaritza) s el govern autonmic del Pas Basc. Est compost pel lehendakari (cap del Govern Basc) que s triat pel Parlament Basc cada quatre anys; i pels consellers que ell mateix tria. La seva seu es troba al districte de Lakua, en Vitria, capital del Pas Basc. 
 Composici . 
En l'actualitat t 11 departaments. Cada departament t al seu conseller, els seus viceconsellers (el d'Interior, per exemple, t dos viceconsellers), els seus directors, secretaris, aix com un cos de funcionaris. Avui dia la vicepresidncia (lehendakaritzaordea) disposa de diverses competncies: secretaria del Govern, ajudant del Lehendakari i dirigir el Departament d'Hisenda i Administraci Pblica, relacions amb el Parlament Basc, desenvolupament econmic, la defensa de l'Estatut, etc.
 Actualitat . 
L'actual lehendakari s Juan Jos Ibarretxe i la vicelehendakari s Idoia Zenarruzabeitia. 
Lehendakari: Juan Jos Ibarretxe (EAJ/PNB) ;
Vice lehendakari del govern: Idoia Zenarrutzabeitia (EAJ/PNB) ;
Consellera d'Hisenda i Administraci Pblica: Idoia Zenarrutzabeitia (EAJ/PNB) ;
Conseller de Justcia, Ocupaci i Seguretat Social: Joseba Azkarraga (Eusko Alkartasuna) ;
Conseller d'Interior: Javier Balza (EAJ/PNB] ;
Consellera d'Indstria, Comer i Turisme: Ana Aguirre (EAJ/PNB) ;
Conseller d'Habitatge i Assumptes Socials: Javier Madrazo (EB-B) ;
Conseller d'Educaci, Universitats i Investigaci: Jos Antonio Campos Granados, Tontxu (Eusko Alkartasuna) ;
Conseller de Sanitat: Gabriel Mara Incln (EAJ/PNB) ;
Consellera de Cultura i Portaveu del Govern: Miren Azkarate (EAJ/PNB) ;
Consellera de Medi ambient i Ordenaci del Territori: Esther Larraaga (Eusko Alkartasuna) ;
Consellera de Transports i Obres Pbliques: Nuria Lpez de Guereu (EAJ/PNB) ;
Conseller d'Agricultura, Pesca i Alimentaci: Gonzalo Senz de Samaniego (EAJ/PNB) ;

 Enllaos .
Govern Basc;
Decret de definici de l'estructura actual del Govern Basc;



Vegeu tamb.
Govern d'Euzkadi;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265962" title="Yukio Mishima" nonfiltered="4334" processed="4325" dbindex="104360">

Yukio Mishima (      Mishima Yukio) pseudnim de l'escriptor i dramaturg japons Kimitake Hiraoka (     Hiraoka Kimitake, Tquio, 14 de gener de 1925 - d., 25 de novembre de 1970).

Obres destacades.
     , Kamen no Kokuhaku (1948) - Confessions d'una mscara;
  , Kinjiki (1953) - Colors prohibits;
   , Kinkaku-ji (1959) - El temple del pavell d'or (guanyadora del Premi Yomiuri);
      , Sado K shaku Fujin (1965) - Madame de Sade;
    , Taiy  to Tetsu (1970)  - Sol i acer (tetralogia);





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265964" title="Gaspar van Wittel" nonfiltered="4335" processed="4326" dbindex="104361">


Gaspar van Wittel (nascut Caspar Adriaensz. van Wittel, desprs Gaspare Vanvitelli, Gasparo degli Occhiali) (Amersfoort, 1653   Roma, 13 de setembre de 1736) va ser un pintor de paisatges neerlands. 

Va estudiar pintura a la seua ciutat natal d'Amersfoort. Les seues primeres obres conegudes van ser realitzades a Hoorn l'any 1672, per desprs es va traslladar a Roma amb la seua famlia al voltant de 1675 i hi va desenvolupar la seua carrera. A Amersfoort, probablement va rebre la influncia dels pintors paisatgistes neerlandesos, com ara Jan van der Heyden i Gerrit Berckheyde.

Es va casar a Roma l'any 1697, i va romandre a aquesta ciutat la major part de la seua vida, tot i que entre 1694 i 1710 va viatjar per tot Itlia i va pintar a Florncia, Bolonya, Ferrara, Vencia, Mil, Piacenza i Npols. s un dels principals pintors de vistes topogrfiques conegudes com "vedute". El seu fill Luigi va esdevenir un fams arquitecte i va portar el cognom italinitzat de la famlia: Vanvitelli.

En la biografia de Luigi s'afirma que son pare va nixer al juliol de 1656, per la tomba de Van Wittel a Roma indica que va morir a l'edat de 83 anys l'any 1736.

Antologia parcial.
Web gallery of art;
Vedute de Npols i Roma  incloent:
Trinit dei Monti;
Villa Medici;
Porta Pinciana;
Piazza del Popolo;
Muralles de Roma a la ribera del Tber;
Ponte Sisto;

Referncies.
Recensi de Gaspar Van Wittel, e l'origene della veduta settecentesca (Roma) Edicions Ugo Bozzi, per William Barcham a The Art Bulletin (1969) pp.189-193.  ;
Institute for Art History sobre Van Wittel ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265967" title="Clan H?j?" nonfiltered="4336" processed="4327" dbindex="104362">


El  va ser una famlia de regents al Jap durant el Shogunat Kamakura procedents de la Provncia d'Izu. Aquest clan descendia del clan Taira i de la famlia imperial. 

Els Hojo eren els Shikken del shogunat Kamakura. Desprs de la mort de Minamoto no Yoritomo el seu nebot, H j  Tokimasa, se va convertir en el primer regent del clan.

Llista dels Shikken del clan H j :
 H j  Tokimasa (1138-1215);
H j  Yoshitoki (1163-1224);
 H j  Yasutoki (1183-1242);
 H j  Tsunetoki (1224-1246);
 H j  Tokiyori (1227-1263);
 H j  Nagatoki (1229-1264);
 H j  Masamura (1205-1273);
 H j  Tokimune (1251-1284);
 H j  Sadatoki (1271-1311);
 H j  Morotoki (1275-1311);
 H j  Munenobu (1259-1312);
 H j  Hirotoki (1279-1315) ;
 H j  Mototoki (?-1333);
 H j  Takatoki (1303-1333);
 H j  Sadaaki (1278-1333);
 H j  Moritoki (?-1333);

Personatges que van complir un rol important en el clan Hojo, sense ser Shikken:
H j  Sanetoki;
H j  Masako;

 Vegeu tamb .
Clan H j  tard;
Shogun ;
Tokuso ;
Rensho ;
Shogunat Kamakura;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265969" title="Asuncin Cruaes Molina" nonfiltered="4337" processed="4328" dbindex="104363">
Asuncin Cruaes Molina (Xbia, 1925) s una poltica valenciana. Des del 1965 resideix a Alacant, treballant en els camps de la poltica social i ocupaci. Fou escollida diputada del PSOE en el Congrs dels Diputats per la provncia d'Alacant a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979, 1982, 1986, i 1989. A les de 1993 ja no es va presentar. Va ser vicepresidenta en la Comissi del Defensor del Poble i en la Comissi de RTVE del Parlament.

 Enllaos externs .
 Candidatura del PSPV-PSOE a l'alcaldia d'Alacant;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265970" title="Messier 28" nonfiltered="4338" processed="4329" dbindex="104364">

Messier 28 (M28 o NGC 6626) s un cmul globular en la constellaci de Sagitari. Va ser descobert per Charles  Messier en 1764. 

M28 est a una distncia d'aproximadament 18.000-19,000 anys llum de la Terra. S'han observat 18 estrelles variables de tipus RR Lyrae en aquest cmul, i una estrella variable del tipus W Virginis amb un perode de 17 dies. En 1987, el M28 es va convertir en el segon cmul globular on es va descobrir un plsar de millisegon (el primer va ser el Cmul globular M4). 


Enllaos externs. 

  ;
Dades astronmiques SIMBAD ;



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265971" title="Ramn Mendoza" nonfiltered="4339" processed="4330" dbindex="104365">
Ramn Mendoza Fontela (Madrid, 18 d'abril del 1927 - Nassau (Bahames), 4 d'abril del 2001) va ser un empresari espanyol, conegut per ser president del Real Madrid CF des del 1986 fins el 1995.

Biografia.
Desprs d'estudiar Dret i Cincies Econmiques a Madrid, es va dedicar als intercanvis comercials amb la Uni Sovitica durant els anys 60.

A partir del 1982 es va dedicar a la gesti de l'Hipdrom de la Zarzuela. Tamb es va dedicar a fer de conseller delegat al Banco Exterior o al Grup Prisa.

El 1985 es va presentar a les eleccions a la presidncia del Real Madrid CF, desprs que l'anterior president, Luis de Carlos anuncis la seva retirada. Ramn Mendoza va ser l'nic candidat en presentar les signatures necessries per presentar-se.

El seu mandat va coincidir amb la Quinta del Buitre, aconseguint molts ttols i esdevenint un personatge molt popular. Va ser reelegit el 23 de juliol del 1988 sense cap altre candidat i al gener del 1991 va guanyar per un 20% dels vots a Alfonso Ussa.

Va guanyar unes noves eleccions el 1994 per 700 vots a Florentino Prez. Durant les eleccions van haver-hi acusasions de frau electoral i corrupci per part de Ramn Mendoza.

Desprs de diverses crisis internes al club, i dolents resultats esportius, el 1995 va veure's forat a dimitir desprs d'admetre que el club tenia un deute de 14.000 milions de pessetes ocupant el seu crrec el vicepresident Lorenzo Sanz.

Ramn Mendoza va morir el 2001 durant unes vacances a les Bahames.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265974" title="Joaqun Fuster Prez" nonfiltered="4340" processed="4331" dbindex="104366">
Joaqun Fuster Prez (Polop, Marina Baixa) s un poltic i escriptor valenci. Estudi l'obra de Gabriel Mir i Azorn, a les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat del PSOE per la provncia d'Alacant , i per la mateixa circumscripci fou escollit diputat pel PSPV a les eleccions a les Corts Valencianes de 1983 i 1987

 Obres .
 Gabriel Mir en Polop;
 Barona de Polop (1971);
 Jos Gins (1980);
 El maestro Berto y otros cuentos;
 Malpel;
 La familia Santomera (1991);

 Enllaos .
 Biografia;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265975" title="Govern titella" nonfiltered="4341" processed="4332" dbindex="104367">

Govern titella i rgim titella sn termes utilitzats despectivament per referir-se a un govern que dna la seva suport a la instauraci, recolzament o control per part d'una entitat ms poderosa, tpicament una potncia estrangera.

El terme s partidista i propens a conflictes semntics, i s utilitzat casi exclusivament pels detractors d'aquests governs, independentment de qu la majoria dels ciutadans afectats reconeguin la classificaci, o s'oposin aquest tipus de govern. Amb freqncia, un govern s denominat titella per un govern rival o una oposici que utilitza el terme per debilitar la legitimitat d'aquest govern.

Per exemple, els dos governant coreans han utilitzat al llarg de la seva histria amb freqncia la retrica que ells sn en realitat els nics governants de la pennsula, i que l'altre govern s merament un titella dels Estats Units o de la Uni Sovitica.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265978" title="El Protectorat" nonfiltered="4342" processed="4333" dbindex="104368">


En la histria britnica El Protectorat s el nom amb el qual es coneix la Commonwealth d'Anglaterra, Esccia i Irlanda sota el govern del Lord Protector.

Antecedents.
Abans de l'establiment del Protectorat, Anglaterra (i posteriorment Esccia i Irlanda) havia estat governada directament pel Parlament des de la instauraci de la Commonwealth d'Anglaterra el 1649. L'abril de 1653 el Parlament Rump fou dissolt a la fora per l'exrcit d'Oliver Cromwell, impulsat per la percepci de la ineficcia del seu imperi i la seva negativa a dissoldre's. A pesar de la substituci d'aquest parlament pel Parlament Barebons (juliol-desembre de 1653), aquest tamb fou dissolt pel seu difcil control. 

A la seva dissoluci el general John Lambert va presentar una nova Constituci coneguda com l'Instrument de Govern. Aquesta Constituci va nomenar Cromwell amb el ttol vitalici de Lord Protector, esdevenint "el cap de la magistratura i de l'administraci de govern". Per aquest crrec tenia el poder de convocatria i la dissoluci dels parlaments, per l'obligaci en el marc de la Constituci de buscar el vot de la majoria dels Consell d'Estat. No obstant aix, el poder de Cromwell s'increment grcies a la seva popularitat entre l'exrcit per les seves gestes durant la Guerra Civil Anglesa. Cromwell va jurar com a Lord Protector el 15 de desembre de 1653. 

Etapes.

El 3 de setembre de 1654 instaur el primer Parlament del Protectorat i, desprs d'alguns gestos d'aprovaci inicial dels nomenaments anteriors realitzats per Cromwell, va comenar a treballar en un programa moderat de la reforma constitucional. En oposar-se a un projecte de llei elavorat pel Parlament Cromwell el va dissoldre el 22 de gener de 1655. Desprs d'un aixecament dirigit per John Penruddock, lleialista a la corona, Cromwell (influenciat per Lambert) divid Anglaterra en districtes governats per militars, els quals foren designats per ell mateix. Els generals no noms van supervisar les forces de les milcies i la seguretat sin que tamb recaptaven els impostos garantien el suport al govern. 

El 17 de setembre de 1656 nomen el segon Parlament del Protectorat, que es reun en dues sessions per que fou novament abolit el 4 de febrer de 1658.

Poltica exterior.
Durant aquest perode Cromwell aconsegu finalitzar la Primera Guerra anglo-holandesa, que havia esclatat l'any 1652, contra la Repblica de les Set Provncies Unides grcies a l'empenta empresa per l'almirall Robert Blake el 1654. Grcies a aquesta victria el comer angls aconsegu derrotar l'holands i els britnics es convertiren en els lders mundials, i sent conscient el Lord Protector de l'ajuda prestada per la comunitat jueva va accedir a tenir una major tolerncia en el culte privat i aconsegu el retorn els jueus 350 anys desprs de l'expulsi decretada per Eduard I d'Anglaterra.

El paper de Cromwell.

Oliver Cromwell en el paper de Lord Protector es convert en "rei d'una repblica" segons els historiadors actuals, sent realment un govern proper a la dictadura. A la seva mort, ocorreguda el 3 de setembre de 1658, fou succet pel seu fill Richard Cromwell, per aquest no aconsegu fer-se amb el control absolut del poder per estabilitzar el pas, dimitint el maig de 1659.

Desprs d'una breu reinstauraci de la Commonwealth d'Anglaterra, la monarquia anglesa fou restaurada el maig de 1660 per iniciativa del general George Monck.

Vegeu tamb.
Commonwealth d'Anglaterra;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265981" title="Branca asimpttica gegant" nonfiltered="4343" processed="4334" dbindex="104369">

La branca asimpttica gegant (BAG, en angls ) s un perode de l'evoluci estellar que experimenten totes les estrelles de massa intermdia (entre 0,5 i 9-10 masses solars) al final de les seves vides. Quan una estrella consumeix tot l'hidrogen del seu nucli, aquest es contreu mentre la seva temperatura augmenta, el que provoca que les seves capes externes s'expandeixin i es refredin. L'estrella es converteix aix en una gegant vermella. 

En un moment donat, quan la temperatura en el nucli arriba als 3x108 K, comena el cremat d' heli. Aix provoca que la lluminositat de l'estrella disminueixi i que es contregui: aquesta s la fase de l'agrupament vermell (estrelles d'elevada metallicitat) o de la branca horitzontal (estrelles de baixa metallicitat). Una vegada que es consumeix l'heli en el nucli, l'estrella es mou de nou cap a la dreta i cap amunt en el diagrama de Hertzsprung-Russell. La seva trajectria est  quasi alineada amb la qu  va seguir abans t com a  gegant vermella. D'aqu el nom de branca asimpttica gegant o BAG. 

La fase BAG es divideix en dues parts, la BAG primerenca (BAG-P) i la BAG amb polsos trmics (BAG-PT). Durant la fase BAG-T la font principal d'energia s la fusi de l'heli en una capa al voltant d'un nucli inert de carboni i oxigen. Durant aquesta fase l'estrella es refreda i s'infla fins a arribar a dimensions gegantines de diverses unitats astronmiques. D'existir planetes al seu al voltant, aquests poden ser absorbits per l'estrella. Quan l'heli de la capa circumdant del nucli s'esgota comena la fase BAG-PT. Aqu l'estrella extreu la seva energia de la fusi d' hidrogen en heli en una capa encara ms externa. No obstant aix, una vegada cada 10 000 a 100 000 anys la capa de cremat d'heli s'encn de nou i la de l'hidrogen s'apaga, un procs conegut com un flaix d'heli. Aquests flaixos duren relativament poc temps per sn capaos d'induir una forta inestabilitat en l'estructura interna de l'estrella. Com a conseqncia d'aquesta inestabilitat, es produeix un procs anomenat  de dragatge en el qual material reprocessat nuclearment s transportat a la superfcie de l'estrella. Aix, aquestes estrelles mostren en la seva superfcie productes del procs s, entre ells el tecneci (aquest s un dels pocs llocs en la naturalesa on es pot observar aquest element, que  manca d'istops estables). Com a conseqncia dels successius dragatges associats amb els polsos trmics l'estrella es pot convertir en una estrella de carboni. 

s freqent que les estrelles BAG siguin variables de perode llarg, de les quals Mira s el prototip, i que experimenten fortes prdues de massa per les seves intensos vents estellars. Una estrella pot perdre ms del 50% de la seva massa durant la fase BAG. En els seus vents es produeixen grans quantitats de pols, que desprs contribueixen a alterar les propietats del medi interestellar. En els vents de les estrelles BAG es poden produir msers de SiO, H2O i OH. 

Com a conseqncia de la prdua de les capes externes, al final solament queda el nucli, compost en la majoria dels casos per carboni i oxigen. Les capes expulsades sn ionitzades per la radiaci ultraviolada del nucli, produint-se una nebulosa planetria. 
 Vegeu tamb.
Evoluci estellar;
Estrella;
Procs triple-alfa;
Nebulosa planetria;
Mira;

 Referncies .














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265982" title="Gerrit Adriaenszoon Berckheyde" nonfiltered="4344" processed="4335" dbindex="104370">

Gerrit Adriaenszoon Berckheyde (Haarlem, 1638 - Amsterdam, 1698) va ser un pintor neerlands del segle XVII, que va desenvolupar la seua carrera a Haarlem, Amsterdam i La Haia, conegut sobretot pels seus paisatges urbans.

Va ser batejat al juny de 1638, sent el germ menor i deixeble de Job Adriaenszoon Berckheyde, tot i que tamb va estudiar amb Frans Hals.  Durant la dcada del 1650 els dos germans van fer un llarg viatge al llarg del Rin cap a Alemanya, aturant-se a Colnia, Bonn, Mannheim i finalment Heidelberg.  El seu dest era treballar a Heidelberg per a Carles I Llus, elector palat, per van ser incapaos d'adaptar-se a la vida de la cort i van tornar a Haarlem, on van compartir casa i estudi i on Gerrit esdevingu membre del Gremi de Sant Lluc el 27 de juliol de 1660. 

Entre les influncies que va rebre cal destacar l'estil refinat i l'actitud desapassionada de Pieter Saenredam, en definitiva, les caracterstiques del "Classicisme Neerlands", anleg a Vermeer. Berckheyde va mostar preferncia per les vistes de monuments en grans places, front als paisatges urbans que incloen vistes de canals, tan habituals en altre dels paisatgistes neerlandesos de l'poca: Jan van der Heyden.

Enllaos externs.
Web Gallery of Art ;
Art 4 Today ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265986" title="Joaqun Galant Ruiz" nonfiltered="4345" processed="4336" dbindex="104371">
Joaqun Galant Ruiz s un advocat i poltic valenci. Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona. Ha estat advocat en exercici, membre dels Collegis de Madrid, Barcelona, Valncia, Alacant, Elx i Oriola, i president de l'Agrupaci Provincial d'Advocats joves d'Alacant. Tamb ha estat president de l'empresa promotora Urbacons, S.A. 

Polticament fou el primer president a Alacant de Unin Democrtica Espaola fins a la seva uni al PPDC de Fernando lvarez de Miranda. Va formar part de la Coalici Centre Democrtic, que posteriorment form part d'UCD. A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit diputat per UCD per la provncia d'Alacant. Fou president de la Comissi d'Incompatibilitats i vicepresident de la Comissi Mixta d'Agricultura i Justcia del Congrs dels Diputats. Comissionat en la Delegaci de UCD per a assistir al Congrs de la CDU Alemanya. El 1982 deix UCD i marx a Aliana Popular, per deix la poltica i es dedic a exercir com a advocat.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265987" title="Daish?" nonfiltered="4346" processed="4337" dbindex="104372">

El daish  (  , lit. "gran i petita") sn els armes tradicionals del samurai, composts per katana i el wakizashi. L'etimologia d'aquesta paraula queda ms clara quan s'usa els termes dait  (espasa gran) i shoto (espasa petita); dait  + shoto = daish .  La katana era usada en el camp de batalla i per la majoria dels propsits, arma que podia ser portada nicament pels samurais, mentre que el wakizashi era considerada un arma de cos a cos i de menor "rang", ja que podia ser portada per qualsevol ciutad. 




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265989" title="Carlos Cigarrn Rodil" nonfiltered="4347" processed="4338" dbindex="104373">
Carlos Cigarrn Rodil s un poltic catal. Treball com a metallrgic i s'afili al PSC-PSOE. Amb aquest partit es present a les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979, i fou escollit diputat per la provncia de Barcelona. El 1980 deix l'esc a Anna Balletb i Puig i es present a les eleccions al Parlament de Catalunya de 1980 i 1984, on tamb fou escollit diputat al Parlament de Catalunya. Tamb ha estat membre fundador de la Fundaci Rafael Campalans.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265990" title="Pompei" nonfiltered="4348" processed="4339" dbindex="104374">


Antiga Roma:

Pompei, nom donat a un partidari de Gneu Pompeu Magne i al partit favorable a aquest;

Onomstica:

Pompei (militar), militar rom ;

Tiberi Claudi Pompei, cnsol roma al segle II gendre de Marc Aureli;

Claudi Quinitini Pompei, senador rom net de Marc Aureli;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265991" title="Pompei (militar)" nonfiltered="4349" processed="4340" dbindex="104375">
Pompei (Pompeianus) fill de nnia Lucilla i de Tiberi Claudi Pompei, fou un militar rom que va servir a Caracalla i va dirigir les principals guerres del seu regnat.

Per tres vegades fou elevat a la condici de cnsol, per el seu nom no s esmentat als Fasti. Esparti diu que fou executat per orde de l'emperador de manera que es va simular que havia estat objecte de l'atac d'uns lladres.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265993" title="Chapter 27" nonfiltered="4350" processed="4341" dbindex="104376">
Chapter 27 s una pellcula nord-americana protagonitzada per l'actor Jared Leto en el paper de Mark David Chapman, assass de l'ex-beatle John Lennon. El film retrata psicolgicament l'assass i mostra els dies previs a l'assassinat i el collapse mental que el va portar a cometre'l.

El ttol del film, "Captol 27", s una metfora del que podria haver estat l'ltim captol de la novella El vigilant en el camp de sgol (The Catcher in the Rye), de Jerome David Salinger, que t vint-i-sis captols i que Chapman va citar com a font d'inspiraci per a cometre l'assassinat. L'estrena est prevista pel 2008.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265994" title="Tiberi Claudi Pompei" nonfiltered="4351" processed="4342" dbindex="104377">
Tiberi Claudi Pompei (Tiberius Claudius Pompeianus) fou el fill d'un cavaller rom d'Antioquia que va ascendir a les ms altes posicions a l'estat en temps de Marc Aureli. 

Entre d'altres missions, fou enviat com a llegat contra els brbars de l'altra costat del Rin quan volien entrar a Itlia. El 173 fou cnsol i cnsol sufecte probablement el 176; es va casar amb nnia Lucilla la filla de l'emperador abans  del perode habitual de dol pel seu primer marit Luci Ver. Li fou encarregada la custodia del jove Cmmode i un dels pocs que es va salvar del tir, degut a que li va tolerar les seves bogeries i el va ajudar en els seus vicis. 

Desprs es va retirar a la vida privada i Pertinax, que havia servit a les seves ordes,  el va tractar amb la mxima distinci i Didi Juli el va convidar a sortir del seu retirament a Tarraco i pujar al tron, que va refusar. Lampridi pensa que va morir al final del regnat de Cmmode i per orde d'aquest per diverses testimonis el mostren encara viu en temps de Septimi Sever.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265996" title="Claudi Quinitini Pompei" nonfiltered="4352" processed="4343" dbindex="104378">
Claudi Quinitini Pompei (Claudius Quintinianus Pompeianus) fou un senador rom que es va casar amb la filla de nnia Lucilla (filla de Marc Aureli). Segurament va exercir algun alt crrec que no s esmentat concretament.

Lucilla el va convidar a participar en un atemptat contra Cmmode amb la que era obligada a viure en intimitat; el complot va fracassar i  Claudi fou executat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265997" title="Negret (taur)" nonfiltered="4353" processed="4344" dbindex="104379">

El negret (Etmopterus spinax) s una espcie de taur que es troba a l'Atlntic oriental des d'Islndia fins a Sud-frica. 

Descripci.

 s el taur ms petit de les costes catalanes, ja que rarament ultrapassa els 45 cm de longitud. ;
 Cos llarg amb el musell ample i la boca petita.
 Presenta dues espines pre-dorsals ben desenvolupades.
 Als ulls no hi ha membrana nictitant.
 Tampoc no t aleta anal.
 La coloraci general s de bru a negre amb algunes zones ms fosques al ventre i a les aletes pelvianes.
 Maduren quan tenen de 33 a 36 cm de longitud.

Hbitat.

Ocupa una ampla franja batimtrica que va des dels 70 als 1.200 m, per s ms com als fons de 200 a 500 m. A la nit s'apropa a la superfcie per alimentar-se.

Alimentaci.

Menja petits peixos, calamars i gambes.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. A l'estiu les femelles pareixen de 6 a 20 cries, que fan, en el moment de nixer, al voltant de 12 o 14 cm de longitud.

Aprofitament.

Espcie sense cap tipus d'importncia comercial, tret del port de Sant Carles de la Rpita.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 89.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el negret. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="265998" title="Peter Schmeichel" nonfiltered="4354" processed="4345" dbindex="104380">

Peter Boles aw Schmeichel MBE (, nascut el 18 de novembre de 1963 a Gladsaxe, Dinamarca) fou un porter de futbol dans.

Votat "Millor Porter del Mn" els anys 1992 i 1993 va viure els seus millors anys defensant la samarreta del Manchester United, amb el que guany la Lliga de Campions de la UEFA del 1999. Amb la selecci danesa guany l'Eurocopa de futbol de l'any 1992. T el rcord d'internacionalitats (a data de 2008) amb la seva selecci amb 129 partits i un gol entre 1987 i 2001.

La IFFHS se situ entre els deu millors porters del segle XX . El 2003 fou incls a l'English Football Hall of Fame. Li fou atorgat l'Orde de l'Imperi Britnic

El seu fill Kasper Schmeichel tamb s futbolista.

Estadstiques.


Palmars.
Eurocopa de futbol: 1992;
UEFA Champions League: 1998-99;
Supercopa d'Europa de futbol: 1991;
Copa Intertoto: 2001;
Lliga danesa de futbol (4): 1987, 1988, 1990 i 1991;
Copa danesa de futbol: 1989;
Lliga anglesa de futbol (5): 1992/93, 1993/94, 1995/96, 1996 97 i 1998/99;
Copa anglesa de futbol (3): 1994, 1996 i 1999;
FA Charity Shield (4): 1993, 1994, 1996 i 1997;
Copa de la Lliga anglesa de futbol: 1992;
Lliga portuguesa de futbol: 2000;

 Referncies .


Enllaos externs.

 Perfil a la selecci;
 Perfil al Manchester United;
 Perfil a Alt-Tab;




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266000" title="Palmira Pla Pechovierto" nonfiltered="4355" processed="4346" dbindex="104381">
Palmira Pla Pechovierto (Cretes, Matarranya, 1914 - Castell de la Plana, 2007) fou una pedagoga i mestra aragonesa. Filla d'un gurdia civil, va viure uns anys a La Puebla de Hjar i Cedrillas, i ms tard a Barcelona i Valncia, per torn a Terol on exerc com a mestra fins que esclat la guerra civil espanyola. En acabar la guerra s'exili a Frana, on conegu el seu marit, Adolfo Jimeno, i el 1946 s'establiren a Caracas i Maracay (Veneuela) on hi crearen l'Instituto Escuela Calicanto, que seguia els postulats de la Institucin Libre de Enseanza.

El 1975 va tornar a Espanya i exerc com a mestra durant la transici espanyola a Valdealgorfa. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou elegida diputada pel PSOE per la provncia de Castell de la Plana, per a les eleccions de 1979 no es va presentar i continu la seva tasca docent a Almassora fins que es va jubilar. En els darrers anys va donar 840.000 euros a la Universitat Carlos III, el rector de la qual s Gregorio Peces-Barba Martnez, i es van convocar les beques Palmira Pla, per tal que estudiants veneolans hi poguessin estudiar.

 Enllaos externs .
 Necrolgica a El Pas;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266001" title="Emile Rol" nonfiltered="4356" processed="4347" dbindex="104382">

Emile Rol (La Tourette, 18 d'abril de 1920) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1946 i 1954. Durant la seva carrera professional aconsegu 6 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1949.

Palmars.
1946;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi dels Alps;
1947;
 1r del Gran Premi de Chateaurenard;
1949;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi de Monaco;
1952;
 1r a Firminy;

Resultats al Tour de Frana.
1950. Abandona (6a etapa);

Enllos externs.
Palmars d'Emile Rol ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266002" title="Quint Pompeu" nonfiltered="4357" processed="4348" dbindex="104383">
Quint Pompeu (Quintus Pompeius o Pompaeus A. F. L. N.) fou fill d'Aule Pompeu i d'extracci humil. Es va destacar segurament com orador ja que l'esmenta Cicer i el 141 aC va arribar a cnsol sens dubte desprs de seguir tot el cursus honorum. Va exercir el consolat junt amb Gneu Servili Cepi IV. La seva elecci li va costar enemistar-se amb Escipi. 

Desprs del seu consolat fou enviat com a procnsol a l'Hispnia Citerior com a successor de Quint Cecili Metel (Fabi Mxim Servili era governador a l'Hispnia Ulterior). No va aconseguir cap victria rellevant i encara fou derrotat diverses vegades pels celtibers sense poder fer res al setge de Numncia on les seves tropes, acampades a l'hivern davant els murs de la ciutat, van morir en gran nombre de fred i malalties; per evitar les critiques va proposar un acord de pau amb els numantins dels que va requerir una rendici incondicional, per privadament noms demanava alguns hostatges, l'entrega de captius i desertors i trenta talents de tribut, i en aquestes condicions els numantins van accedir a la pau.

Quan va arribar el successor de Pompeu, Marc Popilli Laenes IV (139 aC) va denunciar el tractat encara que havia estat signat fins i tot per alguns oficials del seu propi exrcit; els numantins van apellar al senat i Laenes va enviar a aquest la qesti; descobert l'engany de Pompeu, el senat va declarar el tractat nul i la guerra es va reprendre; Pompeu no fou acusat per els fets del tractat, per fou acusat d'extorsi a la provncia, si b finalment fou absolt, tot i que persones molt eminents havien donat testimoni en contra seva (com Quint Cecili Metel Macednic o Luci Cecili Metel Calb).

Pompeu, potser pel seu origen, gaudi del favor popular i fou escollit censor el 131 aC junt amb Quint Cecili  Metel Macednic, la primera vegada que dos censors eren plebeus.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266004" title="Quint Pompeu Ruf (cnsol)" nonfiltered="4358" processed="4349" dbindex="104384">
Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Q. F. Rufus) possible fill de Pompeu i nt de Quint Pompeu, fou un magistrat rom, partidari de l'aristocrcia.

Fou trib de la plebs el 100 aC i amb el seu collega Cat va fer aprovar una llei que cridava a Quint Cecili Metel Macednic de l'exili. El 91 aC fou pretor i el 88 aC cnsol amb Luci Corneli Sulla, just l'any en qu va esclatar la guerra entre Gai Mari i Sulla.

En les lluites contra el seu antic amic Publi Sulpici Ruf, partidari de Mari, va morir un fill de Pompeu Ruf i aquest va perdre el consolat i va haver de fugir a Nola on Sulla tenia un exrcit. Al capdavant d'aquestes forces Sulla va entrar a Roma i va proscriure a Mari i als seus; desprs Sulla va marxar a l'Orient per fer la guerra a Mitridates VI Eupator del Pont. Pompeu va restar a Itlia; l'exrcit de Gneu Pompeu Estrab, en guerra encara contra els mars i samnites, va quedar sota el seu control i quan va provar de privar a Estrab del comandament fou assassinat pels seu mateixos soldats amotinats instigats per Estrab).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266006" title="Quint Pompeu Ruf (gendre de Sulla)" nonfiltered="4359" processed="4350" dbindex="104385">
Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Rufus) fou fill del cnsol  Quint Pompeu Ruf.

Es va casar amb Cornlia filla de Luci Corneli Sulla, del que fou partidari. Al esclatar la lluita entre populars i aristcrates a Roma, Quint Pompeu Ruf fou mort pels partidaris de Gai Mari i de Publi Sulpici Ruf al frum, el 88 aC (Appi, I. 56; Plut. Sulla 8).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266010" title="Luci Pompeu" nonfiltered="4360" processed="4351" dbindex="104386">
Luci Pompeu (Lucius Pompeius o Pompaeus) fou un trib militar el 171 aC a l'exrcit del cnsol Publi Licini Cras, quan aquest lliurava la guerra a Grcia contra el rei Perseu de Macednia. Va deixar un fill de nom Aule Pompeu. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266011" title="Pompeu (poltic)" nonfiltered="4361" processed="4352" dbindex="104387">
Pompeu (Pompeius o Pompaeus) fou un poltic rom, possible fill de Quint Pompeu, i esmentat com opositor a Tiberi Grac (133 aC) al que va prometre que acusaria al final del seu tribunat ja que per alguna visita a casa seva li constava que havia rebut una corona i robes porpres d'Eudem de Prgam.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266012" title="Tant?" nonfiltered="4362" processed="4353" dbindex="104388">


El tant  s un arma curta de fil similar a un punyal. A primera vista es por confondre amb una 'petita katana', per el seu disseny s diferent. tot i que estticament s idntica, el disseny de la fulla, i la tsuka (maneg) sn substancialment ms senzills. 

Generalment, per raons d'etiqueta se porta en l'obi (cintur), tot i que certament se podria ocultar con relativa facilitat. Tot i ser una arma secundria del samurais era el wakizashi (versi ms curta que la katana) o el kodachi (versi ms curta que el tachi), alguns samurais preferien el Tanto per la facilitat del seu maneig i com complement de les seves arts marcials cos a cos.

Com a objecte cerimonial es va estendre durant la nova era, substituint al wakizashi o el kodachi en el ritual del seppuku o harakiri (una cerimnia on el samurai realitzava amb l'objectiu de recobrar el seu honor desprs una deshonra).


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266014" title="Vicente Antonio Sotillo Mart" nonfiltered="4363" processed="4354" dbindex="104389">
Vicente Antonio Sotillo Mart (1949) s un advocat i poltic valenci. s professor de dret mercantil per la Universitat de Valncia, on es llicenci en dret el 1973 i es doctor a Bolonya el 1976. Fou escollit diputat pel PSOE a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979 i 1982 per la provncia de Valncia. Fou membre de la comissi executiva del PSPV, vicepresident de la Caixa d'Estalvis de Valncia i el 1986 fou nomenat subsecretari de Relacions amb les Corts. s autor de La Comunidad Valenciana y su desarrollo (2001) amb Vicente Garrido Mayol.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266015" title="Quint Pompeu Ruf (trib)" nonfiltered="4364" processed="4355" dbindex="104390">
Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Rufus)  fou fill de Quint Pompeu Ruf  i, per part de mare, net de Luci Corneli Sulla.

Apareix esmentat per primer cop el 54 aC com acusador de Mesala, del que deia que havia guanyat les eleccions a consol per mitj de suborns. El 52 aC fou trib de la plebs i es va destacar com a partidari de Gneu Pompeu Magne. Per augmentar la confusi i anarquia (com volia Pompeu per poder ser cridat com a salvador) va impedir tota mena d'eleccions per el senat el va fer detenir i el va tancar a la pres tot i que com a trib era inviolable; aquest acte illegal del senat li va fer augmentar la seva influncia entre el poble; alliberat va fer empresonar a l'edil Favoni, partidari del senat.

La mort de Publi Clodi va afavorir les esperances de Gneu Pompeu, i Pompeu Ruf i el seu collega Munaci Planc van continuar afegint llenya al foc fins aconseguir que Pompeu fos nomenat cnsol nic; Ruf va donar suport a les lleis proposades per Gneu Pompeu i a la condemna de Tit Anni Papi Mil, l'assass de Clodi. 

Al final del seu perode fou acusat pel seu collega Marc Celi d'haver violat una llei (lex de vi) que ell mateix havia fet aprovar; fou condemnat i va viure exiliat a Bauli a la Campnia; al passar dificultats econmiques el seu mateix acusador, Celi, va influir en la seva mare Cornlia per cedir-li la seva propietat paterna.

Apareix per darrera vegada el 51 aC quan va circular el fals rumor de qu havia fet matar a Cicer.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266016" title="Quint Pompeu Ruf (pretor)" nonfiltered="4365" processed="4356" dbindex="104391">
Quint Pompeu Ruf (Quintus Pompeius o Pompaeus Rufus) fou un magistrat rom membre de la gens Pompeia per de relaci desconeguda amb altres membres de la gens.

Fou pretor el 63 aC i fou enviat a Cpua on va restar fins al 62 aC per controlar els esclaus a la Campnia i la Pulla i evitar que s'aixequessin en revolta en suport de Catilina. El 61 aC va obtenir frica com a propretor, per amb ttol de procnsol, provncia que segons Cicer va governar amb integritat. 

No va aconseguir ser escollit cnsol encara que es pensa que es va presentar a alguna elecci en anys posteriors (encara era viu el 56 aC).







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266019" title="Aule Pompeu" nonfiltered="4366" processed="4357" dbindex="104392">

Aule Pompeu (Aulus Pompeius o Pompaeus), possiblement fill de Pompeu l'enemic de Tiberi Grac, i germ de Quint Pompeu Ruf (cnsol), fou un magistrat rom. L'esmenta Plutarc (Plut. Mar. 17.). Noms se sap que fou trib de la plebs el 102 aC. Fou el pare de Quint Pompeu Bitnic. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266020" title="Sext Pompeu (gendre de Lucili)" nonfiltered="4367" processed="4358" dbindex="104393">
Sext Pompeu  (Sextus Pompeius o Pompaeus) fou fill de Gneu Pompeu i marit de Luclia, la germana del poeta rom Gai Lucili. Luclia fou l'avia de Gneu Pompeu Magne (Vellei Patercle la fa la mare, sens dubte per error).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266023" title="Sext Pompeu (vir doctus)" nonfiltered="4368" processed="4359" dbindex="104394">
Sext Pompeu  (Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N.) fou fill de Sext Pompeu (gendre de Lucili) i de Luclia, el gran dels dos fills mascles del matrimoni. 

No va obtenir mai cap de les altes magistratures per va adquirir una gran reputaci com home molt intelligent. Cicer l'elogia pels seus coneixement de jurisprudncia, geometria i filosofia estoica. Va rebre el qualificatiu de vir doctus.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266028" title="Sext Pompeu (cnsol 35 aC)" nonfiltered="4369" processed="4360" dbindex="104395">
Sext Pompeu (Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Sex. N.) fou un magistrat rom, fill de Sext Pompeu i nt del vir doctus Sext Pompeu. Segurament va exercir diverses magistratures, per no se'n tenen detalls excepte la de cnsol el 35 aC, juntament amb Luci Cornifici, just el mateix any que Sext Pompeu Magne fou mort a l'sia.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266029" title="Sext Pompeu (cnsol l'any 14)" nonfiltered="4370" processed="4361" dbindex="104396">
Sext Pompeu (Sextus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Sex. N.) fou un magistrat rom fill de Sext Pompeu. Fou cnsol l'any 14 junt amb Sext Appuleu. En aquest any va morir l'emperador August i els cnsols foren els primers a retre homenatge a Tiberi. Sembla que fou patr de literats i Ovidi li va dirigir algunes cartes durant el seu exili.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266030" title="Protoesperanto" nonfiltered="4371" processed="4362" dbindex="104397">
Protoesperanto (o pra-Esperanto en esperanto) s el terme actual per definir qualsevol de les anteriors etapes de desenvolupament de l'idioma construt per Zamenhof prvies a la publicaci de l'Unua Libro el 1887.

Quan era un xiquet, Zamenhof va tindre la idea de crear un idioma auxiliar per a la comunicaci internacional. Originalment va voler reviscolar alguns dels aspectes del llat o del grec antic, creant versions simplificades, per amb el pas dels anys es va adonar que seria necessari crear un idioma nou per a eixe propsit. Durant l'adolescncia va treballar en un projecte fins que va creure que estava enllestit per publicar-se. El 17 de desembre del 1878 (quasi un any abans de la publicaci del Volapk) Zamenhof va celebrar el seu aniversari i el naixement de l'idioma amb uns amics, als quals va agradar el projecte. En eixe moment va batejar l'idioma com Lingwe Uniwersala ("Llengua Universal").

En entrar en la universitat, Zamenhof va entregar el seu treball a son pare, Mordechai, perqu el guardara fins que acabara els estudis de medicina. Son pare, potser perqu no entenia les idees del seu fill o potser anticipant-se als problemes que li portaria la policia tsarista, va cremar el treball. Zamenhof no va saber d'aix fins al 1881, any en qu degu crear una nova versi de l'idioma.

 La Lingwe uniwersala del 1878 .

Actualment disposem noms 4 lnies de l'etapa Lingwe Uniwersala de l'any 1878. s un tros d'una can que va compondre Zamenhof:



En Esperanto modern, aix seria,

Malamikeco de la nacioj,
Falu, falu, jam temp' estas;
La tuta homar' en familion;
Kununuigi sin devas.


 La lingvo universala del 1881 .

Zamenhof va reprendre el seu projecte en tornar de la universitat, i va millorar les seues idees per a l'idioma en els anys que seguiren. La majoria de les millores es van fer necessries al moment de traduir literatura i poesia d'altres idiomes. Una mostra d'esta segona etapa de l'idioma s est extracte d'una carta del 1881:

Ma plej kara miko, kvan ma plekulpa plumo faktid as tiranno pu to. Mo pot de cen taj brivoj kluri ke sciigoj de fu- i specco deb blessi tal fradal kordol ... 

Actual: Mia plej kara amiko, kiel mia plej kulpa  plumo fari as tirano por vi. Mi povas de cent da viaj leteroj konkludi ke sciigoj de tiu- i speco devas vundi vian fratan koron ...

(Estimat amic meu, com la meua ploma ha esdevingut un tir per a tu!. D'un centenar de les teues cartes puc concloure que anuncis d'este tipus deuen ferir el teu cor de germ...)
I en esta etapa la lletra v havia reemplaat la w per al so ; la inflexi verbal de persona i nombre havia sigut deixada; el plural nominal era -oj en lloc de -es; i els casos nominals havien sigut reduts a dos (encara que el genitiu -es existeix encara hui en dia, per noms sobreviu en els correlatius o veus simples). A ms de la forta influncia eslava en l'ortografia (( , d ,  ,  ,   en lloc de  ,  ,  ,  ,  ) en comparaci amb l'idioma actual, i el sufix acusatiu -l, algunes formes verbals tenien l'accentuaci tnica a l'ltima sllaba. 

La conjugaci verbal era: temps present -, passat -u, futur -uj, condicional -, jusiu - i infinitiu -e o -i.

Els pronoms acabaven en o nominal (i una a adjectival per als possessius), per hi havia diferncies, incloent-hi el gnere en la tercera persona plural:



Posteriorment l'accentuaci tnica final va ser abandonada, en favor d'una accentuaci tnica regular - sempre a la penltima sllaba -, i l'antiga forma plural -s esdevingu un marcador per a temps finits. Els diacrtics aguts ( ) eslaus es van transformar en circumflexos (^) per evitar "nacionalismes", i les noves bases per a les lletres  ,   (en lloc de les formes eslaves  , d ) van ajudar a conservar l'aparena escrita del vocabulari germnic i roman.

El 1887, Zamenhof publica l'Unua Libro ("Primer Llibre"), que descriu l'idioma Esperanto tal como el coneixem hui en dia. En una carta a Nikolai Borovko va escriure:

"He treballat per sis anys perfeccionant i provant l'idioma, va ser l'any 1887 quan em va semblar que estava completament enllestit."
 
Gaston Waringhien, en el seu llibre Lingvo kaj Vivo ("Idioma i vida"), va analitzar l'evoluci de l'idioma usant manuscrits del 1881, 1882, i 1885.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266031" title="Gneu Pompeu Estrab" nonfiltered="4372" processed="4363" dbindex="104398">
Gneu Pompeu Estrab (Cnaeus Pompeius o Pompaeus Sex. F. Cn. N. Strabo) segon fill de Sext Pompeu (gendre de Lucili) i de Luclia, i pare de Gneu Pompeu Magne. El malnom Strabo (girar la vista) fou donat inicialment al seu cuiner Mengenes i desprs a Gneu Pompeu que tenia una certa ressemblana amb el cuiner. Pompeu va acabar adoptant el nom com a propi i aix apareix a algunes monedes i als Fasti.

Apareix esmentat per primer cop el 103 aC quan havia estat qestor a Sardnia en el govern de l'illa del propretor Tit Albuci, i va recollir documentaci per acusar al seu cap cosa mal vista entre els romans; l'acusaci no la va poder conduir ell mateix i ho va fer Gai Csar al seu lloc.

El 94 aC fou pretor i a l'any segent propretor a Siclia. El 90 aC al esclatar la guerra social, fou llegat del cnsol Publi Rutili Llop; fou derrotat i es va haver de refugiar a Firmium on fou assetjat per Tit Afrani, general dels italians, per Sulpici va anar en ajut de Pompeu i Afrani, atacat per dos exrcits, va morir a la lluita, i les seves tropes van fugir en confusi cap a Asculum; Pompeu llavors va assetjar aquesta ciutat.

Fou escollit cnsol, crrec que va exercir el 89 aC amb Luci Porci Cat Saloni. Just entrar en ofici va derrotar els italians a la costa oriental quan anaven en ajut d'Etrria, desconeixent que aquest territori ja havia signat la pau amb Roma. Va obtenir desprs altres victries sobre els mars, els marrucins i els vestins; finalment va entrar a la assetjada Asculum i va sotmetre als picentins, retornant a Roma a final d'any, entrant en triomf el 27 de desembre. Abans d'acabar el consolat va fer aprovar la llei Pompeia que donava als gals de la Transpadana el drets de ciutadania llatina.

El 88 aC va esclatar la lluita entre Gai Mari i Luci Corneli Sulla, que va acabar amb la victria del darrer i la proscripci del primer que va fugir d'Itlia. Estrab estava lluitant a la part sud d'Itlia (principalment al Samni) contra els italians que romanien encara rebels; el senat el va privar del comandament per assignar-lo al cnsol Quint Pompeu Ruf; Estrab va obeir i va entregar el comandament, tot i la indignaci que va sentir, per segurament fou ell mateix qui va instigar un mot dels soldats que poc desprs van matar a Ruf en un mot; va fingir horror del crim per no va prendre cap mesura i Sulla, absent, no va tenir ms remei que tancar els ulls.

El 87 aC els popular es van fer amb el poder per mig de Luci Corneli Cinna. Quan els populars anaven a entrar a Roma els aristcrates van cridar a Estrab al que van donar el comandament; contra els seus desitjos va haver de lluitar a la porta Collina contra Cinna i Sertori; encara que la batalla no fou decisiva va marcar a Estrab com a membre dels aristcrates. 

Cinna va provar de matar-lo, per fou salvat per l'energia i prudncia del seu fill que tamb va aturar un perills mot entre els soldats entre els que havia perdut la popularitat per la seva avarcia i crueltat. Al curs del mateix any 87 aC Estrab va morir per la caiguda d'un llamp. Va deixar grans possessions al Pic.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266039" title="Nathan Homer Knorr" nonfiltered="4373" processed="4364" dbindex="104399">

Nathan Homer Knorr, (23 d'abril de 1905 - 8 de juny de 1977) fou el tercer president de la Watch Tower  (entitat legal dels Testimonis de Jehov) substituint en el crrec a Joseph Rutherford.

Historia.
Nascut a Bethlehem (Pennsilvnia, Estats Units). A la edat de 16 anys comen a associar-se amb les congregacions dels Estudiants de la Bblia. El 1922 va prendre la decisi d'abandonar l'Esglsia Reformada. El 6 de setembre de 1923 N.H. Knorr fou acceptat com membra de la famlia de Betel de Brooklyn. 
Un dels canvis que va fer com a president de la Watch Tower va ser crear l'Escola bblica de Galaad, escola a on es formen missioners que son enviats per tota la terra a difondre les ensenyances de l'organitzaci. 
Avan de morir, va augmentar la quantitat de membres del cos governant que funciona en las oficines centrals, a Brooklyn.
El 1976 quan tenia 71 anys i ms de 30 com president de la Societat Watch Tower, se li va diagnosticar un tumor cerebral. Mor el 8 de juny de 1977 i fou substitut per Frederick William Franz.

Enllaos externs.
Nathan Knorr parlant de profecies;

 















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266040" title="Frederick William Franz" nonfiltered="4374" processed="4365" dbindex="104400">
 
Frederick William Franz  - (12 de setembre de 1893   22 de desembre de 1992) nascut a  Covington, Kentucky, els seus pares Edward Frederick Franz i Ida Louise, el van fer batejar per l'Esglsia Luterana. Fou el quart president de la Watch Tower, corporaci legal dels Testimonis de Jehov. Va servir com vise-president des de 1945 a 1977 i com a membra del Cos Governant dels Testimonis de Jehov, avan de ser nomenat president en el 1978.
Considerat el principal autor de la Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures ms coneguda com a Bblia verda dels Testimonis de Jehov.
Pot haver estat un dels principals autors de diversos dels llibres que ha publicat la Watch Tower. Fet que no es pot verificar pel motiu de qu les publicacions d'aquesta societat no van mai firmades pels seus autors. 
Mor a Brooklyn, Nova York en el 1992 als 99 anys d'edat i fou substitut per Milton G. Henschel.

Obra.
Malgrat la literatura de la Watch Tower no va firmada pels seus autors, Raymond Victor Franz nebot de Frederick W. Franz i ex-membre del Cos Governant, afirma que el seu oncle fou l'autor principal de mols llibres d'aquesta societat, a ms a ms, per altres s considerat com el cervell ideolgic i dogmtic durant la presidncia del president Nathan Homer Knorr i per descomptat dels ltims anys en que va ser ell mateix president. Segons tamb el seu nebot, en el seu llibre "Crisis de conscincia", Franz formar part del comit que editar la Traducci del Nou Mn de les Santes Escriptures i probablement l'nic que tenia coneixements de llenges bbliques .

Escatologia de Franz.
En els anys seixanta i principis dels setanta Franz donar molts discursos en assemblees, on anunciava que el final del 6 dia de la creaci o sis mil anys, es complirien segons les profecies de la bblia, pel 1 de setembre del 1975 i per tan seria l'inici dels mil anys del regnat de Jesucrist a la terra. Aix implicava que Jehov destruiria a tots els governs de la terra per donar a Jesucrist el control absolut i universal d'aquest mn. Tamb implicava la destrucci de la religi falsa  junt a totes aquelles persones que no havien ats el missatge de la Watch Tower que serien destrudes sense esperances de ressuscitar en el parads.

Enllaos externs.
Any 1975 Discurs de Fred Franz Veu en  i text en ;
Franz admet falsa profecia ;

Referencies.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266041" title="Antoni Ferret i Soler" nonfiltered="4375" processed="4366" dbindex="104401">
Antoni Ferret Soler s historiador, gramtic i corrector. Autor d'obres divulgatives en matria lingstica i histrica. Collaborador de diversos mitjans. Membre d'Esglsia Plural.

Obres.

Parleu ms b el catal. Editorial Claret. 1993. ISBN 978-84-7263-062-8;
Compendi d'histria de Catalunya II. Editorial Claret. 1992. ISBN 978-84-7263-756-6;
Compendi d'histria de Catalunya. Editorial Claret. 1984. ISBN 978-84-7263-457-2;

Enllaos externs.

Pgina d'Antoni Ferret




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266042" title="Porc mar" nonfiltered="4376" processed="4367" dbindex="104402">

El porc mar (Oxynotus centrina) s una espcie de taur que es troba a l'Atlntic oriental (des de la costa de Cornualla i la Mediterrnia fins a les costes de Senegal).

Descripci.

 Cos curt i alt, de secci triangular.
 s caracterstica la seua primera aleta dorsal travessada per una espina dirigida cap endavant.
 Sense aleta anal.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 Color marr o gris fosc, per sempre uniforme.
 Pell notablement rugosa.
 A la Mediterrnia arriba a una longitud mxima de 80 cm, i aconsegueix la maduresa sexual als 50 cm.

Hbitat.

De carcter marcadament bentnic. Viu sobre fons fangosos o de sorra, des dels 50 m fins als 600. Passa el temps ajagut damunt del ventre i es comena a moure vers el crepuscle per cercar l'aliment. Sembla que grata el fons amb la seua espina dorsal anterior; posant-se de panxa enlaire, agafa els petits invertebrats que descolga. s un animal poc freqent.

Alimentaci.

Principalment cucs poliquets i d'altres exigus animals de fons de tot tipus.

Reproducci.

s ovovivpar, per hi ha pocs estudis sobre aquest aspecte. T ventrades de 7 a 8 cries. Hi ha cites reproductives el mar i l'abril.

Aprofitament.

Sense cap importncia pesquera.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 73.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el porc mar. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266046" title="Guerra austroprussiana" nonfiltered="4377" processed="4368" dbindex="104403">
La guerra austroprussiana o guerra de les Set Setmanes (en alemany Deutscher Krieg o guerra Alemanya) va ser una guerra entre ustria i Prssia causada per la mala administraci per part dels austracs dels estats de Slesvig, Holstein i Lauenburg. Que va acabar amb la victria prussiana a la batalla de Sadowa (1866). 
Com a conseqncia, el 1867 es va crear la Confederaci d'Alemanya del Nord, sota Guillem I de Prssia integrada per 21 estats del Nord amb un govern federal. Aix s, ustria en va quedar exclosa.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266047" title="Gutxo brut" nonfiltered="4378" processed="4369" dbindex="104404">

El gutxo brut (Centrophorus granulosus) s una espcie de taur que es troba al nord del Golf de Mxic, l'Atlntic oriental (des de Frana fins al Zaire), el Mediterrani occidental i a les costes de Madagascar, Aldabra i Honsh .

Descripci.

 Cos subcilndric amb el musell ms aviat cnic.
 Sense aleta anal ni membrana nictitant.
 Amb dues aletes dorsals dotades d'espines.
 Les aletes pectorals es perllonguen cap enrere amb un llarg filament.
 T cinc parells de fenedures branquials.
 Color bru fosc uniforme amb el ventre clar.
 Presenta uns denticles drmics quadrangulars visibles al primer cop d'ull.
 La seua longitud mxima s de 150 cm.

Hbitat.

Tpic animal de fondria. Viu a la zona del tals continental en fons durs entre 100 i 1.400 m i habitualment als 200 m de profunditat. Pot formar petits grups.

Alimentaci.

Menja cefalpodes, crustacis i peixos com el llu, el moll reial, el dimoni i la lluerna.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Els petits quan neixen fan entre 30 i 42 cm de longitud.

Aprofitament.

No t cap tipus d'inters econmic, tot i que la carn s bona i el fetge cont una elevada quantitat de triterpens. Es pesca amb palangre de fondria.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 79.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;
 ;
 Informaci taxonmica del gutxo brut. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266050" title="Unitat per les Illes" nonfiltered="4379" processed="4370" dbindex="104405">

Unitat per les Illes s el nom de la candidatura d'orientaci nacionalista que es presentar a les eleccions generals espanyoles del 2008 per la circumscripci de les Illes Balears.

La llista electoral malgrat no es presenta sota cap sigles de partits poltics fou el resultat d'un pacte signat pel Partit Socialista de Mallorca, el Partit Socialista de Menorca, Uni Mallorquina, Entesa per Mallorca, Esquerra Republicana de Catalunya, Els Verds de Menorca i alguns grups independents. El cap de llista ser l'histric dirigent nacionalista Pere Sampol.

La formaci de la candidatura no fou exempta de polmica per la participaci o no d'EU  i Els Verds de Mallorca. La idea per formar una llista d'aquest tipus sorg  de manera separada i amb algunes diferncies d'Entesa per Mallorca i el PSM respectivament a les darreries de l'estiu del 2007. El primer moviment va ser el pacte entre Entesa i ERC, sortint aquesta darrera el Bloc per Mallorca. El 30 de desembre aquestes dues formacions pacten juntament amb UM constituir una candidatura nacionalista deixant la porta oberta a la participci del PSM. El primers dies de gener del 2008 el PSM debatia intermanent si mantenir el pacte amb EU o formar part la llista nacionalista al Congrs de Diputats. Finalment l'executiva, desprs de fortes pressions meditiques, decid concrrer en una candidatura sense sigles de caire nacionalista i amb Pere Sampol com a candidat. La decisi fou ratificada pel Consell de Direcci Poltica el 10 de gener del 2008.

Enllaos externs.
 Web oficial d'Unitat per les Illes;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266052" title="Castell de Pallej" nonfiltered="4380" processed="4371" dbindex="104406">

El Castell de Pallej s un palau-castell situat a la poblaci de Pallej, al Baix Llobregat, Catalunya. Data del segle XVI i XVII i es troba a l'Avinguda Prat de la Riba nmero 10 intacte i en bon estat.

El castell esta edificat per Ramon Mart de Torrelles l'any 1590 sobre una torre anterior documentada del 1179. Posteriorment, a la segona meitat del segle XVIII va ser reconvertit en hostal i al segle XIX, durant la Guerra del Francs va servir de caserna d'un i altre exrcit.

s un edifici quadrat de planta baixa i tres pisos, essent el superior amb garites d'poca posterior, realitzat amb pedra i tpia amb estuc simulant pedra. El portal s de punt rod, adovellat llunt al capdamunt l'escut nobiliari dels Torrelles. 

Tal i com es pot observar en fotografies antigues, el castell tenia adossades diverses construccions que van ser demolides els anys 60 del segle XX.

Durant els anys 90 del segle XX fou acuradament restaurat i actualment acull diferents serveis municipals de l'Ajuntament de Pallej, aix com la Biblioteca Municipal.

 Referncies .

 Castell de Pallej a Pobles de Catalunya;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266053" title="Castell d'Orp" nonfiltered="4381" processed="4372" dbindex="104407">

El Castell d'Orp s un castell a l'Anoia, Catalunya. Es troba intacte i en bon estat.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266054" title="Declaraci d'Edimburg" nonfiltered="4382" processed="4373" dbindex="104408">
La Declaraci d'Edimburg s un acord signat el 19 de gener de 2008 a la ciutat escocesa d'Edimburg, en el marc de la Convenci Anual del partit poltic europeu Aliana Lliure Europea. 

La declaraci t per objectiu reclamar a la Uni Europea que debati la possibilitat que si mai els Pasos Catalans, el Pas Basc, Galcia, Esccia, Galles o Flandes sn independents, passin a ser de forma automtica Estats membres sense que hagin de passar per un perode d'adequaci, ja que anteriorment a la secessi ja en formaven part com a rgan subestatal. Aquest pacte vol generar un discurs sobre el paper que han de jugar les nacions sense Estat i els estats petits en el procs de construcci comunitria. A ms a ms, l'Aliana Lliure Europea vol atraure amb aquest discurs l'inters dels partits progressistes d'estats petits europeus, com Irlanda, Finlndia, Dinamarca, Eslovnia o els estats bltics, que poden compartir recels envers l'Europa de les grans potncies.

L'acta fou signada pels presidents de cada un dels partits amb responsabilitat de govern: Josep-Llus Carod-Rovira (ERC), Unai Ziarreta (EA), Anxo Quintana (BNG), Ian Hudgton (SNP), Ieuan Wyn Jones (Plaid Cymru) i Bettina Geysen (SPIRIT).

Enllaos externs.
 Notcia a Vilaweb sobre la Declaraci d'Edimburg;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266055" title="Castell de Rub" nonfiltered="4383" processed="4374" dbindex="104409">

El Castell de Rub s un castell al Valls Occidental, Catalunya. Es troba intacte i en bon estat.
L edifici actual del Castell est composat de tres cossos, oest (part noble), nord i est, que envolten un pati a la part sud.

Entre 1989 i 1990 l arqueleg medievalista Josep Maria Vila va fer un estudi del Castell i de la seva cronologia, tot i distingint diverses fases.

Fase 0 (986-1233)
El que ell anomenava fase 0 (986-1233) correspon a la fortalesa que s aixecava uns 200 m a l oest de les restes de l ermita de Sant Gens.

Fase 1 (1233-s. XIV)
La fase 1 arrenca del 1233, quan Berenguer de Rub demana perms a Jaume I el Conqueridor per construir una domus per defensar-se dels seus enemics.  Seria un casal de planta en forma de L concebut com a residencia del senyor de Rub.

El 1361 la famlia Torrelles convert el casal en el seu castell i s'abandon definitivament la fortalesa de Sant Gens. L'edifici s ampliat i presenta un aspecte de fortificaci militar on hi viu el saig, encarregat de fer complir les ordres del senyor. Fou concebut com el punt de defensa del terme de Rub i com a centre d'administraci feudal.

Fase 2 (s. XV)
La fase 2 arrencaria de finals del s. XIV, quan la jurisdicci civil i militar que ostenta el seor de Rub passa dels Torrelles a mans del rei Joan I. Com a conseqncia de l'abolici d'aquestes jurisdiccions, l'edifici passa a convertir-se en residncia senyorial i perd el seu carcter militar anterior. D'aquesta poca (s. XV) data la porta d accs a la balconada que dna al pati i el cos E, amb els seus merlets (avui noms es poden veure des del pati), els elegants finestrals gtics i les pintures murals a l'interior, malauradament molt malmeses, i que representen sobre tot vaixells.

Fase 3 (s. XVI-XVII) 
A la fase 3 el castell s transformat en una masia, per no s hi operen grans canvis en la seva estructura.

Fase 4 (s. XVIII)
A principis del s. XVIII, el castell continua sent una casa de camp ms on hi vivien els masovers. Es va construir una teulada d una sola vessant al cos E, cosa que va fer que desaparaguessin els merlets de la paret oriental, i es reomplissin els espais entre els que s aixecaven a la paret occidental que l'havien coronat.

Fase 5 (s. XIX-XX)
Finalment, a la fase 5 l edifici pateix una srie d enderrocaments de parets i es degrada notablement.
Va passar successivament a mans de diverses famlies, fins que el 1983 fou adquirit per l'Ajuntament de Rub, que el remodel per adequar-lo a usos culturals (creaci del Castell-Ecomuseu urb), tot operant-se grans canvis en la seva estructura arquitectnica i malauradament destrunt alguns elements d inters arqueolgic i arquitectnic.

Bibliografia
  DDAA:  Castell de Rub , Els Castells Catalans, vol. II, Rafael Dalmau, 1969, p. 99-106.
  Casas, Miquel, i Ponce, Nria:  El llinatge dels Torrelles i les seves possessions , BGCMR, 45, desembre de 2001, p. 15-51.
  Ferran i Gmez, Domnec, i Moro i Garcia, Antoni:  La pisa decorada catalana procedent del castell de Rub , BGCMR, 34, mar de 1991, p. 136-145.
  Margenat i Ribas, F.:  Notes histriques del Rub medieval (ss. IX-XV) , BGCMR, 6, setembre de 1982, p. 119-120.
  Margenat i Ribas, Francesc:  El castell de Rub , BGCMR, 24, mar de 1987, p. 216-221.
  Margenat i Ribas, Francesc:  Rub a l poca alt medieval , BGCMR, 39, MAR de 1995, p. 297-306.
  Margenat i Ribas, Francesc:  Els Torrelles i el castell de Rub , BGCMR, 45, desembre de 2001, p. 9-14.
  Merino, Joan Miquel:  Sant Pere de Rub a travs de la documentaci antiga, dels segles X, XI, XII i XIII , BGCMR, 6, setembre de 1982, p. 114-118.
  Miret i Sans, J.: Itinerari del rei Jaume I, el Conqueridor, Barcelona, 1918.
  Vila i Carabassa, Josep M.:  Estudi histrico-arqueolgic del castell de Rub , BGCMR, 36, mar de 1993 (monogrfic).
  Vilalta i Martnez,  Jordi:  Monuments rubinencs que cal conservar , BGCMR, 7, desembre de 1982, p. 137-142.
  Vilalta i Martnez, Jordi:  Epleg: el castell de Rub desprs dels Torrelles , BGCMR, 45, desembre de 2001, p. 52-53.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266056" title="Castell de Plegamans" nonfiltered="4384" processed="4375" dbindex="104410">

El Castell de Plegamans s un castell al Valls Occidental, Catalunya. Es troba intacte i en bon estat.


 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266057" title="Integral de superfcie" nonfiltered="4385" processed="4376" dbindex="104411">
En matemtiques, una integral de superfcie  s una integral definida calculada sobre una superfcie (la qual pot ser corbada); Es pot pensar en la relaci entre la integral de superfcie i la integral doble com l equivalent en dues dimensions de la relaci entre la integral curvilnia i la integral normal. Donada una superfcie, es pot integrar sobre ella camps escalars (es a dir funcions que a cada punt de l espai li assignen un nombre) i camps vectorials (es a dir funcions que a cada punt de l espai li assignen un vector

Les integrals de superfcie tenen aplicaci en fsica, per exemple en la teoria clssica del electromagnetisme. 



 Integrals de superfcie i camps escalars  .

Sia una superfcie S sobre la que hi ha definit un camp escalar f. Per exemple la potncia calorfica per unitat de superfcie radiada en cada punt x de S, el nombre f(x) s la densitat de potncia a x, llavors la integral de superfcie de f sobre S s la potncia total radiada per la superfcie S. Una forma de calcular la integral de superfcie s partir la superfcie en mols bocins petits, suposar que a cada boc la densitat de potncia emesa s prcticament constant, trobar la potncia emesa per cada boc multiplicant la densitat de potncia per la seva rea, y, finalment, sumant les potencies emeses per tots els elements de superfcie per trobar la potencia total emesa per tota la superfcie S'.

Per trobar una frmula explcita que permeti calcular una integral de superfcie, cal parametritzar  S construint sobre S un sistema de coordenades curvilnies (com la latitud i la longitud en una esfera), sia aquesta parametritzaci x(s, t), on (s, t) varia en alguna regi T del pla. Llavors, la integral de superfcie ve donada per

 
On l expressi de la dreta entre barres s la magnitud del producte vectorial de les derivades parcials x(s, t).

Per exemple, si es vol calcular l rea superficial del grfic d una funci de dues variables qualsevol, com , es t

on .  Per tant, , i .  Per tant, 

Que s la frmula habitual per a calcular l rea d una superfcie.  Es pot reconixer el vector de la segona lnia de dalt com el vector normal a la superfcie.

Fixeu-vos que degut a la presncia del producte vectorial, les frmules anteriors noms sn vlides per superfcies en un espai tridimensional.

 Integrals de superfcie de camps vectorials .

Sia un camp vectorial v en S, es a dir, per a cada x de S, v(x) s un vector. Per exemple, en el cas d un fluid que flueix a traves de S, de forma que v(x) determina la velocitat del fluid a x. El cabal es defineix com el volum de fluid que passa a traves de S per cada unitat de temps.

Aquesta illustraci implica que si el camp vectorial s tangent a S a cada punt, llavors el cabal s zero, perqu el fluid flueix precisament en parallel a S, i ni entra ni surt. Aix tamb implica que si v no flueix precisament al llarg de S, es a dir, si v t tant un component tangencial com un component normal, llavors noms el component normal contribueix al cabal. En base en aquest raonament, per a calcular el cabal, cal calcular el producte escalar de  v pel vector unitari normal a la superfcie  S a cada punt, aquest producte donar un camp escalar, i llavors integrant el camp obtingut tal com s ha fet abans. Es troba la frmula

;

El producte vectorial de la ma dreta s una normal a la superfcie determinat per la parametritzaci.

Aquest frmula s per definici la integral del camp vectorial vsobre S.

 Integrals de superfcie de 2-formes diferencials .

Sia 
;
una 2-forma diferencial definida sobre la superfcie S,i sia 

 ;

Una parametritzaci que preserva la orientaci de S amb  en D. Llavors, la integral de superfcie de f sobre S ve donada per

;

on  
;
s la superfcie normal a S.

Cal fixar-se que la integral de superfcie d aquesta 2-forma diferencial s la mateixa que la integral de superfcie de del camp vectorial que t per components ,  i 

 Teoremes que impliquen integrals de superfcie .

Emprant geometria diferencial i clcul vectorial es  poden obtenir diversos resultats tils per les integrals de superfcie tals com el teorema de la divergncia, i la seva generalitzaci, el, teorema de Stokes.

 Questions avanades .

Fixeu-vos que s ha definit la integral de superfcie emprant una parametritzaci de la superfcie S. s sabut que una superfcie pot tenir moltes parametritzacions. Per exemple, si es canvien les localitzacions dels pols nord i sud d una esfera, la latitud i la longitud de tots els punts de l esfera canvien. Una qesti natural s en quins casos la integral de superfcie depn de la parametritzaci escollida. Per a integrals de camps escalars la resposta a aquesta qesti s simple, el valor de la integral de superfcie ser el mateix, no importa quina parametritzaci es faci servir.

Per a integrals de camps vectorials, les coses sn ms complicades, degut a que la normal a la superfcie hi est implicada. Es pot demostrar que donades dues parametritzacions de la mateixa superfcie, tals que les seves normals apunten cap a la mateixa direcci, s obt el mateix valor per a la integral de superfcie amb les dues parametritzacions. EN canvi, si les normals d aquestes parametritzacions apunten cap a direccions oposades, el valor de la integral de superfcie obtinguda emprant una parametritzaci s el negatiu de l  obtingut via l altre parametritzaci. En conseqncia, donada una superfcie, no cal buscar cap parametritzaci singular; per, quant s integren camps vectorials, cal decidir per avanada en quina direcci apuntar la normal i llavors triar alguna parametritzaci consistent amb aquella direcci.

Un altre assumpte s que de vegades hi ha superfcies que no tenen parametritzacions que cobreixin tota la superfcie; aix passa per exemple en la superfcie d un cilindre (cal una parametritzaci per la superfcie corba i dues ms, una per cada una de les bases planes). La soluci obvia llavors s partir a superfcie en diversos bocins, calcular la integral de superfcie en cada boc, i llavors sumar-los tots. Aix s com s ha de fer, per en integrar camps vectorials, altre cop cal anar en compte amb com es tria la direcci cap a on apunten els vectors normals de cada boc de superfcie, de forma que quan els bocins s ajunten altre cop, els resultats siguin consistents. Pel cas d un cilindre, aix significa que si es decideix que per la regi lateral la normal apuntar cap a fora del cos, llavors la normal de les bases circulars tamb ha d apuntar cap a fora del cos. 

Finalment, hi ha superfcies que no admeten una normal a cada punt amb resultats consistents (per exemple la banda de Mbius. D aquest tipus de superfcies se n diu no orientables, i en aquesta clase de superfcies no es pot parlar d integrar camps vectorials.

Vegeu tamb.
Integral mltiple;
Integral curvilnia;

 Enllaos externs .

Surface Integral -- from MathWorld;
Surface Integral -- Theory and exercises;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266060" title="Consell de Comissaris del Poble" nonfiltered="4386" processed="4377" dbindex="104412">

El Consell de Comissaris del Poble va ser l'rgan de govern sovitic creat just desprs de la revoluci d'octubre (25-26 d'octubre de 1917 en l'antic calendari).

Va ser elegit en el Congrs del Soviets i presidit per Vladimir Lenin.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266067" title="Alfredo Bovet" nonfiltered="4387" processed="4378" dbindex="104413">

Alfredo Bovet (Cully, Sussa, 6 de maig de 1909 - Renens, Sussa, 15 de gener de 1993) va ser un ciclista itali d'origen sus. Fou professional entre 1930 i 1945, aconseguint 21 victries, entre les que destaquen la Mil-Sanremo de 1932 i la Volta a Catalunya i les Tres Valls Varesines el 1933.

A partir de 1937 centr els seus esforos en el ciclisme en pista, en qu aconsegu diversos xits, per menors respecte als assolits en carretera.

Palmars.
1930 ;
 1r a la Copa Zanardelli ;
1931 ;
 1r de la Copa Crespi a Legnano ;
 1r de la Copa Bernocchi;
 1r de la Copa Catene Regina ;
 1r de la Targa Legnano ;
 1r de la Copa Bourgeugnon a Dairago ;
 1r de la Copa San Geo ;
1932;
 1r de la Mil-Sanremo;
 1r de la Florncia-Roma ;
1933 ;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor de 2 etapes;
 1r a Barcelona ;
 1r de les Tres Valls Varesines;
1934;
 Vencedor de 2 etapes del Giro de la Provncia de Mil;
1935 ;
 1r a Cossato ;
 1r de la Copa Ciutat de Busto Arsizio ;
 Vencedor de 2 etapes del Giro de la Provncia de Mil;
1936 ;
 1r del Critrium d'obertura ;

Resultats al Giro d'Itlia.
1931. 13 de la classificaci general;
1932. 45 de la classificaci general;
1933. 4t de la classificaci general;
1934. Abandona;
1935. 56 de la classificaci general;
1936. 31 de la classificaci general;
1937. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars d'Alfredo Bovet ;
Biografia i palmars d'Alfredo Bovet ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266068" title="Gneu Pompeu Magne (gendre de Claudi)" nonfiltered="4388" processed="4379" dbindex="104414">
Gneu Pompeu Magne fou un membre de la gens Pompeia, de descendncia incerta, probablement fill de Marc Licini Cras (cnsol l'any 29) i d'Escribnia, filla de Marc Livi Drus Lib i de Pompeia (filla de Sext Pompeu). Al perode imperial es donaven alguns casos de persones que agafaven els cognoms materns en lloc dels paterns.

Calgula no li va permetre utilitzar el cognom Magne per a la seva mort aquest dret li fou reconegut per l'emperador Claudi, amb la filla del qual, Antnia, es va casar. Claudi el va enviar al senat rom per anunciar la seva victria a Britnia. Ms tard a instigaci de l'emperadriu Valria Messalina, fou executat per orde de Claudi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266070" title="Cinema en esperanto" nonfiltered="4389" processed="4380" dbindex="104415">
Al contrari que en el cas de la literatura o la msica, el cinema s una activitat poc desenvolupada de la cultura en esperanto.

Noms hi ha dos llargmetratges rodats ntegrament en esperanto. Tots dos van ser rodats als anys 60, i i han estat durant molt de temps donats per perduts fins a restauracions recents.
  
El primer va ser la producci francesa del 1964 Angoroj (Angoixes), dirigida per Atelier Mah. s una pellcula policaca ambientada a la perifria de Pars i que dura aproximadament una hora. Desprs de la restauraci i el lliurament de la pellcula en format de vdeo domestic (en format PAL) a Sussa, la cinta va desaparixer novament de la circulaci. Hi ha molt poques informacions detallades a propsit de la disponibilitat dAngoroj, tret que el repartiment d'actors estava compost per un bon nombre d'esperantistes competents, entre els quals hi havia Raymond Schwartz, que es va associar amb l'Esperanto Cabaret a Pars.

El segon llargmetratge va ser la producci nord-americana Incubus (ncube), una pellcula de terror en blanc i negre del 1965 protagonitzada per William Shatner. Tot i que es va convertir en pellcula de culte en mitjans cinfils, els esperantistes retreuen generalment la mala pronncia dels actors. 

Gerda malaperis (Gerda ha desaparegut), basat en el llibre del mateix nom escrit per Claude Piron l'any 1981, i La Patro sn dos noves pellcules produdes per la productora esperantista brasilenya Imagu-filmoj.  

 Documentals .

Els primers exemples en qu l'esperanto es mescla amb el mn de la cinematografia van ser sobretot noticiaris cinematorfics i documentals, alguns datats abans del 1911, quan la setena Conferncia internacional sobre l'Esperanto es va celebrar a Anversa, a Blgica. El funeral del creador de l'esperanto, Ludwik Lejzer Zamenhof, el 1917, va ser filmat. Segons algunes fonts, el pioner del cinema francs Leon Ernest Gaumont volia fer una pellcula sobre l'Esperanto per illustrar un procediment de sincronitzaci del so que havia desenvolupat, per el projecte es va truncar amb l'esclat de la Primera Guerra Mundial.  

 s de l'esperanto en cinema i televisi .

 1931 La novella en Esperanto Mr Tot A etas Mil Okulojn, escrita per l'autor polons Jean Forge (el nom autntic del qual era Jean Fethke), fou adaptada per Fritz Lang com Els crims del Dr. Mabuse (Die Tausend Augen des Dr. Mabuse) (1960), rodada en alemany, no en esperanto. El mateix Forge va dirigir algunes pellcules, de les quals almenys un parell foren rodades en esperanto, Morga  Ni Komencos la Vivon (1934) i Verda Stelo Super Varsovio (1959). No s sap si queda encara alguna resta d'aquestes pellcules. ;
 1940 A la pellcula "Road to Singapore", amb Bing Crosby i Bob Hope, un cor de natius de Kaigoon, una illa imaginria de les ndies Orientals, canta una can en esperanto.
 1940 A El Gran Dictador (The Grat Dictator), amb Charlie Chaplin tamb com a autor i director de la pellcula, els cartells dels negocis del gueto jueu apareixen escrits deliberadament en esperanto i no en alemany, per no forar intilment el ja evident parallelisme amb l'Alemanya nazi.
 1976 En la recreaci dels ambients anarquistes de la coneguda pellcula catalana La ciutat cremada, dirigida per Antoni Ribas, s'inclou una escena d'una reuni de persones d'esta ideologia aprenent esperanto en grup.
 Anys 80 La srie  de cincia-ficci britnica El Nan Roig (RedDwarf) (emesa per primer vegada el 1988), transcorre en una nau espacial en la qual les indicaccions que hi ha escrites a travs dels corredor apareixen tant en angls com en esperanto, i els personatges de tant en tant usen este idioma. Tanmateix, en la tercera etapa, l'esperanto es va eliminar perqu no era popular entre els espectadors. Noms un episodi d'esta temporada cont una part significativa en esperanto, es tracta del primer episodi de la segona srie titulat Kryton.
 1985 En un anime japons, Night on the Galactic Railroad, basat en una novella de Kenji Miyazawa, tots els cartells i indicacions sn escrits en esperanto, ja siga per remarcar la seua ambientaci europea per no caracteritzada per la ciutat on s ambientada l'acci, o per l'inters que Kenji Miyazawa t per la llengua esperanto. ;
 1987 La pellcula de terror del director serbi Goran Markovic titulada Vec vidjeno inclou dilegs en Esperanto i serbo-croat. ;
 1987 Italia 1 emet un programa d'entreteniment i humor, "Lupo Solitario", d'Antonio Ricci, presentat pel Gran Pavese Variet (Patrizio Roversi, Syusy Blady, Vito i Gemelli Ruggeri), Roland Topor, Gregory Corso, Eva Robins i Wanna Marchi. El "comandant" del dirigible on s ambientada l'emissi, Patrizio Roversi, usa sovint expressions intercalades en Esperanto, entre les quals "Bonan vesperonnn!" (Bona vespradaaa!). Se'n va traure tamb un lbum en vinil. ;
 1994 A "Desafiament Final" ("Street Fighter"), senyals de trnsit i cartells sn en esperanto; tamb les parts parlades que s'escolten de fons i l'himne de Shadoloo, cantat en la pellcula, sn en esperanto. ;
 1997 L'esperanto apareix en la pellcula dramtica de cincia-ficci d'Andrew Niccol Gattaca, en la qual els anuncis sn llegits tant en esperanto com en angls. ;
 2004 De manera semblant, la pellcula  transcorre en una ciutat genrica que l'autor David Goyer, no obstant aix, representa com a bilinge (com tantes ciutats en el mn), i la segona llengua parlada a la ciutat annima, com deixen veure la major part dels senyals, cartells i indicacions, s l'esperanto. A ms a ms, tamb els subttols del DVD, Incubus, que Hannibal King mira en un cert punt, sn en esperanto.
 2004 A la pellcula espanyola El coche de Pedales, dirigida per Ramon Barea i protagonitzada per Imanol Arias, un dels personatges principals s un professor d'esperanto. Hi ha algunes escenes en les quals saluda la gent amb "Saluton" o "Dankon", i una escena d'una de les seues lectures, en qu llegeix un conte en Esperanto. ;
 2004 Night on the Galactic Railroad  s una pellcula sobre un anime japons (basat en una novella de Kenji Miyazawa), en la que tots els senyals estan escrits en esperanto, per tal de reflectir la distinta per no especfica ambientaci europea de la ciutat i tamb com a homenatge de Miyazawa, interessat per este idioma, a l'Esperanto.
 2004 A la pellcula d'animaci coreana Esperanto -que va rebre un premi al "Digital Content Grand Prix" - hi ha dilegs en esperanto.
 2005 Un cutmetratge francs titulat Esperanto cont escenes bilinges francs/esperanto.
 2006 Casarosa s una pellcula realitzada pel primer canal de la tevisi russa. La pellcula, dividida en tres parts, narra una histria de detectius sobre uns sucessos esdevinguts en un club d'esperanto en els anys 20. En algunes escenes la gent parla l'esperanto.

 Vegeu tamb .

 Angoroj;

 Enllaos externs .
 

 Article detallat sobre l'esperanto i el cinema de Too del Barrio ;
 
   







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266071" title="Walter Serena" nonfiltered="4390" processed="4381" dbindex="104416">

Walter Serena (San Zeno Naviglio, 3 d'abril de 1928) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1952 i 1957. Durant la seva carrera professional aconsegu 4 victries, entre elles la Volta a Catalunya de 1954.

Palmars.
1954;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi Pontremoli;
1955;
 Vencedor d'una etapa al Giro de Siclia;

Enllaos externs.
Palmars de Walter Serena ;
Palmars de Walter Serena ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266072" title="Escala menor harmnica" nonfiltered="4391" processed="4382" dbindex="104417">

L'escala menor harmnica s forma elevant un semit al set grau de l'escala menor natural tamb coneguda com eolia.
Tots els acords que contenen el set grau es veuen afectats en relaci a l'escala menor natural.
L'interval de segona augmentada que cont aquesta escala entre els graus bVI i VII (sensible), provoca una sensaci meldica poc natural a la msica occidental. Per aquest motiu es va crear l'escala menor meldica.

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266074" title="Copa d'frica de Nacions 2008 (Seleccions)" nonfiltered="4392" processed="4383" dbindex="104418">

Seleccions participants a la Copa d'frica de Nacions 2008.

Grup A.
.
Seleccionador: Claude Le Roy


























.
coach: Robert Nouzaret


























.
Seleccionador: Henri Michel


























.
Seleccionador: Arie Schans


























Grup B.
.
Seleccionador: Reinhard Fabisch


























.
Seleccionador: Grard Gili


























.
Seleccionador: Jean-Franois Jodar


























.
Seleccionador: Berti Vogts


























Grup C.
.
Seleccionador: Otto Pfister


























.
Seleccionador: Hassan Shehata


























.
Seleccionador:  Mohamed Abdallah


























.
Seleccionador: Patrick Phiri


























Grup D.
.
Seleccionador: Lus Oliveira Gonalves



























.
Seleccionador: Lamine N'Diaye





















|caps=|clubnat=England|club=Newcastle United}}
|caps=|clubnat=Switzerland|club=Basel}}
  |caps=|clubnat=USA|club=Colorado Rapids}}


.
Seleccionador: Carlos Alberto Parreira


























.
Seleccionador: Roger Lemerre








































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266079" title="Lorenzo Sanz Mancebo" nonfiltered="4393" processed="4384" dbindex="104419">
Lorenzo Sanz Mancebo (nascut el 9 d'agost del 1943 a Madrid, Espanya) s un empresari espanyol, conegut per haver estat president del Real Madrid. Actualment s el propietari del Mlaga Club de Ftbol SAD.

Va ser vicepresident del Real Madrid durant el mandat de Ramn Mendoza. Desprs de la dimissi d'aquest, va assolir la presidncia del club, des del 1995 fins el 2000, quan va perdre les eleccions davant Florentino Prez.

En el club blanc va guanyar dues Lligues de Campions, el 1998  i el 2000 i la lliga espanyola 1996-97. Va ser especial la Lliga de Campions del 1998, ja que feia 32 anys que no la guanyava.

Al juliol del 2004 es va presentar a les eleccions a la presidncia del Real Madrid, on noms va aconseguir un 4,05% dels vots davant el 94,25% de Florentino Prez.

Durant l'any 2005 va emprendre negociacions per fer-se crrec de l'equip itali Parma FC, que van finalitzar sense xit al gener de l'any segent.

Es va tornar a presentar a les eleccions del Real Madrid el 2006, per va perdre novament, aquest cop davant Ramn Caldern.

Des del 2006 s el propietari del Mlaga CF, on el seu fill Fernando Sanz s president.

Notes.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266081" title="Gneu Pompeu (cnsol 31 aC)" nonfiltered="4394" processed="4385" dbindex="104420">
Gneu Pompeu (Cnaeus Pompeius o Pompaeus) fou un magistrat rom. L'esmenten els Fasti com a cnsol sufecte a partir de l'1 d'octubre del 31 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266082" title="Pompei" nonfiltered="4395" processed="4386" dbindex="104421">


Onomstica:;
Pompei, gramtic llat. ;
Pompei Catussa, artista rom. ;
Pompei Paul, militar rom.
Pompei Planta, prefecte d'Egipte.

Geografia:;
Nom itali de la ciutat de Pompeia.

Vegeu tamb.
 Pompeu;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266083" title="Pompei (gramtic)" nonfiltered="4396" processed="4387" dbindex="104422">
Pompei  (Pompeius) fou un gramtic llat de data incerta, anterior a Servi i Cassiodor (ambds l'esmenten).
 
Va escriure:

1. Commentum artis Donati;
2. Commentariolus in librum Donati de Barbaris et Metaplasmis;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266084" title="Pompei Catussa" nonfiltered="4397" processed="4388" dbindex="104423">
Pompei Catussa (Pompeius Catussa) fou un artista rom el nom del qual s'ha trobat a un monument erigit en memria de la seva dona que avui dia es troba al museu de Li; s descrit com un ciutad de la naci dels squans, i definit com a tector, els artistes que decoraven el interior de les cases amb objectes ornamentals.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266086" title="Pmpides" nonfiltered="4398" processed="4389" dbindex="104424">
Pmpides (Pompidas, ) fou un poltic teb, dirigent del partit favorable a Roma. 

A causa de les seves simpaties fou enviat a l'exili quan Ismnies i els seus partidaris van obtenir el poder i van fer un tractat amb Perseu de Macednia. Poc temps desprs Pmpides va dirigir l'acusaci contra Ismnies i altres davant el delegat rom Quint Marci Filip a Calcis el 171 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266087" title="Pomplia" nonfiltered="4399" processed="4390" dbindex="104425">
Pomplia fou una gens romana plebea, una de les ms antigues famlies plebees.

Un trib de la plebs que porta el nom de Sext Pompili apareix esmentat el 420 aC. Tot i la seva antiguitat noms tres personatges de la famlia son referits per algun autor i cap va arribar a les altes magistratures. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266089" title="Marc Pompili Andrnic" nonfiltered="4400" processed="4391" dbindex="104426">
Marc Pompili Andrnic (Marcus Pompilius Andronicus) fou un retric rom, siri de naixement, que va viure al segle I aC. 

A causa del seu carcter indolent la seva fama fou eclipsada per Marc Antoni Gnif i altres gramtics orientals i es va retirar a la ciutat de Cumes on va escriure diverses obres, la ms famosa de les quals fou  Annalium Ennii Elenchi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266090" title="Pompnia" nonfiltered="4401" processed="4392" dbindex="104427">


Onomstica:

Pompnia (Pomponia) fou la dona de Publi Corneli Escipi, cnsol el 218 aC, i mare de Publi Corneli Escipi Afric el Vell  (Sil. Ital. xiii. 615; comp. Gell. vii. 1.);

Pompnia (esposa de Quint Cicer), germana de Tit Pomponi tic i esposa de Quint Cicer;

Pompnia tica, filla de Tit Pomponi tic;

Pompnia Grecina, dona d'Aule Plauci;

Gens Pompnia,  gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266091" title="Pompnia (esposa de Quint Cicer)" nonfiltered="4402" processed="4393" dbindex="104428">
Pompnia (Pomponia) fou la germana de Tit Pomponi tic i esposa de Quint Tulli Cicer, el germ de l'orador i cnsol. L'enlla es va produir per la mediaci de Marc Tulli Cicer el gran amic d'tic (68 aC) per no fou afortunat; Pompnia era barallosa i quasi des del primer dia el matrimoni va tenir disputes. En les seves cartes a tic, Cicer esmenta sovint aquestes baralles. Quint Cicer i Pompnia van viure una vida carregada d'odi durant 24 anys i finalment es van divorciar al final del 45 aC o comenament del 44 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266092" title="Pompnia tica" nonfiltered="4403" processed="4394" dbindex="104429">
Pompnia (Pomponia) fou la filla de Tit Pomponi tic, tamb anomenada Ceclia, ja que el pare fou adoptat per Quint Cecili, i tanmateix anomenada tica.

Va nixer el 51 aC i molt jove es va casar amb Marc Vipsani Agripa per mediaci de Marc Antoni, vers el 36 aC. Fou sospitosa desprs de fer el salt al seu marit amb el gramtic Quint Cecili Epirota (un llibert del seu pare i el seu educador). El que va passar desprs no se sap per o va morir o es va divorciar ja que Agripa es va casar el 28 aC amb Marcella.

Va deixar una filla de nom Vipsnia Agripina, que fou la dona de l'emperador Tiberi.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266093" title="Pompnia Grecina" nonfiltered="4404" processed="4395" dbindex="104430">
Pompnia Grecina (Pomponia Graecina) fou la dona d'Aule Plauci.

Fou acusada de prctiques religioses no autoritzades durant el regnat de Claudi, per el seu marit, a causa dels grans serveis prestats a Britnia, la va poder jutjar personalment segons l'antiga llei romana, i la va declarar innocent.

Fou probablement la filla de Publi Pomponi Grec, que fou cnsol sufecte l'any 16. Va viure uns 40 anys ms que Jlia Drusa que fou executada per Claudi per instigaci de Valria Messalina.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266094" title="Gens Pompnia" nonfiltered="4405" processed="4396" dbindex="104431">
Pompnia fou una gens romana plebea. Al final de la repblica van declarar que el seu origen era Pomp un dels suposats fill del segon rei rom Numa Pompili, i van posar la imatge d'aquest rei a les seves monedes.

Inicialment no van portar cap cognom, per ms endavant van agafar el de Matho, altres cognoms usats sn Mol, Musa i Ruf.

Membres destacats.
Marc Pomponi fou trib de la plebs elegit a l'abolici del decemvirat el 449 aC;

Marc Pomponi fou trib amb potestat consular el 399 aC;

Quint Pomponi, trib de la plebs el 395 aC ;

Marc Pomponi (trib 362 aC), trib de la plebs el 362 aC ;

Marc Pomponi Mat cnsol el 233 aC;

Marc Pomponi (trib 167 aC), trib de la plens el 167 aC;

Marc Pomponi (amic de Gai Grac), cavaller rom;

Marc Pomponi (edil), edil rom el 82 aC. ;

Gneu Pomponi, orador rom ;

Marc Pomponi (militar), militar rom;

Pomponi (poltic), poltic rom;

Sext Pomponi, jurista roma ;

Luci Pomponi Bononiense, escriptor de faules atellanes;

Publi Pomponi Grec, cnsol sufecte l'any 16;

Tit Pomponi Veiant, militar rom;


Curiositats.
 Antoni Musa;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266096" title="Marc Pomponi" nonfiltered="4406" processed="4397" dbindex="104432">


Onomstica:

Marc Pomponi fou trib de la plebs elegit a l'abolici del decemvirat el 449 aC;

Marc Pomponi fou trib amb potestat consular el 339 aC;

Marc Pomponi (trib 362 aC), trib de la plebs el 362 aC ;

Marc Pomponi (trib 167 aC), trib de la plens el 167 aC;

Marc Pomponi (amic de Gai Grac), cavaller rom;

Marc Pomponi (edil), edil rom el 82 aC. ;

Marc Pomponi (militar), militar rom;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266097" title="Quint Pomponi" nonfiltered="4407" processed="4398" dbindex="104433">
Quint Pomponi (Quintus Pomponius) fou un magistrat rom, potser fill de Marc Pomponi (trib consular el 399 aC). Fou trib de la plebs el 395 aC any en qu va donar suport al senat en l'oposici a establir una colnia romana a Ves. El seu collega Aule Virgini va prendre la mateixa posici. Dos anys desprs els consols foren acusats i van haver de pagar una forta multa. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266098" title="Marc Pomponi (trib 362 aC)" nonfiltered="4408" processed="4399" dbindex="104434">
Marc Pomponi (Marcus Pomponius) fou trib de la plebs el 362 aC i va dirigir l'acusaci contra Luci Manli Capitol Imperis que havia estat dictador l'any anterior, per fou obligar a retirar els crrecs pel fill de l'acusat, de nom Luci Manli Torquat, que el va amenaar de mort.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266099" title="Marc Pomponi (trib 167 aC)" nonfiltered="4409" processed="4400" dbindex="104435">
Marc Pomponi (Marcus Pomponius) fou trib de la plebs el 167 aC i junt amb el seu collega Marc Antoni es va oposar a la proposta del pretor Marc Juvenci Talna de declarar la guerra a Rodes. Fou pretor el 161 aC i va fer aprovar un decret del senat pel qual es prohibia viure a la ciutat de Roma als filsofs i retrics.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266100" title="Marc Pomponi (amic de Gai Grac)" nonfiltered="4410" processed="4401" dbindex="104436">
Marc Pomponi (Marcus Pomponius) fou un cavaller rom, ntim amic i fidel companya de Gai Grac fins a la seva mort el 121 aC. En els seus darrers moments Gai Grac es va retirar al temple de Diana on es volia sucidar per Pomponi i Licini ho van impedir i el van encoratjar a fugir; es va dirigir cap al pont Sublici perseguit pels adversaris, i en aquest punt, Pomponi i Licini es van quedar per cobrir la fugida del seu amic; segons Plutarc va lluitar fins a la mort al pont.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266101" title="Marc Pomponi (edil)" nonfiltered="4411" processed="4402" dbindex="104437">
Marc Pomponi (Marcus Pomponius) fou un edil rom en el consolat de Gai Mari el Jove el 82 aC. Va organitzar uns jocs, en els quals va aparixer l'actriu Galria que llavors noms tenia 12 anys i que va actuar per darrera vegada l'any 9 en un jocs en honor d'August quan gaudia l'edat de 104 anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266102" title="Gneu Pomponi" nonfiltered="4412" processed="4403" dbindex="104438">
Gneu Pomponi (Cnaeus Pomponius) fou un orador rom esmentat amb elogi per Cicer que el situa noms per darrera dels seus contemporanis Gai Aureli Cotta i Publi Sulpici Ruf; era de molta vehemncia, per d'expressi no prou clara. Va morir en la guerra civil entre Gai Mari i Luci Corneli Sulla.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266103" title="Marc Pomponi (militar)" nonfiltered="4413" processed="4404" dbindex="104439">
Marc Pomponi (Marcus Pomponius) fou un militar rom. Fou llegat de Gneu Pompeu Magne en la guerra organitzada contra els pirates l'any 67 aC. Gneu Pompeu li va assignar la superintendncia dels golfs que banyaven les costes de la Gllia Narbonesa) i Ligria.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266104" title="Pomponi (poltic)" nonfiltered="4414" processed="4405" dbindex="104440">
Pomponi (Pomponius) fou un poltic rom.

Fou proscrit pels triumvirs el 43 aC i encara que llavors era a Roma va aconseguir escapar agafant les insgnies de pretor i acompanyat dels seus esclaus que van figurar coma lictors; va deixar Roma i va creuar Itlia com a magistrat, fins arribar a Siclia on es va unir a Sext Pompeu.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266105" title="Sext Pomponi" nonfiltered="4415" processed="4406" dbindex="104441">
Sext Pomponi (Sextus Pomponius) fou un jurista roma esmentat per Juli. Va viure abans del regnat d'Adri.

s l'autor d'un llarg extracte al Digest (Dig. 1. tit. 1. s. 2) agafat d'un dels seus llibres titulat Enchiridion. Altres treballs de Pomponi foren les Variae Lectiones, en ms de 41 llibres dels que es tenen referncies de 15; Epistolae en 20 llibres; Fideicommissa en 5 llibres; Libri lectionum ad Q. Mucium; Libri ad Plautium; Liber singularis regularum; Libri ad Sabinum; i libri V. SCtorum.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266106" title="Ablatiu absolut" nonfiltered="4416" processed="4407" dbindex="104442">
L'ablatiu absolut s un tipus de construcci subordinada tpica del llat, formada per un substantiu en el cas ablatiu juntament amb un adjectiu o un participi atributiu en el mateix cas: ablatiu tamb. Normalment correspon en catal a una oraci subordinada temporal o causal.
Per exemple:

Urbe capta, Aeneas fugit - "Desprs d'haver sigut conquistada la ciutat, Eneas fug".
Ovidio exule Musae planguntur - "Les muses ploren perqu Ovidi havia sigut exiliat."


































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266107" title="Luci Pomponi Bononiense" nonfiltered="4417" processed="4408" dbindex="104443">
Luci Pomponi Bononiense (Lucius Pomponius Bononiensis) fou el ms fams escriptor de faules atellanes, nadiu de Bonnia, que va florir vers el 91 aC; aquestes faules foren creades inicialment com improvisacions i Pomponi fou el primer que les va escriure regularment. Els ttols de moltes de les seves faules sn coneguts.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266108" title="Publi Pomponi Grec" nonfiltered="4418" processed="4409" dbindex="104444">
Publi Pomponi Grec (Publius Pomponius Graecinus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte l'any 16. Fou amic i patr d'Ovidi que li va dirigir al menys tres cartes des del seu exili. Fou germ de Pomponi Flac i probablement tamb el pare de Pompnia Grecina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266109" title="Tit Pomponi Veiant" nonfiltered="4419" processed="4410" dbindex="104445">
Tit Pomponi Veiant (Titus Pomponius Veiantanus) fou un militar rom. Fou comandant de part de les tropes aliades romanes al sud d'Itlia el 213 aC durant la Segona Guerra Pnica, i anteriorment havia estat un public. Va atacar al general cartagins Hann i fou derrotat i fet presoner.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266111" title="Gai Pompt" nonfiltered="4420" processed="4411" dbindex="104446">
Gai Pompt (Caius Pomptinus, tamb Pomptinius, Pomtinius, Pomtinus i Pontinius)  fou un magistrat rom.

s esmentat per primer cop el 71 aC quan servia com a llegat de Marc Cras a la guerra dels esclaus. El 63 aC fou pretor i va ajudar a reprimir la conspiraci de Catilina (va detenir als ambaixadors dels allbroges). Fou propretor de la Gllia Narbonense (62 aC) i el 61 aC va derrotar els allbroges que havien envat la seva provncia i va demanar un triomf al retornar a Roma per li fou refusat perqu quan va obtenir la victria ja s'havia acabat el seu imperium, tot i que va mantenir la reclamaci molt de temps. 

El 54 aC els seus amics van fer un darrer intent per obtenir aquest honor i encara que els pretors Marc Porci Cat i Publi Servili Vtia Isuric i el trib Quint Muci Escevola, es van oposar, el cnsol Appi va parlar en favor seu igual que altres pretors i tribuns; per no va poder obtenir l'honor del senat i Servi Sulpici Galba, que havia estat el seu llegat, va decidir acudir al poble i va fer aprovar pels comicis una llei que li atorgava el triomf; Pompt va fer una entrada triomfal a Roma.

El 51 aC va acompanyar a Cicer com a llegat a Cilcia per no hi va restar gaire temps i va sortir al cap d'un any.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266112" title="Pncia" nonfiltered="4421" processed="4412" dbindex="104447">


Onomstica:

Pncia Postmia, dama romana ;
Gens Pncia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266113" title="Temporada 1933-1934 de la lliga de futbol espanyola" nonfiltered="4422" processed="4413" dbindex="104448">
La Primera Divisi espanyola 1933/34 va ser la sexta temporada de la mxima competici de la lliga espanyola de futbol. Va comenar el 5 de novembre de 1933 i es va finalitzar el 4 de mar del 1934.

L'Athletic de Bilbao va guanyar el seu tercer ttol de lliga. L'equip basc va estar intractable a San Mams, guanyant tots els partits, amb una mitjana de gaireb cinc gols per matx.

Classificaci.



Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en contra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

Resultats finals.

 Campi: Athletic de Bilbao;
 Descens: no hi va haver descensos;
 Ascens: Sevilla Ftbol Club i Atltico de Madrid. ;
 Mxim golejador: Lngara (Oviedo) amb 27 gols en 18 partits.
 Porter menys golejat : Blasco (Athletic de Bilbao) amb 21 gols en 14 partits.

 La plantilla de l'Athletic de Bilbao .




Entrenador: Patricio Caicedo;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266114" title="Pncia Postmia" nonfiltered="4423" processed="4414" dbindex="104449">
Pncia Postmia (Pontia Postumia) fou una dama romana assassinada pel seu amant Octavi Sagitta, trib de la plebs, el 58, quan va refusar casar-se amb ell desprs que li havia proms. Sagitta fou acusat pel pare de Pncia i condemnat sota la llei Cornelia de sicariis a ser desterrat a una illa (deportatio in insulam). Desprs de la mort de Ner i durant les guerres civils, va poder tornar del desterrament (69 i 70), per aquest darrer any el senat el va tornar a enviar al seu desterrament inicial.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266115" title="Gens Pncia" nonfiltered="4424" processed="4415" dbindex="104450">
Pncia (Pontia) fou una gens romana plebea d'origen samnita. No va arribar mai a gaire preeminncia a Roma durant la repblica per durant l'Imperi alguns dels seus membres van arribar al consolat.

En poca republicana van usar el cognom quila (Aquila) i a l'Imperi en van utilitzar uns quants.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266116" title="?" nonfiltered="4425" processed="4416" dbindex="104451">
 , en minscules  , (C amb accent circumflex) s la quarta lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una africada postalveolar sorda  en l'Alfabet Fontic Internacional.

 Vegeu tamb .

 [[ ]];
 [[ ]] ;
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];

  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266117" title="?" nonfiltered="4426" processed="4417" dbindex="104452">
 , en minscules  , (G amb accent circumflex) s la novena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una africada postalveolar sonora ( en l'Alfabet Fontic Internacional).

  tamb s'utilitza en l'idioma aleuti, on representa una fricativa uvular sonora.

Vegeu tamb: [[ ]], [[ ]], [[ ]], [[ ]], [[ ]].













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266118" title="?" nonfiltered="4427" processed="4418" dbindex="104453">
 , en minscules  , (H amb accent circumflex) s l'onzena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una fricativa velar sorda  en l'Alfabet Fontico Internacional.

  s una de les lletres menys usades en esperanto, el seu s ms modern tendeix a reemplaar-la quan s possible per k: monar o > monarko,  emio > kemio i, inclusivament,  oro > koruso.

 Vegeu tamb .
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266119" title="?" nonfiltered="4428" processed="4419" dbindex="104454">
 , en minscules  , (J amb accent circumflex) s la catorzena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a la fricativa postalveolar sonora  en l'Alfabet Fontic Internacional.

  probablement es basa en la lletra francesa j que t el mateix so.
 Vegeu tamb .
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266120" title="?" nonfiltered="4429" processed="4420" dbindex="104455">
 , en minscules  , (S amb accent circumflex) s la vint-i-tresena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a una fricativa postalveolar sorda ( en l'Alfabet Fontic Internacional).

 Vegeu tamb .
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266121" title="?" nonfiltered="4430" processed="4421" dbindex="104456">
 , en minscules  , (U amb breu) s la vint-i-sisena lletra de l'alfabet en esperanto, que correspon a l'aproximant labiovelar sonora  en l'Alfabet Fontic Internacional.

  s tamb una lletra de l'idioma bielors quan s'escriu usant l'alfabet llat.

En esperanto   es troba quasi exclusivament en els diftongs a  i e , sent molt poques les paraules en les que es troba al principi de sllaba.

 Vegeu tamb .
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];
 [[ ]];












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266123" title="Jerry Hoyt" nonfiltered="4431" processed="4422" dbindex="104457">
 Jerry Hoyt   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 29 de gener del 1929 a Chicago. 

Hoyt va  crrer a la Champ Car a les temporades 1950-1955 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis de 1950 i 1953-1955 (fent la pole al 1955).

Jerry Hoyt va morir el 10 de juliol del 1955 disputant una cursa a Oklahoma.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jerry Hoyt va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266125" title="Jack McGrath" nonfiltered="4432" processed="4423" dbindex="104458">
 Jack McGrath   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 8 d'octubre del 1919 a Los Angeles, Califrnia. 

McGrath va  crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1955 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys (fent la pole al 1954).

Jack McGrath va morir el 6 de novembre del 1955 disputant una cursa a Phoenix, Arizona.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jack McGrath va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 6;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 1;
 Victries: 0;
 Pdiums: 2;
 Punts vlids per la F1: 9;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266126" title="Setge de Lleida (1646)" nonfiltered="4433" processed="4424" dbindex="104459">





El Setge de Lleida de 1646 fou un dels episodis de la Guerra dels Segadors

Antecedents.
Poc desprs de la revolta que va suposar el Corpus de Sang, l'exrcit de Felip IV d'Espanya va ocupar Tortosa i Tarragona, il 17 de gener de 1641, davant l alarmant penetraci de l'exrcit castell, Pau Claris al capdavant de la Generalitat de Catalunya, proclam la Repblica Catalana acordant una aliana poltica i militar amb Frana, posant Catalunya sota l'obedincia de Llus XIII de Frana. Pocs dies desprs, amb l'ajuda de l'exrcit francs, la Generalitat obtingu una important victria militar en la batalla de Montjuc del 26 de gener de 1641, i les tropes castellanes es retiraven a Tarragona, on foren assetjades per l'estol francs d'Henri d'Escoubleau de Sourdis i les tropes de terra de Philippe de La Mothe-Houdancourt fins que els espanyols van bastir un estol comandat per Garca lvarez de Toledo y Mendoza que va aconseguir lliurar provisions a la ciutat i fer fugir l'estol francs al Rossell. 

Una columna castellana de 4.500 homes va sortir de Tarragona el 23 de mar de 1642 per socrrer el Rossell, que havia quedat allat al nord, per foren derrotades a mig cam i Cotlliure va caure el mes d'abril. El maig, els espanyols retiren els teros que estaven a Roses amb un estol de 78 naus, de manera que el Rossell va caure completament en mans francocatalanes, i els objectius de Richelieu i Llus XIII de Frana de controlar els comtats nordcatalans quedaven satisfets, i pertant es van donar per acabades les operacions principals. A ms, el 4 de desembre de 1642, moriria Richelieu, i el 14 de maig de 1643, Llus XIII, a qui va succer el seu fill Llus XIV, el rei sol, comenant una poca de molta agitaci a Frana que va permetre als espanyols recuperar progressivament territori a l'oest del Principat, provocant la substituci com a Virrei de Catalunya de Philippe de La Mothe-Houdancourt per Henri Harcourt de Lorena.

Creient que el 1646 els francesos tornarien a intentar pendre Lleida, el governador de la ciutat, Gregorio de Brito va manar fortificar la ciutat.

El setge.
Henri Harcourt de Lorena va reunir tropes entre Balaguer i Termens, que fou atacada pels castellans del virrei de Catalunya Diego Mesa Felpez de Guzmn el 6 d'abril capturant la guarnici de 600 homes , per el gruix de les tropes catalanofranceses fou concentrat a Cervera per atacar Lleida des del nord, i es va desplaar a Bellpuig per bloquejar el Cappont, tancant el setge capturant Albatrrec i Torres de Segre pel sud, situant-se al Pla de Vilanoveta, tancant el setge el 12 de maig.

Diego Mesa Felpez de Guzmn, el nou virrei de Catalunya va organitzar un nou exrcit, comandat per Juan Fernndez de Heredia que va intentar atrapar per la reraguarda als assetjants el mes d'octubre, entrant per Torres de Segre, per baixant fins a Tortosa per finalment a establir-se a Agramunt, i finalment van plantejar la batalla de Santa Ceclia del 21 al 22 de novembre, en la que els castellans sortirien victoriosos.

Conseqncies.
La derrota a Lleida va significar la destituci immediata d'Henri Harcourt de Lorena, substitut per Llus II de Borb-Cond, i la mort de Jeroni de Tamarit, el sergent major del Batall del Principat, que fou destrossat per la infanteria valona.

Referncies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266128" title="Blanhac" nonfiltered="4434" processed="4425" dbindex="104460">


Blanhac en francs i oficialment Blagnac, es un municipi francs situat al departament de l'Alta Garona, a la regi Migdia-Pirineus. En el cens de 1999 comptava amb 20586 habitants repartits en 16,88 km2. Forma part de l'aglomeraci de Tolosa de Llenguadoc i es on hi ha l'aeroport d'aquesta ciutat. 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266129" title="Roc Monllor Boronat" nonfiltered="4435" processed="4426" dbindex="104461">
Roc Monllor Boronat (Alcoi, 1910   1994) fou un arquitecte molt vinculat a Alcoi.

Roc Monllor va ser arquitecte municipal d'Alcoi de l'any 1941 a 1973 i Assessor artstic de l'Associaci de Sant Jordi . A ell es deu el projecte i la direcci de la  reconstrucci de la parrquia de Santa Maria desprs de la guerra civil aix com suggerix que siga Ramn Castaer qui pinte els murals de la nova esglsia , part de la decoraci de l'esglsia de Sant Jordi, la construcci del Preventori, la reforma del Casal de Sant Jordi , la Residncia Pintor Sala, el Mercat de Sant Roc  o el Polgon Industrial "Cotes Baixes" entre altres a la ciutat d'Alcoi. Va ser conseller de la Caixa d'Estalvis. Era un gran defensor de la cultura i la llengua valenciana.

Referncies.


Bibliografia.
 Berenguer Barcel, Julio, (1977). Historia de Alcoy Alcoy: Llorens. ISBN 84-400-4018-0;
 Botella, Pepa (2007). Autoretrato con paisaje (Ramn Castaer) Elx: Ramn Castaer. ISBN 978-84-611-5631-3 ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266130" title="Histria del nacionalisme basc" nonfiltered="4436" processed="4427" dbindex="104462">
Histria del nacionalisme basc fa referncia a l'evoluci del nacionalisme basc des dels seus orgens fins a l'actualitat. Durant els seus ms de cent anys d'histria s'ha subdividit en diferents corrents ideolgiques, unes de simplement culturals, altres moderades que defensen des del regionalisme, a l'autonomisme, fins a l'independentisme i tamb alguns sectors minoritaris defensen branques ms extremes i fins i tot violentes. 
Origen. 
El nacionalisme basc t els seus antecedents en els finals del segle XVIII, en la filosofia de Herder i el seu concepte de Volksgeist, (la voluntat del poble), idea que posteriorment va ser seguida i desenvolupada per autors como Fichte i Schelling. (Vegeu nacionalisme basc) 

Alguns autors es remunten a l'poca de l'origen i esplendor de l'antic Regne de Navarra en el qual veuen els orgens d'aquest moviment ideolgic. L'alabs Landazuri parla en 1780 de pas bascongado. En 1801, l'investigador alemany Wilhelm von Humboldt va recrrer el pas i el reconeix expressament com naci basca. . 

Deu anys ms tard el senador labort Dominique Joseph Garat preconitza la formaci d'un ""Estat Nacional Basc" amb els territoris d'ambds costats dels Pirineus, la bandera dels quals i escut serien els de Navarra. Precisament ser la Diputaci de Navarra la instituci que, en 1864, convida a les altres tres a participar en un projecte mancomunat al que denomina "Laurac bat" (quatre provncies unides en una sola), en record de la unitat dels quatre territoris de la Vascnia peninsular. 
Les guerres Carlines. 
 
 
Desprs de la primera guerra carlina, els furs de les tres provncies basques queden pendents de reforma, sense arribar a derogar-se; mentre que el fur navarrs ser reformat entre les elits poltiques de l'antic virregne i el govern del general Espartero. Sorgeix llavors el moviment dels "fueristes", generalment de cort liberal, que aposten pel manteniment sine die del status foral de les provncies d'laba, Biscaia i Guipscoa. No ser fins al final de la tercera guerra carlina, quan Antonio Cnovas del Castillo derogui definitivament els furs bascos, a l'haver estat aquests utilitzats pels insurgents carlins com a bandera per a la seva causa amb gran acceptaci entre la poblaci rural dels territoris bascos. Fins a 1837 els llocs de duanes havien estat situats en el riu Ebre en lloc d'en la frontera francesa o en els ports de mar, pel que els articles d'importaci es podien adquirir a preus baixos al Pas Basc i li permetia tenir un comer directe per mar amb les colnies

En 1881 Pedro de Soraluce-Zubizarreta s l'autor d'una bandera de Euskal-Erria (sic), vermella per Navarra i blanca per les tres Provncies Bascongadas que desfila en Pars en aquest any en un homenatge a Vctor Hugo. L'ensenya venia acompanyada d'una estrella daurada en cada angle, un escut amb els de les quatre provncies coronat per la corona real, en cada caserna un cap de rei moro per a recordar el lauburu i el lema Laurac-bat sobre una cinta amb els colors d'Espanya, en record de la germanor basc-navarresa. 
Augustin Chaho. 
Joseph-Augustin Chaho, escriptor sulet nascut a Tardets-Sorholus en 1810 i mort en Baiona en 1858. s considerat com predecessor del nacionalisme modern, ja que en Viatge per Navarresa durant la insurrecci dels bascs en 1836, s a dir, durant la Primera Guerra Carlina, realitza una formulaci explcita del nacionalisme basc. No obstant aix, el llibre no va ser redescobert i tradut a l'espanyol fins a 1933, per part d'un membre de l'ala lacista del nacionalisme basc (ANV), que buscaven algun referent protonacionalista exempt de l'integrisme catlic de Sabino Arana. En aquest llibre, juntament amb altres texts, com els apareguts en els seus articles per al peridic Ariel i en l'obra Paraules d'un basc als liberals de la reina Cristina Chaho expressa els segents continguts, segons resumeix Eukeni Goyhentxe: 
La independncia basca es justifica per: la geografia; una frontera artificial divideix la unitat natural del poble basc; la llengua, que haur d'ensenyar-se, la histria, en la qual els bascos han ocupat un paper gloris fins a l'arribada dels Brbars; el dret, els furs, que garanteixen la veritable llibertat i la veritable igualtat, contra el fals liberalisme que duu al despotisme, i contra el capitalisme %[ ]. Contra la conspiraci franc-espanyola predica la violncia fins a la insurrecci armada, tret que una federaci basca restauri els furs i agrupi als bascos entre Frana i Espanya

Va ser periodista i va fundar i dirigir el peridic Ariel, escriptor romntic, investigador del euskera i hinduista. Tamb va inventar la llegenda d'Aitor. El seu ideari a ms d'expressar-los en els articles del seu peridic, apareix en l'obra Paraules d'un basc als liberals de la reina Cristina. s un socialista revolucionari, s pro-carl perqu s'adna que els carlins defensen els furs i per tant la independncia basca segons resumeix la historiadora Eukeni Goyhenetxe. En una frase de Chaho: La restauraci de la nacionalitat vascona est encara b lluny, sens dubte, per el seu dia arribar.

Segons Jon Juaristi, ferm defensor de postures contrries al nacionalisme, que ha escrit sobre les quals denomina fantasies mitolgiques en la qual s'assenta el nacionalisme basc originalChaho va ser un "mixtificador" per amb bons dots d'escriptor i "de notable imaginaci per a recrear els mites", tan en voga durant el romanticisme. No obstant aix, en opini de Juaristi, la histria i la cosmovisi que Chaho atribua als bascos s una mera adaptaci dels mites aris, que els romntics alemanys acabaven de reelaborar a partir de les traduccions de texts brahmnics i avstics. Aquests textos alemanys van arribar a Frana a travs de Charles Nodier, de qui Chaho va ser entusiasta seguidor abans de convertir-se en solitari promotor del protonacionalisme basc. A Chaho no se li va conixer cap seguidor durant la seva vida, excepte el seu editor, l'impressor de Baiona Lesseps, i solament un segle desprs els seus textos van comenar a ser llegits amb entusiasme al sud del Pirineus per part del sector anticlerical del nacionalisme basc..   
Serafn Olave. 
Un dels primers a reclamar la uni poltica de part d'Euskal Herria, formada per les Provncies basques, Rioja, Navarra i Ultrapuertos va ser el liberal Serafn Olave que va elaborar un projecte de constituci que integrava el fuerisme i el federalisme, per "la patritica tendncia a tan fraternal i convenient uni" entre aquests territoris. 
La Gamazada (1893).
Desprs de la perduda de la independncia dels territoris forals, el Ministre Germn Gamazo, va pretendre realitzar un canvi en el sistema financer de Navarra que l'assimilava al que ja existia en altres provncies. Aix va crear un ambient preinsurreccional de gran tensi que juntament amb la Sanrocada, van provocar un auge paulat del naixent nacionalisme basc. 
Sabino Arana Goiri.

Sabino Arana Goiri, al costat del seu germ Luis, s considerat el pare del nacionalisme basc. Procedeix d'una acabalada famlia profundament catlica i d'orientaci carlina, el que l'oblig a exiliar-se de la seva ciutat durant la guerra carlina juntament amb la seva famlia, a l'sser Bilbao un basti liberal. Els germans Arana sn els creadors d'alguns moderns senyals d'identitat basca: la "ikurria" (avui, tamb bandera oficial d'Euskadi), basant-se en smbols representatius com la creu de Sant Andreu, i el substantiu Euzkadi, neologisme similar a "Euskal Herria". Tamb s de la seva creaci el terme aberri (ptria) i la lletra de l'actual himne de la Comunitat Autnoma Basca. Algunes d'aquestes creacions van ser criticades per personatges com Miguel de Unamuno o Arturo Campin.

Arana va morir amb noms 38 anys de vida, per en uns pocs anys va portar a terme una extraordinria i incessant activitat per la recuperaci de la seva ptria, a la qual creia ja gaireb perduda. Va ser perseguit judicialment pels seus rivals poltics per delictes d'opini i empresonat injustament diverses vegades, perqu en la majoria de processos judicials va resultar absolt. 

Analitzant la histria i els costums ancestrals del poble basc reclamava el reconeixement d'aquest com naci sobirana, sostenint que la pervivncia de la seva llengua (euskera) implicava forosament que el sempre catlic poble basc mai havia estat sotms i mai hauria renunciat a la seva sobirania, que manifestada en els furs, suposaven un pacte entre nacions sobiranes que no era respectat per Espanya. Advocava per que cada territori histric segus el seu propi cam nacionalista i democrtic fins a la conformaci d'una "Euskeria" catlica i federal.

Un dels pilars del nacionalisme basc a l'origen, que s assenyalat com concepte identitari dels bascs, a ms de la histria, la religi i les tradicions, s l'existncia d'una "raa basca" de parla basca, pura i aliena a barreges amb altres races, especialment l'"espanyola" a la qual Arana considerava com a invasora, deslleial, anticatlica i, per aix, especialment impura; una mica que va adaptar del nacionalisme romntic europeu que va usar com base ideolgica i que estava molt ests en la societat europea del moment. Ha de destacar-se que en aquesta poca alludir al concepte "raa" era una mica normal i contnuament citat per intellectuals espanyolistes de l'poca com Ramn Menndez Pidal o Miguel de Unamuno i no tenia el mats pejoratiu actual, ja que fins a 1881 no va ser abolida l'esclavitud a Espanya, malgrat les reticncies del llavors president Canovas del Castillo. Arana no va poder b comprendre el canvi ocasionat en la seva terra desprs del sorgiment de la revoluci industrial; en pocs anys la tradicional poblaci basca havia estat desplaada per l'arribada d'immigrants procedents d'altres provncies, triplicant en algunes zones a la poblaci local; els foranis van implantar els seus costums laicistes, la seva ideologia liberal aconfessional i la seva llengua castellana, al que es va oposar amb fermesa el nacionalisme basc d'Arana, que defensava els ideals tradicionals, catlics i fueristes i considerava que en poc temps, aquests nouvinguts, portarien la destrucci del poble basc tradicional, pensament pragmtic que compartien els seus contemporanis.

Per a Arana, els invasors "maketos", eren l'encarnaci dels mals que afligien a la ptria basca; dita acabo utilitzat per Arana s d'origen prerrom ("mageto") i era usat en la provncia limtrofa de Cantbria; desprs de la revoluci industrial va ser utilitzat popularment en la zona minera biacana on els obrers bascs cridaven "makutuak" als arribats de l'exterior. Segons cita el propi Arana, els quatre partits catlics de l'poca eren de tendncia basquista: carlins, euskalerriacs, integristes i nacionalistes, estaven totalment d'acord que els immigrants eren els odiats invasors del territori basc que representaven fsicament la destrucci de les maneres de vida tradicionals dels bascos, no per la seva condici de forans si no per que importaven idees que Arana i la resta dels citats partits consideraven contrries als costums bascos. Els "maketos" eren els genuns representants de la mesquinesa espanyola i de la seva inferioritat tnica i cultural. El "maketo" per a Arana personifica els seus dos grans dimonis: el secularisme (els obrers sn en la seva major part gent que blasfema i s'enfronta a l'esglsia), i la industrialitzaci (que destruiala societat rural ideal d'Arana).

Segons manifesta Antonio Guerrero Torres, en els seus primers anys d'existncia, el nacionalisme basc i el Partit Nacionalista Basc (PNB) com la seva expressi poltica, mant una relaci de rebot visceral cap al liberalisme, fos aquest de signe conservador o progressista i, per aix, Arana tamb es va enfrontar al recin creat Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), que representava els interessos dels obrers forans que treballaven en la mineria i siderrgia biscana. Per a evitar que els obrers bascos haguessin d'afiliar-se als sindicats "espanyolistes" per a defensar els seus interessos laborals, el nacionalisme basc va organitzar el seu propi sindicat, Solidaritat de Treballadors Bascos (ELA-STV), en l'rbita del sindicalisme cristi,  el que li va valer l'apellatiu de sindicat "groc" al regir-se per la doctrina oficial de l'Esglsia , i es va enfrontar als sindicats socialistes i en menor amidada als anarcosindicalistes representats respectivament per UGT i CNT. 

Segons l'historiador John Sullivan, en el seu llibre El nacionalisme basc radical: 1959 1986: Tant la UGT com el PSOE eren activament anticlericals, pel que les seves doctrines es van considerar perilloses i immorals per gran part de la poblaci catlica basca. Arana, malgrat oposar-se als socialistes, s tamb anticapitaliste, no per conscincia de classe proletria, sin per considerar tamb el capitalisme com a expressi de la destrucci de les formes de vida tradicionals de la naci basca. Critica als capitalistes que espremen a l'obrer, per en el seu pensament no deixa de tenir pes que aquests capitalistes sn els liberals als quals ha combatut sempre, i que tenen en les seves mans tots els ressorts de l'estat del que tant abomina. 

s per aix que inicialment Arana denomina "fenicis" als "euskalherrikos" de Ramn De la Sota, per anteposar els seus ingressos econmics a l'esperit basc. No podem oblidar una idea clau en la ideologia aranista com s l'exacerbat catolicisme, present en les seves arrels carlisnes, i que contribueix, justifica i tamb suavitza les seves fins independentistes. Per a Sabino Arana el problema resideix en la concepci comunitria de la fe; la "Bizkaia" per la qual van lluitar els seus pares estava totalment perduda per a la fe de Crist; aix, car el refugi de la fe ha de ser la naci biscana. Perqu els biscans puguin salvar-se collectivament com a poble, han d'independitzar-se dels espanyols, un poble que ha sucumbit al virus del liberalisme. A partir d'aquesta visi integrista (entenent per integrisme la visi ntegra de la fe catlica de l'poca), els germans Arana aixequen una ideologia que busca la salvaci collectiva dels biscans en primer terme, per a acabar per estendre's a tots els bascos en particular. Altre factor d'uni del poble basc constitua per a Arana la seva llengua comuna autctona (euskera), i considerant el carcter nic de l'idioma, ho va impulsar com barrera lingstica enfront del espaolismo i es va fomentar la convicci que els bascos constituen una raa a part; que eren, com va dir Orson Welles, una mica aix com els indis a Estats Units. 
Partit Nacionalista Basc. 
 
El primer partit poltic obertament nacionalista s el Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB) fundat per Sabino Arana en el context del corrent del romanticisme. que organitzativament va resultar nou per a la seva poca en comparaci dels partits tradicionals, que resultaven molt poc participatius i tenien una frria estructura de "partits de quadres", amb la sola excepci del citat PSOE.

Els Arana es van preocupar que el seu partit el forms una base social tenint com referencia els "batzokis", configurats com centres basquistes que constituirien una mica ms que seus d'un partit. Aquests es van dotar d'un funcionament democrtic intern i participatiu entre els seus membres, qui tenien al principi restringida la seva afiliaci, i fins i tot l'entrada, en virtut dels seus orgens genunament bascos. Eren els propis membres d'aquests centres els quals designaven als representants i crrecs del partit. En 1895 es crearia el primer batzoki a Bibao i en l'actualitat existeixen gaireb dos-cents. Aquest partit contava amb ms recolzo en el mitj rural que en les grans ciutats; certs autors assenyalen que, analitzant els electes nacionalistes d'aquesta poca, es desprn que pertanyien en la seva majoria a la classe mitja, en la seva major part autnoms, de l'entorn rural. 
Inicis i expansi. 1895 1921. 
El PNB va ser constitut oficialment el 31 de juliol de 1895, triant-se al seu fundador Sabino Arana com a president (crrec que va ostentar fins a la seva dimissi per motius de salut en 1903, any en el qual moriria). Els quatre partits catlics de l'poca, llegeixi's el nacionalista, el carlista, l'integrista i el dels "euskalerriacos" compartien el seu odi cap als "maketos", per Arana, acusava a tots ells de ser espanyolistes i, especialment retreia als "euskalerriacos" la seva falta de catolicisme veritable i de ser simples regionalistes
Els "euskalerriacos", d'ideologia burgesa liberal-fuerista, van ser liderats inicialment per Fidel Sagarminaga i a la seva mort en 1984 per Ramn de la Sota, industrial navilier, fundador de Drassanes Euskalduna, va arribar a ser nomenat en 1921 "Sir" pel govern Britnic i era una de les majors fortunes de l'poca 

La pugna i la uni entre els aranistes i "euskalerriakos" marcaria una fita en la vida del Partit Nacionalista Basc, perqu l'evoluci al nacionalisme dels segons i el seu major acostament al PNB possibilitaria que, segons alguns autors, es produs a partir de 1898, una moderaci dels postulats nacionalistes, un increment econmic del PNB i l'accs a crrecs pblics i a la burgesia basca, car van donar la candidatura nacionalista de 1898 per la qual Sabino Arana va ser escollit Diputat Provincial, sent el propi Ramn de la Sota escollit pel PNB diputat a Corts per Balmaseda en 1918, data de la major victria electoral de PNB en aquesta poca inicial. 

En 1898, Sabino Arana s escollit Diputat de Biscaia pel districte de Bilbao; a les eleccions municipals de 1899, el PNB obt 5 regidors a Bilbao i el seu primer alcalde en la localitat de Mundaka. En 1904 el PNB t ja organitzaci en 20 localitats biscanes i 5 guipuscoanes. En 1908 s'obt el primer diputat per Guipscoa; no obstant aix, s a les eleccions a les diputacions de 1917, on el partit aconsegueix la Diputaci de Biscaia i arriba a major implantaci a laba, Guipscoa i Navarra. A Navarra, la incipient ideologia nacionalista es fon en el "antic reyno" amb els principis fueristes dels partidaris carlins, creant en aquest territori un sentiment nacionalista peculiar, com es pot veure en els fets que van ocrrer a fins del segle XIX a la Gamazada. Segons refereix Echave Susaeta en la seva obra El Partido Carlista y los Fueros, la regent Maria Cristina va consultar al general Martnez Campos per la possibilitat d'intervenir, i aquesta va ser la resposta del general: 
Senyora: Si es tracts d'altra provncia, podem pensar a imposar la llei general, emprant la fora si calgus; si es tracts de Navarra alladament, encara podem anar per aquest cam, per hem de comprendre que Navarra t al seu costat a les tres Vascongades, i que si s'apella per fora contra aquella, faran causa comuna tots els bascos, i amb ells tots els carlins d'Espanya, que provocarien un aixecament en aquelles provncies per a donar-li carcter general, i en tal cas s'encadenar novament la guerra civil. 

En 1903, en record d'aquestes revoltes, es va erigir a Pamplona, el Monument als Furs, que inclou expressament en les seves inscripcions el sentiment basquista dels navarresos. En 1910, van anar tres persones afins al nacionalisme basc, Arturo Campin, Altadill i Olriz, els quals van dissenyar l'actual bandera de Navarra, avui utilitzada com instrument d'afirmaci contra el basquisme. 

Primera dictadura i Segona Repblica. 1921 1937. 
En 1921 el partit afronta el seu primera gran divisi escindint-se Acci Nacionalista Basca (EAE-ANV), considerat el primer partit nacionalista d'esquerres. Aquesta escissi es recondux poc desprs sense grans conseqncies perqu durant la Dictadura de Primo de Rivera (1923-1931) es va suspendre tota activitat poltica a Espanya; durant aquesta dictadura a ms es van elaborar lleis "antiseparatistes" per les quals els delictes comesos contra la "unitat d'Espanya" serien jutjats per Tribunals Militars, es prohibeix la simbologia nacionalista (ikurria,  ) i a ms s'inclou a les provncies basques en una nova divisi administrativa juntament amb les provncies no basques de Burgos i Logronyo. 

Amb la Segona Repblica espanyola(1931 1939) se celebren les eleccions de 1931, en les quals el PNB va formar llista electoral conjunta amb els carlins i altres forces catliques per a participar en les eleccions, desprs de les quals, intentant aprofitar el buit legal existent, s'elabora un projecte d'Estatut Basc que no va ser aprovat i que expressava:

Es declara que el Pas Basc constitux una entitat natural i jurdica amb personalitat poltica prpia, i se li reconeix com a tal el dret a constituir-se i regir-se per si mateix com Estat Autnom dintre de la totalitat de l'Estat Espanyol. 

Indalecio Prieto s'oposa a aquest estatut al considerar que fa de les tres provncies basques de facto Un Gibraltar del Vatic als Pirineus. El citat socialista basc i Manuel Azaa, llavors a crrec del Govern central, rebutgen de pla l' Estatut d' Estella. El PNB va defensar com mal menor una concepci federalista en una repblica que es plantejava un nou model d'Estat i, una vegada descartada aquesta possibilitat pel govern republic, es va inclinar per impulsar almenys l'autonomisme. 

Desprs d'intentar infructuosament la incorporaci a aquest projecte de Navarra, s'elabora un nou estatut que s aprovat solament en l'actual C.A.V. el 1932 per 411.756 vots a favor, 14.196 en contra i 357 en blanc per les eleccions generals espanyoles de 1933 suposaren un canvi de govern a Espanya cap a la dreta, que era contrria a la seva tramitaci, pel que no va anar fins a les eleccions de 1936 en les quals es va imposar l'esquerr Front Popular que es va efectuar la seva aprovaci ja iniciada la guerra, nomenant-se primer lehendakari Jos Antonio Aguirre. Encunyarien moneda, amb perms del govern republic i tindrien relacions internacionals prpies. 
La Guerra Civil al Pas Basc. 1936 1937. 
Amb l'arribada de la guerra civil, el PNB no es decantaria per algun dels bndols fins a pocs dies abans de la revolta, posseint una major afinitat en la seva ideologia amb els revoltats. De fet la dreta no es va presentar a les eleccions al Pas Basc i, tenint en compte que la jerarquia eclesistica havia declarat al PNB com partit catlic, va propiciar conscientment la victria nacionalista proposant l'abstenci (CT, URG), i fins i tot el vot nacionalista (DVA); finalment, malgrat les converses mantingudes amb els partits de dreta en el mes d'abril, a causa de l'oposici de la CEDA a un Estatut per al Pas Basc, desprs del desconcert i alguns dubtes inicials, el PNB s'alinea enfront de l'alament amb les forces republicanes. 

Aix, el 19 de juliol de 1936, a l'endem de l'alament, el PNB fa publica la seva postura mitjanant un comunicat publicat en el diari af Euzkadi: Davant els esdeveniments que es desenvolupen en l'Estat Espanyol, i que tan directa i dolorosa repercussi pogus arribar a sobre Euskadi i les seves destinacions, el Partit Nacionalista declara -salvant tot all que li obliga la seva ideologia que avui ratifica solemnement- que plantejada la lluita entre la ciutadania i el feixisme, entre la Repblica i la Monarquia, els seus principis li duen indeclinablement a caure del bndol de la ciutadania i la Repblica, d'acord amb el rgim que va ser privatiu amb el nostre poble en els seus segles de llibertat. 

Jos Luis de la Granja considera que la la actitud del PNB de Guipscoa i Biscaia es caracteritza, en els primers moments per el seu rebuig del cop militar del 18 de juliol i, en conseqncia, el seu suport al rgim republic, per sense massa entusiasme poltic i amb una certa passivitat militar, palesa en la campanya de Guipscoa. Ms que fer la guerra, el PNB es preocupa de vetllar per l'ordre pblic (especialment, la integritat de les esglsies i la vida dels presos, el que aconsegueix en bona mesura a Biscaia, per no a Guipscoa.

A Navarra, on triomfa l'alament majoritriament, es produ una mplia repressi poltica i sn afusellats alguns electes nacionalistes (veure Vctimes de la Guerra Civil a Navarra). S'ocupen les seus del PNB de Pamplona, Villava-Atarrabia i Marcilla i, a les rotatives pamploneses on s'editava el peridic nacionalista "La Voz de Navarra", s'imprimeix el peridic editat pels revoltats, "Arriba Espaa", i el president de l'organitzaci navarresa del PNB i director, Jose Agerre, s empresonat. A Estella, desprs de l'alament s afusellat el seu alcalde del PNB, Fortunato Aguirre, que havia participat activament en l'"Estatut d'Estella" i a ms poc abans de l'alament havia alertat dels preparatius que es portaven a terme per a la gestaci del cop, que no foren escoltats. En aquesta ciutat el 25 de setembre de 1936, el Comandant Militar Ricardo Sanz de Iturria promulga un bndol contra la cultura basca i el nacionalisme basc i, en particular contra el PNB i el seu fundador (): 

Desprs d'haver intentat pactar amb la dreta a l'abril de 1936, el lehendakari Aguirre va arribar a un acord amb Indalecio Prieto i, en plena guerra, es va aprovar el 7 d'octubre l'Estatut Basc en una votaci en la qual noms van participar 50 diputats per l'absncia de la dreta que donava suport als revoltats. ANV participa en el Govern del lehendakari amb el conseller d'Agricultura Gonzalo Nrdiz i amb el ministre sense cartera, Toms Bilbao, substitut de Manuel Irujo en el Govern de Negrn. Amb la caiguda de Biscaia en 1937 i la rendici de part de les milcies basques en Santoa, finalitza aquest breu perode d'autonomia moderna. El dictador Francisco Franco proclama a Biscaia i Guipscoa "provncies tradores" i els retira les ltimes restes d'autonomia foral, al mateix temps que els mant a laba i la Navarra. 
L'exili nacionalista. 
Desprs de la perduda dels territoris bascos, el PNB i els seus dirigents comencen una nova etapa en l'exili, sollicitant un suport internacional que mai es va fer efectiu. 
La dictadura de Franco. 1936 1975. 
La dictadura va practicar una brutal repressi dels perdedors de la guerra l'Informe elaborat en el 2006 pel Consell d'Europa en el qual es condemna el rgim franquista i que evidencia que en l'any 1940 el nombre de presoners per cada 100.000 habitants va ser gaireb tan alt com el seu equivalent a la Alemanya Nazi (1.158 i 1.614 respectivament). Aquesta valoraci es va realitzar solament tenint en compte les xifres proporcionades pel govern franquista, considerades subestimades per la generalitat dels historiadors. 

Franco va pronunciar un discurs en 1936 en el qual donava a conixer el nou models social que seria implantat, molt contrari a les aspiracions nacionalistes: Espanya s'organitza en un ampli concepte totalitari, per mitj d'institucions nacionals que asseguren la seva totalitat, la seva unitat i continutat. El carcter de cada regi ser respectat, per sense perjudici de la unitat nacional, que la volem absoluta, amb una sola llengua, el castell, i una sola personalitat, l'espanyola i novament la dictadura franquista va prohibir qualsevol exercici de poltica, de reuni, d'associaci , i va reprimir durament als partidaris de P.N.B. i, a ms, per Decret de 23 de juny de 1937, va suprimir l'Estatut Basc i va declarar provncies tradores a Biscaia i Guipscoa doncs s'havien alat en armes contra el Moviment Nacional, mantenia per a la "lealsima Navarra" la seva singularitat fiscal i administrativa, i declarava aix mateix subsistent en la seva integritat el rgim de concerts a laba, perqu ella no va participar en acte algun de rebellia; aquesta normativa no va ser parcialment modificada fins al Decret Llei de 6 de juny de 1968, que va declarar suprimits els pargrafs ofensius per a Guipscoa i Biscaia, mantenint la resta de la seva articulat, sent finalment derogat pel reial decret-Llei de 30 d'octubre de 1976. 

Per l'Ordre de 21 de maig de 1938 i l'Ordre Ministerial de 16 de maig de 1940, tamb es van instaurar amidades per a acabar amb les manifestacions culturals basques:  per exigncies del respecte que devem al que entranyablement s nostre, com l'idioma, precisa desarrelar vicis de llenguatge que transcendint de l'mbit parcialment incoercible de la vida privada, permeten en la vida pblica la presncia de modes amb aparena de vassallatge o subordinaci colonial. s deure del poder pblic, en la mesura que aix s possible, reprimir aquests usos, que contribueixen a enterbolir la conscincia espanyola, desviant-la de la pura lnia nacional, introduint en els costums del nostre poble elements extics que importa eliminar  

En 1938 neix la nova Llei de Premsa, vigent fins a 1966, que instaura la censura prvia i sanciona tot escrit que:  directa o indirectament botiga a minvar el prestigi de la Naci o del Rgim, entorpeixi la labor de Govern en el Nou Estat o sembri idees pernicioses entre els intellectualment febles.

Aix va alimentar el sentiment anticentralista i antiespanyolista, fins a provocar el sorgiment de moviments terroristes posteriors. En 1963 Federico Krutwig publica el seu obra "Vasconia" en la qual advoca per un nacionalisme associat a la llengua i no a la raa "No hi ha dubte que s ms basc un individu amb tots els seus cognoms castellans, gascons i francesos que utilitza correntment la llengua basca, que altre individu amb tots els seus cognoms euskalduns, que parli molt i malament d'Estats opressors per que no aprengui ni utilitzi la llengua basca en la seva vida quotidiana." (Federico Krutwig) En 1969, apareix "Euskadi ta Askatasuna" (ETA), que es defineix a si mateixa com resistncia armada efectiva i organitzada de carcter socialista marxista.

Actualment, hi ha un gran consens internacional sobre considerar  ETA com organitzaci terrorista, incloent tant a estats sobirans com a organitzacions no governamentals pro-drets humans. En el perode franquista, entre altres atemptats, ETA assassina al recin nomenat President de Govern, almirall Carrero Blanco. Era considerat com la persona capa de donar continutat al rgim franquista. 

La Transici. 
Desprs de la mort de Franco el 1975, Espanya inicia un cam de reformes democrtiques que inclourien el reconeixement de autonomies diferenciades per a les diferents regions o nacionalitats. No obstant aix a causa de la dispersi en multitud de partits de l'esquerra nacionalista el rpid acord va aconseguir en altres provncies es demoraria ms al Pas Basc i Navarra. Van ocrrer nombrosos episodis de violncia, que van condicionar la transici poltica a Euskal Herria i especialment a Navarra. Aix podem assenyalar diversos fets:
els successos de Vitria de mar de 1976.
els fets de Montejurra al maig de 1976, que van ser organitzats des dels serveis secrets de l'Estat amb la denominada Operaci Reconquesta. ;
morts als carrers, amb especial referncia a la setmana proamnistia de maig de 1977. ;
i als sanfermines de 1978, fets que, com els altres, mai van ser jutjats. ;
La persistncia en les accions armades de ETA tamb van marcar tota la transici. ;

Finalitzada la dictadura, alguns membres d'ETA van decidir abandonar l'organitzaci i integrar-se en l'activitat poltica. No obstant aix ETA va continuar amb la seva activitat, exigint els seus objectius poltics per mitjans violents. Els objectius podrien resumir-se en: aconseguir la independncia d'Euskal Herria en un Estat unit, independent, "euskaldun" (unilinge en la llengua basca) i socialista. 
La Union Autonomista de Navarra i el Front Autonmic (1977). 
A Navarra, els partits nacionalistes Partit Nacionalista Basc (EAJ-PNB), "Acci Nacionalista Basca" (EAE-ANV) i "Euskal Sozialista Biltzarrea" (ESB) es van unir en la "Uni Autonomista de Navarra" (UAN) que va anar una coalici electoral que es va presentar a les eleccions generals espanyoles de 1977 per a les Corts Constituents espanyoles per la circumscripci electoral de Navarra i tenien com punt programtic com la seva aposta per la integraci de Navarra en el Pas Basc. La coalici electoral va ser la cinquena formaci poltica a Navarra, quedant sense representaci parlamentria, amb una mica ms de 18.000 vots (6,99%), per darrere de la (UCD), (PSOE), UNAI i Aliana Foral de Navarra. 

Les forces agrupades a UAN estaven integrades en el Front Autonmic, al que tamb se sumava el PSOE, que es va presentar al Senat per Navarra i que va obtenir un acta de senador en la figura de l'histric dirigent navarrs del PNB, Manuel de Irujo. La uni del PSOE a aquest conglomerat nacionalista t la seva explicaci que el PSOE venia de l'exili en el qual havia estat molt unit al PNB i, per aix, desprs del Congrs que el partit socialista celebra a Sant Sebasti en 1977, arriba a un "comproms autonmic" amb el PNB, acord que s subscrit al maig d'aquest any i pel qual ambds partits van acordar presentar una candidatura conjunta al Senat en les eleccions generals de 1977, que va rebre la denominaci de l'abans esmenat Front Autonmic, per a impulsar-ne desprs l'aprovaci d'una Constituci democrtica i d'un Estatut com d'Autonomia para Alava, Guipscoa, Biscaia i Navarra.().

L'Esquerra abertzale (1978). 
En 1978, ANV es fusiona amb ESB formant Euskal Sozialista Ekintza, per aquesta formaci tindr una vida fuga i ambdues organitzacions tornaran a separar-se desprs de la crisi interna d'ESB i la seva adopci d'un ideari marxista. Els dolents resultats obtinguts per ANV i ESB en les circumscripcions basques de Guipscoa, Biscaia i laba van forar a aquests partits a buscar aliances amb altres petits partits nacionalistes d'esquerres, que van conduir a la formaci d'Herri Batasuna en 1978, de tal forma que la coalici UAN no va tornar a reunir-se. En les eleccions legislatives de 1979, ANV i ESB es van presentar com part de la coalici Herri Batasuna, mentre que el PNB es va presentar en solitari. 
Divisions en ETA. 
Ja en l'assemblea de l'organitzaci ETA d'agost de 1973, l'entorn d'ETA s'havia dividit en dos blocs diferenciats: els militaristes i els obreristes. Aquests ltims fundarien el "Partit Revolucionari dels Treballadors Bascos" (PRTV). En posteriors assemblees de l'organitzaci i a la mort de Franco, ETA es torna a dividir en : 

ETA poltic-militar, procedents del "Front Obrer", que com els abans citats "obreristes" opten pel desenvolupament d'opcions poltiques en detriment de les militars i funden un partit esquerr independentista dit "Euskal Iraultzarako Alderdia" (Partit per a la Revoluci Basca, EIA) per a presentar-se a les eleccions de 1977. Desprs de l'amnistia de 1978 i el poc xit d'EIA, molts dels seus membres ms destacats passen a formar part d'altres partits com Euzkadiko Ezkerra (EE)(Esquerra Basca), que s'integrar posteriorment en el Partit Socialista d'Euskadi (PSE). Dintre d'aquest sector es trobarien poltics com Mario Onaindia (EE). ;
ETA militar, partidaris de la lluita armada, que agrupa als anomenats comandos "bereziak" d'ETA (pm). Aquest bloc contar amb el suport de la coalici Herri Batasuna (Unitat Popular) que arribar a ser fins i tot la tercera fora del Pas Basc i Navarra. ;
La Constituci espanyola de 1978. 
El text de l'actual Constituci de 1978 s aprovat al Congrs l'octubre de 1978 per 325 vots a favor, 6 en contra (un diputat d'EE i 5 diputats d'AP) i 14 abstencions (entre elles les del PNB) i tamb s aprovat al Senat per 226 vots a favor, 5 en contra i 8 abstencions. Per calia un referndum per a la ratificaci del text que es va celebrar el 6 de desembre de 1978 i, en total, en la Euskal Herria peninsular, va ser aprovat pel 69% dels votants, que equival a un 31% del cens. Els vots en contra van ser el 24% dels votants (11% del cens). L'abstenci va ser del 55%. El PNB (i la resta de partits nacionalistes bascos) van ser formalment exclosos de les negociacions del text constitucional, pel que el PNB va donar l'abstenci en aquesta consulta. Contra la constituci sollicitaven el vot els partidaris de la dreta espanyolista (Aliana Foral de Navarra) i els de l'extrema esquerra nacionalista. La constituci incloa una encara polmica disposici transitria quarta per la qual, malgrat estar prohibida la uni o federaci de comunitats autnomes, Navarra podia incorporar-se a la CAV, si aix ho decideix en referndum. Alguns autors assenyalen aquesta disposici com una concessi de la UCD al PNB. 
Estatut d'Autonomia. 
El nou estatut d'autonomia va ser aprovat pel 90% dels votants, que equival a un 53% del cens. Els vots en contra van ser el 5% dels votants (el 3% del cens). L'abstenci va ser del 41%. BOE nm. 269, de 9 de novembre de 1979.. El nivell d'autonomia del Pas Basc s el ms alt de tota la Uni Europea juntament amb Blgica quant a regions nacionals dintre d'un Estat. No obstant aix, per als nacionalistes bascos, l'actual estatut no satisf les seves aspiracions ats que no consideren que el Pas Basc o Euskadi sigui una regi, sin una naci, pel que reclamen el dret d'autodeterminaci sobre la continutat o independncia d'Espanya. A ms la major autonomia que gaudeix, moltes vegades s ms terica que real ja que, desprs de ms de vint anys de desenvolupament estatutari i de govern nacionalista, encara falten ms de 40 transferncies per a completar el referit Estatut i, malgrat tenir transferides nombroses competncies del Govern Central, la normativa que les regula s estatal i el Govern Basc es limita solament a executar el disposat per l'Administraci de l'Estat. 
El "Amejoramiento del Fuero" a Navarra (1982). 
La Diputaci Foral de Navarra va quedar constituda per 7 diputats forals (4 de UCD, 1 del PSOE, 1 de HB i 1 de.I.M), desprs d'unes eleccions celebrades el 3 d'abril de 1979, que van reflectir la divisi en tres teros que actualment existeix en la societat navarresa, corresponent un d'ells a l'opci del navarrisme-espanyolista d'UPN, altre ter a la postura canviant del PSOE i el tercer a l'opci del navarrisme-basquista de tendncia esquerrana. Encara que s'ha de tenir en compte que, per aquella poca, el PSOE navarrs formava part de la federaci basca i propugnava inicialment la uni entre Navarra i la CAV i, ms concretament, el dret dels navarresos a decidir la seva incorporaci, que considerava salvaguardat amb l'esmentada disposici transitria quarta de la Constituci espanyola de 1978. 

El cens d'electors fou de 365.080 navarresos, la participaci el 70,76% i les abstencions el 29,24%. La distribuci d'escons i vots va ser la segent: UCD 20 escons (68.040 vots), PSOE 15 (48.289), UPN 13 (40.764), HB 9 (28.244), Agrupacions Electorals de Merindad-AEM 7 (17.282), Nacionalistes Bascos 3 (12.845), Partit Carlista 1 (12.165), Uni Navarresa d'Esquerres-UNAI 1 (7.419) i Agrupaci Electoral Independents Forals Navarresos-IFN 1 (3.729). Altres partits i agrupacions electorals que no van assolir representaci parlamentria van recollir en el seu conjunt altres 15.100 vots. Poc desprs, al desembre de 1979, la Comissi de Rgim Foral del Parlament de Navarra rebutj una moci presentada per Euskadiko Ezkerra (EE) que proposava la incorporaci de Navarra a la CAV.

La Diputaci Foral va ser presidida per Jaime Ignacio del Burgo (UCD), que va ser destitut en 1980 sota acusacions de corrupci i substitut per Juan Manuel Arza, tamb d'UCD. Aquesta destituci no es va realitzar reglamentriament pel que del Burgo va tornar breument en 1984 a la presidncia. Navarra no va tenir un Estatut com la resta de les autonomies i tampoc el text que feia les seves vegades, la  "Llei de Amejoramiento del Fur" de 1982, no va ser ratificat en referndum. En cas que Navarra decids la participaci en un Estatut conjunt amb les altres tres provncies basques peninsulars, caldria de dos referendums. Un per a ratificar la decisi del Parlament de Navarra d'incorporaci i altre per a ratificar el nou Estatut conjunt. Per tant l'acord de mar de 1982 sobre el seu contingut es va convertir en la Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra (LORAFNA), promulgat el 10 d'agost de 1982, desprs de la seva aprovaci per la Diputaci i el Parlament de Navarra, i pel govern general d'Espanya i les Corts espanyoles. La ra d'aquesta especificitat de Navarra que no havia sotms el seu Estatut a referndum, es va buscar en l'argument que era una Llei que reintegrava a Navarra la Llei Paccionada de 1841, que va anar precisament la qual va reduir els seus furs desprs de les guerres carlines i la va convertir en una provncia, quan fins a aquestes dates havia continuat sent un regne. 

El desenvolupament autonmic: 1980 1998. 
El PNB lidera el Govern Basc des de 1980, unes vegades en solitari, altres en coalici amb el PSE, Eusko Alkartasuna (EA), partit sorgit d'una escisi del propi PNB o Izquierda Unida (IU), donant suport tamb mitjanant pactes pressupostaris i d'investidura els governs centrals populars i socialistes. En les eleccions generals el PNB s la fora majoritria i obt el 26.9% dels vots i en les eleccions basques d'abril es constata el fort creixement del PNB, la irrupci del "nacionalisme radical" representat per Herri Batasuna, la prdua d'una important quota electoral del PSOE i els escassos resultats de la UCD i  Carlos Garaicoechea ocupa el crrec de la presidncia del Consell General Basc. Celebrades les primeres eleccions autonmiques en 1980, van donar lloc a l'elecci de lehendakari en la persona de Carlos Garaikoetxea (1980 1985) 

El PNB aconsegueix el 38,8% dels vots vlids emesos, seguit d'Herri Batasuna, amb el 16,5%, i del PSOE, 14,2%. Des de llavors el PNB governa la comunitat autnoma del Pas Basc; en solitari en el perode (1980 1986) i a travs de diversos pactes des de llavors. El 29 de desembre de 1980 es reinstaura el model tributari del "Concert econmic" i comena la transferncia de competncies del Govern Central al Govern Basc. En 1981 una srie de successos amenacen seriosament l'autonomia basca el fallit cop d'estat del 23 de febrer i la consegent promulgaci de la LOAPA (Llei Orgnica per a l'Harmonitzaci del Procs Autonmic) que reconduia el desenvolupament de les autonomies. 

En 1982 el PSOE de Felipe Gonzlez arriba a la presidncia del Govern espanyol romanent fins a 1996, encara que al Pas Basc continua l'hegemonia nacionalista moderada i radical, arravassant el PSOE el vot a UCD, Aliana Popular (AP) i el Partit Comunista d'Euskadi (PCE). Malgrat la resistncia socialista a la realitzaci de transferncies el PNB, impulsa el desenvolupament de l'autogovern basc i crea el seu propi servei de Salut ("Osakidetza") aprova l'Estatut de les ikastolas, comena a emetre la seva prpia rdio i televisi (EITB), que va iniciar les seves emissions el 27 de desembre de 1982, la seva prpia policia autonmica (Ertzaintza). Aquest govern va resistir la "reconversi industrial" que es va iniciar des de 1982, rebent-se ajudes per a la reindustrializacin per import de 88.012 milions de pessetes.

En les eleccions autonmiques celebrades al febrer de 1984 va resultar vencedor el PNB que va obtenir els seus millors resultats electorals fins a la data, 42 % dels vots emesos, seguit del PSOE amb el 23 %, Herri Batasuna amb el 14,6 % i EE el 8 %. La progressi socialista va ser notable aix com pobrssima l'embranzida electoral mostrat per la dreta espanyolista, 9,3 %. Resultats que tendencialment reproduxen els obtinguts en les eleccions forals i locals de maig de 1983. Pel 1985, en plena crisi poltica del PNB, l'economia basca se situava en unes coordenades entre les quals sobresortien l'altssima taxa d'atur, un creixement econmic ralentit, l'impacte de la introducci de les noves tecnologies, la fi de l'anterior ona de creixement expansiu, i l'obertura a la competncia internacional.

Desenvolupament de l'Esquerra abertzale. 
Els anys vuitanta van ser una poca molt delicada al Pas Basc i per diverses circumstncies es va crear un brou de cultiu propici per a la continuaci de la violncia terrorista. 
La crisi econmica va desestructurar la societat basca i va generar alts nivells d'atur i perduda de poder adquisitiu de la poblaci agreujada per l'increment de natalitat. Es calcula que en tota Espanya es van perdre ms de dotze milions d'ocupacions. ;
La marginalitat va augmentar especialment en els suburbis de les zones industrials i amb ella el consum de drogues de gran mortalitat com l'herona. ;
La transici poltica, degut en part a la dispersi poltica de l'esquerra nacionalista basca, es va ralentir en comparaci d'altres zones. ;
Les campanyes de major virulncia terrorista d'ETA, van ser contestades mitjanant la creaci d'un pla d'increment de la pressi policial, denominat "Zona Especial Nord" (ZEN) i per mitj de l'impuls d'activitats de terrorisme governamental, que es van veure incrementades desprs de l'inici dels GAL a l'accedir el PSOE al govern en 1982.
La guerra bruta. 
Si b ja abans existien certes tcniques d'antiterrorisme illegal, durant la dcada dels 80 el govern socialista es va veure implicat en la "guerra bruta" practicada pels GAL, que va cometre atemptats i segrests que van ser perpetrats en la seva majoria per mercenaris francesos contractats per policies espanyols, finanats amb fons reservats, i organitzats des del propi Ministeri de l'Interior, a travs de responsables de la lluita antiterrorista del Pas Basc. Al juliol de 1983, el Servei d'Intelligncia Espanyol CESID elabora la cridada "acta fundacional" dels GAL en la qual s'examinava la possibilitat de portar a terme accions de "guerra bruta" en el sud de Frana davant la falta de collaboraci en la lluita antiterrorista i s'afirma la seva viabilitat i convenincia. 

Segons la prpia sentncia del cas Lasa-Zabala, en aquest document es parla de les diverses possibilitats d'intervenci espanyola en el sud de Frana, fins i tot assenyalant com ms aconsellable el procediment consistent en la desaparici per segrest (nota de despatx de 6 de juliol de 1983). L'escndol va ser destapat pel diari "El Mundo" i va conduir molts anys desprs a solo dues sentncies condemnatries, dels 27 assassinats que s'atribuxen al GAL, sent els condemnats posteriorment indultats. 

En 2000, el ex general de la Gurdia Civil, Enrique Rodrguez Galindo, va ser condemnat pel tribunal Suprem a 75 anys de pres. Tamb es va condemnar per aquest cas al ex governador civil de Guipscoa, Jos Julin Elgorriaga, i als ex comandaments de la Gurdia Civil, ngel Vaquer, Enrique Daurat i Felipe Bayo, com autors, cadascun d'ells, de dos delictes de detenci illegal i dos delictes d'assassinat. Rodrguez Galindo va estar solament tres anys a la pres i va complir la resta de la condemna en la seva casa a causa de una suposada malaltia cardiaca. 

Ricardo Garca Damborenea, llavors Secretari general del PSOE a Biscaia que havia mantingut dures polmiques amb Xabier Arzalluz. va acabar admetent els fets, afirmant que no es penedeix del que va fer, declarant que dintre del context que es va iniciar la mateixa, la seva era l'nica forma de resposta possible. Van ser molt polmiques les seves afirmacions que Felipe Gonzlez, llavors president de govern, havia estat en tot moment al corrent dels fets. La seva collaboraci amb la justcia, va fer que sorts de la pres, fins i tot abans que el citat Rodrguez Galindo o el propi exministre Jos Barrionuevo. Posteriorment, va aparixer en un mting electoral en la plaa de toros de Saragossa al costat de Jos Mara Aznar, llavors candidat a la presidncia d'Espanya pel partit Popular, el que li va fer creditor de serioses crtiques en sectors de l'esquerra. 

El PSOE sempre ha negat tota responsabilitat respecte als GAL, ha condemnat verbalment els seus crims i el seu llavors president, Felipe Gonzlez, mai ha estat judicialment acusat per aquests fets. Gonzalez va referir: Jo creo que no es pot dir que ans terrorisme d'Estat. Ho veig ara amb la perspectiva histrica. Si l'aparell de l'Estat hagus decidit eliminar-los, pot provocar altres problemes, per acaba per eliminar-los (Documental La pilota basca). Deixem-nos d'histries, perqu incidents com els quals hi ha hagut a Espanya els hi ha hagut en tots els pasos en els quals una activitat terrorista ha colpejat a la democrcia (El Pas, 27/09/96). 

Durant els anys de "guerra bruta" a ms dels atemptats i segrests es va viure una tensi sense precedents al Pas Basc i Navarra i l'entorn d'ETA es va veure impulsat, juntament amb la crisi derivada de la reconversi industrial, l'atur , pel que consideraven una evidncia, llavors sempre negada per les autoritats, que el govern socialista estava darrere dels incidents, per a aquests sectors ETA passava a ser una vctima i els seus atemptats una resposta a les accions del Govern. Associacions cviques com "Gesto por la Paz" van iniciar concentracions desprs de cada assassinat, fora reivindicat per ETA o pels GAL. La "esquerra radical" s'agrupa entorn de la coalici poltica Herri Batasuna (HB), creant el seu propi mitj d'expressi amb el, avui clausurat judicialment, peridic "Egin".

Rock radical basc. 
s aquesta poca quan sorgeix l'etiquetatge "Rock Radical Basc" (RRV) i el "Moviment d'Alliberament Nacional Basc" (MLNV) acull sense objeccions als grups del RRV ms afins amb les seves postures (Kortatu, Hertzainak, Barricada   ); d'aquesta manera l'esquerra radical gaudeix d'una forma de relaci i de comunicaci amb la desencantada joventut basca, pel que no van dubtar en convertits en la seva bandera meditica, si b no tots els grups musicals van acceptar aquest "tutellatge", rebellant-se obertament alguns d'ells, com "Eskorbuto", que van continuar amb la seva particular ideologia "anti-sistema" rebutjant la ideologia poltica nacionalista, sota la influncia del punk que havia inspirat a gran part del RRV.  

La base poltica de l'autoanomenada "esquerra abertzale" des de llavors amb ms fora es va sumar al moviment "anti" i va reivindicar valors com el feminisme, l'ecologia, el pacifisme antimilitarista, l'objecci de conscincia. Altres autors per la seva banda, minimitzen la influncia del MNLV en el RRV, alludint que aquests grups eren molt ms "hedonistes" que poltics. La recien aconseguida "llibertat d'expressi" era un concepte tan ampli que va emparar algunes lletres musicals que avui dia serien prohibides per enaltiment i apologia del terrorisme, per que en el seu moment ning es va atrevir a qestionar per a no ser titllat de antidemcrata o franquista, la majoria dels grups d'aquesta ideologia van evolucionar cap a l'autocensura i postures molt ms moderades. 

L'escisi de Eusko Alkartasuna. 
El 1986 t lloc la major escisi en la histria del PNB i el lehendakari d'origen navarrs, Carlos Garaikoetxea, funda al setembre un nou partit, Eusko Alkartasuna, que, malgrat els governs de coalici en els quals ha format part amb el PNB, segueix escindit a data d'avui. Les raons de la separaci en bloc dels jeltzales, segons alguns, a ms de l'enfrontament personal entre Xabier Arzalluz i Garaikoetxea i altres qestions de lluita de poder intern, fou la polmica sorgida per una diferent concepci del repartiment de poder entre les institucions comunes de l'autonomia basca (Govern i Parlament) i les forals (Juntes Generals i Diputacions) que va configurar la nova "Llei de Territoris Histrics" i, ms concretament, segons altres autors, les raons cal buscar-les en la negativa dels peneuvistes navarresos i en menor mesura guipuscoans, a donar suport un govern de la dreta a Navarra, rebent a canvi certes contraprestacions poltiques en altres territoris. El PNB es va esfondrar en Navarra i els seus electes van passar a formar part del nou partit, obtenint el PNB a les segents eleccions de 1987 solament el 0,98% dels vots a Navarra, enfront del 7,1% dels vots d'EA en aquest territori. 

En les autonmiques anteriors a l'escisi de EA, el PNB va assolir l'adhesi del 28,47% del cens electoral a Euskadi, per en les segents autonmiques de 1986, el PNB va obtenir el 16,34% del cens i EA, el 10,91%; en 1998 el PNB arribaria al 19,23% i EA descendiria al 5,96%. En les eleccions basques de 1987 a les quals es va presentar EA, va obtenir 35 junteros en les tres provncies del Pas Basc, enfront dels 32 de PSE-EE (PSOE), HB o PNB. Va rebre el vot de 190.136 electors (un 17'79%) i va anar la primera fora en Guipscoa, amb 16 junteros, i laba, amb 12. A Biscaia, bressol del partit matriu, no va tenir tanta fora i va anar la quarta fora poltica amb 7 junteros. Va obtenir aix mateix 442 regidors en les eleccions municipals del mateix any, amb un vot de 193.197 electors (18'05%) i va governar tant els ajuntaments de Vitria i Sant Sebasti, com la Diputaci Foral de Guipscoa. En 1988 el PNB arribaria al 19,23% i EA descendiria al 5,96% pel que el PNB va poder coaligar-se amb la seva prpia escisi per a les eleccions de 1989. 

 Els pactes entre partits. 
El PNB seria un dels impulsors del Pacte de Madrid de 5 de novembre de 1987 subscrit pel PSOE, AP, CDS, CIU, PNB, PDP, PL, PCE i EE pel qual se sollicitava al Govern Basc que assums el lideratge en la desaparici de la violncia i el terrorisme, i en la consecuci definitiva de la pau; dites partides es pronunciaven a favor de la derogaci de la llei antiterrorista. Assumint aquest lideratge el PNB va promoure altre pacte de gran importncia que seria el Pacte d'Ajuria Enea subscrit per la totalitat de partits poltics representats al Parlament Basc, llevat d'Herri Batasuna, el 12 de gener de 1988. signat el 12 de gener de 1988 per AP, CDS, EE, PNB, PSOE i per Jos Antonio Ardanza com a lehendakari del Govern basc; l'acord es decidia a impulsar en la seva integritat l'Estatut de Gernika, intensificar les relacions de la C.A.V. amb Navarra, instava a ETA a renunciar a la via armada i a HB a reprendre la seva activitat parlamentria legitimant-la com a opci poltica, protegia les politiques de reinserci dels "penedits", els processos de dileg si exists una intenci seriosa per part d'ETA d'abandonar les armes, donava suport tamb la derogaci de la Llei Antiterrorista i reiterava el suport a les vctimes del terrorisme.

 El Pla Ardanza. 
Des de l'escisi, de 1986 a 1998, Jose Antonio Ardanza va ser el Lehendakari basc, amb un perfil clarament autonomista, governant amb el Partit Socialista d'Euskadi. En cap dels anteriors pactes que propugnaven el dileg s'havia contat amb ETA o el seu entorn, el MNLV, pel que les opcions reals de pacificaci es trobaven molt redudes; aix almenys ho considerava el llavors lehendakari, Jos Antonio Ardanza, que, en mar de 1988 interpretant els acords anteriorment esmentats, va presentar a la Taula de Ajuria Enea el "Pla Ardanza", un document que proposava un dileg "sense condicions prvies i sense lmits de resultats" i exclusivament entre partits prvia absncia de violncia d'ETA i tenint constncia inequvoca que ETA volgus abandonar la violncia. El document va ser donat suport per tots els partits membres de la Taula, excepte PP i PSOE que no acceptaven modificacions constitucionals. 

El pla, considerat el testament poltic de Ardanza que es retirava de la poltica, va ser molt criticat en el seu moment sent lloat posteriorment per la seva moderaci i consistia en una reflexi sobre la situaci d'ETA i HB en aquest moment, considerava que les via policial no havia aconseguit cap resultat i la via poltica no funcionava si s'allava a HB , per aix, proposava una forma de solucionar el "conflicte": 
Deixar la resoluci dialogada del conflicte en mans dels partits representatius de la societat basca. *Fer propis els acords que aquells puguin arribar a en les institucions basques. ;
Incorporar els acords a l'ordenament jurdic amb la finalitat de qu puguin resultar operatius. ;

El pla va ser presentat davant els membres de la Taula d'Ajuria per no va obtenir el suport de la resta de partits. Molt aviat van sorgir les divergncies entre els signants d'Ajuria Enea i es va redactar un altre document el 7 d'octubre de 1988, que no va ser signat ni pel PNB, ni per EA, conegut com "Pacte de Navarra" , en el qual es contenien les idees del d'Ajuria Enea, per s'emfatitzava especialment en la condemna de les activitats terroristes i el menyspreu que generaven en la societat.

L'rgan Com Basc-Navarrs (1995). 
Un objectiu del nacionalisme basc ha estat sempre la reunificaci dels territoris que avui dia es troben dividits entre Espanya i Frana, sent Navarra un d'aquests "territoris histrics". La prpia constituci espanyola, malgrat que prohibeix la uni o federaci de comunitats autnomes, fa una excepci en la seva disposici transitria quarta, i regula un procediment per al cas que Navarra decideixi unir-se al Pas Basc, encara que mai s'ha proposat formalment exercir dita dreta. Els dirigents poltics PP i UPN han sollicitat repetidament la derogaci d'aquesta disposici. Durant el tripartit PSN-CDN-EA de 1995 es va engegar l' rgan Com Permanent entre ambdues regions per no va arribar a formalitzar-se desprs de la dimissi del president navarrs per escndol de corrupci.

La primera legislatura d'Aznar (1996). 
El govern del PSOE no va poder resistir els nombrosos escndols de corrupci (Roldan, Filesa  ), la destapada Guerra bruta del GAL  i en 1996 les eleccions generals van donar com resultat la victria per majoria simple del PP, que li obligava a arribar a acords amb els partits nacionalistes de PNB i CiU. El PNB va donar la investidura com president del popular Jos M Aznar aconseguint una millora del concert econmic i la matisaci de la poltica antiterrorista dels populars. Com resultat, les Hisendes dels territoris histrics de la CAV van aconseguir una capacitat normativa i recaptatria prcticament plena sobre tots els impostos, excepte l'IVA. A ms fruit d'aquest acord d'investidura es va aprovar, en la sessi del dia 26 de novembre de 1998, del Ple del Congrs de Diputats per 184 vots a favor, 133 en contra i 4 abstencions, l'articulat definitiu de la Llei 43/1998, de 15 de desembre, de restituci o compensaci als partits poltics de bns i drets confiscats en aplicaci de la normativa sobre responsabilitats poltiques del perode 1936-1939. 

La V Legislatura va ser l'ltima presidida per Jos Antonio Ardanza, ja que va decidir deixar la primera lnia poltica i no presentar-se a la reelecci. Grcies al seu xit amb negociador en la renovaci del Concert Econmic basc i al suport de Xabier Arzalluz, mxim dirigent del PNB com president de l'Euzkadi Buru Batzar, l'Assemblea Nacional del PNB va designar a Juan Jos Ibarretxe com a candidat a Lehendakari en les eleccions autonmiques del 25 d'octubre de 1998, seguint la tradici del PNB en el qual la presidncia del partit i la mxima representaci institucional estan separades. 

El Pacte d'Estella (1998). 
 
En 1998 va tenir lloc el Pacte d'Estella (Lizarrako Akordioa), en el qual el front "nacionalista" es va consagrar amb la signatura de l'acord signat el 12 de setembre de 1998 per PNB, EA, HB, IU, EKA, Batzarre, set sindicats i nou organitzacions socials i promulgava el dileg i la negociaci poltica com nica soluci al "conflicte", invocant com referent l' "Acord de Divendres Sant" ("Acord de Stormont") a Irlanda del Nord a l'abril de 1998. Segons Manuel Vzquez Montalbn els signants d'Estella estaven "Convenuts de la parlisi poltica que afectava al PP i al PSOE en el tractament del problema basc i que el PP depenia de les ajudes del PNB en el Parlament espanyol, els signants de Lizarra van forar la rosca del soberanisme i van plantejar amb tota claredat l'objectiu de l'autodeterminaci i d'una negociaci poltica amb ETA".

La signatura d'aquest pacte va impulsar la treva d'ETA de 1998 i els posteriors fallits contactes del Govern del Partit Popular presidit per Jos M Aznar amb l'organitzaci terrorista. No obstant aix, el 21 de gener del 2000 ETA va tornar a assassinar. No va haver condemna per part d'Herri Batasuna, la qual cosa va produir l'extinci de la collaboraci propiciada pel pacte d'Estella. Les eleccions autonmiques de 1998 es van celebrar poc desprs que ETA declars una treva total i indefinida (18 de setembre de 1998), parallelament a la signatura, sis dies abans, del Pacte d'Estella, acordat per diverses organitzacions poltiques i socials del Pas Basc, Navarra i el Pas Basc francs, entre els quals es trobaven tots els partits i sindicats nacionalistes bascos i tamb Izquierda Unida (IU). La participaci en les eleccions va ser molt alta i es va acostar fins al 70% i el PNB va guanyar amb el 27,28% dels vots emesos, perdent un dels 22 escons que tenia. Va augmentar els seus vots per a l'augmentar tamb la participaci va descendir un percentatge de dos punts. Per aquestes eleccions van constituir un xit electoral per als dos pols oposats PP i Euskal Herritarrok(EH), que era la plataforma electoral constituda el 25 d'octubre de 1998 per Herri Batasuna i altres organitzacions de l'esquerra abertzale i va obtenir 14 escons. Poc desprs el president Aznar anunciava els citats contactes amb ETA.  
Desenvolupaments recents. 
La illegalitzaci de l'esquerra abertzale. 
Desprs de la represa dels actes terroristes, l'esquerra nacionalista que dna suport a ETA retroced novament a la seva franja de vots habitual, mentre un nou partit s'escindeix de Batasuna sorgint Aralar, que condemna la violncia etarra i el Tribunal Suprem comena una srie de processos contra diverses organitzacions relacionades amb l'entramat terrorista, per pertinena o collaboraci amb ETA. Es tancaren dos peridics (Egin i Egunkaria que era l'nic peridic editat en euskera), - en el cas d'aquest ltim la fiscalia mateixa ha demanat l'arxiu del cas i, quant a "Egin", segueix sense haver sentncia judicial nou anys desprs,- i un bon nombre d'altres empreses processades totes elles, suposadament per donar suport econmicament a la banda terrorista i els judicis de la qual continuen. S'illegalitza Batasuna, provat segons el Tribunal Suprem d'Espanya que la creaci d'aquest partit poltic va ser "un fet instrumental per part de l'organitzaci terrorista ETA", sense haver-se condemnat als seus dirigents per aquest motiu pel que avui dia poden realitzar, i realitzen, actes poltics i donar rodes de premsa a ttol individual.  

El Pla Ibarretxe (2002). 
 
En compliment del seu programa electoral, el Govern Basc va proposar una reforma de l'estatut d'autonomia del Pas Basc, amb el nom de Estatut Poltic de la Comunitat d'Euskadi, ms conegut pel nom del seu promotor. El Pla Ibarretxe, amb una proposta sobiranista basada en la lliure associaci entre el Pas Basc i Espanya, la sobirania compartida i el dret d'autodeterminaci, es presentava com una tercera via entre les postures anomenades constitucionalistes del PP i el PSE-EE (PSOE) i l'independentisme d'EH i ETA. La proposta es definia com una proposta de pacte poltic que es materialitza en un nou model de relaci amb l'Estat espanyol, basat en la lliure associaci i compatible amb les possibilitats de desenvolupament d'un estat compost, plurinacional i asimtric, la qual desbordava el marc constitucional tal com existia en aquest moment, en plantejar la creaci d'un nou marc jurdic en el la prctica totalitat de les competncies estarien en mans de les institucions del Pas Basc, deixant a l'Estat espanyol unes funcions merament residuals. 

Les principals forces poltiques espanyoles van considerar que el pla violava tant en els procediments, com en els continguts, el marc de la Constituci Espanyola. Per a poder entrar en vigor, la proposta, al ser una reforma d'un estatut d'autonomia, havia de ser aprovada per majoria absoluta en el Parlament Basc i posteriorment ser admesa a trmit en el Congrs dels Diputats espanyol, per a desprs ser tramitat en el propi Congrs i en el Senat mitjanant llei orgnica. Ibarretxe tamb va declarar que, en cas que la proposta fos paralitzada en les Corts espanyoles, convocaria un referndum al Pas Basc perqu els bascs poguessin decidir el seu futur. Com resposta, el 28 de novembre de 2004, el govern de Jos Mara Aznar va aprovar afegir al Codi Penal un article pel qual es considerava un delicte castigat amb penes d'entre tres a cinc anys de pres i entre sis a deu anys d'inhabilitaci absoluta el qual un crrec pblic convoqus eleccions o referends sense l'autoritzaci de les Corts. La reforma va ser tramitada rpidament i aprovada com una esmena del Partit Popular a la Llei Orgnica d'Arbitratge, amb els nics vots a favor del PP. La resta del grups parlamentaris del Congrs dels Diputats va fer un planti i es va abstenir de votar. La reforma va entrar en vigor el 23 de desembre. 

Tant PSOE com PP van criticar durament la proposta del lehendakari per considerar-la excessivament nacionalista. El Pla Ibarretxe va passar el primer trmit, sent aprovat per majoria absoluta (39 vots de 75) en el Parlament Basc el 30 de desembre de 2004. (govern tripartitt PNB-EA-IU (36 escons) i 3 dels 6 parlamentaris de Sozialista Abertzaleak (SA), els hereus de la illegalitzada Batasuna (els altres tres parlamentaris abertzales van votar en contra, el set, Josu Ternera, es trobava fugit de la justcia) Per el pla va ser rebutjat en el Congrs dels Diputats per la majoria PP-PSOE-IU i retornat a Vitria. A dia d'avui no hi ha indicis de moviment per a la redacci d'un nou estatut. El rebuig del Congrs de Diputats va dur al Lehendakari Ibarretxe a convocar eleccions per al 17 d'abril de 2005, amb la intenci que es tracts d'un vot plebiscitari en relaci a la proposta.

El Govern del PSOE (2004). 
El PSOE es va imposar en les eleccions celebrades el 14 de mar de 2004, pocs dies desprs dels atemptats de AL Qaida en Madrid i el lder socialista, Jos Luis Rodrguez Zapatero, va assumir la presidncia del Govern, manifestant tenir un nou "tarann". Mariano Rajoy, substitut d'Aznar a la direcci dels populars va encapalar una dura oposici, que va resultar inicialment poc fructfera, tenint en compte que la resta de partits es va posicionar contra les seves iniciatives poltiques, especialment en matria antiterrorista. Aix, enfront del dileg amb ETA promulgat per tot l'arc parlamentari, els populars i les seves associacions afins (Frum d'Ermua, AVT,  ) van organitzar nombroses manifestacions contra el Govern, especialment davant la proximitat de les eleccions de maig de 2007, alludint que ETA estava darrere dels atemptats del 11-M i, posteriorment, contra les converses del Govern amb ETA, aconseguint amb aquest missatge retallar distncies amb el PSOE.
La Constituci europea (2005). 
El text de la Constituci Europea (CE) va ser ratificat en referndum per Pas Basc i Navarra van ser les regions on el 'No' va tenir un major respatller, a l'aconseguir un 33,66% i un 29,22% respectivament. El Pas Basc va ser la comunitat autnoma que va registrar un major percentatge de rebutjos a la Constituci Europea (33,66%), a pesar que PNB, PSOE i PP demanaven el 'Si'. Guipscoa va ser la provncia que va encapalar el 'No' amb un 40,77%, seguida de Biscaia, amb el 30,79 % i laba, amb el 29,56%. A ms, el 62,61% de suports al text europeu va ser inferior al 69,12% que va registrar en 1978 la Constituci Espanyola. En la localitat guipuscoana de Orexa, el 91,84% dels votants es va oposar al tractat. La segona comunitat amb major rebuig a la Constituci Europea va ser Navarra amb un 29,22% de paperetes pel 'No', gaireb 12 punts ms que la mitjana nacional. L'aprovaci del tractat en Navarresa en aquest referndum era donada suport per UPN, PSN, CDN i PNB, mentre que IUN-NEB, Aralar i EA defensaven el rebuig al text. 
La treva d'ETA de 2006. 
La VII Legislatura basca ha estat marcada, no obstant aix, pel procs de negociaci entre el Govern espanyol i ETA per a aconseguir la fi de la violncia i la dissoluci de l'organitzaci terrorista. El PNB ha adoptat un perfil discret de suport al Govern espanyol, en el qual el protagonisme ha recaigut fonamentalment en el president del Euzkadi Buru Batzar, Josu Jon Imaz i no en el Lehendakari Ibarretxe. Desprs de la declaraci de treva per part d'ETA, Juan Jos Ibarretxe va demanar la derogaci de la Llei de Partits, al mateix temps que va portar a terme una roda de contactes amb tots els partits bascos (incloent a la illegalitzada Batasuna, amb els representants de la qual Arnaldo Otegi, Juan Jos Petrikorena i Pernando Barrina es va reunir el 19 d'abril en el Palau d'Ajuria Enea, seu del Govern Basc). Per aix, el Frum d'Ermua va presentar una querella i el Tribunal Superior de Justcia del Pas Basc li va imputar un presumpte delicte de desobedincia al reunir-se amb la illegalitzada Batasuna.
Les eleccions de maig de 2007. 
En el Pas Basc, es va trencar la ja tradicional aliana electoral entre PNB i EA, ja que EA, desprs d'un complicat procs intern va decidir concrrer en solitari als comicis. Per contra, la majoria dels partits nacionalistes presents en Navarra (PNB, EA i Aralar) es van unir amb sectors independents i amb el partit "Batzarre" (d'esquerra federalista) en una coalici denominada "Nafarroa Bai", que defienda el dret dels navarresos a decidir el seu futur. Dita partida es va presentar per primera vegada en el mapa poltic navarrs en les eleccions generals de 2004 i es va configurar com la tercera fora poltica navarresa aconseguint 60.645 vots i una diputada en el Congrs, Uxue Barkos. L'anomenada "esquerra abertzale" amb l'excepci d'EHAK-PCTV al Pas Basc, es trobava illegalitzada judicialment i va intentar concrrer als comicis sota les sigles ASB, per desprs de ser illegalitzada aquesta formaci, es van presentar sota les sigles de l'histric partit ANV, les llistes del qual van ser parcialment illegalitzades, podent presentar-se en molts ajuntaments, per impidindo la seva participaci en les eleccions al parlament foral navarrs. 

Navarra. 
En la Navarresa el govern de UPN- CDN, representants tradicionals del navarrisme-espanyolista, havia portat a terme una poltica de tendncia anti-basquista durant tota la legislatura, oposant-se frontalment al truncat procs de pau iniciat pels socialistes i precisament per aquest motiu, les eleccions navarreses municipals i forals de 27 de maig de 2007, van ser objecte d'atent seguiment per part de l'opini pblica estatal, ats que des del PP s'assenyalava que Navarra havia estat part de les cessions del govern socialista a ETA. En aquest ambient de crispaci i expectaci, ats que les enquestes preelectorals llanaven resultats diversos, UPN va aconseguir el seu record de vots, fregant la majoria absoluta, copant el Govern de Navarra i l'Ajuntament de Pamplona grcies al suport del PSN, que va adoptar aquesta decisi obligat pels seus dirigents de Ferraz. Nafarroa Bai va ascendir a la segona posici obtenint ajuntaments importants i basant el seu vot a Pamplona i comarca, grcies entre altres motius, a la popularitat d'Uxue Barkos i CDN i IU veuen molt redut el seu espai electoral en favor del vot til. A causa de les convulsions del PSN, una enquesta postelectoral publicada pel diari "El Mundo", predeia un nou augment de Nabai a costa del PSN, arribant fins al 33% de l'electorat. ANV va obtenir gaireb 95.000 vots en les candidatures que no van ser impugnades (73.000 al Pas Basc i 22.000 a Navarra) aconseguint 337 regidors al Pas Basc i 100 a Navarra. ANV va poder presentar llistes a les Juntes Generals d'laba i Biscaia, no aix a Guipscoa, aconseguint en total 28.128 vots. D'ells, 13.113 a laba, el que es va traduir en 4 junteros, i 15.015 a Biscaia, amb un juntero, ja que solament va poder presentar-se a les Encartaciones. A Guipscoa el vot nul fou del 21,6%, i ANV va reivindicar 12 junteros. En el Parlament de Navarra, els vots nuls van ser 18.285, pel que la formaci va reivindicar 2 diputats. 
Pas Basc. 
En la Comunitat Autnoma del Pas Basc, "Ezker Batua Berdeak" va passar dels setanta i tants regidors de la passada legislatura municipal als 99 en aquestes eleccions i la collaci Ezker Batua Berdeak   Aralar ha arribat als 136 regidors, passant de 10 a 12 junteros. 

 Referncies .
 

Bibliografia bsica.
 Gran Enciclopedia Larousse. ISBN 8432072709;
 Bixente Serrano Izko, Navarra. Las tramas de la Historia. ISBN 84-932845-9-9;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266149" title="Francesc Espelt" nonfiltered="4437" processed="4428" dbindex="104463">
Francesc Espelt (? - Manresa, 1712) fou un mestre de capella, organista i compositor catal

Desprs de tocar la xeremia a Santa Maria del Mar de Barcelona des del 1686, va exercir de mestre de capella del mateix lloc, de 1690 al gener de 1699. De 1700 al 1702 fou mestre de capella de Manresa i posteriorment organista fins a la seva mort.

Com a compositor va escriure diverses peces per a orgue: 5 misses amb orgue, salms i himnes.

 Enllaos .
 Pgina de l'Associaci Musical de Mestres Directors;
 Francesc Espelt a Santa Maria del Mar;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266150" title="Gutxo aspre" nonfiltered="4438" processed="4429" dbindex="104464">

El gutxo aspre (Centrophorus squamosus) s una espcie de taur que es troba a l'Atlntic oriental (des d'Islndia fins a Sud-frica), el Pacfic occidental (Jap, les Filipines, el sud-est d'Austrlia, Nova Zelanda) i l'ndic occidental (illa d'Aldabra).

Descripci.

 Cos fusiforme amb el musell moderadament allargat.
 Presenta dues aletes dorsals provedes d'espines.
 Sense membrana nictitant ni aleta anal.
 Les aletes pectorals sense filament a l'angle intern.
 T cinc parells de fenedures branquials.
 El color s griss fosc uniformement distribut.
 Assoleix un mxim de 158 cm de longitud total.
 El mascle madura sexualment quan fa 103 cm i la femella entre els 137 i els 158 cm.

Hbitat.

La seua presncia s inusual a les costes dels Pasos Catalans. Pot considerar-se una espcie rara. Viu en fondries entre 230 i 2.400 m, encara que hi ha registres per sota dels 3.000 m de profunditat.

Alimentaci.

Consumeix peixos i invertebrats del seu entorn.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Normalment amb ventrades d'un a cinc petits.

Aprofitament.

Espcie sense inters comercial.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 81.

Enllaos externs.

  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;
 Informaci taxonmica del gutxo aspre. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266155" title="Castell de la Roca del Valls" nonfiltered="4439" processed="4430" dbindex="104465">

El castell de la Roca est situat al municipi de la Roca del Valls (Valls Oriental). s citat per primera vegada a la documentaci conservada l'any 1030. En aquest any eren senyors del castell Arnau Mir i Renat Guillem de Sarroca. La filla d'aquest ltim, Guillema, l'alien. Ms tard fou posset per Ramon de Cabrera, i el 1287 consta com a senyor Pere Marqus. El 1374 pass al seu descendent Pere Arnau Marqus, que el 1405 el vengu a Ramon de Torrelles, senyor de Rub. L'actual propietari s Antoni Rivire i Mann.

 Enllaos externs .
Histria del castell


  

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266162" title="Isshin Kurosaki" nonfiltered="4440" processed="4431" dbindex="104466">
Isshin Kurosaki (     , Kurosaki Isshin?) s un personatge de la serie anime i manga Bleach, ell s el pare de Ichigo, protagonista de la serie, al principi t un paper secundari i ms aviat cmic, per en captols ms avanats apareix com a shinigami i es considera que t la fora d'un capit d'escuadr, amic de kisuke urahara encara t moltes coses a descobrir-se d'ell.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266165" title="Castells del Gai" nonfiltered="4441" processed="4432" dbindex="104467">


Els castells del Gai sn un conjunt de fortificacions a la vall de Gai, al Tarragons, l'Alt Camp i la Conca de Barber, Catalunya.

Castell de Tamarit;
Castell d'Altafulla;
Castell de Ferran;
Castell de Montoliu;
Castell del Catllar a El Catllar;
Castell de la Nou de Gai;
Castell de Vespella de Gai;
Torre del Moro de Montferri a Montferri;
Castell de Rocamora a Montferri;
Castell de Rodony;
Castell de Vilardida;
Castell de la Serra;
Castell de Vila-rodona a Vila-rodona;
Castell de Quadra de la Cogullada;
Castell del Montmell;
Castell de l Alb Vell a Aiguamrcia;
Castell de Selma a Aiguamrcia;
Castell de Ramonet a Aiguamrcia;
Castell de Montagut a Querol;
Castell de Pinyana a Querol;
Castell de Querol a Querol;
Castell de Selmella a El Pont d'Armentera;
Castell de Saburella a Querol;
Castell de Vallespinosa;
Castell de Seguer;
Castell de Santa Perptua de Gai a Pontils;
Castell de Montclar a Pontils;
Castell de Pontils a Pontils;
Castell de Biure;
Castell de les Piles;
Castell de Guialmons;
Castell de Sant Gallard;
Castell de Queralt;
Castell de Figuerola;
Castell de Santa Coloma de Queralt a Santa Coloma de Queralt;
Castell de Montargull;
Castell de Montfred;
Castell d Aguil;
Castell d Almenara;


Vegeu tamb.
 Monestir de Santes Creus;

Enllaos externs.
 Castells de l'Alt Camp;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266168" title="Llavi (artrpodes)" nonfiltered="4442" processed="4433" dbindex="104468">
El llavi, llavi inferior o labium s la ms posterior de las peces bucals dels insectes i alguns miripodes (smfils). Se situa darrera les maxilles i representa el terra de la boca. Usualment du un parell de petits apndixs denominats palps labials.

El llavi s una pea impar resultat de la fusi de dos apndixs, el segon parell de maxilles. Comprn les segents parts:

 Mentum. Part basal que connecta el llavi amb la cpsula ceflica.
 Hipofaringe. Part dorsal.
 Paragloses. Part apical.
 Palps labials. Projeccions laterals formades por diversos artells.



 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266170" title="Xacona" nonfiltered="4443" processed="4434" dbindex="104469">
Xacona, chaconne o ciaccona, s una composici instrumental que, de manera inicial, fou un ball popular d'origen hispnic, que aparegu al segle XVII, anloga al passacaglia, de la qual es distingia probablement perqu hom mantenia la mateixa tonalitat en les diverses variacions sobre el baix obstinat. 

S'estengu llavors a altres pasos d'Europa, transformant-se en un ball de carcter noble interpretat per diversos instruments, en orquestra o solistes, esdevenint una pea de grans proporcions, en comps binari o ternari, lenta i solemne, basada en la repetici i la variaci d'un tema comprenent en general 4 o 8 compassos amb recuperaci.

Entre els clssics, fou conreada per Monteverdi, Frescobaldi, Rameau, etc. Ha esdevingut especialment coneguda la xacona corresponent al cinqu moviment de la Partita per a viol sol nm. 2, BWV 1004, de J.S. Bach, reescrita per al piano per Busoni.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266172" title="Joana de Lestonnac" nonfiltered="4444" processed="4435" dbindex="104470">
Joana de Lestonnac va nixer i es va formar en una famlia benestant de Bordeus.
Era filla de Ricard de Lestonnac i de Joan Eyquem i neboda de Michel Montaigne, fams filsof i humanista. El seu pare era catlic i la seva mare calvinista. Ella fou educada en la fe catlica.

Des de la seva infncia experimenta una profunda experincia espiritual i una inclinaci per la vida religiosa:  tingues cura, filla meva, de no deixar apagar aquesta flama que he encs en el teu cor i que et mena a seguir-me amb un desig tan ardent .

El 1572 s desposada amb Gaston de Monferrant, bar de Landirs, amb qui tindr 7 fills. Als 41 anys mor el seu marit. 5 anys desprs ingressa al Monestir de les Feullantines de Tolosa de Llenguadoc. Tanmateix la rigorositat de la Regla ultrapassa les seves forces i ha de deixar la vida monstica.

Durant aquests anys el seu projecte va prenent formes ms concretes. En un somni, anomenat la nit del Cster, essent encara al monestir, entreveu una gran quantitat de noies joves sense rumb per manca d'ajuda. Desprs de deixar la vida monstica ella es retira al Castell de la Mothe per discernir sobre el seu futur.

El 1605 la pesta fa estralls a Bordeus. Joana es dedica incansablement a l'atenci dels malalts i al seu voltant comencen a ajuntar-se un grup de noies joves amb semblant inquietud. La relaci aleshores amb els jesutes esdev fonamental, donat que ells tamb viuen la preocupaci pels joves.

L'any 1607 inicia el seu cam la Companyia de Maria amb Joana de Lestonnac al davant d'una comunitat de dones apstols, que harmonitzen la contemplaci i la dedicaci total a l'educaci de la dona. Maria s el model que volen imitar i posaran sota la seva protecci el nou institut. Les fundacions de noves cases s'entenen rpidament per tota Frana. Treballadora incansable, Joana morir l'any 1640. Pius XII la canonitz el 1949 i la seva festa se celebra el dia 15 de maig. El 1650 la Companyia realitza la primera fundaci fora de territori francs, a Barcelona. Hi ha presncia actualment a quatre continents.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266173" title="Gutxo" nonfiltered="4445" processed="4436" dbindex="104471">

El gutxo (Centrophorus uyato) s una espcie de taur que viu al Carib, a l'Atlntic occidental (des de Groenlndia fins a Sud-frica), a la Mediterrnia occidental, a l'Oce ndic i a les costes de Nova Zelanda i Taiwan. 

Descripci.

 Cos fusiforme amb el musell no gaire allargat.
 Dues aletes dorsals amb espines.
 No t aleta anal ni membrana nictitant.
 Les aletes pectorals presenten una prolongaci allargada de l'angle intern.
 T cinc parells de fenedures branquials.
 Denticles drmics espinosos i irregularment repartits.
 Color terrs rogenc o griss.
 Assoleix una longitud mxima de 100 cm.
 El mascle madura entre els 81 i 94 cm, i la femella entre els 75 i 89 cm.

Hbitat.

Viu a la zona del tals continental, sobre els fons durs entre els 50 i 1.400 m de profunditat, ms freqentment als 200 m.

Alimentaci.

Menja peixos ossis i petits invertebrats bentnics i demersals i tamb calamars.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. La femella generalment pareix noms un exemplar per ventrada, que pot fer entre 40 i 50 cm de longitud total.

Aprofitament.

Espcie sense inters comercial, encara que pot tindre potencialment una certa importncia econmica per la gran quantitat d'esqual que cont el fetge.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 83.

Enllaos externs.

  ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;
 Informaci taxonmica sobre el gutxo. ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266179" title="Lord Protector" nonfiltered="4447" processed="4437" dbindex="104473">
Lord Protector s un ttol britnic per als caps d'estat, amb dos significats i estils distints en diferents moments de la histria. 

Regent reial feudal.

El ttol de Lord Protector es va usar originalment per part de prnceps reals o altres nobles en l'exercici d'una regncia individual (s a dir, que no formessin part d'un Consell de Regncia) mentre el legtim rei d'Anglaterra fos menor d'edat o no estigus en situaci de regnar. 

Exemples notables d'aquest tipus de Lord Protector sn: 
al Regne d'Anglaterra:
Joan de Bedford i Humphrey de Gloucester, entre desembre de 1422 i novembre de 1429 durant la malaltia mental d'Enric VI.
Ricard Plantegenet en els perodes 1454-1455 i 1455-1456, durant la malaltia mental d'Enric VI.
Ricard de Gloucester, que va ser Lord Protector del regne entre abril i juny de 1483 durant el regnat nominal d'Eduard V abans d'usurpar el tron ell mateix. ;
Eduard Seymour, 1r Duc de Somerset, que va ser Lord Protector durant els primers anys de regnat del jove Eduard VI. ;

al Regne d'Esccia:
John Stuart, duc d'Albany, que fou Governador i Protector del Reialme entre 1515 i 1524 durant el regnat de Jaume V.
James Hamilton, que fou Governador i Protector del Reialme entre 1543 i 1554 durant el regnat de Maria d'Esccia.

La repblica de Cromwell.

Lord Protector de la Commonwealth d'Anglaterra, Esccia i Irlanda va ser el ttol del cap de l'estat durant El Protectorat de l'Interregne angls, just desprs del primer perode de la Commonwealth d'Anglaterra sota el govern del Consell d'Estat angls. El crrec va ser ocupat per Oliver Cromwell (desembre de 1653 a setembre de 1658), i pel seu fill Richard Cromwell (setembre de 1658 a maig de 1659). 

La Constituci republicana de 1653, coneguda amb el nom d'Instrument de Govern, establia que:
Oliver Cromwell, Capit General de les forces d'Anglaterra, Esccia i Irlanda, ha de ser, i s per tant aix declarat, Lord Protector de la Mancomunitat d'Anglaterra, Esccia i Irlanda i els dominis que la formen, per a tota la vida. 

L'any 1657 es redact una nova constituci, anomenada Humble Petition and Advice ("Humil Petici i Consell"), va donar al Lord Protector el poder de nomenar al seu successor. Cromwell va escollir al major dels seus fills, el polticament inexpert Richard Cromwell. Aquest sistema de successi no representativa i de facto es va sumar a molts altres gestos, com les connotacions monrquiques dels ttols atorgats, la doble invocaci (el 16 de desembre de 1653 i el 3 de setembre de 1658) del ttol "Per la grcia de Du i la Repblica Lord Protector de la Mancomunitat d'Anglaterra, Esccia i Irlanda", i altres prerrogatives reials com la potestat de nomenar cavallers, aix com els trets autoritaris del rgim militaritzat. Aquests signes van convncer a una part substancial de la poblaci que la Guerra Civil regicida, que en teoria havia de sustentar al parlament enfront de la "tirania reial" i el protestantisme enfront del "papisme dels Stuart", en realitat havia creat una repblica coronada fortament repressora, i fatalment incapa de retornar al pas la pau i la prosperitat. 

El jove Cromwell, al succeir al seu pare a la seva mort al setembre de 1658, solament va conservar el crrec durant vuit mesos abans d'haver de renunciar al mateix el maig de 1659. Aquest va ser l'inici del segon perode de domini de la Commonwealth fins a la restauraci de l'hereu de Carles I d'Anglaterra a l'exili, Carles II, al maig de 1660 

El ttol ha estat en dess des de llavors en qualsevol de les seves formes, i s improbable que sigui reutilitzat en el futur. 





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266180" title="Dret lingstic del catal" nonfiltered="4448" processed="4438" dbindex="104474">
La llengua catalana s legislada pel dret de diferents entitats administratives on histricament s'ha parlat.

Territoris.

 Catalunya:
 L'Estatut d'Autonomia de Catalunya de 2007 a l'article 6 es refereix a la llengua prpia i les llenges oficials.
 La Llei de poltica lingstica de 1998 desenvolupa es competncies en legislaci lingstica.

 Pas Valenci:
 L'Estatut d'Autonomia del Pas Valenci de 2007, al seu article 6, es refereix a la llengua prpia.
 La Llei d's i Ensenyament del Valenci desenvolupa les competncies en legislaci lingstica.

 Illes Balears:
 L'Estatut d'Autonomia de les Illes Balears de 2007 fa referncia a l'oficialitat de les llenges.
 La Llei de normalitzaci lingstica a les Illes Balears desenvolupa les competncies en legislaci lingstica.

 Catalunya del Nord: la Carta en favor del catal, aprovada l'any 2007, reinstaura la legislaci lingstica a favor de l's del catal a la Catalunya del Nord. Charte en faveur du Catalan Document d'aprovaci;

 Andorra: vegeu les legislacions estatals ms avall.

 Franja de Ponent (Arag): ;
 L'Estatut d'Autonomia d'Arag vigent (aprovat l'any 2007) es refereix a les llenges i modalitats lingstiques a l'article 7.
 La Llei de patrimoni culturalde 1997 considera el catal i l'aragons llenges minoritries d'Arag.
 Les Corts d'Arag (parlament autonmic) debateren un Avantprojecte de Llei de llenges que no va ser aprovat.

 Alguer (Sardenya): des de 1997 compta amb la llei de Promozione e valorizzazione della cultura e della lingua della Sardegna atorgada pel Consell Regional de Sardenya.

 Carxe (Mrcia): el catal dels municipis del Carxe es regeix subsidiriament per la Constituci Espanyola.

Estats.

 Andorra:
 La Constituci del Principat d'Andorra declara el catal com a llengua oficial de l'Estat;
La Llei d ordenaci de l s de la llengua oficial desenvolupa l'oficialitat de la llengua.

 Espanya: la Constituci Espanyola es refereix a les llenges i modalitats lingstiques al seu article;

 Frana: la Constituci Francesa de 1958 es refereix a la llengua de la Repblica al seu article 2.

 Itlia: la Constituci italiana de 1948 es refereix a les llenges als articles 3 i 6.

Entitats supraestatals (Europa).
 Uni Europea:
 El Reglament 1 de 1958 del Consell de la CEE, amb les corresponents modificacions posteriors, establ les llenges oficials a la Uni.
 La Carta Europea de les Llenges Regionals o Minoritries legisla sobre les llenges a la Uni Europea.

Vegeu tamb.
Llengua prpia





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266183" title="Marraix" nonfiltered="4449" processed="4439" dbindex="104475">

El marraix (Lamna nasus) s una espcie de taur que a l'estiu s'apropa molt a la costa fins al punt que arriba a penetrar en platges i ports.

Descripci.

 Cos fusiforme i relativament alt.
 El musell s cnic i una mica arrodonit.
 Dues aletes dorsals; la primera, gran, just per darrera de la inserci de les pectorals; la segona molt ms petita, com l'anal.
 L'aleta caudal s semilunar.
 Presenta cinc parells de fenedures branquials per davant de les pectorals.
 Sense membrana nictitant.
 Les dents sn iguals a les dues mandbules, primes, de marge llis i amb dues cspides secundries a la base.
 Color blau fosc al dors i blanc o gris a la panxa.
 La seua longitud mxima s de ms de 300 cm. ;
 El mascle s adult entre els 219 i 262 cm, i la femella entre els 152 i 219 cm.

Hbitat.

Excellent nedador pelgic, pot navegar sol o en grups pel litoral costaner. Cerca els corrents d'aiges fredes de menys de 18 C. A l'estiu s'apropa a les costes nedant per la superfcie; a l'hivern s'est ms en fondalades d'alta mar. Se'l troba des de la superfcie fins a profunditats de 336 m. Presenta segregaci poblacional per sexes i edats.

Alimentaci.

Menja petits peixos pelgics com la sardina, el seit, el verat i el sorell. Tamb alguns gdids, petits taurons i calamars.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Els embrions practiquen el canibalisme intrauter. La femella fa ventrades, presumiblement durant tot l'any, d'una a cinc cries entre 60 i 75 cm. Poden viure fins uns 30 anys, i arriben a la seua maduresa als 5 anys.

Aprofitament.

Tot i la seua poca abundor, s una espcie comercial. Es pesca amb palangre i es ven, juntament amb el solraig, amb el nom d'emperador. Ambds tenen els mateixos aprofitaments.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 123.

Enllaos externs.

 ;
 mplia informaci sobre el marraix. ;
 Descripci del marraix. ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266187" title="Wolfram von Richthofen" nonfiltered="4450" processed="4440" dbindex="104477">



El Generalfeldmarschall Wolfram Freiherr von Richthofen (10 d'octubre de 1895   12 de juliol de 1945 va ser un general alemany de la Luftwaffe durant la II Guerra Mundial.

Von Richtofen era cos lluny de l'as de l'aviaci de la I Guerra Mundial Manfred von Richthofen, conegut popularment com el Bar Roig, que abat 80 avions enemics abans de resultar mort en acci al 1918; i del germ petit del bar, Lothar von Richthofen, que abat 40 enemics.

 Biografia .

Va nixer a l'estat de Barzdof, prop de Striegau, a la Baixa Silsia. Durant la I Guerra Mundial serv en una unitat de cavalleria alemanya. Al 1918 va aprendre a volar i va ser transferit a la Fora Aria. Al mar de 1918 va ser enviat a l'esquadr de caces Jasta 11, aconseguint 8 victries aries que li atorgaren el ttol d'as de l'aviaci. Von Richthofen estudi enginyeria entre 1919 i 1922. El 18 de setembre de 1920 es cas amb Jutta von Selchow (1896-1991) a Breslau (avui Wroc aw, a Polnia). Van tenir 3 fills.

 La Legi Cndor .

Al 1933 von Richthofen s'un a la Luftwaffe, sent un dels oficials comandants a la Legi Cndor al 1936 durant la Guerra Civil Espanyola. Comand formacions de combat, i al 1937 es produ el Bombardeig de Guernica, amb un gran nombre de vctimes civils, i una acci que esdevindria un dels smbols dels horrors dels bombardeigs aeris. Von Richthofen va ser nomenat Cap d'Estat Major d'Hugo Sperrle, i va estar molt involucrat en l'esbs de les llions que la Guerra Civil podria aportar a la Luftwaffe per la II Guerra Mundial. Al 1938 va ser promogut a Major General i serv com a assessor del General Franco fins al seu retorn a Alemanya al 1939 per assumir el comandament de la retornada Legi Condor.

 Segona Guerra Mundial .

Quan esclat la II Guerra Mundial l'1 de setembre de 1939, von Richthofen comand el Fliegerkorps VIII durant la Invasi de Polnia, dirigint un intent de destruir Varsvia des de l'aire. 

Durant la Batalla de Frana, els bombarders en picat Junkers Ju 87 del Fliegerkorps VIII van recolzar el 6 Exrcit del General Walther von Reichenau a Blgica i el Panzergruppe von Kleist del General Paul von Kleist a Frana. Durant la Batalla d'Anglaterra, la unitat de von Richthofen particip en el fracassat intent de destruir la Royal Air Force

A l'abril, el Fliegerkorps VIII va ser destinat a recolzar la Batalla de Grcia i la Batalla de Creta. Desprs de la conclusi d'aquesta campanya, von Richthofen, ara ja General, esdevingu el 26 guanyador de les Fulles de Roure per a la seva Creu de Cavaller de la Creu de Ferro el 17 de juliol de 1941. Desprs de la Campanya dels Balcans, von Richthofen va ser nomenat comandant de la Luftflotte 2, amb base a Itlia.

 Barbarroja .

El 22 de juny de 1941 Alemanya llan l'Operaci Barbarroja, la invasi de la Uni Sovitica. Richthofen havia refinat les tctiques de recolzament i enlla amb terra que havia anat desenvolupant des de la Guerra Civil Espanyola, i el seu cos aeri prove suport aeri per a l'ofensiva de Moscou (Operaci Tif) i les posteriors accions defensives a la desesperada davant el contraatac sovitic. Va ser promogut a Coronel General al febrer de 1942, igualant-se en el rang als comandants de flota aria i als mxims oficials d'estat Major. (Hans Jeschonnek i Ernst Udet). Al maig de 1942 el Fliegerkorps VIII particip amb xit en la campanya de Crimea i la conquesta de Sevastpol. En aquesta etapa, von Richthofen treball colze amb colze amb von Manstein, i cadascun d'ells va reconixer els grans mrits professionals de l'altre. Manstein descriuria posteriorment a von Richthofen com certament el comandant de fora aria ms destacat que tenim.

A finals de juny de 1942, Richthofen va ser nomenat comandant de la Luftflotte 4, que recolzaria al Grup d'Exrcits Sud durant al seu avan cap a Stalingrad i el Caucas. A l'hivern de 1942, el 6 Exrcit de Friedrich Paulus va ser envoltat durant un contraatac rus durant la Batalla de Stalingrad. El Reichsmarschall Gring assegur a Hitler que la Luftwaffe podria portar subministres al 6 Exrcit, motiu pel qual es neg a Paulus la sollicitud de retirar-se de la ciutat. Von Richthofen intent en va retrocedir la decisi per intentar portar subministraments a tot un exrcit, sense xit. Si b el pont aeri aconsegu lliurar prop de 8.300 tones de subministraments durant 72 dies, l'exrcit assetjat necessitava molt ms. La operaci cost a la Luftflotte 4 prop de 500 avions i 1.000 tripulants.

Desprs del fracs del pont aeri i de la fracassada Operaci Wintergewitter per alliberar la ciutat, Hitler promogu a Paulus a Mariscal de Camp per tal de que se sucids abans de rendir-se. Quan Paulus es rend el 31 de gener de 1943, Hitler declar que s el darrer mariscal que faig durant aquesta guerra. No obstant, Hitler es desdigu ben aviat, i el 16 de febrer, noms 2 setmanes desprs, Hitler promogu a von Richthofen al rang de Mariscal de Camp, sent un dels 6 oficials de la Luftwaffe que arribarien a aquest rang durant la histria del Tercer Reich (la resta van ser Hermann Gring, Albert Kesselring, Erhard Milch, Hugo Sperrle, i Robert Ritter von Greim). Von Richthofen noms tenia 47 anys. 

Es retir al 1944 per motius mdics, i mor d'un tumor cerebral mentre era presoner de guerra dels americans a Bad Ischl, el 12 de juliol de 1945.

 Condecoracions .

 Creu de Cavaller de la Creu de Ferro amb Fulles de Roure;
 Creu de Cavaller (31) (17-5-1940) com a General Major i Kommandierender General des VIII. Flieger-Korps. ;
 Fulles de Roure (26) (17-7-1941) com a General der Flieger i Kommandierender General des VIII. Flieger-Korps. ;
 Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (6-1918) ;
 Creu de Ferro 1914 de 2 Classe (21-9-1914) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (25-9-1939) ;
 Barra de 1939 a la Creu de Ferro 1914 de 1 Classe (12-9-1939) ;
 Creu d'Honor 1914-1918 ;
 Creu dels 25 anys de Servei a les Forces Armades;
 Medalla dels 12 anys de Servei a les Forces Armades;
 Insgnia Combinada de Piloto-Observador en Or i Diamants;
 Medalla de la Campanya d'Hivern a l'Est 1941/42;
 Escut de Crimea;
 Cinta de mniga  Jagdgeschwader Freiherr von Richthofen Nr. 1 1917/1918  ;
 Cinta de mniga de Creta;
 Creu Espanyola amb Espases en Or i Diamants (6-6-1939) (Richthofen la va rebre de mans del Mariscal Gring) ;
 Insgnia de Pilot (Prssia) ;
 Medalla de Campanya 1936-39 (Espanya);
 Insgnia de Pilot (Espanya);
 Medalla Militar Individual amb Diamants (Espanya) (06-06-1939) ;
 Cavaller de 3a Classe de l'Orde de Miquel el Valent (Romania) (29-7-1942) ;
 Cavaller de 2a Classe de l'Orde de Miquel el Valent (Romania) (15-2-1943) ;
 Butllet de la Wehrmacht: 20-06-1940; 21-10-1941; 19-05-1942; 20-05-1942; 02-07-1942; 12-08-1942; 20-03-1943;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266189" title="Francesc Cabanas i Alibau" nonfiltered="4451" processed="4441" dbindex="104478">

Francesc Cabanas i Alibau  (Barcelona, 1909 - Sant Cugat del Valls, 1985) fou un pintor i dramaturg catal.

Als tretze anys es trasllada amb la seva famlia a Sant Cugat del Valls i dos anys ms tard comena a treballar a la Fbrica de la Llana. Estudia perspectiva i escenografia a l' Institut del Teatre junt amb Adri Gual. Va aprendre l'ofici de pintor a l'Acadmia Baixas de Barcelona. 

Per la Guerra Civil, el 1937, s' incorpora a la secci de topografia pels seus coneixements de dibuix. Finalitzada la guerra es trasllada a Madrid on coneix i estudia les obres clssiques dels museus. Per la manca de materials de qualitat es decid a realitzar les seves prpies teles, que a ms distribua a altres compradors i empreses.

Als anys setanta es va poder dedicar exclusivament a la pintura, realitzant una mplia quantitat de producci artstica. L' any 1983 culmina el seu recorregut artstic amb una retrospectiva a la Galeria Febo de Sant Cugat.

Va ser un pintor amb una barreja d'estil fauvista, impressionista i expressionista, de pinzellada mplia, que transmetia una gran vitalitat gestual. A travs del color aconseguia els efectes ms expressius conjuntament amb la direccionalitat del tra. Va pintar bsicament paisatges de Catalunya, Castella i Sant Cugat.

El 1943 li fou atorgat el primer premi de Catalunya a l'Exposici Nacional de Belles Arts celebrada a Madrid. De la seva producci literria destaquen una obra teatral, La masia negra (1964), i un recull de narracions, La finestra del meu estudi (Incoherncies d'un pintor) (1978). 

El seu germ, Miquel Cabanas i Alibau tamb era pintor i escriptor. El seu nebot Frederic Cabanas i Castells tamb s pintor.

Enllaos externs.
Pgina amb biografia, obres i exposicions;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266191" title="C-28" nonfiltered="4452" processed="4442" dbindex="104479">

La Carretera C-28  s una carretera de la Xarxa Bsica Secundria de Catalunya que travessa el Port de la Bonaigua (2062 m) connectant les comarques de la Vall d'Aran i el Pallars Sobir. Amb una longitud de 67,1 km, comena a la frontera francesa a Canejan, passa per Viella i finalitza a Esterri d'neu, on enllaa amb la C-13.

Es tracta d'una carretera convencional de calada nica. El seu primer tram, de Canejan a Viella (23,5 km) forma part de la carretera estatal N-230. 

Recorregut de la C-28:






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266192" title="Esccia (desambiguaci)" nonfiltered="4453" processed="4443" dbindex="104480">

Geografia:
Esccia: una de les nacions que formen el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda del Nord.
Nova Esccia: una provncia del Canad.

Histria:
Regne d'Esccia: fou un estat histric europeu que va existir entre el 843 i el 1707.
Commonwealth d'Anglaterra, Esccia i Irlanda: fou el nom que reb el govern d'Oliver Cromwell durant el El Protectorat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266194" title="Regne d'Esccia" nonfiltered="4454" processed="4444" dbindex="104481">


El Regne d'Esccia (en scots: Kinrick o Escocia; en gidhlig: Roghachd na h-Alba) fou un estat situat al nord-oest d'Europa que ocup la part nord de l'illa de la Gran Bretanya (l'actual Esccia) i que exist entre el segle IX i el segle XVIII, moment en el qual va esdevenir el Regne de la Gran Bretanya grcies a la seva uni jurdica amb el Regne d'Anglaterra.

Limitava amb el Mar del Nord a l'est, amb l'Oce Atlntic al nord i oest, i amb el Canal del Nord i la Mar d'Irlanda al sudoest. La seva capital fou Edimburg, si b anteriorment fou a les ciutats de Scone, Dunfermline i Stirling.

Histria.
El regne d'Esccia fou creat l'any 843 per Kenneth McAlpin a partir de la confederaci estalberta pels Pictes. Inicialment el reialme comprenia la zona nord dels rius Forth i Clyde, restant la resta del territori de l'Esccia actual sota el poder dels bretons, els quals establiren una srie de reialmes que posteriorment foren units a Esccia.

Aix l'any en temps de Constant II i Malcolm II les fronteres s'establiren al voltant del riu Tweed. El 1124 Alexandre I aconsegu incorporar al regne els territoris del Regne de Strathclyde (actual regi de Strathclyde) i Lothian, territoris que foren confirmats pel seu germ David I, i que l'any 1237 foren ratificats amb el rei d'Anglaterra mitjanant la signatura del Tractat de York. El 1234 Alexandre II d'Esccia aconsegu incorporar el territori de Galloway als seus dominis en una guerra contra Enric III d'Anglaterra. El 1263 Alexandre III aconsegu el control de les illes Hebrides, l'illa de Man i Caithness grcies a la seva victria sobre les forces noruegues de Haakon IV en la batalla de Largs, conquesta que fou ratificada mitjanant la signatura del Tractat de Perth l'any 1266 per part del rei Magnus VI.

El 1295 Joan Balliol va signar un tractat de cooperaci amb Felip IV de Frana anomenat Aliana Auld, establint una relaci estreta entre aquests dos pasos contra el Regne d'Anglaterra. Aquesta aliana dur fins el 1560, moment en el qual el dest d'Esccia fou la seva uni personal amb Anglaterra.

El 1468 es produ l'ltima gran adquisici territorial d'Esccia, a l'obtenir Jaume III de part de Margarida de Dinamarca (filla del rei Christian I de Dinamarca) les Illes Orcades i les Shetland en concepte de dot. Finalment Jaume IV d'Esccia, fill dels anteriors, aconseguir l'any 1472 la uni definitiva de totes les illes al Regne d'Esccia.

Reforma religiosa.

Durant el segle XVI Esccia va sofrir una Reforma Protestant. En la primera part del segle, els ensenyaments de Mart Luter primer i desprs de Joan Calv va comenar a influir a Esccia. L'execuci d'una srie de predicadors protestants, en particular del luter Patrick Hamilton el 1527 i del calvinista George Wishart el 1546, que fou cremat a la foguera acusat d'heretgia pel cardenal David Beaton, no van aturar l'expansi d'aquestes idees. Poc desprs de l'execuci de Wishart el cardenal Beaton fou assassinat.

L'eventual Reforma de l'Esglsia d'Esccia va ser portada a terme pel parlament des de 1560 (durant la minoria d'edat de Maria d'Esccia), quan la majoria d'escocessos van adoptar el calvinisme. La figura ms influent va ser la de John Knox, que havia estat deixeble Calv i Wishart. La religi catlica no s eliminat totalment, i es va mantenir ferma en particular en parts de les terres altes. 

Uni personal amb Anglaterra.

A la mort prematura de Jaume V d'Esccia el 1542 la seva filla Maria d'Esccia fou coronada reina amb tant sols 6 dies de vida, tenint sota la seva minoria d'edat la regncia del Lord Protector James Hamilton, crrec que ocup fins el 1554. En aquell la mare de Maria, Maria de Guisa, es feu amb el poder, orquestrant el casament de Maria amb el prncep Eduard d'Anglaterra, matrimoni que finalment no es dugu a terme.

La negativa de Maria de Guisa comport a partir d'aquell moment un enfrontament amb el Regne d'Anglaterra, primerament amb Enric VIII i, posteriorment, amb Elisabet I. Enmig d'un conflicte dinstic i religis (Maria d'Esccia era la legtima hereva del regne d'Anglaterra en ser considerada Elisabet I illegtima segons la religi catlica), Maria d'Esccia fou empresonada per Elisabet I i assassinada el febrer de 1587, havent previament abdicat de la corona escocesa en favor del seu fill Jaume VI d'Esccia.

A la mort d'Elisabet I l'any 1603 Jaume VI d'Esccia fou nomenat hereu legtim del tron angls, convertint-se en l'iniciador de la Dinastia Stuart i adoptant el nom de Jaume I d'Anglaterra. Aquesta uni dels regnes (juntament amb la d'Irlanda, que en aquells moments formava part d'Anglaterra) fou merament personal, mantinint els dos la seva prctica independncia poltca.

Commonwealth i el Protectorat.

El segle XVII va veure un perode de disturbis a Esccia, la confrontaci religiosa a Esccia amb Carles I, que va tractar d'imposar l'estil angls en els llibres d'oraci de l'esglsia d'Esccia va donar lloc a la creaci del "National Covenant" (Pacte Nacional), i ms tard a la Guerra dels Bisbes, la Guerra Civil Escocesa i la Guerra dels Tres Regnes. Entre 1651 i 1660 Esccia fou ocupada per un exrcit militar angls dirigit per George Monck i sota les ordres d'Oliver Cromwell.

Durant l'establiment de El Protectorat, el govern d'Oliver Cromwell com a Lord Protector, s'abol el Parlament d'Esccia. A la fi d'aquest perode de govern es retorn al poder al poble sota la restauraci monrquica de Carles II.

Uni amb Anglaterra.

A principis del segle XVIII la principal ra de la poltica anglesa fou assegurar la successi del tron britnic en cas de no tenir descedncia directa. Aix segons l'Acta d'Establiment firmada el 1701 la corona anglesa, en cas de no tenir descedncia directa, passaria a la Casa de Hannover, de religi protestant. El 1702 la mort del rei Guillem III comport l'ascens al tron d'Anna I, la qual no tenia hereu a la mort del prncep Guillem de Gloucester l'any 1700. 

L'any 1703 la uni dinstica entre el Regne d'Anglaterra i el Regne d'Esccia estava en crisi, ja que el Parlament d'Esccia pretenia instaurar amb aquesta crisi successria una dinastia independent, el que suposava la seva independncia total respecte Anglaterra. El Parlament va adduir l'execuci de Carles I durant la Guerra Civil Anglesa, un fet que no va comptar amb cap petici de suport del Parlament Escocs i que podia ser interpretada com una ofensa i illegitimtat. Aquesta terica independncia no era desitjada per Anglaterra ja que l'establiment d'una regne independent a Esccia podia remetre a una aliana d'aquest pas amb algn enemic dels anglesos, i al seu torn, un atac contra els seus territoris, per la qual cosa el problema escocs havia de ser neutralitzat i garantit la succecci en la Casa de Hannover.

La signatura de l'Acta de la Uni de 1707 va comportar la desaparici del Regne d'Anglaterra i del Regne d'Esccia i l'establiment del Regne de la Gran Bretanya, dissolent aix els parlaments de cada un d'aquests dos regnes i establint el Parlament de la Gran Bretanya amb seu al Palau de Westminster.

Vegeu tamb.
Llista de reis d'Esccia;
Regne d'Anglaterra;
Regne de la Gran Bretanya;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266195" title="Velcro" nonfiltered="4455" processed="4445" dbindex="104482">


El velcro s un sistema de tancament rpid i senzill. Est format per dues superfcies, generalment en forma de tires; una superfcie est formada per ganxos flexibles diminuts i l'altra est formada per fibres embolicades. Els ganxos s'aferren a les fibres. El terme s un mot creuat, a partir del francs velout 'avellutat' (segment vel-) i crochet 'ganxo' (segment -cro). Velcro  s una marca registrada.

L'origen del velcro es troba en la planta de l'espina-xoca (dita tamb foravia, cadells o card estrellat). El 1941 l'enginyer sus George de Mestral va fixar-se en aquesta planta, que s'adheria a la roba o als pls dels animals. El velcro reprodueix el sistema d'adherncia d'aquesta planta.

 Enllaos externs .
Web oficial de Velcro ;


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266197" title="Barry Lyndon" nonfiltered="4456" processed="4446" dbindex="104483">

Barry Lyndon s una pellcula de Stanley Kubrick basada en la novella The Luck of Barry Lyndon (La Sort de Barry Lyndon) del 1844 de l'escriptor William Makepeace Thackeray. Narra les proeses d'un aventurer irlands sense escrpols al segle XVIII, particularment la seva ascensi i caiguda en la societat anglesa. 

Considerada com un "clssic" del cinema, consta com a una de les 100 millors pellcules a la prestigiosa revista de cine Time magazine aix com a la revista Village Voice on va obtenir el lloc nmero 27 al rnquing en una enquesta dirigida per Sight and Sound. El director Martin Scorsese considera Barry Lyndon com la pellcula preferida de Kubrick. En alguns films tals com The Age of Innocence de Scorsese , Dogville de Lars von Trier i Rushmore de Wes Anderson han aparegut referncies a la pellcual de Barry Lyndon.

Rerefons de la pellcula.

Argument.


En la primera escena, ambientada al voltant del 1750, el pare de l'irlands Redmond Barry (Ryan O'Neal) mor en un duel per la venda d'uns cavalls. La vdua (Marie Kean), rebutjant altres ofertes de casament, es dedica en cos i nima a la cria del seu fill.
Quan Barry s un noi jove, s'enamora de la seva cosina, Nora Brady (Gay Hamilton). Ella tamb l'estima i el sedueix, per quan el ben adinerat capit angls John Quin (Leonard Rossiter) apareix en escena, la pobresa i debilitat de'n Barry el deixen de banda rpidament. Ella i la seva famlia sencera desitgen un casament de convenincia amb el capit per tal de paliar les seves dificultats econmiques.  Barry no accepta la situaci i (aparentment) mata Quin en un duel.

Per fugir de la llei, Barry viatja en direcci a Dublkin, per s arrestat per un fams lladre, el Capit Feeney (Arthur O'Sullivan), i el seu fill Seamus (Billy Boyle), deixant a en Barry poques opcions de vida i finalment dexideix allistar-se a l'Armada Britnica. Ms tard, es reuneix amb un amic de la famlia, el Capit Grogan (Godfrey Quigley), que l'informa que el duel era una farsa. La pistola de'n Barry no estava carregada amb una bala de veritat sin que era feta de palla i en Quin tant sols fou ferit. Va estar preparat per tal de desfer-se d'ell, per tal que el covard Quin es pogus casar amb Nora, i aleshores assegurant la situaci econmica de la famlia.

El regiment de'n barry l'envien a la Guerra dels Set Anys a Europa. Durant una escaramussa, Grogan s ferit de mort, i Barry deserta en la primera oportunitat, fent-se passar per un missatger. Resta uns quants dies plcidament amb Lischen (Diana Krner), una dona solitria el marit de la qual est lluitant. Quan acaba la seva estada, es troba amb un capit Prussi, Potzdorf (Hardy Krger), que se n'adona de la falsa identitat. Quan li dna la opci d'unir-se a l'exrcit Prussi o b de ser condemnat per desertor, Barry s'allista al seu segon exrcit. Durant la batalla, salva la vida de Potzdorf.

Quan la guerra acaba el 1763, el Ministre de Polica prussi, l'oncle de Potzdorf, contracta a en Barry. Se li encomana de convertir-se en el majordom del cavaller de Balibari (Patrick Magee), un jugador professional. Els prussians sospiten que s un espa i en Barry t l'ordre de verificar-ho. De totes maneres, en Barry descobreix que es un compatriota irlands, li confessa tot a ell i es converteixen en socis. Barry ajuda el cavaller a guanyar en els jocs de cartes fent trampes, per quan el Prncep de Tbingen (Wolf Kahler) sospita desprs de perdre una quantiosa suma, sn expulsats de Prssia. Ells divagen voltant per totes les corts, fent trampes als nobles. En Barry resulta ser molt til; quan un perdedor rebutja pagar les deudes, l's excellent de l'espasa els conven per pagar.
Desprs de passar moltes experincies, en Barry decideix progessar i casar-se amb alg de bona posici. Durant un dels viatges, troba la bella i molt riba Comtessa de Lyndon (Marisa Berenson). En Barry troba poques dificultas per seduir-la. El seu vell i malalts marit, Sir Charles Lyndon (Frank Middlemass) mor l'any segent (1773), i ella i en Barry es casen.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266202" title="Gaetano Bedini" nonfiltered="4457" processed="4447" dbindex="104484">


Gaetano Bedini (Senigallia 15 de maig 1806 - Viterbo 6 de setembre 1864) va ser un cardenal itali. 

Obra.
Sospensione delle azioni di protesto per le Cambiali, Biglietti e Pagher a favore dei Commercianti - Bologna, 7 agosto 1849, Editto di cm 40 x 55;
 14 aprile 1850. Stato della Chiesa, Governo Pontificio. Noi Gaetano Bedini, Patrizio Sinigalliese ... Commissario Pontificio Straordinario di S.S. Papa Pio IX e Pro-Legato di Bologna. Popoli delle Legazioni. ... Oggi ci  dato di potervi annunziare che l'immortale Pio IX gi trovasi nella sua Roma e con Esso splende di nuovo nel Vaticano la duplice Maest del Pontefice e del Sovrano... - Bologna, Tipografia Governativa alla Volpe, Editto di mm 781x530;
 Regolamentazione del facchinaggio e luoghi di collocamento per attendere lavoro., Bologna, 24 luglio 1850, Editto di cm 47 x 63; ;
 Istituzione di una "carta di sicurezza" onde distruggere le orde di malfattori... che in gran parte derivano dalla classe degli agricoltori Bologna, 24 gennaio 1851, Notificazione di cm 43 X 60;
 Agli alunni del Pontificio Collegio Urbano in propaganda: parole dette da Monsig. Gaetano Bedini nella solenne messa pontificale per l'Epifania del 1861 - Tipi della Sacra Congregazione de Propaganda Fide - Roma - 1861;

 Bibliografia.
 Aa.vv. - Dizionario Biografico degli italiani - Istituto della Enciclopedia italiana fondata da Giovanni Treccani - Roma - 1965 - vol VII (Bartolucci-Bellotto) - p. 520-522;
 Aa.vv. - Enciclopedia Cattolica - Ente per l'Enciclopedia cattolica e per il libro cattolico - Citta del Vaticano - 1949 - vol. II (Arn-Bra) - coll. 1138-1139;
 Aa.vv. - Plauso letterario per la restaurazione della Sala Urbana ed inaugurazione dell'Aula Piana nel Palazzo Apostolico di Bologna - Sassi - Bologna - 1852;
 Artemi, Pietro - Elogio funebre del cardinale Gaetano Bedini Arciv. Vescovo di Viterbo e Toscanella letto de' solenni funerali degli 8 settembri 1864 nella chiesa cattedrale viterbese - Sperandio - Pompei - 1864;
 Beseghi, Umberto - Ugo Bassi - Marzocco - Firenze - 1946 - II, passim;
 De Liedekerke de Beaufort, Florent Charles Auguste - Rapporti delle cose di Roma (1848-1849) - a cura di Alberto M. Ghisalberti - Vittoriano - Roma - 1949 - passim ;
 De Marchi, Giuseppe - Le nunziature apostoliche dal 1800 al 1956 - Edizioni di storia e letteratura - Roma - 1957 - p. 31-76 ;
 Connelly, James F. - The visit of archbishop Gaetano Bedini to the United Stades of America (June, 1853 - february, 1854) - Libreria Editrice dell'Universit Gregoriana - Roma - 1960;
 Cucchi, Tito Maria - Cronologia della Santa Chiesa Senigalliese - Scuola Tip. Marchigiana - Senigallia - 1931 - p. 36;
 Fabbri, Eduardo - Sei anni e due mesi della mia vita. Memorie e documenti inediti - a cura di Nazzareno  Trovanelli - C. A. Bontempelli - Roma - 1915 - p. 476 ss.
 Loevinson, Ermanno - La censura pontificia a Bologna negli anni 1847 e 1849 in L'Archiginnasio - XXVIII (1933) - p. 184-205;
 Mencucci, Angelo - Senigallia e la sua Diocesi - Editrice  Fortuna - Fano - 1994 - pp. 139-147;
 Monti Guarnieri, Giovanni - Annali di Senigallia -  Societa Amici Arte e Cultura - Senigallia - 1961 - p. 315-316 e 377;
 Pasolini, Giuseppe (a cura di) - Carteggio tra tra Marco Minghetti e Giuseppe Pasolini - Bocca - Torino, 1924, Vol. I, passim;
 Natali, Giovanni - Bologna e le Legazioni durante la Repubblica romana del 1849 in Il 1859-1860 a Bologna - Bologna - 1961 - p. 51-59;
 Polverari, Alberto -  Cronotassi dei vescovi di Senigallia - Editrice Fortuna - Fano - 1992 - p. 142;
 Sanfilippo, Matteo - Monsignor Gaetano Bedini e l'emigrazione verso le Americhe in Studi Emigrazione - 106 (1992) - p. 277-286 53.
 Spadoni, Domenico - Settant'anni di patriottismo marchigiano in Atti e memorie della R.Deputazione di Storia Patria per le province delle Marche - Nuova Serie - Vol. VI - Ancona - 1911 - p. 48;

Enllaos externs.
catholic-hierarchy;










 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266203" title="Primo Volpi" nonfiltered="4458" processed="4448" dbindex="104485">

Primo Volpi (Castiglione d'Orcia, 25 d'abril de 1916 - Empoli, 29 de novembre de 2006) va ser un ciclista itali que fou professional entre 1938 i 1956, aconseguint 43 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1951.

Palmars.
1940;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1943;
 1r de la Tor-Biella;
1945;
 Vencedor d'una etapa del Giro de les Quatre Provncies;
1949;
 Vencedor d'una etapa del Giro de Siclia  ;
 Vencedor d'una etapa del Giro del Lazio;
1951;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r del Giro de Siclia i vencedor de 2 etapes;
 1r del Gran Premi Pontremoli;
1952;
 1r de la Copa Bernocchi;
 1r de la Copa Sabatini;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi del Mediterrani;
1953;
 1r de la Copa Sabatini;
 1r del Circuit de la Vall del Liri;
 1r del Gran Premi Ceramisti a Ponzano Magra;
 1r del Trofeu de l'U.V.I.
 Vencedor d'una etapa al Giro de Siclia;
1954;
 1r de la Volta a Europa i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Sussa;
1956;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;

Resultats al Tour de Frana.
1947. 23 de la classificaci general;
1948. 27 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1940. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars i biografia de Primo Volpi ;
Fitxa de Primo Volpi;
Web oficial ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266207" title="Joan Cortey i Serrano" nonfiltered="4459" processed="4449" dbindex="104486">
Joan Cortey i Serrano (Palafrugell, 1943) s un palafrugellenc que ha collaborat en diverses activitats a la seva poblaci; de caire cultural (bsicament teatral) i cvic (fou president, durant 3 anys, de l'Associaci d'Amics i Vens de Calella de Palafrugell, prenent el relleu de Carles Sents). s marmessor de la fica del Cap Roig per decisi del matrimoni Woevodsky.

La seva vida professionalva comenar al cming "La Siesta" de Calella on es va iniciar en la prctica d'idiomes, que tan tils li han estat en la seva trajectria laboral.

A comenament dels anys setanta va entrar a treballar a la Caixa de Girona, al carrer Estret, on va arribar al crrec de director de la sucursal. Quan es va obrir l'nica oficina de l'entitat a Madrid, en Joan Cortey hi va anar com a delegat durant vuit anys fins que va retornar a Palafrugell per motius familiars.

A partir del 1997, i fins la jubilaci, ha estat relacions pbliques als establiments de la famlia Figueras, entre els quals l'hotel Mas de Torrent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266208" title="Arundinaria gigantea" nonfiltered="4460" processed="4450" dbindex="104487">

L'Arundinaria gigantea (en angls giant cane, switch cane o river cane) s una espcie de bamb, del gnere Arundinaria de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

s una espcie nativa dels Estats Units; antigament molt difosa arreu del sud-oest del pas, entre Ohio, Maryland i Florida, l'activitat agrcola l'ha feta disminuir molt.

Encara que pot ultrapassar els 10 metres d'alada, de mitjana noms en fa sis. De tipus perenne, les flors son hermafrodites i pollinitzades pel vent; floreix amb intervals de molts anys. Creix en terrenys moderadament humits.

 Usos .
LArundinaria gigantea ha estat emprada histricament pels indis americans per a fer flautes, especialment en tribus de les Planes Occidentals com els Xerokee. Antigament hom les trobava des dels estats de la Costa Est fins a Oklahoma. Tamb s'ha utilitzat en cistelleria.

 Enllaos externs.
 Breu descripci ;
 Usos del bamb ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266213" title="Joseph Novales" nonfiltered="4461" processed="4451" dbindex="104488">

Joseph Novales (Torralba, Espanya, 23 de juliol de 1937 - Gabon, 23 de mar de 1985) va ser un ciclista francs d'origen espanyol, ja que es nacionalitz francs el 24 de juliol de 1950. Fou professional entre 1962 i 1966, aconseguint 13 victries, entre elles la Volta a Catalunya de 1963.

Palmars.
1962;
 1r al Gran Premi de Nia;
 1r a Chartes de Bretanya;
 Vencedor d'una etapa del Tour de Romandia i 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1963;
 1r de la Volta a Catalunya;
 1r del Trofeu Baracchi;
 Vencedor d'una etapa del Circuit de Morbihan;
1964;
 1r del Trofeu Jaumendreu;
 Vencedor d'una etapa del Critrium Nacional;
 Vencedor d'una etapa del Critrium del Dauphin Libr;
1965;
 1r a Ploerdut;
 1r a Saint-Jean la Couronne;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona (6a etapa);
1964. 19 de la classificaci general;
1966. Abandona (16a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1965. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Novales ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266215" title="This is England" nonfiltered="4462" processed="4452" dbindex="104489">


This is England s una pellcula de cinema independent ambientada en els anys vuitanta. 

Sinopsi.

s la histria d'unes vacances escolars, aquelles llargues setmanes d'estiu que transcorren entre un curs escolar i l'altre, quan poden produir-se esdeveniments que marquen un canvi a la vida. Estem al 1983, durant l'poca de la dama de ferro i els alts ndex d'atur. Les escoles estan de vacances. Shaun, (Thomas Turgoose) que t 12 anys, s un nen solitari que creix en un poble costaner molt gris, el pare del qual ha mort en combat a la guerra de les Malvines. Durant les vacances, troba nous models masculins quan l'"adopten" els skinheads del poble. Amb els seus nous amics, Shaun descobreix un mn de festes, coneix el seu primer amor i descobreix els encants de les botes Dr. Martins. s llavors quan coneix a Combo (Stephen Graham) un skin racista, ms gran que ell, que acaba de sortir de la pres. Mentre la banda d'en Combo acosa les minories tniques locals, tot sembla preparat per a l'arrancada d'un procs de maduraci que dur en Shaun de la innocncia a l'experincia.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266216" title="Arundinaria pumila" nonfiltered="4463" processed="4453" dbindex="104490">

L'Arundinaria pumila, s una espcie de bamb, del gnere Arundinaria de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. La seva classificaci taxonmica, i el nom cientfic en conseqncia, ha estat controvertida, dins del procs general que afectat totes les arundinries: alguns autors, doncs, l'anomenen Pleioblastus humilis i Pleioblastus pumilis ((Mitford.) Nakai), Pleioblastus humilis pumilus ((Mitford.) D.McClintock.) o Sasa pumila ((Mitford.) A.Camus) i la situen en altres gneres.

Nativa de l'sia (Jap): Honsh , Ky sh , Shikoku.

 Descripci .
Creix entre un i tres metres. s una planta perenne, amb flors hermafrodites i pollinitzades pel vent; floreix amb intervals de molts anys. El seu extens sistema d'arrels en fa una bona eina en la lluita contra l'erosi del sl.

 Enllaos .

 Usos del bamb ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266219" title="Joseph Carrara" nonfiltered="4464" processed="4454" dbindex="104491">

Joseph Carrara (Hauteville, 9 de mar de 1938) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1958 i 1966. Va aconseguir 8 victries durant la seva carrera esportiva, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1964 i una etapa al Giro d'Itlia de 1962.

Palmars.
1958;
 1r a Lubersac;
1961;
 1r a la Annemasse-Bellegarde-Annemasse;
1962;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 Vencedor d'una etapa al Gran Premi de Fourmies ;
1963;
 1r al Gran Premi d'Antibes;
1964;
 1r de la Volta a Catalunya;
 1r al Gran Premi de Thizy;
1965;
 1r a Auxerre;

Resultats al Tour de Frana.
1962. Abandona;

Resultats al Giro d'Itlia.
1962. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Joseph Carrara ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266226" title="Nevermore O Tati" nonfiltered="4465" processed="4455" dbindex="104492">


Nevermore, o Nevermore O Tati, s un quadre de Paul Gauguin fet el 1897 durant la seva segona estada a Tahit. Es conserva a la galeria del Courtauld Institute of Art de Londres. Es coneix per la referncia nm. 558 del catleg de Wildenstein.

Una noia tahitiana jeu sobre el seu costat esquerra de cara a l'espectador amb la mirada cap amunt, a la seva dreta. Al darrera hi ha una decoraci d'interior amb motius florals, un corb en una finestra i dues dones xerrant a la porta. 

La model s la seva amant Pau'ura, que Gauguin escriu Pahura. Encara que nua, la noia no t una actitud provocativa. La seva mirada s absent, una barreja de tristesa i suspiccia pel que passa al seu darrera, possiblement per la conversa de les dues dones del fons. Les lnies verticals del fons accentuen les corbes sensuals del nu.

A l'extrem superior esquerra t la inscripci en tres lnies: NEVERMORE P.Gauguin 97 O TATI. Nevermore (en angls, mai ms) fa referncia a l'estrofa del poema El Corb d'Edgar Allan Poe. Tati s la grafia francesa, usada tamb en catal a principis del segle XX. O s una preposici usada en tahiti davant dels topnims i sovint incorporat incorrectament pels europeus en el mateix topnim.

L'obra d'Edgar Allan Poe era coneguda en el cercle artstic de Pars. Mallarm l'havia tradut al francs el 1875, amb illustracions de Manet, i l'havia recitat al Caf Voltaire davant Gauguin. En el seu poema, el corb s un missatger sinistre que t com a nica resposta mai ms (nevermore). Amb aquesta referncia i la composici del quadre, Gauguin evoca el romanticisme del mn tahiti primitiu i pur que est desapareixent i que no tornar mai ms. El pintor explica el seu quadre al seu marxant:
Volia retratar, servint-me d'un simple nu, el suggeriment de certa opulncia brbara procedent del passat. El conjunt s xop de colors deliberadament ombrvols i tristos  L'ocell no representa exactament el corb d'Edgar Allan Poe, sin l'ocell del dimoni que mira el rellotge. ;


Gauguin segueix la tradici europea dels nus. La composici del seu quadre t similituds amb l'odalisca d'Ingres, per amb el seu s peculiar del color crea un aire simblic de misteri.

El quadre va ser comprat pel compositor angls Frederick Delius, el 1898.

Referncies.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266232" title="Acidosasa edulis" nonfiltered="4466" processed="4456" dbindex="104493">

L'Acidosasa edulis s una espcie de bamb, del gnere Acidosasa de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Havia estat catalogada com a sinobambusa edulis (T.H.Wen 1984).

 Descripci .
Creix entre 8 i 12 metres, i el seu tronc pot fer sis centmetres de dimetre.

s nativa de les provncies de Fujian i Jiangxi a la costa sud de Xina. Els seu brots sn comestibles, i els troncs s'utilitzen per a l'elaboraci de paper i per a cistelleria.

 Enllaos .
 Lacidosasa edulis a la Flora of China ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266236" title="Nevermore" nonfiltered="4467" processed="4457" dbindex="104494">

En angls nevermore vol dir "mai ms".
Nevermore s l'estrofa del poema El Corb d'Edgar Allan Poe que s'ha convertit en un smbol.
Nevermore, o Nevermore O Tati, s un quadre de Paul Gauguin.
Nevermore s un grup de rock nord-americ, i el ttol del seu primer lbum.
"Nevermore" s una can del grup Queen.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266241" title="Nou Castlia" nonfiltered="4468" processed="4458" dbindex="104495">

L'estadi del Nou Castlia s el camp del CE Castell. Inaugurat l'any 1987, compta amb unes dimensions de 102x70 metres i un aforament de 14.485 espectadors/es.

Fou la temporada 1980/81, amb l'ascens del CE Castell a primera divisi, quan es va fer patent la necessitat d'un nou estadi per a Castell de la Plana. I prenent com a model el Mini Estadi del FC Barcelona, el 7 de juny de 1987, s'inaugur el Nou Estadi Castlia en un partit davant l'Atltic de Madrid.

Histria.
Anteriorment, l'equip, albinegre jugava en el camp del Sequiol, amb capacitat per a uns 6.000 espectadors, per amb l'ascens del CE Castell a primera divisi al maig de 1941, les autoritats van pensar a construir un nou estadi de futbol, ats que les velles graderies del camp del Sequiol potser no resistiren la quantitat de gent que s'aglutinaria per a veure als FC Barcelona, Reial Madrid o Valncia CF.

Inauguraci.
El 4 de novembre de 1944 es va inaugurar brillantment el nou i flamant recinte esportiu de Castell: l'Estadi Castlia.

Al mat es va produir la benedicci a crrec de l'Arxipreste, estant presents el Delegat Nacional d'Esports Sr. Moscard i el president de la Federaci Espanyola de futbol, Sr. Barroso, entre altres personalitats. Va haver una missa de campanya i diversos parlaments que va iniciar l'alcalde de la ciutat, Benjam Fabregat. Durant dues hores es van celebrar diverses exhibicions gimnstiques a crrec de la Secci Femenina i del Front de Joventuts.Ja a la tarda, es va celebrar el partit de futbol entre l'Atltico Aviacin i el CE Castell, vencent els albinegres per 2-1. Les alineacions van ser les segents: 

CE Castell: Higinio, Mauri, Martnez, Esteban, Arnau, Santolaria, Torres, Soria, Basilio, Ricart i Piz.

Atltico Aviacin: Prez, Cobo, Aparicio, Gabilondo, Menca, Farias, Taltavull, Juncosa, Campos i Vzquez. 

El primer gol marcat en Castlia va ser obra del jugador albinegre Juanito Sria.

Dels 80 fins l'actualitat.
Quan la temporada 1980-81 el Club Esportiu Castell va ascendir a primera divisi, l'afici va demanar a veus un nou camp que estiguera d'acord amb les necessitats d'una ciutat amb un club en la mxima categoria del futbol. Es va fer fams el crit de: "Volem camp!, Volem camp!". 

Antonio Sales va aconseguir uns estupends solars, per a causa de les escasses ajudes rebudes, no es va poder consumar el projecte. Per altra banda tamb es va pensar que la situaci no era la idnia, puix a Castlia anava la majoria dels afeccionats a peu i al nou camp haurien de desplaar-se amb cotxe a causa de la llunyania dels terrenys respecte la ciutat. Van transcrrer els anys i els terrenys adquirits van passar a les mans de l'Ajuntament, ja que all no s'havia construt cap estadi.

la temporada 1985-86 el Club Esportiu Castell es trobava lluitant per ascendir a primera divisi al costat del Real Murcia, Mallorca, Elx i Sabadell. Amb motiu d'un partit en el Mini Estadi de Barcelona al que es van desplaar molts afeccionats albinegres, el pensament va ser unnime al reconixer a l'estadi blaugrana com un bon model per a un futur estadi castellonenc, i aix es va fer.

Prenent com model el Mini Estadi del FC Barcelona, i pensant en triar l'orientaci del nou estadi (la majoria d'estadis estan orientats Nord-Sud i el vell Castlia ho estava Est-Oest), van comenar les obres el 5 d'agost de 1986. El nou estadi havia d'estar construt en 10 mesos i el pressupost era de 350 milions de pessetes, a sufragar entre la Generalitat Valenciana, l'Ajuntament de Castell i la Diputaci de Castell.

L'arquitecte va ser En Joaqun Llenat i l'empresa encarregada de la seua construcci va ser Huarte i Cia. La similitud amb el miniestadi blaugrana no va ser total, ats que pel nord es xocava amb la piscina coberta i pel sud amb el carrer Osca, per el model s molt semblant. Dels 350 milions pressupostats es va passar a 500, ja que es van introduir millores en nombrosos aspectes de l'estadi com les torres de llum i les butaques blanques i negres, que en el projecte inicial no constaven (en la maqueta que encara es conserva no estan).

Per fi, el 17 de juny de 1987, es va inaugurar el nou estadi albinegre, amb una srie d'actes com l'actuaci de Danses de Castell i Colla de Dolainers, imposici de la insgnia d'Or i brillants al batlle de la ciutat, En Antonio Llenat (que va ser un dels mxims impulsors del projecte), presncia dels jugadors que van inaugurar el vell estadi Castlia, un espectacle de focs artificials i l'esperat partit de futbol entre el CE Castell i l'Atltic de Madrid. El primer gol albinegre ho va aconseguir l'iugoslau Zlatan, futbolista que va arribar a mitjan temporada com a refor.

Remodelacions.
L'estadi va ser inaugurat amb una capacitat per a 15.000 localitats (tots/es asseguts/es).

La temporada 1988/89, un altre ascens a primera divisi increment l'aforamet fins a 18.000 espectadors/es.

L'ltima reforma de 1996, per motiu d'un encontre internacional de la selecci espanyola sub-21 a l'estadi Castlia, fix l'aforament en la cifra actual de 14.485 espectadors/es.

Enllaos Externs.
Pgina web oficial del CE Castell ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266242" title="Joan Matamala i Flotats" nonfiltered="4469" processed="4459" dbindex="104496">

Joan Matamala i Flotats. Grcia, 1893 - Barcelona, 1977. Fou un escultor catal, fill del tamb escultor Lloren Matamala i Piol i nt i deixeble de Joan Flotats. 

Es va formar a l'Escola de la Llotja (1910). Va treballar d'aprenent al taller de la Sagrada Famlia i, al morir el seu pare, va acabar la part escultrica de la faana del Naixement. 

Va destacar com a retratista, fent exposicions individuals des de 1920 a Barcelona, Girona i Reus. Conre tamb la pintura. Va reunir un important arxiu documental i grfic sobre Antoni Gaud, que va cedir l'any 1972 a la Ctedra Gaud, i fou autor d'una Histria de la Sagrada Famlia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266243" title="Henri Duez" nonfiltered="4470" processed="4460" dbindex="104497">

Henri Duez (La Comt, 18 de desembre de 1937) va ser un ciclista francs que fou professional entre 1960 i 1967, sempre sota les ordres de l'equip Peugeot. Durant la seva carrera aconsegu 4 victries, entre elles la Volta a Catalunya de 1961.

Palmars.
1961;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
1962;
 Vencedor d'una etapa al Critrium del Dauphin Libr;
1965;
 1r a Lubersac ;

Resultats al Tour de Frana.
1961. Abandona (2a etapa);
1962. Abandona (5a etapa);
1963. 26 de la classificaci general;
1964. 18 de la classificaci general;
1965. 14 de la classificaci general;
1966. 51 de la classificaci general;

Enllaos externs.
Palmars d'Henri Duez ;
Fitxa d'Henri Duez a sitiodeciclismo.net;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266244" title="Olmeca reflexa" nonfiltered="4471" processed="4461" dbindex="104498">

L'Olmeca reflexa  s una espcie de plantes de canyes de bamb gegant, del gnere Olmeca, de la famlia de les poaceae, ordre Poales, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

D'mbit tropical, aquesta espcie de bamb de fruits carnosos es troba en els estats mexicans de Veracruz, Oaxaca i Chiapas. Creix entre els sis i els dotze metres d'alada i fa uns dos centmetres de dimetre. Les seves arrels pogen engendrar nous troncs fins a vuit metres de distncia de la planta mare .

 Enllaos .
 Lolmeca reflexa a la GrassBase ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266250" title="Advanced System Format" nonfiltered="4472" processed="4462" dbindex="104499">
Advanced Streaming Format (o ASF, ms tard anomenat Advanced Systems Format) s un contenidor multimedia d'udio i vdeo digital propietat de Microsoft, disenyat especialment per a streaming.

El format no especifica com cal ser codificat el video o audio, en comptes d'aix noms especifica l'estructura del fluxe de video/audio. Aix no vol dir que els arxius ASF puguin codificar-se amb prcticament qualsevol codec d'audio/video sense que deixi de ser format ASF. Aquesta funci s similar a la portada a cap pels formats QuickTime, AVI o Ogg.

Els tipus d'arxiu ms comuns contingus a un arxiu ASF sn Windows Media Audio (WMA) i Windows Media Video (WMV).

Els arxius que contenen noms audio WMA poden ser anomenats emprant l'extensi .wma, i els arxius que noms porten video acostumen a portar la extensi .wmv. De tota manear, tos dos poden utilitzar la extensi .asf si aix es desitja.

Aquest format es confon sovint amb la implementaci de Microsoft del format de video MPEG-4 (Windows Media Video), perqu la major part dels fluxos o arxius ASF es codifiquen usant aquest cdec.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266253" title="Perion" nonfiltered="4473" processed="4463" dbindex="104500">


El perion es un tagma o regi del cos dels crustacis, i fa referncia al conjunt de toracmers (segments del trax) lliures, no fusionats amb el cap.. Els segments que integren el perion reben el nom de pereionites o pereimers, i els seus apndixs es denominen pereiopodis.

Els termes perion i trax son similars, i sovint es confonen; poden ser equivalents, per sovint no ho sn perqu els primers segments torcics tenen tendncia a fusionar-se amb el cap; aix, el terme perion se reserva per al conjunt de segments lliures. No obstant aix, alguns autors no diferencien entre trax i perion.

Per exemple, els malacostracis tenen un trax format por 8 segments o toracmers, dels qual, 0, 1, 2 o 3 es fusionen amb el cap i els seus apndixs respectius es transformen en maxillpedes (potes amb funcions trfiques). Aix, malgrat que tots els malacostracis tenen 8 segments torcics, el seu perion pot tenir 8, 7, 6 o 5 segments o pereionites.

 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266254" title="LOL" nonfiltered="4474" processed="4464" dbindex="104501">

 LOL (msica), treball del grup Basshunter.
 LOL (internet), terme usat en l'argot d'internet.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266256" title="Lol (internet)" nonfiltered="4475" processed="4465" dbindex="104502">
LOL (acrnim, tamb escrit lol o amb altres variacions) s un terme de l'argot d'internet que significa, en angls, "Laughing Out Loud", tamb "Lot Of Laughs" i "Loser On Line", s a dir, rient molt fort, moltes rialles i perdedor en lnia, respectivament.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266259" title="Isidre Puig i Boada" nonfiltered="4476" processed="4466" dbindex="104503">
Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 - 1987) fou un arquitecte catal. 

Titulat l'any 1915. Va ser deixeble d'Antoni Gaud, amb el qual va collaborar al temple de la Sagrada Famlia, de la qual va ser codirector de les obres durant els anys 1950. En collaboraci amb Francesc de Paula Quintana i Vidal i Llus Bonet i Gar es van encarregar de la nova faana de la Passi. 

Autor de diversos edificis civils a Barcelona i Blanes, i d'esglsies a Mollerussa, Pujalt, Balaguer, Artesa de Segre, Trmens i Palau de Plegamans. 

Va restaurar la Catedral de Solsona, on va construir el seminari major. 

Obres escrites. 
 El Temple de la Sagrada Famlia (1929) ;
 L'esglsia de la Colnia Gell ;
 El pensament de GaudCompilaci de textos i comentaris. Publicacions del Collegi d'Arquitectes de Catalunya, Barcelona (1981).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266262" title="Antoni Ribas Prats" nonfiltered="4477" processed="4467" dbindex="104504">

Antoni Ribas Prats va nixer a Palma el 1883 i va morir a Dei el 1931; descansa en el cementiri d'aquesta vila. 

Fou pintor, fill de n'Antoni Ribas Oliver. Va estudiar a l'Escola de Belles Arts de Palma.

Va exposar les seves obres a l'Argentina i Xile.

La seva obra, d'estil impressionista est basada sobretot en el paisatge de Dei i del seu entorn. 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266265" title="Emilio Rodrguez Barros" nonfiltered="4478" processed="4468" dbindex="104505">

Emilio Rodrguez Barros (Ponteareas, 28 de novembre de 1923) va ser un ciclista espanyol, que va crrer entre 1946 i 1958. Va pertnyer a una famlia de tradici ciclista en la qual tamb foren professionals els seus germans Delio, Manuel i Pastor. 

El seu major xit esportiu l'aconsegu el 1950, en adjudicar-se la Volta Ciclista a Espanya, a ms de cinc triomfs d'etapa i la classificaci de la muntanya, la qual ja havia guanyat en les edicions de 1946 i 1947.

Fou un cop campi d'Espanya en ruta i guany dues vegades la Volta a Catalunya.

Palmars.
1946;
 1r a la Volta a Galcia;
 1r del Gran Premi de la Muntanya de la Volta a Espanya;
1947;
 1r a la Volta a Catalunya;
 1r a la Volta a Galcia;
 1r a la Volta a Astries;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Burgos;
1948;
 1r a la Volta a Catalunya;
 1r a la Volta a Llevant;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi Marca;
1950;
 1r a la Volta a Espanya, vencedor de 5 etapes i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
1954;
 Campi d'Espanya en ruta;
1955;
 1r a la Volta a Galcia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1946. 8 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1947. 47 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1948. 2n de la classificaci general;
1950. 1r de la classificaci general. Vencedor de 5 etapes. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1955. 24 de la classificaci general;
1956. 11 de la classificaci general;
1957. 42 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1949. Abandona (5a etapa);
1951. Abandona (2a etapa);
1954. 43 de la classificaci general;






Enllaos externs.
Palmars d'Emilio Rodrguez ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266267" title="Emilio Rodrguez" nonfiltered="4479" processed="4469" dbindex="104506">

Emilio Rodrguez Barros (Ponteareas, 28 de novembre de 1923), ciclista espanyol.
Emilio Rodrguez Zapico (Len, 27 de maig del 1944 - Huete, 6 d'agost de 1996), va ser un pilot automobilstic espanyol que va arribar a participar a la Frmula 1.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266277" title="Riposto" nonfiltered="4480" processed="4470" dbindex="104507">




Riposto (Ripostu en sicili) s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 14.764 habitants.

Riposto va nixer com a barri costaner de l'antic comtat de Mscali i es va desenvolupar al llarg dels segles XVII i XIX grcies al comer del vi. Al 1815 se separ de Mscali juntament amb Giarre, i al 1841 obtingu la seva prpia autonoma. Durant el Feixisme, Riposto i Giarre foren unides sota el nou nom de Jonia, per, posteriorment separades al 1945.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266285" title="Classificaci dels crustacis" nonfiltered="4481" processed="4471" dbindex="104508">
La classificaci dels crustacis ha estat tradicionalment fosca i laberntica. L'excellent treball de Martin & Davis (2001) ha posat una mica d'ordre dins el grup:


SUBFLUM CRUSTACEA Brnnich, 1772

Classe BRANCHIOPODA Latreille, 1817
Subclasse Sarsostraca Tasch, 1969;
Ordre Anostraca Sars, 1867;
;
Subclasse Phyllopoda Preuss, 1951;
Ordre Notostraca Sars, 1867;

Ordre Diplostraca Gerstaecker, 1866;
Subordre Laevicaudata Linder, 1945;

Subordre Spinicaudata Linder, 1945;
;
Subordre Cyclestherida Sars, 1899;

Subordre Cladocera Latreille, 1829;
Infraordre Ctenopoda Sars, 1865;
;
Infraordre Anomopoda Stebbing, 1902;
;
Infraordre Onychopoda Sars, 1865;
;
Infraordre Haplopoda Sars, 1865;


Classe REMIPEDIA Yager, 1981
Ordre Nectiopoda Schram, 1986;
;

Classe CEPHALOCARIDA Sanders, 1955
Ordre Brachypoda Birshteyn, 1960;


Classe MAXILLOPODA Dahl, 1956
Subclasse Thecostraca Gruvel, 1905;
Infraclasse Facetotecta Grygier, 1985;
Infraclasse Ascothoracida Lacaze-Duthiers, 1880;
Ordre Laurida Grygier, 1987;
;
Ordre Dendrogastrida Grygier, 1987;
;
Infraclasse Cirripedia Burmeister, 1834;
Superordre Acrothoracica Gruvel, 1905;
Ordre Pygophora Berndt, 1907;
;
Ordre Apygophora Berndt, 1907;

Superordre Rhizocephala Mu  ller, 1862;
Ordre Kentrogonida Delage, 1884;
;
Ordre Akentrogonida Hfele, 1911;
;
Superordre Thoracica Darwin, 1854;
Ordre Pedunculata Lamarck, 1818;
Subordre Heteralepadomorpha Newman, 1987;
;
Subordre Iblomorpha Newman, 1987;

Subordre Lepadomorpha Pilsbry, 1916;
;
Subordre Scalpellomorpha Newman, 1987;
;
Ordre Sessilia Lamarck, 1818;
Subordre Brachylepadomorpha Withers, 1923;

Subordre Verrucomorpha Pilsbry, 1916;
;
Subordre Balanomorpha Pilsbry, 1916;
Superfamila Chionelasmatoidea Buckeridge, 1983;

Superfamila Pachylasmatoidea Utinomi, 1968;

Superfamila Chthamaloidea Darwin, 1854;
;
Superfamila Coronuloidea Leach, 1817;
;
Superfamila Tetraclitoidea Gruvel, 1903;
;
Superfamila Balanoidea Leach, 1817;
;
Subclasse Tantulocarida Boxshall & Lincoln, 1983;
;
Subclasse Branchiura Thorell, 1864;
Ordre Arguloida Yamaguti, 1963;

Subclasse Pentastomida Diesing, 1836;
Ordre Cephalobaenida Heymons, 1935;
;
Ordre Porocephalida Heymons, 1935;
;
Subclasse Mystacocarida Pennak & Zinn, 1943;
Orden Mystacocaridida Pennak & Zinn, 1943;

Subclasse Copepoda Milne-Edwards, 1840;
Infraclasse Progymnoplea Lang, 1948;
Ordre Platycopioida Fosshagen, 1985;

Infraclasse Neocopepoda Huys & Boxshall, 1991;
Superordre Gymnoplea Giesbrecht, 1882;
Ordre Calanoida Sars, 1903;

Superordre Podoplea Giesbrecht, 1882;
Ordre Misophrioida Gurney, 1933;

Ordre Cyclopoida Burmeister, 1834;

Ordre Gelyelloida Huys, 1988;

Ordre Mormonilloida Boxshall, 1979;

Ordre Harpacticoida Sars, 1903;

Ordre Poecilostomatoida Thorell, 1859;

Ordre Siphonostomatoida Thorell, 1859;

Ordre Monstrilloida Sars, 1901;


Classe OSTRACODA Latreille, 1802
Subclasse Myodocopa Sars, 1866;
Ordre Myodocopida Sars, 1866;
Subordre Myodocopina Sars, 1866;
Superfamila Cypridinoidea Baird, 1850;

Superfamila Cylindroleberidoidea Mller, 1906;

Superfamila Sarsielloidea Brady & Norman, 1896;

Ordre Halocyprida Dana, 1853;
Subordre Cladocopina Sars, 1865;
Superfamila Polycopoidea Sars, 1865;

Subordre Halocypridina Dana, 1853;
Superfamila Halocypridoidea Dana, 1853;

Superfamila Thaumatocypridoidea Mu  ller, 1906;

Subclasse Podocopa Mller, 1894;
Ordre Platycopida Sars, 1866;

Ordre Podocopida Sars, 1866;
Subordrer Bairdiocopina Sars, 1865;
Superfamila Bairdioidea Sars, 1865;

Subordre Cytherocopina Baird, 1850;
Superfamila Cytheroidea Baird, 1850;

Subordre Darwinulocopina Sohn, 1988;
Superfamila Darwinuloidea Brady & Norman, 1889;

Subordre Cypridocopina Jones, 1901;
Superfamila Cypridoidea Baird, 1845;

Superfamila Macrocypridoidea Mu  ller, 1912;

Superfamila Pontocypridoidea Mller, 1894;

Subordre Sigilliocopina Martens, 1992;
Superfamila Sigillioidea Mandelstam, 1960;


Classe MALACOSTRACA Latreille, 1802
Subclasse Phyllocarida Packard, 1879;
Ordre Leptostraca Claus, 1880;

Subclasse Hoplocarida Calman, 1904;
Ordre Stomatopoda Latreille, 1817;
Subordre Unipeltata Latreille, 1825;
Superfamila Bathysquilloidea Manning, 1967;

Superfamila Gonodactyloidea Giesbrecht, 1910;

Superfamila Erythrosquilloidea Manning & Bruce, 1984;

Superfamila Lysiosquilloidea Giesbrecht, 1910;

Superfamila Squilloidea Latreille, 1802;

Superfamila Eurysquilloidea Ahyong & Harling, 2000;

Superfamila Parasquilloidea Ahyong & Harling, 2000;

Subclasse Eumalacostraca Grobben, 1892;
Superordre Syncarida Packard, 1885;
Ordre Bathynellacea Chappuis, 1915;

Ordre Anaspidacea Calman, 1904;

Superordre Peracarida Calman, 1904;
Ordre Spelaeogriphacea Gordon, 1957;

Ordre Thermosbaenacea Monod, 1927;

Ordre Lophogastrida Sars, 1870;

Ordre Mysida Haworth, 1825;

Ordre Mictacea Bowman, Garner, Hessler, Iliffe & Sanders, 1985;

Ordre Amphipoda Latreille, 1816;
Subordre Gammaridea Latreille, 1802;

Subordre Caprellidea Leach, 1814;
Infraordre Caprellida Leach, 1814;
Superfamila Caprelloidea Leach, 1814;

Superfamila Phtisicoidea Vassilenko, 1968;

Infraordre Cyamida Rafinesque, 1815;

Subordre Hyperiidea Milne Edwards, 1830;
Infraordre Physosomata Pirlot, 1929;
Superfamila Scinoidea Stebbing, 1888;

Superfamila Lanceoloidea Bovallius, 1887;

Infraordre Physocephalata Bowman & Gruner, 1973;
Superfamila Vibilioidea Dana, 1853;

Superfamila Phronimoidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Lycaeopsoidea Chevreux, 1913;

Superfamila Platysceloidea Bate, 1862;

Subordre Ingolfiellidea Hansen, 1903;

Ordre Isopoda Latreille, 1817;
Subordre Phreatoicidea Stebbing, 1893;

Subordre Anthuridea Monod, 1922;

Subordre Microcerberidea Lang, 1961;

Subordre Flabellifera Sars, 1882;

Subordre Asellota Latreille, 1802;
Superfamila Aselloidea Latreille, 1802;

Superfamila Stenetrioidea Hansen, 1905;

Superfamila Janiroidea Sars, 1897;

Superfamila Gnathostenetroidoidea Kussakin, 1967;

Subordre Calabozoida Van Lieshout, 1983;

Subordre Valvifera Sars, 1882;

Subordre Epicaridea Latreille, 1831;
Superfamila Bopyroidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Cryptoniscoidea Kossmann, 1880;

Subordre Oniscidea Latreille, 1802;

Infraordre Tylomorpha Vandel, 1943;

Infraordre Ligiamorpha Vandel, 1943;
SecciDiplocheta Vandel, 1957;

Secci Synocheta Legrand, 1946;
Superfamila Trichoniscoidea Sars, 1899;

Superfamila Styloniscoidea Vandel, 1952;

Secci Crinocheta Legrand, 1946;
Superfamila Oniscoidea Latreille, 1802;

Superfamila Armadilloidea Brandt, 1831;

Ordre Tanaidacea Dana, 1849;
Subordre Tanaidomorpha Sieg, 1980;
Superfamila Tanaoidea Dana, 1849;

Superfamila Paratanaoidea Lang, 1949;

Subordre Neotanaidomorpha Sieg, 1980;

Subordre Apseudomorpha Sieg, 1980;
Superfamila Apseudoidea Leach, 1814;

Ordre Cumacea Kryer, 1846;

Superordre Eucarida Calman, 1904;
Ordre Euphausiacea Dana, 1852;

Ordre Amphionidacea Williamson, 1973;

Ordre Decapoda Latreille, 1802;
Subordre Dendrobranchiata Bate, 1888;
Superfamila Penaeoidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Sergestoidea Dana, 1852;

Subordre Pleocyemata Burkenroad, 1963;
Infraordre Stenopodidea Claus, 1872;

Infraordre Caridea Dana, 1852;
Superfamila Procaridoidea Chace & Manning, 1972;

Superfamila Galatheacaridoidea Vereshchaka, 1997;

Superfamila Pasiphaeoidea Dana, 1852;

Superfamila Oplophoroidea Dana, 1852;

Superfamila Atyoidea de Haan, 1849;

Superfamila Bresilioidea Calman, 1896;

Superfamila Nematocarcinoidea Smith, 1884;

Superfamila Psalidopodoidea Wood-Mason & Alcock, 1892;

Superfamila Stylodactyloidea Bate, 1888;

Superfamila Campylonotoidea Sollaud, 1913;

Superfamila Palaemonoidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Alpheoidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Processoidea Ortmann, 1890;

Superfamila Pandaloidea Haworth, 1825;

Superfamila Physetocaridoidea Chace, 1940;

Superfamila Crangonoidea Haworth, 1825;

Infraorden Astacidea Latreille, 1802;
Superfamila Glypheoidea Winkler, 1883;

Superfamila Enoplometopoidea de Saint Laurent, 1988;

Superfamila Nephropoidea Dana, 1852;

Superfamila Astacoidea Latreille, 1802;

Superfamila Parastacoidea Huxley, 1879;

Infraordre Thalassinidea Latreille, 1831;
Superfamila Thalassinoidea Latreille, 1831;

Superfamila Callianassoidea Dana, 1852;

Superfamila Axioidea Huxley, 1879;

Infraordre Palinura Latreille, 1802;
Superfamila Eryonoidea de Haan, 1841;

Superfamila Palinuroidea Latreille, 1802;

Infraordre Anomura MacLeay, 1838;
Superfamila Lomisoidea Bouvier, 1895;

Superfamila Galatheoidea Samouelle, 1819;

Superfamila Hippoidea Latreille, 1825;

Superfamila Paguroidea Latreille, 1802;

Infraordre Brachyura Latreille, 1802;
Secci Dromiacea de Haan, 1833;
Superfamila Homolodromioidea Alcock, 1900;

Superfamila Dromioidea de Haan, 1833;

Superfamila Homoloidea de Haan, 1839;

Secci Eubrachyura de Saint Laurent, 1980;
Subsecci Raninoida de Haan, 1839;
Superfamila Raninoidea de Haan, 1839;

Superfamila Cyclodorippoidea Ortmann, 1892;

Subsecci Heterotremata Guinot, 1977;
Superfamila Dorippoidea MacLeay, 1838;

Superfamila Calappoidea Milne Edwards, 1837;

Superfamila Leucosioidea Samouelle, 1819;

Superfamila Majoidea Samouelle, 1819;

Superfamila Hymenosomatoidea MacLeay, 1838;

Superfamila Parthenopoidea MacLeay, 1838;

Superfamila Retroplumoidea Gill, 1894;

Superfamila Cancroidea Latreille, 1802;

Superfamila Portunoidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Bythograeoidea Williams, 1980;

Superfamila Xanthoidea MacLeay, 1838;

Superfamila Bellioidea Dana, 1852;

Superfamila Potamoidea Ortmann, 1896;

Superfamila Pseudothelphusoidea Ortmann, 1893;

Superfamila Gecarcinucoidea Rathbun, 1904;

Superfamila Cryptochiroidea Paulson, 1875;

Subsecci Thoracotremata Guinot, 1977;
Superfamila Pinnotheroidea de Haan, 1833;

Superfamila Ocypodoidea Rafinesque, 1815;

Superfamila Grapsoidea MacLeay, 1838;


 Referncies .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266291" title="Mascali" nonfiltered="4482" processed="4472" dbindex="104509">
Mscali s un municipi itali, situat a la regi de Siclia i a la provncia de Catnia. L'any 2007 tenia 12.498 habitants.

Tot i els seus orgens antics, ja no queda res de la vella ciutat desprs de ser completament destruda per una erupci volcnica de l'Etna al 1928.

Des del segle XVI la ciutat va ser seu d'un comtat, els amos del qual eren els bisbes de Catnia. Al seu territori hi varen nixer i s'hi desenvoluparen nous i importants centres urbans com Giarre i Riposto.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266292" title="Segle XIII (grup musical)" nonfiltered="4483" processed="4473" dbindex="104510">

La formaci Segle XIII s un projecte, idea, o fins i tot "concepte" de Segle XIII t els seus inicis, com no, en un concert.

La histria es remunta a principis d'estiu del 2002 durant un dels concerts ms exitosos i memorables d'un jove grup conegut amb el nom de Burning Garsa (Princesa Rosa i Jaume Casal n'eren dos dels cinc membres). Pol Gil, jove baixista per amb una experincia bastant considerable dins del panorama osonenc, queda fascinat pel guitarrista i cantant de Burning Garsa i comena a perfilar-se dins del seu cap l'idea de formar un grup amb ell. L'oportunitat sorgeix al Setembre d'aquest mateix any durant el Mercat de Msica Viva de Vic. El baixista troba a Princesa Rosa en un dels molts concerts que es feien i li comenta les idees que tenia. A aquest ltim no li desagraden i li diu que trobi un bateria, que llavors ja podrien comenar. La proposta recau sobre Maiol Montan, bateria que Pol Gil ja coneixia anteriorment i company d'institut d'aquest.

Guitarrista, bateria i baixista es troben durant un concert a Roda de Ter, all parlen de les diferents propostes que tenien al cap i tot i distanciar-se considerablement les unes de les altres, decideixen quedar un dia per intercanviar-les. Els 3 msics queden per primer cop amb els instruments a les mans al garatge del bateria. La primera presa de contacte no s gens dolenta, tots tres comencen a fer sonar els seus instruments interpretant un tema dels ja clssics Tierra Santa, La caja de Pandora. Princesa Rosa per proposa anar per un cam fora diferent i insisteix en tocar un tema que feia temps que li voltava pel cap, "A lot of people say", tema que ell mateix defineix com msica de contrastos i que marcaria ben aviat l'estil de Segle XIII. Vistes les bones expectatives que suscita la trobada, decideixen anar quedant espordicament tot i que cada cop amb ms freqncia al garatge del bateria. All es va perfilant l'estil del grup, aix com el fet de cantar en catal.

Traslladen el lloc d'assaig a l'Esquirol. Vist l'aire ms simfnic que agafava el grup decideixen incorporar-hi un teclista. Princesa Rosa li fa la proposta a Jaume Casal, que havia compartit escenari amb ell a Burning Garsa. Desprs d'algun assaig ms el teclista entra a formar part definitivament del grup, incorporaci que acabaria de donar el toc meldic i obscur que buscaven des de feia temps.

Durant els dos mesos segents segueixen assajant gaireb cada cap de setmana. En un d'aquests assaigs es bategen com a Segle XIII, nom que veuen escrit en la lletra d'una can i que adopten entre d'altres coses, per les seves caracterstiques visuals, per l'poca que representa i com no, per tot el que suscita el nmero tretze. Amb un nom propi i un so caracterstic sorgit de la mescla entre tot tipus de Metal i la msica Simfnica, surt la proposta d'incorporar al grup una veu femenina i un viol, per tal d'aconseguir ms contrastos en la seva msica. Laura Muoz, companya a l'escola de msica de Jaume Casal s l'escollida i entra a formar part de Segle XIII quedant aix definida finalment la formaci.

Els 5 components treballen durant uns mesos per fer el primer concert, l'actuaci arriba el 18 de Maig de 2003 a Roda de Ter. Desprs de fer diversos concerts durant l'estiu (un dels quals la semifinal del concurs MMVV, on van classificar-se) arriba un dels punts ms importants en la trajectria del grup. Guanyen la final del concurs amb la gravaci del disc com a premi. A l'hivern del 2003 comena la gravaci d'aquest primer disc, als estudis de Doctor'n'Ric, que bategen amb el nom "Entre dos mns".

L'hivern segent, Laura Muoz i Pol Gil perden la vida en un trgic accident de trnsit. Aix suposa un cop molt fort per Segle XIII per el grup segueix continuar endavant. Finalment s'edita el CD i surt aquest mateix hivern. A principis de 2005 entra al grup lex Pujols com a baixista i Marta Riumbau com a violinista i veu femenina, tots dos amb experincia en altres grups de la comarca. Desprs d'una petita gira per Portugal, el teclista Jaume Casal decideix amistosament abandonar el grup per motius personals. Poc desprs entra a la banda la darrera incorporaci, un jove msic del Bages, Arnau Burd (Burdi) tancant aix la formaci actual de Segle XIII.

Actualment estan composant el qu ser el seu segon treball, un disc conceptual on els temes del qual rodaran sobre un punt com.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266294" title="Diplostraci" nonfiltered="4484" processed="4474" dbindex="104511">


Els diplostracis (Diplostraca) sn un ordre de crustacis branquipodes caracteritzats per presentar una closca de dues valves, que recorda a la conquilla dels bivalves. Comprn ms de 600 espcies.

 Clasificaci .
Segons Martin & Davis (2001), los diplostracis inclouen els segents grups:

Subordre Laevicaudata Linder, 1945;
Subordre Spinicaudata Linder, 1945;
Subordre Cyclestherida Sars, 1899;
Subordre Cladocera Latreille, 1829;
Infraordre Ctenopoda Sars, ;
Infraordre Anomopoda Stebbing, ;
Infraordre Onychopoda Sars, ;
Infraordre Haplopoda Sars, 1865;

Els subordres Laevicaudata, Spinicaudata i Cyclestherida s'agrupaven antigament amb el nom de concostracis, grup que es parafiltic i s'ha abandonat.

 Referncies .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266299" title="Facetotecte" nonfiltered="4485" processed="4475" dbindex="104512">


Els facetotectes (Facetotecta) o larves-y sn una infraclasse de crustacis maxillpodes que inclouen un sol gnere, Hansenocaris. S'han descrit una mitja dotzena d'espcies, conegudes noms per formes larvaries nauplius o cipris; la mida de les ms grans amb prou feines ultrapassa els 0,5 mm. Malgrat que sn conegudes des de 1899, mai s'ha identificat l'estat adult de les esmentades larves. S'ha suggerit que podrien ser les larves dels tantulocrids, que sn desconegudes.

 Referncies .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266300" title="Pere Antoni Pons" nonfiltered="4486" processed="4476" dbindex="104513">
Pere Antoni Pons (Campanet, 1980) s un jove poeta en llengua catalana i periodista. s llicenciat en filologia anglesa per la Universitat de Barcelona. s collaborador habitual de diversos mitjans de comunicaci, com Diari de Balears. Ha collaborat en revistes com Lluc, El Temps i Carcter.

 Obra .
 El ver dels ngels (1999);
 El fibl i la festa (2003);
 Qui no mereix una pallissa Obra d'assaig de la qual n's coautor.
 Fervor tan fosc (2007);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266305" title="Llista d'estats sobirans del 1914" nonfiltered="4488" processed="4477" dbindex="104515">



Estats sobirans.
A.
   Albnia (fins al 21 de febrer);
   Principat d'Albnia (des del 21 de febrer);
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
 Asir   Emirat d'Asir (des del 1914);
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Regne de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica Portuguesa;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
   Tibet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266310" title="Aliats" nonfiltered="4489" processed="4478" dbindex="104516">

Aliats de la Primera Guerra Mundial;
Aliats de la Segona Guerra Mundial;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266313" title="Ponti" nonfiltered="4490" processed="4479" dbindex="104517">


Ponti (Pontianus) fou cnsol sufecte el 135;
Procle Ponti (Proculus Pontianus) fou consol el 238.
Servi Octavi Laenes Ponti (Servius Octavius Laenas Pontianus), cnsol el 131 amb Marc Antoni Ruf.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266316" title="Gai Pontidi" nonfiltered="4491" processed="4480" dbindex="104518">
Gai Pontidi (Caius Pontidius) fou un dels caps dels confederats italians a la guerra social o guerra els mars (90 aC). s sens dubta la mateixa persona esmentada per Appi amb el nom de Pontili (Pontilius).  Vellei Patercle escriu Pontidius que sembla la manera ms correcte.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266317" title="Tiberi Pontifici" nonfiltered="4492" processed="4481" dbindex="104519">
Tiberi Pontifici (Tiberius Pontificus) fou trib de la plebs el 480 aC i va intentar introduir una llei agrria. L'esmenta Tit Livi. (Liv. ii. 44).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266318" title="Ponci" nonfiltered="4493" processed="4482" dbindex="104520">


Onomstica:

Ponci Diaca, diaca de l'esglsia africana ;

Herenni Ponci o Herenni Ponti, notable samnita, pare de Gai Ponci ;

Gai Ponci o Gai Ponti, militar samnita ;

Marc Ponci Leli, cnsol el 163 juntament amb Pastor.

Ponci Pilat, prefecte o procurador de Judea;

Ponci Teles Major, general samnita;

Ponci Teles Menor, general samnita;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266319" title="Ponci Diaca" nonfiltered="4494" processed="4483" dbindex="104521">
Ponci Diaca (Pontius) fou un diaca de l'esglsia africana.

Fou amic i company de Cipri, que va escriure una narraci sobre la vida i el martiris d'aquest bisbe, sota el ttol De Vita et Passione S. Cypriani, que no s l'obra original sin una adaptaci posterior millorada en quan a l'estil retric per diverses mans.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266321" title="Herenni Ponci" nonfiltered="4495" processed="4484" dbindex="104522">
Herenni Ponci o Herenni Ponti (Herennius Pontius) fou el pare de Gai Ponci.

Era un home vell de Caudium quan el seu fill va derrotar els romans prop de la ciutat el 321 aC. Els samnites li van demanar consell sobre que fer amb els romans. Vegeu "Segona guerra samnita".


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266323" title="Gai Ponci" nonfiltered="4496" processed="4485" dbindex="104523">
Gai Ponci o Gai Ponti (Caius Pontius) fou un militar samnita fill d'Herenni Ponci.

Era el general que dirigia als samnites quan van derrotar els romans prop de Caudium el 321 aC; els que van sobreviure foren deixats marxar per desprs de passar sota el jou i els dos consols Tit Veturi Calv i Espuri Postumi Alb van haver de signar una pau humiliant que desprs fou rebutjada pel senat (que va retornar als consols als samnites). Ponci va refusar acceptar als cnsols.

Encara que el seu nom no apareix durant els segents trenta anys, es possible que dirigs als samnites en altres campanyes. Se l'esmenta al front dels samnites el 292 aC quan va derrotar el cnsol Quint Fabi Mxim Gurges, per aquell mateix es va lliurar la batalla decisiva que va posar fi a la guerra amb la victria romana. Ponci fou fet presoner i va participar al triomf del vencedor carregat de cadenes, i desprs decapitat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266325" title="Bariognesi" nonfiltered="4497" processed="4486" dbindex="104524">
En cosmologia, la bariognesi s un terme genric utilitzat per a referir-se als hipottics processos fsics que podrien haver produit una asimetria entre barions i anti-barions durant els primers instants de la creaci de l'univers, resultant en quantitats elevades de matria ordinria residual en el univers avui dia.

Les teories de bariognesi   sent la bariognesi electrofeble i la bariognesi de GUT les ms importants   empren sub-disciplines de la fsica, com la teoria quntica de camps i la fsica estadstica, per a descriure aquests possibles mecanismes. La diferncia fonamental entre les teories de bariognesi est en la descripci que fan de les interaccions entre partcules fonamentals.

El pas segent a la bariognesi s la nucleosntesi primordial la qual aquesta molt millor entesa i explica la formaci de nuclis atmics lleugers.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266333" title="Teles" nonfiltered="4498" processed="4487" dbindex="104525">


Onomstica:

Ponci Teles Major, general samnita;

Ponci Teles Menor, general samnita;

Gai Luci Teles, cnsol l'any 66;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266335" title="Ponci Teles Major" nonfiltered="4499" processed="4488" dbindex="104526">
Ponci Teles Major (Pontius Telesinus) fou un general samnita, nomenat comandant dels samnites en el lloc de Pompedi Sil durant la guerra social. 

El 82 aC estava al front de les forces samnites partidries de Gai Mari el Jove i de Carb. Gai Mari i el germ de Teles foren assetjats a Praeneste i Ponci va anar a la ciutat amb 40000 homes per, segons deia, fer aixecar el setge per a la nit, sobtadament es va dirigir a la desguarnia Roma, per prendre la ciutat en nom dels samnites, projecte que tenia ja al cap. 

Sulla va arribar just a temps de salvar la ciutat. La batalla de Porta Collina va posar fi al intent i Ponci va morir; el seu cap fou tallat i llenat a Praeneste per advertir a Gai Mari el Jove que ja no podia esperar ajut.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266337" title="Ponci Teles Menor" nonfiltered="4500" processed="4489" dbindex="104527">
Ponci Teles Menor (Pontius Telesinus) fou un general samnita, germ petit de Ponci Teles Menor.

Fou enviat en ajut de Gai Mari el Jove i junt amb aquest va quedar assetjat a Praeneste (82 aC). A la mort del seu germ, Gai Mari i Teles va intentar fugir per un pas subterrani, per al trobar la sortida vigilada van decidir matar-se un a l'altre; Teles va morir el primer i Mari es va sucidar o fou mort per un esclau.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266338" title="Efecte corona" nonfiltered="4501" processed="4490" dbindex="104528">

L'efecte corona s un fenomen elctric que es produeix als conductors de les lnies d'alta tensi i es manifiesta en forma d'halo llumins al seu voltant. Com que els conductors solen ser de secci circular, l'halo pren forma de corona, d'aqu el nom del fenomen.

L'efecte corona est causat per la ionitzaic de l'aire circumdant al conductor degut als alts nivells de tensi, i per tant, de camp magntic, de la lnia. En el moment que les molcules d'aire s'ionitzen, aquestes son capaces de conduir el corrent elctric i part dels electrons que circulen  per la lnia passen a fer-ho per l'aire. Aquesta circulaci produir un increment de temperatura al gas, que es tornar d'un color vermells per a nivells baixos de temperatura, o blavs per a nivells alts. La intenistat de l'efecte corona, per tant, es pot quantificar segons el color de l'halo, que ser vermells en aquells casos lleus i blavs en els ms severs.

La primera forma d'efecte corona registrada fou el foc de Sant Elm. Amb clima torments a la mar, de vegades apareixien llums com flames vermelloses o blavoses a la part superior dels mstils dels vaixells. Els mariners ho associaven a una forma de protecci i l'anomenaren en honor al seu patr, Erasme de Formia (Sant Elm).

Al llarg de les investigacions sobre l'electrosttica al segle XVII, s'observ per primera vegada el mateix fenomen al laboratori.

Els efectes.
 Generaci de llum;
 Soroll audible;
 Soroll de radi;
 Vibraci resultant del vent elctric;
 Deteriorament dels materials com a conseqncia d'un bombardeig d'ions;
 Generaci d'oz, xids de nitrogen i en presncia d'humitat, cid ntric;
 Disipaci d'energia;

On succeeix.
 Al voltant de conductors de lnia;
 En espaiadors i amortidors;
 Allants elctrics malmesos- de cermica o un material diferent de la cermica;
 Allants contaminats;
 Als extrems vius d'ensamblatges i maneguets allants.
 A qualsevol punt d'equips elctrics on la intensitat del camp elctric superi els 3kV/m;

 Clcul de la tensi crtica disruptiva .
L'efecte corona es produir quan la tensi de la lnia superi la tensi crtica disruptiva de l'aire, s a dir, aquell nivell de tensi per sobre del qual l'aire s'ionitza. La frmula ms emprada per a la determinaci de la tensi crtica disruptiva s la proposada per l'enginyer americ F.W. Peek:



On:
Vc s el valor de tensi crtica disruptiva en kV.
  s el factor de densitat de l'aire.
r s el radi del conductor en centmetres.
DMG s la distncia mitjana geomtrica entre fases.
RMG s el radi mitj geomtric.
n s el nombre de conductors per fase.
kr s el coeficient de rugositat del conductor emprat, el valor del qual sol ser:
1 per a conductors nous.
0,98 - 0,93 per a conductors vells (amb protuberncies).
0,87 - 0,83 per a cables formats per fils.
km s el coeficient mediambiental, el valor del qual sol ser:
1 quan l'aire s sec.
0,8 per a aire humit o contaminat.
kg s el factor de cablejat.

El clcul de RMG i DMG dependr en cada cas de la geometria de la lnia elctrica.

El factor de densitat de l'aire es calcula segons:


On:
T s la temperatura de l'aire en graus celsius;
P es la pressi de l'aire en millmetres de mercuri.

 Clculo de les prdues de potncia .
Per aquells casos que es produeix l'efecte corona, la prdua de potncia es calcula segons la frmula:



On:
Pc s la prdua de potncia en kW/Km.
  s el factor de densitat de l'aire.
f s la freqncia de la lnia en Hz;
DMG s la distncia mitjana geomtrica entre fases.
RMG s el radi mitj geomtric.
Vs s el valor de la tensi fase-neutre (o tensi simple) en kV.
Vc s el valor de tensi crtica disruptiva en kV.

 Referncies .
 Bibiografia .
 



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266341" title="Popllia" nonfiltered="4502" processed="4491" dbindex="104529">


Onomstica:


Popllia (dama), dama romana ;

Gens Popllia, gens romana plebea;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266342" title="Popllia (dama)" nonfiltered="4503" processed="4492" dbindex="104530">
Popllia (Popillia) fou una dama romana casada dues vegades, la primera amb Quint Lutaci Catul i la segona amb Gai Juli Csar Estrab Vopisc. La seva oraci fnebre la va fer el seu fill Catul, i fou la primera vegada que aquest honor es feia a una dona a Roma.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266343" title="Frans Hals" nonfiltered="4504" processed="4493" dbindex="104531">

Frans Hals (Anvers, 1580? o 1585?   Haarlem, 26 d'agost de 1666) va ser un pintor neerlands de l'escola barroca flamenca. s un dels grans mestres en l'art del retrat. La seua obra destaca per la brillantor en la representaci de la llum i la llibertat en el maneig dels pinzells.

 Biografia .

 Ombres en la seua biografia .
L'escassetat de documents i l'absncia total d'escrits personals de Frans Hals fan que la seua personalitat i la seua vida romanguen en certa mesura a la foscor.

Hi ha diverses dates hipottiques sobre el seu naixement, que va poder ser el 1580, el 1581 o el 1585, dedudes de l'edat que els seus bigrafs calculen que tindria quan va morir, tot i que se sap amb seguretat que va nixer a la ciutat flamenca d'Anvers. En aquesta ciutat romandria pocs anys, perqu l'any 1591, va ser batejat, ja a Haarlem,  el seu germ Dirck, que tamb es va dedicar a la pintura.

Desprs de la caiguda d'Anvers en mans de les tropes espanyoles en la Guerra dels Vuitanta Anys, que va suposar la fragmentaci de Flandes, la seua famlia es va installar a Haarlem, a la zona nord, d'on el seu pares eren originaris. En aquesta ciutat va viure Hals tota la seua vida. La biografia del pintor corre en parallel amb la independncia dels Pasos Baixos de la monarquia espanyola. 

Els estudis ms recents han anat desterrant les idees, mantingudes des de temps antic, sobre la vida llibertina del pintor i un suposat incorregible vici per l'alcohol. Tenint en compte que pertanyia a l'associaci oratria De Wijngaertranken i la milcia cvica de Sant Jordi, que va ser membre de la cambra de rectors i president des de 1644 del gremi de pintors de Haarlem, el fet que tinguera mals costums i vicis coneguts no sembla quadrar massa b amb la rectitud i puritanisme d'aquestes societats.

 Comenaments .

Va entrar el jove artista al taller del pintor flamenc Karel van Mander (1548 1606), qui tamb s'havia refugiat a Haarlem fugint de la pressi dels espanyols a la zona. L'acadmia d'aquest mestre dedicava el seu estudi a la tcnica manierista. Per a finals del segle XVI, a causa de la influncia de la pintura italiana, va sorgir un art de certa inspiraci classicista que influir en les obres del primer Hals. s per aix, que en la seua obra d'aquest perode no es fa palesa la influncia de van Mander. 

La seua emancipaci laboral es va produir en aconseguir certa maduresa artstica, coincidint amb el seu ingrs, l'any 1610, en la Sint-Lucasgilde (gremi de Sant Lluc), clebre gremi d'artistes de Haarlem amb sucursals a Anvers, Utrecht, Delft i Leiden. L'obra ms antiga de Frans Hals, l'autoria de la qual es coneix amb seguretat, s el retrat de Jacobus Zaffius (1611). 

Tamb l'any 1610 va contraure matrimoni amb Anneke Hermansz, tot i que si es jutja pels fets, aquesta uni no va ser feli. Alguns historiadors han documentat que Hals va haver de comparixer davant els tribunals per infligir maltractes domstics a la seua primera muller. Siga com siga, s estrany que essent Hals un pintor exclusivament de retrats, no pintara mai el rostre d'Anneke. No obstant la uni va durar poc, perqu Anneke va morir l'any 1616, havent-li donat dos fills al pintor. L'any 1617, desprs d'un fuga viatge a Anvers (potser per a posar-se en contacte amb Rubens), es va casar amb Lysbeth Reyniers, amb la qual va tenir vuit fills.

 Consolidaci: Entre l'xit i els deutes .
La tradici retratstica holandesa aconsegueix el seu cim amb Frans Hals, qui va reeixir a apartar-la del mutisme i retratar les seues figures en moviment. La seua gran aportaci va tenir lloc l'any 1616, amb el retrat collectiu, Banquet d'oficials de la milcia cvica de Sant Jordi. Aquest encrrec demostra que el pintor ja havia aconseguit certa reputaci com a artista. A partir d'aquest quadre, els encrrecs, tant de particulars com d'institucions, es van fer molt habituals.

Tot i que els serveis de Hals van ser molt demandats durant la seua vida, va patir greus dificultats financeres, no se sap si per una vida dissoluta o per haver de mantenir una gran famlia desprs d'un segon matrimoni amb una dona humil. A ms de pintar, va treballar com a marxant, restaurador d'art i mestre de pintura. 

A partir de 1640, hi ha un nou gir en la moda del retrat als pasos nrdics. Comencen a fer-se populars els retrats que palesen aires de distinci i de noblesa, com els d'Antonis Mor o Anthony van Dyck. Aix va repercutir significativament en les comandes del retratista neerlands. Malgrat aix, en els ambients artstics oficials, se succeen els reconeixements, com l'any 1644, en qu Hals va ser elegit president del gremi de Sant Lluc de Haarlem. 

Davant la disminuci del treball, Hals va intentar obrir nous camins, i cap a 1650 fund un taller. Per tot indica que l'empresa no va tenir l'xit esperat, perqu l'any 1652 la seua economia domstica va fer fallida. Els seus creditors el van demandar en diverses ocasions, i aquest mateix any va haver de pagar el seu deute amb un banquer venent les seues pertinences. L'embargament del seu patrimoni noms va poder requisar tres matalafs, coixins, un aparador, una taula  i cinc quadres. La ciutat, en reconeixement, es va veure obligada a ajudar-lo en les seues despeses, proporcionant-li habitatge gratut i aprovisionament de combustible.

Aquesta situaci el va fer dimitir del crrec directiu del gremi i l'any 1661, se'l va eximir, a causa de la seua avanada edat, del pagament de la quota corresponent. El municipi de Haarlem tamb li va concedir una pensi anual de 200 florins l'any 1664.

Va morir en Haarlem el 1666 i est enterrat a la catedral de Sant Bav de la localitat, com a homenatge pstum al pintor. La seua viuda va morir poc desprs en un hospital de caritat de la beneficncia.

 Caracterstiques de la seua tcnica pictrica .

 Lleugeresa del dibuix preparatori .
Sovint s'ha cregut amb precipitaci que Hals no tenia una tcnica molt depurada i que pintava a penes sense correccions o sense dibuixos preparatoris. Per estudis cientfics i tcnics han demostrat que les coses no eren aix. s cert que els treballs menys coneguts van ser realitzats sense correccions ('alla prima'), per la majoria de les seues obres van ser creades a partir de diverses capes, com era costum en aquella poca.

A vegades l'esbs era fet amb clari o pintava sobre una capa base grisa o rosa, per a desprs completar el quadre per fases. Sembla com si el mestre normalment usara els esbossos molt tnuement. Aix demostra que Hals utilitzava el seu virtuosisme des de l'inici del quadre. L'absncia de lnies delimitadores o de dibuix preparatori va ser cada vegada ms usada pel pintor a les seues obres de maduresa.

 Psicologia del retrat .
Frans Hals va manifestar durant la seua vida una tremenda audcia i un gran coratge que van amerar els seus llenos. Tenia la capacitat de plasmar la psicologia del personatge. A diferncia d'altres retratistes contemporanis de Hals, no diferenciava en la seua pintura si era per encrrec o no. Utilitzava la mateixa diligncia i precisi en qualsevol de les seues obres. 

Una inusual manera de pintar que superava a la de gaireb qualsevol altre va escriure el seu primer bigraf, Theodorus Schrevelius, en el segle XVII, sobre la seua tcnica pictrica. En realitat, aquesta tcnica no va ser creaci original de Hals, ja existia en la pintura italiana barroca, tot i que probablement Hals la va prendre dels seus contemporanis flamencs: Rubens i Van Dyck.

Al comenament del segle XVII, ja sorprenia la vitalitat dels retrats de Frans Hals. Schrevelius indic que la seua obra reflectia tal potncia i vida que el pintor semblava aconseguir all natural amb els seus pinzells. Segles desprs, Vincent van Gogh escrivia al seu germ Theo: Quina alegria s contemplar Frans Hals, qu diferents sn les seues pintures -moltes d'elles- on tot est atentament allisat de la mateixa manera.

 Colorit preimpressionista .
Hals va estimar-se ms no donar un acabat definit a les seues pintures, a diferncia del que feien quasi tots els seus contemporanis, imitant la vitalitat dels seus retratats usant taques, lnies, gotes, grans pegats de color, que conformaven els detalls.

No va ser fins al segle XIX que aquesta tcnica va tenir seguidors, particularment en l'Impressionisme. Se'n pot considerar el pintor holands com un precursor, usant la tcnica impressionista als quadres de les milcies o els retrats dels regents de l'asil de Haarlem.

 Temtica .
  
Del conjunt de la seua obra, pel seu nombre, destaquen els retrats, en els quals demostra una sorprenent habilitat en la captaci de gestos i detalls:
Retrats per encrrec: Podrem dividir-los en dues classes:
Retrats individuals: Sn imatges eminentment burgeses dedicades a la decoraci de les cases, generalment a travs d'encrrecs dobles: retrats masculins i femenins que presidirien els salons nobles de les cases de Haarlem. Es mostren plens de vida i en una actitud increblement natural i aconseguida, poc comuna en aquest tipus de pintura per encrrec. Fa un s intelligent de la psicologia del personatge per a caracteritzar-lo en el retrat.
Retrats collectius: Sota comanda de les societats o les agrupacions burgeses, Hals concedeix a totes les figures un mateix tracte preeminent, evitant personatges secundaris o subordinats.  Es reflecteixen en aquests quadres de grup el realisme psicolgic i sn rics en cromatisme i efectes de llum dirigida a rostres i mans. Fins i tot, a vegades, els honoraris van ser pagats proratejant-los per cada persona pintada.
Retrats de personatges populars: Pintats amb naturalitat i en actitud quotidiana. Sn els despossets de la seua ciutat, a diferncia dels burgesos d'alt poder adquisitiu que li feien encrrecs. s pintura de gnere, prpia del gust  barroc, on l'estudi de la instantanetat sobre les classes pobres suposa una reflexi gaireb sociolgica d'aquesta part de la societat exclosa de les pgines de la Histria. En aquests casos, Hals centra l'atenci no tant en el fsic de l'individu com en la personalitat integradora del moment captat.

 Obra .
Segons la temtica referida en el punt anterior, de l'obra de Hals podem destacar els quadres segents:

Parella d'esposos o Retrat d'una parella (1625; Rijksmuseum de Amsterdam): La singularitat d'aquest quadre consisteix en el fet que va ser el seu nic amb el tema dels esposos en un paisatge, molt habitual en la pintura flamenca, com s el cas de Rubens o Rembrandt. Tant el tema com l'entorn va fer difcil la seua atribuci a Hals, que avui s unnime. Alguns estudiosos identifiquen les figures amb un autoretrat del pintor amb la seua segona esposa Lysbeth, per no es pot assegurar amb fidelitat. Podria ser tamb una pintura d'encrrec per un matrimoni de la ciutat o models desconeguts, que era tcnica comuna en la pintura acadmica, com a quadre de gnere.

 La milcia cvica de Sant Jordi i Sant Adri (1627; Museu Frans Hals de Haarlem): Aquests dos llenos figuren entre els ms destacables dels vuit retrats collectius que atresora el museu Frans Hals d'Haarlem. Representen escenes de banquets de dues de les milcies cviques de la ciutat, amb les quals el pintor estava molt relacionat. Mostren el poder i bonana econmica que vivia la ciutat. Aquests aspectes sn simbolitzats, a ms de pel carcter afable dels seus membres, pel fet que es troben immortaliltzats durant un banquet. El retrat de grup s la gran aportaci del geni holands i no tenia precedents en el conreu d'aquest gnere pictric de l'poca. La llum dels llenos destaca els rostres i les mans amb la intenci de fer ms palesos els gestos de les seues figures. El joc de llums serveix per a contrastar la sobrietat de la vestimenta d'aquestes associacions cviques de carcter purament calvinista. Destaca tamb la posici de les figures, de forma manierista i que va ms enll de les meres persones assegudes entorn d'una taula. El segon d'ells tamb s conegut amb el nom de El banquet dels oficials del cos d'arquers de Sant Adri.

 Les rectores i els rectors de l'asil d'ancians (1664; Museu Frans Hals de Haarlem): Sn dues de les ltimes grans obres del pintor, pintades quan Hals ja era octogenari. s fcil d'endevinar l'empremta de decadncia, vellesa i mort als llenos, que pot reflectir la seua prpia decadncia o fins i tot el desengany de l'autor amb la societat que va permetre la seua prpia penria econmica. A diferncia d'altres quadres collectius, Hals empra colors primaris, bsicament negres i blancs, merament estesos pel llen sense pinzellades de precisi. Usa ms que mai el clarobscur a l'estil de Caravaggio. Sn curioses les posicions i l'actitud tant dels rectors com de les rectores, adoptant formacions desordenades i mostrant una manca de coordinaci, amb les mirades dirigides a objectes dispars.

 La zngara o La gitaneta (1628-1630; Museu del Louvre de Pars): s el ms conegut dels seus retrats de personatges populars, un dels millors conservats i no obstant un dels ms desconeguts. La identificaci d'una zngara s gaireb eufemstica, perqu podria ser una prostituta, per la intenci de Hals amb l's de la llum rasant en l'escot. La tcnica en la pinzellada s molt solta, per ben empastada com era habitual en el pintor holands. A serveix perfectament per a la representaci del gest, un tant agredol de la xicota. Prescindeix Hals, com en la majoria dels seus retrats individuals, de fons paisatgstic, i la llum se centra al rostre i bust de manera intencionada.

altres obres:
Retrat d'un home sostenint un crani, h. 1611, Barber Institute of Art, Birmingham.
Banquet dels arcabussers de Sant Jordi de Haarlem, 1616, Museu Frans Hals, Haarlem.
Retrat de Willem van Heythuysen, 1625-1630, Alte Pinakothek, Munic.
Retrat d'Isaac Massa, 1626, Art Gallery, Toronto.
Jove sostenint una calavera, (popularment anomenat "Hamlet") h. 1626, National Gallery, Londres.
Retrat de Verdonck, 1627, National Gallery, Edimburg.
L'alegre bevedor, 1627-1628, Rijksmuseum, Amsterdam. ;
Retrat de Cornelia C. Vooght, 1631, Museu Frans Hals, Haarlem.
Companyia del capit Reynier Reael o La companyia cvica, 1633-1637, Rijksmuseum, Amsterdam.
Els regents de l'hospici de Santa Isabel a Haarlem, 1641, Museu Frans Hals, Haarlem.
Retrat de dona, 1648-1650, Museu del Louvre, Pars.
Retrat d'home, 1660-1666, Staatliche Kunstsammlungen, Kassel.
Retrat de famlia amb serf negre, Museu Thyssen-Bornemisza, Madrid.

 Influncia .

Frans va influir en el seu germ Dirck Hals (1591-1656), qui tamb es va dedicar a la pintura. Dirck d'una altra manera i amb molta ms llibertat que el seu germ va pintar festes populars i balls, no obstant aquesta major llibertat no es va veure recompensada amb la qualitat pictrica de la seua obra.

Quatre dels seus fills van seguir el seus passos en la pintura: ;
Harmen Hals (1611 1669);
Frans Hals fill (1618 1669);
Reynier Hals (1627 1672);
Nicolaes Hals (1628 1686);

El ms interessant d'ells s Frans Hals fill, amb quadres d'aldees i granges i excellents bodegons.

Altres dels pintors contemporanis que van veure's inspirats pel mestre holands van ser:
Jan Miense Molenaer (1609 1668);
Judith Leyster (esposa de  Molenaer) (1609 1660);
Adriaen van Ostade (1610 1685);
Adriaen Brouwer (1605 1638);
Johannes Cornelisz Verspronck (1597 1662);
Bartholomeus van der Helst (1613 1670);

Alguns dels esmentats van ser deixebles del taller de Hals. En el seu estudi De Groote Schouburgh (1718-21), Arnold Houbraken esmenta a Adriaen Brouwer, Adriaen van Ostade i Dirck van Delen com a deixebles. El professor Vincent Laurensz van der Vinne afegeix a la llista d'estudiants del taller al fill de Hals i a Pieter Gerritsz van Roestraten. Johannes Verspronck, retratista de Haarlem i contemporani de Hals, possiblement tamb va estudiar amb el mestre en algun moment.

Dos segles desprs de la seua mort, l'obra de Hals es va revalorar i va influir en mestres com Claude Monet, douard Manet,  Charles-Franois Daubigny, Max Liebermann, James Whistler i Gustave Courbet, aix com en els holandesos Jacobus van Looy i Isaac Israls. Tant el Realisme com l'Impressionisme del segle XIX es van veure influts per la temtica o la tcnica de Frans Hals. Molts d'aquests pintors van visitar el Museu Frans Hals de Haarlem, que conserva la major collecci de quadres del pintor.

 Galeria fotogrfica de les seues obres principals .


 
Fitxer:Frans Hals 056.jpg |Parella d'esposos - Oli sobre llen, 140 x 166,5 cm, Rijksmuseum, Amsterdam.
Fitxer:Frans Hals 012.jpg |La milcia cvica de Sant Jordi de Haarlem (1616) - Oli sobre llen, 179 x 257,5 cm, Museu Frans Hals, Haarlem.
Fitxer:Frans Hals 015.jpg |La milcia cvica de Sant Adri de Haarlem - Oli sobre llen, 183 x 266,5 cm, Museu Frans Hals, Haarlem.
Fitxer:Frans Hals 042.jpg |Retrat de Willem van Heythuysen - Oli sobre llen, 204,5 x 134,5 cm, Alte Pinakothek, Munic.
Fitxer:Frans Hals, Young Man with a Skull (Vanitas).JPG|Jove sostenint una calavera - Oli sobre llen, 92 x 81 cm, National Gallery, Londres. 
Fitxer:Frans Hals 002.jpg |L'alegre bevedor - Oli sobre llen, 81,5 x 66,5 cm, Rijksmuseum, Amsterdam. 
Fitxer:Frans Hals 034.jpg |Lluc de Clercq - Oli sobre llen, 126,5 x 93 cm, Rijksmuseum, Amsterdam.
Fitxer:Frans Hals 008.jpg |La zngara o La gitaneta Oli sobre taula, 58 x 52 cm, Museu del Louvre, Pars.
Fitxer:Frans Hals 005.jpg |Companyia del capit Reynier Reael - Oli sobre llen, 209 x 429 cm, Rijksmuseum, Amsterdam.
Fitxer:Frans Hals 028.jpg |Sara Wolphaerts van Diemen - Oli sobre llen, 79,5 x 66,5 cm, Rijksmuseum, Amsterdam.
Fitxer:Frans Hals 011.jpg |Grup familiar amb deu figures - Oli sobre llen, 148,5 x 251 cm, National Gallery, Londres.
Fitxer:Frans Hals 017.jpg |Rectors de l'asil d'ancians de Haarlem - Oli sobre llen, 172,5 x 256 cm, Museu Frans Hals, Haarlem.
Fitxer:Frans Hals 019.jpg |Rectores d'asil d'ancianes de Haarlem - Oli sobre llen, 170,5 x 249,5 cm, Museu Frans Hals, Haarlem.




 Enllaos externs .

Pgina del Museu Frans Hals de Haarlem;
Obra de Frans Hals;
 Galeria d'obres;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266344" title="Gens Popllia" nonfiltered="4505" processed="4494" dbindex="104532">
Popllia (Popillia) fou una gens romana plebea, tamb esmentada com Poplia (Popilia), per com que als Fasti Capitolini sempre apareix com Popillia i no hi ha monedes, aquesta versi sembla la ms correcte. 

Va adquirir notorietat quan les lleis Licnies van permetre l'accs dels cnsols al consolat. El primer que va obtenir el consolat fou Marc Popilli Laenes I el 359 aC que a ms fou el primer plebeu que va obtenir els honors d'un triomf. Noms consta l's del cognom Laenes. Els Popilli destacats sense un cognom assignat, sn:

Tit Popilli, llegat a l'exrcit roma que assetjava Cpua el 211 aC.
Publi Popilli, un dels tres ambaixadors enviats al rei Sifax de Numdia el 210 aC.
Gai Popilli de malnom Sabel (Sabellus), cavaller rom distingit a la campanya contra els istris el 178 aC.
Marc Popilli un dels tres ambaixadors enviats a la Lliga Etlia el 174 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266347" title="Popilli" nonfiltered="4506" processed="4495" dbindex="104533">

 Onomstica:;
Tit Popilli, llegat a l'exrcit roma que assetjava Cpua el 211 aC.
 Publi Popilli, un dels tres ambaixadors enviats al rei Sifax de Numdia el 210 aC.
 Gai Popilli de malnom Sabel (Sabellus), cavaller rom distingit a la campanya contra els istris el 178 aC.
 Marc Popilli un dels tres ambaixadors enviats a la Lliga Etlia el 174 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266348" title="Salvador Botella Rodrigo" nonfiltered="4507" processed="4496" dbindex="104534">

Salvador Botella Rodrigo (Almussafes, 27 de mar de 1929 - Riba-roja de Tria, 17 de desembre de 2006) va ser un ciclista valenci que fou professional entre 1953 i 1962. Durant la seva carrera va aconseguir 27 victries, entre elles dues Volta a Catalunya, dues etapes al Giro d'Itlia i una a la Volta a Espanya.

Palmars.
1953;
 1r a la Volta a Catalunya;
1954;
 1r a la Volta a Llevant i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1955;
 1r al Trofeu Jaumendreu;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia;
 Vencedor d'una etapa a la Volta als Pirineus;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1956;
 1r de la Volta a Mallorca;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1957;
 1r de la Volta a Sud-est d'Espanya i vencedor de 5 etapes;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a la Rioja;
1958;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
 1r del Premi de la Regularitat de la Volta a Espanya;
1959;
 1r a la Volta a Catalunya;
1960;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1961;
 1r a la Volta a Llevant;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Andalusia;

Resultats al Tour de Frana.
1954. 54 de la classificaci general;
1955. Abandona (10a etapa);
1956. 65 de la classificaci general;
1958. Abandona (21a etapa);

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 11 de la classificaci general;
1956. Abandona  ;
1957. 10 de la classificaci general;
1958. 14 de la classificaci general;
1959. 24 de la classificaci general;
1960. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. 14 de la classificaci general;

Resultats al Giro d'Itlia.
1955. 8 de la classificaci general;
1958. 15 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 29 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars de Salvador Botella ;
Palmars de Salvador Botella ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266350" title="Prcia (germana de Cat)" nonfiltered="4508" processed="4497" dbindex="104535">
Prcia (Porcia) fou la germana de Cat d'tica. 

Va crixer junt al seu germ a la casa del seu oncle Marc Livi Drus ja que els pares havien mort quan era molt jove. Es va casar amb L. Domici F. Cn. N. Aenobarb (cnsol 54 aC), que fou un dels caps del partit aristocrtic com el mateix Cat d'tica. Era a Npols quan el seu marit va quedar assetjat a Corfinium per Juli Csar (49 aC); el 48 aC va perdre al seu marit a la batalla de Farslia i ella mateix va morir cap al final del 46 aC o comenament de l'any 45 aC. Cicer va pronunciar el seu panegric al funeral.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266353" title="Messier 29" nonfiltered="4509" processed="4498" dbindex="104536">

Messier 29 (M29 o NGC6913) s un cmul obert en la constellaci de Cigne. Va ser descobert en 1764 per Charles Messier. 

Es tracta d'un cmul poc dens amb unes 50 estrelles. La distncia estimada varia des dels 4.000 als 7.200 anys llum degut a la gran quatitat de matria interestellar que dificulta els clculs. La seva edat estimada s de 10 milions d'anys.
Les estrelles principals sn de tipus espectral O o B, la ms brillant t una magnitud aparent de +8,59. Dues de les seves estrelles variables van ser investigades en 2003 per astrnoms aficionats espanyols des de l'Observatori Astronmic de Cceres, publicant les seves corbes de llum en banda V. 

Observaci.
En bones condicions atmosfriques s observable amb binoculars. L'observaci s ms acurada amb un telescopi d'aficionat, tot i que la gran quantitat de matria interestellar la fa poc atractiva.

Enllaos externs. 

 Messier 29 a SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266354" title="Part" nonfiltered="4510" processed="4499" dbindex="104537">


El part s el procs d'expulsi del fetus com a finalitzaci de l'embars en la majoria de mamfers i alguns rptils i artrpodes. En les dones es poden distingir tres fases:

 Fase de dilataci. En ella s'inicien les contraccions uterines que passen de produir-se cada 30 minuts a donar-se cada 3 minuts. La criatura s impulsada cap a davant produint-se el trencament de l'amnios (trencar aiges) i es dilata el coll de l'ter que passa de 4 mm a 11 cm. Aquesta fase dura normalment unes 8 hores. ;
 Fase d'expulsi. En ella les contraccions es donen cada 2 minuts i sn ms intenses, la qual cosa provoca la sortida de la criatura al cap de mitja hora, en el millor dels casos. Llavors es procedeix a posar el nen cap per baix, se li dna una palmellada perqu buidi els pulmons de lquid amnitic i comenci a respirar (primer plor), i se li talla i nua el cord umbilical. Uns dies desprs aquest s'asseca i cau quedant una cicatriu denominada llombrgol.
 Fase de naixement. En ella, uns 20 minuts desprs del naixement, es reinicien les contraccions i s'expulsa la placenta que prviament s'havia desprs, procs que ve acompanyat de petites hemorrgies.












































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266355" title="Anicet Utset" nonfiltered="4511" processed="4500" dbindex="104538">

Anicet Utset (Terrassa, 17 de gener de 1932 - 18 de novembre de 1998) va ser un ciclista catal que fou professional entre 1956 i 1961. Durant la seva carrera esportiva aconsegu 4 victries, entre les que destaca la Volta a Catalunya de 1956.

Palmars.
1954;
 1r al Trofeu Jaumendreu;
1956;
 1r a la Volta Ciclista a Catalunya;
1959;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;
1961;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;

Resultats a la Volta a Espanya.
1958. 35 de la classificaci general;
1961. 41 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1959. Abandona (15a etapa);

Enllaos externs.
Palmars d'Anicet Utset ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266356" title="Gens Prcia" nonfiltered="4512" processed="4501" dbindex="104539">

Prcia fou una gens romana plebea, esmentada a partir de la meitat del segle III aC; el primer membre que va arribar al consolat fou el fams Marc Porci Cat el 195 aC. El nom derivava de Porcus (porc).

Els Porcii estaven dividits en tres branques familiars durant la repblica, els Laeca els Licinius i els Cato. En poca imperial apareixen altres cognoms.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266357" title="Pomponi Porfiri" nonfiltered="4513" processed="4502" dbindex="104540">
Pomponi Porfiri (Pomponius Prophyrio) fou el ms important dels comentadors d'Horaci. Les seves anotacions han patit severament de les interpolacions i alteracions dels copistes de l'edat mitjana fins el punt que s difcil sin impossible separar l'escrit original del resultant. No s coneix l'poca en que va viure, i noms es pot dir que fou posterior a Fest i a Acr, el primer segons Carisi i el segon perqu s esmentat pel mateix Porfiri en la seva obra.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266361" title="Yorkshire" nonfiltered="4514" processed="4503" dbindex="104541">





Yorkshire s un comtat histric d'Anglaterra que forma, junt amb Cumbria, Northumbria i Lancashire el conjunt que s'anomena popularment el Nord d'Anglaterra. s el comtat ms gran del Regne Unit. Encara que Yorkshire no s actualment una unitat administrativa, s'esmenta en moltes subdivisions (tal com Yorkshire and the Humber i West Yorkshire, que en sn unes de les resultants provncies administratives), i el nom s d's familiar i habitual arreu del Regne Unit en preferncia a les divisions oficials.

Hi ha dos tipus de divisi a Yorkshire. La primera s la histrica i popular, la divisi en tres ridings o provncies (significa teros): El del nord, el de l'oest, i el de l'est. Avui dia la divisi administrativa produeix una srie de provncies que inclou North Yorkshire (correspon amb la riding del nord), West Yorkshire, South Yorkshire, i East Riding of Yorkshire, a ms dels diversos termes municipals de les cuitats qui hi sn a part. 

La poblaci de Yorkshire el 1991 era 3.978.484. La majoria d'aquests viuen a les cuitats ms grans que es disposen en una lnia de l'oest a l'est a la part ms al sud. Ciutats importants sn Leeds, Bradford, Wakefield, Sheffield, York, Ripon i Hull. 

Yorkshire s considerat per alguns la zona ms verda d'Anglaterra, a causa de la gran quantitat de territori rural que abasta al nord, especialment els parcs naturals delsYorkshire Dales i els North York Moors, i incls les ciutats aix fa que alguns li posen el sobrenom de God's Own County (El Pas de Du).

Al llarg de la seua histria, Yorkshire ha sigut una part significant de les Illes Britaniques. L'Imperi Rom tenia la ciutat de York (de la qual es deriva Yorkshire) com a una de les dues capitals de tota la Gran Bretanya romana. Amb els Viquings l'rea fou proclamada com a Regne de York durant un segle, mentre la majoria de les grans ciutats modernes es fundaren a l'poca dels Normandesos.

Yorkshire abastava gaireb 6.000 mil.les quadrades (15,000 km) el 1831, i la regi de Yorkshire and the Humber tenia una poblaci de vora cinc milions. L'emblema de Yorkshire s la Rosa Blanca dels senyors de York, tpicament  en forma de bandera amb la rosa blanca damunt un fons blau fosc. El dia de Yorkshire s l'1 d'Agost.

 Histria .

Les guerres de les Roses.
Quan el rei Ricard II d'Anglaterra fou expulsat, l'antagonisme entre els senyors de York i els de Lancaster, ambds branques de la famlia reial dels Plantagenet, comen a veure's. Eventualment les dues cases senyorials encetaren una srie de batalles que es podia considerar una guerra civil (incloa la Batalla de Wakefield l la de Towton) per aconseguir la corona d'Anglaterra. Aquesta guerra es coneix amb el nom de la Guerra de les Roses, car si el smbol de Yorkshire s una rosa blanca, la de Lancashire n's una de roig. Desprs d'una lluita perllongada, el rei Enric VI d'Anglaterra, de la casa de Lancaster, fou llevat del poder i empresonat el 4 de mar 1461 pel seu cos del bndol de York i nou rei, Eduard IV d'Anglaterra.  Vuit anys desprs la guerra torn i Eduard estava forat a l'exili a Frana per Richard Neville i John Neville mentre el rei del bndol de Lancaster, Enric VI, fou reinstaurat. 

Eduard torn per, i eventualment venc la casa de Lancaster, ja que Enric VI no tingu fills, i fou mort per Eduard, novament al tron. Ell fou succet per Ricard III.

Ms tard Enric Tudor de la casa de Lancaster va vncer i mat a Ricard en la Batalla del Prat de Bosworth, i esdevingu rei Enric VII i es cas amb Elisabeta de York, filla d'Edward IV de York, i aix acabaren les guerres. Mentrestant, les dues roses s'ajuntaren per formar la Rosa Tudor, roja i blanca.

Yorkshire i la Revoluci Industrial .
El segle XIX era un perode de creixement per a Yorkshire, tant de poblaci com d'indstries, entre les quals destaquen el carb, teixit i acer (especialment a Sheffield). Tanmateix, i malgrat els guanys fets per la burgesia, la qualitat de vida abaix a les viles industrials a causa de sobrepoblaci, donant lloc a epidmies de clera tant al 1832 com al 1848. Per fi, al final del segle, la introducci de clavagueram i provement d'aigua neta comen a canviar aquesta situaci. S'hi encetaren moltes xarxes de ferrocarril a Yorkshire. Al 1889, es crearen les provncies modernes o county councils per a les tres ridings per no hi incloen el control de les viles ms grans, que s'esdevenien municipis indepedents o county boroughs, on es trobava una gran part de la poblaci.

Yorkshire al segle XX .

hi havia grans canvis administratius per tot el Regne Unit. Alguns canvis foren impopulars, i  controversialment Yorkshire i les seues ridings pergueren importncia al 1974 com a conseqncia del Local Government Act 1972. Ara amb fronteres molt redudes, l'ens oficial que actualment cont el gruix de l'antic Yorkshire s la regi de Yorkshire and the Humber.

Geografia.
Antigament, la frontera del nord de Yorkshire era el Riu Tees, la de l'est la costa de la Mar del Nord i la del sud el delta de l'Humber i els Rius Don i Sheaf. Fitava a l'oest a la serra de Pennines fins al Riu Tees. 

El riu Ouse i el Riu Wharfe sn dos dels principals rius.  Els d'Aire (que passa a travs de Leeds) i Calder, i el Don, tamb sn de certa importncia. Al nord trobem el Riu Tees. A l'est dels Yorkshire Wolds, s el riu ms gran, el Hull, que flux fins al delta a Kingston upon Hull.

Natura.

El paisatge de Yorkshire s tan fams que s'en diu God's Own County (Pas de Du).

Yorkshire t tres parcs nacionals: el Peak District, els North York Moors i els Yorkshire Dales. La costa de Yorkshire tamb s famosa per la seua bellesa, i hi ha unes quantes reserves naturals d'aus.

Un punt d'inters s Spurn Point, una llengua estreta d'arena de cinc kilmetres amb un far abandonat. Whitby, al nord de Yorkshire, ha sigut votat la millor platja del Regne Unit, pel seu port pesquer bonic.

Transport.

La carretera ms important de Yorkshire, historicament dita la Great North Road, s avui en dia l'autovia A1. Aquesta carretera travessa la regi del sud al nord, i s la ruta principal entre Londres i Edimburg. Mentrestant, l'autovia M62 va de l'oest a l'est enllaant Hull amb Manchester i Liverpool. L' East Coast Main Line s el corredor ferroviari entre Esccia i Londres i segueix l'A1. El Trans Pennine, de l'oest a l'est, vincla Hull i Liverpool a travs de Leeds.

Abans del tren, ports com els de Hull i Whitby tenien importncia en el transport de bns. Historicament s'utilitzaven canals, especialment la Leeds and Liverpool Canal, la ms llarga d'Anglaterra. Avui en dia Europa (Holanda i Blgica) s a l'abast a travs dels vaixells de recorregut regular des de Hull. Yorkshire disposa tamb de l'aeroport internacional Leeds Bradford. El sud de Yorkshire t el seu propi aeroport, el Robin Hood Airport Doncaster Sheffield a Finningley.

Vegeu tamb.
Yorkshire terrier;

Referncies en angls.


 Enllaos externs .
 La Histria de Yorkshire ;
 Exemples del Dialecte de l'Angls de Yorkshire ;
 Frum de Yorkshire  ;
 Inquisicions de Yorkshire 1275-1295 ;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266362" title="Informacin" nonfiltered="4515" processed="4504" dbindex="104542">

Informacin s un diari a la provncia d'Alacant, en castell i que pertany al grup Editorial Prensa Ibrica. Se centra principalment en les notcies ocorregudes a la provncia amb apartats importants per a notcies internacionals i nacionals, de tendncia liberal i cosmopolita, amb la consideraci de ser uns dels peridics d'informaci diria de ms difusi del territori al que s'autodefineix com el peridic de la provncia d'Alacant, encara que no s l'nic amb fortes vendes a la mateixa.

Encara que prcticament tots els seus articles sn en castell, utilitza generalment els noms dels municipis, agrupacions i organitzacions oficials en valenci.

 Enllaos externs .
Versi web del diari ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266364" title="Miquel Cabanas i Alibau" nonfiltered="4516" processed="4505" dbindex="104543">

Miquel Cabanas i Alibau (Barcelona, 10 de setembre de 1916 - Sant Cugat del Valls, 13 de maig de 1995) fou un pintor, dibuixant i escriptor catal.

Va nixer a Sants, per a l'edat de sis anys la famlia es trasllada a Sant Cugat del Valls. Als tretze anys, el 1929, entra d'aprenent al taller de pintura d'Antoni Petit Marsal. Assisteix entre el 1930 i el 1933, a l'Escola de Mestres Pintors de Barcelona obtenint cada any el Primer Premi de Decoraci. Aix mateix, guanya un concurs de cartells contra accidents, organitzat per la mateixa escola i, el 1934, resulta guanyador del concurs de cartells Fira i Festes de Sant Cugat.

Del 1934 al 1936 es forma a l'Acadmia Baixas i a l'Escola de la Llotja de Barcelona, fins l'esclat de la Guerra Civil. Lluita al costat de la Repblica al front de Madrid fins que el 1939 s'exilia a Frana i fou internat en els camps de refugiats de Sant Cebri de Rossell.

El 1942, entra d'oficial al taller de cartells i decoraci de Joan Queralt Oliva, a Barcelona, i l'any segent s'estableix com a pintor decorador a Sant Cugat del Valls. Collabora en la fundaci de l'agrupaci Estudi d'Art, de la qual fou sots-president fins a la seva fusi amb Amics de Sant Cugat. A partir del 1970 i durant molts anys exerceix de professor de pintura a l'Escola Municipal de Belles Arts de Sant Cugat i ms endavant mestre de taller i tcnic en procediments pictrics a l'Escola Internacional de Pintura Mural Miquel Farr, tamb a Sant Cugat, fins a la seva dissoluci.

L'any 1974 va sofrir una emblia cerebral veient-se obligat a partir d'aleshores a fer una vida diria amb mltiples limitacions i forat a necessitar, ja per sempre, l'ajuda dels altres. A partir d'aquest fet va haver de deixar la feina de pintor de parets per va poder continuar pintant quadres i escrivint versos sense els lligams de les obligacions quotidianes de la feina.

En la seva pintura empr la naturalesa com a font constant d'inspiraci, defugint els estils rebuscats, i se serv de tcniques a l'oli, vernissos i pigments mixtos. En els seus dibuixos utilitz tintes xineses, aiguades, llapis de plom, carb i pastel.

Com a escriptor, s autor de diverses obres potiques recollides a El llibre blau. Passaport a l'eternitat l'any de la seva mort.

El seu germ, Francesc Cabanas i Alibau tamb era pintor i dramaturg. El seu fill Frederic Cabanas i Castells tamb s pintor.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266366" title="Google Gears" nonfiltered="4517" processed="4506" dbindex="104544">

Google Gears s un software en fase beta ofert per Google per a permetre accs off-line a serveis que normalment noms funcionen on-line. Installa un motor de base de dades, basat en SQLite al sistema client per a guardar en cach dades d'usuari. Les pgines que funcionen amb Google Gears fan servir dades de la seva memria cach en comptes del servei online. Fent servir Google Gears, una aplicaci web pot sincronitzar peridicament dades en la cach local amb el servei online. Si no hi ha connexi a xarxa disponible, la sincronitzaci s posposada fins que s'estableix una connexi de xarxa. D'aquesta manera Google Gears permet a les aplicacions web funcionar encara que l'accs al servei de xarxa no sigui present.

 Visi general .
Google Gears installa una extensi per al navegador que afegeix una API JavaScript que permet a scripts del navegador accedir a dades locals. L'extensi requereix Firefox o Internet Explorer i funciona a Windows, Mac OS X i Linux.

Actualment existeix una versi per a Safari disponible per a desenvolupadors. Actualment Google Reader s la nica aplicaci suportada. La transici del mode online al mode offline i vice-versa s'ha de fer manualment a Google Reader a causa de les diferncies en les dades transmeses. Altres aplicacions com ara Remember the Milk, passen del mode online al mode offline i vice-versa de forma automtica.

 Creaci .
Un antic empleat de Google, Danny Thorpe (actualment empleat de Microsoft) va crear l'API de Google Gears. Bret Taylor, cap del grup de producte de desenvolupador de Google, va dir que l'enginyer volia ser capa d'accedir a Google Reader mentre anava al treball en l'autobs de la companyia, que sovint tenia un accs a Internet problemtic. 

 Llicncia .
Google Gears est sent alliberat com a codi obert sota la llicncia BSD.

 Components .
Existeixen tres components principals a l'API de Google Gears
 Un servidor local que llegeix i escriu recursos de l'aplicaci (HTML, JavaScript, imatges, etc). ;
 Una base de dades (SQLite) que guarda les dades offline. ;
 Un pool de threads de treball  que sincronitza les dades en segon pla. ;

 Suport .
Fent servir un script Greasemonkey creat per un dels enginyers de Google Gears, Google Gears pot ser activat a llocs on no est suportat d'altre forma.

 Vegeu tamb .
 Google Reader;
 Zoho Office Suite;
 Remember The Milk;
 Mozilla Prism;
 Rich Internet Application;

 Referncies .


 Enllaos externs .
 Google Gears home page (en angls);
 Google Gears permet desenvolupament offline (en angls);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266368" title="Pedro de Felipe" nonfiltered="4518" processed="4507" dbindex="104545">
Pedro de Felipe del Rey escriptor espanyol nascut l'any 1931 a Orche Guadalajara. Llicenciat en Teologia, estudis de les Sagrades Escriptures amb coneixements del grec i llat. L'any 1973 va escriure una carta al president Natan H. Knorr de la Watch Tower acusant-lo de falsejar a Bers per tal de provar la data de 1914 com inici del regne de mil anys de Jesucrist. Ha escrit diversos llibres de tema religis.  

Obra.  
 "El regne de Du comen el 1914 realitat o frau? poltica o religi?", editat a Madrid l'any 1974, argumenta les seves crtiques a la societat Watch Tower, i en especial als seus dos primers presidents qualificant-los de farsants i mentiders. Sospita que la societat esmentada te pretensions poltiques i que vol instaurar una teocrcia a la Terra.
Els Testimonis de Jehov i les transfusions de sang, 1975.
Des de don Pelayo fins a Joan Carles I, 1979.

Vegeu tamb.
Prediccions dels Testimonis de Jehov;
Profecia dels Set Temps;
Esclau Fidel i Discret;

Enllaos externs.
Pedro de Felipe ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266369" title="Tokugawa Yoshimune" nonfiltered="4519" processed="4508" dbindex="104546">


 va ser el vuit shogun del shogunat Tokugawa del Jap. Era el fill de Tokugawa Mitsusada i el nt de Tokugawa Yorinobu.

El 1697 va canviar el seu nom a Shinnosuke i va ser assignat com a daimy  de Kii el 1705, on va canviar el seu nom a Yorikata i va intentar mantenir el han tot i tenir que hi havia un gran dficit pressupostari. Amb la mort prematura (sense deixar descendncia) de Ietsugu el 1716, el shogunat va seleccionar entre els branques del clan, a Yorikata que tenia un llinatge ms directe amb Ieyasu, aix va ser escollit sh gun i va canviar el seu nom a Yoshimune. 

Yoshimune va ser un dels sh guns ms poderosos i capaos dels quinze que va haver en el shogunta Tokugawa, va rebutjar els luxes dels seus antecessors i vivia d'una manera humil i va estar en contacte amb els plebeus, trencant aix amb el protocol del confinament en el castell Edo. Va establir el , amb el propsit d'augmentar el llinatge del Gosanke, agregant tres branques addicionals al clan. 

Va realitzar una reforma econmica en contra del seu consell, el confusionista Arai Hakuseki, a travs de les reformes Ky h  des de 1716 fins el 1736 i on es va poder flexibilitzar en cert grau el bloc de llibres importats d'Occident, amb l'excusa de obtenir la solvncia econmica. Va escriure una compilaci de precedents legals i va recolzar l'estudi cientfic. El 1745 va abdica a favor del seu fill Ieshige i va agafar el ttol d gosho, el mateix que va agafar Ieyasu quan va abdicar.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266370" title="Cbit (os)" nonfiltered="4520" processed="4509" dbindex="104547">
El cbit s l'os ms llarg i medial de l'avantbra. s llarg, parell, asimtric, irregular i format per un cos prismtic triangular; amb tres cares, anterior, posterior i interna; tres vores, anterior, posterior i externa; i dos extrems, superior i inferior.

Es troba al costat interior de l'avantbra; per amunt, s'articula amb l'hmer i el radi, i per sota amb l'os piramidal del carp i amb el radi.






































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266372" title="Rina Sat?" nonfiltered="4521" processed="4510" dbindex="104548">


Rina Sat  (     , Sat  Rina) va neixer el 2 de maig del 1981. s una Seiy  (actriu de doblatge) de Kitaky sh .

 Doblatges per any .
L'ordre d'aquesta llista s personatge i srie.

2004.
 Prim Snowlight de Divergence Eve. ;
 Tsutako Takeshima de Maria-sama ga Miteru. ;
 Tsutako Takeshima de Maria-sama ga Miteru ~Haru~.

2005.
 Yukimi Itami de Gokujou Seitokai. ;
 Yuka Kasuga de Jigoku Shoujo. ;
 Munepi de D.C.S.S.  Da Capo Second Season . ;
 Yuki Kusakabe de ToHeart2.
 Mia/Sophie de Fushigiboshi no Futagohime.
 Negi Springfield de Mahou Sensei Negima!.
 lo de Mushishi.

2006.
 Natsuko Kameyama de Kashimashi ~Girl Meets Girl~.
 February de Coyote Ragtime Show.
 Charu de Get You!.
 K suke Ichij , de School Rumble Ni Gakki;
 Tanaka Punie de Dai Mahou Touge;
 Mizusawa de ZEGAPAIN;
 Flood de Tactical Roar;
 Mudie Holcrof de Mobile Suit Gundam SEED C.E. 73: Stargazer;
 Yuuji, Arisa Shidou de Tona-Gura!.
 Negi Springfield de Negima!?;
 Yuyama Kakunojo de Bakumatsu Kikansetsu Irohanihoheto;
 Ren-tan de Binch -tan.
 Kyukyu/Sophie de Fushigiboshi no Futagohime Gyu!.

2007.
 Shiori Makimura, Koutarou Azumamiya, Eight, Nadja Orumuzuto de Hayate the Combat Butler. ;
 Mana Kamishiro de Kishin Taisen Gigantic Formula.
 Kozue de Kyoshiro to Towa no Sora.
 Prinesca Yugiri de Shinkyoku Soukai Polyphonica.
 Melhis Roythiers de Mana-Khemia: Alchemists of Al-Revis.
 Haruka Minami de Minami-ke.
 Satori Azuma de Bamboo Blade.
 Kureha Akabane de Wizard The ANIMATION.
 Kiyoh de Tengen Toppa Gurren Lagann.

Enllaos externs.
Base de dades de Anime news net ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266374" title="Raquitisme" nonfiltered="4522" processed="4511" dbindex="104549">
El raquitisme s una malaltia que caracteritzada per la reabsorci del fosfat als ronyons, la disminuci de la vitamina D i de calci i fosfat en la sang.

 Smptomes.
Es deformen els ossos, dolor muscular i als ossos, deficincia al creixement, desnutrici, anomalies dentals, etc...

 Causes .
Falta de calci i mala nutrici.

 Tractament.
S'ha de prendre calci i mantenir una bona dieta.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266378" title="Convergncia de Demcrates de Navarra" nonfiltered="4523" processed="4512" dbindex="104550">
Convergncia de Demcrates de Navarra (CDN) s un partit poltic navarrs de centre i regionalista fundat en 1995 com fruit d'una escisi des de Uni del Poble Navarrs (UPN). Es defineixen com un projecte poltic de centre progressista %. Des de la idea de la "navarridad" integradora, oposada al "navarrisme" excloent,  els principis poltics  la identitat de Navarra com Comunitat Foral diferenciada, el seu desenvolupament integral i la cohesi de la societat navarresa des del seu pluralisme>. 

El seu lder s Juan Cruz Alli, que va ser President del Govern de Navarra per UPN entre 1991 i 1995. Entre 1995 i 1996 va formar coalici de govern amb el Partit Socialista de Navarra i Eusko Alkartasuna. Des de 2003 s'integra en una coalici de govern amb UPN. En l'actualitat disposa de dues conselleries, la Conselleria d'Educaci (Carlos Prez-Nievas Lpez de Goicoechea) i el Conseller d'Habitatge (Jos Carlos Esparza Sez). 

Defensa la furs de Navarra, i els drets histrics i entn que "l'amo del seu futur s el poble navarrs". S'oposa obertament a la integraci de Navarra en el Pas Basc encara que defensa que la quarta disposici transitria de la Constituci espanyola, que preveu un referndum davant aquesta eventualitat, es mantingui. Les joventuts de CDN es denominen Joves Democrtas de Navarra/Nafarroako Gazte Demokratak (JDN).
Evoluci electoral. 
Des de la seva fundaci CDN ha experimentat un descens electoral, tendncia que va trencar en les eleccions forals de 2003, en la qual va crixer en nombre de vots i va obtenir un parlamentari foral ms, no afectant-li la illegalitzaci de Batasuna. En 1995 va obtenir el 18,55% dels vots i 10 diputats. En 1999 el 6,86% i 3 representants. En 2003 va arribar el 7,65% i va augmentar un esc (fins a 4), sent el total de vots nuls del 6,48% del total. En 2007, va obtenir 14.259 vots (4,4%), el que es va traduir en 2 parlamentaris.

A les eleccions municipals de 1995 va arribar el 8,34% i 42 regidors. En 1999, el 4,91% i 25. En 2003, i a pesar que els vots nuls sumaven el 5,79% i els blancs gaireb el 4%, va continuar descendint al 3,46% i 17 regidors. El 2007 va obtenir 7.661 vots (2,29%) i 16 regidors. A les eleccions generals va passar del 5,25% en 1996 al 1,64% en 2004  ambds cops sense representaci  i a les europees va registrar el 0,86%, a pesar que els vots nuls van arribar el 7,28%. Des de les eleccions municipals de 2007, CDN governa dos petits ajuntaments a Navarra, Azuelo i Enriz.
 Referncies .

 Enllaos externs .
  Web del partit ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266380" title="Rolde" nonfiltered="4524" processed="4513" dbindex="104551">
Rolde s una revista de cultura aragonesa creada a Saragossa el 1977 pel Rolde de Estudios Nacionalista Aragons, i d'en del 1991 de n'encarrega el Rolde de Estudios Aragoneses. Hom pot publicar-hi en aragons, catal o castell treballs d'investigaci, erudici i assaig amb uns altres de creaci literria i artstica de temtica aragonesa. 

La publicaci sempre ha mantingut un tarann obert i plural, amb els anys ha augmentat el nombre de pgines i l'extensi de treballs publicats, i hi ha publicat intellectuals aragonesos de prestigi com Eloy Fernndez Clemente. Polticament, assumeix alguns principis d'esquerra i de partits com Moviment Nacionalista Aragons i Partit Socialista d'Arag, i es defineix com a instrument de reivindicaci, coneixement, anlisi i ensenyament de la cultura aragonesa per tal de contribuir a la construcci d'un futur per a Arag.  

 Enllaos externs .
 Web de Rolde;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266381" title="Aliana Socialista d'Arag" nonfiltered="4525" processed="4514" dbindex="104552">
Aliana Socialista d'Arag (ASA) fou un partit poltic fundat el novembre de 1974 a Saragossa, per acord d'un grup de socialistes independents integrats a la Junta Democrtica d'Arag. Era constitut en els seus inicis per professionals i homes de la cultura aragonesa (Saturnino Cisneros, Emilio Gastn i Antonio Gimnez) i ampla rpidament la seva militncia grcies a un programa centrat en l'oposici al rgim franquista i la reivindicaci autonomista en el marc del socialisme democrtic. Els seus membres crearen el Partit Socialista d'Arag (PSA) el 1975. 




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266382" title="Junta Democrtica d'Arag" nonfiltered="4526" processed="4515" dbindex="104553">
Junta Democrtica d'Arag (JDA) fou un organisme unitari d'oposici al franquisme creat a Arag el 7 de juny de 1975 per representants de Comissions Obreres, Comissions Camperoles, Dreta Democrtica Espanyola, Aliana Socialista d'Arag, Partido Socialista Popular, Partit del Treball d'Espanya i Partit Comunista d'Espanya. 

Va adoptar el programa de la Junta Democrtica d'Espanya, consistent en la reivindicaci de les llibertats democrtiques, posant mfasi en el dret a l'autonomia per a Arag. Va llenar el Manifest de juliol de 1975 on analitzava la situaci per la que travessava Arag i recollia les seves principals reivindicacions. Pretenia ser un organisme de direcci poltica i d'organitzaci de la lluita social, preconitzava la mobilitzaci massiva popular en un procs de convergncia poltica que desembocaria en  la caiguda del franquisme. Va representar el moment lgid de l'activitat de l'oposici en la regi, i a finals de 1975 es va unir amb la Plataforma Democrtica d'Arag (PDA) per a formar la Coordinaci Democrtica d'Arag (CDA). 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266383" title="Bacula" nonfiltered="4527" processed="4516" dbindex="104554">
Bacula s un sistema lliure per a fer cpies de seguretat en xarxa.  

Introducci.
Bacula s un conjunt de programes que permeten a un administrador de sistemes realitzar, restaurar o verificar cpies de seguretat. El nom d'aquest projecte de programari lliure juga amb la contracci de les paraules Backup (cpia de seguretat en angls) i Drcula, en aquest sentit el lema del projecte segueix la metfora: "Ve a les nits i xucla l'essncia vital dels  ordinadors".

Bacula pot fer cpies d'un o de diversos ordinadors a travs de la xarxa i funciona en molts sistemes operatius diferents, inclosos Linux, Solaris, FreeBSD, NetBSD, Windows, Mac OS X, OpenBSD, HP-UX, Tru64 i IRIX. 

La informaci copiada es pot emmagatzemar en diversos suports fsics com ara cintes, DVD o discs.

Bacula s programari lliure amb una llicncia GPL2 modificada 

Arquitectura i funcionament.
Una installaci de Bacula t 3 daemons o serveis diferents que poden residir en mquines diferents:
Director: Controla les cpies de seguretat, les tasques i l'accs a la bases dades.
Storage Daemon (servei d'emmagatzemament): Rep les dades i controla el seu emmagatzemament.
File Daemon (servei client): Controla l'accs a les dades, el xifrat i la compressi del client i la lectura o restauraci de les dades.

El Director ho gestiona tot, els serveis client i d'emmagatzemament funcionen com a subordinats seus i no tenen control directe del procs de cpia. 

Aquests serveis funcionen en mquines de 3 tipus:
Mquines clients: els ordinadors que cotenen els fitxes que cal copiar.
Servidors d'emmagatzemament: els ordinadors que tenen els mitjans d'emmagatzemament.
Servidor de cpies de seguretat: el que dirigeix el procs de cpia de seguretat.

Tot i que aquesta estructura pot suggerir que els tres serveis haurien de funcionar en mquines diferents, pot ser que els tres serveis funcionin en una nica mquina que controla les cpies de seguretat i que utilitza Samba o NFS per a permetre al servei d'emmagatzemament poder accedir al servidor on s'emmagatzemaran les cpies. A la prctica, el Director i el servei d'emmagatzemament sovint estan en un mateix servidor i desprs hi ha un File Daemon a cada mquina que s'ha de copiar.

Bacula, a ms a ms de tots aquests serveis, utilitza una base de dades per a desar un catleg amb informaci de les cpies de seguretat. Les bases de dades suportades sn MySQL, PostgreSQL o SQLite.

Per a controlar els processos de cpia es pot utilitzar el servei Bacula Console que es comunica amb el Director. Aquest programa es pot utilitzar per lnia de comandes o un parell d'interfcies grfiques basades en Gnome o wxWidgets.

Per a monitoritzar l'estat del sistema es pot utilitzar el servei Bacula Monitor que permet a l'administrador veure l'estat actual dels serveis Director, Storage i File. Aquest programa funciona amb GTK+ i permet visualitzar l'estat en entorns grfics de Linux.

Enllaos externs.
 Web de Bacula;
 Estat actual del projecte;
 Web del projecte a SourceForge;

Referncies.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266386" title="Publili Optati Porfiri" nonfiltered="4528" processed="4517" dbindex="104555">
Publili Optati Porfiri (Publius Optatianus Porphyrius) fou un poeta rom del temps de Constant I el Gran, probablement originari de la provncia d'frica. 

Se sap que fou desterrat per no se'n sap la causa, per l'emperador, sedut per la seva poesia, el va cridar de l'exili i encara li va concedir algun honor. Jernim diu que fou restaurat al seu pas nadiu el 328. Va escriure un panegric a l'emperador (probablement escrit el 325 encara que llegit el 326). Probablement s el Publili Optati que fou prefecte de la ciutat el 329 i altre cop el 333. 

Els seus poemes sn difcils d'entendre  i el mrit que se li atorga pels seus contemporanis sembla derivar ms aviat de la manera artificiosa en qu fou capa de representar  diferents objectes.

Les seves obres conegudes sn:

Panegric de Constant, format per una srie de poemes curts;
Idyllia, dividit en tres: 1. Ara Pythia, 2. Syrinx, 3. Organon;
Epigrames (cinc dels quals son a l'antologia grega);


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266388" title="Animal Crossing" nonfiltered="4529" processed="4518" dbindex="104556">
Animal Crossing, conegut a Jap com Animal Forest o D butsu no Mori, s una franqucia de videojocs creada per Nintendo. El primer joc de la srie va ser Animal Forest, per a Nintendo 64, publicat noms a Jap, on va sortir a la venda el 14 d'abril de 2001. Al desembre del mateix any Nintendo va publicar al Jap una versi millorada del joc per a la GameCube: Animal Forest; que tamb va ser publicat als Estats Units (el 15 de setembre de 2002) i a Europa sota el nom d'Animal Crossing.

El joc usa el rellotge intern de la consola GameCube per a crear un mn persistent. A causa de la seva complexitat, el joc ocupa una targeta de memria de 59 blocs sencera. AL sortir a la venda, el joc incloa de regal una targeta de memria.

L'ltima versi del joc ha estat Animal Crossing: Wild World, per a Nintendo DS, que a ms funciona amb la Nintendo Wi-Fi Connection, que permet als usuaris establir contacte amb altres jugadors de tot el mn. Per a accedir a aquesta modalitat, caldr parlar amb Vigilio, el gurdia de la porta del poble.

Animal Crossing ha estat descrit per Nintendo com un "joc de comunicaci". Posseeix final obert i manca d'argument clar tal com s'entn en la majoria de videojocs, on un jugador pot viure una vida amb total llibertat i sense objectius especfics a realitzar. No obstant aix, al llarg del joc la missi principal s dur la vida del personatge, tal com el jugador desitgi: dur roba creada pel mateix, reformar la seva casa, enviar cartes als seus vens per a millorar la impressi que tenen d'ell o gastar-los bromes per a aconseguir just el contrari. Pescar, caar insectes, decorar el poble a gust del jugador talant o plantant arbres i flors, adquirir i vendre mobles i objectes diversos, desenterrar fssils i donar-los al museu o participar en les festivitats locals sn algunes de les moltes coses que es poden realitzar en aquest poble virtual.

Llocs.
Tot i que cada jugador t un poble totalment diferent, en realitat els elements que hi apareixen sn els mateixos per distributs de manera diferent:

Casa prpia;
Ajuntament;
Botiga de Tom Nook;
Botiga de roba;
El Museu;
El portal;
Cases dels vens;
Botiga ambulant de Ladino;

Personatges.
Hi ha gran quantitat de personatges que pots trobar a Animal Crossing. Els ms destacables sn:
Tom Nook;
Germanes manetes;
Ladino;
Nocenci i Vigili;
Scrates;
Katrina;
Alcatifa;

Coses a fer.
Com que el joc no t un objectiu concret, existeix gran varietat d'accions amb les quals es pot entretenir el jugador:

Pescar;
Caar insectes;
Desenterrar fssils;
Talar i plantar arbres;
Aconseguir mobles i objectes diversos;
Confeccionar roba prpia;
Enviar cartes;
Pagar la hipoteca;

Versions.
Animal Crossing de Gamecube;
Animal Crossing: Wild World, de Nintendo DS;
Animal Crossing per a Wii;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266396" title="Luis de Carlos Ortiz" nonfiltered="4530" processed="4519" dbindex="104557">
Luis de Carlos Ortiz (nat el 16 de mar del 1907- mort el 27 de maig del 1994) va ser president del Real Madrid Club de Ftbol des de setembre de 1978 fins al maig de 1985. 

Era directiu del club blanc des del 1957, accedint al crrec de president desprs de la mort de Santiago Bernabu, l'anterior titular, el 3 de setembre de 1978.

El 1982 van ser reelegit al seu crrec al guanyar a Ramn Mendoza per ms de tres mil vots de diferncia. Va abandonar el crrec el 24 de maig de 1985, esdevenint president Ramn Mendoza.

Notes.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266398" title="La Esperantisto" nonfiltered="4531" processed="4520" dbindex="104558">
La Esperantisto fou la primera revista en la llengua internacional esperanto. Aparegu per primera vegada al setembre del 1889 a Nrnberg. A causa de la censura russa, per tamb per problemes financers generals, deix de publicar-se el 1895. Lingvo Internacia, de Sucia,  ocup el lloc.   

 Nom .

El primer nmero, de l'1 de setembre del 1889, portava el segent nom en esperanto: "La Esperantisto. Gazeto por la amikoj de la lingvo Esperanto. Sub la kunlaborado de Dr. Esperanto (Dro L. Zamenhof) eldonata de Christian Schmidt, prezidanto de la klubo mondlingva en Nrnberg. Eliras unu fojon en la monato" ("La Esperantisto. Revista per als amics de la llengua Esperanto. Amb la collaboraci del Dr.Esperanto (Dr. L. Zamenhof) editada per Christian Schmidt, president del club multilinge a Nrnberg. Ix una vegada el mes". 
Al principi el subttol era tamb trilinge: "Germane Zeitschrift fr die internationale Sprache "Esperanto"", "France Gazette de la langue internationale "Esperanto"", tot i que a penes aparegueren llenges nacionals desprs de mar del 1890.

L'article "La" desaparegu del ttol a partir d'abril del 1892. A partir de gener del 1893 la revista noms tingu el ttol en esperanto: "Esperantisto. Monata gazeto de la lingvo internacia 'Esperanto'" (Esperantisto.Revista mensual de la llengua internacional "Esperanto"". 

Encara que tots els nmeros s'indicaven en llengua alemanya a la part de dalt de la darrera pgina, els ttols a la portada canviaren diverses vegades.

 Histria .

El primer nmero (de prova) de La Esperantisto constava de 8 pgines i contenia l'article "Prospekto", en alemany, francs i esperanto, un article sobre "Esperanto kaj Volapk" (Esperanto i Volapk) en alemany i esperanto, la poesia "Al la E-isto" amb traducci a l'alemany, i finalment bibliografia i anuncis sobre llibres de propera aparici.

A la darreria del 1889 la revista tenia 113 abonats, la majoria russos. La Esperantisto esdevingu aviat l'rgan de difusi dels adeptes de diversos pasos, que abans no tenien gaireb cap enlla ms amb l'esperantisme a part de la correspondncia amb el Dr. Zamenhof. 

El 1890 La Esperantisto pass a les mans de Zamenhof, que amb moltes dificultats i despeses, a causa de la baixa xifra d'abonats, pogu fer aparixer la revista. L'agost del 1891 va proposar la creaci d'una Akcia Societo Esperantista (Societat Accionista Esperantista). Quasi al final d'aquell any les circumstncies personals de Zamenhof es feren tan opressives que es va veure obligat a abandonar l'empresa.
 
Llavors va aparixer W. H. Trompeter, un mecenes que li va oferir la suma necessria per sostindre la revista fins al 1894.

La publicaci don bons textos, que ajudaren a l'estudi i aprofundiment de la llengua i va possibilitar Zamenhof de donar explicacions generals a tots a travs de les seues "Respondoj al amikoj" (Respostes als amics) i al mateix temps informar sobre el progrs de l'esperanto.

 A partir d'octubre del 1890 la revista estigu editada per Zamenhof,
 A partir de gener del 1892 estigu editada per Zamenhof i Trompeter, redactada per Zamenhof,
 a partir de gener del 1894 Trompeter fou editor-administrador i Zamenhof redactor,
 a partir de gener del 1895 Zamenhof fou redactor-editor.

 Censura russa .

A la part literria aparegu (en el segon nmero del 1895) una traducci de la petita obra de Tolstoi "Prudncia i creena". A causa d'aix la censura russa prohib l'entrada de La Esperantisto en Rssia, on la revista tenia la major part dels seus abonats.

El nmero de maig-juny del 1895 (nm. 5/6) fou l'ltim nmero d'est rgan, que al llarg de sis anys havia sigut el centre del moviment esperantista. Durant els mesos segents es va produir un desnim collectiu entre els esperantistes. En total isqueren 66 nmeros.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266399" title="Art Cross" nonfiltered="4532" processed="4521" dbindex="104559">
 Art Cross   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 24 de gener del 1918 a Jersey City, New Jersey. 

Cross va  crrer a la Champ Car a les temporades 1952-1955 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys (va ser el rookie de l'any (1952)).

Art Cross va morir el 15 d'abril del 2005 a Laporte, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .



 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Art Cross va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1952. 

 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 8;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266402" title="Cal Niday" nonfiltered="4533" processed="4522" dbindex="104560">
 Cal Niday   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 29 d'abril del 1914 a Turlock, Califrnia. 

Niday va  crrer a la Champ Car a les temporades 1953-1955 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys.

Cal Niday va morir d'un atac de cor el 14 de febrer del 1988 a Lancaster, Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Cal Niday va participar a 3 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1953. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 3;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266404" title="Universitat de Rochester" nonfiltered="4534" processed="4523" dbindex="104561">
La Universitat de Rochester s una universitat privada localitzada a Rochester, al nord de Nova York. La universitat s membre de la prestigiosa Associaci d'Universitats Americanes. Fundada el 1850, La universitat ofereix diversos programes per a certificats de batxillerat i de graduat.

Va ser una de les escoles nomenades per la revista Newsweek com una "Nova Escola Ivy League."La llista d'escoles inclou institucions on els seus programes acadmics i estudiants competeixen amb escoles Ivy League. El conservatori de msica professional s la Escola de Msica de Eastman.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266407" title="Etimologia vortaro de Esperanto" nonfiltered="4535" processed="4524" dbindex="104562">
Etimologia vortaro de Esperanto (en catal, Diccionari etimolgic d'esperanto) s un diccionari, escrit en la llengua internacional esperanto, que detalla la procedncia etimolgica dels vocables d'este idioma. L'autor s el suec Ebbe Vilborg i est editat per la Eldona Societo Esperanto a la ciutat sueca de Malm. Comprn 5 volums:

 Volum 1: A-D, 1989. 104 pg. 24cm;
 Volum 2: E-J, 1991. 114 pg. 24cm ;
 Volum 3: K-M, 1993. 128 pg. 24cm;
 Volum 4: N-R, 1995. 124 pg. 24cm;
 Volum 5: S-Z, 2001. 196 pg. 24cm;

El diccionari cont nicament paraules que, o b es troben al Fundamento de Esperanto, o b pertanyen a una de les adicions oficials de l'Universala Vortaro (Diccionari Universal, part del Fundamento de Esperanto). Presenta paraules "progenitores" en 7 idiomes, equivalncies en 4 idiomes artificials i esquemes de l'origen i posteriors canvis, i tamb un captol a part sobre l'origen etimolgic dels elements morfolgicos i afixos. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266409" title="Uni del Poble Navarrs" nonfiltered="4536" processed="4525" dbindex="104563">

Uni del Poble Navarrs s un partit regionalista situat a la dreta de l'espectre poltic. Es va fusionar amb el Partit Popular (PP) en Navarra, ja que des de 1982 concorren juntament a les eleccions i des de 1991 assumeix l'nica marca electoral de la dreta navarresa. T 7.000 afiliats. 

Historia. 

Aquest partit poltic d'ideologia conservadora va ser fundat el 3 de gener de 1979 per Jess Aizpn, Jos ngel Zubiaur, Mara Isabel Berian, Ignacio Javier Gmara, Ramn Echeverra, Feliciano Aramenda i Javier Chourraut. Dos mesos desprs es van celebrar les Eleccions Generals de 1979, eleccions en les quals va obtenir 28.248 vots (un 0,16%) i un esc en el Parlament, ocupat per Jess Aizpn. Un mes desprs, en les eleccions forals van aconseguir arribar als 40.764 vots i 13 escons (de 70) i 3 alcaldes i 46 regidors. 

UPN s'autodefineix com a "navarrista" i es caracteritza per la seva oposici a la incorporaci de Navarra al Pas Basc, defensa l'exclusivitat de Navarra, enfront d'Euskadi, com la defensa de mantenir la zonificaci lingstica actual, el que en aquest aspecte li ha ocasionat mltiples crtiques dels sectors procedents del "navarrisme basquista", el nacionalisme basc i diversos organismes i associacions culturalsaix com la Comissi de Llenges Minoritries de la Uni Europea 

El 1983, amb la desaparici d'UCD ingressaren dues terceres parts dels rgans directius d'aquest partit a UPN. El 1987, obt l'ajuntament de Pamplona per primera vegada en la persona de Javier Chourraut. En 1991, signa un pacte de collaboraci institucional amb el Partit Popular i UPN el representaria a les eleccions a nivell estatal i integrant-se en el "Grup parlamentari popular", restant com partit diferenciat en l'mbit autonmic. El 1995, el llavors President del Govern de Navarra per UPN, Juan Cruz Alli, l'abandon i crea un propi, Convergncia de Demcrates de Navarra (CDN), amb el qual forma el Govern de Navarra tripartit juntament amb el PSN, EA i Esquerra Unida de Navarra, encara que l'any segent, Javier Otano, president socialista, es veu involucrat en el cas Urralburu i Miguel Sanz Sesma d'UPN s investit president, sent sempre des de llavors el ms votat. 

A les ltimes eleccions generals celebrades a Navarra (2004) va obtenir el suport del 37,6% dels vots emesos. Des de fa anys UPN ha sollicitat modificar la Constituci per a derogar la seva Disposici transitria quarta relativa a una possible unificaci amb el Pas Basc. En relaci a aquest tema el seu president va manifestar: "Cal suprimir aquest precepte perqu si el dia de mat els navarresos entren en demncia i es tornen bojos, poden engegar a rodar la identitat del vell Regne" argumento que posteriorment va reiterar  . 
Resultats electorals. 
Eleccions Generals espanyoles.





Presidents.
Javier Gmara 1979-?
Jess Aizpn Tuero ?-1997;
Miguel Sanz Sesma 1997-actualitat;

Referncies.


 Vegeu tamb .
 Aliana Foral Navarresa ;

Enllaos externs.

 Pgina web oficial de la Uni del Poble Navarrs ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266410" title="Aliana Foral Navarresa" nonfiltered="4537" processed="4526" dbindex="104564">
Aliana Foral Navarresa va ser un partit poltic espanyol, l'mbit del qual d'actuaci era Navarra. Es definia com a foralista i contrari la qualsevol forma d'integraci de Navarra al Pas Basc i defensor de la tradici catlica. Registrat el 7 de mar de 1977, va propugnar el no a la Constituci espanyola de 1978 per considerar-la atea, marxista i perillosa per a la unitat d'Espanya. A les eleccions generals espanyoles de 1977 va obtenir 21.900 vots a Navarra (8,49%) 

 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266411" title="Jess Aizpn Tuero" nonfiltered="4538" processed="4527" dbindex="104565">
Jess Aizpn Tuero (Pamplona, 1928 - id., 1999) va ser un advocat i poltic navarrs. 
 Biografia . 
Fill de Rafael Aizpn Santaf, va fundar en els inicis de la Transici Espanyola el Partit Demcrata Liberal de Navarra, que es va integrar en 1977 en la Uni de Centre Democrtic. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit diputat per Navarra. Va abandonar el seu partit l'octubre de 1978 en discrepar amb la Disposici Transitria Quarta de la Constituci espanyola, que preveu la incorporaci de Navarra a la Comunitat Autnoma del Pas Basc si aix ho decideix el Parlament de Navarra i el poble navarrs en referndum. El gener de 1979 va fundar un nou partit regionalista i navarrista, Uni del Poble Navarrs, pel qual va ser escollit diputat a les eleccions generals espanyoles de 1979, que va ocupar fins a 1996. Va ocupar la presidncia d'UPN fins a 1997. 

Enllaos externs.
Obituari de Jess Aizpn a El Mundo.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266413" title="Parlament de Navarra" nonfiltered="4539" processed="4528" dbindex="104566">

El Parlament Foral de Navarra o Corts de Navarra (Nafarroako Parlamentua) s l'rgan legislatiu de la Comunitat Foral de Navarra. El Parlament va ser creat per l'"Amejoramiento" de 1982, va suposar la democratitzaci de les institucions existents fins a llavors. Des de la seva creaci i durant el franquisme, havia seguit existint la Diputaci Provincial de Navarra tal com va ser definida en la Llei de Modificaci de Furs de 1841, composta per set diputats, triats per merindads. Existia des de 1898 un rgan assessor en matries financera i d'administraci municipal: el Consell Foral Administratiu.

Durant la transici a la democrcia, es va plantejar la incorporaci de Navarra a una comunitat autnoma comuna amb les tres provncies basques. Desprs d'rdues negociacions a tres bandes entre el PSOE, el PNB i la UCD, es va arribar a decisi que la incorporaci de Navarra a la preautonomia basca es deixaria en mans del "rgan foral competent", cosa recollida en la Disposici adicional quarta de la Constituci espanyola de 1978 

En 1978 UCD, per a democratitzar les institucions forals, va proposar que el Consell Foral estigus integrat per 119 consellers, 50 triats per sufragi universal i 60 pels ajuntaments, als quals s'afegirien els cinc diputats al Congrs i els quatre senadors triats a Navarra. Exerciria funcions normatives i triaria als membres de la Diputaci. Finalment el Amejoramiento establ la instituci del Parlament o Corts de Navarresa en l'article 10 i ho regula en els articles del 11 al 22. s la instituci legislativa de la Comunitat, els seus membres sn escollits per sufragi universal, per a un perode de quatre anys i no han de ser menys de 40 ni ms de 60 (actualment sn 50). Els parlamentaris conten amb fur d'inviolabilitat pels vots i opinions emesos en el desenvolupament de les seves funcions.

Funcions. 
 Representaci del poble navarrs. ;
 Potestat Legislativa. ;
 Aprovaci de Pressupostos i Comptes de Navarra. ;
 Escollir al President del Govern de Navarra ;
 Impuls i control del Govern de Navarra. ;
 Designaci de Senadors autonmics. ;
 Nomenament del Defensor del Poble. ;
 Nomenament del President de la Cmera de Comptos. ;
 Exercir la iniciativa prevista en la Disposici transitria quarta de la Constituci espanyola de 1978 ;
 Exercir la iniciativa de per a la separaci de la Comunitat Autnoma en la qual s'hagus incorporat ;
Seu. 
L'edifici del Parlament es troba situat en el rehabilitat edifici de l'Antiga Audincia, Primer Eixample, en el Passeig de Sarasate de Pamplona. Anteriorment va estar situat en el Palau de la Diputaci Foral de Navarra, situat en el mateix passeig i davant seu.
Composici. 
El Parlament est compost per 50 parlamentaris. Desprs de les eleccions del 27 de maig de 2007 va quedar format de la segent manera: 
 Uni del Poble Navarrs (UPN): 22 escons. ;
 Nafarroa Bai (NaBai): 12 escons. ;
 Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE): 12 escons.
 Convergncia de Demcrates de Navarra (CDN): 2 escons. ;
 Esquerra Unida de Navarra (IUN-NEB): 2 escons. ;
Presidents. 
El seu primer president va ser Manuel de Irujo, histric nacionalista basc. L'anterior va ser Rafael Gurrea (UPN), i actualment la presidenta per a la legislatura 2007-2011 s Elena Torres (PSN). 
Vegi's tamb. 
Corts de Navarra;
Eleccions al Parlament de Navarra de 1979 ;
Referncies. 


Enllaos externs.
Pgina web del Parlament de Navarra








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266414" title="Llei Paccionada Navarresa" nonfiltered="4540" processed="4529" dbindex="104567">
Llei de Modificaci de Furs de Navarra, ms coneguda amb la denominaci de Llei Paccionada Navarresa del 16 d'agost de 1841 va sorgir com resultat de la , de 25 d'octubre de 1839, que tractava de conciliar el manteniment del rgim foral de Navarra amb el nou rgim liberal instaurat per la Constituci espanyola de 1837. 

La seva elaboraci es va fer desprs d'una llarga negociaci entre la Diputaci de Navarra i el Govern, que en el moment de concloure l'acord estava presidit per Baldomero Espartero. Jos Yanguas y Miranda, secretari de la Diputaci, va elaborar les bases que van formar desprs la llei. An Navarra s'ha interpretat que el contingut de la llei era un autntic pacte que vinculava a l'Estat, igual que en el passat els Reis de Navarra estaven obligats a jurar i respectar els furs del Regne de Navarra. D'aqu la denominaci de Llei Paccionada. 

En aquesta llei s'accepta totes les reformes poltiques, institucionals, legislatives i judicials que la Monarquia Liberal estava realitzant, desprs de guanyar la Primera Guerra Carlina. Navarra va deixar de ser oficialment Regne i va passar a ser una de les 49 provncies que havia dividit el ministre Javier de Burgos el 1833. Desapareixien, per tant el virrei, les Corts de Navarra, la independncia legislativa i judicial. Aquest procs va ser obertament criticat per Angel Sagaseta de Ilurdoz Garraza ltim sndic de les Corts des del seu bandejament valenci. 

Entre molts altres canvis es va establir el servei militar obligatori que va produir importants avalots, tamb es van traslladar les duanes de l'Ebre als Pirineus i es va perdre la capacitat d'emetre moneda. Noms es van mantenir alguns assumptes fiscals i administratius per a gestionar per la Diputaci provincial  que fins a 1836 havia estat la Diputaci del Regne  Aquesta llei ha estat en vigor fins a l'establerta en 1982 amb el Amillorament del Fur. 
Controvrsies sobre el caracter pactat o paccionat. 
L'objectiu de conciliar la "unitat constitucional" de la monarquia espanyola i la legislaci privativa foral de Navarra, va suscitar la controvrsia de la prevalena de poders. Poden agrupar-se tres opinions: 

1 Llei ordinria. La llei va ser aprovada per les Corts Generals d'Espanya com altra llei qualsevol, la seva carcter jurdic s de llei ordinria, dictada per la sobirania del poble espanyol en les seves Corts i per tant pot tenir el tractament ordinari previst per a ser modificada o derogada. D'aquesta postura han participat: Cnovas del Castillo, Primo de Rivera, modernament Eduardo Garca de Enterra, Toms-Ramn Fernandez i Martnez Toms, i autors navarresos com Rafael Navascus, Pedro Larumbe, Demetrio Loperena i Mara Cruz Mina. 

2 Llei pactada. En 1841 Navarra tenia condici de regne, en la negociaci va haver contraprestacions i acords i la llei no pot ser alterada unilateralment per l'estat. D'aquesta opini partici el general Joan Prim i Prxedes Mateo Sagasta, Jos Alonso, navarrs, ministre de Justcia en 1841, Serafn Olave, Arturo Campin, Eladio Esparza, Aizpn Santaf, Rodriguez Garraza, Jaime Ignacio del Burgo i Vctor Manuel Arbeloa Muru. 

3 Llei intermdia. Si b, d'una banda, la seva carcter formal s de llei ordinria i no va haver pacte previ entre les parts anterior a la prpia llei. Per una altra va haver voluntat poltica de convenir l'arranjament dels furs i respectar al mxim el convingut amb la Diputaci ja que aix suposava la conversi del Regne de Navarresa en provncia de la Monarquia espanyola. D'aquesta opini va participar Pablo Ilarregui i Fulgencio Barrina, ambds negociadors comissionats per la Diputaci de Navarra, i autors com Razquin o Ignacio Olbarri.

Enllaos externs.
Texto de la Ley Paccionada;

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266417" title="Merindad" nonfiltered="4541" processed="4530" dbindex="104568">
Merindad era una divisi geogrfico-administrativa que es van donar a la fi del segle XII al regne de Castella i al regne de Navarra, que per aquesta poca incloa tots els territoris cntabres, conservant els seus topnims i la seva identitat. El merino era el representant del rei en aquesta merindad. En l'actualitat en la Comunitat Foral de Navarra se segueix mantenint la merindad com a divisi histrica, per administrativament van ser substituda pels partits judicials. 

A Biscaia s'ha convertit en mancomunitats comarcals en les quals es mant el record del seu passat com a merindad, un exemple d'aix s el Duranguesado. Al nord de Burgos, una vintena de municipis formen, en l'actualitat, la comarca de Las Merindades. Algun dels seus municipis mant aquest nom: Merindad de Valdivielso, Merindad de Sotoscueva, Merindad de Valdeporres, Merindad de Montija i Merindad de Costa-Urria. La ms important fora de Navarra, que en l'actualitat es coneix amb aquest nom, per que no representa una veritable divisi administrativa actual, encara que si ho fou en el passat, s la Merindad de Campoo (Capitals: Reinosa i Aguilar de Campoo), que agrupa comarques i caps de partit de les provncies de Palncia, Burgos i Cantbria, i que s coneguda per concentrar grans tresors de l'Art Romnic de Castella-Lle i de Cantbria. La funci de les merindades era la de ser un rgan administratiu intermedi entre el poder central i les viles i senyories.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266420" title="Tantulocrid" nonfiltered="4542" processed="4531" dbindex="104569">


Els tantulocrids (Tantulocarida) sn una subclasse de crustacis maxillpodes. Es tracta d'estranyes espcies parsites que habiten aiges profundes i de les que es coneix poc sobre el seu cicle biolgic complet, el que dificulta aclarir les seves relacions filogentiques. S'han descrit una dotzena d'espcies.

Sn crustacis diminuts (menys de 0,5 mm de longitud i alguns no assoleixen les 100 m), ectoparsits de coppodes, ispodes, tanaidacis i ostrcodes, que es fixen al cos dels seus hostes clavant-hi el seu estilet ceflic. Sn tan petits que poden trobar-se ancorats a les antenes dels coppodes.

Durant anys van ser considerats coppodes o cirrpedes parsits; estudis recents recolzen el que aquests crustacis siguin maxillpodes; fins i tot s'ha suggerit que les enigmtiques larves-y poden ser fases larvries dels tantulocrids.

Classificaci.
Segons Martin & Davis (2001), els tantulocrids inclouen cinc famlies:

Famlia Basipodellidae Boxshall & Lincoln, 1983;
Famlia Deoterthridae Boxshall & Lincoln, 1987;
Famlia Doryphallophoridae Huys, 1991;
Famlia Microdajidae Boxshall & Lincoln, 1987;
Famlia Onceroxenidae Huys, 1991;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266422" title="Partit Socialista de Navarra" nonfiltered="4543" processed="4532" dbindex="104570">
El Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE) s la federaci del Partit Socialista Obrer Espanyol en la Comunitat Foral de Navarra (Espanya). Es va constituir el juny de 1982, quan l'Agrupaci Socialista de Navarra del PSOE, integrada fins a llavors ael Partit Socialista d'Euskadi (PSE), es va segregar d'aquest per a formar la seva prpia federaci. 

Ha tingut com secretaris generals Gabriel Urralburu (1982-1994), Javier Otano (1994-1996), Juan Jos Lizarbe (1997-2004) i Carlos Chivite (2004-2008). Va governar Navarra dues vegades: 1984-1991 (amb Gabriel Urralburu i en solitari) i 1995-1996 (amb Javier Otano, en coalici amb CDN i EA). 

 Histria del socialisme a Navarresa . 
 
A Navarra, la implantaci del socialisme va ser desigual i dificultosa. Navarra era, juntament amb laba, les provncies amb menor implantaci del PSOE de tota Espanya, pel seu carcter conservador, el seu escassa i tardana industrialitzaci i l'absncia de tradicions obreres significatives. 
La fundaci del PSN (1974-1984). 
Desprs de la mort del dictador, l'Agrupaci Socialista de Navarra del PSOE estava integrada en el Partit Socialista d'Euskadi (PSE-PSOE), com una agrupaci provincial juntament amb les de Biscaia, Guipscoa i laba, ja que en aquell moment ambds apostaven per un ens autonmic com amb les provncies basques. Desprs del Congrs Constituent que el PSE-PSOE va celebrar a Sant Sebasti al febrer de 1977, al maig d'aquest any diverses forces poltiques basques (Partit Nacionalista Basc, PSE-PSOE, ESEI, EPK-PCE, Democrcia Cristiana Basca i ANV) van signar el denominat Comproms Autonmic, on s'acordava que fossin els parlamentaris bascos i navarresos sortits de les eleccions constituents qui redactessin el futur estatut d'autonomia. 

D'entre els signants del Comproms, PNB, PSE-PSOE i ESEI van concrrer amb una llista comuna, el Front Autonmic, al Senat en les quatre provncies. La participaci del PSE-PSOE en el Front Autonmic era conseqncia de la vinculaci amb el PNB en el govern basc en l'exili i la seva comuna oposici a la dictadura. A les eleccions generals de 1977 (les primeres des de 1936) el PSOE fou la segona fora poltica a Navarra desprs de la UCD, aconseguint dos diputats en el Congrs: Gabriel Urralburu i Julio Garca. El Front Autonmic va obtenir 10 senadors dels 16 possibles (tres en cadascuna de les provncies basques i un a Navarra, l'histric dirigent navarrs del PNB, Manuel de Irujo, corresponent els altres tres llocs a la UCD (Jaime Ignacio del Burgo, Jos Gabriel Marieta i Jos Luis Monge).

En compliment de les disposicions del Comproms Autonmic, els diputats socialistes navarresos es van integrar en la Assemblea de Parlamentaris Bascos (sense que els parlamentaris navarresos de la UCD, tres diputats i tres senadors, ho fessin). No obstant aix, els socialistes navarresos, igual que la UCD, consideraven que la incorporaci de Navarra havien de resoldre-les les institucions forals, una vegada que fossin democratitzades. Desprs d'rdues negociacions, es va arribar a l'acord de deixar la incorporaci de Navarresa al Pas Basc en mans de les institucions navarreses (amb el que la posterior constituci del Consell General Basc, rgan preautonmic que havia de preparar l'estatut d'autonomia una vegada aprovada la Constituci, no va contar ja amb la presncia de Navarra), deixant oberta la porta a la seva incorporaci posterior mitjanant la Disposici Addicional Quarta que es va incorporar a la Constituci de 1978, la qual va anar, no obstant aix, rebutjada pel PNB. El referndum constitucional va marcar un punt d'inflexi en les relacions entre el PSOE i el PNB, al considerar els primers que els segons mostraven aix mancada de comproms amb el rgim democrtic. Aquest fet, unit a la legislaci que democratitzava les institucions forals navarreses, creant el Parlament Foral de Navarra, triat per sufragi universal, va dur als socialistes navarresos a replantejar-se la seva opci per la integraci en la Comunitat Autnoma Basca. 

Aix, aquest objectiu desaparegu del programa electoral del PSOE a les eleccions al Parlament Foral de Navarra de 1979, existint en canvi un comproms exprs de no promoure la integraci fins que no finalitzessin els processos de democratitzaci de les institucions forals i ampliaci de competncies. A les eleccions, el PSOE va obtenir 15 parlamentaris forals i un membre de la Diputaci Foral (UCD 20 parlamentaris i 4 dels 7 membres de la Diputaci, incls el seu President; UPN, 13 parlamentaris; HB, 9 parlamentaris i 1 diputat; les agrupacions electorals constitudes en les merindades per grups que compartien les tesis nacionalistes basques sobre Navarra, van obtenir 7 parlamentaris i 1 diputat; els nacionalistes bascos, PNB, EE i ESEI, 3 parlamentaris; i el Partit Carlista, la Unin Navarra d'Esquerres (UNAI) i una agrupaci d'independents, 1 parlamentari cadascun). No obstant aix, l'alineament amb el centre dreta es referia fonamentalment al marc institucional navarrs. Aix, en les eleccions municipals realitzades simultniament amb les municipals, el PSOE va obtenir cinc regidors, el que va permetre al socialista Julin Balduz accedir a l'ajuntament amb el suport de totes les forces d'esquerra i nacionalistes (el conservaria fins a 1987). 

Al desembre de 1979, la Comissi de Rgim Foral del Parlament, amb els vots de la UCD, UPN i PSOE, va rebutjar la moci presentada per EE per a convocar el referendum previst en la disposici addicional per a decidir sobre la integraci de Navarresa al Pas Basc. En aquells dies, el PSOE-PSE havia rebutjat en el seu congrs la integraci de Navarra. Finalment, el PSOE, juntament amb UCD, UPN i Partit Carlista va promoure la Llei Orgnica de Reintegraci i Amillorament del Rgim Foral de Navarra (ms coneguda com Amejoramiento del Fur), equivalent a un Estatut d'Autonomia, encara que sense necessitat de ser aprovat en un referndum. Desprs de ser negociat amb el govern de l'Estat, la llei va ser aprovada pel parlament Foral el 15 de mar de 1982, amb 49 vots a favor (els de UCD, PSOE, UPN i Partit Carlista) i 5 en contra (PNB i EE). A la sessi no van assistir els 16 parlamentaris restants. Posteriorment va ser aprovada per les Corts Generals, entrant en vigor el 16 d'agost de 1982. 

Desprs del suport al Amejoramiento, ja no tenia sentit la participaci de l'Agrupaci Socialista de Navarra en el PSE-PSOE. Aix, en el Congrs que va celebrar al juny de 1982, es va separar del Partit Socialista d'Euskadi al que fins a llavors pertanyia i es va constituir el Partit Socialista de Navarra (PSN-PSOE). En l'I Congrs del PSN-PSOE va ser escollit Gabriel Urralburu com Secretari General.

El PSN-PSOE en el Govern de Navarra (1984-1991). 
A les eleccions generals espanyoles de 1982, el PSN-PSOE va obtenir els seus millors resultats des de l'arribada de la democrcia fins a l'actualitat (tres diputats de cinc possibles i tres senadors de quatre). A l'any segent (8 de maig de 1983), en les eleccions al Parlament de Navarra, el PSN-PSOE fou la llista ms votada, obtenint 20 dels 50 escons. Encara que no disposava de majoria, i la candidatura del seu lder, Gabriel Urralburu no va obtenir la majoria absoluta, tampoc el seu rival, Jos Angel Zubiaur (d'UPN) la va obtenir (a pesar de ser donat suport per 21 parlamentaris), pel que en virtut de l'article 29.3 de l'Amillorament del Fur, que disposava que, en cas de no obtenir cap candidat majoria absoluta, havia de formar govern el lder de la llista amb major nombre d'escons. Aix Urralburu va ser investit com a president de Navarra el maig de 1984, crrec que ocuparia fins a 1991. En les eleccions d'aquest any, el PSN-PSOE va perdre la condici de fora ms votada, sent superat en un sol esc (20 a 19) per la Uni del Poble Navarrs, que es presentava en coalici amb el Partit Popular (UPN-PP). Per primera vegada la dreta navarresa acudia unida a les eleccions i el seu candidat Juan Cruz Alli va obtenir la presidncia, passant el PSN-PSOE a l'oposici.
 
 Nova presidncia i etapa de crisi (1991-1997) . 
El PSN-PSOE va passar a l'oposici, si b Gabriel Urralburu va conservar el seu crrec de Secretari General de PSN. En aquesta legislatura, les divisions internes en les files conservadores presidides per Juan Cruz Alli van produir una escisi d'UPN-PP i la fundaci de Convergncia de Demcrates de Navarra (CDN), liderada per Alli, pel que, en 1995 es preveia que Urralburu accediria novament a la Presidncia amb el suport de CDN. No obstant aix, l'esclat del denominat Caso Urralburu o Trama navarresa del "Cas Roldn li va obligar a no presentar-se a la reelecci en la Secretaria General del PSN-PSOE, sent substitut en 1994 per Javier Otano 

A les eleccions de 1995 el PSN-PSOE va descendir de 19 a 11 escons. No obstant aix el seu candidat, Otano, va arribar la Presidncia del Govern de Navarra en coalici amb CDN i Eusko Alkartasuna. El PSN va promoure l'rgan de Cooperaci Permanent amb el Pas Basc. Durant la seva presidncia tamb es van realitzar les polmiques obres hidruliques del Pant d'Itoiz. Poc desprs, la premsa af a UPN, va descobrir al juny de 1996 que Otano tenia un compte secret en Sussa al seu nom , motiu pel qual va dimitir i es va donar de baixa del partit. Desprs d'aquest segon escndol i amb dos expresidents forals amenaats judicialment, es va dissoldre la Comissi Executiva Regional del PSN-PSOE. Els principals implicats en aquestes trames judicials de corrupci foren:

Antonio Aragn que era el Conseller d'Obres Pbliques del Govern de Navarra i president de la Confederaci Hidrogrfica de l'Ebre (CHE) i desprs de vuit anys d'investigacions el seu judici, no va arribar a celebrar-se perqu l'Audincia Provincial va fallar que el presumpte delicte de suborn ja havia prescrit. ;
Gabriel Urralburu, president del Govern de Navarra i va ser condemnat en 1998 a 11 anys de pres i 780 milions de pessetes de multa (600 per suborn i 180 per frau) (al mar de 2001 el Tribunal Suprem va rebaixar la pena a 4 anys de pres en entendre que era incompatibles els delictes de suborn i frau fiscal). ;
Javier Otano, successor en la presidncia de Navarra d'Urraburu, fou tamb absolt per prescripci del delicte de suborn per haver passat ms de cinc anys des que existissin indicis slids que percebr comissions per valor d'un mili d'euros, acusaci per la qual va dimitir del seu crrec. ;

Una Comissi Gestora, es va fer crrec del partit fins que, desprs d'un turbulent debat intern, en 1997 va ser escollit Juan Jos Lizarbe com a Secretari General del PSN-PSOE, Mara Asuncin Apestegua com a sotssecretria general i Jorge Mori (provinent de l'extinta Euskadiko Ezkerra) com a Secretari d'Organitzaci, entre els llocs ms destacats. 

 El PSN-PSOE en l'oposici (1997-2007) . 
Electoralment, el PSN-PSOE va repetir en 1999 i 2003 (amb Juan Jos Lizarbe com a candidat) els mateixos resultats negatius que en 1995. Per aix, novament desprs d'un fort debat intern, Carlos Chivite va ser escollit nou Secretari General del PSN-PSOE en el VIII Congrs (juliol de 2004). Chivite es mostrava proper al navarrisme d'UPN i va ser criticat per no ser una oposici real al govern conservador. 

Desprs d'un nou debat intern, el 30 de setembre de 2006, el Comit Regional del PSN-PSOE, amb un suport del 99% dels vots, va nomenar Fernando Puras candidat del PSN-PSOE a la Presidncia del Govern de Navarra a les Eleccions Autonmiques de 2007.Alguns mitjans van especular amb que el canvi de candidat es va realitzar des de Madrid degut al fet que Chivite no era favorable a un pacte post-electoral amb la coalici Nafarroa Bai que dons al PSN el govern navarrs i, per contra, preferia continuar en uni ideolgica amb UPN, sent per aix sustitut. 

Al febrer de 2007 l'histric dirigent del PSN-PSOE, Romn Felones i actual candidat d'aquest partit en les eleccions de maig de 2007, va declarar: 
Jo m'atreviria a dir que, al marge de les qestions que tenen a veure amb la corrupci, Urralburu ha estat sens dubte el millor president que ha tingut Navarra i el president que va fer possible la modernitzaci d'aquesta terra. I jo estic orgulls, orgulls no, molt orgulls, d'haver pertangut a un govern que va fer possible, a partir de 1983 i fins a 1991, que Navarra es poss en cam cap a unes metes que avui semblen raonables, cosa per la que fou durament criticat pels seus adversaris poltics. 

 El PSN en l'actualitat (2007-Actualitat). 
Desprs de les eleccions municipals i forals el PSN va quedar relegat a ser la tercera fora poltica a Navarra i, desprs de ms de dos mesos de negociacions i en contra de l'acordat per 104 vots a 1 per la federaci navarresa del PSN que desitjava un govern tripartit PSN-Nabai-IU (el Govern de Convivncia i Progrs), des de la direcci general del PSOE es va imposar el suport al govern d'UPN- CDN, abstenint-se en la votaci d'investidura de Miguel Sanz que ser novament reelegit. Aix mateix tamb va donar l'accs de l'ajuntament de Pamplona en la persona de la candidata regionalista, Yolanda Barcina, encara que en altres ajuntaments navarresos va acordar pactes amb Nafarroa Bai i Izquierda Unida. 

Aquesta decisi ha motivat forts moviments interns dintre del PSN-PSOE que han afeblit l'actual direcci (baixes d'afiliats, dimissions en el si de la direcci regional, dimissi en bloc de la direcci de les JSN,...) D'aquest moviments han sorgit dos grups crtics, un d'ells denominat Plataforma pel canvi a Navarra, format impulsat per militants del PSN-PSOE del sud de Navarra, es van plantejar abandonar el PSN-PSOE i estudiar constituir-se com a partit poltic, sense que aquesta iniciativa prospers. El segon grup crtic, denominat Frum pel Rellanament del Socialisme Navarrs, rebutgen de pla abandonar el PSN-PSOE i impulsen des del si d'aquest una renovaci poltica, estratgica i de persones des de l'aposta d'alternativa a UPN. Diversos dels seus representants pblics han estat formats expedient pel PSOE desprs d'una roda de premsa no autoritzada pel PSN. 

 Referncies .


 Enllaos externs .
Pgina oficial del PSN-PSOE;
Pgina Oficial de les Juventuts Socialistes de Navarra;
El PSOE y la Autonoma de Navarra (1975 - 2000), per Jos Antonio Asiin Ayala;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266427" title="Bath" nonfiltered="4544" processed="4533" dbindex="104571">

Bath s una ciutat del sud-oest d'Anglaterra, al comtat de Somerset, coneguda pels seus balnearis termals. Els primers documents histrics en relaci amb la ciutat, daten d'poca romana i fan referncia als seus manantials. El primer temple aixecat a les aiges termals va ser construt pels celtes. Des de l'poca isabelina fins a l'poca georgiana, va ser un complex termal per als rics. Per aquest motiu, la ciutat t nombrosos exemples d'arquitectura georgiana, amb el significatiu Royal Crescent. La ciutat t una poblaci d'uns 90.000 habitants i s Patrimoni de la Humanitat.

Llocs d'inters.

Banys Romans;











































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266428" title="Histria d'Irlanda" nonfiltered="4545" processed="4534" dbindex="104572">



Origen etimolgic i breu histria antiga.
Els Celtes anomenaven ire a la poblaci de l illa d Irlanda, aix que la terra que habitaven va comenar a anomenar-se ireann. Amb l arribada de la llengua anglesa, el nom es va adaptar convertint-se en Ireland.

Abans del 1600ac. els habitants de l illa s organitzaven en clans familiars (Tuatha). Cada clan controlava una porci de territori. Els Tuatha van ser comunitats caadores-recollectores i ms tard evolucionaren, comenant a conrear aliments, domesticar animals i manufacturant eines i objectes diversos.

El 1600ac. aproximadament els celtes arriben a Irlanda i amb ells la seva cultura i costums. Polticament divideixen l illa en quatre provncies (Leinster, Munster, Connacht i Ulster). Sense patir l amenaa d invasi romana, la cultura celta es desenvolupa tranquillament durant segles. Els celtes respectaren l organitzaci en petits clans, els Tuatha arribant-ne a existir un mnim de 150 per a una poblaci total de 500.000 habitants.

L Arquebisbe Sant Patrici arrib a Irlanda provinent de Galles el 432dc. amb la intenci de difondre el cristianisme per l illa. Fins a aleshores, els celtes rendien culte als seus propis ssers mitolgics i smbols. Sant Patrici aconsegueix la conversi de bona part dels caps dels clans aix com la introducci del llat en alguns cercles. A partir d aquell moment, Irlanda esdev cristiana tot i que mai s oblidar la mitologia celta.

A Patir de finals del segle VIII i durant els segles IX i X, els vkings provinents d Escandinvia assetgen i envaeixen Irlanda saquejant els monestirs i robant les principals riqueses de l illa. Els vikings triomfen en bona part grcies a l allament i desuni que afectava als diversos clans i petits regnes. Al nord d Irlanda, el clan del O Neill va ser l nic capa de resistir els atacs escandinaus. Els vkings estableixen la seva capital a l actual Dubln i funden ciutats com Waterford o Limerick. Finalment, un cap d un petit territori a la provncia de Munster anomenat Brian Boru aconsegueix unificar bona part de l illa sota el seu control. Aix inquiet els vkings, que organitzaren una gran expedici per acabar amb el seu poder. La gran batalla t lloc a Clontarf el 1014, sent l exrcit de Brian Boru victoris i els vkings expulsats.

Inici i desenvolupament del conflicte amb Anglaterra.

El 1170, soldats anglo-normands, provinents d Anglaterra comencen a arribar a Irlanda amb la intenci de conquerir-la. L ofensiva acabar triomfant i en alguns anys, cap el 1250 aproximadament es van fer amb el control de tota l illa. Poc temps desprs, alguns hereus dels alts crrecs de les antigues famlies irlandeses ajunten esforos i comencen a combatre la invasi anglo-normanda, aconseguint recuperar alguns territoris. Els territoris recuperats s organitzen en comptats (counties). El 1336 i 1394, Eduard III i Ricard II respectivament, realitzen atacs molt durs cap a la resistncia irlandesa que no acaben aconseguint la imposici del control angls a tot el territori. 

El 1534, Enric VIII, Rei d Anglaterra, refusa reconixer l autoritat del Papa i el Vatic i adopta el protestantisme com a culte per a Anglaterra. Aquest fet, provoca l assalt i la destrucci de diversos convents i altres edificis religiosos a Irlanda. s durant el mandat d Enric VIII i de les seves successores Mary i Elisabeth, quan es decideix fer un gir en la tctica pel control total d Irlanda. Aquesta nova estratgia consisteix en la progressiva implantaci de colnies angleses a l illa. El 1558 es produeix una dura persecuci contra bisbes i altres crrecs religiosos irlandesos, sent-ne executats un bon nmero d ells. s aqu quan la comunitat catlica-romana, entre els que tamb hi havien anglo-normands que no havien canviat de culte, s uneix ms que mai, arrelant profundament un fort sentiment anti-angls. Es prohibeix l s del galic (idioma irlands) i altres tradicions i costums autctons.

A comenaments del segle XVII, es produeix a Irlanda (principalment al nord) una gran sublevaci contra la presncia anglesa a l illa. S inicia una guerra molt dura que comena a decantar-se clarament cap els anglesos a partir del resultat de la batalla de Kinsale (1601). El 1607, la gran majoria de comptes irlandesos abandona l illa per refugiar-se al continent, principalment a Frana i Castella. Aquest episodi va ser especialment dramtic pels irlandesos que encara resistien a la dominaci anglesa i ser conegut com "the flight of the Earls". A partir d aquest moment, l imperi britnic incrementa encara ms la seva poltica en la implantaci de poblaci colona, especialment a l Ulster, arribant un gran nombre de colons presbiterians provinents d Esccia que ocupen les propietats robades a la poblaci irlandesa. Aquesta victria anglesa esdev un important triomf moral per a la comunitat protestant. s en aquest moment, tamb, quan la ciutat de Derry s  a les corporacions de Londres, les quals afegeixen el mot "London" al topnim. Les conseqncies de la derrota varen ser terribles per la poblaci irlandesa. La gran majoria va quedar desposseda i es va veure obligada a subsistir com a jornalers agrcoles.

El 1649, aprofitant que s estava produint una guerra civil a Anglaterra, els camperols irlandesos decideixen aixecar-se en armes. El mateix any, les forces angleses comandades per Cromwell s imposen a la rebelli, devastant l lla cruelment. La repressi torna a ser brutal i els irlandesos sn marginats a la provncia de Connaght, que malgrat ser potser la ms bonica, s la ms pobra en terreny conreable. Aix es crea un dels primers apartheids de la histria, ja que a ms, els irlandesos tindran la prohibici d esdevenir propietaris i de comerciar o fer cap tipus de negoci.

El conflicte successori al tron angls entre el catlic Jaume II i el protestant Guillem d Orange torna a donar esperances als irlandesos. Aix, el 1668 Jaume II arriba a Irlanda amb l ajuda del rei francs Llus XIV amb la intenci de presentar batalla a Guillem d Orange. L Exrcit de Jaume arriba a les portes de Derry i assetja la ciutat durant 105 dies, finalment, l exrcit orangista acaba fent retrocedir l exrcit catlic, que gaudeix del suport de la poblaci irlandesa. Els catlics acaben definitivament derrotats desprs de la Batalla de Boyne (esdeveniment que els protestants cellebren cada 12 de juliol amb marxes orangistes). Guillem es refugia a Versalles i un cop ms la poblaci irlandesa viur temps molt durs. Les prohibicions van augmentar cap a la poblaci irlandesa. No es podia participar en la vida poltica, estaven exclosos de l exrcit, la magistratura, els serveis pblics i totes les professions liberals. Les misses catliques requerien d un perms explcit de l autoritat anglesa, l s del galic estrictament prohibit, prohibici de compra de cap propietat ni tampoc existia cap tipus de dret a l herncia. A ms, els anglesos funden el Trinity College a Dubln, on est prohibida l entrada de catlics, d aquesta manera s intenta perpetuar l hegemonia anglesa a Irlanda. Comena pels irlandesos la "Irlanda secreta" on tota una srie d activitats s organitzaven clandestinament.

Naixement del nacionalisme irlands entre la comunitat protestant.

A totes les restriccions imposades des de Londres, s hi afegia la del comer. Totes les exportacions i/o importacions havien de passar prviament per Anglaterra, on eren gravades amb forts aranzels. Aix era un obstacle importantssim per a l economia de l illa. Aquest fet va fer que els propietaris i comerciants protestants (d origen britnic) comencessin a queixar-se a Londres per aquesta injustcia econmica. Es comena a demanar ms marge de poder pel parlament de Dubln.

Esclata la guerra d independncia dels EUA i aix, en certa mesura s un factor positiu pel nacionalisme irlands. Un bon nombre de tropes angleses son destinades a Amrica fent disminuir la presncia militar a Irlanda. Aix, entre 1778 i 1783, l imperi britnic es veu obligat a fer algunes concessions. S atorguen ms poders al parlament de Dubln, s aboleixen les lleis restrictives del comer i se suavitzen les lleis penals i les prohibicions cap a la poblaci irlandesa. Es reconeix el dret de la poblaci catlica a l educaci i la propietat, per encara estan prohibits els drets poltics. En un pas amb un 90% de poblaci catlica, el parlament s 100% protestant.

La Revoluci Francesa de 1789 tamb t els seus efectes a Irlanda. Comencen a nixer reclamacions de justcia i igualtat per a tothom, catlics i protestants. Neix l organitzaci dels "United Irishmen", que de la m de Wolfe Tone plantejar les seves reivindicacions al parlament de Dubln. Els protestants, principalment de l Ulster, reaccionen creant l Ordre d Orange, en record a Guillem d Orange. Els rumors d una nova ofensiva britnica a Irlanda sn forts i Wolfe Tone busca el recolzament francs per a plantar cara. S inicia la rebelli irlandesa de 1798 que confia en el recolzament francs.L ajuda francesa es produeix per s un complet fracs i un cop ms, la derrota precedir una poca de dura repressi. El 1800, el parlament de Dubln s totalment abolit i els parlamentaris irlandesos (tots protestants) s incorporen al parlament britnic, naixent el Regne Unit de Gran Bretanya i Irlanda mitjanant la "Union Act". Aquesta nova onada repressiva fora a alguns irlandesos a prendre el cam de l exili.

El modern nacionalisme irlands i la fam.

L abolici de la prohibici d educaci i d exercir professions liberals va veure els seus efectes rpidament entre la poblaci catlica. Un jove advocat de nom Daniel O Connell va ser un dels primers lders poltics catlics. O Conell va intentar crear un moviment de masses per a assolir l abolici de la "Union Act", el desenvolupament d una reforma agrria, el retorn del parlament irlands i el dret de la comunitat catlica de participar en la vida poltica i presentar-se a les eleccions. O Connell funda l Associaci Catlica que aviat va aglutinar una gran nombre de militants i simpatitzants. Finalment, Londres atorga el 1823 la "Catholic emancipation Act", autoritzant als catlics a participar en les eleccions. Aquest fet provoc que diputats catlics irlandesos entressin a formar part del Parlament Britnic.

Justament quan semblava que la causa irlandesa comenava a conquerir algunes fites, entre 1845 i 1848 es produeix una terrible poca de fam. Una malaltia en la patata (un dels principals conreus irlandesos) sembla que va ser la causa de qu la gran majoria de collites se n anessin en orris. Es produeix la mort de centenars de milers de persones i la emigraci cap a els emancipats EUA (Boston i Nova York), Glasgow (Esccia), Liverpool (Anglaterra) i Austrlia s enorme. El govern britnic intenta palliar la crisi amb la contractaci de fins a 700.000 persones en la construcci de murs de pedres per separar els camps, per no atura la importaci de productes agrcoles provinents d Irlanda. Els llibres dels ports irlandesos demostren que per cada vaixell de mercaderies que arribava al port de Dubln amb "ajudes" d aliments en sortien sis cap a Gran Bretanya. Per visualitzar les conseqncies de la crisi provocada per la fam noms cal veure una dada: el 1845 la poblaci irlandesa s de 8.500.000 persones. El 1900 aquesta xifra ha descendit fins a situar-se en els 4.000.000 habitants (una reducci de ms de la meitat de poblaci). 

En tota aquesta poca de crisi i de fam, alguns joves funden una associaci anomenada "Young Ireland" (Irlanda Jove), la qual aglutina persones amb diverses creences religioses (catlics, anglicans i presbiterians) que tenen l objectiu d acabar amb les injustcies que pateix Irlanda. Les accions de "Young Ireland" no sn gaire importants, per sn ells els que dissenyen la bandera tricolor, actual smbol nacional irlands: Verd dels catlics, taronja dels protestants i el blanc al mig que els uneix.

Una nova estratgia de resistncia neix amb l ajuda dels irlandesos emigrats a Gran Bretanya i EUA. Aix, durant la crisi es funda a Dubln i a Nova York la "Irish Republican Brotherwood" (Fraternitat d irlandesos republicans). L Organitzaci, de carcter armat, va crixer rpidament amb el recolzament dels irlandesos emigrats. Un dels seus moments lgids es produeix el 1867, quan una campanya d atemptats en territori angls arriba a crear seriosos problemes al govern britnic. La repressi tamb s dura: tres membres de l organitzaci sn penjats (seran coneguts com a els "mrtirs de Manchester") i molts d altres passen anys a la pres.

El 1868, un primer ministre liberal anomenat Gladstone puja al poder a Londres. Durant el mandat de Gladstone es posa punt i final a la supremacia de l esglsia anglicana (protestant) a Irlanda i es concedeixen plens drets a la propietat de la comunitat catlica. El mandat de Gladstone esperana els irlandesos en la viabilitat d una lluita pacfica. El 1870 es funda el "Home Rule Party" (Partit per a l autonomia) encapalat per Parnell. Aquest partit ocupa la gran majoria dels escons irlandesos al parlament britnic i davant la continua negativa de retornar l autonomia a Irlanda es dedica durant un temps a boicotejar les sessions parlamentries. Parnell mor el 1891 sense veure restaurat el parlament de Dubln. En aquesta poca, la comunitat protestant de l Ulster crea el Partit Unionista per tal d oposar-se a la concessi de l autonomia.

El renaixement de la cultura galica i la creaci del Sinn Fin.

A partir de 1884 alguns intellectuals irlandesos promouen la creaci de tota una srie d institucions amb la voluntat de recuperar la cultura i la llengua irlandesa. Poc temps desprs, nous partits poltics veuen la llum amb una voluntat ms sobiranista que no pas el partit majoritari a l poca, el Home Rule Party. El 1905 es crea el Sinn Fin ("Nosaltres sols" en galic), que promou la opci abstencionista al parlament britnic i una poltica desacomplexadament republicana i independentista. El Sinn Fin rep el suport de la Irish Republican Brotherwood i molts dels seus membres s integren al s del nou partit. Arriben les eleccions de 1910 i el Home Rule Party torna a ocupar la majoria dels escons irlandesos al parlament britnic. Per la seva banda, a la comunitat protestant de l Ulster es crea la "Ulster Volunteer Force" (UVF-Fora de Voluntaris de l Ulster), que amb armes provinents d Alemanya i el suport del Partit Conservador de Gran Bretanya es disposa a fer s de la violncia en cas de qu s atorgui l autonomia a Irlanda. Els nacionalistes irlandesos responen a aquesta amenaa amb la creaci dels "Nationalist Irish Volunteers" (NIV-Voluntaris Irlandesos Nacionalistes). Sn temps de radicalitzaci irlandesa i britnica. El 1913, per tal de defensar una vaga general a Dubln, el sindicalista James Connolly organitza un grup obrer armat que rep el nom de "Irish Citizen Army" (Exrcit Ciutad Irlands), que durant la gran vaga de 1913 planta cara a les forces policials produint-se enfrontaments armats pels carrers de Dubln.

El 1914, el Rei angls George V signa un decret pel qual s aplicar la Home Rule (Autonomia) per no abans de la fi del conflicte bllic mundial (La Primera Guerra Mundial). La decepci irlandesa va ser gran i fins i tot alguns sectors buscaran el suport d Alemanya (en aquell moment en guerra contra el Regne Unit). 

La lluita per la publica d'Irlanda.

El 1916, una rebelli armada sorgeix als carrers de Dubln protagonitzada pels National Irish Volunteers i l Irish Citizen Army, els quals s uneixen formant l Army of the Irish Republic (Exrcit de la Repblica d Irlanda). Es prenen edificis oficials i James Connolly i Patrick Pearse declaren la creaci de la Repblica d Irlanda des de l Edifici de Correus de Dubln. La resistncia al contraatac britnic durar una setmana, on Dubln ser bombardejat per les forces militars d ocupaci. Els lders de la revolta sn capturats i tots seran afusellats amb l excepci d Eamon De Valera, salvat per la seva nacionalitat americana (EUA). En aquest judici farsa, James Connolly rebutja defensar-se de cap crrec dels que se l imputen (Conspiraci armada contra la Corona, etc castigats amb la mort) excepte de l acusaci d haver maltractat els presoners britnics durant la rebelli, afirmant que mai es va ferir a cap persona desarmada. Acaba la seva declaraci, amb aquestes paraules que passaran a la histria d Irlanda: "Agraeixo a Du el poder haver viscut el dia en qu milers d homes i dones irlandeses van estar preparades per a afirmar la veritat de qu el Govern Britnic no t cap dret a Irlanda i reafirmar-la amb les seves vides en cas necessari". Finalment, James Connolly ser afusellat assegut, ja que havia quedat ferit durant els combats. L execuci dels lders de la revolta va fer guanyar suport al Sinn Fin i en les eleccions de 1918, amb Eamon De Valera com a president (empresonat), el partit va obtenir 73 dels 105 diputats irlandesos al parlament britnic. (SF-73 / Unionistes 26 / Irish Parlamentary Party 6) A totes les provncies la presncia dels vots unionistes s prcticament nulla excepte a l Ulster, on obtenen 22 (dels seus 26) escons contra 15 republicans.

La Guerra d'Independncia (1919-21).


s en aquesta poca quan les organitzacions armades irlandeses es fusionen definitivament, creant l Irish Republican Army (IRA   Exrcit Republic Irlands). Michael Collins, un dels caps de l IRA, organitza i aconsegueix la fuga d Eamon De Valera de la pres.

Els 73 diputats del Sinn Fin deixen els seus escons buits al Parlament Britnic, tal i com havien anunciat, mentre que al mateix temps, s impulsa el Dil Eireann (Assemblea d Irlanda), que nombr un govern irlands presidit per De Valera. Ni l assemblea ni aquest govern sn reconeguts pel Govern Britnic, per de fet, ser un autogovern que la gran majoria d irlandesos aproven i legitimen. El Govern britnic, veient com la situaci se li escapa de les mans, decideix enviar un exrcit de mercenaris a combatre la desobedincia. Aquests mercenaris seran coneguts com a "Black and tans" (Negres i marrons) degut als colors del seu uniforme i seran els responsables d autntiques barbaritats i crims contra la poblaci irlandesa. Es produeixen dos anys de guerra entre Black and tans i l IRA. Finalment, el 1921, una representaci del Sinn Fin, amb Michael Collins al capdavant i el govern britnic negocien una treva. Els britnics no podien controlar la situaci de cap manera i el problema irlands comenava a tenir uns costos econmics massa elevats. Gran Bretanya just acabava de sortir de la Primera Guerra Mundial, amb el desgast que aix suposa i la guerrilla irlandesa causava veritables estralls, la poblaci recolzava en massa a l IRA. Es signa un pacte entre les dues parts amb els segents punts principals:

Gran Bretanya reconeix la sobirania irlandesa sobre tota l illa, per exigeix la creaci d un estat transitori que comprendr els sis comptats del nord, de majoria protestant. Aquest estat transitori, haur de decidir si s incorpora a Irlanda o pel contrari a Gran Bretanya, cosa que fa l any segent, deixant a milers d irlandesos "abandonats" sota sobirania britnica. Per altra banda, la nova Irlanda ser reconeguda com a una Monarquia Constitucional de 26 comptats, on el monarca britnic regnar sota el ttol de Rei d Irlanda. Irlanda haur de formar part de la Commonwealth i es crea la figura del Governador General (collocat pels britnics) i el Primer Ministre (escollit mitjanant sufragi). Tamb es redacta una constituci prpia. 

Quan el tractat s conegut per la comunitat irlandesa, les opinions estan molt dividides. Al Dil Eireann (Assemblea d Irlanda) es produeixen fortes discussions sobre els resultats de la negociaci. Finalment, la votaci obt 64 vots favorables al tractat i 57 en contra. Entre els contraris al tractat es troba Mary MacSwiney, que ser la veu de les dones del Sinn Fin, les quals majoritriament es posicionen en contra del tractat. Tamb sn famosos els discursos de Liam Mellows, que defineix la seva oposici al tractat amb aquestes paraules: "Enlloc d anglesos capitalistes enriquint-se mitjanant el sistema poltic i econmic d Irlanda en l actualitat, tindrem irlandesos capitalistes enriquint-se amb la llibertat poltica mitjanant el mateix sistema econmic. Irlanda no vol un canvi d amos, seria una ximpleria alliberar Irlanda de la tirania estrangera avui, i en menys de vint anys haver-la de tornar a alliberar de la tirania domstica".

La Guerra Civil Irlandesa.

La major part de l IRA es mostra totalment en contra del tractat i no l accepta. L IRA ocupa l edifici de Four Courts a Dubln i el 22 de juny de 1922, l exrcit de l Estat Lliure, aprovisionat per les forces britniques obre foc contra l edifici, fent esclatar diversos artefactes. Aquest fet ser l inici de la Guerra Civil, que acabar causant ms morts que la Guerra d Independncia. Alguns destacats membres del bndol anti-tractat seran executats com Liam Mellows al desembre del mateix any. Tamb morir Michael Collins a mans de la guerrilla anti-tractat durant una emboscada al comptat de Cork. La guerra acaba quan Eamon De Valera, que s'havia posicionat contrari al tractat, l abril de 1923, fa una crida a aturar les accions armades, d un i altre costat, de manera urgent i definitiva. A partir d aquest moment, els camins dels 26 comptats del sud aniran separats del cam que seguiran els 6 comptats de l Ulster sota dominaci britnica. 

La Repblica d'Irlanda (els 26 comtats).

El Sinn Fin es nega a ocupar els seus escons al Parlament de Dubln, ja que es mostra en contra del tractat signat i de la submissi a la monarquia britnica. Aix, els primers anys de l Estat Lliure sn governats pel Fine Gael (La Famlia Galica), que s un partit poltic molt conservador i favorable al tractat i a la partici. El 1926 Eamon De Valera es mostra partidari a participar a les eleccions de l Estat Lliure per tal d aconseguir arribar al poder. Bona part del Sinn Fin es mostra contrria a aquesta estratgia, aix que finalment De Valera i els seus seguidors s escindeixen del partit i formen el Fanna Fail (Els Guerrers del Dest). Aquest partit acabar aconseguint el suport majoritari dels electors desprs de les eleccions de 1932, al mateix temps que debilita el suport del Sinn Fin als 26 comptats. En un comenament el Fianna Fil gaudir d alguns suports de certs sectors de l IRA. Poc a poc anir aconseguint fites que faran anar assolint l alliberament total dels 26 comptats. El 1937 s aprova una nova constituci, on en el seu punt 2 s afirma que el territori nacional comprn tota l'illa, cosa que dna legitimitat a la reunificaci. El 1949 Irlanda abandona definitivament la Commonwealth, abandonant aix tots els lligams que encara l unien a Gran Bretanya i es converteix en una Repblica amb el reconeixement internacional de les Nacions Unides el 1953. 

Des d aquell moment, el Fianna Fil governar la major part dels anys, moderant-se a mesura que va passant el temps, cedint el poder de tant en tant a una coalici de partits opositors liderats pel Fine Gael. Per la seva banda, l IRA continuar amb les seves accions armades i en la seva lluita per la reunificaci d Irlanda i per la marxa dels britnics de l Ulster. Aix, des de 1939 es realitza el "Bombing Campaign", que consisit en la collocaci d explosius en diferents punts de la Gran Bretanya. Entre 1956 i 1962 es canvia d estratgia i s inicia la "Borders Campaign" (Campanya de les fronteres), consistent en l atac a diversos punts de la frontera entre Irlanda del Nord i la Repblica. Pel govern irlands, tant pel Fianna Fil com pel Fine Gael l IRA tamb ser considerat una organitzaci terrorista i tamb practicar la repressi contra els seus membres. Aquest fet, li comportar al govern de Dublin ms d una crtica i protesta al llarg de tots aquests anys.

Destaca el periode en qu el Fianna Fil recupera el govern de la m de Mary Robinson, la qal va ser una Presidenta que va gaudir d un ndex de confiana molt gran entre els irlandesos. Va impulsar una srie de reformes progressistes que van fer perdre poder a l esglsia catlica. Aix, durant el seu mandat, entre 1990 i 1997, es legalitza l s del preservatiu i de la resta de mtodes anticonceptius, tamb el divorci i es despenalitza l homosexualitat entre d altres fites. Tamb intent aconseguir la despenalitzaci de l avortament  per no va poder. Irlanda tamb entr a formar part de la Uni Europea (CEE 1973) i el 2002 tamb substitueix la seva antiga moneda per l euro. 

A mode de curiositat, tot i que Irlanda del Sud s a l actualitat una repblica independent, encara queden restes del passat britnic. Aix, amb la llei a la m, un jove irlands podria iniciar els trmits que el permetrien l entrada a l exrcit britnic en cas que ho desitgs i fins i tot podria arribar a aconseguir el dret de participar en les eleccions legislatives generals del Regne Unit. Tanmateix practicament cap irlands t el ms mnim inters en lluitar per assolir aquests drets.

Irlanda del Nord (els 6 comtats).

Desprs de l aplicaci del tractat i de la partici, la comunitat irlandesa dels sis comptats que romandran sota dominaci britnica se sent abandonada per la resta d Irlanda, el moviment republic caur en una profunda crisi de la qual no en sortiran fins a alguns anys posteriors. La comunitat protestant de l Ulster, per la seva banda, s creix davant el triomf de la seva permanncia al Regne Unit i s estableix un sistema poltic, social i econmic que clarament marginar la comunitat catlica i/o irlandesa. Es crea, en paraules de James Craig "un parlament protestant per a una comunitat protestant", sense el ms mnim inters per integrar la comunitat irlandesa. Electoralment, s impulsa un sistema electoral conegut com a "Gerrymandering", en qu noms poden votar els propietaris dels habitatges i on els propietaris de les empreses tenen la possibilitat de votar fins a 4 o 5 vegades en unes mateixes eleccions segons els impostos pagats. Aquest sistema, no cal dir-ho, sobrerepresenta la comunitat protestant i feia que cada ajuntament tingus batlle unionista, fins i tot en aquells municipis on la majoria de la poblaci era catlica. Al mateix temps, es crea el RUC (Royal Ulster Constabulary), que ser la Policia d Irlanda del Nord. Els membres d aquest cos policial seran recrutats entre els sectors unionistes i protestants ms radicals (entre un 90 i un 95% dels seus membres), creant d aquesta manera una fora policial totalment polititzada i imparcial.

El 1925 es forma una comissi "independent" que haur d elaborar un informe on s haur de delimitar la frontera definitiva entre La Repblica d Irlanda i Irlanda del Nord. Molts republicans posen esperances en qu aquesta comissi inclogui dins la Irlanda del Sud a alguns territoris que han quedat al nord i que sn majoritriament catlics, per aquesta comissi acaba dictaminant que les fronteres no hauran d sser objecte de modificaci. Al mateix temps el govern irlands (Fine Gael) signava un document garantint que els sis comptats de l Ulster pertanyen al Regne Unit. El 1937, com ja s ha dit, amb De Valera a la presidncia del govern irlands, es publica una nova constituci per a Irlanda on es reconeix com a territori nacional la totalitat de l Illa d Irlanda, article que romandr vigent fins els acords de pau de finals dels noranta.

El renaixement del moviment republic.

Els primers anys de crisi republicana van tocant la seva fi quan la repressi per part dels governs britnic i irlands vers alguns membres de l IRA empresonats torna a despertar la conscincia d alguns sectors. Aix, el 1940, Peter Barnes s penjat a Anglaterra, mentre que Tom D Arcy i Sen McNeela moriran desprs de la realitzaci d una llarga vaga de fam reclamant els seu estatus com a "Prisoners of War" (Presoners de Guerra). El 1942, un altre membre de l IRA, Tom Williams torna a ser penjat i a aquest li seguiran d altres. Els funerals d aquests activistes sn multitudinaris a Dubln i reactiven l adormit esperit de lluita i protesta. El 1948 un nou diari republic, "The United Irishmen", comena a circular. El 1951, activistes de l IRA assalten una caserna a Derry, coincidint amb la visita oficial de la famlia reial britnica. El 1954, l IRA assalta una caserna de l exrcit britnic a Armagh, apropiant-se d un nombrs arsenal. A les eleccions de 1955, el Sinn Fin es recupera i obt 12 representants al parlament britnic. El 1956, l IRA inicia l operaci Harvest, consistent en l atac a casernes i oficines que les forces d ocupaci britniques tenen a Irlanda del Nord.

La resposta britnica.

L autoritat britnica respon a l augment d activitat per part de l IRA i la resistncia irlandesa procedint a la illegalitzaci del Sinn Fin, fet que s acaba produint el 1957 i que durar fins el 1974. Alhora, el RUC (Policia nordirlandesa) augmenta la seva duresa en la seva repressi. El mateix any 1957 Sen Sabhat i Fergal O Hamlon sn morts per l actuaci d aquest cos policial. Tamb el RUC, a partir d aquell mateix any de 1957, seguint les directrius de les autoritats britniques, comenaran a aplicar la practica del "internment without trial", s a dir, empresonament sense judici. Circulen uns documents entre els membres del RUC on es diu que tota persona sospitosa de voler acabar amb l autoritat britnica a la zona podr ser empresonada de manera "preventiva". El 1958, James Crossan, membre del Sinn Fin s disparat i assassinat pel RUC sense que cap agent fos imputat per cap tipus de conducta inapropiada. El 1965, el Sinn Fin decideix variar la seva estratgia i decideix ocupar els escons al parlament de Dublin i d Irlanda del Nord. Aix provoca una escisi al s de l IRA el 1969. Mentre l ala oficial decidir optar per declarar una treva, sorgeix tamb l IRA provisional, que mantindr vigent la lluita armada. 

La lluita pels drets civils.

Diversos agents socials de la poblaci civil irlandesa/catlica de l Ulster es comencen a mobilitzar per acabar amb les injustcies i les desigaltats que afecten a aquest sector de la poblaci d Irlanda del Nord. El moviment s organitza en la "Nothern Ireland Civil Rights Association" (NICRA), que aconsegueix aglutinar a diversos sectors republicans i fins i tot algun que altre de protestant. Es produeixen multitudinries manifestacions, que presionen el govern britnic. Es reclama la fi del Gerrymandering (sistema electoral discriminatori) sota el lema: "One man, one vote" (Un home, un vot), la fi del sectarisme, el final de la discriminaci laboral i la fi de l empresonament sense judici. Les marxes que es van anar succeint durant la segona part de la dcada dels seixanta, vren culminar en la gran marxa de 1968 a Derry, la qual va ser durament reprimida pel RUC. Aquesta repressi, que va afectar a membres de la premsa, va acabar jugant en contra de l autoritat britnica, ja que les dures imatges de la repressi a una manifestaci pacfica van ser objecte de comentari a multitud de mitjans de comunicaci arreu del mn.

Els "Troubles", o els 30 anys de conflicte armat.

Encara que mai ha estat reconeguda oficialment com a "guerra" els anys que van des de finals de la dcada dels seixanta fins als acords de pau als noranta han sigut una guerra de facto entre dues societats fortament enfrontades a Irlanda del Nord.

A Derry, desprs de la dura repressi a la manifestaci pels drets civils del 1968, el moviment republic es radicalitza encara ms. El 1969, es produeix una autntica revolta al barri catlic del Bogside, que acabar sent popularment conegut com "The battle of the Bogside". La "batalla" durar un any i es desencadena desprs de qu el RUC assassinara dos civils al barri. La comunitat republicana aixec enormes barricades al Bogside i als barris catlics vens (Brandywell i Creggan) impedint l entrada de les forces policials. El RUC inicia llavors una ofensiva per recuperar el control de la zona per aquesta ofensiva fracassar degut a la resistncia venal que durant tres dies i tres nits impedeixen l entrada de la policia. Nombrosos membres del RUC resultaran ferits i la policia es veur obligada a retrocedir. Uns dies ms tard, el govern britnic decideix posar f a la revolta enviant els B Specials, que s la policia d lit britnica. Aquests tamb seran testimonis de la "rebuda" del Bogside i finalment, un any desprs, s el propi exrcit britnic l encarregat de posar punt i final a la revolta emprant un contingent de 5000 soldats recolzats amb carros de combat.

El mateix any (1969), a Belfast, es produeix una autntica batalla entre barris catlics i protestants. Carrers de transici entre barris sn escenari de trets i explosions i ser famosa una "incursi" d unionistes a Bombay street (barri catlic) on els protestants aniran cremant impunement les cases del carrer, tot mostrant l Union Jack (bandera oficial del Regne Unit).

El 1972, a Derry la NICRA promou una nova manifestaci per tornar a incidir en la reclamaci dels drets civils per a tothom. La manifestaci recorre els carrers del Bogside, aplega 20.000 persones reclamant el final de l internament sense judici, la discriminaci laboral, etc  per la marxa ser finalment recordada com a "Bloody Sunday" (Diumenge Sagnant), ja que el cos de paracaigudistes de l exrcit britnic reprimir la manifestaci amb foc real, matant 14 persones. Desprs d aquells fets cap militar britnic va sser inhabilitat. L excusa va ser que els manifestants van atacar els militars amb foc real i bombes i que l exrcit es va veure obligat a respondre, per no s aix el que testimonien els nombrosos presents i fotografies. Cap soldat britnic va resultar ferit aquell dia. Les famlies dels morts encara esperen avu (35 anys desprs) una investigaci oficial sobre aquells fets que pugui servir per jutjar els responsables.

L internament sense judici va ser una prctica habitual entre el RUC i resta de forces d'ordre britniques, sent ms de 2000 persones afectades per aquesta prctica instaurada fins a 1975.

El 1972, a Belfast 5 civils sn morts desprs de trets del RUC. L IRA provisional realitza accions contra diversos interessos britnics durant la dcada dels setanta, com la bomba que va esclatar a la pres de Montjoy, per a l augmentar tamb la repressi a la Repblica d Irlanda, tamb actua a l altre costat de la frontera, atemptant contra comissaries de la Garda (Policia de la Repblica d Irlanda) i altres objectius. El 1974, es produeix un mot a la pres de Long Kesh per part dels presoners poltics de l IRA, la revolta ser reprimida durament. L autoritat britnica decideix optar per l estratgia del cstig al republicanisme radical i la negociaci amb el republicanisme ms moderat, representat per l SDLP (Social Democratic Labour Party). Es prohibeixen els esports galics (Hurling i Futbol Galic). Sn anys de revoltes, atemptats d ambds bndols, morts, tortures a les comissaries i presons, etc  El 1979, es produeix a Belfast un meeting realment massiu on diversos oradors demanen energicament la retirada de l autoritat britnica d Irlanda. El 1980 diverses presoneres poltiques irlandeses asseguren haver patit diversos maltractes i vexacions a les presons.

El 19 de desembre de 1980, els presoners del Bloc H (mxima seguretat) de la pres d Armagh finalitzen una vaga de fam, ja que existeixen indicis d una possible negociaci amb les autoritats. Els presoners rebutgen vestir amb l uniforme de la pres, ja que el consideren un uniforme criminal, a canvi, van despullats amb una manta al voltant del cos. Esperen que se ls deixi portar la seva prpia roba i millorar algunes de les pssimes condicions en la que es troben (manca de tota l agua necessria, manca de matalassos per dormir ). Les negociacions fracassen i els presos es revolten a les seves celes, trencant tot all que tenen a l'abast. A partir de mar de 1981, els presos decideixen  tornar a comenar una vaga de fam, aquest cop fins a les darreres conseqncies. El primer presoner en posar-se en vaga s Bobby Sands i els altres aniran entrant paulatinament. La situaci s molt delicada, les autoritats es neguen a negociar i les famlies dels presos pateixen moltssim amb la situaci. Davant l immobilisme britnic, el Sinn Fin i els presos decideixen que una bona estratgia de pressi seria proposar a Bobby Sands com a candidat al comptats de Tyrone i Fermanagh en les properes eleccions. La candidatura de Sands mou a moltssima gent en la seva campanya electoral i s aconsegueix que els altres partits republicans no es presentin separant el vot catlic. Finalment, el 30 d abril de 1981, Sands guanya les eleccions a Fermanagh i South Tyrone (30.492 vots contra 29.046 del candidat unionista) convertint-se en diputat del parlament britnic. L alegria de la victria contrasta amb la rbia i tristor que provoca l immobilisme britnic en el tema de les presons. Finalment, molt poc desprs de les eleccions, Sands mor i desprs d ell, nou presos ms seguiran el seu cam. Algunes famlies decideixen posar f a la dramtica situaci i autoritzar l alimentaci forosa. La mort dels 10 presos provoca un impacte brutal en la societat republicana, produint-se bullangues a algunes localitats. Els funerals seran multitudinaris.

Es segueixen ms de 10 anys de tensions i conflicte on es produeixen diverses morts d un i altre costat. El 1983 es produeix la fugida de 38 presos del bloc H de la pres de Long Kesh, El govern britnic emprar molts dels seus recursos en la detenci del fugits. Entre 1983 i 1987 uns 25 funerals republicans sn atacats pel RUC. Es fan tristament famoses les escenes de cops de porra d antiavalots als cementiris. El 1988 tres membres de l IRA desarmats sn disparats a Gibraltar per soldats britnics, causant-los la mort. El funeral d un dels membres ser atacat amb granades i trets per part de paramilitars unionistes, matant a tres persones ms i ferint-ne unes quantes. El mateix any, el Sinn Fin i l SDLP emprenen unes primeres converses amb la finalitat de poder crear un "escenari de pau". El 1989, al mateix temps que queia el mur de Berlin, diversos activistes, desafiant les forces policials i militars britniques, procedeixen al desbloquejament i la reapertura de les carreteres, tallades anys enrera amb terra, runa i deixalles, entre la Repblica i Irlanda del Nord. 

El procs de pau.

Ser a partir de la dcada del noranta quan comena el final de l activitat armada d ambds bndols a Irlanda del Nord. El 1994, l IRA declara una treva desprs de l evoluci de diversos contactes secrets amb el govern britnic. Un mes desprs, les principals organitzacions armades unionistes tamb s afegeixen a l alto el foc. Es reapropen presos des de presons angleses i el Sinn Fin veu reconegut el seu paper com a actor poltic imprescindible, tan al Nord com al sud d Irlanda. Aquelles negociacions es van acabar truncant i el 1996 l IRA anuncia la reanudaci de la seva activitat armada, fent dos atemptats a zones de negoci de Londres i Manchester que causaran unes prdues econmiques brutals pel Regne Unit. El Sinn Fin torna a quedar excls per la resta de forces poltiques, tot i que les darreres eleccions li donen el 16% dels vots. Durant els anys segents es produeixen violents enfrontaments quan en les cellebracions del 12 de juliol, les marxes orangistes insisteixen en desfilar tamb pels barris catlics. Finalment, el 1997, ja amb Tony Blair com a Primer Ministre, l IRA anuncia un segon alto el foc. A partir d aqu, per primera vegada des de 1921, republicans i catlics s asseuen a una mateixa taula per negociar el futur d Irlanda del Nord. Tamb ser la primera vegada, des que Michael Collins negoci el tractat d independncia d Irlanda (del sud) en qu un Primer Ministre britnic rebr publicament a un representant del Sinn Fin. 

Les negociacions entre totes les forces poltiques i els governs britnic i irlands comencen des d aquest moment. Finalment, la setmana santa de 1998 s arriba a un acord que passar a la histria com "the Good Friday Agreement" (l acord de Divendes Sant). Aquest acord t bastantes ambigitats, cosa que permet sortir amb el cap alt a totes les forces. Aquestes ambigitats, per, hauran d sser concretades en els anys posteriors. L acord estableix la creaci de tres noves institucions: 

 Un parlament propi per a Irlanda del Nord amb 108 escons. Aquest parlament tindr certs poders legislatius i executius, s escollir un president i 10 ministres sortits de tots els partits de la provncia. Aix obliga a tots els partits a "conviure" a l executiu amb la resta de forces de tots dos costats. ;
 Un Consell que relacionar Irlanda del Nord i la Repblica d Irlanda en relaci a certs mbits (agricultura, turisme, pesca, transports ). Per primera vegada algunes decisions que afecten a Irlanda del Nord sn preses des de Dublin.
 Un altre Consell que relacionar Irlanda del Nord, Esccia, Gales i Anglaterra on es tindr l objectiu d afavorir les relacions entre aquests territoris.

A part d aquestes noves institucions, es pacten una srie de voluntats per part de totes les parts: El respecte a la voluntat del poble d Irlanda del Nord en les eleccions democrtiques. El comproms amb la pau de totes les forces poltiques representades. Cercar el desarmament dels diversos grups armats. L alliberament de la majoria de presos d aquelles organitzacions que respecten l alto el foc. La modificaci de la demanada constitucional irlandesa sobre Irlanda del Nord (La constituci de la Repblica d Irlanda modifica el seu segon punt on es reconeixia com a territori nacional a la totalitat de l lla). Finalment, tamb es reconeix el galic com a idioma oficial d Irlanda del Nord.

Durant els anys posteriors, s ha anat avanant, encara que amb molts entrebancs, cap el compliment d alguns dels diversos acords, molts altres, deu anys desprs continuen sense cap aven. L autonomia norirlandesa ha estat suspesa per Londres degut a les pressions del DUP, partit unionista ms radical i majoritari, contrari a la negociaci, si aquesta inclou el Sinn Fin. Aix, el DUP es neg a governar al costat del Sinn Fin. Finalment, per, el 2007 es tornen a produir eleccions i, desprs d'alguns mesos de negociaci, s'arriba a un acord entre el DUP i el Sinn Fin per a restablir el Parlament nordirlands. El reverent Ian Paisley (DUP) governar com a primer ministre, mentre que Martin McGuinness (Sinn Fin) ser escollit vice-primer ministre.

A la banda republicana, diversos sectors s han sentit trats per la deriva reformista que est prenent el Sinn Fin. No veuen amb bons ulls les negociacions amb els britnics i totes les cessions que s estan fent. Aix, hi ha hagut diverses escisions, com el sector anomenat Republican Sinn Fin o el "32 counties sovereignty movement" (Moviment per la sobirania dels 32 comptats), que es mantenen favorables a mantenir la lluita armada, juntament amb l IRSP (Irish Republican Socialist Party), tot considerant la negociaci com a l inici de la derrota i l acceptaci de la llei britnica a Irlanda.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266431" title="Peix martell" nonfiltered="4546" processed="4535" dbindex="104573">

El peix martell (Sphyrna zygaena) s una espcie de taur que viu en aiges temperades i tropicals.

Descripci.

 Cos allargat i fusiforme.
 Cap aplanat i allargat en dos lbuls on, als extrems, sn collocats els ulls (no ofereix cap dubte d'identificaci a causa de la seua forma de martell).
 Presenta cinc parells de fenedures branquials, les dues darreres per sobre de les pectorals.
 El color va del gris blavs al verd marronat; els flancs sn clars i el ventre, blanc griss.
 El mascle madura entre els 210 i 240 cm. La femella ho fa quan t 304 cm aproximadament.
 Assoleix una longitud mxima entre 370 i 400 cm.

Hbitat.

s un potent nedador pelgic que es troba tant prop de la costa com a mar oberta i preferentment en zones de fondria (de 20 a 400 m). s molt tolerant amb les temperatures de l'aigua. Pot realitzar migracions i tot sovint forma moles.

Alimentaci.

Menja petits peixos demersals i pelgics. Tamb crustacis i molluscs.

Reproducci.

s vivpar placentari; amb 29 o 37 cries per ventrada que mesuren entre 50 i 61 cm.

Aprofitament.

Inters comercial relatiu a les costes dels Pasos Catalans ja que no s gaire abundant. Es pesca amb palangre. Podrien aprofitar-se'n la carn, les aletes, el fetge i les mandbules.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 131.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el peix martell. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266434" title="El Barrio" nonfiltered="4547" processed="4536" dbindex="104574">
Jos Luis Figuereo Franco, "Selu" pels amics, va nixer el 4 de juny de 1970 a Cadis. s considerat un dels millors canta autors espanyols de flamenc fusionat de l'actualitat i dels ltims temps.


lbums d estudi.


 Enllaos externs .
 web oficial;
 Club de fans;
Club de Amigos OrgulloBarriero.com;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266435" title="Semiarundinaria makinoi" nonfiltered="4548" processed="4537" dbindex="104575">

Els Semiarundinaria makinoi sn bambs de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Liliidae, classe lilipsid, divisi magnoliofit. Ocasionalment se'l confon amb el Semiarundinaria kagamiana.

 Caracterstiques .
La seva alada mitjana est entre els tres i cinc metres. Molt sofert pel que fa a les condicions del sl, suporta temperatures de fins -12C. El seu fullam verd clar contrasta amb els troncs, de color rosat tirant a violaci. Bamb de tipus corredor: les seves arrels s'estenen en el terreny i generen nous troncs a poca distncia de l'original, fins a fer un mur de vegetaci; hom n'aprofita aquesta caracterstica per a fer-ne tanques, com en el laberint de la bambuseria de Prafrance  .

D'origen japons, el seu nom local s Hotei-narihira  . El nom cientfic d'aquest bamb deriva de Tomitaro Makin , el primer botnic japons que classific vegetals seguint el mtode desenvolupat per Linneu.

 Enllaos .
 Breu descripci ;
 Experincia de cultiu a prop de Pars ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266436" title="Plataforma Democrtica d'Arag" nonfiltered="4549" processed="4538" dbindex="104576">
Plataforma Democrtica d'Arag (PDA) fou un organisme unitari d'oposici al franquisme creat a Arag en la segona meitat de 1975 per membres del Comit Aragons de Lluita per la Llibertat, que havia estat creat al maig de 1975, i en formaven part el Partit Socialista Obrer Espanyol (PSOE), el Partit Carl d'Arag, les Joventuts Socialistes, la Uni General de Treballadors, la Federaci Obrera Socialista, els Comits d'Estudiants Revolucionaris de Saragossa (CE.RZ) i el Moviment Comunista d'Arag (MCA). 

Quan es va constituir la Plataforma de Convergncia Democrtica a nivell espanyol, es va acordar la creaci de la PDA, en la qual van quedar englobats el Partit Carlista, PSOE, ORT, Izquierda Democrtica i MCA. Desprs de la mort de Francisco Franco el novembre de 1975, la PDA es va fusionar en un nic organisme unitari amb la Junta Democrtica d'Arag (JDA), de la mateixa manera que a nivell estatal s'havia format la Platajunta, que a Arag fou anomenada Coordinaci Democrtica d'Arag.  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266437" title="Cova d'en Daina" nonfiltered="4550" processed="4539" dbindex="104577">

La Cova d'en Daina s un dolmen de granit de grans dimensions construt entre el 2700 aC i el 2200 aC al raval del poble de Romany de la Selva (Baix Empord).

 Histria .

El conjunt fou descobert pel professor d'histria natural de l'Institut de Girona Manuel Czurro a l'inici del decenni de 1900 als terrenys de la famlia Cama a Romany, coneguts com a Manso Cama. Al 1957, Llus Esteva promogu l'excavaci del monument. En aquesta campanya es trobaren mants ossos, dents, set puntes de fletxa en slex, cermica i peces de collars.

 Estructura .

El recinte megaltic es troba protegit por un cromlech en forma d'anell extern d'11 metres de dimetre format per grans pedres grantiques (1), un passads principal que va d'est a oest (2), un tmul de terra i pedres que serveixen de contrafort (3) i la cambra sepulcral del centre (4).

El dolmen amida 7,60 m de llarg per 1,70 m d'ample i 1,50 d'alada. La cambra funerria, de forma rectangular, es troba separada de la galeria per tres peces que conformen la porta d'entrada.
Les peces de ms grandria recuperades del'aixovar foren trobades en l'excavaci de PereCama i Casas el segle XIX. Altres dems petitespertanyen a l'excavaci d'Esteva Cruaas. Delconjunt cal destacar nombrosos ossos moltfragmentats i moltes dents de gent gran i decriatures. Set puntes de slex de diverses tipologiesi fragments de ganivet, tamb de silex. Dos
fragments cermics amb lnies incisives i un altrefragment de vora, potser campaniforme. Ms detres centenars de grans collarets d'esteatita i decalata. Dues plaquetes de fibrolita de color grisverds i dues altres de sorrenca molt fina, una
perforada.Una pea discoidal de pissarra negrosa iuna petita pea feta amb una lmina fina d'or, enforma cilndrica, enrotllada

 Bibliografia .

 TARRS, Josep, Els monuments megaltics. Girona: Diputaci de Girona, 1992.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266439" title="Liberazin" nonfiltered="4551" processed="4540" dbindex="104578">
Liberazin fou un grup poltic d'Arag creat el novembre de 1991 de la fusi del Moviment Comunista d'Arag i de la Lliga Comunista Revolucionria (LCR), de la mateixa manera que havien format Ca Revolta o el Kollectiu Bassetja. A diferncia de les organitzacions anteriors, proposa intervenir en la vida pblica i qestiona que la transformaci social i l'emancipaci humana hagin de passar necessriament per les estratgies de la poltica institucional. El 1993 el nucli provinent de LCR decid separar-se. El seu treball s'integra en els grups que actuen en diferents camps de l'activitat cvica: feminisme, insubmissi a l'exrcit, antimilitarisme, ecologisme, solidaritat internacionalista, sindicalisme (dintre del sector crtic de Comissions Obreres), etc. 


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266441" title="Coordinaci Democrtica d'Arag" nonfiltered="4552" processed="4541" dbindex="104579">
Coordinaci Democrtica d'Arag (CDA) fou un organisme unitari d'Arag resultant de la uni de la Junta Democrtica d'Arag (JDA) i la Plataforma Democrtica d'Arag (PDA) a finals de 1975, de la mateixa manera que es form la Platajunta a nivell estatal. Noms hi estaven representats els partits poltics i els sindicats, i quedaven vinculats per no com a integrants, les personalitats independents i entitats socials i culturals que tenien cabuda en la Junta Democrtica d'Arag. La seva activitat va ser molt ms pblica que la dels anteriors organismes unitaris de l'oposici, tot i encara ser illegal. El seu programa insistia en els punts: llibertat, amnistia, govern provisional i eleccions a Corts constituents. 

Es desintegra amb el comenament de negociacions entre representants de Coordinaci Democrtica i el primer govern d'Adolfo Surez, i la paulatina legalitzaci dels partits poltics, que ja tenien veu prpia. El maig de 1976 convoc una jornada de lluita en defensa de les reivindicacions regionals d'Arag i a finals d'any es va dissoldre. 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266443" title="Nord d'Anglaterra" nonfiltered="4553" processed="4542" dbindex="104580">


El Nord d'Anglaterra (popularment i en angls the North, 'el nord') s un conjunt de comtats histrics d'Anglaterra que a travs d'una histria i cultura compartida, es considera una regi (o supraregi) prpia. Els comtats que en formen sn Cumbria al nord-oest, Northumbria al nord-est, Yorkshire al sud-est i Lancashire al sud-oest.

Tot i que els lmits de la regi sn geogrficament imprecisos, si parlem dels lmits actuals de les provncies que conformen els quatre comtats, sn els segents: limita amb les Midlands o terres mitjanes d'Anglaterra just al nord de la ciutat de Chester, i traa una lnia recta fins a Chesterfield. Aqu apuja fins al delta del riu Humber, tocant la mar al nord de Grimsby. Fita amb Esccia acceptant la frontera poltica, s a dir, de just al nord de Carlisle apujant in lnia diagonal fins a Berwick. A l'est i a l'oest confronta amb la mar del nord i la mar irlandesa. No s una regi molt emprada per l'administraci per quan en faa referncia, sol incloure-hi la provncia de Cheshire, al sud de Liverpool, per motius prctics, malgrat que s discutible si hi pertany segons la visi popular i histrica.
   
Llengua i origens.

La regi t, a grans trets, quatre dialectes de l'Angls, el Geordie de Northmbria, el Cumbrian de Cumbria, i el Yorkshire i el Lancastrian dels comtats del mateix nom. Ensems aquests dialectes reben el nom popular de Northern ('parlar del nord'). Tots es diferencien dels dialectes del sud en tant a l's de les vocals, que tendeix a ser ms pures i curtes, i tamb per un cert guteralisme. Els accents i vocables del Nord reflecteixen l'origen dels pobladors, majorment del que avui en dia sn Noruega i Dinamarca, mentre que els del sud provenien del nord d'Alemanya. Si Geordie i Yorkshire provenen de l'idioma antic de Northumbria, un regne que abastava l'actual Northumberland, Durham i Yorkshire, s'entn que sn dialectes germans amb un to bastant o molt dur. El Geordie s potser un dels dialectes ms distinctius tant per les moltes paraules desconegudes en l'idioma estndard com per la pronncia diferenciada de les vocals. De la mateixa manera els dialectes de la vora occidental (Cumbrian, Lancastrian) tenen paral.lels, i veiem que tota la zona en un moment era un regne que es deia Strathclyde. Tamb caldria destacar l'influncia del regne celta de Rheged, avui en dia Cumbria, i la influncia residual de la cultura celta a l'oest i especialment al nord-oest. Encara existeixen paraules d's agricultural que descendeixen directament de la llengua celta d'aquesta tribu. Per ltim, el dialect de la ciutat de Liverpool, Scouse, s un producte de l'alta immigraci d'irlandesos i ofereix diferncies importants amb el Lancastrian que li envolta. 

Tant els que el parlen com els que venen del Nord d'Anglaterra s'en diu Northerners, s a dir, 'gent del nord'. Aquest nom no fa referncia, en canvi, als Escosesos.

El 'fet diferencial' del Nord.

La divisi econmica.
El Nord es divideix entre el sud superpoblat, on trobem la majoria de les ciutats, i el nord agricultural (aqu cal destacar la costa de Northumbria, al nord-est, que tamb s industrial). Aquell sud, que s'anomena industrial belt o franja industrial, va ser el motor de la Revoluci Industrial al Regne Unit. Tamb s la causa de una certa confusi quan parlem del Nord d'Anglaterra: per un costat, cont enormes zones de paisatge rural que fou lloat per escriptors com les germanes Bront o el poeta Wordsworth; per l'altre, les ciutats industrials concentren una gran quantitat de persones en una rea reduda i contaminada. La importncia histrica de la indstria i les males condicions dels treballadors, junt amb la recessi econmica dels 1980s quan la majoria de les factories es tancaren, han creat una mal imatge per al Nord, la de ciutats grisenques i pobres, que li ha costat molt de superar.


Tpics i classe.
Aquesta histria industrial ha produt una certa mentalitat i auto-imatge del prototpic Northerner: el treballador o llaurador senzill per honest, que suporta els seus problemes sense queixar-se i no es refia de la gent per s molt proper amb els amics i la famlia. Tot i que aquesta imatge s tant una generalitzaci com anacrnica, encara t fora importncia en l'imaginari col.lectiu. Malgrat el defalliment de l'agricultura i la indstria, no s'ha acceptat tan facilment la nova economia de serveis i els conseqents canvis en estil de vida com a d'altres regions.

Poltica.
El producte ms important de la industrialitzaci, provincialitzaci i recessi econmica del Nord era una classe obrera d'actitud lluitadora que don al moviment socialista britnic moltes figures importants, tant al Partit Laborista (Regne Unit) (que es fund a Bradford) com al Partit Comunista i derivats. Dels 1920s fins als 1980s i ms enll, podem parlar d'un feu del socialisme al qual quasi tots els municipis de certa importncia tenien governs socialistes (amb l'excepci de les zones ms rurals, sobre tot el nord de Yorkshire). A la fi del segle XX, amb les indstries destrudes i la prdua de valor dels sindicats obrers, fins a ciutats com Leeds o Liverpool experimentaren caigudes importants en vots a l'esquerra que don lloc a coalicions o fins i tot la prdua del poder per al Partit Laborista.

Poblaci.

Pel que fa a poblaci, hi ha uns 20 milions vivint a l'actualitat als quatre comtats, tot i que hi ha una tendncia a la baixa com a conseqncia de la migraci en recerca del treball. Aquesta migraci es fa generalment al sud i especialment a Londres, i malgrat els nous diners que hom veu a les ciutats del Nord, no sembla probable que s'ature.

Pel que fa a la distribuci de la poblaci la majoria viuen a les ciutats i com a conseqncia, es concentra gran part al sud de la regi sobretot al voltant del riu Mersey (zones metropolitanes de Liverpool i Manchester) i al sud de Yorkshire (Leeds, Bradford, Sheffield, Wakefield, Hull). La resta de la poblaci es troba dividit entre les ms modestes ciutats del nord-est i la ruralia.

Identitat i perjudicis.
El terme Northern no t cap aspecte despectiu avui en dia, malgrat que al segle XX i anterior la gent del Nord d'Anglaterra eren vistos per alguns com a incultes i provincians, i els diversos parlars rebien el tracte de patus. 
Malgrat tot, als 1990s la BBC comen a utilitzar presentadors amb accents regionals en preferncia a l'estndard, alhora que les ciutats del nord atraen inters per l'xit musical de molts grups de pop i rock del nord d'aquella dcada. Tot aquest procs ha dut a capgirar l'actitud dels mitjans i del pblic, i de donar cach a cuitats com Liverpool, Manchester i Newcastle. El smmum d'a fou quan Liverpool guany com a capital de la cultura europea del 2008.

Turisme i Natura.


El Nord abasta una gran zona que inclou paisatge rural, industrial, martim, i muntanyenc. El parc natural de ms abast i fama s el Districte dels Llacs, situat a Cumbria. D'altres parcs sn el parc nacional de Northumberland, el Peak District entre Manchester i Leeds, i els Yorkshire Dales i els North Yorkshire Moors. 

La zona ms alta s la serralada dels Pennines, parteix la regi en dos de nord a sud. s aqu que podem trobar grans rees sense poblaci ni construcci, ideal per a la tranquilitat i l'esplai.

El passat industrial, en alguns casos tan recent, s ara objecte d'una revifalla d'inters, sobretot els museus que tracten la histria dels trens i canals de la regi. s el lloc ideal per descobrir el com i el qu de la Revoluci Industrial. El primer tren va ser creat a Darlington, a Northumbria, per exemple. 

Trobem unes costes verges malgrat l'existencia de ports industrials a pocs kilmetres. Les costes de Cumbria, Northumberland i North Yorkshire ofereixen trams intocats i amb grans colnies d'aus.

La destinaci turstica que atrau ms visitants s la muralla romana o mur d'Adri. Aquesta muralla defensiva amb restes de forts i quarters militars s'allarga des de Carlisle a la costa de l'oest fins a Newcastle a la costa de l'est. En alguns punts no s'hi roman res, per al punt ms cntric podem trobar trams gaireb intactes, a ms d'importants romanalles romanes. Existeix un sender que travessa de punt a punt la muralla.

Destinacions turstiques de la costa inclou Blackpool a l'oest i Whitby a l'est. La costa de Northumberland s famosa pel seu paisatge agrest i verge, que destaca el castell d'Alnwick i els pobles pesquers. L'illa de Lindisfarne, o Holy Island ('l'illa santa') a la mateixa costa alberga la primera bblia escrita a Anglaterra.

Monuments de major importncia sn la catedral de York, Yorkminster; la catedral i universitat de Durham; el museu d'art Tate de Liverpool; Castle Howard a Yorkshire; i el castell de Carlisle.

Ciutats, regions i provncies.





Ciutats prinicipals.

 Manchester pob. 2.240.230;
 Liverpool pob. 816.900;
 Sheffield pob. 640.720;
 Leeds pob. 443.247;
 Bradford pob. 293.717;
 Newcastle-upon-Tyne pob. 259.536;
 Hull pob. 256.200;
 York (ciutat) pob. 191.800;
 Blackpool pob. 142.700;
 Middlesbrough pob. 142.691;
 Preston pob. 132.000;
 Carlisle pob. 71.773 ;
 Durham pob. 42.939 ;
 Lancaster pob. 45.952;

Regions.
Segons el sistema de regionalitzaci de la Uni Europea, el Nord es compon de les regions de Yorkshire, North (Cumbria i Northumbria), i Northwest (Lancashire). Aquest sistema s'empra com a demarcacions electorals al Parlament Europeu i per a la concessi de ajuts econmics. 

Tanmateix, d'acord amb la regionalitzaci duta a terme pel govern britnic, les regions sn el Northeast (Northumbria), Yorkshire i el Northwest (Lancashire i Cumbria). La BBC utilitza aquest marc per a les seues desconeccions regionals.

Provncies del Nord.
Northumberland;
Tyne i Wear;
Durham;
Cumbria;
Lancashire;
North Yorkshire;
East Riding de Yorkshire;
South Yorkshire;
West Yorkshire;
Gran Manchester;
Merseyside;
Cheshire (administrativament pertany a la regi anomenada nord-oest);

Vegeu tamb.
 Cumbria;
 Northumbria;
 Yorkshire;
 Lancashire;
 Regne Unit;

Enllaos externs.
 Dialecte de Cumbria ;
 Dialecte de Lancashire ;
 Dialecte de Yorkshire ;
 Dialecte de Northmbria ;
 Dialecte de Liverpool ;
 regi histrica de Northmbria ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266450" title="Centroscymnus" nonfiltered="4554" processed="4543" dbindex="104581">

Centroscymnus s un gnere de taurons de la famlia Dalatiidae.

Espcies.

 Centroscymnus coelolepis ;
 Centroscymnus crepidater  ;
 Centroscymnus cryptacanthus ;
 Centroscymnus macracanthus ;
 Centroscymnus owstoni ;
 Centroscymnus plunketi;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de taurons. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266451" title="Osman I" nonfiltered="4555" processed="4544" dbindex="104582">


Osman I (turc otom:                , turc:Osman Gazi, Osman Bey, I.Osman o Osman Sayed II)  (1258 1326) va ser cabdill de la tribu turca dels Kay  i el fundador de la dinastia que va establir i governar l'Imperi Otom. L'imperi, que va rebre el seu nom, es convertiria en una potncia mundial durant sis segles.

El 1281 va succer el seu pare, Ertu rul Gazi, com a cabdill la tribu turca dels Kay , establerta a Eskisehir i que pertanyia a la horda turca dels oghuz. El 1299 va declarar la independncia del seu petit regne respecte els turcs seljcides. Les invasions dels mongols des de l'oest havien fet que molts turcs es refugiessin al principat d'Osman, i aquest va aprofitar el potencial demogrfic per abandonar la vida seminmada de la seva tribu i consolidar-se com un poder emergent.

Orgens de l'Imperi.
La base dels turcs otomans a S t era propcia, ja que a l'est l'opulent Imperi Bizant comenava a decaure i a l'oest els estats musulmans eren dalmats per les invasions mongoles. (el mateix any del naixement d'Osman, el 1258, Bagdad va ser saquejada per Hulagu Khan)

Osman va esdevenir cap de la tribu, o bei, a la mort del seu pare el 1281. Als vint-i-quatre anys, ja havia demostrat habilitats com a lder i guerrer. Als seus dominis s'hi van concentrar refugiats que fugien dels mongols, i mercernaris que pretenien participar en el saqueig dels botins que oferia el decandent Imperi Bizant.

Expansi militar.
El 27 de juliol del 1302, desprs d'infligir una contundent derrota a l'exrcit bizant a la Batalla de Bafeus, en les proximitats de Nicea, Osman va comenar a situar les seves forces a la frontera amb l'Imperi Ortodox. Les zones frontereres van ser poblades per grans nombres d'emigrants, liderats per guerrers ghazi (lluitadors de l'Islam) i erudits musulmans. 

Davant la creixent influncia osmanli i islmica, els bizantins van anar abandonant les planes d'Anatlia i es concentraren a les poblacions costaneres. Osman continu el seu avan i va capturar la ciutat d'Efes i els dominis bizantins a la Mar Negra

La darrera campanya d'Osman, abans de la seva mort natural als 68 anys, va ser contra la ciutat bizantina de Bursa. Osman no particip personalment a la batalla, per la seva captura de Bursa resultaria molt important pel futur de l'Imperi ja que la ciutat servirira en el futur com a base contra els bizantins de Constantinoble, i el seu fill i successor Orhan la convertiria en capital otomana.

Literatura sobre Osman.

Els escriptors orientals coincideixen a lloar la bellesa fsica d'Osman, i l'extraordinria fora i llargria del seu bra. Com el rei persa Artaxerxes Longimanus, Liu Bei dels Tres Regnes o Siddharta Gautama, es diu que els braos d'Osman li arribaven als genolls estant dempeus.

Tenia cabell, barba i celles negres, i d'aqu durant la seva joventut era anomenat Kara ("negre") Osman. Sovint es descrit com un genet de gran habilitat i grcia, i segons els relats solia portar un turbant de tela blanca al voltant d'un centre vermell.

Les llegendes de la seva joventut s un dels temes recurrents dels escriptors orientals, especialment la seva histria d'amor amb la bella Mal Hatun. Els relats sovint son exagerats i presenten una versi molt idealitzada del fundador de l'Imperi.

Els historiadors otomans tamb van donar molta importncia al seu nom, que literalment significa "trenca-ossos" i al que atribuiren un significat proftic que presagiava les futures conquestes de l'Imperi. Tamb s el nom d'una espcie de voltor (trencals) que era considerat smbol de poder i reialesa.

Vegeu tamb.
 Oghuz;
 Kay ;
 Ertu rul Gazi;
 S t;
 Imperi Otom;














































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266454" title="Cursa cap al mar" nonfiltered="4556" processed="4545" dbindex="104583">

La cursa cap al mar fou un conjunt d'operacions militars al front occidental de la Primera Guerra Mundial, entre mitjan setembre i final d'octubre de 1914. Desprs de la primera batalla del Marne i la retirada alemanya fins a l'Aisne, ambds bndols iniciaren una srie de maniobres de flanqueig mutu i posterior atrinxerament, en qu intentaven sobrepassar a l'enemic pel seu flanc septentrional.

Inicialment el front finalitzava al riu Aisne; llavors els alemanys maniobraren cap al flanc aliat i van ocupar les posicions a Chemin des Dames, a la riba occidental del riu, Al seu torn, els aliats els flanquejaren per l'oest, per trobar-se amb noves lnies alemanyes. El procs s'an repetint fins arribar al mar del Nord, amb les batalles de La Basse, la primera d'Ieper i la de l'IJzer, a final d'octubre. La conseqncia fou una lnia de front amb trinxeres contnues en uns 300 km, que posteriorment s'estengu a tota la lnia del front occidental fins a la frontera sussa.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266457" title="Branquiur" nonfiltered="4557" processed="4546" dbindex="104584">


Els branquiurs (Branchuiura) sn una subclasse de crustacis maxillpodes que inclouen unes 130 espcies en un sol ordre, els arguloides (Arguloida), i una sola famlia, els arglids (Argulidae), composta pels gneres Argulus, Dolops i Chonopeltis.

Els braquiurs sn ectoparsits de peixos marins i d'aigua dola, per es poden trobar algunes espcies de vida lliure. A diferncia dels coppodes, a ms de l'nic ull fusionat, tenen dos ulls simples a cada banda del cap. 

Els parsits solen fixar-se sobre les brnquies d'un peix, a vegades en quantitats tan grans que poden matar l'animal. Les mandbules estan redudes, presenten vores esmolades i estan allotjades dins d'un aparell en forma d'estilet anomenat probscide, i els apndixs estan reduts. A diferncia dels coppodes parsits, els branquiurs no recuperen la seva forma lliure un cop han comenat la fase parasitria fins al final de la seva vida, a l'poca de l'aparellament.

 Classificaci .
Segons Martin & Davis (2001), els branquiurs es classifiquen de la segent manera:

Subclasse Branchiura Thorell, 1864
Ordre Arguloida Yamaguti, 1963;
Famlia Argulidae Leach, 1819;

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266458" title="Premis Max" nonfiltered="4558" processed="4547" dbindex="104585">
Els premis Max sn concedits anualment des del 1998 als professionals del teatre d'Espanya per iniciativa de la Societat General d'Autors i Editors i Iberautor. La gala se celebra cada any a ciutats diferents: Madrid (1998), Barcelona (1999 i 2006), Sevilla (2000 i 2008), Bilbao (2001 i 2007), Valncia (2002), Vigo (2003), Saragossa(2004) i Guadalajara (2005).

Els guanyadors sn triats pels seus propis companys mitjanant un procs de dues rondes de votacions secretes, i segueixen el model dels Molire de Frana, els Olivier de Gran Bretanya o els Tony de Broadway. L'estatueta, dissenyada per Joan Brossa, t la forma d'una poma amb un antifa.

 Guardonats .
 XI Edici 2008 .
 Millor Espectacle de Teatre:  Marat-Sade, Animalario del Centro Dramtico Nacional ;
 Millor Espectacle de Teatre Musical: Ascenso y cada de la Ciudad de Mahagonny - Teatre Espanyol de Madrid ;
 Millor Espectacle de Dansa: Escupir en el Tiempo - Compaa de Danza Erre que Erre s.c.c.l. ;
 Millor Autor Teatral en castell: Juan Mayorga   El chico de la ltima fila;
 Millor Autor Teatral en catal:Toni Martn i Carme Portacelli i Roig - Fairy ;
 Millor Autor Teatral en Euskera: Maite Aguirre,Ins Martnez de Iturrate, Santiago Ortega - Cabaret infantil haur kabareta ;
 Millor Autor Teatral en Gallec: Xose Manuel Pazos Varela, Candido Pazo Gonzalez, Suso de Toro, Anxos Sumai i Sonia Delgado - Emigrados ;
 Millor Adaptaci d'Obra Teatral: Juan Mayorga - Un enemigo del pueblo ;
 Millor Composici Musical per a Espectacle Escnic: Luis Delgado - Un enemigo del pueblo ;
 Millor Coreografia: Blanca Li - Poeta en Nueva York ;
 Millor Director d'Escena: Andrs Lima - Marat - Sade ;
 Millor Director Musical: Manuel Gas - Ascenso y cada de la ciudad de Mahagonny ;
 Millor Escenografia: Elisa Sanz - Pequeos paraisos ;
 Millor Figurinista: Elisa Sanz - Pequeos paraisos ;
 Millor Disseny d'Illuminaci: Xavi Clot (AAI) - Plataforma ;
 Millor Actriu Protagonista: Vicky Pea - Homebody Kabul (a casa, a Kabul) ;
 Millor Actor Protagonista: Francesc Orella - Un enemigo del pueblo ;
 Millor Actriu de Repartiment: Gloria Muoz - Homebody Kabul (a casa, a Kabul) ;
 Millor Actor de Repartiment: Carles Canut - Plataforma ;
 Millor Intrpret Femenina de Dansa: Mar Gmez- Dios menguante ;
 Millor Intrpret Mascul de Dansa: Jos Jan "El Junco" - Romancero gitano ;
 Millor Espectacle Infantil: Pequeos parasos- Aracaladanza ;
 Millor Empresari o Productor Privat d'Arts Escniques : Animalario - Marat - Sade ;

 Enllaos externs .
 Web dels Premis Max;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266459" title="Pail" nonfiltered="4559" processed="4548" dbindex="104586">

El pail (Centroscymnus coelolepis) s una espcie de taur de la famlia Dalatiidae.

Descripci.

 Cos cilndric amb el musell curt.
 La seua coloraci s castany fosc.
 Sense aleta anal ni membrana nictitant.
 Aletes dorsals amb espina molt petita.
 Presenta cinc parells de fenedures branquials.
 Assoleix entre 95 i 114 cm de longitud total.

Hbitat.

s fora com en els fons del tals continental, entre els 270 i 2000 m de profunditat. Normalment es troba als 400 m, per ostenta el registre de ms fondria de qualsevol elasmobranqui: ha estat capturat a 3.675 m. Viu preferentment en aiges amb temperatures entre 5 i 10 C.

Alimentaci.

Menja peixos demersals i bentnics.

Reproducci.

Ovovivpara aplacentria. En cada part neixen de 13 a 16 petits.

Aprofitament.

Espcie sense cap tipus d'inters comercial, encara que la carn s bona.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 85.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266462" title="Somniosus" nonfiltered="4560" processed="4549" dbindex="104587">

Somniosus s un gnere de taurons de la famlia Dalatiidae.

Espcies.

 Somniosus microcephalus   ;
 Somniosus pacificus ;
 Somniosus rostratus ;

Referncies.


Enllaos externs.
 Informaci sobre aquest gnere de taurons. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266463" title="Gutxo dormidor" nonfiltered="4561" processed="4550" dbindex="104588">

El gutxo dormidor o gutxo boreal (Somniosus rostratus) s una espcie de taur de la famlia Dalatiidae.

Descripci.

 Cos fusiforme i cepat amb el musell ample i arrodonit.
 Sense membrana nictitant ni aleta anal.
 Les dues aletes dorsals no tenen espines.
 Presenta cinc parells de fenedures branquials.
 El seu color s gris o negrs.
 La longitud total mxima s de 140 cm.
 El mascle s sexualment madur als 71 cm i la femella entre els 82 i 134 cm.

Hbitat.

Viu prop del fons del tals continental a una profunditat entre 180 i 1000 m de fondria.

Alimentaci.

Menja, probablement, invertebrats i peixos bentnics.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. La mida, al naixement, s de 21 a 28 cm de longitud total.

Aprofitament.

Espcie sense inters comercial.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 87.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el gutxo boreal. ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266466" title="Casal de Catalunya de Pars" nonfiltered="4562" processed="4551" dbindex="104590">
Casal de Catalunya de Pars s un casal catal fundat a Pars el 1945 per Llus Nicolau d'Olwer, Joan Rebull i Torroja, J. Dalmau i Josep Camps J. Masot i que en aquell moment volia ser un punt de trobada per als catalans exiliats. Inicialment tenia 300 socis i arrib a 1.360 el 1964. Ha dut a terme nombroses activitats culturals i poltiques, com un homenatge a Francesc Maci.  Josep Bailina i Sivila, supervivent del camp de concentraci de Mauthausen, en fou president el 1984. Edita la revista Caliu. Hi ha donat conferncies Josep Maria Ainaud de Lasarte i Joan Revents.

 Enllaos externs .
 Petita histria del Casal;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266468" title="Casal Catal de Sydney" nonfiltered="4563" processed="4552" dbindex="104591">
Casal Catal de Sydney s un casal catal que hi ha a Sydney (Nova Galles del Sud, Austrlia). Fundat durant els anys setanta, va tenir una forta embranzida grcies a l'activisme de Pere Agust i Molire. Actualment est en fase de refundaci.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266472" title="Pere Agust i Molire" nonfiltered="4564" processed="4553" dbindex="104592">
Pere Agust i Molire (Torroella de Montgr, 1903 - ?) s un activista catal. Fill d'un barber, rest orfre als 14 anys i marx a treballar a Olesa de Bonesvalls. Contact amb el catalanisme merc la lectura de L'Estevet, La Tralla i L'Intransigent, i quan fou cridat a files el 1926 per anar a la Guerra del Marroc marx a Buenos Aires. All collabor en les activitats del Casal de Catalunya de Buenos Aires i collabor a Naci Catalana i Catalunya. Fund tamb el Casal Catal de Morn Les Quatre Barres i el 1975 marx a viure a Austrlia, on ha fundat i dirigit el Casal Catal de Sydney.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266473" title="Premis Goya" nonfiltered="4565" processed="4554" dbindex="104593">
Els Premis Anuals de l'Acadmia de les Arts i les cincies cinematogrfiques d'Espanya, popularment anomenats Premis Goya, premien les millors produccions espanyoles amb una srie de premis segons les diverses especialitats del sector. Varen ser instaurats l'any 1987 tot imitant altres premis de carcter similar com els Oscars, o els Premis Csar. El guard escollit va ser un bust de bronze del pintor espanyol Francisco de Goya.

El premi es concedeix per votaci popular entre tots els membres de l'Acadmia, que elegeixen en primer lloc quatre nominats per a cada categoria, i finalment un guanyador.

La cerimnia d'entrega t lloc a finals de gener o principis de febrer i segueix el mateix format que la cerimnia d'entrega dels Oscars. La primera cerimnia, de l'any 1987, es va fer al teatre Lope de Vega de Madrid. Des d'aleshores els premis s'han entegat sempre al Palau de Congressos de Madrid, amb excepci de l'any 2000 en qu es van fer a l'Auditori de Barcelona. Les pellcules que opten al guard son totes les espanyoles estrenades entre l'1 de desembre i el 30 de novembre de l'any en qu es concedeixen.

Histria.
El primer cop que es va plantejar organitzar una entrega de premis per premiar les millors produccions espanyoles fou l'any 1986 amb la creaci de l'Acadmia de les Arts i de les Cincies Cinematogrfiques d'Espanya. Aquesta va veure la llum avalada per nombrosos professionals destacats del cinema, com Luis Garca Berlanga o Carlos Saura i fins a un total de 87 persones. En l'actualitat, l'Acadmia compta amb ms de 850 membres i una de les seves labors principals s la concessi dels premis Goya.

El 16 de mar de 1987 fou el primer cop que aquests guardons s'entregaren. En la primera edici es van repartir 15 estatuetes, xifra que ha anat creixent progressivament fins arribar a les 28 actuals.

L'entrega de premis s'ha fet sempre amb una normalitat relativa, excepte en algunes ocasions especials. Una de les edicions ms recordades s la de 2003, en la que una gran part dels premiats i nominats varen expressar el seu rebuig al govern de Jos Mara Aznar i ms concretament a la invasi de l'Iraq per part de tropes espanyoles. Tamb va aconseguir certa ressonncia l'edici de 2004, en la que grups de nacionalistes espanyols van criticar durament la nominaci de la pellcula de Julio Mdem La pelota basca.

L'any 2005, tamb es van acusar els premis d'estar extremadament polititzats, per la presncia de la plana major del PSOE a l'entrega. En aquell mateix any alguns grups van criticar la gran quantitat de premis aconseguits per Mar Adentro d'Alejandro Amenbar (14 en total), poc desprs de la gala Pedro Almodvar, el gran derrotat d'aquella edici, va anunciar que deixaria de pertnyer a l'Acadmia.

Al llarg dels anys, els Premis Goya s'han anat consolidant progressivament, fins arribar a ser, avui en dia, els ms importants de tota la indstria cinematogrfica a Espanya.

Categories.
 Millor pellcula;
 Millor director;
 Millor interpretaci masculina protagonista;
 Millor interpretaci femenina protagonista;
 Millor gui original;
Millor gui adaptat;
Millor director novell;
Millor interpretaci masculina de repartiment;
Millor interpretaci femenina de repartiment;
Millor actor revelaci;
Millor actriu revelaci;
Millor direcci de producci;
Millor fotografia;
Millor muntatge;
Millor msica original;
Millor can original;
Millor direcci artstica;
Millor disseny de vestuari;
Millor maquillatge i perruqueria;
Millor so;
Millores efectes especials;
Millor pellcula d'animaci;
Millor curtmetratge d'animaci;
Millor curtmetratge documental;
Millor curtmetratge de ficci;
Millor pellcula europea;
Millor pellcula documental;
 Millor pellcula estrangera de parla hispana;
 Goya d'Honor;

Edicions.
 Any 2008;

Mxims galardonats.
Pellcules ms premiades.
 Mar adentro (2004) - 14 premis;
 Ay Carmela! (1990) - 13 premis;
 Belle poque (1992) - 9 premis;

 Directors guanyadors de ms premis .

  Alejandro Amenbar - 3 premis de 4 candidatures;
  Fernando Len de Aranoa - 3 premis de 3 candidatures;
  Pedro Almodvar - 2 premis de 6 candidatures;
  Fernando Trueba - 2 premis de 3 candidatures;

 Actors guanyadors de ms premis .

  Javier Bardem - 4 premis de 7 candidatures;
  Juan Diego - 3 premis de 8 candidatures;
  Fernando Fernn Gmez - 3 premis de 6 candidatures;

 Actrius guanyadores de ms premis .

  Carmen Maura - 4 premis de 6 candidatures;
  Vernica Forqu - 4 premis de 5 candidatures;

Enlos externs.
 Pgina web oficial de l'Acadmia amb informaci actualitzada sobre els premis ;
 Premis Goya a imdb ;

Referncies.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266476" title="William Agel do Melo" nonfiltered="4566" processed="4555" dbindex="104595">
William Agel de Mello (Catalo, Gois, 1937) s un diplomtic, advocat i traductor brasiler. Estudi Dret i ingress a l'Escola Diplomtica, Instituto Rio Branco. El 1966 fou nomenat vicecnsol brasiler a Barcelona. Ac va aprendre catal i aix el 1975 va publicar el primer Diccionari catal-portugus/portugus-catal, amb ms de 30.000 entrades, amb introducci d'Adriano da Gama Kury. El 1969 fou destinat a Liverpool i el 1972 fou nomenat cap de difusi cultural del Ministeri d'Afers Estrangers de Brasil. El 1976 fou destinat a Londres, el 1979 a La Paz (Bolvia) i el 1982 a Dar es Salaam, des d'on observ el procs d'independncia de Nambia.

Ms tard ha tradut al portugus els poemes de Federico Garca Lorca i ha escrit nombrosos assaigs sociolgics sobre frica, alhora que ha elaborat diccionaris del gallec, retoromnic, sard, occit, llat i francs. El 2007 fou nomenat director de la Cmara de Comrcio Brasil-Golfo Prsico-frica. Tamb va rebre el premi literari de l'Academia Brasileira de Letras.

 Obres .
 Diccionari catal-portugus (1975);
 Dicionario portugues-romeno (1979);
 Estrias da Terra (2002);
 UJAMAA - O Socialismo Africano: O modelo da Tanznia;
 O Processo de Independncia da Nambia;
 O Processo de Dissoluo do Apartheid e as Conseqentes Transformaes na frica Austral. As Opes Estrtegicas Brasileiras;
 O Idioma Panlatino e outros Ensaios Lingsticos;

 Enllaos externs .
 Pgina web seva;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266480" title="Premi Goya a la millor pellcula" nonfiltered="4567" processed="4556" dbindex="104596">
El Premi Goya a la millor pellcula s un dels 28 Premis Goya entregats anualment.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266481" title="Josep Bailina i Sivila" nonfiltered="4568" processed="4557" dbindex="104597">
Josep Bailina i Sivila (Santpedor, Bages, 1911 - Pars, 1984) fou un activista cultural catal. Estudi a Manresa i el 1932 es gradu en Administraci Pblica a l'Escola de laGeneralitat de Catalunya. El 1934 exerc com a secretari d'ajuntament a Sant Pau de Seguries, Albinyana, l'Espluga de Francol i el Vendrell. All el va sorprendre la guerra civil espanyola. Va obtenir el grau de tinent de complement i el 1938 fou ferit a la batalla de l'Ebre. El 1939 s'exili i fou internat al camp d'Argelers i desprs a Agde. En esclatar la Segona Guerra Mundial collabora en la Resistncia francesa fins que el 1941 s capturat pels nazis i enviat al camp de concentraci de Mauthausen. Des del 1946 resid a Pars i en el Casal de Catalunya de Pars port a terme una extensa tasca potenciadora de la cultura catalana a l'exili. Realitz per a la Creu Roja una relaci de tos els catalans i espanyols morts als camps d'extermini nazis.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266482" title="2. Bundesliga" nonfiltered="4569" processed="4558" dbindex="104598">
La 2. Bundesliga o Zweite Bundesliga s la segona categoria de la Lliga de futbol d'Alemanya. Est per sota de la mxima categoria professional, la 1. Bundesliga, i per sobre la 3. Liga.



 Equips de la temporada 2008/09 .

Alemannia Aachen (Aquisgr);

Rot Weiss Ahlen;

FC Augsburg (Augsburg);

MSV Duisburg ;

FSV Frankfurt (Frankfurt del Main);

SC Freiburg (Friburg);

SpVgg Greuther Frth;

FC Ingolstadt 04;

FC Kaiserslautern;

TuS Koblenz (Coblenza);

FSV Mainz 05 (Magncia);

1860 Mnchen (Munic);

1. FC Nrnberg (Nuremberg);

VfL Osnabrck;

Rot-Wei Oberhausen;

FC St. Pauli;

Hansa Rostock;

SV Wehen Wiesbaden;

Sistema de competici.

Actualment participen en la 2. Bundesliga 18 clubs que, seguint un calendari establert per sorteig, s'enfronten entre si en dos partits, un en terreny propi i altre en camp contrari. El guanyador de cada partit t tres punts, l'empat atorga un punt i la derrota, zero punts.

El torneig es disputa entre els mesos d'agost i maig del segent any. Al final de la temporada, els tres primers classificats ascendeixen a la 1. Bundesliga, i els quatre ltims sn descendits a la 3. Liga.



 Histria .

La segona divisi de la Bundesliga va ser creada el 1974, inicialment amb la participaci de 20 clubs dividits en dos grups, Nord i Sud. El 1981 es van unir en un nic grup format per 20 equips.

A partir de la temporada 1991/92, desprs de la reunificaci d'Alemanya, els clubs de la desapareguda RDA van comenar a participar en el campionat. Aix va obligar a ampliar a categoria a 24 participants, que novament es van dividir en dos grups de 12 equips. La segent temporada, la 92/93, es van tornar a unificar els dos grups en un nic de 24 equips. Desprs de diverses reduccions, des de la temporada 1994/95 participen 18 clubs en la 2. Bundesliga.

Durant la temporada 2004/05 la 2. Bundesliga es va veure esquitxada per un escndol de compra de partits en els quals es va veure implicat l'rbitre Robert Hoyzer. Com a conseqncia, el partit entre el LR Ahlen i el SV Wacker Burghausen va haver de ser repetit .

 Historial .



 Referncies .
  Diario El Mundo - Ordenan repetir uno de los partidos arbitrados por Robert Hoyzer (15 de febrero 2005);
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266484" title="Squatina" nonfiltered="4570" processed="4559" dbindex="104599">

Squatina s un gnere de taurons de la famlia dels esquanids i de l'ordre dels esquatiniformes que es troba als oceans i mars temperats i tropicals de tot el planeta.

Espcies.

 Squatina aculeata ;
 Squatina africana ;
 Squatina argentina ;
 Squatina armata ;
 Squatina australis ;
 Squatina californica ;
 Squatina dumeril ;
 Squatina formosa ;
 Squatina guggenheim ;
 Squatina japonica ;
 Squatina nebulosa ;
 Squatina oculata ;
 Squatina punctata ;
 Squatina squatina;
 Squatina tergocellata ;
 Squatina tergocellatoides ;

Referncies.

 Informaci sobre aquest gnere de taurons. ;

Enllaos externs.

 Vdeos i fotografies d'aquest gnere de taurons. ;















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266488" title="Cats (musical)" nonfiltered="4571" processed="4560" dbindex="104600">
Cats s un musical composat per Andrew Lloyd Webber, basat en el llibre Old Possum's Book of Practical Cats i altres poemes de T.S. Eliot. L'espectacle ha estat representat al voltant de tot el mn en nombroses produccions i ha estat tradut a ms de 20 idiomes.

 Histria de la producci .
Cats es represent per primera vegada al West End de Londres, al New London Theatre, l'11 de maig de 1981. Va ser produt per Cameron Mackintosh i per la The Really Useful Theatre Company, de Lloyd Webber. Va ser dirigit per Trevor Nunn i per la coregrafa Gillian Lynne. A Londres es realitzaren un total de 8.949 funcions, que es tancaren l'11 de maig del 2002, dia del seu 21 aniversari, projectant la funci en pantalles gegants al Covent Garden pels fans que no havien pogut comprar entrades per a la funci final. Va ser el musical de ms llarga durada fins el 8 d'octubre de 2006, quan va ser superat per Les Misrables.

L'espectacle s'estren a Broadway el 7 d'octubre de 1982, amb el mateix equip de producci el 19 de juny de 1997 es convert en el musical ms longeu a la histria de Broadway, amb 6.138 funcions (el total final van ser 7.485 funcions a Nova York). La darrera funci a Broadway va ser el 10 de setembre del 2000. El seu rcord de funcions va ser superat el 9 de gener del 2006 per El Fantasma de l'pera, tamb de Lloyd Webber.

Va guanyar el Premi Olivier de 1981 al Millor Musical nou i el Premi Tony de 1983 a Millor Musical, Millor Llibret de Musical, Millor Banda Sonora, Millor Actriu de Musical, Millor Actor de Musical, Millor Disseny de Vestuari per a un Musical, Millor Illuminaci de Musical i Millor Direcci de Musical. A ms va ser nominada als Tonys de Millor Actor Secundari, Millor Escenografia de Musical i Millor Coreografia.

Al 1998, Andrew Lloyd Webber produ una versi en vdeo de Cats, basada en la posada en escena al teatre, protagonitzada per Elaine Paige, que estren el paper de Grizabella a Londres; Ken Page, l'Old Deuteronomy original de Broadway; Sir John Mills com a Gus i Michael Gruber com a Munkustrap. Va ser dirigida per David Mallet, respectant la coreografia i la posada en escena original de Gillian Lynne per l'escenari del Teatre Adelphi. Va ser llenat tant en VHS com en DVD.

 Argument .
Quan la Tribu dels Jellicle es troben, el seu vell i reverenciat cap n'ha d'escollir un de la tribu que renaixer en una vida millor. La tribu es presenta i parla sobre els diferents candidats felins.

 Primer Acte   Quan els Gats embogeixen pel Ball de Mitjanit .
Desprs d'una obertura, els gats apareixen a escena i expliquen sobre la tribu Jellicle i el seu propsit (Jellicle Songs for Jellicle Cats). Els gats donen detalls sobre els diferents noms dels gats de la tribu (The Naming of Cats).

Munkustra apareix i presenta a la primera gata, de nom Jennyanydots (The Old Gumbie Cat). Ella seu i seu i seu tot el dia, mentre que de nit es passeja per tot arreu. Jennyanydots acaba, saluda als altres gats i s interrompuda per l'entrada d'un gat extravagant anomenat Rum Tum Tugger (The Rum Tum Tugger).

Apareix una vella gata grisa que mira a tot arreu. s Grizabella, de qui tots els gats s'allunyen. Els gats canten sobre el seu aspecte trist i desgraciat (Grizabella: The Glamour Cat). Grizabella marxa i la msica puja, apareixent Bustopher Jones, un gat que se situa a l'elit dels gats, pertanyent a diversos clubs de prestigi (Bustopher Jones: The Cat About Town). Desprs de la can, se sent un soroll de trencadissa de Macavity, el gat malvat. Els gats desapareixen, mentre fan la seva entrada Mungojerrie i Rumpleteazer, dos petits lladregots que gaudeixen causant problemes als humans (Mungojerrie and Rumpelteazer).

Finalment, apareix el Patriarca Jellicle, Old Deuteronomy, un vell gat que ha viscut moltes vides (Old Deuteronomy), i que ser qui esculli al gat que anir al Cel. 

A la majoria de produccions, aqu els gats fan un nmero per Old Deutoronomy (The Awefull Battle of the Pekes and the Pollicles). s la histria sobre dues tribus de gossos que es barallen pels carrers i que finalment sn venuts pel gran gat Rumpus. Immediatament desprs, comena la festa (The Jellicle Ball). Desprs del ball, torna a aparixer Grizabella, refusant quedar-se fora de les celebracions. Un cop ms, s deixada de costat per la resta de gats, per aix no l'atura per cantar una versi abreujada de Memory.

 Segon Acte   Per qu el dia a l'estiu s'allarga? Quan volar el temps? .

Se sent una nova trencadissa del dolent Macavity. Els gats s'espanten, per Old Deuteronomy els calma cantant-los sobre "qu s la felicitat" (The Moments of Happiness). En Gus (Asparagus) avana (Gus the Theater cat). Va ser un fams actor, per ara s vell. S'acompanya de Jellylorum, qui explica els seus xits pretrits. Gus recorda com un cop va interpretar l'infame Growltiger, el terror del Tmesi (Growltiger's Last Stand): explica la histria sobre el roman del pirata amb Griddlebone i com va ser capturat pels siamesos.

Fa la seva aparici Skimbleshanks, que dorm a un rac i que est al crrec de l'estaci del tren (Skimbleshanks: The Railway Cat). s llest i molt important, car sense ell "el tren no pot arrencar".

Amb una nova trencadissa i un riure ttric apareix Macavity, el ms buscat (Macavity: The Mystery Cat). s un "mestre del crim" que mai no s agaft in fraganti. Macavaty apareix i captura l'Old Deuteronomy. Mentre que la resta dels gats l'intenten seguir, Demeter i Bombalurina canten el que saben sobre Macavaty. Quan acaben, Macavity torna vestit com Old Deuteronomy. Quan Demeter se n'adona, Macavaty lluita amb Munkustrap.

Rum Tum Tugger suggereix que els gats trobin Mr. Mistoffelees (Magical Mr. Mistoffelees). s un gat negre i blanc que pot realitzar qualsevol truc de mgia. El gat mgic t xit en el retorn de Old Deteronomy, que s felicitat per tots els gats. L'elecci Jellicle ja pot tenir lloc.

Old Deuteronomy s'asseu i Grizabella apareix per darrer cop. Old Deuteronomy li permet tenir una oportunitat per dirigir-se als gats (Memory). La seva crida t xit i s l'escollida (Journey to the Heaviside Layer). Una escala baixa del cel, i Old Deuteronomy i Grizabella pugen. Quan arriben a dalt de tot, Grizabella acaba el viatge ella tota sola. Un cop de nou a terra, Old Deuteronomy fa el seu discurs de cloenda als humans (The Ad-dressing of Cats) i l'espectacle acaba.

Peces Musicals.


Act I;
 Overture;
 Prologue: Jellicle Songs For Jellicle Cats;
 The Naming Of Cats;
 The Invitation To The Jellicle Ball;
 The Old Gumbie Cat;
 The Rum Tum Tugger;
 Grizabella: The Glamour Cat;
 Bustopher Jones;
 Mungojerrie And Rumpelteazer;
 Old Deuteronomy;
 The Aweful Battle of The Pekes and the Pollicles;
 The Jellicle Ball;
 Grizabella: The Glamour Cat (Reprise);
 Memory   ;


Act II;
 The Moments of Happiness;
 Gus: The Theatre Cat;
 Growltiger's Last Stand;
 The Ballad Of Billy MacCaw or the mock Itailian aria In Una Tepida Notte;
 Skimbleshanks: The Railway Cat;
 Macavity: The Mystery Cat;
 Magical Mr. Mistoffelees;
 Memory (Reprise);
 The Journey To The Heaviside Layer;
 Finale: The Ad-Dressing Of Cats;




Repartiment original de Londres.




Repartiment Original de Broadway .



Enllaos externs .
Cats (filmed version) at Internet Movie Database;
The Official Site for the Cats UK Tour;
The Really Useful Group;
The Official Andrew Lloyd Webber site;
Gillian Lynne and Dance;
IBDb page for the Broadway production;
"Rhapsody on a Windy Night" (text and notes);
"Preludes" (text and notes);
"Old Possum's Book of Practical Cats";
Photographs from A. Maly;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266489" title="Sarah Chang" nonfiltered="4572" processed="4561" dbindex="104601">

Sarah Chang (Filadlfia (Pennsilvnia, Estats Units), 10 de desembre de 1980) s una violinista estatunidenca d'origen core.

Va comenar a estudiar el viol a l'edat de 4 anys a la Juilliard School of Music amb Dorothy DeLay, i de seguida fou considerada com una nena prodigi. A l'edat de vuit anys, fa una prova per a Zubin Mehta amb l'Orquestra filharmnica de Nova York, i per a Riccardo Muti amb l'Orquestra de Filadlfia. El 1999, rep l'Avery Fisher Prize, un dels premis ms prestigiosos atorgats a un instrumentista nord-americ.

Ha collaborat, a part de les orquestres filharmniques de Nova York i de Filadlfia, amb l'Orquestra Simfnica de Chicago, l'Orquestra Simfnica de Boston, l'Orquestra de Cleveland, l'Orquestra Filharmnica de Berln, l'Orquestra Filharmnica de Viena, les orquestres principals de Londres aix com el Concertgebouw d'Amsterdam. Ha donat prestigiosos recitals al Carnegie Hall i concerts al Kennedy Center de Washington DC, a l'Orquestra Hall de Chicago, al Symphony Hall de Boston, al Barbican Centre de Londres o a la Filharmonia de Berln.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266502" title="Tokugawa Yoshinobu" nonfiltered="4573" processed="4562" dbindex="104602">


 (tamb conegut com a Keiki) (Mito, 28 d'octubre del 1837   Shizuoka, 22 de novembre del 1913). Era el set fill de Tokugawa Nariaki i el quinz i ltim sh gun del Shogunat Tokugawa.

El 1866, el sh gun Iemochi va morir, deixant al bakufu (govern) molt dbil i perdent control, sense un successor el suficientment fort com per poder controlar el pas. Tokugawa Keiki va ser recolzat per tots els Tokugawa i els seus aliats amb l'nica persona amb la habilitat i experincia necessari per accedir al carreg. Tokugawa Keiki es va convertir en el quinz Sh gun Tokugawa el 1866, sota el nom de Tokugawa Yoshinobu.

Al poc temps de d'accedir de Yoshinobu a sh gun, es van iniciar canvis essencials. Es va emprendre una meticulosa revisi del govern per iniciar reformes que reforarien el govern de Tokugawa. En especial, es va organitzar l'assistncia el Segon Imperi Francs, amb la construcci de l'arsenal de Yokosuka sota l'orde de Lonce Verny, i l'enviament d'una missi militar francesa per modernitzar els exrcits del bakufu.

Es va formar un exrcit i una marina nacional, i la perspectiva era que el Shogunat Tokugawa ans guanyant terreny a travs d'unes forces i un poder renovats. 

El 1867, Yoshinobu va renunciar al seu carreg de sh gun i li va atorgar tot el poder a l'emperador. Es podria dir que molts dels poders, obligacions i responsabilitats de l'anterior sh gun va ser assumits per homes que eren coneguts com els "Tres grans nobles" de la primera era Meiji: Okubo Toshimichi, Saig  Takamori i Kido Takayoshi.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266504" title="Angelot" nonfiltered="4574" processed="4563" dbindex="104603">

L'angelot (Squatina squatina) s una espcie de taur de la famlia Squatinidae.

Descripci.

 Cos ample amb el cap gran i pla.
 Les aletes pectorals, carnoses, s'estenen a banda i banda del cap sense soldar-s'hi.
 Dues aletes dorsals petites, situades per darrera de les ventrals.
 Sense aleta anal ni membrana nictitant.
 T cinc parells de fenedures branquials.
 Presenta una coloraci terrosa sense taques al cos.
 Ultrapassen els 183 cm de longitud.
 Els mascles assoleixen la maduresa sexual als 180 cm, i les femelles entre els 125 i 165 cm.

Hbitat.

Durant el dia es troba parcialment soterrat en el fons de sorra o fang amb una actitud desmanyotada. A la nit neda pel fons enrgicament. Es distribueix des de la costa fins a fondries de 150 m. Quan est colgat, noms li surten els ulls; amb aquesta postura pot assetjar les preses, que captura saltant sobre elles amb la boca oberta.

Alimentaci.

Consumeix peixos plans (palaies i llenguados), tamb petits taurons, rajades, molluscs i crustacis.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. A la primavera les femelles surten dels amagatalls de les fondries per apropar-se a les aiges costaneres ms somes, on donen ventrades de 9 a 20 individus de 24 a 30 cm de longitud total.

Aprofitament.

Espcie sense inters pesquer. Abans molt comuna, cada vegada s menys habitual veure-la a les llotges, a causa de la pesca furtiva d'arrossegament en caladors de menys de 50 m de fondria.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 93.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre l'angelot. ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266506" title="Forschungsinstitut Senckenberg" nonfiltered="4575" processed="4564" dbindex="104604">
El Forschungsinstitut Senckenberg (Institut de recerca de Senckenberg) s una instituci que forma part del Museu de Senckenberg de Frankurt del Main. Els cientfics de l'institut s'ocupen de les colleccions del museu com a conservadors, per tamb dins el marc de les seves investigacions. Tamb es dediquen a enriquir-ne les colleccions amb missions cientfiques. A ms de les investigacions, els cientfics collaboren amb els pedagogs del museu per organitzar les colleccions.

 Alguns cientfics relacionats amb el Forschungsinstitut Senckenberg .
 Eduard Rppell (1794-1884);
 Georg Fresenius (1808-1866);
 Otto Volger (1822-1897);
 Raphael Eduard Liesegang (1869-1947);
 Robert Mertens (1894-1975);
 Tilly Edinger (1897-1967);
 Gustav Heinrich Ralph von Koenigswald (1902-1982);
 Werner Slenczka (1934-);
 Gerhard Storch (1939-);
 Wolfgang Friedrich Gutmann (1935-1997);
 Friedemann Schrenk (1956-);

Enllaos externs.
Web oficial ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266512" title="Andrei Kirilenko" nonfiltered="4576" processed="4565" dbindex="104605">





 
Andrei Gennadvitx Kirilenko (Ijevsk, 1981) s un jugador rus de bsquet. Juga als Utah Jazz, de l'NBA, a la posici d'ala.

 Palmars .
Campionat d'Europa de bsquet: 2007;
Lliga russa de bsquet: 1998, 1999, 2000;
NEBL: 2000;

 Estadstiques .
Darrera actualitzaci 16 de febrer, 2008

PJ-Partits jugats, P5-Partits al 5 inicial, MPP-Minuts, TC%-Tirs de camp, 3P%-Tirs de 3 punts, TL%-Tirs lliures, RPP-Rebots, APP-Assistncies, SPP-Robatoris, TPP-Taps, PPP-Punts (estadstiques per partit)

 Enllaos externs .
Blog d'Andrei Kirilenko i Masha Lopatova a Sports.ru;
  Web oficial;
Perfil a l'NBA;
Perfil a basketball-reference.com;
Perfil a InterBasket;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266515" title="Carles Checa" nonfiltered="4577" processed="4566" dbindex="104606">

Carles Checa (15 d'octubre de 1972, Sant Fruits de Bages, Bages) es un ex-pilot catal de Moto GP que participar al mundial de Superbikes de 2008.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266516" title="N-230" nonfiltered="4578" processed="4567" dbindex="104607">
La N-230 s una carretera estatal que uneix Lleida amb la Vall d'Aran, seguint el curs de la Noguera Ribagorana. Comena a l'Av. Alcalde Porqueres de Lleida i finalitza al km 188, just a la frontera amb Frana a Canejan. Passa per les comarques catalanes del Segri, l'Alta Ribagora i la Vall d'Aran i les comarques aragoneses de la Llitera i la Ribagora. Des d'Alfarrs fins a El Pont de Montanyana va ms cap a l'oest, passant per Benavarri. Des de Sopeira fins a El Pont de Suert hi trobem l'embassament d'Escales, fet que provoca que la N-230 tingui molts revolts. L'accs a la Vall d'Aran es fa a travs d'un tnel inaugurat recentment, amb una nova denominaci (Tnel de Viella/Joan Carles I), deixant pas a l'anterior (Tnel de Vielha/Alfons XIII), considerat el ms perills d'Europa. Aquest tnel t tres carrils (dos en direcci Lleida) i passads d'emergncia.

Actualment hi ha en projecte la construcci de l'autovia A-14 entre Lleida i Sopeira, que seguir el traat de la N-230.

La carretera N-230 s utilitzada per moltes persones per accedir al Pirineu i a Frana, i sobretot a l'hivern, per anar a esquiar a les estacions d'esqu de la Vall d'Aran i del Pirineu aragons.

Amb la denominacio N-230 tambe es va integrar la carretera que havia de anar de Tortosa cap a Lleida i seguir fins Les, pero el primer tram de Tortosa a Lleida es va deixar inacabat fins que la Generalitat la va fer amb el nom primer de C-230 i actualment C-12.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266518" title="Roberto Dueas" nonfiltered="4579" processed="4568" dbindex="104608">
Roberto Dueas es un ex-jugador espanyol de Bsquet. Va desenvolupar gran part de la seva carrera al FC Barcelona. Actualment, la seva samarreta est penjada al Palau Blaugrana.

 Clubs .
 CB Mstoles (juvenil): 1992-1994.
 CB Fuenlabrada (2 Divisi): 1994-1995.
 CB Cornell (EBA): 1995-1996.
 F.C. Barcelona (ACB): 1996-2005.
 Askavayu Girona (ACB): 2005-2006.
 DKV Joventut (ACB): 2006- Abril 2007;
 Cedit del Club Joventut de Badalona al CB Prat (LEB-2);
 DKV Joventut (ACB): Abril 2007 - Junio 200;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266520" title="Segona divisi A espanyola 1993/94" nonfiltered="4580" processed="4569" dbindex="104609">
 Classificaci .


El Real Burgos CF va descendir a Tercera divisi en declar-se en suspensi de pagaments. Posteriorment va ser refundat com a Burgos CF i jug la temporada 1994/95 a les divisions regionals.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Promoci .









 Resultats finals .

 Campi: RCD Espanyol.
 Ascensos a Primera divisi: RCD Espanyol, Real Betis i SD Compostela.
 Descensos a Segona divisi: Rayo Vallecano, UE Lleida i Osasuna.
 Ascensos a Segona divisi: UD Salamanca, Getafe CF, CD Ourense i CF Extremadura.
 Descensos a Segona divisi B: CD Castell, Real Murcia, Real Burgos CF i Cdiz CF.
 Mxim golejador:  Aquino (Real Betis).
 Porter menys golejat :  Toni (RCD Espanyol).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266521" title="Fargesia nitida" nonfiltered="4581" processed="4570" dbindex="104610">

La Fargesia nitida s una espcie de bamb, del gnere Fargesia de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta.

Ha rebut els noms darundinaria nitida (Mitford) i sinarundinaria nitida ((Mitford.) Nakai) i thamnocalamus nitidus. En angls se l'anomena "Blue Fountain" (font blava) o "Hardy Blue Bamboo" (Bamb dur blavs).

Caracterstiques.
s originari de la Xina, on es fa en alades entre els 2.400 i els 4.100 metres; suporta temperatures de -28C. Creix verticalment fins a assolir alades de dos a sis metres. De carcter perenne, les seves fulles sn fines i allargades, i creixen de forma molt compacta. Floreix molt de tard en tard, i quan ho fa queda tan afeblit que la seva mort s quasi segura .

De floracions molt espaiades en el temps, la de l'any 2006 va afectar la poblaci de pandes gegants, que sn grans consumidors d'aquest bamb. Les seves canyes s'usen per a fer tanques, en la construcci i en cistelleria.

 Varietats cultivades .
Fargesia nitida "Anceps", F.nitida "Chennevires", F.nitida "Eisenach", F.nitida "Gansu", F.nitida "Great Wall", F.nitida "Nymphenburg", F.nitida "Wakehurst"

 Enllaos .

 Breu descripci ;
 Descripci de la fargesia nitida a la GrassBase ;
 Descripci i fotografies ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266526" title="Parc de la Devesa" nonfiltered="4582" processed="4571" dbindex="104611">

El Parc de la Devesa de Girona, s el parc urb ms gran dels Pasos Catalans, est situat entre el Ter, l'Onyar i el Gell, a l'oest del nucli histric de la ciutat de Girona.

 Caracterstiques .


T una extensi de 40 ha, de les quals nou sn de passeigs ombrejats. El parc compta amb ms de 2.500 pltans, hbrids de les espcies oriental i occidental, que en la seva majoria van ser plantats pels voltants de 1850 i tenen, per tant, uns 150 anys. Collocats a molt poca distncia els uns dels altres, s'han vist obligats a crixer ms en llargada que en amplada i aix els ha fet assolir abans d'hora alries prpies del seu zenit vital. Molts d'ells tenen l'altura excepcional de 60 m. En una de les cantonades del parc trobem els jardinets de la Devesa, un espai cercat per un rierol on hi ha diferents espcies vegetals.

 El nom .
S'ha utilitzat com a nom propi del parc un nom com. La paraula "devesa" significa una extensi de terra, coberta de vegetaci natural, destinada al pasturatge i a l'aprofitament de la llenya. I, en realitat, en els seus inicis aquestes eren algunes de les utilitats de la Devesa. Va ser ms endavant que s'utilitz com a passeig.

La primera vegada que apareix en els documents el nom de Devesa s l'any 1767. Simultniament a aquest nom tamb s'havien utilitzat els de paseo arbolado i alamenda. Molt abans s'havia anomenat aquests terrenys "aigualeixos". En el moment en qu la Devesa ja s utilitzada com a passeig, tamb se l'anomena aix, "el passeig".

 Origen i evoluci .
 Primers segles .
La Devesa, situada en la confluncia del Ter, l'Onyar i el Gell, era originriament una zona de terrenys sorrencs formats per la sedimentaci dels materials transportats per aquests rius. Aquest espai era sovint inundat per les aiges, principalment les del Ter, que, quan hi havia fortes crescudes, tamb ocupaven la ciutat.

La Devesa i la resta de terrenys de les vores del Ter al seu pas per Girona es van donar a la ciutat en tres etapes. El 1423, la reina Maria Victria en ced una part; l'any segent, el seu marit, Alfons el Magnnim, va fer una segona donaci, i finalment el 1510, el rei Ferran el Catlic va transferir definitivament tots els terrenys que encara pertanyien a la reialesa.

La finalitat era que la ciutat pogus utilitzar-los com a defensa de les avingudes del riu i com a font d'ingressos per compensar els danys que els aiguats provocaven. La vegetaci que espontniament hi creixia podia servir de barrera natural contra les inundacions. Per, per obtenir-ne algun profit, s'hi van anar realitzant diverses actuacions.

 Segles XVIII i XIX: activitats econmiques i evoluci de l'arbreda .
Com a principal activitat econmica cal destacar les plantacions d'arbres, normalment pollancres i lbers, a les quals seguien les corresponents tales per obtenir diners amb la venda de la fusta. L'any 1794 es produeix la primera tala per preparar defenses militars. Ja fos pel primer o pel segon motiu, durant el segle XVIII i principis del XIX les plantacions i les tales van ser molt freqents.

Hi ha constncia, per, que al segle XVIII ja es feia referncia a la Devesa com a passeig. Aquesta utilitat recreativa era compartida amb les altre estrictament econmiques.

La Devesa estava tamb ocupada per horts. el fet que sovint fossin destruts pels aiguats va fer que el 1837 se substitus aquesta activitat per la del pasturatge, que va durar fins el 1865. A partir d'aquest moment es pot dir que la Devesa s'orient definitivament com a passeig.
El 1859 l'arquitecte municipal Mart Sureda i Ardvol, per iniciativa de l'alcalde Mari Hernndez, va dissenyar l'ordenament actual de la Devesa i es van plantar els primers pltans. El projecte es va acabar al final del segle XIX. Llavors la Devesa ja tenia l'estructura i les dimensions actuals.

Per tant, es desmenteix la creena popular que la Devesa, tal com s ara, fos obra dels francesos. La Devesa va quedar molt malmesa desprs dels setges napolenics, i els francesos, durant els anys que van ocipar la ciutat (1810-1814), la van replantar i van tenir cura de la seva conservaci. Se'ls atribueix el fet que es van comenar a plantar arbres basant-se en plans d'urbanitzaci sobre cartografia actualitzada, per no que la Devesa que van reconstruir fos la base de l'actual, ni que fossin els primers a utilitzar-la com a passeig.

Durant el primer ter d'aques segle arrib al seu punt de mxima bellesa i utilitzaci social. Esdevingu un lloc de convivncia, de passeig i esbarjo per a nens, joves i grans. Els actes festius, les parades i les desfilades militars, les competicions gimnstiques, etc. se celebraven al parc. Eren moments en qu la Devesa formava part plenament de la vida de la ciutat.

Tanmateix, en aquest moment, comenaren tamb les cessions a tot tipus d'utilitzacions del parc, parcellaci per a s particular i construcci d'edificacions. Es convert en el recurs immediat davant les necessitats del sl i equipaments per a la ciutat. Tot aix port un canvi de la seva fesomia.

 Segle XX .
Pels volts de 1940 encara eren freqents les passejades, per uns anys ms tard es fu pals l'allunyament dels ciutadans. Aquest distanciament s'ha relacionat amb moltes causes, la majoria atribudes al fet que la Devesa quedava apartada de la ciutat.
Els elements que separaven Girona i la Devesa eren evidents: barreres naturals, com el riu Gell, i tamb artificials, com el tren i la carretera.

Durant prop d'un segle, per arribar-hi calia passar pel forat del terrapl del tren, creuar un pont per travessar el riu Gell i trobar-se finalment a l'entrada del passeig. El 1973 es va aixecar la via del tren i, uns anys abans, ja s'havia desviat el Gell cap al seu curs actual. Uns obstacles desapareixien, per se'n construen de nous, com la carretera N-II.

s evident, per, que tamb hi havia barreres durant les poques d'assidutat a la Devesa. Les raons, doncs, havien de ser unes altres. Als anys seixanta es va relacionar aquest abandonament amb el "boom" del vehicle utilitari que comenava a transformar la vida social gironina i a canviar els seus costums. Va ser una poca d'aband de la Devesa, la gent no hi anava, l'Ajuntament no se'n precupava, els arbres estaven malalts.

A mitjan anys setanta s'inici un moviment social a favor de la Devesa. El 1975 es va fer un primer estudi sobre el problema sanitari de l'arbreda elaborat per Narcs Motj a instncies dels collegis professionals de Girona. El 1976 va tenir lloc la campanya "Salvem la Devesa", organitzada per l'Assemblea Democrtica d'Artistes de Girona amb el patrocini dels collegis professionals de la provncia.

s amb l'inici dels ajuntaments democrtics que comen una voluntat ferma de recuperar la Devesa, tant pel que fa a l'estat sanitari dels arbres com a l's social i a la seva adequaci a les necessitats ciutadanes.

Actualment, malgrat la carretera, el creixement urbanstic dels darrers anys ha desterrat l'antiga sensaci de llunyania i ha contribut a la seva integraci a la ciutat.

s t cura dels arbres, amb un seguiment i control detallats, i s'hi potencien activitats diverses, com les Fires i Festes de Sant Narcs, les Festes de Primavera, les exposicions i mostres a la Fira de Girona, el mercat setmanal del dissabte i les "carpes", o bars de nit, a l'estiu, i tamb s'han recuperat i reconvertit algunes installacions com la zona esportiva municipal o la caseta d'entrada als jardins, el Centre d'Educaci Ambiental i Recursos Educatius de la Ciutat que promou l'elaboraci d'itineraris i dna tota mena d'informaci sobre la Devesa. Dins els jardins de la Devesa tamb s'hi acull l'institut de Medi Ambient.

 Debat actual i propostes de futur .

El debat sobre la Devesa torna a estar d'actualitat. La campanya "Salvem la Devesa!" s'ha rellanat grcies a l'Associaci de Vens del barri Devesa-Gell, que s'ha oposat frontalment al projecte del pavell i ha encetat el debat sobre els usos del parc.

L'ajuntament de Girona va planejar la construcci d'un pavell poliesportiu al centre del parc. Aix va indignar vens i naturalistes que s'hi oposen rotundament. De tota manera, els opositors tampoc estan d'acord entre ells. L'Associaci de Vens Devesa-Gell reclama que no s'edifiqui ms al parc, que es mantigui en millors condicions que fins ara, i que l'edifici que actualment ocupa la Fira de Girona es converteixi en un centre cvic que disposi de sales d'exposicions i reunions i d'una biblioteca de barri. El 25 de gener de 2008 va tenir lloc a la Farinera una taula rodona organitzada per la CUP que va servir per aclarir posicions entre les diverses parts. L'ajuntament, per, mant la voluntat de construir un pavell mentre que els opositors demanen que s'enceti un procs participatiu en qu siguin els gironins qui decideixin el futur de la Devesa.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266528" title="N-240" nonfiltered="4583" processed="4572" dbindex="104612">
L'N-240 s una carretera espanyola de categoria nacional que uneix Tarragona amb Bilbao, passant per Lleida, Osca, Pamplona i Vitria. La seva longitud s de 550 km aproximadament, i est dividida en tres trams: Tarragona-Osca, Jaca-Irurtzun i Vitria-Galdakao. Entre Osca i Jaca est solapada amb l'N-330, i entre Irurtzun i Vitria segueix el recorregut de les autovies A-10 i A-1.

En el seu recorregut s'estan projectant les autovies A-27 (Tarragona-Montblanc), A-22 (Lleida-Osca) i A-21 (Osca-Pamplona).

 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266529" title="Regne d'Irlanda" nonfiltered="4584" processed="4573" dbindex="104613">


El Regne d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocupa l'illa d'Irlanda i que exist entre el segle XVI i XVIII, moment en qu s'integr en el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Orgens.

El papa angls Adri IV va concedir el 1155 a la monarquia normando-anglesa la possessi feudal de l'illa d'Irlanda mitjanant la signatura de la butlla Laudabiliter, cessi confirmada el 1172 pel papa Alexandre III.

Amb l'excomuni que pat Enric VIII d'Anglaterra l'any 1533 en trencar les relacions amb la Santa Seu, i declarar-se cap a si mateix de l'Esglsia d'Anglaterra davant la negativa de Climent VII de donar-li el divorci amb Caterina d'Arag, la posessi de l'illa per part del monarca angls es torn incerta ja que restava com a domini papal. Com a resultat de la seva excomunici trenc tots els vincles amb la Santa Seu i va deixar de reconixer la sobirania papal sobre l'illa fent-se coronar rei d'Irlanda mitjanant l'aprobaci de l'Acta de la Corona d'Irlanda de 1542, aprovada pel Parlament d'Irlanda.

El nou regne no fou reconegut per les monarquies catliques d'Europa. Des de 1553 la reina catlica Maria I d'Anglaterra govern aquest territori, juntament amb el seu consort Felip II de Castella, grcies a una butlla papal signada el 1555 per Pau IV, reconeixent la uni personal amb la corona anglesa mitjanant el dret cannic. A partir d'aquell moment el tron d'Irlanda fou ocupat pels reis d'Anglaterra, reconeixent una uni personal d'aquest regne amb el Regne d'Anglaterra. El 1603 el tron angls fou ocupat pel rei d'Esccia, creant-se posteriorment el Regne de la Gran Bretanya l'any 1707, quan els parlaments dels dos estats foren suprimits i units en un de sol. L'any 1801 el parlament britnic i irlands emprengueren el mateix cam mitjanant la signatura de l'Acta de la Uni pel qual es cre el Regne de la Gran Bretanya i Irlanda.

Govern.
El Regne d'Irlanda estava governat per un executiu sota el control del Lord Deputy, posteriroment anomenat Lord Lieutenant. Encara que alguns irlandesos van estar en aquest crrec, la majoria dels Lords Deputy van ser nobles anglesos. 

El regne era legislat per un Parlament bicameral, conformat per la Cambra dels Lords i la Cambra dels Comuns, i que gaireb sempre es reunien a la ciutat de Dubln. Els poders del Parlament Irlands estaven restringides a una srie de llis, especialment per la Llei Poynings de 1492. A partir del trencament de les relacions amb la Santa Seu els catlics, i posteriorment tamb els presbiterians, foren exclosos de ser membres del Parlament. 

Estat Lliure d'Irlanda.

El 1922 26 comtats abandonaren el Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda per formar l'Estat Lliure d'Irlanda. Mitjanant la signatura de la nova constituci, el rei d'Anglaterra passava a denorminar-se "Rei a Irlanda" en lloc de "rei d'Irlanda", ttol que torn a canviar-se l'any 1927 en la signatura de l'Acta de Ttols Reials, per la qual el rei d'Anglaterra es va convertir en rei de tots els seus dominis pel seu propi dret, va tornar a esdvenir "rei d'Irlanda". El vicepresident del Consell Executiu Kevin O'Higgins va suggerir la idea d'unificar l'Estat Lliure Irlands amb l'Irlanda del Nord mitjanant una monarquia dual i una coronaci pblica a Dubln. L'assassinat d'O'Higgins per part de l'Exrcit Republic Irlands (IRA), que estava en contra dels acords signats en el Tractat Angloirlands.

Vegeu tamb.
Senyoriu d'Irlanda;
Regne d'Anglaterra;
Regne de la Gran Bretanya i Irlanda;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266530" title="Maquillatge" nonfiltered="4585" processed="4574" dbindex="104614">



 Per a d'altres usos veieu Maquillatge (desambiguaci);

La paraula maquillatge prov per derivaci del terme de l'idioma francs maquiller (maquillar) principalment utilitzat a la parla teatral francesa durant el segle XIX. Encara que la paraula es considera moderna, el concepte s molt antic. Es tracta d'aplicar al cos i principalment al rostre preparats artificials (cosmtics) per adequar-lo a la illuminaci o ms aviat per obtindre una caracteritzaci.



La paraula o term maquillatge va deixar de ser utilitzada nicament al teatre i es va generalitzar a qualsevol mbit de la vida per indicar que a un rostre (o qualsevol altra part del cos) se li ha aplicat algun tipus de cosmtic o s'ha adornat amb algun tipus de complement maquillador: lents de color per als ulls, colorets per a la pell, alguna prtes de pell artificial o de plstic, extensions de cabells, etc.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266531" title="Escat" nonfiltered="4586" processed="4575" dbindex="104615">

L'escat (Squatina oculata) s una espcie de taur que viu al fons mig colgat.

Descripci.

 Cos deprimit i ample.
 Cap gran i pla.
 Les aletes pectorals s'expandeixen al costat del cap sense arribar a entresoldar-se pel davant.
 Dues aletes dorsals petites i endarrerides.
 Sense aleta anal ni membrana nictitant.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 T un color canyella clar, amb taques brunes escapades de manera aproximadament simtrica per tot el cos.
 Aconsegueix 160 cm de longitud total.
 Se sap que el mascle madura sexualment al voltant dels 140 cm.

Hbitat.

Es troba en fons sorrencs i fangosos des del litoral fins als 500 metres de fondria, encara que s ms freqent entre 50 i 100 m. Quan s'espanta neda amb vigorosos cops laterals de cua.

Alimentaci.

Menja petits peixos bentnics, crustacis i molluscs.

Reproducci.

Es reprodueix a la primavera. s ovovivpar aplacentari. Els individus nounats fan entre 24 i 27 cm de longitud total.

Aprofitament.

Espcie sense inters comercial.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 95.
 Compagno, Leonard: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre l'escat. ;
  ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266533" title="Premi Goya al millor director" nonfiltered="4587" processed="4576" dbindex="104616">
El Premi Goya al millor director s un dels 28 Premis Goya entegats anualment















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266537" title="Llista d'estacions del metro de Barcelona" nonfiltered="4588" processed="4577" dbindex="104617">



A.


B.


C.


D.


E.


F.


G.


H.


I.


J.


L.


M.


N.


P.


R.


S.


T.


U.


V.


Z.


Vegeu tamb.
Autoritat del Transport Metropolit;
Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266542" title="Paul Guillaume Farges" nonfiltered="4589" processed="4578" dbindex="104618">
Paul Guillaume Farges (Monclar-de-Quercy Tarn i Garona, 1844   Chongqing, 1912) va ser un botnic i colleccionista de plantes francs, missioner a la Xina.

A l'any 1867 s'establ a Xina, i resid al nord-est de Sichuan fins al 1903, quan es trasllad a Chongqing, on el trob la mort.

Apleg ms de 4.000 mostres de plantes, moltes d'elles noves per a la cincia, que tramet al  Musum national d'histoire naturelle a Pars, on foren anomenades i descrites pel botnic Adrien Ren Franchet. De Farges s la primera (1897) introducci del kiwi (actinidia chinensis en aquell moment, actinidia deliciosa actualment) a Europa, per mitj de les llavors que enviava al viver de Maurice Vilmorin .

En botnica se'l cita com a autoritat taxonmica amb l'abreviatura Farges

 Plantes batejades en honor seu .
Hom l'ha honorat posant el seu nom al gnere de bambs Fargesia i a diverses espcies vegetals:  Abelia fargesii, Abies fargesii (o avet de Farges), Aralia fargesii, Arisaema fargesii, Bashania fargesii, Betula fargesii (o bedoll de Farges), Calanthe fargesii, Carpinus fargesii (o carp de Farges), Catalpa fargesii, Clematis fargesii (Clematis "Paul Farges" com a nom comercial), Clethra fargesii, Corylus fargesii (o avellaner de Farges), Cypripedium fargesii, Decaisnea fargesii, Epigeneium fargesii,  Geranium fargesii (o gerani de Farges), Habenaria fargesii, Heracleum fargesii, Ilex fargesii, Lilium fargesii (o lliri de Farges), Lonicera fargesii, Paris fargesii, Paulownia fargesii, Rhododendron fargesii, Scrophularia fargesii, Torreya fargesii, Veronica fargesii, Viscum fargesii (o viscum de Farges).

 Enllaos .
 Paul Guillaume Farges ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266543" title="Gell" nonfiltered="4590" processed="4579" dbindex="104619">

Gell (Aiguaviva): Entitat de la poblaci d'Aiguaviva.
Gell (riu): Riu del Girons, afluent del Ter.
Mol d'en Gell, a Gsol (Bergued).

Onomstica:
Eusebi Gell i Bacigalupi, Comte de Gell (Barcelona 1846   1918), industrial i mecenes. Va donar nom a:
Parc Gell: Gran jard amb elements arquitectnics situat a la part alta de Barcelona.
Palau Gell: Edifici modernista situat a Barcelona.
Colnia Gell: Poble pertanyent a Santa Coloma de Cervell, situat a la comarca del Baix Llobregat.
Cripta de la Colnia Gell: obra d'Antoni Gaud, situata a la Colnia Gell.
Pavellons Gell: Srie d'edificacions situades al barri de Pedralbes, a Barcelona.
Celler Gell: Edificaci modernista situada en el nucli de Garraf.
Josep Gell i Mercader (Reus, 1840 - 1905) fou un periodista i poltic catal.
Hortensi Gell, pintor i escriptor catal nascut a Reus el 1876, fill de Josep Gell i Mercader.
Eduard Toda i Gell (Reus, 9 de gener de 1855 - Poblet, 26 d'abril de 1941), diplomtic, egiptleg, antropleg, escriptor, historiador i filantrop catal, nebot de Josep Gell i Mercader.
Carles Gell de Sentmenat (Barcelona 1930), poltic i empresari catal.
Josep Bar i Gell (Cervi de Ter, 14 de juny del 1891   Girona, 8 de febrer del 1980), msic, professor de msica i compositor principalment de sardanes.
Pere Gell i Garriga, educador social catal. ;
Llus Maria Gell i Cortina (Vilafranca del Peneds 1909 - Barcelona 2001), pintor catal.

Altres:
Agrupament Escolta Mestre Gell Roger de Llria, a Trrega.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266546" title="Solraig clapejat" nonfiltered="4591" processed="4580" dbindex="104620">

El solraig clapejat (Carcharias taurus) s un taur que engoleix aire a la superfcie i el guarda a l'estmac per aconseguir, gaireb, la flotabilitat neutra.

Descripci.

 Cos allargat i robust.
 Musell curt, cnic i aplanat.
 Sense membrana nictitant.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 Dues aletes dorsals de mida similar, la primera situada bastant enrere respecte a la inserci de les pectorals.
 La seua coloraci va del marr fosc griss al dors, i gris clar a la panxa.
 Presenta una distribuci irregular de taques fosques per tot el cos, sobretot en l'individu jove.
 Assoleix un mxim de 318 cm de longitud total.
 El mascle madura sexualment als 220-257 cm o ms; la femella entre els 220 i els 300 cm o ms.
 Pot arribar a pesar uns 180 kg.

Hbitat.

Individu solitari o en petits grups. Ocupa els fons sorrencs de la plataforma continental, fins als 200 m de fondria, per tamb se'l pot trobar nedant lentament entre dues aiges, sobretot al capvespre que s quan s ms actiu. 

Alimentaci.

s un animal que s'allunya de la costa per alimentar-se. Segons observacions fetes, pot caar en grup. Menja tot tipus de peixos com el tallahams, el bontol, el llu, l'anguila, petits taurons, rajades, calamars, pops i crancs.


Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Practica l'oofgia i el canibalisme intrauter. Els vuls fecundants s'inclouen en grups de 16 a 23 en cpsules ovgeres, d'aquests tan sols un individu en sortir viu ja que desprs de reabsorbir el seu sac vitell, quan l'embri t 17 cm i amb la dentici ja funcional, devora els altres vuls i embrions ms petits que ell. Quan t 26 cm l'embri pot nedar dins de l'ter. A l'hivern, desprs de 8 o 9 mesos de gestaci, neixen dues cries, una de cada ter, quan fan 100 cm de longitud aproximadament.

Aprofitament.

Rarament capturat, no t cap inters pesquer.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 97.

Enllaos externs.


 mplia informaci sobre el solraig clapejat. ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de taur. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266550" title="Francesc de Paula Quintana i Vidal" nonfiltered="4592" processed="4581" dbindex="104622">

Francesc de Paula Quintana i Vidal. Barcelona, 1892 - 1966. Fou un arquitecte catal. Titulat l'any 1918.

Va ser collaborador d'Antoni Gaud a la Sagrada Famlia, i va succeir a Domnec Sugraes i Gras a l'adrea de l'obra. Amb Isidre Puig i Boada i Llus Bonet i Gar es van encarregar de la nova faana de la Passi. 

Realitz diversos encrrecs per a la Caixa d'Estalvis de la Diputaci de Barcelona, fent cases de lloguer d'estil noucentista als carrers Crsega 200, Muntaner 153 i Menndez i Pelayo 10, de Barcelona, i cases d'estiueig a Centelles. 

Autor de l'obra El ferro forjat espanyol (1928). 

Quintana va dirigir l'exposici d'homenatge a Gaud a la Sala Pars (1927), i des de 1944 va reorganitzar la Junta del Temple de la Sagrada Famlia i va recompondre els guixos de les maquetes destruts l'any 1936.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266554" title="Messier 30" nonfiltered="4593" processed="4582" dbindex="104623">

Messier 30 (M30 o NGC7099) s un cmul globular situat a la constellaci de capricorn. Va ser descobert per Charles Messier  al  1764, tot i que no hi va resoldre estrelles individuals. William Herschel ser el primer que va resoldre estrelles al 1784.

M30 s un cmul dens, situat a uns 26.000 anys llum del sistema solar; t un dimetre aproximat de 75 anys llum. El cmul s'aproxima al sistema solar a una velocitat de 164 km/sec.
S'hi poden observar una dotzena d'estrelles variables. Les estrelles ms brillants sn gegants vermelles amb una magnitud aparent de +12,1.

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266555" title="Arrecife" nonfiltered="4594" processed="4583" dbindex="104624">

Arrecife s un municipi canari pertanyent a la provncia de Las Palmas. Est situat a l'est de l'illa de Lanzarote, sent-ne la capital. El seu clima s subtropical, amb escasses precipitacions. s el municipi de menor extensi de l'illa, amb 22 km de superfcie, per alhora n's el ms poblat, amb 56.834 habitants (INE 2007). 

 Descripci . 
El centre histric d'Arrecife se situa a la faana martima de la ciutat i els seus voltants: des de l'entorn de la playa del Reducto fins al Charco de San Gins, una llacuna d'aigua marina que penetra cap a l'interior de la ciutat. Al voltant d'aquesta zona s on hi ha alguns dels llocs de major inters de la ciutat, com ara la parrquia de San Gins Obispo, el Castell de San Gabriel o la zona comercial del carrer Real. Seguint la lnia de la costa cap al nord es troben els dos ports de la ciutat: el pesquer, anomenat puerto de Naos, i el principal (comercial, de mercaderies i creuers), anomenat puerto de los Mrmoles, tercer en importncia de les Illes Canries. Prop d'aquest darrer hi ha l'altra fortalesa de la ciutat, el Castell de San Jos, en el qual hi ha un Museu Internacional d'Art Contemporani. Cap a l'interior hom hi troba els barris perifrics, entre els quals destaquen Santa Coloma, Valterra, Altavista, Argana, La Vega, San Francisco Javier i Maneje. 

 Histria .
La seva ubicaci a l'abric dels corrents ocenics, grcies a un conjunt d'"esculls" rocallosos i illots, va permetre crixer Arrecife com a port comercial i pesquer i anar guanyant importncia fins a arrabassar la capitalitat de l'illa a la Vila de Teguise el 1852. La seva principal activitat econmica durant dcades va ser la pesca, com a base fonamental de la flota que pescava en el banc pesquer Canari-Sahari. Amb l'ocupaci del Shara Occidental per part del Marroc, el 1975, la pesca entr en decadncia, i amb ella la indstria conservera i de sala que s'havia generat entorn d'ella. Des de llavors Arrecife s'ha anat convertint en una ciutat amb una economia basada en el sector dels serveis, com a centre comercial i administratiu de l'Illa de Lanzarote. En les ltimes dcades Arrecife ha experimentat un gran creixement demogrfic degut fonamentalment a l'arribada de poblaci immigrant.

Personatges illustres.
Blas Cabrera, fsic (1878-1945);
Csar Manrique (1919-1992);
Goya Toledo, actriu (1969);
Rosana, cantant (1963);

 Enllaos externs .
 Ajuntament d'Arrecife ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266558" title="Lloren Matamala i Piol" nonfiltered="4595" processed="4584" dbindex="104625">

Lloren Matamala i Piol (Grcia, 1856 - Barcelona, 1925) fou un escultor catal. 

Va ser deixeble i gendre de l'escultor Joan Flotats, amb el qual va treballar a la decoraci escultrica del Parc de la Ciutadella, i va estudiar a l'Escola de la Llotja de Barcelona. Collaborador i amic de joventut d'Antoni Gaud, li va ajudar a la Sagrada Famlia, on era cap de l'equip d'escultors, realitzant nombroses obres seguint les directrius marcades per Gaud. Va ser pare del tamb escultor Joan Matamala i Flotats.

Obres a la Sagrada Famlia.
 ngels trompeters;
 Jess predicant al Temple;
 Casament de Josep i Maria;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266559" title="Pentastmid" nonfiltered="4596" processed="4585" dbindex="104626">


Els pentastmids (Pentastomida, del grec penta, cinc i stomos, boca) sn una subclasse de crustacis maxillpodes molt modificats pl parasitisme. Tant s aix, que durant anys se'ls va considerar un flum independent, relacionat amb els onicfors, per d'afiliaci incerta. Es coneixen unes 130 espcies.

Els pentastmids sn parsits obligats de les vies respiratries de rptils, aus i mamfers; el cos, que pot assolir els 13 cm de longitud, s vermiforme (t forma de cuc); tenen dos parells d'apndixs lobulats acabats en ungles quitinoses per a agafar-se al seu hoste. La cutcula s molt porosa i no t quitina. La boca no t de mandbules.

Sn hematfags, succionant la sang dels seus hostes. No tenen antenes, aparell circulatori, respiratori ni excretor. Sn dioics.

Estudis moleculars i cladstics (esperma, larvas, cutcula) han revelat que els pentastmids sn crustacis, potser derivats dels braquiurs.

 Classificaci .
Segons Martin & Davis (2001), los pentastmids es classifiquen en dos ordres i nou famlies :

Ordre Cephalobaenida Heymons, 1935
Famlia Cephalobaenidae Fain, 1961;
Famlia Reighardiidae Heymons, 1935;
Ordre Porocephalida Heymons, 1935
Famlia Armilliferidae Fain, 1961;
Famlia Diesingidae Fain, 1961;
Famlia Linguatulidae Heymons, 1935;
Famlia Porocephalidae Fain, 1961;
Famlia Sambonidae Fain, 1961;
Famlia Sebekiidae Fain, 1961;
Famlia Subtriquetridae Fain, 1961;

Referncies.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266560" title="San Sebastin de La Gomera" nonfiltered="4597" processed="4586" dbindex="104627">


San Sebastin de La Gomera s un municipi espanyol que es troba a la provncia de Santa Cruz de Tenerife. s la capital de La Gomera. Est situat a l'est de l'illa. La seva superfcie s de 114,47 km i es troba a 5 msnm. 

Compta amb un port comercial pel qual va passar Cristfor Colom en els seus viatges al continent americ. El lloc on es va allotjar, la Casa de Coln, s ara un museu. En aquest municipi es troba La Torre del Comte que va ser construda entre els anys 1447 i 1450 pel comte de La Gomera. Durant una rebel.li dels nadius de l'illa va ser lloc de refugi pels espanyols. Tamb destaca l'esglsia de Nostra Senyora de l'Assumpci i l'Ermita de Sant Sebasti. L'economia en el passat ha estat basada en l'agricultura, per en els ltims anys ha cobrat importncia el sector serveis. Al voltant de 1599 un grup d'holandesos van intentar envair l'illa pel port de la Vila, per van ser rebutjats pels gomeros.

Poblaci.
Sant Sebastin de La Gomera t una poblaci de 8.515 habitants (INE, 2007). A ms del casc, les entitats poblacionals ms importants sn El Molinito, Laguna de Santiago i Tecina. Pels volts del 1850 va absorbir el municipi de Jerdue.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266562" title="Karel van Mander" nonfiltered="4599" processed="4587" dbindex="104629">


Karel van Mander (Meulebeke, maig de 1548   Amsterdam, 2 de setembre de 1606) va ser un pintor, poeta i bigraf flamenc, nascut al si d'una famlia noble de Meulebeke.

Va estudiar amb Lucas de Heere a Gant, i entre 1568 i 1569 amb Pieter Vlerick a Kortrijk. Els segents cinc anys es va dedicar a escriure obres de teatre de carcter religis per a les quals tamb va pintar els decorats. Posteriorment va passar tres anys a Roma (1574-1577), i s'ha arribat a dir que va ser el descobridor de les catacumbes. De retorn d'aquest viatge va passar per Viena, on en companyia de l'escultor Hans Mont va construir l'arc de triomf per a l'entrada de l'emperador Rodolf.



Desprs de moltes vicissituds causades per la guerra, la prdua de la seua fortuna i la malaltia, es va installar a Haarlem, on en companyia de Hendrik Goltzius i Cornelis Cornelisz. van Haarlem va fundar una reeixida acadmia de pintura. Tanmateix, la seua fama prov fonamentalment de la seua obra anomenada Schilderboeck, un volumins recull de biografies de pintors que ha adquirit per als pasos del nord d'Europa una importncia similar a la que les Le Vite de' pi eccellenti pittori, scultori, e architettori, de Vasari, tenen respecte a Itlia. Aquesta obra va ser acabada l'any 1603 i es va publicar l'any 1604, any en qu Van Mander va traslladar-se a Amsterdam, on va morir l'any 1606. Va ser mestre de Frans Hals, tot i que la influncia en el seu pupil no va ser important - certament Hals estava en desacord amb la convencional creena de Mander respecte a que la pintura de tema histric ocupava el lloc preeminent en la jerarquia de gneres. 

Van Mander va influir de manera notable en la literatura sobre art dels segles XVII i XVIII. Entre d'altres, Cornelis de Bie i Arnold Houbraken van imitar la seua Schilderboeck.

Referncies.
 L'article en angls pot trobar-se a: 

Enllaos externs.
Schilderboeck a la Digitale Bibliotheek der Nederlandse Letteren (DBNL, "Biblioteca Digital de Literatura Neerlandesa");
Encyclopdia Britannica ;
de MANDER CAREL VAN ;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266563" title="Mtode d'exhausti" nonfiltered="4600" processed="4588" dbindex="104630">
Aquest article tracta el mtode de trobar l rea d'una superfcie limitada per una corba a base d exhaurir la diferncia entre l rea de la corba i l rea d un polgon inscrit. Pel mtode de demostraci a base d exhaurir tots els casos possibles vegeu Demostraci per exhausti;

El mtode d exhausti s un mtode per a trobar l rea d una superfcie plana limitada per una corba a base de inscriure-li una successi de polgons les rees dels quals convergeixen cap a l rea de la superfcie que els cont. SI sa successi es construeix correctament, la diferncia en rea entre el polgon n-ssim i la superfcie que el cont esdevindr arbitrriament petita a mesura que n esdev gran. Com que aquesta diferncia esdev arbitrriament petita, els valors possibles per a l rea de la superfcie sn sistemticament "exhaurits" per les fites inferiors que queden establertes pels membres de la successi. La idea original va ser de Antifont, tot i que no est del tot clar fins a quin punt la va entendre . Eudoxe s qui va plantejar la teoria de forma rigorosa a la seva obra Els Elements. El primer que va utilitzar la expressi  mtode d exhausti  va ser en Gregorie de Saint-Vincent a Opus geometricum guadraturae circuli et sectionum coni al 1647.


El mtode d exhausti s ha vist com un precursor dels mtodes del clcul infinitesimal. El desenvolupament de la geometria analtica i del clcul integral entre els segles XVII i XIX (en particular la definici rigorosa del lmit) han susumit el mtode d exhausti de forma que actualment no es fa servir de forma explcita per a la resoluci de problemes.


 
Arqumedes va emprar el mtode d exhausti com una forma de calcular [[ ]] a base d omplir el cercle amb polgons amb un nombre ms i ms gran de costats. El quocient de l rea d aquests polgons dividida entre el quadrat del radi del cercle esdev arbitrriament proper al valor real de   a mesura que el nombre de cares del polgon es fa gran.

Altres resultats obtinguts amb el mtode d exhausti inclouen 

L rea limitada per una recta i una parbola s 4/3 de la del triangle de la mateixa base i alada;
L rea d una ellipse s proporcional a la del rectangle de cares iguals als eixos de la ellipse;
El volum d una esfera s 4 cops el del con amb el mateix radi de la base i alada igual al radi;
El volum d un cilindre d alada igual al dimetre s 3/2 del de la esfera del mateix dimetre;
L rea limitada per una espiral i un segment recte s 1/3 de la del cercle que t un radi igual a la longitud del segment;
La utilitzaci del mtode d exhausti tamb va portar (per primer cop) a la avaluaci amb xit de una srie geomtrica.

Una nova forma del mtode d exhausti subministra una frmula per avaluar una integral definida de qualsevol funci contnua:

;

Pot ser til emprar aquesta frmula quan no existeixen primitives elementals.  Tamb pot ser til en l ensenyament del clcul integral.

 Referncies .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266564" title="Puerto del Rosario" nonfiltered="4601" processed="4589" dbindex="104631">

Puerto del Rosario s un municipi espanyol, capital de la illa de Fuerteventura, provncia de Las Palmas, Canries. Forma una franja des de la costa oest a l'aquest. Els seus principals nuclis de poblaci sn Puerto del Rosario, Casillas del ngel  (terme independent fins a 1926), Tetir (terme independent fins a 1925) i La Asomada.

 Histria .

Segons diversos autors, el caseriu inicial de Puerto de Cabras es va establir cap a finals del segle XVIII i es va desenvolupar en parallel al creixement del trfic martim del seu port, declarat habilitat per a l'exportaci en 1713. En 1812 les Corts de Cadis van iniciar una srie de canvis entre els quals s'incloa la creaci de nous municipis, establint-se en Fuerteventura uneixo per cada parrquia existent en aquell el moment. Aix van sorgir Antigua, Betancuria, Casillas del ngel, L'Oliva, Pjara, Tetir i Tuineje, sent Port de Cabres depenent de Tetir. Anys desprs, el 30 de desembre de 1834, mitjanant Ordre Governativa, es crea el municipi, independent de Tetir, comenant a funcionar com a tal l'1 de febrer de 1835 amb Lzaro Rugama Nieves com primer alcalde. Durant aquest any, es va delimitar el terme municipal, lliurant-se oficialment el 13 de febrer de 1836. Deu anys desprs, el 12 d'agost de 1846 els municipis de Casillas del Angel, Puerto de Cabras i Tetir, van ratificar la partici. A poc a poc es van installant en el municipi les diferents institucions de l'administraci i el govern, convertint-lo en capital en 1860, substituint Betancuria, capital de la illa fins a llavors. Entre els anys 1876 i 1899 sorgeixen una srie de conflictes territorials entre Tetir i Puerto de Cabres, que finalment van ser resolts a favor de Tetir. 

Anys ms tard, arriba una nova demarcaci de la capital de la illa i vaig agafar Tetir i Casillas del Angel passen a ser part del terme municipal com Districtes Censales el 24 de juny de 1925 i el 21 de setembre de 1926 respectivament. En 1936 el coronel Jess Ferrer Gimeno, governador civil, ordena mitjanant la circular 630 la dissoluci de l'ajuntament republic i establix una Comissi Gestora integrada per Esteban Domnguez Cabrera, Luis Rodrguez de Vera, Isidro Gonzlez Daz i Benito Herrera Cruz. La comissi va gestionar el municipi fins al 6 de febrer de 1949, moment en el qual prenien possessi del seu crrec els nous regidors triats per decret el 30 de setembre de 1948. El 19 de febrer de 1954 el Consell de Ministres aprova la Carta Econmica Municipal dels ajuntaments de Fuerteventura, permetent el sanejament de l'economia municipal. En aquesta poca, comena a plantejar-se la necessitat de canviar de nom al municipi, canvi que s'aprova en el Consell de Ministres el 16 de mar de 1956, passant a dir-se Puerto del Rosario, nom que mant actualment. 

Durant els anys 60, molts majoreros emigren a altres illes i al Shara Occidental i la capital va creixent a poc a poc a causa de l'arribada de gent procedent dels pobles de l'interior. En 1976, desprs de la mort de Franco i amb la descolonizacin del Sahara, el Ter Don Joan d'ustria 3a de la Legi Espanyola, al comandament del Coronel Palls, arriba a Puerto del Rosario, romanent en la illa fins a 1995. Sent ben rebuda al principi, encara que no per tots els seus habitants, l'arribada de la Legi va portar, d'una banda, la dinamitzaci de l'economia tant de la capital com de la illa en el seu conjunt, i per una altra, els problemes i conflictes propis d'un sobtat creixement de la poblaci. Amb la transici arriba una prdua d'inters per la poltica municipal que es fa palesa amb l'arribada a alcalde en 1979 de Fermn Vera Mosguez desprs d'haver renunciat al lloc els alcaldes anteriors. A pesar de les dificultats d'aquesta poca, Puerot del Rosario va iniciar l'etapa democrtica en la qual es troba avui dia. En l'actualitat, diversos collectius i personalitats plantegen la recuperaci de l'antic nom de la capital, Port de Cabres.

 Museus i sales d'exposicions .

En el municipi existeixen diversos museus temtics aix com amb diverses sales d'exposicions tant de carcter pblic com privat, entre els quals es troben els segents: Centre d'Art Juan Ismael: installacions en el barri del Toll, que conten amb sales d'exposicions, laboratoris fotogrfics, sala de conferncies i un taller d'artistes distributs en tres plantes. 

 Casa Museu d'Unamuno: es troba en el centre de la capital, al costat del Cabildo Insular, en el lloc on va residir Miguel de Unamuno mentre va durar el seu bandejament en Fuerteventura en 1924. Actualment s un museu que reconstrux l'ambient on va viure el filsof. ;

 Sala d'Exposicions de la Casa de la Cultura de Puerto del Rosario: sala situada al costat de l'auditori, on es poden contemplar exposicions de pintura i fotografia. ;

 Ecomuseo La Acogida: petit poble situat a Tefa, amb set habitatges tradicionals restaurades on es poden veure en viu diverses activitats de la vida rural tradicional. Parc escultric;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266582" title="Integral no elemental" nonfiltered="4602" processed="4590" dbindex="104632">
En matemtiques, una integral no elemental s una integral per a la qual es pot demostrar que no existeix cap frmula en termes de funcions elementals (es a dir polinomis, funcions trigonomtriques, exponencials, logartmiques i productes i composicions d aquestes funcions). Es pot demostrar (encara que no pas fcilment) que, donada una funci al atzar de certa complexitat, la probabilitat de qu tingui una primitiva elemental s molt petita.

Alguns exemples d'aquest tipus de funcions sn:

;
;
;
;
 (vegeu Distribuci normal);

La avaluaci de integrals no elementals, sovint es pot fer emprant sries de Taylor. Aix s aix perqu les sries de Taylor sempre poden ser integrades igual com es faria amb un polinomi ordinari, fins i tot si no hi ha cap primitiva elemental de la funci que generi la srie de Taylor.

Ara b, de vegades no s posible apoyar-se en les sries de Taylor. Per exemple, si la funci no s infinitament derivable, no es pot generar una srie de Taylor. Fins i tot si la srie de Taylor es pot generar, tamb pot ser que resulti  divergent i per tant que no representi la funci que es pretn integrar. Moltes funcions que sn infinitament derivables tenen derivades de ordre superior que tenen una complexitat tal que no sn prctiques de manejar. En aquests casos, no s possible (o no s prctic) de avaluar les integrals indefinides, per les integrals definides es poden avaluar numricament, per exemple emprant el mtode de Simpson.

Vegeu tamb. 
 Taula d'integrals;
 derivada;
 Integraci per sries;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266584" title="S'ha escrit un crim" nonfiltered="4603" processed="4591" dbindex="104633">
S'ha escrit un crim s una srie televisiva dels Estats Units de la que es van emetre entre 1984 i 1996 un total de 264 captols. El seu ttol original (en angls) s Murder, she wrote, que s'ha tradut al catal com a S'ha escrit un crim. La protagonitza l'actriu Angela Lansbury i pertany al gnere d'intriga i misteri.

 Fitxa tcnica .

Ttol: S' ha escrit un crim;
Ttol original Murder she wrote;
Gnere Intriga;
Any de la primera emissi original  1984;
Any de la darrera emissi original 1996;
Nmero d'episodis 264;
Productora Universal Pictures;
Repartiment d'actors ;
Angela Lansbury (Jessica Beatrice Fletcher), Tom Bosley (Comissari Amos Tupper), Ron Mask (Comissari Mort Metger), William Windom (Doctor Seth Hazlitt)

 Argument . 

Tots els captols sn similars i no es relacionen entre ells. Jessica Beatrice Fletcher s una professora d'Angls que, desprs de la mort del seu marit, decideix escriure novelles de misteri. Viu a Cabot Cove, un petit poble imaginari, situat a la costa de Maine, a la regi de Nova Anglaterra. 
All on va, sempre hi ha un crim, i Jessica acaba per resoldre l'assasintat investigant i interrogant tothom.

A l'any 1991 Jessica Fletcher decideix marxar de Cabot Cove i anar a viure a Nova York, on continua resolent misteris.
 
El 1996, la srie va acabar, per -anys ms tard- se'n van fer pellcules. A Catalunya, actualment es reemet per la televisi privada 8tv.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266588" title="Orhan" nonfiltered="4604" processed="4592" dbindex="104634">


Orhan I (turc otom:            , turc: Orhan Gazi o Orhan Bey) (1284 1359), va ser el segon bei (capitost) de la tribu osmanli, en el perode en qu s'estava convertint en el naixent Imperi Otom. Va governar des del 1326 i fins la seva mort el 1359.

Va conquerir la major part de l'Anatlia occidental, i va implicar-se en les disputes poltiques del decadent Imperi Bizant al casar-se amb Teodora, la filla de Joan VI Cantacuz (tutor de l'emperador Joan V Paleleg). A canvi del prestigis matrimoni, Orhan va ajudar al Cantacuz a usurpar el poder de Joan V i els seus regents.

El 1354 el seu fill Solim Pasha va ocupar Gallpoli (evacuada pels grecs desprs d'un terratrmol), proporcionant als otomans un accs al continent europeu.

Alad.

Quan Orhan va succeir el seu pare, li va proposar al seu germ Alad de repartir-se l'Imperi emergent. Aquest va refusar argumentant que el seu pare havia designat Orhan com a nic successor i l'Imperi no havia de ser dividit.

Aleshores Orhan li va dir que ja que no volia compartir l'Imperi, almenys l'havia d'ajudar a compartir la crrega del poder, i el va nomenar el primer visir de l'Imperi Otom. En turc otom "visir" significa literalment "portador d'un pes". Com molts dels seus successors en el crrec, Alad no es va encarregar de comandar els exrcits, sin de la organitzaci poltica, administrativa i militar de l'Imperi.

Tot i que alguns dels autors orientals els atribueixen a Osman, la gran majoria coincideixen en donar a Alad el crdit per la introducci de les lleis i l'estructura organitzativa que configuraria l'Imperi en els segles posteriors i constituirien una de les claus de l'xit otom. 

Va encarregar-se de la creaci d'un exrcit professional i va assegurar el fons per mantenir-lo, una introducci molt innovadora al segle XIV en qu els exrcits depenien del reclutament entre els vassalls. Va ser seguint el seu consell i el d'un altre conseller que es va crear el cos dels genssers, que durant molt temps serien l'insgnia de l'exrcit otom.







































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266590" title="Isidre Paella i Virella" nonfiltered="4605" processed="4593" dbindex="104635">
Isidre Paella i Virella (Sitges, 1938) s pirotcnic, dissenyador de castells de focs i espectacles piromusicals.

Ja en la seva joventut tingu vocaci per la pirotcnia. Comen a treballar en la empresa "El Dragn" per passar a la "Pirotcnia Inglada" d'Altafulla i, el 1961, a la "Pirotecnia Zaragozana", on treball de director tcnic i comercial per a la zona de Catalunya i Andorra. Al 1966, Mrius Igual el va fitxar per la (renovada) Pirotcnia Igual de Canyelles, d'on n'ha estat director artstic durant decennis.

Va ser guardonat amb el Premi Trinitat Catass de l'any 1991, i va rebre el premi FAD Sebasti Gasch d'Arts parateatrals 1990-1991 ex-aequo amb l'empresa Igual de Focs Artificials "a Isidre Panyella, Mestre pirotcnic, per la seva creaci constant d'espais d'illusi i d'emocions memorables per a tothom a travs de la llum, el color i els sons" . A l'any 2005, l'ajuntament de Sitges va collocar una placa amb el seu nom a la Plaa dels Artistes.

Fundador i Llucifer de la Colla Jove de Diables de Sitges, posteriorment presid fora temps la "Comissi de Festa Major i Santa Tecla" de Sitges. Des de fa molts anys, participa en les dues festes sitgetanes de Sant Bartomeu apstol i santa Tecla amb sengles castells de focs de gran espectacularitat.

 Principals espectacles .
 Inauguraci i clausura dels Jocs Olmpics d'estiu de Barcelona 1992, Sidney 1996 i Atenes 2004;

 Anualment .
 Festa Major de Sitges (i de molts altres pobles);
 Piromusical de la Merc, a Barcelona;
 Fires de Sant Narcs, a Girona;
 Cap d'Any a Valparaso i Via del Mar;

 Enllaos .
 Plana de la Pirotcnia Igual ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266592" title="Senyoriu d'Irlanda" nonfiltered="4606" processed="4594" dbindex="104636">


El Senyoriu d'Irlanda fou un estat situat a l'oest d'Europa que ocup l'illa d'Irlanda i que exist entre el segle XII i el segle XVI, moment en el qual pass a ser un domini personal del rei d'Anglaterra.

La seva rea se situa al voltant de l'actual ciutat de Dubln, incloent poblacions com Cork, Limerick, Waterford i Wexford, aix com els seus territoris circundants.

Orgens.

T els seus orgens en la decisi de Dermot MacMurrough, deposat rei de Leinster, de demanar ajuda al cavaller normand Richard de Clare per tal de recuperar el seu tron. El rei Enric II d'Anglaterra per tal de controlar aquest cavaller, el qual considerava com una amenaa, va envair l'illa.

Aix mateix l'any 1155 el papa Adri IV va autoritzar al rei angls prendre possessi de l'illa mitjanant la publicaci de la butlla papal Laudabiliter, i refermada posteriorment per Alexandre III, confirmant aix Enric II com a "Lord" o "Senyor d'Irlanda".

Progrs.
El Senyoriu sofr la invasi de l'escocs Edward Bruce, germ del rei Robert I d'Esccia, entre els anys 1315 i 1318, una invasi que delm molt l'economia de la zona. Aix mateix, l'aot de la pesta negra entre 1348 i 1350 comport que la major part de la poblaci es refugis en una rea molt petita al voltant de Dubln.

La rebelli iniciada al voltant de 1535 contra la dominaci anglesa comport la confiscaci per part d'Enric VIII dels bns dels monestirs i la creaci vers el 1540 d'un nou regne sobre la base de l'actual Parlament d'Irlanda. Aix, grcies a la signatura de l'Acta de la Corona d'Irlanda, que fou acceptada pel Parlament del Senyoriu, aquest rei es convert en rei del nou territori, que pass a ser anomenat Regne d'Irlanda.

Parlaments i Concilis (1318-1369).


Lords d'Irlanda (1171-1541).
1171-1189: Enric II d'Anglaterra;
1185-1216: Joan sense Terra, rei d'Anglaterra des de 1199;
1216-1272: Enric III d'Anglaterra;
1272-1307: Eduard I d'Anglaterra;
1307-1327: Eduard II d'Anglaterra;
1327-1377: Eduard III d'Anglaterra;
1377-1399: Ricard II d'Anglaterra;
1399-1413: Enric IV d'Anglaterra;
1413-1422: Enric V d'Anglaterra;
1422-1461: Enric VI d'Anglaterra;
1461-1483: Eduard IV d'Anglaterra;
1483: Eduard V d'Anglaterra;
1483-1485: Ricard III d'Anglaterra;
1485-1509: Enric VII d'Anglaterra;
1509-1541: Enric VIII d'Anglaterra;

Vegeu tamb.
Regne d'Irlanda;
Rei d'Irlanda;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266594" title="Segona revoluci industrial" nonfiltered="4607" processed="4595" dbindex="104637">
La segona revoluci industrial correspon a l'poca entre el 1870 i 1914. A partir del darrer ter del segle XIX, a ritmes molt diferents, el capitalisme es va expandir i consolidar a Europa, als Estats Units d'Amrica, al Canad i al Jap. Sota l'efecte de nous progressos tecnolgics, de modificacions en les formes d'organitzar el treball i a les noves possibilitats de finanament, la indstria creix fortament i diversifica les seves produccions; fets que van transformar la vida econmica i van permetre, en el marc d'un mercat mundial, una producci en massa. 

 L'aven industrial .

Els invents de la segona meitat del segle XIX van ser fruit d'una cooperaci ms intensa entre la investigaci cientfica i la indstria. Es va perfeccionar, progresivament, el funcionament de les mquines de vapor alimentades amb carb i es va millorar la producci siderrgica. Per la segona revoluci industrial va nixer de la utilitzaci de noves fonts d'energia: l'electricitat i el petroli. El darrer pilar bsic de les transformacions tcniques de la darreria del segle XIX va ser el sector qumic. El procediment Solvay de 1863 va fer possible la fabricaci massiva de sosa i, amb aix, el desenvolupament de les indstries del sab i del vidre. La investigaci en l'mbit qumic va permetre noves aplicacions industrials en colorants, perfums, explosius, medicines... fins a centenars de nous articles.

Pel que fa a l'organitzaci del treball es produeixen canvis significatius: el treball s'automatitza seguint els criteris del taylorisme que suposava l'eliminaci dels gestos considerats intils i del fordisme  que implicava implantaci del treball en cadena. Alhora les grans empreses creixien i concentraven un nombre creixent d'obrers.

El creixement industrial exig la mobilitzaci d'enormes capitals i transformacions financeres i monetries. Aix, l'or es va convertir en el patr del sistema monetari. Per l'increment de la massa monetria es va produir, sobretot, pel desenvolupament dels bitllets de banc, emesos per un banc central a cada Estat, en proporci a les seves reserves en metall i convertibles en or, i l'aparici dels xecs o talons, que van permetre una major mobilitat de capitals. 

Apareixen bancs de negocis que treballen amb capitals propis, inverteixen en la indstria i, finalment, l'acaben controlant, car depenia dels seus crdits. La fusi entre el capital industrial i el bancari va donar pas a un nou tipus de capitalisme; el capitalisme financer o monopolista. La lliure competncia entre capitalista va cedint el pas al predomini dels grans grups financers. D'una etapa de competncia passa a una de concentraci. Apareixen grans corporacions que controlen sectors importants de la producci o de la distribuci com el trust, el crtel, el monopoli i el holding.

Finalment, les grans empreses, de titularitat individual o familiar, es transformen en societats annimes, on el poder pertany als principals accionistes, i els accionistes majoritaris constitueixen els consells d'administraci.

 Conseqncies poltiques i socials .

Els avenos industrials van plantejar nous problemes: el repartiment del mn, amb la fita de repartir-se els mercats, les fonts de primeres matries i les zones d'inversi de capitals. Aquesta cursa per la conquesta i el domini del mn van donar pas al primer gran conflicte b lic del segle XX: la Primera Guerra Mundial.

Per altra banda, els avenos mdics i sanitaris van fer que la poblaci europea es dupliqus al llarg del segle (de 200 a 400 milions d'habitants). Per, sobretot, va sorgir una nova civilitzaci urbana i industrial: les ciutats creixien, alhora que apareixia una nova classe mitjana, formada per comerciants, funcionaris professionals i treballadors dels sectors de serveis (bancs, finances, transports, oficines). L'estructura urbana adquiria un nou aspecte grcies als tramvies, als ferrocarrils subterranis i als grans edificis.

El treball al camp va deixar de ser l'activitat econmica primordial dels ssers humans europeus. El treball es va especialitzar i es va mecanitzar, i molts pagesos van iniciar l'xode del camp a la ciutat, Amrica o altres continents. L'agricultura es va internacionalitar; i la generalitzaci dels intercanvis i de l'explotaci de noves rees del mn va permetre ms recursos i una baixada generalitzada dels preus. 

Els canvis demogrfics i agrcoles van ser la causa, al temps que en patien tamb les conseqncies, de les transformacons en els sectors industrials i en el tipus de capitalisme.




 Referncies .

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266597" title="Tintorera (taur)" nonfiltered="4608" processed="4596" dbindex="104638">

La tintorera (Prionace glauca) s una espcie molt cercada pels pescadors esportius, de fet s el taur que ms agafen.

Descripci.

 Cos fora allargat i fusiforme.
 Musell bastant comprimit i estretament cnic.
 La primera dorsal s situada a la meitat del cos; la segona dorsal i l'anal sn petites.
 Les aletes pectorals sn estretes, llargues i un xic falciformes.
 Presenta cinc parells de fenedures branquials, el darrer per sobre de les pectorals.
 La coloraci s d'un blau brillant intens, la punta de les aletes s fosca; la panxa s blanca.
 El seu color es torna gris apagat un cop morta.
 Aconsegueix 383 cm de longitud total.
 El mascle madura entre els 182 i 281 cm. La femella ho fa quan t entre 173 i 221 cm.

Hbitat.

s una espcie pelgica que ocupa tant la superfcie de mar obert com les zones costaneres. Pullula sol o en grups per les aiges fredes, entre 7 i 16 C, tot i que tolera els 21 C o ms. Presenta costums nocturns. s un migrador fora actiu. Els individus de la poblaci se segreguen per edats i sexes.

Alimentaci.

S'alimenta principalment de petites preses que captura tant entre dues aiges com al fons del mar. Menja peixos pelgics i demersals, cefalpodes (sobretot calamars) i alguns crustacis. No menysprea ni la carronya ni les deixalles.

Reproducci.

s vivpar placentari. A finals de la primavera o a principis d'estiu la femella, segons la mida i la regi que habiti, t una ventrada variable, entre 4 i 135 cries que fan de 35 a 44 cm de longitud total. El perode de gestaci s de 9 a 12 mesos. La femella pot retindre l'esperma d'un any per l'altre.

Aprofitament.

La baixa qualitat de la carn fa que no tingui gaire importncia comercial, tot i la seua abundor. Es captura principalment amb palangre, per tamb s'enxarxa en l'art de rssec. Les aletes s'aprofiten per a fer la sopa d'aleta de taur i les mandbules es venen com a ornament. 

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 125.

Enllaos externs.


 Vdeos i fotografies de tintoreres. ;
 mplia informaci sobre aquesta espcie de taur. ;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266600" title="Garreta" nonfiltered="4609" processed="4597" dbindex="104640">


Onomstica (cognoms):
Juli Garreta i Arboix, compositor de sardanes.
Josep Garreta i Sabadell, futbolista i entrenador catal.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266601" title="Trust" nonfiltered="4610" processed="4598" dbindex="104641">
Un trust s una forma de concentraci empresarial. La fusi de diverses empreses, els components de les quals perden totalment llur independncia productiva, comercial i jurdica, tot convertint-se en socis possedors d'accions segons el valor de llurs empreses respectives. La direcci regula la producci, determina les condicions de venda i els preus, decideix la distribuci de beneficis, etctera.

Altres formes de concentraci empresarial sn el crtel, el monopoli i el holding.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266604" title="New Deal" nonfiltered="4611" processed="4599" dbindex="104642">
El New Deal fou un programa poltic del partit demcrata dels Estats Units per afrontar la crisi del crac de Wall Strett de 1929, la gran crisi del capitalisme liberal. A les eleccions del 1932, Franklin Delano Roosevelt, del partit demcrata, va ser elegit president. El programa, elaborat amb l'ajuda de tcnics i inte lectuals de tot l'Estat, plantejava mesures financeres com ara la devaluaci del dlar, un ajornament dels pagaments bancaris i la reobertura dels bancs, acompanyada de mesures de control. Altres aspectes destacats foren les ajudes als petits grangers, la reglamentaci del treball industrial i les grans inversions en obres pbliques. En definitiva, el New Deal va ser un programa d'intervenci estatal en l'economia, amb mesures especfiques destinades a aconseguir un equilibri del mercat i la reducci de l'atur.

Els resultats de la poltica del New Deal foren limitats i la profunda crisi econmica de sobreproducci noms es va superar quan la Segona Guerra Mundial (1929-1945) va permetre a la indstria del pas, sobretot a la d'armament, la venda de grans partides de material.





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266605" title="Carles XIV Joan" nonfiltered="4612" processed="4600" dbindex="104643">


Carles XIV Joan (Karl XIV Johan), nascut amb el nom de Jean-Baptiste Bernadotte (Pau, Frana, 26 de gener de 1763 - Estocolm, Sucia, 8 de mar de 1844), fou un militar del Imperi Francs, i des de 1818, rei de Sucia i Noruega.


 La joventut .

Jean-Baptiste nasqu a Pau, Frana, fill d'Henri Bernadotte (1711-1780), procurador de la ciutat, i de Jeanne St. Jean (1725-1809). Batejat com a Jean Baptiste, ell mateix hi afegiria ms tard el nom de Jules en honor de Juli Csar, en un gest tpic de la Revoluci Francesa. El cognom originari de la famlia, 'Deu Pouey', havia estat canviat pel de 'Bernadotte' a principis del segle XVII.


 Carrera militar .

Bernadotte ingress a l'exrcit francs el 3 de setembre de 1780, essent destinat inicialment a Crsega. En esclatar la Revoluci Francesa, va ascendir rpidament grcies a les seves qualitats. Aix, el 1794 ja era brigadier, assignat a l'exrcit de Sambre i Meuse, i desprs de la victria de Jourdan a Fleurus (26 de juny de 1794), fou nomenat general de divisi. A la batalla de Theiningen (1796), Bernadotte contribu notablement a l'exitosa retirada de les forces franceses a travs del Rhin desprs de la derrota davant de l'Arxiduc Carles d'ustria. El 1797, torn a creuar el Rhin amb un contigent de reforos per a les tropes de Napole, que es trobava a Itlia, i collabor amb ell durant el pas del Tagliamento. El 1798 fou nomenat ambaixador a Viena, per hagu de renunciar al crrec a causa dels disturbis que provoc en issar la bandera tricolor a l'ambaixada.

El 16 d'agost de 1798, es cas amb Dsire Clary (1777-1860), filla d'un comerciant de seda de Marsella i germana de l'esposa de Josep Bonaparte, Julie Clary. Des del 2 de juliol al 14 de setembre fou ministre de la guerra, responsabilitat en la que demostr grans habilitats. Durant tot aquell temps es mantingu proper a Napole, i, tot i que es neg a recolzar-lo en els preparatius del cop d'estat de novembre de 1799 (18 de Brumari), posteriorment accept treballar per al Consulat. Finalment, des d'abril de 1800 fins el 18 d'agost de 1801, comand l'exrcit en la repressi de la Vende.



En proclamar-se l'Imperi, Bernadotte fou nomenat un dels divuit Mariscals de Frana, i des de juny de 1804 fins al setembre de 1805 fou governador de l'ocupada Hannover. Durant la campanya de 1805, Bernadotte cooper amb un cos de l'exrcit des de Hannover en el gran moviment que port a la victoria a la batalla d'Ulm. Com a recompensa pels seus serveis a Austerlitz (2 de desembre de 1805) fou nomenat prncep de Ponte Corvo (5 de juny de 1806), per durant la campanya contra Prssia, el mateix any, fou durament criticat per Napole en no participar amb els seus soldats a les batalles de Jena i Auerstdt malgrat trobar-se a prop d'ambds combats. El 1808, com a governador dels pobles Hansetics, dirig directament l'expedici contra Sucia a travs de Dinamarca, tot i que el pla no reeix a causa de la necessitat de transports i la deserci dels soldats espanyols (ja s'havia iniciat la Guerra del Francs). A la guerra contra ustria, Bernadotte lider el contingent sax durant la batalla de Wagram (6 de juliol de 1809); en aquesta ocasi public una ordre del dia on atribua la victria al valor dels saxons, ordre que Napole rebutj. Poc desprs, i en la mateixa batalla, Bernadotte fou rellevat en retirar-se del combat, incomplint aix les ordres directes de Napole.


 L'oferiment del tron de Sucia .

Bernadotte, molest amb l'Emperador, torn a Pars, on el consell de ministres li encarreg la defensa dels Pasos Baixos contra els anglesos. El 1810, poc abans de prendre posessi del crrec de governador a Roma i de forma inesperada, Bernadotte fou escollit hereu del rei Carles XIII de Sucia. Bona part d'aquesta elecci s'explica per la por de l'exrcit suec davant de la complicada situaci amb Rssia, i que es mostr favorable a l'elecci del Mariscal francs (molt popular al pas pel tracte que don als soldats presos durant la guerra amb Dinamarca). Tot i aix, aquesta elecci no fou oficial en un principi, sin que es degu a la iniciativa del bar Karl Otto Mrner. El bar li comunic directament la notcia a Bernadotte, qui la pos en coneixement de Napole. L'Emperador francs tract l'afer com si fos quelcom absurd, per el Mariscal respongu a Mrner que no renunciaria a tal honor. Aix, tot i l'arrest a que fou sotms el bar en tornar a Estocolm, el govern suec es va veure obligat a acceptar el clamor popular i proclam a Bernadotte Prncep de la Corona el 21 d'agost de 1810.


 Prncep de la Corona i Regent .

El 2 de novembre de 1810, Bernadotte va fer la seva entrada solemne a la ciutat d'Estocolm, i noms tres dies ms tard, el 5 de novembre, reb l'homenatge dels estats suecs, essent adoptat pel Rei Carles XIII amb el nom de Carles Joan. El nou prncep augment rpidament la seva popularitat, i en poc temps es convert en l'home ms poders de Sucia. Les malalties de l'anci monarca i les dissensions al Senat van posar el govern, i especialment el control dels afers exteriors, en les seves mans. El moment lgid de la seva poltica fou l'adquissici de Noruega, alhora que es mostr totalment independent de la Frana de Napole; aix, per tal de refermar aquest fet, el 1813 s'alli amb la Gran Bretanya i Prssia, enemics de Napole, a la Sisena Coalici. Desprs de les desfetes a Ltzen (2 de maig de 1813) i Bautzen (21 de maig de 1813), va ser el mateix prncep qui don aire fresc als alliats, i durant la conferncia de Trachenberg tra les directrius principals de la campanya iniciada en finalitzar la Treva de Plaswitz. Carles Joan, com a comandant en cap de l'exrcit del nord, defens amb xit els setges de Berln contra Oudinot a l'agost, i contra Ney al setembre. Desprs de la Batalla de Leipzig per, va prendre la seva prpia ruta i lluit contra Dinamarca, per tal de refermar el seu domini sobre Noruega.


 Rei de Sucia i de Noruega .



Com a Rei fermament convenut de la uni de Sucia i Noruega, Carles XIV Joan, que acced al tron el 1818 desprs de la mort de Carles XIII, fou molt popular en ambds pasos. La dinastia que ell inaugur fou motiu d'orgull per a suecs i noruecs, alhora que gaud de gran reputaci a tota Europa. Tot i aix, els seus punts de vista ultra-conservadors eren generalment mal rebuts, i fins i tot l'Stndsriksdagen (el Parlament de Sucia) arrib a votar, el 1840, la convenincia de demanar la seva abdicaci. Passada per, aquesta crisi, el monarca recuper la popularitat i el pas celebr amb gran entusiasme el seu 80 aniversari el 1843.

Durant el seu regnat es van finalitzar les obres del Canal Gta del Sud, iniciades 22 anys abans i que unirien el llac Vnern amb el mar a Sderkping, a uns 290 kilmetres a l'est.

D'altra banda, tot i que Carles XIV Joan es convert al luteranisme en ser adoptat per l'anterior monarca, mai va aprendre a parlar suec o noruec. Tot i aix, la importncia que tenia en aquells moments el francs, convertit en la llengua de l'aristocrcia i la diplomcia europees del moment, va permetre superar qualsevol obstacle en les seves relacions amb la cort o la societat de Sucia.

Finalment, Bernadotte va morir a Estocolm el 8 de mar de 1844. La major part del seu regnat va transcrrer com un perode de pau ininterrompuda, que va permetre el desenvolupament social i econmic d'ambds regnes durant tota la primera meitat del segle XIX. El monarca fou succet pel seu fill scar I.

Desprs de la seva mort, es trob un curis tatuatge gravat al seu cos, on es deia: Mort aux rois (Mort als Reis). Pressumiblement, se'l realitz durant la Revoluci Francesa.


 Vegeu tamb .

Guerres napoleniques;
Batalla de Wagram;









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266607" title="Llista d'estats sobirans del 1913" nonfiltered="4613" processed="4601" dbindex="104644">



Estats sobirans.
A.
   Albnia (fins al 21 de febrer);
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Regne de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
;

Estats que proclamen la sobirania.
 Gumuljina   Govern Provisional de la Trcia Occidental (del 31 d'agost al 25 d'octubre);
   Tibet;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266617" title="Hendrik Goltzius" nonfiltered="4614" processed="4602" dbindex="104645">

Hendrik Goltzius (Millebrecht, 1558 - Haarlem, 1 de gener de 1617), va ser un gravador, dibuixant i pintor neerlands nascut a Millebrecht, al ducat de Julich. Va ser el capdavanter del gravat neerlands en el barroc primerenc, amb una tcnica notablement brillant i innovadora. 

Desprs d'estudiar pintura sobre vidre durant uns anys de la m de son pare, va aprendre l's del bur amb Dirk Volkertszoon Coornhert, un mediocre gravador neerlands a qui aviat va deixar enrere, per que va retenir els seus serveis en el seu propi benefici. Tamb va treballar per a Philip Galle en el gravat d'un conjunt d'obres sobre la histria de Lucrcia.

A l'edat de 21 anys es va casar amb una viuda major que ell, els diners de la qual van permetre-li d'establir a Haarlem un negoci independent; per les dolentes relacions amb la seua muller van afectar tant la seua salut que va trobar aconsellable fer, l'any 1590, un viatge per Alemanya i Itlia, on va adquirir una admiraci intensa per l'obra de Miquel ngel, el que el va portar a superar el mestre itali en l'estravagncia i el carcter grotesc dels seus dibuixos. Va tornar a Haarlem considerablement millorat pel que feia a la seua salut, i va treballar-hi en el seu art fins que va morir.


Goltzius no ha de ser jutjat principalment per les obres que ell va valorar ms: les seues excntriques imitacions de Miquel ngel. Els seus retrats, tot i que majoritriament miniatures, sn obres mestres del seu gnere, no noms pel seu exquisit acabat sin tamb perqu constitueixen uns bells estudis del carcter del retratat. Entre els grans retrats, el seu auto-retrat a mida natural s probablement el seu ms colpidor exemple. Les seues obres mestres, aix anomenades per la seua vocaci de constituir-se en imitacions de l'estil dels grans mestres, han estat sovint sobrevalorades.

Goltzius va atnyer un nivell sense precedents en l's de la "lnia de volum", en qu el bur es manipula per a fer lnies estretes o amples per crear un efecte tonal des de la distncia. Tamb va ser pioner de la tcnica de "punt i rombe", en la qual s'insereixen punts al mig d'un espai dividit en rombes, creat per l'encreuament de lnies, per a desprs refinar l'ombrejat tonal.

Hollstein li atribueix 388 gravats, amb altres 574 d'altres gravadors sobre els seus dibuixos. 
   
En el seu maneig del bur, Goltzius no s superat ni tan sols per Drer; per el seu domini tcnic no est acompanyat d'una qualitat artstica equiparable. Tanmateix, les seues excentricitats i extravagncies queden compensades per la bellesa i llibertat d'execuci. Va fer gravats de les pintures de Bartholomeus Spranger, acreixent aix la fama d'aquest, i la seua prpia. Goltzius comen a pintar a l'edat de quaranta-dos anys, per cap de les seues obres en aquesta disciplina artstica palesa excellents qualitats. Tamb va executar algunes obres en clarobscur.

 Enllaos externs .

 Exposici: Hendrick Goltzius, Mestre Neerlands (1558?1617): Dibuixos, gravats i pintures;

 Referncies .
;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266619" title="Porsena" nonfiltered="4615" processed="4603" dbindex="104646">
Lars Porsena o  Lars Porsenna fou rei de la ciutat etrusca de Clusium. Lars no era un nom sin un ttol d'honor. 

Segons la histria ms comuna, explicada per Tit Livi, el rei Tarquini el Superb desprs de ser expulsat de Roma va demanar ajut a Ves i  Tarqunia, per com que no van aconseguir restaurar-lo, va recrrer a Porsena. Aquest li va donar suport i va marxar contra Roma amb un exrcit; els romans no li podien fer front i Porsena es va apoderar del Jancul i estava a punt d'entrar a Roma pel pont que connectava aquest tur amb la ciutat quan fou aturat pels Horacis que van resistir fins que el pont va poder ser destrut. 

Roma va quedar assetjada i quan va comenar la gana un rom de nom Gai Muci va decidir lliurar a la seva ptria matant al rei etrusc; va anar al campament etrusc per al no conixer al rei va matar al secretari al seu lloc; agafat, fou sotms a tortura i se li va cremar a la flama viva una ma, per va aguantar el dolor i no va donar mostres de pnic i el rei, en premi, el va deixar anar; Escevola, un cap dels romans, llavors va contactar amb el rei i li va demanar la pau ja que, segons va dir, tres-cents nobles romans estaven disposats a seguir els passos de Muci.

Porsena va acceptar la pau amb la condici de retornar a Ves els territoris que Roma li havia arrabassat; Roma va acceptar i Porsena es va retirar amb 20 hostatges donats pels romans.

La realitat sembla ser que Roma fou totalment conquerida per Porsena (Tcit ho confirma i Dions d'Halicarns afegeix que el senat va oferir a Porsena un tron de vori, una corona d'or i ornaments triomfals, el que implica que fou reconegut com a sobir. Sota Porsena els romans van tenir prohibit usar el ferro per altres utilitats que l'agricultura. Tots els territoris romans conquerits a la dreta del Tber, es van perdre. Les trenta tribu que existien abans de Porsena es van reduir a vint, i per la guerra posterior amb Ves se sap que el territori rom no anava ms enll del Jancul. El motiu de l'atac de Porsena no podia ser restaurar als tarquinis, ja que no ho foren, i ho be fou part de les lluites pel domini de la regi entre etruscos i llatins, o fins i tot existeix la hiptesi que justament fou Porsena qui va enderrocar als tarquinis.

El fill de Porsena, Aruns, va atacar Arcia i fou derrotat davant la ciutat per les forces confederades llatines ajudats pels grecs de Cumes, i els romans van aprofitar per recuperar la independncia.

Plini descriu la seva tomba a Clusium citant com a font a Marc Terenci Varr que l'hauria tret de llibres etruscs. Era un edifici quadrangular enorme en el interior del qual hi havia un laberint amb una pirmide a cada cantonada i una al mig, per per la descripci de les mesures que en fa sembla poc probable que fos realment com s descrit.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266620" title="Luci Corneli Balb" nonfiltered="4616" processed="4604" dbindex="104647">


Onomstica:

Luci Corneli Balb Major;
Luci Corneli Balb Menor;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266623" title="Annantalo" nonfiltered="4617" processed="4605" dbindex="104648">

El centre d'arts Annantalo  (en fins Annantalon Taidekeskus, en suec Annegrdens Konstcentrum) a Hlsinki s un centre polivalent d'art destinat als nens i als joves.

Es troba en una antiga escola primria dissenyat per a l'arquictecte Gustav Nystrm al 1886. L'edifici restaurat al 1987 s un bell exemple del classicisme fins. Desprs de la restauraci l'antiga escola primria va transformar-se en centre d'educaci de les arts. 

Tots els professors del centre sn artistes. Annantalo s un centre de recerques, d'experimentaci i de desenvolupament de l'educaci de les arts. El centre s un membre de la Xarxa europea d'organitzacions arttisques per nens i joves EUnetART.

Enllaos externs.
Web en fins, angls i suec, amb el programa de les manifestacions culturals;
Web d'EUnetArt;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266624" title="Poros" nonfiltered="4618" processed="4606" dbindex="104649">


Poros (en grec      ) s una petita illa grega situada a la part meridional del golf Sarnic, a 48 km al sud del Pireu i separada del Pelopons per un canal de 200 m d'ample. T una superfcie de 31 km i una poblaci de 4.117 habitants (2001), la major part dels quals a la vila de Poros (4.102), mentre que els 15 restants pertanyien al poblet d'gios Nektrios. A l'antiguitat fou coneguda com a Pgon.

Poros en realitat consisteix en dues illes: Sferia, la part sud, d'origen volcnic, on hi ha la capital, i Kalavria, la part nord, la ms extensa. Les dues parts estan connectades per un pont damunt un estret istme. El municipi de Poros tamb inclou una part al continent, Kian Akt (231 hab.), al punt ms oriental de la pennsula del Pelopons, entre l'illa de Poros i la d'Hidra, vora els municipis de Trizina i Ermioni. El municipi t una superfcie total de 49.582 km i 4.348 habitants.

s una illa muntanyosa que culmina al Vigla (358 m), amb torrents i rierols estacionals i poblada de rica vegetaci. Una gran part del nord, l'est i l'oest s coberta de matoll, mentre que el sud i el centre de l'illa presenten boscos de pins. En ser una illa rocosa, les platges de sorra es concentren al litoral sud i a la badia de Vaionia, a la part nord. T una bona xarxa de carreteres i una bona infraestructura turstica, per la qual cosa s una destinaci molt popular per a estades curtes. Tot i no tenir aeroport, s fcilment accessible per mar des d'Atenes, el port de Galats i la resta d'illes Sarniques amb transbordadors de lnia regular. 






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266625" title="Porus (rei)" nonfiltered="4619" processed="4607" dbindex="104650">
Porus fou el nom llat (del grec Poros) d'un rei de l'ndia de nom Puru o Pururava, amb dominis a la vora de l'Hidaspes que marcava la seva frontera occidental. A la vora d'aquest riu, Porus va esperar als invasors macedonis, i no va seguir l'exemple dels reis vens Taxiles i Abisares que s'havien sotms a Alexandre el Gran.

Al arribar Alexandre es va trobar amb un poders exercit (amb 200 elefants) que ocupava la riba esquerra del riu, i el conqueridor va decidir no creuar el riu i va buscar un lloc per creuar lluny de la vigilncia de Porus; finalment va poder passar un cos de l'exrcit mentre el cos principal quedava sota el comandament de Crter d'Orstia. Alexandre disposava de 6000 infants i 5000 cavallers. Porus va enviar al seu fill amb un cos de cavalleria escollit, per controlar els moviments enemics i el mateix rei anava al darrera; finalment els dos exercits es van trobar i encara que Porus va disposar perfectament les seves forces, el superior geni d'Alexandre va obtenir la victria; Porus va aguantar la derrota i no es va retirar fins que ja tot el seu exrcit havia fugit i ell mateix estava ferit. Alexandre li va enviar emisaris que li van garantir la seguretat i finalment Porus es va rendir i fou portat davant el conqueridor; aquest el va rebre amb el mxim honor i li va restaurar el seu regne i encara li va donar ms territoris com els del seu cos Porus de Gandaris.

En endavant Porus fou ferm aliat d'Alexandre; el va acompanyar en les expedicions contra els pobles vens per desprs de creuar l'Acesines, fou enviat de retorn al seu regne per reclutar ms forces, amb les que es va reunir al rei a Sangala, i fou clau en la derrota dels cateans, un poble amb el que Porus ja estava en guerra anteriorment. Porus va romandre al costat del rei macedoni amb una fora auxiliar fins a la riba de l'Hifasis (Hyphasis) i encara va participar en l'equipament de la flota macednia. 

En agrament Alexandre li va donar el govern de la regi entre l'Hidaspes i el Hifasis, amb set nacions i dos mil ciutats, territoris que va retenir a la mort d'Alexandre amb ttol de rei tant al primer repartiment com al de Triparadisos el 321 aC (es evident que aquestos territoris difcilment podien ser controlats per cap general macedoni). Finalment el general Eudem, strapa de la provncia adjacent, va agafar a Porus per traci i el va fer matar.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266626" title="Porus de Gandaris" nonfiltered="4620" processed="4608" dbindex="104651">
Porus de Gandaris fou un rei de l'ndia, que governava a Gandaris (a l'est del riu Hidrotes) al temps de l'expedici d'Alexandre el Gran. 

No s'ha de confondre amb el fams rei Porus de la regi de l'Hidaspes, del que es creu que era cos per al que estava enfrontat. Al acostar-se Alexandre li va enviar la seva submissi mentre el seu cos optava per la resistncia. Desprs de la derrota de Porus i del favor concedit a aquest per Alexandre, Porus de Gandaris es va alarmar, i quan van arribar les forces macednies, va fugir.

El seu regne fou conquerit per Hefesti de Pella i annexat al del seu parent.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266627" title="Posca" nonfiltered="4621" processed="4609" dbindex="104652">

Posca fou vi barrejat amb aigua que era la beguda comuna pel poble a l'antiga Roma, singularment les capes ms inferiors, i pels soldats quan estaven de servei.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266628" title="Marc Pinari Posca" nonfiltered="4622" processed="4610" dbindex="104653">

Marc Pinari Posca (Marcus Pinarius Posca) fou un magistrat rom.

Fou pretor el 181 aC i desprs propretor a Sardenya. D'aquesta illa va passar a Crsega per posar fi a una revolta local; a la tornada a Sardenya va fer la guerra al poble dels ilienses als que va dominar completament. 

Cicer esmenta a un magistrat de nom Marc Pinari Rusca que va fer aprovar una llei annalis, i que probablement era la mateix persona (Cicer hauria errat en el nom correcte posant Rusca en lloc de Posca).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266629" title="Posdip" nonfiltered="4623" processed="4611" dbindex="104654">


Onomstica:

Posdip d'Atenes, poeta atenenc de la nova comdia ;
Posdip (epigramtic), poeta epigramtic grec ;
Posdip (historiador), historiador grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266630" title="Posdip d'Atenes" nonfiltered="4624" processed="4612" dbindex="104655">
Posdip (Poseidippus o Posidippus, ) fou un poeta atenenc de la nova comdia fill de Cinisc i nadiu de Cassandria a Macednia. 

Un autor annim sobre comdies l'esmenta com el ms clebre poeta de la nova comdia (anomena un total de sis poetes). Va comenar la seva carrera el tercer any desprs de la mort de Menandre, s a dir el 289 aC (Olimpada 122). De la seva vida gaireb no se sap res, per la seva imatge fou conservada en una esttua avui dia es troba al Vatic.En resten molts pocs fragments i pels ttols algunes comdies semblen ser de carcter llicencis.

El Suides dona una llista de les seves obres:
;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266631" title="Posdip (epigramtic)" nonfiltered="4625" processed="4613" dbindex="104656">
Posdip (Poseidippus o Posidippus, ) fou un poeta epigramtic grec conegut amb el malnom . 

Va viure a la meitat del segle III aC, per es diferent del poeta cmic del mateix nom que va viure a la mateixa poca. s esmentat per Ateneu de Naucratis, Esteve Bizant i altres. Alguns dels seus epigrames figuren a la Garlanda de Meleagre que sembla que el fa nadiu de Siclia; 22 epigrames sn a l'antologia grega. 

Ateneu n'esmenta les obres  i  



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266632" title="Posdip (historiador)" nonfiltered="4626" processed="4614" dbindex="104657">
Posdip (Poseidippus o Posidippus, ) fou un historiador grec que va escriure una obra sobre la histria de Cnidos on consta que hi havia diversos detalls sobre la Venus de Praxteles. 

L'esmenta Joan Tzetzes que reprodueix un epigrama de Posdip, el que fa pensar que podria ser el mateix personatge que el poeta epigramtic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266634" title="Posidoni" nonfiltered="4627" processed="4615" dbindex="104658">
Posidoni (Poseidonius, ) fou un metge grec autor de diverses obres sobre medicina de les que noms resten algun fragments reproduts per Arqugenes. L'obra l'esmenta tamb Ruf Efesi. Va viure probablement al final del segle I.

El metge s citat diverses vegades per Aeci, Paule Egineta, i Gal. Apolloni Citiensis parla d'un metge de nom Posidoni deixeble de Zpir d'Alexandria, per cronolgicament aix sembla impossible.

Un altre metge d'igual nom fill de Filostorgi i germ de Filagri va viure al segle IV.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266635" title="Warhammer 40.000" nonfiltered="4628" processed="4616" dbindex="104659">

Warhammer 40.000 (conegut tamb com Warhammer 40K, WH40K, W40K o 40K) s un joc de taula d'estratgia amb miniatures. Est basat en un altre joc anterior, denominat oficialment "Warhammer Fantasy Battle" (o simplement "Warhammer Fantasy", o "Warhammer"), que conta amb una ambientaci medieval-fantstica, ms prpia dels jocs de rol clssics (com Dungeons & Dragons) igual que en la literatura del mateix genere. Malgrat, en certa manera, compartir el carcter pic i fantstic amb el seu predecessor, les miniatures sn d'aspecte futurista (propi de la cincia-ficci), i es troba ambientat en un univers apocalptic neo-gtic fictici, cronolgicament situat en el 41 millenni. Si b s probable que en el moment del naixement d'aquest joc les regles i altres aspectes del mateix fossin bastant similars a les de Warhammer Fantasy, les de la seva versi futurista han evolucionat de manera diferent, sent la consigna donar un ambient ombrvol i pessimista alhora que altament immers en temtiques vinculades a la cincia ficci, amb certs tocs lovecraftians.

 El concepte .
Warhammer 40.000 est ambientat en el 41 millenni, una poca en la qual l'Imperi Hum domina la galxia, per s atacat per tots els fronts per diversos aliengenes i humans tradors corromputs pel caos o rebels en pugna secesionista. L'Imperi hum (Imperium de la Humanitat) s un rgim fonamentalista religis en el qual l'Emperador (un antic heroi que va reunir a tots els humans de la galxia sota un sol govern desprs de la Gran Croada), s considerat l'nic du de la Humanitat. Malgrat estar mortalment ferit s'ha mantingut amb vida per gaireb deu mil anys en la capital del Imperium de la Humanitat, Terra, grcies a l'arcaca maquinria del Tron Daurat. En la seva tasca de mantenir l'Imperi unit enfront de les constants amenaces, l'Emperador es veu assistit per diferents institucions, la ms destacable d'aquestes s la dels Marines espacials, monjos guerrers que lluiten en el nom del Du-Emperador de la Humanitat. A ms dels Marines Espacials, existeixen altres cossos com la Gurdia Imperial, l'Armada Imperial, les Forces de l'Inquisici i l'Adeptus Mechanicus, sent aquests ltims els homes de cincia de l'Imperi.

 L'empresa .
El joc est editat per la companyia Games Workshop, una multinacional amb seu en Nottingham, des d'on exporten aquest joc. La companyia s'encarrega tant del disseny i manteniment del mateix, aix com de la creaci, disseny (destacant-se la collaboraci de Juan Daz com eminent miniaturista espanyol), i manufactura de les diferents miniatures amb les quals es formen els diversos exrcits. Tamb s'esforcen per difondre el hobby entre la poblaci mitjanant tornejos, convencions, reunions, etc. Sovint es pot trobar botigues independents de maquetisme que comercialitzin les miniatures i complements necessaris per a practicar el joc, encara que no obstant aix, les botigues oficials persegueixen que el client potencial passi el major temps possible en aquesta per augmentar la seva afici al joc, pel que s'acuren a mantenir la seva atenci viva en el mateix organitzant diversos tornejos, campanyes, iniciacions, tallers de pintura, concursos i diverses activitats relacionades. Existeixen diverses races o exrcits amb els quals cada jugador pot jugar. A part de l'adquisici del reglament del joc, es fa imprescindible la compra d'un codex de l'exrcit triat, on es detallen les caracterstiques d'aquest. Desprs de comprendre les regles i llegir les caracterstiques de l'exrcit seleccionat, es troba l'activitat vinculada al hobby del modelisme prpiament, a saber: el disseny previ a la contesa d'unes tctiques i estratgies, el disseny de l'exrcit en funci de les anteriors, l'adquisici de les maquetes, el muntatge, conversi (s a dir, personalitzaci) de les mateixes (fent normalment major mfasi en les ms rellevants i personals, com els generals), pintat i coleccionisme de les mateixes, i desenvolupament de conteses. El hobby requereix d'una actualitzaci constant sobre la informaci vinculada al mateix (sobretot en matria de nous reglaments o petites reformes en certes regles pre-existents, per mantenir-se en constant canvi al llarg del temps), per a la qual se sol acudir a certes botigues especialitzades en el tema (com les abans esmentades), o altres d'abast ms general (usualment encarregades d'una srie activitats vinculades al coleccionismoe i els jocs, com les cartes colleccionables, els jocs de rol, etc.), o b adquirir una publicaci oficial de l'empresa, la revesteixi White Dwarf, que peridicament actualitza als jugadors sobre les variacions sofertes pel joc. S'ha acusat a l'empresa de mantenir preus prohibitius per al pblic objectiu (jove), un problema que s'accentua per la situaci de monopoli que l'empresa es maneja i l'escs del mercat de segona m. Cal atendre al cost que suposa l'adquirir un exrcit de grandria raonable (al voltant de 300 euros o ms), incloent el preu del reglament i pintures, per a comprendre l'origen d'aquestes crtiques. Enfront d'aquesta situaci, una opci ms cmoda s comprar el joc de computadora ambientat en el mn del joc, d'estratgia en temps real, el qual ja t dues expansions (l'original incloa la possibilitat d'utilitzar als exrcits dels Marines Espacials, els Marines del Caos, els Eldars i els Orks, la primera expansi va introduir a la Gurdia Imperial i la segona als Tau i els Necrons), per tant es disposar d'un total de 7 races a triar, cadascuna amb les seves tropes caracterstiques i les seves prpies estratgies. Desprs tamb est la secci dels nois de 'Eavy Metall, encarregats de pintar miniatures gaireb a la perfecci per a desprs exposar-les en esdeveniments o fotografiar-les per a les caixes de distribuci, revistes, etc. En la revista oficial de Warhammer es pot llegir comentaris d'aquests nois sobre com pintar detalls, fer efectes de llum...

 

 Exrcits . 
Cada exrcit t les seves prpies caracterstiques, rerefons, aspecte, habilitats, regles especials, herois, etc. Tota aquesta informaci s'agrupa per exrcit, en els anomenats Codex (en llat "cdex" o "compendio"). Les races i diferents tipus d'exrcits, sn les segents:

 Imperi de la humanitat .
 Gurdia Imperial .
Coneguts com El Martell de l'Emperador, la Gurdia Imperial s l'organitzaci ms gran de la galxia, constituint la primera lnia de defensa contra els agressors de l'Imperi i els principals mantenedors de l'ordre dins del mateix. 
Aquest exrcit est compost per grans quantitats de soldats de planetes locals que lluiten i donen fins al seu ltim respir per defensar les seves llars. En la seva estructura d'acci tenen un aspecte que recorda en certa forma a les aguerrides tropes de Starship Troopers per tamb als exrcits de la Segona Guerra Mundial, sobretot a les tropes alemanyes a causa de la simbologia de l'imperi (guilas), i a la configuraci dels seus estendards de guerra, molt similars als del Tercer Reich, encara que ats que la majoria de noms de la Gurdia Imperial i de tot l'Imperi en general sn en llat; t mes sentit pensar que podria ser una fantasiosa representaci basada en un extremadament futurista Imperi Rom. En aparena externa varien molt unes d'unes altres, ja que cada regiment tendeix a tenir un marcat vincle amb el planeta del que provenen. La Gurdia Imperial s el ms semblat a un exrcit modern, amb molta infanteria, tancs, artilleria, etc., per basat principalment en tctiques i estratgies terrestres a l'estil de la Primera Guerra Mundial, sent notable la falta de tctiques aries (tenint en compte que que existeix a ms, l'Armada Imperial, la seva equivalevent espacial, que ara pot jugar-se en el Aeronautica Imperialis). El principal avantatge del Martell de l'Emperador s la seva capacitat d'atac a distncia, sent els mestres de la guerra mecanitzada, encara que disposen d'algunes unitats particulars en cas que hgin de realitzar un combat cos a cos. Enfront d'enemics alterats genticament, aliengenes amb armadures quitinoses impenetrables, enemics l'art dels quals frega la bogeria, pot ser que la gurdia imperial, armat cada soldat seu amb una simple armadura antifrag i un rifle lser, sembli simple carronya en la gran guerra de l'univers. No obstant aix s molt fcil identificar-se amb aquesta gent que lluita per la seva llar, motiu ms meravells que la sed de conquesta o el plaer de la batalla, i veure en aix les qualitats dels veritables herois. Entre els regiments ms famosos de la Gurdia Imperial estan les Tropes de Xoc de Cadia, la Gurdia De Ferro de Mordia,els Incursors del Desert de Tallarn, les Tropes rtiques de Valhalla, les Legions d'Acer de Armagedn, els Veterans de Catachn, els Primers Nascuts Vostroyans o els Fantasmes de Gaunt, els allliberadors de Kronus. Aquests sn alguns dels principals per existeixen milers de regiments actius. 

 Marines Espacials .
Els Marines Espacials sn la ms gran creaci de l'Emperador, els guerrers de elit de la raa humana. Armats amb les millors armes de l'Imperi, entrenats amb els mtodes ms efectius i adoctrinats per a lluitar fins al final, aquests guerrers han estat modificats genticament per a ser super-humans, llestos per a donar el seu talent i les seves vides per l'Emperador i l'Imperi. Els marines espacials sn humans modificats genticament a partir de la llavor gentica dels 20 primarcas creats per l'Emperador amb l'ajuda de l'Adeptus Mecanicus a partir de l'ADN de si mateix. Durant el procs de creaci, els vint primarques van ser dispersats per la galxia pels dus del Caos que temien el seu poder. Arribaren a diferents planetes on van desenvolupar els seus prpies caracterstiques i personalitats singulars. Posteriorment, amb l'inici de la unificaci de la raa humana durant la campanya de l'Emperador coneguda com "la Gran Creuada" tots els primarques van ser recuperats i llocs al comandament de les seves respectives legions inspirades en els seus propis gens, sumant en total vint legions de 10.000 homes cadascuna; no obstant aix, i desprs dels terribles esdeveniments esdevinguts durant el conflicte conegut com "l'Heretgia d'Horus", les legions supervivents van ser dividides en captols de 1.000 homes cadascuna. Els 9 captols de la 1a fundaci que van romandre lleials a l'Imperi sn: ngels Foscos, ngels Sanguinis, Ultramarines, Punys Imperials, Cicatrius Blanques, Mans de Ferro, Salamandres, Llops Espacials i la Gurdia del Corb. Alguns dels captols famosos sn els segents:

 Ultramarines .
Un dels captols ms importants de l'Imperi, doncs va ser el seu lder, Roboute Gilliman, el qual va re-estructurar l'Imperi desprs que l'Emperador hagus de ser installat en el Tron Daurat, va crear els llocs dels Alts Senyors de la Terra que governen l'Imperi i va escriure el Codex Astartes pel qual es guien tots els Captols de Marines Espacials. Els Ultramarines es caracteritzen per la seva habilitat estratgica i capacitat administrativa i una obedincia fonementalista del Codex Astartes, sent la desobedincia del mateix motiu de cstigs extremadament severs o fer el passeig de la vergonya o sser expulsat del captol i que els manin cap a l'Ull del Terror a morir combatent o que els matin en Macragge. Sn, a ms, un dels captols ms illustres i amb ms glria dels captols de la 1a Fundaci. Sn veterans de les guerres tirnides, i com a tals estan bastant preparats per a contrarestar a aquesta raa. A l'actual cronologia del joc el seu senyor s el noble Marneus Calgar. En els combats els ultramarines sn bons tant cos a cos com a distncia i tenen molta varietat d'artilleria al seu exrcit fent-los forts i durs de rosegar.
 
 Llops Espacials .
Els Llops Espacials tenen un marcat aspecte vking. El seu rerefons t ms que veure amb una banda de brbars herois que busquen la glria i alguna cosa que dur-se a la boca que amb sacerdots guerrers. Es divideixen en 13 Grans Companyies, cadascuna d'elles aquesta dirigida per un Senyor Llop (el guerrer ms respectat i poders de la companyia), que deu respecte al Gran Llop, aquell que ocupa el lloc del Senyor dels Llops Espacials (conforme la cronologia del joc, s actualment Logan Grimmar). Els guerrers d'aquest captol respecten la saviesa i l'edat, com fonts de coneixement i experincia, i la seva esctructura interna i tctica s totalment diferent a l'establerta pel Codex Astartes. El lloc de major honor s el de Guardi del Llop (custodis del Senyor Llop), ascendits els efectius a aquest nivell per mrits en combat. Els Ullals Llargs sn els guerrers de ms edat i saviesa del Captol que s'encarreguen de les armes pesants; els Caadors Grisos sn els guerrers ja temperats per anys de guerra; les tropes de xoc dels Llops Espacials sn els Urpes Sagnants, categoria en la qual estan tots els Llops Espacials a l'entrar en el captol, preferint el cos a cos com tctica, abans que el combat a distncia. Finalment estan els Exploradors, guerrers de tendncia solitria que al no encaixar amb els altres marines es dediquen a interferir desprs de les lnies enemigues. 

 ngels Sanguinis .
Els ngels Sanguinis sn els ms feroos dels Marines Espacials, ja que es veuen amenaats per una sed de guerra i sang. Aix es deu a una maledicci cridada Rbia Negra produda per l'assassinat a les mans de Horus del seu estimat capdavanter, Sanguinius; el seu crit de dolor va causar un trauma psquic sobre les seves tropes, que encara ressona en les ments dels combatents ms joves a travs de visions de la seva tragica mort. La Sang i la Mort estan molt presents en els seus rituals, i en un d'ells, abans de cada batalla, els Capellans passen entre els germans, per a identificar mostres de la Rbia Negra. Si algun mostra algun smptoma, entra a formar part de la Companyia de la Mort, un grup de guerrers sucides que, inundats pel dolor del seu Primarca, sn insensibles al dolor i noms pensen a matar. Malgrat tota la seva histria fosca, hereten la bellesa de la seva Primarca, el gust per les obres belles i duradores, i una llarga vida (el seu actual lder de Captol, Dante, t ms de mil anys), i ressalten tamb per la seva humilitat. Tanmateix, pocs poden evitar estremir-se amb els crits de malson que surten de vegades de la base dels ngels Sagnants, des de la torre de Amareo, on els ngels Sagnants reviuen una vegada i una altra la mort de Sanguinius.

 ngels Foscos .
Els ngeles Foscos sn un captol que durant la Gran Hereja va dividir la seva lleialtat. Mentre la meitat de la Legi al comandament del seu Primarca Lion El Jonson va ser a lluitar contra Horus, els quals es van quedar en el seu planeta natal, Caliban, es van veure dominats pel caos. AL retorn a Caliban dels quals havien partit, aquells insurrectes que es trobaven influenciats per les forces del Caos, van atacar la flota en la qual regressaven. Mentre Lion El Jonson lluitava contra el cap dels rebels, Luther, segon al comandament i millor amic del Primarca, la flota lleial bombardejava el planeta fins a reduir-lo a trossos. Un d'ells, cridat la Roca, va ser adaptat amb gegantescs motors i s'ha convertit en base d'operacions, empetitint a les naus ms grans. Molts rebels van aconseguir escapar i 10000 anys desprs els Angeles Foscs no cessen en la seva persecuci. Jonson va ser ferit de mort durant la batalla final contra Luther, encara que finalment va ser recls en un camp d'xtasi (uns altres diuen que va ser traslladat a altre lloc pels Vigilants en la Foscor, unes criatures petites i invulnerables que poblen la Roca, i que tornar en algun moment). Azrael, senyor del captol, i possedor del ttol honorfic de "Guardi de la Veritat", s el possedor ltim d'aquest secret. El senyal caracterstic d'aquest captol, s un marcat carcter monstic a ms d'un gran secretisme, i s destacable la seva tena resistncia i obstinat comportament, que de vegades els duu a no retirar-se encara que les circumstncies ho requereixin.

 Inquisici .
La Inquisici s una organitzaci independent i autogobernada. Est estructurada en "curias" conegudes com "Ordos". Existeixen Ordos molt diversos, normalment organitzats en les seccions que es divideix la galxia (Segmentum). No obstant aix, tots els Inquisidores formen part al seu torn de Ordos ms amplis, tres majors i un nombre indeterminat de menors. Entre els majors, podem destacar:

 Ordo Malleus .
El Ordo Malleus (Ordre del Martell), el martell dels Dimonis i els cultistas del Caos, els caadors de dimonis per excellncia. La seva major fora resideix en els Cavallers Grisos, una unitat especial de Marines Espacials amb armadures i armes antiabominacin.

 Ordo Hereticus .
Tamb coneguts com "els caadors de bruixotes", sn la fora inquisitorial ms sinistra, destinada a netejar la presncia dels heretges, els mutantes i els bruixots (psquics descontrolats), en l'interior de l'Imperi. Utilitzant els mtodes ms foscs, localitzen i cacen sense pietat a heretges, sectarios i cultistas blasfems. La seva major fora procedeix de les Germanes de Batalla, monges guerreres especialitzades en combat d'infanteria.

 Ordo Xenos .
Sn el vessant ms estudis de la Inquisici, ja que s'encarreguen d'analitzar i descobrir els secrets i debilitats de les races aliengenes que poblen la galxia. Els Guardians de la Mort sn el bra armat d'aquest Ordo.


Marines Espacials del Caos. 
Algun dia van ser marines espacials lleials a l'Imperi, per el segon al comandament de l'Emperador, Horus, en el 31 millenni es va rebellar i l'Imperi amb prou feines va assolir suportar la terrible guerra civil deslligada durant el conflicte que rep el nom del seu instigador (la Hereja de Horus), en la qual la prpia Terra (capital de l'Imperi) va ser assetjada en una batalla de proporcions piques que va estar a punt d'acabar en la victria absoluta de el Caos. No obstant aix, l'Emperador i les seves tropes van assolir derrotar als tradors matant al sedicioso Horus, havent de pagar un preu molt car en el procs: quedar ferit de mort i els seus exrcits terriblement delmats. Els supervivents de les forces rebels es van exiliar en el sector estellar conegut com el Ull del Terror, una interrupci espai-temporal on la realitat es barreja amb el regne del Caos, des d'all els Marines renegats, aliats als quatre dus del Caos, segueixen hostigando a l'Imperi en croades sacrlegas i promovent la hereja i rebelli per tot l'Imperi. Els Marines del Caos tenen accs a poderoses entitats demonaques fruit dels seus pactes secrets amb els poders foscs, a ms de capacitats infernals atorgades pel caos. Molts dels Marines del Caos mutan de forma monstruosa a causa de l'exposici a la disformitat. Les 9 grans legions de la 1 fundaci que es van rendir al caos van anar: Fills de Horus (actual Legi Negra), Guerrers de Ferro, Legion Alfa, Portadors de la Paraula, Amos de la Nit, Devoradors de Mons, Mil Fills, Gurdia de la Mort i Fills de l'Emperador. 


Eldar. 
Els Eldar representen a les restes d'una raa que, quan els humans encara estaven en estat primitiu, dominava la galxia. Van dur a la seva civilitzaci al seu punt lgid i es pensaven capaos de tot, per la seva decadncia moral i cultural va donar existncia al ms jove dels dus del caos (Slaanesh, el prncep dels excessos), el qual en el seu naixement va produir una explosi galctica que va aniquilar l'imperi dels eldar. Els quals ara sn coneguts simplement com eldar van ser els quals van assolir escapar del cataclisme en els seus enormes mons astronave i ara vaguen per les estrelles. Sn poc nombrosos, i per aix basen el seu atac en l'astcia i la adivinacin psquica ms que en la fora bruta. Els eldar sn orgullosos i arrogants, ms sensibles que els humans. Tamb sn una mica ms frgils per possexen una arcana tecnologia i armes de tir molt poderoses encara que de vegades portades per un nic tipus de tropa, resultant en tropes ms especialitzades que requereixen una major habilitat estratgica. L'aspecte de les miniatures s estilitzat i orgnic, amb abundncia de formes corbes, inspirat un poc en els grecs clssics i amb un concepte mstic que recorda a les cultures antigues de Jap o el Tbet. Els mons astronave suren completament allats en la immensitat de l'espai com si fossin joies disperses sobre un drap de vellut interminable. Cap estrella illumina les seves esveltes torres i, a l'estar allunyats de la calor de qualsevol sol o planeta, l'nica cosa que contemplen les seves cpules s la negror del buit espacial. Unes llums internes brillen com fsfors a travs de mamparos semitransparentes i en el seu interior habiten els supervivents d'una civilitzaci que van abandonar fa eones enmig d'una destrucci aterridora. Sn els Eldars, una raa prcticament extingida que no s ms que l'ltim vestigi d'un poble que antany podia destruir planetes i apagar sols sencers solament amb els seus somnis. Els Eldars disposen d'un exrcit molt poders, amb moltes esquadres de tropes centrades en una funci: els guerrers especialistes. Els seus vehicles sn extremadament efectius (tots ells sn gravitatoris) i estan molt b artillados per a la seva grandria. Un exemple de mn astronave poders s Ulthw, Alaitoc, Biel-tan o Shemag-taal.

Frases clebres. 
"Fins a les estrelles vivien i morien segons les nostres ordres antany, i tu t'atreveixes a oposar-te a nosaltres....". Vident Mirehn Biellann "No hi ha art ms bell i divers que el de la mort". laconfir de Biel-tan

Eldar Foscos. 
Sn els eldars que van sobreviure a la caida que arraso la seva civilitzaci. Mentre que els eldar dels mons astronave sn equilibrats i harmoniosos, responent un poc al concepte rom, els seus cosins foscs es deixen dominar per l'excs, emulant les prctiques que van dur a la primitiva caida de la seva civilitzaci. Sn cruels i despietats, amb una atmosfera de tribu urbana o sado-masoquista de pinchos, cadenes i pells pllides, i amb predominancia de negres, prpuras, i tota classe de colors sinistres. Es dediquen a la pirateria al llarg de la galxia i realitzen incursions llampec per a obtenir esclaus.(Els Eldars foscs sn com el reflex del que eren ants els eldars en la caida) Habiten en la Teranyina, en plena Disformidad, en el planeta Comorragh, un lloc on sempre s de nit i una boira espessa i fosca ho tapa tot. Els Eldars Foscs estan organitzats per Cbales. Els membres d'aquestes es protegeixen entre si enfront dels altres Eldars, per s'uneixen contra un enemic com. Els senyors de les Cbales sn denominats Arcontes, els quals esclavitzen de forma implacable als seus presoners per a desprs torturar-los.

Necrons. 
Els Necrons van ser uneixi de les primeres races a habitar la galxia, per la seva Sol malalts els convertia en ssers de curta vida. Davant el temor a la mort van fer un pacte amb els antics dus estellars coneguts com els C'tan, els quals els van brindar la immortalitat en cossos mecnics, per convertint-los en els seus esclaus per tota l'eternitat. Desprs de convertir-se en servidors dels C tan els Necrons van entrar en guerra amb els Ancestrals, creadors de diverses races en la galxia, no obstant aix quan la vida en la Via Lctia es va veure minvada per la plaga dels Esclavizadores, van decidir ingressar en stasis i van romandre aix durant els ltims 60 milions d'anys. Actualment, no obstant aix, han estat despertats i dos dels quatre nics C'tan que queden (El Portador de la Nit i L'Engalipador) estan actius. Els Necrones sn un exrcit relativament nou que s'ha caracteritzat per poca varietat de tropes en els seus primers anys de vida, sent renovada la seva gamma de miniatures, la qual cosa els atorga un nou aspecte ms misteris i sinistre.

Orks. 
Cpia dels orcs tradicionals, el joc parallel Gorkamorka (lluites entre bandes orkas en els deserts, dissenyat per Andy Chambers), va acabar per donar-los un aspecte tret clarament de les pellcules tipus Mad Max. s una raa eixelebrada i juerguista, violenta per naturalesa, que no requereix molta estratgia i que s divertida de jugar. Tenen al seu costat als gretchins, parallelisme dels goblins clssics. Els Orkos, liderats sota el comandament d'un poders "kaudillo" realitzen campanyes que sn cridades per ells "Waaagh!". Els Orkos podrien fer-se amb el control de l'univers per simple qesti numrica, per el seu instint violent els fan tornar-se uns contra altres evitant una uni que d'altra forma aniquilaria a les altres races de Warhammer 40.000. Es diu que els Orkos sn ms nombrosos que tots els humans de la galxia i que si totes les tribus orkas s'unissin sota el mateix estendard, la humanitat estaria perduda. El kaudillo orko ms poders i fams de tots els temps s Ghazghkull Mag Uruk Thraka. Ghazghkull va llanar dos "Waaagh!" contra el planeta Armageddon (o "Arma-la-de-geddon" segons els pielesverdes) i a pesar que va ser derrotat aquestes dues vegades, va assolir que Armageddon estigus infectat de Orkos para sempre, a pesar dels esforos conjunts de la gurdia imperial i dels marines espacials. Cal destacar que a causa de el seu nombre tamb possexen un potencial psquic apabullante: si ells creuen que un munt de ferralla acoblat a una central nuclear de dubtosa estabilitat va a funcionar, llavors funcionar. Els Orkos poden tenir una tecnologia endarrerida com els Orkos salvatges, o poden tenir una tecnologia molt avanada com els "Lokoz per la velozidad".

Tirnids. 
Guerrers aliengenes provinents d'altra galxia i guiats per la Ment Eixam, una conscincia superior que regeix i ordena a cada criatura de el eixam, i que, es diu, s tal vegada la major ment de l'univers. Es destaquen per la seva enorme versatilitat, encara que enfocats al combat cos a cos. Actuen d'una manera semblant al d'un eixam d'insectes, en el qual preval la supervivncia de l'eixam enfront de la de les criatures que ho componen. Les seves tropes lleugeres sn sorprenentment veloces i extremadament nombroses. Criatures de grandria mitja actuen com oficials d'exrcit, transmetent les ordres i coordinant l'eixam, mentre enormes mastodontes orgnics que fan les vegades de tancs o comandants al mateix temps arrasen tot el que es troba al seu pas. AL ser una raa que evoluciona per a la guerra, l'exrcit pot configurar-se com una horda imparable de petits horrors o com un grup de criatures monstruoses i terrorfiques. Contrriament als necrones, tot est viu en aquest exrcit, incloent les armes i la munici, envaint planetes, devorant tota la seva biomassa i absorbint la seva informaci gentica en el procs. En la histria de la Galxia en Warhammer 40K els tirnids envaxen la galxia en tres grans flotes, aquestes sn Behemoth, Kraken i Leviathan. La Flota Eixam Behemoth va arribar a coneixement de l'Imperi a mitjan 745-M41 (data imperial), i va comenar arrasant planetes-selva i estacions cientfiques disperses fins a arribar a Tyran, el primer planeta Imperial que van arrasar i pel qual prenen el seu nom. Van devastar tamb Thandros i es van endinsar en Ultramar, el feu del Captol dels Ultramarines, i sobre la superfcie de Macragge es va lliurar una batalla en la qual ambds exrcits van sofrir enormes prdues. No obstant aix, els tirnidos van ser rebutjats, i se'ls va donar per exterminats. La Flota Eixam Kraken va arribar uns 250 anys desprs de Behemoth. Desprs de la derrota de Macragge, els tirnidos es creien extingits, encara que mai va ser possible comprovar-lo. Per en tot el sector Ultima les rebellions i els aixecaments es van accentuar, promoguts per agents % 

 Imperi Tau . 
Els Tau sn humanoides de color gris blavs que manquen de nas (de fet, oloren amb la punta de la llengua i uns sensors situats en el paladar), d'alria mitja i de complexi normal, encara que sn lleugerament ms baixos que un hum mig. Sn distingibles les seves cames, normals fins als genolls, per amb pelles en comptes de peus. La ideologia dels Tau s la uni pacfica per a obtenir entre tots un b com (B Suprem), dividint les seves societat en cinc Castes que treballen conjuntament:  Foc: la Casta de Foc la componen els guerrers ms valerosos i forts de tota la raa. La seva missi s protegir les altres castes. Tenen una estricte codi d'honor, i prefereixen el combat a distncia que el cos a cos. s la ms gran de totes.  Terra: la Casta de la Terra s l'encarregada de construir les mquines, els aparells i les armes, aix com aixecar edificis. Sense ella, les altres Castes no tindrien subministraments ni la tecnologia que fa dels tau una raa tan destacada.  Aigua: encarregats de les tasques diplomtiques, els Tau de la Casta de l'Aigua estan formats principalment per burcrates, poltics, comerciants, negociantes i administradors. Algunes vegades serveixen per a realitzar negociacions entre races, per a evitar problemes.  Aire: els membres de la Casta de l'Aire eren antigament missatgers i correus, per amb l'avan de la tecnologia, s'han convertit en pilots i altres que formen l'equivalent Tau de la Flota Imperial. Sn els tripulants de les naus que permeten als Tau colonizar noves terres.  Eteris: els eteris sn els antics fundadors de les Castes i sn els seus governants, els quals tenen un poder absolut sobre les altres castes. Sn els ms savis, i s'especula que tenen alguna espcie de poder basat en un estrany control psquic. Els Kroot Aliats dels Tau, aquesta raa s molt primitiva, i sn molt benvolguts pels Tau per la seva gran habilitat en el combat cos a cos. Els kroot tenen la sorprenent capacitat d'incorporar el ADN de l'enemic al seu propi, pel que acostumen a menjar-se a l'enemic.Aquesta costum desagrada als Tau, per creuen que s un mal menor. Els kroot viuen en planetes no molt allunyats dels clans Tau, i solen ser usats com tropes d'assalt pels comandants, que saben que la seva capacitat per a amagar-se i aprofitar la cobertura els fa excellents caadors. Els Vspides Recentment trobats en sistemes planetaris, els Tau van admetre a aquesta raa per a la recerca del B Suprem. Possexen ales que els permeten desplaar-se d'una lloc a un altre en poc temps, pel que poden ser tils en emboscades, bastant freqents.

Regles. 
El joc es desenvolupa per torns, comenant per escollir un nombre de torns mxim a jugar. Abans d'una batalla s'ha d'acordar la grandria de cada exrcit, que s'especifica en punts per a equilibrar forces. Una batalla usual de 2000 - 3000 punts amb jugadors entrenats i joc fluid pot durar una tarda, amb uns cinc torns. En cada torn es disposa d'un subturno per a cada jugador, en el qual aquest ha de seguir, en ordre, una srie de passos definits per a controlar el seu exrcit. En primer lloc es mouen les tropes de l'exrcit que juga, desprs d'aix s'efectuen els tirs pertinents i es realitzen combats cos a cos. El joc continua fins que s'acaben els torns acordats o s'arribi a un objectiu, segons especifiqui l'escenari jugat. Des d'una perspectiva temporal, les regles de Warhammer 40.000 han sofert una important transformaci al llarg del temps. La primera edici, coneguda popularment com "rogue trader", era un joc de escaramuzas on els exrcits rares vegades contaven amb ms de 16 miniatures. En aquesta poca, l'avui tan expandida i desenvolupada parafernalia del joc, funcionava amb tal precarietat, que donada l'escassesa de vehicles en miniatura, existia un sistema de creaci de vehicles propis. Les miniatures de cada raa no tenien equipament molt b diferenciat, en el sentit que molts elements, com armes o especficament motocicletes a reacci podien ser utilitzats per ms d'una raa (com els eldar i els marines). La segona edici, augmentava la grandria del joc al que es podria cridar nivell de companyia de tropes, encara que, no obstant aix, un exrcit de marines de 1.500 punts era molt petit, i el joc tendia a afavoria als personatges i poders psquics (grcies a les regles establertes en el suplement "millenni sinistre"). En aquesta edici, s tamb destacable l'aparici dels codex especialitzats en els exrcits de les diferents races. La tercera edici, suposa el pas a un veritable nivell d'exrcit i la volta a miniatures de plstic multicomponente com tropa bsica. La nova edici, permetia disposar d'un major nombre de tropes i un joc ms rpid i dinmic (encara que molts es van queixar de la prdua de poder dels personatges i vehicles), aix com de milers de noves miniatures i esquemes de pintat ms realistes i uniformes. La quarta edici continua en la lnia de l'anterior. En la trasnsicin, s'havien incls conceptes com el combat urb i s'havien revisat exrcits com els tiranidos i els marines d'ambds bndols, agregant nous captols i i mantenint els clssics pre-existents (com els cavallers grisos).

Qui s bo i qui dolent?. 
Parlar de bons i dolents respecte a Warhammer 40.000 s erroni. Igual que ocorre en el nostre mn, aquests conceptes tendeixen a ser relativitzats en la prctica de la vida de les nacions. Justifica la fi els mitjans? aix sembla en l'Imperi, on milers sn sacrificats cada dia en el tron daurat. Si b sense aquest sacrifici l'emperador no podria defensar a la humanitat enfront del caos i els viatges espacials no serien possibles, s lcit segar milers de vides per a salvar altres?, les regles socials van ser creades per a salvaguardar el b de l'individu o el del grup?; aquestes i diverses preguntes han estat plantejades en reiterades oportunitats per diversos jugadors (tant inicials com experimentats), a fi d'intentar desentranyar la veritable essncia de cada raa existent en el joc. Aquest tema de discussi (tractat moltes vegades directa o indirectament sobre Warhammer 40.000), desprs de gestar diverses crtiques i anlisis pel que fa a les faccions del joc, va donar origen a una escala de valors en la qual usualment els Tau estan al capdavant. Com abans s'ha dit, si b no s exacte parlar de civilitzacions 100% positives o negatives, el plantejar una llista escalonada basada en criteris que els mateixos jugadors de Warhammer han pres en compte (responent al clix de "bons i dolents"), pot ser de gran ajuda per als iniciats en el joc, que, no trobant-se familiaritzats amb l'univers descripto, puguin llavors obtenir una idea general sobre les faccions que ho componen.

 Escala de valors . 
 1r: Tau . 
Usualment sn vists com la raa ms optimista i menys agressiva del joc. Molts han arribat a donar-los el nom de "Comunistes Espacials" en virtut del carcter que les propostes i pautes de coexistncia que aquesta facci sost. Potser l'element positiu ms destacable dels Tau sigui que, a diferncia de les altres races, solen donar una oportunitat als seus adversaris per a claudicar en les seves anteriors aspiracions, i unir-se'ls en la recerca del "B Suprem" (d'all que no siguin considerats obertament hostils), malgrat que enfront d'una negativa a portar a terme al seu projecte, no dubtin aquests a fer s de la fora armada contra els opositors (arribant en alguns casos al total i complet extermini de qui obstaculitzen els seus objectius). Enfront del pregonat afany pacifista i unificador dels Tau, s'imposa l'eterna confrontaci contra les forces del Caos. En aquesta controvrsia s on no queda clar si els defensors del B Suprem, estarien en condicions de plantar cara als poders runosos del Caos, en cas d'assolir expandir prou el seu imperi com per a arribar fins a les vores de l'Ull del Terror (prenent aix a coll una important fracci de les tasques defensives realitzades per l'Imperi diriament, mantenint a ratlla a les forces catiques).

 2n: Eldar . 
Apareixent en general com els segons en l'escala de valors de moltes llistes similars, els eldar es guanyen l'estima de qui juguen Warhammer, per la seva consideraci enfront de la seva prpia gent, aix com pels seus esforos destinats a protegir la galxia. Aquesta marcada conducta descripta es contraposa tangencialmente amb la brutalitat de la qual es valen per a complir els seus objectius, malgrat la saviesa i mesura que la persecuci per la seguretat comuna aparentessin. Pel que sembla, aquesta raa continua sofrint els efectes del seu ms greu defecte: l'orgull. En la seva lluita contra els poders del Caos, tendeixen a passar per alt a les altres races, acabant per provocar massacres al llarg de la galxia; s exemple pals d'aquest actuar brusc i imprudent l'haver estat el punt determinant en la creaci de l'Ull del Terror, aix com del necessari poder per part dels dus del Caos, que els permets iniciar les guerres contra el Imperium. No obstant aix l'esmentat, s'han registrat certes excepcions en les quals es va assolir un important grau de collaboraci entre eldars i humans, sobre certes qestions inherents a ambdues faccions. En l'incident del planeta Tallarn, o en certs episodis de la campanya vista en el joc de computadora Dawn of War: Winter Assault, que per descomptat no van deixar d'estar eminentment motivats en principis de neta supervivncia de la raa eldar, ms que en certa classe d'esperit collaboracionista. Dintre de l'univers parallel de Warhammer Fantasy, s'ha observat que en certes circumstncies crucials va ser possible el concebre aliances entre elfos i humans, destinades a aixafar la imminent amenaa comuna. Pesi l'anterior, sembls no ser aquesta la regla comuna en l'univers de Warhammer.

 3r: Imperi . 
El punt gris en l'escala de molts, el Imperi de la Humanitat (regit pel Du-Emperador de la Humanitat) s vist usualment com l'ltima lnia defensiva de la humanitat enfront dels horrors del Caos, i no obstant aix tamb, com un reflex de tots les tiranies, dictadures i errors que l'home ha coms al llarg de la histria. s prova fidel de tal conducta, la manera que els gurdies imperials sn usats com carn de can en combats a mort contra els horrors de la disformidad i races aliengenes, la Inquisici purga planetes sencers en pro de la puresa de la lleialtat i la Eclesiarquia oprimeix i aterroriza a una raa humana que solament viu per al treball. Enfront d'aquestes acusacions de desptic absolutisme, els defensors el status quo Imperial sostenen que la manera que el mateix es condux respon a una necessitat vital de subsistncia per part de la raa humana, que de procedir de manera distinta a la qual l'Imperi aplica, acabaria irremeiablement en l'extinci de l'espcie a les mans de les seves ms nefasts enemics. Els partidaris d'aquesta posici, argumenten que les guerres lliurades per l'Imperi sn generalment de carcter defensiu, o encaminades a destrur una clara amenaa contra els habitants de l'Imperi. Orkos, Caos, Tirnidos, Necrones, Eldars i Eldars foscs, encapalen la inumerable llesta d'enemics, contra els quals l'Imperi ha de batallar, i en molts casos, disposant tan sol de mal equipades i delmades unitats de infanteria. L'haver d'afrontar aquells terribles horrors de la disformidad o d'origen alinigena, fa pensar a molts jugadors que les fins perseguides per l'Imperi, justifiquen mpliament els mitjans emprats per a aconseguir-los, estant en joc no ja la supervivncia d'un sistema poltic, sin la humanitat sencera. Una mica semblant s'observa en els casos de la Eclesiarquia i la Inquisici. Igual que anteriorment, els defensors de l'Imperi arguyen que donada la situaci profundament convulsionada de la galxia, la unitat ideolgica s l'nica garantia per a sostenir l'existncia mateixa de tot el grup. La Eclesiarquia complix el paper de mantenir en ordre i funcionant la psique mateixa de l'Imperi, mentre que la Inquisici actua com els anticossos contra l'aparici d'agents patgens; tenint en compte els efectes terme mitj que sol generar una rebelli en un planeta o un sistema (sobretot quan implica a les forces del Caos), s que els partidaris d'aquesta teoria justifiquen la conducta de l'Imperi i les seves respectives institucions. No obstant aix l'anterior, i malgrat que la fi ltima de la Inquisici i la Eclesiarquia, s el de complir la voluntat de l'Emperador, i aquesta no s suposadament ms que la d'assegurar la supervivncia de la raa humana, els detractors consideren que no sn ms que excuses d'un poder autocrtico i desptic per a mantenir als seus sbdits sumits en un constant terror a un omnipresent extermini, assolint aix fer callar qualsevol nim reformista, i possibilitar-li a l'Emperador mantenir de manera indefinida el Statu-Quo pre-existent. AL marge de la controvrsia establerta entre ambdues postures, queda per a ambdues parts en peus l'incert futur d'una humanitat en la qual tot impuls evolutiu s brutalment sufocat en pro de la seva unitat i supervivncia. Potser sigui aquest el major risc del Imperium; amenaa que ja s'est complint des de fa segles i que paradoxalment, posa de deb perillo la subsistncia d'una espcie que rendeix les seves ms sagrades llibertats en defensa de la seva prpia subsistncia.

 4t: Orks . 
Una vegada, una eldar va comentar que els orkos eren simplement vctimes de la seva naturalesa. A aquesta apreciaci, cap sumar el fet que segons certes conjectures, es creu que els orkos no van ser producte de la casualitat, sin d'un treball d'enginyeria gentica realitzat pels Ancestrals. Acceptant ambdues tesis, ens veurem doncs davant una raa que si b s capa d'entaular accions prpies de criatures racionals, no seria al cap i a l'ltim ms que una gegantesca mquina de matar ideada en l'antigussima lluita contra els necrones, concloent finalment que la responsabilitat moral sobre les accions dels orkos recauria sobre els seus creadors, els Ancestrals, i no els primers, doncs sn incapaos fins i tot de comprendre el significat per a la paraula "pau".

 5: Eldars Foscs . 
Comporten la cara ms fosca i viciosa de la raa eldar. Constituint les reminiscncies del que alguna vegada va ser aquesta espcie abans de la caiguda i el sorgiment de Slaanesh (recordant en molts aspectes a la raa dels homes-serp de Yig dels Mites de Cthulhu, el conegut cicle de literatura de terror fantstic creat per H. P. Lovecraft), els Eldars foscs van acabar per convertir-se en l'ombra d'aquella gran civilitzaci que van anar els Eldars originaris, corromputs per les majors glries a les quals una civilitzaci pot aspirar, fastiguejats fins al hartazgo per la recerca de plaer, convertits en ssers que gaudeixen a esclavitzar i torturar a altres espcies per a regozijar els seus estancats sentits. No obstant aix l'anterior, solen no ser collocats en el gra ms baix d'aquesta llista. Potser aix es degui al fet que en el fons de la seva prpia naturalesa decadent i totalment aliena a qualsevol classe de desig en pro del b com, no existeixi lloc per a aspirar a fins ms altruistas, i tal situaci els limiti en les seves accions i decisions (similar al cas dels Orkos), sent ms aviat una espcie de parsits que van minvant la galxia sense arribar a aniquilar la vida en ella, per no ser capaces d'aspirar a fins ms "elevats".

 6: Tirnids . 
En certa forma els tirnids recorden als orkos pel que fa a ser vctimes de la seva naturalesa, no obstant aix tamb haurem de preguntar sn els tirnidos una raa pensante i reflexiva? la resposta fins a ara sembla haver estat un no, si b aquesta clar que dintre de la prpia raa tirnida hi ha una escala d'intelligncia, aquesta sol sembla estar destinada a ser un sistema automatitzat de soluci de problemes enterament prctics i cap del tipus moral, en escencia, els tiranidos no disposarien de cap tipus de moral, solament serien entitats que responen al vora desig d'alimentar-se costi el que costi (fins i tot menyspreant la vida d'altres membres de l'eixam). Fins i tot en el cas que les remors sobre el Outsider, el du C'tan que segons alguns aquesta darrere de la ment eixam, fos cert, aix no implicaria en si molt, ja que s sabut que aquesta entitat va perdre el seny desprs d'haver-se dedicat a alimentar-se indiscriminadament dels membres de la seva prpia raa, per tal estaria privada de realitzar raonaments, estarem doncs davant una espcie a la qual no es pot jutjar ticament simple i planament perqu manca de suficient capacitat reflexiva per a arribar a pensaments abstractes que permetessin dilucidar qestions morals.

 7: Necrons . 
Els exterminadores de tota vida en la galxia, ssers dominats per les terribles entitats espacials conegudes com els C'tan, per, sn tan dolents els necrones? Originalment, els necrontyr eren una raa com qualsevol altra, potser la ms semblant als humans, doncs la seva por a la mort s particularment manifest, pel que sembla la seva caiguda va ser el resultat de la negaci dels Ancestrals a brindar-los la vida eterna, una mica que havien buscat amb particular afany doncs les seves existncies tenien uan durada risible a causa de viure en un planeta exposat a letals radiacions provinents de l'estrella en la qual orbitaba. Cau en la pregunta s possible que els necrontyr no haguessin portat a terme els seus plans de aniquilacin universal si els Ancestrals els haguessin concedit (si haguessin pogut) la immortalitat? La resposta sembla ser afirmativa, encara que el que van cometre desprs no pot haver estat a causa d'un impuls cec i irracional de destrucci, doncs s impossible explicar anys de destruccions i devastaci noms per un odi momentani. El resultat final per als necrontyr en aquest odi va ser el seu completa esclavizacin per part dels C'tan, els quals en definitiva i juntament amb els dus del Caos semblen ser encarnacions de tots els aspectes del comportament de les races amb sentiments, dintre d'aquest aspecte, resulta irnic que els necrontyr obtinguessin finalment el que buscaven, per en forma d'una maledicci eterna. Amb potents tirs i brutals assalts, els Necrones acaben amb qualsevol resistncia.

 8: Caos . 
Els grans enemics de la humanitat i dels Eldars, les forces del Caos sn el mirall on es reflecteixen les pitjors facetes de l'nima, i s que en efecte, aix s el que sn, un reflex de la psique de totes les races de la galxia, una espcie de brou de cultiu on tot pensament negatiu, tot acte reprovable sembla cobrar vida i personalitat prpia, podria dir-se amb sobrades raons que l'espai del Caos, la disformidad, s l'infern dintre de l'univers de Warhammer, l'origen de tot mal. Per, realment s el Caos l'origen de tot mal? Se sap que en l'poca dels Ancestrals no havien sorgit els dus del Caos i les entitats que habitaven la disformidad eren relativament inncues, noms quan es va desenvolupar una srie de races capaces de manifestar els seus poders psquics en la dimensi de la disformidad va ser quan aquesta va comenar a convertir-se en el que s actualment. No obstant aix, hi ha races que tot el mn diria que sn dolents (com els orcos) i altres bones (com els marines espacials). NO es pot dir que s'equivoquen perqu, com b s'ha dit anteriorment, tots lluiten pel seu propi inters, uns ms pel "b suprem" i altres per a ser la millor raa.

 Enllaos externs . 
 
Games Workshop Espanya, pgina oficial de Warhammer 40.000.
Adeptvs Internavta, una de les ms veteranes comunitats online de Warhammer 40.000.
L'Aliana Rebel Associaci de Jugadors de Warhammer d'Huelva.
El Rusc Frum temtic de Warhammer 40K;
Er Limb Comunitat de Warhammer 40k a Xile.
Pedra Bruixota Comunitat de Warhammer 40.000 a Xile.
Warhammer: L'Era del Caos Pgina amb Informaci sobri Warhammer, Rol per Frum, Rol en Viu i les ltimes notcies relacionades.
CCA Games Workshop Frum del CCA, que alberga un clan dedicat a tots els jocs del Games Workshop, incls Warhammer 40.000.
http://www.warhammer40.netpgina web de la Inquisici en Warhammer 40.000.
Warhammer 40k wiki Wiki sobri Warhammer 40.000.
Warhammer Online Wiki sobri Warhammer en general.
Inmaterium Frums Frum molt complet sobri Warhammer, amb seccions com rerefons, taller, llistes d'exrcit i altre.
 Kovash Tauva Comunitat en lnia anglesa de Tau.
 Wiki sobre Warhammer 40,000;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266636" title="Animalario" nonfiltered="4629" processed="4617" dbindex="104660">
Animalario s un grup de teatre espanyol format el 1996 quan els actors Alberto San Juan, Guillermo Toledo, Nathalie Poza i Ernesto Alterio formaren la companyia Racin de Oreja, amb la que presentaren el muntatge Animalario, que seria el primer text com a autor d'Alberto San Juan. 

Mentre representen Animalario coneixen Andrs Lima, i la seva afinitat en la manera de veure el teatre els duu a realitzar un nou muntatge unint les seves respectives companyies: Qu te importa que te ame. Un any ms tard, amb els dos grups ja unificats, adopten el nom d'Animalario per a denominar a la companyia i estrenen El fin de los sueos, escrita tamb per Alberto San Juan obtenint el Premi Max al millor espectacle revelaci. En 2001 decideixen fer un muntatge amb set texts curts escrits per Alberto San Juan, Juan Mayorga i Juan Cavestany sota el ttol de Tren de mercancas huyendo hacia el Oeste. Siete piezas, siete. Aquest mateix any s'estrena tamb Pornografa barata, escrita i dirigida per Andrs Lima. 

Al febrer de 2003 estrenen el muntatge 'Alejandro y Ana: todo lo que Espaa no pudo ver del banquete de boda de la hija del presidente', de Juan Mayorga i Juan Cavestany, per la qual en 2004 van obtenir el Premi Max al millor espectacle de teatre i a la millor empresa de producci. A ms d'aquests dos premis, tamb va ser nominat al millor text teatral. El seu segent espectacle, estrenat en 2004 en el Nou Teatre Alcal, va ser ltimas palabras de copito de Nieve, de Juan Mayorga, amb direcci d'Andrs Lima. Van obtenir els Premis Chivas 2005 de Teatre al Millor espectacle, text i direcci. El segent muntatge, Hamelin, de nou amb text de Juan Mayorga i direcci d'Andrs Lima, es va estrenar en 2005 al Teatre de l'Abadia de Madrid.

Han obtingut diversos premis: Premio Nacional de Teatro 2005 concedit pel Ministeri de Cultura. El jurat va concedir Animalario el guard pel seu muntatge de l'obra Hamelin, de Juan Mayorga, en reconeixement del comproms tic i esttic que aquesta proposta escnica comporta. A ms, Hamelin ha estat guardonada tamb en l'edici dels Premis Max 2006 amb 4 premis MAX de les arts escniques: Millor Espectacle, Millor Autor, Millor Director i Millor Empresari Privat. En el 2007 s'estrena Marat-Sade de Peter Weiss, en versi d'Alfonso Sastre. s per aquesta obra que s finalista en 6 categories en la XI edici dels Premis Max que se celebrar al febrer de 2008: Millor Espectacle de Teatre: Animalario - Centre Dramtic Nacional, Millor Adaptaci d'Obra Teatral: Alfonso Sastre, Millor Director d'Escena: Andrs Lima, Millor Figurinista: Beatriz San Juan, Millor Actor Protagonista: Alberto San Juani Millor Empresari o Productor Privat d'Arts Escniques: Animalario. 

Al desembre de 2007 es representa "Argelino, servidor de dos amos", a partir de l'obra de Carlo Goldoni amb direcci d'Andrs Lima i versi d'Alberto San Juan i Andrs Lima. Es representa al Teatre de l'Abadia en coproducci amb Animalario. El repartiment del muntatge el conformen, entre altres, Elisabet Gelabert, en el paper de Clarissa; Javier Gutirrez, com Argelino; Alberto Jimnez, qui interpreta a Pantalone; i Rosa Manteiga com Beatriz. Altres persones relacionades amb el grup han estat Roberto lamo, Javier Gutirrez, Luis Bermejo, Fernando Tejero, Pilar Castro, Javivi, Miguel Malla, Beatriz San Juan, Diego Paris, Secun de la Rosa, Blanca Portillo, Gonzalo de Castro, Pedro Casablanc, Lola Casamayor, Encarna Breis, Miguel Relln...

 Obres representades .
 Bonitas Historias de entretenimiento sobre la humillacin cotidiana de existir (1996);
 Que te importa que te ame (2000);
 El fin de los sueos (2001);
 Tren de mercancas huyendo hacia el oeste. Siete piezas, siete (2001);
 Alejandro y Ana (2003);
 Las ltimas palabras de Copito de Nieve (2004);
 Hamelin (2005);
 Marat Sade (2007);
 Argelino, servidor de dos amos (2007);

 Enllaos externs .
 Pgina oficial d'Animalario;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266637" title="Echinorhinus" nonfiltered="4630" processed="4618" dbindex="104661">

Echinorhinus s un gnere de taurons de la famlia Echinorhinidae que comprn noms dues espcies.

Espcies.

 Echinorhinus brucus ;
 Echinorhinus cookei ;

Referncies.

 Informaci taxonmica d'aquest gnere de taurons. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266638" title="Pissarra bituminosa" nonfiltered="4631" processed="4619" dbindex="104662">

Pissarra bituminosa s un terme genric que fa referncia a roques sedimentries de grans fins, amb prou material orgnic (querogen) per poder proporcionar petroli o gas natural. 

L'Administraci Americana d'Informaci sobre l'Energia (United States Energy Information Administration) estima les reserves mundials de pissarra bituminosa en 2,6 trilions de barrils de petroli potencialment explotables, dels quals entre 1 i 1,2 trilions als Estats Units. Tot i aix, fa ms d'un segle que es fan intents d'explotar aquestes reserves, i fins ara els resultats han estat mediocres.

Es pot convertir el querogen present en la pissarra bituminosa en petroli per mitj del procs qumic conegut com a pirlisi. Tamb es pot cremar la pissarra bituminosa directament com a combustible de baixa qualitat per la creaci d'energia i per la calefacci, o se la pot utilitzar com a matria primera en la indstria qumica o la de materials de construcci. Estnia, el Brasil, la Xina, Alemanya i Rssia sn usuaris de pissarra bituminosa avui en dia.

La pissarra deu la seva olor, que s'allibera en fregar-la, a la presncia de betum. Tamb s el betum el que li dna el seu color. Tanmateix, quan es posa les roques de pissarra bituminosa en un forn ardent, el betum es fon i les roques surten blanques.

Referncies.

 






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266639" title="Pankratz" nonfiltered="4632" processed="4620" dbindex="104663">
 Pankratz  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Pankratz va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 2 temporades, les dels anys 1954 i 1955. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266642" title="Rainer Springhorn" nonfiltered="4633" processed="4621" dbindex="104664">
El Doctor Ranier Springhorn s un paleontleg alemany, notable pel seu treball en el camp de la mastologia. L'any 1976 fou un dels guanyadors del Goedecke-Forschungspreis, un premi a la investigaci lliurat per l'empresa farmacutica Gdecke, actualment coneguda com a Pfizer.

Entre altres, descrigu els segents gneres i espcies:

Paroodectes feisti (1980);
Proviverra edingeri (1982);

Bibliografia.
Paroodectes feisti new genus new species the first miacid (Carnivora, Mammalia) from the middle Eocene of Messel, West Germany (1980)   Palaeontologische Zeitschrift (54(1-2)): 171-198.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266643" title="Pawl (constructor)" nonfiltered="4634" processed="4622" dbindex="104665">
 Pawl  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Pawl va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 3 temporades, les dels anys 1951, 1954 i 1955. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266646" title="Schroeder (constructor)" nonfiltered="4635" processed="4623" dbindex="104666">
 Schroeder  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Schroeder va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 4 temporades, les dels anys 1951, 1953, 1954 i 1955. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266647" title="Francesc Orella i Pinell" nonfiltered="4636" processed="4624" dbindex="104667">
Francesc Orella i Pinell (Barcelona, 11 de juny de 1957) s un actor catal. S'ha format a l'Institut del Teatre de Barcelona i al Herbert Berghoff Studio de Nova York, on ha fet cursos amb John Strasberg, Carol Rosenfeld, Carlos Gandolfo, Genadi Karatkov i Bob McAndrews. Debut en algunes sries de TV3 com Estaci d'ella (1994) i Secrets de famlia (1995) i a El comisario de Telecinco. El 2008 va obtenir un dels premis Max al millor actor. 

 Collaboracions .
 Filmografia .
 La teranyina (1990) d'Antoni Verdaguer;
 El perqu de tot plegat (1995) de Ventura Pons;
 Tierra y Libertad (1995) de Ken Loach;
 Alatriste (2006) d'Agustn Daz Yanes;
 Teatre .
 ngels a Amrica: el millenni s'acosta (1996) de Josep Maria Flotats;
 Tot esparant Godot (1997) de Llus Pasqual;
 La caiguda (2002) de Carles Alfaro;
 EL rey se muere (2004) de Jos Luis Gmez;
 Rmul el Gran (2005) de Carles Alfaro;
 La Tempestad (2006) de Llus Pasqual;
 Hamlet (2006) de Llus Pasqual;
 Un enemigo del pueblo (2007) de Gerardo Vera;
 La nit just abans dels boscos (2007) d'lex Rigola;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266649" title="Criss Angel" nonfiltered="4637" processed="4625" dbindex="104668">

Christopher Nicholas Sarantakos (nascut el 19 de desembre de 1967, ms conegut pel seu nom artstic Criss Angel, s un mag, illusionista, escapista, hipnotitzador i actor nord-americ. Actualment protagonitza i dirigeix el seu propi show televisiu, Criss Angel Mindfreak.

Biografia.
Criss Angel va nixer el 19 de desembre de 1967 a Long Island, Nova York, i s de descendncia grega. Va crixer enamorat de la msica, i li agradava tocar la bateria, a la vegada que sempre ha tingut un inters especial per la mgia. Els seus pares sn John i Dimitra Sarantakos. La seva mare s natural de Mystra, Grcia. T dos germans, Costa i JD. Una de les influncies ms importants d'en Criss ha sigut el seu pare, qui va morir d'un cncer d'estmac.   

Tal i com va dir a la seva entrevista amb Larry King el 31 d'octubre de 2007, ell havia sigut un escolanet en una esglsia ortodoxa grega i encara creu fortament en Du.

Criss Angel va comenar a interessar-se per la mgia als 6 anys, quan la seva tieta Stella li va mostrar un truc de mgia.

Criss Angel first became interested in magic at the age of 6, when his Aunt Stella showed him a magic trick. Dos de les seves influncies ms grans sn Harry Houdini i Aldo Richiardi. Quan era adolescent, Angel feia espectacles de mgia a les festes d'aniversari, a clubs nocturns, a celebracions privades i a casa, per entretenir a la seva famlia.

Angel tocava, a ms, en una banda anomenada AngelDust amb el seu amic Klayton Scott (Celldweller, Argyle Park), qui va produr i ajudar en l'aspecte musical del seu show, Mindfreak.

 Discografia .

 Musical Conjurings from the World of Illusion (1998);
 System 1 in the Trilogy (2000);
 System 2 in the Trilogy (2000);
 System 3 in the Trilogy (2000);
 Mindfreak (2002);
 Supernatural (2003);
 Mindfreak:The Official Soundtrack (2006);

 Referncies .



 Enllaos externs .

  Lloc oficial;
  Lloc de Mindfreak;
  IMDb;
  Articles i vdeos sobre Criss Angel;
  Vdeos;




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266652" title="Peix clavellat" nonfiltered="4638" processed="4626" dbindex="104669">

El peix clavellat (Echinorhinus brucus) s una espcie de taur que apareix molt rarament a les llotges de peix dels Pasos Catalans.
Descripci.

 Cos recobert de denticles drmics poderosos, semblants a una tatxa, de 10 mm d'alada, irregularment escampats. Aquests poden unir-se i formar grups, de dos a deu denticles, creant plaques d'un dimetre mxim de 25 mm.
 El color de l'individu s gris fosc o negre violat.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 Sense aleta anal.
 Pot arribar a tindre 310 cm de longitud total i fer ms de 170 kg de pes.
 La femella assoleix la maduresa sexual entre els 213 i 231 cm i el mascle entre els 150 i 174 cm.

Hbitat.

T uns moviments lents, pot aparixer en aiges somes properes a la costa a una profunditat de 19 m, per sovinteja ms en fondries de 900 m. s una espcie bastant rara.

Alimentaci.

Menja petits taurons (com els agullats), peixos ossis i tamb crancs.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Neixen de 15 a 24 cries per ventrada, que fan entre 29 i 90 cm de longitud.

Aprofitament.

A l'actualitat no t cap tipus d'inters econmic. Anys enrere se li extreia l'oli del fetge, que era emprat, en altres latituds, amb propsits curatius.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 71.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest taur. ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266655" title="Juan Mayorga" nonfiltered="4639" processed="4627" dbindex="104670">
Juan Mayorga (Madrid, 6 d'abril de 1965) s un filsof i dramaturg espanyol. Es va llicenciar en 1988 en Filosofia i en Matemtiques. Va ampliar estudis a Mnster, Berln i Pars. En 1997 es va doctorar en Filosofia. Ha ensenyat Matemtiques a Madrid i Alcal d'Henares. s professor de Dramatrgia i de Filosofia en la Reial Escola Superior d'Art Dramtic de Madrid. Tamb ha format part del grup Animalario, amb la que el 2008 va obtenir el Premi Max. Ha fet versions tradudes de El monstruo de los jardines (Pedro Caldern de la Barca), La dama boba (Lope de Vega), Fuente Ovejuna (Lope de Vega), La visita de la vieja dama (Friedrich Drrenmatt), Natn el sabio (Gotthold Ephraim Lessing), El Gran Inquisidor (Feodor Dostoievski), Divinas palabras (Ramn Mara del Valle-Incln) y Un enemigo del pueblo (Henrik Ibsen). En 2007 fou guardonat amb el Premio Nacional de Teatro, que atorga el Ministeri de Cultura d'Espanya.

 Obres .
 Filosofia .
 Revolucin conservadora y conservacin revolucionaria. Poltica y memoria en Walter Benjamin;
 Teatre .
 Siete hombres buenos;
 Ms ceniza;
 El traductor de Blumemberg;
 El sueo de Ginebra;
 El jardn quemado;
 Cartas de amor a Stalin;
 El Gordo y el Flaco;
 Sonmbulo;
 Himmelweg;
 Animales nocturnos;
 Palabra de perro;
 ltimas palabras de Copito de Nieve;
 Job;
 Hamelin;
 Primera noticia de la catstrofe;
 El chico de la ltima fila ;
 Fedra;
 Peces teatrals breus .
 El hombre de oro, La mala imagen, Legin, La piel, Amarillo, La mujer de mi vida, BRGS, La mano izquierda, Una carta de Sarajevo, Encuentro en Salamanca, La biblioteca del diablo, El buen vecino, Tres anillos, Mujeres en la cornisa, Mtodo Le Brun para la felicidad, Departamento de Justicia, JK, La mujer de los ojos tristes i Las pelculas del invierno.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266660" title="Joan Martorell i Montells" nonfiltered="4640" processed="4628" dbindex="104671">

Joan Martorell i Montells. Barcelona, 1833 - 1906. Fou un arquitecte catal. 

Titulat l'any 1876, va desenvolupar la seva obra dintre de l'estil goticista de moda en aquella poca, a causa de la influncia de Viollet-le-Duc. Va ser un dels impulsors del Cercle Artstic de Sant Lluc. Martorell va ser un dels mestres de Antoni Gaud, al que va emprar en nombroses ocasions com delineant, i en la seva qualitat d'arquitecte assessor de Josep Maria Bocabella, promotor del temple de la Sagrada Famlia, fou el que va recomanar a Gaud per a fer-se crrec del projecte del temple el 1883. 

Martorell va realitzar la major part de la seva obra a Barcelona: 
 Convent de les Adoratrius (1874);
 Convent de les Salesses (1885);
 Reconstrucci de Montsi (1888);
 Camar i cpula de la Merc;
 Restauraci del monestir de Pedralbes (1897);
 Monument a Joan Gell de la Societat de Crdit Mercantil al carrer Ample (1900);
 Casa del marqus de Robert (1900);
 Collegi dels Jesutes de Sarri;

L'any 1882 va dissenyar un projecte per a la faana de la Catedral de Barcelona, que encara que no va ser aprovat va rebre nombrosos elogis. 

Tamb fou l'encarregat de remodelar de la Torre Can Feliu, construint un palauet, actual Palau Reial de Pedralbes; aqu tamb va contar amb la collaboraci de Gaud, que es va encarregar de construir la tanca d'entrada i els pavellons de  la porteria. 

Fora de Barcelona, va construir l'esglsia parroquial de Santa Maria de Portbou, l'esglsia de Sant Esteve de Castellar, el Tercer Misteri de Goig i Primer Dolor del Rosari Monumental de Montserrat, el Palau de Sobrellano a Comillas(1878) i el projecte del convent de Villaricos a Almera (1882), en collaboraci amb Gaud.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266661" title="Protena desacobladora" nonfiltered="4641" processed="4629" dbindex="104672">
Una protena desacobladora s un canal de protons el qual dissipa el gradient de protons abans que pugui ser emprat per a proporcionar l'energia necessria per dur a terme la fosforilaci oxidativa.

Es coneixen cinc tipus d'UCP en mamfers:
 UCP1, tamb coneguda com termogenina o "SLC25A7";
 UCP2, tamb coneguda com "SLC25A8";
 UCP3, tamb coneguda com "SLC25A9";
 UCP4, tamb coneguda com "SLC25A27";
 UCP5, tamb coneguda com "SLC25A14";

Les protenes desacobladores constitueixen una subfamlia dintre la famlia dels transportadors d'anions localitzats a la membrana mitocondrial interna, com ho s el transportador de fosfat inorgnic entre altres.

La primera en ser descoberta fou la termogenina, descoberta el 1979 i clonada el 1988. El seu paper fisiolgic s important durant la hibernaci, donat que l'energia alliberada per aquesta protena s emprada per a generar calor (vegi's termognesi) en comptes de produir ATP.

Per homologia de seqncia amb UCP1 es van identificar noves UCP. El 1997 es van clonar la protena desacobladora 2 (uncoupling protein two) (UCP2) i la  protena desacobladora 3 (uncoupling protein three) (UCP3) amb un 59% i un 57% d'homologia respecte UCP1.  

Un any ms tard es clonava BMCP1 (brain mitochondrial carrier protein-1) (tamb coneguda com UCP5) i seguidament UCP4.

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266663" title="Integraci simblica" nonfiltered="4642" processed="4630" dbindex="104673">
Integraci simblica s el problema de trobar una frmula per a la primitiva, o integral indefinida, de una funci donada f(x), s a dir, trobar una funci derivable F(x) tal que

;

Aix tamb s'escriu

;

La paraula simblica es fa servir per a distingir aquest problema de la integraci numrica, on el que es busca s el valor de F en un punt o un conjunt particular de punts.

Tots dos problemes han tingut una gran importncia prctica i terica abans del desenvolupament dels ordinadors, per actualment es consideren dins el domini de la informtica, degut a que la aplicaci dels ordinadors els ha donat un punt de vista singular. Es tracta de descriure algorismes que es puguin programar en un ordinador que siguin capaos de fer aquestes tasques. 

Trobar la derivada de una expressi s un procs directe per al qual s fcil de construir un algorisme. La qesti inversa de trobar una primitiva s molt ms difcil. Moltes expressions que sn relativament simples no tenen integrals que es pugin expressar en una forma tancada. Vegeu primitiva per a ms detalls.

Existeix un procediment anomenat algorisme de Risch  que s capa de determinar si una integral existeix i si existeix donar la seva expressi, per a moltes classes d'expressions, aquest tipus d'algorismes (en el moment d'escriure aquest article 2008) encara estan en procs de desenvolupament i d'expansi.

Exemple.


;

s un resultat simblic d'una integral indefinida (aqu C s una constant d'integraci), mentre que

;

s un resultat numric de la integral definida.

Vegeu tamb.

 Primitiva;
 Funci elemental;
 Algorisme de Risch;

Referncies.

Symbolic Integration 1 (transcendental functions) by Manuel Bronstein, 1997 by Springer-Verlag, ISBN 3-540-60521-5;
Joel Moses, Symbolic integration: the stormy decade, Proceedings of the second ACM symposium on Symbolic and algebraic manipulation, p.427-440, March 23-25, 1971, Los Angeles, California, United States;

Enllaos externs.
MathWorld entry on the Risch Algorithm;
Free online symbolic integrator;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266665" title="Squalus" nonfiltered="4643" processed="4631" dbindex="104674">

Squalus s un gnere de taurons de la famlia Squalidae. 

Espcies.

 Squalus acanthias ;
 Squalus acutirostris;
 Squalus blainville;
 Squalus cubensis;
 Squalus japonicus ;
 Squalus magalops ;
 Squalus melanurus ;
 Squalus mitsukurii ;
 Squalus rancureli;

Referncies.

 Informaci taxonmica d'aquest gnere de taurons. ;
 Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2. ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266666" title="Premio Nacional de Teatro" nonfiltered="4644" processed="4632" dbindex="104675">
Premio Nacional de Teatro s un premi cultural de llarga trajectria que atorga anualment el Ministeri de Cultura de Espanya. Va Ser creat en els anys cinquanta i, en l'actualitat, s atorgat anualment per l'Institut Nacional de les Arts Escniques i la Msica. Aquesta destinat a reconixer i recompensar la labor de tota una trajectria o vida professional, o a destacar noves aportacions excellents, en el camp del teatre.
Guardonats. 

2007 Juan Mayorga;
2006 Josep Maria Pou ;
2005 Companyia Animalario ;
2004 Jos Monlen Benncer ;
2003 Gustavo Prez Puig ;
2002 Jos Luis Lpez Vzquez ;
2001 Fernando Arrabal ;
2000 Ramon Fontser ;
1999 M Jess Valds ;
1998 Manuel Galiana ;
1997 Natividad Macho lvarez "Nati Mistral" ;
1996 M Amparo Rivelles Ladrn de Guevara "Amparo Rivelles" ;
1995 Teatro de La Abada ;
1994 Guillermo de las Heras i Els Joglars ;
1993 La Fura dels Baus i UR TEATRO ANTZERKIA, S.L.;
1992 Berta Raiza Gmez i Manuel de Blas ;
1991 Luis Pascual Snchez i Jos Pedro Carrin Tern ;
1990 Jos Estruch Sanchs i Jos Sanchs Sinisterra ;
1989 Josep Maria Flotats i Emilio Burgos ;
1988 Jos Lus Gmez Garca i Gerardo Vega;
1987 Miguel Narros i Ana Marzoa  ;
1986 Jos Luis Alonso de Santos i Alfonso Sastre ;
1985 Nuria Espert Romero i Fernando Fernn-Gmez ;
1984 Llus Pasqual i Snchez i Anna Lizaran ;
1983 No se conced el Premi ;
1982 Jos Carlos Plaza ;
1981 Rafael Alberti i Guillermo Marn ;
1980 Antonio Buero Vallejo i Carmen Carbonell;
1979 Francisco Morales Nieva ;
1978 Teatre Lliure;
1974 Adolfo Marsillach Soriano;
1973 Manuel Mampaso ;
1972 Jos Bdalo i M Fernanda Conejos Gmez - "M Fernanda D'Ocn";
1971 Antero Guardia;
1970 Julia Gutirrez Caba ;
1969 Irene Gutirrez Caba ;
1962 Lauro Olmo ;
1960 Mara Carrillo Moreno- Mary Carrillo ;
1959 Miguel Narros ;
1957 Antonio Buero Vallejo;

Enllaos externs.
Premis Nacionals;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266668" title="Gustavo Prez Puig" nonfiltered="4645" processed="4633" dbindex="104676">
Gustavo Prez Puig (Madrid, 2 de setembre de 1930- ) s un director de teatre i realitzador de televisi espanyol.

 Trajectria professional .
Teatre.
Va estudiar amb els jesutes de Chamartn, per la seva carrera artstica es remunta als anys cinquanta, quan, ja cursant estudis de Dret i Filosofia i Lletres, s'inicia en el mn del teatre, dirigint en el Teatre Espanyol Universitari (TEU). Amb tan sols 21 anys, conven al dramaturg Miguel Mihura per a estrenar Tres sombreros de copa (1952). Desprs realitzaria centenar d'obres posades en escena, entre les que figuren les estrenes de Escuadra hacia la muerte, d'Alfonso Sastre o Dilogo secreto (1984), d'Antonio Buero Vallejo.

Fou Director del Teatre Espanyol entre 1990 i 2003, on dirig entre altres obres Las mocedades del Cid, de Guilln de Castro; La venganza de Don Mendo, de Pedro Muoz Seca, Misin al pueblo desierto, d'Antonio Buero Vallejo i Cyrano de Bergerac, d'Edmond Rostand.
Televisi. 
Prez Puig s'incorpora a TVE en 1956, any de creaci de la cadena. Els seus comenaments van ser com regidor de plat i ajudant de realitzaci. Convertit ja en realitzador, els seus primers programes per a l'ens pblic fou Caf Cantante, Nace una cancin (1958) i Teatro Apolo (1958-1962), en el que per primer cop a Espanya s'utilitz la tcnica del play-back. A partir de 1959 comena a dirigir teatre televisat i es converteix en un dels realitzadors de major prestigi en el pas, amb una slida trajectria que inclou participaci en espais dramtics de prestigi com Teatro de familia (1959-1965), Primera fila (1962-1965), Historias de mi barrio (1964), Estudio 1 (1965-1985), La risa espaola (1969), Novela (1962-1978), Buenas noches, seores (1972), amb Julia Gutirrez Caba, La Comedia (1983), Ninette y un seor de Murcia (1984), amb  Alfredo Landa o ms recentment Se puede? (2004), ambn Lina Morgan.

Entre els adaptacions ms celebrades tenim Don Juan Tenorio interpretat per Francisco Rabal i Concha Velasco el 1966 o l'obra Doce hombres sin piedad, de Reginald Rose en 1973, ambdues a Estudio 1 o Vaya par de gemelas! (1983), amb Lina Morgan que prviament havia dirigit al Teatro de La Latina de Madrid. Tamb ha fet concursos com 'La unin hace la fuerza (1964), La palabra ms larga (1966); musicals Gran Parada (1959-1965), Sbado 65 (1965); o programes de varietats Teledomingo (1964), Club medioda (1967-1972) o 300 Millones (1977-1983).

 Premis .
 Premio Nacional de Teatro el 1962 i 2003.
 Medalla d'or al Mrit en les Belles Arts en 2001;
 Dos Premis Ondas.
 Dos Premis Antena d'Or.
 Medalla d'or de Valladolid.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266669" title="Nelson H. Barbour" nonfiltered="4646" processed="4634" dbindex="104677">

Nelson H. Barbour nascut a Toupsville (Nova York, Estats-Units), (1824-1905 a 1908) fou un predicador adventista americ d'origen millenarista. Principalment conegut per la seva associaci amb Charles Taze Russell.

S'interess per l'ensenyament religis, pass successivament per diferents moviments. Des de l'edat dels 19 anys es pos a treballar en la predicaci independent.

Editar varies revistes: The Midnight Cry i The Herald of the Morning. Destacar per les seves especulacions sobre la fi del mn, re-interpretant profecies de la bblia i donant noves dates cronolgiques sorprenents. 

El crit de Mitja Nit.
Barbour era l'editor de la revista adventista, The Midnight Cry (El Crit de mitjanit) que tenia una circulaci d'uns 15.000 exemplars. Barbour proclamava que Jess tornaria de manera visible l'any 1874. Quan arrib la data i Jess no torn, Barbour al principi qued  perplexa. Els seus lectors minvaren a aproximadament uns 300.
 
Un dels pocs lectors era B.W. Kieth  que ms tard arrib a ser un escriptor i collaborador de la revista  Watch Tower  de Russell. Ell havia descobert que en la traducci de Benjamn Wilson la paraula parusia, tradut com vinguda, tenia de ser traduda com a  presencia. Va suggerir que Barbour tenia la data correcta per la tornada de Crist a l'any 1874, per que havia esperat incorrectament una tornada visible. Barbour llavors acceptar que Jess estava invisiblement  present des de l'any 1874.
 
La major part dels seus lectors adventistes no acceptaren aquesta explicaci. Una persona que si arribaria a acceptar-la fou Charles Taze Russell. El mes d'octubre de 1874, el Crit de Mitjanit cess la seva publicaci.

Relaci amb Charles Taze Russell. 
El 1875, Barbour, inici la publicaci d'una nova revista amb el nom de The Herald of the Morning (Herald de la Matinada). L'any 1876 Russell desprs d'haver rebut una copia de la revista, qued impressionat pels punts de vista de Barbour referents a la presencia invisible de Crist. 

Russell i Barbour es reuniren i Russell accept tots els clculs cronolgics  de Barbour, incloent el seu clcul dels Temps dels gentils. Quan encara es trobava a Filadelfia, Russell escribi un article titulat  Gentile Times : When do They End?   (Temps dels Gentils  Quan acabaran?) que fou  publicat en el diari de George Storrs  Bible Examiner  (L'Examinador de la Bblia) a l'octubre de 1876.

Barbour i Russell es feren companys de la industria editorial. Russell arrib a ser l'ajudant del redactor de la revista The Herald of the Morning.

El 1877, Charles Taze Russell i Nelson H. Barbour publiquen junts un llibre titulat "Three worlds or Plan of Redemption" (Tres Mons o Pla de Redensi) a on proposen la data del 1914 com la fi dels temps dels gentils.

El 1881, l'amistat dels dos homes es trenca per divergncies teolgiques. No es parlarien, ms que, per mitj de les seves respectives publicacions.

Nelson Barbour continu publicant la revista "The Herald of the Morning" i mor anys mes tard, entre el 1905 i el 1908.

Escatologia de Barbour.
Barbour afirmava que la histria es dividia en tres mons: 
el mn primitiu anterior al diluvi. ;
el mn actual que avarca des del diluvi fins els nostres dies. ;
el mn futur que comenaria amb el regne de mil anys de Jesucrist (mi leni).
 
Convenut que a finals del segle dinou, es vivia clarament en el final del mn actual, veia senyals que certificaven que el nou mi lenni esmentat a l'apocalipsi estava aprop. Tamb creia que el descobriment del tren de vapor era el compliment de la profecia bblica sobre uns carros estranys: 

"Pels afores, els carros, corren embogits, van llanats pels ravals fora de la ciutat, semblant torxes enceses, sn rpids com el llamp." 

Els coneixements cientfics havien augmentat tant que  resultava possible comprendre els misteris esmentats en el llibre de Job captol 38: la llum, els astres, els eclipses, les lleis de la gravetat que regulen el sistema solar. 

Fets com el enfoscament del sol el 19 de maig de 1780 sobre Connecticut i  Rhode Island i anys ms tard el 13 de novembre de 1833, una excepcional pluja d'estrelles que va caure sobre Amrica del Nord. Feren pensar a mols que la fi del mn actual era imminent. .

Barbour relacion aquests fets amb la profecia de l'Evangeli segons Mateu 24:29 on diu: "el sol s'enfosquir, la Lluna no donar la llum, les estrelles cauran del cel...". Ms tard vincular aquest text amb el de Mateu 24:34 on diu: "Us asseguro que no passar aquesta generaci, sense que tot aix hagi succet... ". A les hores es pregunt si la generaci que havia pogut observar els fenmens de 1780 i 1833 no seria la que veuria el mi lenni de Crist. .

Una segona interpretaci es basa en la parbola de les deu verges de (Mateu 25). Jess deia que el cel seria semblant a deu verges, cinc sabies i cinc sense seny. Prengueren les seves torxes per anar a trobar l'esps. Com que tardava, s'adormiren. A mitja nit se sent un clam: "l'esps es aqu!". Les verges es despertaren, per noms les sabies que havien portat oli per les torxes pogueren entrar a celebrar les noces.

Per Barbour, les verges eren els diferents grups adventistes i les seves torxes eren la Bblia, per la que  sabien que l'esps (el Crist) vindria. El primer moviment fou la gran decepci de 1843-1844. El somni fou la crisis del adventisme que segu. El "crit de mitjanit" fou l'anunci de la tornada del Crist per l'any 1873, a la meitat d'un "temps de retard" de trenta anys.

Per aquest perode de trenta anys , Barbour trobar dos textos bblics que el recolzaven: Gnesi 15:13 a on s'enunciava que Israel estaria  captiu a Egipte durant 400 anys, per desprs en xode 12:41 s'esmenta un captiveri de 430 anys; tamb en el  naixement de Jess, els ngels i els pastors declararen que el salvador havia nascut, per fou necessari esperar 30 anys ms, avan de qu comenara la seva acci pblica.

Veure.
Esglsia Adventista del Set Dia;
Charles Taze Russell;
William Miller;

Enllaos externs.
The Three Worlds, escrit per Barbour, i finanat per Russell l'any 1877.
Evidences for the Coming of the Lord in 1873, or The Midnight Cry Escrit per Barbour l'any 1871.
Message to Herald of the Morning subscribers 1879 Pittsburgh, Pa; Zion's Watch Tower and Herald of Christ's Presence, July 1, 1879, Suplement;
Barbour Biography Project;
Diferents clculs de Barbour.

Referencies.










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266670" title="Mamfer prehistric" nonfiltered="4647" processed="4635" dbindex="104678">

Els mamfers prehistrics sn tots aquells mamfers que visqueren durant la prehistria, sovint confosos amb dinosaures. Al contrari del que molts diuen, els mamfers que coexistiren amb els dinosaures no eren oprimits per ells. Se sap que conegueren dues grans explosions evolutives, una fa 93 milions d'anys, i l'altra fa uns 50 milions d'anys.

Evoluci.

Els mamfers evolucionaran a partir dels cinodonts, un grup de rptils carnvors que visqueren a finals del Paleozoic. El primer autntic mamfer conegut s Morganucodon, un petit insectvor que visqu al Trisic superior.

Vegeu tamb.
Llista de mamfers prehistrics;

Enllaos externs.
Segons un estudi, els dinosaures no oprimien els mamfers ;
Els mamfers desapareguts de Sudamrica ;
Una nova anlisi de fssils indica que els mamfers aparegueren desprs de la fi dels dinosaures, per el debat continua ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266675" title="Sweeney todd, el barber diablic del carrer Fleet" nonfiltered="4648" processed="4636" dbindex="104679">
Sweeney Todd, el barber diablic del carrer Fleet (angles: Sweeney Todd, the Demon Barber of Fleet Street) s un musical, guanyador de diversos premis Tony, amb llibret d'Hugh Wheeler  i msica i lletres de Stephen Sondheim. El musical est basat en la llegenda del segle XIX de Sweeney Todd, i especficament en la obra de 1973 The String of Pearls, de Christopher Bond.

Sweewey Todd s'estren a Broadway l'1 de mar de 1979. Va ser dirigida per Harold Prince, amb Len Cariou i Angela Lansbury en els personatges principals, i es realitzaren 557 funcions. La histria se centra en el paper de Sweeney Todd, abans conegut com Benjamin Barker, que retorna de les colnies penals a Austrlia, on s'ha passat 15 anys per una falsa acusaci. Llavors se n'assabenta per Mrs. Lovett (que fa els pitjors pastissos de carn de Londres) que la seva esposa va emmetzinar-se desprs de ser violada pel Jutge Turpin (l'home que el va empresonar), i que la seva filla est sota la tutela del mateix Jutge Turpin. Todd reclama venjana, i juntament amb Mrs. Lovett esdevenen conspiradors en una trama obscura que acabar en un assassinat massiu, un xit en el negoci de Mrs. Lovett, i una tragdia final.

Sinopsi.
Primer Acte.
Durant el Prleg dos enterramorts son vistos obrint una tomba davant de l escenari. Un home amb un abric blanc, un encarregat o potser un supervisor dels enterramorts, entra i connecta la maquina del fum. Les mquines comencen la seva msica prpia. Un organista comena un Preludi. Comencen a sonar diversos sons, i els treballadors llencen la bandera britnica com si aix suggerssim la desintegraci de l ordre social.
Un grup surt al voltant de la tomba i comena La balada de Sweeney Todd. s un pea que cont una adaptaci musical del Dies Irae, part dels Grups de moribunds de l Esglsia Catlica. Aquest fragment s escoltat per primer cop amb les paraules  Sweeney . En aquest punt, un cos es portat i deixat al terra. Llavors surt lentament de la tomba el barber diablic protagonista. 

El Prleg acaba; llum de mat illumina l escenari, i la paret del fons s aixeca, veient-se un carrer de Londres amb les xemeneies, fbriques i petites embarcacions. Anthony Hope, un jove mariner, i Sweeney Todd arriben d un vaixell. Anthony canta robustament les seves aventures per proclama que No hi ha res com Londres, una visi positiva de la glria de la gran ciutat. Una dona pobra interromp la seva conversa amb una desesperada demanda d almoines, seguit per una lasciva oferta dels seus favors sexuals. S apropa a Todd, que la llena fora. Li contesta a Anthony que amb una dura collecta que al que la crueltat del home s ms perillosa que al Per, llavors entra en una mena d estat de trnsit, recordant el seu passat al Barber i la seva dona.

Seguidament trobem Mrs. Nellie Lovett, una immoral i prctica venedora de pastissos de carn. Quan Todd arriba, el fa entrar a la seva botiga i ella descriu les seves penes com Els pitjors pastissos. Es queixa per les preocupacions sobre els pastissos i la seva competidora, Mrs. Mooney, que fa uns pastissos de gat. Declara que els temps son durs, ms durs incls que els seus pastissos. Todd pregunta per l habitaci que hi ha sobre la botiga i escolta a Mrs. Lovett l historia del barber i la seva dona, en la que no parla de la bellesa de la dona, sin la del barber, Benjamin Barker. Todd pregunta si no sap ms, i en Pobra, relata la terrorfica histria de com la dona del barber, Lucy va ser copdiciada i seduda pel luxuris Jutge Turpin ajudat pel vil Agutzil Bamford. El Jutge envi a pres per vida exiliat a Barker, amb un crrec fals, i llavors Lucy va ser portada per l Agutzil a la casa del Jutge, on un grotesc ball de mscares estava en progrs. Aquest episodi, realitzat a sobre del escenari en pantomima, culmina quan el Jutge despulla la noia i la viola en un minuet. Todd crida al final de la saga, i amb aix conven a Mrs. Lovett que ell s Benjamin Barker. Ell li pregunta sobre Lucy i la seva filla, Johanna, i sap que ella va prendre ver desprs de l episodi amb el Jutge Turpin.

Es gira cap a Mrs. Lovett ha guardat les navalles d en Barker tots els anys de la seva absncia, i ara els hi torna feliment. Ell es dirigeix en una rapsdica Amics meus, cantan-lis com si poguessin sentir el seu cor d amant, obviant les expressions d afecte de Mrs. Lovett. Barker i les navalles s han reunit (Amics meus). s buit altre cop i s ha transformat en una mquina no menys perniciosa que les complexes mquines que els rodegen. La gent de Londres surten del seu amagatall i criden  Sweeney! .

Ara veiem Johanna a la seva finestral. Canta Pits-roigs i rossinyols, amb qu reflecteix la seva prpia captivitat. Anthony va pel carrer, i s enamora instantniament d ella (Noia). Es vist pel Jutge i per l Agutzil, que se l treuen de sobre, per determina guanyar la ma de la noia (Johanna).

Al mercat de St. Dunstan hi ha gent, incloent Todd i Mrs. Lovett, expectant al voltant de la caravana d Adolfo Pirelli, un xarlat que clama ser  el rei dels barbers, el barber dels reis . El seu ajudant i timbaler, Tobias, intenta interessar a la gent per l elixir mgic de Pirelli (L elixir de Pirelli). Todd ensuma una ampolla i declara que no s ms que una barreja de pixats i tinta. Pirelli entra en un estil d pera italiana, y Todd promptament el provoca per un concurs (El concurs). El concurs, jutjat per l Agutzil, s guanyat per Todd, qui invita a l Agutzil per afaitar-se a la seva botiga, sobre la de Mrs. Lovett.

A la botiga de pastissos, Todd, esperant ansiosament per l Agutzil, es exhortat per Mrs. Lovett a ser pacient, i s la primera paraula de la can de Mrs. Lovett, Temps. No massa tard, Pirelli visita Todd. Havent reconegut les navalles d'en Todd i havent provat la seva identitat, li exigeix la meitat dels seus guanys. Todd el mata, mentre escales a baix, Mrs. Lovett calma el jove Tobias.

El Jutge, veient que Johanna s ha tornat una dona i no pot tenir-la captiva per gaire ms temps, vol casar-s hi i quedar-se-la per a ell (Johanna). Desesperadament intentant posseir-la, decideix casar-se amb ella. Al dia segent Johanna i Anthony planegen la seva fugida. El duet dels amants (Besa m) acaba sent un quartet quan l Agutzil proposa al Jutge que visiti la barberia d en Todd per fer-se ms atractiu per Johanna (Les dones tenen sensibilitat).

L arribada del Jutge Turpin dona a en Todd l oportunitat de prendre la seva revenja. Per el barber espera una mica (Dolces dones), i Anthony apareix amb les noticies que ell i Johanna es casaran diumenge. Enrabiat, el Jutge marxa de la botiga. L ira d en Todd per la seva oportunitat perduda s expressada a Epifania, en la que el seu odi frustrat pel Jutge Turpin es transforma en una demanda de venjana contra tots els homes. El canvi d'en Todd, que va comenar quan es va reunir amb els seus  amics , es complert. Est  viu al final  mentre resol degollar indiscriminadament mentre que arribi una altra oportunitat per matar al Jutge.

Mrs. Lovett, prcticament com sempre, veu la necessitat de disposar de Pirelli - i de la promesa de ms morts sagnats per Todd   s l estmul correcte per donar un bon rumb al seu negoci i ser l enveja de Mrs. Mooney (Mossn). Canten junts amb molt humor negre, imaginant les caracterstiques de les diverses persones i oficis donaran als seus pastissos. 

Segon  Acte.

El segon acte comena. La botiga de Mrs. Lovett t afegida una terrassa a l exterior, mentre que la primitiva habitaci d en Todd s transformada en un palau de barberia. I mentre, el jove Tobias canta pels pastissos amb la mateixa can que per l elixir de Pirelli. Mrs. Lovett i els seus clients s afegeixen a la can de Tobias, i mentre que ella es preocupa pels pastissos, en Todd pensa en la seva cadira i tots, incls la Captaire s afegeixen a la festa (Du, quin gust)

Anthony busca fervorosament per Londres la ara desapareguda Johanna i Todd pensa en la seca filla Johanna. Es fa ms intens amb l arribada de clients a la botiga d en Todd, amb una trampa sota la cadira, per la qual cauen al soterrani, i amb el fum que puja de la xemeneia per la nit. La mort ms terrible i la msica ms lrica.

La prosperitat de Mrs. Lovett es tangible pel nou paper pintat de la seva sala. A part del nou paper pintat, hi ha un harmnium comprat d una parrquia cremada i altres fruits del seu negoci es manifesten. Ara s decideix a persuadir en Todd a fer una millor vida fora de la ciutat. Per el manitic Todd sols pensa en el jutge, mentre que ella li parla de tenir una casa de propietat Prop del mar. 

Anthony troba la Johanna a l Asil d en Fogg, on el Jutge Turpin l ha tancada com va tancar en Todd a la pres anys abans. El mariner demana ajut a en Todd per llibertar la noia, i el barber transforma l Anthony en un perruquer, per anar a l asil per comprar cabells dels lluntics (Les perruques). Per Todd sols usa Johanna com una trampa al Jutge Turpin. Escriu al jutge una carta informant-lo que Johanna estar a la barberia de Fleet Street aquell vespre (La carta).

Tobias mostra no sols el seu afecte per Mrs. Lovett, sin tamb la seva suspiccia per Todd a Rs no haur de tmer. Mrs. Lovett distreu al noi, oferint-li l oportunitat de fer ell els pastissos, tancant-lo al soterrani.

Mentre Todd est lliurant  la seva carta, l Agutzil Bamford arriba a la botiga per investigar unes queixes sobre l olor del fum. L agutzil seu a l harmnium i canta mentre Mrs. Lovett intenta explicar-li l absncia d en Todd. (Canons a la sala). Quan arriba en Todd, el mata mentre l afaita.

Arribem a la seqncia final, on Tobias escapa quan veu el cos de l Agutzil Bamford, i Todd i Mrs. Lovett el cerquen. Per la seva banda, la Johanna mata en Fogg mentre es barallava amb l Anthony i fugen tots dos cap a la barberia (El manicomi d en Fogg   Londres en flames). Johanna s amaga a un bagul i arriba la Captaire poc abans que arribi en Todd. Quan aquest se la troba, i davant la imminent arribada del jutge, en Todd la mata i la llena pel forat. El Jutge Turpin arriba a la barberia (Escena final), i quan est assegut a la cadira, en Todd es dna a conixer i el mata. Baixa al soterrani, i quan vol llenar la Captaire al forn, descobreix que era la seva dona Lucy, i Mrs. Lovett li explica tota la histria. En Todd l enganya i la llena al forn. Un cop sol, en Todd queda sol a la botiga plorant amb el cadver de la Captaire als braos i entra l Anthony amb els cabells blancs i completament trastocat. Recrimina en Todd els seus crims i el mata en el moment que arriben l Anthony i la Johanna amb dos policies.

La funci s acaba, i els personatges tornen a l escenari en un Epleg on es canta un altre cop  La balada de Sweeney Todd , i preguntant-se qui no ha buscat la venjana algun cop.

Personatges.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266676" title="Llista d'estacions de tren de la regi metropolitana de Barcelona" nonfiltered="4649" processed="4637" dbindex="104680">





A.


B.


C.


E.


F.


G.


H.


I.


L.


M.


O.


P.


Q.


R.


S.


T.


U.

V.


Vegeu tamb.
Autoritat del Transport Metropolit;
Llista d'estacions del metro de Barcelona;
Llista d'estacions de tramvia de la regi metropolitana de Barcelona;
Llista d'estacions de tren de Mitjana Distncia de Catalunya;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266677" title="Agullat xato" nonfiltered="4650" processed="4638" dbindex="104681">

L'agullat xato (Squalus blainville) arriba a les llotges de peix dels Pasos Catalans escapats i espellats, i es venen amb noms eufemstics (quissona, anguila reial, etc.).

Descripci.

 Cos allargat i fusiforme, amb el musell curt i punxegut.
 Es caracteritza per la presncia d'una espina molt forta a l'inici de cadascuna de les aletes dorsals.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 Sense aleta anal.
 No t membrana nictitant.
 Presenta una coloraci que va del gris plom al marr cendra, els costats ms clars i el ventre blanquins.
 La llargada mxima reportada s de 95 cm.
 La femella adquireix la maduresa sexual quan fa 60 cm i el mascle als 50 cm.

Hbitat.

Viu a les proximitats del fons entre 16 i 440 m de profunditat. Moltes vegades se'l troba formant moles, normalment integrades per individus d'un mateix sexe. A la primavera s'apropa ms a la costa per reproduir-se i a la tardor torna als ambients moderadament profunds.

Alimentaci.

Menja peixos que neden en moles, com els verats, alguns esprids i tamb crustacis i cefalpodes.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. A cada ventrada pot tindre 3 o 4 cries, que fan de 20 a 23 cm de longitud.

Aprofitament.

Espcie pesquera d'inters comercial. Es captura amb palangre o arrossegament. La carn es pot consumir fresca, salada o fumada.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 75.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre l'agullat xato. ;
 Tony Ayling i Geoffrey Cox: Collins Guide to the Sea Fishes of New Zealand. William Collins Publishers Ltd, Auckland, Nova Zelanda, 1982. ISBN 0-00-216987-8. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266679" title="Los Almogvares" nonfiltered="4651" processed="4639" dbindex="104682">
Los Almogvares fou una organitzaci juvenil aragonesa, creada el 1936 com branca juvenil d'Estado Aragons, com a successora de les Juventudes Aragonesistas. El seu cap fou ngel Alcubierre.

El mar de 1936 van promoure la iniciativa de la celebraci d'un congrs de joventuts d'esquerra d'Arag, a fi d'aconseguir un Estatut d'Autonomia. La proposta va ser recollida posteriorment per Uni Republicana, qui va plantejar la seva extensi als partits del Front Popular, i va desembocar en la celebraci del Congrs Autonomista de Casp el maig de 1936. Desprs de la guerra civil espanyola foren dissoltes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266680" title="Hibernaci" nonfiltered="4652" processed="4640" dbindex="104683">
La hibernaci s un estat d'hipotrmia regulada al llarg de dies o setmanes, que permet a certs animals, conservar la seva energia durant l'hivern. Durant la hibernaci el metabolisme d'aquests animals s'alenteix notablement, la seva temperatura corporal disminueix i la seva freqncia respiratria esdev inferior a la normal, gastant gradualment les reserves energtiques emmagatzemades durant els mesos ms clids.

 Definici . 
Alguns animals homeoterms (mamfers i aus) sobreviuen a l'hivern entrant en una espcie de son profund, fent que la seva activitat corporal sigui ms lenta i la seva temperatura descendeixi per a estalviar energia. El cor batega ms lentament i la respiraci es fa tamb ms pausada. La temperatura corporal pot disminuir fins a quasi igualar-se amb la del seu entorn, encara que s'acosti al punt de congelaci. Un exemple en sn els ssos. 

Els animals que hivernen solen buscar llocs clids i segurs per passar l'hivern. Els ratpenats dormen al fons de les coves i cavernes, on la temperatura no vaira substancialment. Molts rosegadors petit hivernen sota terra, en caus folrats d'herba per mantenir la calor. 


Altres animals, com l'esquirol terrestre rtic, passa ms de la meitat de la seva vida hivernant. Els processos corporals de l'animal estan al mnim, i obt l'energia de la reserva de greix del seu cos. Alguns animals perden fins el 40% del seu pes mentre hivernen; d'altres, com els hmsters, guarden una reserva d'aliment en els seus caus per subsistir durant l'hivern i durant els mesos freds desperten de tant en tant per a menjar una mica.

Els animals de homeoterms consumeixen aliment per a produir calor i mantenir aix la seva temperatura corporal ms o menys constant. A l'hivern, aquests animals han de produir ms energia per a conservar la calor amb la mateixa eficcia, encara que l'aliment escassegi en el seu entorn. s per aix que hivernen, per a estalviar energia.

No obstant aix, en els pasos on hi ha una estaci clida i seca, i l'aigua i el menjar escassegen durant l'estiu, molts animals entren en un estat molt semblat a la hibernaci, dit Estivaci, per tal de sobreviure a la sequera i estalviar energia. Moltes granotes i gripaus s'oculten per l'estivaci en caus subterranis, frescos i humits.

Vegeu tamb.
 Termognesi;

Enllaos externs.
 Hibernation on Demand ;
 Humano hibernation  Projecte d'hivernaci per humans;
 Brain hibernation ;





































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266681" title="Jaciment paleontolgic" nonfiltered="4653" processed="4641" dbindex="104684">
Un jaciment paleontolgic s una zona en qu els estrats geolgics sn especialment rics en fssils. Els jaciments sn les fonts principals de fssils per als paleontlegs, que hi poden organitzar excavacions per extreure'n fssils.

Alguns jaciments famosos per la seva riquesa sn:

Atapuerca, Espanya;
Cova de l'Arag a Taltell, Frana;
Bernissart, Blgica;
Esquists de Burgess, Canad;
Esquists de Maotianshan, Repblica Popular de Xina;
Formaci Anacleto, Argentina;
Formaci Barun Goyot, Monglia;
Formaci Hell Creek, Estats Units;
Jaciment de Messel, Alemanya;
Jurassic Coast, Regne Unit;
Laetoli, Tanznia;
Pous del Ranxo de la Brea, Estats Units;

 Galeria d'imatges .










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266682" title="Sant Bernab apstol" nonfiltered="4654" processed="4642" dbindex="104685">

Bernab (Illa de Xipre - Salamina, v. 60), s un sant i predicador del cristianisme del segle I. Com molts sants d'aquesta poca la seva vida s una barreja del que trobem al Nou Testament , escrits apcrifs i llegenda. 

No es troba entre els dotze apstols triats per Jess, per possiblement va ser un dels setanta deixebles esmentats a l'Evangeli i s considerat apstol pels primers Pares de l'Esglsia i tamb per Lluc, per la gran difusi de la paraula de Crist que va realitzar.
Bernab s venerat com a sant per l'Esglsia Catlica, l'Esglsia Ortodoxa i l'Esglsia Anglicana i la seva festivitat es cellebra el 11 de juny.

Etimologia del nom.

D'origen jueu per fortament hellenitzats, els seus pares li posen de nom Josep (en grec I s s) per quan va vendre els seus bns i el producte d'aix ho lliur als apstols per a distribuir-ho entre els pobres de Jerusalem canvia el nom pel de Bernab (bar naby ) que en arameu vol dir, "fill de la profecia". Tanmateix als Fets dels Apstols se li tradueix el nom al grec i apareix com: hyios parakl se s, s a dir "fill de consolaci":
Josep, un levita d'origen xipriota, a qui els apstols havien donat el sobrenom de Bernab  que vol dir fill de consolaci , es va vendre un camp que possea i va portar els diners als peus dels apstols. (Fets 4, 36-37);

L'etimologia autntica per no acaba de quedar ben clara. Segons el teleg Luis Arnaldich la venda del camp i el desinters econmic demostrat a l'entregar els diners devia causar una gran sensaci entre els apstols. Aquesta generositat i la compassi vers els ms pobres li van fer guanyar el sobrenom de Bernab. Destac pel seu esperit geners, caritatiu i abnegat: ja que ell era un home bo i ple de l'Esperit Sant i de fe (Fets 11, 24). Aix doncs Bernab va donar consol a qui ho necessitava i va ser profeta, s a dir, predicador inspirat.

Bernab als textos antics.

La gran majoria de dades sobre la vida de Bernab la trobem als Fets dels Apstols tot i que tamb hi ha algunes referncies a les Epstoles Paulines:
A l'esglsia d'Antioquia hi havia alguns profetes i mestres: Bernab, Sime, que duia el sobrenom de Negre, Lluci de Cirene, Manan, educat a la cort amb el tetrarca Herodes, i Saule. (Fets 13, 1);

Us saluda Aristarc, el meu company de pres, i Marc, cos de Bernab. (Colossencs 4, 10);

Poc se sap de la seva infantesa o joventut, que va passar entre Xipre i Jerusalem. Es suposa que provenia d'una famlia jueva acomodada procedent de la dispora, ja que tenia terres que va vendre per ajudar a la comunitat cristiana de Jerusalem, i culte doncs se'l anomena mestre. s doncs molt probable que l'amistat que mantingu amb Pau de Tars venia de l'poca en la que es formaren en la llei mosica a l'escola del rab Gamaliel. Quan Pau regresa a Jerusalem desprs de la seva conversi a Damasc, Bernab l'acull a casa seva i el presenta a la resta d'apstols (Fets 9, 27). Gaudia doncs de cert prestigi i reputaci, ja que Pau havia estat un visceral perseguidor dels primers cristians i el fet que fos acceptat aix ho confirma.

La seva honradesa i el desprendiment econmic fan que els apstols envin Bernab cap Antioquia on el rpid creixement i prosperitat de les comunitats cristianes d'aquesta terra feien necessria una supervisi. Veient que la tasca s feixuga va a Tars a buscar el seu amic Pau perqu l'ajudi:
Llavors Bernab se'n va anar a Tars a buscar Saule; el va trobar i se l'endugu a Antioquia. Durant un any sencer van viure en aquella comunitat i instruen molta gent. Fou a Antioquia on per primera vegada els deixebles van rebre el nom de cristians. (Fets 11, 25-26);
Finalitzat aquest periode ambds tornen a Jerusalem amb les contribucions econmiques que les esglsies d'Antioquia havien aportat pels membres ms pobres de les comunitats de Jerusalem.
Participa, juntament amb Marc el seu cos, en el primer viatge de Pau cap a l' sia Menor i als textos passa d'estar al davant de Saule, per passar el seu nom al darrera, quan aquest agafa el nom de Pau:
Bernab i Saule, un cop acomplerta la seva missi a Jerusalem, van tornar en companyia de Joan, conegut amb el sobrenom de Marc. (Fets 12, 25);
Aix ho van fer i, per mitj de Bernab i de Saule. (Fets 11, 30);

Mentre Pau i Bernab sortien de la sinagoga (Fets 13, 42);
Com que aix va provocar un conflicte i una discussi no pas petita de Pau i Bernab amb aquells (Fets 15, 2);
Durant aquell viatge Pau apareix com un missioner predicador i gran orador i a Listra els comparen amb dus grecs, cridant la gent en el diallecte licaoni que els dus havien prs forma humana:
A Bernab li deien Zeus, i a Pau, Hermes, perqu era ell qui els adreava la paraula (Fets 14, 12);

Tornen a Jerusalem al ser convocats per Pere a participar en el Concili de Jerusalem per decidir si l'esglsia ha d'obrir-se als pagans o no:
Per aix, Jaume, Cefes  i Joan, considerats com a columnes, van reconixer la grcia que Du m'ha concedit i en senyal de comuni ens donaren la m, a Bernab i a mi, perqu nosaltres anssim als pagans, i ells, als circumcisos (Glates 2, 9);

Marxa de nou a Antioquia a reforar el missatge evanglic i donar suport a les comunitats formades al primer viatge amb Pau. Al projectar el viatge cap a Sria i Cilcia, sorgiren divergncies entre ells. Bernab es volia endur de nou a Marc, per Pau no el volia pas ja que en el primer viatge va tenir por dels insults i les amenaces dels jueus i els va deixar sols: Hi hagu una forta tensi i van acabar per separar-se. Bernab va prendre Marc amb ell i s'embarc cap a Xipre. (Fets 15, 39). La forta tensi podia ser deguda tamb a un refredament de la relaci d'amistat que tenien, ja que Pau critica la influncia de Pere sobre Bernab respecte a menjar amb gentils: Aleshores els altres jueus tamb es van comportar hipcritament com ell, i fins i tot Bernab es deix arrossegar per aquella dissimulaci (Glates 2, 13).

A partir d'aquest moment se sap ben poc de Bernab. Es t constncia que seguia vivint i predicant fins al 56 o 57, anys en els que Pau va escriure la primera epstola als Corintis: O s que Bernab i jo som els nics que estem obligats a mantenir-nos amb el nostre propi treball? (1 Corintis 9, 6). Com que la cita s posterior a les tensions sorgides entre ambs, dna a entendre que la relaci d'amistat seguia intacta. Quan Pau s portat a Roma entre el 61 i 63, Marc estava al seu costat com a deixeble, i s possible que Bernab ja no visqus.

El Martiri.

Segons alguns escrits apcrifs, com els escrits pseudo-clementins atributs a Climent I, va seguir predicant per Alexandria, Roma i fou el primer Bisbe de Mil. Segons aquets mateixos escrits, que s'han convertit en tradici cristiana, Bernab en un viatge de predicaci a Salamina va ser martiritzat i mor lapidat per uns jueus mentre predicava.

Se li atribrueix segons Tertulli l'Epstola als Hebreus (probablement amb falsedat) i molts Pares de l'Esglsia creuen que va escriure l'Epstola de Bernab
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266683" title="Jos Gmez del Moral" nonfiltered="4655" processed="4643" dbindex="104686">

Jos Gmez del Moral (Cabra, 4 de desembre de 1931) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1955 i 1963, aconseguint 7 victries, entre elles la Volta a Catalunya de 1955. 

s germ del tamb ciclista Antonio Gmez del Moral.

Palmars.
1955;
 1r a la Volta Ciclista a Catalunya;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa;
 1r al Gran Premi de Zumrraga;
1957;
 1r a la Volta a Colmbia;
1958;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;
1959;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Andalusia ;

Resultats a la Volta a Espanya.
1955. 16 de la classificaci general;
1957. 35 de la classificaci general;
1959. Abandona;
1960. 17 de la classificaci general;
1961. Abandona;
1963. 51 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1959. 47 de la classificaci general;
1960. Abandona (3a etapa);
1961. Abandona (2a etapa);

Enllaos externs.
Palmars de Jos Gmez del Moral ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266686" title="Ahmet III" nonfiltered="4656" processed="4644" dbindex="104687">

Ahmet III (turc otom:           A med-i s lis) (30 de desembre de 1673   1 de juliol de 1736) va ser el 23 sold de l'Imperi Otom entre el 1703 i el 1730. Fill de Mehmet IV (1648-87), va succeir el seu germ Mustaf II (1695-1703) quan aquest va abdicar (21 d'agost del 1703) desprs d'una revolta dels genssers. El seu regnat es recordat principalment pel perode d'obertura a Europa i renovaci cultural en qu el seu gendre i visir Nev ehirli Damat  brahim Paix va dirigir el govern, de 1718 a 1730, que es conegut com l'poca de les tulipes.

Biografia.

Els primers temps es va dedicar a reprimir als que havien participat a la revolta del 1703, i molts, noms per sospites foren deposats, desterrats o executats. Els efectius dels genssers foren reduts. Va canviar quatre vegades de gran visir en els primers tres anys sense que cap li fes el pes. El 1705 els rabs Banu Muntafik de Bssora es van revoltar per un temps. El maig de 1706 va nomenar a orlulu Ali Paix amb el que finalment va aconseguir l'estabilitat. En els segents vuit anys va estar influenciat per un grup de cortesans  dirigits per la Walida Sultan, el Kizlar Aghasi i el favorit  conegut ms tard com Shehid Silahdar Damad Ali Paix. El 1706-1707 es va produir agitaci entre els armenis instigat per la propaganda jesuta. El 1708 les forces a Algria van conquerir Or (Wahran) als espanyols.

Davant l'amenaa expansionista de la Rssia de Pere I el Gran, Ahmed III va procurar bones relacions amb Frana i va donar refugi a Carles XII de Sucia desprs de la derrota sueca a mans de Pere I de Rssia a la Batalla de Poltava, durant la Gran Guerra del Nord (1709). Carles, ajudat per l'ambaixador francs i el representant veneci, va aconseguir, el 1710, de convncer el sold de declarar la guerra a Rssia. El gran visir   orlulu Ali Paix que havia renovat el tractat amb Rssia, fou destitut (juny del 1710) i el va substituir Kprl Numan Paix, per com que va apuntar idees prpies fou destitut el setembre i substitut Baltadji Mehmed Paix que ja havia demostrat la seva incompetncia anteriorment; el 20 de novembre es va declarar la guerra a Rssia amb l'acusaci de la construcci pel tsar de vaixells de guerra a Azov i la construcci d'algunes fortaleses a la frontera, a ms de la ingerncia russa al khanat de Crimea i entre els ciutadans ortodoxos resident a l'Imperi Otom.

L'hospodar de Moldvia Demetri Cantemir va trair al sult (igual que ho va fer l'hospodar de Valquia) i va deixar passar als russos pel seu territori per no en va poder assegurar el subministrament. Llavors el principal exrcit dels otomans, que marxava cap a Ibrahil, va infligir una important derrota als russos a la batalla del Pruth (1711) i, pel tractat de pau d'aquest nom el tsar va comprometre's a enderrocar la fortalesa de Taganrog i altres fortaleses objecte de litigi, i retornar Azov als turcs.  Per aquestes concessions eren molt minses davant el que el tsar estava disposat a concedir i el gran visir fou sospits d'haver acceptat un suborn; al cap de tres mesos fou destitut. 

Carles de Sucia va seguir pressionant per la guerra cosa que li facilitava el mateix tsar al refusar complir amb el tractat. Fruit d'aquestos esforos foren tres declaracions de guerra, el desembre del 1711, el novembre del 1712, i l'abril del 1713, que no van anar seguides d'accions militars perqu cada vegada, al darrer minut, el tsar feia concessions. El 27 de juny del 1713 el favorit del sult Shehid Silahdar Damad Ali Paix fou nomenat gran visir i va afavorir l'opci de la pau amb Rssia. El 1712-1713  es va produir una revolta a Egipte. Una revolta a Montenegro instigada per Rssia fou reprimida. 

Finalment el juny de 1713 es va signar amb Rssia el tractat de pau d'Adrianpolis, per 25 anys, que confirmava els termes del tractat del Pruth. Carles, que no volia sortir de l'Imperi, fou expulsat per la fora la primavera del 1714, des de Bender a Demtica i desprs a una localitat prop d'Adrianpolis i a la tardor obligat a sortir del pas amb les seves tropes, passant per Valquia, Transilvnia i Hongria.

El vladika montenegr, desprs de la revolta reprimida, s'havia refugiat (amb altres caps rebels) amb els venecians a Morea; quan Turquia va demanar la seva entrega li fou refusada i l'Imperi va declarar la guerra a la repblica el 9 de desembre del 1714. El govern veneci era molt impopular entre els ortodoxos grecs de Morea i ja havien fet gestions per aconseguir el restabliment de la sobirania otomana. Un exrcit otom dirigit pel gran visir, va ocupar Morea en dos mesos (maig i juny del 1715); mentre la flota va ocupar Tenos, Egina, Crigo i Santa Maura, i de les fortaleses de Suda i Spinalonga a Creta. Aquest avan otom va alarmar a ustria que el 1716 es va aliar a Vencia i el juny va dirigir un ultimtum a la Porta (govern otom) que va obligar a aquesta declarar la guerra. A Moldvia i Valquia es va iniciar (1716) el sistema de nomenament de fanariotes grecs (els fanariotes rebien aquest nom perqu inicialment eren originaris del barri comercial de Fanar a Istanbul).

La guerra amb ustria es va iniciar amb un atac del Kapudan Pasha a Corf que fou rebutjat; tot seguit els imperials dirigits pel prncep Eugeni de Savoia van infringir als otomans (l'exrcit principal manat pel gran visir) una important derrota a Petrovaradin o Peterwardein  (1716). Shehid Silahdar Damad Ali Paix va quedar ferit de mort i el va substituir un altre favorit del sult, Newshehirli Ibrahim Paix que es va casar amb la viuda nominal del gran visir, la jove Fatima Sultan de 13 anys, filla del sult, i va rebre el ttol de Damad. Eugeni de Savoia va ocupar Temesvar, el Banat i la Petita Valquia (tardor) i a l'estiu del 1717 va posar setge a Belgrad davant la qual un exrcit otom de refor fou derrotat el 16 d'agost; tres dies desprs Belgrad va capitular (19 d'agost); un atac austrac a Bsnia va fracassar  i ja no hi van haver ms batalles. La Porta va fer propostes de pau que van portar al tractat de Passarowitz (21 de juliol de 1718). Belgrad, Banat, la Petita Valquia eren cedits a ustria per l'Imperi Otom conservava Morea, els ports cretencs i l'illa de Tenos, i els districtes del sud-est de l'Hercegovina; Vencia recuperava Crigo i les altres illes capturades pels otomans i les fortaleses perdudes a Albnia i Dalmcia; un acord comercial (separat) garantia als austracs i venecians diverses avantatges.



A partir de 1718 es va iniciar un perode que rep el nom de l'poca de les tulipes (lale dewri) en el que s'inici una renovaci cultural i econmica. Es va donar suport a la literatura i l'art, i a Istanbul s'utilitz per primer cop la impremta amb carcters arbics. La poltica anava dirigida a evitar les guerres per l'ensorrament de la Prsia safvida culminada amb la conquesta d'Esfahan pels afgans el 1722, van deixar aquest pas en un perode d'anarquia. Els otomans van aprofitar per ocupar Tblisi el 1723 mentre Rssia ocupava Derbent i Baku (1724); la situaci amenaava una guerra entre Rssia i l'Imperi Otom. Un tractat entre Turquia i Rssia fou signat estipulant un repartiment: Pere el Gran es quedava amb Derbent, Baku i Gilan, i Ahmet III amb Gergia, Erevan, Shirvan i Azerbaidjan i el territori persa a l'oest de la lnea Ardebil-Hamadan. Els otomans van ocupar aquesta zona on es van crear deu nous eyalats; l'abril del 1725 l'afg Ashraf va agafar el ttol de xa i va exigir la retirada otomana. La Porta va refusar (novembre del 1726). Ashraf va atacar i inicialment va derrotar el paix que dirigia l'exrcit turc a Prsia, per el 1727 Ashraf es va veure forat a signar la pau i va haver de reconixer la sobirania otomana sobre els territoris ocupats. Fou llavors quan es va produir una segona revolta dels rabs a Bssora que fou reprimida (1727-1728) i al mateix temps es va reproduir l'agitaci entre els armenis i una revolta a Egipte.

El 1729 Ashraf fou enderrocat per Nadir Shah i el 1730 aquest va derrotar els otomans i els va expulsar de tots els territoris ocupats.

Les derrotes contra els afganesos i la pompa i luxes de qu envoltaven al sold i als seus oficials, el seu nepotisme i la seva poltica fiscal, el feren impopular; a ms les reformes militars havien alarmat als genssers. El 28 de setembre de 1730 va esclatar un mot de disset genssers liderats per l'albans Patrona Halil. El sult i el seu gran visir van dubtar a reprimir la revolta, que va trobar suport entre la poblaci i l'exrcit a Istanbul. Milers de persones, molts armats, es van reunir a At Meydani; Ahmet III i el gran visir eren a skudar (Escutari) per a la nit van tornar al palau a la capital; durant dos dies van negociar amb els rebels, que exigien l'entrega del gran visir, del Shaykh al-Islam, del Kapudan Pasha, del Kahya Bey i altres destacats personatges; el 30 de setembre de 1730 a la nit, mancat de suport a l'exrcit, el sold va fer matar al gran visir, al Kapudan Pasha i al Kahya Bey, els cadvers dels quals foren lliurats als rebels el mat del dia 1 d'octubre. El sult oferia abdicar a canvi de qu la vida i de la seva famlia fos respectada. La condici fou acceptada i fou proclamat el seu nebot Mahmut I al que es va jurar lleialtat com a sold de l'Imperi.

Va retirar-se a viure recls dins del Palau on va morir sis anys desprs. 




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266687" title="Nogar" nonfiltered="4657" processed="4645" dbindex="104688">
Nogar s una associaci cultural creada el 1990 a Saragossa que treballa en la promoci, defensa i ensenyament de l'aragons. Realitza cursos d'aquesta llengua en la Ribera de l'Ebre, i gestiona des de 1996 l'Escuela d'Aragons, on oferix activitats complementries per a fomentar l's de l'aragons, especialment als territoris on es parlava histricament. Publica la revista O Espiello des de 2001 i organitza anualment les Chornadas de as Luengas d'Aragn.

 Enllaos externs .
 Pgina de Nogar;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266688" title="Evoluci dels mamfers" nonfiltered="4658" processed="4646" dbindex="104689">


L'evoluci dels mamfers a partir dels sinpsids basals ("rptils" mamiferoides) fou un procs gradual que dur aproximadament noranta-cinc milions d'anys, des de l'aparici dels primers sinpsids com ara Archaeothyris o Clepsydrops al Pennsilvani fins l'aparici dels primers mammaliaformes com ara Adelobasileus a l'estatge faunal Carni. El llinatge sinpsid diverg del llinatge saurpsid, que conduiria als rptils, els dinosaures i els ocells, a finals del perode Carbonfer, noms vint milions d'anys desprs de la formaci del clade dels amniotes.

Els sinpsids es diversificaren durant el Permi, produint formes tan clebres com Dimetrodon, Sphenacodon o l'edafosaure. Durant uns quaranta milions d'anys, foren els animals terrestres dominants, per fa 251,4 milions d'anys l'extinci permiana pos fi al seu domini, portant a la desaparici tots els grups de pelicosaures tret dels terpsids. Desprs d'aquesta extinci, que elimin el 70% dels vertebrats terrestres, el grup terpsid dels listrosaures es recuper i arrib a exercir un domini tan aclaparador que no s'ha tornat a repetir mai ms en la histria de la Terra: durant un temps, el 95% dels vertebrats terrestres pertanyien a aquest gnere. Tanmateix, un esdeveniment conegut com a canvi del Trisic obr la porta al domini dels dinosaures i oblig els mamfers a mantenir un perfil baix durant els segents 160 milions d'anys.

En general, els mamfers del Mesozoic eren petits, i la majoria noms arribaven a la mida dels ratolins o les rates. Les seves dents indiquen que la majoria d'espcies s'alimentaven d'insectes i altres invertebrats, i la forma del seu cervell i els seus rgans sensorials indiquen un estil de vida principalment nocturn. Encara es mant la incgnita de per qu la majoria de mamfers del Mesozoic conservaren una mida, una fisiologia i un estil de vida relativament homogenis, mentre que en un perode de temps evolutivament molt curt (uns cinc milions d'anys) a principis del Cenozoic conegueren una important radiaci quant a la mida i l'alimentaci. La causa d'aix sol ser considerada la competici dels dinosaures, que mentre existiren exerciren una pressi selectiva que imped l'evoluci de mamfers grans. En temps ms recents hi ha hagut nous descobriments que mostren un grau d'especialitzaci ms alt dels mamfers del Mesozoic. Castorocauda era almenys parcialment aqutic, Volaticotherium estava dotat de membranes per planar i Fruitafossor tenia adaptacions per menjar insectes semblants a les dels ossos formiguers.

Tots els llinatges mamiferoides principals del Cretaci sobrevisqueren a l'extinci del Cretaci-Terciari, malgrat que sofriren prdues tant en quantitat com en diversitat. Tot i que els mamfers s'havien comenat a diversificar trenta milions d'anys abans i que pocs grups es diversificaren rpidament desprs de l'extinci, la desaparici dels dinosaures els permet eventualment convertir-se en els dominadors dels medis terrestres al Cenozoic. A l'poca de l'Eoc tingu lloc una explosiva radiaci adaptativa que don origen a gran part dels grups moderns de mamfers, i al Mioc la fauna mamiferoide ja era molt similar a l'actual. A finals del Plistoc s'extingiren molts mamfers en un esdeveniment d'extinci possiblement relacionat amb l'expansi dels humans arreu del mn. Aquestes extincions encara duren avui en dia: la Uni Internacional per a la Conservaci de la Natura (IUCN) llista 514 espcies (al voltant d'un 10% de tots els mamfers) com a en perill greu o espcie amenaada.

Filogenticament, els mamfers sn els nics sinpsids encara vivents.

Caracterstiques dels mamfers.
Per a estudiar l'evoluci dels mamfers i determinar exactament quins animals queden dins del grup corona Mammalia i quins en queden exclosos, cal definir una srie de caracterstiques tpiques dels mamfers. Essencialment, els mamfers sn tetrpodes (taxonmicament parlant), un grup de vertebrats, i tenen caracterstiques d'aquest grup que no es llistaran aqu.

 Pl .

Un pelatge compost de pls s una de les caracterstiques ms importants dels mamfers. Encara que algunes espcies (com per exemple les balenes) de fet no tenen pl, evolucionaren d'avantpassats amb pelatge i mostren creixement capillar com a mnim durant el seu estat embrionari. La majoria d'espcies estan gaireb cobertes de pelatge durant tota la vida. Els pls estan composts principalment de la protena coneguda com a ceratina. El pl dels animals pot tenir diverses funcions:

El pelatge contribueix a la regulaci trmica, car alla el cos del fred i en certs casos pot protegir tamb de la calor. Aquest allament s quelcom d'important per mantenir la temperatura  del cos a un nivell constant (homeotrmia), sobretot tenint en compte l'enorme despesa energtica de l'endotrmia: un mamfer consumeix entre trenta i cinquanta vegades ms aliment que un rptil (animal ectoterm) de mida i rgim alimentari similar.;
Una coloraci i distribuci especials del pelatge contribueix al camuflatge i a la cripsi tant per les preses com pels predadors. s per aix que alguns mamfers canvien el color del pelatge segons l'poca de l'any (com per exemple la llebre de les neus o la guineu rtica). Una coloraci cridanera del pelatge tamb pot servir com a advertncia per als predadors (com en el cas de les mofetes).
El pelatge tamb pot ser un tret distintiu dels dos sexes (les crineres dels lleons, o el pl facial i del pit en els humans).
El pelatge pot servir per a comunicar-se, com s el cas dels pls eriats del clatell dels llops o els pls eriats de la cua blanca del crvol de Virgnia, que s un senyal de fugida.
Els pls tamb juguen un paper en el sentit del tacte. Aix s especialment cert en el cas de les vibrisses, que es poden moure per mitj de msculs especials i que estan dotades de fibres nervioses i mecanoreceptors.;
En alguns tipus de mamfers, com per exemple els erions, porcs espins i equidnes, una part del pelatge s'ha desenvolupat en punxes, que ofereixen una important protecci contra els predadors.
Els pls tamb poden fer la funci de filtre, protegint els rgans sensorials, com ho fan les pestanyes, les celles i els pls de les orelles. Tamb atrapen els cossos externs de l'aire que es respira, mitjanant el pl nasal.

 Dentici .

Els mamfers sn majoritriament heterodonts (tenen ms d'un tipus de dents).  Es caracteritzen per quatre tipus diferents de dents: les incisives, canines, les premolars i les molars. La quantitat de dents de cada tipus es representa amb una frmula dental. Aquesta dentici heterodonta s un tret diferenciador important respecte a la dentici homodonta dels rptils, i t una importncia capital en la classificaci dels fssils. La majoria de mamfers canvien les dents una vegada (sn difiodonts). Primer apareixen les dents de llet, que ms tard sn substitudes per les dents permanents. Les molars no sn substitudes, car apareixen conjuntament amb les dents permanents.

Els monotremes (Prototheria) adults no posseeixen cap dent, per les cries tenen una dent similar als telolcits dels rptils i ocells, que utilitzen per obrir l'ou.;
La dentici dels marsupials (Metatheria) es diferencia en diversos aspectes de la dels placentaris. Totes les espcies tret dels uombats tenen un nombre diferent d'incisives al maxillar superior i inferior. Els marsupials primitius mostraven una frmula dental de 5/4-1/1-3/3-4/4, amb cinquanta dents en total. Encara avui en dia, aquests animals solen tenir entre quaranta i cinquanta dents, una quantitat netament superior a la de placentaris comparables.;
Els placentaris (Eutheria) primitius tenien una frmula dental de 3/3-1/1-4/4-3/3, amb un total de quaranta-quatre dents.  Aquesta frmula dental original encara es troba en algunes espcies. En la majoria de casos, el nombre total de dents s'ha redut degut a una alimentaci especialitzada. Algunes poques espcies, com l's formiguer o el pangol, han perdut totalment la dentici. El cas invers, una evoluci que ha portat a un augment del nombre de dents, noms ha passat en algunes ocasions: l'armadillo gegant (Priodontes maximus) t fins a cent dents en el seu musell tubular, ms que qualsevol altre mamfer terrestre. Els odontocets representen un cas especial: les seves dents s'han tornat totes iguals (homodontes) i en algunes espcies de dofins poden arribar a ser 260.

 Ossos de l'orella i l'articulaci de la mandbula .

Una caracterstica exclusiva dels mamfers sn els tres ossos de l'orella: el martell, l'enclusa i l'estrep. Es troben a l'orella mitjana, reben la vibraci de la membrana timpnica i la transmeten a la finestra ovalada de l'orella interna.

Segons el seu origen, es distingeixen els ossos de l'orella mitjana: l'estrep prov de l'hiomandibular, que en els peixos forma part del maxillar inferior i que en la resta de vertebrats terrestres pren la forma de modol. L'enclusa i el martell provenen de l'os quadrat i de l'articular. La membrana timpnica prov d'un os gaireb en forma d'anell, el timpnic.
 
En els altres vertebrats, l'os quadrat i l'os articular formen l'articulaci de la mandbula, que en els mamfers s substituda durant el desenvolupament del fetus per una articulaci temporomandibular que sorgeix a una altra part. Aquesta articulaci es compon dels ossos dentari i esquamosal.

 Altres caracterstiques .

Una altra caracterstica exclusiva dels mamfers s l'alimentaci de les cries amb llet. Vegeu la secci Llet.
Els mamfers sn els nics animals amb un diafragma, un mscul pla que separa la cavitat torcica de la cavitat abdominal.;
Els mamfers han desenvolupat un paladar secundari. Permet   excepte en els humans   respirar i menjar alhora. L'epiglotis tanca la laringe durant l'empassada per evitar que entrin trossos d'aliment dins la trquea. Excepte en els monotremes, la laringe es compon en gran part del cartlag tiroide.;
El cervell tamb est ben desenvolupat. El neocrtex s una caracterstica exclusiva d'aquests animals.;
La morfologia del crani s sinpsida, s a dir, originalment hi havia una nica fossa temporal a cada templa. Ms endavant aquestes fosses temporal es tancaren i ara noms se les pot reconixer per la presncia dels arcs zigomtics.;
Els glbuls vermells dels mamfers no tenen nucli cellular ni altres tipus d'orgnuls.
Els mamfers posseeixen, igual que els ocells, un sistema cardiovascular doble: una circulaci pulmonar i una circulaci corporal. El cor es compon de quatre cambres, dues aurcules i dos ventricles. Les dues meitats del cor (l'esquerra amb sang rica en oxigen i la dreta amb sang pobra en oxigen) estan completament separades, excepte en els fetus.;
Els mamfers tenen nanses de Henle als nefrons, de manera que sn els nics animals capaos de reabsorbir aigua de l'orina primria.;

Caracterstiques fossilitzables.
Per a classificar els fssils calen altres criteris, car les glndules mamries i altres de les caracterstiques mencionades ms amunt estan formades per teixits tous i no hi sn visibles. Aix doncs, els paleontlegs utilitzen un tret caracterstic que comparteixen tots els mamfers vivents (incloent-hi els monotremes) per que no s present en cap dels terpsids del Trisic inferior: per a sentir-hi, els mamfers utilitzen dos ossos que tots els altres amniotes utilitzen per menjar. Els amniotes ms primitius tenien una articulaci mandibular composta per l'articular (un petit os de la part posterior del maxillar inferior) i el quadrat (un petit os de la part posterior del maxillar superior). Tots els amniotes no mamfers utilitzen aquest sistema, incloent-hi els llangardaixos, els cocodrilians, els dinosaures (i els seus descendents, les aus) i els terpsids. Per els mamfers tenen una articulaci mandibular diferent, composta nicament pel maxillar inferior i l'esquamosal (un altre petit os del crani) En els mamfers, el quadrat i l'articular s'han transformat en l'enclusa i el martell de l'orella mitjana.

Els mamfers tamb tenen un cndil de l'occipital doble   tenen dos bonys a la base del crani que encaixen amb la vrtebra superior del coll, mentre que els altres vertebrats noms en tenen un. Per els paleontlegs noms utilitzen l'articulaci de la mandbula i l'orella mitjana com a criteris per a identificar mamfers fssils, car resultaria una situaci confusa si es trobs un fssil que presents un dels trets per no l'altre (com ara un fssil amb una mandbula mamiferoide per amb un nic cndil de l'occipital).

Evoluci.
Evoluci dels tetrpodes al Carbonfer.


Es creu que els primers tetrpodes evolucionaren en hbitats d'aiguamolls i aiges someres a finals del Devoni, fa poc ms de 365 milions d'anys. A finals del Devoni, les plantes terrestres havien estabilitzat els hbitats d'aigua dola, permetent el desenvolupament de les primeres zones humides, amb xarxes trfiques cada cop ms complexes. En aquest temps tamb existien hbitats pantanosos com ara zones humides someres, llacunes costaneres i grans deltes fluvials salabrosos, i hi ha molts indicis que els tetrpodes evolucionaren en aquest tipus de medi. S'han trobat fssils de tetrpodes primitius en sediments marins, i com que els fssils dels tetrpodes primitius en general es troben arreu del mn, degueren haver-se escampat seguint les lnies costaneres; no podrien haver viscut nicament en aigua dola.

Durant els trenta milions d'anys que separaren els tetrpodes del Devoni superior i els amfibis del Carbonfer mitj (el buit de Romer) es desenvoluparen la columna vertebral dels tetrpodes, les potes amb dits i altres adaptacions per la vida terrestre. Les orelles i el crani tamb sofriren canvis. El nombre de dits de les potes qued estandarditzat en cinc, a mesura que els llinatges amb ms dits s'extingien.

A l'estatge Vise del Carbonfer mitj, els tetrpodes primitius havien radiat en almenys tres branques principals. Entre els tetrpodes basals hi ha els temnospndils com Capetus i Eryops; i els antracosaures, que eren els parents i avantpassats dels amniotes. Els primers amniotes aparegueren a principis del Carbonfer superior, i acabarien separant-se en el clade dels saurpsids (rptils i ocells) i el dels sinpsids (mamfers). Un tercer grup del Carbonfer ms primitiu, el dels baftids, no deix descendncia moderna, mentre que els lepospndils tamb foren un grup extingit del Paleozoic de filiaci incerta.




Sinpsids del Paleozoic.



Archaeothyris i Clepsydrops sn els sinpsids ms primitius coneguts. El crani dels sinpsids es caracteritza per la configuraci distintiva de les fosses situades darrere els ulls, que servien per a fer el crani ms lleuger sense sacrificar resistncia, per a estalviar recursos per mitj d'una reducci de la quantitat d'os, i com a punt d'ancoratge pels msculs de la mandbula. Tenir aquests punts d'ancoratge ms lluny de la mandbula permet que els msculs siguin ms llargs i, per tant, que puguin exercir una gran potncia amb un gran radi d'acci sense estirar-los o contraure'ls ms enll del punt ptim.

Els pelicosaures, un grup de sinpsids, foren el primer grup reeixit d'amniotes, estenent-se i diversificant-se fins que esdevingueren els animals terrestres grans dominants dels perodes Carbonfer i Permi inferior. Tenien una postura aixafada, eren voluminosos, tenien sang freda i un cervell petit. Eren els animals ms grans del seu temps, arribant a llargades de fins a tres metres. Molts, com Dimetrodon, tenien grans veles a l'esquena que podrien haver contribut a regular la temperatura corporal o haver servit per a atraure parelles sexuals. Els pelicosaures ja comenaven a divergir dels seus cosins reptilians, car mancaven d'escates epidrmiques. Les proves fssils dels ofiacodonts demostren que la pell era nua, i que el ventre estava cobert d'"escates" drmiques. Es tracta del mateix tipus d'escates que tenien els tetrpodes primitius, no relacionades amb les escates reptilianes, i que tenen una estructura diferent. Hi ha dues caracterstiques anatmiques que acosten els pelicosaures als avantpassats directes dels mamfers: tenien una dentici diferenciada (heterodncia) i un paladar dur en procs de desenvolupament. Aquesta ltima caracterstica hauria millorat la seva eficincia a l'hora d'alimentar-se, permetent-los respirar i menjar alhora.


Els terpsids, un grup ms avanat de sinpsids, aparegueren durant la primera meitat del Permi i esdevingueren els animals terrestres grans dominants durant la segona meitat. Eren de llarg els vertebrats ms diversos i abundants del Permi mitj i inferior, incloent herbvors i carnvors, variant des de petits animals de la mida d'una rata (Robertia) fins a grans herbvors voluminosos que pesaven una tona o ms (Moschops). Els gorgonpsids foren un subordre de terpsids que incloen alguns dels predadors ms grans del Permi. Desprs de prosperar durant molts milions d'anys, aquests animals foren prcticament exterminats per l'extinci permiana (251 Ma), la ms gran de la histria de la Terra, que podria estar relacionada amb l'activitat volcnica que form les trappes de Sibria i amb l'alliberament de clatrats de met acumulats al fons mar, que en conjunt haurien pogut augmentar la temperatura del planeta en 10C.



Extinci permiana i canvi del Trisic.

Fa 251,4 milions d'anys, l'extinci permiana provoc l'extinci del 57% de les famlies i el 83% dels gneres d'ssers vius. L'extinci elimin el 70% dels vertebrats terrestres, incloent-hi la prctica totalitat dels pelicosaures. Tanmateix, com a mnim una espcie no identificada de listrosaure sobrevisqu a l'extinci i, davant l'absncia de predadors i herbvors competidors, prosper i torn a radiar en diverses espcies. Durant la primera part del perode Trisic, el 95% dels vertebrats terrestres pertanyien a aquest gnere. S'han proposat diferents teories per a explicar aquest domini gaireb total:


Una de les teories ms recents s que l'extinci permiana redu la quantitat d'oxigen atmosfric i augment la de dixid de carboni, de manera que moltes espcies terrestres desaparegueren car els resultava massa difcil respirar. Per tant, s'ha suggerit que els listrosaures sobrevisqueren i esdevingueren dominants grcies al fet que les adaptacions que els eren tils pel seu estil de vida excavador els permeteren sobreviure en una atmosfera viciada.
S'ha proposat que els listrosaures haurien pogut sobreviure i esdevenir dominants grcies al fet que eren semiaqutics. Igual que els animals excavadors o els que es refugien en esquerdes de les roques, els animals aqutics o semiaqutics es troben ms protegits dels canvis ambientals durant les extincions, com per exemple l'estrs trmic.;
Els animals ms especialitzats i ms grans corren un perill ms gran durant les extincions massives. Aix podria explicar perqu l'espcie no especialitzada Lystrosaurus curvatus sobrevisqu, mentre que L. maccaigi, ms gran i especialitzada, s'exting juntament amb tots els altres animals grans del Permi.;

Tanmateix, cap d'aquestes hiptesis no ha resultat satisfactria, car hi havia altres animals del Permi que tenien aquestes mateixes caracterstiques i que tanmateix no sobrevisqueren a l'extinci. Podria haver estat que els listrosaures haguessin sobreviscut simplement per casualitat.

Eventualment, per, els cinodonts i dicinodonts perderen terreny davant un grup anteriorment obscur de saurpsids, els arcosaures (que inclouen els avantpassats dels cocodrils, els dinosaures i els ocells. Aquest canvi de situaci rep el nom de canvi del Trisic. Se n'han proposat diverses explicacions, per la ms probable s que el Trisic inferior era predominantment rid, i que la superior capacitat de conservaci de l'aigua dels arcosaures els don un avantatge decisiu (tots els saurpsids manquen de glndules a la pell i excreten cid ric, que requereix menys aigua que la urea que excreten els mamfers i que probablement excretaven els terpsids). El canvi del Trisic fou gradual; a la primera part del Trisic, els cinodonts eren els predadors principals i els listrosaures eren els herbvors principals, per a mitjans del Trisic els arcosaures ja dominaven tots els nnxols d'herbvors i carnvors grans.


A diferncia del que pugui semblar, el canvi del Trisic podria haver estat un catalitzador vital de l'evoluci dels cinodonts en mamfers. Els descendents dels cinodonts noms pogueren sobreviure com a petits insectvors principalment nocturns. El nou rol dels cinodonts fu que s'accelers la tendncia dels terpsids d'evolucionar vers una dentici diferenciada amb una oclusi precisa, degut a la necessitat d'aguantar els artrpodes que capturaven i de trencar-ne l'exosquelet. El seu nou estil de vida nocturn, que obligava els animals a ser actius a la nit freda, tamb promogu avenos en la insulaci i la regulaci trmiques que els permets mantenir ms fcilment la temperatura corporal. Tanmateix, els canvis ms interessants foren probablement els que concernien el sistema sensorial i nervis dels animals. D'una banda, s'acceler el desenvolupament de l'orella mitjana mamiferoide, i amb ella el desenvolupament de la mandbula mamiferoide, car alguns ossos que anteriorment formaven l'articulaci mandibular passaren a formar l'orella mitjana. De l'altra banda, la necessitat de sentir-hi i olorar b en la foscor de la nit provoc un augment de la mida dels lbuls olfactiu i auditiu del cervell, incremementant el pes del cervell en relaci a la mida total del cos. Com que el teixit cerebral requereix una enorme quantitat d'energia,  aix promogu al seu torn un desenvolupament ms rpid de la insulaci trmica. Un efecte collateral d'aquestes adaptacions fou que la vista esdevingu menys important, quelcom que encara es reflecteix en la pobra visi en color de la majoria de mamfers actuals, incloent-hi els prosimis com ara els lmurs.



Mamfers del Trisic.
s difcil determinar quin s el mamfer ms antic conegut. Alguns animals mostren caracterstiques de transici entre els rptils i els mamfers en la configuraci de l'orella, el maxillar inferior, l'articulaci de la mandbula i les dents. Molts cientfics els defineixen com a Mammaliaformes o Protomammalia, i no els classifiquen com a mamfers en el sentit propi (sensu stricto), mentre que d'altres estenen el terme "mamfer" (sensu lato).


Segons moltes fonts, Adelobasileus cromptoni s el mamfer ms antic conegut. Se n'han trobat fragments cranials del Trisic superior a Texas. La configuraci de les orelles mostra que aquest animal representa com a mnim una forma de transici dels cinodonts als mamfers. Si no se'n troben ms restes fssils, s difcil que es pugui determinar amb ms exactitud l'estatus taxonmic dAdelobasileus cromptoni.
Sinoconodon tamb s considerat en ocasions el mamfer ms antic. Se n'han trobat fssils relativament ben conservats a la Xina; visqu al Jurssic superior i ja mostrava caracterstiques dels mamfers moderns en la configuraci del maxillar. Altres factors, com un canvi de les dents repetit o un creixement del crani al llarg de la vida, sn caracterstiques encara reptilianes.
Els morganucodonts foren un grup semblant a les musaranyes per uns deu centmetres ms llargs i probablement insectvors, que visqueren entre el Trisic superior i el Jurssic mitj en moltes regions del mn. Els exemples ms coneguts sn Morganucodon i Megazostrodon. Coincideixen amb els mamfers moderns en la configuraci del maxillar inferior i les dents (que es caracteritzen per tres cspides), i la diferncia ms important s la doble articulaci de la mandbula.;
Els docodonts, els exemples ms coneguts dels quals sn Haldanodon i Docodon, sn "ms semblants als mamfers" que els morganucodonts. Es caracteritzen per unes dents molars i premolars ms amples que permetien mastegar amb efectivitat, per encara mostren semblances amb els seus avantpassats reptilians quant a l'articulaci mandibular. Visqueren entre el Jurssic mitj i el Cretaci superior. La filiaci taxonmica d'una troballa del Cretaci superior s incerta.;
Hadrocodium wui, del qual s'han trobat restes del Jurssic inferior a la Xina, s considerat txon germ dels "autntics" mamfers, i en ocasions el "primer" mamfer. Era un minscul animal (probablement noms dos grams de pes), que ja mostrava una articulaci mandibular secundria i un cervell ms gran. Les diferncies respecte als mamfers es troben en detalls de la configuraci dental i del maxillar inferior.;

Un possible cladograma simplificat d'aquest grup:




Mamfers del Jurssic.
Multituberculats.


Els multituberculats (que deuen el nom als mltiples tubercles de les seves "dents molars") sn anomenats sovint els "rosegadors del Mesozoic", per en realitat sn un exemple d'evoluci convergent i no tenen una relaci propera amb els rosegadors. A primera vista semblen mamfers; la seva mandbula es compon nicament dels ossos dentari i esquamosal, i els ossos quadrat i articular formen part de l'orella mitjana; les dents estan diferenciades, s'oclouen i tenen cspides semblants a la dels mamfers; tenen un arc zigomtic; i l'estructura de la seva pelvis suggereix que donaven a llum cries indefenses, com els marsupials actuals. Visqueren durant ms de 120 milions d'anys (des del Jurssic mitj fins l'Oligoc inferior), cosa que els convertiria en els mamfers ms reeixits de tots els temps.

Tanmateix, si se'ls examina millor, es pot comprovar que sn molt diferents dels mamfers moderns. Les seves "dents molars" tenen dues fileres paralleles de tubercles (a diferncia dels mamfers primitius, que tenien molars tribosfniques), i mastegaven d'una manera totalment diferent. Els mamfers masteguen amb una acci moledora de costat a costat, cosa que implica que normalment les molars noms s'oclouen a un costat a la vegada. En canvi, les mandbules dels multituberculats no eren capaces de realitzar aquest moviment i mastegaven arrossegant les dents inferiors contra les superiors quan tancaven la mandbula. A ms a ms, la part frontal de l'arc zigomtic es componia principalment de la maxilla, i no de l'os jugal, que era un petit os situat en una petita ranura del procs maxillar. L'esquamosal no formava part del neurocrani i, finalment, el musell dels multituberculats era ms similar al dels pelicosaures que al dels mamfers.

Docodonts.


Els docodonts sn un ordre de mammaliaformes que visqueren a mitjans i a finals del Mesozoic. El seu tret fsic ms caracterstics era un conjunt relativament sofisticat de molars, que dna nom a l'ordre. Al registre fssil, els docodonts estan representants principalment per dents allades i fragments de maxillars. Tot i que la majoria d'exemplars han estat trobats arreu de l'antiga Laursia (les actuals Nord-amrica, Europa i sia), alguns tamb han estat descoberts a l'antiga Gondwana (ndia i hemisferi sud actuals).

El membre ms notable d'aquest grup s Castorocauda lutrasimilis ("cua de castor semblant a una lldria"), que visqu al Jurssic mitj fa uns 164 milions d'anys. Descobert el 2004, fou descrit el 2006. Castorocauda no era un docodont tpic (la majoria eren omnvors, i aquesta espcie s'alimentava de peixos) i no s un mamfer autntic, per s extremament important en l'estudi de l'evoluci dels mamfers perqu el primer fssil trobat era un esquelet gaireb complet (tot un luxe en paleontologia) i perqu trenca l'estereotip dels "petits insectvors nocturns".

Castorocauda era marcadament ms gran que la majoria de fssils mamiferoides del Mesozoic, mesurant uns 17 cm del nas a la cua i amb un pes d'aproximadament 500-800 g. Tamb representa la prova indiscutible ms primitiva de pl i pelatge. Anteriorment, la prova ms antiga era Eomaia scansoria, un mamfer autntic de fa aproximadament 125 milions d'anys. En lloc de ser insectvor, les seves dents semblen adaptades per menjar peix: les dues primeres molars tenien cspides en una filera recta, cosa que les feia ms aptes per agafar i tallar que per moldre. Les molars tamb es corbaven cap enrere, contribuint a subjectar preses relliscoses. Les seves potes anteriors estaven ben adaptades per excavar, i podria haver recordat a un ornitorinc primitiu excavant. Finalment, els ossos aplanats de la cua i les restes de teixit tou descobertes entre els dits de les potes posteriors (que implicarien que estaven palmejades) el converteixen en el primer mamfer semiaqutic conegut. Abans de Castorocauda, el mamfer semiaqutic ms primitiu datava de l'Eoc.

Evoluci durant el Cretaci.

Els mamfers estaven limitats a Amrica del Nord, tret d'algunes zones allades de l'est d'sia. Entre els grups ms antics encara vivents es troben els opssums, els avantpassats dels quals daten del Cretaci. Els euteris es diversificaren en els quatre superordres coneguts avui a partir de la investigaci gentica: els xenartres, els afroteris, els laurasiateris i els euarcontoglirs. A aix hi contriburen moviments tectnics, com ara la fragmentaci de Gondwana. Aquesta separaci es data principalment per mitj de la investigaci molecular gentica, car les restes fssils de placentaris del Cretaci inferior sn escasses i fins ara noms se n'han trobat a Amrica del Nord i l'est asitic. Entre els txons ms coneguts d'aquesta poca hi ha Asioryctes; els primers leptctids, que possiblement serien els avantpassats dels insectvors; els zalambdalstids (possibles avantpassats dels rosegadors); els zhelstids (possibles avantpassats dels ungulats) i Cimolestes (possiblement l'avantpassat ms antic dels carnvors). Tanmateix, la seva relaci amb els txons actuals sol ser discutida, i els mamfers que es poden relacionar sense cap mena de dubte a les espcies actuals no aparegueren fins el Paleoc.

Amb l'excepci dels multituberculats, la majoria d'aquests txons s'extingiren a finals del Cretaci.

Ausktribosfnids i australosfnids.

Ausktribosphenidae s un nom de grup que ha estat donat a algunes troballes bastant desconcertants, que:
Semblen tenir molars tribosfniques, un tipus de dents que a part d'aquest cas noms es coneixen en els placentaris i marsupials.;
Provenen de dipsits del Cretaci mitj d'Austrlia. Tanmateix, en aquell temps Austrlia noms estava connectada a l'Antrtida; els placentaris s'originaren a l'hemisferi nord i s'hi quedaren fins que la deriva continental form connexions terrestres entre Nord i Sud-amrica, entre sia i frica i entre sia i l'ndia.;
Noms es coneixen per alguns fragments cranials i mandibulars, cosa que no en fa fcil l'estudi.

D'altra banda, els australosfnids sn un grup que ha estat definit perqu inclogui els ausktribosfnids i els monotremes. Asfaltomylos (del Jurssic mitj-superior de la Patagnia) ha estat interpretat com un australosfnid basal i com a prova que els australosfnids tenien una mplia distribuci a Gondwana (l'antic supercontinent de l'hemisferi sud).

Tanmateix, una anlisi recent de Teinolophos suggereix que aquest animal, que visqu fa uns 115 milions d'anys, era un monotrema de grup corona (avanat i relativament especialitzat), de manera que els monotremes basals (ms primitius) haurien d'haver aparegut molt abans. Tamb suggereix que altres suposats australosfnids tamb eren monotremes de grup corona (com ara Steropodon), i que encara uns altres suposats australosfnids (Ausktribosphenos, Bishops, Ambondro o Asfaltomylos) estan ms relacionats amb els teris i possiblement en formen part.

Monotremes.


El monotrema ms antic conegut s Teinolophos, que visqu fa uns 123 milions d'anys a Austrlia. Anlisis recents suggereixen que no era un monotrema basal, sin un ornitorinc autntic, i per tant que els llinatges de l'ornitorinc i dels equidnes divergiren molt abans, i que els monotremes basals eren encara ms antics.

Els monotremes tenen algunes caracterstiques que podrien haver estat heretades dels amniotes originals. Utilitzen el mateix orifici (anomenat cloaca) per a orinar, per a excretar i per a reproduir-se, igual que els rptils i els ocells; i, com ells tamb ponen ous cuirosos i no calcificats. Aquest particular sistema de reproducci tamb implica que les femelles no tenen mugrons, sin que alimenten les cries "suant" llet pel ventre.

Tanmateix, aquestes caracterstiques no sn visibles en els fssils. En aquest cas, els paleontlegs es fixen en:
Un os dentari esvelt en qu el procs coronoide s petit o inexistent.
L'obertura exterior de l'orella situada a la base posterior de la mandbula.
Un os jugal petit o inexistent.
Una cintura escapular primitiva amb elements ventrals forts: coracoides, clavcules i interclavcules. Els mamfers teris manquen d'interclavcula.;
Unes potes posteriors aixafades o semiaixafades.

Metateris.


Els metateris vivents sn tots marsupials. Alguns gneres fssils, com ara Asiatherium (Cretaci superior de Monglia) podrien ser marsupials o metateris basals.}}

El marsupial ms antic conegut s Sinodelphys, descobert en esquists cretacis de 125 milions d'anys d'antiguitat a la provncia de Liaoning (nord-est de la Xina). El fssil est gaireb complet i inclou flocs de pl i empremtes de teixit tou.

Els didelfimorfs, l'ordre dels opssums americans, aparegueren per primer cop al Cretaci superior i encara tenen representants vivents, cosa que els converteix en un dels ordres moderns ms antics de mamfers. El seu xit es deu probablement a qu sn principalment omnvors semiarborcoles no especialitzats.

La caracterstica ms coneguda dels marsupials s el seu mtode de reproducci. La mare desenvolupa una mena de sac vitell a l'ter, que passa nutrients a l'embri. Els embrions dels bndicuts, coales i uombats tamb formen un rgan semblant a una placenta que els connecta a la paret uterina, tot i que aquest rgan s ms petit que en els placentaris i no s segur que transfereixi nutrients de la mare a l'embri. La gestaci s molt curta, durant habitualment quatre o cinc setmanes, desprs de les quals neix l'embri a un estadi molt primerenc del desenvolupament, que mesura menys de dos centmetres. S'ha suggerit que aquesta gestaci curta s necessria per a reduir el risc que el sistema immunitari de la mare ataqui l'embri. Les cries de marsupial tenen rgans rudimentaris, per les potes anteriors estan ben desenvolupades car les cries s'han d'arrossegar pels seus propis mitjans fins les mamelles de la mare. La mare alimenta la cria contraent msculs situats sobre les glndules mamries, car l'embri s massa feble per xuclar. Com que les cries de marsupial tenen aquesta necessitat imperiosa d'utilitzar les potes per a arrapar-se al mugr, aix ha evitat que les potes anteriors evolucionin en aletes o en ales, evitant aix que apareguin marsupials voladors o nedadors.


Tot i que alguns marsupials s'assemblen molt als placentaris, els esquelets dels marsupials tenen algunes caracterstiques que els distingeixen dels placentaris. Alguns, com ara el llop marsupial, tenen quatre dents molars. Cap placentari no en t ms de tres. A ms, els marsupials tenen un parell de fosses palatals, situades a la part inferior del crani.

Els marsupials tamb tenen un parell d'ossos, els ossos epipbics, que suporten el marsupi en les femelles. Tanmateix, aquest no s un tret distintiu dels marsupials, car ha estat trobat en fssils de multituberculats, monotremes i fins i tot euteris, de manera que s probablement una caracterstica ancestral comuna que desaparegu en algun punt desprs que divergissin els llinatges marsupial i placentari. Alguns investigadors pensen que la funci original dels ossos epipbics era contribuir a la locomoci, suportant alguns dels msculs que estiren la cuixa cap endavant.

Euteris.


Els euteris vivents sn tots placentaris. Tanmateix, l'euteri ms antic conegut, Eomaia, tenia algunes caracterstiques que s'assemblen a les dels marsupials:
Ossos epipbics que s'estenien cap endavant des de la pelvis. No es troben en cap placentari modern, per es troben en marsupials, monotremes i mammaliaformes com ara els multituberculats. En altres paraules, semblen un tret ancestral que podria haver estat present en els placentaris ms primitius.
Una sortida plvica estreta, que indica que les cries eren molt petites en nixer i que per tant la gestaci era molt curta, com en els marsupials moderns. Aix suggereix que la placenta fou una innovaci posterior.
Cinc incisives a cada banda del maxillar superior. Aquest nombre s tpic dels metateris, i el nombre mxim en els placentaris moderns s de tres, excepte en el cas d'homodonts com l'armadillo. Tanmateix, la proporci molar/premolar dEomaia (t ms premolars que molars) s tpica dels euteris i no dels marsupials.

Eomaia tamb tenia un canal de Meckel, un tret primitiu del maxillar inferior que no existeix en els mamfers placentaris moderns. Aquestes caracterstiques intermitges concorden amb les estimacions filogentiques moleculars que els placentaris es diversificaren fa uns 110 milions d'anys (uns 15 milions d'anys desprs dEomaia).

La caracterstica distintiva dels placentaris s el seu mtode de reproducci, en qu l'embri s'enganxa a l'ter per mitj d'una gran placenta, a travs de la qual la mare li subministra nutrients i oxigen i elimina els residus. La gestaci s relativament llarga i les cries neixen bastant desenvolupades. En algunes espcies, especialment els herbvors que viuen a les planes, les cries poden caminar i fins i tot crrer noms una hora desprs de nixer.

S'ha suggerit que l'evoluci de la reproducci placentria fou possibilitada per retrovirus, que haurien convertit la interfcie entre la placenta i l'ter en un sinciti, s a dir, una fina capa de cllules amb una membrana exterior compartida. Aix permet el pas d'oxigen, nutrients i residus per evita que passi sang o altres cllules que farien que el sistema immunitari de la mare ataqui el fetus. Els retrovirus tamb haurien redut l'agressivitat del sistema immunitari de la mare, cosa que s bona pel fetus per que fa la mare ms vulnerable a infeccions.

Des del punt de vista de la paleontologia, els euteris es caracteritzen principalment per diversos trets de la seva dentici.

Extinci K-T.

Tots els principals llinatges mamiferoides del Cretaci, incloent-hi els monotremes, els multituberculats, els marsupials, els euteris, els driolestodeus, i els gondwanateris, sobrevisqueren a l'extinci del Cretaci-Terciari, tot i que patiren prdues. En particular, els marsupials prcticament desaparegueren de Nord-amrica, i els deltaterodeus asitics, parents primitius dels marsupials vivents, s'extingiren. Al jaciment de Hell Creek de Nord-amrica, almenys la meitat de les deu espcies conegudes de multituberculats, i cap de les onze espcies de marsupials, no es troben per sobre el lmit K-T.
 
Els mamfers del lmit K-T eren generalment petits, de mida semblant a la de les rates; aquesta mida petita els hauria ajudat a trobar refugi en medis protegit. A ms, es teoritza que alguns monotremes, marsupials i placentaris primitius eren semiaqutics o excavadors, car hi ha nombrosos llinatges mamiferoides d'aquest tipus avui en dia. Els mamfers excavadors o semiaqutics haurien tingut una protecci addicional dels problemes ambientals del lmit K-T.

Evoluci durant el Cenozoic.
L'extinci dels dinosaures no aviaris obr la porta de nombrosos nnxols ecolgics als mamfers, que fins aleshores havien viscut en gran part sota l'ombra dels dels grans rptils. Poc desprs de l'extinci del Cretaci-Terciari, els mamfers experimentaren una radiaci evolutiva que s'acceler significativament a l'Eoc, permetent als mamfers colonitzar una enorme varietat d'hbitats terrestres, marins i aeris, fins que assoliren un domini tal que el Cenozoic sovint rep el nom de "L'edat dels mamfers".

Paleoc.
La diversificaci dels mamfers, que havia comenat aproximadament trenta milions d'anys abans de la fi del Cretaci, es fren amb l'extinci K-T. Les investigacions actuals indiquen que la majoria dels mamfers no es diversificaren explosivament immediatament desprs de l'extinci, malgrat els nnxols alliberats per l'extinci dels dinosaures. En canvi, entre els ordres de mamfers que sembla que s que es diversificaren des del principi mateix del Paleoc es troben els quirpters (rates-pinyades) i els cetartiodctils (un grup divers que comprn els cetacis i els artiodctils), tot i que les investigacions ms recents noms confirmen la diversificaci dels marsupials. Al principi del perode, les masses continentals de la Terra es trobaven relativament allades, cosa que permet l'evoluci de faunes prpies a cada continent, i afavor, per exemple, el desenvolupament de la fauna marsupial d'Austrlia. Cap al final del perode, tanmateix, comen un episodi de migraci de formes noves des d'sia cap a la resta d'Eursia, encetant un procs de substituci faunstica que arribaria al seu punt lgid desprs de la Grande Coupure de l'Eoc.


Els indicis fssils del Paleoc sn escassos, de manera que es coneix relativament poc sobre els mamfers d'aquesta poca. A causa de la seva mida petita (que es mantingu fins a finals de l'poca), els ossos d'aquests mamfers no es preserven fcilment al registre fssil, i gran part del que se'n coneix s grcies a fssils de dents (que resisteixen molt millor el pas del temps), aix com uns pocs esquelets. Els mamfers del Paleoc encara no tenien dents o membres especialitzats, i el seu quocient d'encefalitzaci era bastant baix; en comparaci a formes posteriors, se'ls considera primitius o arcaics.

Els perissodctils aparegueren menys de deu milions d'anys desprs de l'extinci K-T. Rpidament es convertiren en el grup dominant d'ungulats, havent-se adaptat millor a la densa vegetaci dels ecosistemes del Paleoc que no pas els avantpassats dels artiodctils. El seu aparell digestiu (que processa la cellulosa a l'intest, a diferncia d'altres ungulats que la processen a l'estmac), tamb represent un avantatge pels perissodctils, que pogueren aprofitar millor les plantes dominants a la primera part del Paleogen.

Durant el Paleoc, els primats (que ja havien aparegut al Cretaci) continuaren evolucionant pel cam que portaria a l'evoluci dels haplorins a principis de l'Eoc. Aquests primats representen un pas clau en l'evoluci dels humans; malgrat un perode de gestaci similar, els nounats haplorins sn relativament ms grans que la resta de primats, per sn ms dependents de la seva mare. Aquesta diferncia en mida i dependncia reflecteix la major complexitat del seu comportament i intelligncia.

Finalment, els primers fssils que es poden definir amb certesa com a quirpters daten de l'Eoc molt primerenc, per presenten caracterstiques avanades que fan que la majoria de paleontlegs considerin que l'ordre ja havia aparegut durant el Paleoc. En aquells temps, l'nic subordre de rates-pinyades existent era el dels microquirpters, que es diferencien dels megaquirpters en el seu s de l'ecolocalitzaci, la manca d'urpa al segon dit de les potes anteriors, i el seu pelatge molt menys dens, entre altres. Tanmateix, el material fssil no permet saber si aquestes rates-pinyades primitives ja havien desenvolupat la capacitat d'ecolocalitzaci, o si aquest fou un tret que aparegu ms endavant.

Eoc.
L'esdeveniment ms important en l'evoluci dels mamfers durant l'Eoc fou probablement l'evoluci dels cetacis. Desprs que els seus avantpassats abandonessin la vida aqutica 300 milions d'anys abans, un grup de mamfers relacionat amb els artiodctils primitius aconsegu efectuar la transici d'un medi terrestre a un medi aqutic. Mentre els cetacis colonitzaven els medis marins, aparegueren els ratpenats, que es convertiren en els nics mamfers (i un dels pocs grups de vertebrats) capaos de volar. La seva morfologia era extremament similar a l'actual. Es creu que els ratpenats evolucionaren a partir de petits mamfers arborcoles que saltaven d'un arbre a l'altra, desenvolupant en primera instncia membranes per a planar i eventualment ales. Tanmateix, no s'ha descobert cap fssil que representi un estadi intermig d'aquesta evoluci.

Aquest procs comen amb els pakictids de l'Eoc inferior i mitj del Pakistan. Es tractava d'animals carnvors terrestres, per la configuraci dels ossos de les orelles i de la seva dentici demostra que representen el primer pas en l'evoluci de les balenes. Uns quants milions d'anys ms tard, criatures com Ambulocetus ja tenien un estil de vida amfibi, car les seves potes posteriors estaven ms ben adaptades per nedar que per caminar a la terra ferma. Els protoctids sn un pas posterior en l'evoluci dels cetacis, i s possible que ja disponguessin d'una aleta caudal com la dels cetacis actuals.


Els primers cetacis completament marins aparegueren fa uns quaranta-cinc milions d'anys. Els basilosurids, que incloen gneres com Basilosaurus o Dorudon, tenien una anatomia molt similar a la de les balenes actuals. Tanmateix, els seus cervells estaven menys desenvolupats i no tenien el mel tpic dels odontocets actuals. Calgu esperar fins a l'Eoc molt tard per veure l'aparici de les primeres balenes dentades.

Els ungulats tamb continuaren evolucionant durant l'Eoc. Els artiodctils aparegueren a principis d'aquesta poca, fa uns cinquanta-quatre milions d'anys, i a finals de l'Eoc ja s'havien diversificat en els tres subordres actuals: Tylopoda (camells), Suinae (porcs) i Ruminantia (ovelles, cabres i vaques). La gran expansi dels perissodctils, que els desterraren a hbitats menys prspers, i l'aparici de l'herba a l'Eoc condicionaren el desenvolupament del particular aparell digestiu que posseeixen els artiodctils i que ms endavant els ajudaria a desbancar els perissodctils com a herbvors dominants.

Els carnvors dominants de l'Eoc eren els creodonts, animals semblants als carnvors per que no hi estan directament relacionats. Igual que els carnvors, es caracteritzaven per la presncia de dents carnisseres, per en els creodonts, ambdues carnassials eren molars (en els carnvors, sn una molar i una premolar). Els creodonts inclouen alguns dels mamfers predadors terrestres ms grans que mai hagin existit, com ara Andrewsarchus, que mesurava uns tres metres i mig de longitud, gaireb dos metres d'alada i pesava aproximadament 250 kg. Tanmateix, la seva mida no els serv per imposar-se a llarg termini, foren superats pels carnvors i acabaren extingint-se al Mioc. Aix es deu a un nombre de factors. D'una banda, la seva articulaci lumbosacra no estava tan adaptada per crrer com la dels carnvors, i la seva condici de plantgrads tamb els feia menys eficients a l'hora de crrer. D'altra banda, els creodonts tenien una dentici diferent que els feia carnvors obligats (noms podien menjar carn), mentre que els micids i la majoria de carnvors vivents (tret dels felins, que tenen molars vestigials) encara posseen dents adaptades per menjar altres tipus d'aliment. Dissopsalis, l'ltim creodont que apareix al registre fssil, s'exting fa vuit milions d'anys.

Oligoc.
Amb l'obertura dels espessos boscos que havien cobert el planeta durant l'Eoc, els mamfers pogueren augmentar drsticament la seva mida. Aquest augment en les dimensions dels animals es pot observar en gaireb tots els grups de mamfers pels quals es disposa d'un registre fssil suficientment gran com per fer comparacions.


Durant la primera part del Cenozoic, els perissodctils (rinoceronts, quids i altres) havien estat els ungulats dominants al planeta Terra. Tanmateix, els nous ecosistemes que oferia l'Oligoc donaren als artiodctils (remugants, camells, porcs i altres) la possibilitat de destronar els perissodctils, grcies al seu particular aparell digestiu, ms adaptat a la vegetaci de l'Oligoc. Tanmateix, algunes espcies de perissodctils es convertiren en espcies de les ms reeixides d'aquest perode, incloent-hi el paracerateri, que amb una alada de cinc metres i mig a l'espatlla fou el mamfer terrestre ms gran de tots els temps; o el calicoteri, un estrany animal brostejador d'Eursia i frica que noms s'alimentava dels brots ms frescs.

Desprs dels primers passos en l'evoluci dels cetacis durant l'Eoc, una segona onada de mamfers s'adaptaren a la vida marina. Les proves moleculars recents suggereixen que els pinnpedes evolucionaren d'un avantpassat semblant a un s fa aproximadament 23 milions d'anys durant el Chatti.}} Els fssils de pinnpede ms primitius descoberts sn els del gnere Enaliarctos, que visqu entre fa 24 i 22 milions d'anys. Es creu que era un bon nedador, per era capa de moure's igual de b a la terra que a l'aigua, ms similar a una lldriga que als pinnpedes moderns. Fa temps que dura el debat de si les morses divergiren d'un avantpassat com otrid-fcid, o si els fcids divergiren d'un avantpassat com otrid-odobnid. Les proves ms recents suggereixen que aquesta ltima hiptesi s ms probable. A diferncia de les foques actuals, els pinnpedes de l'Oligoc disposaven de dents carnisseres per a tallar carn.

El fssil ms antic conegut de diprotodont (l'ordre ms gran de marsupials avui en dia) data del Chatti de Victria (Austrlia), i pertany a un diprotodntid indeterminat. Tanmateix, s probable que aquests animals siguin molt anteriors, tenint en compte la gran diversitat dels diprotodonts coneguts de principis del Mioc. Els grans buits en el registre fssil d'Austrlia i de Nova Guinea explicarien per qu no s'han trobat fssils anteriors de diprotodonts. Els dasiuromorfs, que inclouen gaireb tots els marsupials carnvors, tamb aparegueren a l'Oligoc.

A l'Oligoc tingueren lloc diversos episodis importants per l'evoluci humana. Fa aproximadament trenta milions d'anys, el subordre dels haplorins es divid en dos subordres, els platirins i els catarins. Cinc milions d'anys ms tard, els catarins donaren origen a la superfamlia dels hominodeus. Algunes innovacions del gnere Proconsul que es reflecteixen en Homo sapiens sn la seva manca de cua, l'estructura dels seus colzes, i la mida del cervell relativament gran en relaci a la mida corporal.

Mioc.

El Mioc s la primera poca del Neogen, i el mn ja comenava a assemblar-se marcadament al d'avui en dia. Tant la fauna marina com la terrestre eren bastant modernes, tot i que els mamfers marins eren menys nombrosos. Tanmateix, encara romanien animals molt divergents a Sud-amrica i Austrlia, que es trobaven allades de la resta dels continents. A principis del Mioc encara hi havia diversos grups de l'Oligoc amb una gran diversitat, com ara els nimrvids, els entelodonts i els cavalls de tres pelles. Com a l'Oligoc, els oreodonts encara eren diversos, per acabarien desapareguent al Plioc molt primerenc. A finals del Mioc, els mamfers esdevingueren encara ms moderns, amb l'aparici de cnids, ossos rentadors, cavalls, castors, crvols, camells i balenes reconeixibles, aix com grups extingits com ara els borofagins, els gomfoteris, els cavalls de tres pelles, o rinoceronts semiaqutics i mancats de banyes com ara Teleoceras o Aphelops. Amb la formaci de les primeres illes entre Sud- i Nord-amrica a finals del Mioc, peresosos gegants com ara Thinobadistes pogueren saltar d'illa en illa cap a Nord-amrica.

Els simis i micos comenaren a estendre's d'frica a Europa i sia durant el Mioc. Poc desprs, els seguiren els loris i els tarsers, Els primers fssils d'homnids foren descoberts al nord d'frica i daten de fa entre vuit i cinc milions d'anys. Els micos del Vell Mn no desapareixerien d'Europa fins fa uns 1,8 milions d'anys. Tamb evolucionaren els primers cercopitecodeus, incloent-hi gneres coneguts com ara Proconsul, Dendropithecus o Nyanzapithecus, tots de l'est d'frica. La presncia d'altres hominodeus no cercopitcids del Mioc mitj de localitats molt distants (com Otavipithecus de jaciments cavernosos de Nambia, o Pierolapithecus i Dryopithecus de Frana, Catalunya i ustria) demostra una gran diversitat de formes arreu d'frica i la conca del Mediterrani durant els rgims climtics clids i relativament estables del Mioc inferior i mitj. L'hominodeu ms recent del Mioc, Oreopithecus, fou descobert en estrats italians de fa nou milions d'anys.

Els carnvors evolucionaren en una de les seves famlies fssils ms conegudes, la dels hemicinids. Els hemicinids, anomenats tamb "ssos-gos", eren carnvors semblants a ssos. Mesuraven aproximadament 150 cm de llarg i 70 cm d'alt, amb proporcions semblants a les dels tigres i dents semblants a les dels gossos. Visqueren a Europa, sia i Nord-amrica, i possiblement a frica. Hi ha un ample consens que els hemicinids eren hipercarnvors (s'alimentaven estrictament de carn) i grans predadors. A diferncia dels ossos modens, els hemicinids caminaven sobre els dits, s a dir, no eren plantgrads sin digitgrads, amb llargs metpodes. Aix suggereix que els hemicinids devien haver estat caadors actius i bons corredors, i aparentment caaven a les planes, possiblement en grups.

Al Mioc tingu lloc la transici de les formes primitives d'quids a les formes modernes. Animals com ara Parahippus, Merychippus o Hipparion continuaren l'evoluci cap a unes potes tridctiles. Els quids havien continuat augmentant de mida i ja tenien unes dimensions semblants a les d'un poni. Aquesta tendncia es complet amb Pliohippus, morfolgicament molt similar als Equus d'avui en dia i que durant molt de temps en fou considerat l'avantpassat directe. Es tractava d'un velo animal d'estepes.

Plioc.
A Nord-amrica, els rosegadors, mastodonts i gomfoteris grans, aix com els opssums, continuaren prosperant, mentre que els animals ungulats entraren en declivi, amb un descens de les poblacions de camells, crvols i cavalls. Alguns rinoceronts, els cavalls de tres pelles (Nannipus), oreodonts, proterocertids i calicoteris s'extingiren. Els borofagins tamb s'extingiren, per altres carnvors, incloent-hi la famlia dels mustlids, es diversificaren, aix com els cnids i ssos cursorials. Els peresosos gegants, els enormes gliptodonts i els armadillos s'estengueren al nord amb la formaci de l'istme de Panam.


A Eursia, els rosegadors prosperaren, mentre que la distribuci dels primats decaigu. Els elefants, gomfoteris i estegodonts tingueren xit a sia, i els damans emigraren al nord des d'frica. Es redu la diversitat d'quids, mentre que els tapirs i rinoceronts se'n sortiren bastant b. Les vaques i antlops tingueren xit, mentre que algunes espcies de camell passaren a sia des de Nord-amrica. Aparegueren les hienes i els gats de dents de sabre. El ms clebre d'aquests gats, Smilodon, s'estengu a Sud-amrica desprs del gran intercanvi americ, substituint-hi les aus del terror com a predador alfa.

frica estava dominada per animals ungulats, i els primats continuaren evolucionant, amb l'aparici dels australopitecins a finals del Plioc. Els rosegadors prosperaren i les poblacions d'elefants augmentaren. Les vaques i els antlops continuaren diversificant-se i superaren els porcs en nombre d'espcies. Aparegueren les primeres girafes, els camells arribaren a frica des d'sia, i els cavalls i els rinoceronts moderns aparegueren en escena. Els ssos, gossos i mosteles, originalment de Nord-amrica, s'uniren als flids, les hienes i les civetes com a predadors africans, obligant les hienes a transformar-se en carronyaires especialitzats.

Sud-amrica fou envada per espcies nord-americanes per primer cop des del Cretaci, amb rosegadors i primats nord-americans que es mesclaren amb les formes meridionals. Els litopterns i notoungulats, nadius de Sud-amrica, s'esvaren completament, excepte els macrauqunids i els toxodonts, que aconseguiren sobreviure. Petits mustlids i coatins migraren del nord. Els gliptodonts pasturadors, els peresosos gegants brostejadors, els rosegadors caviomorfs ms petits, els pampateris i els armadillos feren el contrari, migrant al nord i prosperant-hi.

Els marsupials continuaren sent els mamfers dominants al continent australi, amb formes herbvores que incloen els uombats, els cangurs i l'enorme Diprotodon. Els marsupials carnvors continuaren caant al Plioc, incloent-hi els dasirids, el llop marsupial i Thylacoleo. Tamb hi aparegu l'ornitorinc modern.

Plistoc i Holoc.

El Plistoc port la Terra a una srie d'edats glacials. El clima es caracteritzava per cicles glacials repetits en qu les glaceres continentals arribaven fins el parallel 40 en alguns punts. Es calcula que, durant el mxim glacial, el 30% de la superfcie de la Terra estava coberta de gel. A ms, una zona de permafrost s'estenia vers el sud des del lmit de la capa de gla, uns pocs centenars de quilmetres a Amrica del Nord i ms lluny a Eursia. La temperatura anual mitjana al lmit del gla era de -6 C; al lmit del permafrost, de 0 C. Aquests canvis climtics tan drstics tingueren un gran impacte sobre la fauna i la flora del Plistoc.

Aparegueren una srie d'animals de gran mida, que en el seu conjunt reben el nom de megafauna del Plistoc. En el cas dels mamfers, aquesta megafauna incloa els mamuts, els rinoceronts llanuts, els mastodonts, els castors gegants, els gats dents de sabre, els megateris i Megaloceros giganteus, tamb conegut com a "ant irlands".

A finals del Plistoc (fa 50.000 - 10.000 anys) tingu lloc una extinci en massa dels mamfers grans. Amb l'excepci dels que vivien a frica i el sud d'sia, s'extingiren totes les espcies d'un pes superior a mil quilograms i el 80% de les espcies d'entre cent i mil quilograms. A Austrlia el procs es desenvolup entre fa 51.00 i 38.000 anys, amb l'extinci, entre altres, de Diprotodon, Thylacoleo, i el cangur gegant, de fins a tres metres d'alada. A Eursia, el procs s'estengu ms en el temps, entre fa 50.000 i 10.000 anys, i el seu punt lgid fou a finals de la glaciaci de Wrm. Entre les espcies extingides a Europa abans del 10.000 aC es troben el mamut llanut, el rinoceront llanut, el crvol gegant, el bis de les estepes, el lle de les cavernes i l's de les cavernes. A Amrica, l'extinci fou bastant curta (fa 11.000 - 8.000 anys), i s'extingiren, entre altres, mamuts, mastodonts i altres proboscidis, dents de sabre, peresosos gegants, i gliptodonts.

Encara es discuteix fins a quina mesura foren responsables d'aquesta extinci els canvis climtics o la intervenci humana (extinci de l'Holoc). Quant a la caa, l'extinci es correspon almenys parcialment amb l'expansi dels humans, i en cap fase d'extinci anterior s'havia vist una tal limitaci a les espcies ms grans. A ms, l'escalfament desprs de la glaciaci de Wrm hauria d'haver augmentat la biodiversitat, com sol passar quan el clima esdev ms clid. Els valedors de la teoria de l'extermini per part dels humans indiquen un procs anleg a les illes que foren colonitzades ms tard. Aix doncs, a Madagascar, colonitzat des de fa aproximadament 1.500 anys, s'hi extingiren en els segles segents a l'arribada dels humans els hipoptams que hi habitaven, aix com grans primats com el lmur gegant Megaladapis. En canvi, els oponents d'aquesta teoria argumenten que els mtodes de caa primitius dels humans prehistrics no podrien haver tingut un impacte tan profund sobre les poblacions de mamfers, i posen l'exemple d'frica, on els humans arribaren molt abans i tanmateix no hi hagu cap extinci significativa. El canvi climtic tamb fou complex fins a un punt que s'ha de valorar una multitud de factors.

En temps ms recents s'han multiplicat les teories que responsabilitzen una mescla d'ambds factors per aquesta extinci en massa. Aix doncs, la caa per part dels humans hauria estat el cop de grcia per espcies delmades pels canvis climtics. Tamb podrien haver jugat un paper factors ecolgics: l'expansi dels boscs fou fatal per les poblacions de grans mamfers herbvors. Segons alguns cientfics, l'agricultura itinerant tamb podria tenir part de la culpa.

Naixement de la civilitzaci.

Entre fa 10.500 i 9.000 anys, els humans que vivien a la Creixent Frtil, a Mesopotmia, comenaren el conreu sistemtic de plantes i animals: l'agricultura. L'habilitat de conrear es transmet a les regions venes, i tamb es desenvolup independentment arreu del mn, fins que la majoria d'Homo sapiens vivien de forma sedentria en assentaments permanents. Per no totes les societats abandonaren el nomadisme, especialment les que vivien en zones pobres en plantes domesticables, com Austrlia. Tanmateix, entre les civilitzacions que s que adoptaren l'agricultura, la seguretat relativa i l'augment de la productivitat que oferia permeteren un creixement de la poblaci. L'agricultura tingu un impacte profund; els humans comenaren a afectar el medi ambient com mai ho havien fet. Els excedents alimentaris permeteren l'establiment d'una classe clerical o governant, i ms tard un repartiment de funcions. Aix port a la primera civilitzaci de la Terra, a Sumer, entre el millenni IV aC i el III aC. Aviat en sorgiren ms a l'antic Egipte i la vall de l'Indus.

A partir del 3000 aC, l'hinduisme, una de les religions ms antigues que encara es practiquen avui, comena  prendre forma. Aviat n'aparegueren altres. La invenci de l'escriptura permet l'aparici de societats complexes: els registres i les biblioteques servien com a magatzem de coneixements i increment la transmissi cultural d'informaci. Els humans ja no havien de passar tot el temps treballant per sobreviure - la curiositat i l'educaci foren el motor de la recerca de coneixements i saviesa.

Evoluci dels trets caracterstics.
Pl.

La primera prova clara de pl o pelatge es troba en fssils de Castorocauda, de fa 164 milions d'anys al Jurssic mitj.

A partir del 1955, alguns cientfics comenaren a interpretar els formens (passatges) dels maxillars superiors i les premaxilles (petits ossos situats davant dels maxillars superiors) dels cinodonts com a canals que fornien vasos sanguinis i nervis a vibrisses, suggerint que aix s una prova de la presncia de pls o pelatge. Per els formens no impliquen necessriament que l'animal tenia vibrisses; per exemple, la sargantana moderna Tupinambis t formens que sn gaireb idntics als del cinodont no mamfer Thrinaxodon.

Tot i que els cientfics opinaven tradicionalment que els pls devien haver evolucionat a partir d'escates, l'escassetat de fssils que illustressin la transici entre els amniotes basals i els mamfers havien transformat el tema en una qesti delicada. Davant aquesta manca de material per estudiar, els cientfics simplement assumien que els pls eren escates que progressivament s'havien anat allargant i aprimant. Tanmateix, el 2008 Eckhart i cols. feren estudis moleculars d'animals vivents: una gallina i un anolis (sargantana). Havent identificat el gen que codifica una protena productora de la ceratina dels pls en els mamfers, buscaren aquest mateix gen en les dues espcies de saurpsids. Trobaren gens de la ceratina anteriorment no identificats i conclogueren que aquests gens codifiquen protenes que juguen un paper en la formaci de pell i urpes. Aix suggereix que els gens de la ceratina no es troben nicament en els mamfers, sin que l'evoluci del pl dels mamfers comport la cooptaci de protenes ja existents. Segons aquest estudi, el ms probable s que els gens codificadors de la ceratina apareguessin en l'ltim avantpassat com dels amniotes, i que els mamfers els adaptessin ms endavant per a produir pl.

Mandbula i orella mitjana.
Hadrocodium, que visqu al Jurssic inferior, ofereix la primera prova evident d'una articulaci mandibular i una orella mitjana completament mamiferoides, en qu l'articulaci mandibular est formada pels ossos dentari i esquamosal, mentre que l'articular i el quadrat han migrat a l'orella mitjana, on se'ls coneix com a enclusa i martell. Tanmateix, se'l classifica com a mammaliaforme i no com un mamfer autntic.

Una anlisi del monotrema Teinolophos sugger que aquest animal tenia una articulaci mandibular premamiferoide formada pels ossos angular i quadrat, i que la tpica orella mitjana mamiferoide havia evolucionat en dues ocasions de manera indiferent (en els monotremes i en els teris), per aquesta teoria ha estat discutida. De fet, dos dels autors d'aquesta suggerncia escrigueren un document posterior en qu reinterpretaven els mateixos trets com a prova que Teinolophos era un ornitorinc autntic, cosa que significaria que possea una articulaci mandibular i una orella mitjana mamiferoides.

Teoria de Reichert Gaupp.

Fitxer:Orella mitjana mamiferoide.PNG|thumb|right|251px|Una orella mitjana mamiferoide tpica.
;
rect 30 14 118 28 Mscul tensor del timp
rect 146 48 181 60 Enclusa
rect 169 65 227 77 Mscul estapedial
rect 177 100 231 113 Laberint
rect 164 116 205 130 Estrep
rect 154 136 242 151 Cavitat timpnica
rect 165 165 226 194 Trompa auditiva
rect 18 164 132 194 Timp
rect 5 138 87 151 Conducte auditiu extern
rect 28 56 74 71 Martell
 desc top-right;

La relaci entre els ossos mandibulars reptilians i els ossos de l'orella mitjana dels mamfers fou establerta per primer cop per Reichert, basant-se en l'embriologia i l'anatomia comparada (el 1837, abans de la publicaci de L'origen de les espcies el 1859), i avanada per Gaupp. s coneguda com a teoria de Reichert-Gaupp.

Al llarg del desenvolupament de l'embri, l'enclusa i el martell sorgeixen del mateix primer arc branquial que el maxillar inferior i la maxilla, i sn innervats per les divisions mandibular i maxillar del nervi cranial trigemin. edition | publisher = Sinauer Associates | location = Sunderland, Massachussets | year = 2003 | pages = page 435| isbn = 0-87893-258-5 | oclc = | doi = | url = | accessdate = }}

...el descobriment que el martell i l'enclusa mamiferoides eren en realitat homlegs d'elements viscerals de l'articulaci mandibular "reptiliana"... s una de les fites de la histria de la biologia comparada.

...s un dels triomfs de la llarga sries d'investigacions sobre els extingits rptils teromorfs, iniciades per Owen (1845), i continuades per Seeley, Broom i Watson, haver revelat els passos intermitjos pels quals podria haver tingut lloc el canvi d'una articulaci quadrada interior a una esquamosal exterior...

Tamb hi ha estudis ms recents de la base gentica del desenvolupament dels ossicles a partir de l'arc embrionari. and relating this to evolutionary history.

Bapx1, tamb conegut com a Nkx3.2, s l'homleg vertebrat del gen Bagpipe de la mosca Drosophila. s un membre de la classe NK2 de gens homeobox, i est implicat en el canvi dels ossos mandibulars dels no mamfers als ossicles dels mamfers.

Tanmateix la transici entre la mandbula "reptiliana" i l'orella mitjana "mamiferoide" no fou observada al registre fssil fins la dcada del 1950, amb el descobriment de fssils com l'ara clebre Morganucodon.

Llet.

La producci de llet per a nodrir les cries podria haver estat un tret associat a l'hormona prolactina. Se sap que algunes espcies de peixos del gnere Symphysodon nodreixen les cries amb un fluid semblant a la llet. L'anomenada "llet de pap" est present en diversos grups d'ocells, com ara els coloms, els flamencs o els pingins. Des del punt de vista biolgic, es tracta d'un llet vertadera, secretada per glndules especialitzades.

Tanmateix, aquesta adaptaci evolutiva s caracterstica dels mamfers. Es creu que procedeixen d'un grup proper als tritelodntids de finals del perode Trisic. Es pensa que aquests ltims ja presentaven signes de lactncia.

Entre les moltes teories existents, s'ha proposat que la producci de llet sorg perqu els avantpassats sinpsids dels mamfers tenien ous amb una closca tova, com els monotremes actuals, cosa que feia que s'assequessin rpidament. Aix doncs, la llet seria una modificaci de la secreci de les glndules sudorpares destinada a transferir aigua als ous. En una teoria que podria complementar l'anterior, d'altres autors opinen que les glndules immunitaries procedeixen del sistema immunitari innat i que la lactncia seria, en part, una resposta inflamatria a danys tissulars i infeccions. Tot i que existeixen dificultats, diversos enfocaments estimen el moment en qu aparegueren en la histria evolutiva els segents elements:

En primer lloc, la casena t una funci, comportament i fins i tot elements estructurals similars als de la vitellogenina. La casena aparegu entre fa 200 i 310 Ma. Tot i que en els monotremes encara existeix la vitellogenina, fou substituda progressivament per la casena, permetent una menor mida dels ous I, eventualment, la seva retenci a l'ter.;
D'alta banda, s'observan modificacions anatmiques en els cinodonts avanats que noms es poden explicar per l'aparici de la lactncia, com ara la mida corporal petita, els ossos epipbics i un baix nivell de canvi de les dents.;

El fssil ms antic conegut de mamfer placentari s Eomaia scansoria, un petit animal amb una aparena exterior semblant a la dels rosegadors actuals i que visqu fa 125 milions d'anys durant el perode Cretaci. s gaireb segur que aquest animal produa llet, com els mamfers placentaris actuals.

Potes erectes.
L'evoluci de les potes erectes en els mamfers s incompleta; els monotremes vivents i fssils tenen tots potes aixafades. De fet, alguns cientfics creuen que la postura parasagital (no aixafada) de les potes s una sinapomrfia, o tret caracterstic, dels boreosfnids, un grup que cont els teris i que per tant inclou l'ltim avantpassat com tant dels marsupials com dels placentaris vivents; i per conseqent, tots els mamfers anteriors haurien tingut potes aixafades. Sinodelphys i Eomaia (el metateri i l'euteri ms antics coneguts, respectivament) visqueren fa uns 125 milions d'anys, de manera que les potes erectes deurien haver aparegut abans.

Els terpsids tenien potes anteriors aixafades i potes posteriors semierectes. Aixo suggereix que la restricci de Carrier hauria fet que fos bastant difcil per ells moure's i respirar alhora, per no tan difcil com ho s per animals com ara les sargantanes que tenen potes completament aixafades. Per els cinodonts tenien plaques costals que rigidificaven la caixa torcica, que haurien pogut reduir la flexi de costat a costat del tronc durant el moviment, fent que els fos una mica ms fcil respirar mentre es movien. Aix suggereix que els terpsids avanats eren significativament menys actius que els mamfers moderns de mida similar, i per tant que podrien haver tingut un metabolisme ms lent.

Sang calenta.

"Sang calenta" s un terme complex i bastant ambigu, car inclou algunes o totes les segents qualitats:

Endotrmia, la capacitat de generar calor internament en lloc de comportaments com ara prendre el sol o l'activitat muscular.
Homeotrmia, la capacitat de mantenir una temperatura corporal constant.
Taquimetabolisme, la capacitat de mantenir un ritme metablic elevat, especialment en reps. Aix requereix una temperatura corporal bastant alta i estable, car els processos bioqumics funcionen a la meitat de velocitat si la temperatura de l'animal cau de 10C, i molts enzims tenen una temperatura operacional ptima, de manera que la seva eficincia cau rpidament per sota del ventall preferit. Com que no es pot saber gaire sobre els mecanismes interns dels animals extingits, la majoria de discussi es concentra en l'homeotrmia i el taquimetabolisme.

Els monotremes moderns tenen una temperatura corporal ms baixa i un ritme metablic ms variable que els marsupials i placentaris. Per tant, la qesti principal s quan evolucion un metabolisme semblant al dels monotremes en els mamfers. Les proves obtingudes fins ara suggereixen que els cinodonts del Trisic podrien haver tingut un ritme metablic bastant elevat, per no sn concloents.

Cornets nasals.
Els mamfers moderns tenen cornets nasals, estructures enrevessades d'ossos prims situades a la cavitat nasal. Estan coberts de membranes mucoses que escalfen i humitegen l'aire inhalat, i extrauen calor i humitat de l'aire exhalat. Els animals amb cornets nasals poden mantenir un alt ritme respiratori sense crrer el perill que se li assequin els pulmons, cosa que els permet mantenir un metabolisme rpid. Desafortunadament, aquests ossos sn molt delicats i encara no se n'ha descobert cap de fossilitzat. Tanmateix, s'han trobat crestes rudimentries com les que suporten els cornets nasals en terpsids del Trisic com ara Thrinaxodon i Diademodon, cosa que suggereix que tenien un ritme metablic bastant elevat.

Paladar secundari ossi.
Els mamfers tenen un paladar secundari ossi que separa les vies respiratries de la boca, permetent-los menjar i respirar alhora. S'han trobat paladars secundaris ossis en els cinodonts ms avanats, suggerint que tenien un ritme metablic elevat. Tanmateix, alguns vertebrats de sang freda tamb tenen paladars secundaris ossis (crocodilis i algunes sargantanes), mentre que els ocells, que sn de sang calenta, no en tenen.

Diafragma.
Els mamfers tenen un diafragma que els permet respirar, especialment durant esforos exigents. Perqu el diafragma pugui funcionar, cal que les costelles no restringeixin l'abdomen, de manera que l'expansi del pit pugui ser compensada per una reducci del volum de l'abdomen, i a l'inrevs. Els cinodonts avanats tenien una caixa torcica molt mamiferoide, amb costelles lumbars molt redudes. Aix suggereix que tenien diafragma, eren capaos d'esforos exigents durant perodes llargs, i que per tant tenien un alt ritme metablic. D'altra banda, aquesta caixa torcica mamiferoide podria haver evolucionat per a augmentar l'agilitat. Tanmateix, fins i tot el moviment dels terpsids avanats s'assemblava "al d'un carret", amb les potes posteriors que fornien tot l'impuls mentre que les anteriors noms servien per a dirigir l'animal. En altres paraules, els terpsids avanats no eren tan gils com els mamfers moderns o com els primers dinosaures, cosa que posa en dubte la teoria que la caixa torcica mamiferoide evolucion per a millorar l'agilitat dels terpsids.

Bibliografia.
Duranthon, F. Histoires des mammifres. Frana: Bral, 2005. ISBN 978-2749505527;
Haines, T. Walking with Beasts. A Prehistoric Safari. Londres: BBC Books, 2001. ISBN 0-563-53763-9;
Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals. Estats Units: Oxford University Press, 2005. ISBN 978-0198507611;
Kielan-Jaworowska, Z.; Cifelli, R.; Luo, Z. Mammals from the Age of Dinosaurs: Origins, Evolution, and Structure. Estats Units: Columbia University Press, 2004. ISBN 978-0231119184;
Prothero, D. R. After the Dinosaurs: The Age of Mammals. Indiana: Indiana University Press, 2006. ISBN 978-0253347336;
Rose, K. D. The Beginning of the Age of Mammals. Estats Units: The Johns Hopkins University Press, 2006. ISBN 978-0801884726;
Sigogneau-Russell, D. Les mammifres au temps des dinosaures. Frana: Masson, 1997. ISBN 978-2225823251;

Referncies.


Vegeu tamb.
Evoluci dels cetacis;
Evoluci dels humans;

Enllaos externs.


Animaci sobre l'evoluci dels mamfers ;
Mammal Evolution a BBC Science & Nature ;
The Evolution of Mammals ;
volution des mammifres : la controverse rebondit ;





 








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266690" title="Transportador" nonfiltered="4659" processed="4647" dbindex="104690">


Geometria; Transportador d'angles;
Bioqumica; Una Protena transportadora s sovint un canal proteic que permet el pas passiu o actiu d'aigua o soluts a travs d'una membrana.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266692" title="Transportador d'angles" nonfiltered="4660" processed="4648" dbindex="104691">


Un transportador, transportador d'angles o semicercle s un aparell mitjanant el qual es poden mesurar angles. Es tracta d'un semicercle dividit en 180 parts, cadascuna d'elles representa un grau () (o b dividit en 200 parts, cada una representant un grau centesimal). Per tant, per mesurar l'angle que formen, per exemple, dues cares d'una mateixa pea, es collocar la part recta sobre una cara o aresta i s'anotar els graus que marca el transportador, situant-lo amb el regle articulat que es troba al centre del semicercle.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266693" title="Baltimore Ravens" nonfiltered="4661" processed="4649" dbindex="104692">
Els Baltimore Ravens sn una franqucia de futbol americ amb seu a Baltimore, Maryland i competeixen a la divisi nord de lAmerican Football Conference (AFC) dins la National Football League. Els Ravens van aconseguir guanyar la Super Bowl XXXV a la temporada 2000 vencent als New York Giants al Raymond James Stadium de Tampa, Florida.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266694" title="Cincinnati Bengals" nonfiltered="4662" processed="4650" dbindex="104693">
Els Cincinnati Bengals sn una franqucia de futbol americ amb seu a Cincinnati, Ohio. Actualment sn membres de la divisi nord de lAmerican Football Conference (AFC) dins la National Football League. Durant la seva primera temporada al 1968 van ser una franqucia de la American League of Football (AFL) per es van unir a la NFL l'any 1970 per la fusi entre la AFL i la NFL.

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266695" title="Augustin Ehrensvrd" nonfiltered="4663" processed="4651" dbindex="104694">





El comte Augustin Ehrensvrd (25 de setembre de 1710   4 d'octubre de 1772) era un arquitecte militar suec i un tinent coronel de l'artilleria. El 1747, el rei Federic I de Sucia va designar-lo per a constuir una fortesa martima devant d'Hlsinki a l'actual Finlndia, que a aquesta poca feia part del regne de Sucia.

Continuar a construir aquesta fortesa a un l'arquiplago natural a la badia de Hlinki, que s'anomenar Sveaborg en suec (avui conegut amb el nom fins Suomenlinna, fins a la seva mort al 1772. Ehrenvrd va disenyar fortificacions baixes que  resseguien els contorns naturals de les illes i que eren doncs gaireb invisibles per la flota enemiga. Moltes de les estructures testimoniejen del seu enginy arquitectural.

A ms, s'interessava a la pintura, la educaci i la botnica.

A la seva mort al 1772, el rei va promoure'l al grau de mariscal. El rei Gustau III de Sucia va disenyar la seva tomba que s'erigir a la plaa central de Sveaborg.

Avui, Sveaborg romn un monument important de la histria finesa i al 1991 va ser llistat patrimoni de la Humanitat.
Enllaos externs.
 Augustin Ehrensvrd;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266696" title="Cleveland Browns" nonfiltered="4664" processed="4652" dbindex="104695">
Els Cleveland Browns sn una franqucia de futbol americ amb seu a Cleveland, Ohio. Sn membres de la divisi nord de lAmerican Football Conference (AFC) dins la National Football League. Els Cleveland Brown van comenar a jugar l'any 1946 com a membre de la All-America Football Conference (AAFC) i es van unir a la NFL quan la AAFC va desaparixer. L'equip va guanyar quatre ttols de la AAFC a ms d'haver fet una temporada invictes amb un balan de 15-0 i han estat quatre cops campions de la NFL, en els anys on encara no existia la Super Bowl.


























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266697" title="Houston Texans" nonfiltered="4665" processed="4653" dbindex="104696">
Els Houston Texans sn una franqucia de futbol americ amb seu a Houston, Texas. En la actualitat sn membres de la divisi sud de lAmerican Football Conference (AFC) dins la National Football League. Els Texans es van unir a la NFL l'any 2002 com un equip d'expansi completant la llista de 32 equips actuals. L'anterior equip de la ciutat, els Houston Oilers, va marxar a Nashville, Tennessee i es va reanomenar com a Tennessee Titans l'any 1999.




























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266699" title="Indianapolis Colts" nonfiltered="4666" processed="4654" dbindex="104697">
Els Indianapolis Colts sn una franqucia de futbol americ amb seu a Indianpolis, Indiana i sn membres de la divisi sud de lAmerican Football Conference (AFC) dins la National Football League. Els Colts han guanyat cinc campionats de la NFL incloent-hi dues Super Bowl. La ms recent va ser la Super Bowl XLI de la temporada 2006-2007 aconseguida al Dolphin Stadium de Miami, Florida al haver guanyat als Chicago Bears.

Els Colts van arribar a Indianpolis desprs de qu l'equip marxs de Baltimore l'any 1984.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266700" title="Posis" nonfiltered="4667" processed="4655" dbindex="104698">
Posis fou un modelador rom que va viure al segle I.

Marc Terenci Varr l'esmenta amb cert elogi, i diu que feia uns rams que era quasi impossible distingir dels rams originals. Sembla que aquest tipus de models es feien primer com escultura segurament de fang i desprs es pintaven.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266701" title="Possidi" nonfiltered="4668" processed="4656" dbindex="104699">
Possidi (Possidius) fou un deixeble de Sant Agust amb el que va viure en termes d'intimitat durant quaranta anys.

El 397 fou nomenat bisbe de Calama a Numdia, propera a Hippo Regius per durant anys es va haver d'enfrontar als seus rivals donatistes; fou un dels bisbes africans enviats pels ortodoxos el 410 a l'emperador Honori, per demanar la retirada de la llei que havia estat aprovada  afavorint als donatistes. 

Desprs va participar en els concilis fets contra Celesti i Pelagi. El 430 fou expulsat de Calama pels vndals i es va refugiar a Hippo Regius; durant el setge de la ciutat va romandre al llit de mort del seu amic i preceptor Agust. Prsper explica que Pissidi, Novat i Severi van resistir els esforos del rei Genseric de propagar l'arrianisme.

Es suposa que desprs de la conquesta de Cartago el 439 aC va fugir de la provncia cap a Itlia on finalment va morir.

Va escriure:

1. Vita Augustini ;
2. Indiculus Scriptorum Augustini ;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266702" title="Possis" nonfiltered="4669" processed="4657" dbindex="104700">
Possis () fou un escriptor grec.

s esmentat nicament per Ateneu de Naucratis, que fa referncia a dues de les seves obres, concretament a un llibre (el tercer) d'una histria de les amazones, i un altre llibre (tamb el tercer) d'una histria de Magnsia.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266703" title="Postmia" nonfiltered="4670" processed="4658" dbindex="104701">

 Onomstica:;
 Gens Postmia, gens romana patrcia.
 Postmia (amant de Csar), una de les amants de Juli Csar ;
 Postmia (dona de Servi Sulpici Lemnia Ruf);
 Pncia Postmia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266704" title="Postmia (amant de Csar)" nonfiltered="4671" processed="4659" dbindex="104702">
Postmia (Postumia) fou la dona de Servi Sulpici. Era una dona intrigant i de mal carcter i es diu que fou una de les amants de Juli Csar (Suetoni,  Jul. 50); Cicer sospitava que el seu llegat Pompt va sortir de Cilcia cap a Roma per anar al darrera dels encants d'aquesta dona.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266705" title="Gens Postmia" nonfiltered="4672" processed="4660" dbindex="104703">
La gens Postmia fou una gens romana patrcia, una de les ms antigues de Roma, que va exercir sovint els ms alts crrecs de l'estat desprs de l'abolici de la monarquia.

Els cognoms ms utilitzats foren Albe (Albus) o Alb (Albinus), per al comenament de la repblica apareixen tamb els Megellus i els Tubertus. El primer Postumi que fou cnsol fou Publi Postumi Tubert el 503 aC noms sis anys desprs de l'expulsi dels reis. 

Regillense s un sobrenom usat per la branca dels Postumi Alb, desprs que Aulus Postumius Albus Regillensis derrots els llatins a la batalla del llac Regillus. Desprs de la segona guerra pnica apareixen els cognoms Pyrgensis, Tempsanus i Tympanus. 

Els crrecs exercits pels membres de la Gens Postmia.
 Dues dictadures: 498 aC, 431 aC.
 Dos mestratges de cavalleria: 433 aC, 327 aC.
 Set censures: 403 aC, 380 aC, 366 aC, 332 aC, 253 aC, 234 aC, 174 aC.
 Vint-i-cinc consulats: 505 aC, 503 aC, 496 aC, 466 aC, 464 aC, 457 aC, 334 aC, 321 aC, 305 aC, 294 aC, 291 aC, 262 aC, 242 aC, 234 aC, 229 aC, 215 aC, 186 aC, 180 aC, 174 aC, 173 aC, 154 aC, 151 aC, 148 aC, 110 aC, 99 aC.
 Un decemvirat el 451 aC.
 Vuit tribunats militars amb potestat consular: 432 aC, 426 aC, 414 aC, 397 aC, 394 aC, 389 aC, 381 aC (2).

Postumi destacats.
segle VI aC.
Publi Postumi Tubert (Publius Postumius Tubertus), fou cnsol el 505 aC i el 503 aC;

segle V aC.
Aule Postumi Albe Regillense (Aulus Postumius Albus Regillensis), fou dictador el 498 aC i cnsol el 496 aC;
Espuri Postumi Albe Regillense (Spurius Postumius Albus Regillensis), fou cnsol el 466 aC i decenvir el 451 aC;
Aule Postumi Albe Regillense (Aulus Postumius Albus Regillensis), fou cnsol el 464 aC;
Luci Postumi (Lucius Postumius), fou cnsol el 457 aC.
Aule Postumi Tubert (Aulus Postumius Tubertus), fou mestre de cavalleria el 433 aC i dictador el 431 aC;
Espuri Postumi Albe Regillense (Spurius Postumius Albus Regillensis), fou trib militar amb potestat consular el 432 aC;
Publi Postumi Alb Regillense (Publius Postumius Albus Regillensis), fou trib militar amb potestat consular el 414 aC i poc desprs assassinat pels seus propis soldats.
Marc Postumi Alb Regillense (Marcus Postumius Albinus Regillensis), fou trib militar amb potestat consular el 426 aC, crrec del que va abdicar, i censor el 403 aC;

segle IV aC.
Aule Postumi Alb Regillense (Aulus Postumius Albinus Regillensis), fou trib amb potestat consular el 397 aC.
Espuri Postumi Alb Regillense (Spurius Postumius Albinus Regillensis), fou trib amb potestat consolar el 394 aC;
Luci Postumi Alb Regillense (Lucius Postumis Albinus Regillensis), fou trib militar amb postetat consular el 389 aC i el 381 aC;
Aule Postumi Regul (Aulus Postumius Regullus), fou trib militar amb postetat consular el 381 aC;
Espuri Postumi Alb Regillense (Spurius Postumius Albinus Regillensis), fou censor el 380 aC;
Aule Postumi Alb Regillense (Aulus Postumius Albinus Regillensis), fou censor el 366 aC;
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus), fou cnsol el 334 aC i el 321 aC, censor el 332 aC i mestre de cavalleria el 327 aC durant la Segona Guerra Samnita.
Luci Postumi Regul (Lucius Postumius Regullus), fou cnsol el 305 aC, el 294 aC i el 291 aC, tamb fou censor el 253 aC;

Segle III aC.
Luci Postumi Alb Regul (Lucius Postumius Albinus Regullus]], fou cnsol el 262 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), cnsol el 242 aC i el 229 aC;
Luci Postumi Alb (Lucius Postumius Albinus), fou cnsol el 234 aC i el 229 aC i censor el 234 aC;

Segle II aC.
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus), fou cnsol el 186 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus Luscus), fou cnsol el 180 aC i censor el 174 aC;
Espuri Postumi Alb Paullule (Spurius Postumius Albinus Paullulus), fou cnsol el 174 aC;
Luci Postumi Alb (Lucius Postumius Albinus), fou cnsol el 173 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), un dels oficials de l'exercit d'Aemilius Paullus a Macednia el 168 aC. Va ser enviat per Paulle per tractar amb Perseus.;
Luci Postumi Alb (Lucius Postumius Albinus), fou cnsol el 154 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), fou cnsol el 151 aC;
Espuri Postumi Alb Magne (Spurius Postumius Albinus Magnus), fou cnsol el 148 aC;
Espuri Postumi Alb (Spurius Postumius Albinus), fou cnsol el 110 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postimius Albinus), fou propretor d'frica el 110 aC;

segle I aC.
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), fou cnsol el 99 aC;
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus]), fou pretor el 89 aC;
Deci Juni Brut Alb (Aulus Postumius Albinus i posteriorment, desprs d'sser adoptat, Decimus Junius Brutus Albinus), almirall rom de Juli Csar i ms tard un dels seus assassins.
Aule Postumi Alb (Aulus Postumius Albinus), fou nomenat per Juli Csar (Caius Julius Caesar) governador de la provncia de Siclia (any 48 aC).;

segle I dC.
Luci Alb (Lucceius Albinus), fou procurador de la provincia de Judea del 62 al 64 aC i governador de Mauritania del 64 al 69 dC;

segle II dC.
Clodi Alb (Decimus Clodius Ceionius Septimius Albinus), era fill de Ceioni Postumi i d'Aurlia Messalina, fou governador de la Gallia Belgica i de Britania que va sser proclamat Emperador per les seves legions desprs de la mort de Pertinax ;
Juvenci Albi Ovidi (Juventinus Albius Ovidius), poeta rom, probablement del final de segle II;

Principals Postumi sense cognom.
Marc Postumi, fou un magistrat rom, qestor de Verres al govern de Siclia el 73 aC;
Postumi (poltic), pompei destacat.

Topnims.
La importncia d'aquesta gens queda reflectida amb els topnims derivats del seu nom que encara avui romanen:
 Via Postmia, via romana del nord d'Itlia.
 Cova de Postmia (Postojna, en eslov) a Eslovnia;
 el poble de Postmia, a la regi d'Obcina Benedikt (Eslovenia);
 el poble de Postumia Levante, que pertany al municipi de Cittadella, provincia de Pdua (Padova), a la regi del Veneto.

Noms propis.
Tamb una santa de l'eslsia catlica porta el nom d'aquesta gens: Santa Postmia (o Postiniana).

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266706" title="Postumi" nonfiltered="4673" processed="4661" dbindex="104704">



Relatiu a la gens Postmia;
Marc Postumi,  magistrat rom, qestor de Verres al govern de Siclia el 73 aC;
Postumi (poltic), pompei destacat;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266707" title="Postumi (poltic)" nonfiltered="4674" processed="4662" dbindex="104705">
Postumi (Postumius) fou un amic de Cicer membre del partit pompei. Al esclatar la guerra civil el 49 aC fou nomenat pel senat com a successor de Tit Furfani Pstum al govern de Siclia, per va refusar anar a la provncia si no l'acompanyava Cat d'tica i finalment Fanni hi fou enviat al seu lloc. 

Tot i la seva implicaci poltica va romandre a Roma. Cicer en parla el 46 aC, i desprs el 44 aC quan diu que fou un dels procuradors dels jocs organitzats per Octavi (August).



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266708" title="Pstum" nonfiltered="4675" processed="4663" dbindex="104706">


Onomstica:

Pstum Agripa, fill adoptiu d'August;
Pstum I, emperador a les Gllies;
Pstum II;
Marc Curti Pstum, trib militar;
Tit Furfani Pstum, pretor rom;
Juli Pstum, amant de Mutlia Prisca;
Gai Juli Pstum, prefecte d'Egipte;
Gai Rabiri Pstum, noble rom, tresorer a Egipte;
Vibi Pstum, cnsol sufecte l'any 5;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266712" title="Pstum I" nonfiltered="4676" processed="4664" dbindex="104707">
Marc Cassi Latini Pstum fou un dels trenta tirans esmentats per Trebelli Polli, conegut simplement com Pstum. 

D'origen humil (era d'origen batau) va pujar per mrits militars i va acabar sent nomenat per Valeri governador de les Germnies Superior i Inferior amb l'encrrec de defensar la frontera del Rin. Amb el seu ajut i el d'altres oficials, Galli va poder rebutjar durant uns anys els atacs dels pobles brbars, alamans i francs principalment. 

El 257 Galli  se'n va anar a Illria per combatre la rebelli de Ingenu i va deixar al seu fill Salon (Saloninus) al front del govern, per sota la custodia de Silv, prefecte del pretori i un dels generals de Galli. Pstum va aprofitar la desafecci de les tropes a la famlia imperial i es va revoltar, proclamant-se emperador; Salon es va haver de refugiar a Colonia Agrippina (Colnia), on fou assetjat i finalment mort (junt amb Silv) quan la ciutat fou capturada (vers 259 segons la Historia Augusta, per probablement el 260) mentre Valeri I continuava la desafortunada campanya contra els perses. Pstum fou reconegut com emperador a les Germnies, les Gllies, les Hispnies i Britnia. La seva capital fou Colnia on va crear un senat, cnsols i una gurdia pretoriana. El seu domini fou conegut com "Imperi de la Gllia".

Polli diu que es va revoltar sota pressi dels comandaments militars descontents i dels provincials, ms que per prpia ambici, i que no va tenir part en la mort de Salon; sembla que va governar amb fermesa, moderaci i saviesa i va conservar la Gllia lliure de les guerres i va contrarestar els intents de Galli de prendre venjana per la mort del seu fill (263 quan Galli desprs d'uns xits inicials va ser ferit i va haver de recular); per un temps va tenir tamb l'aliana del emperador rebel Aureol; a les medalles o monedes Pstum apareix amb els ttols dImperator i Germanicus Maximus.

Desprs de deu anys de govern, un dels seus generals, Leli, va assolir el ttol reial a Magncia amb la Legio XXII Primigenia. Pstum el va atacar i va ocupar facilment Magncia, morint Leli; pero al no permetre el saqueig de la ciutat, les seves propies tropes es van girar contra ell i el seu fill Postum II (o Postum Junior) i el van matar (267). Marc Aureli Mari es va fer amb el poder a la Gllia i Germnia pero Britnia i Hispnia es van separar de l'Imperi Gal.

El seu nom complert apareix a les monedes per Vctor l'anomena Cassi Labi Pstum, i Polli diu que fou conegut com Postumius (Postumi) i erroniament dona al seu govern una duraci de set anys.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266715" title="Pstum II" nonfiltered="4677" processed="4665" dbindex="104708">
Pstum II o Pstum Junior (el Jove) fou un emperador roma de les Gllies, fill de Pstum I.

L'esmenta Trebelli Polli a la Historia Augusta, que diu que el seu pare el va nomenar primer com a csar i ms tard com august. Com que no s'han trobat monedes que l'esmentin clarament, la seva existencia ha estat posada en dubte. Una moneda mostra al que seria Postum I amb la llegenda "IMP. C. POSTUMUS. P. F. AUG." i al darrera la imatge d'un personatge ms jove amb corona i les paraules "INVICTO. AUG.", per no s segur que representi al jove Pstum. Polli diu que fou un destacat retric.

Hauria mort junt amb el seu pare a mans dels seus soldats, desprs d'haver prohibit el saqueig de Magncia on havien derrotat al rebel Loli (vers 269).




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266718" title="Bill Vukovich" nonfiltered="4678" processed="4666" dbindex="104709">
 Bill Vukovich   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 13 de desembre del 1918 a Fresno, Califrnia. 

Vukovich va ser campi de diferents modalitats de motor, fins a crrer a la Champ Car a les temporades 1951-1955 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys i que va guanyar els anys 1953 i 1954.

Bill Vukovich va morir en un accident el 30 de maig del 1955 disputant la cursa a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Bill Vukovich va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 3;
 Victries: 2;
 Pdiums: 2;
 Punts vlids per la F1: 19;


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266719" title="Manny Ayulo" nonfiltered="4679" processed="4667" dbindex="104710">
 Manny Ayulo   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 20 d'octubre del 1921 a Burbany, Califrnia. 

Ayulo va crrer a la Champ Car a les temporades 1949-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys (menys 1950).

Manny Ayulo va morir en un accident el 16 de maig del 1955 a les practiques per la cursa a Indianapolis, Indiana.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Manny Ayulo va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1951. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1 (compartit);
 Punts vlids per la F1: 2;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266720" title="Federico Colonna" nonfiltered="4680" processed="4668" dbindex="104711">
Federico Colonna (Npols 1601 - Tarragona, 25 de setembre de 1641), prncep de Colonna i Pietrapersia, fou un poltic i militar napolit que va lluitar al servei de les Espanyes.

Es va casar amb Margherita Branciforte d'Austria, neboda de Carles V del Sacre Imperi Romanogermnic i princesa de Colonna, amb qui va tenir un nic fill, Antonio Colonna (1620-1623), que va morir d'infant.

Fou virrei del Regne de Valncia del 1640 al 1641, any en qu succe com a virrei de Catalunya a Pedro Fajardo de Ziga y Requesens, dirigint durant la Guerra dels Segadors, la defensa de la ciutat de Tarragona, on s'havia refugiat l'exrcit castell desprs de la derrota a la Batalla de Montjuc, i que estava sent assetjada, evitant la seva caiguda completament envoltat per terra per les tropes de Philippe de La Mothe-Houdancourt i per mar per l'estol de Henri d'Escoubleau de Sourdis, fins que va arribar ajut per via martima desprs de la Segona batalla naval de Tarragona, guanyada per Garca de Toledo el 23 d'agost. Federico Colonna va morir poc desprs de l'alliberament de la ciutat.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266725" title="Esquerra Unida de Navarra" nonfiltered="4681" processed="4669" dbindex="104712">
Esquerra Unida de Navarra - Nafarrako Ezker Batua (IUN-NEB) s una organitzaci poltica de la Comunitat Foral de Navarra. Es defineixen com un moviment poltic i social organitzat de l'esquerra navarresa i est federat amb Izquierda Unida. Situada en l'espectre poltic de l'esquerra, IUN-NEB t com objectiu el dinamitzar un pensament crtic encaminat a assolir un canvi social fonamental en la llibertat, igualtat i solidaritat. En uni d'altres moviments, especialment els ecologistes, sol acudir a les diferents eleccions oferint una oferta progressista i ecologista. 
Definici i composici de l'organitzaci. 
En els propis estatuts de l'organitzaci Esquerra Unida de Navarra - Nafarroako Ezker Batua (IUN-NEB) es defineix amb "un moviment poltic i social unitari en la lnia poltica general i en el programa" l'objectiu del qual s
transformar gradualment el sistema capitalista econmic, social i poltic en un sistema socialista democrtic fonamentat en els principis de justcia, igualtat i solidaritat i organitzat en una forma d'Estat de Dret, Federal i Republic defensor del feminisme, l'ecologisme, el pacifisme, aix com contrari a qualsevol altra forma d'opressi, i en la defensa plena de tots els drets humans, individuals i collectius. 
rees d'elaboraci. 
Per a assolir aquests objectius l'organitzaci est estructurada en diferents rees d'elaboraci collectiva. En aquestes rees participa, de manera natural, l'afiliaci i estan obertes a tots els organismes, moviments socials, collectius o persones amb interessos comuns en la modificaci de les estructures actuals de les mateixes. Aquestes rees sn; 
 Autogovern i Administraci Local. ;
 Medi ambient i Ordenaci del Territori.
 Educaci, Cultura i Comunicaci. ;
 Economia i Ocupaci. ;
 Salut i Benestar Social. ;
 Dona. ;
 Joventut. ;
 Paz, Solidaritat i Drets Humans. ;
 Llibertat Afectiva-Sexual. ;
rgans de direcci. 
Assemblea de base, s l'rgan poltic bsic de l'organitzaci constituint la primera i fonamental expressi de l'acci poltica d'IUN - NEB en la societat. Cada Assemblea de base t plena sobirania i autonomia per a determinar les accions en l'mbit de les seves competncies, sense entrar en contradiccions amb les directrius de l'organitzaci o de la seva direcci. Pot triar representants per al consell poltic. T com funcions; el discutir i elaborar les poltiques d'IUN, decidir el desenvolupament de les poltiques en el seu mbit d'acci, atendre la participaci dels afiliats, triar als representants per als altres rgans de l'organitzaci. ;
 La Comissi Local, est composta pel coordinador local, responsable de l'organitzaci i pels membres que hagi decidit l'Assemblea de base. Les seves funcions sn, el programar l'estratgia i activitats, debatre els balanos i pressupostos locals, aprovar el Reglament de Funcionament Intern del Grup Municipal i desenvolupar l'organitzaci. ;
 El Coordinador Local, l'escull l'Assemblea Local i t com funcions, la de representar al conjunt de l'organitzaci a nivell local, coordinar la Comissi i el Consell Poltic Local, dinamitzar la vida poltica de la Comissi i el Consell Poltic local. ;
 L' Assemblea General, expressa la sobirania d'IUN - NEB i en ella es defineix la lnia poltica general. Es reuneix cada tres anys o extraordinriament quan es determini, la convoca el Consell Poltic i les decisions adoptades sn vinculants per a tota l'organitzaci. L'Assemblea General ha de, discutir i aprovar les lnies poltiques i les estratgies generals, discutir i aprovar l'informe del Coordinador General i triar a la Comissi Executiva. L'Assemblea General s formada pels membres de l'anterior Assemblea general (Coordinador General, Comissi Executiva i Consell Poltic) i els delegats de les Assemblees Locals.
 El Consell Poltic, s el mxim rgan de decisi entre Assemblees Generals. Es reuneix almenys 6 vegades a l'any i el convoca la Comissi Executiva. Les seves funcions sn les de dirigir el treball poltic, social i institucional mitjanant la programaci de les estratgies i activitats, convoca a l'Assemblea general i discuteix i aprova els informes del Coordinador General, aix com el programa de govern per a Navarra. s el responsable de l'elecci de candidatures per a les eleccions forals, estatals i europees i ratifica les candidatures locals. Convoca referndums interns. L'eix als representants que corresponguin a IUN - NEB en Consell Poltic Federal d'IU. EL componen, els membres escollits per l'Assemblea General, els membres de la Comissi Executiva i un representant per cada Assemblea de base constituda formalment i que arribi als 10 afiliats. ;
 La Comissi Executiva, assegura la direcci poltica permanent entre reunions del Consell Poltic. Representa IUN - NEB en totes la instncies de l'administraci i en la vida social i poltica, t la representaci legal del partit. Entre les seves funcions est la d'establir les lnies generals de l'actuaci del Grup Parlamentari al Parlamentari Foral i a les Corts per als assumptes relacionats amb Navarra. ;
Composici de la Comissi Executiva, est composta pel coordinador General, els membres escollits per l'Assemblea General i, en el cas de produir-se vacants, pel consell Poltic. ;
 El Coordinador General, escollit per l'Assemblea General t com a funcions, representar IUN - NEB, convocar, presidir i coordinar la Comissi Executiva i elaborar els informes a debatre en el Consell Poltic.
Composici actual. 
Coordinador General;
Ion Erro Armendriz    ;
 
Comissi Executiva;
Jos Miguel Nuin Moreno ;
Pedro Esparza Azanza ;
Ana Figueras Castellano;
Javier Ibez Iborra ;
Paco Jimnez Gmez;
Miguel Izu Belloso ;
Idoia Saralegui San Sebastin ;
Javier Jimeno Torres ;
Eusebio Garca Ruiz ;
Javier Eusa Garatea ;
Pedro Vzquez Marful ;
Laura Jimnez Daz ;
Flix Martnez Campos ;
Ignacio Rodrguez Ruiz de Alda ;
Javier Villalobos Bergasa ;
Loly del Arbol Romero ;
Domingo Talens Armand;
Javier Lorente Doria  ;

Consell Poltic: ;
Flix Taberna Monzn ;
Santiago Marcos Lorenzo ;
Pascual Arriazu Garca ;
Maite Mola Sinz ;
Iaki Fernndez de Arnguiz ;
Tere Ballesteros Snchez-Barba ;
Javier Grriz Barba ;
Ricardo Jimeno Torres ;
Moiss Andueza Barrenechea ;
Miguel ngel Hernndez Bastos ;
Julin Fernndez Snchez ;
M Carmen Martn de Aguilera ;
Pilar Gastn Sierra ;
Jos Vicente Azpilicueta Caspe ;
Anunciacin Den Zugasti ;
Carmen Juanmartiena Aldaba ;
Javier Ibez Oraien ;
Juan Antonio Castilla ;
Garca M Jess Sobejano Delgado ;
Javier Lasheras Gurucharri ;
David Muiz Presa ;
Ins Sanz de Pipan ;
Santiago Moreno Guisado ;
Ana Barrena Carrasco ;
Miguel Bermejo Lpez ;
Susana Vera del Ro ;
Ivn Fernndez Den ;
Emilia Infante Infante;
Carlos Cutrn Prez;

Histria.
El 27 d'abril de 1986 es constitua Izquierda Unida a nivell estatal. Ho feia davant la 
ineludible necessitat per a recuperar l'esperana que es mant en els anhels de punts espanyols que es pronuncien per la pau i la neutralitat, el treball per a tots i la consagraci, en definitiva, d'una democrcia avanada sense espais exclosos a la sobirania popular 
i estava destinada a la convocatria d'eleccions del 22 de juny d'aquest any. En la prpia constituci de la plataforma, es feia una crida a la creaci de projectes similars en les comunitats i nacionalitats que componen Espanya; 
...aquesta resposta la concebem com a una convocatria oberta a totes les incorporacions que es produeixin; i convidant, ja des d'ara, que es formin plataformes de l'Esquerra Unida a nivell de les diferents Comunitats Autnomes, provncies, ciutats, pobles, centres de treball, d'estudis, etc 
Els partits i agents poltics i socials que impulsaven la constituci d'IU en l'estat tamb ho van fer en les autonomies. Aix a Navarra es fundava Nafarrako Ezker Batua - Esquerra Unida de Navarra el 29 d'abril del mateix any amb la mateixa fi que l'estatal, presentar-se a les eleccions del 22 de juny. L'estructura histrica, cultural i poltica de la societat navarresa dna com resultat un escs nombre de vots, l'1,6%, en aquesta primera trobada electoral. En les eleccions forals (parlament i govern autonmic) i municipals que es van celebrar a l'any segent obt un percentatge inferior, l'1,39% i representaci en cinc ajuntaments amb un total de 7 regidors. Tres anys desprs, en 1989 arriba al 3,19% en les eleccions al Parlament Europeu, comenava la penetraci en la societat navarresa. 

Al maig de 1989 es constitux el Consell Poltic d'IU de Navarra, i aquest, convoca la I Assemblea General que es va celebrar el 16 de setembre d'aquest any en la qual Esquerra Unida-Ezker Batua de Navarra es constitueix com a federaci dintre d'Izquierdaa Unida per a la Comunitat Foral de Navarra. En les eleccions generals espanyoles de 1989 IUN obt el 3,91% dels vots. Es confirma el suport dels navarresos al projecte. La II Assemblea General es realitzaria a l'octubre de 1990 i en ella es decideix la creaci del crrec de Coordinador General, que recauria en Martn Landa, i s'aposta per una lnia de treball per a recuperar la germanor histrica entre les comunitats de Navarra i Pas Basc, encara que es decideix que IUN-NEB no donaria suport cap plantejament d'integraci de Navarra en la Comunitat Autnoma del Pas Basc a travs del vigent Estatut d'Autonomia. 

En les eleccions de maig de 1990, forals i municipals, assoleix, per primera vegada, representaci en el parlament navarrs, dos parlamentaris, i puja a 12 el nombre de regidors, un d'ells a Pamplona. Al desembre de 1992 se celebra la III Assemblea General en la qual surt com Coordinador General Flix Taverna. Es pren la decisi que la Comissi Executiva fos escollida entre els afiliats i no tingus representants dels partits que componien l'organitzaci. En les eleccions generals espanyoles de 1993 arriba a obtenir el 8,83% dels vots i en les Europees de l'any segent arriba al 12,77%. La segent cita electoral, les forals i municipals de maig de 1995, obt cinc parlamentaris amb un percentatge del 9,43% dels vots i 49 regidors distributs en 24 localitats, d'ells dos arribarien a alcalde i el partit entraria en l'equip de govern de l'ajuntament de Pamplona. 

A les eleccions generals espanyoles de  1996 obt el 12,45% dels vots el que li permet enviar un representant a les Corts de Madrid. Se celebra la IV Assemblea General i s nomenat Coordinador general Flix Taverna. Al febrer de 1997 hi ha una srie de discrepncies que acabarien amb la substituci d'un parlamentari. En els anys segents els resultats electorals es retraurien, en les forals de 1999, un 6,88% dels vots i tres parlamentaris, en la municipals d'aquesta data 40 regidors en 24 pobles amb un 5,99% de percentatge global i a les Europees un 5,4% el que donaria un representant. El desembre d'aquest any se celebra la V Assemblea General i es torna a escollir Flix Taverna com Coordinador General. Aqu s on s'acorda canviar de nom a l'organitzaci pel qual duu actualment. 

En les eleccions forals i municipals del 2003 obt un 8,77% dels vots i assoleix tres parlamentaris. En referncia als municipis assoleix 43 regidors, un arribaria a alcalde, i participaria en els equips de govern de molts ajuntaments. El febrer de 2004 se celebra la VI Assemblea General en la qual es nomena Coordinador a Ion Erro. En aquesta Assemblea es prenen decisions sobre la globalitzaci, el estat de benestar navarrs, federalisme (Navarra en el marc d'un estat federal) i la participaci de la ciutadania en els ajuntaments. 
Coordinadors Generals. 
 Martn Landa, escollit per la II Assemblea General, octubre de 1990 ;
 Flix Taverna, escollit per la III Assemblea General, desembre de 1992 ;
 Flix Taverna, escollit per la IV Assemblea General, mar de 1996 ;
 Flix Taverna, escollit per la V Assemblea General, desembre de 1999 ;
 Ion Erro, escollit per la VI Assemblea General, febrer de 2004. ;
Relaci amb Ezker Batua-Berdeak. 
D'acord amb la "histrica relaci que existeix entre Navarra i la Comunitat Autnoma Basca"IUN-NEB posseeix, en la seva estructura d'organitzaci, un rgan de trobada amb el referent d'Esquerra Unida al Pas Basc, Ezker Batua-Berdeak, la Comissi de trobada entre IUN-NEB i Ezker Batua-Berdeak. Es tracta d'un rgan paritari que t com objectiu la coordinaci i la posada en com dels diferents punts de vista d'ambdues organitzacions sobre els aspectes socials i poltics comuns. Est format, per part navarresa, pels membres de la Comissi Executiva que es determinin i donar comptes al Consell Poltic. 

Resultats electorals.
Resultats a eleccions forals (al parlament de Navarra).




Resultats an eleccions municipals.




Referncies.


Enllaos externs.
 Web d' Izquierda Unida de Navarra - Nafarrako Ezker Batua;
 15 aos de Izquierda Unida de Navarra / Nafarroako Ezker Batua 1986-2001, de Miguel Izu (coord.), ISBN-13 9788460756736.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266728" title="Carles Canut i Bartra" nonfiltered="4682" processed="4670" dbindex="104713">
Carles Canut i Bartra (Gerri de la Sal, Pallars Sobir 1944) s un actor catal. Comen la seva carrera artstica el 1963 i des d'aleshores ha fet ja ms de 90 estrenes i prop de 9.000 funcions. Va ser sotsdirector del grup de teatre Rajatabla i del Taller del Teatro del Ateneo de Caracas, amb qu va recrrer 21 pasos, i cofundador de GOGO Teatre Experimental Independent, que va funcionar entre 1963 i 1965. Ha fet teatre, cinema doblatge i televisi. Ha aparegut a sries de TV3 com Lo Cartany (2006), Plats bruts (1999) o Vost jutja (1985). s conegut popularment per aparixer en alguns debats televisius sobre futbol com a afeccionat del RCD Espanyol. 

Ha rebut el premi Millors de 2000 a la millor interpretaci teatral masculina per Tots eren fills meus, amb direcci de Ferran Madico. Ha estat membre de la Companyia Teatre Romea i director adjunt de la Fundaci Romea per a les Arts Escniques fins que fou nomenat president, en substituci de Miquel Lumbierres. El 2008 va obtenir el Premi Max al millor actor de repartiment per Plataforma, i va fer el seu discurs d'agrament ntegrament en catal.

 Actuacions .
 Teatre .
 Celebraci (Festen), de Thomas Vinterberg, direcci de Josep Galindo (Teatre Romea 2005);
 El rei Lear, sota la direcci de Calixto Bieito;
 La pera de cuatro cuartos, amb direcci de Calixto Bieito, (Festival Grec 2002);
 Sopar a quatre mans, amb direcci de J. A. Ortega;
 Emigrats, dirigit per Josep Torrens;
 Galileo Galilei, direcci de Calixto Bieito;
 Trampa para pjaros, amb direcci de Gerardo Malla;
 L'pera de tres rals, direcci de Mario Gas;
 La verbena de la Paloma, amb direcci de Calixto Bieito;
 La tempestat, amb direcci de Jorge Lavelli;
 Divinas palabras, amb direcci de Carlos Gimnez;
 Romeo y Julieta, amb direcci d'lvaro de Rossn;
 guila de Blasn, amb direcci d'Adolfo Marsillach;
 Tots eren fills meus, d'Arthur Miller, amb direcci de Ferran Madico;
 Woyzeck, amb direcci d'lex Rigola;
 Macbeth, direcci de Calixto Bieito (Teatre Romea, 2003);
 Orfeu als inferns, de Jacques Offenbach, amb direcci de Joan Anton Rechi;
 Mestres antics / Maestros antiguos, de Thomas Bernhard, amb direcci de Xavier Albert (Teatre Romea 2003 i, en la versi en castell, al Centro Dramtico Nacional de Madrid).

 Cinema .
 El aire de un crimen (1988) d'Antonio Isasi Isasmendi;
 Don Jaume el conquistador (1994) d'Antoni Verdaguer;
 Referncies .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266729" title="Carme Portaceli i Roig" nonfiltered="4683" processed="4671" dbindex="104714">
Carme Portaceli i Roig (Valncia 1955) s una directora de teatre valenciana. Llicenciada en Histria de l'Art per la Universitat de Barcelona. El 1978-1980 fou professora a l'Institut del Teatre de Barcelona de la secci de vdeo i interpretaci. Comen com a ajudant de direcci de Pere Planella, Fabi Puigserver, Llus Pasqual o Antoine Vitez en diversos muntatges, i des del 1982 s'ha dedicat a la direcci. Ha collaborat sovint amb el Teatre Lliure i des del 2004 s la Directora artstica de la FEI   Factoria Escnica Internacional. El 2008 va obtenir el Premi Max al millor autor teatral en catal per Fairy.
 
 Muntatges .
 Mn, dimoni i carn de Maria Aurlia Capmany (1982);
 La missi (1990) de Heiner Mller, premi Serra d'Or al millor espectacle de l'any;
 Combat de negre i gossos (1988) ;
 Muelle Oeste (1993) de B. M. Kolts, ;
 Els vells temps (1999), de Harold Pinter;
 El Parc (1992), de Botho Strauss ;
 Les presidentes (1998), de Werner Schwab.  ;
 Mein Kampf, del jueu hongars George Tabori (1999) ;
 Por, menjar-se nima, versi d' Angst essen Seele auf, de Rainer Werner Fassbinder (2000)  ;
 Solness, el constructor (2000) de Henrik Ibsen;
 Jubileum (2001) de George Tabori;
 El idiota en Versalles (2001) de Chema Cardea;
 Ball trampa (2001) de Xavier Durringer;
 Sallinger (2002) de Bernard-Marie Kolts;
 Cara de foc de Marius von Mayenbrug;
 Un enemic del poble (2003) d'Henrik Ibsen;
 Lear (2003) d'Edward Bond;
 El retorn al desert (2003) de B.M.Kolts;
 Gnova 01 (2004) de Fausto Paravidino;
 Canons dedicades (2004) de Franz Xaver Kroetz ;
 Raccord (2005) de Rodolf Sirera.
 Les escorxadores (2006) de Sarah Daniels;
 Un lloc conegut (2007) de Daniela Freixas Conte;
 Fairy (2007);








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266730" title="Joan Pons (bandoler)" nonfiltered="4684" processed="4672" dbindex="104715">
Joan Pons (?   1573) fou un bandoler del segle XVI que oper especialment entre els anys 1571 - 1573 per la zona de la Conca de Barber. 

Aquest bandoler que assol les rodalies de les viles de Montblanc i Sarral aconsegu reunir una quadrilla de prop d'una centena d'homes amb els que atemor la zona nord de la vegueria de Montblanc especialment entre els anys 1571 i 1573.

El nou virrei de Catalunya, el noble castell Fernando de Toledo, proposa una guerra total al bandolerisme i aconsegueix formar grups de sometent per lluitar contra els bandolers. Joan Pons es veu obligat a abandonar la Conca de Barber i fuig cap a les muntanyes de l'oest de la comarca, on s perseguit sense treva pels veguers de Cervera i Vilafranca. 

Capturat, fou condemnat a mort i l'executaren el 1573. 

 Bibliografia .
 Joan Regl Bandolers, pirates i hugonots a la Catalunya del segle XVI Barcelona: Selecta, 1969;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266731" title="Joan Pon (bisbe)" nonfiltered="4685" processed="4673" dbindex="104716">
Joan Pon o Joan Pons (Palma de Mallorca, ca 1445   ?), sacerdot trinitari, bisbe d'lvas (Portugal).

Desprs d'haver estudiat arts i teologia a Valncia, s'hi orden sacerdot. Va ser catedrtic de teologia a Mallorca i tingu diverses responsabilitats al Vatic. Al 1499 redact els estatus i govern de la seva provncia. Sembla que al 1504 fou designat bisbe d'Elvas .

 Notes .







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266734" title="Janine Jansen" nonfiltered="4686" processed="4674" dbindex="104717">
Janine Jansen (Soest, Pasos Baixos, 1978) s una violinista neerlandesa amb renom internacional.

Janine estudi amb Coosje Wijzenbeek, Philipp Hirshhorn, i, ms ltimament, amb Boris Belkin. El setembre de 2003 va rebre el Premi de Msica Holands del Ministeri de Cultura, la distinci ms alta que un artista pugui rebre als Pasos Baixos. Rebia el Edison Classic Public Award el 2004 i el 2005, aix com un premi Echo per al seu enregistrament de Les quatre estacions de Vivaldi el 2006.

Va debutar al Concertgebouw el 1997, per un concert a Londres el novembre de 2002, acompanyada per l'Orquestra Philharmonia dirigida per Vladimir Ashkenazy, fou el pas decissiu per rebre invitacions per tocar amb algunes de les orquestres ms prestigioses del mn, incloent-hi el Concertgebouw, la Filharmnica de Berln, la Simfnica de Londres, l'Orquestra de Cleveland, Orquestra Simfnica de Tquio i la Simfnica de Sydney. Ha treballat amb directors eminents com el Andrew Davies, Mark Elder, Valery Gergiev, Neeme Jrvi, Paavo Jrvi, Sakari Oramo, Mikhail Pletnev, i Edo de Waart. 

Jansen utilitza un instrument excepcional com s el viol d'Antonio Stradivari, Cremona, 1727,  Barrere, segons un prstec ests per la Fundaci Elise Mathilde.

Referncies.


Enllaos externs.
Pgina oficial de Janine Jansen;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266741" title="Andrs Lima Fernndez de Toro" nonfiltered="4687" processed="4675" dbindex="104718">
Andrs Lima Fernndez de Toro s un actor i director de teatre espanyol, membre del grup Animalario. Va sortir a la srie Policas d'Antena 3 .El 2008 va obtenir el Premi Max al millor director d'escena pel muntatge Marat-Sade.

 Teatre .
 Mirandolina, versi d'Ernesto Caballero sobre La locandiera, de Carlo Goldoni;
 La ratonera, d'Agatha Christie;
 Los cuernos de Don Friolera, de Ramn Mara del Valle Incln.
 La boda de los pequeos burgueses, de Bertolt Brecht;
 La penltima, de Harold Pinter;
 Alejandro y Ana. Lo que Espaa no pudo ver del banquete de la boda de la hija del Presidente (Premi Max 2003);
 Pornografa barata;
 ltimas palabras de Copito de Nieve de Juan Mayorga ;
 El graduado;

 Filmografia .
 Curtmetratges .
 La viuda negra (1991), de Jess R. Delgado.
 Oro en la pared (1992), de Jess R. Delgado.
 Entre el amanecer y el da (1994), de Mnica Prez Capilla.
 Verbena (1998), de Indalecio Corugedo.
 Onn (2002), de Abraham Lpez Feria y Pablo Tbar.
 Cctel (2003), de Lucina Gil.

 Llargmetratges .
 Jardines colgantes (1993), de Pablo Llorca.
 Pelotazo nacional (1993), de Mariano Ozores.
 Supernova (1993), de Juan Min.
 La nia de tus sueos (1995), de Jess R. Delgado.
 Puede ser divertido (1995), de Azucena Rodrguez.
 Dame algo (1997), de Hctor Carr.
 Un buen novio (1998), de Jess R. Delgado.
 La primera noche de mi vida (1998), de Miguel Albaladejo.
 Flores de otro mundo (1999), de Icar Bollan.
 Celos (1999), de Vicente Aranda.
 La espalda de Dios (2001), de Pablo Llorca.
 Juana la Loca (2001), de Vicente Aranda.
 Peor imposible, qu puede fallar? (2002), de David Blanco y Jos Semprn.
 El viaje de Carol (2002), de Imanol Uribe.
 Los lunes al sol (2002), de Fernando Len.
 Das de ftbol (2003), de David Serrano.
 Horas de luz (2004), de Manolo Matji.
 Recursos humanos (2004)Recursos humanos (2004), de Jos Javier Rodrguez Melcon.
 El asombroso mundo de Borjamari y Pocholo (2004), de Juan Cavestany y Enrique Lpez Lavigne.
 Vida y color (2005), de Santiago Tabernero.
 Los fantasmas de Goya (2006), de Milos Forman.
 Das de cine (2007), de David Serrano.
 Lolita's Club (2007), de Vicente Aranda.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266744" title="Toni Martn" nonfiltered="4688" processed="4676" dbindex="104719">
Toni Martn (Premi de Mar, Maresme, 1970) s un autor de teatre catal. La seva obra Canvis va ser utilitzada com a base per al gui de la pellcula Tot em passa a mi, de Miquel Garca Borda. El 2008 va guanyar el Premi Max al millor muntatge en catal amb Carme Portacelli i Roig per Fairy (Contes de fades).

 Obres .
 Canvis (1996);
 Buits (2004);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266746" title="Arundinaria viridistriata" nonfiltered="4689" processed="4677" dbindex="104720">

La Arundinaria viridistriata s una espcie de bamb, del gnere Arundinaria de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. La seva classificaci taxonmica, i el nom cientfic en conseqncia, ha estat controvertida, dins del procs general que afectat totes les arundinries: alguns autors, doncs, l'anomenen Pleioblastus viridistriatus ((Regel) Makino), Pleioblastus auricomus (Mitford), Bambusa viridistriata (Regel), Sasa auricoma ((Mitford) E.G.Camus) i la situen en altres subgneres de la mateixa tribu.

D'origen japons, es fa al Cucas, l'est d'sia i Nova Zelanda. Se l'anomena kamuro-zasa en japons i Geun se en core .

 Descripci .
Creix fins a un metre i mig d'alt. s una planta perenne i l es fulles sn grogues ratllades de verd. Floreix amb intervals de molts anys, encara que aix no deixa la planta tan afeblida com en eltres espcies de bambs. Suporta temperatures de -22C.

Varietats cultivades: A. viridistriata fo. "chrysophylla" ((Makino) Nemoto 1936), A. viridistriata "hortensis" (Makino 1926), A. viridistriata "vagans" ((Gamble) Nakai 1934).

 Enllaos .

 Larundinaria viridistriata a la GrassBase ;
 Descripci ;
 Cultiu ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266750" title="Mahmut I" nonfiltered="4690" processed="4678" dbindex="104721">


Mahmut I  (2 d'agost de 1696   13 de desembre de 1654) va ser sold de l'Imperi Otom desde 1730 fins a la seva mort. Era fill de Mustaf II (1695 1703), nebot d'Ahmet III (1703 30de qui reb el tron, i germ gran d'Osman III (1754 57), que el succe.

Biografia.

Com era habitual als familiars dels soldans, va viure recls a la secci reservada al Palau de Topkapi per evitar que liders rebellions. Presoner a la prctica, per envoltat de luxes, va demostrar un gran inters per les arts i va prendre llions de diversos professors sobre histria, literatura, poesia i sobretot de msica.

Mahmut I va pujar al tron desprs de l'abdicaci forada del seu oncle Ahmed III. Els amotinats que havien obligat a abdicar Ahmet van proclamar sold a Mahmut, i els oficials de la cort i el mateix Ahmet el van reconixer. Per els insurgents, liderats pel gensser albans Patrona Halil, no estaven disposats a abandonar el poder i van retenir el control del govern, destituint molts dels principals oficials i substituint-los pels seus aclits. El mateix Halil va demostrar pblicament la seva situaci privilegiada cavalcant just al costat de Mahmut fins a la Mesquita d'Eyub on s'havia de celebrar la cerimnia d'ascensi de Mahmut I on se li entregava l'espasa d'Osman. 

Aviat els rebels van ser vistos com a usurpadors insolents: Halil es presentava davant del sold descal i amb l'uniforme brut, i va recompensar a Yanaki, un carnisser grec que li havia donat suport financer durant la insurrecci, nomenant-lo hospodar (senyor) de Moldvia. El Khan de Crimea, el Gran Visir, el Muft i l'Aga dels genssers van conspirar en contra de Halil, que va ser assassinat en presncia del sold. Yanaki i 7.000 ms dels seus aliats van ser executats.

La resta del regnat de Mahmut va estar marcat per les guerres contra Prsia i Rssia. Contra Prsia els otomans van retrocedir davant el geni militar del Xa Nadir: tot i que els turcs van aconseguir mantenir el control de Bagdad, van perdre Armnia, Azerbaidjan i Gergia. La guerra contra Rssia es va disputar principalment a Crimea i als Principats del Danuvi (Valquia i Moldvia).

Mahmut va delegar el govern de l'Imperi als seus visirs i dedic la major part del seu temps a cultivar les seves aficions.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266755" title="Greensleeves" nonfiltered="4691" processed="4679" dbindex="104722">
Greensleeves s una can tradicional anglesa. Segons una llegenda popular, hauria estat composta pel rei Enric VIII (1491-1547) per la seva amant i futura reina consort Anna Bolena quan aquesta el rebutj. Aquest rebuig est aparentment incls en la can, quan l'escriptor inclou cast m'off discourteously (em repudies descortesament). No se sap si la llegenda s veritat, per la can est referida comunament a l'esmentada dama en la ment pblica.

Va circular probablement en forma de manuscrit, com la majoria de les msiques populars ho van fer. La primera versi impresa va ser dipositada el 1580, sota el nom de A New Northern Ditty of the Lady Greene Sleeves. Cap cpia d'aquesta impressi no ha sobreviscut.

En l'obra de Shakespeare The Merry Wives of Windsor, escrita al voltant de 1602, el personatge Mistress Ford es refereix dues vegades a la can 'Green Sleeves sense donar cap explicaci i ms tard, Falstaff exclama: 
Que el cel plogui patates! Que troni amb la melodia de 'Greensleeves'! ;
Aquestes allusions suggereixen que la can ja era ben conegut en aquell moment.

Versions.

Son innombrables les versions d'aquesta can, per se'n poden destacar algunes:
John Coltrane a l'album Africa/Brass, del 1961;
Leonard Cohen en fa una versi dins de la can del 1974 Leaving Green Sleeves, de l'lbum New Skin for the Old Ceremony.
Ralph Vaughan Williams va escriure la Fantasia on Greensleeves per la seva pera Sir John in Love (1924-1928).
Una nadala, What Child Is This?, combina la melodia de "Greensleeves" amb d'altres.

Referncies.





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266760" title="Segona divisi A espanyola 1992/93" nonfiltered="4692" processed="4680" dbindex="104723">
 Classificaci .


El CE Sabadell va descendir a Tercera divisi per motius econmics.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Promoci .








 Resultats finals .

 Campi: UE Lleida.
 Ascensos a Primera divisi: UE Lleida, Real Valladolid i Racing de Santander.
 Descensos a Segona divisi: RCD Espanyol, Cdiz CF i Real Burgos CF.
 Ascensos a Segona divisi: CD Legans, CD Toledo, Real Murcia i Hrcules CF.
 Descensos a Segona divisi B: UE Figueres, CD Lugo, Sestao SC i CE Sabadell.
 Mxim golejador:  Aquino (CP Mrida).
 Porter menys golejat :  Mauro Ravnic (UE Lleida).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266766" title="Mistacocrid" nonfiltered="4693" processed="4681" dbindex="104724">


Els mistacocrids (Mystacocarida) sn una subclasse de diminuts crustacis maxillpodes, amb noms 13 espcies descrites, repartides en dos gneres, Derocheilocaris i Ctenocheilocharis.

La majoria dels mistacocrids amb prou feines assoleixen els 0,5 mm de longitud; sn marins i intersticials que viuen a la sorra litoral i sublitoral de totes les zones temperades i subtropicals.

Classificaci.
Segons Martin & Davis (2001), els mistacocrids tenen un sol ordre i una sola famlia:

Ordre Mystacocaridida Pennak & Zinn, 1943
Famlia Derocheilocarididae Pennak & Zinn, 1943;

Referncies.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266772" title="Keith Jarrett" nonfiltered="4694" processed="4682" dbindex="104725">

Keith Jarrett (Allentown, (Pennsylvania, Estats Units) 8 de maig de 1945) s un pianista i compositor estatunidenc.

s un dels pianistes ms importants del mn sorgits a partir dels anys seixanta. La carrera musical de Keith Jarrett ha travessat diferents etapes: solos en els quals fa brollar la mgia de la improvisaci, quartets i quintets plens de dinamisme, msica clssica, i amb el seu trio, amb el qual ha gravat una dotzena d'lbums des del 1983, ha explorat noves versions de peces estndards. El Keith Jarrett Trio, considerat com un dels grups de jazz ms importants del mn, l'integren el bateria Jack DeJohnette, i el contrabaixista Gary Peacock i el mateix Jarrett. La seva tcnica d'improvisaci combina no solament jazz, sin tamb unes altres formes de msica, especialment clssica, gospel, blues i msica folklrica i tnica.

L'any 1975, a Colnia, va oferir un dels seus concerts amb una interpretaci totalment lliure que va durar unes dues hores. Es va enregistrar en un lbum doble i amb els anys s'ha convertit en una obra de referncia, gaireb mtica: The Kln Concert.

Joventut.

Jarrett va crixer amb una exposici significativa a la msica. Mostra un talent prodigis de petit posseint una oda absoluta. Toca el seu primer concert en pblic a l'edat de sis i l'acaba amb dues de les seves prpies composicions. En la seva adolescncia estudia jazz i creix el seu talent com a pianista fins a convertir-se en un nen prodigi. Rep una oferta per estudiar composici amb la llegendria Nadia Boulanger a Pars, per fou amablement refusada per Jarrett i la seva mare. El seu germ ms jove, Chris Jarrett, s tamb pianista i el seu altre germ Scott Jarrett s productor i compositor. En aquests primers anys, desenvolupava un fort inters pel jazz contemporani: recorda un espectacle de Dave Brubeck com a primera inspiraci.

Desprs de la seva graduaci a l'institut, es trasllada fins a Boston, Massachusetts, on assisteix a la Berklee College of Music. Ms tard se'n va a Nova York, on toca al fams club de jazz Village Vanguard. Art Blakey el contracta per tocar amb la seva banda Jazz Messengers, i posteriorment es converteix en un membre del Charles Lloyd Quartet (un grup que incloa Jack DeJohnette, un company musical assidu durant la carrera de Jarrett). L'lbum Forest Flower del quartet de Lloyd del 1966 fou un dels enregistraments de jazz ms reeixits dels ltims anys 1960.

Jarrett tamb comena a la vegada a enregistrar com a lder d'un trio amb Charlie Haden i Paul Motian. El primer lbum de Jarrett com a lder, Life Between The Exit Signs (1967), apareix amb el segell Vortex, s seguit per Restoration Ruin (1968), que s fcilment l'enregistrament ms estranya del catleg de Jarrett. Jarrett no noms hi toca el piano sin tots els altres instruments que es necessiten per un lbum de rock folklric, i fins i tot canta. Aquell mateix any surt un altre lbum del trio, aquest enregistrat per Atlantic Records i anomenat Somewhere Before.

Miles Davis.

El quartet de Lloyd es va dissoldre, i Miles Davis el cridava per integrar-se al seu grup. Durant aquest perode, Jarrett toca tant l'orgue electrnic com el piano elctric Fender Rhodes, alternant amb Chick Corea; amb la marxa de Corea, sovint toca el dos simultniament. Malgrat que a Jarrett no li desagrada tocar instruments de msica elctrics amplificats, es queda pel seu respecte per Davis i el seu desig de treballar una altra vegada amb DeJohnette. Jarrett es pot sentir a quatre dels lbums de Davis, Miles Davis at Fillmore: Live at the Fillmore East, The Cellar Door Sessions (enregistrat entre el 6 i el 9 de desembre de 1970 a un club de Washington, DC) i Live-Evil, que es componia en gran part d'enregistraments de Cellar Door. Les sessions esteses d'aquests enregistraments es poden sentir a The Complete Cellar Door Sessions.

Quartets dels anys 70.

Des de 1971 a 1976, Jarrett afegia el saxofonista Dewey Redman al trio existent amb Haden i Motian. El "American Quartet" era sovint complementat per un percussionista extra, com Danny Johnson, Guilherme Franco, o Airto Moreira, i ocasionalment pel guitarrista Sam Brown. Els membres toquen una varietat d'instruments, Jarrett sovint el saxfon soprano i percussi aix com el piano, Redman la musette, un instrument de canya doble xins, i Motian i Haden una varietat d'instruments de percussi. Haden tamb produeix una varietat de sons inusuals amb el seu baix acstic, fins i tot executant-lo a travs d'un pedal de wah-wah en el tema Mortgage On My Soul, a l'lbum Bird. El grup enregistra per a Atlantic Records, Columbia Records, Impulse! Records i ECM.

Els enregistraments el grup inclouen: 

Birth, El Juicio and The Mourning of a Star (tots el 1971), enregistrat a les mateixes sessions, encara que Redman no apareix en l'ltim; aquests lbums eren publicats per Rcords Atlntics.
Expectations (1972), s l'nic lbum de Jarrett per a Columbia, una sessi ambiciosa, que inclou la guitarra de Sam Brown aix com arranjaments de corda i metall;
Fort Yawuh (1973), enregistrat en viu al Village Vanguard a Nova York; el seu primer lbum amb Impulse! Records;
Backhand (1974);
Treasure Island (1974);
Death and the Flower (1974);
Shades (1975);
Mysteries (1975);
Eyes of the Heart (1976),  un enregistrament en viu originalment llenat com un LP de cares, amb la quarta cara que cont solcs en blanc. ;
The Survivor's Suite (1976);
Byablue (1976);
Bop-Be (1977);

Els dos ltims lbums, els dos enregistraven per a Impulse!, presenten principalment les composicions dels altres membres de banda, al contrari dels lbums previs, que sn de Jarrett.

Les composicions de Jarrett i les fortes identitats musicals dels membres de grup donaven un so molt distintiu a aquest grup. La msica del grup era una amalgama interessant i emocionant de jazz lliure, aix com post-bop, gospel, i improvisacions extiques.

Entre mitjans i finals del 1970, Jarrett va dirigir un "Quartet Europeu" amb el qual enregistraria per la ECM. Aquest combo constava del saxofonista Jan Garbarek, el baixista Palle Danielsson, i el bateria Jon Christensen. 

Referncies.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266774" title="Acorcia" nonfiltered="4695" processed="4683" dbindex="104726">


Acorcia (Acoraceae) s una famlia de plantes amb flor,  monocotilednia que est dins l'ordre dels acorales. Fins fa ben poc es classificava dins la famlia de les arcies.

Prpia d'Amrica del Nord i sia, es naturalitza a Europa durant l'Edat Mitjana. Es coneixen varietats diploides i tetraploides, i tamb de triploides d'origen hbrid entre aquestes que, en ser no frtils es reprodueixen exclusivament per rizomes.

Les acorcies sn herbes perennes, hemicriptfites o gefites amb els brots que sobreviuen a l'hivern que es troben en la superfcie del terra o sota terra. Prefereixen les zones humides i pantanoses. Les flors formen una inflorescncia que envolta a una tija engrandida o espdix. 

 Filognia .

Les acorcies comparteixen amb la famlia de les arcies que tenen inflorescncia en espdix i espata, per estan clarament separades en base als anlisis de morfologia i sequenciaci d'ADN. Aquesta famlia tamb difereix de les arcies en qu t fulles unifacials ensiformes, cllules amb olis essencials i en qu no t rafidis. 

 Taxonomia .
Malgrat la confusi que existeix en molt llibres de text aix com en pgines web, actualment es considera que hi ha un sol gnere (Acorus) i 6 espcies dins aquesta famlia:

Acorus americanus (Raf.) Raf. - Clam americ (sovint reconegut com A. calamus var. americanus); espcie diploide 2n = 24) frtil distribuda per Alaska, Canad i el nord d'Estats Units. Les espcies diploides de Sibria i zones temperades d'sia tamb ho poden ser, per calen ms  estudis biositemtics al respecte. Recentment ha estat reconeguda en la Flora de nord-america.
Acorus calamus L. - Clam; triploide (3n = 36) estril; probablement cultivat. Sembla ser nadiu d'Europa, la part temperada de l'ndia i l'Himlaia, i fora cultivat i naturalitzat en molts pasos.
Acorus gramineus Sol. ex Aiton - Clam japons; espcie diploide (2n = 18) frtil; distribuda des de l'Himlaia fins el Jap, Myanmar, Tailndia i Filipines.
Acorus triqueter Turcz. ex Schott (sinnim dA. calamus var. angustatus) - espcie tetraploide (4n = 48) frtil; del sud-est d'sia, Jap i Taiwan.
Acorus latifolius Z.Y.Zhu: de Xina.
Acorus xiangyeus Z.Y.Zhu: de Xina;

 Fitoqumica .
Les espcies triploides i tetraploides del gnere Acorus contenen asarona, per les diploides prcticament no en tenen. L'asarona sembla ser un precursor en la sntesi de la substncia psicoactiva fenetilamina o TMA-2. Aquesta substncia no s activa fins a dosis de 70 mg.

 Legislaci .
Des de 1968 es prohibit el clam i els productes obtinguts de clam (com el seu oli) com additius alimentaris als Estats Units i segons la Food and Drug Administration tampoc pot ser usat com a frmac.

 Importncia econmica .

Les fulles i rels de les espcies dAcorus (especialment el clam), s'han utilitzat com medicinals per l'asarona que contenen; els olis essencials aromtics s'han aprofitat tamb com a perfum i planta saboritzant, per exemple en licors, a ms de com insecticida.

 Notes i referncies .




 Bibliografia .

 Michael G. Simpson (2005). Plant Systematics. pp. 157-159 (Acorales). Elsevier Inc. ISBN 0-12-644460-9 ISBN-13 978-0-12-644460-5;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266779" title="Astrix i els normands" nonfiltered="4696" processed="4684" dbindex="104727">
Astrix i els normands (francs: Astrix et les Normands)  s el nov lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1966. Al 2006 es va presentar una pellcula en dibuixos animats amb el ttol Astrix i els vkings

 Sinopsi .
Gudurix, nebot d'Acopdegarrtix, s enviat al poblet gal des de Lutcia de vacances, perqu facin d'ell tot un home. En un principi, s ell qui contagia amb els seus costums de gran ciutat als gals. Mentrestant, els homes de Grosenbaf, el cap dels normands, decideixen viatjar a la Glia, desitjosos de conixer qu s la por (volen saber-ho tot), doncs segons els han dit, la por dna ales. Un cop arribats, troben a Gudurix qui, fart dels costums gals, surt d'all en direcci a Lutcia. Pel cam, el seu carro s'espatlla i els normands el rapten. Llavors, Astrix i Oblix se n'assabenten del qu ha passat i decideixen salvar-lo. Al mateix temps, Asseguranatrix, aconsellat per Gudurix, decideix marxar a Lutcia a la recerca de majors xits musicals sense saber que, aquest cop grcies a ell, els gals triomfaran de nou.

 Comentaris .
 El bard Asseguranatrix juga un paper principal en aquesta histria, doncs els seus talents musicals es mostren molt tils i li valen per un cop la invitaci al banquet final tradicional. En el curs del mateix banquet, el seu enemic etern, Esautomtix, est lligat a l'arbre tradicional d'Asseguranatrix, amb julivert tapant-li les orelles. ;
 El carro esportiu que condueix a tota velocitat Gudurix s fabricat a Mediolanum (actual Mil) ;
 Tots els personatges normands tenen un nom que acaba en "-af", a imatge del nom escandinau "Olaf" ;
 Davant el desembarcament dels normands s vist per Gudurix com "un desembarcament de Normandia";
 Els normands tamb tenen una poci mgica: el Calvados.
 Els pirates apareixen en dues ocasions, amb el vaixell ja enfonsat, tot i que aquest cop pels normanda (p. 9 i 48);












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266783" title="Segona divisi A espanyola 1991/92" nonfiltered="4697" processed="4685" dbindex="104728">
 Classificaci .


El Real Murcia va baixar a Tercera divisi per motius econmics, ocupant la plaa de descens del Sestao SC.
El CD Mlaga va desaparixer a l'estiu de 1992. El seu filial, l'Atltico Malagueo, va canviar el seu nom per l'actual: Mlaga CF. Va jugar la temporada 1992/93 a Tercera divisi.

Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Promoci .








 Resultats finals .

 Campi: Celta de Vigo.
 Ascensos a Primera divisi: Celta de Vigo i Rayo Vallecano.
 Descensos a Segona divisi: Real Valladolid i RCD Mallorca.
 Ascensos a Segona divisi: CD Lugo, Vila-real CF, Atltico Marbella i CD Badajoz.
 Descensos a Segona divisi B: Real Murcia, CD Lugo, Real Avils i UD Las Palmas.
 Mxim golejador:  Vlado Gudelj (Celta de Vigo).
 Porter menys golejat :  Garmendia (SD Eibar).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266784" title="Deutsche Bank" nonfiltered="4698" processed="4686" dbindex="104729">

Deutsche Bank AG s un banc internacional amb ms de 75.000 empleats (juny 2007) que cotitza en la Borsa de Frankfurt i la Borsa de Nova York. La seva seu central es troba a Frankfurt del Main, en les Torres Bessones de Deutsche Bank. s un dels majors bancs d'inversi del mn. 

L'activitat de Deutsche Bank a l'Estat Espanyol es remunta a 1904, quan es funda a Barcelona el Banc Alemany Transatlntic, que el 1950 passar a dir-se Banc Comercial Transatlntic (o Bancotrans). Ser el 1994 quan torni a canviar e nom pel de Deutsche Bank, SAE.

La societat principal del grup a Espanya s Deutsche Bank Sociedad Anmina Espaola. El seu principal accionista s Deutsche Bank AG, amb ms del 99% de les accions; la resta est en mans de petits accionistes. La seu social de Deutsche Bank, SAE es troba a Barcelona, i els serveis centrals de l'entitat estan repartits entre Madrid i Barcelona.

 



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266791" title="Borsa de Frankfurt" nonfiltered="4699" processed="4687" dbindex="104730">
 
La Borsa de Frankfurt (Frankfurter Wertpapierbrse) en Frankfurt del Main, (Alemanya) s una borsa de valors definida com mercat secundari oficial, destinat a la negociaci en exclusiva de les accions i valors convertibles o que atorguin dret d'adquisici o subscripci. L'ndex de referncia s el DAX. Les ordres en el mercat alemany es contracten a travs d'un sistema d'ordres de negociaci contnua denominat XETRA.

Dades. 
 Establiment oficial: 1585 ;
 Moviment comercial 2005: 3.800 MM ;
 ndex general: DAX (Deutscher Aktienindex) ;
 Empresa: Deutsche Brse Ag ;





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266803" title="Carcariniforme" nonfiltered="4700" processed="4688" dbindex="104731">


Carcharhiniformes s l'ordre de taurons ms abundant amb 270 espcies, algunes d'elles perilloses per als humans.

Morfologia.

 Mostren una gran diversitat de formes i mides.
 Presenten el cos molt allargat.
 Tenen una aleta anal i dues dorsals.
 Tenen membrana nictitant.;

Hbitat.

Tant poden sser espcies pelgiques (com la tintorera) o bentniques (com el gat).

Distribuci geogrfica.

Sn molt abundants a aiges tropicals, per tamb sn molt freqents a mars temperats.

Famlies.

 Carcharhinidae ;
 Hemigaleidae;
 Leptochariidae ;
 Proscylliidae ;
 Pseudotriakidae ;
 Scyliorhinidae ;
 Sphyrnidae ;
 Triakidae;

Referncies.



Bibliografia.

 Moyle, P. i  J. Cech.: Fishes: An Introduction to Ichthyology, 4a. edici, Upper Saddle River, Nova Jersey, Estats Units: Prentice-Hall. Any 2000.
 Nelson, J.: Fishes of the World, 3a. edici. Nova York, Estats Units: John Wiley and Sons. Any 1994.
 Wheeler, A.: The World Encyclopedia of Fishes, 2a. edici, Londres: Macdonald. Any 1985.

Enllaos externs.

 Encyclopedia of Life ;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266804" title="Charles de La Porte" nonfiltered="4701" processed="4689" dbindex="104732">
Charles de La Porte (Pars, 1602 - Paris, 8 de febrer de 1664), marqus de La Meilleraye, fou un noble i militar francs.

Cos del Cardenal Richelieu, es va casar amb Marie Coeffier d'Effiat, amb qui va tenir un fill, Armand-Charles de La Porte (1632-1713). Fou superintendent de finances de Frana del 1648 al 1649.

Militar expert en setges, va rebre el sobrenom del capturador de ciutats, prenent Port-Louis el 1636 i Hesdin el 1639, sent nomenat mariscal. Durant la Guerra dels Segadors va dirigir el Setge de Perpiny i el Setge de Salses, completant la conquesta francesa del Rossell, i durant la Guerra de la Fronda fou fidel al rei Llus XIV de Frana.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266806" title="Francesc Miralles Bofarull" nonfiltered="4702" processed="4690" dbindex="104733">
Francesc Miralles Bofarull (Tarragona, 1940) s un crtic i historiador catal de l'art. Format a la Universitat de Barcelona, en fou molts anys professor. Treball a Ediciones Destino i fou director de l'Escola Massana de Barcelona. Va ser designat primer director del Museu d'Art Contemporani de Barcelona (MACBA), per poc abans de la inauguraci la designaci fou revocada sense explicacions. Ha estat molts anys crtic d'art al setmanari Destino, i al diari La Vanguardia, entre altre publicacions. Va dirigir la important revista d'histria de l'art "Estudios Pro-Arte".

Coordin la Histria de l'art Catal d'Edicions 62 (des del 1982), i hi public el volum corresponent al segle XX, primera aproximaci seriosa i basada en fonts slides sobre l'art catal contemporani. Ha publicat nombrosos llibres, especialment monografies d'artistes actuals (Pla-Narbona, Gerard Sala, Elena Paredes, Daniel Argimon, Josep S. Jassans, entre d'altres), per les seves aportacions principals sn la monografia Anglada-Camarasa (1981) (en collaboraci amb Francesc Fontbona), que cont el catleg raonat de la seva pintura, la monografia catleg sobre els dibuixos del mateix Anglada (2006), la monografia ms extensa apareguda sobre el ceramista Llorens Artigas (1992), tamb amb catleg de la seva obra, i un conjunt de monografies sobre Joaquim Mir, que han representat l'estudi d'aquest pintor per etapes i que han convertit Miralles en el principal expert de Mir. Tamb ha publicat monografies sobre Oleguer Junyent (1994) i Pere Pruna (1998).





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266807" title="Astrix a Helvcia" nonfiltered="4703" processed="4691" dbindex="104734">
Astrix a Helvcia (francs: Astrix chez les Helvtes) s el setz lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1970

 Sinopsi .
El prefecte de Codante porta una vida plena de luxes a on abunden les orgies, grcies a que desfalca grans quantitats dels tributs que paga la ciutat a Juli Csar. Roma, sospitant de l'estafa, envia a un cuestor per a que informi de les possibles irregularitats fiscals a la zona. Aquest s rebut aparentment de manera cordial, per s enverinat. Rebutjant l'atenci dels metges romans, demana ajut al poblet gal.

Desprs d'examinar-lo, Panormix li informa que per a curar-lo necessita un estel d'argent (Edelweiss), una flor que noms creix als cims d'Helvcia. Al arribar a Helvcia comencen a patir la persecuci de les legions, donat a que el governador s amic del de Codante i desitja que fracassin. Astrix i Oblic aconsegueixen travessar Geneve, el llac Lemanus i, amb l'ajut de diversos helvcis, finalment l'estel d'argent. Al final, Sinusitus s l'nic rom convidat al tradicional sopar nocturn amb que conclouen totes les aventures d'Astrix.

 Comentaris .
 A l'igual que en els seus viatges pel mn, els helvecis apareixen caracteritzats per diversos tpics: la seva obsessi perla neteja, la precisi des rellotges (encara que siguin de sorra), el formatge amb forats, el secret bancari, l'afecci pel muntanyisme i l'obsessi per mantenir la neutralitat i auxiliar a tots els ferits. ;
 Apareix un edifici monumental on es reuneixen els representants de les tribus per parlar de poltica (un antic precedent de les Nacions Unides;
 El senyal per tombar el rellotge de sorra  s "cu-cut!";
 A l'inici de l'aventura es pot observar una orgia romana que reprodueix diverses escenes de la pellcula "Satyricon" (1969) de Federico Fellini;
 Desprs de trencar una roda del carro en el seu viatge a Helvcia, l'Astrix i l'Oblix s'aturen a una estaci de servei on els atn un tal Antarix, que s la mascota de la cadena de benzineres francesa Antar. A la versi anglesa es substitu per la mascota de Micheln;
 El baquer s'anomena Zurix, per Zurich, ciutat famosa pels seus bancs;
 Una seqncia fa apareixer a Guillem Tell i la poma posada sobre el cap del seu fill;
 Els helvcis muntanyencs ja van vestits com de tirolesos (fins i tot amb el barret caracterstic);
 La Fondue s omnipressent a Helvcia.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266813" title="Moixina" nonfiltered="4704" processed="4692" dbindex="104735">

La moixina (Galeus melastomus) s una espcie de taur relativament abundant a les costes dels Pasos Catalans.

Descripci.

 Cos allargat i esvelt.
 Musell llarg.
 Interior de la boca de color negre.
 Amb vlvules nasals petites.
 Sense membrana nictitant.
 T cinc parells de fenedures branquials, el darrer sobre l'aleta pectoral.
 L'aleta caudal presenta una cresta de denticles drmics gruixuts per tot el marge superior.
 La coloraci s marr clara tirant a groguenca, amb taques fosques rodones o rectangulars, que poden fusionar-se.
 El mascle madura sexualment entre els 34 i 42 cm i arriba a fer 60 cm de longitud total.
 La femella madura entre els 39 i 45 cm i assoleix uns 90 cm de longitud mxima.

Hbitat.

Viu en els fons tous entre els 150 i 500 m de profunditat. Ocasionalment se'l troba per sobre dels 55 m i per sota dels 1000 m. 

Alimentaci.

Ingereix principalment invertebrats de fons, com crustacis i cefalpodes, i tamb petits peixos mesopelgics i altres condrictis.

Reproducci.

s ovpar. A la Mediterrnia la fresa es produeix durant tot l'any, encara que amb ms freqncia a l'estiu. Es pensa que pon de 2 a 4 ous, per s'han trobat 13 ous al mateix temps en l'oviducte d'una femella. L'ou s protegit per una cpsula crnia que fa 6 cm de llarg per 3 cm d'ample, de color groguenc, sense llargs filaments i amb dos apndixs curts a cada angle. Es desconeix la longitud total de les cries al naixement, per els individus nedadors ms petits que s'han pogut examinar feien 9 cm.

Aprofitament.

Espcie amb inters comercial. Els exemplars que arriben a les llotges de peix han estat pelats prviament pels pescadors. Es captura amb arrossegament i palangre de fondria.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 105.
 Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest taur. ;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266818" title="Revoluci safr" nonfiltered="4705" processed="4693" dbindex="104737">
S'anomena Revoluci safr la srie de protestes antigovernamentals que es va iniciar a Myanmar (pas tamb conegut amb el seu antic nom, Birmnia) el 15 d'agost de 2007 i que continua viva fins ara. El nom es deu al fet que l'hbit dels monjos budistes que encapalen les protestes s de color de safr. Aquest nom, a ms, serveix per vincular aquestes protestes a les revolucions de colors.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266823" title="Antnio Jos da Silva" nonfiltered="4706" processed="4694" dbindex="104738">
Antnio Jos da Silva (Rio de Janeiro, 8 de maig del 1705   Lisboa, 18 d'octubre del 1739), dramaturg portugus d'origen brasiler conegut com O Judeu (el jueu).

 Biografia .
Fou un dramaturg de religi jueva quan la Inquisici encara perseguia els jueus a Portugal i a les colnies. Avui se'l considera el dramaturg portugus ms conegut de la primera meitat del segle XVIII. Les seves comdies eren representades a l'poca al Teatro do Bairro Alto. 

Se'l considera un dramaturg portugus malgrat haver nascut al Brasil, on va passar la primera infantesa. Tot i que comen exercint com a advocat, es va decantar pel vessant ms creatiu. Va nixer en una famlia de metges, advocats, comerciants... convertits al catolicisme dues generacions abans.

Fou un escriptor prolfic que va criticar, mitjanant la stira, els costums de la societat portuguesa contempornia.

El seu pare, Joo Mendes da Silva, era poeta i un advocat ben vist, i va aconseguir mantenir amagada la seva condici de jueu. La seva mare, Lourena Coutinho, en canvi, fou acusada de jueva perqu l'havien vist fer la neteja de la casa els divendres i van pensar que ho feia per tal de descansar els dissabtes (el sbat  dissabte   s el dia sagrat dels jueus). La mare fou deportada a Portugal, on va ser jutjada per la Inquisici, que va confiscar els seus bns i, per tant, els de la famlia. Quan la mare va ser deportada el pare va decidir traslladar-se a Portugal amb els seus fills, un dels quals, un Antnio de 8 anys. Desprs de tot el trasbals, quan la mare va ser alliberada, la vida familiar va tornar a una relativa normalitat. 

O Judeu va estudiar Dret a la Universitat de Combra, i s'hi interess en la dramatrgia. Durant la seva estada a la universitat fou acusat de jueu per les autoritats a causa d'una stira que va escriure. Desprs de detenir-lo i torturar-lo el van deixar en llibertat.

Les seves obres es van representar diverses vegades a Portugal durant la dcada de 1730; i van ser recollides pstumament, l'any 1744, per Francisco Lus Ameno dins dels dos volums del Teatro Cmico Portugus.

Mantingu amistat amb un dels consellers del rei Joan V, Alexandro de Gusmo. Mentre estudiava a la universitat va entrar en contacte amb un cercle d'intellectuals entre els quals hi havia Francisco Xavier de Oliveira i el pare lvares de Aguiar, que es reunien a casa del comte d'Ericeira. 

En una d'aquestes reunions van fer mofa d'un llibre que criticava els jueus. Uns dies ms tard pagarien per aquesta crtica, ja que el Sant Ofici va anar a casa de l'Antnio i el va detenir. Van demanar-li quina era la seva confessi i van dir-li que estava acusat de prctiques jueves i que per tal d'absoldre'l havia de denunciar tothom qui conegus que fos jueu. Va denunciar una tia morta, per no va ser suficient. Fou interrogat i torturat diverses vegades, fins que va abjurar i va jurar que no tornaria a caure en heretgia. Aleshores fou alliberat mentre la seva mare continuava empresonada. Afectat, va comenar a allunyar-se dels antics amics, dels familiars, i a freqentar convents perqu ning dubts de la seva condici. 

Tres anys desprs la seva mare va ser alliberada (l'octubre de 1729) i ell va comenar a recuperar-se. El mateix 1729 va escriure una obra per a ser representada en el casament del 
fill del rei Joan V. Amb aquest fet el seu nom penetrava en els cercles de la cort quan el teatre esdevenia un dels entreteniments ms importants del moment.

Va comenar a escriure obres per al pblic en general i no noms per als nobles de la cort. Durant aquests anys (cap al 1733) es casa amb la seva cosina Leonor Maria de Carvalho, que tamb havia patit les persecucions de la Inquisici.

Tot i que les seves obres superaven la censura (no sense problemes), la Inquisici intentava trobar-hi indicis judatzants. L'any 1737, quan ms gaudia de la bona reputaci com a dramaturg, una treballadora de la casa el va denunciar davant del Sant Ofici (tamb a la famlia). La causa van ser uns afers amorosos mal resolts. L'aniversari de la seva filla va coincidir amb el dia gran dels jueus (el Yom Kippur). Van irrompre a casa seva unes persones en nom de la Inquisici; es van endur l'Antnio, la seva mare, la seva dona i la treballadora de la casa sense que ella ho espers. Una vegada empresonada, la dona cridava que volia desmentir-ho tot, per no en van fer cas. Uns dies desprs va aparixer morta.

Ell, empresonat, dejunava i es debilitava; aleshores els botxins van creure que seguia el dej jueu. Per tal d'espiar-lo van fer entrar a la seva cella dos criminals que afirmaven que els va convidar a seguir els preceptes jueus. La paraula dels dos empresonats va tenir ms pes que la de gent com el rei, que intent intercedir per ell sense xit. L'any 1739, amb 34 anys, va ser condemnat a mort a Lisboa mitjanant un auto de fe. Primer el van degollar i desprs el van llenar a les flames.

Bernardo Santareno, d'origen jueu, va escriure la novella El Judeu l'any 1969, inspirada en el dramaturg. L'any 1995 Jom Tob Azulay va filmar una pellcula amb el mateix nom on narrava la vida d'Antnio Jos da Silva.

O Judeu apareix als manuals d histria de la literatura tant portuguesos com brasilers. Se li atribueixen 8 obres que sn comdies musicades representades per titelles. A l'actualitat, algunes d'aquestes obres encara sn representades.

 Obres .
 Vida do Grande Dom Quixote de La Mancha e do Gordo Sancho Pana (1733);
 Esopaida, ou Vida de Esopo (1734);
 Os Encantos de Medeia (1735);
 Anfitrio, ou Jpiter e Alcmena (1736);
 Labirinto de Creta (1736);
 As Variedades de Proteu (1737);
 Guerras do Alecrim e da Manjerona (1737);
 Precipcio de Faetonte (1738);

 Enllaos .
 Resum biogrfic ;
 Resum biogrfic ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266824" title="Revolucions de colors" nonfiltered="4707" processed="4695" dbindex="104739">
Revolucions de colors s el nom collectiu que es dna a una srie de mobilitzacions poltiques, iniciades en l'espai ex-sovitic per que s'han escampat a altres llocs del mn, com Myanmar o Orient Mitj, en qu els manifestants s'oposen a un lder autoritari i adopten un color especfic com a smbol de la seva protesta.

Aquestes protestes tenen en com l'utilitzaci de la no-violncia i un discurs democratitzador, lliberal i prooccidental. Tamb hi sol coincidir la presncia d'ONGs i organitzacions d'estudiants. Aquestes mobilitzacions han tingut resultats diversos per en general han tingut suficients triomfs per fer-se sentir, i el seu eco ha provocat que lders com Vladmir Putin a Rssia o Aleksandr Lukaixenko a Bielorssia hagin pres mesures per impedir-ne l'extensi.

Revolucions amb xits.
Derrocament de Slobodan Miloevi  a Iugoslvia, any 2000.
Revoluci Rosa: sortida del poder de Eduard Xevardnadze a Gergia l'any 2003.
Revoluci Taronja: elecci de Vktor Iixtxenko a Ucrana l'any 2004.
Revoluci de les tulipes: expulsi del govern d'Askar Akaiev a Kirguistan l'any 2005.
Revoluci del cedre: sortida de les forces de Sria del Lban l'any 2005.

Revolucions sense xit.
Revoluci Blanca, intent de derrocar Aleksandr Lukaixenko a Bielorrsia.
Revoluci Safr, intent dels monjos budistes de derrocar la dictadura militar de Myanmar.

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266825" title="Revoluci taronja" nonfiltered="4708" processed="4696" dbindex="104740">

La revoluci taronja (ucrans:                      ) s el nom amb qu es coneix la srie de protestes i manifestacions que es van dur a terme a Ucrana de novembre del 2004 a gener del 2005 desprs d'unes eleccions presidencials.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266826" title="Can Carbonell" nonfiltered="4709" processed="4697" dbindex="104741">

Can Carbonell s una masia del terme de Sant Just Desvern situada al marge dret gaireb a la capalera de la riera de Pahissa o Vall de Sant Just.
El document ms antic guardat per l'actual propietari i escrit en llat sobre pergam est datat l'any 1251 i es pot considerar l'nica casa documentada de sant Just Desvern que des d'aquella data fins al dia d'avui (2008) ha anat passant de pares a fills sense canviar de famlia ni de nom.
Actualment l'agricultura noms s'hi practica de forma residual quedant els antics conreus com a terres de pastura dels ramats d'ovelles que transiten per la poblaci. Dins del mas hi ha un restaurant de cuina tpica catalana.

 Histria .
Aquesta casa s de les primeres documentades que han existit en el poble de Sant Just Desvern i que d'aquestes primitives s de les que fins el dia d'avui han conservat el seu primer i nic nom.
Dins de l'arxiu parroquial la trobem ja citada en un document del 17 de gener de l'any 1304 en motiu d'una visita pastoral feta a la parrquia on hi apareix el nom d'en Mateu Carbonell. La primera partida de baptisme escrita en els llibres de la parrquia porta la data de 2 de setembre de 1506 i correspon a Joan Francesc Carbonell aix com tamb la segona s d'un infant amb el mateix cognom. En diverses poques Can Carbonell va formar ms d'una branca familiar que van ocupar altres cases dins del poble, aquest fet va donar motiu a afegir qualificatius a les cases ocupades per les persones de la primera Casa Carbonell. Aix veiem que l'actual casa de Can Carbonell, surt documentada a mitjans segle XV amb el nom de Can Carbonell de la Muntanya; el 1505, es cita una altre casa anomenada Carbonell de la Carnisseria, que ocup una casa ja desapareguda i que es conegu ms tard com Can Geroni situada ms o menys a l'actual Avinguda de la Industria; ms endavant, el 1648, est documentada Can Carbonell de la Plaa, que s la casa que avui encara alg coneix amb el nom de Can Madorellet a l'actual plaa Verdaguer.

El cognom Carbonell est esmentat moltes vegades en els diversos arxius existents en motiu d'ocupar crrecs tant a la parrquia com a l'ajuntament o com durant diferents poques. Com a crrecs parroquials destaquem: Obrers de l'esglsia, Bernat Carbonell el 1621; Jaume Carbonell de la Plassa i Bernat Carbonell de la Muntanya el 1630; Pau Carbonell el 1667 i el 1671; un altre Pau Carbonell el 1745. De Sagristans serviren: Bernat Carbonell de la Muntanya, els anys 1622, 1632 i 1642; Pau Carbonell de la Muntanya, els anys 1653, 1663 i 1673; Francesc Carbonell de la Muntanya els anys 1682, 1691 i 1700; Pau Carbonell i Joan Baptista Carbonell el 1709. Foren Batlles o  Alcaldes i Jurats, els anys 1621 i 1642 Bernat Carbonell de la Muntanya i Pau Carbonell de la Muntanya, el 1669. 
Amb el crrec de regidor deg hi ha citats l'any 1811 Miquel Carbonell; l'any 1837 Pau Carbonell te el crrec d'alcalde; els anys 1842, 1850 i de 1861 a 1863 s alcalde Josep Carbonell; Joaquim Carbonell i Modolell fou alcalde de Sant Just en dues ocasions: de l'1 de gener de 1912 a l'1 de gener de 1918 i del 2 d'octubre de 1923 al 15 d'abril de 1931 i Josep Carbonell i Llobet fou Regidor de l'ajuntament de Sant Just entre 1946 i 1952 .

 L'edifici .
L'estat actual de l'edifici s fruit de diverses ampliacions fetes durant la seva dilatada existncia. Durant les ltimes reformes realitzades el 1988 es van descobrir les lnies del que fou la faana principal en la que s'hi veia la forma d'una antiga teulada a dues vessants simtriques, o sigui d'una de les formes ms tpiques de les masies catalanes. Els indicis semblen indicar que a principis del segle XIX es van enlairar les estances de l'extrem sud de la casa fent-hi a sobre unes golfes. Aquesta remodelaci li va conferir l'actual fesomia irregular de la teulada tenint el vessant que dona al nord molta ms llargada que el del cant sud.
A finals del segle XIX es va construir l'actual cup del vi, construcci aquesta, que queda sense comunicaci interior de la resta de la casa.
Tota la casa consta de planta baixa amb l'espaiosa entrada al voltant de la qual hi ha, d'esquerra a dreta, la cuina, l'escala d'accs al primer pis, l'entrada al celler i el celler, l habitaci del forn de pa i el menjador.
Al primer pis hi ha l'estana del masover, que te una entrada totalment independent, i les habitacions al voltant de la sala. En una d'elles existeix l'escala per pujar a les golfes les que noms ocupen el vessant sud de la casa.
Tota la casa est tancada per un mur de protecci que encercla un espais pati, en el centre del qual hi ha un majestus i centenari lledoner. En un cos adossat al cant nord hi ha els corrals, quadres i altres dependncies amb un pis a sobre amb finestres amb arcades de mig punt que tamb feia el servei de golfes.

 Els conreus i el bestiar .
Com a masia de sec, can Carbonell es va dedicar tota la vida als conreus ms propis de les zones seques de Catalunya: els cereals, la vinya i l olivera.
Degut a la orografia muntanyenca de la seva propietat els cereals sempre van ocupar una extensi molt minsa dedicant-se els terrenys ms plans al blat, l ordi i la civada. Prova d aquest conreu son les dues sitges folrades de diversos tipus de rajola que hi ha a l entrada de la casa.
Del conreu de l olivera noms en queden els testimonis d alguns arbres estesos pels camps i la base del que fou el mol d oli aix com la seva roda de pedra.
La vinya va ocupar una gran part del conreu del mas. En sn testimoni el celler que va existir fins la dcada dels 1980 i que podia encabir ms de 10 botes de 20 crregues (1 crrega = 121 litres) per al vi blanc i el vi negre i d altres de ms petites pel vi bo, la mistela i el moscatell i la sala amb el cup i la premsa que encara avui podem contemplar. A finals del segle XIX o a comenaments del segle XX la malura de la filloxera va malmetre gran part d aquest conreu, no solament a Sant Just sin a tot Catalunya, i va suposar un canvi d orientaci passant molta part del cultiu de la vinya al conreu del garrofer. La gran gelada del febrer de 1956 va malmetre aquest conreu quedant totalment abandonats els terrenys passant en gran part, amb els anys, a ser ocupats per bosc de pins i alzines.
Altres tipus d arbres com ametllers, tarongers, pereres, figueres tamb han estat presents en el medi productiu del mas com a producte de venda o de consum propi.
El conreu dels farratges com l'alfals i sorgo tamb van tenir la seva importncia a partir del moment de la implantaci de les vaques.    
Les terres ms esponjoses i ms baixes a tocar del torrent sempre s han dedicat a l horta de regadiu. L'aigua recollida per les mines excavades des d antic o pels pous perforats a partir de l electrificaci de la casa duta a terme l any 1949 sn els elements que han proporcionat l aigua necessria per la vida humana i pel conreu.
Actualment tenim el testimoni de quadres i corrals per entendre que sempre hi va haver bestiar. Cavalls per la tracci animal de les feines del camp i altres bsties com porcs, cabres i aviram pel consum propi i per a la venda. Fou a finals del segle XIX quan Joaquim Carbonell i Modolell va dedicar-se tamb al negoci de la llet introduint vaques estabulades, primer al mas i posteriorment a partir de 1904 a la casa nova dins del poble. El negoci de la llet extreta de les prpies vaques va existir fins fer-se com en el mercat el sistema de venda de llet envasada cosa que a can Carbonell va succeir el 1962.  

 L arxiu documental familiar .
Com ja s ha esmentat el document ms antic guardat a l arxiu documental de la famlia Carbonell est datat del 1251. A partir d aquesta data existeixen 19 pergamins escrits en llat i molts documents en paper escrits tamb en llat, catal, francs i castell.
Testaments, captols matrimonial, censos, contractes de compres i vendes, correspondncia, factures i rebuts i moltes anotacions sn el fons d aquest arxiu. Una cpia microfilmada de tots aquests documents es troba des de 1995 a l Arxiu Histric de Sant Just Desvern de Can Ginestar a disposici de tots els estudiosos.
 

Referncies.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266829" title="Introspective" nonfiltered="4710" processed="4698" dbindex="104742">


Introspective s el quart disc del grup de pop electrnic Pet Shop Boys. Va aparixer al mes d'octubre de 1988.

Introspective s un disc peculiar entre el catleg dels PSB: noms t sis canons i totes elles apareixen en versions llargues, orientades principalment cap a la pista de ball (la can ms curta dura sis minuts i quart). Com en el cas del disc anterior, Introspective fou supervisat per diversos productors, entre ells Trevor Horn, que produ "Left to my own devices" (que, a ms, compta amb arranjaments orquestrals). Totes les peces sn molt ballables, i mostren la influncia que el gnere House estava tenint sobre ells, constatable especialment en els temes "It's alright" o "Always on my mind/In my house". 

Per a aquest lbum, els PSB recuperaren "Always on my mind", que els havia donat un nmero 1 britnic el Nadal anterior. El primer senzill fou "Domino dancing", produt per Lewis A. Martine (que li don un toc proper a la msica llatinoamericana) i enregistrat amb una secci d'instruments de vent. Una altra can que recuperaren s "I'm not scared", que Lowe i Tennant havien compost per al grup angls Eighth Wonder, i que signific el seu ms gran xit.

A l'any 2001, EMI reedit els primers discos dels Pet Shop Boys, afegint-los un segon CD amb temes indits, cares B i noves versions de peces del seu repertori. Aquest segon CD va rebre el nom de "Further listening 1988-1989".

Temes.

7 90868 2.

 Left to my own devices - 8,16;
 I want a dog - 6,15;
 Domino dancing - 7,40;
 I'm not scared - 7,23;
 Always on my mind / In my house (Thompson/James/Cristopher) - 9,05;
 It's alright (Sterling Void) - 9,24;

Further Listening 1988-1989.

 I get excited (you get excited too) - 5,35;
 Don Juan (Maqueta) - 4,22;
 Domino Dancing (Maqueta) - 4,47;
 Domino Dancing (Versi alternativa) - 4,52;
 The sound of the atom splitting - 5,13;
 What keeps mankind alive? - 3,26;
 Don Juan (disco mix) - 7,35;
 Losing my mind (disco mix) - 6,09;
 Nothing has been proved (demo for Dusty) - 4,51;
 So sorry i said (demo for Liza) - 3,26;
 Left to my own devices (7" mix) - 4,47;
 It's alright (10" version) - 4,47;
 One of the crowd - 3,56;
 It's alright (7" version) - 4,20;
 Your funny uncle - 2,18;

 Tots els temes escrits per Chris Lowe i Neil Tennant menys on s'especifiqui una altra cosa.

Senzills.

 Always on my mind / Do I have to? (30 de novembre de 1987);
 Domino dancing / Don Juan (Setembre de 1988);
 Left to my own devices / The sound of the atom splitting (14 de novembre de 1988);
 It's alright / One of the crowd - Your funny uncle (1 de juliol de 1989);

Dades generals.

 Pet Shop Boys: Chris Lowe i Neil Tennant.

 Temes publicats per Cage Music Ltd./10 Music Ltd., excepte "Always on my mind" (Screen Gems/EMI Music Ltd.) i "It's alright" (EMI Music Ltd.).

 Disseny de portada: Mark Farrow i Pet Shop Boys.

 Fotografies: Eric Watson.

Dades per can.

1. "Left to my own devices". Producci: Trevor Horn i Stephen Lipson. Enginyer de so: Stephen Lipson. Arranjaments orquestrals i direcci: Richard Niles. Veus addicionals: Sally Bradshaw.

2. "I want a dog". Producci: Pet Shop Boys. Enginyers de so: David Jacob i Mike Nielson. Mescles i producci addicional: Franke Knuckles. Enginyer de mescla: John Poppo. Piano solista: John Millan.

3. "Domino dancing". Producci: Lewis A. Martine per a Pantera Productions. Productors associats: Pet Shop Boys. Enginyers de so: Mike Couzzi i Lewis A. Martine. Enginyer assistent: Ceaser Sogbe. Mesclat per Lewis A. Martine, Rick "Billy Bob" Alonso i Mike Couzzi. Teclats addicionals: Fro Sossa, Mike Bakst. Guitarra: Nestor Gmez. Secci de metalls: Tony Conception, Kenneth William Faulk, Dana Tebor, Ed Calle. Arranjaments de metall: Lewis A. Martine. Partitura: Mike Bakst. Trompeta solista: Tony Conception. Veus addicionals: The Voice In Fashion.

4. "I'm not scared". Producci: Pet Shop Boys i David Jacob. Enginyer de so: David Jacob. Programaci de Fairlight: Blue Weaver.

5. "Always on my mind/In my house". Producci: Julian Mendelssohn i Pet Shop Boys. Enginyer de so: Julian Mendelssohn. Programaci de Fairlight: Andy Richards i Gary Maugham.

6. "It's alright". Producci: Trevor Horn i Stephen Lipson. Enginyer de so: Stephen Lipson. Veus addicionals: Judy Bennett, Sharon Blackwell, H. Robert Carr, Mario Friendo, Derek Green, Michael Hoyte, Herbie Joseph, Paul Lee, Gee Morris, Dee Rickets, Iris Sutherland, Yvonne White.

Enllaos externs.

 http://www.psb-discography.com;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266830" title="Expulsi" nonfiltered="4711" processed="4699" dbindex="104743">


L'expulsi s tracta d'una sanci, en principi aplicada als estrangers segons el qual s porta als mateixos al seu pas o regi amb la imposici de no tornar. Moltes voltes aquestos decrets d'expulsi enduen en si mateixos components racistes, tnics i/o de xenofbia.

Entre les expulsions ms importants o destacades a la Pennsula Ibrica tenim:

L'expulsi dels jueus.
L'expulsi dels moriscos.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266843" title="Hard edge" nonfiltered="4712" processed="4700" dbindex="104744">

Hard Edge s un estil artstic que s'expressa bsicament mitjanant tcniques pictriques.
Predominen les lnies geomtriques. Utilitza colors primaris: vermell, groc i blau sorgeix com una reacci a l'expressionisme abstracte.
Un dels seus principals artistes fou Ellsworth Kelly.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266845" title="Shelley Winters" nonfiltered="4713" processed="4701" dbindex="104745">

Shelley Winters, nascuda Shirley Schrift (St. Louis, Missouri, 18 d'agost de 1920 - Beverly Hills, Califrnia, 14 de gener de 2006), fou una actriu de teatre i de cinema nord-americana.

Carrera.

Els seus pares s'installen a Nova York on Shelley creix. Debuta sobre les taules com a aficionat a petits teatres tot ocupant usos subalterns. Mant papers menors en comdies a Broadway abans que en un es fixi desprs compromesa per la Columbia el 1943.

Marxa llavors a Hollywood on se la transforma fsicament per respondre als canons imposats per la indstria del cinema.

Als seus comenaments, s'ha de conformar amb aparixer en produccions menors que no sn a l'altura de les seves esperes. Desprs, despenja un paper dramtic en Othello de George Cukor el 1948. Grcies a aquest paper interessant, la seva imatge es transforma llavors que la Columbia tenda de campanya de mantenir-la al registre de les "rosses sexy" per competir amb Lana Turner. Per la Paramount t altres ambicions i el contracta el 1949 en The Great Gatsby d'Elliott Nugent, desprs en Una plaa al sol de George Stevens (1951) on obt l'any segent el seu primer nomenament en els Oscars.

Llavors, la Metro-Goldwyn-Mayer la fa girar a La Torre d'ambiciosos de Robert Wise (1954). El seu reconeixement com a comedianta s d'ara endavant guanyat. Desprs s l'United Artists que l'utilitza en The Night of the Hunter del seu amic Charles Laughton el 1955. Cap a la fi dels anys 1950, torna al teatre abans que George Stevens li ofereixi el paper de la mare al diari d'Anna Frank el 1959 que li val el seu segon nomenament en els Oscars i la seva primera recompensa (Oscar del millor segon paper femen).

En els anys 1960, continua brillantment la seva carrera tant al teatre a  Nova York amb el Group Theatre com en el cinema. Juga a les habitacions Un tramvia anomenat Desig i La Nit de la iguana de Tennesse Williams i Dos sobre el gronxador de William Gibson. Les seves tries en el cinema la condueixen cap a John Frankenheimer per a The Young Savages (1961), Stanley Kubrick per al qual encarna la mare de qui un es mofa de la clebre Lolita (1962) o Guy Green per a Una cantonada de cel blau (1965) on obt el seu segon Oscar.

El decenni segent, obt un nou nomenament el 1973 per a L'Aventura del Posidon, pellcula catstrofe de Ronald Neame. Considera llavors diversos papers per a la televisi tot continuant girant en el cinema fins al final dels anys 1990.

Shelley Winters posseeix la seva estrella sobre l'Hollywood Walk of Fame al 1750, Vine Street.

Vida privada.

En la seva autobiografia Shelley, l'actriu hi revela la seva vida tumultuosa, els seus amors amb Burt Lancaster, John Ireland, les seves esposalles amb Farley Granger.

Shelley Winters ha estat casada amb Mack Paul Mayer de 1943 a 1948, a l'actor itali Vittorio Gassman ( del qual t una noia Vittoria ), de 1952 a 1954 i a l'actor Anthony Franciosa de 1957 a 1960. S'anotar que aquest ha mort el 19 de gener de 2006, sigui cinc dies desprs de Shelley.

Els seus amics tenen per a nom Marilyn Monroe, Howard Hughes, Marlon Brando, Charles Laughton entre altres.

Filmografia.
1943 : What t Woman! : Secretari;
1944 : The Racket Man : petit paper;
1944 : Sailor's Holiday : Glria Flynn;
1944 : Knickerbocker Holiday : Ulda Tienhoven;
1944 : Les Reines de Broadway (Cocuc Corista) : noia;
1944 : She's t Soldier Too : 'Silver' Rankin;
1944 : Enamorament sobtat (Together Again) : jove dona;
1945 : Aquesta nit i sempre (Tonight and Every Night) : Bubbles;
1945 : Sala de ball in Manhattan : Margie;
1945 : Escape in the Fog : conductor de taxi;
1945 : Aladin i la lmpada meravellosa (T Thousand and One Nights) : Handmaiden;
1946 : The Fighting Guardsman : Nanette;
1946 : Two Smart People : Princesa;
1947 : La Notcia Orlans (New Orleans) : Miss Holmbright (secretari de Nick a Chicago);
1947 : Sal in t Big Way : noia de la Jniora League;
1947 : The Gangster : Hazel;
1947 : Othello (A dobla life) : Pat Kroll;
1947 : Killer McCoy : caadora d'autgraf;
1948 : El Riu vermell (Red River) : Dance Hall Girl in Vag Tren;
1948 : Larceny : Tory;
1948 : La Presa (Cry of the City) : Brenda Martingale;
1949 : Take One False Step : Catherine Sykes;
1949 : El Preu del silenci (The Great Gatsby) : Myrtle Wilson;
1949 : Johnny Stool Pigeon : Terry Stewart;
1950 : Winchester '73 : Lola Manners;
1950 : South Sea Sinner : Coral;
1950 : Frenchie : Frenchie Fontaine;
1951 : The Raging Tide : Connie Thatcher;
1951 : Amenaces en la nit (He Ran All the Way) : Peggy Dobbs;
1951 : Una plaa al sol (A Colloca in the Sun) : Alice Tripp;
1951 : Simfonia en 6.35 (Behave Yourself!) : Kate Denny;
1952 : Fon Call from t Stranger : Bianca Carr, lies "Binky Gay";
1952 : Meet Danny Wilson : Joy Carroll;
1952 : Passatge prohibit - El retomb gruny (Untamed Frontier) : Jane Stevens;
1952 : La Dona sense llei (My Man and I) : Nancy;
1954 : To Dorothy t el Seu : Myrtle La Mar;
1954 : Tennesse Camp : Sarah Wurble;
1954 : La Brigada heroica (Saskatchewan) : Grace Markey;
1954 : Playgirl : Fran Davis;
1954 : La Torre dels ambiciosos (Executive Suite) : Eva Bardeman;
1954 : Mambo : Toni Salerno;
1955 : I Am t Camera : Natalia Landauer;
1955 : La Nit del caador (The Night of the Hunter) : Willa Harper;
1955 : The Treasure of Pancho Villa : Ruth Harris;
1955 : El Gran ganivet (The Big Knife) : Dixie Evans;
1955 : La Por al ventre (I Died t Thousand Times) : Casa Gibson;
1959 : El diari d'Anne Frank (The Diary of Anne Frank) : Mrs Petronella Van Daan;
1959 : El Cop de l'escala (Odds Against Tomorrow) : Vagoneta;
1960 : Let No Man Write My Epitaph : Nellie Romano;
1961 : El Temps del cstig (The Young Savages) : Mary di Pace;
1962 : Lolita : Coca Haze / Humbert;
1962 : Les Relacions culpables (The Chapman Report) : Sarah Garnell;
1963 : Wipe-out (TV);
1963 : The Balcony : Senyora Irma;
1963 : Wives and Lovers : Fran Cabrell;
1964 : Les Dues rivals (Gli Indifferenti) : Lisa;
1964 : A House Is Not t Home : Polly Adler;
1965 : La major histria mai explicada (The Greatest Story Ever Told) : Dona que s polida;
1965 : Una cantonada de cel blau (A Patch of Blue) : Rose-Ann D'Arcy;
1966 : The Three Sisters : Natalya;
1966 : Detectiu privat (Harper) : Fay Estabrook;
1966 : Alfie (Alfie) : Ruby;
1967 : Enter Laughing : Mrs Emma Kolowitz;
1968 : Els Caadors de cabelleres (The Scalphunters) : Kate;
1968 : Les Tropes de la clera (Wild in the Streets) : Mrs Daphne Flatow;
1968 : Buona ser la Senyora Campbell (Buona Sera, Mrs. Campbell) : Shirley Newman;
1969 : Arthur! Arthur!
1969 : The Mad Room : Mrs Armstrong;
1970 : Bloody Mama : Kate Barker (la meva);
1970 : How Do I Es Cargola Thee? : Lena Mervin;
1970 : L'indi (Flap) : Dorothy Bluebell;
1971 : Whoever Slew Auntie Roo? : Rosie Forrest;
1971 : What's the Matter with Helen? : Helen Hill (Martin);
1971 : Revenja (TV) : Amanda Hilton;
1971 : A Death of Innocncia (TV) : Elizabeth Cameron;
1972 : Something to Hide : Gabriella;
1972 : Adventures of Nick Carter (TV) : Bess Tucker;
1972 : L'Aventura del Poseidon (The Poseidon Adventure) : Bonica Rosen;
1973 : The Devil's Daughter (TV) : Lilith Malone;
1973 : Les Coses de l'amor (Blume in Es Cargola) : Mrs Cramer;
1973 : Dinamita Jones (Cleopatra Jones) : Mommy;
1974 : Rquiem per a un colom (Big Rose: Doble Trbol) (TV) : Rosa Winters;
1974 : The Sex Symbol (TV) : Agatha Murphy;
1975 : Poor Pretty Eddy : Bertha;
1975 : El Viatge de la por (Journey Into Fear) : Mrs Mathews;
1975 : Diamonds : Zelda Shapiro;
1975 : That Lucky Touch : Diana Steedeman;
1976 : La Dlia scarlatta;
1976 : Next Stop, Greenwich Village : Fay Lapinsky;
1976 : L'Arrendatari : la conserge;
1976 : Frosty's Winter Wonderland (TV) : Crystal (veu);
1977 : Mim Bluette ... fiore del mio giardino : Caterina;
1977 : Gran bollito : Lea;
1977 : Tentacles (Tentacoli) : Tillie Turner;
1977 : Burgs molt petit, petit (Un Borghese flaut flaut) : Amalia Vivaldi;
1977 : Peter i Elliott el drac (Pete's Dragon) : Lena Gogan;
1978 : King of the Gypsies : Reines Rachel;
1978 : The Initiation of Sarah (TV) : Mrs Erica Hunter;
1979 : La Novella d'Elvis (Elvis) (TV) : Gladys Presley;
1979 : The Visitor : Jane Phillips;
1979 : Citat en feu (City hom Fire) : Infermera Harper Andrea;
1979 : Rudolph and Frosty's Christmas in July (TV) : Crystal (veu);
1979 : The Magician of Lublin : Elzbieta;
1979 : Terror a bord ("The French Atlantic Affair") (fullet TV) : Helen Wabash;
1981 : S.O.B. : Eva Brown;
1981 : Looping - Der bolquer Traum vom kurzen Glck : Carmen;
1983 : Emma and Grandpa hom the Farm (TV) : La narradora;
1983 : Fanny Hill : Mrs Cole;
1984 : Ellie : Cora Mae Jackson;
1984 : Over the Brooklyn Bridge : Becky;
1985 : Ja Vist : Olga Nabokova;
1985 : Alice al pas de les meravelles (Alice in Wonderland) (TV) : Ocell son;
1986 : Witchfire : Lydia;
1986 : Very Close Quarters : Galina;
1986 : The Delta Force : Edie Kaplan;
1988 : Purple People Eater : Rita;
1989 : An Unremarkable Life;
1990 : Touch of t Stranger;
1991 : Stepping Out : Mrs Fraser;
1992 : No plora la meva bonica (Weep No More, My Lady) (TV) : Vivian Morgan;
1993 : The Pickle : Yetta;
1994 : El Silenci dels pernils (Il Silenzio dei prosciutti) : Mrs Motel (La mare);
1995 : Heavy : Dolly Modino;
1995 : Backfire! : The Good Lieutenant;
1995 : Jurat Duty : Mrs Collins;
1995 : Mrs. Munck : Tia Monica;
1995 : Raging Angels : via Ruth;
1996 : Retrats de dones (The Portrait of t Lady) : Mrs Touchett;
1999 : Gideon : Mrs Willows;
1999 : La Va Bombar : Prof. Summers;

Recompenses i Nomenaments.

Recompenses.
1959 : Oscar del millor segon paper femen per al Diari d'Anna Frank;
1966 : Oscar del millor segon paper femen per a Una cantonada de cel blau;

Nominacions.
1952 : Nominaci a l'Oscar de la millor actriu per a  Una plaa al sol ;
1973 : Nominaci a l'Oscar del millor segon paper femen per a L'Aventura del Posid;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266851" title="Omar al-Bashir" nonfiltered="4714" processed="4702" dbindex="104746">
Omar Hasan Ahmad al-Bashir  (                   , nascut l'1 de gener del 1944) s un cap militar i poltic sudans i l'actual president d'aquest pas.



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266861" title="Francesc Miralles" nonfiltered="4715" processed="4703" dbindex="104747">

 Biografia;
 Francesc Miralles i Arnau (Valncia, 1871   Pars, 1922), ballar amb gran anomenada a Frana i a Rssia, on actu per als tsars. Dirig l'pera de Pars;
 Francesc  Miralles i Bofarull (Tarragona, 1940), historiador de l'art, director de lHistria de l'art catal d'Edicions 62;
 Francesc Miralles i Contijoch (Barcelona, 27 d'agost del 1968), escriptor i periodista. Premi Gran Angular de literatura juvenil 2002 per Un Haik per a l'Alcia, premi Columna Jove 2006 per Interrail;
 Francesc Miralles i Galaup (Valncia, 1848   Barcelona, 1901), pintor, deixeble de Ramon Mart i Alsina;
 Francesc Miralles i Garcia, autor dEls homes i les pedres: la pedra seca a Vilafranca (Castell de la Plana: Diputaci Provincial, 2002);
 Francesc Miralles i Mascar (Algaida, 1978), alcalde d'Algaida pel PSOE (2007);
 Francesc Miralles i Torner (Sabadell, 1955), professor universitari, des del 2007 director de la Fundaci Observatori per a la Societat de la Informaci de Catalunya, autor de diversos textos;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266865" title="Industrial Workers of the World" nonfiltered="4716" processed="4704" dbindex="104748">

Industrial Workers of the World  Treballadors Industrials del Mn  (IWW o els Wobblies) s un sindicat fundat als Estats Units d'Amrica o que s'organitza a partir dels principis del sindicalisme revolucionari.

Histria.
La IWW nasqu el 27 de juny de 1905 en un congrs fundacional celebrat a Chicago. Al darrere de la fundaci del sindicat hi havia el poltic socialista Eugene V. Debs, cap del Socialist Party of America, desitjs de disposar d'una central sindical de classe forta, amb unes prctiques molt ms revolucionries i poltiques que els altres dos grans sindicats del moment: l'American Federation of Labour i el Congress of Industrial Organizations, caracteritzats per la seva seva prctica reformista.

Des d'un primer moment, la IWW es mostr molt combativa i organitz algunes de les grans vagues del decenni de 1910 als Estats Units. Tanmateix, la seva rellevncia pblica arrib pel rebuig a l'entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial, la qual cosa supos l'arrest de la majoria dels seus quadres i la seva posterior condemna per traci. Amb tot, vers l'any 1923 tenia uns 100.000 afiliats i influncia sobre uns 300.000 treballadors.

Organitzaci.
La IWW s una central sindical tericament sindicalista revolucionria que advoca per sser el sindicat horitzontal i de classe del proletariat del mn. Si b que encara s un sindicat anglosax, t seccions arreu dels pasos occidentals, les ms importants de les quals sn Alemanya, Austrlia, Canad i Gran Bretanya.

Tot i que mai cap document fundacional del sindicat ho ha reflectit, la central sindical es caracteritza per sser l'organitzaci anarcosindicalista dels Estats Units. La ideologia dominant dels seus afiliats usualment s l'anarquisme. Un exemple d'aquest fet s la militncia de Noam Chomsky al sindicat.

 Vegeu tamb .
Sindicalisme revolucionari;
Anarcosindicalisme;
Autogesti;

 Enllaos externs .
Lloc web de la Industrial Workers of the World;
Industrial Workers of the World - Austrlia ;
Industrial Workers of the World - Canad ;
Industrial Workers of the World - Gran Bretanya ;





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266872" title="Bartholomeus Spranger" nonfiltered="4717" processed="4705" dbindex="104749">


Bartholomeus Spranger (Anvers, 21 de mar de 1546 - Praga, 1611) va ser un pintor, dibuixant i gravador manierista flamenc que va treballar a cort praguesa de Rodolf II.

Biografia.
Joventut i formaci (1546-1565).
Nascut a Anvers, Bartholomeus Spranger va ser un dels pintors de ms anomenada de la seua poca. Havent demostrat gran talent artstic des de la infncia, Bartholomeus va ser enviat a l'edat d'onze anys a aprendre pintura amb diversos mestres: el pintor d'Anvers Jan Mandijn  originari de Haarlem i especialitzat en les "extravagncies" a la manera de Hieronymus Bosch  (fins el 1559, any de la mort de Mandijn), o els paisatgistes Frans Mostaert (1560) i Cornelis van Dalem (des del 1560, any en qu Mostaert mor de pesta, fins al 1564). Estudi tamb, mitjanant els gravats, les obres manieristes de Frans Floris i de Parmigianino.
Una vegada concls el seu aprenentatge (1564), va visitar en primer lloc Pars i Li, abans de viatjar, l'any 1565, a la veritable ptria del Renaixement de les Arts: Itlia.

Estada a Itlia (1565-1575).
Durant vuit mesos va treballar a Mil, on va aprendre la tcnica del destemple, desprs ho va fer a Parma sota la direcci d'un alumne de Correggio, Bernardino Gatti, executant uns frescos per a la cpula de Santa Maria della Steccata (1566). Va participar tamb en la realitzaci de la decoraci de l'arc de triomf erigit per a l'entrada de Maria de Portugal. Arribat a Roma l'any 1566, entr al servei del cardenal Alexandre Farnesi, a qui havia estat presentat pel miniaturista Giulio Clovio (1567-1569). Sota comanda del cardenal i amb direcci de Federigo Zuccaro, Spranger va realitzar uns frescos de paisatges al palau Farnesi de Caprarola (1570).

Presentat al papa Pius V per Alexandre Farnesi, va entrar al servei sel pontfex (juliol de 1570), per a qui va realitzar un cicle pictric sobre el tema de la Passi, aix com un Judici Final. Desprs de la mort del papa (maig de 1572), Spranger treball per a diverses esglsies de Roma, abans d'installar-se  grcies a la seua reputaci ja establerta i certificada per la recomanaci prestigiosa de Joan de Bolonya  a la cort vienesa de l'emperador Maximili II (1575).

A la cort de Rodolf II (1576-1611).
A la mort de Maximili (1576), Spranger ofer els seus serveis al nou emperador Rodolf II, qui el va reclamar a Praga, on el pintor va installar-se definitivament a partir de l'any 1581.

D'aquesta manera, Spranger va entrar a formar part del cercle rodolfi de Praga, on va relacionar-se amb nombrosos artistes procedents dels Pasos Baixos i d'Itlia, com ara Adrien de Vries, Hans von Aachen o Giuseppe Arcimboldo. Influt per I Modi de Giulio Romano i pels Amors dels dus de Rosso Fiorentino i de Perin del Vaga, va desenvolupar per al seu poders mecenes un art refinat, amb un especial mfasi en les poses complexes i els temes mitolgics i ertics, sovint emprant allusions esotriques i efectes retrics.


El quadre titulat Hrcules i Omflia (pintura sobre coure, al voltant de 1585) s representaiu de l'etapa praguesa de Spranger: hi tracta un assumpte mitolgic amb un humor malicis (present en l'esguard ambigu i cmplice d'Omflia, l'actitud maldestra de l'heroi desarmat i transvestit, i al gest burleta de la indiscreta serventa) elaborant-hi  segons les paraules de l'historiador de l'art A. Pinelli  un doble oxmoron encreuat, s a dir, un intercanvi paradoxal de propietats entre contraris, resultant no noms un contrast evident entre el cos fosc i musculat d'Hrcules per una banda i la silueta graciosa i difana de la princesa de Ldia per altra, sin tamb per la inversi dels atributs i dels rols feta a costa del semi-du. Aquest joc manierista dels contraris  que Pinelli ha relacionat amb un recurs estilstic emprat pels escriptors italians del segle XVI, com ara Pietro Aretino  es fa encara ms complex si es compara aquest quadre amb el seu complementari, Vulc i Maia: l'amor fecund de Vulc per Maia s aix oposat a l'amor estril d'Hrcules per Omflia.

Prxim a l'emperador, qui sovint el visitava al seu taller del castell de Praga, Spranger no va treballar noms per a la cort, sin que tamb va obtenir comandes de part de personastges influents. Desprs del seu matrimoni amb Christina Mller (1582) i una breu estada a Viena, Spranger torn a Praga on va ser nomenat pintor de la cort (1584). Havia rebut les seues prpies armes l'any 1588, i va ser ennoblit el 1595 (o 1598 ?). Va ser per tant un artista afortunat, que va poder atnyer el cim de l'escala social de l'poca, sent acollit de manera triomfal pels seus compatriotes arran d'una visita als Pasos Baixos l'any 1602.

En tornar a Praga, va emprendre la realitzaci d'obres cada vegada ms innovadores i complexes, demostrant aix una vertadera capacitat d'invenci tcnica. La mobilitat constant dels pintors de la cort de Praga li va permetre de descobrir les noves tendncies prebarroques, que va incorporar al seu art, principalment les recerques pictriques sobre el clarobscur realitzades al voltant del canvi de segle (l'Allegoria de la Justcia i de la Prudncia, al Museu del Louvre o el Sant Sebasti de Praga en son bons exemples).

Bartholomeus Spranger va morir a Praga entre els mesos de juliol i agost de 1611.

Influncia.
Lligat als seus compatriotes de l'acadmia de Haarlem, Bartholomeus Spranger va contribuir eficament a instaurar el manierisme itali al nord dels Alps. Aix mateix se'l pot considerar com un precursor de la pintura barroca, i va anunciar junt amb Frans Floris i els pintors romanistes el geni del seu compatriota Rubens. Les seues obres van gaudir d'una mplia difusi pertot Europa grcies als gravats que en va fer Goltzius.

Al seu Llibre dels pintors (Het Schilder-Boeck, 1604), Karel van Mander ret homenatge a aquest "nou Miquel ngel", a qui havia conegut a Roma en la segona meitat de la dcada del 1570 i l'art del qual havia influt profundament l'escola de Haarlem:
La natura es mostra de vegades tan prdiga dels seus favors amb certs individus i els fa arribar, com sense esfor, a brillar en una branca en la qual tants d'altres, malgrat llurs penes i fatigues, no n'arriben a franquejar el lmits de la mediocritat, que b cal convncer-se que en la disciplina de la pintura no hi regna res si no s per dret de naixena. Em seria fcil de provar-ho amb l'exemple de l'illustre anverss Sprangher , el qual, des de la seua ms tendra infantesa va compartir amb la natura colors i pinzells, i l'amable natura es va dignar d'omplir-lo de favors, donant-li per escreix les Grcies.

Obres.
Si b els quadres mitolgics de Spranger constitueixen la part ms coneguda de la seua obra, particularment ben representada a les colleccions del Kunsthistorisches Museum de Viena, tamb va conrear els temes religiosos i la pintura de gnere. Tot i que sembla que va pintar nombrosos paisatges durant la seua carrera, i sobretot durant la seua joventut i el seu perode itali, ben pocs se n'han conservat.
Obres de joventut.
 Paisatge de muntanya amb aldea primitiva (1569) - Karlsruhe, Staatliche Kunsthalle.
 Paisatge de muntanya amb ermita (1569) - Karlsruhe, Staatliche Kunsthalle.

Perode rom.
 El darrer Judici (1571) - Tor, Pinacoteca Nazionale.
 La Conversi de Sal (v. 1573) - Mil, Pinacoteca Ambrosiana.
 Retaule del Martiri de Sant Joan Evangelista (abans de 1574) - Roma, Sant Joan del Later (Monumenti Musei e Gallerie Pontificie) ;
 Sant Jordi vencedor del drac (v. 1574-1575) - Budapest, Szpmveszti Mzeum.

Perode pragus.
 La Resurrecci de Crist (v. 1576) - Praga Narodni Galerie.
 Anglica i Medor (v. 1580) - Munic, Alte Pinakothek.
 Salmacis i Hermafrodit (v. 1580) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Glauc i Escilla (v. 1580-82) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Hrcules i Dejanira (v. 1582) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Hermes i Atena (fresc, v. 1584-85) - Prague, castell.
 Hrcules i Omflia (v. 1585) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Vulc i Maia (v. 1585) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Venus i Adonis (v.1586) - Amsterdam, Rijksmuseum.
 "Sine Cerere et Baccho friget Venus" (1590) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Epitafi de Nikolaus Mller (v. 1592) - Praga, Narodni Galerie.
 El Triomf de la saviesa sobre la ignorncia (v. 1592) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 L'Adoraci dels Reis (v. 1595) - Londres, National Gallery.
 Venus i Adonis (v. 1596) - Viena, Kunsthistorisches Museum.
 Allegoria de la Justcia i la Prudncia (v. 1599-1600) - Pars, Museu del Louvre.
 Sant Sebasti (v. 1602) - Praga, esglsia de Sant Toms.
 Venus a la forja de Vulc (v. 1607-1610) - Viena, Kunsthistorisches Museum.

Notes.


Bibliografia complementria.
 Karel van Mander, El llibre de pintura, ed. R. Genaille, Hermann, Pars, 1965, pp. 175-177.
 Fiamminghi a Roma 1508 | 1608 - Artistes des Pays-Bas et de la Principaut de Lige  Rome  la Renaissance, Socit des Expositions du Palais des Beaux-Arts de Bruxelles - Snoeck-Ducaju & Zoon, Gand, 1995, pp. 341-352.
Antonio Pinelli, La Belle Manire - Anticlassicisme et manirisme dans l'art du s-XVIe (trad. B. Arnal), Le Livre de poche, Pars, 1996, pp. 205-207.

Enllaos externs.

Article "Spranger", a BALaT ;
Exposici "Praga vers 1600" ;
Article "Spranger" del BBKL ;
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266882" title="Antonio Gmez del Moral" nonfiltered="4718" processed="4706" dbindex="104750">

Antonio Gmez del Moral (Cabra, 15 de novembre de 1939) va ser un ciclista espanyol que fou professional entre 1960 i 1972, aconseguint 48 victries. 

D'entre els seus triomfs destaca la victria final a la Volta a Catalunya de 1965, aix com diverses etapes a la Volta a Espanya, una al Giro d'Itlia, un Campionat d'Espanya i un altre de muntanya.

s germ del tamb ciclista Jos Gmez del Moral.

Palmars.
1960;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Portugal;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Catalunya;
 Vencedor de 2 etapes a la Volta a Llevant;
 1r del Gran Premi de la Muntanya de la Volta a Andalusia;
1961;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant;
1962;
 1r del Tour de l'Avenir i vencedor d'una etapa;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1964;
 1r a la Volta a Llevant;
 1r a Cabra;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Portugal;
1965;
 Campi d'Espanya;
 1r a la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r del Trofeu de Mallorca;
 1r de la Volta a Reigada;
 1r del Circuit de Getxo;
 Vencedor d'una etapa de la Bicicleta Eibarresa;
1966;
 1r de la Volta a la Rioja, vencedor d'una etapa i 1r del Gran Premi de la Muntanya ;
 1r del Circuit de Getxo;
 1r del Trofeu Jaumendreu;
 1r a Ordizia;
 1r a Amorebieta;
 1r del Trofeu Juan Fina;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1967;
 Campi d'Espanya de muntanya;
 1r a Amorebieta;
 1r del Gran Premi San Lorenzo;
 1r a Osca;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa al Giro d'Itlia;
1969;
 1r a la Volta a Andalusia i vencedor d'una etapa;
 1r del Gran Premi Muecas de Famosa a Onil i vencedor de 2 etapes;
 Vencedor d'una etapa a la Vuelta a los Valles Mineros;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Espanya;
1970;
 1r del Gran Premi Basc-navarrs de muntanya;
1971;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Astries;

Resultats a la Volta a Espanya.
1960. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1961. 5 de la classificaci general;
1962. 18 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1963. 8 de la classificaci general;
1965. 9 de la classificaci general;
1966. 7 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1967. 19 de la classificaci general;
1968. 7 de la classificaci general;
1969. Abandona. Vencedor d'una etapa;
1970. 23 de la classificaci general;
1971. 21 de la classificaci general;
1972. 30 de la classificaci general;

Resultats al Tour de Frana.
1963. 29 de la classificaci general;
1965. Abandona (9a etapa);
1966. 11 de la classificaci general;
1968. 11 de la classificaci general;
1969. Abandona (7a etapa);

Resultats al Giro d'Itlia.
1964. 20 de la classificaci general;
1967. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;

Enllaos externs.
Palmars d'Antonio Gmez del Moral ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266895" title="Cnon (msica)" nonfiltered="4719" processed="4707" dbindex="104751">
Un cnon s una composici polifnica que utilitza una tcnica contrapuntstica consistent a fer que les diferents veus o parts que van entrant successivament, interpretin la mateixa melodia que la primera veu que ha iniciat la composici, o -en alguns tipus ms complexos de cnons- una modificaci d'aquesta melodia. D'aquesta manera les diferents parts que integren aquesta polifonia interpreten la mateixa melodia per comenant en moments diferents.



Si b una part notable dels cnons contemplen que la mateixa melodia sona de manera invariable en totes les veus, en diferents moments de la histria de la msica occidental s'han utilitzat tcniques diverses per tal que les veus que comenaven successivament interpretessin variants de la melodia principal. 

Aquestes variants sn, bsicament, de tres tipus:
 Cnons en qu les diferents veus interpreten la mateixa melodia a altures diferents. Segons l'interval que es formi entre la primera nota en la melodia principal i aquesta nota inicial en les rpliques, es parla de "cnon a la 2a", "cnon a la 3a", etc.
 Cnons en qu les diferents veus interpreten la mateixa melodia en valors diferents. En essncia es tracta de cnons en qu la rplica o les rpliques sn en valors ms llargs ("cnon per augmentaci") o ms curts ("cnon per disminuci"). Aquestes augmentacions o disminucions poden ser de factor 2 o 3, en funci del sistema mtric binari o ternari que adopti la composici.
 Cnons en qu la melodia s alterada per algun eix de simetria. En essncia es tracta de "cnons per inversi" si s'altera el sentit ascendent o descendent de cada un dels intervals que configuren la melodia principal, o b -ms habitualment- "cnons per retrogradaci" si la rplica interpreta la melodia principal des del final fins al comenament.

El perode en qu es va utilitzar ms el cnon com a tcnica compositiva en la msica occidental coincideix amb l'poca de mxim esplendor del contrapunt, entre els segles XV i XVII. En aquest perode i fins al segle XVIII van estar molt de moda els anomenats cnons enigmtics en els quals el compositor noms mostrava la melodia principal i no donava pistes (i si les donava ho feia de manera enigmtica, amb endevinalles i altres tcniques) sobre com entraven les altres veus: en quin punt ho feien, si a l'unson o no, si per retrogradaci, inversi, augmentaci, disminuci, etc.




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266897" title="Rosso Fiorentino" nonfiltered="4720" processed="4708" dbindex="104752">
 

Rosso Fiorentino (Florncia, 1495 - Fontainebleau, 1540). Giovanni Battista di Jacopo anomenat "El Roig Florent" (Rosso Fiorentino), va ser un pintor itali del Renaixement membre de l'Escola de Fontainebleau. s un dels primers i ms destacats exponents toscans del manierisme pictric.

Com Pontormo va ser alumne d'Andrea del Sarto i, des de molts punts de vista, un rebel a les constriccions classicistes que en la seua poca es trobaven en crisi.

De la seua producci inial, a la seua ciutat natal, cal destacar L'Asumpci (1517) a l'esglsia de la Santissima Annunziata; Les filles de Jetr obra singularsima que evidencia un gran influx de Miquel ngel. Posteriorment durant la seua estada a Roma va realitzar els frescos de La creaci d'Eva i El pecat original (1524).

Desprs del violentssim saqueig de Roma per part de les tropes de Carles V, el Rosso Fiorentino es va refugiar a Borgo Sansepolcro i desprs a Arezzo. A partir d'aquest moment la seua pintura va esdevenir ms inquietant i lgubre. Desprs va traslladar-se a Vencia on va romandre durant un breu temps. L'any 1530 va ser reclamat pel rei de Frana Francesc I per a qui va dirigir les obres decoratives al palau de Fontainebleu. Hi va realitzar frescs i estucs en els quals el seu art es va tornar capritxs i elegant, com una mena d'anunci del barroc. Una de les seues ltimes obres i alhora una de les seues obres mestres s La Pietat que es troba actualment al museu del Louvre. No obstant es considera que la seua principal obra mestra s El Davallament (La Depozisione), que es troba a Volterra.

Allunyant-se de les construccions equilibrades del seu condeixeble i mestre Pontormo, el Rosso fora les figuracions expressant aix un mn inquiet i turmentat... com el del seu moment (ja s'ha esmentat que va haver de patir el saqueig de Roma per les tropes de Carles V ). De fet, el Rosso obt expressions dramtiques, pletriques de pathos, a partir de volumetries anguloses  s a dir violentes  que desfiguren o els rostres i cossos representats. Aconsegueix els mateixos efectes a partir de la representaci dels moviments convulsos d'alguns dels personatges, o per l's d'un comatisme intens, principalment rogenc (clid), contrastat amb els fons d'extensions blavoses (fredes) que representen els cels.

Les deformacions de rostres i cossos arriben a l'exasperaci superlativa: per exemple en El Davallament, un anci situat al capdamunt de la creu t un rictus semblant al d'una mscara trgica; la disposici asimtrica de les escales i proporcions semblen fugir a tot cnon, i aix generen una dinmica violenta que es troba accentuada, entre d'altres recursos, mitjanant la incertesa dels suports per als personatges que estan descendint el cos de Crist, mentre que les figurades llums incideixen violentament des de la dreta de la composici creant un estrany clarobscur.






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266904" title="Claude Bolling" nonfiltered="4721" processed="4709" dbindex="104753">
Claude Bolling (nascut el 10 d'abril de 1930), s un reconegut pianista francs, compositor, arranjador i, en algunes ocasions, actor.

Nasqu a Cannes, estudi al Conservatori Nice, desprs a Pars. Era un nen prodigi: als 14 anys ja tocava jazz professionalment, amb Lionel Hampton, Roy Eldridge i Kenny Clarke.

Porta escrites (?) per a ms de cent pellcules, la majoria d'elles franceses, entre elles, un documental quant al Festival de Cinema de Cannes, la pelcula Borsalino (1970) i California Suite (1979).

Bolling tamb s conegut per una srie de collaboracions amb intrprets de msica clssica. La seua Suite per a Flauta i Piano Trio Jazz amb Jean-Pierre Rampal, una intelligent i encissadora combinaci de l'elegncia barroca amb el swing modern, ha segut una de les obres ms venudes durant anys, i fou seguida per altres treballs semblants. Fou particularment popular als Estats Units, i fou un xit incls fins dos anys desprs del seu llanament.

Desprs del seu treball amb Rampal, Bolling treball amb msics de distints gneres, entre ells Alexandre Lagoya, Pinchas Zukerman, Maurice Andr i Yo-Yo Ma. Tamb particip en tributs a Lionel Hampton, Duke Ellington, Stphane Grappelli, Django Reinhardt i Oscar Peterson.

 Treballs .
 Claude Bolling Plays Duke Ellington (1959);
 Cat Anderson, Claude Bolling And Co. (1965);
 Original Ragtime (1966);
 Original Boogie Woogie (1968);
 Original Piano Blues (1969);
 Original Jazz Classics (1970);
 Original Piano Greats (1972);
 Swing Session (1973);
 Jazz Party (1975);
 Suite for Violin and Jazz Piano (1975);
 With the Help of My Friends (1975);
 Keep Swingin' Volume 4 (1975);
 Suite for Flute and Jazz Piano (1975);
 Hot Sounds (1976);
 Concerto for Guitar and Jazz Piano Trio (1975);
 Concerto for  Violin and Jazz Piano Trio (1977);
 Jazz Gala 79 (1979);
 Just For Fun (1980);
 Picnic Suite (1980);
 Toot Suite (1981);
 Claude Bolling (1981);
 Suite for Chamber Orchestra and Jazz Piano Trio (1983);
 Suite for Cello and Jazz Piano Trio (1984);
 Jazz a la Francaise (1984);
 Live at the Meridien (1985);
 Suite No. 2 for Flute and Jazz Piano Trio (1987);
 Nuances (1988);
 Sonatas for Two Pianos (1989);
 Cross Over U.S.A. (1993);
 Enchanting Versailles - Strictly Classical (1994);
 A Drum is a Woman (1997);
 Tribute To The Piano Greats (2003);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266908" title="Antoni Karmany i Mestres" nonfiltered="4722" processed="4710" dbindex="104754">

Antoni Karmany i Mestres (Sant Joan, 21 de gener de 1934)) va ser un ciclista mallorqu, professional entre els anys 1956 i 1966, durant els quals va aconseguir 51 victries.

El seu terreny preferit era el de la muntanya, com ho demostren els tres ttols consecutius de la classificaci de la muntanya de la Volta Ciclista a Espanya, el 1960, 1961 i 1962, a ms de ser segon el 1963 i tercer el 1959. 

Tamb guany la Volta a Catalunya de 1962, aix com diverses etapes en aquesta mateixa cursa.

Palmars.
1956;
 Campi de les Balears;
 1r del Circuit d'Inca;
1957;
 Campi d'Espanya per equips comercials;
 1r del Circuit d'Avils;
 1r del Circuit de Gernika;
 1r del Circuit de Larrabezua;
 1r del Circuit de Ligada;
 1r del Circuit d'Ortuella;
 1r del Gran Premi de Mugika;
 1r del Circuit de San Salvador del Valle;
 1r del Circuit de Villabona;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Llevant i primer del Gran Premi de la Muntanya;
1958;
 1r del Gran Premi de Primavera a Amorebieta;
 1r del Circuit de Gernika;
 1r del Circuit de Bilbao;
 1r del Circuit de San Domingo;
 Vencedor d'una etapa del Gran Premi de Sant Joan;
1959;
 1r del Circuit d'Azua;
 1r del Circuit de Sant Lloren;
 1r a Osca;
 Vencedor de 2 etapes de la Volta a Catalunya i del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya;
1960;
 1r a la Pujada al Naranco ;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
1961;
 1r a la Pujada a Urkiola ;
 1r a la Bicicleta Eibarresa;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Espanya. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Valncia;
1962;
 1r de la Volta a Catalunya i vencedor d'una etapa;
 1r del gran Premi de la Muntanya de la Volta a Espanya;
 1r del Gran Premi de Palma de Mallorca;
 1r del Circuit de Villabona;
 Vencedor d'una etapa a la Bicicleta Eibarresa i del Gran Premi de la Muntanya;
1963;
 1r a la Pujada al Naranco ;
 1r del Circuit de Porto Cristo;
 1r del Circuit de Sant Lloren;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Catalunya ;
 Vencedor d'una etapa a la Bicicleta Eibarresa;
1965;
 1r del Gran Premi d'Algaida;
 1r del Circuit de Manacor;
 Vencedor d'una etapa de la Volta a Mallorca. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Andalusia;

Resultats al Tour de Frana.
1960. Abandona (17a etapa);
1963. 54 de la classificaci general;

Resultats a la Volta a Espanya.
1957. Abandona;
1958. Abandona;
1959. 22 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1960. 4t de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1961. 8 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1962. 21 de la classificaci general. 1r del Gran Premi de la Muntanya;
1963. 14 de la classificaci general;
1964. 15 de la classificaci general;
1965. Abandona;

Enllaos externs.
Palmars d'Antoni Karmany ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266927" title="Llista d'estats sobirans del 1912" nonfiltered="4724" processed="4711" dbindex="104756">
;


Estats sobirans.
A.
   Albnia (des del 28 de novembre);
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc (fins el 30 de mar);
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Regne de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
 (des de l'1 de gener);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266930" title="Pleioblastus fortunei" nonfiltered="4725" processed="4712" dbindex="104757">


La Pleioblastus fortunei s una espcie de bamb, del gnere Pleioblastus de la famlia de les pocies, ordre poals, subclasse Commelinidae, classe Liliopsida, divisi Magnoliophyta. Com a part de la problemtica entre la classificaci de les Arundinries i els Pleioblastus, els botnics l'hi ha donat diversos noms i l'han situat en diversos gneres: Pleioblastus variegatus "fortunei" ((Siebold ex Miq.) Makino), Pleioblastus fortunei "variegata", Pleioblastus variegatus, Sasa fortunei ((Van Houtte) Fiori) i Arundinaria variegata ((Siebold ex Miq.) Makino) .

s originria del Jap, on se l'anomena Chigo-zasa. El seu nom llat, fortunei, deriva de Robert Fortune, un botnic i viatger escocs.

 Descripci .
El Pleioblastus fortunei s un bamb de tipus corredor que t una alada d'entre els 30 cm. i el metre. Les seves fulles fan uns quinze centmetres i sn a ratlles verdes i blanc trencat, cosa que dna a aquest bamb una imatge caracterstica.

Arriba a suportar els -20C.

 Enllaos .
 Descripci i cultiu ;
 El pleioblastus fortunei a la GrassBase ;
 El pleioblastus fortunei a la Flora of China ;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266936" title="Parmigianino" nonfiltered="4726" processed="4713" dbindex="104758">

Girolamo Francesco Maria Mazzola o  Mazzuoli dit el Parmigianino (Parma, 11 de gener de 1503 - Casalmaggiore, 24 d'agost de 1540), va ser un pintor itali del Renaixement.

 Per  explorar les subtilitats de l'art, va mamprendre un dia a fer el seu autoretrat, mirant-se en un d'aquells espills de perruquer, d'aquells en forma de bola convexa. Fent aix, veient els estranys efectes que provocava la convexitat del mirall... li van entrar ganes de contrafer totes les coses segons el seu caprici. Aix, desprs d'encomanar tallar una bola de fusta, i d'haver-la partida per la meitat en talla semblant a la de l'espill, va mamprendre amb gran art a reproduir-hi tot all que veia a l'espill i en particular ell mateix... I ats que tots els objectes que s'acosten a l'espill augmenten de mida i els que s'hi allunyen empetiteixen, hi va fer una m que dibuixava, un poc gran, com la mostrava l'espill, i tan bella que semblava ser natural; i com Francesco gaudia d'una bella aparena i un rostre gracis, ms propi d'un ngel que d'un home, la seua efgie sobre aquesta bola tenia quelcom de div. Giorgio Vasari, Vita di Francesco Mazzuoli pittore parmigiano
 
 Biografia .
 La formaci .
Segons els arxius del Baptisteri de Parma, Parmigianino va nixer l'11 de gener de 1503. Son pare era el pintor Filippo Mazzola i sa mare  com ho confirmen altres documents  Maria di ser Guglielmo. Va ser el vuit d'una famlia de nou infants i fou batejat dos dies desprs del seu naixement.

Els Mazzola, originaris de Pontremoli, s'havien establert a Parma des de 1305. Els seus oncles paterns, Pier Ilario i Michele, tamb eren pintors. A la mort de Filippo, que segons Vasari esdevingu l'any 1505, els oncles van prendre Francesco sota la seua protecci i el van dirigir a l'estudi del dibuix i de la pintura.  Vells i pintors de poca anomenada  segons Vasari, els seus oncles eren en efecte uns artistes modestos, que repetien una pintura provinciana d'origen ferrars. Van saber ensenyar-li el bagatge tcnic indispensable per a un aprenent. Deu la seua educaci als seus oncles tot i que es va deixar guiar per nombrosos exemples en la seua formaci artstica amb els artistes de Parma, com ara els frescos de Correggio i de Michelangelo Anselmi.  Grcies a un sentit innat de l'observaci, Parmigianino fou capa d'analitzar les obres dels llombards que treballaven a Cremona, com ara Altobello Melone, Gian Francesco Bembo i sobretot Il Pordenone. Observant els artistes de la regi, que no tindrien ms que poca o cap incidncia sobre la seua pintura, va saber trobar les seues fonts d'inspiraci.

Vasari el considera ja com un pintor autnom quan no era ms que un adolescent, sostenint que  a l'edat de setze anys, desprs d'haver fet miracles amb el dibuix, va fer un quadre de la seua invenci, un Sant Joan batejant Crist, que elabor d'una manera tal, que encara qui el veu queda estranyat que un noi hagus fet tan b una cosa com aquella. Aquest quadre va ser collocat a Parma, a la Nunziata, on sn els monjos dels Zoccoli .

Les vicissituds d'aquest Baptisme de Crist, datat al voltant de 1519, sn catiques. Arran de la destrucci de l'esgsia de la Nunziata, el quadre es va salvar i es va traslladar a una altra esglsia pertanyent a la mateixa Confraria dels Zoccolanti, que el van vendre l'any 1706  quan la tradici l'atribua encara a un Parmigianino de catorze anys d'edat  al comte Carlo Sanvitale. Desprs va ser robat i traslladat a Anglaterra, on va ser adquirit pel Bode Museum de Berln l'any 1821. 

Encara li era atribut per l'alemany Voss l'any 1923, per avui dia la seua paternitat s contestada per la major part dels especialistes, entre els quals n'hi ha que ni tan sols hi veuen la traa d'un pintor itali. No obstant aix, en les formes arcaitzants del quadre s'ha volgut veure un eco correggi amb una referncia a les figures del seu retaule de la Madonna, que es trobava a l'esglsia de San Francesco  Correggio i avui dia a Dresden. Hom pot tamb veure-hi la influncia de la pintura de Francesco Francia, expressada amb els mitjans encara immadurs del jove artista. Molts bigrafs, des de Vasari als ms moderns, veuen el Parmigianino com un deixeble de Correggio, o almenys intensament influt per aquest.

La guerra entre els exrcits de l'emperador Carles V i Francesc I de Frana estava devastant el nord d'Itlia i s'acostava a Parma l'any 1521. Els oncles van enviar Francesco en compnyia de llur aprenent Girolamo Bedoli, qui el 1529 va casar-se amb Caterina Elena Mazzola, filla de Pier Ilario, a Viadana, on Parmigianino, escriu Vasari, pint  dues fustes al destemple, un Sant Francesc rebent els estigmes i Santa Clara, a l'esglsia dels monjos dels Zoccoli, i l'altre un Casament de Santa Margarida, amb moltes figures, a San Pietro. I ning no ha de creure que aquestes sn obres d'un jove principiant sin les d'un vell mestre .


El panell del Sant Francesc s'ha perdut, mentre que el Matrimoni mstic de Santa Caterina i els sants Joan Baptista i Joan Evangelista, robat de l'esglsia de San Pietro di Viadana l'any 1630, ha estat identificat i es troba encara a Bardi, prop de Parma, a l'esglsia de Santa Maria. El quadre, que mostra els orgens correggians de la formaci del pintor, amb les referncies particulars al retaule de Correggio a Dresden, introdueix en la figura de la Mare de Du entronitzada d'un moviment circular, una torsi suggerida pel pedestal cilndric, sobre el qual es troba asseguda, i confirmat pels drapejats de la Mare de Du i del Baptista, unflats i desplegats al voltant dels cossos, pel semi-cercle de l'absis i les columnes de darrer pla.  

La molt correggiana Santa Brbara de perfil, al Museu del Prado de Madrid, deu ser d'aquest any, perqu s prxima, des del punt de vista estilstic, al Matrimoni mstic de Bardi, el dibuix del qual es conserva al Museu Bonnat de Baiona.

La guerra va acabar l'any 1521, i Vasari escriu que  un colp acabada la guerra, va tornar amb el seu cos a Parma  va fer un oli sobre fusta de la Mare de Du amb l'infant al coll, sant Jeroni a un costat i el benaventurat Bernat de Feltre a l'altre    per l'obra es va perdre de seguida   i el 21 de novembre Parmigianino es troba collaborant amb Correggio, Rondani i Michelangelo Anselmi en les decoracions de l'esglsia de Sant Joan Evangelista.

 Els frescos de Sant Joan Evangelista a Parma .
Actualment s'ha establert que les intervencions de Parmigianino es troben a la primera, segona i quarta capelles de la nau esquerra de l'esglsia.

A la primera capella va pintar la Santa gata i el botx que semblen sortir vers l'observador, a diferncia de les Santes Llcia i Apollnia que resten encaixades en un nnxol cridant l'atenci a la manera de Michelangelo Anselmi, un correggi format a Siena al taller del Sodoma i de Domenico Beccafumi. Li sn atributs tamb el fris, i a dalt, el Pare Etern amb ngels, actualment molt deteriorat.  ;
A la segona capella, va pintar Dos diaques llegint, el pressumpte San Vitale o potser San Secondo, els Angelets i animals i un fresc monocrom a la sotavolta de la capella. El cavall encabritat al costat del San Secondo s en relaci directa amb un detall del fresc executat dos anys abans per Il Pordenone a la catedral de Cremona, del qual el Parmigianino n'atenua, tot i aix, el gest violent, substituint-lo per un moviment ms flud de les figures.
La decoraci de la quarta capella havia estat encarregada el 27 de febrer de 1515 als seus oncles paterns Michele i Pier Ilario, per la insolvncia del propietari de la capella, va retardar-ne els treballs, que no van comenar fins l'any 1522, i que aquesta vegada van ser confiats al Parmigianino, com ho demostra l'anlisi estilstica. En aquella poca el fresc de la volta de l'esglsia de Sant Joan Evangelista, pintat per Correggio, ja estava acabat, i hom pot veure la seua influncia a la capella de Parmigianino. Les dues figures representades, Sant Nicolau de Bari i Sant Hilari de Poitiers, gaudeixen d'un modelat ample i monumental, per ms sobri si se'ls compara amb les figures de l'esglsia de Bardi, que mostren un lleuger moviment de rotaci.
A la mateixa volta pintada per Correggio, s'ha identificat un Putto pintat per Parmigianino.

 Els frescos de Fontanellato .
L'any 1523 o, com a molt tard la primera meitat del 1524, abans de la seua partida a Roma, Parmigianino va pintar sobre el plaf d'una cambra de la fortalesa Sanvitale de Fontanellato, prop de Parma, catorze medallons dels episodis de la faula d'Ovidi, Diana i Acte, entremesclats de claus pendents on s'hi troben pintats dotze angelets. El fons s el d'una volta de mig punt seguida, ms amunt, d'una tanca de roses i del cel. Al centre del cel, un espill red porta la inscripci  RESPICE FINEM  (observa la fi). 

Els frescos es componen de quatre escenes, la  Ninfa percaada pels caadors, l'Acte atacat pels seus gossos, l'Acte transformat en crvol i la Nimfa de l'espiga   que representa Paola Gonzaga, la muller del seu client Galeazzo Sanvitale   coronades a la volta amb els Putti. s evident el deute amb el Correggio de la Camera di San Paolo. No obstant aix, la plasticitat natural de Correggio s'alleugereix ac amb una soluci d'una estilitzaci enlairada i fluda.   

Rodolfo Pallucchini (Lineamenti di Manierismo europeo) escriu que en aquests frescos  hi ha una presa de posici lingstica ms preciosa i "manierista" comparada amb l'art correggi, molt ms natural i expansiu  una meditaci ms subtil i elegant de la imatge, que es constitueix amb una preciosisme d'accents absent en la sensual plenitud del gust correggi. Ac s'enceta, no obstant, un procs d'idealitzaci de la forma subtilment intellectualista .

Davant l'expressi natural de la llum i el color, de la profunditat atmosfrica de Correggio, que a la Camera di San Paolo, a Parma, s'allibera dels lmits del plaf, Parmigianino d'estima ms tancar l'espai, decorant la volta de la cambra amb una mena de ciselladures precioses i detallades que exasperen la representaci d'all real fins a destruir la veritat mitjanant un artifici arcaitzant.  

El mite d'Acte que, havent sorprs la deessa Diana prenent el seu bany, va ser transformat en crvol i desprs atacat pels seus propis gossos, ha estat interpretat com una metfora d'origen alqumic: la uni dels principis mascul i femen, en qu el caador Acte, a condici de poder apropiar-se del principi div   la deessa Diana   est disposat a transformar-se de predador a presa, fins a morir-hi.

Pertanyent a la collecci parmesana de Ranuccio Farnese, de seguida va ser traslladat a Npols, lany 1734, el quadre Retrat de colleccionista, datat l'any 1523. Al segle XIX es trobava a Anglaterra i hi va ser adquirit per la National Gallery de Londres l'any 1977. s el seu primer exemple de retrat, per no es coneix el nom del personatge retratat, identificat com a colleccionista pels objectes d'art representats sobre la taula. Imposa per la fora expressiva de la seua pose i pel seu esguard tallant i arrogant. La cambra, tancada i estreta, s'obre artificialment vers l'exterior pel paisatge representat en el quadre adossat al mur. Se'n conserven cpies a la Galleria degli Uffizi de Floncia i al Walker Art Center de Minneapolis. 

Si la petita Santa Caterina i dos ngels de Frankfurt del Main de vegades ha estat considerada una cpia, el Retrat de Galeazzo Sanvitale a Capodimonte s l'original, pintat l'any 1524.

Galeazzo Sanvitale porta en la m una una medalla amb les xifres 7 i 2, interpretades com els smbols alqumics de la Lluna i de Jpiter. La medalla sobre el barret, en la qual es distingeixen les columnes d'Hrcules, seria tamb una referncia alqumica al mtic heroi grec. D'altres exemples de la fora representativa del jove artista; el rigor descriptiu del detall precis, el relleu donat a la singularitat del personatge i, a la dreta, l'nica obertura aparent en la vegetaci   tan espessa que bloca l'espai i assumeix la funci de variaci de color en un ambient tancat   confirmen l'intellectualisme fonamental de l'obra.

 A Roma .

A les acaballes de 1524, al final d'una epidmia de pesta, Parmigianino es troba a Roma. Vasari escriu que  desitjant de veure Roma  va comunicar el seu desig als seus vells oncles, els quals, tot i que aix els semblava poc digne de lloances, expressaren no obstant llur aprovaci, amb la recomanaci que ports amb ell alguna cosa que hagus realitzat per ses prpies mans per a facilitar la seua entrada entre els nobles i els artesans de la seua professi. Aix no va desplaure Francesco, que va pintar tres quadres, dos petits i un altre molt gran, representant la Mare de Du amb el seu fill al coll que pren unes fruites a un ngel, i un vellard amb els braos peluts, realitzats amb art i intelligncia i amb colors graciosos  Una vegada acabades aquestes obres , va partir vers Roma acompanyat dels seus oncles .

Dels tres quadres citats per Vasari, s'ha identificat la Sagrada Famlia, avui dia al Museu del Prado de Madrid, que mostra, igualment en referncia a Correggio, aquest gust aristocrtic ja manifest als seus retrats, i el seu clebre  Autoretrat a l'espill convex de Viena que, segons Vasari, qui sembla haver quedat molt impressionat per la  invenci  del jove artista, va ser donat a Pietro Aretino :  recorde haver-lo vist quan era molt jove   escriu   a Arezzo, a ca Pietro Aretino on era considerat un objecte rar pels estrangers de pas. Va anar a parar, no s com, a mans de Valerio Vicentino, tallador de cristall i avui dia es troba a ca Alessandro Vittoria, escultor, a Vencia .

Hom ha vist tamb en aquest quadre, a ms de l anglica bellesa del pintor, citada per Vasari, i la novetat suggestiva de la invenci, una manifestaci de la nova sensibilitat manierista aix com una referncia alqumica, en el sentit en qu la forma redona del quadre correspondria a la  primera matria , el mirall al mtode experimental alqumic, i la malenconia, que palesa el rostre de Parmigianino, a un tret caracterstic d'aquells affeccionats a l'alqumia.

dhuc el Retrat de Lorenzo Cybo, datat al 1525 i citat per Vasari    Francesco va fer el retrat de Lorenzo Cybo, capit de la gurdia del papa i home molt bell, i hom pot dir que, ms que un retrat, va fer un sser de carn i de sang    confirma l'elecci intellectual i la seua gran capacitat d'identificaci psicolgica. Giulio Carlo Argan (Storia dell'arte italiana) escriu que Parmigianino  s conscient de la vacutat absoluta de les seues obres, de llur absurda realitat prenent el lloc de la realitat de la conscincia. Ell sent que en l' alta  societat del seu temps, en aquesta aristocrcia a la qual ell s'adrea, l'artifici del cerimonial est suplantant el capteniment tic, la vida moral . 

 
A Roma no va treballar als frescos dels palaus del Vatic, com li havia proms inicialment el papa Climent VII, per va estudiar sobretot Rafael, mort tres anys abans :  hom deia que l'esperit de Rafael havia passat al cos de Francesco, en veure aquest jove dotat d'un sentit artstic excepcional i amb maneres polides i gracioses, exactament com Rafael i, sobretot, com ell es dedicava a imitar-lo en totes les coses per, per davant de tot, en la pintura. Aquest estudi no va ser en va, car els nombrosos petits quadres que va fer a Roma, en la major part recollits pel cardenal  Ippolito de' Medici, eren vertaderament meravellosos .

L'artista va entrar en contacte amb els deixebles de Rafael,- Perin del Vaga, Baldassarre Peruzzi, Polidoro da Caravaggio   i amb Sebastiano del Piombo i Rosso Fiorentino. Les aspiracions d'aquest grup van satisfer les seues exigncies d'elegncia refinada i de decoraci sofisticada: les seues relacions amb el Rosso   tots dos treballaren per a Baverio dei Caroccile, el mateix gravador a qui hom deu els gravats basats en llurs dibuixos   sn les ms fecundes per a la pintura de Parmigianino: la prolongaci exasperada dels rostres del florent estar sempre present en les posteriors obres de Parmigianino.

Els quadres del seu breu pas per Roma, encara existents, sn els segents: 
El Matrimoni mstic de Santa Caterina;
els quadres que li sn atributs, Home amb llibre a  la City Art Gallery de York;
Mare de Du amb l'Infant i Sant Joan Baptista a Npols   el seu quadre ms clssic i el ms rafaelesc, que fa referncia a la Mare de Du de la diadema de Rafael, avui dia al Louvre, empra, com a element constitutiu predominant, la relaci entre els personatges i el paisatge -;
Visions de sant Jeroni, a Londres.

El quadre Matrimoni mstic de Santa Caterina, venut l'any 1800 pels Borghese al colleccionista angls William Ottley i adquirit per la National Gallery de Londres l'any 1974, tradueix ja la influncia rafaelesca en el seu llenguatge personal manierista, entre l'elegncia aristocrtica de les actituds i dels gestos i una relaci subtilment psicolgica entre els personatges. La disposici inhabitual i la perspectiva anti-clssica donen una sensaci de tancament, accentuada per la srie de cambres illuminades per fonts de llum successives fins a la finestra en darrer pla.

De la Visi de sant Jeroni, Vasari escriu que  havent rebut una comanda d'una Santa verge per part de Maria Bufolina de Citt di Castello, un quadre destinat a una capella prxima a la porta de l'esglsia de San Salvatore del Lauro, Francesco realitz una Mare de Du aria, llegint amb un Infant entre les cames i a terra hi va situar, agenollat en una extraordinria i bella actitud, un sant Joan que pel moviment de rotaci del bust mostra el Crist infant, i va representar, tombat a terra, i semi visible, un sant Jeroni penitent adormit . Per el quadre no seria mai collocat a l'esglsia de San Salvatore in Lauro: de l'esglsia de Santa Maria della Pace a Roma, va anar a parar al palau Buffalini a Citt di Castello, i de seguida a Anglaterra, on va ser adquirit per la National Gallery de Londres l'any 1826.

El quadre, pintat l'any 1527, va estar pecedit d'un intens treball preparatori: una vintena de dibuixos sn testimoni de la recerca d'una composici satisfactria. Un d'aquests dibuixos, conservats a la Galleria Nazionale de Parma, tot i que es tracta d'un simple esbs, s'acosta a la versi definitiva invertint completament la composici inicialment prevista a l'horitzontal. El personatge dominant del Baptista que gira el seu poders trax miquelangelesc, indicant de manera elocuent el grup de la Mare de Du i l'Infant que, dempeus, - ms adult que en les representacions tradicionals - sembla voler deslligar-se de sa mare   immersa en pensaments malencnics   per seguir el dest al qual ha estat cridat, tot sense oblidar de prendre una actitud afectada, impregnada d'elegncia aristocrtica.

 El perode bolonys .

Els lansquenets de Carles V assetjaven Roma, i hi van penetrar sometent-la al saqueig. Vasari escriu que Parmigianino  a l'inici del saqueig de la ciutat estava tan absorbit pel seu treball que quan els soldats entraren a les cases i ja alguns alemanys s'hi trobaven a la seua, no es va destorbar del seu treball malgrat el soroll. Per, en veure'l aix treballant, es van quedar tan estranyats que el van deixar continuar, comportant-se com a gentilhomes, el que devien ser . Per desprs, empresonat per altres soldats,  va haver de pagar un rescat amb alguns escuts que possea. Aix va ser que el seu oncle  decid, veient Roma gaireb en runa i al papa presoner dels espanyols, endur-se'l a Parma .

Al juny de 1527 va arribar a Bolonya i hi va restar quatre anys. La seua primera obra va ser, segons Vasari, el Sant Roc i el gos de la baslica de Sant Petroni,  al qual li va donar una molt bella aparena  representant-lo un poc aliviat del seu dolor a la cuixa ocasionat per la pesta. El mostra mirant vers el cel, agraint Du com ho fan encara les gents pietoses front a l'adversitat. Va fer aquesta obra per a un tal Fabrizio da Milano, de qui va fer el retrat amb les mans juntes i que sembla viu. El gos tamb sembla completament natural, com els paisatges que sn molt bells. Francesco excellia en totes aquestes coses .

Com per a la visi de Sant Jeroni, hi afegeix un element sentimental   els ulls al cel del sant, l'esguard punyentment interrogatiu del donant, fins a la participaci sensible del gos   que resta com en suspens i irresolut davant de l'mfasi rebuscat de la postura de sant Roc. s, per altra banda, ben estrany trobar en la tradici italiana anterior a la Contrareforma, la representaci d'un sant que expresse, noms, la meditaci de l'exigncia d'un devot respecte del Cel.

Arran del comentari de Vasari,  va fer per a Albio, un metge parmes, una Conversi de sant Pau amb molts personatges i un paisatge, el que va ser una cosa ben estranya , hom a pensat a atribuir a Parmigianino el llen de la Conversi de Sant Pau a Viena, llen antigament atribut per alguns especialistes a Nicol dell'Abbate. Hi ha, tot i aix, un dibuix que reprodueix amb poques variants aquest llen i, si la referncia a  Heliodor despatxat del Temple  de Rafael a les Cambres vaticanes s ben evident, la representaci no naturalista del cavall, amb el coll unflat i el cap petit i esmolat, amb les brides redudes a estranys filaments i la vesidura en seda, l'hbit lleuger del sant, les taques daurades de la superfcie, donen al quadre el carcter d'una invenci decorativa, d'una abstracci deformada.


Vers 1528 va realitzar la composici de l'Adoraci dels Mags de Taggia. Al principi s'atribu la paternitat d'aquest quadre a Perin del Vaga, desprs a Luca Cambiaso i a Girolamo da Treviso, fins que Roberto Longhi la va tornar finalment a Parmigianino, en reconixer les analogies amb la Mare de Du amb l'Infant del Courtauld Institute de Londres (Collecci Seilern) i amb el gran retaule de la Mare de Du amb Infant i sants a Bolonya.

Aquest darrer quadre va ser executat per a les religioses de Santa Margarida, a Bolonya,  une Mare de Du, una santa Margarida, un sant Petroni, un sant Jeroni i un sant Miquel en gran veneraci . Finalitzat vers el 8 d'abril de 1530, va ser traslladat a la capella Giusti de l'esglsia i de seguida dipositat al Palau Guidi. Requisat pels francesos l'any 1796, va tornar de Pars a Bolonya l'any 1815.

El quadre s l'expressi   escriu Paola Rossi (L'opera completa di Parmigianino) - d'una  rara elegncia formal, on fins i tot els sentiments semblen destillats i com suspesos en una atmosfera freda i irreal d'un capvespre illuminat per la llum de la lluna: des de la intensitat en l'abnegaci de la Mare de Du i els dos sants, passant per la dolor lnguida dels esguards recprocs entre l'Infant i Margarida, fins al somriure lleuger i ambigu de l'ngel .

s novament Vasari qui dona la informaci segent:  quan l'emperador Carles V vingu a Bolonya per ser coronat per Climent VII, Francesc, veient-lo a l'ocasi dels seus pats, realitz, sense interrompre'l, un gran quadre on la Fama el corona de llorers i on Hrcules, sota la forma d'un petit infant, li ofereix el mn com si volguera donar-li'n la dominaci. L'obra, una vegada acabada, va ser presentada al papa Climent, a qui va plaure tant que va enviar Francesc, acompanyat pel bisbe de Vasona, llavors dataire, a visitar l'emperador per mostrar-li-la. Sa Majestat l'apreci molt i express el desig que li la deixaren, per Francesc, mal aconsellat per un amic, o poc fidel o poc astut, va dir que no estava encara acabada i que no volia deixar-la-hi. L'emperador que sens dubte l'hauria recompensat, no ho va fer. Aquest quadre, vingut a mans del cardenal Hiplit de Mdici, va ser donat al cardenal de Mntua i avui al duc, en companyia d'altres belles i molt nobles obres .

Llarg temps considerat desaparegut, el Retrat allegric de Carles V era conegut per la cpia de Rubens. Un quadre, que va aparixer a Anglaterra l'any 1883, per a passar de seguida a mans d'un colleccionista rom, i desprs va passar a una collecci privada dels Estats Units  ha estat de vegades reconegut i exposat com original (per aix s contestat per nombrosos especialistes que hi veuen una cpia de taller). La Fama, que hom pot interpretar com la Glria, subjecta una palma  - smbol de les conquestes espirituals   per damunt del cap de l'emperador i, a l'altra m, un ram de llorer - smbol de les conquestes materials   per damunt del globus sostingut per un angelet.


Vasari escriu encara que Parmigianino va fer a Bolonya,  un quadre de la Mare de Du amb l'Infant que es recolza en un globus terraqi. La Mare de Du s molt bella i l'angelet s tamb molt natural: ell sempre aconsegueix que del rostre dels angelets emane una vivacitat infantvola, prpia de l'estat d'esperit viu i malicis que tenen sovint els petits infants. La Mare de Du s, a ms, embellida amb ornaments extraordinaris, amb un vestit de mnegues de vel groc i gaireb completament adornades d'or. s profundament graciosa, fins al punt que no noms la carn sembla real i d'una delicadesa extrema sin que tamb hom no pot veure cabells tan ben aconseguits. Aquest quadre va ser pintat per a Pietro Aretino per el papa Climent, havent vingut a Bolonya, va obtenir-lo de Francesco i desprs, no s com, va anar a parar a mans de Dionigi Gianni per ser avui dia en possessi de Bartolomeo, son fill, qui li ha dedicat tanta cura, que hom n'ha fetes cinquanta cpies (reals o suposades) .

La famlia Gianni, o Zani, el va vendre l'any 1752 a August III de Polnia per a la seua collecci de Dresden (avui dia a la Gemaldegalerie). Si la rosa i el globus de l'Infant devien representar la salvaci del mn deguda a Crist, segons la interpretaci alquimista de Fagiolo dell'Arco, la rosa, smbol de la rodonesa, seria la  metfora de l'xit de l'opus  i l'obra entera representaria la Immaculada Concepci. 

El vestit transparent de la Mare de Du, la pose de l'Infant amb els cabells caragolats i el braalet de corall al canell, les ondulacions de la cortina, donen a la pintura una emprempta essencialment profana, i fins i tot sensual. Aff en va treure conclusions idntiques; que l'obra   encarregada per Petro Aretino   hauria d'haver representat una Venus i Cupido. No obstant aix, aquesta hiptesi ha estat desmentida per tots els esbossos de Parmigianino. Els temes, ja siguen religiosos o profans, sn sotmesos a la irreversible direcci de l'estil escollit per Parmigianino: elegncia decorativa, preciosisme formal i virtuosisme rebuscat en la composici.

 El retorn a Parma .
 
 Desprs d'haver passat tants anys fra de la seua ptria i d'haver tingut mltiples experincies artistiques, noms per mitj d'amics i no freqentant la universitat, va tornar-se'n finalment a Parma en resposta a la crida d'amics i parents. Des de la seua mateixa arribada, es va posar a treballar de valent per a una volta de l'esglsia de Santa Maria della Steccata, un fresc bastant gran. Com hi havia davant de la volta un petit arc que es corbava com aquella i a l'altura del rostre, es va posar a treballar al damunt perqu era ms fcil i va realitzar sis personatges molt bells, dos en colors i quatre en clarobscur, entre uns i altres, alguns ornaments molt bells que posaven de relleu les rosasses del centre.  Perfeccionista, treballant lentament, introduint detalls molt sofisticats (estudiats mitjanant diversos dibuixos), per altra banda invisibles des del terra, l'artista es va retardar en el lliurament de la comanda.

El contracte entre els majordoms de l'esglsia de la Steccata i Parmigianino va ser signat el 10 de maig de 1531: preveia la decoraci de l'absis i de l'intrads de la gran capella. Durant aquest temps el pintor havia realitzat el seu autoretrat i va finalitzar aquest any el Retrat de noia jove, actualment a la pinacoteca de Parma, anomenat L'esclava turca noms a causa del balzo, la gandalla que recull els cabells donant la impressi d'un turbant oriental.

s un dels retrats ms expressius, i dels ms coneguts, de l'artista: la sensualitat maliciosa del personatge s'acreix amb l'esguard fix vers l'observador i per la intelligncia de la composici en l'harmonia deliberada, tot en corbes, que delimita el rostre.

Certament del mateix perode sn el suposat Autoretrat de la Galleria degli Uffizi, el Retrat d'un gentilhome de Npols i el Retrat de la comtessa Gozzadini, actualment a Viena, que, segons Vasari, Parmigianino hauria fet al mateix temps que el del seu marit Bonifacio, deixant-lo no obstant inacabat a la part de sota, com en efecte pot veure's a Viena. 

El retrat de Bonifacio Gozzadini, si en realitat va ser comenat, s introbable. Per Gozzadini va ser tamb qui li va encarregar La Mare de Du i l'Infant amb els sants Zacaries, Magdalena i Joan, de la Galleria degli Uffizi, adquirit l'any 1533 i de seguida propietat del comte de Bolonya, Giorgio Manzuoli. Des d'aleshores, es va retrobar als Uffizi l'any 1605.


Descrita en document notarial com pieta imago Beatae Mariae Virginis cum Bambino imaginis domini nostri Jesu Christi in brachio et imago S. Zacariae et imago domine Sancte Mariae Magdalenae, el tractament llumins al qual Parmigianino sotmet la superfcie, fent-la filamentosa i iridescent, resulta com si la despulla de l'embolcall fsic hagus estat llanada a un gresol per eliminar-ne les impureses. L'intent d'atnyer una suprema elegncia formal passa doncs per la transformaci de la matria i, tot i mantenint la similitud amb la realitat terrestre, la tradueix en una matria que sembla lunar. 

El paisatge, que ac t una importncia poc habitual, no se sostrau tampoc a aquest procs de transformaci, i la irrealitat de les arquitectures d'ensomni   l'arc amb l'esttua que, amb l'esguard emftic vers les altures, sembla viva, i l'enorme columna allada de manera absurda   confirma i accentua la sensaci d'estranyesa i de pertinena a una altra realitat i a un altre temps. Potser s'hi troba precisament en aquest procs d'estil l'autntica referncia als interessos alqumics de Parmigianino: el procs que transforma la forma de la matria real per extraure'n la quinta essncia de la seua puresa, la forma com a bellesa pura. 

 En aquesta mateixa poca, escriu Vasari, va fer per a Baiardo, gentilhome parmes i un dels seus amics molt ntims, en un quadre un Cupido que fabrica un arc de sa m: als seus peus, afeg dos Amors, l'un, assegut, pren el bra de l'altre i, somrient, vol que toque Cupido amb un dit, l'altre, que no el vol tocar, plora mostrant la seua por de no cremar els focs de l'amor. Aquesta pintura, que s banal pels seus colors, preciosa per la seua invenci i graciosa per la manera particular que ha estat i s pels seus artificis i pel que fa a l'art de la imitaci i l'observaci, pertany avui dia a Marcantonio Cavalca, hereu del cavaller Baiardo, en companyia de nombrosos dibuixos que ell ha recollit per la seua prpia m, dibuixos de tot tipus, molt bells i ben acabats... 

Es tracta de Cupido fabricant el seu arc, passat a Madrid i des d'ac, adquirit per l'emperador Rodolf II l'any 1603, i custodiat primer a Praga i de seguida a Viena. Cupido, prcticament d'esquena, est fabricant el seu arc amb un peu sobre uns llibres   allusi a la preeminncia de l'Amor sobre la Cincia -, mentre que els dos infants, l'un un xiquet i l'altre una xiqueta, serien nteros, l'impuls viril que dna fora a l'amor i Lseros, el principi femen que l'apaga. De fet el primer petit Amor agafa el bra del segon que es resisteix i plora, intentant fer-li tocar Cupido.


Amb una malcia perversa, el pintor ha expressat  en els rostres dels dos infants   que semblen ser una reflexi sobre els Amors de Correggio (per tamb del Rafael de la Mare de Du Sixtina), en un esperit, certament per una altra banda allunyat d'aquest, per conservant-ne la mateixa amable espontaneitat - un gran frescor que rex a deixar en segon pla la tensi ertica latent i el cos marmori de Cupido, les ales del qual semblen fetes de metall.

 Per a l'esglsia de Santa Maria dei Servi va fer un quadre de Nostra Senyora amb el seu fill adormit als braos i a un costat, diversos ngels, un dels quals porta al bra una urna de cristall amb, a l'interior, una creu a la qual mira Nostra Senyora. Aquesta obra, que no el satisfeia gaire, va quedar inacabada. No obstant aix, hom l'admira per la seua grcia i la seua bellesa. . s aix com Vasari fa referncia a la que potser siga l'obra ms famosa de Parmigianino,  La Mare de Du del coll llarg.

Va ser encomanada per Elena Baiardi per a la seua capella personal de l'esglsia de Santa Maria dei Servi : com ho testimonia el contracte, en data de 23 de desembre de 1534, pel qual el Parmigianino, desprs d'haver rebut una bestreta, es comprometia a lliurar el quadre a la pentecosta de 1535 i, en cas d'incompliment, avalant amb la seua prpia casa. I en efecte, el llen no va ser ni acabat ni lliurat: inacabat en el seu costat dret i deixat al taller del pintor. A la seua mort, va ser-hi afegida una inscripci sobre el pedestal de la columnata : FATO PREVENTUS F. MAZZOLI PARMENSIS ABSOLVERE NEQUIVIT. Deixat a l'esglsia l'any 1542, va ser adquirit pels Mdici el 1698 (Florncia, Uffizi).

L'anlisi que fa Hauser d'aquesta pintura s significativa :  s'hi troba l'herncia de les excentricitats de Rosso, les formes ms allargades, els cossos ms projectats, les cames i les mans ms esveltes, el rostre ms delicat de la dona i el coll ms deliciosament modelat  i l'amalgama dels motius ms irracionals que hom puga imaginar, les proporcions ms irreconciliables i les formes ms incoherents de l'espai. Sembla que cap element del quadre siga compatible amb cap altre, ni que cap forma obesca a les lleis naturals, ni que cap objecte respecte la funci que li pertocaria normalment. Hom no sap si la Mare de Du resta dreta o asseguda o si es recolza sobre qualsevol cosa que puguera ser un tron. Segons la llei de la gravetat, l'Infant hauria, en un moment o altre, de relliscar dels genolls de sa mare. Hom no sap si ella mira l'Infant o si est preocupada d'ella mateixa, dels seus propis pensaments. Hom no sap tampoc on t lloc vertaderament l'escena: si en un vestbul o a l'aire lliure. Qu hi ha all darrere, al fons? Una filera de columnes o una pesant cortina? I desprs, qu son aquestes columnes que es troben all, sense capitell, completament intils, semblants als fumerals d'una fbrica? I qu poden ben b representar els adolencents i infants reunits en l'angle esquerre al primer pla? ngels ? O ms aviat un efebus amb els seus companys presentant una ofrena a la Mare de Du, a aquest dol idealment gracis? Hom hauria arribat ja, o aquest gnere de pintura sagrada hauria de portar-hi inevitablement: a un culte pag de la bellesa .

Resta encara Fagiolo dell'Arco per donar una interpretaci basada sobre els principis alqumics i religiosos: el tema del quadre seria la Immaculada Concepci. El cnter de cristall, al primer pla i a l'esquerra, al qual s visible, per un moment, la creu citada per Vasari, faria referncia a la sina de Maria. Es tractaria del Vas Mariae, una allusi a la mort de Crist en el moment de la seua concepci, segons la idea dels alquimistes que la naixena correspon a la mort. La columna simbolitza la Immaculada Concepci, i el llarg coll de la Verge ja era, des de l'Edat Mitjana, un atribut de la Mare de Du - collum tuum ut columna.

 
Identificada sense proves amb una cortesana romana molt coneguda a l'poca, el  Retrat de dona  de Npols (Capodimonte) s una aparici improvisada i inquietant, una fantasma que sorgeix de l'ombra. El naturalisme s de fet noms aparent, negat per l'allargament  allucinant de tot el bra i l'espatla dreta sobre la qual la pell de gibelina t un pes desmesurat, per la deformaci anormal que aquesta, angoixada, amb l'aire resignat, suporta com una penosa crrega de la natura. (Bologna)  

Durant aquest temps, va continuar els frescos de l'esglsia de Santa Maria della Steccata. Va rebre'n dos pagaments, un l'any 1531 i l'altre el 1532. El 1534, va rebre 1.200 fulles d'or que calien per a la decoraci, d'altres encara el 1535 i el 1538, i les darreres el 12 d'abril de 1539. En realitat, el treball havia d'estar acabat l'any 1532. Des del 27 de setembre de 1535, els majordoms havien exigit la restituci de 200 escuts. Havent arribat a un comproms, li va ser concedit un ajornament. Per el 3 de juny de 1538, els majordoms li van comunicar l'ordre de restituir 225 escuts per incompliment. Va obtenir-ne un nou ajornament fins al 26 d'agost de 1539 sense que acabara el seu treball. La Confraria va fer s de les vies legals i va fer empresonar Parmigianino durant uns dies. En ser alliberat, el pintor va abandonar Parma i la Confraria el va despatxar: per acta notarial de 19 de desembre de 1539, es disposa que  el mestre Francesco Mazzolo ja no podia, per cap mitj, interposar-se o impedir realitzar les pintures de la capella de la nova esglsia de la Madonna de la Steccata  i el treball va ser confiat a Giulio Romano, qui va executar amb el seu taller els altres murs no realitzats per Parmigianino (el projecte preveia, a l'absis, una Coronaci de la Mare de Du i la decoraci del gran arc del presbiteri).

De 1531 a 1535, Parmigianino hauria produt els esbossos, passant a realitzar els frescos de 1535 a 1539 sobre el barandat a la dreta del gran arc del presbiteri, les Tres verges boges, els monocroms d'Eva i d'Aar, i a l'esquerra, altres tres verges boges i els monocroms de Moiss i d'Adam aix com els angelets sobre les garlandes i un fris amb personatges, ngels, cnters, libres i objectes de culte.

De factura monumental, els personatges assumeixen expressions d'una gravetat profunda i inquietant amb  un sentit del classicisme, aprs per indit, que s el resultat ms extraordinari d'un context sense ambigitat, fruit d'una sensibilitat i d'un llenguatge deliciosament manierista  (Rossi). Al fris es percep  l'habilitat de l'orfebre, la passi per la fusi dels metalls, comuna tamb als alquimistes, aquest foc roig que crema de manera estranya el contorn dels dos homes que, indiferents, el produeixen.  (Ghidiglia Quintavalle)

Expulsat de Parma, l'artista es va exiliar fora de les portes de la ciutat, a Casalmagiorre, on es va dedicar a l'alqumia. Va pintar un retaule per a l'esglsia d'aquest poble, La Mare de Du amb sant Esteve, sant Joan Baptista i un oferent (Dresden, Gemldegalerie), representats sota una freda llum lunar.

Personatge complex, torturat, va morir als trenta-set anys. s un dels grans creadors del corrent manierista com ho testimonien l'extrem refinament del seu art, el seu preciosisme, l'allargament de les figures fins a la deformaci, les estranyes composicions amb ambigus contraposto. Grcies als gravats, fets per diversos alumnes i seguidors (Mazzola-Bedoli, Niccolo dell'Abate, ...), la seua influncia es va difondre per tot Europa (Escola de Fontainebleau, desprs cort de Praga - Bartholomeus Spranger-, als Pasos Baixos -Wtewael- i a Nancy -Bellange-).

 Obres .


Berln, Staatliche Museen, Baptisme de Crist, h/b, 195 x 137, ca 1519, atribut;
Bardi, esglsia de Santa Maria, Matrimoni mstic de santa Caterina i els sants Joan Baptista i Joan Evangelista, det/b, 203 x 130, 1521;
Madrid, Museu del Prado, Santa Brbara, h/b, 48 x 39, ca 1521;
Parma, esglsia de San Giovanni Evangelista, frescs, 1522 - 1523;
Fontanellato, Fortalesa, frescs, 1523 - 1524;
Londres, National Gallery, Retrat d'un colleccionista, h/b, 89 x 64, ca 1523;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Retrat de Galeazzo Sanvitale, h/b, 109 x 81, 1524;
Madrid, Prado, Sagrada Famlia, h/b, 110 x 89, 1524;
Viena, Kunsthistorisches Museum, Autoretrat, diam. 24,4, 1524;
Roma, Galleria Doria-Pamphilj, Adoraci dels pastors, h/b, 59 x 34, 1525;
Roma, Galleria Doria-Pamphilj, Mare de Du amb l'Infant, h/b, 60 x 34, 1525;
Copenhaguen, Statens Museum for Kunst, Retrat de Lorenzo Cybo, h/b, 126 x 104, 1525;
Londres, National Gallery, Matrimoni mstic de santa Caterina, h/b, 74 x 57, ca 1525;
Vienne, Kunsthistorisches Museum, Home que suspn la lectura, h/b, 67 x 53, ca 1525, atribut;
York, City Art Gallery, Home amb un llibre, h/b, 70 x 52, ca 1525.
Naples, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Mare de Du amb l'Infant i el jove sant Joan Baptista, det/t, 159 x 131, ca 1526;
Londres, Courtauld Institure (collecci Seilern), Mare de Du amb l'Infant, h/b, 63 x 51, ca 1526;
Londres, National Gallery, Visi de sant Jeroni, h/b, 343 x 149, 1527;
Bolonya, Catedral de San Petronio, Sant Roc i oferent, h/b, 270 x 197, 1527;
Viena, Kunsthistorisches Museum, La conversi de sant Pau, h/t, 177 x 128, ca 1528;
Taggia, esglsia de Sant Domnec, Adoraci dels Mags, h/b, 120 x 94, ca 1528;
Bolonya, Pinacoteca Nazionale, Mare de Du amb l'Infant i sants, h/b, 222 x 147, ca 1529;
Hampton Court, Collecccions reials, Retrat d'home jove, h/b, 97 x 82, ca 1529;
Rome, Galleria Borghese, Retrat d'home, h/b, 52 x 42, ca 1529;
Estats Units d'Amrica, Collecci privada, Retrat allegric de Carles V, h/t, 182 x 125, ca 1530 atribut o cpia de taller;
Dresden, Gemldegalerie, La Verge de la rosa, h/b, 109 x 88, ca 1530;
Parma, Pinacoteca Nazionale, Retrat de dona jove, h/b, 67 x 53, ca 1530;
Florncia, Uffizi, Mare de Du amb l'Infant, sant Zacaries, santa Magdalena i el jove sant Joan Baptista, h/b, 73 x 60, ca 1530;
Viena, Kunsthistorisches Museum, Retrat de dona jove, h/b, 50 x 46, ca 1531, atribut;
Florncia, Galleria degli Uffizi, Autoretrat, h/b, 100 x 70, ca 1531;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Retrat d'home, h/b, 98 x 84, ca 1531;
Parma, esglsia de San Giovanni Evangelista, Santa Margarida i santa Ceclia, frescs, ca 1531;
Rome, Galleria Spada, Tres caps, fragment de fresc, 1530 - 1534, atribut;
Castell de Windsor, Collections reials, Minerva, h/t, 63 x 46, 1530 - 1535;
Viena, Kunsthistorisches Museum, Cupido fabricant son arc, h/b, 135 x 65, ca 1533;
Florncia, Uffizi, Mare de Du del coll llarg, h/b, 216 x 132, 1535;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, Retrat de dona jove, dita Antea, h/t, 135 x 88, ca 1536;
Parma, esglsia de Santa Maria della Steccata, frescs, 1535 - 1539;
Viena, Kunsthistorisches Museum, Retrat de gentilhome, h/b, 117 x 98, ca 1537, atribut;
Madrid, Prado, Retrat de Pier Maria Rossi di San Secondo, h/b, 133 x 98, ca 1538;
Madrid, Prado, Retrat de Camilla Gonzaga, h/b, 128 x 97, ca 1538;
Dresden, Gemldegalerie, Mare de Du amb l'Infant i els sants Esteve i Joan Baptista, h/b, 253 x 161, 1540;
Parma, Pinacoteca Nazionale, Autoretrat, h/pap., 21 x 15, 1540;
Npols, Gallerie Nazionali di Capodimonte, La mort de Lucrcia, h/b, 68 x 52, 1540, atribut;
Pars, Museu del Louvre, El Matrimoni mstic de santa Caterina (petit esbs inacabat);
 Foth Worth, Kimbel Art Museum Mare de Du amb l'Infant;

 Dibuixos .
Hamburg, Kunsthalle, Esposalles d'Alexandre i Roxana;
Angers, Muse des Beaux Arts, El guariment dels malalts ;
Berln, Kupferstichkabinett Gemldegalerie, Estudi de les santes Llcia i Apollnia ; Estudi de Diana i Acte ;
Chatsworth, Chatsworth Settlement, El matrimoni de la Mare de Du; Jome jove amb gossos ; Autoretrat;
Londres, British Museum, Autoretrat amb un gos ; Home jove dempeus ; Estudi de profeta ; Estudi de nus ; Estudi per a la decoraci de la Steccata ; Estudi de filsof assegut ; Estudi de canfora;
Londres, Collecci Seilern, La conversi de sant Pau ;
Londres, Victoria and Albert Museum, Interior d'esglsia amb la "Presentaci al temple" ;
Mdena, Galleria Estense, Home dempeus ; Estudi per a la decoraci de les rosasses de la Steccata;
Npols, Museo Nazionale di Capodimonte, Dona asseguda; Descens del Sant Esperit;
Nova York, Metropolitan Museum, Estudis per al Moss de la Steccata;
Pars, Museu del Louvre, Sant Jeroni assegut junt a un arbre ; Mare de Du amb l'Infant i el jove sant Joan Baptista ; Mrsies ; Jpiter i Antope ; Estudi de "putti" ; Estudi de noi ; Sagrada famlia amb un ngel; Estudi de canfores per a la Steccata ; Home assegut sobre un vaixell; Cap de gos ; Estudi d'home nu assegut ; Mare de Du i cinc sants; Escena mitolgica; Dos "putti" en vol; Santa Ceclia tocant el viol ; Home assegut sobre una savonarola;
Parma, Collecci privada, Magdalena llava els peus a Jess ; La Mare de Du i l'Infant ;
Roma, Istituto Nazionale per la Grafica, Nu dempeus i de perfil;
Stockholm, Nationalmuseum, Cranc;
Sussa, Collecci privada, Mare de Du; Santa Famlia i sants ;
Tor, Biblioteca Reale, Mare de Du amb l'Infant, sant Josep i el jove sant Joan Baptista ;
Vencia, Gallerie dell'Accademia, Mare de Du amb l'Infant, sant Jeroni, sant Francesc i d'altres figures;

 Bibliografia .
L. Dolce, Dialogo della pittura, Vencia, 1557;
G. Vasari, Le Vite, Florncia, 1568;
F. Scannelli, Il microcosmo della pittura, Cesena, 1657;
I. Aff, Vita del graziosissimo pittore Francesco Mazzola detto il Parmigianino, Vencia, 1783;
C. Blanc, Histoire des Peintres de toutes les coles. coles lombardes, Pars, 1875 ;
L. Frlich-Bum, Parmigianino und der Manierismus, Viena, 1921;
G. Copertini, Il Parmigianino, Parma, 1932;
S. J. Freedberg, Parmigianino. His Work in Painting, Cambridge, 1950;
J. Burckhardt, Il Cicerone, Florncia, 1952 (ed. or. Basilea, 1855);
F. Bologna, Il Carlo V del Parmigianino, a "Paragone", 73, 1956;
G. Briganti, La maniera italiana, Roma, 1961;
A. Hauser, Il Manierismo, Tor, 1965;
R. Pallucchini, Lineamenti di Manierismo Europeo, Pdua, 1968;
A. Ghidiglia Quintavalle, Gli affreschi giovanili del Parmigianino, Mil, 1968;
G. C. Argan, Storia dell'arte italiana, Florncia, 1968;
M. Fagiolo Dell'Arco, Il Parmigianino. Un saggio sull'ermetismo del Cinquecento, Roma, 1970;
A. Ghidiglia Quintavalle, Gli ultimi affreschi del Parmigianino, Mil, 1971;
P. Rossi, L'opera completa di Parmigianino, Mil, 1980;
M. Di Giampaolo, Quattro studi del Parmigianino per la "Madonna dal collo lungo", a "Prospettiva", 1984;
K. Oberhuber, Nell'et di Correggio e dei Carracci, catleg de l'exposici, Bolonya, 1986;
M. Lucco, Un Parmigianino ritrovato, catleg de l'exposici, Parma, 1988;
M. Di Giampaolo, Parmigianino. Catleg complet, Florncia, 1991;
A. Coliva, Parmigianino, Florncia, 1993;
C. Gould, Il Parmigianino, Mil, 1994;
M. Vaccaro, Parmigianino. I dipinti, Tor, 2002;
S. Ferino-Pagden, F. Del Torre Scheuch, E. Fadda, M. Gabriele, Parmigianino e la pratica dell'alchimia, Mil, 2003;
V. Sgarbi, Parmigianino, Mil, 2003;

Vegeu tamb.
 Giorgio Vasari el cita i descriu la seua biografia a Le Vite;

 Notes i referncies .


 Enllaos externs .
 Parmigianino a Artcyclopedia;
 Parmigianino ou l'inquitude, per Pascal Bonafoux, professor d'histria l'art  la Universitat de Pars VIII-Saint-Denis ;
 Pintures a la provncia de Parma;
 Frescs de Fontanellato;
 Parmigianino i l'alqumia als frescs de Fontanellato;
 Parmigianino i l'alqumia;
 Iconologia dels frescos de Fontanellato;























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266939" title="Sinnim (taxonomia)" nonfiltered="4727" processed="4714" dbindex="104759">
En taxonomia, el terme sinnim fa referncia a cadascun dels dos o ms noms cientfics del mateix rang usats per descriure el mateix txon.

Quan, per exemple, existeixen dos noms per la mateixa espcie, s'aplica l'anomenada "llei de la prioritat": el que va ser publicat primer en un article cientfic s mantingut (sinnim ms antic o snior), mentre que el segon (sinnim ms recent o jnior) ha de ser abandonat i ja no pot ser reutilitzat.

Vegeu tamb.
 Basinim;
 Tautnim;
 Sinnim (lingstica);

 Bibliografia.
International Code of Zoological Nomenclature, adopted by the XX General Assembly of the International Union of Biological Sciences, 1985. ISBN 085301003X (ITZN); ISBN 052005546Z (UCP). Library of Congress Catalog Card No. 84-40785.

Enllaos externs.
 International Code of Zoological Nomenclature online;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266942" title="GPGPU" nonfiltered="4728" processed="4715" dbindex="104760">
General-purpose computing on graphics processing units (Computaci de propsit general sobre unitats de processament grfic. GPGPU, tamb conegut com a GPGP o GP) s la tcnica de fer servir GPUs per a fer computaci en aplicacions tradicionalment tractades per la CPU. L'adici de fases programables i la major precisi en els pipelines de renderitzaci ha perms als desenvolupadors de software fer servir GPUs per a aplicacions no relacionades amb els grfics. Mitjanant l'explotaci de l'arquitectura molt ms parallela de les GPUs (a l'abril de 2008: 128 nuclis en comptes dels 4 nuclis de les CPUs) tot expressant els problemes com a dades paralleles, molts problemes de computaci poden ser accelerats considerablement.

Millores a les GPU.
La funcionalitat de les GPU ha estat, tradicionalment, molt limitada. De fet, durant molts anys les GPUs van ser utilitzades per accelerar certes parts de les tasques grfiques. Es necessitaven alguns canvis abans que les GPGPU fossin viables.

Programabilitat.
Els vertex shaders i fragment shaders programables van ser afegits a les tasques grfiques per a permetre als programadors de jocs la generaci d'efectes encara ms realistes. Els vertex shaders permeten al programador alterar atributs per vrtex, com ara la posici, el color, les coordenades de les textures, i el vector normal. Els fragment shaders es fan servir para calcular el color d'un fragment o de cada pxel. Els fragment shaders programables permeten al programador la substituci, per exemple, d'un model d'illuminaci diferent del que la tarjeta grfica porta per defecte, habitualment sombrejat Gouraud. Els shaders han perms als programadors de grfics crear efectes de lent, desplaament de mapa, i profunditat del terreny.

La programabilitat dels pipelines ha evolucionat d'acord amb l'especficaci de Microsoft DirectX, quan DirectX 8 va presentar Shader Model 1.1, DirectX 8.1 Pixel Shader Models 1.2, 1.3 i 1.4, i DirectX 9 defninit Shader Model 2.x i 3.0. Cada shader model va incrementar la flexibilitat i la capacitat del model de programaci. L'especificaci DirectX 10 introdueix el Shader Model 4.0, que unifica l'especificaci de programaci per a vrtexs, geometria i processament de fragments, permetent una adaptaci millor del maquinari shader unificat.

Conceptes de programaci GPGPU.
Les GPUs han estat dissenyades especficament per a grfics i per aix sn molt restrictives quant a operacions i programaci. A causa de la seva naturalsea, les GPUs noms sn efectives abordant problemes que poden ser resolts fent servir processament de strems i el maquinari noms es pot fer servir de certes formes.

Processament de streams.
Les GPUs noms poden processar vrtex i fragments independents, per poden processar molts d'aquests en parallel. Aix s especialment efectiu quan el programador vol processar molts vrtex o fragments de la mateixa forma. En aquest sentit, les GPUs sn processadors de streams - processadors que poden operar en parallel mitjanant l'execuci del mateix kernel a molts registres d'un stream al mateix temps.

Un stream s simplement un conjunt de registres que requereixen clculs similars. Els streams ofereixen parallelisme de dades. Els nuclis (kernels) sn les funcions que sn aplicades a cada element de l'stream. A les GPUs, els vrtex i els fragments sn els elements del stream i els shaders de vrtex i de fragments sn els kernels a executar sobre ells. Ja que les GPUs processen elements independentment, no es poden tenir dades compartides en l'espai o el temps. Per a cada element noms podem llegir-lo de l'entrada, fer-li operacions, i escriure'l cap a la sortida. Es permissible tenir mltiples entrades i sortides, per mai un tros de memria que pot reutilitzat per diverses GPUs al mateix temps o per qualsevol GPU en dos moments diferents. . 

La intensitat aritmtica s definida com el nombre d'operacions realitzades per paraula de memria comunicada entre la unitat de procs i la memria. s favorable per a les aplicacions GPGPU el tenir una intensitat aritmtica alta o en cas contrari, la latncia d'accs a memria limitar la velocitat de clcul.

Les aplicacions ideals GPGPU tenen grans conjunts de dades, alt parallelisme i mnima dependncia entre elements de dades.

Conceptes de programaci de GPUs.
Recursos computacionals.
Una GPU disposa de diversos recursos computacionals:
Processadors programables - Els conductes de vrtex, primitives i fragments permeten al programador executar en els nuclis els corrents de dades;
Rasteritzadors - Creen fragments i interpolen constants per cada vrtex com ara coordenades de textures i color;
Unitat de textura - Interfcie de memria de noms lectura;
Framebuffer - Interfcie de memria de noms lectura;

De fet, el programador pot substituir una textura de noms escriptura per a sortida en comptes del framebuffer. Aix s'aconsegueix mitjanant Render-To-Texture (RTT), Render-To-Backbuffer-Copy-To-Texture (RTBCTT), o el ms recent stream-out.

Textures i stream.
La forma ms com en qu un stream arriba a una GPGPU s una graella 2D ja que aix s'ajusta de forma natural amb el model de rendering construt a les GPUs. Molts clculs s'ubiquen de forma natural en graelles: lgebra de matrius, processament d'imatges, simulacions basades en fsica, i altres similars.

Ja que les textures es fan servir com a memria, les lectures de textures es fan servir com a lectures de memria. Algunes operacions es poden fer automticament fer servir les GPUs a causa d'aix.

Nuclis (kernels).
Els nuclis es poden interpretar com el cos dels bucles. Per exemple, si el programador estigus fent operacions a una graella a la CPU, podria tenir codi similar al segent:


/* Pseudocodi */

x = 1e8
y = 1e8

fes array de x per y

for each "x"  

A la GPU, el programador noms especifica el cos del loop com a kernel i sobre quines dades iterar mitjanant el processament de geometria.

Control de flux.
En programes normals s possible controlar el flux del programa fent servir sentncies if-then-else i diverses formes de bucles. Aquestes estructures de control de flux han estat afegides a les GPUs recentment. Les escriptures condicionals es podien fer utilitzant una srie d'instruccions simples, per la iteraci i la ramificaci condicional no eren possibles.

Les GPUs recents permeten ramificaci, per normalment amb una penalitzaci al rendiment. La ramificaci hauria de ser evitada generalment a iteracions internes, ja sigui a codi de CPU o de GPU, i diverses tcniques, com ara resoluci de branques esttiques, pre-computaci i Z-cull es poden fer servir per a permetre ramificaci quan no existeix suport de maquinari.

Tcniques de GPU.
Map.
La operaci de map simplement aplica la funci donada (el kernel) a tots els elements del stream. Un exemple senzill s la multiplicaci de cada valor del stream per una constant (incrementant el contrast d'una imatge). La operaci s simple d'implementar a la GPU. El programador genera un fragment per a cada pixel a la pantalla i aplica  un fragment del programa a cadascun. L'stream resultant de la mateixa mida es emmagatzemat al buffer de sortida.

Reducci.
Alguns clculs necessiten del clcul d'un stream ms petit (pot ser un stream de noms 1 element) que pertany a un stream ms gran. Aix s anomenat una reducci de l'stream. Generalment una reducci es pot aconseguir en mltiples passos. Els resultats del pas anterior es fan servir com a l'entrada per al pas actual, i el rang sobre el que s'aplica l'operaci s redut fins que noms queda un element de l'stream.

Stream filtering.
L'stream filtering (filtratge d'stream) s una reducci no uniforme. El filtratge involucra la supresi d'elements de l'stream basant-se en algun criteri.

Dispersi.
La operaci de dispersi es defineix ms naturalment al processador de vrtex. El processador de vrtex s capa d'ajustar la posici del vrtex, cosa que permet al programador controlar on es deposita la informaci a la graella. Altres extensions sn tamb possibles, com ara el control de la mida de l'rea al que afecta el vrtex.

El processador de fragments no pot realitzar una operaci de dispersi directa ja que la localitzaci de cada fragment a la graella s fixada en el moment de la creaci del fragment i no pot ser alterada pel programador. No obstant aix, una operaci de dispersi lgica pot en ocasions ser modificada amb un altre pas de reuni addicional. Una implementaci de dispersi primerament emetria tant un valor de sortida com una adrea de sortida. Una operaci de reuni immediatament segent fa servir comparacions d'adreces per a veure si el valor de sortida s'ubica al slot de sortida actual.

Reuni.
El processador de fragments s capa de llegir textures de forma aleatria, pel que pot reunir informaci de qualsevol cella de la graella, o mltiples celles a la graella, com es demani.

Ordenaci.
La operaci d'ordenaci transforma un conjunt no ordenat d'elements en un conjunt ordenat d'elements. La implementaci ms com a GPUs s fer servir xarxes d'ordenaci.

Cerca.
La operaci de cerca permet al programador trobar un element particular dintre de l'stream, o possiblement trobar veins d'un element especificat. La GPU noms fa servir per a accelerar la cerca d'un element individual, sin que es fa servir per a executar mltiples cerques en parallel.

Estructures de dades.
A una GPU es poden representar diverses estructures de dades:
Arrays denses;
Arrays poc denses - esttiques o dinmiques;
Estructures adaptatives;

References.


Vegeu tamb.
GPU;

Enllaos externs.
http://www.gpgpu.org ;
GPGPU Wiki ;
SIGGRAPH 2005 GPGPU Course Notes ;
IEEE VIS 2005 GPGPU Course Notes ;
http://developer.nvidia.com ;
http://www.atitech.com/developer ;
C# Biblioteca de backpropagation escrita pera GPUs ;
Diapositives d'una presentaci de fsica a una GPGPU d'ATI fetes per l'estudiant de grau d'Stanford Mike Houston  Veure p.13 per a una visi general del mapeig de tasques de programa convencionals a maquinari GPU. ;
Tech Report article: "ATI stakes claims on physics, GPGPU ground" per Scott Wasson ;
http://www.acceleware.com ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266944" title="Estncia Turstica" nonfiltered="4729" processed="4716" dbindex="104761">
Estncia turstica s un ttol concedit pel govern de l'estat de So Paulo a municipis que tenen unes caracterstiques turstiques i determinats requisits com, possibilitats d'entreteniment, esbarjo, recursos naturals i culturals especfics. Tenen que disposar d'infraestructures i serveis dimensionats a l activitat turstica. Els municipis, amb aquest status, poden aleshores rebre ajuts financers especfics per l incentiu del turisme. 

Tamb hi han Tursticas, hidrominerals i climatiques.

Estncias tursticas.
T actualment 29 estncias denominades com turstiques.



s una denominaci que dona l Estat de So Paulo a aquells municipis que reuneixen una srie de caracterstiques com, posibilitats d entreteniment, diversi, recursos naturals i culturals especfics. Tenen que disposar d una infraestructura i serveis dimensionats a la activitat turstica. Aquests municipis, amb aquest status, poden aleshores rebre ajuts financers especfics per l incentiu del turisme.

 Estncias Balnerias .
Fins a juny del 2006 t 15 Estncias Balnerias. 



 Estncias climticas .
Hi han 12 Estncias climticas






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266945" title="Henri Filhol" nonfiltered="4730" processed="4717" dbindex="104762">
Antoine Pierre Henri Filhol fou un paleontleg, espeleg i zoleg francs nascut l'11 de maig del 1843 a Tolosa de Llenguadoc i mort el 28 d'abril del 1902 a Pars.

Era fill d'Edouard Filhol (1814-1883), conservador del museu de Tolosa.

Filhol obtingu el seu ttol de medicina el 1873 amb una tesi titulada: Sobre la sensibilitat recorrent a la m. Tamb fou doctor de les cincies i membre de l'Acadmie des sciences el 1897; presid la Societat Zoolgica de Frana el 1898.

Particip en diverses expedicions, destacant les que fu a bord del Travailleur (1880, 1881 i 1882) i del Talisman (1883).

En l'mbit de l'espeologia, la seva obra principal tract de l'estudi de les fosforites del Carc. Tamb fou company dels primers prehistoriados que estudiaren les coves de l'Arija (Bdeilhac, Mas d'Azil, Massat, Monfort, L'Herm, ).

La seva bibliografia fou publicada a Nature el 1902 (pgines 367 a 381) amb un retrat.

Bibliografia parcial.
 18?? : La vie au fond des mers, les explorations sous-marines et les voyages du " Travailleur" et du "Talisman" (G. Masson, Pars, collecci Bibliothque de la nature : viii + 303 p.).
 1866 : ge de la pierre polie dans les cavernes des Pyrnes arigeoises (J.-B. Baillire et fils, Pars : 83 p.).

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266955" title="Constantino Romero" nonfiltered="4731" processed="4718" dbindex="104763">
Constantino Romero (Albacete, 29 de maig de 1947) s un presentador, locutor i actor de doblatge espanyol.

Biografia.
Va nixer a Albacete, tot i que el seu poble sempre ha estat Chinchilla de Monte-Aragn, ja que la seva mare era d'all.

Inici la seva carrera professional com a locutor de Radio Barcelona i de Radio Nacional de Espaa. Va ser al 1985 quan va saltar cap a la televisi, amb la presentaci del programa Ya s que tienes novio. La popularitat li vindria poc desprs, al posar-se al front del concurs El tiempo es oro, entre 1987 y 1992. Ms endavant fitxaria per Antena 3 i, de nou, aconseguiria grans quotes d'audincia.

Posteriorment, treballaria a les televisions autonmiques amb el concurs La Silla, substituiria a Silvia Jato al front de Pasapalabra durant la seva baixa per maternitat i al 2002 seria fitxat per Castilla-La Mancha Televisin.

Tamb ha estat locutor en gales i grans events com els Jocs Olmpics de Barcelona 1992, ames de posar la seva veu a nombrosos anuncis.

En la seva faceta com a actor de doblatge, est considerat com un dels professionals ms prestigiosos del pas. Entre els seus treballs ms coneguts estan els seus doblatges d'actors com Clint Eastwood, Arnold Schwarzenegger o Roger Moore. Destacable s el seu treball donant veu en espanyol a Darth Vader o al rei Mufasa, de El rei lle o el Jutge Frollo de El Geperut de Notre Dame de Walt Disney. 

Ha obtingut dos TP de Oro com a Millor presentador al 1996 por La parodia nacional i al 1999 per Alta Tensin. Ams va estar nominat al 1991 a la mateixa categoria per El tiempo es oro.

Tamb s'ha dedicat al teatre, especialment al musical, debutant al 1986 amb "La botiga dels horrors".

Televisi.

Ya s que tienes novio (1985) en Televisin espaola.
El tiempo es oro (1987-1992) en Televisin espaola.
La vida es juego (1992-1993) en Televisin espaola.
Valor y Coraje (1993 -1995) en Televisin espaola.
La Parodia Nacional (1996-2001) en Antena 3.
Alta Tensin (1998-2000) en Antena 3.
Destino de Castilla a La Mancha (2002) en CMT.
Pasapalabra (2002) en Antena 3.
La silla (2002) en Telemadrid.
Reparto a domicilio (2003) en Telemadrid.
Un paseo por Castilla-La Mancha (2005) en CMT.
Siempre ellas (2006) en CMT.

Pellcules (actor).
Di que s, dirigida per Juan Calvo. (2004);

 Teatre .
La botiga dels horrors (Audrey II), dirigida per Joan Llus Bozzo;
Sweeney todd, el barber diablic del carrer Fleet (Sweeney), de Stephen Sondheim. Dirigida per Mario Gas (1995);
A Little Night Music (Frederick), de Stephen Sondheim. Dirigida per Mario Gas (2000);
La Orestiada (2004);

 Enllaos externs .
Fitxa a ElDoblaje.com;
Constantino Romero a Albacity;


 





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266956" title="Marc Curti Pstum" nonfiltered="4732" processed="4719" dbindex="104764">
Marc Curti Pstum (Marcus Curtius Postumus) fou un trib militar rom.

Fou recomanat pel crrec a Juli Csar per Cicer (54 aC). El 49 aC va abraar la causa de Csar, el que va refredar les seves relacions amb Cicer per el 46 aC tornaven a ser amics. El 45 aC Pstum planejava ser candidat al consolat el que va indignar a Cicer, per la canditatura mai es va produir.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266958" title="Tit Furfani Pstum" nonfiltered="4733" processed="4720" dbindex="104765">
Tit Furfani Pstum (Titus Furfanius Postumus) fou un magistrat rom.

Fou jutge i va participar a la causa contra Tit Anni Papi Mil el 52 aC. Probablement fou pretor el 51 aC i propretor a Siclia el 50 aC i el 49 aC; en aquest darrer any el va succeir Postumi. El 45 aC tornava a ser propretor de Siclia per amb ttol de procnsol.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266960" title="Sext Juli Pstum" nonfiltered="4734" processed="4721" dbindex="104766">
Sext Juli Pstum (Sextus Julius Postumus) fou amant de Mutlia Prisca, que era una de les millors amigues de l'emperadriu Lvia Drusilla, la mare de l'emperador Tiberi i vdua d'August. 

Sej el va utilitzar per injuriar a Agripina I la viuda de Germnic Csar (any 23).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266961" title="Gai Juli Pstum" nonfiltered="4735" processed="4722" dbindex="104767">
Gai Juli Pstum (Caius Julius Postumus) fou un magistrat rom.

Era fill de Sext Juli Pstum un noble rom del que no consta cap crrec. Fou prefecte d'Egipte durant el regnat de l'emperador Claudi. El seu nom apareix a una inscripci esmentada per Gruter (Gruter, 113, 1).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266964" title="Puerto Cabezas" nonfiltered="4736" processed="4723" dbindex="104768">


 

Puerto Cabezas (Bilwi en miskito) s un municipi de Nicaragua, capital de la Regi Autnoma de l'Atlntic Nord (RAAN). El 2005 comptava amb 33.600 habitants. 

 Histria.

Si b la ciutat es troba en territori miskito, el terme Bilwi s d'origen sumu o mayagna. Aquest poble procedeix de la zona de Matagalpa, al centre de Nicaragua, per que es veieren obligats a emigrar cap a l'est per part dels espanyols durant la conquesta. Fruit d'aquesta migraci entraren en conflicte amb els miskitos, els quals es van valer del suport dels britnics, durant el segle XVII, per dominar bona part del territori sumu i rama.

Tot i que el mateix Cristfol Colom va tocar terra al Cap Gracias a Dis, a la desembocadura del riu Coco, no gaire lluny de Bilwi, la ciutat no va ser fundada fins el segle XIX, amb l'arribada de missioners protestants de la congregaci moraviana procedents d'Alemanya. La ciutat va anar creixent grcies a l'explotaci forestal i el cultiu de la banana. A comenaments del segle XX la regi del Carib fou incorporada oficialment a la resta de Nicaragua i la ciutat va rebre el nom de Puerto Cabezas.

Durant la guerra de la Contra la poblaci va crixer de 5.000 a 30.000 habitants a causa de la seva importncia militar i al foment de la colonitzaci que va propiciar el govern sandinista. El port va ser un important punt d'arribada de a l'ajuda militar des de Cuba i la Uni Sovitica per a l'Exrcit Popular Sandinista.

El dimarts 4 de setembre de 2007 la zona es vei afectada pel potent hurac Flix, de categoria 5 a l'Escala Saffir-Simpson, que arrass el 70% de la ciutat.

s una ciutat que est agermanada amb dues viles catalanes: Vilafranca del Peneds i Sant Pere de Ribes.

 Enllaos externs.

Portal de la ciutat;
Histria de la ciutat;
Pgina de la universitat URACCAN;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266965" title="Gai Rabiri Pstum" nonfiltered="4737" processed="4724" dbindex="104769">
Gai Rabiri Pstum (Caius Rabirius Postumus) fou un cavaller rom fill de Gai Curi, un ric granger i public. 

Va nixer desprs de la mort del seu pare i per aix fou anomenat Pstum. La seva mare era la germana de Gai Rabiri, el qual el va adoptar i el nom del qual va agafar. 

Era un prestamista important i entre els seus deutors hi havia Ptolemeu XII Auletes que havia demanat fortes quantitats per subornar a notables romans en favor de mantenir-lo al tron. Els seus suborns l'obligaven a oprimir els seus sbdits per obtenir diners i finalment una revolta el va expulsar del poder, i es va refugiar a Roma el 57 aC. 

All Rabiri i altres li van donar diners per seguir subornant, ara en orde a ser reposat al tron (manera amb la qual els creditors podrien cobrar). Finalment Ptolemeu fou reposat per Aule Gabini, governador de Sria i home de Gneu Pompeu (55 aC).

Rabiri va anar llavors a Egipte on fou nomenat dioecctes o cap tresorer. En aquest crrec va amassar una fortuna, per les seves exaccions foren tant terribles que el rei el va haver de detenir per justificar-se davant el poble. 

Rabiri es va escapar de la pres potser amb la connivncia del rei, i va anar a Roma, per all fou acusat en el judici contra Aule Gabini per repetundae; Gabini fou castigat a pagar una forta multa que no va poder satisfer, i Rabiri fou declarat responsable subsidiari sempre que es pogus demostrat que havia rebut alguns dels diners obtinguts per Gabini. 

Cicer va defensar a Rabiri, per el resultat del judici no es coneix, encara que segurament fou condemnatori ja que desprs va sortir a l'exili, del que fou cridat per Juli Csar, al que va servir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266966" title="Vibi Pstum" nonfiltered="4738" processed="4725" dbindex="104770">
Vibi Pstum (Vibius Postumus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte l'any 5. Va derrotar als dlmates l'any 10 i per les seves victries va aconseguir els honors del triomf. L'esmenten Di Cassi, Vellei Patercle i Flor (Dion Cass. lvi. 15; Vell. Pat. ii. 116 ; Flor. iv. 12.  11).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266967" title="Potami" nonfiltered="4739" processed="4726" dbindex="104771">
Potami (Potamius) fou bisbe de Lisboa, a la meitat del segle IV. Era nadiu d'Hispnia per no se sap de quina part.

Encara que inicialment fou catlic desprs fou un campi de les doctrines arrianes i se'l suposa l'autor d'un document anomenat el "Segon Credo de Sirmium". Altres obres que li son atribudes sn:

1. Epistola ad Athanasium Episcopum Alexandrinum de Consubstantialitate Filii Dei, tamb  Epistola Potamii ad Athanasium ab Arianis (impetitum ?) postquam in Concilio Ariminensi subscripserunt (datada el 355);
2. Sermo de Lazaro;
3. Sermo de Martyrio Esaiae Prophetae;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266968" title="Potam" nonfiltered="4740" processed="4727" dbindex="104772">


Onomstica:

Potam d'Alexandria, filsof grec ;

Potam  de Mitilene, retric grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266969" title="Seqncia de Hubble" nonfiltered="4741" processed="4728" dbindex="104773">
La seqncia de Hubble s una classificaci de tipus de galxies desenvolupada per Edwin Hubble en 1936. Tamb se la coneix com diagrama diapas a conseqncia de la forma de la seva representaci grfica. Els tipus de galxies es divideixen com segueix: 



 


 Galxies ellptiques (I0-7) tenen forma ellptica, amb una distribuci bastant uniforme de les estrelles pertot arreu. El nombre indica el grau de excentricitat: les galxies I0 sn gaireb rodones, mentre I7 sn molt aplanades. El nombre indica solament l'aparena de la galxia en el cel, no la seva geometria real. ;

 Galxies lenticulars (S0 i SB0) semblen tenir una estructura de disc amb una concentraci d'estrelles central projectant-se d'ell. No mostren cap estructura espiral. ;

 Galxies espirals (Sa-d) tenen una concentraci d'estrelles central i un disc allat que presenta braos espirals. Els braos estan centrats al voltant de la protuberncia, variant dels molt arremolinats (Sa) als molt separats (Sc i Sd). Aix mateix, mentre que en els primers la concentraci central s molt pronunciada, en aquests ltims ho s bastant menys. ;

 Galxies espirals barrades (SBa-d) t una estructura en espiral, similar a les galxies espirals per els braos es projecten des del final d'una "barra" central en lloc d'emanar d'una concentraci central, com cintes en els extrems d'una batuta. De nou, SBa a SBd indica com d'arremolinats estan aquests braos i el grau de desenvolupament de la concentraci central. ;

 Galxies irregulars (Irr) es divideixen en Irr-I, que mostren estructura espiral deformada, i Irr-II para les galxies que no encaixen en cap altra categoria. ;




Hubble va basar la seva classificaci en fotografies de les galxies preses amb telescopis de l'poca. Al principi va creure que les galxies ellptiques eren una forma inicial, que posteriorment evolucionava a espirals; el nostre coneixement actual suggereix que la situaci s ms o menys oposada, no obstant aix aquesta creena va deixar la seva empremta en l'argot dels astrnoms que encara parlen de "tipus primitiu" o "tipus avanat" de galxies d'acord a si la galxia apareix a l'esquerra o la dreta del diagrama. 

Observacions ms recents ens han donat la segent informaci sobre aquests tipus: 

 Les galxies ellptica solen tenir poc gas i pols i estan compostes principalment d'estrelles antigues. ;

 Les galxies espirals tenen abundants existncies de gas i pols, i tenen una barreja d'estrelles antigues i joves. ;

 Les galxies irregulars sn riques en gas, pols i estrelles joves. ;

A partir d'aix, els astrnoms han construt una teoria de l'evoluci galctica que suggereix que les ellptiques sn resultat de la collisi entre galxies espirals o irregulars, que les priva de gran part del gas i pols i fa que les rbites de les estrelles siguin aleatries. 























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266970" title="Potam d'Alexandria" nonfiltered="4742" processed="4729" dbindex="104774">
Potam d'Alexandria (Potamon, ) fou un filsof grec d'Alexandria esmentat per Digenes Laerci, Porfiri i Suides. Segons el primer, poc abans del seu temps (el temps de Laerci) Potam va crear una secta eclctica. Els fets que esmenten els tres autos sn poc comprensibles i difcilment conciliables.

Laerci diu tamb que va deixar diversos escrits en els que combinava les doctrines de Plat amb les dels estoics i les doctrines d'Aristtil, amb algunes aportacions originals prpies. Suides diu que va escriure un comentari sobre la "Repblica" de Plat.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266972" title="Potam de Mitilene" nonfiltered="4743" processed="4730" dbindex="104775">
Potam de Mitilene (Potamon, ), fill del retric Lesbonax, fou un retric grec del temps de l'emperador Tiberi. 

Plutarc l'esmenta com autoritat per Alexandre el Gran. Lluci diu que va viure uns 90 anys. Suides diu que va escriure una vida d'Alexandre i a ms a ms:

 ;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266973" title="Pot" nonfiltered="4744" processed="4731" dbindex="104776">


Onomstica:

Pot d'Atenes, escultor grec;
Pot d'Egipte, regent de Ptolemeu XIII Filoptor;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266975" title="Pot d'Atenes" nonfiltered="4745" processed="4732" dbindex="104777">
Pot (Potheinus, ) fou un escultor atenenc el nom del qual s preservat en una antiga inscripci a una esttua d'un personatge de nom Nimfdot (no identificat) que es trobava a la palestra d'Atenes. Segons la inscripci el mateix escultor es va dedicar l'esttua, cosa que no era infreqent.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266976" title="Pot d'Egipte" nonfiltered="4746" processed="4733" dbindex="104778">
Pot (Potheinus, ) fou un eunuc, regent de Ptolemeu XIII Filoptor.

Va recomanar el assassinat de Gneu Pompeu quan aquest va arribar a Egipte demanant asil, el 48 aC. Ms tard fou Pot qui va encarregar a Aquilles la direcci de les forces egpcies contra Juli Csar mentre ell mateix romania amb Csar als seus quarters amb el jove rei. La seva correspondncia amb Aquilles fou descoberta i Csar el va fer executar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266977" title="Aspects of Love" nonfiltered="4747" processed="4734" dbindex="104779">
Aspects of love s un musical amb llibret i msica d'Andrew Lloyd Webber i lletres de Don Black i Charles Hart

Est basada en la novela del mateix ttol de David Garnett, i la pea es centra en els embolics romntics de l'actriu Rose Vibert, el seu admirador Alex Dillingham, la seva cosina (menor d'edat) Jenny, el seu oncle George, i l'amant de George, l'escultora Giulietta Trapani, durant un perode d'uns 17 anys.

Lloyd Webber s'aprop a la histria al 1979, quan ell i Tim Rice treballaven en unes canons per al projecte de dur-la al cine. Com que no en va sortir res de profit, li propos a Trevon Nunn de collaborar en una adaptaci per a l'escena. Al 1983 present un cabaret de nmeros que havia escrit, per no va ser fins 5 anys desprs en que van comenar a treballar seriosament en el projecte.

 Produccions .
La producci del West End londinenc, dirigida per Trevor Nunn i coreografiada per Gillian Lynne, s'estren el 17 d'abril de 1989 al Teatre Prince of Wales, on es represent 1.325 vegades. El repartiment original incloa a Ann Crum, Michael Ball, Kevin Colson i Kathleen Rowe McAllen. Sarah Brightman, Barrie Ingham i Michael Praed van entrar durant la seva estada. Roger Moore havia d'encapalar la producci, per al final va caure del repartiment donades les seves limitacions vocals.

La producci de Broadway, amb el mateix equip creatiu i repartiment de Londres, estren el 8 d'abril de 1990 i tanc el 2 de mar de 1991, desprs de 377 funcions i 22 prvies. Brightman i John Cullum s'uniren al repartiment. Les crtiques van ser demolidores.
 
El 31 d'agost de 2007 s'inici un tour pel Regne Unit, la primera producci en 15 anys. 

L'album de la producci de Londres preserv el gruix de la obra, amb alguna edici per motius de duraci. Al 2005 s'edit una nova edici amb tot el material tallat. Quan s'estren el musical, la can "The First Man You Remember", va ser emesa sovint per televisi, cantada per Alex i Jenny, tot i que a l'espectacle s cantada per George i Jenny, en un duet entre pare i filla.

Sinopsi .
Primer Acte;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266979" title="Potcia" nonfiltered="4748" processed="4735" dbindex="104780">
Potcia o Pottia (Potitia) fou una antiga gens romana patrcia, que tot i la seva antiguitat mai fou gaire important.

Eren sacerdots hereditaris d'Hrcules junt amb els Pinarii, i van exercir hereditriament el crrec fins el 312 aC quan el censor Appi Claudi Cec els va convncer de vendre els ritus per cinquanta mil peces de coure, i foren instruts esclaus per fer la feina; aix fou considerat un sacrilegi, i es diu que dotze famlies de la gens Potcia, amb 30 homes adults, van morir en el segent any (fins i tot algun relat diu que en els segents trenta dies) i que Appi Claudi Cec va quedar cec, per probablement las morts es van deure a una plaga que s'havia desenvolupat pocs anys abans i les morts foren la causa de la venda i no a l'inrevs.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266982" title="Potit" nonfiltered="4749" processed="4736" dbindex="104781">


Onomstica:

Potit (cognom);
Publi Afrani Potit, senador rom ;
Valeri Potit, branca familiar de la gens Valria;
Luci Valeri Potit (cnsol 483 i 470 aC), fundador de la famlia, cnsol el 483 aC i el 470 aC;
Luci Valeri Potit (cnsol 449 aC), cnsol el 449 aC. ;
Gai Valeri Potit Vols (cnsol 410 aC), trib amb potestat consular el 415 aC i cnsol el 410 aC;
Luci Valeri Potit (cnsol 393 i 392 aC), trib amb potestat consular cinc vegades i cnsol el 392 i 392 aC;
Publi Valeri Potit Publicola, trib amb potestat consular sis vegades;
Gai Valeri Potit (trib), trib amb potestat consular ;
Gai Valeri Potit Flac (cnsol 331 aC), cnsol el 331 aC ;
Luci Valeri Potit (mestre de la cavalleria), magister equitum el 331 aC.
Marc Valeri Mxim Potit, cnsol el 286 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266984" title="Valeri Potit" nonfiltered="4750" processed="4737" dbindex="104782">
Valeri Potit (Valerius Potitus) fou una de les branques familiars de la gens Valria. La famlia va desaparixer al temps de les guerres samnites al segle IV aC-segle III aC, per desprs la gens Valria va recuperar el nom i aix apareix un Potit Valeri Mesalla que fou cnsol sufecte el 29 aC.

Membres de la famlia original foren:
Luci Valeri Potit (cnsol 483 i 470 aC), fundador de la famlia, cnsol el 483 aC i el 470 aC;
Luci Valeri Potit (cnsol 449 aC), cnsol el 449 aC. ;
Gai Valeri Potit Vols (cnsol 410 aC), trib amb potestat consular el 415 aC i cnsol el 410 aC;
Luci Valeri Potit (cnsol 393 i 392 aC), trib amb potestat consular cinc vegades i cnsol el 392 i 392 aC;
Publi Valeri Potit Publicola, trib amb potestat consular sis vegades;
Gai Valeri Potit (trib), trib amb potestat consular ;
Gai Valeri Potit Flac (cnsol 331 aC), cnsol el 331 aC ;
Luci Valeri Potit (mestre de la cavalleria), magister equitum el 331 aC.
Marc Valeri Mxim Potit, cnsol el 286 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266985" title="Condicions de Skharov" nonfiltered="4751" processed="4738" dbindex="104783">


Les condicions de Skharov s el nom donat a unes condicions que podrien permetre la bariognesi, es a dir un fenomen que permetria passar d'un estat on la matria i l'antimatria es troben en quantitats exactament idntiques dins l'univers primordial, a un estat en el que existeix un lleuger excs de matria sobre l'antimatria. Aquestes condicions han estat anomenades d'aquesta manera en honor del fsic rus Andrei Skharov, que les formul l'any 1967.

 Les tres condicions de Skharov .

Per qu la bariognesi pugi tenir lloc, cal:
Que la matria i l'antimatria obeeixin lleis fsiques diferents. Aix es tradueix en una violaci de la simetria C i de la simetria CP.
Que existeixi un procs que violi la conservaci del nombre barinic. En efecte, el nombre barinic es igual a la diferncia entre el nombre de partcules de matria (ms precisament del nombre de barions i el nombre de partcules d'antimatria (antibarions). Aquest nombre es suposa nul a l'inici, per no nul al final de la bariognesi, degut a que aquest procs electrofeble genera un excs de barions.
Que hi hagi una ruptura de l'equilibri trmic. En efecte, en equilibri trmic, les quantitats relatives de reaccions que produeixen barions son iguals a les que produeixen els antibarions. Cal que es trenqui l'equilibri trmic per qu un dels tipus de reaccions pugui tenir lloc ms vegades que l'altra. (s'ha de fer notar que, bviament, si hi ha una ruptura de l'equilibri trmic s'ha de donar la primera condici necessriament, si la matria i l'antimatria segueixen les mateixes lleis no sembla possible que es pugui trencar l'equilibri trmic de les dues classes de reaccions). ;

Les condicions de Skharov sn, un un cert sentit, relativament trivials: sn condicions necessries per qu la bariognesi es pugui produir. A la prctica, enfocar un escenari de fsica de partcules que permeti que es donin aquestes condicions es molt difcil.


 Notes i referncies .


 Bibliografia complementria .

  Alexander D. Dolgov, Baryogenesis, 30 Years after, hep-ph/9707419 (1997) a Internet.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266986" title="Publi Afrani Potit" nonfiltered="4752" processed="4739" dbindex="104784">
Publi Afrani Potit (Publius Afranius Potitus) fou un senador rom.

Mentre Calgula estava malalt amb fortes febres, va prometre donar la seva vida a canvi de la de l'emperador. Quan Calgula es va posar bo, va convidar a Potit a complir la seva promesa i desprs de ser passejat pel carrer com a qualsevol vctima d'un sacrifici, fou executat a la porta Collina.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266987" title="Luci Valeri Potit (cnsol 483 i 470 aC)" nonfiltered="4753" processed="4740" dbindex="104785">
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus) fou un magistrat rom. s considerat el fundador de la famlia dels Valeri Potit i estava emparentat amb Publi Valeri Publicola, del que era germ o nebot; Dions d'Halicarns diu germ, per tamb diu que fou fill de Marc, mentre el pare de Publicola fou Vols. Probablement doncs fou fill de Marc Valeri Vols, cnsol el 505 aC, i per tant probablement fou nebot.

Fou qestor el 485 aC i cnsol el 483 aC (amb Marc Fabi Vibul I) i el 470 aC (amb Tiberi Emili Mamerc). Aquest darrer any va fer la guerra als eques, per no va poder atacar el seu campament per una indicaci religiosa.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266988" title="Jos Ardvol" nonfiltered="4754" processed="4741" dbindex="104786">
Jos Ardvol (Barcelona, 13 de mar de 1911   L'Havana, 9 de gener de 1981), va ser un compositor catal nacionalitzat cub. 

Va iniciar els seus estudis musicals a Espanya de la m del seu pare, msic i director d'orquestra. Des de 1930 va fixar la seva residncia a L'Havana (Cuba) i adopt la nacionalitat cubana.

Va ser professor de composici, agrupant al seu voltant a un grup de joves msics amb els que va escometre un moviment de renovaci on els resultats no trigaren a fer-se notar. En un opuscle titulat Presencia cubana en la msica universal (L'Havana, 1945) s'hi exposen els objectius del Grupo de renovacin musical i la seva esttica.

Entre les obres d'Ardvol, hi trobem el ballet Forma (1943), La Burla de Don Pedro a caballo (1943), per a solistes, cor i orquestra; tres simfonies, dues suites cubanes i diverses obres per a orquestra i quartet, tamb s autor de nombroses composicions de msica de cambra, peces per a piano i melodies.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266989" title="Luci Valeri Potit (cnsol 449 aC)" nonfiltered="4755" processed="4742" dbindex="104787">
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus) fou un magistrat rom. Fou cnsol junt amb Marc Horaci Barbat el 449 aC. Dions d'Halicarns el fa nt del gran Publi Valeri Publicola i fill de Publi Valeri Publicola cnsol el 460 aC.

Fou el primer patrici rom que va mostrar oposici als decemvirs i va ser un dels caps poltics que van aconseguir l'abolici del segon decemvirat, presentant-se junt amb Marc Horaci Barbat com a cap del poble contra Appi Claudi, desprs de la mort de Virgnia pel seu pare i quan els plebeus s'havien fet forts al Sacer Mons.

Horaci i Potit foren els nics membres del senat que els plebeus van acceptar rebre com ambaixadors i desprs de l'abolici del decemvirat els dos homes foren cnsols. En el seu perode es van establir les Valeriae et Horatiae leges, que garantien les llibertats de la plebs i els donaven algun poder a l'estat.

En les guerres exteriors Potit va derrotar els eques i als volscs; i Horaci als sabins. Els dos exrcits consulars van tornar a Roma coberts de glria, per el senat no els va concedir els honors del triomf que els va haver de concedir els comicis centuriats. 

El 446 aC fou qestor.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266990" title="Gai Valeri Potit Vols (cnsol 410 aC)" nonfiltered="4756" processed="4743" dbindex="104788">
Gai Valeri Patit Vols (Caius Valerius Potitus Volusus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 415 aC i cnsol amb Mamerc Emili Mamerc el 410 aC. Va recuperar Arx Carventana que havia estat conquerida pels volscs i va rebre una ovaci. Fou altre cop trib amb potestat consular el 407 aC i una tercera vegada el 404 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266992" title="Luci Valeri Potit (cnsol 393 i 392 aC)" nonfiltered="4757" processed="4744" dbindex="104789">
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius L. F. P. N. Potitus) fou un magistrat rom. 

Fou trib amb potestat consular cinc vegades: el 414 aC, 406 aC, 403 aC, 401 aC i 398 aC. Fou tamb dues vegades cnsol: el 393 aC (amb Publi Corneli Maluginense Cos) quan van haver de renunciar per certs problemes amb els auspicis i foren substituts per Luci Lucreci Flau Tricipt i Servi Sulpici Camer; i el 392 aC, amb Marc Manli Capitol II; en aquest segon consolat va celebrar uns grans jocs i va fer la guerra als eques i per les seves victries va obtenir els honors del triomf (i el seu collega una ovaci). 

El mateix any 392 aC fou breument interrex per fer els comicis i el 390 aC, quan Roma fou conquerida pels gals, fou magister equitum del dictador Marc Furi Camil.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266993" title="Publi Valeri Potit Publcola" nonfiltered="4758" processed="4745" dbindex="104790">
Publi Valeri Potit Publicola (Publius Valerius  L. F. L. N. Potitus Publicola) fill de Lucius Valerius L.F.P.N. Potitus fou trib amb potestat consular sis vegades: 386 aC, 384 aC, 380 aC, 377 aC, 370 aC i 367 aC.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266994" title="Gai Valeri Potit (trib)" nonfiltered="4759" processed="4746" dbindex="104791">
Gai Valeri Potit (Caius Valerius Potitus) fou trib amb potestat consular el 370 aC.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266996" title="Gai Valeri Potit Flac (cnsol 331 aC)" nonfiltered="4760" processed="4747" dbindex="104792">
Gai Valeri Potit Flac (Caius Valerius Potitus Flaccus) fou cnsol rom el 331 aC amb Marc Claudi Marcel I. Tit Livi diu que apareixia tant amb el cognom Potit com amb el de Flac. Orosi noms dona el cognom Flac. Probablement fou el primer membre de la famlia que va agafar el cognom Flac.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266997" title="Luci Valeri Potit (mestre de la cavalleria)" nonfiltered="4761" processed="4748" dbindex="104793">
Luci Valeri Potit (Lucius Valerius Potitus) fou un magistrat rom, probablement germ de Caius Valerius Potitus Flaccus. Fou magister equitum del dictador Gneu Quintili Var el 331 aC.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266998" title="Luci Valeri Precon" nonfiltered="4762" processed="4749" dbindex="104794">
Luci Valeri Precon (Lucius Valerius Praeconinus) fou un militar rom. 

Fou llegat de Juli Csar a Aquitnia i fou derrotat pels aquitans el 57 aC un any abans que el llegat de Csar, Cras, conquers la regi (56 aC). La seva derrota noms s esmentada per Juli Csar a De Bello Galli, per sense detalls del desenvolupament de la guerra.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="266999" title="Integral de Bochner" nonfiltered="4763" processed="4750" dbindex="104795">
En matemtiques, la integral de Bochner exten la definici de la integral de Lebesgue a funcions que prenen valors en un espai de Banach.

La teoria de les funcions vectorials s una part del clcul, implicada en la generalitzaci a funcions que prenen valors en un espai de Banach, o de forma ms general en un espai vectorial topolgic, de les nocions de srie infinita i integral. Inclou com a cas particular la idea de funcions el valor de les quals sn operadors, que sn bsiques en la teoria espectral, i aquest cas s el que va motivar la motivaci pel seu desenvolupament al voltant de 1930. Quant els vectors pertanyen a un espai de dimensi finita, qualsevol cosa tpica es pot fer component per component.

Sumes infinites de vectors en un espai de Banach B, els quals sn a fortiori espais mtrics complets, convergeixen precisament quant sn successions de Cauchy respecte de la norma de l espai. Aquest cas, des de els nombres naturals a B, no presenten cap dificultat nova. Una integral de una funci vectorial respecte a una mesura sovint s anomenada una integral de Bochner, en honor a  Salomon Bochner. Els desenvolupaments moderns de la integral de Lebesgue sovint inclouen aquest cas, que no necessita modificacions importants de la teoria basada en funcions reals, suposant que el desenvolupament de la integraci no abusa de les propietats d ordenaci de la lnea real.  


 Referncies .

 Bochner, Solomon Integration von Funktionen, deren Werte die Elemente eines Vectorraumes sind,  Fundamenta Mathematicae 20 (1933). pp.262-276;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267001" title="Gai Brutti Present" nonfiltered="4764" processed="4751" dbindex="104796">
Gai Brutti Present (Bruttius Praesens) fou el pare de Crispina, la dona de l'emperador Cmmode.

Noms s esmentat com Brutti Present per probablement fou el Gai Brutti Present que apareix als Fasti com a cnsol el 153 i altre cop el 180. Altres cnsols amb el mateix apareixen el 139 (que es diu fou cnsol per segona vegada) i el 217.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267006" title="Present" nonfiltered="4765" processed="4752" dbindex="104797">


Present, temps ;
Present, cos;
Gai Brutti Present, cnsol roma i sogre de Cmmode.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267009" title="Luci Valeri Potit" nonfiltered="4766" processed="4753" dbindex="104798">


Onomstica:

Luci Valeri Potit (cnsol 483 i 470 aC), fundador de la famlia, cnsol el 483 aC i el 470 aC;
Luci Valeri Potit (cnsol 449 aC), cnsol el 449 aC. ;
Luci Valeri Potit (cnsol 393 i 392 aC), trib amb potestat consular cinc vegades i cnsol el 392 i 392 aC;
Luci Valeri Potit (mestre de la cavalleria), magister equitum el 331 aC.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267010" title="Gai Valeri Potit" nonfiltered="4767" processed="4754" dbindex="104799">


Onomstica:

Gai Valeri Potit Vols (cnsol 410 aC), trib amb potestat consular el 415 aC i cnsol el 410 aC;
Gai Valeri Potit (trib), trib amb potestat consular ;
Gai Valeri Potit Flac (cnsol 331 aC), cnsol el 331 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267016" title="Pretextat" nonfiltered="4768" processed="4755" dbindex="104800">


Onomstica:

Gai Asini Pretextat, cnsol el 242 ;

Quint Sulpici Pretextat, trib amb potestat consular el 434 aC ;

Servi Sulpici Pretextat, trib amb potestat consular quatre vegades ;

Vetti Agori Pretextat, senador rom;

Pretextat (bisbe), bisbe de Barcelona;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267017" title="Gai Asini Pretextat" nonfiltered="4769" processed="4756" dbindex="104801">
Gai Asini Pretextat (Caius Asinius Pretextatus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 242 junt amb Gai Betti tic


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267018" title="Quint Sulpici Pretextat" nonfiltered="4770" processed="4757" dbindex="104802">
Quint Sulpici Pretextat  (Caius Sulpicius Pretextatus) fou un magistrat rom. Fou trib amb potestat consular el 434 aC segons alguns annals per just aquest any presenta diferencies entre els autors com Tit Livi o Diodor de Siclia.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267020" title="Servi Sulpici Pretextat" nonfiltered="4771" processed="4758" dbindex="104803">
Servi Sulpici Pretextat  (Servius Sulpicius Pretextatus) fou trib amb potestat consular quatre vegades els anys 377 aC, 376 aC, 370 aC i 368 aC. Es va casar amb la filla gran de Marc Fabi Ambust. Es diu que la filla petita d'Ambust, que es va casar amb Licini Estol, va demanar al seu marit d'aconseguir el consolat pels plebeus perqu estava gelosa de la seva germana.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267025" title="Vetti Agori Pretextat" nonfiltered="4772" processed="4759" dbindex="104804">
Vetti Agori Pretextat (Vettius Agorius Pratextatus) fou un senador rom, de gran habilitat i rgides costums morals.

Durant el regnat de l'emperador Juli l'Apstata fou prefecte d'Acaia, desprs, sota Valentini I, fou Praefectus Urbi (prefecte de la ciutat) i sota Teodosi I el Gran fou Praefectus Praetorio (prefecte del pretori). Exercia aquesta darrer crrec quan va morir; tanmateix era cnsol electe pel segent any.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267026" title="Galxia lenticular" nonfiltered="4773" processed="4760" dbindex="104805">

Una galxia lenticular s un tipus de galxia intermdia entre una galxia ellptica i una galxia espiral en la seqncia de Hubble. Les galxies lenticulars sn galxies de disc (com galxies espirals) que han gastat o perdut la seva matria interestellar (com galxies ellptiques). Moltes vegades resulta difcil distingir-les degut a la inclinaci i a la poca definici del seu bra espiral.
Variacions morfolgiques.
Encara que la forma de les galxies lenticulars no varia tant com en les galxies en espiral, poden dividir-se en una srie de subclasses basades en la seva aparincia. Aquestes sn algunes d'aquestes subclasses.
Barres.
En el sistema de classificaci de de Vaucouleurs, les galxies lenticulars poden dividir-se en subclasses basant-se en la presncia o absncia d'una estructura de barra central. La denominaci SAO s'usa per a galxies lenticulars sense barra aparentment. La SBO s'usa per les galxies amb una ntida barra. La denominaci SABO s una classificaci intermdia i podrem definir com galxies amb una barra feble.
Anell interior i subtipus en forma de S.
Les galxies lenticulars amb anell interior s'anomenen  (S0(r)), les que tenen forma de S a (S0(s))  i les que tenen formes intermdies  (S0(rs)).  No obstant aix, aquestes designacions van ser definides en un principi per a galxies en espira, i trobar objectes que representin algunes d'aquestes classes s molt difcil.

Referncies.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267031" title="Pratines" nonfiltered="4774" processed="4761" dbindex="104806">
Pratines (Pratinas, ) fou un poeta trgic grec que va florir a Atenes al comenament del segle V aC. Era nadiu de Flios i era dori de naixement, fil de Pirrnides o d'Encomi (segons les fonts). 

Apareix exhibint les seves obres a Atenes vers la olimpada 70 el 500-499 aC, competint amb Queril d'Atenes i squil, el primer ja conegut per el segon encara una jove promesa. Pratines era una mica ms gran que squil per ms jove que Queril.

Va innovar la tragdia que va arribar amb les seves obre a un notable desenvolupament. Es diu que va cultivar el drama satric per evitar ser eclipsat per squil amb les seves tragdies, per els erudits no ho accepten com a cosa segura. Suides diu que va escriure 50 comdies dels que 32 eren satrics, per noms va guanyar un premi. Per una correcci a la lectura, feta per Bckh, se suposa que els drames satrics foren en realitat 12.

Els seus drames foren molt apreciats i noms squil estava millor considerat. Va deixar un fill de nom Arist que tamb es va distingir en escriure drames satrics.

Pratines tamb fou un poeta lric a ms de dramtic; cultivava el hiporquema i el ditirambe, i hauria participat amb Lasos a la fundaci de l'acadmia de poesia ditirmbica d'Atenes.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267032" title="Praxgores" nonfiltered="4775" processed="4762" dbindex="104807">


Onomstica:

Praxgores d'Atenes, historiador atenenc ;

Praxgores de Cos, metge grec;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267033" title="Praxgores d'Atenes" nonfiltered="4776" processed="4763" dbindex="104808">
Praxgores d'Atenes (Praxagoras, ) fou un historiador atenenc que va viure desprs del temps de Constant I el Gran al segle IV. 

Als 19 anys va escriure dos llibres sobre els reis d'Atenes, i als 22 anys dos llibres sobre la histria de Constant; als 31 anys va escriure sis llibres sobre Alexandre el Gran. Tot fou escrit en dialecte grec jnic. 

Tot i ser pag, collocava a Constant com el ms gran emperador rom.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267034" title="Praxgores de Cos" nonfiltered="4777" processed="4764" dbindex="104809">
Praxgores de Cos  (Praxagoras, ) fou un metge grec fill de Nicarc, de la famlia dels Asclepades . Fou tutor de Foltim, Pistnic i Herfil. Fou contemporani de Crisip de Cnidos i va viure poc desprs de Diocles Caristi, per tant al segle IV aC.

Fou de la secta dels dogmtics i fou celebrat pels seus considerables coneixement d'anatomia i fisiologia i de la medicina en general. Podria ser la primera persona que va distingir les venes de les arteries. Moltes de les seves opinions eren avanades pel seu temps i denotaven un bon coneixement de la medicina, per tamb tenia grans errors com pensar que el cor era l'origen dels nervis. 

Va escriure diverses obres  els ttols i alguns fragments de les quals foren preservats per Gal, Celi Aureli, i altres.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267035" title="Galxia de disc" nonfiltered="4778" processed="4765" dbindex="104810">

Les galxies de disc sn galxies que tenen discs, un volums d'estrelles aplanat i circular. Aquestes galxies poden incloure o no una regi central, bulb galctic, sense disc aparent.
Els tipus de galxies de disc inclouen:
 galxies espirals;
 galxies espirals no barrades (tipus S, SA);
 galxies espirals barrades (tipus SB);
Galxies espirals barrades intermdies (type SAB);
 galxies lenticulars (type E8, S0, SA0, SB0, SAB0);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267036" title="Negret xato" nonfiltered="4779" processed="4766" dbindex="104811">

El negret xato (Dalatias licha) s una espcie de taur freqent a les llotges de peix dels Pasos Catalans.

Descripci.

 Cos allargat i una mica gruixut.
 Musell curt i arrodonit.
 Sense espines pre-dorsals.
 Sense aleta anal ni membrana nictitant.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 Presenta una coloraci marr fosca.
 Pot arribar a fer 182 cm de longitud total.
 Els mascles maduren sexualment entre els 77 i 121 cm i les femelles ho fan entre els 117 i 159 cm.

Hbitat.

Colonitza els fons de tot tipus del tals continental, entre uns 37 i 1.800 m de fondria. A la Mediterrnia s fora com als 200 m. Sembla que s un taur demersal solitari que, grcies a l'alt contingut d'oli que t en el seu fetge, pot arribar a assolir la flotabilitat neutra. Pot sostenir-se i desplaar-se sense fer servir les aletes.

Alimentaci.

Al seu tracte digestiu s'han trobat ostectis pertanyents a les famlies de cauliodntids, estmids, argentnids, paralepdids, cloroftlmids, mictfids, gonostomtids, macrrids, gdids, merlccids, apognids, escorpnids i escmbrids com el bontol; condrictis com rajades, moixines, agullats, gutxos i negrets; invertebrats com els calamars, polps, amfpodes, ispodes, llagostes, gambes, sinfors i poliquets. A la Mediterrnia, l'aliment principal sn els peixos ossis durant tot l'any, altres petits taurons sn consumits com a segones preses a la primavera i a l'hivern; els crustacis sn ms importants a l'estiu i els cefalpodes a la tardor.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Les femelles pareixen de 10 a 16 cries que fan uns 30 cm de longitud total.

Aprofitament.

Tot i que la carn s bona, no presenta cap tipus d'inters culinari. Al Jap es pesca comercialment per la carn i per l'oli del fetge.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 91.
 Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el negret xato. ;
 Informaci taxonmica d'aquesta espcie de taur. ;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267038" title="Casal Nacionalista Martinenc" nonfiltered="4780" processed="4767" dbindex="104813">
Casal Nacionalista Martinenc i Joventut Nacionalista els Nts dels Almogvers fou un casal catalanista fundat el 1913 per Ramon Duran i Albesa, catal emigrat a Argentina, i Miquel Guinart i Castell, amb altres joves nacionalistes del barri del Clot. Era situat al carrer Xifr i era adherit a la Uni Catalanista. El 1915 posaren una placa de marbre al Fossar de les Moreres, on hi organitzaren les primeres concentracions l'onze de setembre, i el 1921 editaren la revista Nostra Raa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267043" title="Bocadola" nonfiltered="4781" processed="4768" dbindex="104814">

El bocadola (Heptranchias perlo) s una espcie de taur de moviments accidiosos per resistents.

Descripci.

 Cos allargat amb el cap petit i el musell punxegut.
 Sense membrana nictitant.
 Presenta set parells de fenedures branquials.
 Boca nfera.
 Una sola aleta dorsal molt endarrerida.
 El color s marr griss amb el ventre una mica ms clar. En els individus joves l'extrem distal de l'aleta dorsal i caudal s de color ombrejat negre.
 La femella pot assolir els 137 cm de longitud, el mascle s ms petit.
 Pot arribar a pesar 200 kg. ;
 La maduresa sexual l'adquireixen quan fan 85 cm els mascles i 89 a 93 cm les femelles.

Hbitat.

Freqenta els fons tous, fangosos o sorrencs, entre els 27 i 720 m de profunditat. Per se'l pot trobar tant en aiges somes com a 1.000 m de fondria. 

Alimentaci.

Menja sobretot lluos i altres peixos ossis, tamb invertebrats cefalpodes, com calamars o spies, i crustacis bentnics, per en menor proporci.

Reproducci.

s ovovivpar aplacentari. Pot tindre de 9 a 20 cries per ventrada, que mesuren en nixer uns 26 cm de longitud. S'han citat femelles amb vuls ben desenvolupats des del juliol fins al novembre.

Aprofitament.

Se'l captura amb assidutat per no t gaire acceptaci comercial.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 69.
 Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el bocadola. ;
 Informaci taxonmica sobre aquesta espcie de taur. ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267045" title="Premi Goya al millor actor protagonista" nonfiltered="4782" processed="4769" dbindex="104816">
El Premi Goya al millor actor protagonista s un dels 28 Premis Goya entegats anualment















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267046" title="Jos del Barrio Navarro" nonfiltered="4783" processed="4770" dbindex="104817">
Jos del Barrio Navarro (Valladolid, 1909 - Pars, 1989) fou un dirigent obrer, militar amb grau de tinent coronel de la Repblica durant la Guerra Civil Espanyola i militant comunista dissident en l'exili.

Metallrgic d'ofici, comen destacant en la lluita obrera en les files de la CNT, on s'havia afiliat als 15 anys. El 1933 en fou expulsat per la seva  militncia comunista i aix el port a la UGT de Catalunya de la que en fou escollit secretari general el juny del 1936, aix com membre del Partit Comunista de Catalunya des del 1932. Posteriorment, va participar en la fundaci del PSUC el juliol de l'any 1936, ocupant un lloc en el seu Comit central..

Fou un dels dos representants de la UGT en el Comit de Milcies Antifeixistes de Catalunya i organitzador de la Columna Carles Marx a l'inici de la Guerra Civil Espanyola, la qual va mirar de deturar l'ocupaci franquista de l'Arag i va combatre la insurrecci a la ciutat d'Osca. Ms tard, va dirigir el XVIII Cos d'Exrcit en la batalla de l'Ebre amb el grau de tinent coronel. Ja llavors, mantenia diferncies amb altres emblemtics quadres militars del PCE, com Lster i Modesto, aix com amb el delegat del Komintern Palmiro Togliatti i la prpia direcci del PSUC. Una de les divergncies ms sonades fou sobre el seu projecte, ideat juntament amb Juan Perea Capulino, de concentrar tots els esforos possibles per a mantenir un cap de pont alliberat al Pirineu lleidat, amb la fi de qu la Repblica disposs d'un territori des del qual encapalar la recuperaci d'Espanya quan es desencadens la guerra mundial.

Va ser expulsat el 1943 del PSUC per criticar la poltica exterior sovitica i oposar-se a la lnia de Joan Comorera. Va fundar el Moviment per l adreament del PSUC a Mxic, i va contactar amb el ex-dirigent del PCE Jess Hernndez quan aquest tamb en va ser expulsat el 1944. Junts van emprendre la formaci d'un partit comunista independent, en la lnia del dirigent comunista iugoslau Tito, entre el 1950 i el 1953.

Quan es va allunyar d'Hernndez el 1954, Del Barrio va impulsar l'anomenat Moviment d'Acci Socialista, amb seu a Tolosa i Pars, tot reclamant la celebraci de la Comissi Organitzadora d'un congrs extraordinari de tots els comunistes que analitzs l'actuaci del PCE des de la Conferncia Nacional del 1937.

Mai no va deixar de buscar aliances amb altres sectors de l'exili que apostessin pel manteniment d'una oposici intransigent i essencialment republicana al rgim franquista. A mitjans dels anys 50 va impulsar la creaci d'un denominat Moviment Republic Antifeixista d'Alliberament Hisp, i de la Uni Cvica Espanyola. El 1963 es va unir a Juan Perea Capulino i Vicente Lpez Tovar per a fundar el Moviment per la III Repblica i per la reconstituci de l'Exrcit Republic.

Va tornar en diverses ocasions a Espanya en recuperar-se la democrcia, per acab morint a Pars el 1989.

 Enllaos externs .
Biografia de Jos del Barrio;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267047" title="Praxaspes" nonfiltered="4784" processed="4771" dbindex="104818">
Praxaspes () fou un noble persa, de la mxima confiana del rei Cambises II de Prsia i el seu missatger, i que per encrrec seu va assassinar al seu germ Smerdis.

Un dia Cambises, en un atac de rbia va matar un fill de Praxaspes amb una fletxa, en presencia del seu pare i quan poc desprs es va conixer la usurpaci de Smerdis de Prsia, Cambises va sospitar que Praxaspes no havia complert l'encrrec; per Praxaspes va poder demostrar que si que ho havia fet. 

Al morir Cambises els macs es va voler guanyar a Praxaspes ja que era el nic que sabia que el verdader Smerdis era mort per haver-lo matat personalment; en una assemblea fou convidat a identificar al fals Smerdis com el fill de Cir, per al darrer moment va dir la veritat i es va tirar de dalt d'una torre morint a l'acte.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267048" title="Bulb galctic" nonfiltered="4785" processed="4772" dbindex="104819">
En astronomia, es diu bulb galctic o protuberncia galctica al grup central d'estrelles que es troba en la majoria de les galxies espirals. La seva distribuci espacial s ms o menys ellipsodal en contraposici a la distribuci plana del disc. 

Els bulbs estan composts normalment per estrelles tipus Poblaci II, petites, vermelles i velles. Aix s aix perqu totes les estrelles van nixer juntes amb la galxia, fa diversos milers de milions d'anys. Noms les estrelles petites i vermelloses poden viure tant temps (veure Evoluci estellar). Aquesta component de la galxia t molt poca quantitat de gas i pols en contraposici al disc galctic. Aix explica la relativament baixa quantitat d'estrelles joves i blaves que hi ha en el bulb ja que aquestes es formen a partir d'aquest gas. 

Es creu que la majoria dels bulbs galctics alberguen un forat negre supermassiu en el seu centre. Aquests forats negres mai han estat observats directament, per existeixen moltes proves indirectes. 

Alguns bulbs galctics tenen estrelles blaves Poblaci I, estrelles joves, o una barreja de les dues poblacions. Encara sense arribar a comprendre del tot aquest fenomen, se suposa freqentment evidncia de la interacci amb una altra galxia (com una fusi galctica) que insufla gas renovat al centre que fomenta la formaci de noves estrelles. 
 Vegeu tamb .
Galxia;
Galxia de disc;













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267050" title="Praxies" nonfiltered="4786" processed="4773" dbindex="104820">
Praxies (Praxias, ) fou un escultor atenenc del temps de Fdies, per de l'escola ms arcaica de Calamis. 

Va fer diverses esttues pel gran temple d'Apollo a Delfos, i va morir quan encara no havia acabat la feina, que finalment va completar un altre artista atenenc de nom Andrstenes, deixeble d'Eucadme. Vas viure vers l'olimpada 83, es a dir el 448 aC, i en endavant. Fou deixeble de Calamis (que va florir vers el 467 aC) i va pertnyer al darrer perode de l'escola arcaica desprs de la qual ja va venir Fdies.

Pausnies descriu les seves escultures breument, indicant que va fer una rtemis i Let, un Apollo i les Muses i un Dions amb una dona de nom Thyiades. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267051" title="The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain" nonfiltered="4787" processed="4774" dbindex="104821">

The Englishman Who Went Up a Hill But Came Down a Mountain s una pellcula britnica dirigida per Christopher Monger i estrenada el 1995.

 Argument .

El 1917, dos cartgrafs arriben al poble de Ffynnon Garw (Font Aspre en galls) enviats pel govern a elaborar el nou mapa del Pas de Galles. Els habitants de la contrada estan molt orgullosos d'un tur proper al poble, al que denominen "la primera muntanya de Galles". En efectuar el mesurament de l'alada, els cartgrafs informen que no pot ser considerat una muntanya, sin noms un tur perqu li falten 15 peus per arribar als 1000 necessaris. Tot el poble s'uneix per a solventar aquest inconvenient.

 Actors .
Hugh Grant (Reginald Anson);
Tara Fitzgerald (Betty de Cardiff);
Colm Meaney (Morgan el Cabra);
Ian McNeice (George Garrad);
Ian Hart (Johnny el Traumatitzat);
Kenneth Griffith (Mossen Jones);
Tudor Vaughn  (Thomas Twp);
Hugh Vaughn  (Thomas Twp, tamb);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267052" title="Praxidames" nonfiltered="4788" processed="4775" dbindex="104822">
Praxidames (Praxidamas, ) fou un escriptor de poesies o msica grec. 

Noms l'esmenta Suides clarament per Valeri Harpocrati fa referncia a unes memries de Praxidames escrites per Aristox. Hauria viscut entre el temps de Demcrit (vers 460 aC) i el d'Aristox (vers el 320 aC).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267053" title="Centro Dramtico Nacional" nonfiltered="4789" processed="4776" dbindex="104823">
El Centro Dramtico Nacional s una productora de teatre pblica d'Espanya, depenent de l'Institut de les Arts Escniques i de la Msica, organisme autnom del Ministeri de Cultura, i que est situada a Madrid, tenint la seva seu en dos teatres: El Teatre Mara Guerrero i el Teatre Valle-Incln. 

El Centre es va crear el 1978 amb l'objectiu de donar a conixer el teatre contemporani, especialment l'espanyol. Aix, ha creat muntatges d'obres dels autors ms importants, des de Valle-Incln a Fernando Arrabal, passant per uns altres ja clssics com Federico Garca Lorca o Max Aub. La instituci representa els seus espectacles de forma permanent en els teatres de la seva seu i realitza puntuals actuacions fora d'ells a Espanya i la resta del mn. 

 Directors del Centro Dramtic Nacional .

Adolfo Marsillach i Soriano (1978-1979).
Nuria Espert, Jos Luis Gmez i Ramn Tamayo (1979-1981).  ;
Jos Luis Alonso de Santos (1981-1983).
Llus Pasqual (1983-1989).
Jos Carlos Plaza (1989-1994).
Amaya de Miguel (1994).
Isabel Navarro (1994-1996).
Juan Carlos Prez de la Fuente (1996-2004).
Gerardo Vera, en el crrec.

Referncies.
Pgina oficial del Centro Dramtico Nacional;




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267055" title="Regla de Cramer" nonfiltered="4790" processed="4777" dbindex="104824">
La regla de Cramer s un teorema, en lgebra lineal, que dna la soluci d'un sistema lineal d'equacions en termes de determinants. Rep aquest nom en honor a Gabriel Cramer (1704 - 1752). 

Sigui  s un sistema d'equacions (A s la matriu de coeficients del sistema,  s el vector columna de les incgnites i  s el vector columna dels termes independents):
;

Llavors la soluci del sistema s:

;

on  s la matriu resultant de reemplaar la j-ssima columna de la matriu A pel vector columna :
;

 Exemple .
Donat el segent sistema d'equacions:
 ;
;
que en forma matricial s:
;
usant la regla de Cramer:
;
;
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267056" title="Adolfo Marsillach i Soriano" nonfiltered="4791" processed="4778" dbindex="104825">
Adolfo Marsillach Soriano (Barcelona, 1928-2002) fou un actor, autor dramtic, director de teatre i escriptor catal en castell, fill del periodista Llus Marsillach i Burbano i nt d'Adolf Marsillach i Costa.

El 1947 ingressa en el quadre escnic de Rdio Barcelona, en el qual fa les seves primeres interpretacions, combinant-les amb els seus estudis de dret, i debuta amb "El zoo de cristal" de Tennessee Williams. El 1951 debut a Madrid amb En la ardiente oscuridad d'Antonio Buero Vallejo i el 1956 forma la seva prpia companyia amb la seva primera esposa, la tamb actriu Amparo Soler Leal. El seu primer paper important fou a l'obra d'Alfonso Sastre Escuadra hacia la muerte per es va definir per la direcci de teatre, labor en la qual es va haver d'enfrontar freqentment amb les esttiques, censures i ideologies franquistes. Va destacar el seu muntatge d' El arquitecto y el emperador de Asiria (1977), de Fernando Arrabal, del Marat-Sade de Peter Weiss, del Tartufo de Molire de Scrates, espectacle creat sobre els Dilegs de Plat i muntat entre grans blocs cbics. Tamb va fer el muntatge de la seva prpia obra teatral  Yo me bajo en la prxima, y usted? (1981) pea satrica i en part autobiogrfica on es descriuen les relacions de parella durant els anys predemocrtics. Tamb va ser molt celebrat el seu muntatge de  Quin teme a Virginia Woolf? (1999), d'Edward Franklin Albee, interpretada per Nria Espert.

En el cinema va intervenir en Jeromn (1953), de Luis Lucia Mingarro, Salto a la gloria (1959), de Len Klimovsky, Maribel y la extraa familia (1960), de Jos Mara Forqu, una adaptaci de l'obra homnima de Miguel Mihura; Sesin continua (1984), de Jos Luis Garci i Esquilache (1988), de Josefina Molina, adaptaci teatral d' Un soador para un pueblo d'Antonio Buero Vallejo. El 1974 va debutar com a director amb Flor de santidad, basada amb una obra de Valle-Incln.

En Televisi va intervenir en les sries humorstiques Silencio, se rueda, Silencio, se estrena, La seora Garca se confiesa, Fernndez, punto y coma i en la histrica Ramn y Cajal, interpetando aquesta vegada al personatge protagonista, el que li va valer una gran popularitat. Com a escriptor, fora de la comdia Yo me bajo en la prxima, y usted? i de les seves excellents memries, s autor de la novella Se vende tico, premio Espasa d'humor de l'any 1995. 

La recin fundada democrcia a Espanya va donar a Marsillach suficients suports per a implicar-se en projectes institucionals de renovaci teatral, en la labor de la qual va assolir crear una companyia nacional de teatre clssic, a semblana de les existents en altres pasos. En 1978, va fundar el Centro Dramtico Nacional i entre 1989 i 1990 va dirigir el Institut Nacional de les Arts Escniques i la Msica (INAEM); per fi, en 1985, va crear la Companyia Nacional de Teatre Clssic, procurant no fer distincions entre actors que fomentessin el divismo i amb la qual va dirigir peces clssiques com El mdico de su honra, de Pedro Caldern de la Barca, La Celestina, La gran sultana, de Miguel de Cervantes, Fuenteovejuna, de Lope de Vega, o Don Gil de las calzas verdes, de Tirso de Molina. 

Va escriure unes excellents memries amb el ttol, inspirat en una frase habitual en les cartes de Bertolt Brecht, Tan lejos, tan cerca (1998); a part de pel seu bon estil, per la informaci sobre la societat de postguerra i per les ancdotes que conta, aquesta obra s important i gaireb fonamental per a conixer la histria del teatre espanyol en l'poca que li va tocar viure i en la qual va ser moltes vegades protagonista. Per aquesta obra va guanyar el XI Premi Comillas de biografia. Desprs d'una llarga lluita contra el cncer, va morir a Madrid i es va fer la vetlla del seu tat sobre un escenari.

 Filmografia .

1991 EL LARGO INVIERNO ;
1990 LA SEDUCCIN DEL CAOS ;
1989 ESQUILACHE ;
1986 DELIRIOS DE AMOR ;
1985 LA VAQUILLA ;
1984 SESIN CONTINUA ;
1980 EL PODEROSO INFLUJO DE LA LUNA ;
1976 LA CIUTAT CREMADA ;
1974 LA REGENTA ;
1966 LAS SALVAJES EN PUENTE SAN GIL ;
1964 EL TULIPN NEGRO;
1962 ALEGRE JUVENTUD ;
1961 LA PANDILLA DE LOS ONCE ;
1960 091, POLICA AL HABLA ;
1960 LA PAZ EMPIEZA NUNCA ;
1960 MARIBEL Y LA EXTRAA FAMILIA ;
1959 SALTO A LA GLORIA ;
1953 JEROMN ;
1953 VUELO 971 ;
1952 CERCA DE LA CIUDAD ;
1952 DON JUAN TENORIO(PERLA) ;
1946 MARIONA REBULL;

 Premis .
1959: Premi al millor actor per "Salto a la gloria" a:
Festival de Sant Sebasti;
Premi Sant Jordi;
Premi del Sindicat Nacional d'Espectacle;
Premi Triunfo;
Premi C.E.C.
1990: Premi Goya al millor actor de repartiment per "Esquilache".










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267057" title="Premi Goya a la millor actriu protagonista" nonfiltered="4792" processed="4779" dbindex="104826">
El Premi Goya a la millor actriu protagonista s un dels 28 Premis Goya entregats anualment.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267059" title="Mser astrofsic" nonfiltered="4793" processed="4780" dbindex="104827">
Un mser astrofsic s una font natural d'emissi estimulada de lnies espectrals, tipicament en la banda de microones de l'espectre electromagntic. L'emissi pot sorgir en nvols moleculars, cometes, atmosferes planetries, atmosferes estellars o a partir de diferents condicions presents en l'espai interestellar.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267060" title="Praxilla" nonfiltered="4794" processed="4781" dbindex="104828">
Praxilla (Praxilla, ) fou un poetessa lrica grega, nativa de Sici, que va florir vers el 450 aC.

Fou una de les nou poetesses distingides com les Muses de la lrica. La seva scholia fou una de les ms famoses composicions d'aquesta mena. Fou la suposada autora de lscolion conservat per Ateneu de Naucratis que fou molt popular a Atenes. Tamb va compondre ditirambes en versos heroics amb l's eventual de sistemes dactlics i on ocasionalment apareix l'hexmetre; una classe de dactlic logadic (que tenia un dactlic ms que el alcaic) fou anomenat Praxilli en honor seu. Tamb va agafar el seu nom el vers jnic, un trmetre major braquicatalctic. 

Les seves histries eren ertiques basades en l'antiga mitologia dels doris. Lsip de Sici va fer una esttua de Praxilla que s esmentada per Tati.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267061" title="Gatvaire" nonfiltered="4795" processed="4782" dbindex="104829">

El gatvaire (Scyliorhinus stellaris) s una espcie de taur que es troba al Mediterrani i a l'Atlntic nord-oriental (des de les Illes Shetland, sud d'Escandinvia i les Illes Britniques fins a la desembocadura del riu Congo). 

Descripci.

 Cos allargat i cepat.
 Vlvules nasals ben desenvolupades, separades i sense arribar a la boca.
 Presenta cinc parells de fenedures branquials, els dos darrers per sobre de les pectorals.
 Sense membrana nictitant.
 T les dues aletes dorsals en posici endarrerida.
 La segona aleta dorsal s ms petita que la primera.
 La coloraci varia segons l'edat i l'hbitat.
 El dors s gris fosc o bru rogenc, amb taques de diverses mides, fosques i alguns cops blanques.
 La cara ventral s blanquinosa sense taques.
 La longitud mxima s de 162 cm, i s adult als 125 cm.

Hbitat.

Viu generalment en fons de sorra o pedra, i tamb a la zona del corall. Se'l troba a profunditats que van dels 1-2 m fins a 125 m, per s ms com entre els 20 i 60 m. s actiu al capvespre i a la nit; de dia resta descansant al fons. Els individus adults van a les aiges ms fondes per aparellar-se i tornen a les somes per fresar.

Alimentaci.

Menja principalment crustacis i molluscs, a ms d'una gran varietat de petits peixos bentnics i demersals, incls el gat.

Reproducci.

s ovpar. L'ou s protegit per una cpsula crnia marr, entre 10 i 13 cm de llarg per 3 o 4 cm d'ample, i presenta uns llargs circells a cada angle que serviran per a fixar-lo al substrat. La fresa es produeix durant tot l'any i a cada una pon dos ous (un de cada oviducte). El petit surt de la cpsula al cap de 9 mesos i fa aproximadament 16 cm de longitud total.

Aprofitament.

No apareix amb tanta freqncia com el gat, tot i que a les llotges de peix dels Pasos Catalans se subhasta amb ell. s una espcie pesquera d'inters comercial. La carn s bona per menjar. Els pescadors el pelen i decapiten abans de dur-lo a la subhasta. Es pesca amb l'art de rssec, tresmall i palangre.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 103.
 Compagno, Dando: Sharks of the World. Princeton University Press, Nova Jersey, 2005. ISBN 0-691-12072-2. ;

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre el gatvaire. ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267063" title="Praxifanes" nonfiltered="4796" processed="4783" dbindex="104831">
Praxifanes (Praxiphanes, ) fou un filsof peripattic nadiu be de Mitilene (a Lesbos) o be de Rodes. Va viure al final del segle IV aC i comenament del segle III aC. Fou deixeble de Teofrast (vers 322 aC) i desprs va obrir escola prpia on es diu que va estudiar Epicur. 

Va dedicar especial atenci als estudis gramtic i s considerat junt amb Aristtil un dels fundadors de la cincia de la gramtica. Dels seus escrits cal esmentar un dileg ( protagonitzat per Plat i Iscrates d'Atenes,  i una obra histrica titulada .








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267065" title="Praxites" nonfiltered="4797" processed="4784" dbindex="104832">
Praxites (Praxitas, ) fou un militar espart.

El 393 aC estava estacionat com a polemarc a Sici. Alguns corintis que volien restablir l'aliana amb Esparta van oferir a Praxites deixar-lo entrar a la ciutat de nit darrera les muralles que unien Corint i Lequeion; els espartans van poder entrar aix i en l'enfrontament del dia segent amb les forces argives de Corint, els espartans van fer una gran matana.

Desprs d'aix, els aliats espartans es van reunir amb Praxites i van destruir junts les muralles; desprs van creuar l'istme de Corint i van ocupar Sidos i Crommion.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267069" title="Pis (tir)" nonfiltered="4798" processed="4785" dbindex="104833">
Pis (Peison, ) fou un dels trenta tirans establerts a Atenes el 404 aC. 

Va proposar que cadascun dels trenta podria matar a un estranger ric i apropiar-se de la seva casa i propietats; la proposta fou aprovada amb la nica oposici de Termenes. Pis va anar amb Meliobi i Mnesitides per matar a Lsies i al seu germ Polemarc. Lsies va poder subornar a Pis amb un talent que li va donar a canvi de qu el deixs escapar, per Pis desprs d'acceptar i de prometre que el deixaria anar, va agafar tota la propietat i riquesa i finalment va entregar a Lsies a Meliobi i Mnesitides.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267074" title="Pitgores de Selinunt" nonfiltered="4799" processed="4786" dbindex="104834">
Pitgores (Peithagoras o Peithagores, ) fou tir de Selinunt a Siclia.

Va governar durant un cert temps a la segona meitat del segle VI aC,  per finalment els selinuntencs, cansats del seu govern, es van revoltar i el van enderrocar mercs a l'ajut donat per Eurile d'Esparta, el 519 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267075" title="Mser" nonfiltered="4800" processed="4787" dbindex="104835">
Un mser (acrnim angls de Microwave Amplification by Stimulated Emission of Radiation, amplificaci de microones per emissi estimulada de radiaci) s un giny que utilitza un efecte quntic, l'emissi estimulada, per emetre un raig de radiaci electromagntica coherent. Per b que inicialment els msers emetien radiaci electromagntica de la banda de les microones, els msers ms moderns emeten tamb en bandes de l'espectre electromagntic de longitud d'ona ms llarga. Els lsers foren anomenats inicialment msers ptics, per aquest terme caigu rpidament en dess.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267076" title="Pit (strapa de Bactriana)" nonfiltered="4801" processed="4788" dbindex="104836">
Pit (Peithon,) fill de Sosicles, fou un militar macedoni del temps d'Alexandre el Gran.

Alexandre li va donar el comandament de Zariaspa amb la satrapia de Bactriana, on s'havien establert uns invlids macedonis de la gurdia reial, amb un petit cos de mercenaris. Flavi Arra diu que custodiava tamb la propietat reial a Zariaspa. 

El cap de la resistncia, Espitamenes, va irrompre a Bactriana i es va dirigir a Zariaspa i Pit va reunir totes les seves forces i va sortir per enfrontar-se amb l'enemic al que va sorprendre i al que va arrabassar el bot que havien fet en el seu cam; per a la tornada fou sorprs per Espitamenes i molts dels seus homes van morir i ell mateix fou greument ferit i va caure en poder de l'enemic.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267080" title="Pelagi" nonfiltered="4802" processed="4789" dbindex="104837">

Pelagi (Pelagius) fou un religis del segle V.

De la primera part de la seva vida no se'n t cap noticia. Es sospita que va nixer a la meitat del segle IV a Britnia per no s esmentat abans del comenament del segle V quan apareix a Roma vivint en una fraternitat cenobtica; per la seva estricta observana va atreure l'atenci d'altres religiosos i de la gent en general, que el considerava proper a la santedat. Pelagi culpava de la relaxaci de moral cristiana a la teoria de la gracia divina que predicava Sant Agust entre d'altres.

Vers el 405 va escoltar una frase de les Confesiones de Sant Agust que deia "donem el que tu ordenis, i ordena el que tu facis", i va mostrar la seva preocupaci per aquesta idea ja que la considerava contraria als postulats tradicionals dels cristians de la gracia i la lliure decisi, i sostenia que redua a l'home al paper d'autmat.

El 409 o 410 quan Alaric estava saquejant Roma, Pelagi, acompanyat del seu deixeble Celesti se'n va anar com molts altres a Siclia i de all a l'frica on va arribar a conixer personalment a Sant Agust que llavors encara el qualific d' "home sant". Les seves doctrines es van difondre rpidament per frica i foren atacades per Sant Agust.

Absent Pelagi (que va anar a Palestina), Orosi, deixeble hispanorom de Sant Agust va anar a Sria on va informar que les doctrines que a l'frica defensava ara Celesti havien estat condemnades per l'esglsia africana  (412) incloent al seu mestre Pelagi. Sant Jernim, un monjo betlemita que havia rebut inicialment a Pelagi,  esperonat ara per Agust, va assumir una actitud hostil sin violenta contra Pelagi que fou denunciat primer davant de Joan II de Jerusalem (on va parlar Orosi, per al fer l'exposici en llat no fou ents ja que quasi tots els presents parlaven noms grec)  i desprs davant el snode de Dispolis (415), per els dos tribunals el van absoldre.

Pelagi va tornar a frica, on seguia l'oposici a les seves doctrines; els snodes de Cartago i de Mileum, sense condemnar a cap persona, van condemnar les idees de Pelagi i Celesti. Finalment el papa Innocenci I va ser indut per Sant Agust i altres quatre bisbes, a anatemitzar als dos lders per heretgia mitjanant decret de 27 de gener del 417; Innocenci va morir poc desprs (mar del 417). Aquest anatema fou ms tard revocat  per Zsim desprs de rebre una carta de Pelagi on exposava les seves idees. 

Llavors Sant Agust va convocar un nou snode a Cartago (418) on va exposar els punts (que en endavant foren acceptats) i en els quals els pelagians s'oposaven a l'esglsia: 

1.	La mort es producte del pecat i no de la naturalesa humana

2.	Cal batejar als nens per alliberar-los del pecat original

3.	La "gracia justificant" (gratia gratum faciens) cobreix els pecats ja comesos i ajuda a prevenir els del futur

4.	La gracia de Crist proporciona la fora de voluntat  per portar a la practica els manaments divins

5.	No hi ha bones obres al marge de la gracia de Deu

6.	La confessi dels pecats es fa perqu son cert i no per humilitat

7.	Els  sants demanen perd pels seus propis pecats

8.	Los sants tamb es confessen pecadors perqu realment ho sn

9.	Els nens que moren sense rebre el baptisme son exclosos tant del regne de Deu com de la vida eterna

Aquestos punts encara estan vigents s l'rsglsia catlia avui dia, excepte el darrer.

Pelagi acusava a Agust de sostenir concepcions maniquees (Sant Agust fou abans seguidor del maniqueisme) al elevar al mal al mateix nivell que Deu, i contaminar a la doctrina cristiana amb un fatalisme d'origen pag.

Pelagi va morir probablement a Palestina el 420 (alguns el fan viure fins vers el 440) per d'aquesta darrers anys no se'n sap res. El pelagianisme es va seguir estenent desprs de la seva mort per tot el nord d'frica, Palestina i Britnia.

Algunes obres de Pelagi es coneixen, totes menys una (la primera) per referncies dels seus opositors:

1.	 Epistola ad Demetriadem, escrita a l'Orient el 412 ;
2.	Expositionum in Epistolas Pauli Libri XIV, escrit abans del 410;
3.	 Libellus Fidei ad Innocentiuam Papam; escrita el 417 ;
4.	Epistola ad Celantiam Alatronam de Ratione pie vivendi (dubtosa);
5.	 , o  Euloyiarum pro actuali Conversatione ex Divinis Scripiuris Liber o Ionorius as Pro actuali Vita Liber; o   Testimoniorum Liber. ;
6.	De Natura Liber;
7.	Liber ad Viduam Consolatorius atque Exhortatorius;
8.	Epislola ad Augustinum;
9.	Epistola ad Augustinum Secunda (escrita el 415) ;

























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267081" title="Jean-Martin Charcot" nonfiltered="4803" processed="4790" dbindex="104838">

Jean-Martin Charcot, nascut a Pars el 29 de novembre de 1825 i mort a Montsauche-les-Settons el 1893, neurleg francs, professor d'anatomia patolgica, titular de la ctedra de malalties del sistema nervis, membre de l' Acadmie de mdecine (1873) i de l' Acadmie des Sciences (1883).
Pare fundador junt a Guillaume Duchenne de la neurologia moderna i un dels ms grans metges francesos.

A partir de 1862 va prestar els seus serveis en l'Hospital de la Salptrire de Pars, hospital que es va fer fams per les investigacions sobre la histria. Les classes dels dimarts atreien una concurrncia tan nodrida com a selecta, incloent-se entre els assistents celebritats com Gilles de la Tourette, Sigmund Freud, Axel Munthe i d'altres, sent un dels iniciadors de la psicopatologia. El treball de Charcot va fer pensar a  Sigmund Freud sobre la possibilitat de l existncia de mecanismes inconscients que regulen la nostra vida i que ms endavant desenvolupar a la seva teoria de la psicoanlisi.

Charcot va demostrar que la hipnosi podia induir els smptomes de la histria (parlisi) en subjectes normals i que podia alleugerir els smptomes dels pacients histrics per suggesti hipntica. El 1882 va crear una ctedra de clnica de les malalties nervioses (la primera ctedra de neurologa) en la Salptrire, centrant els seus estudis en la histria, epilpsia i altres desordres neurolgics.

Va descubrir nombroses malalties i sndromes neurolgiques com l'esclerosi lateral amiotrfica (E.L.A.), que va diferenciar de l'atrfia muscular progressiva d'Aran-Duchenne, la neuropatia de Charcot-Marie-Tooth, l'esclerosi mltiple i altres neuropaties. Tamb s conegut per la sndrome de Charcot (artropatas del genoll, maluc i altres articulacions). El "peu de Charcot" s una condici que s'observa amb relativa freqncia en els diabtics semblant a una cellulitis. 


Obres escrites.
  Leons cliniques sur les maladies des veillards et les maladies chroniques (1867);
 Leons sur les maladies du foie, des voies biliaires et des reins (1877);
 Leons sur les maladies du systme nerveux (1872-1887);

 Enllaos externs .

En francs:
Biografia amb illustracions i detalls web del Centre hospitalier Charcot ;
 Jean Martin Charcot, La foi qui gurit, ditions Flix Alcan, Pars, 1897.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267083" title="Vila-seca (desambiguaci)" nonfiltered="4804" processed="4791" dbindex="104839">

Geografia:;
Vila-seca, tamb conegut com Vila-seca de Solcina, municipi de la comarca del Tarragons. ;
Vila-seca, entitat de poblaci del municipi de Palafrugell, al Baix Empord.
Vila-seca, entitat de poblaci del municipi de Sant Vicen de Torell, a Osona.
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267086" title="Walt Faulkner" nonfiltered="4805" processed="4792" dbindex="104840">
 Walt Faulkner   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 16 de febrer del 1920 a Tell, Texas. 

Faulkner va crrer a la Champ Car a les temporades 1950-1956 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Walt Faulkner va morir en un accident el 22 d'abril del 1956 disputant una cursa a Califrnia.


 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit.

 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Walt Faulkner va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 1;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 1;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267087" title="Jimmy Davies" nonfiltered="4806" processed="4793" dbindex="104841">
 Jimmy Davies   fou un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 8 d'agost del 1929 a Glendale, Califrnia. 

Va crrer a la Champ Car a les temporades 1950-1955 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys .

Jimmy Davies va morir en un accident el 11 de juny del 1966, disputant una cursa a Chicago.


 Resultats a la Indy 500 .




(*) Cotxe compartit.

 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Jimmy Davies va participar a 5 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 5;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 1;
 Punts vlids per la F1: 4;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267088" title="Palau de Justcia de Valncia" nonfiltered="4807" processed="4794" dbindex="104842">


El Palau de Justcia de Valncia s una de les millors mostres d arquitectura neoclssica en la ciutat. Destaca per la seua robusta grandiositat, les seues lnies correctes i la seua magnfica rematada estaturia. Hui s conegut com a Palau de Justcia o Tribunal Superior de Justcia, per es bast inicialment com a duana de Valncia, per on es canalitzava tot el comer que, provinent del mar, feia de Valncia un dels centres econmics del segle XVIII. No s debades, doncs, la seua ubicaci junt a la Porta de la Mar, on segons les crniques, s ubicava l anterior duana (1626). Entre 1828 i 1914 alberg la Fabrica de Tabacs. 
 
La construcci del Palau de Justcia comen el 1788, ltim any del regnat de Carles III, a crrec d'Antoni Gilabert Forns i Toms Miner la va acabar el 1802. Ocupa una gran illa de cases rectangular i les seues faanes estan compostes per murs de rajola vista entre pilastres de pedra amb scol encoixinat, i balcons amb frontons rectes i corbs que s'obrin en el pis principal. La cornisa amb balustres, gleves i forncules mostra encara un gust barroc. En el seu interior una escala monumental, d'un pur academicisme neoclssic que recorda a les dels palaus, s'obri darrere de la porta, dividint en dos el pati porticat. 

Per a ornamentaci de la faana principal fou sollicitada la collaboraci del conegut escultor Ignasi Vergara, el qual va realitzar en pedra de Barxeta (Costera) el monumental escut amb les armes reials de Carles III, l'esvelta figura del propi rei, i les dues belles figures que als peus del monarca que seuen representant les dues virtuts: prudncia i justcia. 

L'any 1828 les oficines de la Duana foren traslladades a plaa del Comte de Carlet, i el 1841 al Grau. Des de 1828 i fins a 1914 s install la Fabrica de Tabacs, i el 1895 hi hagu un gran incendi. Arran d aquest, Joan Navarro Reverter va aconseguir que es construra una nova fabrica de tabacs (1909) en l antic Palau de la Indstria de l Exposici Regional de 1909. 

Desallotjat, per fi, l edifici el 1910 es van dur a terme una srie de reformes, a crrec de Vicent Rodrguez. En la faana es va canviar una fila d'antigues reixes per balcons i en l'interior es van fer salons, es va refer un vestbul i, sobretot, es va construir una gran escala principal que lligava b amb l'antiga construcci. 


Acabada la restauraci s hi va traslladar l'antiga Audincia de Valncia el 1922, que des de 1751 es trobava al Palau de la Generalitat. Des de llavors l edifici alberga el Palau de Justcia de Valncia.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267089" title="Alqueria Cloelia" nonfiltered="4808" processed="4795" dbindex="104843">


L'Alqueria Cloelia, construida en 1904 per encrrec de Merc Espinachs de Graner com a casa d'estiueig, va ser el primer encrrec de Joaquim Raspall a Cardedeu (Valls Oriental) i pertany al perode modernista. Est ubicada a la Gran via de Toms Balbey 40 a Cardedeu.

El nom de Cloelia -una mtica herona romana- s adoptat per la propietria al produir-se el descobriment de l'asteroide 661 Cloelia en 1908, s a dir, posterior a la seva construcci.
 
Originalment constituia la nica mansana Raspall, de Cardedeu, per va segregar i urbanitzar part del seu hort, a on s'ha contrut un conjunt de cases unifamiliars que conserven com a tanca de jard l'original de Raspall. Estava ubicada en una zona d'estiueig i, en aquell moment, fora apartada del centre, si be actualment est integrad al casc urb.

Es tracta d'un conjunt format per una casa-torre, un cobert, un colomar, tres fonts i una torre d'aiges.
Raspall utilitz els elements que seran el seu segell d'estil durnat el perode modernista: medallons amb cintes verticals, esgrafiats geomtrics, forja amb cop de fuet i trencads. 

Arquitectnicament destaca la torre mirador que ms tard far servir a les cases jard de la Garriga i la torre d'aiges separada de la casa que explota el pou d'aigua que es feia servir per a les terres de regadiu -ara urbanitzades- que explica el nom d'alqueria




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267097" title="Comit Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya" nonfiltered="4809" processed="4796" dbindex="104844">
El Comit  Central de Milcies Antifeixistes de Catalunya fou un organisme creat el 21 de juliol del 1936 a Barcelona per Llus Companys per organitzar militarment les forces que lluitaven contra l'alament militar a Catalunya durant la Guerra Civil Espanyola i per coordinar els cossos armats de milicians que sortien cap el front d'Arag. En la prctica fou l'rgan efectiu de govern de Catalunya entre juliol i setembre de 1936, davant la situaci revolucionria que dominava el pas.

 Antecedents .
En els dies immediats a la derrota de les tropes revoltades a Barcelona per part de les forces lleials al govern amb l'ajuda inestimable dels militants anarquistes, tres fets capgiren la distribuci del poder a Catalunya: la captura de 30.000 fusells per homes de la CNT-FAI a la caserna d'artilleria de Sant Andreu, la retransmissi radiofnica del general Goded on reconeixia haver estat capturat i deslligava les tropes de tot comproms cap a ell i, finalment, una transcendental reuni entre el president Companys i representants anarcosindicalistes de la CNT-FAI. Aquests acudiren la tarda del 20 de juliol del 1936 al Palau de la Generalitat a parlar amb Companys, fent evident la situaci de fora en la que es trobaven i que manifestaren presentant-se armats a la reuni.

 Creaci .
Companys propos als dirigents anarcosindicalistes la creaci d'un nou organisme, integrat per representants de totes les forces poltiques esquerranes i sindicals, que s'encarregus de fer front a l amenaa feixista. Aquest organisme s'havia d'anomenar Comit Central de Milcies Antifeixistes. El primer objectiu que es plantejava Companys era reorganitzar les forces armades a travs d aquest nou organisme, i donava aquesta finalitat al Comit de Milcies, que proposava a totes les forces poltiques i sindicals tot esperant que els anarquistes, essencialment homes combatius, s'hi integrarien i es desentendrien de les qestions poltiques.

Els dirigents acceptaren a condici que l'esmentat Comit fs l'rgan superior de Catalunya en els mbits de poltica, economia i exrcit. A partir de la seva creaci, el dia 21, el Comit va donar resposta a la nova correlaci de forces sorgida desprs de l'esclafament de l'alament militar a Catalunya. Joan Garca Oliver va esdevenir, a la prctica, el cap del comit.

El Comit va aplegar representants de les organitzacions sindicals i els partits del Front Popular, tot i que el predomini era netament anarcosindicalista sota les figures de Joan Garca Oliver, Buenaventura Durruti i Diego Abad de Santilln, que tamb imposaren un Consell Suprem de l'Economia a Catalunya per a dirigir el procs de collectivitzacions a fbriques i empreses.

Figuraren en el primer comit central tres dirigents de la CNT (Buenaventura Durruti, Jos Asens i Joan Garca Oliver), dos de la FAI (Diego Abad de Santilln i Aurelio Fernndez), dos d'UGT (Jos del Barrio, Salvador Gonzlez i Antonio Lpez) un del PSUC (Josep Miret i Must), dos del POUM (Josep Rovira i Canals i Julin Gorkin), tres d'ERC (Artemi Aiguader i Mir, Jaume Miravitlles i Navarra i Joan Pons), un de la Uni de Rabassaires (Josep Torrents), un d'Acci Catalana Republicana (Toms Fbregues) i Llus Pruns i dos militars, assessors de la Generalitat (Vicen Guarner i Josep Guarner).

 Funcionament .
El comit organitz les milcies obreres i les columnes que partiren cap el front, principalment el d'Arag. Fou dissolt el 27 de setembre de 1936 pel mateix Companys, quan la situaci militar s'estabilitz i calia crear un nic centre de poder poltic garantit pel govern de la Generalitat de Catalunya, en el qual s'integraren els mateixos partits i sindicats que composaven el Comit. Al seu torn, les milcies obreres militaritzades foren absorbides per l'exrcit regular republic.

Durant els dos mesos del seu funcionament, el buit d'autoritat que comport va permetre que arreu del pas s'establs un rgim catic de terror per part de les anomenades "patrulles de control de la CNT-FAI" que signific l'assassinat de milers de persones (sobretot eclesistics o persones que tenien relaci amb l'Esglsia, simpatitzants dels partits de centre i centre-dreta o simplement persones benestants), aix com la crema de centenars d'edificis religiosos i els objectes artstics i els arxius parroquials que contenien. Tot i que no est provada la relaci directe dels responsables d'aquestes matances amb el Comit, el cert s que la seva actuaci fou tolerada pels seus membres anarco-sindicalistes i fins i tot justificada per les proclames que alguns d'ells pblicament manifestaren.

 Referncies .


 Vegeu tamb .
Brigada de la Mort;

Enllaos externs.
 Joan Garca Oliver, Los Organismos Revolucionarios: El Comit Central de las Milicias Antifascistas de Catalua;

 Bibliografia .
Dicccionari d'Histria de Catalunya. Edicions 62;
Ramon Brusco, Les milcies antifeixistes i l'exrcit popular. Edicions el Jonc, Lleida, 2003;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267098" title="Torre de Glastonbury" nonfiltered="4810" processed="4797" dbindex="104845">

La torre de Glastonbury o Glastonbury Tor s'ala al costat de la poblaci de Glastonbury, Somerset (Anglaterra), en un monticle d'uns 160 m d'altura, des del que es domina, a simple vista, bona part del precis comtat. Aquest promontori va ser, fa milers d'anys, la part visible de la llegendria illa d'Avalon, ja que aquest comtat es trobava clapejat de zones pantanoses, sent l'element aigua molt predominant a la zona, no noms per la proximitat del canal de Bristol, sin tamb per la profusi de zones inundables, fonts i deus.

 La torre medieval que avui podem apreciar al tur s el que queda d'un petit monestir. Un terratrmol esdevingut el 1275 va destruir tant el monestir com l'actual abadia, situada en ple centre de la ciutat de Glastonbury.

 









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267103" title="Osman III" nonfiltered="4811" processed="4798" dbindex="104846">

Osman III (turc otom:             Osm n-i s lis) (2 de gener de 1699   30 d'octubre de 1757) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1754 fins a la seva mort 3 anys ms tard.

Fill de Mustaf II (1695 1703) i germ petit de Mahmut I (1730 54) va pujar al tron a la mort del seu germ. Un dels trets destacables del seu breu regnat va ser la creixent intolerncia envers els ciutadans de l'Imperi no musulmans (els cristians i els jueus van ser obligats a portar vestimentes distintives).

Com era tradici en la famlia reial, Osman III havia passat gaireb tota la seva vida presoner al Kafes, els departaments del Palau de Toptaki plens de luxes on els parents del sold hi eren tancats per evitar que usurpessin el tron. Probablement va ser aquesta reclusi dins d'un harem la causa de qu durant el seu regnat Osman III manifests un odi visceral envers la msica i les dones: va expulsar tots els msics de palau, i portava unes sabates de ferro perque totes les serventes el sentissin acostar i poguessin apartar-se del seu pas per no ser vistes. Tamb promulg una llei que obligava a les dones de l'Imperi a portar el vel.

Durant els tres anys del seu regnat va canviar set cops de Gran Visir.






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267110" title="Javier Sanz" nonfiltered="4813" processed="4799" dbindex="104848">
Javier Sanz (Madrid, 1965) s un escriptor espanyol i viatger per ms de quaranta pasos del mond, autor de guies turstiques diverses i de reportatges dins els mitjans de comunicaci, i notablement de l'obra Resposta a la Lletra de Jess al Papa (Respuesta a la Carta de Jess al Papa), amb un epleg de Fernando Snchez Drag, una recerca centrada dins el desenvolupament de les religions en Orient Mitj a l'Antiguitat.

 Guies turstiques .
Iemen (Yemen) (Gaesa - 2000);
Islndia (Islandia) (Gaesa - 2005);
 

 Obres .
Resposta a la Lletra de Jess al Papa (Respuesta a la Carta de Jess al Papa) (Planeta - 2002);


Referncies.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267112" title="Mustaf III" nonfiltered="4814" processed="4800" dbindex="104849">


Mustafa III (turc otom:            Mu  af -yi s lis) (28 de gener de 1717   21 de gener de 1774) va ser sold de l'Imperi Otom des de 1757 fins a la seva mort. Era fill del sold Ahmet III (1703 30) i cos d'Osman III (1754 57) a qui va succeir.

Conscient de qu la maquinria militar otomana havia quedat obsoleta en comparaci amb les potncies europees, Mustaf III va intentar modernitzar l'exrcit. Per els seus intents van resultar infructuosos davant l'inmobilisme dels conservadors genssers i imams que s'oposaven frontalment a qualsevol intent de modificar lstatus quo fins al punt de la revolta. tanmateix, fou capa d'organitzar un cos d'artilleria i de contractar generals extrangers per iniciar una reforma de la infanteria.

Davant la debilitat de l'Imperi, va procurar evitar la guerra centrant-se en la modernitzaci de l'exrcit i la promoci cultural (va fundar acadmies de matemtiques, nutica i cincies). Va trobar un aliat en Frederic el Gran de Prssia. Per l'annexi per part de Caterina la Gran de Rssia de Crimea i els Principats del Danuvi (Moldvia i Valquia) van obligar-lo a declarar la guerra a Rssia poc abans de la seva mort el 1774.


Va tenir dos fills (Selim i Mohammet) i cinc filles. Feu construir la Mesquita de les Tulipes (Laleli Camii) a Istanbul.

A la correspondncia que mantenien el Voltaire i Caterina la Gran, Mustaf III hi s contnuament ridiculitzat. El pensador francs defineix al sold com a "gras i ignorant".

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267113" title="Champions League de la OFC 2007-08" nonfiltered="4815" processed="4801" dbindex="104850">
La Lliga de Campions de la OFC 2007-08 va comenar a disputar-se el 12 de juny del 2007 amb el torneig preliminar. Participaran en aquest torneig 8 equips de 7 pasos: Nova Zelanda, Papua Nova Guinea, Nova Calednia, Fidji, Vanuatu, Illes Salom i la Polinsia Francesa. Els equips dels pasos amb pitjor ranking FIFA disputaran el torneig preliminar. D'all es classifica un equip; que se sumar als altres cinc per a disputar la fase de grups. Els equips es dividiran en dos grups de tres equips cadascun, juagant partits d'anada i tornada.

Els guanyadors de cada grup jugaran la final del torneig, i el guanyador jugar el Campionat del Mn de Clubs 2008 representant a Oceania i s'emportar un premi d'un mili de dlars.

 Torneig Preliminar .
Tots els partits es van jugar a Nova Calednia.




 Fase de Grups .
 Grup A .




 Grup B .




 Final .

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267115" title="Manuel Gual" nonfiltered="4816" processed="4802" dbindex="104851">
Manuel Gual (La Guaira, estat de Vargas, Veneuela, 1759 - San Jos de Orua, Illa de Trinitat, 25 d'octubre de 1800) va ser un militar i poltic veneol que particip al costat de Jos Mara Espaa i Joan Baptista Picornell en una conspiraci fallida en contra del domini colonial espanyol. 
Primera poca. 
Manuel Gual va nixer a La Guaira en 1759. No es coneix el dia, ni la data del seu naixement. Van ser els seus pares la criolla Josefa Ins Curbelo, i el coronel catal Mateu Gual, distingit militar que va exercir crrecs de responsabilitat, com a Governador de la provncia de Cuman i Comandant de La Guaira i Puerto Cabello. Molt jove va ser incorporat com a cadet al "Batall Veter de Caracas", el 1777 obtingu el grau de sotstinent. Afeccionat a la lectura d'obres filosfica i poltiques i en contacte amb persones que arribaven d'Europa, va assolir adquirir certa illustraci. En les "Societats Secretes", va trobar informaci sobre els esdeveniments de Frana i les idees liberals que comenaven a estendre's arreu del mn. 

En l'poca que va viure Manuel Gual, oncle de Pedro Gual, a Veneuela no funcionaven encara lgies maniques. Les esmentades Societats Secretes, on es reunien peridicament i en secret, les persones d'idees liberals, eren una mena de centres filosfics, on es discutien problemes relacionats amb la llibertat i la justcia. Aquestes Societats Secretes, van ser establertes per espanyols i criolls, que havien visitat Frana o que van tenir contacte amb intellectuals que seguien els ensenyaments dels "enciclopedistes". Gual freqentava aquestes Societats Secretes, en les quals es predicaven els principis de la francmaoneria, que des de la conferncia de Londres en 1717, s'havien difs per tota Europa. Per aquesta ra el seu nom ha estat incls entre les figures maniques del passat. 
 
Conspiraci de Gual i Espaa. 
En 1797 va fer amistat amb Jos Mara Espaa, un altre liberal forjat en la maoneria i tamb d'origen catal. Junts van preparar el pla per a enderrocar al govern colonial i establir una Repblica. Van celebrar diverses conferncies en la casa d'Espaa a Macuto, madurant la conspiraci. Per van ser descoberts i obligats a escapar a l'estranger. Gual va romandre a Trinitat, mentre que Espanya intentava una altra revoluci i va acabar penjat i esquarterat a Caracas. El 12 de juliol de 1799, li va escriure una carta a Francisco de Miranda, qui en resposta el va recomanar al govern angls, per a brindar-li tota classe d'ajuda. Assabentat el govern espanyol dels contactes de Gual i per a callar-lo per sempre, va contractar els serveis d'un assass, qui l'emmetzin el 25 d'octubre de 1800.  




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267117" title="Jos Mara Espaa" nonfiltered="4817" processed="4803" dbindex="104852">
Jos Mara Espaa (La Guaira, estat de Vargas, Veneuela, 1761 - Caracas 1799) va ser un militar veneol d'origen catal. Va conixer Manuel Gual i es van unir amb Joan Baptista Picornell, comerciants i altres grups socials, per a promoure un conspiraci contra el domini espanyol el dia el 4 de juny de 1797 (la historiografia el recull com "La Conspiraci de Gual i Espaa). Els seus objectius serien: la destituci del poder espanyol, llibertat de comer i producci, creaci d'una Repblica amb la uni de les provncies de terra ferma de Caracas, Maracaibo, Cuman i Guayana, declaraci dels drets de llibertat, igualtat, propietat i seguretat, igualtat entre les classes socials. 

Abans de comenar la conspiraci va ser delatat, el que va obligar-lo a abandonar el territori veneol amb Gual, van escapar a l'Illa de Trinitat d'on va tornar secretament l'any 1799 per va ser capturat a La Guaira i enviat a Caracas, a on la Real Audincia el va condemnar amb la pena de mort i va ser penjat en la Plaa Major i el seu cos esquarterat. 






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267122" title="Josep Maties de Espaa Muntadas" nonfiltered="4818" processed="4804" dbindex="104853">
Jos Matas de Espaa Muntadas (l'Hospitalet de Llobregat, 1929) fou un poltic, enginyer industrial i empresari catal. La seva famlia va fundar l'empresa  La Espanya Industrial, era el segon marqus de Montsarra i nebot poltic de Josep Maria Albert i Despujol, bar de Terrades i alcalde de Barcelona.

Alhora, tenia terrenys agrcoles a Piera i controlava el diari La Voz del Llobregat. Va fer el servei militar a les milcies universitries i el 1958 es va adherir a Falange Espaola de las JONS, dins la qual ben aviat aconsegu ser nomenat conseller local del Movimiento Nacional. 

El 1958 fou nomenat regidor pel ter corporatiu a l'Ajuntament de l'Hospitalet de Llobregat, dle 1959 al 1962 fou tinent d'alcalde, i el 1962 substitu a l'alcalde Ramon Solanich Riera, compatibilitzant el crrec amb els de diputat provincial i procurador en corts (1967-1971). Com a alcalde destac per la seva fidelitat absoluta al rgim franquista i per la intransigncia respecte a qualsevol opci reformadora. El 1973 deix el crrec a Vicente Capdevila Cardona.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267124" title="Lliga de Campions de l'AFC 2008" nonfiltered="4819" processed="4805" dbindex="104854">
La Lliga de Campions de la AFC 2008 ser la 27 edici del torneig. En aquest torneig participaran els equips afiliats a la Confederaci Asitica de Futbol. El guanyador de la competici jugar el Campionat del Mn de Clubs 2008.

Fase de grups.
Grup A.




Grup B.




Grup C.




Grup D.




Grup E.




Grup F.




Grup G.




Segona fase.
Quarts de final.
17 i 24 de setembre de 2008.


Semifinals.
8 i 22 d'octubre de 2008.


Final.
5 i 12 de novembre de 2008.


Quadre resum.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267129" title="Premis Goya 2008" nonfiltered="4820" processed="4806" dbindex="104855">
La XXII edici dels Premis Goya va culminar amb l'entrega de premis celebrada el 3 de febrer de 2008 al Palau de Congressos de Madrid. La gala va ser presentada per Jos Corbacho juntament amb altres actors. Prviament el 17 de desembre s'havien donat a conixer a Madrid les candidatures als premis.

Les pellcules que van obtenir ms guardons foren El Orfanato, La soledad i Las 13 rosas.

Candidatures.

 Goya d honor .

 Alfredo Landa;

 Premi Goya a la millor pellcula .



 Premi Goya a la millor direcci .



 Millor director novell .



 Premi Goya a la millor actriu .



 Premi Goya al millor actor .



 Premi Goya a la millor actriu de repartiment .



 Premi Goya al millor actor de repartiment .



 Premi Goya a la millor actriu revelaci .



 Premi Goya al millor actor revelaci .



 Premi Goya al millor gui original .



 Premi Goya al millor gui adaptat.



 Premi Goya a la millor pellcula estrangera de parla hispana .



 Premi Goya a  la millor pellcula d animaci .



 Premi Goya a la millor msica original  .



 Premi Goya a la millor can original .



 Premi Goya a la millor fotografia .



 Premi Goya al millor muntatge .



 Premi Goya a la millor direcci artstica .



 Premi Goya a la millor direcci de producci  .



 Premi Goya al millor disseny de vestuari .



 Premi Goya a l millor maquillatge i perruqueria .



 Premi Goya al millor so .



 Premi Goya als millor efectes especials .



 Premi Goya a la millor pellcula documental .



 Premi Goya al millor curtmetratge de ficci .



 Premi Goya al millor curtmetratge d animaci .



 Premi Goya al millor curtmetratge documental .



Enllaos externs.

 Fitxes de les pellcules nominades ;
 Notcia publicada a "El Pas" el 3 de febrer ;
 Notcia publicada a l'"Avu" el 3 de febrer;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267130" title="Juan Ignacio Pujana Fernndez" nonfiltered="4821" processed="4807" dbindex="104856">
Juan Ignacio Pujana Fernndez s un poltic catal. Militant d'UGT durant els darrers anys del franquisme, fou escollit candidat del PSC-PSOE per a l'alcaldia de l'Hospitalet de Llobregat a les eleccions municipals espanyoles de 1979. Fou el primer alcalde democrtic de l'Hospitalet desprs del franquisme, i ocup el crrec fins el 9 de maig de 1994, quan fou obligat a dimitir per haver estat acusat per la fiscalia delTribunal Superior de Justcia de Catalunya dels delictes de trfic d'influncies i suborn.

El 31 de juliol de 1995 fou condemnat a sis anys d'inhabilitaci, 300.000 pessetes de multa i un mes i un dia d'arrest per un delicte de trfic d'influncies, per La sentncia l'absolgu de dos delictes de suborn per a la concessi d'obres d'un aparcament a causa de falta de proves. El 1997 fou acusat novament de malversaci de cabals pblics per l'adjudicaci irregular d'un aparcament, per el 2 de febrer de 1998 fou absolt per l'Audincia de Barcelona.

 Referncies .












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267132" title="Homosexualitat a Israel" nonfiltered="4822" processed="4808" dbindex="104857">

Els drets dels homosexuals a Israel tenen reconeixement legal, comptant amb el reconeixement de les parelles de fet i la garantia de no discriminaci del collectiu LGBT al mbit laboral.

Israel i Turquia sn els nics pasos de l'Orient Mitj als quals l'homosexualitat no s illegal ni perseguida por les autoritats. A Israel no es poden oficiar matrimonis homosexuals, per l'estatus de matrimoni s equivalent per a les parelles de fet, desprs de nombroses apellacions al Tribunal Suprem d'Israel. El novembre de 2006 el Tribunal Suprem va ordenar al Ministeri de l'Interior que inscriguera al Registre Civil cinc matrimonis homosexuals realitzats fora del pas, de manera que se'ls aplique la Llei de Matrimonis com als matrimonis heterosexuals. La discriminaci als homosexuals a l'mbit laboral est explcitament prohibida per llei.

Israel compta amb una comunitat homosexual molt activa, que organitza anualment festivals d'orgull homosexual a Tel Aviv, Jerusalem i Eilat des de 1998. El juny de 2005 l'alcalde de Jerusalem va intentar acabar amb el festival, per va perdre el pols als jutjats, que el van obligar a contribuir amb fons per a la celebraci de l'esdeveniment.

Alguns gais i lesbianes palestins intenten amagar-se illegalment a Israel amb l'objectiu de escapar de l'extrema intolerncia, l'abs fsic, o desapropiaci de les seues famlies. N'existeixen nombrosos grups a Tel Aviv i Netanya que viuen amb companys israelians que els ajuden a amagar-se de la policia.

Orgull Gai 2005.
Al 2005 es van ajuntar els caps de les religions ms importants d'Israel a Jerusalem per a impedir la gran desfilada de l'orgull gai en la capital.

El Festival del Orgull gai de Jerusalem estava planejat per a l'agost de 2005, a pesar de les protestes de grups religiosos de les tres grans religions. No obstant aix, el festival va ser postergat perqu la seguretat no va poder ser assegurada, en estar les forces de seguretat israelianes saturades amb el plan de retirada.

 Judaisme, cristianisme, islam i homosexualitat a Israel .

Israel s un important centre religis per a les tres religions monoteistes ms grans del mn. Tres religions que accepten malament l'homosexualitat. Partits ortodoxos com Shas i Agudat Israel van declarar en moltes ocasions el seu rebuig a les lleis que afavoreixen els drets homosexuals i contra les manifestacions pbliques del moviment.

Referncies.


Enllaos externs.

Queer In the land of sodom History of Homosexuality in Israel. Histria de l'homosexualitat a Israel.  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267137" title="Celestino Corbacho Chaves" nonfiltered="4823" processed="4809" dbindex="104858">

Celestino Corbacho Chaves (Valverde de Legans, 1949) s un poltic espanyol, militant del PSC-PSOE. Des de l'abril de 2008 ostenta el crrec de Ministre de Treball i Immigraci d'Espanya. 

Establert a Catalunya des de la infncia i militant del PSC-PSOE des del 1976, fou escollit diputat provincial el 1983 i vicepresident primer de la Diputaci de Barcelona. Va ser regidor de l'Hospitalet de Llobregat el 1983 i ha assumit la tinena d'ajuntament, portaveu, ponent d'urbanisme, responsable de Programaci i Planificaci i responsable de Pressupostos Municipals. s alcalde de l'Hospitalet de Llobregat des del 13 de maig de 1994. Membre de les comissions executives de la Federaci de Municipis de Catalunya (FMC), Federaci Espanyola de Municipis i Provncies (FEMP), tamb forma part de la comissi del govern local de la FEMP, rgan de negociaci dels ajuntaments amb l'Estat.

Va ser vicepresident de 1999 a 2001 en la FMC i en la FEMP va ocupar la Presidncia de la Comissi Ciutadana i Protecci Civil.  s membre de la Comissi Executiva i Secretari de Poltica Local i Territorial del PSC-PSOE. Tamb forma part del Comit Federal del PSOE, on es va integrar en l'any 2000 i va participar en el 35 Congrs Federal on va sortir escollit Secretari General del PSOE, Jos Luis Rodrguez Zapatero, actual President del Govern d'Espanya. Esdevingu president de la Diputaci Provincial de Barcelona el 22 d'abril de 2004 en substituci de Jos Montilla, quan aquest deix els crrecs d'alcalde de Cornell de Llobregat i president de la Diputaci per esdevenir ministre d'indstria. Al seu torn, Celestino Corbacho abandon l'ajuntament i la diputaci quan fou nomenat ministre de treball i immigraci el 12 d'abril de 2008.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267138" title="Lliga de Campions de la CAF 2008" nonfiltered="4824" processed="4810" dbindex="104859">
La Confederaci Africana de Futbol (CAF) va establir el 4 de desembre el calendari de la ronda preliminar per a l'edici 2008 de la Lliga de Campions de la CAF. El guanyador d'aquesta edici representar al continent en el Campionat del Mn de Clubs 2008.

Ronda preliminar.
15/16/17 de febrer i 1/2 de mar de 2008.


 El 10 de febrer la CAF va decidir que els equips de Libria, Kenia i del Txad quedssin exclosos de la competici al no poder afrontar els deutes econmics amb la federaci.

Trentadosens de final.
21/23 de mar i 4/6 d'abril de 2008.

 El 16 de mar l'equip d'Eritrea, Al-Tahrir va anunciar que es retirava de la competici per problemes interns del club.

Setzens de final.
25/27 d'abril i 9/11 de maig de 2008.


Fase de grups.
Grup A.















Grup B.















Semifinals.
5 i 17/19 d'octubre de 2008.


Final.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267139" title="Joan Perell Masllorens" nonfiltered="4825" processed="4811" dbindex="104860">
Joan Perell Masllorens fou un poltic i industrial catal. Era director d'una empresa qumica. Va ser designat regidor de l'Hospitalet de Llobregat pel ter corporatiu el 1974. Actu inicialment com a simple regidor i era ja tinent d'alcalde quan hagu d'assumir accidentalment l'alcaldia en substituci de Vicente Capdevila Cardona el 1977. Va deixar el crrec el 1979, desprs de les primeres eleccions municipals democrtiques desprs del franquisme.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267148" title="Albarca" nonfiltered="4826" processed="4812" dbindex="104861">
Albarca s un nucli de poblaci del municipi de Cornudella de Montsant, al Priorat. El 2005 comptava amb 6 habitants censats. Antigament era un municipi independent, per va ser annexionat a Cornudella de Montsant el 1857.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267151" title="Alb Rosell i Llongueras" nonfiltered="4827" processed="4813" dbindex="104862">
Alb Rosell i Llongueras (Sabadell, 1881- Montevideo 1964) fou un pedagog anarquista i separatista catal.  Era el fill d'un filador que havia estat afiliat a l'AIT. A l'escola privada va conixer als germans Facundo i Mateu Morral i el 1889 assist amb el seu pare a la seva primera manifestaci obrera. Ms tard s'afilia a la francmaoneria i funda el Centro Fraternal de Cultura. Influt per l'Escola Moderna de Francesc Ferrer i Gurdia, va abandonar el seu ofici de teixidor per a dedicar-se a la pedagogia. S'encarrega de diverses escoles de la perifria barcelonina i en 1905 escriu el seu primer opuscle en defensa de l'ensenyament integral. Els fets de la Setmana Trgica de 1909 l'induiren a marxar a Amrica Llatina, fundant a Montevideo el 1911 la Liga Popular para la Educacin de la Infancia, i en 1913 munta la primera escola racionalista a l'Uruguai. Va tornar a Catalunya i va exercir com mestre racionalista en centres sindicals de Mallorca, Valncia i Catalunya, per la dictadura de Primo de Rivera l'oblig a tornar a Uruguai.

All va collaborar amb els cercles separatistes de Manuel Mass i Llorens, i el 1928 fund a Montevideo el Grup Separatista Avant, que fou crtic amb l'actuaci de Francesc Maci. Fou pare d'Avenir Rosell i Figueras.

 Obres .
 El poder de la educacin;
 Naturismo en accin ;
 Naturismo y educacin de la infancia  ;
 Els Llaminer;
 Plors del cors;
 Artistes ;
 Els llenyataires;
 El dret a la vida;
 La Fbrica ;
 L'actual moment histric i els problemes educatiu;
 Instrucci i analfabetisme;
 Recuerdos de un educador;





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267153" title="Darms" nonfiltered="4828" processed="4814" dbindex="104863">
Darms s un nucli de poblaci del municipi de Tivissa, a la comarca de Ribera d'Ebre. El 2005 comptava amb 111 habitants censats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267155" title="Llaberia" nonfiltered="4829" processed="4815" dbindex="104864">
Llaberia s un nucli de poblaci del municipi de Tivissa, a la comarca de Ribera d'Ebre. El 2005 no comptava amb habitants censats.






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267156" title="Francesc Miralles i Galaup" nonfiltered="4830" processed="4816" dbindex="104865">
Francesc Miralles Galaup (Valncia, 1848 - Barcelona, 1901) fou un pintor valenci fincat a Pars i a Catalunya. Deixeble de Ramon Mart i Alsina, visqu molts anys a Pars, on popularitz un estil refinat centrat majoritriament en temes costumistes de la vida burgesa i de l'alta societat, especialment protagonitzats per elements femenins. Cunyat del fams farmacutic i industrial Dr. Salvador Andreu, pass la ltima poca de la seva vida a Barcelona, on les seves pintures foren molt valorades pel pblic habitual de la Sala Pars.




 Fonts .
Rafael Santos Torroella, El pintor Francisco Miralles, R.M., Barcelona 1974.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267158" title="Manuel Alcntara i Gusart" nonfiltered="4831" processed="4817" dbindex="104866">
Manuel Alcntara i Gusart (Barcelona 1892 - Mxic 1981) fou un professor, periodista i promotor cultural catal. Comenc a treballar com a articulista i crtic de teatre i arts plstiques als diaris El Da Grfico i La Noche, alhora que era afiliat a la Uni Catalanista. 

Durant la Segona Repblica Espanyola fou administrador de la Casa de la Caritat i professor de l'Escola d'Administraci Pblica de la Generalitat de Catalunya. En acabar la guerra civil espanyola s'exili a Frana, on fou un dels organitzadors de la Residncia d'Intellectuals Catalans a Montpeller fins el 1941, quan marx cap a Mxic. All fou gerent de l'editorial Misrachi fins que es jubil. 

A l'exili de Mxic fou un dels animadors de la Comunitat Catalana a Mxic, membre de l'Orfe Catal de Mxic, i organitzador i secretari del Patronat dels Jocs Florals de la Llengua Catalana a l'exili amb Llus Nicolau d'Olwer i Pere Bosch i Gimpera. Fou collaborador habitual de les revistes Quaderns de l'exili, Pont Blau, Xaloc i La Nostra Revista, particip en la Conferncia Nacional Catalana de 1953 i don suport al Consell Nacional Catal.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267159" title="Justo Martnez Amutio" nonfiltered="4832" processed="4818" dbindex="104867">
Justo Martnez Amutio (Rincn de Soto (la Rioja), 18 d'octubre de 1896 - Valncia  30 de maig de 1983) fou un sindicalista i poltic espanyol. Treball com a tipgraf i com a telegrafista de l'exrcit, on va estudiar mecnica Milit a la UGT des del 1912 i al PSOE des del 1920. El 1935 fou nomenat Secretari General de la Federaci Socialista Valenciana i membre del Comit Nacional del PSOE fins quan va dimitir el 1952. 

Entre 1930 i 1939, va ser membre del Comit Nacional de Metallrgia i vocal del jurat mixt metalrgic de Valncia. Durant la guerra civil espanyola fou governador civil d'Albacete, i entre 1939 i 1944 fou empresonat en quatre ocasions. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia de Valncia del PSOE. No es present a la reelecci.

 Obres .
 Chantaje a un pueblo (1964);




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267161" title="Reaction Engines A2" nonfiltered="4833" processed="4819" dbindex="104868">


El Reaction Engines Limited A2 s un disseny a llarg termini d'un avi supersnic (Mach 5+) concebut per volar de Brusselles a Sydney en aproximadament 4,6 hores. Es planeja que el cost d'un billet costi aproximadament el mateix que un bitllet de classe de negocis.

El nostre treball mostra que tcnicament s possible; ara s el mn que ha de decidir si el vol.

L'avi est concebut per tenir un abast d'uns vint mil quilmetres i una bona eficincia de combustible a nivell subsnic i supersnic, evitant aix els problemes intrnsecs d'anteriors avions supersnics.

El disseny de l'avi requereix l's d'hidrogen com a combustible. L'hidrogen t el doble de densitat energtica que el queros, i es pot utilitzar per refredar el vehicle i l'aire que entra en els motors per mitj d'un prerefrigerador.

El disseny de l'A2 est sent considerat com a part d'un projecte de la Uni Europea anomenat LAPCAT, que podria menar a un avi funcional en aproximadament 25 anys.

Capacitats.

Alan Bond digu a The Guardian:

"L'A2 est dissenyat per partir de l'aeroport internacional de Brusselles, volar silenciosament a velocitats subsniques fins a l'Atlntic nord a Mach 0,9 abans d'arribar a Mach 5 per sobre el pol nord, i dirigir-se a Austrlia sobrevolant el Pacfic."

Motors.
Els motors Scimitar utilitzen tecnologia derivada de l'anterior motor creat per la companyia, SABRE, destinat per a llanaments espacials, per adaptada per viatges de molt llarga distncia i molt alta velocitat.

Normalment, quan l'aire entra en un motor jet s comprimit per l'entrada d'aire, i per tant s'escalfa. Aix vol dir que els motors d'alta velocitat han de ser construts amb tecnologia i materials que puguin resistir temperatures extremament altes. En la prctica, aix fa que els motors siguin inevitablement ms pesants, i redueix tamb la quantitat de combustible que es pot cremar sense que es fongui la part de la turbina de gas del motor, cosa que redueix l'impuls a altes velocitats.



El tret clau del disseny dels motors Scimitar s el refrigerador, que fa la funci d'intercanviador de calor que transfereix la calor de l'aire entrant a l'hidrogen combustible. Aix refreda drsticament l'aire, cosa que permet que els motors consumeixin ms combustible fins i tot a velocitats molt altes, i permet que els motors estiguin construts amb materials ms lleugers i sensibles a la calor, com ara aliatges lleugers.

Fitxa tcnica.

Abast: 20000 km;
Longitud: 143 m;
Combustible: hidrogen lquid;
Passatgers: 300;
Velocitat de creuer: Mach 5;

Enllaos externs.
LAPCAT   configuraci de l'A2;
Reaction Engines Limited;

Referncies.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267166" title="Economia del Senegal" nonfiltered="4834" processed="4820" dbindex="104869">


Al gener de 1994, Senegal va adoptar un profund programa de reforma econmica amb el suport de la comunitat de donants internacionals. Aquesta reforma va comenar amb una devaluaci de 50% de la moneda, el Franc CFA, que es mantenia amb una taxa de canvi fixa en relaci al franc francs. El control governamental de preus i els subsidis van ser desmantellats. Desprs el pas va sofrir un gran canvi quan el Producte Interior Brut anual va comenar a crixer per sobre del 5% entre 1995 i 2004, reduint-se l'inflaci a la meitat, des del 18 al 8,5 per cent.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267172" title="Sunset Boulevard (musical)" nonfiltered="4835" processed="4821" dbindex="104870">
Sunset Boulevard s un musical amb llibret i lletres de Don Black i Christopher Hampton i msica d'Andrew Lloyd Webber. Va estrenar-se primer a Londres al 1993. Va arribar a perdre diners tot i al seu xit, donats els seus elevats costs de producci. Sent un vehicle estellar, moltes actrius de renom han interpretat el paper principal.

Basat en la pellcula de Billy Wilder del mateix ttol, la trama s al voltant de Norma Desmond, una estrella del cinema mut, que viu al passat en la seva mansi decadent a Los ngeles. Quan el jove guionista Joe Gillis accidentalment coincideix amb ella, ella veu en ell una oportunitat pel seu retorn a la gran pantalla... i el roman i la tragdia li seguiran.

 Fons i Histria de les produccions .
A inicis de la dcada dels 60, Stephen Sondheim esboss una adaptaci per teatre i arrib a compondre la msica per a la primera escena amb el lletrista Burt Shevelove. Durant un cocktail es present ell mateix a Billy Wilder, director i guionista de la pellcula i li deman el seu parer sobre el projecte. "No pots escriure un musical sobre "Sunset Boulevard, ha de ser una pera. Al cap i a la fi, s sobre una reina destronada", respongu Wilder. Sondheim deix de banda el projecte. Quan temps desprs va ser convidat per Hal Prince a escriure la banda sonora d'un remake fet per Angela Lansbury, Sondheim declin, citant la seva conversa amb Wilder.

Durant bastants anys, Lloyd Webber pens en la idea d'una versi musical de "Sunset Blvd", enfocant-la en el moment en qu Norma Desmond torna a la Paramount. Finalment obtingu els drets de la Paramount, i va atraure a Hampton i a Black al projecte. Desprs de la producci d'Aspects of love al 1989, l'equip es pos a treballar en el nou musical. 

Primeres produccions   West End, Los ngeles i Broadway;

La producci original de Sunset Boulevard s'estren al West End el 12 de juliol de 1993, dirigida per Trevor Nunn i coreografiada per Bob Avian, i amb Patti LuPone com a Norma Desmond, Kevin Anderson com a Joe Gillis, Meredith Braun com a Betty Schaefer, i Daniel Benzali com a l'exmarit de Norma, Max. Billy Wilder i la seva esposa Audrey, juntament amb Nancy Olson (que interpret a Betty Schaefer a la pellcula) van assistir a l'estrena. Wilder afirm que el millor ha estat que han deixat el gui intacte i sobre LuPone digu que s una estrella des del moment que apareix a l'escenari

Les crtiques van ser variades: molts van dir que la msica era repetitiva i que s'havien passat ms temps construint l'espectacular escenografia que no pas treballant en el llibret. No obstant aix, va ser un xit de pblic que rutll durant 1.529 funcions. Anderson abandon la companyia al gener de 1994, sent reemplaat per Gerard Casey.

L'estrena americana va ser a Los ngeles el 9 de desembre de 1993 amb Glenn Close com a Norma i Alan Campbell com a Joe, George Hearn com a Max i Judy Kuhn com a Betty. Lloyd Webber havia treballat en el llibret i la banda sonora, organitzant millor les orquestacions i afegint una can: "Every Movie's a Circus". Aquesta nova producci va ser millor rebuda per la crtica i esdevingu un xit instantniament, amb 369 funcions. Tamb s'enregistr aquesta banda sonora.

El musical s'estren a Broadway el 17 de novembre de 1004 amb Close, Campbell i Hearn amb els mateixos papers que a Los Angeles i amb Alice Ripley com a Betty. Va ser l'espectacle amb ms venta anticipada d'entrades, i s'estigu durant 977 funcions. Billy Wilder va assistir a l'estrena i puj a l'escenari amb Glenn Close als aplaudiments. En un any en qu no hi havia grans produccions, la producci guany diversos Premis Tony, entre ells el de Millor Actriu per Glenn Close. 

Patti LuPone, a qui se li havia proms que estaria a Broadway, demand a Lloyd Weber i reb una quantiosa indemnitzaci. No va ser la nica actriu que va cobrar sense fer res: Faye Dunaway havia de reemplaar a Close a L.A., per es demostr que era incapa de complir les necessitats vocals i va ser acomiadada (tamb va demandar a Lloyd Weber). Segons Frank Rich, totes aquestes complicacions legals van contribuir a que Sunset Blvd fos un dels grans fracassos econmics teatrals de la histria dels Estats Units (s'especulen unes prdues finals de 20 milions de dlars), tot i a l'xit de pblic.

La producci de Londres va ser renovada i agaf les modificacions de la producci de NY. Elaine Paige prengu el paper de Londres, i Petula Clark la substitu entre setembre i octubre de 1995 i agaf el paper al gener de 1995; i finalment, Rita Moreno protagonitz l'espectacle entre setembre i octubre de 1996.

Personatges principals .
Norma Desmond (una excntrica i oblidada estrella del cinema mut);
Joe Gillis (un jove guionista fracassat) ;
Max von Mayerling (Majordom i ex-marit de Norma);
Betty Schaefer (xicota de Artie Green);
Cecil B. DeMille;
Artie Green (Amic de Joe Gillis);
Sheldrake (Un productor de cine) ;
Manfred (Un sastre molt car);

Nmeros musicals.


Act I;
 Overture / I Guess It Was 5AM;
 Let's Have Lunch ;
 Every Movie's A Circus ;
 Car Chase ;
 At the House on Sunset;
 Surrender ;
 With One Look;
 Salome;
 Greatest Star of All;
 Every Movie's a Circus (Reprise)   a reprise of "Let's Have Lunch";
 Girl Meets Boy ;
 Back at the House on Sunset ;
 New Ways to Dream  ;
 Completion of the Script;
 The Lady's Paying ;
 New Year's Eve;
 Perfect Year;
 This Time Next Year ;
 New Year's Eve (Back at the House on Sunset) ;

Act II;
 Entr'acte;
 Sunset Boulevard ;
 There's Been a Call/Journey to Paramount;
 As If We Never Said Goodbye ;
 Paramount Conversations/Surrender (Reprise) ;
 Girl Meets Boy (Reprise);
 Eternal Youth Is Worth a Little Suffering ;
 Who's Betty Schaefer?
 Betty's Office at Paramount ;
 Too Much in Love to Care ;
 New Ways to Dream (Reprise) ;
 Phone Call ;
 Final Scene ;

 No incls a la grabaci de l'estrena mundial
 Revisat de la grabaci de l'estrena mundial.

 Futura adaptaci al cine .
La Paramount Pictures i la Relevant Picture Company treballen en l'adaptaci al cine del musical. La producci estava anunciada pel 2005, amb l'estrena originalment planejada pel 2006. Desprs es pospos fins al 2008, i vingu un nou retard fins al 2009, donada la Vaga de Guionistes del 2007 als Estats Units.

Glenn Close sovint ha estat citada com que interpretaria el paper principal, si b noms han estat rumors i mai no s'ha arribat a confirmat res. Tamb s'ha especulat amb la possibilitat que l'interprets Elaine Paige o, fins i tot, Meryl Streep i Barbra Streisand. Pel paper de Joe Gillis s'ha mencionat que el podrien interpretar Ewan McGregor o Hugh Jackman.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267177" title="Abdul Hamid I" nonfiltered="4836" processed="4822" dbindex="104871">


Abdlhamit I (turc otom:                `Abd l- am d-i evvel) (20 de mar de 1725   7 d'abril de 1789) va ser sold de l'Imperi Otom. Era fill d' Ahmet III (1703 30) i va succeir el seu germ Mustaf III (1757 74) el 21 de gener de 1774.

Biografia.

Com era costum a la famlia reial otomana, Abdulhamit va estar recls al Palau de Topkapi durant els seus primers quaranta-tres anys de vida en qu regnaren el seus cosins Mahmut I i Osman III i els seu germ gran Mustaf III. Durant el confinament va ser educat per la seva mare Rabia Semi.

A la mort del seu germ va heretar el tron i una guerra contra Rssia, que havia conquerit Crimea i els Principats del Danuvi. La guerra fou desfavorable pels otomans, que es veieren obligats a firmar el tractat de Kk-Kaynarca (1774).

Com que havia passat gran part de la seva vida recls, era ali a molts dels afers d'estat i depenia dels seus consellers. Va intentar reformar l'administraci, l'exrcit i l'educaci. Va sanejar les finance, establ un cens dels genssers i millor la marina turca. Tamb va reprimir nombroses revoltes locals, especialment la d'Egipte (1786-87). 

El 1787 es va reprendre la guerra contra Rssia, que aquest cop comptava amb el suport d'ustria. Sucia i Prssia van entrar al conflicte a favor de l'Imperi, per van proveir poca ajuda. Tot i aix els otomans van plantar cara durant un temps, tot i que eventualment retrocediren i perderen la ciutat d'Ochakov el 1788. Abdlhamit mor quatre mesos ms tard als 64 anys.

Tot i els fracassos militars, era tingut en gran estima pels otomans. Era de natura pacfica i profundament religis, i la seva conducta li feu guanyar l'apellatiu de "celi" (sant).

Biografia.

Esposes: Ayse Sine-perver, Haseki, Hatice Ruh-xa, Huma Xa, Ayse, Binnaz, Dilpezir, Mehtabe, Misl-i Na-yab, Mu'teber, Nevres, i Mihriban;
Fills: Mustaf IV (1807 08) (fill d'Ayse Sine-perver), Mahmut II (1808 39), Murat, Nusret, Mehmet, Ahmet, i Solim.
Filles: Esma, Emine, Rabia, Saliha, Alimsah, Durusehvar, Fatma, Meliksah, Hibetullah i Zekiye;



































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267178" title="Farges" nonfiltered="4837" processed="4823" dbindex="104872">

 Biografia;
 Alice-Leontine Farges (Couloutre, 1869   ?), esperantista francesa;
 Franois Farges (1962), professor universitari francs, especialista en mineralogia;
 Jol Farges (Angers, 1948), director i productor de cinema francs;
 Paul Farges, msic autor de diversos manuals per a l'ensenyament de la guitarra;
 Paul Guillaume Farges (Monclar-de-Quercy Tarn i Garona, 1844   Chongqing, 1912), missioner a la Xina, botnic i colleccionista de plantes;
 Oliver La Farge (Nova York, 1901   Santa Fe, 1963), antropleg i escriptor estatunidenc, premi Pulitzer del 1930;
 Peter La Farge (Nova York, 1931   1965) cantautor estatunidenc relacionat amb Bob Dylan i Johnny Cash;

 Botnica;
 Fargesia, un gnere de bambs anomenat aix en honor de Paul Guillaume Farges;
 Diverses espcies vegetals batejades en honor de P.G. Farges: Abelia fargesii, Abies fargesii (o avet de Farges), Aralia fargesii, Arisaema fargesii, Bashania fargesii, Betula fargesii (o bedoll de Farges), Calanthe fargesii, Carpinus fargesii (o carp de Farges), Catalpa fargesii, Clematis fargesii (Clematis "Paul Farges" com a nom comercial), Clethra fargesii, Corylus fargesii (o avellaner de Farges), Cypripedium fargesii, Decaisnea fargesii, Epigeneium fargesii,  Geranium fargesii (o gerani de Farges), Habenaria fargesii, Heracleum fargesii, Ilex fargesii, Lilium fargesii (o lliri de Farges), Lonicera fargesii, Paris fargesii, Paulownia fargesii, Rhododendron fargesii, Scrophularia fargesii, Torreya fargesii, Veronica fargesii, Viscum fargesii (o viscum de Farges);

 Geografia;
 Farges, poblaci de 600 habitants al departament d'Ain (Frana). Codi postal 01550;
 Las Farjas (Les Farges en francs), poblaci de 260 habitants al departament de la Dordonya (Frana). Codi postal 24290;
 Farges-Allichamps, poblaci de 200 habitants al departament de Cher (Frana). Codi postal 18200;
 Farges-en-Septaine, poblaci de 730 habitants al departament de Cher (Frana). Codi postal 18800;
 Farges-ls-Chalon, poblaci de 600 habitants al departament de Saona i Loira (Frana). Codi postal 71150;
 Farges-ls-Mcon, poblaci de 170 habitants al departament de Saona i Loira (Frana). Codi postal 71700;
 La Farge, poblaci de 770 habitants al comtat de Vernon, en l'estat de Wisconsin (Estats Units);
 Dolmen de Farges, o Dolmen de Montory, en el municipi de Saint Germain prs Herment al departament de Puy de Dme (Frana);
 Mine des Farges, mina de piromorfita tancada el 1981, en el municipi d'Ussel al departament de Corrze (Frana);
 Farges, bosc i viaducte ferroviari a la poblaci de Meymac, al departament de Corrze (Frana);

 Enllaos .
 Descobriu tots els  Farges ;
 Farges com a cognom a Frana ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267185" title="Gell (riu)" nonfiltered="4838" processed="4824" dbindex="104873">
El Gell s un riu del Girons, afluent del Ter pel marge dret. Neix vora la ciutat de Girona degut a la confluncia de diverses rieres. Passa pel venat de Gell, a continuaci pel Perell i finalment s'endinsa dins la ciutat de Girona on rep el riu Masrocs per l'esquerra. Antigament desembocava a l'Onyar, per actualment desguassa les seves aiges directament al riu Ter.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267189" title="Andrs Manuel del Ro Fernndez" nonfiltered="4839" processed="4825" dbindex="104874">


Andrs Manuel del Ro Fernndez, nascut el 10 de novembre de 1764 a Madrid i traspassat el 23 de mar de 1849 a Ciutat de Mxic, fou un qumic espanyol destacat per ser el descobridor de l'element qumic vanadi.

Biografia.
Formaci.
Andrs Manuel del Ro estudi qumica analtica i metallrgia a la Universitat d'Alcal de Henares i a l'Escola de Mineria d'Almadn. Desprs ampli durant quatre anys estudis a Pars amb Jean d'Arcet on probablement conegu Antoine Laurent Lavoisier. L'any 1786 fou pensionat pel govern espanyol a la Reial Acadmia de Mineria de Schemnitz (actual Hongria) i desprs a Alemanya, a l'escola de Mines de Freiberg, sota la direcci d'Abraham Gottlob Werner.


Mineria a la Nova Espanya.
L'any 1794 viatj a Nova Espanya (actual Mxic) per ocupar la ctedra de qumica i mineralogia en el Real Seminario de Mineria dirigit per Fausto de Elhyar (1755-1833). All desenvolup una magnfica tasca docent i investigadora. Fou collaborador i amic del naturalista alemany Alexander von Humboldt.

L'any 1820 fou elegit diputat a les Corts espanyoles on defens idees liberals i, en concret, la independncia de Mxic. Una vegada independitzat Mxic, l'any 1829, el seu govern decret l'expulsi de tots els espanyols amb excepcions com la de Andrs Manuel del Ro. Ell se solidaritz amb els expulsats, entre els que estava Fausto de Elhyar, i s'exilli voluntriament a Filadlfia, als Estats Units. Retorn a Mxic l'any 1834 per ocupar la seva ctedra de mineralogia.

Fou fundador del Palacio de la Mineria i assent les basses per l'actual Instituto de Geologa. Fou membre de la Real Academia de Ciencias de Madrid, de la Societat Werneriana d'Edimburg, de la Acadmie des Sciences de Pars, de la Societat Econmica de Leipzig, de la Societat Linneana de Leipzig, de la Reial Academia de Sajonia, de la Societat Filosfica de Filadelfia, President de la Societat Geolgica de Filadelfia i del Liceu d'Histria Natural de Nova York, entre d'altres.

Obra.
L'any 1801 examinant mostres minerals trobades a Zimapn arrib a la conclusi de qu havia descobert un nou element qumic, actualment denominat vanadi. Prepar diversos composts i observ que eren de diversos colors, per la qual cosa el denomin pancromi (molts de colors, en grec). Desprs l'anomen eritroni (vermell, en grec) perqu els composts quan s'encalentien adquirien aquest color. Envi mostres a Pars per mitj d'Alexander von Humboldt que foren analitzades per Hyppolyte Victor Collet-Descotils el qual conclu, errniament, que les mostres noms contenien crom i no pas cap element qumic nou.

L'any 1830 el qumic suec Nils Gabriel Sefstrm el redescobr i l'anomen vanadi, en honor a la deessa escandinava de la bellesa i l'amor Vanadis. El qumic alemany Friedrich Whler demostr que leritroni descobert per del Ro era el mateix element que el vanadi. I l'any 1867 el qumic angls Henry Enfield Roscoe all per primera vegada pur el vanadi.

Del Ro tamb descobr diverses espcies minerals i desenvolup innovadors mtodes per a l'extracci de minerals.

Obres.

 Elementos de Orictognesia o del conocimiento de los fsiles, 1795. ;
 Analyse des deus nouvelles espces minrales composes de slniure de zinc et de sulfure de mercure. Annals des Mines, Pars, 5, 1829. ;
 Dcouverte de l'iodure de mercure au Mexique. Annals des Mines, Pars, 5, 1829. ;
 Elementos de Orictognesia, o del conocimiento de los fsiles segn el sistema de Bercelio; y segn los principios de Abraham Gttlob Wrner, con la sinonimia inglesa, alemana y francesa, para uso del Seminario Nacional de Minera de Mxico. Filadelfia, 1832.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267193" title="MC Solaar" nonfiltered="4840" processed="4826" dbindex="104875">
MC Solaar s el nom artstic de Claude M'Barali (Dakar, 5 de mar de 1969), actualment un dels msics de hip hop francs ms populars.

 Discografia . 
 Qui Sme le Vent Rcolte le Tempo (1991) ;
 Prose Combat (1994);
 Paradisiaque (1997);
 MC Solaar (1998)      ;
 Le Tour de la Question (1999);
 Cinquime As (2001);
 Mach 6 (2003);
 Chapitre 7 (2007);













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267195" title="Festival Internacional de Cinema de Berln" nonfiltered="4841" processed="4827" dbindex="104876">
El Festival Internacional de Cinema de Berln (o Berlinale) s un prestigis festival de cinema internacional que se celebra anualment durant el mes de febrer al Berlinale Palast, a la ciutat alemanya de Berln. Els principals premis sn l's d'Or i els ssos de Plata a la millor direcci i a la millor interpretaci masculina i femenina.

La Berlinale s un festival de categoria "A" segons la Federaci Internacional d'Associacions de Productors Cinematogrfics (FIAPF), com els festivals de Cannes, Vencia i Sant Sebasti, entre altres.



 Historia .
La Berlinale se celebra cada any des del 1951, quan la pellcula Rebeca d'Alfred Hitchcock va obrir la primera edici del festival.

 Guanyadors de l's d'Or .



 Guanyadors de l's de Plata a la millor direcci .
 Guanyadors de l's de Plata a la millor interpretaci masculina .
 Guanyadors de l's de Plata a la millor interpretaci femenina .

 Enllaos externs .
lloc web oficial del Festival Internacional de Berln;
lloc web oficial del Festival Internacional de Berln ;










































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267198" title="Merengada" nonfiltered="4842" processed="4828" dbindex="104877">

La Merengada s una festa que se celebra el dijous gras, primer dia del Carnaval. tots els nens i nenes de la ciutat surten al carrer al llarg de la tarda d'aquest dijous improvisant aferrissades guerres amb dolos de merenga.

Localitats on es celebra.
Vilanova i la Geltr.
Hi collaboren moltes pastisseries de la ciutat culminant tot plegat en un dolcssim i abraonat final de festa.

A la nit, totes les entitats es reuneixen per menjar la Xatonada, men format per l'amanida d'escarola, rabes, olives, bacall esqueixat, tonyina fresca i anxoves amb la salsa de xat elaborada amb ametlles, avellanes, nyores, all, oli, vinagre i sal. Tot seguit, es mengen les truites entre les quals no manquen les de carxofa, mongetes amb botifarra i patata i ceba. L'pat finalitza amb la merenga, la qual normalment no es pot menjar perqu el ve s'encarrega d'encastar-te-la a la cara tot rient. Durant la Xatonada moltes entitats tenen el costum de fer aparixer un personatge social que pronuncia satricament un sermonet crtic i intern, preludi del serm general. Desprs, puntualment a mitjanit diverses entitats es repten a la Plaa de les Cols, tamb coneguda com la plaa de la Verdura, per fer una gran merengada d'adults.

 Articles relacionats .
 Carnaval de Vilanova i la Geltr;
 Merenga;
 Xat;

 Enllaos relacionats .
 Carnaval de Vilanova i la Geltr (web de l'Ajuntament);
 Web del Carnaval de Vilanova;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267200" title="Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona" nonfiltered="4843" processed="4829" dbindex="104878">

El Museu d'Histria de la Ciutat de Barcelona  (MHCB). Est situat a la plaa del Rei, al centre del barri gtic, s un museu municipal, inaugurat el 14 d'abril de l'any 1943 sent el seu impulsor i primer director l'historiador Agust Duran i Sanpere.

Histria. 
L'antic palau Clariana Padells del segle XV/XVI, va ser traslladat l'any 1931, pedra a pedra, des del carrer Mercaders,  d'estil gtic catal amb influncia renaixentista als seus ornaments, que es trobava afectat per les obres d'obertura de la Via Laietana, reconstruint-lo al costat dels edificis medievals de la Capella de Santa gata i el Palau Reial Major (Sal del Tinell), els quals tamb es van afegir formant part del museu. Durant el trasllat i a causa de les excavacions per a fer els fonaments, es va posar al descobert part de la ciutat romana, l'antiga Colnia Iulia Augusta Faventia Paterna Barcino.

Collecci.


Es va construir un sostre de formig, fent possible la visita sota terra, de 4000 metres quadrats, de l'antiga ciutat romana, podent-se veure cap a la plaa del Rei la base de les construccions del segle I aC com les restes d'un barri de tallers amb tintoreria, installaci vincola etc., i en un nivell superior, dels segles VI i VII la necrpoli visigtica.

Sota el Sal del Tinell es poden veure exposades les escultures romanes que s'han trobat, com un tors de Diana, retrats d'Anton Pius i Faustina Major en marbre i el petit bronze de la Venus de Barcelona.

Seguint per les voltes romniques del subterrani s'uneix el recorregut amb les excavacions paleocristianes de la primitiva catedral amb arrencades de columnes de marbre blanc, el baptisteri i restes d'una esglsia del segle VI.

A la casa Padells de dues plantes, es conserven objectes i documents dels antics gremis medievals que existien a la ciutat. El llibre del Comentari als Usatges de Catalunya de Jaume Marquilles de l'any 1440 i illuminat per Bernat Martorell. Pintures de Francesc Soler Rovirosa i de Ramon Mart Alsina representant com era el Palau Reial Menor.

En el pis superior es troben objectes de l'estada a la ciutat de Carles V, i de la vida catalana i dels seus costums des del segle XVI fins als nostres dies.

A la capella de Santa gata, construda al segle XIV, es pot admirar el sostre de fusta policromada per Alfons de Crdova amb la divisa de Pere de Portugal i el retaule de Jaume Huguet (1465) que el conestable va encarregar a l'artista per a la seva collocaci al mateix lloc on es troba a l'actualitat.

El retaule presenta als seus cossos laterals l'Anunciaci i la Nativitat, La Resurrecci i l'Ascensi, la Pentecosta i l'Assumpci de la Verge i a la part central l'Adoraci dels Mags. 

Al pas cap al Sal del Tinell s'ha reconstrut una antecambra on s'han collocat els frescos de pintura gtica que van estar al Tinell cap al voltant de l'any 1300, on estan representades a la part baixa, la cavalleria seguint l'estendard de Sant Jordi i a la part alta la infanteria catalana presidida per la senyera reial.

La cambra Major o Sal del Tinell , s on es realitzen exposicions temporals continuades, va ser construda l'any 1370 pel rei Pere el Cerimonis d'estil gtic amb sis arcs de mig punt que descansen sobre columnes amb capitells.

Annexos del museu . 
 La Galeria de Catalans Illustres al Palau Requesens. ;
 Necrpoli romana a la plaa de la Vila de Madrid. ;
 Museu-Casa Verdaguer. ;
 Museu del Monestir de Pedralbes. ;
 Centre d'Interpretaci del Parc Gell. ;
 Espai Santa Caterina. Centre d'Interpretaci Arqueolgica. ;
 Refugi 307.
Enllaos externs.
Histria del Museu;
Bibliografia.
Cirici, Alexandre, Museus d Art Catalans. 1982, Barcelona, Ed. Destino ISBN 84-223-1225-9;
Volum 14 (2004), La Gran Enciclopdia en catal, Barccelona, Edicions 62. ISBN 84-297-5442-3  ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267203" title="Pesca d'arrossegament" nonfiltered="4844" processed="4830" dbindex="104879">


La pesca d'arrossegament s una modalitat de pesca que consisteix en pescar amb una xarxa enganxada en una barca i arrossegar-la pel fons mar per pescar marisc o qualsevol tipus de peix.



es fan servir xarxes de plstic i es va arrssegant sempre, permanentment per tot el fons mar.


















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267206" title="Cors de Carnestoltes" nonfiltered="4845" processed="4831" dbindex="104880">
Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltr, el dilluns al vespre, algunes entitats treuen al carrer els Cors d'en Carnestoltes.

Aquests sn formacions mixtes de cantaires que, sobre msiques normalment conegudes, han escrit prviament per cantar-les aquest dia amb lletres fora punyents sobre els fets esdevinguts a la ciutat en els darrers temps.

Els diferents Corus van recorrent la ciutat ferint el gust musical dels oents tot aturant-se a diferents llocs emblemtics de Vilanova i la Geltr, i bars i botigues que, prviament, ja han acordat l'actuaci.

Finalment acaben cantant en un excenari de la ciutat (Teatre Principal, Crcol Catlic,...)


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267214" title="Arrivo (Vilanova i la Geltr)" nonfiltered="4846" processed="4832" dbindex="104881">
En el Carnaval de Vilanova i la Geltr, es diu Arrivo a l'acte d'arribada de Sa Majestat el Rei Carnestoltes a la ciutat.

Es celebra el divendres de carnaval al vespre. Comena amb una rua pels carrers i rambles de la ciutat, on diverses entitats i associacions locals acompanyen a Sa Majestat amb les seves carrosses i disfresses, moltes d'elles fent crtica, stira o ironia sobre fets succets a la vila durant l'ltim any.

L'organitzaci de l'Arrivo recau en alguna de les entitats que formen part de la Federaci d'Associacions del Carnaval (FAC), que s'encarrega de preparar i llegir el serm de l'Arrivo a la plaa de la Vila, un cop acabat el seguici.
Destaquen els sermons de l'Arrivo vilanov per la seva crtica irnica i satrica de tot all que passa a la ciutat, des de fets que poden afectar a una majoria dels ciutadans fins als afers d'alguna personalitat de la vila.

Generalment el serm s'havia representat amb una escenografia fora simple, Sa Majestat Carnestoltes dalt de l'escenari, amb un faristol i la plaa escoltant. En els ltims anys, per, aix ha canviat, enriquint la lectura del temut serm amb la posada en escena de molts actors, especialment des que, l'any 2005, La Uni Vilanovina va convertir-lo en un musical amb so en directe on es criticava la manca d'espais juvenils que t la ciutat.

D'un temps en, el secretisme que envolta la temtica principal de l'acte ha crescut, generant a la vegada ms converses i discussions entre els vilanovins sobre quin ser el tema principal.

L'any 2007 cap entitat es va oferir a organitzar l'Arrivo i la junta de la FAC va fer-se'n crrec mitjanant una comissi mixta.

 Artcles relacionats .
 Carnaval de Vilanova;
 Carnaval;
 Arrivo;

 Enllaos externs .
 Carnaval de Vilanova i la Geltr (vilanova.cat);
 Web del carnaval de Vilanova;


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267230" title="Segona divisi A espanyola 1988/89" nonfiltered="4847" processed="4833" dbindex="104882">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Promoci .








 Resultats finals .

 Campi: CD Castell.
 Ascensos a Primera divisi: CD Castell, Rayo Vallecano, CD Tenerife i RCD Mallorca.
 Descensos a Segona divisi: RCD Espanyol, Real Betis, Real Murcia i Elx CF.
 Ascensos a Segona divisi: Athletic de Bilbao B, Palams CF, Atltico Madrileo i Llevant UD.
 Descensos a Segona divisi B: Barcelona Atltic, UD Alzira, UE Lleida i CFJ Mollerussa.
 Mxim golejador:  Quique Estebaranz (Racing de Santander).
 Porter menys golejat :  Badou Zaki (RCD Mallorca).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267235" title="Uni de les Corones" nonfiltered="4848" processed="4834" dbindex="104883">

La Uni de les Corones, en angls conegut amb el nom de Union of the Crowns, s un terme que es refereix a l'accs al tron d'Anglaterra per part de Jaume VI d'Esccia el mar de 1603 desprs de la mort sense descendncia de la seva cosina Elisabet I d'Anglaterra, l'ltima reina de la dinastia Tudor.

El terme en si mateix, encara que s generalment acceptat, s confs; parlant prpiament aquesta va ser una uni personal o dinstica, romanent separades les corones d'Anglaterra i Esccia, tot i els intents de Jaume de crear un tron imperial per a la Gran Bretanya. Anglaterra i Esccia van continuar sent regnes separats, si b compartien un monarca com, fins a l'Acta de la Uni de 1707, per la qual Anna I d'Anglaterra es va convertir en governant del nou Regne de la Gran Bretanya.

 Successi dels Stuart .
L'agost de 1503 Jaume IV d'Esccia es cas amb Margarida Tudor, l'ltima filla d'Enric VII d'Anglaterra. El matrimoni fou el resultat de la signatura del Tractat de Pau Perptua entre el propi Jaume IV i Enric VII, que havia de posar pau als segles de rivalitat anglo-escocesa.

L'aspecte ms important per fou el que comport que, mitjanant aquest matrimoni, en el futur la dinastia Stuart escocesa pass a dirigir el Degne d'Anglaterra. En el moment de realitzar-se el casament, necessari per tal d'arriba a la desitjada pau entre els dos monarques britnics, aquesta idea era ben remota. La pau, per, no fou en "perpetutat", ja que tan sols va durar deu anys: el 1513 Enric VIII d'Anglaterra, que havia succet el seu pare quatre anys abans, va decidir declarar la guerra amb el Regne de Frana, i en resposta aquest pas va invocar els termes de l'Aliana Auld, el seu antic vincle amb el Regne d'Esccia. Aix doncs, Jaume IV d'Esccia va envair el nord d'Anglaterra i va encapalar la Batalla de Flodden, en la qual el rei escocs mor i el seu pas fou derrotat.

En els decennis posteriors les relacions entre Anglaterra i Esccia anaren de mal en pitjor. A mitjans del regnat del rei angls els problemes de la successi es convertiren en un gran problema d'estat, per s'atrev a excloure de la lnea de successi els descedents de Margarida Tudor, problema que es vei solventat inicialment quan Isabel I d'Anglaterra acced al tron. Encara que la qesti del seu matrimoni es va plantejar una vegada i una altra durant el seu regnat, la prpia reina posposs i elud aquesta necessitat. A finals del seu regnat ja es feu evident que l'nic capacitat per poder esdevenir l'hereu del tron angls era Jaume VI d'Esccia, besnt de Jaume IV i Margarida Tudor, un fet que fou anhelat per ell durant molts anys.

 Vegeu tamb .
Regne d'Anglaterra;
Regne d'Esccia;
Regne de la Gran Bretanya;

 Enllaos externs .
  Portal commemoratiu dels 400 anys de la "Uni de les Corones";










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267239" title="Vidalot" nonfiltered="4849" processed="4835" dbindex="104884">
Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltr, el dimarts les diferents entitats organitzen les comparses del Vidalot:
Les entitats surten al carrer darrere les seves banderes o penons del Vidalot (les mateixes que a les Comparses), portades per aquest personatge. Antigament, lluny de la massificaci actual, el Vidalot sortejava les parelles de manera arbitrria i capriciosa, creuant-les per aconseguir els resultats ms esperpntics i fins i tot amb un punt "de mala sombra".
Els comparsers del Vidalot duen espolsadors o picamatalassos alhora que, en aquesta ocasi, llencen a qui s'ho miren ordi i moresc.

Actualment el Vidalot ha quedat redut a trobades de colles d'amics que disfruten d'aquesta festivitat sense la massificaci, durant el ja passat cap de setmana, d'observadors i gent de fora de la ciutat. Trobant-se tots desprs de sopar en un ball d'embelat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267246" title="Enterrament de la Sardina" nonfiltered="4850" processed="4836" dbindex="104885">
L'enterrament de la Sardina s un fet que posa fi al Carnaval, al mateix temps que inicia el temps de Quaresma. s una forma de posar fi al temps de disbauxa, gresca, etc... i comenar entrar en temps de Quaresma i per tant temps d'abstinncia i de penitncia.
 
Sobre el Perqu es diu enterrament de la Sardina, parla de dues hiptesis, entre d'altres possibles.
 
Per comenar donant per suposat que enterrar s una forma d'oblidar, acomiadar-se, perdre... qualsevol cosa. Les hiptesis , molt relacionades:

 Sardina era una manera colloquial d'anomenar l'espinada o la carcanada del porc, que tradicionalment s'enterrava just abans de comenar la quaresma per simbolitzar que s'entrava en un perode de privacions i abstinncies, que per altra banda en aquella poca era molt rigors i respectat per la societat.

 Una altre hiptesis, s que el terme enterro de la Sardina s importat pel gremi de Sabaters de Madrid cap all al segle XVI, diu que cada dia acostumaven a fer una petita pausa cap all a les 11h del mat per poder fer un mos que els ompls l'estmac fins l'hora de dinar, per un quarto, una cuinera els servia una llesca de pa torrat amb una sardina i un gotet de vi. Arribant temps de quaresma, fins i tot la rigorosa abstinncia els privava d'aquesta Sardina, i comenaren el ritual simblic  d'enterrar-la prop del Manzanares, ruixant-la amb vi de Valdepeas. En una bota, posaven una carota de la boca de la qual en sortia la Sardina, i desprs de enterrar-la, feien un berenar bevent el vi de la bota.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267248" title="Judici Final" nonfiltered="4851" processed="4837" dbindex="104886">

El Judici Final o Dia del Judici Final, s la denominaci religiosa de la fi del mn, al qual tota la humanitat ser jutjada pels seus actes. 

A les creences cristianes, s el dia que Du jutjar a tots els ssers vius i crear la nova terra segons Apocalipsi, la qual ser governada pel mateix Du des de la Nova Jerusalem.

El Judici Final segons el Cristianisme.

Origen. 
Es del cinquecento. El seu origen se situa a la tradici d'un Judici Universal i "escatolgic", s a dir, al final dels temps. La seva representaci plstica deu la seva inspiraci al Llibre de l'Apocalipsi, de Joan, encara que no hi ha acord respecte de qui s l'autor del Quart Evangeli i que sigui el mateix autor de l'evangeli de Joan, s semblen estar relacionats ambds textos al seu inters per l'ampliaci de la mitologia prpia del cristianisme primitiu. Si l'Evangeli de Joan, comena amb un principi al Verb, el Logos, en Ap,20,7-15, descriu el Judici Final, i l'arribada de la Nova Jerusalem. No obstant aix, la lectura del llibre de la Revelaci (apocalipsi) ha de realitzar-se originriament com l'esperana d'un cristi a la caiguda de Roma i en el final de la persecuci contra els primers cristians, la seva inclusi als llibres cannics, va suposar el canvi d'interpretaci, passant de ser proftic a ser tamb allegric. El tema de la representaci del judici final no es va esgotar amb la pintura de Miquel ngel, a la Capella Sixtina, si b pot considerar-se com el ms assolit de quants es realitzessin fins a llavors i encara desprs. 
 
Doctrina. 
La doctrina del judici final en el Cristianisme generalment parla d'un dia que cada home ser jutjat segons les seves obres, siguin bones o dolentes, abans de la resurrecci de tots els homes desprs del Millenni. Aquest judici s'efectua davant el gran tron blanc i seran jutjats cadascun segon les seves obres i el que no es trobi inscrit al llibre de la vida ser llanat al llac de foc, aquest judici s per a condemnaci i no per a resoldre si sn culpables o no. 
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267254" title="Llista d'estats sobirans del 1911" nonfiltered="4852" processed="4838" dbindex="104887">


Estats sobirans.
A.
;
   Principat d'Andorra;
   Repblica d'Argentina;
   Commonwealth d'Austrlia;
   Imperi Austrohongars;

B.
   Regne de Blgica;
   Repblica de Bolvia;
   Repblica dels Estats Units del Brasil;
 Bulgria   Regne de Bulgria;

C.
   Domini del Canad;
   Repblica de Colmbia;
  Repblica de Costa Rica;
   Repblica de Cuba;

D.
   Regne de Dinamarca;
;

E.
   Repblica de l'Equador;
 Eslovquia   Repblica Eslovaca;
   Regne d'Espanya;
   Estats Units d'Amrica;
 Etipia   Imperi d'Etipia;

F.
   Repblica de Frana;

G.
 Grcia   Regne de Grcia;
   Repblica de Guatemala;

H.
   Repblica d'Hait;
   Repblica d'Hondures;

I.
 Regne d'Itlia;

J.
 Jap - Imperi del Jap;

L.
   Repblica de Libria;
   Principat de Liechtenstein;
   Gran Ducat de Luxemburg;

M.
 Marroc   Regne del Marroc;
   Estats Units de Mxic;
   Principat de Mnaco;
 Montenegro   Regne de Montenegro;

N.
   Repblica de Nicaragua;
   Regne de Noruega;
 - Domini de Nova Zelanda;

O.
   Imperi Otom;

P.
   Regne dels Pasos Baixos;
   Repblica del Panam;
   Repblica del Paraguai;
 Prsia   Imperi Persa;
   Repblica Peruana;
   Repblica de Portugal;

R.
 Regne Unit    Regne Unit de la Gran Bretanya i Irlanda;
 Romania   Regne de Romania;
;

S.
   Repblica del Salvador;
   Serenssima Repblica de San Marino;
 Srbia   Regne de Srbia;
 - Regne de Siam;
 Sud-frica   Uni de Sud-frica;
   Regne de Sucia;
   Confederaci sussa;

T.
   Domini de Terranova;

U.
   Repblica Occidental de l'Uruguai;

V.
   Estats Units de Veneuela;

X.
   Repblica de Xile;
   Gran Imperi Qing (fins al 31 de desembre);





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267256" title="Mder" nonfiltered="4853" processed="4839" dbindex="104888">

El riu Mder s un subafluent del riu Ter. Desamboca al riu Gurri. Antigament aquest riu era conegut amb el nom de Merder (en llat es troben el noms: Meritabile, Merdabile o Merdero). Per tant, el nom original a l'alta edat mitjana era Merder, per el poble va deformar a Meder per no haver de rebre un nom injuris. Mder ha aparegut ms tard com a deformaci de Meder.

Neix al municipi de Santa Eullia de Riuprimer, antigament coneguda amb el nom de Santa Eullia de Merder. La seva conca inclou els municipis de Santa Eullia de Riuprimer, Muntanyola, Sant Bartomeu del Grau, Gurb i Vic. 

Passat Santa Eullia, el Mder rep al seu marge dret la riera de Muntanyola. Quatre quilmetres riu avall, passa pel barri de Guixa. Havent passat la Guixa, rep al seu marge esquerre la riera de Sant Joan del Gal. Al cap d'un parell de quilmetres arriba a Vic on ha estat aprofitat durant molts anys per la indstria txtil: aix feia que el riu fos una claveguera i reforava la idea que el riu era un merder. Als afores de Vic desemboca al riu Gurri, del qual s l'afluent ms important.  

Coordenades.
Naixement: ;
Desembocadura: ;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267257" title="Segona divisi A espanyola 1987/88" nonfiltered="4854" processed="4840" dbindex="104889">
 Classificaci .




Llegenda: J-partits jugats, G-guanyats, E-empatats, P-perduts, GF-gols a favor, GC-gols en conttra, DG-diferncia de gols, PTS-punts

 Promoci .








 Resultats finals .

 Campi: CD Mlaga.
 Ascensos a Primera divisi: CD Mlaga, Elx CF i Real Oviedo.
 Descensos a Segona divisi: RCD Mallorca, CE Sabadell i UD Las Palmas.
 Ascensos a Segona divisi: SD Eibar, CFJ Mollerussa, UD Salamanca i UD Alzira.
 Descensos a Segona divisi B: Athletic de Bilbao B, Hrcules CF, Granada CF i Cartagena CF.
 Mxim golejador:  Carlos Muoz (Real Oviedo).
 Porter menys golejat : Ferrer (UE Figueres).






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267265" title="Acta d'Uni (1707)" nonfiltered="4855" processed="4841" dbindex="104890">


L'Acta de Uni de 1707 (en angls: Acts of Union) fou un seguit de lleis aprovades pels Parlaments del Regne d'Anglaterra i Esccia entre 1706 i 1707 per implementar la uni jurdica entre els dos pasos, creant el nou Regne Unit de la Gran Bretanya durant el regnat d'Anna I de la Gran Bretanya.

Mitjanant l'aprovaci d'aquestes lleis, que van entrar en vigor l'1 de maig de 1707, es va dissoldre els parlaments nacionals d'aquests dos regnes i es va crear un de sol que aglutinava les funcions dels dos desapreguts, denominat Parlament de la Gran Bretanya amb seu al Palau de Westminster. 

Antecedents.

Si b van existir intents els anys 1606, 1667 i 1689 d'unir als pasos per mitj de lleis, aquestes mai van arribar a consumar una uni social, econmica i cultural que es venia donant des de feia anys. El principal inters del Regne d'Anglaterra de portar a terme la unificaci era assegurar-se la successi protestant al tron, de la forma que assenyalava l'Acta d'Establiment de 1701 que excloa als catlics d'assumir el tron angls. Aix, no obstant, era diferent al Regne d'Esccia, que el 1703 havia adoptat l'Acta de Seguretat, que noms assegurava la presncia d'un monarca protestant, sense que necessriament sigus l'hereu de la Casa Hannover descendent de Sofia del Palatinat. 

La signatura d'aquesta Acta fou la realitzaci concreta de la uni entre els dos regnes britnics, una uni que fins l'any 1707 havia estat tan sols personal sota la dinastia Stuart iniciada per Jaume VI d'Esccia l'any 1603, en esdevenir rei d'Anglaterra amb el nom de Jaume I d'Anglaterra.

Ra de ser.
Aquesta Acta fou dissenyada per evitar la separaci dels dos regnes a la mort de la reina Anna I d'Anglaterra (fet que es va produir el 1714). Aix durant la Revoluci Gloriosa de 1688 el rei catlic Jaume II d'Anglaterra i VII d'Esccia fou derrocat per la seva filla Maria II i el marit d'aquesta, Guillem d'Orange. A la mort d'aquest ltim, ocorreguda l'any 1702, la segona filla de Jaume II, Anna I, aconsegu el tron. El fet de no tenir fills vius (el seu nic fill havia mort el 1700) i les pretensions de Jaume Francesc Eduard Stuart el Vell pretendent, fill del segon matrimoni de Jaume II i que ostent el ttol de prncep de Galles entre 1688 i 1701. La professi de la religi catlica per part del pretendent el fa excloure de la lnea de success al tron d'Anglaterra, esdevenint el seu cos lluny Jordi de Hannover hereu del tron mitjanant l'acord anomenat Acta d'Establiment de 1701.

Tramitaci. 


Regne d'Esccia. 
L'acta (o tractat com era anomenat a Esccia) consistia en 25 articles, dels quals 15 es referien a matries econmiques. Cadascun d'ells va ser votat per separat, i la discussi sobre diverses normes va ser derivada a comissions especialitzades. L'article primer es fundava en principi poltic de la unificaci de les corones i va ser aprovat el 4 de novembre de 1706. Amb la finalitat de minimitzar l'oposici de l'Esglsia d'Esccia, una clusula va ser establerta per assegurar la presncia i seguretat del clergat presbiteri. El tractat en general va ser aprovat el 16 de gener de 1707 per una majoria de 110 vots contra 67. 

El triomf dels "unionistes" al Parlament d'Esccia ha de ser atribut ms a la falta de cohesi, debilitat i desdia entre les faccions contrries que a la prpia volunitat de la unificaci. Els vots combinats del "Partit de la Cort" (a favor de l'Acta) ajudats dels vots del "Squadrone Volant" van ser suficients per assegurar l'aprovaci final de la llei. Molts d'ells havien invertit fortes sumes de diners en l'aventura colonial, i tenien l'esperana de rebre una compensaci per les seves prdues. L'article 14 del tractat assegurava ms de 398.000 lliures esterlines perqu els escocesos responguessin pel deute pblic. 

El suborn fou present en les votacions, aix prop de 20.000 lliures van ser lliurades al Bar de Glasgow per a ser distribudes entre els parlamentari, sent el comissionat parlamentari de la reina Anna I el que va rebre la major part del fons (12.325 lliures). D'aquesta suma gran part es va utilitzar per al pagament d'espies i agents provocadors. 

Part de la normativa aprovada establia l'enviament de membres dels llinatges escocesos a la Cambra dels Lords com a "Lords representants". Aix mateix es va garantir la independncia de l'Esglsia d'Esccia, i es va establir la uni duanera i monetria. D'aquesta forma Esccia va retenir la seva independncia en matria legal, religiosa i educativa. 

Regne d'Anglaterra.
La tramitaci al Palau de Westminster (seu del Parlament del Regne d'Anglaterra) va ser molt ms tranquilla que no pas a Esccia. El Parlament es trobava dominat per la facci whig que donava suport l'establiment de la Casa de Hannover. Per la seva banda, les objeccions dels tories van ser ms contra la uni massiva amb un pas predominantment presbiteri i no pas anglic. Malgrat aix, la clusula que assegurava la religi a Esccia havia estat aprovada prvia i especialment per a prosseguir en els passos de la uni. 

Vegeu tamb.
Regne d'Anglaterra;
Regne d'Esccia;
Regne de la Gran Bretanya;

Enllaos externs.
  The Treaty of Union;
  Union with Scotland Act 1706;
  Union with England Act 1707;






























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267267" title="Economia del Panam" nonfiltered="4856" processed="4842" dbindex="104891">


L'economia del Panam depn sobretot del sector de serveis, que s b desenvolupat i responsable per 3/4 del PIB. Els serveis inclouen el funcionament del Canal de Panam, les activitats bancries, la zona franca de la regi del Canal, les activitats de segur, els ports en el Atlntic i en el Pacfic, el registre de vaixells, i el turisme.















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267270" title="Maxwell's Maniac" nonfiltered="4857" processed="4843" dbindex="104892">
El Maxwell's Maniac es un videojoc per a ordinador que forma part del Microsoft Entertainment Pack. S'assembla una mica en el concepte del joc Maxwell's demon, on l'objectiu se separar les molcules vermella i blava en les seves respectives cambres de color, utilitzant una porta lliscant. El tauler de joc s'assembla al joc Jezzball.

Va ser programat per Dima Pavlovsky, desenvolupat per Marjacq Micro i presentat al 1992 com a joc del paquet Microsoft Entertainment Pack.

 Enllaos externs .
 Informaci del joc a Abandoneer.com ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267272" title="Centre d'Esplai Santa Maria" nonfiltered="4858" processed="4844" dbindex="104893">
El Centre d'Esplai Santa Maria s un esplai situat a Balaguer. Es tracta d'una entitat sense nim de lucre que treballa en el temps de lleure dels infants de 6 a 14 anys de la ciutat de Balaguer i comarca de la Noguera. Es va fundar l'any 1991.

 Histria .

El Centre d Esplai Santa Maria de Balaguer, va nixer l'any 1991 al s de la parrquia que porta el mateix nom. Va sorgir com a resposta educativa, com un espai, un mbit i una forma diferent d acompanyar des del lleure, un nucli de famlies, que d entrada eren marginades de la ciutat, ubicades en el sector conegut amb el nom del Firal (barri habitat majoritriament per famlies immigrants del sud de l'estat espanyol vingudes durant la guerra civil espanyola i la postguerra del 1936 d Espanya). 

En una primera etapa el Centre va estar sota el suport econmic de Critas Diocesana. Un espai confessional i d opci preferencial per la gent marginada del sector (nens d entre 6 i 14 anys) de la comunitat balaguerina. Es va comenar a tirar endavant amb un nombre de 45 nens, a l igual que amb un nombre de monitors voluntaris. Joves que amb un servei gratut.

Aquesta primera etapa va ser una poca florida, doncs, la novetat de l esplai i de la seva dinmica feien que dia rera dia el grup creixs en nombre de nens i de monitors. 

L'any 1995, l Ajuntament de Balaguer juntament amb el Rector de la parrquia van creure convenient de restaurar la casa en la que funcionava l esplai, ja que s una casa d estil mudjar, patrimoni artstic i histric de la ciutat. El centre va haver de tancar temporalment fins a trobar un altre local. Finalment, desprs de buscar molt, es va trobar un local en el mateix barri, on no massa temps endarrere, havia funcionat com a bar. All es va estar des de l'any 1996 fins al 2004, amb unes condicions precries i amb la mateixa qualitat que a l'anterior local ja que l espai era molt redut i mal distribut que ens impossibilitava fer certes activitats a l'interior.

Tot seguit, Critas Diocesana es va replantejar la idea del projecte d esplai que s havia pensat en un bon comenament, ja que les famlies beneficiaries, avui per avui, no sn del tot marginades. Sn famlies estandarditzades, de classe treballadora, la qual cosa no implica una mena d esplai gratut, envers els seus fills. Amb aquest raonament es va retirar el suport econmic i ideolgic.

Desprs d aquest fort sotrac, es va plantejar la idea de qu la parrquia accepts la responsabilitat econmica i de formaci del Centre.

Avui per avui, es compta amb uns 50 nens en les activitats setmanals i 100 en les colnies d'estiu d entre 6 i 15 anys, supervisats en tot moment per 29 monitors voluntaris, on la majoria d'ells han pujat en l esplai.  

Continuem sent un esplai confessional, setmanal i amb moltes ganes de continuar treballant pel b d aquest joves d avui. 

El curs 2004-2005 el centre pateix un revs prou important. La directora de tota la vida, la Montse Diaz, deixa el crrec. Desprs de mantenir-se 13 anys al capdavant del Centre d'Esplai Santa Maria, decideix deixar el centre per cansament i poder tenir ms temps per les seves coses. Tot i aix no hi ha cap problema en poder continuar. El centre t en plantilla 2 monitors titulats en direcci de lleure i 2 monitors ms que estan pendents d'aprovaci de les prctiques. Aix que desprs d'aquest revs, el Santi Amores decideix posar-se al capdavant i s nomenat nou director.

Amb l'arribada de nou director tamb arriba nou local. Es tracta d'una nova edificaci situada a l'Hostal Nou i que ens cedeix l'Ajuntament de Vallfogona de Balaguer. La installaci, tot i ser nova, t algunes mancances. Les obres no estan acabades i mentrestant els nens i els monitors s'hauran d'aconformar amb 2 sales petites per realitzar les activitats interiors, un lavabo i una sala gran per guardar el material del centre. 
Desprs del curs de transici de director arriben ms canvis positius i la consolidaci del Santi com a director del centre.

Durant el curs 2006-2007 se celebra l'aniversari dels 15 anys amb diversos actes com un sopar de monitors i ex-monitors, un espectacle al teatre municipal, un cap de setmana d'oci de tots els monitors, una exposici de fotografies i records,...

La novetat ms important havia d'arribar i no s fins al curs 2007-2008 i desprs de molt de temps d'intents, la parrquia de Balaguer ens cedeix un local exclusiu per fer les activitats de la sevs entitat. Es tracta de l'edifici annex de l'esglsia del Sagrat Cor. En aquest local abans s'hi havia fet catequsi i havia estat seu de Critas Diocesana. Actualment no s'utilitzava i es va arribar a l'acord de cedir-lo al C.E. Santa Maria mentre organitzs activitats.

 Ideari .

El seu ideari el volen fer realitat a partir de: 

El creixement en el grup.
Les activitats les trobades de cada setmana i les Colnies d Estiu. ;
Potenciant la formaci dels infant i dels monitors.
Amb un clima de gratutat. ;
Implicant altres agents que donen suport i collaboren en aquesta tasca: pares, consiliaris, comunitat cristiana...

 Objectius .

 Educar .

 Educar als infants des de la igualtat i per a la igualtat d'oportunitats. ;
 Educar els infants perqu en futur siguin ciutadans conscients i compromesos. Per ser lliures i felios.
 Potenciar l educaci en valors mitjanant jocs, activitats en grup i tamb mitjanant el model del monitor.
 Educar als infants en una actitud ecolgica i en la gesti sostenible.

 Motivar .

 Motivar la diversi i l entreteniment dels infants potenciant les experincies i l aprenentatge mitjanant les vivncies.

 Transmetre .

 Ser un esplai de cooperaci i solidaritat.
 Adequar les programacions a la realitat de l entorn social de l activitat utilitzant-les com a mitja per transmetre la cultura.
 Transmetre les tradicions prpies i nouvingudes, i esdevenir aix un espai d enriquiment cultural, d identificaci i descoberta.
 Treballar l  adquisici d hbits saludables i sostenibles, d higiene i salut, d alimentaci i d organitzaci del temps.

 Participar .

 Incorporar Centres d'Inters que actun com a fil conductor de les nostres activitats.
 Que les activitats siguin coherents, estimulant la participaci i creativitat dels infants.
 Donar el protagonisme a cada nen i nena que hi participa.

 Enllaos externs .

Lloc web oficial del C.E. Santa Maria;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267274" title="Acta d'Uni" nonfiltered="4859" processed="4845" dbindex="104894">


Acta d'Uni (1284) o Estatut Rhuddlan: entre el Pas de Galles i el Regne d'Anglaterra.
Acta d'Uni (1652): pel qual s'anexion el Regne d'Esccia a la Commonwealth d'Anglaterra.
Acta d'Uni (1707): entre el Regne d'Esccia i el Regne d'Anglaterra.
Acta d'Uni (1800): entre el Regne d'Irlanda i el Regne de la Gran Bretanya.
Acta d'Uni (1840): entre el Baix i l'Alt Canad per formar la Provncia del Canad.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267282" title="Winchester" nonfiltered="4860" processed="4846" dbindex="104895">

Winchester s una ciutat situada en l'extrem sud d'Anglaterra. s la capital administrativa del comtat de Hampshire. T una poblaci aproximada de 35.200 habitants. s la seu del govern local del districte. La ciutat t importants edificis histrics com la catedral, construda al segle XII; la Gran sala, l'nica resta existent del Palau Reial; i el Winchester College, escola pblica construda en l'any 1382. 

La Gran Sala es va reconstruir entre els anys 1222 i 1235. s coneguda perqu a les seves parets va ser penjada la presumpta taula rodona del Rei Artur. La taula actual est datada del segle XIV per la qual cosa no s contempornia del rei. Malgrat aix, continua sent un dels principals atractius per als turistes. La taula original no estava pintada. El rei Enric VIII va ordenar que es pints l'any 1522. Els noms dels cavallers estan escrits al voltant de la taula.































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267283" title="Praxo" nonfiltered="4861" processed="4847" dbindex="104896">
Praxo fou una dama grega d'alt rang que vivia a Delfos, connectada per llaos d'hospitalitat amb Perseu de Macednia. 

Fou a casa seva on es van allotjar el cretenc Evnder i els altres emissaris utilitzats per Perseu per intentar assassinar a umenes II de Prgam el 172 aC (l'atemptat va fracassar); per aix fou sospitosa de participar al complot i fou portada a Roma per Gai Valeri; la seva sort posterior s desconeguda.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267284" title="Messier 32" nonfiltered="4862" processed="4848" dbindex="104897">

La galxia ellptica M32 o Messier 32 (M32, NGC 221) s una galxia ellptica nana visible a la constellaci d'Andrmeda. s una galxia satllit de la Galxia d'Andrmeda i un membre del Grup Local de galxies. Va ser descoberta per l'astrnom Guillaume Le Gentil el 29 d'octubre de 1749. Charles Messier la va observar per primera vegada en 1757 i la va afegir al seu catleg en 1764. 

Les estrelles externes de M32 sn visiblement arrossegades per l'atracci de la seva galxia vena. El nucli posseeix una massa d'al voltant de 108 masses solars, per a una densitat de 5.000 estrelles/pc  en rbita entorn d'un objecte central extremadament massiu (valors comparables amb els del nucli de la Galxia d'Andrmeda). T un radi de 4.000 anys llum. Com d'altres galxies ellptiques, cont majorment estrelles vermelles i grogues sense prcticament pols o gas; conseqentment no hi ha formaci estellar en aquests moments, tot i que s'han pogut detectar petites mostres de formaci estellar en un passat recent. 

Observaci.
M32 es pot localitzar fcilment observant la galxia d'Andrmeda, ja que es troba a 22' al sud de M31. Es mostra com una taca lluminosa, lleugerament allargada i fcilment observable amb telescopi. La seva magnitud s 8,1.

Vegeu tamb.
Gran galxia d'Andrmeda

Enllaos externs. 
SEDS ;
Dades astronmiques SIMBAD ;
































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267285" title="Prepelau" nonfiltered="4863" processed="4849" dbindex="104898">
Prepelau (Prepelaus, )  fou un general de Cassandre de Macednia.

s esmentat per primera vegada el 315 aC quan fou enviat per Cassandre en missi secreta a Alexandre Polisperc al que va aconseguir separar del bndol d'Antgon el Borni i unir-lo al seu. Desprs va dirigir un exrcit enviat en suport d'Asandre de Cria i va cooperar amb aquest general contra Ptolemeu (nebot d'Antgon).

Desapareix per uns anys fins el 303 aC quan governava la important fortalesa de Corint amb un fort contingent, per no va poder impedir la conquesta per part de Demetri Poliorcetes, i es va salvar per una rapida fugida.

Al comenament de l'estiu del 302 aC fou enviat per Cassandre al front d'un exrcit per cooperar amb Lismac de Trcia, i al front d'aquestes forces va obtenir diverses victries conquerint Adramyttium, Efes i Sardes, i dominant tota l'Elia i la Jnia; per als pocs mesos Demetri Poliorcetes va recuperar gran part d' aquests territoris (abans del final de la tardor). 

Ja no torna a ser esmentat.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267287" title="Publi Presenci" nonfiltered="4864" processed="4850" dbindex="104899">
Publi Presenci (Publius Presentius) fou un militar itali.

Fou un dels generals dels confederats italians durant la guerra social o guerra dels mars. Al front de les seves forces va derrotar en una batalla a Perpenna, que llavors era llegat del cnsol rom, l'any 90 aC.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267289" title="Marc Antoni Prim" nonfiltered="4865" processed="4851" dbindex="104900">
Marc Antoni Prim (Marcus Antonius Primus) fou un general rom nascut a Tolosa al segle I. De jove fou conegut amb el malnom de Becco (el bec del gall).
 
Va anar a Roma on va arribar a senador per fou condemnat per frau (falsum) sota la llei Cornlia, durant el regnat de Ner, i fou expulsat del senat i desterrat de la ciutat. A la mort de Ner (68 aC) Galba el va restaurar al seu anterior rang i el va nomenar comandant de la Legio VII estacionada a Pannnia. 

Desprs va escriure a Marc Salvi Ot per posar-se al seu servei, per Ot no va acceptar i llavors va donar suport a Vitelli. Quan la fortuna de Vitelli va comenar a decaure va ser un dels primers generals al occident que es va declarar per Vespasi. Per la seva influncia les legions de Msia i Pannnia es van declarar per Vespasi al que va servir amb eficcia.

Mentre la major part dels generals recomanaven esperar l'arribada de Muci amb l'exrcit oriental, Antoni va recomanar la immediata invasi d'Itlia, que fou finalment l'opci escollida; junt amb Arri Var, que havia guanyat renom en la guerra d'Armnia al servei de Corbul, va creuar els Alps i va obtenir diverses victries conquerint la Gllia Transpadana, i a Patavium se li van unir dues legions ms.

De Patavium va sortir cap a Verona que va ocupar; mentre Aule Cecina Ali fou enviat per Vitelli al front d'un gran exrcit per no va adoptar mesures efectives quan podien haver-lo expulsat fcilment d'Itlia; una mica desprs tres legions ms es van unir a Antoni Prim i ja disposava de cinc legions encara que l'autoritat era compartida amb Tit Ampi Flavi (governador de Pannnia) i Aponi Saturn (governador de Msia). Un mot dels soldats va obligar a aquestos dos generals a fugir del campament i Antoni va fingir indignaci per va quedar amb el comandament nic (probablement fou l'instigador del mot). 

Mentre l'exrcit de Vitelli es va desorganitzar quan Cecina va induir a part de les seves tropes a desertar i abraar el partit de Vespasi; va fracassar i fou empresonat i nous generals foren designats al seu lloc; Antoni Prim va decidir aprofitar aquesta favorable circumstancia per passar a l'atac; va avanar cap a Bedriacum prop de Cremona on es va lliurar la batalla decisiva; Arri Var va atacar massa aviat i fou derrotat i l'exrcit posat en fuita per Antoni va matar un portaestendard que fugia, va agafar la bandera i va avanar al davant i fou seguit pels soldats que van guanyar la batalla. Els soldats de Vitelli es van retirar a Cremona.

A la nit un segon exrcit de Vitelli, format per sis legions estacionades a Hostlia a uns 50 km,  que no sabia encara de la derrota dels seus companys, va atacar a Antoni Prim, i foren derrotats tamb per aquest. Al dia segent Cremona es va rendir; la ciutat fou saquejada quatre dies  i incendiada.

Fins llavors Prim havia actuat amb moderaci per la victria va treure el pitjor de la seva personalitat; va tractar a Itlia coma pas conquerit i per mantenir la popularitat amb els soldats els donava perms per a tot. Muci li va escriure recomanant precauci i va deixar entreveure certa critica; per Antoni va escriure a Vespasi, recordant els seus xits.

Tot seguit va creuar els Apenins i va avanar cap a Roma, aturant-se a Criculum; els soldats impacients per saquejar Roma, es van enfurismar; al cap d'uns dies van arribar noticies que Flavi Sab s'havia refugiar al Capitoli on estava assetjat per tropes lleials a Vitelli; llavors Antoni Prim va avanar cap a Roma, per abans d'arribar el Capitoli fou incendiat i Sab va morir.

Abans d'entrar a la ciutat, cosa que volia fer al dia segent. va recomanar a les seves tropes un bon comportament per a la nit els soldats ja van comenar l'atac; les forces de Vitelli van resistir amb coratge; es va combatre carrer a carrer, casa a casa durant uns quants dies, fins que els atacants van obtenir la victria. Vitelli va morir. Domici (fill de Vespasi) que era a Roma, va rebre el ttol de csar i Arri Var va assolir el comandament de les forces pretorianes, per el poder real estava en mans d'Antoni.

La seva rapacitat el va portar a saquejar el palau imperial; el senat li va votar ornaments consulars; el seu poder va durar poc temps ja que Muci va arribar aviat a Roma i el senat el va rebre com a lder, quedant Antoni en posici subordinada. 

Vespasi era a Alexandria i Muci va impedir a Prim acompanyar a Domici en una expedici a Germnia. Prim va recrrer a l'emperador que el va cridar al seu costat i el va rebre amb amabilitat per amb menys distinci de la que calia esperar a qui li havia donat el tron, ja que els informes sobre la seva conducta que havia rebut no eren gaire favorables. Posteriorment ja no torna a ser esmentat, excepte per Marcial diu que encara vivia quan Traj va pujar al tron i en un epigrama datat a l'any 100 on es diu que tenia 60 anys.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267290" title="Joint Photographic Experts Group" nonfiltered="4866" processed="4852" dbindex="104901">


El Joint Photographic Experts Group es un comit que neix entre ISO i la ITU l'any 1982 i que ha creat els estndard JPEG i JPEG 2000. 

El grup es reuneix tres cops per any a Nord Amrica, Asia i Europa.

 Joint Bi-level Image experts Group .  

El Joint Bi-level Image experts Group (JBIG) s un sub-group del Joint Photographic Experts Group, que emfatitza el seu treball en la imatges monocolor. Han creat l'estandard JBIG.

 Estandards publicats .



External links.
 Web oficial del Joint Photographic Experts Group;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267291" title="Teodor Prisci" nonfiltered="4867" processed="4853" dbindex="104902">
Teodor Prisci (Theodorus Priscianus) fou un metge grec deixeble de Vindici que va viure al segle IV.

Va viure a la cort de Constantinoble i va arribar a arquiatre. Fou de la secta dels emprics per amb barreja de doctrines metdiques i dogmtiques. Va escriure l'obra "Rerum Medicarum Libri Quatuor" atribuda algunes vegades a un personatge de nom Octavius Horatianus (Octavi Horati).


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267293" title="Priscilli" nonfiltered="4868" processed="4854" dbindex="104903">



Onomstica:

Priscilli, religis hisp del segle IV fundador del priscillianisme;
Priscilli (governador), prefecte d'Acaia;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267294" title="Priscilli (governador)" nonfiltered="4869" processed="4855" dbindex="104904">
Priscilli (Priscillianus) fou un dels informadors de l'emperador Caracalla que el va nomenar prefecte d'Acaia.

Fou tamb fams com a gladiador i lluitador contra besties salvatges. En algun moment del regnat de Macr  fou desterrat a una illa a petici del senat rom, ja que havia perseguit a alguns dels membres d'aquest cos.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267295" title="Parquet" nonfiltered="4870" processed="4856" dbindex="104905">

El parquet o entarimat s un mosaic de fusta usat en terres ornamentals. El terme Parquet s un gallicisme que descriu els llargs quadrats en diagonal que van ser usats al Palau de Versalles el 1684, com a parquet de menuiserie ("entarimat en fusta"), per reemplaar el pis de marbre que era bastant tedis de conservar ja que requeria rentats continus que ocasionava erosi entre les juntures de les plaques. Tals parquets en lozange van ser descrits per l'arquitecte suec Daniel Cronstrom tant a Versallles com al Gran Triann el 1693.

Els tipus de fusta utilitzades als entarimats varien tant en color com en textura, sent els ms comuns:
Caoba ;
Roure ;
Pi ;
Aur ;
Noguera ;
Cirerer ;

L'entarimat de caoba s potser un dels ms costosos i el que brinda el major colorit. Alguns dissenys inclouen diferents tipus de fustes que agreguen tonalitats extiques al terra. Als entarimats moderns s'usen lmines de bamb.

Els patrons usats en la majoria d'entarimats es constitueixen de figures geomtriques i angulars: quadrats, rombes, triangles; algunes vegades basats en geometries fractals. Alguns dissenys nous (corbs i irregulars), es veuen en allotjaments d'estil Barroc en palaus del nord d'Itlia, Alemanya i ustria. Similars dissenys es poden trobar en el maison de plaisance Schloss Benrath a prop de Dusseldorf, el palau La Soledad a prop de Stuttgart i el Palau de Belvedere a Viena.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267297" title="Algorisme de Risch" nonfiltered="4871" processed="4857" dbindex="104906">
L'algorisme de Risch, rep aquest nom en honor a Robert H. Risch, s una algorisme per al clcul d'integrals indefinides (es a dir per a trobar primitives). L'algorisme transforma el problema d'integraci en un problema d'lgebra diferencial. Es basa en la forma de la funci que est sent integrada i en mtodes per a integrar funcions racionals, radicals, logaritmes i funcions exponencials. Risch, que va desenvolupar l'algorisme el 1968, n'hi va dir un procediment de decisi, perqu s un mtode per a decidir si una funci t com a integral indefinida una funci elemental; i tamb, si la t, determinar-la. L'algorisme de Risch-Norman, que s una tcnica ms rpida per menys potent, va ser desenvolupar al 1976.

L'algorisme de Risch es fa servir per a integrar funcions elementals. Sn funcions que s'obtenen a base de la composici de exponencials, logaritmes, radicals, funcions trigonomtriques, i les quatre operacions (+    ). En Laplace va resoldre aquest problema pel cas de funcions racionals, tal com ell va demostrar, la integral indefinida de una funci racional s una funci racional i un nombre finit de mltiples constants de logaritmes de funcions racionals. L'algorisme que va suggerir en Laplace, es descriu habitualment en els llibres de text de clcul per no va ser implementat fins a la decada del 1960. (Vegeu integraci de fraccions racionals per una versi que acaba emprant funcions trigonomtriques perqu el resultat final s ms senzill que amb logaritmes de funcions racional per s equivalent).

Liouville va formular el problema que soluciona l'algorisme de Risch. Liouville va demostrat emprant medis analtics que si existeix una soluci elemental g de la equaci g   = f llavors existeix un conjunt finit de constants  i i funcions elementals ui i v tals que la soluci s de la forma

;

En Risch va desenvolupar un mtode per a trobar un conjunt finit de funcions elementals a considerar.

La intuci per construir l'algorisme de Risch ve del comportament de les funcions exponencial i logaritme al derivar-les (havent simplificat prviament el problema en tenir en compte que les funcions trigonomtriques es poden substituir per funcions exponencials i les funcions inverses de les funcions trigonomtriques es poden substituir per funcions logartmiques). Per la funci f eg, on f i g sn funcions derivables, es t

 ;

Per tant si eg estiguessin al resultat de calcular la primitiva, s'hauria d'esperar que tamb estiguessin dins de la funci a integrar. Tamb, com que 

 ;

Llavors si lnng estigus en el resultat de calcular la primitiva, llavors noms s'haurien d'esperar unes poques potncies del logaritme. 

Transformar el procediment de decisi de Risch en un algorisme que pugui ser executat per un ordinador s una tasca complexa que requereix la utilitzaci heurstiques i molts refinaments.

 Referncies .

 ;
 ;
 ;
 ;
 ;
MathWorld entry on the Risch Algorithm;

 Vegeu tamb .
 Taula d'integrals;
Integraci de fraccions racionals;
 Teorema de Liouville (anlisi complexa);











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267299" title="Prisc" nonfiltered="4872" processed="4858" dbindex="104907">


Onomstica:
Prisc (cognom);
Prisc tal, emperador rom;

Gai Juli Prisc, emperador rom;

Tarquini Prisc, rei de Roma;

Atti Prisc, pintor rom ;

Prisc (historiador), un dels principals historiadors bizantins conegut amb el malnom de Pnies ;

Corneli Prisc, cnsol l'any 93 ;

Helvidi Prisc (llegat) llegat d'una legi a Sria ;

Helvidi Prisc, magistrat i filsof rom ;

Juli Prisc, prefecte pretori ;

Gai Lutori Prisc, poeta rom;

Quint Noni Prisc, cnsol el 149 ;

Dcim Novi Prisc, cnsol el 78;

Tit Numici Prisc, cnsol el 469 aC ;

Servili Prisc, famlia de la gens Servlia;
Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 495 aC), cnsol el 495 aC ;
Quint Servili Prisc Estructe (mestre de la cavalleria), magister equitum el 494 aC;
Espuri Servili Prisc Estructe, cnsol el 476 aC ;
Quint Servili Prisc Estructe (cnsol), cnsol el 468 aC;
Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 463 aC), cnsol el 463 aC ;
Quint Servili Prisc Estructe Fidenes, dictador el 435 aC i el 418 aC ;
Quint Servili Prisc Fidenes I, sis vegades trib amb potestat consular;
Quint Servili Prisc Fidenes II, trib amb potestat consular tres vegades;
Espuri Servili Prisc, censor el 378 ;

Quint Sosi Prisc Seneci, cnsol el 169 ;

Estaci Prisc, cnsol el 159 ;

Tarquici Prisc (Tarquitius Priscus) fou un senador rom.

Marc Trebaci Prisc, cnsol sufecte el 109;

Luci Valeri Mesalla Trasea Prisc, cnsol el 196;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267300" title="Atti Prisc" nonfiltered="4873" processed="4859" dbindex="104908">
Atti Prisc (Attius Priscus) fou un pintor rom que va viure durant el govern dels emperadors de la dinastia Flvia (ve florir desprs del 70) i s considerat un dels millors artistes del perode. 

Juntament amb Corneli Pin (Cornelius Pinus)  va adornar amb pintures els temples d' Honor i Virtut que havia estat restaurat per Vespasi.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267302" title="Prisc (historiador)" nonfiltered="4874" processed="4860" dbindex="104909">


Prisc (Priscus, ) fou un dels principals historiadors i sofistes bizantins del segle V, conegut amb el malnom de Pnies perqu era nadiu de Panium a Trcia.

De la seva vida en general es coneix molt poca cosa, per se sap ms del perode en qu fou ambaixador de Teodosi II a la cort d'tila (445-447). Ms tard  va negociar diversos acords per l'emperador Marci a Egipte i Arbia. Va morir el 471. 

Va escriure sobre la seva ambaixada amb forces detalls sobre la vida del rei dels huns, obra en vuit volums que  porta el ttol de  (coneguda com la "Histria Bizantina") de la qual noms una part es conserva. La seva descripci d'tila, la seva cort, i la recepci que van fer als ambaixadors romans s una font histrica valuosa , i els seus escrits son inusualment imparcials i objectius. Suides diu que tamb va escriure , Declamationes Rhetoricae and Epistolae, obra que s'ha perdut. Jornandes i Juvenci van treure molta informaci de l'obra de Prisc.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267304" title="Procs triple-alfa" nonfiltered="4875" processed="4861" dbindex="104910">

El procs triple alfa s el procs pel qual tres nuclis d'heli (partcules alfa) es transformen en un nucli de carboni. 

Aquesta reacci nuclear de fusi noms ocorre a velocitats apreciables a temperatures per sobre de 100 000 000 kelvin i en nuclis estellars amb una gran abundncia d'heli. Per tant, aquest procs noms s possible en les estrelles ms velles, on l'heli produt per les cadenes prot-prot i el cicle CNO s'ha acumulat en el nucli. Quan tot l'hidrogen present s'ha consumit, el nucli es collapsa fins que s'arriben a les temperatures necessries per a iniciar la fusi d'heli. 

4He + 4He   8Be;
8Be + 4He   12C +   + 7,367 MeV;

L'energia neta alliberada en el procs s de 7,275 MeV 

El 8Be produt durant la primera etapa s molt inestable i decau altra vegada en dos nuclis d'heli en 2.610-16 segons. De totes maneres, en les condicions en les quals es fusiona l'heli sempre hi ha petites quantitats de 8Be presents en equilibri; la captura d'una altra partcula alfa dna lloc al 12C . El procs global de conversi de tres partcules alfa en un nucli de 12C es denomina procs triple alfa. 

Ja que aquest procs s improbable, a causa de l'escassa quantitat de 8Be present en un moment donat, es necessita moltssim temps per a formar carboni. Com a conseqncia no es va produir carboni durant el Big Bang, ja que la temperatura va descendir a nivells inferiors als requerits perqu es doni aquesta reacci. 

Normalment, la probabilitat que es doni el procs triple alfa hauria de ser extremadament petita. Per el nivell energtic inferior del berilli-8 t exactament la mateixa energia que dues partcules alfa, i en la segona etapa, el 8Be i el 4He tenen exactament la mateixa energia que l'estat excitat del 12C . Aquestes ressonncies incrementen substancialment les possibilitats que una partcula alfa incident es combini amb un nucli de berilli-8 per donar lloc a un nucli de carboni. L'existncia d'aquesta ressonncia va ser predita per Fred Hoyle abans que s'adons realment de la seva necessitat perqu es forms carboni. 

Una reacci secundria del procs s la fusi d'un nucli de carboni-12 amb altra partcula alfa per a donar 16O estable, amb alliberament d'energia en forma de fot gamma: 

12C + 4He   16O +  ;

La segent etapa on l'oxigen format es combina amb altra partcula alfa per a donar lloc a ne s ms dificultosa, a causa de les regles d'espn nuclear, i per tant no poden formar-se elements ms pesats per aquesta via. 

Com resultat d'aquestes reaccions, es formen grans quantitats de carboni i oxigen per noms fraccions diminutes d'aquests es transformen en ne i altres nuclis ms pesats, sent per tant aquests dos les principals cendres de la combusti de l'heli. Les ressonncies nuclears que donen lloc a tals quantitats de carboni i oxigen se citen generalment com evidncia del principi antrpic. 

Les reaccions de nucleosntesi per fusi nuclear noms produeixen elements fins al 56Fe, el nucli atmic ms estable; els elements ms pesats es produeixen per processos captura neutrnica. La captura lenta, el procs S, produeix aproximadament la meitat d'aquests elements. L'altra meitat es produeix en el procs R o captura rpida, procs que probablement tingui lloc en el nucli de les supernoves de collapse (tipus II). 

Taxa de reacci i evoluci estellar. 
El procs triple alfa depn fortament de la temperatura i la densitat del material estellar. L'energia alliberada en aquesta reacci s aproximadament proporcional a T30 i al quadrat de la densitat. En comparana, les cadenes prot-prot (PP) alliberen energia proporcionalment a la quarta potncia de la temperatura i en proporci directa a la densitat. 

Aquesta forta dependncia de la temperatura t conseqncies en l'ltima etapa de l'evoluci estellar, la de gegant vermella. 

Per a masses estellars menors, l'heli acumulat en el nucli prev el collapse estellar mitjanant la pressi de degeneraci electrnica (vegeu Principi d'exclusi de Pauli). Per tant, el volum del nucli depn noms de la densitat i no de la pressi. Una conseqncia d'aquest fet s que una vegada que una estrella petita ha arribat a aquest estat, noms pot anar augmentant la temperatura del nucli fins que s'arriba a l'instant d'ignici de l'heli. Ja que la velocitat d'aquest procs depn fortament de la temperatura, i sense una expansi estellar que la disminueixi, aquesta velocitat augmenta exponencialment, consumint-se del 60 al 80% de l'heli present en pocs minuts. En aquest moment s'alliberen quantitats immenses d'energia quan l'alta temperatura provoca l'expansi sobtada de l'estrella, donant lloc a l'anomenat "flash d'heli". Aquest procs noms es dna en estrelles de massa menor a 1,4 MSol, el lmit de Chandrasekhar. 

En estrelles ms massives, la combusti de l'heli es dna en una capa que envolta a un nucli degenerat de carboni. Ja que la capa on es fusiona l'heli no est degenerada, l'energia alliberada augmenta la temperatura i obliga a l'estrella a expandir-se. L'expansi provoca una baixada de temperatures que apaga la combusti de l'heli, collapsant-se l'estrella de nou, augmentant la temperatura i comenant el cicle altra vegada. Aquests cicles provoquen que l'estrella es transformi en una variable amb grans oscillacions de lluentor, i de passada es perden grans quantitats de massa de les parts externes en cada cicle, a causa de la poca intensitat gravitatria en les zones ms externes. 

Descobriment. 
El procs triple alfa depn fortament de la ressonncia energtica entre el nucli de carboni-12 i els nuclis de berilli-8 i heli-4 . En 1952 es desconeixien dits valors, i l'astrofsico Fred Hoyle va usar el fet que existeixi tal quantitat de carboni-12 com evidncia de l'existncia d'aquesta ressonncia. Hoyle li va mostrar la seva idea al fsic nuclear Willy Fowler, el qual va admetre que aquest nivell energtic no s'hagus tingut en compte en els treballs anteriors sobre el carbon. Desprs d'unes revisions, van descobrir una ressonncia prop  7.65 MeV.i.

Vegeu tamb.
Cadena prot-prot;
Cicle CNO;



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267306" title="Associaci d'Estudiants de la Bblia" nonfiltered="4876" processed="4862" dbindex="104911">

Estudiants de la Bblia, es una comunitat religiosa fundada en els Estats Units durant el Segle XIX. Son la branca del moviment dels estudiants de la Bblia que segueix els ensenyaments de Charles Taze Russell, tamb conegut com "Pastor Russell". Practica'n la lectura i el estudi regular de la Bblia. Utilitzen els sis volums dels "Estudis de les Escriptures", escrits per Russell. No confondre amb els Testimonis de Jehov dons no tenen cap vinculaci amb ells, encara que "l'Associaci d'Estudiants de la Bblia" fou el nom amb que foren coneguts els actuals Testimonis de Jehov fins l'any 1931. Aquest grup deriva dels membres que s'oposaren al Jutge Joseph Rutherford, desprs de la mort de Russell, qui el succe amb molta controvrsia, aquest membres van ser fidels a les creences de Russell .
 
Tenen reunions en sia, Oceania, Amrica i Africa. A ms de les Associacions dels Estudiants de la Bblia d'Austrlia i Nova Zelanda. Hi ha  a prop de 10,000 Estudiants de la Bblia a frica Oriental. Tamb hi ha petites comunitats en el continent europeu i els pasos ex sovitics.











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267311" title="Julin Andgar Ruz" nonfiltered="4877" processed="4863" dbindex="104912">
Julin Andgar Ruz   (Santomera, Mrcia, 4 d'octubre de 1917 - Alacant 13 de setembre de 1977) fou un poeta i poltic valenci. Durant la guerra civil espanyola va lluitar com a capit en l'exrcit republic i el 1938 fou ferit al Pen de la Mata (provncia de Granada). Desprs de la guerra es dedic a l'ensenyament i conre la poesia en castell influt per Miguel Hernndez. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador per la provncia d'Alacant pel PSOE. Va morir uns mesos desprs i fou substitut per Alberto Javier Prez Farr.

 Obres .
 Entre la piedra y Dios (1949) ;
 Denuncio por escrito (1957);
 A bordo de Espaa (1959);






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267312" title="Mustafar" nonfiltered="4878" processed="4864" dbindex="104913">
Mustafar s un planeta de La Guerra de les Galxies.



El planeta apareix a la pellcula La venjana dels Sith. Desprs que Darth Sidious envi Darth Vader a Mustafar a eliminar els caps de la Federaci de Comer, Padm Amidala hi arriba per intentar recuperar el seu marit pel b. Quan Vader descobreix que Obi-Wan Kenobi ha arribat amb Padm, l'escanya per mitj de la Fora i la deixa inconscient. Aleshores Darth Vader lluita contra el seu antic mestre amb el sabre lser, per finalment Obi-Wan aconsegueix tallar-li les dues cames i el bra que li quedaven i el deixa mutilat a la superfcie d'aquest planeta volcnic. Vader, malferit i cremat per la lava, sobreviu fins l'arribada de Palpatine, que el salva i li dna la seva armadura caracterstica.



















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267313" title="ngel Martnez Cervera" nonfiltered="4879" processed="4865" dbindex="104914">
ngel Martnez Cervera (nascut a Germans Sbat, Girona, el 31 de gener de 1986), s un futbolista catal que juga de migcampista al Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona.

 Palmars .















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267318" title="Ernest Fenollosa Alcaide" nonfiltered="4880" processed="4866" dbindex="104915">
Ernest Fenollosa Alcaide (la Vall d'Uix, Plana Baixa, 1917-1986) fou un mestre i poltic valenci. Va estudiar el batxillerat com alumne lliure a Castell i hi va cursar els estudis de Magisteri. Durant la guerra civil espanyola fou tinent d'aviaci de l'exrcit republic. Desprs de la guerra fou empresonat fins el 1946, i desprs reorganitz la secci castellonenca del PSOE amb Enrique Marco Soler. Fou depurat i no va poder exercir la docncia oficialment, dedicant-se a fer classes d'idiomes francs i angls. Va estudiar rdio-tcnica i va ser cap de vendes d'una empresa. Fou reintegrat a l'escalaf del Professorat d'EGB en 1977.

A les eleccions generals espanyoles de 1977 i 1979 fou escollit senador per la provncia de Castell primer del PSOE i desprs del PSPV-PSOE. Fou membre de FETE-UGT i quan es van unificar PSPV i PSOE el 1978 fou membre de l'executiva, i fou membre de l'Assemblea de Parlamentaris del Pas Valenci que participaren en el procs preautonmic del Pas Valenci. El 1982 no es present a les noves eleccions per motius de salut. Mor el 1986 d'un infart de miocardi.

 Enllaos externs .
 Obituari a El Pas;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267321" title="Francesc Casilla Corts" nonfiltered="4881" processed="4867" dbindex="104916">
Francesc Casilla Corts, conegut popularment com Kiko Casilla (Alcover, 2 d'octubre de 1986) s un futbolista catal, que actualment juga cedit al Cadis CF com a porter.

A la temporada 2007-2008 va debutar en la Primera Divisi amb la samarreta del RCD Espanyol. Concretament va ser el 20 de gener de 2008, en qu el porter titular d'aleshores, Lafuente, caigu lesionat. El minut 3 de la segona part, el jove porter entr en acci per defensar els tres pals de l'equip catal. Aquell partit es jugava amb el Real Valladolid, amb un resultat d'1-0 a favor dels castellanolleonesos, amb un gol a les acaballes del partit.












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267322" title="Grup de Flautes i Percussi de Joventuts Musicals de Sabadell" nonfiltered="4882" processed="4868" dbindex="104917">
El Grup de Flautes i Percussi de Joventuts Musicals de Sabadell va tocar entre el setembre de 1979 i el gener de 1986 en solitari o b acompanyant diferents corals infantils i juvenils de la ciutat. En foren directors Josep M. Pladevall i Fontanet, Josep Vila i Casaas i Toni Ramon i Mim. Particip en els concerts infantils de l Aplec de la Salut i estren dues obres encarregades especialment per la formaci: la cantata Canons per a tot l any  de Josep M. Pladevall i Francesc Boada  i Canons de la lluna al barret  de Josep M. Pladevall i Miquel Desclot . Els seus membres participaren en la interpretaci de la Simfonia de les joguines acompanyant una orquestra simfnica.

Dins el panorama musical sabadellenc, la vida d aquest grup s fora original i curiosa. Grcies a la qualitat dels directors, a la possibilitat d estrenar dues obres d encrrec, a les actuacions al Palau de la Msica i el Conservatori Superior de Msica de Barcelona acompanyant una orquestra professional, entre altres raons, els membres que l integraren el recorden com una experincia extraordinria, una manera distesa per seriosa i molt didctica d aprendre msica i presentar aquest aprenentatge davant el pblic.

Histria.

El curs 1979-80 la Coral Tic-Tac de Joventuts Musicals de Sabadell (nascuda el 1973) es trobava en un bon moment de cantaires i concerts. Alguns nois i noies de la coral estaven canviant la veu i l entitat els volia donar l oportunitat d ampliar l experincia musical. Joaquima Busqu i Barcel i Maria Torruella i Alsina  les directores del moment , amb la Junta de Joventuts Musicals, van trobar una soluci. Demanaren a Josep M. Pladevall i Fontanet que dirigs un grup de flautes i percussi que es nodriria dels excantaires de la Tic-Tac.

Desprs d un temps de preparaci tcnica i consolidaci instrumental, l orquestra es present pblicament, per primera vegada, el dia 9 de maig del 1981, en el concert de la I Trobada de Corals Infantils i Juvenils de l Aplec de la Salut, que va tenir lloc a l esglsia de Sant Flix, acompanyant uns cinc-cents cantaires infantils. Del 1981 al 1983 van participar cada any en aquesta trobada de l Aplec organitzada per l Ajuntament de Sabadell. El grup tocava alguna pea en solitari i acompanyaven algunes peces que interpretaven les diferents corals locals.

El 1981 van estrenar a l auditori de la Caixa Sabadell l obra d encrrec Canons per a tot l any, una cantata amb textos de Francesc Boada i msica de Josep M. Pladevall. La Coral Tic-Tac i el Grup de Flautes i Percussi de Joventuts Musicals de Sabadell la van interpretar en diferents ocasions a Sabadell i tamb a l esglsia de Castellar del Valls, juntament amb els actors Joan Serra i Rosa Cadafalch. Aquesta cantata cont dotze nmeros (un per a cada mes de l any) i est dividida en quatre parts (una per a cada estaci). Consta de dotze canons, la majoria populars, harmonitzades i orquestrades per Josep M. Pladevall, que s enllacen per seguir el fil d una histria en qu un narrador i les estacions, personificades, expliquen de manera entenedora el seu carcter i all que signifiquen per a nosaltres. Aquesta cantata es va representar a l Auditori de la Caixa de Sabadell (20.9.1981), a la Capella de la Mare de Du de Castellar del Valls (14.2.1982) i als casals d avis de la Creu Alta, de Sant Josep (22.5.1982), la Concrdia i a l Albada.

Per l abril del 1982 el grup col labor amb l Orquestra de Cambra de Joventuts Musicals de Sabadell en la interpretaci de la Simfonia de les joguines, atribuda a J. Haydn, sota la direcci de Sergio Siminovich al Conservatori Superior de Barcelona (26.4.1982) i amb Francesc Llongueras de director al Palau de la Msica Catalana (26 i 27.5.1982) i a l Escola d Estudis Empresarials de Sabadell (12.6.1982). Aquesta participaci va representar per als nois i noies del grup una experincia inoblidable.

Conv tenir en compte que el concert del 12 de juny de 1981 demostra la vitalitat de Joventuts Musicals de Sabadell en aquell moment, ja que tenia quatre formacions que pertanyien a l entitat. En aquest concert hi van participar l Orquestra de Cambra, el Grup de Flautes i Percussi i la Coral Belles Arts, tres formacions que, amb la Coral Tic-Tac, formaven part de Joventuts Musicals.

Al mes de desembre del 1982 prepararen la Cantata de Nadal de Carl Orff, juntament amb la Coral Garb de les Escolpies, dirigida per M. Eugnia Castellv. La interpretaren en quatre ocasions a Sabadell i comarca amb direcci de Castellv o de Josep M. Pladevall a l hivern del 1983.

Pel setembre del 1983 Josep Vila i Casaas s estrena com a director del Grup de Flautes i Percussi. Col laboren amb la Coral del Pau Vila en un parell de concerts sota la direcci de Vila i de Constant Sotelo, Tito, director de la coral de l institut.

El mes de gener de 1984 Toni Ramon i Mim agafa la direcci del grup i se n canvia el nom per Camerata de Flautes i Percussi de Joventuts Musicals de Sabadell. S amplia el directori. El 20 de maig participa en el V Juguem Cantant a Sant Quirze del Valls.

El curs 1984-85 es crea un quartet de flautes dins la Camerata, format per Miquel ngel Gonzlez, Cesc Prat, Nria Oller i Frederic Oller i dirigit tamb per Toni Ramon. Interpreten obres diverses, que abracen des del barroc fins avui.

L any 1985 la Camerata estrena Canons de la lluna al barret amb msica de Josep M. Pladevall i textos de Miquel Desclot. Es tracta d una obra musical per a cor, flautes i percussi, encarregada per Josep Vila, el qual en aquell moment dirigeix la Camerata i la Coral del Pau Vila. Consta de vuit canons: la del miner de Fgols, la de Festa Major, la dels saliners de Gerri, la d endevinar, la de collir prunes, la del terrissaire i la del pastor. S estren el 21 de juny de 1985 amb la Coral del Pau Vila i es torn a interpretar a Castellar del Valls el 28 de juny, aquest cop, per, amb l acompanyament d un octet   format per Nria Mampel, Nria Isard, Montserrat Torruella, ngels Balaguer, Llus Vila, Jordi Capellas, Xavi Ribera i Jordi Altimira  i sota la direcci de Toni Ramon.

La darrera aparici en pblic del Grup de Flautes i Percussi de Joventuts Musicals de Sabadell de la qual hi ha constncia s la del 16 de gener de 1986, desprs del qual el grup es dissol. 

No obstant aix, quatre membres  Miquel . Gonzlez, Cesc Prat Fernndez, Nria Oller i Castells i Frederic Oller i Castells , intenten prolongar la vida del grup. Assagen com a quartet de flautes dolces i es presenten a la 2a Mostra Juvenil de Msica per a Solistes i Grups de Cambra organitzada per l Institut Catal de Serveis a la Joventut de la Generalitat de Catalunya. Poc desprs, i per motius diversos, la formaci tamb acaba desapareixent, a la primeria del 1986.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267325" title="Fernando Flors Goterris" nonfiltered="4883" processed="4869" dbindex="104918">
Fernando Flors Goterris (Castell de la Plana, 1909 - ?) fou un poltic valenci. Va estudiar batxillerat en l'Institut de Castell i Magisteri i Peritatge a Valncia. Fou secretari del Sindicat de Banca de 1936 al 1939 i del Consell Superior Bancari, i secretari de Finances de les Joventuts Socialistes d'Espanya en 1936. En acabar la guerra civil espanyola va ser condemnat a 20 anys, per noms en va estar tres a la pres. Quan va sortir va treballar d'agent d'assegurances. A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador del PSOE per la provncia de Castell.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267330" title="Albert Serrn Polo" nonfiltered="4884" processed="4870" dbindex="104919">

Albert Serrn Polo (Barcelona, 17 de juliol de 1984) s un jugador de futbol catal, que actualment juga en el Swansea City FC com a defensa.

 Palmars .






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267331" title="Salvador Moragues Berto" nonfiltered="4885" processed="4871" dbindex="104920">
Salvador Moragues Berto (Gandia, 1920 - ?) fou un poltic valenci. El 1934 ingress a les Joventuts Socialistes Espanyoles. Durant la guerra civil espanyola s'allist com voluntari en l'exrcit republic. Acabada la guerra pass sis anys en la pres. Va sofrir arrests domiciliaris i va haver de presentar-se en comissaria per pertnyer a grups clandestins. En 1942 fou sotms a un consell de guerra per delicte d'auxili de rebelli i atemptar contra la seguretat de l'Estat, ra per la qual hagu de romandre en clandestinitat fins a la legalitzaci del PSOE.  A les eleccions generals espanyoles de 1977 fou escollit senador del PSOE per la provncia de Valncia. Del 1984 al 1988 fou president del CEIC Alfons el Vell i alcalde de Gandia de 1983 a 1991.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267333" title="Astrix a Bretanya" nonfiltered="4886" processed="4872" dbindex="104921">
Astrix a Bretanya (francs: Astrix chez les Bretons) s el vuit lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1966. Va tirada original va ser de 900.000 exemplars, i al 1986 es va realitzar una adaptaci en dibuixos animats.

 Sinopsi .

Juli Csar ha conquerit tota la Britnia, llevat d'un poblet que resisteix a l'invasor, per aquests guerrers cansats van perdent i decideixen enviar a Noiquintrax, cos d'Astrix, per aconseguir la poci mgica que dna fora sobrehumana i portar-la per a la resistncia anglesa. Panormix prepara una bota plena, i Astrix i Oblix l'acompanyen en el viatge.

Un cop a Britnia, la botai desapareix enmig de totes les botes de Londres. Quan l'aconsegueixen trobar, un lladre els la roba i finalment la troben amb l'utillatge d'un equip de rugby; per quan fugen dels romans, aquests destrueixen la bota. Malgrat tot, els britons lluiten amb els romans, ajudats per l'Astrix i l'Oblix. Per donar coratge als guerrers, aboca unes herbes misterioses a una olla d'aigua calenta, i desprs de la victria contra els romans, el cap del poblat decideix elevar la poci al rang de beguda nacional. Ja al poblet gal, Panormix fa saber a Astrix que el nom d'aquelles herbes s... te

 Elements histrics .

Els habitants de Britnia eren descendents de tribus nmades provinents de les Gllies, i parlaven la mateixa llengua.

Juli Csar va envair Britnia al 55 a.C., durant la seva conquesta de les Gllies, coronada per la seva victria enfront de Vercigentrix.

Elements humorstics .
Si b una tnica habitual en l'humor dels lbums de Goscinny i d'Uderzo s l'anacronisme, a Astrix a Bretanya presenta elements especfics lligats a la cultura britnica. Si b Goscinny va arribar als Estats Units al 1945 sense parlar ni un mot d'angls, les seves diferents estades durant els anys segents li van permetre matisar aquesta llengua. En aquest lbum, parodia sistemticament els girs propis de l'angls, traduint-los mot a mot al francs (parodia que, dins dels possibles, respect Vctor Mora en la seva traducci al catal)

 "Jo us prego" (p2-v6) = Please, per "Si us plau";
 "Xocant" (p2-v8) = Shocking!;
 "I tot aquest tipus de coses" (p3-c7) = And all that sort of things ;
 "Segur" (p2-v7) = Sure = s clar";
 "Jo dic" (p4-v4) = I say, frase tpica de l'alta societat britnica a inicis del segle 20, emprat per remarcar una frase;
 "Un tros de sort" (p4-v5) = A piece of luck per "tota una sort";
 "Sacsegem-nos les mans" (p4-c7) = Let's shake hands;
 "Jo demano el vostre perd?" (p5-c3) = I beg your pardon? per "Perd?";
 "Un joyeux bon garon" (p24-c5) = A jolly good fellow.
 "Ens cal." (p24-c2) = We have to.
 "La meva bondat!" (p25-c2) = My goodness! per Du meu;
 "Guardeu el vostre llavi superior rgid" (p25-c4) = Keep a stiff upper lip = mantingues la sang freda.
 "Il est devenu absolument noix" (p26-c4) = He is going nuts = devenir fou, perdre les pdales (= to lose the pedals, si on joue le jeu de Goscinny).
 "J'tais en dehors de mes esprits avec l'inquitude" (p28-c2) = I was out of my  mind with worry = "j'tais inquiet".
 "Era gran veure-us aqu" (p43-c7) = It' was great to have you.

 Noms de personatges;
 Zebigbos (p3c1) = the big boss = El Gran Cap;
 Mac Anoterpix, un guerrer caledoni (a Esccia s com el prefix Mac);
 O'Torinolaringolgix, un guerrer hiberni (a Irlanda s com el prefix O');

 Tradicions britniques;
 A les 5 de la tarda (les five o'clock) els bretons beuen aigua calenta (la clebre tradici del te) (p2-c6);
 La boira  (p3-c8) i la pluja (p10-c7);
 Cambridge i els seus remers (p3-c10);
 L'hora de tancament dels pubs (p11-c6);
 La cervesa tbia (p11-c6);
 Al restaurant (pub), el decuri juga als dards (p12-c7);
 Els carros circulen per l'esquerra;
 La gespa anglesa (p14-c1);
 Les mesures anglosaxones no decimals (p16-c8);
 L'autobus de dos pisos (p20-c6);
 El paraiges;
 El bomb (en francs, el chapeau melon) (p20-c8);
 La Torre de Londres (p25-c8);
 Els barris residencials on totes les cases s'assemblen (p28-c9);
 El rugbi (p33);
 La flegma britnica (p30);
 L'humor britnic (p33-c1);
 Els hooligans (p32);

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267336" title="Francisco Javier Ruiz Bonilla" nonfiltered="4887" processed="4873" dbindex="104922">

Francisco Javier Ruiz Bonilla, conegut popularment com Javi Ruiz (Almeria, 15 de mar del 1980) s un futbolista catal, que actualment juga en el Reial Club Deportiu Espanyol de Barcelona com a porter. 












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267337" title="Jos Mara Ruiz Ramrez" nonfiltered="4888" processed="4874" dbindex="104923">
Jos Mara Ruiz Ramrez (Mancha Real, provncia de Jan, 1920 - ?) fou un poltic valenci d'origen andals. Va ingressar en el PSOE a travs de les Joventuts Socialistes d'Espanya en 1936. Durant la guerra civil espanyola va ser oficial de l'exrcit de la Repblica. En 1939 ingressa en la pres i entre 1941 i 1942 va estar condemnat a mort. Va sortir de la pres en 1944 i des de llavors va treballar de pe de paleta de la Renfe. En 1958 fou nomenat inspector d'El Ocaso del Port de Sagunt i soci del Casino d'Altos Hornos de Sagunto i del Club Deportivo Acero del Port de Sagunt.

Fou escollit senador pel PSOE per la circumscripci de Valncia a les eleccions generals espanyoles de 1977, 1979 i 1982. El 1986 no es present.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267340" title="Catedral de Winchester" nonfiltered="4889" processed="4875" dbindex="104924">

La catedral de Winchester, a Winchester, Hampshire, s una de les catedrals ms grans d'Anglaterra, amb la nau ms llarga i amb una llargada global ms gran que qualsevol altra catedral gtica a Europa. Est dedicada a la Sagrada Trinitat, a Sant Pere, a Sant Pau i a Sant Swithun i s la seu del bisbat i dicesi de Winchester.

Histria.






La construcci de la catedral va comenar el 1079, sobre un edifici anterior del 648, pel bisbe Walkelin, i el 8 d'abril de 1093, en presncia de gaireb tots els bisbes i abats d'Anglaterra, els monjos s'hi traslladen des de l'antiga catedral. La primera part de l'edifici actual s la cripta, que data d'aquell temps. Guillem II d'Anglaterra hi fou enterrat el 11 d'agost de 1100, desprs de la seva mort en un accident mentre caava en un bosc prxim.

 La torre central quadrada en estil normand es comena el 1202 per reemplaar una versi anterior en mal estat, en part a causa del terra inestable en el qual es construeix la catedral. Continuen els treballs a la catedral durant el segle XIV, el 1394 comena la remodelaci de la nau segons el disseny del mestre d'obres William Wynford, treballs que continuen als segles XV i XVI, especialment  amb l'edifici del cor per acomodar els pelegrins del santuari de Sant Swithun. La fundaci benedictina, el Priorat de Sant Swithun, es dissol el 1539 i es demoleix el claustre i la sala capitular, deixant noms la catedral.

 La catedral de Winchester s un exemple del gtic perpendicular. En el cor de la catedral s'hi troben unes urnes funerries que contenen les restes de diversos reis de les primitives dinasties reials d'Anglaterra. La identificaci de les restes humanes contingudes en aquests cofres s impossible perqu durant la Guerra Civil del segle XVII, els soldats del Parlament van profanar les urnes i van escampar els ossos per terra. Amb la restauraci de la monarquia, els ossos profanats van ser recollits i collocats a les actuals urnes morturies.

Organistes de la catedral.

 1402 John Dyes;
 ???? Richard Wynslade;
 1572 John Langton;
 ???? John Holmes;
 1602 John Lante;
 1615 George Bath;
 1631 Thomas Holmes;
 1638 Christopher Gibbons;
 1661 John Silver;

 1666 Randolph Jewitt ;
 1675 John Reading;
 1681 Daniel Rosingrave;
 1693 Vaughan Richardson      ;
 1729 John Bishop;
 1737 James Kent;
 1774 Peter Fusse;
 1802 George Chard;
 1849 Samuel Sebastian Wesley;

 1865 G. B. Arnold;
 1902 William Prendergast;
 1933 Harold Rhodes;
 1949 Alwyn Surplice;
 1972 Martin Neary;
 1988 David Hill;
 2002 Andrew Lumsden;


Esdeveniments.   
Els esdeveniments importants que tenen lloc a la catedral de Winchester inclouen:   
    
Funeral del rei Harthacanute (1042)   ;
Coronaci de Enric II el Jove (1172)   ;
Segona coronaci e Ricard Cor de Lle (1194)   ;
Casament del rei Enric IV d'Anglaterra i Joana de Navarra (1403)   ;
Casament de la reina Maria I d'Anglaterra i el rei Felip II de Castella (1554)   ;
Funeral i enterrament de Jane Austen (1817);

Referncies.




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267342" title="Joaqun Farns Gaucha" nonfiltered="4890" processed="4876" dbindex="104925">
Joaqun Farns Gaucha (Castell de la Plana, 1935) s un metge i poltic valenci. Va estudiar el batxillerat en l'Institut de Segon Ensenyament de Castell i es va llicenciar en Medicina en la Universitat de Valncia. Cursa especialitat de reumatologia a Valncia i Frana. El 1975 fou nomenat cap del Servei en la Residncia Sanitria de la Seguretat Social de Castell per concurs oposici. Membre de la Societat Espanyola de Reumatologia, de la de Rehabilitaci i de EALA. Ha publicat treballs en revistes especialitzades sobre temes mdics i ha fet nombroses ponncies per a congressos nacionals i estrangers. 

Fou escollit senador per UCD a les eleccions generals espanyoles de 1977 per la provncia de Castell i fou membre del Consell del Pas Valenci. El 1998 fou Conseller de Sanitat de la Generalitat Valenciana i ha estat president de la Diputaci de Valncia



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267343" title="Alexander Friedmann" nonfiltered="4891" processed="4877" dbindex="104926">

Alexander Friedmann (Sant Petersburg, 29 de juny de 1888 - Leningrad, 16 de setembre de 1925), va ser un fsic i matemtic rus. Les equacions de Friedmann, que descriuen la dinmica d'expansi d'un univers homogeni i istrop, sn designades aix en el seu honor.

Entre 1918 i 1920 fou professor a la Universitat de Perm. Des de 1920 fins al 1924 ho fou a Petrograd, on ensenyava fsica i matemtiques. A conseqncia de l'allament dels cientfics sovitics, Friedmann no coneix l'existncia de la teoria de la relativitat general d'Einstein fins al 1920. Des d'aquell moment comena a aprofundir en el tema; s el primer que entreveu que aquesta teoria barreja gravitaci, temps i espai, i que aquesta relaci permet l'estudi de l'estructura de l'univers en el seu conjunt.

L'article que representa l'inici de la cosmologia no esttica s publicat el juny de 1922. Friedmann hi descriu tres tipus d'evoluci en la cronologia de l'Univers, implicant sobretot una singularitat inicial. Una violenta controvrsia oposa a Friedmann i a Einstein, que refusar molt de temps la idea d'un univers no esttic.

Alexander Friedmann s un dels tres pares de l'expansi de l'univers, amb Georges Lematre i George Gamow, els quals han donat lloc a la mtrica de Friedmann-Lematre-Robertson-Walker. Tamb va participar en el vol en globus aerosttic que l'any 1925 aconsegu el rcord d'altitud, amb 7.400 metres. Poc desprs moriria de febre tifoidea.



























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267357" title="Michel van Aerde" nonfiltered="4892" processed="4878" dbindex="104927">

Michel van Aerde (Zomergem, 2 d'octubre de 1933) va ser un ciclista belga que fou professional entre 1956 i 1966, aconseguint 19 victries. D'entre aquestes victries destaquen el Campionat de Blgica de 1961, aix com 2 etapes al Tour de Frana.

 Palmars .
1955;
 1r a la Beveren-Waas;
1956;
 1r a Melsele;
 1r a Stadsprijs Geraardsbergen;
1957;
 1r a Stadsprijs Geraardsbergen;
 1r a la Pars-Valenciennes;
 1r al Trofeu dels Tres Pasos;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Normandia;
 Vencedor de 2 etapes al Critrium del Dauphin Libr;
1959;
 1r a la St Lieven-Esse;
 Vencedor d'una etapa a la Pars-Nia;
1960;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1961;
 Campi de Blgica;
 1r a Erembodegem;
 1r a Zonnegem;
 1r al Circuit de les 3 Provncies;
 Vencedor d'una etapa al Tour de Frana;
1962;
 Vencedor d'una etapa a la Volta a Blgica;
1963;
 1r al Gran Premi de Burst;

 Resultats al Tour de Frana .
1959. 22 de la classificaci general;
1960. 24 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1961. 13 de la classificaci general. Vencedor d'una etapa;
1962. Abandona (14a etapa);
1963. Abandona (16a etapa);
1964. 58 de la classificaci general;
1965. 35 de la classificaci general;

 Resultats a la Volta a Espanya .
1964. 24 de la classificaci general;
1965. Abandona ;

 Enllaos externs .
Palmars de Michel van Aerde ;
Palmars de Michel van Aerde ;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267359" title="Corneli Prisc" nonfiltered="4893" processed="4879" dbindex="104928">
Corneli Prisc (Cornelius Priscus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol l'any 93 junt amb Pompeu Collega. Fou probablement la mateix persona que era amic de Plini el Jove, el qual li va escriure diverses cartes on sempre l'anomena Prisc excepte una vegada que l'anomena Corneli Prisc. Altres pensen que el Prisc al que va escriure Plini era Neraci Prisc, un jurista del temps de Traj i Adri.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267360" title="Helvidi Prisc (llegat)" nonfiltered="4894" processed="4880" dbindex="104929">
Helvidi Prisc (Helvidius Priscus) fou un militar rom.

Fou llegat d'una legi sota el governador de Sria Tit Ummidi Quadrat, i fou enviat a travs del Taure per controlar la situaci a la regi de Capadcia on la conducta del governador Juli Peligne havia provocat aldarulls.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267364" title="Helvidi Prisc" nonfiltered="4895" processed="4881" dbindex="104930">
Helvidi Prisc (Helvidius Priscus) fou un magistrat i filsof  rom gendre de Trasea Pet, destacat pel seu amor a la llibertat que va pagar amb la seva sang.

Va nixer a Tarracina, fill de Cluvi (Cluvius) que era cap centuri (primipilus). Fou adoptat per un Helvidi Prisc, potser pel llegat de la legi d'aquest nom. Va estudiar en la seva joventut i va adoptar la filosofia estoica. 

Fou qestor en temps de Ner i llavors es va casar amb la filla de Trasea Pet; desprs fou prefecte d'Acaia. 

El 56 fou trib de la plebs i va protegir als pobres contra els procediments abusius de Olultroni Sab, qestor del tresor. Amb el seu sogre van arribar a celebrar festes republicanes i fins i tot els naixements de Cassi i Brut. Aquests fets van arribar a orelles de l'emperador que va fer matar a Trasea i va desterrar a Prisc d'Itlia (66).

Amb la seva dona Fnnia se'n va anar a Apollnia de Macednia on va romandre fins a la mort de Ner el 68. Galba el va cridar a Roma, i un dels seus primers actes fou portar a judici a Epri Marcel, l'acusador del seu sogre, per com que no va tenir suport de Galba, l'acusaci no va prosperar. Mort Galba (69) es va cuidar del seu enterrament amb perms de Marc Salvi Ot.

El mateix any fou nomenat pretor per l'any 70; com a pretor electe es va enfrontar a Vitelli; mort aquest (desembre del 69) va renovar el seu atac contra Epri Marcel; la primera confrontaci fou guanyada per Marcel; la segona, en qu Prisc va acusar a Marcel de ser informador de Ner, va suposar l'absoluci de l'acusat que va tenir el suport de Licini Muci i Domici.

El 70 fou pretor i es va oposar a mesures d'altres que tenien per finalitat complaure a l'emperador i va proposar restaurar el Capitoli (incendiat el 69) a costa de Vespasi. Quan aquest es va presentar a Roma el va saludar amb el seu nom privat de Vespasi i en cap dels decrets pretorians va esmentar el seu nom; el va atacar tant a la persona com a l'ofici de l'emperador; l'enfrontament amb l'emperador fou continuat; Prisc va demanar el restabliment de la repblica; l'emperador el va amenaar amb expulsar-lo del senat, a menys que hi ans a escoltar i romangus en silenci, per va insistir en qu hi aniria i diria el que vulgues; l'emperador li va dir que el podia fer matar i va contestar que ja sabia que no era immortal i que  la feina de l'emperador era fer matar o desterrat; la feina seva era morir o anar al desterrament, i que cadasc faria el que li tocava. Finalment l'emperador el va desterrar per no gaire lluny de la capital; en aquest exili fou executat per orde de Vespasi.

La seva vdua Fnnia va encarregar la biografia del seu marit a Herenni Seneci, i per haver-la escrit aquest fou executat per Domici, i Fnnia desterrada. Va deixar un fill conegut nicament com Helvidi.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267368" title="Soto del Barco" nonfiltered="4896" processed="4882" dbindex="104931">



Soto del Barco s un petit concejo costaner asturi situat en la ribera dreta de l'estuari del riu Naln, el qual forma part de la mancomunitat de Las Cinco Villas. Limita al nord amb el Mar Cantbric, al sud amb els concejos de Candamo i Pravia, al est amb Castrilln i a l'oest amb el riu Naln, el qual conforma una frontera natural amb els concejo de Muros de Naln i una part del concejo de Pravia. La seva extensi s de 40,23 km2 i la poblaci actual est en l'entorn d'uns 4.150 habitants, la majoria dels quals es concentren en els nuclis de Soto del Barco (capital del concejo)i San Juan de la Arena (ms conegut com La Arena).

El nom de Soto del Barco te els seus origens en l'embarcaci emprada en el passat per travessar el riu Naln abans que es construs cap pont en aquelles contrades.

El concejo disposa d'una bona xarxa de comunicacions, ja que el travessen la N-632, des de maig de 2007 l'autopista A-8 (totes dues en sentit est-oest)i la AS-16 cap al sud (cap a Pravia i Cornellana on s'uneix amb la N-634). A ms hi ha tren de la xarxa de via estreta (Feve) i des del nucli de Soto uns escassos 5 km fins l'aeroport d'Astries, situat als lmits de Soto del Barco i Castrilln.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267369" title="Juli Prisc" nonfiltered="4897" processed="4883" dbindex="104932">
Juli Prisc (Julius Priscus) fou un militar rom.

Fou un centuri nomenat per Vitelli com a prefecte pretori (69) per recomanaci de Fabi Valent. Quan es van rebre noticies de qu l'exrcit favorable a Vespasi estava marxant cap a Roma, Juli Prisc fou enviat amb Alf Var al front de les 14 cohorts pretorianes i dels esquadrons de cavalleria, per fortificar els passos dels Apenins, per ambds van abandonar aquesta tasca i van retornar a Roma deixant pas lliure al general enemic Marc Antoni Prim. 

Es va sucidar desprs de la mort de Vitelli.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267370" title="Gai Lutori Prisc" nonfiltered="4898" processed="4884" dbindex="104933">
Gai Lutori Prisc (Caius Lutorius Priscus) fou un cavaller i poeta rom que va compondre un poema sobre Germnic Csar pel que fou recompensat  generosament per Tiberi.

A la mort de Drus Csar (fill de Tiberi) l'any 21, va compondre un altre poema que va llegir privadament davant d'algunes dames d'alt rang abans que a l'emperador; aquest se'n va assabentar. Denunciat davant el senat fou condemnat a mort per complaure a l'emperador, i Prisc fou executat sense coneixement de l'emperador.

Aix va molestar a Tiberi ja que suposava que el senat podia fer matar a una persona sense comptar amb l'emperador i va fer decretar que endavant els decrets del senat s'haurien de dipositar a l'erari a partir de deu dies desprs de la seva adopci, i fins el dipsit no es podrien complir.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267371" title="Quint Noni Prisc" nonfiltered="4899" processed="4885" dbindex="104934">
Quint Noni Prisc (Quintus Nonius Priscus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 149 junt amb Servi Escipi rfit. L'esmenten els Fasti


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267372" title="Dcim Novi Prisc" nonfiltered="4900" processed="4886" dbindex="104935">
Dcim Novi Prisc (Decimus Novius Priscus) fou un magistrat rom.

L'any 66 fou desterrat per Ner per ser amic de Sneca. La seva dona Artria Flacilla el va acompanyar a l'exili del que fou cridat per Galba (68). El 78, durant el regnat de Vespasi, fou cnsol.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267373" title="Tit Numici Prisc" nonfiltered="4901" processed="4887" dbindex="104936">
Tit Numici Prisc (Titus Numicius Priscus) fou un magistrat rom. Fou cnsol el 469 aC junt amb Aule Virgini Triscot Celimont. En el seu perode va combatre contra el poble dels volscs amb xit i va conquerir la ciutat de Ceno, una de les ciutats d'aquest poble.
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267374" title="Servili Prisc" nonfiltered="4902" processed="4888" dbindex="104937">
Servili Prisc (Servilius Priscus)  fou una famlia de la gens Servlia. Els Servili Prisc van exercir les ms altes magistratures de l'estat als primers temps de la repblica. Tamb van portar el nom d'Estructe que els Fasti afegeixen sempre al seu nom fins que fou substitut pel cognom Fidenes, obtingut per Quint Servili Prisc Estructe per la conquesta de Fidenae quan fou dictador el 435 aC i que va transmetre als seus descendents.

Els membres ms destacats foren:
Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 495 aC);
Quint Servili Prisc Estructe (mestre de la cavalleria), magister equitum el 494 aC;
Espuri Servili Prisc Estructe, cnsol rom el 476 aC. ;
Quint Servili Prisc Estructe (cnsol), cnsol el 468 aC;
Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 463 aC), cnsol el 463 aC ;
Quint Servili Prisc Estructe Fidenes, dictador el 435 aC i el 418 aC ;
Quint Servili Prisc Fidenes I, sis vegades trib amb potestat consular.
Quint Servili Prisc Fidenes II, trib amb potestat consular tres vegades.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267375" title="Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 495 aC)" nonfiltered="4903" processed="4889" dbindex="104938">
Publi Servili Prisc Estructe (Publius Servilius Priscus Structus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 495 aC amb Appi Claudi Sab Regillense I. En aquest any va morir l'ltim rei de Roma, Tarquini el Superb. Tamb en aquest any es va dedicar el temple de Mercuri i es va enviar un cos de colons addicionals a la colnia de Sgnia fundada per Tarquini. 

Els cnsols van fer la guerra contra els volscs i els van conquerir la ciutat de Suessia Pometia; Prisc desprs va derrotar els sabins i auruncs.

En la lluita entre patricis i plebeus per la qesti dels deutes, Prisc va tendir a afavorir als plebeus, per com que no podia fer res sense comptar amb el seu collega, finalment es va enemistar amb patricis i plebeus, uns perqu consideraven que els traa i els altres perqu consideraven que no feia res.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267376" title="Publi Servili Prisc Estructe" nonfiltered="4904" processed="4890" dbindex="104939">


Onomstica:

Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 495 aC), cnsol el 495 aC ;

Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 463 aC), cnsol el 463 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267377" title="Quint Servili Prisc Estructe" nonfiltered="4905" processed="4891" dbindex="104940">


Onomstica:


Quint Servili Prisc Estructe (mestre de la cavalleria), magister equitum el 494 aC;

Quint Servili Prisc Estructe (cnsol, cnsol el 468 aC;

Quint Servili Prisc Estructe Fidenes, dictador el 435 aC i el 418 aC;
ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267378" title="Quint Servili Prisc Estructe (mestre de la cavalleria)" nonfiltered="4906" processed="4892" dbindex="104941">
Quint Servili Prisc Estructe (Quintus Servilius Priscus Structus) fou un magistrat rom germ de Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 495 aC) (Publius Servilius Priscus Structus).
 
El crrec ms rellevant dels que va exercir fou el de magister equitum (mestre de la cavalleria) del dictador Mani Valeri Vols Mxim el 494 aC.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267379" title="Espuri Servili Prisc Estructe" nonfiltered="4907" processed="4893" dbindex="104942">
Espuri Servili Prisc Estructe (Spurius Servilius Priscus Structus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 476 aC amb Aule Virgini Tricost Rutil. A causa de la destrucci dels Fabis a Cremera el 477 aC, els etruscs van avanar fins a les muralles de Roma i es van apoderar del tur del Jancul. Prisc va provar de recuperar el tur per fou rebutjat amb fortes prdues i noms es va salvar de la completa destrucci per l'oport suport del seu collega; quan es va acabar el seu perode fou acusat de la derrota pels tribuns, per fou absolt.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267380" title="Quint Servili Prisc Estructe (cnsol)" nonfiltered="4908" processed="4894" dbindex="104943">
Quint Servili Prisc Estructe (Quintus Servilius Priscus Structus) fou un magistrat rom probablement fill de Quintus Servilius Priscus Structus.

Fou cnsol el 468 aC junt amb Tit Quint Capitol Barbat; fou cnsol per segona vegada el 466 aC junt amb Espuri Postumi Alb Regillense. Les dues vegades va dirigir exrcits que van fer la guerra a les nacions venes, per no es destaca cap victria en especial.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267381" title="Publi Servili Prisc Estructe (cnsol 463 aC)" nonfiltered="4909" processed="4895" dbindex="104944">
Publi Servili Prisc Estructe (Publius Servilius Sp. F. P. N. Priscus Structus) fou un magistrat rom fill d' Espuri Servili Prisc Estructe (Spurius Servilius Priscus Structus). Fou cnsol el 463 aC juntament amb Luci Ebuci Elva. Va morir mentre exercia el crrec a causa de la gran pesta que va arrasar Roma aquell any i que va causar un gran nombre de morts entre la poblaci.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267382" title="Quint Servili Prisc Estructe Fidenes" nonfiltered="4910" processed="4896" dbindex="104945">
Quint Servili Prisc Estructe Fidenes  (Quintus Servilius P. F. Sp. N. Priscus Structus) fou un magistrat rom fill de Publius Servilius Sp. F. P. N. Priscus Structus.

Fou nomenat dictador el 435 aC quan ja havia exercit diverses magistratures. El nomenament de dictador fou provocat per l'alarma que va causar la invasi de la gent de Ves i de Fidenes, aprofitant l'epidmia que havia delmat a Roma. El atacants van arribar fins a la porta Collina, per Prisc va derrotar els invasors fcilment i va perseguir als fidenats cap a la seva ciutat, la qual va assetjar i que va conquerir finalment desprs d'excavar una mina per entrar. Per aquesta conquesta va rebre el malnom de Fidenes que desprs va adoptar i va transmetre als seus fills i descendents en lloc d'Estructe.

El 431 aC va demanar als tribuns de la plebs que intimessin als cnsols a nomenar a un dictador per lluitar contra els volscs i eques. El 418 aC l'exrcit rom fou derrotat pels eques i els lavicans, a causa de la incompetncia dels tribuns amb potestat consolar d'aquell any; Servili fou llavors nomenat dictador per segona vegada i va dirigir la guerra contra els eques amb xit, conquerint Lavici, on el senat rom va prohibir establir una colnia romana.

 Nota .





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267383" title="Quint Servili Prisc Fidenes (trib el 402 aC)" nonfiltered="4911" processed="4897" dbindex="104946">

Quint Servili Prisc Fidenes (Quintus Servilius Q. F. P. N. Priscus Fidenas) fou un magistrat rom, fill de Quintus Servilius P. F. Sp. N. Priscus Structus.  

Fou sis vegades trib amb potestat consular: el 402 aC, 398 aC, 395 aC, 390 aC, 388 aC i 386 aC. El 387 aC fou interrex. 

Tit Livi diu que Gai Servili, que fou trib amb potestat consular el 418 aC, era fill del conqueridor de Fidenes, per el 418 aC el trib amb potestat consular fou Gai Servili Q. F. C. N. Axilla i en tot cas no correspon a Quint Servili Prisc Fidenes que fou realment el fill del conquistador.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267384" title="Quint Servili Prisc Fidenes (trib el 382 aC)" nonfiltered="4912" processed="4898" dbindex="104947">

Quint Servili Prisc Fidenes II (Quintus Servilius Q. F. Q. N. Priscus Fidenas) era fill de Quintus Servilius Q. F. P. N. Priscus Fidenas. Fou trib amb potestat consular tres vegades, el 382 aC, 378 aC i 369 aC.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267385" title="Espuri Servili Prisc" nonfiltered="4913" processed="4899" dbindex="104948">
Espuri Servili Prisc (Spurius Servilius Priscus) fou un magistrat rom.

Fou censor el 378 aC junt amb Quint Cleli Scul (Quintus Cloelius Siculus). Com que no va portar el cognom Fidenes no devia ser descendent del conqueridor de Fidenae i per tant de la famlia dels Servili Prisc


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267386" title="Jacksonville Jaguars" nonfiltered="4914" processed="4900" dbindex="104949">
Els Jacksonville Jaguars sn una franqucia de futbol americ amb seu a la ciutat de Jacksonville, Florida. Sn membres de la divisi sud de la AFC dins la NFL. Els Jaguars, juntament amb els Carolina Panthers es van unir a la NFL com a equip d'expansi l'any 1995.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267387" title="Quint Sosi Prisc Seneci" nonfiltered="4915" processed="4901" dbindex="104950">
Quint Sosi Prisc Seneci (Quintus Sosius Prisucs Senecio) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 169 junt amb Publi Celi Apollinar. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267388" title="Estaci Prisc" nonfiltered="4916" processed="4902" dbindex="104951">
Estaci Prisc (Statius Priscus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol el 159 junt amb Plauci Quintil I, dos anys abans de morir l'emperador Anton Pius. Fou un dels generals que el segent emperador Marc Aureli va enviar per dirigir la guerra contra els parts (162 a 165). Va conquerir Artaxata, la capital d'Armnia, regne que va recuperar per a la influncia romana.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267389" title="Tarquici Prisc" nonfiltered="4917" processed="4903" dbindex="104952">
Tarquici Prisc (Tarquitius Priscus) fou un senador rom.

Fou llegat d'Estatili Taure a l'frica, i va acusar al seu cap per complaure a Agripina II (la dona de l'emperador Claudi), que volia obtenir les seves riqueses. Taure es va sucidar abans d'escoltar la sentncia; el senat va expulsar desprs a Prisc per informador per Ner el va restablir i el va nomenar governador de Bitnia. 

Fou condemnat el 61 per l'acusaci d'extorsi a la seva provncia
 

ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267390" title="Marc Trebaci Prisc" nonfiltered="4918" processed="4904" dbindex="104953">
Marc Trebaci Prisc (Marcus Trebatius Priscus) fou un magistrat rom.

Fou cnsol sufecte el 109. L'esmenten els Fasti.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267392" title="Tennessee Titans" nonfiltered="4919" processed="4905" dbindex="104954">
Els Tennessee Titans sn una franqucia de futbol americ amb seu a la ciutat de Nashville, Tennessee. Sn membres de la divisi sud de la AFC dins la NFL. Abans s'anomenaven Houston Oilers i jugaven a la ciutat de Houston, Texas i van comenar a jugar l'any 1960 com a membres de la American Football League (AFL). Els Oilers van guanyar dos campionats de la AFL abans de entrar dins la NFL com a fusi entre la AFL i la NFL.

L'equip va marxar a l'estat de Tennessee l'any 1997, primer jugant a Memphis durant un any abans d'establir-se definitivament a Nashville. Durant aquestes dues temporades, l'equip va ser conegut com Tennessee Oilers fins que l'any 1999 van canviar definitivament el nom per Tennessee Titans.
























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267395" title="Proeresi" nonfiltered="4920" processed="4906" dbindex="104955">
Proeresi (Proaeresius, ), fou un destacat retric roma d'origen armeni, nascut a Armnia vers el 276, de famlia ben relacionada per pobre.

Va anar a Antioquia on va estudiar retrica amb Ulpi i al destacar va anar llavors a estudiar a Atenes. Desprs va retornar a Antioquia amb el seu amic Hefesti; els dos combinaven la feina a l'escola publica. A la mort del retric Juli la seva cadira a l'acadmia es va decidir que seria confiada a diversos retrics i foren escollits Epifani, Diofant, Spolis, Parnasi i Hefesti.

Proeresi va seguir al seu amic a Atenes, i va continuar acumulant fama. Un procnsol el va expulsat de Grcia per el nou procnsol el va restaurar i el va fer cap de tots els retrics d'Atenes. Desprs va gaudir del favor de Anatoli prefecte d'Illria o Illyrium, i aix va cridar l'atenci de l'emperador Constant que el va cridar a la Gllia el 342 i el va tenir al seu costat un any i desprs va anar a Roma on se li va erigir una esttua per haver escrit un elogi de la ciutat on hi havia una inscripci que deia "La reina de les ciutats al prncep de l'eloqncia".

Va tornar desprs a Atenes per a la que va aconseguir un subministrament extraordinari de gra. Quan el 362 Juli l'Apstata va promulgar el seu criticat decret que prohibia l'ensenyament als mestres cristians, Proeresi en va quedar exempt, per va refusar la diferenciaci i va aturar les seves classes. Va morir vers el 363. 

Estava casat amb Amficlea de Tralles i va tenir algunes filles totes les quals van morir joves. Se'l descriu com de gran estatura, i vigors fins i tot ja vell, amb una gran fora, i desafiava el fred passant el hivern sense sabates i amb roba lleugera, i bevent agua glaada. La seva oratria era grcil i amb freqents allusions als temps clssics, i tenia un gran poder de convenciment i una memria prodigiosa.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267397" title="Arroyo Cataln" nonfiltered="4921" processed="4907" dbindex="104956">
Arroyo Cataln (o, simplement, El Cataln; antigament conegut com El Catal) s el nom amb qu es coneix un grup de cursos fluvials que s'estenen pel nord i el nord-oest de l'Uruguai que aboca les seves aiges al riu Arapey, afluent del riu Uruguai, format pel Cataln Grande, el Cataln Chico, el Cataln Seco, el Tres Cruces i el Cuar; situats al seu torn en el vessant de les cuchillas o cadenes de turons de Yacar Curur, Beln i Cataln.

La zona s rica en minerals i pedres precioses. Es troba a gaireb 600 quilmetres al nord de Montevideo, la capital del pas, i a pocs quilmetres de la capital del departament d'Artigas, la ciutat homnima. 

El riu va pertnyer a Espanya durant l'poca colonial i va ser destinat, per ordres del Rei el 1750, a la recerca i l'extracci d'gates i ametistes per a finanar la Caixa de Potos. Cent anys desprs, uns msics alemanys van descobrir un important jaciment de minerals a les aiges del riu. A partir d'aquest moment, el Cataln seria un centre d'excavaci i explotaci de recursos amb destinaci a Europa, a crrec de Nicols Eifler, i desprs de la ciutat de Salto, fins a la creaci del departament d'Artigas.

Enllaos externs.
Article de la web Uruguay Natural ;



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267398" title="Len Duncan" nonfiltered="4922" processed="4908" dbindex="104957">
 Len Duncan   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 25 de juliol del 1911 a Brooklyn, Nova York. 

Duncan va ser campi nacional en diverses temporades de varies categories i finalment va crrer a la Champ Car a la temporada 1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquest any .

Len Duncan va morir el 1 d'agost del 1998 Lansdale, Pennsylvania.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Len Duncan va participar a 1 cursa de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1954. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 1;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267399" title="Spider Webb" nonfiltered="4923" processed="4909" dbindex="104958">
 Travis "Spider" Webb   va ser un pilot nord-americ de curses automobilstiques nascut el 8 d'octubre del 1910 a Joplin, Missouri. 

Webb va crrer a la Champ Car a les temporades 1948-1954 incloent-hi la cursa de les 500 milles d'Indianapolis d'aquests anys (menys l'edici de 1951) .

Spider Webb va morir el 27 de gener del 1990 a McMinnville, Oregon.


 Resultats a la Indy 500 .





 A la F1 .

El Gran Premi d'Indianapolis 500  va formar part del calendari del campionat del mn del a Frmula 1 entre les temporades 1950 a la 1960.
Els pilots que competien a la Indy durant aquests anys tamb eren comptabilitats pel campionat de la F1.

Spider Webb va participar a 4 curses de F1 , debutant al Gran Premi d'Indianapolis 500 del 1950. 


 Palmars a la F1 .

 Participacions: 4;
 Poles: 0;
 Voltes Rpides: 0;
 Victries: 0;
 Pdiums: 0;
 Punts vlids per la F1: 0;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267400" title="Nichels" nonfiltered="4924" processed="4910" dbindex="104959">
 Nichels  va ser un constructor nord-americ de cotxes de competici.

Nichels va competir al campionat del mn de la Frmula 1 a 2 temporades, les dels anys 1950 i 1954. 

Va disputar noms la cursa del Gran Premi d'Indianapolis 500, no competint a cap ms prova del campionat del mn de la F1.

Resultats a la F1.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267401" title="Provncia Cisplatina" nonfiltered="4925" processed="4911" dbindex="104960">


La Provncia Cisplatina (s a dir, "Provncia d'aquest costat del Riu de la Plata", des de la perspectiva brasilera) va ser el nom que va rebre l'antiga Provncia Oriental creada per Jos Gervasio Artigas, desprs de la invasi portuguesa de 1815. Aquesta, al seu torn, havia estat creada a partir de la Banda Oriental de l'poca colonial, quan Espanya exercia la seva sobirania sobre el territori del llavors Virregnat del Riu de la Plata.

Desprs de la independncia de Brasil respecte a Portugal, el 1822, la Provncia Cisplatina va passar a ser una ms del nou pas, fins a l'any 1828.

No obstant aix, el poble d'aquesta provncia havia heretat un perfil cultural d'Espanya, tals com la llengua i els seus costums, pel que mai s'acabaria de sentir unida al Brasil i reclamaria la seva independncia definitiva amb el suport de l'Argentina. Tanmateix, en principi, el govern argent no volia la independncia de la provncia per s buscava que torns a formar part de les Provncies Unides del Riu de la Plata, organisme governamental integrat principalment per les actuals provncies argentines d'Entre Ros, Santa Fe, Crdoba, Misiones, Corrientes, el departament bolivi de Tarija, i la Provncia Oriental, actualment l'Uruguai.

Per tant, existien dues postures b diferenciades i oposades: la de l'Argentina, que volia reintegrar-la com part del seu antic territori, sota el pretext que li pertanyia per dret des de la conquesta espanyola; i la del Brasil, que tenia inters a conservar la Provncia Cisplatina per a protegir a les altres provncies del sud.

Motius de la invasi portuguesa.

Joan VI, rei de Portugal, desprs de la invasi del seu pas per Napole, es va traslladar a Brasil. Com part de la seva estratgia poltica, va elevar a Brasil a la categoria de "Regne Unit" al costat de Portugal i l'Algarve, del que va passar a ser Prncep Regent. La seva vinguda va propiciar la intensificaci de les directrius poltiques de Portugal, al combatre els elements revolucionaris de la regi, i situant als territoris, quatre vegades perduts, sota el seu domini.

A Espanya, Napole atacaria la dinastia borbnica. Carlota Joaquima de Borb, primognita del rei espanyol enderrocat Carles IV, era esposa de Joan VI. Encara que no confis en les intencions poltiques de la seva esposa, que era af als interessos espanyols, va decidir installar una monarquia en el Riu de la Plata sota autoritat de Carlota, i els seus fills serien els hereus d'un gran Estat conformat per Espanya i Portugal.

Els revolucionaris argentins van donar suport a Espanya, encara que Anglaterra va rebutjar la proposta, ja que veia amenaada la seva influncia en l'Amrica espanyola. Les tropes angleses defensaven els interessos de la corona britnica, que era fragmentar a les colnies espanyoles i detenir l'excessiva expansi de Portugal.

El 1811, les forces portugueses van ajudar als espanyols residents a Montevideo a combatre a Jos Gervasio Artigas i els rebels argentins, que romanien en la regi amb la prctica d'escamots. El 1813, Artigas va usar la denominaci de Provncia Oriental per a referir-se a l'antiga Banda Oriental que se situava a l'est del Riu de la Plata.

El 1815, amb les restauraci de la monarquia a Espanya, Joan VI va veure amb recel la possible formaci d'un bloc poltic espanyol poders al Riu de la Plata. El 1816 va enviar al sud a la divisi dels "Voluntaris Reals", dirigits pel general Federico Lcor, que va envair Maldonado i va ocupar Montevideo el 1817. Mentrestant, Artigas seguia amb el seu escamot revolucionari. Desprs de la victria brasilera a la batalla de Tacuaremb, el 1820, es va establir el domini definitiu del Brasil en la regi. 

El 1821 la Provncia Cisplatina (cis: mateix; platina: Riu de la Plata, s a dir, "del mateix costat del riu que Brasil") estava devastada per la guerra i els enfrontaments civils. Per una costat estaven els militars brasilers i portuguesos i, per l'altre, els aliats de l'Argentina, el cabdill oriental Jos Artigas, els espanyols i els criolls.

Revoluci del poble oriental i independncia.

Jos Artigas va ser derrotat i va buscar asil poltic al Paraguai. Els portuguesos van prendre el control de les terres i es van encarregar dels negocis i l'administraci financera de la provncia, aix com de l'exportaci de bestiar bov a la resta del Brasil. Desprs dels fallits intents de l'Argentina per intervenir i buscar l'autonomia de l'antiga Banda Oriental, el General Juan Antonio Lavalleja, refugiat a Buenos Aires, reuniria a un grup de trenta-tres homes coneguts popularment com els Treinta y Tres Orientales.

El 19 d'abril de 1825, els orientals desembarquen en la platja de l'Agraciada, en l'actual departament de Soriano. Donats suport per l'Argentina, van reactivar els moviments independentistes en tota la provncia i van guanyar aliats importants contra els brasilers, com Fructuoso Rivera, futur primer president de l'Uruguai desprs de la seva independncia.

Va haver una srie de batalles entre revolucionaris i brasilers en les quals van morir molts militars i civils. La magnitud dels combats va ser tan gran que el comte d'ustria, Klemens Wenzel Lothar von Metternich, va haver de demanar suport a Gran Bretanya perqu oficis d'intermediria a la regi i aix arribs a la pau. 


El 25 d'agost de 1825 es reuneix el Congrs de Florida a la ciutat homnima i es proclama de forma temporal la sobirania i autonomia de la Provncia Cisplatina. Aquesta data s considerada com la consagraci de la independncia, encara que el nou pas naixeria desprs de la Convenci Preliminar de Pau de 1828 a Rio de Janeiro, on Anglaterra, Brasil i l'Argentina van acordar la creaci d'un nou Estat independent subjecte a tutela de les seves dues grans vens fins a l'any 1830, quan l'Estat Oriental rep el nom definitiu de Repblica Oriental de l'Uruguai.

Finalment, el 15 de maig de 1852 es va signar un tractat de lmits fronterers amb el Brasil, en el qual es va acordar de forma arbitrria una frontera natural entre ambds pasos. No obstant aix, en l'actualitat existeixen desacords entre Brasil i l'Uruguai respecte als lmits, i existeixen dues zones geogrfiques  - Rincn de Artigas i Ilha Brasileira - que aquest ltim reclama com seves.

Una petita proporci de la provncia va ser presa per Brasil i forma part de l'actual Estat de Rio Grande do Sul. A ms, els dos pasos tenen ciutats en com, tan sols separades per un carrer o una plaa, i el nombre de collegis bilinges en la frontera s cada vegada major. El govern uruguai, d'altra banda, ha decretat l'ensenyament obligatori de la llengua portuguesa en tot el pas a partir de 2008. Malgrat les diferncies, Uruguai i Brasil mantenen una relaci cordial en l'actualitat, i noms existeix clima de rivalitat quan es tracta de competicions esportives com el futbol.

Referncies.


Enllaos externs.
 "L'administraci de Lcor i el Montevideo portugus: 1817   1822" . In: Ferreira, Fbio . Revista Tema Livre  ;
 Lcor i  Una visi britnica.
 Otero Menndez, Jorge (2006)  Uruguay, un destino incierto. Edici electrnica. Texte complet ;

Referncies.

 Zum Felde, Alberto: Proceso histrico del Uruguay.
 Calgiras, Pandi: Formao Histrica do Brasil.









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267405" title="Angoroj" nonfiltered="4926" processed="4912" dbindex="104961">
Angoroj (1964;  Angoixes  en esperanto) fou la primera pellcula rodada completament en esperanto. El director, Jacques-Louis Mah, amic de l'escriptor esperantista Raymond Schwartz, ja havia produt una pellcula muda propagandstica abans de la Segona Guerra Mundial, anomenada Anta en! ("Endavant!").

Al comenament de la dcada del 1960, Mah, expert en fotografia i cinema, va invertir en la producci de la que va ser la primera pellcula en esperanto. A l'escenari que el mateix Mah va crear, els actors de l'Internacia Arta Teatro van interpretar una novella policaca que t lloc en un suburbi parisenc on es mouen lladres i estafadors. A part de Raymond Schwartz (en el paper de comissari), hi van aparixer Gaston Waringhien (narrador) i molts altres del Pars de l'poca, fins i tot un jovenssim Michel Duc-Goninaz.

La pellcula, rodada entre el 1963 i el 1964, no va obtenir una bona resposta del pblic. Mah va perdre grans quantitats de diners i va acusar l'Associaci Universal d'Esperanto de boicot. Immers en una profunda depressi va destruir quasi totes les cpies; noms se'n van salvar dues (adquirides al seu dia pel centre cultural esperantista Chteau de Grsillon i l'Associaci Britnica d'Esperanto) i la cinta original, que va recuperar la productora LF-koop el 1981 i de la qual en va editar un vdeo de 61 minuts. 

 Vegeu tamb .
 
 Cinema en esperanto;

 Enllaos externs .
 Extracte de la pellcula a YouTube aqu;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267406" title="Segimon I del Sacre Imperi Romanogermnic" nonfiltered="4927" processed="4913" dbindex="104962">


Segimon I (Nuremberg? 14-15 de febrer de 1368 - Znojmo, (Morvia) 9 de desembre de 1437), emperador del Sacre Imperi Romanogermnic (1433-1437), rei d'Hongria (1387-1437), dels Romans i de Germnia (1411-1433), d'Itlia (1431-1437) i de Bohmia (1419-1437) i elector de Brandenburg (1378-1488). 

Era fill de l'emperador Carles IV, i es va casar el 1386 amb la reina Maria, filla de Llus I d'Hongria. 

Va participar als enfrontaments que el seu germ Venceslau IV de Bohmia va tenir amb la noblesa. En 1396 va lluitar contra els turcs i fou derrotat. 
Va impulsar i participar al concili de Constana que havia de posar fi al Cisma d'Occident. 









































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267415" title="Guillem Daz-Plaja i Contest" nonfiltered="4928" processed="4914" dbindex="104963">
Guillem Daz-Plaja i Contest (Manresa, Bages 1909 - Barcelona 1984) fou un escriptor catal, germ de Ferran Daz-Plaja i Contest i d'Aurora Daz-Plaja i Contest. Es llicenci en dret a la Universitat de Barcelona, fou catedrtic de literatura castellana a l'Institut Jaume Balmes de Barcelona, professor a l'Institut-Escola i director de l'Institut del Teatre de Barcelona. Abans de la guerra civil espanyola particip en l'avantguardisme a Catalunya, i collabor en el Full Groc (1929), amb Sebasti Gasch i Carreras i Llus Montany. El 1936 va obtenir el Premio Nacional de Literatura i el 1962 el Premi Ciutat de Barcelona d'assaig.

Ms tard fou membre de la Real Academia Espaola, del CSIC, de l'Acadmia de Bones Lletres de Barcelona, director de l'Instituto Nacional del Libro Espaol (1966-1970) i catedrtic de la Universitat de San Marcos de Lima. Ha escrit nombrosos assaigs sobre el romanticisme, el barroc, el modernisme, la generaci del 98 i l'avantguardisme, alhora que ha fet edicions d'obres completes d'autors com Gustavo Adolfo Bcquer.

 Obres .
 En castell .
 Epistolario de Goya (1928);
 Rubn Daro (1930);
 Introduccin al estudio del romanticismo espaol (1936);
 La poesa lrica espaola (1937);
 La ventana de papel (1939);
 El espritu del Barroco (1940);
 Hacia un concepto de la literatura espaola (1942);
 El engao de los ojos (1943);
 Esquema de la historia del teatro (1944);
 Federico Garca Lorca (1948);
 Modernismo frente a noventa y ocho (1951);
 Defensa de la crtica y otras notas (1953);
 Veinte glosas en memoria de Eugenio d'Ors (1955);
 El poema en prosa en Espaa (1956) ;
 Visiones contemporneas de Espaa (1956);
 Cuestin de lmites (1963);
 El estudio de la literatura (1963);
 Memoria de una generacin destruida (1966);
 Literatura universal (1966);
 Las estticas de Valle Incln (1967);
 Los monstruos y otras literaturas (1967);
 La letra y el instante (1967);
 Con variado rumbo (1967);
 frica por la cintura (1967);
 Trpicos (1968);
 Literatura vasca (1972) ;
 Tratado de las melancolas espaolas (1974);
 En catal .
 L'avantguardisme a Catalunya (1930);
 De literatura catalana (1956) ;
 Viatge a l'Atlndida i retorn a taca (1962);
 La defenestraci de Xnius (1967).








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267416" title="Richard Jacques" nonfiltered="4929" processed="4915" dbindex="104964">
Richard Jacques (Warwick, 1973) s un compositor britnic de msica per a videojocs dels ms reconeguts arreu d'Europa i occident.

 Biografia .

Neix a la localitat de Warwick, al Regne Unit, dins d'una famlia de tradici musical l'any 1973, i ja des de ben petit comena a estudiar msica. Als 5 anys inicia els seus estudis de piano i poc desprs comena a estudiar amb altres instruments. Durant la seva joventut rep diversos premis acadmics, i s tamb durant aquesta etapa que es comena a interessar pels videojocs (Out Run va ser un dels seus jocs ms admirats). Desprs de treballar durant un temps fent msica per cinema i televisi, l'any 1994 s contractat com a compositor per a videojocs a Sega of Europe. Entre els seus primers treballs a la corporaci japonesa s'hi troben les bandes sonores que van destacar pel seu apartat musical, com Daytona USA CCE, Sonic 3D Blast i Sonic R, entre d'altres jocs per a Sega Saturn i plaques arcade de Sega.

El reconeixement li arriba durant l'etapa Dreamcast, on el pblic i la crtica queden impressionats pel seu treball al simulador de conducci de Bizarre Creations, Metropolis Street Racer. En la creaci d'aquesta banda sonora demostra gran polivalncia a l'hora de crear msica, composant peces de gran qualitat dins d'una gran varietat d'estils. Durant aquesta etapa collabora tamb a crear diverses canons per al revolucionari plataformes de l'estudi 6 de Sega (Smilebit), Jet Set Radio. Per s poc desprs quan crea el seu treball ms rellevant i reconegut, Headhunter. En aquesta ocasi no treballa amb sintetitzador, sin que treballa juntament amb l'Orquestra Filarmnica de Londres, aconseguint uns resultats excellents. Canons com Jack's Theme es troben entre les ms reconegudes en l'mbit dels videojocs.

Poc desprs de la sortida de Headhunter i amb el tall de producci de Dreamcast per part de Sega, Jacques deixa la companyia i emprn la seva carrera com a msic freelance, seguint principalment en el mn dels videojocs per composant tamb msica per a televisi, publicitat i cinema. En aquesta etapa treballa en diversos jocs de PlayStation 2 com SingStar, Total Immersion Racing, o diversos minijocs d'EyeToy. Poc desprs Sega es torna a apropar a ell des del seu estudi musical japons WaveMaster, per a oferir-li collaborar a les bandes sonores de seqeles de jocs en els quals havia treballat anteriorment, com Jet Set Radio Future i Headhunter Redemption, sent la d'aquest ltim composada completament per ell i tornant a donar un excellent resultat. Jacques, que segueix treballant pel seu propi compte, composa desprs la msica del joc de PlayStation Portable Pursuit Force i poc desprs torna a collaborar amb Sega per a compondre diversos remixes per a l'expansi de l'exits arcade OutRun 2, OutRun 2006: Coast to Coast.

Desprs de treballar en les bandes sonores d'Eight Days per a PlayStation 3 i  per a Xbox 360, torna a treballar en jocs de rellevncia a finals de 2007 i durant el 2008. Juntament amb altres compositors de renom en l'mbit de la creaci de bandes sonores per a videojocs occidentals, treballa en The Club (novament amb Sega i Bizarre Creations) i en el controvertit joc d'Xbox 360, Mass Effect.

La msica de Jacques t gran repercusi. Varis dels seus temes pertanyents a Headhunter i la seva continuaci, o diversos temes remesclats creats per ell sobre Sonic o Out Run son orquestrats habitualment als concerts de videojocs de ms rellevncia a nivell mundial, Video Games Live. La seva msica s exposada habitualment a museus i esdeveniments sobre art i videojocs com el GameOn.

 Treballs .

 Bandes sonores de videojocs .

 Eight Days (Sony);
 Mass Effect (BioWare, Microsoft);
  (Pivotal Games, Eidos Interactive);
 The Club (Bizarre Creations, Sega);
  (Eidos Interactive);
 Starship Troopers (Strangelite, Empire Interactive);
 Pursuit Force (Bigbig Studios, Sony);
  (Sony);
 OutRun 2006: Coast To Coast (Sumo Digital, Sega);
  (Sony);
 Sega Rally 2006 (Sega);
 SingStar Party (Sony);
 OutRun 2 (Sega);
 Headhunter Redemption (Amuze, Sega);
  (Sony);
 SingStar (Sony);
 Jet Set Radio Future (Smilebit, Sega);
 Headhunter (Amuze, Sega);
 Total Immersion Racing (Razorworks, Empire Interactive);
 Jet Set Radio (Smilebit, Sega);
 Metropolis Street Racer (Bizarre Creations, Sega);
 Samba de Amigo (Sega);
 Sonic R (Traveller's Tales, Sega);
 Sonic 3D (Traveller's Tales, Sega);
 Daytona USA CCE (Sega);
 Sega Worldwide Soccer 98 (Sega);
 Sega Touring Car (Sega);
 Sega Worldwide Soccer 97 (Sega);
 Baku Baku Animal (Sega);
 Euro 96 (Gremlin Interactive, Sega);
 Shinobi X (Sega);

 Bandes sonores de cinema .

 Three in One;
 Lullabelle;
 Pandora's Closet;
 One Previous Owner;

 Enllaos externs .

 Pgina oficial ;









ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267424" title="Sant Miquel del Fai" nonfiltered="4930" processed="4916" dbindex="104965">


Monestir erigit sobre un cingle en el segle XV. Representa un bell exemple del gtic a Catalunya.
Es troba situat a la vall de Riells, dins el paratge natural dels Cingles de Bert, en el terme municipal de Bigues i Riells. 

El priorat de Sant Miquel del Fai va ser un lloc de culte habitat per una comunitat de monjos benedictins des del segle X fins al segle XVI. 

Destaca en aquest conjunt arquitectnic l esglsia romnica de Sant Miquel, l nica a tot Catalunya construda ntegrament dins una gruta, i l ermita romnica de Sant Mart, del segle IX, que ha estat rehabilitada recentment i s hi han reprodut les pintures gtiques originals. 

En aquest entorn natural es pot gaudir tamb de paratges inoblidables, com les belles coves de Sant Miquel i les Tosques, o descobrir l espectacular salt d aigua del riu Tenes, que s obre cam entre la vegetaci.





}



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267429" title="Platja de Lloret de Mar" nonfiltered="4931" processed="4917" dbindex="104966">
La platja de Lloret de mar s un dels principals atractius per als milers de turistes que vnen cada any grcies a les seves aiges i l entorn natural que les envolta. A aquesta bellesa de l entorn cal afegir-hi la qualitat de l aigua i la sorra, distingides cada any amb la bandera blava de la Uni Europea. Aquesta platja forma part de les sis que hi ha al municipi, juntament amb la de Canyelles, Fenals, Cala Boadella, Treumal i la de Santa Cristina.




ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267430" title="Platja de Fenals" nonfiltered="4932" processed="4918" dbindex="104967">
La platja de Fenals s una de les platges de Lloret de Mar i un dels principals atractius per als milers de turistes que vnen cada any grcies a les seves aiges i l entorn natural que les envolta. A aquesta bellesa de l entorn cal afegir-hi la qualitat de l aigua i la sorra, distinguides cada any amb la bandera blava de la Uni Europea. Aquesta platja forma part de les sis que hi ha al municipi, juntament amb la de Canyelles, Lloret de mar, Cala Boadella, Treumal i la de Santa Cristina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267431" title="Platja de Santa Cristina" nonfiltered="4933" processed="4919" dbindex="104968">
La platja de Santa Cristina s un dels principals atractius per als milers de turistes que vnen cada any a Lloret de Mar grcies a les seves aiges i l entorn natural que les envolta. A aquesta bellesa de l entorn cal afegir-hi la qualitat de l aigua i la sorra, distingides cada any amb la bandera blava de la Uni Europea. Aquesta platja forma part de les sis que hi ha al municipi, juntament amb la de Canyelles, Fenals, Cala Boadella, Treumal i la de Lloret de Mar.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267433" title="Platja de Canyelles" nonfiltered="4934" processed="4920" dbindex="104969">
La platja de Canyelles s un dels principals atractius per als milers de turistes que vnen cada any a Lloret de Mar grcies a les seves aiges i l entorn natural que les envolta. A aquesta bellesa de l entorn cal afegir-hi la qualitat de l aigua i la sorra, distingides cada any amb la bandera blava de la Uni Europea. Aquesta platja forma part de les sis que hi ha al municipi, juntament amb la de Lloret de Mar, Fenals, Cala Boadella, Treumal i la de Santa Cristina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267434" title="Platja de Treumal" nonfiltered="4935" processed="4921" dbindex="104970">
La platja de Treumal s un dels principals atractius per als milers de turistes que vnen cada any a Lloret de Mar grcies a les seves aiges i l entorn natural que les envolta. A aquesta bellesa de l entorn cal afegir-hi la qualitat de l aigua i la sorra, distingides cada any amb la bandera blava de la Uni Europea. Aquesta platja forma part de les sis que hi ha al municipi, juntament amb la de Canyelles, Fenals, Cala Boadella, Lloret de Mar i la de Santa Cristina.





ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267437" title="Camins de ronda de Lloret de mar" nonfiltered="4936" processed="4922" dbindex="104971">
Els camins de ronda de Lloret de Mar sn uns antics camins que vorejaven el litoral a travs de cales i interiors de la muntanya propera a la costa. Sn uns punts de gran bellesa i uns indrets privilegiats per tal de gaudir de les vistes de la costa.

N'hi ha dos d'especial bellesa en aquest indret: El cam de ronda de Lloret de Mar a la Platja de Fenals, i el de Lloret de Mar a la Cala d'en Sim. Aquestes sn les seves caracterstiques:








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267441" title="Moix Foguer" nonfiltered="4937" processed="4923" dbindex="104972">
"Bstia amb plomes , morbositat d'all que s'intueix per que no es veu . De tant en tant s'obre la caixa i una silueta nua empastifada de mel i emplomada , sorprn a tothom amb la seva aparici."

Durant el Carnaval de Vilanova i la Geltr, al dissabte al vespre, un personatge disfressat d ocell, embatumat amb mel i recobert de plomes, recorre els carrers de la vila emboltat pel seu seguici.
Aquest un personatge caracterstic de la tradici catalana carnavalesca, que havia estat present en molts altres indrets i que en l actualitat noms es conserva viu a Vilanova i la Geltr grcies a la contribuci de l'entitat Orfe Vilanov.

 Histria .
Segons en Joan Amades, aquesta representaci s originria de l poca medieval, representades segurament per  joglars i artistes de carrer per atraure pblic i recollir alguna moneda.
Durant l'poca de Carnaval, a les terres de Peneds i Camp de Tarragona s'havia popularitzat una representaci teatral a crrec de tres individus.
 El primer figurava ser l amo de dos personatges estrafolaris ms que assegurava tenir amagats dins una gbia, amb la que recorrien els carrers de les viles que visitaven. Dins la gbia s'hi trobaven:
 un home amb un vestit cobert de figues seques (el Figuetaire) i;
 un altre que figurava sser un ocell (el Moix Foguer).
L Amades descriu aquests dos personatges de la segent manera:  El qui representa l ocell va amb un vestit de punt ben ajustat al cos, cobert per alguna substncia apegalosa, que algunes vegades s mel, damunt de la qual s estn una quantitat de plomes per tal de donar-li la visi del plomatge propi d un ocell ( ). L altre company seu va vestit amb una camisa de dona, per b que completament recoberta de figues seques ben cosides . 

Aquesta representaci s'iniciava amb l arribada de la comitiva a la plaa del poble, encapalada per l amo. Aquest anunciava que tenia un ocell per vendre i quan alg s interessava per veure'l, desprs d un estira-i-arronsa, el Moix Foguer i el Figuetaire sortien empaitant-se per entre la multitud que mirava l escena, especialment mainada, fent un gran renou i cridria i saltant a sobre de tothom. El Moix empaitava el Figuetaire amb l objectiu d arrencar-li les figues i menjar-se-les, embrutant tothom al seu pas.
La representaci tornava a comenar quan l amo capturava als dos personatges i entrava dins la gbia, iniciant-se de nou el tracte i la juguesca.

 El Moix Foguer a Vilanova .
El Moix Foguer a Vilanova i la Geltr s un personatge conegut de la ciutat (per mai rebelat) que, completament nu, porta el cos embatumat de mel i cobert de plomes.

Passeja pels carrers de la ciutat dins d'un bal situat damunt d'una carrossa. Acompanyat per una comitiva de gent en camisola de dormir, una xaranga i el xerraire, de tant en tant obre la tapa i escampa plomes a dojo.
El xerraire, personatge recuperat des del 2001, pregona les virtuts d aquest personatge emplomat sense explicitar-les, parlant del que no es veu per s intueix.

Aquesta tradici es portada a terme per l'Orfeo Vilanov, que cada any renova el Moix i la figura del Xerraire.


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267442" title="Champions League de la OFC" nonfiltered="4938" processed="4924" dbindex="104973">
La Lliga de Campions de la OFC s el torneig de clubs ms important a Oceania, equivalent a la Lliga de Campions de la UEFA o la Copa Libertadores d'Amrica. Tamb s coneguda com la Lliga-O.

 Palmars .
 Campionat de Clubs d'Oceania .


 Lliga de Campions de la OFC .





















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267445" title="Izaac Walton" nonfiltered="4939" processed="4925" dbindex="104974">

Izaac Walton (9 d'agost de 1593 - 15 de desembre de 1683) fou un escriptor angls del segle XVII l'obra del qual s representativa de la literatura de la Restauraci anglesa. La seva obra ms coneguda s The Compleat Angler.

Treball com a ferrer a prop de Stafford encara que el 1650 es va mudar fins a Clerkenwell. La primera edici de la seva obra The Compleat Angler es va publicar el 1653. Desprs de la mort de la seva segona esposa, Walton es va dedicar a viatjar. Es va establir a Farnham Castle al costat de George Morley, bisbe de Winchester a qui va dedicar la seva obra Life of George Herbert.

La seva obra The Compleat Angler tracta en aparena d'un manual de pesca, per els lectors van apreciar les seves vvides descripcions de la naturalesa.







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267446" title="Desig" nonfiltered="4940" processed="4926" dbindex="104975">

El desig s l'nsia de satisfer una necessitat o una petici interior per aconseguir alguna cosa. Es relaciona amb l'anhel (un fort desig) i l'esperana del seu compliment. El desig ha estat estudiat com a part de la voluntat humana, com a pulsi del jo i com a motor de l'acci, tant en la realitat com en la ficci. El desig s'acaba amb la satisfacci o consecuci d'all que es pretenia.

El desig sexual.
Un dels desitjos ms estudiats s el desig sexual, libido o atracci. En sentit negatiu s'anomena luxria i es considera un desig immoderat, que aparta de les bones accions. Segons Freud, s una de les pulsions bsiques de l'individu, oposada a la pulsi de mort o violncia. 

El desig sexual es troba com a instint en les diferents espcies animals. En algunes est limitada en el temps a l'poca on  les femelles sn frtils (zel), mentre que en els humans sorgeix per l'erotisme, l'activaci de determinades hormones i s vist sovint com a part de l'amor. 

Desig, moral i felicitat.
La filosofia ha estudiat la relaci entre desig i moral, ja que a vegades desitjar coses no acceptades va contra l'tica per en canvi en altres ocasions satisfer el desig condueix a la felicitat. Plat condemnava el desig lligat al plaer corporal, que s'havia de reprimir en favor del b com. L'nic desig moralment vlid era l'nsia de coneixement. Aquesta visi es traspass a moltes religions, que associaven els plaers intellectuals i espirituals a la Salvaci i els altres desitjos al pecat. Els desitjos, doncs, permetien una satisfacci o felicitat immediata per a llarg termini podien suposar un mal major, per la condemnaci de l'nima. Kant oposava el desig, nascut de l'egoisme, al deure, autntic motor de la moral, sense que aquest deure fos necessriament teolgic. En aquestes concepcions, el desig s'assimila sovint a una temptaci que cal evitar o superar amb fora de voluntat i contenci.

Epicur alter igualment per distingir el desig temporal i el veritable, el que proporciona un plaer estable i dna sentit a la vida. Va establir una classificaci dels desitjos. D'una banda estan els naturals, que sorgeixen de l'home pel sol fet de ser-ho i de l'altra els no naturals. Els naturals es divideixen en necessaris i no necessaris. Aquests darrers busquen el plaer, passar una estona agradable mentre que els altres ajuden a viure, com per exemple les ganes de dormir, de menjar o d'assolir la pau interior. Dins dels deitjos no naturals es troben els artificials, causats per la societat i sovint font de desgrcies, com l'avarcia o l'nsia de poder, i aquells que sn irrealitzables, com el desig d'immortalitat.

L'estocisme i el budisme insten a apartar-se de tots els desitjos, ja que alteren l'esperit i sn font de patiment: mai no es poden satisfer tots els desitjos i aleshores la persona est permanentment agitada i insatisfeta. Els destijos lliguen la persona al mn fsic, mortal i imperefecte i l'impedeixen resignar-se al seu dest i elevar-se espiritualment.

Els desitjos a la literatura.
A la literatura (i per imitaci a altres arts) els desitjos actuen com a motor de la trama i es converteixen en peticions explcites a personatges o ssers sobrenaturals. Sovint van acompanyats d'un missatge moral, ja que aconseguir els desitjos provoca infelicitat o ms problemes als protagonistes.

Els desitjos el concedeix un geni, una fada,  una bruixa o objectes encantats per la mgia. Quan el personatge es troba per causalitat amb els donadors o els allibera i fa un favor, aquests donen un nombre de desitjos (entre un i set) que actuaran com a dinamitzadors de la histria. Exemples d'obres on el desig ocupa un lloc preeminent serien Alad i la llntia meravellosa o el conte Els tres desitjos dels germans Grimm

Desitjos a la cultura popular.
Hi ha diverses ocasions on es pot demanar un desig, que varien segons la cultura. Les ms populars sn
bufar una pestanya caiguda o determinades flors;
bufar les espelmes al pasts d'aniversari;
veure una estrella fuga;




















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267449" title="Henri Grgoire" nonfiltered="4941" processed="4927" dbindex="104976">

Henri Grgoire (conegut tamb com l'Abb Grgoire; (4 de desembre de 1750 - 20 de maig de 1831) fou un capell francs, esdevingut bisbe constitucional de Blois durant la Revoluci Francesa de la qual en fou un dels dirigents.

 Primers anys .
Henri Grgoire va nixer a Vho a prop de Lunville, fill d'un pags. Estudi al collegi jesuta de Nancy, i esdevingu rector d'Embermnil aix com professor de l'escola jesuta de Pont--Mousson.  El 1783 fou distingit per l'Acadmia de Nancy pel seu  Eloge de la posie, i el 1788 per la de Metz pel seu Essai sur la rgnration physique et morale des Juifs. 

El 1789, fou elegit pel clergat de Nancy diputat als Estats Generals, on aviat es va distingir com un dels clergues amb simpaties jansenistes o gallicanes que don suport a la Revoluci. Grgoire, un dels primers clergues a unir-se al Tercer Estat trencant aix amb el sistema estamental dels Estats Generals, presid la sessi que dur seixanta-dues hores, mentre s'esdevenia la Presa de la Bastilla, en la qual parl amb vehemncia contra els enemics de la Naci. Fou notable la seva participaci en la tasca d'abolici dels privilegis dels nobles i de l'Esglsia.


 Bisbe constitucional .   
Sota la nova Constituci Civil del Clero, a la qual Grgoire fou el primer capell de fer-hi jurament el 27 de desembre de 1790), fou elegit bisbe de dos departaments, d'entre els quals va triar el de Loir-et-Cher, adoptant l'antic ttol de bisbe de Blois, crrec que ocup des de 1791 fins 1801. Decidit republic, fou Grgoire qui en la primera sessi de la Convenci Nacional, celebrada el 21 de setembre de 1792, propos la moci d'abolici de la Monarquia, amb un discurs on pronunci la frase Els reis sn el l'ordre moral all que els monstres sn el el mn de la natura   

El 15 de novembre, va pronunciar un discurs demanant que Llus XVI fos dut a judici, i, immediatament desprs, fou elegit president de la Convenci, a la qual hi acudia vestit de bisbe. Durant el procs contra Llus XVI, com que estava absent perqu, amb tres collegues ms, participava en la missi d'assegurar la uni de la Savoia a Frana, va escriure una carta juntament amb ells demanant la condemna del rei, per va intentar salvar-li la vida proposant la suspensi de la pena de mort. 

El Rgim del Terror (setembre 1793 - juliol 1794), imposat pels jacobins sota la direcci de Robespierre i Saint-Just, va iniciar la campanya de la descristianitzaci a tot arreu de la Repblica; moltes esglsies foren clausurades i convertides en temples de la deesa Ra, un dels cultes que les autoritats revolucionries pretenien imposar en substituci del cristianisme, ara perseguit. Quan, el 7 de novembre de 1793, el bisbe de Pars Jean-Baptiste-Joseph Gobel fou coaccionat per renunciar al seu episcopat, Grgoire, aleshores temporalment absent, va enfrontar-se a la indignaci de molts diputats, rebutjant renunciar tant a la seva religi com al seu crrec. Aquesta mostra de coratge fou el que el salv de la guillotina; de fet, durant el Terror, Grgoire sortia al carrer vestit de bisbe i cada dia deia missa a casa seva. En un discurs pronunciat el 21 de desembre de 1794, desprs doncs de la reacci termidoriana que havia dut a la caiguda i execuci de Robespierre, Grgoire fou el primer a defensar la reobertura de les esglsies.  

Tamb va intentar l'adopci de mesures per reprimir el vandalisme, va protegir artistes i escriptors, i dedic la seva atenci a la reorganitzaci de biblioteques pbliques, l'establiment de jardins botnics oberts al pblic i a la millora de l'educaci tcnica. De fet, s a Grgoire a qui s'atribueix la creaci del terme vandalisme.  

 Defensor de la igualtat racial .

Per l'octubre de 1789, Grgoire va prendre gran inters en l'abolici de l'esclavitud, desprs de trobar-se amb Julien Raimond, un llibert negre , plantador de Saint-Domingue que volia ser adms a l'Assemblea Constituent com a representant del seu grup. Grgoire va publicar molts llibres i pamflets sobre el tema de la igualtat racial, i esdevingu un membre influent de la Societat d'Amics dels Negres. Fou a iniciativa seva que l'Assemblea Constituent va aprovar la seva primera llei reconeixent a alguns homes lliures negres rics els mateixos drets que als blancs.


La repressi lingstica.

El 4 de juny de 1794, en poca, doncs, del Terror, Grgoire va presentar a la Convenci Nacional un informe titulat Sur la ncessit et les moyens d'anantir les patois et d'universaliser l'usage de la langue franaise, en el qual hi afirmava que  on peut uniformer le langage d une grande nation   Cette entreprise qui ne fut pleinement excute chez aucun peuple, est digne du peuple franais, qui centralise toutes les branches de l organisation sociale et qui doit tre jaloux de consacrer au plus tt, dans une Rpublique une et indivisible, l usage unique et invariable de la langue de la libert.
Anteriorment, l any 1790, ja havia fet una enquesta sobre l s dels patois i del francs a les diferents regions de Frana; en la seva enquesta, Grgoire hi demanava quins podrien ser els mtodes ms eficaos d eradicar-los.

Grgoire denominava patois les llenges no franceses parlades a Frana  per tant, els negava la condici de llenges vlides i dignes com el francs-, que segons ell eren le bas-breton, le normand, le picard, le rouchi ou wallon  le provenal (=l occit)  le catalan ( )"l'italien" (de Crsega) et "l'allemand" (d'Alscia). En els seus informes i enquestes, on va poder constatar que noms en quinze dels vuitanta-tres departaments de Frana la gent parlava francs, Grgoire hi defensava l anihilaci total d aquestes llenges i la seva substituci pel francs com a mitj de fer triomfar la llibertat i difondre les idees revolucionries entre el poble ja que l s dels patois fomentava la contrarevoluci, malgrat que, per exemple, a Tolosa, d escrits en occit, se n feren ms de revolucionaris que de contrarevolucionaris.

En els seus informes lingstics, Grgoire considerava el cors i l'alsaci com a formes trs-dgnrs de l'itali i de l'alemany, mentre que l'occit el considerava subdividit en tota una srie de dialectes sense possibilitat d'intercomprensi mtua.

 Carrera poltica desprs de Termidor .

Un cop promulgada la Constituci de l'Any III, que instaur el rgim del Directori (1795-1799) Grgoire fou elegit membre del Consell dels Cinc-Cents; desprs del 18 de brumari, el cop d'estat pel qual, el 1799, Napole abol el Directori i instaur el Consolat (1799-1804), esdevingu membre del Cos Legislatiu i, el 1801, del Senat. Va participar en els concilis nacionals de l'esglsia de 1797 i 1801, i es mostr del tot contrari a la poltica de Napole de reconciliar-se amb la Santa Seu; per aix, desprs de la signatura del Concordat, renunci al seu bisbat.

Grgoire fou un de la minoria de cinc senadors que vot contra la proclamaci de l'Imperi (1804-1814) per Napole, com tamb va oposar-se a la creaci d'una nova noblesa i al divorci de Napole de Josphine de Beauharnais; malgrat tot, durant l'Imperi li fou concedit un ttol de comte i esdevingu oficial de la Lgion d'honneur. Durant els darrers anys del regnat de Napole, Gregoire viatj per Anglaterra i Alemanya, per el 1814 torn a Frana i s'opos a Napole en l'Imperi dels Cent Dies.

 La Monarquia Restaurada .

Durant la monarquia restaurada de Llus XVIII (1814-1824) i Carles X (1824-1830), la facci ultrareialista que domin la Cambra Baixa i els cercles de la Cort mostr un gran odi contra un revolucionari i bisbe cismtic com ho era Grgoire, el qual fou expulsat de l'Institut de Frana i obligat a viure en un exili interior; per, malgrat tot, Grgoire conserv una certa influncia.

El 1814, public De la constitution franaise de l'an 1814, on comentava la Carta Atorgada concedida per Llus XVIII des d'un punt de vista liberal; aquesta obra arrib a la quarta edici el 1819, any en qu fou elegit diputat a la Cambra Baixa pel departament de l'Isre, cosa que fou considerada una amenaa per les potncies de la Santa Aliana, que es plantej una intervenci armada a Frana. Per evitar-la, Llus XVIII decid adoptar una reforma de la Carta Atorgada, el govern dirigit pel Marqus Dessolles dimit; i el primer acte del nou primer ministre, el Comte Decazes, fou anullar l'elecci de Grgoire. 

Des d'aleshores, l'ex-bisbe va viure retirat, ocupant-se de tasques literries i de mantenir correspondncia amb d'altres intellectuals d'Europa; es va veure obligat a vendre la seva biblioteca per poder subsistir. 

 Punts de vista sobre religi .

Per a Grgoire, no hi havia cap contradicci entre ser un devot catlic i, fins i tot, un eclesistic, i ser un revolucionari de tendncies gallicanes i un liberal. De fet, sempre es va esforar per demostrar que el catolicisme no era pas incompatible amb la llibertat poltica. El Gallicanisme de Grgoire top amb el punt de vista prevalent sobre l'autoritat a la seva poca, i s'adre a aquells catlics francesos que havien defensat les llibertats promeses per la Revoluci. Aquesta versi del catolicisme fou condemnada pel papa Pius IX, qui, el 1864, la inclogu al Syllabus d'Errors.

 Mort i enterrament .

Durant la seva malaltia final, Grgoire va confessar-se amb el rector de la seva parrquia, un capell de simpaties jansenistes, al qual li comunic el seu desig de rebre els darrers sagraments de l'Esglsia, cosa que l'arquebisbe de Pars Hyacinthe-Louis De Quelen estava disposat a concedir noms si Grgoire es retractava del seu jurament a la Constituci Civil del Clero, per Grgoire s'hi va negar.

Desobeint l'arquebisbe, mossn Baradre li va portar el vitic mentre que la extremunci li fou administrada per mossn Guillon, un adversari de la Constituci Civil del Clero, que no va consultar ni l'arquebisbe ni el rector de la parrquia. 

Aquesta actitud de l'arquebisbe va provocar una gran tensi a Pars, fins al punt que el govern va haver de prendre precaucions per evitar la repetici dels aldarulls que el febrer anterior havien dut al saqueig de l'esglsia de Saint-Germain-l'Auxerrois i del palau arquebisbal.

El funeral per Grgoire es celebr a l'esglsia de l'Abbaye-aux-Bois; els clergues no hi participaren en obedincia a les ordres de l'arquebisbe, per la missa fou cantada per mossn Grieu assistit per dos clergues, i el catafal fou decorat amb les insgnies episcopals. Quan la comitiva va sortir de l'Esglsia, els cavalls foren deslligats del carruatge, el qual fou arrossegat per estudiants cap al cementiri de Montparnasse; al funeral hi van assistir unes vint mil persones.

Obres.
A ms d'uns quants pamflets, Grgoire va escriue:
 De la littrature des ngres, ou Recherches sur leurs facults intellectuelles, leurs qualits morales et leur littrature (1808);
 Histoire des sectes religieuses, depuis le commencement du sicle dernier jusqu' l'poque actuelle (a vols., 1810);
 Essai historique sur les liberts de l'glise gallicane (1818);
 De l'influence du Christianisme sur la condition des femmes (1821);
 Histoire des confesseurs des empereurs, des rois, et d'autres princes (1824);
 Histoire du manage des primes en France (1826).
 Grgoireana, ou rsum gnral de la conduite, des actions, et des crits de M. le comte Henri Grgkoire, precedit d'una nota biogrfica per Cousin d'Avalon, fou publicat el 1821; i les Mmoires   de Grgoire, amb una nota biogrfica de H Carnot, aparegueren el 1837 (2 vols.).

 Referncies .
 This in turn gives the following references:
 A. Debidour, L'Abb Grgoire (1881).
 A. Gazier, Etudes sur l'histoire religieuse de la Rvolution Franaise (1883).
 L. Maggiolo, La Vie et les  uvres de l'abb Grgoire (Nancy, 1884).
 Bastants articles a La Rvolution Franaise; E. Meaume, tude hist. et biog. sur les Lorrains rvolutionnaires (Nancy, 1882).
 Bastants articles a A. Gazier, tudes sur l'histoire religieuse de la Rvolution Franaise (1887).
 Rita Hermon-Belot, L'abb Grgoire, la politique et la vrit, Paris : d. du Seuil, 2000;
 Grgoire et la cause des noirs (1789-1831) : combats et projects, sous la dir. de Yves Bnot, Saint Denis , Socit franaise d'histoire d'outre-mer , 2000.
 Henri Grgoire, De la Noblesse de la peau ou Du prjug des blancs contre la couleur des Africains et celle de leurs descendants noirs et sang-mls (1826), Grenoble: Millon, 2002.
 Ruth F. Necheles, The Abb Grgoire, 1787-1831: The odyssey of an egalitarian, Westport, Conn.: Greenwood Pub. Corp., 1971.
 Joseph L. Sax, "Historic Preservation as a Public Duty: The Abbe Gregoire and the Origin of an Idea", Michigan Law Review, vol. 88, no. 5 (April 1990), pp. 1142-69.
 Alyssa Goldstein Sepinwall, The Abb Grgoire and the French Revolution: The Making of Modern Universalism Berkeley: University of California Press, 2005;

 Vegi's tamb .
 Vergonha;

 Enllaos externs .

 traducci anglesa de De la littrature des ngres de 1810 a la University of South Carolina Library's Digital Collections Page;






















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267450" title="Lliga de Campions de l'AFC" nonfiltered="4942" processed="4928" dbindex="104977">
La Lliga de Campions de l'AFC s el torneig de clubs ms important a sia, equivalent a la Lliga de Campions de la UEFA o la Copa Libertadores d'Amrica. El guanyador obt una plaa com a representant asitic al Campionat del Mn de Clubs.

 Palmars .
 Copa de Clubs d'sia .





 Lliga de Campions de la AFC .




































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267451" title="PBC CSKA Moscou" nonfiltered="4943" processed="4929" dbindex="104978">

EL PBC CSKA Moscou s un equip rus professional de basquetbol de la ciutat de Moscou.

 Histria .
s un dels club histrics del basquetbol rus que ms ttols ha guanyat. Cinc eurolligues (fins el 2007), 25 lligues sovitiques i 14 russes sn bona mostra. Era el club de l'exercit sovitic per que era conegut com l'armada roja.

 Palmars .
 Tornejos Internacionals .
 6 Copa d'Europa de bsquet: 1961, 1963, 1969, 1971, 2006, 2008.
 1 North European Basketball League: 2000.

 Tornejos nacionals .
 25 Lliga de bsquet de la URSS: 1945, de 1960, 1961, 1962, 1964, 1965, 1966, 1969, 1970, 1971, 1972, 1973, 1974, 1976, 1977, 1978, 1979, 1980, 1981, 1982, 1983, 1984, 1988, 1990.
 3 Copa de bsquet de la URSS: 1972, 1973, 1982.
 14 Lliga russa de bsquet: 1992, 1993, 1994, 1995, 1996, 1997, 1998, 1999, 2000, 2003, 2004, 2005, 2006, 2007.
 3 Copa russa de bsquet: 2005, 2006, 2007.

 Jugadors destacats .
 Marcus Brown;
 Victor Alexander;
 Rusty LaRue;
 David Vanterpool;
 Nikos Hatzivrettas;
 Dimosthenis Dikoudis;
 Dragan Tarla ;
 Gordan Giri ek;
 scar Torres;
 Andrei Kirilenko;
 Sergei Bazarevich;
 Sergei Panov;
 Nikita Morgunov;
 Viktor Khryapa;
 Yaroslav Korolev;
 Sergei Belov;
 Martin Mrsepp;
 Darius Songaila;
 Gintaras Einikis;
 Rimas Kurtinaitis;
 Gundars V tra;
 Alzhan Zharmukhamedov;
 Alexander Volkov;
 Rubn Wolkowyski;
 Mirsad Trkcan;

 Articles relacionats .
CSKA Moscou;

 Enllaos externs .
Web oficial del CSKA de bsquet;
Perfil a la Eurolliga;

















ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267454" title="Petworth House" nonfiltered="4944" processed="4930" dbindex="104979">


Petworth House a Petworth, West Sussex, Anglaterra, s una mansi de segle XVII, reconstrua el 1688 per Charles Seymour, 6 duc de Somerset, i restaurada durant els anys 1870 per Anthony Salvin. El lloc estava ocupat prviament per una casa senyorial enfortida fundada per Henry de Percy, en resta la capella i la cripta del segle XIII.

L'edifici actual cont una important collecci de pintures i escultures, incloent-hi 19 pintures a l'oli de Turner, el qual era un visitant regular a Petworth, pintures de Van Dyck, gravats de Grinling Gibbons i murals de Louis Laguerre.

La mansi cont un parc que s'estn per 2,8 km, conegut com Parc de Petworth, que fou dissenyat per l'arquitecte Lancelot Brown. El parc s un dels ms famosos a Anglaterra, en gran part a causa d'un cert nombre de fotografies pintades per Turner. Est habitat pel ramat ms gran de daines d'Anglaterra.


Referncies.
Informaci de Petworth House & Park a la National Trust;







ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267456" title="Khimki BC" nonfiltered="4945" processed="4931" dbindex="104980">

El Khimki Basketball Club (        )s un club rus de basquetbol de la ciutat de Khimki, Regi de Moscou, Rssia.

 Histria .
El club va ser fundat el 5 de gener de 1997, i el primer any d'existncia ja va guanyar la seva lliga regional, la qual cosa li permet accedir a la Lliga russa de bsquet. La segent temporada ja se situ en el top 10 del bsquet rus i obtingu una plaa per disputar al Copa Korac. L'any 2006, fou finalista de la FIBA EuroCup essent derrotat pel Joventut de Badalona.

 Jugadors destacats .
Gianmarco Pozzecco;
scar Torres;
Ruben Wolkowyski;

 Enllaos externs .
Web oficial;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267459" title="Collecci Fundaci Bernat Metge (Filosofia grega i llatina)" nonfiltered="4946" processed="4932" dbindex="104981">
La Collecci Fundaci Bernat Metge s una collecci de llibres promoguda per la Fundaci Bernat Metge, fruit de l'impuls i mecenatge de Francesc Camb, que en fou l'artfex i promotor inicial. Es tracta d'una iniciativa editorial de mxim nivell cultural, que continua en marxa, nicament comparable amb les colleccions clssiques de renom, com l'alemanya de Teubner, les angleses d'Oxford i de la "Loeb Classical Library" o la francesa de l'Associaci "Guillaume Bud".

La srie de Filosofia grega i llatina.

Pel que fa a la srie o apartat de Filosofia grega i llatina, (malgrat que la collecci es publica sense separaci entre sries), reuneix obres dels grans filsofs clssics, podent-se destacar, entre altres, les d'Aristtil, Hipcrates, Plat i Sneca, amb traduccions de Carles Riba, Joan Crexells, Manuel Balasch i Carles Card, tamb entre altres. 

Ttols publicats.

Agust d'Hipona; Dels acadmics, vol. I; Traducci: Josep Batalla; N Collecci: 270. ;
Agust d'Hipona; Dels acadmics, vol. II; Traducci: Josep Batalla; N Collecci: 271.
Aristtil; Potica. Constituci d'Atenes; Traducci: Josep Farran i Mayoral; 2 ed. a cura de Josep Vergs; N Collecci: 19.
Aristtil; tica nicomaquea, vol. I; Traducci: Josep Batalla; N Collecci: 291.
Aristtil; tica nicomaquea, vol. II i ltim; Traducci:	Josep Batalla; N Collecci: 292.
Aristtil; Histria dels animals, vol. I; Traducci: Juli Pall; N Collecci: 295.
Aristtil; Histria dels animals, vol. II; Traducci: Juli Pall; N Collecci: 296;
Aristtil; Histria dels animals, vol. III i ltim; Traducci: Juli Pall; N Collecci: 297.
Aristtil; Categories; Traducci: Josep Batalla; N Collecci:	311.
Aristtil; Qestions mecniques; Traducci: Albert Presas i Joan Vaqu; N Collecci: 352.
Arquimedes; Mtode; Traducci: Joan Vaqu i Pedro Miguel Gonzlez Urbaneja; N Collecci: 306.
Boeci; Consolaci de la Filosofia; Traducci: Valent Fbrega; N Collecci: 332.
Epicur; Lletres; Traducci: Montserrat Jufresa; N Collecci: 192.
Hipcrates; Tractats mdics, vol. I: El mal sagrat; Traducci: Josep Alsina; N Collecci: 184.
Hipcrates; Tractats mdics, vol. II: Aires, aiges i llocs. El pronstic. L'antiga medicina; Traducci: Josep Alsina i Eullia Vintr; N Collecci: 196.
Hipcrates; Tractats mdics, vol. III: Sobre la naturalesa de l'home. Epidmies I i III;	Traducci: Josep Alsina; N Collecci: 221.
Hipcrates; Tractats mdics, vol. IV: El rgim de vida;	Traducci: Daro Lpez;	N Collecci:	326.
Lucreci; De la natura, vol. I: llibres I-III; Traducci:	Joaquim Balcells; N Collecci: 1.
Lucreci; De la natura, vol. II i ltim: llibres IV-VI; Traducci: Joaquim Balcells; N Collecci: 31.
Orgenes; Tractat dels Principis, vol. I; Traducci: Josep Rius-Camps; N Collecci:	309.
Orgenes; Tractat dels Principis, vol. II i ltim; Traducci: Josep Rius Camps; N Collecci: 310.
Plat; Dialgs, vol. I: Defensa de Scrates. Crit. Eutfron. Laques	Traducci: Joan Crexells; 2 ed. a cura de Carles Riba	N Collecci:	6.
Plat; Dilegs, vol. II: Crmides. Lisis. Protgoras; Traducci:	Joan Crexells; 2 ed. a cura de Carles Riba	N Collecci:	13.
Plat; Dilegs, vol. III: I. Hpias Menor. Hpias Major. Eutidem; Traducci: Joan Crexells, Carles Riba i Jaume Serra Hunter	N Collecci:	34.
Plat; Dilegs, vol. IV: Crtil. Menexen	Traducci:	Jaume Olives	N Collecci:	104.
Plat; Dilegs, vol. V: Men. Alcibades	Traducci:	Jaume Olives	N Collecci:	119.
Plat; Dilegs, vol. VII: Fed	Traducci:	Jaume Olives	N Collecci:	144.
Plat; Dilegs, vol. VI: El convit	Traducci:	Eullia Presas	N Collecci:	223.
Plat; Dilegs, vol. VIII: Grgias	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	239.
Plat; Dilegs, vol. IX: Fedre	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	250.
Plat; Dilegs, vol. X: La Repblica (llibres I-IV)	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci: 258.
Plat; Dilegs, vol. XI: La Repblica (llibres V-VII)	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	263.
Plat; Dilegs, vol. XII: La Repblica (Llibres VIII-X)	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	273.
Plat; Dilegs, vol. XIII: Parmnides	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	278.
Plat; Dilegs, vol. XIV: Teetet	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	290.
Plat; Dilegs, vol. XV: El sofista	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	300.
Plat; Dilegs, vol. XVI: El poltic	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	301.
Plat; Dilegs, vol. XVII: Fileb	Traducci:	Manuel Balasch	N Collecci:	305.
Plat; Dilegs, vol. XVIII: Timeu. Crtias	Traducci:	Josep Vives	N Collecci:	317.
Sneca; De la ira	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	5.
Sneca; De la brevetat de la vida. De la vida benaurada. De la providncia	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	9.
Sneca; Consolacions	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	16.
Sneca; Dilegs a Ser: De la constncia del savi. De la tranquillitat de l'esperit. De l'oci. De la clemncia	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	22.
Sneca; Lletres a Lucili, vol. I: llibres I-V	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	35.
Sneca; Lletres a Lucili, vol. II: llibres VI-IX	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	38.
Sneca; Lletres a Lucili, vol. III: llibres X-XV	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	45.
Sneca; Lletres a Lucili, vol. IV i ltim: llibres XVI-XX	Traducci:	Carles Card	N Collecci: 57.
Sneca; Dels beneficis, vol. I: llibres I-IV	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	68.
Sneca; Dels beneficis, vol. II i ltim: llibres V-VII	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	109.
Sneca; Qestions naturals, vol. I: llibres I-II	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	121.
Sneca; Qestions naturals, vol. II: llibres III-IV	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	122.
Sneca; Qestions naturals, vol. III i ltim: llibres V-VII	Traducci:	Carles Card	N Collecci:	132.
Xenofont; Records de Scrates	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	3.
Xenofont; Obres socrtiques menors: L'economia. El convit de Cllias. Defensa de Scrates	Traducci:	Carles Riba	N Collecci:	10.
Xenofont; Opuscles, vol. I: Hier. Agesilau. La Repblica dels lacedemonis	Traducci:	Teresa Sempere	N Collecci:	163.

Altres sries de la collecci.

Srie Literatura grega;
Srie Literatura llatina;
Srie Histria grega;
Srie Histria llatina;






ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267460" title="CSK VVS Samara" nonfiltered="4947" processed="4933" dbindex="104982">

El CSK VSS Samara s un club professional rus de basquetbol de la ciutat de Samara.

 Palmars .
 1 FIBA EuroCup Challenge: 2007;

 Jugadors destacats .
 Georgios Diamantopoulos (2006-07);
 Nikita Shabalkin (2006-07);
 Milan Prekovic (2001-02);
 Aleksandar Cubrilo (2001-02);
 Bojan Obradovic (2001-02);
 Omar Cook (2006-07);
 Kelvin Gibbs (2006-07);
 Brian Patrick Williams (2001-02);
 Joseph Jay Wylie (2001-02);

 Enllaos externs .
Web oficial;








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267462" title="PBC Ural Great Perm" nonfiltered="4948" processed="4934" dbindex="104983">

El PBC Ural Great s un club rus de basquetbol de la ciutat de Perm.

El club va ser fundat l'any 1995 a partir del l'equip de la Universitat Tcnica local. Els seus majors triomfs han estat dues lligues russes els anys 2001 i 2002. A nivell europeu ha guanyat la FIBA EuroCup Challenge el 2006.

 Palmars .
Lliga russa de bsquet: 2001, 2002;
Copa russa de bsquet: 2004;
FIBA EuroCup Challenge: 2006;
North European Basketball League: 2001;

 Enllaos externs .
Web oficial  ;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267465" title="UNICS Kazan" nonfiltered="4949" processed="4935" dbindex="104984">

L'UNICS Kazan s un club professional de basquetbol rus de la ciutat de Kazan, Rssia.

 Histria .
El club va ser fundat l'any 1991. El 1997 va ascendir a la mxima divisi de la Lliga russa de bsquet. Els seus primers ttols van arribar l'any 2003 amb la copa russa i l'any segent amb la FIBA EuroCup.

 Palmars .
1 Copa russa de bsquet: 2003;
1 North European Basketball League: 2003;
1 FIBA EuroCup: 2004;

 Jugadors destacats .
Ruslan Avleev (1997-01, 2004-06);
Petr Samoylenko (1998-07);
Anton Yudin (1999-03, 2004-06); ;
Evgenii Pashutin (2000-02);
Valentin Kubrakov (2000-02, 2003-04);
Igor Kudelin (2002-03, 2006-07);
Sergei Chikalkin (2002-03, 2005-07);
Andrei Fetisov (2002-03);
Alexander Miloserdov (2003-05; 2006-07);
Sergei Toporov (2004-06);
Vadim Panin (2006-07);
Dmitriy Sokolov (2006-07);
Anthony Bonner (2001-02);
Damir Mri  (2002-03);
Dickey Simpkins (2002-03);
Eurelijus ukauskas (2002-04);
Kebu Stewart (2002-03);
Chris Anstey (2003-05);
Martin Mrsepp (2003-04; 2005-06);
Saulius tombergas (2003-04; 2005-07);
Kaspars Kambala (2004-05);
Paul Shirley (2004-05);
Shammond Williams (2004-05);
Travis Best (2005-06);
Kytof Lavrinovi  (2005-07);
Samaki Walker (2005-06);
Mateen Cleaves (2006-07);

 Enllaos externs .
Web oficial;










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267466" title="Lliga de Campions de la CAF" nonfiltered="4950" processed="4936" dbindex="104985">
La Lliga de Campions de la CAF s el torneig de futbol afric ms important a nivell de clubs organitzat per la CAF. El torneig es va fundar el 1964 com a Copa Africana de Clubs Campions i hi participen tots els campions de les respectives lligues africanes en dues fases prvies a la fase final de grups. A la primera fase entren 32 equips que passen a 16 en una segona ronda, on els 8 millors disputen una lligueta de dos grups cadascun.

Tamb es coneix aquesta competici com MTN CAF Champions League, degut a que el grup de telecomunicacions afric MTN va adquirir els drets publicitaris de la mxima competici africana de clubs de futbol.

 Palmars .
 Copa Africana de Clubs Campions .


Lliga de Campions de la CAF.





























ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267468" title="CTP" nonfiltered="4951" processed="4937" dbindex="104986">


CTP, de l'angls Computer To Plate, literalment de l'ordinador a la planxa, s un sistema industrial per crear planxes litogrfiques directament des de fitxers informtics.
Aquest sistema que t uns 15 anys de vida, per s'ha imposat clarament en els ltims 10 anys i permet crear planxes d'impressi directament dels fitxers informtics. 

 Avantatges .

Respecte al sistema anterior de filmaci en fotolit i exposici sobre planxa analgica, els avantatges sn:

 Qualitat: punt de trama generat directament sobre la planxa;
 Velocitat: gran augment de la productivitat;
 Ecologia: eliminaci de molts pasos intermedis i de materials (pellcula fotogrfica, productes qumics, ...);

 Tipus .

Els diferents tipus de CTP es podrien classificar segons diversos criteris, per el ms com seria fer-ho segons el tipus d'energia utilitzada:

 De Llum visible: utilitza un lser de llum visible, el ms com s el lser de llum violada de 403 nm;
 Trmic: utilitza un lser de llum infraroja de 803 nm;
 Ultraviolat: utilitza una font de llum ultraviolada;

L'elecci del tipus i model depen de molts factors, relacionats principalment amb l'aplicaci que se li vulgui donar.














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267472" title="BK Spartak Sant Petersburg" nonfiltered="4952" processed="4938" dbindex="104987">

El BK Spartak Sant Petersburg s un club rus de basquetbol de la ciutat de Sant Petersburg, Rssia.

 Palmars .
 2 Lliga sovitica de bsquet: 1975, 1992;
 2 Copa sovitica de bsquet: 1978, 1987;
 2 Recopa d'Europa de bsquet: 1973, 1975;

 Jugadors destacats .
Alexander Belov (1966 1978);
Andrei Kirilenko (1997 1998);
Boniface N'Dong (2006 2007);
Ivan Dvorny;
Sergei Panov (1991 1993);
Rafael Arajo (2007 Present);

 Entrenadors destacats .
Vladimir Kondrashin (1967 1995);










ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267475" title="Astrix als Jocs Olmpics" nonfiltered="4953" processed="4939" dbindex="104988">
Astrix als Jocs Olmpics (francs: Astrix aux Jeux Olympiques) s el dotz lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1968 (coincidint amb la celebraci dels Jocs Olmpics de Mxic'68. El tiratge original va ser 1.200.000 exemplars.

Al 2008 s'ha realitzat una adaptaci al cinema amb actors reals, amb un pressupost de 78 milions d'euros. 

 Sinopsi .
Astrix i Oblix van a Olmpia, amb tots els homes del poblet gal, per participar als Jocs Olmpics. Desgraciadament, quan arriben se n'assabenten de la prohibici de per servir productes dopants, i la poci mgica s considerada com a tal. Astrix no tindr ms elecci que representar a la Gllia sol i sense poci mgica.

 Si b la histria diu que els nics estrangers participants als jocs olmpics antics eren els romans, es desconegut qu va passar des de que els romans van adquirir el control total de Grcia.

 Comentaris .
 En aquest episodi, el vell Xarquix s citat pel seu nom i adquireix un paper principal entre els actors secundaris de les aventures d'Astrix. Se cita la seva edat: 93 anys.
 Un dels altres secundaris d'Astrix tamb ja adquireix la seva versi definitiva: el ferrer Esautomtix. Si b ja havia estat citat pel nom en diverses ocasions (la primera vegada va ser ja en el primer lbum), la seva aparena era totalment diferent. A partir d'aquest lbum ja esdev un altre dels personatges secundaris clssics de les aventures d'Astrix.
 Els noms dels personatges grecs tenen un nom acabat en -as o en -os.
 Les escenes a on es prohibeix l's de la poci mgica durant els Jocs Olmpics s una clarssima referncia al problema del dopatge al mn de l'esport;
 Quan Astrix es registra per accedir a la vila olmpica, un baix relleu representa a Gosinny i Uderzo amb una transliteraci dels seus noms en grec (        ,       ), i amb els ttols "Dspota" i "Tir";
 Astrix i Oblix fan referncia al perfil grec (contraposat als seus prominents nassos) ;
 Apareix un dels grans moments de xauvinisme del cap Abraracrcix: abans de desembarcar al port del Pireu, i referint-se als grecs alliona als seus dient que "Siguem discrets, i no ens riguem dels indgenes, encara que no tinguin el nostre passat gloris ni la nostra cultura!" (p.22);
 Els gals aprofiten la seva estada a Atenes per, com a bons turistes, visitar l'Acrpolis i el Parten;
 Astrix, Oblix i Xarquix aprenen a ballar Syrtos (p. 27);
 A l'entrada al recinte olmpic, una dona protesta davant el fet que no pot entrar, dient que un dia hi haur dones als jocs, i no noms com a espectadores. Aix es va complir des dels primers Jocs Olmpics moderns, i la participaci femenina als jocs s'inici als Jocs Olmpics d'msterdam'28;
 Hi ha certs detalls que fan referncia als moderns Jocs Olmpics, com la desfilada dels atletes, el podi olmpic, la villa olmpica i el jurament olmpic.
 A la desfilada (p.38) trobem diversos detalls sobre la histria i l'art grec:
 els atletes de Samotrcia venen segurs de la victria (una picada d'ull a la Victria alada de Samotrcia, avui al Museu del Louvre);
 els atletes de Citerea acaben de desembarcar (en referncia al desembarcament que hi tingu lloc durant la Guerra del Pelopons;
 els atletes de Macednia arriben molt barrejats (en referncia al popular plat);
 la illa de Rodes noms envia un nic participant, un cols (en referncia al Cols de Rodes, una de les Set meravelles del mn;
 Per donar la sortida, l'rbitre invoca el nom d'un dels fills del du Hermes: Pan!
 Els Pirates apareixen a l'anada i a la tornada: a la anada s'enfonsen ells mateixos el vaixell davant la perspectiva d'una galera plena de gals, mentre que a la tornada noms veiem al vigia enfonsant-se (encara dins de la guaita), remugant "com sempre" amb fatalitat.
 Tot i a estar atemorit pel sempre present martell d'Esautomtix, el bard Asseguranatrix participa al banquet final.
 El comit organitzador de la candidatura de Pars pels Jocs Olmpics d'estiu de 1992 present un pster a on Astrix sostenia una torxa olmpica sobre la Torre Eiffel, i es cre una breu histria per promoure la candidatura.













ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267478" title="Castell d'Arundel" nonfiltered="4954" processed="4940" dbindex="104989">

El castell d'Arundel, a West Sussex, Anglaterra, s un castell medieval restaurat. El castell data del regnat d'Eduard el Confessor (1042-1066) i fou completat per Roger de Montgomery, que es convertia en el primer senyor d'Arundel per la cessi de Guillem el Conqueridor.

Des del segle XVI s la residncia dels poderosos ducs de Norfolk, una eminent famlia catlica que hi segueix vivint. 

El castell va patir les conseqncies de la Guerra Civil Anglesa (1642-1651) i es restaurava als segles XVIII i XIX.

 Enllaos externs .

 Pgina del castell d'Arundel;











ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267490" title="Frankfurter Allgemeine Zeitung" nonfiltered="4955" processed="4941" dbindex="104990">


Frankfurter Allgemeine Zeitung ou F.A.Z s un dels grans diaris alemanys. Aquest diari s el diari ms antic de Alemanya que encara est en circulaci. 
 Web .
 web oficial;

































ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267494" title="Josep Maria Razquin i Jen" nonfiltered="4956" processed="4942" dbindex="104991">
Josep Maria Razquin i Jen (Cervera, la Segarra, 14 de juny del 1929   autopista Lleida-Saragossa 24 de mar del 1995) fou un poltic i erudit catal, fill de l'historiador Ferran Razquin Fabregat. Llicenciat en Dret i en Filosofia i Lletres per la Universitat de Saragossa. Exerc d'advocat a Cervera, on seria alcalde. Fou president de la Diputaci de Lleida entre 1968 i 1974, crrec des del que, entre altres coses contribu al restabliment dels estudis universitaris a Lleida. Promogu tamb, amb Ronald Reagan -aleshores governador de Califrnia- una campanya internacional de reivindicaci de la figura de Gaspar de Portol. Home pragmtic, amb l'adveniment de la democrcia no volgu reciclar-se polticament perqu entenia que, tot i que el seu franquisme havia estat purament conjuntural, havia fet una aposta que en la nova situaci no acabava d'encaixar. Aleshores li foren encarregades missions delicades a Varsvia, on temptej l'actitud d'alguns exiliats de pes, com el general Enrique Lster, amb el que acab fent una certa amistat. Seria fins la seva jubilaci sots-director de la Biblioteca de Catalunya, a Barcelona, on hi aport concrdia i un alt nivell de relacions pbliques. Com estudis tenia un perfil d'illustrat conservador i es centr en temes i figures de la Segarra i fou un expert en histria de les campanes. Exerc la docncia a diversos centres oficials i fou un agut conferenciant. De la seva obra sobresurten els llibres Universidad de Cervera (1976) i l'ampli diccionari pstum Gent de la Segarra (1998), editat per la seva gran amiga Carmen Balcells, a part de diversos articles especialitzats. El 1987 fou elegit membre corresponent de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi, de Barcelona.

 Fonts .
F. Boneu i Company Necrolgica, Butllet de la Reial Acadmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi Barcelona (1996)








 



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267497" title="Nueva Esperanza" nonfiltered="4957" processed="4943" dbindex="104992">

 La comunitat .

Nueva Esperanza s una comunitat ubicada a la zona del Bajo Lempa (El Salvador) i s la voluntat d uns 200 camperols per compartir esforos i trobar una forma d organitzaci que els permeti superar l oblit crnic en qu els governs han mantingut la poblaci rural, tant a El Salvador com a la resta de l'Amrica Central
La comunitat s organitza al voltant d una directiva comunal, escollida democrticament, que s encarrega de gestionar els programes socials i educatius com ara el fons d emergncia, el dispensari,...

Des dels inicis la dona ha tingut un paper molt actiu, tant amb el seu treball en el nucli familiar, com en la seva participaci a la junta directiva i a la cooperativa. L any 1995 les Nacions Unides escolliren Nueva Esperanza com a projecte exemplar d organitzaci i desenvolupament.
La fe cristiana s un dels pilars de la comunitat. Una comunitat que ha fet reflexionar a ms d un agnstic ja que s un exemple clar de l aplicaci de la Teologia de l Alliberament.

 Histria .

1980 - 1982
Fruit de la dura repressi de l'exrcit augmenta el nombre de morts i desapareguts a El Salvador. Uns 200 camperols es refugien als soterranis de l'Esgsia de San Roque a la capital, San Salvador:
 All nos sentimos muy unidos todos. Eramos demasiados, en condiciones infrahumanas y cercados por el ejrcito que no nos dejaba ver el sol".
  

1982 - 1991
Grcies a l ajuda internacional, poden sortir cap a Nicaragua. Treballen en diverses cooperatives i per molts representa la possibilitat de rebre una formaci malgrat la situaci econmica de Nicaragua.


1991
El 20 de mar de 1991 tornen a El Salvador protegits per l Alt Comissionat de les Nacions Unides per als Refugiats (ACNUR). Malgrat l oposici del govern s'installen a una antiga hisenda i li donen el nom de Nueva Esperanza. Rpidament s organitzen per donar cobertura a les necessitats ms urgents: sanitat, educaci i conreu de les terres. A la vegada s organitzen amb altres assentaments de la zona.

 L educaci .

L educaci ha estat una prioritat des del principi. Els  maestros populares , en bona part dones, han estat una pea clau per suplir les deficincies del sistema. La seva tasca no ha estat fcil ja que s han hagut de capacitar fora d hores d escola, sovint els caps de setmana.
El P. ngel Arnaiz, dominic espanyol que des dels inicis ha estat amb la comunitat, ha estat un dels impulsors de tot el projecte educatiu.

L'ajut internacional ha perms construir una escola de primria que dna servei a Nueva Esperanza i altres comunitats venes. La bona gesti dels fons recollits permet que el transport escolar sigui gratut.

L any 1999 la Comunitat fa un pas endavant iniciant les classes de secundria mentre s acaben les obres de l Institut Esperanza del Bajo Lempa.

La culminaci de tot el procs educatiu ha estat l inici d un programa de beques universitries que ha perms a una vintena de joves de la Comunitat acabar diferents llicenciatures.
  
 La cooperativa .

Els Acords de Pau de 1992 representaren l'inici d una reforma agrria per tal de redistribuir la propietat de les terres, fins llavors controlades per les  catorze famlies . Desprs de molts entrebancs, el 1999, Nueva Esperanza aconsegu adquirir el dret de propietat com a cooperativa.

La cooperativa est organitzada al voltant d una directiva que ha de fer front als preus imposats pel mercat i a les adversitats climtiques (sequeres i inundacions). Malgrat totes les dificultats la cooperativa els ha assegurat la supervivncia i el manteniment de la propietat de les terres.

La producci es centra majoritriament en blat de moro i canya de sucre. Tamb conreuen altres productes bsics per al propi consum.

La producci agrcola es complementa amb la ramaderia, encara que t un pes menor.

  Enllaos externs .

Associaci d'Agermanament Igualada - Nueva Esperanza


ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267500" title="Gai Juli Prisc" nonfiltered="4958" processed="4944" dbindex="104993">
Prisc (Priscus) fou  germ de l'emperador Filip I i emperador associat al seu germ per l'Orient.

Era nadiu de Sria, possiblement de Damasc, fill de Juli Mar (un ciutad localment destacat). Fou prefecte de Mesopotmia, procurador de Macednia, segon en el comandament a Egipte i jutge a Alexandria. Fou membre de la guardi pretoriana sota Gordi III vers el 242, durant la campanya persa, i a la mort del prefecte del pretori, Misiteu (243), va convncer a Gordi de nomenar al seu lloc a Filip, el seu germ. Durant un any Filip i Prisc foren regents de fet de Gordi.

Assassinat Gordia el 244, Filip esdevingu el nou emperador mentre el seu germ Prisc va romandre a l'Orient amb plens poders. A les inscripcions es referit com rector Orientis. Va governar de manera intolerablement opressiu, fins que finalment va esclatar la revolta encapalada per Marc Jotapi. Es creu que Prisc va poder dominar la revolta, per desprs d'esclatar aquesta ja no se sap res ms. Es possible que mors abans del 250 de mort natural.



ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267513" title="The Elephant 6 Recording Company" nonfiltered="4959" processed="4945" dbindex="104994">

The Elephant 6 Recording Company (o simplement Elephant 6) s un collectiu de msics nord-americans que ha engendrat alguns dels grups independents ms notables de la dcada dels 90, com  The Apples in Stereo, The Olivia Tremor Control, Neutral Milk Hotel i Of Montreal.

Histria.
Fundaci.
El collectiu va ser fundat oficialment a Denver, Colorado (per figuradament a Athens, Georgia) per Robert Schneider, Bill Doss, Will Cullen Hart, i Jeff Mangum, que eren amics de la infncia. Tots quatre van crixer fent msica i compartint cintes de casset mentre anaven junts a l'institut a Ruston, Louisiana. Van comenar moltes bandes i projectes domstics; Doss i Hart  The Olivia Tremor Control (aleshores anomenats Synthetic Flying Machine), Mangum  Neutral Milk Hotel i Schneider The Apples in Stereo.

Va ser Schneider qui va crear el segell E6 quan es va traslladar a Denver, Colorado a finals de 1991 per anar a la Universitat de Colorado, a Boulder. All, amb els seus nous amics, va fundar The Apples (que ms tard van esdevenir The Apples in Stereo). Tidal Wave EP de The Apples, enregistrat l'Abril de 1993, va ser el primer llanament d'E6.
Doss es va traslladar a Athens on es va unir amb Hart i Mangum a Synthetic Flying Machine, que va esdevenir The Olivia Tremor Control. El seu primer enregistrament, la segona referncia d'E6,  va ser California Demise.

xit, dissoluci i continuaci.
Molts projectes d'Elephant 6 van comenar a tenir xit comercial a final dels 90, com Beulah, Elf Power, The Music Tapes, i Of Montreal, aix com els grups fundadors. Com a conseqncia d'aix, la majoria d'aquests grups van signar per grans discogrfiques; E6 va comenar a deteriorar-se lentament com a entitat, fins que el collectiu va anunciar-ne la dissoluci a causa de la desorganitzaci i les dificultats de gravaci el 2002.  Els grups del collectiu es van traslladar a altres segells i projectes personals. 
De totes maneres, molts dels integrants dels grups sn amics i segueixen fent gires junts. Tot i que la majoria s'han dispersat per tot l'ample dels Estats Units d'Amrica, molts dels membres del collectiu viuen junts a l'Orange Twin Conservation Community a Athens, Georgia. El mantra d'Elephant 6 ha esdevingut un smbol per al cercle d'amics, que comparteixen idees i objectius. 

Al 2007 The Apples in Stereo van incloure el logo d'Elephant Six al seu disc New Magnetic Wonder, anunciant que "The Elephant 6 Recording Company reobre les seves portes i finestres i convida el mn: uniu-vos als vostres amics i feu alguna cosa especial, alguna cosa amb sentit, alguna cosa per recordar quan sigueu vells". Va ser el primer llanament important en cinc anys que portava el logo d'Elephant Six. 

Referncies.


Enllaos Externs.
Elephant6.com   Pgina oficial del collectiu. ;
Optical Atlas   Pgina no oficial que gaireb cada dia s'actualitza amb informaci sobre E6.
E6 Townhall   Taulell de missatges oficial d'Elephant Six.








ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267515" title="L'escut arvern" nonfiltered="4960" processed="4946" dbindex="104995">
L'escut arvern (francs: Le Bouclier Arverne) s el onz lbum de la srie Astrix el gal de Ren Goscinny (gui) i Albert Uderzo (dibuix), publicat en francs al 1968. El tiratge original va ser 1.000.000 d'exemplars.

El llibre est inspirat en la Batalla d'Alesia, a on el Capdill gal Vercigentrix es rend a Juli Csar. Amb tot, al llibre noms apareix l'escena de final de la batalla (la rendici), i la major part de la histria s sobre qu va passar desprs de la batalla.

 Sinopsi .
Desprs de la rendici de Vercigentrix, el seu escut s robat per un soldat rom. Anys desprs, Juli Csar el vol trobar per tal de manifestar d'un cop per sempre la seva victria sobre la Gllia.

El cap Acopdegarrtix s malalt i ha d'anar a fer cures al costat de Gergvia, sent acompanyat d'Astrix i Oblix. Mentre que el cap fa la cura, Astrix se n'assabenta de la recerca de Csar, i Astrix decideix trobar l'escut del cap avern...

 Comentaris .
 Segona aparici de Vercigentrix a les aventures d'Astrix, rendint les seves armes a Csar de manera orgullosa. ;
 Un gag recurrent al llibre s que molts gals afirmen "No s on est Alsia! Ning sap on est Alsia!". El motiu sembla ser el seu orgull gal, que els evita mencionar la derrota gala. No va ser fins al segle XX en qu es va descobrir on estava Alsia.
 En aquest lbum es veu l'origen de l'escut d' Acopdegarrtix  (blau amb una estrella blanca);
 Aquest s un dels pocs lbums en qu Asseguranatrix no acaba lligat i emmordaat a l'arbre durant el fest final.
 s el primer lbum a on es crida pel nom a l'esposa d'Acopdegarrtix,  Bonakara;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267519" title="Solraig llis" nonfiltered="4961" processed="4947" dbindex="104996">

El solraig llist (Odontaspis ferox) s una espcie de taur que es troba als oceans i mars tropicals i subtropicals.

Descripci.

 Cos allargat i fusiforme.
 Musell cnic i llarg.
 Presenta dues aletes dorsals, la primera ms gran que la segona i situada a prop de la inserci de les pectorals.
 Sense membrana nictitant.
 Amb cinc parells de fenedures branquials.
 La coloraci general s grisosa, sense taques fosques.
 T una longitud total de 360 cm.
 El mascle assoleix la maduresa als 275 cm i la femella als 360 cm.

Hbitat.

Viu en fons sorrencs entre 13 i 420 m de fondria.

Alimentaci.

Menja petits peixos ossis, crustacis i cefalpodes.

Reproducci.

Fora desconeguda, per es pensa que ha de ser similar a la del solraig clapejat. La mida dels petits en nixer s de 105 cm de longitud.

Aprofitament.

Les captures a les costes catalanes sn molt poc freqents. Sense inters comercial.

Referncies.

 Barrull, Joan i Mate, Isabel: Els taurons dels Pasos Catalans. Editorial Prtic, S.A. Col. Conixer la natura, nm. 14. Barcelona, mar del 1996. ISBN 84-7306-920-X. Plana 99.

Enllaos externs.

 mplia informaci sobre aquest taur. ;












ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267523" title="MBC Dynamo Moscou" nonfiltered="4962" processed="4948" dbindex="104998">

El MBC Dynamo Moscou (en rus                  ) s un club rus de basquetbol de la ciutat de Moscou, Rssia.

 Histria . 
El Dynamo va ser creat l'any 1923 a l'antiga URSS i era recolzat per la policia sovitica (GPU). A nivell local destacaren les dues lligues de la URSS aconseguides els anys 1937 i 1948. A nivell internacional destac la final assolida a la Recopa d'Europa de bsquet, on perd amb l'Slavia de Praga.

L'any 2001, el Dynamo reapareix al bsquet rus amb el nom de MBC Dynamo Moscou i amb el suport de la societat Dynamo. El 2006 guany la Copa ULEB.

 Palmars .
1 Copa ULEB: 2006;
2 Lliga sovitica de bsquet: 1937, 1948;

 Enllaos relacionats .
Dynamo Moscou;

 Enllaos externs .
Web oficial /;
Web no oficial ;














ENDOFARTICLE.
</doc>
<doc id="267526" title="Quilomicr" nonfiltered="4963" processed="4949" dbindex="104999">
Els quilomicrons sn lipoprotenes que se sintetitzen a les cllules epitelials de l'intest. Sn grans partcules esfriques que transporten els triglicrids i el colesterol en la sang cap als teixits. Les protenes que contenen (anomenades apolipoprotenas), principalment la Apo B48, tenen entre altres funcions, l'estabilitzaci de les molcules de lpids en un entorn aqus com s la sang. Aix es deu al fet que els greixos no es poden dissoldre en un mitj aqus (sn hidrofbics), per a aix necessiten protenes que les recobreixin per a deixar exposats solament la part polar d'aquesta protena i d'aquesta manera poder dissoldre's el greix en el plasma (un efecte semblant tenen les micelles de sals biliars en el quim). Actuen de manera semblant a detergents i serveixen tamb com a indicadors. Els receptors de lipoprotenes de la cllula poden aix identificar als diferents tipus de lipoprotenes i dirigir i controlar el seu metabolisme. 

Ruta Exgena.
La formaci de quilomicrons constitueix la ruta exgena del transport de lpids fins el fetge:

A l'intest es capten els triacilglicrids formant-se el quilomicr immadur.

Aquests es desplacen per la linfa fins a la sang on reben l'Apo E i l'Apo cII procedents de la lipoprotena HDL. D'aquesta manera es completa la seva maduraci formant-e ja els quilomicrons 

En arribar al fetge, l'enzim lipoproteina lipasa que degrada els quilomicrons, hidroliza els triacilglicrids a cids grassos, facilitant aix la seva absorci. L'enzim proteina kinasa es fixa a l'Apo cII per la qual cosa actua noms en els quilomicrons madurs.

Desprs de passar pel fetge, els quilomicrons residuals, retornen l'Apo cII i l'Apo E a les HDL i sn degradades.
















ENDOFARTICLE.
</doc>
