PERSONES HUMANES: sens dubte el millor programa mai fet a la televisió. Recordeu com acabava? "Volem donar les gràcies a totes les persones que treballen dia i nit de manera anònima per fer possible una televisió pública al servei d'un país. Sense el seu esforç i la seva il·lusió aquest programa no seria possible. Que el seu exemple plani per la nostra terra i que la seva llavor doni fruits. Mentre tots ells siguin presents en els nostres cors, els nostres actes no seran estèrils. Com tampoc ha estat estèril la sang vessada de tants catalans que, amb el seu sacrifici han forjat la nostre nació. És per això que tots tenim amb ells un deute pendent així com les generacions futures seran deutores nostres. Segurs com estem que Catalunya triomfant tornarà a ser rica i plena endarrere aquesta gent tan ufana i tan superba. Per això beu, salta, riu, canya a l'estiu i munta-t'ho be. I amb serra d'or els angelets serraren eixos turons per fer-vos un palau, reina del cel, que saps que tot el camp és un clam, som la gent blau-grana, i tant se val d'on venim, perquè és català qui viu i treballa a Catalunya, de la mateixa manera que és algerià qui viu i treballa a Algèria. I per això tornarem a lluitar, tornarem a sofrir, i tornarem a vèncer, i com més serem més riurem. I si algú hi deixa la pell, que quedi clar que al fossar de les moreres no s'hi enterra cap traïdor: fins perdent nosaltres banderes, serà l'urna de l'honor. També volem agrair la col·laboració del departament de governació del cos dels mossos d'esquadra i molt especialment, de l'agent 47880 Z/F. I és tant cert com som vius que se'ns acosta l'hora foscant. Contradiccions: al·lèrgies tardorals, malalties hepàtiques i insuficiència renal. La força del teu enemic és la teva feblesa i la seva feblesa és la teva força. És a dir, que la seva força és alhora la teva feblesa i la seva força. Però recorda: mai no deixis que la força de la gravetat t'empenyi cap avall. I si caus, aixeca't que de terra estant no deixes passar. I, si un cop dret, la força de la gravetat et torna a fer caure estigues assegut i mira com s'ho fan els altres per mantenir l'equilibri. I sempre crida ben fort: o ens escalfem tots o llencem l'estufa al riu. Si sura, marxarà surant i si s'enfonsa, quedarà enfonsada. No serà pas ni la primera estufa al fons del riu, ni l'última estufa que es perdi al mar. Perquè tantes se n'han perdut que ara no vindrà d'una. He passat pel davant d'una ferreteria i he recordat el teu cos i en sentir bordar un gos, he recordat les teves paraules d'amor. I fregant el passadís en el motxo m'ha semblat veure els teus cabells. En tot cas, ara ets lluny i per lluny que siguis encara podries allunyar-te més, i tot plegat ens fa dir: au, aneu pels camins i feu el que pugueu i si pel camí us trobeu en "Butros Ghali", piqueu-li el cap amb companyonia i digueu-li:"Ei, Butros!" I en Butros us dirà" us ha anat ben just, companys!!" I és que són tantes les criatures que hi ha damunt la capa de la terra i tant pocs dies que tenim per estimar-les! Que el neguit ens traeix però la providència ens empara...i així serà fins que deixi de ser. Tot s'estira , tot s'arronsa, i si tinguessis vergonya, no et diries Alfonsa. I si jo fos un home valent, no em diries Vicent. I si canto aquest lament és perquè m'has fet saltar una dent. Ai les teves croquetes Alfonsa si les embarco, la nau s'enfonsa!! I poc a poc, pas a pas, lentament, hem fet...PERSONES HUMANES."